Page 1


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 ÍNDEX

Índex ............................................................................................................................... 1 Presentació ..................................................................................................................... 2 Els dinosaures (Educació Infantil) Endevinalles de P3............................................................................................... 3 Endevinalles de P4............................................................................................... 5 Endevinalles de P5............................................................................................... 7 Cal·ligrames (Cicle Inicial – 1) La flor ................................................................................................................... 9 La senyera.......................................................................................................... 10 El caramel........................................................................................................... 11 Descripció d’un animal (Cicle Inicial – 2) La Xispa.............................................................................................................. 12 El llop Marc......................................................................................................... 13 La Floreta ........................................................................................................... 14 La meva gateta Ges ........................................................................................... 15 En Lleó ............................................................................................................... 16 La Miula .............................................................................................................. 17 Conte (Cicle Mitjà – 1) Els animals de la granja ..................................................................................... 18 Els diamants, l’ocell i en Joan............................................................................. 19 El rei, la reina i el maligne drac enfadat.............................................................. 20 Conte amb diàleg (Cicle Mitjà – 2) La balena que volia ser una sirena..................................................................... 21 L’anell de Saturn................................................................................................. 23 La gran marató ................................................................................................... 25 Una volta pel Sistema Solar ............................................................................... 27 Marçal l’extraterrestre ......................................................................................... 29 Viatge a Mart ...................................................................................................... 31 Conte (Cicle Superior – 1) En Paul vol ser bo .............................................................................................. 33 Les corredores rivals .......................................................................................... 35 El viatge a Júpiter ............................................................................................... 36 El videojoc! ......................................................................................................... 37 Una desgràcia! Una catàstrofe! .......................................................................... 39 Au, quin mal!....................................................................................................... 41 Poesia (Cicle Superior – 2) Els animals ......................................................................................................... 43 Limericks d’animals ............................................................................................ 44 La Terra .............................................................................................................. 45

1


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013

PRESENTACIÓ En motiu de l’Any Joana Raspall, en què es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora, que és una de les principals figures de la literatura infantil i juvenil en català, hem triat aquest poema:

SI EL MÓN FOS... Si el món fos escrit en llapis podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals. Però és escrit amb tinta de mal color: del color brut de la guerra i del dolor. Qui voldrà escriure un nou món més just i net? Potser que tu i jo ho provéssim, ben valents, lletra per lletra, des del nostre raconet... Joana Raspall

Engrescats pel missatge que hem trobat amagat en aquest poema de Joana Raspall, un any més, us fem arribar un petit recull dels treballs dels nens i nenes de la nostra escola. Treballem amb l’esperança que poc a poc, amb l’esforç i la il·lusió que els nostres alumnes posen en totes les petites coses de cada dia puguem caminar cap a un món millor. Creiem que val la pena intentar-ho!

2


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINALLES DE DINOSAURES ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL HEM APRÈS MOLTES COSES DELS DINOSAURES. VOLEU JUGAR A ENDEVINAR EL NOM D’ALGUNS DINOSAURES?

ENDEVINA, ENDEVINALLA... QUIN DINOSAURE ÉS?

1- TÉ 3 BANYES 2- TÉ UN COLLARET 3- CAMINA AMB LES 4 POTES 4- TÉ UNA CUA MITJANA 5- MENJA HERBA RESPOSTA:

3


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINA, ENDEVINALLA... QUIN DINOSAURE ÉS?

1- TÉ LES DENTS PUNXEGUDES 2- CAMINA AMB 2 POTES 3- ÉS MOLT FEROTGE I GOLAFRE 4- MENJA CARN 5- TÉ URPES RESPOSTA:

4


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINA, ENDEVINALLA… QUIN DINOSAURE ÉS? 1- TÉ EL COLL MOLT LLARG 2- TÉ LA CUA LLARGA 3- CAMINA AMB LES 4 POTES 4- TÉ CRESTA AL CAP 5- MENJA HERBA I FULLES DELS ARBRES RESPOSTA:

5


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINA, ENDEVINALLA… QUIN DINOSAURE ÉS?

1- TÉ PLAQUES A L’ESQUENA 2- TÉ PUNXES A LA CUA 3- TÉ EL CAP PETIT 4- CAMINA AMB LES 4 POTES 5- TÉ BEC I MENJA HERBES RESPOSTA:

6


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINA, ENDEVINALLA… QUIN DINOSAURE ÉS?

1- TÉ UNA VELA A L’ESQUENA 2- TÉ EL CAP GRAN 3- CAMINA AMB 2 POTES, PERÒ, SI VOL, TAMBÉ POT CAMINAR AMB TOTES 4 4- LES SEVES POTES ACABEN EN TRES DITS 5- ÉS CARNÍVOR RESPOSTA:

7


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 educació infantil

ENDEVINA, ENDEVINALLA… QUIN DINOSAURE ÉS?

1- TÉ EL CAP PETIT 2- TÉ UNA ARMADURA A L’ESQUENA 3- CAMINA AMB 4 POTES 4- TÉ UNA MAÇA A LA CUA 5- ÉS HERBÍVOR RESPOSTA

:

8


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

Violeta Laura Albrich 1r

9


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

Escarbat bum-bum Anna Forcada 1r

10


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

Guim GenĂ­s Moreno 1r

11


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

LA XISPA La Xispa, la meva gossa, la vaig trobar un dia en un contenidor. L’havien abandonada. La meva família i jo vam decidir portar-la a casa i cuidar-la. La Xispa té una carona molt maca. Els ulls marrons i el pèl suau i tou, com un bon sofà, de color marró. Les orelles són molt punxegudes. Quan vol menjar, ens mira amb una cara que ens fa molta gràcia. Menja pinso i la portem a passejar, quan té caca o pipí. Sempre portem una bossa per netejar-ho tot. Li agrada que li faci moixetes i que li rasqui la panxa. Juga molt amb mi. S’ho passa molt divertit quan li llanço el pal o la pilota i la va a buscar. Viu en una casa de fusta que li va fer el meu pare. La cuidem molt bé. La Xispa és molt tranquil·la, però quan la meva mare fa alguna cosa de menjar, es torna una mica més trapella perquè s’ho vol menjar tot. El dimecres el meu avi i jo vam anar a jugar amb la Xispa. Només volia que li tiréssim la pilota. El dijous li tocava anar al veterinari. L’havien de vacunar. La Xispa va començar a plorar perquè tenia por. Quan vam sortir del veterinari, vam anar a casa i li vam explicar tot a la iaia. El divendres, jo havia d’anar a l’escola i la vaig trobar molt a faltar. Després, quan la vaig veure, li vaig fer un petó i una forta abraçada. A la nit, la Xispa i jo vam anar a dormir. La Xispa es va quedar adormida als meus peus. Semblava que tingués un peluix. Al cap d’una estona, em vaig adormir jo, també.

Perla Paula Vázquez 2n A

12


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

EL LLOP MARC A en Marc, el meu llop, el vaig trobar a la muntanya amb al meu germà i els meus pares. Era molt petitó. S’havia quedat sol i vam decidir portar-lo a casa. Té el pèl blanc i gris, els ulls de color blau cel, les orelles punxegudes i les potes fortes com una paret. La seva cua és llarga i molt peluda. Té la panxa tova com un coixí i de color blanc. L’esquena la té més negra. L’hem acostumat a menjar de tot: carn, peix, herba, verdura i fins i tot pasta. Dorm al jardí en una caseta molt maca que li hem comprat. A l’hivern, mai no té fred; sempre té el cos calent, per això li agrada tant anar a la muntanya on hi ha neu. És molt juganer. Quan fem carreres, sempre em guanya. Un dia, mentre esmorzàvem, es va escapar perquè es trobava sol. Volia anar a la muntanya a trobar amics. Nosaltres, quan ens en vam adonar, el vam començar a buscar per tot arreu: per la casa, pel poble, per la ciutat, de dia i de nit... però no el vam trobar enlloc. Van passar molts dies i encara no havia tornat. Nosaltres estàvem molt tristos, ja no sabíem què fer. Però un dia, vam sentir la porta que s’obria: era en Marc amb molts amics! Vam fer una gran festa i es van quedar per sempre amb nosaltres.

Pilota Marc Vilardell 2n A

13


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

LA FLORETA La Floreta,la meva conilleta, la vaig conèixer quan vaig anar a la granja del meu cosí. Era petita. Tenia un anyet i era molt mona. Li vaig posar Floreta perquè vaig veure una flor que tenia els pètals de color marró, com el color de la Floreta; me la vaig emportar a casa. Té els bigotis una mica llargs, les orelles punxegudes, els ulls petitons, les potes curtetes i la cua rodoneta. Té el pèl marró i suau com un peluix de pèl fi. Per menjar, li donem pastanagues i herba tendra. L’hi agraden molt. Quan la deixem sortir al jardí, ens posa una cara que ens fa molt riure. Sembla que ens vulgui dir que anem a jugar amb ella. Li agrada amagar-se i ficar-se a la seva llodriguera llarga amb camins per tot arreu. Juga molt amb mi. Un dia, mentre jo era a l’escola, la Floreta va voler anar al parc de la tirolina. Quan vaig sortir de l’escola, vaig anar a casa i vaig preguntar a la mare: -I la Floreta? -S’ha escapat! –em va dir la mare. Vaig buscar-la per tot el poble, però no la vaig trobar fins que vaig anar a la tirolina: era allà, a punt de tirar-se pel tobogan. Quan la vaig veure, vaig anar corrent a agafar-la però ja s’havia tirat pel tobogan. Sort que no es va fer mal!

Estrella Estela Aragón 2n A

14


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

LA MEVA GATETA GES Aquesta és la meva gateta Ges. És fosca, quasi negra amb ratlles grises. Té el nas petitet. Té els ulls verds i grossos. Té la cua molt llarga i ben negra. Menja pinso de gat, beu aigua i llet ATO. Viu al jardí de casa meva, que és el lloc més bonic per a ella. Va nèixer a Borgonyà i me la va donar una amiga que tenia una gata que va tenir set fills. Ens va donar la Ges i en Punçu. Els primers dies que van venir a casa, bevien llet d'un biberó i els el donava jo. Dormien en un llit de nines. Eren molt trapelles: ho esgarrapaven tot i em desordenaven l'habitació. Li agrada molt jugar amb el seu germà, Punçu. També li agrada empaitar papallones, ocells, sargantanes i, a la nit, ratolins. Quan plou, entra a casa i juga amb una pilota. A vegades, s'amaga sota el sofà i no la trobem. Després, quan para de ploure, es posa davant la porta i la rasca per sortir. Me l'estimo molt i cada dia jugo amb ella.

Primavera Laia Guàrdia 2n B

15


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

EN LLEÓ El meu gos es diu Lleó. És un golden retriever amb el pèl de color crema. És molt empipador amb la Xama, la meva altra gossa, que també tenim a casa. En Lleó menja pinso per a gos petit que li donem estovat. Dorm i reposa en un matalàs de color vermell, al menjador. El dia que vam anar a comprar-lo a la botiga em vaig emocionar molt. Era tan petitó! Semblava una boleta i era tan fi i estava tan quietó! Vaig agafar-lo a coll i, tots plegats, vam anar a ensenyar-lo als meus avis i a la meva tieta que es va pensar que era un nino de peluix de tan bonic com era i quiet com estava. Al cap d'uns quants dies, vam anar a ensenyar-lo a casa dels altres avis i del meu tiet, que té un pastor alemany; també els va agradar molt. Juga amb dos ninos de peluix de casa els meus avis; els mossega. També ens agafa les sabates i juga amb una pilota de tenis lligada a una corda. Fins que no ens ho digui el veterinari, no pot sortir a passejar. Ah!, hi ha una cosa que no us he dit: el meu gos avui ha fet tres mesos!

Cobra Alba Camprubí 2n B

16


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle inicial

LA MIULA La meva gata es diu Miula i viu a casa meva. És blanca de la panxa i negra de l'esquena, les potes també són blanques. Menja pinso i no beu gaire aigua. Dorm amb mi, al meu llit, tot i que, a vegades, me la trobo que dorm al seu llit: una capsa que tenim a la porta. La Miula és molt juganera i sempre li agrada jugar amb les fulles, amb una rateta de joguina que es belluga i amb un ninot de goma que també es mou; però la seva joguina preferida és la rateta. Un dia va agafar un ocell; nosaltres ho vam veure, el vàrem salvar i el vam deixar a dalt d'un arbre. Un altre dia, que nosaltres érem fora, ens va deixar a la porta de casa un ocell i un cuc. Una vegada va caure a dins la tassa del wàter i per poder-la treure vam haver d'agafar l'escombreta de netejar-lo i ella s'hi va agafar per sortir-ne. Una altra vegada, li va caure la massa de les crepes al damunt, perquè voltava per la cuina, i la vam haver de dutxar i deixar ben neta.

Alícia Jana Guijo 2n B

17


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

ELS ANIMALS DE LA GRANJA Hi havia una vegada quatre animals que volien sortir de la granja i viure a l’aire lliure. Aquells animals eren: un cavall, un gos i dues gallines. Per escapar-se, van clavar cops a la porta i es van tirar pets perquè el pastor obrís les finestres; però es van quedar amb un pam de nas, perquè el pastor no les va obrir i el corral feia molta pudor. També van intentar escalar per la xemeneia, però no els va funcionar. Al cap d’uns dies, van trobar la solució: podien dir al pastor que havien de sortir a fora per anar a beure aigua del torrent, perquè l’aigua de la casa no els agradava. El pastor els va deixar sortir al bosc d’aquella granja. Allà van beure aigua, van menjar herba i moltes coses més. Amagats entre les mates però, hi havia un llop i un lleó que els estaven espiant per menjar-se’ls per dinar. Quan els anaven a caçar, el lleó va patinar, va caure sobre el llop i ja no els van poder enxampar, perquè els animals van sentir el soroll i van marxar d’aquell lloc per amagar-se. El pastor va anar dintre el corral i, com que no va veure ningú, els va anar a buscar al bosc. Després de molt buscar, els va trobar i se’ls va emportar cap al corral de la granja i no els va deixar sortir mai més.

Dinosaure Pol Saborit 3r

18


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

ELS DIAMANTS, L’OCELL I EN JOAN Hi havia una vegada un noi que es deia Joan. Treballava en unes mines i intentava trobar uns diamants o alguna cosa per l’aniversari de la seva dona. No trobava res! Un dia va veure una cosa molt brillant; es va empassar la saliva i va cridar: -Ho agafaré! Quan va agafar-ho, va veure que era un ocell i que estava viu! L’ocell li va mostrar un camí, però el pobre Joan no sabia si seguir-lo o no. Al final, va decidir que sí, que el seguiria. De cop, va començar a veure or i plata. Va agafar tots aquells tresors, els va ficar a la seva furgoneta i se’n va anar corrent cap a casa seva. Va buscar el lloc més secret de casa per guardar-hi el seu gran tresor. Després, va buscar el diamant més bonic de tots i el va regalar a la seva dona. Ell i la seva dona, amb totes aquelles riqueses, van ser molt feliços. Ah, i tot gràcies a l’ocellet!!

Brillantina Ivet Rodríguez 3r

19


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

EL REI, LA REINA I EL MALIGNE DRAC ENFADAT Hi havia una vegada una princesa i un rei que volien casar-se. La princesa tenia un criat que va anar a la muntanya i va veure un drac maligne i enfadat que se’l volia menjar. El criat de la princesa va córrer i córrer fins a trobar-la. Li va explicar que hi havia un drac a la muntanya, en una cova fosca i bruta que se’ls volia cruspir. La princesa es va desmaiar. -Oh no! Què faré? -va dir el criat. La va agafar i la va posar al llit. Quan va marxar, la princesa dormia sola. Va ser llavors quan... -Nyyac, patapam!! Era el drac que havia entrat al castell per emportar-se la princesa. El drac se la va emportar a la seva cova fosca i bruta, sense que ella se n’adonés. Quan ja era de dia, la princesa es va llevar i va dir: -On sóc? I el drac li va dir: -Princesa, estàs a la meva cova de la muntanya. En aquell moment, la princesa va recordar que el seu criat ja li havia dit que a la muntanya hi vivia un drac. Llavors, va fer un crit que va arribar fins a les orelles del rei. Al cap d’una estona, el rei ja era davant la cova. El rei i el drac van lluitar i lluitar fins que el rei el va derrotar. Així, el rei i la princesa es van poder casar. Conte explicat, conte acabat!

Iogurt amb pipes Èric Leiva 3r

20


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

LA BALENA QUE VOLIA SER UNA SIRENA

Hi havia una vegada una balena que es deia Elena que vivia molt tranquil·la al mar Mediterrani. Una de les seves aficions preferides era llegir contes d’aventures. El llibre que més li agradava era el de la Sireneta. No parava de llegir-lo una vegada i una altra i sempre mirava aquells dibuixos tan bonics. L’Elena pensava que les sirenes eren éssers fantàstics i meravellosos. Li agradaven els seus cabells daurats i aquella cua plena de colors brillants. Un bon dia va decidir ser com aquella sirena i ho va anar a explicar als seus amics. Primer va anar a veure el dofí, el seu millor amic i li va preguntar: -Dofí, com ho podria fer per assemblar-me a una sirena? -Ui, ho veig molt difícil! –va respondre el dofí. -Vaja, ja veig que no em vols ajudar. Hauré d’anar a parlar amb la sardina Fina – va dir la balena. -Hola sardina! Tu saps com ho podria fer per assemblar-me a una sirena? -Mmmm! Mira Elena tu estàs molt grassoneta. Primer hauries de perdre una miqueta de pes –va dir la sardina. -D’acord! Però com ho puc fer? –va preguntar la balena. -M’han dit que menjar algues va molt bé! –va contestar la Fina.

21


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

Dit i fet, la balena va anar a buscar les algues més bones que va trobar. Però aviat es va cansar perquè a ella la verdura no li agradava gens. La pobra balena estava ben desanimada. Ara ja només li quedava anar a veure la seva amiga l’anguila. L’anguila se la va escoltar ben callada i després li va dir: -Mira Elena, jo crec que si et vols assemblar a una sirena has de fer més esport. Has de nedar sense parar per tots els mars de món. Al cap d’un temps la balena ja no podia més. Mentre reposava una estoneta va aparèixer un pop, que diuen que és un animal molt intel·ligent i li va dir: -Què et passa balena? La balena li va explicar tota la seva història i el pop va contestar: -Tu vols ser una sirena? -Sí -va dir la balena molt baixet. -Jo no n’he vista mai cap de sirena –va dir el pop-. En canvi tu ets ben real. Ets una balena blava, l’animal més gros del món i hauries d’estar ben contenta de ser com ets. La balena va pensar que aquell pop era molt savi i que tenia molta raó. Li va donar les gràcies i a partir d’aquell dia es va sentir molt feliç de ser tal com era.

David Silva Jordi Lladó 4t A

22


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

L ’A N E L L D E S A T U R N

Era una nit d’hivern i l’espai estava molt tranquil. Tots els planetes estaven dormint i Saturn tenia un somni molt agradable. Somiava que passava per una passarel·la de moda i tothom quedava meravellat amb els seus anells tan magnífics. Quan es va despertar va veure horroritzat que li havia desaparegut l’anell, el seu fantàstic anell. Saturn es va posar molt trist i va començar a plorar desconsoladament. Plorava tant que les llàgrimes no li deixaven veure res. Va estar així una bona estona. De mica en mica es va anar calmant i va pensar que plorar no servia de res. Així és que va decidir anar a buscar el seu anell per tots els racons de l’univers. Primer va anar al planeta Urà i després al planeta Neptú, però no va veure res d’estrany. Tenien els seus anells de sempre, petits i esquifits. A continuació va anar a visitar el planeta Júpiter, que era el seu veí i va observar que tenia una cintura molt prima. Quan Júpiter el va veure arribar i abans que Saturn pogués obrir la boca va dir: -Has vist quin anell nou m’he comprat? -És bonic, però vols dir que no et va una mica petit –va contestar Saturn.

23


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

Júpiter és va posar vermell com un tomàquet i Saturn va sospitar que aquell anell que portava Júpiter era el seu i que l’hi havia robat a la nit mentre dormia. Saturn es va enfadar molt i sense pensar, li va intentar prendre l’anell d’una esgarrapada. Però Júpiter, que és el planeta més gros del sistema solar, també va estirar molt fort i amb tanta mala sort que l’anell es va trencar en mil trossets. -Ara sí que l’hem feta bona! -va dir Saturn-. Per culpa teva m’he quedat sense el meu anell per sempre! I va marxar plorant, ràpid com el vent. Quan els seus amics Neptú i Urà el van veure arribar tan trist, van decidir ajudarlo. Es van reunir amb tots els planetes del sistema solar i van començar a construir un anell nou. -Jo portaré trossets de gel –va dir Mart. -Jo aniré a buscar pols de les estrelles -va dir Neptú. -I jo us ajudaré a fer els colors de l’arc de Sant Martí –va dir el Sol. Quan Saturn va veure l’anell va quedar bocabadat. Estava tan content que feia salts d’alegria mentre cridava: -No hi cap dubte, aquest és l’anell més bonic de l’univers! Ah! I el planeta Júpiter que s’ho mirava des de lluny, va quedar amb un pam de nas.

Meteorit Marta Comas 4t A

24


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

LA GRAN MARATÓ

Hi havia una vegada un elefant que vivia a la selva africana. Un matí que va sortir a buscar menjar, va sentir a la girafa i a la mona que parlaven sobre una gran marató. L’elefant s’hi va acostar i els va preguntar: -Què és això de la marató? -Ès una cursa molt llarga on hi participen els animals més ràpids, els millors de tots –va dir la girafa. -I jo, que hi podria participar? -va preguntar l’elefant. -Tu participar-hi? Va, no em facis riure! Que no veus que ets l’animal terrestre més gros del món? –va respondre la mona. Però l’elefant, que era molt tossut, es va entrenar uns quants dies i s’hi va apuntar. Per fi va arribar el dia de la gran marató. L’elefant estava molt nerviós i a l’hora de començar encara més. Quan va arribar el moment de la sortida, va arrencar a córrer amb totes les seves forces, com mai havia corregut. No va passar gaire estona que l’elefant va veure que a la vora del camí hi havia una tortuga amb una pota ferida. Ell va pensar que l’havia d’ajudar. S’hi va acostar i li va dir: -Què t’ha passat a la pota? -Jo també participava a la marató. Amb les presses m’he entrebancat, m’he trencat la pota i ara no puc caminar –va respondre la tortuga.

25


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

L’elefant s’ho va mirar i la va curar amb fulles i branquetes d’arbre. Mentrestant van passar per allà: el lleó, la gasela i el guepard. Corrien ràpids com el vent. L’elefant va dir adéu a la tortuga i també va seguir corrent. Uns quants quilòmetres més endavant va sentir els crits d’una zebra que demanava auxili. L’elefant s’hi va acostar i va veure que havia caigut a la trampa d’uns caçadors. La pobra zebra no podia sortir i l’elefant li va dir: -No tinguis por zebra, que jo t’ajudaré. Va agafar una liana i la va ajudar a sortir d’aquell forat. Mentrestant van passar per allà: la girafa, la mona i el rinoceront. Corrien ràpids com el vent. L’elefant va dir adéu a la zebra i també va seguir corrent. Finalment va arribar a la meta i es va trobar amb una bona sorpresa. Ell no havia arribat el primer. Havia guanyat la gasela, però tots els animals el van esperar i quan va arribar li van donar el trofeu al Millor Participant. Quan va arribar a casa seva, l’elefant va fer una gran festa i va convidar tots els animals de la marató.

Sense nom Toni Cao 4t A

26


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

UNA VOLTA PEL SISTEMA SOLAR Abans d’ahir a la nit, va passar una cosa extraordinària. L’estrella Polar havia desaparegut . -Per què? -em vaig preguntar. Mentrestant, a l’espai, l’estrella Polar es barallava amb la seva mare: -No! Mama, no vull ser l’estrella que fa el camí mes llarg i que a més guia els terrícoles! -Ja! Però has de fer més exercici. No veus que estàs molt grassa? -No estic grassa! És que brillo molt i et faig enveja! Ha, ha, ha, ha, ha, ha! -No em fas pas enveja! No veus que ets la meva filla? -Doncs me’n vaig a un altre planeta!!! -Com vulguis!!! I l’estrella Polar se’n va anar. Es va allunyar cinc kilòmetres i va pensar què faria: primer podria anar a visitar el Sol, però li va semblar una miqueta calorós. Va començar per Mercuri, però era un pèl agressiu. Després, va anar a visitar Venus i era més enrotllat que una galàxia! Quan va anar a Mart, va veure que era tan juganer que fins i tot xutava asteroides!. Un d’ells, li va fer un petit morat a la cama, però es va recuperar de seguida. Júpiter era tan gran que no trobava un lloc on tenir les bones amigues, i això també era molt important. A Saturn, li va passar una cosa molt estranya, perquè quan hi va arribar, Saturn va dir: -Tu! No cal que vinguis a fer-me companyia! Jo ja tinc les meves anelles que són més maques que ningú. Ah, excepte jo, que per suposat sóc el rei de l’univers. -Això és el que tu creus! –cridà l’estrella Polar. -Vosaltres què hi dieu, anells? -Que Saturn es creu el rei del mambo! -Ah, sí? Doncs, els que m’aprecieu us podeu quedar; els altres que se’n vagin amb Urà i Neptú. -D’acord! I és per això que des d’aquell dia Urà i Neptú tenen anells. L’estrella Polar va marxar cap a Urà i quan hi va arribar va tenir un espant immens: hi havia explosions de gas!!!

Mentrestant, a La Terra... els terrícoles estaven perduts!!! Just aquella nit tots els pares, mares, fills i filles anàvem a acampar!!! -Oh, no!!! –vaig pensar. 27


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

I vaig córrer cap a la tenda a dir-ho als meus pares: -Mare, pare, no hi ha l’estrella Polar!!! Però no em van creure. Els vaig dir que miressin amunt i... es van adonar que no hi era!. Vam fer venir a tothom perquè ho mirés i, al final, vam aconseguir que entre tots féssim la paraula ESTRELLA i també la paraula POLAR.

Mentrestant, a l’espai, l’estrella Polar va pensar que si havia de viure a Urà, s’espantaria massa vegades. Va anar cap a Neptú i quan hi va arribar va dir: -Bona tarda, Neptú! Però no va respondre ningú. -Neptú, què et passa? -Res, és que acabo de trencar amb l'Eris, la meva xicota. -No passa res Neptú; segur que era molt pesada! -Doncs, potser tens raó. I l’estrella Polar se’n va anar cap a Plutó. Mentre hi anava, va pensar que no hi arribaria mai i va decidir tornar a La Terra; quan hi va ser a prop, va veure que, a baix, hi havia la forma de dues paraules. -Ostres! Diu: ESTRELLA POLAR! Va estar molt contenta; i així és com va decidir quedar-se i tornar amb la seva mare. I mai més va tornar a marxar tota sola.

Lili Bet Romera 4t B

28


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

MARÇAL, L’EXTRATERRESTRE Hi havia una vegada, un extraterrestre que es deia Marçal. Tenia tres amics, que es deien: Joan, Pau i Lluc. Un dia en Marçal va dir als seus amics : -Sabeu què? -Què? -van respondre. -Em vull treure el carnet de conduir ovnis! Tots es van quedar parats i de cop en Lluc diu: -I per què no ens traiem el carnet tots a la vegada? -D’acord! -van respondre tots. I van anar, tots junts, a l’escola a fer les proves per fer-se conductors d’ovnis. Quan hi van arribar, en Marçal va dir: -Hola! Hem vingut perquè volem que ens ajudis a treure el carnet de conduir ovnis. -D’acord! Passeu cap aquí! -va dir rient l’extraterrestre. En Marçal i els seus amics estaven molt contents i emocionats. El professor extraterrestre que els ensenyava a conduir ovnis es deia Gili. En Gili va dir: -El primer pas és saber com es dóna el gas, com es frena, on són les marxes... Això ho van aprendre molt ràpid i en Gili va estar molt content. -Ara ve el segon pas! -va dir. - És més complicat; molt més complicat! Quan en Gili els va explicar el que havien de fer, tots van dir: -N’estàs segur? -Sí; n’estic seguríssim! La segona prova és aguantar un minut en aquella cinta que va rodant – va respondre en Gili. I sí, també la van superar. Després en Gili els va dir: -Em sembla que ja esteu preparats per ser conductors d’ovnis. I se’n van anar a buscar els carnets, que eren triangulars i de color violeta.

29


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

-Molt bé! Aquí teniu el vostre carnet de conduir ovnis! Podeu triar el color d’ovni que vulgueu. -Jo vull el vermell -va dir en Marçal. En Joan va triar el verd, en Lluc el groc i en Pau el de color blau.

En Marçal va anar a donar un volt amb l’ovni; de sobte, li van començar a fallar els controls i va començar a caure cap a La Terra. No ho va poder arreglar a temps i es va estavellar contra el terra. Va veure molta gent i, quan va sortir a fora, es va adonar que estava a Barcelona! Es va espantar molt perquè tothom el mirava, però de seguida va veure els seus amics que el venien a rescatar i en Marçal els va dir : - Gràcies a tots! Adéu terrícoles! Va agafar un tros de carretera i se’n van tornar a l’espai. Es va comprar un ovni nou, també de color vermell, i aquell tros de carretera es va quedar sempre més en un museu molt famós del seu planeta.

James Bond Ignasi Pujol 4t B

30


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

VIATGE A MART En un poble, a l’any 2533, hi havia una nena que es deia Raquel; un bon dia li va dir al seu pare: -Pare, em portaràs a Mart? -Però,... per quina raó vols que et porti a Mart? -Per conèixer tot Mart, tocar-lo i flotar per l’espai. I el seu germà, tallant-la, intervé: -Jo també hi vull anar! El pare davant d’ells diu: -Raquel, hi pots anar amb la condició que t’emportis el teu germà. -Visca! –crida en Max. -Hi estic d’acord! Preparem el viatge! -diu la Raquel. Quan van acabar de dinar, se’n van anar a la NASA i allà es van equipar. Quan el coet es va començar a enlairar, la Raquel va dir: -Que emocionant! Volem, oi Max? -Sí! M’encanta flotar! -Sort que el coet és automàtic -va dir la Raquel. -Sí, perquè si no ho fos, hagués vingut el pare! A l’espai, van agafar en direcció a Mart, el planeta preferit de la Raquel. Al cap d’una estona, en Max va dir: -Tinc gana! Tinc molta gana! -Doncs, només tenim menjar triturat! -va dir la Raquel. -Doncs... ja no tinc gana! No vull aquest menjar! -Doncs, no mengis! -D’acord! Quan volaven per sobre de Mart, el coet feia sorolls estranys. -Què passa? –va preguntar en Max, una mica espantat. -No ho sé! Em sembla que estem caient! -No m’ho diguis! -Aaaaiiiiii! Auxili!!! -van dir tots dos. Quan es van despertar, van trobar-se davant de la seva cara amb dos extraterrestres de color taronja. Es van adonar que parlaven un idioma diferent al seu. Sort que era anglès... i la Raquel ho anava traduint. Ella els va dir: -Com us dieu? -Jo em dic Arlina -va contestar un dels extraterrestres. -Jo em dic Floc i sóc el germà de l’Arlina –va dir l’altre. -Doncs jo sóc la Raquel i sóc del planeta Terra. I aquest és en Max, el meu germà petit. -Hola! –va saludar en Max. Van continuar xerrant una bona estona explicant-se les seves coses, quan de sobte la Raquel diu: -Ens podríeu ajudar a reparar el coet, si us plau?

31


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle mitjà

-Sí, però vosaltres ens hauríeu de donar menjar a canvi. Us va bé? -Hi estic d’acord! Primer us donem el menjar -va dir la Raquel. -Sí, perquè en tenim molt i, a mi, no m’agrada! -diu en Max. La Raquel i en Max van anar a triar el menjar més bo que tenien i l'Arlina i en Floc se'l van emportar a casa. Després l'Arlina diu: -Ja podem començar! Porteu les eines! Dit i fet! Van començar a reparar la nau i quan van acabar la Raquel diu: -Moltes gràcies per ajudar-nos! -De res; i a vosaltres moltes gràcies per donar-nos el menjar. -Bé, doncs, fins a una altra! Adéu! Mai us oblidarem! -Adéu! Nosaltres tampoc! -van dir l'Arlina i en Floc. La Raquel i en Max van arribar a casa amb el coet i ho van explicar tot a la seva família: allò va ser inoblidable!

Foxy Esther Sala 4t B

32


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

EN PAUL VOL SER BO En Paul era un nen alt, gros i valent. Era dolent i mal educat. En Miquel era el seu professor. Era alt, prim, calb, alegre, amable i divertit. En Paul era molt dolent, feia mal a tothom i sempre insultava els professors. Tenia moltes incidències i va veure que si era dolent no tenia amics i era molt avorrit. Quan va començar a ser bo va veure que era esgotador, però va veure que ser bo tenia la seva recompensa, i això el va fer canviar d'opinió. Des de llavors, al pati, va ser amable amb tothom. -Hola Patrícia, com estàs avui? -va dir-li amablement en Paul. -Miqueeel, en Paul em vol fer mal! -va dir la Patrícia. -Paul, no li facis mal, eh! -el va advertir en Miquel. -Però si jo... ai! -va dir en Paul i va sospirar. Rrrriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing... el timbre va sonar. -Hola nens i nenes, us presento la meva substituta, l'Ester -els va dir en Miquel. Jo he de fer les meves proves d'estiu i... -els va anar explicant en Miquel. L'Ester, la mestra substituta, era alta, prima, amable, alegre i divertida. -Hola nens, sóc l'Ester. Ara digueu-me com us dieu -va dir l'Ester. -Laia -va dir una. -Jordi -va dir un altre. -Manel -va dir un altre. I tothom va dir el seu nom. -Molt bé, ara toca català, la síl·laba tònica... -va dir la mestra. L'hora va anar passant i... riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. -És hora de marxar cap a casa -va dir l'Ester. -Adéuuuu! -van exclamar tots els nens. En Paul va arribar a casa i va fer els deures, cosa que mai feia. La seva mare li va preguntar: -Que et passa alguna cosa fill? -No, que no puc fer els deures? -li va contestar amablement. -Sí, sí -li va dir la mare.

33


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

A l'hora de sopar, en Paul estava llegint un llibre. -Alguna cosa no em quadra, ha fet els deures i ara llegeix! -li va dir el pare a la mare. -Sí, és molt rar -li va contestar la mare. -A sopaaaaaaaaaaar!!! -li va dir el pare fent-li un crit dolç. I el nen va baixar i va parar la taula... Quan estaven sopant, la mare li va demanar: -A què es deu aquest canvi? -Intento canviar perquè no tinc amics -li va contestar en Paul. -I funciona? -li va preguntar la mare esperant una bona resposta. -No, de moment no -li va contestar trist. -No passa res, segur que ho aconseguiràs -va dir la mare. Llavors, el nen va anar a dormir pensant que ho aconseguiria. L'endemà al matí va anar a l'escola i tothom va veure que havia fet els deures i es van quedar sorpresos. A l'hora de mates va fer l'examen i va treure un 10!! Es van queden tots bocabadats. A l'hora del pati, la professora va veure que estava sol, va intentar ajudar-lo i va dir a tots els nens: -En Paul intenta fer amics i vol ser bo. Però els nens no s'ho van creure. Al cap de poca estona, la Patrícia va caure al terra i en Paul va córrer cap a ella i la va ajudar. Aquí va ser on tothom va veure que era bo per dins i bo per fora.

Negreta Neida García 5è A

34


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

LES CORREDORES RIVALS Les protagonistes d’aquesta història són: la Marina, una nena rossa i baixeta, egoista i manaire, que sempre anava a l’última moda; i l’Etna, una nena morena i alta, tímida i vergonyosa que sempre vestia d’esport. Eren dues nenes rivals perquè eren de diferents clubs, l’una era del C. A. Vic i l’altra del C. A. Nou Barris. Un dia d'hivern, la Marina i l'Etna es van trobar a Folgueroles, poble en què aquell dia es feia un cros puntuable pel campionat de Catalunya. Just quan donaven el tret de sortida, la Marina li va fer la traveta a l'Etna, ella va caure al terra i totes les altres corredores van arrencar a córrer. Ràpidament l'Etna es va aixecar del terra amb cara de dolor i va començar a córrer. Quan estaven a la meitat de la cursa, ella va començar a avançar les corredores fins que estaven a punt d'arribar a l’última recta. Hi havia el màxim de silenci i expectació, perquè la Marina feia l'esprint final i darrere seu hi havia l'Etna que la intentava avançar per l'esquerra. Llavors la Marina va tornar a intentar fer la traveta a l'Etna, però ella la va esquivar i van arribar les dues alhora. Els jutges van haver de decidir qui havia arribat abans, perquè no estava gens clar. Van parlar durant una bona estona entre ells i van arribar a la conclusió que una de les nenes havia arribat abans i van dir: -Ara hem decidit qui ha arribat primer -va dir un dels jutges ben content. -Segur que he set jo! -va exclamar la Marina tota satisfeta d'ella mateixa. -No ho saps -va dir l'Etna. -Sí que ho sé! -va afirmar la Marina tota enfadada. Van passar estona discutint, fins que van sentir dues veus conegudes i es van girar alhora, eren les seves germanes! Les seves germanes s’havien fet molt amigues des que l’Etna i la Marina anaven a les curses. En aquell moment parlaven i reien ben contentes mentre les dues corredores discutien. Llavors, la Gina, la germana de l’Etna, va dir: -No sé per què discutiu si heu arribat juntes, sou igual de bones. -Sí, és veritat, no cal discutir, el que és important és arribar –va dir la Sandra, la germana de la Marina. L’Etna i la Marina van reflexionar sobre el tema i van donar la raó a les seves germanes. Van somriure i es van fer amigues. Quan totes ja marxaven, un dels jutges els volia dir qui havia arribat abans, però les dues corredores no es van molestar a escoltar-lo i van continuar caminant com si res. Des d’aquell dia, les dues corredores no es van tornar a barallar perquè van aprendre la lliçó: el que és important és acabar, no guanyar.

Aufrany Blanca Berenguer 5è A 35


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

EL VIATGE A JÚPITER Un dia un grup d'astronautes va anar a Júpiter. En Luca era un astronauta que tenia molta por perquè mai havia anat tant lluny i es va emportar una càmera de fotos. En Luca era un noi alt, prim i tenia el cabell despentinat i molt llarg. Tots els seus companys de vol l'intentaven calmar però no hi havia manera. L'Íker era un noi baix, prim i tenia el cabell negre, era el company de vol d'en Luca. Hi havia molts més companys: en Mateu, l'Àlex, en Gil, l'Anas, l'Asdrúbal, l'Adrià i en Sergi; tots eren amables, alguns baixos, d'altres alts, d'altres prims... tots eren divertits. Quan van aterrar, en Luca es va quedar sorprès i va preguntar: -Ja hem arribat? -Sí -va dir l'Íker. En Luca va ser el primer de sortir i va començar a donar salts d'alegria. Però quan en Luca es va fixar en el paisatge va veure una selva. En Luca va plantar la bandera de Catalunya perquè va ser el primer de trepitjar Júpiter. Els altres van baixar i van veure la selva. En Luca no volia anar a la selva perquè tenia por. Els altres la van anar a veure i en Luca els va seguir perquè no es volia quedar a vigilar la nau. Van entrar a la selva i quan estaven a dins, molt, molt endins... es van perdre. Llavors l'Íker va escoltar un soroll i va córrer cap a ell i va veure una ciutat de Jupiterians. Els Jupiterians van veure l’Íker i el van atrapar junt amb els seus companys. Els van portar a una habitació i els van tancar amb clau. Després de mitja hora... -Demà ens executaran, som massa joves per morir – van dir tots. En Luca va pensar, pensar, pensar... -Ja ho tinc, podem fer servir un cabell llarg -va dir en Luca. -Però això només passa a les pel·lícules -van dir tots. -No, també es pot fer a la vida real -va respondre en Luca. -Doncs... què esperem? -van dir tots. Van agafar un cabell d'en Luca i van obrir la porta. Va saltar l'alarma i es van escapar del palau. Els Jupiterians corrien molt poc perquè eren grassos i baixos. En Luca, com que els Jupiterians no corrien gaire, no va haver de preocupar-se i va tenir temps de fer-los una foto. Van pujar a la nau, van complir la missió, van saltar d'alegria i... van ser famosos!

Manel Sala Íker Sánchez 5è A

36


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior EL VIDEOJOC!

En un poble d'alta muntanya hi vivien dos amics, un nen i una nena. La nena es deia Marina i era alta, prima, molt guapa, amb un nas petitó i xato i uns ulls grossos i blaus. Normalment anava vestida amb una camisa de màniga curta, uns texans i unes bambes esportives. Era llesta, divertida i xerrameca. El nen es deia Marc i era baixet, prim, tenia un nas xato, uns ulls ametllats i verds. Normalment anava vestit amb una camisa, uns pantalons esportius i unes bambes. Era divertit, bromista i no gaire espavilat. Un dia la Marina va anar a buscar en Marc per anar a jugar al bosc. Van començar a jugar a l'amagada i tot d'una, quan la Marina s'anava a amagar, es va entrebancar amb una mena de màquina mig enterrada. La Marina va cridar a en Marc perquè l'ajudés a desenterrar-la i emportar-se-la a casa per poder-la estudiar. Quan van arribar a casa, la Marina i en Marc van deixar la màquina a sobre d'una taula marró amb unes estovalles de quadrats verds. La Marina va avisar en Marc que no toqués res perquè podia ser perillós, però en Marc no va fer gens de cas, va tocar un botó vermell i tots dos van aparèixer en una mena de videojoc! La Marina, que per casualitat portava un llibre de videojocs a la butxaca dels pantalons, va començar a passar pàgines fins que va veure que per sortir del videojoc havien de passar els 5 nivells que hi havia. Tots dos van veure una porta. En Marc, decidit, la va obrir i van començar a caminar lentament per un passadís. Tot d'una van caure peluixos gegants: un conill esgarrifós, un gos rosa, una tortuga amb deu potes... Ells van córrer com bojos, cames ajudeu-me, fins que amb molts esforços van poder arribar a l'altra punta. Havien passat el primer nivell! Van obrir una altra porta per poder passar el segon nivell. Van mirar amunt, avall, a la dreta i a l'esquerra i no hi havia res. Però, tot d'una van aparèixer uns troncs gegants de les parets. Els nens els van haver d'esquivar, un el van saltar, l'altre el van passar rodolant per terra, un altre fent una tombarella...Tots dos van cridar: “un altre nivell aconseguit, ara només ens en queden tres”. En el tercer nivell hi havia una teranyina de raigs infrarojos perquè ningú pogués passar. Ells els van esquivar fent tombarelles com els acròbates del circ i van arribar a la següent porta.

37


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

En el quart nivell havien de fer un puzle gegant en un minut i així podrien obrir la porta per passar a l'últim nivell i sortir. La Marina, com que era intel·ligent, va aconseguir muntar-lo i van passar el nivell. En Marc de cop va cridar: -Ja som a l'últim nivell. Però mentre en Marc cridava, va caure una roca gegant en forma de pilota i els va començar a empaitar. El sostre estava ple de lianes i ells dos van saltar tant com van poder i les van agafar. Van anar passant de liana en liana, com en Tarzán, però, de cop, a la Marina se li va trencar la seva i va caure al terra. Quan la roca estava a punt d'esclafar-la, en Marc va estirar un braç, la va agafar i la va salvar. Van arribar a l'última porta i van poder sortir del videojoc! Quan van ser fora, la Marina li va fer un petó a en Marc perquè l'havia salvat i... tots dos es van posar vermells com uns tomàquets.

Font Laia Fontserè 5è B

38


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

UNA DESGRÀCIA! UNA CATÀSTROFE! Al segle XXll a Sant Vicenç de Torelló, en una casa hi vivien quatre nenes. L’Ariadna era bastant alta, prima, àgil i intel·ligent; tenia els ulls marrons, els cabells curts i era rossa. La Bruna era alta, bastant prima, no gaire àgil i pallassa; tenia els ulls marrons, els cabells bastant llargs i era morena. La Carla era alta, prima, àgil i atrevida; tenia els ulls marrons, els cabells llargs i era morena. La Mar era baixeta, prima, maldestra i vergonyosa; tenia els ulls verds, els cabells llargs i era rossa. Un dia les quatre nenes van anar cap a l’escola. Quan van arribar a l’entrada van veure la policia, l’ambulància, els bombers, i a l’ex-dona del director que era una mestra del col·legi i a l’altra ex-dona que era la cuinera, plorant. Van anar corrent cap a elles i els van preguntar: -Per què ploreu? -Perquè hi ha hagut una desgràcia! Una catàstrofe! El senyor director ha sigut assassinat aquest matí en arribar a l’escola! -van contestar la mestra i la cuinera. Les nenes es van quedar petrificades i la Carla va dir: -Però... però... ja se sap qui ha sigut l’assassí? -No, no ho sabem -van contestar la mestra i la cuinera. -Ah, doncs... així ja ho investiguem nosaltres, no nenes? I de pas fem el que més ens agrada, investigar! -va dir la Bruna. -És clar que sí!! -van dir la resta del grup. -No! No! No cal, deixeu-ho en mans de professionals com per exemple la policia i algú que conegui millor al senyor director com el subdirector, en Joan, i de pas l’ajudaré jo -va dir la mestra. -Sí, crec que te raó, deixeu-ho en mans dels professionals. Avui no hi haurà escola -va dir la cuinera. -I fins que no es resolgui tot això no hi haurà escola! -va dir la mestra. Les nenes no hi estaven d’acord, però van fer cas i van marxar capcotes. Quan ja portaven una estona de camí cap a casa, la Mar, vergonyosa, com sempre, va dir: -Però ho investigarem o els farem cas i no ho investigarem? Perquè si és així jo no us he dit res, no vull problemes… -Però tu ets “burra“, és clar que ho investigarem!!! -va dir la Bruna. -Sí, jo ja tinc a tres sospitosos: primer, la mestra, pel seu comportament tan estrany i sospitós. També per dir que havia d’ajudar en la investigació ella i el subdirector, que tampoc era gran amic del senyor director... doncs així tenim el mateix dret que ell!!! Segon, el subdirector, perquè què hi ha de fer ell aquí al

39


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

mig? Ha hagut de fer alguna cosa amb la mestra perquè el nombrés; i tercer, la cuinera, perquè hi ha estat d’acord amb el que ha dit la mestra quan era una tonteria i una excusa, segur!! -va dir l’Ariadna. -Sí, jo crec que hi ha gat amagat! -va dir la Carla. L’endemà, les nenes van anar a l’escola a interrogar els sospitosos amb una gravadora per així poder-ho gravar tot i investigar-ho. Les nenes es van dirigir cap a consergeria, però just abans d’entrar-hi van sentir alguna cosa molt interessant... -Sentiu, són la mestra i el subdirector, en deuen portar alguna de cap. Eh nenes, jo estic segura que és ell! Sempre ha tingut enveja del senyor director, sempre ha volgut ser ell el director -va dir la Bruna fluixet. -Sí, sí, molt bé, però ara engega la gravadora que ho perdrem tot! -va dir la Carla fluixet. -Sí, ja va! -va dir la Bruna fluixet. -Aquestes nenes repel·lents es creuen que ens descobriran, no ens descobriria ni un professional! -va dir la mestra. -Sí, ja poden investigar que no ens descobririen ni que fossin super-intel·ligents! va dir el subdirector. -Ha, ha, ha, ha, ha...!!!! -van riure maliciosament els dos alhora. -Nenes, veieu com tenia raó, ha sigut ell!! -va dir la Bruna fluixet però celebrantho. Les nenes es van enfurismar però van seguir amb la investigació i van anar cap a comissaria. Enfadar-se era perdre els temps perquè els havien enxampat! -Hola, bon dia comissari! -va dir la Mar. -Hola, bon dia nenes. Què voleu? -va preguntar el comissari. -Hem resolt el misteri de l'assassinat del senyor director. Ja sabem qui ha sigut l’assassí!!! I tenim proves!! -va dir la Mar. -Oh, que bé nenes!!! M’ensenyeu les proves? -va dir el comissari. -És clar que sí, hem gravat la conversa! -va dir la Mar. -Doncs és cert, molt bona feina nenes!!! I ara marxem! -va dir el comissari després d'escoltar la gravació. Les nenes i el comissari van anar a l’escola amb altres policies per poder detenir els assassins. Quan ja els havien detingut, les nenes van anar al costat dels presos i els van dir: -Finalment hem pogut resoldre el misteri sense ser super-intel·ligents, eh!? Ha, ha, ha, ha...!!! -van riure les quatre nenes. I una vegada més, les quatre nenes tornen a triomfar!!

Cerdito valiente Ariadna Rovira 5è B 40


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior AU, QUIN MAL!!

En una casa hi vivien en Marc, que tenia set anys, la seva germana, la Martina, que tenia deu anys i els seus pares, la Laura i en Jordi, tots dos tenien trenta-vuit anys. En Marc era baix, prim, fort, ros i bromista. La Martina era baixa, prima, rossa, intel·ligent i molt tranquil·la. La seva mare, la Laura, era baixa, rossa i tranquil·la. I el seu pare, en Jordi, era fort, alt, ros i molt esportista. Un dissabte el seu pare va haver d'anar a treballar i la seva mare se'n va anar a comprar. Mentrestant la Martina era a la seva habitació llegint un llibre de misteri, i en Marc li estava preparant una broma. Mentre li preparava, es va fer un tall al dit i va cridar a la seva germana, però la Martina no li feia cas perquè sempre li feia bromes. En Marc cridava: -Martina ajuda'm, m'he tallat el dit. Auxili, em fa molt mal i em surt molta sang. Auxili!! Però la Martina no li feia cas i el seu germà en Marc va anar corrents al lavabo i no li parava de sortir sang. Va quedar la pica plena de sang. Es va posar paper al dit i se'n va anar al sofà a estirar-se perquè estava marejat. Després de mitja hora va arribar la seva mare i va veure un rastre de sang al terra. Va seguir la sang fins que va arribar al lavabo i va veure la pica plena de sang. Va fer un crit i la Martina va preguntar: -Què passa? -Mira quanta sang! Què ha passat? I en Marc, on és? -va preguntar la seva mare. -Martina, no saps pas què ha passat? La Martina feia veure que no sabia res, però li va dir a la seva mare plorant: -Mare ho sento, en Marc m'ha cridat però jo no li he fet cas perquè sempre em fa bromes i em pensava que era una broma. Ho sento... -No passa res Martina, ara el portarem al metge, estigues tranquil·la -va dir la mare. La mare, la Martina i en Marc van anar al metge. Un cop van arribar al metge, en Marc estava molt nerviós i li va preguntar a la seva mare: -Mare, em faran mal? -No -va respondre la mare. -I m'ho cosiran? -va preguntar en Marc. -No ho sé -va respondre la mare.

41


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

I el metge va cridar: -Marc! En Marc, la seva mare i la seva germana van entrar a la sala on hi havia el metge, i el metge li va preguntar: -Hola Marc, et fa mal el dit? -Sí, em fa molt mal i em surt molta sang -va respondre en Marc. -Molt bé doncs... em pots dir com t'has fet aquest tall, perquè és molt profund -li va preguntar una altra vegada el metge. -M'he tallat amb unes tisores preparant una broma per a la meva germana -va respondre en Marc. -Així que t'agrada fer bromes a la teva germana? -va preguntar-li el metge. -Sí -va respondre en Marc. -Sí, és un pesat. M'està tot el sant dia fent bromes. Burro, si no em volguessis fer bromes no hauria passat això –va dir la seva germana. -Bé, tampoc em fa gaire mal -va dir en Marc. -Vaja mentider -va respondre la Martina. -Nois, pareu de barallar-vos davant del metge -els va renyar la mare. -Molt bé doncs, intentarem cosir-te el dit.. així que vosaltres dues haureu de sortir a fora. La Martina i la seva mare van sortir a fora mentre que en Marc i el doctor estaven a dintre. Li van posar una anestèsia, es va adormir, però els metges no li van poder cosir el dit. I quan en Marc es va despertar va preguntar: -On sóc, què m'ha passat? En Marc es va mirar les mans i tenia tots els dits, cinc dits a cada mà. -Visca, visca, tot era un malson!! Fins i tot faig bromes a la meva germana i em barallo amb ella en els malsons -va dir en Marc. I en Marc va anar corrent a l'habitació de la seva germana i li va dir que mai més li faria bromes.

Estrella Carla Llach 5è B

42


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior ELS ANIMALS

Vet aquí una grassa i banyuda vaca que portava una gran i ratllada corbata, quadriculada, pigallada, quina peça més maca!

Vet aquí un petit i bonic grill que sempre estava en perill, a Barcelona, a Tarragona i sempre, sempre penjava d’un cordill.

Vet aquí una grossa i maca balena que volia ser molt morena, crema per aquí, crema per allà i sempre li feia mal l’esquena

Vet aquí un lleig i marronós gripau que volia ser un esvelt príncep blau. Tot el dia cantava, tot el dia somiava. Quin gripau més babau.

Vet aquí un fort i vermell escamarlà que no era gaire de fiar. Sempre vigilava, sempre amenaçava, i sempre manava que li fessin el sopar.

Flor de color Laia Montáñez 6è

43


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

LIMERICKS D’ANIMALS Dos micos molt divertits parlaven pels descosits, no callaven mai, ni enmig de l'espai, sempre s'explicaven acudits. Tres ànecs molt despentinats que anaven ben despistats no trobaven el camí, s'havien perdut allí, estaven molt, molt preocupats. Quatre gatets molt petits menjaven massa confits, cada dia, al migdia i es llepaven els dits. Cinc serps molt llargues i refinades anaven maquillades, clenxinades, sempre elegants, molt espatarrants, cap dia anaven descabellades. Sis cangurs molt enfadats estaven barallats, mai es parlaven, ni s'acostaven, sempre estaven amargats.

Caramel Abril Pallarols 6è

44


Escola Lloriana

Sant Jordi 2013 cicle superior

La Terra està plena d’animals, habiten els boscos, i també el fons dels mars.

La Terra és el planeta blau, a vegades hi ha guerra, a vegades hi ha pau.

Aquest planeta no està tot ben sol, té una germaneta que no suporta el sol.

A la Terra hi ha aigua, és molt important, la necessitem per viure, és impressionant.

La Terra fins i tot té els cinc sentits: Europa, Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica.

Els humans, l’espècie dominant del planeta, contaminen l’atmosfera, però a vegades la deixen ben neta.

Aquesta és la Terra, el planeta que té vida, que en realitat no és rodó, té forma de mandarina.

La Terra té una barba blanca, freda i glaçada, és deserta però molt maca.

Guepard Bernat Guàrdia 6è

45


AGRAÏMENTS

EL JURAT: • Representant literari: Sònia Martínez • Representant ex-alumnes: Judit Mayo • Representant Ajuntament: Maria Castells • Representant AMPA: Raquel Campoy • Representant mestres: Montse Montagut

Ajuntament Sant Vicenç de Torelló

• Dibuixos portada i contraportada: Alumnes de 6è.


Escola Lloriana Sant Vicen莽 de Torell贸

revista lloriana 2013  

revista escolar - curs 2012/2013