Revista de la societat musical La Lira Ampostina
LIRA
NĂşmero 17 Gener 2016
LIRA
El 6 d’octubre de 1916, la Junta Gestora de La Lira Ampostina, presidida per Jaime Nicolás, demana inscriure la societat musical Lira Ampostina al registre del Govern Civil de Tarragona. En el document, conservat a l’Arxiu Provincial, llegim: Jaime Nicolás Pablo, mayor de edad y vecino de esta ciudad, según cédula personal que exhibe; a (fórmula de cortesia) acude y respetuosamente expone: Que en compañía de otras personas de esta vecindad trata de fundar una sociedad musical con el título “Lira Ampostina” al objeto de difundir en esta localidad la música a cuyo fin han redactado el reglamento de fecha 26 de septiembre último que por duplicado tiene el honor de acompañar adjunto a (fórmula de cortesia) a los efectos de ser inscrita en el Registro de ese Gobierno Civil, en cumplimento de lo dispuesto en la vigente ley del ramo; y por tanto Suplica a (fórmula de cortesia) que teniendo este escrito por recibido con los dos ejemplares del reglamento, se digne a disponer sea inscrito en el Registro correspondiente de ese centro el referido reglamento y devolver al remitente un ejemplar con la nota que lo acredite. Gracia que espera merecer de N.L. cuya vida guarde Dios muchos años. Amposta 6 de octubre 1916 (signa Jaime Nicolás) Número 17
2
Presentació
LIRA Presentació
3 Banda
4 Músics
11 Amposta de Banda a Banda
12 Hem sentit a La Lira
13 Banda de l’Escola
16 Centenari
18 Escola de Música
25 Setmana Cultural
29 Cor de La Lira
35 Per una Escola de Música amb futur
37 Societat
40
E
ls centenaris ens serveixen per a descobrir, recordar i recuperar fets o personatges de la història que no coneixíem; però recordar la història d'un col·lectiu humà i fer recordar els seus antecedents ens fa mirar el futur amb mes força i decisió. Així comença la nostra història ara fa 100 anys, segons els apunts de Francisco Roig Treig: “Para la fecha en que conmemora la patrona de Amposta, dia 15 de agosto de 1915, su excelentísimo Ayutamiento organizó sus fiestas patronales amenizadas por la banda de música de Vall de Uxó. Quince días antes, o sea, a primeros de dicho mes, se presentaron a mi domicilio cuatro músicos forasteros que entonces trabajaban en Amposta y me dijeron: - Nos hemos enterado que usted ha sido director y tiene bastante música. - Cierto -respondí. - Siendo así -dijo uno de ellos- podríamos hacer baile, aunque sólo sea los días de fiestas. Quedé de acuerdo con ellos y ensayamos ocho noches. Mandé luego a buscar tres músicos de Santa Bárbara: cornetín, bajo y bombardino. Una vez que tuve los músicos preparados y exactamente dos días antes de las fiestas, me personé en casa de Ramon Valero y le rogué que me dejara el almacén. Preparamos el local deprisa y corriendo y provisionalmente con dos bombillas nada más, dimos baile el día 14 por la noche. Pasadas las fiestas vinieron a mi casa unos cuantos jovencitos de 10 a 13 años a decir que querían ser músicos, yo me quede parado y les conteste que no llevaba ninguna intención de dedicarme a ello, debido al mucho trabajo que tenia en mi profesión. - ¿Y lo saben vuestros padres? -añadí. - Pues decidles de mi parte que yo hablaré con ellos el domingo. Hablé con los padres y aún los encontré con más entusiasmo que a los pequeños...”
Aquest centenari la junta directiva volem que siga un homenatge a tota la gent que ha format part d'aquests cent anys d'història de la Lira Ampostina i, també, a la ciutat d'Amposta. Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina
L a D i p u t a c i ó d e Ta r ra g o n a h a subvencionat a La Lira per la compra d'un VIBRAFON MUSSER M55G.
Edita: Societat musical La Lira Ampostina; av. Santa Bàrbara, 35; 43870 Amposta Tel. 977 70 10 04; Fax: 977 70 62 25 a/e: lalirampostina@telefonica.net http://www.laliraampostina.cat Director: Javier Escrihuela Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Octavi Ruiz, Miquel Valmaña Col·laboradors: Fernando Torta i Manel Zaera Dipòsit legal: T-144/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó, S.L. La revista LIRA vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d'anar acompanyats de nom, cognoms, adreça, telèfon de contacte i número de D.N.I. Els interessats poden fer arribar els escrits a la Societat Musical a través de les adreces més amunt esmentades. La revista LIRA no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.
Gener 2016
3
LIRA
Banda
De Gershwin a la música electrònica Experimentació musical a dintre de les Bandes. Dintre de la línia d’estar al capdavant de les experiències musicals de banda, Octavi Ruiz va programar per al concert de Santa Cecília d’enguany un programa que fusiona les melodies del genial Gershwin amb la música electrònica, de la mà dels artistes sonors de la nostra ciutat Mai SA i Jaguar, en el que també van col·laborar les veus d’Anna Chiva, professora de cant modern a l’Escola, i Eduard Sanchiz. La primera part del concert va començar amb una gran interpretació de la 'obertura cubana' de George Gershwin, per continuar amb la fusió de dos conegudes obres de Jones/Edelman i Manuel de Falla, respectivament, amb la música electrònica, un aliatge possible gràcies a Mai SA, diplomat en engineria de so a SAE Institute Barcelona, i a Jaguar, DJ i promotor, qui es van oferir a col·laborar per a l'ocasió. Duran la segona part, el públic que emplenava el TeatreAuditori va poder gaudir de les veus d'Anna Chiva i d'Eduard Sanchiz, dos grans professionals que es van unir a Mai SA i Jaguar i als músics de la Lira Ampostina en la interpretació d'un tema de la banda sonora de la pel·lícula 'Gladiator' que du per nom 'som lliures', amb arranjament de Jordi Grisó, i 'Un homenatge d'amor a Gershwin' arranjat per Brent Heisinger. Si no vau poder anar al concert de Santa Cecília o si voleu tornar a escoltar-lo, el músic Artur Tallada ha publicat uns vídeos de les obres a la plataforma youtube.
De dalt a baix: Mai Sa, Jaguar i els cantants Eduard Sanchiz i Anna Chiva, en un moment de la seua interpretació. Fotos cedides per Pau Bertomeu. Número 17
4
LIRA
Banda
Abans de començar la segona part del concert de Santa Cecília es va fer la presentació a la Societat la nova Pubilla en subs tució de Mònica Fatsini, la flauta de la Banda Paula Caballé qui representarà La Lira en endavant. A més, es va voler recòneixer el treball del músic Dídac Rodríguez Ruiz, qui durant els darrers mesos s'ha encarregat de la sonorització del Teatre-Auditori, donant qualitat als actes que en ell organitza la Societat. Dídac Rodríguez, a part de ser un magnífic músic, simbolitza el treball diari i seriós de tot un col·lec u de persones en favor de la nostra En tat. El president de l'En tat va agrair també els esforços del músic Raül Tigel per a què el concert de Santa Cecília fos tècnicament possible, una tasca complexa feta realitat gràcies al treball compromès i seriòs de Tigel. Com és costum, el concert va acabar amb l'emo va interpretació de l'himne de l'En tat cantat per l'alumnat de l'Escola de Música. La celebració de la Patrona va con nuar dissabte i diumenge. Per als amants de l'esport, després de molt de temps, es va recuperar el par t de futbol entre membres de La Lira i de La Filha, que va tenir lloc dissabte 21 de novembre, a les dotze del migdia a l'annex de l'Estadi Municipal. El resultat va estar de 4-1 a favor de La Lira, tot i que el resultat és el menys important en una ac vitat com aquesta, la qual demostra el bon clima entre els músics de les dues en tats. El diumenge 22 de novembre, les dues societats musicals d'Amposta van celebrar Santa Cecília amb cercaviles i una missa a l'església del Sagrat Cor. La Lira va ma nar per passar abans per casa del trompista Jesús Díez i donar la benvinguda de músic. Després, camí de l'església, es va passar per la Unió Filharmònica per felicitar-los Santa Cecília. En acabar la Missa va ser la Unió Filharmònica qui va passar per la seu de La Lira per oferir la seva felicitació. Els actes fes us van concloure amb el dinar de germanor celebrat a la sala de ball, organitzat i confeccionat per membres de la Junta i moltes persones col·laboradores a qui, com cada any, els agraïm l'esforç i els felicitem pel gran dinar que ens han ofert. Com anècdota, durant el dinar vam escoltar una versió retocada de l'himne de La Lira, ballable, en record de la nova experiència viscuda amb el concert de Santa Cecília que va combinar música de banda i música electrònica. Un grup de músics es va posar uns auriculars de DJ fent broma amb el director, Octavi.
Gener 2016
5
Banda
LIRA
Actuacions a la tardor El passat 9 d’octubre, La Lira actuava a les Festes del Remei d’Alcanar, dintre el XXVII Fes val de Bandes de Música, juntament amb la Banda Municipal de Música d’Alcanar dirigida per Pascual Arnau. A youtube podreu veure un vídeo amb un resum de les actuacions d’ambdues bandes.
U
ns dies abans, el 3 s’octubre, la Banda de Música va ser present al Fes val de Bandes organitzat per la Societat Renaixement Musical de Vinalesa (València), dintre de les festes patronals de la població. Juntament amb La Lira van par cipar al Fes val la banda de la Societat Musical La Primi va de Serra i la banda de la SRM de Vinalesa. Potser us agradarà saber que el primer director de la Banda de Vinalesa va ser Josep Escorihuela Gil, qui també va dirigir la Lira Ampos na en tre 1954 i 1955 en subs tució del mestre Juli Pañella. A través de Josep Domènech, La Lira va entrar en converses amb el mestre d'Algemesí Miguel Esparza García per a mirar d'aconseguir un nou director per a la Banda. El 27 de novembre de 1954, procedent del País Valencià, es va presentar el nou i jove director José Escorihuela, en un concert extraordinari on també dirigeixen José Homs, San ago Lario i Miguel Esparza. Guitarrista de formació, Escorihuela no va arribar a incidir en l'educació musical de la Banda.
A
quest any, la Banda de Música La Lira Ampos na va ser l’encarregada de posar música a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, durant el trajecte entre el carrer Major i el Pont Penjat, on es va interpretar Els Segadors mentre s’issava la senyera.
E
Dos imatges de les actuacions de la Banda de Música a Amposta i a Tortosa amb mo u de la Diada i les Festes de la Cinta, respec vament.
l diumenge 6 de setembre, la Banda par cipava a les Festes de la Cinta. La Lira va oferir una cercavila pels carrers de Tortosa fins la plaça l’Ajuntament, on va intepretar el pasdoble Tortosa -amb el solo de bombardí de Francesc Solà. Després es va desplaçar amb els gegants, les pubilles i les autoritats fins la Catedral, punt d’inici de la processó de la Cinta. Aquest any La Lira ha estrenat la marxa de processó El Sant Crist de la Puríssima, del músic tortosí Enric Cortés mestre que, a l’igual que el barceloní Fernando Roma, va dirigir la Lira Ampos na durant uns mesos l’any 1968, després de la marxa del mestre Franscesc Casanovas i abans no arribés el que seria director de la Banda fins el 1974, Fernando Gracia Baranguá.
Número 17
6
LIRA
Banda
Fes val de Bandes Va ser el mestre-director Antonio Edo qui l'any 1977 va creure que l'organització d'un fes val de bandes a la nostra ciutat serviria per fomentar l'ambient musical entre la gent. La proposta va ser ben acollida i malgrat que l'organització ha anat evolucionant amb els anys, l'essència del Fes val con nua sent la mateixa. Durant les 39 edicions del Fes val han estat moltes les formacions bandís ques par cipants, unes properes, d’altres no tant. Enguany ha estat el torn de la banda de música Belas Artes de Cangas, una formació aparentment jove que atresora una an ga tradició musical. Actualment, i des del mes de juny, el director és San ago Barreira Dávila qui va preparar un programa variat en el que -no podia ser d'altra manera- la música gallega va tenir protagonisme. A la mitja part del concert va haver un esment especial a una membre de la Banda que des de la seua arribada a la població ha estat involucrada com poques persones en el teixit associa u i cultural de la ciutat, Maria González Bermúdez, gràcies als lligams familiars de la qual ha estat possible que els músics de La Lira Ampos na viatgessin a Cangas.
El President, en representació de la Societat, va fer lliurament d'una palaca commemora va. El director de la Banda, en representació de totes i tots els amants de les arts, va lliurar a Maria González la insígnia de la Societat. Mònica Fatsini, en representació de totes i tots els companys de la Banda, li va oferir una fotografia emmarcada de la Banda on, per suposat, Maria també hi sur a.
La Lira a Cangas Des de la primera edició l'any 1977, el Fes val de Bandes de La Lira Ampos na va nàixer amb la intenció que la trobada musical es repe s a la localitat de la banda par cipant. Aquesta vegada, la tornada va ser a cop calent, ja que en acabar Festes Majors, la Banda va viatjar cap a la província de Pontevedra on va ser acollida per la gent de Cangas de Morrazo (Pontevedra), durant la celebració de la seua Festa Major. Efec vament, entre el 24 i el 31 d'agost, la Banda de Música des va desplaçar a Cangas (Pontevedra) en el viatge de tornada de l'intercanvi amb la Banda de la localitat gallega, de la qual és músic María González, qui tornava amb aquest viatge de la Banda a la seua ciutat natal, després de tres anys entre nosaltres. Músics i acompanyants van fer turisme visitant Burgos, San ago de Compostel·la, La Toja, Vigo, Cangas i Logronyo, entraren a Portugal, i també feren música. Així, el dia 28, La Lira par cipava en un fes val de bandes a Cangas. De les vivències d'aquesta setmana queden els records i també imatges que han estat publicades a l'espai web de La Lira.
Un moment de l’actuació de la Banda a Cangas, el passat mes d’agost.
Gener 2016
7
LIRA
Banda
Per fer possible el viatge de la Banda de Música a Cangas, el 2014 la Comissió de Banda va posar en marxa la campanya 'Per una banda de música sense fronteres' que ha inclòs vàries inicia ves i ac vitats pensades per ajudar el finançament d'un projecte tan costós com aquest. El passat mes de març, la sala de ball va ser l’escenari del vermut musical amenitzat per la Vermut Club Band, una polifacè ca formació composada per membres de Lira, que el 2015 ha celebrat el seu 25è aniversari, pel qual els felicitem. Per Carnaval, va organitzar-se Tribut a Michael Jackson, durant el qual va actuar el doble reconegut nacionalment de Jackson, Ximo MJ. A més va haverhi regals, decoració, projecció i photocall amb Ximo MJ. Van par cipar en la inicia va els DJ’s Jaguar, Pepo WB i Mike Light. Però, de ben segur, l’ac vitat de la campanya organitzada per recollir fons per al viatge a Galícia que va crear més expectació va ser l’obra de teatre escrita i dirigida per Àngel Miñana , Una casa de bojos, una esbojarrada història d’embolics personals, amb un repar ment que inclou músics de la Banda com ara Pedro González i Francisco Rosa, personatges principals de la peça. L’èxit de l’obra, estrenada el 31 de maig, va fer possible que el passat 5 de desembre se’n fes una reposició. El darrer acte de la campanya ’Per una banda sense fronteres’ fou l’organització de la revetlla de Sant Joan amb música dels anys 80 a la sala de ball, amb el DJ Jaume Vidal. Des d'aquestes pàgines donem les gràcies a les empreses, establiments i a tota la gent que han col·laborat en la inicia va.
Tres imatges de l’obra de teatre ’Una casa de bojos’ i els seus protagonistes, el dia de l’estrena, el passat 31 de maig al TeatreAuditori de La Lira Ampos na.
Número 17
8
LIRA
Banda
La Banda a Festes Els dies de Festes La Lira surt en cercavila per la ciutat. Com cada any, s'aprofita per donar la benvinguda a les xiquetes i xiquets que s'han incorporat a la Banda i que són el futur; es va a casa d'ells on la família rep la Banda amb un aperi u. Allà es fa la benvinguda oficial a la Banda i s'interpreta un pasdoble com a final de la cerimònia. Enguany, les noves incorporacions a la Banda de Música ha estat: Lorea Papiol (flauta), Eulàlia Tort (clarinet), Marta Royo (clarinet), Marina Sabaté, Laia Reverté (violoncel), Miquel Durán (percussió) i Jesús Díez (trompeta). Els podeu veure a la fotografia del costat, en una imatge de grup abans de sor r en cercavila des de l'Ajuntament per acompanyar la gent gran en el seu homenatge anual. En un dels recorreguts pels carrers d'Amposta, la Banda va passar a saludar el músic Francesc Montañés, qui ja no ens pot acompanyar als cercaviles. Amb més de 90 anys, Montañés en fa més de 80 que va sor r a la Banda. Com a acte central del programa de Festes, el 18 d'agost, va celebrar-se la 52a edició del Concert de Bandes, a la plaça de la Vila, un concert que per primera vegada va poder-se veure arreu de Catalunya a traves de La Xarxa, la qual agrupa televions locals de tot el país, entre les quals hi ha Canal Terres de l'Ebre. Podeu veure el concert quan vulgueu, gràcies al vídeo que s'ha insertat a la pàgina web de La Lira Ampos na. La Banda, unint-se a la commemoració de la col·locació de la primera pedra del Pont Penjant fa cent anys, va interpretar l'obra d'Adolf Ventas 'El Pont Penjant d'Amposta' composada pel Mestre amb mo u del 80è aniversari de la visita del general
Miguel Primo de Ribera, i estrenada al teatreauditori de La Lira Ampos na, durant el concert de primavera de 2001. La intervenció de La Lira al Concert de Bandes va incloure a més, una obertura d'Óscar Navarro tulada Downey i una composició del compositor anglès Philip Sparke, guanyadora del Concurs de Composició organitzat als EUA per l'Associació Nacional de Bandes l'any 2005, La musica de les esferes.
Gener 2016
9
LIRA
Banda
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrerires en concert amb La Lira Diumenge, 11 de maig, el Teatre-Auditori s’omplia de gom a gom per gaudir del concert del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrerries. Un concert a benefici de La Lira, per col·laborar amb el viatge que la Banda va fer a l’es u, a Galícia. Els músics de La Lira van ser públic privilegiat, vivint des de dalt de l’escenari el concert i par cipant ac vament amb el Grup. Ja cap al final, la Banda es va unir als Quicos per interpretar quatre temes: La havanera de canyes i fang, El fandango dels adéus, Les jotes de picadillo i El Carrilet de la Cava, ja com a bis. El públic no va voler marxar sense tornar a escoltar una altra cançó, unes quantes jotes més a les quals els Quicos ens tenen acostumats.
Concert de Primavera de La Lira Ampos na El Dijous Sant vam poder escoltar el concert de Primavera de La Lira Ampos na que era també el de cloenda de la temporada de concerts 'Amposta de Banda a Banda' 2015.
També es va escoltar una de les primeres simfonies escrites per a banda de música i es van descobrir les propostes i es ls musicals que ens ha dut el segle XXI, pensades i dedicades a les actuals agrupacions de vent i percussió. Destacar la interpretació de Júlia Barberà com a solista del segon Concert per a Clarinet del compositor Òscar Navarro, escrit per encàrrec del Ins tut Valencià de la Música per dedicar-lo al clarine sta José Franch Ballester.
En aquest concert es va proposar al públic realitzar un viatge musical en el temps en el que van poder sen r el so de les dolçaines fusionat amb el de la banda de música. Els organitzadors van voler, així, fer un especial esment a la Colla de dolçainers i tabaleters Samfaina, formació clau en la recuperació i con nuació de la tradició de les gaites a la nostra ciutat, desprès d'alguns anys d'oblit. Número 17
10
Músics
LIRA
Pau Rodríguez Ruiz, ampos i músic de La Lira, va formar part de l’orquestra del Liceu en la producció dirigida per Terry Gilliam de l’òpera Bienvenuto Cellini, d’Hèctor Berlioz, presentada al Gran Teatre del Liceu durant el passat mes de novembre. El 18 de setembre, Pau Rodríguez ja va ser un dels integrants de l’Helsinky Philarmonic Orquestra en el concert de tardor de la formació al Concert Hall de Hèlsinki, amb direcció de Johannes Guvstavsson, per commemorar els 150 anys del naixement dels compositor Carl Nielsen. Recordar que l’any passat Pau va superar les proves per fer pràc ques a les quatre orquestres professionals residents a la capital de Fitlàndia. Per una altra banda, la clarine sta i músic de La Lira, Júlia Solà, ha aconseguit l’accés als estudis de Grau Superior de clarinet al Conservatori Superior de Música d’Aragó, a Saragossa. El passat 14 de juny, i acompanyada al piano per Kiev Portella, Júlia va oferir un recital que formava part de les proves d’accès a Grau Superior que ara ha aconseguit.
Per una altre costat, el trombonista de la Banda, Antoni Durán Galarzo, era seleccionat per l’orquestra Penderecki Music Academy Orchestra. Malauradament, Durán va haver de renunciar per par cipar al Interna onal Trombone Fes val, a València. Finalment, esmentar que Paula Caballé, flauta de La Lira, ha aconseguit accedir al 4t curs de Grau Professional del Conservatori de Tortosa.
Distribuïdor Rivera E-mail: FARISTOL_A@terra.es www.faristolinstruments.com Bruc, 16 . Tel. 977 70 31 42 . Mòbil 626 03 80 44 43870 AMPOSTA Gener 2016
11
LIRA
Amposta de Banda a Banda 2016
Entre els mesos de gener i abril de 2016 La Lira Ampos na presenta la 15a edició del cicle Amposta de Banda a Banda, aquest any dins dels actes del Centenari de la Societat. La programació de concerts és la següent: Dissabte, 30 de gener, a les 20h
Banda Simfònica de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó (Castelló) Director: Pablo Marqués Mestre Dissabte, 27 de febrer, a les 20h
Banda Simfònica de la Societat Unió Musical Llíria (València) Director: Francisco Valero Terribas Dijous Sant, 24 de març, a les 22,30h
Banda de la Societat Musical La Lira Ampos na Director: Octavi Ruiz i Gisbert Dissabte, 30 d'abril, a les 20h
Banda de la Societat Musical La Unió Filharmònica d'Amposta Director: Carles Royo Baiges Podeu anar consultant la informació detallada del Cicle a l'espai web de La Lira Ampos na
Número 17
12
LIRA
Hem sentit a La Lira
L'ensemble de clarinets del Conservatori de Tortosa L'Ensemble va realizar una jornada de treball a La Lira Ampos na. Després dels assajos del dia, van oferir un concert a l'auditori de l'Escola. L'Ensemble de clarinets del Conservatori de Música de Tortosa és un projecte/agrupació que es va formar amb la intenció d'oferir concerts a les poblacions properes de les terres de l'Ebre i amb un pus d'agrupació musical no massa usual. L’Ensemble disposa de gran atrac u en quant a repertori i possibilitats musicals. Aquesta agrupació, formada per l'alumnat actual i ex alumnes del Conservatori, pretén ser un punt de trobada dels clarine stes que han cursat estudis de Grau Professional o Nivell Mitjà per gaudir tocant junts, compar r opinions i vivències, i poder conèixer-se més entre si. Aquesta formació musical és totalment voluntària i sense ànim de lucre. Els músics que han format part d'aquesta trobada, alguns de La Lira Ampos na, són: Laura Lle , Judith Casanova, Alba Roig, Núria Fibla, Laia Castells, Olga Cor ella, Dídac Llobet, Maria Fibla, Vasili Vornicoglo, Paula Royo, Paula Girona, Antonio Sánchez, Ariadna Alonso, Irene Estellé, Roser Guarch, Júlia Solà, Jordi Salvador, Aleix Estrella, Fernando Guarch, Núria Querol, Oriol Navarro, Rosa Mago, Meritxell Sancho, David Cabanes, Sergi Costes i J.Ricardo Forner.
Recital de trompa i piano El 3 de juny, Aleix García Anguera, a la trompa, i Jordina Setó, al piano, van oferir un recital a l'auditori de l'Escola. Aleix Garcia estudia al Conservatori Superior del Liceu i és membre de l'Orquestra Filharmònica de Cambra de Catalunya.
Concert de fi de grau de trombó, bombardí i fagot El diumenge 31 de maig, a l'auditori de l'Escola va tenir lloc un concert de fi de 6è de Grau Professional per les alumnes del Conservatori de Tortosa Clara Iniesta (trombo i bombardí) i Rosa Iniesta (fagot) qui van interpretar obres de Vivaldi, Häendel, Teleman, Sparke, Elgar i Charles en diferents agrupaments per als que van poder comptar amb la col·laboració de San ago Ruiz (bombardí), Laia Haro (clarinet), Gemma Lle (piano) i Clara LLop, com a pianista acompanyant.
Gener 2016
13
LIRA
Hem sentit a La Lira
Recital de violoncel El 24 de maig, també a l'auditori de l'Escola, Maria Rosa Pons Tena, al violoncel, i Elisa Huguet Espelta, al piano, van oferir un recital amb obres de Bach, Haydn, Brahms i Mar nu. Pons és membre de la Jove Orquestra Intercomarcal.
Concert de saxofons El 18 d'abril, a l'auditori de l'Escola de Música de La Lira Ampos na, el Grup de saxofons de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa van oferir un interessant concert sota la direcció de Rubén Domingo Boloix.
Concert de piano i viola Diumenge 29 de març, a l'auditori de l'Escola de Música de La Lira Ampos na, es va poder seguir el concert de piano i viola ofert per Paula Mar i Fandos (piano) i David Matheu i Haskell-Bell (viola). Aquest és un dels concerts que ambdós músics ofereixen al territori. Precisament, el 25 d'abril van actuar a la sala d'actes de l'Escola i Conservatori de Música de Tortosa, dins del cicle de Concerts de Primavera.
L'OSTE tanca el cicle de concert a La Lira L'Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre (OSTE) que dirigix Jordi Bonilla ha tancat el cicle de concerts de la tercera producció musical a La Lira Ampos na, després de dos concerts anteriors, a Móra d'Ebre i a Vinaròs. L’Auditori-Teatre va reunir un públic nombrós per gaudir del concert composat de tres peces. En primer lloc l'Obertura de l'òpera “La clemenza di Tito”, de Wolfgang Amadeus Mozart; en segon lloc, el Concert número 1 per a clarinet i orquestra de Karl Maria von Weber, ambdel'excel·lent Associació Musical Ciutat Benicarló interpretació de Ricardo Forner com clarinet solista; i en tercer lloc, la Simfonia número 1 de Ludwig van Beethoven. L'Orquestra va rebre llargs aplaudiments del públic, premiant la qualitat del concert i l'esforç de preparació realitzat pels músics en un temps molt curt. L'OSTE és una orquestra formada per músics del territori, tant de les Terres de l'Ebre com de poblacions veïnes del País Valencià, entre ells músics de La Lira. La formació existeix gràcies a l'esforç de la seva organització, dels músics que hi treballen desinteressadament i de la col·laboració voluntària del públic que acudeix als concerts.
A la imatge superior, Ricardo Forner, clarinet solista a l’OSTE. A la fotografia inferior podem veure el músic de la Banda Pau Zaera, violoncelista a l’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre.
Número 17
14
LIRA
Hem sentit a La Lira
Concert de guitarra de Josep-Manel Vega Dissabte 17 de gener, el guitarrista Josep-Manel Vega va oferir un concert a l'Escola de La Lira Ampos na, amb composicions pròpies i improvisacions sobre la música de Ralph Towner, Esbjörn Svenson, Miles Davis, Nguyen Le i altres. Josep-Manel Vega (guitarra clàssica) posa el seu instrument al servei d'una proposta innovadora, versà l i inclassificable. Tan adequada en una jazz cava com en una església. Tan pròpia d'un fes val de jazz com d'un cicle de música de cambra. L'espectacle va consis r en un concert de 60 minuts de durada, aproximadament, cons tuït per temes breus i melodies senzilles que, com en el jazz, són solament punts de par da que es desenvolupen a temps real en cada nova interpretació. Composicions originals que, combinades amb obres d'altres autors (Ralph Towner, Esbjörn Svensson o Miles Davis), submergeixen l'espectador en un autèn c viatge de sensacions. Josep-Manel Vega és un guitarrista i compositor de formació essencialment autodidacta amb una ac vitat ar s ca i professional basada en la interpretació de música pròpia i en la docència. Per bé q u e h a e s t u d i a t a m b d i v e r s o s p r o fe s s o r s (principalment guitarra clàssica, però també música moderna i flamenc) ha desenvolupat un llenguatge musical propi, amb un especial interès per la improvisació. Ha presentat la seva obra -liderant grups o actuant com a solista- per Espanya i Andorra i ha publicat sis enregistraments. Actualment dirigeix el projecte Tres Tigres Trio (amb Mariano Steimberg i Jordi Sánchez) a més del seu propi Quartet (amb Jordi Sánchez, Ernest Mar nez i Almudena Jambrina). “Sobrepassa en originalitat la mitjana habitual del nostre panorama musical en general i jazzís c en concret. Música molt propera al jazz, essencialment improvisada i buscant de trencar límits i barreres.” (El País)
Miralls i miratges, concert de piano amb Neus Peris A començament del 2015, el 10 de gener, la pianista Neus Peris oferia un concert de piano amb el tol “Miralls i miratges” a l'auditori de l'Escola de La Lira Ampos na. La teatralitat de Haydn, la proporció de Ravel, la llum de Messiaen i la passió de Chopin van composar un viatge musical calidoscòpic, des de quatre punts de vista molt contrastats i emocionants. Va haver-hi presentacions de les peces que van acostar el públic assistent al món de cada compositor: el moment històric en què van viure, per a qui van escriure la seva música, quines històries s'amaguen darrere les seves composicions, etc.
Gener 2016
15
LIRA
Banda de l’Escola
Els concerts solistes La Banda de l’Escola que dirigeix Èric Benito va presentar el passat 19 de desembre el tradicional concert de Nadal, al Teatre-auditori de la Societat. Enguany, però, alguns alumnes de l’Escola van tenir l’oportunitat de debutar com a solistes en un concert excepcional, mostrant així el nivell musical dels joves músics. El programa del concert va ser:
Foto: Núria Ferré
Playing Trombones (G. S ch) Concer no for Flute & Band (A. Waigneinn) Solista: Laura Ramos Baghira. Per Saxofon i Banda (F. Ferran) Solista: Pep Ignacio Tijuana Trumpets (P. Sparke) Hornland. Per Trompa i Banda (T. Simón) Solista: Aitana Maials Jumper Clarinet (O. Navarro) Solista: Aleix Pagà
Calendari de la Banda de l’Escola El passat mes d’octubre, la Banda va organitzar una sessió fotogràfica amb la finalitat de confeccionar un calendari per a l’any 2016. La sessió es va fer a diferents indrets com el Pont Penjant, el Castell d’Amposta i al teatre-auditori de La Lira. Aquest calendari ha de servir per recollir fons per al viatge a França que té programada la Banda de l’Escola per aquest juliol. El calendari té un preu de 10 € i el podeu adquirir a l’Escola, dimarts, dimecres i divendres en horari de 16h a 21h.
Ac vitats de la Banda a l’es u
Un moment del concert a benefici de Ramon Casanova, a la vora del riu
Tot i que aparentment la Banda de l’Escola tancava el curs 2014-15 amb el concert celebrat al TeatreAuditori el dia 30 de juny, durant el mes de juliol, els músics que dirigeix Èric Benito van par cipar encara en un parell d’actes més. El primer, a la plaça del Poador, a la vora del riu en la festa solidària per ajudar Ramon Casanova, un jove de Deltebre amb paràlisi cerebral a qui els pares han dut a Galícia per a provar una teràpia que el pot ajudar. El segon acte, el concert de cloenda de les festes de l’associació de veïns l’Acollidora. Número 17
16
LIRA
Banda de l’Escola
Par cipació al 'Banda Fes val' a Girona La Banda de l'Escola va desplaçar-se a Girona el cap de setmana del 13 al 14 de juny per par cipar, diumenge, dins del cicle de concerts 'Banda Fes val', a la sala Xavier Montsalvtge de l'Auditori de Girona. Al mateix concert van actuar També bandes del Conservatori de Girona dirigides per Lluís Caballeria i Dani Gallostra. També vam poder veure Octavi Ruiz dirigint una de les formacions del Conservatori i el conjunt de músics gironins i ampos ns par cipants en l'intercanvi.
A sobre d’aquestes línies, la Banda de l’Escola al concert efectuat a la plaça de la Independència. A sota, Èric Benito i Octavi Ruiz reben les felicitacions dels organitzadors de l’intercanvi a l’Auditori de Girona.
El dia anterior, la Banda dirigida per Èric Benito va interpretar un concert a la plaça de la Independència de la ciutat. El músic Artur Tallada ha publicat diversos vídeos de l'actuació de la Banda al Palau de Congressos de Girona, a la pàgina web de l'En tat.
Enguany, el tradicional concert de cloenda de la Setmana Cultural va tenir un caire diferent. La Banda de l’Escola, dirigida per Èric Benito, va oferir un espectacle en el qual dos xiquetes es posaven a somiar i començaven a viatjar escoltant diverses músiques del món. ’La força de la música, un viatje de somni’ va comptar amb la par cipació de l’alumnat de l’Escola i del Cor La Lira Ampos na.
Gener 2016
17
Centenari
LIRA
E
l concert de Santa Cecília d'enguany va tenir un caràcter ben especial ja que va servir per anunciar l'arribada de la commemoració del primer Centenari de la Societat, un esdeveniment esperat i carregat d'ac vitats que s'inicia de manera solemne el 16 de gener, amb el concert inaugural. Durant el concert de Santa Cecília, però, es van presentar al públic els símbols creats per a celebrar i donar a conèixer arreu aquesta efemèride: el lema, el logo p, el cartell i la peça commemora va del Centenari, nascuts de la ment crea va de quatre ar stes del territori, a qui el president de l'En tat, Javier Escrihuela, va fer un reconeixement en nom de tota la Societat.
L
a P E Ç A C O M M E M O R AT I VA d e l Centenari és una creació de l'ar sta GUILLERMO SPERANZA, afincat a la veïna població de Sant Jaume d'Enveja on té taller d'escultura i bijuteria. L'obra parla d'un singular arbre que ha crescut a la nostra ciutat, “L'arbre de la música”. Les seues arrels, fermament ancorades a la terra, connecten amb el passat mentre que el tronc s'aixeca cap a present. Ho fa de manera ondulant, tot simbolitzant els moments, bons i dolents, viscuts per la Societat al llarg del temps. Les corxeres són les fulles de l'arbre i La Lira és el fruit. L'arbre de la música serà així la peça amb la que la Societat vol celebrar els seus primers cents anys d'existència i amb la que desitja reconèixer el treball de tantes i tantes persones que han treballat per a què l'En tat siga el que és avui dia, un referent de l'ensenyament i de la interpretació de la música de banda al nostre país.
F
ruit d'un concurs d'idees convocat fa dos anys entre els membres de la Banda per a crear el LEMA del Centenari, va resultar escollida la proposta presentada per la músic i mestra d'educació infan l ELENA MARGALEF BOIX. Gràcies a la seua proposta, Guillermo Speranza va trobar inspiració per a crear la peça commemora va. El lema concebut per Elena Margalef diu: Cent anys d'arrels musicals. La Lira Ampos na 1916-2016
L
'octubre del 2013, La Lira Ampos na donava a conèixer les bases de la convocatòria per escollir el LO G O del Centenari de l'En tat. Una imatge que juntament amb el lema, serà u litzada en t o te s l e s a c v i ta t s , e s d e v e n i m e n t s , programes i publicacions que es realitzen Número 17
18
LIRA
Centenari
durant l'any de la commemoració. D'acord amb les bases, les propostes havien de fer referència a la iden tat eminentment musical de La Lira Ampos na, i havien d'aparèixer les dates del centenari, 1916-2016. Set van ser les propostes rebudes en sobre tancat i l'escollida pel Jurat va ser la dels autors JOSEP MARIA FUMADÓ I JOANMA MARGALEF El traç corbat que apareix al logo p és un gest simbòlic amb un significat binari, per una banda l'instrument anomenat 'lira' i per l'altra 'la clau de Sol' com a signe musical. Es complementa amb el '100' potent i rítmic que són els anys que celebra la Societat. Així mateix es reflecteixen les dades concretes d'aquesta efemèrides i el nom propi que la iden fica. Tot subratllat per les cinc ratlles del pentagrama. inalment, el CARTELL del Centenari, una pintura ràpida, fresca i forta, en la que paradoxalment l'ar sta local PEP CASALS ha treballat durant un dilatat espai de temps fins aconseguir copsar l'esperit de la nostra Lira.
F
L'obra, que il·lustra la portada d'aquest número de la revista Lira, és una mirada al Concert Popular de Festes que representa d'una manera plàs ca les emocions sen des per l'autor. La pintura, dintre un es l eclèc c format per la tècnica mixta, permet veure diferents trets com els coneixements formals del realisme amb una factura expressionista, tractant la matèria plàs ca amb valors abstractes. Una obra que, com explica Casals, cobra sen t en ser mirada. El dia de la presentació, durant el concert de la Banda en honor a Santa Cecília, al ves bul del teatre-auditori es va instal·lar una exposició dels treballs realitzats per l'ar sta Pep Casals, tots ells dedicats a la nostra Banda de Música i que poden adquirits per les persones interessades. A més, a la mitja part, la Societat
va sortejar entre els assistents al concert una de les obres representa ves de Pep Casals dedicades a La Lira.
Gener 2016
19
LIRA
Centenari
La Banda del Centenari La Comissió de Banda ha rat endavant diverses inicia ves relacionades amb la celebració del Centenari de La Lira Ampos na de les quals us man ndrem ben informats. Ara, us volem parlar del que s’ha anomenat ’la Banda del Centenari’, és a dir, una trobada dels músics que han passat per La Lira al llarg dels anys. La trobada seria per Festes Majors, coincidint amb la cercavila que ha de dur la Banda a l’acte de presentació de les Pubilles i el Pregó de Festes. La Comissió us convida a unir-vos al grup ’Banda del Centenari’ que s’ha format a Facebook, on podreu contactar amb músics d’ara i de fa uns anys, compar r vivències, fotografies, fer propostes, etc. El grup ja compta amb 275 membres. Considereu-vos-hi convidats!
Concert inaugural del Centenari El concert inaugual consitueix formalment l’inici del Centenari de La Lira Ampos na. En aquest concert, la Banda, juntament amb el cor d’alumnes de l’Escola i el cor La Lira Ampos na repassen moments importants de la història de la nostra Societat. Esment e s p e c i a l p e r a l ’e s t r e n a d e l ’o b r a Reminiscències deltaiques, escrita per commemorar el Centenari pel composi or ampos Antoni Ernest Sebas à Torrent,
professor del Conservatori de la Diputació de Tarragona i músic que va iniciar la seua formació a La Lira Ampos na. Durant el concert, a més, es presentaran les principals ac vitats que la Comissió del Centenari ha previst realitzar i que, a tall, d’avenç us anunciem a les pàgines següents, però compte! Algunes estant encara subjectes a revisió.
Número 17
20
LIRA
Escola de Música
Laia Haro segona a la fase catalana del concurs Intercentros El mes de novembre passat, la clarine sta de La Lira Ampos na va quedar segona en la fase catalana del certamen d’interpretació ’Intercentros Melómano’, celebrada al Conservatori de Música de Tortosa. El certament, ja en la 14a edició, compta amb la par cipació d’alumnat del vuit de cada deu conservatoris d’Espanya, dividits en les categories de Grau Professional i Superior. Els guanyadors del certamen realitzen una gira de concerts. Des d’aquestes pàgines felicitem Laia Haro i li desitgem molts d’èxits.
IV Curs Internacional de Clarinet El 3 de setembre, a l'Auditori de l'Escola es va fer la presentació inicial del 4t Curs Internacional de Clarinet, i les primeres classes, amb la professora Laura Ruiz i la pianista Yukako Morikawa. El curs va finalitzar el diumenge 6 de setembre. L a u ra R u i z F e r r e r e s , c a t e d rà c a a l'Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt ha atès durant el curs aspectes com les tècniques d'estudi, les tècniques de respiració, els efectes en la música contemporània com “slap tongue”, mul fònics, respiració con nua, frulato, el coneixement dels dos sistemes de clarinet existents (Francés o Boehm i Alemany o Oehler) i la praxi interpreta va del repertori clarine s c; tant orquestral, concer sta i camerís c.
en horari de 10.00h a 14.00h ma i 16.00h a 19.00h tarda, amb acompanyament de piano; a més, es van realitzar classes de tècnica i repertori orquestral.
El curs, obert a grups de cambra estables on la formació inclogui el clarinet, es va limitar a un nombre de curse stes de 14 persones en la modalitat d'Ac u. El curs es va impar r als locals de l'Escola de Música Lira Ampos na
Número 17
24
LIRA
Escola de Música
Gerard Costes imparteix les XXVIII Classes magistrals dedicades al trombó Divendres, 3 de juliol l'audició final posava punt i final a les 28es classes magistrals de La Lira Ampos na que van començar el dia 30 de juny a l'Escola de Música amb la benvinguda als par cipants, la presentación de les clases i amb la primera sessió de treball. Enguany, les classes magistrals han estat dedicades al trombó, amb el professor Gerard Costes. És el quart cop que les classes magistrals de La Lira es dediquen a aquest instrument. Les altres foren el curs 1990-91, amb el professor Miquel Badia (pare); el curs 1999-2000, amb el professor Francesc Sánchez Orteu; i el curs 20062007, amb el professor J. Bau sta Abad Peñarroja. L'organització de les classes ha consis t, al ma , en un primer temps dedicat a l'escalfament i als
exercicis tècnics en grup, seguit per les classes individuals (exercicis, estudis, concerts etc). A la tarda, després d'un temps adreçat a con nuar amb les classes individuals, s'han format grups de cambra (duets, trios, quartets...)
Número 17
26
LIRA
El Quintet d'arpes de La Lira El Quintet és una de les agrupacions musicals de l'Escola més viatgeres, ho confirmen les actuacions realitzades per les joves arpistes acompanyades de la professora Teresa Espuny a València, Lleida, Tortosa, Deltebre, Santa Bàrbara, Girona i Terassa. La darrera sor da del grup d'arpes del curs 2014-15 va ser a la capital del Túria, del 5 al 8 de desembre, per par cipar en un intercanvi organitzat per l'Associació Catalana d'Arpistes a València. Tres dies d'assajos intensos, en què es van reunir més de cinquanta arpistes, amb el concert final amb trenta-cinc arpes a l'escenari, el 8 de desembre, al Conservatori de Grau Professional de València.
Escola de Música
Uns mesos abans, concretament el 7 de juny, les alumnes d’arpa de l’Escola van visitar les Terres de Ponent, interpretant un concert a l'església de la Mercè de Lleida on van acompanyar joves cantaires de la coral Shalom. El mes de maig, a la sala d'actes, el Quintes d'Arpes de La Lira Ampos na par cipa en un dels concert del cicle La primavera musical organitzat pel Conservatori de la Diputació a Tortosa. El 25 d'abril, un dia després del seu concert a Santa Bàrbara, les arpistes Maria del Mar Anglés, Pilar Anglés, Julie Roumellio s, Agnès Camatxo, Adriana Eixarch i la directora, Teresa Espuny, es desplaçaven a les instal·lacions de l'escola de música 'L'espiga d'or' de Deltebre per par cipar amb altres formacions convidades a la Setmana de la música. El 20 de febrer, el Quintet oferia un concert a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, convidat pel Conservatori Isaac Albéniz de la capital del Gironès, dins de les ac vitats de la Setmana Cultural organitzades pel centre. Com veieu un any ple d'ac vitat i de música que s'iniciava el 31 de gener del 2015 amb la par cipación del Quintet d'Arpes a la trobada d'arpistes a Terrassa.
Gener 2016
27
LIRA
Escola de música
I Trobada d’oboès de les Terres de l’Ebre i del Baix Maestrat II Trobada d'escola de música i dansa de les Terres de l'Ebre El dissabte 23 de maig, al teatre-auditori de la Societat va tenir lloc la II Trobada d'escoles de música i dansa de les Terres de l'Ebre, amb la par cipació de les segënts escoles: Escola de dansa Jacqueline Biosca d'Amposta Escola de l'Agrupació Musical Rapitenca Escola de música de la Unió Filharmònica d'Amposta Escola municipal de música Germans Arasa “Els Flarets” de Santa Bàrbara Escola de música del Conservatori de Tortosa Escola de música Manel Mar nez i Solà de Jesús Escola de música de La Sénia Escola municipal de música i dansa de Móra d'Ebre Escola de música de La Lira Ampos na La presentació de l'ac vitat, organitzada per la Delegacio territorial del departament d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, va anar a càrrec de Dolors Queralt i va incloure un parlament del Delegat territorial, el senyor Antoni Mar . En acabar, al llarg del ma , i fins aproximadament fins al migdia, les diferents escoles van anar oferint una mostra de la seva tasca amb actuacions de dansa i de música.
El passat 24 de gener a Tortosa, el Conservatori de Tortosa va organitzar la 1a Trobada d'oboès de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat, inclosa dins de la 7a Trobada d'oboès de la Diputació de Tarragona. Amb un èxit notable d'assistència, la trobada tornarà a ferse amb periodicitat anual. Al ma es va treballar per grups i a la tarda es va fer un assaig general del concert de cloenda de la Trobada. Al final del concert tots els oboès -uns 60 sobre l'escenari- van interpretar una obra tots junts. La professora d'oboè de La Lira Ampos na, Isabel Abarca, i alumnes de l'Escola, van par cipar-hi.
Presentació del contrabaix a l’alumnat de 6-7 anys A final de gener del 2015, el professor de contrabaix Rafael Iniesta va fer una presentació de l'instrument als alumnes de 6 i 7 anys de l'Escola, en la qual, a més de conèixer aquest instrument amb les explicacions del professor, també van poder entrar en contacte amb ell provant de fer-lo sonar amb les seues indicacions.
La trobada s'inclou dintre d'EbreSona 2015, un cicle d'encontres d'agrupacions musicals que s'ha celebrat durant quatre jornades diferents que apleguen les trobades de corals de primària, d'escoles de música i dansa i de corals de secundària de les Terres de l'Ebre. Aquestes agrupacions musicals, dirigides pel mateix professorat de música d'escoles i ins tuts, representen la concreció de tot un procés de treball acurat, i molts cops voluntari, que es realitza a favor de la formació integral de l'alumnat, conscients que la pràc ca musical aporta molts beneficis i facilita la cooperació, la convivència social i l'ambient escolar entre altres aspectes. Número 17
28
LIRA
L
a Setmana Cultural de l'escola de música de La Lira Ampos na no va faltar a la cita anual, la divuitena, amb molt actes de difusió de l'ac vitat de l'Escola i de la música en general a casa nostra. Hi par cipà la Banda de Música, la Banda de l'Escola, l'alumnat i altres formacions que, com passa cada any, han volgut col·laborar en els actes organitzats.
Setmana cultural Com és costum, la Setmana va arrencar el dia 24 d'abril, a la plaça Ramon Berenguer IV, amb el concert a càrrec de la Banda de Música dirigida per Octavi Ruiz. En sondemà les aules virtuals de La Lira van passejar la música pels carrers d'Amposta. L'aula de percussió, la de metall, la de saxofon, la de clarient, la d'oboè i fagot, la de flauta, la infan l, l'aula de corda, la de guitarra i la de piano, acompanyats per la Banda de la l'Escola.
Aula de Percussió
Aula de Metalls Gener 2016
29
LIRA
Setmana cultural
Aula de Clarinet
Aula d’Oboè i Fagot
Gener 2016
31
LIRA
Setmana Cultural
A dalt, aula de Flauta. En mig, l’Aula Infan l. Baix, aula de Piano.
Número 17
30
Setmana Cultural
LIRA
Aula de Corda
Aula de Guitarra
Banda de l’Escola Número 17
32
LIRA Si el dissabte al ma era l’alumnat de l’Escola qui portava la música al carrer, a la tarda van ser diversos grups de jota els qui, en cercavila, van reunir-se al teatre-auditori de la Societat amb mo u de la 8a trobada de grups de jotes, ’Amposta jota viva’. En dies següents vam poder gaudir de les actuacions de la Vermut Club Band, del Grup de Percussió del Conservatori de Tortosa, de l’actuacio de l’alumnat del departament de Música Moderna de La Lira
Setmana Cultural Ampos na, de la del quintet de vent New Klassambro, del concert a càrrec de les orquestres de Corda i de Guitarres, de l’audició de l’alumnat de Cant Classic, de l’actuació del Cor La Lira Ampos na a l’església Arxiprestal i del concert de clausura interpretat per la Banda de l’Escola, amb l’espectacle ’La força de la música’ del que ha hem parlat en pàgines anteriors. Sense oblidar diversos tallers impar ts pel professorat i altres col·laboradors de l’Escola.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: el grup de percussió del Conservatori de Tortosa, concert de l’alumnat de Música Moderna, quintet de Vent New Klassambro, una imatge de l’espectacle ’La força de la música, un viatge de somni’ a càrrec de la Banda de l’Escola i un moment de l’actuació d’una de les alumnes de l’aula de Cant Clàssic. Gener 2016
33
LIRA
Setmana Cultural
Premis del 18è concurs de dibuix i de redacció “La Música, complement de la vida” A con nuació publiquem la relació de premiats del 18è concurs de dibuix i de redacció que convoca l'Escola de Música de La Lira Ampos na, aquest any amb el lema “La Música, complement de la vida”. DibuixCategoria A, cicle inicial 3r premi ………… Ariadna Fernández Obrados Escola Josep Roncero i Pallarés (Freginals) 2n premi ………… Albert Vallés Llorens Col·legi Sagrat Cor (Amposta) 1r premi ………… Mar na Bertomeu Betoret Escola Soriano Montagut (Amposta) Categoria B, cicle mitjà 3r premi ………… Loubna Jaddi Escola Mestre Agus Barberà (Amposta) 2n premi ………… Laia Casanova Bria Col·legi Sagrat Cor (Amposta) 1r premi ………… Júlia Conde Escola Miquel Granell (Amposta) Categoria C, cicle superior 3r premi ………… Alba Franch Monteverde Escola Sant Àngel (Camarles) 2n premi ………… Omaima Rhorbal Amevo Escola Mestre Agus Barberà (Amposta) 1r premi ………… Clàudia Dolz Estorach Col·legi Sagrat Cor (Amposta) RedaccióCategoria A, cicle superior 3r premi ………… Cris na Valldepérez Caballero Escola Sant Àngel (Camarles) 2n premi ………… Eva Solé Porcar Col·legi Sagrat Cor (Amposta) 1r premi ………… Alba Franch Monteverde Escola Sant Àngel (Camarles)
Número 17
34
LIRA
Cor La Lira Ampostina
Concert coral de Santa Llúcia El passat diumenge, 13 de desembre, la coral Aquae de La Unió Filharmònica, dirigida per Núria Ferré, i el cor La Lira Ampos na, dirigit per Núria Francino, van oferir com cada any el concert de Santa Llúcia, a l'Església Arxipestral d'Amposta. El concert va estar organitzat per les regidories de Cultura i de Comerç i forma part dels actes del Mercat de Santa Llúcia. A més, coincideix amb la celebració del Dia internacional del cant coral.
Concert de La Lira de Sant Cugat Dissabte, 13 de juny, els cantaires del cor de la societat coral La Lira de Sant Cugat van visitar La Lira Ampos na on va oferir un concert. La primera part va ser a càrrec del cor de La Lira. La segona part, el concert pròpiament dit, va ser a càrrec de La Lira de Sant Cugat. La Societat Coral La Lira fou fundada l'any 1882, de seguida va formar part de L'Agrupació Euterpense de Cors de Clavé, amb la voluntat d'agermanar-se amb tots els Cors de Catalunya. Des de 1950 és membre de la Federació de Cors de Clavé. En els primers temps fou dirigida per Lluis Millet quan només tenia 17 anys, fundador i director de l'Orfeó Català. Molt vinculada a la Vila de Sant Cugat, ha fixat la seva seu a diferents indrets, fins que en el 1971 es va ubicar al Club Muntanyenc i ha seguit també les seves evolucions i trasllats; de la Plaça Octavià a la Plaça de Barcelona, i actualment la Plaça de la Vila. La Societat Coral La Lira no solament ha fomentat la cultura, col.laborat en els principals actes associa us i musicals del nostre poble i país com el Fòrum de les Cultures o la Trobada Internacional de Cors d'Home (per esmentar les més recents), sinó que, a més, ha preservat les tradicions catalanes, tot cantant les Caramelles en les diades de Pasqua de Resurrecció per carrers, places i masies. La Societat Coral La Lira està formada per homes que canten valsos de Caramelles, sardanes i havaneres que formen el seu par cular i popular repertori, algunes de les quals van poder escoltar-se en el concert ofert a l'Auditori de l'Escola.
Tot i els daltabaixos polí cs, socials i l'evolució dels costums des de 1882, La Lira ha aconseguit arribar amb con nuïtat al seu 131è aniversari. El seu director, des del 2006 és Eloi Jover. A l'acordió, Diego Lahuerta.
Par cipació a la Setmana Cultural El Cor, dirigit per Núria Francino, acompanyat d'un quartet de clarinets de la Societat, van oferir un concert el dia 1 de maig, a l'església Arxiprestal d'Amposta interpretant 6 No urni i Sancta Maria, mater Dei (KV 273) de Mozart. Dies després, dintre encara de les ac vitats de la Setmana Cultural de l'Escola de Música, el Cor va unir-se a l'alumnat de l'Escola i a la Banda dirigida per Èric Benito per par cipar en l'espectacle La força de la música, un viatge de somi.
Gener 2016
35
Cor La Lira Ampostina
LIRA
Concert a les Coves de Vinromà El 19 d'abril, el cor La Lira Ampos na es va desplaçar a les Coves de Vinromà (Castelló) per oferir un concert a l'Església Vella de la localitat de la Plana Alta. En aquest concert, entre les obres interpretades es va estrenar “Jovenívola”, de Lluís Millet. Al final, els membres del cor de les Coves de Vinromà es van unir al cor de La Lira per interpretar una peça junts. Els cantaires van aprofitar el ma per conèixer els indrets més destacats de la població acompanyats per la regidora de cultura de les Coves de Vinromà i els responsables de la coral amfitriona.
Concert coral a Tarragona
Un parell d’imatges de la visita del Cor a les Coves de Vinromà, durant el concert, a la foto superior i fent turisme cultural, a dalt d’aquestes línies. A sota, visita a la ciutat de Tarragona, abans del concert.
El 15 de març, convidats pel cor Adagio de Tarragona i la coral TarracoSons de l'escola municipal de música de Tarragona, el Cor es va desplaçar a Tarragona. Pel ma , es va fer una visita cultural a les restes romanes i, havent dinat, a l'edifici de l'An ga Audiència, va fer-se un concert a tres bandes. El cor La Lira Ampos na va comptar amb la col·laboració d'un trio de clarinets de la Societat format per Paula Royo, Joaquim Zaera i Manel Zaera.
M
aria González (a qui podeu veure a la imatge del costat a l’esquerra de la directora del Cor, Núria Francino), contraalt del Cor i trompa a la Banda de Música ha tornat a la seva localitat natal, en terres gallegues, després d’alguns anys a la nostra ciutat. Amb ella hem compar t molt bons moments i cantat moltes cançons. A reveure Maria!
Número 17
36
LIRA
Per una Escola de Música amb futur
La Lira Ampos na representa l'òpera comèdia 'Elisir d'amore’ Amb direcció escènica de Marc Chornet i direcció musical i transcripció d'Octavi Ruiz, aquesta versió de Donizze s'ha emmarcat en el projecte per dotar de fons econòmics l'escola de música de la Lira Ampos na Elisir d'amore es va rerpesentar els dies 26, 27 i 28 de juny al teatre auditori de La Lira Ampos na. Dividida en dos actes, l'òpera es va ambientar en el rodatge d'una pel·lícula muda en un poble del Delta de l'Ebre i va comptar amb la par cipació de les sopranos Maripau Medina (que interpretà el personatge d'Adina) i Sílvia Sabater (com a Giane a), el tenor Carles Casòliva (Nemorino), el baríton Marc Pujol (Belcore) i el baix Jordi Llordella (Dr. Dulcamara). Els altres protagonistes van ser la coral Preludi a Caro de Roquetes, dirigida per Josep Ignasi Medina, el cor La Lira Ampos na, sota la direcció de Núria Francino, i la Banda de Música de La Lira Ampos na, amb Octavi Ruiz. La Lira Ampos na va creure encertat fer la presentació del projecte amb un vermut musical en el que la Banda, el Cor i els solistes Carlos Casòliva i Maripau Medina van intepretar fragments de l'obra mentre s'explicava al públic el muntatge i l'argument de la peça. Els textos de l'obra van ser traduïts al català per rebaixar la dificultat vocal i, alhora, perquè els espectadors puguessin seguir millor el fil argumental. A diferència d'altres anys on es van representar drames, aquest és el primer cop que la Lira Ampos na ha apostat pel format de comèdia amb embolics amorosos producte
d'ingerir l'elixir de l'amor que fa enamorar-se perdudament a qui el beu. «És una òpera per diver r-se i xalar. I als assajos ens ho estem passant molt bé», va explicar Marc Chornet durant la presentació del projecte, a la sala de ball. En referència a l'adaptació de l'obra, que ha esdevingut «el projecte més ambiciós» que ha dirigit al territori ebrenc Chornet, el director concretava que «s'ha canviat l'escenari campestre de Donizze pels camps d'arròs, per aconseguir una òp ca molt més pròxima». Els assajos van començar ja, a finals d'abril. L'escola de música de la Lira Ampos na compta avui amb més de 200 alumnes i necessita aquestes propostes per garan r-ne la con nuïtat. La versió ebrenca dels clàssics L'any 2011, la banda de música va versionar les cançons de Joan Manuel Serrat, amb la par cipació del mateix cantautor. Un any més tard, Ruiz i Chornet van decidir col·laborar plegats amb El fantasma de l'òpera, una versió de l'obra d'Andrew Lloyd Webber, on la història es traslladava a la capital del Montsià de l'època de postguerra i al mateix teatre de la Lira Ampos na, existent ja en aquella època. El 2013 es va presentar l'òpera de Bizet Carmen, en la qual l'argument de l'obra es desenvolupava a les festes majors d'Amposta i als tradicionals correbous de carrer.
L'any passat l'en tat va apostar pel musical català Mar i Cel. A la seua estrena també es va comptar amb la presència de Xavier Bru de Sala, l'autor del text adaptació de l'obra d'Àngel Guimerà. Font: h
p://www.diaridetarragona.com
Gener 2016
37
LIRA
Per una Escola de Música amb futur
Número 17
38
LIRA
Per una Escola de Música amb futur
Dos imatges de l’espectacle. A dalt, els ’extres’de la pel·lícula, interpretats pels membres de la coral Preludi a Caro i el cor La Lira Ampos na, escolten amb atenció la història que la jove Adina els explica sobre l’elixir que va fer servir la reina Isolda per enamora el valent Tristany. El jove Nemorino observa l’escena i pensa que ell podria aconseguir el mateix efecte amb Adina si aconseguís aquest "elixir de tan perfecta i extraordinària qualitat". A sota, imatge general amb solistes, cor i Banda. Aprofitat la festa per celebrar la imminent unió del sargent Belcore amb la jove Adina, el doctor Dulcamara aprofita per explicar una història sobre com una gondolera ha de triar entre el seu jove però pobre enamorat i un vell i ric senador.
Gener 2016
39
LIRA
Societat
Conveni amb lAjuntament pel fons d’Adolf Ventas El passat mes de juliol, davant els mitjans de comunicación, se signava el conveni entre l'Ajuntament d'Amposta i la societat musical La Lira Ampos na pel qual aquesta cedeix en comoditat per deu anys a l'arxiu municipal el fons Ventas, donat per la familia a la mort del mestre. El fons ha estat ja dipositat a l'Arxiu Comarcal per a la seua catalogació, conservació i difusió. És prevista la propera digitalització del fons musical per tal que siga més accessible a les persones interessades. A la signatura van assis r el president de La Lira Ampos na, l'alcalde d'Amposta, la regidora de Cultura, el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Albert Company, arxiver municipal, i Montse Matamoros, encarregada de l'Arxiu Comarcal.
Homenatge al mestre Uns mesos abans, al febrer, l'Auditori de l'Escola s'omplia per homenatjar el mestre Adolf Ventas de qui es complia un any del seu traspàs. Rafel Margalef i Èric Benito van oferir la conferència sobre el mestre 'Adolf Ventas, la seva vida, la seva obra', per després gaudir d'un concert ofert per alumnes i professors del Conservatori de Música de Reus i de La Lira Ampos na, incloent una actuació conjunta de l'ensemble de saxofons. El programa del concert va estar cons tuït per les següents peces composades per Ventas: El sur, Tres danses, Cuevas de Nerja, Paisatges i Dansa del diable simpà c.
Adolf Ventas a Biografies ampos nes El Museu de les terres de l'Ebre es va unir també als actes de reconeixement de la figura d'Adolf Ventas. A
tal efecte, el 29 de gener del 2015, a la sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre, dins del cicle “Biografies ampos nes”, es va organitzar una conferència amb el tol “Adolf Ventas, músic”. La conferència va anar a càrrec d'Emilio Miralles i d'Octavi Ruiz.
Número 17
40
LIRA
Societat
Amposta i La Lira a Gent del barri El mes d'octubre, el programa Gent del barri, de Canal 21, emi a un capítol dedicat a Amposta, dins del qual tenien presència les en tats musicals de la ciutat, entre elles La Lira.
Beques musicals de la família Torres-Soriano El passat mes de juny es van fer públiques les beques que el matrimoni Torres-Soriano ha creat per a les dos societats musicals d'Amposta, la Filha i la Lira. Anualment la família Torres-Soriano farà donació a les respec ves Escoles de Música de cinc-cents euros cadascuna per premiar l'esforç, la dedicació, el treball i la capacitat de dos estudiants de música que hagin destacat. Per al passat curs 2014-15, s'han es pulat dos premis, el primer, menció d'honor, amb 300€ per a Elisabeth Callau Royo de grau professional, i el segon, accèssit, amb 200€ per a Eva Solé Porcar, de nivell elemental. Els guardons van ser lliurats el diumenge 20 de desembre 2015, en el decurs del Fes val de Nadal que organitza anualment la nostra Escola.
la Festa del Mercat a la plaça. A la Fonda del músic el públic va poder menjar i beure, tot gaudint de la música del professorat i l’alumnat de l'Escola de Música. La Banda de l'Escola va intervenir animant els jocs tradicionals i va oferir el tradicional concert-serenata diumenge a la tarda, amb música de l'època. Altres grups de La Lira i col·laboradors de la Societat van par cipar també en actes, com el Jotaret el primer dia de la Festa. A l'espai web de la Societat us oferim un ''àlbum amb un recull d’algunes daquestes col·laboracions de La Lira a la Festa del Mercat 2015.
La Lira a la Festa del Mercat Com cada any La Lira Ampos na va par cipar en els actes de
Mª Cinta Fosch Tomàs Venda i reparació d’instruments, accessoris musicals i partitures. e-mail: lanota@telefonica.net www.telefonica.net/web/la-nota
C/ Parlament, 19 43870 AMPOSTA Tfon 977703632 Fax 977703353
Gener 2016
41
LIRA
Sensacions Fernando Torta Pons Aquestes Festes he pogut gaudir de tres sensacions diferents respecte del mateix concert. No és freqüent tenir l'oportunitat d'assistir al mateix esdeveniment de tres formes diverses, però aquesta vegada ha estat factible i, per un seguit de circumstàncies, m'ha estat possible fruir de l'espectacle en les tres ocasions. La primera sensació fou la del Concert de Bandes celebrat el dia 16 d'agost a la Societat. En aquesta ocasió teníem un al·licient afegit, poder escoltar la banda convidada que per la seva procedència, Galícia, em semblava interessant poder escoltar-la. Evidentment, el meu interès bàsicament radicava en comprovar el nivell musical de la banda gallega. Admetent que un desplaçament d'aquesta llargada té un forta repercussió en els possibilitats d'assistència de la majoria dels músics que podia fer ressentir la qualitat final de les interpretacions, fou un bon preàmbul del concert de la nostra Banda que com a organitzadora sempre actua en segon lloc. En aquesta diada de Festes, com en les grans ocasions, el TeatreAuditori estava molt ple. He de reconèixer que em va sorprendré tanta assistència, suposo que com jo l'incentiu de la banda de Pontevedra va fer que l'aforament fora quasi bé complet. La intervenció de la banda de la Lira, fou excel·lent, en especial en la tercera peça, La música de les esferes, que fou mereixedora de la complaença de tots els assistents. Vaig poder gaudir d'una sensació de satisfacció en comprovar la forta impressió que varen expressar els convidats de Cangas del Morrazo i del públic en general. La segona sensació, fou durant el concert a la plaça de la Vila, la nit del dimarts de Festes. Malgrat que en el programa ja s'indicava que seria retransmès en directe per la Xarxa de televisions locals, em va complaure veure la preparació i disposició de les cambres per la filmació, i especialment l'enllumenat de l'escenari, el qual tenia una ubicació centrada amb la plaça, que permetria una visió de les bandes més regular pels espectadors. Ben d'hora la majoria dels seients estaven ocupats, l'obligat temps d'espera mentre no arribessin les bandes ens va permetre observar els treball previs dels tècnics de la televisió, mentre comentaven les repercussions que podria tenir la retransmissió del concert a tota Catalunya, l'encert de la mesura, les possibilitats que s'obririen per a les bandes d'Amposta. Els comentaris eren molt diversos, hi havia opinions per tot, però això si, tots eren positius i de satisfacció. En cap moment es va posar en dubte que la impressió que rebrien els telespectadors seria molt reeixida respecte de l'esdeveniment musical. A l'hora
convinguda van arribar les bandes, l'alcalde i els regidors les van rebre al davant de l'escenari, una posada a punt molt encertada, la imatge pública que es pretenia donar d'una simbiosi entre ciutat i bandes es va aconseguir. Els ciutadans posats de peu aplaudint i el consistori donant la benvinguda. Excel·lent, era un bon presagi del que vindria a continuació. L'enllumenat especial de l'escenari ens permetia visualitzar tots els músics i especialment els directors que amb el seu característic llenguatge corporal, dirigien la interpretació de les diferents peces. Després de la interpretació de cada banda, el públic posat en peu, va agrair l'esforç dels músics, el seu entusiasme i el virtuosisme dels solistes. La ciutadania va reconèixer la vàlua de les bandes i per intentar engrandir la imatge cultural de la nostra Amposta, les va premiar amb un llarg i entusiasta aplaudiment. En aquells moments en va envair una sensació d'orgull per les nostres bandes i per Amposta. La tercera sensació la vaig percebre el diumenge dia 23 en connectar la televisió per fer temps per dinar. En sintonitzar una cadena d'àmbit comarcal i veure el començament de l'intervenció de La Lira en el Concert de Festes, ni fet expressament ho hauria pogut fer millor. L'atzar em va permetre reviure el concert per tercera vegada, còmodament assegut a la llar familiar. No descobriré els avantatges de la televisió, l'audició era perfecta, la visualització dels músics era quasi bé personalitzada, i sense les petites inconveniències: inoportuns comentaris, moviments d'acomodament postural a les cadires d'un públic entregat, però que després de dues hores d'estar assegut, precisa de parlar o moure's. La retransmissió em va permetre seguir tot el concert, percebre matisos que m'havien passat desapercebuts, veure la intervenció dels solistes, visualitzar la Banda des de diferents punts de vista i, finalment, escoltar els comentaris dels tertulians convidats al petit plató que van analitzar les intervencions de les dues bandes i, molt diplomàticament, avaluar el resultat final de les interpretacions musicals de cadascuna d'elles. Poder veure la nostra Banda a la televisió, escoltar tot el Concert de Festes des de la primera fila, percebre totes les sensibilitats que ofereix el virtuosisme dels nostres músics, em va fer sentir una nova sensació, la de complaença que complementava la de satisfacció i la d'orgull que m'havien brindat les dues primeres. Gràcies per fer-nos viure aquestes sensacions. Festes Majors, agost 2015
Número 17
42
LIRA
Gener 2016
43
Avda. de la Rápita, 142-144 43870 Amposta (Tarragona)
tels. 00 34 977 700 440 tels. 00 34 977 702 798 fax 00 34 977 705 959
Ctra. Sta. Bárbara, Km. 1’5 43870 Amposta (Tarragona)
tel. 00 34 977 703 166 fax 00 34 977 703 616 e-mail: simo@emccat.cat www.emccat.cat