SUMARI Pàgina 3
Editorial
Pàgina 4
EL REPORTATGE: Els nous serveis funeraris, a debat
Pàgina 9
Malenconia de tardor i altres mites estacionals
Pàgina 11
Post 1713/1714: La repressió borbònica a Vilassar
Pàgina 13
Paraules
Pàgina 15
¿Com parlem en català?
Pàgina 17
Temps de poesia
Pàgina 18
Sessions del Club de Lectura de la Biblioteca
Pàgina 21
Contes
Pàgina 23
Personatges...
Pàgina 25
La condemna de néixer dona
Pàgina 26
A causa d’uns senyals
Pàgina 28
La felicitat és un camí, no una meta
Pàgina 29
La Lola es jubila
Pàgina 31
Més rics al món i més ebola a l’Àfrica
Pàgina 32
Descarrega’t la revista
La Llançadora
Joan Abril
Fran Izquierdo
Benet Oliva
Vicky Llongueras
Joan Abril
Josep Maria Rosquillas /Cristina
Club de Lectura de la Biblioteca Pau Piferrer
Albert Mesalles
Rosachely Roa
Aina Ros Alsina
Valentina Araya
Aina Almansa
Paquita Cervera
2
La Llançadora - XIII
La Llançadora - XIII
Editorial La Llançadora
Llancem a la xarxa el número 13 commemorant tres anys de la publicació. Tres anys cercant el batec cultural del poble. Tres anys obrint-nos a totes les entitats i a una llista oberta de col·laboradors impagables (mai millor ben dit) que han dedicat temps i esforç a fer possible aquest treball col·lectiu que es diu LA LLANÇADORA. Llarga vida, doncs, a la revista, si la cultura la vivim intensament, una cultura concebuda en el sentit més ampli de la paraula, on hi té cabuda la llengua, l’esport, la vida en comunitat (és a dir, la política), el teatre, el cinema, la poesia, l’opinió… Volem una cultura del poble, pel poble i per al poble. Ho volem tot, i també més socis. Des d’aquest número també convidem les empreses i els comerços perquè col·laborin en la revista anunciant-s’hi. Tenim més de quatre-centes descàrregues, i en tindrem més perquè volem saber de ben a prop què passa al poble, des de qualsevol vessant. En aquest número tenim El Reportatge, una secció que encetem amb un tema molt viu i polèmic com és els futurs serveis funeraris. També tenim la mirada esportiva des de la tardor, de la mà de Fran Izquierdo, o la repressió borbònica a Vilassar, del nostre historiador Benet Oliva. Tampoc no hi falten els contes reflexius de l’Albert Mesalles o els articles dels alumnes de l’institut. Tenim moltes mirades, moltes veus vilassarenques que parlen del món local i global alhora. Tenim molt de camí per recórrer i molt de futur que farem amb la implicació de col·laboradors, socis, entitats, anunciants. Tothom és convidat a la festa i pot venir amb el vestit que més li plagui i sense invitació. ¿A què espereu?
3
La Llançadora - XIII
EL REPORTATGE: Els nous serveis funeraris, a debat Joan Abril
Imatge dels futurs Serveis Funeraris a Vilassar de Dalt.
La mort és una de les coses més segures d’aquesta vida. Les diverses cultures han tractat el traspàs i el difunt amb diverses pràctiques funeràries: la inhumació o enterrament i també la incineració, que és la conversió a cendra d’un cadàver. La incineració, doncs, és la pràctica de reduir les restes d’un cos humà o animal mort cremant-lo o sotmetent-lo a altes temperatures (de 760 ºC o a 1150 ºC) en un forn crematori. Històricament s’ha realitzat amb foc en pires funeràries, a vegades en llocs especials de culte. Actualment es fa en moderns forns crematoris. Però, ¿per què a LA LLANÇADORA li interessa tractar el tema de la mort i de la incineració? Doncs la raó és tan senzilla com òbvia, i és l’interès públic del nou projecte dels serveis funeraris de Vilassar de Dalt. És per això que la publicació vilassarenca ha volgut saber de primera mà les raons de les dues parts, o tres segons com es miri, que es troben amigablement enfrontades arran d’aquests futurs serveis públics. Hem volgut recollir les veus posicionades (en un principi Pro Vallmorena, coordinada amb Anticrematori Vilassar de Dalt, i Govern municipal), a les quals s’ha afegit la CUP Vilassar, que per iniciativa pròpia ha demanat de respondre el qüestionari, la qual, a més, forma part de la Comissió de Seguiment. La idea d’acollir aquestes veus i no unes altres parteix d’un criteri rigorós de posicionaments per part d’entitats socials o polítiques que s’han postulat en aquests darrers mesos: el Govern municipal (amb tots els partits que hi donen suport), la plataforma Pro Vallmorena i la CUP Vilassar. Escoltem les veus: GOVERN MUNICIPAL ¿Em podeu dir quins són els motius pels quals s’ha creat la Plataforma? R: Si ens referim a Pro Vallmorena, l’element fonamental del seu naixement ha estat la seva posició contrària a l’existència d’un forn d’incineració humana. Les altres oposicions al projecte que coneixem plantegen la seva oposició a la incineració. 4
La Llançadora - XIII
¿Què demanen? R: Que no s’incineri segons el projecte en curs. En conseqüència, poden discutir el conjunt del projecte, però l’element fonamental és i continua essent la discussió sobre la incineració humana, com es pot comprovar amb les pancartes, la recollida de signatures o les intervencions en les xarxes socials. ¿Quina és la resposta del Govern municipal? R: Des de juliol i d’acord amb el conjunt de grups municipals més la CUP i la representació de la Plataforma Pro Vallmorena, parar el procediment per donar peu al debat, instituir una Comissió Municipal de seguiment dels nous serveis funeraris que vehiculés aquest debat, i en cas que no hi hagués acord, convocar una consulta. Si les peticions de la Plataforma són satisfetes pel Govern, ¿creieu que encara n’hi ha d’altres que no han explicat, com ara “Està bé que hi hagin aquests serveis, però no a prop de casa meva”? R: No puc contestar per ells. Em remeto al que es diu per les xarxes socials. I el que es diu sovint és una posició personal que no em consta si està assumida o no en nom de cap plataforma. També he trobat per les xarxes socials persones que comencen a abordar la problemàtica d’una planta de compostatge vegetal en territori de Cabrils que emet gasos pudents sense que ens consti el control sobre l’activitat, al costat del veïnat i del camp municipal de futbol de Vilassar. ¿Els vilatans sabran si tira endavant el projecte abans del maig del 2015? R: Per descomptat, el govern creu en la idoneïtat del projecte i la nostra interlocució és el conjunt de la població de Vilassar de Dalt. Més d’hora que tard tindrem un problema de saturació amb el cementiri parroquial, propietat del bisbat. Els serveis funeraris són necessaris i els ajuntaments hem de garantir la seva prestació en el territori. El projecte en curs modernitza profundament aquest servei. Com que la discussió se centra en els suposats efectes mediambientals de la incineració humana, no tenim inconvenient a sotmetre a consulta aquesta qüestió. Ara bé, a la Comissió hem disposat d’informes acreditats que exposen sense amagar l’ou la possibilitat perfectament assumible de la incineració, i d’aclariments en aquest sentit demanats per CiU; si molt convé en demanarem més. La Generalitat és la institució que controla els nivells d’emissió, com en qualsevol altra activitat ajustada a norma. A hores d’ara (20 de novembre de 2014) no hem rebut de la part opositora, i de manera formal en el marc de la Comissió, documents acreditats en sentit contrari als presentats en el marc de la Comissió. PRO VALLMORENA Coneixeu a fons el projecte dels nous serveis funeraris? R: És evident que SÍ. Coneixeu tota la documentació tècnica que, a dia d’avui, s’ha penjat al web de l’Ajuntament? R: Sí, fins i tot coneixem aquella documentació tècnica de què es disposa referent a estudis d’avaluació de perillositat per a la població, és a dir, sobre la toxicitat i la capacitat de bioacumulació per a les persones d’un forn crematori, si volen tant generals com el que se’ns ha donat sobre una teòrica quantificació de potencials d’emissió a Vilassar i que delimitats a Vallmorena ens permetrien establir els nivells mínims a partir dels quals un determinat element té impactes negatius sobre la salut de l’organisme i que no s’han penjat. ¿Em podríeu enumerar els treballs de la Comissió de Seguiment dels Nous Serveis Funeraris? R: Sí, els treballs de la Comissió es basen en tres grans paquets d’estudi: el primer i més important, les derivades mediambientals del Crematori, el segon les necessitats reals d’un nou cementiri per a la gent de Vilassar i, finalment, les repercussions econòmiques que suposa l’externalització d’un servei com aquest, tant pel que fa al canvi tipològic de passar a ser de caire supramunicipal, com pel que fa a l’increment tarifari i, sobretot, la problemàtica financera que li suposa a l’Ajuntament haver fet efectiu el cobrament del cànon inicial, haver-lo gastat i assumir el seu retorn, o sigui, el retorn del cànon amb interessos de demora i tot allò referent al lucre cessant 5
La Llançadora - XIII
d’aquesta activitat, perquè ens entenguin, una cosa similar al projecte Castor, que d’un cost efectiu de la construcció de 1.500 milions d’euros, ara el Govern espanyol ens farà pagar a tots nosaltres, els consumidors, 4.500 milions d’euros per compensar la pèrdua de beneficis d’una empresa, com a Vilassar, privada. ¿De tot el projecte, en quin punt o quins punts no esteu d’acord? R: En tots. ¿Ens podeu dir per què? R: En l’aspecte mediambiental, ja que no hi ha GARANTIA ZERO pel que fa a les emissions tòxiques i aquí s’ha passat per part de l’Ajuntament de dir que un crematori no contamina gens, a dir que és una pràctica poc contaminant i ara, finalment, reconèixer, com ho ha fet la tècnica mediambiental en el seu informe i en la Comissió, que amb les condicions previstes per l’empresa licitadora no es poden garantir nivells acceptables per a les emissions de mercuri, un dels agents contaminants pitjors per a la nostra salut. De fet, esperem llegir les respostes de la tècnica redactora de l’estudi de quantificació comparativa a les 10 preguntes que el grup municipal de CiU ha fet en aquesta Comissió (per cert, NO penjades a la web informativa, i participativa, de l’Ajuntament). I ho esperem perquè en una d’aquestes es pregunta si la comparativa feta per CiU pel que fa a si és cert que “la cremació d’un cadàver a Vallmorena equival, en relació amb les partícules en suspensió, a la incineració a la planta de Mataró dels residus urbans que generem a Vilassar en un dia i mig i que, en relació amb el mercuri, a la incineració dels residus urbans que generem a Vilassar en quasi 11 dies”, ja que si és positiva com ens temem, estem reconeixent que tenir el Crematori a Vallmorena és com tenir la planta d’incineració dels residus urbans de Vilassar, la de Mataró, a Vallmorena. I a tocar d’un camp de futbol i a menys de 500 metres dels habitatges de La Fornaca, dels de la urbanització de Sant Sebastià o de la Marina Verda de Cabrils i de tot el barri del Pi. Però no hi estem d’acord, sobretot, perquè se’ns vol vendre un producte net i ecològic sense donar a la població tota la informació mediambiental necessària, com serien els estudis dels fenòmens de dispersió, transformació o reacció i eliminació, concentració/avaluació/qualitat de l’atmosfera receptora (nivells d’immissió), model de deposició, usos dels terrenys afectats que, alhora, ens permetrien tenir els estudis de toxicitat i bioacumulació per saber realment la perillositat d’un Crematori en un lloc com aquest. Estudis més que imprescindibles perquè sabem que són fenòmens que poden tenir valors molt diferents d’immissió per a unes mateixes emissions i, per això, no ens serveixen comparatives genèriques d’emissions i que ens va reconèixer la mateixa tècnica en constatar que les dades seves no són extrapolables a Vallmorena. Sabem que hi ha alternatives ecològiques a la Cremació com són la BioCremació i apostem per un model ecològic i sostenible de gestió funerària. Pel que fa a la necessitat de nous serveis funeraris i, tot i reconeixent el canvi sociocultural que s’està donant en la nostra societat al voltant de la mort, la veritat és que esperem llegir també les respostes a les 10 noves preguntes que el grup municipal de CiU ha fet en comissió en aquest tema per poder extreure’n dades contrastables i fiables. I en l’aspecte econòmic, ens sembla desafortunat que, per problemes econòmics de l’ajuntament, no provocats pels vilassarencs sinó per una mala gestió pública que no entrarem a discutir, es vengui o, si es vol, es llogui per a 50 anys, uns terrenys d’òptimes condicions estratègiques a una empresa que invertirà, com a molt, 4 milions d’euros per treure’n una rendibilitat mínima de 13,50 milions d’euros i diem mínima perquè només preveu 200 cremacions a l’any i vàrem anar tots a Sitges a veure el “model a seguir” i allí ens reconeixen que, dos anys després de la seva inauguració, la xifra de cremacions ja superava les 500 a l’any. I tot això per menys de 25.000 euros a l’any! 6
La Llançadora - XIII
I per últim, No volem un model de gestió privada per a un servei com és la gestió de la mort, que entenem que ha de ser un servei públic, no un model per fer negoci. PREGUNTA: Si el servei fos en un altre barri o zona residencial, ¿mantindríeu la mateixa oposició? R: Evidentment que SÍ. Segurament l’Ajuntament ens voldrà vendre que nosaltres utilitzem serveis mediambientals de caire supramunicipal, com pot ser la deixalleria a Premià de Dalt, la depuradora d’aigües a Vilassar de Mar o la mateixa planta d’incineració de residus urbans a Mataró, i, esclar, no ens parlaran dels 4 forns crematoris de Mataró o els 2 de Badalona, però per nosaltres la salut de les persones és prioritari a tot. I situar un Crematori en un altre barri o zona residencial com vostè diu no resol el problema de la perillositat i toxicitat d’aquest i per nosaltres el principi bàsic que ha de valer en la política de protecció del medi ambient és el de la prevenció, i evitar haver de reaccionar davant els problemes de la contaminació després que aquests hagin sortit. Ens agradaria des de La Llançadora, enviar una pregunta a l´Alcalde: si no us donessin el milió d’euros , ¿acceptaríeu donar a una empresa privada la concessió d’aquesta activitat contaminant al municipi? I, per acabar, una pregunta a la gent de Vilassar: ¿algú davant d’una activitat reconeguda com aquesta de risc no zero, pensa que control és igual a prevenció? PER NOSALTRES LA MILLOR PREVENCIÓ ÉS LA NO EXISTÈNCIA. CUP VILASSAR ¿Coneixeu a fons el projecte dels nous serveis funeraris? R: Sí. ¿Coneixeu tota la documentació tècnica que a dia d’avui s’ha penjat al web de l’Ajuntament? R: Sí. ¿Em podríeu enumerar els treballs de la Comissió de Seguiment dels Nous Serveis Funeraris? R: El treball de la Comissió té tres eixos fonamentals: aspectes mediambientals del crematori projectat, l’estat actual del servei de cementiri i els aspectes econòmics i legals del nou Complex Funerari. En cap cas ha estat objecte de debat en aquesta comissió més que per aportació de la CUP la idea d’establir un model municipal de gestió, un model que no passi per prestar aquest servei de manera privada on el conjunt d’empreses rebin durant els propers 50 anys els beneficis derivats de gestionar la mort dels i les vilassarenques, en lloc d’establir un servei que sigui plenament públic on els costos de la mort pagats per totes nosaltres s’equiparin just al cost que suposa prestar-lo, sense marge de benefici empresarial que encariran el servei entre molts d’altres aspectes a tenir en compte. De tot el projecte, ¿en quin punt o quins punts no esteu d’acord? R: N’hi ha uns quants, de fet vam redactar una llista de deu punts de desacord, però si hem de destacar els més importants serien el crematori, la forma de gestió i la concessió a 50 anys. ¿Ens podeu dir per què? R: El crematori és, indubtablement, una font d’emissió de productes contaminants. N’hi ha moltes, és cert, però aquesta no és negligible i la gent té dret a decidir si els avantatges compensen els perjudicis. La forma de gestió indirecta possibilita que un servei públic es converteixi en un negoci privat i que l’ajuntament perdi el control econòmic, per exemple, en la fixació de la major part de les tarifes, i això fa que l’empresa pugui posar els preus que vulgui. Finalment, una concessió per un període tan llarg hipoteca un patrimoni públic durant tres generacions. 7
La Llançadora - XIII
És per tot això que pensem que ha de ser el poble en el seu conjunt que decideixi directament si hi està d’acord o no. Si el servei fos en un altre barri o zona residencial, ¿mantindríeu la mateixa oposició? R: La ubicació projectada és desafortunada per la proximitat amb el camp de futbol i zones residencials, però la nostra oposició no es fonamenta en això. Creiem que el projecte tal com s’ha concebut i en el seu conjunt no és bo per al nostre poble. Tres veus amb perfils diferents, amb objectius diferents. La veu municipal a favor del projecte, un projecte que cerca satisfer els serveis comunitaris de Vilassar, que vol cobrir unes necessitats que puguin representar la majoria de la població. Una segona veu, la de Pro Vallmorena juntament amb La cremació permet economitzar l’ús de l’espai en els cementiris (cementiri de minitombes a Hèlsinki). Anticrematori Vilassar de Dalt, que és contrària al projecte sobretot per l’emissió de gasos contaminants. I una tercera veu, la de la CUP Vilassar, que està en contra del projecte no tan sols pel grau de contaminació que diuen que emet, sinó també perquè la forma de gestió indirecta fa que l’ajuntament no tingui el control econòmic. Raons, doncs, que no es podran menystenir si el Govern municipal finalment vol arribar a un consens que sigui satisfactori per a tothom. Raons també que s’hauran de ponderar per superar l’escull de les municipals del maig del 2015, però sobretot per aprovar amb nota una consulta popular precedida sempre de tota la informació a l’abast. Alea jacta est (¡s’han tirat els daus!).
8
La Llançadora - XIII
Malenconia de tardor i altres mites estacionals Fran Izquierdo Anys enrere l’arribada de la tardor em resultava quelcom certament trist i melancòlic, segurament per transferència del que considero el mite de la tardor, imposat per tendències, modes i hàbits socials. L’adéu-siau a les festes, als vestits i fins i tot a les delicioses fruites d’estiu, la benvinguda a les escoles i els uniformes escolars, el canvi d’armari i de sabater, i sobretot el canvi d’hora, contribueixen a una mena de baixada de persianes en l’ànim de les persones. Però vet aquí que la societat ha canviat i molt en Foto de Fran Izquierdo les últimes dècades: nous hàbits de vida laboral, social, cultural o esportiva, nous esquemes d’estructuració familiar, i l’aprenentatge de la societat contemporània pel que fa a donar-li importància al temps lliure, fan que tot plegat la tardor sigui vista de manera diferent any rere any. Imatges bucòliques de fulles caient, de gotes de pluja darrere dels vidres, paraigües voltejats, núvols esgarrapant-se a les muntanyes o els reflexos dels llums dels cotxes en els paviments mullats de les ciutats encongien el cor i l’ànim de molts ciutadans. Aquest mateix decorat instal·lat en els temps que vivim, aquests mateixos ingredients donen vida a aquests dies que s’enfilen sense remei cap a l’hivern, justament en un moment que la societat està més desperta i viva que mai. Celebrem-ho, sí, aprofitem-ho, sortim al carrer, a la platja... o a la muntanya. Val la pena. Val la pena respirar aire fresc, i mullar-se si cal... total... una dutxa calenta i un plat de sopa ho arreglen tot. Les temperatures suaus que encara podem gaudir conviden a passejades, urbanes o marítimes. La declinació del sol ara és baixa i produeix reflexos daurats si voltem pel mar o la vora. I els primers temporals i llevantades ens meravellen amb les seves onades, la seva força i grandiositat. Per dalt, enormes masses de núvols s’apropen, o s’allunyen, com si d’una desfilada gegantina es tractés. Foto de Fran Izquierdo 9
La Llançadora - XIII
Però és a la muntanya on trobem la verdadera essència de la tardor. Fruits del bosc: aranyons, móres, bolets, maduixetes... entretingudes jornades buscant aquests apreciats trofeus fins que, de cop, ens adonem del temps que ens ha passat. Excursions, caminades, curses, passejades... a peu, en bicicleta o a cavall... Olors, i colors de tardor que inunden les nostres retines i que el cervell registra hàbilment entre els seus plecs. Foto de Fran Izquierdo
¿Perquè ens meravellem de veure els boscos amb tons vermells i groguencs?
Foto de Fran Izquierdo
Potser una estimulació cromàtica simple, però potser també ens avancem a la percepció cognitiva d’allò que veiem com un canvi, un canvi d’estació i de cicle que dóna pas al següent, una constatació evident que la vida continua i nosaltres també. No... la tardor no és trista. Això és un mite... o una justificació, potser...
10
Foto de Fran Izquierdo
La Llançadora - XIII
POST 1713/1714: La repressió borbònica a Vilassar Benet Oliva “Aprengan los que Vindran a no ser temeraris, en donar la Obediència als temps ÿ no’s refien de somatents, pués a las primeras escopatadas nos desempararen, que a no ser los Sants Màrtirs moriam la mitat dels que’ns hi trobavem. Assí sapiam ÿ en lo Cel pugam donarlos las gràcias. Amén.” Mossèn Francesc Auger, vicari de Vilassar
El 25 d’agost 1713 Vilassar patí un dur atac d’un destacament borbònic que deixà cremades una vuitantena de cases com a represàlia per la resistència a la submissió. Fou el poble que resultà més malparat de la comarca en aquesta primera embestida. Com explica el vicari Auger, “lo dia quatra de desembre del mateix anÿ encara continuava lo foch en la Rectoria de Vilassar, que durava des del dia Vint de Agost, en ansà; cosa que no u creuran los que no ho an vist […] Lo foch no’s Veia, però ficant la ma dintre de la runa, en serta part que quant ÿ ficaren lo foch ÿ avia Un cup ple de blat que ni auria Unas sexanta quarteras, no si podia sufrir.”1 Les primeres dades significatives les obtenim a la tardor de 1713, amb l’ocupació de la comarca per les tropes borbòniques i els corresponents segrestos de béns dels que estan a dins la ciutat assetjada. De Vilassar en detectem els següents casos:2
1. 2.
Maria Isern i Coll
Casa i heretat Isern (actual rectoria i CAP)
Magí Postius
Casa i heretat de can Maynou (actual can Bruguera)
Francesc Bassols
Casa i heretat de can Rafart
Joan de Lanuça i d’Oms
Castell i heretat
Eulària, vidua de Pau Llavaneres
Casa i heretat Llavaneres “portas y sostre de la entrada cremat” (actual can Coll)
Dr Miquel Ruaix
Casa i heretat de can Ruaix (actual Torremar)
Sebastià Espinàs
Casa d’en Espinàs “part és cremada”
Jaume Casanovas
Casa d’en Casanovas dels Colomers “tota cremada”
Jaume Cuquet
Casa “en part cremada”
Salvador Vilasseca
Casa
Don Josep de Pinós
Casa i celler dit lo terçò” (actual can Paco Martí al carrer del Casal)
Emanuel Rafart
Casa prop la rectoria
Rendes que es paguen a religiosos de ciutat
Joan Amat del veïnat del Crist i Jaume Mas als preveres de Santa Maria del Mar, Jaume Boquet a l’església del Pi...
APSG-VD, llibre d’òbits núm. núm. 8 (1684-1723), f. 190v-191r, núm. 33-36. ACA-PM-1559 1560, s/n. 11
La Llançadora - XIII
L’indicador més clar són les dades corresponents a la repressió fiscal. El nou cadastre borbònic es reparteix proporcionalment al nombre de cases de cada lloc. Podem comparar amb el cens d’Aparici de 1708 i observem com el repartiment que imposen el 1717 castiga especialment els llocs més austriacistes de la comarca. Davant les protestes, el 1719 es reduïren les sobrecàrregues.1 Conclusió: Vilassar amb un 128 per cent d’augment és el poble més castigat. 1708 (cases)
1717 (veïns) (% d’increment)
1719 (veïns)
Alella
68
129 (90 %)
68
Argentona
144
143
144
Mataró
1.029
1.329 (35 %)
1.029
Premià
80
107 (34 %)
80
Teià
104
198 (90 %)
104
Vilassar
182
415 (128 %)
250
MARESME
4.335
4.557 (5 %)
4.304
Bona part d’aquesta sobrecàrrega es pagarà amb un endeutament excessiu, la qual cosa generarà conflictes per la seva legalitat i una sobrecàrrega excessiva sobre els vilassarencs i el repartiment entre ells. Serà una de les principals raons de la crispació entre els veïnats i grups socials, especialment amb el veïnat de mar, d’aquí la pionera segregació de 1784 en relació amb altres casos de l’època. Un cop obtinguda la separació, s’obriria un inacabable plet pel repartiment del deute acumulat que perduraria fins a la dècada de 1850...2 El Vilassar quotidià patirà durant molts anys la repressió del dia a dia. Citem una anècdota que quedà registrada en un protocol de 1727, a Vilassar, tot i que ja estava signada la Pau de Viena: El cap d’una tropa armada que perseguia el contraban de tabac aturà el pagès vilassarenc Jeroni Villar al camí prop de can Boquet: “Le dixeron: detente traydor a Dios y al Rey, que en este lugar [Vilassar] todos són traydores, que te hemos de matar, que, aunque te matemos, el Rey ya nos perdonarà”. Era tan gran la sensació d’impunitat que li donaren una bona pallissa i tot seguit li demanaren perdó… a l’adonar-se que s’havien confós d’home.3
1. Josep Iglesies i Fort: La població del Maresme a la llum dels censos generals, accèssit premi Iluro 1968, Mataró: Dalmau, 1971, pàg. 51. 2. Benet Oliva: “El veïnat de mar de Vilassar 1594-1784: La formació d’una identitat diferenciada en 20 fets”, a XXVII Sessió d’Estudis Mataronins. 20 de novembre de 2010. Comunicacions presentades, Mataró: MASM, 2011.. 3. ACA-PM-1572, not. Miquel Vila, comú 1725-1730, part 1727, f. 46r, 3-VI-1727, declaració.
12
La Llançadora - XIII
Paraules Vicky Llongueras Les paraules són com petites capses de sorpreses que contenen petits tresors El meu nét ha començat a llegir amb el mètode de fonemes, que és el que ara es fa servir, mètode molt diferent del que ens varen ensenyar a la nostra generació d’alfabet sil·làbic. No discutiré si un mètode és millor que l’altre, hi ha pedagogs que avalen el sistema, però a mi no m’agrada gens aquesta manera d’ensenyar a llegir perquè si ja és prou complicat per a un infant començar a aprendre un exercici abstracte com pot ser la lectura, fer-ho a més arrossegant les lletres d’una paraula fins a esdevenir un so inintel·ligible (com per exemple pronunciar la paraula ddd iii vvv eee nnn ddd rrr eee sss que quan ha arribat al final la criatura s’ha perdut diverses vegades pel camí), no veig que faciliti gaire la comprensió lectora. Les paraules són el mitjà que tenim per comunicar-nos, relacionar-nos i formar idees, i potser no els donem la importància que mereixen tenint en compte que d’un aprenentatge correcte en dependrà l’estructura mental que construirem per fer servir en el nostre futur intel·lectual. Emprem una quantitat mínima de paraules en la nostra vida quotidiana, molt poques si comparem la quantitat d’entrades que conté el diccionari i això fa que el llenguatge s’empobreixi, sense ser conscients que cada paraula té un imaginari propi i que com més en fem servir més eixamplem el nostre coneixement. Pensem que aquest camp és propi de lletraferits, gent d’ulleres de pasta que es passen el dia amorrats als llibres conreant, cuinant i menjant sopa de lletres. Molt avorrit, tot plegat, per trencar-nos-hi el cap. Tanmateix, les paraules són com petites capses de sorpreses que contenen petits tresors que se’ns mostren si tenim la suficient curiositat per descobrir-los. Però també poden ser, malgrat la seva aparença neutra i innocent, una arma poderosíssima que pot arribar a fer molt de mal. La Real Academia Española de la Lengua (RAE) que té per lema “Limpia, fija y da esplendor”, en la 23a edició del Diccionario presentat el dia 16 d’octubre, ha tret el Netol i s’ha dedicat a polir paraules i definicions a tort i a dret. Està bé treure de tant en tant la pols que el temps ha anat posant sobre les paraules perquè així s’actualitzen i no perden vigència, però, en aquest cas, la sèrie de paraules en les quals s’ha fixat la RAE són molt sospitoses, i la intenció perversa, perquè les esmenes proposades fan referència a temes bàsics sobre el procés català. Així surten modificades les paraules referéndum, consulta i nacionalidad. Silvia Senz, experta en l’acció política de la Real Academia , denuncia les interpretacions espanyolistes que el diccionari de la RAE fa d’aquests termes bàsics. El DRAE fa desaparèixer el terme ‘sobirania nacional’ i fa aparèixer ‘mayoria silenciosa’. Equipara nacionalisme amb independentisme (negant el propi i demonitzant el dels altres). Un munt de paraules es veuen afectades, poder, estat lliure associat, autonomia de la voluntat, ciutadà, canvis i accepcions que només obeeixen a La Dignitat, Kirk Van Houten 13
La Llançadora - XIII
una idea: obrir escletxes per tancar-nos les portes. ¿Com pot afectar-nos a nosaltres aquestes esmenes del diccionari espanyol? Doncs, davant un conflicte polític que hagi d’anar a un tribunal, quan hi ha divergència d’interpretació sobre un concepte, a més de la jurisprudència, es recorre al real diccionari de la llengua espanyola, com ja en vam tenir un exemple l’any 1989 en un litigi entre la Generalitat i el govern de Madrid. Per tant, una sentència judicial basada en la interpretació d’un mot pot inclinar la balança de la justícia a favor o en contra. Ja ho diu Silvia Senz, “La RAE com a arma política. No només ens tiren la Constitució pel cap, ara també el diccionari”.
14
La Llançadora - XIII
¿Com parlem en català? Joan Abril Quatre anàlisis de com construïm la llengua Tertúlia conduïda per JOAN ABRIL ESPAÑOL (filòleg, professor especialitzat en normativa i ús de la llengua catalana i articulista d’opinió d’EL PUNT AVUI) Radiografia de l’ús ¿Com parlem en català?, és a dir ¿com parlem quan ho fem en català? El plantejament que vaig fer en aquesta tertúlia el dimarts 13 de maig al Centre Cultural La Massa no és pas com a sociolingüista, tot i que les xifres globals són optimistes, i que també les mateixes xifres, en termes d’àmbits d’ús, no ho són tant si ens fixem en l’àmbit de la justícia i dels joves. Primer de tot, fem una radiografia de si utilitzem el català. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013, El 94,3% de la població de Catalunya entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 82,4% el sap llegir i el 60,4% el sap escriure. Tres milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. Més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa. D’altra banda, hi ha més de 2.530.000 persones que han manifestat que tenen interès per aprendre català o per millorar-ne els coneixements, xifra que representa un 40,6% de la població de 15 anys i més. Si ens fixem, a més, en el català com a llengua digital, és la 17ª llengua en articles de la Viquipèdia, la 8ª llengua més activa als blogs, la 19ª llengua més usada a Twitter, i és la 8ª llengua amb més penetració d’Internet (per davant del francès, l’alemany, l’italià i el castellà). D’altra banda, disposem de més de 20 canals de televisió, més de 30 diaris en paper i digitals, més de 100 emissores de ràdio emeten cada dia en català. El conjunt de població dels territoris de parla catalana (l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears) que entén el català és d’11.011.168 persones i el que el sap parlar és de 9.118.882. Aquestes dades es basen en estimacions fetes a partir de les dades de les enquestes sobre usos i coneixements lingüístics realitzades als set territoris de parla catalana durant els anys 2003 i 2004. A partir d’aquestes dades, la llengua catalana ocupa el lloc número 88 en el rànquing de les llengües més parlades del món. A l’hora de situar el català en el rànquing de les 100 primeres llengües del món del rànquing Top 100 languages by Population d’Ethnologue (http://www.ethnologue.com) s’han comptabilitzat les 9.118.882 persones que diuen saber parlar-lo. Cal dir que aquests parlants també es comptabilitzen en altres llengües com l’espanyol, el francès (en el cas de la Catalunya Nord) i l’italià en el cas de l’Alguer. Fins aquí la breu radiografia de la llengua catalana pel que fa a l’ús. Si analitzem el com, veurem que la qualitat lingüística respec15
© Fran Vázquez
La Llançadora - XIII
te a la normativa gramatical es troba a un nivell que necessita millorar, tot i que cal fer-hi uns quants matisos, sobretot en relació amb el registre col·loquial. Radiografia de la qualitat de la llengua 1. Vigila, no et caiguis. 2. ¿Quants llibres hi han en aquesta biblioteca? 3. ¿Que hi ha la Maria?, ¿Que hi és, la Maria?, ¿Que està la Maria? 4. El resum l’he escrit aquesta tarda. El resum, he escrit aquesta tarda. L’he escrit aquesta tarda, el resum 5. Ja els la faré arribar vs. Ja els hi faré arribar 6. Són coses que no m’agrada parlar-ne 7. Digue’m… D’aquestes set frases, hi ha alguns errors sintàctics que provenen d’un calc del castellà. La resta són solucions genuïnes en registres col·loquials. En el primer exemple hi ha un error pronominal que ve del castellà: la solució correcta ha de ser Vigila, no caiguis. En el segon, tenim el verb en plural que concorda amb llibres, una solució clarament dialectal i genuïna, esclar, que oficialment no ha traspassat el llindar normatiu. En tercer exemple, l’ús d’estar és incorrecte (*¿Que està la Maria?); en canvi, les dues frases precedents són del tot genuïnes. En el quart exemple, l’ús pleonàstic (és a dir, la col·locació d’un complement regit com ara el resum i la represa del pronom feble corresponent) és correcte i necessari. Val a dir que aquesta estructura és pròpia o exclusiva del registre col·loquial. En el cinquè exemple tenim l’ús d’un pronom (hi) que no substitueix cap complement específic; és a dir, Ja els la faré arribar seria Ja faré arribar la carta a ells o a elles. Si la frase Ja els hi faré arribar expressa aquest significat que acabem de comentar, aleshores el pronom feble hi no és l’adequat. De tota manera, i segons comenta també la gramàtica de l’IEC, aquesta combinació és molt prolífica en registres on predomina l’oralitat. En l’exemple sis, segons la normativa, hauria de ser Són coses de les quals no m’agrada parlar. La frase que tenim, doncs, és pròpia del registre col·loquial. Finalment, l’exemple 7, també col·loquial, és una solució apropiada per al català central, on eliminem la s de digues quan aquest verb entra en contacte amb el pronom de primera o de tercera persona (digue’m o digue-li). Dels set exemples, només el primer o una frase del tercer no són genuïns, o dit d’una altra manera, són frases amb interferències clares del castellà. No podem presentar conclusions categòriques sobre la qualitat de la llengua en la societat, però sí que podem aproximar-nos-hi amb aquesta casuística i amb les dades prou optimistes que corroboren l’ús de la llengua. Tanmateix, encara queda molta feina per fer, sobretot a la justícia i també entre els joves perquè la llengua catalana sigui realment una eina de comunicació amb totes les seves funcions d’ús. Fer-ho possible només depèn de nosaltres (societat civil, administració, govern, entitats i empreses). ¡Ens hi juguem el prestigi! 16
La Llançadora - XIII
Temps de Poesia
Usurero de tu amor El mar guarda en el fondo de sus aguas tesoros de incalculable valor, como de incalculable valor es el amor que tengo por ti amada mía. Desde que te conocí que no he dejado de quererte, ni de amarte, soy como el usurero que apila su fortuna y solo vive para aumentarla, porque cada día que pasa, mayor es mi amor por ti. Sentimientos Tanto en el amor como en el sufrimiento se desatan los sentimientos más agudos; de vida y de muerte, son sentimientos que no dejan indiferente a nadie, y más si te tocan de cerca. Vida y muerte, principio y fin de todo ser. Se brinda en la vida por amores y se llora en la muerte, como final de vida.
JOSEP MARIA ROSQUILLAS
Provenir potser d’un humil gest o una creu feta en un racó amagat. Quan ja et creies vella, madura, incapaç per a crear. Perduda per a tota vida. Fins que, oh, una meravella. Et dónes, et tornes mare i vius a partir de tu amb un gran nou despertar. I és que sóc única filla amb un únic despertar. No cerco tresors ni joies. En tinc prou amb la proximitat de la gent del meu voltant o fins i tot de la meva, si sé trobar-me com cal. © Wolf children
CRISTINA
17
La Llançadora - XIII
Sessions del Club de Lectura de la Biblioteca Pau Piferrer Club de Lectura de la Biblioteca Pau Piferrer DATA SESSIÓ: 18 -9- 2014 PRESENTAT PER : Teresa Ribes AUTOR: Joan Marsé TÍTOL: Caligrafia de los sueños Resum de la sessió. La nostàlgia de J.M. torna al barri de Gràcia de Barcelona, rememorant vivències biogràfiques emmarcades en l’ambient dels anys 50, on els carrers eren una perllongació de les llars dels veïnat : “los dias perrfumados de fiesta mayor, adormecida bajo un techo ornamental de tiras de papel de seda y guirnaldas multicolores”. ¿Per què aquesta novel·la ens agrada tant? ... Doncs perquè, amb una trama molt ben construïda, un punt de sarcasme i una alternança genial del llenguatge col·loquial i del literari, l’autor dibuixa el creixement d’un nen que es converteix en home i, sobretot, en un creador. A Ringo, el narrador de 15 anys, la precarietat econòmica i la pèrdua d’un dit li neguen la possibilitat de ser pianista. La influència de tebeos i pel·lícules el motiva a crear fantasies que converteix en “aventis” on els seus amics són herois vencedors de proves truculentes, contrapunt de la situació hostil i fosca de la postguerra que “sólo es un tragín de seres acogotados y de pobres afanes que no importan”. L’interès per la literatura –tema rellevant del relat– acabarà convertint-lo en escriptor, capaç de fer, com bé ho diu el títol, una escriptura dels anhels, dels jocs de la imaginació que permeten sobreviure a la penúria, la intransigència i l’opressió. ... I perquè ens emociona el cor de personatges: la Sra. Mir amagant la manca d’afecte en el seu comportament estrafolari; la seva filla Violeta que pateix en silenci la desfeta familiar, el pare d’en Ringo amb els seus principis polítics, l’àvia que li revela la seva adopció, la mare soferta i amatent, els secrets de melodrama del Sr. Alonso. ...I també perquè és capaç de fer servir la memòria sense ser del tot fidel a la realitat, per transcendir-la i dotar-la de sentit en “ese territorio ignoto y abrupto” que és l’escriptura literària.
18
La Llançadora - XIII
DATA SESSIÓ: 16-10-2014 PRESENTAT per: Oriol Guasch AUTOR: John Fante TÍTOL: La germandat del raïm Resum de la sessió: Quan era adolescent Henry va fugir del poble i de la família. Ara se sent obligat a tornar quan un germà li comunica la decisió de la mare de separar-se del pare. La distància real i afectiva es va reduint i es troba atrapat pel món familiar de desconveniències, d’egocentrisme patriarcal, d’ampolles buides, d’un inacabable catàleg de menyspreus i ambicions imposades als fills, d’actituds i gestualitats barroeres que el pare comparteix amb els amics, italians emigrats com ell. D’una altra manera, també l’atrapa l’aura bruixa de les aromes culinàries de la mare i la imatge decadent de la vellesa que el fan acceptar d’ajudar el pare –un reconegut paleta orgullós dels seus treballs– en una nova construcció. Sense voler-ho es troba involucrat en la germandat del raïm constituïda pels camarades del pare, trepes, bevedors i jugadors com ell. En aquest procés Henry descobreix el valor del perdó i la compassió en adonar-se que l’entestament del pare vell i decrèpit en voler mantenir els seus vicis i capacitats vitals representa l’inici del seu final. Aleshores sent la necessitat d’acompanyar-lo. Oriol Guasch, el conductor de la tertúlia, ens mostra com Fante crea un relat basat en la seva biografia amb una veu literària directa, contundent i poètica. Una exposició descriptiva plena d’emocions doloroses i situacions caricaturitzades amb ironia i sarcasme per contrarestar la duresa de la realitat. Troben a La germandat del raïm vivències de l’autor: l’afany per convertir-se en un escriptor rellevant, la frustració en no aconseguir la valoració dels seus llibres, la relació amb autors universals amb els quals busca similituds de vivències familiars (Dostoievski, Nietzsche, Knut Hamsum, Sherwood Anderson, Hemingway, Faulkner, Caldwell, Steinbech) i, també, els conflictes amb la beguda, els problemes familiars i una diabetis que el deixa cec. De fet, Fante passa comptes a la seva relació amb el pare, quan es troba a la recta final de la vida. De la mà d’Oriol Guasch descobrim que La germandat del raïm és una obra plena de passió i amor per la vida en circumstàncies difícils. Es nota que el conductor de la tertúlia ha gaudit preparant l’obra per oferir-nosla: es crea un ritme participatiu i una valoració en general de satisfacció per la lectura.
Sessió de La Germandat del raïm 19
La Llançadora - XIII
Sessió de La Germandat del raïm
20
La Llançadora - XIII
Contes Albert Mesalles Significat del conte Tot llegint Vladimir Propp, m’adono del possible significat del concepte de conte. Només és un viatge que l’heroi emprèn, directament i amb un únic destí: El fons de la seva por. És per això que sempre hi trobem la foscor del bosc, que en última instància és la porta al món de les preguntes i dels misteris (el món metafòric, el món de la mort). La bondat de l’heroi cap als altres li donarà la gratificació i l’objecte (potser menjar, potser una espasa, un mapa o una clau) necessaris per poder realitzar aquest viatge amb èxit, i tornar renovat.
© Wizards Of The Coast
Així doncs, si abstraiem notem que el camí de l’heroi, el nostre camí, és només la lluita contínua contra les pors (que acaben cristal·litzant en la por a la mort), que rau en les nostres zones inescrutables: boscos interiors (el subconscient i la consciència que traeix) i boscos exteriors (la incertesa que ens causen el món i els altres). Aquesta lluita dura tota la vida, i només és vençuda en part, gràcies a les eines i al·licients que ens atorguen les persones estimades. Les persones que ens donen significat, i que ens recorden que en un conte com déu mana, sempre haurien d’acabar vencent els bons.
Princesa ¿A qui esperes, princesa? Mires rere barrots com la nit novament s’acosta. ¿Què et preguntes? ¿Existeix potser un príncep per a tu? Ets tan vanitosa fins al punt de creure que vius dins un conte? ¿Que la teva pell és blanca i pulcra, que els teus dies són eterns perquè només vius en la fantasia dels nens? Segueix somniant que ets somniada, no tens opció.
21
La Llançadora - XIII
Gratitud Se sap de l’existència d’una curiosa civilització. Habita en els racons de la consciència. Els éssers que la formen no coneixen les paraules ni el raonament. No hi ha significats ni finalitats més que una. Un agraïment colossal i únic. Si aquests éssers sabessin mesurar el temps, podrien afirmar que porten segles preparant una cerimònia. No saben per què, però segueixen actuant, moguts per aquest sentiment que per a ells no té sentit aparent. Cullen queviures. Amunteguen roques. Graven senyal a la terra. Ningú sap el significat de cap d’aquests senyals. Amb tot allò que tenen a les mans estan creant un gran monument de gratitud. Avui és un dia especial, si és que per a ells existeixen els dies. El monument ja és acabat, dels seus ulls en ploren llàgrimes, perquè la seva vida ha tingut sentit fins aquí. Ja que han viscut fins avui només per poder donar-te les gràcies a tu, lector, que has fet possible que ells i el seu món fossin reals per uns minuts, en la teva imaginació.
22
La Llançadora - XIII
Personatges... Rosachely Roa ¿ESTEM ADORMITS? ¿Ens hem preguntat mai perquè ningú reacciona davant la infame onada d’abusos de poder i de tota mena que estem patint? ¿Us produeix tanta perplexitat com a mi, el fet que després de tantes i tantes revelacions sobre casos de corrupció, injustícies, robatoris i burles a la llei i a la població en general, a la qual se’ns ha robat literalment el present i el futur, no passi absolutament res? ¿T’has preguntat per què ens quedem impassibles i per què tothom sembla estar adormit o hipnotitzat? Aquests últims anys i darrerament d’una manera constant s’han fet públiques informacions de tot tipus que haurien d’haver danyat l’estructura del sistema fins als seus fonaments i, no obstant això, la maquinària segueix intacta. I això posa de manifest un fet extremadament preocupant que està succeint just davant dels nostres nassos i al qual ningú sembla prestar atenció: ¿El fet que ... saber la veritat no importa? Sembla increïble, però els esdeveniments ho demostren diàriament. ¿La informació no té rellevància o estem intoxicats? Desvetllar els més foscos secrets i treure’ls a la llum ja no produeix cap efecte, cap resposta per part de la població. Per més terribles i impactants que siguin els secrets revelats. Durant dècades hem cregut que els lluitadors per la veritat, els informadors capaços de revelar assumptes encoberts o airejar els draps bruts, podien canviar les coses. De fet, crec que hem crescut amb el convenciment que conèixer la veritat era crucial per crear un món millor i més just i que aquells que lluitaven per revelar eren el major enemic dels poderosos. I potser durant un temps ha estat així. Però actualment alguna cosa ens està portant a un passotisme en què rebem molta informació, ¿i què ens produeix?... Amb certesa no ho sé. Un estat emocional de la 23
La Llançadora - XIII
població que no ens hauríem atrevit a imaginar. El somni dels corruptes: no haver d’ocultar ni justificar res. Poder mostrar públicament tota la seva corrupció, i prepotència sense haver de preocuparse que això produeixi cap tipus de resposta. I si creus que això és una exageració, observem el que està passat al nostre voltant. ¿Què passa en aquests moments? Un país immers en un estat de corrupció en tots els àmbits: el judicial, l’empresarial, el sindical i sobretot el polític. Un estat que dia a dia sobrepassa els límits imaginables, i esquitxa tots els partits polítics de forma irreparable. Una vergonya en qualsevol nació mínimament democràtica. I no obstant això, tot i fer-se públics de forma continuada tots aquests escàndols de corrupció política, seguim votant majoritàriament els mateixos partits, derivant, com a molt, alguns dels nostres vots a partits subsidiaris que no sé si poden ser una alternativa real. I tot i fer-se públics tots aquests casos de corrupció generalitzada, ¿quina ha estat la nostra reacció? Exercir el legítim dret de manifestació (de vegades), una activitat molt semblant a la que fa l’afició quan el seu equip de futbol guanya una competició i surt en massa al carrer per celebrar-ho. Potser és dur el que comento, perquè tampoc sé quins mitjans (per descomptat, no violents) són els que podrien ajudar-nos. I no som els únics els casos de corrupció descoberts i que continuen dia a dia, és només un exemple entre molts arreu del món. ¿QUAN DESPERTAREM?
Asier
24
La Llançadora - XIII
Els alumnes de l’institut opinem La condemna de néixer dona Aina Ros Alsina
Cada tres segons una nena al món és obligada a casar-se abans d’haver complert els 18, edat en què se les considera adultes, segons la Convenció dels Drets de l’Infant. Gairebé una de cada quatre adolescents d’entre 15 i 19 anys del planeta –70 milions– han estat víctimes de violència física; cada deu minuts, en mor una per això. Als països en desenvolupament, la principal causa de mort de noies són les complicacions derivades de l’embaràs i el part: 50.000 perden la vida cada any. Uns 140 milions de petites i dones han patit mutilació genital femenina, un nombre que augmenta en dos milions cada any ... Tota aquesta informació és un grapat de les dades que hi han a l’informe Estat Mundial de les Nenes 2014 del Pla Internacional basat en la informació de l’ONU. Aquestes xifres tan esfereïdores no són més que una lamentable realitat en què viuen moltes dones en el “modern i desenvolupat” segle XXI. Des d’aquí, des del nostre país just i “igualitari”, aquests fets semblen tan llunyans que ni els fem cas. Però en realitat aquesta discriminació no està tan lluny de les nostres cases. Un exemple: són molts els immigrants del nostre territori que durant les vacances tornen als seus països per fer la mutilació genital a les seves filletes, les quals no es poden defensar d’aquesta tortura tradicional. Les pobres nenes d’aquests països, totes soles, no tenen mitjans per defensar-se d’aquestes crueltats. Molts cops no saben ni que són un mal ni que elles tenen prou dret a decidir què fan amb les seves vides. Per això és essencial que als països on existeixen aquests problemes tan durs contra el gènere femení hi hagi una bona educació, per tal que tant homes com dones puguin veure que tots dos gèneres són iguals i que cada individu té dret a decidir lliurement per ell mateix. I sobretot és important l’educació sexual (un tema massa tabú avui en dia), ja que moltes noies es casen en la minoria d’edat sense tenir gaires coneixements sexuals, cosa que els provoca malalties i embarassos no desitjats, i al ser tan joves tenen més perill en el part. Cada cop són més les persones que volen ajudar les dones de tot el món, però és una feina difícil tenint en compte que encara avui, als països més desenvolupats on sí que hi ha educació, no existeix la igualtat total. Per tant, entre tots hem d’aconseguir esborrar aquesta línia divisòria entre homes i dones per tal d’aconseguir els mateixos drets i oportunitats. En molts territoris néixer dona és una condemna perpètua de la qual només te’n pots alliberar gràcies al desenvolupament i l’educació; i on el càstig et pot costar la vida. Hem d’aconseguir actualitzar la ment d’una població que creix però que no avança.
25
La Llançadora - XIII
Els alumnes de l’institut opinem A causa d’uns senyals Valentina Araya Poc després de començar l’antiga rutina d’agafar l’autobús vaig presenciar una escena insòlita. Eren les quatre de la tarda i el bus ja feia tard. Havia quedat amb una amiga per celebrar el seu aniversari i per no perdre ni un minut vaig haver de menjar a corre-cuita i baixar corrents fins a la parada del bus, no fos cas que se m’escapés (com m’havia passat pocs dies abans). El cas és que estava parlant amb l’amiga en qüestió pel mòbil –eina que considero útil si no se n’abusa– i un senyor gran es va apropar a la parada i va dir: “Veig que estàs enganxada a la màquina”. Em va fer gràcia el comentari, perquè precisament jo pensava que era bastant estúpid estar pendent d’una maquineta a totes hores. De seguida li vaig dir que això de les màquines és un mal invent i vaig deixar el mòbil a part. Suposo que no estar-ne pendent va fer que pogués assistir a l’escena que va produir-se després. A la parada només érem el senyor gran, una altra dona gran i jo. Al principi ningú parlava amb ningú, però va aparèixer un taxi demanant per no sé quina adreça que va donar peu, sense saber-ho, a un primer contacte entre els altres dos que hi havia a la parada. La dona va començar a dir que “faltan señales en este pueblo, que, la verdad, no cuesta nada poner unas cuantas señales para que la gente pueda encontrar las cosas, que cuando fui a Francia todo estaba tan indicado que no necesitaba ni sacar el mapa”. I l’home que sí, és veritat, i a Anglaterra també i a més aquest poble costa de trobar per culpa de la falta de senyals, però mira, han fet bé això del pàrquing, ja era hora. I sí, “porque en Francia e Inglaterra hay lugar para aparcar en todos sitios, que cuando fui de vacaciones en coche con toda la familia paramos justo delante del hotel, pero eso sí, se tiene que saber francés porque sino las señales no las entiendes, pero este parking sí que está bien, así la gente puede aparcar”. Jo dissimulava i pensava ja porten tres temes parlats i no han passat ni dos minuts. I ell ara que estem parlant i així per parlar, ¿què en pensa, de la independència de Catalunya? “Cada vez más pobres.” “¿Vol dir? ¿Per què?” “Sí, sí, cada vez más pobres, porque el dinero es el que hay y si se separa de España ya no habrá dinero”. “Però no creu que Catalunya seria capaç de tirar endavant amb la riquesa que produeix ella sola? Perquè si no l’haguéssim d’enviar a Madrid...” “No, no, si no están ni pagando a las farmacias, que yo ahora voy al pueblo de mi familia y pagan menos que aquí, sí hombre, y encima tengo que pagar más aquí y si es independiente cada vez más pobres, se lo digo...” Vaig perdre’m entre comentari de l’un i l’altre, i sense que haguessin arribat a un acord va arribar l’autobús. Quan érem a dalt encara xerraven, fins que el senyor va dir-li que tot això ho parlem per parlar, sense mala fe. I ella “sí, sí, que yo no digo nada...” I ell va dir doncs “jo votaré SÍ, SÍ”. 26
La Llançadora - XIII
I la gent del bus que va sentir l’última part va riure, però suposo que perquè no van escoltar la conversa sencera. La veritat, no sé què diantres passarà aquest novembre. Però en el cas que es pugui votar, i que estigui permès fer-ho a la gent de la meva edat, estaré orgullosa de votar SÍ, SÍ, encara que a Vilassar no hi hagi senyals ni pàrquings i no es puguin trobar les coses a la primera. Però això forma part de l’emoció, ¿no? Que tot i ser capaços de perdre’ns trobem un lloc on arribar, malgrat que potser no sigui el que teníem pensat en un principi.
Miki & Duarte
27
La Llançadora - XIII
Els alumnes de l’institut opinem La felicitat és un camí, no una meta Aina Almansa L’home, des que és home, busca la felicitat. Diuen que la mort més trista és la d’aquell que es mor sabent que no ha viscut. Tothom desitja viure la vida de què disposem de forma planera, sense gaires maldecaps. Però cada persona valora la felicitat i la viu de diferent manera, depenent dels valors o prioritats de cadascú. Crec que hi ha moltes maneres de sentir-se feliç, com per exemple obtenir béns materials, jo descriuria aquesta felicitat com a “esporàdica o temporal”, ja que només duraria un temps determinat, aquell moment de veure fet realitat el teu objectiu. Suposo que la societat juga un paper fonamental en les nostres vides. En l’època en què vivim s’ha d’intentar ser un triomfador, aconseguir al llarg de la vida i de mica en mica un bon lloc de treball (el millor remunerat possible), un habitatge (el més gran possible), un vehicle (si pot ser, de gamma alta) i aconseguir unes bones vacances (a països exòtics o llunyans). En línies generals aquestes són les aspiracions de la majoria dels éssers humans, madurs i intel·ligents. Des del meu punt de vista, a vegades tot això implica sentir-se infeliç. Realment és això el que anomenem felicitat? Per a mi, la felicitat és un estat d’ànim variable, depenent del punt de vista i optimisme del dia i del moment. Aquesta potser no es busca, ni està en el fet d’obtenir més coses que els altres i millors, sinó apreciar els “petits detalls” que la vida ens ofereix dia rere dia, en un temps present i no futur. Per acabar, crec que un error que cometem és que com més busquem la felicitat, més infeliços som. El temps que passem intentant trobar-la és temps perdut i, a vegades, aturar-se a pensar si som o no som feliços ens ajudaria a ser-ho més, valorant el que realment ens importa i prioritzantho davant de tot allò que ens intenten establir com a perfecte i immillorable.
28
La Llançadora - XIII
La Lola es jubila M. Lluïsa Ruhí ¿Qui no coneix la Lola de l’Institut? Tots els que hem tingut relació amb l’Institut de Vilassar de Dalt, ja sigui com a alumnes, com a pares i mares o com a companys, només a la Lola no li cal cognom. De part de companys i companyes, de part d’alumnes actuals i exalumnes, s’han dit coses molt boniques d’ella en l’acte que es va celebrar el passat dijous al mateix Institut. De la seva persona i de la seva tasca educativa no han faltat elogis d’una gran emotivitat. Jo voldria parlar de l’empremta que ha deixat al nostre municipi. El Projecte del Currículum Obert no hauria estat possible sense l’empenta i l’energia que hi va posar la Lola. Es tracta d’un projecte que permet acostar joves estudiants de 4t. d’ESO de l’IES Jaume Almera al món laboral, al mateix temps que es treballa l’èxit escolar i l’obtenció del títol de Secundària. Es fa a través de l’adaptació curricular i de la implementació de crèdits variables i pràctiques en empreses del municipi i/o en el mateix ajuntament. • Molts joves que han passat pel Currículum Obert van poder acreditar l’ESO gràcies al seu esforç i la feina feta. El suport i la seva comprensió van ser l’estímul per molts d’ells per continuar endavant i molt probablement avui en dia ser bons professionals i millors persones. • El Currículum Obert va oferir i ofereix una possibilitat de formació per a aquells adolescents/joves amb dificultats d’aprenentatges i conductuals, per tal de donar segones oportunitats als que passen per moments difícils en el trànsit cap a la vida adulta. • La figura de la Lola ha estat cabdal perquè aquests joves connectessin amb la realitat i tinguessin oportunitats de futur en un moment crucial de les seves vides com és l’adolescència. • Formar persones és una cosa, però ensenyar com ser persones només està a l’abast de persones compromeses amb l’essència del que vol dir educar. - La seva sintonia amb els alumnes, la capacitat d’escoltar i relacionar-s’hi i donar-los el que necessiten en cada moment són qualitats destacables de la Lola, que la fan una professora especial i diferent. - Potser la característica més important és que ha estat una dona més educadora que professora i sempre molt propera als seus alumnes i en especial a aquells que, per les seves característiques, necessitaven un suport especial no només d’aprenentatges sinó també i sobretot emocional.
29
La Llançadora - XIII
Ever Garrisson diu que “Un bon mestre és com una brúixola, que activa els imants de la curiositat, del coneixement i dels sabers en els seus alumnes”.
Tot això és la Lola: una profe diferent!! Que ha aconseguit durant aquests 30 anys que Vilassar de Dalt tingués la sort de comptar amb una professora de la qual tots, alumnes, professorat i Ajuntament, n’estiguem orgullosos.
30
La Llançadora - XIII
Més rics al món i més ebola a l’Àfrica Paquita Cervera La revista Forbes ha publicat la llista amb els més rics del món. Aquest any han augmentat els rics i evidentment també han augmentat els pobres. Els diners algú els ha de tenir, ¿qui si no els més rics? Patètic. Hi ha 1.226 milmilionaris. Aquest any el primer més ric és el novaiorquès Bill Gates, cofundador de Microsoft, amb 76.000 milions de dòlars (9.000 milions de dòlars més que fa un any), i passa a segon lloc el mexicà Carlos Slim, amb una fortuna de 69.000 milions de dòlars. A la cinquena posició hi ha l’espanyol Amancio Ortega, amb 37.500 milions de dòlars (tot i que pobrets d’ells enguany han vist reduïda la seva fortuna en 5.000 milions de dòlars). Amancio Ortega és fundador del grup multinacional Inditex, que gestiona botigues com Zara, Massino Dutti, Pull & Bear, entre moltes d’altres. La llista és llarga, aquest any hi ha 1.645 milmilionaris, l’any passat eren 1.426. Aquests 219 més rics han empobrit milers de pobres, però, ¿què els importa a ells? Tots aquests multirics són, com he llegit en un article d’un diari, pobres en molt valors: “pobres a respectar qui no és igual que ells, pobres en amabilitat, pobres a confiar, pobres a estimar, pobres a expressar els sentiments, pobres en relacions humanes, pobres en llibertat, pobres a ser persones...” Hi estic completament d’acord. ¿Sabeu quan va comença els primer brot de l’ebola a l’Àfrica? L’any 1976, fa 38 anys. ¿Sabrem mai quantes persones han mort des de llavors? NO, no ho sabrem, Ara sols ens parlen dels brots que van haver-hi a Guinea-Conakry al desembre del 2013, tot i que no es va detectar fins al març del 2014. El 23 de setembre l’OMS dóna la dada de 6.574 infectats i 3.043 morts, però la veritat no la sabrem mai (segons on donen uns números i segons on d’altres). Passa com amb les manifestacions, segons uns hi ha cents de persones i segons altres n’hi ha milers. ¿Ens hauríem assabentat d’aquesta greu epidèmia si no hagués traspassat fronteres i no ens hagués esquitxat a nosaltres els blancs? Crec que no, l’Àfrica ja es pot morir, allà sols hi ha negres, ¿però que no són persones els negres? Déu, ¿quan reaccionarem els racionals? Si tots el milmilionaris canviessin els valor descrits més amunt, que en comptes de ser pobres en fossin rics, potser que la cosa canviaria una mica.
L’OMS alerta que al desembre hi haurà més de 5.000 contagis setmanals. Des d’aquí vull felicitar Metges Sense Fronteres per la labor que desenvolupen, però els falten mitjans. Si algú vol aporta-hi un granet de sorra que es posi en contacte amb el següent telèfon: 902 30 30 65. Qualsevol aportació per petita que sigui serà ben rebuda.
31
La Llançadora - XIII
Descarrega’t la revista
http://revista.lallançadora.cat/numero13.PDF
32
Fes-nos saber la teva opini贸 sobre la revista http://www.facebook.com/LaLlancadora lallancadoravd@gmail.com 33
La Llan莽adora - XIII
ri
ula Descarrega el form I envia’l
.com
mail g @ d v a r o d a lallanca
34
La Llançadora - XIII
35
La Llanรงadora - XIII
36
La Llanรงadora - XIII