

VIGATÀIĿLUSTRE
La Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic va acollir un acte que no només honora la memòria d'un home excepcional sinó que també reivindica la tradició de la ciutat de reconèixer aquells qui han elevat el nom de Vic més enllà de les nostres places i carrers Josep
Pratdesaba i Portabella ha estat nomenat Vigatà Iŀlustre
Un homenatge pòstum, màxim reconeixement que pot atorgar la ciutat, en una data simbòlica: el 58è aniversari de la seva mort
A vegades, el reconeixement arriba tard, massa tard Però en el cas de Pratdesaba, potser no és un retard, sinó una afirmació que la seva obra i el seu llegat són més grans que el temps mateix Des de ben jove, quan només tenia quinze anys la seva passió per l'astronomia el va portar a aixecar la vista cap al cel i a construir el seu primer observatori a la plaça Major, número 43 Un segon observatori al carrer de l'Escola consolidaria la seva dedicació a una ciència que, a principis del segle XX, era gairebé un luxe per a poques ments inquietes Però Pratdesaba no era només un aficionat: era un pioner I el món, encara que des de la distància, ho va saber reconèixer
Quan l'any 1950, la Comissió Lunar Internacional de la British Astronomical Association va decidir batejar amb el seu nom un cràter de la Lluna, es va segellar una fita única en la història vigatana Poques ciutats poden presumir de tenir un fill iŀlustre que ha deixat empremta literalment en un altre món Ara, amb la seva incorporació a la Galeria de Vigatans Iŀlustres de la Sala de la Columna, amb un retrat realitzat per l'artista Ferran Sanz i la descoberta d'un vídeo en 8 mm, Vic fa justícia a un home que va fer de la ciència una passió i del coneixement un llegat És un acte de justícia, però també d'orgull Orgull per una ciutat que, més enllà de la seva història medieval, del seu pes cultural i de la seva activitat econòmica, té també noms que han mirat més enllà, que han somiat a escala universal En temps d'hiperconnexió i descobriments científics accelerats, és bo recordar que fa més de cent anys un vigatà ja va aixecar els ulls i es va perdre en les estrelles
Josep Pratdesaba i Portabella ja no només és un nom inscrit en la història de Vic És una part del cel
Editoridirector:Xav Ruiz
Maquetacióiimpressió:graficvccom
Administració:Marta Angada
Redactors:Cara Arguimbau Miquel S Molist Badiola
Elisabet Jorquera Aradna Jutgar i varis
Dipòsitlegal:B 18552-2014
Telèfon:655 45 42 33
Mail:info@arevstadeviccat
www revistadevic cat


@revistadevic


LA PORTADA


LA RECEPTA

VIDA EN ORDRE REALITATS DE VIC LLIBRES




Els Llibres
EL GRAN DESORDRE
L'escriptora vigatana M Dolors Farrés ens transporta a la Catalunya dels segles XIV i XV amb El Gran Desordre, una noveŀla que ens endinsa en la vida del monestir de Sant Llorenç, situat a les profundes Guilleries osonenques L'obra retrata amb cruesa i sensibilitat el declivi d’aquest priorat i les lluites internes que el sacsegen, alhora que ens ofereix una mirada sobre la societat de l’època i el paper de la religió en un temps de canvis i incerteses
Un context històric ple de tensions
La noveŀla segueix la vida de Jacme de Querós, un dels protagonistes de L’hora quieta, noveŀla prèvia de l’autora A través d’ell, el lector descobreix les tensions polítiques, religioses i socials que travessen el monestir, convertit en un microcosmos de la societat medieval catalana No només és un relat sobre monjos i clausura, sinó també una història d’intrigues lluites pel poder i personatges femenins que desafien el destí que la societat els ha imposat
A més de la vida dins del monestir, Farrés també dibuixa un retrat de les dones de diferents estaments socials que lluiten per obrir-se camí en una societat dominada pels homes Malgrat les seves limitacions, algunes d'elles aconsegueixen desafiar el destí que semblava escrit per a elles
Una continuació sòlida i independent
Tot i que El Gran Desordre forma part d’un univers narratiu que comparteix escenaris i personatges amb El Càstig i L’hora quieta, es pot llegir de manera independent L’autora construeix una noveŀla sòlida i accessible per a qualsevol lector interessat en la ficció històrica, sense necessitat de conèixer les obres anteriors
Un dels personatges que reapareix és Galzeran de Monsingle, un metge que ja havia tingut un paper rellevant en les noveŀles prèvies i que, segons avança la sinopsi, tindrà un paper sorprenent en aquesta nova entrega
M. Dolors Farrés, una veu destacada de la narrativa històrica
M Dolors Farrés (Vic, 1962) és una escriptora i periodista amb una llarga trajectòria Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar durant anys en el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Entre les seves obres destaquen El monestir de l’amor secret (2008), finalista del Premi Sant Jordi, i El Càstig (2007)
Amb El Gran Desordre Farrés confirma la seva habilitat per noveŀlar la història oferint una narració absorbent i ben documentada, que capta amb mestria l’esperit de l’època i les inquietuds dels seus personatges

BENVOLGUDA SENYORA CHRISTIE
La reconeguda escriptora Núria Pradas
Andreu ens ofereix una nova noveŀla que ret homenatge a la gran Agatha Christie, la mestra indiscutible del gènere del misteri
Amb una trajectòria literària consolidada i més de cinquanta obres publicades Pradas ens transporta a l’Anglaterra de la postguerra amb una història plena d’intriga, secrets i crims per resoldre
La protagonista d’aquesta noveŀla és Emma Marbury, una dona que, després de la Segona Guerra Mundial, hereta la llibreria de la seva tia Pennelope Brent a Dartmouth, Devon En un intent de reconstruir la seva vida, es veu immersa en una sèrie d’esdeveniments inesperats que la porten a descobrir una relació oculta entre un crim local i un dels casos més infames de la història britànica
El gran atractiu d’aquesta noveŀla és la participació de la mateixa Agatha Christie en la investigació Amb la seva ajuda, l’Emma haurà d’endinsar-se en una trama plena de secrets, mentides i ombres del passat A mesura que les pistes surten a la llum, la veritat esdevé cada cop més perillosa
Aquesta història és molt més que un simple misteri: és un homenatge a l’estil de la reina del crim, amb una ambientació cuidada i una narrativa que atrapa el lector des de la primera pàgina
Núria Pradas Andreu, una trajectòria impecable Nascuda a Barcelona, Núria Pradas Andreu és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Durant anys, va exercir com a professora de secundària, però la seva passió per la literatura la va portar a dedicar-se plenament a l’escriptura Inicialment, es va centrar en la literatura infantil i juvenil un gènere en què ha publicat més de cinquanta obres
El Premi Carlemany 2012 per l’obra Sota el mateix cel li va obrir les portes de la narrativa per a adults A partir d’aquell moment, va escriure noveŀles tan reconegudes com La noia de la biblioteca (2014), Somnis a mida (2015) traduïda a més de vuit llengües i amb més de 20 000 exemplars venuts a Alemanya i L’aroma del temps (2017)
El 2020 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la noveŀla Tota una vida per recordar, traduïda a l’alemany i al portuguès, entre altres idiomes
Una lectura imprescindible per als amants del misteri
Amb aquesta nova obra, Núria Pradas aconsegueix captivar els lectors i consolidar-se com una de les grans autores del panorama literari català La seva capacitat per construir històries fascinants i recrear amb mestratge ambients històrics la converteixen en una autora imprescindible
Si ets amant del misteri, de les trames plenes d’intriga i de l’estil inconfusible d’Agatha Christie, aquesta noveŀla t’atraparà des del primer moment


La brúixola del Cel
per Cristina Señé
Benvingut/da a la Brúixola del Cel. Aquí trobaràs informació mensual sobre els principals moviments astrològics, perquè puguis posar aquest coneixement a favor teu. Desitjo que t’ajudi a equilibrar la brúixola del teu interior amb la del teu exterior i aconseguir apropar-te al tresor del teu benestar
- Quins són els trànsits planetaris més destacats del 15 de Febrer al 15 de Març?
El 18 de febrer, el Sol passarà del signe d’aire, Aquari, al signe d’aigua, Peixos, marcant un canvi energètic Aquest trànsit ens convida a fluir amb les emocions, deixar anar càrregues pendents i abraçar la intuïció És el moment de connectar amb la nostra sensibilitat i percebre la bellesa en allò intangible.
A finals de mes, el 28 de febrer, el Sol i la Lluna es trobaran en el signe de Peixos Serà un dia ideal per plantar la llavor del canvi que desitges en l’àmbit de la connexió emocional, els somnis, els ideals i les relacions sinceres
Aquesta Lluna marcarà l’inici de la temporada d’eclipsis, obrint noves portes a la transformació
El 14 de març, la Lluna brillarà plena en el signe de terra, Verge Amb el Sol a Peixos i els nodes enmig, es formarà un eclipsi de Lluna Els eclipsis porten nous missatges i canvis de rumb L’energia d’aquest ens convida, en termes generals, a alliberar emocions reprimides que poden causar-nos mals de panxa o fer-nos carregar un pes innecessari a la motxilla
Respira profundament i permet que els canvis flueixin a la teva vida Allibera emocions i deixa anar allò que ja no encaixa amb la teva nova versió
Connecta amb els teus somnis i les persones des de l’emoció i l’amor, no des de la por ni el control
Creus que ha arribat el moment de pesar menys i fluir més? La flexibilitat i la confiança són la clau per transitar la incertesa d’aquests dies
-A quin signe Zodiacal entra el Sol aquest mes, i per tant és el seu aniversari?
El dia 18 de febrer, el Sol entra en el signe de Peixos, on hi estarà fins al 20 de març Feliç nova volta al Sol a totes les persones nascudes entre aquestes dates!
Peixos:
És un signe d’aigua, d’energia mutable i el dotzè del zodíac
L’energia del Sol en aquest signe ens convida a ser empàtics, flexibles, a escoltar la nostra intuïció i a expressar les nostres emocions
Qualitats que les persones amb una gran energia pisciana coneixen molt bé Aquest signe també es distingeix per la seva creativitat, sensibilitat i capacitat d’adaptació a diferents situacions
CristinaSeñé,expertenintelligència emocional,màsterencoaching personal,psicologiaholísticaiAstrologia Psicològica
Sivolsmésinformació empots escriurea: latevaferidaeslaclauquiron latevaferidaeslaclauquiron@outlookes 722456801
-Alguns personatges famosos que han nascut amb el sol a Peixos:
Rihanna (20 de febrer) - Cantant
Brian Littrell (20 de febrer)Cantant (membre dels Backstreet Boys)
Drew Barrymore (22 de febrer)Actriu
Ana Mena (25 de febrer)Cantant
Bon Jovi (2 de març) - Cantant
Alfred García (14 de març)Cantant (exconcursant d’Operación Triunfo)
Que tinguis un feliç mes, i gaudeixis de la riquesa en les connexions emocionals profundes i transparents!
- I la Lluna, a quins signes estarà del 15 de Febrer al 15 de Març?
Que tinguis un feliç mes, i gaudeixis de la riquesa en les connexions emocionals profundes i transparents!
Preguntes frequents : ‘Si dius que la Lluna està en aquest signe i jo no soc aquest signe, que vol dir ? Doncs, tots tenim els 12 signes en la nostra carta natal ( mapa que es genera el moment de néixer) Hauràs de mirar on correspon en la teva carta natal aquest signe, per saber la seva influència en l'àmbit personal





RealitatsdeVic
per Miquel dels Sants Molist Badiola
Josep Maria Sert vist en l’actualitat (II)
Seguint amb l’evolució del Ple de 2 de desembre de 2024, ara descriuré les intervencions de la resta de grups polítics que, o bé es van abstenir, o bé van votar en contra ERC no valorà ni positivament, ni negativa el paper de Sert en la història de Vic, per tant, s’abstingué
El Sr Arnau Martí, representant de Vic en Comú Podem, també va votar en el mateix sentit, però feu una petita intervenció de la qual n’extrec algun paràgraf:
«No acabem d’entendre aquesta moció, ni què significa i jo crec que una gratuïtat que no sé si té sentit que a les 10 del vespre després de tantes hores que dediquem a discutir sobre això ( ) però, sí que és veritat, que jo no soc partidari moltes vegades de barrejar obra i artista ( ), té una obra incommensurable, brutal i que, a més a més, era d’aquesta ciutat i que aquesta ciutat en té molta Però també, una altra realitat, que aquest Sr va ser un franquista i col•laboracionista en els pitjors anys d’aquest país i de l’Europa feixista, durant molt de temps Per tant, la realitat és aquesta Per tant, jo el que els hi demanaria és que ens estalviem temps en presentar mocions que realment són xocolata del lloro »
Finalment, els únics que votaren en contra de la moció van ser el/les tres regidor/es del partit polític, CUP Vic La seva portaveu en aquests assumptes, Sra Susana Vives, va fer la següent exposició:
«Nosaltres entenem que sent Vic una ciutat plena d’obres de Sert i sent el 150 aniversari no calia aquesta moció ja que és obvi que aquest ajuntament s’adherirà als reconeixements que li facin
Dit això, deixant de banda l’obra de l’autor és un tema complicat, per cert, i força discutible i que generaria un debat que no volem obrir, es tractaria de fer reconeixements públics a l’autor i nosaltres diem i així ho demostra la història que el senyor Josep Maria Sert va ser un feixista, que, d’entre d’altres perles, a l’any 1937 va signar un manifest d’adhesió dels intel•lectuals francesos a Franco Un manifest rubricat per artistes de la França reaccionària partidària de “l’alzamiento”
De l’any 44 a 45 hi va haver informes que van acusar a Sert i el seu xofer de passar documentació confidencial nazi des del París ocupat fins a la seu creada pel govern col•laboracionista de Vichy aprofitant la valisa diplomàtica del Sr Sert No farem menció de més dades, l’hemeroteca és àmplia la poden buscar vostès mateixos
Resumint, aquest ajuntament ha de ser molt conscient que quan s’utilitza l’eslògan “Vic, ciutat de Sert”, està seguint el fil conductor de l’ajuntament de l’any 1945 que durant les èpoques més fosques del franquisme va nomenar Sert fill adoptiu de la ciutat i li va concedir la medalla d’argent
Nosaltres, òbviament, no votarem a favor de cap moció que presenti un personatge feixista en aquest consistori i molt menys una que honori una altra figura feixista com era Josep Maria Sert » Vistes les intervencions de cada grup polític del Ple, faré una exposició defensant la figura d’aquest decorador És ben fàcil “atacar” a un mort, tal com ha fet la CUP al desqualificar-lo titllant-lo dues vegades de “feixista” sense un estudi ben profund de la seva vida Se’m ha acudit que, abans de fer aquest estudi, calia cercar al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans el seu significat exacte Diu així:

Feixisme: Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l'exaltació del nacionalisme i per l'eliminació violenta de l'oposició política i social Vista aquesta definició, està clar que no correspon aquest qualificatiu als personatges acusats Qui conegui tan sols una mica la figura de Sert sabrà que no té res a veure amb les seves aptituds En 15 anys que porto investigant tot el que envolta al nostre muralista, no he llegit cap document que l’acusi amb aquest adjectiu de manera despectiva És de suposar que la informació que fonamenta aquesta acusació l’han extret del «Diccionari d’espies», llibre escrit per Xavier Juncosa Una observació: us heu oblidat d’esmentar a aquest escriptor i citar les fonts d’on s’ha extret la informació Per acusar, s’han de aportar documents fidedignes que recolzin les vostres teories En l’àmbit literari cometríeu un plagi amb les corresponents sancions L’esforç d’escriure un llibre s’ho val Per curiositat, m’he llegit les pàgines 327, 328 i 329 d’aquest llibre, que son les corresponents a Josep Maria Sert i, en elles, no surt el terme “feixista” per enlloc Tampoc s’esmenta una acusació directa al muralista; simplement es diu que «el contraespionatge francès a Barcelona feu cinc informes sobre Sert i el seu xofer entre el 13 d’octubre de 1944 i el 14 de març de 1945 ( )» i «( ) que els darrers viatges de MIRAUT a Barcelona els feia sol perquè SERT ja estava a Barcelona, malalt, on acabaria morint el 27 de setembre d’aquell mateix any » (Juncosa 2024, 328) A més, no heu realitzat un bon resum de les pàgines El mateix Juncosa el fa tot dient, «d’aquests interessants informes del CE (contraespionatge) francès a Barcelona podem deduir alguns fets que ens semblen importants: primer, que el xofer de SERT era
completament autònom en els seus viatges entre París i Barcelona, molts dels quals, ja sense SERT com a viatger; segon, que el xofer de SERT connectava els serveis d’intel ligència alemanys a Barcelona amb algun agent alemany que devia viure en la clandestinitat o, tal vegada, que estava protegit per l’ambaixada espanyola; i tercer, que el SNF (Secours Nationale Français) de Barcelona continuava mantenint algun tipus de correspondència amb algú que desconeixem de París i que devia mantenir-se en l’anonimat » Com podeu veure, tot i que a Sert se l’afegeix en el llistat dels 1 000 espies, les explicacions d’aquestes tres pàgines esmentades en el paràgraf anterior, no impliquen a Sert, sinó al seu xofer, Fernand MIRAUT, qui actuaria per ell sol Però, fins i tot acusant a aquest últim senyor, tot són hipòtesis i no es mostren els continguts dels documents secrets hipotètics que duia al cotxe Potser serien simples encàrrecs de compra de productes de menjar que a Alemanya no tenien, potser cartes d’amor entre parelles allunyades, o invitacions per anar a un teatre
El que està clar és que el muralista, en aquells moments, estava obsessionat en acabar la decoració de la Catedral de Vic i, si ho ajuntem amb la lesió a les vies biliars que tenia i provocà una intervenció quirúrgica, realitzada a París el mes de juliol de 1945, no crec que tingués interès en “fer d’espia” en aquesta situació si és que alguna vegada ho hagués estat. A més, tenia la vida solucionada, econòmicament parlant, des del seu naixement
A part de «Diccionari d’espies», a la Biblioteca Pilarín Bayés, també vaig demanar en préstec el llibre «Fernand-Joseph Sautès – Periodisme i extrema dreta entre la França col laboracionista de Pétain i l’Espanya de Franco», també escrit per Xavier Juncosa En les seves 824 pàgines, no apareix en cap el nom de Josep Maria Sert ni el de Fernand Miraut
(continuarà)

Vida en ordre

Després del Caos per Carla Arguimbau

Quantes vegades hem sentit o dit: tu tens la síndrome de Diògenes!
Se'n fa broma, o més aviat s'ha convertit en una expressió acceptada La connexió entre la síndrome i el filòsof grec és curiosa i jo diria que força irònica, ja que Diògenes era conegut per la seva vida simple i el seu rebuig a les convencions socials, la qual cosa el va portar a viure en un barril Vaja, que més minimalista no es pot ser!, la seva filosofia es basava en la cerca de la virtut i la llibertat, mentre que les persones amb la síndrome de Diògenes experimenten un gran sofriment i deterioració de la seva qualitat de vida Jo mateixa havia utilitzat aquesta expressió en més d'una ocasió a la lleugera i entre riures, fins que vaig iniciar la meva formació com a organitzadora professional Ara entenc i soc conscient del dolor i sofriment que el caos pot aportar a la teva vida, de fet és un tema que em fascina i en el qual he aprofundit la meva formació (i continuaré fentho) perquè considero necessari que hi hagi professionals preparats per acompanyar a persones amb aquest tipus de problemàtiques Avui us vull explicar una mica, quins són els principals problemes derivats del desordre i com identificar-los, ja que el famós Diògenes segurament no, però molts altres et poden haver passat per alt i està bé saber si un familiar està transitant alguna d'aquestes situacions, o tu mateix estàs trepitjant línies.
Síndrome de Diògenes
(En realitat anomenat Trastorn d'acumulació compulsiva)
La ironia de la síndrome de Diògenes és palpable: mentre el filòsof grec buscava la llibertat en la simplicitat, els qui porten el seu nom es veuen empresonats per un caos autoinfligit. És un trastorn psicològic, i com a tal els professionals de l'ordre no podem intervenir, cal l'ajuda de professionals de la salut mental entre altres. Solen ser persones amb deteriorament cognitiu o
demència. Presenten un abandonament extrem de la cura personal El seu entorn social sol ser aïllat o desestructurat i no solen ser conscients del seu problema.
Tot i ser el més conegut, és segurament el menys comú Així que anem a terrenys més freqüentats?
Consumidor frenètic
Per desgràcia en la societat que vivim, cada vegada més consumista i autocomplaent aquest problema s'està estenent a un ritme descontrolat, només cal veure la problemàtica mediambiental que genera el consum de roba, per exemple.
Són persones que compren per impuls i en grans quantitats Sovint la casa acaba semblant un basar, els armaris atapeïts, coses per tot arreu... no sempre acumulen però és comú Produeix problemes a casa i en l'àmbit econòmic, evidentment
Acumulació excessiva
Lluny de ser una elecció, es converteix en una càrrega que impedeix gaudir de la vida
Poden ser compradors compulsius, però també persones que arrepleguen de tot Els hi costa molt llençar o despendre's i guarden des de coses sense valor com caixes buides i objectes trencats fins a coses per estrenar que mai arriben a utilitzar, solen tenir moltes coses duplicades i només de pensar a despendre's d'elles els hi ocasiona angoixa
Aferraments emocionals
Hi ha persones que acumulen perquè creen un vincle amb els objectes, és normal que en fem, per exemple l'anell de casada té més valor sentimental que monetari; ara bé, si li atorguem un significat emocional a tot, esdevé un problema
Un cas en el qual això és molt comú és en el dol, totes les pertinences del nostre ésser estimat que ja no hi és es converteixen en tresors Sovint acaben vivint en santuaris on tot té un valor i un significat, la càrrega emocional és molt alta i no permet avançar
No sempre ha d'anar vinculat a un dol, de vegades hi ha persones que generen aquest vincle i dependència a les seves pròpies coses o per exemple a les coses de quan els fills eren petits
Desorganització crònica
La desorganització cònica es força complexa, es mereix un article per poder aprofundir, però avui només repassarem algunes característiques. Les persones amb desorganització crònica són conscients que hi ha un problema Volen tenir ordre, però són incapaços de mantenir-lo. La clau és la cronicitat, és a dir, es posa ordre, però el caos torna
La seva manera de veure l'organització és diferent, no és que siguin mandrosos, és que la seva visió no és la convencional
Ha de quedar clar que no és una malaltia, sinó una manera diferent de funcionar, per tant, no es pot "curar" però si podem trobar el sistema que connecta amb les necessitats que té aquella persona Podem aconseguir l'ordre, però cal més creativitat per aconseguir-ho i més estratègies per mantenir-ho, una persona amb desorganització crònica aconsegueix superar-ho, però difícilment mantindrà la casa com si fos una revista.
Recordem que no és una malaltia, tot i que en casos ve acompanyat de dèficit d'atenció, TOC o depressió, no sempre ha de ser així.
Hi ha tres trets que han de tenir si o si per poder diagnosticar-ho.
1 estat recurrent de caos 2 present gran part de la seva vida 3 ha intentat solucionar-ho pel seu compte però no ho aconsegueix
ORDRE OBSESSIU
No sé si està tipificat, però jo mateixa ho he viscut i sé quant de dolor provoca per això l'he volgut incloure
Per mi, era una necessitat imperiosa de veure tot perfecte i de controlar absolutament tot el que tingués impacte directe sobre mi
M'era impossible estirar-me a mirar una sèrie o fer una migdiada si la cuina no estava impecable o si veia una mica de pols als vidres Tot havia d'estar en perfecta simetria i em passava moltes hores netejant i intentant mantenir aquella casa de revista, que evidentment era irreal i nociva Durant molt temps no era conscient del problema que suposava tant per mi com per la meva família, perquè anava en pilot automàtic
No sé quan va ser el punt d'inflexió, crec que rere una crisi vital molt grossa que va donar origen a vida en ordre, en començar a analitzar el que tenia, el que feia i sentia des d'un punt de vista més conscient em va ajudar a sortir d'aquella espiral
Si vius una situació similar, comença a demanarte el perquè, perquè ho fas, perquè ho necessites, què passaria si canviessis d'actitud, i demana ajuda, tenim professionals que realment poden ajudar-nos a sortir del pou
Darrere de cada muntanya d'objectes, hi ha una història de dolor, solitud i, a vegades, de traumes passats La vergonya i la culpa sovint impedeixen que aquestes persones demanin ajuda, perpetuant un cicle d'aïllament i deterioració Professionals de salut mental com organitzadors professionals estem aquí per ajudar a transitar aquestes etapes i dificultats, si algun dels problemes que acabes de llegir t'ha fet sonar una campana d'alarma, no esperis, deixa't ajudar per sortir-ne, ja que com sempre dic, una casa endreçada no et donarà la felicita, però una caòtica te la pot robar

Vic tindrà un noucentre
d’educació de secundària
el curs 2025-2026
La ciutat de Vic comptarà amb un nou centre d’educació secundària a partir del curs 2025-2026 que assumirà els estudis d’ESO i Batxillerat actualment impartits a l’Institut de Vic Aquest canvi es deu al fet que l’edifici de l’institut es convertirà en un centre específic de Formació Professional (FP), responent a la creixent demanda d’aquests estudis L’anunci el va fer la consellera d’Educació Esther Niubó, en una roda de premsa a la capital d’Osona No obstant això, encara no s’ha determinat la ubicació exacta del nou centre tot i que s ’estan valorant diverses opcions Una de les ubicacions més probables és la carretera de la Guixa, un emplaçament que ja ha estat considerat en altres projectes educatius de la ciutat
UncanviperpotenciarlaFormacióProfessional
La decisió de separar l’ESO i el Batxillerat de l’actual Institut de Vic respon a una estratègia del Departament d’Educació per reforçar la Formació Professional (FP), que cada cop compta amb més demanda La Generalitat considera prioritari potenciar aquest tipus d’ensenyament per tal de donar resposta a les necessitats del mercat laboral i garantir que els alumnes tinguin una formació més adaptada a les necessitats actuals de les empreses
Aquest nou centre de secundària conviurà amb l’Institut
de Vic durant un període de transició, fins que es completi el procés de transformació de l’edifici actual en un centre d’FP La previsió és que en tres anys l’Institut de Vic deixi d’impartir ESO i Batxillerat i es dediqui exclusivament a la Formació Professional
Pressupostiexecuciódelprojecte
Pel que fa als pressupostos la Generalitat ja ha previst una partida per finançar aquest nou centre, però encara no s’han concretat terminis definitius per a l’execució del projecte L’Ajuntament de Vic treballarà conjuntament amb el Govern per definir tots els detalls i garantir que el nou centre estigui operatiu a temps per acollir els alumnes afectats pel canvi

La consellera Niubó va destacar que la prioritat és que cap alumne quedi desatès durant la transició, i que s ’està planificant perquè el canvi es faci de manera esglaonada i sense perjudicis per a les famílies
Reduccióderàtiosinousprojecteseducatius
En paraŀlel a aquest canvi, el Departament d’Educació també va anunciar una reducció de les ràtios a les escoles públiques catalanes A partir del curs vinent, hi haurà 83 grups menys d’ESO en el sistema públic, una mesura que s ’atribueix al descens de la natalitat
Niubó va explicar que aquesta mesura permetrà millorar l’atenció als alumnes i reduir la pressió sobre les aules, fent que el sistema educatiu sigui més eficient
Es preveu que un 98% dels grups de primària i ESO es mantinguin amb menys de 25 alumnes per classe, mentre que a l’FP s ’ajustaran les ràtios per adaptar-se millor a les necessitats del sector
Unfuturcentreadaptatalesnovesnecessitatseducatives
Amb aquest projecte, Vic es prepara per una reorganització del seu sistema educatiu, que busca donar resposta als canvis en la demanda d estudis i garantir que els estudiants puguin accedir a una formació de qualitat, tant en educació secundària com en FP L’Ajuntament i la Generalitat continuaran treballant per definir els detalls d’aquest nou institut, que permetrà descongestionar l’Institut de Vic i adaptar-lo plenament a la Formació Professional, un àmbit cada cop més rellevant en el panorama educatiu actual
Nou Vigatá il.lustre: Josep Pratdesaba i Portabella

El passat dilluns 20 de gener, la ciutat de Vic va retre homenatge a l'astrònom i divulgador Josep Pratdesaba i Portabella amb el seu nomenament com a Vigatà Iŀlustre L'acte, que es va celebrar a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic a les set del vespre, va comptar amb la presència de l'alcalde, Albert Castells, lestudós Carles Costa i Anna Alsina, familiar del reconegut científic
Aquest reconeixement pòstum, el màxim que pot concedir la ciutat, coincideix amb el 58è aniversari de la seva mort i ha tingut una gran acollida ciutadana La cerimònia va incloure la projecció d'un vídeo gravat en 8 mm que recull imatges de Pratdesaba i la descoberta d'un retrat realitzat per lartista Ferran Sanz, que s'incorporarà a la Galeria de Vigatans Iŀlustres de la mateixa Sala de la Columna
Nascut a Vic l'agost de 1870 i traspassat el gener de 1967, Josep Pratdesaba i Portabella va mostrar des de ben jove una gran passió per l'astronomia A l'edat de quinze anys ja investigava el cel i, el 1909, va fundar el seu primer observatori a la casa familiar del número 43 de la Plaça Major Posteriorment va instaŀlar un segon observatori al carrer de l'Escola, dotat d'una cúpula de ferro de 4,5 metres de diàmetre, que encara avui forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat
La seva tasca en el camp de l'astronomia el va convertir en una figura de referència a nivell acadèmic L'any 1950, la Comissió Lunar Internacional, vinculada a la British Astronomical Association, va decidir batejar un cràter de la Lluna amb el seu nom, un honor reservat a pocs científics
A més de la seva activitat com a astrònom, Pratdesaba va fundar la Societat Astronòmica de Barcelona, va exercir com a professor de física al Seminari de Vic i va impartir nombroses conferències a diverses entitats de la ciutat, especialment al Centre Excursionista El seu llegat com a divulgador científic perdura en el temps, i el seu nom continua sent recordat i honorat en cercles acadèmics internacionals
L'acte va concloure amb la descoberta del retrat de Josep Pratdesaba, que quedarà exposat a la Galeria de Vigatans Iŀlustres, al costat de figures històriques com Guillem de Montrodon, Jaume Balmes, Joaquim Salarich, Maria Àngels Anglada, Martí Genís i Aguilar, Jaume Collell i Maria Dolors Orriols aquesta última distingida abans de Pratdesaba
Amb aquest homenatge Vic ha volgut reconèixer la figura d'un home que va dedicar la seva vida a l'estudi del cosmos i a la divulgació de la ciència, consolidant-se com un dels grans noms de la ciutat i de l'astronomia catalana

La recepta: Botifarra d'ou amb mongetes del ganxet

Al mes de febrer, la comarca d'Osona celebra el Dijous Llarder, una festivitat tradicional que marca linici del Carnaval Durant aquesta diada, és costum consumir embotits com la botifarra d'ou la botifarra negra i la cansalada A continuació et proposo una recepta típica dOsona per a aquesta època: Botifarra d'ou amb mongetes del ganxet
Ingredients:
4 botifarres d'ou artesanes
400 g de mongetes del ganxet cuites
2 grans d'all
Oli doliva verge extra
Sal i pebre al gust
Preparació:
Escalfa una paella amb una mica doli doliva a foc mitjà 1
2
Punxa lleugerament les botifarres d'ou per evitar que esclatin i coŀloca-les a la paella Cou-les durant uns 5-7 minuts per cada costat fins que estiguin daurades i calentes per dins Un cop cuites, retira-les i reserva-les
3
4
A la mateixa paella afegeix una mica més d'oli si cal i sofregeix els grans d'all picats fins que estiguin daurats
Incorpora les mongetes del ganxet cuites a la paella remenant suaument per evitar que es trenquin Salpebra al gust i deixa que s 'escalfin durant uns minuts
Serveix les botifarres dou acompanyades de les mongetes saltejades 5
Aquest plat és una mostra de la rica tradició gastronòmica d'Osona durant el mes de febrer, coincidint amb les celebracions del Dijous Llarder Pots trobar botifarres dou artesanes en establiments locals com Can Codina de Taradell, coneguda per la seva botifarra d'ou de qualitat
Gaudeix d'aquest plat tradicional i celebra les festes amb els sabors autèntics de la comarca!
El Dijous Llarder també conegut com a Dijous Gras és una festivitat que marca l’inici del Carnaval i està profundament arrelada a la gastronomia i la cultura popular catalana A Osona, terra d’embotits i productes de qualitat, aquest dia es viu amb especial intensitat, destacant el consum de la tradicional botifarra d’ou, la botifarra negra i la cansalada
Orígenshistòricsdelafestivitat
La celebració del Dijous Llarder prové de costums ancestrals que barregen influències paganes i cristianes: Influència pagana: Des de l'antiguitat, moltes cultures europees celebraven festes d’abundància abans d’un cicle de privacions Aquests rituals estaven relacionats amb la fi de l’hivern i l'arribada de la primavera, moments en què es festegava amb grans banquets Influència cristiana: Amb la instauració de la quaresma cristiana que marca 40 dies de dejuni i abstinència abans de la Pasqua, el Dijous Llarder es convertí en el dia per gaudir dels aliments prohibits durant aquest període, especialment la carn i els greixos El nom de la festivitat reflecteix aquesta tradició gastronòmica: "Llarder" prové de "llard", el greix de porc que es feia servir per cuinar molts dels plats tradicionals, mentre que "Gras" fa referència a la natura contundent dels menjars que es consumeixen durant aquesta jornada
ElDijousLlarderaOsona:unafestadesabor
Osona, coneguda per la seva producció d’embotits artesanals, celebra el Dijous Llarder amb una gastronomia que destaca per la qualitat i el sabor autèntic Els productes estrella d'aquest dia són:
Botifarra d’ou: Elaborada amb carn de porc i ou aquest embotit esdevé l’autèntic protagonista de la diada
Botifarra negra i cansalada: Són altres clàssics de la gastronomia osonenca, ideals per combinar amb pa amb tomàquet o mongetes del ganxet
Coques de llardons: Aquest dolç tradicional també té el seu espai en la celebració, aportant un toc cruixent i llaminer
A més de gaudir d'aquests plats a casa, moltes escoles i empreses celebren el Dijous Llarder fent sortides a la natura, on es comparteixen àpats en companyia d’amics i familiars
Una tradició que es manté viva
Malgrat l’evolució dels costums, el Dijous Llarder continua sent una festa molt arrelada a Osona Els mercats i xarcuteries locals ofereixen productes artesans de gran qualitat, assegurant que la tradició es mantingui viva d’una generació a l’altra
Així doncs, si encara no heu tastat la botifarra d’ou o no heu celebrat aquesta festa com cal, aprofiteu l’ocasió per gaudir d’un bon àpat i recordar que a Osona la gastronomia és també una manera de celebrar la nostra cultura!


