Issuu on Google+

JOCS FLORALS Curs 2013-14


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

2


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

ÍNDEX Pròleg ................................................................................................. pàg. 4 Prosa Cicle Inicial (Finalista) ............................................................... pàg. 6 Prosa Cicle Inicial (Guanyadora) ......................................................... pàg. 7 Prosa Cicle Mitjà (Finalista) ................................................................ pàg. 8 Prosa Cicle Mitjà (Guanyadora) ......................................................... pàg. 9 Poesia Cicle Mitjà (Finalista) ............................................................. pàg. 10 Poesia Cicle Mitjà (Guanyadora) ......................................................

pàg. 11

Prosa Cicle Superior (Finalista) ......................................................... pàg. 12 Prosa Cicle Superior (Guanyadora) ................................................... pàg. 13 Poesia Cicle Superior (Finalista) ........................................................ pàg. 15 Poesia Cicle Superior (Guanyador) ................................................... pàg. 16

3


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

JOANA RASPALL I JUANOLA

Joana Raspall va néixer a la Barceloneta malgrat que la família vivia al Masnou, però ben aviat, a tres anys, es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on visqué sempre. A catorze anys, a l'època de la dictadura de Primo de Rivera, ja va iniciar l'activisme cultural: amb un grup de joves va reclamar des d'una revista local "Claror" la creació d'una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar de bibliotecària i va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Durant la dictadura de Franco va continuar escrivint i publicant on podia, ajudant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana. En els anys en què ensenyar el català era prohibit, Joana Raspall ho feia clandestinament i va començar a escriure les fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. Aquesta tasca de dedicació al lèxic va culminar amb la publicació de tres diccionaris. Joana Raspall participava en les revistes locals periòdicament des dels anys 20 i anava escrivint poemes, prosa i teatre que guardava en un calaix. Aquest material no el va publicar fins que va ser ja gran. Com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Aquest gènere el conreà amb la voluntat d'apropar nens i joves a la poesia i fer que l'estimessin. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l'educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Afirmava que escrivia poesia «pel sol desig d'acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny».

4


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d'observació, un equilibri exquisit i transparent, alhora en l'ús del llenguatge i en una delicada sensibilitat que encomana al lector. Visità moltes escoles i moltes altres la visitaren i li feren arribar treballs inspirats en la seva obra. El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va rebre el Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia del mateix any, i va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998),Pinzellades en vers,(1998), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004) i el recull de poemes infantils El meu món de poesia (2011) i "46 poemes i 2 contes" (2013). Molts dels poemes foren musicats. També escrigué contes com El mal vent (1994), Trampa a la urbanització K (2000) i dos reculls més de contes: Contes increïbles (1999) i Contes del si és no és (1994). I el volum de poesia per a jovent: Llum i gira-sols (1994).

5


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

PROSA CICLE INICIAL (FINALISTA) Els tres desitjos Hi havia una nena que es deia Mònica. Un dia quan la Mònica estava passejant per la platja es va trobar una petxina. Era una petxina màgica. Va recordar que si fregava la petxina podria sortir un mag que li concediria tres desitjos. La va fregar i va aparèixer el mag. La Mònica li va demanar el primer desig : una bicicleta d’or! , però va pensar que ella no sabia muntar en bicicleta i li va demanar al mag el segon desig : aprendre a muntar! Abans de demanar l’últim desig va veure un senyor assegut a la sorra que estava trist, amb cara de tenir gana i la roba bruta i mullada. El seu últim desig va ser demanar roba i menjar per a aquell senyor. I el senyor es va posar molt content i la Mònica se’n va anar cap a casa feliç. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Pseudònim: Z Autora: Zoe Krosche

6


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

PROSA CICLE INICIAL (GUANYADORA) El ratolí aventurer Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un forat d’una casa. Es deia Rens. A en Rens li agradaven molt les aventures, era un ratolí molt atrevit. Cada dia en Rens agafava un gran tros de formatge i els amos de la casa n’estaven cansats. Van comprar un gat robot que no li deixava agafar cap tros de formatge. El ratolí Rens estava tip que el gat robot no li deixés agafar cap tros de formatge i va decidir parar-li una trampa. Quan la trampa ja estava preparada el ratolí Rens va cridar el gat robot. El gat va caure a la trampa i el gat li va tirar aigua per sobre. Per fi el ratolí Rens podria menjar formatge!

Pseudònim: Anna Autora: Ritchel Villanueva

7


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

ROSA CICLE MITJÀ (FINALISTA) Qui és? Eren les 12,30 de la nit, l’hora que recull la tenda d’or més important de la Barceloneta. De sobte es va escoltar un crit a la tenda. El treballador va anar al magatzem espantat i …; no hi havia ningú, tot i que la llum estava engegada. -Que estrany -va dir el treballador. Va pujar i es va trobar un ganivet. El treballador va trucar a la policia. La policia hi va anar volant i quan van arribar no van veure res per cap lloc. Mentres explicaven això al treballador, van sentir el soroll d’un tret de pistola. Van anar corrent i van trobar un mort a qui havien disparat recentment. La policia va trucar a l’FBI i aviat van anar a investigar. Van arribar a la conclusió de que hi havia alguna cosa amagada en algun lloc i que mai ho pots veure encara que, a vegades surti, com ara. Van seguir buscant i el final van descobrir que estava amagat a les clavegueres i ho van entendre tot, ja que aquesta botiga tenia accés a les clavegueres de la ciutat. Pseudònim: PCM Autor: Pau Corella

8


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

PROSA CICLE MITJÀ (GUANYADORA)

Les sabates màgiques Hi havia una vegada una nena a la qual se li van trencar les sabates. La nena es deia Clàudia i tenia deu anys. Li va demanar a la seva mare que li comprés unes sabates noves. Ja era molt tard i encara que van anar corrent, les sabateries ja estaven tancades. De tornada a casa va començar a ploure. La pobra Clàudia va quedar amb els peus mullats, com no tenien paraigües se’n van anar corrent a casa. El pare estava fent el sopar i la mare es va posar a parar taula. Mentrestant la Clàudia es va treure les sabates mullades i va veure sorpresa que estaven encara pitjor : foradades, mullades i brutes. Desesperada les va posar a la finestra. La mare va cridar: “Clàudia, el sopar ja està a punt!” La Clàudia va sopar molt poc, pensant en les sabates. Se’ n va anar al llit molt preocupada. A mitjanit la van despertar els llamps i trons. Va intentar tornar a adormir-se, però un llamp va caure a la finestra. I la resta de la nit ho va passar malament. Al matí, després d’esmorzar i vestir-se, va anar a buscar les sabates. En arribar es va quedar sorpresa pel que va veure a la finestra: unes meravelloses sabates noves. Se les va posar i immediatament va començar a aixecar-se del terra, sense adonar-se va començar a volar. Va ser un somni o va ser real?

Pseudònim: El somniador Autora: Judith Hurtado

9


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

POESIA CICLE MITJÀ (FINALISTA) L’avi L’avi és vellet, però camina com un coet. Cada dia al matí, em porta al meu destí. Quan a la tarda ens ve a buscar, ens porta un bon berenar. Tothora està somrient i sempre molt content, va saludant a la gent. Molt ben vestit va i amb la seva cartera sempre està. Me l ‘estimo molt, és el millor del món! Pseudònim: Aon Autora: Noa Arregui

10


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

POESIA CICLE MITJÀ (GUANYADOR) El meu nino Jo tinc un ós, ell és molt meravellós. Li agrada la mel, però molt més els caramels. Dorm amb mi, és el millor amic. Ell és el meu nino, l’ós que més estimo.

Pseudònim: Estelada de colors Autora: Oihane Marín

11


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

PROSA CICLE SUPERIOR (FINALISTA) La cara La Cara va ser abandonada quan ella tenia 5 anys. Va ser trobada per un home: EL DETECTIU BLAU. Ell la va cuidar com la seva filla. Van passar el anys. Un dia la Cara anant cap a l’escola va veure un gos malferit. Li va fer tanta pena que el va agafar amb molta cura i se’l va emportar al veterinari perquè el curessin. El doctor va dir que la ferida s’havia infectat. Ja no es podia curar. Tenien que tallar-li la pota al gos. La Cara va dir: -Si només es pot fer això... accepto. Van emportar-se el gos unes hores al quiròfan. Quan van sortir amb el gos, ja no tenia pota però es veia que estava molt millor. La Cara es va alegrar molt, li va fer un petó al cap del gos i li va dir: -Tranquil, ja no has de tenir por. Jo et cuidaré com va fer el meu pare , el detectiu Blau. La Cara no va deixar sol al gosset quan estava mal ferit, perquè recordava quan els seus pares la van deixar sola i indefensa i un home bo la va recollir i la va cuidar. Ella va fer el que havia de fer. Pseudònim: Cara Autora: Lucia Lupión

12


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

PROSA CICLE SUPERIOR (GUANYADORA) La clau màgica Hi havia una vegada dues germanes que es deien Nicki i Carol. La Carol era la més gran. Tenia 11 anys, a punt de fer 12. La Nicki en tenia 10. La seva mare es deia Mireia i era molt amable. Tenien una gata que es deia Lluna. Quan va arribar el dia de l’aniversari de la Carol, la Nicki li volia fer un regal, eren les 7:00h del matí i li va preguntar a la seva mare, mentre la Carol encara estava dormint, si podia anar al bosc a mirar si trobava algun regal per la seva germana. És clar que la seva mare li va deixar, ja que era tan generosa... Estava passejant pel bosc i va veure quelcom il·luminant el terra, es va ajupir a agafar el que il·luminava tant... i era una clau d’or! Va parar un temps per pensar i se li va acudir una idea. Va anar corrent fins a casa amb la clau a la mà per avisar la seva mare del que se li havia acudit. Quan va arribar a casa la seva mare estava fent l’esmorzar, i li va dir: - Mare, mira el que m’he trobat al bosc, una clau d’or!! La seva mare li va respondre: - Ai Déu meu, no estic ben convençuda si és d’or, perquè hi ha moltes claus al món que semblen d’or i realment no ho són, filla meva. La Nicki va passar del que li va dir la seva mare i va anar a la seva habitació, va entrar amb molt de silenci perquè estaven dormint la seva germana i la Lluna, va agafar el paper d’embolicar i va sortir corrent de l’habitació. Va entrar al menjador i va ficar la clau en una capseta, que va embolicar. Va sortir de casa ben ràpid en direcció al bosc i va amagar la clau darrere d’unes pedres ben grosses. Quan va arribar a casa tot estava igual. En despertar la Carol ja era molt tard i la Nicki ja havia esmorzat. Li va dir a la seva germana: - Carol, anem a passejar pel bosc per aprofitar aquest sol tant bonic? La Carol va respondre:

- D'acord, d'acord, però primer deixa’m que esmorzi i que em vesteixi.

- D'acord, però ves ràpida. - Ai, ja vaig, impacient! Quan va acabar del tot la Carol, es van dirigir cap al bosc.

13


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

La Nicki la va guiar fins a les pedres, li va fer tancar els ulls i va anar a buscar el regal. Quan va tornar li va dir a la Carol que obrís els ulls i li va donar el regal. La Carol el va obrir i es va sorprendre amb el que va veure: la clau d’or que penjava d’una corda molt fineta, com si fos un collaret. La Carol se'l va posar pel coll i li va donar una abraçada ben forta a la seva germana. Estaven caminant cap a casa quan van sentir un soroll molt estrany. Era un llop! Quan el van veure van sortir corrent però el llop estava molt a prop i van decidir escalar un arbre molt gran. Quan estaven a la primera branca van veure que el llop també estava escalant l'arbre i van pujar més amunt. fins dalt de tot. Van veure una porta petitona a la branca més alta l’arbre i van intentar d’entrar però la porta estava tancada amb clau. El llop estava tan a prop... La Carol va tenir una idea, i va provar la clau que tenia al coll, i va funcionar! La porta es va obrir i van entrar sense pensar-s’ho. Però quan van tancar la porta va desaparèixer. Van mirar al seu voltant i no s’ho podien creure. Es trobaven en un lloc on tot estava fet de caramels! Els arbres fets de llaminadures, els núvols d’un cotó boníssim, la neu de les muntanyes de “pica-pica”... Com tenien molta gana van decidir provar una mica de neu a veure si estava bona. Estava boníssima!!!!! Van decidir que ja que la Nicki portava una bossa s’emportarien una mica d’arbre, una mica de núvol i una flor. Però es van recordar que la porta havia desaparegut. La van intentar trobar i la van poder tocar però no veure-la... què estrany... Però la Carol va tenir una idea. Va buscar per la porta el forat del pany i amb molt de compte va intentar ficar la clau. Quan va obrir la porta van veure que ja no estava el llop i van començar a baixar l’arbre. Quan van arribar a casa li van dir a la seva mare que havien anat a un lloc on tot estava fet de caramels, però la seva mare no se les va creure. - Ensenya-li tots el caramels! –va dir la Carol. - Bona idea, Carol! -li va respondre la Nicki. Li van ensenyar la bossa plena de caramels i la seva mare es va quedar bocabadada. La Nicki va tenir una altra idea genial: - Carol, ja que és el teu aniversari, anem a repartir aquests caramels com a regal per a totes! - Bona idea, Nicki -va dir la Carol. Li va donar la flor a la seva mare, el tros de núvol per a la seva germana i la part de l’arbre la va repartir entre totes. Pseudònim: Estela Autora: Sarah East

14


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

POESIA CICLE SUPERIOR (FINALISTA)

La xocolata M’agrada la xocolata amb crema o amb nata. M’agrada el seu sabor olor i color. M’agrada amb rajola, sencera, melindros o amb la mona. Negra o blanca el seu gust m’encanta. I si és amb llet li agrada fins al pollet. O calenta ben desfeta, O tota cremosa i fredeta. Pseudònim: MC Autora: Martina Civantos

15


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

POESIA CICLE SUPERIOR (GUANYADORA) La lluna de paper Avui m’han ensenyat a fer una cosa molt estranya: És una lluna de paper. La meva sembla una aranya. L’he pintat de molts colors és com l’arc de Sant Martí, l’he decorat amb quatre flors, m’hi he passat tot el matí. Amb un llaç lila l’he penjat a la finestra perquè vegin que bonica m’ha quedat grans i petits quan passegin. Al matí, quan m’he llevat la meva lluna no he trobat i el pare m’ha explicat: que un fort vent se l’ha emportat Però jo prefereixo imaginar que una oreneta eixerida, al seu niu se l’ha emportat per tenir la casa guarnida.

16

Pseudònim: Cop de rock Autora: Júlia Tomàs


JOCS FLORALS - PRIMÀRIA - Curs 2013-14

17


Jocs florals 2014 h