REVISTA DE VIC JULIOL 107

Editorial

Som Vic

La festa grossa de la capital d'Osona està dedicada a Sant Miquel dels Sants, un fill de Vic que celebra la seva diada el 5 de juliol. Aquesta celebració anual és un esdeveniment important per als vigatans, i consta de diverses cerimònies i activitats que honoren el sant i enriqueixen la vida cultural de la ciutat.

La diada, membres de l'Ajuntament es dirigeixen a la casa on va néixer el sant. Acompanyats per tots els membres del seguici festiu, es traslladen fins a la catedral, on se celebra una missa en honor a Sant Miquel dels Sants. Durant la missa, s'entonen els goigs, himnes de lloança al sant, que són cantats per tots els assistents. Aquesta cerimònia religiosa és un moment de devoció i tradició per als habitants de Vic.

Després de l'ofici religiós, la festa continua amb les danses més representatives de l'imaginari festiu dels vigatans. El Ball de l'Àguila, la Dansa de l'Espígol i el Ball de Gegants són coreografies que es remunten a l'edat mitjana i que encara es representen en aquesta diada. Aquests balls tradicionals són executats per grups de ballarins vestits amb indumentària tradicional i són una expressió artística que transmet l'esperit festiu i cultural de la comunitat.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

REALITATS DE VIC

CIUTAT

Els Llibres 101 curiositats de la PLANA DE VIC

Els 101 temes d’aquesta obra se centren en personatges, històries i llegendes sorgits d’un espai geogràfic concret, la franja que, de nord a sud, ocupa el centre de la comarca d’Osona: una plana esquitxada de turons testimoni dels nivells antics i encerclada, com si fos una cassola gegantina, per diverses carenes de muntanyes que hi confereixen un relleu singular, molt estimat pels osonencs.

Si el seu relleu és singular, també ho és la seva gent, perquè aquesta conca habitada des de fa milers d’anys, principalment agrícola i ramadera, i també industrial, ha anat configurant una personalitat pròpia. 101 curiositats de la plana de Vic convida el lector a descobrir episodis d’un gran interès, exemples del pòsit cultural i del tarannà característic dels seus habitants.

L'editorial Efadós inclou en el seu

apartat "KM0 - Producte Local" una col·lecció de llibres sobre anècdotes i curiositats de diferents punts de Catalunya, apropant així les seves petites històries, moltes d'elles oblidades com hem pogut comprovar amb el llibre de 101 curiositats de la PLANA DE VIC.

Autoria: CARME RUBIO I XAVIER ROVIRÓ

Col·lecció: KM0 - Producte Local

Pàgines: 256

Format: 15 x 23.5 cm

Enquadernació: Tapa dura

ISBN: 978-84-19736-13-0

Preu : 28.00 €

El último caso de William Parker

Una matinada, molt a prop del Nadal del 2018, el cap de la jove Sarah Evans apareix enmig d'un carrer concorregut de San Francisco. La ciutat es desperta amb horror i la policia troba la resta del cos a casa de la víctima: nu, agenollat i amb els braços amarrats a les parets. L'inspector William Parker, especialista en assassins en sèrie, fa un temps que està allunyat de les seves funcions i retirat del cos després d'un cas particularment traumàtic, però la tinent Watson està convençuda que només ell pot ajudar-la a desentranyar el misteri d'aquesta mort macabra. Després de molts dubtes, Parker decideix aparcar els seus vells temors i es llença de ple a una investigació que canviarà tot el que creia saber sobre aquell vell cas que inútilment havia intentat oblidar.

Mentrestant, l'experiodista valencià Fernando Fons, arribat recentment a San Francisco després de fugir d'un tràgic retrobament, segueix amb interès la recerca de l'assassí a què la premsa ha anomenat «el Verdugo». Així, Parker i Fons

s'embarcaran per separat en una carrera cap al perill, apropant-se a poc a poc l'un a l'altre i aproximant-se també a un secret que molts intenten protegir tant sí com no.

«Fosca, sorprenent i amb el realisme de dos protagonistes que semblen tenir vida pròpia».

Javier Castillo

«Obligatori seguir molt de prop Alexandre Escrivà. Els talibans del gènere negre estem enhorabona».

César Pérez Gellida

Editorial: ALFAGUARA

1 edició (8 juny 2023)

Idioma: Català

Tapa tova: 376 pàgines

ISBN-10: 8420475335

Pes del producte: 568 g

Dimensions : 15.4 x 2.7 x 24.1 cm

Salut Com poder conciliar millor la son durant l'estiu

La calor durant l'estiu pot dificultar la son, ja que les altes temperatures poden fer que ens sentim incòmodes i suosos. Afortunadament, hi ha diverses mesures que pots provar per a ajudarte a dormir millor durant els dies calorosos:

1. Mantingues la teva habitació fresca: Assegura't que la teva habitació estigui ben ventilada durant el dia. Utilitza ventiladors o aire condicionat per a mantenir l'ambient fresc abans de ficar-te al llit. També pots usar cortines opaques o persianes per a bloquejar la llum solar directa que podria escalfar l'habitació.

2. Usa roba adequada per a dormir: Opta per pijames o roba de llit lleugera i transpirable que permeti la circulació de l'aire i absorbeixi la suor. Tria materials naturals com el cotó o el lli, que són més frescos en comparació amb teles sintètiques.

3. Utilitza roba de llit fresca: Canvia els

llençols i fundes de coixí per unes més lleugeres i fresques. Considera fer servir llençols de cotó o de teixit transpirable per a ajudar a regular la temperatura corporal durant la nit.

4. Beu suficient aigua: Procura mantenirte hidratat durant el dia, però evita beure grans quantitats just abans de ficar-te al llit per a minimitzar les interrupcions nocturnes a causa de les visites al lavabo.

5. Una dutxa o bany fresc abans de ficar-te al llit: Refrescar-te amb aigua fresca pot ajudar-te a reduir la sensació de calor en el cos abans d'anar al llit.

6. Utilitza mètodes de refredament addicionals: Prova col·locar una bossa de gel o una ampolla d'aigua freda enfront del ventilador perquè l'aire que circuli sigui més fresc. També pots utilitzar ventiladors de sostre o col·locar un ventilador prop

d'una finestra per a crear un corrent d'aire.

7. Limita l'ús de dispositius electrònics: Evita l'ús de dispositius electrònics abans de ficar-te al llit, ja que poden generar calor addicional i emetre llum blava que pot alterar el teu ritme circadiari.

8. Planifica el teu horari de son: adaptar els teus horaris de son per a aprofitar les hores més fresques del dia. Si és possible, fica't al llit més aviat o matina per a aprofitar la temperatura més baixa del matí.

9. Practica la relaxació: te al llit, fes activitats relaxants com llegir un llibre, escoltar música suau o practicar tècniques de relaxació com la respiració profunda o la meditació per a preparar la teva ment i cos per l'hora de dormir.

S’inicia la campanya de vigilància d’ozó troposfèric

A partir del 15 de maig del 2023 el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inicia la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a l’aire ambient. Per aquest motiu, des del Departament s’intensificarà el seguiment habitual dels nivells de contaminació atmosfèrica per permetre trametre aquesta informació, en el supòsit que se superin determinats nivells (el llindar d’informació a la població de 180 µg/m3 en una hora o el llindar d’alerta a la població de 240 µg/m3 en una hora), a fi que es pugui informar a la població sobre quines activitats, amb caràcter preventiu, caldria evitar.

El regidor de Medi Ambient, Albert Castells, destaca que ja s’ha informat a totes les entitats del municipi que comença la campanya de vigilància i se’ls han donat les indicacions pertinents.

Tal com destaca Castells, la informació

ajuda a saber puntualment en quina situació de contaminació es troba a Vic i poder actuar en conseqüència. Al mateix temps, es pot avisar la ciutadania si se superen els llindars o són excessivament alts.

També es faran avisos preventius en cas que els models indiquin que els nivells poden ser moderadament elevats, amb l’objectiu que els implicats puguin actuar amb antelació. Aquests avisos preventius contindran l’estat dels nivells d’ozó troposfèric i les recomanacions donades per l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Les dades de la qualitat de l’aire de Vic i el seguiment dels avisos es podrà fer per aquests canals:

Aplicació mòbil AireCat. És l’aplicació oficial de la Generalitat de Catalunya que permet conèixer la qualitat de l’aire mesurada a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació

Atmosfèrica de Catalunya, el pronòstic de la qualitat de l’aire prevista pel dia en curs i els propers dies i rebre notificacions filtrant per zona i contaminant.

Web de la campanya d’ozó. Permet consultar els avisos actius i les recomanacions d’autoprotecció de salut per a l’ozó troposfèric

Compte de Twitter de la Secretaria d’Acció Climàtica. També es podrà fer un seguiment de la campanya a través del compte @ accioclimatica i l’etiqueta #ozóCAT.

Entorn web de referència del Departament Vols saber què respires?: https:// mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_ dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/volssaber-que-respires aquí es pot consultar, hora a hora, els nivells de qualitat de l’aire de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya així com tots els Avisos d’interès.

Realitats de Vic 1896 - 4ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

Aquest mes, parlaré de tres actes significatius en el panorama mundial, que estan reflectits a la premsa local, i circumscrits en poc més d’un mes.

El primer succés el relata La Veu del Montserrat de 2 de maig: “Notícia de bulto: han assessinat al Shah de Persia”. Es deia Nasser-Edin i era molt conegut en terres europees pels viatges que havia fet. Es veu que, pel seu compte, va negociar amb el tabac. Això topava amb els costums i sentiments nacionals, veient-se obligat a recular (VM, 9 maig). Morí a Berlin a causa d’un tret mortal efectuat per Moltah-Reza (la premsa d’aleshores, no s’estava de miraments i no principiava l’atribució de l’assassinat amb el terme “presumpte”). Aquest individu pertanyia a la secta anomenada “babis”.

El metge alemany que atengué Nasser-Edin es limità a certificar la defunció, segons El Movimiento católico de 2 de maig. Aquest Shah deixava 19 fills entre nois i noies. En substitució, pujà al tro, el príncep hereu anomenat Monzaffer-edDine-Mirze Valiahd. Les grans potències, en aquell temps, eren Rússia i Anglaterra. El redactor de La Veu del Montserrat s’estranyava de que no hi haguessin “ficat ma”. Al final, reconeixia que l’influencia russa era omnipotent a Pèrsia i el Foreign Office anglès no havia tingut més remei que reconèixer el successor, no essent del seu grat.

El segon acte, i parlant de Rússia... es preparaven les festes de coronació del nou Tsar, Nicolau II. Va néixer al 1868, i succeiria al seu pare, Alexandre III, que morí al 1894. Havia de passar dos anys de dol. Ja estava casat amb Alexandra Romanov i tenia una filla en aquelles dates.

La premsa també informava d’aquests esdeveniments. Per un cantó, “La Veu del Montserrat” de 23 de maig es fixava en que “l’esplendor d’aqueixes festes ultrapassa tot lo que s’havia vist en les coronacions anteriors... solament la feyna que ha dat la tal coronació als modistos de París ja ho prova una mica”. La revista La Hormiga de Oro ens confirma l’alt poder adquisitiu de la corona russa al informar: “Las damas de la aristocracia rusa son de las que más joyas poseen en Europa, y en las grandes solemnidades palatinas parecen imágenes del género bizantino, que van de pies a cabeza cubiertas de piedras preciosas” (HO, 15 juny). I és que, la forma d’actuar d’aquesta dinastia russa era “á cada nueva personalidad en el trono, nueva ostentosa consagración de la autoridad imperial” (La Ilustración Española y Americana, 8 juny). Com a exemple de ostentació, en el dibuix d’aquest reportatge, es pot veure un aparell d’il·luminació elèctrica, que

hi havia a Moscou, per a les festes de coronació de Nicolau II (HO, 8 juny).

El Norte Catalán de 6 de juny comenta que les festes de coronació havien de durar 20 dies. Les comparava amb els temps dels Cèsars i donava dades econòmiques del que es gastaria cada estat amb motiu de la coronació. El país que més inversió va gastar en les cerimònies va ser França. Tenia interessos comercials i, aleshores, hi havia una estreta col·laboració entre ambdues nacions. Parla de les ambaixades com a membres assistents. La francesa, fent ostentació de poder, es gastà la meitat del pressupost en un ball, “que ha competido en lujo con los de la Corte rusa” (NC, 6 juny). Al rere, en quan a màxima despesa invertida, anaven l’ambaixada de l’Imperi Austro-Húngar i el príncep de Liechtenstein. L’article continua informant que el crèdit que va destinar l’Estat espanyol per les despeses de l’ambaixada, dirigida pel duc de Nájera, era de 50.000 duros.

Els últims d’aquests 20 dies van ser els més importants. El 24 de maig es va fer la consagració de l’estendard de l’Imperi al recinte del Kremlin (la cerimònia tingué caràcter privat), i dos dies després fou la coronació final, tot seguint “las fórmulas fijadas por la Iglesia” (“La Correspondencia de España”, 27 maig). Falta comentar un “detall” que significà el començament del declivi de la Corona russa. L’explicaré en articles posteriors.

L’últim acte, que tingué transcendència a nivell nacional, va ser l’atemptat perpetrat al carrer dels Canvis Nous de Barcelona, el dia 7 de juny, a un quart de deu de la nit. Els fets, ens els detalla molt bé, El Imparcial del dia següent. Va tenir lloc quan passava una processó de la Octava de Corpus La Veu del Montserrat de 13 de juny, detalla la situació precisa d’on va esclatar la bomba: “entre la Custodia y’l piquet de tropa que li feya guardia d’honor”

I afegeix: “Sense la serenitat dels sacerdots que (la) duyan, aquesta probablement hauria caygut á terra y las masses... haurían trepitjat lo sagrat viril”. Podem comprovar l’estil de redacció d’aquest últim mitjà de comunicació que dona molta importància als objectes simbòlics amb caràcter religiós, com a diari catòlic que és.

La detonació va ser tremenda i es va escoltar a tota la ciutat de Barcelona. Havia estat una bomba sistema Orsini, segons La Hormiga de Oro de 15 de juny. La gent més propera a l’explosió, anava d’un costat a l’altre sense saber el que feien, cridant a veus als parents i amics. A les famílies dels ferits, els acompanyaven els bombers amb atxes enceses, el que augmentava la tristor d’aquelles punyents escenes.

Les dades oficials provisionals eren 7 persones mortes: quatre homes, dues dones i una nena (I, 7 juny).

A El Norte Catalán de 13 de juny, els morts augmentaven a 9 “y los heridos y contusos a más de 60”.

El dimarts dia 9 de juny tingué lloc a Barcelona, l’enterro de les persones finades. Molt abans de l’acte, totes les faroles municipals estaven cobertes amb gasses negres. Al pas de la fúnebre comitiva romangueren tancades bona part de les botigues (NC, 13 juny). La gent mostrava, de manera ostensible, la indignació causada per aquell covard atemptat.

Tothom afirmava que era un crim anarquista, i les detencions no es feren esperar: Joan Corté, litògraf; Jaume Roca, ebenista; i Ramon Talarn, cafeter. Com a proves, al jutjat s’hi van portar les llambordes del lloc on esclatà la bomba, les quals es van trencar amb l’explosió.

L’incident provocà sospites també a Vic. El dia 11 de juny, es detingué a un italià, de nom Michele Filippo Antonio, “por haber inspirado ciertas sospechas” (Correspondència de l’Ajuntament de Vic, juny). Se l’engarjolà i, poc

després, se l’envià al Governador Civil de Barcelona. A partir d’aquí se li perd la pista.

També des d’aquesta institució barcelonina, el 22 de juny, es demanaren més dades, a l’Ajuntament de Vic, per acabar de resoldre la qüestió de l’atemptat. Volien saber les “Sociedades existentes en esta Ciudad que puedan tener alguna tendencia anarquista y de los individuos que se cree que en mas o menos profesan ideas de la misma especie” (CAV, juny). Tot anava molt ràpid ja que, el 14 de setembre, des del Juzgado de Instrucción de la Capitanía General de Cataluña es demanava documentació addicional a l’Ajuntament de Ramon Pitchot Llosada i de Francisco Callís Claveria, també acusats del mateix delicte (CAV, setembre).

Al final, a cap dels tres referits, no els condemnaren a pena de mort (altres vuit acusats, no tingueren tanta “sort”), sinó que estarien entre els 67 que condemnaren a penes de 8 a 20 anys (El Año Político, 524).

Il·luminació elèctrica a les festes de coronació de Nicolau II

175 anys del seu traspàs

(Vic 28-VIII-1810 - 9-VII-1848)

Eclesiàstic. Escriptor. Assagista. El proper 9-VII es compliran el 175 anys del traspàs d’aquest il·lustre vigatà, encara avui poc conegut i reconegut. Crec com a català, humanista i professor que cal reivindicar aquesta figura per molts motius, tot acceptant d’entrada que 3 factors han jugat en contra: haver estudiat a la universitat de Cervera, ser capellà i haver mort en plena joventut, abans d’entrar a la maduresa que ell ja va assolir abans. La seva figura i obra no ha despertat –llevat de poques excepcions– l’interès dels investigadors.

Personalitat interessant de la qual dono unes breus pinzellades biogràfiques. Estudià a la universitat de Cervera, s’ordenà prevere, es doctorà en Teologia, fou professor de Matemàtiques a Vic, visqué a Barcelona i Madrid i viatjà a París, Londres i Brussel·les. És destacable el seu “polifacetisme”: Com a assagista, és autor de El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea (1844), traduït per tota Europa. També Reflexiones sobre el celibato, de caire apologètic; i més filosòfic: Filosofia fundamental y Filosofia elemental on al·ludeix a conceptes com la defensa del sentit comú, la sensatesa, els valors ètics i l’originalitat en art i literatura. Com a periodista, creà i dirigí revistes en català (Lo verdader català) i en castellà (La civilización, la sociedad, el pensamiento de la nación). La seva concepció de la premsa encara avui es vàlida; l’entenia com un producte del pensament de Gütemberg com una llampada en un horitzó de tenebres i augurava la importància actual de la revista de divulgació i especialitzada. Traductor de l’Arte poetica d’Horaci. Mitjancer en temes polítics i religiosos: intercedí, arran de la mort de Ferran VII per un possible matrimoni entre Isabel II i el carlista Comte de Montemolín, també va escriure consideracions polítiques sobre la situació d’Espanya. En l’aspecte religiós estigué molt a prop del papa Pius IX a qui li va dedicar un opuscle. Poeta en català.

Cal, però, aturar-se a la seva obra prima El Criterio, on plasma totes les idees d’un assagista avançat i un preclar pedagog, idees que avui subscriuríem la majoria de docents. Per fidelitat a la llengua original, les transcric en castellà:

1. El arte de enseñar bien no se aprende tanto con reglas como con modelos (I&VI).

2. Los padres, los maestros, los directores de los establecimientos de educación y enseñanza deben fijar mucho la atención en este punto para precaver la pérdida de un talento que, bien empleado, podría dar los más preciosos frutos [...].

El mismo interesado ha de ocuparse tam-

bién en este examen el niño de doce años tiene por lo común reflexión bastante para notar a que se siente inclinado, que es lo que le cuesta menos trabajo, cuales son los estudios en que adelanta con más facilidad, cuales son las facetas en que experimenta más ingenio y destreza (III&II)

3. La enseñanza tiene dos objetos: 1.º, instruir a los alumnos en los elementos de la ciencia; 2.º, desenvolver su talento para que al salir de la escuela puedan hacer los adelantos proporcionados a su capacidad (XVII&I)..

4. La carrera de la enseñanza debiera ser una profesión en que se fijaran definitivamente los que la abrazasen. Desgraciadamente no sucede así y una tarea de tanta gravedad y trascendencia se desempeña como a la aventura y no mientras se espera otra colocación mejor. El origen del mal no está en los profesores, sino en las leyes, que no los protegen lo bastante o no cuidan de brindarles el aliciente y estimulo que el hombre necesita en todo, un solo profesor bueno es capaz en algunos años de producir beneficios inmensos en un país: él trabaja en una modesta cátedra, sin más testigos que unos pocos jóvenes pero estos jóvenes se renuevan con frecuencia y a la vuelta de unos años ocupan los destinos más importantes de la sociedad (XVII: Nota).

Fou reconegut, entre d’altres, per Menéndez Pelayo, Azorín y Unamuno. Val la pena reproduir, tanmateix, el comentari del P. M. Batllori SJ, gens sospitós de partidisme:

“El ideal social de Balmes era de procurar la més gran intel·ligència, la major moralitat i el major benestar possibles per al major nombre de persones.” 3 mots que engloben tot el llegat i vigència del teòleg, filòsof, assagista escriptor i publicista J. Balmes que, amb les seves llums i ombres, i amb els inevitables tics decimonònics, és, amb tot, una figura cabdal del pensament hispànic.

Tant de bo, avui hi hagués molts Balmes en la societat actual, en els ambients intellectuals i culturals del segle XXI, orfes de ments clares; tant de bo, hi hagués molt més sentit comú, més criteri en els diferents collectius socials, en els responsables polítics de l’educació i no oblidem mai els conceptes balmesians, com un preciós legat: criteri, decòrum, educació, enginy, modals, talent, autoritat científica, defensa del saber i del coneixement, força de voluntat, pensar bé. És, encara avui, un referent del qual cal valorar la seva vigència, menystinguda, si no ignorada tot sovint.

Carles Bastons i Vivanco (Figueres 1945). Doctor en Filologia Catalana per la UB catedràtic d'institut amb quaranta-quatre anys de docència (28 a l'institut Jaume Balmes de Barcelona). Excoordinador del CAP de Castellà de l'ICE de la UB (1984-2009), autor de 405 publicacions de caràcter didàctic i periodístic, sobre les relacions culturals Catalunya -Castella, temes gironins.

Carles Bastons i Vivanco

Jaume Balmes. Pintura de Francesc Fonollosa

La recepta Lasanya d'espinacs

Preescalfa el forn a 180 °C.

Neteja els espinacs i retira les tiges si són grans. Decideix si vols utilitzar les fulles senceres o tallar-les en trossos més petits.

Escalfa una paella gran amb una mica d'oli d'oliva a foc mitjà. Afegiu la ceba i l'all picats i daura'ls fins que estiguin ben tendres.

Afegeix els espinacs a la paella i cuina'ls fins que es marceixin, durant uns minuts. Si alliberen massa líquid, pots escórrer-los lleugerament o pressionar-los per eliminar l'excés de líquid.

Condimenta els espinacs amb sal, pebre i, si desitges, una mica de nou moscada. Barreja bé i retira la paella del foc. Reserva.

En un recipient separat, barreja el formatge ricotta amb la meitat del formatge mozzarella ratllat. Afegeix sal i pebre al gust i barreja fins obtenir una consistència suau.

En una safata rectangular per al forn, estén una capa prima de salsa de tomàquet al fons. Col·loca una capa de làmines de lasanya sobre la salsa.

Sobre les làmines de lasanya, distribueix una capa dels espinacs cuits. Després, posa una capa de la barreja de formatge ricotta i mozzarella.

Repeteix els passos 7 i 8 fins a utilitzar tots els ingredients, acabant amb una capa de làmines de lasanya a la part superior.

Aboca la resta de salsa de tomàquet sobre l'última capa de làmines de lasanya i espolvorea amb el formatge mozzarella restant.

Cobreix la safata amb paper d'alumini i introdueix-la al forn durant uns 30 minuts. Després, treu el paper d'alumini i continua cocent-la durant uns 10-15 minuts més, o fins que el formatge estigui daurat.

Treu la lasanya del forn i deixa-la reposar uns minuts abans de servir. Això ajudarà a que les capes s'estableixin i sigui més fàcil tallar-la.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients:

12 làmines de lasanya

500 grams

d'espinacs frescos

400 grams de formatge ricotta

200 grams de formatge mozzarella ratllat

1 ceba petita, picada

2 grans d'all, picats

2 tasses de salsa de tomàquet

1 culleradeta d'oli

d'oliva

Sal i pebre al gust

1/2 culleradeta de nou moscada (opcional)