RCMIC, 8

Vol. 8 1984

INDEX Pago APORTACIONS A LA FLORA MICOLÓGICA DE CATALUNYA, per Xavier Llimona. ..............................................................................................

LLISTA D'ASSOCIATS - MARÇ - ~984. . . . . .. . . . . .. . . . . . . . . . ... . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . .. ..... .. . .. . . .. . .

INFORME ANUAL, per August Rocabruna EL MOHO AZUL DEL TABACO, por Ernesto Arrondo METODOLOGIA PER A LA CONSERVACIÓ D'ESPÈCIES DE FONGS. HERBARI DE FONGS , per Josep Giné i Gavaldà.... .............

INTOXICACION DE TIPO CICLOPEPTIDICO (FALOIDIANO) PRODUCIDA POR PEQUEÑAS LEPIOTAS, por Josep Piqueras LLISTA D'ESPÈCIES DE L 'EXPOSICIÓ DE FONG ORGANITZADA A BARCELONA, L 'OCTUBRE DE 1977, per Xavier Llimona APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS FONGS DEL MARESME (CATALUNYA), per August Rocabruna

3 4 13 17 21 33 39 47

Editat per: SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA Dep. Leg.: B-20651-84 LS.S.N.: 0212 -3444 lmprés per I.G. Domingo, S.A. Sant Joan Despí-Barcelona

Butll. S oc. Catalana Mico/. 8

3

3

Barce lona 1984

APORTACIONS A LAFLüRA MICOLÒGICA DE CATALUNYA El grau de coneixement de les espècies i de la bibliografia a què han arribat molts dels nostres consocis ens permet llançar des d'aquí una primera demanda d'aportacions escrites a la Flora Micològica de Catalunya.

Es tracta solament de demanar-vos que aplegueu les vostres dades, quan són segures i són fàcilment verificables (millor si estan recolzades en material d'herbari, és a dir, en els mateixos exemplars conservats secs , o en bones diapositives). La millor forma de presentarles és en forma de petits catàlegs d'espècies, amb menció del lloc on han estat trobades, data, recollector i ecologia.

L'article de Rocabruna que publiquem en aquest número pot servir d'exemple. Però podeu fer aportacions amb moltes menys espècies, o amb les espècies d'un sol gènere que conegueu bé.

Si teniu bons dibuixos d'espècies interessants, incloeu -los-hi també.

Res del que no és publicat és tingut en compte per la comunitat científica. I penseu qu e moltes espècies que ens són familiars no consten encara enlloc com a trobades a Catalunya, o bé se 'n tenen molt poques referències.

Suggerim als qui encara no ho fan , que practiquin la seva afecció micològica pensant en completar el Catàleg Micològic de Catalunya. Per això , cal prendre bona nota de la localitat i de l'ecologia de les recolleccions interessants i, després d'estudiar-les, fotografiar -les, dibuixar-les i identificar-les, conservar-les seques, en l'Herbari privat o, millor, en el de la Societat Catalana de Micologia (vegeu l'article de S. Gin é). Amb el vostre coneixement de les espècies, no és dificil aportar dades per a la flora, la corologia (àrea de distribució) , ecologia i fenologia (època d'aparició i comportament) de molts fongs catalans. Però no hem d'oblidar l'adagi que diu: «Tota dada botànica publicada, que no sigui comprovable, no és sinó paper mullat ».

El nostre Butlletí és aquí per a donar a la llum les vostres troballes. Els més bregats de nosaltres us aconsellarem i us ajudarem. Decidiu-vos ! Convertiu la vosta afecció en útil per a la ciència catalana! Cap dada segura i compro vable no ha de perdre's .

Xavier L limona

B utll. So c. Cota/ona Mico/. 8

4

4-12

Barcelona 1984

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA

Llista d'associats - Març 1984

113 ABAD COMPANY , Josep ci. Jaume Casanovas, 130 - 3. e r - PRAT DE LLOBREGAT Tel. 379 08 13 83 ADELL JAUMANDREU , Lluis Rda. St. Pere, 68 - 3. e r 1.a - BARCELONA-lO Tel. 30119 89 86 AGUASCA SOLÉ, Montserrat ci. Balmes 137 - 3. e r I. " - BARCELONA-8 Tel. 228 6636 4 ALABART GARCIA DE BOIX, M.aCarmen Avda. Gral. Mitre, 7 - BARCELONA-17 Tel. 203 52 95 75 ALONSO SÀENZ, Vicens Avda. Verge Montserrat, 10 - 7.e ' I. " - BARCELONA-24 Tel. 219 57 23 17 AMILLS SIS·Ó, Marcelino ci. C. de Cent, 72 - Àtic 1.a BARCELONA-15 Tel. 224 46 96 107 ÀNGEL ALBIRA , Francesc ci. Capità Arenas, 48 - 2.on L.' - BARCELONA-34 Tel. 20423 72 76 ARCH BOADA, Francesc Avda. Gibraltar, 125 - Esc. A Ent. La- TERRASSA Tel. 780 50 75 74 ARRONDO ODRIOZOLA, Ernesto e/. Arrasate, 51-4.° - SAN SEBASTIAN 41 BALDI SANJUÀN, Andreu __ ci . Alfonso Sala, 21 - SAN CUGAT DEL VALLES Tel. 67442 84 97 BARCELÓ MARTÍ, Maria Carme ci. Bailen, 60 - 3. er 2.a- VILANOVA I LA GELTRU Tel. 893 27 94 47 BATET MARTÍ, Miquel ci . Carbonell, 2 - 5.e ' 1.a- BARCELONA-3 Tel. 310 49 11 36 BELTRAN TORRES, Jorge e/. Sta. Juana de Arco, 30 - BARCELONA-32 Tel. 229 89 05 110 BENAVENT DOÑATE, Javier ci . Felipe de Paz, 9 - Àtic 2.a - BARCELONA-28 Tel. 339 01 36 50 BERGA COSP, Miquel ·c/. Angels, 1 - BERGA Tel. 821 02 20

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelon a 1984

5

108 BERNIS CARRO, Franeiseo e/. Cardenal Reig, bloc 8, 2. o n 1.a - BARCELONA-28 Tel. 334 82 31 13 BERTRAN CAPELLA, Alejo e/. del Call, 28 - 1..er - BARCELONA-2 Tel. 242 66 30 63 BOADA MADIROLAS, Jordi Ptge. Juan Brillas, 11 - ESPLUGUES DE LLOBREGAT Tel. 371 07 91 8 BOIX PASARET, Santiago Rda. Gral. Mitre, 7 - BARCELONA-17 Tel. 203 52 95 1 BOLÓS, José Oriol de Institut Botànic de Barcelona. Avda. Montanyans (Montíuïc) - BARCELONA-4 Tel. 325 80 50 15 BOSCH CORNELLÀ, Salvador Font Picant, 11 - ST. HILARI SACALM (Girona) Tel. 136 122 BOSCH DURANY , Ramon Ptge. Pieadero, 1 - I ." (Sant Joan) - SANT CUGAT DEL VALLÉS Tel. 317 87 78 24 CABARROCAS MONER, Jorge Travessera de Gràcia, 13 - L '" 4.a - BARCELONA-21 Tel. 22112 21 153 CÀMARA VILA, M.aIsabel Passeig Gran, 3 - i: - RIPOLL (Girona) Tel. 972/70 00 85 105 CARRASCOSA FREIXAS, Gabriel e/. Bergadà, 33 baixos 2.a- BARCELONA-29 Tel. 230 58 82 5 CASACUBERTA SERRAT, Jaume e/. Pérez Galdós, 209 - SABADELL Tel. 725 25 63 I -A CASTAN ESCOLANO, Juan e/. Independència, 306 baixos - BARCELONA-26 Tel. 256 04 23 16 COMPANY BUENO , Manuel e/. Colleerolas, 29 - L '" - BARCELONA-23 Tel. 211 49 68 21 CORTINA, Maria Angeles e/. Urgell, 270 - 6.e - 4.a - BARCELONA-36 Tel. 32111 80 51 COSP SERRA, Domeneeh Plaça Viladomat , 4 bis - BERGA Tel. 821 01 39 45 COSP SITGES, Domeneeh Plaça Viladomat, 4 bis - BERGA Tel. 821 01 39 53 COSP SITGES, Encarnació PI. Viladomat , 41. a- BERGA Tel. 821 10 88

But//. So c. Cota/ona Mico/. 8

6

4-12

Barcelona 1984

129 CREUS GERONÉS, Jaume Hostal Sta. Fé - STA. FÉ DEL MONTSENY Tel. 867 08 25 (1) 124 CUTCHET MINGARRO , Joan A. Gran Via Corts Catalanes, 493 - 3.e r - BARCELONA-IS Tel. 254 88 41 33 CHIVA RAMOS, Juan Ramón e/. E. Juneadella, 1-3 - Esc. C - esq. 2.o n 2.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT Tel. 371 2587 3

-

101 DELLUNDÉ PUJOL , Josep Avda. Costa Brava s/n. - MALGRAT DE MAR Tel. 761 10 59 38 DIEGO CALONGE, Franeiseo de Avda. Ciudad de Barcelona, 108 3. Escalera 1.° C - MADRID -7 Tel. 91/433 53 67 3

118 DOMÍNGUEZ MARÍN , Feo. Javier e/. Carreras Candi, 76-78 - L '" 4.

3

9 DURÀN BARBA , Antonio e/. Calabria, 160 - L '" 3.

-

BARCELONA-28 Tel. 422 13 98

BARCELONA-IS Tel. 223 43 78

3

-

82 DURÀN TORRELLAS , Ignasi e/. Calabria, 160 I. " 3. BARCELO NA-IS Tel. 223 43 78 3

-

131 ESCUÉ BALCELLS, Núria e/. Queralt, 4 - entr. 4. BARCELONA-17 Tel. 204 73 19 3

-

104 ESCUTIA ROSET, Eloi e/. Muntaner, 430 - 4.t 1.

3 -

BARCELONA-6 Tel. 201 50 79

12 ESTAPÉ BOSCH, Joan ci. Amadeo Torner, 98 - 3. e r 1.

3 -

HOSPITALET DE LLOBREGAT Tel. 422 3405

3-A FARRANDO ALÉS, Jaume ci. Carnieeries, 12 - ARTESA DE SEGRE Tel. 254 18 24 135 FARRÉ GARRIGA , Daniel ci. Florenci Valls, 64 - 2.o n - IGUALADA Tels. 3308851 (ext. 132) - 803 7386 31 FAUS PASCUCHI, Josep Passeig del Rossinyol - VALLDOREIX Tel. 67450 76 49 FERRER GASOL, Agustí Passeig de l'Industria - BERGA Tel. 821 10 82 89 FERRER GASOL, Joan Passeig de la Pau, 22 - 3. e r 3.

3 -

BERGA Tel. 821 12 12

44 FERRER GASOL, Ramon Plaça de Sant Pere, 11 - BERGA Tel. 821 00 53 99 FERRER GULIA, Alfons Cal Casal - OSSERA (Lleida)

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelon a 1984

6 FERRER MASSAGUÉ , Agustí Hotel Lauria - TARRAGONA Tel. 977/20 37 40 42 FERRER MORROS, Agustí Passeig de l'Industria - BERGA Tel. 821 03 64 67 FERRER PRIETO, Miguel ci. Escipión, 39 - Entr. 2.a- BARCELONA-23 4-A FERRER ROYO , Roger Passeig Ntra. Sra. del Coll, 81 - BARCELONA-23 Tel. 213 81 80 55 FONT BOFARULL, Antonio Plaça Ciutat, 6 - BERGA 96 GARCÍA GARCÍA , Francesc Basses de St. Pere, 10 - Ent"r. "l .a - BARCELONA-3 Tel. 315 23 80 120 GARCÍA DEL RÍO, José Ramón ci . E. Juncadella, 36-38 Pral. 2.a - ESPLUGUES DE LLOBREGAT Tel. 371 39 70 117 GILBERT I ESCODA, Joan Lluis Avda. J. Vidal-Barraquer, 3 - CAMBRILS (Tarragona) Tel. 977/36 00 92 58 GINÉ GAVALDÀ, Josep ci. St. Antoni , 35 - 4.t - BARCELONA-14 Tel. 339 49 35 140 GÓMEZ GONZÀLEZ, Ferràn Mas la Torre de Dalt - CAMOS (Girona) 71 GONZÀLEZ ENRIQUEZ, Belisario Avda. Sarrià, 11-13 - 3. er 3.a - BARCELONA-29 116 GONZÀLEZ GARCIA , José Luis cI. Felipe de Paz, 21 - 4. t 2.a - BARCELONA-28 Tel. 330 1427 90 GONZÀLEZ SEVILLANO, Luis Rbla. Catalunya, 63 - 1.er 1.a - BARCELONA-7 Tel. 215 23 57 130 GORDI COLLADO, M.aTeresa Parallel, 138 - 2.o n 3.a - BARCELONA-IS Tel. 243 81 19 85 GRÀCIA I BARBA , Enric ci. Guillermo Tell, 39 - 4. t 1.a - BARCELONA-6 Tel. 237 47 97 20 GUIU PARÉS, Angel ci. Villarroel, 204 - BARCELONA-36 Tel. 321 19 23 2 GUTIÉRREZ GONZÀLEZ, Corsino ci. Urgell, 270 - 6.e~ 4.a- BARCELONA-36 Tel. 321 11 80 136 GUTIÉRREZ PERAL, Jesús Ntra. Sra. del Port, 336 - baixos 3.a- BARCELONA-4 Tel. 332 70 97 94 HERNÀNDEZ MARINÉ, Mariona Trav. de Dalt, 20 - 6. e~ 3.a - BARCELONA-24 Tel. 217 91 25

7

8

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelona 1984

125 HERNÀNDEZ MARTINEZ, Antonia e/. Sardenya, 548 - BARCELONA-12 Tel. 214 18 80 115 HERRER GARCIA, Jesús e/. Cardenal Reig, 26 - 4. t 3.a - BARCELONA-28 Tel. 240 81 28 35 HLADUN SIMON, Néstor e/. Porvenir, 43 - 3. er 3.a - BARCELONA-21 Tel. 200 96 05 151 IZQUIERDO GOMÀ , Emilio Passeig Manuel Girona, 76 - 8e~ - BARCELONA -34 Tel. 203 62 26 14 JORDÀ BARRERAS, Cristobal e/. Rosselló, 114 - 2.o n - BARCELONA-36 Tel. 20495 69 109 JÜRGENS VERGES, Jordi e/. Nàpols, 181 - 3.er - BARCELONA-13 Tel. 225 93 19 121 LARA SITJAR, Juli e/. Nou, 3 GIRONA Tel. 972/20 38 00 11 LLIMONA I PAGÉS, Xavier e/. Manila, 65 - ent. 2.a - BARCELONA-34 Tel. 203 6434 87 LLISTOSELLA VIDAL, Jaume Pça. Salvador Riera, 1 - 2. o n 2.a - BARCELONA-26 Tel. 256 89 49 150 LLOBET VENDRELL , Lluis e/. Casanova, 93 - BARCELONA-lI Tel 253 79 28 123 LLORENS VILLAGRASA, Inmaculada e/. Carme, 25 - MATARÓ Tel. 798 67 48 68 MAGRANÉ BORRÀS, Montserrat e/. B. Muñoz, 95 - 4. t - BARCELON A-18 137 MARÍN GIMÉNEZ, Pedro el. M." Auxiliadora, 19-21, 5. e~ 4.a Esc. esq. - BARCELONA-17 Tel. 2049426 141 MARTÍ ROIG, Jordi e/. Septimània, 41 - 3. er i. : - BARCELONA-6 Tel. 218 1482 79 MAYOLAS SERRET, Carmen e/. Lleó, 117 - BADALONA Tel. 380 02 78 18 MAYORAL CASANOVAS, Anselm e/. Megía Lequeriea, 22-24 - L '" B - BARCELONA-28 Tel. 330 30 34 3 MENA CALVET, Alfonso de e/. Alsina, 72 - VILASSAR DE MAR Tel. 759 12 05 10 MENAL ARMISÉN, Ramón e/. Provenza, 106 - 5 e~ 4.a - BARCELONA-29 Tel. 239 09 41 91 MERINO AGUIRRE, Joaquin e/. Sardenya, 339 - 6. e~ 3.a - BARCELONA-25 Tel. 207 32 81

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelona 1984

134 MIQUEL FERRER, Pau Avda. Catalunya, 39 - I ." i: - CERDANYOLA Tel 691 31 86 102 MOLERO BRIONES, Julià el. Capitan Arenas, 22 - 4.t 2.a - BARCELONA-29 Tel. 204 84 91 148 MOLINI VERASTEGUI, Manuel el. Mejía Lequeriea, 38 - 5 e ' 2.a - BARCELONA-28 Tel. 330 84 19 147 MÒLLER ROCA, Rudy Infanta Carlota, 137 - 8 e ' 2.a Esc. B - BARCELONA-29 Tel. 250 12 02 100 MONTSERRAT TUBAU , Remei Gran Via, 111 - Àtic 1.a - PREMIÀ DE MAR Tel. 751 2627 139 MONZÓN FERNANDEZ-PEÑA, Gonzalo el. Mallorca, 120 - 6.e ' 2.a - BARCELONA-3 Tel. 253 53 86 194 MORALES FLORES, Mateu el Alps, 249 - 6e ' 4.a - L 'HOSPITALET DE LLOBREGAT Tel. 338 88 96 114 MORENO CABELLO, Mariano el. Mallorca, 12-18, 3.e r 4.a - BARCELONA-14 Tel. 377 45 41 28 MORERA FONT, Jaume el. Putxet, 32-34, Entr. 2.a - BARCELONA-23 Tel. 247 16 60 29 NADAL CASTAÑÉ, Jordi Pi i Margall, 54 - BARCELONA-25 Tel. 213 38 31 30 NUALART MUNDÓ, Ramon Avda. Pp. d'Asturies, 56-58, 2.o n 1.a - BARCELONA-12 Tel. 217 86 81 65 NÚÑEZ ROIG, José M.a el. Felipe de Paz, 11 - 3.er 3.a- BARCELONA-28 Tel. 339 86 10 59 OLABEGOYA VENTURINI , Rieardo Paseo de la Florida, 3 - 2.o B - VIT0I}IA/GASTEIZ 98 PASARISA PASARISA, Enric el. Mallorca, 451 esc. B, 4.t 4.a - BARCELONA-13 Tel. 347 49 07 60 PASCUAL LLUVIÀ, Ramon Gran Via Corts Catalanes, 780 - BARCELONA-13 Tel. 231 22 57 69 PASCUAL I VIDAL, M.aEugenia el. Putxet, 5-7, I ." i.: - BARCELONA-6 127 PASSOLAS FARRERONS, Josep Gran Via Corts Catalanes, 577 - 3.e r 2.a - BARCELONA-lI Tel. 254 73 47 112 PÉREZ MARTINEZ, Francesc el. Tarragona, 83 - 2.o n 1.a - PRAT DE LLOBREGAT Tel. 370 19 37 32 PIQUERAS CARRASCO, Josep Gran Via Carlos III, 62 - 6e ' 2.a - BARCELONA-28 Tel. 330 15 16

9

10

Butll. S oc. Catalana Micol. 8

4-12

Barcelona 1984

72 PIULACHS PETIT, Ramon Avda. Diagonal, 527 - BARCELONA-29 Tel. 322 12 42 23 PLÀ BARBARÀ , Ramon e/. Muntaner, 575 - 4.t i.: - BARCELONA-22 Tel. 247 8423 46 PONT SANZ, Juan Antonio e/. Carmen, 27 - SABADELL Tel. 295 67 33 34 POU COLOMER, Angeles e/. Creueta, 8 - CABRILS 40 PREGONAS, Buenaventura Rambla de Catalunya, 7 - PORT BOU (Girona) Tel. 972/25 00 09 103 PUCHOL PINÓS, Joan el. Villarroel, 200 - 3. e r 1.a - BARCELONA-36 Tel. 321 19 13 133 PUIGALRÀS CURRIA, Guillem e/. Urgell, 69 - 1.e r i .: - BARCELONA-lI Tel. 323 07 07 66 QUILES RETUERTO, Angel e/. Coneepeión Arenal, 53 - 4.t 1.a - BARCELONA-27 Tel. 252 07 72 119 RAFART ESTELA, Francesc Avda. Diagonal, 419 - I ." 2.a - BARCELONA-8 Tel. 237 99 20 93 RIUS ROVIRA, Pere e/. Madrazo, 102 - 3.er 1.a - BARCELONA-21 Tel. 209 68 94 138 ROCA ROCA, Jordi el. Negrevernis, 20 - 3.e r - BARCELONA-34 Tel. 203 33 99 27 ROCABRUNA L~AVANERA, August Gran Via, 111 - Atie 1.a - PREMIA DE MAR Tel. 751 2627 5-A RODRÍGUEZ COLOM, Pere e/. Angel Guimerà, 130 3.e r 3. a - ESPLUGUES DE LLOBREGAT Tel. 371 40 91 144 RODRÍGUEZ SERRA, Pere e/. Angel Guimerà, 130 3.e r 3.a - ESPLUGUES DE LL OBREGAT Tel. 371 40 91 43 SALA VILAR , Joan Lluis Plaça Viladomat, 4 - BERGA Tel. 821 10 88 54 SALA VILAR , Josep M.a Carretera de Ribas, 23 - BERGA Tel. 821 03 80 56 SALA VILAR , Rafael Passeig de la Pau, 39 - BERGA Tel. 821 11 47 106 SALADIÉ CASTELLNOU, Montserrat e/. Marqués de Cornellà, 93 2.o n - CORNELLÀ Tel. 377 29 55 152 SANCLEMENTE NAVARRO , M.aSoledat e/ Coneepeión Arenal, 234 - 3 e r 2.a - BARCEL ONA-30 Tel. 346 97 30

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelona 1984

48 SANZ GONEL, Hilari cf. Buenaventura Muñoz, 9, 5. è - BARCELONA-18 Tel. 309 90 81 128 SEGURA CANTÓ, Antonio Consell de Cent, 160 - 6.e ' E - BARCELONA-15 Tel. 254 21 12 111 SIQUIER VIRGÓS, José Leonardo cf. Mayor 19 - INCA (MALLORCA) Tel. 26 42 82 70 SISÓ GISPERT, Juan Carlos Avda. Madrid , 52 - 4.t - LLEIDA Tel. 973/221 12 21 81 SOLÀ MORENO , Manuel cf. M.aVictòria, 5 - F - BARCELONA-14 Tel. 421 22 86 25 SOLER ROCA , Ramon cf. Hereter, 30 bis Esq. - SANT JUST DESVERN Tel. 372 81 83 26 TABARÉS CARRIEDO, Manuel Coll del Portell, 44 baixos - BARCELONA-24 Tel. 219 20 72 126 TASIES MARTINEZ , Joan Carles cf. Natzaret, 25 torre - BARCELONA-35 Tels. 248 12 83 / 301 01 72 145 TERRADAS CANDELL, Josep M.a Alcalde Móstoles, 23 - Àtic 2.a- BARCELONA-25 Tel. 236 94 50 7 TERRADAS VIA, David cf. Els Vergós, 27 - 3. e r 1.a - BARCELONA-17 Tel. 20469 57 80 TORRENT IGLESIAS , Angel cf. Creu, 42 - àtic 1.a - GIRONA Tel. 972/21 17 39 19 TORRENT SERRA, Teresa cf. Megía Lequerica, 22-24, I ." B - BARCELONA-28 Tel. 330 30 34 146 TORRES RODRÍGUEZ, Josep M.a cf. Rosselló, 85 - 6.e ' 1.a - BARCELONA-29 Tel. 322 46 28 143 VACAS BIEDMA, José Manuel cf. Míllan de Priego, 100 - 1.° 4.a - JAEN Tel. 953/22 00 39 88 VILA FONTARNAU, Maria Plaça Major, 20 - 3.e r 3. a - VIC Tel. 888 70 85 132 ZABALZA ZOZAYA, Juan M.a cf. Miguel Reverter, 20 - 2.o n a- SANT JUST DESVERN Tel. 372 15 75 142 ZAPATA CASAÑO , Josep M.a cf. Juan de Garay, 1 - 3.e r 6.a - BARCELONA-26 Tel. 351 86 27 39 ZUGAZA BILBAO, Alvaro General Anguita, 4 - MADRID Tel. 91/433 53 67

12

Butll. S oc. Cota/ona Mico/. 8

4-12

Barcelon a 1984

Entitats associades i corresponsals MUSEU DARDER - BANYOLES (Girona) SOCIEDAD DE CIENCIAS NATURALES ARANZADI - Sección Micologia Pza. Igna cio de Zuloaga (Museo) - SAN SEBASTIAN SOCIEDAD MICOLOGICA CASTELLA - Real Jardin Botanico ci. Claudio Moyano, 1 - MADRID-7

Preguem que qualsevol error o canvi produit en les dades donades sigui comunicat per escrit al Secretari de la Societat.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

13-16

Barcelona 1984

13

INFORME ANUAL per August Rocabruna

L'any 1983 també ha sigut un bon any per al desenvolupament de la nostra Societat, que ha vist augmentar els seus associats en més d'un 25 %.

Aconseguida en el seu moment la nova aportació de la Caixa de Barcelona, esperem tenir resolts els problemes econòmics per aconseguir editar cada any, una nova collecció de «Bolets de Catalunya», un cartell, una sèrie de Fitxes tècniques i un Butlletí, dignes i més o menys extensos segons siguin les collaboracions de tots els socis.

Les circulars d'informació, procurarem manternir-les, però preguem els socis en general, que no es molestin per no ser avisats personalment de qualsevol de les nostres activitats. Si no poden assistir a les reunions dels dilluns feiners , trucant a Anselm Mayoral, August Rocabruna o Ramon Nualart, seran sempre informats puntualment.

Pel que fa a les publicacions, no podem enviar-les contra reembossament dins de la ciutat i sols en algun cas especial ho farem a comarques, amb les despeses que comportin a càrrec del destinatari. Preguem doncs, els qui puguin estar interessats en les mateixes, que enviïn a recollir-les dintre les hores de reunió, acompanyant el seu carnet, si no poden fer-ho personalment.

Les exposicions d'aquest any han estat les següents: Setembre: * Esplugues de Llobregat. Organitzada per en Jordi Boada i Joan Ramon Chivas, en collaboració amb l'Ajuntament i la S.C.M. Fou presentat un àudio-visual preparat per August Rocabruna, amb 36 diapositives, com a guia de la mostra i d'informació dels «Bolets de Catalunya».

Octubre: * Berga. Organitzada per la S.C.M. amb el seu grup de socis d'aquesta ciutat, en el «Dia del boletaire». * Barcelona, Palau de la Virreina'. Organitzada per l'Institut Botànic de l'Ajuntament de Barcelona i la S.C.M., amb la collaborací ó dels Departaments de Botànica i Microbiologia de les Facultats catalanes.

En aquesta exposició van ser emprades per primera vegada les targes d'identificació que hem confeccionat (amb més de 750 especies) per a una millor presentació i unificació de la nomenclatura. També foren gra vats uns comentaris del Catedràtic de Botànica i consoci nostre el Or. Xavier Llimona que, juntament amb 60 diapositives d'August Rocabruna, conformaven un nou àudio-visual.

L'afluència de públic a la mostra (més de 4.000 persones) fou realment extraordinària, atesa la capacitat del local. * Banyoles. Organitzada pel Museu Darder i la S.C.M., en collaboracíó amb la Concelleria d'Ensenyament de l'Ajuntament.

Aquesta exposició fou precedida per una conferència d'informació i presentació del primer àudio-visual, a càrrec d'August Rocabruna, dirigit a un collectiu de mestres d'ensenyament bàsic i mitjà de la comarca, qu e varen fer una bona tasca, aconseguint la presentació d'un gran nombre de treballs escolars sobre els bolets, qu e foren exposats a l'es me nta da exposic ió.

\4

Novembre:

Desembre:

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

13-16

Barcelona 1984

* Sant Hilari Sacalm. Organitzada per l'Escola de la Natura amb la collaboració de la S.C.M. , am b una conferència a càrrec d'August Rocabruna i amb projecció de diapositives durant tota l'exposició. * Castellterçol. Organitzada per en Ramon Pasqual, en collaboraci ó amb la Consellería de Cultura de l'Ajuntament. * Badalona. Organitzada pel Museu de Badalona, amb la collaboracíó de Xavier Llimona i el prèstec per part de la S.C.M. del nou fitxer. * Vilanova i la Geltrú. Organitzada per l'Agrupació Talaia, en collaboraci ó amb la S.C.M. * Barcelona. Facultat de Farmàcia. Organitzada per la S .C.M. en collaboració amb els Departaments de Botànica i Microbiologia d'aquesta Facultat.

També fou passat l'àudio-visual durant els dos dies d'exposició.

Hem d'agrair un any més la collaboraci ó de les nostres mullers en la venda de les nostres publicacions.

Altres actitivats dutes a terme per la Societat o per alguns socis particularment: * A sol-licitud de la secció cultural del Colleqí d'Enginers Industrials de Barcelona, vàrem arribar a l'acord d'impartir un curset d'introducció a la micologia, amb una excursió final de prà ctiques . El curset fou encarregat a en Ramon Pascual i la sortida a l'August Rocabruna. * Amb la finalitat de fer una divulgació micològica i una promoció de la nostra Societat a través de la ràdio, podem relacionar les següents emissions: 14 d'octubre. Ràdio Barcelona, programa «Onda libre», Enric Gràcia i Ramon Menal.

30 d'octubre. Ràdio 4. Col-loqui amb intervencions telefòniques, per Anselm Mayoral i Ramon Menal.

30 de novembre. Ràdio Barcelona. Inte rvenció de Ramon Menal. * Conferències dins del curset «El me ravellós món dels fongs» organitzat per l'Institu t Botànic, a càr rec , entre altrs, dels nostres consocis Néstor Hladun , Ramon Pascual, Xavier Llimona, David Terradas, Corsino Gutiérrez, Ramon Menal i Enric Gràcia. * Collaboració a la «XI Exposición de Hongos de Castilla» organitzada per la «Socicdad Micológ ica Castellana» en el «Real J ardin Botanico» de Madrid, els dies 7-8-9 de no vembre, amb col-loqui i projecció de diapositives comentades i aportació de material classificat (120 espècies) , per Ramon Menal i August Rocabruna. * Conferència, col-loqui i projecció de diapositives pe r Ramon Menal , el 13 de no vembre, a la «IV Exposición de Hongos de Cantàbria». * Conferència, d'introducció a la micología, col-loqui i projecció de diapositives a Sant Celoni, per August Rocabruna.

En el mateix acte, el nostre consoci Jaume Creus va tractar sobre la cuina dels bolets.

BIBLIOTECA La nostra biblioteca també va creixent, encara que tenim problemes d'espai i estem fent gestions per solucionar-los. La relació que segueix ha estat confeccionada pel vocal encarregat de la mateixa, Josep Giné.

Butll. S oc. Catalana Mico/. 8

13-16

Barcelona 1984

15

Relació de publicacions entrades.darrerament a la biblioteca des de 1'1 de gener al 31 de desembre de 1983.

Bulletin de la Société Mycologique de France. Tom . 98 , fasc. 1, 1982.

Bulletin de la Société Mycologique de France. tom . 98 , fasc. 2, 1982.

Bulletin de la Société Mycologique de France. tom . 98 , fasc. 3, 1982.

Bulletin de la Société Mycologique de France. tom 98 , fasc. 4, 1982.

CASTRO, Marisa y FREIRE, Luis. 1982: Guia das setas ou cogumelos comestibles de Galicia. Edicions Xerais de Galícia. Vigo. (donatiu).

GALLI, Roberto. 1980: I Boleti delle Nostre Regioni. Milano. (donatiu) .

MESPLEDE , Henri. 1980: Révision des Amanites. Bulletin de la Société Mycologique du Bearn. (donatiu). Bearn.

BAÑARES, Angel y BELTRAN, Esperanza. 1982: Adiciones a la Flora Micológica Canaria .

L Anales Jardín Botanico de Madrid 39 (1); 19-30 (donatiu).

MALENÇON , Georges y LLIMONA, Xavier. 1983: Champignons de la Péninsule Ibérique: VII- Flore vemale du S .E.: Basidiomycétes. Anales Univer. de Murcia, Ciencias. 39 : 89 pp (donatiu).

ROMAGNESI , Henri. 1983: Pequeña Guia de las Setas. Ediciones Marzo 80. Barcelona. (donatiu) .

Folia Botania Miscellanea / 3. 1982: Departament de Botanica. Facultad de Biologia. Universitat de Barcelona. 99 pp. (donatiu) .

DURFORT , Mercè. 1978: Tècniques de transparentat d'invertebrats i d'esquelets de vertebrats. Aplicacions. Seminaris d'Estudis Universitaris n." 1. Barcelona. (donatiu) .

Bulletin de la Société Mycologique de France. tom. 99 , fasc. 1, 1983.

Fichas técnicas. 1. serie. 1983: Societat Catalana de Micologia. Barcelona. (donatiu) .

Butlletí Commemoratiu 10° aniversari. n. o 7. 1983. Societat Catalana de Micologia. Barcelona . (donatiu) .

PIQUERAS , Josep. 1983: Actualidades en intoxicaciones por setas. Butll. Soc. Cat. Mic. 7, 19 -23 . Barcelona. (donatiu).

GINÉ, Josep. 1983: Els cent anys de la flora micològica a Catalunya sota l'aspecte bibliogrà fiç. Butll. Soc. Cat. Mic. 7, 25-32. Barcelona. (donatiu) .

GRACIA, Enric. 1983: Guia per a léstudi dels mixomicets i claus per a la seva determinacio fins al génere. Butll. Soc. Cat. Mic. 7 47 -64. Barcelona. (donatiu).

Boletín de la Sociedad Micológica Castellana. Volumen 7. 1982. Real Jardín Botanico.

Madrid . 146 p. (donatiu) .

AZEMA, R., CHEVASSUT, G. , PRIVAT, G. y DONIES. 1981: XV Journées Mycologiques du Languedoc-Roussillon. 15-20 octobre 1980. Annales de la Société d'Horticulture et d'Histoire Naturelle de l'Hérault. Volume 121. Fascicule 1 p. 37 -42 . (donatiu) .

BERTEA, P., CHEVASSUT, G. y PRIVAT, G. 1981 : La poussée fongique de l'automne 1980 dans la région Languedoc-Cévennes. Annales de la Société d'Horticulture et d'Histoire Naturelle de l'Hérault. Volume 121. Fascicule 3-4 p. 99 -101 . (donatiu) .

WASSON, R. GORDGN.: Soma . Divine mushroom of immortality. Harcourt Brace Jovanovich, Inc. GALLI, Roberto. 1983: Le Amanite delle nostre regione. Edizione La Tipotecnica . Milano.

0

16

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

13-16

Barcelona 1984

AZZARETTI , G. , GALLI, R., BERNINI, A. YPOLANI, F. 1983: Funghi velenosi. Edizioni La Tipotecnica. Milano.

SMITH, A.H. y THIERS , H.D.: A contribution towards a monograph of the North American species of Suillus. (donatiu).

SMITH, A.H., THIERS , H.D. y WATLI NG, R. 1967: A preliminary account of the North American species of Leccinum, sections Luteoscabra and Scabra. The Michigan Botanist.

6: 107-154. (donatiu).

Col1ectanea Botanica 14. 1983. Institut Botànic. Barcelona. (donatiu).

ENGEL, Heinz. 1983: Dickrohrilinge. Die Gattung Boletus in Europa. Schneider-Druck.

Weidhausen. Coburg.

Tarrelos n." 1. 1983: Federacion Galega de Micoloxia. Vigo. (donatiu).

LAPITZ , J.J. 1983: Manual de las setas. Pe ntha lo n Ed. Madrid.

Quaderns d 'ensenyament-1. Els Bolets. 1983: Museu Darder. Banyoles. (donatiu).

SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA 1983: Bolets de Catalunya 11. 50 làmines. Edita Societat Catalana de Micologia. Barcelona. (donatiu).

MARCHAND, André. 1983: Champignons d u Nord et du Midi. VIII. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, Perpignan.

BREITENBACH, J. y KRANZLIN , F. 1981: Champignons de Suisse. Torne 1. Les Ascomycètes. Édition Mykologia. Lucerna .

C ETTO, Bruno. 1983: l Funghi del vero. vol. 4 . Arti Grafiche Saturnia. Trento. (donatiu) .

GOMEZ CANO, Joaquín. 1983: Las Setas. Ed. Penthalon. Madrid.

TORRES RODRIGUEZ, Josep M.a. 1983: Dermatófitos y Dermatofitosis. Laboratorios Or. Esteve. Barcelona. (donatiu).

SOCIEDAD DE CIENCIAS NATURALES ARANZADI. 1983: Setas del Pais Vasco . serie XIII. Ed. Caja de Ahorros Municipal de San Sebatian. (donatiu).

Ens resta lam entar profundament la pèrdua de dos e nt us ias tes afeccionats, ami cs i consocis, en Josep M." Vilaseca i Llimós, i en Josep Sala Vilardaga. El co ndol de tots nosa ltres per a la seva familia .

Finalment crec que a partir d 'ara, els nostres esforços han d' encaminar-se , a m és de vers el cum pliment de tot al que hem programat, a la redacci ó i gravació de textos, que acompa nyats de les diapositives correspo ne nts composin nous àudio -visuals encaminats tant a l'ense nya m e nt com a la divulgació, i àdhuc d 'esp ecialitzats, per emprar en la tasca de formació micològica de tots nosaltres.

Jo pregaría a to ts els que puguin collaborar d 'alguna ma nera per co brir aquest objectiu , us oferiu a aquesta Junta .

Barcelona , març de 1984

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

17-19

Barcelona 1984

17

EL MüHü AZUL DEL TABACü por Emesto Arrondo

Hace escasos meses, y con motivo del aniversario del asalto al cuartel de Montcada, Fide l Castro, Jefe del Estado en Cuba, atacaba duramente al imperialismo yanki; y a fe que no son nuevos estos ataques de Fidel , pera sí es nuevo, hasta cierto punto, el siguiente polémico tema.

Según Castro, las epidemias que asolan desde hace aproximadamente dos años a la bella isla caribeña, contagiando plantaciones, animales e incluso personas, son intencionadas, y estan dirigidas a bloquear la economía cubana mediante diabólicos y sofistica dos m étod os de guerra biológica. .

La guerra biológica, Hamada también bacteriológica, consiste en la deliberada introducción de organismos capaces de originar enfermedades en el reino vegetal y el animal. Los organismos utilizados son seleccionados y cultivados a ñn de hacerlos mas resistentes y virulentos; resulta imposible probar la paternidad de ataques de este tipo , toda vez que los malignos agentes pudieron haberse desarroHado en la Naturaleza.

Los estragos producidos son comparables incluso a los de las armas nucleares, y su eficacia mayor, al estar adaptados perfectamente a acciones de sabotaje, por no ser detectables en sus estados iniciales .

Mientras la URSS y USA continúan en Ginebra sus interminables conversaciones sobre desarme nuclear, ambas naciones se esfuerzan en investigar, mejorar y producir en masa este tipa de armas biológicas.

Fidel Castro asegura estar absolutamente convencido de que la plaga que comenzó hace unos dos años y contaminó el 90 % de las plantaciones de tabaco de la isla, ha sido debida a la introducción voluntaria de un hongo, vulgarmente conocido como «rno ho azul del tabaco ».

Este hongo, cuyo nombre científico es Peronospora tabacina , parasita a la planta del tabaco, tal y como alude su nombre específico, y pertenece a la clase Oomicetes, hongos inferiores característicos por la formación de oósporas (esporas de resistencia) , producto de su reproducción sexual. Dentro de este grupo, el moho azul del tabaco se incluye en la familia Peronosporéceas, la mas evolucionada del grupo, que alberga a parasitos obligados, altamente especializados.

El grado de especialización llega a veces al extremo de , no solamente parasitar hospedantes de una sola especie, sino hacerlo de forma especializada en determinadas subespecies e incluso razas.

Estos hongos, a lo largo de su evolución hasta convertirse en parasites obligados, perdieron sus facultades de sintetizar aminoécídos, proteínas, vitaminas, etc ., y al no podermetabolizar y perpetuarse sino a expensas de sus hospedantes, pasaron a depender de elles de forma total y absoluta.

18

B utll. Soc. Cata lana Mico/. 8

17-19

Barcelona 1984

De ahí la imposibilidad de su cultivo en laboratorio suministràndole sustancias orqanícas y nitrogenadas sencillas .

Entre estos hongos se encuentran precisamente los parasítos económicamente mas importantes, que pueden provocar en corto espacio de tiempo graves epifitias. Este es el caso de Peronospora tabacina, originaria de Australia, donde se la conoce por lo menos des de el año 1890. Y en el año 1957 «salto» a los estados americanes de Virginia, Maryland y Georgia, desde donde pasó a Cuba, cebandose en la principal riqueza de la Perla de laos Antillas, el tabaco.

Paralelamente, en el Viejo Mundo, se instala en Gran Bretaña en 1958, pasando a los Países Bajos y Bélgica en este mismo añ o. En mayo del 1960 se observan dos focos de infección en Alemania, desde donde se extiende a países vecinos como Francia, España, etc.

De esta manera en algunes meses tan sólo, se asistió a la casi destrucción total de las plantaciones europeas de tabaco.

En 1960 se perdieron 28.500 Tm de tabaco seco, yen 1961 mas de 100.000 Tm , a pesar de la protección fitosanitaria.

El moho azul ó míldiu del tabaco, como también se denomina, afecta tanta a los semille ros como a las plantas adultas y sus síntomas se aprecian facilmente en las hojas , en las que se distinguen manchas oscuras circulares, que terminan necrosandose, desbaratando así su futura utilización.

El medio de propagación del hongo es fundamentalmente anemócoro, es decir , sus esporangios son dispersados por el aire, en un érea aproximada de 50 km en un año, en condiciones normales, pudiendo ser de miles de kilómetros si intervienen huracanes o vientos de vertiginosa velocidad, tan frecu entes en las zonas caribeñas.

Otra forma de difusión de la que el hongo se vale es la antropocoria, cuyo protagonista es el hombre. En la actualidad y ya no sólo para esta especie fúngica sino para toda especie vegetal, este procedimiento de propagación es altamente eficaz, debido a la profusión de transportes, vías de comunicación, etc. Respecto a este punto, se cita el caso de inconscien cia de un plantador de tabaco que encontrandose de vacaciones en un país extranjero y por aquella de «deformación profesional» se llevó a su casa una planta de tabaco ignorando que estaba enferma. La conclusión es facil de adivinar : se declaró la enfermedad en toda la región, y abortaron las cosechas.

Por regla general, los esporangios de la familia Peronosporaceas germinan por medio de los llamados tubos germinativos; es lo que en términos científicos se denomina germinación directa. Pero en Peronospora tabacina se produce la germinación indirecta, es decir: los esporangios liberan zoósporas (esporas móviles), provistas de dos flagelos . Estos flagelos que nacen en el mismo punto de la espora, estan dirigidos en sentido opuesto y son distintos. Uno de ellos, del tipo liso, hace las veces de propulsor, mientras que el otro, del tipo barbulado, esta orientado en la dirección de la marcha de la espora.

Esta producción de esporas móviles refleja su origen evolutivo, indicando que en el transcurso de su evolución estos hongos pa saron del medio acuatíco al terrestre. Hoy día se cree que se desarrollaron a partir de los Heterosifonales.

Las zoósporas originaran un micelio cenocítica que se ramifica libremente, produciendo haustorios (chupadores) que penetran en las células del hospedante, entre las cuales se desarrolla el micelio. En condiciones favor ables, éste ernitiré esporangióforos aéreos, que salen de los estomas de las hojas. Los esporangióforos estan ramificados dicotómicamente y

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

17-19 Barcelona 1984

19

terminan en extremos curvos y agudos, y portan esporangios caducos, que seran transportados por el viento , propaganda la enfermedad y cerréndose de esta forma el ciclo estival en su fase asexuada.

La reproducción sexual es el resultada de la plasmogamia, seguida de cariogamia, que dan origen a la oóspora, que resistira los rigores invernales y, en condiciones adecuadas, cmítiré un esporangióforo.

Actualmente se combate esta enfermedad con relativa éxito gracias al empleo de substancias fitosanitarias perfeccionadas.

En el caso cubana, o se trata de focas supervivientes a los métodos empleados, o estan introducidos voluntariamente --como afirma Castro. El hecho concreto es la demostración evidente de que un organismo apenas visible, y concretamente en este caso , un hongo microscópico, puede hacer tambalear la economía de un país , con todas las graves consecuencias que ella acarrea.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

21-31

Barcelona 1984

21

METODOLOGIA PER A LA CONSERVACIÓ D'ESPÈCIES DE FONGS. ELS HERBARIS DE FONGS. per Jo sep Giné i Gavaldà e/. Sant Antoni, 35,4.°. Barcelona 14

RESUM Es fa un estudi dels mètodes de conservació de fongs (macromicets) , en medi líquid i en sec; obtenció de mostres seques per diversos procediments, per liofilització, etc. , la inclusió en plàstic, l'envasat en recipients hermètics; els seus avantatges i els seus inconvenients per a la formació d'una micoteca i per fer-ne estudis posteriors.

Introdu cció.

Els micòlegs , quan han recollectat uns exemplars d'una espècie, n'han feta una descrip ció i, per tal de fer-ne estudis posteriors, s'han vist en la necessitat de conservar-los de forma i manera que la seva estructura es mantingués de la forma més semblant possible a com era en el seu estat fresc, els ordenen en una micoteca, és a dir, un herbari de fongs. És possible que un caràcter que avui és considerat secundari o que, fins i tot, és totalm en t ignorat, amb el temps passi a tenir importància i hagi d'ésser reestudiat.

Com tots sabem, els bole ts amb el temps es van degradant. Pot ser que perdin el seu color, la seva textura; comencen a fer mala olor, es descomponen, es floreixen , perden aigua, s'arruguen, s'assequen, queden parasitats per larves , cucs, insectes, etc., i poden sofrir altres degradacions no perceptibles a primera vista. Podem dir que l'aigua que contenen els bo lets n'és el principal responsable.

Amb l'eliminació de l'aigua dels exemplars, evitem en bona part que s'alterin amb el temps, ja que els enzims estan més o menys inactivats, evitem floridures , evitem contaminacions per microo rganismes, etc. Tot hom coneix els principals mètodes de conservació dels alimen ts. El que es fa és disminuir llur activitat eliminant-ne l'aigua, ja sigui deshidratant-los (prunes, pan ses), salant -los (pernil, bacallà) , fumant-los (peix), addicionat -hi sucres (melmelad a, confitura), etc...

Examinem alguns mètodes ap licables a la conservació dels bolets per a posterior estudi científic, per a verificació o, simpleme nt, per a identificació de material que no s'ha tingut te mps de pa ssar pel microscop i quan era fresc.

FORMES DE CONSERVACIÓ

1. - En medi líquid.

2. - Per deshidr atació.

3. - Per inclusió en plàstic.

4. - En recipients hermètics.

22

B utll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

21 -31

Barcelona 1984

1. Conservació en medi líquid

L'exemplar fresc, un cop netejat de pedretes i fulles enganxades, es posa en un flascó de vidre transparent de boca ampla, amb tapa de rosca o del tipus Vac-Vem o Vacuum Proof , comunament utilitzats per a tot tipus de conserves. L'exemplar pot posar-se sencer, o en fragments si és molt gros. A continuació s'afegeix el líquid conservador fins a tapar el carpòfor, s'unta la boca del flascó amb parafina i es tapa. Cal etiquetar-ho convenientment.

Si fos necessari, al cap d'uns dies pot canviarse el líquid i afegir-ne del mateix o d'un altre.

Líquids conservadors més utilitzats: I) Líquid conservador (Or. Gillot) Conserva la forma i els caràcters, pero no els colors. És el més econòmic de tots. Correspon a sèrum fisiològic formolat. Conserva bé la forma però reinfla les hifes i dificulta l'observació dels caràcters microscòpics.

Formol 40 % Clorur sòdic Aigua destillada

25cc 10 g 1000 cc

li) Líquid per a fongs amb colors insolubles o poc solubles en aigua.

Acetat mercúric pur Acid acètic glacial Aigua destillada

1g 5 cc 1000 cc

III) Líquid per a fongs amb colors molt solubles en aigua .

1) Solució-mare alcohòlica: Acetat mercúric pur Acetat de plom pur Acid acètic glacial Alcohol 90 %

19 10g 10 cc 1000 cc

2) Líquid conservador Líquid conservador (Or. Gillot) Solució-mare alcohòlica Si forma precipitat al cap de 24 hores , cal filtrar el líquid.

IV) Líquid conservador de Lutz.

Sulfat de zinc Formol Aigua destillada

a parts iguals

25g 10g 1000 cc

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

21-31

Barcelona 1984

23

V) Líquid conservador (Malençon) . És el més utilitzat quan hom vol assegurar-se d'una bona conservació dels caràcters microscòpics.

100 cc Alcohol 95 % Formol 40 % 10 cc · Àcid acètic glacial 5 cc Aigua destílIada 20 cc Quan es vol utilitzar l'exemplar, es renta amb alcohol de 95 % i s'hi deixa durante 24 hores, es fa el tall a mà alçada, es posa successivament en alcohol de 70 %, de 35 % i finalment aigua. Es pot treballar amb glicerina , Roig Congo o amb Melzer.

Avantatges de la conservació en medi líquid : L'exemplar presenta una forma molt semblant a la que tenia en fresc. Es un mètode senzill, barat i ràpid.

Inconvenients: Els colors quasi sempre desapareixen. Molts cops presenta problemes d'isotonicitat: Pot haver-hi problemes de plasmòlisi o de turgència. Les c èllules, observades al microscopi, poden veure's alterades, més inflades, reventades, etc. La collecció de flasco ns aviat ocupa massa espai. El recipient és fràgil i poc apropiat per a consultes i intercanvis per correu entre micòlegs.

2. Conservació per deshidratació L'assecament consisteix en eliminar la major part de l'aigua que contenen, tot conservantne , sempre que sigui posíble, l'estructura primitiva .

Preparació prèvia.

Els exemplars a conservar en forma seca (exsiccata) , han d'ésser representatius de l'es pècie . Cal rebutjar els exemplars anormals o teratológics. Han d'estar complets, en bon estat, tant vegetatiu com de conservació. Procurarem recollir-ne una bona esporada i guardar-la també dins un plàstic transparent (mida de portaobjectes) doblat i tancat amb «cel-lo».

Els exemplars que, verosímilment, han estat produïts per un mateix miceli, constitueixen una collita. Tot el material d'una collita és la unitat de base per a estudiar la variabilitat del fong , i s'ha de guardar en un mateix envoltori.

Abans d'assecar-lo, cal netejar bé els exemplars, traient-ne les fulles, la terra que porta incrustada, etc. Els exemplars poden ser assecats sencers o en petites porcions. Si són de mida petita o mitjana (Mycena, Conocybe, alguns Inocybe, Clitocybe, Cortinarius) , poden ser assecats sencers. Si són de mida més gran, com ara Amanita, por ésser convenient tallar-los en sectors o grills longitudinals o tallar-los en dos, segons l'eix de simetria. Els talls radials han d'incloure tots els caràcters , els de la cutícula, la trama pileal (del barret) i de l'estip (del peu) , la trama de l'himenòfor (làmines, tubs) , de subhimeni, l'himeni (basidis , ' basidials, cistidis), restes del vel, restes de cortina, volva , etc. ; és a dir, totes les parts del carpòfor. El material és menys voluminós, i la deshidratació presenta menys problemes que en un carpòfor sencer. Si es tracta d'una Lepiota gran o d'una altra espècie grossa, se 'n fan talls radials i aquests es fragmenten en funció de l'envoltori.

24

B utll. S oc. Cota/ona Mico/. 8

21-31 Barcelon a 1984

Eliminació de l'aigua.

L'eliminació ha d'ésser tan ràpida como sigui possible , per tal d'evitar l'alteració dels teixits, per putrefacció o per acció de les larves.

Poden assecar-se de diverses maneres: a) A l'aire lliure. Formen crostes i s'esquerden. Es poc útil. b) A l'ombra. És molt lent. Pot ser útil per a talls prims. e) A l'estufa. No hi ha circulació d'aire. Pot alterar estructures. d) A pressió. (aquest i els següents els veurem més en detall ) e) Amb radiacions infrarroges. f) Amb ones d'alta freqüència . g) Amb l'ajut de deshidratants. h) Amb circulació o corrent d'aire sec o calent. i) Per liofilització. d) Assecament per pressió. És aplicable a les espècies de les quals hem fet talls radials. Aquestes, deixades a l'aire es doblegarien i esdevindrien arrugades. Es el mat eix sistema qu e es fa servir amb les plantes superiors. En aquest cas , es preparen coixins de paper assecant de diversos fulls i s'embolica amb un full més gran. Pot resultar útil el paper d' estrassa o de diari no setinat. Amb els talls a dintres s'amunteguen un sobre l'altre i s'hi aplica una pressió constant i sua u per a no malmetre l'estructura (l'autor ho fa amb un parell de guies telefòniques). Cal an ar canviant cada dia els coixins, almenys al principi, deixar-los asse car a l'aire i posar-n'h i de secs. A l'estiu es canvien amb menys freqüència. A l'hivern i dies de pluja cal canviar-los més sovint.

La freqüència del can vi i el pes són condi cions que el propi preparad or va cone ixent sense necessitat de cap regla. e) Assecament per infrarrojos .

Per a conservar l'arquitectura cal realitzar un assecat ràpid i a baixa temperatura. Això s'aconsegueix treballant amb bombetes de 250 W i de longitud d'ona entre 10 .000 i 12 .00 0 À, situades a 40 cm de distància .

Resultats: 1) És un procediment ràpid. Només calen 1-3 hores en lloc de les 24 hore s en el cas d'exposició solar.

2) És penetrant. Asseca en profunditat totes les parts del carpòfor.

3) Es realitza a baixes temperatures. Es suficient entre 45 -55 oC. 4) No cal cap tipus de corrent per convecció.

5) Es esterilitzant. Impedeix l'arribada de paràsi ts i bacteris . f) Assecament mitjançant deshidratants.

En aquest cas , el vapor d'aigua és captat per un producte químic àvid d'aigua, el deshi dratant. Els deshidratants rebaixen la tensió de vapor de l'aigua i acceleren l'assecament. La següent taula dóna alguns exemples i recull la quantitat d'aigua que pot arribat a captar de l'aire. Així, el pentòxid de fòsfor és el millor deshidratant i deixa l'atmosfera privada d'humitat. No s'utilitza per a assecar bolets , sinó per a evitar rehidratacions, com en el cas dels fongs liofilitzats o assecats en aire calent.

Butll . Soc. Cata lan a Micol. 8

21 -31

25

Barcelona 1984

Deshidratant

mg d 'aigua residual per litre d 'aire

Ca C1 2 NaOH sòlid H2 S0 4 75 % silicagel KOH Al 203 CaS04 H 2S0 4 pur Mg (Cl0 4)2

1,5 0,8 0,3 0,03 0,014 0,005 0,005 0,003 0,002 0.00002

P20S

Les principals característiques d'alguns d'ells són: - El clorur de calci anhidre, Ca C1 2 , és barat. Té gran capacitat. Però no és gaire eficaç i és bastant lent.

- L'hidròxid sòdic , NaOH, l'hidròxid potàssic , KOH, i l'àcid sulfúric, H 2 S04, són també barats, però més eficaços que l'anterior.

- El silicagel o gel de sílice, Si O 2 , ,és uns dels deshidratants d'ús més freqüent. Actua per adsorció, és a dir, superficialment. Es eficaç i relativament econòmic. Es regenerable per escalfament. Els grànuls contenen una sal de cobalt, blava en la forma anhidra i rosada quan el silicagel està hidratat. Es regenera per simple escalfament a una temperatura de 120-130 "C. - L'alúmina o sesquiòxid d'alumini, A1 2 0 3 , és també regenerable i eficaç.

- El sulfat de calci anhidre, Ca S04, és ràpid , pero s'esgota aviat, té poca capacitat d'assecament. És regenerable per escalfament.

- El perclorat de magnesi anhidre, Mg (CI 0 4)2, és relativament car.

- El pentòxid de fòsfor, P 2 0 5, és el deshidratant més efectiu. Es car. Només s'utilitza en cas de necessitat. Es renova quan s'hi forma una crosta superficial.

h) Assecament per corrent d'aire sec.

Un aparell produeix un corrent d'aire que pot ésser fred o calent. L'assecament més ràpid s' aconsegueix amb aire calent. L'entrada d'aire està situada al nivell inferior, per a garantir un corrent ascendent. L'aire surt per dalt. Els exemplars es colloquen en safates reixades, dins d'un recinte tancat. També poden assecar-se sobre una placa calefactora, sobre un radiador, etc. Una manera casolana (experiència de l'autor) és el següent: un sac de plàstic, per exemple d'adobs, 3 o 4 safates (tipus graella) d'una nevera, uns filferros per unir les safates i un assecador de cabells o un convector. Es colloquen els exemplars sobre les safates, que estan prou separades entre elles, es posa el sac de dalt a baix, fins a cobrir totes les safates i el conjunt es penja. Per sota s'insufla l'aire calent i, a la part de dalt del sac es fa un forat , que pugui ésser tancat a voluntat. (Fig. 1). Hom pot imaginar diferents tipus d'armariets assecadors en corrent d'aire calent. Tots donen bons resultats , si l'aire no és massa calent.

Butll. S oc. Cota/ona Mico/. 8

21-31

Barcelona 1984

"\

/Ar-.....-.7'...,....~

\

l \

(

\ I

( ,

( :

.

t"

,

:

I

I

J

k..:¿777ff~ )/ ..... _.------~

Figura 1 Avantatges i inconvenients dels exemplars deshidratats: Avantatges: Permet l'estudi posterior, prèvia rehidratació, per tal d'obtenir l'estructura cellular al més similar possible al seu estat en fresc. No presenta massa problema per l'espai. És el medi més utilitzat pels micòlegs per a llurs intercanvis a nivell internacional.

Inconvenients: A simple vista no s'assembla gens al seu estat primitiu, és a dir, no és posible identificar-los externament un cop deshidratats. Cal anar amb molt de compte, també, amb l'atac per insectes, humitat del medi, floridures , etc. i) Assecament per liofilització.

La liofilització és una tècnica de deshidratació per sublimació, prèvia congelació del material. És a dir, l'aigua a dessecar és transformada en glaç i es vaporitza directament, sense passar per l'estat líquid (veure diagrama d'estats. Fig. 2). El producte obtingut, sense perdre l'es tructura primitiva, té una textura porosa, fràgil i té un caràcter marcadament hidròfil, és a dir, té afinitat per l'aigua. Per aixó, si no volem que, un cop liofilitzat, torni a absorbir humitat de l'aire , cal conservar-lo en recipients tancats, en companyia de deshidratants.

Lt Q lllt>

SOLi!:>

t:(,/ ¡? "Cif f

d.¿

2.

c1/&.o-l 4

~., I/,'" lIt r:

ci /e J "' /li e ~ -

3.

'/i ':'..ett ~,/ {'uNf

de

P"tlt f-

Ct:J~~/J 1e1"Kt'~ e/s

~9

------ ~{

f"'jJle _

UI J T

FIg- 2 .

u

~t.~ I/~d.-&i~

f;"J es I4Ir (Sol/~- j¡ 'i",,/d- J oJ ) .

VA poYl

I

I

f .r / /:7"

1 . 1 ¡' • .e4

oc

Pt °q,f"4W14

Figura 2

&l ' SJ f;"f.r

"'e e

14 / J' -44.

Butll. So c. Catalana Mico/. 8

21-31

27

Barcelona 1984

Sense entrar massa en detalls , bàsicament un liofilitzador consta de' dos -parts principals: una cambra de liofilització o de sublimació, o evaporador, i una cambra de condensació, unides per un conducte. El producte a congelar es colloca a la cambra de liofilització on la temperatura és superior a la del condensador. La tensió de vapor també hi és superior a la del condensador i el vapor tendeix a difondre's cap al condensador. També cal un grup frigorífic (compressor rotatiu d'alcohol, per ex.) perquè la sublimació és un procés endotèrmic, és a dir, requereix una certa quantitat d'energia i, en un moment donat, cal aportar calor per a substituir el calor de sublimació. Per aixó requereix un grup elèctric de calefacció.

També calen unes bombes de pressió tipus Roots i una bomba auxiliar , que pot ser una difusora d'oli per a fer un buit més intens. Porten també aparells de control de pressió i de temperatura. Actualment, porten un programador electrònic capaç de regular sincronitzadament el fred , calor i buit i controlar també els dispositius necessaris en cas d'avaria.

La congelació del producte, cal que sigui ràpida. Si és lenta forma cristalls grans de glaç dins del producte i, en sublimar, l'eliminació del glaç es veu dificultada segons la constitució del material. A més , forma cristalls amb arestes vives que poden alterar les c èllules, la trama, etc . La congelació dura aproximadament dues hores.

Després, té lloc la sublimació. Es connecta el buit a través del condensador. Mantenim una diferència de temperatures al voltant de 15 "C superior en la cambra de liofilització. Pot durar una hora. La sublimació és un procés endotèrmic, la temperatura del producte baixa molt. Per tal de compensar el refredament cal aportar calor a la cambra de liofilització, a fi de mantenir la diferència de temperatures. Aproximadament, dura unes tres hores. Finalment s'acaba la deshidratació, es connecta la bomba de paletes o la de tipus Roots. Es produeix un buit de 0,001 torr. La duració és variable entre 3 i 8 hores. (veure Fig. 3) .

Pr t-H itf r r,,(f" , J

~60T Jrl - - - ...... , 1 \ /

12cl

Pfe/t ';!

'/

1

¡;;J-e.rJ't: C4 C- ;~­

I A~o I .r-e C-IAIfIS!4r / ....

I \ I I (/ ~~-+---------+-.....:.-_~

I

I -4'" I

I -10"

o.esr~;...,~

I

I -Jcf

..er/IIIl1Cf la..

%l oi -~tf

I

l -f

'"

d'

I -6(l I

Figura 3 Avantatges: El fong conserva el color i al seva arquitectura molt similar al seu estat original , és a dir, és posible revisar en qualsevol moment els caràcters microscòpics. Permet fer-ne estudis posteriors, sempre que la congelació s'hagi fet ràpidament, per tal de no malmetre l'estructura cellular. Té interès didàctic. Es útil per a classes pràctiques.

28

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

21 -31

Barcelona 1984

Inconvenients: La liofilització és una tècnica econòmicament cara. A més requereix personal especialitzat. Els exemplars obtinguts, cal tractar-los amb precaucions; son fràgils; requereixen deshidratants, ja que en el moment de re hidratar-se apareixen els problemes deguts a l'activitat de l'aigua ja comentats anteriorment. Requereix la utilització de flascons per a contenir-los, que ocupen un espai voluminós. Són fràgils durant el transport.

La protecció dels fong deshidratats contra els insectes Molts insectes causen estralls als herbaris amb conseqüéncies irreparables. Les larves comencen per devorar l'himeni i d'altres parts, fins a convertir-los en pols. Cal, doncs, emmetzinar els exemplars secs per immersió en un líquid tòxic, abans d'introduir-los en els sobres. El més utilitzat és una solució alcohòlica de clorur mercúric, dit també sublimat corrosiu. a) sublimat corrosiu alcohol 90 % b) sublimat corrosiu clorur amònic alcohol 90 %

30g

1000 cc 25-30 g 10-15 g 1000 cc

La solució a) o la b) es posa en cubetes de ferro esmaltat i s'hi van immergint els exemplars secs mitjan çant pinces. Un cop ben mullats es treuen amb les pinces i es deixen escórrer a damunt mateix. Com que el sublimat és altament corrosiu, no es poden tocar amb les mans. Després es colloquen sobre fulls de paper assecant i s'exposa a l'aire perquè s'evapori l'alcohol i s'asseca com si es tractés d'un exemplar fresc. Les pinces i l'utillatge utilitzat poden fer -se malbé degut a la corrosió.

Els exemplars secs es poden protegir amb naftalina en quantitat suficient. Té resultats prou aceptables, però ca l repassar cada any tota la collecció per tal d'evitar sorpreses.

Un altre procediment utilitza Lindane (gammahexaclorociclohexà) en dissolució al 20 % en ortodiclorobenzè. Aleshores s'agafa una xeringa de les d'insulina i s'injecta una gota a l'extrem de cada plec sense mullar l'exemplar. També pot fer-se pulveritzant la capsa. Els vapors s'escamparan per tota la capsa. Aquests vapors no són tòxics per a l' home.

El procediment més pràctic i més ràpid és utilitzar un insecticida en «spray» que ens ofereix el mercat. Però cal repetir periòdicament l'aplicació.

Collecci ó dels exemplars secs.

Un cop secs, els bolets reabsorbeixen espontàniament un 2 -3 % d 'aigua a partir de la humitat ambiental, en algunes hores. Cal procedir a la utilització dels envoltoris. Poden ser plecs o sobres de paper verjurat o en sobres de cellofana. En el cas de l'herbari de la Societat Catalana de Micologia, s'empra el sobre de cellofana-Pv'C, de 10 x 16 cm amb obertura lateral. Els sobres de cellofana es troben fàcilment al mercat. El fet d 'ésser transparents permet veure l'exemplar sense necessitat d'obrir el sobre.

Juntament amb el sobre s'hi posa la fitxa on ha de constar el n." de referència, el nom de l'espècie, el lloc de trobada (LOC.) i UTM en el cas que es conegui, l'hàbitat, el dia de la rccolleció (DAT.) , el nom del recollector (LEG.) , el del qui ha fet la determinació (DET. ) i si s' ha fet revissió (REV.) i d 'altres detalls que facilitin la identificació de la mostra.

Utilització dels exemplars secs.

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

21-31

Barcelona 1984

29

Si es volen observar les espores, es prenen de l'esporada. La resta dels caràcters microscòpics s'observa després de reinflar parts del material sec en amoníac (el més emprat) , solució d'hidròxid potàssic al 5 % o hidrat de cloral. La tinció es pot fer amb Roig Congo amoniacal.

3. Conservació per inclusió en plàstic

La tècnica d'inclusió consisteix en introduir l'exemplar en un medi líquid , en aquest cas, plàstic, que, passat un temps, esdevé sòlid.

Els exemplars, prèviament liofilitzats, es pinten amb una capa de resina , o es pulveritzen, amb la resina o amb un vernís especial que faci d'emulgent o de tensioactiu, és a dir, que mulli tota la superfície de l'exemplar sense deixar bombolletes d'aire, sobretot entre les làmines de l'himenòfor. Aquestes substàncies disminueixen la tensió superficial.

Dins d'un motllo de silicona-PVC es vessa una capa prima , d'un dit de gruix d'una resina de les anomenades d'alta transparència, a la qual es va afegint un catalitzador de tipus peroxídic. Aquesta operació es fa en fred. Aleshores es colloca el bolet de forma que el píleus (barret) toqui la resina i hi quedi enganxat per la part alta del barret. S'acaba d'afegir la resina i el catalitzador fins a cobrir -lo. Si el catalitzador ha estat insuficient, el material es trenca i es clivella.

L'última operació consisteix en polir la superfície de la resina d'inclusió fins que sigui plana i transparent com el vidre.

Els exemplars en estat fresc també poden ésser inclosos però presenten un problema, perquè es produeix el fenomen de la contracció de l'exemplar, la qual cosa no succeeix en els liofilitzats.

Avantatges: Conserva la seva arquitectura i el seu color quasi idèntic al que tenia en estat fresc, la qual cosa el fa molt útil per a classes pràctiques, pot conservar-se tota la vida perque està aïllat totalment de l'exterior. No presenta problemes d'atac de paràsits, bactèries, floridures, humitat, etc. Per tant, a la llarga és una bona inversió.

Inconvenients: És car; a més , prèviament cal liofilitzar els fongs , per la qual cosa encara el :l econòmicament més car. Es relativament voluminós. A més , no permet de fer-hi comproacions microscòpiques.

4. Conservació en recipients hermètics.

No hi ha dubte que el principal problema de qualsevol producte, principalment d'origen biológic és el de l'activitat de l'aigua, les rehidratacions indesitjables,les parasitacions, etc.;cal, doncs, buscar quelcom per evitar aquest problema.

30

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

21-31 Barcelona 1984

Tots coneixem l'existència dels preparats farmacèutics continguts en vials amb tap de cautxú o en ampolles esfèriques de dues puntes o les que avui dia s'empren molt, que són les ampolles de coll estrangulat i fons pla.

Aquests flascons de fons pla de vidre trans parent poden ser de gran utilitat per a con servar-hi petits exemplars de bolets; per una banda s'omplen unes etiquetes petites como si fos una fitxa d'una mida que càpiga dins l'ampolla; les etiquetes dins de les ampolles poden ser esterilitzades en autoclau a 115-120 "C i una atm de pressió , de 15 a 30 minuts; també es poden esterilitzar per radiació , amb productes qu ímics, etc. per tal de destruir tot tipus de vida. Els exemplars prèviament dessecats, si els esterilitzem en l'autoclau, se'n pot destruir l'estructura cellular per la qual cosa és millor emprar els mètodes de protecció contra els paràsits ja mencionats. Els exemplars o fragments , la mida dels quals està condicionada per la capacitat i l'estrangulament de l'ampolla, s'introdueixen dins l'ampolla juntament amb l'etiqueta; acte seguit es procedeix al tancament de l coll, en el nostre cas s' ha realitzat per fusió amb màquina bufadora amb ampolles de 18 mm de diàmetre del cos i 77 mm d'alçada un cop tancada. (veure Fig. 4 ).

Fig. 4

Fases de l'operació.

Avantatges: El contingut dessecat està totalment protegit de la humitat, dels paràsits , bacteris, contaminacions en general, canvis de temperatura, etc. per la cua 1 cosa pot guardar-se tota la vida intacte. Permet de ser utilitzat per fer-ne determinacions posteriors; per ruptura de l'ampolla; un cop utilitzat pot condicionar-se novament en una nova ampolla amb les precaucions prèvies abans citades. Les ampolles poden protegir-se en els envasos corrents de condicionament.

Inconvenients: Cal la utilització d'un au toclau i d'una màquina bufadora especial per a tancar les ampolles. Degut al fet que les ampolles d'utilitat farmacèutica són petites , només és pràctic per a carpòfors petits o fraccionats.

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

21-31

Barcelona 1984

31

Bibliografia CALMET FONTANÉ, J. GARCIA MONJO, J. , 1979 : Manual practico dellaboratorio químico y farmacéutico. Barcelona. 336 pp .

HAWKSWORTH, D.L., 1974: Mycologist's Handbook. An Introduction to the Pruiciples of Taxonomy and Nomenclature in the Fungi and Lichens. Commonwealth Mycological Institute Kew, SUITe. 231 pp.

JOSSERAND, M. 1952: La description des champignons supérieurs. Encyclopédie Mycologique XXI. Paul Lechevalier, Edit. Paris. 338 pp.

LE HIR, A., 1981: Abrégé de Pharmacie Galénique. Formes Pharmaceutiques. 3. a Ed. Ed. Masson. Paris. 354 pp.

LOCQUIN, M., 1944: Le séchage des champignons par l'infrarouge. Bulletin de la Société Linnéenne de Lyon. 1: 13-14.

MALENÇON, G. , BERTAULT , R., 1970 : Flore des champignons supérieurs du Maroc 1. , Rabat. 601 pp.

MÉTROD , G., 1937: Les coupes microscopiques. Bulletin de la Soci été Mycologique de France. 53 (1): 47-48.

SACCARDO, P.A. , 1915: Flora Italica Cryptogama. Pars I. Fungi Hymeniales. Rocca S .

Casciano. 576 pp.

WATLING , R., How to Identify Mushrooms to Genus. V: Cultural and Developmental Features. Mad River Press, Inc. Edimburg. 168 pp .

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

33-37

Barcelona 1984

33

INTOXICACION DE TIPO CICLOPEPTIDICO (FALOIDIANO) PRODUCIDA POR PEQUEÑAS LEPIOTAS por: Josep Piqueras i Carrasco Servei d'Hematologia i Hcmot e rapia. Hospital General «Valle d'Hebr ón». Barcelona Introducción

La segunda parte de este pasado otoño (1983) , tras las abundantes lluvias del mes de Octubre, se ha presentado una considerable floración de setas. Ello se ha traducido en un elevado número de intoxicaciones por ingestión de especies venenosas.

De los 28 casos de este tipo de intoxicaciones que hemos tenido ocasión de diagnosticar y tratar durante los pasados meses de noviembre y diciembre, queremos detacar aquí, como una primicia previa a la publicación global de los resultados de dos temporadas (que tenemos previsto llevar a cabo en fecha próxima en una revista de Medicina) la intoxicación acaecida en cuatro personas, miembros de una misma familia, que presentaron un típico síndrome de larga incubación, de inicio coleriforme, originado por la ingestión de pequeñas setas pertenecientes al género Lepiota.

Hasta donde tenemos conocimiento, es la primera vez que se demuestra en nuestro país la existencia de into xicaciones tipo Amanita phalloides producidas por setas no pertenecientes al gén ero Amanita.

Presentación de los ca sos

El 28 de noviembre de 1983 acudieron al Servicio de Urgencia del Hospital General Vall d' He bron cuatro personas aquejadas de intoxicación por setas. Inmediatamente fuimos co nsultados y ac udimos a visitarIes. No tuvimos ninguna duda en establecer el diagnóstico de Síndrome Ciclopeptídico (o Faloídíano) , a la vista de los síntomas que presentaban y del perído de incubación.

La presentación del cuadro tóxico fue esencialmente un síndrome gastro-entero-colítico de elevada intensidad, con abundante pérdida de líquidos en los numerosísimos vómitos y en las copiosas diarreas que lo caracterizaron. El período de latencia, desde el momento de la ingestión hasta el inicio de los síntomas fue , como queda reflejado en la Tabla I, de once horas en el caso en que fue mas breve, de catorce horas en otros dos , y de 23 horas en el de aparición mas tardía.

En la referida Tabla I quedan reflejados los aspectos mas importantes desde el punto de vista clínico de estas cuatro intoxicaciones. Creemos interesante señalar que son totalmente superponibles a la intoxicación típica por A. phalloides.(l) .

34

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

33-37

Barcelona 1984

Tabla I Aspectos clínicos

Paciente

Edad

Peso

Sexo

P. incu bación

Vomi tos

Diarreas

N.o 1

16

51

M

14 H.

Dos día s

N.o 2

13

38

F

23 H

N.O3

N.' 4

50 27

80 68

M M

Afec. hepàtica

Trastorno coagulación

Siete días

+ ++

++

Un día

Dos días

+

+

14 H.

Dos día s

Tres días

NO

+

11 H.

Dos día s

Cuatro días

++

+

Por supuesto, con el tratamiento adecuado la evolución fué favorable y los cuatro pacientes se restablecieron por completo . (Ver Tabla 11).

Tabla 11 Tratamiento y evolución

Paciente

N.o 1

N.O2

N.O3

N.' 4

Penicilina

Tioctico

1 millón unidades hora 5 días

600 mgs día

1 millón unidades hora 4 días

300 mgs día

1 millón unidades hora 4 días

300 mgs día

1 millón unidades hora 4 días

300 mgs día

Sueros

Sí

Sí

Sí

Sí

Diuresis forzada

Sí

Sí

Sí

Sí

Sonda duodenal

Sí

No

No

No

Plasmaferesis

Evolución

Una

Curación en días

No

Curación en 6 días

No

Curación en 6 días

No

Curación en 6 días

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

33-37

Barcelona 1984

35

Diagnostico botànico

Fue establecido del modo siguiente: 1.- INTERROGATORIO CUIDADOSO DE LOS ENFERMOS Y LOS FAMILIARES. Bastante ignorantes des de el punto de vista del conocimiento de las setas, sus descripciones resultaban mas bien confusas y, hasta cierto punto, poco fiables. Sín embargo, coincidieron en referirnos el haber consumido dos o tres clases diferentes de setas, de las cuales nos refirieron bastante bien dos tipos morfológicos distintos. Por una parte nos hablaban de unas setas cuya descripción en cierta forma nos encajaba con alguna especie del género Russula. En cuanto al otro tipo de setas, se trataba según nos explicaron, de ejemplares de pequeño tamaño, de color blanco-amarillento, con una zona marrón obscura en el centro del sombrero y unas pequeñas manchitas (¿escamas?) situadas concéntricamente alrededor. No supieron concretar la presencia o ausencia de anillo.

Aunque esta última descripción corresponde bien con algunas especies de Lepiota, pensabamos que posiblemente habrían recogido y consumido Amanita phalloides sin que la recordasen con posterioridad.

2.- UTILIZACIÓN DE FOTOS Y LÀMINAS MICOLÓGICAS Les mostramos diversas fotografías (algunas de ellas pertenecientes a las colecciones editadas por la Soc. Cat. de Micología (2). Dudaron frente a algunas ím àqe nes correspondientes a lepiotas y dos de los enfermos creyeron reconocer una foto de Lepiota clypeolaria como la especie que habían recolectado y comido. Pero si en algo coincidieron todos fue en negar claramente haber comido setas que se pareciesen a los ejemplares de Amanita phalloides representados en las fotografías que les mostramos.

3.- ESTUDIO DE LOS RESTOS DE SETAS: Aportados por la madre de familia, que cocinó pera no comió las setas responsables, tuvimos la oportunidad de estudiar el resto del guiso y unos despojos de setas extraídos, sin duda, del cubo de los desperdicios.

El sobrante del guiso consistía en fragmentos de setas fritas en aceite con algunos ajos como condimento. Pudimos reconocer fragmentos procedentes de tres tipos de setas. Unos correspondían claramente a Agaricus sp. Otros eran sin duda fragmentos de píleos de Russula sp . a los que mediante cuchillo se les había cortado la superficie o cutícula. Finalmente, vimos varios fragmentos , algunos correspondientes a medio sombrerillo , de unas setas que coincidían muy bien con aquella descripción que hemos referido antes, y que podrían corresponder a alguna especie de Lepiota de pequeña talla. De estos fragmentos guardamos dos para un posterior estudio.

En cuanto a los restos de las setas crudas, casi todo lo que vimos fueron pedicelos de diversos tamaños y algunos fragmentos de píleos , en general en mal estado. Pero entre ellos encontramos dos o tres que respondían de nuevo a la descripción antes señalada. Con uno de ellos efectuamos el test de Meixner, tal como lo ha descrito Beutler para material seca (3), y obtuvimos un claro resultado positivo (color azul) para amanitinas.

En vista de ello, observamos al microscopio óptico y pudimos constatar la presencia de esporas elipsoidales de unas 10 micras de diarnetro mayor, sin poro germinativo.

Se trata , pues, de una especie de Lepiota de pequeña talla, de sombrero amarillento recubierto de finas escamas concéntricas a una zona central marrón obscuro, en la que el Test de Meixner demostraba la presencia de amanitinas, y cuyas esporas, desprovistas de

36

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

33 -37

Barcelona 1984

poro germinativo, elipsoidales y de unas 10 micras , nos sitúan en el grupo OVISPORAE de la Sección Cl,YOPElARIAE. En este grupo se halla incluido el complejo Lepiota helveola Bres. (5.1.) , que constituye un conjunto de pequeñas especies consideradas todas ellas cuando menos como sospechosas. Del mismo se han difernciado con precisión diversas especies, entre las que destacan L. helveola ss. J oss., L. subincamata y L. brunneoincamata Chod. Mart . Esta última ha sido localizada con anterioridad en Catalunya, y tal como aparece descrita por Marchand (4) nos co ncuerda en los aspectos macro y microscópicos con la especie responsable del cuadro qu e referimos.

DISCUSIÓN Y CONClUSIONES Aunque sean setas pertenecientes al género Amanita las responsables de la mayoría de las intoxicaciones micéticas graves y mortales, existen especies de otros géneros capaces de producir los mismos cuadros tóxicos.

Por una parte se encuentran diversas especies pertenecientes al género Galerina. Ya en 1912 se tiene una referencia de la muerte de tres personas producida por la ingestión de G. autumnalis (5), y desde entonces en varias ocasiones se han producido graves intoxicaciones por setas de ese género, incluyendo a G. marginata, no infrecuente en Catalunya (6,7 ).

Por otro lado, desde que en 1892 Menier y Monnie r señalaron por vez primera la toxicidad de Lepiota helveola , diversos cas os de intoxicación po r especies de dicho género han ido produciéndose en lo que va de siglo en Europa , algunos de los cuales han sido mencionados por He im (8) y por Arietti y Tomasi (9) en sus tratados de Micotoxicología.

Estos autores utilizaron el término de «S índrome parafaloidiano » para describir este tipo de micetismos. Sin embargo hoy en día se conoce que las substancias tóxicas responsables son las mismas que en el caso de Amanita phalloides (alfa amanitina , so bre todo ) (10 , 11 ) y qu e, por lo tanto, se trata del mismo cuadro tóxico . No tiene, pu es , razón de se r la den ominación de «p arafaloidiano», Se propone mas bien actualmente el término de «S índrome ciclope ptídico », que correspondería a toda intoxicación por se tas debida a su con tenido en am anit ina s, tanta si se trata de Amanita phalloides, de otr as amanitas, de lepiotas, de galerinas o incluso de Conocybe fi/aris, especie que, aunque no ha producido hasta la fecha ninguna intoxicación, se ha demostrado ya hace algunos años qu e posee impo rta ntes ca ntida des de amanitinas. (12).

Pues bien, en nuestro pa ís, aunque las into xicacion es por se tas son sin du da mu y frecu entes, el divorcio existente entre médicos y micólogos, y la escasa preparación micológica que suelen poseer los encargados del diagnóstico y del tratamiento de las personas que, envenenadas por setas, acuden a nuestros hospitales, conduce a que sísternatícamente todo cuadro tóxico grave, con afectación hepato-celular haya sido atribuido a Amanita phalloides.

Sin embargo , tal como demuestra el caso que hemos presentado, la colaboración entre los conocimientos médicos y micológicos permite establecer en ocasiones diagnósticos mas precisos y correctos que el consabido «probablemente Amanita phalloides» qu e se observa en ta ntas historias clínicas de las que hemos revisa do en los archivos hospitalarios de Barcelona hace unos años.

Butll . Soc. Catalana Mico/. 8

33-37

Barcelona 1984

37

Y aunque si bien desde el punto de vista médico parece no tener importancia el hecho de que una persona se haya intoxicado con Amanita phalloides o con Ga/erina marginata o Lepiota he/veo/a, sí es importante el hecho de que, desconociéndose la posibilidad de que otras setas produzcan el cuadrotoxico de Amanita phalloides, puede dejarse de diagnosticar un síndrome ciclopeptídico, al no hallarse implicado en él dicha especie.

Y para el aficionado y recolector de setas, una advertencia: Gran prudencia y rigor cuando se trata de consumir lepiotas (en el sentido amplio del término) pues este género es especialmente rico en especies potencialmente mortales (se conocen por lo menos 12 (11).

Y aunque, si bien es cierto que éstas son de talla pequeña, lo que hace menor el riesgo , hay que tener en cuenta que algunas de elIas, en especial Lepiota he/veo/a y Lepiota brunneoin camata, pueden alcanzar una talla mediana, en especial si crecen en substratos muy ricos en materia organíca.

Por el contrario, el género Macro/epiota , que agrupa especies de gran tamaño, sólo incluye a setas comestibles y de fécil identificación, por lo que creemos que el micófag o aficionado debería contentarse con elIas y no ensayar supuestas comestibilidades de otra s lepiotas. .

Bibliografia

(1) PIQUERAS, J .: «Las Intoxicaciones por setas». Tribuna M édica, 960: 43-45, 1982.

(2) «Bolets de Catalunya» 1y 11 Collecció. Ed. Soc. Cat. de Micología. Barcelona, 1982 y 1983.

(3 ) BEUTLER , J .A. y VERGEER , P.P .: «Amatoxins in American Mushrooms: Evaluation of the Meixner Test». Myc%gia, 72(6): 1142-1149, 1980.

(4) MARCHAND , A.: «Champignons du Nord et du Midi». p: 56 y 230. Diffusion Ha chette , Perpignan, 1971.

(5) PECK , C.H .: «A case of poisoning by Pholiota autumnchs». New York State Museum Bull. 157: 59-89, 1912.

(6) GROSSMAN, C.H. y MALBIN, B.: «Mushroom poisoning: a review of the literature and report of two cases». Ann. Int . Med., 40: 249-259, 1954.

(7) ELONEN, E.: «G ale nna marginata Poisoning». Duodecim, 94: 1050-1053, 1978.

(8) HEIM, R.: «Les Champingnos toxiques et hallucinogènes» p. 83-84. Boubée Ed. París, 1978.

(9) ARIETII, N. y TOMASI, R.: «I Funghi Velenosi » p. 55-56. Edagricole Ed. Bologna, 1975.

(10) TYLER, V.E. y col.: «C hromatography and pharmacologic evaluation of some toxic Ga/erina species» L/oydia, 26: 154-157, 1963.

(11) GERAULT, A. y GIRRE, L.: «Recherches toxicologiques ser le genre Lepiota Fr.» C .R. Acad. Sci. París , Ser. D, 280: 2841-2843, 1975.

(12) BRADY, L.R. y col.: «Identification of Conocybe fi/aris as a toxic basidiomycete » L/oydia, 38: 172-173, 1975.

Butl/. Soc. Cota/ona Mico/ . 8

39 -46

Barcelona 1984

LLISTA D'ESPÈCIES DE L'EXPOSICIÓ DE FONGS ORGANITZADA A BARCELONA, L'OCTUBRE DE 1977. per Xavier Lñmonc'

RESUM Llista de 200 espècies de fongs recollides principalment al Barcelonès, Maresme, Vallès oriental i occidental, Anoia i La Selva, entre els dies 20 i 23 d'Octubre de 1977 i presentades a l'exposició micològica de la Virreina. Amb totes les limitacions del cas , dóna una idea de la composició de la flora macromicètica dels boscos mesomediterranis que envolten Barcelona, en un moment proper al començament de la represa tardoral de l'activitat fúngica .

RÉSUMÉ Liste de 200 espèces de champignons récoltés autour de Barcelone, entre le 20 et le 23 Octobre de 1977, à l'occasion de l'exposition mycologique annuelle organisée par l'Institut Botanique de Barcelone et la Societat Catalana de Micologia. Compte tenu des limitations de son élaboration, ce petit catalogue doit aider à se faire une idée de l'état de la floraison des macromycètes dans les bois de l'étage mésoméditerranéen, sur substrat siliceux ou calcaire , qui entourent Barcelone, dans un moment peu eloigné de la reprise automnale de l'activité fongique dans le climat méditerranéen.

Les exposicions de fongs ténen una gran tradició a Catalunya i representen l'oportunitat de veure una gran quantitat de material , de procedència variada, recollit aproxi madament els mateixos dies inmediatament anteriors a l'exposició. Aquesta circums tància fa que la llista de les espècies presentades representi en certa manera una instan tànea de la fructificació fúngica del moment, al voltant de la localitat on ha tingut lloc l'exposició.

Ara bé , la mateixa natura efímera del material , les presses de l'organització i les limitacions en els coneixements micológics dels organitzadors-Janqüe la mostra exposada es separi d'una de veritablement representativa en diversos aspectes: 1. No hi figuren les espècies petites o difícilsde veure, que, o bé no han estat collides, o s'han assecat abans de poder esser exposades.

2. No hi figuren les espècies difícils de reconeixer sense el concurs del microscopi o poc conegudes pels encarregats de la identificació, que prefereixen dexar-Ies de banda.

3. Hi poden haver confusions en la identificació , o es pot produir l'atribució d'espè cies rares a espècies comunes.

1 Depart. de

Botànica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.

39

40

Bu tll. S oc. Catalana Mico/. 8

39-46

Barcelona 1984

4. No s'acostuma a prendre nota de les localitats de procedència del material, ni de dates, ni de recellector, i això fa que les citacions tinguin poc interès si no és per a una check-list de tot Catalunya.

5. No es guarda material sec per a verificació.

Malgrat tot, en el cas de l'exposició de 1977, organitzada per l'Institut Botànic de Barcelona i per la Societat Catalana de Micologia al Palau de la Virreina, varem fer un esforç per pr endre nota de la procedència del material. Per altra banda, la presència entre nosaltres de G . Malençon (Valognes) va permetre de sotmetre-li una sèrie d 'exemplars crítics, que ell va revisar.

No obstant, hem de precisar que la majoria de les espècies mencionades no varen esser vistes pel gran mícóleq. Excepte on s'indica «Rev. Malçn.», cal considerar que la responsabilitat de la identificació és dels organitzadors de l'exp osició i, espe cia lm e nt, de qui signa aquesta no ta .

Procedència del material La xifra que precedeix cada localitat és la utilitzad a e n el Cat àleg per a precisar la procedència de cada espècie. (Vegeu mapa 1) .

1. Collserola . Bosc de Quercus i/ex i de Qu . cerrioides . 20. 10 .77 (2 7 es pècies) .

2. Font Groga . Roureda de Quercus ce rrioides , a l'obaga del Tibida bo. Leg . J. Girba1.

20.10.77 (5 esp.).

3. Collserola . Tibidabo i Les Planes. Leg. J. Casella s. 23 .10.77 (4 esp .)

4 . Les Planes (Collserola) . Bosc de Pinu s halepensis i Quercus i/ex. Leg . Escola Baloo .

20.10.77 (20 esp.).

5 . Collserola Est. Entre La Flor de Maig i el Forat del Vent. Leg. J. Girbal 20.10.77 (23 esp.).

6 . Bellaterra. Pinedes de P. halepensis a m b Qu ercus i/ex. Leg . J. Girbal. 20.20.7 7 (6 esp.).

7. Cerdanyola. Leg. P. Vilarroya. 21 .10.77 (23 esp .).

8 . Capellades. Pinedes amb Quercus. i/ex. Leg. C . Muntaner (26 esp.) .

9 . Cabrils. Pinedes i alzinars. Leg. M. Tabarés. 22.10.7 7 (27 es p.).

10. Orrius. Leg. A . Mena. 20.10.77 (20 esp .).

11 . El Corredor, entre Dosrius i Vallgorguina. Leg. A. Rocabruna . 22.10.77 (26 es p.) .

12. El Far, vora Llinars. Pinedes i suredes, Leg. L. Comorera . 22.10.77 (8 0 esp .).

13 . . Aiguafreda. Vall de l'Avencó. Alzinars. Leg . E. G r-à cia , A. Romo i P . Montse rra t.

22.10.77 (32 esp.).

14. L'Avencó. Leg . Inst. Botànic. 20.20.7 7 (1 esp. ).

15. Aiguafreda . Vall de l'Avencó. Leg. A. Tomàs. 21 .10.77 . (14 es p.) .

16. Aiguafreda. Leg. M. Ballesteros. 22.10.77 (25 es p.).

17 . St. Feliu de Buixalleu. Leg. Duran , Ro cabruna i López. (43 es p . ).

18 . St. Feliu de C odines . Bosc de Quercus i/ex. Leg . Alumnes de J. G irbal. 20. 10 .7 7 (22 esp.).

19 . St. Quirze Safaja. Bosc de Quercus pubescens. Leg . Alumnes de J. Girbal. 20.10.7 7 (15 esp.).

20. St. Quirze Safaja. Pineda de Pinus halepensis. Leg . Alumnes de J. G irba l. 20.10.77 (16 esp.).

21 . St. Feliu de Guixols. Ermita de St. Baldiri . Leg. Estapé . 22 .10.7 7 (2 esp .).

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

39-46

\

N

CE)

'" ,, I

,-

, \

..

41

Barcelona 1984

J - _ ....... \

\

,,_ ...... ,

'?;

_.._"\

~.

ci__-,__ ,-J-. _-,_ :'1 ,

,.

¡,'''lloo'

...

,,--,- ....

-,

21

Catàleg d'Espècies Disposades per ordre alfabètic. Les xifres corresponen a les localitats on han estat trobades. (Vegeu llista de localitats i mapa) .

Acanthocystis petaloides Agari cus a rve nsis Agari cus campestris Agaricus sem otus Agaricus sylvaticus Agaricus sylvicola Aleuria aurantia Amanita citrina Amanita gemmata var. amici Amanita pantherina

2.

2.

8.

S.-17 .

1.-2. -s. -6.-7.-8. -20.

S. 11 .-19 .

9 .-10 .-11 .-12 .-17 .

21.

12 .

42

Amanita ph alloides Amanita rubescens Amanitopsis fulva Astraeus hygrometricus Boletus amarellus Boletus bellinii Boletus castaneus Boletus chrysenteron Boletus fluryi (== collinitus) Boletus gran ulatus Boletus luteus Boletus queletii Boletus variegatus Cantharellus cibarius Craterellus cornucopicides Cantharellus lutescens Cantharellus tubaeformis Calo don ferrugineum Calodon cf. nigrum (== Phellodon n.)

Calvatia caelata (== C. utriformis) Clavaria pistillaris Clavaria trun cata Clitocybe alexandri Clitocybe cf. cerussata Clitocybe costata Clitocybe diatreta. (Det. Malçn.)

Clitocybe dicolor Clitocybe geotropa Clitocybe gibba. (== infundibuliformis) Clitcybe hydrogramma (Det. Malçn.)

Clitocybe inversa (== Lepista í) Clitocybe nebularis Clitocybe odora Clitocybe phyllophila Clitopilus pru nulus Co ltricia perennis Crucibulum laeve Collybia buty racea Collybia maculata Collybia radicata Collybia platyphylla Coriolus versicolor Coriolus zonatus Cortinarius anomalus Cortinarius bovinus Cortinarius causticus Cortinarius elatior Cortinarius infractus

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

39-46

Barcelona 1984

8.-13.-19.

17.

4.

11.-12.-13.

11.

12.

12.-17.

8.-12.

5.-6.-7.-10.-11.

2.-8.-11.-16.

19.

8.-9.-12.

18.-20.-19.

7.-9.-11.-12.-18.

11.

9.-12.-13.-16.-19.

17.

1.-4.-5.-7.-8.-9.-11.-19.-20.

17.

12.

9.-11.-12.-13.

9.-11.-17.

4.-8.-21.

13.-16.

2.-5.-10.

17.

20.

5.-7.-9.

1.-4.-5.-10.

18.

1.-2.-7.-8.-9.-11.-13.-16.-17.

9.

2.-5.-11.-12.-15.

16.

1.-9.-10.-11.-13.-16.-17.-18.

12.

8.-12.

2.-7.-8.-10.-11.-13.-18.-19.

7.-20.

2.

11.

8.

12.

17.

17.-18.

1.-7.-11.

17.

17.-18.-20.

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

39-46

Barcelona 1984

Cortinarius largus Cortinarius malachius Cortinarius mucosus Cortinarius multiformis Cortinarius parafulmineus Cortinarius rufoolivascens Cortinarius subpurpurascens Cortinarius torvus Cortinarius trivialis Cystodema amianthinum Cystoderma granulosum Dacrymyces stillatus Drosophila appendiculata Endoptychium agaricoides Entoloma (Leptonia) incanum Entoloma lividoalbum Entoloma (Nolanea) mammosum Entoloma rhodopolium (Det. Malçn.)

Flammula carbonaria Flammula gummosa (== Pholiota g.)

Fomes annosus (== Heterobasidium annosum) Galera badipes Galera hypnorum Ganoderma lucidum Gaestrum pectinatum Gaestrum rufescens Gomphidius viscidus (== Chroogomphus rutilus) Gymnopilus spectabilis Hebeloma crustuliniforme Hebeloma edurum Hebeloma mesophaeum Hebeloma sinapizans Helvella crispa Hypomyces lateritius Hydnum repandum Hydnum rufescens Hygrophorus agathosmus Hygrophorus conicus Hygrophorus cossus Hygrophorus chlorophanus Hygrophorus dichrous Hygrophorus eburneus Hygrophorus pratensis Hygrophorus puniceus Hygrophorus russula

43

17.

4.

15.-17.

13.

17.

15.-17.

9.

13.

4.-13.-20.

17.-20.

11.

12.

11.

11.

16.

17.

13.

1.-2.-12.

10.

1.-11.

18.

12.-13.

16.

11.-12.-17.

5.

1.-2.-4.-6.-11.-16.-18.

2.-7.-8.-9.-10.-11.-12.-16.

7.-8.-11.-13.

1.

8.-16.-18.-20.

3.

7.-13.-15.

18.

15.

16.

7.-11.-12.-13.-18.

11.

11.-16.

17.

15.-16.

9.-11.-12.-16.

13.

13.

13.

11.-13.-18.

44

Hygrophoropsis aurantiaca Hypoloma capnoides Hypholoma fasciculare Inocybe gausapatum Inocybe geophylla Laccaria laccata Lachnea hemisphaerica Lacrymaria velutina Lactarius deliciosus Lactarius chrysorrheus Lactarius fulginosus Lactarius hepaticus Lactarius sanguifluus Lactarius uvidus Lactarius vellereus Lactarius vietus (Det. Malçn.)

Lactarius volemus Lactarius zonarius Lenzites saepiaria Lepiota cristata Lepiota excoriata Lepiota naucina Lepiota procera Lepiota rhacodes Lepista irina Lepista nuda Lepista sordida Leptoporus arcularius Lyophyllum aggregatum Lycoperdon gemmatum Lycoperdon cf. molle Lycoperdon perlatum Lycoperdon umbrinum Marasmius candidus Marasmius dryophilus Marasmius oreades Marasmius terginus Melanogaster sp.

Mycena lactea Mycena pura Mycena seynii Mycogone rosea (Det. Malç.)

Nyctalis asterophora Omphalina fibula (== Rickenelaf.)

Otidea alutacea Paxillus panuoides

Butll . Soc. Ca talana Mico/. 8

39-46

Barcelona 1984

15.-16.

8.

1.-3.-4.-7.-11.-12.-13.

18.

10.

1.-5.-9.-11.-12.-17.

4.

11.

5.-10.-11.-12.-15.

1.-2.-3.-5.-8.-9.-11.-13.-17.-19.-20.

10.-12.-17.

10.

11.

4.-9.-10.-11.-12.-13.-17.

5.-17.

18.

17.

5.

7.

1.-12.-15.-17.

6.-11.

6.

3.-4.-7.-11. -12.

9.

10.

13.

9.

7.-13.

11.

9.

20 .

4.-5.-7.-8.-11.-12.-13.-16.-18.-19.-20.

4.

10.-11.

1.-2.-4.-11.-13.

11.

4.

17.

16.

2.-4.-5.-7.-12.-16.-17.

12.-16.

19.

20 .

14.-16.

9.-11.-12.

11.

Butll . Soc. Catalana Mico/. 8

45

39-46 Barcelona 1984

Peziza badioconfusa Phellinus torulosus Pisolithus arhizus Ramaria abietina Ramaria botrytis Ramaria cinerea Ramaria formosa Rhizopogon luteolus Rhizopogon rubescens Russula adusta Russula amoenolens Russula aurata Russula badia Russula chamaeleontina Russula chloroides Russula decipiens Russula delica Russula densifolia Russula emetica Russula fallax (== ¡ragi/is) Russula foetens Russula galochroa Russula integra Russula lepida (Del. Malçn.)

Russula nigricans Russula ochroleuca Russula olivacea Russula pectinata Russula rosea Russula sanginea Russula torulosa Russula xerampelina Sarcodon imbricatum Schizophyllum commune Scleroderma geaster Scleroderma vulgare Stereum hirsutum Stropharia aeruginosa var. albo cyanea Tricholoma acerbum Tricholoma album Tricholoma atrosquamosum Tricholoma psammopus (Det. Malçn.)

Tricholoma saponaceum Tricholoma sciodes Tricholoma sejunctum Tricholoma squarrulosum (Det. Malçn.)

Tricholoma sulphureum

9.

4.-8.-12.

12.

4.

18.

16.

7.-19.

11.

5.-7.-16.-17.

12.

5.

12.

18.

11.-17.

10.

10.

1.-5.-8.-11.

1.-4.-5.-7.-13.

11.

1.-10.«1 1.-15.-16.-19.

5.

1.

1.

1.-17.

20.

1.-6.

9.

12.

1.-7.-13.

1.-5.-8.-10.-12.-16.-19.-20.

1.-8.-10.-11.-12.-17.-19.

9.

19.

8.

11.

8.

8.-11.-12.-13.

4.-15.

11.-13.-17.

12.

1.-9.-11.-12.-18.

18.

9.-11.-12.-17.

17.

17.

17.

9.-17.

46

Tricholoma terreum Tricholoma ustaloides Tulostoma brumale Ustilago maydis

Butll. Soc . Catalana Micol. 8

39-46 Barcelona 1984

15.

1.

8.-15.

12.

Una mirada a la llista ens mostra una elevada freqüència d'algunes de les «grans espècies» dels voltants de Barcelona. Recordem-ne algunes que podrien servir per a ca racteritzar la nostra flora de l'àrea potencial del Vibumo-Quereetum i/ieis, ocupada molt sovint per brolles arbrades amb pi blanc: Agarieus sylvaticus, Calodon ferrugineum , Clitoeybe gibba, Chroogomphus ruti/us, Collybia butyraeea, Corlinarius trivialis, Geastrum rufeseens, Hebeloma edurum , Hydum rufeseens. Hypholoma faseieulare, Laeearia laeeata. Laetarius ehrysorrheus, (els pinete 11s i els rovellons, L. delieiosus i L. sanguifluus, hi eren infrarepresentats per raons òbvies) , Mae rolepiota proeera, Lepista inversa, Lyeoperdon perlatum, Marasmius dryophi/us, Myeena pura, Rhizopogon rubeseens, Russula sanguinea, R. torulosa, Stereum hirstum, Suil/us eol/initus, etc ...

Aprendre's aquestes espècies pot representar un bon començament pel barceloní que vulgui familiaritzar-se amb els bolets que pot trobar més sovint.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74 Barcelona 1984

47

APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS FONGS DEL MARESME (CATALUNYA) per A . Rocabruna Gran Via 111 Atc. 1. o Premia de Mar (Barcelona)

RESUM:

Catàleg parcial dels fongs observats entre 1979-1984 al SE del Maresme, en una zona de sòls àcids , poblada de pinedes, brolles acidófiles i alzinars, en el domini del Vibumo -Quercetum ilicis, en llocs més aviat baixos (entre 100 i 500 m s.m.) i no molt allunyats de la costa.

Hom cita en total 322 espècies, que comprenen Mixomicets, Ascomicets i Basidiomicets. De totes les citacions es conserven diapositives, i d'una part del material estudiat en conservem testimonis secs en herbari.

Contribution.. à la connaissance des champignons du Maresme (Catalogne, NE de l'Espagne) .RESUME.

Catalogue partiel des champignons observés entre 1979 et 1984 dans le SE de la région du Maresme (NE de Barcelone) , dans une région de sols sablonneux, acides, peuplée de pinèdes, de broussailles acidophiles et de chênaies d'yeuses, dans l'aire potentielle du Vibumo-Quercetumilicis, dans des lieux plutót bas (entre 100 et 500 m s.m.) et proches de la c óte. L'on y rapporte 316 espèces, quelquesunes pas ou peu connues de la Catalogne. L'on conserve en herbier une partie du matériel base des citations , ainsi que des diapositives de chacune des espèces.

Introducció La comarca on més recerques de bolets hem portat a terme alguns membres d'aquesta Societat, per la quatitat d'espècies que presenta i la proximitat de la Ciutat i dels llocs de residència d'alguns de nosaltres, es la del Maresme (NE de Barcelona) .

El territori estudiat comprèn principalment els termes municipals d'Alella, Teià , Sant Pere de Premià, San Genís de Vilassar (ara Vilassar de Dalt), Argentona, Cabrils , Orrius i Dosrius.

No obstant, algunes prospeccions han estat fetes en terrenys que hi llinden , pertanyents a Vallromanes, La Roca , Cabrera de Mar i Arenys de Munt.

El paisatge vegetal actual de la comarca visitada és el d'una magra brolla d'estepes i bru cs, amb una superfície arbrada amb pins i alzines que representa el 50 % del territori. Les estadístiques oficials evaluen la riquesa forestal del Maresm e en més del 80 % de conífe res i men ys del 20 % de planifolis.

48

Butl/. So c. Cota/ona Mico/. 8

47 -74

Barcelo na 1984

El pi pinyer (Pinus pinea) , és el que predomina entre les primeres. Després, en inferior abundància, trobem el pí pinastre (Pinus pinaster) , pí blanc (Pinus halepensis) i plantacions d'espècies importades, de creixement ràpid, com el pí insigne (Pinus radiata) .

Entre els segons, l'alzina (Quercus i/ex) , és el mes important, seguit a les soleies de les sureres (Quercus suber) i també, en algunes obagues, de castanyers (Castanea sativa) . Un arbust abundant és l'arboç (Arbutus unedo) . A la vora de les rieres hi trobem plantacions de pollancres (Populus x deltoides) , de plàtans (Platanus x hybrida) i de verns (Alnus glutinosa)

Els sòls estan classificats com a bruns àcids meridionals i les condicions climàtiques són d 'una temperatura mitjana anyal de més de 15 °, amb molt pocs dies de gelades invernals i una pluviositat, en aquests darrers anys, entre 600 a 650 mm, molt irregularment repartida al llarg dels dotze mesos.

L'altitud dels llocs explorats varia dels 100 als 550 m s.m.

Després de quatre anys de visitar-la periòdicament, hem cregut que podria tenir interés relacionar, en ordre botànic, les espècies trobades que ens ha estat possible d'identificar.

Disposem els gran grups per ordre taxonòmic. En cada un d'ells ,les famílies van per ordre alfabètic, excepte als Agaricals, en què, tant les famílies com els gèneres apareixen en el mateix ordre que a MOSER (1980) . Dins de cada gènere, les espècies van per ordre alfabètic.

Al costat de cada espècie hem assenyalat la localització, utilitzant el mapa U.T.M. escala 1: 50.000. Quan ha estat posible, hem afegit un altre dígit , ço que comporta una aproximació de 100 m.

Com a ind icació de l'abundància, a la zona, d'una espècie determinada, hem emprat les abreviatures següents: CCC == molt comú, CC == força comú, C == freqüent, R == relativament rar i RR == molt rar.

De totes les espècies, en tenim diapositives preses en el seu hàbitat i de les assenyalades amb una E, també en guardem material sec , corresponent a una o més collites . (1) Hem dut a terme les prospeccions amb el company de la Societat i amic Manuel Tabarés.

Si en algun cas no és així , figura , al costat, el nom del recollector.

Les dades d'ecologia que donem, són les que es dedueixen de les nostres observacions i representen una aportació a l'ecologia general de l'espècie.

Aquest inventari és parcial. Forçosament hem passat per alt més d'una espècie crítica , per les dificultats de determinar-la amb certesa. Voldríem, però, que servís d'estímul perquè els nostres consocis es decidissin a publicar les seves aportacions a la flora fúngica de Catalunya, com a mínim les que corresponen a les seves identificacions més segures o a les troballes recolzades en un material verificable.

Ens proposem de fer noves aportacions al catàleg del Vallés Oriental (Montseny i Montnegre inclosos) , al Tarragonés i als Pirineus lleidetans i gironins, per tal de donar a conèixer les prop de vuit -centes espècies que portem reconegudes i fotografiades fins ara.

Anomenem collita al conjunt dels carpòfors d'una espècie collits en un matei x punt i que, molt probablement, ha n estat produïts per un mateix miceli i, per tant , presenten una con siderable hom ogeneïtat gen ètica.

( 1)

Butll. Soc. Catalana Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

49

25

:i:>Km

MIXOMICETS Fam. ENTERIDIÀCIES Enteridium Iycoperdon (Bull.) Farr.

CC . Sobre fusta de pi tallat. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 508047, 12-82 , i en altres llocs i dates.

Lycogala epidendron (Micheli) Fr. C. Sobre fusta tallada . La Roca , vora can Palauet de Parpers. Alt. 230 m s.m. UTM DG 465047. 11-80 .

Fam . ESTEMONITÀCIES Stemonitis fusca Roth .

CC . Soques. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5406. 10-81 , i d'altres llocs i dates.

Fam . FISARÀCIES Leocarpus fragilis (Diks.) Rostaf.

CC . Sobre acícules de Pinus pinea . Argentona, riera de CIarà. Alt. 130 m s.m. UTM DG 487013. 3-82 , i en d'altres llocs i dates.

50

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Fam. TRIQUIÀCIES Arcyria denudata (L.) Wettst.

R. A terra, sobre residus vegetals, al peu d'una soca vella. Canyamars, vora Can Bartres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5304. 1-83. E. Trichia scabra Rostf.

R. Sobra fulles mortes de planifolis. Dosrius. Vora torrent del Vipel. Alt. 200 m s.m. UTM DG 510060.

ASCOMICETS Fam . DERMATEÀCIES Mollisia ligni (Desm .) Karst.

R. Sobre branquillons de planifoli molt humits. Òrrius , torrent vora Can Blanc. Alt. 300 m s.m. UTM DG 460004. 3-83.

Fam. ESFERIÀCIES Xylaria hypoxylon (L. ex Hooker) Grév.

CC. Sobre brancalls en descomposició i fusta tallada. Canyamars, vora can Bartres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5304. 2-82 , i en d'altres llocs i dates.

Fam. GEOGLOSSÀCIES Leotia lubrica Scop. ex Fr. R. Entre molsa . Teià , vora torrent Colomer. Alt. 220 m s.m. UTM DF 4196. 11 -80 .

Fam. HELOCIÀCIES Bisporella citrina (Batsch . ex Fr.) Korf. & Carpt.

CC. Sobre fusta morta. Dosrius, corredor. Alt. 460 m s.m. UTM DG 5406. 1-83 , i en altres llocs i dates.

Fam. HELVEL-LÀCIES Gyromitra esculenta Pers . ex Fr. RR. En una pineda de Pinus pinaster, a terra , al marge de l camí. Dosrius, camí a Colònies Forestals. Alt. 300 m s.m. UTM DG 5006. 23-3 80 . E. Exemplars petits de 5 x 4 cm .

Helvella elastica (Bull.) Baud.

R. Pineda de Pinus pinaster amb herba, lloc molt humit. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM OH 509049. 11-80.

Helvella crispa Scop. ex Fr. CC. En un marge del camí, sobre sauló. Canyamars, vora riera . Alt. 200 m s.m. UTM DG 54-6, i en altres llocs i dates. En especial, l' hivern de 1983 ha estat molt abundant arreu. E.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

51

Helvella sulcata Afz. ex Fr. CC . En pinedes principalment. Argentona, riera de CIarà. Alt. 130 m s.m. UTM DG 486014. 2-12-79. i en d'altres dates i llocs. E. Helvella solitaria (Karst.) Karst.

CC . Entre acícules de Pinus halepensis. Dosrius, vora cementiri. Alt. 170 m s.m. UTM DG 501052. 13-3-80, i en d'altres llocs i dates. E. Leptopodia atra Holmsk ex Fr. R. Marge de pista forestal , entre pins i alzines. Vilassar de Dalt, vora can Vehils. Alt. 370 m s.m . UTM DF 4499. 12-83. E. Fam . HUMARIÀCIES Aleuria aurantia (Fr.) Fuckel.

CC . En obagues, sobre terra sorrenca. Canyamars, vora riera, Alt. 200 m s.m. UTM DG 548063. 12-83, i en d'altres llocs i dates.

Cheilymenia theleboloides (A. & S. ex Fr.) Baud.

C. Sobre restes vegetals en descomposició. Argentona, riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 4801. 2-82. E. Geopyxis carbonaria (A. & S. ex Fr.) Sacc.

R. Sobre carbó vegetal. en una pineda de Pinus pinaster. Dosrius, vora riera del Vipel. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5106. 1-84. E. Melastiza chatteri Boudier C. Terra nua molt humida. Canyamars, vora la riera. Alt. 200 m s.m. UTM DG 548063.

12-83. Al costat d'Aleuria aurantia.

Scutellinia scutellata (L. ex Fr.) Cooke C. A terra , entre restes vegetals, Dosrius, riera, vora pi de la Teula. Alt. 1 70 m s.m. UTM DG 5006.3-82.

Scutellinia umbrarum (Fr.) Lambotte, R. Entre restes vegetals, en terra molt humida. Dosrius, vora la riera. Alt. 160 m s.m. UTM DG 506048, 5-82.

Sepultaria sumneriana (Cke. ) Mass.

R. Entre capes d'acícules de Cedrus, en un viver d'arbres ornamentals. Dosrius, vora poble.

Alt. 150 m s.m. UTM DG 5004. 4-82. E.

Fam . MORQUEL -LÀCIES Morchella conica Fr. ex Pers .

C. Entre trossos de guix, en un viver d'arbres. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 5004. 4-81. E. Morchella esculenta Pers.

R. Entre l'herba, marge de la carretera. Canyamars. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5107. 3-81.

E.

Butil. Soc. Catalana Micol . 8

47-74

Barcelon a 1984

Fam. NECTRIÀCIES Hypomyces chrysospermus Tul. CC. Parasitant espècies de la fam. Boletécies. Orrius , vora coll de Gironella. Alt. 410 m s.m .

UTM DF 4799. 12-83.

Hypomyces lateritius Fr. C. Parasitant Lactarius deliciosus. La Roca, Santa Agnès de Malanyanes, Urbanització Sant Carles. Alt. 270 m s.m. UTM DG 4706. 11-82.

Fam. PEZIZÀCIES Sarcosphaera eximia (Dur. et. Lev.) R. Maire (== S. crassa Santi ex Steudel) Panzar R. Entre acícules de Pinus pinea. Dosrius, darrera el Castell, Alt. 280 m s.m. UTM DG. 1-3-84. E. Peziza badio-confusa Karl

ci: En la terra, camins , vora planifolis. Canyamars, vora Can Galzeràn. Alt. 230 m s.m.

UTM DG 543065. 3-81 , i en altres llocs i dates. E. Peziza echinospora Karst. (== P. anthracophila Dennis) R. Sobre carbó vegetal, en una pineda de Pinus pinaster, Dosrius, vora riera del VipeI. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5106. 1-84. E. Peziza domiciliana Cooke (== P. adae Cooke ) R. Entre runes. Dosrius, El Far. Alt. 420 m s.m. UTM DG 530085. 1-84 . E. Peziza praetervisa Bres.

C. Sobre carbó vegetal, en una pineda de Pinus pinaster. Dosrius, vora riera del Vipel, Alt. 200 m s.m. UTM DG 5106. 1-84. E.

Fam . SARCOSCIFÀCIES Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lamb.

C. Branquillons, a l'hivern, vora l'aigua, fins en el glaç. Dosrius, vora riera. Alt. 150 m s.m.

UTM DG 5004. 1-82. E. Plicaria Iei:.ca rpa (Currey) Baud.

R. Sobre carbó vegetal, en una pineda de Pinus pinaster, Dosrius, vora riera del Vipel, Alt. 200 mm . m.s.m. UTM DG 5106. 1-84. E.

HETEROBASIDIOMICETS GELATINOSOS Hirneola auricula-judae (Bull. per St. Amans.) Berk. (== Auricularia a-j St. Amans.)

R. Sobre brancalls de Quercus suber. Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 400 m s.m. UTM DG 516082. 4-81 E. Auricularia mesenterica (Dicks.) Pers .

C. Sobre arbres vius o morts. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 508048. 10-81.

Butll. Soc. Catalana Mico/. 8

47-74 Barcelona 1984

53

Exidia glandulosa Fr. R. Sobre brancalls de planifolis. Òrrius, vora Can Altafulla. Alt. 250 m s.m. UTM DG 475002. 10-83.

Tremella mesenterica Retz. ex Hoak.

C. Sobre fusta morta. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 10-80.

Tremella foliacea (Curt. ex Fr.) Karst.

R. Sobre una soca. Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 400 m s.m. UTM DG 515085. 11-82.

Auriculariopsis ampla (Lév.) Marie (= Cyphella a. Lév.)

RR. Sobre branquillons de Papu/us , vora l'aigua. Canyamars. Alt. 200 m s.m. UTM DG 542046. 4-81. Espècie molt interesant, que passa desapercebuda degut a la seva mida petita, en assecar-se molt depressa quan disminueix el grau d'humitat. E. Dacrymyces stillatus Nees ex Fr. [= D. de/iquescens (Méret) Duby] CC. Sobre fusta en putrefacció. Dosrius, Corredor, vora Can Bosch . Alt. 450 m s.m . UTM DG 5308. 11-83.

BASIDIOMICETS Ordre AFIL·LOFORALS Stereum hirsutum (Wild.) Persoon CC. Sobre fusta de planifolis en putrefacció. Òrrius, camí de Cabrils , Alt. 380 m s.m. UTM DG DF 4799. 12-83, i en molts altres llocs i dates.

Stereum rugosum (Persoon) Fr. CC. Sobre soques de planifolis. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 10-80.

Thelephora terrestris (Ehrhart) Fr. , CC. En les arrels o vora soques d'arbres diversos. Orrius, vora Coll de Gironella. Alt. 350 m s.m. UTM DF 4799: 11-83.

Merulius tremellosus (Schrad.) Fr. C. Sobre una soca de Pinus pinaster. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m . UTM DG 5005.

1-84.

Fam. CLAVARIÀCIES Clavulinopsis corniculata (Fr.) Corner.

R. sota planifolis, a l'obaga, entre molses. Vilassar de Dalt vora Can Vehils. Alt. 360 m s.m.

UTM DF 4498. 12 -83.

Clavariadelphus pistillaris (Fr.) Donk CC. En bosc mixt. Argentona, Urbanització Las Ginesteres. Alt. 150 m s.m. UTM DG 4803.

12 -83 , i en altres llocs i dates. E. Clavariadelphus truncatus (Quél.) Donk .

C. En bosc mixt. Al mateix lloc i data que l'espècie anterior. E.

54

B utl/. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47 -74

Barcelona 1984

Clavulina cristata (Fr.) Schroet.

C. Pinedes. Argentona, riera CIarà. Alt. 110 m s.m. UTM DG 486012.1 -81 , i en altres llocs i dates.

Clavaria cinerea Bres.

C . En bosc mixt. Dosrius, vora torrent del Vipel. Alt. 200 m s. m . UTM DG 5106. 2-84. E. Clavulina rugosa (Fr.) Schroet.

CC. Pinedes. Argentona, vora riera CIarà. Alt. 110 m s.m. UTM DG 487012. 3 -81 , i en altres llocs i dates. E. Ramaria gracilis (Fr.) Quél.

C . Boscos, entre herba. Vilassar de Dalt vora La Molinera. Alt. 350 m s.m . UTM DF 4398.

10-82. Petita ramària amb olor d'aniso Ramaria stricta (Fr.) Quél.

C. Sota planifolis, sobre humus. Canyamars , vora riera . Alt. 200 m s.m . UTM DG 5506.

11 -82. Petita ramària de carn molt amarga.

Sparassis crispa Wulf. ex Fr. RR. En la base d'un Pinus pinea . Dosrius, vora Urb . Esmeralda. Alt. 400 m s.m . UTM DG 5208. 10-82. E. Fam. CANTAREL'LÀCIES

Cantharellus cibarius Fr. CC. Sota fulles de planifolis. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m . UTM DG 5307. 8 -80, i en altres llocs i dates.

Craterellus cinereus Pers. ex Fr. RR. Al peu d' un tro nc descompost de planifoli. Dosrius, Corredor. Alt. 460 m s.m . UTM DG 5308.

Craterellus cornucopioides (L. ex Fr.) Pers.

C . Boscos de planifolis, llocs força humits. Dosrius, vora Coll d'Argila Alt. 420 m s. m . UTM DG 541078, i en altres llocs i dates. E.

Cantharellus lutescens Pers. ex Fr. C . En pinedes, entre la molsa. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m . UTM DG 54 608 0 , i en altres llocs i dates. E. Fam. HIDNÀCIES

Hydnellum zonatum (Pers. ex Schw.) Banke C. Entre acícules de Pinus pinea . Òrrius, camí de Can Altafulla . Alt. 300 m s.m . UTM DG 470005. 12 -83.

Hydnellum ferrugineum (Fs. ex Fr.) P . Karst.

CC. Entre acícules, en pinedes. Dosrius, vora castell. Alt. 300 m s.m . UTM DG 5107.12-83 , i en altres llocs i dates.

Hydnum repandum L. ex Fr. R. Boscos diversos. Vilassar de Dalt. Alt. 400 m s.m . UTM DG 4501 . 11 -81 . E.

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

47-74

55

Barcelona 1984

Hydnum rufescens (Pers.) Fr. CC . Pinedes. Òrrius, vora Ca l'Isidret. 290 m s.m. UTM DG 4600. 12-82. E. Phellodon niger (Fr. ex Fr.) Karst.

C. En pinedes. Argentona, Las Ginesteres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 4803. 12 -83.

Sarcodon imbricatum (L. ex Fr.) P. Karst.

R. Pinedes. Argentona, carretera Dosrius, vora Can Callet. Alt. 140 m s.m. UTM DG 4905.

16 -12 -79. E.

Fam . POLIPORÀCIES Apoxona mitida (Dirr. Mont.) Donk [Hexogona u Mont.], RR. Sobre soca de Quercus i/ex. Dosrius, vora Can Bosch. Alt. 450 m s.m. UTM DG 538080. 3-84 . E. Bjerkandera adusta (Willd. ex Fr.) Karst.

C. En les soques de vells pollancres tallats. Canyamars, vora fons de Can Guitart. Alt. 200 m s.m. UTM DG 543045. 5-81 , i en altres llocs i dates.

I

Coriolopsis gallica (Fr.) Ryv. (== Trametella extenuata Dur. et Mont.) Domanski.

R. en les soques de vells pollancres tallats. Canyamars, fons de Can Guitart. Alt. 200 m s.m .

UTM DG 543045. 7-82 .

Coltricia perennis (L. ex Fr.) Murr.

C. A terra , sobretot en llocs cremats. Òrrius, camí de Cabrils. Alt. 370 m s.m. UTM DF 477998. 12-83, i en altres llocs i dates.

Coriolus versicolor (L. ex Fr.) Quél.

CCC. Sobre fusta morta. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 508048. 3-82 , i en altres llocs i dates. E. Dichomitus campestris (Quél.) Dom & Orlicz.

C. Sobre brancalls de planifolis. Vi/assarde Dalt. Vora La Molinera , Alt. 350 m s.m. UTM DF 4398. 10 -82.

Hirschioporus fusco-violaceus (Ehrenb. ex Fr.) Donk (== Irpex violaceus (Pers.) Quél.).

CC. Sobre brancalls i arbres morts , de Quercus suber. Òrrius. Alt. 400 m s.m. UTM DF 4799. 6-80 , i en altres dates i llocs.

Ganoderma lucidum (Curt. ex Fr.) Karst.

CCC. Al peu d'arbres o fusta enterrada. Dosrius, Corredor. Alt. 480 m s.m . UTM DG 5407.

9 -83 , i en molts altres llocs i dates. E. Laetiporus sulphureus (Bull, ex Fr.) Murr.

R. Sobre Ceratoma si/iqua . Cabrera de Mar, carretera d'Argentona. Alt. 50 m s.m. UTM DF 502973. 11-83.

Phaeolus shweinitzii (Fr.) Pat. R. A. terra , en pinedes. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 545075.

Phellinus torulosus (Pers. ex Pers.) Bourd. & Galz.

CCC. En alzines, vora les arrels , a la base. Premià de Dalt, vora Sant Mateu. Alt. 400 m s.m.

UTM DF 4496. 1-84, i en molts d'altres llocs i dates.

56

Butll . Soc. Catalana Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Tyromyces caesius (Schrad. ex Fr.) Murr.

R. Sobre fusta morta en lloc molt humit. Dosrius. Alt. aprox. 170 m s.m. UTM DG 5005.

10 -82.

Polyporus arcularius (Batsch.) Fr. R. Sobre escorça de Quercus suber. Canyamars, vora Can Galzeran. Alt. 240 m s.m. UTM DG 545064. 12 -82.

Fam . FISTULINÀCIES Fistulina hepatica Schaeffer ex Fr. R. En les restes d'un vell castanyer tallat. Dosrius, vora Can Guitart. Alt. 400 m s.m. UTM DG 521079. 10-83.

PLEUROTOIDES Geopetalum carbonarium (Alb. et Schw. ex Fr.) Pat. C. Sobre carboneres de bosc. Dosrius, riera del Vipel. Alt. 200 m s.m . UTM DG 5106. 1-84.

Lentinellus omphalodes (Fr.) P. Karst.

C. Sobre restes vegetals enterrades. Cabrils, vora Coll de Gironella . Alt. 400 m s.m . UTM DF 486997. 3-82. E. Lentrinus cyathiformis (Scff. ex Fr.) Bres (== L. degener Kalchbr.

RR. Sobre fusta d'un vern tallat. (Alnus glut inosa) . Canyamars, vora riera. Alt. 200 m s.m .

UTM DG 5446. 27-4-84. E. Panus rudis Fr. R. Sobre branquillons de Quercus suber. Dosrius, torrent de Can Guinardó. UTM DG 5107.

10-82.

Panus tigrinus (Bull. ex Fr.) Sing.

RR. Sobre fusta. Dosrius, vora Can Bosch Alt. 450 m s.m. UTM DG 534084. 10-83.

Espècie molt abundant a les .muntanyes (Pirineus , etc.) però rara en aquesta zona .

Pleurotus cornucopiae (Pauls ex Fr.) Pers .

RR. Sobre restes vegetals. Canyamars, vora riera. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5446. 14-2-81 .

Només trobada en aquesta data en un període de cinc anys i encara exemplars de mida reduïda. E. Pleurotus dryinus (Pers. ex fr.) Kümmer C. A la soca de Quercus suber. Alella , coll de la Font de Cera, Alt. 270 m s.m. UTM DF 4195. 10 -79 , i en altres llocs, en la zona estudiada.

Pleurotus ostreatus (Jacq. ex Fr.) Kümmer C. Sobre la fusta d'un pollancre tallat. Vilassar de Dalt, vora Can Valent. UTM DF 443983.

11 -80.

Schizophyllum commune Fr. ex Fr. CC . Sobre fusta viva o morta, tant de coníferes com de planifolis. Òrrius. Alt. 400 m s.m.

UTM DF 470997. 11 -83 , i en altres llocs i dates. E.

Ru til. So c. Catalana Micol. 8

47-74 Barcelona 1984

57

Ordre BOLETALS Fam. BOLETÀCIES Gyroporus castaneus (Bull. ex Fr.) Qu él.

C. Entre alzines. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 5004. 11-81 Suillus collinitus (Fr.) O. Kuntze (== S. fluryi Huijsm.)

CC. Sota -bosc mixte. Dosrius. Corredor. Alt. 470 m s.m. UTM DG 532079. 11-82, i en altres llocs i dates. Alguns llibres consideren aquesta espècie com pròpia de terreny calcari.

André Marchand diu que estableix micorrhizes amb els pins de dues acícules.

Suillus granulatus (L. ex Fr.) O. Kuntze C. Sota pins. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. VTM DG 5507.8-82. Aquesta espècie, que forma també micorrizes amb els pins, en aquesta zona és bastant menys abundant que Suil/us col/initus i Suil/us bel/inii. E. Suillus bellinii (lnz.) Walt.

CCC. Sota Pinus pinaster joves. Dosrius, vora Cementiri. Alt. 160 m s.m. UTM DG 5005.

11 -80, i en altres llocs i dates.

Suillus bovinus (L. ex Fr.) O. Kuntze R. Sota pins. Vilassar de Dalt camí, per Céllecs, a Sant Bartomeu. Alt. 370 m s.m. UTM DG 452015. 5-82. E. Xerocomus chrysenteron (Saint-Amans) Quél .

CC. Boscos diversos. Premià de Dalt, vora font de Sant Mateu. Alt. 370 m s.m. UTM DF 453967. 12-82. E. Xerocomus spadiceus (Fr.) Quél , [== X. lanatus (Rostk.) Sing.]

CC. Sota pins. Dosrius, vora Can Guitart. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5208. 11-81 , i en altres llocs i dates.

Xerocomus subtomentosus (L. ex Fr.) Quél .

R. Boscos diversos. Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 430 m s.m. UTM DG 5308. 10-80.

Xerocomus rubellus (Krbh.) Quél; (== X. versicolor Roskt. ==X. sanguineus With.).

C. Boscos mixtes. Dosrius, entre el Far i Can Bosch. Alt. 450 m s.m. UTM DG 534087.

9-11 -79. E. Chalciporus piperatus (Bull. ex Fr.) Bat. C. Sota pins. Òrrius, camí de Cabrils. Alt. 400 m s.m. UTM DF 473993. 11-83.

Pulveroboletus cramesinus (Secr.) Sing.

R. Bosc mixte. Òrrius, vora coll de Gironella. Alt. 400 m s.m. UTM DG 4799. 9-82.

Pulveroboletus hemichrysus (Bk. & Curt.) Sing. (== Boletus sulphureus Fr.) RR. En restes de fusta en descomposició, sobre soques de Pinus radiata. Canyamars, vora riera. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5506.9-81 , i en altres dates, sempre al mateix lloc, únic en la zona estudiada.

Boletus queletii Schulz C. Entre alzines i sureres. Òrrius, vora coll de Gironella. Alt. 410 m s.m. UTM DF 4799, i en algun altre lloc i data. 12-83. E.

58

Butll. So c. Catalana Micol. 8

47-74

Barcelona 1984

Boletus luridus Schff. ex Fr. C. Sota sureres i també avellaners. Òrrius , cam í de Cabrils. Alt. 400 m s.m . UTM DF 473994. 12 -83.

Boletus rhodoxantus (Krbh.) Kbch.

C. Sota Quercus suber, llocs aclarits, solei. Òrrius , vora coll de Gironella. Alt. 430 m s.m.

UTM DF 4799, i en algún altre lloc i data. Confós de vegades amb B. Satanas, i d'altres, qu e no estan presents al Maresme.

Boletus impolitus Fr. R. Pinedes. Alella, coll de font de Cera. Alt. 300 m s.m . UTM DF 4195.9-82 . Generalmen t bastant rar , en la tardor de l 83 ha estat abundantíssim a tot el Maresme.

Boletus aereus Bull. ex. Fr. C. Sota alzines i sureres, més aviat a la soleia. Alella, coll de Font de Cera. Alt. 300 m s.m.

UTM DF 4195. 10 -83 , i en altres llocs i dates.

Leccinum crocipodium (Let.) Walt. (== L. rimosus Vent.)

CCC. Sota Quercus i/ex . Vilassar de Dalt , vora La Moline ra. Alt. 3 70 m s.m. UTM DF 4497.

23-11 -79 , i en altres llocs i dates. Pràc ticament, és 1'unic Leccinum de la zona estudiada. Pel seu hàbitat, podría ser classificat con Leccinum co rsicus (Roll.) Sing ., però nosaltres no aconseguim veure els límits ent re ambdues espècies. E.

Fam. PAXIL'LÀCIES Paxillus atrotomentosus (Batsch .) Fr. C. Soques de pins tallats. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 548078, 9-83 , i en altres dates i llocs.

Paxillus panuoides Fr. CCC. Soques de pins tallats. Dosrius, vora el po ble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 508047.

9-11 -79 , i en altrs llocs i dates. K. & R. pa rlen de la forma ionipes Qu él., de base am etista.

Generalment, els exemplars del Maresme, presenten aq uesta característica. E. Hygrophoropsis aurantiaca (Wulf. ex Fr.) R. Mre. R. En bosc mixt. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5406. 11 -80 .

Omphalotus olearius (D.C . ex Fr.) Sing.

R. al peu d'un Quercus i/ex . Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 53 07. 8-82.

Fam. GOMFIDIÀCIES Chroogomphus rutilus (Schff. ex Fr.) O. K. Miller (== G. vicidus L. ex Fr.) CCC. En pinedes diverses. Argentona, riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 483010.

9-12- 79, i en molts altres llocs i dates. E.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

59

Ordre AGARICALS Fam. HIGROFORÀCIES Camarophyllus niveus (Scop. ex Fr.) Karst.

C. Clarianes herboses de bosc. Dosrius, Colònies Forestals i Urbanització Esmeralda. Alt. 380 m s.m. UTM DG 5105. 10-81. E. Camarophyllus pratensis (Pers . ex Fr.) Karst.

R. Clarianes de bosc, prats. Leg. Jordi Boada. 1-83 . Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308.

Hygrocybe conica Scop. ex Fr. C. Bosc mixt. Argentona, vora riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 4801 .9-12 -79 . E. Hygrophorus agathosmus (Fr.) Fr. CC . En pinedes. Dosrius, Turó d'en Jofre. Alt. 240 m s.m. UTM DG 5004. 21 -11 -79 , i en altres llocs i dates. E. Hygrophorus eburneus (Bull. ex Fr.) Fr. CC . Sota planifolis i en boscos mixtos. Orrius. Alt. 400 m s.m. UTM DF 460997. 2-82 , i en altres llocs i dates.

Hygrophorus dichrous Kühn . & Romagn.

CCC. Alzinars. Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 400 m s.m. UTM DG 5108. 11 -80 , i en molts altres llocs i dates. E. Hygrophorus chrysodon (Batsch) Fr. R. Pinedes. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 521080. 2-82 .

Hygrophorus gliocyclus Fr. R. En pinedes. Dosrius, Corredor, prop de can Miloca. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5208.

2-82 . E. Hugrophorus hipothejus (Fr.) Fr. R. En pinedas. La Roca, prop de can la Mort. Alt. 350 m s.m. UTM DG 4500.8-12 -79 . E. Hygrophorus russula (Schff. ex Fr.) Quél.

CC . En alzinars. Vilassar de Dalt, prop del torrent de Can Camat. Alt. 300 m s.m . UTM DF 4699. 12 -83 , i en altres dates y llocs.

Fam . TRICOLOMATÀCIES Rickenella fibula (Bull. ex Fr.) Raith. [== Omphalia f. (Fr.) Kümm er] CC . Llocs humits , entre molses . Dosrius, a la vora del poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 509049. 3-82 , i en altres llocs i dates.

Laccaria laccata (Scop . ex Fr.) Bk. e Br. CCC. Entre l'herba, vora pins. Argentona, riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 486014.

16 -11 -79 , i en altres dates en el mateix lloc i en d'altres. E. Clitocybe alexandri (Gill.) Konr.

C. En pinedes. Argentona, Coll de Parpers, camí de Sant Carles . Alt. 280 m s.m. UTM DG 474042. 1-82 .

60

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Clitocybe geotropa (Bull. ex. Fr.) Quél.

C. Llocs humits , entre l'herba. Canyamars, vora Can Bartres. Alt. 170 m s.m. UTM DG 544044. 11-82.

Clitocybe hydrogramma (Bull. ex Fr.) Kümmer (== C. gallinacea ss. Ricken) C. Sota plani folis. Dosrius, Can Bosch . Alt. 430 m s.m. UTM DG 536085. 11 -82 .

Clitocybe gibba (Pers. ex Fr.) Kümmer (== C. hinfundibuliformis (Schff. ex Fr.) Quél.)

CCC. En boscos mixtos . Dosrius, vora Colònies Forestals. Alt. 330 m s.m. UTM DG 5 106.

10 -82.

Clitocybe costata K. & R. C. En pinedes. Òrrius , Ca l'Isidret. Alt. 250 m s.m. UTM DG 4600. 12-80 Clitocybe odora (Bull. ex. Fr.) Kümmer.

CCC. Entre fulles mortes de planifolis. Argentona, Coll de Parpers. Alt. 310 m s.m. UTM DG 475043, 11-80, i en altres llocs i dates. E. Clitocybe vermicularis (Fr.) Quél.

R. Bosc mixte. Òrrius , vora Can Genís. Alt. 400 m s.m. UTM DF 4799. 12-81.

Clitocybe squamulosa (Pers . ex Fr.) Lge. R. Entre acícules, en pinedes. Dosrius, vora can Jeroni. Alt. 170 m s.m. UTM DG 5104.

Clitocybe suaveolens Fr. ex Schum.

C. Entre molses. Argentona, vora riera de CIarà. Alt. 170 m s.m. UTM DG 490013. 10-81.

Lepista nuda (Bull. ex. Fr.) Cke. CCC. Entre fulles mortes de planifolis. Òrrius. 350 m s.m. UTM DF 47995.11-80, i en altres dates, en el mateix lloc i en d'altres. E. Lepista sordida (Fr.) Sing.

C . Entre acícules de Pinus radiata. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 509055.

11 -83.

Lepista nebularis (Fr.) Harmaja.

CCC. Entre fulles en descomposició, de planifolis. Canyamars, vora Pou del Claç. Alt. 230 m s.m. UTM DG 546066. 11 -83 , i en altres dates i llocs. E. Lepista nebularis Fr. ex Batsch, var. alba.

R. Entre fulles mortes de Platanus X hybrida. Canyamars, vora Pou de Glaç. Alt. 230 m s.m . UTM DG 5406. 11 -80 ,11-81 ,11 -83. E. Aquesta varietat pot correspondre a un ecòtip adaptat a l'humus especial del plàtan.

Lepista inversa (Scop. ex Fr.) Pat. (== Clitocybe í) CCC. Sobre fulles mortes d'alzina i d'altres planifolis. Dosrius, Colònies forestals. Alt. 350 m s.m. UTM DG 515081 . 3-82.

Tricholomopsis rutilans (Schff. ex Fr.) Sing.

CC. Sobre soques de pí en els primers estadis de descomposició. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 507048. 16 -12 -79 , i en altres dates i llocs. E. Tricholoma acerbum (Bull. ex Fr.) Quél.

R. Sota planifolis. Dosrius, vora poble. Alt. 170 m s.m . UTM DG 508047. 11 -80 , i en altres dates i llocs. E.

Butll. Soc . Catalana Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

61

Tricholoma album (Schff. ex Fr.) Quél.

CC . Sota planifolis. Dosrius, vora poble. Alt. 170 m s.m . UTM DG 50 8047. 11-80 , i en altres dates i llocs. E. Tricholoma atrosquamosum (Chev.) Sacc.

CC . Bosc mixt. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 12-79 i 11-83 , i en altres dates i llocs. E. Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken C. En pinedes. Òrrius, camí de Cabrils. Alt. 350 m s.m. UTM DF 475997. 7-11 -79 . E. Tricholoma flavovirens (Pers. ex Fr.) Lund, e Nanf (== T. equestre Fr. ex L.).

C. En pinedes. Òrrius, camí de Cabrils, Alt. 400 m s.m. UTM DF 4799. 12-83.

Tricholoma saponaceum (Fr.) Kümmer CC. Boscos mixtos. Alella, Coll de Cera. Alt. 300 m s.m. UTM DF 4196. 11-80 , i en altres dates i llocs. E. Tricholoma scalpturatum (Fr.) Quél.

C. Llocs amb herba. Òrrius, cap a Ca TAvi. Alt. 200 m s.m , UTM""DG'''4600. 11 -80~ , Tricholoma sejunctum (Sow. ex Fr.) Quél.

C. En pinedes, Dosrius, Corredor, vora Can Bosc. Alt. 420 m s.m. UTM DG 5308. 8-82 i 12 -82 , i en altres llocs i dates.

Tricholoma sulphureum (Bull. ex Fr.) Kümmer CC . En alzinars. Argentona, vora Les Ginesteres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 4801 . 12-82 , i en altres llocs i dates. E. Tricholoma sciodes (Secr.) Mart.

R. Bosc mixt, sota vells brucs . Argentona, Urb. Les Ginesteres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 483035. 12 -83 .

Tricholoma squarrulosum Bres.

C. Bosc mixt. Dosrius, Corredor, vora Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 12-83 .

Tricholoma terreum (Schff. ex Fr.) Kümmer CCC. Entre les acícules de Pinus puiaster. Dosrius, vora el cementiri . Alt. 170 m s.m. UTM DG 501052. 9-12 -79 , i en altres llocs i dates. E. Tricholoma ustaloides Romagn.

C. Sota caducifolis. Òrrius, vora cementiri . Alt. 270 m s.m. UTM DG 468008. 11-83.

Armillariella mellea (Vahl. in FI. Dan ex Fr.) Karst.

CCC. Atacant Quercus i/ex. Dosrius, vora poble. Alt. 160 m s.m. UTM DG 5105. 11-82 , i en altres llocs i dates. E. Armillariella bulbosa (Barla) Romagn.

C. Bosc mixt, sobre fusta enterrada. Canyamars, vora riera. Alt. 220 m s.m. UTM DG 5306.

11 -82.

Lyophyllum decastes (Fr.) Sing. (== L. aggregatum [Schff. ex Fr.] Kühn .)

C. Sobre restes de fusta , a vegades enterrada. Dosrius, vora riera del Vipel. Alt. 220 m s.m.

UTM DG 51 05. 10ò1 , i en altres llocs i dates. E. Lyophyllum infumatum (Bres.) Kühn .

CC . En pinedes. Dosrius, vora castell. Alt. 300 m s.m. UTM DG 5107. 2-82 . E.

62

B utll. So c. Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Hohenbuehelia petaloides (Bull. ex Fr.) Schulz.. .R. Arenys de Munt. Leg. Anselm Mayoral. 9-8 1. E. Collybia butyracea (Bull. ex Fr.) Quél.

CCC. Pinedes. Argentona, riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 536080. 4-81 , i en altres llocs i dates.

Collybia impudica (Fr.) Sing .

R. Bosc mixt. Dosrius, vora coll de la Creu d'Aguilar. Alt. 400 m s.m. UTM DG 5506. 11-83.

E. Armillaria luteovirens (A. e S. ex Fr.) Gilb.

RR. En un bosc mixt de Pinus pinea, Quercus i/ex i Quercus suber, Dosrius, cam í d'El Far a Canyamars. Alt. 420 m s.m . UTM DG 5407. 10 -77. No havíem pogut tornar a trobar aquesta espècie en tota la comarca, d'aquella data ençà (en sis anys). El 1982 i el 83 , amb el consoci i amic M. Tabarés l'hem localitzada a Palau de Plegamans (Vallès), fora de la zona inventariada. E. Leptoglossum retirugum (Bull. ex Fr.) Ricken.

RR. Associat a Pseudoscleropodium purum (Hedw.). Dosrius, vora el poble. Alt. 160 m s.m.

UTM DG 5004. 1-84.

Tephrocybe anthracophila (Lasch) Orton (== T. carbonaria [VeL] Donk) R. En carboneres de bosc. Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 350 m s.m. UTM DG 5108.

12 -83 .

Tephrocybe atrata (Fr. per Fr.) Donk RR. En carboneres de bosc , sota Pinus pin aster. Dosrius, torrent del Vipel. Alt. 200 m s.m.

UTM DG 5105. 1-84. E. Asterophora lycoperdoides (Bull.) Dtm. ex S.F. Gray CC . Sobre Russula del grup nigricantinae en des composició. Dosrius, vora Urb. Esmeralda.

Alt. 425 m s.m. UTM DG 5208. 8-82 , i en altres dates i llocs.

Micromphale brassicolens (Romagn.) Orton R. Sobre fulles mortes. Dosrius, vora el poble. Alt. 160 m s.m . UTM DG 508049. 11 -80 .

Panell us stipt icus (Bull. ex Fr.) Karst.

CC . Sobre fusta. Canyamars, vora Can Bartres. Alt. 220 m s.m. UTM DG 5304. 12-83.

Oudemansiella plathyphylla (Pers. ex Fr.) Mos. (== Collybia pl. Quél.)

C. Sobre fusta en descomposició. Dosrius, Can Terrades. Alt. 150 m s.m. UTM DG 5004.

11 -80 .

Marasmius androsaceus (L. ex Fr.) Fr. CCC. Sobre acícules de pins diversos . Dosrius, vora Can Terrades. Alt. 150 m s.m. UTM DG 5005. 11 -81 , i en altres llocs i dates.

Marasmius collinus (Scop . ex Fr.) Sing .

R. En l'herba, fins i tot en tremig de M. oreades , amb molta humitat. Dosrius, Corredor, vora Camping. Soleia. Alt. 500 m s.m . UTM DG 5507. 8-83. A la Cerdanya, on és més abundant, el coneixen amb el nom de «carrereta d'aigua» i el separen, per evitar que els podreixi les altres carreretes. Es considerat tòxic.

Butll . Soc. Catalana Mico/. 8

47 -74

Barcelona 1984

63

Marasmius oreades (BIt. ex Fr.) Fr. CC . En l'herba. Dosrius, vora del poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 510049. 11-83 , i en altres dates i llocs. E. Marasmius scorodonius (Fr.) Fr. C. Sobre brancalls d'alzina. Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 538080.

9-8 1. .

Marasmius splachnoides Fr. C. Sobre fulles mortes de planifolis. Òrrius. Alt. 400 m s.m . UTM DF 4799. 1-84.

Macrocystidia cucumis (Pers. ex Fr.) Heim R. Trobada entre herba i en terra nua . Dosrius, vora El Far. Alt. 400 m s.m. UTM DG 535077. 10-83. Espècie que presenta uns cistidis molt grossos , tant en el peu com en les làmines . (Vegeu Fitxes tècniques, Serie 11). E. Crinipellis stipitaria (Fr.) Pat. CC . Camps, restes de gramínies . Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 550079.

24-11 -83 . E. Mycena acicula (Schff. ex Fr.) Kümmer R. Òrrius, camí a Cabrils. Alt. 400 m. s.m. UTM DF 475996. 1-84.

Mycena alcalina (Fr.) Kümmer R. Orrius C. En brancalls en descomposició, entre les molses. Òrrius. Alt. 360 m s.m. UTM DF 476997. 1-84 .

Mycena corticola (Pers. ex Fr.) Quél.

C. A la cara nord de les alzines, sobre l'escorça, després d'una bona pluja. Dosrius. El Far. Alt. 420 m s.m . UTM DG 532080. 2-81.

Mycena galopoda (Pers. ex Fr.) Kümmer C. Llocs obacs, entre la molsa. Canyamars , vora Can Bartres . Alt. 200 m s.m. UTM DG 5404. 12-82 .

Mycena sanguinolenta (A. ex S. ex Fr.) Kümmer C. Entre la molsa. Dosrius, Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 11-83 .

Mycena seynii Quél.

C. Sobre pinyes de diferents espècies de pi. Canyamars . Alt. 200 m s.m. UTM DG 546061 .

11-81 .

Mycena pura (Pers. ex Fr.) Kümmer CCC. En el bosc , arreu, molt abundant. Premià de Dalt, Sant Mateu . Alt. 470 m s.m. UTM DF 443967. 3-82, i en molts altres llocs i dates .

Mycena vulgaris (Pers. ex Fr.) Quél.

CC . Entre la molsa . Argentona. Coll de Parpers. Alt. 210 m s.m. UTM DG 475042. 1-82.

Flammulina velutipes (Curt. ex Fr.) Sing.

R. Espècie invernal , sobre brancalls . Òrrius, camí de Cabrils. Alt. 400 m s.m. UTM DF 474996. 1-82 .

64

B utll. Soc. Cat alana Mico/. 8

47 -74

Barcelona 1984

Fam. ENTüLüMATÀCIES Clitopilus prunulus (Scop. ex Fr.) Kümmer C. Bosc mixt. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308. 11-83, i en altres dates i llocs.

Entoloma cetratum (Fr.) Mos. RR. En una pineda. Orrius, Carni a Cabrils. Alt. 370 m s.m. UTM DF 4799 2-84 E. Espècie molt rara en aquesta comarca. Basidis bisporics.

Entoloma mammosum (Fr.) Helser C. Llocs amb herba. Dosrius, Can Margenat. Alt. 300 m s.m. UTM DG 5106. 11 -83 . E. Rhodophyllus hirtipes (Schum. ex Fr.) Moser C. Entre-acícules i·brancalls de pi. Dosrius, Can Margenat. Alt. 300 m s.m. UTM DG ·5106.

1-84. E. Fam. PLUTEÀCIES Volvariella murinella (Qu él.) Moser R. Premià de Dalt. Leg. Ramon Nualart. Alt. aprox. 300 m s.m . UTM DF 4595. 11 -4-81 . E. Volvariella pusilla (Pers. ex Fr.) Sing. (== V. parvula [Weinm.] Speg.)

R. En un camp, entre l'herba. Dosrius, vora El Far. Alt. 450 m s.m . UTM DG 535079.

10 -83.

Volvariella speciosa (Fr.) Sing.

C. Camps, entre herba, Dosrius, vora Can Arenas. Alt. 500 m s.m. UTM DG 5507. 10 -81 .

Volvariella speciosa var. gloioceophala (DC. ex Fr.) Sing.

R. En camps, entre l'herba. Dosrius, Corredor. Alt. 530 m s.m. UTM DG 551077.11-83. E. Volvariella surrecta (Knapp.) Sing. (== V. loveiana [Bk.] Gill.)

R. Sobre Lepista nebularis, en descomposició. Canyamars , vora Pou de Glaç. Alt. 230 m s.m. UTM DG 546066. 11 -83.

Volvariella volvacea (Bull. ex Fr.) Sing.

RR. Sobre serradures. Dosrius, El Far. Alt. 420 m s.m . UTM DG 530085. 24-4-81 . E. Pluteus atricapillus )Secr.) Sing. (== P. cervinus [Schff. ex Fr.] Kümmer) .

C. Sobre soques d'arbres diversos. Canyamars , vora Can Rimblas. Alt. 200 m s.m . UTM DG 5304. 10 -82 .

Pluteus atromarginatus (Konr.) Kühn.

R. Òrrius. Alt. 300 m s.m . UTM DG 4799. 11 -83 .

Pluteus curtisii (Bk. & Br.) Sacc. (== P. patrici us [Schulz.] Boud.).

R. Sobre serradures. Dosrius, El Far. Alt. 420 m s.m. UTM DG 530085. 24-81 . E. Pluteus luteovirens Rea R. Sobre fusta en descomposició. Dosrius, Colònies Fore stals. Alt. 400 m s.m. UTM DG 515081 . 10 -83.

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

65

Fam. AMANITÀCIES Amanita eliae Quél.

RR. En un bosc mixt. Òrrius, vora poble , camí Can Blanc. Alt. 300 m s.m . UTM DG 466003. 11-83. Espècie molt rara en aquesta comarca, de la qual hem trobat un sol exemplar. E. Amanita caesarea (Scop . ex Fr.) Pers. ex Schv.

R. Bosc de Quercus ilex i Quercus suber amb Pinus pinea. Òrrius, vora Can Blanc, Alt. 300 m s.m. UTM DG 4600.9-82.

Amanita citrina (Schff.) S.F. Gray CC. En una pineda. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 5104. 11-80. E. Amanita citrina (Schff.) S.F. Gray. Var. alba Price.

R. En bosc mixt. Carr. Coll de Parpers a La Roca. Alt. 250 m s.m. UTM DG 457046. E. Amanita muscaria (L. ex Fr.) Hooker RR. Marges de camí , en una pineda, Vilassar de Dalt. Alt. 400 m s.m. UTM DG 4500. 11-82 i altres dates. De tota la zona estudiada, només l'hem tgrobada en aquest lloc.

Amanita umbrinolutea Secr.

R. En una pineda herbosa. Vilassar de Dalt. Alt. 370 m s.m. UTM DF 4499. 11-83.

Amanita ovoidea (Bull. ex Fr.) Quél.

RR. Dosrius, carretera a Llinars. Leg. Jordi Boada. Alt. 280 m s.m. UTM DG 5007. 11-83.

Espècie de terreny calcari, es troba molt difícilment sobre sòls silícics. E. Amanita pantherina (D.C. ex Fr.) Secr.

CC. En pinedes. Coll Sa Creu, Arenys de Munt. Alt. aprox. 500 m s.m . UTM DG 6008, 9-82 , i en altres llocs i dates. E. Amanita phalloides (Vaill. ex Fr.) Secr.

C. Sota avellaners. Canyamars, vora riera. Alt. 240 m s.m . UTM DG 5506.11-83, i en altres llocs, dates i hàbitats. E. Amanita rubescens (Pers. ex Fr.) Gray.

CCC. Planifolis, boscos mixts. Òrrius, camí a Cabrils, Alt. 370 m s.m. UTM DF 4799. 12-83 , i en altres llocs i dates.

Amanita vaginata (Bull. ex Fr.) Quél.

CC. Vora pins, en terra nua , en una vinya abandonada. Dosrius, vora Turó Jafre. Alt. 260 m s.m. UTM DG 5004. 11-82, i en altres llocs i dates.

Amanita vaginata var. flavescens Gilb. & Lundell R. Sota alzines. Alella , Coll de Font de Cera. Alt. 370 m s.m. UTM DF 407965. 11-83.

Amanita vittadini (Mor.) Vitt.

RR. En un pla herbós al costat d'una masia. Dosrius, El Far. Alt. 420 m s.m. UTM DG 530085. 9-82 i 11-83. De tota la zona estudiada, trobada exclusivamente en aquest punt.

Fam. AGARICÀCIES Agaricus augustus Fr. C. Vora Pinus pinea. Canyamars. vora Can Bartres. Alt. 200 m s.m. UTM DG 5304. 11-83, i en altres llocs i dates. E.

B utll. So c. Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

R. Trencant la terra , en mig d'un cam í. Canyamars, vora Can Galzeran. Alt. 240 m s.m .

UTM DG 550065. 28-5-80 . E. Agaricus campester (L.) Fr. CCC. En camps ado bats. Dosrius, Corred or, vora Càmping So lei. Alt. 500 m s.m. UTM DG 55 1078. 1-82, i en altres dates i llocs.

Agaricus haemorrhoidarius Kalchbr. et Schulz.

C. Sota alzines. Alella, Coll de Font de Cera . Alt. 300 m s.m. UTM DF 414967. 2-82 .

Agaricus silvaticus Schff. ex Secr.

C. Sota pins. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 53 5081 . 11 -83 . E. Agaricus silvicola (Vitt.) Sacc.

CC. En boscos diversos. Dosrius, Colòni es Forestals . Alt. 400 m s.m . UTM DG 516083.

2-82 .

Agaricus xanthoderma Gen .

C. Boscos, mar ges de prats, etc. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 549078.

10-83.

Agaricus placomyces Peck . var meleagris J. Schff.

C. En una pineda, Dosrius, vora el poble. Alt. 170 m s.m . UTM DG 505046. 10 -81 .

Lepiota clypeolaria (Bull. ex Fr.) Kümmer C. Clarianes herboses d'una pineda. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 508047.

11 -80 , i en altres dates i llocs.

Lepiota cristata (A. et S. ex Fr.) Kümmer C. Entre l'herba. Dosrius, vora Torrent del Vipol i cantera. Alt. 250 m s.m . UTM DG 515060. 11 -80 , i en altres llocs i dates.

Lepiota cristata (A. et S. ex Fr.) Kümmer var. pallidior Bon R. En grups nombrosos, entre runes, en una torrentera. Òrrius, vora Can Blanc, Alt. 300 m s.m. UTM DF 464996. 10 -83 . Espècie de terminada per X. Llimona.

Lepiota felina Quél.

R. Entre la molsa , a l'obaga. Dosrius, Urbanització Esme ralda . Alt. 410 m s.m. UTM DG 530083. 2-82 , i en altrs dates al mateix lloc.

Macrolepiota mastoidea (Fr.) Sing.

CC . Marges de bosc. Canyamars, vora Can Galzeran. Alt. 220 m s.m. UTM DG 545065.

1-82 , i en altres llocs i dat es.

Macrolepiota procera (Scop . ex Fr.) Sing.

CCC. Arreu . Dosrius. Alt. 430 m s.m. UTM DG 5205. 10-83 , i en molts altres llocs i dates en tota la zona estudiada. E. Macrolepiota rhacodes (Vitt.) Sing. var. hortensis Pilat C. Terreny inculte, entre brossa. Cabrils, vora poble. Leg. Antoni Duran. UTM DF 4797.

11-83 , i en altres dat es, en el mateix lloc.

Leucoagaricus pudicus (Bull.) Mos. (== Lepiota naucina Fr.).

C. Entre l'herba , vora l'aigu a. Canyamars, al costat de la riera. Alt. 210 m s.m. UTM DG 545 063. 9-8 1. E.

Butll. Soc . Catalana Micol. 8

47 -74

Barcelon a 1984

67

Leucoagaricus macrorhizus (Locq .) Sing .

C. Camps. Dosri us, vora El Far. Alt. 420 m s.m. UTM DG 540077. 10 -83 . E. Leococoprinus badhamii (Bk. e Br.) Mos. RR. En un jardí, Leg. i determinació Alfons Mena. Cabrils , Sant Crist. Alt. aprox. 300 m s.m.

UTM DF 4997. 8-81. E. Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Sing . (== L. luteus [Sow ex Fr.] Locq).

R. Sobre terra , en un test amb cactus . Premià de Mar, poble. 9-81 , i en altres dates. E. Cystoderm a amianthinum (Scop. ex Fr.) Fay. CC. En pinedes, entre mo lsa. Argentona, vora riera de CIarà. Alt. 130 m s.m. UTM DG 4801 . 2-82 , i en altres llocs i dates.

Cystoderma cinnabarinum (A. e S. ex Secr.) Fay. CC. En boscos diversos. Dosrius, Urb. Esmeralda. Alt. 400 m s.m . UTM DG 529083.11 -82 ,

i en altres llocs i dates. E. Fam. COPRINÀCIES Coprinus atramentarius (Bull. ex Fr.) Fr. CC. Sobre sauló, llocs humits , vora l'aigua, Canyamars, al costat de la riera. Alt. 210 m s.m.

UTM DG 544059. 10-81.

Coprinus cinereus (Schff. ex Fr.) S.F. Gray C. En feme rs en fermentació. Dosrius, entre El Far i Can Bosc. Alt. 450 m s.m . UTM DG 53 7077. 3-82.

Coprinus comatus (Müll. in FI. Dan. ex Fr.) S.F . Gray CCC. Marges de camí amb herba, camps adobats. Òrrius , vora Ca l'Isidret. Alt. 250 m s.m .

UTM DG 4700, 12-83 , i en altres llocs i dates.

Coprinus disseminatus (Pers . ex. Fr.) S.F. Gray.

CCC . En grans mas ses, sobre troncs i soques diverses . Ca nyamars, vora Can Rimbles. Alt.

200 m s.m. UTM DG 5340 46 . 7-8 1, i en altres dates i llocs.

Coprinus micaceus (Bull. ex Fr.) Fr. CC. Sobre terra, cespitós. Canyama rs. Alt. 200 m s.m. UTM DG 533045. 10 -80.

Coprinus picaceus (Bull.) ex Fr. C. Sotabosc espès , obac. Ò rrius . Alt. 250 m s.m. UTM DG 4700. 11 -80.

Psathyrella candolleana (Fr.) Maire CCC. Sobre terra nua , vora planifolis. Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 400 m s.m . UTM DG 5 13084. 7-81 , i en altres dates i llocs.

Psathyrella hydrophila (Bull. ex Maret) Maire CC. Gregari, sobre fusta mo rta, humida de Quercus suber. Dosrius, entre El Far i Can Bosc , camí al Co ll de la Creu de l'Aguilar. Alt. 400 m s.m. UTM DG 538075. 3-82 .

Psathyrella laevissima Romagn.

RR. Gre gària , recollectad a al costat de l'anterior, el ma teix dia. De mida més petita , és difícilment separable macroscòp icam ent. En examen microscòpic, els seus cistidis característics l'ide ntifiquen amb facilitat. E.

68

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Psathyrella pennata (Fr.) Sing.

R. Espècie de llocs cremats, amb carpòfo rs de gran bellesa. Premià de Dalt, Sant Mateu, vora la font. Alt. 400 m s.m. UTM DF 44 2966. 3-83 , i en altres dates al mateix lloc. E. Psathyrella pygmaea (Qu él.) Sing.

RR. En el mateix hàbitat que Coprinus disseminatus. Canyamars, vora Can Rimbles. Alt. 200 m s.m. UTM DG 534046.7-81. Els exemplars joves es poden confondre amb l'espècie citada.

Psathyrella subatrata (Batsch. ex Fr.) Gill.

R. Vora l'aigua , marges de bosc. Canyamars, fons de Can Guitart. 230 m s.m. UTM DG 5404. 3-81. E. Psathyrella velutina (Pers. ex Fr.) Sing. (== L. lacrymabunda auct. non Fr.) CC. Marges de camins , llocs humits, Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 400 m s.m. UTM DG 5108. 12-83 , i en altres dates i llocs.

Fam. BOLBICIÀCIES Bolbitius vitellinis (Pers.) Fr. CC. Llocs molt humits, entre l'herba. Dosrius. Alt. 140 m s.m. UTM DG 499035. 10-83 .

Agrocybe aegerita (Brig.) Sing.

C. Sobre Populus vius. Canyamars, vora la riera. Alt. 300 m s.m. UTM DG 554066. 3-82.

Agrocybe praecox (Pers. ex Fr.) Fay. CC. A la primavera, als camins , camps, entre l'herba. Canyamars, vora la riera'. Alt. 20 0 m s.m . UTM DG 553065. 4-81. i en altres llocs i dates . E. Agrocybe vervacti (Fr.) Romagn.

C. En camps. vora Stropharia coroni/la , amb la que , superficialment, es pot confondre.

Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 552080. 10-83.

Fam. ESTROFARIÀCIES Stropharia aeruginosa (Curt. ex Fr.) Qué l.

C. En tota mena de boscos. Argentona, vora riera de CIarà. Alt. 120 m s.m. UTM DG 486015. 16-11 -79 , i en altres dates i llocs. E. Stropharia aurantiaca (Cke.) Orton R. En llocs on s'acumula humus de planifolis. Canyamars, vora Can Noguera. Alt. 210 m s.m. UTM DG 518056. 11-81. El nostre consoci i amic Josep Faus , ha estudiat molt bé aquesta espècie i proposa una nova comb inació, passant-la al gènere Hypholoma . (vegeu , fitxa tècnica 11 sèrie).

Stropharia coronilla (Bull. ex Fr.) Qu él.

C. En camps. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 552080. 1-82 , i en altres llocs i dates.

Stropharia melasperma (Bull. ex Fr.) Qu él.

R. En camps. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 552080. 10-83. E. Hypholoma fasciculare (Huds , ex Fr.) Kümmer CCC. Sobre soques de pi. Dosrius, vora poble. Alt. 150 m s.m. UTM DG 508049. 11-80 , i en altres dates i llocs. E. '

Butll. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74 Barcelona 1984

69

Hypholoma sublateritium (Fr.) Qué!.

R. Sobre fusta. Canyamars, vora Can Març. Alt. 230 m s.m. UTM DG 5304. 1-84.

Pholiota carbonaria (Fr.) Sing.

CCC. Sobre carboneres de bosc. Cabrils , vora camp d'esports. Alt. 280 m s.m. UTM DF 467979. 12-80, i en altres llocs i dates , sobre tot a l'hivern . E. Pholiota gummosa (Lasch) Sing.

C. Sobre troncs i restes vegetals, Dosrius, vora torrent de la Font del Sot. Alt. 200 m s.m.

UTM DG 548064. 12-83, i en altres llocs i dates . E. Tubaria furfuracea (Pers. ex Fr.) Gill.

CC. Sobre branquetes. Canyamars. Alt. 200 m s.m. UTM DG 508048. 2-81, en d'altres dates i llocs.

Fam. CREPIDOTÀCIES Crepidotus mollis (Schff. ex Fr.) Kümmer C. Sobre fusta de Popolus x deltoides. Dosrius. Alt. 200 m s.m. UTM DG 499064. 12-83.

Crepidotus variabilis (Pers. ex Fr.) Kümmer CC . Sobre brancalls de planifolis. Orrius , vora Can Blanc. Alt. 320 m s.m. UTM DF 464997.

11-81, i en altres llocs i dates.

Fam. CORTINARIÀCIES Inocibe fastigiata (Schff. ex Fr.) Quél .

C. Pinedes. Arenys de Munt, Coll sa Creu. Alt. 500 m s.m. UTM DG 607088. 12-83, i en altres llocs i dates. E. Inocybe geophylla (Sow. es Fr.) Kümmer CC. En pinedes, entre la molsa. Argentona, riera de CIarà. Alt. 130 m s.m. ETM DG 4801 .

11-81. E. No sabem distinguir la varietat li/acina Pat. El color i la seva intensitat, creiem estan en relació amb la humitat dels carpòfors.

Inocybe vac cina Kühn .

R. En gran quantitat, vora Picea , en un viver. Dosrius, vora poble . Alt. 150 m s.m. UTM DG 506051. 3-81. E. Hebeloma cistophilum Maire CC. Sota Cistus, vora pins. Òrrius , camí a Can Altafulla. Alt. 300 m s.m. UTM DG 4700.

12-83, i en altres llocs i dates.

Hebeloma mesophaeum (Pers. ex Fr.) Quél.

CC . En boscos diversos. Dosrius, vora poble . Alt. 150 m s.m. UTM DG 5005. 11-82. E. Hebeloma sarcophyllum (Peck.) Sacc.

R. Sota Quercus i/ex i Pinus pinaster. Premià de Dalt. Alt. 410 m s.m. UTM DF 4496. 1-84.

E. Hebeloma sinapizans (Paulet ex Fr.) Gill.

C. Bosc mixt. Òrrius . Alt. 400 m s.m. UTM DG 475000. 11-83.

70

B utl/. S oc. Catalana Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

Gymnopilus penetrans (Fr. ex Fr.) Murr.

CC . Sobre brancalls i pinyes diverses. Canyamars, vora Can Bartres. Alt. 200 m s.m . UTM DG 528046. 11 -81 , i en altres dates i llocs.

Gymnopilus spectabilis (Fr.) Sing.

C. Sobre soques de pi. Dosrius, vora poble. Alt. 170 m s.m. UTM DG 506051 . 11 -80 , i en altres llocs i dates.

Dermocybe cinnamomea (L. ex Fr.) Wünsche CC. En pinedes. Òrrius, cam í de Cabrils , Alt. 400 m s.m. UTM DF 474996. 12 -83. E. Dermocybe semisanguinea (Fr.) Mos. R. En pinedes. Dosrius, vora el Castell , Alt. 300 m s.m. UTM DG 5 10066. 11 -83 .

Cortinarius calochrous Fr. C . Sota Quercus i/ex i Quercus suber. Dosrius, Colónies Forestals . Alt. 350 m. s.m. UTM DG 5 15 064. 11 -82.

Cortinarius elatior Fr. C . Sota planifolis. Òrrius, camí de Cabrils , Alt. 400 m s.m. UTM DF 7474995. 11 -83 . E. Cortinarius glaucopus (Schff. ex Fr.) Fr. C . Bosc mixt. Dosrius, Can Bosc . Alt. 450 m s.m. UTM DG 540080. 11 -82 .

Cortinarius cedretorum. R. Mre. var. suberetorum R. Mre. C . Sota planifolis. Dosrius, Alt. 420 m s.m . UTM DG 5108 . 11 -82 .

Cortinarius infractus (pers. ex Fr.) Fr. CC . Boscos diversos. Orrius, Alt. 350 m s.m . UTM DF 47 5996. 11 -82 , i en altres dates i llocs.

Cortinarius multiformis (Fr.) Fr. C . Sota planifolis. Dosrius, Urb. Esmeralda, Alt. 440 m s.m. UTM DG 533081 . 11 -82 .

Cortinarius torvus (Bull. ex Fr.) Fr. RR. Sota Quercus i/ex. Òrrius, camí de Ca n Blanc , vora poble. Alt. 300 m s.m. UTM DG 465004. 11 -83 . Espècie solament trobada en aquest lloc, en tota la zona estudiada.

Cortinarius trivialis Lge .

CCC. Boscos mixtos . Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 360 m. s.m . UTM DG 515083.

11 -82 , i en altres llocs i dates.

Cortinarius rufoolivaceus Fr. C . Boscos mixtos . Dosrius, Colònies Forestals. Alt. 360 m s.m . UTM DG 5108. 11 -82 .

Alguns autors consideren aquesta espècie com a pròpia de terreny calcari.

Cortinarius varius Fr. R. Pinedes. Dosrius, Colònies Forestals, Alt. 350 m s.m. UTM DG 5 1508 1. 11-82. Espècie citada, com l'anterior, de terrenys calcaris.

Galerina marginata (Fr.) Kühn .

CC . Sobre branquillons de pi. Arenys de Munt, carretera de Coll, Sa Creu. Alt. 400 m s.m .

UTM DG 6008. 11 -80 . E.

Butll. So c. Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelon a 1984

Ordre RUSSULALS Fam. RUSSULÀCIES Russula aurata (With.) ex Fr. CC . Boscos diversos. Premià de Dalt, Sant Mateu , vora font. Alt. 400 m s.m. UTM DF 4496. 11-81 , i en altres llocs i dates .

Russula chloroides Krbh.

CC . En boscos diversos Dosrius, vora el Castell, Alt. 300 m s.m. UTM DG 5108.9-12 -79. E. Russula cyanoxantha Schff, ex Fr. R. Boscos diversos . Vilassar de Dalt, vora Cal Senyor, Alt. 400 m s.m. UTM DF 463996.

12 -83.

Russula acrifolia Romagn.

CC . Boscos diversos. Vilassar de Dalt, vora Cal Senyor. Alt. 400 m s.m. UTM DF 4699.

11-83 , i en altres llocs i dates. Dins la secció Compactae Fr. estem segurs que en la zona estudiada poden diferenciar-se més espècies , però per ara tenim alguns dubtes d'identificació.

Russula delica Fr. R. Boscos diversos. La Roca . Alt. 200 m s.m. UTM DG 4503. 11-79.

Russula decipiens (Sing.) K. & R. (== R. maculata Quél. var. decipiens Sing.)

CC. Sota planifolis. Alella, coll de Cera. Alt. 350 m s.m. UTM DF 4096. 12-83 , i en altres llocs i dates.

Russula heterophylla (Fr.) Fr. C. En boscos diversos. Òrrius. Alt. 350 m s.m. UTM DF 4799. 12-83.

Russula foetens Fr. CCC. Sota alzines. Dosrius, Corredor, vora Coll de l'Argila. Alt. 460 m s.m. UTM DG 547075. 12-82 , i en altes dates i llocs.

Russula fragilis (Pers. ex Fr.) Fr. CCC. En boscos mixtos. Òrrius, camí de Cabrils, Alt. 400 m s.m . UTM DF 474995. 12-82 , i en altres llocs i dates .

Russula lutea var. maxima (Sing.). Sing.

C. Bosc mixt. Alella, Coll de Cera. Alt. 360 m s.m . UTM DF 4096. 6-80 .

Russula pectinatoides Peck .

C. Sota planifolis, Òrrius, camí de Cabrils, Alt. 380 m s.m. UTM DF 472996. 12-83.

Russula sanguinea (Bull. et St. Amans .) Fr. CCC. En pinedes. Dosrius, Corredor. Alt. 440 m s.m. UTM DG 545076. 8-82 , i en altres llocs i dates.

Russula sororia (Fr.) Romell. ss. Boud.

CC. Sota planifolis, marges de camins . Dosrius, vora Urb. Sant Carles. Alt. 270 m s.m. UTM DG 4706. 9-83. E. Russula torulosa Bres.

CC . Sota Puius pinaster. Vilassar de Dalt, camí de Vallromane s. Alt. 350 m s.m. UTM DF 4498. 23 -11 -79. E.

72

Butll. Soc. Catalana Mico/. 8

47-74 Barcelona 1984

Russula virescens (Schff. ex Zant.) Fr. C. En boscos mixtes. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 538082. 8-82.

Lactarius decipiens Quél.

CC. Boscos diversos. Òrrius , camí de Cab rils, Alt. 400 m s.m. UTM DF 476996. 11-83.

Lastarius deliciosus Fr. CC. Sota pins. Arenys de Munt, Coll Sa Creu. Alt. 470 m s.m. UTM DG 6008. 12-82 , i en altres llocs i dates. E. Lactrius chrysorrheus Fr. CCC. Sota planifolis, en especial Querçus. Alella, Coll de Cera , Alt. 300 m s.m. UTM DF 4197.9-12-79, i en altres dates i llocs. Es l'espècie més abundant en tota la zona estudiada.

En els mesos de novembre i desembre de 1983 es presentava en quantitats sorprenents. E. Lactarius fuliginosus Fr. C. Sota planifolis. Vilassar de Dalt. Alt. 400 m s.m. UTM DF 4497. 12-83. E. Lactarius pyrogalus Bull. ex Fr. C. Sota avellaners. Canyamars, vora riera. Alt. 200 m s.m. UTM DG 547063. 12-83. E. Lactarius sanguifluus (Paulet ex Fr.) Fr. C. Sota pins, al costat de L. deliciosus, però també en altres hàbitats. Òrrius. Alt. 400 m s.m.

UTM DF 4799, i en altres llocs i dates. E. Lactarius serifluus D.C. ex Fr. C. Sota Quercus. Vilassar de Dalt, camí a Vallromanes. Alt. 350 m s.m. UTM DF 445971.

12-83.

Lactarius tesquorum Mal. CC. Al costat de Cistus. Dosrius, vora poble. Alt. 180 m s.m. UTM DG 5005, 12-83, i en altres llocs i dates. E. Lactarius uvidus (Fr. ex Fr.) Fr. C. Boscos diversos. Òrrius , camí de Cabrils, Alt. 400 m s.m. UTM DF 4799. 9-12-79. E. Lactarius volemus Fr. CC. Boscos mixtes. Dosrius, vora Urb. Esmeralda. Alt. 400 m s.m. UTM DG 5109, 8-82 , i en altres llocs i dates . E.

GASTEROMICETALES Rhizopogon roseolus (Corda) Fr. CC . En pinedes. Vilassar de Dalt, camí de La Roca. Alt. 300 m s.m. UTM DF 455998.

11-83.

Phallus impudicus L. per Pers.

C. Llocs amb humus abundant. Dosrius, vora Font del Sot. Alt. 200 m s.m. UTM DG 502068. 12-83.

Butl/. Soc . Cota/ona Mico/. 8

47-74

Barcelona 1984

73

Mutinus caninus (Huds, per Pers.) Fr. R. En el bosc , vora soques. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5308.

Lycoperdon echinatum Pers. pe~ Pers.

RR. Sobre humus, fulles mortes . Orrius, vora Can Blanc. Alt. 300 m s.m. UTM DF 462997.

11-81.

Lycoperdon molle Pers. per Pers.

C. En pinedes. Orrius , carretera d'Argentona. Alt. 160 m s.m. UTM DG 4906.

Lycoperdon perlatum Pers. per Pers. cec. Arreu. Alella , Coll de la Font de Cera. Alt. 300 m s.m. UTM DF 414967. 11-80 , i en altres llocs i dates.

Calvatia lilacina (Berk. et Mont.) Henn.

RR. En camps. Dosrius, vora El Far i Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 537083. 10-83.

Calvatia utriformis (Bull. per Pers.) (== C. caelata [Bull.] Morgan) R. En camps. Dosrius, Corredor. Alt. 500 m s.m. UTM DG 543076. E. Pisolithus arhizus (Pers.) Rausch (== P. arenarius Alb. & Schw.)

R. Llocs molt sorrencs , marges , etc. Dosrius, a l'Urb. Esmeralda, Alt. 400m s.m. UTM DG 524079. 10-80.

Scleroderma polyrhizum J .F. Gmel. per Pers. (== S. geaster Fr.) C. Vora pins, llocs assolellats. Dosrius, Corredor. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5407. 11-83. E. Scleroderma verrucosum Bull. ex Pers. ss. Grey.

CC . Marges, camins, etc. Premià de Dalt, vora de Sant Mateu. Alt. 380 m s.m. UTM DF 439967. 10-80, i en molts altres llocs i dates .

Astraeus hygrometricus (Pers.) Morg.

CCC . En les pinedes. Dosrius, vora Cementiri. Alt. 160 m s.m. UTM DG 500050. 12-83, i en altres llocs i dates .

Crucibulum laeve Bull, ex D.C. CCC . Sobre cartró ondulat, branquillons morts, etc. Dosrius, El Far, Alt. 450 m s.m. UTM DG 530085. 9-81.

Cyhatus olla Batsch. ex Pers.

C. Sobre terra . Dosrius, vora poble . Alt. 150 m s.m. UTM DG 5005. 1-84.

Cyhatus striatus (Huds.) Villd. per Pers.

CC . Arreu, sobre brancalls, i a terra. Dosrius, vora poble . Alt. 170 m s.m. UTM DG 5005.

10-80.

Clathrus ruber Mich. per Pers. (== C. cancellatus Tourn . per Fr.).

C. A terra , vora arrels en descomposició. Dosrius, vora Can Jeroni. Alt. 170 m s.m. UTM DG 514054. 18-11-79. E. Shaerobolus stellatus Tode ex Fr. R. Branquillons molt humits. Dosrius, vora poble . Alt. 150 m s.m. UTM DG 508048. 11-82.

Endoptychum agaricoides Czern.

RR. Terra nua , vora Quercus. Dosrius, Can Bosc. Alt. 450 m s.m. UTM DG 5307. 7-81 , 8-82, 29-8-83. Trobat cada any únicament en aquest lloc. E. M. Moser situa aquesta espècie en la Fam. Agaricàcies Fr.

74

Butll. Soc. Cota/ona Mico/. 8

47 -74

Barcelona 1984

Aqraïments: En primer lloc a tots els consocis, co mpanys i amics de la S .C. de M., citats o no en el text.

Després, en especial, al Dr. X. Llimona, per les seves orientacions i revisions.

Així mateix, en referència a Mixomicets a E. Gracia, a Ascomicets i Gasteromicetals al Dr. F. D. Calonge, a Afil·loforals a M. T. Te llería , a Heterobasidiomicets gelatinosos a I. Llorens, a la Família de Cortinariàcies a M. Aguasca i per al Ordre Russulals a J . Llistosella .

Bibliografia

BOLÓS, M. del T. i O . (1983) . Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 17 . VI. La Biogeografia: 198-248. Fundació Enciclopèdia Catalana.

BREITEN BACH, J. et KRANZLIN, F. (1981) . Champignons de Suisse. Torne I. Les Ascomycètes. E. Mycologia. Lucerna. 320 pp.

CETTO, B. (1978-1983) . l Funghi del ve ro. Vol. I al IV. Saturnia. Trento.

G RÀC IA, E. (1983) . Guia per a l'es tudi de l Mixomicets. Bull. Soc .Catalana .Micol. 7: 47-64.

HONRUB IA, M. (1982) . Aportación al conocimiento de los hongos del S .E. de España.

Tesis Doctoral. Murcia. 603 pp.

KÜHNE R, R. et ROMAGNESI, H. (1978). Flore analytique des champignons supérieurs.

Masson. Paris, 556 pp.

LANGE, J.E.i D.M.- X LLIMONA, (1976). Guía de Campo de los Hongos de Europa.

Omega, Barcelona. 292 pp.

MARCHAND, A. (1971 -1983). Ch ampignons du Nord et du Midi. Vol. I al VIII. Perpignan.

MOSER, M. (1980). Guida alia determinazione dei funghi. Saturnia. Trento. 565 pp.

PHILLIPS, R. (1981) . M ushroo ms. Pan Books. Londres. 288 pp.

SINGER, R. (1982). Notes on Russula tax onomy, I, The Russules of Catalonia. Collectan ea Botanica Vol. 13 (2): 669-700.