ACTNUM_26

ACTA NUMISMATICA 26

DlRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCI6: Miquel CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCI6: Anna M. BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

BARCELONA, 1996

ACTA NUMISMATICAfoufundada l'any 1971 sola els auspicis de fa Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

COPYRIGHT: Es propietar deb all tors que han collaborat a l'edicio de I'obra, Tots els drers reservats. Aquesta publicacio 110 pot esserreproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperacio d'inforrnacio en cap forma ni per cap mirja, sigui mecanic, fotoquimic, electronic, magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permfs previ per escrit de l'editor i dels autors.

DIPoSIT LEGAL: B. 24.127-1996

ISSN: 0211 - 8386

IMPRIMEIX: Grafiqucs Jou, S. L.

EOlrA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de Correus 5596, 08000Barcelona.

RWACCIO: Acta Nurnismatica. Escola Pia, 85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 2036

Sumari

Introduccio: Celebracio dels 25 anys d'Acta Numismatica per M. Crusafont 9

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1995 (A.M.B.).

13

Varia

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M. Varia metallica (1): Analisi de monedes antigues, medievals i modernes. 17

TURIEL IBANEZ, M. Tesera Turiel, bialfabetica. S3

Mon antic

VILLARONGA, L Les dracmes iberiques d'ETOKISA SS

GARCIA GARRIDO, M. Acerca de unos divisores hispanicos relacionados con el victoriato. 67 Medieval

CHAVES, Maria Jose y Rafael. Una ceca inedita, Cades y nuevas aportaciones af corpus de La moneda visigoda. 77

MOLL MERCADAL, B. Contribucio a l'estudi de fa circulacio monetaria a La Menorca musulmana.

81

CRUSAFONT I SABATER,M., BALAGUER, Anna M. Diner vescomtal de Cardona del segle Xl, inedit.

SANAHUJA, Xavier. L'arrendament de les encunyacions d'or de Perpinya a Pere Blan entre 1352 i 1365.

LLOBET I PORTELLA, I.M. Un nou document relacionat amb els ploms de verema de Cervera (1381).

LLOBET I PORTELLA, I.M. Documents per a La historia de La monee/a municipal de Cervera (1462-1626) (Addenda).

Modern i contemporani

SANAHUJA, Xavier. La seca del Principat de Catalunya estabLerta a Reus, Tarragona i Ciutat de Mallorca (1809-1814).

TURRO I MARTINEZ, A. Els signes monetaris de les Illes Balears durant La guerra 1936-1939.

Medallistica

139

147

161

165

171

183

CRUSAFONT I SABATER, M. Documentacio de medalles.lI d'Ilustracio Catalana. 205

Troballes monetaries XII

A.N. 51. Troballa d'Ombria (Alacant) (Frederic Costa).

213 Recensions

Introducci6: Celebraci6 dels 25 anys

d'Acta Numismatica

M. CRUSAFONT I SABATER

En ocasi6 d'haver assolit els vint-i-cinc anys de la publicaci6, una fita prou important, la Junta Directiva dela Societat Catalana d'EstudisNumismatics va considerar que eraun bon moment per a palesar l'agrarment a tots els que, d'una o altra forma, havien collaborat a fer possible aquesta consecuci6.

Aquest agraiment fou publicament manifestat a l'acte de presentaci6 d'Acta Numismatica, rnim. 25, que es realitza a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el dia 20 de juny del 1996.

De tota manera pensarern tambe que calia distingir un grup de persones i institucions que han estat especialment significatius per a la viabilitat i perduraci6 de la SCEN i d'Acta. Fou per aquest motiu que decidfrem d'encunyar una medalla commemorativa per lliurar a aquestes persones i institucions en ocasi6 de les diades de celebraci6 del vint-i-cinque aniversari.

La medalla que s'elegf te a l'anvers els mateixos tipus i lIegendes que la fundacional de la SCEN. Es adir, el tipus de l'anvers del diner de doblenc deJaume Iamb la llegenda BARCINO acompanyat d'un segon vol de llegenda que diu: +SOCIETAT CATALANA D' ESTUDIS NUMISMATICS. El revers el deixarern lliure de dibuixos i s'hi grava la llegenda: xxv ANYS D' ACTA NUMISMATICA. RECONEIXEMENT ALS COL LABORADORS MES DESTACATS. BARCELONA 1996, en vuit lfnies. Restava un espai en blanc on sanaren gravant els noms deles persones 0 institucions, de manera que resultarenmedalles individualitzades. Les caracteristiques fisiques de les medalles foren les segi.ients: pes, 187 grams; diarnetre, 70 mm; metall llauto enfosquit simil de bronze.

Previarnent s havia plantejat la questio, no sempre facil de determinar, de quines havien d'esserles persones i institucions que calia distingir i quins els criteris que calia aplicar. Pel que fa ales institucions, la selecci6 fou relativament sen zilla.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

D'una banda, calia incloure-hi les dues entitats numismatiques barcelonines per raons prou justificades. La Seccio Nurnismatica del Cercle Filatelic i Numismatic, per haver estat la creadora d'Acta i haver-Ia cedida generosament a la SCEN, quan es feu evident que aixf es garantia millor la seva continuitat. LaAsociacion Numismatica Espanola, pel seu sostingut ajut a la seva difusio i per la llarga historia de collaboracions, d' entre les quais destaca la coedicio de la colleccio de monografies <d. Botet i Siso». De I'altra varern creure que no hi podien mancar aquells museus numismatics collaboradors, de portes obertes, una delesbases necessaries per poder realitzar el treball estudios propi de la SCEN. Amb molts d'ells hi ha hagut tambe intercanvis de publicacions i altres tipus dajuts i relacions. En conjunt, les institucions seleccionades foren les segi.ients:

AMERICAN NUMISMATIC SOCIETY, Nova York

ASOCIACION NUMISMATICA ESPANOLA, Barcelona

CABINET DES MEDAILLES, BIBLlOTHEQUE NATIONALE, Pans CIVICHE RACCOLTE NUMISMATICHE, Mila

DEPARTMENT OF COINS & MEDALS, BRITISH MUSEUM, Londres DEPARTAMENTOFCOINS & MEDALS,Fl1ZWILLIAMMUSEUM,Cambridge

GABINET NUMIsMATICO, MUSEO ARQUEOLOGICO NACIONAL, Madrid

MUSEO CASA DE LA MONEDA, Madrid

MUSEU EPISCOPAL, Vic

MUSEU PUIG, Perpinya

SECCIO NUMIsMATICA, CERCLE FILATELIC i NUMISMATIC, Barcelona

L' eleccio de persones fou molt evident en aquells casos ben singularitzats, com ara els primers impulsors d' Acta 0 els que des de diferents institucions ens han ajudat. Aixi, eren ben evident els noms de L. Villaronga, iniciador de la publicacio i el seu director aillarg de tot el periode, 0 els de J. Almirall i J. Romagosa, president i sots-president, respectivament, dela Junta de la Seccio N um ismatica del CFN, que es llanca I' any 1971 a I'arriscada empresa de I' edicio d'Acta. I tambe V. Lafont, el nostre primer soci d'honorque ens acollia a Perpinya com un amic. Tots ells, ames, han estat sovint aportadors d' originals ala publicacio. D' altra banda, M. Tarradell i M. Mundo foren persones clau en la constitucio dela SCEN, i X. Calico n' estimula la creacio amb lencarrec i sosteniment des de I' ANE dels Simposi de Barcelona. Amb la felic circumstancia que M. Mundo es I' actual president de la Seccio Historico-Arqueologica a la qual es troba adscrita la SCEN dins I' Institut d'Estudis Catalans. No cal dir que calia igualment incloure-hi l'actual president de I'IEC, Manuel Castellet, no solament com a representant de la institucio que ens acull i ens dona suport, sino tambe com a cap de la Junta de Govern que recentment ha obert altres possibilitats dactuacio, com es ara I'edicio de monografies. I tarnbe J. M" Sans i Trave, que en els diffcils inicis del pas d'Acta ala SCEN ens dona ajut des

del seu lloc de cap d'arxius de la Generalitat de Catalunya. Malgrat que en alguns casos aquestes collaboracions podien tenir matisos institucionals, varern creure preferible de personalitzar-Ies.

Restava, finalment, I' ampli grup de persones que havien collaboratassfduament amb les seves aportacions cientffiques. Aquf no hi haviaaltre camf que fixar uns criteris, ja que no hauria estat pas assenyat de considerar collaborador destacat qualsevol persona que algun dia ens hagues trames un article per esser publicat a Acta.

En aquest cas, varern considerar una xifra minima d' aportacions, en concretcinc articles. Varern creure que no resultava pas un criteri dur I'exigencia d'haver collaborat cine vegades al llarg de vint-i-cinc anys. De tota manera, tambe erem conscients que I' elecci6 d'un criteri, sigui quin sigui i per gener6s que sigui, sernpre resulta arriscada. Aquesta xifra de collaboracions fou matisada amb alguns criteris cornplementaris. D'una banda, atribuirem un punt d'avantatge als socis de la SCEN, logica consideraci6 al seu suport continuat, de manera que per als no-socis la cota minima era de sis aportacions. D' altra banda decidirem de repartir mig punt per a cada un, les xifres corresponents als articles d' autoria compartida. Tambe tinguerern present la continuitat en la collaboraci6.

Certarnent, un criteri quantitatiu pot esser questionat, pero resulta encara mes enutj6s i discutible assajar-ne de qualitatius. D'altra banda la simple publicacio a Acta ja pressuposa un nivell de qualitat.

L'aplicaci6 del conjunt daquests criteris i consideracions ens porta a una llista de collaboradors procedents de diferents ambits, molts dels quals be haurien merescut d'esser destacats per mes d'una de les vies escollides. La relaci6 de tots ells es la segiient:

Joan Almirall

A. Badia i Torres

Anna M. Balaguer

Miquel Barcelo

Artur Bofarull

X. Calico i Rebull

Manuel Castellet

R. y Ma. J. Chaves

E. Collantes Vidal

Rafael Comas

M. Crusafont i Sabater

S. Datzira i Soler

Georges Depeyrot

F. Domingo Sell art

M. Garcia Garrido

Enric Goig

A. M. de Guadan

VIctor Lafont

J. M. Llobet i Portella

F. Mateu y Llopis

Manuel Mundo

Francese Padro

J. Pellicer i Bru

Jean C. Richard

Pere P. Ripolles

Joan Rornagosa

J. M. Sans i Trave

Miquel Tarradell

Antoni Turro

J. M. Vidal Bardan

J. Vidal i Pellicer

Joan Vilaret

Leandre Villaronga

M.

CRUSAFONT 1 SABATER

Deu d'ells, malauradament, eren ja traspassats. No semblava adient de fer arribar unamedalla a parents 0 propers, i creguerern que podriem honorar-los millor dedicant-los el volum 25. Aquesta es la ra6 de la dedicatoria que encapcala I' anterior volum d'Acta Numismatica. Ais restants els fou lIiurada una medalla amb el seu nom. Un iinic exemplar dargent fou editat especialment i gravat a nom de I'indiscutible puntal fonamental dela publicaci6. Ens referim a L. Villaronga.

Les medalles foren distribuides el dia dela presentaci6, i tarnbe es lIiuraren de manera excepcional exemplars d'ActaNumismatica a d' altres collaboradors cientffics no-socis que havien fet aportacions mes ocasionals.

Junt amb la medalla, s'imprimiren uns diptics amb els noms deIs guardonats amb la medalla que duia tambe un text explicatiu que deia aixi:

RECONE1XEMENT

Un any mes, Acta Nurnisrnatica arribaales nostres mans.

No es tan sols, pero, un any meso Es tambe l'assoliment d'unafita important i dificil: els vint-i-cinc anys de continuitat.

Per als qui han anat seguint el seu curs tossut i ple d'entrebancs no els deixara de semblar un prodigi.

Pero aquest prodigi te noms i cognoms.

U'institucions ide persones.

Acta no hauria estat possible sens el treball perseverant dels investigadors que hi han collaborat de forma assidua i permanent.

Tampoc hauria pogut esser sens algunes actuacions decidides de suport.

Ni hauria estat possible la recerca sens una actitud oberta i collaboradora de les institucions.

Aquest es, doncs, un moment ben adient per ferpublic reconeixement a tos els que han fet possible arribar a un objectiu important com es el vint-i-cinque aniversari.

Acta Nurnismatica Zf ha estat dedicada als absents en aquesta celebracio. I una medalla commemorativafara avinent als presents l'agraiment de la SCEN, de la numismatica, de la recerca al nostre pals, en una paraula, a tots els que hanfet Acta possiblefins avui.

No ens resta altra cosa que desitjar que la festa dels vint-i-cinc anys d'Acta hagi estat motiu d'alegria per a tots els que se senten satisfets que la SeEN sigui capac de seguir mantenint un Hoc entre les publicacions cientffiques de la nostra especialitat en I' ambit internacional. 1 si Acta no es la millor de totes, com ens deia un dia un bon amic i professor belga, que es mantingui almenys entre les millors.

Memoria

de les activitats de la

Societat Catalana d'Estudis Numismatics

durant l'any 1995

Bona part de l'activitat d'enguany ha girat entorn de l'aparici6 del volum 25 d'Acta Numismatica i d'organitzar convenientment la celebraci6 d'aquesta efemeride. S'han dut a terme tarnbe altres realitzacions i s'han assolit noyes bases en el tema de les publicacions. De tot aixo, en parlarem tot seguit.

VllI TROBADA D'ESTUDIS NUMISMATICS

La nostra entitat ha participat en I'organitzaci6 d' aquestes jornades celebrades els dies 27 i 28 de febrer en collaboraci6 amb I' Asociaci6n Numismatica Espanola. El terna d'estudi proposat en aquesta edici6 era el de metrologia monetaria i metrologia comercial des de l'antiguitat a l'edat mitjana. La metrologia a I'edat antiga fou encapcalada per una ponencia del Sr. J. Pellicer i la dels sistemes ponderals a l' edat mitjana ho fou per la ponenciadel Dr. Miquel Crusafont i Sabater. Es presentaren nombroses comunicacions sobre el tema proposat i tarnbe sobre les altres seccions de monedes inedites ide tema lliure que preveia la convocatoria d'aquesta VII Trobadad'Estudis Numismatics. Les actes s'han publicat a la Gaceta Numismdtica a partir del mim. 117, juny de 1995.

SEMINARIS I LLIr;ONS DE NUMISMATICA

Amb el titol Moneda ifiscalitat ala Baixa EdatMitjana, s'organitza a la seu del Consejo Superior de Investigaciones Cientfficas de Barcelona un seminari al que la SCEN fou convidada a participar. La llico fou a carrec del Dr. M. Crusafont, tracta deles transformacions monetaries de la baixa edat mitjana i fou impartida el dia 9 de maig. Aquest seminari especialment dirigit als historiadors fou organitzat pels professors M. Sanchez i J. M. Salrach.

ANNA M. BALAGUER

SESS10 INFORMATIVA I PRESENTACIO D'ACTA NUMISMATICA 24

EI dia 9 d'octubre la nostra Societat obria el nou curs academic amb una sessi6 dedicada a informar i comentar una serie de temes d'actualitat.

En primer lloc, el Dr. Leandre Villaronga, membre del Comite Internacional de Numismatica, inforrna sobre les darreres actuacions i decisions d'aquella comissi6 i sobre el proper Congres Internacional de Numismatica, que se celebrara a Berlin. A continuaci6, el Dr. Miquel Crusafont tracta deles perspectives de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics en el si de l'Institut d'Estudis Catalans. Informa de les continuades reunions deles societats filials de l'IEC que s'han celebrat darrerament per a tractar de la seva funci6 i del seu paper. La nostra societat filial ha participat a totes elles de forma activa iha presentat diverses propostes de cara al proces de reforma en curs del reglament de regim interior de l'IEC.

Seguidament, fou presentat el volum 24 d'Acta Numismatica amb elogis pel seu contingut, pero esperantja la publicaci6 del proper, en el qual s'assoliran els vinti-cinc anys d'aparici6 regular d'aquest anuari, l'unic de la nostra especialitat que es publica en I'ambit dels Paisos Catalans.

Finalment, i com a cloenda, prengue la paraula el Dr. Manuel Mund6, president de la Secci6 Historico-Arqueologica, que presidia l'acte.

PREPARACIO DEL VINT-I-CINQUE ANIVERSARI D'ACTA NUMISMATICA

Una manera que sembla ben adient per celebrar aquesta fita fou la de preparar un reconeixement a la labor del col laboradors mes destacats que ha tingut Acta Numismatica durant aquests vint-i-cinc anys. Per fer-ho s 'han establert uns criteris, tenint en compte I' assiduitat en la col laboraci6, el suport rebut de persones i entitats en moments que la continuitat semblava perillar, i s'ha pensat tambe mostrar el reconeixement a aquelles institucions i museus que, amb la seva actitud collaboradora, sempre ens han ajudat. Una medalla dedicada a cadascuna deles persones i institucions que en siguin mereixedores es la forma que s'ha decidit adoptar per expressar I' agraiment de la nostra Societat. Com a reconeixement postum, el volum 25 d'Acta sera dedicat als collaboradors traspassats que es distingiren especialment per la seva labor.

COLLABORACIO A PUBLICACIONS I A EXPOSICIONS

EI mes d' octubre fou presentat el Diccionari deI 'Institut d'Estudis Catalans, obra en la qualla SCEN col labora en la revisi6 i ampliaci6 de la terminologiapropia de la nostra especialitat. La tasca fou encomanada al Dr. M. Crusafont i Sabater i a la Dra. A. M. Balaguer.

Amb motiu de la celebraci6 de la VIII Trobada d'Estudis Numismatics al mes de febrer, es prepara una exposici6 de ponderals comercials i monetaris en consonancia amb el terna tractat en aquelies jornades d'estudi.

INFORME SOBRE ELMUSEU NACIONALD'HISTORIA DE CATALUNYA

La Secci6 Historico-Arqueologica de I'IEC ens feu arribar l'avantprojecte del Museu Nacional d'Historia de Catalunya, per tal que la nostra entitat formules les seves observacions i suggeriments. La SCEN encomana l'elaboraci6 d'un informe al Dr. M. Crusafont que fou trames a la Secci6 .Juntament amb l'aportaci6 de criteris sobre determinats aspectes del projecte, la SCEN s' oferia a collaborar amb els temes relacionats amb la numisrnatica i la historia de lamoneda.

COMISSIO INTERNACIONAL DE NUMISMATICA

Enguany, lareuni6 de laJunta Directiva de la CIN, en la qual el Dr. L. Villaronga ocupa el carrec de tresorer, s'ha reunit el mes de maig a Xipre. D'acord amb la proposta anteriorment elevada a l esmentada comissi6 pel Dr. L. Villaronga, la redacci6 del sector d'Hispania antiga del Survey ofNumismatic Research ha estat encarregada al membre de la nostra Societat Dr. Pere Pau Ripolles.

ALTRES ACTIVITATS

El mes de novembre la nostra entitat adreca a l' Asociaci6n Nurnismatica Espanola una carta de congratulaci6 per la celebraci6 del quaranta aniversari de la seva fundaci6.

El mes de desembre el president de la nostra Societat, el Dr. M. Crusafont, fou convidat a fer la comunicaci6 que mensualment es presenta a la Secci6 HistoricoArqueologica, i ho feu amb el tema «Perspectives de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics».

ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA

EIdia 20 dejuny, els membres de la SCEN es reuniren per a celebrar I' assemblea general ordinaria, la qual transcorregue segons I' ordre del dia previst. Pel que fa a la renovaci6 dels carrecs de la Junta Directiva, fou elegit com a president el Dr. Miquel Crusafont i Sabater.

Varia Metallica (I): Analisis de monedes antigues, medievals i modernes

1. M. ABASCAL PERE P. RIPOLLES' M. GOZALBES'

INTRODUCCIO

Fa uns anys varern iniciaruna lfnia d' in vestigaci6 dedicada al coneixement dels metalls i els aliatges utilitzats per a les emissions antigues dHispania, perque el seu estudi era molt precari.ja que, fins a aquell moment, eren forca escasses les iniciati yes que abordaven aquesta questio, ates que, com tothom sap, no existeix documentaci6 historica sobre el tema. Aquest interes es va materialitzar en el desenvolupament dun ampli programa danalisis, una part de les qualsja han estat publicades i han aportat un nombreconsiderable de mostres que, a hores dara, permeten coneixer quines han estat les tendencies dtis dels aliatges en una arnplia diversitat de seques antigues.

L'interes que te el coneixement dels metalls emprats en els aliatges dels cospeUs de les monedes, ens va dur a eixamplar el camp dinvestigacio, inicialment dirigit cap ales encunyacions antigues, vers les emissions medievals i modernes, i a centrar-nos quasi exclusivament en les emissions de seques valencianes, com a consequencia del propi interes que l'estudi tenia per al desenvolupament de la investigaci6 numismatica valenciana i per la necessitat de delimitar el camp d'actuaci6.'

Universitar d'Alacant, Universi tar de Valencia, Universitar de Valencia.

I. Les analisis deles monedes de seques valencianes han esrat fetes arub una ajuda per ala investigaci6 de la Institucio Valenciana dEstudis Investigaci6; la resra s'han fer dins el marc del projecte «Organizaci6n del poblamienro y del territorio en el area suroriental de la Peninsula Iberica», financat per la Consellcria de Cultura, Educaci6 i Ciencia de la Generalitat Valenciana. EI text ha estat tradurtal catala a carrec del Servei Tecnic de

J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Malgrat aquesta nova orientacio, no hem deixat de banda el m6n de Ies encunyacions antigues dHispania, tot i que els resultats aconseguits en anteriors programes d' analisi han estat forca interessants, perque Ia identificaci6 de Ies tendencies en lus dels diversos metalls i els seus percentatges en les diferents seques, nornes arriben a tenir Ia solidesa necessaria quan es pot disposar duna serie suficient de mostres. A mes a mes, lexperiencia demostra que quem s'inicien recerques en camps poe explorats, els resultats aporten importants coneixements sobre el terna, pero al mateix temps sempre s'obren nous interrogants, als quaIs nornes es pot donar una resposta adient mitjancant analisis puntuals i especfficament dirigides. Per aixo, en aquest treball, enfocat cap a Ies emissions medievals i modernes de seques valencianes, tarnbe hem inclos altres monedes antigues; tenfem la disponibilitat tecnica i per aixo, quan ha estat possible disposar de monedes de seques antigues, aquestes s' han analitzat per tal de reforcar i donar resposta a questions pendents en anteriors programes d' analisi.

EI grup d' analisis de monedes medievals i modernes cobreix un perfode que va des del segle XI a C fins al XVII. Cornpren encunyacions arabs i fonamentalment monedes emeses per l' antic regne de Valencia; nornes a titol de cornparacio s'han analitzatalgunes pecesde la secadeBarcelona. Els resultats han perrnes cornprovar, quan aixo ha estat possible, l'adequacio deIs metalIs i els aliatges emprats en els co spells de les monedes amb les disposicions reials que coneixem per la documentacio escrita.

EI procediment analities apJicat es eJ de rnicroscopia d' escombratge i s'ha utiJitzat un espectrornetre d' energia dispersi va de raigs X. Les monedes han estat analitzades en la vora, la qual ha estat previarnent polida fins a I'aparicio de la superffcie original delmetal!. Les analisis han estat dutes a terme en els Serveis Tecnics d'Investigaci6 de la Universitat d' Alacant, per Andres Arnoros, a qui li agrairn la seua pacient collaboraci6.

Les analisis

Encunyacions d' epoca republicana

Emissions romanes

Cn. Pornpeius

Les analisis efectuades sobre dues monedes del mateix tipus (RRC 4711 1; Martini, 1995, la ernissio), emeses a Hispania entre els anys 46 i 45 aC,

Normalitzaci6 Lingutstica de la Universitar d'Alacant F. Arasa nha fer la darrera revisio. Lesrnonedes analitzades pertanyen al Museu de Prehisroria de Valencia, a la Universitat de Valencia i a colleccions particulars, a tots ells agraun la seua collaboraci6.

2. Per a mes details sobre la tecnica danalis! utilitzada i sobre el procedimcnt per preparar les moncdcs que han estar analitzacles, vegeu P.P. RIPOLLts 1. M. AB;ISCAL, «Meiales y aleaciones en las acuriaciones antiguas de la Peninsula Iberica», Saguntum, mim. 29 (1995), Valencia, p. 132- J 35.

mostren valors molt diferents. La primera (JMA-SM40) presenta un alt contingut de coure (86,54 %), mes proxim ales disposicions de la Lex Papiria que no a la practica emissora de les series de Cn. Pompeius; tanmateix, en les irregulars proporcions metalliques daquestes emissions, amb valors de coure entre 37,88 i 87,57 %,3 no estranyen gens aquestes anomalies. EI segon exemplar (JMM-026) entra de ple en aquest registre, tot i que mostra unes proporcions de plom lleugerament inferiors ales habituals.

Cn. Pompeius

Moneda Ref. CLI Pb Sn Ag

Peninsula Iberica

Emissions

hispanocartagineses

Com a continuaci6 de les analisis efectuades sobre cine exemplars en un treball anterior,« hem inclos en aquesta serie dues noves analisis de monedes hispanocartagineses encunyades en el transcurs de la segona guerra punica,» concretarnent, de dos exemplars de l'emissi6 de tipus Tanit i cavall amb cap girat (NAH 44 i 45). Els nostres resultats anteriors, coincidents amb els de C. Alfaro i C. Marcos, s6n confirmats amb els resultats obtinguts sobre dues peces del tipus MHC lIS i 116 (CNH 44 i 45). En totes dues, els percentatges de coure (94,34 % i 96,12 %, respectivament) mostren que es tracta de monedes de coure gairebe pur sense addici6 de plom i estany, i l arsenic (1,95 % i 2, I 0 %, respectivament) es resultat de la riquesa en aquest element de la veta cuprffera.

Aquestes dades confirmen de nou que les anomenades monedes hispanocartagineses «de bronze» son, en realitat, monedes de coure amb petites irnpureses, en contrast amb el que sesdeve en les emissions nordafricanese i sardes: d'aquest mateix periode.s

3. R. M.<\RTINI. Sextus Pompeius. Le eniissioni liispaniche del tipo CN.MAC. /e serie di Eppius e gl! {II 1/ siciliani, Mila, Glaux I, Serie Especiale, 1995, p. 244.

4. P.P. RII'OLl_ES .J. M. AllfISci\l, «Metales y aleaciones », nota 2, p. 135.

5. L. VILLARUNGA, Las nioncdas Hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973.

6. C. ALFARO C. MARCOS. «Tcsorillo de moneda carraginesa hallado en la Torre de Dona Blanca (Puerto de Santa Marfa, Cadiz)», A. Esp. A., mirn. 67 (1994). p. 234, n. 28.

7. G. M. INGO, «Microxtrutrura chi mica delle monete eli bronzo punique: primi risulrari», Rivista di Stutli Fenici XXII, mim. 2 (1994), p. 204.

8. P.P. RII'OLLI:S J. M. AllASCiII.., «Metales y aleaciones », p. 135.

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Emissions hispanocartagineses

Emissions hispanes (puniques, lIatines, celtiberiques i iberiques)

Ebusus

Entre les nombroses emissions de la seca d' Ebusus> hem pogut analitzar dos exemplars dels grups 1 i 3 de Campo'», corresponents a les petites monedes de bronze del segle III aC, amb una imatge de Bes a l'anvers i lin bou al revers. Els resultats de les dues analisis no son coincidents: mentre que l'exemplar del grup 1 (JMM-81) presenta un aliatge ternari molt pobre en estany, la segona moneda (JMM-80), que pertany al grup 3, es lin exemplar de coure pur a198, 17 %. Aquestes diferencies requereixen analisis posteriors sobre exemplars d'altres grups per ser explicades.

Ebusus

Gades

Entre les nombroses series de la seca de Gades,i nornes hem analitzat un exemplar de cornencament del segle II aC (Vives 74-1; CNH 35). La moneda presenta un alt contingut de coure (91,56 %), amb un valor acceptable d' estany (5,21 %) i una quantitat minima de plom (l ,04 %); s inverteix, aixi, una tendencia d' altres seques meridionals en que el piom creix en detriment de l'estany.

Gades

Moneda Ref. Cu Pb

9. M. CAMPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona, 1976; L. VILLARONGA, C()/PUS numnium Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid, 1994, p. 91 i seg.

10. M. CAMPO, Las monedas de Ebusus p. 37.

II. C. ALFARO, Las monee/as de Gadir/Gades, Madrid, 1988; L. VILLARONGA, Corpus nutnmum nola 9, p. 82 i seg.

Ulia

La ciutat d'Ulia (Montemayor, Cordova), coneguda per ser I "unica ciutat hispana fidel als cesarians fins al final de la guerra civil, va emetre al llarg del segle II aC un redutt nombre de tipus, 12 tots de bronze i modul gran. Les analisisrealitzades sobre dos exemplars de la primera meitat del segle II aC han aportat resultats molt diferents. En una de les monedes (Vives 991,3 i 4; CNH3) s'observa un aliatgedecoure (91 ,56 %) i plom (6,24 %) sense estany, mentre que la segona (CNH 2) presenta un aliatge ternari semblant al que hom ha documentat en altres seques. Aquestes anomalies requereixen una confirrnacio posterior amb noves anal isis.

Ulia Moneda Ref.

Castulo

Les encunyacions de Castulo son, probablement, les mes voluminoses de tota la Hispania Ulterior i potser de la peninsula Iberica.» Ales analisis realitzades fa alguns anys detectem I' us habitual del plom en grans proporcions, sempre en detriment de l'estany, que arriba a ser-hi absent en algunes ocasions.i- Com a complement d' aquelles estimacions, hem fet sis noves analisis sobre exemplars de diverses series emeses per la seca.

Els resultats no deixen de ser sorprenents: en e1 tipus Vives 71-2/4 (CNH 15), que anteriorment no havia donat valors d' estany superiors a14,5 %, una de les monedes d'aquesta nova relacio (JMM-244) no conte aquest metall, mentre que l'altra (JMM-243) es troba lleugerament per sota dels valors obtinguts aleshores. En els tipus Vives 70-8 i 70-9, per als quals tenlem un valor de plom del 8,51 %, nomes arriba ara a14,64 % i a14,68 % (JMM-239 i 237), sense que aixo comporte la presencia de l'estany, sino I' elevacio del valor del coure fins al 90 % i laparicio d'importants quantitats darsenic (3,35 % i 5,07 %). Aquest increment dels valors del coure es notori en un exemplar del tipus CNH 30, on arriba al 95,82 %. Aparentment, lesseries mes antigues de la sec a no contenen els alts percentatges de plom que s'hi registren mes tard, i nornes ocasionalment shi va usar un aliatge ternari habitual, quan el mes normal es la cornbinacio exc1usiva de coure i pl om en la major part de les emissions.

12. L. YILLARONGA, Corpus nWIIIIlUl1Ioo., p. 61 i seg. 366 i seg.

13. 1. UNTERMANN, Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden, 1975, sec a A. 97; M. P. GARCiABELLlDO, Lasmonedasde Castulo can escritura uuligena: Historia numisnuitica de una ciudad minera, Barcelona, 1982; L. YILLARONGA, Corpus nummum..., p. 330 i seg.

14. P. P. RIPOLLES i 1. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 136.

Castulo

ABASCAL, I.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Obulco

La caracterfstica constant de les nombroses emissions dObulco» es labsencia d'estany i l'elevada presencia de plom, com ja vam tenir ocasi6 de demostrar; 16 aquesta absencia, mol t mes evident que a la propera Castulo, on s' observa nornes de forma ocasional en algunes series, sernbl a especialment notoria en les series de finals del segle II aC, a les quais deu pertanyer l'exemplar Vives 96-6 analitzat (CNH44), en que el plom arriba a114,89 %, mentre que l'estany tan sols hi apareix com una «traca», amb el 0,28 %.

Obulco

Sekobirikes

La seca de Sekobirikes, 17 probablement situada entre els rius Ebre, Duero i Pisuerga, va emetre moneda de plata i de «bronze» a finals del segle Il i principis de 1'1 aC. En una ocasi6 anterior (a partir d' una sola analisi)ja vam posar de manifest el probable us del coure gaireb€ pur per als cospells de les preteses emissions de bronze d'aquesta seca.» Aquesta hipotesi sembl a confirmar-se amb els resultats d' una nova analisi sobre un altre exemplar del mateix tipus que el precedent (Vives 37 - 3; CNH 1), que presenta un percentatge del 96,18 % de coure, amb quantitats inferiors a I' 1 % de plom i estany. Aquesta circurnstancia permet incloure la producci6 daquest centre emissor en el grup de seques de la Celtiberia septentrional caracteritzades per Ius d'aquest aliatge especific.»

IS. 1. UNTERMANN, Monutnenta Linguarum seca A. 100; A. AREVALO, Las monedas de Obulco, Madrid, 1993; L. Villaronga, CO/pus nummutn p. 340 i seg.

16. P.P. RIPOLLES i 1. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 136.

17. 1. UNTERMANN, Monumenta Llnguarum seca A. 89; M. P. GARCiA-BELUDO, «Tesorillo salmantino de denarios ibericos», Zephyrus 25, 1974, p. 379-395; L. VILLARONGA, Corpus nUmnIUI11 p. 291 i seg.

18. P.P. RIPOLLES i 1. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 141.

19. P.P. RIPOLLES i 1. M. ABAScAL,«Metales y aleaciones », p. 147-148.

VARIA METALLICA

Sekobirikes

Moneda Ref. Cu

Bilbilis

La seca de la Bilbilis prerornana.w situada probablement a Valdeherrera (Calatayud, Saragossa) segons l' opinio generalitzada,» va encunyar monedade bronze entre la segona meitat del segle If aC i la primera meitat de 1'1 aC. Les analisis realitzades fins ara sobre exemplars dels tipus Vives 63-8 i 63-9 (CNH 11) mostra ven l' us d' un aliatge ternari de proporcions variables, que no mantenia constant el percentatge dels diferents elernents.v Una nova analisi sobre un exemplar del tipus Vives 63-1 (CNH 1) confirma aquesta primeraapreciacio,jaquepresentavalorsdeI6,53 % iel5,93 %respectivament per a plom i estany, peri) aquests elements poden arribar fins al 12,65 % i el 8,18 %, com ja hem mostrat anteriorment.»

Bflbilis

Moneda Ref. Cli Pb

Metuainum

La seca de Metuainum.> situada probablement a la Celtiberia, va emetre durant la segona meitat del segle II aC tres tipus diferents (dues unitats i un divisor) amb les caractenstiques formals de les seques de la regie. Tot i que les monedes d' aquesta seca son escasses en els repertoris numismatics coneguts, hem disposat d'un exemplar per a I'analisi. El resultat mostra un aliatgeternari bastant corrent, amb valors de15,76 % i el 7,67 % respectivament per a plom i estany, fet que aparta la seca del grup Kalakorikos-TitiakosKueliokos-Sekobirikes, caracteritzat per la utilitzacio del coure gairebe pur, i suggereix buscar la seca al sud-est de les esmentades.

20, ], UNTERMANN, Monumenta Linguarum.: seca A,73; F. BURILLO, «Bilbilis: «un nuevo planteamiento para la ubicacion de la ciudad celtiberica», Celiiberos, Zaragoza, 1988, p. 55-57; L. VILLARONGA, Corpus nummum.: p. 237 i seg.i J. A, ASENSIO, La ciudad en e/ mundo prerromano en Aragon, Caesaraugusta 70,1995, p. 53 i seg. 21, F. BURILLO i M, OSTALE, «Sobre la situacion delas ciudades celtibericas de Bilbilis y Segcda», Kalathos 3-4 (1983-84), p. 288 i seg.

22. p, p, RIPOLLES i r. M. AIlASCAL, «Metales y aleaciones..», p. 142.

23. P. p, RIPOLLES i r. M, ABASCAL, «Mctales y aleaciones.;», p. 142, 24, J. UNTERMANN, Monumenta Linguarum.,., seca A. 84; L. VILLARONGA, Corpus nummum. p, 288 i seg.

ABASCAL,J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Metuainum

Moneda Ref. Cli

Belikiom

La seca de Belikiom» continua sense tenir ubicaci6 precisa, tot i que fins ara s 'hasituat a la provincia de Saragossa. En un treball anterior-s vam donar a coneixer l' analisi feta sobre un exemplar de bronze de la segona meitat del segle II aC, del tipus Vives 44-2 (CNH 4), que demostrava I'us d'un aliatge ternari d'una certa qualitat. Una nova analisi sobre una altra moneda semblant confirma aquella primera estimaci6; aixf, Belikiom s'aparta del conjunt de seques de la vall de l'Ebre que empraren el coure gairebe purper ales seues monedes.

Belikiom

Moneda Ref. Cli Pb

Iltirta

La seca ilergeta d'Iltirta27 va emetre un apreciable nombre de series des de finals del segle [][ fins a mitjans de 1'1 aC. En les series dels ultirns anys del segle LI aC i en les depoca sertoriana ja teniern constataci6 de la utilitzacio d'un aliatge ternari ric en plom, que es confirma amb una nova analisi sobre un exemplar del tipus Vi ves 28.1 (CNH 22), en el qual aquest element arriba a representar el 10,87% de la composici6 en detriment del valor de l'estany, mentre que el coure, com ja sabiem per les analisis anteriorsss, shi mante per damunt del 80%.

Iltirta

25, 1. UNTERMANN, Monumenta Linguarum. 1975, sec a A 47; F. BURILLO, «Sobre la situaci6n de Beligio», 1 Jornadas sobre el estado actual de los Esiudios sobre Aragon, Teruel, Zaragoza, 1979, p. 186-190; L YILLARONGA, Corpus nummum 1994, p, 213 j seg.i J. A, ASENSIO, op. cit, nota 20, pag. 60-62, 26, P.P. RIPOLLES i J. M, AIlASCAL, «Metales y aleaciones. », pag, 143, 27, J, UNTERMANN, Monumenta Linguarum ceca A,18; L VILLARONGA, Las monedas ibericas de Ilerda, Barcelona, 1978; L YILLARONGA, Las monedas ibericas.: 175 i seg. 28, P.P. RIPOLLES i J. M, ABASCAL, «Metales y aleaciones .», p. 144,

Lauro

La seca de Lauro» va emetre al11arg del segle II aC gairebe una vintena de tipus monetaris, tots en bronze, dels quaIs s'han analitzat dos exemplars encunyats en la segona meitat del segle. Tots dos presenten un aliatge ternari en que el come arriba a representar el 89,S2 %, d'acord amb els valors registrats a I' entorn regional i ad' altres seques iberiques de la periferia.

Lauro

Konterbia Karbika

La seca de KonterbiaKarbika va encunyar moneda de plata i de bronze des de la segona meitat del segle II aC fins a mitjans de 1'1 aC.30 Ubicada en l'enclavamentde Fosos de Bayona (Villasviejas, Conca), la seca va produir unamassa monetaria redurda en termes comparatius amb altres seques iberiques, pero probablement degue ser important en I' ambit regional, si tenim en compte que es l'unic centre emissor ales comarques interiors de Conca.

En un treball anterior» yam avancar ja les analisis de tres monedes d' aquesta seca, una pertanyent al tipus amb llegenda karbika a l' anvers (Vives 39-3; CNH 6-7) i dues a la serie de llegenda karbikom a l'anvers (Vives 39-11 i 172-2; CNH 10-11). De la primera serie esmentada presentem ara dos nous exemplars (JMM-003 i 016), un altre de la segona (JMM-013) i altres dosde la serie amb llegenda ko a l'anvers (Vives 39-12 i 172-4) (JMM-014 i 0IS).

Els resultats de les analisis indiquen que en les tres emissions el metall fos i utilitzat per a la fabricacio dels cospells va ser un aliatge ternari de come, plom i estany, sense que hi haja diferencies substancials. Dels tres metalls basics utilitzats, el come assoleix un percentatge important, entre e176,47 % i el 86,66 %; I'estany es mante en una proporcio variable, entre e14,46 %32 i el 12,61 % (JMM-OlS), mentre que el plom es el que ofereix una major oscillacio, entre un minim de 3,S3 % (JMM-003) i un maxim de 14,32 %.33

29. J. UNTERMANN, Monumenta Linguaruni seea A. 14; L. VILLARONGA, Corpus 11/I111I11UI11 p. 195 i seg.

30. J. UNTERMANN, Monumenta Linguarum see a A.75; L. VILLARONGA, «La questio de les segues de Konterbia Karbika i de Segobriga», Empuries 48-50, 1986-89, p. 364-366; L. VILLARONGA, Corpus nummum p. 284 i seg.; J. M. ABASCAL i P.P. RIPOLLES, «Las monedas de Konterbia Karbika», Homenaje a/ Dr. E. Llobregat, en prernsa.

31. P.P. RIPOLLES i J. M. ASASCAL, «Metales y aleaciones -, p. 140.

32. P. P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, «Metales y aleaeiones », p. 140, moneda JAA 1265.

33. P. P. RU'OLLES i J. M. ASASCAL, «Metales y aleaeiones », p. 140, moneda JAA 1265.

ABASCAL, I.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Cal destacar, ames, la presencia constant de I' arsenic, amb valors mitjans al voltant de 1'1,5 %.

Aquestes composicions son bastant representati ves dels aliatges ternaris emprats per altres seques iberiques i de la Mediterrania occidental, pen'> palesament distintes deJs que empraven determinades seques de Ja Celtiberia, gue van utilitzar coure gairebe pur, i alguns centres meridionaJs que aliaren grans proporcions de plom.>

Karbika Moneda Ref. ClI

Ikalesken

La seca d'Jkalesken» degue estar situada entre els rius Xiiquer i Cabriel, prop de la provincia de Valencia, sijutgem perla dispersio de les monedes.» En lanalisi de guatre exemplars pertanyents a una de les emissions, probablement encunyada Ja segona meitat del segJe II aC,37 detectem J 'us d'un aliatge molt ric en plom amb baixos continguts destany per a tres deJs quatre exemplars reconeguts (tipus Vives 66-6, 66-7 i 67-2). Una nova analisi sobre un cinque exemplar d'aguesta mateixa ernissio (Vives 66-7; CNH 8) confirma J' alta proporcio de coure i presenta extraordinaries similituds amb una moneda semblant (JMA-723) del nostre treball anterior; hom pot establir, dones, que almenys en aquest tipus es va emprar un aliatge ternari amb continguts eguivalents de pi om i estany (entre el 6 i el 8 %) i valors superiors al 80 % per al coure. Malgrat aixo, la resta dels exemplars analitzats continua presentant percentatges molt alts de plom amb reduida quantitat d' estany; aixo i les semblances estilfstiques amb algunes monedes de Kelin mantenen oberta la questio de Ja possible contemporaneitat de determinades series d'ambdues segues.

34. P.P. RIPOLLES i J. M. AIlASCAL, «Metales y aleaciones », p. 131-155.

35. 1. UNTERMANN, Monumenta Linguarum seea A. 95; L. VILLARONGA, £15 denaris iberics d'lkalkusken; Valencia, 1988; L. VILLARONGA, Corpus nunununt p. 324 i seg.

36. A. MARTiNEZ VALLE, «En lorna a la loealizaei6n de la ceca de Ikalesken»,Aclas del IX Congreso Nacional de Numisnuuica, Elx, 1994, p. 59-66.

37. P.P. RIPOLLES i J. M. AIlASCAL, «Metales y aleaeiones », p. 137.

Ikalesken

VARIA METALLICA

Saiti

En les analisis fetes sobre monedes de la seca de Saitiw ja vam veure anteriorment la utilitzaci6 d'un aliatge ternari de valors molt variables per als diferents elements, generalment amb un alt valor de coure.» La major part d'aquelles analisis es va fer sobre exemplars semblants del tipus Vives 202; per aixo, en aquesta nova avaluaci6 es van an alitzar dues monedes de diferents emissions: III primera del tipus Vives 20-9 (CNH 13) i la segona Vives 20-7 (CNH 9). El resultat de la primera analisi continua mostrant ]'us d'aquest aliatge ternari, pero el segon dels exemplars esmentats no conte estany; aquesta peculiaritat confirma el que hem vist en I'analisi d'una altra moneda semblant,w en la qual el percentatge d'estany era de 1'1,91 %, mentre que el plom arribava a 1'11,78 %, percentatge que ara puja fins al 17,09 %. Tant les series Vives 20-7 esmentada com la Vives 20-1041 saparten del patr6 general de la seca per l'elevat contingutde plom en detriment de l' estany, circumstancia coneguda en seques regionals com Kelin i Ikalesken que no es repeteix al nord del Xuquer, pero que reapareix ales seques de l' Alta Andalusia.

Saiti

Arse-Saguntum

Tot i que anteriormenre vam presentar una llarga serie d' analisis sobre monedes d'Arse anteriors a August, presentem ad una nova estimaci6 feta sabre un exemplar del tipus Vives 17-3 (CNH 44), sernbl ant a altres tres peces publicades en aquell treball UMA-16, 17 i 19). Les dades obtingudes confirmen que aquesta serie es va encunyar amb un aliatge ternari constant

38. J. UNTERMANN, Monumerita Linguarum ceca A. 35; L. VILLARONGA, Corpus I1UmnlUIl1 p. 314 seg.; P.P. Rrrou.es, «La ceca de Saitabi: perspectiva metodologica en el estudio delas cecas ibericas», Aetas del IX Congreso Nacioual de Numisnuitica, Elx, 1994, p. I 1-18.

39. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 138.

40. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 138, ruim. JMA-II.

41. P.P. RII'OLLES i J. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », p. 138, mim. JMA-24.

42. P.P. RIPOI..I..ES i J. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones », pag. 137.

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

que contenia valors al voltant del 80 % per al coure, i quantitats d'estany (9,39-11,82 %) lleugerament superiors a les de plom (5,51-8,92 %). Laresta de les emissions de la seca, acceptant les fluctuacions normals en els valors de plom i estany, confirmen el manteniment d 'un aliatge ternari regular, amb escasses impureses i constant durant tot el perfode d' activitat.

Arse-Saguntum

Encunyacions hispanes d'Epoca imperal

August

Iulia Traducta

La seca de Iulia Traductav va emetre durant el regnat d' August tretze tipus diferents de monedes de bronze i tres tipus de denominacions. Malgrat que va utilitzar un aliatge ternari per ales encunyacions=, no hi manquen exemplars en els quais I' aliatge nomes va utilitzarcoure i estany, sense plom, com per exemple aquesta moneda (RPC 109).

Iulia Traducta

Ilici

Com a consequencia de les variacions que presentaven els percentatges de coure i plom en les emissions d' August analitzades anteriorment=, hem deciditanalitzarunnou exemplard'una serie d' August (RPC 192) d'aquesta seca per comparar-Ia amb una peca semblant ja analitzada. EI resultat confirma, com ja vam indicar en el seu moment, que Ia seca d'lliciw mante un aliatge ternari durant I'epoca d' August, malgrat que la quanti tat de cadascun dels metalls no es uniforme. Aixi, mentre el coure mante una certa

43. F. Ci-IA VES «Las cecas hispano-romanas de Ebora, Iulia Traducta y ColoniaRomula (I)>>, Numisma, 156161 (1979), pi.g. 9-92; F. CHAVES, «Las cecas hispano-rornanas de Colonia Romula, Julia Traducta y Ebora (Il)», Numisma, 168-173 (1981) p. 33-71; RPC, p. 83 i seg.

44. F. CHAVES. «Nuevas aportaciones al estudio metalografico y rnetrologico de las cecas de epoca imperial en la Ulterior», Numisma, 150-155 (1978), p. 338-343.

45. P.P. RtPOLLES i 1. M. ABASCAL, «Mctales y aleaciones », p.145.

46. Sobre aquesra seca, vegeu M. M. LLORENS, La ceca de !lici, Valencia, 1987.

constant, 77,08 % en 1a mostra lMA-8 i 78,09 %en 1a mostra-? lMM-024, el plom passa de 8,69 % en lMA-8 a 11,42 % en lMM-024 i l'estany de 12,34 % en JMA-8 a 5,54 % en lMM-024. Com calia suposar, els valors darsenic es mantenen per damunt de l' 1 % i la resta dels elements quasi no experimenten cap variaci6.

Ilici

Ref. Cll

Herda

La secad'Ilerda va emetredurantel principatd'Augustdos tipus diferents de monedes (RPC 259-260) que probablement es limiten a substituir els elements epigrafics i iconografics de les emissions precedents de la Iltirta ilergeta. Almenys aixf sembI en demostrar-ho, les estimacions metalliques, puix no existeixen variacions notaries entre les emissions iberiques-s i les depoca romana que ara presentem (lMM-79), en les quals apareixen aliatges ternaris amb valors superiors al 80 % per al coure i percentatges que oscillen entre e18 i el 8,5 % per al plom; en l'exemplar lMM-79 s'observa, per contra, una elevaci6 del nivell d'estany en relaci6 amb les emissions iberiques, pero sempre dins del que es pot considerar un aliatge ternari tipic.

Herda

Moneda Ref. Cll Pb

RPC 260

Tiberi

Romula

La seca de Romula= va emetre durant el regnat de Tiberi una emissi6 a la qual pertany I' exemplar analitzat. Es tracta d' un as a nom de Tiberi, Drus i Germanic en el qual es patent ltis del coure,» el qual arriba a tenir fins a un 96,98 % de la composici6 total de la moneda. L' analisi no fa mes que ratificar allo que ja sabiem, que totes les monedes de Romula varen utilitzar cospells de coure.

47. P.P. RIPOLLi's i J. M. ABASCAI, «Metales y aleaciones », p. 145.

48. P.P. RIPOLU?S i J. M. ABASCAL, «Mctales y aleaciones », p.144.

49. F. CHAVES, «Las cecas hispano-romanas ».

50. F. CHAVES, «Nuevas aportaciones », pag. 338-343.

Moneda

Romula

Moneda Ref.

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, ?'P., GOZALBES, M.

Carthago Noua

La colonia Urbs Iulia N oua Carthage- va mantenir les emissions ternaries de bronze durant tot el regnat d' August, i nornes a partir de Tiberi degue comencar a utilitzar de forma habitual el coure quasi pur; aixf ho havien revelat analisisanteriors sobre monedes d' August» que provaven que en epoca de Calfgula l'us del coure era una practica comu.» Per poder completar les series de clades, hem analitzat un exemplar de Tiberi clel tipus RPC 179 en el qual, efectivament, els percentatges cle plom i cl'estany s6n inferiors al 0,01 %. Es pot confirmar que la seca de la colonia va deixar dutilitzar I' aliatge ternari amb les emissions d' August per acloptar un patro monometallic en epoca de Tiberi.

Carthago Noua

Turiaso

En la nostra anterior serie danalisis= yam clonar a coneixer els resultats obtinguts sobre una peca cle Turiaso (RPC418) que ara hem tractat de confirmar amb l analisi d'un nou exemplar del mateix tipus. Les variacions observades no son rellevants i confirmen I' us de I' aliatge ternari en les emissions d' asos, amb petites oscillacions en cadascun dels metalls: 84,7881,04 % per al coure, 5,56-5,95 % per al plom i 6,99-9,10 % per a lestany.

Turiaso

51 Sobre aqucsta seca, vegeu M.M. LLORENS. La ciudad de Carthago Novo: las emisiones ronianas, Murcia, 1994.

52. P. OLCINA P. P. RJI'OLLES, «Anal isis metalograficos delas cecas de Saitabi, Ilici y Carthage Nova», Saguntum. 21 (1987-88), p. 424; P.P. RII'OLLES 1. M. AI1ASCAL, «Metales y aleaciones », p. 144.

53. P. OLCINA P. P. RIPOLLES, «Amilisis », p. 424, sobre un exemplar del tipus RPC 185

54. P. P. RIPOU.ES i J. M. AIlASCAL, «Merales y aleaciones », p. 146.

ENCUNYACIONS D'EPOCA MEDIEVAL

Encunyacions arabs

Reis de taifes (s. XI)

La cornposicio metallica de les encunyacions depoca arab es un tema molt desconegut, del qual en molt poques ocasions es pot parlar amb propietat. La incertesa es major, si es possible, quan ens endinsem en les emissions arabs hispanes del s. XI, perque es van produir alteracions substancials en el contingut deIs metalls preciosos que una inspeccio ocular adverteix facilment. Ja es hora, pen), que de forma progressiva les asseveracions imprecises i vagues es tom en afirmacions ben documentades, per aixo volem contribuir a donar llum a un perfode bastantfose de la nostra numismatica analitzant algunes fraccions de dinar i dirhams.

La necessitat de comptar amb analisis metallografiques fa temps que era evident. Un de nosaltres va participar en I'estudi del tresor de fraccions de dinar de Benicassim» i en aquella ocasio ja ens larnentavem que els treballs numismatics-que estudiaven aquest tipus de peces eren molt poe explfcits, ja que norrnalment es limitaven a dir que es tractava d'or baix 0 electro. Aleshores (any 1977), per falta de mitjans, no yam tenir l'oportunitat de fer analisis quantitatives amb la tecnologia mes adequada de l'epoca i ens yam haver de conformar amb algunes proves fetes amb la «pedra de toe» per descobrir el grau de puresa del metal I i comprovar la quantitat d'or que contenien Ies monedes. Els assaigs van revelar que la qualitat de les fraccions de dinar de I'epoca de taifes (segle XI) era d'uns 8 quirats, cosa que comportava que el contingut d'or era aproximadament dun 33 %.

Posteriorment, altres investigadorsque han tractat aquest tipus de monedes no han aportat majors precisions sobre els aliatges; s'ha ratificat a partir del peritatge d'unjoier que aquest tipus de peces sol tenir una Ilei de 809 quirats.»

Ara tenim la satisfaccio de veure complida part de les nostres antigues aspiracions i aportar-hi uns resultats molt mes solids, no sols en relacio amb el percentatge d' orde les monedes de taifes, sino amb la resta de metalls, dels quals ho desconeixfem tot. La mostra de fraccions de dinar que ha estat analitzada no es gaire arnplia, pero ja permet disposar d'un punt de partida solid. S'han analitzat deu peces, de les quaIs set corresponen a aI-Mansur (412-452 H), una a al-Mamun (435-467 H), una altra a aI-Qadir (467-478 H) i lultirna es una peca anonima d'aquest perfode.»

55. P. P. RIPOLl..i'S-J. LOPEZ. «Un tesorillo de fracciones de dinar halludo en Benicassim», Cuademos de Pre/lis/aria v Arqueologia Castellonense 4, 1977, p. 202-241.

56. A. BOF/IRULL COMENGE, «Tresoret de fraccions de dinar dcls regues de Taifes (segle Xl)». Acta Ntnnisminica. 20 (1990). p. 112-1 13: A. BOFARULL i COMENGE, «Nou tresorct de fraccions de dinar dels regnes de Taifes (segle XI»>, Homenntge 0/ Dr. Leandre viliaronga. ACI. NUII/ 21-22-23 (1991-93), p. 356.

57. Es tracta duna peca semblant a ahres set que aparegueren ell el tresor de Benicassim, (nOla 55), a sis

ABASCAL, 1.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Les encunyacions d'al-Mansur son les que permeten un comentari mes segur gracies almajor nombre de peces analitzades. Eis resultats evidencien que es tracta d'un aliatge de tres elements (or, plata i coure), perque els altres metalls hi apareixen en una proporcio tan escassa que a penes incideixen en I'aliatge. L'or presenta percentatges molt dispars, ja que oscilla entre un minim de 25,41 % (poe rnes de 6 quirats) i un maxim de 65,57 % (rnes de 15 quirats i mig), tot i que bona part del contingut d' or de les monedes tendeix a concentrar-se entorn de percentatges de I' ordre del29 al3 8 % (equivalents a 7-9 quirats). La plata es el segon metall que mes es va utilitzar per a aquests aliatges i, ames, es el que presenta els percentatges mes estables; la quantitat minima atestada es de 31,07 % i la maxima de 42,39 %. EI tercer metall en ordre d' importancia es el coure, el qual supleix les variacions de les proporcions de l' or, tenint en compte que, com acabem de dir, els percentatges de plata es poden considerar estables. EI percentatge minim del coure es del 3,91 % i el maxim del41 ,53 %. Les quanti tats dels altres elements analitzats son prou reduides com perque en alguns casos puguen considerar-se com a impureses; nornes el plom i l' estany assoleixen percentatges maxims de 1'1,92 % i I' 1,13 % respectivament, pero es mes normal que se situen per sota de l' 1 %.

Les fraccions de dinar dal-Mamnn, d'al-Qadir i lanonima d'aquest perfode no fan sino ratificar el gran desconcert que degueren produir aquestes monedes, ja que els percentatges palesen una gran laxitud a 1'hora d'aliar els tres metalls principals, I' or, la plata i el coure, si be en aquestes encunyacions l or sernbla ser el metall mes estable de tots, amb percentatges entre el2l ,36 % i el31 ,38 %, fet que situala qualitat de l' oren uns 7-8 quirats. En aquestes tres peces la plata es, per contra, el metall que mes fluctua,ja que en la peca d' aI-Qadir nornes arriba al 6,30 %, mentre que en la d'al-Mamun se situa en un 50,38 %. Perla seua part, el coure no sols no desdiu el que s'ha visten les peces dal-Mansur, sino que amplia mes la banda de fluctuacio del percentatge, ja que el minim atestat es de 16,20 en la fraccio dal-Marnun i de 68,32 en la d'al-Qadir.

En definitiva, les analisis testimonien que la qualitat de I' or de les fraccions del segle XI de sernmarca entre els 6 i els 15 quirats, tot i que els resultats tendeixen a concentrar la qualitat de I' or vers la part baixa d' aquesta banda, concretament vel'S els 8-9 quirats. Malgrat que la mostra analitzada de peces encunyades durant la segona meitat del segle es reduida, les analisis sernblen apuntar vers una disrninucio del contingut d' or, ja que es la peca d al-Qadir la que te el contingut mes pobre de totes les monedes analitzades i que poden ser atribuides a un rei (22,56%).58 precedents de dos lots aparcguts a la provincia de Conca; vcgeu els dos articles d' A. Bofarull i Comcnge citats a la nota 56.

58. La peca anonima cncara te un percentatge mellor d'or, pen) no sabern a qui s'ha datribuir.

Tarnbe hem tingut l'oportunitat d'analitzar quatre dirhams d'aquest mateix perfodede taifes, un d'al-Qadirde Valencia, dos d'Iqbal al-Dawla de Denia i un d' al-Murtada de Mallorca. Des de sempre, aquesta mena de peces ha plantejat, com les fraccions de dinar, notables dubtes i problemes, perque en aquest segle les monedes van reduir de forma palpable la qualitat de la plata. Miles,» en el seu cataleg sobre les encunyacions de taifes, conservades en l' ANS i HSA, lamentava no disposar danalisis que permeteren descriure les peces com plata 0 com bi1l6 i de la dificultat de distingir les monedes de bill6 de les de coure. De fet, el mes usual a I' hora de definir el tipus de metall ha estat I'ambigiiitat 0 la generalitzaci6.

Es segur que s'han hagut de dur a terme alguns assaigs dels metalls, pero nomes han servit per fer afinnacions generiques, Llegim en Prietos« que:

Las monedas de plata sufren a partir del aiio 430 [de La hegira] una transjormacion interesante en su. ley: hasta esafecha se mantienen, como durante el Califato, con la liga indispensable para evit ar los incon venientes prdcticos de la plata/ina, pero a partir de ese momenta la ley ba]arapidamente, de modo que a partir de 440 no se encuentran monedas de mas de 300 milesimas de plata/ina

Prieto no va justificar les seues afirmacions ni diu quin va ser el metode emprat per descobrir la qualitat de la plata, pero hem d'admetre que els nostres resultats s' aparten poe del que ell va afirmar aleshores. Les monedes analitzades ultrapassen poe el nivell de qualitat de la plata assenyalat per Prieto. Els dirhams mes primerencs que hem analitzat s6n dels anys [457] i 467 H (Ibqal al-Dawla de Denia) i els resultats indiquen que es tracta de monedes de billo; la plata hi assoleix uns percentatges del 30,89 j 39,18 %, i l' altre element de I' aliatge es el coure, amb quantitats que practicament totalitzen el 100 % de l' aliatge, ja que en la primera moneda es del 64,80 % i en la segona del 56,80 %. En els altres dos dirhams, els percentatges de la plata s6n sensiblement diferents, tot i que nornes en una moneda la quanti tat de plata ultrapassa la xifra esmentada per Prieto. El dirham d'al-Qadir de Valencia (467-478 H) es d'un bi1l6 d'escassa qualitat,ja que tan sols conte un 17,39 % de plata i la resta, a banda d' alguns elements molt minoritaris, es de coure, el qual entra en 1'aliatge amb un 78,88 %. Pel que fa al dirham dal-Murtada de Mallorca, datat l'any 481 H, la seua qualitat se situa al mateix nivell que el dels de Deniaja comentats,ja que el percentatge de plata es d'un 36,34 % i el de coure d'un 60,50 %.

En suma, per a la moneda de plata sernbl a que hi ha una tendencia a la utilitzaci6 d'un aliatge de bill6 amb uns nivells de puresa de plata situats

59. G. C. MILES, Coins of (he Spanish Muluk al- TaH'a 'if, Nova York, 1954, p. X'XI, nota 5.

60. A. PRIETO Y VIVES, Los reyes de Taifas. ES1Udio historico-numisnuitico de los musulmanes ell el siglo V de la Hegira, Madrid, 1926; p. 99.

entorn del 30 %. No obstant aixo, el fet que s'haja atestat un percentatge sensiblement inferior sembla indicar que cal esperar altres qualitats de plata, que nornes una major quantitat danalisis contribuiran a perfilar.

al-Mansur 'Abd al-'Aziz (412-452 H 1021-1061 de)

Valencia Fracci6 de dinar

Fracci6 de dinar

ai-Qadir Yahya

Valencia (467-468 H 1075-1076 de) (478-485 H = 1085-1092 de)

Toledo (467-478 H 1075-1085 de)

Valencia (?)

Fracci6 de dinar Moneda

Dirham Moneda

Anonim del perfode de taifes

Valencia (?)

Fracci6 de dinar

Iqbal al-Dawla 'Ali (436-468 H 1044-1076 dC)

Denio

Dirham

Maneda Ref. CLI Pb

JMM-034 Prieto

al-Murtada 'Abdal-lah (468-486 H = 1076-1093 dC)

Mallorca

Dirham

Moueda Ref. CLI Pb

Encunyacions de la Corona d'Arago

La qualitat dels metalls de les monedes de la Corona d' Arag6 es bastant coneguda a traves de Ia documentaci6 que afortunadament se n 'ha preservat. Consisteix en reials privilegis que legislen sobre la creaci6 i la qualitat de la moneda i, en el nostre cas, que hem dirigit fonamentalment les analisis a emissions de la seca de Valencia, en els comptes de la seca que es presentaven al mestre racional, en els diversos lliuraments dels quaIs s' especifica la llei i la talla de Ies monedes. EI proposit d' aquestes analisis en uns casos mira de comprovar I' adequaci6 de la qualitat de la moneda real amb la que s'estipula en la documentaci6, i, en d'altres, discriminar les imitacions de les encunyacions oficials; aquest ultirn aspecte ha estat particularment interessant pel que fa referencia a una emissi6 anonima de diners atribuida a I' epoca de les Germanies, de la qual es desconeix gairebe tot, i a les de diners del segle XVII, que van ser molt falsificades.

Jaume I de Valencia i Arago (1238-1276)

EI ] 247, Jaume I va crear la moneda propia del regne de Valencia, conquerit recentment; aquesta tenia curs forces dins el regne. S' anornena ral de Valencia. En el document de creacio«: el rei va determinar totes les caracteristiques de la moneda, del qual extraem la que fa referencia a la llei i a la talla:

61 Arxiu General de Valencia, l.libre III d'alienacions, fol. 97 V.; Aureum Opus, fol. IX R, I Y, PR. XXIJJ; A. HEISS, Descripcion general de los monedas hispano-cristianas desde la in. vas ion. de los arabes, Madrid, 1867-69 (reed. Madrid, 1975), vol. II p. 459; J. BOTET Siso, Les monedes catalanes, Barcelona, 1908-191 I, vol. Ill, p. 257258, doc. VII. F. MATEu y LLOPIS, La ceca de Yalencio y las acuiiaciones valencionas de los siglos XIII al X\lII/, Valencia, 1929, p. 6-10, A. HUICI M. D. CAIlANES, Documentos de Jaime I de Aragon, Valencia, 1976, vOI.II, p. 258-259. Vegeu l'apcndix daquesr mareix text.

ABASCAL, I.M., RfPOLLES, P.P.,

GOZALBES, M.

EI ut ad usum. predicte monete cum omnisecuritate concurrant, statuimus quod p resens moneta civitatis et to/ius regni Valencie et civitatis et tocius regni Valentie et civitatis et tocius regni Majori carum semper sitad legem trium denariorum exeunte argenta ad undecim denarios et obolum, et denariis predicte legis exeuntibus ad pondus decem et octo solidorum pro marcha, et quod oboli ipsorum dcnariorum semper sin! ad legem p redictam trium denariorum, exeunte argenta adundecim denarios et obolumad pond.us vig inti solidorum pro marcha.

EI textestableix que la lIei hade ser de tres diners de plata fina, i especifica que havia de ser d' 11 diners i mig,62 fet que comportava que la plata que es fonia amb el coureo tenia una qualitat del 95,83 %. Per conseguent, el contingut teoric de plata fina de les monedes de Jaume I de Valencia fou del 25 %, que equival a un 23,958 % de plata pura, tenint en compte que la plata fina inclou un 4,17 % daltres metalls, especialment coure per donar-li consistencia.

Pel que fa al pes de les monedes, segons el document de creacio de la moneda del regne de Valencia ja citat, d'un marc de metall d' aquest aliatge s'encunyaven 18 sous de diners (216 peces) i 20 d'obols 0 malles (240 peces).

El resultat de les analisis indica que la qualitat teorica del metall es complia molt poques vegades, ies bastant habitual que la llei es trobe dos 0 tres punts per sota del que s'havia establert. Es cert que en dos casos les analisis han atestat una major qualitat que lestablerta (26,97 i 25,13 %),64 pero en la resta de peces es menor i arriba a detectar-se en una peca un contingut de plata del 15,70 %. Pel que fa a possibles diferencies de qualitat entre les monedes de la primera emissi6, de 1247-1249, i la que es va fer el 1271, no se n 'ha pogut detectar cap que puga ser realment significativa. La plata saliava amb coure unicament.ja que la presencia daltres elements es molt bai xa is' ha d'interpretar com a impureses presents en la plata 0 el come.

Jaume I

Valencia

Diner

1a emissi6. 1247-9 Moneda Ref. Cu

62. Hom diu que la plata pura (100 %) era de 12 diners.

63. En el Tratado de monedas catalanas d'Arnau Capdevilla, redactat el 1437, es descriu el procediment per obtenirriells amb la Ilei de tres diners; aquest tractat el va incloure J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluiia, Barcelona, 1918, vol.u, p. 64 i seg. Sobre la manera de [ondre elmetall, vegeu 1. SALAT, vol. I, pag. 139; al vol. II, p. 60-71, inclou el Tratado de Capdevila.

64. L'alt contingut de plata d'una d'aquestes peces (la que conte un 26,97 % de plata pura) s'explica perque

2a ernissio. 1271

Obol/Malla

Barcelona

La moneda de Jaume I a Catalunya, anterior a 1256, erade llei de 2 diners, i en aquesta data el rei va proposar-se la creacio d'una de nova de minor llei, de tres diners, pero per a aixo necessitava que el papa labsolgues del jurament que havia fet de no alterar la moneda de Barcelona,s' cosa que va aconseguir el 27de desembre de 1257. Un reial privilegi de I' 1 d'agost va disposar que es creara una nova moneda de llei de 3 diners iamb una talla, per cada marc de metall aliat, de 18 SOLIS de diners i de 20 sous d' obols,» tal com es Ilix en un fragment que hem tret del document de creacio de la monecla de tern de Barcelona.e?

statuimus quod nova moneta, que sit semper perpetua, per nos et nostrosfideles, quos ad hoc duxerimus ordinandos, cudntur in Barchinona et sir legalis moneta ternalis er sint denarii et oboli eiusdem legis et signi, ira quod in lege et signo nulla differencia sir inter denarios et obolos, in pondere, autem, sit talis diferencia,quod I de I marcha monete aleyada cum argento exeant XVIII solidi denariorurn et de una marcha exeant XX solidi obolorum.

es tracta c1'una rnoneda umb cap coronal mirant a III dreia (tipus M. CRLJSAFONT, Nuntisminica de la Corolla catalono-aragonesa. medieval (785-/5/6), Madrid, 1982 160) que, segons 10\.1 els indicis, hade correspondre als inicis c1e la primera emissio, aquella que es va crearel 1247. Ajustat a1 que mana el document de creacio, la moneda valenciana es el resultaL de lanalisi publicat per M. CRUSAFONT, «Primers resuliats dalgunes analisis per via quimica sobre monedes caralanes», / Svmposium Nunnsnuitico de Barcelona, vol, II, Barcelona, 1979, p. 348.

65. EI papa va delegar la resoluci6 de la peticio de Jaurne I als bisbesde Barcelona de Tonosa, vegeu J. SALAT. Tratado de VOI.II, p. 4-5, doc. mim. v;.J. BOTET, Les moncdes vol. II. p. 40; M. CRUSAFONT, Nunnsnuuica de p. 78.

66. J. SAUlT, Tratado de vOI.II, c1oc. ruim. 7; J. BOTET, Les monedes vol. III, p. 244·245, doc. IV. 67. Reial privilegi de .laurne I que lcgisla sobre la nova moneda de Barcelona. ACA. Reg. 9, 1'01. 64. Perg. 1554 .J. SAUlT, Tratado de vol. II, p. 6-7, doc. VII. HUICI-C.�BANES, Docunientos de Jaime / de Aragon, VOI.IV, Saragossa. 1982, c1oc. 1033.

ABASCAL,

J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Com es pot apreciar si comparern el document de creacio de la moneda del regne de Valencia amb el de la creacio de la de Barcelona, per a aquesta ultima el rei va imposar la mateixa qualitat de metall i la talla que havia establert per a la primera.

L'adequacio entre Ia qualitat de la moneda real i la que hauria de tenir segons la docurnentacio que es conserva presenta un lleuger desfasament, comparable ambel que s'ha atestat en las monedes de Valencia. EI percentatge teoric es del 23,958 %, mentre que el que satesta en les monedes es troba a 3,5-2,5 punts per sota del que haurien de tenir.ss De nou la plata salia amb coure, que en aquest cas presenta uns percentatges molt regulars, entre el 75,99 i el 76,94 %; els altres elements detectats ho han estat en una quantitat tan escassa que en descartern una presencia intencionada.

Jaume

I

Barcelona Diner

Ernissio de 1258

Ref. Cli

Alfons IV de Valencia i V d'Arago (1416-1458)

Alfons IV va encunyar a Valencia un considerable volum de riquesa distribuit en un conjunt equilibrat de denominacions. En or va encunyar timbres, migs timbres, florins i migs florins; en plata, rals i migs rals, i en billo, diners. De tota aquesta amplia gamma d'encunyacions nornes hem pogut analitzar dues peces d'un ral.

Sobre la qualitat del metall i la talla de les monedes de plata del rei Alfons, de moment no es coneix cap tipus de documentacio. A titol d' orientacio, sempre s'ha fet referencia a la inforrnacio pertanyent a les emissions del rei Marti. El document fonarnental es l' ordre d' aquest rei perque s' encunyen a Valencia rals de plata, del qual es despren que la lIei dels rals abans de 1407 era d' II diners i 6 grans (93,75 %)69 i aquell any es va establir en 11 diners

68. Aquesia perita dcsviacioja la va posarde manifest J. SALAT. Trauido de vol. I. p. 139; aquest aurortingue curiosiiat per cornprovar si les moncdes sajustaven al que deia la documentacio iva dur, el 1801. a S. Peradaltas «plutero, I11UY pnicrico en el arte de en sayar» un diner de Jaume I, en el qual va derecrar que Ii talrava «muy poco para ser punrual en todo». Les analisis fetes per M. CRUSAFONT, "Primers resnlutts de ", p. 348, eucaixen amb els no-ares resuirats, puix son majoria les peces que esian per baix del conringut reoric que esrableix el document de creaci6 de la moncda de tern de Barcelona.

69. Segons la documentacio de la seca, quan es pari a de plata fina senten plata de 12 diners, ARV, mestre racional. mim. 8.484.

i 2 grans (92,36%),70 qualitat en que se suposa que continuaren les emissions d' Alfons el Magnanim. EI ral de plata tenia un valor 18 diners i en epoca del rei Alfons es feien 72 peces per marc.»

Aixo no obstant, les analisis proporcionen percentatges del 95,58 i 93,81 %. Aquests resultats, pero, no encaixen amb la qualitat que s'admet en la bibliografia,ja que d' acord amb aquesta el percentatge de plata que haurien de contenir els rals d' Alfons el Magnanim es del 92,35% de plata.» Els resultats apunten vel'S una llei cornpresa entre 11,50 (= 95,8 %) i 11,25 diners (= 93,75 %) de plata, ja que el fet normal sembla ser que les monedes es troben sempre per sota del contingut teoric que haurien de tenir.

Alfons IV de Valencia i V d'Arago (1416-1458)

Valencia

Ral

Moneda Ref. ell

Encunyacions depoca moderna

Ferran II de Valencia i V de Castella i Isabel I (1479-1504)

Les monedes analitzades de Ferran el Catolic han estat quatre diners de la seca de Valencia, que corresponen al perfode ] 479-1504, en que va regnar amb Isabel I. Fins als anys 1501-1504, no tenim notfcia documental relativa a emissions de bi1l6.73 Tanmateix, sabem amb seguretat que durant aquests anys les emissions es van fer amb una certa continuitat, i la documentaci6 ens pennet coneixer la llei teorica sota la qual van ser encunyades. Prenent com a mostra els anys 1501 i 1504, es comprova a traves de la documentaci6 de la seca de Valencia que en la !lei del bill6 hi hague lleugeres variacions tant a lalca com a la baixa en els lliuraments successius, pero sernpre es va man ten ir entre 1 diner i 18 grans i 1 di ner i 21 grans.> Aquestes fluctuacions

70. F. MATEU y LLOPIS. La ceco de p. 56-57 cita J. BurET, Les monedes vol. II. p. 189-191 vOI.III, p. 372; M. CRUSAFONT, Nunnsrnatica de p. 112, diu que la Ilei dels rals de Valencia. en epoca dAlfons el Magnanim. era ci' II diners.

71. ARV. mesire racional, ruim. 8.484. P. BELLUGA. Speculum Principunt, Bruselles, 1650, p. 40 I, rub. 36, De Muunione Mouetae, n(1I11. I; a aquest text de Belluga al.ludeix Iota la bibliografia posterior; J. TEIXIDOR, Antigiiedades de valencia,Valencia, 1895. vol. I, p. 119; F. MATEU y LLOPIS, La ceca de p. 68; M. CiWSAFONT, Numisnuuic« de p. 12.

72. Si prenern lopinio de M. Crusafont, que el ral daquest rei esva encunyar amb una lleid' II diners, aleshores el perceniatge de plata dcvia ser del 91,66 %.

73. F. MilTEU y LLOI'IS, La ceeo de p. 95.

74. ARV, mesrre racional, num. 8.509 8.511, respectivarneut.

ABASCAL, 1.M.,

RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

corresponen a una proporci6 real de plata que hauria de situar-se entre un 14,58 % i un 15,62 %. Les quatre analisis fetes s'ajusten molt be a aquestes quantitats, ja que la mitjana es d'un 14,60 %. Cal assenyalar, pero, que es tracta nomes d'un mostratge sobre quatre exemplars i que els valors maxim i minim s6n notoriament dispars. Malgrat aixo, sembla correcte concloure que el contingut de plata del bi1l6 es va mantenir durant aquest regnat dins els marges legals establerts.

Una circurnstancia que cal tenir present en relacio amb les emissions d'aquest periode, pero que tambe es util per a d' altres moments, es la lIeugera variaci6 que hi ha en la lIei en els lliuraments successius, tal com ja hem assenyalat. Aixf, en la practica, els IIibres de la seca mostren que es va mantenir una «llei estable» dins de cad a any, pero no una «llei fixa», es a dir, que la lIei de les emissions va f]uctuar, tot i que ho va fer dins d'uns marges estrets. Per exemple, un Iliurament s'encunya amb una Ilei d'l diner i 21 grans, i en el seguent, pocs dies mes tard, es rebaixa a 1 di ner i 19 grans, i posteriorrnent s' apuja 0 s abaixa indistintarnent. A les emissions analitzades de billo de Ferran el Catolic correspon, segons mostra la documentaci6, una oscillacio percentual d' un punt. Aquestes tluctuacions no semblen respondre rnes que a questions puntuals, possiblementtecniques 0 mes aviat de mercat, en relaci6 arnbla producci6 i, fonamentalment, amb la quantitat i les caracteristiques del metal! Iliurat ala sec a per a cada emissi6.

Ferran II de Valencia i V de Castella i Isabel I (1479-1504)

Valencia

Diner

Carles I de Valencia i Castella (1517-1556)

Amb Carles 1(1517-1556), la seca de Valencia va dur a terrne nombroses emissions. Entre aquestes, les de plata van ser molt variades, tant en tipus com en denominacions, i es va encunyar el quadruple ral, el doble ral, el ral i el mig ral. EI doble ralanal itzat aef conte un 91,64 % de plata, quantitat que mostra una correspondencia perfecta amb la lIei teorica que es coneix per a aquestes emissions, que va ser durant aquest regnat cI' 1 L diners (91,66%),75

75. F. MATEU y Lions, La ceca de p. 107-1 OS; F. MATEU y Li.ons, "Para el estudio de In polirica moneraria durante Carlos I y Felipe II: La situacion en el reino de Valencia, de 1547 a 1566», Ninnisnia. 9 (J 953), p. 49-67.

tot i que sembla que en algun moment va arribar a rebaixar-se fins a 10 diners i 22 grans (90,97 %).76

Respecte al bi1l6 encunyat per Carles I a Valencia, la situaci6 es bastant sembIant a la del seu predecessor. En aquest cas, els exemplars analitzats corresponen a dues etapes diferents de la seca: la regentada per Miguel Sanchez (exemplar JMM-041) com a mestre de seca entre 1522 i 1539, i la del seu successor, el seu germa Alfonso Sanchez, entre 1539 i 1551 (exemplar IMA-CI). Quant al primer, per exernple, hem pogut comprovar a traves de la documentaci6 de l'any 1535 que els diferents lliuraments van oscillar entre 1 diner i 18 grans i 1 diner i 22 grans de llei. L' exemplar analitzat conte un 11,56 % de plata, fet que en qualsevol cas es bastant inferior al que hauria de contenir per llei (14,58 %-15,97 %). En el cas de la peca d' Alfonso Sanchez, les analisis mostren una quantitat de plata encara mes reduida (7,74 %), fet que tarnpoc no sembla normal, tenint en compte que la llei teorica va ser la mateixa que en anys precedents."? De la mateixa manera que amb les emissions de bill6 de Ferran el Catolic feia la impressi6 que el contingut de plata mantenia una correspondencia molt ajustada entre el teorici el real, ara sernbla que cornenca un distanciament significatiu, tot i que de moment elsdos exemplars analitzats no s6n una quanti tat suficient com per arribar a cap tipus de conclusi6.

Hi ha un peculiar tipus de monedes de bill6, anepigrafiques.» que en el revers porten el disseny valencia habitual de l arbre 0 ramellet, i que van ser atribuides per Mateu i Llopis a Xativa.» Es tractaria, segons aquest autor, d'una emissi6 feta en aquesta ciutat el 1522, en el perfode de la guerra de les Germanies. El criteri que el va dur a aquesta identificaci6 va ser, d'una banda, el tipologic, que les assignaria al regnat de Carles I, i d'una altra, la troballa el 1965 al peu de la muntanyeta de Santa Anna de Xativa d' un tresor amb prop de 2.000 peces daquestes monedes, fet que Ii va permetre identificar ellloc on teoricarnent van ser batudes. L' analisi metallografica de quatre monedes del tresor de Santa Anna perrnet plantejar algunes questions dinteres. En primer 1I0c, es pot observar que el percentatge de plata que inclouen, un 2,40 % com a mitjana, mostra que aquest metall shi troba present en certa mesura (i amb una regularitat molt notable en les diferents peces) i que, per tant, no es tracta de monedes falsificades 0 imitacions en sentit estricte. Tot i que es cert que el percentatge es bastant baix per a lepoca, es pot entendre dins d'una situaci6excepcional com laque

76. F. MATEU y LLOPIS, La ceca de p. 109.

77. F. MATEU y LLOPIS, «Para el cstudio », p. 50. parla d' I diner 21 grans el J 540.

78. Petit, niim. 279.

79. F. MATEU y LLOPIS, «Aspectos de la polftica monetaria del reinado de Carlos V. Una lubra de los ugermanados», NWII;sma 14-1 19, 1972, pilg. 15.

ABASCAL,J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

planteja Mateu i Llopis, sobretotentenent-Ia com una moneda batuda pels agermanats, que probablement tindrien mes dificultats per obtenir plata que els reialistes. En qualsevol cas, cal tenir present que del contingut real de plata es dedueix que la llei devia ser aproximadament de 7 grans, fet que comporta una quantitat d' aquest metall sis vegades inferior a la utilitzada a Valencia en les mateixes cIates, diferencia molt significativa i diffcil de valorar. Altres metalls com el coure i el plom mostren, igual que Ia plata, uns percentatges molt sernblants a totes les peces, fet que sembla evidenciar un proveiment de metall molt puntual i una fundicio unitaria, en relacio amb una ernissio d' escas volum, les caracteristiques cIe la qual haurien quecIat reflectides enun aliatge que rnostra proporcions molt sernbl ants a totes les monecIes analitzacIes. En aquest sentit, tarnbe cal destacar un altre fet que atorga a I' emissi6 un caracter distintiu; es tracta de la irrisoria presencia de diferents metalls com l'estany il antimoni, la quantitat dels quais, tot i que tarnbe es reduida a les series de billa de la seca de Valencia, sempre es molt superior a la constatacIa en aquesta emissi6. Aquesta dada, tot i ser puntual i modesta des d'un punt de vista quantitatiu, mostra que es tracta d' un aliatge amb unes caracterfstiques molt concretes, evidentment cliferent de les emprades ala seca de Valencia durant els segles XVI i XVII.

Carles I de Valencia i Castella (1517-1556)

Valencia

Doble ral

Diner

Monarca incert (periode de la guerra de les Germanies)

Xativa (?)

Diner Maned"

Felip II de Valencia i III de Castella (1598-1621)

Dela produccio de plata d'aquest monarca hem pogut analitzar un ral de 1610 i un altre de 1620. Durant aquest regnat, la llei de la plata fou d'11 dinersso (91,66 %), i es va mantenir, aixf, la utilitzada en regnats precedents. Les monedes analitzades presenten un 91 ,12 % i un 91,80 % de plata, fetque evidencia una gran precisio en el calcul, igual que passava amb el doble ral de Carles I. A mes, cal tenir present que hi ha la possibilitat de lleugeres fluctuacions de la llei en alguns dels lliuraments, tal com les que hem observatamb anterioritat, fetque podria explicarpotser les subtils desviacions que s' aprecien en aquest cas.

El regnat de Felip III va comportar per al regne de Valencia una serie de disminucions importants en la llei del billo. EI febrer de 1610 es va au tori tzar per ordre reialuna llei de 20 grans (6,94 %).81 El proces va culminar el mateix any, quan es va arribar a una reduccio de la Ilei a 12 grans (4,16 %),82 que ja es va mantenir invariable fins a finals de segle. Ares que com el 1610 es van fer encunyacions a 20 grans i a 12 grans, el primer problema que es planteja es discernir a quina d' aquestes Ileis teoriques corresponen les monedes analitzades, tot i que la primera sembla que no va durar mes de 2 mesos. Els 9 exemplars estudiats han proporcionat un contingut mitja de plata del 3,5 %. La proporcio de plata esta sernpre per sota del4 %, tret dedos casos (4,53 % i 4,] 2 %). En principi, sernbla que totes les monedes s' ajusten be a una llei teorica de J2 grans (4,16 %), tot i que tarnbe es possible que algun dels exemplars arnb un contingut major de plata corresponga a una llei superior. Si considerem que totes van ser encunyades a 12 grans de llei, queda en evidencia un desajust important entre el contingut de plata teoric (4,16 %) i el real (3,5 %), que en termes relatius comporta un estalvi d'un 15 % de plata.» Tenint en compte que les emissions de billo d' aquesta epoca van ser les mes abundants del segle, el benefici en termes absoluts va poder arribar a ser molt important. Per al quinquenni 1611-1615, Hamilton va calcular 315. I 84 mares de metal1 arnonedat.s- Segons les proporcions teoriques i reals considerades anteriorment, a aquesta quantitat de billa correspondrien 13.111 mares de plata. Extrapolant les dades de les analisis, es pot calcular que de plata, possiblement, nornes en van ser 11.031 mares, fet que suposa un benefici de 2.080 mares de plata en cine anys, es a dir, duns 493 quilos de plata. Considerant que entre 161 J -1615 la quantitat de plata encunyada

80. P. lVlATEU y LLOPIS, La ceca de nota 61, p. 134.

81. ARV, mestre racional, Trcsoreria, num. 9.056, fol. 338.

82. E. J. HAMILTON. EI tesoro americano v la revoluclon de los precios ell Espana, Barcelona, 1983, p. 130.

83. Ad hem cle consignar, peril, que hem pogut comprovar a traves de la documentaci6 de 161 1-12, que en algunes ocasions es van fer lliurumerus a Ilei d' II grans (3,81 %). ARV, rnestre racional, num. 8.579.

84. E .I. H,\MILTON, E! tesoro americano p. 141.

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

per la seca de Valencia va ser de 8. I 29 mares (de metall pur), s' aprecia que l'estalvi daquest metall obtingut a travesdel bill6 equival a I'utilitzat per fabricar una quarta part d' aquestes emissions, fet que sens dubte es una quantitat ben significativa.

En estreta reIaci6 amb el proces inflacionista que va desencadenar el bill6 durant aquests anys, es troben les abundants falsificacions de menuts que es van fer de forma parallela. Un treball singular de P.P. Ripolles ha donat a coneixer recentment un dels tallers utilitzats per aquests falsificadors, situat a la Cova de l' Aguila (Picassent, Valencia).» Una part de Ia produccio d'aquest taller irnita els tipus encunyats el 16] 0,86 mentre que un altre grup de monedes te una atribuci6 incerta (Felip IU 0 Felip IV). L'exernplar analitzat del grup de 1610 conte un 0,22 % de plata, fet que evidencia que Ia falsificaci6 va arribar fins alesultirnes consequencies, cosa que confirma els espectaculars beneficis que degueren obtenir aquests falsificadors.»

Felip II de Valencia i III de Castella (1598-1621)

Valencia

RaJ. 1610

Ref. Cll

Ral. 1620

Diner. 1610

Moneda Ref. Cli

85. P. P. RIPOLLES. 1993, «La Cova de I'Aguila: un tallerde fulsificadores de moneda (siglo XVIT)>>, N/(lIIi.\'I/({/. 233, p. 261-293.

86. P.P. RII'OLLES, «La Cova de I' Aguila », p. 265-266.

87. P. P. RIPOLLES, «La Cova de I' Aguila », p. 279.

Seal incerta

Imitaci6 de diner, del tipus encunyat el 1610

Moneda Ref Cll Pb

Felip III de Valencia i IV de Castella (1621-1665)

L'analisi de quatre exemplars d'un ral de la seca de Valencia (1624) ha proporcionat una mitjana de plata d'un 93,20 %. Tot i que no coneixem la documentaci6 de la seca d' aquest any, sabern que la llei romania estable al voltant dels 11 diners (91,66 %). En relaci6 amb aquesta llei, les monedes mostren un exces de plata que no es facilment explicable. En documentaci6 del 1626, hem pogut comprovar que la llei va oscillar entre 11 diners i 11 diners i2 grans (92,36 %).88 AiXI, es constata la mateixa situaci6 observada anteriorment en relacio amb el bi1l6. La llei es mante estable, pero no pas fixa, i aixo pot explicar variacions oficials en el contingut de plata que solen situar-se al voltantd'un 1 %. Malgrat aixo, els rals analitzats de Felip IV contenen mes plata de la que es podria esperar d' acord amb aquests marges. Una explicaci6 d' aquesta circurnstancia anornala podria residir en lextraordinari increment de les emissions de plata durant aquests anys i, concretament, en la refundici6 dels ralscastellans per convertir-los en plata valenciana, fet que proporcionava un considerable benefici.ss Hamiltonja va indicar la possible existencia d' assaigs negligents, tot i que potser seria millor parlar d' inexistencia, ja que:

la casa de moneda de Valencia tasaba uniformemente los reales castellanosfundidos y reacuiiados en sus cecas durante el reinado de Felipe IVa 11 dineros y 2 granos, es decir, 2 granos pordebajo de sufino legal; pero el simple hecho de que esta tasacion sea constante iiace nacer la sospecha de que se basase en una valoracion oficial arbitraria, no en los resultados efectivos de ensayos concretes. 90

Sabem en efecte, per una ceduladel 23 de desembre de 1642, que la llei a Castella amb Felip IV es va mantenir en 11 diners i 4 grans, tot i que en el pes dels rals hi hagues alguna modificaci6:

mandamos que de aqui en adelante del marco de plata de lei de once dineros i quatro granos, del cual se labraban sesenta i siete reales conforme a lo dispuesto en la lei 2 tit. 21 lib, 5 de la Recop. se labren i saquen ochenta i tres reales i un. quartillo 91

88, ARV, mesrre racional, num, 8,521, EI 1630-1661, per exemple, es van fer lliuramenrs a 10 diners i 22 grans, fer que evidencia la tendencia inversa.

89, E, J. HAMILTON, El tesoro americano.: pag, 136.

90. E. J. HAMILTON, Eltesoro americana nota 131.

91. Tonto tercero de Autos Acordados, que contiene nueve libros, por el orden de titulos de las leyes de recopilacion, Madrid, 1775, llibre V, tftol XXI, auto VI.

ABASCAL, J.M., RJPOLLES, P.P., GOZALBES,

M.

Curiosarnent, a aquesta llei castellana d' 11 diners i 4 grans correspon un contingut teoric de 93,05 % de plata, molt proxirn a la mitjana que ofereixen les monedes analitzades (93,20 %). Tot i que la proximitat es interessant, cal ser cauts amb aquesta comparaci6, ja que la mitjana de les analisiss'ha obtingut a partir de quantitats de plata, notoriarnent dispars en les diferents peces.

La moneda de bill6 continuava mantenint-se a una llei de 12 grans (4,16 %).92 Les peces analitzades contenen 2,93 % i 2,94 % de plata, fet que comporta una disminuci6 significativa respecte del contingut real de les emissions de Felip III des de 1610 (3,50 %), tot i que ambdues tenen una mateixa llei teorica. Aquestes xifres semblen demostrar que amb Felip IV va continuar progressant el distanciament entre contingut teoric i real de plata en els diners, encara que caldra esperar un major nombre danalisis per confirmar aquesta tendencia,

Felip III de Valencia i IV

Valencia

RaJ. 1624

de Castella (1621-1665)

Diner

Carles II de Valencia i Castella (1665-1700)

Amb Carles II el bill6 valencia continuava ernetent-se a llei de 12 diners,» L' analisi de cine exemplars mostra una mitjana de 3,59 % de plata, quantitat una mica inferior a la legal. Cal assenyalar, pero, que shi aprecia una recuperaci6 notable respecte del bill6 encunyatper Felip lV ,jaque sinverteix la tendencia descendent en el contingut de plata que sobservava des del regnat de Carles 1.

92. ARV, mestre racional, num. 8.588; F. MATEU y LLOPIS, La ceca de p. 139. EI 1645-46, per exemple, s'encunyava amb aquesta Ilei.

93. ARV, mestre racional, mim. 8.595 i 8.596; F. MATEU y LLOPIS, «La siruacion rnonetaria en el Reino de Valencia durante Felipe IV y Carlos II (1621-1700»>, Numisma, 35 (1958), p. 33-62.

Corresponen tambe a aquesta epoca les monedes del tresor de Riba-roja de Turia. Es tracta d' un conjunt compost per imitacions de monedes de bill6 de Carles II. L' analisi metallografica de tres d' aquestes peces no deixa lloc a dubtes; el contingut mitja de plata es del 0,13 %, amb 1a qual cosa queda ratificat el seu caracter de moneda falsa, deduit de la mala encunyacio, e1s dissenys toscos i el pes baixo No sembla ni tan sols que la presencia d'una quantitat tan minsa de plata responga a una addici6 intencional de1s falsaris, sin6 que sembla mes aviat que s'ha d'entendre com la proporci6 natural d'aquest metall en l'aliatge utilitzat durant l'encunyaci6 d'aquestes peces.

Carles II de Valencia i Castella (1665-1700)

Valencia

Diner

Seca incerta

Imitaci6 de diner de Carles II

Moneda

ABREVIACIONS BIBLIOGRAFIQUES

C CAMPO, M.; 1976: Las monedas de Ebusus, Barcelona, CNH V lLLARONGA, L.; 1994: Corpus nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid.

Cru CRUSAFONT, M.; 1982: Numismatica de la corona catalano-aragone sa medieval (785-I5J6), Madrid.

Martini MARTINI, R_; 1995: Sextus Pompeius. Le emissioni hispaniche del tipo CNMAG, le serie di Eppius e gli assi siciliani, G1aux 1, Serie Especiale, Mila.

Medina MEDINA, A.; 1992: Monedas hispano-musulmanas, Toledo. MHC VILLARONGA, L.; 1973: Las monedas Hispano-cartaginesas, Barcelona. P-A PETIT, R., ALEDON, 1. M.; 1982: Catalogo de las monedas valencianas y medallas valencianas de los reyes de Espana, Valencia.

ABASCAL, J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

Petit PETlT, R.; 1981: Nuestras monedas. Las cecas valencianas, Valencia. Prieto PRIETO Y VIVES, A.; 1926: Los reyes de taifas. Estudio historiconumismatico de los musulmanes en el siglo V de la Hegira, Madrid.

RPC BURNETT, A.; AMANDRY, M.; RIPOLLES, P. P.; 1992: Roman Provincial Coinage, Londres-Paris.

RRC V

CRAWFORD, M. H.; 1974: Roman Republican Coinage, Cambridge.

VIVES, A.; 1926: La moneda hispanica, Madrid.

APENDIX. Localitzaci6 de 1es monedes utilitzades en les analisis

Moneda antiga

Seca

Referencia

Arse JMMl73

Belikiom JMM70 Bflbilis JMM211

Carthago N oua JMM020

Castulo JMM234

Castulo JMM236

Castulo JMM237

Castulo JMM239

Castulo JMM243

Ebusus JMM80

Ebusus JMM81 Gades JMM228

Hispanocart. JMM022

Hispanocart. JMM81 Gades JMM228

Hispanocart. JMM022

Hispanocart. JMM023

Ikalesken JMM021

Ilici JMM024

IItirta JMMOll

Iulia Traducta JMM73 Museu 0 col-leccio

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 173. Valencia, ColIeccio particular

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. 211. Valencia, Col-leccio particular.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Uni v. de Valencia, nurn. 234.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Uni v. de Valencia, nurn. 236.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, nurn. 237.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. 239.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 243. Valencia, collecci6 particular Valencia, collecci6 particular

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Vniv. de Valencia, num. 228. Valencia, col·lecci6 particular. Valencia, colleccio particular.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. 228. Valencia, colleccio particular. Valencia, colleccio particular. Valencia, collecci6 particular Valencia, colleccio particular. Cuenca, col-Ieccio particular. Valencia. col·lecci6 particular

Karbika JMM003

Karbika JMM013

Karbika JMM014

Karbika JMMOl5

Karbika JMM016

Lauro JMA365

Lauro JMA366

Metuainum JMM050

Obulco JMM230

Obulco JMM244

Romula JMM71

Saitabi JMM025

Saitabi JMMOl2

Sekobirikes JMM223

Sext Pompei us JMASM40

Sext Pompei us JMM026

Turiaso JMM75

Ulia JMM246

Ulia JMM247

Moneda medieval i moderna

Regnat 0 epoca Referencia

Alfons IV de JMM004

Valencia

Alfons IV de JMM005

Valencia

Carles I JMACI

Carles I JMM041

Carles I JMM049

Carles II JMACII

Carles II JMMOOI

Carles II JMM044

Carles II JMM045

Carles II JMM047

Carles II JMM72

Carles II JMM77

Carles II JMM78

Iniesta, Centro de Recuperaci6n

Cuenca, colleccio particular. Cuenca, colleccio particular. Cuenca, colleccio particular.

Cuenca, colleccio particular.

Valencia, col.leccio particular. Valencia, col·lecci6 particular. Valencia, SIP, num. 8,239.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. 230.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. 244.

Valencia, col·lecci6 particular

Valencia, col·lecci6 particular.

Cuenca, col.lecci6 particular.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 223.

Valencia, colleccio particular. Valencia, col.lecci6 particular. Valencia, col·lecci6 particular.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia Univ. de Valencia, mim. 246.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, ruirn. 247.

Museu 0 CoHecci6

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Valencia, SIP (col. Bunyol).

Valencia, SIP, mim. 56.706.

Dep de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Valencia, SIP, mirn. 9.959. Valencia, SIP, num. 10.071.

Valencia, SIP, mim. 12.147.

Valencia, col.lecci6 particular

Valencia, col.lecci6 particular Valencia, colleccio particular

Felipe III

J.M., RIPOLLES, P.P., GOZALBES, M.

JMA1610

Felip III JMA1611

Felip III JMAI612

Felip III JMA445

Felip III JMM006

Felip III JMM007

Felip III JMMOl7

Felip III JMM018

Felip III JMM039

Felip III JMM040

Felip III JMM048

Felip III JMM050

Felip IV JMA1624

Felip IV JMM008

Felip IV JMMOI0

Felip IV JMM046

Felip IV JMM74

Felip IV JMM76

Ferran i Isabel JMAIS

Ferran i Isabel JMM019

Ferran i Isabel JMM037

Ferran i Isabel JMM038

Gerrnanies JMM042

Germanies JMM043

Gerrnanies JMM9116

Gerrnanies JMM9118

Jaurne I JMA444

Jaurne I JMAJI

Jaurne I JMAJAI

Jaurne I JMM027

Jaurne I

JMM8115

Jaurne I JMM8528

Jaurne I JMM8541

Jaurne I JMM8549

Jaurne I JMM8561

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Valencia, col·lecci6 particular. Valencia, col·lecci6 particular. Valencia, colleccio particular. Valencia, SIP (Col. Bunyol).

Valencia, SIP, rnim. 8.325. Valencia, SIP, nurn. 13.308.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Valencia, SIP, n° 8.365.

Valencia, colleccio particular Valencia, colleccio particular

Dep. de Prehistoria i Arqueologia. Univ. de Valencia.

Valencia, colleccio particular. Cuenca, colleccio particular. Cuenca, colIeccio particular. Valencia, SIP, mim. 9.118. Valencia, SIP, num,9.130. Valencia, SIP, num. 9116. Valencia, SIP, mirn. 9118.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mirn. 27. Valencia, SIP, ruim. 8515.

Valencia, SIP, mirn. 8528. Valencia, SIP, mim. 8541. Valencia, SIP, mirn. 8549. Valencia, SIP, num. 856l.

Jaume I

Jaume I

Jaume I

Jaume I

Jaume I

Taifa de Denia.

Iqbal

Taifa de Denia,

Iqbal

Taifa Mallorca

al-Murtada

Taifa Toledo. al-Mamun

Taifa Valencia.

al-Qadir.

Taifa Valencia. al-Qadir.

Taifa Valencia.

al-Qadir.

Taifa Valencia.

al-Mansur

Taifa Valencia.

aI-Mansur

Taifa Valencia.

aI-Mansur

Taifa Valencia.

al-Mansur

Taifa Valencia.

aI-Mansur

Taifa Valencia.

ai-Mansur

Taifa Valencia.

aI-Mansur

VARIA METALLICA

JMM8575

JMM8587

JMM8590

JMM9510

JMM9514

JMM034

JMM035

JMM036

JMM032 JMM002

JMM029 JMM033

JMM028

JMM030

JMM031

JMMTOI

JMMT02

JMMT03

JMMT04

Valencia, SIP, mim. 8575. Valencia, SIP, num. 8587. Valencia, SIP, num, 8590. Valencia, SIP, num. 8510. Valencia, SIP, mirn. 8514.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, niim. 34.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num, 35.

Del" de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 36.

Del" de Prehistoriai Arqueologia, Univ. de Valencia, mirn. 32.

Museo de la Valltorta (Tirig, Castello)

Del" de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 29.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mirn. 33.

Del" de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 28.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia

Univ. de Valencia, num. 30.

Dep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. 3l.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num, T-Ol.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, mim. T-02.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, num. T-03.

Oep. de Prehistoria i Arqueologia, Univ. de Valencia, nurn. T-04.

Tesera Turiel, bialfabetica

M. TURIEL IBANEZ

En esta breve nota, avance a su estudio, dam os noticia somera de esta tesera que fue presentada en el Congreso sobre Lenguas Paleohispanicas de Zaragoza, con comentarios de los profesores Untermann y Villar, con los que se espera contar para su publicacion definitiva.

La tesera consta de tres piezas que encajan para formar un solo elernento, con la siguiente descripci6n:

Elemento 1. Torito. En el anverso decoraci6n con circulos concentricos tfpicamente celtas. Dos orificios. En el reverso dos orificios y clavo (este encaja con el orificio del elemento tercero). Adernas sfmbolo que segun el profesor Villar podrfa ser una marca de ganado. Medidas maxirnas: 4,5 x 3,3 ems,

Elemento 2. Lamina alargada, bordes redondeados y cantos dentados sin decoracion. Agujero que encaja en el clavo del elemento tercero, inscripci6n en caracteres latinos y lengua celtiberica:

DVREITA .SCA TARVO DVRE LIGORIQ

La inscripci6n punteada. Medidas maxi mas: 5,5 x 2 ems.

Elemento 3. Placa rectangular. Elemento principal de la tesera por la inscripcion y SLl peso. Anverso decorado con bandas verticales y esvastica incompleta grabada con puntos. Agujero.

En el reverso inscripci6n en caracteres ibericos, grabada a punzon con lfneas continuas:

A <1)CP P rv�\[ P A<P

Clavo y orificio. Medidas: 5,7 x 2,6 cms.

Transcripci6n: kateraikina: kar

Lesdracmes iberiques d'Etokisa

L. VILLARONGA

Resulta cornplicat l'estudi deles dracmes iberiques dirnitacio emporitana per la seva gran diversitat i perque es presenten continuament nous exemplars, moltes vegades arnb Ilegendes inedites. Llurs diferencies son grans pero tarnbe son abundants les relacions entre elles.

Hem estudiat anteriorrnent algunes emissions de dracmes iberiques I tot preparant el treball de conjunt; ara dediquem la nostra atencio a les que porten la llegenda iberica ETOKISA. Es una deles poques seques de dracmes iberiques que distingeix les seves emissions mitjantcant slmbols, emprant sernpre la mateix Uegenda. Aquestes dracmes foren conegudes el segle passat. Una fou publicada per Zobel? (la del tresor de Cheste); poc despres Delgado en publica dues: la de Cheste (amb el ruimero 168) i afegeix lade les Encies, (arnb el ruimero 163). Vives" recull ladeles Encies i dona a coneixer la de I'Instituto Valencia de Don Juan. Fins a aquest moment les lectures de la Ilegenda son defectuoses; solament hi ha acord quant a la desinencia OGISA. Finalment, I' any 1949 Gomez Moreno" donala lectura correcta d'ETOKISA quan publica la de J'Instituto Valencia de Don Juan. Amoros" publica les del Gabinet Numismatic de Catalunya (GNC), que sonles dels tresors de Cheste i de les Encies.

Resurnint, les equivalencies deles dracmes donades per aquests autors son: Cheste: Zobel VI- J 6, lIegenda 14 de la pagina 135 Delgado 168 Arnoros figura 9-8.

I. Villaronga 1987-1, 1987-2, 1988, 1991,1992, Tivissa Puig Casiellar

2. Zobel.

3. Delgado.

4. Vives.

5. Gomez Morella.

6. Arnorox.

L. VILLARONGA

Les Encies: Delgado 163 Vives V-3 Amor6s figura 10-3.

IVDJ: Vives V-2 G6mez Moreno 45-5.

Guadan 7 es qui mes les ha estudiades; les inclou en la seva clase XII, tipus IV i grup XXIX, i coneix quatre monedes, la de Cheste, lade les Encies, la del Instituto Valencia de Don Juan i la del Museu de Peralada. Guadan discuteix llargament la interpretaci6 dels signes de llur llegenda i proposa una lectura amb I'arrel OTO 0 OTOI, la qual cosa li fa pensar en Octogesa. Finalment, acaba llegint ETOTSISA, i la situa, aixi, a prop de l'Ebre 0 del Segre. Mesendavant en publica dues mess, les quais llegeix correctament ETOKISA.

Unterrnann? reprodueix dues dracmes sota l'epigraf A. 6,12. Collantes" recentment ha publicat vuitdracmes d'Etokisa, unaen molt mal estatdeconservaci6 i una altra de partida. A nosaltres ens resulten inedites una dracma, la 3, i la partida, la 5. Excloem la 4, pel seu mal estat.

Cataleg. Les dracmes que ara estudiem presenten totes a I'anvers el cap femenf de I' Aretusa emporitana a la dreta, voltada per tres dofins, i al revers, el pegas ernporita a la dreta, amb el cap modificat en un petit home que s' agafa el peu amb la rna i va cobert amb un petasus. A sota del sfmbol del pegas (quan hi es I'assenyalem) hi ha la llegenda iberica 1, que llegim ETOKISA.

Observacions

Al cataleg fem referencia a alguns museus:

GNC, Gabinet Numismatic de Catalunya Peralada, Museu del Castell de Peralada

IVDJ, Instituto Valencia de Don Juan, de Madrid

Tarnbe ens referim als catalegs d' algunes subhastes: Jesus Vico, de Madrid

ANE, Asociaci6n Numismatica Espanola, de Barcelona

Finalment, fem referencia ales monedes procedents d'alguns tresors: II

Ecija (Sevilla), mimero 13

Orpesa (Caste1l6), mirnero 36

Tivissa (Tarragona), mirnero 39

Les Encies (Girona), mimero 35

Cheste (Valencia), mirnero 24

Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real), mirnero 26

Elsmirneros de la primera columna del cataleg corresponen a la cornbinacio dels encunys, els de la segona a I' anvers i els dela tercera al revers. El mimero que va davant de la descripci6 dela moneda es el de la numeraci6 deles peces i el que va en la illustraci6.

7. GlIadan.

8. ClIad. NlIIn.

9. Unterrnann.

10. Coli antes.

I I. Tresors,

I.Sense sfrnbol

Corpus 96.

1- 1

1.Peralada,Guadan858,4,40,2h. 2 2[ r

3 3 - -3

II. Sfmbol: eaJ;2 amb ease

Corpus 97. 4 4[ J4

2. Vieo 1II-93, 97, 4,80,3h.

3. Arxiu, 4,46

4. Collantes, 3, 4,59.

5. Vieo XI-94, 37, 4,70.

6. Eeija, 4,54, 3h.

7. Vico XI-92, 53,4,70. 5 5 [ r

8. IVDJ,Guadan 859,4,44, lh.

9. Vico V-96, 31, 4,40.

10. Arxiu, 4,48, 4h. 7 - 4

11. Vico VI-93, 3-2, 4,52.

III. Simbol caj2 amb case. sobre j2egas slobul amb j2unt central 0 sizne iberic KU. llezenda 2.

Corpus 98. 8 r

9 7

12. Orpesa, 6025, CoUantes 8, 4.3l.

13. Cuad. Num. 2, CoUantes 7, 4.66, ] 2h.

IV. Simbol caj2, Que j20t sernblar una ealavera

Corpus 99.

10 7 14. Orpesa, 6026, Collantes 9, 4.81,12h.

15. Tivissa 34, 4,10, 12h.

16. Les Encies, GNC 20646, Delgado 163, Guadan 857, 4,96,5h.

17. Collantes 5, partida.

V. Sfmbolj2roa de nau.

Corpus 100.

12 9-

11 8r

1310 [ r

18. Cuad. NUn1. 1, Collantes 6, 4.75,12h.

19. ANE XII-87, 244, 4,46.

20. Cheste, GNC 20642, Delgado 168, Guadan 856,4,26, I h.

21. Villarrubia 18,4,45, 12h.

L. VILLARONGA

Comentaris. Les emissions amb la llegenda ETOKISA son una de Ies mes singulars entre totes les dracmes iberiques per la diversitat de sfrnbols que presenten. No hi ha cap motiu per atribuir-Ies a cap grup concret d' aquests simbols.

De l'emissi6 I, sense simbol, Corpus 96, en coneixem cine dracmesamb tres encunys d anvers i altres tres de revers.

A continuaci6 tenim I'ernissio u, Corpus 97, arnb el simbol de cap cobert amb casco En coneixem sis dracmes amb tres encunys d' anvers i dos de revers. L'encuny A. 6 enllaca amb la seguent ernissio que afegeix a sobredel pegas un globul amb un punt central 0 el signe iberic KU, llegenda 2. L'encuny de revers R. 4 es presenta combinat amb els encunys d' anvers A. 4 i A. 6. Aquest darrer el trobem combinat amb R. 6, dela seguent emissi6.

De l'emissio IJI, Corpus 98, tarnbeamb el simbol de cap cobert amb case pero afegint un globul amb punt central 0 el signe iberic KU, llegencla 2 sobre el pegas en coneixern clues dracmes amb clos encunys d'anvers i un de revers. Presenta enllacos d'encunys per I'anvers amb I'emissio anterior com ja hem assenyalat, i amb la posterior, que presenta el simbol de cap. EI fet d' emprar I' encuny cle revers R. 6 amb clos encunys danvers, I' A. 6 i I' A. 7, clemostra una continuitat en el treball de la seca, que usa un encuny de revers amb un globul situat sobre ei pegas, intercalat entre els altres encunys de revers de diferents sfmbols.

De I' emissi6 IV, Corpus 99, amb el simbol cle cap 0 de calavera, com sembla en I' encuny R. 7, en coneixem sis dracmes. Quatre deles dracmes presenten els mateixos encunys d' anvers i de revers; aquests encunys sonels que s' han anomenat de cal avera. En l'altre encuny de revers, ]' R. 8, el sfmbol que hi apareix mes que una cal avera sembI a un cap. L'encuny d'anvers, I'A. 7, enllaca amb I'ernissio anterior.

De l'emissi6 v, Corpus 100, amb el simbol proa de nau en coneixem dues dracmes dels mateixos encunys.

Les emissions cI'ETOKIS,,",, Corpus de 97 a 100, presenten la particularitat que un snnbol les diferencia.

Es tracta cI' un cap amb case primer, que despres sernbla una calavera, la qual fou interpretada per Guadan 12 com el cap de I' enemic vencut portat com a trofeu de la victoria. La darrera emissi6 porta una proa de nau, que fou qualificacla per Guadan 13 com a falcata.

Sfmbols. Es curiosa la interpretaci6 que Guadandoria dels simbols. Es la seguent:

G. 858, sense stmbol. R. l.

G. 859, diu «cabeza-trofeo». R. 5.

Cuad.mim. 2, diu «cabeza cortada». R. 6.

12. Guadan, L 352. 13. Gnad.in, I, 353.

G. 857, diu «calavera con tibia». R. 7.

Cuad.mim. 1, diu «cabeza-trofeo cortada». R. 8.

G. 856, de falcata, abans deien Nike 0 jug. R. 9.

Resulta una mica confusa Ja descripci6 dels sfmbols. Nosaltres interpretem:

R. 4 i R. 5, corpus 97, cap amb casco

R. 6, corpus 98, cap amb case i globul amb punt central 0 signe iberic KU.

R. 7, corpus 99, cap que sembia una calavera.

R. 8, corpus 99, el cap nu.

R. 9, corpus 100, proa de nau.

EI significat dels simbols ernprats en aquestes emissions se' ns escapa. Guadan volgue veure el cap tall at de I'enernic, dintre d'una tradici6 celtica, pero en canvi en un altre encuny veu «cal avera con tibia». Nosaltres no ens veiern arnb cor de ser tan determinants i descrivirn «cap», que en un dels encunys sembI a ser el d'una calavera.

Relacions. La presencia en un encuny d' un globul amb punt central a sobredel pegas, que pot ser el signe iberic KU, podria relacionar aquesta emissio amb les del grup amb signe iberic KU. Les emissions daquest grup tenen un corpus cornpres entre els mimeros 73 i 76.

En aquestes emissions el signe KU es troba sota del pegas, i en la d' ETOKISA se situa a sobre. No hi veiem cap mes relacio, i si el signe iberic es un globul arnb punt central, pensem que no hi ha cap dependencia.

Localitzacio. La dispersi6 de les seves monedes es gran: ales Encies, Tivissa, Cheste, Villarrubia i Ecija hi ha una moneda. A Orpesa n'hi ha dues, que no permeten localitzar la seca, perc sf situar-la a la periferia de Catalunya.

A les fonts antigues el nom d'ETOKISA no es citat, pero sf un de semblant foneticarnent-Etovissarn-, al qual fa referencia Ptolomeu 14 (2, 6, 62). Titus Livi 1:\ (XXI, 22, 5) diu, per la seva banda, queenels fets de lasegona guerra punica Anfbal, sortint dels seus quarters de Cartagonova, depassa Onusa" -norn que corregeix pel d'Etovissam- i, i seguint la costa, arriba a l'Ebre. La semblanca fonetica es gran, perc no existeix I' evidencia.

D'altra banda, s'ha repetit la cornparacio d'Etokisa amb l'Octogesa de Cesar. La fonetica es propera, pero tam be s' ha relacionat el toponim iberic Otobesken amb l'Octogesa de Cesar. Resultaria que caldria relacionar, doncs, Otobesken amb Etokisa, i aixo no es acceptable. Per aquests camins fonetics veiem que no es por arribar a cap conclusi6 segura.

14. Fontes II t, 50.

15. Li vi, Fontes Ill, 66.

16. Livi, nota 152, diu que aquest nom ha esiat corregit en una nova lectura del text per Etovissam.

L. VILLARONGA

Epigrafia

La llegenda 1, t;.\lI "v M9 es Ilegeix ETOKlSA.

EI primer signe, E, es presenta amb dos 0 tres sortints cap avail 0 cap amunt, i en un dels encunys separats del pal. EI segon, TO, apareix normal, excepte en un dels encunys, I'R. 9, en que esta girat cap avaIl. El tercer signe, el KI, es presenta amb el sortint a l'esquerre per avail en els encunys R. I, 3, 5 i 8, i a I' esquerre per amunt en els encunys R. 2,4,6, 7 i 9. Els dos darreres signes es presenten normals.

En la llegenda 2, el signe iberic a sobre del pegas es 0 ,el qual es lIegeix KU. Unterrnann'? donala lectura de la primera lletra per dues la Ba i la S, resultant BaSToKiSA. Guadan, primer amb dubtes, 18 acaba donant una bona lectura.'? De Hoz, en la seva revisi6 deles llegendes deles dracmes iberiques," no la cita Fou G6mez Moreno?' qui primer donala lectura correcta d'ETOKISA. En el repertori d'inscripcions dUntermann" sobre materials no monetals no hi figura.

Metroiogia

La mitjana de pes deles vint dracmes iberiques d'Etokisa es de 4,539 g, la desviaci6 tfpica es de 0,209, el coeficient de variaci6 es de 4,6% i I'interval de confianca de la mitjana es de 4,442-4,637.

Tracant I' histograma amb 5 intervals de 0,2, amb inici a 4,00, resulta un histograma perfecte.

17. Unrermann.

18. Guadan,

19. Cuad. Num,

20. Hoz.

2l. Gomez Moreno. 22. Unrermann.

DRACMES IBERIQUES D'ETOKISA

Fent la cornparanca amb el total deles dracmes iberiques del nostre arxiu, de nombre 409 i de mitjana de pes de 4,568 g, tenim una diferencia de la mitjana que no arriba a 1'1 %.

Si comparem aquesta petita mostra amb I'histograma del conjunt de dracmes iberiques del nostre arxiu, tracat amb 9 intervals de 0,1 g, veiem que existeix una bona relaci6, amb un lleuger desplacarnent deIa moda cap a valors inferiors.

Estimaci6 del volum de les emissions

L' estimaci6 del volum de les emissions deles dracmes iberiques d'Etokisa es feta pel metode Good-Esty." Veiem que el coeficient de monedes per encuny" es de 2,1-2,3, xifra que indica una certa determinaci6 en el resultat obtingut

Fem la presentaci6 usual per al calcul de l'estimaci6:

coef.2,1

N. orig. encunys 12,3 « 19)

23. Esty, Villaronga 1987-2.

24. Mora Mas.

coef.2,33

N. orig. encunys 10 « 14)

L. VILLARONGA

Els 12/10 encunys estimats, que poden arribar a 19/14, podien batre un volum de moneda equivalent a la meitat dels denaris iberics de Kese, dels quals coneixem trenta-un encunys. Aquestaquanti tat es forca important per una seca que ni tant sols figura en les fonts literaries antigues

Conclusions

Interessant conjunt de vint-i-una dracmes iberiques amb la llegenda iberica ETOKISA, que per l'us de simbols diferents formen cine grups d'emissions, circumstancia que no es dona en les altres emissions de dracmes iberiques.

Foren emeses pels Ibers revoltats contra els romans en els anys del canvi del segle III all! a C en un Hoc indeterminat de la periferia de Catalunya. El seu volum es d'una importancia relativa dintre del que foren les emissions de dracmes iberiques.

Bibliografia

Amor6s

Collantes

AMOROS, 1. «Algunas cuestiones complementarias de la Numismatica Emporitana». Anales de la Universidad de Barcelona, 1941-1942, p. 67-118.

COLLANTES PEREZ-ARDA, E. «Una dracma de imitacion del bando cartagines».Anejos a Archivo Espaiiol deArqueologia, XIV (1995), p. 325-330.

Corpus VILLARONGA, L. Corpus Nummun Hispaniae ante Aygvsti aetatem, Madrid: 1994.

Cuad. Num. DE GUADAN, A. M. «Un nuevo conjunto de dracmas ibericas de imitaci6n emporitana y algunas observaciones sobre epigrafia iberica». Cuadernos de Numismdtica, mirn. 16 p. 13-25.

Delgado DELGADO, A. Nuevo metoda de clasificacion de las medallas autonomas de Espana, III. Sevilla: 1876, p. 114-234, lam. cXXX-CXXXIV.

Ebre-Segre

VILLARONGA, L. «Un tresor de la zona Ebre-Segre», Acta Numismatica, mim. 13 (1983), p. 47-57.

Esty ESTY, W.W. «Estimation of the size of a coinage, a survey and comparison of methods», Numismatic Chronicle, 1986, p. 185-216.

Fontes

SCHULTEN, A. Fontes HispaniaeAntiquae, III. Barcelona: 1935.

Gomez Moreno GOMEZ MORENO, M. Misceldneas.Primera parte.La Antigiiedad. Madrid: 1949.

Guadan DE GUADAN, A. M. Las monedas deplata de Emporion y Rhode. Barcelona: 1968-1970.

Hoz DE Hoz, 1. «Notas sobre nuevas y viejas leyendas monetales», Anejos a Archivo Espaiiol de Arqueologia, XIV (1995), p.317-324.

Livi LASERRE, E. Tite-Livi. Histoire Romaine, IV. Paris: 1958.

Mora Mas MORA MAs, F. J. «Estirnacion del mimero de curios distintos aparecidos en los hallazgos de monedas antiguas», Acta Numismatica, 1977, p. 13-28.

Puig Castellar

VILLARONGA, L. «Les dracmes iberiques de Puig Castellar», Acta Numismatica, nrim. 14 (1984), p. 22-42.

Tivissa VILLARONGA, L. «El tresor IV de Tivissa», Acta Numismatica, num.Iz l (1982), p. 63-73.

Tresors

VILLARONGA, L. Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anterios a August: repertori i analisi. Barcelona: 1993.

Untermann UUNTERMANN, J. Monumenta linguarum Hispanicarum, Band I: Die Miinrlegendes. Wiesbaden: 1975. Band II: Inschriften in iberischen Schrift aus Siidfrankreich. Wiesbaden: 1980. Band III: Die iberischenlnschriften aus Spanien. Wiesbaden: 1990.

Villaronga

1987-1 VILLARONGA, L. «Las dracmas ibericas de Kertekunte», Quaderni Ticinesi di numismatica e antichita classiche, XVI (1987), p. 161-166.

Villaronga

1987-2 VILLARONGA, L. «De nuevo la estimaci6n del mimero original de cufios de una emisi6n monetaria», Gaceta Numismatica, mim.Sfi, (1987), p. 31-36.

Villaronga 1988

Villaronga 1991

Villaronga 1992

Villaronga 1996

Villarrubia

Vives

Zobel

VILLARONGA, L. «Les dracmes iberiques de Tarraco», Faventia, mim. 10 (1988), p.143-152.

VILLARONGA, L. «Les dracmes d'imitaci6 emporitana amb la llegenda iberica CPR», Ermanno A. Arslan Studia Dicata, Glaux 7 [Milano], 1991, p. 185-194.

VILLARONGA, L. «Les dracmes iberiques d'imitaci6 emporitana ambl'arrel BELSE o ELSE»,Numisma, mirn. 230 (1992), p. 17-25.

VILLARONGA, L. «Dracmes iberiques d'ERU», Homenatge a D. Domingo Fletcher Valls, Arse. [En premsa.]

GARciA GARRIDO, M. «El hallazgo de Villarrubia de los Ojos», Acta Numismatica, mim.Zf) (1990),p. 37-78.

VIVES ESCUDERO, A. La Moneda Hispdnica. Madrid: 1926.

ZOBEL DE ZANGRONIZ, J. «Estudio Hist6rico de la Moneda AntiguaEspanola», MemorialNumismaticoEspaiiol, IV (187779), p. 134-135.

Illustracio

Les monedes mimero 5, 6, 12, 16 i 21 van engrandides al doble, les altres a escala natural.

Acerca de unos divisores hispanicos relacionados

con el victoriato

M. GARCiA GARRIDO

En el hallazgo de Villarrubia de los Ojos', aparecio un medio victoriato, igual al encontrado en Mogente,? y unos extraiios divisores con cabeza de Marte galeada en el anverso, y caballo al trote con letra latina R debajo, en el reverso. La recopilacion que he realizado de divisores de plata emitidos durante la segunda guerra punica, me ha permitido descubrir unos ejemplares con laurea en el anverso y R latina en el reverso, que parecen relacionarse con los divisores anteriores.

EI tesoro de Villarrubia estaba compuesto mayoritariamente por divisores de plata: de Emporion; imitaciones emporitanas; del tipo Apolo/creciente y punto, creciente y delffn, creciente y roseta; cabeza femenina/estrella de ocho puntas; imitaciones ibericas de Massalia; Tanit/caduceo; cabeza masculina/protome de caballo; cabeza galeada/satiro de frente; un divisor de Gades y los dos divisores de cabeza de Marte con casco galeadol caballo al trote con R debajo. Salvo los divisores de Emporion, imitaciones masaliotas, Gades y elde cabeza de Martel satire, todos los demas son considerados de manera generica «ernisiones levantinas», La denominaci6n, afortunada 0 no, nos sirve para movernos dentro de unos parametres no demasiados definidos, pero en los que sf se intuye una anormalidad respecto al resto de las emisiones hispanicas de este periodo.

L,QUiZe1S sea que hasta hace poco tiempo apenas conocfamos divisores de plata acuriados en la Edetania? Puede ser, pero tambien influye que estos ejemplares tengan, en algunos casos, una tipologia no prevista, como es el caso de los divisores

M. GARCiA GARRIDO, «EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos», Acta Numismatico 20. Barcelona, [990, p. 37-78.

2. M" Pxz GAIZCiA-BEl..L!DO, EI tesoro de Mogenie ysu entomo monetal, Valencia, 1990. Tarnbien de la misrna aurora: «The half-vicroriatus from the Mogente Hoard», Acto Nurnismiuica IS, Barcelona, 1985, p. 65-72.

M. GARCIA GARRIDO

de Apolo/creciente en sus tres valores conocidos, el de cabeza femenina/estrella 0 los divisores que aqui trataremos. La discusi6n llega en algunos casos hasta su atribuci6n, es decir, si son emitidos bajo los cartagineses 0 los romanos.'

La ambigUedad tipol6gica en esta epoca, en que las influencias helenisticas dominan todas las emisiones mediterraneas, es la norma. Simbolos como el caduceo, el creciente, la estrella, etc., se emplean con mayor 0 menor profusion, en las monedas griegas, romanas y ptinicas por igual. Cuando las acufiaciones representan con identica tipologia a Apolo 0 a Eshmun, Tanit/Artemis, y cuando el caballo saltando, parado 0 simplemente su pr6tome no son representaciones exclusivas de los cartagineses, sino que tambien se emplean en las emisiones griegas, ibericas y rornanas, diftcilmente unos argumentos puramente tipol6gicos pueden inclinar el fiel de labalanza a un u otro lado. Son demasiadas las influencias mutuas que comparten las emisiones de este tiempo para tener seguridad estudiando solo la tipologia.

Con la metrologia pasa algo parecido. Durante esta etapa conviven distintos sistemas metrol6gicos intercambiables entre si. A finales del siglo III el shekel cartagines pasa de 7,20 g a 6,80 g. En el bando romano coexisten dos sistemas, el primero representado por el quadrigatus y el victoriato con 6,80 g y 3,40 g de peso, respectivamente, y el segundo representado por el denario, que pesa en estos momentos sobre los 4,50 g. Las emisiones ibericas se acufian siguiendo, seguramente, los dos standards rornanos. Arse posiblemente emi te siguiendo el patr6n de peso del victoriato" y las dracmas ibericas' el del clenario romano. A pesar de las dificultades tipol6gicas y metrol6gicas antes enunciadas, tenemos que dejar de hacer propuestas en uno 0 en otro senti do.

SISTEMA ROMANO

Los rornanos, a finales del siglo III a C, empleaban un sistema de pesos que estaba tomado del patr6n fenicio, corriente en el Mediterraneo occidental, al igual que el que empleaban en Etruria, parte de Sicilia y dela Magna Grecia, asf como por supuesto Cartago. Este patr6n de 7,20 g durante la segunda guerra piinica se rebaja

3. M" Paz Garcia-Bellido, EI tesoro de Mogenie

4. La serie de Arse de Pallas Athenea ha conseguido que la discusion respecro a Gcuando fue acunada esta ernision? se agate ell cuanro a posibilidades, Esta ernision, logicamenre, solo pudo acufiarse antes de la Willa de Sagunto por los carragineses; durante la perrnanencia de estes en la ciudad 0 despues de la reconquisra de Saguiuo por los romanos. Ripollcs defiendc Ia primera opcion, Garcia-Belliclo la segunda y Villaronga la tercera. Perc P. Ripolles, «Les dracrnes d' Arse arnb anvers Atenea», ACI{I Numisnuuica 2/-23, Barcelona, 1991-93, p. I 17-132; M' PAZ GARCiA-BELLI DO, EI tesoro de Mogente LVILLfIRONGA, Los niouedasdeA rse-Sagunto, Barcelona, 1967, Ladiscusi6n continua.

5. L.VILLARONGA, «Necesidades financieras en la Peninsula Iberica, durante la Segunda Guerra Punica y primeros levanramienros de los iberos», NUMMUS, Oporto, volumen IY/v/vA, Oporto 1981-83, p. 19-153.Del mismo autor: «Uso de la ceca de Emporion por los romanos, para cubrirsus necesidades financieras en 13 Peninsula Iberica durante la Segunda Guerra Piinica», Studt per Laura Breglia I, Supplemente Bollerino di Nnmismatica, n(1111. 4, 1987, p. 209-214 Y tambien Francois de eEl.LATAY, Georges DEPEYROT, Leandre VILLARONGA, L 'argcnt monnaye d'Alextnulre le Grand it Auguste, Bruxclles, 1993.

a 6,80 g, que es 10 que pesa el cuadrigato romano y tarnbien el shekel cartagines, asimismo rebajado. Ambas monedas eran facilmente intercambiables conuna dracma de 3,40/3,50 g de uso corriente en Italia y Sicilia. Pero Roma emite durante este conflicto tres monedas tipo, que aparentementerepresentan tres standards distintos: el cuadrigato de 6,80 g, el victoriato de 3,40 g y, por ultimo, el denario, emitido por primera vez sobre el211 a C, que con peso al principio de 4,50 g se ira rebajando hasta los 3,80/3,90 g a principios del siglo IIa C. Para entender el porque de estos pesos, diremos que los romanos partian para la creaci6n de sus monedas de un sistema de cuentas basado en la libra romana, que, segun quien la estudie, tenia un peso comprendido entre 322 y 327 g. Marchetti" y, en general, la escuela francesa trabajan sobre una libra de 327 g; Pellicer? tambien parte en sus trabajos de una libra de igual peso, mientras que los ingleses con Crawford" a la cabeza, toman la libra de 324 g. Villaronga," suele emplear esta ultima como basede sus estudios metrol6gicos. Otros autores hispanicos usan las dos libras indistintamente. De todos modos, y para el tema que nos ocupa, los divisores de plata, las diferencias resultantes entre una u otra son mfnimas.

Segun estos autores, la libra, en el caso de la plata, se dividfa de la siguiente manera:

- Crawford. Libra de 324 g = 288 escnipulos; escnipulo 1,125 g

- Marchetti. Libra de 327 g 288 escnipulos; escnipulo 1,137 g

El escnipulo era la unidad de cuentas que servia de referencia para la creaci6n de unidades que emitian los romanos, asf como para sus fracciones.

Como se ve en la tabla: el cuadrigato equivale a 6 escnipulos de plata; el denario a 4, y el victoriato a 3. Las fracciones tambien son facilmente relacionables con los divisores ibericos de imitaci6n, asf como los que consideramos emitidos en la Edetania.

Crawford

Escnipulo 1,125 g

Escnipulo x 6 6,75 g

Escnipulo x 4 4,50 g

Escnipulo x 3 = 3,37 g

Escnipulo x 1,5 = 1,68 g

Marchetti

Escnipulo = 1,137 g

Escnipulo x 6 = 6,82 g

Escnipulo x 4 4,54 g

Escnipulo x 3 3,41 g

Escnipulo x 1,5 = 1,70 g

6. P. MARCHElTI, Histoire economique et monetaire de la Deuxieme Guerre Punique, Bruxelles, 1978.

7. J.PELLICER BRU, «Els Ratios bimetal-lics i els estandarts monetaris paral-lels», Gaceta Numisnuttica 62, Barcelona, 1981, p. 21-27

8. M. H. CRAWFORD, Roman Republic Coinage, Cambridge, 1974.

9. L. VILLARONGA, «La monnaie d'argent en Espagne, de larrivee des Remains jusqu'a la moitie du lIe s. avo J C», Rythmes de La production monetaire, de l'antiquue it nosjours. Louvain-Ia-Neuve, 1987, p. 99-117. Del mismo autor, Estadistica aplicada a La Numismatica, Barcelona, 1985.

Escnipulo / 2 = 0,56 g

Escnipulo / 4 0,28 g

Escnipulo / 6 0,18 g

Escnipulo / 12 = 0,09 g

M. GARCIA GARRIDO

Escnipulo / 2 0,56 g

Escnipulo / 4 0,28 g

Escnipulo / 6 0,19 g

Escnipulo / 12 0,09 g

Es decir, Segun Crawford el victoriato pesaba sobrelos 3,375 gy segun Marchetti sobrelos 3,41 g.

3,375 g / 6 = 0,56 g (6bolo); 3,375 g /12 0,28 g (hemi6bolo)

3,41 g / 6 0,568 g (6bolo) ; 3,41 g /12 = 0,284 g (hemi6bolo)

Este regimen de cuentas era 10 suficientemente rico para crear escala de valores en el sistema monetario, asf como unidades tipos que tendran mas 0 menos fortuna en el transcurso de los afios,

A la llegada de los romanos a Hispania, la moneda de plata de estes era una didracma llamada cuadrigato, de 6,80 g, que pesaba igual en estos momentos que el shekel. Sin embargo, pocas moneadas trafan los romanos, ya que la financiaci6n que necesitaban para sus ejercitos la realizaban -como bien ha demostrado Villaronga'v-; con moneda local, emitida por Emporion, Arse y los pueblos ibericos que imitaban la moneda de Emporion.

Las emisiones de Emporion correspondian a una dracma de 4,70 g, patr6n metrol6gico todavfa no demasiado claro en cuanto a sus orfgenes, sistema empleado asimismo por Gades II y las dracmas de imitaci6n emporitana. El peso de estas monedas descendi6 un poco y se equipar6 a cuatro escnipulos un poco sobrevalorados, es decir, al denario.

A rnediados de la segunda guerra Ppunica se crea el victoriato de 3,40 g (3 escnipulos), que correspondfa a medio cuadrigato y a medio shekel. Segun Crawford, el victoriato fue creado como moneda comodfn para usar en areas donde la unidad era la dracma ligera. Mas tarde se fue devaluando hasta equivaler a medio denario, es decir, al quinario, en lugar de los 3 /4 de denario que correspondia al original.

Algunos victoriatos fueron acufiados en Hispania seguramente despues del 209 a C. Se conocen: un unico doble victoriato, tres medios victoriatos y los divisores que aqufestudiamos, que creemos relacionados con ellos y que parecen indicar que nuestra Peninsula fue un campo de pruebas para el desarrollo del victoriato."

EI denario se crea sobre el 211 a C y no circulara en la Peninsula con cierta frecuencia hasta unos afios mas tarde. Esta moneda de 4,50 g de peso se impondra

10. L. VILLARONGA. Necesidades financieras en la Peninsula Iberica durantye la Segunda Guerra Punica y primeros levantamientos de los iberos, NUMMUS, Oporto, volumen IV/V/VI, 1981-83, p. I 19-153. Tambien del mismo autor: «Lesdracmes iberiques de Tarraco», Revista Faveniia. UBA., Barcelona, ruimero 10, p. 143-152, 1988; «Las dracmas ibencas de Kertekunte», Quaderni Ticinesi di Numismatica e Antichita Classiche, XVI, 1987, p.161-166.

I I. Carmen ALFARO ASINS, Las monedas de Gadir / Cades, Madrid, 1988.

12. M' PAZ GARCiA-BELUDO, El tesoro de Mogente

como el standard de plata romano, a pesar que en principio representa una anomalfa dentro de la escala de valores del sistema romano, y de que justificara la emisi6n mas 0 menos conjunta con el victoriato, mas flexible en el intercambio con otras dracmas. El cuadrigato desaparece durante la segunda guerra piinica, y el victoriato y el denario conviviran durante unos afios juntos, ambos ajustando sus pesos en sucesivas devaluaciones hasta que el victoriato se convierte en medio denario, es decir en un quinario.

EL VICTORIATO Y SUS POSIBLES DIVISORES

Rorna, pues, necesita, adernas del denario, otra monedastandard para sus relaciones comerciales con sus aliados y tambien con sus adversaries, y esta moneda es el victoriato. Causas como estas son las que obligan a Roma a emitir, durante la segunda mitad de la guerra contra Cartago, el denario y el victoriato. Y todas las emisiones hispanicas de este periodo se adaptan 0 siguen a una u otra moneda. El «iberisrno» delas monedas peninsulares solo es aplicable al arte y a la tipologia, nunca al patr6n de peso, por mucho que busquemos ponderales ibericos, relacionables mas bien con pesos comerciales que con pesos monetarios, siempre refiriendonos al periodo de la segunda guerra piinica. El victoriato es una dracma de 3 escnipulos (3,40 g), que sigue la tradici6n de las emisiones romanas de todo el siglo III a C. Y como tal dracma es susceptible de tener divisores.

La Peninsula fue un campo de pruebas en este tiempo y, como bien ha estudiado Garcia-Bellido, 13 en ella se acufian victoriatos con leyenda incusa asf como dobles victoriatos y, posiblemente solo en unos momentos de necesidad, divisores, como el medio victoriato y tal vez los valores aquf estudiados, que serfan 6bolos (laurea/ R) y hemi6bolos (Marte galeado/caballo con R debajo).

En Hispania, durante este periodo, se dieron las condiciones ideales para utilizar los dos patrones romanos. Roma potenciara las emisiones emporitanas e ibericas de imitaci6n emporitanas -por la escasez de numerario propio-, que ya pesaban sobre 4,70 g,y se adaptaran a su denario un poco sobrevalorado, algo que tambien ocurri6 en la misma Italia, con las emisiones de los Brettii,!" que pasaran de una primera didracma de peso similar al cuadrigato a unas emisiones que se adaptaran al peso del denario, tambien sobrevalorado, aunque las causas fuesen distintas. Las dracmas de Emporion y la mayoria de las dracmas ibericas de imitaci6n emporitana fueron realizadas para el pago del ejercito romano y con el fin de que circularan en el area controlada por este. Los Brettii, sin embargo, eran aliadosde los cartagineses, y el prop6sito de adoptar el patr6n romano parece indicar un intento de penetraci6n econ6mica dentro de la zona de int1uencia romana.

13. M" PAZ GARCiA-BELLI DO, El tesoro de Mogente

14. Ermanno A. ARSLAN, Monetarione aurea ed argentea dei Brettii, GLAUX, Milano, 1989.

M. GARCIA GARRIDO

EI denario, a pesar de todo 10 dicho, representa una ruptura dentro del sistema de val ores usados hasta entonces. EI standard de peso en Roma era una dracma de 3,40 g, intercambiable de igual a igual, con la mayorfa delas emisiones de Italia y Sicilia.

Somos conscientes de que estos valores, 6bolos e hemi6bolos, no existen en otros lugares como submultiplos del victoriato. Creemos que estos divisores, asf como el doble victoriato y el medio victoriato, son un ensayo unico, que no se volvera a repetir en el numerario romano.

La letra R que llevan el medio-victoriato, e16bolo y el hemi6bolo, los relaciona entre si. Que el valor mitad es fracci6n del victoriato," esto nadie 10 duda. Mas dificil de aceptar, y nosotros tarnbien tenemos nuestras dudas, es que los valores 6bolo y hemi6bolo sean divisores del victoriato. Pero si no es asf (,c6mojustificar que dos sfrnbolos presentes en el medio victoriato, como son la laurea que lleva la Victoria y la inicial R, sean los unicos motivos del 6bolo y unos de ellos, la R, tambien este presente en el reverso del hemi6bolo? Apoya esta relaci6n el hecho de que los dos hemi6bolos conocidos y el raro medio victoriato aparezcan juntos en el hallazgo de Villarrubia.

Otra posibilidad que no descartamos y que quizas sea la mas plausible es la de englobar estos divisores dentro de los denominados levantinos. Si en unos momentos de necesidad, como parece ser, la emisi6n dela mayoria de estos ejemplares, y sin la rigidez que mas tarde impondra Rorr�a en sus emisiones se acufia moneda de poco peso, sobre todo para ajustar la soldada de romanos y aliados, parece evidente una adaptabilidad de valores e iconografias conocidos por los receptores. Esta tolerancia se hace presente en la diversidad tipol6gica de estos momentos, debido quizas a 10 heterogeneo del banda romano, dando como resultado las emisiones militares de cabeza de Apolo, cabeza femenina/estrella, una buena parte de los divisores de imitaci6n emporitana y, posiblemente, aunque con reservas, la emisi6n de Tanit/Caduceo. Como estos ejemplos anteriores, los divisores que llevan la Rde Roma pudieron emitirse como serial de prestigio tanto para los aliados como para el mismo ejercito romano. Sean 0 no, divisores del victoriato, 10 que sf nos parece evidente es que tienen relaci6n con este.

Doble- victoriato

Anv.: Cabeza laureada de Jupiter a la derecha, grafila de puntos.

Rev.: Victoria desnuda sosteniendo con el brazo izquierdo el manto que caeen vertical, plegado en zig-zag, y que por detras envuelve las piernas. Con el brazo derecho extendido, la Victoria corona con laurea un trofeo de guerra. En exergo leyenda ROMA, alrededor grafila de puntos.

15. M' PAZ GARciA-B ELLI DO, «The ha1f-victoriatus from the Mogente Hoard», Acta Numismatica /5, Barcelona, 1985, p. 65-72.

1- Peso = 6,34 g, col. d' Ailly 802, RRC 9611. Su procedencia se discute entre Castulo y Tortosa.

M. PAZ GARCIA-BELLIDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia, 1990.

Victoriato con leyenda incusa

Anv.: Cabeza de Jupiter 1aureada con guedejas rizados a1 aire a la derecha; alrededor, grafila de puntos.

Rev.: Victoria coronando un trofeo, en cartela y en letras incusas ROMA; alrededor, grafila lineal.

9 ejemplares conocidos.

2- Pesos 3,43/3,40/3,32/3,10/3,07/3,05/2,99/2,80/ 1,15

El primero y e1 ultimo ejemplar provienen de Andalucia.

M. PAZ GARCIA-BELLlDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia, 1990.

Medio- IIic to ria to

Anv.: Cabeza 1aureada de Jupiter a la derecha; grafila de puntos.

Rev.: Victoria desnuda sosteniendo el manto igual que el doble-victoriato, mantiene con la mano derecha una laurea que extiende sobre una R de R(OMA). Exergo sin leyenda. Grafila de puntos.

3- Peso = 1,53 g. IVDJ. Tesoro de Mogente 35(49).

4- Peso 1,33 g. Tesoro de Villarrubia de los Ojos.

5- Peso 1,53 g. Subasta Italo Verchi Ltd, London, num 464, Auction 1, 1-2 Febrero, 1996. Procede de la Peninsula.

M. PAZ GARCfA-BELLlDO, El tesoro de Mogente y su entorno monetal, Valencia, 1990.

Obolol6

Anv.: Laurea con punto central. Grafila lineal.

Rev.: R que ocupa to do el campo. Grafila lineal.

6- Peso = 0,49 g, col. privada. Sin procedencia.

7- Peso 0,35 g, col. privada. Sin procedencia.

8- Peso 0,35 g, col. privada. Andalucfa.

9- Peso 0,47 g, col. privada. Sin procedencia

L. VILLARONGA, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem, Madrid, 1994.

Hemiobolo

Anv.: Cabeza de Marte galeada a la derecha. Grafila de puntos.

Rev.: Caballo al trote con R debajo. Grafila de puntos.

M. GARCIA GARRIDO

10- Peso = 0,26 g. Hallazgo de Villarrubia.

11- Peso 0,22 g. Hallazgo de Villarrubia.

M. GARCiA GARRIDO, «El haJlazgode Villarrubiade los Ojos»,ActaNumismcttica 20, Barcelona.

16. L. VILLARONGA, CO/pus NUI1lI11UIII Hispaniae anteAugusti aetatem, Madrid, 1994. EI autor publica este ejernplar clento clel apartado VI, dedicado a los divisores inciertos, can el mim. 9, p. 78.

A tamaiio.

EI resto de las piezas estan reproducidas al doble de su tamafio.

Una ceca inedita, Gades y nuevas aportaciones al Corpus de la moneda visigoda

MARfA JOSE y RAFAEL CHAVES

Si tuvierarnos que tener algun antecedente hist6rico sobre la posibilidad dela existencia de esta ceca de Gades, tendriamos que remontarnos al reinado de Sisebuto, quien durante los afios 614 y 615, emprende unas amplias operaciones militares contra los bizantinos que ocupaban la zona sur y sudeste de Hispania, con el fin de «homogeneizar» Hispania, logrando la firma de un tratado por el cuallos bizantinos son confinados a la estrategica ci udad de Cartage y su zona de int1uencia, incluyendo las Baleares y Ceuta, por 10 que su poder real, con sede en Toledo, se ve aumentado.

EI rey que acufia sus trientes en esta ceca es Egica, que rei na entre los afios 687 y 696. Posteriormente, sigue acufiando en otros talleres en asociaci6n con su hijo Witiza, hasta el afio 702.

Egica, casado con Cixilona -hija de Ervigio-, fue nombrado sucesor por Ervigio a pesar dela fuerte rivalidad que supontan sus cuiiados. Hasta el momento de su elecci6n debi6 de ser Dux Provinciae.

Tiene un reinado con grandes tensiones sociales y una fuerte conflictividad exterior, debido, principalmente, a las presiones ejercidas por el islam; adernas, en su territorio convivfan tarnbien bizantinos y, a la vez, sufria la influencia de las familias judias que habitaban en el sur de Hispania. Durante su gobierno afianza su posici6n personal mediante una arnplia labor legislativa. Durante los aiios cornprendidos entre los reiandos de Wamba y Achila II, el estado manifiesta una tendencia hacia la feudalizaci6n y, por consiguiente, hacia la fragmentacion politica, que coincide claramente con la postura de Egica. En el periodo de Egica existi6, asirnismo, una amplia activiclad conciliar. El Concilio XV de Toledo (afio 688), nos muestra una Egica claramente anti-partidista de los familiares de su antecesor Ervigio, actitud que no es bien recibida ni por los

M.JOSE Y RAFAEL CHA VES

miembros del concilio, ni por la nobleza. Se produce una conspiraci6n que es reprimida con gran dureza, siendo sancionado su promotor, el obispo Sisiberto, metropolitano de Toledo, quien pierde su sede y bienes, siendo condenado al exilio perpetuo.

En el Concilio XVI de Toledo, acomete reforrnas profundas sobre la legislaci6n de Ervigio, con el fin de aumentar sus prerrogativas en el poder y su afianzamiento personal, prornulgando medidas contra la nobleza, los obispos y losjudfos. A estos ultimos, les impone un tributo especial que les impide negociar. Se produce una sublevaci6n, con el apoyo de sus correligionarios del otro lado del estrecho, siendo reducida. Su postura se endurece a partir del Concilio XVII de Toledo (afio 694).

Corta un intento de penetracion por parte delos bizantinos, que deseaban ampliar su zona de influencia desde Cartagena.

Fallece a finales del afio 702, sucediendole su hijo Witiza.

Como ya hemos visto, durante su reinado se convocan los concilios Toletanum XV (ano 688), Cesaragustanum Ilraiio 690), ToletanumXVI (afio693) yTotetanum XVII (ario 694).

Rernitiendonos a esta ceca de GADES, hade sefialarse su entronque con la antigua AGAR, Agadir (Cadiz), donde existio una ceca libio-fenicia, asf como su relacion por proximidad con el obispado de Asidona (Medina Sidonia). La utilizacion de esta acufiacion pudo deberse a necesidades derivadas de operaciones militares en la zona u otras necesidades econornicas, de tipo portuario, y por ella de escasa duracion.

Hay que sefialar que las cecas de acufiacion de Egica, conocidas hasta el memento, son:

- Narbonense: Narbona

- Tarraconense: Barcinona, Cesaragusta, Gerunda, Rodas, Tarragona y Valentia.

- Cartaginense: Acci, Mentesa y Toleto.

- Betica: Cordoba, Eliberris, Ispali y esta de Gades.

- Gallaecia: Bracara y Tude.

- Lusitania: Egitania, Elvora, Emerita y Salmantica. Recordemos que el peso legal de los trientes visigodos es de 1,516 grarnos; sobre este peso sucesivosestudios establecen variantes, debido a diferentes motivos. Pasarnos a describir el triente. Caracteristicas:

- Leyenda: GADES

- Anverso:

- Tipo: Variante de Miles llb y lld. Inedito. Peso: 1,465 gramos. Diametro: 19 milimetros. Posicion de curios: tl Rareza: 5, rarisima. Conservacion: Esplendida.

Este triente es propiedad de un coleccionista de Madrid, procedente de un hallazgo en lugar indeterminado. En resumen, se trata de una pieza de extrema rareza, y esperamos que el conocimiento de su publicacion pueda servir como base para futuros trabajos de caracter historico 0 socioeconomico.

Otras Aportaciones

Completamos este trabajo dando a conocer otras dos piezas, delas que hemos tenido conocimiento y de una delas cuales facilitamos dibujo al no disponer de fotograffas.

1.- Ervigio (680-687). Triente de Evora.

Anverso:

- Tipo: Variante de Vidal Quadras 5170 y Chaves 316. Peso: 1,42 gramos. Diarnetro: 22 milimetros. Posicion de curios: tt Rareza: 4. Conservacion: Esplendida. Coleccion particular de Madrid.

2.- Chintila (636-639). Triente de Castelona.

- Anverso: � <C IIIfNT] t: ,It � E: �

- Tipo: Variante de Miles 284 y Chaves 237. Peso: 1,12 gramos. Diarnetro: 19 milfrnetros. Posicion de curios: ff Rareza: 5. Rarfsima. Conservacion: M. B. (a pesar de 10 sefialado anteriormente).

Esta pieza ha sido sacada del catalogo de ventas de 1. Vico de 16.fII.95, n° 296. Tiene dos pequeiias grietas y serial de baber estado doblada.

B1BLIOGRAFiA

MILES, G. C.,The Coinage ofthe Visigoths ofSpain. Leovigild to Achila ll. New York:Tbe American Nurnismate Society, 1952.

CH/\VES, M" Jose y Rafael, Acuiiaciones previsigodas y visigodas en Hispania (desde Honorio a Achila If. Madrid:Vico-Segarra,1984.

GOMES MARQUES, M.; PEIXOTO CABRAL, J. M.; RODRIGUES MARINHO, J., «Ensaios sobre Historia Monetaria da MonarquiaVisigoda» Sociedade Portuguesa de Numismatica. AnexosNummus [Porto), num. 3 (1995).

GARCiA MORENO, Luis. Historia de Espana Visigoda. Madrid: Ed. Catedra, 1989.

Contribuci6 a l'estudi de la circulaci6 monetaria

a la Menorca musulmana (*)

METODOLOGIA

B. MOLL MERCADAL

Hom ha procurat fer una descripcio al mes exacta i cornpleta possible de cada moneda, tot transcrivint la totalitat de les llegendes i dels motius decoratius en els casos en que aixo es una dada dinteres. No hem intentat completar les lIegendes interrompudes perfragmentaci6 0 illegibles; names ho hem fet quan no hi havia cap mena de dubte sobre la part restituida.

Una part important dels exemplars estudiats es troben fragmentats; una lIegenda interrompuda s'assenyala arnb els signes / /, mentre que les parts illegibles es marquen arnb punts suspensius.

La transcripci6 de larab sha fet seguint tant com hem pogut les norrnes de les escoles d estudis arabs de Madrid i Granada, malgrat que aixo implica ]' aparicio al text de lletres totalment alienes al catala, com ara t, y i equivalents als sons de les lIetres x.] i g gutural, respectivament.

Al cataleg apareixen les abreviacions seguents:

IA: primera area

ITA: segona area

lAM: lIegenda del marge de la IA

IIAM: llegenda del marge de la UA

(*) EI meu agrauncnt a la Ora, Anna M, Balaguer, sense el seu ajut no hauria estat possible consultar una bibliografia absolutamcnt imprescindible.

Ais amics Joan Montancs Altura Artur Bolarull Comenge, pedes seves inclicacions cis seus suggerimenis. Aixo no obsiam totcl que figuraen aqucsr treball es de la meva exclusive responsabiliiat. Es tracta d' un revisi6 i ampliacio del que aparegue a Meloussa, 3, 1994, p. 25-68,

B. MOLL MERCADAL

d: diametre 0, si es el cas, dimensi6 major de la peca

p: pes

Les abreviacions que apareixen ales referencies s'indiquen a la bibliografia.

INTRODUCCIO

Aguest treball preten contribuir a arnpliar la informaci6 fins ara disponible sobre la circulaci6 monetaria a Menorca des dels primers contactes amb I'islam (segle [ l-l/vm de) fins a la conquesta catalana del 1287.

Hem utilitzat les monedes existents a colleccions particulars. Totes elles procedeixen de troballes casuals i, per tant, estan mancades de context arqueologic, circurnstancia que, juntament amb el nombre relativament reduit dexemplars, obliga a la prudencia a I'hora dextreure conclusions.

En cornpensacio, tenim la certesa que totes les peces que figuren en aquest recull han estat trobades a Menorca; guan la informaci6 ens ha sembI at prou fidedigna, indiquem al cataleg el lloc exacte de la troballa, mentre que en el cas contrari assenyalem «Menorca indeterminat».

Hi ha dues referencies obligades per a qualsevol treball sobre la numismatica musulmana a Menorca:

a) La troballa de Binissaid (Ferreries), importantconjunt aparegut I'any 1875. Tot el gue sabem d' ell es mitjancant la informaci6 transmesa per Campaner (1879), que va tenir ales seves mans la totalitat, 0 almenys gran part, del conjunt, del qual va escollir Ies peces mes importants per incorporar-Ies a la seva collecci6. EI treball de Campaner sobre Binissaid es molt esquernatic iamb deficiencies, com J' obIit d'especificar clarament el nombre exacte de monedes de cada tipus.

Malgrat aixo, Ia informaci6 que ens proporciona sobre el numerari circulant a Menorca cap a J'any 50811114 i, en general, sobre la moneda califal ide la taifa present a I' ilia, es, avui peravui, insubstituible i, per aixo, ens referirem repetidament a aquest conjunt

b) Els fons del Museu de Menorca. EI que coneixem es gracies a dues publicacions breus de RudolfMorgenstern, que suposern que eren avencos d' estudis posteriors mes profunds quela mort d' aquest important colleccionista i investigador degue interrompre.

Segons eis treballs de Morgenstem, podem considerar, en els fons del Museu, I'existencia dedos conjunts ben diferenciats:

- Fragments de dirham de les taifes, principalment de la de Mallorca.

Respecte a la seva procedencia, Morgenstern assenyala que « se hallaron en una excavaci6n en la Isla de Menorca», sense mes precisions, perc queda clar que la seva procedencia es menorquina. (MORGENSTERN, R. 1984).

- Un conjunt heterogeni de monedes dels califes d'orient, idrissides de Marro, aglabis d'Ifriqiya, de I'emirat i, principalment, de les taifes. Morgenstern lamenta

no haver pogut aclarir la procedencia d'aquestes monedes, segons diu a causa del « fallecimiento de la persona del Museo de Menorca a quien se hizo entrega del lote, y no encontrarse constancia alguna de este hecho en los archivos del citado Museo». (MORGENSTERN, R. 1985).

Hom ha suposat si deuen formar part de la collecci6 Vives Escudero (Rosssu.o BORDOY, G. 1985-a), pero cal fer l'observaci6 que, en el conjunt figuren monedes inedites de les taifes que seria incomprensible que Vives Escudero 0 el seu nebot, Prieto Vives, no haguessin incorporat als seus catalegs respectius.

Les monedes deles taifes corresponen basicament a les de Mallorca, Denia, Almeria i Saragossa, documentades a Binissaid ial nostre recull. Es perfectament possible, dones, la procedenciamenorquina d' aquest conjunt. Per ales altres monedes, que tarnbe inclouen peces rares, es fa mes diffcil de pronunciar.

Ates, doncs, el probableorigen menorqui del fons del Museu de Menorca, tarnbe l'utilitzarem com a punt de referencia, encara que sigui menys fiable que el Binissaid. Igualment tindrem en consideraci61es troballes fetes a Menorca, citades a la bibliografia, aixi com les de la resta de les Balears.

LA CIRCULACIO MONETARIA ABANS DE LA INCORPORACIO AL CALIFAT DE CORDOVA

(290/902)

El primercontacte documentat de les Balears amb I' islamcorrespon a I'expedici6 de MGS�1 b. Nusayr, I' any 891707. En aquell moment, poc despres de la caiguda de Cartago (any 698) en poder dels musulmans, les Balears, juntament amb Septem (Ceuta), eren la darrera base del poder bizanti al Mediterrani occidental, que comptava amb Sicilia com a principal estal6.

La poblaci6 illenca, cristiana i probablement molt reduida, vivia dispersa en habitats fortificats, dedicada a activitats maritimes Iimitades: activitat naval de transit, collaboraci6 amb els musulmans i pirateria, tot aixo aprofitant que malgrat I' escassa activitat econornica constatada al Mediterrani occidental al lIarg dels v segles VIII-IX, les illes es troben al bell mig de la ruta mes curta entre Sarq al-Andalus i el Magrib (EpALzA, M. 1982, 1987).

Consta la presencia de numerari bizantf del segle Villi iho podem precisar mes si utilitzem dades inedites de que disposern: es tracta de [ollis de Justinia II (685695/695-715), Constant! V i Lle6 IV (751-775), solidi de Constant! V i Lle6 III (720-741), de les seques de Cartage, Siracusa i Roma.

I. No disposem de cap treball monografic sobre la moneda bizanuna a Menorca. De moment, vegeu .I. M. GURT ESPflRlv,(;UERA, «Circulacio historia moneraria de les Balears des del Baix Imperi fins als arabs. a l.es Illes Balears en temps cristiansfins alsarabs. Trobades Cienujiques de 10 Mediterrania (1984), Ma6, IME, 1988.

B. MOLL MERCADAL

Com veurern, aquest numerari es coetani al rnusulma i fou introduit de manera ben primerenca. Per lesdades anteriors i les proporcionades per Oleo (l876),2 sembla que cap a mitjans del segle VIII deixad' arribar el numerari bizantf, malgrat que la seca de Siracusa segueix activa fins]' any 878. No trobern, de moment, cap explicacio per a aquest fet.

Les monedes musulmanes mes antigues que hem recollit son dos fals de bronze, num. L i 2, identics. Les llegendes son exclusivament religioses. En estar batudes damunt decospells mes petits que I'encuny, els marges, on sol figurar lany i la seca, no hi son.

Vives recull exemplars d' aquest tipus (V. 40,4 L i 42), en els quaIs es pot Ilegir la seca (al- Andalus) i l'any (1081726). Com que a J'obra de Viyes no hi ha figures, ens quedem amb el dubte a I'hora d'identificar els nostres exemplars.

EI tipus de lletra es molt sernblant al que figura als falsos representats a la lam. II de Codera, rnim. 6,7 i 8, i als anomenats «Fals de yihad», sense seca ni data pero atribuits a la seca de Tanger i anteriors a I' any 921711. L'estil de les lletres es identic, i tarnbe les mides: els 12 mm de diametre dels nostresfals corresponen exactament a les dimensions de I'area central dels «Fals de yihad» (BARCELO, M. 1972, 1977).

Mentre esperern mes informacio, I'unic que pot assegurar-se es que, cronologicarnent, corresponen a J' epoca dels primers governadors de l emirat depenent d' orient (MILES, G. c. 1950) i que foren encunyats al nord d Africa 0 a la peninsula pero, en tot cas, als voltants de I'estret de Gibraltar. El tipus epigrafic, purament islamic, apareix cap als anys 100-1021718-720 (BALAGUER, A. M. 1988).

La manera com aquestes petites monedes van arribar a Menorca es una incognita.ja que a aquest tipus de numerari, sense valor intrinsec, hom Ii suposa una circulacio restringida, lirnitada ales rodalies del lIoc dencunyacio. No s'ha de descartar la simple casualitat, ares que les dues peces procedeixen del mateix lloc.

Al Museu de Menorca hi ha cine jals dels orneies dorient, alguns d'ells exemplars molt rars. Un porta la data 921710 i, un altre la seca, dubtosa, de Misr (Egipte). Tarnbe del califat d'orient, hi hados dirham de la seca Damasc,dels anys 79-80 i 92, ide la seca Al Wasit, sense data pero atribuibles als anys 84-98. D'alAndalus hi ha un grapat defals tipus V. 44, sense data coneguda. Com ja assenyalavern a la introduccio, es fa diffcil de valorar la inforrnacio proporcionada per les peces del Museu de Menorca. En tot cas, cal assenyalar que el numerari oriental circulava normalment a al-Anclalus abans que s' iniciessin les encunyacions de I'emirat independent. 3

2. Historic de talsla de Menorca. T, II, p. 413-433.

3. Noticia contingucia al «Dikr bilad al Ancialus» Luis rVIOLINA. UIIO descripcuin anoniino de AI Andalus. Madrid, CSIC, 1983, referida erroniame»: a lemir 'Abel al-Rahrniin 11: «Fue el primer Omeya qLle acuno moneda en Cordoba Desde la conquista hasta enronces los hubitanres de AI Andalus empleaban los dirhemes y dinarcs que traian de Oriente».

De I' emirat independent els testimonis numismatics son rnes abundants i creiem que prou significatius, malgratque es tracta de nomes de quatre exemplars dels anys seguents:

175/791 (Hisam I) - 211/826 ('Abd al- Rahman II)

- 239/853 (Muhammad I) - 257/870 (Muhammad I)

Els exemplars dels anys 175 i 257 (mim. 3 i 6) presenten variantsdecoratives no recollides per Miles.

A Menorca coneixem un altre dirham erniral, de l'any 167/783, trobat als voltants dela basilica paleocristiana de Son Bou (ORFILA, M., TUSET, F. 1987).

A Eivissa aparegue un dirham de I' any 176/792 (ROSELLO BORDOY, G. 1985-b).

Campaner (1879) assenyala I' absencia de moneda erniral a Binissaid, i afegeix que les d'aquesta epoca son rarissimes ales Balears; tambe apunta que en coneixia alguns exemplars.

Les primeres encunyacions regulars de l'emirat independent s'inicien l'any 148/765 i es perllonguen fins al 278/891, pero a partir del 250/864 comencen a minvar, especialment en temps d"Abd Allah (275-300/888-912), del qual es coneixen comptats exemplars.

Es un perfode, doncs, d'uns 130 anys durant el qual les encunyacions foren practicarnent anuals, amb uns volums d'ernissio t1uctuants pero, en tot cas, ben considerables. Aquesta moneda va tenir una difusio extraordinaria, i se' n coneixen troballes al nord d'Europa, nord d' Africa, Sicilia i Orient Mitja (NOONAN, T. S. 1989).

En consequencia, els pocs exemplars de les Balears suggereixen una arribada gairebeesporadica d'aquesta moneda, pero cal observarque aquests pocs exemplars es reparteixen de forma bastant regular al llarg del perfode d'encunyacions i, curiosament, no semblen coincidir amb els moments de maxima produccio de moneda.

A mes del numerari emiral, procedent d'al-Andalus, tenim el testimoni de I'arribada de numerari procedent dela direccio oposada, d'Ifriqiya. Es tractad'un quart de dinar aglabf (num. 7) encunyat a nom d' Abu Ishaq Ibrahim II, de data exacta insegura, pero enquadrada entre els anys 270-279/883-892, sense mencio de seca, pero encunyat a Ifriqiya.

El periode aglabida va ser de despertar economic per Ifriqiya, en comptar amb I'or pocedent dels parses del NIger, base d'una moneda forta de la qual es coneixen nombrosos exemplars a la peninsula. Aquesta moneda es, fins ara, l'unica mostra de moneda musulmana d'or trobada a Menorca.'

4. He pogut estudiar aquesra moneda gracies ales gestions realitzades per Miquel POllS i Carreras.

B. MOLL MERCADAL

Al Museu de Menorca hi ha un fals aglabi, dels anys 184-196/800-811, juntament amb un altre numerari d'origen africa, com els tresfals dels idnssides del Marroc, datats entre els anys 177-213/793-828 i 224-838, sincronics de I'ernirat.

A la correspondencia creuada entre Codera i Campaner (MATEU I LLOPIS, F. 1954), es fa menci6 d'un dinar aglabi, segurament de I' any 286/899, propietat d'un amic de Campaner i, per tant, de probable origen mallorquf.

EL CALIFAT DE CORDOVA

Les Balears van incorporar-se tardament al poder omeia i encara va transc6rrer mes temps fins ala seva integraci6plena ales estructures politiques i administratives del califat.

Amb 'Abd Al Rahman III hi ha una restauraci6 de l'autoritat omeia sobreles Balears, cap a finals del primer quart del segle IV/X, segurament en el marc de l'estrategia califal per fer front a I'amenaca Fatimi (GUICHARD, P. 1987).

Aquesta incorporaci6 efectiva al poder califal sembla tenir correspondencia amb lapresencia relativament abundantde numerari califal, que arribariaregularment ales Balears per fer front ales despeses de I' administraci6 i al pagament dels impostos (BARCELO, M. 1985).

Les peces del nostre recull cobreixen practicament tot el perfode d'encunyacions regulars del califat:

- 'Abd al-Rahman III: anys 330 i 342, seques al-Andalus i Madinat al-Zahra'.

- al-Hakam II: dos exemplars dels anys 351 a 356 i un altre de data indeterminada (seca Madinat al-Zahra').

- Hisam II: any 366, seca al-Andalus.

A Binissaid hi havia moneda califal, pero majoritariament dels darrers anys de Hi¥am II (anys 380 a 401), amb una feble representaci6 dal-Hakam II (anys 351 a 366) ide Sulayrnan (any 404). No hi havia cap exemplar de'Abd al-Rahman III i, en relaci6 amb aixo, Campaner indica que tampoc a Mallorca eren corrents les primeres monedesdel califat; cita una troballa de Mallorca, la peca mes antiga de la qual era un dirham de 'Abd al-Rahman III de I'any 346.

La producci6 de moneda califal fou encara superior a la de I'Emirat, i hi havia tarnbe variacions notables en el volum d'emissions. Les encunyacions d' 'Abd alRahman III s6n molt rares abansde l' any 320 i augmenten considerablement a partir d'aquesta data. Hi ha uns maxims de produccio entre els anys 336 i 339, moment en el qual se situen les dues peces del nostre recull.

Les emissions d' al-Hakam II segueixen una pauta mes regular, amb una baixada cap a l'any 362.

Amb Hisam II, les emissions abasten un volum elevat; els increments se situen

entre els anys 366 i 371, a partir dels quals decauen fins que desapareixen entre els anys 372 i 376. Posteriorment, la producci6 torna a pujar considerablement (CANTO GARCiA, A. 1988), (CANTO GARCIA, A. i altres, 1989).

El dirham de lany 366 correspondria, per tant, al primer perfode d'increment del volum d' emissions, mentre que les peces de Binissaid reflectirien el segon penode.

La presencia de moneda califal a Binissaid, en quantitats apreciables i en, general, molt gastada fins a ser illegible segons Campaner, ens assabenta de la llarga utilitzaci6 d' aquest numerari, encunyat mesde cent anys abans de la data mes recent que figura al conjunt. Hom pot suposar que labona qualitat de la plata califa1 convertiria aquestes monedes en peces ambicionades pel seu valor intrinsec a l'epoca de les taifes, i que per aixo tesauritzades.

Com a la resta d' al-Andalus, a Menorca tambe circu1ava, als mateixos temps que la califa1, moneda dels seus enemies fatimites; consta la troballa, al segle passat, a les rodalies des Migjorn Gran, d'un tresoret constituit perpeces fatimites dels anys 341-411/953-1021 (OLEO I QUADRADO, R. 1876).

Per la nostra part, podem afegir mig dirham dal-Zahir (411-42711021-1035) sense data ni seca llegibles, pero encunyat amb tota probabilitat a Ifriqiya.

Monedes d'aquest califa apareixen amb no massa frequencia als conjunts califals, comeld' Almoradi (Alacant) (DOMENECH BELDA, C. 1991). Peces identiques ala nostra formaven part del conjunt de Lorca (Murcia), constituit per monedes de les taifes d'Almeria (anys 435-441), Tortosa (anys 431-448) i altres monedes fatimites del califa al-Hakim (386-411) (BOFARULL I COMENGE A. 1985). Hi ha, per tant, un cert desfasament entre les monedes fatimites i les taifals.

Als conjunts califals i als de les primeres taifes sol haver-hi sempre una representaci6 mes 0 menys abundant de moneda fatimita; aixo es degut a la demanda constant d' aquest metall, sobre el qual estava basat el sistema monetari califal (MARTiNEZ SALVADOR, C. 1990).

El conjunt des Migjorn Gran presenta la particularitat, unica fins ara, destar constituit exclusivament per peces fatimites; una explicaci6 podria ser la possible baixada de l' afluencia de numerari califal a causa de la revoluci6 que va acabar amb el califat i que va esclatar a Cordova lany 399/1009, malgrat la presencia a Binissaid de numerari Hammudi (any 408 i 434-438); 0 simplernent que el conjunt va ser reunit a Ifriqiya i, per algun motiu, va arribar a Menorca.

LA TAIFA DE DENIA

Abunden a Menorca les encunyacions d' aquesta taifa, segons podem comprovar pel nombre relativament elevat d' exemplars reunits al nostre recull, amb confinnaci6 al conjunt de Binissaid.

Creiem que cal situar l'explicaci6 en la confluencia d'un seguit de factors:

I) La taifa de Denia va tenir una polftica exterior molt activa, especialment en temps d' 'AliIqbal al-Dawla, del qual consten les relacions amb el Magrib i I 'Egipte fatimita. Les Balears eren una peca basica per dur a terme els intercanvis comercials entre Denia iels llocs abans citats (RUBIERA MATA, M. J. 1985).

Cal tenir present, no obstant aixo, que no sempre hi ha una correlaci6 directa entre les encunyacions ila vida econornica, sin6 mes aviat entre aquestes i el poder i la fiscalitat (BARCELO, M. 1985). Aixf mateix, la principal activitat econornica de les Balears en aquesta epoca sernbla que no era el cornerc, sin6 I'agricultura i la ramaderia (BARCELO, M. 1985-c).

2) Les encunyacions d' aquesta taifa abasten un llarg perfode de temps, des de I' any 435 aI468/1043-l 075, excepte uns buits, sense peces conegudes, corresponents als anys 451-454 i 458-466; els majorvolums d'emissi6 sembla que se situen entorn dels anys 437-443 i 447-450 (BARCELO, M. 1983).

3) La proximitat geografica deles seques de Daniya i especialment de Mayiirqa degue afavorir I'arribada de numerari als circuits monetaris illencs.

De Muyahid hem recollit dos exemplars fragmentats -com gairebe tots els d'aquesta taifa- sense data completa, pero que deuen correspondre als dos unics anys d'encunyaci6 coneguts: 435 i 436. La seca, dubtosa, sembia Daniya.

Les monedes d' 'All Iqbal al-Dawla s6n mes nombroses, en concordanca arnb la major durada del periode d'encunyacions. Malauradament, I'estat fragmentari dela majoria de peces ens impedeix extreure prou inforrnacio sobre les dates i les seques. Sembla que hiha certa concentracio cap als anys 436-437 i 446-455, Ja majoria de la seca de Daniya, mentre que la seca Mayurqa apareix una sola vegada, enun dels rars dirham sencers, pero sense data visible a causa de l'encunyaci6 descentrada.

Campaner no especifica el nombre exacte d'exemplars d'aquesta seca presents a Binissaid, pero es dar que eren molt abundants.

Al Museu de Menorca hi ha un exemplar de Muyahid, sense seca ni data, i dos d' 'All, dels anys 467-468 i 446-455. El lot, de procedencia menorquina segura, figura un nombre indeterminat, encara que petit, de peces d' 'Ali.

Els tres exemplars coneguts d'Eivissa son tambe tardans, dels anys 467-468 (ROSSELLO BORDOY, G. 1985-b).

LA TAIFA INDEPENDENT

Quan l'any 46811075 al-Muqtadir de Saragossa s'apodera de la part peninsular de la Taifa de Denia i la cedi al seu fill Mundir 'Imad al-Dawla per a formar la taifa de Denia-Tortosa, el governador de les Balears, 'Abd Allah b. Aglab, va independitzar-se, pero no es coneixen encunyacions seves fins l' any 480/1087.

Manca una explicacio convincent per a aquest buit, omplert dalguna manera per les encunyacions de Mundir, que sernbl en arribar amb tota norrnalitat als circuits monetaris illencs segons demostra la troballa de Binissaid i el conjunt del Museu de Menorca trobat a Menorca, amb deu exemplars de I'any 475.

Les encunyacions de 'Abd Allah b. Aglab al-Murtada sestenen entre els anys 480 i 486, i coneixem exemplars de cada any. Les monedes son d'una elevada qualitat artistica i l'aliatge es forca ric en plata, en contrast amb I'utilitzat normalment ales taifes.

Donat I'elevat nornbre d'exemplars coneguts i el curt periode d' encunyacions, el volum d' aquestes degue esser prou alt.

Hem recollit cine peces dal-Murtada, tres de les quais son fraccions de dirham obtingudes utilitzant l'encuny dels dirham damunt d'un cospell rnes petit, moltes vegades de contorn irregular. No hiha cap data visible.

Exemplars sernbl ants es troben allot del Museu de Menorca, catalogats com a fragments, i aixf es en alguns casos, pero en d' altres son fraccions, indubtablernent (vegeu Morgenstern, 1984, lamina 1, num. 1,2,7,8,11, 12).

EI nostre mim. 27 es una novetatja que es tracta d'una fraccio, avui fragmentada, batuda damunt d'un cospell perfectament circular, mes petit que I'encuny.

Les encunyacions de MubaSSir b. Sulayrnan al Nasir al Dawla se situen entre els anys 484 i 508; no coneixem per ara peces dels anys 492,493, 496 i 498.

L' existencia d'exemplars dels anys 484 i 485, coetanis, per tant, deles encunyacions deal Murtada.ja fou assenyalada per Campaner (1879), que no hi troba una explicacio convincent; Navascues (1956) i Rossello Bordoy (1988) consideren que la data que hom pot llegir ales monedes es erronia i que es tractaria en realitat dels anys 504 i 50S, respectivament. EI tema no esta resolt, ares que recentment (RETAMERO, F. 1994) se citen nous exemplars dels anys indicats.

Les monedes de MUba5Sir son molt inferiors a les del seu antecessor, tant pel que fa a la qualitat del metall com de I' encunyacio, i els exemplars defectuosos son molt nombrosos (RETAMERO, F. 1994).

De MUbassir hem recollit iinicament fraccions. El mim. 30 es troba sencer i el 31 fragmentat, pero en elsdos casos els cospells son circulars, batuts amb encuny de dirham.

Vives (V. 2382) i Prieto Yives (PY. 219-s) fan referencia a fragments de dirham, igual que Morgenstern (lam. 2, mim. 7,8, 13; lam. 3 nurn. 9), pero en I'ultim cas es tract a de fraccions batudes damunt d'un cospell irregular.

Considerem probable que les fraccions d'Al Murtada i de Muba�ir encunyades darnunt d'un cospell circular reflecteixin una influencia del numerari almoravit, concretament quirats i les seves fraccions. Les similituds en dimensio, pes i aspecte son evidents, especialment pel que fa al mim. 30. Cal recordar que les encunyacions almoravits de plata a al-Andalus s'inicien l'any 480 i que altres taifes, com la de Badajoz, encunyen vertaders quirats (MEDINA, A. 1988).

MOLL MERCADAL

Tenim constancia d' un exemplar d' al-Murtada trobat a Llucalari de Sant Antoni (Alaior) (FLAQUER I FABREGUES, 1. 1963).

Oleo i Quadrado cita dos dirhams dal-Murtada (1876, T. II., p. 433-34), pen'> tenimmotius per suposar que procedeixen de Binissaid.'

Es possible que la bona qualitat del metall dels dirham fos un estfmul per a la tesauritzacio deles peces senceres, que quedarien, aixi, fora de la circulacio, on restarien principalment els fragments, les fraccions i, com podem comprovar amb els 11I1m. 27 i 31, els fragments de fraccions.

ALTRES TAIFES

Lesmonedes procedents de taifes diferents dela de Denia i Mal!orca tenen escassa representaci6 al nostre recull:

1) Taifa d'Almeria. Fragment de dirham, de billo molt baix, sense data ni seca visibles; molt semblant al tipus A, rnirn. 4 de Bofarull (1985). Datat entre els anys 440-444.

2) Taifa de Valencia. Fraccio de dirham, a nom d' 'Abd al-Aziz al-Mansur, sense seca ni data visibles, pero datable entre els anys 435 i 440.

3) Taifa de Saragossa. Petit fragment de dirham, a nom d' Ahmad ibn Hiid aIMuqtadir 'Irnad al-Dawla; ala IA s endevina la presencia d' un adorn que podria ser la lIetra 'Ayn, tfpica deles encunyacions dels anys 460 a 475 (SOLER BALAGUERO, M. 1990).

Es dona la circumstancia que els dirhams d' aquest perfode tenen un aliatge amb un elevat contingut de plata, segons sernbla, per a complir les condicions imposades en el pagament de les paries a Sancho Garces de Navarra (PELLICER I BRU, J. 1988). No he trobat cap referencia a emissions de peces de coure, metal! del dirham citat.

De la taifa d'Almeria hi ha una peca identicaa la nostra al Museu de Menorca i una altra encunyada a nom dal-Mu'tasim (444-480).

De la taifa de Valencia hi havia tres dirhams a Binissad: un d'ells a nom d' Abd al-' Aziz al-Mansiir, sense datani seca, pero datable entreels anys 431 i 451; un altre exemplar a nom d' Abd al-Malik al Muzafar, de la seca d' Almeria (anys 430-435), i el tercer a nom dal-Ma' mun de Toledo, que vaencunyar a Valencia entre els anys 457 i 462.

5. Coneixern una carra breu de J. Pons Soler adrecada al seu cunyat Gaspar 1. Saura, datada a Santa Ponca (Ferreries) 1'1 de febrer de 1875, pocs dies despres de la troballa. La descripcio que en fa es gairebe identica a la de Campaner, de rnanera que per aquest costar no aporia cap novetat. EI que SI ens sembla d' interes es un paragraf que ens suggereix que la dispersio del conjunt va iniciar-se rapidament: « separare todas las variantes, que no parecen muchas, y de todas te enviare para ti y para el Sr. Oleo».

Hem realitzat gestions amb els descendents de Gaspar 1. Saura i de Rafel Oleo, pero malgrat la seva collaboracio, no ha estat possible localitzar cap moneda islamica.

EI meu agraunent al Sr. Manuel Leon Mereadal per haver-me donat a coneixer lesmentada carta.

De la taifa de Saragossa hi ha una bona representaci6 al Museu de Menorca, especialment d' al-Muqtadir, amb set exemplars, quatre dels quaIs porten data visible i corresponen als anys 461,466,471 i 474. Al Museu d'Eivissa hi ha tarnbe un dirham dal-Muqtadir, sense seca ni data (ROSSELLO BORDOY, G. 1985).

En conjunt, es tracta de taifes proximesgeograficament, no tant ales illes com a Denia, ja que cronologicament part deles peces citades s6n sincroniques amb la taifa de Denia, Les encunyacions d' al-Muqtadir poden ser posteriors, pero no hem d'oblidar que va ser el conqueridor dela porci6 peninsular de la taifa.

En el cas d'Almeria, mes allunyada, cal tenir present que el seu port era un dels mes actius, tant en aquesta epoca com posteriorment.

ELS ALM0RA VITS

La presencia almoravit ales Balears data de I' any 509;es una presencia tardana, doncs, en comparaci6 amb la resta d'al-Andalus. Des del punt de vista historic, cal distingir dues epoques clarament diferenciades:

1) Domini alrnoravit; representat per un governador nomenat perI'emir almoravit. Cronologicament correspon als temps d' 'Alib. Yiisuf i dels seus successors, fins a I'extinci6 de la dinastia deIs Banu Ta¥fln (509-540/1114-1145).

2) Taifa almoravit independent, a carrec dels Banu Ganiya. Cronologicament se situa entre I' any 543 i el 599, data, aquesta darrera, corresponent a la conquesta definitiva de les Illes per part dels almohades.

En I' aspecte numismatic, aquestes dues etapes tambe es troben ben delimitades i, per aixo, les considerem per separat:

A) Encunyacions almoravits. No es coneixen, per ara, encunyacions d' 'Ali b. Yusuf 0 dels seus successors amb la seca Mayiirqa. Totes les peces que hem recoilit es fan a nom d' 'All b. Yusuf, sense seca 0 amb seques peninsulars. Dins del numerari almoravit hi ha dues series claramentdiferenciades: els quirats i les seves fraccions, i els dirhams del tipus de les taifes i les seves fraccions.

Del primer grup comptem iinicament amb un quirat (mim. 35), sense seca, a 110m de 'All b. Yusuf i de I' Amir Tasfln, el que ens perrnet situar la data d' encunyaci6 entre els anys 532-537/1137-1142.

En canvi, hi ha una major representaci6 de les encunyacions del tipus de les taifes, constituides per dues fraccions i un fragment de dirham, a nom de 'All b. Yusuf, sense seca ni data visibles pero d'identificaci6 bastant segura, tant pel que fa a la sec a com a la data, que corresponen a:

- Mursiya, any 508

- Saraqusta, any 509

- Garnata, any 519

B. MOLL MERCADAL

Es tracta de seques que van encunyar amb abundancia aquest tipus de peces. Les c1ates que proporcionen s6n bastant proxirnes entre elles i poden enllacar-se amb les c1arreres encunyacions de Mubassir, com si omplissin el buit deixat per les encunyacions c1e la taifa.

Respecte a I'aparent escassetat de quirats 0 les seves fraccions, que van encunyar-se en grans quantitats, es possible que per la bona qualitat de la plata passes el mateix que amb els dirham c1e la taifa independent. Precisament, molts dels tresorets amb monecla c1e plata almoravit corresponen al perfode 533-537, segons sernbla, a causa no tan sols c1e l'increment en el volum dencunyacio i la caiguda c1e les d'or, sin6 de I'enduriment deles exigencies fiscals que es feien efectives mitjancant pagaments en plata, cosa que degue provocar la tesauritzaci6 com a mesura preventiva (RETAMERO SERRALVO, F. 1990).

Noconeixem cap referencia a troballes d' altres monedes almoravist a Menorca ni a Mallorca, mentre que d'Eivissa hi ha una informaci6, malauradarnent molt poe concreta, referida a la troballa d'un tresoret alrnoravit, sense cap dada que penneti situar-lo cronologicament (MATEU LLOPIS, F. 1954).

B) Encunyacions dels Banu Giiniya. Muhammad b. Ganiya va ser nornenat governaclor de les Balears I' any 52011126. Es considera que a partir de I' any 543 actua amb total independencia, pero que ni ell ni e1 seu successor, Ishaq (546-5801 1151-1184), van utilitzar mai cap titol de sobirania.

Desdefatempsesconeixiendos dinarsanonirns, amblamencio genericad'un imamAbcl Allah, de la seca «bi Mayiirqa» i c1els anys 56511169 i 567/1171, que corresponen, per tant, a l'epoca de Ishaq b. Ganiya (VIVES ESCUDERO, A. 1893. Niim. 1984 i 1985).

Recentrnent, han aparegut les encunyacions de plata: un dirham a nom de Ali b. Ishaq b. Ganiya (581-584), sense seca ni data (RODRIGUEZ LLORENTE/TAWFIQ IBRAHIM, 1987) i un altre danonim, arnb mencio de limam Abd Allah, sense c1ata visible i seca «Mayurqa» (TAWFIQ IBRAHIM, 1990).6

Aquesta darrera 'aportacio ha estat de gran importancia, perque ens ha permes didentificar nornbrosissimes fraccions de dirham, tots amb les llegendes incompletesja que foren encunyats sobre co spells mes petits que l encuny. En conjunt, hom ha establert clues series:

- Encunyacions de tipologia almoravit: dinars, sernidinars, quirats i fraccions de quirat. S6n peces anonimes, amb l' excepci6 del dirham a nom de Ali b. Ishaq, ja citat, que potser caldria anornenar mes adequadament doble qirat, atesa la seva tipologia cJarament almoravit.

EI quirat(mim. 53) presenta la particularitat que no conte el nom de l' imam, pero sfel titol, «L'Enfortit amb la Victoria d' Allah» (AI Mu 'ayyad hi Nasr Allah), que no correspon a cap sobira concret.

La presencia detectada al semiquirat (mim. 54) de la invocaci6 «El Poder es tot d' Allah, que sigui enaltit i honorat» i als dinars d'Ishaq ens permeten si tuar aquestes peces com encunyacions d' aquest sobira (MOLL, B. 1993).

6. Agraesc al Sr. Tawfiq Ibrahim alguns aclariments sobre la moneda que va publicar i sobre les fraccions del nostre recul!.

- Encunyacions de tipologia taifa: dirham i les seves fraccions. Es la serie mes nombrosa, tot i que de moment tan sols es coneix un sol exemplar de dirham; per contra, les seves fraccions, batudes amb encunys de dirham sobre cospells mes reduits, s6n abundants, com tambe ho s6n les variants.

Hom lesha classificat en quatre tipus, segons les llegendes i els estils:

- Tipus I : num. 40-49.

- Tipus II: mirn. 50

- Tipus III: mim. 52

- Tipus IV: no representat en aquest trebal!.

Totes aquestes peces son anonimes, arnb menci6 de I'imam Abd Allah. Estilfsticament semblen inspirades en les encunyacions d' Al Murtada, pero hi ha influencies peninsulars, com ho pales a la fraccio de dirham num. 39, amb seca «Garnata» que creiem inedita. Malauradament, en tos els exemplars coneguts no es pot Ilegir cap data, motiu pel qual la seva cronologia es incerta; aixo no obstant, creiem que han de situar-se en temps d'lshaq b. Ganiya.

ELS NORMANDS DE SIciLIA

Justifiquem la inclusio d' una moneda del regne cristia de S icilia en aquest recull de moneda musulmana pel fet que els norrnands de Sicilia van encunyar numerari de tipus islamic 0 bilingue, com es el cas de la moneda mim. 55. Es tracta d'un tipus molt corrent de moneda de coure, encunyada per Guillem I (1154-1166) a Messina lany 55011155-56. A]' anvers hi ha la llegenda REX W, en dues lfnies, i la llegenda arab del voltant indica la seca i l'any d'encunyaci6, al revers, totalment frust en el nostre exemplar, hi hala Mare de Deu amb Jesucrist infant i les lletres MP GY. El cospell concan es caracteristic d' aquesttipus de moneda. Es coneixen nombroses variants daquest tipus de moneda, cosa que suggereix una producci6 massiva (TRAVAINl, L. 1991). Aquesta es la segona moneda normanda apareguda ales Balears; l' altra fou trobada a Mallorca, al castell de Santueri, i possiblement es una encunyaci6 de Rogerl (1072-110 I) 0 de Rogerii (11 05-1154) (BARCELO, M. 1979), pero no es tractaria d' un fals sin6 tal vegada d' una «jarruba» de billo.? Barcelo fa notar que les monedes daquest tipus, sense valor intrinsec, norrnalrnent no surten dela zona dernissio. Suposa que la presencia es a Mallorca una casualitat 0 el resultat d'un desplacament forcat per un botf militar. La peca rnenorquina, trobacla tarnbe en un castell (Santa Agueda), podria interpretar-se com un reforc a aquestahipotesi, No obstant aixo, s' han documentat contactes comercials entre les Balears i Sicilia entre els anys 1150-1160 (BARCELO, M. I 984-a), cronologia que no s'allunya gaire cle I'establerta per les clues peces.

7. Dec la bibliografia recent sobre "questa peca, a mes d'uura informacio complementaria, a l'umabilirnt de la Dra. Lucia Travaini.

EL SEGLE XIII

EI segle XIII te per a Menorca una rellevancia especial, sobretot a partir dela caiguda de Mallorca en poder dels conqueridors cristians (62711229). Fins a la conquesta del 68611287, viura un perfode d'esplendor cultural i, suposem, tarnbe economic. Des del punt de vista numismatic, d' aquest periode data I'unica activitat coneguda de Menorca com a seca islarnica. Polfticament, cal distingir dues epoques:

- Dominacio almohade. Abasta des de la conquesta definitiva de Menorca J'any 59811202 fins a la caiguda de Mallorca en mans de Jaume I (62711229).

- Periode independent. Abasta desde la firma del Tractat de Capdepera (6311 1231) fins a la conquesta d' Alfons II (686-1287).

El numerari corresponent a aquestes dues fases es de tipologia almohade. Ha resultat ser, amb diferencia, el grup mes abund6s al nostre recull. D'aixo no cal extreme' n conclusions precipitades sobre una major activitat economica, puix que, com hem fet notar amb anrerioritat, el volum d'encunyacions pot tenir mes a veure amb la politica fiscal que no amb I'activitat econornica.

Malgrat aquesta abundancia, la informaci6 que hom pot extreure del numerari almohade es redueix practicarnent a la seca, i aixo iinicament en els pocs casos en que consta aquesta dada. Lesmonedes d'aquest perfode les classifiquem de la manera segi.ient:

A) Dirham

Sempre anonims, amb menci6 del Mahdi i la inclusi6 ocasional de la seca. Van ser encunyats al llarg de tot el perfode almohade i la primeria del Hafsi.

Comptem arnb una petita troballa de tretze exemplars, de procedencia exacta desconeguda, pero que situemales rodalies de Ciutadella. Estudiem aquest conjunt separadament de les peces procedents de troballes individuals.

La distribuci6 per seques es la segi.ient: -Fas - Manurqa 2 00 o@loOo@" - Sense seca 4 - Frustres 4

La marca de seca o@o oo@o no esta identificada, mentre que la marca pot correspondre a Sabta (FoNTENLA BALLESTA, S. 1988-a).

La seca Fas del mim. 66 pot llegir-se amb facilitat; en canvi, la del num. 67 ha estat considerada, a vegades, dubtosa, pero Bel i Hazard la consideren una mala grafia de His.

La seca Manurqa pot llegir-se amb tota claredat sobre un exemplarperfectament conservat. Es tracta d'una encunyacio feta amb molta cura, on ressalta l'excellent calligrafia.

L' escriptura de tots els exemplars es la naskhi, excepte en un cas en que es cufica.

Es fa dificil determinar la data de I' ocultament. En general, les peces es troben gastades, excepte I'exemplar de Menorca, cosa normal atesa la proximitat dela seca. Eis ocultaments no corresponen necessariament a un moment d' inestabilitat polftica, pero tal vegada calgui relacionar-los amb el moment de la conguesta de 1287.

Pel que fa ales troballes individuals, comptem amb les segues segi.ients:

(7)

Les dues peces amb seca Fas son d' encunys diferents; la sec a Tilirnsan es dubtosa. Les tres peces arnb marca de seca 000, una d'elles amb escriptura cufica, corresponen a Fas. La marca de seca 00 00 satribueix presumptament a Siyilmasa (FONTENLA BALLEsTA, S. 1984), i en efecte, el dirham esta encunyat d'una manera prou mediocre, com es caracteristic en aquesta seca (BEL, A. 1933).

Corn es pot veure, les dades proporcionades pel tresoret i per les troballes individuals son forca coincidents. Destaca el predomini gairebe absolut de les segues africanes, en particular de Fas, respecte a la gual cal assenyalar que del total de quatre exemplars arnb seca tres son de diferent encuny, igual gue els gue presenten la marca de seca, la gual cosa ens indica la gran afluencia de dirham d' aguesta seca, probablement lames activa durant el periode almohade. Les altres dues seques, Sabta i Tilimsan, tarnbe eren, per aquest ordre i despres de Fas, lesmes actives.

B. MOLL MERCADAL

AI tresor almohade de Mallorca, les segues deles semidobles d' or s6n precisament FITs i Sabta, encunyades en temps de 'Abu Ya' qub Yiisuf (558-58011163-1184). Els dos dirham del conjunt no tenen seca ni margues de seca (Conselleria de Cultura, 1991).

A Eivissa, una sernidobla batuda a nom d' Abu Muhammad' Abd Al Mu' min b' AIT (524-558/1129-1162) tarnbe es de la seca Fa" (ROSSELLO BORDOY, G. 1985). L'aprovisionament de moneda deles segues africanes sexplica no tan sols pels elevats volurns de les emissions, sino tambe per les relacions, demostrades i prou intenses, entre Menorca, el Magrib i Ifriqiya en temps d' Abu'Utrnan sa'id b. Hakam (MOLINA LOPEZ, E. 1982). Cornptem rambeamb una referencia concreta d'un viatge cornercial entre Menorca i Ceuta, aleshores una important potencia cornercial, I 'any 1240 (ROSSELLO V AQUER, R. 1980). Assenyalavern abans gue estan plenament documentades les relacions entre Menorca i Ifriqiya. Per aguest rnotiu, cal ia esperar la presencia de numerari batut a segues d' lfriqiya, com Biyaya i Tunis; concretament, Biyaya es troba molt proxima geograficament a Menorca i era una seca bastant activa, a jutjar per I'apreciable quanti tat dels seus dirhams que apareixen als tresorets africans i peninsulars.

Tarnbe consten relacions amb Sarq al-Andalus, on hi havia diverses segues alrnohades, com Denia, Valencia i Murcia. Aguesta darrera era lames activa, amb abundants exemplars als tresorets africans i peninsulars. Tambe, doncs, calia esperar-ne alguna presencia. Es possible que, en aquest cas, no hi hagi correspondencia entre els contactes personals i els contactes cornercials. En efecte, el perfode cornpres entre els anys 1232 i 1245 correspon a I'enfonsament del poder musul rna a Sarq al- Andalus, amb un seguit de revoltes que van sotragar tota la regi6 fins a la decada del 1270, circumstancies ben poe adequades per als intercanvis comercials.

Un comentari a part mereix la seca Manurqa. EI primer aspecteque cal considerar es el dela propia grafia utilitzada u .r- L., unicament documentada en aquestes monedes en lloc de l'habitual i...J.)y....., transcrit Manurqa 0 Miriurqa."

La grafia utilitzacla probablement reflecteix la vocalitzaci6 vacillant de molts toponims d'origen no arab; en tot cas, permet diferenciar sense dubtes les seques de Mallorca i Menorca, indistingibles arnb la gratia habitual arnb absencia dels punts diacritics. La seca Manurqa va ser citada per prirnera vegada per Codera (1874). Campaner (1879) descrivi el dirham i publica un gravat on figurajuntament amb elde Mayurqa, amb la indicaci6 que es tractava de dues monedes escasses. La peca de Menorca era propietat de Pascual Gayangos ii' emprernta uti litzada per Campaner per fer el gravat Ii va proporcionar Codera, arnb l'observaci6 que « de este punto (Menorca) no conozco mas que esa» (MATEU LLOPIS, F. 1954). Vives

8. Sobre la gratia la vocaliizacio del nom arab de Menorca vegeu Mikel de [SPALZA altres, «Sobre la arabizacion de los nornbres cle las Baleares», a Les Illes Orientals d'Al-Andalus. Pal rna, 1987, p. 173-179;.1. VALLVI� BERMEJO, «La division territorial de la Espana Musulmana», Madrid, CSIC, 1986, p. 97, 99·1 00, 109.333334.

Escudero (1893) cita dos exemplars mes, un de la seva collecci6 i un altre del propi Codera. Rivero (1933) publica una fotografia del dirham de Menorca (lam. Ill, mirn. 138), unicamentde lalA. La moneda, del Museu Arqueologic Nacional, aparentment es troba molt gastada i doblegada, i no es veu la seca a la fotografia. Al Gabinet Numismatic de Catalunya hi ha dos exemplars mes (GINER, M. A. i SENABRE, J. D. 1977), amb la sec a ben visible."

Per la nostra part, I'unic exemplar que hem tingut ocasi6 de veure es el d' aquest recull. Sembla, per tant, que com assenyalava Campaner, es tracta d'una moneda poe frequent.

Revisant la bibliografia sobre troballes de moneda almohade, hom pot constatar la presencia d' exemplars de la seca Mayurqa, tant al nor d' Africa, Arcila (FONTENLA BALLEsTA, S. 1984), Tlemecen (BEL. A. 1933), Cabo de Agua (GUASTAVINO GALLENT, G. 1955), Alger (localitat indeterminada) (MUSEE O'ARGEL, 1984), com a la Peninsula, encara que amb menys frequencia: Cehegin (Murcia) (LILLO CARPIO, P. A. 1983) i Villavieja de Nules (CasteIl6) (BARCELO TORRES, M. C. 1976).

Es tracta sempre d'un 0 dos exemplars i, significativament, ellloc de la troballa es una localitat costanera 0, almenys, no gaire allunyada del mar. Les troballes de I' interior, tant a A.frica (Beni Ammart) com a la peninsula (Monforte, Algodonales, el Pedroso, Jerez), no contenen dirhams de Mayurqa. En cap daquestes troballes figuren monedes de la seca de Manurqa; la majoria dels conjunts citats abans poden datar-se entorn de la decada del 1240, encara que amb dades ben poe segures. Significa aixo que la sec a menorquina no va entrar en activitat abans daquests anys? Com en tantes altres coses, es fa diffcil respondre aixo. Sigui el que sigui, ens sembla poe probable el funcionament simultani de 1es dues seques illenques, malgrat I'existencia de nombroses seques (mes de vint) que batien els dirhams de tipus almohade.

A titol dhipctesi, suposem que l'encunyaci6 de dirhams amb la sec a Manurqa degue iniciar-se arran del Tractat de Capdepera (1231). En el tractat no es parla de pagaments en metallic, pero la Cronica de Jaume I fa referencia a la imposici6 addicional de dos-cents besants anuals (BARCELO, M. 1984-b). La documentaci6 posterior recull els pagaments corresponents als anys 1253, 1263, 1265-67, 127374, 1280 j 1285 i utilitza els termes «besants d' argent» i «besants d' argent moneda menorquina» per designar 1a moneda amb la qual es feia el pagament. Algunes transaccions comercials dels anys 1243 i 1247 tambe es fan amb «besants menorquins» 0 «besants d' argent menorquins- (ROSSELLO V AQUER, R. 1980). Altres transaccions comercials realitzades a Mallorca entre els anys 1247 i 1276 reflecteixen el tribut menorqui. La moneda citada torna a ser el «besant de Menorca» (SOTO I COMPANY, R. ] 979). La designaci6 sembla prou especifica com

9. En aquest treball la transcripcio arab de la seca correspon a Mursiya i no a Manurqa. Hem tingut ocasio d'esrudiar les monedes alrnohades del Gabiner Numismatic de Catalunya, suposadamenr de la sec a Manurqa; ens sernbla evident que no corresponcn a Manurqa.

B. MOLL MERCADAL

per suposar que es refereix a lamoneda propia de Menorca i no solament a la moneda procedent de Menorca.

El «besant d'argent» era el terme occidental per designar el dirham almohade; era la moneda de referencia comuna entre el sarrains quan tractaven amb la Corona. 10 Aixi, doncs, en les anteriors referencies, en que figura el terme «besant», cal llegir «dirham». Com podem veure, la referencia rnes antiga es remunta a I'any 1243, cosa que sembla reforcar el que deiem sobre l'inici deles encunyacions del dirhams de Menorca. Probablement, aquestes encunyacions tenen a veure amb la necessitat de numerari per part dels musulmans menorquins per fer front al tribut imposat per Jaume I; caldria determinar si la xifra exigida representava una suma prou considerable com per superar les possibilitats d'aprovisionament de moneda procedent d'altres seques. El drenatge de moneda menorquina cap a Mallorca i altres terres de la Corona d'Arag6 podria ser una de les raons de I'escas nombre d'exemplars coneguts.

B) Pseudodirham

Es tracta de dos dirhams (mim, 85 i 86) de coure; un d'ells conserva encara restes de bany de plata. Cap dels dos porta seca ni marques de seca. El pes, la calligrafia i les dimensions coincideixen amb els valors habituals dels dirhams de plata, excepte una manca de pes molt lleugera Hazard recull un dirham d'aquest tipus sense seca, i un altre de la seca Fas, Podria tractar-se d' una falsificaci6 intencionada per part de la seca oficial, diferent de falsificacions mes grolleres, com la documentada a Murcia, sense seca, probablement d'epoca cristiana (FONTENLA BALLESTA, S. 1988-c).

C) Semidirham

Quatre exemplars, a nom d"Abd al-Mu' min b.IAli, bastant gastats, amb perforacions i tots d'encunys diferents. Unicament el mim. 90 porta seca, Mayurqa, desconeguda fins ara en relaci6 amb els semidirham. L'estat molt degradat de la moneda en dificulta la lectura, que de totes maneres es bastant segura.

La grafia de la seca presenta variacions respecte a la que figura al dirham publicat per Campaner i ala reimpressi6 de l' obra de Vives Escudero, on figura una fotografia d'un dirham de la collecci6 deR. Morgenstern. Ala citada fotografia, la lletra vn teels punts diacritics, com al semidirham, detall no recollit per Campaner, mentre que la ta marbiita final, ben evident en els dos casos, sembla absent al semidirham. El lloc on figura la seca, a la part inferior de la lA, no es l'habitual.

10. J. BOTET I Srso, «Lesmonedes catalanes», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,1908-1911, vol. n, p. 57; F. MATEU I LLOPIS, «Glosario Hispanico de Numismatica», Barcelona, CSIC, 1964, p. 17-20; R. I. BURNS, «Colonialisme medievalv.Valencia, 1987, p. 54-61, 113-120.

Hom havia suposat que els semidirhams nomes s' encunyaven a la penfnsula i a determinades seques (FONTENLA BALLESTA, S. 1988-a),pero l' aparici6 d' aquest de Mallorca i la constataci6 que a Biyaya tarnbe se n'encunyaven (MUSEE D'ARGEL, 1984) permet suposar que el fenomen era mes general i que moltes, si no totes les seques que batien dirhams tambe van produir fraccions.

D) Quarts de dirham

Quatre exemplars, tambe molt gastats, un dels quaIs, el mim. 91, es una probable encunyaci6 a nom d'Abd al-Mumin, poe frequent. Eis altres tres s6n quarts de dirham anonims del tipus V. 2209, considerats perCoderai Vives com encunyacions nassarites, i aixf ho suggereix un text d'Ibn al Jafib (RODRIGUEZ LORENTE, 1. 1., FONTENLA BALLESTA, S. 1988), pero no es coneixen peces de la seca Granada i sfde les seques Cordova i Ceuta (RODRIGUEZ LORENTE, 1. 1., TAWFIQ IBRAHIM, 1987).

Tambe se n' encunyaven a Menorca, com ho demostra la troballa, a Santa Agueda, d'un encuny on figura laIIA d' una moneda d' aquesttipus, malauradament sense nom de seca (BALAGUER, A. M. 1988-b). L'ornamentaci6 que apareix a l'encuny no figura a cap dels exemplars que coneixem; per tant, de moment, les peces batudes amb aquest encuny encara no han aparegut.

Hem de destacar la relativa abundancia d'aquest tipus de moneda a Menorca, que apareix rarament en altres indrets. L'unic exemplar que coneixem aparegut en un tresoret correspon ala troballa de Villavieja de Nules.

Tambe podem afegir, amb reserves, ales seques abans citades la de Fas, que malauradament Ilegim amb dificultats a causa del mal estat en que es troba la moneda. La seca apareix a la part inferior de la IIA, al mim. 95 (A. Medina).

Quant ala cronologia d'aquests quarts de dirham, assenyalem que l'exemplar de Cordova no pot ser posterior a l'any 1236, any de la conquesta cristiana de la ciutat, i que el conjunt de Villavieja de Nules no pot ser gaire posterior a la conquesta cristiana de la zona, cap a l'any 1238; els exemplars nassarites poden correspondre als primers temps de la dinastia (FONTENLA BALLESTA, S. 1988-b).

E) Cospells sense encunyar

luntament amb l'encuny per batre quarts de dirham, Balaguer publica quatre cospells verges, trobats al mateix Iloc. Les mides i els pesos corresponen a mitjos dirham i, per tant, es tractaria de cospells preparats per encunyar.

Amb independencia de tal possibilitat, resulta que aquests cospells s6n relativament frequents pertot arreu de l'illa, amb pesos i mides que corresponen a mitjos i a quarts de dirham. Aquesta localitzacio a diversos indrets exclou la possibilitat que tots els exemplars siguin cospells preparats perencunyar. En aquest recull presentem unicament cine exemplars, pero, segons les nostres informacions, la quantitat real es molt superior.

B. MOLL MERCADAL

La nostra opi nio es que es tracta de vertaderamoneda fraccionaria. L' abundancia de les fraccions de dirham ii' estat de desgast en que es troben, suggereix una certa pemiria de rnoneda fraccionaria, no coberta per les encunyacions. D'alta banda, es evident que en l'epoca almohade no es va utili tzar el recurs de fragmentar moneda per tal d' obtenir numerari fraccionari; no coneixem ni un sol exemplar fragmentat amb aquesta finalitat, ja que les rares peces fragmentades 0 incompletes ho son a causa de trencaments accidentals.

Eis motius podrien ser de tipus religios: hom s'oposaria a rornpre monedes i a mutilar la professi6 de fe musulmana 0 el nom de Deu, mentre que no hi hauria problemes per sotmetre les monedes a altres manipulacions, com la perforacio, per utilitzar-les com a amulets 0 adorns.

CONCLUSIONS

Abans de qualsevol consideraci6, cal detenninar la significacio global de les peces estudiades, es a dir, son representatives del .nuruerari circulant en cada moment? La presencia aclaparadora de moneda fraccionaria ide moneda fragmentada ens indica que els exemplars recollits corresponen a moneda de poc valor, perduda accidentalment i no recuperada. Com hem indicat repetidament, cal suposar que la moneda sencera de plata, i evidentment, la d'or degueren utilitzarse per als pagaments fiscals 0 per tesauritzar-se, motiu pel qual estan gairebe absents del numerari circulant al medi rural.· :

Cal insistir en aquestdarrerpunt: la mostra continguda al recull es essencialment d' origen rural i seria un reflex del numerari utilitzat per a les petites transaccions comercials en aquest medi.

A part daixo, podem assenyalar altres aspectes concrets:

1) Es destacable la relativa escassetat de moneda islamica, en comparacio amb I'abundant numerari roma, circumstanciaja observada per Antoni Ramis i Ramis. II Un fenomen semblant s'ha descrit a Eivissa (COSTA, B., FERNANDEZ, J. H. 1985). Sembla, per tant, que al medi ruralla circulacio monetaria noera gaire intensa. Cal tenir en consideracio, no obstant aixo, la circulaci6 probable de numerari no islamic (rorna i bizanti) de coure, atesa I'escassetat de [als. La troballa de Binissaid demostra tambe la petita presencia (quatre exemplars entre mil dues-centes peces musulmanes) de moneda dels regnes cristians.

2) En els casos en que hem pogut determinar la procedencia exacta de les peces, resulta que la majoria de vegades es tracta dels veIls poblats talaiotics, reutilitzats repetidament almenys fins a I'epoca musulmana (ORFILA PONS, M., SINTES ESPASA, G. 1984).

II. Flaquer (1963) transcriu una carra d' A. Ramis i Ramis al Sr. Rottiers (1830): «He teniclo sicrnpre a la vista el encargo que V. me hizo de recogerle cuantas monedas arabigas se presentaran raravez se descubren algunas ..».

3) La moneda islarnica degue introduir-se a Menorca molt abans de la conquesta del 902, encara que de manera esporadica. EI flux regular de numerari islamic no sestableix fins als temps d" Abd ai-Rahman Ill, la gual cosa concorda amb les dades historiques. Simultaniament, com a la resta d'al- Andalus, tarnbe apareix el numerari fatirnita.

4) Hi ha una important presencia de moneda de la taifa de Denia, en especial de peces batudes per All Iqbal al-Dawla. Les monedes d'altres taifes son rares i, probablement, son testimoni dels intercanvis comercials entre aquesta taifa i els seus veins peninsulars.

5) La presencia de peces dela taifa independent es inferior al gue calia esperar. Es destacable I' existencia de fraccions de dirham de tipologia influida pels quirats almoravits.

6) EI numerari alrnoravit es troba representat, principalment, per moneda de tipus taifa, que correspon a numerari de baix valor intrinsec.

EI nurnerari atribuit als Banu Ganiya, del tipus de les taifes, es abundant. Han aparegut, tam be, encunyacions que segueixen la tipologia almoravit. Per similituds arnb la lIegenda dels seus dinars, les considerem, de moment, dels temps d'Ishag b. Ganiya,

7) La moneda de tipus almohade es la predominant dins el recull. Es destacable la presencia gairebeexclusivade peces batudes a les segues africanes, particularrnent Fas, i un nou exemplar de la seca de Menorca.

Les fraccions de dirham representen una proporcio important, amb levidencia d'una IJarga utilitzacio, cosa que es coherent amb el que assenyalavern respecte a la circulacio majoritaria de moneda de poe valor.

Es una novetat I'aparicio d' un semidirham amb la seca Mayurqa i un quart amb la seca His (dubtosa), i tambela utilitzacio de cospells sense encunyar com a moneda fraccionaria.

8) L'inici de I'activitat de la seca de Menorca probablement esta relacionada amb les exigencies tributaries derivades del Tractat de Capdepera. L'absencia de dirhams amb la sec a de Manurqa als tresorets de moneda almohade, datats entorn dels anys 1240, ila primera mencio de «besants menorquins» l' any 1243 son indicis favorables a aquesta hipotesi.

La seca menorquina no es limitaria a la produccio de dirhams, sino que, segons dades recents, tarnbe s'encunyaven quarts de dirham. Segons assenyalavern abans, la utilitzacio de cospells sense encunyar suggereix l'existencia d'una demanda de moneda fraccionaria no satisfeta amb les peces encunyades. Si aquesta situacio te res a veure amb I 'inici de les encunyacions de quarts de dirham, no podem esbrinarho per ara, com tampoc sabem explicar el motiu pel qual Ia seca es trobava en un castell de I' interior de I'illa i no a l'alcasser de Madina Manurqa, seu del poder politic.

9) La fragrnentacio dela moneda degue esser una practica molt corrent, com ho dernostra I'elevada proporcio de fragments que formen aquest recull. EI fenomen

B. MOLL MERCADAL

afecta totes les epoques, pen') de manera desigual: el numerari erniral es troba gairebe intacte, amb cert grau de fragmentaci6 el califal i molt fragmental eldeles taifes. L'almoravit esta gairebe exempt d'aquestes manipulacions, peri) cal recordar que la major part de les peces almoravits s6n precisament fraccions. No hem constatat la fragmentaci6 intencionada de cap peca almohade.

La fragmentaci6 s'interpreta com un indici que, per mor de I'elevat valor intrinsec de les peces senceres, hi havia necessitat de proveir-se de moneda fraccionaria, utilitzada en els intercanvis comercials a petita escala. Com a consequencia, aquests intercanvis monetaris es evident que es feien «a pes» (CANTO GARciA, A. 1988; BARCELO, M. 1983).

10) Una altra manipulaci6 corrent es la perforaci6 amb un, dos 0 quatre forats. Es una practica que afecta totes les epoques, inclosa I'almohade. S'ha interpretat de molt diverses maneres, des d'unaforma de desmonetitzaci6 (CANTO GARCiA, A. 1986), fins ala utilitzaci6 deles monedes com a penjolls a fi de fer-les servir com a amulets quan presenten dues perforacions, 0 com adorns de la roba quan presenten dues perforacions en llocs oposats (TA WFIQ IBRAHIM, 1988; BOFARULL I COMENGE, A. 1989).

BIBLIOGRAFIA

BALAGUER PRUNES, A.M. 1988. «Las ernisiones transicionales Arabe-Musulmanas cle Al Anclalus: nueva sintesis». I Jarique de Estudios Numismatics Hispano-Arabes. Zaragoza, p. 11-28.

1988-b. «Encuny monetari Almohade». Acta Numismatica, nUI11 17-18, p.207-217.

BARCELO PERELLO, M. 1972. «Sobre algunos fulus conternporaneos a la conquista de Hispania por los arabe-rnusulmanes». Bol. Rea/Academia de Buenas Letras de Barcelona, num. XXXIV. p. 1-42.

1977 «Un fals cle yihad encunyat a Tanya probablernent abans de 92171 l ». Acta Numismatica. ruim. VII, p. ] 87-189.

1978. «Dos dirherns encunyats a Madinat Mayiirqa el4801 I 087-1088 i 49411 100». Acta Numismatica, nUI11. VIII, p. 135-137.

1979. «EI fa1s norm andde Sicflia trobat al castell de Santueri (Felanitx-Mallorca)» Symposium Numismatico de Barcelona, p. 356-357.

1983. «Assaig d'un Corpus numismatic de la Taifa Amirida cle Danya Mayiirqa (436468)>>. Aetas del IV Coloquio Hispano-Tunecino, Palma de Mal/orca (1979), [Madrid], p.43-57.

1984-a. «Expedicions militars i projectes d'atac contra les illes orientals d' AI Andalus (Al-Jaza'irAI-Sharqiya li-I-Andalus) abans de la conquesta catalana (1229)>>. Quadernsde Ca la Gran Cristiana/L, [Museu de Mallorca], p. 59-75.

1984-b. «EI tractat de Capdepera de 17 dejuny de 1231 entre Jaume I i Abu'Abd Allah Muhammad de Manurqa. Sobre la funcio social i polftica dels fuqaha». Quaderns de Ca.la Gran Cristiana/L, [Museu de Mallorca], p. 77-87.

1984-c. «Un text sobre Mayurqa i un altre sobre Yabisa». Quaderns de Ca la Gran Cristiana/L, [Museu de Mallorca], p. 55-58.

1985. «Un estudio sobre la estructura fiscal y procedirnientos contables del Emirato Omeya de Cordoba (138-3001755-912) Y del Califato (300-366/912-976)>>. Acta Mediavalia, 5-6. 1984-85.p. 45-72.

BARCELO TORRES Ma. 1976. «Hallazgos de monedas alrnohades en Villavieja de Nules». Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense. Num. 3. Castellon p. 301-302.

BEL, A. 1933. «Contribution a I 'etude des dirhems de I'epoque Almohade». Hesperis, fasc. 1-11. p. 1-68.

BOFARULL I COMENGE, A. 1985. «Una troballa de monedes arabs a Lorca». Acta Numismatica, 15. p. 183-189.

1989. «Els dirherns perforats». Acta Numismatica, 19. p. I 15-126.

CAMPANER Y FUERTES, A. 1879. Numismatica Balear. Palma de Mallorca. p. 41-64, 255-258.

1888. «Bosquejo hist6rico de la dorninacion islamita en las Islas Baleares». Edicio de Miquel Font i Govern Balear. Tnclou proleg de G. Rosse1l6 Bordoy i «Inforrne enrico de F. Codera y Zaidfn sobre la Dominaci6n lslamita de Campaner». Palma de Mallorca, 1987

CANTO GARCiA, A. 1986. «Perforations in coins of the Andalusian Umayyad Caliphate: a form ofdemonetization?». Problems ofMedieval Coinage in. the lberianArea A viles. p. 345-360.

1988. «EI perfodo Omeya. EI Emirate. La aparicion de la tipologfa califal, Abel Al Rahman III; sus sucesores». I Jarique p. 29-41.

CANTO, A.; CARDITO, L.; MARTiNEZ, C.1989. «La metrologfa del Califato de C6rdoba: las ernisiones de plata de las cecas de Al Andalus y Madinat al Zahra en el perfodo 321-399/ 933-1008 (9»>. Gaceta Numismatica ANE 94-95. p. 41-54.

B. MOLL MERCADAL

CODERA Y ZAIDfN, F., 1874. Cecas ardbigo-espaholas. Madrid.

1879. Tratado de Numismatica Ardbigo-Espaiiola. Madrid.

CONSELLERIA DE CULTURA GOVERN BALEAR, 1991, «EI tresor d'epoca almohade» p. 12-] 5.

COSTA, B.; FERNANDEZ, 1.1-1. 1985 Les Pitiiises a l'epoca musulmana. (Exposicio) Museu d'Eivissa. Eivissa. p. 49-50.

DOMENECH BELDA, C. 1991. «EI hallazgo de dirhames califales de Almoradi (Alacant)», Estudios Numismaticos Valencianos, mim. 6. Valencia.

EPALZA, M., 1987. «Los cristianos en las Baleares musulmunas». Le Illes Orientals d'A/ Andalus. Palma de Mallorca, p. 133-143.

FERNANDEZ-CHICARRO, C. I 974.«Hallazgos nurnismaticos de Sevillaen 1972». Numisma, XXIII-XXIV (1973-1974), p. 361-380.

FLAQUER Y FABREGAS, 1. 1923. «Bibliografta Nurnismatica Menorguina». Revista de Menorca, Sa. epoca. Ma6. p. 308-310.

1963. «La estela arabiga de Llucassaldent». Revista de Menorca, 7a. epoca. Ma6. pag. 31-37.

FONTENLA BALLESTA, S. 1984. «Un tesorillo de dirhernes almohades de Arcila». Caeeta Numismdtica. 74-75, p. 153-173.

1988-a. «La numismatica Almohade». I Jarique p. 67-88.

1988-b. «Un intento de sisternatizacion de la plata nasri».! Jarique p. 141-144.

1988-c. «Los hallazgos numismaticos de los banos arabes de Santa Eulalia (Murcia)». Bo!. A.we. Espanola de Orientalistas. Madrid.

1988-d. «Contribuci6n al estudio de la metrologfa Hispano-Arabe. La plata nasri». Al Qantara, Vol. IX fase. 2. p. 475-487.

GALVEZ, E.; OLIVA, D.; VALENCI!\, R.1983. «Un tesorillo de dirhemes almohades del Museo Argueol6fico de Sevilla». Numisma num.180-185. p. 291-329.

GINER, M.A. 1979. «Acufiaciones d'AI Murtada y Mubassir (480-508 /1087-1115)>>. Symposium Numismatico de Barcelona. T. II. p. 358-363.

GINER, M.A.; SENABRE, J.D. 1977. «Monedas Almohades de plata del Gabinete Nurnismatico de Catalufia».Caceta Numismatica num. 44. p. 18-31.

GUASTAVINO GALLENT, G. 1955. «Netas de numismatica magrebi. 1. EI tesorillo almohacle de Cabo de Agua». Tamuda, III, I. p. 116-121.

1957. «Las monedas arabes de la Biblioteca General de Tetuan». Tamuda. p.229-232.

GUICHARD, P. 1987. «L' integration des Baleares au pouvoirameyyade de Cordoue». Les Illes Orientals d'AI Andalus. Palma de Mallorca. p. 55-71.

HAZARD, H.W. 1952. The Numismatic History ofLate Medieval North Africa. American Numismatic Society. New York.

HERNANDEZ SANZ, F. 1908. Compendio de Geografia e Historia de La Isla de Menorca. Mao. p. 137-168.

KASSIS, H. 1988. «Netas historicas sobre las monedas de los AlmoravidesvJ Jarique pag. 55-66. J 990.«Les taifes Almoravides». II Jarique de Numismatica Hispano-Arab. Lleida, juny 1988. p. 51-91.

LANE POOLE, S. 1879. Catalogue of Oriental Coins, IV: The coinage ()f the [atimee khaleefes. London. [Reimpressio Arnaldo Forni], Bologna, 1967.

LA VOIX, H. 1891. Catalogue des monnaies musulmanes de La bibliotheque Nationale: Espagne et Afrique, vol.II. Paris [Reirnpressio Arnaldo Forni], Bologna 1977.

Idem Egypte et Syrie. Vol. III. Paris. p, 31-175.

LILLO CARPIO, P.A.; MELGARES GUERRERO, l.A. «EI tesorillo de dirhemes almohades de Cehegin (Murcia)», Miscelania medieval de Murcia. [Dep. H. Medieval U. Murcia]. p.1O-18.

LLORENS, Ma. 1985. «Hallazgo de monedas de Monforte (Alacant). Parte III. Monedas Arabes». Rev. Saguntum nurn. 19. p. 357-365.

MARTINEZ SALVADOR, C, 1990. «Moneda fatirni en hallazgos peninsulares». Gaceta Numismatica 97-98. p. 135-141.

MATEU Y LLOPIS, F. 1954. «Carras de D.Francisco Codera a D. Alvaro Campaner sobre nurnismatica Hispano-Arabiga (187501891)>>. Numario Hispanico, T.IlI nurn. 5. p. 55-86.

1955. «Hallazgos monetarios (XII)>>. Numario Hispanico. p. 135. num. 776.

MEDINA, A. 1988. «Five girats of AI Mutawakkil of Badajoz». Problems ofmedieval coinage in the Iberian. area. Santarern. p. 187-190.

B. MOLL MERCADAL

MEDINA GOMEZ, A., 1992, Monedas hispano-musulmanas. Toledo.

MILES, G.c. 1950. The coinage ofthe Umayyads ofSpain. The American Numismatic Society. New York.

1954. Coins ofthe Spanish Muluk al-Taw if The American Numismatic Society. New York.

1957. Fatimid Coins. The American Numismatic Society. Notes and Monographs ruirn. 121. New York.

MITCHINER, M. 1977, The World of Islam. London.

MOLINA LOPEZ, E. 1982. "EI Gobierno independiente de Menorca y sus relaciones con AI-Andalus e Ifriqiya. EI Kitab Lubab AI-Albab, una nueva Fuente para la historia del Occidente musulman.. Revista de Menorca, 7a. Epoca, I r. Trimestre. p. 5-88.

MOLL, B., 1993 «Sobre les encunyacions al-rnoravids de les Balears»Acla Numismatica, 21-23, p.265-378.

MORGENSTERN, R. 1984. «Fragrnentos de dirhems acufiados en Madina Mayurqa». Acta Numismatica, 14, p. 161-165.

1985. «Monedas arabes de bronce y plata del Museo de Mallorca». Acta Numismatica, 15. p. 191-196.

MUSEE AR0I:.L. 1984. Les monnaies musulmanes d'apres La collection du Musee Nationale des antiquites.

NAVASCUES,l. 1956. «Rectificaciones en monedas Hispano-Arabes». Numario Hispanico, V. p. 233-261.

OLEO y QUADRADO, R., 1876. Historia de la Isla de Menorca. T. II. Ciutadella. p. 433436.

ORFILA PONS, M.; SINTES ESPASA, G. 1984. «Estudio preliminar sabre perduraci6n del habitat en los conjuntos talai6ticos menorquines». Mayurqa, mim. 20, 1980-1984. Palma de Mallorca. p. 26-29 i nota 49.

OR FILA PONS, M.; TUSET" F. 1987. "Hallazgo de epoca islarnica en Son BOll (Menorca)», Les IlLes Orientals d'A/ Andalus. Palma de Mallorca. p. 185-190.

PALACIOS RAFOSO, A.; ARANDA LINARES, C. 1982. «Un tesorillo de dirharnes alrnohades en Algodonales». Estudios de Historia y Arqueologia Medievales. H. [U. Cadiz] pag, 101109.

PELLICER I BRU, J. 1986. «On the silver coinage of the Caliphate issued in the name of Hisarn II Almowayad Billah (AH 366-403/976-1013»>. Problems ofMedieval coinage in the iberian area. A viles pag. 181-196.

1988-a. Al Andalus. Lasfuentes y 10. numismdtica. Barcelona.

1988-B. «Metrological considerations on a document cocerning the pari as paid by Ahmad AI-MuktadirofSaragossa to Sancho IV Garces of Navarre». Problems ofMedieval coinage in the Iberian area. Santarem.

PRIETO Y VIVES, A. 1915. «La Reforma Numisrnatica de los almohades». Miscelanea de estudios y textos drabes. [Junta para arnpliacion de estudios e investigacion cientffica]. Madrid. p. 13-114.

1926. Los Reyes de Taifas. Estudio historico-numismatico de los musulmanes espaiioles en e/ siglo V de la Hegira (Xl de .IC). Madrid (PV. ales referencies),

RADA Y DELGADO, J.D. 1892. Catdlogo de las monedas arabigoespaholas que se conservan en el Museo Arqueologico Nacional.Madrid.

RETAMERO Y SERRALVO, F. 1990. «Sobre els ocultaments de peces Alrnoravits». Actes JI Jarique de Numismatica Hispano-Arab. Lleida. p. 221-241.

RIVERO, C.M. 1933. La moneda ardbigo-espanola. Madrid.

RODRiGUEZ LORENTE, LT. 1982. Prontuario de la moneda Arabigo-Espaiiola. Madrid.

1984. Numismaiica de la Murcia musulmana. Madrid.

RODRiGUEZ LORENTE, J.1.; FONTENLA BALLESTA, S. 1988. «Contribucion al estudio de la Metrologfa Hispano-Arabe». Al Qantara, IX, 2. Madrid. p. 475-487.

RODRiGUEZLORENTE, J.1.; TAWFIQ IBRAHIM. I 985. Aportaciona la Numismatica HispanoMusulmana. Las laminasineditas de D. Antonio Delgado. Madrid. p. 80-84.

1987. Numismdtica de Ceuta musulmana. Madrid. p. 180.

ROSELL6 BORDOY, G. 1968. L'Islam a Ies Illes Balears. Palma de Mallorca.

1977. «Menorca musulmana» Historia de Menorca T.l. M.L. Serra Belabre i altres. Mao. p. 125-165.

1985-a. «Islam andalusi e investigacion arqueologica. Estado de la cuestion». Trabajos del Musco de Mallorca. num. 44. Palma de Mallorca. p. 22-3.

1985-b. «Netas para un estudio de Ibiza musulmana». Trabajos delMusco de Ibira, ruim. 14. Eivissa. p. 39-49.

1988. «Notas numismaticas: las acufiaciones de epoca islamica de Sa Nostra», Trabajos del Musco de Mallorca, num. 46. Palma de Mallorca.

ROSSELLO VAQUER, R. 1980. «Aportacio a la Historia Medieval de Menorca. EI segle Xlll», Consell Insular de Menorca. Mao. p. 7-9.

RUBIERA MATA, M.1., 1985. La Taifa de Denia. A lacant.

SOLER BALAGUERO, M. 1990. «Emisiones en La Marca Superior de Al-Anda lus». Actes I Jarique de Numismatica Hispano-Arab (1988). L1eicla p. 27-50.

SOTO, R. 1979. «Aproxirnacio a I' estudi de la circulacio de moneda a Mallorca despres de la conquesta (126-1276)>>. Symposium Numismatico de Barcelona. T. II. p. 388-398.

SPAHR, R. 1976. Le Monete Siciliane. Dai Bizantini a Carlo [ d'angio (582-1282). Zurich-Graz, pag. 98-171. Lam. XVIIl-XXII.

TAWFIQ IBRAHIM, 1988. «Netas sobre un arnuleto andalusf y la problematica de las monedas perforadas». Bol. Arqueol. Medieval, 2. p. 137-140.

1990. «Nuevas monedas almoravides de tipo taifas». Actes [[ Jarique de Numismatica Hispano-Arab. L1eicla. p. 259-264.

TRAVAINI, L. 1991. «Aspects of the Sicilian Norman copper coinage in the 12 tho century». Numismatic Chronicle, p. 159-174.

VIVES ESCUDERO, A. 1893. Monee/as de las dinastias Ardbigo-Espanolas. Reimpressio ] .R. Cayon, Madrid, 1978 (Y. ales referencies).

WAI_KER, .J. 1956. «A Catalogue of the Arab-Byzantine and post-reform Umaiyad coins». A Catalogue ofthe Muhammadan coinsin the British Museum. T. II. London (W. ales referencies).

CATALEG

CIRCULAC16 MONETARIA MENORCA MUSULMANA

63 I -686/ I 23 1-877 Maniirqa 558-668/1162-1269 Fils 558-66811162-1269 Fils

558-640/1162-1242 TiIimsan7 558-66811162-1269 Sabta Fiis Fils

Quarts

Cospells

I EMIRAT DEPENDENT Encunyacions anonirnes

Num, I. Fals. Bronze t t d: 12mm p: 1.7806 gr.

Seca: ?

Data: s. I H/principis s. VIII dC

Referencia:W. 684/Miles 26

Procedencia: Tot-lluc (Ciutadella)

Niim. 2. Fals. Bronze. t t d: 12mm p: 1.7650 gr

Seca: ?

Data: com el mim. I.

Referencia: com el mim. 1. Procedencia: com el mirn. 1.

Observacions.- Les dues monedes tenen les lIegendes incompletes, ja que es van encunyar damunt un cospell mes petit que l'encuny. Per aquest motiu, hi ha difcrencies considerables en mida i pes respecte de les descrites per Walker i Miles. v II· EMlRAT INDEPENDENT

HISAM 1(172·180 HI 788·796 de)

Num. 3. Dirham (una perforaci6). Plata. t t d:27 mm

Seca: al-Andalus.

Data: 175 H 1791 dC

Referencia: V. 73 I Miles 66

Procedencia: Torrepetxina (Ciutadella)

B. MOLL MERCADAL

Observacions.- Variant decorativa, a TAM no recollida per Miles. /\ 'ABD AL-RAHMAN II

(206-238 H / 821-852 de)

Num. 4. Dirham (fragment). Plata.1 �

d: 25 mrn p: 0.1044 gr

Seea: al-Andalus

Data: x II (211 H/826 dC)

Refereucia: V. 134 I Miles 102-b

Procedencia: Torretrencada

MUHAMMAD I (238-273 H/ 852-886 dC)

Num. 5. Dirham. Plata.1 i

cl: 24 mm p: 1.5140 gr

Seca: al-Andalus

Data: 239 H / 853 dC

Rcrerencia: V. 226/ Miles 131-a

Procedencia: Torrenova (Ciutadella) lIA IA com el nUI1l. 3 com el niim. 3

Num. 6. Dirham. Plata. it p: 1.2650 gr

d: 25 mm

Seca: al-Anclalus

Data: 257 H / 870dC

Referencia: V. 275 I Miles 149

Proccdencia: Torrenova (Ciutadella) IrA IA com el num. 3 com el num. 3

Observacions.- Variant decorativa, a IlA, no recoil ida per Miles; igual que a la variant 149-a, les paraules "...1.>,;':1 L" � .:,.,.-> tenen terminacions flora!s.

III- AGLABITES

ABU ISl;IAQ IBR4.HIM II (261-289 H / 875-902 dC)

Num. 7. Quart de dinar. Or. t t d: 12 rnm p: I gr

Seea: no consta

Data: 27 x (270-279 H I 883-892 dC)

Refcrencia: Lavoix 866-68-69-70 / Mitchiner 368

Procedencia: Santa Agueda (Ferreries) IA � J_,.....) .J , I �f.'

lAM: /J"...,;/

HAM: �)�/

Observacions.- LLegendes dels marges incompletes per la utilitzaci6 d' encuny mes gran que el cospell.

B.

MOLL MERCADAL

IV - CALIFAT DE CORDOVA

'ABD AL-RAHMAN III AL-NASIR LI DIN ALLAH (300-350 H! 912-961 dC)

Niim. 8. Dirham. Plata.1 �

d: 26 mm p: 2.79070 gr

Seca: al-Andalus

Data: 330 H !941 de.

Referencia: V. 396 ! mi les 217-b

Procedencia: Rafal des Frares (es Mercadal)

AL-HAKAM II AL-MUSTANSIR BI ALLAH (350-366 H! 961-976 dC)

Num. 10. Dirham (fragment). Plata. t t

d: 22 mm p: 1.4480 gr

Seca: Madinat al-Zahra

Data: 35x (351-356 H /962-966 dC)

Referencia: Y. 449 / Miles 245-m

Procedencia: Son Catlar (CiutadelJa)

Num. 9. Dirham. Plata. t �

d: 20,5 mm p: 2.1810 gr

Seca: Madinat al-Zahra

Data: x42 (342 H ! 953 dC)

Referencia: Y. 424/ Miles 232-c

Refcrencia: Biniparratxet (Sant Lluis)

lAM: o.,....cJ.;) v-I

Observacions.- Malgrat que la data es troba incompleta, l'atribuci6 a I'any 353 H /964 dC es torca segura, atesa la identificaci6 amb Miles 245-m.

NUI1l. I I. Dirham (fragment). Plata. i i d: 13 mm p: 0,4830 gr

Seca: Madinat al-Zahra

Data: 351-356 H / 962-966 de.

Referencia: V. 449/ Miles 248-c?

Procedencia: Son Gall (Alaior)

Observacions.- Per falta d'espai, les lIegendes dels marges no van caber-hi; aixf, la missio profetica es troba incompleta i, a la data, hi falta la paraula iJ � 4; (tres-cents).

lAM:

IIAM:

Observacions.- Data i seca presumptives, basades en la probable identificaci6 arnb Miles 248-c, que correspon a I' any 356 H ! 966-7 de.

B. MOLL MERCADAL

Num. 12. Dirham (fragment). Plata. t-4

d: 15 rnm p: 0.7930 gr

Seea: ?

Data: '7

Referencia: ?

Procedencia: TM es Migjorn Gran?

V- CALIFAT FATIMITA

ABU AL-HASAN 'ALi AL-ZAHIR (411-427 H /1020-1035 dC)

Num. 14. 1/2de Dirham (dues perforacions).

Bi1l6. t., d:17mlll p:I.0176gr

Seca: ?

Data: ?

Referencia: Bofarull 1985 nL1I11. 17, 18, 19 i 20

Procedencia: Menorca indeterminat.

lAM: J.-/ /�/> ...u, �

llAM: /) c.S-Y L .J-.J/ v_

HISAM II AL-MU 'AYYAD BI ALLAH (366-399 H / 977-1008 dC)

Num. 13. Dirham (fragmentat). Plata. i t

cl: 22 mm p: 1.6230 gr

Seea: al-Andalus

Data: x66 (366 H I 977 clC).

Referencia: V. 498 I Miles 263

Procedencia: Rafal des Frares

lAM: ) ...L.

llAM: � r L.

Observacions.- Moneda molt gastada, amb poe relleu, Estilfsticament presenta semblances amb un dinar de la seca al-Mahdiyya, de I'any 426 (Miles 248), amb la l letra «rn i m» de «Muhammad" sobre la Ifnia de la grafila.

VI- TAIFES

TAIFA DE DENIA

Muyahid AI Muwafaq bi AII�h (408-436 H /1017-1044 dC)

Niim. 15. Dirham (fragment). Bi1l6. t! cl:16mm p:I.2103gr

Seea: Daniya? /1 r-'

lAM: HAM: ...IS .;,-,.01 � ._,...1J..pJ .:r-/ /,_._,_

Observaeions.- EI fragment que falta impedeix determinar la variant de Miles-263.

La missio profetica es incompleta,ja que no cap al cospell.

Data: xx6? (436 HI 1044 dC)

Referencia: V. 12991 PV. 207-e

Fotografies quelcom ampliades

B. MOLL MERCADAL

lAM: f- 6,.;_ '-I

BAM: /J_.) /

Observacions.- De la data tan sols hom pot Ilegir la lletra «sin», que deu correspondre a la paraula � (sis), ja que de Muyahid nornes es coneixen encunyacions dels anys 435 i 436.

Niirn. 16. Dirham (fragment). BiIl6.1.j.

d: 19 mm p.: 0.3550 gr

Seca; ?

Data: x3 x(43 )

Referencia: V. 1296-99 I PV. 207

Procedencia: Biniaiet (Ma6)

Num. 18. Dirham. Bi1l6. t -.

d: 18 mm p: 1.6020 gr

Seca: Mayurqa

Data: ?

Referencia: V. 1304 I PV. 209-a, b

Procedencia: Menorca, indeterminat

IIAM: retallada

'Altlqb�1 al-Dawla (436-468 HI 1044-1075 dC)

Niim. 17. Dirham (fragment). Bi1l6.1' -l.

d: 19 mm p: 0,8484 gr

Seca: Daniya

Data: xx7 (437 0447 HI 1045-1055 dC)

Referencia: V. 1306 I PV 208-c

Procedencia: Rafal des Frares (es Mercadal)

Observacions.- Moneda molt retallada i encunyaci6 descentrada. No pot lIegir-s' hi I' any, pero pot datar-se entre els anys438 i 440 H, unics que figuren ales encunyacions de Mayurqa.

Nurn. 19. Dirham (fragment i dues perforacions).

Bi1l6. n

d: 18 mm p: 1.1904 gr

Seca: Daniya ?

Data: xx37 (437 HI 1045 dC)

Referencia: V. 1306/PV. 209-c

Procedencia: Menorca, indeterminat.

HAM: /J,,_.) .l.o.:..o

lAM: � LJ ;-; ) (:':- '4

HAM: /.� � 1.:r..4

Num. 20. Dirham. Bi1l6. tJ

d: 24 mm p: 4.6840 gr

Seca: Daniya

Data: 4xS (455 HI 1063 dC).

Rcfcrencia: V. 1319/PV. 212-e

Proccdencia: TM Ferreries

Obseryacions.- La data encara que incompleta, correspon sens dubte a I' any 455 H, ja que a fA figuren els noms Muizz al-Dawla/Muhammad. La missio profetica es troba incompletaja que no cap al cospell.

Num. 21. Dirham (fragment). Bi1l6. t J

d: 15 mm p: 0.7937 gr

Seca: Daniya?

Data: 446-455 HI 1054-1063 de.

Refcrencia: V. 1314/PV. 212. Procedencia: ™ Ciutadella,

lAM: j..J I Ij/

lAM: retallat

Observacions. - Seca i data presurnpti yes d' acord amb la presencia dels noms assenyalats al mim.

Num. 22. Dirham (fragment). Bi1l6. t t

d: II mm p: 0.0327 gr

Seca: Daniya

Data: ?

Referencia: V. 1306-19/PV. 209

Procedencia: S' Alquerieta (Ciutadella)

lAM: [u.: � I.J/

HAM: r I ..:r.:'> s!

Num. 23. Dirham (fragment). Bi1l6. t �

d: 13 mm p: 0.5740 gr

Seca: ?

Data: �

Referencia: ?

Procedencia: Menorca, indeterminat.

lAM: /'-:'f ...u/

HAM: u)/ j.lA..;...

Num, 24. Dirham (fragment). Bi1l6. t d: 15 mrn p: 0.7053 gr

Seca: '7

Data: ?

Referencia: ?

Procedencia: Menorca, indeterminat

lAM: retail at HAM: retallat

TAIFA INDEPENDENT

'Abd Allah Ibn Aglab al-Murtada (468-486 HJ 1076-1093 de)

Niirn. 25. Fraeeio de Dirham. s.ne. t_

d: II mm

p: 0.9074 gr

Seea: Mayurqa

Data: ?

Referencia: Morgenstern 1984

Procedencia: TM Ciutadella

IIAM: retailat

Observaeions.- Moneda eneunyacla darnunt un eospell irregular, mes petit que I'eneuny, motiu pel qual les Ilegencles es troben incomplctes.

Niim. 26. Fraccio cle Dirham. Billo. t_

cl: 16mm p: 1.490gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: Morgenstern 1984

Procedencia: Menorea, incleterminat

Sense marges

Observaeions.- Proeediment dencunyacio eom el mim, 25

Num. 27. Fraccio de Dirham. Billo. t_ d: 8.5 mm p: 0.5380 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: sense referencies

Procedencia: Menorea incieterminat

Sense marges

Observaeions.- Encunyacio realitzada amb el mateix procediment que els mims, 25 i 26, pero a diferencia d' aquests, el cospell es pertectarnent circular i eorrespon, aproximadament, a larea central duu dirham seneer (uns 14 mm de diametre).

Num. 28. Dirham (fragment). Bille. cl: I mm p: 0.5150 gr

Seca: ?

Data: ?

Referencia: V. I 353-60/PV. 218

Procedencia: Torrenova (Ciutadella)

lAM: /.JJ I I �I

HAM: /�.JI uh/

Num. 29. Dirham (fragment). Billa. tt d: ISmm p:0.9134gr

Seca:?

Data:?

Referencia: V. I 353-601PV 218

Procedencia: Pabordia Nova (Ciutadella)

B. MOLL MERCADAL

TAIFA D'ALMERIA

lAM: retailat HAM: retallat

MlIba��ir Ibn Sulaiman Nasir al-Dawla (486-508 HIl093-1114 de)

Niim. 30. Fraccio de dirham. Billo. ; t

c1: 12 rum p: 0.8740 gr

Seca: ?

Data: ?

Rcferencia: PY. 219-s?

Procedencia: Albranca Nou (es Migjorn Gran)

Anonim. Atribucio a la regencia de Sumadih (440-444 H/I048-1052 de)

Niim. 32. Dirham (fragment). Bill6 111011 baixo t t

eI: 18 mm p: 1.2360 gr

Seca: ?

Data: 7

Referencia: Y. 1040-1042/PY. 354-c. Bofarull

A-4

Procedencia: Menorca, indeterminat.

lAM: /� if

lAM: retallat

Observacions.- Cospell circular, molt rues petit que I'encuny, elescentrat. Malgrat que les I1egendes son molt incompletes, I'estil es caracterfstic ele les peces c1e Mubassir.

Niim. 31. Fraccio de Dirham (fragment). Billo.;t

d: 7 mm

Seca: ?

Data: 7

Referencia: PY. 219-57

p: 0.2754 gr

Procedencia: TM. Ciutaclella.

Sense marges

Observacions.- La rcferencia PY. 219-s correspon a un fragment c1e dirham, No sembla, c1oncs, que correspongui a un exemplar amb cospell circular.

IIAM: f· 1.iA ...u 1 I-

TAIFA DE SARAGOSSA

Ahmad I Ibn Hfid al-Muqtadir 'Imad AI Dawla (441-475 H/I049-1082 de)

Num. 33. Dirham (fragment). Coure. t d: 10 min p: 0.6176 gr

Seca: Saraqusta?

Data: ?

Referencia: Y. 1197 7/PY. 264-68

Procedencia: Son Peu (Ciutadella)

r

HAM: /�

B. MOLL MERCADAL

TAIFA DE VALENCIA

'Abd AI 'Aziz AI Mansjtr (412·452 Hl1020-1060 dC)

Num. 34. Fracci6 de dirham. Bil16 baixo t i

d: 17.5 mm

p: 1.300 gr

Seca: ')

Data: 435-440 HII 043-1 048dC

Referencia: V. I 389/PV. ISO-a

Procedencia: Son Gall (Alaior)

B) ENCUNYACIONS DEL TIPUS DE LES TAIFES

'Ali Ibn YTIsu!" (500-537) H/ll06-1142 dC

Num. 36. Fracci6 de Dirham. Bi1l6.1' �

d: 13 mm p: 0.8820 gr

Seca: Mursiya?

Data: 508 H ?/1114 JC

Referencia: V. I 836/PV.445/Hazard 970

Proccdencia: Santa Creu (es Mercadal)

Marges retallats i molt borrosos.

Observacions.- La data pot deduir-se per la presencia dels noms «Ibn Nayaba» i «al Mu tasim», La seca, segons PV, es al-Andalus, arnb dubtes.

VII - ALMORA VITS

A) ENCUNYACIONS ALMORAVITS

'Ali Ibn Ytlsuf ii'Amir Ta�ITn (532-537 Hl1137-1142 dC)

Niim. 35. Quirat. Plata t \

d: II mrn p: 0.8610 gr

Seca: no consta

Data: 532-537 HII J 37-1142 dC

Referencia: V. I 824/Hazard 999

Procedencia: TM Ferreries

Marges retallats

Num. 37. Fracci6 de Dirham.

Bill6 molt baixo t � d: 12 mm p: 1.4980 gr

Seca: Garniita ?

Data: 519 HI 1125 JC ?

Referencia: V. 1 839/PV.450-a/Hazard 95 lILam. Delgado XVI mim. 19. Procedencia: Menorca, indeterminat

Marges retallats

Observacions.- CospelJ rectangular mes petit que I'encuny, motiu pel qual les lIegendes es troben incompletes. La partencunyada es identica ala moneda representada ales lamines Delgado, pero la Iletra «Lam» situada a la part inferior de IIA, no sabem si hi es, de manera que els nombres de referencia indicats no s6n segurs.

Nurn. 38. Dirham (fragments).

Billo molt baixo t t

d: II mm p: 0.7235 gr

Seca: Saraqusta ?

Data: 509 HI IllS JC?

Refcrencia: V.1837IPV. 446-a/Hazard 949/Lam.

Delgado XVI mim. 14

LAM: Illegible.

flAM: / ) j

C) TAIFES ALMORA. VITS

Encunyacions anonimes

Num. 39. Dirham (fragment) ? Plata 1 \

0: 13 I11Ill p: 1.450 gr

Seca: (Gar)nfIJa

Data: ?

Referencia: ?

Procedencia: TM Ciutadella

Sense marges,

Observacions.- No hem trobar referencies per a aquesta peca. La seva tipologia es clarament almoravit, mes sembi ant als qui rats que no als dirham del tipus de les taifes.

Grup 1

La seca, Garnata, es incompleta pero bastant clara. Ares el seu caractcr anonim, hom pot suposar que pertany als darrel's temps de domini almoravit. VIII - BANU

GANIYA

A) ENCUNYACIONS DEL TIPUS DE LES TAIFES

Niim. 40. Fracci6 de dirham. BilkS. tJ d: 10 x 10 mill p: 0.7340 gr

Seca: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: Menorca, indeterminat

No conserva marges.

Num. 41. Fraccio de dirham. Billo. t d: 9,5 x 9mm p: 0,9406 gr

Seca: ?

Data: ')

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: Menorcaindeterminat

�L.!

lAM: '/

IIAM: / .J /

Nurn. 42. Fraccio de dirham. Billo.1 \ d: lOx 10mm p:0,7140gr

Seca: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: T. M. Ciutadella

B. MOLL MERCADAL

Sense marges.

Niim. 43. Fraccio de dirham. Billa. t \

d: 10 x 9.5 mrn p: 0,7537 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: Menorea indeterminat

Sense marges,

Num. 46. Fraccio de dirham. Billa. r \

d: 8 x7 mm p: 0,3730 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant)

Procedencia: Rafal des Frares (es Mercadal)

lAM: no ri'hi

Sense marges

Num. 44. Fraceia de dirham. Billa baixo r \.

d: II x 10 mill p: 0,9350 gr

Seca: ?

Data: .)

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: Menorea indeterminat

Num. 47. Fraeeia de dirham. Billa. 1 \ d: 9 x 9 mrn p: 0,7407 gr

Seea:bi Mayur(qa)

Data: 'J

Rcfcrencia: T. Ibrahim 1988 (variant 7) Procedencia: T.M. Ciutadella

Sense marges

Num. 45. Fraeeia de dirham. Billa. t \ d: 10 x 10 mm p: 0,6930 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Procedencia: Santa Creu (es Mereadal)

IIAM:

Num. 48. Fraccio de dirham. Billa. t � d: 14 x I 1,5 mill p: 1,8576 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: T. Ibrahim 1988 (variant) Proccdencia: Menorca, indeterminat

Fotografies quelcorn ampliades

lAM: no nhi ha

HAM: ;. �I"'I

NLIIl1. 49. Fraccio de dirham. Bi116. t -+

d: I I x 10 mm p: 1,2565 gr

Seca: ?

Data: ?

Reterencia: T. Ibrahim 1988

Procedencia: Binigafull (Ciutadella) llA IA

lAM: no u'hi ha

IIAM: /..1/ Grup II

Num. 50. Fraccio de dirham. Bilk). i i

d: lOx 9 mm p: 1.0743 gr

Seca: ?

Data: ?

Refcrcncia: inedita

Proccdencia: Menorca, indeterminat llA IA F/1

lAM: illegible

IIAM: /J .)/

Nrim. 51. Fracci6 de dirham. Bi116. t

d: 10 x 10 mm p: 1,2420 gr

Seca: ?

Data: ?

Referencia: inedita

Proccdencia: Menorca, indeterminat

lAM: no ri'hi ha

I1AM: /J/

Niim. 52. Fraccio de dirham. Billa. t \.

d: II x 10 mm p: 1,5430 gr

Seea: ?

Data: ?

Referencia: inedira

Proccdencia: Menorca, indcterminat

IIA IA

lAM: no nhi ha

I1AM: anepigraf. Doble grafila

B) ENCUNYACIONS DE TIPUS ALMORA.VIT

NUI1l. 53. Quirat 0). Billa. t

d: 11,5 Il1Ill p: 0,6964 gr

Seca: no consta

Data: no consta

Referencia: inedita

Procedencia: TM Ferreries

Sense marges

Num. 54. Fraccio de quirar (7). Billo.

d: 8,5 mill

Seca: no consta

Data: no consta

Refercncia: i nedita

Procedencia: Santa Agueda (Ferreries)

X - ALMOHADES

A) DIRHAM ANONIMS AMB MENCIO D'AL-MAHDI

1) Tresoret

NUI11. 56. (frustra)

d: 14,5 x 14 111m

p: 1,4750 gr

Seca: no consta

Rerercncia: Hazard 1103

IX - NORMANDS DE SIciLIA

Guillem I (549-562H/1154-1l66)

Num. 55. Fraccio de fals. Coure.

d: 14 x 13 mm p: 0,8500 gr

Seca: Masina

Data: 5xx(550H-1155 dC)

Refercncia: R. Sparhr mim. 99.1 Mitchiner 588

Procedencia: Santa Agueda (Ferreries)

Anvers: REX/W., en el camp:

Ilegenda marginal:

Revers: camp molt borros, AI marge, restes de graf la de punts.

Observacions.- Com es habitual en aquest tipus de moncda, el cospell, de forma mes 0 menys trapezoidal, es concan a I 'anvers.

NL[I11. 57 (frustra)

d: 14 a 13 1111l)

p: 1,4680 gr

Seca: no consta

Refcrencia: Hazard 1103

[A

NUl11. 58. (11101t gastada)

d: IS x IS 111m

p: 1,4405 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1 103

130

Num. 59. (molt gastada)

d: 14.5 x 14.5 mm

p: 1.3560 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1103

B. MOLL MERCADAL

II/I 1111

IA IIA

clio 0 o(§lo 000

Niim. 60 (frustra)

d: 14,5 x J4 mm

p: 1,4395 gr

Seca: No consta

Referencia: Hazard 1003

IA IIA /$'/

Num.61.

d: 13,5 x 13,5 mm.

p: 1,5260 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1103 IA

Num. 64. (gastada)

d: 13,5 x 13 mm

p: 1,4700 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1 103

Num.65.

d: 13,5 x 13 mm

/$/ p: 1,5250 gr

Seca: Manurqa

Referencia: V. 2094!Hazard 1114

Num.62.

d: 13,7 x 13,5 mm.

p: 1.5120 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1103

IA IIA

/1/1

Num.66.

d: 14 x 14 mm

p: 1,5100gr

Seca: Fas

Referencia: V. 2107/Hazard 1096

Num.67.

d: 15 x 14,5 mm

p: 1,5170 gr

Seca: Fas

Referencia: Hazard 1096!Rada 698

Niim. 63. (frustra)

d: 14 x 14 rnm

p: 1,4100 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1103

NUIll.68.

d: 15 x 15 Illill

p: 1.4560 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard I 103-a

B. MOLL MERCADAL

Num, 72. (eolpetjada)

d: 14 x 14mm

p: 1,3590 gr. Seca: Fas

Referencia: V. 2107/Hazard 1096/Balaguer

1988-b

Procedencia: Santa Agueda

Observacions.- Escriptura arnb elements cufics.

2) Troballes arllades

Nlllll.69.

d: 14 x 14 mill

p: 1,5213 gr

Seca: Tilisman?

Retcrencia: V. 210 I/Hazard 1087

Procedencia: Menorca, indeterminat

Num.73.

d: 14.5 x 14,2 mill

p: 1,3550 gr

Seea: no consta

Referenica: Hazard 103

Procedencia: Binimaimut (Ma6)

Nlllll.70.

d: 14,5 x 14,3 mm

p: 1,3780 gr.

Seca: Sabta

Referencia: V. 21 05/Hazard 1093

Procedencia: Binimaimut (Ma6)

Nurn. 71 (gastada)

d: 13,5 x 13,5 rnm

p: 1,4277 gr

Seca: Fa (s)

Referencia: V. 21 07/Hazard 1096

Procedencia: Son Toni Marti (Ciutadella)

Num. 74.

d: 14 x .14 mill

p: 1,3700 gr

Seca: no consta

Referenica: Hazard 103

Procedencia: Torrellafuda (Ciutadel!a)

00",

Num. 75. (n'hi falta un fragment)

d: 15,5 xiS,S mrn

p: 1,0673 gr

Seea: no consta

Referencia: Hazard 103

Procedencia: Santa Ponca (Ferreries)

Observaeions.- IIA mal mesa. Letra «sin» darnunt la paraula «Allah» de la segona linia i tasdid damunt «Allah- de la tercera linia.

B. MOLL MERCADAL

Num.76.

d: 16 x 15 mm

p: 1,4915 gr

Seca: illegible

Referencia: ?

Procedencia: Pabordia Nova (Ciutadella)

Observaeions.- A la lA, «tasdid» damunt la paraula «Allah» de la tereera linia.

Num. 80

d: 16 xIS,S mm

p: 1,4206 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard I 103

Procedencia: Menorca, interminat

Num.77.

d: 14 x 14 mrn

p: 1,4716 gr

Seea: no eonsta

Procedencia: Pabordia Nova (Ciutadella)

NLim.81.

d: 14 x 14mll1.

p: 1,4800 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard I 103

Procedencia: Serra (es Mereadal)

00 00 00

NUI1l. 78. (molt gastada)

d: 16 x 15 mm

p: 1,3000 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard 1103

Procedencia: Menorca, indeterminat

Observaeions.- A la IA, lIetra «sin» damunt la paraula «Allah» de la segona i tereera linies,

Num. 82 (molt gastada)

cl: 13,5 x 13 111111

p: 1,4960 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard 1103

Procedencia: TM es Migjorn Gran

Num.79.

d: 16 xiS,S mm

p: 1,4550 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard 1103

Proccdencia: Tot-lluquet (Ciutadella)

Num. 83. (frustra)

d: 14,5 x 14 111m

p: 1,3380 gr

Seea: no eonsta

Referencia: ?

Procedencia: Menorea, indeterminat

Num.84.

d: 13,2 x 13,2 mm

p: 1,3910gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard I 103-a

Procedencia: Menorca, indeterminat

Observacions.- Escriptura molt tosca, arnb element cufics,

Niim. 87. (molt gastat)

d: II x II mm

p: 0, 5820 gr

Seca: no consta

Referencia: V. 2113/Hazard 1068

Procedencia: Binigemor (Alaior)

000 0

Nurn, 85. Pseudo-dirham. Coure.

d: 15 x 14mm

p: 1,2710 gr

Seea: no consta

Referencia: Hazard I 171

Procedcncia: Binigemor (Alaior)

Observacions.- Hi ha restes dun bany de plata; dues perforacions. IA IIA

Num. 86. Pseudo-dirham. Coure.

d: 14x 14mm

p: 1,2810 gr

Seea: no eonsta

Referencia: Hazard I 171

Procedencia: Placa des Born (Ciutadella)

Num. 88. (gastat i dues perforacions)

d: 12x 12mm

p: 0,6036 gr

Seca: no consta

Referencia: V. 2113/Hazard 1068

Proccdencia: Menorca, indeterminat.

A nom d"Abd al-Mumin lbn 'Ali (524-558 HI i 30-1 163 dC)

Num. 89. (trencada)

d: 12x 10mm

p: 0,4514 gr

Seca: no consta

Referencia: V. 2113/Hazard 1068

Procedencia: Menorca, indeterminat

NUIll. 90. (trencada i dues perforacions)

d: 12x [2mm

p: 0,58690 gr

Seca: Mayurga

Referencia: inedita

Procedencia: Menorca, indeterminat

B. MOLL MERCADAL

2) QUARTS DE DIRHAM

A nom de 'Abel AI Mu'min Ibn 'Ali

NUI11. 91. (molt gastacla)

cl:IO,5 x 10 mill

p: 0,3500 gr

Seca: no consta

Referencia: Hazard 1069 (referencia dubtosa)

Procedencia: Menorea, indeterminat

Observacions.- La I1A es troba molt mal mesa, motiu pel qual la lectura es dubtosa.

NUI11. 94. (molt gastacla)

cl: 9 x 9 111m

p: 0,3470 gr

Seea: no eonsta

Procedeucia: Santa Creu (es Mercaclal)

Encunyacions anonimes tipus V. 2209

Num. 92.

d: 9,7 x 9,7 111111

p: 0,2500 gr

Seea: no eonsta

Procedencia: Son Triay (Ciutadella)

NUIll. 93.

d: 9,5 x 9,5 mm

p: 0,3310 gr

Seea: no consta

Procedencia: Menorea, indeterminat

NlIlTI. 95. (gastacla i quatre perforacions)

cl: 9 x 9 111111

p: 0,1900 gr

Seea: Fas

Procedencia:Pabordia Nova (Ciutadella)

Observaeions.- Seea inedita en aquest tipus de moneda.

D) COSPELLS SENSE ENCUNYAR

Num. 96.

cl: 9,5 x 9,5 I11Ill

p: 0,5883 gr

Procedencia: TM Ciutaclella

NUI11. 97.

cl: LO x 10 mill

p: 0,6910 gr

Procedencia: Santa Creu (es Mereadal)

NUI11.98.

cl: 7,8 x 7,5 I11Ill

p: 0,2680 gr

Procedencia: Menorea, indeterminat

NUI11. 99.

d: 7,5 x 7,5 I11Ill

p: 0,3094 gr

Procedencia: Binigernar (Alaior)

Num. 100.

d: 7,5 x 7,5 111111

p: 0,3710 gr

Procedencia: Santa Ponca (Ferreries)

Fotografies quelcom ampliades

Situaci6 deles localitats (*) citades al text.

Diner vescomtal de Cardonadel segle XI, inedit

M.CRUSAFONTISABATER

ANNA M. BALAGUER

L'any 986 el comte de Barcelona, Borrell II, donava una segona carta de repoblament a Cardona; d'aquesta manera, confirmava i ampliava la que havia donat Guifre el 880. Del seu text cal ressaltar-ne dos fragments:

1. « i us dono per patro el vescomte Ernemir».

2. «Tingueu sempre entre vosaltres negoci net, mercat licit i una sola moneda pura, sense alteraci6 i sense cap falsetat, de manera que com [ou al principi I perseveri sempre, afi que sempre tingui el mateix valor».

EI segon dels textos transcrits conte una veritable concessi6 monetaria. Certament, nornes en el cas que els cardonins poguessin regir directament les encunyacions de moneda els seria possible de mantenir-Ia pura i inalterable. EI primer fragment del text de la carta designa el vescomte d'Osona, Ernemir (973-10 10), com la persona que exercira la seva autoritat sobre els cardonins i, en consequencia que tindra el control efectiu de la moneda de Cardona. Aixo darrer es fa evident quan el vescomte Bremon (1014-1030) d6na a l'esglesia de Sant Vicenc de Cardona el ? delme de la moneda l'any 1019.- Efectivament, nornes aquell que tingues el dret de moneda podia fer una donaci6 com aquesta.

Laconcessi6 del delme a I 'antiga esglesia del castell de Cardona fou confirmada pel vescomte Eriball ell040, en ocasi6 dela consagraci6 de la nova esglesia de Sant Vicenc. La seva comunitat havia adoptat des del 10191a normativa d' Aquisgra, i s'havia convertit, aixi, en canonical.'

I .I. M. FONT RIUS,.I. M., Canas de poblacion yjranquicia de Cataluiia, Madrid-Barcelona, 1969, p. 8 17.

2. VILLANUEVA, .I., Viaje literario a las iglesias de Espana, Madrid- Valencia, 1803-1852, vol. VIII, cloc. XXXII, p. 285-289.

3. CASAS NADAL, M., La canonica de s. vicenc de Cardona a l'Edad Mitjana, Cardona, 1992, p. 70.

M.CRUSAFONT i A.M. BALAGUER

L'any 1038 els vescorntes cardonins recuperaren el castell de Calafqueels havia usurpat el bisbe de Vic i pocsanys mes tard s'hi devien installar. Aixo sernbl a deduir-se del fet que el 1057 alienessin el castell de Cardona a favor del cornte de Barcelona i que el 1088 el vescomte Fole es disposes a batre la seva moneda a 4 Calaf.

Des del 1089 trobern unes escasses mencions d'aquesta moneda de Calaf ernprada en alguns contractes de compravenda. Hi ha, doncs, evidencia que l'emissi6 fou efectivament realitzada.'

La major part d' aquestes notfcies ja eren conegudes de fa molt temps, i foren recoil ides al seu dia per Botet i Sis6.6 Mancava, perc, la identificaci6 de les monedes. Ja fa temps que nosaltres retrobarern l'unic exemplar fins ara conegut d'un tipus monetari que Botet donava com a incert i que nosaltres varern suposar 7 que era consequencia de les emissions de Calaf, fetes pel comte Fole II (10861099).

Hem anat designant com a vescomtals les emissions de Cardona, pero tambe les podrfem denorninar senyorials. Efectivament, Cardona tenia vescomte pero no pas vescomtat. Els senyors de Cardona eren vescomtes d' Osona i no fou fins als temps de Fole I (1035-1040) que cornencaren a usar el tftol de vescomtes de Cardona."

Malgrat tot, creiem que la denominaci6 de moneda vescomtal tampoc no es pot considerar incorrecta. Els vescomtes d'Osona acabaren per consolidar la titulaci6 vescorntal relativa a Cardona imes endavant fins i tot aconseguiren acreixer-la passant a obtenir les titulacions de comtes i despres de dues. En aquestes darreres etapes el record de l'origen ossonenc del vescomtat sernbla que shavia esborrat definitivament.

Darrerament, hem pogut descobrir un tipus monetari cornpletament desconegut i que correspon ales monedes relatives a Cardona. Aquest, pero, no sembI a que deixi marge de dubte sobre la seva emissi6 a Cardona mateix. Vegem-ne la descripci6:

Diner d'argent

- a.: Effgie de sant, mirant a l'esquerra, que porta una creu, entre leslJetres SV. Orla linial.

- r.: CNO-CAR(D)ONA-(?)AT en tres Ifnies en el camp iamb NA unit. Orla triple, les exteriors linials, la central de punts.

p.: 0,44 g, pero en manca un bod; 0: 15,8 mm ; inedita.

4. SERRA VILAI{Cl. J., Els senyors de Cardona. Tarragona, 1966. La major part de les informacions hisroriques que ernprarem es troben recollicJes en aqucsta obra.

5. BALAGUER, A. M., CRUSAFONT, M., "La moneda vescomtal de Cardona-Calaf», Catalunya Romanica, XIX, Barcelona, 1992, p. 355-358. Es recullen dudes de latesi inedita d' A. M. BilLAGUER, Historia de /0 nioneda dels comta IS catalans.

6. BurET SISt\, J., Les monedes COla/ones, vol. I, Barcelona, 1908, p. 215-217.

7. CRUSAFONT, M., Numisniatica de la Corolla Catolauo-Aragonesa medieval. Madrid .1982. Tipus 22, retrobat per A. M. Bnlaguer a I'Instituto Valencia de D. Juan de Madrid. Cornentari ales pagine« 37-38.

8. SERRI\ VILARCl, E/s senvors p.70-73 107.

A dalt: el nou diner de Cardona a mida real i molt arnpliat. A baix: gravat d' Antoni Roca publicatel 1842 que representa el poble i el castell de Cardona (F. Pi i Margall, Espana, obra pintoresca).

M.CRUSAFONT i A.M. BALAGUER

Aquesta peca, fins ara unica, esta en un estat forca deficient. Inicialment era recoberta d'una substancia quitranosa que gairebe impedia la lectura de la lletra C inicial, com podem veure a la fotografia, encara en una fase intermedia de netejat ion nomes albirem els dos trianglets extrems. Tampoc s' apreciava la uni6 NA, que permet completar la lectura CARDONA, encara que la D central no sigui visible. Les lletres s-v de l' anvers, evidentment allusives a SCant) Vucenc), ajuden a I' atribuci6 recordant els drets de I'esglesia d' aquesta invocacio, situada al castell, sobre la moneda de Cardona. Tampoc es visible la primera lletra del tercer rengle de lletres, encara que per les poques traces que hom poe albirar potser es tracta d'una F 0 una D. Hi ha un cop 0 recalcat en aquesta zona de la peca i nornes s'hi veu un cert vestigi d'un pal vertical del qual sernbla sorgir, cap a la dreta, un travesser horitzontal a mitjaalcada. Aquests detaIls son ara rnes facilmentvisibles ala moneda completament neta, pero s' aprecien pitjor a la fotografia. La peca te I' aspecte de plata. Afermen aquesta suposici6 el fragment que hi manca i I'altre que se ri'ha despres, perque es ben sabut que la plata de bona llei te tendencia a fragilitzar-se.

Des del punt de vista tipologic i metrologic, sembI a que la peca s'ha de situar al segle XI i, mes concretament, en la seva primera meitat. Efectivarnent, I' orla triple del revers s'apropa molt a les que trobem als diners de Berenguer Ramon I (10181035), i tarnbe al tipus de Vic, atribuit al penode del bisbe Oliba (l0 17-1046), que la porta a les dues cares." Tarnbe trobem orla triple en els diners de Ramon Berenguer 1(1035-1076), als primers tipus delllir suposats del coregnat (10761082) i en el diner de Vic atribuit al bisbe Berenguer Guillem (1099-110 1). En aquests darrers tipus, pen), el seguit de punts del cercle intermedi ha evolucionat cap a una serie de tracos ovals, disposats de manera mes atapeida. Cal arribar fins als darrers tipus del llir, atribuits a Ramon Berenguer IV (1131-1162), per retrobar la seriaci6 de punts, ara, pero, mes separats.'?

L'efigie de lanvers sapropa molt a la d'alguns tipus emesos pels comtes barcelonins, com ara els de Berenguer Ramon I de la troballa d'Orrius 0 el tipus ernes a Vic, II pero la similitut mes gran I' observem respecte al diner dit de la «creu calada», atribuible als primers temps de Ramon Berenguer I (1035-1076).12

Tambe la metrologia sembla concordar amb aquesta primera etapa del segle XI caracteritzada per diners d' argent fi, pero de feble pes, com els de la serie episcopal gironina 0 els abans esmentats de Barcelona."

Des del punt de vista paleografic, les lletres s' acosten molt als diners vigatans dels bous, atribuits al bisbe Berenguer Seniofred de Lluca (1078-1099).14

9. Crus-37. Eis tipus que comentarern es poden trobar tant a M. CRUSAFONT, Numismatica (ja esmentat), com a CRUSAFONT,AcWlociollesde la Corolla Catalano-Aragonesoyde los Reinosde Aragon » Navarra, Madrid, 1992. Ens referim a aquesta ultima obra perque te un cataleg mes actualitzat.

10. Crus-28, Crus-29, Crus-41 i Crus-33.

11. Crus-23 i 24, Crus-47.

12. Crus-27.

13. Serie gironina inicial, tipus Crus-49 a 65. 14. Crus-39.

Si partim de les bases documentals, la pe<;:a ha d' esser posterior al 1019, que es lany en que el vescomte Bremon va donar el delme de la moneda de Cardona a l'esglesia de Sant Vicenc. D' aquesta manera es justifica la presencia preeminent del sant a l' anvers. Tambe sembla logic que la peca sigui anterior al conveni del 1088 condos entre el vescomte de Cardona i el bisbe de Vic per a l'emissi6 de la moneda de Calaf. Aixo darrer es justifica amb la mencio explfcita de Cardona ala llegenda del revers.

Aquesta primera forquilla, 1019-1088, la podem intentar d'estrenyer tenint presents altres factors. D'una banda, la part inicial de la llegenda del revers, CNO, podria alludir a la canonica de sant Vicenc en la forma abreujada C(A)NO(NICA). En aquest cas, potser podrfem dur la data inicial fins al 1040, en que fou consagrada la nova canonica de sant Vicenc, is' abandons un primer cenobi probablement mes precari entorn de la capella del castell. Aixo justificaria la certa solemnitzacio del caracter de canonica que sembla indicar la seva inclusio ales llegendes de la moneda. En l'altre extrem cronologic, cal considerar que els Cardona, que des del 1038 havien recuperat el castell de Calaf, varen alienar el de Cardona per trentatres anys I' any 1057 a favor del comte de Barcelona, Ramon Berenguer 1. Aquesta alienaci6 fou perllongada, un cop exhaurit aquelltermini, ell 090, a favor del comte Guillem Ramon de Cerdanya. Totplegatexplica l' ernissio dell 088 a Calafi permet suposar que en algun moment entre el 1038 i el 1057 els vescomtes cardonins s'haurien traslladat a aquest castell, novament integrat als seus dominis. En aquestes circumstancies sembI a que l'any 1057 pot esdevenir una nova data extrema final.

L'espai mes probable es mouria, doncs, entre I' any 1040, data de la consagraci6 de la nova canonica de sant Vicenc, iel 1057, data de l'alienaci6 del castell de Cardona. I encara dins la nova forquilla, sembla logic que ens situem mes aviat a lapart inicial .perque no es creible que els Cardona passessin a Calafimmediatament abans del 1057, sino una mica abans.

Hi ha, doncs, molts elements concordants per creure que la data solemnial del 1040, amb la consagraci6 de la nova esglesia i la confirmaci6 del seu dret al delme pel bisbe Eriball, fou un moment ben oporni per a l'emissi6 de la moneda que comentem. Es encara possible suposar que I' encunyaci6 fos de poe abast i que el batiment no s' allargues mes enlla de la mort d'Eriball, ocorreguda vers el 1042.15 Aixo explicaria la raresa de les peces i la manca de rastres de la seva circulacio en la documentacio. Recordem que la moneda de Calaf, que tampoc degue esser de gran volum, apareix consignada en alguns contractes."

La nostra conclusio seria, dones, que la moneda que ara hem donat a coneixer es un dinervescomtal d'argent batut a Cardona a la primera meitat del segle XI i que probablement fou emesa en els darrers anys de regiment del vescomte Eriball i, en

15. SERRA VILAR6, Els senyors p. I 10. 16. BALAGUER. A. M., CRUSAFONT, M., «La moneda vescomtal. ».

concret, entre el 1040 i el 1042. Podem encara recordar que EribalI, bisbe de la Seu, mes aviat es va abocar a la seva labor eclesiastica i que cornpartf el govern de Cardona amb el seu germa Folc I, almenys des del 1035. En morir Folc lei 1040, el govern de Cardona i la titulaci6 vescomtal (encara d'Osona) passaren al seu nebot Ramon Folc I (1040-1086), que fou el continuador del llinatge.

EI fort accent religi6s de la moneda tambe ens fa decantar per una atribuci6 a Eriball, i la compartici6 del govern fa sobresortir la data del] 040, en que aquest vescornte deuria tenir un paper rellevant enun acte de caracter religi6s com elde la consagraci6 dela nova canonica. Ja hem dit que, a mesde l'estampa i les IIetres al lusives a sant Vicenc, sernbla que la moneda conte una referencia ala qualitat de canonical en la part CNO. De tota manera, els trams complementaris de la lectura del revers no podran esser interpretats amb seguretat fins que no es pugui estudiar un exemplar que perrneti la lectura de la primera lletra del tram inferior dela llegenda, on ara nomes apreciem (7) AT Recordern que hi ha casos en que els trams de llegendes horitzontals es combinen de manera irregular. Aixi, hi ha diners de Genova arnb tres lfnies de lletra que diuen RA-CON-DI i que cal lIegir CONRADI, es a dir, CONRAD, cornencant, doncs, pel tram del mig. L'equivalent en el nostre cas seria una lectura CARDONA CNO (7) AT que sembl a poe convincent. Cal tenir present, pero, que tampoc s6n completament segures les lIetres CN del principi, no pas perque siguin de malllegir sin6 perque hom les pot interpretar d' una altra manera. Si tenim present que la C de la paraula CARDONA es regular iamb els extrems simetrics, la prirnera lIetra de CNO tarnbe podria esser una G, perque la part de baix es en forma cargolada i lade dalt aixecada. D' altra banda, tampoc la N es segura perque a voltes es representen d'aquesta mateixa manera les Holes A. De totes maneres, en aquest segon cas es mes facil decantar-se per una N, per la seva similitud amb la N de CARDONA, i perque les A daquesta paraula s6n tancades per dalt i no pas obertes 0 en forma d'u. Tampoc trobarem sentitcombinant alternatives i assajant formes com ara GNO 0 AT, GHO 0 AT etc. Es per aixo que ens inciinem per la probable, pero provisionallectura CNO-CARDONA-(7) AT. S i el primer trarnja hem assenyalat que pot voler dir CANONICA, el segon podria ser una altra abreviatura. Si la primera lletra es una F, podria voler dir FA (C) T (A), i si fos una D, potser DAT (A). En el primer cas podria voler al ludir ailloc concret de I' emissi6,i en el segon a la donaci6 del delme. Es podrien aventurar moltes altres interpretacions, pero sembla mes raonable esperar a poder treballar arnb una lectura completa que multiplicar hipotesis incornprovables. El fet mes important i, aquest sf, cornpletament segur, es que la moneda es de Cardona. La seva lecturacxnto)ONA es clara, i els trams complementaris de la Ilegenda, dificils de reconstruir, resulten accessoris. Hom es podria preguntar si no es aquesta la veritable rnoneda de Calaf i si la que nosaltres atribufrern a aquelles emissions dell 088 podrien esser d' algun altre taller monetari. Certament I' atribucio a Calaf del tipus anepigraf que varem descriure fa temps es sernpre discutible, perque no te elements clararnent definitoris. No creiem,

pero, que calgui, ara per ara, pensar en una substituci6 d'aquell tipus pel que ara descrivim. EI nou tipus sembla mes arcaic i molt clarament cardonf. Es dificil de creure que la gent denornines «rnoneda de Calaf», com veiem en els pagaments coneguts, un tipus rnonetari amb tan clara lectura CARDONA i que a Calaf s 'hi batessin monedes tan marcadament cardonines. En canvi, el tipus anepigraf sadequa a una peca feta a Calaf i emparada pel dret monetari situat inicialment a Cardona. Recordem que I 'any 1102 el vescomte Bernat i la vescomtessa Almodis restiruiren el delme a sant Vicenc de Cardona de tota moneda que sobres en qualsevol dels honors depenents del Castell de Cardona. Aquesta dependencia era, es clar, la que podia legitirnar J' emissi6monetaria iI' afirmaci6 dels vescorntes. Era una interpretaci6 que els era avinent pero molt sui generis de la ja confosa concessi6 monetaria del 986. Pero aquesta interpretaci6 prevalgue, i encara se'n servia el llinatge dels Cardona al segle XVI, quan batia moneda local a la seva residencia d' Arbeca.!'

En qualsevol cas el terme restitucio del delme a sant Vicenc fa pensar en una obligaci6 oblidada i potser reclamada per la canonica. Si fos aixf, encara seria mes diffcil pensar en el nom de Cardona a la moneda del 1088.

Cal constatar, finalment, que les figures de I' anvers d' ambdues monedes son religioses i que totes dues porten una creu a la mao Si a la que ara hem descrit el sant es sant Vicenc, com ho evidencien les lletres s-v que acantonen la figura, no es pot negar la possibilitat que tambe ho sigui al tipus anonirn de Calaf. Es, si mes no, un element de parentiu entre els dos tipus, com tarnbe ho es la triple orla del revers, amb un rosari de punts a la banda central.

EI di ner de Calaf pesa gairebe el doble que el de Cardona, perc Botet I' aprecia com de bill6, mentre que el de Cardona sembla clarament de plata. No tindria res d'estrany que els vescomtes cardonins haguessin fet el mateix que els comtes de Barcelona en aquelles mateixes dates: mantenir el contingut d' argent perc afegir el mateix pes daram a fi d'obtenir monedes menys fragils i mes manejables.

Aquella puresa reclamada per Borrell II el 986 a la carta de repoblament era dubtosa, pero novament, els vescomtes «interpetaven» a la seva manera. I Ies interpetacions es degueren anar produint amb relaxaci6creixent si tenim present que]' abans citat numerari d' Arbeca del segle XVI era ja d' aram pur.

Si ens cenyim, per concloure, a allo que elsjuristes denorninen «fets demostrats» podem dir que coneixern un nou tipus monetari de Cardona i que correspon al segle XI. La resta s6n hipotesis mes 0 menys fonamentades i, en consequencia, revisables en el futur.

17. CIlUSi\FONI, M., La inoneda (;(//(1/0/'/0 local, Barcelona, 1990. Comentari p. 92-94, tipus 1022-1030 del caraleg.

L' arrendament de les encunyacions d'or de Perpinya a Pere

Blan entre 1352 i 13651

XAVIER SANAHUJA

Pere Blan era rnernbre d'una familia de comerciants perpinyanesos que, poe abans dels fets que ens ocupen, el trobern exercint I'ofici de canvista. EI juny de 1347, segons Joaquim Botet.? Pere Blan ja havia estat nomenat escriva de la moneda d'or i d'altres metalls de la seca de Perpinya. Entre 1352 i 1358, rebe successives concessions reials per fer batre florins i altres monedes d' or a la seca de Perpinya. Posterionnent, el maig de 1358, a la mort de Simo de Soler, mestre de la dita seca i alhora mestre de I'encunyacio de tots els florins dela Corona, fou nomenat per Pere el Cerimonios per ocupar aquest darrer carrec. '

1. LES FONTS. EL MESTRE RAe/ONAL

Les actuacions de Pere Blan, i els seus collaboradors Joan Vola i Joan Piller, a la seca de Perpinya ja eren conegudes per J. Botet, el qual en recollf uns quants documents relaeionats, tots provinents del fons de la Reial Cancelleria de l' Arxiu dela Corona d'Arago." Aquests documents reeollits per Botet son els eontraetes d'arrendament atorgats a P. Blan per la fabricacio de moneda d'or.

Mitjancant I'estudi de la docurnentacio emesa pel mestre raeional, ara podern ampliar i millorar els eoneixements sobre aquests arrendaments.

I. Hern d'agrair a Manuel Sanchez Martinez I'haver-nos posat a 13 nostra disposici6 la docurneniacio que ha ret possible aquesi article.

2. BOTET, J. Lex monedes cataianes, Barcelona; lnstitut dEsrudis Catalans, 1908-191 I, vol, II, p. 123 i seg.

3. Arxiu de la Corona d' Arag6, rnestre racional, seca de Perpinya, vol. 2015, f. 15.

4. BOTET,", p. 141 seg.

X. SANAHUJA

Elmestre racional eraun ofici i alhora una institucio creats per Pere el Granel 1283 i que es desenvoluparen plenament durant el segle XIV.S La missi6 del mestre racional era la de fiscalitzar la gesti6 economicoadministrativa dels oficials reials ide qualsevol persona concessionaria de diners, bens 0 drets del monarca, es a dir lade passar comptes. Els qui tenien comptes pendents amb I' administraci6 reial eren citats per mestre racional 0 per algun dels seus subordinats (el tresorer, lescriva de raci6 0 els batlles generals, per exemple), els quais comprovaven I' autenticitat dels comptes que els presentaven i en feien quadrar el resultat. Pel mestre racional hi passaven tant els oficials ordinaris de la casa del rei -el tresorer del rei, el protonotari de la cancelleria, etc-, com els funcionaris locals -batIles generals, veguers i batlles locals-, 0 qualsevol creditor de la cort, extern a I'administraci6. En el proces dauditoria, el mestre racional feia us de tot un seguit de paperassa (citacions, documents que acreditaven les concessions, contractes darrendament, registres de notaments, resum en net dels comptes) fins que elaborava i lliurava a I'interessat lalbara testimonial definitiu de comte retut.

De les copies d' aquests albarans conservades a I'arxiu reial hem pogut extreure les informacions sobre les activitats dePere Blan a la sec a de Perpinya entre 1352 i 1356.

2. RESUM DELS ARRENDAMENTS A PERE BLAN

EI 18 de febrer de 1356, Pere Blan ana, per primer cop, a passar comptes davant el mestre racional, Berenguer de Codinachs, de cadascuna de les concessions que havia rebut fins aleshores. Aixo ens perrnet extreure un munt d'informaci6 sobre les caracterfstiques daquestes concessions -un total de cinc- per batre moneda d' or.6 Posteriorment, I' any 1366, Berenguer de Codinachs rebe per segon cop Pere Blan ijunts passaren cornptes deles concessionsestablertes entre el 1356 i el1365.7

EI resum de les concessions es el seguent:

S. Sobre el mesrre racional vegeu: T. de MONTAGUT, E/ MestreRacionat a /0 Corona d'Amg6 (1283·/419), Barcelona; Fundaci6 Noguera, 1987,2 vol; A., MASIA DE Ros, «EI MaestroRacional en 13 Corona deArag6n. Una pragmarica de Juan II sobre dicho cargo», Hispania, n(l111. 10 (1950); el recent M. SANCHEZ, E! naixcmem de la [iscalitat d'Estat (/ Catalunva (segles Xli-XIV), Eumo-Universitat de Girona, 1995, p. 24-26.

6. ACA, mesrre racional. IIibre dalbarans, vol. 642, r. 173-79.

7. ACA, mestre racional, Ilibre d'albarans, vol. 644, r. 2S7-66v.

la emissi6: del 17/6 al 15/1111352

Data document: 17 juny de 1352 i 25/8/1352

Benefieiari: P. Blan

Objeete: Moneda d'or 0 argent a imitacio de la moneda reial franeesa

Arrendament: 5.000 eseuts d'or fi, a ra6 de 15 sous per eada eseut per 13 mesos d'encunyacio''

Emissi6: prop de 2.300 escuts

Total a pagar: 1.57511., 18 S., 8 d.

2a emissi6: del 18/1111352 aI29/12/1353

Data document: 16 novembre de1352

Benefieiari:

Objeete:

Llei:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar: Pere Blan Eseuts franeesos

l a partida eseuts: + de 18 guirats

2a partida eseuts: 18 guirats

3a partida eseuts: 16 guirats

44 sous b. per eada marc d'or treballat a 18 guirats

1.335 mares, 6 unees, 19 diners, 15 grans d'or de 18 guirats

2.498 11.,14 S., 4 d. b.

3a emissi6: 13/3 al 19/5/1354

Data document: 22 febrer 1354

Benefieiari:

Objeete:

Llei:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

Pere Blan, Joan Pluer i Ramon de Boxadors" Florins sembI ants als del Piemont, amb la llegenda:

PETRUS REX ARAGO

23 guirats

20 sous per marc d' or fi treballat

a) 327 mares, 3 unces, 15 diners de florins de 23 quirats

b) 50 mares, a carrec de Bernat Gil

31411.,3 S., 5 d.

8. S'hi han d'afegir 500 lIiures mes que s'havien de trametre a la reina.

9. Ramon de Boxadors saparta del negoci abans de comencar-se la fabricaci6 de moneda.

Data document:

Beneficiari:

Objecte:

Llei:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

Datadocument:

Data emissi6:

Beneficiari:

Objecte:

Llei:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

X. SANAHUJA

4a emissi6: del 20/5 al 14/6 de 1354.

17 maig 1354

Pere Blan i Joan Pluer

Florins amb la Ilegenda ARAGON REX PETRUS

23 quirats menys quart

27 sous i mig per marc d'or encunyat

262 mares, 16 diners de florins de23 quirats menys quart

360 11., 7 S., 4 d.b.

5a emissi6: del 26/6/1354 aI24/6/1356

6 i 14 de juny de 1354

3/7/1354-6/1356 (florins)

26/6/1354-5/2/1355 (escuts)

Pere Blan, Joan Vola i Joan Pluer

Florins amb la llegenda ARAGON REX PETRUS

Escuts francesos

23 quirats menys quart (florins)

16 quirats (escuts)

27 sous 6 d. per marc d' or fi encunyat

40 sous per cada marc d'or d'escuts

3.999 m., 9 U., 38 d., 11 g. de tlorins

1.240 m., 7 U., 2 d., 12 g. d'escuts

7.27511.,17 S., 1 d.

6a emissi6: del 24/6/1356 al 23/6/1358

Data document: Beneficiari:

Objecte: Llei:

Talla: Arrendament:

22 de juny de 1356

Pere Blan, Joan Vola i Joan Pluer

Florins

23 quirats menys quart

68 tlorins per marc de Perpinya

35 sous b. per cada marc d' or fi treballat

10 sous 10 d. per marc d' or d' escuts veIls de Franca

22 sous 6 d. per marc de florins de Florencia

6 sous 8 d. per marc de florins de23 qui rats i mig

Emissi6:

Total a pagar:

25 sous per marc d' or en billo

27 SOliS per marc d' or fi en massa 0 en verga

382.311 florins" (5.6l7 m. 10 u. 14 d. 15 g.)

4.43711.,2 S., 10 d. obol

7a emissi6: del 24/6/1358 al 23/6/1360

Data document: 20 d'abril de 1358

Beneficiari:

Objecte:

Llei:

Talla:

Arrends.ment:

Emissi6:

Total a pagar:

Pere Blan i Joan Vola

Florins

23 quirats menys quart

68 florins per marc de Perpinya

23 sous per marc d' or de dobIes, rals de Mal!orca i metall en brut treballat

18 sous per marc d' or de florins de Florencia

.6 sous 8 diners per marc d' or de florins comuns (llei alta)

10 sous per marc d' or de moneda francesa en bill6.

Quantitat minima fixa de 5.000 lliures"

7.671 m., 12 u., 33 d.

6.020 II., 12 S., 5 d. obol

8a emissi6: del 24/6/1360 a 1'1/1111360

Data document: 22de juny de 1360

Beneficiari:

Objecte:

Llei:

Talla:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

Pere Blan i Joan Vola

Florins

23 quirats menys quart

68 florins per marc de Perpinya

23 sous per marc d'or de dobIes, rals de Mallorca i metal! en brut treballat

6 sous 8 diners per marc d' or de florins comuns

10 sous per marc d' or de moneda francesa en billa.

766 m., 15 u., 48 d.

532 II., 14 s.

10. Es a dir: anyells, reials lrancesos, papal Ions, cadires, lleons, angels, corones, nobles, parisencs, dobles franceses ducats de Venecia, genovins i, posteriorrnent, moltons dobles castel lanes lliurades segurarnent en forma cle I ingot. Segons 1. Coromines el mot billo, d'origen frances, s'ernprava per a clesignar el metall presentat en barres.

I I. ACA, mestre racional, seca cle Perpinya, vol. 2015.

12. Cal afegir-hi 400 lliures que s'havien de trameire ala reina.

X. SANAHUJA

9a emissi6: deI6/l/l361 aI5/1/136313

Data document: 22 de desembre de 1360

Beneficiari:

Objecte:

LIei:

Talla: Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

Pere Blan i Joan VOEI

Florins d' Arag6 i florins francesos

23 quirats menys quart (florins d' Arag6)

21 quirats (tlorins francesos)

68 florins per marc de Perpinya

19 sous per marc d' or de dobIes, rals de Mallorca i metall en bruttreballat per fer tlorins catalans

40 sous per marc del mateix d' or treballat pero per fer florins francesos

7 sous per marc d'or de florins comuns i bi1l6 monedat frances per fer florins catalans

15 sous per marc del mateix or, pero per fer moneda francesa

Quantitat minima fixa de 5.000 11. (4.000 pels florins catalans i 1.00011. pels florins francesos)

4.387 m., 5 u., 41 d., 13 g. de florins catalans

3.032 m., 1 u., 20 d. de florins francesos

5.00011.

lOa emissi6: del 6/2/1363 al 5/2/1365

Data document: 29de juny de 1362 i29 de novembre de 1363 (prorroga)

Beneficiari: Pere Blan i Joan Vola

Objecte: Florins catalans i florins francesos

Llei: 22 quirats (els florins catalans) 21 quirats (els florins francesos)

Talla: 68 florins per marc de Perpinya

Arrendament: 19 sous per marc d' or de dobles, rals de Mallorca i metall en brut treballat per fer florins catalans

7 sous per marc d' or de florins comuns i en billa frances per fer florins catalans

15 sous per marc del mateix or, pero per fer moneda francesa

Quantitat minima fixa de 5.000 II.

13. L'! de novembre de 1360 el rei havia arrendat la sec a de Perpinya a Berenguer i Arnau Bertran, canvistes de Barcelona, als quais devia 100.000 sous. La concessi6 fou revocada poc despres en benefici de Blan i Vola, els quais van haver de destinar els beneficis reials de l'encunyaci6 a la liquidaci6 d'aquest deute.

Emissi6:

Total a pagar:

12.627 m., 19 u., 5 d., 12 g. de florins catalans

808 m. de florins francesos 5.803 II.

l1a emissi6: del 6/2/1365 al 2114/1365

Data document: 29 de desembre de 1364

Beneficiari:

Objecte:

Llei:

Talla:

Arrendament:

Emissi6:

Total a pagar:

Pere Blan i Joan Vola

Florins catalans

22 quirats

68 florins per marc de Perpinya

19 sous per marc d' or de dobies, rals de Mallorca i metall en brut treballat per fer florins catalans

7 sous per marc d' or de florins comuns i en billa frances per fer flori ns catalans

1.793 m., 4 u., 26 d. 644 11., lOs., 6 d.

12a emissi6: del 22/4/1365 al 16/611 365

Data document: 21 de mary de 1365

Beneficiari: Pere Blan i Joan Vola

Objecte: Florins catalans i florins francesos

Llei: 18 qui rats

Talla: 68 florins per marc de Perpinya

Arrendament: 45 sous per marc d' or encunyat i lliurat

Emissi6: 943 m. 2 u. de florins catalans 44 m., 6 u. de florins francesos

Total a pagar: 2.222 11., 19 s., 4 d.

3. ELS GUANYS DEL REI

Si sumem les quantitats que P. Blan degue satisfer a l'administraci6 reial, obtenim un total de 36.68611iures. Pereel Cerimoni6s rebe, de Pere Elan i els seus collaboradors, una mitjana de poe mes de 2.800 lliures anuals en concepte de la concessi6 de la fabricaci6 de moneda d'or. A canvi, el rei nornes intervenia mfnimament en el manteniment dela sec a de Perpinya: consta en la sisena concessi6 que, mentre P. Elan havia de satisfer el salari de la major part dels responsables de la seca de Perpinya (mestre de sec a, escriva, fonedors, obrers,

X. SANAHUJA

moneders), el rei nornes havia d'aportar el salari del personal novell dela seca. A mes, Blan i els seus associats havien de fer-secarrec deilloguer de la casa ide totes les despeses ordinaries. Es probable, tambe, que el monarca obtingues ingressos similars d'altres particulars durant els primers anys. L'exclusivitat de I' encunyacio de moneda d'or per part de Pere Blan no s'expressa en els primers contractes i es possible que el rei arrendes encunyacions paralleles ad' altres beneficiaris. Des del 1356, en canvi, ens consta que el rei es comprometia, amb Pere Blan, a no autoritzar cap altra encunyaci6 de moneda d' or al seu regne, lIevat dels rals d' or fabricats a Mallorca.

Com es calculaven les quanti tats que havia de rebre el rei? Excepte en els escassos cops que hom pactava una quanti tat fixa per a I'arrendament, el total a pagar pel beneficiari a I' administracio reial, a traves del mestre racional, es calculava habitualment de la manera segiient: I) del nombre total de mares d' or treballats 0 encunyats, hom descomptava una quanti tat per franq ueses, altres pactes i circurnstancies diverses; 2) despres hom havia de transformar els mares d' or aliat en mares d' or fi 0 pur -0 en el tipus d'or que s'hagues establert al contracte-, i 3) aleshores nomes calia multiplicar els mares de I' or predeterminat pel canon estipulat al contracte. De les concessions per encunyar moneda de Pere Blan, ri'hi ha poques que repeteixin el mateix canon predeterminat al contracte.

Fixem-nos en les modalitats de calcul:

a) Quanti tat fixa: la trobem excepcionalment en la primera ernissio. EI monarca arrenda I' encunyaci6 de moneda estrangera per 5.000 escuts d' or a rao de 15 sous per cada escut.

b) Taxa fixa proporcional a I' or treballat: ho trobem a la segona i tercera concessions. En el primer cas, el rei dernana 44 sous per cada marc d' or de 18 quirats treballat per fer escuts francesos, i en el segon cas, 20 sous per cada marc d'or fi (igual 0 superior als 23 quirats i mig) destinat a fabricar florins.

c) Taxa fixa proporcional a I' or encunyat i/o lliurat: ho trobem a les concessions quarta i cinquena (27 sous i mig per marc d' or fi) i dotzena (45 sous per marc d' or lliurat).

d) Taxa variable proporcional a I' or treballat: consisteix a avaluar I' or, treballat ala seca, de manera diferent segons el seu origen. EI canon s'estableix a partir de les compres de I' or i no a partirdellliurament de florins encunyats 0 dels mares d' or treballats. En aquestes concessions (la sisena, vuitena i onzena), el canon a pagar variava molt depenent de I'origen de l'or que entrava a la monederia, i podia abarcar, per exemple, des dels 6 sous 8 diners per marc d' or de florins de 23 quirats i mig, fins als 27 sous per marc d' or en brut. Aquesta diferenciacio de «preus» dels distints tipus d' or ens confirmen la voluntat reial de prioritzar Ia fundicio d'un 0 altre tipus de moneda (en aquest cas els florins de lIei alta encunyats abans del 1353

i que ara eren substituits per florins de23 qui rats menys quart 0 de 22 quirats). EI canon tarnbe variava segons la destinaci6 de I' or treballat: s' incrementava si I' objectiu era fabricar moneda estrangera i es rebaixava si es volien fabricar florins catalans. Alguns tipus monetaris nomes apareixen citats en els primers arrendarnents d' aquest tipus, circurnstancia que ens permet suposar que no arribaven en gaire abundancia a Perpinya: es el cas dels florins florentins (testimonials entre 1356 i 1360) i deis escuts veils francesos (nomes citats entre 1356 i 1358). Per contra, I' aparici6 dels rals d' or de Mallorca i la seva fundici6 des del 1358 ens podrien fer pensar en un canvi de llei d'aquestes monedes, rebaixades de23 quirats i mig a 23 quirats, que propiciaria la necessitat de refondre els exemplars de llei mes alta. e) Sistema mixt de taxa variable proporcional a l' or treballat pero amb una quantitat minima pactada d' antuvi: ho trobem a la setena, novena i desena concessions. EI rei tambe avalua l' or segons el seu origen pero li atorga unes taxes mes reduides a canvi dassegurar-se una quanti tat minima que els arrendataris havien de satisfer independentment del volum de l'emissi6.

Observant tots aquests sistemes de calcul, podem establir una serie de constants, com la progressiva complicaci6 dels metodes per avaluar els guanys del monarca, o l' increment del canon establert al contracte en el cas de fabricaci6 de moneda estrangera.

Tambe cal assenyalar que el rei ordenava que se segufs fidelment la talla establerta per a les monedes (en el cas que ens ocupa era de 68 florins per marc). Si es produia un exces de talla, el rei es quedava amb els florins que havien excedit el nombre que corresponia segons eis mares d' or encunyat. I a I' inreves, si segons la talla i eis mares d' or encunyats el nombre total de florins no arribava a la quanti tat exacta, eren els arrendataris els que havien de satisfer de la seva butxaca eis florins que mancaven.

A partir del maig de 1358, P. Blan fou nomenat mestre de I'encunyaci6 de totes les monedes d'or de la Corona. Des de la sisena concessi6, l'any 1356, els arrendaments de florins es produiren amb la intervenci6d'una tercera persona: un oficial delegat del rei que havia de vigilar Ies operacions i passar comptes directament amb P. Blan. En aquella ocasi6 fou nomenat Gausbert de Tragura, que en nom del rei intervenia en l'encunyacio.l" P. Blan continuaria ascendint graons dins del administraci6 reial i ocuparia alts carrecs, com el de dispenser (tresorer) del due de Girona, infant primogenit del rei Pere, des de l'any 1367.

14. BOTET, II, p. 125.

X. SANAHUJA

4. ELS FLORINS DE PERPINYA.: UNA DESCONEGUDA EMISSIO A 23 QUlRATSI5

4.1. Encunyacions a Perpinya (I): moneda forania (1341-1365)

La iniciativa de falsificar la moneda encunyada pels reialmes i estats veins ha estat sempre una practica habitual exercida per rivals i enemies. A la Corona catalanoaragonesa, per no anar mes lluny ni a datesmes recents, consten fabricacions massives de masmudines i millaresos -que imitaven el numerari almohadedurant els regnats de Jaume I i Jaume II.16 Les monedes imitades eren copiades fidelment dels originals i, com que tenien perobjectiu barrejar-se amb les autentiques i passar per fabricades per I' autoritat que els pertocava, habitualment no duien cap marca externa que ens faciliti la seva identificaci6.

Jaume III de Mallorca recollf aquesta practica i feu encunyar a Perpinya moneda francesa, segurament rebaixada de llei. Amb aquesta operaci6, el rei privatiu de Mallorca aconseguiadanyar un dels seus enemies, el rei Felip de Valois de Franca -amb el qual estava en guerra des del 1340 per la sobirania del senyoriu de Montpeller-, alhora que obtenia sucosos beneficis de I' encunyaci6 fraudulentao La seca encarregada d' aquest batiment fou establerta a Perpinya, i no a Mallorca, on se seguia encunyant el numerari propi de les Illes i legitim del regne.

D'aquesta activitat en tenim constancia a traves de les fonts barcelonines, que ja el 1341 paden dela fabricaci6 a Perpinya d'anyels d'or, i sobretot perque Pere el Cerimoni6s, un cop reconquerit el regne de Mallorca, es decidf a continuar-la i potenciar-Ia.

«El mes de febrer de l'any 1352, tres anys despres de la mort de Jaume III, Pere III mana que li portessin de Perpinya una mostra de cada un dels encunys amb que s 'havia batut lamoneda del rei de Franca batuda a perpinya». 17 Immediatament, el monarca inicia les encunyacions. Ell7 de setembre de 1353, encarregava a Ramon de Boixadors l' encunyaci6 de moneda d' or de llei inferior als 16 quirats (666,7 %0 ).18 Tot i que s'haconsiderat habitualment que el contracte de Boixadors era per fabricar florins de molt baixa lIei, el cert es que I'encarrec feia referencia a la moneda francesa, que sf que era encunyada fraudulentament a 16 quirats. Ho sabern perque Pere Blan obtingue el primer arrendament un any abans. Ell7 de juny de 1352, Pereel Cerimoni6s l' autoritza a fabricar moneda d' or 0 d' argent a imitaci6 de la moneda reial francesa, a canvi d'una quantitat fixa de 5.000 escuts

IS. A part del recull del. Botet, sobre els primers florins perpinyanesos vegeu: M., CRUSAFONT, «Jaume III de Mallorca (1324-1343), veritable creador clel florf catala», Acta Numistnatica, mim. IS, (1985) p. 203-217; el recent: J. N., BARRANDoN.; M., CRUSAFONT; l.,louSSEMET, «Identificacio amb analisi per metodes nuclears d'alguns florins de Perpinya. Altres questions referents als florins catalans», Acta Nunusmatica, mim. 25, (1995) p. 121137.

16. BOTET, 11, p. 53-54 i 92.

17. CRUSAFONT, p. 213, seguint: BOTET, U, p. 141.

18. BOTET, 11, p. 141.

d'or equivalents a 75.000 sous. En el termini d'un parell de mesas, Blan encunya 2.300 escuts. EI seguent arrendament, vi gent durant I' any 1353, ens informa de la !lei de les monedes falsificades: Pere Blan havia de fabricar una partida d'escuts a 16 quirats, una segona a 18 quirats i una tercera per sobre dels 18 quirats. L'encunyacio de monedes similars pero de diferents quirats ens introdueix un LIS diversificat deles peces. En aquest segon arrendament, d'un any de durada, Pere Blan encunya monedes equivalents a mesde 1.300 mares d' or de 18 quirats de Ilei. Pere Blan efectua una darrera encunyacio d' escuts francesos entre el mes de juny de 1354 i el febrer de 1355. Aquest cop, les peces havien de ser totes de 16 quirats de !lei i foren encunyades en una quantitat equivalent a 1.240 mares d'or fi. Anys despres, entre el 1361 i el1365, Blan toma a encunyar moneda francesa, aquest cop florins, coincidint arnb la cada cop rues elevada necessitat de diners per part del monarca.

4.2. Encunyacions a Perpinya (2): els primers florins (1341-1354)

EI florf d'or catala es va cornencar a encunyar, i a fer circular, a Perpinya, cap el 1341, tambe per iniciativa de Jaume I II de Mallorca, i fou aquesta circumstancia, expressament prohibida pels pactes de vassallatge entre els monarques mallorquins iels seus parents de la Corona, la que servf d' excusa a Pereel Cerimonios per iniciar I'ofensiva final contra el regne de Mallorca.

Com havia succeit arnb la moneda francesa dimitacio, Pere III es decidf poe despres a continuar i difondre la fabricacio de florins, aprofitant la mateixa seca de Perpinya, EI primer documentd' aquest monarca referent a aquest impuls esta datat a Poblet I' any 1346, encara que les noves emissions de florins podien no haver cornencat fins l' any 1349, data en que el rei reitera l' ordre d'encunyacio, nornena nous carrecs entre el personal dela seca i ordena que hom afegfs la lletra P -per Pere- als tlorins que shavien de fabricar. E1s primers anys d'encunyacio de florins a Perpinya ens son encara forca desconeguts. Es forca probable que les primeres emissions de florins catalans, de llei alta per sabre dels 23 qu irats, 19 fossin majoritariarnent encarregades a particulars i no directament al personal de la seca. Aixo es el que es despren de l'estudi del llibre on Simo de Soler, mestre dela seca de Perpinya, anotava les compres d'or destinades a fabricar florins. Entre 1349 i 1354, I' or comprat per fabricarflorins era practicament testimonial :20 un minim de 2 mares I'any 1349 i un maxim de 468 mares l'any 1353. Names cal comparar

19. Gracies ales anal isis comunicades perJ. N. Barrandon. 1\1. Crusafont J. Joussemet. hom ha pogut distingir un minim ele 4 emissions de Ilei propera a lor fi (24 quirurs), identificables amb lex primeres efcctuades a Perpinya a nom de Pere el Cerimonios. Ens relcrirn als florins amb marca escut catala caironat, escut apuniat, A gotica, R gotica.

20. ACA, mesue racional, seca cle Perpinya, vol. 2012. El mesrre de la scca compravu I' or a particulars al for o preu cle 66 florins percada marc, es a elir clos llorins per sora de la talla en que mes turd sencunyaria el meta!l.

X. SANAHUJA

aquestes xifres anuals amb les de la fabricaci6 de florins de Pere Blan per concloure que s6n insuficients per alimentar fins a un minim de quatre emissions distintes de florins d' alta llei. Es mes que probable, doncs, que les primeres encunyacions de florins sarrendessin majontariament a particulars com Joan Pluer, Ramon de Boxadors 0 Bernat Gil, personatges ja esmentats i dels quaIs coneixem alguna actuaci6 a la seca en aquestes dates. Ramon de Boxadors, per exemple, havia estat encunyant moneda estrangera de 16 quirats de llei abans que, l'any 1353, el rei Ii concedis la possibilitat frustrada de fabricar florins fora de Perpinya i, poe despres, una participaci6 tarnpoc reeixida en la tercera concessi6 a P. Blan.

4.3. Encunyacions a Perpinya (i 3): Pere Blan, arrendatari (1354-1365)

EI22 de febrerde 1354, P. Blan obtingue el perrnis perencunyar, per primer cop, florins d' or. Segons el contracte, els tlorins havien de ser semblants als del Piemont, tenir una !lei de 23 quirats (958,3 %0 d' or) i lluir la llegenda Petrus RexArago. Les primeres emissions de florins dePere Blan han estat identificades amb els florins que duen la marca espasa a l'esquerra de sant Joan Baptista." ja que aquest sfrnbol era un dels elements heraldics dels Blan. Fins ara desconeixiem I'existencia de cap emissi6 de florins catalans de23 quirats de llei. Entre P. Blan i Bernat Gil -que apareix citat a I' albaradel mestre racional en una encunyaci6 parallela- van encunyar poe mesde 25.000 florins d'aquesta llei, abans que, tres mesos mes tard de la citada concessio, Pere III natorgues una de nova a P. Blan que anullava I'anterior i establia la fabricaci6 de florins semblants pero amb la !lei disminuida en un quart de quirat (947,9 %0 d'or) iamb la llegenda lleugerament canviada i invertida a Aragon Rex Petrus. AI nostre parer, no s'hauria dentendre com una casualitat que el canvi de llei observat al contracte aries lligat amb el canvi de !legenda. Dos florins amb una aparenca similar pero amb distinta quantitat intrinseca d or havien de poder ser distingits per part dels experts per alguna marca o diferencia establerta d' antuvi al contracte. Efectivament, es coneixen florins arnb la marca espasa arnb les dues variants de llegenda, pero el flori amb llegenda Petrus Rex A raga -el que hauria de ser de23 quirats-, forca rar, eneara no ha estat mai analitzat per coneixer el seu contingut d'or.

Comja hem dit abans, P. Blan fou nomenat mestre de la fabricaei6 dels florins d'or l'any 1358 i en rebe l'exelusiva de la fabricaci6. Va seguir utilitzant I'espasa per «signal'» els seus florins fins al febrer de I'any J 363, quan hom rebaixa novament la lJei dels florins a 22 quirats (916,6 %0 ),22 i es veie obligat a canviar

21. lvI., CRUSAFONT, NUlllisIIU!I;CO de /0 Corolla Catalano-Aragonesa medieval (785-1516), Madrid, Vieo, 1982, p. 230, nurn. 202.

22. Textualment, els documents ens assabenten que cis nous florins havien de dur «algun contrascnyal per diferenciar-se dels altres florins que eren batuts a Ilei de22 quirats 3 quarts». ACA, rnestre racional, vol. 644, f. 263.

la marca dels florins per una mitja lIuna. La rebaixa de Ilei es produf a causa de I' escolament dels florins perpinyanesos cap aI' estranger, on eren canviats per plata a un for desfavorable per a la Corona.

L'abril de l'any 1365, les Corts de Tortosa acordaren atorgar un important donatiu al monarca, necessitat de recursos per a la guerra amb Castella. A canvi, el rei accedf a cedir a la Generalitatel domini sobre la seca de Perpinya durant el temps que li perrnetes recuperar els diners prestats. Abans de ferefectiva la cessi6, pero, el monarca acorda amb Blan i Vola un nou arrendament de la seca, aquest cop nomes per dos mesos, destinat a fabricar florins amb la llei novament rebaixada a 18 quirats (750 %0 ). No es produi cap emissi6 oficial de florins de llei transitoria entre els 22 i els 18 quirats, com fins ara s'havia cregut. El16 de juny, la Generalitat continua a Perpinya les emissions de florins de 18 quirats, Ilei que ja no va ser modificada fins a la desaparici6 dels florins, a la segona meitat del segle xv. Eis diputats del General de Catalunya arrendaren la seca de Perpinya al mateix Blan,23 conjuntament amb dos dels principals personatges que havien aportat diners per a la guerra: Jaume de Gualbes i Eimeric Dusay.

EI 1369, la seca de Perpinya torn a novament a mans del rei, el qual es dedica, alternativament, be a arrendar-Ia a Pere Blan i al seu fill Perpinya, 0 be a explotarla directament. Des d'aleshores la seca de Perpinya perde I'exclusivitat en la fabricaci6 dels florins d' Arag6. Arribats a aquest punt, i a manca de nous documents, ens veiem encara incapacitats per determinar les marques que duien els primers florins de 18 quirats fabricats per Blan per encarrec del monarca, primer, i per la Generalitat, despres.

Els primers florins de Perpinya:

160

X. SANAHUJA

any quirats marca Ilegenda arrendaclor arrendatari

1349-1354 +232/4 eli verses diverses rei ? 1354 23

1354- I 362 223/4

espasa P. Rex Arago rei Blan i ass.

espasa Arago Rex P. rei Blan i ass.

1363-1365 22 Iluna Arago Rex P. rei Blan i ass.

1365 18 ? 'I rei Blan i ass.

1365- I 369 18 'I ? Generalitat Blan i ass.

Un nou document relacionat amb els plorns de

verema de Cervera

(1381)

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

Introduccio

Quan, l'any 1973, vam publicar un article sobre les monedes de Cervera, hi yam incloure un capitol titulat Ploms de veremes. Documentacio 14J4-1492, on donavern noticia d' aquestes peces, que, en aquell temps, eren practicament desconegudes.' En el nostre article, inclofern la transcripci6 de diversos documents, tres dels quais, que eren, respectivament, deIs anys 1414, ]420 i 1486, feien referencia als ploms de verema.

L'interes que tingueren aquests tres documents per tal de poder coneixer la funci6 realitzada pels ploms de verema ocasiona que fossin esmentats en treballs posteriors i, ultirnament, en una interessant obra on sestudien els diversos plorns que durant]' epoca medieval foren emesos en als regnes de la peninsula Jberica.2 Precisament, la intervenci6 que tinguerem en la presentaci6 delllibre susdit fou ]' estirnul que ens porta a la recerca de nova documentaci6 sobre els ploms de verema, tasca que dona fruitquan aconseguirem localitzar un document de lany 1381, mitjancant el quaIl' infant Joan disposava, entre altres coses, que a Cervera es fes us de «senyals de plom» que permetessin el control de I'entrada de verema a I' interior dela poblaci6, actuaci6 que tenia una finalitat recaptatoria'

I. LLOBET PORTELLA. Josep M", «Lcs monedex pallofes de Cervera». Acta Numisinatica, Il l (1973), pag. 209242.

2. O<USi\FONT SABATER, M., altres, P/Ol/IOS yjetones medievales de la peninsula iberica, Barcelona-Madrid, ANE-MCM, 1996, pag. 66-68.

3. En aquesra tasca de recerca fou decisiva la informacio que ens facilita Perc Verdes, <II qual agra'llll l'atenci6 rebuda.

1. M. LLOBET I PORTELLA

Ares que, amb aquest document, no solament resta definitivament aclarida la funcio que tenien aquestes peces, sino que, ames, sabem que probablement se nencunyaren a Lleida i, potser, en altres poblacions, hem cregut oporni oferir la transcripcio tant de la part del text que fa referencia ales disposicions sobre la verema com de I' inici i el final del document.

Text documental

1381, desernbre, 19. Girona

L'infant Joan, atenent la peticio formulada per la universitat de Cervera,concedeix, durant cine anys, la recaptacio d'unes ajudes per tal de descarregar-la de deutes.

Arxiu de la Corona d' Arago, Cancelleria, registre 1.686, f. 136v. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, pergamins.

Nos infant en Joan, del molt alt sen yOI' rey primogenit e de 50S regnes e terres general governador, duch de Gerona e comte de Cervera, com, per supplicacio a nos per part de la universitat de la vila de Cervera donada, a nostra hoyda sia pervengut que la dita vila de Cervera, la qual entre les altres viles e lochs cle la senyoria del clit senyor rey e nostra es insigna e cle la qual nos ntol havem pres, es en tan grans carrechs de deutes pervengucla e per aquells oppressa que, si per nostra providencia no y era graciosament acorregut, leugerament cauria per irreparable cas e destructio. E per co, consiclerants que per 10 regiment per Deu a nos comenat sam tenguts a occorrer a la inclempnitat cle nostres sotmeses e procurar la utilitat de aquells, en la salut clels quais sta nostra felicitat e exalcament, maionnent de les ciutats, viles e lochs insignes, haiam volgut los sindichs per la dita uni versitat a nos trameses sobre aco ab diligencia hoyr e ab aquells certificar-nos e saber en veritat los carrechs e deutes de aquella e les facultats. E haiam volgut saber ab los dits sindichs a ab altres qui en aco sabien diverses colloquis per trobar vies on la clita vila pugues esser pus facilment sublevacla clels clits carrechs e deutes. E per los clits smdichs sien a nos stats presentats los capitols davall scrits, los quais a quaix semblants cle aquells son stats per 10 clit senyor rey fets en descarregar e sublevar la ciutat de Leyda, supplicants a nos que Is capitols e ordinacio en la dita vila cle Cervera volguessem ordenar e fer. Enos, haut sobre aco consell e deliberacio plenera, haiam cleliberat aquells capitols e ordinacio a la clita vila esser proffitoses e expedients a relevar e cleliurar-Ia clels clits carrechs. Per co ordonam e vol em que en la clita vila cle Cervera sien levacles les ajucles en los clits capitols contengudes e los clits capitols servats. La tenor dels quais capitols es aytal: Primerament, que tots e sengles habitants 0 habitaclors cle Cerverae totes altres persones qui meten venema en Cervera, exceptats delmes e primfcies, paguen per cascuna somada de venema parrell 0 planta dole qui s levari! en lurs vinyes 0 que hauran de lurs rendes, per cascuna somacla cle venema de mul 0 cle rod VI diners barchinonesos e per cascuna somada de venema cle ase IIII diners barchinonesos. E semblant ajucla hajen a clar e pagar los habitants de la dita vila de Cervera, havents castells e lochs deffora, de la venema que hauran cle lurs vinyes 0 de lurs rendes. E, si alguns dels des sus clits venclran lurs fruyts de la venema cle ses vinyes 0 de ses rendes 0 les proprietats a persona qui no sia cle la clita contribucio, que 10 veneclorpach la dessus dita ajucla. E, per tal que la clita ajuda sie pagacla leyalment e sens frau, vol 10 clit senyor cluch que en certs portals cle la clita vila, co es, en aquells qui per los paers e consell cle la clita vila 0 per la maior partida de aquells seran deputats, sien assignades certes persones qui estiguen alii e liuren a aquells qui per los clits portals volrran metre venema aytants senyals de piom ab certa figura corn cascu pensera haver somades cle venema, los quais senyals tornen

PLOMS DE VEREMA DE CERVERA

reebre les dites guardes, 90 es, per cascuna somada que s metra, un. E, quant cascuna persona haura acabat de venernar, compte ab les dites guardes e pach per aytants senyals com retuts los haura e reta Ius los senyals que Ii sobreran e, si en altra forma de la desstis dita venia la dita venerna, perda aquella e sia d'aquell al qual pertanyera la ajuda demunt dita.

Item, que cascii, quant request sie per los levadors 0 cullidors de la present ajuda, haia a ffer sagrament sobre los IIIl evvangelis e, per virtut d'aquells, dir ab veritat quantes somades de venema haura halides de sa culleta 0 rendes. E, si sera trobat que n haia mes halides que no haura dit, perda tantes somades de venema com haura obtengudes, les quais sien d'aquells a qui s pertanyera la dita ajuda, e, no res menys, pach la dita ajuda per les somades que haura atorgades. E, si recusera fer 10 dit sagrarnent, haia a estar a tacxaci6 del cullidor de la dita ajuda, qui I puxa tacxar e fer pagar segons que ben vis! Ii sera, E, si s'csdevcndra que alguna bestia meta venema en la dita vila e no portara entegra sornada, pach la dita ajuda segons 90 que Ii n vendra pro rata, e que d'aco 10 senyor de la venema sia creegut per son propri sagrament.

Item, que null hom ni nulla fembra no gos venemar ne fer venernar neguna vinya sua ni d'altre ni fer vi tro que les venernes sien cridades 0 licenciades, sots pena de XX solidos ede perdre la venema, sens volentat 0 licencia d'aquells qui plegaran la dita ajuda.

[ J. E, com per aquesta via e no altra al present tam profitosa la dita vila e los habitants en aquella se puxen dels deutes e carrechs, als quais s6n al present tenguts, descarregar, per \=0 volem, manam e ordenam les dites imposicions, ajudes e exactions en la vila dessus dita e terrnens de aquella esser exegides e levades de la festa de nadal de nostre Senyor prop vinent a cinch anys la donchs primers e continuament seguents. manants per tenor de la present al dit noble mossen Bernat d' Anglesola, veguer e batle qui ara es, e al batle qui apres del dit noble sera en la dita vila, ea lurs lochtinents, los quais ab la present a fer, exegir e complir totes les dites coses e sengles en los dessus dits capitols e cascun d'aquells contengudes delegam, constiturm e ordenam e encara als paers e prohomens de la dita vila que totes e sengles coses en los dits capitols e cascun d'aquells eontengudes tenguen e observen, tenir e observar facen, segons lur continencia e tenor. Com n6s als dits veguer e batle qui ara es e als altres qui per avant seran en e sobre les coses dessus dites e cascuna d' aquelles per la forma e manera dessus dita, ab la present plenerament cornanarn nostres veus, en testimoni de la qual cosa manarn la present esser feta e ab nostre segell pendent segellada.

Dada en Gerona a XIX dies de deembre en I'any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXI. [ J.

Documents per a la historia de la moneda municipal de Cervera (1462-1626) (Addenda)

J. M. LLOBET I PORTELLA

INTRODUCCIO

L'any 1994 yam publicar un article en el qual ofenern la transcripcio de cinquanta-tres documents sobre moneda municipal cerverina produits des de 1 'any 1462 fins al 1626, que eren tots els textos que coneixiern concernents a aquest periode i al terna esmentat.1 Posteriorrnent, aconsegufrern localitzar dos nous documents del segle xv relacionats amb aquesta materia. Ares que aquests dos ultirns textos complementen el contingut dels publicats anteriorrnent, hem cregut convenient donar-Ios a coneixer per mitja daquest treball.

EI primer document, de lany 1482, conte uns pactes establerts entre els paers de Cervera i el sastre Miquel Nadal, segons els quaIs aquesta persona es responsabilitzava de la fabricacio de senyals per un import de 50 lliures. Aquesta encunyacio, per a la qual les autoritats cerverines tenien ja lautorirzacio reial, estava motivada per la rnancanca de moneda menuda, cos a que dificultava les relacions cornercials dins 1a poblaci6. Calia fabricar monedes de tres valors: mig diner-o sigui, una malla-, un diner i dos diners, sense que resti precisat el metall, Ies emprerntes i el tamany que havien de tenir les peces, ja que tot aixo es deixava a la discrecio dels paers.

Aquesta ernissio de moneda fou subhastada i el millor postor va ser l' esmentat Miquel Nadal, que oferf la quantitat anual de 6 lliures i 10 sous. Per aixo el document tenia, al pri ncipi, espais en blanc on hi havia d' anar el nom de la persona que aconsegufs lemissio. Posteriorment, nornes es posa el seu nom al primer d'aquests espais.

I. Josep Maria LLOBET PORTELLA. «Documents per a la hisioria de la moneda municipal de Cervera (14621626)>>. Acta Numisnuuica, mirn. 24 (1994), P 111-140.

l.M. LLOBET I PORTELLA

Malgrat l'acord establert, Miquel Nadal no es degue encarregar d'aquesta emissi6 de moneda, ja que el dia 28 de febrer I'argenter Francf Tarroja feia arribar al ConseII de Cervera el contingut d'una carta de )'infant Enric, del dia 3 daquell rnes, mitjancant la qual aquest ordenava ales autoritats municipals cerverines que no actuessin en contra de la concessi6 feta a I' argenter dela fabricaci6 dels senyals o ploms de la viIa.2

EI segon document, redactat el dia 23 de desembre de 1487, es una concordia entre el ConseII de Cervera i el susdit argenter Francf Tarroja. S' arriba a un acord despres que aquest argenter reclames davant el Consell el pagament d'un deute relacionat amb la fabricacio de plorns per a la vila, i que els membres del Consell encarreguessin als paers la cornprovacio de I'existencia del deute.:'

Aquest text es especialment interessant perque d6na a entendre que els plorns cerverins no solament circulaven per la vila sin6 que tarnbe ho feien per «altres parts», potser per algunes deles petitespoblacions de la rodalia. 0'altra banda, hom parla de ploms relacionats amb I'entrada de blat i verema a la vila. Coneixfem l'us de ploms de verema, pero aquesta es, que sapiguern, la primera notfcia sobre ploms de blat."

DOCUMENTS

29A

20 de febrer de 1482. Cervera

Els paers de Cervera acorden amb Miquel Nadal, sastre, lafabricacio de senyals per valor de 50 lliures.

Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Municipal, Moneda, paper solter.

En nom de nostre senyor Deu sie. Amen. Capitols fets, inhits e concordats entre los honorables en Jacme Palau, Jacrne Miquell, Jacrne Boix e Ffrancesch Ortigues, pahers l'any present e deius scrit de la vila ele Cervera, e mestre Miquel Nadal, sastre de la present vila, de la part altra, sobre los senyals que 10 dit [espa; en blanc] ha a fter e tenir per egualaments de comptes, segons se segueix:

2. Josep Maria LLOBET PORTELLA. «Documents per a 101 historia ". document n(II11. 29

3. Josep Maria LLOBET PORTELL\, «Documents per a la historia ». document mim. 38.

4. Sobre cis ploms de verema: Josep Maria LLOIlET PORTELLA, «Les monedes i pallofes de Cervera", Acta Numisnuitica, III (1973), p. 219-220; Josep Maria LLOBET PORTELLA. «Un nou document relacionat amb els plorns de vererna de Cervera (1381 »>, en aquest mateix velum cI'Acta Numisnunico.

E primerament de e ab expressa licencia e decret del magnifich mossen Diego de AvaIIaneda, veguer e baIIe de la dita vila de Cervera, juxta la comissi6 a ell per la magestat del senyor rey ab leu-a de sa alteza a ell feta, vist e considerat que vuy en dia en la dita vila de Cervera no ha ni corre rnoneda menuda per cambiar e fer egualaments de cornptes, es stat concordat e desliberat per be e utilitat de la cosa publica de la dita vila e singulars de aquella, com per causa de la carencia de moneda menuda cessen molts comercis que les gents farien, que 10 dit [espai en blanc] hageesie tengut a tot son carrech e despesa fer e batre cinquanta Iliures de senyals, ,,0 es, [espai en blanc]llimes entre dinals e doblens e [e.lpai en blanc] lliures de maylles, e de aqueII matayll, senyal e forma gran 0 pocha que als dits honorables pahers sera vist deures fer. E que en fer dits senyals haia esser e entrevenir un prom, aqueII que per los dits pahers hi sera elet. E, fetes les dites cinquantes lliures de senyals, de continent los moIIes 0 cunys ab los quaIs los dits senyals seran stats fets hagen esser mesos en mans e poder dels dirshonorables pahers e mesos en una caxa dins la casa de la paheria, les claus de la qual hagen a tenir los dits pahers, una 0 mes, e altra 10 dit iespai en blanc]. E que 10 dit [espai en blanc] puxe scam par e cambiar per les gents, axi de la vila com strangers, e, tota hora e quiscuna veguada que qualsevulle persones strangeres Ii tornaran dels dits senyals, que Is haia a cambiar e cobrar als qui Is Ii tornaran e dar-los bona moneda sua propria e a tot son carrech. E que 10 dit [espai en blanc] no puxe fer Illes avant de lies dites cinquanta lliures dels dits senyals, sots les penes deiussorites.

Item es stat concordat entre les dites parts que 10 dit [espai en blanc] als de la vila de Cervera no sie tengut cambiar los dits senyals si donchs no s rnudaven 0 Is levaven de tot, si donchs 10 dit [espai en blanc] no u fahia de son beneplacit.

Item es stat concordat entre les dites parts que 10 dit [espai en blanc] puxe mudar e cambiar los dits senyals tota hora que a ell sera vist fahedor e per tantes veguades com volra e desliberara per squivarfraus si se'n trobaven e mostraven que se'n fessen de falsos e no en altra manera e fer de altres senyals e de aquell matayII e forma que als dits pahers sera vist fahedor, segons damunt es conrengut. E, si cas sera que mes avant delnombre damunt dit seran atrobats, que vingue a carrech del dit [espai en blunc] e encara enc6rregue en pen a de cinquanta lliures per quiscuna veguada que mes avant li'n seran atrobats, cle la qual pena sia adquisida 10 hun terc a la vi la e I' altre terc al accusador eo al official executant e I'altre terc sie guanyat a la obra cle la sglesia maior de la dira vila cle Cervera.

E mes es stat concordat entre les clites parts que, si cas sera que los molles 0 cunys de fer dits senyals se mudaran, que hagen a venir e tornar en poder clels clits pahers en e per la forma e manera que en 10 primer capitol es contengut.

E rues es stat concordat entre les clites parts e en pacte expres deduit que, si ploms 0 senyals clels darnunt dits seran atrobats falsos, que vinguen a carrech e dany del dit [espai en blanc] e aquells haia e sie tengut quitar axi be com los bons, E que en res la vila e universitat de Cervera no sie tenguda ni obligada en res, ans, com dit es, vinguen en tota manera a tot carrech e dany del clit [espai en blanc] e de ses fermances e que en qualsevulle cas hagen a servar inclempne la clita vila e universitat de Cervera.

item es stat concorclat entre les clites parts que, tota hora equant 10 clit [espai en blanci volra cobrar e muclar los dits senyals, haia a ITer fer crida 0 cricles publ iques per los lochs acustumats cle la clita vi la cle Cervera, notificant a totorn generalment com es stat desl iberat qui tar e mudar dits senyals e que tota persona que tingue de aquells, axi de la vila com cle strangers, que dins spay de clos mesos, comtadors del clia avant que la clita crida sera stacia feta, Ii hagen haver restituits dits senyals, entes, empero, que no Is puxe mudar sens intervenci6 e consentiment dels dits honorables pahers, per los quais haia esser conegut si los dits senyals se deuran mudar 0 no.

E mes es stat concordat que, si ploms bons e que no sien falsos se trobaran passats los dirs dos mesos quant que quant, que 10 dit [espai en blanc] haia e sie tengut quitar aquells axi be com si Fossen venguts dins los dits dos mesos. [Aquesl capitol es {mba ratllati.

E mes es stat concorclatentre les clites parts que, rota hera equant la vila volra e dcslibcrara mudar o recuperar los dits senyals, que 10 dir [espai ell blanc] haia e sie tengut recuperar aquells e clonal' bona rnoneda sua propria als qui Is Ii restituiran e per tames veguades COIll sera request cle Illes mudar 0

l.M. LLOBET I PORTELLA

recuperar. En la qual recuperacio 0 mutacio haia entrevenir una persona per part de la dita vila per 90 que s rropie 10 nombre dels dirs senyals quants ne seran stats fets.

E mes es stat concordat entre les dites parts que sie en eleccio e desliberacio de quiscuna de lies dites parts, 90 es, a la vila en levar e al dit [espai en blanc] de lexar dits senyals tota hora equant c1esliberaran que no n corrcguen, e 10 dit [espai en blanc]lexar-los servades les condicions darnunt dites.

E rnes es stat concordat entre les dites parts que 10 dit [espai en blanc] haia e sie tengut sobre totes e sengles coses en los presents capitols contengudes donar bona e ydonea caucio e seguretat e fermances a conexenca dels dits pahers ab obligacio de lurs bens, renunciacions de drets.jurarnents, penes, hostatges e altres clausules e cauteles roboradores com mes largament e bastant dictar se puxe a tota utilitar e intempnitat de la dita vila e singulars de aquella e de altres als quais hage sguart.

E mes es stat concordat entre les dites parts que 10 dit [espai en blanc] per tenir los dits plorns, segons dessus es contengut, haia e sie tengut paguar per quiscun any a la c1ita vila al principi del any [espai en blanc] lIiures.

Die sabati intitulata xvr? ffebroarii anno MO CCCC LXXXrro Miquell Comalada, curitor publicus et iuratus, retulit et fidem fecit michi Anthonio Saliteda, notario et escribe dOIl1US paciarie dicte ville, se, de mandate honorabilium paciariorum dicte ville, liberasse los plorns magistro Miqueli Nadal, sartori Cervarie, in encantu publico extrahcnti precio sex librarurn et decem solidorum pro anno.

Que siquidern capitula fuerunt firmata et iurata per honorabiles paciarios videl icet Iacobum Palau, Iacobum Miquel.Iacobum Boix et Ffranciscum Ortigues, paciarios, magistrum Miquel, principalem, Nicholaum de Graells, dorninarn Gosranciam, eius matrem, uxorem honorabilis Andree de Graells quondam, Nicholaum Prats et dominant [esjJai en blanc], eius uxorem, fideiussores, qui renuntiando, etc., die XXa mensis ffebroarii anna a nativirate Domini MO CCCCO LXXXII in villa Cervarie, etc. Et pro hiis cornplendis dicti paciarii obligarunt omnia bona dicte universitatis etdicti magister Miquell et alii predicti tam principalis quam fideiussores omnia bona sua, mobilia et immobilia, ubique sint, habita et habenda, et cuiuslibet eorum in solidum, renuntiando et iurando. Et nos dicte mulieres renuntiando, etc.

Testes Petrus Pons Sabre et [esjJai en blanc].

38A

23de desembre de 1487. Cervera

EL Consell de Cervera estableixamb Franci'Tarro]a, argenter, Les quantitats que aquest ha de pagar a La vila.

AHCC, FM, Records i crides, 1486-1495, f. 18 v.

Concordia de la vila ab Ffranci Tarroga, argenter. Die dominica xxnr' decembris anno predicto a nativirare Domini MO CCCC LXXXVII. Entre los magnifichs e honorables mossen .lohan d' Altarriba, Luys de Maida, Salvador Guiu e Johan Steve, pahers l'any present de la vila de Cervera, de una part, e 10 senyer en Ffranci Tarroga, argenter de dita vila, de la part altra.juxra 101 cornmissio per 10 honorable conseyll ordinari a nn'' de cleembre del any M CCCC LXXXVI en la sala de la paheria celebrat, fonch feta entre dites parts la concordia seguent, co es, que 10 dit Tarroga age e sie tengut dar e pagar per tot 90 que Ii era demanat per part de la dita vi la, axi per la tenuta dels plorns COI1l per altres qualsevulle coses que 10 dit Tarroga dcgues e fos tengut a la dita vila fins la presentjornada, cinch lIiures barchinoneses, E que de aci avant

MONEDA MUNICIPAL DE CERVERA

quiscun any, 10 qual cornenc a correr 10 dia de la nativitat de nostre senyor Deu primer vinent, 10 dit Tarroga age e sie tengut dar e paguar ala dita vila cinquanta sous barchinonesos per any per la tenuta dels pi oms que ell te scam pats per la present vila e altres parts. E que 10 dit Tarroga no puxe res demanar ala dita vila per qualsevulle coses que Ii fos tenguda, ax! per la factura e trebaylls per ell ni gents sues sostenguts, ax! perfacrura de ploms que en dias passats hagefers per dita vila, com encara per la tenuta e factura dels ploms que el tench e feu I any LXXXVI per causa dels blats e venernes que los singulars de la vila metien, com per altres qualsevulle coses que la dita vila fos tenguda al dit Tarroga fins la present jornacla per qualsevol causes e rahons, etc.

Testes honorabiles lohannes Poncii, notarius, et lohannes Barrufer, magister domorurn, Cervarie,

La

a

seca del principat de

Catalunya

establerta

Reus, Tarragona i Ciutat de Mallorca (1809-1814)1

X. SANAHUJA

La seca del Principat de Catalunya fou creada l'any 1809 per la Junta Superior de Catalunya (l'organ sorgit de lesjuntes locals i dels corregiments de Catalunya durant I' ocupaci6 napoleonica) pertal de proveir de moneda I 'exercit fidel a Ferran VU situat a Catalunya. La fabrica fou establerta a Reus i, com a consequencia de la guerra, fou trasllaclada diversos cops a Tarragona i definitivament a Mallorca. En general, J' estudi deles monedes catalanes del segle XIX ha prescindit forca dela documentaci6. La dispersio dels documents i la poca atenci6 prestada a aquestes series," considerades sovint com a «monedes estrangeres», en s6n els culpables. Els treballs publicats sobre la seca de Catalunya es redueixen al d'E. Goig i, mes recentment, al de Jaume Benages."

La seca del Principat de Catal unya encunya moneda d' or, argent i coure,i marca les peces que fabricava amb la lIetra C. E. GOig5 considerava aquesta marca com un error, i interpretava que hom hauria d'haver fet constar ales monedes la ciutat

I. Aquest article s'haelaborat a partir de documeniacio inedita i, majoritariameru, encara per classificur, procedent de la Biblioteca Carandell de la Universitat Autonoma de Barcelona i de I' Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Hem d agrair molt espeeialment a Reis Fontanals. responsable de I'arxiu esmentat, haver-nos facilitat l'ucces a aquesta documentacio, tambe a Miquel Crusafont. perdcixar-nos consulrar les seves notes cI'arxiu sobre la quest i6.

2. Vegeu, p. ex,.I., Bo-rET, Les nionedes catalanes.Barcelona, lnstitut d'Estudis Catalans, 1908·1911, vol. III.

3. E., GOIG, Lanioneda C(I/(I/O/'l(l de la Guerra de /a lndependencia. /808·/1)/4, Barcelona, 1977.

4. J., I3ENAGEs. Les IJIOn edes de Tarragona, Barcelona-Tarragona, Societal Caialana dEstudis Numismatics, 1994.

5. GOIG, p. 200.

X. SANAHUJA

on s' efectuava I' encunyaci6 i no, com creia ell, I'autoritat ernissora. De fet, pero, la marca C no es I' indicatiu dela Junta Superior de Catalunya, I' autoritat emissora, sino de la seca 0 casa de la rnoneda, independentment d' on es trobes situada. Segurament fou aquest malentes el que dugue a E. Goig a anomenar la seca del Principat com a seca de Catalunya ambulant 0 seca de Reus, denorninacio completament erronia i que fins fa no gaires anys encara era usada en moltes obres de referencia.

I. La seca de Catalunya fins al trasllat a Mallorca

l.l. L' establiment de la sec a a Reus

Des de Tortosa, la Junta Superior nornena Joan Arnat com a director de la casa de moneda de Catalunya, el 7 de gener de 1809.6 L' 1 de tebrer va comencar la fabricaci6 de la maquinaria necessaria a Reus, ja que un vei, Dornenec Vila, va proporcionar un local amb les prestacions necessaries per a fabricar la maquinaria. Entre el26 de febrer i e131 de marc, els francesos ocuparen Reus i la maquinaria fou traslladada mornentaniament i per primer cop a Tarragona, ciutat molt mes facil de defensar. EI 31 de maig, quan ja sestaven enllestint els preparatius, i a peticio de 1. Arnat, la Junta Superior de Catalunya confirrna la vila de Reus com a sell de la seca.ja que havia proporcionat la maquinaria, bona part dels carrecs i rna d' obra. La seca de Reus estava situada als quarters dela vila, concretament als pavellons del mig i de la dreta, just al costat de la placa del Rei.7 Els alts responsables de la seca foren reclutats entre els habitants de Reus:

- Bonaventura Sabater: comptador

- Pau M" Miro: tresorer

- Pau Sala: assajador principal

- Joan Baptista Ferrando: platermajor i assajador segon

Com a gravador, la seca nornes tenia fra Joaquin de la Soledad, cannelita descalc, que era obridor dels punxons per ales matrius de la lletra d'impremta, pero no era gravador artistic, gualitat necessaria per a realitzar el bust de les monedes. Per aquest rnotiu, J. Amat contacta arnb Manuel Peleguer, director de gravat dela Reial Academia de les Nobles Arts de Valencia, que fou I' encarregat de gravar els encunys dels primers duros encunyats a la seca. Peleguer va gravar un bust de

6. EI zel professional de I. Amat el dugue a publicar la memoria de les activirats de la seca de Caralunya: J., AMAT, Balances () esiados demostrativos de los cuentas de 10 Coso de Moncila de Cataluna, Palma de Mallorca, Irnprernta dAgusu Roca, 1813, vol. r, Barcelona, lmpremta d' Agustf Roca, 1816, vol. n.

7. Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, arx. 752-1 q. 6. Carta de J. Amar a I' Ajunrarnenr de Reus, 7-6-1809.

Ferran VII drapejat, molt real ista, tot i que, tal i com ell confinna, va suavitzar-ne 1es formes per fer-lo semblar mes jove.8

1.2. L'encunyaci6 dels primers duros amb la marca d'assajador anomala

El primer lliurament de duros encunyats a Reusdata del 17 de julio!. Un dia despres, la Junta Superior de Catalunya publica les crides per recollir or i plata de particulars per efectuar I'encunyaci6, i utilitza les peces acabades d'encunyar com a mostra per donar a coneixer la nova emissi6 per Catalunya. D'entre la plata encunyada que es recollia a la seca cal destacar les monedes posades en circulaci6 pel rei Josep Napo1e6, que eren lliurades tallades en dues meitats i taxades a l'equivalencia de:

un duro = J 8 rals de bill6 i 12 maravedis i, una unca 296 rals de bil16 i 8 maravedfs.9

Els primers encunys enviats des de Valencia per Manuel Peleguer duien erroniament la marca MP, inicials del gravador, en 1I0c de les inicials dels assajadors. EI30 dejuliol, J. Amat, aJ qual havia passat desapercebut aquest detail, va demanar a Pe1eguer que substituis les inicials per les deJs assajadors (SF de Pau Sala i Joan Baptista Ferrando), ja que I' objectiu d' aquesta practica era identificar l'assajador en cas de detectar-se frau en Ja fabricacio, i no pas coneixer l'artista 0 gravador dels encunys. 10 El 29 d' agost, Manuel Peleguer va enviar de Valencia a Reus I' encuny del nou duro amb la marca SF, amb la previsi6 que tardaria sis dies en arribar al seu destf.

Des dels primers mesos de funcionament, la casa de moneda mostra desitjos d'encunyar or. J. Amat va demanar a M. Peleguer que Ii trametes encunys de peces de dos escuts (doblons de4 duros) i que per fer-ho es fixes en els que ja corrien (Amat pensava en elsdos escuts de Sevilla encunyats els anys 1808 i 1809). L'operacio, pero, no va reeixir perque Manuel Peleguer va tardar en contestar la petici6 d' Arnat iIi va respondre que d'escuts amb el bust de Ferran VII no n'havia vist cap.

Els primers mitjos duros encunyats a Reus van lliurar-se el 27de desembre de 1809.11

8. ABC, arx. 752-1, q. 7. Carta de Manuel Peleguer a J. Amat, 24110/1809. Despres de treballar per a la seca de Catalunya, M. Peleguer fou l'eucarregar de gravar els encunys per ala seca de Valencia, reproduint el mateix bust.

9. Ban publica! el 4 de juny de 1811 a Cadis. ABC. Casa de la Moneda, correspondencia lSI 0-1812. Carta de Guillem de Cardona a J. Arnat, II dejuny de 1812.

10. ABC, arx. 752-1, q. 6. LLibre doficis, 1809. Carta de J. Amat aM. Peleguer. I. ABC, arx. 752-1, q. 6. Llibre c!'oficis. 1809, Carta c!e J. Arnar a la Junta Superior del Principal a Manresa.

X. SANAHUJA

l.3. Una prova del duro de Reus

En una carta del 24 d' octubre, M. Peleguer demanava a J. Amat que li fes arribar algun dels duros fabricats a Reus, car ell no en tenia cap. M. Peleguer deia: «por casualidad vi un duro y estaba muy bien hecho, yo no tengo mas que algunas pruebas en plomo.» 12 La fabricaci6 de proves previes a I' encunyaci6 de l' emissi6 havia de ser una practica necessaria a la majoria de seques, encara que s6n pocs els exemplars que han resistit el pas del temps. Miquel Crusafont ens ha proporcionat la fotografia d'una peca que podria tractar-se d' una d' aquestes proves mencionades per M. Peleguer. La peca es un duro de I' any 1809, de metall blanc i sense cordonar (foto 1), segurament una prova d'encuny.

Prova en plom del duro de 1809 encunyat a Reus

Gravador: Manuel Peleguer

Assajador: SF Sense cordonar

Pes: 51,8 g

Foto: A. M. Balaguer

Diam.: 40 mm

1.4. L'establiment de la fabrica del coure a Tarragona

EI 16 de febrer de 1810 la Junta Superior de Catalunya, des de Manresa, insta urgentment la seca de Catalunya a encunyar moneda de coure.l ' E122 de mars; de 1810 els francesos tornaren a oeupar Reus, un dia despres d'haver desallotjat i traslladat a cuita-corrents la fabrica a Tarragona. EI 16 d' abril, havent-se retirat els francesos, torna a Reus la secci6 encarregada d' encunyar argent, pero es mantingue

12. ABC. arx. 752-1, q. 7. Carta de M. Peleguer a J. Amat.

13. ABC, Casa de la Moneda, correspondencia 1810-1812. Carta de la Junta Superior de Catalunya a J. Amat, 16-2-1810.

a Tarragona la del coure, que encara no havia comencat a funcionar. Tarragona no havia pogut praporcionar un local prou gran per a les dues fabriques i, per aixo, malgrat ser Reus una poblaci6 mes vulnerable a les tropes enemigues, s' opta per continuar l'encunyaci6 de moneda de plata alia on havia cornencat. Les primeres peces de coure, de 6 quartos, s' encunyaren el 24 de maig a Tarragona. 14

l.S. Canvi de gravador i establiment de la fabrica de plata a Tarragona

El 26 de maig de 1810 Manuel Peleguer envia una carta a J. Amat en que li deia que a partir d' aleshores no podria seguir atenent les demandes d'encunys per a la seca de Catalunya,ja que es posava a treballar intensament en la recent creada seca de Valencia.P Aixi, la casa de moneda de Reus es queda sense gravador i, per tant, sense possibilitatd'encunyar moneda de plata. EllS d'agost de 1810 els francesos ocuparen un altre cop la vila de Reus i la fabrica de la plata s' intal la definitivament a Tarragona. Per tal d'habilitar un nou local a Tarragona, hom va disposar la construcci6 d'unes quadres contigues a I'hospital que els cartoixans d' Escala Dei tenien a la ciutat (davant el convent de l'Ensenyanca, habilitat en quarter, segons J. Amat). El6 de setembre les dues fabriques ja estaven instal lades a Tarragona, pero encara no s'hi havia encunyat cap peca. Les primeres monedes de plata que s' encunyaren a Tarragona s' enllestiren a principis d' octubre: foren peces de 2 rals o pessetes, gravades per Llorenc Jubany, 16 seguint un disseny trames per Enrique Q'Donell, general en cap del'exercit i regent del regne durant el captiveri de Ferran VII. Ll. Jubany continuaria sent el gravador de les monedes de plata i or, i tarnbe de les medalles commemoratives, fins al tancament definitiu de la seca.

El21 de desembre s'acabaven d'encunyar les primeres peces de 3 quartos 17 amb data 1810, poe abans, dones, de finalitzar l'any. L'any 1811, es comencaren a fabricar nous valors: de quarto i mig (22 d'abril) i d'l ral (8 de maig). Per falta d'encunys, pero, no es van encunyar peces de 8 rals a Tarragona.

2. La seca de Catalunya a Mallorca

2.1. L' any 1811. Els decrets de Ferran VII

Amb els francesos ales portes de Tarragona, el 27 de maig de 1811 sernbarca tota la maquinaria amb destinaci6 a Mallorca, on arriba el 2 de juny. La seca

14. ABC, Casa de la Moneda, correspondencia 1810-1812. Carta de laJunta Superior de Catalunya aJ. Amat, 24-5-1810.

IS. ABC, arx. 752-1, q. 6. Llibre d'oficis. Carta de J. Arnat a M. Peleguer.

16. ABC, arx. 752-1, q. 6. Llibre doficis, 1809. Carta de J. Amat a la Junta Provincial, Tarragona, 6-10-1810. 17. ABC, arx. 752-1, q. 6. LLibre d'oficis, 1809. Carta de J. Amat a Enrique O'Donell.

X. SANAHUJA

s' establi, com a Reus i a Tarragona, als guarters de cavalleria. En aguell mateix mes, es publicaren dos decrets de Ferran VII sobre l'encunyaci6 de moneda. EI primer, del2 dejuny, ordenava gue les monedes d' or duguessin el bust reial al natural 0 nu, sense guarniments del vestit ni arrnadura de ferro, com fins aleshores shavia utilitzat a distintes segues. 18 Aguest edicte no afectava la seca de Catalunya, gue en aguelles dates encarano havia encunyat or. L' 11 dejuny es publica un segon decret en el qual s'ordenava al superintendent de la sec a de Sevilla (establerta provisionalment a Cadis) que envies, a totes les seques, matrius originals del bust de Ferran VII, treballades pel gravador general dels regnes.!" Des d'aleshores, la seca establerta a Mallorca treballa amb encunys fabricats amb matrius estandarditzades per a tot el regne, arnb el bust de Ferran VII llorejat, a I'estil roma. Si fem cas a aquesta disposici6 i al seu compliment efectiu (e119 d'agostja s'havien rebut les matrius a Mallorca i la seca es disposava a reiniciar la fabricaci6 de moneda), haurem de suposar que totes les monedes de I' any 1811 amb el bust estandarditzat van ser encunyades a Mallorca i la resta (concretament una partida de rals amb el bust sense llorejar i una altra de mitjos duros arnb un bust ben peculiar) a Tarragona. Si seguim les xifres dencunyacio donades per J. Arnat, veurem que s'adiuen en el cas dels rals, pero no en el cas dels mitjos duros, que van cornencar encunyant-se a Tarragona pero que per forca es van seguir encunyant a Mallorca. Eis duros de 1811, provinents de les matrius de Cadis, duen el cordonet similar al de les peces de Carles IV de seca peninsular.

La seca cornenca la fabricaci6 de moneda d' or, concretament de peces de 2 escuts, el25 doctubre daquell mateix any.

2.2. L'any J 812. Encunyaci6 de sous mallorquins

L' any 1812, la seca de Catal unya establerta a Mallorca encunya una partida de sous mallorquins de coure. La fabricaci6, d' acord arnb el pressupost inicial, ascend! a 600.000 peces equivalents a 20.000 duros 0 a 1.200.000 tresetes.YEls sous van ser encunyats a partir de fi nals del mes de febrer de 1812 i estaven destinats a substituir el numerari local de Mallorca, Menorca i Eivissa, encara en circulacio.f Crida I' atenci6 I' existencia de sous mallorquins datats de l' any 1811. Es possible que es tractes d'un error a l'obrir els encunys, ja que no consta que aquests es comencessin a fabricar I' any 1811, perc tampoc seria descartable una ernissio local anterior a l'establiment de la seca del Principat a Mallorca.

18. ABC, Casu de la Moneda, corrcspondcncia 1810-1812. Carta de 2de juny de 181 I.

19. ABC, correspondencia de 1814. Carta de J. Amat al secretari d'Estat i del despatx d' Hisenda.

20. ABC, arx. 752-1, q. 3. Actuacion, disposiciones. traslados. acuiiacion. etc de /0 C(lSO de moneda de Barcelona. durante /(1 Guerra de lndependencia CO/l su actuacion en Reusy Pa//I1a de Mal/orca. /808-/8/4.

2 I. Sobre el nurnerari propi de les illes Balears, vegeu el recent article: M., CRUSAFONT. «Lasmonedas de Ibiza desde Carlosl al 1887», Gaceta NU/n;sl/I(//;C{/, mim. 121 (juny 1996), p. 1-36.

EI 28 de juliol es va frenar la idea inicial d'encunyar cada cop mes coure per a Catalunya. La moneda de xavalla catalana no tenia curs a Mallorca, pero, en canvi, l'administraci6 de la seca necessitava pagar jornals arnb les mateixes peces que encunyava per no perdre reserves de plata.22

EI8 d' octubrede 1812 es van trametre, a la regencia del regne, els primers mitjos rals encunyats ala seca.23

2.3. Els darrers anys

A part de les medalles encarregades per I' estament rnilitar.i" la sec a de Catalunya tam be aprofitava la seva maquinaria perfabricar altres objectes per a I'us de I' exercit; aixi, consta que els botons i les xapes dels uniformes del regiment d' infanteria de Barcelona van ser fabricats a la seca I' any 1813.25 Aquell mateix any, la fabrica encunya nOLlS valors monetaris: 8 escuts, xavo, quarto i 2 quartos, alhora que cessava la fabricaci6 de peces de quarto i mig.

EI lOde juny de 1814 van cessar definitivament les encunyacions de la sec a de Catalunya per falta de metallsi" J. Amat creia que la fabricaci6 continuaria a Barcelona, un cop Iiquidada la seca del Principat de Catalunya, pero les au toritats no ho van creure convenient. De tota manera, pocsanys despres, durant el periode constitucional (1822- J 823) la seca de Barcelona inicia la fabricaci6 de moneda aprofitant la maquinaria, i fins i tot els encunys no utilitzats, de la sec a de Catalunya.v'

3. Distinci6 de les peces fabricades a Reusi Tarragona

La diferenciaci6 de les peces encunyades a cadascuna de les poblacions on treballa la seca de Catalunya restava encara pendent, malgrat que alguns autors s'hi havien aproxirnat per mitja dela lectura de la memoria de J. Amat. Amb el buidat de nous documents, podem establir un llistat definitiu de les atribucions de cada ernissio:

22. ABC, Casa de In Moneda. correspondencia lSI 0·ISI2. Carta del comte de Santa Clara a J. Amat, 2S· 7-IS12.

23. ABC, Cas a de la Moneda, correspondencia lSI O-ISI2. Carta del Ministeri de la Hisenda Nacional a J. Amat,9-12-IS12.

24. La sec a havia encuny.u medalles, l'uny ISIO, per rcpartir-les entre els soldats oficials distingits en diverses baialles. Veg. taula 2 i la memoria de J. Amat.

25. ABC. Casa de la Moneda, correspondencia lSI 0-ISI2. Carla del comte de Santa Clara a J. Arnat, 108-IS13.

26. ABC, arx. 752-1, quad. 3.

27. Article en prcparacio sabre la seca constitucional de Barcelona de IS22-23. Veg. notes 36 38.

X. SANAHUJA

- Peces fabricades a REUS:

1 dejuliol de 1809 a 14 d'agost de 1810, nomes argent

8 rals: 1809,1810

4 rals: 1809, 1810

- Peces fabricades a TARRAGONA:

16 d'abril de 1810 a 27 de maig de 1811, el coure

15 d'agost de 1810 a 27 de maig de 1811, l'argent

2 rals: 1810

1 ral (bust de Peleguer): 1811

6 quartos: 1810

3 quartos: 1810

Medalles de distinci6 militar (veg. taula 2)

- Peces fabricades tant a TARRAGONA com a PALMA DE MALLORCA:

4 rals.28 1811

2 rals.29 1811

6 quartos.r" 1811

3 quartos.l' 1811

Quarto i mig.32 1811

- Peces fabricades a PALMA DE MALLORCA:33 agost de 1811 a 30 de juny de 1814, or, argent i coure

8 escuts: 1813

2 escuts: 1811, 1812, 1813, 1814?

8 rals: 1811,1812,1813,1814

4 rals: 1812,1813, 1814

2 rals: 1812,1813, 1814

1 ral (bust rorna): 1811, 1812, 1813?, 1814

Mig ral: 1812,1813,1814

28. 14.395 peces a Tarragona i aproximadamcnt 30.678 a Mallorca,

29. Aprox. 315.915 peces a Tarragona 312.058 a Mallorca.

30. Aprox. 568.650 peces a Tarragona i 220.575 a Mallorca.

31. Aprox. 746.130 peees a Tarragona 459.170 a Mallorea.

32. 132.940 peces a Tarragona 131.920 a Mallorca.

33. Veg. nota 36.

6 quartos: 1812,1813

3 quartos: 1812,1813,1814

2 quartos: 1813,1814

Quarto i mig: 1812,1813

Quarto: 1813

Xavo: 1813

4. Volum de les emissions

Les xifres d' emissi6 globals de la seca de Catalunya s6n prou conegudes,ja que 1. Amat les va incloure a les dues memories oficials de la seca. Amat va relacionar les quantitats encunyades de cada valor monetari per cada quadrimestre natural de funcionament de I' establiment. Es a dir, que el primer quadrimestre corresponia al compres entre I' 1 de juliol i el 31 d'octubre de 1809, iel darrer al periode cornpres entre I'] de marc i el30 dejuny de 1814.

A la taula 1 intentarem aproximar-nos al volum d'emissi6 anual de cad a exemplar. La taula inclou el volum total de cada valor segons les dades oficials (columna 2), i el volum anual de cada valor segons els lliuraments de moneda encunyada efectuades pel mateix Amat en qual itat de director al tresorer'" (columna 1). Cal, pero, no deixar de banda un inconvenient: la prudencia que sempre cal tenir quan s'equipara I'any de l'encunyaci6 d'una moneda amb la data que aquesta porta gravada. Certament, I' any que apareix ales monedes es, de fet, l' any de fabricaci6 de I' encuny i no necessariament, encara que sf el mes frequent, I' any de fabricacio de la moneda. Com que no podem assegurar en tots els casos que les primeres emissions de cada any nou duguin Ia data canviada, hem optat per deixar entre parentesi les xifres aproximatives per a cada data d'encuny i considerar les altres com a definitives del volumd'emissi6 de les monedes que duen I'any en questio.

Les xifres expressades en la taula d'emissions xoquen, en molts casos, amb I' evidencia numisrnatica actual. A la taula no apareixen els vuit escuts niels sis quartos de 18]4, que van serencunyats I'any 1822 i 1823, respectivament, ala sec a constitucional de Barcelona+junt amb una reencunyaci6 de peces de 8 rals, 2 rals i 3 quartos (que a la taulaapareixen amb xifres molt baixes). Els rals encunyats l'any 1813 -desconeguts a hores d'ara- ho degueren ser amb encunys de l'any 1812. EI quarto i mig de I' any 1812 es molt mes rar del que podnem esperar segons les xifres d'encunyaci6 d'aquell any. Els dos escuts de 1814, encunyats en 369 exemplars durant el mes de gener, ens son deconeguts, i no seria descartable que

34. Biblioteca Carandcll, UniversirarAutonoma de Barcelona. Fons Cas a de la Moneda, sense classificar 35. ABC, Casa de la moneda, arx. 753, quaderns II, 12 13.

X. SANAHUJA

haguessin estat fabricats amb encunys encara de I'any 1813. Finalment, l'tinica pe<;a que ens resta indocumentada es el mig raj de 1814, que no consta esser fabricat ni I'any 1814 ni durant eJ funcionament dela sec a constitucional de Barcelona. Encara que del tot sorprenent, no hauriem de deixar de considerar que hagues estat fabricat un any abans, I'any 1813, car les xifres donades per aquest valor aqueix any no es corresponen amb la raresa actual dels mitjos rals de I'any 1813, i podrien incloure tant peces amb un any com amb l'altre.

Taula 1

Nombre de monedes encunyades

8 escuts"

2 escuts

8 rals

4 rals

1811 0.929) 1812 (5.075) 1813 (1.165) 181437 (368)

1809 (89.122) 1810 (106.842) 1811 (2.582) 1812 (141.256) 1813 (51.648) 181438 (54.496) 1809

1810 15.072 1811 (45.073) 1812 (92.381) 1813

36. Les monedes de 8 escuis 6 quartos amb data 1814 van ser encunyades per la seca constitucional de Barcelona durant els anys 1822 i 1823.

37. No es coneix cap exemplar c1e 2 escuts arnb data J 814. Les 369 peces encunyades durant el mes de gener 110 podien haver esrat encara amb els cncunys de l'any 1813.

38. AI volum ernes durant l'any 1814 s'hi ha d'afegir la reencunyaci6 dalguns valors durant els any' 1822 i l823. a la seca consrirucional de Barcelona: 13.175 peces de 8 rals, 4.086 de 2 rals aproximadamcnt un mil i6 de peces de 3 quartos. Font: Biblioreca Carandell Arxiu de la Biblioteca de Catalunya.

2 rals

6 quartos36

(113.845)

(627.973)

(596.660)

)

39. Consta la fabricaci6 de peces d' I ral entre novcmbre de 1812 i passat man; del 1813. Com que no coneixern cap exemplar datat del 1813, es molt probable que totes haguessin estat tabricades amb encunys del 1812.

40. Atesos els volums d'emissi6 relacionats per J. Arnat, es possible que les rnonedes que duen l'any 1814 haguessin estat batudes, sorprenentment, durant l'any 1813.

41. Aquesta moneda es molt mes rara del que indica el sell velum d'ernissio.

182 X. SANAHUJA

Nombre de medalles encunyades

data comanda destinada a or argent

311810 personal distingit a la batalla de Vic

511810 guarnicio d' Hostalric 54 854

6/1810 regiment d' Almansa 23 80

fets de Segur i Palamos 12 82

Tauia 2

42. Totes les peces fabricades a finals de febrer de 1812.

Els signes monetaris fraccionaris de les Illes

Balears

durant la guerra 1936-1939

A. TURRO I MARTINEZ

UNA MICA D'HISTORIA

Considerem absolutament necessari, per comprendre la complexa questio monetaria de les Balears durant el conflicte bellie generat per la revolta militar espanyola del 18 dejuliol del 1936 contra el regim republica, fer una mica d'Iiistoria dels esdeveniments ales illes.

Les illes Balears s6n un cas atfpic en la guerra civil espanyola del 1936-1939, car si be ales illes de Mallorca i d'Eivissa la sublevaci6 facciosa triornfa des del primer dia sense cap resistencia efectiva, a I'illa de Menorca els caps facciosos foren empresonats, i la tropa i la poblaci6 es mantingueren fidels a la Republica, de manera que s'establf el cas paradoxal que, de les tres illes, una es mantingue republicana i dues en poder dels militars revoltats.

EI cap de la rebeli6 mallorquina, el general Manuel Godet, despres de la seva victoria a les illes, es trasllada el 19 de juliol a Barcelona per posar-se al cap dels revoltats, pero el moviment facci6s fou aixafat a la capital catalana per la reacci6 del poble i les forces d' ordre public del govern catala. EI general Godet fou empresonat i mes tard afusellat.

Esclafat el moviment sedici6s al Principat de Catalunya i al Pais Valencia, el Govern dela Generalitat catalana organitza una expedici6 per alliberarles dues illes.

L'expedici6, comanada pel comandant Albert Bayo, amb la collaboraci6 de forces valencianes, desernbarca is' apodera de I' illa d' Eivissa sense gaire resistencia, el dia 9 d'agostdeI1936, i es planteja el desembarcament a l'illadeMallorca, el qual sefectua, de sorpresa iamb pie exit a la badia de Portocristo el dia 16 d'agost del 1936.

A. TURRO I MARTiNEZ

Malauradament es confia massa en una favorable reacci6 popular, que no es produi, i les forces de desembarament s' entretingueren massa en gaudir de I'exit de l' operaci6, sense aprofitar-se del factor sorpresa per arribar, com a minim, fins a Manacor i el seu nus de comunicacions.

Els militars es referen de la sorpresa i organitzaren el contraatac amb I' ajuda de I' aviaci6italiana cridada urgentment en socors.

La situaci6 esdevingue critica i el cap de pont s' anava reduint. Si be cal reconeixer que I' expedici6 catalana no estigue prou ben organitzada a causa de I'heterogeneitat dels seus combatents i perque cregueren que I' exit seria tan facil com la presa d'Eivissa, l'expedici6 podia haver triomfat si el Govern espanyol republica hagues aportat I' ajuda iel suport de la flota i aviaci6 republicana ales seves ordres.

Peri) el Govern central, mes preocupat a frenar les iniciatives catalanes que a guanyar la guerra, va declarar que l'expedici6 catalana no comptava amb I' assentiment del Govern, iamb el pretext que les annes i els combatents republicans eren mes necessaris als diversos fronts de la peninsula, el 5 de setembre del 1936 dona l ordre al cuirassatJ aume I d' abandonar I'illa i evaquar les forces republicanes del cap de pont, el qual shavia anat reduint considerablement.

Per ordre d'Indelacio Prieto del PSOE, ministrede Marina i Aire, que es justifica amb la seva famosa frase «Dejadlos, no vendran nadando» el dia 10 de setembre de 1936 sobliga a abandonar les illes d'Eivissa i Formentera, les quals quedaren de nou en poder dels franquistes. Evidentment, no vingueren nedant, peri) Mallorca es converti en una important base naval i aeria pels italians i els facciosos.

Les forces franquistes de Mallorca projectaren diverses vegades fer un desembarcament i apoderar-se de l'illa de Menorca, peri) pressions dels anglesos, que no podien permetre el total control dela Mediterrania per part dels italians (que es feren els amos de Mallorca) i dels facciosos espanyols, obliga a mantenir I' statu quo establert els primers dies.

Despres de la caiguda de Catalunya en poder deles tropes franquistes a la primeria de febrer del 1939, la situaci6 de Menorca era insostenible, i el dia 7 de febrer 19391aguarnici6 de Menorcademana rendir-se. El creuer britanicDevonshire s'encarrega de traslladar els negociadors franquistes de Mallorca a Ma6 i evaqua a Marsella els mes destacats caps militars i civils republicans menorquins (uns 600).

AmbI' arribada de tropes de Mallorca, la rendici6 i ocupaci6 de I' illa fou efectiva el dia 10defebrerde 1939, i, aixf totes les illes Balears quedaren en poderdel govern del general Franco.

Esperem que aquesta breu i esquematitzada pinzellada sobre el que passa ales Balearsdurant la guerra del 1936-1939 permetra als lectors de fer-se una imatge de la situaci6 tan atipica de les illes durant el conflicte bellie.

LES ILLES BALEARS DURANT LA GUERRA CIVIL

LA SITUACIO MONETA RIA A L'ILLA DE MENORCA REPUBLICANA

La crisi rnonetaria que afecta tota la zona republicana peninsular, tarnbe afecta la poblacio de I' illa de Menorca, que veie desapareixer la moneda fraccionaria i, com a la peninsula, el moviment comercial de la vida quotidian a cornenca a quedar collapsat per la manca de fraccionari per tornar canvi 0 arrodonir els petits pagaments.

Obligats per la necessitat, cornencaren a proliferar els vals monetaris particulars emesos pels cornerciants, els quaIs utilitzaren, sobretot, segeUs de correu per tornar canvi, segells que es feien malbe rapidament en perjudici del public.

Davant d' aquesta situacio, el Consell Municipal de Mao en la seva sessio deldia 2 de novembre de 1937 i per iniciativa del seu alcalde, Pons Carreras, proposa que per part de tots els ajuntaments de I'illa mancomunats es procedis a I' ernissio oficial de moneda fraccionaria en bronze per un import total d'unes 100.000 pessetes amb els valors d'l pesseta, de25 centims ide 5 centims. Aquesta moneda circularia lliurament per tots els municipis de l illa i cada ajuntament podria adquirir la quantitat de moneda que necessites segons la seva irnportancia, pagant-la amb paper moneda de I 'Estat, que quedaria en diposit de garantia de l ernissio i dipositat en una entitat bancaria de l'illa per procedir al reembossament daquesta moneda provisional arribat el moment.

EI senyor Pons Carreras manifesta que a la Cornandancia Militar de I' illa existia una partida de metall de bronze suficient per encunyar aquestes peces, i que I'adquisicio daquest metall podria costar unes 4.000 pessetes i I'encunyacio costaria unes 3.700 pessetes, despeses que es repartirien en proporcio a la quantiat de moneda que dernanes cada ajuntament.

Aquesta iniciativa obtingue I'acord favorable del Conselllntermunicipal i el vistiplau de les autoritats superiors militars i civils de I'illa.

Les monedes s' encunyaren en relleu per lesdues cares al mateix Mao. Al camp central de I' anvers porten la insignia historica de Menorca, representada per vuit arcs concavats, i al seu interior una muralla amb quatre torres petites i una al mig mes gran, tot voltat per la llegenda circular «Consejos Municipales -Menorca1937»; al revers, flanquejat per una branca dolivera a l'esquerra i la llegenda «Republica Espanola» a la dreta, hi hael valor facial acompanyat dels mots «Vale por» i a sota un estel de cinc puntes.

Si be la proposta inicial era per emetre solament 3 valors (I pesseta, 25 centims i 5 centims), en realitat se nemeteren cine: 2,50 pessetes, 1 pesseta, 25 centims, 10 centims i 5 centims, pero I'import total es mantingue similar al previst.ja que puja 112.954,30 pessetes.

Cal assenyalar que en les petites peces les llegendes son abreujades i que per a les monedes de 25 centims i de 5 centims s'utilitzaren dos encunys que presenten lleugeres diferencies en labranca d' olivera.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Hem de lamentar la manca de voluntat dels edils municipals per preservar la llengua del pals, car aquestes monedes son en llengua castellana. MENORCA, llla de - (Mancomunitat de Municipis) - 44.S96 habitants de dret (1936) - 7 municipis.

Emisssio del 1937 (novembre). Venciment: no indicat Organisme emissor: ConseJIs Municipals de Menorca. Material: bronze. Forma: rodona. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: monedes de metal I encunyades en reJIeu per les dues cares.

Num. I - 2,50 pessetes. Tiratge: 24.0] O. Mides: ¢ 22 mm. Pes: 4,S g. index: R. Num. 2 - 1 pessetes. Tiratge: 38.426. Mides: ¢ 19 mm, Pes:3,7 g. index: R. Niirn. 3 - 25 centims. Tiratge: 36.933 Mides: ¢ 17 mm. Pes: 2,3 g. (7 olives) index: R.

a) - diferent posicio i nombre de les olives a labranca d' olivera (6 olives). Niim. 4 - 10 centims. Tiratge: 31.841 Mides: ¢ IS mm. Pes: 1,4 g. index: R.

Num. S - 5 centims. tiratge: 41.719 Mides: ¢ 13 mm. Pes: 1,2g.(Solives)index: R. a) - Diferent posicio i nombre de les olives a la branca d'olivera (4 olives).

CIUTADELLA (Menorca) - 10.348 habitants de dret (1936)

La Comissi6 de Proveiments daquesta vila tambe feu, pel seu compte, una emissi6 de monedes del valor d' 1 pesseta (suposem que abans de les monedes de la Mancomunitat de Municipis) per un import que desconeixem, car no hem pogut trobar cap documentaci6 oficial que s'hi referis.

Encunyades en relleu per les dues cares, en bronze, al centre de l'anvers es veu una roda dentadaamb la lIegenda «Comisi6n Abastos - Ciudadella», ial camp central del revers, el valor facial voltat d'uns adorns de fullam.

Lafabrica de calcat local P. Montserrat de la playa de la Llibertat, 7, tambe feu encunyar monedes d' 1 pesseta en bronze per un import que ens es desconegut. L' anvers d'aquestes monedes esta completament ocupat per la Ilegenda circular i horitzontal «P. Montserrat - Pza. Libertad, 7 - Ciudadela» «Vale por», i al revers el valor facial «1 peseta» amb un gran mim. 1 al centre, voltat pels mateixos adorns de fullam de les monedes de la Comissi6 de Proveirnents, es a dir, que els revers de les dues monedes s6n exactament identics.

Tarnbe edita uns vals monetaris I' Oficina Administrativa local de Subministraments d'Aigua-Servei Public, dels quaIs sols coneixem el valor de 10 centims amb un tiratge de 10.000 vals, 0 sigui, un import de 1.000 pessetes. Es possible, pero, que aquest servei public hagues ernes altres valors que, de moment, no coneixern.

[mpresos per una sola cara i a una tinta sobre cartr6 prim beix, en aquests vals no figura cap emblema ni dibuix ni emmarcament, i estan dentats per un costat lateral.ja que segurament foren impresos en blocs de dos per la impremta Camps,

ILLES

A. TURRO 1 MARTiNEZ

tambe de Ciutadella. Assenyalem que el valor facial esta confirmat amb xifres molt grans, a I' anvers.

Aquests vals son legalitzats al dors amb un segell quadrat en tampo violeta, que suposem que es de I'oficina subministradora, en el qual es veu una aixeta voltada per uns adorns, sense cap llegencla i per un altre segell rectangular en tarnpo violeta del taller mecanic local d'E. Pino.

Pero la primera entitat de Ciutadella que edita vals monetaris particulars fou la Cooperativa Popular de Credit i Estalvi, la qual,ja el primer de gener del 1937, feu una ernissio de vals 0 bitllets en paper, del valor de 2 pessetes i d'l pesseta per un import total que no coneixem. Molt ben impresos per les dues cares i a dues tintes, el centre del revers esta ocupatperun escaient dibuix que representa un antic talaiot, elde son Catlar, tipic monument prehistoric de les illes.

Lamentem, una vegada mes, que tot el monetari de Ciutadella sigui en llengua castellana.

Volem assenyalar que a Ciutadella es remarcable una petita placa porxada construrda sobre el que fou el claustre del convent dels agustins (S.XIX).

EI11issi6 de 1'1 de generdel1937. venciment: no indicat. Organisme emissor: Cooperativa Popular de Credit i Estalvi. Material: paper blanc. Forma i Mides: rectangular- 67 x 105 mm. Serie: A. Nurneracio: impresa en negre a I' anvers i doble al revers. Particularitats: tres signatures manuscrites amb tinta negra a l'anvers. Sense cap segel!.

Num. 6 - 2 pessetes. Tiratge. desconegut. Colors: impres en negre sobre fons gris clar, text anvers i dibuix del revers en verd. index: RRR.

a) - Solament amb dues signatures i sense la doble numeracio del revers.

Niim. 7 - 1 pesseta. Tiratge: desconegut. Colors: impres en negre sobre fons violeta a I'anvers i en negre i bistre sobre fons violeta clar al revers. index: RR.

Sense data d'emissio ni de venciment.Organisme emissor: Comissi6 de Proveunents de Ciutadella. Material: bronze. Forma: rodona. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: monedes de metall encunyades en relleu per les dues cares.

Niirn. 8 - J pesseta. Tiratge: desconegut. Mides: ¢ 22 111m. Pes: 3,6 g. index: RR

Sense data d'emissio ni de venciment. Organismes em issor: P. Montserrat. Material: bronze. Forma: rodona. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: monedes de metall encunyades en relleu per les dues cares.

Niim. 9 - J pesseta. Tiratge: desconegut. Mides: ¢ 22 mm. Pes: 3,6 g. index: R.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Oficina Adrninistrativa Subministrament d' Aigua - Servei Public. Forma i Mides: quadrada - 45 x 45 mm. Color: impresos en blau, valorconfirmaten negre. Serie: sense. Denominacio:

A. TURRD I MARTiNEZ

val. Numeracio: impresa en blau a I'anvers. Particularitats: impresos per una sola cara. Dentats per un costat lateral. Sense cap signatura. Segelltampo violeta quadrat amb una aixeta al camp central voltada per uns adorns, sense cap lIegenda i un altre segell rectangular en tarnpo violeta que diu «E. Pino-Taller Mecanico - Pas eo San Nicolas - Ciudadela (Menorca)>>.

Num. 10 - 0,10pessetes. Tiratge: 10.000. Material: carto prim beix. index: RRR.

LA SITUACID MONETA.RIA A LES ILLES DE MALLORCA I D'EIVISSA FRANQUISTES

Malgrat que el govern de Burgos aconseguf controlar el seu sistema monetari fent emissions oficials de paper moneda de diversos valors ide curs legal a tota la seva jurisdiccio, en reemplacarnent de lamoneda divisionaria republicana gairebe inexistent (fins al punt que son molt rares les emissionsmonetaries municipals a la seva zona peninsular i poquissims els vals 0 bons particulars durant els prop de tres anys de guerra ales illes de Mallorca i d'Eivisa en poder seu), el problema de la desaparicio 0 escassetat de divisionari es feu sentir, i per solucionar-lo, ares que la distancia i les dificultats i perills dela travessia maritima eren un fort obstacle per a I'abastiment deles dues illes en moneda «nacional», bastants comerciants i entitats, sobretot elsde fora la capital mallorquina, no tingueren altra solucio que la d'editar vals particulars per solventar llurs problemes de canvis.

Coneixem diversos vals i monedes particulars a Alaro, Buger, Campanet, Costitx, Inca, Manacor i Selva a I'illa de Mallorca, a la ciutat d'Eivissa i a Sant Antoni a l'illa d'Eivissa, tots en castella, evidentment.

Cal assenyalar que en el cap de pont de les forces republicanes a I' illa de Mallorca, la Inspeccio de Milfcies de la Generalitat de Catalunya va fer uns vals monetaris de fabricacio casolana datats a «Base de Manacor» (malgrat que Manacor no sarriba a conquerir).

MALLORCA, llla de - 299.815 habitants de dret (1936) - 52 municipis.

No coneixem cap val dela capital mallorquina, encara que es possible que se n'haguessin creat alguns.

ALARD - (Mallorca) - 4.407 habitants de dret (1936)

La fabrica local de calcar Pedrero i Fill aprofita unes xapes que havia ernes ja feia anys i les torna a posar en circulacio per remeiar els seus problemes monetaris. Aquestes xapes 0 getons son de coure i tenen format octogonal. Encunyades en relleu per les dues cares, el seu valor es de4 rals (l pesseta). A I' anvers es llegeix la inscripcio circular «Pedrero y Fill - Alaro» ial centre, en una lfnia ,«4 Rals». Al revers, la llegenda diu «Fabrica de Calssat». Cal remarcar que les llegendes

LES ILLES BALEARS DURANT LA GUERRA CIVIL

d'aquestes peces s6n en catala arcaic (segurament es devia permetre la seva circulaci6 perque eren antigues).

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Pedrero i Fill. Material: coure. Forma i Mides: octogonal- 21,5 x 21,5 mill. Pes: 2,3 g. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: monedes de metall encunyades en relleu per lesdues cares.

Niim. 11 - 4 rals (1 pesseta) - Tiratge: desconegut. index: RRR.

B UGER - (Mallorca) - 1.173 habitants de dret (1938)

La tenda de queviures de Julia Alemany del carrer del General Franco, 14, d'aquesta poblacio, feu una emissi6 de vals particulars d'un valorde 10 centims per un import que ens es desconegut. Impresos a dues tintes per la impremta Jaume Reines d'Inca, en aquests bitllets no hi figura cap emblema ni dibuix, a part unes ratlies rectes d'emmarcament. Alemany era tambe I'alcalde del poble.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Queviures Julia Alemany Material: paper blanc. Forma i Mides: rectangular - 55 x 85 mm. Serie: sense. Denorninacio: val. Numeracio: amb numerador negre al revers. Particularitats: signats a ma amb tinta blava al revers. Sense cap segel I.

Niim. 12 - 10 centims. Tiratge: desconegut. Color: impres en verd sobre fons bistre. index: RRR.

CAMPA NET - (Mallorca) - 2.963 habitants de dret (1938)

El cafe local Can Gil de Pere Tortella situat a la placa d'Espanya, 27, edita uns vals del valor de 50 centims i de 20 centirns, dels quaIs no coneixem I 'import ernes. Impresos per una sola cara i a una tinta sobre cartro de color diferent a cada valor, no hi figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Cafe Can Gil de Pere Tortella. Forma i Mides: rectangular - 37 x 51 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cant. Signats a rna amb tinta negra al dors. Sense cap segel!. Num. 13 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 blau elm. index: RR. Nurn. 14 - 20 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 carbassa. Index: RR.

COSTlTX - (Mallorca) - 1.317 habitants de dret (1938)

EI cafe de Bernard Ferragut Oliver, de la placa Franco,S, va editar uns vals d'un valor de 15 centims per un import que no coneixem. lmpresos per una sola cara i a una tinta per la impremta Miquel Duran d' Inca, en aquests cartrons no hi figura cap emblerna ni dibuix, pero estan enquadrats per una gruixuda ratlla recta.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Cafe de Bernard Ferragut. Material: cartro prim gris clar. Forma i Mides: rectangular (angles arrodonits) - 38 x 60 mm. Color:impresos en negre. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Una signatura manuscrita amb tinta blava al dors. Sense cap segelI.

Niim. 15 - J5 centims. Tiratge: desconegut. index: RRR.

INCA - (Mallorca) - 10.547 habitants de dret (1936)

Els industrials i comerciants d 'Inca es posaren d' acord per fer conjuntament una emissi6 local de paper moneda divisionaria de validesa i de curs a tota la vila; aixf se solucionava el problema de tots. L'emissi6 consta dels valors d' 1 pesseta, de 25 centims i de 10 centims per un import total de 28.000 pessetes.

Impresos a tres tintes per la impremta d' AntoniVich del carrer del Conqueridor, 15, de Ciutat de Mallorca, aquests bitllets estan presidits al costat esquerra de I' anvers per una allegoria al cornerc i a la industria en forma del caduceu del den Mercuri, una roda dentada i un mall sobre el fons d'un sol radiant. Al fons del camp central es veuuna vista parcial de la vila amb una fabrica i una gran xemeneia en primer terme, tot ernmarcar per una sanefa. Al centre del revers sobresurt, dins d'uri cercle voltat per unes orles ovals, el valor facial.

Al marge d' aquesta ernissio unitaria, la imprernta, llibreria i perfumeria local de Miquel Duran edita uns vals monetaris particulars d'un valor de 15 centims.

Impresos per la mateixa casa a dues tintes a I' anvers i solament en una al revers, sobre paper blanc, en aquests vals no hi figura cap emblema ni dibuix, solament estan emrnarcats per unes ratlles rectes. Estandentats pel costat esquerre, car foren confeccionats en forma de talonaris amb una matriu de control.

Tambe al marge dels bitllets unitaris, la fabrica local de gasoses i refrescos Tomas Capella del carrer de Sant Bertomeu, 17, feu particularment una emissi6 de bitllets dels valors de 50 centims ide 20 centims per un import total que ens es desconeugt. Impresos a tres tintes a les dues cares per la irnpremta local M. Duran, en aquests vals no hi figura cap dibuix ni emblema.

Tarnbe la fabrica de calcats Gelabert i Beltran edita uns vals dels valors de25 centims i de 10 centims per un import total de 3.500 pessetes. Confeccionats per la impremta local d AntoniVich que els irnprimf a dues tintes sobre carrt6 primet, en aquests vals no hi figura cap emblema ni dibuix a part del seu emmarcament.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: la industria i el cornerc d' Inca. Material: paper blanc (gruixut en el valor de 25 centims).Forma i mides: rectangular - 48 x 88 mm. Numeracio: impresa en vermeil al revers. Particularitats: sense cap signatura. Sense cap segelI.

16 al18

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Num. 16 -1 pesseta. Tiratge: 20.000 Colors: irnpres en marro sobre fons blavos (valor en lletres, en vermell) a l'anvers. Irnpres en rnarro i vermell sobre fons blavos al revers. Serle: A. index: RR

Num. 17 - 25 centims. Tiratge: 20.000 Colors: impres en marro sobre fons groc fosc (valor en lletres, en vermeIl) a l'anvers. Impres en marro i vermeIl sobre fons groc fosc al revers. Serie: B. index: RR.

Num. 18 - J0 centims. Tiratge: 30.000 Colors: impres en marro sobre fons lilos (valor en lletres, en vermeIl) a l'anvers. Impres en marro i vermell sobre fons lilos al revers. Serie: c. index: RR

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: impremta M. Duran. Material: paper gruixut blanc. Forma i Mides: rectangular - 42 x 78 mm. Colors: impresos en marro sobre fons verrnellos a I'anvers i solament en marro al revers. Serie: sense. Numeracio: impresa en marro al revers. Particularitats: sense cap signatura. Sense cap segell.

Niim. 19 - J5 centims. Tiratge: desconegut. index: RR.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: productes Capella. Material: paper gruixut blanc. Forma i mides: rectangular - 63 x 90 mm. Serie: sense. Numeracio: impresa en carmi 0 vermell al revers. Particularitats: sense cap signatura. Segelltampo violeta oval at «Gaseosas y Refrescos Capella - Inca» 0 «Gaseosasy Refrescos. T.Capella - San Bartolome, 17 - Inca» al revers.

Niim. 20 - 50 centims. Tiratge: desconegut. Colors: impres en marro, verd i carmi. index: RR.

a) Amb un segell tampo violeta en forma d'escut «Fabrica de Hielo-Tomas

Capella-San Bartolome, 17 - INCA» al revers. Num. 21 - 20 centims. Tiratge: desconegut. Colors: impres en blau, verd oliva i vermeIl. index: RR.

a) Amb un segell tampo vermell en forma d' escut «Fabrica de Hielo-Tomas Capella-San Bartolome 17-INCA» al revers.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: fabrica de calcats Gelabert i Beltran. Material: carrto prim blanc. Forma i Mides: rectangular - 50 x 75 mm. Serie: sense. Denominacio: val. Particularitats: sense cap signatura. Segell tarnpo violeta ovalat«Gelabert y Beltran» S.L. .Inca (Mallorca)» al revers.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Num. 22 - 25 centims. Tiratge: 10.000. Colors: impres en marro sobre fens mana clar i blau clar al medallo central, a I'anvers. Impres en marro al revers. Numeracio: impresa en negre a I'anvers. index: RR.

Num. 23 - 10 centims. Tiratge: 10.000. Colors: impres en blau fosc sobre fons blau i blau pallid al medallo central, a l'anvers. Impres en blaufosc al revers. Numeracio: impresa en vermeIl a I'anvers. index: RR. a) - Sense segell tarnpo.

MANA COR - (Mallorca) - 15.760 habitants cle clret (1936)

Existeixen uns vals cle la parroquia cle Nostra Senyora clels Dolors ja en us molt abans cle la guerra. Dividits en tres emissions, aquests vals sorprenen per la seva extensa gamma cle valors que va clels 5 centims a les 22 pessetes.

Segons sernbl a, aquests vals eren destinats per a caritat als pobres, pero si eren una earitat no sabern comprenclre el perque es necessitaven rants valors cliferents (36 en total) i alguns tan estranys COI11, per exernple, 1,15 pessetes, 3,40 pessetes o encara 11,80 pessetes.

Es clones encara una incognita la destinacio cI' aquests vals, pero el que S1 sembla cert es que alguns valors daquests vals s'utilitzaren com a moneda divisionaria durant la crisi monetaria clels anys cle la guerra.

Aquests vals, que es procura que fossin tots cliferents, ja sigui pel material utilitzat 0 pel color cle la impressio, estan impresos per una sola cara i a una sola tinta, sense cap emblema ni clibuix a part d'una fina orla cI'enquadrament, diferent en cada una deles tres emissions.

Davant la impossibilitat de saber exactament quins foren els valors utilitzats 0 acceprats com a moneda divisionaria de curs rnes 0 menys extes, classificarem i descriurem tots els valors «normals» fins a 5 pessetes, pero deixarem al marge els valors «estranys», ja que no tenen realment utilitat per a facilitar els canvis.

Assenyalem que en la primera ernissio sols existeix el valor de 50 centims i que enun cert nombre de vals aquest valor fou rectificat a rna per convertir-lo en 1 pesseta. La segona ernissio compta amb 22 valors que van dels 5 centims ales 5 pessetes, dels quals cataloguem els 17 valors mes normals. La tereera ernissio cornpren 13 valors, que sonels mes elevats de tota Ia serie, ja que van deles 2,60 pessetes ales 22 pessetes i clels quaIs sols en classifiquem 2, car tots els altres valors o beson mes elevats de 5 pessetes 0 son valors extravagants.

Durant els 20 dies que dura el cap de pont republica a lazonade Manacorde I' ilIa de Mallorca, la Inspeccio de Milicies Antifeixistes de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya va fer uns vals monetaris de fabricacio casolana, dels quals sols coneixem el valor de 2 pessetes. Escrits a maquina sobre paper blanc, aquests vals estan localitzats a la base de Manacor, malgrat que aquesta ciutat no s' arriba a conquerir i queda sempre en poder deles autoritats franquistes.

LES ILLES BALEARS DURANT LA

GUERRA CIVIL 197

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: parroquia de Nostra Sra. dels Dolors. Material: cartolina marr6 cIar. Forma i Mides: rectangular - 33 x 50 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense. Numeracio: a rna amb tinta negra al dors. Particularitats: impresos per una sola cara. Sense cap signatura. Inicials P. M. (Parroquia Manacor) en tamp6 violeta al dors. Unitat monetaria escrita amb totes les lletres. Primera emissi6 (orla d'enquadrament molt fina).

NUl11. 24 - 1 pesseta (sobre 0,50) valor rectificat a rna amb tinta negra. Tiratge: desconegut. index: RR.

Num. 25 - 0,50 pessetes. Tiratge: desconegut. index: RR.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: parroquia de Nostra Sra. dels Dolors. Forma i Mides.rectangular - 33 x 50 min. Color: impresos en negre. Serie: sense. Numeraci6: sense. Particularitats: impresos per una sola cara.

Sense cap signatura. Sense cap segell. Segona ernissio (orla d' enquadrament gruixuda amb una petita creu als 4 angles). Unitat monetaria abreujada.

Num. 26 - 5 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 prim rasp6s groc fort. index: R.

Num, 27 - 3 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 prim raspos blau cIar. index: R.

NUl11. 28 - 2,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina gris pallid. index: R.

NCIl11. 29 - 1,75 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina beix rosat. index: R.

NUl11. 30 - 1,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina gris cIar. index: R.

Nurn. 31 - 0,70 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina crema gris6s. index: R.

Num. 32 - 0,60 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina blau cIar. index: R.

Nurn. 33 - 0,50 pessetes. Tlratge: desconegut. Material: paper setinatbeix. index: R.

a) - amb un segel I tamp6 negre ovalat «Real IglesiaParroquial de los Dolores de Manacor - Mallorca»

Num, 34 - 0,40 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat blanc. index: R.

Niirn. 35 - 0,30 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat vermeil vinos. index: R.

Num. 36 - 0,25 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat groc clar. index: R.

A. TURRO 1 MARTiNEZ

Num. 37 - 0,20 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat verd oliva clar. index: R

Num. 38 - 0,15 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat rosa. index: R.

Num. 39 - 0,10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinatblau gris clar. index: R..

Niirn. 40 - 0,05 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper setinat verd oliva clar. index: R.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: parroquia de Nostra Sra. dels Dolors. Forma iMides: rectangular - 33 x 50 mm. Color: impresos en blau fosc. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Sense cap signatura. Sense cap segell. Tercera emissi6 (orIa d' enquadrament gruixuda amb una petita flor als4 angles). Unitat monetaria abreujada.

Num. 41 - 4 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina gris-blav6s clar. index: R.

Num. 42 - 2,60 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: cartolina crema. index: R.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Inspecci6 de Milicies de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya. Material: paper de barba blanc. Forma: rectangular. Color: escrit en negre. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio: manuscrita amb tinta negra a I'anvers. Particularitats: escrits a rnaquina per una sola cara. Signats a rna amb tinta negra. Segel! tamp6 negre rectangular «Generalitat de Catalunya - Inspecci6 deMilfcies » a l'anvers.

Num. 43 - 2 pessetes. Tiratge: desconegut. Mides: 50 x 95 mm. Particularitats: valor escrit en lletres. a) - Valor escrit en xifres. Mides: 52 x 85 mm.

SELVA - (Mallorca) - 4.123 habitants (1938)

EI cafe: d'Andreu Sastre, que tarnbe tenia un taller defusteria i, a mes, era eljutge municipal, feu una emissi6 de vals moneda dels valors de 50 i de 20 centims per un import total que desconeixem els quals, a causa dela necessitat de fraccionari, circularen normalment per tota la poblaci6.

Impresos per una sola cara sobre cartro, no hi figura cap dibuix ni emblema i estan enquadrats per una simple ratlla recta.

A. TURRO I MARTiNEZ

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Cafes Andreu Sastre. Material: cartr6 gris clar. Forma i Mides: rectangular (angles arrodonits) - 38 x 60 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Una signatura manuscrita amb tinta blava al dors. Sense cap segell.

Niim. 44 - 50 centims. Tiratge: desconegut. index: RR. Num. 45 - 20 centims. Tiratge: desconegut. index: RR.

EIVISSA, ilia d' - 30.854 habitants de dret (1936) - 5 municipis

EIVISSA - 8.500 habitants de dret (1936)

Ala ci utat d'Eivis sa, capital de I' illa, la Comissi6 de Proveirnents de I' ajuntament posa en circulaci6 uns vals dels valors de 10 pessetes, de 5 pessetes ide25 centims per un import total que no coneixem.

Aquests bitllets, d 'un format forca gran, estan impresos a una tinta i per una sola cara sobre paper de color sense cap emblema ni dibuix, amb una orla d' emmarcament en els valors en pessetes.

Les autoritats republicanes, durant el mes que governaren a I' ilIa, mantingueren en circulacio aquests vals i marcaren els que s' anaven posant en circulacio amb la data del desambarcament (8 d'agost de 1936).

Quan les milicies republicanes abandonaren I' illa, les autoritars franquistes que reprengueren el poder continuaren mantenint la validesa i circulaci6 d' aquests vals.

De la capital de I' illa coneixern tarnbe els vals particulars creats per la farrnacia dela vidua de Joan Tur situada a la placa de la Font, dels quais hem vist el valor de 50 centims, S6n impresos per una sola cara i ernmarcats per unes ratlles rectes paralleles.

Tambe els magatzems generals de Josep Costai Torres, comerciant d' alimentaci6 que tenia dos magatzems, un al carrer del bisbe Torres Mayans, mim. 2, i I'altre a la carretera de Sant Joan,S, feren una emissi6 de vals dels valors de 20 centims i de 10 centims per un import total que ignorem. Impresos per una sola cara sobre cartr6 prim, en aquests vals no hi figura cap emblema ni dibuix a part d' una fina orla d' enquadrament.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Comissi6 de Proveirnents de l' Ajuntament. Forma: rectangular. Serie: sense. Denominacio: talo o val. Numeracio: arnb numerador negre a]' anvers. Particularitats: impresos per una sola cara. Una signatura estampillada en violeta. Dentats pel costat esquerra. Segelltampo violeta ovalat «Depositaria del Ayuntamiento de Ibiza» a I' anvers.

ILLES BALEARS DURANT

Num. 46 - 10 pessetes. Tiratge: desconegut. Material: paper prim blanc. Mides:125 x 172 mm. Color: impres en marro. index: RRR

a) - Signats a rna arnb tinta blava. Datats del8 d'agostde 1936amaquinaen negre.

Num.47 - 5pessetes. Tiratge: elesconegut. Material: paper prim taronja. Mides: 125 x 172 mm. Color: irnpres en negre. index: RRR.

Niim. 48 - 25 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper prim blau. Mides: 83 x 123 mm. Colors: impres en negre. index: RRR.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: farrnacia Tur. Material: cartro prim gris. Forma i Mides: rectangular - 37 x 50 mrn. Color: impresos en negre. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Segel! tamp6 blau rectangular «Farmacia de Vda,. J. Tur - Ibiza- Islas Baleares - Nurn Fecha Valoren Total. » al elors. Rubricat a rna amb tinta negra al dors.

Niim. 49 - 50 centims. Tiratge: desconegut. index: RR.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: queviures Costa. Forma i Mides: gairebe quadrada - 40 x 45 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Sense cap signatura. Segel! tamp6 violeta rod6 «Almacenes Generales - Jose Costa TorresIbiza» al elors.

NLim. 50 - 20 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 prim blau-gris cIar. index: RR.

Num. 51 - 10 centims. Tiratge: desconegut. Material: cartr6 prim crema, h1.dex: RR.

SANT ANTONI ABAD a DE PORTMANY - (Eivissa) - 5.328 habitants de dret (1936)

EI bar Bona Vista local propietat de Josep Escanelell feu una emissi6 de vals monetaris del valor ele 60 centims. Impresos per una sola cara i a una sola tinta, estan ernmarcats per elues fines ratlles paralleles, sense cap altre emblema ni elibuix.

Sense data d'emissio ni de venciment. Organisme emissor: Bona Vista Bar. Material: cartr6 prim blanc. Forma i Mides: rectangular - 35 x 53 mm, Color: impresos en negre. Serie: sense. Numeracio: sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Sense cap signatura. Segell tarnpo violeta ovalat «Buena Vista BarJose Escandell - San Antonio (Ibiza)» al elors.

Num. 52 - 60 centims. Tiratge: desconegut. index: RR.

A. TURRO I MARTiNEZ

Estern convencuts guedeuen existiraltres vals rnonetaris particulars en circulaci6 ales dues illes ocupades pelsfranguistes, pero, ara perara, noen tenim coneixement. Per tant, acabem aqui I' estudi de les emissionsmonetaries de les illes Balears durant la guerra del 1936-1939.

Documentaci6 de medalles.

II d'Ilustraci6 Catalana

M. CRUSAFONT I SABATER

Com ja varern explicar en elnostre article anterior, assajarem d' anar recopilant informacions documentals sobre les medalles catalanes, recollint dades esparses en diferents publicacions. Es tracta d'un simple aplec que realitzem en «tasca de suplencia» ja que, com es ben visible, la nostra rica i interessant medallistica continua en un estat de gran aband6 i sempre sera un avenc poder anal' reunint informaci6.

En aquesta ocasi6 hem recollit dades del periodic llustracio Catalana, que publica uns set-cents numeros entre el 1903 i el 1916. El nostre buidat no es exhaustiu.ja que hem treballat sobre un fons que era facilment alnostre abast i que compren aproximadament la meitat dels exemplars publicats, es a dir, poe mes d' uns tres-cents. En ells, hi hem trobat informaci6, generalment molt poe detallada, d'un total de vuit medalJes que es varen editar alllarg dela cronologia indicada. Algunes daquestes medalles s6nben conegudes, com lesde la festa nacional catalana del 1907 0 la valenciana de Jaume I que cornmernora el sere centenari de Ia mort delrei. D'altres son molt menys corrents, probablement perque sen degueren emetre pocs exemplars, com es el cas de la que fou donada als interventors de la Lliga Regionalista I' any 1907. EI periodic publica altres medalles estrangeres i algunes plaquetes. Nosaltres ens hem limitat ales medalles catalanes de caracter commernoratiu i hem reproduit les mateixes illustracions que apareixen al periodic citat. Si la peca ens es coneguda, ampliarem dades sobre metalls i descripci6. En cas contrari, ens haurem de limitar a la informaci6 publicada. Seguirem l' ordre cronolcgic en que foren publicades, generalment en concordanca arnb la cronologia de les peces, perque el periodic les publicava com a notfcia dactualitat.

l. «Docurnentacio de medalles, I. Homcnatge de la solidaritat Caralana», Acta Numismaiica. 25, 1995.

M. CRUSAFONT I SABATER

Y-Medalladel Cercle Artistic. 1905

Apareix reproduida al mimero 85 (15 generde 1905) i a la pagina-tS, pero nornes de lanvers. Es possible que el revers sigui llis. Al peu de la fotografia llegim: «Medalla commemorativa de la festa del Circol Artistich, feta als tallers de Ju1i Vallmitjana». Al text no s'hi fa cap mes referencia, pero sf que explica el motiu de l'encunyaci6. El dia de reis del 1905 el Cercle Artistic de Barcelona celebra l'anomenada festa de I'Arbre de Nada!. La sa1a de I' entitat fou esplendidament guarnida de flors i illuminacions, tal com ho podem veure en una fotografia que hi ha a 1a mateixa pagina. EI dia 6 hi hague ball i segurament e1 repartiment deles medalles. E1 dia seguent Carles Vidiella executa un concert de piano i el dia vuit es pogue escoltar un altre concert, aquest de violoncel, que interpreta e1 nen Anton Sa1a.

No podem donar a1tres dades de la medalla que 1es que es veuen ala fotografia: un perfil femeni girat a 1a dreta presideix un meda1l6 drapejat que conte tambe 1a data 1905. A sota, hi sobresurt una cartella ernmarcada, amb 1a llegenda CiRCULO ARTisTICO. A 1a part de dalthi ha una perforaci6 per passar-hi una anella.

2 - Festa nacional catalana. 1907

Fou ce1ebrada a1s jardins del Pare de la Ciutadella de Barcelona la diada de Corpus del 1907. Probablement, es rememorava la gran manifestaci6 patriotica de l' any anterior de 1a festa de 1a Solidaritat Catalana. Se' n parla al niimero 210, que correspon al 9 de juny del 1907, on hi ha una fotografia a tota pagina de 1a cascada del parc de la Ciutadella plena de gent que fa onejar banderes i penons, els quais corresponen als manifestants i «Societats i Corporacions» de que parla el text. Ala pagina 355, s hi reprodueix la medalla amb aquestpeu: «La medalla commemorativa de 1a festa nacional catalana daquest any. Modelada per Parera i encunyada per Rodriguez». Al text i pagines seguents hi ha informaci6 grafica i textos a11usius a la festa,pero no es fa cap altramenci6 de la medalla. E1s exemplars que en coneixem son d' aram i responen a la descripci6 seguent:

- Medalla daram amb anella.

- a.: VISCA CATALUNYA. Figura femenina asseguda davant d'un bose. Al costat un segador dret. Al fons un sol radiant eixint de 1es muntanyes de Montserrat i 1a data 1640.

- r.: FESTA NACIONAL CATALANA. Armes cata1anes coronades i llorejades. -p.: 13,1 grams,0=31 mm.

3 - Coronado de la Verge de La Misericordia de Canet. 1907

EI mimero 235 del primer de desembre de 1907 es fa resso de 1a festa de la coronaci6 de 1a Verge de la Misericordia de Canet de Mar, que se celebra el dia 10 de novembre de 1907. En principi, el bisbe de Girona, Dr. Pol, haviaprevist celebrar

M. CRUSAFONT I SABATER

la festa ellS de setembre, pero segons llegim ala pagina 782 I' ambient «se vege tot seguit enterbolit per la passio politica, motivada per algun detail de la processo», de manera que hom hague d'ajornar la cerimonia. A la mateixa pagina, s'hi reprodueix la corona que fou posada a la Verge, «executada als tallers dels fills de Francisco de A. Carreras» ila medalla, que porta el peu seguent: «La medalla commemorativa de la festa». AI text s'hi alludeix: «Abmotiu de tal solemnitat s'ha encunyat una medalla commemorativa que, com la corona de la Verge, fou progectada pel senyor Carnmany» (p.783). Segons ex plica el text, els conflictes s' originarenpels enfrontaments entre els catalanistes ii' «element oficial» encapcalat pel general Sotomayor, delegat del rei, i la consequencia, a part de I' ajornament, fou que no pogue figurar a la festa labandera catalana que tarnbe havia projectat Ricard Carnmany i Roura, i que duia una banda amb la Verge i les annes de la vila.

Ala pagina 782 es reprodueix Ia medalla, que coincideix amb les que coneixem, pero a la foto no s' hi veu cap anella. Es possible, doncs, que es fessin medalles grans sense anelles i d' altres de mes petites iamb anella. Coneixern exemplars de plata i dalumini, ambd6s de la mateixa mida i estampes identiques, segons la descripcio seglient:

- Medalla d'argent amb anella.

- a.: (Anepigraf.) EI bisbe sostela corona. Al fons, la Verge.

- r.: CORONACIO DE LA VERGE DE LA MISERICORDIA DE CANET DE MAR 1907. La IJegenda volta I'escut d'armes de Canet, tot sobre un fons d'armes catalanes.

p.: 9,5 grams, 0 30 mm. La d' al umini pesa 2,8 grams.

4 - V Exposicio Internacional de Belles Arts. 1907

Al niimero 236, corresponent al dia 8 de desembre de 1907, trobem a la pagina 794 la fotografia dela medalla commemorativa de la V Exposici6 Internacional de Belles Arts, celebrada a Barcelona el 1907.

AI peu de la fotografia llegirn: «Medalla commemorativa de la V Exposici6 lnternacional de Belles Arts de Barcelona, progecte deE. Arnau». No trobarem al text cap mes allusio ala medalla 0 a l'exposici6. Per trobar referencies a I'exposicio cal retornar al mirnero 210, on hiha una cronica a la pagina 354 i un agre comentari als criteris del jurat en el repartiments de prernis a la pagina 366. SembI a que els veredictes crearen forta polernica, i que els artistes refusats pogueren exhibir les seves obres a la Sala d' Artistes Independents de Gracia. Tarnpoc aquf es parla, pero, de la medalla. Vegem-ne la descripci6 a partir dels exemplars que coneixem: - Medalla dararn platejat.

- a.: AYUNTAMIENTO DE BARCELONA (DE unides). Dama coronada mirant a l'esquerra sobre un fonsd'armes de Barcelona.

- r.: v EXPOSICION INTERNACIONAL DE ARTE (DE unides) 1907. Figura fernenina nua i de cara, que porta un palmo i un ventall (7) sobre un fons radiant. A la part baixa, una cartella per gravar-hi el nom del receptor.

p.: 126 grams, 0: 60 mm.

Coneixem exemplars sense dedi car i un de dedicat a D. RAFAEL ATCHE. A l' anvers consta en Iletra petita el nom de l'artista: E. Arnau. Al revers figuren les seves inicials, E. A., i el nom del fabricant de la medalla a la part dreta baixa: RODRIGUEZ

Aquesta medalla fou aprofitada l'any J 911 per a la VI Exposici6 sens cap altra variaei6 que l'ordinal en romanes i la data. En coneixem una daram platejat dedicada a JUAN FORNELLS i una altra daram dedicada a J.CANALIAS.

L' any 1911 es feren tarnbe altres medalles amb el mateix anvers pero amb un revers diferent, que porta les annes de Barcelona inclinades i timbrades a la part superior, un trac horitzontal amb la llegenda VI EXPOSICION INTERNACIONAL DE ARTE 1911 i un ampli espai inferior per gravar-hi el nom del receptor. Aquesta varietat es de plata i pesa una miea menys: 118 grams. Coneixem un exemplar dedicat AL I. SR. CONCE.lAL D. JAIME COLL i un altre dedicat.xi, l. BALDOMERO TONA VOCAL DE LA COMISION ORGANIZADORA.

5 - VI Centenari de La mort de Jaume I. 1876

L' any 1908 se celebra el sete centenari del naixement del rei Jaume I. Al mirnero 243, corresponent al 2 de febrer d' aquell any i a la pagina 70 es reprodueix I' anvers dela medalla que I' Ajuntament de Valencia havia fet encunyar I'any 1876 en commemoraci6 del sise centenari de la mort. En aquest cas, dones, la medalla es reprodueix com a evocaci6 d'una celebraci6 passada i no pas com a tema d' actualitat. En un requadre dela pagina esmentada i sota el titol «Lo VII Centenari de Jaume I» trobem la fotografia de lanvers dela medalla i un text explicatiu on s'indica que es reprodueix «la medalla que feu encunyar aquell Ajuntament (de Valencia) ab motiu de la sisena centuria de la seva mort». La medalla en questio la va publicar anys mes tard Caruana' afegint que fou «acufiada en Paris y grabada por Santigosa del que manifiesta Vives que no conoce dato biografico alguno ni otra obra del mismo. EI ejernplar dela colecci6n del Palacio Reallleva en el canto la inscripci6n VALENCIA A SU MAJESTAD EL REY ALFONSO XII y la indicaci6n del metal, Or. Adernas de esta pieza hay variante en plata y en cobre». Vives reprodueix a la lamina XXVIII de la seva obra 31' anvers i el revers, mentre que Caruana i llustracio Catalana nornes il lustren I' anvers. La descripci6 completa de la peca es la segtient: - Medalla daram. - a.: AB ARDIMENT GUERREJA. AB SAVIESA LEGISLA Effgie barbada del rei Jaume Iamb I'elm cimat de drac alat i mirant a I'esquerra.

- L: Armes de Valencia coronades i en cine linies la llegenda: LA CIUTAT E REGNE DE VALENCIA/AL MOLT ALT EN JACME I D' ARAGO/EN LA SISENA CENTURIA/DE LA SUA MORT/ XXVll DE JOLIOL DE MDCCCLXXVI

2. J. CMUANA REIG, BARON DE SAN PETRILLO,«Medallero Valenciano». Publicat a diferents numeros de la revista Archivo de Arte valenciano entre 1936 J 955, aproximadameni. NUll1. 185.

3. A. VIVES, Medullas de la Casa de Borbon, Madrid, 19, p. 220.

M. CRUSAFONT I SABATER

p.: 63 grams, 0 50,7 mm. L'exemplar dor pesa 84,5 grams segons Vives. Cal advertir que tarnbe existeixen reproduccions modernes d'aquesta medalla que es distingeixen per haver estat encunyades (0 ernrnotllades) amb calamina envernissada, amb un color rnarronosfosc. Es distingeixen be de les autentiques d' aram pel color i perque les modernes tenen un gruix inferior, 3,8 rnrn, mentre que les autentiques fan un gruix de 4,4 mrn.

6 - Medalla per als interventors de La Lliga RegionaLista

Dues vegades apareix la fotografia d'aquesta medalla a Ilustracio Catalana. La primera a la pagina 131 del ruirnero 196 del 3 de marc del 1907, i la segona a la pagina 71 del mimero 243 del 2 de febrer del 1908. En ambdos casos es reprodueix nomes I'anvers de la peca i no hi ha cap cornentari, al marge del peuque diu: «Medalla que regala la L1iga Regionalista als interventors que vigilan per la legalitat de les eleccions. Modelada perJoseph Llimonay encunyada perRodriguez», al mimero 196. Al ruimero 243 diu el mateix, canviant la paraula «regala» per «ha regalat». Sernbla, doncs, que es refereix ales eleccions provincials i generals que se celebraren el dia 21 dabril del 1907 i en les quaIs el front Solidaritat Catalana, molt influit pels dirigents de la Lliga, obtingue un gran triomf.

No hem tingut ocasio d'examinar directament aquesta medalla i no podern, per tant, fer-ne la descripcio completa. Es possible que nomes tingues una cara. A la fotografia veiem una figura femenina asseguda i mirant a la dreta oferint rams de Ilorer i la llegenda LLiGA REGIONALlSTA. Al davant deIs genolls, hi llegim INTERVENTOR i a la part de baix i en Iletra petita 1. LLiMONA I RODRiGUEZ.

7 - Penjant de coure del poble de Vallvidrera a l'Orfeo Cataldo

A I'apartat de Cronica del mimero 285, delIS de novernbre del 1908, es reprodueix aquesta medalla a la pagina 748 iamb el pelt seguent: «Penjant de coure daurat dedicat a la Senyera de I'Orfeo Catala per la Colonia Estiuhenca iel Poble de Vallvidrera. Projecte de Joan Busquets».

AI text no es fa cap esment de la medalla, Nemes s'hi comenta la tasca de l'Orfeo i «la serie brillantissima dels concerts anomenats de tardor, que tan nutrida i escullida concurrencia porten a la hermosa sala delPalau de la Miisica Catalana». Tampoc hem vist aquesta medalla. Es en forma de cor i te tres expansions amb acabats vegetals. Al camp danvers i revers hi ha un fons darmes catalanes i les Ilegendes seguents:

- a.: A l'Orfeo Catala, la colonia estihuenca del poble de Valvidrera.

- r.: Record de la Festa del 18 d'agost de 1907 (arbre i dues copes al centre).

8- Medalla del Club de Natacio Barcelona

AI mimero 295 del 24 de gener del 1909 i a la pagina 49 hi ha una cronica del II Concurs de Natacio d'hivern que es realitza al port de Barcelona. Els dos primers

M. CRUSAFONT I SA BATER

classificats tingueren com a trofeu una copa i els sis primers medalles d' or, daurada, daurada, plata, platejada i bronze, respectivament. A la part grafica de la cronica veiem tres instantanies de les curses i la reproducci6 deles dues copes i d'una medalla arnb el peu «medalla del club» que suposern foulaque es dona com a prerni. No hi ha cap mes informaci6 sobre la medalla i per la fotografia, que nornes es d' anvers (el revers potser era per gravar-hi el nom del guanyador), es pot donar una descripci6 aproximada dels tipus i Ilegendes. Hi veiem un nadador que es llanca a I'aigua amb un fons de sol radiant i la llegenda: CLUB NATACION BARCELONA 1907. La part central dela medalla es rodona i se superposa a una ancora. Ala part de dalt penja una garlanda.

A la cronica es donen details de la cursa i dels guanyadors.

Conclusio

Les inforrnacions sobre medalles contingudes a I'llustracio Catalana s6n molt precaries pel que fa ales caracterfstiques materials deles medalles, pero tenen utilitat peraportar-nos peces desconegudes i perdocumentar-nos I' Lis i circumstancies en que foren encunyades.

Troballes monetaries XII

TRESORET D'OMBRIA (terme d'Atzuvia, Marina Alta, Alacant)

FREDERIC COSTA

Num: A. N. 51

L1oc: Partida dOmbria, al terme del municipi de I'Atziivia, cornarca de la Marina Alta a la provincia d' Alacant.

Tipus de trobaIIa: Tresoret

Composici6:

Jaume 1(1213-1276)

- 3 diners de Valencia dela prirnera ernissio (1247-49).

- 17 diners de Valencia dela segona emissio (1271).

- 5 obols de Valencia dela segona emissi6. - 23 diners de Barcelona.

- 5 obols de Barcelona.

Ramon Berenguer V de Provenca (1209-1245)

- I menut marselles.

Dates limit: 1247-1276

Data de la trobaIIa: Vers el 1950

Circumstancies de la trobaIIa:

Cap al 1950 en Ricardo Costa Pons, menejan terra per fer un marge, a la partida dOmbria, va trobar un conjunt de monedes, un centenar, mes 0 menys. Aquest grup de monedes estaven dins d'una cassoleta de fang. De totes aquestes monedes sols en tenim al nostre abast cinquanta-quatre, la resta deles monedes, en Ricardo

FREDERIC COSTA

Costa Pons les va donar a amics i coneguts, dels quais destacaria l'antic metge del poble, que ri'hi va comprar un gran nombre; en aquest moments desconeixem la situaci6 actual del citat metge.

Descripci6:

Menut marselles. Emes durant el corntat de R. Berenguer V (1209-1245). Crusafont 134.

Anv.: +R. COMES. PVINCIE.

Effgie a I'esquerra. Cabell rull.

Rev. : -MARS-SIL-IEN-SIS-.

Creu que talla la llegenda al11b tres punts als extrems.

::: 1. p.: 0,7Sg; p e.: 6 h.

- Diners de Valencia. Bill6 de tern. Emissio del 1247-1249. Crusafont 161.

Anv.: IACOBUS REX

Effgie coronada a l'esquerre, cercle interior d'un (I) aproximat d' 11 mm. Corones laterals rectes.

Rev. :+ VALENCIE

Arbre simplificat, amb implantaci6 de branques a la part mes baixa.

2. p:l,03g p. e.:lh

3. p:O,78g p. e.:6h

4. p:0,96g p. e.:6h

- Diners de Valencia.Emissi6 del 1271. Crusafont J 63.

Anv.: com els anteriors (niim. 2-4).

Rev.: com els anteriors (mim.2-4).

5. p.: 1,28g p.e.:2h

6. p.: 0,85g p.e.:8h

7. p.: 1,10g p.e.:9h

8. p.: 0,98g p.e.:2h

9. p.: 0,99g p.e.:6h

10. p.: 1,03g p.e.:7h

11. p.:0,98g p.e.:9h

12. p.:l,02g p.e.:lh

13.p.: 1,17g p.e.:7h

14. p.:0,69b

15. p.:0,99g

16. p.: 1,06g

17. p.:0,74g

18. p.:O,92g

19. p.: 1,22g

20. p.:1,16g

21. p.:l,03g

p. e.: 9h p. e.: 4h

p. e.:12h p. e.: 7h

p.e.:llh

p. e.: 3h

p. e.:12 h

p. e.: 5h

':' Les monedes han estat pesades allaboratori Gil-Mascarell de la Universitat de Valencia, per Pepa Vazquez, a qui agraun In seua collaboracio.

-

-

FREDERIC COSTA

Obols fets a Valencia. Emissio del] 271. Crusafont 164.

Anv.: com les anteriors (mim. 2-21).

Rev.: com les anteriors (mim.2-21).

22. p. :0,6Sg p. e.: 10 h

23. p.:O,4Sg p. e.: 3 h

24. p.: 0,50g p. e.: 3h

25. p.: 0,45g p. e.: 12h

26. p.: 0,40g p. e.: 11 h

Diners fets a Barcelona. Emissio del 1258. Crusafont 153.

Anv.: + BARQINO:

Bust coronat mirant a l'esquerra.

Rev.: -LA.-CO-B'R-EX:-

Creu que talla la llegenda, amb anell al primer i al quart quadrant i tres punts al segon i tercer quadrants.

27. p.: 1,06g p. e.: 4h 39. p.: 0,96g; p. e.: Ilh

2S. p.: 0,S4g p. e.: 3h 40. p.: 0,75g; p. e.: 3h

29. p.: O,SSg p. e.: Sh 4l. p.: O,SOg; p. e.: 6h

30. p.: 1,] 9g p. e.: 12h

p.: l,15g; p. e.: 12h

31. p.: 1,05g p. e.: IOh 43. p.: 1,03g; p. e.: 9h

32. p.: O,SOg p. e.: 6h

p.: 1,39g; p. e.: Ih

33. p.: 1,11g p. e.: 12h 45. p.: 0,92g; p. e.: 7h

34. p.: O,SOg p. e.: 4h 46. p.: 0,79g; p. e.: 3h

35. p.: 1,03g p. e.: 7h 47. p.: 0,99g; p. e.: 3h

36. p.: 1,ISg p. e.: 10h

48. p.: 0,92g; p. e.: 6h

37. p.: 0,S2g p. e.: 4h 49. p.: 1,10g; p. e.: 4h

3S. p.: 0,S4g p. e.: 6h

- Obols fets a Barcelona. Emissio del 1258. Crusafont 154.

Anv.: com les anteriors (mim. 27-49)

Rev.: com les anteriors (mirn. 27-49)

50. p.: 0,54g p. e.: 8h

51. p.: 0,49g p. e.: 7h

52. p.: 0,56g p. e.: llh

53. p.: 0,35g p. e.: 10h

54. p.: 0,40g p. e.: 11h

FREDERIC COSTA

Cornentaris:

Totes les monedes trobades se situen cronologicarnent en temps de Jaume I. D'aquestes cinquanta-quatre monedes en destaca una,ja que se' n coneixen poques. Aquesta moneda tan singular es un menut marselles. Fou encunyat durant el governt de Ramon Berenguer V (1209-1245) ( cal dir que R. Berenguer V fou I' ultim dels comtes de Provenca subordinats a la Corona catalanoaragonesa,ja que, en morir, la seua hereva es cas a amb Carles d' Anjou. A partir d'aquest moments, Provenca fou controlada per la dinastia francesa dels Anjou).

Aquest menut rnarselles, per les fonts que hem pogut consultar, es prou polemic, a causa de a la inscripci6 de I' anvers, que porta la llegendasegUent: R. COMES PYINCIE.

EI problema deriva de la confusi6 en la identificaci6 de la primera lletra de la llegenda. Per uns, aquesta moneda fou encunyada en temps deR. Berenguer V; per altres, ho fou en temps de Carles d' Anjou' Tanmateix el gros deles monedes estan fetes a Valencia 0 a Barcelona.

Eis conqueridors del regne de Valencia portaren gran varietat de monedes que s 'uniren alesja existents (arabs i cristianes). Pero, per diverses raons entre les quaIs es pot assenyalar la idea d'unificar i cohesionar els territoris acabats de conquerir, el 1247, Jaume I va crear la moneda propia del regne. Aquesta es denornina «ral» de Valencia. Era una moneda de bi1l6 amb el contingut d'un 25 % de plata iamb un pes aproximat d'un gram. EI seu valor sera similar al del diner de tern de Barcelona, que es creara poe despres.?

Per eliminar la resta de monedes que circulaven pel regne, es va crear la taula de canvis, que en quaranta dies va substituir les monedes en circulaci6 per les noves monedes encunyades.

Perc tot i aixo, si tenim en compte els tresors monetaris trobats d'aquest periode;' podem veure que les monedes de bill6 encunyades aBarcelona, i en menor mesura, a Arag6 s6n comunes en els citats tresors. Aquesta circumstancia es d6na gracies a que el seu valor era practicament el mateix. EI 1247 a Barcelona s'encunyaren monedes de bi1l6 amb un aliatge semblant ales encunyades a Valencia. EI 1247 J aume I va aconseguir la unitat monetaria a tots els seus regnes, Funic que variava era l'estampa ila llegenda de les monedes.

EI tresor comentat no es una excepci6 alsja cone guts fins a aquesta data. Podem veure com una gran quantitat de monedes encunyades a Barcelona circulaven pel regne. EI tresor d'Ombria sols ratifica la idea que la massa monetaria del regne de Valencia, a mes de la seua propia moneda, va incorporar en aquestes dates un nombre molt important de monedes d'altres regnes, especialment de Barcelona.

l. Sobre la polernica, vegeu M. CRUSAFONT, Numisinatica de la Corona Catalano-Aragonesa (785-1516), Madrid, 1982, p. 75.

2. M. CRUSAFONT, Numisnuitica de 10 Corona nota 1, p. 82.

3. Ens referim als tresors de castell de Chio (Llutxent, Valencia), Almenara-Benavites (Castello-Valencia) i Valencia de la Reina Mora, tots citats a l'obra de P. P. RIPOLLES ; M. M. LLORENS, "EI tresor de la Reina Mora: monedes de Jaume 1», Acto Numismaiica. num. 20 (1990), p. 125-136.

Mapa I: Localitzaci6 deb rresors citats al text. - Almenara - Benavites.

2 - Valencia.

3 - Benifair6 deValicligna. Tresor Reina Mora.

4 - Liutxent, Castell de Chio.

S - L' Atzuvia. Tresor dOmbria.

Bibliografia de la catalogacio de les monedes descrites

CRUSAFONT I SABATER, M., Numismatica de la Corona Catalano-Aragones Medieval, Madrid, 1982.

Recensions bibliografiques

VARIA

P. BORZONE, I pesi monetari di monete italiane. Mila, 1988, P. BORZONE. I pesi monetari di monete non italiane, Mila, 1988, Fernando MAZZA. I pesi monetari di monete milanesi, Mila, 1982.

EI sempre tan actiu centre d'estudis milanes de la Civiche Raccolte Numismatiche ha fet un excel-lent servei ala nurnismatica arnb la catalogaci6 i publicaci6 daquestes tres series de ponderals monetaris. Es tracta de tres minuciosos catalegs que identifiquen i reprodueixen cada una de Ies peces de les series indicades pels nrols, ames dalgunes de Ies capses que les solen contenir.

Resulta interessant per a nosaltres observar la gran quantitat de pesos italians que es refereixen a moneda peninsular, i tarnbe com aproximar-nos aI coneixement de les series de pesos medicinals que a voltes es podrien confondre amb pesals monetaris. La comparaci6 entre les dues series de ponclerals revel a que, ames d'una escala poncleral cliferent, la serie medicinal sol ernprar una gamma cle formes diferents. Ames clels ponclerals italians i dels d'Italia que fan referencia a la peninsula, tarnbe hi trobem les altres series que constitueixenla totalitat del fons clel museu. No cal dir I' enorme treball que ha hagut de suposar la identificaci6 i classificaci6 de fons tan heterogenis i cle bibliografia tan migracla. I es d'agrair que les publicacions de fons de rnuseus, sempre tant utils, es realitzin d'una forma tan acurada i exhaustiva.

M. Crusafont

J. DUPLESSY. Les tresors monetairesmedievaux et modernesdecouverts en France, torneu, (1223-1385), Bibliotheque Nationale de France, Paris, 1995,182 p.

Amb I' aparici6 d' aquest nou volurn, J. Duplessy continua la seva labor de posar a I' abast cle I 'investigaclor les inforrnacions clisponibles dels tresors monetaris medievals i moderns descoberts als territoris clel que avui coneixem com a Franca.

En un primer velum ens oferf un repertori de 438 tresors compresos entre el751 i el 1223, es a dir, clesde Pipf el Breu fins a la mort de Felip August (vegueu la recensi6 a Acta Numismatica, 16 (1986), p. 222). En aquest segon velum, el nombre de tresors recoil its es de 440 i la seva cronologia compren des del 1223 al 1385; es a dir, des de LIuIs VITI al 1385,

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

data en que Carles VI, despres de cine anys de la mort del seu pare Carles V, introdui can vis en la moneda i, per tant, es diferenciable de la del seu antecessor.

Rernarca l' autor que la Guerra dels Cent Anys, que es desenvolupa dintre d' aquesta cronologia, no sembi a pas aliena al gran nombre de diposits rnonetaris que s'han trobat.

Uns mapes ens deixen entreveure visualment la distribucio dels tresors que contenen demi-carlins d'Orange, Baudekins de Jean II et de Guillaume i et imitation. i gros au lion flamands.

El cataleg que conte les informacions sistematitzades dels 440 tresors amb les seves referencies va precedit d'una introduccio sobre la moneda i la circulacio monetaria en aquest moment. Es refereix, per una banda, a la moneda reial i, per un altra, a la moneda feudal. Unes taules cronologiques segons la data en que fou amagat el tresor, un fndex toponfmic i un altre per noms de reis, senyors i seques completen aquesta obra.

Eis tresors que contenen monedes de la penfnsula Iberica, son els segi.ients:

38. Beaucaire: al voltant de 250 monedes d' or, entre elles un florf de Pere III.

40. Beaujeu: 10 monedes d'or, un florf de I'espasa de Pere III.

41. Beaulon: un florf d' or de «Pierre Ie Cruel, roi de Portugal (! l)» (sic).

70. Brives-Charensac: 42 monedes d' or i 180 de plata, una d'elles un floride Pereill.

71. Buissoncourt: 34 monedes d'or i 180 de plata, una d'elles un florf de Pere III.

82. Chaise-Dieu: entre les monedes, un florf i 9 croats de Pere III.

108. Clermont-Ferrand: 116 monedes d' or, dos florins de Pere III.

122. Deauville: entre 22 monedes d' or, un florf de Pere III.

124. Deois: de 330 monedes de plata, un croat de Pere III.

136. Ferte-Imbault, La, de 413 monedes son de Portugal, 9 diners d'Alfonso III i 25 Denis.

155. Grenada-sur-Garonne: 213 monedes d' or i 85de plata. Entre elles, 15 croats de Jaume II, 13 d' Alfons III i 40 de Pere III, i 20 florins de Pere III (8 de torre, 4 d' espasa i 8 d'elm). No es diu que ha estat publicat a Acta Numismatica, III, 1975, i es dona una cornposicio una mica diferent.

171. Labouheyre: entre 276 monedes d' or, 36 dobles de bust i 15 de castell de Pere I de Castella.

181. Liesle: un florf d'or de Pere III.

220. Mirepoix: publicat a Acta Numismatica ,IV, 1974, amb diners de Jaume I, croats i diners de d' Alfons II, Jaume II, Alfons III i Pere III, diners aragonesos i valenciansi un gros de Mallorca.

235. Morceux: 141 monedes dor; entre elles, 3 dobles de Pedro I i una d'Enrique II, i de Pere III d'Arago, 44 florins i 3 mitjosflorins.

264. Peschadoires: entre 30 monedes d' or, un florf de I' espasa de Pere III.

268. Plounecez-Moedec: un diner d'Alfonso III de Portugal.

272. Poire-sur-Velliure: s'hi troben 4 dobles almohades.

305. Saint-Arailles: de 390 monedes d'or un 110rf de Pere III amb R.

315. Saint-Clair-de-Riviere: un croat de Pere III.

337. Saint-Martin-d' Auxigny: entre 600 monedes de plata, un croat de Pere III.

377. Soleymieux: entre 263 monedes d'or i plata, un 110rf de Pere III.

397. Tulle: un diner de Denis de Portugal, entre 240 monedes de plata.

437. Entrela Dordogna i el Lot, un diner i un obol de Castella.

Dona una Ilista cronologica dels tresors, un index per departarnents amb referencia al municipi de la troballa i un altre dels reis francesos i extrangers amb les seques. Es ben curios que quasi totes les monedes hispaniques trobades a Franca en aquest periode corresponen a Pere III i han estat trobades en els lIocs mes dispersos i llunyans.

Cal reconeixer el rnestratge de J. Duplessy en el treball de recoil ida i sisternatitzacio de les troballes rnedievals i modernes. Es tracta d'una tasca laboriosa, pacient i per la que cal tenir un gran esperit de servei, ja que es du a terrne amb la mira de facilitar als altres investigadors una eina de treball que els estalviara moltissirnes hores de treball.

Hem dagrair, doncs, a I'autor l'haver ernpres limportant esforc que representa el programa de recopilacio dels tresors d'epoca medieval i moderna.

L. Villaronga

Les Dominicains de Perpignan. Ville de Perpignan. Musee Numismatique JosephPuig, decernbre 1995, Perpignan, 62 p.

Les sempre interessants jornades numismatiques del Museu Puig de Perpinya no solament s6n una ocasi6 per revisar arnb deteniment algun dels seus importants fens, sin6 tambeesttrnul per a noyes recerques i per a la publicacio sistematica de materials.

En aquesta ocasio, es donen a coneixer els resultats de la campanya d'excavacions arqueologiques realitzades al convent dels dorninicans, on han aparegut interessants materials i entre ells 536 monedes. 0' aquestes, 459 pertanyen a les series catalanes, quatre a altres contrades peninsulars, 33 son franceses i 40 daltres paisos. Cal destacar, dins les nostres series, l'obol barcelonf de Ramon Berenguer IV, el diner sicilia de Maria i Marti, I' obol d' Alfons IV de Perpinya i llegenda -XP-S.R-EX-VE-, el patac de Perpinya de Llufs XI de Franca, els senyals de Girona, Perpinya i Puigcerda i, finalment, el ranssim mig sou de Perpinya cle Carles Iamb clata 1529. Cal lamentar, pero, que les peces hagin estat reproduides a mides arbitraries.

MONANTIC

Inger HAMMARBERG, Brita MALMER, Torun ZACHRISSON. Bizaruine Coins found in Sweden, Stockholm-Londres, 1989,108 pagines de text, 37 larnines i 10 pagines de rnapes,

Catalogaci6 i estucli de les monecles bizantines trobacles a Suecia amb una amplitud cronologica que abraca l'espai 593-1143 i proceclents de clues-centes troballes.

S' estudien i cataloguen curosament mes d' un miler de peces, totes elles reproduides en fotografia. EI cataleg i la presentaci6 es exemplar per la claretat i concisio, i cornpren tambe el repertori complet de les troballes.

Ala introduccio, de caracter interpretatiu, es posa en relaci6 el flux de moneda bizantina a l'area sueca amb altres analisis sobre circulacio monetaria de les zones properes de

M. Crusafont

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Polonia i Russia. Tarnbe es cartografia curosament els punts d' aflorament dins del territori estudiat.

EI treball forma part del s estudis preparatoris per a una analisi interpretati va mes amplia. Eis autors conclouen que ara sabenja el perque i el comde la penetraci6 del numerari bizanti en aquesta llunyana zona nordica, i que ara elscal aprofondir en el quan.

CH. HOWGEGO. Ancient History [rom coins, Approaching the Ancient World, London, 1995, 176 p.

En aquesta obra lautor posa de manifest una erudici6 extraordinaria, tant pel que fa referencia als textos classics, com ales mateixes monedes. Tota l'exposici6 es fonamenta en ells, i, ames, la bibliografia emprada es molt extensa.

EI contingut de I'obra es divideix en sis parts. A la primera, Money es desenvolupa la historia de la moneda, iniciada en la seva expansi6 cap a occident deguda a Ia diaspora dels grecs de I' Asia Menor, i el seu us a Atenes i a Roma.

Ala segona, Minting, es parla de la procedencia dels metal Is, del que era una seca, del volum de les emissions i del perque de I 'encunyaci6 de la rnoneda; la resposta mes probable a aquesta darrera questio es que calia cobrir els pressupostos i les despeses de les ciutatsestat.

A la tercera part I'autor passa a tractar dels Empires, i fa una revisi6 selectiva de I'impacte del poder dels imperis sobre els sisternes rnonetaris, que van des d'un laissez[aire a la imposicio d'una circulaci6 unica.

Existeix na relaci6 entre I'autonomia, la independencia i la identitat cultural 0 politica dels pobles, pero tenint en compte que, ames, existia una diferencia entre I'est i I'oest. L' autor fa una revisi6 del succeit a Atenes, Persia, arnb Felip II i Alexandre, els seleucides, els ptolernaics i els atalides i Rorna.

Ala quarta part tracta de Politics i s' exten en els tipus de les monedes, que en els primers temps, mes que amb la polftica, s' identifiquen arnb la religi6 i la rnitologia. Despres tingue importancia la historia, arnb la introducci6 dels retrats i larribada dels tipus personals a Rorna, sota la Republica.

A la cinquena part es estudiada la Circulation, en que es veu, a rnes de la rnotivacio mi I i tar i fiscal basant-se en Tucidides, que quasevol podia portal' moneda per ales despeses privades. Dos aspectes, doncs, s'han de considerar: el de l'Estat i el privat, tot i que el dominant es el de les despeses piibliques; ara be, un cop la rnoneda era en circulacio s'aprofirava per al cornerc i altres funcions.

Eis problernes derivats de la circulaci6 rnonetaria s6n complexes, pero donen proves evidents de les activitats econorniques que falten a les fonts literaries. S6n el moviment dels pobles, el cornerc, els efectes economics de les activitats militars, els nivells de monedatge regional, la historia dels lIocs individuals, la distribuci6 de la moneda per l'Estat i els models economics de Roma, particulars, aquests, per circular les seves monedes per tot arreu.

L'obra acaba amb el capitol Crisi, el mes cornplicati en que es cornenca per afirmar que la crisi de les finances de l'Estat tenen repercussf6 en les monedes. L'autor analitza el cas

M. Crusafont

d' Atenes quan va perdre les mines de Laurion, i el de Rorna, amb les dificultats derivades de la segona guerra punica. Tambe afirrna que l'encunyaci6 de la rnoneda d'or es rnoltes vegades una reacci6 a un perfode de crisi.

La desvaloritzaci6 de la moneda no es corrent en els perfodes arcaic i classic, pen) fou habitual en el mon cartagines i en el celtic. En canvi, els grecs utilitzaren patrons per ales monedes de pes en disminucio.

Elcol·lapse de la moneda rornana imperial al segle III dC es molt important, nornes cal veure que el contingut de la plata de les monedes baixa fins a 2%.

Les causes de la inflacio, diu Howdego, s6n de tres categories: la quantitat de moneda, la desvalorirzacio i la reforma monetaria.

L'autor insisteix a dir que els preus eran dictats pel contingut de merall precios de la moneda. Aixf, si el contingut de plata de la rnoneda es redura a la meitat, els preus es dobJaven. I en cas de ser la moneda un simple tocken, ala baixa del contingut de metalI precios no era del tot necessaria una variacio dels preus.

Amb les reformes monetaries, si el valor de la moneda era doblat sense haver-hi cap variacio en el seu contingut de metall, equivalia a una rebaixa del SO %, i aixo sf que provocava una alca dels preus.

Howdego di u que les reJacions entre les reduccions, Ies reformes monetaries i I 'alca dels preus, les quais no son propiarnent compreses son complexes.

Parlar dinflacio es diffcil, puix que els preus expressats en or resten estables.

L'autor acaba estudiant la crisi del segle III, deguda a la inestabiJitat del poder, a la transformacio politicosocial del monrorna i als problemes de l'exercit. Aquests fets tingueren forta repercussio en la moneda provocaren la restauracio d' Aurelia i la reforrna de Dioclecia.

La inestabilitatpolfticaes reflecteix principalment a I'imperi gallic i el britanic, i en les emissions a l'est de Valbalathus. Tots bateren la seva rnoneda.

La descenrral itzacio de les seques i la supressio de les encunyacions locals, que no reaparegueren despres de la crisi, i la rebaixa dels patrons monetaris son les repercussions de la crisi.

EI text conte una illustracio de 184 monedes que expliquen el que l'autor va exposant. Es una obra per esser estudiada profundamentpartint de les reflexions de I' autor, i mai es podra donar per acabada la seva lectura.

L. Villaronga

P. P. RIPOLLES, J. M. ABASCAL. Las monedas de La ciudad romana de Segobriga, coleccion A. Vives Escudero, nLII11. 6, Asociacion Numisrnatica Espanola, Museo Casa de la Moneda, Barcelona, 180 p.

La colleccio «A. Vi yes Escudero» patrocinada per I' Asociacion Nurnismatica Espanola acaba de publicar el seu sise volurn, sobre les monedes de Segobriga, obradels professors Ripolles i Abascal.

Es una seca forca interessant, entre altres coses, perque utilitza en la seva primera emissio els tipus iberics, Presenta un capque pot ser d' August pero sense tftol, i al revers porta el classic genet iberic, pero amb la llegenda Ilatina SEGOBRIGA.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Aquesta primera emissi6 es la continuaci6 de la darrera de Konterbia Karbika, seca situada a los Fosos de Bayona, a uns 6 quilornetres de distancia de Segobriga.

L' erudici6 dels autors es gran, com ho palesa I'estudi dels tftols imperials, amb el qual arriben a fixar una certa cronologia.

Les monedes estudiades s6n mes de 700, i ho s6n pels seus encunys, cosa que requereix molta paciencia i que permet fer una estimacio del volum de I'emissi6, que es comparable a altres seques estudiades dintre d'un nivell mig, suficient per a una circulaci6local pero sense mes trascendencia.

L'aspecte metrologic es interessant. La primera emissi6 fou batuda dintre del patr6 en us ales darreres emissions de la Celtiberia, amb un pes de la meitat de l'as roma, Les altres emissions posteriors s'ajusten al sistema metrologic d' August.

Una il-lustracio excel-lent i extensa fa delllibre una obra atraient, ames d'titil per als numismatics. L. Villaronga

Marie-Louise VOLLENWEIDER. Camees et entailles, Tome I, Les portraits grecs du Cabinetdes Medailles. Catalogue raisonne, Bibliotheque Nationale de France, Paris, 1995, tome I, texte, 264 p. tome II, 123 planches.

Existeix una relaci6 intima entre la tecnica dels camafeus i entalles i les monedes. L'origen de les seves tecniques es similar, I 'artista crea amb magia una obra per evocar la vida.

A I' anticm6n grec el creador es un artesa, que no coneix el futur de la seva obra; haurem d'esperar el Renaixament per considerar-lo noun artesa, sin6 un artista, pero I'obra d'aquells artesans es excelsa.

Esculpirun retrat es el mateix per a un camafeu entaila que pera l'encuny d'una moneda; cal arribar a I'anirna del model.

En aquest volum, es tracten les obres gregues. EI primer capitol es refereix aLes premiers portraits i el segon als helenistics, que comprenen des d'Alexandre el Gran als seus successors, els diodocus, els epfgons, la dinastia dels ptolemaics, la dels seleucides, Perseu de Macedonia, ia dinastia dels reis del Pont, els reis de Capadocia, per acabar arnb els filosofs i artesans.

L'autora, que ha consagrat la seva vida a l'estudi de la glfptica, es la maxima autoritat mundial en aquesta materia, i ens ofereix en aquesta obra tot el seu saber i experiencia. Parteix d'una concepci6 nova que uneix als aspectes corrents ia interpretaci6 de l'estil de I' epoca i que ames, intenta comprendre el talent dels artistes i la psicoiogia dels personatges representats; d'aquesta manera, es troba lIur identitat.

Es una obra remarcable amb una presentaci6 tipografica excel, lent.

L. Villaronga

MEDIEVAL

1. A.,ALAVA RUIZ, C., GONZALVES CRAVloTo.«Un tesorillocalifal aparecido en la cala de Mijas-Costa (Malaga)», Gaceta Numismatica, 121 (1996) p. 61-75.

Los autores publican un tesorillo, al parecer completo, que aparecio dentro de unajarrita que estudian e ilustran. Este hallazgo se componia de: 533 dirhems, 252 fragmentos de dirhem y 5 dinares. Los dirhems correspondian a1 califato de Cordoba, siendo 367 de ellos de Abd aI-Rahman III y 166de al-Hakam.Tarnbien los fragmentoscorrespondian a estos califas, habiendo una mayor proporcion del primero de ellos (76 %). Los 5 dinares de oro son norteafricanos, de Sejilmesa, y del soberano Muhammad b. Fath entre los afios 334-337 H. Todo este material se hallaba muy ordenado dentro del recipiente: los fragmentos enla parte superior, los dirhems abajo y envueltos en una tela junto a estos, los dinares.

La escasa proporcion de dirhems perforados se hallaban, no junto a los fragmentos, sino junto a los dirhems enteros. Esta ultima circunstancia es un nuevo argumento.junto a otros esgrimidos por estos y otros autores, que parece contradecir la discutible hipotesis de que la perforacion tuviera una funcion desmonetizadora.

Carmen, ALFARO ASINS. «Un maravedf de Fernando II de Leon: Nueva adquisicion del Museo Arqueologico Nacional», Boletin del Museo Arqueol6gico Nacional, XIlI (1995), Madrid, p. 71-73.

El motivo del articulo es presentar la importante adquision realizada por el Museo Arqueologico Nacional de una moneda tan singular y de tanto relieve artistico e historico como es el maravedf de oro de Fernando II de Leon (1157-1188). Se trata, efectivamente, de una de las primeras, por no decir la prirnera, moneda de oro con caracteres latinos y tipologia netamente dentro de la tradicion cristiana acufiada en el occidente europeo despues de varios siglos de ausencia de emisiones en este metal. No deja la autora de sefialar los precedentes de acufiaciones aureas dentro de los estados peninsulares, el manciis en los condados catalanes en el siglo XI y el maravedi alfonsi en Castilla en el ultimo cuarto del siglo XII, ambos se mantienen, de todos rnodos, en la tipologfa de la moneda musulmana que irnitan. El rnaravedf leones como el portugues se alejan definitivamente de los modelos tipologicos arabes y crean una de lasmas bellas producciones del arte monetario del romanico. Debemos felicitarnos de que una pieza de tanta trascendencia historico-artfstica y de tan rareza haya podido entrar a formar parte del Gabinete Numismatico del Museo Arqueologico Nacional.

B. P.

B.P

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

M, BOMPAIRE. «Florin d'or a legende FRANRIA, frappe a Perpignan», Bulletin de la Societe Francoise de Numismatique 5 112 (febrer 1996), p. 20-24.

Poques vegades es possible la identificacio de les monecles que els tallers oficials realitzen tot imitant tipus forans. Aquestes falsificacions dalcada solen tenir bona factura i nomes la Ilei inferior, que es I'esquer de la copia fraudulenta, pot ajudar a cletectar-Ies. Resta, pero, la clificultat de determinar-ne I'origen. L'utilfssima ajuda dels manuals cle mercacleria i la pacient i atenta recerca cle l'autor han permes la descoberta clels florins perpinyanesos cle Pere III obrats tot copiant tipus Ilenguaclocians. La Ilegencla FRANRIA en Iloc clel regular FRANTIA ha acabat per delatar-Ios, arnb l'ajut de les analisi i les fonts documentals citacles. EI canvi d'un Iletra no era, com hom podia imaginar, una errada 0 distraccio clel copista, sino un element diferencial existent. Potser el rei volia aixf tenir sota control estricte els parametres cle fabricacio cI'aquests falsos, malgrat correr el rise que fossin iclentificats. Eis astuts mercaders italians no tardaren a clescobrir-ho.

M.

Crusafont

Marc, BOMPAIRE «Le tresor monetarie. Les monnaies d'or», dins el conjunt cI'estudis sobre el tresor des Terreaux. Bulletin des Musees et monuments lyonnais, 112 (1996) p. 1832, Maria, GUERRA, Marc,BoMPAIRE. «Analyse des rnonnaies», ibidem p. 63-70.

La troballa a Lio cI'un important tresor medieval ha estat ocasio cI'un exemplar estucli on han collaborat historiaclors, arqueolegs i numismatics. Amb I'objectiu clar cle fer un treball solvent, hom ha anat a cercar els millers especialistes de cada ternatica. Dos dels apartats tenen un particular interes per a nosaltres. D'una banda, l'estudi sobre les rnonedes cI' or on Bornpaire fa un acurat recull sobre les troballes i planteja interessants hipotesi sobre la seriacio clels florins perpinyanesos, representats tambe aquf. De l'altre, les anal isis cle contingut cI'or realitzats per Maria Guerra i que ens assenyalen un fet singular: lexistencia de florins perpinyanesos amb marques i fins i tot encunys iguals i lIeis forca cIife re n ts.

Aquesta troballa la simultania atencio sobre la serie clels florins catalans haestatmotiu cI' un fructffer intercanvid' informacions que han enriquit elnostre darrer estucl i sobre el florf catala. En aquest cas hem suposat que el rei Pere III introduia particles de llei mes baixa de forma frauclulenta ales seves fabricacions. Aixo explicaria la caigucla cle cotitzaci6 que aviat va sofrir el florf catala.

M. Crusafont

M., CRUSAFONT SABATER, J., LABROT, B., MOLL MERCADAL. Plomos yjetones medievales de la Peninsula iberica, Barcelona-Maclricl, 1996, 174 p.

La lectura d'uquest lIibre ens introdueix al mon fins ara gairebe clesconegut cI'aquests objectes cle funci6 paramonetaria que son els plorns i els getons de]'edat rnitjanapeninsular.

Hom comptava amb alguns treballs en aquest camp a Europa. Un exernple son els del mateix 1. Labrot, autor que ha contribuit al treball que comentern, tot aportant la seva experiencia i els seus coneixementssobretot en l'arnbit centre europeu i frances. De totes maneres, l'us dels getons varia d'un pals a l'altre, i no sernpre sonvalids els mateixos esquernes interpretatius.

La dualitat musulrnanocristiana de la Peninsula, que es un dels seus trets diferencials a I'edat mitjana, fa que lobra no deixi de recollir levidencia andalusina disponible. I en aquest camp ha estat decisi va la collaboracio de Bernat Moll. Cal tenir present, tambe, que les funcions dels pI oms que semblen detectar-se en el mon andalusf no sernblen coincidir amb els que poden documentar-se a l'area cristiana.

L' estudi dels plorns dels regnes cristians peninsulars de Castella i Lleo, Navarra, Corona catalanoaragonesa i Portugal, que constitueix la part dentral de I' obra, ha estat realitzat per Miquel Crusafont. L'autor, a mes de recollir, estudiar i organitzar ex novo tot aquest abundos material, ha hagut de dur a terme la dificultosa justificacio documental de les diverses funcions daquestes peces. Tots aquests pI oms son, efectivament, un espill on es reflecteixen molts aspectes de la vida quotidiana medieval, des del treball artesa, a l'angoixosa pressio fiscal 0 al control religios, pero tarnbe aspectes hidics, com son els que es relacionen amb les festes carnavalesques 0 arnb el joc. Es en escatir tot aixo que M. Crusafont dota a l'obra d'una dimensio historica rnes enlla de la tasca descriptiva, perc necessaria, de catalogar el material de base. Recordem que son mes de 500 ploms arabs i cristians els que es descriuen i cataloguen en un important esforc per fornir-nos un instrument per ala classificacio d'un material del que fins ara no se sabia res 0 gairebe res.

A. M. Balaguer

M. CRUSAFONT I SABATER, Historic de la Moneda Catalana, interpretacio i criteris metodologics, Barcelona, 1996,206 p.

Estem davant d'una obra de mestratge. Per primera vegada tenim un estudi numismatic pero no de tipus, de reis, de seques, de cronologia, sino de la rnoneda en si rnateixa, del seu valor dintre de I'economia del pals.

El llibre, com un manual, esta destinat als historiadors, pero tambe als numismatics que vulguin saber rnes enlla d'un tractat de numismatica classica. Es el resultat de la necessitat d'un dialeg entre historiadors i numismatics, entreels quals fins araexistia una incomunicacio total. La seva lectura i estudi sera profitos per als historiadors, per als mestres, per a estudiants i per als qui vulguin iniciar-se en el coneixement de la numismatica.

L' obra dona una visio de conjunt de la historia de la moneda catalana arnb una serie de complements addicionals, i utilitza un metode rigoros.

Abans de comencar els nostres cornentaris, transcrivim unes paraules del proleg del professor Josep Fontana, que ens situen al cor de la qiiestio: «Avui hi ha entre nosaltres numismatics que fan excellents treballs d'historia de la moneda, pero els historiadors, amb escasses i honorables excepcions, continuen ignorant-los: continuen actuant com si tot el que es pogues trobar als seus treballs fossin descripcions d'objectes de rnetall, i toquen pel seu compte, quan ho fan, les questions monetaries, amb una alegria indocumentada que els

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

fa caure tot sovint en errades que s'haurien pogut estalviar amb algunes lectures ben triades».

Els nostres comentaris son per posar de relleu alguns dels temes puntuals que tenen per a nosaltres rnes rellevancia i que son poe coneguts. Un d' ells, el que rnes ens ha cridat l'atencio es el que fa referencia a la inflacio-devaluacio, tema que trobemmoltes vegades emprat per historiadors i numismatics, en el sentit que aquestes paraules tenen actualment. Traslladar al passat aquests termes pot resultar perillos i poe real.

En el camp de la moneda fiduciaria podem parlar de devaluacio, pen} en referir-nos a una moneda, de plata per exemple, si Ii rebaixem el contingut de plata, el que variara sera el seu valor intrinsec i ens podrem referir a una desvaloracio, pen} mai a una devaluacio.

Es alliconador el cas exposat per I' autor, de]' evolucio del diner, que d'esser tot de plata passa amb els anys acontenir-ne solament un percentatge petit. Si lamoneda original pesava un gram, en rebaixar-se el contingut de plata anava pesant menys i calgue afegir-hi coure, per donar-li consistencia, una certa grandaria i pes. EI resultat d' aquest proces fou el billa i, aixi, la moneda pogue esser utilitzada a la vida quotidiana.

Contrariarnent al que succef amb el billo, la moneda de plata i la d' or conserven el seu valor durant tota I'epoca medieval.

La moneda d' or i la de plata es valoraven pel contingut d' aquests metalls; es el que anomenem valor intrinsec, al qual calia afegir el que representava el benefici del dret de batre-I a; despres d' aixo s'obtenia el valor oficial 0 de curs. La relacio variable del valor de I'or ide la plata, feu que el canvi entre monedes d'or i les de plata fos variable.

Despres d' una serie de conceptes generals ve el capftol Historia de fa moneda catalana, en el qual a traves dels temps se'ns dona una visio de la moneda, pero sempre acompanyada del seu valor, del que representava per a I'economia. En elltrobem tots els alts i baixos, segons els perfodes, les epoques de prosperitat amb la seva corresponent bona moneda i els diffcils, com la crisi del segle xv, amb les seves incidencies.

Els moments crucials de la recuperacio economica de Catalunya, els assenyalen la creacio del croat i el del flori. Amb aquestes monedes, Catalunya es posa a nivell d'altres estats europeus.

Es remarcable ]'estabilitat notable dels tipus monetaris catalans. EI croat es mante invariable des de la seva creacio, el 1286, fins al 1626. El flort, si be presenta una caiguda escalonada els primers anys, des de l'any 1363 es mante invariable fins a la fi de I'epoca medieval.

EI diner, la monedaessencial, si be experiments algunacaiguda, a partirdel 1257el diner de tern saguanta immutable fins als darrers anys de Ferran II.

La base del sistema monetari catala i de la comptabilitat fou el diner. El valor de les monedes es reduia al diner 0 als seus multiples, el sou i la lliura.

EI diner de billo fou practicament l'unica moneda en curs als segle XI i XII, pero quan el cornerc s' activa i el dinerresulta de massa poc valor, es baten els multiples del diner, el croat, que en el seu origens'ajustava a un valor de 12 diners.

Fins fa poe era un tema poe conegut el de la moneda local catalana, fins que lautor en publica un bon estudi.

Les seves arrels venendel segle XlII, puix consta documentalment que sernetien pugeses,que son quarts de diner, a Lleida i a altres 110cs. Al segle XIV altres poblacions baten tam be pugeses, sempre dintre de l' area lleidetanaurgellesa.

Com a consequencia de la guerra civil del segle XIV, la moneda local persistf i augmenta el nombre de poblacions emissores, les senyals 0 menuts del valord'un diner. La seva existencia fou deguda a la falta d'un circulant suficient.

Diu I'autor, queelsproblemes greus no sorgiren fins a l'inici del segle XVII, en que moltes poblacions (Girona, Banyoles, Perpinya, Vic, Granollers) llancenemissions massives.

La solucio arriba a partir de l'any 1612, en que Barcelona llanca al mercat grans quantitats d'ardits 0 doblesdiners arnb un petit contingut de plata, el16 per cent, fabricats amb la tecnica del molinet. Arreu preferiren el numerari barceloni, l'exit fou fulminant.

Tarnbe s' assenyalen els efectes de la introduccio de la moneda castellana, i ens crida I' atencio el comentari critic de I' autor sobre la suposicio de Pierre Vilar que Catalunya preten refondre peces de 4 i de 8 rals castellanes per batre moneda de menys pes i comprar amb aquesta una quantitat mes gran de mercaderia; la pregunta es com es pot comprar mes mercaderia nornes fent les peces mes petites.

Despresd'aquest important capitol en que es reflecteix tot el que fa referencia a la nostra moneda, en ve un altre de titulat Dades i temes complementaris, en el qual es tracten aspectes, que si be son cornplernentaris son prau importants.

Tan sols cal referir-nos a La moneda i les series evolutives de preus; I 'exemple que ens dona l'autor es determinant. Diu: si veiem que el preu del blates dobla, no vol dirque s'hagi encarit, pot ser que la moneda valor s'hagi desvaloritzat, i si el seu contingut de plata es la meitat, aleshores resulta que el valor del blat no ha variat gens.

Per portar una comptabilitat homogenia amb tantes monedes al mercat nomes hi havia una solucio: reduir-les totes a un factor cornu. La unitat de referencia fou el diner, que havia estat durant uns segles I' iinica rnoneda.

Quan a partir del segle XIII es generalitza la moneda de plata i despres la d' or, a efectes comptables homreduia els seus valors a diners.

EI sistemaes basava en una unitat existent, el diner, perque donava estabilitat, al contrari d'altres paisos on es crearen unitats de compte i referencia imaginaries, com succef a Castella amb el maravedi.

Com que el diner eramassa petit, es feren servir dos multiples, el sou i la lliura. Un sou valia 12 diners i la !liura 20 sous 0 240 diners; el valor de les rnercaderies es donava en lliures, sous i diners.

S'insisteix que tant el sou com la Iliura no existiren mai com a moneda. Pero cada moneda tenia el seu valor en sous 0 diners. En determinats moments el croat valgue 12 diners, 0 sigui un sou.

Com a complement illustratiu, molt convenient i necessari, el llibre ens ofereix 16 larnines en blanc i negre i 16 en color, arnb peus que expliquen les monedes illustrades, en les quals trobern una sfritesi de la monedacatalana. Ames, nombrosos mapes i grafiques ajuden a comprendre les explicacions del text.

L'obra acaba amb una orientaci6 bibliografica i un glossari, amb mes de des-cents termes, en que son definits els noms de les rnonedes, caracterfstiques de les tecniques i procedirnents de fabricacio.

En acabar lalectura de I'obra, cal fer una reflexio: quant s'ha de saber de numismatics per arribar a fer una sfntesi de la monedacatalana dintre de la historia econornicadel pais. Crusafont hi ha arribat despres de tractar puntualment tots i cadascun dels aspectes de les nostres monedes. Aleshores, ha aplegat els aspectes particulars per arribar a I'obra de

RECENSIONS BIBLJOGRAFIQUES

conjunt, de la qual araens ha donat una sfntesi dintre del m6n economic de la nostra historia. La moneda es el reflex de la historia, i aixf ho veiem ales llicons que I'autor ens d6na en aquest Ilibre.

Sembla que Crusafont hagi ara exhaurit I' estudi de la moneda catalana, pero no es aixf, puix en sabra descobrir nous aspectes, nous documents i noyes monedes que faran augmentar i completar la historia de la moneda catalana.

L. Villaronga

M., CRUSAFONT I SABATER, R., COMAS EZEQUIEL. EI flori d'or catala: Catalunya, Valencia, Mallorca. Emes un curt temps a Sarag ossa i conegut historicament com aflori d'or d'Arago. Barcelona, 1996, 212 pagines, 150 monedes dibuixades i reproduides fotograficarnent,

A finals d'any va sortir I'esperada monografia sobre el florf catala. I diem esperada perque despres del seguit de treballs de M. Crusafont en els darrers anys, el tema de les atribucions ha anat prenent solidesa, i el coneixement d'aquesta serie ha avancat de forma substancial.

Tres eren els obstacles fonamentals que calia salvar: la definicio de la serie perpinyanesa de Pere III, la identificaci6 de la marca de Barcelona posterior a Joan I i latribucio en conjunt de les marques del segle xv, especialment per a Valencia i Mallorca. En aquest darrer aspecte era particularment important l'aclariment de les marques complementaries mallorquines, perque la imrnobilitzacio del nom del rei a partir de Marti I convertia en inviables les atribucions si no es resolia abans aquesta incognita. Ja es compren que sens trobar la clau d'aquestes tres questions basiques ben poe es podia dir, amb seguretat, sobre els florins catalans.

La serie perpinyanesa ha estat resolta de forma gairebe definitiva despres de les analisis de contingut de fi realitzats amb la collaboracio del Dr. 1. N. Barrandon del CentreErnest Babelon d'Orleans i de la Sra. 1. Joussernet, conservadora del Museu Puig de Perpinya. Per als altres dos problemes pendents, M. Crusafont ha realitzar un ampli estudi documental i sigillografic fins que ha arribat ala identificaci6 de practicarnent la totalitat de les marques. Ara sabern que aquestes corresponen als tresorers generals en eJ cas de Barcelona i una primera etapa de Valencia, aixf com en algun cas de Perpinya, De tota manera, a Barcelona aquesta rnarca es la principal i cornplementaria els aJtres dos tallers. A MalJorca i en I 'etapa final valenciana eJs binomis de marques complementaries corresponen als tresorers generals i als mestres de la seca, encara que quan manoa un dels carrecs apareix el distintiu de la Procuradoria Reial. Encara, dins daquests complexos mecanismes, s'han hagut de delimitar etapes exepcionals de canvis de criteri, justificant arnb fonts complementaries les conclusions assolides.

Hi havia, encara, un obstacle previ per a la construcci6 d'una hipotesi global coherent: la delirnitacio del camp d'estudi. Alllarg dels anys s'havien anat introduint en la Iiteratura numismatica un seguit d'errors d'interpretaci6, produits, rnoltes vegades, per la dificultat de lectura en unes marques molt petites aplicades sobre peces que sovint presenten desgast o retail at. I tambe era necessaria una catalogacio rigorosa, recollint les nombroses novetats

dels clarrers anys. Aquest apartat ha estat elaborat a cura cle Rafael Comas, el qual hi ha afegit encara un utilfssim inventari d' exemplars coneguts per a cada tipus, aixf com les seves clacles ponclerals i la seva localitzacio. La combinacio clel dibuix i la fotografia ajuclen a una rapida classificacio.

La part interpretativa cle M. Crusafont, a Illes de justificar les atribucions, estudia en profunditat el paper del florf d' or en el conjunt del sistema monetari de laCorona catalanoaragonesa, i arriba a bastir una veritable historia monetaria d'aquesta moneda. Un nou i importantvelum, doncs, cle la colleccio «Botet i Siso», queediten conjuntament la SCEN i l' ANE, el tercer de la serie.

Zeljko.Davo. Ostrothic Coinage from Collections in Croatia, Slovenia and BosniaHerzegovina, Ljubljana, 1994, 324 pagines, 16+7 lamines.

L'actiu grup numismatic eslove ens ofereix en aquesta ocasio els fons de moneda ostrogoda que es troben a tres dels territoris cle I'antigua Iugoslavia. Es tracta dels fens de les actuals Croacia, Eslovenia i Bosnia iHercegovina. L'autor, pero, ha tingut l'encert cle no limitar la seva recerca als museus, sino que ha aplegat un important nombre d' exemplars provinents de colleccions privades. L'estudi cornpren una introduccio interpretativa, la catalogacio exhaustiva amb la reproduccio de tots els exemplars, un estudi de les troballes i, finalment, uns Mils apendixs i taules complementaries. EI material cornpren peces cle Teodoric, Atalaric, Theodat, Witigis i Totila, i tarnbe un cert nombre d' imitacions, incloent, fins i tot, les falsificacions modernes, diffcils de detectar en aquesta serie. Cal clestacar la claredat d'exposicio i I'exhaustivitat de materials i inforrnacio aplegats, i el fet que els tipus descrits portin un ampli aparell de notes aclaridores. Es recullen un total de 254 exemplars, dels quaIs 76 son d'or, 117 d'argent i la resta d'aram. Es tracta, doncs, d'un recull molt considerable dins una serie sempre escassa d'evidencia actual.

Cal ressaltarladificultat d' estudi d' aquesta serie, on sovint s'han debatut les atribucions, arnb divergencies de criteri i problemes de separacio amb la serie regular bizantina, especialment en els petits coures. Elscomentaris exhaustius sobre troballes i les inforrnacions sobre els fons dels museus excedeixen I'ambit ostrogot i aporten, per tant, una interessant informacio complernentaria.

M. Crusafont

5., FONTENLA BALLESTA. «EI cobre nazari»,Numisma, 232 (1993), p. ] 63-175.

EI autor nos ofrece una relacion de los feluses del reino de Granada con su lugar de hallazgo. Este catalogo sumario se precede de un docurnentadoestudio sobre las causas que puclieron propiciar la aparicion de estas acufiaciones, iniciadas en el 879 AH (1475) Y que coinciden con la creciente presion militar y de exigencia de tributos (parias) ejercida por Castilla y que culminara con la capitulacion del reino nazarf en 1492. Tan solo lamentamos

A. M. Balaguer

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

la ausencia de la practica totalidad de las claves de las referencias bibliograficas en el catalogo.

B. P.

Mario, GOMES MARQUES. Historia da Numaria Medieval Portuguesa, Sintra, 1996,254 p. 43 illustracions.

La moneda portuguesa ha anat tenint alllarg del temps catalegs cada cop rnes exhaustius i una bona serie d'estudis parcials, molts d'ells de notablequalitat. Mancava, pero, una visi6 interpretativa de conjunt que, en aquest cas, s'ha dedicat a la serie medieval. EI professor Gomez Marques es ben conegut per la impulsi6 dels importants congressos Problems of Medieval Coinage in the Iberian Area i tambe per la seva obra personal, que compren nombrosos estudis, sernpre a la primera Ifnia pel que fa a la metodologia i de gran utilitat pel seu encertat criteri. Un embri6 delllibre que comentem el constitufl'excellent ponencia sobre numisrnatica medieval portuguesa que lautor realitza en ocasi6 del VI Congreso Nacional de Numismatica fet a Sevilla l'any 1982.

EIllibre actual s'inicia amb un apartat de conceptes basics. Es tracta d'unaintroducci6 al tema que resulta necessaria per a la major part dels estudiosos i fins i tot per als historiadors d'ofici, perque la numismatica i la historia de la moneda segueixen estant, a Portugal com al nostre pais, absents de les universitats. Si hom vol dirigir-se, doncs, a un public un xic rues ampli que el dels numismatics bregats, la manca de tradici6 docent i de manualssolvents obliga a uns plantejaments preliminars de conceptes i fins i tot de terminologia basica que permetin construir una sfntesi posterior suficientment entenedora. L'estudi propiament dit cornpren dos grans blocs. En el primer, Conhecimentos actuais, I'autor sintetitza la seva visi6 sobre la numisrnatica i la historia de la moneda medieval portuguesa, i desglossa I'analisi en diferents apartats. Aquests cobreixen aspectes tan fonamentals com la producci6 rnonetaria, la circulaci6 0 la polftica monetaria. Es tracta, en suma, d'un ampli i ben documentat estat de la questio en el qual s'ha incorporatI' esforc dels darrers anys, en bona part degut a la seva perseverant dedicaci6. EI segon bloc, Questoes prioritarias, es un veritable programa de futur on l'autor analitza en profunditat els problernes pendents i les lfnies d'actuaci6 i medis necessaris per arribar a salvar les incerteses pendents i poder construir una visi6 mes exacta de la moneda medieval portuguesa.

Gomes Marques ha aportat una magnffica smtesi, volgudament breu, pero rica de tots els continguts necessaris. Ja sabern que conjugaraquestes dues condicions resulta enormement dificult6s. S'ha obert, doncs, un facil acces a la materia i se l'ha dotada d'un instrument adient per a la comprensi6 de la problematica monetaria. EI camfha restat, doncs, ben fressat i cal esperar que la traclicional indiferencia envers aquesta parcella fonamental del coneixement historic es pugui finalment esvair. Eliminats tots els obstacles, ningu podra, si mes no, excusar-se per la manca d'una via dacces facil.

Em piau assenyalar la similitud de plantejarnent i fins la quasi identitat en details tant marginals com el color i la presentaci6 amb el nostre Historia de La moneda catalana, fins a I 'extrern, com ens deiael mateix Gomes Marques, que semblen dos volums d'una mateixa

colleccio. Apareguts simultaniament, la seva preparacio va discorrer en parallel, sense que en res ens poguessim influir. Haver coincidit representa, per a nosaltres, en certa manera un reconeixement. Tenim, dones, els dos extrems peninsulars emparats per sengles manuals diniciacio a la historia monetaria i restem a I'espera que algu, algun dia, pugui arribar a cobrir el tradicionalment deixat espai intermedi.

M" del Mar LLORENS, Consuelo MATAMOROS, Pere Pau RIPOLLES. Hallazgo numismatico en la calle Libertad, Valencia, 1994.

Es tracta d'un luxos opuscle per acompanyar I'exposicio que es feu a Valencia d' aquest fons immediatamant despres de la troballa i abans del seu estudi definitiu. EI tresor, molt important, conte prop de 2.500 peces de plata i es compon exclusivament de croats i mitjos croats de Barcelona. La cronologia sembI a iniciar-se amb les peces d' Alfons el Franc i cloure's amb les de Pere Ill, a I'espera de dades definitives un cop netejades totes les peces. Les dades que ens dona I'opuscle corresponen a una mostra de 300 peces.

L' equip d' autors sembla ben escollit per a una nota preliminar, pero sera un error si, a diferencia del cas aqui comentat del tresor de Lio, hom no acut als especialistes del tema a l'hora de l'estudi definitiu.

Malgrat esser editat per la Generalitat Valenciana, I' opuscle es en castella. «Valencianisme» ?

M. Crusafont

1. SUAREZ OTERO. «Moneda de Alfonso VI en la catedral Santiago», Numisma, 235 (1994), p. 47-59.

EI autor analiza el hallazgo, fruto de diferentes excavaciones, de diezdineros y dos obolos de Alfonso VI. Corresponden al tipo de aros y estrellas ocho dineros y un obolo, mientras que tres dineros y un obolo corresponden al tipo del crismon. Aunque estas monedas se hallaronjunto a una larga proporcion de piezas medievales procedentes de toda Europa, cuya publicacion definitiva esta al parecer en curso, se estima que el mimero de monedas de Alfonso VI es relativamente significative para intentar sacar alguna conclusion. Esta se concreta en que el contexto arqueologico del hallazgo parece confirmar la anterior hipotesis de Metcalf sobre el hecho de que los dineros de aros-estrellas deben preceder a los del crismon. Sorprende, sin embargo, la ausencia de dineros con la leyenda S.IACOBI que como es sabido acufiaba la propia catedral compostelana.

B. P.

M. Crusafont

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

MODERN J CONTEMPORANJ

Anna M. BALAGUER. «Nuevo tipode 8 reales Provisional de Valladolidy las acufiaciones de esta ceca en la guerra de la independizacion de Mexico», Gaceta Numismatica, 122 (1996) p. 69-74.

Presentacio d' una nova varietat de peca de vuit rals amb les lIetres PDV, que pertany als fons del British Museum. L' aurora realitza una reconsideracio de la cadencia i significaci6 dels «duros» que s'han atribuit a Valladolid de Michoacan, a Mexic i emesos durant el perfode revolucionari. PDV significaria 'Provisional de Valladolid', pero l'atribucio a un bandol concret resulta dificultosa i obliga a una detinguda recerca historica. Es publiquen, tarnbe, tots els altres tipus fins ara coneguts daquesta interessant serie i sofereix com a conclusi6 una nova interpretaci6.

M. Crusafont

J.CAVALLE. «Menuts de la vila d'Alcover», Caceta Numismatica, 123 (1996) p. 27-30.

Sovint una descoberta n' encadena d' altres. Aquest es el cas de les noves aportacions que I'autor fa al coneixement de les emissionslocals d' Alcover. La seva recent descoberta per X. Sanahujaha estimulat noves recerques d' arxiu i, aixi, ara tenim informacions noves i mes detallades sobre una questio que fa uns mesos era gairebe del tot desconeguda. Entre les noves dades destaquen les sempre presents dificultats contra els falsadors.

M. Crusafont

M. CRUSAFONT I SABATER. «Las monedas de Ibiza desde CarlosI al 1887», Gaceta Numismatica, 121 (1996), p. 11-36.

L'estudi rnonografic d'una serie sempre pot donar nous resultats, fruit d'una atenci6 rues gran, pero poques vegades es produeixen tantes sorpreses com en el cas que comentem. L'autor ha aprofitat la confluencia de dues noves fonts d' inforrnacio per retornar a I'estudi de la serie modern a eivissenca,ja treballada al seu La moneda catalana local (1990). D'una banda, la sobtada aparici6 d'un muntd'exemplars d'una seriefins ara moltavarad'evidencia, De I 'altra, aportacions documentals, lines d' inedites i d'altres obtingudes de I'ampli estudi d'Isidor Macabich sobre la historia d'Eivissa.

EI resultat ha estat prou important. La serie eivissenca s'ha enriquit amb nous tipus i ha allargat la seva cronologia des de Carles II fins als inicis del segle XIX, pel que fa ales emissions. Si parlern de circulacio, aquest numerari sabem ara que va perviure fins a la fi del segle passat. Tot plegat arnb descobertes prou sorprenents com la constataci6 que les cinquenes a nom de Carles II foren emeses en temps de Ferran VII, per exemple.

L' autor afegeix un interessant apartat d'historia monetaria, amb una avaluacio de I'espiral inflacionista del numerari fiduciari eivissenc, i obre aixf, una altravia d'estudi.

A. M. Balaguer

RECENSIONS BIBLlOGR14FlQUES 237

Federico CABRILLO RODRiGUEZ. «Los cincuenta excelentes de la granada», Gaceta Numismatica, 123 (1996). p.

La aportaci6n fundamental de este trabajo es la de recopilar y publicar por primera vez dos de los tres ejernplares de los mulriplos de los 50 excelentes de la granada a nornbre de los Reyes Catolicos.

La evidencia numismatica publicada hasta la fecha registraba iinicamente un ejernplar en cobre dorado, seguramente una prueba, que formaba parte de la coleccion Vidal Quadras, F. Cabrillo afiade a esta evidencia un ejernplaren oro y otro tambien en cobre dorado. Segun se indica, la pieza de oro se encuentra en los Estados Unidos forrnando parte de una importante colecci6n y su peso, 176 gr., coincide con 10 que pesarian 50 excelentes de 3,52 gr. cada uno. Las pruebas en cobre pes an unos 75 gr., pero los modules son siernpre de unos 67 mrn. Los tres ejernplares corresponden al mismo par de cufios y su maroa de ceca es Sevilla.

EI autor no se limita a publicar los tres ejemplares, sino que hace lin conciso encuadre del sistema monetario en el que estos se inscriben y recuerda algunos antecedentes en el tema de los grandes miiltiplos de oro.

B. P.

G. MURRAY. «Gufa de las cantidades acufiadas en las cecas castellanas I: Felipe II, plata y oro», Numisrna, 236 (1995), p. 203-240.

EI investigador norteamericano continua incansable en su labor de ir proporcionando nueva luz a la nurnismatica castellana.

En este nuevo trabajo, Murray se aproxirna al calculo de los volumenes de emision en base a la documentaci6n que al respecto extienden las propias cecas y que se relaciona con el cobro del derecho del sefioreaje 1 percibir por el rey sobre las monedas acuriadas.

EI inicio de estas cuentas coincide con el de la «moneda de la nueva estampa» (1567), en la que aparece por primera vez el nombre de Felipe II, y el estudio de Murray se prolonga hasta la muerte de este monarca en 1598.

EI autor nos situa las diferentes circunstancias de la fabricaci6n de moneda en las ocho casas de moneda castellanas y analiza los hechos que explican las desigualdades en sus voliimenes de producci6n, ya que cabe recordar que el 72 % de la de plata y el 87 % de la de oro se acufian en Sevi lla.

Siguen los cuadros de producci6n por cecas y afios, los cuales constituyen la aportacion fundamental de este estudio que, como dice el propio autor, puede ser igualmente util al investigador de la historia econ6mica de aquel periodo que al mercado numismatico actual, al que ofrececierta gufa en los indices de rareza de las monedas.

B. P.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

MUSEO CASA DE LA MONEDA. El archivo de la Casa de la Moneda de Madrid, Madrid, 1995,708 p.

EI fens documental de la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre es troba dipositat a l' Archivo Hist6rico Nacional, on ingressa lany 1960 procedent del Ministerio de Hacienda, al qual havia estat transferit I' any 1947 per la propia Fabrica Nacional de Moneda.

EI fens compren documentaci6 des del 1718 fins el 1944 ,i fou posat a disposici6 de I'investigador practicament des del seu ingres a I'Archivo Historico Nacional.

L'obra ara editada no es mes que un inventari dels lIigalls que compren aquest fonsi que estan tan sumariarnent descrits que a voltes es redueixen a un titular. Aquest treball substitueix I'anteriorcataleg existent, el qual era consultable per I' investigador en el mateix

Archivo Hist6rico Nacional i Iiservia de guia per anar consultant els diferents materials.

EI principal avantatge de l'edici6 i revisi6 actual es I'haver facilitat la seva consulta, haver reorganitzat alguns sectors i haver donat titol a materials no descrits a I'anterior cataleg.

Es tracta, de tota manera, d'una simple guia cataleg d'un fens arxivfstic, pero que de la manera en que ha estat concebuda ofereix molt poques dades per ella mateixa.

A. N.

M" del Mar Rovo MARTINEZ, «Circulaci6n de reales y tarjas en la provincia de Guipiizcoa a mediados del siglo XVI», Numisma, 236 (1996), p. 185-202.

Documentatestudi d'un aspecte puntual de lacirculaci6 monetaria.ja que es circumscriu a una cronologia i area molt concreta. De tota manera els resultats son importants, perque posen al descobert un mecanisme dexportacic de plata castellana en forma de rals d'argent, contrabalancada amb l'entrada de les denominades tarjas i que correspondrien a grosses peces de billo. Tractant-se d'un article a Numisma, nomes hem de lamentar el caracter tan «anumismatic» del treball, ja que no s'entra mai en I'intent didentificacio concreta de les monedes que mouen aquest corrent especulatiu.

M. Crusafont

VVAA, Cien alios de historia de la Fdbrica Nacional de Moneda y Timbres, Madrid, 1994,315 p.

L'any 1893 la casa de la moneda de Madrid passa a denominar-se Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, per un reial decret. Amb motiu del centenari (1993), I'actual Museo de la Casa de Moneda s'ha ocupat de la publicaci6 daquesta obra de luxosa impressio i generosament illustrada, que recull la trajectoria d'aquella institucio.

La primera part, estructurada en set capitols, es dedicada ales diferents etapes per les quais ha anat passant la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre: els seus antecedents a la seca

RECENSIONS BIBLlOGRAFlQUES 239

de Madrid, la inauguraci6 de les noves installacions en temps d'Isabel II (1861), la FNMT del 1893 al 1936, I' etapa de la guerra civil (1936-1939), el perfode 1939-1964, el trasllat a les noves installacions el 1964 i un darrer capitol que compren del 1976 a I' actualitat. Han intervingut en la realitzaci6 d' aquesta part un equip de set autors i de cine investigadors destacats als arxius. Un treball que ha pogut, doncs, dur-se a terme tot comptant amb uns mitjans forca extraordinaris.

La segona part cornpren diferents articles sobre historia, economia, literatura, filatelia i art a I 'Espanya dels segles XIX i XX, en estreta consonancia amb el desenvolupament iamb la produccio de la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. Aquests articles han estat encomanats a reconegudes autoritats en cada materia.

Cal concloure que l'obra en el seu conjunt representa una contribucio fonamental a la historia recent de la fabricaci6 de moneda a l'Estat espanyol.

Anna M. Balaguer