BONES FESTES
Arribem a l'últim mes de l'any, un moment en què els carrers s'iŀluminen amb l'escalfor de les llums de Nadal i els cors s'omplen d'esperança i bons desitjos
Aquesta portada de la Revista de Vic és un homenatge a l’esperit de Nadal, amb unes delicades figures que simbolitzen l’amabilitat i la màgia d’aquesta època
Els petits detalls, com els angelets amb vestits acuradament elaborats i les decoracions que conviden a somiar, ens recorden la importància d’aturar-nos, mirar enrere i agrair el camí recorregut durant l’any La llum, tan simbòlica en aquests dies, ens guia cap a moments de felicitat compartida i ens inspira a construir un futur ple de nous propòsits
En aquest número especial, celebrem el Nadal amb tota la seva esplendor: des de les tradicions més arrelades fins a noves propostes que faran d’aquestes festes un record inoblidable També us oferim idees per regalar amb cor, com ens suggereix la campanya del restaurant Goitallops, una invitació a compartir moments al voltant d’una bona taula
Vic, amb la seva rica cultura i la seva bellesa hivernal, es converteix en el marc perfecte per viure la màgia del desembre i començar el nou any amb entusiasme
Us convidem a descobrir tots els racons i activitats que omplen de vida la ciutat durant aquestes dates
Gràcies per compartir aquest any amb nosaltres
Que aquesta temporada nadalenca us porti llum i felicitat i que el 2024 sigui ple de salut, èxits i moments meravellosos
Bon Nadal i feliç any nou!
L’equip de la Revista de Vic
Editoridirector:Xav Ruiz
Maquetacióiimpressió:graficviccom
Administració:Marta Angada
Redactors:Cara Arguimbau Miquel S Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutgar i varis
Dipòsitlegal:B 18552-2014
Telèfon:655 45 42 33
Mail:info@arevstadevccat www.revistadevic.cat
@revistadevic
LA RECEPTA LA PORTADA
Els Llibres
LA SAGA DELS LONGEUS - LA VELLA FAMÍLIA
En Iago del Castillo és un carismàtic i atractiu longeu de 10 300 anys d’edat amb un cervell prodigiós Però quan un matí es desperta a San Francisco, lluny de casa seva a Santander, no és capaç de recordar ni el seu nom ni els detalls de la misteriosa investigació que l’ha portat fins allà, una investigació amb què pretén desxifrar per què ni ell ni els altres membres de la seva família envelleixen
Però ni en Iago ni l’Héctor, el seu pare, tenen intenció de compartir-ne els resultats; són conscients dels riscos i el patiment que implica la seva forma de viure Són els seus germans Jairo (un conflictiu escita de gairebé 3 000
ULLS DE FOC
L’Alícia ha viscut tota la seva vida a Barcelona amb la seva madrastra, que es va casar amb el seu pare vidu quan ella era un nadó El pare va desaparèixer quan ella només tenia dos anys i des de llavors ningú no n'ha tornat a tenir notícies La madrastra treballa de professora i no tenen més família
El dia del seu quinzè aniversari, la madrastra decideix anar-ho a celebrar a Gurb, un petit poble d’Osona, a on commemoren el centenari de Les Escoles a on havia treballat de jove L’Alícia s'enrabia, perquè volia celebrar l’aniversari al Tibidabo amb les amigues, però al final no té més remei que acompanyar-la
A Gurb, l’Alícia descobreix que té un padrí del qual ningú no li havia parlat Un padrí que sap fer un conjur que li permet viatjar en el temps! I si pogués utilitzar aquest poder per retrobar-se amb el seu pare desaparegut?
anys) i Kyra (una celta de 2 500) que, cansats de transitar sols a través dels segles i farts d’haver d’enterrar els seus fills, estan decidits a crear una estirp de longeus com ells
Al mateix temps, l’Adriana, una arqueòloga especialitzada en prehistòria, està disposada a aprofitar que el destí l’ha fet tornar al seu Santander natal per aclarir l’estrany suïcidi de la seva mare fa quinze anys
Des del principi, en Iago i ella senten una poderosa atracció l’un per l’altre, tot i que els dos provin d’ignorar-la
Quan el padrí se ’ n va a dormir, l’Alícia repeteix el conjur, però alguna cosa surt malament i acaba perduda en plena època medieval! L’Alícia només volia celebrar el seu quinzè aniversari amb les amigues Com ha pogut acabar atrapada tota sola en plena edat mitjana i envoltada de perills?! Per què el conjur l’ha portat al Gurb de 1373? Què té a veure allò amb el seu pare? Serà capaç de tornar al present? I si pel camí fos capaç de retrobar-se amb la seva mare biològica? I si tot el que creia saber sobre la seva vida fos mentida? Endinsa’t en «Ulls de foc»: una història de màgia, secrets i viatges en el temps
Descobreix el poder ocult rere dels ulls daurats de l’Alícia i acompanya-la en la seva recerca per desfer les injustícies del passat i salvar el futur Un llibre de fantasia i aventures per a lectors que, com la protagonista de la noveŀla, es troben immersos en una època de canvis, atrapats entre la infantesa i l’edat adulta: sense saber què volen encara, però decidits a descobrir-ho
La Banca Mòbil de Catalunya arriba a la Catalunya Central
La Banca Mòbil de Catalunya avança en el seu desplegament amb l’objectiu de garantir la inclusió financera i la igualtat d’oportunitats a tota la població. Des d’aquest mes de desembre, el nou servei itinerant de la Generalitat ja circula per les set comarques centrals de Catalunya: Anoia, Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona i Solsonès.
En total, 84 municipis, 69 dels quals no havien tingut mai oficina bancària, rebran la visita, com a mínim un cop al mes, de les oficines mòbils de CaixaBank i Caixa Enginyers. Tret del Solsonès, on només operarà CaixaBank La iniciativa permetrà que els gairebé 46.000 habitants d’aquestes poblacions puguin fer tràmits relacionats amb les seves finances de manera presencial i individualitzada sense haver-se de desplaçar Així, per primer cop, tots els municipis de la Catalunya Central podran disposar de serveis bancaris al seu terme.
Fins ara, no tenir accés als serveis financers al lloc de residència obligava els veïns i les veïnes d’aquests municipis a anar fins al poble més pròxim amb oficina bancària o caixer automàtic per fer gestions tan habituals com retirar o ingressar diners. En aquest sentit, la consellera d’Economia i Finances, Alícia
Romero, subratlla que “la Banca Mòbil de Catalunya respon a la voluntat del Govern que visquis on visquis, siguis d’on siguis, puguis tenir els mateixos serveis”.
Atenció personalitzada
Les oficines bancàries mòbils permeten realitzar tots els serveis propis d’una oficina bancària: retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament dels rebuts i els tributs als comptes bancaris, consultar moviments i saldo i obtenir extractes de comptes bancaris, entre d’altres A més, el servei prestarà una atenció personalitzada en la gestió tant dels comptes com d’altres productes bancaris i financers d’actiu, passiu i d’intermediació
Sota el lema "Cap municipi sense serveis bancaris", el projecte de la Banca Mòbil vol combatre l’exclusió financera i frenar el despoblament dels pobles més petits
Al web bancamobil gencat cat, els usuaris poden trobar informació de quina entitat portarà el servei al seu municipi, quins dies i quines hores passarà, quant de temps s’hi estarà i quines prestacions s’ofereixen. El projecte compta amb la participació activa dels ajuntaments
El Govern porta els serveis financers a una vuitantena de municipis d’aquesta vegueria que no disposen d’oficina bancària
que difonen la informació entre els seus veïns i veïnes
Més de 290.000 persones beneficiàries
Amb aquesta tercera fase del desplegament, la Banca Mòbil ja està present a 457 municipis de Catalunya que no tenen sucursal bancària i acosta els serveis financers a més de 290 000 habitants.
El servei es va estrenar el passat 17 de setembre a Girona i arribarà a tot Catalunya abans d’acabar l’any El mes de novembre va començar a circular per les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès i aquest desembre ja ha arribat a la Catalunya Central, Barcelona, Lleida, l’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre. En total, 13 oficines mòbils prestaran el servei arreu del territori.
Desaparició d’oficines bancàries
Des del 2008 a Catalunya han desaparegut gairebé tres de cada quatre oficines bancàries, un total de 5 961 Segons dades del Banc d’Espanya, fa catorze anys hi havia 8 155 oficines i el 2022 la xifra havia baixat fins a 2.194. Es tracta d’una tendència generalitzada a tot Europa que, en el cas de Catalunya, ha estat més intensa Mentre que el nombre d’oficines ha caigut un 41% a la Unió Europea i un 58% a l’Estat, a Catalunya el descens ha estat d’un 73%.
Per posar-hi solució, el Govern, conscient de la importància que tenen els serveis bancaris per a la ciutadania, ha posat en marxa aquest innovador sistema d’oficines bancàries mòbils equipades amb caixers automàtics i personal qualificat. Aquest servei, que no s’havia implantat mai a Catalunya, s’ofereix a 503 municipis, no només als que han perdut l’oficina bancària, sinó també a tots aquells que no n’havien tingut mai
Més informació: bancamobil.gencat.cat
La Banca Mòbil permet realitzar tots els serveis que fa una oficina bancària
Bones festes!
RealitatsdeVic
79è aniversari de la mort de Josep
Continuant amb l’explicació cronològica de la Revista de Vic del mes passat, el 29 de novembre de 1945 a les 10:45h, el cotxe fúnebre amb el cos de Josep Maria Sert va emprendre viatge des de Barcelona cap a Vic, seguit pels que transportaven als familiars del muralista, a membres de l’ajuntament i a vàries personalitats (Diario de Barcelona, 30/11/1945: 4). Arribaren a la Ciutat dels Sants a les 11:30h del matí Tot seguit es van reorganitzar els membres de la comitiva que portaven les restes de Sert i, poc després, ens trobem que el Bisbe Perelló, al Palau Episcopal, donà les condolences a la família del finat Tots junts es dirigiren a la Plaça de la Catedral cantant un respons fins a entrar al sagrat recinte Aquest cop, portaren el fèretre a les seves espatlles, cap a dins de la Seu, els senyors Gausa, Comeras, Noguera, Muñoz, Selva i Vall, operaris de la Catedral uns, i membres de l’Agrupació d’Artistes de Vic, altres Tot seguit, entraren a la Seu i dipositaren el taüt sobre un túmul, a la nau central, cobert per la bandera de la ciutat de Vic L’acte començà amb un solemne ofici de “Corpore insepulto” i seguí el seu curs enmig del cant, dirigit per Mn Rovira, del Réquiem de Perosi Com es pot observar en la fotografia de Brangulí, que havia d’ubicar-se a la portada del Diario de Barcelona de 30 de novembre, el temple estava totalment ocupat per nombrosos fidels, que volgueren retre un afectuós tribut a l’il lustre artista Si hi parem atenció, l’ordre de distribució de la gent es fixava pel sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta Estava ple de gom a gom i es que, a la cerimònia, es va sumar la població sencera de Vic ja que, per disposició de l’Ajuntament, el comerç havia de tancar les seves portes d’11:00h a 15:00 en senyal de respecte (Ausona, 30/10/1945: 2).
per Miquel dels Sants Molist Badiola
Maria Sert
i 150è del seu naixement (II)
Un cop acabat l’ofici, el seguici sortí de la Catedral per la porta principal, i entrà al Palau Episcopal, travessant el pati del mateix, per a, seguidament, dirigir-se al claustre gòtic i procedir a la inhumació de les restes de l’artista El dia abans, l’arquitecte municipal, senyor Gausa, buscant l’emplaçament adequat a la sepultura, descobrí la part superior d’un arc de mig punt corresponent a una de les portes del claustre de l’antiga Catedral romànica (DB, 30/11/1945: 4) Els qui van designar on havien de descansar les restes de Sert, van ser el Dr Alejos i el Dr Junyent (A, 30/10/1945: 2) Era un lloc ideal on, finalment, va rebre cristiana sepultura a les 13:00h Un cop acabada aquesta cerimònia el Bisbe resà un respons i es retirà a les seves dependències
Per acabar, el degà Sr Alejos, en nom del bisbe, de l’Ajuntament i de la ciutat de Vic, va donar les gràcies per la seva presència a totes les autoritats que s’havien desplaçat per assistir a la fúnebre cerimònia Sobre la sepultura es col locà una gran corona de flors costejada per l’Ajuntament de Vic, a la memòria de l’insigne artista A les 13:35h de la tarda es van concloure aquells actes (DB, 30/11/1945: 4) S’ha de dir també que l’Ajuntament de Vic, en sessió del dia 29 de novembre, va acordar atorgar-li, per unanimitat, el qualificatiu de “Fill adoptiu de Vic”, concedint-li la Medalla de plata de la ciutat. La dita “més val tard que mai” és ben adequada en aquest cas, tot i que Sert, segons les cròniques, ja estava al cas del futur nomenament
Però, prou de tristors! Retrotraiem-nos al dia del naixement de Josep Maria Sert, és a dir, 70 anys, 11 mesos i 6 dies enrere Poc després del 21 de desembre de 1874 el batejaren a l’església de Sant
Pere de les Puel les Segons relata Alberto del Castillo, en la biografia titulada “José María Sert Su vida y su obra”, la seva naturalesa física era poc forta i tenia el cor delicat pel que va necessitar cures especials quan era un nen i fins a la seva adolescència Per a enfortir-se, el metge li recomanà que anés a un dels pocs gimnasos que hi havia a Barcelona Un cop restablert va caure d’una escala tot trencant-se l’espatlla dreta i, en conseqüència, hagué d’utilitzar uns mesos el braç i la mà esquerra Aquesta circumstància, dintre de tot, li va anar molt bé perquè aprengué a utilitzar les dues mans en la seva feina de muralista No li atreien gaire els estudis; únicament li agradava dibuixar i retallar figures de paper Era pacífic i diplomàtic en quant a la seva manera de ser (del Castillo, 1947: 13 i 14) Tot i tenir aquests problemes a la infància, la seva actitud ja estava formada Dic això perquè ara no em centraré en la seva trajectòria artística, que és grandiosa, sinó en com era la seva disposició personal d’ànim, seguint el relat Luis González de Linares Part de la vida d’aquest senyor la dedicà a ser periodista de varis medis de comunicació Al 1945 es traslladà a París on feu una crònica que seria retransmesa per ràdio i, posteriorment, publicada a La Vanguardia de 6 de desembre sota el títol “Evocación de Sert en su ambiente” (pàg 8) En ella descriu la imatge que d’ell conserva un dels amics de Sert: No era fàcil arribar fins a Sert, que es defensava dels importuns Un cop adquirida la seva estimació, però, es revelava l'home més amable i senzill del món No es concep com podia mantenir simultàniament tanta activitat creadora i una vida social tan intensa Ni faltava un dia al seu taller ( ), ni tancava les portes de casa als amics Després de llarga jornada de treball era l'amfitrió més perfecte i el conversador sempre interessant ( ) L'atracció que exercia era, més que la de la seva celebritat, aquella altra que emana d'un conjunt de qualitats espontànies La riquesa infinita de la seva naturalesa permetia viure una vida completa
Sert va ser, per a cadascun dels seus molts amics, el millor de tots Durant els dies de l'ocupació alemanya, la seva influència va estar a la disposició dels que es trobaven en trànsit difícil Obrà amb energia i audàcia, indiferent als riscos que la seva actitud li podia fer córrer Va emparar i va encoratjar La seva generositat esdevingué prodigalitat I quan arribaren les jornades triomfals de l'alliberament, des dels balcons de casa seva que donen al carrer de Rívoli, el grup dels seus íntims va poder presenciar la riuada humana i sentir els cants d'alegria i d'esperança que en pujaven Aquesta casa fou famosa a París i la desaparició de Sert es va sentir molt
La decoració de la casa del nostre protagonista era supèrbia Tancava una de les millors biblioteques particulars de París i molts objectes dignes d'un Museu que, per contra, Sert no els volia engarjolar en aquest “sepulcre de les vitrines” El seu gust estava encaminat a fer-los servir, és a dir, tornar-los a donar els usos pels quals van ser creats
Era optimista i no consentia veure al seu voltant ni la tristesa ni la preocupació Els seus íntims deien que era un veritable «Pare Noel», perquè intentava convertir tots els desitjos en realitats Els seus contratemps personals els amagava amb cura, mogut a això per un sentiment de pudor Jutjava inelegant queixar-se
González de Linares finalitza el reportatge tot dient que li passava el contrari que als parisencs, per als quals Sert va ser una figura familiar i la qüestió artística els continuava sent estranya A París, on treballà de manera contínua, amb prou feines hi ha llenços seus En aquest article he demostrat com era la seva actitud davant la societat Properament, exposaré dos passatges històrics crucials, en que Sert va intervenir de manera directa, però que en l’actualitat no se li dona tota la importància que hauria de tenir
Foto Brangulí - Enterro Sert
Vida en ordre Un Nadal sostenible per Carla Arguimbau
Ja tenim a tocar les festes de Nadal i com cada any ens bombardegen a anuncis de perfums, cremes, joies i sobretot JOGUINES!
En el moment que obres el televisor comencen a aparèixer nines amb vides meravelloses, cotxes fent salts mortals i un munt de jocs que semblen divertits fins que et toca llegir les instruccions de muntatge És una campanya massiva i brutal que fomenta el consumisme, la compra compulsiva i un sobre esforç econòmic que passa factura i mai millor dit Entenc que és el que toca i soc la primera que gaudeix triant i pensant un regal per aquelles persones que estimo, no estic en contra del Nadal, de comprar o regalar, simplement em preocupa el nivell d’ansietat que provoca a les persones que malauradament no poden comprar el que els seus fills desitgen, que acaben endeutant-se per comprar coses que sincerament, seran divertides fins que passi la novetat. I em preocupa perquè he viscut aquestes situacions en primera persona, ens fan creure que cal comprar moltíssim i contra més paquets millor i vinga a comprar, vinga a generar residus
El problema que hi ha a moltes cases amb les joguines és important, hi ha un regalim de joguets escampats des de la porta fins al menjador, passant per tots els racons de llar, aquest excés d’estímuls no és gens positiu pels nens i l’estrès que genera tindre aquest desordre causa irritabilitat i conflictes familiars, ho he vist treballant, però també perquè m’ho expliqueu a les xerrades i tallers, és un tema que preocupa i molt, així que Posem una mica de fre?
És el moment de revisar l’habitació dels nens, elimineu tot allò que no fan servir, les joguines que han quedat desfasades, les que no van
utilitzar més de tres cops Fem lloc a tot el que entrarà en unes dies i prenem consciència de quin espai disposem, si no ens hi queb, és millor no tenir-ho
Un cop revisat l’espai físic, revisem les nostres creences, els nostres valors i si estem actuant en conseqüència o si anem en pilot automàtic fent allò que se suposo que toca, complaent als altres en contra dels nostres desitjos. Que una mica sempre toca cedir, no podem fer sempre el que volem i com volem, però moltes vegades és que ni tant sols ens parem a pensar en què i com, la vida ens atropella i fem el que podem No ho jutjo, he estat aquí, però cal parar, cal pensar, cal ser pràctics i prendre decisions
Us convido a posar en pràctica la regla dels quatre regals de la qual ja us he parlat en altres articles, diu així:
Un regal que sigui un llibre
Fomentar la lectura sempre és bona elecció i si els triem bé el regal de la lectura pot ser un regal que duri tota la vida (què faria jo sense els meus llibres?)
Un regal que necessitin
Pot ser un estoig nou, el casc del patinet, pintar la seva habitació... un cosa que realment calgui comprar, si triem bé i els hi busquem d’aquell personatge que els fascina o del seu color preferit, estaran encantats i haurem invertit en una cosa que calia comprar de totes maneres
Un regal que es puguin posar
És a dir; roba Com el l’últim apartat sempre que triem coses que rebin amb il lusió, d’acord, depenent de l’edat ja sabem que la roba no és la il lusió de les seves vides, però ben pensada pot ser un regal molt original
Un regal que sigui el que de debò desitgen
Sempre hi ha una cosa que els fa anar de cul, un que encapçala les llistes de tió, pare Noel, Reis, fades de les dents, aniversaris i sants
Aquella joguina que cada cop que veuen fa que el desig encengui la seva mirada, que saps que si la reben cridaran en obrir el paquet, que els farà feliços tenir
Ara bé aquí cal anar amb compte i no deixarnos portar, analitza bé quina és, sabem que en aquestes dates els nens estan sobre excitats i volen que els tió els hi cagui tot el magatzem de joguines, escolta bé el que diuen, pren atenció a com ho diuen, sovint acabem demanat als reis moltes joguines perquè no tenim clar quina és l’estrella aquell any Cal estar atents a les senyals, si t’hi fixes bé les trobaràs!
Recorda parlar amb amics i familiars, ja que si decidiu viure unes festes més conscients i sostenibles han de saber-ho per poder anar tots a una i no acabar amb la casa envaïda de paquets que arriben de fora, podeu parlar-ne amb assertivitat i empatia, pactar menys regals materials, potser incloure experiències, per exemple
Els nens sempre recorden les coses viscudes, no les coses adquirides
Una excursió a la neu, entrades per el parc d’atraccions, una tarda a cavall o aprendre jugar un esport
Aquestes experiències a més, venen acompanyades d’un regal encara més gran que és temps Passar una tarda amb ells jugant a tennis o basquet, el record d’anar al cinema i comprar crispetes, els riures a la platja o al bosc Això no es compra amb diners i és el regal més gran que podem fer De pas, inculquem uns valors que ens interessa promoure, no volem que els nostres fills siguin acumuladors, que es tornin esclaus del comerç, que només pensin i valorin allò que es pot comprar, si es de marca, encara millor, si és millor que el del amics doblement millor. No crec que sigui un procés conscient, simplement no parem atenció, perquè prou tenim amb el que tenim i acabem caient en el consumisme, ells ho aprenen ràpidament, a quin nen no li agrada l’últim model de joguet?
Us proposo que aquest any ens ho pensem una mica. Pregunta't quins valors vols transmetre i de quina manera ho aconseguiràs, pregunta’t com d'atapeïda pots suportar casa teva i quina necessitat tens d’arribar a aquest punt Pregunta't quina despesa estàs disposat a assolir i fixa’t un pressupost realista. Només definir aquests tres punts ja t'ajudaran a fer alguns canvis, com a mínim a saber que vols fer tu, a no deixar-te portar per les presses, les nadales i un ambient festiu que impulsa a treure la cartera, l’emoció de regalar Hi ha una manera més sostenible i conscient de celebrar les festes i no les desllueix ni una mica, us ho prometo!
Bon Nadal i felices festes a tothom!
Arriba la 3a edició de "ViuelNadalalRemei"
Per tercer any consecutiu, el Consell de barri del Remei ha impulsat i consensuat amb diferents entitats, associacions i agents socials que formen part del Consell de barri, un programa d’activitats de Nadal “Viu el Nadal al Remei”, per a infants, joves i famílies El Consell de barri del Remei va sorgir del Pla Estratègic del Remei i és l’espai de participació ciutadana del barri del Remei Hi participen diferents entitats, associacions i agents socials implicats en el barri per afavorir la proximitat i la convivència contribuint a la cohesió social i la millora de la qualitat de vida del barri
Enguany, del 29 de novembre de 2024 al 12 de gener de 2025 es duran a terme diferents activitats lúdiques, artístiques i esportives per a totes les edats, així com espectacles familiars Totes les activitats organitzades també formaran part del programa “Nadal amb propòsits”, i són gratuïtes, a excepció del torneig de futbol sala d’hivern “Viu el carrer!”, que té un preu simbòlic d’ 1 euro per participant
Les propostes es duran a terme majoritàriament en horari de tarda i en diferents espais del barri, carrers i places, i també espais com El Pont, espai veïnal del Remei, el CCVIC Montseny, la pista poliesportiva del Montseny, la Biblioteca Pilarin Bayés, La Reciclaria i l’espai ETC
Alhora, amb la voluntat d’incentivar la participació dels i les adolescents del barri i del sud de la ciutat s’ha fet la proposta d’activitats “Tardes Joves de Nadal”, que es durà a terme els dies 2 i 3 de gener a la Biblioteca Pilarin Bayés i al CCVIC El Montseny
Us animem a consultar tota la programació i a participar-hi activament
Aquest programa d’activitats s’ha dissenyat conjuntament amb diferents agents socials del barri del Remei com ara el Consell de barri del Remei, l’Associació de Veïns i Veïnes del Remei, la Biblioteca Pilarin Bayés i diferents àrees i recursos de l’Ajuntament de Vic
Nadal amb propòsits Més a prop i més activitats
L''Ajuntament de Vic ha presentat la programació de Nadal a Vic amb el propòsit que tots els vigatans i vigatanes puguin gaudir de la ciutat i les més de cent activitats previstes durant l'època nadalenca i que s'escampen arreu dels barris En paraules de la regidora de Cultura, Bet Piella, "la nostra voluntat és descentralitzar la programació per impregnar d'activitats tota la ciutat"
Aquest divendres 29 de novembre engega la temporada de Nadal amb l'encesa de llums i la prèvia del Mercat Medieval de Vic La il•luminació nadalenca es mantindrà fins passat Reis, amb horari diari fins a les 11 de la nit, mentre que la il•luminació blava de l'arbre de Nadal de la plaça Major s'apagarà més tard a les 12 de la nit Tot això permet "un estalvi energètic que permet reduir els costos, destinant-hi 1 000 euros", en paraules de Piella
La regidora de Serveis i Manteniment Ester Coma ha explicat el recorregut de la cavalcada de Reis i ha destacat els trams destinats a persones amb sensibilitat acústica i lumínica (espai calma) i a persones amb mobilitat reduïda (espai inclusiu) que seran degudament senyalitzats durant la cavalcada
La presentació de la programació ha comptat amb representants dels Campaners de Vic, Miquel Cañellas i Arnau Molas que protagonitzen les campanades de Cap d'Any a la plaça Major
El programa està disponible a:
https://www.vicfires.cat/nadal-amb-proposits-2024
La recepta: Sopa torrada amb pilotilles
Ingredients (per a 4 persones):
Per al brou:
Preparació:
Elbrou:
1 carcassa de pollastre o gallina
1 os de pernil
1 tros de costella de vedella
2 pastanagues
1 porro
1 nap
1 branca d'api
1 ceba amb la pell (per donar color)
2 litres d'aigua
Sal al gust
Per a les pilotilles:
300 g de carn picada (barreja de porc i vedella)
1 ou
1 all picat finament
Julivert picat
Pa ratllat (per donar textura)
Sal i pebre al gust
Per a la sopa torrada:
200 g de pa sec o torrat (a rodanxes fines)
1 cullerada d'oli d'oliva verge extra
3
Torrar la ceba: Coŀoca la ceba sencera amb la pell sobre una panxa o directament al foc fins que quedi ben torrada Això donarà al brou un coor i sabor intens 1
2 Cocció lenta: Deixa-ho coure a foc baix durant 2 hores Coa el brou i reserva'l calent
Bullir el brou: En una ola gran afegeix la carcassa l'os de perni la costella i totes les verdures Cobreix amb es 2 litres d'aigua i porta-ho a ebullició Retira l'escuma que surti a a superfície amb una escumadora
Lespilotilles:
2
1 Donar forma: Fes petites pilotilles amb les mans aproximadament de la mida d'una avellana
Barrejar els ingredients: En un bol barreja la carn picada amb l'ou, lall el julivert un pessic de sal i pebre, i suficient pa ratllat fins a obtenir una massa manejable
Daurar-les: Fregeix-les leugerament amb una mica d'oli doliva per segellar-les Reserva-les 3
Lasopatorrada:
1
Torrar e pa: En una pae a gran amb una cu erada doli torra les rodanxes de pa fins que estiguin daurades i cruixents Aternativament pots utilitzar torrades de forn prèviament fetes
Muntatge:
Unir-ho tot: Porta el brou a ebullició de nou Afegeix-hi les piotilles i deixa-es coure durant 10 minuts A continuació, incorpora les torrades al brou perquè absorbeixin el sabor 1
Servir: Serveix ben calent amb una mica de julivert picat per sobre 2
Trucsdelmestre: Pots afegir-hi un raig de xerès sec o un pessic de canyella al brou per donar-i un toc especial Si vos un gust encara més tradicional fregeix lleugerament el pa abans de torrar-lo per donar-li una textura més rica
La sopa torrada amb piotilles és un plat tradicional català que té arrels profundes en la cuina popular i famiiar Es tracta d’una recepta senzilla, però rica en sabor i simbolisme, que ha estat transmesa de generació en generació especialment en entorns rurals i pagesos
Origenitradició
La sopa torrada amb piotilles forma part del receptari de cuina daprofitament una filosofia culinària mot arrelada a la tradició cataana En èpoques passades les famílies no llençaven res i el pa sec o es sobres del dia anterior s ’aprofitaven per fer plats substanciosos i nutritius El pa sec en ser rehidratat amb el brou adquiria una nova vida, convertint-se en una base perfecta per a una sopa reconfortant
Les pilotilles petites boles de carn picada sovint es preparaven amb les restes de carn disponibles Aquesta manera daprofitar ingredients refecteix l’enginy i l’economia de la cuina tradicional catalana on cada ingredient tenia una funció i un valor
Relacióamblesfestivitats
Aquest plat s ’associa també amb moments especials com es celebracions familiars o els mesos més freds de l’any El brou que serveix de base per a la sopa sovint es feia amb les restes de carn i verdures utilitzades per preparar lescudella el plat estrela de Nadal català Això e converteix en un àpat que porta escalfor i la tradició a la taula
Variacions locals
Tot i que la recepta bàsica és força consistent hi ha petites variacions segons la comarca o la casa on es prepara:
Al Berguedà es pot enriquir amb una mica de botifarra negra
A l'Empordà alguns hi afegeixen un punt de vi ranci al brou per intensificar el sabor
A Osona i al Ripollès el pa utilitzat sovint és pa de pagès fet amb farina de bat, torrat al forn de llenya
Elsignificatcultural
Aquest plat és molt més que una recepta: és una connexió amb es arrels i amb la cuina duna època en què el menjar era essencialment casolà i comunitari Preparar una sopa torrada amb pilotilles significa rescatar aquesta essència un homenatge als nostres avantpassats i a la seva capacitat de transformar ingredients humis en plats plens de sabor i amor Avui dia la sopa torrada amb piloti es continua sent un plat reconfortant i estimat ideal per als dies freds i per mantenir viva la tradició gastronòmica catalana
