Patrimoni 4
La renovació dels principals monuments de la ciutat, en mans d’arquitectes tarragonins
Esports 11
El Nàstic jugarà diumenge contra la Cultural Leonesa en el que serà una ‘final’ per aspirar a la primera plaça
Opinió 13 Assemblea de la CUP al Camp. Contractes milionaris per a serveis precaris: «Només es recull selectivament el 43% dels residus»
Setmana Santa 5
Els armats i els cinc misteris del patiment de Crist abans de ser crucificat van tornar al centre de la ciutat
de
L’Ajuntament i l’ACA signen un conveni per estudiar quins usos pot tenir 3
Els turistes que visitin la ciutat podran planificar la seva ruta amb intel·ligència artificial
Reus l 6
Mont-roig té 23 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants i el consistori busca la fórmula per regular-los Camp de Tarragona l 8
Equipaments l Han presentat a la Generalitat un estudi que demostra «la sòlida viabilitat» del projecte
John Bugarin
La Unió d’Empresaris de Tarragona (EdT) ha reiterat la seva voluntat d’impulsar un hub d’empreses internacionals del sector tecnològic en una part significativa de l’antiga Ciutat de Repòs, on la Generalitat de Catalunya té prevista la construcció d’un alberg juvenil. Impulsar el projecte Startups Village Residencial Tarragona, que seria «complementari» al que planteja l’administració catalana en aquest complex, podria suposar una inversió total d’entre 8,5 i 9,3 milions d’euros.
Així es detalla en l’exhaustiu estudi de viabilitat que ha presentat la patronal tarragonina al Departament de Drets Socials que demostra «la sòlida viabilitat tècnica, econòmica i financera» d’aquesta iniciativa que pretén «crear un ecosistema innovador de referència internacional, dissenyat per atraure i retenir talent tecnològic i emprenedor» a la ciutat. La directiva d’EdT assenyala que ja han mantingut trobades amb la delegada del Govern català, Lucía López i la directora dels Serveis Territorials d’Em-
Recreació virtual del hub d’empreses ‘Startups Village Residencial Tarragona’ que proposa construir la Unió d’Empreses de Tarragona. EdT
‘Startups Village’ tindrà capacitat per a més de 150 ‘startups’ i 400 residents
presa i Treball, Mar Giné, per traslladar la proposta.
L’organització Empresaris de Tarragona —que té prop de 400 empresaris escrits— vol obtenir una concessió dema-
Inversió l Les millores impulsaran el tràfic agroalimentari del port
Redacció
Port Tarragona ha captat més de 50 milions d’euros d’inversió privada per modernitzar la cadena logística del sector cerealístic. Aquesta inversió contempla la construcció de sis nous magatzems als molls d’Aragó, Castella i Navarra,
sumant 57.140,52 m² per a productes agroalimentaris a lloure, i l’adaptació de dos més. Es preveu que aquestes infraestructures aportin un increment mínim d’1,6 milions de tones de tràfic anual, consolidant el port com a referent agroalimentari a la Mediterrània i com a princi-
pal porta d’entrada de cereals a la península Ibèrica. A més, es dotaran de sistemes de mecanització i plaques fotovoltaiques, amb l’objectiu de millorar l’eficiència, la sostenibilitat i l’autosuficiència energètica del conjunt del recinte portuari. Diversos magatzems també prioritza-
nial per un període de 75 anys de l’espai que no es destini al futur alberg de joventut. Tal com va explicar Diari Més, nou pavellons de la zona nord de la Ciutat de Repòs han que-
ran el transport ferroviari per reduir emissions contaminants. Parall·lelament, estan en marxa dos concursos per a instal·lar cintes transportadores que reemplaçaran el transport per camió. Aquest sistema permetrà moure 1.000 tones per hora, millorant la seguretat i reduint tant les emissions de CO2 com la presència de partícules ambientals en suspensió. El conjunt d’actuacions suposa un salt qualitatiu en la logística del port i una aposta ferma per a la descarbonització i la innovació.
dat exclosos del projecte, tot i que aquesta part podria formar part d’una futura segona fase de l’alberg. Segons l’estudi presentat per la patronal, fer realitat el
hub d’empreses costaria uns 9 milions d’euros, un import que inclouria la rehabilitació dels edificis existents i les inversions necessàries en tecnologies, màrqueting, equip inicial i fons de maniobra. EdT proposa un «finançament mixt» que combina una «significativa aportació» de capital privat —uns 3 milions—, un deute bancari i públic, i la recerca de subvencions europees i nacionals. Donada l’«alta» inversió inicial, sol·liciten una «exempció del cànon concessional durant els primers deu anys». D’altra banda, en el document s’exposa que els ingressos anuals serien superiors als 6,6 milions un cop assolit «el ple rendiment», que arribaria al cinquè any. L’entitat empresarial assegura que l’atractiu internacional del projecte «queda palès en les cartes d’interès ja rebudes per diversos fons d’inversió i entitats estratègiques de Luxemburg, Armènia, Corea del Sud, Israel, Turquia i Kazakhstan». La iniciativa Startups Village Residencial tindria capacitat per a més de 150 startups d’orientació tecnològica i digital, i 400 residents. «L’hem dissenyat perquè coexisteixi harmònicament amb el futur alberg de joventut, buscant activament sinergies en l’ús d’espais comuns com les zones esportives o de restauració», explica el president d’EdT, Sebastià Cabré. Fa un any, la Generalitat va explicar al Diari Més que veien «compatible» ambdós projectes. Pel que fa a les obres de l’alberg, que costaran 15 milions d’euros, es preveu que comencin abans de l’estiu.
La GUT activa un dispositiu especial per al dia de la mona
Policial l Amb motiu de la celebració del Dilluns de Pasqua, la Guàrdia Urbana de Tarragona ha organitzat un dispositiu especial de prevenció i vigilància que es desplegarà en diversos espais naturals i parcs de la ciutat. L'operatiu comptarà amb la col·laboració del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil. L'objectiu principal del dispositiu és evitar incendis i conductes incíviques en àrees freqüentades com el Pont del Diable o el bosc de la Marquesa. També hi participaran la Unitat de Drons, la de Muntada i la de Medi Ambient. Pep Santos
Obertes les inscripcions per a Sant Joan i Sant Magí
Festes l Ja està oberta la convocatòria d'inscripcions a actes per participar en les festes de Sant Joan, Sant Magí i Santa Tecla a les entitats, les associacions, els col·lectius i les empreses de la ciutat. Els terminis per Sant Joan i el Dia de la Música són finalitzen el 12 de maig a les 23.59 h, mentre que els de Sant Magí i Santa Tecla romandran oberts fins al 2 de juny a les 23.59 hores. Les propostes han de tenir en compte les accions per millorar la convivència a l’espai públic i el civisme. Les inscripcions es poden fer a https://inscripcions. tarragona.cat/ca/ Redacció
Recursos l Un dels seus usos podria ser garantir el cabal ecològic del riu Gaià
Marta Omella Blanco
Ahir l’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van signar un conveni de col·laboració per a la redacció d’un estudi d’alternatives per a la regeneració de l’aigua depurada a l’EDAR de Tarragona Nord. Actualment, a Tarragona s’aboquen al mar uns 1,3 hectòmetres cúbics anuals d’aigua depurada, un recurs que es podria reutilitzar per a múltiples usos. Amb aquesta iniciativa, es pretén
aprofitar per avançar cap a una gestió més eficient i sostenible.
El projecte preveu una inversió superior als 210.000 euros per part de l’ACA i contempla també l’elaboració d’un estudi hidrogeològic de la futura planta a càrrec de l’Ajuntament. Concretament, aquest té com a objectiu definir les característiques tècniques de la nova Estació de Regeneració d’Aigua i avaluar les millors opcions on reintrodu-
ir l’aigua depurada. Segons va avançar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aquesta es podria destinar a garantir el cabal ecològic del riu Gaià, al reg, a usos municipals o fins i tot, si fos necessari, per al seu consum.
Tot plegat, va destacar, «aquest és un projecte que ens permetrà explorar vies sostenibles, aprofitar millor els nostres recursos hídrics, i fer més robust aquest sistema d’abastament d’aigua de
L’estudi es podria enllestir en un any i la nova planta abans del 2030
la ciutat davant dels reptes del canvi climàtic o en cas d’avaria». Es tracta, va afirmar, d’un l’estudi que arriba «en un moment idoni». «La feina important és la que es fa quan sortim d’una sequera, és llavors quan toca treballar
en la prevenció perquè quan arribi a següent, que arribarà, ens trobi amb els deures fets», va assenyalar.
La regeneració és una de les grans apostes del Govern català, que en els propers 5 anys pretén aconseguir que més del 20% de l’aigua depurada es pugui regenerar per tal de destinar-la a usos industrials, agrícoles, ambientals, municipals i lúdics. Així ho va recordar ahir la directora general de Transició Hídrica de la Generalitat de Catalunya, Concha Zorrilla.
Calendari i cost a definir Tot i que el calendari no està del tot tancat, l’ACA calcula que l’estudi podria tenir una durada aproximada d’un any. Pel que fa a la planta, aquesta podria ser una realitat abans del 2030. El pressupost destinat per a l’adequació de les instal·lacions es determinarà també a través dels resultats de l’estudi, tot i que Zorrilla va avançar que és probable que superi els 3 milions d’euros. «Aquest tipus d’infraestructures poden semblar cares, però són molt més eficients que les dessalinitzadores, tant econòmicament com energèticament», va apuntar l’alcalde.
Com es regenera l’aigua?
L’aigua regenerada és aigua residual depurada que rep un tractament addicional. Es tracta d’aigua que no és potabilitzada, sinó prepotable. El procés d’aquesta aigua arrenca amb el pretractament, durant el qual s’eliminen els sòlids que transporta. Tot seguit, passa per una fase de filtració on es retenen els sòlids que per la seva mida no s’han pogut eliminar anteriorment. Finalment, l’aigua es desinfecta i ja està a punt per ser reutilitzada.
John Bugarin
Al bell mig de la Part Alta, s’amaga un petit niu de joves arquitectes tarragonins. En Manuel Prieto i l’Amàlia Jansà —fundadors de l’estudi LLIGAMS—, l’Edu Polo, en Genís Boix i l’Elisenda Rosàs comparteixen espai de feina en uns baixos del carrer Pare Iglesias. Cadascú desenvolupa el seu propi projecte professional de forma autònoma, però, de tant en tant, treballen plegats per tirar endavant propostes més ambicioses que requereixen moltes mans i molts caps. La majoria d’ells van coincidir en la «dura» carrera d’Arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili. Després de graduar-se, van iniciar les seves trajectòries per separat, però el destí ha volgut que els seus camins acabin confluint. Fa dos anys, l’Estat va convocar el concurs públic per a la redacció dels projectes bàsic i executiu de les obres de rehabilitació integral del Museu i Necròpolis Paleocristiana. En Manuel, l’Amàlia, l’Edu i en Genís, juntament amb altres dos arquitectes —l’Andreu Pont i en Pau Jansà—, van decidir participar-hi.
Després d’un any d’espera, va arribar la gran notícia: havien guanyat el concurs. A principis del 2024, van apostar per «buscar un espai on poder treballar tots junts». Just en aquell moment, va sorgir una altra gran oportunitat que no van poder deixar escapar. L’Ajuntament va licitar el concurs de projectes per a la redacció del Pla director de l’Amfiteatre romà de Tàrraco. Aquest cop, van col·laborar també amb l’arquitecta Ana Laura Bertero, i van presentar una proposta que novament va resultar guanyadora.
l Societat
Arquitectes locals han dissenyat les obres de la Necròpolis i faran el pla de l’Amfiteatre
«Encara s’ha de debatre, però l’objectiu serà endreçar l’Amfiteatre tant de portes endins com de portes enfora», explica l’Edu Polo. «Més enllà de recuperar el monument, també s’ha de treballar l’entorn i buscar com desofegar-lo de tots aquells límits que estan al voltant i no l’afavoreixen», de-
talla també en Manuel Prieto. Tots aquests joves arquitectes tenen un gran interès per la història de Tarragona, on han nascut i s’han criat. En aquest sentit, reconeixen que aquesta «estima» cap a la seva ciutat i el patrimoni que alberga és el que realment els connecta. De fet, aquesta és una
Tarragona acollirà la Fira de Pasqua, amb
artesania local i tallers, del 17 al 21 d’abril
Societat l Tarragona acollirà per primer cop la Fira de Pasqua, una nova proposta d’artesania que tindrà lloc del 17 al 21 d’abril de 2025 al Passeig de les Palmeres. La iniciativa vol donar resposta a la demanda del sector artesà de tenir més presència a la ciutat fora de l’època nadalenca. A la fira hi participaran una desena d’artesans de l’Associació Tarragonina d’Expositors
d’Artesania. L’espai comptarà amb deu casetes on es podran trobar creacions de bijuteria, complements, joies, tèxtil, sabons i altres productes artesans de qualitat. També hi haurà una caseta addicional amb activitats gratuïtes adreçades a famílies, com tallers de pinta cares, il·lustració i macramé. L’horari d’obertura serà de 10.00 a 21.00 h cada dia. S’hi habilitarà una
parada de menjar amb una oferta gastronòmica variada. Montse Adan, presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç, ha remarcat que aquesta fira «pot ser una bona oportunitat per dinamitzar comercialment la ciutat durant Setmana Santa, una època de molta activitat tant pel públic local com pels visitants que trien Tarragona per descansar». Redacció
de les principals raons per les quals van decidir presentar-se en aquests concursos. Per la «il·lusió» de poder influir en les decisions que es prenen a l’hora de dissenyar la Tarragona del present i del futur. Per l’«orgull» de veure com les seves idees que proposen s’acaben materialitzant.
L’alcalde reparteix les mones a les petites Tecles de Tarragona
Societat l L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va fer entrega aquest dimecres de les mones de Pasqua a les nenes nascudes a Tarragona que porten el nom de Tecla. Les famílies van poder gaudir d’un acte emotiu i ple de tradició, molt arrelat a la Setmana Santa local. Redacció/Joan Carles Borrachero
Proposen posar en valor els monuments i, alhora, integrar-los en l’entorn
Prieto, Polo, Boix, Rosàs i Jansà comparteixen espai de feina a la Part Alta
importants es produirà als jardins, que es convertiran en un parc públic obert a la ciutadania. «El que buscàvem amb el nostre projecte era poder donar-li una utilitat, així com connectar totes les seves capes: la romana, la dels anys 30 quan es va fer el museu, i l’actual», explica en Genís Boix. «Una cosa que ens lliga molt a tots és que som molt conscients que Tarragona no és una sola capa, sinó que va deixant al descobert diferents estrats de la seva història», indica l’Amàlia Jansà, qui afirma que «intentem posar-los tots en valor». Això sí, buscant que els monuments «quedin integrats» i «convisquin amb les necessitats de la societat d’avui dia». Una de les claus per les que els seus projectes van convèncer el jurat és que «es plantegen molt a nivell de ciutadà de Tarragona», ja que tots els arquitectes que collaboren en la seva confecció són tarragonins.
Des de petits, han passat molts cops per l’Amfiteatre. També per la Necròpolis, que ja està en obres. S’estan fent treballs de restauració al jaciment exterior i la planta semisoterrani del museu, així com actuacions a la coberta de la cripta dels Arcs i l’antiga garita; tot i que un dels canvis més
A més, són un equip multidisciplinari i cada membre toca diferents pals dins del món de l’arquitectura. Per exemple, en Genís Boix està més especialitzat en la restauració patrimonial, l’Edu Polo en l’urbanisme i la il·lustració, i en Manuel i l’Amàlia en reformes i construccions. Tots formen un engranatge perfecte que, de segur, continuarà creant nous projectes transformadors per a la ciutat.
Ahir, Dimecres Sant, els carrers de Tarragona van tornar a omplir-se de passos lents, cera encesa i tambors a la llunyania. Aquest cop era el torn de la Processó del Dolor, una més que l’any passat la pluja va esborrar del calendari. Aquest cop, el cel serè no deixava espai per a dubtes, i la plaça de la Mitja Lluna era plena a vessar. Davant l’església de Sant Joan Baptista, quiets i silenciosos, esperaven els cinc misteris que simbolitzen el sofriment de Crist abans de ser crucificat. Mentrestant, una petita aspirant seia a la vorera, cansada d’esperar. «Però si encara no ha començat!», li deia, mig rient, una confrare. La mare li passava els dits pels cabells, buscant endreçar-los, però els guants li complicaven la feina. A un racó, un parell de turistes arribats de l’estació s’ho miraven asseguts damunt les maletes. Els primers mòbils es van alçar en sentir els timbals dels Armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra, que anunciaven l’inici de la processó amb el seu pas ferm, marcat per les puntades de les llances contra l’asfalt. Obrien pas al primer misteri, L’oració de Jesús a l’Hort, de La Salle. Un àngel l’acompanya mentre prega sol sota l’oliver de Getsemaní, moments abans de la seva detenció. La flama passava d’atxa en atxa, tot i que el vent ho feia difícil, i la processó avançava fins a l’arribada de la Flagel·lació de La Sang, l’inici de la tortura de Crist.
La música de les diferents bandes acompanyants es barrejava mentre s’alçava l’Ecce Homo amb la seva característica columna i Ponç Pilat, que presenta a Jesús davant la multitud amb aquestes mateixes paraules: Ecce Homo, «Aquí teniu l’home». I l’home, ara amb la creu a l’esquena, seguia endavant en les figures del Cirineu dels Natzarens i de Jesús de la Passió, acompanyat finalment pel Sant Crist de la Germandat de Nos-
El misteri de La Flagel·lació, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, durant la Processó del Dolor. Gerard Martí
Setmana Santa l La Processó del Dolor va omplir ahir el centre de la ciutat amb els seus cinc passos
tre Pare Jesús de la Passió, organitzadora de la processó.
Omella Blanco
La Banda Unió Musical de Tarragona tancava la comitiva, que va recórrer els carrers Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Canyelles, Rambla Nova i Unió, abans de tornar al punt d’inici. Avui, Dijous Sant, la jornada començarà amb la processó que commemora els trenta anys del pas del Sant Sopar, sortint des de la Catedral a les 18 hores i arribant a la plaça Verdaguer. A les 19 hores, l’Es-
Abans del calvari
Els misteris simbolitzen el dolor de Crist abans de ser crucificat
mendada dels Misteris del Gremi de Marejants recorrerà el carrer Sant Agustí fins a la Rambla Nova. Més tard, a la mitjanit, el Viacrucis de la Germandat del Sant EcceHomo recorrerà el Camí antic del Llorito, i s’espera que arribi al Santuari cap a les dues de la matinada. Durant el trajecte, el Crist de la Germandat serà portat a les espatlles de tots els voluntaris que hi vulguin participar.
La processó va sortir de l’església de Sant Joan Baptista. Gerard Martí
Turisme l Reus Promoció presenta un nou servei per millorar l’experiència del visitant i la gestió interna
Sergi Peralta Moreno
Amb l’objectiu de millorar l’experiència del visitant, l’Agència Reus Promoció ha impulsat la digitalització i modernització de les oficines de turisme, en el marc de l’es tratègia de projecció exterior de la ciutat. El nou sistema de gestió integral presentarà múltiples funcionalitats, com un planificador de viatges i un chatbot que serà capaç de respondre, amb informació actualitzada i en diferents idiomes, les preguntes que se li plantegin, gràcies a la intel· ligència artificial. «L’oficina de turisme és la porta d’entra da i forma part de la impres sió que s’emportaran a casa seva; si és positiva, després hi haurà un boca orella que farà que vulguin tornar o facin d’ambaixadors nostres», va expressar la regidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciu tat, Noemí Llauradó.
El planificador de viatges permetrà personalitzar l’esta da segons els interessos i pre ferències i confeccionar un itinerari a través de la selecció dels espais que desitgi visitar el turista, tenint en compte aspectes que condicionen
S’ha instal·lat una pantalla interactiva a l’exterior del Gaudí Centre on es podrà consultar informació turística les 24 hores. Diari Més
També s’han actualitzat la imatge i els continguts de ‘reusturisme.cat’
la proposta, com els horaris d’obertura dels equipaments. El recorregut es facilitarà amb un QR o per correu electrònic. Així mateix, s’ha habilitat una pantalla interactiva a
Educació l En els tallers s'ha treballat la programació i la robòtica
Miquel Llaberia
Una vintena de nens d’entre 8 i 12 anys han participat du rant aquesta setmana en el Campus Tecnològic organit zat pel Clúster TIC Catalunya Sud, amb col·laboració de Redessa, amb l’objectiu de fo mentar l’interès dels joves en el sector tecnològic. Durant
aquests dies han dut a terme activitats relacionades amb impressió 3D, robòtica, pro gramació, realitat augmen tada i disseny virtual amb el conegut videjoc Minecraft. El director de projectes i encar regat de formació i talent del Clúster TIC Catalunya Sud, Adrián Garcés, subratlla que
el taller vol «apropar els joves a les noves tecnologies» per què així «coneguin molt més aquestes eines» i les puguin utilitzar en diferents àmbits de manera segura.
«A més, les empreses del territori necessiten cada ve gada perfils més especialit zats i així comencem a for
l’exterior del Gaudí Centre que permet accedir a la infor mació turística —com l’agen da d’activitats— en qualsevol moment, fins i tot, quan es tigui tancat. Està adaptada a
mar una cantera pel futur», afegeix Garcés. Per la seva banda, el regidor de Promo ció Econòmica de l’Ajunta ment de Reus i conseller dele gat de Redessa, Josep Baiges, afirma que es dediquen molts esforços a la captació i reten ció de talent. «Pot semblar es trany que comencem de tan petits, però hem de generar aquest interès perquè siguin els infants els que vegin que en aquest territori el sector tecnològic és una prioritat i ofereix sortides de futur», de fensa el conseller delegat de Redessa.
sinó també la gestió interna de l’oficina turística. Recopi larà dades estadístiques que serviran per analitzar tendèn cies i comportaments, disse nyar «accions més dirigides» i «adaptar nos als serveis que reclamen». També registrarà l’opinió dels turistes sobre la seva experiència a la ciutat. Per exemple, al Gaudí Centre s’han instal·lat dos tòtems en què poden compartir la seva satisfacció una vegada com pletat el recorregut.
«Representa un abans i un després; estem fent un salt no només quantitatiu, sinó qua litatiu en la nostra oficina de turisme», va subratllar l’edil, tot comentant que la volun tat és ser «una ciutat pionera en tots els àmbits» i que això ajudi «a captar visitants i in versions i a mantenir les que hi ha». El sistema integral encara no està desplegat per complet, però s’està treba llant perquè ho estigui al més aviat possible.
Renovació de la web
l’altura dels usuaris de cadira de rodes. «Millorem l’accessi bilitat i ens fem molt més pro pers», va destacar Llauradó. El sistema no només va destinat a facilitar la visita,
En paral·lel, s’ha actualitzat la pàgina web reusturisme.cat, que ha fet una passa endavant en seguretat i usabilitat. A més, s’han renovat els contin guts per presentar una imatge «molt més actual, moderna i fresca». «Busquem que la persona visitant pugui conèi xer de manera ràpida i sen zilla quins són els elements més significatius per visitar a Reus, com poden ser les ex periències o l’agenda d’actes», va afegir Llauradó. El sector professional del turisme tam bé hi trobarà el seu espai, amb seccions destinades a la Reus Film Office o al turisme de convencions i congressos.
Setmana Santa l Centenars de persones van ser presents quan l’emissari romà anunciava la sentència de mort a Jesús de Natzaret
El so de les cornetes i els tambors arribant a la plaça Sant Pere van posar a tothom en alerta. La Solemne Processó del Prendiment estava a punt de començar i un centenar de persones esperaven pacientment davant les portes de la Prioral de Sant Pere. A la plaça van fer acte de presència la Banda de Cornetes i Tambors Sones de Pasión, que arribaven des del carrer de l’Abadia. Poc després de les 20.20 hores, l’emissari romà, acompanyat de la seva escorta de soldats, va sortir de les portes de la Prioral i va llegir la sentència a Jesús de Natzaret. L’emperador el condemnava a mort: «Conscients tots com ha esvalotat i commogut tota la ciutat i els pobles, ensenyant noves doctrines contra la llei de Moisès, fent-se autor de nova llei i pretenent alçar-se com a rei i haver tingut l’atreviment d’entrar triomfant amb rams i palmes dins la ciutat de Jerusalem; així com ha menyspreat la jurisdicció i l’autoritat del magne emperador Tiberi Cèsar. Nos judiquem que ha de ser condemnat i sentenciat a mort a la creu».
Amb la lectura de la sentència, la processó i els passos van iniciar el seu camí, liderats pels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang i seguits per les confraries de Sant Pere Apòstol,
Sants Just i Pastor i Jesús de l’Amargura. La comitiva va descendir pel Fossar Vell, va recórrer el raval de Robuster en direcció el Pallol, va pujar cap a plaça Catalunya i, després de recórrer tot raval Santa Anna, va tornar a la plaça de Sant Pere després de baixar pel carrer Monterols i Mercadal. La població es va reunir al voltant dels carrers, guardant un respectuós silenci mentre els passos avançaven al so solemne de cornetes i tambors.
No obstant això, el que cridava més l’atenció era el pas de l’Ecce Homo que, després d’una primera experiència l’any 2023, tornava a sortir a espatlles. L’aixecada d’honor del pas va anar a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors Sones de Pasión, per homenatjar el seu desè aniversari. Per evitar que es repetissin les dificultats de fa dos anys, es va reduir el pes del misteri que va ser carregat per 18 portants. Amb cares de concentració i molt d’esforç, van dur a terme la gesta davant la mirada de centenars de persones que acompanyaven silenciosament el pas durant la processó.
Per una altra banda, les expectatives també es concentraven a la plaça Mercadal. Moments abans d’iniciar la processó, començaven a acumular-se persones davant la Casa Navàs que, en
L’Aeroport de Reus gairebé assoleix els 6.000 passatgers en el primer trimestre de 2025
Societat l L’Aeroport de Reus ha registrat 5.904 passatgers durant els tres primers mesos d’enguany, que suposa un increment del 28,4% respecte al primer trimestre de l’any anterior.
D’aquests, 4.018 es van registrar durant el mes de març amb l’inici de l’operativa comercial de la temporada d’estiu. Cal tenir en compte que
arribar les 21 hores, ja sumaven 200 persones. Tots ells esperaven per escoltar el tradicional cant de saetes que es duria a terme des del balcó de la casa modernista. Els armats van ser els primers a arribar a un quart de deu i, darrerre d’aquests, la Confraria de Sant Pere Apòstol. Aquesta es va aturar sota el balcó de la Casa Navàs i, aleshores, es va sentir el cant de saetes, fent que la Mercadal escoltés els versos que fa més d’un segle va escriure Machado. «¡Oh, la saeta, el cantar al Cristo de los gitanos, siempre con la sangre en las manos, siempre por desenclavar!», va començar el cant. En finalitzar, la plaça va irrompre en aplaudiments davant l’actuació i, tot seguit, la processó va continuar el seu pas.
l’any 2024, la Setmana Santa va tenir lloc durant el mes de març a diferència d’enguany, que és a l’abril. Pel que fa a les operacions, l’aeroport reusenc ha operat 3.625 vols de gener a març, que significa un 14,7% menys en comparació als mateixos mesos de 2024. D’aquests, 1.163 s’han gestionat durant el mes de març. ACN
A diferència de l’Amargura, la pluja va respectar el Prendiment
Clima Fotografia del cant de saetes al Prendiment. Gerard Martí
Societat l L’Ajuntament va aprovar una moratòria que caduca aquest any i busca noves regulacions
Álvaro Rodríguez Mont-roig del Camp té 3.088 habitatges d’ús turístic (HUT). Així es desprèn del Pla Local d’Habitatge aprovat per l’Ajuntament del municipi el passat dilluns. Aquesta xifra situa Mont-roig per sobre de molts municipis turístics de Catalunya, com Begur, l’Escala o Platja d’Aro. També destaca que la gran majoria d’aquests habitatges (2.248) s’ubiquen a edificacions amb altres pisos turístics.
La concentració d’aquest tipus d’habitatge respecte a la població de Mont-roig, ja que es comptabilitzen 23 HUT per cada 100 habitants. Aquesta concentració situa Mont-roig com el segon municipi amb més pisos turístics per ha-
bitant, superat per molt poc per Salou, que en té 24. Dins la demarcació de Tarragona també destaca l’Ametlla de Mar, amb 27 HUT per cada 100 habitants.
De totes maneres, aquestes xifres queden lluny dels municipis catalans amb major concentració, situats la majoria d’ells a la Costa Brava. Exemple d’aquests son Cadaqués (35), Begur (42) o Pals (55). Això sí, cap d’aquests supera el muntant total de pisos turístics que té Mont-roig del Camp.
Davant la proliferació d’aquest tipus d’equipaments, l’Ajuntament va impulsar l’octubre de 2023 una moratòria per paralitzar l’atorgament de llicències. En
El 20% dels immobles de Mont-roig del Camp són habitatges d’ús turístic
La regulació que entrarà en vigor l’any 2028 eliminarà 1.700 HUT a Mont-roig
paral·lel, van començar a dissenyar l’estudi sobre els seus efectes –reflectit dins el Pla Local d’Habitatge– i la forma de frenar aquesta activitat.
La moratòria, aprovada amb la durada d’un any amb possibilitat de pròrroga d’un altre, esgotarà el seu recorregut legal aquest octubre. Per aquest motiu, el consistori treballa amb la previsió d’establir una normativa municipal que reguli la densitat d’aquests habitatges i els faci compatibles amb els de protecció oficial.
Cal recordar que hi ha una regulació catalana que limitarà a 10 les llicències d’habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.
La mesura, aprovada el
Un 4% dels habitatges estan buits
Segons les dades del Pla Local d’Habitatge, Mont-roig del Camp té 677 habitatges buits, la majoria d’aquests (554) es concentren a Miami Platja. D’altra banda, hi ha 151 habitatges al municipi en mans de la Sareb, cosa que implica una xifra molt elevada respecte a altres poblacions del voltant. De fet, un 5,9% del total dels immobles dels quals és propietària la banca dolenta a la demarcació de Tarragona estan ubicats a Mont-roig. L’Ajuntament ha previst mesures de mediació o de tanteig i retracte per mobilitzar aquest parc immobiliari.
2023, entrarà en vigor l’any 2028 i obligaria a suspendre les llicències de 1.702 habitatges d’ús turístic a Mont-roig del Camp. A més, aquestes llicències hauran de ser revisades cada cinc anys.
On estan els HUT?
La majoria dels habitatges d’ús turístic s’ubiquen al sistema de Miami Platja, el residencial costaner del municipi. En aquest barri trobem 1.954 habitatges d’ús turístic. Les altres concentracions es donen també en districtes propers a aquest com El Casalot (322) o Bonmony Terres Noves (141). D’aquesta manera, Miami Platja i el seu entorn concentren més del 93% d’aquest tipus d’habitatge al municipi.
Un altre de les dades destacables del municipi del Baix Camp és que vora el 20% de tots els habitatges són d’ús turístic. Si ens fixem només en el sistema de Miami Platja, la xifra s’eleva al 48%. D’altra banda, al nucli de Mont-roig la concentració és d’un 2%.
De tots els HUT de Montroig n’hi ha 87 que són propietat de grans tenidors. D’aquests, el 33% són propietat d’empreses immobiliàries i el 23% són de la Sareb.
Laboral l El parc no permet comprar entrades per dissabte
Redacció
La convocatòria de vaga a PortAventura per al pròxim dissabte, 19 d’abril, es manté. Els sindicats CCOO i UGT no han arribat a cap acord amb la direcció del complex i han decidit mantenir la protesta, prevista en plena campanya de primavera i coincidint amb un cap de setmana de forta afluència al parc.
La mobilització sindical arriba després d’un llarg procés de negociació sense resultats i de dues mediacions al Departament de Treball que tampoc han servit per acostar postures. Les treballadores
i treballadors reclamen un conveni col·lectiu que reculli millores salarials i laborals reals, així com un augment de la plantilla que permeti oferir un servei de qualitat. En concret, CCOO i UGT exigeixen un increment salarial just per recuperar el poder adquisitiu perdut, una millora de les condicions laborals —amb horaris més racionals, jornada màxima regulada i millor conciliació—, i una definició clara de les funcions dins l’organització. Mentre la direcció insisteix que el resort operarà amb normalitat, la realitat és que
Detenen un funcionari de la presó de Mas d’Enric per introduir drogues i mòbils
Policial l Un funcionari de la presó de Mas Enric del Catllar va ser detingut per introduir substàncies estupefaents i objectes prohibits al centre. Concretament, l’home venia drogues i telèfon mòbils als interns. Segons va avançar ElCaso.cat, i van confirmar fonts penitenciàries a l’Agència Catalana de Notícies, l’individu va ser ar-
restat dilluns quan va entrar a treballar a primera hora del matí. Se l’acusa de diversos delictes contra la salut pública en centre penitenciari, blanqueig de capitals i organització criminal. La investigació es va iniciar l’any 2023 i el jutjat manté oberta la instrucció, sobre la qual s’ha decretat el secret d’actuacions. ACN
ja hi ha afectacions visibles. La plana web oficial de PortAventura World no permet comprar entrades ni reservar hotels per al dia 19. En el cas dels allotjaments, aquest dia només apareix com a ‘data de sortida’, de manera que no es poden fer reserves per dormir-hi. Pel que fa a les entrades al parc, s’hi indica que estan ‘esgotades’, tot i que hi ha disponibilitat plena per a la resta del mes i els següents.
Crida a no visitar el parc Els sindicats han convocat una concentració a les vuit del matí a l’entrada de personal
Exigeixen l’increment salarial i millors condicions, horaris i conciliació laboral
del complex. Es preveu que hi assisteixi un gran nombre de treballadors i treballadores.
Presó per a un dels detinguts per la mort d’un home apunyalat en una baralla a Roda de Berà
Tribunals l El jutge del Jutjat d’Instrucció número 8 del Vendrell va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per a una de les quatre persones detingudes amb relació a la mort d’un home dissabte passat, apunyalat en el transcurs d’una baralla a Roda de Berà. Segons informà el TSJC, els quatre individus van passar
aquest dimarts a disposició judicial, i s’acordà per als altres tres llibertat amb mesures cautelars de retirada de passaport, prohibició de sortida del territori i a disposició del jutjat sempre que se’ls requereixi. La causa està oberta per un delicte d’homicidi dolós consumat. El tipus es concretarà a mesura que avanci la instrucció. ACN
Paco López, portaveu d’UGT, recorda que no s’ha establert cap acord de serveis mínims, ja que, segons diu, «no som un servei essencial». També ha volgut deixar clar que, si hi ha afectacions a hotels o atraccions, serà responsabilitat de l’empresa, no del personal. Els sindicats han fet una
crida a la ciutadania perquè s’abstingui de visitar el parc aquest dissabte, per tal d’evitar possibles inconvenients. López explica que inicialment es va plantejar una protesta visible a l’entrada de clients, però finalment es va acabar descartant per no perjudicar els visitants del resort .
Joan Lizano
Aquest diumenge, Torredembarra acomiada una de les seves botigues més emblemàtiques. Cal Serafí, la vinoteca amb més solera del municipi, tanca una etapa després de quatre generacions de la família Mercadé al capdavant. El traspàs es farà oficial amb un vermut popular gratuït, anunciat a través del seu perfil d’Instagram (www.instagram.com/calserafi), que tindrà lloc aquest diumenge, 20 d’abril, entre les 12 i les 14 hores al local del carrer de Joan Güell, 19. Tot i ser gratuït, cal recollir tiquet escanejant el codi QR que tenen a l’aparador o des del seu perfil a les xarxes socials.
La història de Cal Serafí comença a finals dels anys cinquanta, quan l’avi de l’actual regent, també anomenat Serafí Mercadé, fill de família pagesa, va obrir un celler elaborador de vi al mateix lloc on avui es troba la vinoteca. La botiga com a tal va obrir el 1967, de la mà dels pares del Serafí actual: van començar venent verdures de l’hort i, més endavant, vins a granel provinents de tot arreu —del Priorat, de Batea, de Porto i fins i tot vi de missa. En aquella època, el comerç estava situat en un lloc de pas del nucli antic, envoltat de turistes, i es podien vendre licors a granel. Quan els pares es van jubilar, va ser el torn de Serafí Mercadé, la seva dona Roser Torné i la germana d’aquesta, Dolors Torné. Durant els anys 1992 i 1993 van assumir la nova direcció i van començar a transformar el negoci: Cal Serafí es va consolidar com una vinoteca de qualitat, especialitzada en vins embotellats, licors, whiskys i roms. Amb els anys, i de la mà de la
Memòria viva
La vinoteca històrica de Torredembarra celebra el final de quatre generacions familiars
seva filla Esther, van incorporar noves inquietuds com els vins ecològics, que han guanyat protagonisme durant la darrera dècada.
A més, la botiga s’ha obert a la comunitat amb més de quaranta-cinc cates organitzades, generalment els dissabtes al vespre. En aquestes trobades, un enòleg convidat presentava els seus vins i compartia el tast amb els clients habituals. Tot i la limitació d’espai —només hi cabien una vintena de persones—, l’experiència ha estat una de les apostes més celebrades de la vinoteca. També han arribat a fer-ne una d’estiu, oberta i multitudinària, que va marcar un abans i un després en la relació entre la botiga i el poble.
Comiat entre copes
La decisió de jubilar-se arriba amb la satisfacció d’una feina ben feta. «És un orgull veure que el negoci continua, que algú del poble pren el relleu i que el nom de Cal Serafí no es perd», afirma Serafí Mercadé, emocionat. Ell i la seva família es mostren contents amb la nova etapa que comença i agraeixen les múltiples mostres d’estima rebudes aquests dies.
Durant dècades, en Serafí, la Roser i la Dolors han estat
una presència constant rere el taulell, fent recomanacions, embolicant ampolles i saludant clients de tota la vida.
L’Esther, que va aportar una
mirada jove i oberta als nous corrents, ha estat clau per posar al dia el catàleg i introduir novetats com el vi ecològic. «Ens hem adaptat al que de-
Les llars d’infants de Cambrils comencen les jornades de portes obertes
Societat l Les llars d’infants de Cambrils obriran les seves portes a totes les famílies que vulguin matricular els seus fills i filles pel curs 2025-2026. La llar d’infants municipal Maria Dolors Medina ho farà el 28 d’abril, La Cuca el 26 d’abril i la Galereta el 29 d’abril. Redacció
Aquest diumenge se celebrarà un vermut gratuït al local de les 12 fins a les 14 hores
El relleu de la vinoteca l’agafa una parella del poble, gestors de la pizzeria L’All Negre
manava la gent, però sempre des de la proximitat i la passió pel bon producte», resumeix Serafí.
El relleu el prendran el
Marc i l’Adriana, una parella de Torredembarra que ja regenta amb èxit la pizzeria L’All Negre. Ara faran el salt a un sector proper, però amb un altre ritme: mantindran la botiga, el nom i l’essència de Cal Serafí. Segons explica Serafí Mercadé, tenen clar el valor del negoci i s’hi apropen amb respecte, entenent que aquesta vinoteca forma part del patrimoni emocional del poble. La continuïtat els il·lusiona i veuen en el projecte una oportunitat de créixer, donant-li la vida que es mereix sense renunciar a una mirada pròpia. El vermut de diumenge serà molt més que una copa compartida: serà una declaració de continuïtat, un gest de gratitud i una invitació collectiva a recordar. Cal Serafí no només ha venut vi; ha vinclat generacions, converses i memòries. I això, cap traspàs no ho esborra. El que queda, més enllà de les ampolles o de l’espai físic, és la petjada invisible d’un comerç fet amb cor, constància i vocació. A partir d’ara, el nom continuarà viu amb nous rostres al capdavant, però arrelat a una mateixa essència: la de ser punt de trobada, complicitat i estima pel territori. Serà també una manera de demostrar que els negocis familiars poden reinventar-se sense trair la seva identitat, i que les històries ben arrelades poden florir novament amb altres mans.
Cambrils inicia els tràmits per a la pròrroga de les llicències del mercat ambulant
Comerç l L’Ajuntament de Cambrils ha començat els tràmits administratius per a la pròrroga de les llicències de venda ambulant del mercat setmanal, amb l’objectiu de garantir la continuïtat d’aquesta activitat comercial. Aquesta actuació s’està duent a terme en coordinació amb l’Associació de Marxants de Tarragona, amb qui
recentment s’ha mantingut una reunió de treball per informar del procés i recollir les aportacions del col·lectiu. El mercat ambulant de Cambrils, que se celebra cada dimecres, és un dels espais comercials més concorreguts de la vila. Des de l’Ajuntament es preveu completar el procediment de pròrroga en les setmanes vinents. Redacció
Futbol l El líder rep al conjunt grana en un moment delicat: només han sumat un triomf en set partits
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona viurà tota una final al Reino de León aquest diumenge. Així ho ha preparat el líder, la Cultural Leonesa, qui té a la recambra una rebuda per part de l’afició, així com un tifo per a l’ocasió. Tot i que encara queden jornades en joc, el duel directe entre el primer i el tercer classificat pot ser clau per al destí dels dos equips. Per part de la Cultural, és l’oportunitat de deixar enrere un contendent al tron. Pel que fa al Nàstic, guanyar a Lleó pot ser l’últim tren per poder aspirar a la primera posició i el suculent premi de l’ascens directe.
La Cultural y Deportiva Le-
onesa ha sigut l’equip a batre durant tota la temporada. El lleó ha regnat a la categoria amb un ampli marge i amb la imatge d’un equip invencible en el qual tot sortia de cara. Després de la derrota contra el Tarazona, arriben al partit en un moment crític malgrat el que diu la classificació. Els de Raul Llona arrosseguen la pitjor dinàmica de la temporada i només han sumat una victòria en els darrers set enfrontaments. Això ha atret els fantasmes del passat a la capital de Catella i Lleó, que veuen repetir una història que el curs passat els va deixar fora del play-off
En aquests partits han mostrat una debilitat a les primeres meitats. En els set partits, els lleonesos només han estat per davant en el
marcador en sis minuts en total, perquè en cinc dels set partits han marxat al vestuari per darrere en el marcador i obligats a remuntar al segon temps. Aquesta incomoditat en el joc i en els resultats només va tenir una alegria: la victòria contra l’Arenteiro amb un gol a l’últim minut. De fet, aquesta és l’especialitat dels lleonesos i un dels principals motius de la seva regularitat. Segons apunta l’analista Pedro González, la Cultural Leonesa ha sumat un total de 13 punts a partir del minut 88. En nou partits els lleonesos han marcat a l’últim minut per empatar o guanyar l’encontre i el Nàstic forma part d’aquesta estadística. En el partit al Nou Estadi Costa Daurada, el conjunt de Raúl Llona va resoldre l’encontre
La Cultural és experta marcant a l’últim minut: ha sumat 13 punts a partir del 88’
amb un gol en el temps afegit d’Ian Martínez.
Talent latent Malgrat el mal moment en el qual passa la Cultural Leonesa, el líder té un talent latent que li ha permès viure de rendes en les darreres jornades. El Nàstic ja va patir la seva explosivitat en atac. Jugadors com Luis Chacón i Anton Escobar ja van superar la defensa grana en accions individuals al Nou Estadi. De fet, van ser els protagonistes del 0-2 que es va viure a la primera meitat. A aquestes armes se
El rival
Cultural Leonesa
Com arriba?
Diumenge, 19 h Reino de León
Luis Chacón i Manu Justo són els seus homes més perillosos
sumarà la de Manu Justo. El davanter no va ser present a Tarragona, però és el pilar de l’atac lleonès. De fet, és el seu pitxitxi amb 13 dianes. El Nàstic, però, va demostrar que és capaç de plantar cara al líder. En el partit al Nou Estadi, Víctor Narro i Pol Domingo van remuntar el partit en cinc minuts. Ara, el conjunt de Dani Vidal arriba endollat en atac després de la golejada contra l’Unionistas. L’atac grana tindrà un punt feble on fixar-se perquè Víctor Garcia, el lateral dret titular, es va lesionar contra el
Diego Barri: «És un dels partits més importants de la història recent del club»
El jugador de la Cultural Leonesa, Diego Barri, va remarcar en la prèvia que el partit és tota una final per al rival del Nàstic: «És un partit clau per a la temporada i un dels més importants de la història recent del club». El migcampista de la Cultural va comentar als mitjans lleonesos que «és l’oportunitat de deixar fora un dels rivals per l’ascens directe». En aquest sentit, va fer una crida al suport dels aficionats en un moment delicat per al líder: «Ara és el moment de deixar enrere la decepció i la fúria i animar. El Nàstic és un rival complicat i necessitem l’ajuda de tots». Des de Lleó es prepara també una rebuda de l’afició als seus jugadors abans del partit.
Tarazona i és dubte de cara al duel de diumenge. Pel que fa al Nàstic, els de Dani Vidal recuperen a Óscar Sanz després del partit de sanció. Els grana hauran de trencar el mur dels partits fora de casa. Des de la victòria a Balaídos al febrer, els grana han estat negats com a visitants presentant normalment la pitjor versió del seu joc. El Reino de León és l’escenari ideal per canviar aquesta dinàmica i assolir un triomf que permetria posar-se a quatre punts i mantenir-se en el camí per assaltar la primera posició.
Arnau Montreal Quesada
Reus, poc a poc, va tancant els seus dies de ressaca per la celebració de l’ascens de la categoria del Reus FC Reddis. L’equip va agafar el llegat del desaparegut CF Reus, un equip que ha quedat i quedarà a la memòria de tot aficionat roig-i-negre. De fet, el tècnic Marc Carrasco va guardar unes paraules en la cerimònia de celebració del diumenge destacant que «fa sis anys vam perdre quelcom molt important, el nostre equip». En aquest llegat s’ha endinsat el periodista reusenc Andreu Rauet, que ha disseccionat la desaparició del club en el documental Laporta Gate-El Cas Reus 2. El 20 de març Rauet va presentar el documental als Cines Texas de Reus, un treball que es pot veure al canal de YouTube @LaportaGate i que ja té més de 100.000 visualitzacions. Aquesta és la segona part d’un documental que va sorgir fa dos anys i que, ara, profunditza en les presumptes irregularitats que van portar a la desaparició del club i que envolten al president del FC Barcelona, Joan Laporta i el seu soci Joan Oliver. En paraules d’Andreu Rauet, el documental és «com si entréssim el Reus després d’haver fet una autòpsia completa de per què desapareix. L’objectiu era disseccionar els motius que van portar a aquesta situació i crec que això es deixa palès». La investigació recull el testimoni de dues inversores que van denunciar tant a Laporta com Oliver per un presumpte delicte d’estafa agreujada. «En el documental s’obren diferents fils, un és el que deixa el debat de si hi ha un presumpte delicte d’estafa o no, però això és una cosa que només
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡RUBIAAA!! ¡¡No te escondas del medio siglo, que ya te ha pillado!! ¡¡Que pases un día genial!! (de tus BFFs, con amol)
El periodista reusenc Andreu Rauet exposa a ‘Laporta Gate-El Cas Reus 2’ una dissecció del cas del CF Reus
pot dir la justícia», va apuntar el periodista.
En aquesta dissecció s’analitzen els darrers mesos de vida de l’equip reusenc i també els motius que van donar a la seva desaparició. «Un dels fets més rellevants que es relata al documental és que en cap moment va haver-hi un objectiu d’invertir diners al Reus, si no que va ser objecte d’un negoci i va patir les conseqüències d’aquest amb la seva desaparició», va subratllar Rauet. Això sí, encara queden coses per resoldre: «la
incògnita final, que jo confio que se sabrà, és on van a parar els diners que es van retirar del Reus. Ara mateix, aquest misteri no ho ha sabut explicar ni els propis implicats en aquest cas», va afegir.
«Un petit incendi»
Un dia després de l’estrena del documental va haver-hi la reacció de Joan Laporta a través d’un comunicat on es guardava el dret d’emprendre accions legals per les «falsedats» de la peça periodística. Rauet va apuntar que «sem-
Si veis el 18 de abril a estas chicas Iepa y Iempa felicitarlas que es su cumpleaños. Felicidades.
El CB Salou busca una victòria per assegurar-se el ‘play-off’ en el retorn d’Isaac
Bàsquet l Qui va ser el crack salouenc l'any passat podria acabar com a botxí
Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou disputa dissabte a les 20 h el darrer partit de lliga contra el Sant Antoni. Els de Jesús Muñiz buscaran una victòria que els asseguri la presència en el play-off d’ascens a Primera FEB. Caure derrotats significaria dependre del que facin el Gandía i el Benicarló.
El documental ja compta amb més de 100.000 visites a YouTube
bla que es va generar un petit incendi a can Barça, però l’objectiu no era tocar els nassos a ningú, sinó relatar el testimoni d’unes persones amb la major rigorositat periodística». Andreu Rauet va avisar que treballa amb més material: «No pararé. La mort del Reus és un iceberg del qual només en coneixem l’1%».
Gerard cumple 13 años, ya está hecho todo un hombre. Muchas felicidades cariño de parte de tu familia, que te quiere muchísimo.
El conjunt balear és el segon classificat, però no té res en joc, perquè ni guanyant ni perdent es mourà d’aquesta posició. Amb tot, serà un partit especial perquè significarà el retorn de qui va ser l’ídol de l’afició salouenca el curs passat. Isaac Mayo tornarà al pavelló del Milà amb la samarreta del Sant Antoni per enfrontar-se al seu exequip. El curs passat, Mayo va ser l’estrella referent que va guiar els èxits de l’equip. El seu gran rendiment el va fer volar lluny de Salou en direcció a
mama pel teu 73è aniversari! Segueix sempre així sent forta i valenta, jo i el teu net et desitgem el millor t’estimem molt!!! I que en facis molts més anys i nosaltres poder-ho veure’ls.
la Primera FEB. Allà va estar mitja temporada amb el Donosti Gipuzkoa Basket, però no va quallar i al gener va tornar a Segona FEB per incorporar-se a un dels equips més ambiciosos de la categoria. Els de Jesús Muñoz, però, no es podran centrar només en Mayo, perquè el barceloní és ara un home més d’un equip plagat de grans jugadors. El CB Salou compta ara amb 12 victòries, una més que l’UPB Gandía i el Benicarló. Els tres equips s’han de repartir les dues darreres places del play-off d’ascens. Amb una victòria al Milà, els de Jesús Muñiz igualarien la gesta de l’any passat i allargarien la temporada una mica més. En cas de perdre, si el Gandía i el Benicarló guanyen els seus partits forçarien un triple empat en el qual el Salou sortiria perjudicat i faria que donessin el curs per acabat.
Futbol l Malgrat que el Reus FC Reddis ja ha certificat l'ascens de categoria i ha acabat amb les seves celebracions, la vida continua a la Tercera RFEF. Els roig-i-negres visiten avui el camp de la Montañesa avui per sumar una nova victòria per recuperar-se de la derrota del diumenge contra el Sabadell B, que va ser la primera de l'any. Redacció
L’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana de l’Aigua van signar ahir un conveni per a estudiar fórmules de reaprofitament de l’aigua de la depuradora nord de la ciutat. Anualment, Tarragona aboca al mar més de 1.300 milions de litres d’aigua tractada. Ara, es vol reutilitzar per a ús de boca, recarregar els aqüífers o garantir el cabal ecològic del riu Gaià. Tot plegat s’emmarca en l’objectiu per als pròxims anys de Catalunya, que vol passar dels 80.000 milions d’aigua depurada reutilitzada als 120.000 milions, segons va detallar ahir la directora general de Transició Hídrica de la Generalitat
k
Ede Catalunya, Concha Zorrilla. Aquest conveni arriba després d’unes setmanes d’intenses pluges que han fet remuntar el nivell dels pantans i, per tant, sortir de la situació de sequera que s’arrossegava des de feia mesos. Aquesta bonança, però, pot ser temporal. Per això és una bona notícia que l’estratègia hídrica de la ciutat, i del conjunt del país, es continuï tramant fins i tot quan l’aigua no escasseja. Prevenir és la millor manera de treballar i el territori necessita preparació per no tornar a patir sequeres que s’enduran collites i el pa dels pagesos. Cal reaprofitar l’aigua, i cal fer-ho d’hora.
Tribuna k
l sistema capitalista, que no té en compte que vivim en un planeta amb recursos limitats i que es basa en el consum massiu i en el creixement econòmic constant, ha generat una crisi climàtica sense precedents.
Un dels problemes d’aquesta crisi és la generació de residus, els quals requereixen d’una gestió que n’incentivi la reducció, la reparació, la reutilització, la recuperació i el reciclatge. En aquest sentit, la Unió Europea obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 55% dels residus d’enguany, i arribar al 65% el 2035. Malauradament, al Camp de Tarragona només es recull selectivament el 43% dels residus, situació que fa que sigui necessària una millora de la gestió de la brossa que es genera als nostres municipis.
La gestió dels residus sòlids urbans — que comprèn els serveis de recollida, el transport i el tractament— és una de les principals competències que tenen els municipis i és un servei obligatori que han de prestar tots ells. Aquest servei representa una de les principals despeses dels ajuntaments, que es tradueix en la partida més gran dels pressupostos municipals després de la despesa de personal.
El pes econòmic d’aquests serveis fa que sigui una oportunitat de negoci per a grans empreses contractistes «de la llotja del Bernabéu» com FCC, Urbaser, Prezero, Acciona, Valoriza, etc. a les quals s’adjudiquen la majoria de les licitacions públiques dels serveis de neteja viària i recollida de residus, i de gestió de les plantes de tractament. Aquestes grans empreses tenen com a principal objectiu la rendibilitat econòmica del contracte i deixen la gestió sostenible dels residus fora dels seus interessos.
Una manera de maximitzar els beneficis d’aquestes empreses consisteix en l’incompliment de les adjudicacions de manera que no es compleix amb la totalitat dels serveis contractats i es destinen menys
Assemblea Territorial de la CUP al Camp
recursos dels previstos, aprofitant-se de la dificultat per a la vigilància i inspecció d’aquest tipus de servei per part dels ajuntaments.
L’altre mitjà per incrementar els beneficis de les grans empreses és la precarització de les treballadores del sector de la gestió de residus, ja que el personal és molt important en l’estructura de costos d’aquest servei. Això, habitualment, genera una conflictivitat elevada dins les plantilles dels contractes, amb vagues freqüents que són aprofitades per aquestes empreses per incrementar els preus als ajuntaments amb l’ajuda de sindicats grocs, mitjançant pràctiques clientelistes i mafioses, on els representants sindicals venen a les treballadores a canvi d'engrunes.
A més, la participació d’empreses privades en la gestió posterior dels residus afavoreix aquestes dinàmiques mafioses com ara el tràfic de residus italians a Catalunya destapat pel portal d’investigació Porta Enrere
L’alternativa a la gestió dels residus de manera indirecta amb la participació de grans empreses privades és la remunicipalització d’aquests serveis, per tornar el control públic directe dels serveis, per garantir que aquests prioritzen l’interès públic general i evitar la generació de beneficis econòmics per a les empreses privades implicades. En algunes circumstàncies, però, la gestió pública de la recollida, transport i tractament de residus no es troba exempta dels problemes de l’administració pública catalana, ja que els consells d’administració serveixen de menjadora i sobresous pels polítics i càrrecs de confiança dels partits tradicionals; fins i tot trobem casos de corrupció i tràfic d’influències, i hi ha una manca de recursos
k Carta Dominical k
Benvolguts i benvolgudes, aquest Any Jubilar de l’esperança ens ha d’ajudar a viure i comprendre amb més profunditat el misteri del temps pasqual que avui comencem. L’al·leluia cantat amb entusiasme per tot el poble sant de Déu, enyorat durant aquest llarg temps de Quaresma, no és un element decoratiu, sinó expressió de l’alegria que neix del cor quan celebrem que les promeses de Déu s’acompleixen en Jesús de Natzaret. I tanmateix, aquest al·leluia no es pot cantar amb sinceritat sense haver recorregut el Tríduum pasqual, perquè la resurrecció del Senyor no és un triomfalisme, sinó el fruit de la seva donació total i lliure a la humanitat.
de personal i d’inversió. Tot i així, la gestió pública dels residus permet reduir el cost del servei en reduir-se els intermediaris i els mecanismes de control i, sobretot, per no haver de generar beneficis empresarials. Aquest estalvi pot destinar-se a ampliar els serveis i a millorar les condicions laborals del personal; de manera que tot plegat fa que hi hagi una millora en la qualitat de tot el servei.
Per altra banda, i de gran importància, la gestió directa internalitzada dels residus permet una flexibilitat més gran per adaptar-se a canvis normatius, tecnològics i de necessitats per a millorar els serveis que són molt difícils d’implementar quan hi ha un contracte vigent amb una empresa privada que acostuma a ser de llarga durada.
Al Camp de Tarragona tenim diversos exemples de gestió de residus per part de l’administració pública: CEMSSA (Calafell), SECOMSA (Consell Comarcal del Baix Camp), SIRUSA (Mancomunitat del Camp), entre d’altres.
Des de la CUP apostem decididament per una gestió pública dels residus generats al Camp de Tarragona que sigui transparent, de qualitat i que es decideixi amb la participació de les treballadores, l’equip tècnic i la resta de la població. Volem una gestió dels residus que contribueixi a combatre l’emergència climàtica, mitjançant la implantació de sistemes de recollida que garanteixi el màxim nivell de recollida selectiva com ara la recollida porta a porta i els contenidors tancats. També apostem per un nou model econòmic que es comenci a traslladar a les empreses públiques en primer lloc. Reclamem que les taxes de la brossa siguin ambientalment justes, de manera que els que més residus produeixen o que menys reciclen paguin més, mentre que qui redueixi la seva generació de residus i separi la brossa paqui menys. Reciclem el sistema!
És aquesta la lliçó que avui i sempre ens ofereixen les dones del sepulcre. Elles havien contemplat amb els seus ulls el fracàs del seu Mestre penjat en una creu. «S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop», els havia dit una vegada i una altra, pels camins de Galilea. I ara, en la foscor d’aquell migdia fatídic, ¿on era l’acompliment d’aquest Regne? El camí humil del Natzarè no havia servit per a res… La reacció més lògica i raonada hauria estat abandonar, pensar que Jesús s’havia equivocat, que les seves prediccions eren una simple quimera. Però aquelles dones no deserten, no s’escapoleixen. Al contrari, continuen actives en el seu interior, i passat el repòs obligatori del dissabte tornen de nou amb la intenció d’ungir el cos del Mestre. El seu moviment és essencial. És un moviment que no es fonamenta en la força de la raó, sinó en la força de l’amor, que les empeny. Quina poca importància donen a la gran pedra sepulcral, als guardes, a tots aquells que es riuran d’elles perquè el seu gest es inútil i absurd. Quina poca importància donen a la seva tristesa i al seu abatiment, que les hauria reclòs a casa en la inactivitat de la desesperança. No! Elles han rebut una gràcia sobrenatural que les situa en un altre lloc, l’espai del Regne, perquè «nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància» (Rm 8,25).
La reacció més lògica i raonada hauria estat abandonar, pensar que Jesús s'havia equivocat, que les seves prediccions eren una simple quimera. Però aquelles dones no deserten, no s'escapoleixen
És des de la seva recerca que descobreixen la novetat de Déu. Arribades al sepulcre tot és nou i sorprenent. ¿On és el cos que elles mateixes havien vist sepultar? ¿Qui són aquells amb vestits resplendents que els parlen? I els seus dubtes es responen amb un altre interrogant: «¿Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat» (Lc 24,5-6).
Una llum aflora en els seus cors. Així, ¿serà veritat que el Regne ha irromput definitivament en la vida dels éssers humans? ¿Serà veritat que aquell camí de servei i d’abaixament predicat pel Mestre esdevé font de vida eterna? No es tracta de comprovacions empíriques. Per descobrir-ho, nosaltres només podem llevar-nos a trenc d’alba, encaminar-nos vers el sepulcre i deixar-nos sorprendre per Déu. Santa Pasqua!
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Mor el davanter internacional gabonès Aaron Boupendza als 28 anys
Defunció l Aaron Boupendza, davanter internacional gabonès de 28 anys, ha mort a Hangzhou (Xina) després de caure des d’un onzè pis, segons han informat les autoritats locals. El club Zhejiang FC no ha confirmat els fets. El partit mantingut per l'equip ha causat indignació a les xarxes. EFE
Tarragona
Catalina Navarro Gallego.
Ha mort als 90 anys.
Reus
Misericòrdia Bertran Oriol.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Marià Vidal Serres.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori. Carmen Hernández Bernie.
Ha mort als 84 anys.
Cambrils
Sebastian Pablo Tobar.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Cementiri.
Mor Abel Díez als 72 anys, històric davanter del Gijón
Defunció Abel Díez Tejerina, exdavanter històric del Sporting de Gijón, ha mort als setanta-dos anys. Va jugar durant vuit temporades amb el club, marcant vuitanta-dos gols i destacant amb un hat-trick al Bernabéu l’any 1981. Va compartir atac amb Quini i Ferrero, i continua sent el màxim golejador del club a la Copa del Rei. EFE
Aprenentatge l Més de vint persones han obtingut enguany l’acreditació
Redacció
Un total de 23 persones nouvingudes han completat recentment els cursos del Servei d’Acollida, Migracions i Antiracisme (SAMA) de Cambrils, en una formació integral destinada a afavorir la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Les participants provenen de diversos països com Colòmbia, Brasil, Uruguai, Marroc, Algèria, Argentina, Ucraïna, Cuba i Hondures. Els cursos inclouen un primer bloc de 45 hores anomenat Eines pel Català, pensat per iniciar-se en la llengua abans de passar al Consorci per a la Normalització Lingüística, i dos més de 15 hores: Coneixements Laborals, orientat a la recerca de feina, i Coneixement de la Societat Catalana i el seu Marc Jurídic, per conèixer millor el territori i els seus serveis. El SAMA, actiu des de 1998, ofereix també
Els darrers nouvinguts recollint el certificat al consistori. Aj.
Els cursos inclouen tres blocs, el primer és de 45 hores i els dos següents de 15
assessorament jurídic i informes vinculats a la Llei d’estrangeria. Està regulat per la Llei 10/2010, que estableix
el dret a una primera acollida per facilitar el contacte amb la llengua, la cultura i el mercat laboral. L’objectiu d’aquest servei és garantir competències bàsiques i afavorir la cohesió social. Aquest any, ja s’hi han atès més de 60 persones, i la demanda, especialment per al curs de català, continua creixent.
21/03 al 19/04
Passarà una cosa interessant a nivell material que potenciarà uns canvis en la teva vida. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia i seran molt positives.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La jornada d’avui se simbolitzarà per un creixement important de les teves vivències internes. L’amor els sentiments pesaran molt.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Alguna cosa t’atraurà de manera sobtada captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol això serà font d’interessants experiències.
20/04 al 20/05
Pensa detingudament si no estàs prenent massa a la lleugera una de les teves relacions. Sense adonar-te estàs sembrant la gelosia.
VERGE
23/08 al 22/09
Un cert nerviosisme seran la causa d’algunes distraccions que et faran perdre oportunitats. Centra’t en un objectiu lluita per ell.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És bona jornada si has de tractar amb superiors o amb el públic en general. La imatge que donis potenciarà l’admiració el respecte de molts.
10:00 De Tramuntana a Mestral. Capítol 4
10:30 Notícies en xarxa
11:30 + Xarxa + sostenibilitat
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Documental: La Pubilla
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 (Re)poblem
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Caminant per catalunya
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 La comarcal (r)
17:00 Notícies migdia (r)
17:30 Elles: Tercera Temporada
18:00 Impuls
18:30 Converses connecticat
19:00 Documental: Ciutat del mar
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Es despertaran en tu forts noves emocions a partir del coneixement d’una persona. Et sentiràs més vital i amb ganes de menjar-te al món.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat de comunicació serà molt profunda comptaràs amb tota la sort. E1 ambient familiar et farà sentir molt alegre t’aportarà.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si desitges tenir la jornada en pau no t’enfrontis de manera extrema als problemes que sorgeixin en la parella o amb els amics.
21/06 al 22/07 CRANC
Serà una jornada una mica complicada per a resoldre els teus assumptes amb facilitat. Pèrdues de temps errors de tercers alteraran el teu humor.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
En la teva vida privada íntima esdevindrà una situació nova molt atractiva. L’amor es farà sentir molt això t’elevarà tant física. Notícia la nit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Segurament contactaràs amb caps o superiors els quals acceptaran les teves idees plans, encara que d’una manera més lenta del que esperes.
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi
Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
HOMBRE ALQUILA a HOMBRES que viven solos, LUJOSAS HABITACIONES en un amplio chalet ubicado en la mejor urbanización de la zona de Oleiros (A Coruña). Precio moderado. Tel: 617.055.262
TREBALL
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Hernández, M. Blanca
La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO
10:00 Va passar aquí. Catalunya
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Va passar aquí. Catalunya
12:00 + Bàsquet
12:30 Va passar aquí. Catalunya
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Com la nit i el dia
17:30 Va passar aquí. Catalunya
18:00 + Bàsquet
18:30 Converses Connecticat
19:00 La ciutat del mar
20:00 Notícies 12
20:40 Especial Setmana Santa 21:40 Doc. “El nostre divendres”
22:00 Notícies 12
22:40 Especial Setmana Santa 23:40 Doc. “El nostre divendres”
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Infecció que s’ha estès a tot l’organisme. Que té atrició. 2. Estan més llunyans que aquests d’aquí. Agafi tot allò que no és seu. 3. Mig burgès. Terreny de la península. Inicia el foc de la barbacoa. 4. La reina dels mars. Vinya. Dues de menys a la mesa. 5. Cap de turc. Monuments triomfals. Estancament de trànsit intestinal. 6. Aigua amb gas. Porters de palau. 7. Travesser del llit. Peça dels escacs que ve per la dreta de casella en casella. 8. Vocals de l’oest. Ormeig del pescador. La que corre més a l’hipòdrom. 9. Sorgeixi de la branca. Antiga moneda. Final de mes. 10. Va amb els uts. Enamorades. 11. Hebreu. Va escollir a les eleccions. 12. Llar per als sense sostre. Sempre surten a totes les portades i a sobre cobren diners per ser-hi.
VERTICALS: 1. Són els diumenges per als jueus. Persona de cent quilos i més. 2. Un equip al qual li manca alguna cosa. Entrades sense portes. 3.Tractada amb oli de ricí. Element de la taula. 4. Respira pensa. Anió que conté urani. Dues romanes de la fila. 5. Os coxal. Cobra per servir el seu amo. 6. Quasi calb. Xop després del partit. Gana que puja imparable. 7. Sense humitats. Imatge d’una deessa. Vocal. 8. Una del dia. Creuament de ferros a la finestra. Això un altre cop. 9. Repetició al partit. Divideixo el terreny en erols. 10. És dur com una pedra. Distribuïres els béns patrimonials. 11. Dues del Carib. Mostra d’art. El meu jo més interior. 12. Catifes tallades. Entrades que no cal pagar.
EL VENDRELL:
Juste Diez, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general durant tota la jornada, excepte al Pirineu occidental i al quadrant nord-est on estarà entre poc i mig ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més baixa, sobretot al Prepirineu i Catalunya central. Per la seva banda, la temperatura màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta.
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestarplacer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
premi Sant Jordi l’estic vivint com puc, jo vinc d’un món
Entrevista Amb ‘Somiàvem una illa’ (Univers), el professor i escriptor Roc Casagran ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la
Carme Vidal Huguet, membre del jurat del Sant Jordi, en referir-se a Somiàvem una illa va parlar de literatura de la intimitat. T’hi sents còmode amb aquesta descripció?
«És una etiqueta que li escau, perquè la història desvela la manera de fer i de pensar del personatge protagonista, que és la Carla». Tu, com a narrador, adoptes la veu d’una dona. Per què has decidit parlar des de l’univers femení?
«A l’hora d’explicar una història sempre cal escollir des d’on la vols explicar. En aquest cas, per algunes qüestions que passen a la novel·la, m’anava bé fer-ho així. Després m’he trobat amb lectors, especialment dones, que m’han dit que s’hi senten molt identificades i que aquesta narradora funciona molt bé. I és una cosa que el jurat del premi també va valorar». Una d’aquestes qüestions era la maternitat?
«Sí, la maternitat, els embarassos… Per qüestions físiques són coses que només les pot experimentar de manera única i exclusiva una dona. Però també em va interessar aquest pensament femení que sovint és una mica més complex».
El que expliques
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
és, en realitat, una història mínima. A la protagonista li passen moltes coses, però tot són petites crisis del dia a dia.
«Absolutament. Algú també li ha posat l’etiqueta de novel·la costumista, i sí que té aquest punt de retrat contemporani. No volia parlar de coses extraordinàries, sinó de com se sent la majoria de gent del meu entorn en el seu dia a dia. Evidentment, afegint elements que facin que sigui narrativament interessant. Però ni l’amor que s’explica és un amor de focs artificials, d’aquells que perds el món de vista. Això no vol dir que sigui menys feliç, simplement que és un amor d’aquells de divendres amb manteta i sofà».
A Somiàvem una illa també hi ha mort. De fet, hi és gairebé com un fet quotidià.
«Sí, en volia parlar perquè penso que està bé que la normalitzem i aprenguem a conviure-hi, justament perquè és un fet lligat a la vida. De la mort se’n pot fer molta literatura. A la novel·la l’he tractat amb un punt de tendresa, sabent que tots, d’una manera o altra, juguem amb el simbolisme per pair el dolor de la mort: fent un bon comiat, pensant en el més enllà i acompanyant-nos en
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Un restaurant coreà especialitzat en barbacoa s’inaugura aquest divendres a Tarragona Gastronomia
el dol».
També hi és present l’escriptura i el fet d’escriure per reconciliar-se amb un mateix.
«Tots els personatges que escriuen fan una aposta per la paraula. En el seu cas, per la paraula escrita, però també hi ha personatges, com el de la mare, que ho fa amb la parla. La paraula, que ens diferencia dels animals, ens permet construir el relat i també la nostra mateixa existència: allò que no té nom, no existeix. Els personatges, que se senten desencaixats i no acaben de situar-se en el món, ho resolen a través de la paraula. A mi, la paraula em sembla l’aposta final. Aquest dir Parlem, parlem-nos, posem-hi paraules per entendre’ns…»
Aquesta novel·la ha estat reconeguda amb el premi Sant Jordi. Ja ho has acabat de pair?
«Ho estic vivint com puc. Jo vinc d’un món més humil. Havia publicat novel·les i poesia que havien funcionat raonablement bé, però
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
sense aquest boom mediàtic. El primer moment va ser d’eufòria absoluta i, després, d’una mica d’acolloniment. Però, en el fons escrivim per comunicar-nos, és una manera de sentir-nos part d’aquest món».
Aquest premi farà que lectors que no t’havien llegit mai ho facin ara amb Somiàvem una illa. T’agrada que et coneguin per aquesta novel·la?
«Encara que en les meves novelles he anat retratant èpoques vitals concretes, totes tenen un tret comú, que és que sempre deixo una escletxa oberta a l’esperança. Després, també m’ha trobat lectors que em coneixien com a poeta, que em diuen que a Somiàvem també hi ha molta poesia…».
A algú que et llegeixi ara per primer cop i vulgui conèixer la resta de la teva obra, per quin llibre li diries que comencés?
«Li diria una cosa molt agosarada, i és que llegís poesia. Segurament, Direm nosaltres i L’abraçada que».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
La identitat és la continuïtat que ens permet afrontar la vida, sigui individualment, sigui col·lectivament. Respondre a la pregunta qui som és crucial i ja hem anat veient, en aquesta sèrie d’articles, que ho és particularment en el moment incert que vivim, perquè la identitat genera les connexions necessàries per construir solidaritats, complicitats i col·laboracions, tan necessàries. No totes les identitats, però, són susceptibles de generar efectes positius. Passa sovint amb les persones individuals. Una identitat construïda sobre el dubte, el menysteniment d’un mateix, la inseguretat, l’autoodi acaba essent tòxica i fa la vida invivible. El mateix succeeix amb els col·lectius. No n’hi ha prou amb l’afirmació d’un mateix, si aquesta no va acompanyada del respecte i la cura per allò que som. Per això, una identitat és funcional en la mesura que va lligada a l’autoestima. D’altra banda, difícilment assoleix l’autoestima aquell que la condiciona només al reconeixement extern. Continuant amb el raonament iniciat ara fa tres setmanes, el nostre patrimoni, material i immaterial, esdevé el punt de partida per a la construcció d’un nosaltres metropolità, un nosaltres que ha de ser capaç de metabolitzar correctament la seva història a través de l’autoconeixement per construir una identitat que només serà sòlida en la mesura en què es fonamenti en una afirmació tranquil·la, però segura, d’aquests nosaltres. No cal anar esperar senyals de l’exterior, cal avançar en una narrativa pròpia i autònoma que vagi consolidant el nosaltres que ens cal.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El Nàstic es muda a Reus per un dia, entrenant avui al camp annex de l’Estadi Municipal Futbol Salou s’oposa a l’intermodal de Vila-seca i reclama recuperar l’estació central Infraestructures