Revista Lira, núm. 4

Revista de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA digital

NĂşmero 4 Santa CecĂ­lia 2006

LIRAdigital

Presentació

Presentació

2 Banda de Música

3 Escola de Música

7 Vivències

9 La imatge

11 Cor la Lira Ampostina

12 Músics

13 Parlen de La Lira

14 Destaquem

16 La Junta informa

17 Sabíeu que...

18

Quan ja falten pocs dies per acabar l'any, ens podem sentir satisfets pel treball dut a terme per tota la gent de la Lira que ha col·laborat des de l'acte d'obertura de l'any cultural, el dia 14 de gener. Hem organitzat concerts de música per on han passat les millors Bandes del país; la nostra Banda a actuat a Pamplona, aLleida, a poblacions de les nostres terres i a les festes dels barris d'Amposta; ha hagut concerts del cor la Lira Ampostina, concerts de música de cambra (com l'ofert per l'orquestra de cambra de Silèsia), concerts de cors (coral Espluguina, cor Mestral, cor Flumine, The Issel's Singers i cor Bianca C.).

Hem ajudat al grup de jota Paracota, agrupació que està treballant per mantenir viu aquest ball tradicional a la nostra ciutat, a organitzar l'aplec de jotes de les terres de l'Ebre, a Amposta. Hem organitzat el Concurs de Composició, tot un repte per a nosaltres.

Tots aquests esdeveniments que la nostra Societat ha dut terme no haurien tingut tan de valor si no haguessin tingut la resposta i la participació de la gent del poble. Això és el que ens ajuda a continuar treballant. Gràcies.

Esperem que Amposta Capital de la Cultura Catalana 2006 no hagi sigut un somni i que les regidories, ajuntaments i governs pròxims tinguin en compte tot el que s'ha fet des de les nostres Societats.

No voldria acabar sense felicitar a ell, Octavi, pels 25 anys de treball i d'il·lusió que ens ha regalat, il·lusió que tots hem compartit, i a ella, la Lira, pels 90 anys passats des de la seva fundació. Per molts anys.

Javier Escrihuela, President de la Societat Musical La Lira Ampostina

Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25 E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/ Director: Javier Escrihuela.

Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz.

Col·laboradors: Eric Fuster i Cíntia Valmaña.

Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.

Santa Cecília 2006

2

LIRAdigital

Banda de Música

Vint-i-cinc anys d’Octavi © Eric Fuster

E

l passat 18 d'agost, dins del marc de les Festes Majors d'Amposta 2006, tots els músics que ara estem a la banda de la Lira Ampostina i els qui per qüestions de feina o per altres motius van haver de deixar la Banda vam fer pinya per oferir una sorpresa al nostre director: Octavi Ruiz i Gisbert.

La idea va sorgir d'un grup de músics i, aprofitant les vacances d'agost, es van convocar a tots els músics que han passat per l'Entitat durant aquests 25 anys i a personalitats que han col·laborat o participat en actes de la Lira Ampostina en aquest període.

Les coses es van fer bé, i es va poder formar una macrobanda que, davant la sorpresa de la gent del carrer, es va adreçar cap a casa del Director. Octavi es va emocionar en veure des del balcó de casa seva com una banda de quasi 200 músics entrava al seu carrer. Però això no va quedar aquí. Fent el tradicional passa-carrers, tots plegats vam arribar a la Lira. A l'Auditori-Teatre es va preparar un petit homenatge al Director, amb fotografies, vídeos i, el més important, artistes convidats i amics d'Octavi, entre els quals estava el Mestre Adolf Ventas i el compositor Carlos Santos.

Els vint-i-cinc anys d'Octavi Ruiz com a director de la banda de música la Lira Ampostina han coincidit amb la designació del Mestre com a pregoner de la Festa Major en aquest any especialment cultural per a Amposta. A principis de la setmana de Festes, Ruiz pronunciava el seu pregó a la plaça i poc després hi tornava per a dirigir la Banda a la primera part del Concert Popular d'enguany.

Pocs dies abans, la Lira celebrava la trentena edició del Festival de Bandes que, en aquesta ocasió, va comptar amb la intervenció de la Banda de la societat musical Nuestra Señora del Pasico, de Torre Pacheco (Múrcia) dirigida

Va ser una festa inoblidable per a tots i de segur per a Octavi. Cal destacar la gran organització que hi va haver tant des de la Junta com per part de la Comissió de la Banda, sense els quals tot això no hagués estat possible.

Des de la revista Lira volem felicitar el nostre Director, donar-li les gràcies per tot el que ha fet per aquesta Societat durant aquests 25 anys, i desitjar-li de tot cor que pugui celebrar, sinó 25 anys més, els màxims possibles.

Octavi, sabem que has fet moltíssimes coses per la Lira. Nosaltres, familiars, amics, Junta, Comissió, socis, músics... volem donar-te les gràcies per tot l'esforç que fas i que sempre quedaràs als nostres cors. Felicitats!

per Angel Quereda. Totes dues formacions van oferir un magnífic concert al nombrós públic assistent.

Durant aquest estiu, la formació ha participat a les festes dels barris de la nostra ciutat i celebrat concerts a l'Ametlla de Mar i a la Galera. Al setembre, la Banda va participar a les festes de la Cinta, va oferir el concert del barri les Quintanes i va assistir a la trobada a Montblanc, organitzada per la Federació Catalana de Societats Musicals.

Número 4

3

LIRAdigital

La banda municipal de Lleida i la banda de música la Lira Ampostina inicien el Fembanda 2006 Un concert agermanat per la cultura ha posat en marxa el festival de música de banda 'Germans Roig i Torné' nascut amb la voluntat d'oferir espectacle i concert a l'aire lliure a l'abast de tots els públics.

Amb motiu de la capitalitat cultural de Lleida 2007, la Banda Municipal, encapçalada per Amadeu Urrea, i l'ajuntament de Lleida han organitzat una coproducció conjunta amb la banda de música la Lira Ampostina, d'Amposta, localitat que aquest any ostenta la Capitalitat Cultural de Catalunya.

La pluja caiguda sobre la ciutat de Lleida va obligar l'organització a traslladar el concert des de la concorreguda plaça Sant Joan a l'auditori 'Enric Granados'. Al matí, les dues Bandes van trobar-se a l'auditori municipal per a preparar les peces conjuntes. Tant Amadeu Urrea com Octavi Ruiz, director de la banda ampostina, van felicitar-se per

Banda de Música

l'oportunitat de poder tirar endavant el projecte i van engrescar els músics a gaudir de la jornada.

A la tarda, Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana i Àngel Ros, alcalde de Lleida, entre d'altres autoritats, van unir-se al públic assistint per escoltar el concert ofert per les formacions bandístiques de Lleida i Amposta. Durant l'acte, Amadeu Urrea va lliurar al director de la Lira Amposta la partitura de l'obra 'Ronda Morisca' de R. Roig, compositor lleidatà que el 1906 va escriure aquesta peça, recuperada l'any passat.

La banda municipal de Lleida i la banda de música la Lira Ampostina van interpretar conjuntament dues peces, la primera de les quals, 'Suite Hebraica', amb arranjaments de M. González, va estar dirigida per Urrea; mentre, Ruiz dirigia 'Amposta 2006', obra composada pel mestre ampostí Adolf Ventas per commemorar la capitalitat cultural de la ciutat del Montsià.

També han estat convidades al Fembanda d'enguany, la banda municipal de Barcelona, amb el seu director titular Josep Mut al capdavant; la banda de música de Sabadell i la banda simfònica del conservatori de Monsó.

Santa Cecília 2006

4

Banda de Música

LIRAdigital

Isabel Costes invitada a dirigir la banda de música la Lira Ampostina La Banda de Música oferirà el proper 30 de desembre, a les 22,30 h, el primer concert del cicle "DIRECTORS CONVIDATS A LA LIRA" que en aquesta edició comptarà amb la participació de la directora ampostina d'orquestra Isabel Costes.

L'objectiu d'aquesta proposta és que els components de la Banda puguin treballar amb un curt, però intens període (una setmana aproximadament) amb directors experimentats i reconeguts, per contrastar, experimentar i incorporar noves ofertes de treball, repertori, interpretació, tècnica de grup, dinàmica d'assaig..., tot enriquint el bagatge musical individual i col·lectiu de l'agrupació.

ISABEL COSTES va començar els estudis a La Lira Ampostina. La seva trajectòria en la direcció d’orquestra es desenvolupa sota el mestratge de Manuel Galduf al Conservatori Superior de Música de València, on estudia al mateix temps composició i orquestració.

Després de la seva graduació assisteix als cursos de l’Accademia Chigiana de Siena (Itàlia) amb els prestigiosos directors Franco Ferrara i Carlo Mª Giulini. Posteriorment realitza un post-grau a Barcelona, efectuant les pràctiques amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Dirigeix de forma habitual diverses agrupacions arreu de l’Estat Espanyol i a l’estranger, actuant en diferents Festivals i Concursos Internacionals on aconsegueix importants premis, i en Auditoris on obté el reconeixement de la crítica.

Ha estat directora titular de l’Orquestra Simfònica Gèrminans i de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Lleida, en el qual ha desenvolupat la tasca de Professora Especial de Direcció d’Orquestra essent anomenada pel Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya responsable de l’elaboració del projecte curricular en l’apartat d’Orquestra, destinat a l’aprenentatge de l’ofici orquestral. Ha estat membre fundador i de la Junta Directiva del Consell Català de la Música.

L’any 2001 es nomenada directora musical i artística de l’Orquestra Simfònica Isla de La Palma O.S.I.P., a més de directora artística del Festival de Música, Danza y Teatro Isla de La Palma (Illes Canàries) Col·labora amb la Cadena SER dirigint i presentant el programa Pinceladas de Música (4ª temporada) per a la difusió de la música clàssica

Amposta de Banda a Banda. Edició 2007 Dissabte 27 de gener 2007 Banda de Música del Conservatori Superior de Música de Castelló ! http://www.conservatorisuperiorcastello. com/orquesta.htm/ !Dissabte 24 de febrer de 2007 Societat Musical d’Alboraia http://www.uv.es/miguelch/musical.html Dissabte 31 de març de 2007 Ateneu Musical de Cullera ! http://www.ateneumusical.com/ Dijous Sant 5 d’abril de 2007 Societat Musical La Lira Ampostina Dissabte 26 de maig de 2007 Unió Musical Utielana

Número 4

5

Banda de Música

LIRAdigital

1

2

1. Aquestes Festes Majors, la Banda va tornar a desfilar per la gespa de l’Estadi Municipal de Futbol.

3

2. Concert de Bandes d’enguany.

3. La Lira desfilant, com mai, per l’avinguda de la Ràpita el dia de la Mare de Déu d’Agost.

3

Santa Cecília 2006

6

LIRAdigital

La Lira Ampostina, Apunta-t'hi! © Cintia Valmaña Montañés s un edifici situat al carrer Francesc Casanovas, núm. 44; d'un color grisenc amb É les finestres de color blau metal·litzat. Quan t'aproximes a la porta d'entrada pots veure els anuncis de totes les actuacions que es fan, que si concert de... que si audició de.... Obres la porta. El primer que hi ha és secretaria, on trobes a Mª Carmen amb el vidre mig tancat i l’horari tan puntual. Si observes cap a l'esquerra veus que hi ha la direcció del Centre i la sala de professors, lloc on parlen, discuteixen alguna cosa i fan les reunions.

Puges les escales i arribes al primer pis, molt llarg i amb moltes aules. Apa, comencem!

La primera classe té un rètol amb el nom de llenguatge musical, i a qui trobem? A Teresa Maria, 'Tere' per als alumnes i per a tothom, amb els seus dictats, les fitxes de teoria, i explicant les famoses síncopes; tant bona com sempre, però tu portat malament que automàticament et veuràs el nom apuntat a la pissarra i ja ho tens clar, t'hauràs de quedar fent-li companyia una estoneta més.

Anem caminant i una altra porta. Obrim, i a què no endevineu qui hi ha? Si, si, ho heu encertat, Octavi ensenyant clarinet. Els primers dies et fa respecte, clar, és el director, però a mesura que passa el temps te n'adones que és una bellíssima persona i que es preocupa per tu dient-te: com estàs xiqueta? O també amb: que estàs enfadat xiquet? És únic! Octavi és el pilar principal d'aquest lloc, a part que és casa seva.

Sense ell la Lira no estaria on està ara.

Bé, tanques la porta i continues. Arribes a l'aula de saxos i apareix Rafel, amb el seu posat de persona seria i professor estricte. Quan eres petit i t’examinava, pensaves... que se'm menjarà? No, no, tranquil. Tot això ho penses tu; l'únic que passa és que fa el paper de bon mestre; qui el coneix de veritat gaudeix i es mort de riure amb la seva companyia.

Segueixes, i de cop trobes una sala que, segons els dies, esdevé aula d'oboè o aula de flauta.. Als oboè veus a Mercè fent classe i, de vegades, fent-se les seves canyes

Escola de Música o estudiant, com una persona molt aplicada.

Qui no la coneix pensa que és una miqueta seria, però quan li comences a parlar, te n'adones que les aparences enganyen i que pots passar molts bons moments amb ella.

Bé, parlem de les flautes, i a veure, ja saps qui és la mestra no? Si home... la directora de la banda de l'Escola, Deborah! Una persona molt presumida i que només et saluda si et coneix. Però tot s'ha de dir: per fora pareix una cosa i per dintre n'és una altra de diferent.

Nosaltres, ara que la tenim més tractada, ens hem adonat que anàvem equivocats.

Més endavant, la sala d'estudis. Per cert, quantes hores t’hi passes estudiant? Has de ser realiste, no massa, eh? Per a tu, és la sala on uns minuts abans d'entrar a fer classe, et pegues una llegida ràpida per a què et sonin una mica les lliçons.

Estant a la sala d'estudis, hi ha algunes vegades que sents cridòria de xiquets, vas veure d'on surt... Com et pensaves. L'aula infantil. Veus a Neus, la cap d'estudis.

Atenció! Però tranquil, perquè quan la veus amb el seu somriure únic, penses que serà molt bona persona. I així és. I a part de tenir molt bon caràcter, també té tota la paciència del món, sempre envoltada de nens i intentant-los controlar, i saps què? Sempre ho aconsegueix. Si, si, com ho sents. I a cada moment la veus escoltant amb atenció tot el que li expliquen. Però això si, si veu que algú es passa de la ratlla, la seva petita amenaça és: a què et porto al director! I tots: ui! Se sap la tècnica clau.

S'acaba la primera planta. Vas cap a les escales i puges. Ara et trobes al segon pis. A veure. La primera porta -mira per on- es torna a dir llenguatge musical, però saps?, aquesta té una cosa en especial: el professor. Cada any o cada dos per tres, n'és un de diferent.

Tanquem i anem a veure a Rogelio, Roger per als de confiança, tot i que també el pots cridar 'Rugeli'. Què pots dir d'ell? A veure... Aparenta simpàtic? 'Pos' no. Però és així realment? No et deixes enganyar. És graciós i t'ho passaràs bé amb ell i, si arribés lluny en la teoria, també el podràs gaudir com a 'profe' d'harmonia. És

Número 4

7

LIRAdigital bon mestre, sobretot de trompeta. Arribaràs a saber-ne.

I seguim! Arriba l'aula de trombó. El primer que t'impressiona és el desordre que hi ha, tota la taula plena de moltes coses; i clar, en veure tot això, una persona pensa: ai mare! On m'he posat? Si quasibé no hi cap res, ni jo per fer classe. Però si, tu tranquil, que Santi et farà sempre lloc i, de tant bé que t'ho passaràs a les classes d'ell, segur que no deixaràs de venir.

Per acabar amb aquesta planta, a la dreta de tot, hi ha la sala d'assaig que és per a la Banda, i és on els músics es passen moltes hores asseguts. Però al fons, sabem que a tots ens agrada. La sala d'assaig també s'utilitza per a fer classes de percussió, amb Josep al cap davant (Rangel pels amics, alumnes o coneguts) Tots els seus alumnes, sobretot els més petits, l'adoren; serà per alguna cosa no?

Potser és perquè els tracta molt bé i que, de vegades, queden per a jugar a futbol. O sigui... damunt d'estar estudiant, pots jugar a futbol!

Això és un luxe.

Escola de Música coneix i tu a ells. A mesura que vas fent i passant audicions te n'adones que molta gent és sempre la mateixa: els fans que no t'abandonen mai, les persones que t'admiren com a instrumentista i les que t'estimen.

Per acabar del tot, vas al quart pis, amb l'aula de Coral. Aquí ja ni entres a veure qui hi ha perquè encara que hi hagués algú no el coneixeries, i vols saber el per què? 'Pos' no t'ho puc dir. És com si aquesta aula estès maleïda. Quan et penses que tens un 'profe'...

NO! Marxa i n'entra un altre. Els alumnes ni sabem ni podem comptar totes les persones que hem arribat a veure aquí ensenyat cant, però sempre s'ha dit que l'esperança no l'has de perdre mai, tot i que tu estàs a punt de perdre-la perquè com ja has observat, la ratxa continua.

Ja pots veure que en aquesta Escola, a part d'aprendre molt, t'estaràs molt a gust amb la gent que t'ensenya, ja que són les millors persones, i totes fan que la Lira sigui única.

Continues amb la teva ruta, i segueixes pujant les escales fins al tercer pis.

Oh!, només hi ha una classe. I es clar, com no, un altra vegada llenguatge musical. No saps si molestar... Bé, hi entres... I a qui hi veus? A Pepita, un altre pilar principal d'aquesta Escola.

Sempre veus que intenta estar a molts llocs a la vegada: fent solfeig, tocant el piano i manant fer una fitxa a una altra persona. Tranquil·la Pepita, hi ha temps per a tot. També s'ha de dir que és una persona tant bona de la qui, de vegades, alguns alumnes s'aprofiten per a portar-se malament. Però sort que amb el seu caràcter, quan s'enfada, els posa a tots al seu lloc.

Quan surts de la classe de llenguatge, l'auditori. És una sala... Mmm... La veritat és que aquest lloc no t'agrada massa i no és perquè sigui lleig. No, al contrari, és molt bonic.

El que passa és que si toques algun instrument has de passar per aquí, i això et provoca mal de caps el dia d'abans, nervis... Tanmateix, és una cosa de la que no et pots escapar. Però no has de patir. A mesura que t'hi acostumes és com si toquessis per als familiars. Tothom et Santa Cecília 2006

8

LIRAdigital

Vivències

Josep Domènech, un oboè ampostí a l’Europa del Nord.

A

principis d'estiu ens arribava la notícia que Josep Domènech i la resta de membres del grup Xacona Winds havien aconseguit endur-se el primer premi al concurs Musica Antiqua Bruges 2006, tot interpretant de manera impecable les obligatòries Sonata núm.

5 en Fa Major de Zelenka i la suite Op 3. núm. 2 de J.M Hotettere, en la fase final de la competició. Els concerts del concurs, en les seves diverses rondes, van ser realitzats davant un nombrós públic i, a més de fer-se amb el primer premi de la competició, Xacona Winds va rebre també el Premi de l'Audiència.

Camí de Madrid i procedent d'Holanda, per uns pocs dies Josep Domènech fa estada a Amposta, ciutat on va néixer fa vint-i-nou anys.

La redacció de la revista Lira ha volgut aprofitar l'estada de Josep Domènech per conèixer quines són les seves impressions després de guanyar el Concurs a la ciutat belga. ‘El grup està format per cinc persones, de cinc nacionalitats diferents’, ens explica l'oboista. ‘Hi ha un japonès, un francès, un irlandès, una anglesa i jo, un català. Xacona s'ha especialitzat en la interpretació amb criteris històrics utilitzant desde instruments barrocs fins a instruments romàntics. El fet de resultar guanyador en aquesta important competició significa la participació del grup en prestigiosos festivals com el de Varsòvia, el de Nantes, i altres a Anglaterra, a part d.una quantitat de diners’, afegeix Domènech.

Xacona Winds és grup resident al Girton College de Cambridge, la qual cosa significa haver de donar una sèrie de concerts en aquesta coneguda universitat anglesa. Una crítica a la BBC Radio 3, emissora per a la que el grup ha interpretat en directe, l'ha definit com ‘energia, excel·lència, màgia i musicalitat’.

Domènech resideix a la ciutat holandesa de La

Josep Domènech (darrera i a la dreta de la imatge) amb la resta de components del grups Xacona Winds.

Haia, tot i que des de fa un any la seva ocupació principal és a Colònia (Alemanya), com assistent d’oboè solista de l’orquestra Concerto Köln. ‘També col·laboro amb altres orquestres i imparteixo cursos als conservatoris’, ens diu el músic ampostí.

Josep Domènech va començar els estudis musicals a la Lira amb Pepita Giné i va rebre les primeres classes d'oboè de la mà d'Octavi Ruiz i Mercè Falcó.

Després de passar per la Banda, Domènech fa el grau mitjà i superior al conservatori de Barcelona. Va començar estudis universitaris, però de seguida es va adonar que la música li interessava més.

Al Conservatori Superior Municipal de Barcelona estudia oboè amb Josep Julià, tot rebent els Premis d'Honor en acabar els graus elemental, mitjà i superior. En acabar els seus estudis, becat per la Generalitat i, amb l'ajut econòmic d'una fundació suïssa, es trasllada a Basilea . Domènech s'estarà durant tres anys a la ciutat helvètica per completar els estudis d'oboè amb Omar Zoboli i els de música de cambra amb Sergio Azzolini, guanyant el Konzertdiplom l'any 2002. Poc després es

Número 4

9

LIRAdigital

Vivències

trasllada a Amsterdam on prossegueix la seva formació estudiant amb Alfredo Bernardini i Pauline Oostenrijk. El 2004 ingressa com a primer oboè a la European Union Baroque Orchestra, essent així el primer oboista espanyol en formar part d.aquesta orquestra desde la seva fundació ara fa 20 anys.

Josep treballa en diversos grups on s'inclouen Musica ad Rhenum, The King's consort, Capriccio Basel, Balthasar Neumann Ensemble, Les Talens Lyriques, De Nederlandse Bachvereniging, Orchestra of age of Enlightement, Le cercle de l'Harmonie, Köln Akademie, Göttingen Kammerorchester, The Harmony of Nations... També és membre del quintet de vent Zirkus.

Entre els projectes per aquest proper 2007 Josep té prevista fer una gira per Estats Units, Japó i diversos projectes a l’estranger amb l’orquestra Concerto Köln.

‘Vaig marxar amb la prioritat d'aprendre, formar-me com a instrumentista’, explica l'oboista. ‘Viatjo sovint. Paral.lelament col·laboro com a ‘freelance’ amb orquestres a França, Itàlia i Alemanya. El cas és que tot i estar treballant amb molta gent, de vedades em sento com si no estès amb ningú, veus molta gent diferent constantment’, afirma l'ampostí.

Per a Domènech, les barreres culturals són les més difícils de vèncer i, per tant, valora el poder estar amb la família i els amics.

Coincidint al conservatori de Basilea coneix al fagot salamantí Àlvaro Prieto i a Juan Félix Alvarez, clarinetista canari, amb qui comparteix idees, nivell professional i interessos. Amb ells forma el Trio Basiliensis. ‘Cadascú treballa o bé amb orquestres diferents o té unes certes obligacions o contractes més o menys tancats. És fa difícil coincidir. Trobar una setmana al novembre del 2007, per exemple, és complicat’, diu Domènech. Tot i això, el passat mes de

Un moment de l’actuació del Trio Basiliensis a l’església de l’Assumpció d’Amposta.

abril, la formació de cambra va poder actuar a l'Església Arxiprestal, al I Concert de Joves Becats per l'ajuntament d'Amposta. ‘Tocant aquí em poso més nerviós que actuant a qualsevol lloc, per important que sigui’, explica Domènech, ‘aquí venen a escoltar-me la família, els amics, Octavi...’

Domènech, qui va treballar a Girona i a d'altres centres comença a sentir el "cuquet" de l'ensenyament. ‘Aquí tenim un bon conservatori’ referint-se a l'Escola Superior de Música de Catalunya. ‘Està a nivell de la resta de conservatoris d'Europa, com el de Londres o el de Viena. Té els mitjans, només cal aplicar-los bé. Però també és important l'entorn. Al nord d'Europa no hi ha sol, fa fred i no invita anar a la platja; no hi han tantes distraccions com aquí’.

Santa Cecília 2006

10

LIRAdigital

Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

La imatge

Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78

El passat 18 d’agost, uns dos-cents músics es van reunir davant la Lira per anar a ‘buscar’ el Mestre a casa.

En entrar a l’Auditori, el Mestre va rebre una càlida rebuda.

Marc Guasch i la sevc rondalla van improvisar una jota que van dedicar al Mestre.

Dolors va deixar bocabadats a tots, amb la seva inesperada intervenció.

Número 4

11

LIRAdigital

El cor la Lira Ampostina, la coral Espluguina i el cor Mestral en concert Una norantena de cantaires procedents de l'Espluga de Francolí, de Reus i d'Amposta, juntament amb cinc clarinetistes de La Lira Ampostina, dirigits per Núria Francino, interpretaren els Nocturns de Mozart per commemorar el 250è aniversari del naixement del compositor.

El cor La Lira Ampostina es consolida com una oferta coralística més a la nostra ciutat. El passat mes de juny, el cor ampostí es va unir als cantaires de la coral Espluguina, dirigida per Xavier Morgades, i el cor Mestral a càrrec de Núria Francino per oferir un concert a l’Auditori-teatre de la Societat. Cadascuna de les formacions va interpretar un total de quatre peces, d'estils i èpoques prou diferents. 'Cançó de beure', de Gabriel Bataille; 'La dama de Mallorca', amb harmonització de Baltasar Bibiloni; 'Paraules d'amor', de Joan Manuel Serrat; 'Què volen aquesta gent?', de Maria del Mar Bonet, o la tradicional 'Mariagneta', entre moltes altres, van contribuir a que el concert fos al gust de tots els públics.

Els clarinetistes Tere Ruiz, Octavi Ruiz, Pau Rodríguez, Cíntia Valmaña i Miquel Valmaña van posar música a lesL’elecció tresdeveus dels Cindy Crawford 'Nocturns' composats per W. A. Mozart.

Aquestes peces estan escrites en italià, llengua 'a la moda' al món musical de l'Europa del segle XVIII. Els organitzadors del concert van voler que la interpretació de cadascun dels Nocturns anés precedida de la traducció del text, per tal de facilitar la comprensió de

Cor la Lira Ampostina

l'esperit de la música i crear un ambient més adient.

La diada, però, va començar de bon matí. Els cantaires es van traslladar al bell mig de la ribera per tal que els d’Amposta donessin a conèixer algunes de les tradicions culturals més arrelades del territori. El cor ampostí va elaborar per a l'ocasió un itinerari literari amb textos de Joaquim Cases, Sebastià Joan Arbó, Gerard Vergés, Lluís del Montsià, Cristòfor Despuig, Benito Pérez Galdós, Joan Cid i Mulet, Manuel Pérez Bonfill, Ramon Martí Comes i Josep Ferré-Royo. A través d e l'itinerari es va anar presentant l'evolució paisatgística i social patida pel delta de l'Ebre a partir del segle XIX, al temps que es narrava la duresa del procés de colonització i es feia palesa la realitat social de les nostres terres, avui.

La coral Espluguina, el Cor Mestral i el Cor La Lira Ampostina es retrobaran el proper 17 de desembre, a Reus.

Santa Cecília 2006

12

LIRAdigital

Carta a Octavi Ruiz i Gisbert

Amic i estimat Octavi, T'escric aquestes línies per donar-te les gràcies pel dia tan entranyable i meravellós que ens vas fer viure amb motiu dels teus 25 anys al front de la nostra Lira (com molt bé deies el dia del pregó de Festes Majors, 'Ella, la Lira') El passat dia 18 d'agost va ser un dia inoblidable, tant personalment com per a tota la família lilera.

La Lira, tots els qui l'estimem, t'estem agraïts per la teva entrega i treball cap a ella. Fruit d'això, a l'actualitat, es veuen reflectits els èxits de la Lira, però sobretot els teus, com vas poder comprovar en l'homenatge multitudinari. Va ser un acte promogut per músics, Junta, socis i simpatitzants amb una manifestació de joia i estimació cap a tu. Tot i això, no és flor d'un dia, sinó que és la collita i el reconeixement de tot el teu treball fet amb tanta humilitat.

Tu saps molt bé, Octavi, que sempre t'he fet costat i he estat un incondicional cap a la teva persona, tant en els bons moments, com en els no tant bons (pensant en tu i, potser egoistament, en la nostra Lira).

No vull acabar aquestes línies sense donar les gràcies també a la teva esposa Dolors pel manifest que et va fer a tu i a tots els allí presents. Quan va pujar a l'escenari de l'Auditori-teatre a dir aquelles paraules sortides del cor amb tanta naturalitat, ens va emocionar a tots i a mi em van caure les llàgrimes. És ben veritat que darrera d'un gran home hi ha una gran dona.

Per molts d'anys més i que puguem celebrar tots junts els 50 anys al front de la nostra Lira. Una forta abraçada per a tu i tota la teva família.

Héctor José Martínez Pallarés Soci núm. 66

Músics Coneixeu aquests músics?

Són Eugenio Vilarroya i Josep Ramos, membres de la Junta de la Lira, a la dècada dels setanta. La Banda havia acudit a una de les demostracions sindicals organitzades pel Moviment, a l’estadi Chamartín, de Madrid. Per aquells anys, la Banda no passava un dels seus millors moments. Pel que sembla, la manca de músics de debó va obligar els representants de la Societat a fer-se passar per músics.

Número 4

13

LIRAdigital

Parlen de La Lira

Ella, la Lira Reproduïm un fragment del pregó pronunciat per Octavi Ruiz i Gisbert amb el que va fer la crida a la participació a la Festa Major 2006. (...)

U

na de les primeres incursions (a la Lira) la vaig realitzar assistint en companyia dels meus pares al saló de ball, on cada cap de setmana l'Entitat organitzava unes animades i multitudinàries sessions. Mon pare és músic i en aquells anys tocava amb una orquestra anomenada 'Tropical Bolero'. La meva missió dintre d'aquest primer contacte social consistia a seure al costat de la mare a les cadires que hi havien als 'palcos' superiors del saló, escoltar la música i mirar l'ambient que allí es congregava. Degut als cinc anys d'edat que llavors tenia, com és normal, aquesta forçosa inactivitat em produïa un cert neguit que m'obligava a aguditzar els sentits i a buscar nous al·licients.

Mentre anava avançant la sessió, el meu cap barrinava la idea de pujar a l'escenari.

M'agradava la música i creia que tenia possibilitats per desenvolupar-la. Des de la meva posició al 'palco' podia ataüllar uns petits instruments rítmics que quasi bé ningú tocava mai. Vinga! Era el moment de preparar l'estratègia. Un pla de camuflatge per a despistar, i tot seguit la precisa i contundent evasió. Aniria donant voltes pel 'palco' simulant jugar. Esperaria el moment oportú i, en veure la mare descuidada, enfilaria ràpidament les escales i baixaria a la pista de ball. Als pocs instants ja era a baix.

Déu meu senyor! No us ho podeu ni imaginar.

Quin trànsit hi havia allà baix! La gent pareixia embogida. Tothom no parava de donar voltes i més voltes i jo quiet a la primera fila de cadires, al costat mateix d'on hi havien les noies que esperaven torn per ésser invitades a ballar la propera cançó.

Com vaig poder, i entre mig d'alguna parella més moderada, arribava a l'escenari i m'instal·lava al costat del meu pare. Ara només calia agafar un d'aquells petits instruments de percussió i a triomfar. Hi havia pandereta, rascadora, maraques, güiro... Naturalment vaig

triar “les maraques”, suposo perquè tenien més possibilitats, una a cada mà, i podia fer més “virgueries” rítmiques. O potser perquè eren de color roig viu i em cridaven molt l'atenció. El cas era que em trobava a l'escenari, vist i admirat per tothom, i a punt de desenvolupar l'artista que tothom portem d'amagat al nostre interior.

Atenció! va alertar el director. Un, dos, tres, quatre..., i decididament començava a tocar l'orquestra. Al principi, i degut a què havia fet pocs assajos, la meva intervenció no era tan decidida com la del grup. Això si, fins al compàs dos o tres, perquè quan escoltava l'inici ja intuïa tot el que desprès musicalment aniria succeint.

La meva aportació es traduïa amb una vertadera comunió amb la base rítmica (contrabaix, bateria i maraques). A mesura que avançava la cançó, s'afegien trompetes i saxofons fent que la intencionalitat anés 'in crescendo'. Quina emoció! Notava que la música fluïa i que l'estàvem conduint cap el punt de màxima tensió. Meravellós! Estava fregant l'èxtasi quan, de sobte, un dels homes que tocava el saxofon es va girar i em va mirar de manera estranya. Feia cara de pocs amics.

Uns segons desprès també ho feia el que tocava la trompeta. Què estrany! -pensava-, deu ser que els dec agradar molt?

Ràpidament, però, tornava a la meva inconsciència i m'endinsava en el discurs rítmic-musical. Era capaç de dominar qualsevol dels estils musicals que em proposessin: em sentia el REI del calipso, de la cúmbia, del txatxa-txà...

Santa Cecília 2006

14

LIRAdigital Envoltat d'aquest positivisme i d'un creixent frenesí, em semblava escoltar veus que m'encoratjaven i lloaven aquella primera actuació. Eren les del meu pare. Jo, però, no entenia res. Estava absort i concentrat seguint el discurs de la música i buscant trobar els punts -ara de distensió-, perquè s'acabava la cançó i havíem de finalitzar-la tots junts. En l'argot musical i en aquelles èpoques es deia que el més important per tocar en grup era començar i acabar junts; el que pogués ocórrer pel mig de la cançó, no tenia massa importància. O sigui que m'havia d'esforçar per a fer un bon final i no quedar en evidència davant d'aquella munió de gent que estava ballant i escoltant la nostra actuació i, de fet, així va succeir. Bé! Si haig de ser sincer, em vaig passar de llarg i vaig fer dos o tres cops de més, però poca cosa, no li vaig donar importància.

Havien passat cinc o sis minuts des del començament de la cançó i semblava que ho hagués fet tota la vida. Em sentia segur, content, i realitzat. Ara -pensava- començarien la tanda de felicitacions i els aplaudiments del públic assistent. Però contràriament al que imaginava, no succeí d'aquesta manera. De sobte, sento la veu del pare que em diu: 'para xiquet! No toquis més. Toques massa fort i ens faràs perdre!' Aquestes eren les paraules que m'havia dit abans, quan no el vaig poder entendre. Com era possible? Em pensava que la interpretació havia estat impecable. Els homes dels saxos i les trompetes també parlaven entre ells i em miraven de reüll.

Començava a sospitar. No és possible que la meva actuació no els hagi agradat! Estan confosos!

Vaig veure que la mare es trobava davant meu i feia senyals perquè baixés de l'escenari, en el precís moment en què notava dos “carinyosos copets” al clatell amb una lleugereta empenta que m'invitava a abandonar l'entarimat, i una veu que amb molta simpatia em deia: 'au, corre! Ves a la mama, ves!' Al cap de pocs moments ja havia retornat a la realitat, ocupant el lloc social que em pertocava: els 'palcos'. (...)

Al pas del temps, van trucar a la porta del meu cor directius i músics de la societat musical 'La Lira Ampostina' per oferir-me el guiatge de la tan estimada banda.

Número 4

Parlen de La Lira Anys abans, un SENYOR dintre de La Lira ja havia augurat que un servidor arribaria a ésser director de banda. La seva predicció és convertia ara en realitat. Aquest SENYOR era el meu 'iaio', Agustí Ruiz Tomás, a qui

l'agrupació musical de la Societat li tenia robat el cor. Amb ell, durant molts anys, vaig viatjar als certàmens que encara avui de manera anual se celebren a València. Sortíem de bon matí, amb tren des de l'estació de L'Aldea.

Assistíem a la plaça de bous de la capital del Túria. Escoltàvem les bandes, i ensondemà retornàvem cap a Amposta sense dormir en tota la nit; s'ho mereixia, però.

Quina passada! Quina sonoritat! Quina afinació! ¡Quines dificultats tècniques i expressives tenien aquelles obres que allí tocaven i escoltàvem! Jo comentava: 'iaio, a Amposta, en música estem a anys-llum d'aquesta gent', i ell em responia: 'sí fillet sí, però La Lira arribarà a sonar com estes bandes i també aviat es podrà participar al Certamen'.

A dintre meu pensava: 'mon iaio té més moral que l'Alcoiano'. (...)

Ara, les bandes que tan admiràvem mon iaio i jo, també valoren i reconeixen el nostre treball.

Les diferències abismals que existien les hem reduïdes considerablement gràcies al treball, a la confiança i al compromís que sabem imprimir la gent d'Amposta.

15

LIRAdigital

Un jove compositor de la població alacantina de Novelda aconsegueix el primer premi del Concurs Internacional de Composició per a Música de Banda Adolf Ventas ‘'L'arca de Noé', d'Óscar Navarro González, ha hagut de competir amb una vintena més de composicions nacionals i internacionals de les quals el Jurat destaca l'alta qualitat musical, fet que ha motivat que s'atorgui un accèssit a l'obra 'Tirant lo Blanch' d'Enrique Hernandis.

Javier Escrihuela, president de l'Entitat, s'ha felicitat per l'elevat nombre i, en especial, per la qualitat de les obres presentades. Escrihuela ha agraït el suport donat pel departament de Cultura que ha fet possible la convocatòria del Concurs, i ha fet un reconeixement al treball de l'ajuntament d'Amposta en favor de la cultura, en general, i de la música de banda, en concret.

Per a Antoni Sabater, director dels serveis territorials del departament de Cultura a les terres de l'Ebre, el Concurs organitzat per la Lira Ampostina situa les bandes de música en el lloc que els pertoca. Per a Sabater, les bandes són una realitat viva de la cultura musical catalana, tot i que centrada a les terres de l'Ebre. 'Aquest concurs dignifica la ciutat i l'Entitat que l'organitza, a la vegada que significa un reconeixement a la persona de la qual porta el nom', en referència al compositor Adolf Ventas. Per al Director, la internacionalització del concert i, de manera especial, l'edició de la peça guanyadora significa poder divulgar i projectar l'obra de músics de casa nostra i de fora del país.

Sabater ha acabat la seva intervenció, tot felicitant el fet que sigui la societat la que sigui capaç de vertebrar-se i aconseguir un pacte Santa Cecília 2006

Destaquem

amb les administracions autonòmica i local per tal d'organitzar activitats d'aquest tipus.

La continuïtat en el temps de la música de l'obra guanyadora serà possible gràcies a la seva publicació per Rivera Editores, prestigiosa empresa dedicada a la difusió de la música de banda arreu del món. Enrique Rivera, en nom de l'esmentada editorial, s'ha compromès a continuar editant les futures obres guanyadores de noves edicions ja que, al seu parer, el concurs ha aconseguit reunir tres característiques bàsiques per augurar l'anunci de noves convocatòries. A saber, l'alta qualitat de les obres presentades, una elecció del Jurat objectiva i la tria de persones de qualitat professional contrastada de la talla del compositors Ferrer Ferran, Jef Penders i Adolf Ventas.

A judici del compositor i director Ferrer Ferran, president del Jurat, 'L'arca de Noé' és una peça que 'es tocarà i molt'. En nom del Jurat, Ferran ha valorat la qualitat de les vint-i-una obres presentades, fet que ha forçat el Jurat a demanar la creació d'un accèssit, el qual per valor de 2.000 euros- ha estat concedit pels organitzadors del Concurs. A judici de Ferrer Ferran, l'edició de l'obra ha de permetre que la qualitat de la composició premiada tingui la difusió que es mereix. El compositor valencià confia plenament en el futur de la música escrita per a banda. 'Els joves compositors estant creant un llenguatge propi que arriba a tot el món', afirma Ferrer Ferran.

L'estrena de les peces guanyadores anirà a càrrec de la banda de música la Lira Ampostina, dirigida pel mestre Octavi Ruiz.

L'acte coincideix amb la celebració de la diada de Santa Cecília d'enguany.

16

LIRAdigital

La Junta informa

La Lira Ampostina celebra l'assemblea general de socis L'informe que de manera anual fa públic la Presidència de l'Entitat serveix per a presentar als seus 746 socis l'estat de comptes i la situació actual de La Lira, Entitat que durant els primers sis mesos de l'any ha organitzat ja una seixantena d'actes culturals.

El passat 11 de juny, Javier Escrihuela al capdavant de la Junta de La Lira Ampostina va presentar el nou professorat de llenguatge musical, aula de cant coral, guitarra i violí, al temps que anunciava les classes magistrals que organitza la Societat aquest estiu, dedicades a la trompeta i al violí i a càrrec de Joan Ramon Reverté i Pablo Cortés, respectivament.

Seguidament es va fer esment de les diferents mostres, trobades, intercanvis i concerts als quals han participat el grup de percussió, la Orquestra de Corda, l'Orquestra de Guitarres i la Banda de l'Escola. Barcelona, Comarruga, Deltebre, Santa Bàrbara, Masdenverge, Reus, Salou i Vila-seca són algunes de les poblacions on aquestes formacions intrumentals han portat la seva música enguany.

Esment especial a la Setmana Cultural organitzada per l'Escola de Música durant el mes de maig, una setmana de deu dies on l'activitat diària va traspassar les parets de l'Escola. Les cercaviles, els concerts, els grups de cambra, els concursos, els espectacles, els cursos i els tallers van conformar una oferta per fer gaudir la ciutadania del nivell cultural que transpira l'activitat docent de l'Escola.

La Banda de Música va merèixer un capítol apart. Javier Escrihuela va felicitar Octavi Ruiz pels seus vint-i-cinc anys al capdavant de la formació, al temps que destacava el paper de la Banda a la cerimònia d'inauguració de la Capitalitat Cultural d'Amposta. La Junta recordava també la representació de la marca 'terres de l'Ebre' feta per la Banda de Música La Lira Ampostina a Navartur, fira dedicada al sector turístic celebrada a Pamplona.

Escrihuela va aprofitar també per anunciar la participació de la Banda de Música de la Regió de Múrcia al Festival de Bandes que organitza La Lira Ampostina amb motiu de les Festes Majors d'Amposta.

Pel que fa a l'organització del I Concurs Internacional de Composició per a Música de Banda 'Adolf Ventas', Escrihuela feia pública la composició del Jurat al temps que recordava que la peça guanyadora del Concurs de Composició serà estrenada per la Banda de Música La Lira Ampostina durant el concert de Santa Cecília d'enguany.

L'any cultural que viu Amposta ha permès també que el cicle de concerts 'Amposta, de Banda a Banda' hagi pogut comptar amb la participació de primeres bandes, com la Primitiva de Llíria i l'Artística de Bunyol, una intervenció que dóna prestigi a la temporada de concerts que organitza cada any La Lira Ampostina, al temps que permet d'estrènyer els llaços culturals amb les bandes del País Valencià.

Javier Escrihuela va acabar el seu informe amb les actuacions fetes pel Cor de La Lira Ampostina, que es consolida com una oferta coralística clara dintre l'Entitat, i explicant el paper de la Societat en l'organització de la trobada de jotes de les terres de l'Ebre que sota el lema 'Amposta, jota viva' va congregar balladors i músics que mantenen viva aquesta manifestació cultural a les nostres terres.

L'assemblea general de socis de La Lira Ampostina va acabar la renovació de diversos càrrecs, tal i com estableixen els estatuts de l'Entitat, i amb la intervenció del públic assistent en el torn de precs i preguntes.

Número 4

17

LIRAdigital

Sabieu que...

La trompeta i el violí protagonistes dels cursos organitzats per l'escola de música la Lira Ampostina aquest estiu Joan Ramon Reverté, professor de trompeta al Conservatori de la Diputació a Reus, i Pablo Cortés, professor de violí i música de cambra al CEPA Oriol Martorell de Barcelona, destaquen en el camp de la didàctica de la música.

Al juliol, el professor de trompeta Joan Ramon Reverté va combinar les classes amb tot el grup amb les classes individuals, tot treballant la música de cambra i els assajos de preparació del concert de final de curs que l'alumnat va oferir per a familiars i simpatitzants, a l'auditori de l'Escola.

Reverté, nascut a Sant Carles de la Ràpita, es declara actualment estar més interessat en la didàctica que en la interpretació. Aquest interès el va impulsar a oferir fora de programa- un concert de caire pedagògic on va mostrar al públic participant les diferents tipologies que pot presentar l'instrument i la seva evolució tècnica i musical al llarg de la història de la música.

Reverté és membre de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida des de l'any 2003 i ha col·laborat amb diferents orquestres com l'Orquestra de l'Empordà, l'Orquestra Simfònica del Vallès i l'OBC. Dins la música de cambra ha treballat amb el quintet de metall Terranova Brass i des del 2003 ho fa amb el Forvmbrass. També forma part del trio de dos trompetes i orgue Acrux. Com a professor treballa des de fa vuit anys al Conservatori de Música de Reus, on també és director dels Conjunts Instrumentals de Vent.

El 2005, va co-organitzar la 1a Trobada de Trompeta de Tarragona.

Tambe al juliol, Pablo Cortés, professor de violí i música de cambra de nivell elemental i mitjà i director de la Orquestra de nivell mitjà del CEPA Oriol Martorell de Barcelona, va ser l'encarregat de tirar endavant el curs d'estiu de violí. Cortés té una dilatada experiència docent que l'ha portat a escriure un mètode adreçat a l'ensenyament del violí a les primeres edats. En aquest mètode, Cortés integra la cançó Catalana com a eina per a què l´infant aprengui de forma natural els aspectes tècnics del violí. A

més, el mètode que presenta el violinista integra l'acompanyament al piano i exercicis per a l'educació postural i corporal.

Com a intèrpret, Pablo Cortés ha col·laborat amb l'Orquesta de Jóvenes Manuel de Falla de Granada, l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, l'Orquestra del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, l'Orquestra de Cambra de Mollerussa i l'Orquesta Ciudad de Granada. És, a més, membre fundador de l'Orquestra de Cambra de Tàrrega i de l'Orquestra de Cambra Catalana.

En agrupacions de música de cambra Cortés és membre de Da Camara (quartet de corda i piano), de Duet -amb l´organista Vicenç Giner-, i ha col·laborat en les audicions organitzades per l´Ajuntament de Barcelona per a les escoles Bressol de la ciutat amb la violinista Eva Panyella.

Santa Cecília 2006

18