52
“El somriure de la Paqui” 4t A / Martina Pàez Caro PROSA_ACCÈSSIT Un dia vaig tenir la sort de conèixer la Paqui. La Paqui és una noia amb capacitats diferents, que durant el dia s’està a Sant Tomàs, un centre per a persones com ella, on els donen feina i els ajuden. La Paqui té uns pares i uns germans. Quan va néixer, els metges van dir a la família que la Paqui era especial. Els pares, en sentir això, es van posar tristos. Durant el seu creixement, la Paqui va trigar força a caminar, i també a parlar. Però, amb els anys, van anar descobrint que tenia moltes altres capacitats, i això els feia molt feliços. La Paqui anava a l’escola, com tots els nens i nenes, i tothom la cuidava molt i se l’estimaven, perquè sempre estava alegre i mai no s’enfadava. Tenia molts amics. La Paqui es va anar fent gran i, al costat de la seva família, anava gaudint de les coses de cada dia, com fem tots: jugar amb els seus germans, anar a la platja, tornar-se boja pel pastís de xocolata... En realitat, la vida de la Paqui me l’he imaginada, perquè jo, a la Paqui, només la vaig conèixer cinc minuts un dia que, amb la classe, vam fer una visita al Centre Ocupacional de Sant Tomàs. Però jo ja en vaig tenir prou per veure la seva gran capacitat: un somriure d’orella a orella que em va robar el cor.