Page 1

SANT JORDI - 2012


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012

ÍNDEX Índex ............................................................................................................................... 1 Presentació ..................................................................................................................... 2 Els oficis (Educació Infantil) Rodolins de P3 ..................................................................................................... 3 Rodolins de P4 ..................................................................................................... 6 Rodolins de P5 ..................................................................................................... 8 Cal·ligrames (Cicle Inicial – 1) El plàtan.............................................................................................................. 11 La lluna ............................................................................................................... 12 La granota .......................................................................................................... 13 El gos ................................................................................................................. 14 La paperera ........................................................................................................ 15 El cangur ............................................................................................................ 16 Conte amb descripció (Cicle Inicial – 2) Walker ................................................................................................................ 17 En Gelat.............................................................................................................. 19 L’Ultra-ràpid ........................................................................................................ 21 Conte (Cicle Mitjà – 1) Les tres granotes i el peix................................................................................... 23 L’ànec que no sabia nedar ................................................................................. 24 El xaiet d’en Martí............................................................................................... 25 La sequera del riu Ges ....................................................................................... 26 Les catorze famílies............................................................................................ 27 El cavaller de la Vall del Ges .............................................................................. 28 Conte amb diàleg (Cicle Mitjà – 2) Enamorament a la selva ..................................................................................... 29 L’aventura a la muntanya ................................................................................... 31 Astronautes a Mart ............................................................................................. 34 El descobriment del mar ..................................................................................... 36 L’animal estrambòtic........................................................................................... 38 Cap al país del Mai Més ..................................................................................... 40 Conte (Cicle Superior – 1) Viatge al Regne Encantat ................................................................................... 42 En Frank i el seu amor ....................................................................................... 45 La maledicció dels gnoms del jardí..................................................................... 47 El misteri del Carnaval........................................................................................ 48 Misteri a Hawaii .................................................................................................. 50 La Violeta i les fades ......................................................................................... 52 Poesia (Cicle Superior – 2) El gall d’indi ........................................................................................................ 54 Animals curiosos ................................................................................................ 55 El meu desig més gran....................................................................................... 56

1


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012

PRESENTACIÓ

Amics,

Teniu a les vostres mans el recull dels treballs premiats, d’entre tots els que aquest curs han elaborat els nens i nenes de l'Escola. La resta els podreu veure i llegir a la sala multiusos de l’escola. Tots, com sempre, han estat escrits amb il·lusió i amb esforç i, per què no dir-ho, amb una mica de nervis.

Llegir per a ser lliures Cadascú el lloc ha triat: en un sofà confortable, entre coixins envoltat, sobre una esponjosa catifa o a l’ombra d’un emparrat. Refilat sobre una hamaca, dins del llit ben estovat, qualsevol postura és bona per llegir entusiasmat. (Anna Ballester)

Busqueu un bon lloc, seieu, deixeu-vos portar i gaudiu de la lectura. Mestres de l’escola

2


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educació infantil

ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL HEM FET RODOLINS DELS OFICIS RODOLINS DE P-3

ELS BOMBERS AMB EL CAMIÓ APAGUEN EL FOC SENSE POR

3


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educació infantil

EL FORNER FA EL PA MOLT BÉ

4


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

A LA BIBLIOTECA HEM ANAT I MOLTS CONTES HEM MIRAT

5


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

RODOLINS P-4

6


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

7


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

RODOLINS DE P-5

8


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

9


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 educaci贸 infantil

10


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Lluneta Maria Luna 1r A

11


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Litus Clara Bajona 1r A

12


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Floquet de neu Bruna Roura 1r A 13


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Ester Ăˆlia Capdevila 1r B

14


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Bruna Marta Sala 1r B

15


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Nil Gil Escarrabill 1r B

16


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

EN WALKER La meva serp es diu Walker. És una serp blanca amb ratlles negres. La vaig trobar un bon dia d’estiu, en un bosc, al nord de la Península Ibèrica. És una serp molt atrevida. Moltes vegades s’enfila als arbres per agafar els ous que ponen alguns ocells, encara que el seu menjar preferit són els ratolins. Com totes les serps, té la sang freda i només pot moure’s quan el sol comença a escalfar; quan és hivern, se m’amaga per sota d’alguna pedrota del meu jardí i ja no la torno a trobar fins al final de la primavera, quan el sol escalfa més. Quan la vaig trobar, era una serp molt petitona i no em va fer cap gràcia perquè la vaig veure com una serp perillosa. Quan vaig arribar al càmping, vaig buscar informació en una guia de serps que teníem i, quan vaig llegir que a vegades podia ser agressiva i perillosa, vaig pensar d’esclafar-la amb un cop de roc. Quan ho anava a fer, em va mirar amb uns ullets tan macos que vaig pensar que ella i jo podríem arribar a ser bons amics. A més a més, en aquella guia, deia que les serps fan un bé a la natura! Vaig veure ben clar que no la podia matar! Aviat farà un metre i mig de llargada. No té potes i per anar d’un lloc a l’altre ho fa arrossegant el seu cos per terra. Ara viu en un bosc de Sant Vicenç, a la vora del Castell dels Moros. Quan empaita una presa, s’arrossega molt ràpid fins que l’agafa amb la boca; després enrotlla el seu cos, llarg i prim, al cos de l’animal i, amb totes les seves forces, el prem fins a deixar-lo sense aire per respirar. La presa mor ofegada i la meva serp comença a empassar-se-la sencera. Algun dia juguem amb els meus pares a endevinar què s’ha menjat: -Avui s’ha menjat una granota! Avui un conillet! Avui un pit roig!...

17


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

Un dia va empassar-se el mòbil del meu germà i ens preguntàvem: -Quin animal hi ha que tingui la forma quadrada? De cop el meu germà va dir: -Algú ha vist el meu mòbil? El dia que en Walker va fer 10 anys es va perdre i la meva família em va ajudar a buscar-lo. Vàrem anar per tots els racons del poble: al Carrer Major, a la Plaça de l’Ajuntament, al Parc del Viver...fins i tot vàrem pujar al Castell i res de res. A la tardor següent, els de l’escola visitar

vàrem el

anar

zoo.

a

Quan

passàvem pel lloc on hi havia veure’n

les

serps,

una

que

vaig em

mirava molt. Aquella serp era idèntica a la meva serp. La vaig cridar i va venir corrents cap a mi. Em reconeixia! Era en Walker que l’havien captivat i l’havien tancat al zoo. Amb el permís dels mestres i dels senyors del zoo, em vaig endur la serp. Però quan ja marxàvem, em vaig adonar que en Walker ja s’ho passava bé allà al zoo i que, a més a més, allà, hi tenia serps que eren de la seva família. Vaig pensar que el millor seria que el vingués a veure de tant en tant i li portés un pastís de ratolins ben gros! Defoe Aleix Suriñach 2n

18


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

EN GELAT En Gelat era un voltor. Tenia dues potes molt gruixudes i fortes que li servien per agafar els animals que caçava. El seu coll era força llarg. Les seves ales, quan les obria ocupaven molt espai. Les plomes eren dures i de colors marronosos. En Gelat es tirava des del cim de les muntanyes. Primer movia les ales per donar-se una empenta i després les obria ben obertes i es deixava portar pels corrents d’aire. Ara viu a les muntanyes de prop de casa meva; allà, damunt les roques, hi té el niu. Cada matí es llença des del cim del Bellmunt i es deixa portar pel vent i mira si veu algun animal per menjar-se’l. Li agraden els garrins, els xais petits, els ocells... i sobretot les gallines de les cases de pagès. Quan ja té l’animal que vol, el mata i se’l va menjant estirant la carn amb el seu bec de ganxo. Quan vull cridar en Gelat, ho faig amb un xiulet ben fort; ell no falla mai: sempre em fa cas i ve de seguida a la vora meu. EN GELAT A L’AEROPORT Un dia en Gelat va anar a l’aeroport de Girona: volia pilotar un avió! Quan va arribar, primer va passar per la sala d’espera; allà va donar el bitllet i va facturar les maletes que van passar per una cinta. Després va haver de passar pels raigs X i finalment va poder pujar a l’avió. Quan ja era a dins, va dir a les hostesses que es marejava i el van fer seure al davant de tot: al costat del pilot i del copilot. Quan ja volaven, els va

19


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

demanar si el deixaven pilotar i li van deixar fer. Havia d’anar direcció Mèxic, però es va desviar i se’n va anar cap a St. Vicenç; allà va aterrar al carrer més llarg del poble: el carrer Montserrat. Els passatgers, és clar, es van adonar que allò no era Mèxic i es van enfadar; van voler agafar en Gelat pel bec, però ell va aixecar el vol i va marxar cap a les muntanyes de Bellmunt. I si mireu enlaire, potser algun dia encara el veureu.

Franc Pol Saborit 2n

20


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

L’ULTRA-RÀPID L’Ultra-ràpid és el meu guepard, de color groc amb taques negres. El vaig trobar al Nord d’Àfrica, mentre fèiem un viatge. Té un morro molt petit i el seu nassarret és com un cigró. Els seus ulls són diminuts, verds, marrons i negres. També té els bigotis molt prims, com espaguetis. Té una cua molt llarga amb la punta tota negra. Les seves orelles no són gaire grosses. El meu guepard és molt inquiet; corre molt més que jo i que la persona més ràpida del món. Fa un rugit horrorós. Només dorm quatre hores cada dia. Sovint, quan estic dormint, ve a la meva habitació, m’empipa amb els seus bigotis i em rugeix ben fort a la cara fins que em desperta. Quan tinc els ulls oberts i el miro em torna a rugir ben fort: -Gggggggg!!! Ggggggg!!! Viu a casa meva, al lavabo, prop de la banyera, així, quan fa pudor, el podem rentar i perfumar. L’Ultra-ràpid abans menjava zebres i impales. Ara li dono: pollastres, pardals, conills, ratolins... A vegades es recorda del seu passat i es posa a empaitar alguna presa. Dissabte passat, al matí, mentre passejàvem per Sant Vicenç, va veure passar un camió carregat de porcs que es dirigia a l’escorxador; només de veure’l va començar a córrer darrera seu i es va tirar damunt del vehicle com si volgués caçar un porc rosat i grassonet per cruspir-se’l. El camioner es va espantar tant que el cor li anava a dos-cents per hora! L’ULTRA-RÀPID PUJA A UN COET Un bon dia l’Ultra-ràpid i jo vàrem proposar-nos anar al planeta Júpiter. Vàrem planejar el viatge. Li vaig dir que podríem anar-hi amb un coet i li va semblar molt bona idea. Primer de tot, vàrem anar a una estació de trens per

21


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle inicial

agafar-ne un que ens portés fins on hi havia el coet. Vàrem seguir una via de quilòmetres i quilòmetres i, finalment, vàrem arribar davant del coet. Era grandiós! Des de baix, semblava un gratacels. Quan ja érem dalt del coet, el vàrem engegar i després del compte enrere: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,0!! Ffffzziiuuu!!!

vàrem sortir de pet cap amunt. El meu guepard estava

emocionat. Jo tenia molta por perquè no el sabia conduir. Sort que l’Ultraràpid va provar de pilotar-lo i li va sortir molt bé! Pel camí vàrem tenir uns quants problemes: vàrem xocar amb la punta d’un meteorit i ens va saltar una part del coet. Més tard, vàrem estar apunt de clavar-nos una castanya amb un altre coet que passava per l’espai, però el vàrem

poder

esquivar.

Quan ja feia una bona estona que tot anava sobre rodes vàrem notar un fort sotrac i ens vàrem quedar encallats en un planeta estrany. Vàrem mirar els mapes i ens va semblar que havíem aterrat a Mart. El meu guepard i jo ens vàrem mirar amb cara de pomes agres i vàrem dir al mateix temps: -Oh, noooooooo! Vàrem sortir del coet i un gran rètol deia: BENVINGUTS A JÚPITER! Tots dos vàrem canviar la cara i vàrem dir alhora: -Visca! Visca! Ho hem aconseguit!!! La veritat és que aquell viatge va ser fantàstic! Sopa negra Guillem Martín 2n

22


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

LES TRES GRANOTES I EL PEIX Hi havia una vegada tres granotes molt tafaneres que vivien molt felices a les vores del riu Ges. Un dia, mentre es banyaven al riu, van veure un peix de mar perdut i marejat. Totes tres van quedar bocabadades i van córrer a preguntar-li com havia arribat fins allà. El peix els va dir que li havia passat una cosa molt estranya i les granotes, com que eren molt tafaneres, ho volien saber. El peix va començar a explicar que feia dos dies que estava nedant tan tranquil pel seu mar, quan de sobte hi va haver una tempesta molt forta i un gran remolí. “El remolí em va xuclar i vaig començar a pujar cap als núvols. Vaig passar per sobre de pobles i muntanyes i al final he caigut en aquest riu”. Les granotes cada vegada tenien els ulls més oberts. Tot allò era molt estrany i a més elles no havien vist mai el mar i no paraven de fer-li preguntes. El peix els va explicar que el mar era un lloc molt gran i tranquil, ple de peixos i algues de tots colors. Ell hi havia de tornar aviat perquè no podia viure gaire temps a l’aigua dolça. Les granotes li van dir que elles sabien el camí i que el podien acompanyar. Primer van seguir el riu Ges; després van trobar el riu Ter, que els va portar fins al mar. Just a la desembocadura es van dir adéu. El peix va tornar al seu mar i les granotes meravellades, van tornar al seu riu. Tenien moltes ganes d’explicar a tots els seus amics que havien vist el mar. Tobi Jordi Lladó 3r A

23


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

L’ÀNEC QUE NO SABIA NEDAR A la vora del riu Ges hi vivia un ramat d’ànecs. Tot el dia estaven dins de l’aigua jugant, nedant i agafant petits insectes amb el bec. Un dels ànecs s’ho mirava molt trist des de la vora perquè no sabia nedar. Els altres ànecs el volien ajudar però ell no es deixava perquè tenia molta por de l’aigua. Aquell ànec es passava tot el dia plorant i els seus companys no sabien què fer per animar-lo.

Un dia per allà hi va passar un peix i, quan va veure l’ànec tan trist, li va preguntar què li passava. L’ànec li va explicar que no sabia nedar. El peix, que era molt bon nedador, li va dir que no es preocupés, que ell el podia ajudar. Tots els ànecs del ramat hi van estar d’acord. Tot seguit el peix va començar a explicar-li com ho havia de fer. Primer t’has de ficar a poc a poc a l’aigua, després has de moure les potes molt de pressa i també has de mantenir l’equilibri.

L’ànec tremolava de por però va anar fent tot allò que li deia el peix. Quan es va ficar a l’aigua... PATAXOF!!! Va estar a punt d’ofegar-se, però el peix va mantenir la calma, es va posar al seu costat i no el va deixar enfonsar. Al cap d’una bona estona d’entrenar-se, l’ànec ja sabia nedar. Ara ja podia jugar al riu amb els altres ànecs. El peix es va convertir en un heroi i en el seu millor amic. Picatxo Raúl Candela 3r A

24


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

EL XAIET D’EN MARTÍ Un dia assolellat d’agost era l’aniversari d’en Martí i els seus pares li van regalar un xaiet. En Martí va estar encantat de la vida amb aquell regal i va omplir els seus pares d’abraçades i petons. Només de mirar-se aquell xaiet tan petit va pensar de posar-li Xiquet.

Cada dia en Martí es llevava ben d’hora per portar en Xiquet a passejar i a menjar herba fresca. Però un matí, quan el nen va anar a buscar el seu xaiet va veure que no hi era, que havia desaparegut. En Martí va buscar-lo per tot arreu. En Xiquet no era a dins de casa, en Xiquet no era al corral, en Xiquet no era al jardí! El nen amb els ulls plens de llàgrimes va pensar que en Xiquet s’havia escapat. De seguida va anar a avisar els seus pares. Tots tres van decidir sortir a buscar-lo pels voltants.

Tot buscant van arribar al riu Ges. En Martí tenia por que no hagués caigut a l’aigua. Es va acostar a la vora del riu i en Martí de seguida va veure una boleta blanca a sota d’unes mates. Era en Xiquet. El pare s’hi va acostar i el va agafar. El pobre xaiet estava xop, afamat i tremolava com una fulla. En Martí el va agafar a coll. Estava tan content que, en un instant, va oblidar tota la por que havia passat. Tots quatre van tornar molt feliços cap a casa seva.

El Blauet Aina Pedrol 3r A

25


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

LA SEQUERA DEL RIU GES Fa molt de temps a Sant Vicenç de Torelló hi passava un riu anomenat Ges. Però cada dia era més sec i la gent del poble estava molt preocupada. Van pensar que podrien anar cada dia a tirar-hi aigua però no en tenien prou. Van passar uns quants dies i va arribar un noi molt misteriós. Tothom li va preguntar: -Qui ets? I ell va dir: -Ara no és el moment, ara he de solucionar el problema de la sequera del riu Ges. Va col·locar una vareta al mig del riu i va dir: -Vareta màgica, vareta especial, fes a aquesta gent aquest gran regal. I va començar a sortir aigua per tot el riu. Tota la gent li va donar les gràcies i ell va dir: -Sóc el Mag Gam i vaig de poble en poble a salvar la gent pobra. Adéu, fins una altra.

Cram Ariadna Masferrer 3r B

26


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

LES CATORZE FAMÍLIES Hi havia una vegada, fa molt temps, catorze famílies que eren molt treballadores. Les catorze famílies no sabien on viure i voltaven pel món per trobar un lloc on poder viure. Les catorze famílies, com que eren tan treballadores, van pensar en fer una vall, que hi passés un riu que es digués Ges i la vall es diria la Vall del Ges. Així podrien viure tranquils en aquell lloc. Al arribar al peu del Castell dels Moros, van veure un lloc molt bonic i van pensar en fer la vall allà i van començar a fer les cases. Van pensar que el primer poble es diria Torelló, el segon Sant Vicenç de Torelló i el tercer Sant Pere de Torelló.

Les catorze famílies van poder triar la casa que van voler i van ser feliços i van menjar anissos.

Cel Blau Esther Sala 3r B

27


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

EL CAVALLER DE LA VALL DEL GES Fa molt de temps hi havia una vegada a la Vall del Ges un cavaller amb una armadura lluent, una espasa molt fina i una ploma al cap. Tenia un cavall que era molt ràpid. Un dia, quan anava passejant pel bosc, es va trobar un drac i van lluitar. Van destrossar moltes cases, arbres i el Castell de Torelló, menys un petit tros.

Al final, el cavaller va empènyer el drac al riu Ges. El drac odiava l'aigua així que el cavaller va guanyar. Però va anar a parlar amb ell i va veure que no sabia què era bo i què era dolent; així que li va ensenyar. Van ser amics i entre tots van arreglar les cases. I vet aquí un gos, vet aquí un drac, aquest conte ja s'ha acabat.

Sònic Roger Jiménez 3r B

28


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

ENAMORAMENT A LA SELVA Hi havia una vegada dues nenes a qui els agradaven molt els animals. Vivien en una selva, en una petita illa. La Selba i la Verònica estaven jugant amb els animals, quan de sobte van sentir un soroll molt fort: -PATAPLAF! -Què ha estat això? -va dir la Verònica. -No ho sé! -va contestar la Selba. -Per què no ho anem a mirar? -va preguntar la Verònica. Van anar tirant cap allà on els semblava que s'havia produït el soroll. -És cap aquí! -va dir la Verònica. -No; jo l'he sentit cap allà! -va afirmar la Selba. Van anar cap allà on va dir la Selba i es van trobar amb un helicòpter que s'havia estavellat. Al cap d'una estona, van trobar dues joves i els van preguntar: -Qui sou? -Nosaltres som les propietàries d'aquesta illa; ens diem Selba i Verònica. I vosaltres qui sou? I què hi feu aquí? -Som en Ramon i en Toni; anàvem amb helicòpter, se'ns ha espatllat, ens hem estavellat i ens hem perdut! La Selba i la Verònica van estar parlant una estona; al final, van decidir portar-los a casa seva uns quants dies: així s'acostumarien a estar a la selva. -Això és casa nostra! -els va dir la Verònica. -Vosaltres podeu dormir en aquesta habitació! -va seguir la Selba. L'endemà van començar a ensenyar-los com moure's per la selva, a saltar per les lianes, a buscar menjar, a resoldre poblemes... Al cap d'un mes, la Selba i la Verònica els van dir que, com que ja s'havien adaptat a la selva, ja podien construir-se una casa per a ells.

29


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

Un cop acabada la casa d'en Ramon i d'en Toni, la Selba i la Verònica els van explicar que hi havia una norma a l'illa: tothom havia de tenir un animal petit i cuidar-lo fins que es fes gran. I per això els van dir: -Heu de triar un animal petit! Tenim un lleó, un tigre blanc, una lleona blanca, una serp, un puma... -Jo vull el tigre blanc! -va dir en Ramon. -Jo vull el puma! -va dir en Toni. Cada matí en Ramon, en Toni, la Selba i la Verònica anaven a passejar per la selva. Com que cada dia feien la passejada més llarga... un dia en Ramon li va preguntar a la Selba: -Et vols casar amb mi? -Sí! -va respondre ella tota emocionada. En Toni també va fer la mateixa pregunta a la Verònica i també li va contestar que sí. La Selba i en Ramon es van quedar a viure a casa de les noies i en Toni i la Verònica es van quedar a viure a casa dels nois. Els nois van estar molt contents d'haver-se estavellat en aquella illa. I vet aquí un gat i vet aquí un amor, aquest conte s'ha fet amorós!

Saturn Txell Domènech 4rt A

30


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

UNA AVENTURA A LA MUNTANYA! L'Èrica, la Júlia i la Tina són d'un club: el “Club Súper Star “. Un dia pensen que poden fer una acampada a la muntanya, per passar una aventura i descobrir coses noves. I la Tina pregunta: -A quina muntanya anem? -I si anem a aquella d'allà? -diu la Júlia. -Com es diu? -pregunta l'Èrica. -Jo crec que es diu Covetes! -respon la Tina. -Ara, això no importa! -diu l'Èrica. I com sempre agafen eines, fan les maletes i comencen a fer camí. Arriben a dalt de la muntanya. -On muntem les tendes? -pregunta la Júlia. -I si anem a aquella cova? -pregunta la Tina. -Ja sé perquè es diu Covetes! -diu la Júlia. Comencen a muntar les tendes i, quan acaben, la Júlia pregunta: -Explorem la cova? -Sí! -diuen la Tina i l'Èrica. -Doncs, va! -diu l'Èrica. -L'Estrella Màgica, el martell i el fil elàstic -va dient la Tina. I les tres nenes comencen a explorar i senten un soroll: -Grrrrrrrrrrrrrr! -fa el soroll. -Nenes, ho heu sentit? -diu la Júlia. -Sí! -contesten l'Èrica i la Tina. Les tres nenes, mortes de por, continuen el camí. De sobte, surt un drac que se les vol menjar. -Ja ho sé! Les estrelles! -diu la Júlia. -Pel poder de la llum lunar! -va recitar el conjur la Júlia. -No li passa res! T'ajudaré! -diu la Tina. 31


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

-Pel poder de la llum lunar! -diuen la Júlia i la Tina. -No funciona! Provem-ho juntes! -diu l'Èrica. -Pel poder de la llum lunar! -diuen totes tres juntes. I com que ho han fet bé... -Club Súper Star! -criden totes. Perquè, quan fan alguna cosa bé, sempre diuen això. Però, surt una dragona i, amb les estrelles, ja no la poden fer adormir, perquè no són reutilitzables. -Ja ho tinc! -diu la Júlia. -Èrica, tu m'aixeques, jo pico el cap de la dragona, i tu, Tina, li lligues les potes amb el fil elàstic! -ordena la Júlia. -D'acord! -diuen la Tina i l'Èrica. -Preparades? -pregunta la Júlia. -Sí! -responen l'Èrica i la Tina. -1, 2 i 3! -compta en veu alta la Júlia. -PUM! -se sent del cop que li donen al cap. I les tres nenes tornen a dir allò: -Club Súper Star! I continuen explorant. Surt un home brut, lleig i que fa pudor. -Venim en so de pau! -li diuen les nenes. -Qui sou? -pregunta l'home. -Som l'Èrica, la Júlia i la Tina. -I vostè què hi fa aquí? -pregunta la Tina. -Visc aquí amb els meus dracs! I... què els heu fet? -diu l'home. -Només els hem adormit perquè no ens mosseguin; ja es despertaran! -li ex-plica la Júlia. -Vol que li donem roba neta i nova? -li pregunten les nenes. -Però... us gastareu tots els diners amb roba? -pregunta l'home. -Sí! -responen les nenes. -Em sap greu! -diu l'home. -No es preocupi!

32


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

-Vostè, vagi a dutxar-se a casa meva; nosaltres li anirem a comprar roba -diu la Tina tot ensenyant-li la casa. Quan tornen, li donen la roba a l'home i tornen a la cova. -Gràcies, sou molt amables! Ara ja vaig net i faig bona olor! -diu l'home. -Et vindrem a veure un altre dia! Ah, perdona pel que els hem fet als dracs! -li diuen les nenes. -Perdoneu-me vosaltres, per no tenir-los lligats -diu l'home. -Et vindrem a veure un altre dia! -diu la Júlia. -Adéu! -diu l'home. -Adéu! -responen les nenes. L'home va ser molt feliç i les nenes el visitaven cada dia.

Negreta Neida Garcia 4t A

33


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

ASTRONAUTES A MART A l'any 2024, a la NASA, un astròleg diu a cinc astronautes que són: en Jack, en Tom, en Max, la Jenny i en Gerard. -Hem construït el coet més gran de tots perquè vosaltres i, quaranta-cinc astronautes més, aneu a Mart a la missió Mart6a2, per escalfar el planeta. -I com ho farem? –va dir en Jack. -Haureu de construir unes torres i un dipòsit ple d'aire calent -va respondre l'astròleg. Al cap de dos dies, van pujar al coet i es van enlairar. Després de molts dies de viatge van arribar. -Per on comencem? –va preguntar la Jenny a en Tom. -Primer buscarem un lloc per construir les torres -va dir en Tom. Quan van trobar el lloc adequat, van aparèixer uns marcians enfadats perquè no volien que escalfessin el planeta. El capità dels marcians, que es deia Kroks, va dir: -És el nostre planeta; no pas el vostre. Per què ens l'escalfeu? En Jack va dir: -Nosaltres no sabíem que existien els marcians! -Doncs, ja ho sabeu! I ara, aneu-vos-en de Mart! -va dir en Kroks. -D'acord, ja marxem! Però ens podeu dir des de quan viviu aquí? -va dir en Max. -Des de tota l'eternitat! -va respondre en Kroks. -Però nosaltres no us hem descobert mai! -va dir en Gerard. -I això importa? Va, marxeu! -va dir en Kroks enfadat. Després tots els marcians es van enfadar. Hi va haver una mica de baralla, però ja van marxar.

34


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

-Adéu! Però tornarem! -va dir en Jack amb una veu amenaçadora. Quan van pujar al coet van enlairar-se ràpid per no gastar oxigen. -Arribarem a temps a la Terra amb l'oxigen que falta? -va preguntar la Jenny. -No ho sé! Però si hi arribem, ens farem famosos per descobrir vida en un altre planeta! -va dir en Max una mica flipat. En Jack va dir: -Jo crec que sí que hi arribarem, però només si respirem poc! Al final, van arribar a la Terra amb problemes, però vius. També es van fer famosos per haver descobert vida en un altre planeta.

DisNeY maStEr MaT Mateu Codinach 4t A

35


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

EL DESCOBRIMENT DEL MAR Hi havia una vegada dues germanes que vivien en una platja molt petita. La gran es deia Bruna i la petita Marina. Quan van arribar les vacances, van anar a casa dels avis perquè els pares havien marxat a París. Cada dia la seva àvia els deia: -Pugeu a dalt, a fer el quadernet d’estiu! Elles l’obeïen i el feien. Després, quan acabaven el quadernet, anaven a buscar els seus amics i anaven a la platja a fer castells de sorra o bé a banyar-se. Un dia qualsevol es van anar a banyar i van trobar una ampolla amb un paper. La Marina, atrevida, va obrir l’ampolla, va treure el paper de dintre i va xisclar: -Que bé! És el mapa d’un tresor! Podríem anar-lo a cercar, no creieu? -Sí!!! -Va dir la Bruna. I després tots s’hi van apuntar. La Marina que era molt astuta va dir: -Ja ho sé! Em sembla que aquest tresor és a dintre del mar. En Gerard, l’amic de la Marina i de la Bruna, va dir: -Hem d’anar a buscar les ulleres d’aigua, els peus d’ànec, el trajo d’aigua i la bombona d’aire. -És veritat! -va dir l’Ona. -Vinga! Què esperem? –va preguntar la Marina Quan ho van tenir tot, es van tirar a l’aigua, van agafar el mapa i van mirar quin itinerari havien de fer per aconseguir el tresor. S'ho van mirar bé, fins que en Pol va dir: -Ja ho sé! Primer hem de passar pel niu dels peixos. Després passar pel corrent de les tortugues. Més tard haurem de muntar en un cavallet de mar gegant. Un cop dit això, van anar a buscar a on podia ser el niu de peixos. Al cap d'una estona, en Gerard va veure tot de peixos i els va avisar. -Eh, nois! No deu pas ser allò, el niu de peixos? -Sí! -va contestar la Marina-. Acostem-nos-hi! Quan hi van ser, dos peixos -un blau i l'altre verd- els van anar a rebre. -Això es el niu dels peixos? –van demanar. -Sí! -Va contestar el peix blau. En Pol els va preguntar: -Ens podríeu portar fins al corrent de les tortugues? -Sí! -va contestar el peix verd.

36


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

Tots van anar seguint el peix verd i el peix blau, que els van guiar fins al corrent de les tortugues. Un cop van arribar-hi es van acomiadar dels peixos i de pressa van anar amb les tortugues. Allà els va rebre una tortuga molt simpàtica. La Bruna li va preguntar: -Tu coneixes algun cavallet de mar gegant? -Sí, és clar! És el meu amic; i a més, és molt amable. -Que ens hi podries dur? -va dir la Marina. -Sí! Seguiu-me. Tots la van seguir. Quan van arribar a casa del cavallet de mar gegant, van fer dos petons a la tortuga, van trucar a la porta i en va sortir el cavallet de mar. El cavallet va dir: -Què feu aquí? En Gerard va contestar: -La teva amiga tortuga, ens ha dit que et podríem trobar aquí. -I què voleu? -va preguntar el cavallet. -Venim a buscar el tresor que hem trobat assenyalat al mapa! -va contestar la Bruna. -Si el voleu trobar, haureu de buscar molt! –va dir el cavallet de mar. Tots es van posar a buscar, fins que la Marina va cridar: -És aquí! És aquí! Tots van agafar el tresor i van dir adéu al cavallet de mar. Per tornar a la platja, van cridar el seu amic calamar i els va ajudar a tornar. Allà a la platja van obrir el tresor i a dins era ple de figuretes d’animals marins: totes eren d’or!!! Se les van repartir i, quan van arribar a casa, cadascú va decorar la seva habitació amb les figuretes.

Lluna Laia Fontserè 4t B

37


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

L'ANIMAL ESTRAMBÒTIC

Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un animal molt estrany que ningú no sabia què era. Cada dia els habitants del poble es discutien per saber què era aquell estrambòtic animal, que ningú no sabia què era, i per saber si era perillós o inofensiu. N’hi havia que deien que era un elefant, d'altres que era un ocell... Al final van arribar a la conclusió que era inofensiu, però... La gent de la vila el volien fer fora del poble, perquè li agradava espantar les criatures que jugaven al parc, però també els agradava perquè netejava els carrers i les cases del poble. Per això li van posar: “Espantanens-fregacases”. El Ratopitius, que així es deia en realitat, tenia molt de pèl de color rosa, tenia cua de cocodril i una escombra lligada a la cua. L'alcalde del poble va dir que no deixaria que el fessin fora del poble, perquè com que ell no tenia fills no els podia espantar, però tenia casa i l’hi podia netejar. Hi va haver manifestacions, però l'alcalde seguia sense fer cas als habitants. A la fi, un home amb una barba llarga i blanca que feia cara de ser un científic, va dir a l'alcalde: -No hauria pas vist un animal d'uns 30 centímetres d'alt, de color rosa i amb una escombra lligada a la cua? -Com aquell? –va dir l'alcalde assenyalant el Ratopitius amb al dit gros i menjant unes galetes que li havia fet la seva dona. -No et pensis que el faré fora del poble, perquè no ho faré.

38


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

-No, home, és que jo sóc el seu creador i me’l vull emportar –va dir el científic. Al cap d’una llarga parlada, l'alcalde li va dir que se'l podia emportar; l'home de la barba va agafar el Ratopitius i se'l va emportar. D’aquesta manera el poble va viure feliç per sempre, encara que una mica més brut. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat.

Super 33 Pol Roura 4rt B

39


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

CAP AL PAÍS DEL MAI MÉS Hi havia una vegada un país molt i molt petit; allà hi vivia un noi anomenat Cesc. Un dia en Cesc va decidir anar al país del Mai Més, però abans havia d’anar a una agència de viatges; quan hi va entrar, la senyora li va dir: -Què voldria noi? En Cesc va respondre: -Jo voldria anar al país del Mai Més. I la senyora va dir: -D’acord! Demà, a les 12 del matí, a l' aeroport de Kikok.

En Cesc va marxar ben content i se’n va anar a dormir a casa seva. L’endemà, en Cesc es va despertar, es va dutxar i desprès va esmorzar com cada dia, fins que van tocar les 12 del matí. Llavors, es va dirigir a l'aeroport Kikok, va pujar a l'avió i es va dirigir a Mai Més. Quan en Cesc va arribar a Mai Més, es va passejar per tots els carrers. No trobava a cap maimesenc, així es deien els habitants d’aquell país. Més tard, va trucar a la porta d'un maimesenc; algú la va obrir i va dir: -Entra, corre!

En Cesc va entrar i li va preguntar. -Per què ningú passeja pels carrers? -Perquè hi ha un zombi que ens espanta! Per això ningú passeja pels carrers. En Cesc va dir: -Jo aniré a lluitar amb aquest maleït monstre.

40


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle mitjà

El zombi va sentir tot el que deien i se’n va anar al bosc. Allà era on s’iniciaria la lluita. En Cesc i aquell maimesenc també van anar al bosc i hi van trobar els dos rivals. Van començar la lluita; el zombi va ferir una mica en Cesc, però en Cesc s’hi va tornar i el va matar.

Els habitants van construir una estàtua en honor d’en Cesc. Però tot això no va ser res més que un somni i..... Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Cesc Fàbregas Àlex Vicho 4rt B

41


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

VIATGE AL REGNE ENCANTAT L’Ien i la Gala són dos nens de Badalona. Són molt amics, els agrada anar a fer els deures junts a casa de l’Ien i ho passen molt bé junts. La seva mestra de l’escola, Marcel·lina Panicot Vallejo, a l’hora de lectura els recomana que llegeixin llibres gruixuts i llargs i, així, n’aprendran més. L’Ien i la Gala sempre fan cas als mestres i van quedar aquella mateixa tarda per anar a llegir a casa de l’Ien. Quan van entrar a l’habitació, van veure una lluminositat blava preciosa, com un diamant, que sortia entremig de dues rajoles. De sobte es va obrir un forat immens al terra de l’habitació. Els dos nens s’abocaven al forat, però l’Ien va perdre l’equilibri i es va precipitar per aquell túnel sense fi. La Gala estava tan espantada que també va començar a caure fins que es va trobar adormida sota d’un arbre sense fulles i amb el tronc negre. Aquella estona li va semblar interminable mentre queia per aquell forat que semblava que s’havia tancat. L’Ien la va despertar i es van quedar bocabadats amb aquell paisatge tenebrós amb els arbres foscos i ben secs. El cel era vermell i sense sol, amb ratpenats i carabasses de Halloween... Hi havia un únic arbre viu que tenia les fulles ben verdes i el tronc marró. A sota l’arbre van veure un poblet amb uns petits gnoms. Al costat de l’arbre hi havia un cartell que hi deia “DN”. Què volia dir allò? La Gala va notar que algú li pujava per la màniga de la samarreta fins que va arribar fins a la seva orella i li va dir: -Defensors de la natura! La Gala es va girar i va dir: -Qui ets tu? -Sóc en Boletus, el “DEFENSOR DE LA NATURA” L’Ien va sentir el gnom i va dir: -Jo també sóc defensor de la natura, i crec que és una bona raó per cuidar-la i defensar-la. 42


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

De sobte, en Boletus va dir: -Veniu a casa meva! Van anar fins al poblet dels gnoms, però hi havia un problema: ells dos no cabien dins la caseta! -No patiu, anirem a la plaça Gnòmica -va dir en Boletus, sense mala intenció. Quan van ser a la plaça Gnòmica, en Boletus els va explicar que el bruixot que regnava aquest món, era malvat i no sabia que, si s’extingeix la natura, nosaltres també desapareixerem. Del seu sarró, en va treure una capseta transparent. -Això serà la presó del bruixot! -va dir en Boletus. L’Ien va cridar: -Què vols dir?, que nosaltres haurem de... Però el gnom el va interrompre dient: -Sí, vosaltres empresonareu el bruixot; ja estava previst que cauríeu per aquell forat i vindríeu a parar aquí, tafaners! -Però com ho farem, si no sabem ni on viu aquest bruixot? -va dir la Gala amb cara de poruga. El gnom va dir: -Escolteu! En tots aquests arbres sense fulles, n’hi ha uns quants amb un roser pansit. Els heu d’anar seguint d’un en un i arribareu a un arbre amb un forat. A dins hi ha un pergamí amb el mapa del regne. Així podreu arribar al castell del bruixot. Però, si voleu, us puc acompanyar... -va dir tímidament, mentre fregava les pedres del terra amb el peu. -És clar que sí! No coneixem ningú d’aquest regne, a part de tu! -va respondre la Gala. -Gràcies, però hem d’anar amb compte, el bruixot és molt poderós! Es van posar en marxa seguint els arbres que tenien rosers. Eren foscos i feien por. Van arribar a l’arbre del forat, van treure el pergamí i es van desmaiar de por. Havien de travessar la terra dels terratrèmols, el pont tronat sobre el riu de lava roent, la vall dels crustacis gegants, el país dels aràcnids, l’abocador de la mort i finalment aconseguir arribar vius al castell del bruixot.

43


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

El gnom es va quedar més content que un pallasso i va dir: -Tranquils, que us penseu que haurem de travessar tot això? Per això tinc el meu amic “EL FALCÓ DE LA FAUNA”; ell ens ajudarà a travessar tot aquest territori horripilant, pel cel. Tots tres van pujar al llom del Falcó de la Fauna i van travessar totes les valls i països foscos i tenebrosos fins que van arribar al castell del bruixot. A la porta del castell, hi havia un cartell fet pols que deia: -BRUIXOT KARABÚ -Karabú? Deu ser el nom del bruixot. Tots estaven molt espantats fins que es van obrir les portes del castell i d’allà en va sortir el bruixot Karabú. Els va llençar un llamp amb el seu dit punxegut com si fos el BRUIXOT GARGAMEL. L’Ien duia la capseta transparent, se la va posar davant seu per defensar-se i la capseta va absorbir el llampec. El bruixot Karabú es va enrabiar i va anar cap a ells. De sobte es va convertir en una pols blava i va anar lliscant per l’aire com una serp i es va ficar a dins de la capseta. Llavors, tot el món esgarrifós es va convertir en un lloc agradable: van créixer plantes i fulles als arbres, el cel es va tornar blau, el riu de lava es va tornar d’aigua... I, de sobte, va aparèixer un forat a l’aire i va xuclar a l’Ien i la Gala. Tots dos es van despertar al terra de l’habitació i van començar a cridar: -És com si haguéssim entrat en un llibre! -Sí, i si l’escrivim?... Recordeu que l’amistat sempre guanya i el mal sempre fracassa.

Son Goku Bernat Guàrdia 5è A

44


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

EN FRANK I EL SEU AMOR En Todd i la Tina són dos germans quasi bessons que viuen amb el seu tiet, el “Doctor Xarxaplana”, un científic boig amb els cabells blancs de tant estrès, però la Tina i en Todd se l’estimen molt. Ah, sí! i us he de mencionar que estan al futur! -Ja ho tinc, per fi ho he aconseguit! –va dir en Xarxaplana. La Tina i en Todd li van respondre: -Tiet, però què vols a les quatre del matí? Que vols un altre got de llet...? -Que no, nens, he aconseguit acabar el monstre! En Xarxaplana va explicant mentre el monstre s’aixeca i fa sorolls com un boig i el doctor diu: -Té vida, té vida, acabo de crear vida! I es dirà Frankenstain. La Tina li va preguntar: -I si li diem Frank? -Sí, li queda bé Frank! –va respondre-li en Todd. -Molt bé, molt bé nens, ara a dormir... –va dir el tiet. -En Frank dormirà a la meva habitació! -No, a la meva! -No, a la meva! Els nens es barallaven per veure amb qui dormia en Frank i el tiet va dir que el monstre es quedaria amb en Todd aquella nit. -Visca! Vine, Frank, que t’ensenyaré a jugar a la Wii. L’endemà al matí en Todd va començar a cridar com un desesperat demanant ajuda! -Socors, socors! Baixa les escales, veu a la Tina i al seu tiet tranquil·lament esmorzant i la Tina li pregunta: -Però què et passa? Per què crides? -És que en Frank té gana. -I què? -li van respondre el tiet i la seva germana a la vegada. -Com que “i què?”, no sabeu vosaltres què li passa a un monstre si té gana? –va respondre en Todd. En Frank baixa les escales menjant-s’ho tot! I el tiet tot espantat diu: -Frank, Frank! Si us plau, no t’ho mengis tot, home. Ara la Tina et prepararà un plat de cereals, o dos o tres o els que vulguis menjar. -Cereals.... Cereals era la primera paraula d’en Frank i tots es van alegrar moltíssim!! -Mec meeeeeeeec! L'autobús ja era aquí. -Vinga nens, cap a l'escola.

45


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

-Escooolaaaaa... -No, Frank. Tu no pots venir a l'escola, és massa avorrit -li va dir en Todd a en Frank. Però com que al tiet li feia molta llàstima, en Frank va dir: -I per què no el porteu a cole? Avui a primera hora feu ciències. -D'acord, però que no ens molesti. -Adéu tiet! A l’escola en Frank es va menjar la granota que la Tina havia de dissecar. Després va anar amb en Todd a la classe de plàstica i es va menjar els quadres dels nens. Al final van tornar a casa; els nens estaven estressats, enfadats... i el seu tiet els va dir: -Com ha anat l’escola, nens? I els nens li van contestar: -Fatal. -Horrible! El tiet va dir: -Frank, per què no vas un moment a jugar a la Wii? Quan en Frank va marxar cap a l’habitació, es va quedar a l’escala escoltant. Els nens van començar a renyar el tiet perquè havia fet un monstre súper inestable com en Frank. En Frank, mentrestant, els estava escoltant i, com que les seves emocions el Doctor Xarxaplana no les havia revisat gaire bé, es va crear un curtcircuit dins del monstre, es va tornar boig i va sortir al carrer espantant a tota la gent, fins que va veure un àngel: era la mestra dels nens, la senyoreta Bloss. En Frank, ben enamorat, va tornar a controlar-se però es va desmaiar. Per sort, en aquell moment estaven venint els nens i el Doctor Xarxaplana per ajudar-lo. I des d’aquell dia en Frank no va deixar de pensar en la Srta. Bloss. Però el que en Frank no sabia era que a la senyoreta Bloss també li va començar a agradar. Un dia en Frank es va armar de valor i li va demanar que anessin a sopar i la senyoreta Bloss va acceptar encantada! Quan va arribar el dia especial, la Tina i en Todd li van començar a dir coses per ajudar-lo, però en Frank es va posar més i més nerviós, i durant el sopar no sabia què dir. Va començar a fer rots i la senyoreta Bloss va marxar espantada. En Frank va tornar a casa, va entrar a l’habitació de la Tina, es va ficar al llit i va plorar molt i molt durant una setmana sencera. Fins que en Todd es va cansar i li va dir a la senyoreta Bloss que en Frank ja no menjava de tan trist que estava. A la senyoreta Bloss li va fer molta llàstima saber que en Frank ja no volia fer res més i li va demanar quedar un altre cop per sopar; aquesta vegada em sembla que només va parlar la senyoreta i tot va anar molt bé. I va arribar un dia en què en Frank li va demanar la mà a la senyoreta Bloss i..... EL QUE COMPTA ÉS L’INTERIOR, NO?

Tigre Raluca Sisca 5è A

46


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

LA MALEDICCIÓ DELS GNOMS DEL JARDÍ L’àvia Margarida, que era molt velleta, tenia dentadura postissa, pigues a la cara, duia un bastó que tenia forma de gominola, un vestit de color blau, un davantal, les sabates negres i sempre l’acompanyava un gat de taques negres. Un dia, l’àvia Margarida va anar a comprar fruita i quan va tornar va veure cinquanta gnoms discutint. L’àvia Margarida va preguntar-li què passava a un gnom que es deia Fred i li va contestar que la bruixa Dàlia i els seus dos ajudants, el dràcula Franksang i l’ogre Rabanabich, havien segrestat dos membres de la seva família. L’àvia Margarida va pensar que havien d’ajudarlos. L’endemà van anar pel primer gnom. La bruixa els va donar dues pistes que deien: “Al bosc el trobaràs, amb un tot-terreny aniràs”. L’àvia Margarida va llogar un tot-terreny i va anar al bosc. Al cap d’uns minuts van sentir cridar un gnom i el van trobar. Era en Gnommy. A la tarda van trobar un nou missatge que deia: “Al mar el trobaràs i amb barca aniràs”. L’àvia Margarida va anar al mar i a una roca, lligat, va trobar el segon gnom, en Juli. Al final van deslligar en Juli, van tornar a casa i tota la família va donar les gràcies a l’àvia Margarida per rescatar en Gnommy i en Juli.

Tropical Èlia Currius 5è A

47


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

EL MISTERI DEL CARNAVAL Era un dia normal, càlid i arribava Carnaval. A Sant Vicenç de Torelló tots els nens de l’escola estaven molt impacients quan, per fi, va arribar el dia que tothom estava esperant. Els mestres van anar a buscar la reina Carnestoltes, la Floriana, i la van portar a la sala multiusos perquè tots els nens i nenes la poguessin veure; com cada any, va dir la seva primera ordre, que va ser: -Nens i nenes de l’escola Lloriana: Us mano que tots porteu una mica de pa i me’l doneu. Els nens de l'escola estaven molt estranyats perquè els altres anys sempre les ordres eren divertides i molt originals, però... portar pa a la reina Floriana era molt estrany! L'endemà al matí tothom va portar el pa a la Reina i després cadascú va anar a la seva classe. A la classe de 5è, tothom va deixar estar el tema del Carnaval i l’ordre tan estranya que s’havia donat, menys una nena, que es deia Emma. L'Emma ja tenia quasi 11 anys i era bastant alta i prima; tenia els ulls blaus, però de cabell era morena. També era atrevida i li agradava resoldre misteris. Abans que la Reina donés la segona ordre, els nens de l'escola van demanar els seus desitjos per aquella setmana, davant de tots els nens i mestres reunits a la sala multiusos; després, va donar la segona ordre: -Nens, nenes i mestres de l'escola Lloriana, demà m'haureu de portar una mica de llet en un bol. Cada cop la Floriana feia venir més dubtes a tothom! Quan ja no hi havia ningú a l'escola, l'Emma es va amagar i es va quedar per observar des d’aprop què feia la Reina mentre ningú la veia. El que va veure va ser sorprenent: la Floriana estava fent realitat tots els desitjos dels nens i les nenes!!! L'Emma se’n va anar, molt encuriosida i contenta. Al matí tots els nens estaven sorpresos: els seus desitjos s'havien complert!!! Els de P3 tenien un gat gegant que volava, els de P4 tenien un castell de princeses i cavallers per jugar, els de P5 tenien una piscina al pati, els de 1r tenien un parc aquàtic, els de 2n tenien un parc d'atraccions, els de 3r tenien ales per volar, els de 4t eren invisibles quan volien, els de 5è tenien un balneari i, per últim, els de 6è tenien un globus aerostàtic per viatjar a tot arreu. Els mestres també estaven molt sorpresos i estranyats, perquè mai, cap any, s'havien complert els desitjos dels nens. Quan era hora de l’última ordre i tots estaven reunits, la Floriana va dir: -Nens us heu portat molt bé amb mi; heu complert totes les meves ordres! Per tant, jo també he complert les meves! Ara us vull donar l’última: Demà, cada un de vosaltres, m’haureu de portar una mica d'aigua! Els nens i les nenes seguien estranyats i contents. I com cada dia tots els nens de l'escola van portar aigua per complir l’ordre donada. Quan va arribar el dia de cremar la reina Floriana, van anar a la plaça, que era allà on es faria el judici i, com és normal, tothom anava disfressat i tothom ballava danses. Al cap d'una estona, els nens i les nenes, els mestres i els pares i mares van decidir que no cremarien la reina Floriana perquè havia complert tots els seus desitjos. La Floriana estava contenta i va dir: -Gràcies a tots els nens de l'escola! Ara no estic condemnada a mort! Gràcies a vosaltres! L'endemà al matí, els mestres van dir a tothom que guardarien la Floriana a les golfes. Però de cop i volta van començar a desaparèixer taules, cadires, pilotes, carpetes... i també van desaparèixer tots els desitjos dels nens. L'Emma, atrevida, va decidir que aniria a les golfes a comprovar què passava; creia que tenia a veure amb la Reina Carnestoltes. 48


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

Quan eren dos quarts de sis, va entrar d’amagat a l’escola per pujar a les golfes. Un cop allà va agafar una mica de por, encara que ella no n'havia tingut mai. Era tot molt fosc, ple de teranyines, i hi havia rates i ratpenats. En un racó, va veure la reina Floriana i l'Emma li va dir: -Hola! Sóc l'Emma, una nena de 5è, i vinc a parlar amb tu. La reina carnestoltes, la Floriana, va dir: -Amb mi? De què? -Veuràs; el problema és que estan desapareixent coses de l'escola; et volia preguntar si tu hi tens alguna cosa a veure. La reina Floriana va començar a plorar i va dir: -Ho sento molt! Però... com que vaig complir els desitjos de tots els nens i nenes... i no em vàreu cremar..., jo, em vaig pensar que em posarien a la sala multiusos, on tothom em veuria i parlaria. Però em van deixar a les golfes; i aquí estic sola! I no m’agrada! Ara, l'Emma ja entenia el que passava; així que es va posar a pensar. Al cap d'una estona se li va ocórrer una idea i va dir: -Ah, ja sé!! Tinc una idea: demà al matí, aniré a veure el director i el convenceré que et posi a la sala multiusos! Però amb una condició: quan els nens arribin a l'escola tot haurà tornat al seu lloc. La reina Floriana va dir: -D'acord, però... i si no ho aconsegueixes? L'Emma va respondre: -Mmmmmmm... no ho sé! Però no et preocupis que segur que ho aconseguiré. L'endemà al matí, tot estava al seu lloc; això volia dir que la reina Floriana havia complert el seu pacte; ara li tocava a l'Emma complir la seva part. Va anar al despatx del director de l'escola i li va dir: -Director, et vull demanar un favor. -Què vols, Emma? -És que vull que poseu la reina Floriana a la sala multiusos! –va dir-li. -Em sap molt de greu, però no ho puc permetre! – va respondre el director L'Emma li va suplicar i suplicar, però el director es negava a fer-ho. L'Emma no es donava per vençuda: havia fet una promesa! Així que va agafar un paper, va fer cartells, va reunir a gent i va recollir signatures.També va convocar una manifestació per demanar que posessin la Reina Floriana a la sala multiusos. Els professors estaven cansats; no sabien què fer i els alumnes no paraven; els mestres es van veure obligats a posar la Floriana a la sala multiusos. Un cop la Reina estava on ella volia va dir: -Gràcies a tots! Però vull donar les gràcies, especialment, a l'Emma! L'Emma estava molt contenta! Contentíssima! Des d’aquell dia, tot va tornar a la normalitat.

Perla Abril Pallarols 5è B

49


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

MISTERI A HAWAII Hi havia una vegada quatre nenes que es deien Júlia, Jana, Emma i Laura. La Júlia era baixeta, prima, rossa, tenia els ulls blaus, li agradava anar de compres i sempre anava molt arreglada. En canvi, la Jana era alta, una mica grossa, morena, tenia els ulls marrons i li agradava molt la tecnologia. L’Emma i la Laura eren bessones, eren rosses i tenien els ulls blaus, però a l’Emma li agradaven les coses antigues i la Laura era molt atlètica. Totes quatre tenien una coincidència: anaven al mateix institut i estaven estudiant per ser detectius. Allí es van conèixer, es van fer molt amigues i van decidir anar juntes les vacances d’estiu. Quan van arribar les vacances d’estiu es van barallar una mica perquè no es posaven d'acord on anar, fins que la Laura va dir: -Ja està, anirem de vacances a Hawaii. Totes se la van mirar i van dir alhora: -Sí anem-hi, serà divertit. Mai hi hem anat i diuen que és tan i tan bonic. -Va, preparem les maletes i descansem que demà tindrem un gran viatge. Quedem a les 8 del matí a l’aeroport -va dir la Laura. La Júlia, l’Emma, la Jana i la Laura van agafar una maleta per a cada una, hi van buidar tots els armaris i se'n van anar a dormir. L’endemà al matí, a les 8 en punt, totes 4 estaven a l'aeroport, van comprar els tiquets i van pujar a l’avió. Quan van arribar a Hawaii, van conèixer un home que les va acompanyar a la seva habitació de 5. L’home va dir: -Permeteu-me que em presenti. Sóc en James, el propietari de Hawaii. L’Emma va dir: -Hola, jo sóc l’Emma i elles són la Laura, la Jana i la Júlia, les meves amigues. La Jana va dir amb cara de curiositat: -Però nosaltres som quatre, per què sobra un llit? En James va respondre: -Però... que no us han dit que tindreu una companya d’habitació? Les quatre amigues van dir que no. -Si voleu us podeu canviar d’habitació, però només en queda una. Està molt bruta perquè fa molt de temps que no hi va ningú -va dir en James. Les quatre amigues van dir que no es volien canviar d’habitació. -Ja és hora que marxi -va dir en James. La Júlia i la Laura van dir: -Nosaltres volem anar a dalt de la llitera. L’Emma i la Jana van respondre: -Val, nosaltres a baix de la llitera. Van començar a desfer les maletes i es van instal·lar. Al cap d’una hora va arribar una nena i els va dir: -Hola, sóc l'Alba, la vostra companya d'habitació. Totes la van saludar i es van fer amigues. L’Alba els va dir: -Voleu anar a fer surf? Hi ha unes onades molt grosses i fa un vent perfecte. La Laura li va dir: -És que nosaltres no sabem fer surf. -Bé, us n'ensenyaré, però millor que ara us ensenyi Hawaii. -Sí!! -van exclamar totes.

50


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

Van sortir de l’habitació i el primer que van veure van ser moltes palmeres. L’Alba els va ensenyar Hawaii: on es feia surf, el gimnàs, la biblioteca, el supermercat, la piscina, la discoteca... Però de sobte van sentir: "pippippip". La Laura va preguntar: -Què és aquest soroll? L'Alba li va respondre preocupada: -Aquest soroll vol dir que ha passat alguna cosa. Anem-ho a veure. El soroll venia d'una joieria. Quan van arribar a la joieria la van veure normal i corrent, però no veien la dependenta. De cop i volta van veure una taula que es movia i s'hi van acostar. Era la dependenta. Estava lligada amb una corda i a la boca tenia una tira de cinta adhesiva perquè no pogués xerrar. Li van treure la cinta i la van deslligar. La Júlia li va preguntar: -Què ha passat? La dependenta li va respondre: -M'han robat un collaret molt valuós. -Com era aquest collaret? -va preguntar l'Alba. -Era de diamants i de color groc -va respondre la dependenta. Les quatre amigues van dir: -No pateixis, el trobarem perquè som detectius. L'Alba se les va mirar i va dir: -Vosaltres sou detectius? Jo també ho sóc. La Jana va dir: -Què bé! Però anem per feina, hem de descobrir un robatori. Van començar a buscar pistes i van trobar unes petjades. De sobte van sentir: "ha, ha, ha…" Van anar cap a la piscina, van veure una noia penjada i van trucar a la policia. Quan la policia va arribar, va dir a les cinc amigues: -Em sap greu, però haureu de resoldre aquest cas vosaltres perquè nosaltres tenim un altre cas més greu. Quan la policia va marxar, la Laura va dir: -Va, no perdem més temps i comencem a treballar. Van començar a investigar. Van trobar unes petjades a la joieria i les van analitzar. Després van anar a la piscina per si trobaven alguna pista i també van trobar unes petjades i les van analitzar. Quan van tenir els resultats de les petjades van veure que coincidien amb les petjades d'en... James. Van trucar a la policia perquè agafessin en James. Va arribar la policia i els va dir: -Molt ben fet! Heu resolt un robatori i un assassinat, però no detindrem en James . L'Emma va dir: -Per què no? La policia va respondre: -Perquè ell no ha fet res... us hem posat a prova. Les cinc amigues estaven enfadades i a la vegada estaven contentes. -Us treurem a la portada del diari i us fareu molt famoses per haver resolt el cas. -Que guai!!! -van dir alhora. Les cinc amigues es van fer molt famoses i ara estan investigant casos molt misteriosos. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.

Hawaiesa Ester Comajoan 5è B 51


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

LA VIOLETA I LES FADES En un país llunyà hi havia una nena que es deia Violeta que vivia amb la seva mare, el seu pare i el seu gosset en una casa al mig del bosc, al costat d’una muntanya. La Violeta tenia els ulls blaus, era molt simpàtica i misteriosa. Cada dia anava a passejar el seu gosset bosc endins, de vegades també anava collint fruits que trobava pel camí. El bosc estava ple d’arbres fruiters, i la Violeta aprofitava per collir els fruits perquè a la seva família i a ella els agradaven molt, sobretot, els del bosc. A la Violeta li agradava molt anar pel bosc amb el seu gosset. Un dia va dir a la seva mare: -Vaig a caminar pel bosc. -D’acord, torna amb fruits i vigila molt. -Bé, així ho faré. Se’n va anar bosc endins i es va descuidar de cridar el seu gosset. Va anar collint pomes, aranyons, etc. Es va entrebancar amb una pedra, va caure, es va fer mal i va pensar: "Descansaré un moment a sobre d’aquella pedra". I així ho va fer, però ella no sabia que a sota de la pedra hi havia un forat, i si t’asseies a sobre la pedra, queies i... Apareixies en un altre món! S’hi va asseure, va caure i va pensar: "On sóc? I si vaig a veure-ho?" Poc a poc anava caminant i mirant on i com posava els peus i va dir cridant: -Hi ha algú? I algú va contestar: -Sí!! La Violeta molt sorpresa va mirar al seu voltant, però no va veure ningú i va continuar caminant. Anava mirant pel seu voltant i de sobte... Un cocodril estava caminant al voltant d’un llac! La Violeta es va espantar tant que va cridar i el cocodril, que estava mort de gana, es va voler menjar la nena. Va començar a córrer cap a la Violeta i ella també va començar a córrer, però poca estona. Després va veure que hi havia altres cocodrils. No sabia què fer, però de sobte se li va ocórrer una idea: "I si provo a saltar per sobre d'aquell cocodril petit?" I així ho va fer. Quan ja s’havia lliurat dels cocodrils va anar a una muntanya que veia a prop d’allà. Al cap d’una estona va aparèixer... UNA FADA!!!! La Violeta es va espantar, però la fada ho va veure i li va dir: -Tranquil·la, jo em dic Maria. I tu? 52


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

-Jo em dic Violeta. I es va començar animar i va preguntar: -On sóc? Perquè em vaig asseure en una pedra i vaig caure aquí. -Ah! Vols tornar a dalt? -Sí, però tenia fruits que havia collit i ara ja no els tinc. -No et preocupis, vine. -On? -Ja et porto jo. La Maria va dir unes paraules i van aparèixer en un altre lloc. Estava ple de fades, era a dintre d’un arbre gegant. Les arrels eren les portes i hi havia forats que eren finestres. També hi havia cucs gegants que els feien servir per transportar coses com capses, pals… i moltes coses més. La Violeta li va dir a la Maria: -Això és el paradís de les fades? -Sí, exactament. -Però jo vull fruits! -Sí ja ho sé, però li he de preguntar una cosa a la meva mare. -Ah, val. -Tu queda’t aquí, torno de seguida. La fada Maria va anar cap a una mena de tron i després va desaparèixer. Seguidament va tornar amb un cistell ple de fruita i li va dir a cau d’orella. -Si te l’acabes, ell sol torna a omplir-se, no el llencis! -Això sí que és impressionant. -Va, que et porto a dalt. -D’acord!! -Si vols, em pots venir a veure cada dia. I va afegir amb veu baixa: -Ara, si dius: jo vull anar amb la Maria, apareixeràs al meu costat. -Que “guai”! -Ara et porto a dalt? -Sí. La Violeta va aparèixer a dalt i va anar cap a casa. Allà l'esperaven la seva mare, el seu pare i el seu gosset. La Violeta els va ensenyar els fruits i cada dia anava a jugar amb la Maria. Van ser feliços i van menjar anissos. Violeta Nikki Van Der Meer 5è B

53


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

EL GALL D'INDI Camina, camina mirant endavant, mai amb el cap avall, va passant mentre va impressionant, amb les seves plomes i el seu ball. No té vergonya davant de ningú només vol mostrar-se i presumir, i si es tracta d’enlluernar algú el gall d'indi ho fa sense patir. L'últim desig d'aquest animal, tan estufat i galant, és acabar a la plata amb prunes per Nadal, perquè sap que, abans de cruspir-se’l, el contemplaran. Ens el mengem amb glòria, sucant-hi pa i, amb l'eufòria, no en deixem ni un bocí per sopar! Estrella Maria Pujol 6è

54


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

ANIMALS CURIOSOS Vet aquí un lleopard que menjava nous, una cabreta que ponia ous, tots estranys, capsigranys i un conill que es pensava que era un bou.

Una serp que tocava la flauta, un lleó que volia ser astronauta, animals singulars, també molt rars, un escarabat que escrivia amb pauta.

Un camell que bevia Coca-Cola, un peix que volia anar a l’escola, animals curiosos, segurament famosos, un ratolí que només deia hola.

Morseta Núria Colomer 6è

55


Escola Lloriana

Sant Jordi 2012 cicle superior

EL MEU DESIG MES GRAN El meu desig més gran és ser una directora de cinema, crec que deu ser emocionant dirigir alguna escena. Al principi no sabia què volia ser i com que m’agrada tant l'aventura, de seguida ho vaig saber: fer un guió amb molta escriptura. M’encanten els films d’acció, els de misteri són emocionants, alguns, però, fan massa por, mai trobo els romàntics excitants. En la majoria de pel·lícules parlen anglès, però són traduïdes al català, al castellà, a l’alemany, al francès, al portuguès i a l’italià. La pel·lícula que jo vull fer, tracta sobre dos nobles enamorats, on un pagès té un gran paper, persuadint el rei que acabin casats. Galeta Noemí Howroyd 6è

56


AGRAÏMENTS

EL JURAT: • Representant literari: Carme Trabal. • Representant ex-alumnes: Laura Grau. • Representant Ajuntament: Elisabet Oró. • Representant AMPA: Mª Àngels Martínez. • Representant mestres: Montse Sabatés.

Ajuntament Sant Vicenç de Torelló

• Dibuixos portada i contraportada: alumnes d’Educació Infantil


Escola Lloriana Sant Vicen莽 de Torell贸

revista sant jordi 2012  

revista escolar - escola lloriana - sant vicenç de torelló