Page 1

Revista de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA digital

Especial. NĂşm. 0


Presentació

LIRAdigital Sumari Presentació

2 Banda de Música

3 Escola de Música

5

Setmana Cultural

6 Banda de l’Escola

7 Aula de Música Moderna

8

Cor Jove

8 Orquestra de Guitarres

9 Orquestra de Corda

9 La imatge

10

Coral

11

Parlen de La Lira

12

Destaquem

13

Amposta de banda a banda

14

Sabieu que...?

15

Calendari d’activitats

16

D

es del primer dia que vam entrar a formar part d’aquesta Societat sentíem que tot el treball dut a terme durant l’any no tenia la divulgació que es mereixia. Teníem la necessitat i l’obligació d’informar els socis i, sobretot, els pares dels alumnes de l’Escola de Música de tot el treball que s’estava realitzant. El fruit d’aquesta necessitat ha estat el naixement de LIRA, la revista divulgativa de la realitat diària de la Societat. Des de la seva creació l’any 1916, La Lira Ampostina ha estat una de les pioneres i un dels principals motors de la cultura musical al nostre poble tot participant, de manera directa o indirecta, en la formació d’altres grups i associacions socials i culturals. Podem esmentar aquí la formació de l’Orfeó, creat pel mestre Federic Zaragoza l’any 1919, les primeres sessions de cinema l’any 1930, o la creació d’un grup de teatre l’any 1931. Aquests 88 anys que ens precedeixen són un aval per a qualsevol persona que vulgui entrar a formar part de la nostra Societat, ja sigui com a soci, com a músic o com a directiu. Sempre s’ha dit que hem estat una Societat oberta a tothom i esperem que continuV essent així. Només em queda agrair la col·laboració de tots aquells qui han participat en l’edició d’aquesta revista. A la gent nova de la Junta que han entrat aportant noves idees i més il·lusió, al Mestredirector que amb la seva capacitat de treball ens anima a tirar endavant qualsevol projecte, al consell de redacció de la revista del qual en formen part membres de la Junta, de la comissió de músics i socis, tot animant-los a continuar endavant. I per últim, agrair també a les empreses que han confiat desinteressadament en aquesta revista. A tots ells, moltes grBcies. PER MOLTS ANYS! Javier Escrihuela, President de la Societat Musical La Lira Ampostina.

Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25 E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/ Director: Xavier Escrihuela. Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz. Col·laboradors: Josep Domingo, Xavier Forner, Núria Francino, Nàiade Martínez, Núria Rochet, Agustí Roé, Miquel Valmaña. Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades. Novembre 2004

2


LIRAdigital

Banda de Música

Actuació a l’auditori de La Lira, dintre del marc del XXVIIIè Festival de Bandes de Música, durant les Festes Majors.

88 anys d'història.

L

a història de la Banda de Música arrenca un any abans que la fundació de la pròpia Societat Musical quan un grup d'aficionats a la música van organitzar un conjunt de ball per a amenitzar les Festes Majors de 1915. Acabades les Festes, el conjunt va continuar fent petites actuacions en dissabte i diumenge. El director del conjunt, va començar a donar classes de solfeig als nens que li ho varen sol·licitar. Gràcies al seu progrés, el professor Francesc Roig i Treig (1915-1918) va decidir crear La Lira Ampostina, autoritzada pel Govern Civil de Tarragona el 10 d'octubre de 1916. Tanmateix, no fou fins el 5 de maig de 1917 quan la Banda de Música de La Lira Ampostina ofereix el primer concert en públic a la plaça de l'Església d'Amposta. L'any 1918, el músic i compositor ampostí Joan Suñé i Masià escriu el primer Himne de La Lira Ampostina, interpretat per la Banda sota la direcció del mestre Federic Zaragoza (1918-1922). Deu anys més tard, el mestre Suñé escriu també l'Himne Oh Amposta, dedicat a la Societat Musical. Aquest himne va ser interpretat per la Banda durant les Festes Majors en un concert a la plaça de l'Ajuntament, essent el director José Homs (1925-1930, 1936-1946). El 1933, tot aprofitant la visita a València durant les Festes de les Falles, la Banda de Música participa en un concurs de pas-doble organitzat pel Comitè Central Faller. Es guanya el primer accèssit sota la direcció de Santiago Larios (1930-1936).

La Banda de Música torna a estar en ple rendiment sota la direcció de Juli Pañella (1946-1955). Aquell any és beneïda la nova Senyera, dissenyada per l'escultor Innocenci Soriano-Montagut. El bon funcionament de la Banda en aquella època es fa palès amb els triomfs aconseguits, com el primer premi de la primera secció al Festival de Bandes de Tortosa de l'any 1953, amb la interpretació de l'òpera 1812 de Tchaikosky. L'any 1958, sota la direcció d'Enric Zapetti (1955-1959), s'aconsegueix el segon premi del Certamen de Banda de Música organitzat per la ciutat de Reus. Una època de grans canvis arriba el 1964. Es permet formar part de la Banda a les dones i, quatre anys més tard, La Lira Ampostina celebra les seves Noces d'Or. És director Francesc Casanoves (1959-1968). Gràcies a aquests canvis, al bon funcionament de la Societat i a l'inestimable ajut dels socis, aquell 1968 es construeix el nou Local Social. Des de l'any 1968 fins al 1974 la direcció de la Banda va estar a càrrec de Fernando García, qui passa el testimoni a Antonio Edo (1974-1980). L'any 1977 es crea el Festival de Bandes de La Lira Ampostina, celebrat a l'agost amb motiu de les Festes Majors d'Amposta.

En els anys de la Guerra Civil, l'activitat musical queda paralitzada. La Societat Musical és declarada il·legal, com totes les associacions culturals de l’Estat. No será fins al 1942 quan es legalitza La Sociedad Musical La Lira Ampostina de Educación y Descanso, després d'adequar els Estatuts de la Societat a les noves exigències polítiques. Especial Santa Cecília

3


LIRAdigital Des de l'any 1980 el director de la Banda de Música de la Societat és Octavi Ruiz, amb qui la Banda gaudeix d'una època immillorable, tot participant en grans esdeveniments, intercanvis culturals, viatges, estrenes d'obres, etc. A tall d'exemple cal esmentar la participació en els actes del 50è aniversari de la Fira de Mostres de Barcelona, l'any 1982; la realització del primer intercanvi cultural amb bandes de música d'Europa el 1986, any en què es rep la visita dels músics d'Stokkem i Opoeteren de Bèlgica i els de la ciutat holandesa de Buchten; aquell 1986, la Banda viatja a Alemanya per a participar al Festival Internacional d'Eurotreff; el 1988, a Amposta es preestrena l'obra de dansa Belmonte, del compositor Carles Santos, amb la companyia de dansa de Cesc Gelabert i Lídia Azzopardi i amb l'acompanyament musical de la Banda -aquesta obra va ser interpretada per la Lira a l'estiu de 1989 a Montjuïc, dintre del Festival del Grec. L'any 1991 la Societat musical celebra el seu 75è aniversari. Esmentar l'homenatge a Amadeu Mozart i el viatge a Bèlgica i Holanda. L'any següent, La Lira actua en la gravació del temes musicals que interpretarien les bandes de música en la Cerimònia d'Inauguració dels XXV Jocs Olímpics celebrats a Barcelona. El 25 de juliol, la desfilada de Bandes efectuada durant l'esmentada cerimònia a l'Estadi Olímpic, va estar encapçalada per La Lira Ampostina. L'any 1993 s'estrena la suit Raimon amb temes d'aquest cantautor englobats dintre del macro concert 30 Anys de Al Vent, celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant més de 18.000 espectadors. Al juliol, la Banda es desplaça a Ourense per participar en el I Encuentro de Bandas Populares en Concierto, organitzat per la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia, on participen dinou bandes de les quals només dos no són gallegues. El mateix any s'estrena el conte simfònic en català Pere i el Llop, obra per a narrador i banda de S. Prokofiev. Encara dintre d'aquell any, amb motiu del Dia Internacional del Voluntari, la Banda de Música actua amb el cantant Lluís Llach i la coral polifònica de Puigreig al Palau d'Esports de Barcelona. El 1994, la Banda de Música recull el premi Amposta 1993, concedit pels mitjans de comunicació de la ciutat en reconeixement a la tasca realitzada. Dintre del mateix any, la Banda interpreta un concert amb obres del compositor Ampostí Adolf Ventas, amb motiu del seu 75è aniversari. Al juny s'actua per primera vegada al Palau de la Música Catalana; és el primer concert dels que té previst realitzar la Banda d'acord amb el conveni signat entre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i l'Ajuntament d'Amposta. .

Banda de Música L'any 1995, La Lira esdevé la primera Banda de Música honorada amb la creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya a la Societat Musical per la seva activitat docent i cultural. L'any següent, la Banda presenta el seu primer disc compacte, Oh Amposta, on s'inclouen temes de destacats compositors ampostins del segle XX. En representació de Catalunya, la Banda és una de les cinc participants en el IV Festival de Bandes de Música realitzat al Auditorio Centro de Congresos de la Región de Murcia, l'any 1998. Un any més tard es presenta a l'Auditori-Teatre de la Societat el segon disc compacte on es recull la música de diferents compositors catalans. La Lira actua a Landau el 2001, tot portant a terme un intercanvi amb músics de l'Escola de Música d'aquesta ciutat alemany. Aquest mateix any s'actua, per sisena vegada, al Palau de la Música de Barcelona. A l'octubre, la Banda és invitada per la Confederación Nacional de Sociedades Musicales a participar en el VII Festival de Bandes de Música. La Lira acudeix al Palau de la Música de València en representació de Catalunya i comparteix escenari amb la banda de música de la Federació Valenciana. L’edició d’aquest concert donaria com a fruit el tercer CD de La Lira, Conseqüències. L'any següent es torna a actuar al Palau de la Música de Barcelona. El 2003, la Banda actua a l'Auditori i, posteriorment, novament al Palau de la Música de Barcelona, tot deixant ben amunt el llistó musical de La Lira. L’any musical de la Banda finalitza amb la presentació del quart CD, Música popular i tradicional a Catalunya. Aquest 2004, la Banda comença les actuacions el 7 de març al Palau de la Música de València. El 19 de juny, i conjuntament amb moltes altres bandes, La Lira actua en un macro concert al port de Barcelona amb motiu del Fòrum de les Cultures. Els dies 11 i 12 de setembre, la Banda es desplaça a Alcázar de San Juan per fer el concert de cloenda de Conciertos al Aire Libre , cicle de concerts organitzat per l'Ajuntament manxec. Més endavant, el 25 de setembre la Banda es desplaça a Tortosa per oferir un concert emmarcat dintre del programa d'activitats musicals Ebre, Terra de Vent

La Lira a Alcázar de San Juan. Novembre 2004

4


LIRAdigital

D

es del moment en què la Generalitat de Catalunya reconeix l’Escola de Música de La Lira Ampostina com a Centre no oficial d’Ensenyament Musical, fins a l’autorització per a impartir el quart curs de Grau Mitjà de Llenguatge Musical per part del Departament d’Ensenyament han passat gairebé quinze anys. Un període de temps considerable durant el qual l’Escola ha bastit un Projecte Educatiu adreçat a una formació musical integral de la persona. Per mitjà de Música i Moviment, tot utilitzant els jocs rítmics, les danses i l’audició, es sensibilitza els nens i nenes de 4 a 5 anys i se’ls educa el cos cap al món de la música. Al llarg del segon curs, l’alumnat de 6 a 7 anys emprèn la iniciació musical o l’aprenentatge base. Les assignatures de Solfeig i Llenguatge Musical són impartides al llarg de dos graus. L’Elemental s’adreça a nois i noies de 8 a 12 anys, durant quatre cursos. A partir dels 13 anys, l’alumnat enceta el Grau Mitjà, el qual consta de dos Cicles, amb dos cursos cadascún. Ben aviat, l’alumnat pot rebre classes individuals d’instument i optar per incorporar-se als diferents grups de l’Escola. En acabar aquest període existeixen mòduls d’aprofundiment musical i de preparació instrumental orientats a la realització d’estudis superiors. Tots aquells adults qui vulguin gaudir de la música poden rebre ensenyaments de Llenguatge Musical i Solfeig de manera que, una vegada aconseguit un nivell bàsic, puguin intregrar-se a tota l’oferta musical que l’Escola ofereix.

Z

Escola de Música Claustre de Professorat (curs 2004-05) Llenguatge Musical Pepita Giné Tere Ruiz Neus Ventura Cloti Jover Núria Rochet (contingut de coral) Roger Rodríguez (contingut d’harmonia) Instruments Deborah Tomàs (flauta travessera) Mercè Falcó (oboè) Octavi Ruiz (clarinet) Rafel Margalef (saxofon) Roger Rodríguez (trompeta) Ester García (trompa) Santi Ruiz (trombó-tuba) Josep Rangel (percussió) Núria Piñol (violí) Mateu Caballé (violí) Nàiade Martínez (violoncel) Xavi Forné (guitarra) Olga Luna (piano) Acompanyament instrumental Elisa Huguet Susan Múria Grups Núria Rochet (cor jove) Deborah Tomàs (banda) NBide Martínez (orquestra de corda) Xavi Forné (orquestra de guitarres) Tere Ruiz (grups flautes dolces) Equip directiu Octavi Ruiz (Director) Rafel Margalef (Secretari Acadèmic)

Des del curs 2004-05, els alumnes de l’Escola de Música que estudien ESO o Batxillerat poden cursar el quart nivell de Grau Mitjà i, a més, demanar que se’ls reconeguin els estudis musicals que realitzen com a crèdits variables o com a crèdits de matèries optatives.

Especial Santa Cecília

5


Setmana Cultural

LIRAdigital

U

n any més, i ja en van set, entre els dies 23 d'abril i 1 de maig se celebrà la Setmana Cultural. Gràcies a l'esforç il·lusionat del claustre de professors de l'Escola de Música de La Lira Ampostina, al recolzament incondicional i imprescindible de la Junta Directiva, i a la col·laboració i al suport de diverses institucions i empreses del nostre poble, aquest seguit d'activitats culturals, enquadrades en el marc temporal d'una setmana, s'ha convertit ja en una tradició inclosa dintre de la programació de l'Escola de Música de la nostra Societat, com a parèntesi primaveral per a gaudir de quelcom diferent de la rutina de l'activitat diària. D'any en any, la programació s'ha anat adaptant a les possibilitats de la nostra Escola i a les demandes i tendències dels temps. Així aquest any s'aconseguia un màxim d'activitats i de qualitat que fan de la nostra Setmana quelcom a seguir amb atenció. A les activitats ja tradicionals, com el concurs de dibuix i redacció convocat entre els centres de Educació Primària -aquest any amb el lema La el concert música, cultura universal- , d'inauguració a càrrec de la Banda titular, el concert de la Banda de l'Escola i el concert de clausura sempre amb orquestres o corals de renom, s'hi han anat afegint grups com la Coral de La Lira , i d'altres que sorgeixen quasi espontàniament de dintre de la nostra pròpia organització. Aquest any, les actuacions s'han repartit entre la plaça Cecília Carvallo i l'auditori i les sales de La Lira Ampostina.

Bandes apart, a la plaça Cecília Carvallo s'han pogut veure i escoltar grups com: ! ! !

Grup de percussió e l'Escola de Música. Grup de clarinets de l'Escola de Música. Grup de combos de l'aula de Música Moderna de l'Escola.

A l'auditori actuaren: ! ! ! ! !

Coral de La Lira Ampostina. Grup de Música de Cambra. Orquestra de Corda i Guitarres. Els Col·legis a la Lira. Orquestra Corelli del conservatori de Vilaseca.

Al saló de ball varen actuar: !

Anna Chiva i els seus alumnes de l'Aula de Cant. ! Grup de professors de Música Moderna. ! Grup de rock ALANIA. No ens podem oblidar de la gran quantitat de tallers, de la més variada temàtica, que d'any en any es van renovant d'acord amb els gustos i les tendències del moment i que tant agraden a tothom. Aquest any, s'han obert noves possibilitats amb la xerrada col·loqui dedicada a l'Astronomia que va dirigir, magistralment, el professor barceloní Joan Andreu Morató. Així, i per acabar, podem dir que el que va ser un projecte encetat l'any 1998, camina cap a la vuitena edició com una realitat contrastada i consolidada pels anys, que satisfà tant als qui la fem com als qui gaudeixen d'ella.

Novembre 2004

6


LIRAdigital

Banda de l’Escola de Música,

per Agustí Roé

Concert a l’auditori de La Lira, durant la 7ena Setmana Cultural.

L

a Banda de l'Escola de Música de La Lira Ampostina va fer el seu primer concert en el marc de l'audició de Nadal que de manera habitual organitza l'Escola, ara fa vuit anys. Des d'aleshores fins ara, la Banda de l'Escola ha evolucionat molt i s'ha guanyat un prestigi que molta gent admira. La idea de formar la Banda de l'Escola va sorgir arran la visita que la Junta de la Societat i el Director de la Banda de Música, Octavi Ruiz, van fer a l'Escola de la Banda Primitiva de Llíria. A la Comunitat Valenciana gairebé totes les bandes tenen una banda de l'escola. Des d'un primer moment, la Banda de l'Escola va tenir un enfocament estrictament pedagògic: servir com a ensinistrament, com a trampolí per a la formació bandística i la conseqüent entrada a la banda gran. La filosofia de la Banda, i si més no la meva pròpia, ha estat tocar obres amb les quals els músics s'ho passessin bé i que fossin adequades al seu nivell, pel fet que ja es tindria ocasió d'interpretar peces més complicades a la banda gran. Tot i aquest propòsit, de vegades s'han tocat peces de nivell superior per tal d'encoratjar i millorar l'aprenentatge. La Banda de l'Escola fa concerts bàsicament a la pròpia Entitat, però també s'han dut a terme d'altres activitats. Des del primer any s'han realitzat intercanvis amb altres Escoles com les de Collado Villalba, Alcanyís, Lleida, Cervera o Berga. La finalitat d'aquests intercanvis no ha

estat altra que fomentar el companyerisme i la música entre ciutats diferents, fet que ha estat valorat molt positivament. A més, la Banda de l'Escola ha participat en les diferents Trobades de Bandes Juvenils de Catalunya, organitzades per la Unió Filharmònica d'Amposta, a Trobades d'Escoles de Música i realitzat concerts a diverses poblacions com ara Tarragona, Constantí, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara i Jesús-Tortosa. La Banda ha comptat amb diferents Directors. El primer fou Diego Gómez qui la va dirigir durant un any i mig fins que, per motius laborals, va haver de deixar-la. El seguí Octavi Ruiz qui conduí la Banda durant els mesos que van ser necessaris fins a trobar un nou director. Qui escriu es va fer càrrec de l'agrupació l'any 1998. Aquest 2004, després d'una direcció continuada de sis anys, i una vegada més per compromisos laborals, pren el relleu al capdavant de la Banda de l'Escola Déborah Tomàs, professora de flauta a l'Entitat. Com veiem, han estat anys de molta activitat, de vegades bona, de vegades no tan bona, però sempre prolífica, que ha servit de retruc per a pujar el nivell de la banda gran. Espero que continuï per molts anys o, fins i tot, que millori. Ànims, endavant i... “per La Lira sempre amunt!”

Especial Santa Cecília

7


LIRAdigital

Aula de Música Moderna,

Audició de Nadal de Cant Modern, a l’auditori de l’Escola.

L

'Aula de Música Moderna es va posar en funcionament el curs 2002-03 amb voluntat d'ampliar encara més l'oferta d'ensenyament musical a l'Escola de La Lira Ampostina. Aquesta secció permet l'alumnat escollir nous instruments -guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, teclats...- i d'altres assignatures en la seva vessant moderna cant, saxo, clarinet, flauta i instruments de vent en general.

per Josep Domingo

Informàtica musical

A les classes es treballen diferents estils segons les preferències dels alumnes que després es posen a la pràctica en grups o combos. A més dels combos hi ha d'altres assignatures col·lectives com són l'Harmonia Moderna i les Noves Tecnologies on es tracta el so i la informàtica musical.

Cor Jove,

per Núria Rochet

A

ra fa un any, la Lira Ampostina va iniciar un projecte pel qual els joves podrien veure un camí i unes possibilitats de formar-se en el món coral. Es va parlar d'objectius, no tan sols musicals com ara dominar un mitjà d'expressió com és la veu, sinó per la disciplina lliurement acceptada; en el treball d'equip i de conjunt; en el gust de col·laborar amb altres cantaires i possibles grups allunyats, però propers per lligams musicals; per la feina ben feta, tot buscant la màxima perfecció sense esperar recompenses especials... Part d'aquests objectius s'han acomplert, d'altres encara s'han de madurar i entendre. Això no obstant, ja hem començat a actuar en públic. La primera actuació fou durant la celebració de la Missa en honor a Santa Cecília. Va ser una cerimònia molt emotiva pel fet que va ser el primer cop que vam cantar junts i també per la il·lusió i per la responsabilitat que comportava un acte d'aquesta magnitud. Després, encara vam

Actuació del Cor Jove a l’auditori de la Societat.

actuar dos cops més; per les festes de Nadal i al final de curs. Aquest any continuarem treballant amb il·lusió per a què tots els objectius s'acompleixin. A més, vull donar ànims i encoratjar a aquests músics que formen el Cor Jove, com també als familiars i amics que, desinteressadament, ens van donar i ens donen el seu recolzament. Gràcies.

Novembre 2004

8


LIRAdigital

Orquestra de Guitarres,

per Xavi Forné

A

questa formació va ser creada l’any 2002, tot fent la primera actuació en públic al festival de Nadal d’aquest mateix any. En aquesta primera aparició, l’orquestra estava formada per vuit components. Durant aquell curs (2002-2003), l’orquestra també va realitzar actuacions a la Setmana Cultural i a Tortosa amb motiu d’un intercanvi amb l’alumnat de guitarra del Conservatori Professional de Música d’aquesta ciutat. Al curs següent, la activitat de l’orquestra va anar en augment, tot donant-se a conèixer a altres poblacions de les nostres terres. Entre d’altres va participar a: ! !

La Mostra de Música de Cambra de Tortosa. La Trobada d’Orquestres de Guitarra de Móra d’Ebre, juntament amb les orquestres de guitarra de Donostia, Lliçà d’Amunt i Móra d’Ebre. ! Concerts a Alcanar i a Rosell.

L’orquesta de guitarres amb el seu director.

Per aquest curs esperem continuar amb els concerts i intercanvis que ajuden a la formació musical i personal del nostre alumnat, perb sobretot intentarem continuar gaudint fent música allí on ens ho demanin. Actualment l’orquestra està formada per 12 alumnes de l’Escola, procedents de diferents poblacions com són: Amposta, La Ràpita, Freginals i La Cava.

Orquestra de Corda,

per Nàiade Martínez

Actuació de l’Orquestra amb motiu del desè aniversari de l’IES Sòl de Riu, a l’auditori José Antonio Valls d’Alcanar.

F

a molts anys que l’Escola de La Lira ve demostrant el seu interès perquè l’aula de corda es faci cada cop més gran. Aquest interès es fa palès amb les audicions per als més petits -on se’ls mostren els violins i els violoncels per a què els coneguin millor-, amb les audicicions pròpies de l’Escola de Música i, sobretot, en integrar l’orquestra de corda en la vida quotidiana de l’Escola: concerts, sortides, intercanvis... I pensar que això de tenir una orquestra de corda es veia tan llunyà... Doncs bé, això ja és un fet. Des de què Núria Ortí va començar a tirar endavant aquest projecte en fer la presentació de l’orquestra el 28 d’abril de 2001 dintre de la 4a Setmana Cultural, no hem parat.

Al curs 2001-02 vam fer un intercanvi amb l’Escola Municipal de Música de Móra d’Ebre, amb estades a Móra i a Amposta, i concerts a les dues poblacions. Ens va agradar tant que el curs següent vam repetir. El següent intercanvi fou amb l’Escola de Música del Centre de Lectura de Reus, al curs 2003-04. També hem participat en el cicle de concerts organitzats a Alcanar per l’IES Sòl de Riu amb motiu del seu 10è aniversari, i al cicle de concerts que organitza la Banda de Rossell, llocs on ens van rebre molt cordialment i des d’aquí agraVm les seves atencions. Actualment, l’orquestra compta amb catorze membres que treballem setmanalment per poder oferir-vos una bona estona. Gràcies pel vostre suport i ens veiem al proper concert!

Especial Santa Cecília

9


La imatge

LIRAdigital

La Banda de Música de la Lira Ampostina. Auditori de València, març 2004

La Lira Ampostina al programa Plaza Mayor de Radio Clásica El passat 7 de març, la Banda de Música va estar invitada per RNE (Radio Clásica) per a oferir un concert al Palau de la Música de ValPncia, dintre del 5P Cicle de Concerts que organitza aquesta emissora. Els diumenges, el Palau acull formacions band í stiques representants de totes les comunitats de la geografia espanyola, tot apropant i donant a conèixer el treball que s’està

realitzant fora de la Comunitat Valenciana. La Lira Ampostina fou seleccionada per representar a Catalunya, cosa que ha suposat per a l'associació ampostina un important reconeixement a la bona tasca que est B realitzant. El concert, enregistrat íntegrament per RNE, fou emès pel programa Plaza Mayor, a l’emissió del 9 de maig. Properament, el contingut del concert apareixerà al volum 5 de la col·lecció Plaza Mayor, editada per RTVE-Música.

Novembre 2004

10


LIRAdigital

Coral,

per Núria Francino

Q

uan vaig rebre la proposta de participar en la creació d'una coral d'adults a La Lira Ampostina em vaig sentir molt afalagada, però poc podia pensar que el projecte fos tant engrescador. De fet, ja n'era un anunci previ el fet que la iniciativa sorgís d'un grup de persones que tenien ganes de cantar, de treballar, de comprometre's col·lectivament per a arribar a una meta, sense més retribució que la pròpia satisfacció. El primer dia d'assaig, aquella primavera del 2002, érem 14 (13 cantaires i el director) i en aquest moment arribem als 30. Vam iniciar el nostre repertori amb composicions senzilles, i la il·lusió i el treball tant individual com col·lectiu ens ajuden a anar explorant diferents tipus de música i a assolir les metes que ens proposem. El cant és la primera manifestació musical; l'intèrpret n'és l'instrument, el cantaire emet la veu i el propi cos és la caixa de ressonància. No es depèn de cap element extern per a expressar el sentiment, la musicalitat. El camí des que iniciem l'aprenentatge d'una peça, fa que anem descobrint la música i el text mentre penetra en

nosaltres, fins que s'integra amb la nostra pròpia sensibilitat. A partir d'aquell moment, quan cantem aquella obra, estem expressant-nos i intentant comunicar als altres les nostres sensacions. Aquesta és la màgia de la música, sempre viva, canviant, mai estàtica. El cant coral, conseqüentment, és la posada en comú de moltes sensibilitats diferents que es fonen per obtenir un resultat harmònic. Aquesta harmonia es manifesta no només en la música, sinó també en la relació entre els cantaires; el respecte per totes les individualitats però, al mateix temps, la renúncia a la pròpia individualitat en benefici del resultat final, és el “pal de paller” de tot el projecte. Amb un grup humà així, es pot aspirar a grans fites que segur, seran aconseguides.

Especial Santa Cecília

11


LIRAdigital

Parlen de La Lira

Catalunya Música (septembre 2003): editorial; número 2003, pàgina 5

Novembre 2004

12


LIRAdigital

Destaquem

E

l senyor Rafel Sabaté es va convertir en protagonista del XXVIIIP Festival de Bandes quan, sense pensar-s’ho, pujB a l’escenari per rebre un corbatí per a la Senyera de mans d’un representant de la banda belga de música Sant-Dionysius d’Opoeteren. Rafel Sabaté és dels veterans de la Banda. Els seus amics es sorprenen amb un “...encara aguantes?” en saber que després de 65 anys a la Societat, l’amic Rafel continua portant el seu baix amunt i avall. El cert és que músics com Víctor Gregorio, Paco Montañés, Agustí Ruiz, Octavi Ruiz o Rafel Sabaté, no només són “bons nois” com diu el senyor Sabaté, sinó els puntals de la Banda, com afirma de manera afectuosa el Mestre-director. Al senyor Rafel li agrada anar a La Lira, tot i que no sempre ha estat fBcil combinar l’ofici de pagPs amb els assajos a la nit. Tanmateix, al senyor Rafel anar a La Lira el distreu. De fet, ens confessa que si no fos pels assajos ni tan sols sortiria de casa. A La Lira, el senyor Rafel n’ha vist de tots colors, perb com a qualsevol casa, tot s’aguanta. Els músics, diu el senyor Rafel, són una família, una bona família. I així ha de ser perquè durant l’estona que vam estar parlant amb ell al cafP de la Societat, no va haver músic, gran o jove, que en arribar no s’alegrés de saludar, un dia més, al “tio Rafel”. El senyor Rafel no presumeix d’estudis musicals, però tot el que sap ho ha après pel gust de fer música. Les primeres “lliçons” de solfa les va

El senyor Rafel Sabaté rep un corbatí per a la Senyera.

acabada la guerra, ensenyava el que sabia. “El mestre PaZella -segons el senyor Rafel- era una altra cosa”. Del director aragonès Enric Zapetti recorda la seva afecció als carajillos i com els enviava cap a casa perquè, com solia comentar, “per quatre no val la pena”. Va ser, però, el mestre Casanoves qui li va proposar tocar el baix perquè, ahir com avui, de trompetes, clarinets i saxos a la Banda no en faltaven. Va ser d’aquesta senzilla manera com el senyor Rafel va abandonar el trombó, instrument amb el qual havia començat a la Banda i va associar el seu nom al dels baixos. Ni els fills ni els néts del senyor Rafel han seguit els seus passos dintre de La Lira. Ara amb un besnét al món, qui sap el que s’esdevindrà. Tanmateix, el senyor Rafel té ben clar que si mai vol anar a la Banda, ho ha de fer de gust, perquè li agradi, com el senyor Rafel sempre ha demostrat.

Especial Santa Cecília

13


LIRAdigital

Amposta de banda a banda,

per Miquel Valmaña

A

ra fa més o menys tres anys, a la tardor del 2.001, ens vam endinsar en un nou repte dins el tarannà de la promoció de la cultura dintre de la nostra societat. L’objectiu d’aquest projecte no era altre que el de donar a conèixer, de manera directa i propera, la música de banda. Es tractava de poder escoltar altres alternatives a la cultura bandística de les Terres de l’Ebre per poder intercanviar coneixements, viure noves vivències, captar altres maneres de fer música i, en definitiva, aprendre. Per aconseguir tot això, hem estat gaudint aquestes tres temporades de prestigioses bandes d’arreu de l’estat espanyol. Com no podia ser d’altra manera, el País Valencià ha estat referència obligada per la seva cultura de banda, estant aquesta molt desenvolupada, tant a nivell organitzatiu com social. Això no vol dir que ens haguem de centrar únicament en aquesta comunitat autonbmica, i és així com la temporada passada ens va visitar una banda de Castella-La Manxa, la Asociación Banda de Música de Alcázar de San Juan, qui ens va oferir un magnífic concert i va invitar La Lira Ampostina a conèixer la seva terra. No es podia rebutjar la proposta, per la qual cosa vam realitzar el viatge aquest mes de setembre, d’esplèndid record per tots els que hi vàrem anar per l’hospitalitat mostrada per aquesta gent del centre de la Península. La comissió organitzadora del Cicle sempre ha procurat portar la màxima qualitat musical per a satisfer la demanda de la gent de les nostres terres buscant, any darrera any, les bandes amb més projecció i amb més cartell de moment, essent difícil, de vegades, l’arribada a una entesa per problemes de dates i programacions.

No obstant aixb, totes les formacions mostren bona predisposició, donant suport al projecte i comprometent-se per a assistir a futures edicions. Tot això ens omple d’orgull i ens encoratja a continuar endavant amb el convenciment que els objectius s’acompleixen i el cicle de concerts Amposta de Banda a Banda és cada vegada més conegut a tot l’Estat. Tant és així que per a la quarta edició, que tot just comença, el cartell ja està tancat per la gran quantitat de bandes que s’han ofert a participar. Les grans empreses no es fan soles, pel la qual cosa no podem acabar sense donar gràcies a totes les persones que des del seu àmbit de treball han col·laborat en el projecte. Volem agrair els esforços realitzats per totes les bandes pa r t i c i pa n ts , p e l s c o l · l a b o r a d o r s , p e l s patrocinadors, per les administracions, pel públic, pels mestres Ferrer Ferran i Ramón Herrero, i per tots els simpatitzants. Des d’aquestes línies els encoratgem per a què segueixen treballant i puguem, entre tots, consolidar de manera ferma aquesta il·lusió, que hem anomenat Amposta de Banda a Banda.

Novembre 2004

14


LIRAdigital

Sabieu que...

Z

E

nhorabona a Cíntia Valmaña i Montañés, clarinetista de la Banda de Música, escollida pubilla 2004 de la Societat. La relació de Cíntia amb La Lira va començar als cinc anys d’edat i quan en tenia poc més de sis va iniciar les classes d’instrument. Als onze va entrar a formar part de la Banda. L’any passat Cíntia aconseguí ingressar a l’orquestra Fes-la Sonar de l’Auditori de Barcelona. Actualment cursa 4t de Grau Mitjà a l’Escola de Música.

Z

Aquest 2004, catorze nous músics han entrat a formar part de la Banda:

Eduard Aguado Soler (percussió), Carlos Ferré López (percussió), Jaume Gallart Escolà (flauta travessera), Xavi Hierro Tomàs (trompeta), Joan Idiarte Margalef (saxo), Joan Miralles Pérez (baix), Irene Moya Teodoro (clarinet), Roger Reverter Costes (trompeta), Joana Solà Cabrera (saxo), Joaquim Salvadó Cortés (saxo), Cristina Salvadó Cortés (trompeta), Jordi Salvador Ortí (clarinet), Sandra Soliva Temprado (saxo) i, Laia Verdiell Borrás (trompeta).

Josep Rangel i Olga Luna, professors de l’Escola de Música, han decidit formalitzar la seva relació aquest any. A la Banda, Ruben Perales i Cinta Fosch han seguit els seus passos. A totes dues parelles “per molts anys!”

Z

Hi han hagut tres naixements aquest any, el nen de Pere X. González, el fill d’Ana Ortí i Felipe Ruiz i la filla d’Agustí Ruiz i Carme. Ens fem grans!

Especial Santa Cecília

15


LIRAdigital

Calendari d’activitats* 2004- 2005

Novembre 2004

16


Revista Lira, núm. 0  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you