El relat d'una exposició

El relat d’una exposició Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel

10.03.17 | 21.05.17 A cura dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà

L’equip d’El relat d’una exposicició

Han estat curadors, relators i projectors del servei educatiu: Escola Angeleta Ferrer Inma Armeno, Jana Aubà, Hary Alexandri Baicu, Abir Barhihi, Oriol Codony, Jehan El Morabit, Arnau Federico, Hannah Guijarro, Max Llorens, Elena Méndez, Oleguer Mir, Roger Ortiz, Josep M. Pons, Serena Puyoles, Yiying Qiu, Maya Rodríguez, Izan Samper, Candela Soriano, Arlet Sust, Yaiza Torreblanca, Ona Valls, Coral Vega, Sofia Verge, Daniel Vilaseca i Max Vizuete.

Escola Montserrat Solà (5è A) Aitor Abengozar, Núria Alemany, Elsa Banadina, Joel Burguera, Helena Canal, Lluc Castellví, Bernat Colomer, Berta Costa, Saad El kannoua, Iman El Mouden, Ferran García, Sara García, Paula Gual, Oleguer Martí, Tatiana Palanco, Mar Posada, Marc Pratdepàdua, Adrià Puigventós, Lola Pujol, Cèlia Sànchez, Max Sans, Clara Selves, Otger Torricó i Martina Vicedo.

(5è B) Duna Abella, Ainara Abolafia, Alejandro Álvarez, Adrià Arcos, Amira Bidi, Edgar Castell, Joel Castillo, Paula Castro, Melissa Cruz, Najlae El Mazmozi, Juli Escarpenter, Blai Guardiola, Mauro Jodar, Nil Murillo, Luana Pereira, Lucía Peña, Eduard Pons, Carla Prat, Gerard Prats, Júlia Roig, Jan Sánchez, Miquela Seras, Hugo Sola, Pau Teixidó i Jordi Vila.

Han estat acompanyats pels seus mestres Juanjo Duran (Angeleta Ferrer) i Susana Bacardí, Jordi Centellas i Joaquima Pomar (Montserrat Solà) i per Blai Marginedas (curador), Cori Mercadé (educadora) i Gisel Noè i Gemma Tro (M|A|C).

Ha enregistrat el procés i editat els vídeos Albert Poquet i han donat suport pensant l’espai Julia Doz i Helena Fradera. El disseny gràfic l’ha fet Dosgrapas a partir de les instruccions dels curadors de l’exposició.

L’App és de Fèlix Sainz i Oliver Palomar. El transport l’ha fet Arterri.

Han col·laborat amb nosaltres: Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani; Galeria Joan Prats, Barcelona; Galeria NoguerasBlanchard, Barcelona-Madrid i Museu d’Art Jaume Morera, Lleida.

Volem agrair la seva col·laboració al Centre d’Art La Panera de Lleida, Pere Casanovas, Adriana Esperalba, Maite Palomo, Teixits Carrés Costa i Josep Verdaguer, així com també a tots els comerços dels mercats que ens han cedit les caixes pel projecte de Curro Claret.

De la primera a la darrera paraula El dia que ens vam imaginar aquest projecte va ser un dissabte a la tarda qualsevol. L’Abril, que aleshores tenia vuit anys, va voler venir a Can Palauet a ensenyar l’exposició que havia vist amb l’escola als seus pares i germà gran. Amb les seves paraules va explicar els treballs dels artistes. Va ser un recorregut assossegat, enriquidor, emocionant. El que ella va fer va ser transformar el que havia sentit, après, suggerit, i explicar-ho a la seva manera.

Això ens va ratificar amb el fet que el llenguatge de l’art és universal i abastable. I que les exposicions d’art contemporani, explicades per nens, poden tenir un sentit absolutament diàfan.

Agosaradament, potser, vam convidar els nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà a ser els protagonistes d’aquesta aventura: construir el relat d’una exposició de la primera a la darrera paraula.

I sobretot volem donar les gràcies a tots els i les artistes que han confiat en el nostre Relat.

Ells i elles han fet de comissaris, han decidit de què parla l’exposició, han conegut artistes i han escollit peces; han conegut com es fa la producció de l’exposició i l’han dissenyat: pensat l’espai i

com disposar les peces que han triat; han redactat textos i han pensat fulletons i banderoles; han col· laborat en el muntatge; han documentat el procés i, finalment, han pensat i executaran el servei educatiu i les activitats complementàries.

Des del M|A|C hem pretès fer conèixer l’art i els llenguatges contemporanis des de dins, per bastir una exposició amb les paraules d’aquests nens i nenes, també com un repte des de la condició de centre d’art: revisar conceptes, construccions, connexions, associacions i maneres de difondre’ls.

Un repte sense filtres, ple de conceptes sense depurador, de relats sense manies. L’art contemporani que ells han descrit com una aproximació al món que ens modifica la mirada sobre les coses i ens ajuda a veure-ho tot d’una altra manera.

Com una calaixera

obrir-ne els calaixos i descobrir què s’hi guarda. Ens

les alumnes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà han fet després de posar-se el vestit de comissaris i recercar què és això de l’art contemporani. D’aquesta cerca han vist que, tot i que a vegades l’art ens pot semblar estrany i poc comprensible, potser el que cal és atrevir-nos a obrir una de les seves calaixeres, veure què hi ha a dins i fer anar la imaginació.

atrevim a esbrinar què hi ha a dins? Som-hi.

Blai Marginedas

Podríem entendre l’art contemporani com una calaixera. Si ens la mirem des d’un metre de distància en podem apreciar la forma, el color del vernís, l’olor de la fusta. Però per saber què conté, necessitem

Obrim un dels calaixos i ens apareixen les restes de goma d’esborrar de la Isabel Banal. N’estirem un altre i vessen els lleons d’en Jordi Lafon i la Montsita Rierola. Del calaix de dalt de tot en surten els exvots d’en Perejaume. I així successivament.

I què tenen en comú totes aquestes peces?

Una peça d’art ens parla de la naturalesa i al mateix temps de les emocions humanes o del funcionament de les coses més quotidianes. L’art ens ajuda a fer-nos preguntes sobre el món més proper i ho fa d’una manera distreta i màgica anomenada joc.

Tal com deia Marcel Duchamp, l’art és un gran joc entre totes les persones de tots els temps, i aquesta exposició n’és un exemple. Les 13 obres que podeu veure a continuació són la col·lecció que els i

1. Martí Anson 4 Curro Claret 11 2

Enric Farrés

5

Raül Roncero

Jordi Lafon + Montsita Rierola

12

Mataró Patatoes Font Type, 2017 Disseny d’una samarreta per a l’exposició "El relat" Tinta sobre paper 100 x 70 cm i 29,7 x 42 cm Producció del M|A|C Mataró Art Contemporani

Martí Anson és un col·leccionista d’oficis. Després de recordar les 3

Isabel Banal

Perejaume

samarretes que l’artista va fer per les Santes de 2008, vam encarregar a l’artista un nou ofici: que dissenyés una samarreta de l’exposició, peça amb edició limitada, per als nens i nenes de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà. L’artista va inspirar-se

Neil 6 Harbisson 9

Rafel G. Bianchi Belén Uriel 10

7

Ignasi Aballí

1 8

13

Bestué-Vives

amb les "patatoes" —les primeres patates amb denominació d’origen de tot Espanya i típiques de Mataró—i va dissenyar uns tampons fets amb patates, que han servit per crear una tipogra-

Martí Anson

fia única i una llegenda que llueix a cada una de les samarretes.

Mariona Moncunill

Entrada

2. Jordi Lafon + Montsita Rierola

3. Isabel Banal

Fes-te el lleó!, 2011-2017 Instal·lació amb lleons de fusta de la fàbrica Goula manipulats.

Mides variables Col·lecció dels artistes, amb la participació dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà

Tutta Roma, octubre 2013-març 2014 Restes de goma d’esborrar, 120 recipients PET amb tap d’alumini, paper imprès, estructura de fusta, pintura plàstica 190 x 150 x 210 cm Vídeo, 9’12’’ Col·lecció de l’artista

La fàbrica de joguines Goula va tancar l’any 1996 i en va quedar un excedent de lleons de fusta. En saber-ho, en Jordi Lafon i la Montsita Rierola no s’ho van pensar dos cops, van adquirir-los i van decidir fer un projecte col·lectiu. Van repartir-los entre coneguts, amics, artistes i els van demanar que hi fessin alguna cosa, alguna intervenció. El resultat: més d’un centenar de lleons personalitzats de les formes més creatives.

Ara, quan han estat convidats a participar a El relat, els artistes han volgut ampliar la col·lecció i han demanat al fuster Josep Verdaguer que tornegés, com va fer 25 anys enrere, més lleons per poder repartir entre els nens i nenes de 5è i també als visitants de l’exposició que tinguin ganes de fer-se el lleó.

La Isabel Banal va viure mig any a Roma. Uns mesos que li van servir per treballar en diferents projectes, entre ells Tutta Roma.

Durant la seva estada a la capital italiana, la Isabel va consultar diverses guies turístiques i va visitar molts dels espais més concorreguts de la ciutat. Els va dibuixar tots, fins a 120.

Dibuixos molt precisos fets a la Fontana di Trevi, al Coliseu o al Panteó. Un cop acabats i ja a l’estudi, els esborrava i guardava les restes de goma en pots. Cada pot etiquetat amb el nom del lloc, l’única referència, és la memòria del seu viatge.

4. Curro Claret

5. Raül Roncero

Calaixera, 2003-2017 Suports de ferro i caixes recuperades Mides variables Col·lecció de l’artista i alumnes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà Agraïments: Bar Petit Laru, Casa Ametller, Celler Castellví, Celler Monserrat, Fradera, Fruiteria Mon Viu, Fruites Manolo i Olga, Fruites Maria Àngels, Fruites Ro&Go, L’hort d’en Dídac i Parra Fruits.

Welcome to Mataró, 2009 100 dibuixos A4 + exemplar numerat de l’edició de 100 postals Col·lecció de l’artista

Curro Claret és un dissenyador que molt sovint treballa

aquells que hi vivim o potser només les persones d’una edat

amb materials reutilitzats. Ha fet làmpades i tamborets

concreta. Però totes elles construeixen la història del nostre

amb fustes i restes de materials. Molt sovint treballa en

municipi. En Raül Roncero fa una tria de 100 possibles mo-

col·laboració amb col·lectius diversos. Per a l’exposició

tius per 100 possibles postals sobre Mataró. Ha col·leccionat

d’El relat vam fixar-nos en la col·lecció de caixes que ell ha

persones, llocs, motius, personatges, símbols... La col·lecció

convertit en una calaixera. En aquesta ocasió, els petits

acaba essent un joc d’endevinalles.

curadors han estat convidats a cercar caixes per ampliar i crear aquesta magnífica calaixera.

Cada un de nosaltres coneixem de forma especial la ciutat on vivim. Hi ha elements del nostre entorn que fan coneguda la nostra ciutat, d’altres que en canvi només les coneixem

6. Neil Harbisson

7. Bestué-Vives

Cap sinocromàtic, 2015 Bronze, sistema electrònic i papers de colors 44 x 40 x 37 cm Col·lecció de l’artista

[David Bestué i Marc Vives] Acciones en casa, 2006 Vídeo color, so 22’ Cortesia de Cal Cego. Col·lecció d’art contemporani

En Neil pateix un tipus d’estrany daltonisme que no li permet veure els colors, només el blanc i el negre. Aquesta dificultat l’ha portat a imaginar com poder veure els colors. Gràcies a ser un excel·lent músic i tenir una bona oïda, en Neil ha desenvolupat una tecnologia que no només li ha permès veure en colors sinó ser molt més precís que altres ulls. Ell té instal·lat dins del cap un ull òptic que tradueix els colors en notes. Aquest sistema ha portat Neil Harbisson a convertir-se en el primer Cyborg reconegut del món. La peça és un bust d’ell mateix amb un ull òptic, connectat amb ell via wifi, cosa que fa que qualsevol color que posem davant del lector del bust li arribarà en aquell precís moment, si està en alguna banda del món que li permeti coincidir amb l’horari de l’exposició.

David Bestué i Marc Vives van ser parella artística fins a l’any 2011. Una de les primeres peces que van realitzar i segurament la que els va donar a conèixer és justament Acciones en casa, que van fer després d’haver fet Acciones en Mataró. Acciones en casa és una col·lecció d’una cinquantena de situacions absurdes que reflexionen sobre allò que ens és quotidià, com l’amor, el futbol, la vida o l’art.

8. Mariona Moncunill

9. Rafel G. Bianchi

Text on Snow on the Botanical Garden, 2013 Instal·lació Fotografies, impressió digital i vídeo Mides variables Col·lecció de l’artista

Gris Payne (La bandera en la cima), 2007-2011 Oli sobre tela 117 x 82 cm Calendari, 2007-2011 Instal·lació Mides variables Cortesia de la Galeria NoguerasBlanchard, Barcelona-Madrid

Mariona Moncunill va obtenir una beca per anar a fer un projecte a Helsinki. Va anar-hi a l’hivern i va descobrir que hi havia un jardí botànic. Va decidir visitar-lo. En passejar-s’hi va adonar-se que les plantes estaven colgades sota la neu i només en sobresortien els cartells. No veiem les plantes, però les podem imaginar, perquè els rètols ens expliquen les característiques d’allò que no veiem.

Rafel G. Bianchi no ha pujat mai cap 8.000, però a través de la sèrie de dibuixos La bandera en la cima, es va proposar dibuixar de forma hiperrealista les 14 muntanyes que hi ha de més de 8.000 metres, reflectint així que per ell tan absurd és pujar una muntanya com ser artista. En aquest cas, ens deixa per a l’exposició l’Everest, el 8.000 més important, i també el calendari de treball que es va imposar per poder acabar la peça, com si és tractés del calendari d’ascensió d’un alpinista.

10. Belén Uriel

11. Enric Farrés Duran

S, M, L multipurpose bags, 2009 3 bosses de plàstic i fusta de balsa 55 x 74 x 30 cm, 47 x 54 x 28 cm, 52 x 44 x 23 cm Museu d’Art Jaume Morera, Lleida

Los papeles del siglo, 2017 Instal·lació Taula, tamborets, publicacions i petjapapers Mides variables Col·lecció de l’artista

Belén Uriel ens deixa una instal·lació de 3 bosses de tamanys diversos. Són bosses de mudança, les mateixes que hem vist que fan servir molts refugiats per transportar les seves pertinences durant el seu viatge, perquè són resistents i econòmiques. Són bosses que s’han convertit en una de les icones d’aquestes migracions i exilis.

L’Enric Farrés treballava a El Siglo, una botiga de llibres de segona mà. Mentre els classificava es va aficionar a guardar tots els punts de llibre i paperets que trobava dins de cada un dels llibres. Entre tot el què va trobar hi havia bitllets de tren, flors assecades, receptes de cuina o postals de viatge. En va col·leccionar més de 2500. Primer els va exposar damunt de taules immenses; després va arxivar-los i els va tornar a exposar classificats en caixes. Un amic seu un dia li va dir una endevinalla: Cualquier objeto excepto un papel és... L’Enric va saber la resposta. I per això va decidir agafar tots els papers, triturar-los i convertir-los en un petjapapers.

12. Perejaume

13. Ignasi Aballí

Exvots, 2011 12 peces de cera Mides variables Cortesia de la Galeria Joan Prats

Llistats (Obres, Cine, Flora), 1997-2005 Fotografia. Impressió digital sobre paper fotogràfic 150 x 105 cm c/u Cortesia de Cal Cago. Col·lecció d’art contemporani i Col·lecció de l’artista

Els exvots són les ofrenes que es fan en la religió cristiana

Tota l’obra de Ignasi Aballí sembla que la faci de manera que

a algun sant o a la Verge després o en el procés d’haver de

sembli que ell no fa res. Amb les llistes, una de les seves obres

superar una situació de dificultat. Perejaume agafa aquesta

més conegudes, l’Ignasi va començar a retallar i ordenar per

idea per crear uns exvots de cera fets a partir de motlles

tema, diverses quantitats d’elements que trobava al diari. Llis-

d’elements naturals: un tronc, una pedra.. D’aquesta manera

tes de pel·lícules, d’artistes o de morts, que posades de forma

mostra la seva voluntat de preservar els elements de la

seguida, s’acumulen a la paret i quantifiquen el món.

natura que, per l’artista, no són altra cosa que una extensió del nostre propi cos.

Activitats al voltant de l’exposició

Una vídeo-visita guiada virtual

El relat d'una exposició

Hem volgut que la visita guiada dels nens fos possible

El procés del relat [M|A|C Espai]

sempre, perquè ells podran fer-ne només unes

10.03.17 | 19 h

quantes alguns dies. Per tant, podreu fer-la seguint les

Inauguració

instruccions següents:

A carrèc dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà, comissaris de l'exposició 1

Descarregueu-vos gratuïtament

1.

11, 12, 19 i 25.03 | 2 i 22.04 | 13, 14 i 21.05

l’aplicació M|A|C Ajuntament de Mataró

(dissabte a les 19 h i diumenge a les 12 h)

(disponible per a android i ios).

Visites familiars

2

Premeu el botó Escàner del menú.

3

Feu una fotografia de les pàgines

A carrèc dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà, comissaris de l'exposició

2.

Escàner

del fulletó on hi hagi les imatges de les obres

14.03.17 | 19.05.17 Servei educatiu A càrrec de Cori Mercadé Per a alumnes de P5, Primària, ESO i Batxillerat i grups concertats.

Reserves a educacultura@ajmataro.cat i al tel. 937 412 930 (de 9 a 14 h).

3.

4

Envieu la imatge. De seguida podreu veure

2. Jordi Lafon + Montsita Rierola

3. Isab

Fes-te el lleó!, 2011-2017 Instal·lació amb lleons de fusta de la fàbrica Goula manipulats.

Mides variables Col·lecció dels artistes, amb la participació dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà

Tutta Roma Restes de g imprès, es 190 x 150 x Vídeo, 9’12’ Col·lecció d

La fàbrica de joguines Goula va tancar l’any 1996 i en va quedar un excedent de lleons de fusta. En saber-ho, en Jordi

un vídeo relacionat

Lafon i la Montsita Rierola no s’ho van pensar dos cops, van adquirir-los i van decidir fer un projecte col·lectiu. Van repartir-los entre coneguts, amics, artistes i els van demanar

amb el contingut que

que hi fessin alguna cosa, alguna intervenció. El resultat: més

heu triat.

els artistes han volgut ampliar la col·lecció i han demanat

(Si no disposeu de cap dispositiu, demaneu si n’hi ha algun de disponible al personal del taulell de l’entrada).

d’un centenar de lleons personalitzats de les formes més creatives. Ara, quan han estat convidats a participar a el Relat, al fuster que tornegés, com va fer 25 anys enrere, més lleons per poder repartir entre els nens i nenes de 5è i també als visitants de l’exposició que tinguin ganes de fer-se el lleó.

2. Jordi Lafon + Montsita Rierola Fes-te el lleó!, 2011-2017 Instal·lació amb lleons de fusta de la fàbrica Goula manipulats.

Mides variables Col·lecció dels artistes, amb la participació dels nens i nenes de 5è de les escoles Angeleta Ferrer i Montserrat Solà

La fàbrica de joguines Goula va tancar l’any 1996 i en va quedar un excedent de lleons de fusta. En saber-ho, en Jordi Lafon i la Montsita Rierola no s’ho van pensar dos cops, van adquirir-los i van decidir fer un projecte col·lectiu. Van repartir-los entre coneguts, amics, artistes i els van demanar que hi fessin alguna cosa, alguna intervenció. El resultat: més d’un centenar de lleons personalitzats de les formes més creatives. Ara, quan han estat convidats a participar a el Relat, els artistes han volgut ampliar la col·lecció i han demanat al fuster que tornegés, com va fer 25 anys enrere, més lleons per poder repartir entre els nens i nenes de 5è i també als visitants de l’exposició que tinguin ganes de fer-se el lleó.

Cancel·lar

La Isabel

servir pe

Durant la

sultar di

més con

Dibuixos

Panteó. U

les reste

lloc, l’úni

@macmataro

M|A|C www.mataroartcontemporani.cat

Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel Sales d’exposicions de Can Palauet c. d’en Palau, 32 10.03.17 | 21.05.17 Inauguració: divendres 10 de març, a les 7 de la tarda Horari: de dimarts a dissabte, de 5 a 8 del vespre; diumenges i festius, d’11 a 2 del migdia.

Tancat els dies 14 i 17 d’abril i 1 de maig.

MAC-Mataró Art Contemporani

El relat d’una exposició