SUMARI Pàgina 3
Editorial
Pàgina 4
Una mica d’història de la Fira del Bolet
Pàgina 7
Vilazari 978 i Revela’t, història i projecció (I PART)
Pàgina 10
Festival Revela’t de Vilassar de Dalt (I PART)
Pàgina 12
LA NAU GUASTAVINO: Els orígens de can Mañé
Pàgina 14
Thomas Stearns Eliot
Pàgina 17
Sessions Club de Lectura de la Biblioteca Pau Piferrer
Pàgina 21
L’Exposició Catifes de ciment arriba a Vilassar
Pàgina 23
Veïns
Pàgina 25
Descarrega’t la revista
La Llançadora Manel Monjonell
Joan Abril
Joan Abril
Benet Oliva
Jordi Casabona
Pilar Enguita
Enric Ortega
Fran Izquierdo
2
La Llançadora - XVI
La Llançadora - XVI
Editorial La Llançadora
Encetem un altre número, que surt a la llum en un dia que farem història: avui 27 de setembre celebrem unes eleccions molt especials de caràcter plebiscitari. Deixem, però, que transcorrin 24 hores per veure fins on és capaç d’arribar Catalunya. Una de les propostes d’aquest setembre havia de ser fer una anàlisi crítica per part dels representants de cada partit sobre el tractament de la campanya de les municipals a les xarxes socials. Però ha passat massa temps per abordar-lo, gairebé quatre mesos, i, per tant, deixarem aquest tema per a una ocasió més oportuna. En aquest número, però, tenim tres reportatges interessants: en primer lloc i per la imminència temporal, la Fira del Bolet, de la mà del nostre micòleg vilassarenc Manel Monjonell, a qui agraïm sincerament per la seva disponibilitat. Vilazari 978 i RevelaT són els següents, dels quals no hem pogut gaudir de la informació bàsica que esperàvem i, per tant, hem de demanar als lectors que siguin benevolents si hi ha alguna inexactitud. De tota manera, al número de desembre hi haurà una segona part, on parlarem dels despeses i ingressos i també de les línies de futur. En aquest número, però, no podia faltar la història de Can Mañé, de la mà de l’historiador Benet Oliva, del Club de Lectura o d’una visió literària sobre uns veïns dins la secció esportiva, de la mà de Fran Izquierdo. Ens han quedat uns quants temes que abordarem en el proper número, com ara la policia municipal com a policia de proximitat davant l’incivisme que patim, o un repàs del panorama teatral de què gaudeix Vilassar. Ara ens toca gaudir del moment que vivim, ser plenament participatius en un dia com el 27S i que LA LLANÇADORA continuÏ creixent en nombre de descàrregues, que és la manera que arribem a més gent i que pugui ser una publicació del poble per a la gent del poble.
3
La Llançadora - XVI
Una mica d’història de la Fira del Bolet Manel Monjonell “Exposició de bolets” (fins al 2000). “Fira del bolet i la natura” (a partir del 2000) Catalunya sempre ha sigut un país de bolets i boletaires. N’és una prova la riuada d’històries i llegendes que en parlen i una gastronomia rica i variada, i també els refranys: “Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata. Per al mal de ronyons, suc de moixernons. Any de bolets, any de castanyes. L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet”. Les frases fetes també són un mirall d’aquesta tradició tan arrelada: “Clavar un bolet. Conservar-se com un rovelló. Néixer com els bolets. Tocat del bolet...” Però no volem parlar de la riquesa lingüística avui, sinó que volem conèixer a fons la història de la Fira del Bolet, i qui millor per fer-ho que el nostre entranyable Manel Monjonell, un gran expert autodidacta que ens en farà cinc cèntims. Endavant, Manel: Els inicis Jo havia anat a buscar bolets, però com tothom, per aquí dalt, amb el pare, amb en Noi de Cal Pintor (en Josep Font) i sobretot amb el meu veí, en Joan Ramis. Quan ell hi anava, passava pel taller i em deia “¿Vols venir a buscar quatre carlets?”. Fins que un dia, anant amb ell, havia plogut i en entrar al bosc vaig veure una colla de bolets, com si estiguessin plantats, de tots colors i formes, i allà va ser el lloc i el moment que se’m va desvetllar l’interès.Vaig buscar perquè creia que algú havia saber com es deien aquells bolets. Em vaig fer soci de la Societat Catalana de Micologia, em vaig empassar una colla de llibres i a partir d´aquí va ser quan vaig anar al Museu, i els vaig comentar que volia fer una exposició de bolets. Em van dir que sí (no n’estaven gaire convençuts). Això era l’any 1990. El tastet A partir d´aquí vam anar fent l’exposició de bolets i al segon o tercer any vam incorporar el tastet. En Josep Guardia, de la Junta, va dir que podríem fer una cassola de bolets amb botifarra esparracada (una recepta de cuina volcànica), i així va ser. El primer any vam fer un parell de cassoles. Allò es va anar engrescant i ja es van afegir al grup les nostres dones. El tastet cada any va anar a més. Sempre intentant innovar, vam pensar que havíem d’afegir-hi alguna cosa més. Jo vaig estar un any buscant parades per les fires d´arreu perquè vinguessin a la nostra fira. 4
La Llançadora - XVI
“El tastet cada any va anar a més, i sempre intentant innovar” Bonança econòmica El primer any van ser unes deu o dotze parades, tot sempre relacionat amb el bolet (filosofia que continua), excepte la gent de Vilassar (Associació contra el Càncer, Càrites, ANC, escoles, etc.). Des de fa uns anys, tenia un límit, perquè n’hi ha que no tornen i de nous que volen vindre. Vaig ocupar toda la placeta i tot el carrer de Marquès de Barberà. Quan hi havia bonança de diners a l´Ajuntament, fèiem un falca a Catradio, fins i tot un parell d´anys vam fer portar un trenet (turístic) que traslladava la gent des dels aparcaments (al polígon industrial) fins a la fira.
“Un parell d’anys vam fer portar un trenet turístic” Arriben les estretors Des de fa uns anys que els calaixos estan buits, anem fent. Val a dir que l´Ajuntament sempre ha col·laborat amb nosaltres, tant fisicament (brigada) com monetariàment. També he d’agrair a la Junta de Veïns del Barri de Can Salvet, perquè des del primer dia ens van deixar la instal·lació per poder tenir llum a la fira. Fins al 2010, el Museu Arxiu ens donava diners que servien sempre per pagar els programes de mà i els cartells. L´alcalde sempre ha pagat de la seva partida el bolet d´or, que és el que va costar la fira l´any 2011 (a part del cost de la brigada, ni més ni menys que altres festes).
“L’alcalde sempre ha pagat de la seva partida el bolet d’or” L’any següent, el 2012, el bolet d´or i un inflable per a la mainada en forma de bolet. Recordo que l´any 2011 i 2012, no hi havia calers per fer els programes i ens vàrem espavilar. Vaig contactar amb la cap de publicitat de Sorli Discau i li vaig dir que si l’empresa ens feien els programes de mà, que eren uns 3.000 (tenen impremta pròpia), nosaltres li muntaríem al vestíbul del Mercat de Can Robinat una petita exposició de bolets. Ho vam fer tres anys. El Micoencuentro L´any 2013 vam organitzar el Micoencuentro, una trobada de Micòlegs de tot Espanya a Vilassar de Dalt. Una festa magnífica i elogiada per tot els micòlegs per la bona organització. Cent persones allotjades a l’Hotel Castell de Mata de Mataró, amb xerrades, sortides culturals i de camp. L’organització es va fer càrrec de les despeses dels conferenciants, i també de l’allotjament i el menjar. La Rosachely va fer de cicerone cultural per Barcelona, juntament amb la Marta Llongueras: Sagrada Família, Vila Olímpica, etc. i la Ruta del Modernisme a Mataró. Entre les dues subvencions de la Diputació, i la col·laboració de l´Ajuntament, va costat tot plegat uns 8.000 €. Any 2014 L´any passat el cost va ser molt més reduït, entre 3.000 i 3.500 euros. Banderoles grosses per a les entrades del poble, un suport per a unes lones, situat a la plaça, i programes, unes petites banderoles als fanals. Val a dir que les banderoles grans i el suport per a lones serviran per a d´altres anys, 5
La Llançadora - XVI
només cal canviar el dia. Pel que fa al tastet i la fira sempre han anat a compte nostre. Nosaltres fem uns 1.400 o 1.500 tastets, de cobrats 1.100 (la resta són regals: autoritats, convidats, família, compromisos), que se sumen als diners de les parades (els qui fan demostració cobren, com ara els cistellers, el terrissaire...).
“Nosaltres fem uns 1.500 tastets, de cobrats 1.100 (la resta són regals: autoritats, convidats, família, compromisos)” Al final, l´any passat ens va quedar un petit benefici, que serveix per fer una sortida de cap de setmana tota la colla. Si plou tot en orris. Comprem 500 kg. de bolets, culleres per al tastet, pa, vi, cassoletes de terrissa, etc., i és aquí on resem perquè no plogui. Surt a la portada de la clau (per conveni municipal) i els nois del Panxing (n’estem molt agraïts) cada any fan un petit reportatge anunciant la fira. Des de fa cinc anys no fem cap falca radiofònica. Nombre de visitants Pel que fa al públic, crec que l´any que va vindre més gent van ser cap a uns 7.000 o 8.000 (el poble es va col·lapsar ), i aquests altres anys estem entre 3.000 i 5.000 persones. La Fira ja és una referència en el món del bolet a Catalunya. La nostra és la més antiga juntament amb la de Mataró.
“La Fira ja és una referència en el món del bolet a Catalunya” El futur des del 2015 Amb els anys ja han anat creixent les fires, com bolets. És per això que la gent queda més repartida. Algun any coincidim tres o més pobles del Maresme el mateix diumenge. Però tot té un final i el nostre ha arribat ara. Continuarem fent la fira i la mostra de bolets i estem cercant gent que agafi el relleu del tastet. Com ja vam anunciar l´any passat, el 2014 ha sigut l´últim. Crec que 25 anys és una data molt significativa. No oblidem que per poder fer aquest tastet durant tants anys hem anat configurant una logística pagada amb els diners dels tastets dels anys passats: fogons, cassoles, estris de cuina, ampolles de butà, carpes, paella grossa, etc. A causa de les dades en què se celebra la festa (finals d´octubre), no sabem mai els diners de què disposarem. Per tant, fins a una trobada (propera) amb el regidor de Promoció Econòmica i la regidora de Cultura, no sabem què podrem fer, ni quants diners tindrem. Nosaltres el que no podem fer és contractar diversos actes, una falca radiofònica en una emissora de primer nivell, conferències, una banda de música, un inflable, un taller de plastilina per a la mainada, etc., sense saber amb què comptem econòmicament. Som un poble molt actiu, que es fan moltes festes durant l´any i algunes costen molts diners, i tots anem a pidolar a la casa gran (i potser no hi ha diners per a tothom), i com deia l’actual equip de govern en el seu programa electoral: “Hem de potenciar la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt”. Creiem en ells.
“Hem de potenciar la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt”
6
La Llançadora - XVI
VILAZARI 978 I REVELA’T, HISTÒRIA I PROJECCIÓ (I PART) Joan Abril A l’última reunió, el Consell de Redacció de LA LLANÇADORA va decidir elaborar uns reportatges sobre el Revela’T i el Vilazari 978. Per a això, vam demanar a la regidoria de Cultura, la Paula Lloret, que ens reportés algunes dades que considerem rellevants per a l’opinió ciutadana: 1. ¿Com van néixer aquests dos actes? 2. ¿Quina és la relació entre el cost i el benefici?, és a dir ¿quines són les despeses reals que destina l’ajuntament a finançar aquests actes, i quins són els ingressos? 3. Després de l’experiència de les darreres edicions, ¿quins plans té la regidoria per a l’any que ve?
La resposta de la regidora ha sigut que les preguntes 2 i 3 no ens les pot contestar en aquest termini de temps (des de principis d’agost fins al 8 de setembre) perquè els tècnics i responsables dels esdeveniments estan elaborant els informes (des de principis de juliol), i els plans de futur encara no estan confirmats. La primera pregunta sí que ens la podia contestar. En un correu posterior la regidora ens diu que és millor publicar el reportatge complet al desembre, però que podríem parlar directament amb els organitzadors dels dos festivals per fer un article de valoració dels resultats d’aquest any. Malgrat que li vam demanar les dades de contacte, no les ha fet arribar a la Redacció. El motiu de publicar en els números de setembre i desembre aquests reportatges amb la informació de què disposem és per l’interès públic que desvetllen els dos actes culturals, i perquè entenem que és una excel·lent oportunitat per promoure la cultura vilassarenca del poble. Per tant, us presentem una introducció del Vilazari 978 i del RevelaT, i al número de desembre disposareu de la resta, sobretot els costos i beneficis i també els plans de futur.
7
La Llançadora - XVI
FESTIVAL VILAZARI 978 A VILASSAR DE DALT Vilazari 978 és una oportunitat per redescobrir els carrers del centre de Vilassar sense la pressa dels vehicles, pas a pas, i al ritme de les activitats: els carrers i les places com a lloc de trobada, de relació i de convivència. El Festival respon a una voluntat de projecció de Vilassar: desenvolupar una nova via d’activitat econòmica que faci del poble un lloc on s’hi vulgui anar per visitar-lo i passar-hi grates estones. Vilazari 978 s’inscriu en la idea de promocionar un model vilassarenc de turisme familiar, interessat en la cultura i la natura, respectuós amb l’entorn i la nostra identitat. Del 26 de juny al 5 de juliol Vilassar posa de relleu el seu ric patrimoni històric i cultural, de referència a la comarca i el país. El visitant pot descobrir l’origen medieval de la vila de Vilassar de Dalt i gaudir d’espectacles de qualitat i activitats per a tots els públics. El Vilazari 978 del 2015 ha presentat un programa articulat al voltant de més de 50 activitats pensades fonamentalment per al públic familiar. Una mica d’història La primera constància documental d’un indret anomenat Vilazari es remunta a l’any 978. Aquell lloc, format per un petit nucli de cases al voltant de l’església, masies i una torre de vigilància, seria l’embrió de l’actual Vilassar de Dalt. I al voltant d’aquella torre del segle X, durant els segles XIV i XV es bastiria el castell medieval més important del Maresme. Al segle XVI va entrar en decadència i fou restaurat al segle XX. La fortalesa està formada per diversos edificis. Entre les estances, destaca la capella de la Santíssima Trinitat, del segle XVII, la torre de l’homenatge cilíndrica, i la torre quadrada a tocar de la portalada. Les finestres gòtiques daten del segle XV. Els panys de parets, les torres i els merlets segueixen recordant l’antic origen de la vila. I des de fa quatre anys, la població gira els ulls cap aquells inicis remots i organitza el Festival Vilazari 978. Visita al castell Les visites al castell medieval de Vilassar de Dalt estan restringides a unes dates al voltant de la festa major, a l’abril, i ara quan se celebra el festival Vilazari. El castell de Vilassar de Dalt està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monuments històrics. El preu del recorregut enguany incloïa la visita guiada al castell medieval, un itinerari guiat teatralitzat per la sagrera de Vilassar de Dalt i un tast de vi DO Alella al Museu Arxiu de la localitat. Un tast del programa Visites guiades teatralitzades al castell de Vilassar (organitzades per Tanit Didàctica i Difusió Cultural), fira d’artesans, campament militar, campament civil, mostra de forja medieval, taverna medieval, demostració comentada de la cavalleria medieval, cerimònia de nomenament de cavallers, combat 8
La Llançadora - XVI
de cavallers, eterns rivals, sopar medieval (a càrrec de Genís Viada, cuiner excel·lent), concert de flautes de bec al Celler de Can Bruguera, taller d’escuts medievals, espectacle de foc al Cafè de la Plaça, espectacle de doma de cavalls, fira d’artesans, jocs medievals per a públic infantil, torneig de cavallers nocturn… Tot això representa només un tast d’un programa ben atapeït de propostes lúdiques i que sempre han d’anar acompanyades d’una visió històrica de la dura realitat d’aquells temps. Valoració del Festival Però, ¿quin és el valor afegit del Vilazari 978? El 2015 va ser el quart any que se celebra aquest Festival i en el número de desembre de La Llançadora tindrem més respostes, malgrat que a principis d’agost vam demanar a la responsable de Cultura que ens reportés les informacions tècniques de les tres edicions anteriors. Mentrestant, creiem que la història dels nostres orígens entra més fàcilment des de les imatges més plàstiques: representacions teatrals, gastronomia, música, art… permeten tant al visitant com als vilassarencs fer-se una idea ni que sigui aproximada de la vida i els costums dels nostres avantpassats medievals.
9
La Llançadora - XVI
FESTIVAL REVELA’T DE VILASSAR DE DALT (I PART)
El 19, 20 i 21 de juny del 2015 Vilassar de Dalt es va convertir en el centre de la fotografia analògica amb una nova edició del Festival Revela-T, l’únic festival de fotografia analògica del món. Un esdeveniment que aspira a ser un referent en el sector de la fotografia a nivell mundial. Ja se n’han fet tres edicions, i l’objectiu de la regidoria de Cultura és que continuï la festa, amb patrocinadors, socis, col·laboradors i voluntaris. ¿Què hi aporta l’Ajuntament? ¿Quina és la valoració dels tècnics i dels organitzadors? Com dèiem a l’entradeta del reportatge del Vilazari 978, són preguntes que tindran resposta a la II part que publicarem en el número de desembre. ¿Què és el Revela-T? Revela-T és un festival fotogràfic que vol ser un punt de trobada per als amants de la fotografia i en especial per als apassionats de la fotografia analògica. La quantitat d’aficionats i professionals que la practiquen creix dia a dia. Per això els “revelaires” creuen necessari dedicar-hi unes jornades i un espai per compartir experiències, coneixements, establir contacte amb altres persones, institucions i empreses que treballen en el mateix sentit. Volen engrescar els aficionats, sobretot els que veuen en aquests procediments una possibilitat més per explorar, sense haver de limitar-se a un únic sistema. Defugen aspectes que són més propis del camp de l’electrònica i la informàtica que de la fotografia, un parany inherent al sistema digital. Volen promoure el coneixement i interès per aquests altres procediments fotogràfics en un moment en què domina la tecnologia digital; una mirada al futur per a tots aquells convençuts que hi ha altres maneres de fer fotografia i que mereixen ser conegudes i rebre suport. Experimenten i debaten sobre fotografia però sobretot la viuen i la senten. Tot un ampli programa d’exposicions, xerrades, debats, demostracions, tallers, parades d’exhibició i venda. A més, compten amb figures rellevants a nivell nacional i internacional.
10
La Llançadora - XVI
Revela-T vol aplegar els somiadors, els inconformistes, els incansables, els que no tenen por de provar i explorar camins diferents als que segueix la majoria. El festival té lloc a Vilassar de Dalt, i el Parc de Can Rafart és l’eix principal de les activitats.
Decàleg del Revela’T Quan la tècnica i els mitjans són limitats, la creativitat és infinita 1. Ens agrada la fotografia analògica, que utilitza processos químics que involucren l’ús d’un material fotosensible i el seu revelat/ fixat per a l’obtenció de les imatges. 2. No fem servir cap tipus de sensor digital per captar la imatge. 3. Apostem per la recuperació de processos fotosensibles oblidats. 4. Gaudim de la fotografia sense presses. 5. No tenim por ni als productes ni a les formules químiques. 6. Ens fascina la màgia de la cambra fosca. 7. Quanta menys electrònica, millor. 8. Preferim la fotografia sempre en suport físic (paper, pel·lícula, metall, vidre, etc) tot hi que també ens agrada Internet. 9. Donem suport a nous talents que fans servir quests mitjans per crear. 10. Recolzem activament la divulgació de fotògrafs històrics. 11
La Llançadora - XVI
LA NAU GUASTAVINO: Els orígens de can Mañé Benet Oliva Pel febrer de 1881, mentre s’acabaven de construir els darrers detalls del nou teatre de la Massa i Rafael Guastavino ja sortia cap a Amèrica des del port de Marsella, Josep Estrany i Tolrà comprava una peça de terra just a la feixa de sota el teatre. Tot seguit hi feia construir la nau del futur complex tèxtil que amb els anys esdevindrà can Mañé, nau que just ara es troba immersa en una delicada rehabilitació com a seu del Museu Tèxtil. Es pot tractar de la darrera obra planejada o inspirada per Guastavino a Catalunya amb dos sostres de voltes de canó atirantades, la qual cosa fa pensar que podria estar relacionada amb Guastavino directament o bé executada per l’equip de paletes portat per ell –i que encara conserva l’estructura tal com es construí inicialment–, ja que el privilegi d’invenció de 1878 li donava l’exclusiva per cinc anys. Els Estrany són una de les més antigues nissagues pageses del terme de Vilassar. El personatge clau de la reconversió al tèxtil és Francesc Estrany i Roldós (1779-1864), descendent de ca l’Estrany del Bosc, el qual evolucionarà des de la pagesia a establir-se com a fabricant: L’any 1850 consta al seu nom una quadra amb setze telers manuals que donen feina a vint-i-quatre operaris. D’ell en descendeixen dues grans branques de fabricants, la del fill hereu Jaume Estrany i Tolrà (1818-1872), que serà l’origen de la fàbrica de can Pau del Cafè situada a la cantonada del carrer de Sant Miquel amb la riera, i la del fadristern Josep Estrany (1830-1894).
12
La Llançadora - XVI
L’any 1856 Josep Estrany i Tolrà enllaçava amb Madrona Feliu i Terradas, filla del fabricant de filats instal·lat a Cabrils Jaume Feliu [de la Penya] i Vives. L’any 1869 Josep Estrany paga contribució pel seu compte al carrer de la Riera per cinc telers comuns (comparteix espai amb el grup familiar a can Pau del Cafè). En el testament del seu germà Jaume de 1871 hi llegim: “mi hermano Josep Estrany Tolrà hace cosa de dos años que se halla al frente de la fabricación y en remuneración a sus trabajos, hemos convenido los dos que cada año al pasar balance, perciba de la cantidad líquida que resulte, satisfechos todos los gastos de manutención y demás de la casa, la septima parte a su favor”. Josep continuarà en l’espai familiar, fins que el 1881 iniciarà un projecte autònom que haurà d’associar als Mañé. Just acabada d’aixecar la nova nau, Josep Estrany signarà el seu primer testament: Entre els tres marmessors, hi trobem el forner Genís Tries i Cuyàs, el promotor de la Societat del Teatre. No en coneixem cap vincle familiar, tan sols se’ns acut l’amistat de veïnatge que els havia vinculat amb Rafael Guastavino. A més de la muller, també hi apareix un altre nom significatiu: Josep Mañé i Sans, el comerciant barceloní que ja li donava sortida a la producció de la fàbrica. També explica com “mi herencia se concreta actualmente en una casa para habitación y unida a la misma otra casa fábrica para tejidos, junto con el negocio y existencias de la misma y su maquinaria”. Però els Estrany Feliu necessitaven el capital comercial barceloní per finançar i comercialitzar el seu circulant i alhora millorar la capacitat productiva. Així, el 1884 formalitzaren un conveni d’associació amb “Mañé i Ordeig”. “La sociedad Mañé y Ordeig, cuyo objeto es la fabricación de tejidos de lana, algodón e hilo, continuará elaborando estos articulos en la fábrica de la exclusiva propiedad de Don José Estrany situada en la referida villa de San Ginés de Vilasar. [...] Don José Estrany será el director de la dicha fábrica [...] Estrany acredita en su cuenta particular la quinta parte del capital que a fabricación dedica la expresada sociedad [...] Reconocen y confiesan los Señores Mañé y Ordeig que pertenecen por entero a Don José Estrany los veintiocho telares mecánicos, con su preparación, o accesorios, y la máquina de vapor de seis caballos de fuerza con caldera de diez y seis, que se hallaban en la referida fábrica de aquel en primero de Enero del año próximo pasado, pero a su vez reconoce y confiesa el Señor Estrany que la demás maquinaria de toda clase que se encuentra actualmente en el propio edificio ha sido adquirida con fondos de la expresada sociedad”. “Mañé i Ordeig” és una societat mercantil de la qual n’hem localitzat una reconstitució l’any 1873 amb un capital de vint mil pessetes aportades a parts iguals per quatre socis: els directors Josep Mañé i Rius i Francesc Ordeig, i com a fabricants associats i comanditaris els germans Francesc i Oleguer Roca i Faura. Es dediquen a la fabricació de teixits i a la compravenda de cotó, llana i fil. Esgotats els cinc anys pactats, en la reconstitució de 1878 es detecta un canvi d’orientació: Han desaparegut els germans Roca, el pare ha estat substituït pel fill Josep Mañé i Sans, nascut a Torredembarra i veí de Barcelona, i continua el gironí Francesc Ordeig. L’any següent ja paguen contribució a Vilassar per setze telers mecànics instal·lats al carrer d’en Bassa fins a 1883. Amb el pas del anys. “Mañé i Ordeig” anirà aconseguint el control de la societat. 13
La Llançadora - XVI
Thomas Stearns Eliot Jordi Casabona
Enguany la 9a Vetllada Poètica Musical que La Massa Centre de Cultura Vilassarenc (La Massa CCV) organitza cada any en el marc de les Vetlles d’estiu es va fer el dia 17de juliol al pati del Casal Piferrer. Com altres vegades, a part de les lectures de la Secció de Poesia, vàrem comptar amb la presència d’un poeta convidat i d’un poeta recordat, respectivament la Cèlia Sánchez-Müstich i en Thomas Stearns Eliot. Thomas Stearns Eliot va néixer a Saint Louis, Missouri, Estats Units, el 26 de setembre de 1888. Visqué en aquesta ciutat fins als divuit anys i després estudià a la Universitat de Harvard. El 1910, abandonà els Estats Units d’Amèrica i es traslladà a França, on estudià a la Sorbona. Després d’un any de residir a París, va tornar a Harvard per prosseguir un doctorat en filosofia, però retornà a Europa i s’establí definitivament a Anglaterra el 1914. Es féu ciutadà britànic el 1927 i va morir a Londres 4 de gener de 1965, ara fa just 50 anys. A T.S. Eliot se’l coneix sobretot per la seva poesia. El seu primer llibre de poemes, Prufrock and Other Observations, es va publicar l’any 1917, que es convertí ràpidament en un referent avantguardista. La seva obra poètica més coneguda, The Waste Land, la va publicar l’any 1922 i a partir de llavors la seva fama va començar a créixer fins a arribar a ser la personalitat més influent del món anglosaxó en la poesia i la crítica literària. La seva segona obra poètica més rellevant són els “Four Quartets”, que va publicar el 1944. Llegirem fragments de totes dues. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1948. En qualsevol cas, a part de poeta en T.S. Eliot va escriure també teatre i assaig literari i sobretot va ser un influent editor. Malgrat que durant els primers anys a Londres va començar a treballar al LLoyd’s Bank perquè no podia viure de la literatura, la seva frenètica activitat crítica en diverses revistes literàries, des de les quals atacava sense pietat els cànons estètics vigents, va cridar l’atenció a Geoffrey Faber, el qual el va incorporar a l’editorial Faber & Gwyer que acabava de crear i que després es convertiria en la mítica Faber & Faber, que continua sent una de les editorials més importants del món i entre d’altres han editat els contemporànis Mario Vargas Llosas i Kazuo Ishiguro. Des de 1925 fins a la seva mort T.S. Eliot va ser un dels tres directors del consell 14
La Llançadora - XVI
editorial, i s’ocupà principalment de poesia. Des d’aquesta posició no sols va afavorir la publicació d’algunes de les seves pròpies obres, sinó que va poder influenciar directament el que es publicava i el que no, fins a convertir-se en el modulador del modernisme poètic anglosaxó. En aquest context, va afavorir el descobriment de poetes tan coneguts com H. Auden i Wallace Stevens, així com la divulgació d’Ezra Pound. Com a curiositats d’aquesta faceta d’editor, T.S. Eliot l’any 1944, va rebutjar amb el corresponent enuig de Gorge Orwell, la seva novel·la Rebel·lió a la granja, amb una incendiària carta on li deia que ho sentia molt però que “els seus porcs eren massa intel·ligents”. La novel·la era massa revolucionària per a T.S. Eliot, el qual malgrat el seu modernisme literari no va deixar de representar un cert conservadorisme moral i fins i tot religiós. Una altra curiositat que no es coneix gaire és que T.S. Eliot als anys 30 va escriure una obra de poesia infantil titulada Old Possum’s Book of Practical Cats (‘El llibre dels gats traçuts del vell Possum’), a la qual els anys 80 –més de 15 anys després de la seva mort– Andrew Lloyd Weber li va posar música i la va convertir en el famosíssim musical Cats, els drets d’autor del qual van permetre a Faber & Faber trampejar amb èxit moltes crisis econòmiques del sector. La llengüa catalana és especialment adequada per traduir la poesia anglesa i potser per això Eliot sempre ha estat molt present entre els escriptors catalans. L’introductor d’Eliot a Catalunya fou Marià Manent, que en féu diverses traduccions, la primera del poema “Viatge dels Reis d’Orient”, a La Publicitat l’any 1932, així com un llarg assaig a la Revista de Catalunya el 1934. Els escrits de Manià Manent facilitaren la influència que Eliot tingué en els poetes catalans de la postguerra, com per exemple Carles Riba en Esbós de Tres Oratoris, Pere Gimferrer amb L’Espai Obert o Narcis Comadira amb Un Passeig pel Boulevards Ardents. Alguns experts diuen que hi ha dues classes de poetes, els qui usen la poesia com a reivindicació de determinats valors culturals –sovint europeus– i aquells que basen l’acte creatiu en les peculiaritats de la llengua que utilitzen. Jo crec que Eliot és totes dues coses, amb un fort component de la primera que segurament fa que la seva poesia no sigui fàcil d’entendre; cal un ampli coneixement humanístic per copsar les constants referències culturals –no sols europees– que hi ha en els seus poemes. The Waste Land va ser traduït per primera vegada al català l’any 1951 per Agustí Bartra com La terra Eixorca, a la qual seguirien la Terra Gastada de Joan Ferrater de 1954, la de Rosa Leveroni com a Terra Erma l’any 1955 i la revisió que de la seva pròpia traducció va fer Joan Ferrater l’any 1977 i que es considera la versió definitiva, no només per la qualitat de la traducció, sinó per l’exahustiva anotació i interpretació que en fa; de fet es diu que Ferrater va fer que la Terra Gastada deixés de ser una obra misteriosa. La Terra Gastada té sentit en el seu conjunt i algú n’ha dit que és una obra iniciàtica de reconeixement i destrucció de la identitat personal que fins i tot acaba amb un Upanisad. La Joaquima Pujol ens llegirà uns fragments del primer i darrer poema d’aquesta obra (Edicions 62 , 1977), respectivament L’enterrament dels morts i El que va dir el tro. 15
La Llançadora - XVI
Per altra banda la Gemma Bonet ens llegí uns fragments del primer poema dels Quatre Quartets, “Burnt Norton”, en la traducció que en va fer l’Àlex Susanna, Ed. Laertes, 1984) i que Edicions Viena va reeditar l’any 2010. A Eliot li agrada jugar amb l’espai tan físic com cultural, com el temps, tan real com metafísic; els Quatre Quartets són una clara remembrança a llocs de la seva infantesa que va revisitar a New Hampshire o d’indrets d’Anglaterra que el van copsar especialment. A Burnt Norton hi surten tant uns com d’altres i en especial el jardí d’una mansió anomenada com el mateix poema que va visitar l’any 1934. Potser amb uns fragments és difícil copsar el desplegament de coneixement humanístic i l’embolcallament fins i tot místic que sense caure en subjectivismes personals els seus poemes acaben transmetent, però espero que si més no ajudin a perdre la por d’aquest mític autor que avui recordem i us animen a llegir-lo més.
La Terra Gastada
Traducció de Joan Ferraté
I. L’Enterrament dels Morts Cruel arriba el mes d’abril, llevant lilàs en terres mortes, barrejant memòria i desig, estarrufant amb la pluja les arrels ertes. L’hivern ens va tenir calents, colgant la terra sota neu d’oblit, peixant vides somortes amb tubèrculs. L’estiu ens va sorprendre venint damunt del Starnbergersee amb un ram de pluja; ens vam quedar sota dels porxos i vam seguir, amb el sol, cap al Hofgarten, i vam prendre cafè i parlar com una hora. Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch. I quan érem petits, uns dies a casa l’arxiduc, a casa el meu cosí, se’m va endur en un trineu, i em vaig esgarrifar. Deia, Marie, Marie, agafa’t fort. I ens deixàvem lliscar. A la muntanya, és que et sents lliure. Llegeixo, bona part de la nit, i en ser hivern vaig al sud.
16
La Llançadora - XVI
Sessions del Club de Lectura de la Biblioteca Can Manyer Club de Lectura de la Biblioteca Can Manyer DATA SESSIÓ; 16-4-2015 PRESENTADA PER: l’AUTORA MARINA ESPASA TÍTOL: LA DONA QUE ES VA PERDRE La Marina Espasa ens obre un joc d’equilibri entre la realitat i la ficció. Alícia, la protagonista, se sent magnetitzada davant la pantalla del cinema i en un gest inconscient i imaginatiu traspassa el límit a l´altra banda on troba un món nou, soterrat, diferent, i ple d’aventures, humor, misteris i crítica fantasiosa que li aporten al·licients reparadors del seu estat rutinari. No sap el que busca ni on és, però descobreix personatges i altres éssers curiosos que l’atreuen dins un territori d’aspecte desert i ultraterrenal, i juga a l’alternança i la transformació entre el seu món habitual i el nou descobert. Manté una relació amorosa amb un personatge que misteriosament es transforma en humà i conviu entre ells amb la finalitat d’observar-los i controlar els seus moviments com espia dirigit per una comunitat de talps que pretenen envair el món dels humans en una lluita de poder... A partir d’aquest encontre Alicia viu una història plena d’emocions fins que... Desperta desorientada en la realitat quotidiana: família completa amb marit i dos fills i amb un canvi físic de deu anys...! Entra en un estat de xoc on no recorda res del que té al davant. El seu marit sol·lícit i pacient la tracta amorosament i Alícia, indefensa, manté el joc. Les imatges recollides en un viatge a Islàndia li desperten la memòria associant: el territorial lunar, la figura de l’ amant i la del seu marit que per moments li sembla que tots dos són un i un són dos... Una conversa matrimonial on el marit es manifesta incòmode per la seva actitud absent i passiva li demana raons del per què amb un “ja m’explicaràs” que acaba amb una trobada amorosa de reconciliació que situa Alícia en la normalitat de la seva vida real. DATA SESSIÓ: 18-5-2015 PRESENTAT PER: MIREIA BOSCH TÍTOL. El BON NOM AUTORA: JHUMPA LAHIRI Jhumpa Lahiri ressalta amb brillantor i sensibilitat la complexitat de l’experiència de ser emigrant a través de la família Ganguli, originària de Calcuta, que viu entre el respecte de les tradicions familiars i els costums dels EUA. 17
La Llançadora - XVI
La nova generació representa un contrapunt davant la llibertat social americana, especialment Gogol que pateix la càrrega de l’herència ètnica tant com el seu nom. Ell, de fesomia hindú, nascut a Amèrica i amb un nom rus que li crea problemes, quan li demanen el seu origen, topa constantment amb la seva voluntat de sentirse americà com els seus company d’escola i opta per canviar-se el nom i viure les seves relacions socials entre les dues identitats. Amb la progressió de l’edat i diferents relacions amoroses infructuoses s’allunya de l’ambient familiar. La coordinadora de la sessió, Mireia Bosch, ens aportà particularitats del llibre i de l’autora, documentació geogràfica interessant de tots dos països i de les reconegudes universitats americanes on treballen i estudien els protagonistes. Són d’utilitat per trencar el gel i, a poc a poc, els contertulians engrescats comentem divertits anècdotes respectives dels nostres noms: els noms són font de conflictes i costa trobar el bon nom, potser només el trobes quan et coneixes a tu mateix. I és que una cosa és que tinguis un nom i una altra que l’acceptis. Poca broma, assignar un nom adient pot resultar fonamental per al destí de les persones. Quan, després de la mort del pare, la mare ven la casa, la família es reuneix allí per últim cop i Gogol, que ja no porta oficialment aquest nom, troba el llibre El Capote que quan era un adolescent li havia regalat el seu pare. Recorda com li va explicar que aquell llibre li va salvar la vida i que per aquest motiu ell porta el nom del seu autor. Ara es posa a llegir i queda atrapat en la lectura, potser en tancar el llibre entendrà el valor del regal del pare i per primera vegada considerarà que aquell nom amb el qual no s’havia identificat mai, era el millor nom que li podia posar. Potser ara ja és el moment de la maduresa que li donarà perspectiva per valorar l’estimació dels pares i aconseguirà ser ell mateix i, alhora, estimar-los i respectar-los tal com van estar forjats. DATA SESSIO: 18-4-2015 PRESENTAT PER: ANNA MORENO TITOL: Mecanoscrit del segon origen AUTOR: MANUEL DE PEDROLO Fa 25 anys que va morir Manuel de Pedrolo, gran treballador de l’escriptura que va conrear tots els gèneres. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen, que va ser el primer best seller de la història de la literatura catalana i una lectura fonamental per a més d’una generació. Aviat en veurem la versió cinematogràfica que va començar a preparar el director Bigas Luna. Al club de lectura, revisem el Mecanoscrit de la mà d’Anna Moreno Bedmar que està acabant la tesi sobre l’escriptor i que ha estat la comissària de la magnífica exposició Espai Pedrolo que s’ha inaugurat enguany. 18
La Llançadora - XVI
La coordinadora de la sessió ens ha proposat també la lectura de dos contes de l’autor – L’origen de les coses i Les civilitzacions són mortals– que prefiguren el gran tema de la novel·la: la voluntat de construir una societat nova on els prejudicis i les injustícies donin pas a la raó. Pedrolo utilitza el gènere de ciència ficció per fer l’esbós d’una utopia, però com deia amb sornegueria l’autor: “No renteu les utopies, s’encongeixen.” Ara és el moment de no encongir-se i de reivindicar el valor cabdal d’aquest escriptor.
19
20
La Llanรงadora - XVI
La Llançadora - XVI
L’Exposició Catifes de ciment arriba a Vilassar Enric Ortega
Gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i el Consorci de Patrimoni de Sitges, s’ha pogut organitzar l’exposició “Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica”, que podrem visitar a la Biblioteca de Can Manyer del 19 de setembre al 31 d’octubre del 2015.
Tots, visitant Can Manyer hem quedat meravellats per la catifa de rajola que ens ofereix el segon pis de la Biblioteca. Cal mencionar que aquesta catifa també era present a la planta baixa com es pot comprovar als peus de la màquina de vapor. La “catifa” de Vilassar un cop reparada i polida ha donat un grau més de valor a l’espai industrial de Can Manyer, ara reconvertit en espai cultural. Aquest terra hidràulic, tan característic de l’arquitectura modernista en el nostre cas, té una explicació molt funcional: la reutilització de restes de sèries, de peces mal cuites o d’estocs en desús per reforçar els terres de la nau nova de la fàbrica de can Manyer vers el 1910. Ara, cent anys després, des del Museu Arxiu de Vilassar volem acostar els vilassarencs al món de la rajola hidràulica mitjançant la present exposició, que està dividida en cinc apartats: Els paviments anteriors a la rajola hidràulica. Totes les cultures des d’antic han tingut la necessitat de vestir les llars, ja sigui des del punt de vista estètic o funcional. En aquest context naixeran els terres ceràmics en forma de rajola, terres de pedra en forma de mosaic o paviments continus. La tècnica. La rajola hidràulica es fa a partir del morter de ciment hidràulic, emmotllat i premsat. Cal mencionar que l’afegit hidràulic prové de la reacció d’enduriment del ciment en contacte amb l’aigua. Les rajoles, generalment de 20 x 20 cm, s’elaboren mitjançant un motlle metàl·lic, combinant una tècnica molt artesanal amb un procés de mecanització. Un món de formes i colors. A partir de la dècada del 1880 els paviments hidràulics deixen a un cantó l’aspecte funcional dins els edificis i comencen a prendre un protagonisme decoratiu. En un primer moment els paviments reproduiran un dibuix central i una sanefa perimetral, s’hi afegiran elements d’iconografia medieval, i cap a finals de segle amb l’esclat del modernisme, els terres seran un element destacat amb la representació d’elements vegetals. Sabies que...? En aquest apartat l’exposició ens acostarà a elements de vida quotidiana amb base de rajola hidràulica com els panots de carrer o a peces icòniques com les dissenyades pel gran arquitecte Antoni Gaudí. 21
La Llançadora - XVI
La rajola hidràulica, un material viu. Aquest material constructiu, amb una reinterpretació de formes i colors, recupera la seva vigència en l’arquitectura contemporània. Un mateix material per a nous usos i nous espais. L’exposició clou els seus àmbits donant l’opció al poble que l’acull a explicar el seu patrimoni vinculat a la rajola hidràulica en un darrer espai expositiu. En el nostre cas hem volgut singularitzar el paviment de Can Manyer, que per si sol ja seria tot un mostrari de motius i colors. Fruit de la reforma de la fàbrica per convertir-la en biblioteca, els arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré ja van fer notar que algunes de les rajoles del terra de Vilassar havien estat dissenyades per arquitectes de renom a principis del segle XX..., però al mateix temps van treure a la llum un enigma: la Barcelona de Vilassar. Amb aquest nom anomenem un conjunt de peces de rajola hidràulica repartides per tot el terra de la fàbrica que un cop unides donen com a resultat una al·legoria a la ciutat de Barcelona, no sabem si era un encàrrec fallit o una prova de color, ja que no hem localitzat que aquest mosaic existeixi en algun altre lloc que no sigui el terra de Vilassar.... tenim una Biblioteca amb enigma hidràulic.... L’exposició creiem que il·lustra de manera didàctica, mitjançant plafons expositius i mostres de rajola, el món de colors, simetries i combinacions que ens ofereix la rajola hidràulica. En aquest sentit cal mencionar la publicació recent del llibre “L’art del mosaic hidràulic a Catalunya”, que es presentarà el dissabte 19 de setembre a les 12 h. del migdia a càrrec del seu autor, Jordi Griset. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i la Biblioteca de Can Manyer han unit esforços per apropar als vilassarencs aquesta exposició, que ens ajudarà a interpretar ì a valorar els terres de Can Manyer, una de les superfícies més grans del nostre país amb paviment hidràulic. Els treballadors de la fàbrica més gran de Vilassar trepitjaven cada dia aquest terra enmig del soroll eixordador dels telers. Avui, cent anys després, la fàbrica s’ha convertit en un lloc de cultura, de creació i de contemplació. Aprofiteu l’oportunitat i vingueu a gaudir de l’exposició. 22
La Llançadora - XVI
Veïns Fran Izquierdo Barreja de somnis i realitat. Imatges que passen pel cervell sense cohesió però lligades pels sons del matí: raigs de llum que travessen la persiana, l’autobús que arrenca a la parada, el despertador que sembla que no acabarà de sonar i el cop de porta del veí del 3r que com cada matí marxa de casa, tot amb aquella agradable sensació de descans abans de posar els peus a terra. En David es fa una dutxa ràpida i necessària per acabar de posar-se a punt de cara a la nova jornada. Es prepara un esmorzar senzill a base de fruites, grans de cereals i iogurt. Ordena mentalment la seva agenda mentre pren una tassa de te mirant per la finestra tot just abans de sortir de casa. L’Albert ha dormit poc, l’insomni de la nit i els sorolls de la matinada no l’han deixat. Quan més a gust estava al llit ha sonat el despertador, com si estigués dins d’una galleda de zinc. Ni té temps de dutxar-se ni de prendre res. Ja surt nerviós de casa i sense voler dóna un cop de porta que fa tremolar el llum del replà. Li ve un remordiment de pensar que potser ha molestat algun veí, però pensa que ell tampoc no ha pogut dormir pels sorolls de la matinada i marxa resignat de casa fent una ganyota d’autocomplaença.
Avui no hi havia cap embús a l’autopista que entra a la ciutat i tothom sembla més feliç. Converses intranscendents abans d’entrar a l’empresa respirant l’aire fresc del matí que segur serveixen per començar amb el cervell a zero, lliure de toxines i amb força fluïdesa mental. En David saluda el seu veí del 3r, que molts dies passa angoixat corrent per aquest carrer camí de la seva feina en aquest mateix districte... “Aquest arriba tard”, pensa mentre li dedica un gentil somriure. La realitat és que l’Albert arriba tard. El fet de sortir precipitadament de casa li ocasiona la necessitat d’haver de prendre un cafè i un cigarret abans d’entrar a treballar mentre llegeix les notícies en un dels seus diaris favorits. L’amalgama de l’olor de la tinta, del tabac i del cafè la té registrada en els plecs del 23
La Llançadora - XVI
seu cervell i olorar aquest elixir el relaxa. S’ha fet de nit. Una dura jornada laboral a la feina i a casa queda enrere. Després d’atendre les necessitats domèstiques en David té pessigolles a la panxa. Sensacions de benestar i satisfacció mentre s’està cordant les sabates de córrer. Abans de fer-se fosc estava núvol i en sortir al carrer veu que la vorera està mullada. No importa pas, córrer sota la pluja és un plaer i marxa trotant en busca dels seus companys. Pensa que aquestes sabates li han sortit molt bones i bé de preu: avui li comentarà als seus col·legues.
L’Albert fuma un cigarro al balcó abans de posar una rentadora amb la roba bruta. Mou el cap d’un costat a l’altre i arqueja les celles en veure el seu veí que surt a córrer sota la pluja. L’olor de pizza que surt del forn li dibuixa un somriure i s’espavila amb les feines de la casa. La jornada és a punt d’acabar: la pizza, el sofà i la televisió esperen. Diríem que se sent feliç perquè ha treballat dur i ara gaudeix del seu merescut descans. Tot i així, aprofita els anuncis de la televisió per acabar d’enllestir la casa i la roba, fins que ja no pot més i es deixa caure al sofà... fins que les veus cridaneres d’algun programa nocturn el desperten. En David torna mullat i esgotat a casa. De seguida es fa una dutxa calenta i es prepara un sopar senzill i lleuger. Uns minuts dedicats a la lectura i a les xarxes socials li serviran per anar desconnectant fins que, de cop, arribi la son...
24
La Llançadora - XVI
Descarrega’t la revista
http://revista.lallançadora.cat/numero16.PDF
25
Fes-nos saber la teva opini贸 sobre la revista http://www.facebook.com/LaLlancadora lallancadoravd@gmail.com
26
La Llan莽adora - XVI
27
La Llanรงadora - XVI
28
La Llanรงadora - XVI
29
La Llanรงadora - XVI