Revista de la societat musical La Lira Ampostina
LIRA
NĂşmero 6 Desembre 2007
LIRAdigital
Presentació
Presentació
2 Banda de Música: especial Certamen
3 La imatge
15 Músics
19 Destaquem
20 Escola de Música
21 Sabíeu que...
22
Amb el suport de:
IDECE Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre
C
ada sis mesos és publica la revista LIRA i explico una mica el que hem fet o el que ha passat a la nostra Societat. En aquesta ocasió, només puc parlar d'una cosa: del 1r Premi de la Secció Simfònica al 36è Certamen Internacional de Bandes de Música ‘Vila d'Altea’. Ja fa 74 anys des de l'última vegada en què la Lira va participar a un concurs, va ser a València i era l'any 1933. La Lira, dirigida pel mestre Santiago Larios, s'endugué el 1r premi. En aquella època només feia disset anys que La Lira Ampostina s'havia constituït com a Societat i ja comptava amb una seixantena de músics. Alguns d'ells, els més joves, encara viuen i se'n recorden de l'alegria i la festa en arribar a Amposta, i del prestigi que aquell premi va donar a la Banda. Avui, tres quarts de segle després i amb Octavi Ruiz al capdavant de la nostra Banda, prestigi i orgull és el que ens ha donat aquest 1r Premi d'Altea a la Societat i a la nostra ciutat. Tot i això, per sobre d'aquest prestigi i d’aquest orgull, el que vull destacar és la voluntat i les ganes dels músics que van decidir participar al Certamen, tot i saber l'esforç que això comportava: moltes hores d'assaig, molta son, pocs dies de festa i poques hores amb els amics i amb la família, durant un parell de mesos. En un món on els valors culturals estan sota mínims, sempre ens quedarà el testimoni i l'herència per a les pròximes generacions d'aquesta participació i Primer Premi a un Certàmen, l'any 2007. La Junta i jo mateix ens sentim molt orgullosos de pertànyer a aquest col·lectiu que es capaç d'aconseguir magnífics resultats amb sacrifici, amb treball ,i sobretot, amb esperit de superació. Dono les gràcies al nostre Director i a tots i cadascun dels nostres músics, ja que sense ells això no hauria estat possible. GRÀCIES OCTAVI! GRÀCIES MÚSICS!.
Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina
Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25 E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/ Director: Javier Escrihuela. Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz. Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.
Desembre 2007
2
LIRAdigital
La Lira Ampostina participa al XXXVI Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea El 1915, un grup de joves aficionats a la música es va unir per actuar a la festa de Sant Cristòfol. El 1916 van néixer com a Banda en constituir la societat musical La Lira Ampostina que va oferir el seu primer concert el 1917. Des d'aleshores fins el dia d'avui, la banda de música La Lira Ampostina ha fet un llarg camí, tot participant en esdeveniments, intercanvis culturals, viatges, estrenes d'obres a dins i a fora de Catalunya... Etapes que han donat forma a tot el que la Societat és ara. Enguany, la Banda de Música, tota la Societat, s'ha trobat davant d'una nova fita que ens ha il·lusionat i animat a treure el millor de cadascú de nosaltres. La Lira Ampostina ha estat convidada a participar al XXXVI Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea. La participació de la Banda de Música a la cita d'Altea ha estat tot un esdeveniment per als més de set-cents socis de l'Entitat, en particular, i per a ciutadania ampostina, en general.
Banda de Música Des del passat mes de juliol tota la Societat ha treballat amb ganes i il·lusió per tal que la participació de La Lira al Certamen sigués la més digna possible. Hem comptat amb la col·laboració d'amics i simpatitzants, amb l'esforç dels músics i de les seves famílies, disposats tots a esmerçar nits i diumenges per a posar les peces a punt, amb el suport de la Junta per poder trobar els fons econòmics que han fet possible la participació de la Banda al Certamen, i amb la complicitat indispensable de l'Ajuntament d'Amposta que ha facilitat la seva infraestructura i experiència. Us donem gràcies per la vostra contribució a aquest important esdeveniment musical. Sabedors del vostre interès per la música i de l'estima per la Societat, la vostra contribució a aquest projecte ha estat cabdal, contribuint a què el passat dia 2 de desembre, La Lira fes el paper que li pertocava.
Tots entenem la significació i transcendència d'aquest fet, no només perquè La Lira ha esdevingut la primera banda catalana que ha participat en aquest prestigiós Certamen, sinó perquè a més La Lira Ampostina va estar seleccionada per actuar a la secció que més públic atrau, la Secció d'Honor (fins a 135 músics), compartint escenari amb la banda del centre instructiu musical 'L'Harmònica' de Bunyol. Com a peça obligada, el comitè organitzador del Certamen va escollir l'obra 'Les filles d'Eris' de LLuís Serrano Alarcón i, com a peça lliure, l'Entitat va triar 'El gaudir del geni' (simfònia núm. 3) de Ferrer Ferran.
Número 6
3
LIRAdigital
¿Què és el Certamen Internacional de Bandes de Música ‘Vila d’Altea’? Des del 1889, la Societat Filharmònica Alteanense ha estat la principal entitat cultural de la població alacantina d'Altea (Alacant). Aquest dinamisme cultural va fer que la Societat convoqués i organitzés, l'any 1949, el I Certamen de Bandes de Música d'Altea. Malauradament, les dificultats econòmiques de l'època no van permetre que aquesta iniciativa tingués continuïtat. El segon certamen de bandes es va dur a terme al febrer de 1973. Des d'aquesta data fins als nostres dies, amb el patrocini de l'Ajuntament d'Altea i d'altres entitats i organismes, no hi ha hagut cap interrupció. Prestigiosos compositors i directors, com J. Alfosea, Carlos Cosmén, José M. Cervera, Jesús Montalbán, Vicente Sempere, Gerardo Pérez Busquier, Julio Ribelles, José Ferriz, Eduardo Cifre, Vicente Perelló, Bernabé Sanchís, Moisés Davia, Salvador Chuliá, Francisco Signes, Luis Blanes, Jef Penders, Rafael Talens Pelló, Bernardo Adam Ferrero, Pablo Sánchez Torrella, Francisco Grau Vegara, Enrique García Asensio, Antón García Abril, Vicente Zarzo, José Vicente Egea, Johan de Meij... han estat algunes de les personalitats del món de la música que han jutjat les actuacions de les excepcionals agrupacions musicals que han competit amb esportivitat per merèixer el màxim guardó. L'any 1996, amb motiu de la 25a edició, la Societat Filharmònica Alteanense dóna un nou impuls a aquest esdeveniment: convocatòria internacional, premis importants, jurats de gran qualificació musical i una acurada organització són les claus perquè el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea hagi merescut any rere any el reconeixement i el prestigi a nivell estatal i internacional.
Banda de Música
La 36a edició del Certamen Bandes de Portugal, Holanda i Espanya van competir al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila D'Altea 2007. El Certamen va estar retransmès en directe per Internet i en diferit per Punt2 de RTVV, RADIO 9 i RNE
L'edició d'enguany del Certamen que arrencava sota el lema 'Música per a la pau i la concòrdia entre cultures', va comptar amb les obres musicals dels compositors Jaime Francisco Ripoll i Luis Serrano Alarcón. Les bandes que van presentar la seva inscripció per a participar a la cita internacional, van estar seleccionades conforme les bases vigents del Certamen que responen a criteris de territorialitat, documentació aportada, currículum, obra lliure i ordre de inscripció. La comissió organitzadora de l'acte, atenent a les condicions de les agrupacions inscrites al concurs va seleccionar per a disputar la Secció Simfònica (fins a 135 músics), en la que es va interpretar l'obra obligada Las hijas de Eris de Luís Serrano, a la Banda Simfònica 'La Armónica' de Bunyol (València) i a la 'Lira Ampostina' d'Amposta (Tarragona). En aquesta ocasió, la direcció de Certamen va escollir com a part del Jurat al director d'orquestra Douglas Bostock, que actualment és el director artístic de l'Orquestra Simfònica d'Argòvia (Suïssa). Bostock ha dirigit nombroses agrupacions a Europa, Nord-Amèrica i Japó. Aquesta trajectòria professional li ha permès gravar més de 70 CD's de diversos estils musicals. El Jurat va quedar completat amb la participació d'Arnau Bataller i de Juan Jose Poveda Romero.
Desembre 2007
4
Banda de Música
LIRAdigital
L'augment del nivell musical i la potenciació dels valors individuals i col·lectius dels membres de la Banda són els triomfs més valuosos derivats de la participació al Certamen. El passat més de setembre, acompanyats per l'alcalde d'Amposta, el senyor Manel Ferrer, i per la regidora de Cultura, la senyora Maria del Mar Panisello, el president de la Societat, senyor Javier Escrihuela i el director de la Banda de Música, el senyor Octavi Ruiz, feien pública als mitjans de comunicació la inclusió de la formació musical ampostina en la secció simfònica de la 36ª edició del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea,. A la roda de premsa, Manel Ferrer destacava la significació que per a la ciutat d'Amposta, en particular, i per a la música de banda de les terres de l'Ebre, en general, suposa el fet que una de
les formacions musicals de la capital de Montsià participés en un Certamen de prestigi, tant a nivell nacional com internacional, com el que organitza la vila alacantina d'Altea, alhora que feia públic el suport del consistori ampostí a la Banda de Música de La Lira Ampostina. En paraules de l'alcalde d'Amposta, amb La Lira 'la representació de la ciutat d'Amposta està en bones mans'.
L’edició de la revista Lira ha estat possible gràcies al suport de:
Número 6
5
Banda de Música
LIRAdigital
P
er als músics, Altea ha suposat tot un repte i, a la vegada, un pas més en l'evolució musical de la formació. Participar en un gran Certamen com aquest ha comportat l'establiment de nous objectius personals que ha calgut encabir dintre de les fites que es plantejava el grup. Per exemple, l'afinació i la interpretació -explicava el director de La Lira Ampostina-, només s'ha pogut aconseguir amb treball personal i quan el músic ha après a escoltar el treball dels companys i ha fusionat el seu esforç amb el de l'altre. El Jurat, composat per prestigioses figures de panorama de la música de banda nacional i internacional, va valorar diversos aspectes de la intervenció de cadascuna de les Bandes que competien al Certamen. L'actuació de La Lira a Altea va començar amb un pasdoble de desfilada a l'esplanada davant el Palau d'Arts de la ciutat alacantina, on les autoritats van imposar un corbatí commemoratiu a l'estendard. Dintre l'auditori, amb capacitat per a 800 persones, La Lira va interpretar un pasdoble de concert. Octavi Ruiz va escollir 'El meu avi', dedicat a la figura del seu avi patern, un dels músics fundadors de La Lira i una de les primeres persones en preveure la futura participació de la Banda de La Lira Ampostina en un important certamen valencià. Al simbolisme d'aquesta peça s'afigia el d'una altra no menys significativa, i escollida de manera lliure per La Lira Ampostina: 'El gaudir del geni', simfonia número 3 del compositor Ferrer Ferran
dedicada a la figura de l'insigne arquitecte Antoni Gaudí i a la seva obra més coneguda, La Sagrada Família. Aquesta obra, que plasma de manera magistral el tarannà català, va voler servir per acompanyar la primera intervenció d'una banda catalana al Certamen Internacional Vila d'Altea. Amb l'objectiu de 'promoure la pau i la concòrdia entre les cultures', els organitzadors van encarregar al jove compositor Luís Serrano Alarcón una obra d'interpretació obligada al Certamen. D'aquesta manera va veure la llum 'Les filles d'Eris'. El plantejament musical de l'obra està representat per tres elements. Dos conjunts enfrontats, dos bandes que representen la disparitat d'idees, la controvèrsia, el conflicte i la violència que se'n deriva. Per una altra banda, un violoncel solista que representa l'ésser humà, individual, que pateix, estigui en un costat o en un altre, per l'acció destructiva dels grups. La participació de La Lira Ampostina al Certamen d'Altea ha estat molt ben acollida pels músics de la Societat. La Lira va fer una crida a tots aquells músics que han sortit de la seva Escola. Tot i els compromisos laborals de cadascú, la resposta ha estat positiva. El principal objectiu de la Banda va estar fer un paper digne al Certamen, el director de la Banda, Octavi Ruiz, n'estava absolutament convençut. Amb aquest propòsit la Banda es va posar a assajar des del passat més de juliol.
LUÍS SERRANO ALARCÓN Des de ben jove ha sentit una gran atracció per la creació musical En 2006, Serrano va obtenir el Primer Premi al Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda de Corciano (Itàlia). És professor d'Anàlisi i Fonaments de Composició al Conservatori Professional de Música de València i, des de novembre de 2006, director titular de la Banda Simfònica del Centre Artístic Musical de Bétera.
FERRER FERRAN Llicenciat en Direcció d'Orquestra de Vents i Composició, Catedràtic de Composició al Conservatori Superior de Música de Castelló, director titular de l'orquestra de vents Allegro de València, de la Banda Primitiva de Paiporta i director d'Allegro Centro Musical. Amb tres simfonies, la crítica el defineix com a un dels millors compositors europeus del moment.
Desembre 2007
6
LIRAdigital
La Lira Ampostina al XXXI Festival de Bandes de Música organitzat per la Societat.
Octavi Ruiz Gisbert, director Neix a Amposta en el si d'una família d'arrels musicals. Comença els seus estudis musicals a La Lira Ampostina amb el violí i el clarinet; els continua al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on estudia clarinet, piano, composició i instrumentació amb els mestres Josep Soler i Carles Guinovart, i direcció coral i d'orquestra amb Albert Argudo i Antoni Ros Marbà. És assessor en temes d'ensenyament a la Federació Catalana de Societats Musicals. Ha
Banda de Música
estat coordinador en àmbits musicals a la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre, professor de llenguatge musical al Conservatori de la Diputació a To r t o s a i é s professor de clarinet i director de l'Escola de Música La Lira Ampostina. Ha estat director de la Banda Municipal de Tortosa. Convidat en diferents ocasions a dirigir la Banda Municipal de Barcelona, també ha realitzat concerts per diferents ciutats d'Europa (França, Bèlgica, Holanda i Alemanya). Des de l'any 1981 és el director de la banda de música "La Lira Ampostina" d'Amposta (Tarragona). Aquest 2007 ha conduït la Banda a obtenir un PRIMER PREMI al Certamen Internacional de Bandes de Música d’Altea.
Número 6
7
LIRAdigital
El comité organitzador del Certamen.
Banda de Música
21 de juliol, signatura de l’acta de participació, a Altea.
5 d’agost, primer assaig de Les filles d’Eris, obra d’obligada interpretació al Certamen. Desembre 2007
8
LIRAdigital
Banda de Música
Assajos durant els caps de setmana de setembre i octubre. Visita de Luís Serrano, autor de Les filles d’Eris, el mes de novembre.
Número 6
9
LIRAdigital
Banda de Música
Un concert de Santa Cecília irrepetible La presentació de les obres que van interpretar-se al Certamen d’Altea una setmana després va e s d e v e n i r u n esdeviment musical de primer ordre que va atreure amants de la música de banda d’arreu les terres de l’Ebre.
Desembre 2007
10
LIRA
Banda de Música
LA CÚPULA © Fernando Torta Pons S'atansa el dia, i cal organitzar el viatge. Com tenim la intenció de desplaçar-nos amb cotxe propi, és convenient conèixer com arribarem a l'auditori, per estalviar-nos voltes innecessàries. Com a les entrades figura l'adreça, gràcies a les tecnologies informàtiques, podem visualitzar l'edifici. Ens crida l'atenció que disposa d'una cúpula, fet poc freqüent en aquest tipus d'equipaments. Ens entra un cert desassossec, tindrà una bona acústica?, ens hi juguem molt, i necessitem les millors condicions possibles, per demostrar la nostra vàlua. Clar que en aquest local ja s'han fet molts de concerts, i ha degut superar amb èxit totes les proves imaginables. Un certamen de bandes simfìniques era un somni fins fa un temps Arriba el dia, i anem cap a Alacant, plens d'eufòria, encara que continguda, conscients i sabedors del repte que cal superar. Fins ara mai ens havíem presentat a un esdeveniment tant important, un certamen de bandes simfòniques, era un somni fins fa un temps, i ara per fi, desprès d'uns mesos de dedicació plena, els nostres músics podrien demostrar el seu saber musical, perquè la seva voluntat i llur entusiasme estaven més que acreditats, amb l'esforç, ganes, optimisme, i disposició a la que s'havien compromès.
Foto: F.Torta
religiosos, per comprovar la seva resolució constructiva, la decoració, i les possibles incidències sobre l'acústica. No vaig poder evitar fer-li una fotografia. Era molt bonica, i donava una certa magnificència a l'edifici. El conjunt realçava encara més la transcendència del moment. La presència d'unes lones tèxtils decoratives suspeses del sostre, en va fer entendre que els meus dubtes sobre les reverberacions havien estat estudiats i resolts. Al cap d'uns moments, amb l'audició de la primera intervenció de la banda de Bunyol, es van dissipar totes les inquietuds. L'acústica era perfecta. Es tractava d'una gran banda, integrada per uns excel·lents professionals
Com a socis i pares, ens havíem involucrat totalment en la participació de la nostra Lira, i havíem acudit a la ciutat d'Altea, plens d'optimisme, doncs coneixíem l'esforç individual i col·lectiu de cada music, que personalitzaven en la nostra filla, i se'ns havia encomanat la seva alegria, i exaltació.
Amb el degut i merescut respecte varem escoltar els mèrits i guardons que distingien a la banda a la qual ens havíem d'enfrontar musicalment, els intuíem, però no imaginaven que foren tants i tant preuats. Havíem de reconèixer que es tractava d'una gran banda, integrada per uns excel·lents professionals, que havien aconseguit èxits internacionals de molt de renom.Però havien de demostrar que el seu potencial era una realitat, i no sols grans i indiscutibles reconeixements.
Quan entrem en l'auditori, la primera mirada va ser per la cúpula, pot ser per defecte professional, però la vista encuriosida va a cercar aquesta construcció tant caracterçistica dels edificis
Les primeres notes del Certamen van omplir la sala, i ens van convèncer que el repte era real. La peça obligada era força original, i diferent al que els profans estem habituats a escoltar.
Número 6
11
LIRA
Banda de Música
Suposo que per als músics era molt difícil, només ho podíem saber en comprovar la intensitat i concentració que adoptaven. En acabar, un fort aplaudiment va substituir les notes musicals. Els ampostins situats a la banda dreta de l'escenari, varem aplaudir amb la mateixa intensitat que els bunyolencs. Els musics s’ ho mereixien. Per qüestions de la disposició de la banda sobre el escenari, era necessari redistribuir els seients. Aquesta interrupció ens va donar una estona per poder fer comentaris. Evidentment tots teníem la nostra opinió, però el pensament general era unànime, la banda de la Lira en el concert de Santa Cecília ho havia fet millor, i la intervenció de la nostra solista també la recordàvem superior. Vaig apuntar que l'acústica de la sala potser podria tenir un cert grau influència, però que en la meva opinió, si sabíem interpretar-la com ho havíem fet a casa, els podríem superar. Cal reconèixer que la segona peça, que era de lliure elecció, els va sortir bordada; i donava fe del seu prestigi. Era una peça per al lluïment personal dels músics, de cada corda, de la banda i del director. Per a un profà, havien estant esplèndids. Mentre es preparava de nou l'escenari, els comentaris sorgien espontàniament, però la conclusió entre els ampostins era que ho havien fet molt bé, i que el llistó l'havien posat molt, però molt alt. Era de justícia admetre que la seva intervenció havia estat supèrbia. Vaig notar la vibració de les notes dins de mi mateix En la presentació de la banda de la Lira, encara que no es van escatimar elogis, no es podien al·ludir a premis o guardons, perquè no havent participat mai en cap concurs, no en podien tenir. Es va fer esment a la participació en esdeveniments de gran prestigi, per emular la seva transcendència popular. Desembre 2007
reflexió de les ones sonores de la nostra banda, es multipliquen i arriben a tothom, en una perfecta harmonia. El director aixeca els braços, es fa un silenci sepulcral. Les primeres notes viatgen per l'aire. Hi ha una gran nitidesa en el so que ens arriba. A tots ens embarga una gran sensació. Des de les primeres notes s'aconsegueix una comunió entre els musics i els espectadors. Tots estem expectants. Les diferents parts que integren la peça, es van desgranant harmoniosament. Hi ha dos moments en els quals s'aconsegueix la perfecció. Quan hi ha la intervenció de veus humanes, i sorolls militars que acaben en els sons dels passos marcials, els instruments s'integren de forma magistral en la continuïtat musical, tot aconseguint una simbiosi perfecta entre l'autor, el director, els musics i els espectadors. L'altre moment que em va remoure l'esperit, va ser en la intervenció de la solista. Vaig notar la vibració de les notes dins de mi mateix, el sentiment i emoció que va posar en la interpretació, va ésser sublim. La peça va acabar, tots ens varem aixecar en peu, aplaudint a la nostra banda. De peu i aplaudint reconeixíem l'esforç i dedicació dels nostres músics, i la seva interpretació magistral.
12
LIRA
Banda de Música
Havíem tractat de tu a tu a una de les millors bandes espanyoles Durant els descans obligat per recompondre l'escenari, els elogis dels nostres comentaris eren no sols justificats, sinó que l'entusiasme ens feia especular sobre el resultat final del certamen. S'escoltaven frase com: ‘home, fins els bidons sonaven millo’, o bé ‘els percussionistes no només ho han fet bé, sinó que també la seva posada en escena, ha estat sensaciona’. La solista molt més millor, els musics ratllant la perfecció. Cal reconèixer que l'eufòria es va estendre per tots els nostres conciutadans. La segona peça lliure, va ser interpretada amb una gran mestria, digna de professionals de gran experiència. De nou en acabar la intervenció, tots en peu, varem aplaudir plens de satisfacció pel treball ben fet. Les nostres possibilitats no eren una entelèquia, podien convertir-se en una realitat. Havíem tractat de tu a tu a una de les millors bandes espanyoles. Ara havia d'opinar el jurat, però per nosaltres estava clar, havíem gaudit d'una tarda gloriosa pels nostres sentiments lireros, i estàvem plenament satisfets i més que orgullosos dels nostres músics i de la nostra Lira. 'L'altra banda era la millor de Catalunya'. Ho reconeixia sense embuts Per motius personals havíem de marxar de seguida, no ens podíem quedar a conèixer el resultat. Abans d'abandonar l'auditori dono una darrera mirada a la cúpula, admirant una obra ben feta, i sabent que la nostra banda havia sabut estar a la seva alçada. En sortir vaig tenir ocasió d'escoltar part d'una conversa telefònica, que en va agradar. Era un senyor valencià que feia un breu resum del certamen, i referint-se a la Lira manifestava
amb admiració continguda “...l'altra banda era la millor de Catalunya”. Ho reconeixia sense embuts, i no sabia que jo l'escoltava. El resultat no estava tan clar com ho tenien al principi. La Lira els ho havia posat molt, però molt difícil. El jurat no ho tenia gens fàcil. Participàvem a casa seva, davant d'una banda de reconeguda i ben guanyada vàlua i prestigi. Durant el retorn a casa, ens van trucar i donar el resultat de la puntuació i el veredicte del jurat, que essent molt important, no era tan com l'orgull que sentíem per la nostra Entitat musical. Ens havien reconegut els nostres mèrits, la qual cosa ens omplia de satisfacció. De totes, totes havíem guanyat. La Lira havia assolit un nivell de virtuosisme, comparat amb les grans intervencions de l'home que pedra a pedra basteix un gran edifici, i l'havia culminat amb el premi obtingut, igual que la cúpula que presideix els edificis més emblemàtics. Cal agrair a la nostra estimada Banda, els moments d'eufòria, els sentiments d'orgull, i l'emoció de pertinença a una gran Societat, que en van fer viure. Gràcies. © Fernando Torta Pons
Número 6
13
LIRAdigital Flautes 1- Olga Lluch Pio 2- Déborah Tomás García 3- Juanjo Vilarroya Grau 4- Jaume Gallart Escolà 5- Làia López Rieres 6- Rosa C. García Lizárraga 7- Josep Domingo Beltri 8- Aleix Vaqué Mur 9- Sandra Ferré Almo 10- Sole Ruiz Puig Oboes 11- Mercè Falcó Palacios 12- Brigit Gargallo Guzmán 13- Sara Dalmau Lara 14- Carme Pons Calvet 15- Isabel Abarca García 16- Sergio López Arnau 17- Neus Torta Navarro 18- Blanca Sans Ballart Fagots 19- Domingo Balagué García 20- Llorenç Monfort Navarro Clarinets 21- Miquel A. Valmaña Caballé 22- Tere Ruiz Gisbert 23- Rosa Martínez Porres 24- Sara Acosta Ferri 25- Rut Fatsini Espuny 26- Mª Jesús Padilla Caballé 27- Anna Mª Costes Navarrete 28- Francesc Rosa Cardús 29- Mireia Caballé Bellot 30- Jordi Salvador Ortí 31- Sara Sánchez Salvadó 32- Nerea Reverté Costes 33- Júlia Solà Cabrera 34- Marina Domínguez Conesa 35- Sergi Costes Ferré 36- Pau Rodríguez Ruiz 37- Cíntia Valmaña Montañés 38- Júlia Barberà Manrique 39- Verònica Lor Rius 40- Núria Ruiz Barrera 41- Amparo Sanz Domingo 42- Sandra Espuny Fabra 43- Sandra Llombart Pérez 44- Irene Moya Teodoro 45- Carla Sánchez Ferré 46- Llúcia Pla Martín 47- Maria Elena Margalef Clarinets baixos
Els 132 músics del Certamen 48- Neus Ventura Roiget 49- Miquel Bagó Carner Saxofons alts 50- Jaume Eiximeno Ferré 51- Crístian Serret Melich 52- Sabrina Krebs 53- Eloi Quintela Esteve 54- Núria Barberà Manrique 55- Albert Alfonso Valls 56- Joana Solà Cabrera 57- Francesc Montañés Masià 58- Pau Ignacio Roig Saxofons tenors 59- Èric Benito Fuster 60- Agustí Roé Juan 61- Marc Vilagrasa Escoda 62- Eva Mª Ruiz Fabregat 63- Joan Valmaña Caballé 64- Montse Bo Sánchez 65- Joaquim Salvadó Cortés Saxofons baríton 66- Rafel Margalef Serra 67- Sisco Vidal Esquerré Trompetes 68- Rogelio Rodríguez Múria 69- Albert Ferré Almo 70- Marc Subirats Calero 71- Xavi Hierro Tomàs 72- Joaquim Rochet Sabaté 73- Roger Reverté Costes 74- Ignasi Fraiz Pérez 75- Manel Bo Sánchez 76- Santi Alfonso Valls 77- Cristina Salvadó Cortés 78- Paula Solà Ferreres 79- Ramon Reverté Reverté 80- Paula Llopis Cebolla Trompes 81- Lluís Baiges Esquerré 82- Joan Miquel Marzá de la Salud 83- Cebrià Forcada Oliva 84- Ester García Gimeno 85- Dani Florià López 86- Núria Marco Selma 87- Carlos Chordà Escrivà 88- Sergio Tortajada Gómez 89- Lluís García Colet 90- Carles Chordà Sanz 91- Georgina Zaragoza Ferré Trombons
Vicent Reverté Murillo, 9213 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78
Caballé 93- Octavi Ruiz Miralles 94- Bernat Miralles Pérez 95- Xavier Idiarte Balada 96- Jordi Ruiz Puig 97- Francesc Solà Ferreres 98- Batiste Martín Cabrera 99- Antoni Durán Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 100- Jordi Masip Masip 977 70 48 78 101- Raül Paris García Bombardins 102- Santi Ruiz Barrera 103- Josep Mª Valls Morales 104- Josep J. Rodríguez Escudero Tubes 105- Damià Brull Vila 106- Joan Miralles Pérez 107- Agustí Ruiz Miralles 108- Ignacio Reverté Gras 109- Jonathan Tomàs García 110- Víctor Gregorio Ripollés 111- Jordi Zaragoza Puig Percussió 112- Xavi Martín Cabrera 113- Xavi Sánchez Salvadó 114- Mª Cinta Fosch Tomás 115- Ruben Perales Pons 116- Joan Marc Margalef Boix 117- Marc Guarch Puig 118- Dídac Rodríguez Ruiz 119- Iris Valmaña Montañés 120- Eduardo Aguado Soler 121- Pere Ferreres Mauri 122- David Maymó Brescolí Contrabaixos 123- Roser Alemany Lajunta 124- Mario Lisarde Beinat Piano - teclats 125- Susan Múria Beltri 126- Albert Galcerà Oliver Solistes 127- Laura Boschetti (arpa) 128- Nàiade Martínez Moreno (violoncel) 129- Sebastià Bel Domèech (percussió) 130- Robert Armengol Díaz (percussió) Abanderat 131- Manolo Conde García Director 132- Octavi Ruiz Gisbert
Número 6
14
LIRAdigital
La imatge
Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78
Les filles d’Eris, de Luís Serrano Alarcón
Murillo, 13 · AMPOSTA Tel./Fax.: 977 70 48 78
Desembre 2007
15
LIRAdigital
Banda de Música
A l’entrada al Centre d’Arts Palau Altea, diverses autoritats esperaven les bandes participants al Certamen. Luís Serrano Alarcón, compositor de ‘Les Filles d’Eris’ fou l’encarregat d’imposar un corbatí commemoratiu a l’estendard de la Lira. A la dreta, Manel Ferré que assistí a l’event com a primer representant de la ciutadania ampostina. A sota, una imatge de l’interior de l’auditori poc abans d’iniciar-se la Secció d’Honor del Certamen. L’organització va voler donar un to solemne a l’acte que va poder-se seguir en directe a través d’internet i, en diferit, per Punt 2, Radio 9 i RNE.
L’elecció de Cindy Crawford
Número 6
16
LIRAdigital
Banda de Música A la dreta la Banda simfònica del CIM ‘La Harmònica’ de Bunyol dirigida per Frank de Vuyst que, de la mateixa manera que La Lira (a baix), va obtenir un Primer Premi, a més de la Menció d’Honor, en obtenir vint-i-sis punts més que els ampostins.
A baix a l’esquerra, un moment de la inovidable intervenció de Nàiade Martínez, professora de violoncel a l’Escola de Música, que li va valer Obtenir el Premi especial al Millor Solista.
Nàide és professora de violoncel a l’Escola de Música i s’encarrega de la direcció de l’orquestra de corda. Desembre 2007
17
LIRAdigital
Banda de Música
El president de l’Entitat, Javier Escrihuela, rep el diploma que acredita aquest històric triomf de La Lira. L’alegria dels músics per l’èxit aconseguit és prou evident a la imatge de l’esqerra. Número 6
18
LIRAdigital
Músics
Moment en què dotze excel·lents músics de La Lira Ampostina rebien el reconeixement de la Societat.
La Societat fa un reconeixement al treball desenvolupat pel músics Des del 1915 fins el dia d'avui, la Lira Ampostina ha fet un llarg camí, tot participant en esdeveniments, intercanvis culturals, viatges, estrenes d'obres... Etapes que han donat forma a tot el que la nostra Societat és ara. Ara, a la Banda de Música, a tota la Societat, els pertoca ser agraïdes. Coneixedors de la trajectòria personal i musical, i sabedors de l'estima que tenen vers La Lira, tots volem agrair d'una manera molt especial la inestimable contribució feta per Mercè Falcó, Santi Ruiz, Sisco Rosa i Tere Ruiz que aquest 2007
celebren el seu vint-i-cinquè aniversari a la Banda de Música. També cal fer esment de la magnífica tasca de Lluís Baiges, Albert Ferré, Pere Ferreres, Rafel Margalef, Rogelio Rodríguez, Joan Valmaña i Miquel Valmaña, músics que han contribuït durant més de vint-i-cinc anys a aixecar la nostra Lira. Com a músics i com a amics, ells i elles han estat partícips de grans moments, treballant colze amb colze amb la gent que ha contribuït a dibuixar la trajectòria musical de La Lira, salvant els obstacles amb coratge i esforç i recollint no poques alegries, i per damunt de tot, fent història.
Ja són músics de La Lira: Sabrina Krebs, saxo. Pau Ignacio, saxo. Nerea Reverté, clarinet. Iris Valmaña, percussió. Júlia Solà, clarinet. Antoni Durán, trombó. Paula Solà, trompeta. Llúcia Pla, clarinet. Marina Domínguez, clarinet. Dídac Rodríguez, percussió. Alfons Martínez, saxo. Desembre 2007
19
Destaquem
LIRAdigital
Valoració positiva del curs Orff, pop i rock & roll organitzat per l'escola de música La Lira Ampostina en col·laboració amb el CRP Montsià. El curs, inclós en el pla de formació de zona del departament d'Educació a les terres del Ebre, ha estat realitzat del 15 al 18 d'octubre. Els continguts han girat entorn el mètode d'ensenyament musical ideat pel compositor alemany karl Orff, conegut arreu per l'obra 'Carmina Burana'. El mètode pren com a base els ritmes del llenguatge i es fonamenta en la percussió, el cant i/o els instruments melòdics. El professor del curs, Carles Bernús Llavallol, és llicenciat i professor de música d'Ensenyament Secundari. Ha estat trenta-cinc anys dedicat a la formació musical del jovent i és especialista en el mètode Karl Orff. Bernús, autor de diversos llibres de text de música, ha impartit cursos i ponències en diversos centres de professorat i universitats d'Espanya. A l'escola de música La Lira Ampostina, durant quinze hores, Bernús ha mirat d'ajudar l'alumnat participant a assolir la didàctica del mètode Orff, a adquirir els recursos bàsics per a la seva aplicació l'aula, a conèixer
J
l'estructura del canon i el rondó i a educar en el concepte del 'Jo-intèrpret' i la seva aportació al conjunt instrumental. La vintena llarga d'alumnes inscrits, la majoria mestres de música d'Educació Primària i Infantil han treballat sobre les característiques generals i la didàctica de l'instrumental Orff, la tècnica, l'aplicació d'aquest mètode al llenguatge musical, la poli-rítmia, etc. La metodologia emprada per Bernús ha permès la participació activa dels mestres, mitjançant la utilització efectiva dels elements musicals. Amb aquest propòsit s'han interpretat les melodies més formatives i engrescadores del Rock, del Pop, i de la música tradicional en general, alhora que es possibilitava l'execució conjunta de la melodia amb acompanyament de percussió Orff.
oan Maria Roig Grau esdevé la primera persona
en rebre l’emblema d’or de la Societat pel seu suport a la música de banda i a l’Entitat, tant a nivell personal com públic. El president de l’Entitat, Javier Escrihuela li va fer lliurament del distintiu en presència del nombrós públic assistent al concert de Santa Cecília. Número 6
20
Escola de Música
LIRAdigital
Concert de cloenda. En primer pla Abad (assegut, a la dreta) i Ruiz (dret, a l'esquerra)
Les classes magistrals de l'escola de música la Lira Ampostina arriben a la seva vintena edició El trombó, el bombardí i la tuba van estar els instruments escollits per aprofundir en diversos aspectes relacionats amb la tècnica de l'instrument, la tècnica de la respiració i de la relaxació i amb el repertori musical. Durant cinc dies, del 26 al 30 de juny, les Classes van reunir alumnat de nivell elemental i mitjà, a l'Escola de la Lira. Tots ells van rebre un certificat acreditatiu, després de demostrar un bon nivell d'aprofundiment tant en el treball individual com en el grup . Per a la tasca docent, l'Escola va triar a Juan Sebastià Abad Peñarroja, catedràtic de trombó al conservatori superior de música 'Salvador Seguí' de Castelló. El mestre Abad és, abans de tot, pedagog i un treballador infatigable, qualitats que han estat decisives a l'hora de pensar en ell per a dur a terme aquesta formació musical intensiva. L'extraordinària qualitat humana del mestre Abad ha estat un altre Desembre 2007
factor que el Centre ha tingut en compte a l'hora de sol·licitar el seu mestratge. Tot plegat, Abad es va mostrar molt proper a l'alumnat cosa que, evidentment, va contribuir a afavorir el procés d'aprenentatge. Com a professor assistent hi va col·laborar Santi Ruiz, professor de trombó, bombardí i tuba a l'escola de música la Lira Ampostina. Juan Abad, nascut a Vall d'Uixó, imparteix cursos de perfeccionament per tota la geografia espanyola, a l'hora que actua regularment com a solista amb acompanyament de piano, banda, orgue i orquestra. Des de fa dos cursos és catedràtic numerari de trombó i cap de departament de vent-metall al conservatori superior de música de Castelló, així com professor associat de trombó al conservatori superior de música de les Illes Balears. BREUS Nou professorat de formació instrumental: Pedro Jiménez, guitarra. David Maymó Brescolí, percussió; i, Sixto Càmara Moya, violí. L’Escola engega un programa de sensibilització al violoncel per alumnat de 3 anys. Responsable: Nàide Martínez 21
LIRAdigital
Sabieu que...
La Banda de Música La Lira Ampostina actua al Centre d'Arts Escèniques de Torre Pacheco. L'auditori de la localitat murciana va acollir el XV Festival de Bandes de Música que es va celebrar el passat 13 d’octubre, amb la intervenció de La Lira i de l'Agrupación Musical "Nuestra Señora del Pasico" de Torre Pacheco. No era la primera vegada que totes dues bandes actuaven sobre el mateix escenari, ja que l'estiu de l'any 2006, l'agrupació de Torre Pacheco va estar invitada per La Lira per actuar a la XXX edició del Festival de Bandes que la societat musical ampostina celebra anualment a Festes Majors. L'expedició lilera, formada per 110 persones, de les quals una norantena eren músics va aprofitar el pont del Pilar per viatjar fins a la ciutat murciana, de trenta mil habitants. Després de l'assaig del dissabte a l'auditori del Centre d'Arts Escèniques, amb capacitat per a sis-centes persones, els músics ampostins van ser rebuts per Daniel García Madrid, alcalde de Torre Pacheco, el qual va fer esment als lligams culturals que uneixen Amposta i Torre Pacheco, per sobre les opinions polítiques. Isidoro Martínez, president de l'agrupació musical patxequera, i durant diversos anys al capdavant de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, va aprofitar el seu torn de paraula per agrair la cordial rebuda dels músics ampostins durant l'estada de la Banda 'Nuestra Señora del Pasico' a la capital del Montsià durant el passat Any Cultural. Per la seva banda, Javier Escrihuela, en representació de la societat musical La Lira Ampostina donava les gràcies per l'exquisit tracte rebut i per les facilitats en l'organització de la sortida de La Lira a terres murcianes.
Un moment de l’assaig.
A la tarda, una visita guiada per la comarca va fer possible que els músics de La Lira coneguessin alguns dels valors naturals, culturals i patrimonials de Torre Pacheco així com els motors econòmics de la localitat, l'agricultura i el turisme. A la nit, un passa carrers per la localitat murciana, immersa en les Festes patronals, va conduir La Lira Ampostina i l'agrupació musical 'Nuestra Señora del Pasico' fins al centre d'Arts Escèniques on esperava una nodrida representació de la societat civil patxequera. Familiars i simpatitzants de La Lira Ampostina van acudir també expressament des d'Amposta per donar suport als músics catalans. El concert va servir per posar punt i final a la programació cultural de la 'Serenata de Otoño 2007', organitzada per la regidoria de cultura de l'ajuntament de Torre Pacheco i que apropa la cultura murciana i la d'altres indrets de l'Estat al públic d'aquesta dinàmica població murciana.
Isidoro Martínez, Daniel García i Xavier Escrihuela. Número 6
22