Issuu on Google+

1


EXPOSICIÓ Comissariat Rosa Perales Piqueres Producció Centre Cultural Unnim Muntatge Departament d’Arts Gràfiques Centre Cultural Unnim

Coberta

Marilyn 12 Fotogrames

2


3


4


Presentació

ampolles de Coca-cola, però el 1962 és un moment decisiu, entre altres aspectes perquè les 129 víctimes de l’accident aeri li inspiren la sèrie Catàstrofes. Aquesta sèrie li permet

És una satisfacció presentar l’exposició Andy Warhol, els mis-

manifestar el seu interès per la mort i, a la vegada, fer la crí-

teris de l’art. Hi ha diversos elements que fan que sigui espe-

tica més dura i provocadora. Ens trobem davant l’artista que

cial mostrar aquesta col·lecció.

denuncia i es planteja preguntes inquietants sobre la societat i el món que l‘envolta.

Des del 18 de maig de 2008 perseguíem la idea d’inaugurar una exposició dedicada a Andy Warhol. Aquell diumenge d’ara

Una peça que no deixa indiferent ningú és La cadira elèctrica.

fa gairebé quatre anys clausuràvem una altra exposició que

Fins i tot pot generar malestar, incomoditat, angoixa i rebuig!

recollia l’obra completa sobre paper de Keith Haring. A la sala

L’artista envia un missatge d’horror en un moment convuls. El

3 del Centre Cultural Unnim, de manera premonitòria, teníem

1963 es posa fi a la pena de mort a l’estat de Nova York.

l’obra Andy Mouse, una serigrafia que Haring havia realitzat el 1986 amb els tres símbols que per a ell representaven els

Finalment podríem dir que Warhol va cultivar el gènere del

Estats Units: el dòlar, Micky Mouse i Andy Warhol.

retrat com ningú. Pren un objecte quotidià, el descontextualitza, n’exagera els colors, segueix les estratègies de la pu-

No era aquell quadre el que ens despertava l’interès per fer

blicitat i en fa repetició, i l’acaba convertint en obra d’art. Així

una exposició que mostrés el treball de Warhol, tampoc que

esdevenen objecte de culte, a més que de consum, productes

aquest fos un referent de Haring, o l’enorme interès que va

com la Coca-cola, la Pepsi, les sopes Campbell o Polk’s Milk.

generar aquella exposició. Simplement és el paper fonamen-

I fa el mateix amb personatges públics com Marilyn Monroe,

tal que té en la història de l’art l’artista de Pittsburgh. Un ar-

Delux Ali, Mick Jagger o Jimi Hendrix; ell mateix esdevé final-

tista capaç de canviar el concepte mateix de l’art i esdevenir el

ment un símbol del país que ridiculitza i critica amb sèries tan

màxim representant d’un moviment com el pop-art.

dures com Catàstrofes, reproduint en l’art les tècniques que fins aleshores s’havien reservat per a les anomenades “arts

Tal com manifesta Rosa Perales Piqueres, doctora en his-

menors” o “art publicitari”. És així com l’artista es converteix

tòria de l’art i comissària de l’exposició, Warhol representa la

en objecte d’admiració, i al costat del dòlar i de Micky Mouse

«banalitat de la societat americana, de la qual es nodreix i la

esdevé icona d’una societat que mostra de manera sarcàstica.

qual, alhora, qüestiona i critica de manera àcida». Aquesta col·lecció de 41 obres que ara es pot visitar al Centre Un accident d’avió a Nova York el 1962, el més important

Cultural ens acosta a un artista que representa alguna cosa

fins aleshores, inspira una sèrie dedicada a la mort. Abans

més que un corrent artístic com és el pop-art. Warhol acaba

d’aquesta data Warhol ja és conegut per exposicions indivi-

esdevenint allò mateix que aconsegueix amb les seves obres:

duals i obres basades en còmics, i pels primers quadres amb

la icona d’una societat.

Adrià Fornés | Director artístic

5


6


són una sola cosa, la ciutat li ofereix la possibilitat de l’èxit personal, de la publicitat com a mitjà de vida i també el converteix en la seva icona de modernitat. A la ciutat dels gratacels va pintar teles amb temàtiques que es basaven en algun element o alguna imatge de l’entorn quotidià, de la publicitat o el còmic. Aviat va començar a exposar la seva obra en diverses galeries, com la Bodley. Va eliminar progressivament dels seus treballs qualsevol tret expressionista fins a reduir l’obra a una repetició seriada d’un element popular procedent de la cultura de masses, el món del consum o els mitjans de comunicació, que coneixia tan bé.

Andy Warhol: art i societat Biografia Andrew Warhol va néixer a Pittsburgh (EUA) oficialment l’any 1928, tot i que és difícil determinar la data de naixement ja que al llarg de la seva vida va crear tot un misteri entorn del seu naixement i els anys d’infantesa. De fet, va néixer entre el 1928 i el 1931. Era el fill petit d’una parella d’emigrants xecs, rutens, procedents de Mikova. En la infantesa va descobrir la passió per la pintura quan acoloria, retallava paper, dibuixava i pintava, i també el cinema. L’any 1936 va rebre un projector de cinema com a obsequi i va experimentar-hi fent caricatures a les parets de casa.

Malgrat la gran admiració que suscitava en el món de la publicitat, la seva ambició el porta a voler que el considerin un artista veritable. Com a conseqüència d’això decideix canviar el rumb de la seva vida i la seva feina, i enriqueix la seva producció amb elements simbòlics visuals de caràcter publicitari que arriben a les masses. Abandona els senyals elegants de la Cinquena Avinguda i s’adreça als barris del Bronx, Queens o Brooklyn i altres suburbis de Nordamèrica.

L’any següent se li desperta l’interès per la fotografia i des d’aleshores assisteix tots els dissabtes a classes d’art gratuïtes. Warhol comença a estudiar a l’escola Holmes Elementary, després a l’Institut Schendey de Pittsburgh i des del 1945 fins al 1949 desenvolupa els estudis d’art a l’Institut de Tecnologia Carnegie, on obté el títol de Belles Arts. L’aprofundiment en el dibuix li permet guanyar el premi Martin B. Leisser i participar en una exposició a la Galeria de Belles Arts de la seva universitat.

Aquesta evolució assoleix el nivell més alt de despersonalització el 1962. En primer lloc elabora teles pintades a l’oli sobre suport tradicional on representa imatges del món quotidià, com la llauna de sopes Campbell, les ampolles de Coca-Cola o els quadres del dòlar. L’ús d’imatges de difusió massiva, fàcils de reconèixer per tot tipus de públic, esdevé un dels trets més interessants i significatius de tota la seva producció. Alhora comença a fer servir com a mètode de treball un procés mecànic d’impressió anomenat serigrafia, amb el qual reprodueix sistemàticament mites de la socie-

Establert a Nova York, comença la carrera com a dibuixant publicitari per a diverses revistes com Vogue, Harper’s Bazaar, Seventeen i The New Yorker. Nova York i Warhol

7


tat contemporània. Els exemples més representatius són les sèries dedicades a l’star system de Hollywood: Marilyn Monroe, Elvis Presley, Elizabeth Taylor, etc. Totes elles, desenvolupades durant la fructífera dècada de 1960.

Aquí continuarà els seus treballs sobre catàstrofes, accidents, lluites de carrer, suïcidis i altres desastres socials, amb escenes, imatges i símbols de guerra i violència, on fa servir per primera vegada la cadira elèctrica. The Factory també esdevé un centre d’experimentació, i entorn de l’estudi s’aplegaran personatges de la cultura, el cinema i l’espectacle de Nova York.

L’any 1963 és crucial a la vida de Warhol; la seva vida personal es reforça quan coneix el poeta Gerard Malanga, que passarà a ser el principal ajudant i amic de Warhol. Aquell mateix any inicia la primera pel·lícula d’un total de seixantaquatre, Sleep, que arriba a entrar en el món de l’ u n d e r g r o u n d . A m b aquest film inicia una carrera cinematogràfica b a s a d a e n e l m a te i x principi que la seva obra plàstica, la reiteració visual, amb un contingut sexual i eròtic intens: Empire, Kiss, Chelsea Girls. Aleshores trasllada el seu estudi tradicional, situat a la cinquena planta del número 231 del carrer 47 Est, a un altre lloc que anomena The Factory, una antiga caserna de bombers deshabitada al número 33 de Union Square Oest, una zona més elegant de Manhattan.

En aquesta època Warhol experimenta i arriba a apropiar-se d’obres del pop-art, estenent la seva visió formal de l’art fins a peces d’autors universals com Rafael, Chirico o Munch. Les seves obres es caracteritzen en aquell moment per la manipulació lliure i perquè creen polèmica entre la crítica especialitzada. Així aconsegueix trencar l a i m a t g e m e d i à t i ca de certes obres d’art intocables, utilitzades com a referents habituals p e r co n ve r t i r - le s e n icones estereotipades amb un sentit totalment decoratiu, sense cap valor testimonial. Hi incorpora, a més, l’ús lliure del color, viu i brillant, que sobre l’obra original resultava provocador i atraient.

8


La seva extravagància el porta a convertir la seva pròpia imatge en un aparador de modus vivendi, tant el seu aspecte com la seva imatge perfectament cuidada, i es defineix ell mateix com una icona més de la societat on viu. En 1968 pateix un atemptat de mans de Valerie Solanas i està a punt de morir. Aconsegueix salvar-se i modifica el seu plantejament de vida amb una actitud més moderada. Entre el 1969 i el 1972 produeix obres com ara retrats d’artistes, amics o propietaris de galeries. El 1972 reprèn les seves activitats pictòriques amb una sèrie de retrats sobre Mao Zedong.

vinculats al creixement impactant de la societat de consum, Anglaterra i els Estats Units, però on es fa fort és en aquest darrer, on esdevé un art d’identificació social. S’estén entre el 1962 i el 1988, i s’oposa als moviments intel·lectuals de l’art com l’expressionisme abstracte. L’art pop es basa en la descontextualització d’objectes procedents del consum de la vida quotidiana i la seva transformació en element artístic. Té un contingut superficial i copsa amb facilitat les temàtiques que són fàcils d’entendre pel gran públic, d’aquí ve la seva acceptació popular. Els artistes que el desenvolupen només havien de fer servir els infinits objectes pràctics fabricats en sèrie i donar-hi un protagonisme nou amb trets de particularitat.

En aquell moment compagina la realització plàstica amb la carrera cinematogràfica produint, en la seva darrera etapa i en format més tradicional, The loves of Ondine, Women in Revolt i Andy Warhol’s Bad, la darrera producció l’any 1976.

No podem oblidar que gràcies a la manipulació dels objectes industrials de la societat de consum sorgirà el que s’ha anomenat «art del rebuig», on qualsevol element és vàlid si es descontextualitza i s’hi aplica un nou llenguatge de valor plàstic, fins al punt que allò que es considerava «art menor» o simplement «art de rebuig», com la publicitat, les il·lustracions gràfiques, els mobles de sèrie, els vestits, els còmics o les llaunes de conserva, es convertiran en objectes artístics. Per desenvolupar aquest estil els artistes pop se serveixen de les arts industrials, sobretot dels mitjans de reproducció. Amb aquest objectiu treballen la tècnica, depurant maneres com la serigrafia o l’estampació, i emprant la seriació com a mètode d’allunyament de la individualitat per assolir certa indefinició. Per aquesta raó és freqüent que s’utilitzi el collage sobre la impressió, amb el resultat dels anomenats ready made, que mostren certa fredor d’expressió amb les imatges representades.

Durant els vuitanta continua la seva activitat de retrats múltiples a personatges famosos, tant de la història com de l’art i l’espectacle, entre els quals destaquen el de Lenin i també alguns dels seus autoretrats. Mor el 22 de febrer de 1987 després d’una intervenció quirúrgica.

L’obra de Warhol No ens podem referir a Andy Warhol si no parlem del concepte artístic que el va portar a ser el màxim representant d’un moviment que, encara avui, amb les seves variants, és present: l’art pop o pop-art. Parlar del pop-art és parlar de Warhol, encara que hi hagi altres referents importants com Jasper Jom, Roy Lichtenstein o Robert Rauschenberg. És un art que sorgeix simultàniament als països anglosaxons

Warhol, en certa manera, és el representant més important del somni americà, no perquè el seu triomf el va convertir

9


en gran artista i personatge famós, sinó perquè representa la banalitat de la societat americana, de la qual es nodreix i la qual, alhora, qüestiona i critica de manera àcida. En realitat és un gran crític de la societat occidental, del món del consum i del sistema que avui hem anomenat «de benestar». Andy Warhol és un artista nascut per romandre a la història, perquè va transformar l’equilibri cultural i el va convertir en caos, i perquè va trencar les barreres estètiques que en la primera meitat del segle xx havien separat l’art del públic. Va viure en el lloc escaient en el moment adequat, en un país hipòcrita quant a costums i comportaments socials però permissiu amb els artistes, amb tirada a l’autocrítica, que Warhol va saber aprofitar per fer una reflexió de si mateix i dels altres.

la col·laboració conjunta entre Leo Castelli, el galerista representant del pop-art americà, i Warhol. És una etapa molt productiva, amb les sèries de pintures dedicades a la sopa Campbell, primer sola i després seriada, i així magnifica un element reconegut per tota la societat americana. Les seves paraules són el model de la seva pròpia filosofia quan afirma: «El que és genial d’aquest país és que els Estats Units han iniciat una tradició en la qual els consumidors més rics compren essencialment les mateixes coses que els més pobres. Pots estar veient la televisió, veure un anunci de Coca-cola i saps que el president del país beu Coca-cola, Liz Taylor beu Coca-cola i penses que tu també pots beure Coca-cola».

Els seus inicis ho afirmen quan decideix estudiar art comercial a l’Escola de Belles Arts de la seva ciutat natal, Pittsburgh, i també quan s’estableix com a il·lustrador de revistes i publicista durant els primers anys de vida professional. No obstant això, esdevé conscient del seu interès per al públic quan aconsegueix certa reputació com a publicista amb els premis que guanya durant els anys cinquanta i que són el principi de la seva fama. Vinculat a tot el que suposi la venda massiva de productes, Warhol és contractat per l’RCA per dissenyar caràtules de discos de vinil, com seu homònim Sid Maurer, i realitza amb tota llibertat portades, cartells i material promocional. Durant aquests anys en què elabora treballs en sèrie és conscient del valor i la força de la difusió massiva de les formes artístiques, i del consumisme com un nou llenguatge d’expressió plàstica amb la utilització i manipulació dels seus productes, fins al punt que es qüestiona el seu treball i inicia la veritable carrera com a artista. El 1961 comença

En les disciplines de les arts visuals representa l’artista procedent del dadaisme però amb una ànima dividida en dues parts: mostra el nou realisme i el pop-art. Warhol no es planteja les raons d’ésser, és contrari a la tendència de l’art dels seixanta plasmada d’inquietants preguntes sobre el sentit social, la guerra, les injustícies i tots els moviments pacifistes que s’esdevenen al món, encara que això no signifiqui que es nodreixi de tots aquests elements com a base artística i que en algun moment s’impliqui per denunciar situacions aberrants, com la pena de mort. D’aquí la realització d’una sèrie mítica en la seva trajectòria professional, la sèrie Death and Disaster, dels anys 1962 i 1963, on els protagonistes no són celebritats ni es tracta de fotografies de si mateix, sinó les desgràcies de la vida quotidiana. Els seus quadres de serigrafia i offset llueixen colors vius i brillants per ressaltar imatges d’accidents de cotxes, suïcidis o catàstrofes, temes que desperten la

10


consciència de l’ésser humà, i tota una relació d’imatges entorn de la cadira elèctrica i la seva simbologia a la societat americana. Shocker, Prison o Multi RIP Chair en són alguns títols.

porno, tot això formant part de l’espectacle permanent del lloc. La transgressió actua com la doctrina d’incorporació al grup. Passada aquesta etapa, i després de l’atemptat sofert, Warhol es dedica a desenvolupar sistemàticament l’aplicació del procediment industrial de la impressió fotogràfica amb una iconografia de la banalitat quotidiana i assumeix la transcendència artística de les imatges ready made, obtingudes així. En són una mostra els seus autoretrats, que es carreguen de fredor utilitzant una metodologia idèntica que la que fa servir en la publicitat, on s’inicia realitzant cartells per a sabates, targetes postals i vidrieres. Deshumanitzada la imatge, la utilització de retalls de diari augmenta la sensació de distància entre l’objecte i els mitjans de masses. Considera que la repetició insistent d’una imatge, encara que siguin escenes impressionants, la converteix en una cosa normal o habitual, la despulla de dignitat, per això l’encerta quan afirma que «cada persona tindrà els seus quinze minuts de fama», referint-se a la vulgaritat dels mitjans de massa i a la televisió.

Alhora, troba en els mitjans de comunicació el camí ideal per relacionar-se, promocionar-se i difondre’s. L’escàndol és una arma de promoció, controlada i utilitzada racionalment per l’artista per incrementar el seu rendiment. Per això li interessen el cinema, la televisió, les revistes, les festes socials, la fotografia comercial, els diaris, etc. Viu activament el context metropolità de la societat, adoptant un codi artístic vinculat al present, sense estar-ho necessàriament al passat i utilitzant mètodes idèntics que l’economia de mercat. Un pas endavant en la seva trajectòria plàstica i personal com a mite és la creació de The Factory. Warhol l’entén com un lloc nou de trobada col·lectiva, interdisciplinària i creativa fins al punt que The Factory no és solament un lloc on desenvolupar el seu treball artístic, sinó també on fer-hi pel·lícules, festes i performances al·lucinatòries. En aquesta categoria entra el famós Exploding Plastic Inevitable, les primeres experiències audiovisuals, tot un espectacle que inclou cinema, dansa i música en viu amb The Velvet Underground, on toca Lou Reed i la seva musa, la cantant Nico. Aquesta experiència gesta l’edició del disc The Velvet Underground and Nico. A The Factory elaborarà nombroses obres en serigrafia i litografia amb personatges del món de l’espectacle i la música: Mick Jagger, Jimmi Hendrix, The Beatles o els Sex Pistols barrejats amb drogoaddictes, drag-queens i també amb fragments de còmics com Atomic Cafè, Superman o Double Nico (Damaged Lives). El sexe està present en la seva obra, l’amor lliure, l’homosexualitat, el

The Factory és el lloc idoni on es concentra la necessitat de popularitat. Era un estudi folrat de paper de plata on Warhol va tenir el seu regne, es va envoltar de gent de la jet internacional i de marginals i drogoaddictes, d’artistes i aspirants amb una vida desenfrenada, gran activitat artística i dogmes impossibles. L’estudi era el referent de les seves extravagàncies i va aconseguir tenir una colla de feligresos: les seves màximes eren les ocurrències de Warhol, que solien ser variades, anaven des del docudrama fins a la música com a mètode experimental. Però no tot era el que semblava, de tot aquest caos destaca l’actitud cerebral de l’artista per controlar els mitjans,

11


12


Atomic Cafe Superman (1977) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia sobre paper 100 x 72 cm

13


treure’n el màxim resultat i convertir les excentricitats en veritables camps experimentals de les arts plàstiques del segle xx. La imatge de Marilyn és una de les seves obres cimera, realitzada a partir de la fotografia original de Gene Korman. La realitza poc després de la seva mort, l’agost del 1962, en una sèrie titulada Icones, en la qual empra un procediment mecànic d’aplicació de la serigrafia sobre tela que permet multiplicar sèries. En molt poc temps, un mes, en produeix un total de 23 retrats que desmitifiquen l’ídol i, gràcies a la repetició insistent de la imatge, el converteixen en un ésser normal, absent, sense vida. Amb el pas del temps, aquest retrat quedaria com el referent icònic del moviment pop, encarnant una nova definició plàstica del somni americà de la postguerra.

de disc. Entre les més significatives hi ha les del 1971, com Sticky fingers o Love You dels Rolling Stones, però sobretot és famosa la coberta de l’LP amb la cèlebre llengua a Rolling Stones some Girls. De la seva amistat amb Mick Jagger sorgeix una sèrie d’obres, fragmentades, enganxades, contaminades amb taques de color, com són els retrats. El trasllat de The Factory a una zona més elegant de Nova York l’any 1973 el desvincula de la idea original i inicia una etapa nova. Warhol afirma que desitja convertir-se en un

En ocasions es va envoltar d’artistes i ajudants de gran vàlua professional, com és el cas de Jean Michel Basquiat, amb qui elabora una tela serigrafiada amb imatges d’un producte comercial al qual Basquiat incorpora una grafit amb escenografia urbana. El resultat és un quadre de gran impacte visual però que orienta sobre el món, el lifestyle, de l’entorn de Warhol. No podem oblidar que en tota la seva trajectòria artística apareixen els seus autoretrats com a afirmacions de l’ego. La simulació de sexes, la mascarada de la seva imatge o la contínua recerca d’una identitat a partir de la construcció de la seva pròpia imatge fan de la seva figura una icona que serà repetida i admirada. Ell mateix era producte de la seva imatge banal a través dels seus autoretrats, els retrats que li feien artistes com Jack Mitchell o Christopher Makos, amb la sèrie Lady Warhol, en el seu llibre Altered image, com a mostra de la identitat canviant. En aquests anys ha dissenyat altres obres com ara caràtules

14


millor un component clau del món modern: la pèrdua de l’element original, la reproducció seriada i la disponibilitat de les imatges. Molt similar al que hem aconseguit al segle xxi amb Internet i les xarxes socials.

business artist i deixar enrere l’etapa d’autor comercial, aprofitant la fama que li oferia la seva obra artística i les seves famoses extravagàncies, que l’havien encastellat al cim de l’èxit a Nova York. A partir de llavors les seves obres se centren en el món del glamour i les celebrities del món de l’espectacle (Mohammed Ali, Jimmy Carter, Elvis Presley, Prince, Frank Sinatra) i desenvolupa una línia de serigrafies, algunes en tela, que van ser considerades luxoses i cares. Aplica una metodologia exhaustiva en la impressió de les imatges i crea amb més intensitat sobre la idea primigènia del cartell publicitari, tal com apareixen els retrats de Mao Zedong. Entre el 1976 i el 1980 desenvolupa sèries com Skulles, Hammer and Sikles o Athletes. A aquesta activitat febril i contínua se sumen els personatges històrics, vistos com a arquetips i barrejats amb les dives del show business (Elisabet II d’Anglaterra, Beatriu d’Holanda, Margarida de Dinamarca o la reina de Swazilàndia). Els últims anys elabora una tècnica depurada i d’elegància formal amb la introducció de tècniques innovadores, tant en les tintes com en els elements cromàtics, així com en la utilització de materials inèdits.

L’obra que presenta aquesta exposició és una mostra de les diverses facetes de l’artista per manipular els aspectes formals de l’art al segle xx i convertir un art d’elits en un art de masses, o a l’inrevés, convertir objectes de masses en art d’elit. Va ser un mestre en el domini de la publicitat i a controlar la seva carrera per donar-li la glòria amb veritable mestratge. Warhol, en declaracions puntuals sobre la seva vida i la seva obra, va elaborar tot un codi artístic que avui dia es manté. Va insistir repetidament que en les seves obres no hi havia res ocult: «Tot el significat de la meva obra és a la superfície, al darrere no hi ha res». Amb aquesta frase reafirmava la seva aposta per la banalitat de l’art i la seva militància en la vida superficial, afirmant que res tenia importància. Possiblement el seu art és el que ha expressat

15

Rosa Perales Piqueres | Comissària


Cadira elèctrica Aquest objecte és una de les obres més polèmiques de Warhol. La primera cadira elèctrica la va inventar Harold P. Brown, col·laborador de Thomas Edison, i el seu disseny es basava en un sistema de corrent altern. L’any 1886 l’estat de Nova York va crear un comitè per establir un nou sistema d’execució més humà, que substituís la forca. El comitè va adoptar la cadira elèctrica de corrent altern el 1889. Encara l’any 2004 era vigent aquest mètode als estats d’Alabama, Florida, Nebraska, Carolina del Sud, Tennessee i Virgínia. A excepció de Nebraska, on es manté com a únic mètode d’execució, els altres estats permeten que els condemnats escullin entre la injecció letal i la cadira elèctrica. Aquest model va ser fabricat entorn dels anys trenta i pertany a un trio de cadires elèctriques retirat del mercat per l’empresa internacional Engineering de Wilmington. Dins d’aquesta faceta personal i professional, l’autor mostra un missatge d’horror cap a la pena de mort l’any 1963 i la fa servir com a potent imatge de conscienciació. En aquell any es posa fi a la pena capital a l’estat de Nova York, i Warhol incorpora aquesta peça a la sèrie Death and Disaster, i la continua utilitzant durant els anys següents a causa de la gran controvèrsia moral i política originada en diversos sectors de la societat nord-americana. Fins a tal punt que en la primera exposició de la cadira l’artista va posar el cartell «Silenci» en una cantonada, en un entorn de penombra i un ambient tenebrós; així aconseguia una imatge forta i poderosa. Tres anys més tard Warhol va demanar a Pietro Psaier que li vengués la cadira elèctrica. Psaier no se’n va voler desfer i va decidir guardar-la. L’artista considerava com un toc d’humor negre seure en aquella cadira per veure els films de terror, i la va arribar a utilitzar l’any 1973 al seu film Flesh for Frankensteim. Es diu que Roman Polanski i la musa de Warhol, la cantant Nico, van rostir carn a la cadira per comprovar el seu bon funcionament. La cadira es va incorporar a una exposició a l’illa d’Alcatraz, a Sant Francisco, el 1985. Quan Warhol va morir la cadira va tornar a Psaier.

16


Detall de Cadira elèctrica

17


Cadira elèctrica Ferro i acer 168 x 90 x 74 cm

18


Prison Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre tela 74 x 58,5 cm

19


Shocking Art (1989) Signat per Pietro Psaier Serigrafia sobre tela 78 x 59 cm

20


Multielectric Chair Signat per Pietro Psaier Serigrafia sobre tela 115 x 83 cm

21


Shocker (1972) Signat per Pietro Psaier Oli i serigrafia sobre tela 101,5 x 76 cm

22


Multi RIP Chair (1977) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia sobre paper 100 x 72 cm

23


Grand Paintings Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 90 x 60 cm

24


Andy Warhol Signat per Andy Warhol Serigrafia i oli sobre tela 92 x 61,5 cm

25


Polk’s milk always ahead (1968) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Oli i serigrafia sobre cartró 62 x 51 cm

26


27


Double Chris Makos in Warhol Drag Queen Signat per Andy Warhol, Pietro Psaier i Smith Serigrafia sobre paper 62 x 41,5 cm

28


Double Nico Damaged Lives Signat per Andy Warhol Retolador sobre paper 80 x 54 cm

29


The mirror has two faces Signat per Andy Warhol Serigrafia i corrector lĂ­quit sobre tela 47 x 75 cm

30


Fuck it if you can’t take a joke Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 73 x 40,5 cm

31


Marilyn and Pepsi Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia i oli sobre paper 152 x 122 cm

32


Death of an all american idol Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 74 x 40,5 cm

33


Mick Jagger Signat per Andy Warhol i Mick Jagger Serigrafia sobre paper 110,5 x 73,5 cm

34


Rolling Stones some Girls Signat per Pietro Psaier Serigrafia i oli sobre tela 140 x 110 cm

35


My Way Signat per Pietro Psaier - The Factory Serigrafia sobre paper 60 x 81 cm

36


Jimi Hendrix (1970) Signat per Pietro Psaier - The Factory Serigrafia sobre paper 91 x 61 cm

37


38


War is Over (1969) Signat per Andy Warhol, Pietro Psaier i Smith Serigrafia sobre tela 78 x 61 cm

39


Sex Pistols (1977) Signat per Pietro Psaier - The Factory Tècnica mixta 75 x 60 cm

40


Beatles Signat per Pietro Psaier i Smith Serigrafia sobre paper 73 x 48 cm

41


Pow Warhol & Basquiat Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia sobre paper 90 x 60 cm

42


The American Indian Series (1971) Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre tela 123 x 90 cm

43


Double Prince (1983) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia sobre paper 60 x 91 cm

44


Delux AlĂ­ (1980) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Serigrafia sobre paper 60 x 91 cm

45


Young die young Signat per Pietro Psaier - The Factory Collage 120 x 97 cm

46


Marilyn 12 Fotogrames Signat per Pietro Psaier Serigrafia sobre tela 130 x 100 cm

47


Private Jean Michel Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 62 x 47 cm

48


Phone Jayne Mansfield (1985) Signat per Andy Warhol, Pietro Psaier i Smith Serigrafia sobre paper 90 x 61 cm

49


Campbell’s green pea soup Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 87 x 57,5 cm

50


51


How babies are made in USA (1977) Signat per Andy Warhol i Pietro Psaier Oli sobre tela 101 x 76 cm

52


Angel’s rest parthell on wheels 1& 2 Signat per Pietro Psaier Acrílic sobre tela 30 x 45 cm

53


Serie Ladies & Gentleman (1975) Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 109 x 73 cm

54


Serie Ladies & Gentleman (1975) Signat per Andy Warhol Serigrafia sobre paper 109 x 73 cm

55


56


Chris Makos. On 17th street in NYC pretending to ride my bike (1981) Fotografia 15,5 x 10,5 cm

57


Chris Makos.The King, being crowned at Regine’s (1981) Fotografia 18,5 x 28,5 cm

58


Chris Makos.Training with Lydia at The Factory (1982) Fotografia 20 x 28 cm

59


Chris Makos Altered image (1981) Fotografia 28,5 x 20,5 cm

60


Chris Makos Altered image (1981) Fotografia 35,5 x 27,5 cm

61


62


CATÀLEG Textos Rosa Perales Piqueres Traducció i correcció de textos Rosa Chico Disseny i maquetació laura.chavero diseño Impressió Prismàtic Dipòsit legal: xxxxx Copy Right:

© dels textos: l’autora © de la traducció: la traductora

63


fundacioct.es unnimobrasocial.cat fundacioct.es unnimobrasocial.cat

7

Exposició Del 22 de març al 3 de juny de 2012 Horari De dilluns a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, de 12 a 21 h Diumenges i festius, de 12 a 14 h Centre Cultural Unnim Rambla d’Ègara, 340. 08221 Terrassa T. 93 780 41 22 · F. 93 733 13 93 info@unnim.cat Organitza

Unnim Obra Social Consell Territorial de Terrassa 64


Andy Warhol. Els misteris de l'art