Editat per : SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA
Dep. L eg.: B -20 651 -84
LS.S.N. : 0212 -3444
lm prés p er I.G . Domingo , S.A.
SantJoan Despí-Barcelona
APORTACIONSA LAFLüRA MICOLÒGICA DE CATALUNYA
Elgraude coneixement deles espècies idelabibliografiaa què han arribat moltsdels nostres consocis ens permet llançardesd 'aquí una primera demanda d 'aportacions escrites alaFloraMicològicade Catalunya.
Es tracta solament de demanar-vos que aplegueu les vostres dades , quan són segures i sónfàcilmentverificables(millorsi estan recolzades enmateriald 'herbari , ésadir , en e ls mateixos exemplars conservats secs , oen bones diapositives).Lamillorformade presentarlesésenformadepetits catàlegs d 'espècies , amb menció delllocon han estat trobades , data , recollector i ecologia .
L'article de Rocabruna que publiquem en aquest número pot servird 'exemple. Però podeu fer aportacions amb moltes menys espècies , o amb les espècies d 'un sol gènere que conegueu bé.
Si teniu bons dibuixos d 'espècies interessants , incloeu -los-hi també.
Resdel que noés publicat éstinguten compte per la comunitat científica . I penseu qu e moltes espècies que enssónfamiliarsno consten encara enlloccoma trobades a Catalunya , obése 'n tenen molt poques referències . Suggerim alsqui encara nohofan , que practiquin la seva afecciómicològica pensant en completar el Catàleg Micològicde Catalunya . Per això , cal prendre bona nota delalocalitat ide l'ecologia deles recolleccions interessants i, després d 'estudiar -les, fotografiar -les, dibuixar -les iidentificar -les, conservar-les seques , en l'Herbari privato , millor, eneldela Societat Catalana deMicologia (vegeu l'articledeS. Gin é). Ambelvostre coneixement de les espècies , noés dificil aportar dades per alaflora , la corologia (àreadedistribució) , ecologia ifenologia (època d 'aparició i comportament) demoltsfongs catalans . Però no hem d 'oblidar l'adagi que diu: «Tota dada botànica publicada , que nosigui comprovable , noéssinó paper mullat ».
El nostre Butlletíés aqu í per a donar alallumlesvostres troballes Elsmés bregats de nosaltres us aconsellarem ius ajudarem. Decidiu -vos ! Convertiu la vosta afeccióenútil per a laciència catalana! Cap dada segura i comprovablenohade perdre 's.
Xavier L limona
SOCIETAT CATALANADE MICOLOGIA
Llista d'assoc iats - Març 1984
113ABADCOMPANY , Josep
ci. Jaume Casanovas, 130-3. er - PRATDE LLOBREGAT Tel.3790813
83 ADELL JAUMANDREU , Lluis
Rda. St.Pere, 68-3. e r 1.a -BARCEL ONA-lO Tel. 30119 89
86AGUASCASOLÉ , Montserrat
ci. Balmes137-3. e r I. " - BARCELONA -8 Tel.228 6636
4 ALABART GARCIADEBOIX , M.a Carmen
Avda.Gral.Mitre , 7- BARCELONA-17 Tel.2035295
75ALONSOSÀENZ, Vicens
Avda.Verge Montserrat, 10- 7.e ' I. " - BARCELONA -24 Tel.2195723
17 AMILLS SIS·Ó, Marcelino
ci. C deCent , 72-Àtic1.a BARCELONA-15 Tel.2244696
107ÀNGELALBIRA , Francesc
ci. CapitàArenas, 48 - 2.on L.' - BARCELONA-34 Tel. 20423 72
76ARCHBOADA, Francesc
Avda.Gibraltar , 125- Esc. AEnt.La - TERRASSATel.7805075
74ARRONDO ODRIOZOLA , Ernesto
e/ Arrasate, 51-4 ° - SANSEBASTIAN
41 BALDI SANJUÀN , Andreu
ci . AlfonsoSala, 21 - SANCUGATDELVALLESTel. 67442 84
97BARCELÓMARTÍ , MariaCarme
ci. Bailen, 60 - 3. e r 2 a - VILANOVA ILAGELTRUTel.8932794
47BATETMARTÍ , Miquel
ci Carbo nell, 2 - 5 e ' 1.a - BARCELONA -3 Tel.3104911
36BELTRANTORRES, Jorge
e/. Sta.JuanadeArco , 30 - BARCELONA -32 Tel.2298905
110BENAVENTDOÑATE , Javier
ci . Felipe dePaz, 9 - Àtic2 . a - BARCELONA -28 Tel.3390136
5 0BERGACOSP, Miquel
c/ Angels, 1 - BERGATel.8210220
108BERNISCARRO , Franeiseo
e/. CardenalReig, bloc8 , 2. on 1.a - BARCELONA -28 Tel.3348231
13BERTRAN CAPELLA , Alejo
e/. delCall , 28 - 1. er - BARCELONA -2 Tel.2426630
63 BOADA MADIROLAS , Jordi
Ptge.JuanBrillas, 11 - ESPLUGUESDE LLOBREGAT Tel.3710791
8 BOIX PASARET, Santiago
Rda Gral.Mitre , 7 - BARCELONA -1 7Tel.2035295
1 BOLÓS , JoséOriolde InstitutBotànicdeBarcelona. Avda . Montanyans(Montíuïc) - BARCELONA -4 Tel. 3258050
15 BOSCH CORNELLÀ , Salvador
FontPicant, 11 - ST HILARI SACALM (Giro na) Tel.136
122 BOSCH DURANY , Ramon
Ptge Pieadero, 1 - I ." (SantJoan) - SANT CUGAT DELVALLÉSTel.3178778
24CABARROCASMONER , Jorge
Travessera deGràcia, 13 - L '" 4 . a - BARCELONA -21 Tel. 22112 21
153 CÀMARA VILA , M. a Isabel
Passeig Gran , 3 - i: - RIPOLL (Girona)Tel.972 /70 0085
105CARRASCOSAFREIXAS, Gabriel
e/. Bergadà, 33baixo s 2 .a - BARCELONA -29 Tel.2305882
5 CASACUBERTA SERRAT, Jaume
e/. PérezGaldós, 209 - SABADELL Tel.7252563
I -A CASTAN ESCOLANO , Juan
e/. Independèn cia, 306baixos- BARCELONA -26 Tel.2560423
16 COMPANY BUENO , Manuel
e/. Colleerolas, 29 - L '"- BARCELONA -23 Tel.2114968
21 CORTINA , MariaAngeles
e/. Urgell, 270 - 6 . e - 4 . a - BARCELONA -36 Tel. 32111 80
51COSPSERRA, Domeneeh
PlaçaViladomat , 4bis - BERGATel.8210139
45COSPSITGES , Domeneeh
PlaçaViladomat , 4bis - BERGATel.8210139
53COSPSITGES , Encarnació
PI.Viladomat , 41. a - BERGATel.8211088
129CREUSGERONÉS, Jaume
HostalSta.Fé - STA.FÉDELMONTSENYTel.8670825(1)
124 CUTCHET MINGARRO , JoanA.
GranViaCortsCatalanes, 493-3 . er - BARCELONA-IS Tel.2548841
33 CHIVA RAMOS , JuanRamón e/. E.Juneadella, 1-3- Esc. C-esq. 2 on 2 3 - ESPLUGUESDE LLOBREGAT Tel.371 2587
101 DELLUNDÉ PUJOL , Josep
Avda.CostaBravas/n.- MALGRAT DEMARTel.7611059
38DIEGO CALONGE , Franeiseo de Avda.CiudaddeBarcelona, 1083. 3 Escalera 1 ° C - MADRID -7 Tel.91 /433 5367
118 DOMÍNGUEZ MARÍN , Feo. Javier e/. CarrerasCandi , 76 -78 - L '" 4. 3 - BARCELONA -28 Tel.4221398
9DURÀNBARBA , Antonio
e/. Calabria, 160 - L '" 3. 3 - BARCELONA-IS Tel.2234378
82DURÀNTORRELLAS , Ignasi
e/. Calabria, 160 I. " 3. 3 - BARCELO NA -IS Tel.2234378
131ESCUÉ BALCELLS , Núria
e/ . Queralt , 4-entr.4. 3 - BARCELONA-17 Tel. 2047319
104ESCUTIAROSET, Eloi
e/. Muntaner , 430-4 . t 1.3 - BARCELONA -6 Tel.2015079
12ESTAPÉ BOSCH , Joan
c i AmadeoTorner , 98 - 3. er 1.3 - HOSPITALET DE LLOBREGAT Tel.422 3405
3 -A FARRANDOALÉS , Jaume
c i. Carnieeries , 12-ARTESADESEGRE Tel.2541824
135FARRÉGARRIGA , Daniel
c i. FlorenciValls, 64-2 . o n - IGUALADA Tels. 3308851 (ext.132) - 803 7386
31FAUS PASCUCHI , Josep
Passeig delRossinyol - VALLDOREIX Tel.67 450 76
49FERRER GASOL , Agustí
Passeig del'Industria-BERGATel.821 1082
89FERRER GASOL , Joan
Passeig delaPau, 22-3. e r 3 3 - BERGATel.8211212
44FERRER GASOL , Ramon
PlaçadeSantPere, 11-BERGATel. 8 210053
99FERRER GULIA , Alfons CalCasal-OSSERA(Lleida)
B utll. Soc Cota/ona Mico/.8 4 -12 Barcelona 1984
6FERRERMASSAGUÉ , Agustí
HotelLauria - TARRAGONA Tel.977 /20 3740
42FERRERMORROS , Agustí
Passeig del'Industria-BERGATel.8210364
67FERRERPRIETO , Miguel
ci. Escipión, 39 - Entr.2 .a - BARCELONA -23
4 -A FERRERROYO , Roger
Passeig Ntra.Sra. delColl , 81 - BARCELONA -23 Tel.2138180
55FONT BOFARULL , Antonio
PlaçaCiutat , 6 - BERGA
96GARCÍAGARCÍA , Francesc
Basses deSt.Pere, 10- Ent"r. "l . a - BARCELONA -3 Tel.3152380
120 GARCÍA DELRÍO , JoséRamón
ci. E.Juncadella, 36 -38 Pral.2 a - ESPLUGUESDE LLOBREGAT Tel.3713970
117 GILBERT IESCODA , JoanLluis
Avda . J. Vidal -Barraquer, 3 - CAMBRILS(Tarragona)Tel.977 /36 0092
58GINÉGA VALDÀ , Josep
ci. St.Antoni , 35 - 4 t - BARCELONA -14 Tel.3394935
140GÓMEZ GONZÀLEZ , Ferràn
MaslaTorredeDalt - CAMOS(Girona)
71 GONZÀLEZ ENRIQUEZ , Belisario
Avda.Sarrià, 11 -13- 3. er 3 a - BARCELONA -29
116GONZÀLEZGARCIA , JoséLuis
cI. FelipedePaz, 21 - 4. t 2.a - BARCELONA -28 Tel.330 1427
90GONZÀLEZ SEVILLANO , Luis
Rbla.Catalunya , 63 - 1.er 1.a - BARCELONA -7 Tel.2152357
130 GORDI COLLADO , M. a Teresa Parallel , 138 - 2 on 3 a - BARCELONA -IS Tel.2438119
85 GRÀCIA IBARBA , Enric
ci . GuillermoTell , 39 - 4. t 1.a - BARCELONA -6 Tel.2374797
20GUIUPARÉS, Angel
ci. Villarroel , 204 - BARCELONA -36 Tel.3211923
2GUTIÉRREZ GONZÀLEZ , Corsino
ci. Urgell, 270 - 6. 4. a - BARCELONA -36 Tel.3211180
136GUTIÉRREZPERAL , Jesús
Ntra.Sra.delPort , 336 - baixos3. a - BARCELONA -4 Tel.3327097
94HERNÀNDEZMARINÉ , Mariona
Trav.deDalt , 20 - 3 . a - BARCELONA -24 Tel.2179125
125HERNÀNDEZMARTINEZ , Antonia
e/. Sardenya, 548- BARCELONA-12 Tel.2141880
115HERRERGARCIA , Jesús
e/. Cardenal Reig, 26-4. t 3 . a - BARCELONA-28 Tel.2408128
35 HLADUN SIMON , Néstor
e/. Porvenir , 43 - 3. er 3. a - BARCELONA-21Tel.2009605
151IZQUIERDOGOMÀ , Emilio
Passeig ManuelGirona , 76- - BA RCELONA -34 Tel.2036226
14JORDÀBARRERAS, Cristobal
e/. Rosselló , 114 - 2. on - BARCELONA -36 Tel. 20495 69
109JÜRGENS VERGES, Jord i
e/. Nàpo ls, 181-3 . er - BARCELONA -13 T el.2259319
121LARASITJAR, Juli
e/ Nou , 3GIRONATel.972 /20 38 00
11 LLIMONA IPAGÉS, Xavier
e/. Manila, 65 - ent.2. a - BARCELO NA-34 Tel.203 6434
87 LLISTOSELLA VIDAL , Jaume
Pça SalvadorRiera, 1 - 2. o n 2.a - BARCELONA-26 Tel.2568949
150 LLOBET VENDRELL , Lluis
e/. Casanova , 93- BARCELONA-lI Tel2537928
123LLORENS VILLAGRASA , Inmaculada
e/. Carme, 25 - MATARÓTel.7986 7 48
68MAGRANÉBORRÀS, Montserrat
e/. B.Muñoz, 95-4. t - BARCELON A-18
137MARÍNGIMÉNEZ, Pedro
el. M. " Auxiliadora , 19-21 , 4.a Esc. esq - BARCELONA - 17 Tel. 2049426
14 1 MARTÍROIG , Jordi
e/. Septimània, 41 - 3. er i. : - BARCELONA-6 Tel.218 1482
79 MAYOLAS SERRET, Carmen
e/. Lleó , 117 - BADALONA Tel.3800278
18 MAYORAL CASANOVAS , Anselm
e/. MegíaLequeriea, 22-24- L '" B- BARCELONA-28 Tel.3303034
3MENA CALVET , Alfonsode
e/. Alsina, 72-VILASSARDEMARTel.7591205
10 MENAL ARMISÉN, Ramón
e/ . Provenza, 106 - 4.a - BARCELONA -29 Tel.2390941
91MERINOAGUIRRE, Joaquin
e/. Sardenya, 339 - 3 . a - BARCELONA-25 Tel.2073281
Mico/. 84 -12
134 MIQUEL FERRER, Pau
Avda . Catalunya , 39 - I ." i: - CERDANYOLA Tel6913186
102 MOLERO BRIONES , Julià
el CapitanArenas, 22 - 4 t 2. a - BARCELONA -29 Tel.2048491
148 MOLINI VERASTEGUI , Manu el el . MejíaLequeriea, 38 - 5 e ' 2 a - BARCELONA -28 Tel.3308419
147 MÒLLER ROCA , Rudy
InfantaCarlota , 137 - 8 e ' 2 . a Esc. B - BARCELONA -29 Tel.2501202
100MONTSERRATTUBAU , Remei
GranVia , 111 - Àtic1 a - PREMIÀDEMARTel.751 2627
139 MONZÓN FERNANDEZ-PEÑA, Gonzalo
el . Mallorca, 120 - 6 . e ' 2 . a - BARCELONA -3 Tel.2535386
194MORALESFLORES , Mateu
el Alps, 249 - 6 e ' 4 a - L 'HOSPITALET DE LLOBREGAT Tel.3388896
114MORENO CABELLO , Mariano el . Mallorca, 12 -18, 3 er 4 a - BARCELONA -14 Tel.3774541
28MORERAFONT , Jaume el . Putxet , 32 -34, Entr.2 . a - BARCELONA -23 Tel.2471660
29 NADAL CASTAÑÉ , Jordi
PiiMargall, 54 - BARCELONA -25 Tel.2133831
30 NUALART MUNDÓ , Ramon
Avda.Pp d'Asturies, 56 -58, 2 on 1 a - BARCELONA -12 Tel.2178681
65NÚÑEZROIG , JoséM a el FelipedePaz, 11 - 3 .er 3 .a - BARCELONA -28 T el. 3398610
59 OLABEGOYAVENTURINI , Rieardo
PaseodelaFlorida , 3 - 2 o B - VI T0I}IA/GASTEIZ
98PASARISAPASARISA, Enric
el . Mallorca , 451 esc. B , 4. t 4 . a - BARCELONA -13 Tel.3474907
60 PASCUAL LLUVIÀ , Ramon
GranViaCortsCatalanes, 780 - BARCELONA -13 Tel.2312257
69 PASCUAL I VIDAL , M .a Eugenia el Putxet , 5-7 , I ." i. : - BARCELONA -6
127PASSOLASFARRERONS, Josep
GranViaCortsCatalanes, 577 - 3 . er 2.a - BARCELONA -lI Tel.2547347
112PÉREZMARTINEZ , Francesc
el Tarragona, 83 - 2 on 1 a - PRATDE LLOBREGAT Tel.3701937
32PIQUERASCARRASCO , Josep
GranViaCarlosIII , 62- 6e ' 2 a - BARCELONA -28 Tel.3301516
72 PIULACHS PETIT , Ramon
Avda.Diagonal, 527 - BARCELONA -29 Tel.3221242
23PLÀBARBARÀ , Ramon
e/ Mun taner, 575 - 4 t i. : - BARCELONA -22 Tel.247 8423
4 6PONTSANZ , JuanAntonio
e/. Carmen , 27 - SABADELL Tel.2956733
3 4POU COLOMER , Angeles
e/. Creueta, 8 - CABRILS
40PREGONAS , Buenaventura
RambladeCatalunya , 7 - PORTBOU(Girona)Tel. 972 /25 0009
103 PUCHOL PINÓS , Joan
el. Villarroel , 200 - 3. e r 1.a - BARCELONA -36 Tel. 3 211913
133PUIGALRÀSCURRIA , Guillem
e/ Urgell, 69 - 1 er i : - BARCELONA -lI Tel.32 3 0707
66 QUILESRETUERTO , Angel
e/ . ConeepeiónArenal , 53 - 4 . t 1.a - BARCELONA -27 T el. 252 0772
119RAFART ESTELA , Francesc
Avda Diagonal, 419 - I ." 2 a - BAR CELONA -8 T el. 237 9920
93 RIUSROV IRA , Pere
e/ . Madrazo, 102 - 3 . e r 1.a - BARCELONA -2 1 T el. 20968 94
138ROCAROCA , Jordi
el. Negrevernis, 20 - 3 e r - BARCELONA -34 T el. 20 33399
27 ROCABRUNA VANERA , August
GranVia , 111 - Atie1.a - PREMIADE MARTel.75 1 2627
5 -ARODRÍGUEZ COLOM , Pere
e/ AngelGuime rà, 1303 e r 3. a - ESPLUGUESDE LLOBREGAT Tel. 3 714091
144RODRÍGUEZSERRA, Pere
e/ .Angel Guimerà , 1303 . e r 3 . a - ESPLUGUES DE L LOBREGATTel.3714091
43 SALAVILAR , JoanLluis
Plaça Viladomat , 4 - BERGATel.82 1 1088
5 4SALAVILAR , Josep M .a
Carreterade Ribas, 23 - BERGATel.8210380
5 6 SALAVILAR , Rafael
Passeig de l aPau, 39 - BERGATel. 8 211147
106 SALADIÉ CASTELLNOU , Montserrat
e/. Marqu és deCornellà , 932 o n - CORNELLÀ T el.3 772955
152 SANCLEMENTE NAVARRO , M a Soledat
e/ Coneepeión Ar enal, 234 - 3 e r 2 . a - BARCEL ONA -30T el. 3469730
Cota/ona M ico/ 8 4 -12
48SANZ GONEL , Hilari
cf . BuenaventuraMuñoz , 9 , 5. è - BARCELONA -18 Tel.30990 8 1
128SEGURA CANTÓ , Antonio
ConselldeCent , 160 - 6 e ' E - BARCELONA -15 Tel.2542112
111SIQUIERVIRGÓS , JoséLeonardo
cf . Mayor19 - INCA (MALLORCA) Tel.264282
70SISÓGISPERT, JuanCarlos
Avda . Madrid , 52 - 4 . t - LLEIDA Tel.973 /221 1221
81 SOLÀ MORENO , Manuel
cf . M .a Victòria , 5 - F - BARCELONA -14 Tel.4212286
25SOLERROCA , Ramon
cf Hereter , 30bis Esq. - SANTJUSTDESVERNTel.3728183
26TABARÉSCARRIEDO , Manuel
ColldelPortell , 44baixos - BARCELONA -24 Tel.2192072
126TASIESMARTINEZ , JoanCarles
cf . Natzaret, 25torre - BARCELONA -35 Tels. 2481283 / 3 010172
145TERRADAS CANDELL , JosepM a AlcaldeMóstoles, 23 - Àtic2. a - BARCELONA -25 Tel.2369450
7TERRADASVIA , David
cf . ElsVergós, 27 - 3. er 1.a - BARCELONA -17 Tel. 20469 57
8 0TORRENTIGLESIAS , Angel cf Creu , 42 - àtic1.a - GIRONATel.972 /21 1739
19TORRENTSERRA, Teresa cf MegíaLequerica , 22 -24 , I " B - BARCELONA -28 Tel.3303034
146TORRESRODRÍGUEZ , JosepM a cf Rosselló , 85 - 6 e ' 1 a - BARCELONA -29 Tel.3224628
143VACAS BIEDMA , JoséManuel cf . Míllan dePriego, 100 - 1.° 4 . a - JAENTel.953 /22 0039
88 VILA FONTARNAU , Maria PlaçaMajor , 20 - 3 . e r 3. a - VICTel.8887085
132 ZABALZA ZOZAYA , JuanM .a cf MiguelReverter, 20 - 2 o n a - SANTJUSTDESVERNTel.3721575
142ZAPATACASAÑO , JosepM .a cf . JuandeGaray , 1 - 3 . er 6 . a - BARCELONA -26 Tel.3518627
3 9ZUGAZA BILBAO , Alvaro GeneralAnguita , 4 - MADRIDTel.91 /433 5367
Butll . S oc. Cota/onaMico/. 8 4 -12 Bar celona 1984
Entitats associades i corresponsals
MUSEUDARDER - BANYOLES (Girona)
SOCIEDAD DE CIENCIAS NATURALES ARANZADI - Sección MicologiaP za. Ignaciode Zuloaga (Museo) - SAN SEBASTIAN
SOCIEDAD MICOLOGICA CASTELLA - Real Ja rdin Botani co ci Claudio Moyano , 1 - MADRID-7
Preguem que qualsevol error o canvi produit enles dades donades sigui comunicat per escrital Secretari dela Societat.
INFORME ANUAL
per August Rocabruna
L'any 1983 també hasigutun bon any per al desenvolupament dela nostra Societat , que havist augmentar els seus associats enmés d'un 25 %.
Aconseguida enel seu moment la nova aportació dela Caixa de Barcelona , esperem tenir resolts els problemes econòmics per aconseguir editar cada any, una nova collecció de «Boletsde Catalunya», uncartell, una sèriedeFitxes tècniques iunButlletí, dignes i més o menys extensos segons siguinles collaboracions detotselssocis .
Lescirculars d'informació, procurarem manternir-les, però preguem elssocisen general , que noes molestin per noser avisats personalment de qualsevol deles nostres activitats.Si no poden assistirales reunions delsdillunsfeiners , trucant a Anselm Mayoral , August Rocabruna o Ramon Nualart, seran sempre informats puntualment.
Pel que faales publicacions, no podem enviar-les contra reembossament dinsdela ciutat isolsen algun cas especial ho farem a comarques, amb les despeses que comportin a càrrec del destinatari. Preguem doncs , elsqui puguin estar interessats enles mateixes, que enviïna recollir-les dintre les hores de reunió , acompanyant el seu carnet , sino poden fer -ho personalment.
Les exposicions d 'aquest any han estat les següents:
Setembre: * Esplugues de Llobregat. Organitzada per en Jordi Boada i Joan Ramon Chivas , en collaboració amb l'Ajuntament ila S.C.M. Fou presentat un àudio-visual preparat per August Rocabruna , amb 36 diapositives , com a guiadela mostra id 'informació dels«Boletsde Catalunya» .
Octubre: * Berga. Organitzada per la S.C.M amb el seu grup desocisd 'aquesta ciutat , enel«Diadelboletaire».
* Barcelona , Palau delaVirreina '. Organitzada per l'Institut Botànic del'Ajuntament de Barcelona ila S.C .M. , amb la collaborací ó dels Departaments de Botànica i Microbiologia deles Facultats catalanes . En aquesta exposició van ser emprades per primera vegada les targes d 'identificació que hem confeccionat (amb mésde 750 especies) per a una millor presentació iunificaciódela nomenclatura També forengravatsuns comentaris del Catedràtic de Botànica i consoci nostre el Or. Xavier Llimona que , juntament amb 60 diapositive s d 'August Rocabruna , conformaven un nou àudio -visual.
L 'afluència depúblicala mostra (mésde4 .000 persones) fou realment extraordinària , atesa la capacitat dellocal.
* Banyoles . Organitzada pel Museu Darder i la S.C .M., e n coll abora cí ó amb la Concelleria d 'Ensenyament del'Ajuntamen t. Aquesta exposició fou precedida per una conferènciad 'informaci ó ipr esentació del primer àudio -visual , a càrrec d 'August Rocabruna , dirigita un collectiu d e mestres d 'ensenyament bàsi c i mitjà dela comarca , qu evaren fer una bona tasca , aconseguint la presentació d 'un gran nombr ed etreballs escolars sobree ls bolets , qu e forenex posats al'es mentada ex posició .
Novembre:
Desembre:
* Sant Hilari Sacalm. Organitzada per l'Escola dela Natura amb la collaboraciódela S.C.M. , am b una conferència a càrrec d 'August Rocabruna i amb projecció de diap ositives durant tota l'exposició .
* Castellterçol. Organitzada per en Ramon Pasqual , en collaboraci ó amb la Consellería de Cultura de l'Ajuntamen t.
* Badalona. Organitzada pel Museu de Badalona , amb la collaborac íó de Xavier Llimona iel prè stec per part dela S.C .M. del nou fitxer.
* Vilanova ila Geltrú. Or ganitzada per l'Agrupac ió Talaia , en collaboraci ó amb la S.C.M
* Barcelona. Facultat de Farmàcia . O rganitzada per laS .C.M. en collaboració amb els Departaments de Botànica i Microbiologia d 'aquesta Facultat. També fou passat l'àudio -visual durant els dos diesd 'exposició.
Hem d 'ag rair un any més la collaboraci ó deles nostres mullers enla venda deles nostres publicacions .
Altresacti tivats dutes a terme per laS ocietat o per alguns socis particularment:
* Asol-licituddela secció cultural del Colleqí d 'Enginers Industrials de Barcelona , vàrem arribar a l'acord d 'impartir un curset d 'introducció ala micologia , amb una excursió finaldepr àctiq ues . El curset fou enc arregat aen Ramon Pascual ila sortida al'A ugust Rocabruna.
* Amblafinalitatdefer una divulgació micològica i una promoció dela nostra Societat a través dela ràd io , podem relacionar les següents emissions: 1 4 d 'octubre. Ràdio Barcelona , program a «Onda libre», Enric Gràcia i Ramo n Mena l. 30 d 'octubre. Ràdio 4. Col-loqui amb intervenc ions te lefòniques , per Anse lm Mayoral i Ramon Menal.
30 de novembre. Ràdio Barcelona. Inte rvenció de Ramon Mena l.
* Conferències dinsdel curset «Elme ravellós món delsfongs» organitzat per l'I nstitu t Botànic , acàr rec , entre altrs , dels nostres consocis Néstor Hladun , Ramon Pascual , Xavier Llimona , DavidT erradas , Co rsino Gutiérrez , Ramon Menal i Enr ic Gràcia.
* Collaboració ala «XI Exposición de Hongos deCastilla» organitzada per la «Socicda d Micológ ica Castellana» enel«RealJ ardin Bo tanico» de Madrid , elsdies7 -8-9 denovembre , amb col-loqui i projecció de diapositives comentades i aportació de materia l classificat(120 espècies) , per Ramon Menal i August Rocabruna.
* Conferència , col-loqui i projecció de d iapositivespe r Ramon Menal , el13deno vembre , ala «IV Exposición de Hongos de Cantàbria»
* Conferència , d 'introducció ala micología , col-loqui i pro jecció de diapositives a San t Celoni , per August Rocabruna. Enel mateix acte , el nostr e consoci Jaume C reus va tractar sobre la cuina dels bole ts .
BIBLIOTECA
La nostra b ib lioteca també va creixent , encara que tenim problemes d 'espai i estem fent g estions per solucionar -los. La relació que s egu e ix h a estat confec cionada pel vocal encarregatdela mateixa , Josep Giné
Relació de publicacions entrades darrerament ala biblioteca des de 1'1 de gener al 31 de desembre de 1983.
Bulletin de la Société Mycologique de France. Tom . 98 , fasc . 1 , 1982 .
Bulletin de la Société Mycologique de France. tom . 98 , fasc.2 , 1982 .
Bulletin de la Société Mycologique de France. tom . 98 , fasc.3 , 1982 .
Bulletin de la Société Mycologique de France tom98 , fasc 4 , 1982
CASTRO , MarisayFREIRE, Luis . 1982 : Guiadas setas ou cogumelos comestibles de Galicia EdicionsXeraisdeGalícia Vigo. (donatiu).
GALLI, Roberto. 1980: I Boleti delle Nostre Regioni. Milano. (donatiu) .
MESPLEDE , Henri. 1980: Révision des Amanites Bulletindela Société Mycologique du Bearn. (donatiu). Bearn .
BAÑARES , AngelyBELTRAN , Esperanza. 1982: Adiciones a laFlora Micológica Canaria L Anales Jardín Botanico deMadrid39(1) ; 19-30 (donatiu).
MALENÇON , Georges yLLIMONA, Xavier. 1983: Champignons de la Péninsule Ibérique : VII - Flore vemale du S .E.: Basidiomycétes. AnalesUniver.deMurcia , Ciencias . 39 : 89pp (donatiu).
ROMAGNESI , Henri. 1983: Pequeña Guia de las Setas. EdicionesMarzo80. Barcelona . (donatiu) .
Folia Botania Miscellanea / 3. 1982: Departament de Botanica . Facultad deBiologia . Universitat de Barcelona . 99pp. (donatiu) .
DURFORT , Mercè . 1978 : Tècniques de transparentat d 'invertebrats id 'esquelets de vertebrats. Aplicacions. Seminaris d 'Estudis Universitarisn. " 1. Barcelona. (donatiu) . Bulletin de la Société Mycologique de France tom.99 , fasc 1 , 1983 Fichas técnicas . 1. 0 serie. 1983 : Societat Catalana deMicologia. Barcelona. (donatiu) . Butlletí Commemoratiu 10° aniversari.n. o 7 1983. Societat Catalana deMicologia. Barcelona . (donatiu) .
PIQUERAS , Josep. 1983: Actualidades en intoxicaciones por setas Butll Soc Cat.Mic 7 , 19 -23. Barcelona. (donatiu).
GINÉ , Josep . 1983: Els cent anys de laflora micològica a Catalunya sota l'aspecte bibliogràfiç. Butll. Soc . Cat.Mic. 7 , 25-32. Barcelona . (donatiu) .
GRACIA , Enric. 1983: Guia per a léstudi dels mixomicets iclaus per a la seva determinacio finsal génere . Butll. Soc.Cat. Mic. 747 -64. Barcelona . (donatiu).
Boletíndela Sociedad Micológica Castellana. Volumen 7 . 1982. Real Jardín Botanico . Madrid . 146 p . (donatiu) .
AZEMA, R. , CHEVASSUT , G. , PRIVAT, G . yDONIES. 1981: XV Journées Mycologiques du Languedoc -Roussillon 15-20 octobre 1980. Annales dela Société d 'Horticulture et d 'Histoire Naturelle de l'Hérault. Volume 121.Fascicule1p . 37 -42 . (donatiu) .
BERTEA, P , CHEVASSUT , G yPRIVAT, G 1981 : La poussée fongique de l'automn e 1980 dans larégion Languedoc-Cévennes. Annales dela Société d 'Horticulture etd 'Hi stoire Naturelle de l'Hérault. Volume 121.Fascicule3 -4 p.99 -101. (donatiu)
WASSON , R. GORDGN .: Soma . Divine mushroom of immortality. Harcourt Brac e Jov an ovich , In c
GALLI, Ro berto . 1983 : Le Amanite delle nostre regione . EdizioneLaTipot ecnica . Milan o .
AZZARETTI , G. , GALLI , R ., BERNINI , A.Y POLANI , F. 1983: Funghi velenosi. Edizioni La Tipotecnica. Milano.
SMITH , A.H. y THIERS , H.D.: A contrib ution towards a monograph of the North American species of Suillus. (donatiu).
SMITH , A.H., THIERS , H.D.yWATLI NG, R . 1967 : A preliminary account of the North American species of Leccinum , section s Luteoscab ra and Scabra . The Michigan Botanist . 6: 107-154. (donatiu).
Col1ectanea Botanica 14. 1983. Institut Botànic. Barcelona. (donatiu).
ENGEL , Heinz . 1983: Dickrohrilinge. Die Gattung Boletus in Europa. Schneider-Druck . Weidhausen. Coburg.
Tarrelos n. " 1.1983: Federac ion Galega de Micoloxia Vigo. (donatiu).
LAPITZ , J.J . 1983 : Manual de lassetas. P ent h alonEd. Madrid. Quaderns d 'ensenyament-1. Els Bolets. 1983 : Museu Darder. Banyoles. (donatiu).
SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA 1983: Bolets de Catalunya 11. 50 làmines. Edita Societat Catalana de Micologia. Barcelona. (donatiu).
MARCHAND , André. 1983: Champignons d u Nord etdu Midi. VIII. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, Perpignan.
BREITENBACH , J.yKRANZLIN , F. 1981: Champignons de Suisse. Torne 1 Les Ascomycètes. Édition Mykologia. L ucerna.
C ETTO , Bruno 1983: l Funghi delvero.vol. 4 Arti Grafiche Saturnia. Trento (donatiu)
GOMEZ CANO , Joaquín. 1983 : Las Setas. Ed. Penthalon. Madrid . TORRES RODRIGUEZ , Josep M. a. 1983 : Dermatófitos y Dermatofitosis. Laboratorios Or. Esteve. Barcelona. (donatiu).
SOCIEDAD DE CIENCIAS NATURALES ARANZADI. 1983 : Setas delPais Vasco serie XIII.Ed. Caja de Ahorros Municipal de San Sebatian . (donatiu).
E ns resta lam entar profundament la pèrdua d e dos e ntusiastes afeccionats , ami cs ic onsocis , en Josep M " Vilaseca i Llimós , i en Jos ep Sala Vilardaga El c ondol de tots n osaltres per a la seva fa milia.
Finalment c rec qu e a partir d 'ara , els nostres esforços han d ' encaminar -se , am és de vers e l c umplim en t de tot al que hem programat , ala red acció i gravació de texto s , que a comp an yats de les diapo sitivesc orresponents composin n ou s àudi o -visual s encaminats t ant a l'e nsenyament com a la divulgació , i àdhuc d 'especialitzats , p er emprar en la tasc a d e fo rmació mic ològica de tots nosaltres.
Jo pregaría a t otsels que puguin collab orar d 'a lguna m anera per cobrir aquest obje ctiu , uso feriua aquesta Junt a.
Barc elon a , ma rç de 1 9 84
EL MüHü AZULDEL TABACü
por Emesto Arrondo
Hace escasos meses , y con motivo del aniversario del asalto a l cuartel de Montcada , Fide l Castro , Jefe del Estado en Cuba , atacaba duramente al imperialismo yanki ; yafe que no son nuevos estos ataques deFidel , pera síes nuevo , hasta cierto punto , el siguiente polémico tema .
Según Castro , las epidemias que asolan desde hace aproximadamente dos años alabella isla caribeña , contagiando plantaciones , animales e incluso personas , son intencionadas , y estan dirigidasa bloqu ear la economía cubana mediante diabólicos ysofistica dos m étod os d e guerra biológica. .
La guerra biológica , Hamada también bacteriológica , consiste enla deliberada introducciónde organismos capaces de originar enfermedades enel reino vegetal yel animal. Los organismos utilizados son selecciona dos y cultivados a ñn de hacerlos mas resistentes y virulentos ; resulta imposible probar la paternidad de ataques de este tipo , toda vez que los malignos agentes pudieron haberse desarroHado enla Natura leza
Los estragos producidos son comparables incluso alosde las armas nucleares , ysu eficacia mayor , al estar adaptados perfectamente a acciones de sabotaje , por no ser detectablesensus esta dos iniciales .
Mientras la URSS yUSA continúan en Ginebra sus interminables conversaciones sobre desarme nuclear , ambas naciones se esfuerzan en investigar , mejorar y producir en masa este tipa de armas biológicas.
Fidel Castro asegura estar absolutamente convencido de que la plaga que comenzó hace unos dos años y contaminó el 90 % delas plantaciones de tabaco delaisla , hasido debida a la introducción voluntaria deun hongo , vulgarmente conocido como «rnohoazuldel tabaco ».
Este hongo , cuyo nombre científico es Peronospora tabacina , parasita ala planta del tabaco , taly como alude su nombre específico , y pertenece a laclase Oomicetes, hongos inferiores característicos por la formación de oósporas (esporas de resistencia) , producto de su reproducción sexual. Dentro de este grupo , el moho azuldel tabaco se incluye enla familia Peronosporéceas , la mas evolucionada del grupo , que alberga a parasitos obligados , altamente especializados
El grado de especialización llegaa veces al extremo de , no solamente parasitar hospedantesde una sola especie , sino hacerlo de forma especializada en determinadas subespecies e incluso razas .
Estos hongos , alolargodesu evolución hasta convertirse en parasites obligados , perdieron sus facultades de sintetizar aminoécídos , proteínas , vitaminas , etc ., yalno podermetabolizar y perpetuarse sino a expensas desus hospedantes , pasaron a depender deellesde forma totaly absoluta .
De ahí la imposibilidad desucultivoenlaboratorio suministràndole sustancias orqanícas y nitrogenadas sencillas .
Entre estos hongos se encuentran pr ecisamente los parasítos económicamente mas importantes, que pueden provocar enco rto espacio de tiempo graves epifitias.Esteesel caso de Peronospora tabacina , originaria d eAustralia, donde sela conoce por lo menos desdeel año 1890 . Yenel año 1957 «salto»alos esta dos americanes deVirginia , Mary land y Georgia , desde donde pasó a Cuba , cebandose enla principal riqueza dela Perla delaos Antillas , el tabaco . Paralelamente , enelViejo Mundo , seinstalaen Gran Bretaña en 1958 , pasando alos Países BajosyBélgicaeneste mismo añ o . En mayo del 1960 se observan dos focosde infección en Alemania , desde donde see xtiende a países vecinos como Francia , España , etc.
De esta manera en algunes meses tan s ólo , seasistióalacasi destrucción totaldelas plantaciones europeas de tabaco.
En 1960 se perdieron 28.500 Tmde tabaco seco , yen 1961 mas de 100.000 Tm , a pesar de la protección fitosanitaria.
El moho azulómíldiudel tabaco , como tambiénse denomina , afecta tanta alossemilleros como alas plantas adultas ysus síntom as se aprecian facilmente enlashojas , enlas que s e distinguen manchas oscuras circulares , q ue terminan necrosandose , desbaratando asísu futurautilización.
El medio de propagación del hongo e s fundamentalmente anemócoro , esdecir , sus esporangios son dispersados por elaire,e n un érea aproximada de 50 kmenun año , en condiciones normales , pudiendo serdemilesde kilómetros si intervienen huracanes o vientos de vertiginosa velocidad , tanfrecu entes enlas zonas caribeñas.
Otra forma dedifusióndela que el hong o sevaleesla antropocoria , cuyo protagonista es el hombre. Enla actualidad yyanosólo para esta especie fúngicasino para toda especie vegetal , este procedimiento de propagación es altamente eficaz , debido ala profusión de transportes , víasde comunicación , etc. Respecto a este punto , secitael caso de inconsc ienciadeun plan tador de tabaco que encontrandose de vacaciones enun país extranjero y por aquella de «deformación profesional» sellevóasu casa una planta de tabaco ignorando que estaba enferma. La conclusión esfacildeadiv inar : se declaró la enfermedad en toda la región , y abortaron las cosechas .
Por regla general, los esporangios delafamilia Peronosporaceas germinan por medio de los llamados tubos germinativos ; eslo que en términos científicosse denomina germinación directa . Pero en Peronospora tabacina se p roducela germinación indirecta , esdecir:los esporangios liberan zoósporas (esporas móviles), provistas dedosflagelos . Estosflagelos que nacen enel mismo punto dela espora , estan dirigidosen sentido opuesto y son distintos.Unodeellos , deltipoliso, hace las veces de propulsor , mientras que el otro , del tipo barbulado , esta orientado enladirecci ón dela marcha dela espora.
Esta producción de esporas móvilesreflejasu origen evolutivo , indicando que enel transcurso desu evolución estos hongos pa saron del medio acuatíco al terrestre. Hoydíase c ree que se desarrollaron a partir delosH eterosifonales.
Las zoósporas originaran unmicelio cenocítica que seramifica libremente , produciendo haustorios (chupadores) que penetran en las células del hospedante , entre las cuales se desarrolla elmicelio . En condiciones favor ables , éste ernitiré esporangióforos aéreos , que salen deloses tomas delashojas.Los esporangióforos estan ramificados dicotómicamen te y
terminan en extremos curvos y agudos , y portan esporangios caducos , que seran transportados por elviento , propaganda la enfermedad y cerréndose deestaformaelcicloestivalen sufase asexuada.
La reproducción sexualesel resultada dela plasmogamia , seguida de cariogamia , que dan origenala oóspora , que resistiralosrigores invernales y , en condiciones adecuadas , c mítiré un esporangióforo.
Actualmente se combate esta enfermedad conrelativa éxito graciasal empleo de substanciasfitosanitarias perfeccionadas.
Enelcaso cubana , osetratadefocas supervivientes alos métodosempleados , o estan introducidos voluntariamente --comoafirma Castro . El hecho concreto esla demostración e videntede que un organismo apenas visible, y concretamente enestecaso , un hongo microscópico , puede hacer tambalear la economía deunpaís , con todas lasgraves consecuencias que ella acarrea.
METODOLOGIA PERALA CONSERVACIÓ D 'ESPÈCIES DE FONGS . ELS HERBARIS DE FONGS .
p erJo sepG inéi Gavaldà e /. San t Antoni , 35 ,4. °. Barcelona 14
RESUM
Esfaunestudidels mètodes de conservació defongs (macromicets) , enmedilíquidien sec; obtenció de mostres seques per diversos procediments , per liofilització , etc. , lainclusió enplàs tic, l'envasat en recipients hermètics ; els seus avantatges iels seus inconvenients per a la formació d'una micoteca i per fer-neestudisposteriors.
Introducció.
Elsmicòlegs , quan han recollectat uns exemplars d 'una espècie , n 'han feta una descripciói, per taldefer-ne estudis posteriors , s 'han vistenla necessitat de conservar -los deforma i manera que la seva estructura es mantingués delaformamés semblant possible acom er a enel seu estat fresc , els ordenen en una micoteca , ésadir , un herbari defongs .
És p ossible que un caràcter que avuiés considerat secundari o que , finsitot , éstotalm ent ignorat , amb el temps passiatenir importància ihagid 'ésser reestudiat.
Com tots sabem, elsbole ts amb el temps esvan degradant. Pot ser que perdin elseu color, la seva text ura; comencen afermalaolor , es descomponen , esfloreixen , perd en aigua,s 'a rruguen, s 'assequen , queden parasitats per larves , cucs , insectes,etc ., i poden sofrira ltres degradacions no perceptibles a primera vista. Podem dir que l'aigua que conten ene ls bo lets n 'és elprincipalres ponsable .
Am b l'elim inació de l'aigua dels exemplars , evitemen bona part que s 'alterin amb e l temps , jaq ue e ls enzims estan méso m enys inactivats,evitemfloridures , evitem contaminacions per microo rganismes , etc . Tot hom coneix elsprincipals mètodes de conservació del s a liments. Elq ue esfaésdisminuirllur activitat eliminant -ne l'aigua , jasigui deshidratant -los (prunes , p anses), sa lant -los (pernil , bacallà) , fumant -los (peix) , add icionat -hi sucres (melm elada , co nfitura), etc
Ex aminem a lguns mètodes ap licables ala conservació delsbolets per a posterior e stud i científic,p erave rificació o,sim plement, per aidentificaciódematerial que no s'ha ting ut te mpsdepa ssar p el microscopiq uan erafresc .
FORMES DE CONSERVACIÓ
1.-Enm edi líqu id.
2.- P er d eshidratació.
3.- P er inclusióenplàstic.
4.- Enrecipients h ermètics .
1. Conservació en medi líquid
L'exemplar fresc , uncop netejat de pedr etes ifulles enganxades , es posa enunflascóde vidre transparent de boca ampla , amb tapa deroscaodeltipusVac -Vem oVacuum Proof , comunament utilitzats per atottipusdeconserves. L'exemplar pot posar -se sencer , oen fragments siésmoltgros.A continuació s 'afegei x ellíquid conservador finsa tapar el carpòfor , s'unta la boca delflascóamb parafina i estapa.Cal etiquetar-ho convenientment. Si fos necessari , alcapd 'uns diespotcanvi arse ellíquidiafegir-ne delmateixod 'un a ltre .
Líquids conservadors més utilitzats:
I) Líquid conservador (Or.Gillot)
Conserva laformaiels caràcters , pero noelscolors . Éselmés econòmic detots . Correspon a sèrum fisiològic formolat. Conserva bélaforma però reinflaleshifesidificulta l'observació dels caràcters microscòpics.
Formol40 %
Clorur sòdic
Aigua destillada
25cc
10 g
1000 cc
li) Líquid per afongs amb colorsinsolubl es opocsolublesenaigua.
Acetat mercúricpur 1g
Acidacèticglacial 5cc
Aigua destillada 1000 cc
III) Líquid per afongs amb colorsmoltsol ubles enaigua .
1) Solució-ma re alcohòlica:
Acetatmercúricpur
Acetat deplompur
Acidacèticglacial Alcohol90 %
2)Líquidcon servador
19 10g 10cc
1000 cc
Líquid conservador (Or.Gillot)
Solució-mare alcohòlica
Siformapreci pitat alcapde24hores , cal filtrarel líquid .
IV) Líquid conservador deLutz.
Sulfatdezinc
Formol
Aigua destillada apartsiguals 25g 10g 1000 cc
V ) Líquid conservador (Malençon)
Ésel més utilitzat quan hom vol assegurar -se d 'una bona conservació dels caràcters microscòpics
Alcohol95 % 100 cc
Formol 40 % 10cc ··
Àcidacèticglacial 5cc
Aigua destílIada 20cc
Quan esvolutilitzar l'exemplar , es renta amb alcohol de 95 % is 'hi deixa durante 24 hores , esfaeltallamà alçada , es posa successivament en alcohol de70 %, de 35 % i finalment aigua . Es pot treballar amb glicerina , Roig Congo o amb Melzer.
Avantatges dela conservació en medi líquid : L 'exemplar presenta una forma molt semblant ala que tenia enfresc Esun mètode senzill, barat i ràpid
Inconvenients : Els colors quasi sempre desapareixen . Molts cops presenta problemes d 'isotonicitat: Pot haver -hi problemes deplasmòlisiode turgència. Lesc èllules , observades al microscopi , poden veure 's alterades , més inflades , reventades , etc . La collecció deflascons aviat ocupa massa espai.El recipient ésfràgili poc apropiat per a consultes i intercanvis per correu entre micòlegs .
2. Conservació per deshidratació
L'assecament consisteix en eliminar la major part de l'aigua que contenen , tot conservantne , sempre que sigui pos íble, l'estructura primitiva
Preparació prèvia .
Els exemplars a conservar en forma seca (exsiccata) , han d 'ésser representatius del'esp ècie. Cal rebutjar els exemplars anormals o teratológics . Han d 'estar complets , en bon estat , tant vegetatiu com de conservació . Procurarem recollir-ne una bona esporada i guardar -la també dinsunplàstic transparent (midade portaobjectes) doblat i tancat amb «cel-lo ».
Els exemplars que , verosímilment , han estat produïts per un mateix miceli , constitueixen una collita. Tot el material d 'una collitaésla unitat de base per a estudiar la variabilitat del fong , is 'ha de guardar enun mateix envoltori.
Abans d 'assecar -lo, cal netejar béels exemplars , traient -ne lesfulles , la terra que porta incrustada , etc.Els exemplars poden ser assecats sencers oen petites porcions . Si són de mida petita o mitjana (Mycena , Conocybe , alguns Inocybe , Clitocybe , Cortinarius) , poden ser assecats sencers . Si són de mida més gran , com ara Amanita , por ésser convenient tallar -los en sectors ogrills longitudinals otallar-losen dos , segons l'eixde simetria . Elstalls radials han d 'incloure totsels caràcters , elsdela cutícula , la trama pileal(del barret) ide l'estip (del peu) , la trama de l'himenòfor (làmines , tubs) , de subhimeni , l'himeni (basidis , ' basidials , cistidis) , restes delvel , restes de cortina , volva , etc. ; ésadir , totes les parts del carpòfor. El material és menys voluminós , ila deshidratació presenta menys problemes que en un carpòfor sencer. Sies tracta d 'una Lepiota gran od 'una altra espècie grossa , se 'n fan talls radials i aquests es fragmenten enfuncióde l'envoltori .
Eliminaciódel'aigua.
L'eliminació had 'ésser tan ràpida como siguipossible , per tald 'evitar l'alteració dels teixits, per putrefacció o per acciódeleslarves.
Poden assecar-se dediverses manere s :
a)Al'airelliure. Formen crostesi s'esquerden. Espocútil.
b)A l'ombra. Ésmoltlent. Pot serútil per atallsprims.
e)A l'estufa. Nohihacirculació d'aire. Pot alterar estructures . d)Apressi ó. (aquest iels següents els veurem mésendetall )
e)Amb radiacions infrarroges.
f)Amb ones d 'alta freqüència .
g)Ambl'ajutde deshidratants.
h)Ambcirculació o corrent d 'aire secocalent.
i) Per liofilització .
d) Assecament per pressió.
És aplicable ales espècies delesqualsh em fettallsradials Aqu estes , deixad es al'air ees doblegarien i e sdevindrien arrugades. Eselmat eixsistemaqu ees fa se rvir amb les plantes superiors. En aquest cas , es preparen coixins de paper assecant d e diversos fulls i s ' embolica amb unfullm és gran. Pot resultar útilel paper d ' e strassa o dediarino se tinat.Ambelstallsa dintres s 'amu nteguen un sobre l'altreis 'hi aplica una pressi óco nstanti s uaup era n o malmetre l'estructura (l'autor hofa amb u n parell deguies telefòniques). C alan ar canviant cadadiaelscoixins , almenys alprincipi , d eixar -los asse car a l' aireip osar-n'h i de secs.A l'e stiu es canv ien amb menys freqüència A l' hiv e rnidies d e plujaca l ca nviar-losmés sovi nt. La freqüència delcan vi ielpessóncondi cions que e lpr opi pr epa rador vaco neixent sense necessitat d ecapregla .
e) Assecament per infrarrojos .
Per a conservar l'arquitectura calrealitzar unas secat ràpidi a baixa temperatura . Això s ' aconsegueix treballant amb bombetes de 250 Wide longitud d 'o nae ntre10 .000 i12 .000 À , situades a40cmdedistància .
Resultats:
1)Ésun procediment ràpid. Només calen1 -3 horesenllocdeles 24 hore s enelcas d 'exposició solar.
2)És penetrant. Assecaen profunditat toteslespartsdelcarpòfor.
3)Esrealitzaabaixes temperatures. Essuficien t entre 45 -55 oC .
4)Nocalcaptipusde corrent per conv ecció .
5)Esesterilitzant. Impedeix l'arribada deparàsi ts ibacteris .
f) Assecament mitjançant deshidratants.
En aquest cas , el vapor d 'aigua és captat per un producte químicàv id d 'aigua , eldeshidratant. Els deshidratants rebaixen latensióde vapo r de l'aigua i acceleren l'assecament. La següent taula dóna alguns exemples irecullla quantitat d 'aigua que pot arribat a captar de l'aire.Així, e l pentòxid defòsforéselmillor desh idratant ideixa l'atmosfera privada d'humitat.Nos 'utilitza per a assecar bolets , sinó per aevitar rehidratacions , comenelcasdelsfongs liofilitzats oa ssecats enairecalent.
Deshidratant
Ca C1 2
NaOH sòlid
H 2 S0 4 75 %
silicagel
KOH
Al 2 03
CaS04
H 2S0 4 pur
Mg (Cl0 4)2
P20 S
mg d 'aigua residual per litred 'aire 1,5 0 ,8 0 ,3
,03 0 ,014
,005 0 ,005
,003 0 ,002 0 .00002
Lesprincipals característiques d'alguns d 'ells són:
-Elclorurdecalci anhidre , Ca C1 2 , ésbarat.Tégran capacitat. Però noésgaireeficaçiés bastant lent.
- L'hidròxid sòdic , NaOH , l'hidròxid potàssic , KOH , il'àcidsulfúric , H 2 S04 , són també barats , però méseficaços que l'anterior.
- Elsilicagelogeldesílice, SiO 2 , ,és unsdels deshidratants d 'ús més freqüent. Actua per adsorció , ésadir , superficialment. Eseficaçi relativament econòmic . Es regenerable per escalfament. Els grànuls contenen una salde cobalt , blavaenlaforma anhidra i rosada quan el silicagel estàhidratat.Es regenera persimpleescalfamentauna temperatura de 120-130 "C
- L'alúmina o sesquiòxid d 'alumini , A1 2 0 3 , és també regenerable ieficaç .
- Elsulfatdecalci anhidre , Ca S0 4, ésràpid , pero s 'esgota aviat , té poca capa citat d 'assecament. És regenerable per escalfam ent.
- El perclorat de magnesi anhidr e, Mg(CI0 4)2, és relativament car.
- El pentòxid defòsfor , P 2 0 5, ésel deshidratant mésefectiu . Escar. Només s 'utilitza en casde necessitat. Es renova quan s 'hi forma una crostasuperficial.
h) Assecament per corrent d 'aire sec .
Un aparell produeix un corrent d 'aire que pot ésser fredocalent.L'assecament mésràpid s' aconsegueix amb airecalent.L'entrada d 'aire està situada alnivellinferior , per a garantir un corrent ascendent. L'aire surt per dalt.Els exemplars es colloquen en safates reixades , dinsd 'un recintetancat. També poden assecar-se sobre una placa calefactora , sobre un radiador , etc.Una manera casolana (experiència de l'autor) ésel següent: unsacdeplàstic , per exemple d 'adobs , 3o 4 safates (tipusgraella)d 'una nevera , unsfilferros per unirles safates iun assecador decabellsoun convector. Es colloquen els exemplars sobre les safates , que estan prou separades entre elles , es posa elsacdedaltabaix , finsacobrir totes les safates iel conjunt es penja . Per sota s 'insufla l'aire calent i, ala part dedaltdelsacesfa unforat , que pugui ésser tancat a voluntat. (Fig. 1). Hom pot imaginar diferents tipus d 'armariets assecadors en corrent d 'aire calent.Tots donen bons resultats , sil'airenoés massa calent.
Avantatges i inconvenients dels exempl ars deshidratats:
Avantatges : Permet l'estudi posterior , prèvia rehidratació , pertald 'obtenir l'estructura cellular alméssimilarpossiblealseu estat enfresc.No presenta massa problema per l'espai. Éselmedimésutilitzatpelsmicòlegs per a llursinte rcanvis anivell internacional.
Inconvenients:Asimplevistano s'assembla gensalseu estat primitiu , ésadir , noés posibleidentificar -los externament uncop deshid ratats. Cal anar amb moltde compte , també , amb l'atac per insectes , humitat del med i, floridures , etc . i) Assecament per liofilització.
La liofilització és una tècnicade deshidratació per sublimació , prèvia congelació del material.Ésadir , l'aigua a dessecar és transformada englaç i esvaporitza directament , sense passar per l'estat líquid(veure diagrama d 'estats Fig 2).El producte obtingut, sense perdre l'es tructura primitiva , té una textura porosa , fràgilitéun caràcter marcadament hidròfil, ésa dir , téafinitat per l'aigua . Per aixó , sinovolem que , uncop liofilitzat , tornia absorbir humitat del'aire , cal conservar -lo enrecipients tancats , en companyia de deshidratants . T oc
poYl
1 . 1 ¡' • .e4 t:(, / ¡? "Cif f d.¿ f u .r/ /:7 "
2. c1/&.o-l 4 I/,'" lIt r: ci /e J "' /l i e
3. '/i ':'..ett {'uNf de P"tlt f- f"'jJle e/s f;"J es I4Ir j¡ 'i",,/d - J oJ )
Pt °q,f"4W14 &l ' SJ f;"f.r "'e e 14 / J' -44.
Figura 2
Figura1
Sense entrar massa endetalls , bàsicament unliofilitzador consta de ' dos -partsprincipals: una cambra de liofilització ode sublimació , o evaporador , i una cambra de condensació , unides per un conducte. El producte a congelar es colloca ala cambra de liofilització onla temperatura és superior aladel condensador. La tensió de vapor també hiés superior ala del condensador iel vapor tendeix a difondre 's cap al condensador. També calun grup frigorífic (compressor rotatiu d 'alcohol , per ex.) perquè la sublimació ésun procé s endot èrmic , ésadir , requereix una certa quantitat d 'energia i, enun moment donat , cal aportar c alor per a substituir elcalorde sublimació. Per aixó requereix ungrupelèctricde calefacció També calen unes bombes de pressió tipusRootsi una bomba auxiliar , que pot ser una difusora d 'oli per aferunbuitmés intens . Porten també aparells de control de pressió ide temperatura . Actualment , porten un programador electrònic capaç de regular sincronitzadament elfred , caloribuiti controlar també elsdispositius necessaris encasd 'avaria . La congelació del producte , cal que sigui ràpida Siés lenta formacristalls grans deglaç dinsdel producte i, en sublimar , l'eliminació delglaçes veu dificultada segons la constitució delmaterial.Amés , forma cristalls amb arestes vives que poden alterar lesc èllules , la trama , etc . La congelació dura aproximadament dues hores.
Després , téllocla sublimació . Es connecta elbuita través del condensador. Mantenim una diferència de temperatures al voltant de15 "C superior enla cambra de liofilització. Pot durar una hora.La sublimació ésun procés endotèrmic , la temperatura del producte baixa molt. Per talde compensar el refredament cal aportar calorala cambra de liofilització , afide mantenir la diferència de temperatures . Aproximadament , dura unes treshores. Finalment s 'acaba la deshidratació , es connecta la bomba de paletes oladetipusRoots.Es produeix unbuitde0 ,001 torr.La duració és variable entre 3i8 hores . (veure Fig.3) .
Pr t-H itfr r,,(f" , J Jrl , Pfe/t ';!
1 \/ 12cl ' / I I I \ I(/ I -4'" I I -10" I I -Jcf %l oi
I d' l -f
I -6(l I
Avantatges: Elfong conserva elcolorial seva arquitectura moltsimilaral seu estat original , ésadir , és posible revisar en qualsevol moment els caràcters microscòpics. Perme t fer-ne estudis posteriors , sempre que la congelació s 'hagi fet ràpidament , per taldeno malmetre l'estructura cellular. Té interès didàctic.Esútil per aclasses pràctiques.
Figura3
Inconvenients: Laliofilitzacióés una tècnica econòmicament cara. A més requereix personal especialitzat. Els exemplars obtinguts , cal tractar-los amb precaucions; son fràgils; requereixen deshidratants, ja que en el moment de re hidratar -se apareixen els problemes deguts a l'activitat de l'aigua ja comentats anteriorment. Requereix la utilització de flascons per a contenir-los , que ocupen un espai voluminós. Són fràgils durant el transport.
La protecció dels fong deshidratats contra els insectes
Molts insectes causen estralls als herbaris amb conseqüéncies irreparables. Les larves comencen per devorar l'himeni i d'altres parts , finsa convertir-los en pols. Cal, doncs , emmetzinar els exemplars secs per immersió en un líquid tòxic , abans d'introduir-los en els sobres El més utilitzat és una solució alcohòlica de clorur mercúric , dit també sublimat corrosiu.
a) sublimat corrosiu
alcohol 90 %
b) sublimat corrosi u clorur amònic
alcohol 90 %
30g
1000 cc
25-30 g
10-15 g
1000 cc
L a solució a)olab)es posa en cubetes de ferro esmaltat is 'hi van immergint els exemplars secs mitjan çant pinces. Un cop ben mullats es treuen amb les pinces ies deixen escórrer a damunt mateix. Com que el sublimat és altament corrosiu , no es poden tocar amb les mans Després es colloquen sobre fulls de paper assecant i s'exposa a l'aire perquè s 'evapori l'alcohol is 'asseca com sies tractés d'un exemplar fresc. Les pinces i l'utillatge utilitzat pode n fer -se malbé degut ala corrosió .
Els exemplars secs es poden protegir amb naftalina en quantitat suficient. Té resultats prou aceptables , però c al repassar cada any tota la collecció per tal d'evitar sorpreses.
Un altre procediment utilitza Lindane (gammahexac lorociclohexà) en dissolució al 20 % en ortodiclorobenzè Aleshores s 'agafa un a xeringa de lesd 'insulina i s'injecta una gota a l'extrem de cada plec sense mullar l'exemplar. També pot fer-se pulveritzant la capsa . Els vapors s 'escamparan per tota la capsa. Aquests vapors no són tòxics per al' home . El procediment més pràctic i més ràpid és utilitzar un insecticida en «spray» que ens ofereix el mercat. Però cal repetir periòdicament l'aplicació
Collecci ó dels exemplars secs.
Un cop secs , els bolets reabsorbeixen espon tàniament un 2 -3 % d 'aigua a partir de la humitat ambiental , en algunes hores. Cal p rocedir ala utilització dels envoltoris. Poden ser plecs o sobres de paper verjurat o en sobres de cellofana. Enel cas de l'herbari de la Societat Catalana de Micologia , s 'empra el sobre de cellofana-Pv'C, de 10 x 16 cm amb obertura lateral. Els sobres de cellofana est roben fàcilment al mercat. Elfetd 'ésser transparents permet veure l'exemplar sense necessitat d 'obrir el sobre
Juntament amb el sobre s'hi posa lafitxa on ha de constar eln . " de referència , el nom de l'espècie , ellloc de trobada (LOC.) iUTM en e l cas que es conegui , l'hàbitat , eldia de la rccolleció (DAT.) , el nom del recollector (LEG.) , eldelquihafetla determinació (DET. ) isi s ' ha fet revissió (REV.)id 'altres detalls que facilitinla identifica ció de la mostra .
Utilització dels exemplars secs
Siesvolen observar les espores, es prenen de l'esporada . Larestadels caràcters microscòpics s'observa després dereinflarpartsdelmaterialsecen amoníac (elmés emprat) , solució d'hidròxid potàssic al5 % ohidratdecloral.Latincióes pot fer amb Roig Congo amoniacal.
3. Conservació per inclusió en plàstic
La tècnica d'inclusió consisteixen introduir l'exemplar enunmedilíquid , en aquest cas , plàstic, que , passat un temps , esdevé sòlid.
Els exemplars, prèviament liofilitzats , es pinten amb una capa deresina , oes pulveritzen , amb laresinao amb un vernís especial que facid 'emulgent ode tensioactiu , ésadir , que mullitotala superfície de l'exemplar sense deixar bombolletes d 'aire , sobretot entre les làmines de l'himenòfor. Aquestes substàncies disminueixen latensiósuperficial.
Dins d'un motllodesilicona -PVC esvessa una capa prima , d 'un ditdegruixd 'una resina deles anomenades d'alta transparència , alaqualesvaafegintun catalitzador detipus peroxídic. Aquesta operació esfaenfred. Aleshores es colloca el bolet deforma que el píleus (barret)toquilaresinaihi quedi enganxat per la part altadelbarret.S 'acaba d 'afegir laresinaiel catalitzador finsacobrir -lo. Siel catalitzador ha estat insuficient , elmateriales trenca iesclivella.
L 'última operació consisteixenpolirla superfície delaresinad 'inclusió fins que sigui plana i transparent comelvidre.
Els exemplars en estat fresc també poden ésser inclosos però presenten un problema , perquè es produeix el fenomen dela contracció de l'exemplar, laqualcosano succeeix en els liofilitzats.
Avantatges: Conserva la seva arquitectura ielseucolorquasiidèntical que teniaen estat fresc , laqualcosaelfamoltútil per aclasses pràctiques , pot conservar -se totalavida perque estàaïllat totalment de l'exterior. No presenta problemes d 'atac de paràsits , bactèries , floridures , humitat , etc. Per tant , alallargaés una bona inversió
Inconvenients: Éscar ; a més , prèviament cal liofilitzar elsfongs , per laqualcosa encara el :l econòmicament méscar.Es relativament voluminós . Amés , no permet defer -hi comproacions microscòpiques .
4. Conservació en recipients hermètics.
Nohiha dubte que elprincipal problema de qualsevol producte , principalment d 'origen biológicéseldel'activitat de l'aigua , les rehidratacions indesitjables , les parasitacions , et c. ; cal , doncs , buscar quelcom perevitar aquest problema .
Tots coneixem l'existència dels preparats farmacèutics continguts envials amb tapde cautxú oen ampolles esfèriques de dues puntes oles que avuidias 'empren molt , que són les ampolles decoll estrangulat ifonspla .
Aquests flasconsdefonspladevidretrans parent poden serdegranutilitat per aconservar-hi petits exemplars debolets; per una banda s 'omplen unes etiquetes petites como si fos una fitxad 'una mida que càpigadins l'ampolla ; les etiquetes dinsdeles ampolles poden seresterilitzadesen autoclau a 115 -120 "Ciunaatmdepressió , de15a 30 minuts; també es poden esterilitzar per radiació , amb productes qu ímics, etc. per talde destruir tottipusde vida.Els exemplars prèviament dessecats , sielsesterilitzemen l'autoclau , se 'n pot destruir l'estructura cellular per laqualcosaésmillor emprar els mètodes de protecció contra els paràsits ja mencionats. Els exemplars o fragments , lamidadelsqualsestà condicionada per la capacitat i l'estrangulament de l'ampolla , s 'introdueixen dins l'ampolla juntament amb l'etiqueta ; acteseguites procedeix al tancament de l coll, enel nostre cass ' harealitzat per fusió amb màquina bufador a amb ampolles de18mmde diàmetre delcosi77mmd 'a lçada uncop tancada. (veureFig. 4 ).
Fig 4Fasesde l'operació
Avantatges: El contingut dessecat està totalment protegit dela humitat , delsparàsits , bacteris , contaminacions engeneral,canvisde temperatura , etc. per lacua 1 cosa pot guardar-se totalavidaintacte. Permet de serutilitzat per fer -ne determinacions posteriors ; per ruptura de l'ampolla; uncoputilitzat pot condicionar -se novament en una nova ampolla amb les precaucions prèvies abans citades Les ampolles poden protegir -se enels envasos corrents de condicionament.
Inconvenients : Callautilitzaciód 'un au toclau id 'una màquina bufadora especial pera tancar les ampolles. Degutalfet que les ampolles d'utilitat farmacèutica sónpetites , només éspràcticpera carpòfors petitsofraccionats.
Bibliografia
CALMET FONTANÉ , J.GARCIA MONJO , J. , 1979 : Manual practico dellaboratorio químico y farmacéutico. Barcelona. 336 pp .
HAWKSWORTH , D .L., 1974: Mycologist 's Handbook. An Introduction to the Pruiciples of Taxonomy and Nomenclature in the Fungi and Lichens. Commonwealth Mycological Institute Kew, SUITe. 231 pp.
JOSSERAND , M. 1952: La description des champignons supérieurs. Encyclopédie Mycologique XXI. Paul Lechevalier , Edit.Paris. 338 pp.
LEHIR , A., 1981: Abrégé de Pharmacie Galénique. Formes Pharmaceutiques 3. a Ed.Ed . Masson. Paris. 354 pp.
LOCQUIN , M. , 1944: Le séchage des champignons par l'infrarouge. Bulletindela Société Linnéenne deLyon. 1: 13 -14.
MALENÇON , G. , BERTAULT , R. , 1970 : Flore des champignons supérieurs du Maroc 1. , Rabat. 601 pp.
MÉTROD , G., 1937: Les coupes microscopiques. Bulletin de la Soci été Mycologique de France . 53(1): 47 -48.
SACCARDO , P.A. , 1915: FloraItalica Cryptogama. Pars I. Fungi Hymeniales. Rocca S Casciano. 576 pp.
WATLING , R. , How to Identify Mushrooms to Genus. V: Cultural and Developmental Features . MadRiver Press , Inc . Edimburg . 168 pp .
INTOXICACION DETIPO CICLOPEPTIDICO (FALOIDIANO) PRODUCIDAPOR PEQUEÑAS LEPIOTAS
por: Josep Piquera s i Carrasco
Servei d 'Hematologi a i H cm oterapia. Hospital General «Valled 'Hebr ón». Barcelona
Introducción
La segunda parte deeste pasado otoño (1983) , traslas abundantes lluviasdelmesde Octubre , seha presentado una considerable floracióndesetas.Elloseha traducido enun elevado número de intoxicaciones por ingestión de especies venenosas.
Delos28 casos deestetipode intoxicaciones que hemos tenido ocasión de diagnosticar y tratar durante los pasados meses de noviembre y diciembre , queremos detacar aquí , como una primicia previa ala publicación globaldelos resultados dedos temporadas (que tenemos previsto llevara cabo enfecha próxima en una revistadeMedicina)la intoxicación acaecida en cuatro personas , miembros de una mismafamilia , que presentaron untípico síndrome delarga incubación , deinicio coleriforme , originado por la ingestión de pequeñas setas pertenecientes al género Lepiota .
Hasta donde tenemos conocimiento , esla primera vez que se demuestra en nuestro país la e xistenciadeinto xicaciones tipo Amanita phalloides producidas por setas no pertenecientesalgén ero Amanita
Presentación de los c asos
El28d e novi embr e d e 1983 a cudieron alServiciode Urgencia del Hospital General Vall d ' Hebron cuatrop er son as aqu e jadas d eintoxicación por se tas.Inm ediatamente fuimos co nsultados y ac udimosavisitarIes.
No tuvimos n inguna duda en establ ecer el diagnóstico de Síndrome Ciclopeptídico (o Faloídíano) , alavista delos síntomas que presentaban y del perído de incubación.
La presentación del cuadro tóxicofue esencialmente un síndrome gastro-entero-colítico d e elevada intensidad , con abundante pérdida de líquidos enlos numerosísimos vómitos y e nlas copiosas diarreas que lo caracterizaron. El período de latencia , desde el momento de la ingestión hasta eliniciodelos síntomas fue , como queda reflejado enla Tabla I, de once horas enel caso en que fue mas breve , de catorce horas en otros dos , y de23 horas enelde aparición mas tardía .
Enla referida Tabla I quedan reflejados los aspectos mas importantes desde el punto de vistaclínicode estas cuatro intoxicaciones. Creemos interesante señalar que son totalmente s uperponiblesala intoxicación típica por A . phalloides .(l) .
Tabla I
Aspectos clínicos B utll. Soc Cota/onaMico/ 833 -37 Barcelona 1984
Paciente Edad Peso Sexo P.incu - VomiDiarreas Afec. Trastorno bación to s hepàtica coagulación
Do s Siete N o 1 1651 M 14 H. día s días + ++ ++
UnDos
N .o 2 13 38 F 23Hdí a días + +
Do s Tres N O3 50 80 M 14 H.día s días NO +
Do s Cuatro N .' 4 27 68 M 11H.día s días ++ +
Por supuesto , con el tratamiento adecuado la evoluc ión fué favorable y los cuatro pacientes se restablecieron por comp leto . (Ver Tabla 11).
Tab la 11
Tratamiento y evolución
Paciente Penicilina Tioctico Sueros Diuresis Sonda PlasmaEvolución forzada duodenal feresis 1 millón 600 Curación unidades hora mgs en N. o 1 5 días día Sí Sí Sí Una días
1 m illón
300 Curación unidades hora mgs en N. O2 4 días díaSíSí NoNo 6 días
1m illón
300 Curación unidades hora mgs en N O3 4 días d ía SíSí No No6 días
1millón
300 Curación unidades hora mgs en N .' 4 4 días d ía Sí Sí NoNo 6 días
Diagnostico botànico
Fue establecido del modo siguiente:
1.- INTERROGATORIOCUIDADOSODELOSENFERMOSYLOS FAMILIARES.
Bastante ignorantes desdeel punto devistadel conocimiento delas setas , susdescripciones resultaban mas bien confusas y,hastacierto punto , poco fiables. Sín embargo , coincidieron enreferirnosel haber consumido dosotresclases diferentes de setas , delascuales nosrefirieron bastante biendostiposmorfológicosdistintos. Por una parte nos hablaban de unas setas cuya descripción enciertaformanos encajaba con alguna especie del género Russula. En cuanto alotrotipode setas , se trataba según nos explicaron , de ejemplares de pequeño tamaño , decolor blanco-amarillento , con una zona marrón obscura enel centro del sombrero y unas pequeñas manchitas (¿escamas?) situadas concéntricamente alrededor.No supieron concretar la presencia o ausencia deanillo.
Aunque estaúltima descripción correspon debiencon algunas especies de Lepiota , pensabamos que posiblemente habrían recogido y consumido Amanita phalloides sin que la recordasen con posterioridad.
2.- UTILIZACIÓNDE FOTOS Y LÀMINAS
MICOLÓGICAS
Les mostramos diversasfotografías(algunasdeellas pertenecientes alas colecciones editadas por laSoc.Cat.deMicología(2). Dudaron frentea algunas ímàqenes correspondientes a lepiotas ydosdelos enfermos creyeron reconocer una fotode Lepiota clypeolaria como la especie que habían recolectado ycomido. Pero sienalgo coincidieron todos fueen negar claramente haber comido setas que se pareciesen alos ejemplares de Amanita phalloides representados enlasfotografías que les mostramos.
3 .- ESTUDIODELOSRESTOSDESETAS:
Aportados por la madre defamilia, que cocinó pera nocomiólas setas responsables , tuvimos la oportunidad de estudiar elrestodelguisoy unos despojos desetas extraídos , sin duda , del cubo delos desperdicios.
El sobrante delguisoconsistíaen fragmentos desetasfritasenaceitecon algunos ajos como condimento. Pudimos reconocer fragmentos procedentes detrestiposdesetas.Unos correspondían claramente a Agaricus sp. Otros eran sin duda fragmentos depíleosde Russula sp . alos que mediante cuchilloseles había cortado lasuperficieocutícula.Finalmente , vimosvarios fragmentos , algunos correspondientes a medio sombrerillo , de unas setas que coincidían muybiencon aquella descripción que hemos referido antes , y que podrían corresponder a alguna especie de Lepiota de pequeña talla. Deestos fragmentos guardamos dos para un posterior estudio .
En cuanto alosrestosdelas setas crudas , casi todo lo que vimosfueron pedicelos de diversos tamaños y algunos fragmentos depíleos , en general enmal estado. Pero entre ellos encontramos dosotres que respondían de nuevo aladescripción antes señalada. Con uno deellos efectuamos eltestdeMeixner , tal como lohadescrito Beutler para material seca (3) , y obtuvimos unclaro resultado positivo(colorazul) para amanitinas . Envistadeello , observamos al microscopio ópticoy pudim os constatar la presencia d e e sporas elipsoidales de unas 10micrasde diarnetro mayor , sin poro germinativo . Se trata , pues , de una especie de Lepiota de pequeña talla , de sombrero amarillento recubierto definas escamas concéntricas a una zonacentral marrón obscuro , enla que e l TestdeMeixner demostraba la presencia d e amanitinas , ycuyas esporas , desprovistas d e
poro germinativo , elipsoidales yde unas 10 micras , nossitúan enel grupo OVISPORAE de la Sección Cl,YOPElARIAE. En este grupo sehalla incluido el complejo Lepiota helveola Bres. (5.1.) , que constituye un conjunto de pequeñas especies consideradas todas ellas cuando menos como sospechosas . Del mismo se han difernciado con precisión diversas especies , entre las que destacan L. helveola ss. J oss . , L. subincamata yL . brunneoincamata Chod. Mart Estaúltimahasido localizada con anterioridad en Catalunya , ytal como aparece desc rita por Marchand (4)nosco ncuerda enlos aspectos macro y microscópicos con la especie responsable del cuadro qu e ref erimos
DISCUSIÓN Y CONClUSIONES
Aunque sean setas pertenecientes al género Amanita las responsables dela mayoría de las intoxicaciones micéticas graves y mortales , existen especies de otros géneros capaces de producir los mismos cuadros tóxicos.
Por una parte se encuentran diversas es pecies pertenecientes al género Galerina Yaen 1912 se tiene una referencia dela muerte d etres personas producida por la ingestión d e G . autumnalis (5) , y desde entonces en varias ocasione s se han producido graves intoxicaciones por setas de ese género , inc luyendo a G . margina ta , no infrecuente en Catalunya (6 ,7 ).
Por otro lado , desde que en 1892 Menier yMo nnier señalaron por ve z primera la toxicidad de Lepiota he lveola , diversos cas os de intoxica ción po r e species dedi cho género han ido produciéndose enlo que vadesiglo en Europa , algunos delos cua le s han sido mencionados por He im (8)y por Ariettiy Tomasi (9)ensus tratados de Micotoxicología . Estos autores utilizaronel término de «Sín d romep ar afaloidian o» para describ ire stetipode micetismos . Sin embargo hoyendíase conoce que las sub stan cias tóxicas responsables son las mismas que enel casode Amanita phalloide s (a lfa ama nitina , so bre todo )(10 , 11 )y qu e , por lo tanto , se trata del mismo cuadro tóxico . Notiene , pu es , ra zón d ese rlad en omina ción de «parafaloi d iano», Se propone mas bien actualm ente e l té rmino de«Síndrome ciclopeptídico », que co rresponderíaa toda intoxicac ión p or se tasd ebida asucontenidoenam anitina s , tanta si s et rata de Amanita phalloide s , deotr as ama nitas , d e lepiotas , d e gal erinas o incluso de Cono cybe fi/aris, especie que , aunque n oh a p rodu cido h asta lafe cha nin guna int oxicación , s eha demostrado ya hace alg uno s año s qu e po seeim portantes ca ntidades de amanitinas .(1 2).
Pues bien , en nuestro pa ís, aunque lasinto xicaciones por se tas son s indu da mu y frecu entes , el divorcio existente entre médicos ymicól ogos , y la esc asa pr eparación micológica que suelen pose erlos encargados del diagnóstico y d el tratamiento delas personas que , envenenadas por setas , acuden a nuestros hospitales , conduc e a que sísternatícamente todo c uadro tóxico grave , con afectación hepato-celular haya sido atribuido a Amanita phalloides.
Sin embargo, tal como demuestra el caso que h emos p res entado , la colaboración entre los conocimientos médicos ym icológicos p ermite e stablecer eno casion es diagnósticos mas precisos y correctos que el consabido «probablemente Aman ita phalloides » qu es e obs erva en tantas historias clínicasdelas que hemo s revisadoenlos ar chivos hospitalarios de Barcelona hace unos años.
Y aunque sibien desde el punto devista médico parece no tener importancia el hecho de que una persona se haya intoxicado con Amanita phalloides ocon Ga/erina marginata o Lepiota he/veo/a , síes importante el hecho de que , desconociéndose la posibilidad de que otras setas produzcan el cuadrotoxico de Amanita phalloides , puede dejarse de diagnosticar un síndrome ciclopeptídico , alnohallarse implicado enéldicha especie.
Y para el aficionado y recolector de setas , una advertencia : Gran prudencia yrigor cuando se trata de consumir lepiotas (enel sentido amplio del término) pues este género es especialmente ricoen especies potencialmente mortales (se conocen por lo menos 12(11)
Y aunque , sibienescierto que éstas son detalla pequeña , lo que hace menor elriesgo , hay que tener en cuenta que algunas deelIas, en especial Lepiota he/veo/a y Lepiota brunneoincamata , pueden alcanzar una talla mediana , en especial si crecen en substratos muyricosen materia organíca .
Por el contrario , el género Macro/epiota , que agrupa especies degran tamaño , sólo incluyea setas comestibles yde fécil identificación , por lo que creemos que elmicófag o aficionado debería contentarse conelIasyno ensayar supuestas comestibilidades deotra s lepiotas. .
Bibliografia
(1) PIQUERAS , J :«La s Intoxicaciones por setas» Tribuna M édica, 960:43 -45 , 1982 . (2) «Boletsde Catalunya » 1y 11 Colle cció. Ed . Soc . Cat.deMicología . Barcelona , 1982 y 1983 .
(3) BEUTLER , J .A. yVERGEER , P .P. : «Amatoxinsin American Mushrooms : Evaluation ofthe Meixner Test» Myc%gia , 72(6):1142 -1149 , 1980
(4) MARCHAND , A.: «ChampignonsduNordetdu Midi» . p : 56 y 230 . DiffusionHa chette , Perpignan , 1971 .
(5 ) PECK , C .H . :«A case of poisoning by Pholiota autumnchs ». New York State Museum Bull. 157 : 59 -89, 1912 .
(6) GROSSMAN , C .H. yMALBIN, B .: «Mushroom poisoning : areviewofthe literature and report oftwo cases». Ann . Int . Med ., 40 : 249 -259 , 1954
(7) ELONEN , E.: «Galenna marginata Poisoning» . Duodecim , 94 : 1050 -1053 , 1978 .
(8) HEIM, R. :«Les Champingnos toxiques et hallucinogènes » p 83 -84 . Boubée Ed París , 1978
(9) ARIETII , N.yTOMASI , R. : «I Funghi Velenosi » p . 55 -56. Edagri cole Ed . Bologna , 1975 .
(10) TYLER , V.E ycol.:«Chromatography and pharmacologi ce valuationof some toxic Ga/erina spe cies» L/oydia , 26 : 154 -157, 1963 .
( 11 ) GERAULT , A.yGIRRE , L .:«Recherches toxicologiques serlegenre Lepiota Fr. » C R. Acad . Sc i. París , Ser.D, 280 : 2841 -2843 , 1975 .
(12) BRADY, L .R . ycol. : «Identificationof Conocybe fi/aris asatoxic basidiomy cete» L/oydia , 38 : 172 -173, 1975 .
LLISTA D'ESPÈCIES DE L'EXPOSICIÓ DE FONGS ORGANITZADA A BARCELONA, L'OCTUBRE DE1977. per Xavier Lñmonc'
RESUM
Llistade 200 espècies defongsrecollides principalment al Barcelonès , Maresme , Vallès oriental i occidental , AnoiaiLa Selva , entre elsdies20i23d 'Octubre de 1977 i presentades a l'exposició micològicadelaVirreina.Amb totes leslimitacionsdelcas , dóna una idea dela composició delaflora macromicètica dels boscos mesomediterranis que envolten Barcelona , enun moment proper al començament dela represa tardoral del'activitatfúngica .
RÉSUMÉ
Listede 200 espèces de champignons récoltés autour de Barcelone , entre le20etle 23 Octobre de 1977 , à l'occasion de l'exposition mycologique annuelle organisée par l'Institut Botanique de Barcelone etla Societat Catalana deMicologia. Compte tenu des limitationsdeson élaboration , cepetit catalogue doit aider àsefaire une idée de l'état delafloraisondes macromycètes dans lesboisde l'étage mésoméditerranéen , sur substrat siliceuxoucalcaire , qui entourent Barcelone , dans un moment peu eloigné de lareprise automnale del'activité fongique dans leclimat méditerranéen .
Les exposicions defongs ténen una grantradicióa Catalunya i representen l'oportunitatde veure una gran quantitat dematerial , de procedència variada , recollitaproximadament els mateixos dies inmediatament anteriors a l'exposició . Aquesta circumstància fa que lallistadeles espècies presentades representi encerta manera una instantànea delafructificaciófúngicadel moment , al voltant delalocalitatonhatingutlloc l'exposició .
Arabé , la mateixa natura efímera delmaterial , les presses de l'organització iles limitacionsenels coneixements micológicsdels organitzadors -Jan qüe la mostra exposadaes separi d 'una de veritablement representativa en diversos aspectes :
1 . Nohifigurenles espècies petites odifícilsde veure , que , obéno han estat collides , os 'han assecat abans de poder esser exposades.
2 . Nohifigurenles espècies difícilsde reconeixer sense el concurs del microscopi o poc conegudes pels encarregats delaidentificació , que prefereixen dexar -Ies de banda .
3 . Hi poden haver confusions enlaidentificació, oes pot produir l'atribució d 'esp è ciesraresa espècies comunes .
1
4.Nos 'acostuma a prendre nota de les loca litats de procedència del material , ni de dates , ni de rec ellector , i això fa que lescitacions tinguin poc interès s inoés per a una check -list de tot Ca talunya.
5.Noesg uarda material sec per a verificació.
Malgrat tot , en elcas de l'exposició de 1977 , organitzada per l'Institut Botànic de Barcelona i per la Societat Catalana de Micologia al Palau de la Virreina , varem ferun esforç per pr endre nota de la procedènci a del material. Per altra banda , lap resència en tre nosaltres de G . Malençon (Valogne s) va permetre de sotmetre -li una sèrie d 'exemplars crí tics , que ellva revisar.
No obstan t , h em de precisar que la ma joria de les espècies mencionades no varen esser vistes pel gran m ícóleq Excepte on s ' indica «Rev. Malçn », c al considerar que la responsabilitat de la identificació és dels organitzadors de l' exposició i, e specialment , de qui signa aquesta no ta .
Procedència del material
Laxifra que precedeix cada localita t éslautilitzad ae n e l C atàleg per a precisar la procedèn cia de cada espècie . (Vegeu mapa 1) .
1 Colls erol a. Bosc d e Quercus i/ex i de Qu c e rri oides 20. 10 .77 (27es pècies)
2. Font Gro ga. Roureda de Quercus ce rrioides , a l'obaga d elT ibidabo.L eg. J. Girb a1. 20 .10 .77 (5 esp .).
3. Collserol a. Tibidabo i Les Planes Leg J. Cas ellas. 2 3 .10.77 (4e sp.)
4 . Les Planes (Collserola) . Bosc de Pinu s halepensis i Quercus i/ex . L eg. Esc ola Balo o . 20 .10.77 (20 esp .).
5 . Collserol a Est. Entre La Flor de Maigiel Fora t delVent. Leg . J Girbal 20 .10 .77 (2 3 esp .).
6 . Bellaterra . Pinede s de P halepensis a mb Qu ercus i/ex . L eg . J Girbal. 20 .20 .77(6 esp .).
7. Cerdany ola. Leg.P . Vilarroya. 21 .10 . 77 (23e sp.).
8 . Capellades . Pinedes amb Quercus. i/ex. Leg . C . Muntan er(26 e sp.) .
9 . Cabrils . Pined es i alzinars. L eg . M. Tabarés . 22 .10 .77 (2 7es p .).
10. Orrius . Leg . A . Mena . 20.10 .77 (20 e sp .).
11 . El Corredor , entre Dosrius i Vallgorgu ina . Leg . A . R ocab run a. 22 .10 . 77 (26 es p.) .
12 . El Far , v ora Llinars . Pinedes i suredes , Leg . L . Com orera . 22 .10 . 77(80 e sp . ).
1 3. Aiguafreda Vall de l'Avencó Alzinar s L eg. E G r-àcia , A. Rom o iP Montserrat. 22.10 .77 (32 esp .).
14.L 'Avencó L eg Inst. Botànic 20 .20 .7 7 (1 e sp.).
15 . Aiguafred a . Vall de l'Avencó . Leg.A. Tomàs . 21 .10 .77 . (14 es p.) .
16 Aiguafreda Leg M Ballesteros. 22.10 .77 (25 es p.).
17 . St. Feliu de Buixalleu. Leg . Duran , Ro cabruna i Lóp ez.(43 es p . ).
1 8. St.Feliu de C odines.B osc de Quercus i/ex L eg. Alumn es d e J. G irbal. 20. 10 77 (22 esp .).
19 St. Quirze Safaja Bosc de Quercus pubescens L eg Alumn es d e J. Girbal. 20 .10 .77 (15 esp .).
20 . St. Quirze Safaja . Pineda de Pinus halepens is. L eg . Alu mn es d e J. G irbal. 20 . 1 0.7 7 (16 esp.).
21 . St.Feliu de Guixols . Ermita de St.Baldiri . Leg . Estap é.2 2 . 10 .7 7 (2 e sp.).
Catà leg d'Es pècies
Disposades per ordre alfabètic. Lesxifres corresponen ales localitats on han estat trobades (Vegeu llista de localitats i mapa)
Acantho cystis petaloides
Agari cus a rvensis
Agari cus campestris
Agaricu ss emotus
Agaricus sylvaticus
Agaricus s ylvicola
Aleuria aurantia
Amanita citrina
Amanita gemmata var.amici
Amanita panth erina
Amanita ph alloides
Amanita rubescens
Amanitopsis fulva
Astraeus hy grometricus
Boletus ama rellus
Boletus bellinii
Boletus castaneus
Boletus chrysenteron
Boletus fluryi (== collinitus)
Boletus gran ula tus
Boletus lute us
Boletus queletii
Boletus variegatus
Cantharellus cibarius
Craterellus cornucopicides
Cantharellus lutescens
Cantharellus tubaeformis
Calo don ferrugineum
Calodon cf.nigrum (== Phellodon n.)
Calvatia caelata (== C . utriformis)
Clavaria pistillaris
Clavaria trun cata
Clitocybe ale xandri
Clitocybe cf. cerussata
Clitocybe costata
Clitocybe dia treta. (Det.Malçn .)
Clitocybe dicolor
Clitocybe geotropa
Clitocybe gibba. (== infundibuliformis)
Clitcybe hydrogramma (Det.Malçn.)
Clitocybe inversa (== Lepista í)
Clitocybe nebularis
Clitocybe odora
Clitocybe phyllophila
Clitopiluspru nulus
Co ltricia pere nnis
Crucibulum laeve
Collybiabuty racea
Collybia maculata
Collybia radicata
Collybia platyphylla
Coriolus versi color
Coriolus zonatus
Cortinarius a nomalus
Cortinarius bovinus
Cortinarius causticus
Cortinarius elatior
Cortinarius infractus
8. -13.-19. 17 . 4 11 .-12.-13. 11 . 12. 12 .-17 8. -12. 5 .-6.-7.-10.-11. 2 .-8.-11. -16. 19. 8. -9.-12. 18.-20 .-19 . 7. -9.-11.-12.-18. 1 1. 9. -12.-13.-16.- 19. 1 7. 1. -4.-5.-7.-8.-9. -11.-19.-20 . 17 12 . 9. -11.-12 .-13. 9 .-11.-17. 4. -8.-21. 13 .-16. 2. -5.-10. 17 . 20 . 5 .-7.-9. 1.-4 .-5.-10. 18 . 1. -2. -7.-8.-9.-11. -13.-16. -17. 9 2 .-5.-11.-12.-15. 16 . 1.-9.-10.-11.-13.-16.-17.-18. 12. 8 .-12. 2 .-7.-8.-10.-11.-13.-18.-19. 7 .-20. 2 11. 8 12 . 17 . 17 .-18. 1.-7.-11. 17 17 .-18.-20.
Cortinarius largus
Cortinarius malachius
Cortinarius mucosus
Cortinarius multiformis
Cortinarius parafulmineus
Cortinarius rufoolivascens
Cortinarius subpurpurascens
Cortinarius torvus
Cortinarius trivialis
Cystodema amianthinum
Cystoderma granulosum
Dacrymyces stillatus
Drosophila appendiculata
Endoptychium agaricoides
Entoloma (Leptonia) incanum
Entoloma lividoalbum
Entoloma (Nolanea) mammosum
Entoloma rhodopolium (Det.Malçn.)
Flammula carbonaria
Flammula gummosa ( == Pholiota g .)
Fomes annosus ( == Heterobasidium annosum)
Galera badipes
Galera hypnorum
Ganoderma lucidum
Gaestrum pectinatum
Gaestrum rufescens
Gomphidius viscidus (== Chroogomphus rutilus)
Gymnopilus spectabilis
Hebeloma crustuliniforme
Hebeloma edurum
Hebeloma mesophaeum
Hebeloma sinapizans
Helvellacrispa
Hypomyces lateritius
Hydnum repandum
Hydnum rufescens
Hygrophorus agathosmus
Hygrophorus conicus
Hygrophorus cossus
Hygrophorus chlorophanus
Hygrophorus dichrous
Hygrophorus eburneus
Hygrophorus pratensis
Hygrophorus puniceus
Hygrophorus russula 17 . 4 15. -17. 13 . 17 . 15 .-17. 9 . 13 . 4 .-13.-20. 17 .-20. 11 . 12 . 11 . 11 . 16 . 17 . 13 . 1 .-2.-12. 10 . 1 .-11. 18 12 .-13. 16 . 11 .-12.-17. 5 . 1.-2.-4.-6.-11.-16.-18. 2 .-7.-8.-9.-10.-11.-12.-16. 7 .-8.-11.-13. 1. 8 .-16.-18.-20. 3 7. -13.-15. 18 . 15 . 16 . 7 .-11.-12.-13.-18. 11 11 .-16. 17 15 .-16. 9 .-11.-12.-16. 13 13. 13 . 11 .-13.-18.
Hygrophoropsis aurantiaca
Hypoloma capnoides
Hypholoma fasciculare
Inocybe gausapatum
Inocybe geophylla
Laccaria laccata
Lachnea hemisphaerica
Lacrymaria velutina
Lactarius deliciosus
Lactarius chrysorrheus
Lactarius fulginosus
Lactarius hepaticus
Lactarius sanguifluus
Lactarius uvidus
Lactarius vellereus
Lactarius vietus(Det.Malçn.)
Lactarius volemus
Lactarius zonarius
Lenzites saep iaria
Lepiota crista ta Lepiota excoriata
Lepiota naucina
Lepiota procera
Lepiota rhacodes
Lepista irina
Lepista nuda
Lepista sordida
Leptoporus arcularius
Lyophyllum aggregatum
Lycoperdon gemmatum
Lycoperdon cf.molle
Lycoperdon perlatum
Lycoperdon umbrinum
Marasmius candidus
Marasmius dryophilus
Marasmius oreades
Marasmius terginus
Melanogaster sp.
Mycena lactea
Mycena pura
Mycena seynii
Mycogone rosea (Det.Malç.)
Nyctalis asterophora
Omphalina fibula ( == Rickenelaf.)
Otidea alutacea
Paxillus panuoides
Butll Soc Ca talana Mico/
-46 Ba
15 .-16. 8. 1 .-3.-4. -7. -11. -12. -13. 18 . 10. 1 .-5.-9.-11.-12.-17. 4. 11 . 5 .-10.-11.-12.-15. 1 .-2.-3.-5.-8.-9.-11.-13.-17.-19.-20. 10 .-12.-17. 10 . 11 4 .-9.-10.-11.-12.-13.-17. 5 .-17. 18 . 17 . 5 7. 1 -12.-15.-17. 6 .-11. 6. 3 .-4.-7.-11.-12. 9 . 10. 13. 9 . 7 .-13. 11 . 9. 20 . 4 .-5.-7.-8.-11.-12.-13.-16.-18.-19.-20. 4. 10 .-11 . 1 .-2.-4.-11.-13. 1 1 4. 17 . 16 . 2 .-4.-5 . -7. -12 .-16.-17. 12 .-16. 19 . 20 . 14 .- 16 . 9 .-11.-12. 1 1.
Peziza badioconfusa
Phellinus torulosus
Pisolithusarhizus
Ramaria abietina
Ramaria botrytis
Ramaria cinerea
Ramaria formosa
Rhizopogon luteolus
Rhizopogon rubescens
Russula adusta
Russula amoenolens
Russula aurata
Russula badia
Russula chamaeleontina
Russula chloroides
Russula decipiens
Russuladelica
Russuladensifolia
Russula emetica
Russulafallax ( == ¡ragi/is)
Russula foetens
Russula galochroa
Russula integra
Russula lepida (Del.Malçn .)
Ru ssula nigricans
Ru ssula ochroleuca
Russula olivacea
Rus sula pectinata
Ru ssula ros ea
Ru ssula sanginea
Ru ssulatorulosa
Russula xerampelina
Sarcodon imbricatum
Schizophyllum commune
Scleroderma geaster
Scl eroderma vulgare
St ereum hirsutum
Stropharia aeruginosa var.albo cyanea
Tricholoma acerbum
Tricholoma album
Tricholoma atrosquamosum
Tricholoma psammopus (Det.Malçn.)
Tricholoma saponaceum
Tricholoma sciodes
Tricholoma sejunctum
Tricholoma squarrulosum (Det.Malçn.)
Tricholoma sulphureum 9 4 .-8.-12 . 12. 4 18 . 16 . 7 .-19 . 11 . 5 .-7.-16 .-17. 12 5. 12 . 18 . 11 .-17 . 10 . 10. 1 . -5. -8 .-11 . 1 .-4 .-5.-7 .-13 . 11 1 -10 «1 1.-15.-16 -19 5. 1 . 1. 1 .-17. 20 . 1.-6 . 9. 12 . 1. -7. -13. 1 .-5.-8.-10. -12 .-16.-19 .-20 . 1 .-8. -10.-11 .-12.-17. -19 . 9 19 . 8. 11 . 8. 8 .-11 .-12 .-13. 4 .-15. 11 .-13. -17. 12 . 1 .-9. -11 .-12 . -18 . 18. 9 .-11. -12. -17. 17 17 . 17 9 .-17 .
Tricholoma terreum
Tricholoma ustaloides
Tulostoma brumale
Ustilago maydis
Butll.Soc . Ca talana Micol. 8 39 -46 Barcelona 1984 15. 1. 8.-15. 12.
Una mirada alallista ens mostra una elevada freqüència d 'algunes de les «grans espècies» dels voltants de Barcelona. Recordem-ne a lgunes que podrien servir per a ca racteritzar la nostra florade l'àrea pote ncial del Vibumo-Quereetum i/ieis, ocupada molt sovint per brolles arbrades amb pi blanc:
Agarieus sylvaticus, Calodon ferrugineum , Clitoeybe gibba , Chroogomphus ruti/us , Collybia butyraeea, Corlinarius trivialis, Geastrum rufeseens, Hebeloma edurum , Hydum rufeseens. Hypholoma faseieulare,Laeearialaeeata. Laetarius ehrysorrheus, (els pinete 11s iels rovellons, L. delieiosus i L. sanguifluus, hi eren infrarep resentats per raons òbvies) , Mae rolepiota proeera , Lepista inversa , Lyeoperdon perlatum , Marasmius dryophi/us , Myeena pura, Rhizopogon rubeseens , Russula sanguinea , R. torulosa , Stereum hirstum , Suil/us eol/initus, etc...
Aprendre ' s aquestes espècies pot repre sentar un bon començament pel barceloní que vulgui familiaritzar-se amb els bolets que pot trobar més sovint.
APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS FONGS DEL MARESME (CATALUNYA)
per A . Rocabruna
GranVia 111 Atc 1. o Premia de Mar (Barcelona)
RESUM:
Catàleg parcialdelsfongs observats entre 1979 -1984 alSEdel Maresme , en una zona de sòlsàcids , poblada de pinedes , brollesacidófilesialzinars , eneldominidel Vibumo -Quercetum ilicis, enllocsmésaviat baixos (entre 100 i 500 ms . m .) inomolt allunyats dela costa . Hom citaentotal 322 espècies , que comprenen Mixomicets , AscomicetsiBasidiomicets.De totes lescitacionses conserven diapositives , id 'una part delmaterial estudiat en conservem testimonis secsenherbari.
Contribution ... à la connaissance des champignons du Maresme (Catalogne , NEde l'Espagne) .RESUME
Catalogue partieldes champignons observés entre 1979 et 1984 dans leSEdelarégion du Maresme (NEde Barcelone) , dans une régiondesols sablonneux , acides , peuplée de pinèdes , de broussailles acidophiles etde chênaies d 'yeuses , dans l'aire potentielle du Vibumo -Quercetumilicis , dans deslieux plutót bas(entre 100 et 500 ms . m .) et proches dela c óte. L'on y rapporte 316 espèces , quelquesunes pasou peu connues dela Catalogne. L'on conserve en herbier une partie dumatériel base descitations , ainsi que des diapositives de chacune des espèces . Introducció
La comarca onmés recerques de bolets hem portat a terme alguns membres d 'aquesta Societat, per la quatitat d 'espècies que presenta ila proximitat dela Ciutat idelsllocsd e residència d 'alguns de nosaltres , esladel Maresme (NEde Barcelona) .
Elterritori estudiat comprèn principalment els termes municipals d 'Alella, Teià , Sant Pere de Premià , San Genís deVilassar(araVilassardeDalt) , Argentona , Cabrils , OrriusiDosriu s . No obstant, algunes prospeccions han estat fetesen terrenys que hillinden , pertan yentsa Vallromanes , LaRoca , Cabrera deMariArenys deMunt.
El paisatge vegetal actual dela comarca visitadaéseld 'una magra br olla d ' estep esi bru cs , a mb una sup erfície arbrada amb pinsialzines que repr es enta el5 0 % d el territori. Les es tadístiquesoficials evaluen la riquesa for estal delMaresm e e n m és d el 80 % de conífe res i m enys del20 % deplanifolis.
Elpi pinyer (Pinus pinea) , ésel que predomina entre les primeres. Després , en inferior abundància , trobem elpí pinastre (Pinus pinaster) , pí blanc (Pinus halepensis) i plantacions d 'espècies importades , de creixement ràpid , com elpí insigne (Pinus radiata) .
Entre els segons , l'alzina (Quercus i/ex) , ésel mes important , seguit ales soleies deles sureres (Quercus suber) i també , en algunes obagues , de castanyers (Castanea sativa) Un arbust abundant és l'arboç (Arbutus unedo) A la vora deles rieres hi trobem plantacions de pollancres (Populus x deltoides) , de plàtans (Platanus x hybrida) ide verns (Alnus glutinosa)
Elssòls estan classificats com a bruns à cids meridionals iles condicions climàtiques són d 'una temperatura mitjana anyal de més de15 ° , amb molt pocs diesde gelades invernals i una pluviositat , en aquests darrers anys , entre 600 a 650 mm , molt irregularment repartida alllargdels dotze mesos.
L 'altitud delsllocs explorats varia dels 100 als 550 m s.m .
Després de quatre anys devisitar-la periòdicament , hem cregut que podria tenir interés relacionar , en ordre botànic , les espècies trobades que ens ha estat possible d 'identificar. Disposem els gran grups per ordre taxonòmic . En cada und 'ells,les famílies van per ordre alfabètic , excepte als Agaricals , en què , tant lesfamílies com els gèneres apareixen enel mateix ordre que a MOSER (1980) . Dinsde cada gènere , les espècies van per ordr e alfabètic .
Al costat de cada espècie hem assenyalat la localització , utilitzantel mapa U.T.M. escala 1: 50.000 . Quan ha estat posible , hem afegitunaltredígit , ço que comporta una aproximaci ó de 100 m.
Com aind icació de l'abundància , ala zona , d 'una espècie determinada , hem emprat les abreviatures següents: CCC == molt comú , CC == força comú , C == freqüent , R == relativament rariRR == molt rar.
De totes les espècies , en tenim diapositives preses enel seu hàbitat ideles assenyalades amb una E , també en guardem material s ec , corresponent a una o més collites . (1)
Hem dut a terme les prospeccions amb el company dela Societat i amic Manuel Tabaré s. Sien algun casnoésaixí , figura , al costat , el nom del recollector .
Les dades d 'ecologia que donem , són les que es dedueixen deles nostres observacion s i representen una aportació a l'ecologia general del'espècie .
Aquest inventari ésparcial. Forçosament hem passat per alt mé s d 'una espècie crítica , per lesdificultatsde determinar-la amb certesa. Voldríem , però , que s ervísd 'estímul perquè els nostres consocis es decidissin a publicar le s seves aportacions alaflora fúngica de Catalunya , com a mínim les que corresponen ales seves identificacions més segures oales troballes recolzades enun material verificable .
Ens proposem defer noves aportacions a l catàleg delVallés Oriental (Montseny i Montn egre inclosos) , al Tarragonés ials Pirineus lleidetans i gironins , per talde donar a conèixer les prop devuit -centes espècies que portem reconegudes i fotografiades fins ara
( 1) Anomenem collita al conjuntdels carpòfors d 'una espècie collitsenunmatei x punt i que , molt probablement , ha n e stat produïts per un mateix micelii, pertant , presenten unacon siderabl e h omog eneïtat genètica.
MIXOMICETS
Fam.ENTERIDIÀCIES
Enteridium Iycoperdon (Bull.)Farr .
CC . Sobre fustadepitallat. Dosrius , vora poble . Alt. 160 ms .m. UTMDG 508047 , 12 -82,i enaltresllocsi dates .
Lycogala epidendron (Micheli) Fr.
C Sobre fustatallada La Roca , voracan Palauet de Parpers Alt. 230 ms .m. UTMDG 465047 . 11 -80.
Fam . ESTEMONITÀCIES
Stemonitis fusca Roth .
CC . Soques . Dosrius , Corredor. Alt. 450 ms .m. UTMDG 5406 . 10 -81 , id 'altres llocs i dates .
Fam . FISARÀCIES
Leocarpus fragilis (Diks.) Rostaf .
CC . Sobre acícul es de Pinuspinea . Argentona , rieradeCIarà . Alt. 130 ms . m . UTMDG 4 8701 3. 3 -82 , iend 'altres llocsi dates .
Fam.TRIQUIÀC IES
Arcyria denudata (L.)Wettst.
R . A terra , sobre residus vegetals,al peu d'una soca vella. Canyamars , vora Can Bartres.Alt. 200 ms.m.UTMDG 5304 1-83.E.
Trichia scabra Rostf.
R. Sobra fulles mortes deplanifolis . Dosriu s. Vora torrent delVipe l. Alt. 200 ms .m. UTM DG 510060.
ASCOMICETS
Fam . DERMATEÀCIES
Mollisia ligni (Desm .) Karst.
R. Sobre branquillons deplanifolimolthumits. Òrrius , torrent vora Can Blanc.Alt. 300 m s m UTMDG 460004 3 -83.
Fam.ESFERIÀCIES
Xylaria hypoxylon (L. ex Hooker) Grév.
CC. Sobre brancalls en descomposició ifust a tallada . Canyamars , vora can Bartres . Alt. 200 ms.m.UTMDG 5304. 2 -82, ien d'altres llocsi dates .
Fam. GEOGLOSSÀCIES
Leotia lubrica Scop. exFr.
R. Entre molsa . Teià , vora torrent Colomer. Alt. 220 ms.m.UTMDF 4196 . 11 -80.
Fam. HELOC IÀCIES
Bisporella citrina (Batsch . exFr.)Korf. & Carpt.
CC. Sobre fustamorta. Dosrius , corredor. Alt. 460 ms .m. UTMDG 5406 . 1 -83, ienal tres llocsi dates.
Fam.HELVEL -LÀCIES
Gyromitra esculenta Pers . exFr.
RR . En una pineda de Pinus pinaster, aterra , al marge de l camí. Dosrius , camí a Colònies Forestals.Alt. 300 ms.m.UTMDG 5006. 23-3 80 . E. Exemplars peti ts de5 x 4cm .
Helvella elastica (Bull.) Baud .
R. Pineda de Pinus pinaster amb herba , lloc molt hum it. Dosrius , vora poble . Alt. 150 m s .m. UTMOH 509049. 11-80.
Helvella crispa Scop. exFr.
CC. Enun marge del camí , sobre sauló. C anyamars , vorariera Alt. 200 ms .m. UTMDG 54-6, ienaltresllocsi dates . En especia l, l' hivern de1983 ha estat molt abundant arreu.E.
Helvella sulcata Afz. exFr.
CC . En pinedes principalment. Argentona , rieradeCIarà . Alt. 130 ms .m. UTMDG 486014.2 -12-79. iend 'altres dates illocs E
Helvella solitari a (Karst.) Karst.
CC . Entre acícules de Pinus halepensis Dosrius , vora cementiri . Alt. 170 ms .m. UTMDG 501052.13-3-80, iend 'altres llocsidates.E.
Leptopodia atra Holmsk exFr.
R.Margedepistaforestal , entre pinsialzines. Vilassar de Dalt , voracanVehils. Alt. 370 m s.m . UTMDF 4499.12-83. E.
Fam . HUMARIÀCIES
Aleuria aurantia (Fr.)Fuckel.
CC . En obagues , sobre terra sorrenca . Canyamars , vorariera , Alt. 200 ms.m . UTMDG 548063.12-83, iend 'altres llocsi dates .
Cheilymenia theleboloides (A. & S . exFr.) Baud.
C. Sobre restes vegetals en descomposició Argentona , rieradeCIarà Alt. 120 ms .m. UTM
DG 4801 . 2 -82. E.
Geopyxis carbonaria (A & S exFr.) Sacc
R . Sobre carbó vegetal.en una pineda de Pinus pinaster. Dosrius , vorarieradelVipel.Alt. 200 ms.m UTMDG 5106 1-84. E
Melastiza chatteri Boudier
C . Terra nua molt humida . Canyamars , voralariera . Alt. 200 ms.m. UTMDG 54806 3. 12-83. Al costat d 'Aleuria aurantia .
Scutellinia scutellata (L exFr.) Cooke
C.Aterra , entre restes vegetals , Dosrius , riera , vorapidela Teula . Alt. 1 70 ms . m . UTMDG 5006 .3 -82.
Scutellinia umbrarum (Fr.) Lambotte ,
R Entrerestes vegetals , enterramolt humida . Dosrius , voralariera . Alt. 160 ms .m. UTM
DG 50604 8, 5 -82.
Sepultaria sumneriana (Cke.) Mass.
R. Entre capes d 'acícules de Cedrus , enunviverd 'arbres ornamentals . Dosrius , vora poble . Alt. 150 ms .m. UTMDG 5004.4 -82. E.
Fam . MORQUEL -LÀCIES
Morchella conica Fr.exPers .
C . Entre trossos deguix , enunviverd 'arbres . Dosrius , vora poble . Alt. 150 ms .m. UTMDG 5004.4 -81. E
Morchella esculenta P ers.
R. Entre l'herba , marge dela carretera . Canyamars . Alt. 200 ms .m. UTMDG 5107 .3- 81. E
Fam.NECTRIÀCIES
Hypomyces chrysospermus Tul.
CC. Parasitant espècies delafam.Boletéci es. Orrius , voracolldeGironella.Alt. 410 ms.m . UTMDF 4799. 12-83.
Hypomyces lateritius Fr.
C. Parasitant Lactarius deliciosus. La Roca , Santa Agnès de Malanyanes , Urbanització Sant Carles.Alt. 270 ms.m.UTMDG 4706 . 11-82.
Fam.PEZIZÀCIES
Sarcosphaera eximia (Dur.et.Lev.)R.Maire (== S. crassa Santi ex Steudel ) Panzar
R.Entre acícules de Pinus pinea . Dosrius , darrera elCastell , Alt. 280 ms.m.UTMDG. 1-3-84. E.
Peziza badi o-confusa Karl c i: Enlaterra,camins , voraplanifolis. Canyamars , vora Can Galzeràn.Alt. 230 ms.m. UTMDG 543065. 3 -81, ienaltresllocsidates.E.
Peziza echinospora Karst. (== P. anthracophila Dennis)
R. Sobre carbó vegetal , en una pineda de Pinus pinaster, Dosrius , vorarieradelVipeI.Alt. 200 ms.m.UTMDG 5106 . 1-84.E.
Peziza domiciliana Cooke (== P. adae Cooke )
R. Entrerunes. Dosrius , ElFar.Alt. 420 ms.m.UTMDG 530085 . 1 -84. E.
Peziza praetervisa Bres.
C. Sobre carbó vegetal , en una pineda de Pinus pinaster. Dosrius , vorarieradelVipel, Alt. 200 ms .m. UTMDG 5106. 1-84.E.
Fam . SARCOSCIFÀCIES
Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lamb .
C. Branquillons , a l'hivern , vora l'aigua , fins enelglaç. Dosrius , vorariera.Alt. 150 ms.m. UTMDG 5004. 1 -82. E.
Plicaria Iei : .carpa (Currey) Baud .
R. Sobre carbó vegetal , en una pineda de Pinus pinaster, Dosrius , vorarieradelVipel, Alt. 200 mm . m.s.m . UTMDG 5106. 1 -84. E.
HETEROBASIDIOMICETS GELATINOSOS
Hirneola auricula-judae (Bull. per St.Amans.)Berk . (== Auricularia a-j St.Amans.)
R. Sobre brancalls de Quercus suber Dosrius , Colònies Forestals.Alt. 400 ms.m.UTMDG 516082 . 4-81E.
Auricularia mesenterica (Dicks.)Pers
C . Sobre arbres viusomorts. Dosrius , vorapoble.Alt. 150 ms.m.UTMDG 508048 . 10-81.
Exidia glandulosa Fr.
R. Sobre brancalls deplanifolis. Òrrius, vora Can Altafulla.Alt. 250 ms.m.UTMDG 475002. 10-83 .
Tremella mesenterica Retz.exHoak.
C Sobre fustamorta. Dosrius, Corredor. Alt. 450 ms.m.UTMDG 5308. 10-80.
Tremella foliacea (Curt.exFr.)Karst.
R. Sobre una soca. Dosrius, Colònies Forestals.Alt. 400 ms.m.UTMDG 515085 . 11-82 .
Auriculariopsis ampla (Lév.)Marie (= Cyphella a.Lév.)
RR . Sobre branquillons de Papu/us , voral'aigua. Canyamars. Alt. 200 ms.m.UTMDG 542046. 4-81. Espècie molt interesant, que passa desapercebuda degut ala seva mida petita , en assecar-se molt depressa quan disminueix elgrau d'humitat. E.
Dacrymyces stillatus Nees exFr. [= D de/iquescens(Méret)Duby]
CC. Sobre fustaen putrefacció. Dosrius, Corredor , vora Can Bosch Alt. 450 ms.m UTM DG 5308. 11-83.
BASIDIOMICETS
Ordre AFIL·LOFORALS
Stereum hirsutum (Wild.) Persoon
CC. Sobre fustadeplanifolisen putrefacció. Òrrius, camí deCabrils , Alt. 380 ms.m.UTM DGDF 4799. 12-83 , ienmoltsaltresllocsidates.
Stereum rugosum (Persoon) Fr.
CC. Sobre soques deplanifolis. Dosrius, Corredor. Alt. 450 ms .m. UTMDG 5308 . 10-80 .
Thelephora terrestris (Ehrhart)Fr. ,
CC.Enlesarrelso vora soques d 'arbres diversos. Orrius, voraColldeGironella.Alt. 350 m s.m.UTMDF 4799: 11-83.
Merulius tremellosus (Schrad.) Fr.
C. Sobre una soca de Pinuspinaster. Dosrius, vorapoble.Alt. 150 ms.m . UTMDG 5005. 1-84
Fam.CLAVARIÀCIES
Clavulinopsis corniculata (Fr.) Corner.
R. sota planifolis , a l'obaga , entre molses. Vilassar de Dalt vora Can Vehils.Alt. 360 ms . m . UTMDF 4498. 12 -83.
Clavariadelphus pistillaris (Fr.) Donk
CC.En bosc mixt. Argentona , Urbanització Las Ginesteres. Alt. 150 ms.m.UTMDG 4803 . 12 -83, ienaltresllocsi dates . E.
Clavariadelphus truncatus (Quél.) Donk
C . En bosc mixt.Al mateix lloci data que l'espècie anterior.E.
Clavulina cr istata (Fr.) Schroet.
C. Pinedes. Argentona , riera CIarà. Alt. 110 ms .m. UTMDG 486012.1 -81, i en altres llocsi da tes.
Clavaria cinerea Bres.
C En bosc mixt. Dosrius, vora torrent delVipel.Alt. 200 m s. m.UTMDG 5106 2-84. E.
Clavulina rugosa (Fr.) Schroet.
CC. Pinedes. Argentona , vora riera CIarà Alt. 110 ms .m. UTMDG 487012. 3 -81, ien altres llocsi dates. E.
Ramaria gracilis (Fr.) Quél.
C . Boscos , entre herba. Vilassar de Dalt vora La Molinera. Alt. 350 ms .m. UTMDF 4398. 10 -82. Petita ramària amb olor d 'anis o
Ramaria stricta (Fr .) Quél.
C. Sota planifolis , sobre humus Canyamars , vora riera Alt. 200 ms .m. UTMDG 5506 11 -82. Petita ramària de carn molt amarga .
Sparassis cr ispa Wulf.exFr.
RR.Enla base d 'un Pinuspinea . Dosrius, vora Urb . Esmeralda . Alt. 400 ms .m. UTMDG 5208 . 10 -82 . E.
Fam CANTAREL'LÀCIES
Cantharellus cibarius Fr.
CC Sota fulles de planifolis Dosrius, Corredor. Alt. 450 ms .m. UTMDG 5307 8 -80 , i en altres llocsi dates .
Craterellus cinereus Pers exFr.
RR.Al peu d ' un t ronc descompost de plan ifoli. Dosrius, Corredor. Alt. 460 ms .m. UTMDG 5308
Craterellus cornucopioides (L.exFr.) Pers.
C . Boscos de planifolis , llocsforça humits . Dos ri us, vora Colld 'Argila Alt. 420 ms.m . UTM DG 541078 , i en altres llocsi dates E
Cantharellus lutescens Pers . exFr.
C En pinede s, entre la molsa Dosrius, Corredor. Alt. 500 ms .m. UTMDG 5 46080 , ien altres llocsi dates. E.
Fam HIDNÀCIES
Hydnellum zonatum (Pers . ex Schw .) Banke
C. Entre acícules de Pinuspinea Òrrius, camí de Can Altafulla Alt. 300 ms .m UTMDG 470005 . 12 -83 .
Hydnellum ferrugineum (Fs exFr.)P Karst.
CC . Entre acícules , en pinedes . Dosrius, vora castell . Alt. 300 ms .m. UTMDG 5107.12 -83, i en altres llocsi dates.
Hydnum repandum L . exFr.
R Boscos div ersos. Vilassar de Dalt Alt. 400 ms .m. UTMDG 4501 11 -81. E.
Hydnum rufescens (Pers.)Fr.
CC Pinedes. Òrrius , voraCal'Isidret. 290 ms.m.UTMDG 4600. 12-82 E
Phellodon niger (Fr.exFr.)Karst.
C.En pinedes. Argentona , Las Ginesteres. Alt. 200 ms.m.UTMDG 4803. 12 -83.
Sarcodon imbricatum (L.exFr.)P.Karst.
R. Pinedes. Argentona , carretera Dosrius , vora Can Callet.Alt. 140 ms.m.UTMDG 4905 . 16 -12-79. E.
Fam . POLIPORÀCIES
Apoxona mitida (Dirr.Mont.)Donk [Hexogona u Mont.],
RR. Sobre soca de Quercus i/ex Dosrius , vora Can Bosch.Alt. 450 ms .m. UTMDG 538080. 3 -84. E.
Bjerkandera adusta (Willd. exFr.)Karst.
C Enles soques devells pollancres tallats Canyamars , vorafonsde Can Guitart.Alt. 200 m s .m. UTMDG 543045. 5 -81, ienaltresllocsi dates I
Coriolopsis gallica (Fr.)Ryv. (== Trametella extenuata Dur.etMont.) Domanski. R enles soques devells pollancres tallats. Canyamars , fonsde Can Guitart Alt. 200 ms.m UTMDG 543045. 7 -82.
Coltricia perennis (L. exFr.)Murr.
C Aterra , sobretot enllocs cremats Òrrius , camí deCabrils.Alt. 370 ms .m. UTMDF 477998. 12-83 , ienaltresllocsidates.
Coriolus versicolor (L.exFr.)Quél.
CCC. Sobre fustamorta. Dosrius , vora poble Alt. 160 ms .m. UTMDG 508048. 3 -82, ien altresllocsi dates . E.
Dichomitus campestris (Quél.)Dom & Orlicz.
C . Sobre brancalls deplanifolis. Vi/assarde Dalt. VoraLaMolinera , Alt. 350 ms.m.UTMDF 4398 . 10 -82.
Hirschioporus fusco-violaceus (Ehrenb. exFr.)Donk ( == Irpex violaceus (Pers.)Quél.).
CC. Sobre brancalls i arbres morts , de Quercus suber. Òrrius. Alt. 400 ms .m. UTMDF 4799. 6 -80, ienaltres dates illocs.
Ganoderma lucidum (Curt.exFr.)Karst.
CCC. Al peu d 'arbres ofusta enterrada . Dosrius , Corredor. Alt. 480 ms.m . UTMDG 5407. 9 -83, ienmoltsaltresllocsi dates . E.
Laetiporus sulphureus (Bull, exFr.)Murr.
R Sobre Ceratoma si/iqua Cabrera de Mar , carretera d 'Argentona Alt.50ms .m. UTMDF 502973. 11-83.
Phaeolus shweinitzii (Fr.)Pat.
R.A.terra , en pinedes. Dosrius , Corredor. Alt. 500 ms .m. UTMDG 545075.
Phellinus torulosus (Pers . exPers.)Bourd. & Galz.
CCC Enalzines , voralesarrels , alabase. Premià de Dalt , vora Sant Mateu.Alt. 400 ms.m. UTMDF 4496. 1 -84 , ienmoltsd 'altres llocsidates.
Tyromyces caesius (Schrad.exFr.)Murr.
R. Sobre fusta morta enllocmolthumit. Dosrius. Alt.aprox.170ms.m . UTMDG 5005. 10 -82.
Polyporus arcularius (Batsch.)Fr.
R Sobre escorça de Quercus suber. Cany amars , vora Can Galzeran.Alt. 240 ms.m.UTM DG 545064. 12 -82.
Fam . FISTULINÀCIES
Fistulina hepatica Schaeffer exFr.
R.Enlesrestesd 'un vell castanyer tallat. Dosrius , vora Can Guitart.Alt. 400 ms.m.UTM DG 521079. 10-83.
PLEUROTOIDES
Geopetalum carbonarium (Alb.etSchw. e xFr.)Pat.
C. Sobre carboneres debosc. Dosrius , riera d elVipel.Alt. 200 ms.m . UTM DG 5106 . 1-84.
Lentinellus omphalodes (Fr.)P.Karst.
C. Sobre restes vegetals enterrades. Cabril s , voraColldeGironella . Alt. 400 ms.m . UTM DF 486997. 3-82 . E.
Lentrinus cyathiformis (Scff. exFr.)Bres (== L . degener Kalchbr.
RR. Sobre fustad 'un verntallat. (Alnus glut inosa) . Canyamars , vorariera. Alt. 200 ms.m . UTMDG 5446. 27-4-84. E.
Panus rudis Fr.
R. Sobre branquillons de Quercus suber. Dosrius , to rrent de Can Guinardó. UTMDG 5107 . 10-82.
Panus tigrinus (Bull.exFr.)Sing.
RR. Sobre fusta. Dosrius , vora Can BoschAlt. 450 ms.m.UTMDG 534084. 10-83 . Espèciemolt abundant ales .muntanyes(Pirineus , etc.) però raraen aquesta zona .
Pleurotus cornucopiae (PaulsexFr.)Pers .
RR. Sobre restesvegetals. Canyamars , vorariera.Alt. 200 ms .m. UTMDG 5446. 14-2-81. Només trobada en aquesta data enun període decincanysi encara exemplars demida reduïda. E.
Pleurotus dryinus (Pers.ex fr.) Kümmer
C.Ala soca de Quercus suber. Alella , colldela Font de Cera , Alt. 270 ms .m. UTMDF 4195. 10 -79, ienaltresllocs, enlazonaes tudiada .
Pleurotus ostreatus (Jacq.exFr.) Kümmer
C . Sobre lafustad 'un pollancre tallat. Vilass ar de Dalt , vora Can Valent.UTMDF 443983 . 11 -80.
Schizophyllum commune Fr.exFr.
CC . Sobre fustavivao morta , tant deconíf eres comdeplanifolis.Òrrius . Alt. 4 00ms.m . UTMDF 470997 11 -83, ienaltresllocsi dates E.
Ordre BOLETALS
Fam.BOLETÀCIES
Gyroporus castaneus (Bull. exFr.) Qu él.
C.Entrealzines. Dosrius, vora poble . Alt. 160 ms.m.UTMDG 5004. 11-81
Suillus collinitus (Fr.)O.Kuntze (== S. fluryi Huijsm.)
CC. Sota -bosc mixte. Dosrius. Corredor. Alt. 470 ms .m. UTMDG 532079. 11 -82, ien altresllocsidates.Algunsllibres consideren aquesta espècie com pròpia de terreny calcari. André Marchand diuqueestableixmicorrhizesambelspinsde dues acícules.
Suillus granulatus (L.exFr.)O . Kuntze
C. Sota pins . Dosrius, Corredor. Alt. 500 ms.m. VTM DG 5507.8-82. Aquesta espècie, que forma també micorrizes amb elspins , en aquesta zonaés bastant menys abundant que Suil/uscol/initus i Suil/us bel/inii. E.
Suillus bellinii (lnz.)Walt.
CCC . Sota Pinuspinaster joves. Dosrius, voraCementiri. Alt. 160 ms.m.UTMDG 5005. 11 -80, ienaltresllocsidates.
Suillus bovinus (L.exFr.)O.Kuntze
R. Sota pins. Vilassar de Dalt camí,perCéllecs , a Sant Bartomeu. Alt. 370 ms.m.UTMDG 452015 . 5-82.E.
Xerocomus chrysenteron (Saint-Amans) Quél .
CC.Boscosdiversos. Premià de Dalt, vorafont de Sant Mateu.Alt. 370 ms.m.UTMDF 453967. 12-82. E.
Xerocomus spadiceus (Fr.) Quél , [== X. lanatus (Rostk.)Sing.]
CC. Sota pins. Dosrius, vora Can Guitart. Alt. 450 ms.m . UTMDG 5208. 11-81 , ienaltres llocsidates.
Xerocomus subtomentosus (L.exFr.) Quél .
R.Boscosdiversos. Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 430 ms.m.UTMDG 5308. 10-80.
Xerocomus rubellus (Krbh.) Quél; (== X. versicolor Roskt. ==X sanguineus With.).
C.Boscosmixtes. Dosrius, entre elFari Can Bosch. Alt. 450 ms.m . UTMDG 534087 . 9 -11-79. E.
Chalciporus piperatus (Bull. exFr.)Bat.
C. Sota pins. Òrrius, camíde Cabrils. Alt. 400ms.m.UTMDF 473993 . 11 -83.
Pulveroboletus cramesinus (Secr.)Sing.
R.Boscmixte Òrrius, voracolldeGironella. Alt. 400 ms.m UTMDG 4799. 9 -82.
Pulveroboletus hemichrysus (Bk & Curt.)Sing ( == Boletus sulphureus Fr.)
RR. Enrestesdefustaen descomposició , sobre soques de Pinusradiata. Canyamars , vora riera. Alt. 200 ms.m.UTMDG 5506 .9 -81, ienaltres dates , sempre almateixlloc, únicenla zona estudiada.
Boletus queletii Schulz
C . Entrealzinesisureres. Òrrius, voracolldeGironella. Alt. 410 ms .m. UTMDF 4799 , ie n algunaltrellocidata.12 -83. E
Boletus luridus Schff exFr.
C. Sota sureres i també avellaners . Òrrius , cam í de Cabrils. Alt. 400 ms .m. UTMDF 473994. 12 -83.
Boletus rhodoxantus (Krbh .) Kbch.
C . Sota Quercus suber, llocsaclarits , solei. Òrrius , voracolldeGironella.Alt. 430 ms.m . UTMDF 4799 , i enalgúnaltrelloci data . Confós de vegades amb B . Satanas , i d 'altres , qu e no estan presents al Maresme .
Boletus impolitus Fr.
R. Pinedes. Alella , colldefontdeCera.Alt. 300 ms.m . UTMDF 4195 .9 -82 . G eneralm en t bastant rar , enla tardor de l 83ha estat a bundan tíssima totelMare sme.
Boletus aereus Bull. ex . Fr.
C Sota alzinesi sureres , mésaviatalaso leia. Alella , collde Font de Cera Alt. 3 00ms m UTMDF 4195 . 10 -83 , ienaltresllocsi dates . Leccinum crocipodium (Let.)Walt. ( == L rimosus Vent.)
CCC . Sota Quercus i/ex Vilassar de Dalt , voraLaMoline ra . Alt. 3 70ms .m. UTMDF 4497 . 2 3-11 -79, ienaltres llocsidates.Pràc ticament , és1'unic Lecc inum dela zona estudiada Pel seu hàbitat , podría serclassificatcon Le ccinum c orsicus (Roll.)Sing ., p erò n osaltres n o a conseguim veureelslímitsent re ambdu es espècies . E.
Fam.PAXIL'LÀCIES
Paxillus atrotomentosus (Batsch .) Fr.
C . Soques depinstallats. Dosrius , Corred or. Alt. 500 m s . m.UTMDG 54807 8 , 9 -83, i e n altres dates illocs.
Paxillus panuoides Fr.
CCC Soques depi ns tallats Dosrius , vo ra elpo ble. Alt. 160 m s .m.UTMDG 5 0 80 47 9 -11-79, ienaltrsllocsi dates . K. & R. pa rlen delaforma ionipes Qu él. , d e b ase am etista. Generalment , els exemplars del Maresme , presenten aq uestacaracterística.E.
Hygrophoropsis aurantiaca (Wulf.exFr.)R Mre
R . Enboscmixt. Dosrius , Corredor. Alt. 450 ms .m . UTMDG5 406 . 11 -80.
Omphalotus olearius (D.C . exFr.)Sing . R. al peu d 'un Quercus i/ex Dosrius , vora Can Bos c. Alt. 4 50 m s. m . UTMDG 53 07 . 8 -82 .
Fam.GOMFIDIÀCIES
Chroogomphus rutilus (Schff. exFr.)O . K. Mille r ( == G . vicidus L. ex Fr.)
CCC . En pinedes diverses. Argentona , rieradeCIarà.Alt. 120 m s . m.UTMDG 483010 . 9 -1 2-79 , ienmoltsa ltres llocs i dates.E.
Ordre AGARICALS
Fam. HIGROFORÀCIES
Camarophyllus niveus (Scop.exFr.)Karst.
C. Clarianes herboses debosc. Dosrius, Colònies Forestals iUrbanització Esmeralda . Alt. 380 ms .m. UTMDG 5105 10 -81. E
Camarophyllus pratensis (Pers . exFr.)Karst.
R. Clarianes de bosc , prats . Leg. Jordi Boada . 1 -83. Dosrius, vora Can Bosc . Alt. 450 m s m UTMDG 5308
Hygrocybe conica Scop exFr.
C . Boscmixt. Argentona , vorarieradeCIarà . Alt. 120 ms .m. UTMDG 4801 .9 -12-79 . E.
Hygrophorus agathosmus (Fr.)Fr.
CC . En pinedes . Dosrius, Turó d 'en Jofre . Alt. 240 ms .m . UTMDG 5004. 21 -11 -79, ien altresllocsi dates . E.
Hygrophorus eburneus (Bull. exFr.)Fr.
CC . Sota planifolisien boscos mixtos . Orrius. Alt. 400 ms .m. UTMDF 460997 . 2 -82 , ien altresllocsi dates .
Hygrophorus dichrous Kühn & Romagn
CCC . Alzinars. Dosrius, Colònies Forestals . Alt. 400 ms .m. UTMDG 5108 . 11 -80 , ien moltsaltresllocsi dates . E.
Hygrophorus chrysodon (Batsch)Fr.
R. Pinedes . Dosrius, Corredor. Alt. 500 ms .m. UTMDG 521080 . 2 -82.
Hygrophorus gliocyclus Fr.
R. En pinedes . Dosrius, Corredor , prop decanMiloca. Alt. 450 ms .m. UTMDG 520 8. 2 -82 E
Hugrophorus hipothejus (Fr.)Fr.
R. En pinedas. La Roca , prop decanlaMort . Alt. 350 ms .m. UTMDG 4500 .8 -12-79 . E.
Hygrophorus russula (Schff. exFr.)Quél.
CC Enalzinars Vilassar de Dalt , prop del torrent de Can Camat. Alt. 300 ms .m. UTMDF 4699 . 12 -83 , ienaltres dates y llocs.
Fam TRICOLOMATÀCIES
Rickenella fibula (Bull exFr.)Raith [ == Omphalia f. (Fr.)Kümm er]
CC . Llocshumits , entre molses . Dosrius, alavoradel poble . Alt. 150 ms .m. UTMDG 509049 . 3 -82, ienaltresllocsi dates .
Laccaria laccata (Scop . exFr.)Bk. eBr.
CCC . Entre l'herba , vorapins. Argentona , rieradeCIarà . Alt. 120 m s. m.UTMDG 486014 . 16 -11 -79 , ienaltres dates enel mateix llociend 'altres . E.
Clitocybe alexandri (Gill.)Konr.
C . En pinedes . Argentona , Collde Parpers , camí d e Sant Carles . Alt. 280 m s. m.UTMDG 474042 1 -82.
Butll. Soc . Cota/onaMico/. 847 -74 Barcelona 1984
Clitocybe geotropa (Bull.ex.Fr.)Quél.
C.Llocshumits , entre l'herba . Canyamars , vora Can Bartres . Alt. 170 ms .m. UTMDG 544044. 11-82.
Clitocybe hydrogramma (Bull.exFr.)Kümmer (== C. gallinacea ss.Ricken)
C. Sota plani folis. Dosrius , Can Bosch . Alt. 430 ms . m.UTMDG 536085 . 11 -82 .
Clitocybe gibba (Pers.exFr.) Kümmer (== C. hinfundibuliformis (Schff.exFr.)Quél.)
CCC. En boscos mixtos Dosrius , vora Colònies Forestals Alt. 330 ms.m.UTMDG5 106. 10 -82.
Clitocybe costata K. & R.
C . En pinedes. Òrrius , Cal'Isidret.Alt. 250 ms.m.UTMDG 4600. 12-80
Clitocybe odora (Bull.ex.Fr.)Kümmer.
CCC . Entrefulles mortes deplanifolis. Argentona , Collde Parpers . Alt. 310 ms.m.UTM DG 475043 , 11-80 , ienaltresllocsi dates . E.
Clitocybe vermicularis (Fr.)Quél.
R . Boscmixte. Òrrius , vora Can Genís. Alt. 400 ms.m.UTMDF 4799 . 12-81.
Clitocybe squamulosa (Pers . exFr.)Lge.
R.Entre acícules , en pinedes. Dosrius , vora can Jeroni. Alt. 170 ms .m. UTMDG 5104.
Clitocybe suaveolens Fr.ex Schum.
C. Entre molses. Argentona , vora rieradeCIarà.Alt. 170 ms .m. UTMDG 490013. 10-81.
Lepista nuda (Bull.ex . Fr.)Cke.
CCC Entrefulles mortes deplanifolis. Òrriu s. 350 ms .m. UTMDF 47995.11-80 , ienaltres dates , enel mateix llociend 'altres. E
Lepista sordida (Fr.)Sing.
C . Entre acícules de Pinus radiata. Dosrius , vora poble.Alt. 160 ms.m.UTMDG 509055 . 11 -83.
Lepista nebularis (Fr.) Harmaja
CCC . Entre fullesen descomposició , depla nifolis. Canyamars , vora Pou delClaç.Alt. 230 ms . m.UTMDG 546066. 11 -83, ienaltre s dates illocs.E.
Lepista nebularis Fr.ex Batsch , var. alba.
R.Entrefulles mortes de Platanus X hybrida . Canyamars , vora Pou deGlaç.Alt. 230 m s.m . UTMDG 5406. 11 -80 ,11-81 ,11 -83. E. Aques ta varietat pot correspondre aun ecòtip adaptat a l'humus especial del plàtan .
Lepista inversa (Scop . exFr.)Pat. (== Clitocybe í)
CCC Sobre fulles mortes d 'alzina id 'altres p lanifolis Dosrius , Colònies forestals.Alt. 350 m s. m . UTMDG 515081 . 3 -82.
Tricholomopsis rutilans (Schff. exFr.)Sin g .
CC. Sobre soques depíenels primers estadis de descomposició . Dosrius , vora poble . Alt. 160 ms .m. UTMDG 507048 . 16 -12-79, i e naltre s dates illocs. E.
Tricholoma acerbum (Bull.exFr.)Quél.
R. Sota planifolis . Dosrius , vora poble . Alt. 170 ms.m . UTMDG 508047 . 11 -80, ienaltres dat es i llocs.E.
Tricholoma album (Schff. exFr.)Quél.
CC . Sota planifolis. Dosrius , vora poble . Alt. 170 ms.m . UTMDG50 8047 . 11 -80, ien altres dates illocs.E.
Tricholoma atrosquamosum (Chev.) Sacc .
CC Boscmixt. Dosrius , Corredor. Alt. 450 m s. m UTMDG 5308 12 -79 i11 -83, ienaltres dates illocs. E.
Tricholoma caligatum (Viv.) Ricken
C.En pinedes . Òrrius , camí deCabrils. Alt. 350 ms.m.UTMDF 475997 . 7 -11-79. E.
Tricholoma flavovirens (Pers . exFr.) Lund , eNanf ( == T equestre Fr.exL.).
C En pinedes. Òrrius , camí deCabrils , Alt. 400 ms .m. UTMDF 4799 12 -83.
Tricholoma saponaceum (Fr.) Kümmer
CC.Boscosmixtos . Alella , Collde Cera . Alt. 300 ms .m. UTMDF 4196 . 11 -80, ienaltres dates illocs.E.
Tricholoma scalpturatum (Fr.)Quél.
C.Llocs amb herba . Òrrius , capaCa TAvi. Alt. 200 m s.m, UTM""DG '''4600 . ,
Tricholoma sejunctum (Sow exFr.)Quél.
C.En pinedes , Dosrius , Corredor, vora Can Bosc . Alt. 420 ms .m. UTMDG 5308 . 8 -82 i 12 -82, ienaltresllocsidates.
Tricholoma sulphureum (Bull. exFr.) Kümmer
CC . Enalzinars . Argentona , voraLes Ginesteres . Alt. 200 ms .m. UTMDG 4801 . 12 -82,i enaltresllocsi dates E
Tricholoma sciodes (Secr.)Mart.
R.Boscmixt, sotavellsbrucs . Argentona , Urb.Les Ginesteres . Alt. 200 ms .m. UTMDG 483035 . 12 -83.
Tricholoma squarrulosum Bres .
C . Boscmixt. Dosrius , Corredor , vora Can Bosc. Alt. 450 ms .m. UTMDG 5308 . 12 -83 .
Tricholoma terreum (Schff exFr.) Kümmer
CCC . Entrelesacículesde Pinus puiaster. Dosrius , voraelcementiri . Alt. 170 ms .m. UTM DG 501052. 9 -12-79, ienaltresllocsi dates . E.
Tricholoma ustaloides Romagn.
C . Sota caducifolis . Òrrius , voracementiri . Alt. 270 ms . m . UTMDG 468008 . 11 -83.
Armillariella mellea (Vahl.in FI. DanexFr.)Karst.
CCC . Atacant Quercus i/ex. Dosrius , vora poble . Alt. 160 ms . m . UTMDG 5105 . 11 -82, ien altresllocsidates.E.
Armillariella bulbosa (Barla) Romagn
C . Boscmixt, sobre fusta enterrada . Canyamars , vorariera . Alt. 220 ms .m. UTMDG 530 6. 11 -82.
Lyophyllum decastes (Fr.)Sing . ( == L . aggregatum [Schff. exFr.]Kühn .)
C Sobre restesdefusta , a vegades enterrada Dosrius , vorarieradelVipel. Alt. 220 ms .m. UTMDG 51 05. 10ò1 ,i enaltresllocsi dates E
Lyophyllum infumatum (Bres .) Kühn
CC . En pinedes . Dosrius , voracastell. Alt. 300 ms .m. UTMDG 5107 . 2 -82. E.
Hohenbuehelia petaloides (Bull.exFr.) S chulz..
.R. Arenys de Munt. Leg.AnselmMayoral.9-8 1. E.
Collybia butyracea (Bull.exFr.)Quél.
CCC. Pinedes. Argentona , rieradeCIarà.Alt. 120 ms .m. UTMDG 536080 . 4 -81, i en altresllocsidates.
Collybia impudica (Fr.)Sing .
R Boscmixt. Dosrius , voracolldela Creu d 'Aguilar. Alt. 400 ms m UTMDG 5506 11 -83. E.
Armillaria luteovirens (A. eS.exFr.)Gilb.
RR Enunboscmixtde Pinus pinea , Querc us i/ex i Quercus suber, Dosrius , cam í d 'El Fara
Canyamars . Alt. 420 ms.m . UTMDG5 407. 10 -77. No havíem pogut tornar a trobar aquesta espèc ie entotala comarca , d 'aquella data ençà (ensisanys).El 1982 iel83 , amb el consoci iamicM Tabarés l'hem localitzadaa Palau deP legamans (Vallès), foradelazona inv entariada . E.
Leptoglossum retirugum (Bull.exFr. ) Ricken.
RR.Associata Pseudoscleropod ium purum (He d w .). Dosrius , voraelpoble.Alt. 160 ms .m. UTMDG 5004. 1 -84.
Tephrocybe anthracophila (Lasch) Orton ( == T. carbonaria [VeL] Donk)
R. En carboneres de b osc . Dosrius , Colòn ies Fore stals . Alt. 350 ms .m. UTMDG 5108 . 12 -83.
Tephrocybe atrata (Fr. per Fr.)Donk
RR . En carboneres debosc , sota Pinus pin aster. Dosrius , torrent delVipel.Alt. 200 ms .m. UTMDG 5105 . 1 -84.E.
Asterophora lycoperdoides (Bull.)Dtm.e x S .F. G ray
CC Sobre Russu la de l grup nigricantinae e n des composició Dosrius , voraUrb Esmeralda Alt. 425 ms.m UTMDG 5208 8 -82, ienaltres dates illocs
Micromphale brassicolens (Romagn.) Ort on
R. Sobre fulles mortes . Dosrius , vorae l poble. Alt. 160 ms.m . UTMDG 508049 . 11 -80.
Panell us stipt icus (Bull. exFr.)Karst.
CC . Sobre fusta. Canyamars , vora Can Ba rtres . Alt. 220 ms .m. UTMDG 5304 . 12 -83.
Oudemansiella plathyphylla (Pers.exFr.)Mos. ( == Collybia pl Quél.)
C. Sobre fustaen descomposició . Dosrius , C anTer rades. Alt. 150 ms .m. UTMDG 5004 . 11 -80.
Ma rasmius androsaceus (L.exFr. ) Fr.
CCC . Sobre acícules depinsdiversos . Dosrius , vora Can Terrades . Alt. 150 ms.m . UTM DG 5005. 11 -81, ienaltresllocsi dates .
Marasmius collinus (Scop . exFr. ) Sing .
R. En l'herba , finsitoten tremig de M oread es , amb moltahumitat. Dosrius , Corredor , vora Camping . Soleia.Alt. 500 ms.m . UTMDG 5507 . 8-83 . Ala Cerdanya , onésmés abundant , el coneixen amb el nom de «ca rreretad 'aigua» i el separen , per evitar que els podreixi les altres carreretes. Es considerat tòxic .
Marasmius ore ades (BIt. exFr.)Fr.
CC . Enl' herba . Dosrius, voradel poble . Alt. 150ms . m.UTMDG 510049. 11 -83, ienaltres dates illocs E
Marasmius scorodonius (Fr.)Fr.
C. Sobre brancallsd 'alzina. Dosrius, vora Can Bosc. Alt. 450 ms .m. UTMDG 538080. 9- 81. .
Marasmius splachnoides Fr.
C Sobre fulles mortes deplanifolis. Òrrius Alt. 400 ms.m UTMDF 4799. 1 -84.
Macrocystidia cucumis (Pers . exFr.)Heim
R Trobada entre herba i e nterranua Dosrius, voraElFar. Alt. 400 ms .m. UTMDG 535077 . 10 -83. Espècieque presenta unscistidismoltgrossos , tantenel peu comenles làmines . (VegeuFitxes tècniques , Serie 11) E.
Crinipellis stipitaria (Fr.)Pat.
CC . Camps , restesdegramínies . Dosrius, Corredor. Alt. 500 ms .m. UTMDG 550079 . 24 -11-83. E.
Mycena acicula (Schff. exFr. ) Kümmer
R. Òrrius, camía Cabrils Alt. 400 m . s.m . UTMDF 475996 . 1 -84.
Mycena alcalina (Fr .) Kümmer
R. Orrius C . Enbrancallsen descomposició , entrelesmolses.Òrrius . Alt. 360 ms .m. UTM DF 476997 . 1 -84.
Mycena corticola (Pers . exFr.)Quél.
C.Alacaranorddelesalzines, sobre l'escorça , després d 'una bona pluja Dosrius ElFar. Alt. 420 ms.m . UTMDG 532080 . 2 -81.
Mycena galopoda (Pers .ex Fr.)Kümmer
C . Llocs obacs , entre lamolsa. Canyamars , voraCanBartres . Alt. 200 ms .m. UTMDG 5404. 12 -82.
Mycena sanguinolenta (A. e xS exFr.) Kümmer
C . Entrelamolsa. Dosrius, Can Bosc . Alt. 450 ms .m. UTMDG 5308 . 11 -83.
Mycena seynii Quél.
C. Sobre pinyesdediferent se spèciesdepi. Canyamars Alt. 200 ms .m. UTMDG 546061 11 -81.
Mycena pura (Pers .e xFr.) Kümmer
CCC . Enelbosc , arreu , molt abundant. Premià de Dalt, Sant Mateu . Alt. 470m s. m.UTM DF 443967 .3- 82,ienmoltsaltresllocsidates .
Mycena vulgaris (Pers exFr.)Quél.
CC . Entrelamolsa . Argentona . Collde Parpers . Alt. 210 ms .m. UTMDG 475042 . 1 -82.
Flammulina velutipes (Curt.exFr.)Sing .
R.Espècieinvernal , sobre brancalls . Òrrius, camídeCabrils . Alt. 400 ms .m. UTMDF 474996 1 -82.
Fam. ENTüLüMATÀCIES
Clitopilus prunulus (Scop.exFr.)Küm mer
C.Boscmixt. Dosrius, Corredor. Alt. 450 ms.m.UTMDG 5308. 11-83 , iena ltres dates i llocs.
Entoloma cetratum (Fr.)Mos.
RR. En una pineda. Orrius, CarniaCabril s. Alt. 370 ms.m.UTMDF 4799 2 -84 E.Espècie moltraraen aquesta comarca. Basidisbisporics.
Entoloma mammosum (Fr.) Helser
C . Llocs amb herba. Dosrius, Can Margenat.Alt. 300 ms.m . UTMDG 5106 . 11 -83 . E.
Rhodophyllus hirtipes (Schum.exFr.)Moser
C . Entre- acícules i·brancalls depi. Dosrius, Can Marge na t. Alt. 300 ms.m. UTMDG ·5106. 1-84.E.
Fam.PLUTEÀCIES
Volvariella murinella (Qu él.) Moser
R. Premià de Dalt. Leg. Ramon Nualart.Alt. aprox . 300 ms .m . UTMDF 4595. 11 -4 -81. E.
Volvariella pusilla (Pers.exFr.)Sing. (== V. parvula [Weinm.] Speg .)
R.Enun camp , entre l'herba . Dosrius, vora ElFar.Alt. 450 ms.m . UTMDG 535079. 10 -83.
Volvariella speciosa (Fr.)Sing.
C. Camps , entre herba , Dosrius, vora Can Arenas.Alt. 500 ms.m.UTMDG 5507. 10 -81.
Volvariella speciosa var. gloioceophala (DC . exFr.)Sing.
R . En camps , entre l'herba. Dosrius, Corredor. Alt. 530 ms .m . UTMDG 551077 .11-83. E.
Volvariella surrecta (Knapp.)Sing. (== V. loveiana [Bk. ] Gill.)
R. Sobre Lepistanebularis, en descompo sició. Canyamars , vora Pou deGlaç Alt. 230 m s . m . UTMDG 546066. 11 -83.
Volvariella volvacea (Bull.exFr.)Sing.
RR . Sobre serradures . Dosrius, ElFar.Alt. 420 ms.m . UTMDG 530085 . 24 -4 -81. E.
Pluteus atricapillus )Secr.)Sing. (== P. cervinus [Schff. exFr.]Kümmer) .
C . Sobre soques d'arbres d iversos. Canyamars , vora Can Rimblas . Alt. 200 ms.m . UTM DG 5304. 10 -82.
Pluteus atromarginatus (Konr.)Kühn.
R. Òrrius. Alt. 300 ms.m . UTMDG 4799 . 11 -83.
Pluteus curtisii (Bk & Br.) Sacc ( == P. p atrici us [Schu lz.] Boud.)
R. Sobre serradures. Dosrius, ElFar.Alt. 4 20ms .m. UTMDG 530085 . 24 -81. E.
Pluteus luteovirens Rea
R Sobre fustaen descomposició Dosrius, Colònies Fore stals Alt. 400 ms .m. UTMDG 515081 . 10 -83.
Fam. AMANITÀCIES
Amanita eliae Quél.
RR.Enunboscmixt. Òrrius , vorapoble , camí Can Blanc. Alt. 300 ms.m . UTMDG 466003 . 11-83. Espèciemoltraraen aquesta comarca, delaqualhem trobat unsol exemplar.E.
Amanita caesarea (Scop . exFr.)Pers.exSchv.
R.Boscde Quercus ilex i Quercus suber amb Pinus pinea . Òrrius , vora Can Blanc , Alt. 300 ms .m. UTMDG 4600.9-82.
Amanita citrina (Schff.)S.F.Gray
CC.En una pineda. Dosrius , vorapoble. Alt. 150 ms.m.UTMDG 5104. 11-80 . E.
Amanita citrina (Schff.)S.F.Gray.Var. alba Price. R.Enboscmixt.Carr.Collde Parpers aLa Roca. Alt. 250 ms.m UTMDG 457046. E
Amanita muscaria (L.exFr.) Hooker
RR.Margesdecamí , enuna pineda , Vilassar de Dalt Alt. 400 ms.m . UTMDG 4500. 11 -82 ialtres dates Detotalazona estudiada , només l'hem tgrobada en aquest lloc.
Amanita umbrinolutea Secr.
R. Enuna pineda herbosa. Vilassar de Dalt . Alt. 370 ms.m.UTMDF 4499. 11 -83.
Amanita ovoidea (Bull. exFr.) Quél.
RR. Dosrius , carretera aLlinars.Leg.Jordi Boada. Alt. 280 ms.m.UTMDG 5007. 11 -83. Espèciede terreny calcari, es troba moltdifícilment sobre sòls silícics. E.
Amanita pantherina (D.C.exFr.)Secr.
CC.En pinedes . CollSa Creu , Arenys de Munt Alt. aprox. 500 ms.m . UTMDG 6008 , 9 -82, ienaltresllocsidates.E.
Amanita phalloides (Vaill. exFr.)Secr.
C. Sota avellaners. Canyamars , vorariera. Alt. 240 ms.m . UTMDG 5506.11-83 , ienaltres llocs, dates ihàbitats.E.
Amanita rubescens (Pers.exFr.)Gray.
CCC.Planifolis, boscos mixts. Òrrius , camí aCabrils , Alt. 370 ms.m.UTMDF 4799. 12 -83, ienaltresllocsidates.
Amanita vaginata (Bull. exFr.) Quél.
CC.Vorapins , enterranua , enunavinya abandonada . Dosrius , voraTuró Jafre . Alt. 260 m s.m.UTMDG 5004. 11-82, ienaltresllocsidates.
Amanita vaginata var. flavescens Gilb. & Lundell R. Sota alzines. Alella , ColldeFontdeCera. Alt. 370 ms.m.UTMDF 407965 . 11-83.
Amanita vittadini (Mor.) Vitt.
RR.Enunpla herbós alcostatd 'una masia. Dosrius , ElFar. Alt. 420 ms .m. UTMDG 530085. 9-82 i 11-83 . Detotalazona estudiada , trobada exclusivamente en aquest punt.
Fam.AGARICÀCIES
Agaricus augustus Fr. C . Vora Pinus pinea. Canyamars. voraCanBartres. Alt. 200 ms.m.UTMDG 5304. 11-83 , ienaltresllocsidates.E.
Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc .
R . Trencant laterra , enmigd 'un cam í. Canyam ars, vora Can Galzeran . Alt. 240 ms.m . UTMDG 550065 . 2 8-5-80. E.
Agaricus campester (L.)Fr.
CCC . En ca mps a doba ts. Dosrius, Corr edor , voraC àmpin gSo lei. Alt. 500 ms . m . UTMDG 55 1 0 78. 1 -82 , ie n a ltres dates illocs.
Agaricus haemorrhoidarius Kalchb r.e t S chulz.
C . S ota alzines . Alella, Collde Font d e C era . Alt. 3 00m s. m.UTMDF 414967 . 2 -82.
Agaricus silvaticus S chff. e xSecr.
C Sota pins Dosrius , Corredor. Alt. 5 00ms m UTMDG53 5081 11 -83 E
Agaricus silvicola (Vitt.) Sacc
C C . En boscos diversos . Dosrius, Colòni es Forestals . Alt. 400 ms .m. UTMDG 516083 . 2 -82 .
Agaricus xanthoderma G en.
C Bosc os , mar ges d e prats , e tc. Dosrius, Corredor. Alt. 5 00ms m.UTMDG 549078 1 0 -83 .
Agaricus placomyces Peck . var meleagris J Schff .
C . Enuna pineda , Dosrius, vorael poble . Alt. 170 ms .m. UTMDG 505046 . 10 -81 .
Lepiota clypeolaria (Bull. exFr.) Kümmer
C. Clarianes herboses d 'una pineda. Dosrius, vora poble . Alt. 150 ms .m. UTMDG 508047. 11 -80, ienaltres dates illocs
Lepiota cristata (A. etS.exFr.) Kümme r
C.Entrel'herba. Dosrius , vora Torrent delVipoli cantera.Alt. 250 ms .m . UTMDG 515060 . 11 -80 , ienaltr es llocsi date s.
Lepiota cristata (A. etS . e x Fr.) Kümme r var. palli dior Bon
R. Engrups nombrosos , entre runes , enuna torrentera . Òrrius, vora Can Blan c , Alt. 300 m s .m. UTMDF 464996 . 10 -83 . Espèciede terminada p er X. Llimona .
Lepiota felina Quél.
R . Entrelamolsa , a l'obaga . Dosrius, Urbanitzaci ó Esme ralda. Alt. 410 ms .m. UTMDG 530083 2 -82, ienaltrs dates almateixlloc
Macrolepiota mastoidea (Fr.) Sing.
CC Marg es d e b osc. C anyamars , voraC an Galzeran Alt. 220 m s .m.UTMDG 545065 1 -82 , i enaltr es llocs i dat es .
Macrolepiota procera (Scop .e xFr.)Sin g .
CCC.Arreu . Dosrius . Alt. 430 ms.m.UTMDG 5205 . 1 0-83 , ienmoltsaltresllocsi dates en totalazona estudiada . E.
Macrolepiota rhacodes (Vitt.) Sing.var. hortensis P ilat
C . Terreny incult e , e ntre brossa . Cabrils, vora poble . Leg . AntoniDuran.UTMDF 4797 . 11 -8 3 , ienaltre s dat es , e n e l mateix lloc.
Leucoagaricus pudicus (Bull.)Mos . ( == Lepiotanaucina Fr.).
C.Entr e l'he rba , v oral'aigu a. Canyamars , al costat d e lariera.Alt. 210 m s. m UTMDG
5 45 063 . 9 -8 1 . E.
Leucoagaricus macrorhizus (Locq .) Sing .
C Camps. Dosri us , voraElFar.Alt. 420 ms.m.UTMDG 540077 10 -83. E.
Leococoprinus badhamii (Bk.eBr.)Mos.
RR. En u njardí , Leg.i determinació AlfonsMena. Cabrils , Sant Crist.Alt. aprox . 300 ms . m . UTMDF 4 997.8 -81. E.
Leucocoprinus birnbaumii (Corda) Sing . ( == L. luteus [SowexFr.]Locq).
R. Sobre terra , en u ntest amb cactus . Premià de Mar , poble . 9 -81, ienaltres dates . E.
Cystoderma amianthinum (Scop.exFr.)Fay.
CC.Enpi nedes , entre mo lsa. Argentona , vorarieradeCIarà.Alt. 130 ms .m. UTMDG 4801 . 2 -82, ienaltresllocsi dates .
Cystoderma cinnabarinum (A. eS . exSecr.)Fay.
CC. En b oscosd iversos. Dosrius , Urb. Esmeralda . Alt. 400 ms .m. UTMDG 529083.11 -82, iena ltresllocsidates.E.
Fam.C OPRINÀCIES
C oprinus atramentarius (Bull.exFr.)Fr.
CC. Sobre sau ló , llocshumits , vora l'aigua , Canyamars , al costat delariera . Alt. 210 ms .m. UTM DG 544059 . 10-81.
C oprinus cinereus (Schff.exFr.)S.F.Gray
C . En feme rs e n fe rmentació. Dosrius , entre ElFari Can Bosc.Alt. 450 ms.m . UTMDG 5 37077.3 -82.
C oprinus comatus (Müll in FI. Dan.exFr.)S.F Gray
CCC. Marg es d eca mí a mbh erba , camps adobats . Òrrius , voraCal'Isidret.Alt. 250 ms.m . UTMDG 4700 , 1 2-83 , ienaltres llocsidates.
Coprinus disseminatus (Pers ex.Fr.) S .F. Gray.
CCC En gransmas ses , s obre troncsiso ques diverses . Ca nyamars , vora Can Rimbles.Alt. 200 m s. m.UTMDG 53 4046 7-8 1 , iena ltres dates illocs.
Coprinus micaceus (Bull. ex Fr.)Fr.
CC. So bre te rra , ces pitós. Cany ama rs. Alt. 200 ms.m.UTM DG 533045. 10 -80.
Coprinus picaceus (Bull.) exFr.
C . So tabosc es pès , o bac. Ò rrius Alt. 250 ms . m . UTMDG 4700 . 11 -80.
Psathyrella candolleana (Fr.) Maire
CCC . So bre te rra n ua , vorap lanifolis. Dosrius , Colònies Forestals . Alt. 400 ms .m. UTMDG 5 13084. 7-81 , ienaltres dates illocs.
Psathyrella hydrophila (Bull. ex Maret) Maire
CC.G regari, s obrefusta mo rta , h umida de Quercus suber. Dosrius , entre ElFari Can Bosc , camía l Co lld e la C reudel'Aguilar. Alt. 400 ms .m. UTMDG 538075 3 -82.
Psathyrella laevissima Romagn.
RR Gre gària , recoll ectadaa l cos tat de l'anterior , elma teix dia Demidaméspetita , és difícilment se parablem acroscòpicament.En examen microscòpic , els seus cistidis característics l'identifiquen a mb facilitat. E.
Psathyrella pennata (Fr.)Sing.
R.Espèciedellocscremats , amb carpòfo rs degranbellesa. Premià de Dalt , Sant Mateu, voralafont. Alt. 400 ms.m.UTMDF44 2966 . 3 -83, ienaltresdatesalmateixlloc.E.
Psathyrella pygmaea (Qu él.) Sing.
RR.Enelmateixhàbitatque Coprinus dissemina tus. Canyamars , voraCanRimbles. Alt. 200 ms .m. UTMDG 534046.7 -81. Elsex emp lars joveses poden confondre amb l'espècie citada.
Psathyrella subatrata (Batsch.exFr.) Gill.
R. Voral'aigua , margesdebosc. Canyam ars , fon s deCanGuitart . 230 ms .m. UTMDG 5404. 3 -81. E.
Psathyrella velutina (Pers . exFr.)Sing. ( == L. lacrymabunda auct.nonFr.)
CC.Marges d ecamins , llocshumits , Dosrius , ColòniesForestals Alt. 400 ms.m. UTMDG 5108. 12 -83, ienaltres dates illocs.
Fam.BOLBICIÀCIES
Bolbitius vitellinis (Pers .) Fr.
CC.Llocsmolthumits , entre l'herba. Dosrius. Alt. 140ms.m.UTMDG 499035 . 10 -83.
Agrocybe aegerita (Brig.)Sing .
C. Sobre Populus vius. Canyamars , voralariera . Alt. 3 00ms.m.UTMDG 554066 . 3 -82.
Agrocybe praecox (Pers.exFr. ) Fay.
CC.Ala primavera , alscamins , camps , entre l'herba . Canyamars , voralariera'. Alt. 20 0 m s.m . UTMDG 553065 . 4 -81. ienaltresllocs idates . E.
Agrocybe vervacti (Fr.) Romagn
C.Encamps.vora Stropharia coroni/la , amb laque , superficialment, espot confondre . Dosrius , Corredor. Alt. 500 ms .m. UTM DG 552080. 10 -83
Fam.ESTROFARIÀCIES
Stropharia aeruginosa (Curt.exFr.) Qué l.
C . Entota mena de b oscos . Argentona , vora rieradeCIarà. Alt. 120ms . m . UTMDG 486015. 16-11 -79, ienaltres dates illocs.E.
Stropharia aurantiaca (Cke .) Orton
R. Enllocsons'acumula humus deplanifolis. Canyamars , voraCanNoguera. Alt. 210 m s . m . UTMDG 518056 . 11 -81. Elnostreconsoci iamic Josep Faus , ha estudiat moltbé aquesta espèc ie i proposa unanovacomb inació , passant -la al gènere Hypholoma (vegeu , fitxatècnica 11 sèrie).
Stropharia coronilla (Bull. exFr.) Qu él.
C. En camps . Dosrius , Corredor. Alt. 500 m s .m. UTM DG 5 52080.1 -82, ienaltres llocsi dat es.
Stropharia mel asp erma (Bull. exFr.) Qu él.
R. Encamps. Dosrius , Corredor. Alt. 500 m s.m . UTMDG 552080. 10 -83. E.
Hypholoma fasc iculare (Huds , exFr.)Kümmer
CCC. Sobre soques depi. Dosrius , vorapoble. Alt. 150ms .m. UTMDG 508049 . 11 -80,i e naltres dates illocs. E '
Hypholoma sublateritium (Fr.)Qué!.
R. Sobre fusta. Canyamars , voraCanMarç. Alt. 230ms.m.UTMDG 5304. 1-84.
Pholiota carbonaria (Fr.)Sing.
CCC. Sobre carboneres debosc Cabrils , voracampd 'esports Alt. 280ms.m.UTMDF 467979 . 12-80 , ienaltresllocsidates , sobre total'hivern . E.
Pholiota gummosa (Lasch)Sing
C. Sobre troncsirestesvegetals , Dosrius , voratorrentdelaFontdelSot. Alt. 200 ms.m UTMDG 548064. 12 -83, ienaltresllocsidates . E.
Tubaria furfuracea (Pers.exFr.)Gill
CC. Sobre branquetes. Canyamars. Alt. 200 ms.m. UTMDG 508048. 2 -81, end 'altres dates illocs.
Fam . CREPIDOTÀCIES
Crepidotus mollis (Schff. exFr.)Kümmer
C. Sobre fustade Popolus x deltoides Dosrius. Alt. 200ms.m . UTMDG 499064. 12 -83.
Crepidotus variabilis (Pers.ex Fr.) Kümmer
CC . Sobre brancallsdeplanifolis. Orrius , voraCanBlanc. Alt. 320 ms.m. UTMDF 464997 . 11 -81, ienaltresllocsidates.
Fam. CORTINARIÀCIES
Inocibe fastigiata (Schff. exFr.) Quél
C . Pinedes . Arenys de Munt , CollsaCreu. Alt. 500 ms .m. UTMDG 607088 . 12 -83, ie n altresllocsidates.E.
Inocybe geophylla (Sow . esFr.)Kümmer
CC.Enp inedes , entrelamolsa. Argentona , rieradeCIarà Alt. 130ms.m ETMDG4801 11 -81. E.No sabem distinguirlavarietat li/acina Pat.Elcolorilasevaintensitat , creiem estanenrelacióamblahumitatdelscarpòfors.
Inocybe va c cina Kühn.
R.Engran quantitat , vora Picea , enunviver. Dosrius , vorapoble . Alt. 150ms.m.UTMDG 506051. 3 -81. E.
Hebeloma cistophilum Maire
CC. Sota Cistus , vorapins. Òrrius , camíaCanAltafulla. Alt. 300 ms.m. UTMDG 4700 . 12 -83, ienaltresllocsidates.
Hebeloma mesophaeum (Pers.exFr.)Quél.
CC . Enboscosdiversos . Dosrius , vorapoble . Alt. 150ms.m. UTMDG 5005 . 11 -82. E.
Hebeloma sarcophyllum (Peck .) Sacc.
R. Sota Quercus i/ex i Pinus pinaster Premià de Dalt Alt. 410 ms.m.UTMDF 4496 . 1-84. E.
Hebeloma sinapizans (PauletexFr.) Gill.
C . Boscmixt. Òrrius Alt. 400 ms.m. UTMDG 475000 . 11 -83.
Gymnopilus penetrans (Fr.exFr.)Murr.
CC Sobre brancalls i pinyes diverses. Canyama rs, vora Can Bartre s. Alt. 200 ms .m UTM
DG 528046 . 11 -81 , ienaltres dates illocs.
Gymnopilus spectabilis (Fr.)Sing.
C . Sobre soques depi. Dosrius, vora poble . Alt. 170 m s. m . UTMDG 506051 . 11 -80, ien a ltre sllocsi dates.
Dermocybe c innamomea (L. exFr.) Wün sche
C C . En pinedes . Òrrius, cam í deCabrils , Alt. 400 m s. m . UTMDF 474996 . 12 -8 3. E .
Dermocybe semisanguinea (Fr.)Mos.
R . En pinedes . Dosrius, vora elCastell , Alt. 300 m s . m . UTMDG 5 10066.11 -83 .
Cortinarius calochrous Fr.
C . S ota Quercus i/ex i Quercus suber.Dosrius, C olónies For estals . Alt. 350 m . s . m . UTMDG 5 15064 11 -82.
Cortinarius elatior Fr.
C . So taplanifolis . Òrrius, camí deCabrils , Alt. 400 m s . m . UTMDF 7474995 . 11 -83. E.
Cortinarius glaucopus (Schff exFr.)Fr.
C . Bo sc mixt. Dosrius, Can Bosc . Alt. 450 ms . m . UTMDG 5 40080.11 -82 .
Cortinarius cedretorum. R. Mre var. subereto rum R. Mre.
C . Sota planifolis . Dosrius, Alt. 420 ms .m. UTMDG 510 8 . 11 -82 .
Cortinarius infractus (pers. exFr.)Fr.
CC Boscos diversos Orrius, Alt. 350 ms .m. UTMDF47 5996 11 -82, ienaltres dat es i llocs.
Cortinarius multiformis (Fr.)Fr.
C Sota planifolis. Dosrius, Urb. Esmeralda , Alt. 440 ms m UTMDG 533081 11 -82
Cortinarius torvus (Bull. exFr.)Fr.
RR Sota Quercus i/ex Òrrius, camí deCa n Blanc , vora poble Alt. 300 ms m.UTMDG 465004 . 11 -83 . Espèc ie solament trobada e n aque st lloc, e ntotala zona estudiada.
Cortinarius trivi alis Lge .
CCC Boscos mixtos Dosrius, Colònies Forestals Alt. 360 m s .m UTMDG 515083 11 -82, ienaltresllocsi dates .
Cortinarius rufoolivaceus Fr.
C . Boscos mixtos . Dosrius, Colònies Fores tals . Alt. 360 ms.m . UTMDG 5108 . 11 -82. Alguns autors consideren aquesta espècie coma pròpia de terreny calcari.
Cortinarius varius Fr.
R . Pined es. Dosrius, Col ònies Forestals , Alt. 350 m s. m.UTM DG 5 15081.11-82 . Espècie c itada, com l'anterior , de terrenys calcaris.
Galerina marginata (Fr.)Kühn
CC . Sobre branquillons depi. Arenys de M unt , carretera d e Coll , Sa Creu . Alt. 400 ms .m. UTMDG 6008 11 -80. E.
Ordre RUSSULALS
Fam.RUSSULÀCIES
Russula aurata (With.)exFr.
CC . Boscosdiversos. Premià de Dalt, Sant Mateu , vorafont. Alt. 400 ms .m. UTMDF 4496 . 11 -81 , ienaltresllocsidates .
Russula chloroides Krbh .
CC En boscos diversos Dosrius, voraelCastell , Alt. 300 ms .m. UTMDG 5108 .9 -12 -79 E
Russula cyanoxantha Schff , exFr.
R.Boscosdiversos . Vilassar de Dalt, voraCal Senyor , Alt. 400 ms.m . UTMDF 463996 . 12 -83.
Russula acrifolia Romagn .
CC Boscosdiversos. Vilassar de Dalt, voraCal Senyor. Alt. 400 ms.m.UTMDF 4699 11 -83 , ienaltresllocsidates.Dinslasecció Compactae Fr.estemsegursqueenlazona estudiada poden diferenciar -se mésespècies , peròperaratenimalguns dubtes d 'identificació .
Russula delica Fr.
R.Boscosdiversos.La Roca Alt. 200 ms .m. UTMDG 4503 11 -79.
Russula decipiens (Sing.)K. & R. ( == R . maculata Quél.var. decipiens Sing.)
CC. Sota planifolis. Alella, collde Cera . Alt. 350 ms.m.UTMDF 4096 . 12 -83, ienaltres llocsi dates
Russula heterophylla (Fr.)Fr.
C.En boscos diversos. Òrrius. Alt. 350 ms.m UTMDF 4799. 12 -83.
Russula foetens Fr.
CCC . Sota alzines. Dosrius, Corredor , voraCollde l'Argila. Alt. 460 ms.m . UTMDG 547075. 12 -82, ienaltesdatesillocs.
Russula fragilis (Pers.exFr.)Fr.
CCC.En boscos mixtos. Òrrius, camídeCabrils , Alt. 400 ms.m . UTMDF 474995 . 12 -82, i enaltresllocsidates
Russula lutea var. maxima (Sing.).Sing .
C.Boscmixt. Alella, Collde Cera . Alt. 360 ms.m . UTMDF 4096 . 6 -80.
Russula pectinatoides Peck
C . Sota planifolis, Òrrius, camídeCabrils , Alt. 380 ms .m. UTMDF 472996 . 12 -83.
Russula sanguinea (Bull. etSt.Amans .) Fr.
CCC . En pinedes . Dosrius, Corredor. Alt. 440 ms .m. UTMDG 545076. 8 -82, ienaltres llocsi dates .
Russula sororia (Fr.)Romell.ss. Boud
CC. Sota planifolis, margesdecamins . Dosrius, voraUrb . Sant Carles . Alt. 270 ms .m. UTM DG 4706 9 -83. E
Russula torulosa Bres.
CC . Sota Puiuspinaster Vilassar de Dalt , ca míd e Vallromane s . Alt. 350 ms .m. UTMDF 4498 . 23 -11 -79. E.
Russula virescens (Schff. exZant.)Fr.
C.Enboscosmixtes. Dosrius , Corredor. Alt. 450ms.m.UTMDG 538082 . 8-82.
Lactarius decipiens Quél.
CC.Boscosdiversos. Òrrius , camídeCab rils, Alt. 400 ms.m . UTMDF 476996. 11 -83.
Lastarius deliciosus Fr.
CC. Sota pins. Arenys de Munt , CollSaCreu. Alt. 470 ms.m . UTMDG 6008 . 12-82 , ien altresllocsidates.E.
Lactrius chrysorrheus Fr.
CCC. Sota planifolis, enespecial Querçus. Alella , ColldeCera , Alt. 300 ms.m.UTMDF 4197.9-12-79 , ienaltresdatesillocs.Esl'espèciemés abundant entotalazonaestudiada. Enelsmesosde novembre i desembre de 1983 es presentava enquantitats sorprenents . E.
Lactarius fuliginosus Fr.
C. Sota planifolis. Vilassar de Dalt. Alt. 400ms.m . UTMDF4497.12-83.E.
Lactarius pyrogalus Bull.exFr.
C. Sota avellaners. Canyamars , vorariera. Alt. 200 ms.m.UTMDG 547063. 12 -83. E.
Lactarius sanguifluus (PauletexFr.)Fr.
C. Sota pins , alcostatdeL. deliciosus , però també enaltreshàbitats. Òrrius. Alt. 400ms.m. UTMDF 4799 , ienaltresllocsidates.E.
Lactarius serifluus D.C. exFr.
C. Sota Quercus. Vilassar de Dalt , camíaVallromanes. Alt. 350 ms.m.UTMDF 445971. 12 -83.
Lactarius tesquorum Mal.
CC.Alcostatde Cistus. Dosrius , vorapobl e . Alt. 180ms.m. UTMDG 5005 , 12 -83, ien altresllocsidates.E.
Lactarius uvi dus (Fr.exFr.)Fr.
C.Boscosdiversos. Òrrius , camíde Cabril s , Alt. 400ms .m. UTMDF4799.9 -12-79. E.
Lactarius volemus Fr.
CC.Boscosmixtes. Dosrius , voraUrb. Esmeral da . Alt. 400ms.m.UTMDG 5109 , 8-82 , i enaltresllocs i dates . E.
GASTEROMICETALES
Rhizopogon roseolus (Corda)Fr.
CC . Enpinedes. Vilassar de Dalt , camídeLaRoca. Alt. 300 ms.m.UTMDF 455998. 11 -83.
Phallus impudicus L.perPers.
C.Llocsamb humus abundant. Dosrius , voraFontdelSot. Alt. 200ms.m.UTMDG 502068 12-83.
Mutinus caninus (Huds , perPers .) Fr.
R. Enelbosc , vorasoques. Dosrius , Corredor. Alt. 450 ms.m. UTMDG 5308 .
Lycoperdon echinatum Pers. Pers .
RR. Sobre humus , fullesmortes . Orrius , voraCanBlanc. Alt. 300 ms.m. UTMDF 462997 . 11 -81.
Lycoperdon molle Pers perPers
C En pinedes Orrius , carretera d 'Argentona Alt. 160 ms .m. UTMDG 4906
Lycoperdon perlatum Pers.perPers . cec . Arreu Alella , ColldelaFontde Cera Alt. 300 ms.m UTMDF 414967 1 1-80, ien altresllocsidates.
Calvatia lilacina (Berk etMont.) Henn
RR. Encamps. Dosrius , voraElFariCanBosc. Alt. 450 ms.m.UTMDG 537083 . 10 -83.
Calvatia utriformis (Bull. perPers .) ( == C . caelata [Bull.] Morgan)
R. En camps . Dosrius , Corredor. Alt. 500 ms. m . UTMDG 5430 76. E.
Pisolithus arhizus (Pers.)Rausch ( == P . arenarius Alb. & Schw.)
R. Llocsmoltsorrencs , marges , etc. Dosrius , al'Urb . Esmeralda , Alt. 400m s.m. UTMDG 524079 . 10 -80.
Scleroderma polyrhizum J .F. Gmel.perPers ( == S geaster Fr.)
C . Vorapins , llocsassolellats. Dosrius , Corredor. Alt. 450 ms.m. UTMDG 5407 .1 1-83.E.
Scleroderma verrucosum Bull.exPers . ss. Grey.
CC . Marges , camins , etc. Premià de Dalt , vorade Sant Mateu . Alt. 380 ms.m. UTMDF 439967 . 10 -80, ienmoltsaltresllocsidates .
Astraeus hygrometricus (Pers .) Morg
CCC . Enles pinedes . Dosrius , vora Cementiri. Alt. 160ms.m . UTMDG 500050 . 12 -83,i e naltresllocsidates
Crucibulum laeve Bull, exD.C.
CCC . Sobre cartró ondulat , branquillons morts , etc . Dosrius , ElFar , Alt. 450 ms.m. UTM
DG 530085 . 9 -81.
Cyhatus olla Batsch . exPers .
C Sobre terra Dosrius , vorapoble Alt. 150ms.m. UTMDG 5005 1 -84.
Cyhatus striatus (Huds .) Villd. perPers.
CC . Arreu , sobre brancalls , iaterra . Dosrius , vorapoble . Alt. 170ms .m. UTMDG 5005 . 10 -80.
Clathrus ruber Mich.perPers. ( == C . cancellatus Tourn . perFr.).
C . Aterra , voraarrelsen descomposició . Dosrius , voraCanJeroni. Alt. 170ms.m . UTM
DG 514054. 18 -11-79. E.
Shaerobolus stellatus TodeexFr.
R.Branquillonsmolthumits. Dosrius , vorapoble . Alt. 150ms. m.UTMDG 508048 . 11 -82.
Endoptychum agaricoides Czern
RR. Terranua , vora Quercus. Dosrius , CanBosc. Alt. 450ms.m . UTMDG 5307 . 7 -81, 8- 82,29-8-83. Trobat cada any únicament en aquest lloc. E. M. Mosersitua aquesta espècie e nlaFam . AgaricàciesFr.
Aqraïments :
En primer llocatotsels consoc is, co m panys iamicsdelaS C deM. , citatsonoeneltext. Després ,e n especial , alDr.X. Llimona , p er les seves orientacions i revisions . Així mate ix, en referència a Mixomicets aE Gracia , a Ascomicets i Gasteromicetals alDr. F . D . Calonge , a Afil·loforals aM.T.Te llería , a Heterobasidiomicets gelatinosos aI. Lloren s , ala Família de Cortinariàcies aM. Agua sca i per al Ordre Russulals aJ . Llistosella .
Bibliografia
BOLÓS , M.delT.iO . (1983) . Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol.17 . VI.La Biogeografia : 198 -248 . Fundació Enciclopèdia Catalana .
BREITEN BACH , J.et KRANZLIN , F. (1981) . Champignons de Suisse . Torne I.LesAscomycètes . E . Myco logia. L ucerna . 320 pp.
CETTO , B. (1978 -1983) . l Fung hi delve ro. Vol.IalIV. Saturnia . Trento . G RÀCIA, E. (1983) G uiap eral'es tudi de lMixomice ts. Bull. Soc .Catalana .Micol 7 : 47 -64 .
HON RUBIA, M (1982) Aportación al conoc imiento delos hongos delS .E de España Tesis Doctoral. Murcia. 603 p p .
KÜHNE R , R . et ROMAGNES I, H .(1978 ). Flore analytique des champignons supérieurs Masson . Paris , 556 pp.
LANGE , J.E .i D.M .- XLLIMONA, (1976). Guía de Campo de los Hongos de Europa Omega , Barcelona. 292 pp.
MARCHAND , A. (1971 -1983). Ch a mpignons du Nord etduMidi.Vol.Ial VIII . Perpignan .
MOSER , M (1980). Guida alia dete rminazione dei funghi. Saturnia Trento 565 pp
PHILLIPS , R. (1981) . M ushrooms. Pan Books. Londres . 288 pp .
SINGER , R . (1982). Notes on Russula tax onomy , I, The Russules of Catalonia . Collectan ea Botanica Vol.13(2) : 669-700 .
