Revista Lira, núm. 10

Revista de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA

Amb el suport de

NĂşmero 10 Desembre 2009

LIRA

Lira 1916-2016

C

inquanta anys separen aquestes dues imatges de la dreta. Alguns dels elements que hi apareixen mostren la progressió seguida per la ciutat i els canvis dels qui l’habiten. També l’evolució de la Banda és fa palesa: en els uniformes, en els components -amb la incorporació de la dona-, en el canvi de director...

Altres elements, però, romanen inexorables al pas del temps. Preneu com a exemple el mercat, amb els plataners davant la façana principal per aixoplugar el vianant del sufocant sol de l’estiu; i la Banda, el pas ferm i decidit de la banda qui, a ritme de dos per quatre i com si fos la primera vegada, avança satisfeta cap a La Lira, després d’haver oferit a locals i visitants una mostra d’una de les nostres més fermes i boniques tradicions, la de la música al carrer.

La Lira Ampostina clou el XV La Lira Ampostina captiva el aniversari de l'E.M.D. de Jesús públic d'Ascó amb un concert La Fira de Nadal ha estat el marc escollit pel consistori per oferir a la població l'actuació de El Concert ha comptat amb la participació del la Banda de Música La Lira Ampostina que, quartet de saxofons Triptone i del Terranova una vegada més, va comptar amb la Brass Quintet. col·laboració del Terranova Brass Quintet.

El president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, imposa un corbatí commemoratiu .

Número 10

2

Presentació

LIRA Lira 1916-2016

2 Presentació

3 Banda

4 Cicle de directors convidats

7 El comentari

8 Escola de música

9 La anècdota

11 La imatge

12 Opinió

14 Músics

17 Amposta de Banda a Banda

21

s evident que en uns temps com els que estem passant no som una prioritat per als governants.

L’actual política cultural, en matèria de música, no afavoreix les nostres societats. Tots junts, economistes i governants, estudien la manera de sortir de la crisi. Pel que fa a les empreses, fins fa poc pareixia que el suport a la innovació havia de ser determinant, crec, però, que hauran d'intervenir molts altres factors.

É

En el cas de les societat musicals, en el nostre en particular, la situació és ben diferent i les mesures adoptades han estat més contundents: retallada de subvencions i ajudes sense avís previ, pujada d'impostos, de tarifes de llum i d'aigua, convenis que s'havien de signar i encara no ho han estat... Rebem tota classe d'inspeccions en matèria de seguretat i prevenció de riscos, de qualitat o semblants que estudien l'estat de telons i bambolines, del entarimat de fusta, de les butaques, de la il·luminació (acabada fa pocs dies), controls sempre acompanyats de tons desafiants.

Aquesta situació genera una gran desconfiança entre les juntes, que treballen per intentar elaborar pressupostos culturals, i entre el professorat, que es manifesta a l'hora de fer projectes educatius per als propers anys.

Amb un treball rigorós, aquests anys hem aconseguit el reconeixement de molts estaments culturals i educatius però, tot i això, cal un suport més ferm i decidit perquè el desenvolupament de les nostres societats pugui ser una realitat, i no un patir. Avui, no n'hi ha prou en dir que 'sempre hem tingut dificultats i, tot i així, La Lira ha tirat endavant'. Malgrat tot, així continuarem, treballant per tirar endavant.

Gràcies socis! Gràcies músics!

Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina Edita: Societat musical La Lira Ampostina. Av. Santa Bàrbara, 35 Tel. 977 70 10 04 Fax. 977 70 62 25 a/e: laliraampostina@telefonica.net http://lalirampostina.com Director: Javier Escrihuela Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz. Col·laboradors: Rafel Margalef, Fernando Torta, Neus Torta, Jordi Romeva Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó, S.L. La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han d'anar acompanyats de nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l'escrit a la Societat Musical a través de les adreces més amunt esmentades.

Desembre 2009

3

Banda

LIRA Una selecció dels millors llatins formen el nou disc que enregistra la banda de música Boleros, sambas, ranxeres, corridos, valsos, txa-txa-txàs, swings, rags, mambos... són alguns dels ritmes magistralment arranjats per a La Lira pel mestre Adolf Ventas.

Solamente una vez, El reloj, Adiós pampa mía, Lisboa antigua, En un rincón del alma, Maria Bonita, Bahia, Baiao de Ana, Brigitte Bardot, En carnaval, Mañanitas mejicanas, Malagueña salerosa, Cielito lindo, Allá en el rancho grande, I love Paris, El Golpe, La, la, la,la, La flor de la canela, Historia de un amor, Siboney, Nicolasa, Patricia... Títols que formen part de la vida de la majoria de tots nosaltres i que ara La Lira Ampostina enregistra per a ser gaudits en qualsevol lloc i moment.

A. Lara, R. Cantoral, F. Canaro, R. Portela, A. Cortez, A. Barroso, A. Travaioli, M. Gustavo, L. Bouza, E. Ramírez, P. A. Fernández, J. D. del Moral, C. Porter, S. Joplin, R. Arcusa, Ch. Granda, C. Almarán, M. Simón, P. Prado...

Compositors d’anomenada mundial que han sabut plasmar a través de les seves notes l’espiritualitat llatina i que de la mà dels músics de La Lira Ampostina tindran un lloc destacat a la discoteca de casa nostra.

L’enregistrament s’ha fet aquest desembre aprofitant el pont de la Immaculada, al teatreauditori La Lira Ampostina.

El concert de Santa Cecília condueix el públic des del jazz a la música llatina El quartet de saxofons Triptone i el Terranova Brass Quintet formacions solistes en la interpretació de Saxtory de Jérome Naulais i Conta’m una història de jazz de J. Claude Naude.

El Concert ha estat testimoni de l’estrena de dues peces de la mà d’Adolfo Ventas. Per una banda, una selecció de llatins arranjats pel mestre i, per una altra, la composició Amposta terra nostra, cant a la terra que ha comptat amb la intervenció del cor La Lira Ampostina.

Solistes, banda i cor han estat dirigits per Octavi Ruiz Gisbert.

Dues imatges de la gravació efectuada el passat 6 de desembre al teatre-auditori La Lira Ampostina.

Número 10

4

LIRA

Banda

Tortosa ha tornat a confiar en La Lira Ampostina per donar solemnitat a la processó de les Festes de la Cinta .

La interpretació feta per La Lira del pasdoble Tortosa, amb el conegut 'solo' de bombardino en aquesta ocasió, a càrrec de Francesc Solàa la plaça de l'Ajuntament davant les autoritats civils, i la marxa Himne a la verge de la Cinta durant el recorregut de la Processó són esperats cada any amb interès per la ciutadania tortosina i els forasters que visiten la ciutat. .

L'orquestra de clarinets posa ritmes llatino-americans i espanyols a la trobada dels ampostins amb els seus veïns equatorians.

.

L'activitat de coneixement mutu, promoguda per l'àrea de Participació Ciutadana de l'ajuntament d'Amposta ha coincidit amb el dia en què els equatorians celebren l'exaltació de la bandera.

La Banda de Música contribueix a fer més lluïda la celebració de la Diada Nacional.

La sardana La Santa Espina del mestre Morera, mentre la Senyera era portada des de la plaça de l'Ajuntament al Pont Penjant, i els acords de Els segadors, en hissar l'emblema nacional, han conformat l’acompanyament musical de l'11 de setembre.

Més de cinc centes persones omplen l'auditori de La Lira Ampostina durant el XXXIII Festival de Bandes de Música El públic va escoltar amb gran interès la interpretació de la banda de música Manel Martínes Solà de l'E.M.D. de Jesús (Baix Ebre) dirigida per Agustí Roé.

Pere Panisello, alcalde de l'E.M.D. de Jesús va presidir el concert. A la mitja part, l’edil va aprofitar els parlaments per agrair la invitació feta per societat musical La Lira Ampostina amb la que Jesús manté estrets lligams musicals i d'amistat.

A la imatge, la pubilla de La Lira Ampostina, Iris Valmanya, acompanyada per l'alcalde de Jesús i el president de La Lira Ampostina, imposa un corbatí commemoratiu a l'estandard de la banda de música Manel Martines Solà de l'E.M.D. de Jesús.

Desembre 2009

5

LIRA

Banda

.

Nous membres de la Banda de Música El mes d’agost del 2009 han ingressat a la Banda:

Gemma Pous, saxo.

Pau Sánchez, Agost: 32ètrompeta.

Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

Jaume Solà, trombó.

La nostra més efusiva enhorabona a tots ells i les felicitacions a les famílies.

L’edició de la revista Lira ha estat possible gràcies al suport de IDECE Desembre 2009

6

Cicle de directors convidats

LIRA

José Rafel Pascual Vilaplana és el director convidat enguany Per tercer any consecutiu la realització del Cicle és possible gràcies al suport dels ciutadans que han participat al programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona.

S’han programat assajos per als dies 21, 22, 23, 28, 29 i 30 de desembre del 2009 i un concert ‘per la pau’ al teatre-auditori La Lira Amposta, el dissabte 2 de gener 2010 a les 22,30 h., amb el següent programa: “Un concert per la Pau” 1ª Part Johan de Meij, Festive Hymn.

Mark Camphouse, A movement for Rosa.

Bert Appermont, Celtic child.

Agost: 32è Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

2ª Part

Eric Whiteacre, October.

Jan van der Roost, Et in terra pax.

Robert Jaguer, Epilogue: Let’s we forget.

Pascual Vilapalana naix el 30 d'abril de 1971 en Mur (Alacant) on inicia els seus estudis musicals amb el bombardí i el piano en la Unió Musical de Mur. Més tard contínua els seus estudis professionals al Conservatori Municipal d'Alcoi i en el Conservatori Superior de València. Des de 1988 estudia Direcció de Banda amb el mestre holandès Jan COBER, primer en cursos a Espanya i després a Holanda, país on realitza diversos cursos de perfeccionament en direcció bandística amb Eugene CORPORÀS. En 1993 és seleccionat en l'especialitat de Direcció d'Orquestra dins del Wiener Musikseminar de Viena, estudiant amb Karl ÖSTERREICHER i Yuji YUHASA. En 1994 assisteix a Chicago a les classes de direcció de James CROFT impartides en el 47thMid West Band and Orchestra Clinic. En 1995 obté el Diploma de Direcció d'Orquestra del Wiener Meisterkurse für Musik en l'Escola Superior de Música de Viena, amb el mestre Hans GRAF. Ha ampliat coneixements de Direcció en diversos cursos amb professors com José Collado, Gerardo Pérez Busquier o Norman Milanés. En 2004 realitza un Master Class de Direcció d'Orquestra amb el prestigiós mestre Georges Pehlivanian i l'Orquestra Filharmònica d'Eslovènia en Ljubljana.

Ha assistit a Cursos de Pedagogia Musical amb els professors Diego Ramón Lluch, Ana Lluïa Frega i Meravelles Díaz en l'Escola Comarcal de Música de la Vall d'Albaida.

Ha treballat com a director titular de diverses bandes d'Alacant i de València. Ha sigut director invitat de nombroses bandes nacionals i internacionals. És compositor de diverses obres per a banda i conjunt instrumental, apareixent alguns dels seus treballs en diverses editorials valencianes. Participa habitualment com a jurat de diferents concursos de composició per a Banda de caràcter nacional i internacional.

Ha escrit obres per encàrrec per a grups com Spanish Brass Luur Metalls o 2i2 Quartet. En 2006 estrena el musical Balansiyyà amb lletres de Carlos Veiga, actuant a València, Torrevieja, Madrid i Rabat (El Marroc) En l'actualitat és director de l'Orquestra Simfònica d'Albacete i de la Banda de la Societat Musical "La Nova" de Xàtiva. Des de 1995 és professor en l'Escola Comarcal de Música de la Vall d'Albaida, del 1999 al 2004 en l'Acadèmia "Allegro" de València i del 2002 al 2007 en la E.C.M. del Comtat. És professor dels Cursos de Direcció de l'Istituto Guido Alberto Fano de Spilimnbergo (Itàlia).

En 1991 va ser guardonat amb la "Batuta del Mtro.

Guillermo Tomás" de la Banda Nacional de Cuba en L'Havana. En 1997 va guanyar el Primer Premi "Batuta d'Or" del 8th. International Conductor's Competition del WMC de Kerkrade (Holanda). A l'abril del 2000 obté el Primer Premi Baton of Honour del 1st. Europeten Conductors' Competition organitzat per l'EBBA (Europeten Brass Conductor Champion 2000). A l'octubre del mateix any és l'únic espanyol seleccionat per a dirigir òpera en el VI Concorso per a Giovanni Directore d'Orchestra de la Comunità Europea organitzat per la Fundació Franc Palissa de Roma, l'Acadèmia Chigiana de Siena i el Teatre Líric Sperimentale de Spoleto (Itàlia), dirigint Carmen de G.Bizet en el Teatre d'Òpera de Spoleto. En 2004 rep el Premi Euterpe de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en dos categories: Direcció de Banda i Composició de Música per a la Festa.

Número 10

7

LIRA

El comentari

Gràcies, Lira; gràcies, Amposta © Jordi Romeva Manadé

P

enso que ha arribat el moment de manifestar el meu agraïment a una institució i a unes persones que han fet que visqués els moments més entranyables de la meva vida. En moltes ocasions, abans o després d'un assaig, d'una cercavila o d'un concert, he tingut ganes de donar les gràcies als mestres i als companys, però mai m'he atrevit a fer-ho, es per això que he decidit escriure aquestes ratlles aprofitant les pàgines de la Revista.

La meva relació amb La Lira va començar ara fa cinc anys i ha estat molt intensa; he preparat una cronologia resumida d'alguns dels moments més significatius: 4 d’octubre del 2004, Neus Ventura em dóna la primera classe de llenguatge musical.

27 de gener del 2005, Santi Ruiz fa que bufi per primera vegada en una tuba.

4 de novembre del 2007, comprovo emocionat com els sons de la tuba es combinen amb els del piano de la Susanna Múria.

7 d’octubre dels 2006 i 15 de novembre del 2008, Débora Tomàs i Agustí Roé, respectivament, m'ensenyen a escoltar i a fer música amb els altres instruments de la Banda de l'Escola.

16 d’agost del 2007, participo en una cercavila (Churumbelerias, Tercio de Quites, Amposta, Como las propias rosas i Consuelo Ciscar). Quina passada!

15 d’abril del 2009, gaudeixo amb les indicacions d'Octavi Ruiz en el meu primer assaig a la Banda Gran.

19 d’agost dels 2009, a les 21 hores i 30 minuts, entro a la plaça de l'Ajuntament d'Amposta, juntament amb els músics de La Lira, interpretant el pasdoble 'La Torre del Oro' i posteriorment participo en el Concert Popular de Bandes de Música que cada any organitza l'Ajuntament d'Amposta en motiu de les Festes Majors.

Des del dia en què un company de la faena em va animar a matricular-m'hi, La Lira m'ha proporcionat l'ocasió de conèixer i d'estimar moltes persones: a les classes de llenguatge i a les de tuba, a la sala d'estudi, al bar, als assajos, a la Setmana Cultural, a les trobades d'Escoles de Música, a les cercaviles, fins i tot en un intercanvi (la meva dóna i els meus fills encara riuen ara). He conegut persones molt joves i d'altres que com jo s'han animat a fer música quan ja eren adultes. N'he conegut amb un gran talent i d'altres amb una gran il·lusió i voluntat; amb unes tinc més relació que amb d'altres, però totes m'han acollit amb cordialitat, m'han ajudat i m'han animat a continuar.

Quan vaig prendre la decisió de finalitzar la meva etapa professional i vital a les Terres de l'Ebre només pretenia acomplir uns objectius que m'havien il·lusionat des de que era un xiquet, però no em podia imaginar que tindria l’oportunitat de fer de músic a La Lira Ampostina. Moltes gràcies als mestres i als companys de La Lira i als ciutadans d'Amposta que ho han fet possible.

Masdenverge, agost de 2009.

Desembre 2009

8

LIRA

Escola de Música

La comunitat educativa coneix el nou membre de la gran família d'instruments amb què comta La Lira: l'arpa La professora, Teresa Espuny, ha presentat les principals característiques i possibilitats sononores d'aquest intrument, davant l'atenta mirada de l'alumnat qui ha aprofitat per fer-li sonar algunes notes.

La Lira Ampostina pionera en l’ensenyament de l’arpa al territori

Amb aquest propòsit de millora, la Societat Musical inicià un procés de contractació de professorat especialista en cadascun dels Amb voluntat d’irradiar l’oferta a les instruments que composen la banda de províncies de Tarragona, Castelló i Terol, música. a d’aquest curs 2009-10 la Lira Ampostina Més de vint-i-cinc anys després, els resultats brinda la possibilitat de cursar els estudis d’aquesta aposta són manifestament positius, d’arpa a l’alumnat de música. tant pel que fa a la qualitat interpretativa de la Banda, com a l’afavoriment de sortides A la dècada dels vuitanta, amb l’arribada a professionals a una part considerable de l’escola de música d’ Octavi Ruiz, és tenia clar l’alumnat. que la millora en la qualitat de la formació bandística passava per la diversificació i Ara, l’escola de música La Lira Ampostina especialització en l’ensenyament musical, fins continua ampliant la seva oferta musical i aleshores únicament a càrrec del mestre- proposa una activitat pionera oberta al territori, de la mà de l’arpista Teresa Espuny. director.

L'alumnat de l'Escola de Música present al concert de Santa Cecília en la interpretació de l'himne de La Lira Ampostina, amb lletra de A. Llombart i música de F. Casanovas.

Número 10

9

LIRA

Escola de Música

Professora de l’escola municipal de música de Santa Perpètua des de l’any de la seva fundació, Espuny ha adquirit una àmplia experiència didàctica en l’ensenyament d’aquest instrument de corda pinçada a xiquets i xiquetes, a partir de 6 anys.

Cada generació d’arpistes necessita deu anys per adquirir la formació necessària que li permeti l’accés a un grau d’aprenentatge superior. És per això que Teresa Espuny presenta un projecte ambiciós que ha de trobar la seva total rendabilitat, a través de la consolidació en anys successius, però que serà un referent a les nostres contrades.

Fins ara, el professor d’arpa més proper es trobava a Vilanova i la Geltrú.

L'arpa és un instrument compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.

Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un plectre.

L'arpa que s'estudia actualment als centres d’educació musical és un instrument diatònic, com el piano, fruit d'un llarg procés d'innovació que comença a finals del segle XVII. Els pedals, set, serveixen per a alterar les notes.

Igualment ha actuat com a solista i també formant part de nombrosos grups de música de cambra, com el grup de música contemporània Vol ad Libitum, amb qui va enregistrar Compositors de Barcelona I.

La tècnica que avui en dia s'estudia a totes les escoles d'arpa del nostre entorn prové de l'escola francesa amb centre al Conservatori de París. D'una forma o altra, tots el professorat eminent té origen en aquest Conservatori.

Al primer terç del segle XX, Rosa Balcells esdevé una de les intèrprets més importants a casa nostra. Després del seu pas per a l´École Normal de Músique de París i per l’orquestra Pau Casals als anys trenta, Balcells obtè la càtedra d’arpa del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Allí, Teresa Espuny serà una de les seves alumnes.

Teresa Espuny, arpista que ha col·laborat en diverses ocasions amb La Lira Ampostina, cursa estudis musicals també sota la direcció de la catedràtica M. Lluïsa Ibáñez.

Posteriorment realitza estudis amb el professor Eduard Witsenburg, catedràtic del Real Conservatori de la Haia, Holanda.

Ha assistit a classes magistrals de Susan McDonald, Eveline Haut-Labourdette, Bernard Andrès i Park Stickney, entre altres.

Espuny ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals, com ara l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l’OBC, l’Orquestra Ciutat de Granada o l’Orquestra Simfònica de les Balears.

La Banda de l'Escola de Música convidada a les II Jornades Culturals 16 d'Octubre dels Freginals La diada rememora, enguany amb música de banda i campionat de birles, l'exitosa intercessió del Santíssim Sacrament en la paorosa tempesta que va patir la població del Montsià, el 1831.

El concert s'ha celebrat davat l'església de Sant Bertomeu.

Desembre 2009

10

LIRA

© Rafel Margalef

La anècdota

(Solució a la pàgina 6)

Número 10

11

Homenatge a la vellesa 2009

La imatge

Desembre 2009

12

L’opinió

LIRA Els concerts de Festes

Foto: Pau Bertomeu

© Fernando Torta Pons

s dimecres de Festes, és la nit del concert.

Cal afanyar-se per poder disposar d'un seient. La plaça de l'Ajuntament és de limitat aforament. La popularitat de l'esdeveniment fa que molta gent arribi amb molta antelació, i s’hi afegim el costum de començar a guardar cadires per familiars i amics, exigeix arribar d'hora per poder gaudir d'un seient, encara que sigui allunyat de l'escenari. Quan arribem al carrer Major, ens incorporem al riu de gent que accelerant el pas, s'apropa a la Plaça, amb ens fa reviure la llegenda de Sant Jordi. En la meva opinió personal, en general els assistents esperances de trobar un bon lloc. no vàrem saber manifestar el reconeixement Asseguts en les incomodes cadires, esperem a que es mereixia l'autor. les dues bandes locals, mentre parlem amb els veïns ocasionals, sobre el canvi de Després de cada intervenció, els aplaudiments l'emplaçament de l'escenari que fa que encara del públic són un testimoniatge de les simpaties siguem més lluny, però ens conformen, perquè que cada banda té entre els assistents, fet que estem asseguts. Al cap d'uns minuts escoltem ens apareix totalment correcte i fins i tot molt els sons de la banda, suposem que serà La interessant, pel fet que cada persona mostra les Filha, perquè segons la tradició, la primera en seves preferències com creu i estima participar en el concert és la primera en arribar. convenient, fins i tot per sobre de la qualitat Amb una mica de sorpresa comprovem que no musical de la interpretació, i és fàcil constatar és així, és La Lira la que fa entrada a la Plaça i les simpaties dels nostres conciutadans envers davant d'una indicació del director, els músics cadascuna de les bandes, en la forma d'aplaudir fan un gir de noranta graus, fent els honors al o en els comentaris que s'expressen en veu alta. púbic que els ha rebut amb aplaudiments.

Mirem el programa de mà que s'ha repartit, i La segona part fou a càrrec de La Lira, la nostra constatem que enguany s'ha trencat la tradició, Banda. De les tres peces que va interpretar, la i es la segona en intervenir la primera que ha primera era el clàssic pasdoble que ens va preparar i conduir a tots els assistents cap a un arribat. concert excepcional, la segona va demostrar la Amb una mica de retard comença el concert. qualitat musical dels nostres músics, i la tercera Els músics han hagut que preparar-se els ens va entusiasmar. seients i els faristols, però l'espera és grata, ja que la temperatura en aquelles hores és És possible que el desplaçament de l'escenari, agradable. El concert de La Filha comença ens donés un angle de visió diferent de la banda, amb una peça d'un autor ampostí, músic i una audició condicionada per la nostra situació L’elecció de d'aquesta banda, d'una qualitat excel·lent, que a la Plaça. Remarquem aquest fet, perquè els Cindy Crawford

É

Concert Popular Festes Majors Amposta 2009. Banda de Música La Lira Ampostina.

PROGRAMA Maria Teresa Lacruz (pasdoble), d'Oscar Navarro.

Terra Mítica, d'Bernardo Adam Ferrero.

Arc mediterrani Nocturn i dansa a les nits de pleniluni El mar La terra beneïda Extreme Make-over, de Johan de Meij.

Director: Octavi Ruiz i Gisbert Número 10

13

L’opinió

LIRA nostres coneixements musicals, són molt minsos, i no podem tenir la gosadia de valorar la qualitat musical de la interpretació. El que si podem afirmar amb contundència, és el convenciment que al nostre parer fou una de les millors audicions de La Lira a la que hem pogut assistir, a l'alçada del concurs d'Altea.

S e n z i l l a m e n t e n s v a e m o c i o n a r, i entusiasmar, especialment la tercera peça, Extreme make-over que, amb un gran mestratge i una esplèndida interpretació, ens va fer gaudir d'una vetllada única i inoblidable.

El nostre privilegiat lloc, ens permetia delectar-nos de la contemplació dels percussionistes, que en aquest tema de Johan de Meij, tenien una participació intensa i variada que va merèixer el reconeixement final del públic, davant de la felicitació del director. La peça és un poema musical que no tant sols com molt ve s'indicava en el programa, és una metamorfosis d'un tema de Chaikovski, sinó que a més a més va metamorfojesar els nostres músics, els quals van saber captar i transmetre'ns les emocions i sensacions que descriu el tema, magistralment dirigit i interpretat.

Vaig ser un dels molts espectadors que, dempeus, va aplaudir per agrair la vetllada que ens havia ofert la nostra Banda. Feia anys que no veia tanta gent en peu aplaudint entusiasmats, no sols ens havien emocionat a 'natros', sinó que a molta més gent. La veritat que en va saber a poc, i vaig pensar que era convenient tornar-los a escoltar, durant el Festival de Bandes del diumenge.

Ens agrada acomiadar el concert, esperant la sortida de les bandes de la plaça, per fer una aplaudiment final de reconeixement al seu esforç i dedicació. Ara si es va repetir la tradició. Primer va marxar La Filha com a primera d'intervenir en el concert, i després La Lira a qui enguany li corresponia la segona part, fet que en va permetre abandonar la Plaça darrera de la nostra Banda al pas que marca el seu compassat i musical ritme.

El diumenge varem assistir al Concert de Bandes, que se celebrava al local de La Lira, a l'objecte de comprovar si, amb la comoditat de la sala i una acústica molt superior, l'audició ens podria fer gaudir, encara amb més intensitat si era factible, de la esplèndida interpretació que desitjàvem escoltar.

He de reconèixer, que malgrat la correctíssima interpretació dels nostres músics, no vaig experimentar les vibrants sensacions de la plaça. Potser es que jo mateix vaig posar el llistó massa alt; tal vegada feia falta la il·lusió dels músics de la primera nit davant del públic de tota Amposta o bé l'esperit de competitivitat no era present, clar que també la visió quasi bé completa de la Banda que tenia a la plaça em va permetre veure les apassionades intervencions dels percussionistes, mentre que a la sala em quedaven fora del meu angle de visió. De fet vam tornar a gaudir d'un gran concert, però ni la bona acústica de la sala va permetre superar la magnifica actuació de la Plaça.

M'és difícil poder definir les emocions que vaig experimentar en els dos concerts. En tots dos havia gaudit gratament, si bé amb dos graus de satisfacció ben diferents, mentre que en la sala després de la intervenció musical, em sentia satisfet, en la Plaça endemés m'embargava una emotiva sensació d'orgull de pertinença a la nostra Lira.

TROBADA DE BANDES A TERRASSA © Neus Torta Navarro

U

na de les últimes sortides que ha fet la Banda durant aquest any ha coincidit amb la Trobada de Bandes de Catalunya, organitzada per la Federació de Bandes Catalanes i la ciutat de Terrassa, i ha segut tema de conversa per la poca acceptació.

Tres són els motius que justifiquen aquesta opinió: la pobra participació de músics, la desorganització de la Trobada, i el mateix model de les trobades.

El dissabte, 3 d'octubre, marxàvem cap a Terrassa a les dues del migdia per arribar a Terrassa a dos quarts de cinc. Els autocars ens deixen a la parada d'autobusos, baixem tots els musics i els acompanyants. A l'hora de muntar els instruments, ens adonem de l'escassa assistència de músics, més significativa en els percussionistes, amb només dos, fet que obliga a què un altre music hagi d'agafar el bombo.

Desembre 2009

14

LIRA

L’opinió

El recompte posa de manifest l'observació inicial, som pocs molt pocs, només trentaquatre músics, una mica penós si ho comparem amb Festes quan quasi bé sempre superem la vuitantena. Aquest fet fa palès que molta gent s'ha quedat a casa. Poden haver molts motius que ho justifiquin, però penso que seria molt trist haver d'admetre que als qui no van venir els feia peresa les dues hores llargues de camí per fer una cercavila; millor considerar que, segurament, els compromisos personals han impedit una major participació i ha motivat la ja esmentada excessiva disminució d'assistents.

Anem tots junts cap a la zona designada per a la sortida de la Banda. Quan arribem ens trobem a totes les altres formacions. Aquell és el punt de concentració i de sortida de tots: no hi ha diversitat de punts que facin que la cercavila recorri la major part de la ciutat.

A partir de les cinc de la tarda, un membre de l'organització fa sonar un xiulet amb una freqüència de cinc minuts. A cada toc ha de sortir una banda. Però de la primera a la segona passa un quart d'hora. Al cap d'una estona ens arriba la informació que l'alcalde de la ciutat amfitriona encara no ha arribat i ens hem d'esperar fins que ell arribi. Superat aquest petit incident, cada cinc minuts surt una banda. Arriba el nostre torn; ens havia correspost el lloc vint-i-dos, però com que algunes bandes van fallar avancem posicions.

A meitat de camí, la guia que dúiem ens deixa, i ens diu que seguim recte i que ja arribarem al nostre destí.

Després de passar per davant de les autoritats i de posar la corbata a la bandera seguim els nostre camí incert, fins que ens adonem que estem perduts i no sabem on hem d'anar.

Gràcies a les indicacions de la gent que passejava vam poder arribar al punt de sortida.

Tots aquests fets demostren que l'organització no havia planificat l'acte. Tampoc va haver recolzament del públic, tot i que hi havia moltes bandes de musica. Fent el passa-carrers per una sector bastant reduït, els ciutadans pràcticament ni es van assabentar de la realització de la Trobada. Quina diferencia de les trobades realitzades a les nostres terres, amb els seus aplaudiments, fent que l'acte sigui una veritable festa popular.

on les bandes aixequen una gran expectació a cada població on es celebra la Trobada, i els c i u ta d a n s pa r t i c i p e n a m b e l s s e u s aplaudiments, fent que l'acte sigui una veritable festa popular.

Un cop arribats al punt de concentració ens donen una ampolla d'aigua i un entrepà, res del 'típic picnic' de les altres trobades (entrepà, aigua, una maçana i algun dolcet). Allí, asseguts amb músics d'altres bandes ens assabentem que hi ha bandes que han marxat perquè els havien dit que no hi havia berenar.

Tots vam coincidir en dues opinions generalitzades: aquella Trobada havia estat un caos d'organització i el model de les trobades de bandes haurà de canviar. El sistema actual ja no funciona. Tal vegada som massa bandes federades i de territoris llunyans, i fer un viatge de dos hores i mitja per tocar dos pasdobles de cercavila, possiblement, no paga la pena. Ni els músics s'esforcen en assistir-hi, ni l'acte té la suficient repercussió per atraure al públic de segons quines contrades.

Número 10

15

LIRA

Músics

Obres per a Clarinet Sol primer disc com a solista de Laura Ruiz Editat pel segell musical Dreyer&Gaydo, la clarinetista ampostina presenta una part fonamental de la literatura per aclarinet del segle XX. Amb motiu de l'edició, Laura és portada al número d'octubre del 2009 de la revista especialitzada Clarino, d'on extraiem una entrevista realitzada a la músic catalana pels periodistes alemanys i que reproduïm tot seguit.

Caminant entre dos sistemes Laura Ruiz Ferreres toca el clarinet en els dos sistemes alemany i francès.

Havia de passar en un petit indret d'Europa, en el qual la música de vent ocupa una posició més destacada que el futbol mateix. Aquest és el cas de Catalunya. Tot i tenint l'afamat Futbol Club Barcelona, al poble d'Amposta, situat entre les ciutats de València i Barcelona, “lluiten” al mateix temps dues bandes de música pel predomini musical. Cada banda de música compta amb més de cent músics entre les seves files. L'equip de futbol de Barcelona no pot competir amb un fet d'aquestes característiques.

A les petites ciutats d'Espanya, el cognom familiar és sovint poc important. Allí és sempre més coneguda una persona pel renom que normalment ve determinat pel treball. Per exemple, la família López no es coneixeria com a tal sinó com a els 'sabaters', 'els modistes' o 'els panaders'. La família de Laura Ruiz i Ferreres, del poble d'Amposta, eren la família dels 'músics'. La música de vent és en aquesta família tradició, així com també ho és la banda de música. 'El meu pare també és clarinetista, el meu besavi tocava el trombó, el meu avi també. La meva tia toca el clarinet i el meu oncle la trompeta', ens explica la catalana de trenta anys. Laura va seguir els passos del seu pare amb el mateix instrument i va fer carrera.

Actualment és primer clarinet solista de l'Òpera Còmica de Berlin i una dels pocs artistes que domina els sistemes de clarinet francès i alemany al més alt nivell.

Aquest fet no és habitual i Laura va rebre molts d'avisos i consells per a què no canviés de sistema. 'Però jo sempre he estat molt curiosa i ambiciosa', ens explica, 'i ho he aconseguit'.

No sense orgull afirma que per poder tocar els dos sistemes se sent molt privilegiada. Ha estat un treball molt dur, ja que per a començar a tocar el sistema alemany ha hagut de començar pel principi. ‘Vaig haver de començar amb els exercicis típics d'un principiant durant hores. Ha valgut la pena i durant el procès fins i tot m'he divertit. Encara recordo que durant els meus temps com a academista de l'Òpera Estatal de Berlin tocava una mateixa òpera amb el clarinet en Si bemoll, en sistema francès, i amb el clarinet en La, en sistema alemany'. Laura Ruiz i Ferreres descriu el sistema francès com més flexible, tant tècnicament com pel que fa a possibilitats de colors de so. 'El meu so ideal l'he trobat amb el sistema alemany. El sistema alemany és per a mi un autèntica delicatesse'.

Avui dia toca quasi sempre el sistema alemany i quan els compromisos li ho perment canvia al francès, normalment quan viatja a Espanya.

Per suposat que fer aquest canvi és comparable a fer una escalada a la muntanya.

La clarinetista ens explica: no li aconsello a ningú tocar avui un sistema i demà agafar l'altre, és molt possible que puguin aparéixer problemes i sigui fins i tot arriscat. Quan Laura Ruiz Ferreres té algun concert important on ha de tocar en sistema francès es dedica dues setmanes abans exclusivament a tocar-hi.

Desembre 2009

16

LIRA

Músics

Aquesta qüestió dels sistemes va aparéiexer quan va decidir marxar a Berlin.

Emocionalment, va ser difícil marxar d'Espanya? La veritat és que no, ens diu Laura, ja que Berlin m'ha fascinat sempre per la seva cultura i història, encara que li falten sobre tot el sol i el mar de la costa catalana. Però de seguida ho relativitza: és injust demanar sol i mar a Berlin. La simpàtica clarinetista encara ens comenta una altra diferència: el menjar és més bo a Barcelona, cosa molt normal per a una catalana. Com a músic veu a Berlin més atractiva perquè 'aquí em sento reconeguda'.

Per suposat, es nota en la conversa que Berlin no sempre ha estat una plaça fàcil per a la catalana.

L'actualment clarinet solista ha crescut molt prop de la costa mediterrània. Sempre recordo que als estius anava a banyar-me o a passejar a la platja. Aquestes imatges no abandonaran mai els meus records. Però l'amor a la música, en general, i al clarinet ,en particular (el so rodó i la varietat de repertori des de clàssic fins al jazz, Klezmer o música popular sempre m'han fascinat) han fet de la catalana una europea, i per suposat la seva curiositat i ambició. El seu primer professor va ser el seu propi pare. A Barcelona va acabar els estudis superiors i posteriorment va continuar amb diversos postgraus. Des de Barcelona va marxar a Londres, després Basilea i finalment Berlin.

Amb tantes ciutats i tants estudis només intentava aprendre més i més, allargant el dia en què havia de fer l'examen final, per a poder continuar estudiant durant més temps fins que finalment va concloure els seus estudis a Berlin. Va ser fascinant poder aprendre de ciutats i cultures tan diferents. És segur, però, que la música mai morirà. Per què? És increible com de diferent s'interpreta a Mozart

per exemple a Gran Bretanya o a Alemanya.

Per això és la música tan interessant, ens diu.

Ningú té la veritat absoluta i sóc molt feliç d'haver pogut viure i experimentar tantes perspectives diferents.

Avui dia, Laura Ruiz i Ferreres és una solista, músic de cambra i d'orquestra molt sol.licitada.

Ella, si més no, no dóna preferència a cap formació, gaudeixo de tocar en totes les formacions possibles, sempre amb la dosi adequada. Tocar només com a músic d'orquestra diu que no és ideal, però tampoc voldria tocar només com a solista i, per suposat, sense música de cambra no podria

La Lira Ampostina seu territorial de l'Escola Catalana del Consum (ECC) al Montsià, del 16 al 26 de novembre.

Què fa l'ECC? l Garantir els drets de les persones com a consumidores. l Informar les persones consumidores i les empreses sobre els seus drets i deures. l Formar les persones consumidores, empreasaris i empresàries professionals dels organismes públics de consum i de les associacions de consumidors, a través de xerrades i xeminaris i cursos de formació. l Educar els xiquets i les xiquetes i el jovent en el consum responsable. l Actuar per a la resolució dels conflictes que sorgeixen entre les empreses i les persones consumidores.

Més informació a: http://www.montsià.cat Número 10

17

LIRA

Músics

viure. Amb el meu Ensemble Mediterrain (on Laura Ruiz i Ferreres toca amb altres músics com el fagotista Eduardo Calzada o el trompista Jörg Brückner) estem fent un treball força interessant com per exemple el nou CD que acaba de sortir al mercat amb obres de Beethoven i Albéniz (segell Dreyer&Gaido).

Extremament important, ens comenta la clarinetista, és poder ensenyar, cosa que des de l'any 2007 fa a la Universitat d'Arts de Berlin. Laura ens comenta que basa aquesta activitat en l'intercanvi amb els alumnes. He après moltíssim i fins i tot he entès coses que abans no podia entendre. Intento constament desenvolupar-me juntament amb els meus alumnes.

Laura Ruiz i Ferreres ha estat guardonada amb diversos premis europeus com el del Concurs Internacional de Música de Riddes (Suïssa), el Primer Palau (Espanya), Concurs Internacional de Dos Hermanas (Espanya), Tumbridge Wells International Competition (Anglaterra) i Concurs Internacional de Clarinet Marco Fiorindo (Itàlia). La clarinetista se sent especialment orgullosa pel nou CD. Després de tants de premis aquest CD és una forma més de reconeixement al seu treball.

Obres per a Clarinet Sol (discogràfica: Dreyer&Gaido) és el seu títol. La jove clarinetista espanyola presenta una part fonamental de la literatura per a clarinet sol del segle XX. Les peces d'aquest CD són molt diferents entre elles ja que comprenen un període de temps de 1940 a 1987, és a dir quasi cinquanta anys, on podem escoltar des d'idees de polifonia amb Berio i Stockhausen, moviments extremament contrastants amb Denisov i Donatoni i dramatúrgia clàssica amb influència del temps acutal amb Messiaen i Donatoni en contraposició amb Penderecki, gran virtuositat amb Berio, Donatoni i Bucchi i frases líriques amb Penderecki i Denisov.

Laura Ruiz i Ferreres ens explica: sempre m'ha interessat la música moderna. Cada compositor té el seu propi llenguatge i forma de composar i a mi m'encanta poder entendre'ls a tots i endisar-me en el seu món.

Aquest és el meu primer CD com a solista i m'he decidit per aquests compositors perquè sempre em va semblar una llàstima que es toquèssin tan poc, sobre tot a Alemanya.

D'algunes de les obres que he enregistrat encara no hi havia cap previ enregistrament, i no parlem precisament de compositors joves i desconeguts... Estic contenta amb el resultat d'aquest CD i penso que li pot interessar a molta gent. És el primer CD que conté només peces per a clarinet sol del segle XX, i totes tocades amb el clarinet alemany. Sempre m'ha molestat que es pensi a l'estranger que el clarinet alemany només és adient per a tocar peces de Mozart o Beethoven. Fer una afirmació d'aquesta mena em sembla totalment ignorant, ens diu, i amb aquest CD vull ajudar a fer canviar aquesta forma de pensar.

Infos: www.lauraruizferreres.com www.dreyer-gaido.de

Desembre 2009

18

LIRA

Amposta de Banda a Banda

Novena edició Tots els concerts començaran a les 20,00 h

Dissabte 30 de gener de 2010

Banda Simfònica l'Harmònica de Sant Antoni de Requena (València) Director: Manuel Godoy Mesas L’Harmònica de Sant Antoni de Requena

Dissabte 27 de febrer de 2010

Banda de la Unió Musical de Carlet (València) Director: Roberto Forés Asensi

Dijous Sant 1 d'abril de 2010 (aquest concert començarà a les 22,30 h.)

La Unió Musical de Carlet

Banda de la Societat Musical La Lira Ampostina Director: Octavi Ruiz Gisbert

Dissabte 24 d'abril de 2010

Banda de l'Associació Musical “Ciutat de Benicarló” (Castelló) Director: Pablo Anglés Galindo Associació Musical Ciutat de Benicarló

Dissabte 31 de maig de 2008

Banda Simfònica la Primitiva de Rafelbunyol (València) Director: Àngel Martínez Escútia La Primitiva de Rafelbunyol

Número 10

19