26
Revista de Vic
CRISTINA
La pastisseria de ‘Can Vivet’ del carrer Verdaguer
MASRAMON
L
a pastisseria de can Vivet, estava ubicada al carrer Verdaguer ja abans de la Guerra Civil. Era regentada pel pastisser Lluís Vivet que vivia primerament a un edifici del davant (al costat de can
Foruny) i més tard just al damunt de la botiga. Tenia com ajudant la seva cunyada Mercè Mundó casada amb en Joan Vivet. En Lluís i en Joan, provenien de la família de fusters de can Vivet del carrer de Manlleu. La Mercè havia après l’ofici de la cuinar a la Fonda Creus, del carrer de Gurb i, a la pastisseria la seva especialitat era l’elaboració de la crema. Quan el carrer es va anar urbanitzant, la pastisseria gaudia d’un espai estratègic, prop del cinema Canigó i del cinema Vigatà, fet que afavoria les vendes durant la mitja part de les projeccions. També cal recordar que era de camí per arribar a l’estació de tren, i molts viatgers aprofitaven per comprar algun dolç per distreure’s durant el viatge. Entenem que la pastisseria pertanyia al gremi dels pastissers o antigament denominats “pastelers”; aquests són una especialització dels forners, però no feien pa. Existia diferenciació entre les especialitats segons la producció: flequers, pastadors, bescuiters i pastissers, cadascú tenia els seus productes concrets d’elaboració amb receptes pròpies i secrets privats a cada obrador.
A can Vivet solien comprar els productes fres-
Aliberch al carrer de la Riera, el forn Sant Miquel de
cos, com per exemple la nata per muntar a ca
la Plaça Major; ca l’Ylla Català i can Masgrau al ca-
La botiga tenia un obrador per a l’elaboració dels
l’Armengol, o el llevat fred per a professionals en un
rrer dels Argenters; ca l’Arumí del carrer de la Riera
pastissos i uns amplis mostradors amb llaminadu-
magatzem que hi havia al costat del bar la Cons-
i més tard a la Plaça Major; el forn de Sant Joan i
res, vins i caves; aquests expositors, amb els seus
tància, establiments situats a la rambla del Carme.
can Roura a la rambla del Passeig; i un llarg etcètera
productes es mostraven amb una delicadesa ex-
Sempre utilitzaven aliments del dia, i sovint treballa-
que ha variat amb el pas dels anys.
quisida. Entre les especialitats de la pastisseria en
ven per encàrrec. Per afavorir la conservació dels
podem destacar el Pa de Pessic, les neules, el braç
aliments tenien una cambra frigorífica o tradicionals
Can Vivet va tancar les seves portes a la dècada
de gitano de crema o de nata, els pets de monja,
costums, com per exemple guardar els ous en calç
dels anys 60. Traspassant la pastisseria als Mo-
els panellets i els borregos de Santa Teresa per els
per a conservar-los. Quan es gastava més ous per
rató, així l’ofici va continuar uns anys més present
divendres de Quaresma que els clients compraven
produir pastissos precisament era per Pasqua.
al carrer; posteriorment, en aquest local del carrer
per sucar amb llet i arrebossar-los a la paella amb
Verdaguer s’hi ubicà la sabateria Canbuix. Més tard
oli ben calent i sucre. Després del Mercat del Ram,
Tots els pastissers de Vic celebraven la diada per la
l’edifici es va enderrocar donant pas a les noves
el Diumenge de Pasqua un dolç característic, que
Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril. Es reunien
construccions actuals.
ho és encara, era la Mona de Pasqua; a can Vivet
i després de celebrar una missa en dedicació a la
en realitzaven de tot tipus de xocolata o de torta-
patrona, feien un dinar de germanor en alguna de
da. Aquesta segona especialitat es farcia de man-
les fondes o restaurants de la ciutat.
tega i pel damunt la decoraven. La tradició marca
Cristina Masramon Bibliografia
que els padrins la regalen als seus fillols. Amb el
Vic s’ha caracteritzat al llarg dels anys per la pro-
Angelats, M.; Vila, J.; Avisos o sien regles senzilles
temps, aquestes mones van anar incorporant més
fessionalitat dels nostres serveis i, referint-nos als
a un principiant cuiner o cuinera adaptades a la ca-
elements decoratius com ous de xocolata, ninots de
pastissers n’hem trobat d’ubicats a diferents carrers
pacitat dels menos instruïts. Felip Cirera. Patronat
goma, plomes de colors, etc. Es diu que calia posar
i places, en recordem alguns com can Casals Català
d’Estudis Osonencs. Vic, 2003
tants ous com anys tenia l’infant al que se li regalava
de la Plaça Major, la Lionesa al carrer Estret de Sant
i, aquesta mai superava els 12 ous essent l’edat fins
Cristòfol i a la Plaça Major, can Massaguer també de
Junyent, E.; La ciutat de Vic i la seva història. Curial.
a la que es regalava. Els ous decorats o la mona
la Plaça del Mercadal; can “Pep de l’Om” al final de
Barcelona, 1976
indicava que la Quaresma i les seves abstinències
la rambla Hospital que a partir dels anys 60 es va dir
s’havien acabat.
La Palma; can Nadal del carrer Manlleu i després la
Entrevistes orals adescendents de can Vivet (febrer-
rambla del Carme, el forn de la Bona Sort de Lluís
març 2015)