Topografies Atles mèdic-artístic
Laia Martí Puig i Cori Mercadé A cura d’Assumpta Bassas Sales d’exposicions de Can Palauet 13.03.15 | 03.05.15
Topografies. Atles mèdic-artístic reuneix una selecció d’obres de Laia Martí Puig i Cori Mercadé. Ambdues artistes comparteixen interès per les imatges del cos humà: mèdiques, científiques i artístiques. A l’exposició, les seves obres dialoguen in situ amb il·lustracions de llibres i atles mèdic-científics (del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Terrassa i de col·leccions privades) i reflexionen inspirades pel pensament i la política de la diferència sexual, que han conegut en relació amb Duoda, Centre de recerca de dones, UB. Topografies proposa entendre el cos humà com un "lloc" (topos) i explorar la seva representació (grafos) com un acte d’escolta profunda. Indicis...obertures (2011) de Laia Martí Puig comença amb una polifonia. Les boques entreobertes desclouen sons encriptats al ritme del nostre pas. El negre vellutat i opac on s’inscriuen aquestes imatges litografiades ens aboca a sentir la muda densitat del cos. Blanques com traus de llum, les boques s’obren com Cori Mercadé Stabat Mater, 2009-10 carbonet, llapis, grafit, pigment, tinta, tipp-ex guix sobre paper Sèrie de 90 elements mida A3
avantsales de la paraula. Algunes, en vertical, recorden formes vaginals, com les que van inspirar l’ametlla mística. Obertures profanes i apertures sagrades. Un calendari de llunes que en el seu cicle disposen misteriosament la terra i el cos a la fecunditat. Registres (2006-07) de Cori Mercadé és un acte de re-començament. Exhaurida pel llenguatge postconceptual, l’artista cerca respir donant-se una sola instrucció prèvia: traçar una línia al bell mig del paper. Abocada al blanc, en un gest d’obediència a la voluntat deslliurada del control de la ment, dibuixar es transforma en un gest humil, com rentar la roba o teixir, mentre confia en la capacitat de la força mare per portar-la a l’altra banda de la riba. Un cop allí, on abans manava la longitud, ara és la modulació del gruix del traç que s’esfilegassa, obrint-se des de dins, qui atreu la nostra atenció. La línia raja com l’aigua d’una font i sense ànim d’expressar res, es fa perceptible l’estremir-se del moll de l’os, el batec de la vena cava, la sinapsi de les neurones, i l’elasticitat dels tendons.
Cori Mercadé Registres, 2006-07 carbonet, llapis, grafit i pigment Sèrie de 18 140 x 200 cm c/u
Curiosament, el traç també es desplega com una llibreta d’apunts, on s’esbossen paisatges a vol d’ocell. Carn o geografia? Serà veritat que el cos i l’univers es reflexen l’un en l’altre, o que són l’un i l’altre la mateixa cosa? Pot una sola línia deixar-nos entreveure aquest misteri? Les obres de Laia Martí Puig que s’apleguen amb el nom de Ruah també presenten aquesta coincidència entre dins i fora, cos i cosmos. A Ruah_estudi les figures recorden dibuixos mèdics del fons de l’ull o gotes de sang al microscopi, però també la vasta geografia dels planetes d’altres galàxies, a vista de telescopi. Tanmateix, Ruah no té intenció de representar res d’això, sinó de fer-nos partíceps d’un joc, a partir de la tècnica clàssica del gravat litogràfic. Un cop traçat un cercle en la matriu, l’alè de l’artista s’encarrega d’escampar la tinta sobre la superfície de la pedra, fent servir l’aire dels pulmons com a llapis. Un agosarat intent de donar imatge al sospir, a una expiració que alleugereix i permet recuperar el ritme de la respiració
Laia Martí Puig Ruah, 2014 marca d’aigua, tinta i imatge sobre paper videoinstal·lació mides variables
fluïda i l’equilibri vital. A Ruah, cada sospir obté un codi —lletres i nombres—, com si fos una indicació encriptada de la direcció d’on procedeix l’alè creador (anomenat també qi, energia vital, o simplement l’oxigen). Si de l’origen de l’alè vital no en sabem res, sí coneixem el nostre origen carnal concret, tots i totes venim de mare. En aquest sentit, Cori Mercadé en l’obra Count down (1997) en vol donar testimoni, com a dona i com a artista. Es tracta d’un calendari dels últims mesos de gestació del seu primer fill, on la pintura de cada eina ginecològica correspon a un dia. Un compte enrere que confronta els fantasmes de les pors femenines i demostra com la futura mare pren l’eina pel mànec (com Louise Bourgeois prenia la seva escultura de formes fàl·liques sota el braç, davant l’ull de la càmera de Mapplethorpe). Un manifest rotund que, d’una banda, desafia la tecnificació del part i, alhora, apunta la "manca de cos" i neutralització de la diferència sexual del conceptualisme anglosaxó, mentre pica l’ullet a les obres d’On Kawara.
Cori Mercadé Santa Generació, 2012 grafit sobre paper sèrie de 3 225 x 140 cm c/u
En l’atles mèdic-artístic d’aquesta exposició, l’experiència del cos sexuat en femení és central, però ens interessa, sobretot, el que anomeno la consciència materna. La noció es desprèn del projecte artístic en què Cori Mercadé treballa amb dues iconografies de la història de l’art occidental: la pietat i la santa generació. L’artista va adonar-se que la pietat podia esdevenir un interessant laboratori d’exploració del clàssic problema d’acoblament compositiu entre dos cossos adults en relació. Les pietats enfoquen precisament aquesta dificultat en la composició que, en un altre pla, parla de la filigrana que comporta el treball polític de la relació. Especialment, de la relació amb la mare, i més enllà, de qualsevol relació humana d’amor incondicional: l’equilibri no es mesura en la balança. De l’anatomia que (des)dibuixa l’amor parla també la iconografia de la santa generació. Cori Mercadé llegeix aquesta icona a través de la vivència pròpia: la seva mare, ella i la seva filla, en una etapa de dificultats. El resultat és una sèrie de tres dibuixos d’aspecte esbossat i caràcter molt íntim que desprenen l’autoritat d’un retrat monumental i escultòric. Un testimoni rotund de la genealogia materna com a eix vertebrador d’ordre simbòlic. Si deixem que l’ull ressegueixi el garbuix de línies que sense pausa entrellacen les figures i el fons
ens adonem que, qui pren protagonisme és, de nou, el traç que dibuixa sense objectiu, solcant el paper en cercles concèntrics, com si es tractés d’un camp que li ha arribat el torn de llaurar-se a fons. L’artista i psicoanalista Bracha L. Ettingher va parlar fa molts anys de la mirada matricial (matrixial gaze), noció recollida per la historiadora Griselda Pollock i la curadora Catherine de Zegher. M’agradaria anar més enllà de l’ull i de la psicoanàlisi i parlar de la consciència materna en un sentit plenament practicable, realment i políticament. Es tracta que en el nostre atles científic-artístic no hi manqui mai la il·lustració d’un cos que es va configurant "més enllà de mi". Un dibuix de línia porosa que en la seva tremolor sosté, que en desfibrar-se, eixampla la caixa toràcica, que en esberlar-se, abraça i crea "lloc" a l’altre.
Assumpta Bassas Vila
Cori Mercadé Draps de pinzell: pietats, 2009-10 tempera i oli sobre cotó 7 unitats d’una sèrie de 13 210 x 280 cm Sèrie visitable al M|A|C Cúpula del Cementiri dels Caputxins
La il·lustració mèdica En medicina, la il·lustració, com d’altres formes de representació visual, ha tingut un paper fonamental. Almenys des del segle XV, amb el desenvolupament de la impremta i de l’art del gravat, les il·lustracions anatòmiques van proliferar. El lligam entre l’anatomista i l’artista s’ha perllongat fins a l’actualitat. Des del segle XVI, les il·lustracions de l’anatomia humana s’estenen a una diversitat de suports editorials, de temes i de públics. L’ observació directa del cadàver dissecat va donar lloc a un procés de comparació, correcció i producció de resultats en forma de nous texts il·lustrats. La il·lustració esdevingué aleshores un instrument fonamental per a la comunicació de coneixement. Malgrat la irrupció, convivència i competició d’altres formes de representació tridimensionals, la il·lustració, sobretot anatòmica, no només es mantingué vigent, sinó que es multiplicà, gràcies al desenvolupament de nous mètodes d’impressió, a la incorporació del color i a l’ampliació d’escales. La il·lustració va tenir un rol cabdal en la construcció de les especialitats mèdiques i quirúrgiques dels segles contemporanis. Il·lustradors, modeladors, escultors, fotògrafs, sovint complementant l’ofici de metge i el d’artista. La professionalització de l’ofici aconseguí espais acadèmics i universitaris, com ara als Estats Units d’Amèrica, on l’Associació d’Il·lustradors Mèdics, creada a Illinois el 1945, ha esdevingut un veritable referent internacional.
Laia Martí Puig Muttermünder / boques-mare, 2014 manera negra i solc sobre paper 4 unitats d’una sèrie 54 x 39 cm/u
Els atles científics es van desenvolupar al llarg del segle XIX i, fins a l’actualitat, són el llibre on la ciència normalitza o estabilitza coneixement que, aleshores, resulta apte per a ser consumit sobretot pels estudiants. A mitjan segle XIX, noves formes i tècniques de registre objectiu van entrar en competició amb la il·lustració mèdica. S’obre un debat al voltant del concepte d’objectivitat polaritzat entre la reproducció feta "al natura" i a mà i el registre mecànic, i aparentment no subjectiu, de la fotografia. Certament, la fotografia mèdica va irrompre amb força, de la mà, també i sovint, dels propis metges. Les esperances dipositades en el nou "art de la veritat", mecànica i objectiva, resultaren però prematures a causa de les dificultats tècniques que encara calia superar. Durant aquests anys, les crítiques a la il·lustració mèdica van créixer sota l’acusació de no recollir la veritat de la naturalesa observada, de passar pel sedàs deformador i inconscient de l’artista. Fins i tot un cop superades les deficiències tècniques fotogràfiques, als anys seixanta, la il·lustració mèdica va mantenir la seva vigència com a mitjà de reproducció i de representació, selectiva, de la naturalesa. No obstant això, la llibertat creativa de l’artista en la il·lustració científica està lligada avui als usos i als públics de les seves obres. Un fet que contrasta amb l’artista que utilitza el tema científic, ja que la comunicació d’idees i emocions es fonamenta en uns criteris diferents, personals, producte de la reflexivitat. Cori Mercadé Count down, 1997 52 olis sobre tela 28 x 23 cm c/u
Alfons Zarzoso Director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya www.museudelamedicina.cat
Topografies, recórrer al propi cos
En l’exposició m’agrada molt la proposta de canviar la nostra aproximació a la tècnica científic-mèdica, fonamental en la
Viure de prop el projecte i finalment l’exposició Topografies: Atles mèdic-artístic ha estat un privilegi i una oportunitat. El cos hi és, vist des de la mirada d’artista, diferent de la meva que, com a metgessa, és propera al paradigma mèdic. Una manera diferent; ni oposada ni contradictòria.
medicina occidental. Es tracta de fer-la nostra, de conèixer-la i donar-li el lloc que volem, perquè la tècnica i la ciència no esdevinguin un monstruós Frankenstein (el monstre ho és no tant pel seu obscur origen, ni per l’ambició del seu creador, sinó perquè no es veu reconegut ni estimat, és a dir, per l’abandó). Així, els instruments obstètrics han estat portats a les entranyes i transformats per Cori Mercadé en un calendari
Veig, per exemple, com el patiment humà troba maneres per
de gestació. Una anada i tornada, un recorregut genial cap al
a viure’l que no tenen res a veure amb l’idealisme. Les mares i
fet íntim, obrint-lo a la seva potència política.
els fills i filles de les "pietats" de Cori Mercadé assagen l’atreviment de donar una mesura humana a una relació de cura: la
Els retalls de les històries clíniques antigues que s’exposen en
gosadia de l’amor.
paral·lel a les obres artístiques de la mostra m’han despertat
En la proposta de Laia Martí Puig, les boques obertes registren el moment en què alguns membres de la seva família pronuncien la lletra "a". Es tracta d’una "a" inicial - tant d’inici,
curiositat, tendresa, proximitat... Subratllen allò més quotidià en la pràctica mèdica, la necessitat de deixar testimoni de la recerca, d’allò que veiem des de "la mirada mèdica", des del propi sentit, en un recorregut sobre el cos i recorrent al cos.
com d’epifania – i em recorden també la representació d’una
Un agraïment especial també al Centre de recerca de dones
exploració mèdica comuna, rutinària: obrir la boca. Són una
DUODA, de la Universitat de Barcelona, on he après coses
invitació a mirar i escoltar, a anar més enllà del llindar de la
que han canviat de manera radical la meva manera de fer
porta en la relació amb l’altre cos que es confia a nosaltres.
de metgessa.
El cos es dóna en aquesta exposició des de la representació (objectivar-se) i des del sentir-se. Trobar la relació entre el
Pilar Babi Rourera Metgessa de capçalera
cos sentit i el registre del cos representat és, per cadascuna i cadascú de nosaltres, una pràctica de relació viva, un cercle virtuós, un repte que no s’acaba.
1. Veure el meu text del Seminari de Primavera Duoda on explico algunes d’aquestes coses: Babi Rouera, Pilar. "El dolor difícil". Duoda. Estudis de la Diferència Sexual. Barcelona: Universitat de Barcelona, núm. 47, 2014: 78-96
Laia Martí Puig Indicis_obertures, 2011 litografia sobre paper, sobre cartró, sobre mur instal·lació 15 x 15 cm/u. fins a 264 unitats
Topografies. Atles mèdic-artístic és una coproducció de Terrassa Arts Visuals (Sala Muncunill, 15.11.14 | 04.01.15), Ajuntament del Masnou (Sala Joan Comelles, 23.01.15 | 28.02 15) i M|A|C Mataró (Can Palauet , 13.03.15 | 03.05.15 i Cúpula del Cementiri dels Caputxins, 12, 19 i 26.04.15), a cura d’Assumpta Bassas, amb les artistes Laia Martí Puig i Cori Mercadé i la col·laboració del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i de Cementiris Metropolitans CGC. Laia Martí Puig: http://laiamartipuig.tumblr.com/ Cori Mercadé: www.corimercade.net
Amb la col·laboració de: Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Terrassa; Pilar Babi, metgessa i professora del màster en Estudis de la Diferència Sexual, DUODA, UB, Barcelona; Mar Serinyà, artista, cantant i performer; Cèlia Prats Toran, mezzosoprano i Carme Murio, mezzosoprano. Agraïments: Elena Alcina, Juli Bassas Vila, Marisol Carrillo, Miquel Coca, Mariona Gallifa, família Gras-Mercadé, Joan Hans, Isabel de Lecea, Susana Medina, Laura Mercader, Carmen Miguel, Albert Querol, Alberto Quintana, Roger Rios i Martin Roderus.
Activitats complementàries Can Palauet
(Cementiri dels Caputxins) 13.03.15 | 19.30 h Inauguració i visita comentada
12.04.15 | 12 h
a cura de Laia Martí Puig
Inauguració i visita comentada
i Cori Mercadé
a cura de Cori Mercadé
21.03.15 | 19 h
26.04.15 | 12.30 h
Visita comentada a cura de
Concert: una selecció de Stabat
Cori Mercadé
Mater interpretada de Carme Murio, mezzosoprano i Daniel Antolí i
11.04.15 | 18 h Visita comentada a cura de Cori Mercadé i Assumpta Bassas Performances en diàleg amb l’exposició: Perform-grafia: Acte d’escolta 1 Mar Serinyà | Traçant l’altra (2015) Cèlia Prats Toran | Interpretació lliure a cappella de l’obra Indicis...obertures de Laia Martí Puig 24.04.15 | 18 h Perform-grafia: Acte d’escolta 2
En col·laboració amb:
M|A|C Cúpula
Sessió de performance-drawing (acció-dibuix) en diàleg amb l’exposició, amb els estudiants de l’assignatura Estudis de Performance de la Facultat de Belles Arts de la UB (cursos 2013 i 2014).
Plaza, piano.
M|A|C www.mataroartcontemporani.cat
Topografies. Atles mèdic-artístic. Laia Martí Puig i Cori Mercadé A cura d’Assumpta Bassas Sales d’exposicions de Can Palauet (Laia Martí Puig + Cori Mercadé) c. d’en Palau, 32 13.03.15 | 03.05.15 Horari: de dimarts a dissabte, de 5 a 8 del vespre; diumenges i festius, d’11 a 2 del migdia. Tancat els dilluns. M|A|C Cúpula | Capella del Cementiri dels Caputxins (Cori Mercadé) Pg. dels Molins, 69 12, 19 i 26.04.15 Horari: d’11 a 2 del migdia. Servei educatiu a càrrec de Tauladeguix. Cal concertar prèviament les visites per a escoles i grups a calarenas@ajmataro.cat o al tel. 937 412 930 (de 9 a 14 h). MAC-Mataró Art Contemporani
@macmataro