__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Abril/Maig de l’any 2015 Núm. 8

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat

Revista de Vic

Les Adoberies Oriol Casellas · Cristina Masramon · Xavi Ruiz Marta · Dànius · Sandra Verdaguer Cristina · Elisabet Jorquera · Anna Brugulat Andreu Gomez · Lidia Colldelram · Lluis Parra


Vine a La Tralla a buscar el llibre per aquest Sant Jordi 2015 Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


Llegint un llibre

L

XAVI RUIZ

a llegenda de Sant Jordi tracta d’un cavaller que va salvar a una princesa i va matar a un drac amb la seva llança. Sant Jordi actualment, és una de les festes catalanes més maques i representatives a tot el nostre país. Una festa que promou la cultura, la tradició i l’amor. També és el dia dels enamorats a Catalunya i comercialment, el dia que es venen més roses i llibres de tot l’any.

EDITORIAL Tot i això, és una festa que incita a sortir al carrer, a comprar la rosa, el llibre i a donar un volt per veure les parades dels comerciants. En aquest número, donem la benvinguda al nou col·laborador Lluís Parra, que ens endinsarà en temes que molt pocs s’atreveixen a tocar. I ara sí que us podem oficialitzar la data del llibre que estem escrivint la Cristina Masramon, l’Oriol Casellas i un mateix sobre la història de la Ciutat de Vic, un llibre que presentarem al desembre i que també podreu comprar per aquestes dates. Així també obrim una línia editorial, on anirem treien llibres amb la Revista de Vic. I per acabar i no allargar-me massa, tots els que fem la revista, us donem les gràcies als que ens vàreu llegir al número del Mercat del Ram. Les revistes es van esgotar en 7 dies i vàrem tenir 39.700 visites a la Revista de Vic digital. Cada dia som més i tot és gràcies a tu.

La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l’any 303. Aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida van començar a sorgir històries fantàstiques lligades a la seva figura.

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat

EN AQUEST NÚMERO: Història • •

Revista de Vich Les Adoberies

Entrevista • •

Manel Montero

Seccions • • • • • • •

• • • • • • • •

La recepta de l’ Andreu Neuropsicologia Sant Jordi Sagals d’Osona Efemèrides Vigatanes Retalls il.lustrats El consell .Chemtrails

Moda El racó legal Les 7 diferències Per pensar Els llibres més venuts de la Tralla Sabies que... El racó veterinari

DESCOBREIX:

REVISTADEVIC.CAT

Revista de Vic QUI SOM? DIRECTOR: Xavi Ruiz REDACTORS: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Dànius Cristina Masramon Cristina Elisabet Jorquera Anna Brugulat Andreu Gomez Lidia Colldelram Lluis Parra IL.LUSTRADOR: Dànius FOTOGRAFIA: Xavier Calm DISSENY I MAQUETACIÓ: lasensacio.cat COL·LABORA EN AQUEST NÚMERO: Ajuntament de Vic Amic CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: lasensacio.cat WEB: larevistadevic.cat PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 LECTORS: 53.000 (38.000 visualitzacións web) FACEBOOK: larevistadevic

D E S C A R R E G A’ T LA NOSTRA APLICACIÓ PER MÒBILS “REVISTADEVIC”

TWITTER: @larevistadevic DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014

3


4

Revista de Vic

Reclamacions d’impagats a través d’un procediment judicial ràpid. El procediment monitori ELISABET

T

EL RACÓ LEGAL

d’impagament de quantitats degudes en concepte

Si el deutor atén el requeriment de pagament, tan

de despeses comunes de comunitats de propietaris

aviat com ho acrediti, el secretari judicial ha d’acordar

d’immobles urbans.

l’arxivament de les actuacions.

JORQUERA La demanda de procediment monitori només es pot

Diferent és si en comptes de pagar o deixar transcó-

ens una factura impagada? T’han

interposar en el el jutjat de primera instància del do-

rrer el termini per oposar-se, el deutor s’oposa al mo-

deixat a deure diners i pots acreditar-

micili o residència del deutor o, si no són coneguts,

nitori. Si el deutor presenta un escrit d’oposició dins

ho documentalment?

el del lloc en què el deutor pugui ser trobat a efectes

el termini, l’afer s’ha de resoldre definitivament en el

del requeriment de pagament pel tribunal, llevat que

judici que correspongui, i la sentència que es dicti té

Aleshores pots reclamar-los per un pro-

es tracti de la reclamació de deute en concepte de

força de cosa jutjada (no pot jutjar-se dues vegades

cediment que generalment sol anar ràpid i és eficaç.

despeses comunes de comunitats de propietaris, cas

el mateix).

Com sempre, l’eficàcia i rapidesa del procediment

en què també és competent el jutjat del lloc on es trobi

depèn del Jutjat el qual el porti, ja que sovint els jutjats

la finca, a elecció del sol·licitant.

L’escrit d’oposició ha d’estar signat per un advocat i un procurador quan la seva intervenció sigui neces-

estan saturats d’expedients i donen prioritat als procediments més urgents, com ho són els desnonaments

Com funciona el procediment? Comença amb una de-

sària per raó de la quantia (més de 2.000 euros), se-

o els temes de família.

manda o per la petició per escrit del creditor en què

gons les regles generals.

ha de constar la identitat del deutor, el domicili o els Ara bé, si el Jutjat admet a tràmit ràpid de la deman-

domicilis del creditor i del deutor o el lloc en què re-

Quan la quantitat reclamada no excedeixi els 6000

da de monitori, és un procediment que funciona i que

sideixin o puguin ser trobats i l’origen i la quantia del

euros, el procediment monitori es converteix en judi-

permet al creditor guanyar el cas i poder executar el

deute; s’hi ha d’adjuntar el document o els documents

ci verbal, i per tant, el secretari judicial ha de dictar

deute ràpidament.

de prova que reclames.

decret en què doni per acabat el procés monitori i

Els requisits per poder acudir al procés monitori qui

La particularitat d’aquest procediment, és que per la

es preveu per a aquest tipus de judici, i ha de convo-

pretengui d’un altre el pagament d’un deute dinerari,

seva presentació no cal advocat ni procurador. Ara

car les parts a un judici (amb advocat i procurador)

vençut i exigible, d’una quantitat determinada que no

bé, si que farà falta en cas que posteriorment el deutor

davant el tribunal.

excedeixi els 250.000 euros, quan el deute d’aquesta

s’oposi a la demanda, la qual cosa implica celebrar un

quantitat s’acrediti d’alguna de les formes següents:

judici que requerirà els serveis dels dos professionals.

Quan l’import de la reclamació excedeixi aquesta

Si no s’oposa, el creditor en pot prescindir totalment.

quantitat (més de 6.000 euros), si el demandant no in-

s’acordi seguir la tramitació de conformitat amb el que

terposa la demanda corresponent dins el termini d’un

1a Mitjançant documents, sigui quina sigui la forma i classe o el suport físic en què es trobin, que apareguin

Una vegada presentada la demanda, el secretari ju-

mes des del trasllat de l’escrit d’oposició, el secretari

signats pel deutor o amb el seu segell, empremta o

dicial ha de requerir el deutor perquè, en el termini

judicial ha de dictar decret en què sobreeixí les ac-

marca o amb qualsevol altre senyal, físic o electrònic,

de vint dies, pagui al peticionari, i ho acrediti davant

tuacions i condemni a costes el creditor. És a dir, si

provinent del deutor.

el tribunal, o comparegui davant d’aquest i al·legui

el demandat s’oposa al monitori i la quantitat que se li

succintament, en un escrit d’oposició, les raons per

reclama és superior als 6.000 euros, aleshores el mo-

2a Mitjançant factures, albarans de lliurament, certifi-

les quals, al seu entendre, no deu, en tot o en part, la

nitori s’arxiva i donen termini al demandant per tal que

cacions, telegrames, telefax o qualssevol altres docu-

quantitat reclamada.

torni a presentar una demanda de procediment ordinari. En aquest últim cas, la demanda també haurà de

ments que, fins i tot unilateralment creats pel creditor,

ser presentada per advocat i procurador.

siguin dels que habitualment documenten els crèdits i

És a dir, si en 20 dies no s’oposa el demandat o paga

deutes en relacions de la classe que aparegui existent

el deute, el creditor ja l’ha guanyat el cas, i per tant,

entre creditor i deutor.

pot executar al deutor directament sense més possi-

El monitori per tant, és un pas previ a una reclamació

bilitat per aquest últim per defensar-se dins del mateix

judicial, el qual és eficaç i surt molt millor de preu que

procediment.

altres procediments, i que en cas que el demandat no

2. Sens perjudici del qual disposa l’apartat anterior i

s’oposi, permet executar el deute i mirar de cobrar-lo

quan es tracti de deutes que compleixin els requisits

ràpidament.

que estableix l’apartat esmentat, també es pot acudir

Per tant, si el deutor no atén el requeriment de pa-

al procés monitori, per al pagament d’aquests deutes,

gament o no hi compareix, el secretari judicial ha de

en els casos següents:

dictar decret en què doni per acabat el procés monitori

Si voleu saber què és el procediment ordinari i quina

i l’ha de traslladar al creditor perquè insti el despa-

diferència hi ha entre el judici verbal i aquest, no us

1r Quan, juntament amb el document en què consti el

tx d’execució, per a la qual cosa és suficient la mera

perdeu el capítol següent de la REVISTA DE VIC.

deute, s’aportin documents comercials que acreditin

sol·licitud, un simple escrit, el qual no requereix com

ELISABET JORQUERA MESTRES

una relació anterior duradora.

he esmentat, que sigui efectuat per un advocat ni re-

Procuradora dels Tribunals de Vic

presentat per un procurador. 2n Quan el deute s’acrediti mitjançant certificacions

Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com


“ENS AGRADA EL QUE FEM, I HO FEM BE”

Apuntat a participar en els sortejos mensuals 25 aniversari, els dies 25 i en l’especial de 25.000€ Des de www.habitatge.com

L’HABITATGE: VEN, LLOGA, ADMINISTRA, INSPECCIONA I FINANÇA Plaça Estació, Nº 8 VIC (Bcn.) Tel. 93 889 42 77 info@habitatge.com


6

Revista de Vic

SPOILER ALERT

DÀNIUS

T

’he de dir una cosa.

De ben segur ja la saps, però és bo que algú te la recordi de tant en tant, tal com faré jo ara. T’afecta a tu, a la teva família, als teus amics, coneguts, companys de feina, a mi mateix i a tothom que t’envolta. Preparat o no, aquí la tens: Et moriràs. Spólier? Segurament. He dit cap mentida? No. Arribarà un dia en què et moriràs. Així de simple. I no és una raresa només teva, no. Tard o d’hora, tots ens morirem. Bé, potser l’Eduard Punset no, però tu no ets l’Eduard Punset. Res ni ningú dura per sempre. Tot s’acaba. Jo deixaré d’escriure en aquesta revista, algun dia deixaré de dibuixar i –espero més tard que d’hora- moriré. Tu deixaràs la feina que ara tens i et jubilaràs. La teva parella et deixarà o tu la deixaràs a ella. Tot s’acaba, sí. I a la gent del teu voltant també li passaran coses bones i dolentes per finalment morir. Deixaran de fer La Riera, la sèrie de sobretaula de TV3. La saga Fast & Furious també s’acabarà (tard o d’hora, que van per la setena entrega, ja). Les següents generacions que estan per venir, que encara no han nascut, també desapareixeran. Els mars s’assecaran, la vida animal deixarà d’existir, el planeta Terra esdevindrà inhabitable (més d’hora que no pas tard si no vigilem) i fins i tot el Sol s’apagarà, es fondrà, es morirà... o com en vulguis dir. El que deia: tot té un final. Ara bé, si alguna cosa bona té la mort –o els finals, en aquest cas- és que tracta per igual a tot i a tothom. Les coses bones s’acaben, però també les dolentes. Aquella setmana tan dolenta que has viscut, passarà i deixarà pas a una millor. Els dies dolents, deixaran

No ets l’Eduard Punset pas als bons. El dolor per la mort d’algú proper, creu-me, també acabarà passant. Hi ha una manera, però, de viure per sempre. Quina? Deixar un bon record. Com fer-ho? Parla menys i fes coses. FES MÉS COSES! Bones, a ser possible. Aixeca’t del sofà, apaga la televisió i surt al carrer. Les persones que odies o estimes, també moriran, oi? Doncs reconciliat amb unes i vés a abraçar a les altres perquè potser demà ja no hi son. Deixa alguna cosa a les generacions que venen, ajuda als altres, escriu un llibre, planta un arbre, dibuixa, pinta, balla, canta... però FES! Prou de parlar, prou

de queixar-te, prou de buscar excuses. No t’agrada la teva feina? Canvia-la. No t’agrada la teva parella? Busca’n una altra. O segueix solter/a, què coi. Sempre has volgut viatjar a Austràlia? Doncs mira preus, companyies aèries i COMPRA EL PUTU BITLLET D’AVIÓ, JA. ... Encara per aquí? A què esperes? Ei, que això s’acaba, eh! Hagis fet o no el què volies fer, o tenies pensat fer, et moriràs. Caput. Finito. The end. Deixa de llegir això ara mateix i vés a viure la vida.


“Tothom té oportunitats per practicar esport, ara hi ha moltes instal·lacions per poder practicar-ne. L’esport és una eina fantàstica d’integració social.” Xavi Hernández. Campió del Món

www.diba.cat/penjatunamedalla esportsdiputaciobarcelona

#penjat1medalla


v

Revista de Vic

LA REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda, Manlleu... Una publicació que va destinada a tothom. Anem de 32 a 40 pàgines a tot color, amb un paper i una impressió cuidada fins a l'últim detall, perquè tant el client com el lector gaudeixin veient i llegint la revista. El contingut és divers, però li hem donat molta importància a la gent, comerços i costums, així és que cada número parla de les tradicions i de la història i el dia a dia de la ciutat. També incloem reportatges, salut, guia esotèrica, passatemps, articles, guies d'oci i moltes seccions més. El preu de la revista és totalment gratuït, és la millor manera d'arribar a tothom. I també li donem molta importància a Internet, amb una mitja de 38000 visites.

Ara és el moment!

Si tens un negoci i et vols anunciar, la

Revista de Vic

és la solució!

+ de 0 0 0 38 s e t i vis s e al m

REVISTA DE VIC

"Mensual" (edició paper) + www.revistadevic.cat + Aplicació mòbil

Informa't al 655 45 42 33 (Xavi) o a info@larevistadevic.cat

www.revistadevic.cat Més informació a: www.vic.cat/educacio .vic.cat/educacio · TT. 93 702 72 53 · pec@vic.cat


Revista de Vic

Un pla cultural, un look ideal! CRISTINA

quedis sense!

hora abans de l’inici de la pel·lícula!

D

iumenge a la tarda. “Pla A”: sofing (sofà + manta + peli). Aquest pla sempre és molt atractiu, sobretot en aquells dies que et lleves i dius “avui no tinc ganes de fer res!”. Bé, és un pla interessant… tot i que un “pla a” sempre va acompanyat d’un “pla B”, que en aquest cas seria sortir i aprofitar el que queda de cap de setmana!! També sona bé, oi? Aixecarse del sofà fa certa mandra, ho sabem, però si aconsegueixes desenganxar-t’hi, de ben segur que no te’n penediràs i acabaràs el cap de setmana activa i de bon humor!

El look ideal pel cinema: informal però arreglada. És a dir, descartem texans i vambes, però també el LBD1 (ni un extrem ni l’altre). Et ve de gust anar plana? Doncs vés plana. Vols posar-te aquelles sabates de taló tan bufones però que no serveixen per fer una quilometrada en una tarda frenètica de compres? Doncs te les poses (és un bon moment, caminaràs poc i sentiràs la il·lusió de portar-les posades). Pantalons estrets, amples, faldilla, vestit. El que tu vulguis! És la teva tarda. Important! En les sales de cinema per norma general hi fa fred… abriga’t bé, tapa’t el coll… Sempre et queda l’opció posarte la jaqueta per sobre com si fos una manta “total, tot està fosc, ningú em veu… i tinc fred, què carai!”. Això sí, treu-te de seguida que apareguin els crèdits a la pantalla i obrin els llums de la sala (el glamur per davant de tot!).

Tot seguit et proposo 3 plans culturals perquè, a part de passar una bona estona, vagis ideal en cada ocasió:

Consulta la cartellera: www.sucrecines.com

Pla #1: Anar al cinema

Fa temps que no hi vas?, mesos?, inclús no has anat mai al teatre de la nostra ciutat? S’hi ha de posar remei!! La programació és variada: teatre, concert,

Imagina’t asseguda a la butaca, amb una paperina de crispetes i/o llaminadures i una beguda d’aquelles, mida XL amb una canya (sempre és divertit beure amb canya, oi?). Ja t’hi estàs imaginant? Doncs ara només et queda mirar la cartellera, enviar un WhatsApp a les teves amigues o parella i quedar mitja

MODA

Pla #2: Anar al teatre

espectacles familiars… dóna-hi un cop d’ull i segur que n’hi ha alguna que t’interessa! Això sí, procura agafar les entrades amb antelació, no fos que et despertis a última hora i et

L’outfit per anar al teatre: ben bonica. Per norma, al teatre s’hi va ben arreglat. Tingues en compte si hi vas en sessió de mitja tarda (en aquest cas pots vestir-te amb un aire més informal) o en sessió de vespre (aquí preval la formalitat). Aquell vestit que guardes a l’armari per una ocasió especial (aquesta ocasió ja ha arribat!!), aquella faldilla que trobes massa d’arreglar per anar a treballar (és el moment perfecte per posar-te-la.!). I després del teatre encara pots allargar la vetllada anant a sopar en un restaurant (ja que t’has posat ben mona, aprofita per acabar la jornada amb un bon àpat!). Si passaràs la tarda amb les amigues, opta per un aire més informal i no t’arreglis en excés (aneu al teatre i a sopar, no de festa). En canvi, si hi vas amb la parella i després us espera un sopar romàntic, arregla’t dintre uns límits (no aneu a un casament). Consulta la programació del teatre l’Atlàntida: latlantidavic.cat Pla #3: Anar a concert Generalment els concerts de la tarda-vespre són de caràcter més aviat tranquil. Imagina’t amb una cervesa o una copa de vi a la mà, escoltant música en directe i parlant amb la colla d’amics. També és un bon pla, oi? Hi ha bars que ofereixen concerts de petit format els vespres de caps de setmana, fes una cerca i proposa-ho als teus amics. Potser no tots tindreu el mateix gust musical, però sí que estareu d’acord en quedar i fer el got! El conjunt perfecte: informal. Si és un concert així com en “petit comitè”, amb uns texans, una samarreta estampada i un jersei per sobre estaràs la mar de bé. Si heu quedat per un concert de nit, les sabates que siguin planes (estaràs molta estona a peu dret!). Colors foscos, estil rocker… ideal! No t’abriguis molt. És probable que vagis tenint calor a mesura que passin les hores! S’accepta lligar-se el jersei a la cintura en cas de calor extrema, però col·loca-te’l bé (la samarreta que et quedi una mica per sobre). Així què, t’animes a aixecar-te del sofà?

9


10

Revista de Vic

SANT JORDI

Tots som “SANT JORDIS” i “PRINCESES”

SANDRA VERDAGUER

D

iu la llegenda que un aposentat jove anomenat Jordi va salvar a una princesa destinada a caure entre la pudent boca d’un drac aterridor. La valentia d’aquest noi no només va salvar a la donzella, sinó que a més va aconseguir que de la sang de l’animal en brotessin roses! És cert que no se sap quina era la veritat amagada darrere aquesta llegenda, però els catalans i catalanes tenim una cosa molt clara el dia 23 d’abril: aquest dia tots som “Sants Jordis” i tots som princeses. Tots som “Sant Jordis” perquè ens sentim més valents per demostrar un sentiment que sovint fa por, l’amor. Un amor que es manifesta amb riuades de gent per tots els carrers de les ciutats, amb roses agafades de les mans de princeses, amb llibres sota el braç esperant ser rebuts per petits i grans “Sants Jordis”. Tots som princeses perquè siguem homes o dones aquell dia les flors ens agraden a tots. És més, durant la diada qui no rep una rosa o un llibre l’envaeix un sentiment estrany, una sensació de tristesa. És increïble com un d’aquests dos regals, aparentment insignificants,

poden fer que ens sentim més estimats que la resta de dies de l’any, o que per contra, ens sentim més sols. El dia 23 d’abril no és festiu a Catalunya. La gent treballa com cada dia, els nens i nenes assisteixen a les seves classes habituals i els avis i àvies es reuneixen al casal per fer una partida de cartes. Però tots els catalans i catalanes sabem que no es tracta d’un dia qualsevol, és “Sant Jordi”. Durant la diada tots fem un forat a la nostra agenda i si cal canviem el temps per prendre un cafè per passejar i aprofitar per comprar el regal pel “Sant Jordi”

o per la princesa que espera a casa, i a més ho fem amb orgull. La diada de “Sant Jordi” és un clar exemple de cultura, d’identitat, d’unió i sobretot, d’amor per la tradició catalana. Per això crec que he de rectificar: el dia 23 d’abril no tots som “Sant Jordis” i princeses, en realitat tots som herois i reines demostrant que sentim devoció pels nostres, per la nostra cultura, pel català.


Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.


12

Revista de Vic

JOC DE TRONS i COACHING DAVID DOMINGUEZ I ARÚS

H

o reconec. Sóc d’aquells que espera amb anhel el retorn de “Joc de trons”. M’hi he enganxat i, com manen els nous temps, he invertit tardes senceres mirant un capítol rere l’altre. Dels darrers episodis, em criden especialment l’atenció -com a coach- els reptes que ha d’afrontar Daenerys Targaryen i el procés de canvi que està vivint aquest personatge. Khaleesi està aprenent a governar i a governar-se. D’una banda, els seus encara petits dracs ja no resulten tan divertits ni manejables (si és que ho havien estat mai) i, per altra banda, a Khalessi la trasbalsa profundament un vell mestre-esclau que, ple de cultura i saviesa, es presenta humilment davant seu per demanar-li que el deixi tornar a ser esclau al servei del seu senyor. La mare de dracs no s’explica com algú pot preferir continuar sent esclau i així li exposa al vell professor. L’home, intenta explicar el que sent: que no hi ha lloc per a ell en el nou món que li ofereix la reina. Potser –argumenta- per als esclaus més joves, la revolta, el canvi, la llibertat i la promesa d’un nou món resulta atractiva però, per a ell –segueix explicantque havia dedicat anys i esforç a construir el seu lloc en el món, aquest esdeveniment anomenat “llibertat” només li comporta dolor i por. Un personatge i uns arguments amb qui penso que és fàcil identificar-se. Quantes persones es poden veure reflectides en aquest mestre a qui un esdeveniment inesperat - una crisi inoportuna i sobtada- expulsa del seu humil, pacient i esforçadament construït món per llençar-lo a un futur de canvi, emprenedoria, ferotge competència intergeneracional, que ni vol, ni per al qual té forces, ni ganes; un món que –fidel a les paraules del personatge-

només li fa por? Succeeixen coses cada dia, però hi ha un abans i un després d’un esdeveniment. Després dels esdeveniments res torna a ser com abans, la vida –tal i com la coneixíem- desapareix. Els esdeveniments obren una escletxa en el temps i ens exposen a abismes que ens arrosseguen lluny del confort al que estaven acostumats. Quina resposta podem donar des del coaching? Com pot, Khaleesi estar a l’altura del sofriment de l’home que encara no està capacitat per gestionar la llibertat que li regala? La resposta, de ben segur, és la compassió. Un coach escolta el dolor de l’altre, com Khaleesi escolta el mestre-esclau. Un coach hi és, hi és activament, rabiosament despert i atent. Acompanya el dolor del qual pateix alhora que respecta el seu temps per pair el canvi, l’ajuda a identificar nous objectius i li obre vies d’actuació futura lliures de pors i angoixes. De moment, la mare de dracs permet que el vell mestre retorni al servei del seu senyor però amb un canvi molt notable: li ofereix que no ho faci com a esclau sinó que ho faci des

de la seva llibertat, des de la seva consciència, signant –digue-m’ho així- un acord entre dos homes lliures. És un primer pas: posar noves bases des de la consciència. Els queda molta feina a fer a tots dos personatges. D’una banda, el professor-esclau, amb ritme lent i insegur però enfocat en la seva saviesa i recolzat per l’admiració que li professen els seus alumnes, haurà d’anar descobrint que mai és tard per a ningú que vol ser lliure, que la llibertat costa, és una conquesta, i que, com a tal, demana l’esforç de vèncer la por des de la por. De l’altra, a Daenerys Targaryen, li queden molts dracs per lligar però promet: algú que és capaç de ser deferent davant el patiment del qual és diferent, de donar-hi resposta sense deixar de treballar per la seva autonomia, promet i molt. Acompanyar davant els canvis; atendre el patiment de l’altre –que a més a més ens qüestiona-; estar al seu costat, donar-li temps perquè paeixi, prengui consciència, s’apoderi i crei el seu futur... És Khaleesi una reinacoach?


14

Revista de Vic

ENTREVISTA

Entrevista a Manel Montero, autor de

“Buscant en Kevin”

Q

REDACCIÓ

uè va ser el que et va incitar a escriure?

Quan vaig començar a fer recerca sobre la figura de Kevin Rebbechi vaig anar trobant tot un material informatiu que em va semblar molt atractiu, però tenia la sensació que guardar-me’l i prou era un gest egoista. Així que vaig decidir escriure tot el que anava vivint mentre anava buscant per arxius o pels llocs que visitava, al final vaig valorar que tot allò valia la pena exposar-ho en un llibre. Què és el que més et motiva a l’hora d’escriure? Personalment tinc la sensació que és un exercici de generositat, sóc empàtic per naturalesa i crec que escriure ha estat una forma molt agradable d’exposar gràficament el que visc o el que sento. Qui va ser el primer a llegir el teu llibre? Va ser aquesta persona la qual et va animar a publicar? La família de Kevin a Austràlia. Així que

vaig tenir acabat l’esborrany traduït a l’anglès, els hi vaig passar, primer perquè Marielle Rebbechi, el vincle amb la família amb qui he estat més en contacte, es va oferir a ajudar-me a donar el sentit que calia a la meva traducció literal del text en català. Llegir el sentit de les meves paraules escrites en català, amb el mateix sentit en anglès va ser un motiu essencial per a publicar el llibre. En quin moment et vas adonar que volies escriure un llibre sobre en Kevin? En el moment en què Nina Rebbechi, neboda de Kevin, em va dir que deixava a les meves mans el llegat i voluntat que el seu pare, Greg Rebbechi germà petit de Kevin, volia que s’escrivís sobre el seu germà gran. Aquest emotiu moment va ser el detonant definitiu per què escrivís el llibre. Quins aspectes nous, siguin bons o dolents, ha aportat a la teva vida el fet d’escriure el llibre? En aquest cas i com a primera experiència, val a dir que totes les sensacions són positives. Però em quedo amb la

càrrega emotiva que ha tingut contactar amb una família als antípodes d’on ens trobem i el vincle afectiu que hem creat, un vincle que salva qualsevol distància física que pugui haver-hi. T’agradaria dedicar-te a escriure? Per sort tinc una feina que estimo, estar al servei de la gent que viu i conviu a la ciutat de Vic, la meva ciutat, és una gran satisfacció. Escriure ha estat més un complement personal molt gratificant, no voldria qualificar-ho com un hobby. Ara bé, si escriure pogués arribar, en algun moment, a substituir la satisfacció que m’aporta el meu treball i no parlo d’econòmicament, que també és important, aleshores no m’importaria dedicarme a escriure. Ens podries donar un avançament si ara estàs escrivint alguna cosa? Ara mateix estic acabant l’edició del llibre en castellà. He rebut sol·licitud de persones que els interessaria tenir el llibre en castellà per una qüestió idiomàtica i vull correspondre’ls. Quan acabi aquesta tasca, no sé, escriure ha estat una fiblada molt encisadora.


a l x i e r b o c Des n u ’ d t a t i l i b fia

A T O Y TO

SIEMPRE MEJOR

S I R A Y des de

€ 0 9 9 . 9

I solament per 1 € més, totalment equipat Equipament valorat en 2.000 €:

CLIMATITZADOR MANUAL

RÀDIO CD/MP3 AMB 6 ALTAVEUS

BLUETOOTH® I PORT USB

LLANTES D’ALIATGE 15”

CASACUBERTA AUTOMÒBILS www.casacuberta.toyota.es

www.toyota.es

FARS ANTIBOIRA

AIRBAGS

I MOLT MÉS

Ctra de Manlleu, 36 08500- Vic 93 886 20 22

Toyota Yaris 70 City + Pack City. PVP recomanat: 9.991 €. IVA, transport, impost de matriculació, promoció, aportació del concessionari, 3 anys de garantia o 100.000 km (el que passi abans), 3 anys d’assistència en carretera, 2 anys addicionals de garantia Extracare (per a vehicles finançats per mitjà de Toyota Kreditbank GmbH) i Pla PIVE-6 inclosos. Altres despeses de matriculació, pintura metal·litzada i equipament opcional no inclosos. Oferta vàlida fins a la fi de mes o fi del Pla PIVE-6 (el que passi abans) a la Península i les Balears. Promoció no acumulable amb altres ofertes ni descomptes. Queden exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a flotes. Model visualitzat Toyota Yaris 100 Advance per 14.451 € (IVA, transport, impost de matriculació, 3 anys de garantia o 100.000 km, el que passi abans, promoció, aportació del concessionari i Pla PIVE-6 inclosos). Oferta de Toyota España SLU (Av. de Bruselas, 22. 28108 - Madrid) i la seva xarxa de concessionaris. Si vols més informació consulta el teu concessionari habitual o www.toyota.es

Consum mitjà (l/100 km): 4,3. Emissions CO (g/km): 99. ²


16

Revista de Vic

DIARI D’UNA CONSPIRACIÓ LLUIS PARRA

Esteles de condensació i Chemtrail

A

vui us convidem a mirar el cel, quantes vegades a la nostra vida ens parem a observarlo?

La veritat és que són incomptables les vegades que mirem damunt nostre, el cel ens inspira, la seva immensitat el seu color blau, els núvols i les seves diferents formes, el cel ens dóna pau i tranquil·litat, però darrerament ja no és com abans, el seu color ha deixat de ser blau per convertir-se en una boirina blanca que moltes vegades ens tapa els rajos de sol i Que mai desapareix, els núvols que coneixíem ara tenen nous germans, núvols que adopten formes plàstiques que si mes no, fan que un sentiment intern em digui que alguna cosa està canviant i no va bé. que en lloc de difuminar-se, s’escampa?

menats Chemtrails,

Acabant per enteranyinar el cel, no estic parlant d’un de sol, parlo de passades i passades d’avions que no segueixen cap patró de vol comercial sigui quin sigui, aquests avions solen volar per damunt nostre, i ho fan gairebé cada dia, avions que no responen a un pla de vol dintre del qual anomenarem “normal” solen volar agrupats, vols en paral·lel, en filera, i com no, fent maniobres o diagonals que sorprenen la vista de qui els observa, com a observador del cel, puc assegurar que no sé

Són moltes les preguntes i poques les respostes, els mitjans no fan ressò de res de tot això, però ens afecta a tots, i lluny d’aixecar alarmes o crear el pànic col·lectiu convido a què cadascú de nosaltres observi el cel, i reflexioni sobre el que aquí avui us exposo, no és ciència-ficció, i com dic, convido a la reflexió, feu la prova sortiu al carrer, mireu al cel, en lloc de mirar els vostres telèfons mòbils aixequeu el cap,

Seria molt atrevit dir que ens fumiguen, però veient com deixen el cel, hi ha molts dies que sincerament, ho penso,

Fins aquí com diem tot és normal i pura ciència, però que passa quan no és així?

Que deixen al seu pas, però si sé que alguna cosa queda en suspensió, al llarg dels anys he pogut recopilar informació, he fet fotografies i fins i tot he assistit a conferències sobre aquest fenomen, gent de tot el món s’està fent la mateixa pregunta, que són aquestes esteles? Si algú busca el significat de Chemtrail veurà que no tenen res a veure amb les abans esmenades,Chemtrail paraula anglesa chemical trail, estela química, la diferència entre una i altre és la seva permanència al cel, la química perdura i acaba per encapotar el nostre cel,

Qui no ha mirat darrerament al cel, i hi ha vist avions deixant al seu pas un rastre blanc,

No són poques les teories, llegendes urbanes, i conspiracions que envolten als ano-

Des de petit he vist avions que solquen el cel, avions que van de Nord a Sud i d’Est a Oest, avions comercials i de transport, fins aquí tot entra dins del que jo, he considerat normal, avions que deixaven una petita estela de condensació al seu pas que pocs segons després es difuminava, fins aquí tot normal, o almenys entra dintre de certa lògica, els avions donat la seva propulsió amb motors a reacció i que volen a certa altitud deixen aquestes esteles al cel, esteles que poc després desapareixen, tot depèn de la seva altitud i condicions atmosfèriques, no sempre deixen aquest tipus de rastre, format pels vapors de combustió dels seus propis motors, que amb el contrast tèrmic i alçada, aquest surt molt per sobre la temperatura d’altitud que hi ha, es condensa i congela formant cristalls de gel minúsculs que poc després s’esvaeixen, aquesta alçada pot oscil·lar una mica Per com diem altitud, condicions atmosfèriques (pressió, humitat, temperatura)

Poques coses són tan inqüestionables,

Les preguntes són qui?per què?, i que deixen a l’aire? Tant de bo el temps em demostri que estic equivocat, I tot quedi en una anècdota, aquests són els fets i aquesta és la meva opinió, Fins aviat.


Revista de Vic ELS 10 LLIBRES QUE RECOMANA PER ALGÚ COM TU (PREMI RAMON LLULL 2015) XAVIER BOSCH ISBN 9788497082761 21.50 � «Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El JeanPierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina. UN ANY I MIG SÍLVIA SOLER ISBN 9788466419468 20.50 � Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

17

LA TRALLA ET

SANT JORDI

LA LLEI DELS JUSTOS CHUFO LLORENS , ROSA DELS VENTS, 2015 ISBN 9788415961352 22.90 � A la Barcelona modernista germina una història d’amor entre dos joves de classes socials oposades. Una gran novel·la de passió, ideals i venjança. A final del segle XIX, Barcelona viu una època d’esplendor. S’hi acaba de celebrar amb gran èxit l’Exposició Universal, i una burgesia pròspera i culta, que busca la inspiració en els salons parisencs, exhibeix la seva elegància en festes i vetllades musicals. Però a l’altra banda de la ciutat, on els carrers són estrets i fan pudor de pobresa, la rancúnia i la injustícia estan forjant una revolució capaç de recórrer a la violència més descarnada. En aquest ambient carregat de desconfiança i temor, Candela i Juan Pedro, procedents de classes socials molt diferents, hauran d’enfrontar-se als prejudicis dels uns i dels altres per defensar el seu amor. EL RATPENAT JO NESBO ISBN 9788475885605 17.90 � Harry Hole és un inspector peculiar que ha meravellat milers de lectors.

Alcohòlic, drogoaddicte esquerp, desperta certa tendresa, sobretot en les dones. Ara publiquem per primera vegada en català el primer llibre de la sèrie Harry Hole. Com va començar? Quins van ser els seus inicis? Per fi, coneixerem tot el passat fosc que amaga l’ànima d’un dels detectius més carismàtics de la novel·la negra escandinava. En aquest thriller policíac, la Brigada Criminal d’Oslo envia el Harry Hole a Sidney (Austràlia) per investigar l’assassinat d’Inger Holter, una jove no-


18

Revista de Vic

ruega de vint-i-tres anys, una celebrity de sèrie B. Al seu costat hi trobarem Andrew Kensington, un aborigen australià de la policia de Sidney. Junts descobriran que no es tracta, com creien, d’un cas aïllat, sinó que hi ha una sèrie d’assassinats sense resoldre amb un patró semblant. I com més s’acosten a l’assassí, més clar té Harry que tothom és sospitós. DESTÍ, LA TEMPLANZA MARIA DUEÑAS ISBN 9788466419598 21.90 � Res no feia suposar a en Mauro Larrea que la fortuna que va aixecar després d’anys de tenacitat i ímpetu s’esfondraria amb un estrepitós revés. Ofegat pels deutes i la incertesa, aposta els seus últims recursos en una temerària jugada que li donarà l’oportunitat de ressorgir. Fins que la pertorbadora Soledad Montalvo, esposa d’un marxant de vins londinenc, entra a la seva vida envoltada en ombres per arrossegar-lo a la incertesa d’un futur que mai no va sospitar. EL MÓN BLAU. ESTIMA EL TEU CAOS ALBERT ESPINOSA ISBN 9788415961345 15.90 � El caos es allò que et fa diferent. Allò que la gent no entén de tu i que desitja que canviïs. Però el caos és part d’un mateix, per això, quan algú no t’entengui digues-li: “Estima el meu caos”. El món blau es la nova novel·la de l’Albert Espinosa; una història que enllaça amb El món groc i Polseres vermelles i amb la que es tanca una trilogia de colors que parlen de vida, de lluita i de mort. Espinosa ens introdueix en una narració d’aventures i emocions sobre un grup de joves que s’enfronten a un gran repte: revelar-se contra un món que intenta endreçar el seu caos. A través de cinc personatges, una illa i una recerca incessant per viure , l’autor torna a introduir-nos en el seu univers particular amb una història que es desenvolupa en un món oníric i fantàstic, amb un inici contundent i un desenllaç ple d’esperança i de llum. NO ENS CALIA ESTUDIAR TANT MARTA ROJALS ISBN 9788494235092 18.00 �

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trentacinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.» AFTER 4. AMOR INFINIT ANNA TODD ISBN 9788466419390 17.90 � Després d’haver-se conegut, enamorat, odiat i compenetrat com una sola ànima, en Hardin i la Tessa continuen la seva intensa història d’amor. Quin final espera a la relació de la jove parella? Qui o què s’interposarà en la seva felicitat? Serà, el seu, un amor per sempre? 813 PAULA BONET ISBN 9788494080128

21.95 � Paula Bonet, una de les il·lustradores amb més projecció i renom actualment en tot el món, proposa una visió personal sobre Truffaut. El cineasta francès, representant màxim de la nouvelle vague, és un personatge captivador i profundament personal. Admiradora incondicional de Truffaut, Paula Bonet ha revisitat una vegada i una altra la seva filmografia, ha viatjat a París, s’ha embolcallat de l’aire, els sons i la llum de la capital francesa i ho trasllada tot en el seu quadern personal. Un quadern que reproduirem a la tardor, sense afegitons: un artista s’aproxima a un altre artista. T’ESTIMO (QUASI SEMPRE) ANNA LLENAS ISBN 9788490577257 13.95 � Per què un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i d’altres ens molesti? En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències. Acceptar-les sovint no els és fàcil. Però qui els va dir que ho seria? Un conte per a nens i grans que ens convida a la tolerància i l’acceptació d’allò que és diferent, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.


Revista de Vic

ANDREU GÓMEZ

N

utricionalment, el bacallà és apreciat per la seva carn i per l’oli del seu fetge. El bacallà en principi hauria de ser un peix blanc, però com als Països Catalans se sol menjar assecat, cosa que fa que perdi aigua (encara que en rehidratarlo, per a treure l’excés de sal, en recuperi) i augmenti la quantitat relativa del seu greix, nutricionalment se sol considerar dins dels peixos blaus. Confitat de bacallà * 4 lloms de bacallà * Oli d’oliva * 3 dents d’all * 1 fulla de llorer Escalivada

19

LA RECEPTA DE L’ANDREU

Bacallà confitat farcit d’escalivada amb salsa Donostiarra l’albergínia i la ceba amb una mica de sal i oli. Ho fem d’aquesta manera perquè ens podem trobar que l’albergínia o el pebrot triguin menys temps en coures que la ceba. Aproximadament en uns 30 minuts ho tindrem enllestit. Deixarem refredar i posteriorment ho pelarem i amanirem amb oli, sal i pebre. Tallarem cada llom amb tres medallons. Amb un cassó afegirem l’all, la fulla de llorer i els medallons de bacallà i posarem l’oli just per què els cobreixi. La temperatura de l’oli l’hem de suportar si fiquem el dit, ha d’estar prou calent però no ha de fregir, d’aquesta manera en 8 o 10 minuts quedaran ben confitats. Reservem l’oli per fer la salsa Donostiarra. Una vegada el bacallà ja el tenim a punt, el retirarem amb una espàtula amb cura de no trencar-lo.

* 1 pebrot vermell * 1 ceba mitjana * 1 albergínia Salsa Donostiarra * 4 dents d’all * 1 bitxo * Julivert * Sal * ½ cullereta de postre de pebre dolç Elaboració: Primer escalfarem el forn a 200° i després començarem a fer l’escalivada embolicant individualment en paper d’alumini, el pebrot,

Per fer la salsa Donostiarra, agafarem l’oli d’oliva que tenim reservat amb 4 dents d’all laminat, el bitxo i el fregim. Quan estigui daurat retirem del foc i afegim la mitja cullereta de pebre dolç, el julivert picat, un raig de vinagre de vi i rectificarem de sal. Per acabar agafarem el primer medalló i el posarem al plat on el volem presentar, a sobre del bacallà ficarem l’albergínia, després el segon medalló amb la ceba per sobre i per finalitzar l’últim medalló amb el pebrot escalivat. Un cop muntat batejarem amb la salsa Do-

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

nostiarra. Aquest plat el podem acompanyar amb unes verduretes fetes al vapor. Cuiner: Andreu Gómez


20

Revista de Vic

NEUROPSICOLOGIA

L’ Oblit ANNA BRUGULAT

H

i ha persones que perdonen però no obliden, és a dir, que els agradaria perdonar però no poden ni perdonar ni reconèixer-ho. Però, és bo oblidar? Molts autors afirmen que l’oblit és una funció de la memòria. Per què serveix oblidar? El cervell elimina, pel seu conte, diversa informació que deixa de ser rellevant i necessària per al nostre dia, si us pregunto: què vas dinar ahir? Segur que ho pots recordar, però mentre menjaves no ho vas memoritzar pensant que algú et feria aquesta pregunta. Però, què passaria si no te’n recordessis de què vas dinar ahir o que el cervell es fiés de la teva intenció per memoritzar-ho? Seria un gran risc, ja que cada dia podries menjar el mateix, basant-e amb els teus gustos i olors preferits, de manera que no t’asseguraria una bona i llarga supervivència. Sembla obvi que un sistema de memòria sa requereix eliminar la informació obsoleta i actualitzar-la contínuament, com si fos un ordinador instal·lant les actualitzacions periòdicament. El model més acceptat en l’actualitat per explicar aquests oblits adaptatius postula que la

informació més accessible a la memòria és aquella que hem estat utilitzant més recentment, lògicament, la informació que més utilitzem és aquella que necessitem per poder funcionar amb certa dignitat i no caminar com zombis en un aparcament buscant el cotxe cada matí. Roland Benoit, de la Universitat de Cognició i Ciències del Cervell de la Universitat de Cambridge, han demostrat que existeixen dues maneres d’oblidar a voluntat: a) Suprimir la gravació de la memòria, és a dir, eliminar sota el teu control mental les memòries indesitjables. Això resulta difícil perquè les gravacions de les emocions associades a aquests records es troben en una estructura del cervell

anomenada amígdala, i aquesta no ens deixa esborrar-les fàcilment. b) Substituir el contingut del record que vols oblidar per un altre que no et faci mal, el qual és més assequible. Una manera segura de fer que el record emocional de l’amígdala no molesti és gravar-li a sobre un record emocional nou d’igual o major intensitat. Un bon ús d’aquestes substitucions de les memòries, és saber veure el costat positiu de les experiències i reemplaçar l’emoció dolorosa del que has viscut per l’alegria d’haver sortit bé i com un enriquiment personal, de fet, diuen que “el que no et mata, et fa més fort”.paraula cada dia i intenta utilitzar-la en les teves converses quotidianes.

Anna Brugulat Serrat Neuropsicòloga. Núm. Col·legiat: 18.020 Visites al Consultori Bayés de Vic (divendres de 15:00-19:00). Web: http://www.neuropsic.jimdo.com Correu electrònic: neuropsicologiavic@gmail.com Facebook: Neuropsicologia Vic


Revista de Vic

21

DE TOT

Efemèrides Vigatanes

Abril

- 26-4-911: Mor el comte d’Osona, Barcelona i Girona, Guifré II Borrell, fill de Guifré el Pelós qui fou el repoblador del comtat d’Osona a partir del 879. - 8-4-1348: El vigatà Ramon de Terrades deixa en testament 600 lliures per a la fundació de l’Hospital de la Santa Creu. - 10-4-1625: Mor Sant Miquel dels Sants per febre tifoide al convent dels trinitaris descalços de Valladolid el qual dirigia.

Cyr ocupa la ciutat de Vic en el marc de la Guerra del Francès (1808-1814). L’ocupació napoleònica de la ciutat durà dos mesos en els quals Vic quedà pràcticament desèrtic, ja que la major part de la població marxà de la ciutat. L’estat major francès s’instal·là al Palau Episcopal. Abandonaren la ciutat els francesos el 17 de juny. - 12-4-1931: El Partit Catalanista Republicà i el Grup Obrer guanyen les eleccions municipals a Vic, eleccions que portaren a la proclamació de la II República. A Vic, el catalanista i republicà Marià Serra i Badell es converteix en el nou alcalde.

- 16-4-1809: El general francès Saint-

Retalls il.lustrats

CRISTINA MASRAMON


22

Revista de Vic

Les Ado

ORIOL

E

CASELLAS

l barri de les Adoberies és una de les àrees més significatives de la ciutat de Vic i, al mateix temps, el debat sobre el seu futur està a l’ordre del dia de la política municipal vigatana a causa de la gran degradació i abandó que pateixen malgrat ser una zona clau per entendre la història de la nostra ciutat. Així doncs, i sense entrar en consideracions polítiques, veurem un breu repàs de la història d’aquesta indústria tan rellevant per Vic. La indústria adobera i dels curtits de pells ha sigut molt important al llarg de la història de Vic i sembla que podria datar almenys des del segle XII, ja aleshores ubicada a la riba del riu Mèder, en l’àrea aleshores coneguda com Les Clotes. A partir del segle XIV, aquesta indústria s’hauria anat diversificant i especialitzant en els diversos processos específics del tractament de les pells i segons el tipus de pell d’animal: adobers, blanquers, assaonadors, pellaires, sabaters, guanters, aluders, etc. Al segle XV trobem ja confraries que agrupaven diversos professionals dels diferents processos de la pell, amb Sant Francesc i Sant Bartomeu com a patrons, a qui dedicaren una capella, passat el Pont de Queralt, precisament a l’inici del carrer de Sant Francesc, una de les vies importants d’accés a la ciutat. Aquestes confraries fabricaven tot tipus de productes de pell, en diferents colors, i empraven tant pell bovina com pell de cabra. És en aquest pas a l’Època Moderna quan l’àrea de les Clotes començà a definir-se com un barri extramurs de la ciutat, amb carrers que portaven noms com “dels aluders” o “de les adoberies” fent clara referència a l’activitat econòmica que s’hi portava a terme. La indústria vigatana de la pell féu un salt qualitatiu encara més important a partir de la segona meitat del segle XVII, paral·lel al creixement econòmic de tot el país, malgrat les guerres amb la Castella de Felip IV i la França de Lluís XIV. Al segle XVIII, passada la Guerra de

HISTORIA

Successió, la indústria de la pell continuà creixent exponencialment així com l’especialització en els processos s’intensificà, sobretot a les dècades finals del segle, una vegada superades ja les conseqüències desastroses de la guerra. Fou un procés paral·lel al creixement demogràfic de la ciutat. Vic es posicionà al llarg del segle com a ciutat principal de tot Catalunya en l’adob de pells, juntament amb Igualada. A finals de segle hi hauria prop 40 adoberies diferents treballant a la capital osonenca. El mateix gremi d’adobers de Vic, quantificava en cent mil pells anuals les que es tractaven a Vic el 1828. Pells bovines, d’ovelles, cabrits, ... havent-hi també especialització entre els mestres adobers segons el tipus de pell. Tot i aquest creixement de la indústria de la pell però, el 8 d’octubre del 1863, amb el gran aiguat i la riuada que patí Vic, el barri de les Adoberies fou un dels més castigats al trobar-se al costat mateix del Méder i alguns dels tallers quedaren ruïnosos i/o molt malmesos per la gran pujada del cabal del riu. A partir de l’any 1875, recuperada ja de l’aiguat i afavorida per l’arribada del ferrocarril a Vic, la indústria de l’adob de pells experimentà un enorme creixement, ja que s’obria una gran oportunitat de mercats, i continuà en expansió els anys següents, encara més afavorida per l’enorme demanda d’articles de pell i calçat a causa de la Primera Guerra Mundial, iniciada el 1914. A partir dels anys 20, les adoberies patiren un procés de disminució quant a nombre de tallers degut a la concentració empresarial d’algunes d’elles, que crearen empreses molt més fortes i punteres, de les quals Colomer Munmany SA sobresortí per damunt de tota la resta, una vegada passada la Guerra Civil. També a partir del 1920 i fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, les diverses empreses de l’adob de pells formaren el Gremio de Fabricantes de Curtidos de Vich.

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola el juliol del 1936, les adoberies tingueren un paper destacat en el procés de col·lectivitzar les indústries vigatanes. Molts sindicalistes de l’Associació Obrera de Vic eren treballadors del sector de l’adob, que en aquells moments es trobava en un moment de crisi important. La majoria d’empreses eren molt petites, amb pocs treballadors, i s’uniren per conformar l’agrupació que passà a anomenar-se Indústries de Curtits de Vic CNT-AIT, només amb l’excepció de Can Bauman que no hi entrà. Tota la resta d’empreses sí que en formaren part; Colomer Munmany, Genís, Garreta, Riera Creixans, Serra Badell, etc. No fou un moment fàcil per alguns dels propietaris, com ara Domènec Andreu i Gudiol i Joaquim Riera i Creixans, que foren assassinats pel terror revolucionari el mateix 1936. D’altres propietaris es van haver d’amagar. Un cas ben diferent però, fou el de Marià Serra i Badell, propietari d’una petita adoberia i que fou alcalde republicà de Vic entre abril del 1931 i desembre del 1933, i entre juliol del 1936 i setembre 1938, és a dir, en els anys en què es produïren les col·lectivitzacions. Foren uns anys de profunda transformació social i econòmica que capgiraren completament les relacions laborals, però tingueren una vida efímera, ja que passat el conflicte bèl·lic i amb la victòria feixista, el procés de col·lectivitzacions industrials finalitzà del tot. Al llarg dels anys de la dictadura franquista la indústria de la pell vigatana tornà a créixer molt considerablement amb algunes de les empreses que ja havien existit anteriorment, com per exemple Colomer Munmany SA, empresa que amb l’impuls de Josep Colomer i Costa, la seva dona Carme Munmany i també els fills del matrimoni, convertiren la petita empresa familiar de principis de segle en una gran multinacional que aguantà fins entrat el segle XXI, quan fou comprada per una multinacional xina.


A DE VIC

oberies

La indústria de la pell vigatana donà feina a centenars de persones de la ciutat durant moltes dècades, però entrà en crisi a finals del segle XX fins a desaparèixer totes les empreses vigatanes de l’adob. Bibliografia: ALBAREDA, J; La industria del curtido en Vic en el marco de la sociedad contemporánea osonense (1746-1939). Vic: Colomer Munmany, 1992. ALBAREDA, J; La industrialització a la Plana de Vic (1770-1875). Vic. Patronat d’Estudis Osonencs, 1981. CASANOVAS, J; Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1993 TORRAS, J.M; Curtidores y tenerías en Cataluña. Organización de un oficio pre-industrial. (Siglos XIVXIX). Vic. Colomer Munmany, 1991. GENÍS, R; El ram de la pell a Vic. Vic: Patronat d’Estudis d’Osonencs, 1959.

Revista de Vic

23


24

Revista de Vic

CONSOL

T

ots som energia i hem de buscar al nostre interior, aquesta energia és la que ens portarà a trobar la unitat.

Som un microcosmos dins del gran macrocosmos, hem perdut el nord buscant a fora el que ja portem a dintre per naturalesa. No hem de permetre que el que es troba a fora pertorbi la nostra pau interior, perquè si no és quan ens perdem, doncs el nostre camí, és anar cap a dins no cap a fora. A vegades hem de deixar que les persones que estimem facin la seva evolució, perquè cada un de nosaltres hem vingut a tenir la nostra pròpia experiència. Perquè jutgem als altres si nosaltres mateixos no som perfectes? Aquí està el veritable camí espiritual, acceptant al teu germà tal com és, donant-li tot el nostre amor des del més profund del nostre ésser. Si sempre tinguéssim aquesta pau, no ens pertorbaria ni el fred, ni la calor, ni la por, ni l’odi, ni l’amor, és que hem trobat el que veritablement som, energia. I dins d’aquesta energia, comprendrem al nostre germà, doncs tots estem units. Creu amb tu i acceptat tal i com ets, amb els teus defectes i virtuts, i estimat. Sols així, sabràs el que realment ets. Escolta el silenci, et parla. Dona l’amor que hi ha dins teu, sense esperar res a canvi.

EL RACÓ PER PENSAR

Unitat


Comunions 2015 - MECÀNICA AVANÇADA - REPARACIONS DE VEHICLES - REVISIONS PER A L’ITV - DIAGNOSI DE VEHICLES PROMOCIÓ PNEUMÀTICS

(PREUS AMB IVA, MUNTATGE I ECOTAXA INCLOSOS)

MIDA TURISME

175/65 R14 T 185/65 R15 H 195/65 R15 H 205/55 R16 V 225/45 R17 W 225/40 R18 W

65 € 86 € 75 € 85 € 124 € 135 €

60 € 68 € 66 € 80 € 110 € 125 €

55 € 72 € 68 € 75 € 105 € 130 €

50 € 60 € 60 € 74€ 100 € 110€

48 € 58 € 58 € 62 € 68 € 82 €


26

Revista de Vic

CRISTINA

La pastisseria de ‘Can Vivet’ del carrer Verdaguer

MASRAMON

L

a pastisseria de can Vivet, estava ubicada al carrer Verdaguer ja abans de la Guerra Civil. Era regentada pel pastisser Lluís Vivet que vivia primerament a un edifici del davant (al costat de can

Foruny) i més tard just al damunt de la botiga. Tenia com ajudant la seva cunyada Mercè Mundó casada amb en Joan Vivet. En Lluís i en Joan, provenien de la família de fusters de can Vivet del carrer de Manlleu. La Mercè havia après l’ofici de la cuinar a la Fonda Creus, del carrer de Gurb i, a la pastisseria la seva especialitat era l’elaboració de la crema. Quan el carrer es va anar urbanitzant, la pastisseria gaudia d’un espai estratègic, prop del cinema Canigó i del cinema Vigatà, fet que afavoria les vendes durant la mitja part de les projeccions. També cal recordar que era de camí per arribar a l’estació de tren, i molts viatgers aprofitaven per comprar algun dolç per distreure’s durant el viatge. Entenem que la pastisseria pertanyia al gremi dels pastissers o antigament denominats “pastelers”; aquests són una especialització dels forners, però no feien pa. Existia diferenciació entre les especialitats segons la producció: flequers, pastadors, bescuiters i pastissers, cadascú tenia els seus productes concrets d’elaboració amb receptes pròpies i secrets privats a cada obrador.

A can Vivet solien comprar els productes fres-

Aliberch al carrer de la Riera, el forn Sant Miquel de

cos, com per exemple la nata per muntar a ca

la Plaça Major; ca l’Ylla Català i can Masgrau al ca-

La botiga tenia un obrador per a l’elaboració dels

l’Armengol, o el llevat fred per a professionals en un

rrer dels Argenters; ca l’Arumí del carrer de la Riera

pastissos i uns amplis mostradors amb llaminadu-

magatzem que hi havia al costat del bar la Cons-

i més tard a la Plaça Major; el forn de Sant Joan i

res, vins i caves; aquests expositors, amb els seus

tància, establiments situats a la rambla del Carme.

can Roura a la rambla del Passeig; i un llarg etcètera

productes es mostraven amb una delicadesa ex-

Sempre utilitzaven aliments del dia, i sovint treballa-

que ha variat amb el pas dels anys.

quisida. Entre les especialitats de la pastisseria en

ven per encàrrec. Per afavorir la conservació dels

podem destacar el Pa de Pessic, les neules, el braç

aliments tenien una cambra frigorífica o tradicionals

Can Vivet va tancar les seves portes a la dècada

de gitano de crema o de nata, els pets de monja,

costums, com per exemple guardar els ous en calç

dels anys 60. Traspassant la pastisseria als Mo-

els panellets i els borregos de Santa Teresa per els

per a conservar-los. Quan es gastava més ous per

rató, així l’ofici va continuar uns anys més present

divendres de Quaresma que els clients compraven

produir pastissos precisament era per Pasqua.

al carrer; posteriorment, en aquest local del carrer

per sucar amb llet i arrebossar-los a la paella amb

Verdaguer s’hi ubicà la sabateria Canbuix. Més tard

oli ben calent i sucre. Després del Mercat del Ram,

Tots els pastissers de Vic celebraven la diada per la

l’edifici es va enderrocar donant pas a les noves

el Diumenge de Pasqua un dolç característic, que

Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril. Es reunien

construccions actuals.

ho és encara, era la Mona de Pasqua; a can Vivet

i després de celebrar una missa en dedicació a la

en realitzaven de tot tipus de xocolata o de torta-

patrona, feien un dinar de germanor en alguna de

da. Aquesta segona especialitat es farcia de man-

les fondes o restaurants de la ciutat.

tega i pel damunt la decoraven. La tradició marca

Cristina Masramon Bibliografia

que els padrins la regalen als seus fillols. Amb el

Vic s’ha caracteritzat al llarg dels anys per la pro-

Angelats, M.; Vila, J.; Avisos o sien regles senzilles

temps, aquestes mones van anar incorporant més

fessionalitat dels nostres serveis i, referint-nos als

a un principiant cuiner o cuinera adaptades a la ca-

elements decoratius com ous de xocolata, ninots de

pastissers n’hem trobat d’ubicats a diferents carrers

pacitat dels menos instruïts. Felip Cirera. Patronat

goma, plomes de colors, etc. Es diu que calia posar

i places, en recordem alguns com can Casals Català

d’Estudis Osonencs. Vic, 2003

tants ous com anys tenia l’infant al que se li regalava

de la Plaça Major, la Lionesa al carrer Estret de Sant

i, aquesta mai superava els 12 ous essent l’edat fins

Cristòfol i a la Plaça Major, can Massaguer també de

Junyent, E.; La ciutat de Vic i la seva història. Curial.

a la que es regalava. Els ous decorats o la mona

la Plaça del Mercadal; can “Pep de l’Om” al final de

Barcelona, 1976

indicava que la Quaresma i les seves abstinències

la rambla Hospital que a partir dels anys 60 es va dir

s’havien acabat.

La Palma; can Nadal del carrer Manlleu i després la

Entrevistes orals adescendents de can Vivet (febrer-

rambla del Carme, el forn de la Bona Sort de Lluís

març 2015)


27

Revista de Vic

Els humans del futur

M

’agradaria compartir amb tots vosaltres un article que vaig llegir l’altre dia que em va deixar molt pensativa, parlava sobre els humans del futur. Aquest article explica que els humans del futur no seran tant diferents com els d’avui, segons uns científics, però amb uns raonaments molt més evolucionats. Hi ha d’altres però que tot el contrari, estem en una fase d’ involució, a causa de la poca varietat genètica i que condueix a la disminució de les capacitats tant físiques com cerebrals. Els investigadors que sostenen que els humans continuarem a la Terra els pròxims anys, creuen que estem en una fase d’evolució accelerada, que culminarà amb tècniques de clonació, manipulació genètica i l’ implantació d’enginys electrònics en el nostre orga-

nisme, i per aquest motiu la nostra esperança de vida es dispararà 120 anys en el 2050. Jo tampoc crec que sigui el final del Homo Sapiens actual, viurem molts anys més, i també que la tecnologia ens farà molt diferents, només espero

que tots els experiments que es facin no siguin un error que ens costi car més endavant, no m’agradaria que la humanitat acabés robotitzada. Els nous humans sabran el que se sent quan somriu un fill?, l’alegria de sentir el cant dels ocells?... I vosaltres què opineu??

CREDIPONT, S.L.

Agent prescriptor de TQ Eurocredit  ASNEFF, RAI, EMBARGAMENTS Ja hem ajudat a molta gent Vols ser el següent?  DESCOMPTE DE PAGARÈS Sense retencions Contestació en 48 hores

Dr. Junyent, 12 – 08500 VIC

Tel. 93 883 60 82


28

Revista de Vic

SAGALS D’OSONA

ORIOL

Els Sagals d’Osona al Mercat del Ram

CASELLAS

E

l passat cap de setmana del 28 i 29 de març va ser d’intensa activitat pels Sagals d’Osona que van tenir molta feina tant dissabte com diumenge. El dissabte va començar d’hora la típica cercavila que els Sagals organitzen tots els anys pel mercat. Com sempre, aquesta començà al recinte firal del Sucre pels volts de les 10 del matí i hi feren ja els primers pilars de 4 del dia. A partir d’aquí, tot el matí voltant pel centre de Vic i les àrees de fira tot fent castells i pilars diversos, aprofitant per fer pujar a molta gent poc habitual als troncs de la colla. Es feren nombrosos castells de 6 pisos en diverses ubicacions. A la tarda els Sagals feren una petita actuació en solitari a Viladrau, convidats a estrenar la nova plaça remodelada del poble del Montseny. Fou una actuació tranquil·la i ràpida, amb el 4de6, el 3de6 i el 2de6 com a castells, tots ells descarregats sense cap problema. El plat fort arribava diumenge a l’actuació del Mercat del Ram, aniversari del bateig dels Sagals d’Osona com a colla i diada més important pels osonencs a l’inici de temporada. Les expectatives eren molt altes: fer el primer castell de 8 pisos de l’any. En primera ronda els Sagals descarregaren un 5de7 de postal, molt ferm i bé de mides. A segona ronda tocava el repte gran: el 3de8. El castell pujà bé fins a tenir els dosos col·locats i l’acotxador entrant. Fou en els passos finals de l’enxaneta que començà a remenar i després de l’aleta el castell féu llenya; 3de8 carregat dels Sagals. Possiblement els nervis del primer 3de8 de l’any i en una data tan primerenca del calendari van perjudicar el castell, que segur que descarregaran el pròxim dia que l’intentin, ja que és evident que el castell hi és i els Sagals el tenen.

EL 3 DE 8 CARREGAT DELS SAGALS FOTO: XEVI I LOURDES LOPEZ La caiguda no afectà la planificació de l’actuació i a tercera ronda es completà el primer 7de7 de l’any, castell que no oferí cap dificultat als carbassa. Uns pilars de sortida i cap a dinar a la Central. Allí, després del dinar, s’entregà el premi anual del Sagal d’Honor que reconeix a persones, empreses o entitats que ajuden a la colla desinteressadament. Enguany el premi s’atorgà a l’empresa vigatana “Ateinsa” que fa molts anys (que ...) col·laborant amb la colla i enguany finança la nova xarxa d’assaig. Va recollir el premi el propietari Joan Barceló.

Els Sagals actuaran aquest abril, al bateig de la seva colla fillola, els Minyons de Santa Cristina d’Aro el diumenge dia 12. Aquesta és una de les noves colles en formació que han sorgit per tot el territori català en els últims temps i que passarà ja a ser una colla castellera de ple dret. També el dia 26 els Sagals actuaran a Igualada, convidats pels Moixiganguers, en una actuació que pot ser de nivell i on els osonencs podrien portar el 3de8 novament, i esperem que ara sí que el descarreguin.


Nou CLA Shooting Brake. El nou CLA Shooting Brake està dissenyat per dominar la ciutat. Ara tindràs a l’abast cada experiència que t’agradaria

Consum mitjà 4,0-7,1 (l/100 Km) i emissions de CO 2 106-165 (g/Km).


30

Revista de Vic


Revista de Vic

LIDIA COLLDELRAM

31

EL RACÓ VETERINARI Leishmània

A

mb aquest article intentaré explicar què és la Leishmània i tot el que envolta a la leishmaniosi. Nosaltres vivim en una zona on la leishmaniosi és una malaltia endèmica (que afecta de forma permanent la regió) i el percentatge de gossos infectats és molt alt (pot superar el 50% en segons quines regions catalanes), però només el 3-5% pateixen la malaltia, per tant, la leishmaniosi és una malaltia en què infecció no sempre és sinònim de malaltia clínica. En les nostres latituds la leishmaniosi és causada pel protozou Leishmània infantum que té per hoste principal el gos i realitza part del seu cicle dins d’un vector o intermediari, el flebotom (foto), que és qui transmet la infecció. Aquest flebotom és el que popularment anomenem “mosquit” tot i que, encara que físicament poden ser semblants, el seu cicle vital difereix bastant del dels mosquits. És important conèixer el vector perquè puguem tenir clar l’impacte que pot tenir en la nostra mascota. Els flebotoms tenen els seus quatre estadis larvaris terrestres, de manera que necessiten pondre els seus ous en indrets humits i rics en matèria orgànica. Així, els llocs ideals per fer la posta dels ous són caus, esquerdes de parets, estables, corrals, clavegueres, escombraries… Llocs amb una humitat relativa alta, poca llum, temperatura constant i un alt contingut en matèria orgànica. Tot i que les condicions climàtiques favorables per l’activitat dels flebotoms serien de maig a octubre, es pot estendre de març a desembre, per tant és important protegir pràcticament tot l’any al nostre animal. L’activitat diària del flebotom és crepuscular, comença després de la posta de sol i pot durar fins a les primeres hores de la nit. Les femelles de flebotom s’alimenten principalment de sucres (plantes i insectes) però esporàdicament també ho fan de sang. Si piquen a un gos infectat per Leishmània infantum es quedaran amb el paràsit a les seves glàndules salivals i quan piquin a un altre gos li transmetran. La resposta immune de cada individu jugarà un paper importantíssim davant la presèn-

cia de Leishmània infantum, ja que hi haurà animals que podran viure amb el paràsit en l’àmbit sanguini sense mostrar mai cap simptomatologia, i d’altres que sí que seran clínicament malalts. No entraré a explicar quines respostes immunitàries tenen lloc davant d’un agent infecciós, però perquè ens fem una idea, els animals infectats per leishmània responen de manera exagerada fent anticossos a discreció. El paràsit no és eliminat però les defenses acaben precipitant deixant dipòsits d’immunocomplexos damunt de diferents parts del cos. Per això Leishmània infantum pot tenir tantes presentacions diferents, en funció d’on es dipositin aquests immunocomplexos.

piqui, ingereixi el paràsit, i pugui infectar a un altre individu sa. Si l’animal passa les nits a fora, podem posar una mosquitera al seu cau per crear una barrera física al vector i aplicar insecticides ambientals amb esprais, per exemple. També podem administrar un xarop que actua com a immunomodulador a escala del sistema immune del nostre animal durant 30 dies seguits de 2 a 3 cops a l’any (idealment al juny, octubre i febrer). Això juntament amb els repel·lents abans comentats.

Principalment els signes clínics de Leishmania infantum són alteracions dermatològiques, digestives, articulars, oftalmològiques, renals… El quadre de símptomes és molt ampli i pot ser molt lleu, o molt sever. Depèn. En tot cas, si el nostre animal s’infecta, serà tractat amb una pauta que us facilitarà el vostre veterinari. Tot i que mai podrem eliminar del tot el paràsit, podem aconseguir controlar la resposta immunitària fins a tal punt que el nostre animal pugui tenir una vida completament normal fins i tot sense medicaments.

Finalment, existeix una vacuna al mercat per prevenir la leishmaniosi. Es tracta d’una vacuna que ha motivat algun conflicte entre el sector veterinari per culpa del cost que té, el nivell de protecció que dóna (al voltant del 92% segons el laboratori) i les reaccions vacunals que ha provocat en alguns casos. Sigui com sigui, abans de vacunar per primer cop, i abans de cada revacunació anual, és important que es faci un test ràpid per descartar que l’animal no estigui infectat. I en segon lloc, tot i vacunar, jo recomano seguir posant pipetes o collars, ja que la vacuna per si sola no és 100% protectora.

El més important serà que tinguem una bona prevenció per evitar que s’infecti. La millor manera és intentant controlar el vector que ens pot transmetre el paràsit. Així doncs, existeixen collars i pipetes repel·lents-insecticides davant del flebotom. Encara que el nostre animal ja estigui infectat, recomano que li apliqueu productes repel·lents-insecticides igualment, així evitareu que un flebotom els

Sigui com sigui, serà el vostre veterinari el que us aconsellarà quins són els mètodes preventius més indicats per la vostra mascota. Adreceu-vos sempre a ell per fer una bona profilaxi tant de Leishmània infantum com per qualsevol altre aspecte sanitari del vostre animal. Lídia Colldelram i Garcia Veterinària Misterguau Vic


FABIO CANU

JOAN TENA

Dissabte 18 d’Abril a les 23.00h

Dissabte 9 de Maig a les 23.00h

VERSIONS DE ROCK ACÚSTIC

VERSIONS ACÚSTIQUES

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 8 abril 2015  

REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució només a Vic. Una publicació q...

Revista de Vic 8 abril 2015  

REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució només a Vic. Una publicació q...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded