ACTNUM, 28

ACTA NUMISMATICA",28

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCI6: Miquel CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCr6: Anna M. BALAGUER SOCIETAT

ACTA NUMISMATICAjoujitndada I 'any 1971 sota els auspicis de la Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de lobra. Tots els drets reservats. Aquesta publicaci6 no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per lin sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap mitja, sigui mecanic, foroqufmic, electronic, magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permfs previ per escrit de leditor i dels autors.

DIPOSIT LEGAL: B. 24127-1996

ISSN: 0211-8386

Compost per Fotocomposici6 gama, s.l.

Arfstides Maillol, 3, I r I a, 08028 Barcelona

IMPRIMEIX: Limpergraf, SL

EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics

Apartat de Correus 5596, 08080 Barcelona.

REDACCIO: Acta Numismatica, Escola Pia, 85, 08201 Sabadell (Barcelona). Tel. 937 252 036

Sumari

Introduccio: Noves dades sobre J. Botet i Sis6 i el seu entorn per M. Crusafont 7

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d 'Estudis

Numismatics durant I'any 1997 (A.M.B.)

29

Varia

RIPOLLES, Pere P.; ABASCAL, Juan M. Varia Metallica (II): analisis de monedes antigues 33

Mon antic

VILLARONGA, L. Metrologia de les monedes antigues de La peninsula Iberica 53

TURIEL IBANEZ, M. Tesera de Slania 75

HEBERT, Jean-Claude. La datation haute des monnaies aus types de Beziers, Moussan et Bridiers, d'apres les monnaies de ces types trouvees dans quatre tresors espagnols 79

Medieval

CHAVES, M. Jose y Rafael.Las monedas visigodas (nuevas aportaciones) 127 BALAGUER, Anna M.; CRUSAFONT [SABATER, M. Diner inedit urgelles d'Ermengol V que copia tipus de Bolskan 133

SANAHUJA ANGUERA, X. Actuacions monetaries a Tortosa (s. XV-XVII) 141 LLOBET I PORTELLA, 1. M. Documents per a La historia del contrast de La moneda a Cervera (1407-1716) (Primera part) 157

Modern i contemporani

COSTA MAGRO, Francisco; GUERRA, Maria Filomena.vintens de esfera. Sua atribuiciio 185

SAINZ VARONA, F. A.; BAIXAULI MERINO, M. del Mar. EL tesoro de La calle de Miranda (Burgos)

203

TURRO, Antoni. Desfent errors. Les monedes CUPC de Cardona. 225

BENAGES, Jaume. Sis bitllets inedits de la Guerra Civil 1936-1939

Troballes monetaries XIV (A. M. Balaguer)

227

AN-55.Troballa entre Tarrega i Bellpuig, I 235

AN-56. Troballa entre Tarrega i Bellpuig, JI 236

AN-57.Troballa entre Tarrega i Bellpuig, III 238

Introducci6

NOVES DADES SOBRE J. BOTET I SISO I EL SEU ENTORN

M. CRUSAFONT I SABATER

No hi ha recerca que puguem donar per acabada. El coneixement historic es sempre incomplet i, per tant, perfectible. Pero tarnbe pot succeir que intents 0 esforces que un diasemblaren eixorcs donin els seus fruits tot d'una i quan ja havtem donat la questio per tancada.

Feia anys que recolliern dades sobre Joaquim Botet i Sis6 i que havfern projectat d'editar la seva obra numismatica esparsa. No cal dir que varern intensificar les recerques quan aquell projecte va trobar la seva viabilitat. Assajarern Ilavors, sense resultats aparents, de contactar amb alguna persona del seu ambit familiar, algun descendent, forcosament col.lateral, car ja sabem que Botet no va deixar descendencia directa. No fou fins mesos despres dhaver-se editat elllibre de Botet amb el nostre aparell critic, que varern poder establir contacte amb la Sra. Carme Tudela, vidua de Carles Botet i Vehi, nebot del nostre biografiat. Gracies a la seva amabilitat podrem ara ampliar de forma substancialles dades familiars sobre Joaquim i tarnbe donar a coneixer tota una informaci6 iconografica que havia romas inedita.

Pero aixo no fou tot. En rebre el llibre que aplega I' obra esparsa de Botet, la Sra. Jocelyne Joussemet, conservadora del Museu Puig de Perpinya, tingue la gentilesa de fer-nos arribar les fotocopies d' un conjunt de cartes que I' autor gironf havia adrecat, els darrers anys de la seva vida, al seu amic rossellones Josep Puig.

Ambdues fonts d'informaci6 ens han eixarnplat la nostra visi6 sobre el gran numismatic i estudi6s, i es per aixo que ara reprenern el tema de la seva trajectoria vital i cientffica, tot reiterant el nostre agrairuent a les dues persones que ho han fet possible.

En fer-ho no repetirem, pero, res del que ja ha estat dit en els capitols introduc-

INTRODUCCIO

toris del llibre citat, sino que ens cenyirem ales dades noyes, tot referint-nos al text anterior.

Cornencarem amb uns apartats dedicats als antecedents que menen ala creacio de la familia Botet-Siso. Centrarem despres l'atencio en aquesta familia y la seva descendencia, acompanyant les dades biografiques amb la inforrnacio grafica i destacant especialment tot allo que es refereix a Joaquim Botet. Parlarem, finalment, de la correspondencia amb Josep Puig, que ens aporta, sobretot, utils informacions sobre els darrers estudis que Botet tenia en preparacio.

Antecedents de lafamilia Siso

Tal com havfern suposat, Joaquim Botet va eixir d'una famflia benestant, els Botet-Siso. Pero el nivell social que aquesta familia havia arribat a assolir no venia pas de lIargues generacions, sino que era relativament recent. Als inicis del segle XIX, sabem que els Botet eren botiguers. No gran cos a mes eren lIavors els Siso,ja que consten com a forners. Amb tot, els Siso feien una rapida progressio a la primera meitat del segle XIX, de manera que van acabar convertint-se en els principals responsabIes de I' entorn benestant que envolta la infancia dels fills Botet-Siso.

L' arbre familiar simplificat dels Siso- es el seguent:

Josep Siso ?

Salvador Siso Eulalia Parera

Josep Siso Magdalena Serra 4 germans sense descendencia

Salvador Siso Maria Anna Rigau 3 germans sense descendencia

Tomas Siso Angela Rovira 12 germans sense descendencia

M.Dolors Siso Climent Botet 2 germans sense descendencia

Podem observar com, malgrat que cada vegada la descendencia es inicialment amplia, finalment nomes un dels fills perpetua el llinatge, i el cas mes extraordinari es el de Salvador Siso i Maria Anna Rigau, que havent tingut vuit fills i cine filles nornes un dels fills, Tomas, dona continuitat a la famflia. En qualsevol cas, l'hereva final de tot l'arbre familiar acaba essent Maria dels Dolors Siso i Rovira (1828-1885) que, vers el 1845, es rnarida amb Climent Botet i Franquesa (18251891), pares de Joaquim Botet i Siso. Aquesta reiterada esporgada de I'arbre fa-

I. M. CRUSAFONT. Capitols introcluctoris cle l' Obra numismatica esparsa i inedita de Joaquim Botet i Siso; especialment la part Vida i obra de 1. Botet i Siso, p. 11-44.

2. Entre els papers familiars hi havia cliferents arbres familiars dels Siso, alguns dels quais semblen molt veils. Carles Botet Vehf els havia reunit, completant la part mes moderna.

miliar, moltes vegades causada per morts en la infancia, devia afavorir, pen), la concentracio patrimonial dels iinics continuadors.

De tota manera, sembi a que el principal artffex de I'ascens social dels Siso va esser Salvador Siso i Serra, que devia viure a cavall dels segles XVIII i XIX. Ell es el que ens consta com a flequer a principis del segle XIX i el creador de les propietats que despres administraren el matrimoni Botet-Siso.

EI moment clau d'aquest ascens cal situar-lo despres de la Guerra del Frances (1808-1814). L' any 1815, Salvador Siso i Serra, flequer de Girona, adquireix per 15.000 lliures els masos de Molera i Serra, en el lloc de Taiala, actual municipi de Sant Gregori. EI venedor, Anton Miro, fill de Francese Miro, ciutadahonrat de Barcelona, que havia adquirit anys enrere la finca, fa constar les causes que el menen a vendre. Diu que, aillarg de la guerra, els francesos Ii han destruit diverses cases de Girona, que ara hade restaurar, i que, daltra banda, ha hagut de suportar contribucions exhorbitants exigides pels ocupants al liarg del conflicte. Es per aixo que I' adquirent paga nomes un terc del preu i es compromet a esmercar la resta de les 15.000 lliures en pagar tot un seguit de creditors de Miro. Nomes quan Siso hagi pagat les quantitats acordades la venda es considerara ferma.' (,Despres d'una guerra, tan devastadora per ala ciutat de Girona, com havia pogut aplegar Salvador Sis6, un simple flequer, una xifra tan considerable? Tot i el proces familiar abans comentat i malgrat que tarnbe sembla que obtingue la col.laboracio del seu sogre Domenec Rigau,' probablement la font principal dels seus ingressos degueren venir d'un altre origen. Analitzant amb detalll'arbre familiar trobem un germs de Salvador, de nom Felip Siso i Serra i que era el primogenit, que morf a I'Havana sense descendencia. D' altra banda, Tomas, el fill de Salvador, era un expert navilier. Hi podrien haver, dones, rendes procedents del cornerc ultraman i qui sap si una herencia quantiosa que logicarnent havia de revertir en el segon germa si el primogenit havia mort sense posteritat.

Pel que fa a Tomas Sis6, hem reexaminat detingudament els seus escrits' i es pot deduir que era un home avesat a navegar. EI fet que faci una descripcio detinguda de cadascuna deles illes atlantiques de la ruta americana, des de les Canaries

3. Venda davant el notari Josep Bou Martorell, el dia 5 de maig de 1815. Noraria de Girona. Documents complementaris ala mareixa notaria els dies 8, 12 i 22 de maig i 2 de jUIlY.

4. En un paper solt, dins una deles copies de la venda, hi diu el seguent: «Plec que conre 10 traete que feren On. Anton Miro i mon sogre Domingo Rigau sabre la venda de 13 torre i una nota de los deutes deleguts ab varis altres papers relaiius al mateix asunto 0 cornpra.» No hem trobat, perc, cap menci6 de Rigau en els diferenrs documents de compravenda ni en els altres referents de redernpcio de censos 0 altres. Cal tenir present, d'altra banda, que Maria Anna Rigau no era hcreva dels Rigau, car tenia un germa de nom, tarnbe, Domenec.

5. Arxiu Municipal de Girona. Papers de Borer Sis6. En ells s'hi troba un conjunt de plecs enquadernats que sinicien amb un Index cominuen 25 pagines dedicades a In descripcio de les illes. A la pagina 25, i al final daquest text diu: «En In Latitud 32' 43' Ny en la longitud 52' 42' 0 de Paris y Junio 6 de 1823», i signa Tomas Sis6. A continuaci6 hi ha un altrc Index del text segueut que es tirula «Priicrica de rnaniobras de los navios» i arriba fins a la pagina 64. Entre cis papers de Botet, hi havia hagur iambe un altre text sabre l'art de construccio naval. Arxiu Municipal de Girona, d'ara endavant AMG.

INTRODUCCIO

a les Antilles, passant per les Acores, Cabo Verde i Madeira demostra que coneixia perfectament la navegaci6 atlantica i que havia fet viatges sovint. Tarnbe Ii es familiar la Mediterrania i te un solid coneixement de l'art de navegar. Recordern que la segona part del seu manuscrit es dedicat ales maniobres marineres, al rescat de naufrags i a tota mena de tecniques i arts navals en situacions dificils. Tomas Sis6 i Rigau devia esser, ben segur, un patr6 d' embarcaci6 que devia fer sovint la ruta americana. La seva activitat, des dels inicis del segle XIX, potjustificar tambe l'ascens de la seva famflia.

I, efectivarnent, en els mateixos anys en que Tomas escriu, a alta mar, els textos que hem comentat, el seu pare Salvador no tan sols ha assolit a pagar els deutes pendents d'Antoni Miro, sino que continua ampIiant el patrimoni familiar amb noyes adquisicions a Sant Gregori i consolidant-lo i sanejant-lo aixecant censos i altres obligacions que el gravaven.v

Dolors Siso, mare de Joaquim Botet

Ja hem dit abans que, malgrat que Salvador va tenir vuit fills i cine filles, tot ana a recaure, finalment, al seu fill Tomas perque tots els altres varen morir joves o be solters. Poes anys abans del casament de Tomas, el seu futur sogre, Gerard Rovira, adquireix encara noyes terres del mas de Carri6 a Domenys, en una zona propera a Taiala, ben segur per dotar la filla i consolidar i ampliar l'heretat de la futura parella.'

Elnavilier Tomas Sis6 i Rigau i la seva mulier Angela Rovira van anibar aixf a reunir quatre masos, un dels quais dedieat a la rarnaderia, i una extensa heretat amb terres de conreu. L'heretat va prendre elnom conjunt de Torre de Taiala, basant-se enun dels seus masos principals. Nards Botet i Sis6 en feu mes tard una aeurada cartografia iii atribui una superffeie de 305 vessanes, equivalents aproximadament a 67 hectarees.? En ella hi ha amplies zones de conreus, una roureda, una part de bose, els masos ja mencionats i un torrent que travessa 1'heretat. En un

6. Escriprures totes de la noraria de Josep Bou Martorell de Girona. EI 9 de mar� cle 1820. compra catorze vessanes de terra, el 21 dagosr del rnateix any, Lilla casa en terres de Taiala confrontants amb les sevcs. EI 28 d'agost del 1820, una casa a Santa Eugenia el 7 de serembre del marcix any, una altra casa almateix lIoc. Paga rarnbeels drcts de rabat de Sant Perc de Galligants.

7. Escriptures de la notaria de Joan Mallol Bassols de Girona. EI 14 de juny cle 1825. sadquircixcn dues rerres de vuit i cleu vessanes el 30 de seternbre de 1825, altres deu vessanes, sernpre al Mas Carrie de Domenys. Fa les adquisicions Antoni Vilamala, canonge de Girona, el qual declara en document complernenran del 7 de tebrer de 1826 que ha fet les compres per compte deGrau Rovira, comerciant de Sant Feliu de Guixols. D'altra banda, la nota de la notaria fa liquidaci6 de compres a «Josep Rovira, prevere, Grall Rovira, son germ;t i la casa de Salvador Siso». Es evident, clones, que son tractes fets de cara al futur matrimoni clels fills.

8. EI mateix any en que Narcis Borer hereta la finca en feufer un planol detail at per I'urquitecte Isidre Bosch. el qual laixeca elmes de desernbre del 1917. Nards Botet n'exrrague una copia reduida, rues manejable pero molt derallada, I'any 1918. Hom endevina la inrencio ci'un control mes estret daquesta heretat.

INTRODUCCIO JI

A dalt, els pares de Joaquirn Botet i Siso, Climent Botet i Dolors Siso, A baix, Joaquim Botet a ladolescencia i a la primerajoventut.

INTRODUCCIO

dels masos, la casa TOlTe de Cerda, hi consta el 1852 el bestiar seguent: sis pores, dos bous, tres eugues i dues mules." Pel que fa ales propietats sembla que la inicial de Taiala era lIeugerament millor en rendiment que la de Domenys.'? Mes endavant tornarem sobre la questio.

EI conjunt de les heretats passa a la filla gran de Tomas i Angela, de nom Maria dels Dolors. Efectivament, l'unic fill mascle que tingue la parella morf infant i la germana petita no sarriba a maridar.

Probablement, Dolors Siso no tan sols va heretar aquestes finques, sino tarnbe una fortuna considerable, si tenim present els antecedents familiars delesdues bandes i la rapidesa amb que s'havia creat el patrimoni immoble. Probablement els seus pares cercaren en el futur marit de I'hereva un bon administrador. En aquells temps aquests enllacos els solien decidir, en bona mesura, els progenitors. Climent Botet i Franquesa, un advocat, devia complir aquests requisits i, tot i esser tres anys mes jove que la seva futura muller, aixo no fou obstacle perque, vers el 1845, contraguessin matrimonio L'any 1852, les finques constinuen ja, en les declaracions del fisc, el patrimoni de Climent Botet.!'

Climent, pare de Joaquim i lafamilia Botet

Tenim molta menys informacio dels Botet. L'arbre dels Siso apareix en els registres familiars, de forma molt completa, amb les cine generacions que hem esquematitzat i totes les ramificacions, amb els noms de tots els fills iles circumstancies basiques del seu esdevenidor."

Pel que fa als Botet anteriors a Climent podem arribar a construir I' esquema seguent:

Ramon Botet ? Domenech

? Botet ? Forest

Climent Botet = Ramona Franquesa

Dolors metge de Llagostera Ramona Joaquim Rissec Climent Dolors Sis6

9. «Extracto del amillaramiento del Distrito Municipal de San Gregorio tornado en el anade 1852 con respecro ala finca que DonClemente Botet posee en dicho distrito», p. 2.

10. En el text anterior es considera liquid imposable de Taiala, un cop deduides les despeses, 14.413 rals de bilio ide Domeny 12.285. Amb tot cal observar que la terra de Domeny era molt mes petita i, per taut, de molt rnes alt rendiment relatiu.

II «Extracto », op. cit., pag. 1.

12. S'hi consigna si es casa 0 no, si tinguc fills, si morfjove, etc. En el cas del genua de Salvador es diu que mort, solter, a l'Havana.

Quatre dels cinc germans de Joaquim Botet, tots entre la infancia i I'adolescencia. A dalt losep i Concepci6. A baix, Nards i Enric.

INTRODUCC16

Ja hem dit que, per les anotacions de Grahit,!' sabem que els Botet eren botiguers als inicis del segle XIX. El fet que Climent Botet i Forest pogues financar, pero, la carrera dadvocat al seu fill Climent demostra un ascens familiar. Es, daltra banda, possible que la propietat dela rambla dela Llibertat de Girona, un ampli casal amb planta i dos pisos, fos I' aportaci6 de Climent Botet i Franquesa en maridar-se amb Dolors Sis6 i Rovira.

Les fotografies de la parella mostren una muller no exempta de bellesa, de mirada decidida i la indumentaria propia d'una senyora bene stant. El marit te una caient de bonhomia i porta el vestit acurat de burges en bona posicio.!'

No sabem gran cosa de Climent Botet i Franquesa al marge del fet que fou advocat i que, almenys en una ocasi6, fou elegit diputat provincial per Girona, pero de segur que devia administrar amb cautela i encert el patrimoni familiar. El ric mobiliari que posseia la famflia i l' acurada indumentaria dels fills sembla demostrar mes aviat un ascens social. Es conserven algunes peces d' aquest mobiliari i altres elements decoratius i tot es d'una gran qualitat.

El matrimoni Botet-Siso i els seus fills

Havfem pogut arribar a establir que el matrimoni tingue sis fills, pero no sabern l'ordre, ni els enllacos, ni tampoc la posteritat de cada un d'ells. Ara disposem d'una informaci6 mes completa.

L' any 1846, naixia Joaquim Botet i Sis6, el primogenit iel protagonista de la nostra historia. Es mantingue solter i no tingue descendencia.

Dos anys mes tard, el1848, naixia Josep, que tampoc no es va arribar a casar i morf bastant jove, el 1885, tambe sense descendencia.

L'any 1855, va neixer la primera noia, de nom Concepci6. Tal com ho havfem suposat, esdevingue monja i morf tarnbe jove, als vint-i-nou anys.

El quart fill fou Nards, nat el 1857. Ara sabem moltes mes coses d'ell: feu la carrera militar a artilleria i arriba al grau de tinent-coronel. El seu full de serveis el descriu com un professional de trajectoria brillant, excel-lent administrador i persona de grans qualitats, estimat pels seus superiors, dels quals rebe diferents distincions. L'any 1895, essent capita, va escriure la memoria Lanzas reglamentarias que fou publicada per l'exercit'> i que Ii valgue la creu de primera classe del Merit Militar. En redactar el resum del seu full de serveis, el comandant general que l'escrivia conclou: «Este Jefe ha cumplido con gran brillantez cuantos come-

13. Josep Grahit, En Joaquim Botet i Siso, Girona 1918. Les informacions que no justifiquern en nota procedeixen dels capitols introductoris de I' Obra nuntlsmatica 01'. cit.

14. Tota la informaci6 grafica que mencionem forma part del fons familiar.

15. Lamas Reglamentarias. Memoria escrita por Don Narciso Botet y Sis6, capitan de artilleria. Madrid. Imprenta del Cuerpo de Artillerfa, 1895.

tidos ha desempefiado; su conductaintachable y ejernplar»." Despres de passar per diferents destins, Narcfs moria a Barcelona, jajubilat, el 1935. Mes endavant parlarern de la seva descendencia,

El cinque fill fou Enric, nat el 1859. Es marida amb Antonia Maso i Estrada, de la qual tingue unicarnent una filla, Maria, de manera que en la seva descendencia el nom Botet no hi tingue continuitat, encara que sf la branca familiar.

Maria Angela, la darrera filla, nasque el 1862, es marida amb Sixt Alsina i morf el 1913. Tingue tres fills i la branca familiar tambe ha perviscut per aquest canto.

EI cognom Botet, perc, s' estingf en la familia, car ja veurem que cap de les Ifnies masculines arriba a perpetuar-Io.

EI concepte de pertinenca familiar degue esser extraordinariarnent ampli. En la seva correspondencia polftica Joaquim Botet designa com a cosins tot un seguit de persones amb cognoms que no retrobem pas en els arbres familiars que ara podem consultar. Al costat d'un Manuel Blanch i Siso, que deixa endevinar un parentiu, hi trobem altres noms que, aparentment no hi tenen una connexio propera: Pere i Fortunat Mas (de Sant Feliu de Guixols), Antoni Garriga (de Lloret), Alexandre Rubiera, AgustfPujol (de Lloret), Joaquim Vilaplana (de Riudarenes), etc."

Tambe a I' album de fotos familiar apareixen, al costat deIs retrats dels pares i germans de Joaquim Botet i dels seus parents propers, altres noms que ens son completament estranys i que deuen esser resultat d'allunyats enllacos que desconeixem: Ignasi Monner; Francese Vivas; Dolors Lloret; Mossen Coderch, rector d'Empuries 0 una dama francesa, Mme. Pujades. Pero tarnbe s'hi reiteren noms de parents mencionats en les cartes abans esmentades: Pere Mas i altres del mateix cognom,per exemple.

Joaquim Botet i Siso (1846-1917)

No podrem afegir gaires dades, fora deles iconografiques, a la vida personal de Joaquim Botet, pero sf que podrem donar resposta a algunes de les incognites que, en el text anterior, nomes poguerem aclarir a mitges.

Ens havfern preguntat, per exemple, per la seva fortuna personal. Era ric?, era pobre?, tenia un patrimoni que li permetes una dedicacio investigadora sens angoixes, en uns temps en que aixo no era mai remunerat? Haviem arribat a deduir que li havia pervingut una finca a Sant Gregori i endevinavern que havia d'esser important, pero no haviern pogut avancar mes per aquesta banda. Ara en podem donar molts mes detalls.

16. «Copia de la hoja marriz de servicios de Don Narciso Borer y Siso. Artillerfa de Campana. 7° Regimiento Monrado.» Signa l'informe el comandant general de la 4." Regi6, Manuel Sal avera (0 Salaveria).

17. AMG. Papers Botet. Lletres referents a 13 seva activirar pohtica.

Ais trenta-nou anys, Joaquim Botet va perdre la mare i dos germans (Concepci6 i Josep)" isis anys mes tard, el 1891, el pare. Essent el primogenit, als quaranta-cinc anys Ii pervenia l'herencia familiar. Ben segur que tota ella, perque es seguf la tradici6 de l'hereu, Amb aquesta herencia, podia Joaquim Botet viure com un rendista? Ben segur que no.

Abans hem dit que, ben probablement, els pares de Joaquim Botet havien rebut no sols un patrimoni irnrnoble, sin6 tarnbe una certa fortuna lfquida. Per bon administrador que fos Climent Botet, diffcilment aquest fons es podia haver perpetual. Sis fills per pujar, estudis per sostenir i el nivell de vida que exigia la seva posici6 ho feien diffcil. Sembla clar, d'altra banda, que els rendiments de l'heredat de Taiala no eren extraordinaris i que amb el temps anaven minvant. L'any 1852, la renda de les finques es calcula en 10.000 rals de billo, es a dir, en 2.500 pessetes. El 1876, la renda es calcula en 1.376 pessetes anyals.'? Cert es que aquestes xifres sorgeixen de declaracions al fisc fetes pel mateix contribuent i potser per aixo, minvades, pero encara que doblem la segona xifra arribem nomes a 2.748 pessetes anyals, 52 pessetes setmanals. Aquests ingressos equivalen, aproximadament, a tres vegades el sou d' un treballador. I no sabem quines eren les xifres el 1891, quan Joaquim va obtenir la plena possessi6 de les finques. Amb tot, sembla que el problema principal devia esser un altre. Joaquim Botet, lIiurat com es trobava a la investigaci6 i a I'impuls nacionalista, diffcilment hauria pogut dedicar atenci6 a l'administraci6 meticulosa deles finques. I tarnbe devia destinar el seu patrimoni a sostenir les causes per les quais lIuitava. E11894, tres anys nomes despres de la mort del pare, la casa familiar es converteix en la seu, i durant dos anys, del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca. Botet, d'altra banda, havia de viatjar, adquirir lIibres i mantenir una amplia relaci6. Es gairebe segur que cap de les feines que realitzava en lambit oficialli devia proporcionar ingresses." En aquell temps carrecs, com ara elde Secretari de la Comissi6 de Monuments, anaven a parar a persones benestants i eren honorifics. Es segur, d'altra banda, que Botet patf una veritable sagnia en els drets d'excavaci6 que calia pagar per poder realitzar tasques arqueologiques a Empuries. En aquell temps, les terres de la vella colonia grega eren de propietat particular i hom havia de comprar els drets d'excavar-hi, Segons la tradici6 familiar, aqui radicava una de les causes mes segures de les seves dificultats economiques, La qiiesti6 es devia agreujar els darrers anys de la seva vida, quan sovint queia

18. Entre el 1884 i 1885 varen morir tots tres. L'any 1885. hi va haver una greu epidernia de col-Iera que feu 8.000 morts a Catalunya. No sabem si fou per aquesta causa, pero crida l'atencio que hi haguessin rants morts en una mateixa famflia en tan poe temps.

19. «Extracro » abans cirat plec «FincasRusticas. Declaracion: que yo [en blanc] vecino de [en blanc] preseuro bajo las responsabilidades que par ocultacion imponen el C6digo Penal y el Reglamento de 19 de setiembre de 1876".

20. Cornissio de Monuments. Junta d'lnstrucci6 Publica, diputat provincial, etc. Vegeu la nostra introducci6 a Obra numismatica citadel.

A dalt, Joaquim Botet i Siso en dues imatges que ens el mostren als darrel's anys de jovenesa i en entrar ala maduresa. A baix, Borer arnb el tribunal que Ii atorga el prerni Martorell lany 1907. Botet apareix, somrient, darrere una columna, el quart de la dreta, davant la palrnera.

malalt," aclaparat per tants anys de feina ingent, tant en I' ambi t politic com en el dela investigacio, Devia esser llavors quan el jove Josep PIa el devia veure passejar amb aire «arnat i deprimit», una ombra d'aquell jove apassionat que descriuen els seus antics cornpanys."

Tambe afirmava Josep PIa que Joaquim Botet era pobre, literalment diu «pel at com una geneta». No es ben exacte, pero sf es cert que morf endeutat. Havia assolit de mantenir intacte el patrimoni familiar, pero havia acumulat algunes deutes. El seu germa Nards, hereu llavors i instal.lat a Barcelona, degue considerar mes senzill vendre la casa de Girona, pagar els deutes i assegurar-se sense problemes la finca de Taiala. Aixf es feu i aixi es tanca la trontollant historia patrimonial del gran numismatic." Des d'una optica actual, hom no pot sino alegrar-se que la base de sustentacio patrimonial de que disposa Botet Ii permetes de legar-nos I'immens patrimoni cultural que encara avui ens es de tanta utilitat.

Pel que fa al material iconografic que acompanyem, cal dir que es d'un gran interes historic. Efectivament, nomes s'havia divulgat la fotografia de vellesa de Joaquim Botet, amb el llavors inseparable quepis, i una altra que porta Grahit, pero en un gravat de qualitat molt deficient. Ara podrem veure els retrats dels seus pares i germans i diferents fotografies delmateix Joaquim en la sevajovenesa, en un seguit d' estampes que ens eren completament desconegudes. Tambe hi reproduirn les dues fotos ja conegudes, pero ara partint d' originals de millor qualitat.

Complementariament podrem veure Joaquim Botet, de perfil, dins el globus de l'exposicio de 1888. Una altra instantania ens mostra la comitiva que discorre pel carrer central de la vella Girona en I' enterrament de I' il.lustre gironf en un acte que fou multitudinari. N'hi ha encara una altra que fou presa el dia que Botet obtingue el premi Martorell. En aquesta foto hi veiem Joaquim Botet amb un somriure sorneguer, darrere una columna, potser pensant en I'estupefaccio del dandy Eugeni d' Ors davant del seu aspecte tronat. Ara que hem pogut veure tambe I'estampa del dandy Joaquim Botet de lajoventut podem creure que,ja veIl, podiaesguardar totes aquestes vanitats com una etapa closa i passada i que allo que veritablement el neguitejava era tenir prou temps i salut per podercompletar les seves grans obres estudioses.

Carles Botet i Veh:

EI segon germa barn de Joaquim, de nom Nards, segui la carrera militar. Aixo era ben usual en les families catalanes d'alta posicio, que reservaven tot elIot pa-

21 Les malalries eren molt mes frequents a l'epoca, segans deduun de la lectura de la seva correspoudencia. «AMG, Papers Borer». De tota manera, als darrers anys les limitacions ffsiques degueren acabar per ter-se angoixants. Vegeu mes endavant, en cornentar la correspondencia arnb Josep Puig.

22. Vegeul'apartat de les opinions de Josep Pia a 1a introdueci6 de l'Ohm numismatica eitada.

23. Taiala feu venut anys mes tard, ran d'un ciimul de circumsiancies adverses.

trimonial per a I'hereu. Pen) tarnbe es possible que hi haguessin altres antecedents ala familia, perque a Girona hi hague altres militars de nom Botet.>

Ja hem parlat abans de Ia brillant carrera militar de Narcfs, del qual es conserva nombrosa iconografia, fins i tot una notable pintura a I'oli, molt propera a I' estil de Cusachs. Vegem ara I'aspecte mes familiar. L'any 1917, moria Joaquim i, en haver mort tambe el segon gerrna Josep (1889), Narcfs esdevigue l'hereu dels Botet i Siso. De fet rebia araun patrimoni que en principi no havia pogut esperar i que, probablement, tampoc no necessitava. En aquell mateix any, Ii venia lajubilacio com a militar i es retirava amb el grau de tinent coronel, que posseia des del 1909. Si hi afegim les diferents distincions que havia anat obtenint aillarg de Ia seva carrera, podem suposar que devia obtenir una jubilacio sense estretors. D' aItra banda, s'havia maridat amb una dona procedent de famflia benestant. Carme Vehi, tot i no esser pubilla, procedia d'una familia de Palafrugell propietaria d'un mas ben notable, gairebe un castell, no pas lluny deilloc on vivia Josep PIa, amb qui hi havia una llarga amistat.

EI matrimoni Botet-Vehi tingue tres fills. EI mes gran, Josep, mori als setze anys. La segona, Maria, nada el 1891, fou una dama de singular bellesa que no sarriba, pero, a maridar. L'any 1898, naixia Carles, l'hereu i el darrer fill del matrimoni. Carles feu, com el seu pare, Ia carrera militar, pero la seva trajectoria fou prou mes plena d' entrebancs i dificultats. Perque escollf aquest cami? EI seu pare li ho desaconsellava «tu ets un home de lletres», li deia, «perque et vols ficar en un mon, el militar, tan diferent de les teves inclinacions?» Fou iruitil. Carles ingressa, com el seu pare, a l'escola d'artilleria de Segovia. Ja era capita i el seu pare acabava just de morir quan esclata la Guerra Civil 1936-1939, que havia de trencar la seva carrera i, d'alguna manera, Ia seva vida.

Carles era habil i estudios. L'any 1907, Joaquim Botet en parla amb afecte, tot explicant que Ii havia fet els dibuixos d'unes monedes.> Paral.lelament a la carrera militar, Carles feu estudis d' enginyeria. Home de paraula, home d'honor, Carles es mantingue fidel a la Republica i feu tota la guerra en el bandol perdedor. En acabar es presenta voluntariament: no creia mereixer cap castig perque no havia fet altra cosa que complir amb el seu deure. Pero I' etica franquista era d'una altra especie i Carles fou condemnat a mort. Reclos a Montjurc, la seva situacio encara ernpitjora quan se'l relaciona amb un complot per a alliberar Companys i passa a la Model, en una cel-la de cas-

24. L'historiador gironi Josep Clara ens assenyala l'existencia de Climent Borer i Mundi, que nosaltres varem creure vinculat directament arnb cis Borer que glossem. Ara podem asscgurar que el Iligam haviad'esser, ell tot cas, 1"01'ca allunyat. Darrerarnent ens ha indicat I'existencia d'Ull Francese Borer Siso que tampoc no consona arnb I'arbre familiar de que ara disposern Cal pensar, doncs, en lin casual enllac dels dos cognoms en un ambit familiar relativarnenr allunyat. De rota rnanera, cal ienir present que I' arbre es molt incornplet de la banda Botet.

25. Carles tenia names nou anys. D'altra banda, la rnencio que ell fa Joaquirn es moguda per l'ufecte, car es sobrera en el terna de que parlern arnb Joscp Puig. Es clar que els dibuixos de Carles nomes eren d'tis per a Joaquim Borer.

INTRODUCCIO

tig i en unes condicions infrahumanes: quinze persones s'amuntegaven en I'espai previst per ados reclusos. La seva german a Maria, amb qui sempre rnantingue una relacio de gran afecte, Iiduia cada dia el menjar. Morf llavors la seva mare i sota paraula se'l va deixar sortir per poder assistir a I'enterrament. Amics propers cuitaren a preparar-li la fugida iIi insistiren imitilrnent. No volgue escoltar-Ios. Li havien pres tot, havia perdut el resultat de la seva carrera militar i penjava sobre el seu cap una condemna de mort, pero no deixaria que li prenguessin encara el seu infrangible honor de militar republica.

Per fortuna, la pena de mort acaba convertint-se en reclusio de trenta anys, que despres encara pogue escurcar. Perduda la seva condicio i el grau militar, Carles sadona que Ii mancaria una base de sustentacio quan sortis de la preso. Es dedica Ilavors a perfeccionar i ampliar els seus coneixements idiomatics i aixf, malgrat els precaris mitjans de I'epoca i I'aillament que sofria, sorti de la preso dominant perfectament el frances, I' angles i I' alemany.

En recuperar la llibertat aprofita aquest domini dels idiomes i els seus coneixements tecnics per dedicar-se a fer traduccions d'obres de caracter tecnologic. Mes tard, pero, se'n ressentf la seva vista, prou maltractada en els llargs anys de reclusio. Contractal!avors els serveis d'una noia jove, Carme Tudela, perque Ii fes de lectora. L'afecte mutu els porta a maridar-se malgrat la gran diferencia d'edat: trenta anys. Iha estat gracies a aquesta diferenciad'edat que la major part d'aquestes informacions poden apareixer ara escrites, transmeses per la companya daquell gran catala que fou Caries Botet i Vehf.

Carles visque prou anys per poder viure la seva rehabilitaci6 com a militar. Un moment emotiu, certament, una alegria i un alleujament. Pen) qui podia restituirIi tota una vida? Qui podria reconstruir la destrossa de decades de persecucio i allunyament?

Carles Botet i Vehf apareix a la Gran Enciclopedia Catalana ite algunes pagines biografiques escrites per alguns dels seus amics com, per exemple, Raimon Gali." pero be mereixeria una biografia a fons. Seria una de les histories exemplars de catalans injustament marginats per una guerra absurda, una guerra que els era, essencialment, aliena.

Els darrers projectes de Joaquim Botet

Entre els manuscrits que deixa Botet hi havia algun text inedit, com el del segel! del Convent de la Trinitat de Valencia, que ja varern publicarjunt amb la seva

26. Raimon GALl en parla ales seves obres Reca/ada, Barcelona. 1984 Signe de Contradiccio, Barcelona, 1996. Tambc Ii dedica LIn capitol Lillis DE VEHi a Un paraigua dins ei passat, Girona, 1990. Una de les obres traduides per Carles BOTET fou el Diccionario Tecnologico de Chambers. Barcelona, Ed. Omega, 1964.

La familia Boter-Vehi. Els pares, Nards Botet i Carme Vehi, asseguts. Eis fills, Maria i Carles, drets al darrere. A baix a l'esquerra, el capita cl'artilleria Carles Botet i Vehi, en els seus anys de joventut. A la clreta, un cop passats els trasbalsos de la postguerra amb la seva esposa Carrne Tudela.

INTRODUCCIO

obra esparsa i altres anotacions referents a alguns projectes destudi. Entre ells hi havia, per exemple, I' ernbrio d' un treball sobre la moneda imperial de Tarragona o un text inacabat referent a la moneda sarda." D'altra banda, el seu amic Grahit ens explica que havia deixat mes 0 menys acabades dues obres, una sobre els pesos i mesures de Catalunya i I'altra sobre les pellofes.

La correspondencia amb Josep Puig, que transcrivim fntegrament en apendix, ens dona moltes informacions d' interes i ens aporta dades precioses per poder precisar en quin estat es trobaven aquests treballs en morir Joaquim Botet i Sis6.

Comencem pel text, abans mencionat, sobre el segell valencia. A la carta del 23 d' abril de 1916, nornes nou mesos abans de la seva mort, Botet explica que havia escrit un text sobre aquest segell inedit, pen) que no l'havia publicat. La ra6 era que I'havia trames al seu amic Ferran de Sagarra, car sabia que aquest estava preparant un aplec exhaustiu. El fet es, pero, que Sagarra es limita en la seva gran obra de conjunt a la sigil-lografia de Catalunya i com que el segel! era valencia no l'hi va incloure. Aquesta fou la ra6 que el text restes inedit fins que elvarern trobar entre els manuscrits de Botet."

Tarnbe ens arriben dades del projectat estudi sobre la moneda romana de Tarragona, A la carta del 29 de maig del 1912, Botet diu textualment: «L' estudi de la seca imperial romana de Tarragona es mes cornplicat i diffcil del que semblava. Tine reunits ja alguns elements pero encara me' n falten. Llastima que a Barcelona no es trobi I'indispensable per a l'estudib-" Ja veurem a la correspondencia que transcrivim com s'havia d'entossudir, fins a fer-se pesat, per poder obtenir la bibliografia europea que li era imprescindible i que Josep Puig li feia arribar de Parfs. Pel que fa al treball que comentem, sembla molt probable que no arribes a port. Sobretot si tenim en compte la producci6 cientffica que encara va anal' publicant entre I' any de la carta, el 1912, i el 1916 i la delicada salut de I' estudi6s gironf. Aquestes limitacions es van traslluint en diferents Hoes. L'any 1905, s'excusa davant l' Academia de Bones Lletres que no ha pogut fer encara el seu discurs d'entrada a causa d'una malaltia de la vista.'? Dos anys mes tard diu en una breu lletra a Josep Puig: «No s6c mes lIarch perque fa dos dies que faig Ilit. »3 E11912, torna a consignar: «Avui que m' aixeco del Hit ahont he hagut de jaure prop d' una setmana aprofito un ratet per a responcire ales vostres preguntes aytal com m' es possible sense sortir de casa.x-? I, finalment, en la seva ciarrera carta ens diu cruament: «La meva falta de salut em fa passar ternporades dolentfssimes i altres menys dolentes, pero mai prou bones per a poder-rne dedi car ales nostres afi-

27. Vegeu cis nostres cornentaris a aquesrs textos a la introducci6 de sObm numisniaticr, .,' 0/). cit.

28. Ara publica: dins l'Obra 1I/.(lII;SII/Cil;c{/ ciiada, p. 415-418.

29. Apcndix.Doc.jv.

30. Apareix en una altra deles seves obres inedires. Vegeu Obra numismatica cirada. p. 285.

31. Apendix. Doc. It.

32. Apendix. Doc. tv.

A dalt a I'esquerra, l'unica fotografia fins ara divulgada de Joaquim Botet, que correspon als seus anys de decrepitud. A la dreta, una estarnpa del 1903, quan tenia cinquanta-vuit anys, molt mes representativa. A baix a I'esquerra, Botet (a l'esquerra, sense barret) a punt denvolar-se en el globus de l'exposicio del 1888. A 1a dreta el carrer de la Forca de Girona el dia de l'enterrament de Joaquim Botet i Siso,

cions.s " Tenint present lextremada reserva de Botet sobre tot el que feia referencia a la seva vida personal, aquestes manifestacions dernostren la gran precarietat de la seva salut.

Pel que fa a I' estudi sobre les pellofes i el seu estat d' elaboraci6, trobern tarnbe en una de les Iletres una indicacio que resol definitivament la questio. Nosaltres havfern suposat que el projecte no devia esser en un estadi gaire avancat." Botet ens diu: «Respecte ales pellofes catalanes, como que no rn'es possible ampliar la investigaci6 per adquirir majors notfcies i passantja de set-centes les que tine descrites i conegudes, les publicare a titol d'assaig (esperant que altres completin el treball) de seguida que tingui cap i humor per redactar un petit proleg.»>

Hi havia, per tant, un cataleg 0 un esb6s de cataleg, el vint-i-tres d'abril de 1916, pen') hi mancava I'estudi. Entre els papers de Botet, hi ha un petit gui6 del proleg 0 introducci6 que es proposava fer. No hem perdut, doncs, una obra acabada, pero sf les dades de procedencia de rnoltes de les peces, una inforrnacio que hauria ajudat, certament, a resoldre mes d'una atribucio.

No hi ha, en canvi, cap indicaci6 sobre Els pesos i les rnesures de Catalunya, una obra que devia esser practicament enllestida si, com diu Grahit, l'Institut d'Estudis Catalans n'havia demanat la publicaci6 als hereus de Botet, ran de la seva mort. 36

I un detail colpidor, encara, en aquesta correspondencia entre elsdos amics. A la mateixa carta del 1916, Botet es congratula que el fill de losep Puig, aviador destinat llavors a missions de guerra, «continui sa i iles, exposat com esta a tants greus perills». De fet, el seu amic rossellones no tingue, com Ii desitjava Botet, I' alegria de poder «abracar-lo en igual estat satisfactori finida la guerra»." Tingue la dissort de morir el darrer dia de la guerra. Josep Puig, que perdia aixf el seu unic fill, en resta fortament colpit. Unes plaquetes amb la seva effgie ens recorden el sacrifici d' aquell catala per la naci6 francesa.

Anys mes tard, la casa iles col.1eccions del patrici rossellones constituiren l'important Museu Puig, un referent basic pel que fa a la numismatica. Fa pocs anys, tarnbe s'hi establf el Centre de Cultura Catalana, que havia igualment previst el sell creador.

33. Apendix. Doc. v.

34. Vicl. introducci6 citada a 01)1'0 numisminica

35. Apendix Doc. v. Cada vegada tenim mcs elements per pcnsar que la collcccio que ingressa al Gabinet Numismatic de Catalunya COIll a Colomines devia esser, essencialmenr. la que havia aplegat Borer.

36. En Joaquitn 0/), til. Vegeu Lambe Obra numisnuuico. op, cit. Introducci6.

37. Apcndix Doc. v.

APENDIX DOCUMENTAL

Sr. en Joseph Puig Paris

Barcelona, I de novernbre 1907

Benvolgut amic, He rebut la vostra lletra junt arnb la memoria sobre els pesos de l'edat mitjana, com tambe la direcci6 del Sr. Calmette. Fare reproduir immediatament 10 dibuix del Timbre de Perpinya per a enviarvoslo. No en tine fotografia perque els iinics exemplars que en conec son a la colecci6 Vidal-Quadras, que es inaccesible. Lo dibuix que en tine es copiat per mon nebot del velum II de En Heiss. Lo que em falta de Gausfret III es el diner i l'obol revers PAS en fotografia: en dibuix ja el tinch.

En la llista de les publicacions Piot que em remeteu crec haver-hi trobat 10 que dernanava. En el torno 6e de dita publ icaci6 hi ha la memoria de Leon Heuzey titolada «Le taureau chaldeen a tete humaine et ses derives», y en el tomo 7e la memoria del mateix autor «Autre taureau androcephale », etc. Si es venen en tiratge a part compreu-rne-les totes dues. Si no s'hi venen i s'ha de cornprar tot el torno, envieu-me nomes el que contela memoria que parla clel vas de Empiiries, que sospito es la clel tomo 7e y que coneixereu nomes fullejant-lo dories tine entes que porta el clibuix 0 fotografia del vas d'Empiiries que es el mateix de la (dolenta) proba que va enclosa a naquesta carta.

De 10 de les monedes d'Auriol puc indicarvos que per la data de la troballa me sembla que les publicacions sobre dites monecles clegueren ferse entre el 1866 i el 1880, alguna cl'elles en la Revue Numismatique.

INTRODUCCIO

Escric tambe al Sr. Massot, que per indicaci6 vostra m'ha enviat la direcci6 d'En Calmette,

Ja conech que soc molt pesat pero dispenseume doncs es perque ara es quan m' interessen aquestos llibres i m'ofereixo a la recfproca per tot 10 que vos pugui esser util.

No vos pregunto quant val eillibre de Mr. Guillhiermoz perque ho comptarem tot plegat amb 10 que valgan els altres que trobeu.

Vostre amic molt coral,

JOAQUIM BOTET Y 5156

II

Sr. D. Joseph Puig 20 decembre 1907

Arnich i senyor meu,

Acaben de portarme la reproducci6 de la moneda de Joan I que em dernanavo, vos la remeto tot seguit. No soc rnes llarch perque fa dos dies que faig llit. Suposo vareu rebrer la meva. Quan estigui bo ja vos escriure

Vostre afectisirn,

Sr. D. Joseph Puig

JOAQUlM BOTET

III

Parfs Barcelona 13 gener 1908

Amic y senyor meu,

Fa dos dies he rebut 10 treball de Mr. Bonnet sobre les monedes malgorienes que heu tingut la bondat d'enviarme. Ara sols falta trobar 10 relati u ales monedes de la troballa d' Auriol que no dubto tarnbe trobareu y llavors passarem comptes. Eis dos tomos de les Memories Piot las vaig pagar al Sr. que mel's va portar de conformitat a vostres indicacions.

Aquestes passades festes vaig tenir el plaer d'estrenyer la rna, a Perpinya, al bon amich Dr.Massot y veure la seva colecci6.

Aprofitant ma estada en ditavila vaig tenir ocasio de comprar un diner de Girard II que hi havia de venda a casa de Mr. Ferran. Tambe el Sr. Massot me va obsequiar arnb algunes monedes y pallofes ressellonesses.

L'impresi6 de mon llibre avanca poe a poco Penso que el Illes entrant quedara lIest 10 primer fascicle que compren les monedes carolingies y les comtals y senyorials catalanes. Quan se publiqui 10 vostre treball sobre les monedes rosselloneses del Congres Arqueologich de Perpinya y Carcassona feume el favor de remetrem tot seguit un exemplar. Suposo vareu rebre el dibuix del Timbre d' Arag6 de Joan 1 que em dernanaveu y vos vaig enviar. No es possible obtenirne una fotografia directe donchs los dos 0 tres exemplars que en conec son tots a la colecci6 Vidal-Quadras que es avui inaccesible.

Disposeu de vostre amic y servidor,

JOAQUIM BOTET Y 5156

Sr. Joseph Puig Paris

Barcelona, 29 de maig de 1912

Benvolgut amich,

He rebut tot 10 que 111' heu enviat y vos en dono les gracies mes corals. Avui que m'aixeco deillit ahont he hagut de jaure prop d'una setmana aprofito un ratet per a respondre ales vostres preguntes, aytal com rri'es possible sense sortir de casa:

1." - Placa de coure. Distintiu d'un guarda particular que devia anar aplicat a la gorra 0 a alguna corretja. «GUARDA DE LA FONT DEL RAIG» (charro equival ajet d'eau, abondant 0 copies) PROPIETAT DE LAS? (gele" sic, no es pot prendre mes que per grandes. Si fos 9des se podria Ilegir condes, corntes) DE REUES (familia noble, originaria de l'estranger, que possehia bens a Espanya ires te que veure ab la catalana ciutat de Reus), SERRADE SEGURA (aquesta serra que forma part de la serralada iberica divisoria en part de les aigues que corren al Atlantich, esta situada entre les provincies de Albacete y de Murcia y en ella naix 10 riu Segura que desemboca al mar prop d'Orihuela)

2.a - Tinch la medalla de Berga de D. Carles y n'he vist rnoltes, pero totes sense la cinta. No puc, doncs, de moment dir-vos los colors daquesta.

3." - Alpens es un poble de Catalunya, provincia de Barcelona, situat en 10 Llucanes, al nord de Vich, tocant als limits de la provincia de Gerona. En la data que commemora la medalla carlina hi hague en dit poble una forta accio entre els carlins y les tropes del govern manades pel general de brigada Cabrinetty. La mort daquest en la Iluita dona la victoria als carlins.

La noticia del volum III d'en Salat amb les larnines anira en dos nurneros del Butlleti de la Academia de Bones Lletres de Barcelona. EI primer troc penso que sortira el proxim mes de juny. L'acabament sortira elmes dagost 0 setembre, Me han prornes algun exemplar. Tant si me'l donen com no desseguit que hagi sortit tindre el pier d'enviarvosel.

Vaig presentar una queixa sobre la catxassa en la irnpressio del volum III de les monedes. En consequencia sembla que I'impressor comenca a espavilarse un xic.

L'estudi de la seca imperial romana de Tarragona es mes complicat y diffcil de 10 que semblava. Tinch reunits ja alguns elements pero encara ru'en falten. Llastima que a Barcelona no es trobi 10 indispensable per a l'estudi!

Disposi de vostre amich afectissim,

Sr. D. Joseph Puig Paris

Benvolgut amich,

JOAQUlM BOTET Y 5[56

Barcelona 23 abril 1916

Ahir vaig rebre la vostra carta del 16 y rn afanyo a respondrela.

Efectivament fa molt temps que no vos he escrit y aixo per dos rahons: la primera per la meva falta de salut que em fa passar temporades dolentfssimes y altres menys dolentes, pero mayprou bones per a poderme dedicar ales nostres aficions. Y la segona perque aquf

en materia de monedes fa temps que no surt res de nou y, fora parlarvos de la guerra, 10 qual com ja vaig dirvos no em sembla prudent, no sabria que escriurevos.

Celebro rnoltissim que el vostre fill continui sa i iles, exposat com esta a tant greus perills y molt celebrate pogueu abrassarlo en igual estat satisfactori finida la guerra.

Respecte ales pallofes catalanes, com no m'es possible ampliar la investigaci6 per a adquirir majors notfcies y passantja cle setcentes las que tine clescrites i conegudes, les publicare a titol dassaig (esperant que altres completin 10 treball) clesseguicla que tingui cap i humor per a reclactar un petit prolech.

Encara que no III 'he cleclicat a lestudi dels segells, per casualitat puch clirvos quelcom respecte del que possehiu, clonchs fa vuit 0 cleu anys vaig comprar-ne un d'igual, bastant ben conservat, quepoe despres vaig camviar-lo per monedes catalanes. Com dit segell era per mi desconegut y ni sabia cle qui ni dahont era, vaig procurar averiguarho y fins vaig redactar una petita nota per a publicarlo creient-lo inedit, D'jnedir efectivament ho es pero la nota no lhe publicada, esperant que el publicara el Sr. Ferran Segarra, bon amich meu, que sha dedicat especialment ala sigillografia de la nostra terra, per quin trevall obtingue el premi Martorell en 10 darrer concurs.

La clescripci6 clel segell es com segueix:

Anv.: S. TRINITAS. UNUS. DEUS. entre clos cercles de punts, al voltant del camp. En 10 camp, cap cle cara cle Jesuchrist, barbat i ab lIarga cabellera, sobre nirnbe crucffer.

Rev.: Escut partit en pal, amb les barres d'Arag6 a la seva dreta y quarterat cle Castella y Lle6 a la seva esquerra, coronat: a lesquerra y fora de lescut, flor de lIir (?) (0 potser carcl?) arnb ses arrels; a la dreta y sobre uns trespeus petita olla 0 braseret amb nances, clel que surten flames. Orla tormada per clos cercles, I'exterior de punts i I'interior !inial. (Diam. 31 mil).Pl.

Les annes clel revers son les propies de D." Maria, infanta cle Castella y muller del rey d' Arag6 Alfons V, iguals a les que hi ha en 10 seu sepulcre que es conserva a Valencia, amb la circurnstancia de que en 10 sepulcre hi ha tambe, pen) clintre d'escudet, el l!iri 0 carcl i el braseret amb flames (quin significat no he pogut encara posar en clar).

La Ilegencla cle I' anvers fa referencia a la Sanussima Trinitat y en 10 camp porta la fac clel Reclemptor.

Ara be, la reina D." Maria reedifica el convent cle la Santissima Trinitat de Valencia y a ell traslada el cle menges Clarisses establert feia poe a Candia per D." Violant d'Arag6. Lo nou convent cle la Trinitat cle Valencia estigue sota 10 patronat de D." Maria, que en ell tenia habitaci6 propia y fou tambe sa residencia habitual mentre son marit era a Napols. Finalment, al morir el 1438, en ell manit esser enterrada, conservantse encara en los claustres 10 seu sepulcre.

De tot aixo declueixo que el segell era clel convent de monges clarisses de la Trinitat de Valencia, fundat per la reyna D." Maria (s. xv).

Heurebut un opuscle en que parlo cle les monecles catalanes anomenades massiair?

Vostre afectfssi m

Arxiu del Museu Numismatic J. Puig. Perpinya

JOAQUIM BOTET Y 5/56

Memoria de la Societat Catalana d'Estudis

Numismatics durant l'any 1997

Aquest ha estat un altre any pie d'activitat que s'ha encaminat sobretot en J'ambit deles publicacions i de l' atencio de les consultes, cada vegada mes nombroses, que ens arriben.

Presentacio del volum Obra numismatica esparsa i inedita de J. Botet i Siso

Coincidint amb el 90e aniversari del IEC, la SCEN ha publicat en un volum de 444 pagines el reculi de tota I'obra numismatica esparsa i inedita de Joaquim Botet i Siso. L'edicio ha estata curade M. Crusafont i Sabater, que es tambe autor dels capitols introductoris. Aquests contenen una detinguda i documentada biograffa i unrecull de I'extensa bibliografia de J'ilustre autor giront, dins i fora de lambit numismatic, que abraca I' arqueologia, la historia, la geografia, la polftica iel dret. Prologa I' obra el president del lEe. Sr. Manuel Castellet.

Cal assenyalar que es dona al volum un aspecte formal del tot semblant als tres que formen Les monedes catalanes, I'obra cabdal de 1. Botet i Siso, editada, entre el 1908 iel 1911, pel IEC aleshores acabat de crear.

EI volum ara editat fou presentat el dia J 8 de desembre enun acte d'homenatge a J. Botet i Siso i organitzat conjuntament per la Seccio Numismatica delCercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, I' Associacio Numismatica de SabadeII, el Grup Numismatic de Terrassa i la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics.

Presentacio de Complements d'Acta Numismatica

A finals del 1997 apareixia, tarnbe, el llibre de L. Viliaronga, Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC, dins de la colleccio de «Complements

d' Acta Numismatica» que edita la nostra societat. La presentacio fou a carrrec del Dr. Eduard Ripoll, durantmolts anys director de les excavacions d'Empuries i actualment president de la Reial Academia de les Bones Lletres de Barcelona, que glosa I' obra de L. Villaronga i els seus mereixements. Aquest acte tingue lloc per raons de calendari, ja dintre de 1998, concretament el dia 27 de gener.

Acta Numismatica

L'aparicio de les dues publicacions esmentades, editades per la nostra societat, no ha entorpit la sortida d'Acta numismatica, segons la seva cadencia habitual. Aixf, a primers de juliol tenfem ja a les mans el volum 26, que fou distribuit a partir de setembre. Al mateix temps comencavern ja a preparar i a recollir els originals per al proxim volum.

Col-laboracio en la realitzacio del video: Les monedes mirall del temps

EI dia 26 de juny, en un acte que tingue lloc ala seu del IEC ales 7 dela tarda, es presenta i es projecta el video Les monedes mirall del temps. Aquest film ha estat realitzat per Felip Soler amb guio de M. Crusafont i Sabater i respon a una iniciativa del Museu Josep Puig de Perpinya amb la collaboracio de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

Atencio a consuItes

EI mes de gener es lliura un informe sobre lamoneda visigoda de Tortosa per a esser inclos com a apendix al text de la conferencia del Dr. J. Moran «Notes historiques de la Tortosa visigoda», presentada al col-loqui Rederca IV organitzat per I' Arxiu Historic Comarcal de les Terres de I' Ebre.

Tambe el mes de gener, el Dr. M. Riu i Riu ens adrecava una consulta, que Ii arribava des d'una excavacio a Cantabria, interessant-se per coneixer la bibiliografia mes recent per a la classificacio deles series navarroaragoneses de I'alta edat mitjana.

Al mes d'abril, el Dr. Massons de la Reial Academia de Medicina de Catalunya, que te en curs un estudi d'unes ordenances del temps de l'arxiduc Carles, ens consultava els dubtes que Ii plantejava la interpretacio de diferents temes monetaris i tarnbe algunes equivalencies entre monedes que trobava en aquesta docurnentacio.

Ala tardor rebfern una consulta de la Dra. Almudena Dominguez Arranz, de la Universitat de Saragossa, que s'interessava per obtenir determinada bibliografia sobre la moneda local catalana. Una altra consulta demanava aclariments sobre la forma correcta d' escriure algunes abreviatures d'unitats monetaries i ponderals (sou, lliura, escnipol, etc.); ens l'adrecava el Dr. J. M. Mestres, del servei de correcci6 del lEe. Es remeteren tambe informes alSr. Roman, d'Alacant, ialSr. Forster, d' Alemanya, que es referien respectivament a la classificaci6 d'una moneda d'or medieval europea i a la d'un ral de dos hispanoamerica. S'atengue igualment al Sr. Carol, de Banca Catalana, que demanava informaci6 sobre preus i salaris de finals del segle XIX.

Partlcipacio a simposis, congressos, actes d'homenatges y guardons rebuts per membres de la SCEN

Enguany, la CIN s'ha reunit al mes de maig a Berlin. Hi ha assistit el Dr. L. Villaronga i la comissi6 ha acordat la concessi6 de diferents ajuts destinats a investigadors joves per poder assistir al Congres Internacional de Berlin al setembre vinent (1997). Entre els investigadors seleccionats n'hi ha alguns del nostre pais.

Al mes de maig la nostra Societat sadherf a I'acte en memoria de l'illustre numismatic.J. 1. Rodriguez Lorente, recentment traspassat. L'homenatge postum fou organitzat per la Societat Iberoamericana de Estudios Numismaticos el dia 28 de maig del 1997 i tingue lloc a Madrid, ala Fabrica Nacional de Moneda y Timbre.

Al mes de juny fou tambe tramesa una carta d'adhessi6 a I'homenatge nacional al Dr. Heribert Barrera, investigador, polftic i infatigable lluitador per Catalunya.

Al mes de setembre, tingue lloc a Berlin el Congres Internacional de Numismatica al qual assisiti, en representaci6 de la nostra societat, el Dr. Leandre Villaronga. Durant el congres es reunf I'assemblea de la Comissi6 Internacional de Numismatica, que acorda proposar el Dr. Leandre Villaronga com a membre d'honor, en reconeixenca de la seva tasca en la directiva de la Comissi6 durant dotze anys, ocupant el carrec de tresorer.

Al mes de desembre, la nostra societat participava en el simposi organitzat per totes les societats filials del IEC amb motiu del 90e aniversari. Es tractava danalitzar el que ha estat l' aportaci6 cultural i cientffica dellEC des dela seva creaci6. La SCEN hi aporta l' analisi del que han estat els antecedents en els estudis numismatics al nostre pais i les actuacions dela nostra entitat en aquest camp. L'estudi fou realitzat per Anna M. Balaguer amb el titol «De la numismatica a la historia de la moneda. La Societat Catalana d'Estudis Numismatics».

Assemblees extraordinaria i ordinaria

EI dia 26 de juny tingueren Iloc amdues assemblees.

L'assemblea extraordinaria ha estat convocada amb la finalitat de reforrnar els estatuts en I'apartat que fa referencia a la Junta Directiva.

L'assemblea ordinaria ha transcorregut segons I'ordre del dia previst.

Enguany cal destacar molt especialment I' admissi6 en el si de la nostra societat d'un bon nombre de nous socis, amb la qual cosa engrandim una mica el nostre cercle i tamb€ la nostra labor.

A.M.B.

Varia metallica (II): analisis de monedes antigues"

PERE P. RIPOLLES** JUAN M. ABASCAL***

Despres dels resultats obtinguts en les nostres series d' analisis anteriors, dedicades, la primera, a moneda antiga' i la segona, a monedes d'epoca medieval i moderna-, aportem ad una nova serie composta per 116 monedes, totes d'epoca antiga.

En aquesta ocasio hem analitzat alguns exemplars de seques deles quals no ens haviem ocupat fins ara, tot i que la major part de les analisis que presentem son reiteraeions de seques ja tractades, amb I' objectiu de eomprovar resultats previs 0 augmentar el registre d'emissions revisades per obtenir una imatge global i mes salida de eada taller.

La metodologia emprada ha estat de nou la microscopia electronica d'escombratge, amb identics equips i patrons metallies que en les series previes, per garantir l'homogeneitat dels resultats.De nou estern en deute amb Andres Amoros, responsable de l'equip danalisi de la Universitat d' Alaeant, per la seua paciencia infinita a l'hora de dur a terme la part tecnica del treball.'

Traducci6 al catala de l'Ofieina de Normalitzaci6 Linguisrica de la Universitat d' Alaeant n Universitat de Valencia. Universitat d' Alacant.

I. p. p. RIPOLLES- 1. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones en las acuiiaciones antiguas de la peninsula Iberica», Saguntuni mirn. 29, (1995), 131·155.

2. 1.M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES i M. GOZALBES, "Varia Metallica (1): analisis de monedes antigues, medievals i rnodernes», Acta Numismatica num. 26, (1996), 17·51.

3. Sobre les caractenstiques tecniques del metode utilirzat les prevencions a I'hora d'utilitzar els resultats, vegel! P.P. RIPOLLES,1. M. ABASCAL,op. cit. nota 1, p. 131·134.

EMISSIONS NO HISPANES

Carthago

A titol de comparacio arnb les monedes hispanocartagineses i per les facilitats que hem tingut per fer-ne analisis, hem cregut convenient ampliar el marc geografie de les seques objecte d'aquest projecte d'investigaci6 a les emissions piiniques disponibles, ja que aquestes tarnbe van circular per la peninsula Iberica, tot i que de manera menys freqi.ient. La peca que presentem es un divisor del tipus Tanitcavall amb cap girat, que satribueix a Carthago entre els anys 221-210 a. C. L'analisi mostra que es tracta d'un aliatge de coure i plom amb quanti tats minimes d' estany (0,23 %), el qual es troba dins els parametres obtinguts en les analisis publicades per C. Alfaro i C. Marcos," en les quaIs per ales peces similars assenyalen ]'(IS d'aliatges amb abundant plom (percentatges entre 33,94 i 84,75 %) i escas estany (entre 0,09 i 3,20 %); les autores atribueixen I' alt contingut de plom a I' abundancia daquest element en les proximitats de la ciutat.

CARTHAGO

Moneda Ref Cu Ph Sn Ag

Fe As Sh

Ni ° Bi Zn

Sardenya

La peca de Sardenya analitzada es una encunyaci6 punica del tipus Tanit-cavall parat a la dreta, que hom data entre els anys 264 i 241 a. C.' El metal! amb que va ser encunyada es bronze ternari arnb un elevat contingut darsenic diffcil d'explicar. Noconeixem analisis de monedes del mateix tipus amb les quais poder comparar-la; sols disposem danalisis de monedes d'epoca anterior i posterior publicades per Ingo, que mostren l'us de bronze ternari, amb quantitats moderades d'estany i plom, tot i que en algun cas el nivel! de plom es un poe elevat (22,5 %).6

SARDENYA

4. C. ALFARO, C. MARCOS, «Tesorillo de moneda cartaginesa hallado en Ia Torre de Dalla Blanca (Puerto de Santa Marfa, Cadiz)», AEspA IIIlm. 67, (1994), p. 234.

5. G. K. JENKINS. Sylloge Nummorutn Graecorum. Danish National Museum, North Africa, Syrtica-Mauretania, nllm.221 Copenhague. 1969.

6. G. M. INGO. «Microsrrucrrura chimica delle monete di bronzo puniche: primi risultari», Rivista di Studi Fenici XX, mim. 2, (1994),201·208.

VARIA METALLICA (II) ANALISI DE MONEDES ANT/CUES 35

EMISSIONS HISPANOCARTAGINESES

Els resultats de la mostra d' analisis de monedes hispanocartagineses, ara com ara, es prou ampli per observar-hi una tendenciaclara vers la utilitzacio de coure practicament pur, encara que en algunes analisis de peces del tipus MCH 122 (= CNH 48)7 hom haja detectat la presencia de petites quantitats de plom i estany. Una nova analisi d'una peca del tipus CNH 45 (= MHC 116) ratifica plenament els resultats que haviern obtingut anteriorment per a monedes d'aquest tipus (JMA-157 i IMM-023)8, ja que de la nova analisi es despren que la presencia de traces d'estany i plom no va ser intencionada. Es evident que fan falta mes analisis que arrepleguen tot l'espectre de la produccio hispanocartaginesa; de moment, pen), es evident l'us del coure pur en la major part delesseries monetaries, tret de les peces esmentades del tipus MCH 122. Davant d'aquest fet hauriem de plantejar-nos, si persistira aquesta particularitat, una explicacio que no exclou la possibilitat, tot i que siga remota, que no siguen realment hispanes.

HISPANOCARTAGINESA

Moneda 1M-ASI Ret: CNH-45 Cu Pb Sn Ag 97,56 0,01 0,08 0,05

EMISSIONS HISPANES (PUNIQUES, LLATINES, CELTIBERIQUES I IBERIQUES)

Ebusus (vid. infra Ebusus)

En un treball anterior? vam donar a coneixer dues analisis de moneda ebusitana, pertanyents als grups 1 i 3 de Campo"; en que els resultats no van ser coincidents. A fi d'explicar les diferencies observades, hem analitzat at'a un conjunt de nou monedes dels grups 4, 11 i 12 de Campo, que mantenen les alteracions en la composicio metal-lien de forma notoria, Les monedes del grup 12 mostren una composicio ternaria molt pobra en estany, com ja havfem vist en un exemplar del

7. C. ALFARO, C. MARCOS, «Avance sabre la circulacion moneraria en la Torre de DOli a Blanca (Puerto de Santa Marfa, Cadiz)». Aetas del" Congreso lntcrnacional del Estrecho de Gibraltar. Ceuta. 1990, [en prcrnsa].

8. P.P. RIPOLU:S i J. M.ABASCAL, op. cit. nola I, 135; J M. ABASCAL, P.P. RIPOLLES M. GOZALBES, op. cit. nota 2, p 20.

9. J. M. ABASCAL, P.P. RIPOLl..ES, M. GOZALBES, op. cit. nota 2,20.

10. M. CAMPO, Las monedas de Ebusus. Barcelona, 1976; Corpus 1/I11111T1Um Hispaniae Ollie AUSi/sli aetateni (= CNH). Madrid, 1994, p. 91 seg.

II. J. M. ABASCAL, P.P. RIPOLLES, M. GOZALBES, op. cit., nota 2,20.

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

grup 13 (JMM-81)11, i un exemplar va ser fabric at en coure pur al 95,8 0/0, circumstancia que haviem detectat en una moneda del grup 3 (JMM-80).12

Malgrat aquestes diferencies tan sensibles, hom hi pot observar que les monedes dels grups 11 i 12 contenen quantitats de coure que, tret de dos casos excepcionals (JMMC-33 i JMMC-22), oscillen entre el84 i el88 %. Es pot dir que els artesans de la seca mai no arribaren a treballar amb aliatges regulars en cada emissi6, pen) que en les ultimes series van assolir certa practica per emprar aliatges ternaris pobres en estany.

EBUSUS

JMMC-28 Campo XII 84,78 5,55 4,96 0,18 0,91 1,77

Carmo

La seca de Carmo, situada en l' actuallocalitat de Carmona (Sevilla), va desplegar una amplia activitat emissora durant el segle II ac.l3. Hem analitzat una peca del tipus CNH 23, que presumiblement correspon als ultims anys d' activitat. El resultat es interessant, per tal com reflecteix l'us d'un aliatge bimetal-lic de coure i plom, ja que I' estany tan sols hi apareix amb un 0,05 %. Aquest aliatge no es sorprenent, perque altres emissions de tallers de l' area andalusa tarnbe han proporcionat resultats comparables, com ara Obulco i Castulo'", pero el fet que sols disposem d'una unica analisi ens fa ser prudents mentre no disposem d'una mostra mes amplia de la producci6 d' aquesta ciutat. De fet, dues analisis de peces d' Vlials han proporcionat resultats diferents, un atesta un aliatge ternari i un altre sols registra la presencia de coure i plom.

12. J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES, M. GOZALBES. op. CiT., nota 2, 20.

13. F. CHAVES, «Las acunaciones latinas de la I-lispania Ulterior», en Historic Monetaria de Hispanic Antigua. Madrid, 1998,266-267; L. VILLARONGA, CNH, op. CiT., nota 10,382-385.

14. P. P. RIPOLLES, J. M. ABASCAL, op. CiT., nota I, 136; J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES, M. GOZALBES, op. CiT., nota 2,22.

IS. J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES i M. GOZALBES. op. CiT., nota 2, 2 I.

Moneda

JMMC-16

VARIA METALLICA (II) ANALISI DE MONEDES ANTICUES 37

CARMO

Ref CNH 23

Cu Pb Sn Ag Fe As Sb Ni 89,73 6,67 0,05 0,06 0,042,180,69 0

0,22 0,33 0,01

Murtili

Presentem ad una primera analisi d' aquesta seca (localitzada a Mertola, Portugal), 16 corresponent a un dels grans bronzes de la primera meitat del segle II aC., que te 34 grams de pes. Tot i que una sola mostra no permet extraure'n conclusions definitives, crida I'atencio la presencia d'un aliatge ternari bastant pobre en plom i estany, sobretot en una zona meridional relativament propera ales explotacions mineres betiques. Aixo no obstant, d'acord amb els resultats d'altres seques betiques ja comentades, com Vlia 0 Carma, no seria estrany trobar-nos amb I'absencia de l'us sistematic d'un determinat tipus d'aliatge.

MURTILI

Moneda JM-A25

Ref CNH-4

Castulo

Cu Pb Sn Ag Fe 89,96 3,91 3,590,14 0,11

As Sb Ni Bi Zn Co 1,45 0,27 0,Q3 0,Q3 0,54 0,Q3

Les importants diferencies mostrades per les analisis de la seca de Castulo practicades fins ara ens han animat a continuar presentant noyes composicions fonamentalment pertanyents a les emissions mes modernes de la ciutat.

Ia hem dit en una altra ocasio que a Castulo son visibles grans diferencies d' aliatge fins i tot en exemplars d'una mateixa emissio; les analisis ja publicades mostren certa tendencia a l'increment dels valors del plom en les emissions mes tardanes, i una cornposicio amb quasi total absencia d'estany durant la major part de la historia de la seca.

En el mateix sentit apunten els nous valors que ara presentem. Els dos exemplars mes antics (IM-A24 i IM-AlO), pertanyents als tipus CNH-9 i CNH-23, a penes presenten traces d'estany (0,04 i 0,11 % respectivament), mentre que sols el primer conte plom en quantitat apreciable (2,39 %); en tots dos casos el coure es dominant, com ja havfern vist en analisis anteriors.

Les dues noyes mostres del tipus CNH-39 (IM-A9 i AR-381) confirmen I'ab-

16. F. CHAVES, ell Historia Monetaria op. cit., nota 13,282; A. M.DE FARIA, «Monedas da epoca romana cunhadas em territ6rio actualmente portugues», La Moneda Hispiinica. Ciudad y Territorio (Aetas dell Encuentro Peninsular de Numismdtica Antigua, Madrid, noviembre 1994),Anejos de Archive Espaiiol de Arqueologia, I1UIll. XIV (1995), 148·149, proposa una cronologia de lcs guerres sertorianes,

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

sencia d'estany en aquest grup, que ja haviem detectat.!? que es correspon amb valors de coure molt alts iamb la presencia de I' arsenic en quantitats superiors a les de la resta de lesseries (3,37 i 3,6 %); en una de les monedes (AR-381) el pi om arriba al 7,79 %. La tendencia ala generalitzaci6 del plom en moments avancats de l'emissi6 es confirma amb la mostra AR-382 (CNH-S7), en la qual aquest metall arriba al 9,31 % d'una composici6 que es pot considerar ternaria a pesar de la reduida quanti tat d'estany (2,73%).

CASTULO

Arekoratas"

Presentem acf lanalisi corresponent a un exemplar de bronze (JM-Al1) del tipus CNH-lS, en el qual, com en altres seques dela Celtiberia central i septentrional, el coure apareix com I'element dominant de I'aliatge, que es pot considerar quasi pur, amb traces minimes de coure i estany. Aquesta tendencia permet incloure aquesta seca en el grup dels tallers que van emprar coure pur durant I'etapa preromana, localitzats, tots aquests, en una area geografica molt especffica.'?

AREKORATAS

Moneda JM-AII Ref CNH-15

Baskunes

Cu. Pb Sn Ag FeAs

Tot i que subsisteixen les dificultats per situar ffsicament la seca de Baskunes, 20 els resultats de les analisis que presentem en confirmen la presencia en I' es-

17. J. M. ABASCAL, r. p, RIPOLLES, M, GOZALBES, op, cit" nota 2, 20, rnim. JMM-239, 18, J. UNTERMANN, Monunienta linguarum HispaniarumI. Die Miinren, Wiesbaden 1975, seca A.52; L. VILLARONGA, CNH, 01'. cit., nota 10, 270-275; A. DOMiNGUEZ, «Las acuriaciones ibericas y celribericas de la Hispania citerior», en His/aria mane/aria de Hispanic antigua. Madrid, 1998, op. cit., nota 13, p. 149.

19. P.P. RIPOLLES,J. M. ABASCAL,op. cit., nota I, 147-148.

20. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, sec a A.38; L. VILLARONGA, CNH, 01'. cit., nota 10,249-252; A. DOMiNGUEZ, en His/aria monetaria 01'. cit., nota 13, 141-142.

VARIA METALLICA (II) ANALISI DE MONEDES ANTICUES 39

cenari septentrional de la Peninsula en que els tallers van emprar per a la producci6 de la moneda el coure quasi pur. En efecte, les dues mostres analitzades (JMA 12 i lM-A 16), dels tipus CNH-4 i 5 respectivament, presenten valors de coure al 97,59 i al 97,96 % respectivament, amb traces minimes d'estany en tots dos i absencia fins i tot de traces de plom en un (JM-A16). Aquests resultats permeten assegurar la ubicaci6 del taller en les proximitats de l'alt Ebre i en l'area navarresa i assimilar-la tecnicarnent a seques com Arekoratas i Sekobirikes.

BASKUNES

Moneda Ref Cu Pb 5n Ag Fe As 5b NiBi Zn Co

1M-A12

1M-A16 CNH-4 CNH-S 97,59 0,Q2 0,320,26 0, I I 1,44 ° ° 0,0 I 0,37 0,Q7

Kaiskata

Com altres seques del nord de la Celtiberia, Kaiskata" va batre la seua monedade teoric bronze amb un coure quasi pur. Aixf ho confirma I' analisi feta ara (JM-A14) sobre una moneda del tipus CNH-2, en la qual esta absent eJ plom i en la quall'estany es sols una traca imperceptible. Encara que el resultat no fa possible assegurar-ne la ubicaci6, la puresa del coure permet corroborar les hipotesis que asseguren la seua situaci6 en ambients septentrionals, molt lluny de les posicions properes als rius Henares i Tajo suggerides per la investigaci6 del segle XIX arran de l'homofonia amb el toponim Caesada citat per I'Itinerari d'Anioni.?

KAISKATA

Moneda JM-AI4

Clunia (Clounioq)

La moneda de la seca indfgena de Clunia= que presentem ad (JM-A28) mostra una composici6 ternaria bastant regular, el manteniment de la qual al taller s'ha de confinnar amb successives analisis, En qualsevol cas, es interessant assenyalar que s'aparta de l'us de coure pur que hom ha vist en les seques

21. J. UNTERMANN, MLH, Of'. cit., nota 18, seca A.49; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10, 258-259; A. DOMINGUEZ, en Historic monetarla op. cit., nota 13.

22.11. Ant. J. M. ROLDAN.llineraria Hispana, Valladolid-Granada. 1975, p.87.

23. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, seca A.67; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10,283; A. DOMiNGUEZ, en Historia tnonetaria 01'. cit., nota 13, 151.

PERE

RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

del seu entorn, fet que ha d'explicar-se, en part, per ser una encunyaci6 mes tardana.

CLOUNIOQ

Moneda

Sekobirikes

Les successives analisis ja publicades sobre monedes de teoric bronze d'aquesta seca mostren que va batre coure pur a final del segle II i inici de 1'1 aC.,24 els resultats d'una nova analisi (JM-AIS) sobre una moneda del mateix tipus (Vives 37-3; CNH-I) confirmen clarament aquesta opini6, ja que presenten traces Ileus de plom i estany inferiors al 0, I% en un cospell compost al 97,23 % de coure. La peculiaritat de l'aliatge deixa fora de dubtes la ubicacio de la seca en un ambit septentrional," situaci6 ja determinada per la dispersi6 de les troballes 26.

SEKOBIRIKES

Moneda

Alaun

La ubicaci6 de la seca d'Alaun27 planteja serioses dificultats, ja que no hi ha cap garantia per situar-la a Alag6n (Saragossa), no sols per les dificultats de tipus linguistic, sino pel reduit nombre de troballes monetaries, L' analisi d' aquest exemplar (lM-Al7) del tipus CNH-2 mostra una cornposicio ternaria molt pobra en pl om (2,79 %), que basta per excloure-Ia del grup septentrional que emet coure pur i suggerir-ne la cerca en l'espai central de la Celtiberia.

ALAUN

Moneda

24. P.P. RIPOLLES, J. M. AIlASCAL, op. cit., nota I, 141; 1. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES. M. GOZALBES, op. cit., nota 2,22-23.

25. P. P. RIPOLLES, J. M. ABASCAL, op. cit., nota I, 147-148.

26. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, seca A.89; M. P. GARCIA Y BELLlDO, «Tesorillo salmantino de denarios ibericos», Zephyrus 25, (1974), 379-395; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10,291-292.

27. 1. UNTERMANN, MLH, op. cit" nota 18, seca A.16; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10, 221; A. DOMINGUEZ, en Historic monetaria..., op. cit., nota 13, 145-146.

Sekaisa

Les abundants series de monedes de Sekaisa/" han mostrat en analisis precedents una absoluta uniformitat en la cornposicio metallica dels cospells. Aquesta caracteristica torn a a documentar-se en aquesta nova analisi, que permet comprovar que els artesans de la seca van utilitzar un aliatge ternari molt pobre en plom amb contingutsd'estany que arriben a superar el 10%.29

SEKAISA

Moneda IM-AI9 Ref CNH-42 Cu Pb Sn Ag FeAs 87,64 2,51 7,020,04 0,02 1,51

Bilbilis (vid. infra Bilbilis)

Les monedes de la seca indigena de Bilbilis, situada en les proximitats de la futura ciutat d'epoca ramana, patria de Marcial, han aportat en successives analisis'? l'us de composicions ternaries de naturalesa molt desigual, amb oscil-lacions del coure entre el77,3831 i eI87,46%.32 Aquesta tendencia ha estat confirmada per tres noves mostres (JM-AS4, A40 i A8S), en les quais el coure arriba a assolir el 90,37 % (JM-A8S), amb grans diferencies en la presencia del coure ide I'estany. La irregularitat de les composicions esdeve aixf un tret caracterfstic de les emissions preromanes de la ciutat.

BILBILIS

Moneda Ref Cu Pb Sn Ag Fe As Sb NiBi Zn Co

28. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, seea A.78; F. BURILLO, M. OSTALE, «Sobre la situaei6n de las eiudades celtibericas de Bilbilis y Segeda», Kalathos 3-4, 1983-1984, p. 287-309; DOMINGUEZ 1982, p. 23-39; L. VILLARONGA, CNH,op. cit., nota 10, 231-237; J. A. ASENSIO, La ciudad en. el mundo prerromano en. Aragon. Caesaraugusta 70. Saragossa (1995),101-107; A. DOMINGUEZ, en Historia monetaria op. cit., nota 13, 155-157.

29. P. P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, op. cit., nota I, 142, num, JMA-206.

30. P. P. RIPOLLES i 1. M. ABASCAL, 01'. cit., nota I, 142; I.M. ABASCAL, P.P. RIPOLLES i M. GOZALBES, op. cit., nota 2, p. 23.

31. P.P. RIPOLLES i 1. M. ABASCAL, op. cit., nota I, 142, mirn. JAA-1279.

32. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, op. cit., nota 1,142, mim. JMA-7SS.

33. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, see a A.44; L. VILLARONGA, CNH, 01'. cit., nota 10,209-210; A. DOMiNGUEZ, en Historia tnonetaria op. cit., nota 13, 139.

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

Sesars

La ubicaci6 de la seca que va emetre les monedes amb la llegenda sesars= continua plantejant serioses dificultats, tot i que s' ha situat en Ia zona de I' Alt Arag6 i ocasionalment a la provincia d'Osca. Ja vam donar a coneixer una analisi monetaria daquesta seca>', aparentment caracteritzada per I'iis d'un aliatge basic de coure amb escassa presencia de plom i traces lleus d'estany; aquest resultat queda ara confirmat per una nova mostra (JM-A18) del tipus CNH-5, en la qual el coure arriba al 91,44 %.Si es confirma amb noves analisis aquesta composici6, caldria considerar la possibilitat que la seca estiguera situada en una posici6 mes occidental de la suposada fins ara, ja que la presencia del coure en concentracions tan altes es una caracterfstica deles seques situades al sud de Navarra i a l'alt Ebre.

SESARS

Moneda 1M-A18 Ref CNH-5 cu Pb Sn Ag FeAs Sb 91,44 1,92 0,56 0,04 0,25 2,39 1,28

Konterbia Belaiska

Fa ja vint anys M. Beltran Lloris va suggerir la identificaci6 d'aquesta ciutat amb el nucli urba exhumat al Cabezo de las Minas (Botorrita, Saragossa)" i va anibar a la conclusi6 que la Kontebia Belaiska esmentada en la tessera Frohner>, la ciutat de Contrebia mencionada per I' anonim de Ravenna" i la seca emissora deles monedes de Konterbia Bef38 devien ser la mateixa ciutat, identificable amb I'enclavament saragossa esmentat. Aquests suggeriments han tingut plena confirmaci6 despres deles troballes epigrafiques fetes a la ciutat.'? i avui no hi ha cap dubte de la seua ubicaci6 en I' enclavament delCabezo delas Minas a Botorrita (Saragossa).'?

34. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, 01'. cit., nota I, 143, nurn. JMA-776.

35. M. BELTRAN LLOR1S, "Problemas en torno a la ciudad de Contrebia Belaisca», COl/gr. Nac. Numisnuitica. Numisma 26, mim. 138-143 (1976), 71-84.

36. M. LEJEUNE, «Un texte celtibere inedit», Zephyrus, 3, 1952, 179; id., Celtiberica. Salamanca, 1955,65-69.

37. Rail. IV 43 (310, 5 i 310,12).

38. J. UNTERMANN, MLH, 01'. cit., nota 18, seca A.75; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10,242-243.

39. A. BELTRAN MARTiNEZ, A. TOVAR i E. PORTA, Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza) /: el bronce con alfabeto iberica de Botorrita, Saragossa, 1982; G. FATAs, Contrebia Belaiscall, tabula Contrebiensis, Saragossa, 1980; F. BELTRAN, J. DE HOZ i J. UNTERMANN, EI tercer bronce de Botorrita (Contrebia Belaisca}, Saragossa, 1996.

40. Sabre la ciutat, efr. principalment A. BELTRAN MARTiNEZ, «Excavaciones arqueol6gicas en Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza) 1980», Not. Arq. Hisp. Nurn. 14 (1982), 319-364; id., «EI gran edificio de adobe de Contrebia Belaisca (Botorrita): hip6tesis y estado de la cuestion», Boletin del Museo de Zaragoza mirn. I (1982),95-108; M. BELTRAN LLORIS, «Problemas en torno a la ciudad de Contrebia Belaisca», Congr. Nac. Numisrndtica. Numisma 26, num, 138-143 (1976), 71-84.

L'analisi feta sobre una moneda d'aquesta ciutat (JM-AS3) mostra una composici6 ternaria bastant regular, en la qual potser l'unica dada cridanera es el valor relativament baix del plom (4,04 %).

KONTERBIA BELAISKA

JM-A53 Tipo CNH-2

Kelse (vid. infra Celsa)

Quan yam publicar la primera serie danalisis" d'aquesta important ciutat indtgena de la vall de l'Ebre va cridar la nostra atenci6 la irregularitat en la composici6 metallica deIs cospells, en els quaIs apareixien composicions ternaries que no respectaven cap patr6 continuat. Aquesta mateixa tendencia s' observa araen aquesta serie danalisis de major amplitud pel que fa a emissions: la seca va emprar, efectivament, un bronze ternari bastant comii en altres centres del mig i del baix Ebre, amb la particularitat que els valors de coure, pI om i estany no es mantenen constants ni tan sols dins d'una mateixa emissi6.En s6n bona prova els exemplars del tipus CNH-ll (JM-A26, AS7 i AS8), en els quals el coure oscil-la entre el 76,46 i el 85,32 %, amb importants canvis en la proporci6 del plom i valors mes regulars per a l'estany.

Crida I'atenci6 la similitud en la composici6 dels exemplars analitzats deles series CNH-8 i CNH-17, que contenen proporcions quasi identiques dels tres elements a pesar de la distancia temporal. Cal destacar tambe el resultat de l'analisi sobre una moneda del tipus CNH-16 (AR378), en la qual esta quasi absent I' estany (0,9 %) i, en canvi, hi ha un valor de plom relativament alt per al costum de la seca.

KELSE

Lakine

De la seca de Lakine.t? una ciutat probablement sedetana que s'ha localitzat en l'enclavament de LaCorona (Fuentes de Ebro, Saragossa) a partir de les troballes monetaries, sols hem pogut analitzar una moneda conservada en una col-Ieccio particular. El resultat es coincident amb el que caldria esperar per a una ciutat del baix Ebre: una composici6 ternaria relativament rica en coure iamb nivells equivalents de plom i estany. Qualsevol valoraci6 sobre aquesta seca ha de quedar supeditada a noves analisis.

Belikiom

En dos treballs anteriors" ens hem ocupat de donar a coneixer diverses analisis sobremonedes de bronze de la seca de Belikioni" corresponents al tipus CNH4 (Vives 44.2); davant la irregularitat dels resultats vam decidir analitzar dos nous exemplars de la mateixa serie, a partir dels quals es pot confirmar que la seca de Belikiom va emprar un bronze ternari amb aportacions molt desiguals de plom i estany dins d'una mateixa emissi6 iamb importants oscillacions en la proporci6 del coure. Definitivament, la seca ha de quedar fora del conjunt de tallers dela vall de l'Ebre que empraren el coure quasi pur per ales seues monedes, la qual cosa sembla un fenomen restringit al llit superior i ales proximitats.

BELIKIOM

Moneda

JM-Al3

JM-A50 Ref CNH-4 CNH-4

42. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, seca A.22; L VILLARONGA, CNH, op. cit., nola 10,226; A. DOMiNGUEZ, en His/aria monetaria 01'. cit., nota 13, 146.

43. P. P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, op. cit., nola 1,143; J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES i M. GOZALBES, op, cit., nola 2, p. 24.

44. J. UNTERMANN, MLH, 01'. cit., nota 18, seca A,47; F. BURILLO, «Sobre la situacion de Beligio», 1 Jomadas sabre el estado actual de los estudios sabre Aragon. Saragossa, 1979, 186-190; L VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10, 213-214; J. A. ASENSIO, op. cit., nota 28,60-62.

LAKINE

Moneda

Iltirta

En les analisis previes de la seca d'Iltirtav haviem constatat que les seriesde final del segle II aC. i d'epoca sertoriana presentaven un aliatge temari ric en plom amb valors de coure per damunt del 80 %.46 Una nova analisi d'una pec;:apertanyent ales tiltimes seriesde la seca indtgenaproporciona ara un resultat diferent al que hem vist amb anterioritat: l'exemplar JM-AS2 (CNH-41) a penes conte pIom i practicament va ser batut en coure bastant pur, un fenomen tipic de series anteriors en el temps en un espai bastant allunyat de I' area ilergeta; per aixo, caldra esperar noyes analisis per avaluar Ia composici6 metallica de les monedes d' aquesta seca en el moment final.

ILTIRTA

Mo17eda JM-A52 Ref CNH-41 cu Pb

Kese (vid. infra Tarraco)

Les emissions de Kese," a pesar de ser una de Ies produccions mes importants d'Hispania, a penes disposen d'analisis dels aliatges que va utilitzar per fabricar els cospells. Fins ara sols coneixem els resultats de cine peces analitzades en el Museu Britanic," rnitjancant activaci6 neutronica, que mostraven una absencia inicial d'estany i immediatament despres, en una emissi6 de principi del segle II aC., atestaven el pas a un aliatge ternari, en el qualla presencia d'estany es redueix en l'ultim perfode de Ia seua producci6 (segle I aC.), al mateix temps que augmentava el contingut de plom. La peca que ara presentem correspon a I'emissi6 amb simbol feix de raigs, que Villaronga situa en la seua ordenaci6 en la primera meitat del segle II aC.; la seua analisi evidencia l'us d'un aliatge ternari en que I'estany domina sobre el plom, tal com s'havia observat en les analisis de les peces del tipus CNH 22, on l'estany va proporcionar valors de 8,84 i 8,04 % i el plom, de 4,90 i 2,81. En definitiva, es pot concloure que, a pesar que a I'inici Kese va encunyar les seues monedes sense estany, al poc temps va passar a usar un aliatge ternari amb domini de l'estany sobre el plom, el qual sembla que amb el pas del temps es va invertir i va donal' un major protagonisme al plom.

45. J. UNTERMANN, MLH, 01'. cit., nota 18, seca A.18; L. YILLARONGA, Las monedas ibericas de Ilerda, Barcelona 1978; id.,CNH, 01'. cit., nota 10, 175-182.

46. P.P. RIPOLLES iJ. M. ABASCAL, op. cit., nota I, 144;J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES i M. GOZALBES, op. cit., nota 2, 24.

47. J. UNTERMANN, MLH, op. cit nota 18, seca A.12; L. YILLARONGA, Les monedes iberiques de Til/Taco, Tarragona 1983; id., CNH, 01'. cit., nota 10, 158-171.

48. P.P. RIPOLLES, «NOliS analisis rnetallografics: Untikesken. Kese i Sagunturn», Saguntum num. 25 (1992), 134-135.

KESE

Moneda AR380 Ref CNH-31 Cu Pb Sn Ag Fe 85,84 4,18 6,98 0,17 0,06

Untikesken

L'unica moneda analitzada d'aquesta seca-? ofereix un bronze ternari de composici6 molt habitual en les ciutats de la Tarraconense mediterrania i del curs mitja i inferior del riu Ebre; no obstant aixo, el seu resultat s'aparta bastant d'altres dos que coneixem sobre monedes del Museu Britanic d'aquest mateix tipus.'? ja que en aquestes el plom entra en una elevada proporci6, 25,26 i 30,92 %, mentre que la presencia d' estany es comparable al que conte la moneda que presentem. Amb tot, l'amplitud emissora d'aquest centre i la gran varietat dels seus tipus impedeix extraure'n de moment cap conclusio definitiva, mes enlla de l'us d'un aliatge ternari amb percentatges de plom molt variables.

UNTIKESKEN

Moneda 1M-ASS Ref CNH-70 Cu Pb Sn 86,06 5,65 5,5 I Ag

Konterbia Karbika

Amb les dues que ara en presentem son ja deu les analisis fetes>' sobre monedes d'aquesta seca.v el volum d'emissi6 de la qual no va ser gaire alt, pero va representar un important paper en la circulaci6 monetaria d'epoca republicana al suddela Meseta.

En les analisis anteriors, totes corresponents als tipus CNH-6 i seguents, s'hi va detectar la presencia d'un bronze ternari de composici6 poe constant entre uns exemplars i uns altres, amb valors per al coure que oscil-laven entre el 76,47 i el 86,66 %. L'analisi d'un exemplar del tipus CNH-l ofereix ara un percentatge de coure del 91,5, amb baix nivell de plom, mentre que una moneda de tipus no identificable pel mal estat de conservaci6 arriba al 89,91 % daquest metal!. Amb

49. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, sec a A.6; L. VILLARONGA, The Aes Coinage ofEmporion,Oxford, 1977; id.. «Les segues iberiques catalanes», Fonaments 3 (1982), 140-146; id., CNH, 01'. cit., nota 10, 140-151.

50. P.P. RrPOLLES, op, cit., nota 48. 134.

51. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, 01'. cit., nota I, 140; J. M. ABASCAL, P. P. RtPOLLES i M. GOZALBES, op. cip., nota 2, 25-26.

52. J. UNTERMANN, MLH, 01'. cit nota 18. sec a A.75; L. VILLARONGA, «La qliesti6 de les seques de Konterbia Karbika i de Segobriga», Empuries mim. 48-50, 1986-1989,364-366; id., CNH, 01'. cit., nota 10, p. 284-286;.1. M. ABASCAL i P.P. RIPOLLES, "Las monedas de Konterbia Karbika», Homena]e a! Dr. E. Llobregat, [en prernsa].

aquestes dades cal refermar aqueJla primera hipotesi sobre la irregularitat de I' aliatge, ampliant, pero la banda en que oscil-Ien cadascun dels metalls.

KONTERBIA KARBIKA

Moneda Ref CuPb Sn Ag Fe As Sb Ni 8i Zn Co

1M-AI

Ikalesken

La seca d' Ikalesken, 53 la dispersi6 de monedes de bronze de la qual permet 10calitzar-la a Iniesta (Conca)," cornenca a tenir una bona quantitat de monedes analitzades, tot i que la major part de les peces correspon a I'ernissio mes nornbrosa CNH 6 i 9. Les que ara ri'hi afegim no fan sin6 ratificar els resultats anteriors, que mostraven una varietat de contingut de coure, estany i plom. La seca va utilitzar en els sells inicis un aliatge ternari amb valors normals per al plom i I'estany (JM-A47). A mitjan segle II, pero, quan presumiblernent es van encunyar les monedes del tipus CNH 6 i 9, es va utilitzar un aliatge bastant variable que en unes colades era bimetal-lic, de coure i plom, i en altres, menys, era ternari. Les altres peces analitzades del tipus CNH S segueixen la mateixa pauta daliatges, ja que mostren la mateixa varietat ternaria i binaria, la qual cosa suggereix un mateix procediment tecnic en la fabricaci6 dels cospeUs i la possibilitat que formen part de l'emissi6 0 moment d'encunyaci6 si es prefereix. D'aquesta seca ha estat tambe analitzat un denari dels que es consideren mes antics OM-AS), que evidencia que es va encunyar en plata pura.

IKALESKEN

Moneda

53. J. UNTERMANN, MLJ-I, op. cit., nota 18, seca A.95; L. VILLARONGA, Els del/oris iberics d'Ikalkusken, Estudis Numismatics valencians, mim, 3, Valencia (1988); id., CNJ-I, op. cit., nota 10,324-328.

54. A. MARTiNEZ, "Ell torno a la localizaci6n de la ceca de lkalesken», Aetas del IX Congreso Nacional de Numismatica, Elche 1994. Elx, 1995,59-66: P.P. RIPOLLI�S, «De nuevo sobre la localizacion de Ikalesken», Aetas de las Primeras Jornadas de Arqueologia de Castilla-La Mancha, luiesta, 1997 [en premsa].

Valentia

De la producci6 dela seca de Valentia55 disposem d'analisis d' asos de les dues emissions mes nombroses, que posen en relleu l'us d'un aliatge ternari, bastant similar al que va ser utilitzat en les seques mes importants del seu entorn, Arse (vid. infra) i Saitabi.» La nova peca que ara presentem es un semis de l'emissi6 firmada per T. Ahius i L. Trinius i no fa sin6 emmarcar-se dins els parametres que ja havien estat obtinguts anteriorment, ja que el seu co spell pertany a una colada ternaria amb els valors habituals per al plom (5,31 %) i l' estany (7,23%).

VALENTIA

Arse (vid. infra Saguntum)

La seca de la ciutat iberica d'Arse57 es potser una de les que presenta una major regularitat en el contingut metal-lic dels cospells al llarg de tota la seua amplia producci6d'encunyacions de bronze. Les analisis publicades anteriorment i les que ara n'hi afegimproporcionen una visi6 bastant completa sobre la composici6 de les seues monedes. Tant les encunyacions del genet llancer (CNH29 i 30) com lesde la proa (CNH 39, 43, 49) i els quadrants del tipus petxina de pelegrf i doff mantenen un aliatge ternari molt regular i bastant ric en coure. Tan sols cal assenyalar que en els sextants del tipus petxina de pelegrf i doff (CNH 35) s 'ha observat un baix contingut de piom (0,37, 0,62 i 1,54), fet que es bastant inusual.

ARSE

55. P. P. RIPOLLES, La ceca de Vaientia, Estudis Numismatics Valencians, mirn. 2, Valencia, 1987; L. VILLARONGA, CNH, op. cit., nota 10,317-318.

56. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, op. cii., nota I, p. 138; J. M. ABASCAL, P. P. RIPOLLES i M. GOZALBES, op. cit., nota 2, 27.

57. J. UNTERMANN, MLH, op. cit., nota 18, seca A.33; L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967; id., CNH, 01'. cit., nota 10, 304-314.

Corduba (vid. infra Colonia Patricia)

La ciutat de Corduba= va encunyar una abundant serie de quadrants, la cronologia de la qual ha estat arnpliarnent debatuda, tot i que les troballes en el campament de Caceres el Viejo atesten una data d'emissi6 d'epoca sertoriana 0 anterior. D'aquestes encunyacions hem analitzat dues peces, les dues del tipus amb retrat a ladreta que testimonien l'us d'un aliatge ternari molt pobre en estany iamb un elevat contingut de plom, la qual cosa ens porta a la ment anteriors analisis de peces de Carmo, Vlia, Obulco i Castulo. Aixo no obstant, l'escassa quantitat de peces analitzades i el gran volum amb que van ser encunyats aquests divisors aeonsellen esperar a disposar d'una mostra mes amplia per a poder delinear la pauta seguida en materia d'aliatges.

CORDUBA

Moneda Ref Cit Pb Sn Ag FeAs Sb Ni Bi Zn Co

Carisa

La ciutat de Carisa (localitzada entre Bornos i Espera, Cadisj'? va encunyar en el segle I aC. una serie relativament nombrosa de divisors (semis i quadrants). L' analisi que presentem correspon a un semis, del tipus CNH 1, i mostra un contingut ternari amb els valors mes habituals, en els quaIs el plom sempre te un major percentatge que l'estany. Som conscients que una unica peca analitzada no permet comentar res amb una minima seguretat, sobretot veient com poden ser de variables els aliatges, de manera que esperarem noves oportunitats.

CARISA

58. F. CHAVES, La Cordoba hispano-romana y sus monedas. Sevilla, 1977; id. en Historic monetaria op. cit., nota 13,256-258.

59. F. CHAVES, en Historic rnonetaria op. cit., nota 13,288-289.

Ituci

La ciutat d'Ituci (Tejada la Nueva, Huelva)" va encunyar monedes al llarg dels segles II i I aC. Segons Villaronga, va iniciar les emissions amb llegenda llatina, despres va seguir amb llegenda piinica i va acabar en el segle I amb emissions llatines. La moneda que hem analitzat correspon a una ernissio amb llegenda llatina del segle I. El resultat es interessant, a pesar que sols disposem d'una iinica moneda analitzada; es tracta de coure pur, ja que la quantitat de plom es minima (0,24 %) i la d' estany, quasi inapreciable (0,02 %).

ITUCI

RESUM

De totes les analisis metalIografiques fetes sobre monedes encunyades a Hispania durant I' antiguitat, la primera caracteristica que hi destaca es ]' heterogeneitat,ja que s'hi distingeixen variacions molt importants no sols entre la produccio de ciutats situades en diversos punts geografics de la peninsula Iberica, sino fins i tot en peces que pertanyen a una mateixa ernissio.

AiXQ no obstant, a pesar de I' enorme diversitat testimoniada, s 'hi poden entreveure alguns patrons de comportament pel que fa als aliatges.

Les emissions hispanocartagineses van ser encunyades en la gran majoria amb coure pur, practica que no sembla que seguiren les encunyacions piiniques de Gades i Ebusus, a pesar que es pot apreciar en bastants casos l'us de percentatges elevats de coure.

Pel que fa a les emissions llatines de la Ulterior, els aliatges son bastant diversos; podem trobar-hi bronzes ternaris i aliatges binaris de coure i plom.

Les ciutats de la franja costanera mediterrania des d' Untikesken fins a Saetabi, les de la vall mitjana i baixa de I 'Ebre, la Carpetania i Bastetania van encunyar fonamentalment bronzes ternaris. Tanmateix, les emissions de les ciutats del curs alt de l'Ebre i de la part nord-oriental de la Celtiberia van utilitzar en la majoria coure pur sense aliar-Io amb plom ni estany.

60. C. ALFARO, «Las emisiones feno-punicas», Historic Monctaria de Hispania Antigna, Madrid, 1998, 103-104; L. VlLLARONGA, CNH, op. cit., nota 10, 107-109.

APENDIX

Localitzacio de les monedes utilitzades en les analisis

Seca Referencia Museu 0 col-leccio

Alaun JM-Al7

Arekoratas JM-All

Arse JM-A43

Arse JM-A44

Arse JM-A4S

Arse JM-A46

Arse JM-A7l

Arse JM-An

Arse JM-A73

Arse JM-A74

Arse JM-A90

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, colIeccio particular

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Baskunes JM-A12 Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Baskunes JM-A16

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Belikiom JM-A13 Valencia, col-leccio particular

Belikiom JM-ASO

Sagunt, col-leccio particular

Bilbilis JM-A40 Museu Monografic de Segobriga (Conca).

Bilbilis JM-AS4 Sagunt, colleccio particular

Bilbilis JM-A8S Sagunt, colleccio particular

Carisa JM-A34 Valencia, col-leccio particular

Carmo JMMC-16 Valencia, col-leccio particular

Carthago JM-A33 Valencia, colleccio particular

Castulo AR381 Museu de Camprorrobles (Valencia)

Castulo AR382 Museu de Camprorrobles (Valencia)

Castulo JM-A9 Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Castulo JM-AlO Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Castulo JM-A24 Museu Monografic de Segobriga (Conca).

Cerdefia JM-AS6 Sagunt, colleccio particular

Clounioq JM-A28 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

Corduba JM-A32 Valencia, col-leccio particular

Corduba JMMC-34 Valencia, col-leccio particular

Ebusus JM-A49 Sagunt, col-leccio particular

Ebusus JMMC-22 Museu Arqueologic d'Eivissa

Ebusus JMMC-23 Museu Arqueologic d'Eivissa

EbuSLlS JMMC-26 Museu Arqueologic d'Eivissa

EbLlSLlS JMMC-27 Museu Arqueologic d'Eivissa

EbLlSLlS JMMC-28 Museu Arqueologic d'Eivissa

Ebusus

Ebusus

Ebusus

JMMC-30 Museu Arqueologic d'Eivissa

JMMC-31 Museu Arqueologic d'Eivissa

JMMC-33 Museu Arqueologic d'Eivissa

Hispanocartaginesa JM-ASI

Ikalesken JM-A2

Ikalesken JM-A3

Ikalesken JM-A4

Ikalesken JM-AS

Ikalesken JM-A6,

Ikalesken JM-A7

Ikalesken JM-A8

Ikalesken JM-A47

Iltirta JM-AS2

Ituci JM-A38

Kaiskata JM-AI4

Kelse AR376

Kelse AR377

Kelse AR378

Kelse JM-A26

Kelse JM-AS7

Kelse JM-AS8

Kelse JM-A86

Kelse JM-A87

Kese AR380

Konterbia Belaiska JM-AS3

Konterbia Karbika JM-AI

Konterbia Karbika JM-A27

Lakine JM-A48

Murtili JM-A2S

Sekaisa JM-AI9

Sekobirikes JM-AIS

Sesars JM-AI8

Untikesken JM-ASS

Valentia JM-A8I

Sagunt, col-leccio particular

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Valencia, colleccio particular

Dept. de Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Museu de Camprorrobles (Valencia)

Museu de Camprorrobles (Valencia)

Museu de Camprorrobles (Valencia)

Museu Monografic de Segobriga (Conca)

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, colleccio particular

Museu de Camprorrobles (Valencia)

Sagunt, colleccio particular

Iniesta, Centre Municipal de Recuperacio

Museu Monografic de Segobriga (Conca)

Sagunt, col-leccio particular

Museu Monografic de Segobriga (Conca)

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Metrologia de les monedes antigues de la peninsula Iberica

L. VILLARONGA

Ja l' any 1973 ens sentfrem atrets per l' aspecte metrologic de les monedes antigues, i yam publicar, conjuntament amb J.-C. Richard, un primer estudi de conjunt.' Despres l'hern anat completant i, en el nostre Manual." presentarem alguns resultats.

Anys mes tard, Collantes- presenta un treball sobre metrologia, en el qual insistia que era una hipotesi de treball i acabava amb una confessi6 que l'honora: «Ellector no debe creerse 10 que aquf se dice, sin que esto signifique que todo 10 escrito es falso. Hay muchos datos que estan copiados de autores solventes».

EI tema es arid i, per tractar-Io, cal tenir un cert esperit maternatic, pero, malgrat tot, cada cop que hem arribat a algun resultat positiu ens sentim encoratjats per seguir en aquest camf de recerca.

Sempre, en els nostres estudis metrologies hem aportat suports d'algun aspecte numismatic. Es pot veure en els nostres treballs puntuals i creiem que es una cosa ben necessaria.

L'estudi de la metrologia es basa a analitzar una serie d'emissions monetaries pel pes de les seves monedes. Amb aquestes analisis, establim unes mostres i, aplicant aleshores l'estadistica,' intentem definir la poblaci6 d'on procedeixen

I. J.e. RICHARD, L. VILLARONGA, «Recherches sur les etalons rnonetaires en Espagne et en Gaule du sud, anterieurement it Auguste». Melanges de la Casa de Velcizquez, 1973, p. 81-103.

2. L. VILLARONGA, Numismdtico antigua de Hispanic, Barcelona, 1979.

3. E. COLLANTES PEREZ-ARDA, «Conjeturas sobre metrologfa iberica». Numisma XXXVII-XXXIX, mirn. 204221 (1987-1989), p. 29-108.

4. L. VILLARONGA, Estadistica aplicada a la numismdtica, Barcelona, 1985. Les breus notfcies que donem es poden ampliar en aquesta obra.

Tot es dintre d'un cert camp de probabilitats, el del 95 %, que es el marge en que treballem.

Els calculs estadfstics abans eren complicats, pero ara amb els ordinadors i les maquines electroniques de butxaca s6n a l'abast de tothom.

Farem una breu introducci6 sobre els parametres estadistics. Unes monedes d'un tipus determinat formen una mostra i, si arribem als trenta exemplars presos a l'atzar, podem acceptar la mostra com a prou exphcita, i I'anomenarem normal. La representaci6 grafica de la mostra, la visual, I'obtindrem tracant I'histograma.> Per fer-ho establim uns intervals de pes, i colloquem en cadascun el nornbre d' exemplars de monedes dintre els seus lfrnits. Si la mostra esta formada a I' atzar, es amb tota seguretat normal i la corba normal tracada sobre l'histograma prendra la forma d'una campana, i hi podrem aplicar tots els tests estadistics. Com a exemple donem el de l'emissi6 de Kese, sense simbol.

14 36 12 21 10 18 8 14

Eis parametres estadistics essencials s6n el nombre d'exemplars de la mostra, la mitjana de pes i la desviaci6 tipica. La mitjana de pes es un concepte simple: es la suma del pes de tots els exemplars dividits pel seu nombre.

Mes complex es el concepte de la desviaci6 tipica, la qual indica el grau de dispersi6 dels pesos entorn de la mitjana. A major dispersi6, el valor de la desviaci6 tfpica sera mes alt. Es calcula amb la f6rmula segiient: s=

Per valorar la irnportancia de la dispersi6 dels pesos entorn de la mitjana tenim el coeficient de variaci6, que es el resultat de dividir la desviaci6 tipica per la mit-

S. L. YILLARONGA, «Trazado del histograma de pesos de una muestra, can algunas consecuencias», Acta Numismatico, num. 9, 1979; p. 11-20.

jana, is' expressa en tant per cent sobre la unitat. Per ales monedes de plata no arriba al 5 %, i el normal es 2 %. En eanvi, per ales monedes de bronze, que son batudes en menor precisio, pot arribar al 20 %, i son acceptables i normals els valors entre 10 %i 20 %.

Un altre parametre important per a la seva ulterior aplicacio es l'error tipic de la mitjana. Es calcula dividint la desviacio tipiea per I'arrel quadrada del nombre d'exemplars de la mostra.

Com mes gran sigui el nombre d'exemplars de la mostra, mes gran sera el divisor i, per tant, mes petit I' error tipic.

Un cop analitzada la mostra, hem d'intentar tenir una idea de la poblacio a que pertany i, per aixo, tenim I'interval de confianca de la mitjana. Aquest interval ens dona els limits dintre dels quaIs es troba la mitjana de la poblacio, amb una probabilitat d'un 95 %. EI valor d'aquest interval de confianca entorn de la mitjana, amb una probabilitat d'un 95 % el trobarem multiplicant I'error tipie de la mitjana per 1,96.

Aleshores, percomparar diverses emissions, ens servim dels intervals de confianca. Si veiem que hi ha zones en que els seus valors coincideixen, podem pensal' que existeix una gran probabilitat d'haver estat batudes amb el mateix patro metrologic i, per tant, que pertanyen ala mateixa poblacio.

Aquesta comprovacio visual es pot veure en el grafic dels intervals de confianca de les mitjanes de les primeres emissions de bronze de la peninsula Iberica.

Sexi

16,45/20,21

8.23110.11

Malaka +1,74/2,24 : ----4L 6,9618,96

Castulo 7,70/9,29 -:-- 15,40/18,58

Obulco 8,4219,94 16,84119,88

Arseerar

4,90/8.58

total 7,89/8,58

7,51/8,65 ---+- 15,99/18,05

Kese clasc II

clase I 7,7419.40 20,83/25.52

Gadir 4,04/4,42';- 8,08/8,84

Rhode 3,27{S,27 ---'-- 6,45/10,54

Hispano-Canagines 8,35/8.71

Ebusus 2.27/2,37 :. 9,118/9,48 10 15 20 25

Es un metode grafic molt practic, pero si volem tenir una seguretat estadistica que diverses mostres pertanyen ala mateixa poblacio, hem d'apliear el test de la T

L. VILLARONGA

de Student de dos en dos, i verificar el resultats amb una analisi de variacions, facil de fer amb un ordinador.

Com a exemple del que acabem d'exposar, tenim lataula de la T de Student aplicada a diverses emissions de Kese. Verificada l' analisi de variacions entre les emissions 9,11, 12 i 16, que son acceptables perla T de Student, obtenim el resultat de F = 0,8565 amb 241 graus de llibertat, acceptable al nivell de 46 %. I com a resultat podem afirmar que estadisticament, amb una probabilitat d'un 95 %, les esmentades mostres pertanyen a la mateixa poblacio i han estat batudes amb el mateix patro metrologic, 9

feix II. maca ferro n. amfora case

En resum, el nostre metode es redueix a prendre les emissions que presenten mitjanes de pes properes i a veure si els intervals de confianca deles mitjanes tenen valors comuns. En cas afirmatiu, calculem les T de Student entre les esmentades emissions i, amb les que obtenim valors acceptables, verifiquem l'analisi de variacions. Si els resultats son positius tindrem unes emissions que pertanyen a la mateixa poblacio i han estat batudes amb el mateix patro de pes.

Despres d'aquesta breu notfcia sobre el metode, passarem a descriure la metrologia de les monedes antigues batudes a la peninsula Iberica, seguint la classe del seu metall: or, electro, plata i bronze.

OR I ELECTRO

Solament els cartaginesos, en la seva ocupacio de la Peninsula en el perfode 237 a 206 aC encunyarem monedes d'or i d'electro."

De les d'or, amb un 99 %de puresa s'encunyaren estateres i quarts, amb un patro de 7,60 g, en oposicio a les de plata, que seguiren el patro de 7,20 g.

Aquesta diferencia pot explicar-se calculant el valor en plata de la moneda d' or. Si acceptem una relacio entre aquests metallsd' 11,3, resulta que una estatera d' or era equivalent a 11,3 x 7,60 86,11 g de plata, equivalents a quatre trishekels de 7,20 g.

Com a resultat de la troballa d'Utrera,? i altres d'esporadiques a la Peninsula, les monedes cartagineses publicades per Jenkins-Lewis" en el seu grup xv, amb un contingut d'or d'un 30 %, les hem atribuit a la Peninsula. Si el contingut fos d'un 25 %, fent un calcul similar a l'anterior, arribariem al resultat que aquestes monedes d'elecrro equivaldrien a un shekel i mig de les de plata.

MONEDES DE PLATA

Estudiarem la metrologia de les monedes de plata per periodes que son determinats pels grups dels tresors.?

Fraccionaries anteriors ales dracmes dels segles V-IV aCIO

Les primeres imitacions dels tipus massaliotes segueixen el seu patro metrologic de 0,85 g, pero aviat les monedes emporitanes prenen mes volada i s'independitzen de les massaliotes; algunes son anepigrafiques i unes altres amb les inicials E i M; allo mes singular es la metrologia, primer usant un patro de 0,96 g i despres elde 0,80 g. D'aquests patrons nomes sabem que el primer es 0,16 x 6 0,96 g i el segon 0,16 x 5 0,80 g.

6. L. VILLARONGA, Las monedas hispanocartaginesas, Barcelona. 1973.

7. L. VILLARONGA, «Hallazgo en Utrera (Sevilla) de un tesorillo de rnonedas de electr6n cartaginesas», Studia Paulo Noster Oblatu, ruirn. I, Orientalia Lovaniensia Analecta. mim. 2, Leuven, 1982, p. 129-139.

8. G.K. JENKINS, R.B. LEWIS, Carthaginian gold and electrum coin.', Royal Numismatic Society, London, 1963.

9. L. VILLARONGA, Tresors monetaris de la peninsula iberica anteriors a August: repertori i analisi, Barcelona, 1993.

10. L. VILLARONGA, «Metrologia deles fraccionaries anteriors ales dracmes. Segle IV aC», Gaceta Numismatica, mim. 94-95 (1989), p. 17-22. L. VILLARONGA, Les monedes de plata emporitanes dels segles v-tv oC,Barcelona, 1997.

L. VILLARONGA

Dracmes de Rhode i Emporion II

Les circurnstancies varien cap a I' any 300 ae, en que es fan necessaries monedes de valor mes gran, i s'encunyen dracmes de 4,80 g. A Rhode, amb els tipus d' Arethusa i rosa vista per dessota, i a Emporion, amb Persefone i cavall dempeus. La primera de tipologia grega i la segona, cartaginesa.

La dualitat tipologica d'aquestes dues seques, tan properes, l'expliquem per la seva finalitat. La primera, per tractar amb els grecs sicilians, i l' altra, amb els cartaginesos de Sicflia.

EI pes d' aquestes dracmes es un multiple de les fraccionaries anteriors: 0,80 x 6 4,80 0,16 x 30. Guarda una relacio amb les monedes massaliotes, puix que el tritetartemorion de la dracma de 4,80 g es 0,60 g, que es un obol de la dracma massaliota de 3,60 g.

Imitacions d'aquestes dracmes sencunyaren a la Gal-lia" amb un patro de 4,80 g, pero en alguna deles emissions s'utilitza el patro atic de 4,35 g.

Invasio cartaginesa, 237 a 206 aCI3

Els cartaginesos, en desembarcar a Gadir, encunyen moneda per financar els seus esforcos militars i preparar el pas a Italia. Ho fan amb un shekel de 7,20 g, el qual en els ultims temps de l'ocupacio es redueix de pes i s'iguala al quadrigatus rorna de 6,80 g. A l'ultima emissio," arran de la retirada, el shekel amb la marca de la lletra fenicia «zayin» baixa a uns 6 g.

Emporion, despres de l'any 241 aC

Quan finalitza la influencia cartaginesa al Mediterrani," en acabar-se la primera guerra punica I' any 241 ae, Emporion can via els tipus de les seves dracmes, de cartaginesos a grecs, i empren I'Arethusa-Persefone i el pegas, seguint pero amb la mateixa metrologia, de la dracma de 4,80 g.

Cap a finals del segle III ae, s'encunyen divisors: son octaus de la dracma, tritetartemorion de 0,60 g, que es corresponen exactament amb els obols de la dracrna massaliota.

II. A.M. DE GAUDAN, Les monedes de plata de Emporian y Rhode, Barcelona, 1968-1970.

12. L. VILLARONGA, «Imitacions galliques de les dracrnes de Rhode i Emporion», AC/a Numismatica, mim. 16 (1986), p. 21-51.

13. L. VILLARONGA, Las monedas hispanocartaginesas. Barcelona, 1973.

14. L. VILLARONGA, «Diez afios de novedades en la nurnismatica hispanocartaginesa 1973-1983»., Rivista di Studi Fenice, Sup. vol. II, 1983, p. 69.

15. A.M. DE GUADAN, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Barcelona, 1968-1970.

METROLOGIA DE LES MONEDES ANT/GUES DE LA PENiNSULA 59

Endesembarcar els romans a Emporion, I' any 218 aC, cornenca la segona guerra punica. S'empra la seca emporitana," usada pels romans per batre moneda per al financarnent del seu exercit, i es fa amb els mateixos tipus emporitans i la mateixa metrologia, amb l'unica variaci6 de la modificaci6 del cap del pegas, que es converteix en un homenet, que amb la rna s' agafa el peu i va cobert amb un petasus.

Poe despres de l'any 212 aC, amb la creaci6 del denari roma, d'un pes teoric de 4,53 g, la seca emporitana va haver d'ajustar a aquest patro l'encunyacio de la seva moneda, les dracmes lleugeres emporitanes d'un pes real de 4,25 g,17 de principis del segle II aC.

Els denaris romans trobats a la Peninsula presenten una diversitat de pesos: al costat d'alguns amb mitjana de 4,25 g, d'altres el presenten mes alt, i sobrepassen elde 4,50 g.

Es de suposar que no deu existir coincidencia entre el que succef aRoma i l'aplicaci6 a la llunyana Emporion dels canvis metrologies.

Emissions locals de fi del segle III aC

Les lluites entre els cartaginesos i els romans crearen una nova situaci6 politica a la Peninsula que dona origen a l'aparici6 de nombroses seques, unes del costat cartagines i unes altres del rorna, a mes deles dels pobles iberics aixecats en armes contra I'invasor. Totes s' ajusten al sistema rnetrologic existent.

Gadir," I'antiga colonia fenfcia, encunya dracmes i hemidracmes dintre del sistema emporita, de la dracma de 4,80 g. Despres, amb la presencia del denari roma, encunya hemidracmes de 2,20 g. Ambdues emissions es diferencien per la seva llegenda."

Tambe encunya unarara emissi6 de dracma," amb el pes del victoriat roma de pes aIt de 3,40 g.

EbusUS21 encunya una didracma-' de 10 g i hemidracmes amb sfrnbol de 2,50

16. L VILLARONGA. «Uso de la ceca de Emporion por los rornanos para cubrir sus necesidades financieras en la peninsula iberica durante la segunda guerra piinica», Studi L. Breglia, Bolletino di Numismatica, sup. al mirn. 4, Roma, 1987, p. 209-214.

17. L VILLARONGA, «Les dracmes emporitanes de pes redun, Problernatica», Miscel-lania ell honor del Dr. J. Ainaud de Lasarte, vol I, 1998.

18. C. ALFARO, Las monedas de Gadir/Gades, Madrid, 1988.

19. L VILLARONGA, «Les monedes d'argenl d'Ebusus Gadir. Estudi comparatiu», Homenatge al Dr. Miquel Tarradell. Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1993, p. 303-307.

20. L. VILLARONGA, «Cuestiones que plantea una moneda de plata de Gadir», Gaceta Numismdtica, mim. 69 (1983), p. 41-43.

21. M. CAMPO, Las monedas de Ebusus, Barcelona, 1976.

22. L. VI1..LARONGA, «Les rnonedes d'argent d'Ebusus Gadir. Estudi cornparatiu», Hoinenatge al Dr. Miquel Tarradell; Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1993, p. 303-307.

L. VILLARONGA

g, sistema ben particular no usat enlloc mes de la Peninsula. Posteriorment, encunya hemidracmes sense sirnbol de 2,20 g, que es la meitat del denari roma, Arse" encunya dracmes del sistema del victoriat pesat de 3,40 g. Existeixen unsrars divisors amb el tipus de cap de cavallo

Saetabi tambe encunya didracmes, dracmes i hemidracmes. Les que coneixem son peces iiniques i pertanyen al sistema del victoriat pesat.

Els pobles iberics en lluita contra Roma encunyaren dracmes d'imitacio emporitana-" de 4,80 g, les quaIs reduiren el pes davant I'aparicio del denari roma de 4,53 g. Son nombroses les imitacions dels obols massaliotes d'un pes de 0,60 g i altres emissions amb pegas, que son hemiobols de 0,40 g.

TAULA DE SINTESI DE LES EMISSIONS DE PLATA

Cronologia moneda moneda [her. patrons usats aC. romana emp. atic H-C roma singular slY fraccionaries 4,80/5 4,80/6

300 Rhode 4,80 Emporion C. 4,80 dem. imitac. gal-les 4,80 4,35 ?

Ebusus, sfmb. 10

241-218 Emporion pegas 4,80

237 a 206 quadrigatus hisp. cartag. 4,35 7,2-6 6,8

218a 195 per aRoma dr. emporitanes 4,80 dracmes iber. 4,80 Gadir 4,80

212 denari 4,50 Emporion 4,25 Gadir 2,20 Ebusus S.S. 2,20 victoriat Gadir 3,20 3,40 Arse 3,20

S. II denari 3,98 den. iberics 3,9/3,7 victoriat Arse 2,20 2,40

S. I denari redutt Turiasu 3,55 Sekobirikes 3,55

23. L. VILLARONGA, «Lasmonedas de Arse-Saguntum», Barcelona, 1967. 24. L. VILLARONGA, «Les dracmes iberiques lIurs divisors», Barcelona, 1998.

METROLOGIA DE LES MONEDES ANTIGUES DE LA PENiNSULA 61

Tambe tenim els divisors incerts," detectats darrerarnent; son hemiobols de 0,40 g i tartemorion de 0,20 g, de localitzacio incerta. Les peces mes abundants presenten els tipus de Tanitlcaduceu i Apol-lo/creixent.

Monedes de plata del segle II aC

Amb el pes del denari roma reduit a 3,98 g s'encunyen nombroses emissions de denaris.w amb la llegenda iberica durant el segle II aC. Tambe s'encunyaren uns rars quinaris.

A Arse, continuen emetent-se dracmes ajustades al pes del victoriat roma lIeuger, de 2,40 g.

Monedes de plata del segle I aC

Continua I' emissio, durant el primer quart del segle I aC, de denaris amb la llegenda iberica en algunes seques; les de Sekobirikes i Turiasu presenten un pes reduit a 3,55 g. Reduccio del pes 0 valor del denari que ja posa de relleu Crawford" pels anys 88 i 87aC aRoma.

METROLOGIA DE LES MONEDES DE BRONZE

Mes complicat es presenta I' estudi de les monedes de bronze. Fa temps que ens preocupa aquesta questio," principalment pel fet que no esta concretat I' esquema de la metrologia romana, que ens havia de servird'ordenacio i datacio, Hem de distingir les monedes de bronze batudes abans del desembarcament roma a Empiiries, I'any 218 aC. Excepte una rara emissio de Rhode i unes d'Ebusus, forenintroduides pels cartaginesos i, per al seu estudi, establirem un paral-Ielisme amb la moneda coetania de Sicflia i del sud d'Italia, cosa que ens permete la seva datacio. Despres seguiren amb aquesta metrologia les seques mes antigues de la Peninsula", lesrnes importants de les quals eren les de Kese, Castulo, Obulco i Gadir.

25. M. GARCiA GARRIDO. «EI hallazgo de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real)», Acta Numismatica, mim. 20 (1990), p. 37-78.

26. L. VILLARONGA, «Ordenacion y cronologia de los denarios de la Celtiberia» Gaceta Numisnuitica, num, 8687 (1987), p. 9-22.

27. M. CRAWFORD, «Ancients devaluations: a general theory», Les devaluations a Rome, vol. I, Rome, 1978, p. 151.

28. L. VILLARONGA, «EI sistema metrol6gico semiuncial romano», Congreso Nacional de Numismatica Numisma, 1973-1974, p. 155-166.

29. L. VILLARONGA, Numismdtica Antigua de Hispunia, Barcelona, 1979.

L. VILLARONGA

Per ales batudes despres del desembarcament roma a Empuries establirem un esquema de les emissions romanes de bronze, i les estudiarem per comparaci6.

Primeres emissions-?

Coneixem algunes rares emissions de Rhode que, per la reencunyaci6 d' alguns exemplars sobre monedes cartagineses de Sardenya, sabem que foren batudes a mitjans segle III aC. Es un cas esporadic sense cap altra relaci6. Tambe son un cas particular les petites monedes de bronze d'Ebusus, que poden ser divisors d'una unitat de 16/18 g.

En realitat, pen), les primeres emissions de bronze importants de la Peninsula foren les emeses pels cartaginesos invasors cap als anys 214 i 212 aC. Segueixen un patr6 d'uns 18 g, batent el valor meitat de 9 g. Posteriorment reduiren el seu pes encunyant peces d' 11 g.

Per fixar la seva cronologia" establirem un paral-Ielisme amb les monedes de Siracusa, que segueixen el patr6 de 18 g, i encunyen la seva meitat, fins a l' any 211 aC en que arriba el govern Hieronimos, que passa a batre monedes d' 11 g.

Sempre existeix una certa relaci6 entre les monedes dels diferents sistemes que acostumaven a circular conjuntament. Efectivament, les monedes siracusanes s6n exactament un sextant de l' as roma en tis.

Siracusa sextant del sistema as de 18 g 11 g triental, 3 asos x lliura anterior en reducci6, 5 asos x lIiura

108,8 65,3

Per a Crawford, la dataci6 del sistema quadrantal es del 2] 4 aC, i una mica posterior el triental i elde cinc asos en Iliura.

Qualifiquem d'arcaiques les emissions iberiques de bronze que segueixen la metrologia cartaginesa i que foren batudes abans del 214 aC. S6n les de Kese," de cap llorejat de 8/9 g, cap barbat i la seva serie, de 22, 17 i 8,7 g, i la del creixent, amb estrella de4 g.

Tenim, ames, Castulo," amb la llegenda retrograda de l7,17 g, i d'ObuJco, amb el toponim dins de la cartella de 18,8 g.

Del grup de seques que utilitzaren l'escriptura punica, tenim les monedes ane-

30. L. VILLARONGA, «Las prirneras ernisiones de bronce en Hispania», Papers in Iberian Aechaeology, BAR, num, 193, Oxford, 1984, p. 205-2 I 5.

3). L. VILLARONGA, «Las monedas hispanocartaginesas», Barcelona, ) 973.

32. L. VILLARONGA, «Lesmonedes iberiques de Tarraco», Barcelona, ) 983.

33. M. PAZ GARCiA-BELLI DO, Las monedas de Castulo can escritura indigene. Barcelona, 1982.

METROLOGIA DE LES MONEDES ANTIGUES DE LA PENINSULA 63

pigrafiques de Gadir i Malaka; s6n divisors de pes baix i la que usa I'escriptura ptinica arcaica de Sexi, d'un pes de 18 g.

Cap a l'any 211 aC, quan els cartaginesos encunyen amb el sistema d' 11 g, les seques que ja havien ernes moneda s'ajusten a aquest sistema, i aixf ho fa Kese amb l'emissi6 sense sfmbol. Segueixen aquest sistema les antigues colonies fenfcies de Gadir, amb les emissions amb aleph i la de trident, Sexi amb la llegenda en cartel-la, Malaka, Ituci i Olont.

Es oporni veure les relacions deles monedes hispaniques amb les romanes i les siracusanes que segueixen el mateix sistema. Ho presentem esquematicament.

monedes monedes monedesmonedes de 18,13 g de 9,06 g de 10,88 g de 5,44 g meitat ant. meitat ant.

214 aC. As triental 3 asos en Iliura

as 108,8 g sextant unca

En reducci6 5 asos en lliura sextant

As 69,3 g un<;:a

211 aC. As sextantal6 asos en lIiura trient sextant

As 54,4 g

206 aC. 10 asos en lIiura trient sextant

As 32,64 g

Siracusa abans del despres del 211 211

o sigui, la moneda de pes de 18,13 g usada a Siracusa abans del 211 aC pot ser un sextant de I' as triental 0 un trient de I' as sextantal; i la de 10,88 g usada a Siracusa despres del211 aC pot ser un sextant de l'as en reducci6 de cine asos en lliura 0 un trient de I'as de deu asos en Iliura.

Ladiferencia entre les dues interpretacions es petita, pero ens decantem a creure que correspon al sistema triental ial de cine asos en lliura.

Emissions derivades de l'ocupaci6 romana de la Peninsula

Per a l'estudi de la metrologia de les monedesde bronze de la Penfnsula amb la presencia roman a, hem de partir del sistema metrologic usat aRoma, establir un esquema i, aleshores, aprofitar la seva cronologia. L' obra fonamental per realitzar-ho es la de Crawford," que estableix una sfntesi general, d6na la informaci6 metrologica i estableix una cronologia.Comple-

34. M.H. CRAWFORD. ROil/ali Republican Coinage, Cambridge, 1974.

L. VILLARONGA

tem aquesta informacio amb lesdades subministrades per Hildebrandt." que recolli materials de les obres de D' Ailly,", de Samwer-? i Santini."

En la taula 6 de les pagines 260-264, Hildebrandt dona una relacio de les emissions romanes de bronze amb la referencia a Crawford i la datacio, i donael nombre d'exemplars pesats recollits de les esmentades obres. A mes, dona la mitjana de pes, i estableix en una grafica els intervals de confianca deles mitjanes. En sintesi, podem establir l' esquema seguent:

Sistema semilliural, as de sis unces, de l'any 217 aC. segueix una disminucio progressiva de pes

Sistema triental, as de quatre unces, de l'any 214 aC.

Sistema sextantal, as de dues unces, de l' any 211 aC, associat al denari.

A continuacio, s' observa que algunes emissions antigues son batudes en un sistema ponderal de pes inferior, al voltant de l'uncial, amb un as d'una unca. Son les monedes de Crawford 63,64,65,69,97,99 i 100datades de finals del segle III aC.

Ve despres, a partir del mimero 112 de Crawford, de 1'any 206 al 19,5 aC, aproximadament, un augment de pes del patro usat, d'uns 31 g, que correspon a un sistema de deu monedes en lliura.

Entre e1s mimeros de Crawford 162 de l'any 179 al170 aC, iel187 de l'any 169 al158, el pes baixa i passa de ser de 10 monedes en lliura a ser-ho de 12,0 sigui, l' as uncial. Despres segueix una disminucio progressiva del pes fins a arribar al mimero 219.

Aleshores no s'encunya l'as, i s' emeten solament divisors, dintre d'un sistema uncial reduit, d'uns 17018 g.

Cap a l' emissio mimero 290 de Crawford, de l' any 114 aC, es torna a batre l' as d'un sistema uncial, fins que I'any 91 aC, amb 1a lex Papiria, es passa al sistema semiuncial, mimero 338 de Crawford.

Si afegim ales inseguretats que presenta aquest esquema el temps que trigaren a arribar a la Peninsula aquestes modificacions metrologiques i la seva aplicacio, temps que fou diferent pel que fa a la Celtiberia, Catalunya i la Ulterior, tindrem un possible desfasament entre les emissions, que fa diffcil l'ajustament i que pot explicar les diferencies que poden presentar-se.

Malgrat tot, presentem un esquema de l' ordre metrologic comentat i de la datacio:

35. H.J. HILDEBRANDT, «Die romelager yon Numantia, dattierung anhard die MUnzfunde», Madrider Mitteilungen, num. 20 (1979), p. 238-27 J.

36. P.P. BOURLIER, BARON D' AILLY, Recherches sur la monnaie romaine, Lion, J 864- J 869.

37. K. SAMWER, Gechichte des altern romischen Miaizwesens, Wi en, 1883.

38. A. SANTINI, Saggio di Catalogo Generale delle Monete Consolari Anonime COI1 Simboli; Milan, J 939.

sistema as de 1U1111. Crawford cronologia sextantal

59,60,61,73,89,110 211/208 uncial 27,2 64,65,69,97,99,100 2081206

10 mon. lliura

En aquesta taula hem recollit la informaci6facilitada per Crawford i Hildebrandt, que presenta una sequencia prou correcta amb alguns punts singulars. Un d' aquests punts es la baixada al sistema uncial despres de l'us delsextantal i abans d'aplicar-se elde deu monedes en lliura. L'altre es el que, despres dencunyar-se solament divisors d'un sistema uncial reduit, l'any 141 al 114 aC, es torna a batre l'as del sistema uncial. Despres per la Lex Papiria es redueix l'as a semiuncial, encara que per poe temps.

Emissions que segueixen el sistema roma

Seguint l'esquema anterior intentarem integrar al sistema roma les emissions peninsulars que segueixen aquest sistema:

cronologia sistema

principals emissions peninsulars

a) 211/208 sextantal Ulterior, Obulco i Florentia

b) 208/206uncial

c) 206/158 10 mon. Iliura

Iberic catala, Untikesken, I1tirta, Ausesken i grup

Ulterior, Obulco, Castulo, Urso, Ipora, Laelia, ltuci i Myrtilis

d) 1581146 entorn uncial Iberic catala, Untikesken i Iitirta, Ulterior

e) 146/114 uncial reduit Iberic catala, Untikesken i I1tirta, Ulterior i Ederania

1) 114/97 uncial Detectat solament en el sistema meitat

g) 91 semiuncial En general pesos baixos

a) Parallelament al sistema sextantal rorna de l'any 212 al 211 aC, aproximadament, s'encunyen a la Ulterior les monedes amb la llegenda FLORENTIA, seca que despres va fer servir el toponim iberic Ilturir, i la dObulco amb les llegendes Ilatina i iberica.

L. VILLARONGA

b) L'us transitori del sistema uncial cap a la fi del segle III aC d6na pas ales emissions de principi del segle II amb la llegenda iberica a Catalunya. S6n les d'Untikesken, Iltirta, Ausesken, Eustibaikula, Arketurki i Ilturo.

c) S6n importants les emissions de 10 monedes en lliura de la Ulterior, entre altres lesde Castulo" amb KO, Obulco dels magistrats Situbolai i Urkail, Urso amb la marca fenicia Yod,40 Ipora, Laelia, Ituci i Myrtiles.

d) Cap a mitjan segle II aC es comenca a reduir el pes del patr6, i en resulten les monedes d'un sistema uncial reduit.

La reducci6 a Untikeskerr" queda assenyalada per la marca EI i xv, que indica el sistema de 15 monedes en lliura.A mes, a Catalunya s'encunya a Laiesken i 11tirkesken.

A la Ulterior? baten moneda de l' esmentat sistema a moltes seques, entre altres a Ventipo, llipense, Ilipla, Carmo, Caura, Celtitan, Oripense, Oset, Bora, Tamusiens, Dipo i Cordoba, aquesta darrera, quadrants.

e) Ala segona meitat del segle II aC, quan Roma deixa de batre asos i solament encunya divisors en el sistema uncial reduit en progressiva disminuci6de pes, ala Peninsula les emissions monetaries s6n abundants.

Untikesken+' va reeluint el seu pes, Iltirta encunya l' emissi6 uncial reduida i les successives reeluccions.

Algunes seques dela vall de I' Ebre segueixen el sistema uncial reduit roma en les seves primeres emissions; sonlesde Seteisken, Kelse, Iltukoite, Bursau i Borneskon.

En la Ulterior s6n nombroses les emissions, que podem dividir en dos grups:

1. Grup de monedes del sistema entre 20i 16 g: Obulco, amb magistrats iberics, Ilturir, Urso, Ulia, sense creixent, Ilipense, arnb A, Ilse i Carteia. Aquesta darrera encunya semis sense noms de magistrats. A mes, hi ha les emissions amb les inscripcions que anomenem libiofenfcies de Lascuta, Asido, Vesci Turriricina.

2. Grup de monedes del sistema entre 16 i 14 g: Obulco, amb toponim sol i amb el magistrat L. Aimil, Iliturgi, Urso, amb 6s assegut, Carmo, amb cap de Mercuri, amb cap el' Hercules i doff, Lastigi, Callet, Osset, Ostur, Halos i Carteia.

39. M. PAZ GARciA-BELl..lDO, Las nionedas de Castulo con escritura indigene. Barcelona, 1982.

40. L. V1LLARONGA, «Las monedas de Urso», Ampurias, mim. 41-42 (1979-1980), p. 243-250.

41. L. V1LLARONGA, "Las marcas de valor en las monedas de Unticescen», VIII Congreso Nacional de Arqueologia, Sevilla, 1963, p. 331-338.

42. L. V1LLARONGA, Numismtitica Antigua de Hispanic, Barcelona, 1979.

43. L. V1LLARONGA, «Un nou metode estadfstic. Aplicacio a I'estudi de les primcres emissions iberiques de bronze catalanes del Pais Valencia», II Simposi Numismatic de Barcelona, Barcelona, 1980, p. 1.57-170.

A l'Edetania, se segueix el sistema de pes uncial una mica reduit a Arse, Saiti i Valentia." Imes al sud, Ikalkuskerr" i Urkesken.

!J El pas al segle I aC amb l'us a Roma de las uncial queda reflectit en alguna seca, com a Bilbilis i a Kese." Aquf situem I'emissio d'Ebusus amb la marca de valor 50,47 que indica que 50 d'aquestes monedes pesen una lliura romana. EI valor batut es un quadrant del sistema uncial. Estan proxirns a aquest sistema les emissions de Gadir, amb caduceu, de Sexi, amb la llegenda curta, i les d' Ituci i Abdera.

g) L'entrada al segle I aC marca una disminucio del pes de totes les emissions, que segueixen el sistema semiuncial reinstaurat per la lex Papiria.

Les emissions son generals a la Penfnsula amb un pes inferior, i son nombroses les emissions de semis.

Emissions de pes meitat del roma

Acabem d'exposar les emissions que segueixen el sistema rorna, i ara cal que ens referim a les que tambe segueixen el pes roma pero amb el valor batut com a unitat, amb tipologia d' as, la meitat de I' as roma.

Creiem que l'origen d'aquest sistema, amb la unitat que es la meitat de l'as rorna i que s'usa durant tot el segle II aC, es degut al fet de ser una continuacio de les emissions delsistema hispano-cartagines.

En el penode a, despres de les primeres emissions de Kese dintre del sistema usat pels cartaginesos a la Peninsula, es continua amb emissions de pes baix fins a ajustar-se al sistema rorna uncial en la relacio d' 1 :2, 0 sigui, que la unitat del bronze iberic pesa la meitat de l'as roma coetani.

En el periode b, cronologicament de finals del segle III 0 principis del II aC, simultaniament a l'ris de l'as uncial a Untikesken i Iltirta, encunyen la unitat definida per la seva tipologia amb el pes de la meitat d'aquelles seques de Kese" i altres de catalanes, aixf mateix a l'Edetania, Arse'? i Saiti, iles seques iberiques del sud, Ikalkusken>" i Kelin.

En aquest periode s'inicia la penetracio de lamoneda de bronze cap a I'inte-

44. P.P. R1POLLES, La ceca de Valentia, Valencia, 1988.

45. L. V1LLARONGA, «Sistematitzacio deles monedes de bronze c1'lkalkusken, Kelin Urkesken» Acta Numis/I/(/I;C(/, ruim. 19 (1980), p. 44-53.

46. L. V1LL.ARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983.

47. L. VILLARONGA, «Marcus de valor en monedas ibericas», XIl Congreso Nacional de Numisnuitica, Jaen, 1971, p. 531-537.

48. L. V1L.LARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco, Barcelona, 1983.

49. L. V1LLARONGA, Las monedas de Arse-Sagunsum, Barcelona, 1967.

50. L. V1LLARONGA, «Sisremaririzacio de les monecles c1e bronze d'ikaikusken, Kelin i Urkesken», Acta Numismatico. ruirn. 10 (1980=, p. 44-53.

L. VILLARONGA

rior; surt de Kese, amb la KE arcaica i antiga, de Seteisken, amb genet portador de ceptre, i de Sekaisa, amb la lleona al davant.

EJ mateix succeeix amb les emissions amb la llegenda ferucia de la Ulterior, lesde Gadir, Sexi, Malaka, Ituci, Olont i Bailo. Mes dificils de precisar sonels divisors d'Ebusus, que poden pertanyer a aquest sistema.

En el perfode c, de l'as de to en lliura de la primera meitat del segle II aC, comenca I'ernissio de moneda de bronze a la Celtiberia," amb un sistema que es exactament la meitat del sistema roma coetani. Son les de la classev I, d' Areikoratikos, Oilaunikos, Kalakorikos i Louitiskos, is' afegeixen les seques de Seteisken, amb dos dofins i creixent, ide Sekaisa, amb la lleona darrere, situades a I' entrada de la Celtiberia.

Dintre del periode d de mitjan segle II aC, les seques de la Celtiberia que emetien abans continuen en la classe II. Son Arekorata, Kalakorikos, Kueliokos, Unambaate, Titiakos, Uirouias i Ekualakos. Parallelament, Kese emet les monedes amb sfrnbol massa, ferro de llanca, amfora; altres seques de la Laietania, com Laiesken, Iituro, Lauro, i de I' Ausetania, com Ausesken i Ore, redueixen el seu pes per ajustar-lo a Ia meitat de l' as rorna.

Ames, els bascons encunyen moneda ales seques de Barskunes, Arsaos i Turiasu amb l'estil de cap que anomenen basco.v cosa que tambe trobem en algunes seques de la Celtiberia, com son Arekorata, Kalakorikos, Kueliokos i Unambaate.

En el perfode e, de la segona meitat del segle II aC, continua la reduccio progressiva del pes de la moneda, i sencunyen a la Celtiberia la classe III, en les seques d' Arekoratas, Uirouias, Karaues,Bursau,Sekotias, Arkailikos, Erkauika, Sekobirikes i Borneskon, i la classe IV, a Ikesankom, Arekorata (s ?), Aratikos, Usamus; a Catalunya s'encunya a Kese, amb les emissions amb els simbols proa, timo, cornucopia, i els epigrafics TA,TI, TU i KU, i en altres seques catalanes.

La Suessetania comenca les seves emissions a principi de la segona meitat del segle II aC, ales seques de Sesars, Bolskan i, a rnes, a Kontebakom amb la marca KO. Els bascons continuen emetent moneda a Barskunes i a Arsaos en estil no basco.

Ala Sedetania encunyen Seteisken, Kelse, Lakine, Orosi, Otobesken, Saltuie i a la vall del Jalon, Borneskon, Bursau i Konterbia Bel, Nertobis, Tabaniu i Tamamu,

En el perfodefdel 114 al 97 aC, I' augment de pes de I' as rorna a uncial es posa de manifest en les emissions iberiques de Kese, que acusen una intensa romanitzacio, fins i tot en el toponim que es presenta en la versio llarga KESSE, iamb un

5 l. M. GARCiA GARRLDO, L. V1LLARONGA, "Las monedas de la Celtiberia», Gaceta Numismatica. num. 86·87 (1987), p. 35·63. Seguim la classificacio que tercm en aquest treball.

52. En endavant ens referirern a la classificaci6 exposada en el treball citat a la nota anterior.

53. L. YILLARONGA, «Las emisiones monetales con el tipo de cabeza vascona», Studio Paleohispanica et indogermanica J. Untermann ab amicis hispanicus oblata. Universitat de Barcelona, 1993, p. 297·316.

valor alfabetic per a tots els seus signes. Son les emissions amb els simbols BE i TE. Tambe presenten un augment de pes les monedes d'iituro, amb sfrnbol ORELLA, ilesde Baitolo i algunes de l'interior, com Bilbilis.

En el perfode g, de principis del segle laC, el pes dela moneda es va reduint de manera general i progressiva.

Despres dencunyar-se asos uncials a Roma en el canvi de segle, l'any 91 aC, per la lex Papiria s'estableix el sistema metrologic semiuncial, amb un as de 13,70 g. Aquest sistema fou de curta durada, puix que ben aviat es torna al sistema uncial.

En aquest perfode, en que suposem que sacaben les emissions amb inscripcions iberiques, les monedes emeses hoson amb un pes baix, inferior al semiuncial pero superior ala seva meitat.

A Untikesken s'emeten asos d' 11 a 12 giles darreres emissions marquen un retorn a l'iis del cap del pegas normal.

Kese encunya les emissions 36 a 39 amb els sfmbols de palma i els epigrafics IL, A i TIKI, amb un pes compres entre els 8 i 9 g. Altres seques catalanesbaten amb pes similar, Baitolo, Eso i Ieso.

Iltirta acaba les emissions iberiques amb el tipus de lIop, dintre de l'area d'influencia de Kese, amb pesos a I' entorn dels 8 g.

Arse, Saiti i Kili acaben les emissions amb inscripcions en iberic i Ilati, amb un pes lleugerament per dessota del semiuncial.

A la Celtiberia s'encunyen les monedes de la classe V, que son meitats d'un sistema de 18 monedes en lIiura, amb un pes de 8 a 9 g; son les seques dOilaunikos, Lutiakos, Uarakos,Letaisama, Sekisanos, Uarkas, Okalakom i Teitiakos.

A la Suessetania son nombroses les emissions de Bolskan II, III i tipus de Palenzuela, is' arriba a pesos molt baixos de 7,5 g. Les altres seques son Belikio, Sekia i Iaka.

Ala Sedetania s'emet ales seques de Seteisken i Kelse; a la vall del Jalon, a Sekaisa, Konterbia Bel, Ikesankom i Nertobis, i es forma el grup que anomenem dels «dos dofins», que usa un patro de 8,50 g. La que bat rnes moneda es Sekaisa.

Lesaltres son Terkakom, Orosi, Tabaniu, Tanusia i Samaia.

La impressio que donen aquestes emissions, que son les ultirnes amb la inscripcio iberica, es que la metrologia es orientativa, puix que els pesos van baixant progressi vament.

A la Ulterior, Castulo encunya monedes cada cop mes tosques i Obulco introdueix el tipus d' Apolo, amb el pes semiuncial en disrninucio, El mateix succeeix a Carbula i Salpesa.

Altres emissions amb pesos entre 9 i 10 g son les de Laelia, Lastigi, Carmo, Ostur, Orippo, Osset i Sacili.

Algunes seques nornes emeten dins d'aquest darrer perfode. Son Onuba, Cerit, Irippo, Sisipo, Cumbaria, Nabrisa i Carisia; poden ser semis d'un as semiuncial reduit.

L. VILLARONGA

Del grup amb la llegenda fenicia encunyen Gadir, Malaka, Ituci, Olont i Abdera iamb la libiofenicia, Lascuta, Asido, Bailo, Iptuci, Arsa i Oba.

Un cas especial, per les seves particularitats i l'abundancia, s6n les monedes de Carteia.>' Cartagonova= i les imitacions del semis roma."

Per a Reggio podem presentar l'esquema seguent:

Catalunya Sedetania i Bascons Celtiberia EcletUlterior Suessetania sud

Uncial meitat de meitat de meitat de meitat i sextantal

Unc. red. I'uncial red. 10 mono 10 m.lli. i despres 10 m. Iliura

meitat de acabant amb Iliura i les seves reduce, unc, red. uncial l'uncial red. pesos baixos les seves reduce, i les seves red.

Com altres vegades hem observat, els fets numismatics s'agrupen en arees geografiques determinades. Es formen quatre arees:

1. A Catalunya s' inicien les emissions iberiques de Kese seguint el sistema hispanocartagines, pen) a Untikesken i Iltirta se segueix el sistema uncial roma; les altres seques catalanes sadapten a aquest sistema i encunyen unitats a meitat del pes rorna.

2. A la Ulterior se segueix exactament el sistema roma, primer sextantal, i despres es passa alde 10 monedes en Iliura, a uncial i ales successives reduccions. En s6n una excepci6 les antigues colonies fenfcies, que segueixen el sistemahispanocartagines i despres s' ajusten a meitats del sistemaroma.

3. A la Celtiberia s'inicien les encunyacions en el sistema meitat del rorna, en la seva fase de 10 monedes en Iliura i segueixen despres les successives reduccions. Lesmonedes dels suessetans, bascons i sedetans s'ajusten a aquestes reduccions.

4. A l'Edetania s'inicien les encunyacions seguint el sistema emprat a Kese de meitat de l'as ram a, pero a mitjan la segona meitat del segle II aC es passa al sistema rorna en la seva fase d'uncial reduit.

Seques amb emissions del sistema roma i el de la seva meitat

Existeixen seques que encunyen moneda en els dos sistemes coetaniament, i altres que ho fan consecutivament. Succeeix en zones geografiques determinades.

54. F. CHAVES TRISTAN, Las monedas hispanorromanas de Carteia, Barcelona, 1979.

55. M. DEL MAR LLORENS, Las monedas de Cartagonova, Murcia, 1994.

56. L. VILLARONGA, «lrniraciones de moneda romana republicana de bronce en la Peninsula», Gaceta Numismafica, num. 79 (1985), p. 33-40.

Us coetani dels dos sistemes

L'us coetani dels dos sistemes, el roma iel de la seva meitat, eI trobem a Emporion, en les monedes de Untikesken, i a Iltirta.

Les dues seques ten en estrets vincles.>' no sols metrologies sino tarnbe tipologics, interessos comercials expressats per I' us dels tres dofins.

A Untikesken," tenim els dos sistemes usats paral-lelament, a la serie 3, del mimero 15 all8, i a la serie 4, del 19 al 24. S6n monedes del mateix estil, obradel mateix artista, amb el toponim en iberic a I' anvers iamb la inscripci6 del revers que interpretem com una marca de valor.

De les dues series, la de pes mes alt porta la marca 15, expressada en grec i en llati, que indica que el seu pes esta contingut quinze vegades en la I1iura romana. L'altra porta la marca 25, que si be no es exactament el doble de l' altra, hi es molt propera; es una questio a resoldre.

A Iltirta.v la primera emissi6 te la tipologia delIlop, serie 2, ruirneros 5 i 6, del sistema meitat del roma. Pero encunya alhora 0 molt poe despres la del sistema rorna amb la tipologia del genet, serie 3, del 9 a112, totes obradel mateix artista.

Tornem a trobar el mateix paral-lelisme entre els mimeros l7 i els 18 i 19. Segueixen despres les emissions amb la sola tipologia del genet fins a arribar al principi del segle r aC a la serie 7, en que es torna a usar la tipologia del Hop, aquesta en el sistema meitat delroma.

L'us simultani delsdos sistemes en alguns perfodes fou degut al fet d'haver de concorrer la circulacio monetaria de les monedes iberiques catalanes del sistema meitat del rorna ial de les romanes. L'us al final de les emissions d'I1tirta amb el tipus Hop es consequencia d'una influencia polftica de Kese.

Us consecutiu dels dos sistemes

Les seques de l'Edetania, Arse'" i Saiti iles del grup iberic del sud d'Ikalkuskens' presenten la particularitat de l'us ala primera meitat del segle II aC del sistema meitat del roma i despres, en el transcurs dela segona meitat del segle II aC, passa al sistema rorna, uncial reduit en aquell moment.

EIcanvi degue obeir a un canvi en la situacio polftica, amb una forta empenta de la romanitzacio que assenyala per l'aparicio en el moment del canvi metrolo-

57. L. Vll.LARONGA. «La influencia econornica emporitana en llerda», Estudos Castelo Branco, 1962, p. 1-4.

58. L. VILl.ARONGA, The Aes coinage ojEmporion, BAR 23, Oxford, 1973, p. 10- I I i 18-19.

59. L. VILl ARONGA, Las monedas ibericas de !/erda, Barcelona, 1978.

60. L. VILl.ARONGA, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona. 1967, p. 105- 106.

61. L. VILLARONGA, «Sisternatitzacio cle les modenes cle bronze dIkalkusken, Kelin i Urkesken», Acta Numismatico, mim. 10 (1980), p. 44-53.

L. VILLARONGA

gic de la seca de Valencia, amb la metrologia i la tipologia romanes iamb la inscripcio llatina.

Divisors

En general hi hames divisors a les emissions mes antigues. Les monedes romanes trobades en els campaments romans de Numantia= ens donen un model per establir la reparticio dels diferents nominals, i la majoria son divisors.

A Kese.v' hem estudiat la reparticio dels divisors i hem arribat a la conclusio en un gran nombre de divisors a principis del segle II aC, amb una bona relacio de pes amb la unitat. Despres disminueix el nombre de divisors, que presenten un pes inferior al corresponent envers la unitat. A finals de I' esmentat segle, tornen a esser mes nombrosos i en bona relacio de pes amb la unitat.

Aquesta abundancia de divisors a Kese tambela varem comentar per Untikesken i Arse. Creiem que la causa es el caracter maritim d'aquestes ciutats estretament vinculades a la circulacio maritima. En oposicio a aixo, veiem l' escassetat de divisors a Iltirta.

Tambe trobem un gran nombre de divisors ales seques maritimes de la Ulterior, especialment a Carteia i Cartagonova i I' ernissio d' imitacions dels semis romans.

Dues zones es marquen, una a Catalunya i el Pafs Valencia, amb abundancia de divisors en el segle n, i I'altra a la Ulterior, que presenta labundancia en el segleI aC.

Aquests fets que es presenten amb tota evidencia, a que son deguts? A un canvi en les activitatsmaritimes del segle II a 1'1 aC de les ciutats catalanes i valencianes ales andaluses? Es una questio que cal estudiar de manera puntual.

CONCLUSIONS

Per ales monedes de plata, les primeres emissions sembIa que pertanyen a un patro de 4,80 g, i les monedes fraccionaries anteriors ales dracmes dels segles V i IV aC son1/5 i 1/6 d'aquell valor.

Venen despres les dracmes de Rhode i Emporion a finals del segle IV aC, amb el patro de 4,80 g, sistema que es seguit per Gadir i els pobles iberics sublevats contra els romans.

Els cartaginesos arribats l'any 237 aC encunyen el shekel de 7,20 g, que des-

62. P.R. ARRIOLS i L. YILLARONGA, «Troballa esporadica de bronzes romans republicans», Gaceta Numisnuitica, num. 74·75 (1984), p. 74-75.

63. L. VILLARONGA, Les monedes iberiques de Tarraco; Barcelona, 1983.

METROLOGIA DE LES MONEDES ANTIGUES DE LA PENiNSULA 73

pres baixa de pes, arriba als 6 g i s'iguala aleshores amb el quadrigatus rorna. Les emissions acaben lany 206 aC.

En desembarcar els romans a Emptiries lany 218 aC, aprofiten la seva seca per batre dracmes a 4,80 g per ales seves necessitats: Despres, en introduir el denari rorna lany 212 aC, de 4,53 g, les dracmes sajusten a aquest pes. Baten monedes en aquest sistema Gadir i Ebusus.

A principis del segle II aC, en establir els romans el pes del denari a 3,98 g, deixen d' encunyar-se les monedes de plata anteriors. Emeten aleshoresdenaris del sistema roma pen:' amb inscripcions iberiques durant el segle II i principis de I'laC.

Paral-lelament a I' emissi6 de denaris romans pesats i lleugers, s'encunyen els victoriats i en aquest sistema es baten les monedes de plata d' Arse.

Per al bronze, els cartaginesos, arran deIa seva irivasio, encunyen moneda de bronze seguint el sistema emprat a Sicflia. Aquest sistema es seguit en les primeres emissions de Kese i les antigues colonies fenfcies dela Ulterior, fins ajustar-se durant el segle II aC, a meitats del sistemaroma.

A Ia Ulterior, primer sencunya amb el patr6 dela moneda roman a sextantal i despres amb el de 10 monedes en lliura, per seguir amb I'uncial iles seves succesives reduccions.

A Catalunya, Untikesken i Iltirta segueixen el sistema uncial rorna i les seves reduccions, i Kese i altres seques segueixen el sistema meitat delroma.

La Celtiberia comenca a emetre moneda amb el sistema meitat del rorna de 10 monedes de lliura, i segueixen despres les meitats de I'uncial i les seves successiyes reduccions.

A l'Edetania i el grup iberic del sud, emeten primer dintre del sistema meitat del roma, com a Kese, i passen a la segona meitat del segle II aC al sistema roma uncial en aquell moment reduit.

Excepcionalment, Untikesken i Iltirta tenen emissions en eis dos sistemes, el rorna iel de Ia seva meitat.

Per a la Citerior podem presentar I'esquema resum de la plana seguent.

A Ia primera columna va resumida l'evoluci6 de la moneda a la Celtiberia, que segueix el sistema meitatdel roma, que cornenca dintre del de 10 monedes de Iliura.

A Ia columna central va I'esquema de l'evoluci6 del sistema rorna amb referencia a Crawford, que s'inicia amb el de 10 monedes en lliura, segueix el de12 i successivament es va reduint. Aquest sistema es seguit per algunes seques deIa vall de l'Ebre.

A Ia columna de la dreta va el sistema iberic seguit a Catalunya, que comenca amb les emissions del sistema hispanocartagines de 36 i 32 monedes en lliura, i passa a principis del segle II aC al sistema roma i al deles seves meitats, com es veu a les emissions de Kese, numerades pel nostre llibre.v'

64. L. VILLARONGA. Les tnonedes iberiques de Tarn/co, Barcelona, 1983.

L. VILLARONGA

METROLOGIA DE LA C1TERIOR

Sistema que cornenca

H-C: 36 m. II. essent la meitat del roma i despres

H-C: 32 m. II. es va recluint. - prine. s. II a. C

20 m.11. -169/158 a.c.

10 m.ll. (C 142-173) 14/14,7

31,4/32,4

12 m.11. (C 180-192) rorna meitat rorna 26,3/27,2

UNTIKESKEN KESE 1 5.5. 4 7

12/13

26 m.11. ALTRES KESE 9-16 11 ,4/11 ,9

14 m.ll. (C 193-219) 11,5/11 ,9

-146

30 m.ll. -133 a.c.

15 m.11. EI KESE 18-30 10/10.3

20,1/20,610,3/10,6 -141/125

18 m.11. - SEKAISA ME 18/19 +

20 m.11. - KELSE / ILTIRTA

32 m.11. 15,6/16,6 � en redueei6 9,3/9,7 • VALL DE L'EBRO

BILBILIS -1 04 ClMBRIS C. 287-337 KESE 33-34

as i semis de 12 m.11. 11,5/12,2 !

36 m.11. -prine. s. I a.c. SEKAISA, 2 clofins KESE 37-39

8,5/8,8 8,4/8,8 8/8,4

Tesera de Slania

MAX

TURIEL IBANEZ

PROCEDENCIA

Desconocida, nos ha sidocedida para su estudio por su actual propietario quien, segun nos asegura, la adquirio en Cuenca.

DESCRIPCION

Tesera de hospitalidad celtiberica que en su anverso presenta la cabeza de un carnero con un arte, en su ejecucion, de extraordinaria calidad si 10 comparamos con otras piezas conocidas. Elcuello del animal cruzado por dos bandas, la cabeza esculpida en relieve. Patina verde oscura. En el reverso, que conserva incrustaciones terrosas en la patina, una inscripcion en alfabeto iberico y lengua celtiberica, esgrafiada a punzon con una caligraffa muy cuidada. Adernas, clavo y agujero para encajar la otra parte dela tesera.

DATACION

Como todas las teseras, siglos II-I aC.

MAX TURIEL IBANEZ

TRANSCRIPCION

PfY'fJHZ: M,..PYfV?f'

AENTIOKO: SLANIAZI

La primera palabra quizas podrfa leerse tambien «LENTIOKO», pero no es probable. P. y ,.. no se distinguen bien, a veces, en el semisilabario iberico cuando el trazo de cierre de la P. = A aparece desvaido por la accion del tiempo. Hay que tener en cuenta que la pieza pudimos verla solo el tiernpo necesario para fotografiarla.?

AENTIOKO es un nombre personal, 0 un nombre de familia de un tema en-O, en genitivo de singular. EI nombre es AENTIO y la traduccion «de AENTIO». A favor de considerarlo un nombre de familia esta la formaceltiberica «ANTIACO» como, genitivo singular de un nombre de familia en texto latino. (VILLAR, F. Estudios de celtiberico y toponimia prerromana, pag. 115, Universidad de Salamanca, 1995). A favor de considerarlo nombre personal, el hecho de que cuadra mejor el sentido de la tesera y el que tambien esta atestiguado como tal en epoca mas moderna: AETIUS y AENETIA FILlA REMUNDI en el Cartulario de Sant Cugat del Valles, numero 365,366,524 y 529 (M. de Cultura 1981). AINDA en portugues y gallego. No vemos relacion con ANTIOKOS en B-III aunque tampoco puede ser descartado. Nos inclinamos, no obstante, a considerar ANTIOKOS como el nombre griego que a su vez podrfa relacionarse con AENTIOKO.

SLANIAZ es, siguiendo a Villar, op. cit. pag. 106, un toponimo en ablativo de singular, modelo Acudunniad, de un tema en-A, cuyos paralelos exactos son Viroviaz y Sekotiaz. Su traduccion sena: (de la ciudad, oriundo), «de SLANIA». Sin busqueda exhaustiva, en Espana podemos relacionarlo con Silanes en Burgos, Sela y Silan en Lugo y quizas con el rio Esla y con Esles en Cantabria. En Italia con Silanus y en Noruega con Sela. El parecido mas claro es sin duda con los toponimos irlandeses tipo Slane y Slaney y tambien con un Sianje en Yugoslavia. Parece un radical bastante extendido para formar toponimos, En el caso de que Slania no fuera un ablativo sino un genitivo singular, tal como se postulo par Tovar, Caro Baroja, etc., la traduccion no variarfa dado que

I. Untermann en carta al autor propane leer RENTIOKO.

2. La lectura «Lentioko» 0 «Aentioko» es diffeil de precisar. EI escriba pareee anorar una ]", la forma del trazo superior es muy similar a la �"de Slaniaz». A pesar de ello, optamos par la lectura como P Es rnuy posible que el autor errara ernpezando a escribir como � 10 que era una P En todo caso Lentioko es una interpretacion que no descartamos aunque la 1>. aparczca cIaramente.

3. Respecto a 1a Tesera de Arekoratas precisarnos que quizas Ala, esta por «Arha», sanscriro, el equivalente al «indi- lusitano y el «kue» celtiberico, la conjuncion -v». La interpretacion serfa: «DE AREKORATA TESERA. DE SEKTLAKO DE LOS AMIKOS HIlO DEL MELMUNO. Y. PISTIKO DE LOS LASTIKO HIlO DE UEISO".

4. Los escarceos etimol6gicos sin conocer las forrnas mas antiguas de los vocables son muy peligrosos. Esla no se puede relacionar con Eslania. En documentos del siglo x, aparece como Estula 0 Esrola, Sin embargo, sf es posible la conexion con Aslanza que aparece enun documento del ana 916. falso de epoca y que como tal no afecta al toponirno. En concreto, el mirnero 39, pagina S9 de la Coleccion de Documentos de fa Catedral de Leon. Emilio Saez. Vol I. CAMP y Archivo Hist6rico Diocesano de Leon.

Slania es un claro top6nimo. En este caso la traducci6n serfa igualmente: de Aentio, de Slania (ciudad).

TRADUCCION: Sobreentendido, Tesera ) Contraseiia, Hospitalidad, Tesera de hospitalidad: DE (LOS) AENTIO ORIUNDO(S) DE LA ClUDAD DE SLANIA.

Un ciudadano 0 una familia oriunda de la ciudad de Slania emite un documento jurfdico inscrito sobre bronce, dividido en dos mitades heterogeneas y no homogeneas, como hemos defendido en nuestra edici6n dela Tesera Turie!. EI portador de esta pieza, en concreto, 0 bien el emisor, que se queda con ella, al recibir y casar la otra parte, obtiene 0 da hospitalidad. Esta tesera demuestra que no es necesaria una palabra institucional del tipo Kar 0 Kortika para que una tesera sea de hospitalidad.

En hommage posthume a Richard Boudet (1958-1995), archeologue et numismate

La datation haute des monnaies aux types de Beziers, Moussan, et Bridiers, d' apres les monnaies de ces types trouvecs dans quatre tresors espagnols.

JEAN-CLAUDE HEBERT.

La chronologie des «monnaies a la croix», heritieres pour leur revers des monnaies frappees a l'imitation de celles de Rhoda en Catalogne (aujourd'hui Rosas), est encore aujourd'hui objet de controverses, car on ne peut guere supputer la date a laquelle les premieres de ces monnaies, «au type de Beziers», caracterisees pour une serie importante par la figuration d' une sorte d'eventail (ou de parachute) dans trois des 4 cantons de la croix du revers et pour une autre par des ornements empruntes a la figure humaine (oeiJ, oreille), places souvent dans deux cantons opposes du revers «a la croix», ont succede aux «imitations de Rhoda» qui n'avaient dans les quatre cantons du revers que quatre petales de rose, ou plutot quatre sepales, la rose etant vue de dessous. De ces «types de Beziers», precede l'apparition des autres monnaies «a la croix» repandues en Languedoc et en Aquitaine, qui en derivent manifestement par un cheminement dont on apercoit les grandes lignes. L'evolution s'est manifestee au revers par la disparition des «ornements» ernpruntes au visage, et surtout par I'apparition d'une hache au troisierne canton, deja presente sur quelques varietes du «type de Beziers», mais qui est devenue la caracteristique essentielle du revers des monnaies attribuees aux Volques Tectosages.

Ces dernieres, avec au droit deux dauphins devant Ie visage, se rencontrent surtout dans I'aire toulousaine, d'ou aussi leur nom de Tolosates, caracterisees par une tete de «style cubiste» au droit, tandis que par des evolutions paralleles elles donnaient naissance en pays cadurque au type dit «a la tete triangulaire», et

JEAN-CLAUDE HEBERT

dans la region perigourdine aux monnaies de «type flamboyant», dont les ornements de la croix du revers offrent les varietes les plus exuberantes, Au debut du xrxeme siecle, Adrien Blanchet, etudiant les monnaies des Lemovices et des Pictons dans son Traite des monnaies gauloises, et principalement celles de la «trouvaille de Breith ou Bridiers», classees sous la rubrique «imitations d'Emporiae» dont le prototype est evidemrnent -ecrit-il- la drachme lourde d'Emporiae (4,90 g)>>, rappelait que ces imitations «ont encore le poids eleve de 4,30 g. a 4,47 g, et se rattachent, par leur systerne aux plus anciennes imitations de Rhoda» (1904, p. 291). II optait done pour une chronologie haute de ces anciennes emissions d'argent du centre de la Gaule, et considerait que les monnaies des Pictons au cavalier portant un bouclier, avec au dessous du cheval un fleuron ou nne main, etaient des imitations d' Emporiae, via les monnaies de Bridiers, et en consequence il datait leurs emissions «sans doute des Ie commencement du neme siecle».' II rattachait egalernent a ce prototype les monnaies elusates, qualifiees de «types tres degeneres, mais derivant certainement de ceux d'Emporiae (tete et cheval aile)»,? sans proposer toutefois de datation precise. II restait taisant sur la datation des series importantes de monnaies «ala croix», a I'exception des «imitations de Rhoda», dont il faisait meme remonter les emissions au quatrieme siecle avant Jesus-Christ.'

Prenant Ie contre-pied de cette datation haute, et merne tres haute, Jean-Baptiste Colbert de Beaulieu, maitre inconteste dela numismatique gauloise jusqu'a sa mort survenue en 1995, avait opte pour une chronologie basse des monnaies «a la croix», dont il disait la frappe posterieure a 121 avo 1. C.4 au motif qu'auparavant la region qui devait devenir la Provincia, puis la Narbonnaise, se serait trouvee sous l'hegemonie arverne dont le roi Bituit fut precisement vaincu en 121. En consequence, illui refusait la frappe de monnaies d' argent, a I' exception toutefois des «imitations» de poids lourd. Certains numismates comme I.-Claude Richard dans un premier temps, Georges Saves, et d'autres, comme plusieurs professeurs d'universite, Ie suivirent dans cette voie.' 0' autres, au contraire, pensaient que les premieres monnaies «a la croix» de metrologie interrnediaire entre les «imitations de Rhoda» et les monnaies de «style cubiste»auraient pu etre frappees des la

I. Opinion exprimee dans son livre redige en collaboration avec A. Dieudonne, Munuel de numismatiqucfrancaise. T.I. Monnaiesfrappees ell Gaule depuis les originesjusqu'ii Hugues Capel, Paris, 1912, p. 30-31.

2. 01'. cit., p.46, avec reproduction d'une rnonnaie elusate,

3. Traite (1905), p. 71: «Doir-on placer la diffusion du type de Rhoda en Gaule, vers 220, il l'epoque de l'expedition d'Hannibal ? Je crois que Ie commerce eut dans ceue diffusion une part plus grande que les evenernents politiques, et cornme beaucoup de ces imitations ontun poids eleve.je pense qu'elles peuvent remonter au tvernesiecle avo J. c.; et, d' autre part, la drachme de Rhoda porte une tete qui precede de celie creee par Evainetos a Syracuse, et qui, par suite, peut-etre attribuee au IVe siecle». Blanchet notait que les «imitations de Rhoda» ne se rencontrent pas au sud des Pyrenees» (note t, p. 71). S'il en existe, elles y sont en tout cas tres rares, bcaucoup plus qu'cn France.

4. Colbert de BEAULIEU. «Le numeraire des Volcae Tectosages. 1974, p. 65-71.

5. C'est le cas de Monique Clave!.

fin du 3eme siecle avo J. C. Tels, Andre Soutou, partisan d'une chronologie «haute», ou encore les numismates anglais A. Derek Allen et Daphne Nash, specialistes des monnaies celtes, ainsi que les numismates catalans Leandre Villaronga et Pere Pau Ripolles. Ces derniers, a notre avis, ont presente les arguments les plus decisifs par]'etude de trois tresors espagnols decouverts au cours des cinquante dernieres annees. Ces tresors comportaient chacun un certain nombre de monnaiesdu «type de Beziers». 6 11 s' agit de trois tresors bien connus outre-Pyrenees, tresors denornmes par Ie lieu de leur decouverte lorsqu'ils ont pu etre identifies: Drieves, Valeria, et La Plana de Utiel, dit encore de Los Villares.?

Or il se trouve qu'un quatrieme tresor vient d'etre porte a notre connaissance (a moins quil ne s'agisse d'une partie du tresor de Los Villares-Utiel dont Ie lot n'aurait pas ete presente a la vente auparavant, mais cette hypothese s'avere fort douteuse). En effet, les prospecteurs espagnols, comme il arrive souvent tant en France qu'en Espagne ou ailleurs, sont des clandestins qui bien souvent attendent l'occasion la plus favorable pour ecouler leur marchandise, et par la divulguer leursdecouvertes. C' est par une telle occasion que Pere Pau Ripolles a pu obtenir des renseignements sur la composition d'une partie du tresor de Los Villares, non encore inventoriee a ce jour.

Quoi qu' il en soit de I'origine de ce quatrieme tresor enigmatique que nous appellerons X4, I'essentiel est de savoir qu'un lot de SO pieces environ a ete propose a la vente a Toulouse en 1994, et que Ie lot comportait deux monnaies du «type de Beziers», et aussi -nouveaute remarquable- une monnaie du «type de Bridiers» au cheval somrne d'une Nike. C'est ce qui fait l'interet majeur de cette trouvaille, car les monnaies au «type de Bridiers» (avec au moins cinq types differents dapres leur revers) sont reconnues pour avoir ete frappees dans un merne atelier du centre de la France," vraisemblablement en milieu Lemovice, dans la premiere moitie du deuxieme siecle avo J. C.9 Fait etonnant, ces medailleurs ont utilise concomitamment divers modeles d'emprunt tels que les monnaies au cheval d'Emporion (avec la Nike), les monnaies au lion passant de Marseille, les monnaies de Philippe au revers au bige, ou encore un modele emprunte a Tarente. La quarantaine de monnaies du tresor de Bridiers decouverte en 1862 comportait un assortiment varie de ces types, apparemment tous bien dates de la premiere

6. Et aussi de divers types de Moussan; mais ce dernier tresor. invenrorie plus recernment, er partant inconnu des numismates anglais, belges et catalans, n'a pas etc cite par eux CQI11I11e reference.

7. Orthographes utilisees par les chercheurs catalans ou valenciens. En castillan, on ecrir parfois Driebes, Valera de Arriba Quant it Los Villares il s'agit de Los Villares de la Plana de Utiel, et non de l'homonyrne Los Villares de la province de Guadalajara, au a ete trouve un autre tresor plus tardif. Raddatz les difterencie en Los Villares I et Il. (1969)

8. Opinion de Simone Scheers (1982, p. 337): «Les cinq types, qui constituent Ie tresor de Bridiers, ferment un ensemble homogene, qui est Ie produit d'un seul atelier».

9. Deja en 1912, A. Blanchet avancait que les imitations d'Emporiae, via les rnonnaies de Bridiers, avaienl ere trappees «sans doute des Ie commencement du lleme siecle» (1912. p. 30-31).

JEAN-CLAUDE HEBERT

moitie du deuxieme siecle avo J. c., ce que confirme l'origine stylistique des types. En consequence, Ies quatre monnaies d' origine gauloise provenant du lot presente a Toulouse permettent de reexarniner Ie problerne de la datation des frappes des premieres monnaies gauloises en argent du Midi comme du centre de la Gaule.

Ce probleme de datation divise depuis quelques decades archeologues et numismates francais qui se reprochent mutuellement de ne pas fournir des donnees objectives plus sures, les premiers desirant dater les strates archeologiques par les monnaies qu'ils y rencontrent, les seconds demandant aux archeologues de determiner des fourchettes chronologiques de la circulation des monnaies trouvees en fouilles. Un echo de leurs problernes a ete expose brievernent par Yves Roman'? lors du Colloque sur «laGaule aux IIe et ier siecles av. 1. c.» tenu a Valbonne en 1986, dont les actes ont ete publies dans un Supplement a la Revue archeologique de la Narbonnaise.!' Dans le merne ouvrage, un bref expose de 1. C. Richard sur Les monnaies du Midi de La Gaule, a donne lieu a une discussion tres instructive a cet egard.'? J' en retiendrai particulierernent I'intervention du regrette Richard Boudet qui demandait a ses collegues numismates de s'interroger sur la presence d'images des monnaies de Marseille sur les premieres frappes des Celtes du Nord de l'ltalie (il s'agit des drachmes au lion passant, a legendes en ecriture lepontique), et egalement sur la presence d'images de Rhode ou d'Emporion sur les premieres emissions des monnaies gauloises du Sud-Ouest et du Centre-Ouest. II mettait ainsi I' accent sur les «imitations de Rhoda» qui ont donne naissance a plusieurs series de «monnaies a la croix», et sur les «imitations gauloises d'Emporion» qui ont ete reproduites par l'une des series des monnaies «type de Bridiers», serie qui, selon ses vues, aurait trouve une descendance dans certains motifs repris dans la plupart des monnaies du Sud-Ouest." C' est pourquoi, pour rendre hommage a ce chercheur et ami trop tot disparu, je lui dedie cette etude.

Grace a l' inlassable activite et au devouement de Georges Depeyrot, la derniere etude de Richard Boudet concernant precisernent «les monnaies a la croix» (et assirnilees), retrouvee engrangee sur les archives de son ordinateur, a pu paraitre

10. Voir La chronologie des tterne et ter s. (/I!, J. C. ell Gaule mediterraneenne, p. 15-16, au I'auteur evoque Ie «triomphe» de la «chronologie basse» it la suite des etudes de Colbert de Beaulieu, et les reticences II I'adoption de cette these de la part d'autres specialisres.

II. Supplemeru Z! a la R.A.N.: Gaule interne et Gentle tnediterraneenne aux lie et ier siec!es (lV. J. C, SOLIS la direction de Alain DUVAL. Jean-Paul MOREL et Yves ROMAN, Paris, 1990. Ce problerne de datation des monnaies dargent se double de celui des monnaies de potin, encore plus epineux. Voir sur l'etar de cette derniere question la note de J. C. Richard parue clans Dialogues d'histoire ancienne, 20-2. (1994), pp. 430-432, et surtout l'article de K. GRUEL et alii, paru dans Calha (1996) sur la circulation des pOI ins en Gaule.

12. «Discussion sur le rapport de J. C. Richard», p. 40-44,

13. D'apres quelques echanges confidenriels entre nous, qui n'eraienr alors que des hypotheses de recherches, Ie «type de Bridiers» a certainement influence la monnaie attribuee aux Elusates; et il a plus cerrainernent encore influence toutes les monnaies oil se retrouvent des «meches aquitaniques»: celles des Pictons, c1es tribus d' Arrnorique, des Carnutes, et merne des Parisii

debut 1997dans Moneta n° 7 (1997). L' auteur y fait remonter les premieres frappes de «monnaies a la croix» a la fin du Illerne siecle ou au debut dusecond. Les monnaies gauloises retrouvees dans un quatrierne tresor espagnol -que nous lui avions signalees, mais que notre ami navait pas eu Ie loisir d'erudier=-, ne peuvent que confirmer ses premonitions.

Les quatre tresors espagnols cites presentent des analogies evidentes dans leur composition generale, car ils comportent un eventail de monnaies datables de la merne periode, que les chercheurs espagnols situent grosso modo au cours ou ala fin de la seconde guerre punique. Trois de ces tresors au moins paraissent constituer des depots de bijoutiers-fondeurs. Le troisierne, celui de Los Villares, dit encore de La Plana de Utiel, serait seulement un depot votif. Ce n'est que dans les trois autres en effet qu'on a un nombre relativement important de pieces «eprouvees» au burin ou a la cisaille. Entendons par la qu'elles ont subi un ou plusieurs coups d'instrument tranchant, comme pour en eprouver la composition du metal -c'est une premiere hypothese- ou bien pour les «sacraliser» en les rendant irnpropres aux tractations commerciales, comme des monnaies consacrees dans des depots votifs -c'en est une seconde-, ou simplement pour les demonetiser.!' Ce n'est cependant pas la majorite des monnaies, mais seulement une partie d'entre elles qui ont ainsi ete «testees» ou «sacralisees», ce qui incline a penser que ce «marquage» special est plutot une consecration votive. De meme, chacun des trois «tresors» comportait une certaine quantite de bijoux d'or ou d'argent, cisailles pour la plupart en menus morceaux les rendant impropres a leur usage ainsi qua toute commercialisation, mais pouvant neanmoins constituer un depot cultuel, bien qu'ici la these d'un atelier de fonte paraisse la plus vraisemblable. C'est pourquoi les deux theses ont leurs partisans.

Se basant sur la composition des deux premiers «tresors», ceux de Drieves et de Valeria, ou quelques exemplaires «a la croix» avaient ete rencontres, 1. Claude Richard combattait en 1972 la these de la datation haute des monnaies gauloises d'argent du Languedoc. Ses observations meritent de retenir l'attention. Reprenant a la lumiere du travail de M. H. Crawford la datation des deniers romains de la Republique romaine dont par leur nombre dans les deux premiers depots cites ils fournissaient un bon echantillonnage, leur periode de frappe etant situee par Crawford de 211 a 208 av.J, c., ce qui lui faisait avancer que les tresors avaient ete enfouis lors dela campagne d'Hannibal au cours de la deuxierne guerre punique, 1. C. Richard critiquait la «datation haute» de leur enfouissement au motif precisement que plusieurs des pieces de Valeria avaient ete «eprouvees» par un coup de cisailles pour juger de leur bonne composition metallique. II voyait la la

14. Ceue pratique a ere sui vie des l'untiquite en Grece, norarnment pour les depots votifs, et se retrouve en Gaule meme it basse epoque. Voir it ce sujer «Lc trcsor de Carillon (Jersey II )>>, de Katherine GRUEL. rresor date de --40 a20, lequel presente plusieurs monnaies «entaillees». Rev. arch. de l'Ouest. Sup. n° 2 (1990), p. 297.

JEAN-CLAUDE HEBERT

preuve qu'il s'agissait de «tresors de recuperation». L'enfouissement devait done se placer bien apres lesdates fournies par les monnaies romaines les plus recentes du lot. II ramenait en consequence la date d' enfouissement a la premiere moitie du premier siecle av. J. C. Sa conclusion etait que:

«Les tresors de Drieves et de Valeria offrent un materiel qui date pour I'essentiel de la fin du uierne siecle, mais qui a ere recupere en vue de la fonte, tres probablement a une epoque ou ces monnaies ri'avaient plus cours ou bien valaient davantage pour leur poids dargent.»

Cette these a ete combattue par les numismates catalans, qui ont fait remarquer que les monnaies de ces tresors, malgre la diversite de leurs types et des provenances, ne comportent que des especes monetaires datees de la merne fourchette chronologique, ou qu'il faut dater (par references entre elles) de la merne periode. Au cas de monnaies de recuperation pour la fonte, on devrait en effet avoir un eventail beaucoup plus ouvert, avec des temoins de frappes plus recentes comme par exemple des monnaies de frappe iberique copiant les deniers romains, connues dans tout Ie bassin de I'Ebre jusqu'aux Pyrenees, ou encore d'autres types avec des legendes en ecriture ibere." Or, il ne s'en est trouve aucune de ces deux types dans Ie tresor de Drieves et seulement deux ou trois du dernier type dans Ie tresor de Valeria. L'opinion de ces specialistes a ete renforcee par la decouverte d'un troisierne tresor, celui de Los Villares, qui presentait les memes caracteristiques dans sa composition generale.

L'apparition recente d'un nouveau lot d'une cinquantaine de pieces dont il reste a decouvrir la provenance exacte, car il n'est pas du tout certain qu'il constitue Line «suite» (?) du tresor de Villares alors que des indices serieux militent au contraire pour I' existence d'un quatrierne tresor, incline a reconsiderer la question de la datation de ces quatre «tresors» en procedant a une comparaison affinee de leurs compositions respectives. Pour cela, il convient de reprendre les inventaires deja effectues, avec la description des types rencontres.

LE TRESOR DE DRIEVES

(1944)

Bibliographie

C. MILLAN. «Las monedas», dans 1. San Valero Aparisi: El tesoro preimperial de plata de Drieves Guadalajara). Informes y Memorias, 9, (1945), Madrid, p.9-24.

15. Ces frappes auraient debute vers -180, pour devenir couranres avant Ie milieu du deuxierne siecle.

L. VILLARONGA. «Revision de la cronologia de los hallagos de Drieves y los Ansies». Gaeeta numismdtica, 9 (1968) .p, 24-25.

- Las monedas hispano-cartaginesas. Barcelone.

- «Les oboles rnassalietes a la roue et leurs imitations dans la peninsule iberique», dans Melanges offerts au Dr. Colbert de Beaulieu, 1987, p. 769-779.

Le tresor de Drieves, cachette d'artisan-fondeur decouvert fortuitement en 1944, etait important puisqu'il comportait 14 kilos de fragments de gobelets d'argent, de bijoux (colliers et fibules), plus des «loupes» de metal de diverses tailles fondues au creuset, et quelques Iingots d'argent en forme de reglettes bombees sur une face, fractionnees, enfin un petit lot de monnaies presque toutes sectionnees. A I'evidence, on etait en presence d'un atelier de fondeur. L'artisan avait recupere des timbales et bijoux d'argent a refondre pour dans un premier temps obtenir des reglettes de metal, qui, fractionnees, servaient de flans pour de nouvelles frappes. Les monnaies retrouvees entieres etaient aussi destinees ala refonte, et Ie fondeur avait «eprouve» la qualite du metal pour s'assurer de leur bon aloi. On doit des lors supposer que ces monnaies n'avaient plus cours au moment ou il effectuait ces operations, ou tout au moins que la metrologie avait ete modifiee, et qu'il avait interet ales refondre pour appliquer la nouvelle metrologie.

L'etat fragmentaire des bijoux et des pieces d'argent ne laisse done aucun doute sur la nature du tresor, qui constituait la matiere premiere d'un artisan, soit orfevre fabricant, soit plutot monnayeur puisque des lingots typiques d' un atelier de frappe ont ete retrouves, I.-C. Richard navait done pas tort d'exprimer I'idee que l'enfouissement du tresor, s' agissant de matiere premiere mise en reserve, aurait pu etre tres posterieur ala periode de circulation des monnaies. Cette hypothese ne satisfait cependant pas entierernent. Car, pourquoi avoir «marque» ou merne sectionne par moitie des deniers de bon aloi de la Republique romaine dont on sait qu'ils ont eu cours jusqu'a la fin du premier siecle," si ce n'est qu'il y avait eu changement d'eta­

Ion. Mais alors, pourquoi les avoir laisses «en reserve» au lieu de les fondre aussitot ? Le mystere n' est pas eclairci. L'inventaire des monnaies est Ie suivant:

- 13 deniers, ou fragments de deniers, de Ia Republique romaine, appartenant tous a des emissions anciennes. Un seul denier etait entier, portant Ie symboIe de la roue (SYDENHAM 519; Crawford).

Cinq etaient sectionnes par leur moitie, sans entites reconstituabIes; I'un d'eux avait ete perfore pour etre porte en sautoir com me bijou, et un autre paraissait egalement avoir ete perfore en son centreavant d'etre sectionne; un autre etait ecorne; et iI y avait en outre six plus petits fragments.

16. On les retrouve notamment en Gaule sur des sites tardifs, deux siecles apres leur elate dcmission.

JEAN-CLAUDE HEBERT

- une drachrne d'Emporion, a la tete de cheval «au Chrysaor».

- un fragment de drachme hispano-carthaginoise (VIVES, VII, 6).

- une obole massaliete, entiere (HILL, IX 5).

- deux monnaies a la croix, primitivernent decrites cornme des «imitations de Rhoda», 17 alors qu'il sagit de monnaies «a la croix» apparentees au «type de Beziers». L'une est entiere; I' autre, qui est ecornee, a une fraction manquante.

Dans la description initiale deSan Valero Aparisi, il etait indique que l'obole massaliete etait une imitation d'Ilerda, ce qui s'est avere inexact (L.VILLARONGA, 1987); et que I' un des deniers consulaires etait dentele, ce qui etait aussi inexact. Par contre, avec justesse, San Valero Aparisi soulignait I'absence, a priori etonnante, de deniers iberiques au type dujinete, Ie cavalier figurant sur les monnaies iberiques de la vallee de l'Ebre, dont Ie motif a ete repris des deniers aux Dioscures de la Republique romaine. C'est done que Ie tresor avait ete enfoui avant I'apparition de ces monnaies aujinete.

Les deux monnaies a la croix ont ete ainsi decrites par L.Villaronga et P.P.Ripolles.

- 1. m. «a la croix» de 3,45 g, de section carree, taillee a la cisaille, et, de plus, «eprouvee».

Au D., deux dauphins devant la tete.

Au R. croix avec croissants dans les 4 cantons; une hache (au 3eme canton).

Reproduite par Allen, fig. 6, n° 7. Type 19-22 du tresor de Beziers.

- 2. rnorceau de m.ea la croix», d'un poids de 2,20 giS. Reproduite par Allen, fig. 6-8. Type Allen 22 du tresor de Beziers.

En realite, les D. ne sont qu'en partie identifiables, et les references aux types Allen du tresor de Beziers ne sont, a notre avis, pas acceptables. Quant aux R., ils presentent effectivement une hache au troisieme canton, mais nous preferons les decrire comme suit:

R.1. ellipse au ler canton; besant au second; hache a tranchant incurve au 3eme avec au devant un croissant; hache disposee le fer vers le bas au 4eme (?).

R.2. ellipse au I er canton; hache au 3eme; point pres du centre au 2eme canton.

Ces revers ne peuvent effectivement etre identifies aux revers des types 19-22

17. Cette confusion entre «monnaies a In croix» et «imitations de Rhoda» etau trequente au siecle dernier. NUllS en citerons pour exemple Ie tresor de Mouleydier (Dordogne) encore decrit par G. Saves cornme compose de «mommies �I la croix» alors que la correspondance de Alexis de Gourgues avec De Saulcy nous convainc quil s'agissait dirnitations de Rhoda. Illes qualifie d'ailleurs de «Rhodetanes» (lettre du 29 aout 1867. Bib!. Institut de France. Paris.).

18. Information don nee par J. C. RICHARD, dansACI{I numismatica, II. 1972).

du tresor de Beziers. Pour la premiere monnaie, Ie type a deux haches en equerre aux 3eme et -lerne cantons, lame orientee vers la bordure du flan, parait inedit. Cette variete est absente du catalogue Saves. ElIes est egalernent absente des monnaies connues du tresor de Beziers. Le D., qui presente une figure tres grossiere est tout a fait singulier avec deux series de pointilles places verticalement pour dessiner I' aile du nez et les levres, et au devant un dauphin reduit a trois points (!). Ce type de D. aberrant na jamais ete decrit. C'est pourquoi, meme si les boules de cheveux surmontant un arc sourcilier epais peuvent faire penser a un type languedocien (serie 272-273 du catalogue Saves), il ne s'agit pas de ce type, puisqu' on n' apercoit pas les deux «bananes» substituees aux deux dauphins affrontes du type «a tete cubiste».

La deuxierne monnaie, avec au R. une ellipse au ler canton (peu visible au demeurant sur la photographie) est egalement une variete rare (catalogue SAVES, n" 31). Elle s' est rencontree dans Ie tresor de Lattes avec un poids de 3, 22 g, mais ne semble pas inventoriee dans Ie tresor de Beziers.!?

Par leur poids, les monnaies gauloises du tresor de Drieves relevent cependant des premieres monnaies «a la croix» derivees de celles de Rhoda, et sont apparentees au «type de Beziers», considere en la generalite de ses types. Elles appartiennent certainement aux premieres frappes des «monnaies a la croix», et leur absence sur catalogues de marchands s'explique parfaiternent par leur rarete: de poids superieur a celui des frappes plus tardives, elIes ont ete refondues pour la plupart, et ont alors disparu de la circulation monetaire courante. Les retrouver au coeur de l'Espagne doit pouvoir s'expliquer par I'emploi de mercenaires gaulois dans I' arrnee romaine, quand Rome eut as' affronter soit aux arriere-gardes carthaginoises qui tenaient encore Ie pays, soit aux Iberes luttant quelques annees plus tard pour conserver leur independance.

LE TRESOR DE VALERIA (VALERA DE ARRIBA, PROVo DE CUENCA) (1948)

Bibliographie chronologique

1951. F. MATEU y LLOPIS. «Hallazgos monetarios VI», Ampurias, XIII, p. 238; trouvaille n° 459.

1958. M. ALMAGRO BASH. «EI tesorillo de Valeria de Arriba (Cuenca)», Numerario Hispanico, 13, p. 5.

1960. DERS. Numerario Hispanico, 9, p.2 J 3.

19. Une bonne serie de rnonnaies «type de Beziers» est conservee au M.A.N., �l St. Gcrmain-cn-Laye, rnais n'cst pas actuellemenr consulrable.

JEAN-CLAUDE

HEBERT

1964. M. ALMAGRO BASCH Y M. ALMAGRO GORBEA. «EI tesorillo de Valeria». Numisma, 71, p. 25-47.

1966. ANDRE SOUTOU. «Les monnaies prerornaines du Languedoc», Ogam. Tradition celtique, n° 18, (juillet-aout 1966), p. 267-274. [Les monnaies de Valera y sont evoquees].

1966. ANDRE SOUTOU. «Remarques sur les monnaies a la croix», Ogam, p. 170-171. ? JENKINS. Spain. n° 247, p.299.

1969. D. F. ALLEN. «Monnaies a la croix», The Numismatic Chronicle. fig. 6, p. 64.

1969. M. H. CRAWFORD. Roman Republican Coinage, n° 109 (tresor date de 211-208 avo J. C.).

1973. L. VILLARONGA. Las monedas hispano-cartaginesas, p. 80-83.

1972. J. C. RICHARD. «Monnaies gauloises du cabinet numismatique de Catalogne. Contribution a I'etude de la circulation monetaire dansla peninsule iberique anterieurement a l'epoque d' Auguste», Melanges de la Casa de Velazquez, Vlll, p. 51-87.

1983. P.P. RIPOLLES et L. VILLARONGA. «La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd dapres les tresors d'Espagne».Acta numismatica, XI, pp. 29-40.

Le tresor dit de Valeria fut decouvert en 1948, a deux kilometres a I' ouest de I'antique Valeria. Les objets en sont conserves au Musee de Cuenca ou un certain nombre de ces monnaies est expose so us vitrine. II comportait au total 45 monnaies entieres plus une fragmentee. Avec ces monnaies, se trouvait un lot de bijoux fragmentes: un bracelet a triple fil torsade, un morceau de bracelet ou collier du type a balustres rencontre aussi a Drieves, des morceaux de fines plaques d'argent, et quelques fragments de !ingots en argent. II faut y ajouter deux intailles, dont une representant un cheval galopant surmonte d'un soleiI (ou d'une aile de Pegase"), et une autre a simple decor geometrique, Le lot de 45 monnaies se decompose comme suit:

- 11 deniers de la Republique romaine, dont 3 eprouves, Ie plus recent etant celui au symbole de la cornucopia (CRAWFORD 58, date de 207 av.J. C.)

- I quinaire.

- I drachme ampuritaine.

- 9 drachmes d'imitation amporitaine, dont plusieurs «au Chrysaor».

- 2 drachmes d' Arse (Sagonte).

- 1 drachme de Saitabi-etar (Jativa) portant au D. la tete d'Hercule, et au R. un aigle aux ailes deployees,

- 5 monnaies hispano-carthaginoises.

- I drachme d'Ebusus.

- I tetradrachame de Rhodion (Rhodes) portant en caracteres grecs Ie nom du magistrat AMEINIAS (SNG. VON AULOCH, 2799).

- 1 hemiobole, avec au D. une tete feminine, et au R. une etoile. Poids: 0,30 g

- 6monnaies «a la croix» dont 5 entieres et Ie fragment d'une sixierne (en outre percee).

Ces dernieres ont ete decrites de facon precise par L.Villaronga et P.P. Ripolies.Nous reprenons leur description en y ajoutant quelques remarques:

1. D. tete a dr. avec surimpression d'une croix sur la joue; bourrelet sourcilier; deux boucles de cheveux de «type aquitanique»; collier de perIes souligne d'un trait.

R. croix bouletee au centre, cantonneede quatre croissants.

Poids: 3,60 g; flanarrondi.

Type Saves 342, qualifie de «rare» (R2), a flan arrondi (cet exernplaire, provenant du tresor de Beziers est conserve par la Societe archeologique de Montpellier).

A propos de Ia surimpression du croisillon sur Iajoue, Ie fait que I'exemplaire de Montpellier porte exactement Ie meme croisillon au merne emplacement demontre a notre avis que cette marque etait deja gravee sur Ie coin; il s'agit done d'une identite parfaite de coin. Ce type n'est pas represente dans Ie tresor de Moussan, et aucune autre monnaie de «style languedocien» ne porte un croisillon semblable (qui pourrait etre assimile au signe du denier).

2. D. tete a g.; au devant, au lieu des deux dauphins affrontes, deux «bananes», pointees d'un petit cercle a chaque bout; chevelure en boulettes alignees.

R. croix non bouletee au centre, cantonnee de croissants ressemblant a de petits parachutes, la pointe tournee vers Ie centre, sauf pour Ie 3eme canton qui porte une hache.

Poids: 3,52 g. Type Saves 272-274, et type Allen 27. Ce type s'est rencontre dans Ie tresor de Moussan I, n° I I, de 3,54 g, et Moussan II, de 3,48 g repris sous G.S. 274). Cf aussi Musee de Lyon, 3,53 g selon Saves, et 3,49 g selon Simone Scheers-".

Les trois exemplaires decrits par Saves sont arrondis a la cisaille; I'exemplaire de Valeria est au contraire frappe sur un flan presque parfaitement rond.

3. - D. monnaie qui serait en tout pareille a la precedente, selon P. P. Ripolles et L.VilIaronga, ronde, mais d'un poids legerement inferieur : 3,40 g. Selon nous, ce D. se [approche plus des types Saves 67-68 du tresor de Moussan, defini comme «a chevelure perlee», avec perles de collier. Les deux monnaies de Moussan pesent chacune 3,56 g. Sur Ie n° 68, on voit une «banane» en place des deux dauphins, et Saves les classe parmi les «teres cubistes». Au R. la hache figuree sur deux pieces de Moussan (n° 61 et 65) porte trois points a I'emmanchement, ce qui napparait pas sur la piece de Valera. Par contre Ie n° 66 n' a que deux points, et 67 a les deux points en ligne verticale.

R. Le merne que Ie precedent, du type Saves 272-274. Peut-etre la merne piece, disent Ripolles et Villaronga, que celie figurant au catalogue de I' Asociacion Numismatica Espanola, oct. 1966, n° 89.

4. - D. illisible.

R. croix canton nee de «champignons» aux l er et 2eme cantons, d'une hache au 3eme,

20. CI. BRENOT et S. SCtiEERS.1997. S. SCHEERS indique (p.52) que «(Les monnaics darables du tresor) donnent comme terminus post quem a l'enfouissemenr 165/155 avo J. c. (et que) D. Allen et A. Soutou placent clonc la fabrication de ces monnaics (celles de style langucdocien) dans la premiere moitie clu lie siecle avo J. c.".

JEAN-CLAUDE HEBERT

d'une ellipse au 4eme. Ce revers (Allen 22; Saves 40) se rencontre dans les tresors de Beziers, de Lattes, de Moussan Selon nous, il est plus proche deSaves57 (CM. 3118 de 3,58 g), mais vul'aspect globuleux du D., la seule reference acceptable est Saves 76-78 du tresor de Moussan II, avec ellipse pointee au 4eme canton, dont les poids sont de 3,58, 3,54,3,48 gr. Ces exernplaires sont selon Saves tailles aux cisailles. La piece de Valeria pese 3,30 g.

5. - D. et R. inidentifiables. Poids: 3,83 g.

6. - fragment portant une hache visible au R., et d'un poids de 1,19 g.

Andre Soutou, remarquant que les monnaies de ces deux premiers tresors sont tres proches de celles du tresor de La Loubiere (Aveyron)" qu'il avait etudiees dans divers articles, concJuait dans ses «Remarques sur les monnaies gauloises a la croix » (1966, p. 270-271) :

«II est done possible, comme j'en avais avance l'hypothese, que des Gaulois originaires du Rouergue soient venus s'installer au cours du Heme s. avo 1. C. en territoire eeltiberique» (ou, plus precisement selon nous, en territoire ibere puisque Drieves parait se rattacher a cette zone).

Sa conclusion ne s'impose nullement, et nous verrons qu'il est possible que les monnaies du type de Beziers aient pu etre amenees dans la province de Cuenca ou de Valence par des mercenaires gaulois ala solde de l'armee romaine (ou encore de I'armee carthaginoise?).

LE TRESOR DE LOS VILLARES (LA PLANA DE UTIEL) (1972)

Bibliographie chronologique

1966. ANDRE SOUTOU. «Contribution au classement chronologique des monnaies a la croix». Ogam XVlII, pp. 270-271.

1968. ANDRE SOUTOU. «Remarques sur les monnaies a la croix». Ogam XX, p.108.

1968. 1. C.RICHARD, y. SOLlER, A.RIOLS. «Decouvertes de monnaies gauloises a la croix faite a Moussan (Aude) en 1967, Bulletin de la Commission archeoolique de Narbonne, t.30.

1969. D. F. ALLEN. «Monnaies a la croix, The Royal Numismatic Society. 1970. A. M. DE GUADAN. Las monedas de Emporion y Rhode. vol.n. Barcelona. 1973. LEANDRE VILLARONGA. Las monee/as hispano-cartaginesas.

1974. M. H. CRAWFORD. Roman Republican Coinage.(R.J.C.) Cambridge.

1975. ANDRE SOUTOU. Les monnaies de La Loubiere.

21. A notre avis, elle sent encore plus proches cle celles clu tresor cle Moussan.

1976. GEORGES SAVES. Les monnaies «a La croix» et assimilees. Examen et catalogue. Toulouse.

1978-79. G. SAVES. Le tresor des monnaies celtiques de Moussan.

1980. PERE PAU RIPOLLES ALEGRE. «EI tesoro de «La Plana de Utiel» (Valencia)», Acta Numismdtica, n° x, p. 15-25.

1983. P. P. RIPOLLES ALEGRE et LEANDRE VILLARONGA. «La chronologie des monnaies a la croix de poids lourd d'apres les tresors d'Espagne». Acta Numismatica, 19861987. p. 29-40.

1987. JOSE M. MARTINEZ GARCIA, Ampurias, p. 258-259.

Le troisierne tresor comportant des pieces gauloises a ete decouvert en 1972, et publie partiellement en 1980 par P. P. Ripolles en ce qui concerne 21 monnaies. Le site de la trouvaille est seulement suppute, car I' inventeur etait un prospecteur clandestin, operant tres vraisemblablement sur un site d' habitat exceptionnel deja connu par d'autres riches trouvailles d'orfevrerie.

L'information la plus valable sur le site exact sembleetre celle donnee par Jose M. Martinez (Ampurias,1987) qui a etudie un bracelet decouvert sur Ie site. Nous reproduisons in extenso ses dires ace sujet :

«Tant par sa situation strategique que par I'absence de protection et de surveillance du site, Ie gisement de Los Villares a souffert d'une lente et progressive destruction, non seulement due aux travaux agricoles, mais aussi a l'action systematique des fouilleurs dandestins dans la zone non protegee par Ie Service d'investigation prehistorique (SIP), zone qui represente plus de la moitie de la superficie totale du gisement. De ce fait, ont ete perdues un bon nombre de donnees qui auraient contribue a expliquer l'evolution de l'habitat et la disposition urbaine de l'une des peuplades les plus importantes du pays valencien.

«Les trouvailles sont variees qui ont ete attribuees a ce gisement, non sans susciter parfois quelques reserves. Du lot, on peut citer LII1 casque celtique en argent, decore de boules, que Martinez Santa-Olalla considere COITIme posterieur a l'epoque de Hallstat (1934, p. 22-25) bien que par la suite Almagro Gorbea I 'ait indus dans Ie merne courant artistique que I'orfevrerie du type de Villena-Abia de la Obispalia, avec une chronologie posterieure a I'an 800 (1974, p. 103); un collier d'or semblable a celui du tresor de Javea (PLA BALLESTER, 1980, p. 10), et les arcs de deux fibules en argent portant des scenes de chasse (RADDATZ. 1969, p. 206).

«De meme, la trouvaille denornmee par Cabre (1936. p. 7, pl.vr) «tresor de Utiel», terme repris par la bibliographie posterieure (RADDATZ, 1969, p. 226, pI. 3,4, et 5), composee de deux bracelets de poignet en argent, a decoration geornetrique, peut tres bien provenir de Los Villares, tant a cause de ses formes caracteristiques, que du fait que ce gisement est Ie plus important de la region, avec un volume considerable de trouvailles effectuees dans un contexte similaire, dont fait egalement partie Ie bracelet que nous presentons ici.»

JEAN-CLAUDE HEBERT

L'auteur poursuit:

«D'autre part, dans Ie sondage 3, couche 11, de la troisierne campagne de fouilles du SIP., apparut un petit tresor compose d' objets decoratifs en or et en argent, un didrachme d'argent de Rome, et trois drachmes arnpuritaines, dont I'enfouissement se situe autour de la fin de la seconde guerre punique, ou plus tardivement (PLA BALLESTER, 1980, p. 35 et pI. XXIX; RADDATZ, p. 206 et pI. 2, fig. I a 9).

Enfin, sur les circonstances de la decouverte clandestine du depot des monnaies, Jose M. Martinez Garda ecrit incidemment:

«Le bracelet que nous faisons connaitre faisait partie d'un tresor decouvert par les fouilleurs clandestins en 1972. Ce tresor, selon nos investigations, se composait de deux vases d' argent qui contenaient les monnaies, disposes sur une plaque de meme metal, decoree, de2 cm. depaisseur. II fut trouve du cote N.E. du gisement, a quelques 80 cm. de profondeur, dans I'angle d'un carre de 5 m, sur 5, encombre de cendres. Des objets signales, une partie des monnaies a ete publiee (RIPOLLES ALEGRE, 1980 et 1983), Ie reste ayant ete disperse. Peu apres sa decouverte, nous pumes photographier Ie bracelet dont nous ignorons Ie sort actuel, cornrne aussi celui des autres objets signales.»

Ces informations sont capitales. II parait bien s' agir d' un depot votif, car sinon pourquoi avoir place les monnaies dans deux petits vases d'argent, et pourquoi avoir dispose ces vases sur une plaque d'argent, un plateau «decor€» de 2 ern. d' epaisseur. Ce n'est pas la un tresor enfoui a la hate. Ce nest pas non plus la reserve d'un orfevre-fondeur, dont d'ailleurs on aurait df en ce cas retrouver les outils, et des bijoux fractionnes. Le batiment qui recelait ce depot avait certainement ete la proie des flammes, puisque la piece etait encornbree de cendres. Sa surface de 5 x 5 m. correspond aux dimensions d'un fanum. Le tresor a ete retrouve, ainsi que nous croyons com prendre de la description ci-dessus, dans les cendres consumees de la charpente effondree, sur le sol primitif d'une grande piece carree, et non dans un trou d'enfouissement.

Au dernier paragraphe de son article, Jose M. Martinez Garda, apres avoir enumere les pieces du tresor etudiees par P. P. Ripolles, evoque la fin de Los ViHares dont les habitants, allies aux Carthaginois contre I'envahisseur romain, durent subir un siege eprouvant. II decrit la destruction violente et I'incendie de la ville «comme Ie demontre, dit-il, dans la zone fouillee et Ie reste du gisement, l'apparition a quelques centimetres de la surface du sol, d'une epaisse couche de cendres," au milieu desquelles apparut le tresor». Les precisions ainsi apportees permettent d'affirmer que le tresor dit au depart «de Ia Plana de Utiel», provient plus exactement du site de Los Villares. En consequence, nous le denornmons «Tresor de Los Villares (Utiel)>>.

Seules 21 pieces de monnaies ont pu etre etudiees par P. P. Ripolles, qui les a reproduites dans son etude parue en 1980 dans Acta numismatica. L'exarnen de ces pieces, qui ne representent qu'une partie du lot, dernontre que contrairement aux monnaies des deux tresors precedents, aucune d'entre elIes na ete «eprouvee» par un coup de burin ou de cisailles; aucune n' a ete sectionnee par moitie comme c'etait Ie cas pour la plupart des deniers de la Republique romaine du tresor de Drieves. Par contre, a I'instar de quelques pieces des tresors de Drieves et de Valeria, on observe que deux pieces ont ete perforees pour etre vraisemblablement portees en sautoir cornme bijoux: il s'agit d'une obole massaliote, et d'une drachme ampuritaine au Chrysaor (n° 4 et 6 de I'inventaire Ripolles).

Une autre rernarque peut etre faite. II sagit dans ce lot de pieces de menues valeurs, au poids faible, sinon tres faible -a I'exception precisernent des monnaies d'origine gauloise, plus lourdes-. II y a lieu de s'en etonner. II n' y a dans Ie lot aucun denier de la Republique romaine, et seulement deux quinaires; il n'y a pas de drachme ampuritaine, mais seulement des «diviseurs» de drachmes (I'un d'une drachme ampuritaine, et quatre autres «d'imitations ampuritaines», selon P.P. Ripolles). II y a deux monnaies carthaginoises, mais de petit module: un quart de shekel, fourre, et une herniobole a I'etoile au revers (espece qui est presente aussi dans Ie tresor de Valeria). Bref, on a I'impression, ou bien de monnaies d'offrandes votives de peu de valeur (phenornene constate en Gaule dans certains depotS)23 ou d'un tri effectues par les inventeurs de la trouvaille qui se seraient debarrasses des monnaies de peu de valeur qu' ils ne savaient pas identifier. La deuxierne explication est sans do ute la meilleure, car si l' on en croit les renseignements obtenus par P.P. Ripolles, Ie depot aurait comporte une trentaine de drachmes ampuritaines (ou d'imitations de ces drachmes), mais celles-ci n'ont pas encore ete portees a la connaissance des numismates. Les 21 monnaies inventoriees sont les suivantes:

- 2 quinaires anonymes de la Republique romaine. Poids: 2, 32 et 2,16 g (CRAWFORD 47).

- 2 monnaies carthaginoises

- un quart de shekel d'un atelier italien; piece fourree de 1,55 gr. (SNG. Danish Museum, 369).

- une herniobole portant au droit line tete feminine et au revers une etoile. Provenance: Espagne carthaginoise ou Cyrenaique. Poids: 0,29 g.

- 5 frappes locales (?)

- 1 diviseur de drachme ampuritaine, type Cambo, classe Ill, n° 1. Poids: 0,50 g.

- 4 diviseurs d'imitation ampuritaine, inedites. Poids: 0,15; 0,15; 0,I 4 et 0,11 g.

- 3 oboles massalietes a la roue, portant les lettres MA dans les deux cantons superieurs. Poids: 0,76 g.

22. NOLIS soulignons cette precision, qui peut paraitre contraire a celie indiquee precedernment ou la couche de cenci res se situait it 80 ern ciu sol actuel.

JEAN-CLAUDE HEBERT

- 9 monnaies a la croix de revers dont 7 monnaies a la croix visible, plus deux autres vraisemblables.

Le nombre et la variete de ces monnaies a la croix a de quoi surprendre. C' est pourquoi il convient de les examiner plus attentivement, LIne par LIne. ElJes portent dans la description de P.P. Ripolles les chiffres de 8 a 16, que nous reprenons SOLIS la forme R8, R9, etc.

R8. D. tete a g. de style «classique»; chevelure arrangee en bouclettes et esses; houpe frontale; croissant d'oreille assez bien marque; COLI paraissant retreci par un creux sous la machoire.

R. croix canton nee de croissants epais en forme de larve recroquevillee; 2 croissants seuls visibles du fait du decentrage (et «oreille» possible au 3eme canton si l'on se refere ala monnaie type Saves 322 *). Poids: 3,36 g; 016,7 mm.

Type Saves 322 * (du tresor de Beziers, au Musee de Toulouse). A notre avis, Ie D. de R.8 presente Line des pills belles expressions graphiques du profil de visage en «style languedocien».

Une piece quasi-similaire se reconnait dans Ie n° 300 du tresor de Moussan.

R9. Memes caracteristiques duD. et du R. Sans doute du meme coin de D. Type Saves 322 =.

Poids: 3,23 gr; 0 16,4 mm.

RIO. D. tete a dr. avec collier de grosses perles; trait courbe prononce separant Ie visage de la chevelure.

R. croix bouletee au centre avec croissants dans les cantons, et dans l'un d'eux, au moins, Lin cercle pointe qui, si I'on se refere au type Saves 323-327, serait peut-etre une «oreille».

Poids: 3,36 g, 0 16-18 mm.

Le type Saves 323-327 est a rapprocher des n° 287 a 298 du tresor de Moussan II, dont les poids sont generalement superieurs a 3,40 g. C'est a tort que Saves a declare comme inedits quelques exemplaires de cette serie du tresor de Moussan puisque Ie type cornmun figurait deja dans son catalogue general sous n° 325-328, et qu'il ne s'agit que de modifications minimes de coins. La piece RIO, avec sa chevelure en rouleau se terminant par Line grosse boucle formant un S inverse est une piece quasi-similaire au n° 326 du Catalogue Saves, ou encore au n° 261 du tresor de Moussan II avec «oeil» et «oreille» dans deux cantons opposes du revers.

RI1. D. tete a g. assez fruste, derivant du type ci-dessus, paraissant usee.

R. croix cantonnee de croissants, dont l'un inscrit une oreille. Poids: 3,25 g., 0 16 mm.

Type Saves 315, ou 327-328 selon nous, tous deux types du tresor de Beziers.

23. Com me dans celui du Chastelard de Lardiers (Alpes de Haute-Provence), avec des offrandes de rebuts de metal taille, ou de reductions de lampes votives en argile (Musees de Gap et de Digne).

R12. D. Tete non discernable; avec seulement des globules.

R. trois cantons avec besants, et l'un avec une hache.

Poids: 3,44 g. Type 347-348 selon Ripolles; en realite type 347 seulement. La hache bouletee du 3eme canton du R., peut effectivement faire penser a 347-348 (ou les bouletes du manche sont absents). De toute facon, iIs' agit d' une monnaie de «type languedocien», ce que confirme aussi Ie poids. Le rapprochement fait par Ripolles avec Allen 53 du tresor de l'Isle de Noe est trop aleatoire. Quant a celui avec Saves 348 du tresor de Moussan I, il ne convient pas, car 348 a une hache coudee,

R13. D. tete indiscernable; grenetis; flan peut-etre frappe par un coin vierge. Toutefois, nombre de pieces du tresor de Moussan presentent un droit de ce type, et il convient de renvoyer a ce que dit G. Saves de ces «curieuses monnaies unifaces au droit efface» (1978-79. p.49).

R. 2 lunules visibles dont un point souscrit, et point boulete central.

Seule piece du lot taillee aux cisailles avant la frappe, d'ou l'aspect «en tonnelet».

Poids: 3,40 g.; 012,4 a 14,6 mrn,

R14. D. use, mais presentant Ie merne profil et la merne chevelure que R8. II sagit vraisemblableblement d'un merne coin, dont la caracteristique est de presenter la rnerne houppe de cheveux frontale, Ie merne oeil enfonce, Ie merne creux sous Ie menton, et les memes esses de coiffure. Apparemment merne coin de droit que R8 et R9. Type Saves 322*.

R. croix bouletee au centre avec croissants dans trois cantons et barre de bissectrice dans Ie dernier canton, s'interrompant avant Ie centre, qui en fait un revers inedit de ce type, avec apparernment deux points perpendicu1aires au-dessus de cette bissectrice.

Piece simili-ronde, d'un poids de 3,36 gr.; 0 16,5 mm.

R15 et R16. D. et R. frustes et sans reliefs; non reproduits en photographie par Ripolies. Leur poids et diametre respectifs sont de 3, 53 et 3,56 g; 14 et 16,5 mm. R15 porte des traces de coups deciseau.

En resume, sur ces sept pieces gauloises, toutes a la croix bien visible, Ie fait Ie plus interessant est que deux d'entre elles sont sorties d'un merne coin de droit. II s'agit de RS, R9 et pour la troisieme de R14, mains lisible, paraissant reproduire Ie merne modele a echelle un peu plus grande. La figure en est d'un tres beau style. Elles doivent relever des premieres frappes de «type languedocien». Ce type se retrouve identiquement sous Ie n° 300 du tresor de Moussan, non connu, et partant non cite, par P. P. Ripolles. La serie de ce type du tresor de Moussan (3 exemplaires dont un seul reproduit par G.Saves) est de bon poids: 3,52,3,49 et 3,42 g. Ces rnonnaies sonttoutes de flan arrondi. Dans Ie tresor de Beziers on retrouve ce merne type a quelques exernplaires (322* et 322** du catalogue G.Sayes). A noter que ces deux exernplaires ant trois points en ligne en bordure de flan dans Ie canton aLI figure «loreille», de merne que Ie n° 300 de Moussan.> mais

cette derniere caracteristique est inverifiable sur les 3 exemplaires de la Plana de Utiel. RI4 aurait cependant 3 ou 4 points en ligne dans un canton, mais separes par une courte diagonale, rernplacant I'oreille (?).

D'autre part, les pieces RIO et R II font partie d' une merne serie oule visage est cerne en courbe prononcee par la chevelure rappelant peut-etre la tete d'Heracles revetu de la peau de lion. Le port d'un collier est net sur RIO; I'oreille du 3eme canton est nette au revers sur R 11. La encore, ce type, abondant dans le tresor de Beziers, se trouve aussi dans le tresor de Moussan.

Seule, la piece R 12 presente une hache bien distincte au R. avec des besants sans lunules, ce qui pourrait la faire rattacher aux premieres emissions de «type languedocien» (CI SAVES, n° 349). Les autres frappes dont nous avons souligne les similitudes avec des types de Beziers ou de Moussan se rattachent aussi au «type languedocien», mais sans la hache. Toutes sont d'un bon poids, oscillant autour de 3,40 g., et il faut merne souligner que les deux dernieres monnaies aux tlans totalement illisibles le depassent notablement puisqu'elles sont, avec 3,53 g. et 3,56 g., les plus lourdes du lot, ce qui incline a penser qu'elles sont de frappe anterieure. C'est ici qu'il faut rappeler les constatations de G. Saves a propos des monnaies de Moussan au droit efface:

«I ere remarque: leur poids moyen est egaI ou superieur a eel ui des monnaies aux deux cotes illustres et en beletat.

»Zeme remarque: l'etat de conservation des revers est tres bon> et ceux-ci ne presentent aucune trace d'usure. Les figures des droits sont entierernent ou presque effacees.

»Seme remarque: les motifs des revers sont inedits dans deux series sur trois, ceux de la serie II ne figurant pas sur d' autres monnaies du tresor.

»Ces trois rernarques apportent pour ces monnaiesunifaces au droit efface la confirmation qu'il s' agit bien d'un monnayage special realise grace a I 'utilisation, d'une part, de coins de revers en bel etat et nouveaux et, d' autre part de coins de droits anciens, dont les figurations gravees ant ete sciemment effacees par les monnayeurs, ou tres usees.»

Les monnaies de Villares sont a l'evidence tres proches de celles du tresor de Moussan, et remontent a la merne periode de frappe. II semble done que pour les pieces qui paraissent usees, il ne faille pas en attribuer Ie fait a une longue mise en circulation, mais, comme J'expJique G. Saves, il faut plutot croire que la raison en incombe a l'usure des coins. Notons toutefois I'exception des pieces R9 et R14, ou Ie manque de modele au droit du type original (RS) parait dfl a une usure de circulation, les trois pieces sortant du merne coin.

24. G. Saves pretend que Ie revers de Moussan 300 est inedit. C'est une erreur, car trois points en ligne apparaissent en bordure de flan.

25. Remarque non applicable pour les rnonnaies ici considerees.

Dans sa premiere etude sur ces pieces, P. P'Ripolles concluait que I'ensemble des monnaies etait en circulation a la fin du Illeme siecle av.J. c., et qu'elles avaient ete enfouies au cours de la seconde guerre punique, ou bien encore au cours du soulevernent general des Iberes en -197.11 faisait notamment remar­

quer que les deux quinaires anonymes romains, posterieurs a -211 selon Crawford, sont en parfait etat de conservation et n' ont guere circule. 11 en concluait que Ie temps ecoule entre l'annee de frappe et l'annee d'enfouissement n'avait pas dfl exceder deux decades. Cette observation, justifiee en soi, lui permettait de ratifier la datation haute proposee pour les deux tresors precedents de Drieves et Valeria.

Dans l'article posterieur (1983) redige en commun avec L.Villaronga et preserite en francais, les deux auteurs se sont dits assures que les trois tresors avaient ete enfouis avant l'annee ou Scipion s'adjugea la victoire finale sur les Carthaginois par la prise de Cartago nova (Carthagene), et en tout cas avant l'annee 206 qui a marque la fin de la presence carthaginoise en Espagne.

A la suite de ces numismates, Daniele Roman (1987, p. 214 et 220, note 61) a admis que la chronologie haute des monnaies a la croix du type de Beziers etait «Ia seule valable», ces monnaies ayant ete frappees a l'extreme fin du nrcmc siecle av.J. C.26.

LE QUATRIEME TRESOR (X4) DE PROVENANCE SUPPOSEE

HISPA­

NIQUE (CIRCA 1993)

Au debut de l'ete 1994, j'apprenais a Toulouse par A. Danicourt, du cabinet numismatique «Le centenaire», qu 'un de ses clients ariegeois lui avait propose I' achat du reliquat d'un «tresor», suppose hispanique, comprenant nne dizaine de deniers de la Republique romaine en parfait etat, tous sans mentions de monnayeurs et de tres bonne frappe, plus un sectionne, ainsi que trois monnaies gauloises de bonne frappe et de poids eleve qu'il avait seules achetees pour completer sa collection personnelle. Parmi ces trois monnaies gauloises qu' il consentit volontiers a me presenter, deux, a la croix cantonnee de divers ernblernes au revers, sont en fait classees de «style languedocien» au catalogue Saves, et la derniere est un superbe «type de Bridiers», type jamais rencontre auparavant dans les «tresors» espagnols. Cette derniere piece porte au revers Ie cheval surmonte d'une Nike (dont on n'apercoit qu'un bout de bras et la couronne), tandis que Ie trait de sol supporte trois arceaux. L'originalite de ce type, sa rarete, les circonstances de la trouvaille, rn' inciterent a demander si l' achat de quelques deniers n' etait pas realisable afin d' ob-

26. Toutefoiselle a assorti son propos d'une note qui en diminue considerablernent la portee, en s'autorisant d'une formule conduionnelle: «Si la datation de ce tresor (Los Villares-Uriel) est exacte, il n'y a aucune raison de dourer. de la chronologie haute (cles monnaies a la croix de serie lourde)». si bien que Ie lecreur eSI rarnene a la case-depart.

tenir quelques temoins du contexte du «tresor», ceci afin de faciliter la determination de la date d' enfouissement. Contact pris indirectement avec Ie vendeur, j' achetais tout ce qui restait du lot initial (qui etait d'environ SO pieces dargent). Ce reliquat ne comportait plus que 5 pieces: 3 deniers «eprouves» dont l'un «au caducee», une moitie de denier sectionne, et une moitie de didrachme sectionne. Je ne pus obtenir aucune precision sur Ie lieu de la trouvaille, mais selon A. Danicourt, au courant des voyages effectues de l'autre cote des Pyrenees par son vendeur, l'hypothese d'un achat en Espagne parait tout a fait vraisemblable.

II y aurait eu plusieurs lots de SO monnaies chacun, Ie vendeur ariegeois s'etant porte acquereur de I'un d'eux seulement. Certains lots comprenaient des bijoux (ou morceaux d'argent) fractionnes en menus fragments qui ne pouvaient interesser des collectionneurs. Le lot achete comprenait presque exc1usivement des deniers des premieres frappes de I'atelier de Rome, toutes pieces ou figurait au droit les Dioscures portant a l'exergue du revers l'inscription ROMA, sans autres mentions. Les pieces intactes ayant deja ete vendues, il ne restait a la vente que les pieces «eprouvees».

Ce tresor apporte donc des renseignements nouveaux sur la circulation de monnaies gauloises en Espagne a haute epoque. L'interet de son etude est tout d'abord d'y retrouver deux monnaies «a la croix» au type deja connu. Georges Saves a en effet presente plusieurs exemplaires comparables tant par leur facture que par leur poids. II est ensuite de pouvoir mieux cerner la periode de frappe et de circulation de ces monnaies au moyen de la monnaie «type de Bridiers» que les specialistes s'accordent a dater du milieu du deuxieme siecle avo J. c., sinon plus tot. L'examen du style de la monnaie «type de Bridiers» permet aussi de mieux comprendre l' origine de la serie particuliere du «type de Bridiers» au cheval, et d'y discerner peut-etre un chainon manquant dans I'evolution des motifs des coins de frappe, qui, a l'evidence, ont ete tres diversifies.

Le lot parvenu en France comportait une cinquantaine de pieces:

- une quarantaine de deniers aux Dioscures de la Republique romaine, datables de la fin du merne siecle,

- un denier aux Dioscures au different du caducee,

- une moitie de didrachrne romain.

- vraisemblablernent une monnaie d'Ebusus (selon les dires rapportes a A.Danicourt, mais non vue).

- trois monnaies gauloises, dont la description approfondie est don nee ci-dessous

Le fait que certains lots aient cornporte des fragments de bijoux d' argent peut laisser a penser qu'on se trouvait dans l'atelier d'un orfevre-fondeur. Se pose neanmoins la question de savoir pourquoi certaines monnaies etaient cisaillees, dont les monnaies gauloises, mais pas toutes puisque la majeure partie (Ies 9110 emes

des deniers romains) ne I'etaient pas. Apparemment, il ri'y avait pas de monnaies percees pour etre portees en sautoir.

Les trois pieces gauloises peuvent etre decrites comme suit:

X4. Monnaie «3 la croix» n° 1 (planche 1,1)

D. tete s'apparentant au «style cubiste», avec arc sourcilier prolonge, et trois globules au-dessus; devant le visage, les deux dauphins pointes vers la bouche dans le style cubiste sont ici mues en une grande accolade pointee aux deux bouts et en son centre; oreille peu visible; oeil seulelement marque par un point, comme les deux levres et l'aile du nez; cou porteur d'un collier de perles.

R. correctement centre, avec petits points epars (deux marques sur la diagonale au premier canton, surrnontes d'une lunule bouletee a ses deux bouts en bordure de flan, un besant aux 2eme et 4eme cantons avec lunules; au troisierne canton, une hache dont n'apparait guere que Ie rebord du tranchant rectiligne et le manche boulete de trois points disposes en triangle a son emmanchure.

Poids: 3,40 g.; piece decoupee aux cisailles; et par la suite «eprouvee de deux coups de burin dont l'un leger allant jusqu'au centre, et l'autre, ecarte du premier, plus profond et traversant presque Ie diametre de la piece.

Cette piece presente des analogies avec plusieurs pieces placees par G. Saves dans les series xv (n° 61), XVII (n° 63),XVlIl (n° 64), xx (n° 67-68), toutes d'un poids superieur a 3,30 g (respectivement: 3,35;3,51;3,35; 3,56, 3,56 g ces deux dernieres provenant du tresor de Moussan 1).27 Toutes sont arrondies aux cisailles. Leurs caracteristiques communes avec celle etudiee ici est d' avoir au droit une accolade pointee aux deux bouts et en son milieu, accolade qui sur Ie monnaies de comparaison n'est parfois visible qu'en partie car en bordure de flan; et au R. une hache au tranchant bien marque, debordant souvent la largeur de la lame, avec trois points en triangle a I' emrnanchure. Ces caracteristiques communes permettent de regrouper ces varietes, qui a notre avis ne meritent pas la separation en «series» distinctes, faites par G. Saves qui s'est attache ales classer par des differences mineures comme la position de I'ellipse tenant place d'un besant dans tel ou tel canton (l er, 2eme au 3eme). Le type le plus proche de la monnaie 1 nous parait ainsi la variete Saves 61, bien que la figure duD. de celle-ci presente un cou anormalement elargi.

Monnaie «3 la croix» n° 2 (planche 1,2)

D. tete feminine a g. avec pointe du nez marquee, I' aile du nez et les levres etant representees par trois points alignes en ligne verticale; oreille assez basse avec a l'arriere une

27. Moussan I et Moussan II, ne consrituaient en fait qu'un seul rresor, qui a ere connu des specialistes numisrnates en deux temps, il plusieurs mois d'intervalle.

X4.

JEAN-CLA UDE HEBERT

tresse pendante en pointille, Ie reste de la chevelure etant constitue de masses globuleuses; oeil allonge entre deux paupieres syrnetriques; collier de perles; et, au devant du visage, une espece de «banane» terrninee par deux boules, une a hauteur du sinus nasal, I'autre a la pointe du menton. Cette «banane» pourrait deriver de l'accolade rencontree sur la mOI1naie n01 (ainsi qu'il parait resulter de la monnaie de comparaison, Saves n° 273).

R. a la croix non bouletee au centre, portant dans trois cantons un «syrnbole curieux» comme Ie definit G. Saves, en forme de parachute, ou de champignon (girole), en fait un besant rattache a une lunule, tandis que Ie troisierne canton est occupe par une hache accompagnee aussi d'une lunule. Le coin de frappe a laisse ici quelques anomalies (dues a une felure du coin?), et on peut se demander aussi s'il ne s'agit pas d'un revers trefle, car Ie manche de la hache apparait se continuer au premier canton. Ce revers correspond parfaiternent a celui des monnaies de comparaison (Saves 272 a 274).

Poids: 3,45 g.

G. Saves a classe ce type de monnaies dans le groupe de «style langue-docien», serie I (Derivation du type «cubiste romanise» et les trois monnaies de comparaison sus-enoncees (n° 272-273-274) en constituent la «Variete 2, au revers au style curieux» (1976, p.I78). En fait, il ne sagit pas de style cubiste, malgre la presence du substitut d'un dauphin; et il ne s'agit pas non plus d'un style dit «romanise», qui selon Saves serait levolution du style cubiste au contact des Romains, mais bien d'une monnaie qui a precede Ie style cubiste et que I'on peut dire de «style realiste», avec une tete parfaitement reconnaissable, non deforrnee. Comme pour la piece precedente, et comme pour les monnaies de comparaison, le flan a ete arrondi aux cisailles. Les monnaies presentees par G.Saves proviennent du tresor de Moussan (n° 272 et 274 aux poids de 3,54 et 3,48 g.) et sont conservees au Musee de Narbonne. La monnaie n° 273, d'un poids de 3,53 g, est conservee au Musee de Lyon."

Ces poids temoignent qu'il sagit d'une des premieres series de frappes des «rnonnaies a la croix» portant au revers le symbole de la hache. On peut penser que cette monnaie n° 2 a ete frappee dansles environs de Narbonne, comme la monnaie etudiee au n° 1, qui s'est aussi trouvee dans le tresor de Moussan.

X4. Monnaie «au type de Bridiers», avec au revers Ie cheval a la Nike (planche 1,3)

D. tete feminine a dr. d' un tres beau style, bien centree; le gonflernent de lajoue fait esquisser un sourire enigmatique; oeil pointe dans un v ouvert couche qui forme un triangle

28. La 11." 273 de Saves correspond all 11." 21 du Catalogne Brenor-Sceers. G. Saves la classaii comme tres rare (R4., un seul cxcmplaire connu), sans doute avant d'avoir etudie Ie tresor de Moussan. Elle est desormais connue it plusieurs exernplaires, auxquels s'ajoutent les deux exmplaires e1u tresor espagnol de Valeria no" 2 et 3. Voir ci-dessus, pp. 101-102.

avec I'arete du nez; oreille curieuse par la fine decoration qui l'entoure et prolonge son lobe inferieur vers I' avant. Cette decoration la fait ressembler a un enfilage de fils metalliques (en cuivre?) sur Ie rebord du cartilage externe de I'oreille comme l'ont pratique plusieurs tribus primitives.?"; au devant de l'oreille une meche en s finissant en «accroche-coeur»; la coiffure est disposee de facon harmonieuse avec des «meches aquitaniques» a l'arriere et des meches separees en quartiers dansla partie sommitale, la separation des deux zones par un grand v largement ouvert figurant comme l'epanouissement d'un bourgeon terminal.

R. cheval galopant a dr., les deux anterieurs leves; au-dessous de son poitrail, trois arceaux dont les deux exterieurs reposent sur une ligne de sol qui se prolonge a droite et a gauche, tandis que I' arceau central plus eleve est seulementjointif aux deux autres, la ligne de sol s'interrornpant sous lui; au-dessus du cheval ri'apparait de la Nike que son bras coude en v au-dessus d'une couronne; la tete du cheval est representee par un double trait ouvert a I' avant en forme de pince cern ant I' oeil, et qui pourrait evoquer le cheval a tete de cheval au «Chrysaor» des premieres frappes iberiques (tout au moins, son dessin prefigure cette tete); la criniere est dessinee en fin pointille, et la queue est un simple trait legerement detache de la croupe; les sabots arriere sont pointes vers Ie bas, ceux de l' avant se terminant en crocs; l'ensemble du dessin est cerne d'un grenetis visible dansla partie inferieure de la piece.

Poids: 4,20 g.

Piece entaillee d'une large echancrure sous le poitrail du cheval, faite par une cisaille tres effilee, sans perte apparente de metal malgre les bords ecartesde l'echancrure, et marquee d'un coup de ciseau superficieJ ayant traverse les anterieurs sans laisser de trace au droit.

Cette monnaie sinsere parfaitement dans la serie des monnaies de Bridiers empruntee a l'imagerie des monnaies d'Emporion, dans la categoric du type au cheval vainqueur somme d'une Nike. En fait, son droit est tres proche de celui de la monnaie du tresor de Bridiers entree au Cabinet des medailles sous n? BN 4550, celle-ci plus parfaite dans son style et parfaitement centree, alors que X4 presente une tete plus volumineuse qui a rejete hors du flan le grenetis du pourtour (s'il existait) et a rogne en partie quelques details de la chevelure, du cou, et de I'arete du nez. Les principales differences sont: un oeil plus schematique emprisonne comme dans un triangle; de petites boules fines sur X4 figurant J' aile du nez et les levres, au lieu de tirets; un «accroche-coeur» depassant largement vers I' avant Ie dessin de I' oreille, alors que sur BN 4550 J' esse de la boucle de cheveux est situe a l'aplornb au-dessus; l'absence de pendentifs d'oreille en forme de trident, ici remplace par J'ornement curieux du pourtour de l'oreille. Par contre, la

29. Cette pratique s'est rencontree en Afrique ou elle etait encore suivie au siecle dernier dans certaines rribus, notarnment all Tchad. CI de Christiane FALGA YRETI'ES Corps sublimes, ed. Musee Dapper, rnai 1994, ouvrage qui reproduit it la page 173 lin dessin de G. SCHWEtNEFURTH paru dans The Heart ofAfrica. 1973, p. 407 et 409. Les deux femmes dcssinees portent cJes labrets, et en outre comrne ornements d'oreilles line ran gee de crocs de metal percant ou pincant it intervalles reguliers Ie cartilage externe.

JEAN-CLA UDE HEBERT

disposition tres elaboree de la chevelure sur X4 est la merne que sur la monnaie BN 4550. Au revers, on observe sur le dos du coursier de BN 4550 deux cercles dont l'un represente la poitrine de la Nike, prolongee par une jupe a trois plis, tandis que I' autre est une couronne.

Un type semblable pour Ie D. et Ie R. est la monnaie n° 354 du Musee Puig a Perpignan.'? Sous la ligne de sol, sont disposes a hauteur des posterieurs trois arceaux dont le central est plus volumineux. Cet ornement est absent de la monnaie 355 du merne Musee ou le cheval regarde a gauche, et ou la tete du droit est d'un type different, ou les «meches aquitaniques» n' apparaissent pas, et ou I'ornement d'oreille consiste en trois pendants allonges.

Une variante du type du droit figure dans la collection du MAN a St. Germainen-Laye, provenant de Bridiers. Au droit, le bijou d'oreille a des pendants courts et se prolonge par un assemblage de pedes (7) disposees en triangle. L' accrochecoeur est situe plus haut a hauteur du sourcil. Au verso Ie theme du conducteur du bige ernprunte a l'imagerie grecque a ete emprunte a l'atelier de Pella, car on y voit sous Ie poitrail du cheval Ie different du canthare."

Blanchet qui a reproduit cette monnaie dans son Traite (Planche II, n° 4), fait figurer au-dessous (n° 5) le revers d'une autre monnaie trouvee a Bridiers (BN. 4559) ou I' on devine au contraire Ie trident de I' atelier d' Amphipolis-? en position horizontale au-devant du cheval, et ou se lit a I'exergue Ie nom de Philippoy, reduit et mue en ITITON, tandis que I' exemplaire BN. 4550 presente au revers une figuration fruste du conducteur du bige, et que Ie trident se retrouve au droit sous I' oreille au lobe couche, en position verticale inversee. Sur ce dernier exemplaire, les deux parties avant des chevaux sont caracteristiques avec leur oeil cercle, la bouche entrouverte, les pattes enlevees dans un mouvement de galop, et figurees par un assemblage de points comme sur nombre de monnaies d'or frappes en Gaule belgique, imitees des stateres macedoniens de Philippe. Comme on le voit, sur X4, ce theme est rernplace par Ie cheval a la Nike, emprunte aux monnaies grecques en argent de I' atelier d'Emporion. Ce merne revers apparaissait deja dans le tresor de Bridiers, avec l'association du merne type de droit. Tel est Ie cas d'une serie de trois monnaies, voisines d'aspect, presentees par S. Scheers SOLIS n° 11,12,13 de son etude: La monnaie de Bridiers trouvee a Carqueiranne (planche XXXIX). La reproduction de BN 2282 (fig. 11) presente une oreille du style X4, avec accroche-coeur moins visible, et une aile du nez ou-

30. L'exemplaire 354 ciu Musee Puig com porte la merne figuration de I'oreille au lobe couche, mais avec un trait vertical anorrnalement situe it I'avant, qui denote une parente avec deux exemplaires du Musee de Zurich (Catalogue Castelin).

31. On rctrouve ce motif du canthare, mue en chaudron sur quelques monnaies d'or de Normandie au revers au cheval, soil conduit par un aurige, soit portant un enorrne oiseau sur son dos, et sur quelques monnaies d'argent du tresor de Bridiers au motif du lion de Massalia (un exemplaire au Musee de Gueret). Pour les monnaies d'or au chaudron, voir les dessins de Hucher dans Carr gaulois, reproduits par K.Gruel (1989, p. 96 et 99).

TYPES DE BEZIERS, MOUSSAN ET BRIDIERS /03

verte. Le pendant d'oreille (?) figurant a I'aplomb sur la fig. 1 1 reproduisant la monnaie de la collection Blanchet (1905, pI. II, n07) est ici en oblique au bas du lobe d'oreille; et il se retrouve dans cette position anormale sur la fig. 13 reproduisant la monnaie conservee au CM. de Bruxelles sous n° II. 55. 410. Ces memes trois monnaies sont interessantes pour leur revers car on y voit figures sous la ligne de sol des arceaux jointifs au nombre de trois, soit pointes en leur centre (fig. 1 1), ou associes grossierement (fig. 12), soit mieux representes (fig. 13). Ces arceaux apparaissent sur d'autres monnaies au «type de Bridiers». C'est le cas pour BN 2221 A, dont Ie cartilage de I' oreille du droit parait ornemente sur son rebord, mais avec un lobe a trois pendants; et de BN. 2280 ou Ie cheval galope vers la gauche. A notre avis, ces trois arceaux pourraient etre une deformation de I'exergue PHILIPPOY qui n'a plus ete comprise, et muee en ornement. Ce serait la preuve que Ies monnaies de Bridiers ont puise leurrepertoire iconographique a la fois dans les figurations des monnaies d' or et dans celles d' argent. Mais X4 serait, semble-t-il, a classer au terme de I'evolution, car les arceaux figurent au-dessus de la ligne de sol et non au-dessous, et d' autre part l' arceau central, plus grand que les autres, ce qui etait normal quand ils etaient au-dessouspour mieux remplir l'espace vide dans I'arrondi du flan, apparait dans X4 disjoint de la ligne de sol qui s'interrompt sous lui, sans raison valable.

La figuration au droit du lobe d'oreille prolonge a I'horizontale,justifiant l'appellation de «lobe couche», apparait encore sur d'autres exemplaires tels les nos III et 112du catalogue inventaire du Musee de Zurich; ce lobe parait supporter a la verticale un seul pendant d'oreille allonge et perle. Sur ces deux exemplaires, les revers sont d'un type apparemment hybride ou l' on hesite a voir soit les deux Dioscures a cheval, porteurs de ce qui apparait comme un boucher rond etoile en son centre, soit une Nike sappretant a deposer sur l'encolure du cheval une couronne d'aspect grossierernent semblable. La piece n° III est d'un poids de 4,35 g. On peut signaler dans l'evolution apparemment posterieure des monnaies de Bridiers un bel exemplaire acquis par la Banque de France.v et figurant a son medaillier avec I' indication «imitation d' Ampurias; tresor de Bridiers», d'un poids de 4,31 g, 0 18. La chevelure est d'un type different, avec des meches bouclees aquitaniques en positions inferieure et superieure, ces dernieres etant inversees dans leurs boucles; l' oreille et I' esse qui la surmonte dans X4 sont ici deux tortiIIons enroules sur eux-rnemes, qui se retrouvent dailleurs sur d'autres monnaies du «tresor de Bridiers» (dont la monnaie surfrappee etudiee par Blanchet); le profil est elegant, finement traite jusqu'a la commissure de l'oeil; Ie cou presente un «collier de Venus» pare d 'un jonc plat. Au revers, la Nike est du type tres stylise

32. II semble aussi qu'un gros epi de blesoit visible'

33. Mille S. Peyret nous a obligeamrnent fait connaitre que cette monnaie avait ere acquise «de gre?l gre en 1986» (lettre 15 mai 1990). Mais ceci ne prejuge pas de sa provenance exacte.

IEAN-CLA UDE HEBERT

avec jupe se terminant par 3 plis, maisla tete est bien dessinee. Le cheval souleve peu ses anterieurs; sa queue est tracee en sinusoidale. Sous la ligne de sol, les arceaux habituels sont ici reduits a deux qui se presentent jointifs comme un epsilon couche dont chaque circonvolution est pointee en son centre, motif qui se retrouvera sur des monnaies pictonnes. Le coin qui a frappe Ie revers est un type original, unique a ce jour, alors que celui du droit se retrouve sur au moins deux autres monnaies du tresor de Bridiers, et en outre sur la monnaie surfrappee du rneme tresor qu'avait acquise Adrien Blanchet."

Ces remarques tendent a montrer l'importance et la variete des monnaies «types de Bridiers» dont les images ont circule largement en Gaule, des exemplaires ayant ete retrouves non seulement dans plusieurs sites de la Creuse, mais dans tout le Midi, en petit nombre il est vrai, s'agissant d'exemplaires isoles: Grenadesur-Adour (Landes)," environs de Carcassonne (Aude), Bizanet (Aude), Carqueiranne (Bouches du Rhone). II n'est des lors pas etonnant qu'un exemplaire ait ete retrouve en Espagne associe a deux «rnonnaies a la croix». En consequence, il est permis de s'appuyer sur la date de frappe des «types de Bridiers» pour supputer une datation synchrone des autres monnaies gauloises en correlation.

LA DATATION DES PREMIERES FRAPPES GAULOISES EN ARGENT

Pour mieux situer la periode de circulation de ces monnaies trouvees dans les quatre tresors espagnols precites, et surtout determiner la date de leur enfouissement ou simplement de leur abandon chez un orfevre-fondeur, ou encore comme offrande votive dans un fanum, on peut reprendre un a un chaque type de monnaie selon son origine, ensuite de quoi on sinterrogera sur la datation des bijoux d'apres leur style.

A. Les monnaies de la Republique romaine

La recapitulation s'effectue comme suit:

- Drieves: 13 deniers de la Republique romaine dont un au symbole de la roue (SYDENHAM 519; CRAWFORD ).12 dentre eux ont ete «eprouves», mais non celui «3 la roue». Ce demier donne pour sa frappe la date la plus basse.

- Valeria de Arriba: 11 deniers de la Republique romaine dont 3 «eprouves»; l'un est au symbole de la cornucopia (CRAWFORD 58) et sa date de frappe est de -207. Plus un quinaire anonyme, non eprouve.

34. Monnaie presentee dans un article de la Revue numismatique. 1907.

35. Mal localise dans Ie Gel's par Daphne Nash (1978).

- Los Villares-Untiel: aucun denier de la Republique romaine. Deux quinaires anonymes, non «eprouves» (CRAWFORD 47, dates apres 21 1 av.J. C.)

- Tresor X4. Au moins un didrachme, et une quarantaine de deniers de la Republique romaine, tous anonymes; avec au moins un denier eprouve au symbole du caducee (CRAWFORD 10811: 2111208 avo J. C.). Apparemment, pas de quinaires. Au moins 3 deniers «eprouves- (CRAWFORD 53/2 date apres 211 avo 1. C. ,et llO/La de 211-208), plus le denier et Ie didrachme sectionnes par moitie, Le didrachrne anonyme est la piece la plus ancienne (CRAWFORD 28/3: Rome, 225-212 avo 1.C).

Ces didrachmes, deniers et quinaires ont tous ete frappes lors du declenchement de la seconde guerre punique et amenes par la flotte romaine qui fit esc ale a Marseille, puis au port de Pyrene en -206. La, la flotte aurait pu embarquer quelques auxiliaires gaulois, avant de debarquer ensuite a Ampurias. La difficulte est en effet de savoir entre les mains de qui se trouvaient ces pieces avant d'etre deposees: chez un changeur ou dans unfanum, ou enfouies a larrivee de l'ennemi. La solution la plus facile semble d'enoncer que ces pieces constituaient Ie pecule d'un mercenaire a la solde des Romains.

Ajoutonsqu'a Los Villares, il a ete trouve en fouilles officielles un didrachme d'argent de Rome et trois drachmes ampuritaines. Pia Ballester (1980, p. 35, pl.XXXIX) indique comme periode d'occultation la fin de la seconde guerre punique, ou plus tardivement, lors de la guerre d'independance. Cette trouvaille sur site conforte la datation du tresor par Villaronga et Ripolles, en la reculant toutefois quelque peu si l'on admet la seconde hypothese.

B.Les monnaies carthaghinoises 00 d'Ibiza

Drieves: aucune.

Valeria de Arriba: une hemiobole a tete feminine au D. et une grande etoile au R. provenant soit d'Espagne carthaginoise, soit de Cyrenaique; une drachme d'Ebusus (Ibiza).

Los Villares-Utiel: une herniobole du meme type qu'a Valeria; un quart de shekel provenant d'un atelier italien.

Tresor X4: une monnaied'Ebusus?

Ces monnaies sont peu nombreuses. Elles sont de frappes etrangeres a la region et temoignent done de relations commerciales avec le Sud de I'Espagne, la Cyrenaique, l'Italie du Sud et les Baleares, A noter que les frappes au type d'Ebusus se rencontrent egalement en Languedoc ( a Montlaures notamment).

c. Les monnaies dites hispano-carthaginoises, frappees a Emporion

Drieves: une drachme.

Valeria de Arriba: 5 monnaies.

JEAN-CLAUDE HEBERT

Los Villares: possibilite d'un certainnombre (dapres P.P. Ripolles),

Tresor X4: aucune connue.

D. Les monnaies ampuritaines.

Drieves: une drachme au Chrysaor.

Valeria de Arriba: une drachme au Chrysaor; 9 drachmes d'imitation ampuritaine; auxquelles il convient d'ajouter 2 drachmes d' Arse (Sagonte) et I portant la legende de Saitabi-etar.

Los Villares: possibilite de drachmes du merne type sur les 30 signalees a P. P.Ripolies. Un diviseur au Pegase, et 4 petits diviseurs dits «d'imitation gauloise» par P. P. Ripolies, mais inconnus en Gaule.

Tresor X4: aucune signalee. Toutefois la tete du cheval sur la monnaie echancree semble prefigurer la tete au Chrysaor, et pourrait merne en etre une si Ie sommet de la tete apparaissait. 36

Les drachmes au Chrysaor de Drieves et Valeria sont susceptibles d'etre un bon marqueur chronologique. Connues depuis longtemps elles ont surtout ete trouvees sur Ie site de Castellon d' Ampurias, la ville grecque ancienne. Apparemment, jamais aucune n' a ete trouvee en France+". Selon certains, ce type tres curieux ou la tete du cheval apparait comme un enfant assis touchant de ses bras allonges le bout de ses pieds aurait pu fournir de modele aux figurations du cheval androcephale des Venetes et autres peuples d'Armorique; en tout cas, elle aurait alimente leur imaginaire. La datation des monnaies d'imitation arnpuritaine classique a legendes iberiques pourrait done etre tres utile si elle etait mieux connue. Selon Villaronga, ces pieces n'ont ete frappees qu'apres que les Romains se furent solidement installes en Catalogne, et eurent fait cesser a Arnpurias la frappe des drachmes ampuritaines au Chrysaor. Or, dans le tresor de Valeria, certaines des 9 drachmes d'imitation portent des legendes en ecriture iberique, malheureusement non toutes identifiees, ou aux lieux de frappe difficiles a localiser. Ces monnaies pourraient effectivement manifester les premiers signes dindependance des peuples iberes (controlee ou non par Rome). Les deux drachmes d' Arse et Saitabi, comme les precedentes, denotent l'emploi de I'ecriture iberique qui ne serait apparue sur les frappes de monnaies quapres la victoire definitive des Romains sur les Carthaginois etablis en Espagne. Mais on ne peut preciser mieux, entre la fourchette chronologique -200 et -180. Quant aux .diviseurs de drachmes ampuritaines, nous evoquerons ci-dessous

36. Information aimablement suggeree par M. Claude Bardon, que nous remercions pour sa relecture du texte.

36b. A I'exception d'une, signalee en 1866 an Puy du Chalard (Yssandon, Correze; Hiernard. 1982, p. 573 sous 11." 19)

(en F) ceux dits de frappe «gauloise» par les auteurs catalans. Le Se «petit diviseur» (au Pegase) du 3eme tresor, reconnu cornrne de frappe ampuritaine, est aussi signale dans les tresors de Gerone, Ansies, Mogente, Puig Castellar, Sant Llop, Serinya et Ullastret. Ces diviseurs ne semblent plus en circulation au ne s. L' enfouissement dans les tresors cites est date comme suit par Guadan au chapitre Trouvailles monetaires (1980, p. 83-102):

- Gerone: merne date que pour Puig Castellar (ci-dessous).

- Mogente: fin de la seconde guerre punique.

- Puig Castellar: par reference aux tresors de Tivisa, de peu posterieur a la 2eme guerre punique, c' est a dire lors du soulevernent des Ilergetes contre Rome, en -197.

- Sant Llop:?

- Serinya: entre Ie debut et Ie milieu du ne s. avo 1. C.

- Ullastret: fin de la seconde guerre punique.

E. Monnaies massalietes

Drieves: une obole. Valeria de Arriba: aucune. Los Villares: 3 oboles. Tresor X. : aucune signalee.

Les monnaies massalietes sont des monnaies importees, difficilement datables par leur typologie. Les oboles d'imitation locales, bien etudiees par L.Villaronga (1987, p.769-779) n'ont du apparaitre qu'a la fin de la seconde guerre punique, lors du soulevement contre les Rornains, en meme temps qu'etaient frappees les monnaies d'irnitation ampuritaine a legendes iberiques. Le fait que dans aucun des quatre tresors ici etudies ne se soient trouvees des oboles d'imitation permet de supposer qu'a la date des enfouissements, ces oboles n'etaient pas encore en circulation.

L. Villaronga rappelle que les oboles d'imitation sont connues en Espagne par trois tresors:

- l. celui de Cheste (province de Valence) contenait de nombreuses monnaies hispano-carthaginoises, des drachmes ampuritaines, des drachmes iberiques, des drachmes de Sagonte, des deniers romains et deux oboles d'imitation massaliete;

- 2. celui de Tivissa (province Tarragone) contenait des drachmes ampuritaines, des drachmes iberiques, un quadrigat (Crawford 29/3), des deniers (CRAWFORD 44, 5012, 5312,61/2,72, 107/Ia), des victoriats (CRAWFORD 4411 et 5311), des drachmes d'Arse (Sagonte) et d'Ebusus, et deux oboles massalietes.

- 3. celui dit Ebre-Segre (au confluent des deux?) contenait des drachmes arnpuritaines, des drachmes iberiques, deux quinaires romains (CRA WFORD 44/6), un diviseur iberi-

JEAN-CLAUDE HEBERT

que d'imitation ampuritaine, deux oboles de Marseille, et sept oboles d'imitation massaliete.37

Villaronga situe I' enfouissement du premier tresor apres -211, car cest alors que purent arriver en Espagne Ies premiers deniers romains, soit sans doute vers -2061207, et Ie second vraisemblablement entre 197 et-195, date des premiers soulevernents des IIergetes contre les Romains. II remarque que les premieres imitations d'oboles massalietes (celles ayant conserve les lettres MA dans les deux premiers cantons) parviennent dans Ie tresor de Cheste, et que Ies imitations evoluees, avec legendes iberiques, ont toutes ete decouvertes en Catalogne dans des depots qui ne contenaient aucune monnaie hispano-carthaginoise (qui auraient cesse d'etre frappees en -206). II deduit de cette correlation que les derniers tresors cites sont posterieurs a -206.

F. Monnaies gauloises

Drieves: 2, dont I' une it la hache; et I' autre qui aurait (7) deux haches en equerre.

Valeria de Arriba: 6, dont 1 au type Saves 342; 2 au type Saves 272-274; 1 au type ; 2 au type inidentifiable.

Los Villares: 7 dont 3 type Saves 322* (= Moussan 300); 2 au type Saves 326; 1 au type Saves 330; plus 2 flans de bon poids (3, 56 et 3,53 g.) credites «probables monnaies it la croix» par P. P. Ripolles, ce qui porterait Ie nombre de monnaies «3 la croix» 39. Tresor X: 2, dont 1 au type Saves 61 it la hache aux trois points d'emmanchure; et I au type Saves 273 (272-274 MoussanIainsi que Moussan II, type 128-137); I au «type de Bridiers» de la classe ayant au R. Ie cheval 3 la Nike,

Dans I'etude typologique des monnaies a Ia croix trouvees dans ces quatre tresors, nous avons ete amenes a faire un certain nombre de comparaisons:

- 10 avec des pieces du tresor de Beziers qui comprenait de 700 3 800 pieces.

- 7 avec des pieces du tresor de Moussan qui comprenait 367 ou 368 pieces, dont plusieurs rapprochements avec les monnaies enoncees ci-dessus.

- 1 avec une piece du tresor de Lattes,

- 1 avec une piece du tresor de La Loubiere (Aveyron) dontI'ensemble est de «type Beziers».

Pour les deux monnaies a la croix du tresor de Drieves, nous refusons les

37. Le tresor de Moussan II possede une importante serie voisine (n° 65 a 7l) au droit idcntique (voir notamment Ie n° 67), mais dont Ie revers est different avec une hache au 3eme canton, et une ellipse creuse all 4e.Par contre, MOllssan 128 est de me me coin de droit que X4 - 2, et son revers est semblable sans etre de me me coin.

comparaisons faites par L.ViIlaronga et P. P.RipolJes pour les raisons deja indiquees, l'une d'elles (aux 2 haches en equerre) nous paraissant rnerne insolite."

Pour les deuxtresors de Valeria et Los Villares-Untiel, nous confirmons par contre la justesse de leurs observations, en rajoutant quelques comparaisons avec des pieces de Moussan II dont a l'epoque ils n'avaient pas connaissance.

Ces remarques ne contredisent pas les conclusions principales de ces numismates espagnols, a savoir que les monnaies gauloises «a la croix» trouvees en Espagne, dans deux au moins des tresors precites, appartiennent au «type languedocien», bien represente dans le tresor de Beziers (plusieurs monnaies de La Loubiere avaient precedernment ete reconnues de ce type par A. Soutou). Les deux monnaies «a la croix» du tresor X4 viennent conforter les precedentes observations.

Toutes sont de poids lourd, env. 3,40 g, et s'inserent dans la serie des premieres frappes de «monnaies a la croix» classifiees de «style languedocien». Seules font exception les monnaies de type Saves 61, et 65-67-68 que G. Saves a rangees parmi les «cubistes»; mais le n° 61 n'en a l'aspect ni par Ie visage, ni par la presence de deux dauphins, car on napercoit ici qu'une sorte de «banane» (elIe comporte cependant une hache au R.); quant ala monnaie proche de la serie 65-67-68, il semble aussi que l'ornement devant Ie visage soit plutot une ou deux «bananes» que des dauphins, bien que la hache soit egalement presente au revers. II en est de meme de la monnaie «aux deux haches» qui serait d'un type jamais rencontre ailleurs (sauf Allen 86).

II faut ici faire une digression a propos de ces monnaies de type Saves 272273-274 ou la premiere reflexion qui vient a I'esprit -et qui a trompe I' auteur du catalogue- est de croire que les sortes de «bananes pointees» au devant du visage derivent des monnaies de Syracuse avec la tete d' Arethuse cernee de dauphins et seraient apparentees aux monnaies «cubistes aux dauphins», dont elIes pourraient reprendre grossierernent Ie motif." En fait, elIes ne precedent pas de ce theme marin, mais proviennent tres vraisemblablement d'une imitation particuliere d'un des deux types de Rhoda, plus precisement celui ou la rose n'est plus vue de dessous avec ses sepales, mais de dessus avec ses petales. Sur ce type, beau coup plus rare que l'autre, il ri'y a que trois petales de representes, et ce prototype a donne dans la serie des «monnaies a la croix» Ie type denomme par G. Saves: «a la fleur trilobee». II suffit en effet de considerer ce type, represente par Allen sous n" 116, fig. 4, reproduisant une des monnaies du tresor de l'IsJe-de

38. L'une a cependant ere dessinee par Ch. Robert (11,24) ct reproduite par Allen (fig. 3, n° 86), sans poids indique. Deux autres sont reproduites par Allen sous n° 110 et II de la fig. 4, mais il s'agit de monnaies de «types picturaux; types de la decouverte de Belves- de poids tres taible, respectivement 1,12 et 1,13 g.

39. De me me, les n° 67-68 du catalogue Saves, qui proviennent du tresor de Moussan onr etc i\ tort ranges parmi les cubistes. Cornme les monnaies 272-274, elles auraient ere mieux classees dans le groupe langueciocien.

JEAN-CLAUDE HEBERT

Noe (Gers), et dele comparer a la photographie dun° 273 du catalogue Saves, precedernment dessine par Allen sous n° 27, fig, 2, pour constater que la pseudobanane pointee ri'est en fait qu'un des trois petales de la fleur trilobee. L'originalite de cette monnaie est que la representation de la rose est figuree au droit, ou elle remplace la tete d' Arethuse, Ie revers de la monnaie gardant le symbole de la croix avec deja une hache au troisierne canton, tandis que les trois autres cantons restent vides domements. Or, ce type de monnaie (Saves 273) sest trouve dans trois des quatre tresors espagnols, chose etonnante au premier abord, et qui ne trouve d'explication valable que par la forte proportion de mise en circulation de monnaies de ce type a l'epoque consideree. On doit en conclure que ce type est I'un des premiers a avoir ete frappe en bas-Languedoc dansla region de Narbonne-Beziers ou il s'est trouve dans les tresors locaux a haute epoque." Le type de Rhoda a la rose vue de dessus avait donc essaime en Languedoc des avant la seconde guerre punique.

II n'y a dans l'inventaire global des quatre tresors aucune monnaie de «type negroide», dit aussi «a tete de negre»; et il ri'y a pas non plus de monnaie de «type flamboyant», dit «pictural» par Allen, monnaies d' ailleurs inconnues en Languedoc oriental. La conclusion a en tirer est evidemment (sauf decouvertes nouvelles qui viendraient modifier ces conclusions) que les types de monnaies rencontres dans les quatre tresors sont anterieurs a I' apparition des vraies monnaies de type cubiste, comme de celles de type negroide," ou encore de celles de type tlamboyant.

Autre remarque: aucun des quatre tresors espagnols n'a livre de monnaies gauloises dites «imitations de Rhoda» de type courant.f Et parmi les «imitations d'Emporion», retrouvees nombreuses en Espagne, on ne reconnait aucune autre frappe gauloise a I'exception de la monnaie «type de Bridiers» du tresor X4. Si le tresor de Los Villares (Untiel) a livre quatre petits diviseurs que L.Villaronga et P. P,Ripolles qualifient de «diviseurs gaulois d'imitation ampuritaine, inedites», ces diviseurs n'ontjamais a notre connaissance ete retrouves en France, Les deux cercles places sous Ie ventre du cheval indiquent d'ailleurs a notre avis qu'il s'agit d'un systerne ponderal ernprunte a la metrologie romaine, suivi en Catalogne,

40. Ce type n'a ere retrouve clans Ie trcsor cle l'Isle-de Noe qua Lin sCLII exernplaire; mais des rrouvailles isolees sont signalees en Aquiraine, dont par exernple trois exernplaires trouves " Sos (Lot-er-Garonne) par Abaz et Nolclin (1987), au point quon peut envisager une frappe sotiare ayant precede celles au nom d Aclietuanus (Simone SCI'IEERS, 1997, p. 52 (Serie if lafieur trilobee: Sotiatesi: La presence sur l'oppidum cle Sos de plusicurs exemplaires de ce type rare plaide en faveur d'une attribution aux Sotiates ou a un peuple voisin»),

41.11 Y avait par contre une bonne proportion de types «" tete negroide» dans Ie rresor cle I' Isle-de Noe. J. C. Hebert (1986), ce qui a intrigue Georges Depeyrot. L'explication reste a trouver.

42. La frappe des monnaies de Rhoda avait cesse a la fin de la premiere guerre punique, en -241, mais leurs «imitations» de poids lourd ont circule en Gaule ires longternps, leur poids setant reduit ensuire au fil des ans. ]] est vrai que les «imitations de Rhoda de type courant- ne sont pas particulieremenr trequentes clans la region languedocienne orientale (2 ex. a O. MAILHAC, J. TAFFANEL et J. C. RICHARD. Gollia ,37 (1979), pl. 22, et p. 23-24); mais un petit nOI11bre en flit trouve a Castelnaudary au siecle dernier, et elles sont plus frequentes en region toutousaine (etude en cours).

TYPES DE BEZIERS, MOUSSAN ET BRIDIERS III

mais non en Gaule. Le qualificatif de «diviseur gaulois» est done abusif, merne si la chevelure du droit rappelle Ie style «a tete d'indien» de certains bronzes ou potins gaulois, beaucoup plus tardifs. A notre avis, ces diviseurs sont de frappe ibenque.

G. Les bijoux

Drieves: 14 kilogrammes de bijoux, dont un bracelet serpentiforme.

Los Villares (Untiel): un bracelet.

X4: des fragments non identifies.

Les restes de bijoux, colliers, bracelets, fibules, plaques et timbales d'argent peuvent-ils permettre daffiner la datation de l'enfouissement? Nous ne le pensons pas. Certes les bijoux se dernodent avec le temps et peuvent etre refondus. Les circonstances font parfois que leurs proprietaires sont arnenes ales vendre pour en tirer de I' argent. Cela pourraitexpliquer qu 'un bijoutier les ait fractionnes pour les passer au creuset. Mais d'un autre cote, on sait que les bijoux de famille sont conserves precieusement et longtemps comme souvenirs. C' est pourquoi la datation de leur fabrication est tres difficile a cerner. Ce que I' on peut dire d' apres les descriptions faites par Raddatz, c'est que les coupes et gobelets d'argent retrouves en fragments dans Ie tresor, quils soient decores de godrons ou de dents de loup soulignant des bandeaux punctiformes ou stries, ont ete en usage dans le courant du Heme siecle av.J. C; et, semble-t-il, dans la premiere moitie du ler siecle. Quant aux debris de colliers ou bracelets avec leurs elements en forme de perles-balustres symetriques places bout a bout, ils sont d'un type original, mais on en ignore la datation exacte.

Neanmoins les archeologues espagnols semblent en accord pour classer au troisieme siecle avo 1. C. ces fragments et objets mis au rebut (?). Telle est lopinion de Martin Almagro-Gorbea, conservateur au Musee de Madrid, et d' Alberto 1. Lorrio. Ils ecrivent dans un article commun intitule: «Les Celtes de la PeninsuIe iberique au IIIe siecle avo 1. C.»:

«La plupart des tresors «celtiberiques» correspondent aux cachettes des guerres sertoriennes, ce qui suppose une datation ante quem au commencement du Ief siecle avo J. C. pour !es bijoux quils renferment,

«Seul un tout petit groupe de tresors correspond, selon la chronologie des monnaies qui les accompagnent, aux cachettes de la deuxierne guerre punique ou du debut des guerres de la conquete romaine, ce qui donne une chronologie ante quem sure au debut du neme siecle avo J. C. pour leur contenu, datant ces objets, en consequence, dansle iueme siecle avo J. C.

JEAN-CLAUDE HEBERT

"Parmi ces tresors, peuvent etre signales Los Villares I (RADDATZ 1969: 206, pI. 2, 1-9), vers 215 avo 1. c., et Los Villares II (RADDATZ 1969: 205-206, f. 6), de la fin du tnerne siecle avo 1. c., Mogente (GARCiA Y BELLIDO 1990), vers 209 avo 1. c., Cheste (RADDATZ 1969: 207-208), vers 209 avo J. C., Valeria (RADDATZ 1969: 266-267,8182), vers 190 avo 1. c., Cuenca (GARCiA Y BELLIDO 1990: 110-11 I), vers 185 avo J. C.).»43

Mais on voit aussitot la faille du raisonnement, qui tient pour acquise la date de circulation des monnaies les plus representatives des tresors comme etant celle de leur date d'enfouissement. Or, s' il s' agissaitt de cachettes de bijoutiers-fondeurs, comme l' ont avance certains, les bijoux et monnaies pourraient avoir ete des objets de recuperation recoltes bien apres leur periode d'usage ou de fin de circulation. Les dates fondees sur les emissions de monnaies ou sur leur arrivee dans l' aire hispanique seraient done a priori trop hautes. II est vrai que les archeologues basent aussi leur raisonnement sur les evenements historiques qui auraient motive ces enfouissements. La, il convient de faire credit aux auteurs latins qui ont ecrit le recit des guerres et soulevements indigenes, sans etre sur d'ailleurs qu'ils aient eu connaissance de menus evenements locaux survenus a l'interieur des terres. Or, tel est Ie cas pour la plupart des tresors cites, dont aucun na ete trouve sur la cote. Une marge d'erreur est des lors possible, et cette eventualite doit toujours rester presente a I'esprit. De toute facon, les dates rapportees plus haut restent suspectes en ce qu'elles sont exprimees avec trop de precision, au lieu d'indiquer une «fourchette» assez large.

Neanrnoins, ces bijoux qui ri'interessent guere les collectionneurs clandestins auraient pu etretres utiles pour conforter les dates donnees. II faut done regretter que ceux du tresor X4. n' aient ete ni photographies, ni identifies, ni decrits. Les archeologues auraient pu dire s'ils y trouvaient des elements analogues a ceux rencontres dans l'argenterie trouvee a Drieves. C' est pourquoi, malgre les excellentes descriptions de Raddatz detaillant la composition de tous les tresors connus, monnaies y comprises, il y a, semble-t-il, peu a attendre ici de l'etude des bijoux en general.

H. Les monnaies portees en bijoux

Un element susceptible de faire croire que la periode de circulation des monnaies a pu etre assez longue et merne qu'elle s' est prolongee au-dela de leur periode normale d'utilisation est de retrouver des pieces perforees pour etre montees en sautoir. Generalernent, tout au moins a notre epoque, les monnaies portees par

43. Eludes celtiques. 1994, p. 39,

une chaine de cou sont choisies parmi des monnaies anciennes. On ne peut certes en inferer qu'il en fut de merne jadis; mais il faut croire cependant que ces monnaies etaient de circulation assez rare pour qu'on ait eu Ie soin de les exposer aux regards des passants. Or, I'inventaire des monnaies perforees est Ie suivant:

Drieves: 1 denier de la Republique romaine (celui au symbole a la roue), les 12 autres etant eprouves au burin.La roue a pu etre prise pour un soleiI, d'ou Ie motif de son choix comme parure.

Valeria: 1 drachme d'Ebusus (choisie pour son originalite"); une monnaie a la croix dont ne reste qu'un fragment.

Los Villares (Untiel): I quart de shekel; I petit diviseur ampuritain; 1 obole massaliete (sur 3).

Tresor X4: (pas de monnaie perforce dans Ie lot ramene en France).

Que conclure? A notre avis, la periode d'enfouissement (ou de remise entre les mains d'un bijoutier-fondeur, ou a un atelier de frappe?), doit se situer en fin de circulation des monnaies ampuritaines au Chrysaor d'Emporion a I'exergue grecque ou latine, et au moment ou sont apparues les premieres legendes en caracteres iberes, cest-a-dire la legende Untikesken (qui a remplace EMPORITON a I'exergue). En effet dans Ie deuxierne tresor (Valeria) sont apparues des legendes iberes sur les monnaies de Arse (Sagonte) et de Saitabi (Jativa); et a cote d'une drachme emporitaine (a legendegrecque) sont apparues 9 drachmes d'imitation empuritaine dont les legendes -apparemment- sont difficilement lisibles. Selon I'ouvrage de L.Villaronga: Numismatica antigua de Hispania (1979, p. 113) les numismates espagnols groupent en effet sous Ie meme vocable de «irnitationes ibericas de las drachmas emporitanes» les imitations a legende grecque deformee et celles a legendes iberes, dont la frappe sans doute a pu etre concornitante a un moment, mais de courte duree, avant de supplanter totalement les inscriptions en grec. Or, toutes ces imitations iberiques presentent au revers Ie cheval aile a la tete du Chrysaor. Sur les representations figurant a la page 113 de I'ouvrage cite, la figure du droit a toujours au-devant du visage deux dauphins affrontesdont la stylisation va en s'accentuant. Sur la plupart des exemplaires (n° 232, 234, 235, 236, 237, 238) la coiffure comporte une partie basse avec trois meches «aquitaniques» tres nettes, mais sur d'autres exemplaires, la coiffure ne presente qu'un rouleau et quelques quartiers stries (233-244).44 Cette derniere monnaie est celie ou se lit parfaitement la legende en caracteres grecs EMPORITON. II serait necessaire d'avoir une etude plus complete et plus sure pour savoir

44. Ces deux varietes precedent d'ailleurs du merne phyllurnoriginel qui est la Ie type Amoros III que Guadan qualifie de ibere-helene et que VILLARONGA (1979, p.12), vu la beaute de la piece de reference (230), refuse de considerer comrne line imitation et croit produite par un atelier grec d'Emporion.

JEAN-CLAUDE HEBERT

si la tete aux meches «aquitaniques» est toujours associee aux legendes iberiques, comme on serait rente de Ie croire. II convient neanmoins de noter que I' exernplaire du type de Bridiers du tresor X4 presente une chevelure aux meches aquitaniques tres proche des imitations iberiques, avec en partie basse les trois meches a enroulement terminal.La difference majeure est que les teres figurees sur 1es imitations iberiques portent un pendentif d'oreilles forme de trois languettes (234) ou trois perles (235) disposees en patte d'oiseau; alors que la monnaie X4 a un ornement tout a fait singulier le long du cartilage externe de I' oreille et un «lobe couche». La difficulte est done de savoir a partir de quelle date sont apparues les imitations iberiques a Iegende iberique comportant les meches dites «aquitaniques» qui ont ete tres largernent imitees en Gaule, non seulement par les monnaies «types de Bridiers» mais par nombre de tribus gauloises de l'Ouest et du Centre.

Les auteurs catalans s' accordent a dire que cette mutation s' est effectuee dans 1a premiere moitie du deuxierne siecle av. J. C. Leandre Villaronga pense que Ies Iberes, pour repousser l' envahisseur romain, durent s' allier d' abord aux Carthaginois et frapperent alors les «imitations iberiques en copiant dans un premier temps les drachmes emporitaines (a legende grecque). Cette periode pourrait alIer de -208, date a laqueUe les Romains debarquerent a Emporion, jusqu'a -195, date ou Ie pays cotierfut cornpletement pacifie par Caton. On pourrait done croire que les imitations a legende iberique ont debute dans cet intervalle. Crawford a, semble-t-il, une theorie differente, car Ies Romains auraient accorde aux Iberes I' autorisation de frapper monnaie en -197. II se base pour avancer cette date sur Ie fait rapporte par Tite-Live que six preteurs furent elus cette annee Ia pour regir Ie pays, M.Helvius recevant I 'Hispania Ulterior et C. Sempronius Tuditanus I'Hispania citerior." II ne contredit cependant pas I' opinion ernise par J. S. Richardson de l'existence de frappes locales au cours des annees 180178, ou encore 155-154, ce qui serait le terminus ad quem. Mais il avoue rester tres circonspect sur le sens a donner a I' expression utilisee par Tite-Live quant a l'argentum Oscense (p. 95). Ce qu'il constate (p. 93), c'est que parmi les deniers du tresor de Cordoue, ceux a legende ibere Bolskan (d'Osca), qui reprennent Ie motif des Dioscures des deniers romains, sont beaucoup plus uses que ceux d'Ikalosken dont Ie poids moyen de 3,84 g correspond a celui des deniers d'un tresor de Sicile date du milieu du second siecle. II en resulterait, selon ses vues, que les premieres frappes a legendes iberes seraient a placer assez avant dans la premiere moitie du second siecle. Leandre Villaronga partage cette opinion et semble s' 0rienter vers une periode de frappe a l'entour de 180.

45. CRAWFORD. «The financial organization of Republican Spain». Numismatic Chronicle. p.82-83. Voir aussi du rnerne auteur Coinage and Money under the ROil/ali Republic. Italy and the Mediterranean Economy. au chapitre 6: The «Romans in Spain», p. 85-102, noramrnent p. 95.

II nernpeche que les deniers romains rencontres dans les quatre tresors cites sont de frappe encore plus ancienne. Apparemment ils nont guere circule, car ils sont de bonne conservation. Comment done expliquer qu'ils se retrouvent avec des monnaies gauloises qui, pour certaines, paraissent usees, et pour d'autres, comme celles du tresor X4 quasi-intactes (si ce n'etait le fait qu'elles ont ete «eprouvees»). Ces divergences permettront aux numismates d'enoncer des theories contraires, et pour notre part, ce terrain nous parait trop mouvant pour que nous osions nous y aventurer.

En tout cas, il est indeniable que la presence d'une monnaie «type de Bridiers» a cote de ces monnaies gauloises est un fait capital qui conforte l'hypothese de la datation haute de certains types de rnonnaies «a la croix» de type languedocien. Ces types sont notamment ceux des numeros suivants du Catalogue Saves: 272273-274 (Beziers), 322** (Beziers, proche de 300-302 de Moussan II), 326-327 (Beziers = CM. 2963), 330 (Beziers), et 330 (Coursan), auxquels il faut ajouter les n° 67-68, 76-78 et 291 du tresor de Moussan II. Toutes les monnaies de ces series doivent correspondre aux premieres emissions des monnaies «a la croix», et comme elles se trouvaient en circulation a la rnerne epoque que la monnaie X4 du type de Bridiers, il ya lieu de penser que leur periode d'emission est identique. La monnaie de la collection Georges Danicourt de Toulouse revet ainsi une importance d'autant plus exceptionnelle que les arceaux de la ligne de sol du revers paraissent provenir, non d'une imitation d'un different de monnaies d' Ampurias, mais des imitations gauloises de stateres grecs qui circulaient en Gaule, ou la legende PHlLIPPOY etait deja completernent deforrnee et reduite a quelques arcs. Ce meme decor d'arcs jointifs parait avoir donne naissance, par homotypie de contiguite (ou de proximite), a plusieurs series de monnaies voisines." Or, ces monnaies de Bridiers, par leur variete de types empruntes tous a des modeles suffisamrnent datables, ont deja permis denoncer que leur periode de circulation etait anterieure au milieu dusecond siecle avo J. C. Ceci donne raison a Andre Soutou comme aux plus eminents numismates anglais, catalans ou espagnols, partisans de longue date de la «datation haute». II resulte des informations donnees que les tresors iberiques comportant les types de monnaies gauloises ci-dessus enurneres se situent dans une periode consecutive a I'arrivee de Scipion sur la cote orientale iberique, lors de la deuxierne guerre punique, periode se prolongeant jusqu'aux guerres dindependance des populations iberes en rebellion contre les Romains.

En resume, il faut semble-t-il abandonner la these de la datation «tres haute» d' Adrien Blanchet pour les premieres monnaies «a la croix», a I'exception toute-

46. On en rrou vera des exernples dans les reproductions de «trois series monetaires en argent du Berry» figurant it l'ouvrage de Katherine GRUEL, p. 38 deLa monnaie chez les Gaulois (en faisant abstraction du triskele), et egalernent sur les figurations ciu «statere au genie aile (Berry)» et du «statere a la main sous Ie cheval» de la page 37, 1a coiffure du droit portant en outre ici des meches «aquitaniques»typiques.

fois du type du style languedocien «a la banane» (Saves 273), qui serait en fait l'un des trois petales de la monnaie «a la fleur trilobee». Or, cette derniere est directement derivee du type de la monnaie de Rhoda ou la rose est vue de dessus, monnaie relativement rare par rapport a celie ou la fleur est vue de dessous. Et, comme ces monnaies n'auraient plus ete frappees a partir de -241 avo 1. C., il faudrait en deduire que leurs «imitations», ouen tout cas l'emprunt du motif du petale solitaire devant le visage, ne peut que dater d'une periode ou ces monnaies circulaient encore.

II faut aussi et surtout abandonner la these de «datation basse» soutenue par Colbert de Beaulieu pour les monnaies «a la croix». II convient par contre de retenir les propositions de Allen et de Soutou, confortees par les numismates catalans. On se doit d'ailleurs d'ajouter que les numismates francais s'orientent dans cette voie. C'est ainsi que 1. C. Richard, rappel ant dans un rapide survolla rarete de la circulation des monnaies celtiques en or dansle Midi dela Gaule ou un tres faible nombre d'exemplaires de ce type on ete trouvees," ecrit a propos des monnaies en argent:

«Nous voudrions cependant marquer l'influence celtique dans d'autres series dargent qui, a partir de modeles grecs d'Occident (Marseille, Rhode, Ampurias) ont largement modifie et enrichi les premieres frappes, dormant ainsi, sur deux siecles, un repertoire aussi etendu que celui dont disposent les regions de monornetallisme or jusqu' au 1 er siecle.

»Du lion et de la tete de deesse de Marseille, des teres, de la rose, du cheval ou du Pegase de Rhode et d' Ampurias, les artistes celtigues ont su constituer des modeles originaux qui ont permis de veritables creations. line s'agit pas de reproductions plus ou moins stereotypees mais bien d'une nouvelle iconographie, fruit d'un autre imaginaire que celui du monde grec.

»De proche en proche, par circulation des monnaies et par homotypie de contiguite, ces series celtiques meridionales se sont largement repandues dans les regions du sudouest, de I' ouest et du centre de la Gaule.

»Les monnayages d'argent, nes aux contacts de la Mediterranee, semblent bien, aujourd'hui, pour leurs debuts, pouvoir etre situes dansla seconde moitie du Illeme siecle. Leur plus grand developpernent couvre le Heme et la premiere moitie du IeI' siecle » (1. e. RICHARD. 1991. pp. 369-373).

L' auteur semble ici viser les «imitations de Rhoda» qui, effectivement, d' apres leur poids avoisinant 5 g (et certaines Ie depassent) auraient pu remonter au Illerne siecle, d'autant plus que les prototypes auraient cesse d'etre frappes en241 avo J. C. ; mais les monnaies dites «a la croix» nont que des poids bien infe-

47. Consulter a ce sujet I'article de Richard BOUDET: "La circulation de monnaies d'or pre-augustennes dans Ie sud-ouest de la Gaule, Eludes celtiques, XXVI (1989), p. 23-59; voir notamment Ie tableau comparatif entre Ie sud-ouest et Ie sud-est, p. 52, fig. 7.

rieurs, de I'ordre de 3,40 g pour les types de «style languedocien» qui seraient les plus anciennes. Leur presence dans les tresors espagnols precites ne permet guere, nous semble-t-il, d'en remonter les premieres frappes bien au-dela du debut du second siecle. De son cote, Katherine Gruel ecrit a propos de ces premieres emissions gauloises de monnaies en argent, et de leurs sources d'inspiration (1989, p. 37-38):

«La region Centre-Ouest apparait.. comme nne zone charniere ou coexistent les influences mediterraneennes, principalement iberiques, et les influences celtiques, par I' Auvergne, Ie Centre-est ou I' Armorique. II semble en effet que des drachmes d'argent, imitees des colonies grecques d'Espagne, aient circule dans Ie Centre-ouest au moment de la diffusion de ces imitations dans Ie Sud-Ouest de la Gaule. La trouvaille de Bridiers (La Souterraine, dans la Creuse) serait un ternoignage de la circulation precoce de ces especes d' argent a nne epoque contemporaine de celie des stateres d' or. Tandis que I' influence de Marseille et de Rhoda predornine au sud, ici I' ensemble des drachmes ont plutot pour prototypes des monnaies d'Emporion: en particulier celles qui presentent au droit nne tete de Persephone et au revers un cheval et nne victoire, et celles a la tete d'Arethuse aux dauphins avec sur I'autre face un Pegase (cheval aile). Un troisierne type, au cavalier portant bouclier, serait lui aussi d' origine hispanique ».48

Cette conclusion retientla solide argumentation de Daphne Nash (1982) qui a consacre sa these universitaire a I' etude des monnaies du centre de la Gaule, en meme temps qu'elle s'appuyait sur l'excellente etude de Simone Scheers (1982) qui a su dater avec une precision optimale les monnaies «types de Bridiers»."

«Les drachmes du tresor de Bridiers, malgre leurs emprunts a des prototypes d'origine tres diverse et d'alliage divers, or ou argent, suivent l'etalon de la drachme emporitaine, qui, initialement du poids de 4,70 g s'alignait, apres la seconde guerre punique a I'echelle du denier romain lourd, c'est a dire a 4,50 g. Les drachmes du tresor de Bridiers ant des poids qui se rangent grosso modo entre 4,49 et 4,30 g et peuvent ainsi etre considerees comme equivalentes ala drachme emporitaine et au denier lourd cree en 211 av.J. C. II faut en conclure que les drachmes du tresor de Bridiers se situent a nne periode au Ie poids de la drachme emporitaine avait deja fortement evolue et s'alignait theoriquement au poids du denier lourd, cest-a-dire apres la seconde guerre punique » (S. Scheers, 1982, p.338).

48. Plus avant (p. 49-50) I'auteur donne quelques bases de datation, soit que la tete de Persephone ait ete empruntee a une piece carthaginoise d'Emporion, soil aune piece grecquc. «Au nerne siecle, ecrit-ellc, ces drachmes ampuritaines abandonnent leur poids initial de 4,70 g pour s'aligner sur celui du denierromain (cree en 211 avo notre ere), qui pese un peu mains de 4,5 g», On a Vll que seule parmi les pieces gauloises trouvees dans les quatre tresors espagnols ici etudies la monnaie au «type de Bridiers» a un poids voisin de ce dernier chiffre.

49. Pour la monnaie surfrappee sur un type de Rhoda, elle la date meme du «premier tiers du uerne siecle avo J. C». (S. SCHEERS, 1983)

JEAN-CLAUDE HEBERT

La derniere etude en date sur la chronologie des monnaies a la croix est celie de Richard Boudet et de Georges Depeyrot parue en 1997.50 Le chapitre intitule «Metrologie et chronologie» comporte huit pages de texte. Apres avoir rappele les premiers classements de leurs predecesseurs et les differentes theses de «datation haute» et datation basse», les auteurs optent pour la these de Andre Soutou, et, se basant sur la metrologie, ils distinguent cinq periodes de frappe:

-Ies frappes de serie lourde (3,50/3,30 g): elles auraient debute dans Ie courant de la 2eme guerre punique (page 18), et ce, d'apres les 3 tresors espagnols deja connus, datables «de la fin du troisierne siecle avo J. C, ou au plus tard, du tout debut clu deuxierne siede avo J. C (p. 17).

- les frappes a 2,40 g; (vers 118/76/74 avo J. C)

-Ies frappes a 2,10 g. (76/74 a 58-51 avo 1. C)

-Ies frappes a 1,5 g. (58-55 avo J. C)

Pour ce qui concerne la premiere periode, ils concluent:

«Nous adrnettons done que les emissions de rnonnaies it la croix lourdes ont debute clans Ie courant de la secondre guerre punique. Le passage d' Hannibal et les tributs offerts aux roitelets gaulois, le vraisemblable recrutement cle mercenaires locaux, ont certainement perrnis les premieres frappes. Il est done logique de constater que les especes retrouveesdans les tresors iberiques appartenaient aux emissions languedociennes qui ont dG etre chronologiquement les premieres it etre frappees, Ces dernieres se situent plus pres de 3,50 g

»Dans Ie courant du deuxierne siecle avant 1. C., les emissions se poursuivent avec Ie merne etalon ponderal, peut-etre un peu diminue (autour cle 3,30 g) »

Nous souscrivons pleinement 3 ces conclusions. Les etudes devront etre continuees ence sens afin d'etablir quels types de monnaies de «style languedocien» ont ete les premieres frappees, Notre avis est que les premiers types sont precisement ceux qu' on retrouve dans les tresors espagnols. II est de grand interet de constater qu'un merne type est present dans deux tresors differents, et qu'un autre se rencontre a trois exemplaires dans Ie merne tresor. Ces monnaies-la ont certainement ete parmi les premieres a etre frappees, et la metrologie ne Ie contredit pas. On devra ensuite rechercher la filiation tant iconographique que ponderale des autres types (<<3 tete negroide», «a tete cubiste aux dauphins», «a tete triangulaire», etc.).

50. Collection Moneta.7. Cette etude est la reprise des notes laissees a sa mort (26 aour 1995) par Richard Boudet, qui Ie 16 mai 1995 avait expose I' ensemble de ses travaux stir les monnayages a la croix dans Ie cadre du serninaire de G. Depeyrot it I'EHESS. i. Paris.

Mais nous croyons des plus utile que so it reprise, au vu des trouvailles recentes en France, l'etude des monnaies «types de Bridiers»>' et assirnilees, qui ont constitue Ie fonds iconographique des premieres monnaies d'argent du centre de la Gaule, d' autant plus que les monnayeurs de Ia Gaule belgique ont aussi puise dans ce fonds pour graver les coins des stateres ou demi-stateres en usage au nord deIa Loire. II ne faut pas oublier, comme l'enonce 1. C. Richard, que, plus que de recopier par imitation plus ou moins reussie des monnaies d'un type particulier et bien precis, les artisans des ateliers de frappe ont puise leur imagerie dans un repertoire iconographique largement ouvert, reprenant tel ou tel motif pour en composer un assemblage nouveau. C'est pourquoi les types sont si varies, et pourquoi il est souvent si difficile d'indiquer avec certitude le prototype exact. En effet, les emprunts de details sont multiples et se situent pour nne bonne part dans l'imaginaire du createur de poincons. Les monnaies du tresor de Bridiers illustrent parfaitement cette constatation. Pour les cinq types reconnus, les emprunts essentiels sont fait aux types d'Emporion, a ceux de Massalia, aux deniers de Rome aux Dioscures, aux drachmes macedoniennes au bige, enfin au cavalier de Tarente. Mais les emprunts de motifs secondaires sont tires aussi des drachmes de Philippe dont on a vu que I'inscription d'exergue se reduit a quelques arceaux, et que le canthare grec se transforme bientot en marmite ou chaudron gauloisl'" Quant a l'imagination de I'artiste, elle se reconnait dans la disposition de la chevelure, dans les ornements d'oreille, dans la disposition des arceaux, etc.. II faut en deduire la preuve que I'image de ces monnaies n'etait pas seulement dans Ie souvenir confus de motifs anciens chez les artistes graveurs, mais qu'elle etait empruntee pour I'essentiel a des monnaies qui circulaient certes en faible nombre, mais qui circulaient ala merne epoque, et dont les monnayeurs avaient soin qu'elles aient approximativement Ie merne poids.

A notre avis, la monnaie «type de Bridiers» du Tresor X4, associee a deux monnaies au «type de Beziers», apporte un element essentiel pour I'etude de ces emprunts iconographiques multiples. Elle permet surtout la datation affinee des premieres monnaies d'argent ayant largement circule en Gaule.v II faut malgre tout rappeler ici que la monnaie de Bridiers du tresor X4, pese 4,20 g alors que les deux monnaies a la croix du merne tresor ne pesent que 3,45 et 3,40 g, ce qui est Ie poids normal pour les premieres frappes languedociennes. Or Ie poids superieur de 4,20 g pour nne monnaie du type de Bridiers est legerement au-dessous du poids moyen des monnaies du tresor eponyme, car selon les series ce poids mo-

51. Les trois eludes capirales sur les monnaies de Bridiers son I celles de Daphne NASH (1978). Simone SCHEERS (1982) el Leandro VILLARONGA (1986); mais la pluparr des monnaies trouvees sur sires er/ou celles qui en derivenr plus ou moins n'ont pas, a notre connaissance, Iait I'objet d'etudes particulieres, a l'cxception de celie de Carqueiranne qui a perm is ',S. SCHEERS de reprendre l'ctude des types rencontres i, Bridiers.

52. La rnonnaie BN. 4549 presente encore Ie canthare sous les deux coursiers du revers.

53. Voir la carle des trouvailles des monnaies imitecs d'Ernporion, dans J. HIERNARD (1982).

JEAN-CLAUDE HEBERT

yen varie de 4,42 g a 4,22 g.54. Ce changement d'etalon entre monnaies du centre de la Gaule et monnaies du Languedoc mediterraneen circulant a priori a la merne epoque meritera de trouver une explication.

On peut conclure neanmoins que la monnaie «type de Bridiers» du tresor X4 est un chainon manquant retrouve, qui se trouve a I' origine de la plupart des phyllums qui ont fourni Ie repertoire iconographique des monnaies, tant du Centre et de l'Ouest de la Gaule que du Languedoc et du Sud-Ouest.>

Reste un probleme majeur irresolu ou mal resolu. A supposer meme que ces «tresors» ou «depots votifs» aient ete enterres au cours de la seconde guerre punique ou bien encore lors des guerres dindependance qui ont suivi, il est necessaire de determiner a quelle date ces monnaies gauloises ont pu penetrer sur Ie sol hispanique, ou elles n'avaient pas cours, d' autant pills que les regions ou elles ont ete retrouvees ne sont pas precisernent des zones de peuplement celtibere. II faut done supposer qu'eUes ont ete introduites par des mercenaires gaulois, ce qui ne prejuge pas de la «nationalite» des enfouisseurs (ou donateurs). Ces mercenaires gaulois etaient-ils au service des Romains, ou au service des Carthaginois, c'est Line autre question. A l' appui dela premiere hypothese, on ne peut que souligner la forte preponderance des deniers romains sur les autres monnaies. Cela pourrait correspondre a une part des pecules qui remuneraient leurs services, les pieces gauloises etant la menue monnaie conservee depuis leur depart de Gaule. A l'appui de la seconde hypothese, on doit supposer que ce sont les soldats de I'armee assiegee, ou vaincue, ou en fuite, qui ont cache leur pecule, et non les vainqueurs; ce serait done Ie fait de mercenaires au service des Carthaginois Une troisieme hypothese, cherchant a concilier la disparite des monnaies ainsi cachees a I'envahisseur ou simplement offertes aux dieux telluriques serait de supposer qu'il sagit de depots votifs, ce que laisse presumer la trouvaille de quelques monnaies «entaillees», Leur origine pourrait etre alors aussi bien autochtone que romaine, ou carthaginoise (ce qui expliquerait les monnaies percees portees en sautoir); car pour se concilierl'humeur des dieux, les offrants auraient pu offrir des pieces a charge affective prononcee, de merne que, pour les remercier d'avoir obtenu la vie sauve lors des combats ou du siege de leurs camps, des soldats romains ou mercenaires a leur service auraient pu faire don de pieces «consacrees» par une «entaille». La these des bijoutiers-fondeurs, par contre, ne serait a notre avis pas a retenir, car on ne comprendrait pas pourquoi des pieces «eprouvees» dans Ie but d'avoir confirmation de leur bon aloi ne seraient pas immediaternent refondues, et

54. Voir Ie tableau etabli par S. SCHEERS (1982. p. 338).

55. A ce propos la quasi-rnajorite des numismates ont voulu voir clans le cheval fringant qui figure sur le revers des monnaies elusates I'image du Pegase des monnaies d' Ampurias. A notre avis, il sagir plutot du cheval a la Nike qui figure sur J'importante serie des monnaies «type de Bridiers» au cheval somme d'une Victoire deposant sa couronne sur I'encolure du coursier vainqueur. Le motif a ete effectivement emprunte aux monnaies d' Arnpurias, mais a une ernissian differente de celles OU figure Ie Pegase,

TYPES DE BEZIERS, MOUSSAN ET BRIDIERS 121

refrappees au nouveau standard monetaire. Mais de toute facon, ces «mercenaires auraient ete recrutes au debut des combats, et la meilleure des hypotheses est alors de penser qu' ils ont ernbarque soit au passage dela premiere flotte romaine au port de Pyrene, c'est-a-dire en 217 avo J. C, soit au passage d'une nouvelle flotte amenant des renforts, par exemple en 211. On doit en tout cas en conclure que ces monnaies gauloises ont ete introduites avant l'an 200. II en resulte a l'evidence que ces monnaiesetaient deja en circulation en Gaule, et la these de la «datation haute» pourrait ainsi satisfaire et les historiens et les nurnismates, ces monnaies ayant pu etre frappees vers 220/211 avo J. C. ou merne avant.

BIBLIOGRAPHIE GENERALE

Outre les bibliographies chronologiques deja inserees dans Ie texte ou dans les notes relatives a chaque tresor etudie, nous faisons figurer ici des ouvrages plus generaux, ou plus ponctuels sur un type.

ALLEN, Derek. Les monnaies a la croix. Numismatic Chronicle. 1969. p. 33-78.

BLANCHET, Adrien. Traite des monnaies gauloises. Paris. (1905). Reed. Milan.

BLANCHET, Adrien et DIEUDONNE, A. Manuel de numismatiquefrancaise. Ti I.Monnaies frappees en Gaule depuis les originesjusqu 'il Hugues Capel. Paris. (1912).

BOUDET, Richard, et DEPEYROT, Georges. Monnaies gauloises il lacroix. Moneta, 7. (1997).

CAMPO, M. Las monedas de Ebusus.ANE. Barcelone (1976).

CASTELIN, Karel.Keltische Munzen. Catalogue du Musee de Zurich. (1978).

COLBERT DE BEAULIEU, J. B. Le numeraire des Volcae Tectosages et I'hegemonie arverne, Dialogues d'Histoire ancienne. 1. (1974), p. 65-74.

CRAWFORD MICHAEL, H. Roman Republican coinage. I et II. (R.l.C). Cambridge Univ. Press. (1974).

Coinage and Money under the Roman Republic. Italy and the mediterranean economy.

DEPEYROT, G. (Voir BOUDET, Richard).

FILLlOUX, A. Decouvertes faites dans la Marche. Annees 1861,1862. Description d'un tresor compose de trente-six medailles en argent, trouve a Bridiers. Memoires de La Soc. scient. de la Creuse. 3 (1862).

Description supplernentaire des rnedailles gauloises trouvees a Pionsat et a Bridiers (Breith).Nouvel essai d'interpretation et de cJassement des monnaies de la Gaule. Memoires de la Soc. scient. de la Creuse. 4 (1881), p. 101-107.

GRUEL, Katherine. La monnaie chez les Gaulois. Ed. Errance. (1989).

GUADAN, A. M De. Numismdtica iberica e iberorromana. Madrid (1969),2 tomes.

HEBERT, J.Claude. Les tresors de monnaies a la croix de la «Moyenne Baise, Les monnaies antiques de la Novempopulanie. 1986. p. 7-49.

HIERNARD, J. Corbilo et la route de I'etain. Bulletin de la Societe des Antiquaires de l'Ouest. t. XVI, 1982, p. 551-553.

JOUSSEMET, J. Monnaies gauloises du Musee Puig. I et II. Perpignan. (1990 et 1995).

JEAN-CLAUDE HEBERT

LA SAUSSAYE, L. de. Monnaies anepigraphes des Volces-Tectosages. Revue Numismatique. 1866, p. 389-401, et 4 pl.

NASH, Daphne. Settlement and Coinage in Central Gaul. II. Bar Supplementary Series 39 (II). (1978).

PROPERZIO, P.J. Rhodian Colonisation in Iberia: The Colony Rhode and the Townlet Rhodos. Antipolis A Journal ofMediterranean Archaeology. 1975. n° 2. p. 82-96.

RADDATZ, Klaus. Die Schatzfunde der Iberschen Halbinsel vorn ende des dritten bis zur mitte des esrsten jahrhunderts vor Chr. Geb. Untersuchungen zur hispanishen toreutik. Berlin. (1969).

RICHARD, J.Claude. (nombreux inventaires de sites enumeres dans les articles inventories dans les Notes de I'article intitule: La circulation des monnaies preaugusteennes en Languedoc-Roussillon. Simposio numismatica de Barcelona. Vol. II. 1979. p.47.).

Monnaies celtiques en Gaule mediterraneenne, Etudes celtiques XXIX (1991). p. 369-373.

RIPOLLES, Pere P. La circulaci6n monetaria en la Tarraconense mediterranea. Trabajos varios. 77. Valence. 1982.

ROMAN, Daniele et Yves. Les «Facies» du Languedoc au ler siecle avo J. C. a travers les recherches nurnismatiques recentes, Revue de la Narbonnaise, p. 243-250.

ROSCHACI-I, Ernest. Histoire graphique de l'ancienne province du Languedoc. T. 16. Toulouse (1904), Tableaux des monnaies gauloises. PI. I et II. p.182.

SAULCY, F. (de). Lettres a M. A. de Longperier sur la Numismatique gauloise. RN 1862-2.

SAYES, Georges. Les monnaies gauloises «a la croix» et assimilees du sud-ouest de la Gaule. Examen et catalogue. Preface de G. Fouet. (1976).

Le tresor des Monnaies Celtiques «a la croix» de Moussan (Aude). Bulletin de la Commission archeologique de Narbonne (1978-79). t. 400. p. 35-82.

SCI-IEERS, Simone. Une drachme BN.4549-4550 trouvee a Carqueiranne (Fr. Var): Quelques reflexions sur la datation des drachmes du tresor de Bridiers. Orientalia Lovaniensia Analecta. 12 (1982). Studia Paulo Nasteroblata I. Numismatica antiqua. La surfrappe dans Ie monnayage gaulois (une monnaie de Bridiers frappee sur une monnaie de Rhoda). BSFNjuin 1983.

SIREIX, Michel let alii: 1. P. NOLDlN, J. B. COLBERT DE BEAULIEU, D. NONY et J. C. RICHARD]. Les monnaies de Mouliets-et-Villemartin (Gironde) GALLlA, t. 41. 1983. fasc. I.p. 25-57.

SOUTOU, Andre. La repartition des plus anciennes monnaies a la croix. Ogam. p. 169.

VILLARONGA, Leandre. Numismatique antigua de Hispania. Barcelona, 1979.

Las monedas del tesoro de Bridiers. Boletin del Seminario de estudios de Arte y arqueologia. T. L. (1984). p. 220-226.

Imitacions gal-liques de les dracmes de Rhode i Emporion. Acta numismatica. 16 p. 2151.

Les oboles massalietes a la roue et leurs imitations dans la peninsule iberique, Melanges offerts au Docteur IB. Colbert de Beaulieu. (1987). p. 769-779.

Tresors rnonetaris de la Penfnsula Iberica anteriors a August: repertori i analisi. ANE Barcelone (1993).

Corpus de las monedas ibericas. (1994).

VILLARONGA Leandre et RIPOLLES, Pere Pau. [Voir les Bibliographies chronologiques, p. 7 & 9).]

TYPES DE BEZIERS, MOUSSAN ET BRIDIERS

1. La monnaie «type de Bridiers» (3) du tresor X4 et les monnaies a la croix (1 et 2),

JEAN-CLAUDE HEBERT

2. La monnaie X4 au sein des monnaies du tresor de Bridiers

A. Outre la monaie de comparaixon B. N. 4550, sont reproduits ici divers «types de Bridiers». B. BN. 2282 (4,38 g). C. Collection Danicourt (Toulouse), exemplaire etudie du tresor X4 (4,20 g). D. GUERET. 2756 (4,40 g). HI. GUERET 2736 (4,40 g), et H2. BN. 4549 (4,47 g). I. BN. 2281 (3,99 g endornmagee selon S. Scheers). J. BN. 228 (4,46 g).

TYPES DE

BEZIERS,

MOUSSAN ET BRIDIERS

3. K. GUERET 2737. L. GUERET 2754. O. BN. 4549 (4,47g).

Nota. Les dessins de monnaies reproduits nOLiS proviennent pour 9 d'enlre eux de la publication de FlLLOUX dans les Memoires de la societe des Sciences Naturelles et archeologioques de la Creuse (1861), sans indication de lieu de conservation pour certains, et pour les autrex IlOUS ont ere airnablement communiques par Claude Bardon que nous remercions pour sa gracieuse collaboration.

JEAN-CLAUDE HEBERT

4. Monnaies de la Republique romaine du tresor X456

1. 112 didrachme anonyme, CRAWFORD 28/3: Rome, vers 225-212 avo J. C.

2. denier anonyme, CRAWFORD 53/2? Rome, apres 211 avo 1. C.

3. 112 denier anonyme, CRAWFORD 53/2 Rome, id.

4. denier au caducee, CRAWFORD 108/1: lieu d' emission incertain, 211-208.

5. denier a la couronne, CRAWFORD 110 /l a. id. id.

56. Nous rernercions M. Jean-Claude Richard de sa collaboration pour la relecture er les corrections du texte, ainsi que pour l'obrention des references a louvrage de M. Crawford par fax du 7.01.1998, et enfin de son aide pour la presentation iconographique

Las monedas visigodas (nuevas aportaciones)

M.A JOSE Y RAFAEL CHAVES

Estamos preparando una edici6n ampliada, con un buen niimero de ejemplares de nuevo conocimiento en trientes visigodos, de nuestro libro publicado en 1984 por la editorial Vico-Segarra de Madrid con el titulo de «Acuiiaciones previsigodas y visigodas en Hispania»; pero, ante la demora en su publicaci6n queremos dar un avance para conocimiento de investigadores y coleccionistas de las ultimas piezas que nos ha sido posible conocer y las cuales presentamos con fotograffas arnpliadas.' Estas piezas son:

SISEBUTO. SAGUNTO

128

Ma. JOSE Y RAFAEL CHAVES

Peso: ? gr. Posicion de cufios: tt. 0: ? m/m. Tipo: tarraconense. Rareza: 5. Variante de leyenda deG.C. Miles y Chaves. Coleccion particular, Madrid.

SISEBUTO. MAVE

Peso:? gr. Posicion decufios: tt. 0:? m/rn. Tipo: gallego. Rareza: s. Ceca inedita para este rey. Miles y Chaves no publican. Coleccion particular, Madrid. Unica.

SUINTILA. TARAZONA x s v r NTU-i i L� IX r X

Peso: ? gr. Posicion de curios: tt. 0: ? m/m. Tipo: tarraconense. Rareza: s. Variante de leyenda del reverso de la publicada por Miles y Chaves. Coleccion particular, Madrid.

SUINTILA. AURIENSE

� 2. YIN T I L.A R E

£is t\ V 1-( lEN Z. E I> X'J

Peso: ? gr. Posici6n de curios: tt. 0: ? m/rn. Tipo: gallego, inedita en anverso y reverso. Rareza: 5. Colecci6n particular, Madrid. Unica.

SUINTILA. BRACARA

Peso: ? gr. Posici6n de curios: ? 0: ? 111/111. Tipo: gallego. Rareza: 5. La leyendade reverso no ha sido publicada por Miles. Colecci6n particular, Madrid.

SUINTILA. BRACARA

Peso: ? gr. Posicion de cufios: i.t. 0: ? m/m. Tipo: gallego. Rareza: 5. Variante de leyenda de la pieza. Coleccion particular, Madrid.

SUINTILA. RECCOPOLIS

Peso: ? gr. Posicion de curios: i-l-. 0: ? m/m. Tipo de anverso inedito, no publicado por Miles ni por Chaves. Inedita. Rareza: 5. Coleccion particular, Madrid. Unica.

BIBLIOGRAFIA DE LOS AUTORES

«Acuiiaciones previsigodas y visigodas en Hispania» (Honoria Achila, II. Madrid:Editorial Vico-Segarra, 1984.

«Un triente visigodo de Witiza inedito». Gaceta Numismatica, ruim, 76. Barcelona, 1985.

«Aportaci6n en catalogo de la moneda visigoda». Gaceta Numismatica, mirn. 83. Barcelona, 1988.

«Triente inedito, ceca GEORRES a nombre de Gundemaro». Acta Numismdtica, num. 14. Barcelona, 1984.

«Nuevas aportaciones al Corpus de la moneda visigoda». Acta Numismatica, mim. 16. Barcelona, 1986.

«Monedas en la Historia. El monetario barbaro-visigodo». Catalogo de la III Exposici6n Nacional de Numismatica, Madrid, 1987.

«Aportaci6n al Corpus de la moneda visigoda: un triente inedito de Chintila, ceca de Calabria». Boletin del Museo Arqueologico Nacional, 116m. 1 y 2, volumen V. Madrid. 1987.

«Notas para un catalogo de la moneda visigoda». Gaceta Numismdtica, 116m. 88. Marzo de 1988.

«Un ceca visigoda inedita, TURICO, reinado de Sisebuto. Otras aportaciones al catalogo de la moneda visigoda». Boletin del Museo Arqueologico Nacional, mim. 1 y 2, volumen VI. Madrid. 1988.

«Aportaciones al Corpus de la moneda visigoda». Acta Numismdtica, mim. 17 y 18, Barcelona, 1988.

«Nueva aportaci6n al Corpus de la moneda visigoda». Acta Numismatica, ruim, 19. Barcelona, 1989.

«Aportaci6n al Corpus de la moneda visigoda». Numisma, num.230. Madrid, enero-junio de 1992.

«ASIDONA, una ceca inedita de Egica-Witiza y una variante de leyenda de Suitila, ceca de Acci». Gaceta Numismdtica, mirn. 124. Barcelona, 1997.

«Nueva aportaci6n al Corpus de la moneda visigoda: una ceca inedita, GADES. Otras aportaciones». Acta Numismdtica, mim. 26. Barcelona, 1997.

OTRAS OBRAS CITADAS

MILES, G. C., Coinage ofthe Yisigoths ofSpain, Nueva York, 1952.

Diner

inedit urgelles d'Ermengol V que copia tipus de Bolskan

ANNA M. BALAGUER M. CRUSAFONT I SABATER

Fa uns mesos varern presentar al X Congreso Nacional de Numismatica d' Albacete la peca medieval sens dubte mes singular d' entre totes les que coneixem.' Es tracta d'un diner del comtat d'Urgell que, per estrany que pugui semblar, no sols copia una moneda iberica, sin6 que, fins i tot, en prengue la llegenda, nomes amb petites alteracions.

Com que ara disposem de lesdades i les fotografies de tots els exemplars que varen apareixer, ens ha semblat que seria interessant d'aprofundir en el tema presentant tota l'evidencia i donant a coneixer als lectors d'Acta unes emissions tan particulars.

Circumstancies de la troballa

Tal com explicavem a la nota anterior, les peces varen esser trobades casualment en superffcie, ara fa uns vint anys, prop d'Agramunt. El conjunt estava format per quatre peces urgelleses del nou tipus que descriurem i un diner de Sane; Ramir i formaven com un petit cartutx, tan compacte que el seu posseidor sempre va creure que era una sola peca i que es tractava d'un pesal.

Fou j ustament el nostre interes pels pesals el que ens dugue a la pee;a i, llavors, se'ns feu evident que no era pas un pesal, sino un paquet de diners. La disgregacio

I. Anna M. BALAGUER i M. CRUSAFONT. «Dinero condal de Urgell, inedito, que copia un denario de Bolskan. Nota preliminar.» Congreso Nacional de Numisnuuica, Albacete, octubre de 1998. En curs d'edici6.

ANNA M. BALAGUER - M. CR USAFONT/ SABATER

del conjunt es va fer, malauradament, sense gaire cura, de manera que una petita part dela vora d'un dels diners urgellesos queda enganxada sobre el diner de Sane Ramir. Tambe es produiren altres petites adherencies entre peces, fins al punt que encara ens ha estat possible de reconstruir l'ordre en que es trobaven les monedes en el paquet. A la lamina, les hem disposat per aquest ordre, de manera que les adherencies, visibles com a taques blanques, ens permeten d'identificar visualment els enllacos, que tambe hem assenyalat amb unes Ifnies. Cal tenir present que aquests defectes 0 adherencies es disposen a una banda i altra d'un pIa de simetria nornes en el cas que tornem a encarar les peces. Com que les hem de disposar en un mateix pIa a la lamina, la marca que en una peca es a l'esquerra apareix a la dreta a I' altra peca,

Les dues cares externes del paquet eren del tipus de la creu i, en concret, estaven formades per la cara de la dreta de la peca de dalt, a la lamina i per la cara de l'esquerra de la peca de baixo La peca de dalt (mim, 4) estava en contacte per la banda del genet amb I'anvers del diner aragones, com es ben visible per les formes simetriques de les taques de la fotografia. Aquestes taques no representen el mateix a cada peca: en el diner urgelles es la part arrencada i en I' aragones, la part afegida, que tapa els seus tipus. Hem disposat a I'inreves l'anvers de la peca aragonesa a fi de facilitar la comparacio de les zones transferides d' una peca a I' altra i que a la fotografia apareixen com a zones blanques en ambdues peces.

L'enllac seguent es tarnbe bastant visible: una taca triangular a I' esquerra de la llegenda ARAGON del diner jaques es una petita adherencia del diner urgelles seguent (num. 3), la manca del qual podem veure a l'esquerra, just on cornenca la llanca. L'enllac seguent (diners 1 i 3) no es visible, pero es dedueix per les rugositats de les dues cares, i per eliminacio, ja que tambe hi ha adherencia entre el genet del diner 2, just al davant de la implantacio de la cua, amb el revers del diner 1, que tela manca en el tercer espai del quarterat, encara que aixo darrer es dificilment visible a la fotografia.

Descripcio de les peces

Tot seguit, detallarem les descripcions de les peces urgelleses:

1. Diner de billo

a/ XER':MENGAVDVS Creu interior patada rl Genet llancer a la dreta. A l'exerg: *" f' N { pes: 1,04 g 0: 17,5 mm Inedit

2. Diner de billo

a/ i rl semblant a I'anterior

pes: 0,87 g 0: 17 mm Congres d' Albacete

3. Diner de billo

aJ XERMENGAVDVS

rl semblant a I'anterior

pes: 0,99 g 0: 17 mm

4. Diner de billa

aJ i rl semblant aI' anterior

pes: (0,79) g (incomplet)

Creu interior patada

Inedit 0: 17 mm Inedit

EI diner aragones de Sans; Ramir (1063-1094) es semblant al nostre CruVS203.3, amb la diferencia que la llegenda de l'anvers comenca amb tres punts disposats verticalment. 0' altra banda, per be que el seu dibuix correspon, en principi, al tipus elegant de cronologia intermedia en el regnat, la seva factura l'apropa ja al tipus tosc. Ni la testa ni l'arbre del revers tenen el trac decidit i acurat del grup elegant. SembI a, doncs, un tipus de transicio, talment com si el gravador que va fer les peces del grup tosc hagues cornencat imitant els dibuixos del seu antecessor i que despres hagues passat a gravar dibuixos propis. Pesa 1,32 g, pero cal tenir present que porta el tros afegit que es va despendre del tipus urgelles mim. 4.

Analisi d'encunys

La comparacio dels encunys es bastant facil de realitzar en aquest cas perque hi ha elements diferencials que poden esser fins i tot detectables en les fotografies.

Les quatre cares del genet son totes elles de diferent encuny. Aixo es fa pales, d'una banda, observant la posicio de la llanca amb relacio a l'exerg horitzontal. A la peca 4 la llanca es dirigeix cap amunt. A la peca 3 es gairebe horitzontal. Ales peces Ii 2 es dirigeix cap avaIl. Els genets de les peces I i 2 son forca semblants, pero una observacio atenta fara veure diferents detalls divergents ala Ilegenda, en el trac de les espatlles del genet i, sobretot, en les potes davanteres dels cavalls, mes allargassades al diner limes corbades al diner mimero 2. Vegem ara la part de la creu i la llegenda ERMENGAVDVS. Es evident que les peces 1 i 2 difereixen de les altres perque porten uns grups de tres punts entre les Iletres RiM. La diferencia entre la 3 i la 4 es fa molt visible, per exemple, en la posicio relativa de la R i la M: ala peca 3 la cua de la R es dirigeix a la part baixa de la M i gairebe la toea mentre que, ala 4 es dirigeix a mitja alcada i resta mes separada. Pel que fa ales peces l i 2, tot sembI a indicar que son del mateix encuny. Tenim, per tant:

3 encunys per a I' anvers amb lectura ERMENGAVDVS

4 encunys per al revers amb el genet

Si I' aspecte deles peces i les evidencies de la troballa no haguessin donat prou elements per I' autenticitat, aquesta variabilitat d' encunys hauria estat suficient per establir-la. No hi pot haver, per tant, ni lames lieu ombra de dubte en aquest sentit.

Tipologia i llegendes

Com hem pogut veure, I'unica referencia util de la peca de cara a la seva classificacio, es el nom ERMENGAVDVS que porta a I' anvers. Si aquest nom no fos tan especffic d'Urgell i tan poe estes als altres comtats catalans i llenguadocians, hauria estat molt diffcil la seva atribucio, L'especificitat urgellesa del nom i la troballa prop d' Agramunt son suficients, en aquest cas, per atribuir les peces als comtes d'Urgell.

Pel que fa al genet, cal observar que es veritablement esculpit i, per tant, ben allunyat dels estereotips fets a traces dels genets hieratics dels diners castellans 0 dels morabitinos portuguesos. EI seu art no desdiu les produccions catalanes coetanies de Vic 0 Besahi.?

Sf que hi ha una certa semblanca amb el genet de la peca que Botet qualifica d'incerta- i que nosaltres varem atribuir hipoteticament a l'emissi6 feta a Calaf pels vescomtes Cardona.' EI cavall de Cardona es igualment esculpit i pren solucions de trac forca properes al tipus d'Urgell. Cal dir, pero, que el d'Urgell sapropa mes al model iberic.

Pero la questio mes extraordinaria d' aquestes peces, allo que les converteix en quelcom d'unic i inaudit, es el fet d'haver copiat, a mesde la tipologia del genet iberic, la llegenda en aquest alfabet, prenent el model deles peces de Bolskan. Cal observar que les lletres de l'exerg de la peca urgellesa no tenen cap parentiu amb lesde l' altra cara. Si a ERMENGAVDVS hi trobavern uns traces lineals i acurats i uns extrems eixamplats, amb la tipica rigidesa de l'epoca que fa semblar HIes A, a l'exerg els pals s6n com bastons de gruix desigual i extrems arrodonits. Es evident que el gravador copiava, sense saber el que escrivia, partint d'un model que li havien donat. Es per aixo, tambe, que les lletres no s6n pas identiques i que la llegenda no es completa. Aixf tenim:

a Bolskan: * � M r9 1"5 a Urgell: *,.. HI'

2. Ens referim als diners ref. 11-16 de Vic 093 i 95de Besalu. Vid. M. CRUSAFONT SA BATER. Numisnuitica de la Corolla Catalano-aragonesa medieval. Madrid, 1982. L'anterior referencia CruVS proves del nostre Acuhaciones de la Corona catalanoaragonesa y de /0.1' reinos de Aragon y Navarra, Madrid 1992.

3. J. BOTET I srso. Les monedes catalanes, vol. III, 1911, p. 548.

4. M. CRUSAFONT Numisnuitica op. cit., ruim. 22.

5.PCI' als tipus llegendes del model, Bolskan, vegeu L. VILLARONGA, Corpus NWJ'lIlJ/{1lI Hispaniae ante AugusIi aetatem. Madrid, 1994, p. 210-212. La rnoneda urgellesa copia el tipus de Ilegenda.

ANNA M. BALAGUER - M. CRUSAFONT I SABATER

Quin dubte hi ha, pen), que una llegenda copia I' altra si hi afegim encara els dibuixos identics dels genets? Al marge deles dues lletres finals, a Bolskan la llegenda discorre per sobre dela linia de I'exerg, quan nhi ha, i aqui, en canvi, es a sota. Unes diferencies que no desdiuen pas la copia.

Ja hem assenyalat a la nota preliminar que hi ha alguns paral-lelismes en el fet que monedes medievals s'inspirin en models del mon classic. Aixf trobem els augustals sicilians d'epoca normanda que copien tipus imperials- 0 els diners dels bous de Vic? que prenen igualment models romans 0 hispanoromans. L' originalitat d' aquest cas es la d'haver manllevat, ames, la llegenda iberica.

Per que s'aetna aixf? Resulta dificil d'escatir-ho i nosaltres ens limitarem a plantejar algunes hipotesis, Seria possible, per exemple, que I' argent de I' emissio comtal shagues obtingut d'un nombros lot 0 d'un tresor de denaris de Bolskan, de molt la peca iberica mes abundant a la Peninsula, i que s'hagues mantingut la llegenda iel revers per temors supersticiosos siles peces varen sorgir d'una tomba 0 d'un Hoc que poguessin haver considerat de caracter sacre. Una altra possibilitat seria que s'hagues pres l'inici de la llegenda iberica de Bolskan, la particula BOLS, i per tant * t N, per una possible lectura ERM que podia esser vista com dalgun antic cabdill antecessor dels comtes urgellesos i de nom semblant. 0, mes senzillament, que s'haguessin pres les monedes com a romanes i peses encara en la tradicio el prestigi daquella antiga civilitzacio.

Atribucio

Reiterant el que deiem en la primera nota, i que en res ha fet variar disposar ara de tota I'evidencia, creiem que cal atribuir aquests nous diners a Errnengol V.

En realitat el que fem es deixar al davant el grup dels tipus de bust, per dues raons prou logiques: dins d'aquest grup hi hados diners d'argent i pes feble que s'avenen amb la primera meitat del segle XI, en paral-lel amb el que observem en altres comtats i, especialment, a Barcelona. D'altra banda, les noyes peces, amb un pes mitja de 0,966 g, si marginem l'exemplar incomplet, sonmes lleugeres que el diner de billa de bust que pesa 1,1 g.

Darrere del nou tipus hi ha tot un seguit de peces que es caracteritzen per dur el nom de la ciutat emissora: Agramunt. Per tant, el nou tipus, sense aquesta mencio, encaixa be abans."

6. Yegeu R. SPAHR. Le monete siciliane dai birontini a Carlo J d'Angio, Zuric-Graz, 1976. Tipus 98 a 104 de Frederic II.

7. M. CRUSAFONT, Numismiuica 01'. cit., tipus IS.

8. Vegeu els IlOUS ripus en que es basa aquesta analisi a A. M. BALAGUER. «Les prirneres amonedacions episcopals comtals d'Urgell». Acta Numismatica; ruim. 21-23, pags. 395-406. MancavaIlavors el ripus que ara comentem i per aixos'mribuuen els tipus de bust a Ennengol V.

DINER INEDIT URGELLES D'ERMENGOL V

L'atribucio a Ermengol V es, dones, una consequencia d'aquest eneaix i del costum 0 norma danar atribuint un tipus a cada eomte, si no hi ha raons per fer altrament. No hi ha, dones, proves propiament directes per a l'atribucio, pero tampoe no podem fer res rnes que anar establint una seriaci6 cronologica, que encaixa en l'un 0 l'altre regnat, d'acord amb el material existent i que cal variar, a vegades, si sorgeix una altra novetat.

De tota manera, sembla que podem deseartar una atribuei6 mes reculada perque, si passessim aquest tipus a Ermengol IV (l065-1092) i el grup de bust a Ermengol III (1038-1065), el temps d' aquest darrer comte sembla massa reeulat per al canvi dels diners d'argent alsde bill6, un fet que, a Barcelona, que pot esser el Hoc on emmirallar-se, no suceeeix fins al temps de Ramon Berenguer I (10351076) i, eneara, ben entrat el temps del seu regiment.

Tambe reforca I' atribuci6 I' assoeiaei6 de la peca amb un diner de Sane Ramir (1063-1094), que mes aviat cal considerar tarda dins d' aquest regnat per les raons abans exposades.

Per tant, l'atribuci6 dels nous diners al comte urgelles Ermengol V (10921102) sembla, ara per ara, la mes avinent.

Actuacions monetaries a Tortosa (segles XV-XVII)

X. SANAHUJA ANGUERA

A part deles habituals aportacions de Joaquim Botet, I tenfem noticies documenta Is sobre la moneda tortosina gracies a E. Bayerri.? el qual assenyalava l'existencia d'unes quantes mencions relatives a la moneda tortosina. Ara podem ampliar la informaci6 d'aquestes notfcies i afegir-ne de noves.

Hem recollit les principals actuacions de la ciutat pel que fa a la fabricaci6 i/o circulaci6 de moneda. No farem esment de les disposicions propiciades per problemes monetaris generals a tot el Principat, que no ocasionaren cap mena d'actuaci6 diferenciada a Tortosa (p.e. les crisis de lamoneda menuda barcelonina els anys 1508 i 1556, la pragmatica de Ferran II sobre la moneda de l'any 1493) i que mereixerien un estudi mes ampli i generalitzat a tota Catalunya.

1. FABRICACIO DE SISENS DE PLATA DES DE 1464

La Tortosa cristiana fabrica moneda, legalment- i per iniciativa propia, per primer cop durant la guerra civil del segle xv. Coincidint amb l'escassedat de la moneda menuda barcelonina iamb l'increment de les despeses originades per la guerra, moltes poblacions catalanes cornencaren a demanar autoritzacions per a poder fabricar i fer circular moneda propia. En la majoria dels casos, els consells

I. J. BOTET. Les monedes catalanes, Barcelona, 1908-1911,3 vols.

2. E. BAYERRI, Historic de Tortosa,Tortosa, 1960,8 v.

3. EI rei Pere el Cerimoni6s havia fet fabricar florins a Tortosa fraudulentament I'any 1368, quan els guanys de la sec a oficial dels florins, a Perpinya, estaven incautats per la Generalitat. M. CRUSAFONT, E/ [tori d'or catolh: Catalnnya, valencia. Mal/orca, Barcelona, ANE-SCEN, 1996, p. 41.

X. SANAHUJA ANGUERA

municipals es decidien a fabricar senyals, ploms 0 menuts sense valor intrfnsec, pen) Tortosa, que fou una de les primeres, opta per iniciar la fabricaci6 de moneda de plata, com la de Barcelona.

L'u de novembre de 1463,Joan de Beaumont, lloctinent a Catalunya del rei Enric, concedf a Tortosa el privilegi de poder fer florins, croats i sisens amb les mateixes caracteristiques que la moneda barcelonina iamb curs a tot el Principat de Catalunya, fins a la quantitat de 20.000 lliures, i nornena Francese Comf mestre de la seca tortosina.' Mesos abans, el Consell s'havia interessat per la fabricaci6 de moneda (doc. 1).

No tenim cap indici que es dugues a terme la fabricaci6 de florins. En canvi, sf que tenim minimament documentada l'emissi6 de tercos de croat, anomenats sisens pel seu valor de sis diners.' Entre el 13 de juliol de 1464 i el 28 d'abril de 1465 es fabricaren, com a minim, 343 !liures, 7 sous i 9 diners, equivalents a 13.735 peces. En l'encunyaci6, la seca obtenia uns beneficis d'aproximadament el quinze per cent dels diners posats en circulaci6. Posteriorment, l'any 1466, un cop retornada a l'obediencia del rei Joan II, la ciutat de Tortosa va conservar el privilegi de batre moneda i el manteniment en circulaci6 dels sisens fabricats." i potser es va decidir continuar la fabricaci6 de sisens uns quants anys meso De fet, les concessions reials permetin encunyar 20.000 lliures de moneda i, en canvi, durant el domini de Pere de Portugal, la ciutat n'havia fet fabricar moltes menys. No hem trobat cap document relacionat amb la fabricaci6 de sisens mes enlla del 1466.

De sisens 0 tercos de croat de Tortosa d' aquesta epoca en coneixem diversos. Tots duen una effgie coronada a I' anvers, i al revers la creu de croat i una llegenda. N'hi ha amb les llegendes TOR-TO-SA-CI[VITAS] (fig. lc);? TOR-TO-SA-ME (fig Ib);8 i TOR-TO-SA-XPX (fig. l c).? Mateu, Crusafont i Badia diferencien els bustos dels sisens i els atribueixen uns a Joan II i altres, a Pere de Portugal. L. Villaronga 10 opta per atribuir al regnat de Pere de Portugal (1464-1465) el sise amb llegenda acabada amb la inicial pi, en un paral-lelisme amb les encunyacions de sisens a l'area lleidatana, interpreta la llegenda acabada amb ME com a RIE, per dir RIPARIE EBRUM, recolzant-se en la mateixa denominaci6 que apareix als segells de I' epoca. Aixf dones, Villaronga creu en la possibilitat que,poe abansde la capitulaci6 de la

4. J. BOTET, vol. 11, p. 280.

5. Arxiu Historic Comarcal de Tortosa, Fons Municipal, Tresoreria, Llibre de compres de plata per a fer ntoneda, 1464-1474.

6. 1. BOTET, vol. 11, p. 293-94.

7. J. BOTET, vol. 11, num. 402 i 403; M. CRUSAFONT, Numismatica de la Corona Catatano-Aragonesa medieval (785-1516), Madrid, 1982, num, 513.

8. J. BOTET, vol. 11, ntim. 40 I; M. CRUSAFONT, Numisminica..., mim. 471.

9. L. VILLARONGA, «Les monedes de plata encunyades a Catalunya durant la guerra contra Joan II (14621472»>, Numisma, num. 150-155 (1978), p.471-90 i M. CRUSAFONT, Numismatica.,., ruirn. 514.

10. L. VlLLARONGA, p. 484.

MONETARIES A TORTOSA (SEGLES XV-XVII) 143 poblaci6, mentre a la mateixa Tortosa s'encunyaven monedes a nom de la ciutat, I'exercit fidel a Joan II encunyava paral-lelament monedes semblants, pen:' a nom de la vegueria. Semblademostrat que un cas similar succei amb els sisens de Lleida, encunyats a la ciutat amb la IIegenda lLERDE CIVITAS, i els de Balaguer 0 Cervera, que duen la IIegenda ILERDENCIS. La hipotesi de trebaII suggerida per ViIIaronga es coherent i versemblant, pero topa amb una dificultat: no coneixem cap exemplar desise d'argent ben conservat en el qual es IIegeixi TOR-TO-SA-RIE en IIoc de TOR-TO-SA-ME, una IIegenda aparentment sense cap sentit.

Per la nostra part, i a manca de documentaci6 explfcita, no trobem indicis suficients per millorar la cIassificaci6 d'aquestes peces. Cal observar, pero, que els tercos de croat 0 sisens van ser unes monedes molt falsificades a I'epoca II i que no es descartable que algunes de les peces, atribuides a Tortosa i a altres seques, conegudes en pocs exemplars iamb caracteristiques singulars, fossin resultat d'aquestes falsificacions. D' altra banda, resulta estrany el batiment de tercos de croat, a la mateixa ciutat de Tortosa, amb Uegendes i bustos diversos, sobretot si tenim en compte que Francese Com! es va mantenir com a mestre de la seca un cop la ciutat va caure en mans del rei Joan II, i durant forca anys despres. No es facil d' acceptar que el responsable de la fabricaci6 de la moneda de Tortosa s' arrisques a confondre la poblaci6 tot fabricant monedes d' aspecte molt diferent entre si. L'acceptaci6 popular de les monedes fabricades fora de Barcelona era mes aviat precaria i la diversificaci6 de tipus no devia ajudar gaire a crear un ambient de confianca monetaria entre la poblaci6.

Gracies ala segona concessi6 de Joan II, el 1466, la ciutat es veie en cor, pocs anys despres, d'emprendre una nova emissi6 de moneda, aquest cop de senyals de coure.

2. ELS CALDERONS DE 1470 A 1474

Despres de la fabricaci6 de sisens de plata, la ciutat de Tortosa opta per fabricar senyals de coure. Al benefici public de solucionar la manca de moneda fraccionaria, calia afegir el d' aconseguir un financament extraordinari per ales administracions municipals. La fabricaci6 de moneda de coure permetia multiplicar els beneficis de la fabricaci6, ja que no calia comprar I'argent necessari per fer croats 0 sisens, almenys a curt termini, mentre no fos necessaria fer-en la seva recollida iel recanvi.

II. Els casas documentats son significatius. Per exernple, el 13 de marc de 1466, el Consell de Reus acorda tondre tots els sisens falsos que tenia la vila i fer amb el seu metall una corona per a la Marededeu (ACR, ACle, municipals, 1444·1466). A finals de 1465, el Consell de Cervera tambe acorda recollir tots els sisens de baixa lIei per tal de refondre'Is (J. M. LLOBET PORTELLA, «Documents per ala historia de la moneda municipal de Cervera (1462-1626»>, Acta Nurnismatica, 11(J1ll. 24 (1994), p. 111-140).

X. SANAHUJA ANGUERA

La moneda local de Tortosa que ens ocupa ens es coneguda fisicarnent des de temps enrere." Es tracta d'uns senyals de coure que duen a I'anvers una tone entre les lletres TO-R i al revers una creu amb punts als espais. A aquests senyals, els documents coetanis els anomenen sobretot «calderons», segurament a causa del metall en que estaven fabricats (fig. 2).

L'ernissio de calderons s'inicia per acord del Consell de 26 de juliol de 1470 (doc. 2). Es deterrnina fabricar fins a 100 lliures de senyals de diner i 10 Iliures de malles, s'encarrega l'operaci6 al ja esmentat Francese Com! i el recanvi de les peces al clavari de la ciutat. L' acord ex plica que la causa de la fabricaci6 de moneda es devia a I'escassedat de monedamenuda.

No coneixem cap exemplar atribuible ales malles que, en molt poca quanti tat, el Consell preveia fabricar. Tampoc no hem trobat cap mes noticia sobre la fabricaci6 0 la circulaci6 de malles. Si haguessin estat fabricades, la seva tipologia hauria de concordar amb la mateixa dels senyals de diner, ja que I' acord del Consell es mostrava clar: «los quais senyals sien fets per a diners e malles inseguint la mostra donada per 10 dit Corni: de aram, ab senyal de creu a la una part, e de tone a I' altra».

EllS de febrer de 1471, hom acorda ampliar la fabricaci6 fins ales 200 lliures, ates que la gent en necessitava mes (doc. 3). Entre 1471 i 1473, el Consell tortosf amplia encara mes la quanti tat de peces fabricades, fins arribar a rnes de 2.000 lliures (doc. 6 i 7). EI 5 d'agost, el Consell confessava haver autoritzat nomes la fabricaci6 de 650 lliures de senyals, al mateix temps que es decidia assegurar-ne I' emissi6 (doc. 4). Per tal de poder recanviar els calderons en un perfode breu de temps, el Consell acorda manllevar 650 lliures a censal i prorrogar una imposici6 extraordinaria, la dels cinc sous per caffs de farina que havia establert poe abans, fins que el censal fos redimit i totes les pensions pagades. El31 de gener de1474 el Consell acorda retirar de la circulaci6la moneda local (doc. 5). L'arrendament de la imposici6 de la farina proporciona 1.150 lliures ales arques municipals, pen) quan va ser el moment de recanviar els senyals, el clavari s' adona que no nhi havia prou. Al final, els senyals recanviats sumaren mes de 2.000 lliures (prop de 500.000 peces), sense comptar la gran quantitat de monedes falsificades que el clavari no s'avingue a recanviar, i el Consell es va veure obligat, el 2 de marc, a fixar una imposici6 suplernentaria de cine sous mes per caffs de farina (doc. 6). Aixf, el caffs de farina passa a valer 20 SOliS en lloc dels 10 que valia pocs anys abans.

El2 de marc, el Consell tambe acorda vendre els senyals 0 calderons recollits a preu d' aram i investigar i perseguir els falsificadors de la moneda, ja que la gent havia portat a recanviar molts calderons falsos.

A la llarga, la fabricaci6 de moneda local a Tortosa fou forca perjudicial per a

12. J. BOTET. vol. II, nurn. 511; M. CRUSAFONT, Numismiitica niim. 482.

MONETARIES ATORTOSA (SEGLES XV-XVII) 145 la poblaci6, ja que es torna a quedar sense moneda menuda i, ames, veie com es duplicava el preu de la farina, precisament per culpa de les despeses de recollida i recanvi dels senyals de coure. Malgrat l'abundant fabricaci6, s6n pocs els calderons de Tortosa que han sobreviscut el pas del temps. La culpa d'aixo late I'exhaustiva recollida de les peces permesa pel Consell. En lloc de fixar uns pocs dies per tal d'efectuar el recanvi de la moneda local, a Tortosa l'operacio es va allargar mes de tres mesos.

A Tortosa, com a la resta de Catalunya, la moneda francesa de bill6 ide plata substitui les funcions de la cada cop mes escassa moneda menuda barcelonina, almenys fins ala reforma de Ferran el Catolic de 1494 (doc. 8).

3. 1611: UNA EMISSIO DE MENUTS FRUSTRADA

Potser escarmentada, la ciutat de Tortosa no torna a mostrar interes en la fabricaci6 de moneda fins a l'any 1611. EI 18 de juny obtingue una llicencia reial per fabricar fins a 4.000 lliures de menuts i ardits, de curs forces a tota la vegueria.!' Com a la resta de poblacions de Catalunya, les autoritats tortosines se les havien d'heure amb els greus problemes monetaris derivats de l'ordre de recollir la rnoneda de plata en circulaci6 i de la pemiria de moneda de petit valor.Una emissi6 de moneda propia semblava que podria solucionar aquests problemes, i moltes poblacions van optar per aquesta via. No tenim cap evidencia documental ni numismatica de l'execuci6 d'aquesta emissi6. EI rnes probable es que Tortosa no es decidis a tirar endavant la fabricaci6 de moneda, de manera similar al que es produi en les mateixes dates a la ciutat de Tarragona. Aquesta obtingue una llicencia semblant al mes de juliol i, al mes de desembre, quan ja estaven preparats els encunys i ja s 'havia comprat I' aram necessari, les autoritats locals es van tirar enrere, segurament per prudencia un cop observades les experiencies problematiques d'altres poblacions emissores.!'

A Tortosa, tot i no dur-se a terme, la fabricaci6 ja estava del tot organitzada. La llicencia reial definia les empremtes que havien de dur les monedes: d'una banda, el bust reial ide I' altra, una torre. I el Consell havia rebut les instruccions del sindic desplacat a Barcelona per tal d'organitzar la seca i la fabricaci6 (doc. 9). Hom pretenia fabricar menuts sense aliatge de plata i organitzar la fabricaci6 de la mateixa manera que es feia a Girona, ciutat que acabava de rebre un privilegi similar.

13. J. BOTET, vol. III, doc. CIX.

14. Document inedir. Arxiu Historic de Tarragona, Ilibre d'acords municipals, 1611 1612, dia 30 de desernbre de 1611.

4. TORTOSA I TARRAGONA, POSSIBLES SEQUES FELIPISTES (1642-)

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), les necessitats de financament de la guerra obligaren moltes poblacions fidels a la Generalitat a fabricar i fer circular moneda. Els problemes economics derivats de la guerra, generalitzats a Catalunya, s'agreujaren al bandol felipista, on la moneda separatista no hi tenia curs oficial. A Tortosa, ocupada per I'exercit de Felip III des dela tardor de 1640, I'increment constant dels preus iI' exportaci6 de la bonamoneda de plata i d' or es veien afavorits per la falsificaci6 i la retailada deles poques monedes catalanes (anteriors a la guerra) en circulaci6. En el bandol felipista tenim constancia de la inquietud a causa de la manca de moneda ales ciutats de Tortosa, Tarragona i LJeida; successivament aquestes ciutats anaven sent ocupades.

Al febrer del 1642, les autoritats felipistes es plantejaren constituir una seca de moneda ales ciutats de Tortosa 0 Tarragona per tal de contrarestar les emissions de moneda barcelonines (doc. 10 iII). Desconeixem si el projecte, que consistia a imitar la moneda de plata fabricada a Barcelona, es va dur a terme, pero I'absencia de referencies documentals posteriors ho fa improbable. De tota rnanera, es curi6s que, l' any 1648, les autoritats barcelonines sospitessin que l' exercit felipista es proveia de moneda d'imitaci6 fabricada a Tarragona. EI Consell de Cent barcelonf creia que a Tarragona s' estaven encunyant sisens amb la mateixa emprernta que els primers sisens fabricats a Barcelona, es a dir, els delbust de Felip III i els de I' escut catala a l' anvers. 15

5. UNA CURIOSA ACTUACIO MONETARIA: LA CONTRAMARCA DE LA T SOBRE RALS I MITJOS RALS, EL 1643

Gracies a l'aparici6 de documentaci6 inedita provinent del ReialConselld' Arago, 16 podem atribuir a la ciutat de Tortosa els croats i mitjos croats que duen una petita T en contramarca'? i que fins ara resultaven una incognita per als numismatics (fig. 3 i 4).

EI 8 de novembre de 1643 es publica a Tortosa una crida en que es donava tres dies de termini per recollir de la circulaci6 tots els rals i sous catalans anteriors a la guerra, per tal de tornar a treure aquells que estiguessin sencers iamb el pes suficient (22 diners de pes per ral i 11 diners per sou), un cop contramarcats amb un senyal de la ciutat. ElConsell municipal es queixava que la majoria de les mone-

IS. J. CARRERA PUJAL, Hlstoria politica y economlca de Cataluiia. Siglos XVI al XVIII, Barcelona, 1947. vol II, p. liS.

16. Arxiu de la Corona d' Arago, Consell d'Arago, lIiga1l397. Es tracta d'un pice de cartes i borradors extensos que hem preferit resumir en lIDC de transcriure'ls a I'apendix.

17. J. BOTET, vol. III, ruirn. 610 i 672.

1a. Terc de croat 0 sisede Tortosa, amb la llegenda TOR-TO-SA-CI lb. Sise amb llegenda TOR-TO-SA-ME, que Crusafont atribueix al regnat de Joan II (1466). Ic, Sise amb la llegenda peculiar TOR-TO-SA-XpX. 2. Senyal d'un diner 0 caldero de Tortosa, en circulacio entre 1470 i 1474.3. i4. Croat 0 ral i mig croat 0 sou barcelonins, anteriors a la Guerra dels Segadors, contramarcats I' any 1643 a Tortosa. 5. Pellofa de la catedral de Tortosa, amb la imatge de la Mare de Deu de la Cinta, que circula com a moneda local als segles XVIII i XIX.

X. SANAHUJA ANGUERA

des de plata catalanes que circulaven estaven molt retallades i curtes de pes, i que els rals nomes pesaven 15 0 16 diners i els sous nomes 8 diners, i que aquestes monedes eren introduides ala ciutat en detriment de bona moneda d'or i de plata. EI 12 de novembre, el veguer reial regent de la batllia de Tortosa publicava una nova crida en la qual es prohibia l'exportaci6 de bonamoneda catalana d'or ide plata, i la falsificaci6 de la contramarca sobre els rals i els sous que aquell dia es comencaven a picar a la casa de la ciutat.

Es obvi que la mesura presa per les autoritats tortosines era poe efectiva i aconseguia I' efecte invers del que es proposava. Eis falsadors no solament podien falsificar la nova contramarca, sino que ames tenien les mans lliures per retallar les monedes contramarcades i exigir-ne el seu valor legal recolzant-se precisament en la mateixa contramarca.

Quan la noticia d' aquesta determinaci6 va arribar a Madrid, el 29 de desembre, el procurador fiscal de la Cort s'hi mostra logicarnent contrari i disposa que, des d' aleshores qualsevol moneda curta de pes, estigues contramarcada 0 no, havia de ser considerada fraudulenta i retirada de la circulaci6.

EI 1644, a causa dels mateixos problemes, la ciutat de Tarragona tambe demana que l'autoritzessin a fabricar 0 contramarcar moneda." Pero sembla que la peticio no fou escoltada per les autoritats.

6. CIRCULACIO DE PELLOFES ECLESIAsTIQUES COM A MONEDA

LOCAL

Tot i que no aportem cap novetat al respecte, es interessant recordar, de manera breu, una altra circumstancia que, en materia monetaria, es produf a Tortosa. L'any 1718, despres de la retirada dels dinerets valencians, d'habitual circulacio a la ciutat, la penuria de moneda menuda obliga ala poblacio a utilitzar les pellofes d'us intern dela catedral com a moneda fiduciaria. Aquesta practica, tambe documentada en altres poblacions i en altres epoques, fou prohibida per ordre del capita general de Catalunya del 20 de man; de 1718,19 pero sembla que la poblacio la mantingue fins a dates no gaire allunyades.i"

18. Documentaci6 inedita procedent de l'Arxiu Historic de Tarragona: acords municipals del 7 i 29 dejuny de 1644.

19. 1. BOTET, vol. III, p. 203; 1. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el principado de Caialuiia, Barcelona, 1818, vol. II, doc. LXXXV.

20. Segons una font oral, encara l'any 1867, les pellofes de la Mare de Deu de la Cinta, les donaven els clergues de la catedral als pobres, els quais les canviaven despres per pa, ali i queviures. A. HEISS, Descripcion general de las monee/as hisponocristianas, Madrid, 1867, vol. V. II, p. 168.

7. APENDIX DOCUMENTAL

I

1463,11 dejuliol

El Consell de Tortosa acordafabricar moneda d'or i de plata com la que esfabrica a Barcelona.

«E rnes fonch provehit e deliberat sobre la proposici6 de batre moneda en la present ciutat, que en tota manera se treballe de haver mestre de sequa e molles e coses necessaries e que la moneda que-s fara sia tal de pes e de liga com la de Barcelona.»

Arxiu Historic Comarcal de Tortosa. Fons municipal, Provisions, 1463-1464. Registrat per: E. BAYERRI. His/aria de Tortosa. Tortosa, 1960, Vol. VIII, p. 408.

1470,26 de juliol

El Cansell de Tartosa acardafabricar 10 lliures de senyals de mig diner i 100 lliures d'un diner, a causa de fa manca de maneda menuda.

«E mes fonch provehit e delliberat que sien fetes sent lliures de diners 0 senyals valents quiscu hun diner, e deu lliures de malles per a present, attes aquesta ciutat stigua en gran congoixa per no trobar-si menuts e sia una gran confusi6 de la ciutat, negii no poder hont ne trobar diners menuts per a despendre, los quais senyals sien acomanats al clavari de la ciutat, 10 qual tota hora equant per alguns dels dels dits senyals Ii tornaran, fins a quantitat de hun carlf 0 valua de aquell, 10 dit clavari hora de cobrar los dits senyals. E restituyr los carlins per la valua de aquells 0 altra moneda de la que corre en la present ciutat e an tota hora equant al dit clavari Ii seran portats e tornats dels dits senyals, los quais fara en Francese Comf, argenter, e hora a present sagrament e homenatge de no batre'n per ara sin6la dita quantitat si in per avant la ciutat no deliberara fer-ne fer mes, que en tal cas, ab voluntat e ordinaci6 de la ciutat, ne pogues fer aquella quantitat que per la ciutat sera ordenada, e no pus. E de continent fetes e batudes les dites sent lliures de diners e deu de malies, 10 dit Com! hora a metre en poder de la ciutat los cunys ab los quais la dita moneda 0 senyals sera batuda, e sien aquells ben guardats a fi negu no-n puiga fer, los quais senyals sien fets per a diners e malles inseguint la mostra donada per 10 dit Comf: de aram, ab senyal de creu a la una part, e de tone a l'altra.»

AHCTortosa. Fons municipal, Provisions, 1470-1471

SANAHUJA ANGUERA

3

1471, 15 de febrer

El Consell de Tortosa acorda ampliar lafabricacio de senyals de coure fins ales 200 lliures.

«E mes fonch provehit e de!liberat que la ciutat fara fer dels senyals de aram ja comencats, attes ja no se'n troben, fins en compliment de dos-centes !liures, comptant-hi los que ja son fets, remetents les dites coses als honorables procuradors.»

AHCTortosa. Fons municipal, Provisions, 1470-1471.

Registrat per: E.Bayerri. Historia de Tortosa, Tortosa, 1960, Vol. VIII, p. 408.

4

1473,5 d'agost

El Consell de Tortosa acorda manllevar 650 lliures a censal per tal de recanviar els calderons 0 senyals de coure, que havia fabricat en exces. El Consell acorda assegurar aquesta quantitat prorrogant la imposicio dels cine sous per cafis de farina, establerta excepcionalment poe abans.fins que el censalfos redimit i totes les pensions pagades.

«Per los quais dits honorables procuradors e promens previsets considerat 10 molt dan que aquesta ciutat reb per los senyals de aram. Fonc per aque!ls concordablement provehit e de!liberat que per poder recuperar los dits senyals, satisfer e paguar a aque!ls quiIs tenen, fossen man!levades per los dits honorables procuradors a censal mort la quantitat feta dels dits senyals, que pren suma de 650 lliures, a aquell for que trobar se pora e ab los prestadors se poran concordar, als quais dits prestadors, per los dits honorables procuradors, per les quantitats que prestaran, sien fetes e fermades vendicions de censals ab totes aque!les clausules, caute!les, rernincies, juraments e altres que necessaries sien, e segons als dits proeuradors seran benvistes e en semblants contractes se acostumen de possar. E encara per special pacte ab expressa especial obligacio dels cine sous per cafic en la imposicio de la farina passat empero 10 arrendament que de present corre, 10 qual arrendament passat dure e se prosegescha 10 dit dret e tant e tan longament fins e tro a tant los dits censals sien qui tats e pensions de aque!ls pagades. E finit 10 dit e present arrendament dels dits cine sous 10 dit dret 0 10 arrendament de aque!l fahedor mes 0 posat en rna e poder dels dits prestadors 0 de alguna persona concordadora entre los dits honorables procuradors e prestadors dels dits censals per paguar, luir e quitar les dites 650 !liures, pren dels dits censals e pensions de aquells.»

AHCTortosa, Provisions, 1472-1474.

1474,31 de gener

El Consell de Tortosa acorda retirar de la circulacio els senyals de coure.

«Per los quaIs honorables procuradors e prohomens, vist e considerat 10 grandissim dan aquesta ciutat soste per causa dels senyals de aram, com per dits senyals la dita ciutat s'es afamada eve en total ruhina e destrucci6 e si prest non es provehit en quitar e remoure aquells en breus dies, la dita ciutat se despoblara e dirruyra. Foncj per co per los dits honorables procuradors e prohomens provehit e delliberat quels dits senyals promptament sien remoguts e foragitats de la dita ciutat. »

AHCTortosa, Provisions, 1472-1474.

1474,2 de marc

Per tal de retirar la moneda local de Tortosa, el Consell havia arrendat la imposicio dels cine sous per cafis defarinapel preu de 1.150 lliures, durant dos anys. Pero com que la quantitat d'exemplars lliurats a mans del clavari ascendia a mes de 2.000 lliures en aquesta data, el Consell acorda establir una altra imposicio suplementaria de cine sous per cafis defarina i arrendar novament el seu cobrament. Aixi, el cafis defarina passa a valer 20 sous en lloc dels 10 que valia abans de la guerra. El Consell tambe acorda vendre els senyals 0 calderons recollits a preu d'aram i investigar i perseguir elsfalsificadors de la moneda, ja que la gent els portava molts senyalsfalsos.

«Sobre la prepositi6 en 10 present Consell feta contenent com los honorables procuradors inseguints les provisions e deIIiberacions de ConseIIs havien entes en repel-Iir e foragitar los senyals de aram apellats calderons qui corren per moneda en la ciutat. E per la dita raho havien feta fer crida que tots los qui-n tenien dels dits senyals los portassen ala casa de la ciutat hon aquells los serien quitats e pagats. E axi mateix com per poder pagar e quitar los dits senyals havien arrendats los cinch sous aumentats en la imposici6 de la farina per cafic a temps de dos anys e mig principiadors en 10 mes de dezembre propvenidor per preu de 1.550 lIiures. E aixf per virtut de la dita crida eren stats portats los dits calderons 0 senyals a la dita casa, E prenien los que fins en aqueIIa hora eren stats rebuts per los dits honorables procuradors de pus de 2.000 lIiures perque staven ab gran congoixa com no podien donar compliment al dit quitament 0 paga faheedora dels dits senyals. E los ciutadans e altres de la dita ciutat, qui la maior part de pecunia tenien en los dits senyals 0 calderons, feren gran instancia e demanen gran veixaci6 e congoixa als dits procuradors demanant eser satisfets e pagats per 10 valor e suma de aquells, hoc encara com la maior part dels dits ciutadans e habitadors de la dita ciutat no tenien altra pecunia ni moneda sin6 los

X. SANAHUJA ANGUERA

dits senyals portats e liurats a la dita ciutat. Per 10 qual dit honorable Conse!l fonch prove­ hit e delliberat que per pagar e quitar los dits senyals de aram 0 calderons fos aumentat 10 dit dret de imposicio de cinch sous per cafic en la farina 0 molta de la dita ciutat e 50S termens, co es altres cinch sous. En axi que la dita irnposicio 0 dret aumentat en la dita farina sien deu sous per cafic ultra los deu sous ordinaris, los quaIs dits cinch sous per cafic sien venuts 0 arrendats per los dits dos anys e mig principiaders segons eren ja stats venuts 0 arrendats los primers cinch sous, co es en 10 dit mes de dehernbre propvenidor als arrendadors dels primers V sous per les dites MCL !Iiures 0 altres qualsevol persones per consemblant preu de les dites MCL lliures 0 maior preu i maior se pora trobar, provehint e delliberant tots los dits senyals a trobats entre los ciutadans e habitans de ladita ciutat e sos termes sien quitats e pagats examinant ab jurament aque!ls si -ls hauran comprats 0 portats de altres parts e aquells qui los hauran comprats 0 portats de altres parts e terres sien repel-lits provehint mes encara que algunes quanti tats dels dits senyals qui durant 10 temps de la cridaforen portats a la dita casa de la ciutat e per les moltes gents e persones havian no pogueren bonament aquells liurar a la dita ciutat e/o honorables procuradors de aquella, sien rebudes pagades e satisfetes a aquelles qui les tenen. Donants e atorgants 10 dit honorable Consell als dits honorables procuradors tot plen poder e libera facultat de fer e fermar la dita venda 0 arrendament dels dits cinch sous per als dits primers arrendadors 0 altres qualsevol persones ab totes aquelles clausules, cauteles, obligacions, pactes, renunciacions e seguretats als dits honorables procuradors benvistes e segons ab los dits arrendadors mille se pora concordar, obligants-ne per co los bens e drets de la dita Universitat e singulars de aquella largament e bastament e fer les dites coses simul cum incidentibus et dependentibus tots 10 que 10 dit e present Consell fer poria, donant e atorgant encara poder als dits honorables procuradors de vendre los dits senyals 0 calderons de aram per 10 rnes preu que poran per poder mille donar compliment en la pagua e quitacio fahedora per mor de aquells.

»E mes avant 10 dit honorable Consell provehi e dellibera fos feta instancia per part de la dita ciutat contra tots aquells qui-s diu han falsificats dels dits senyals 0 abusar de aquells ax! en la present ciutat com en altres parts. E que per dita raho sia tramesa persona a Mora, hon tenen presos homens inculpats del dit crim e encara a altres parts, per persseguir aquells e fer-los punir e castigar asi, si fer se pot la ciutat de lurs bens recupere 10 tan gran dan com reporta, per dita provehint e de!liberant per la prosecucio del dit negoci sien fetes e pagades totes les despeses necesaries dels bens de las Universitat e sien preses en compte al clavari. E per fer la dita instancia e prosecucio e provehir en les coses dessiis dites simul cum incidentibus e dependentibus foren elets les persones deiuscrites ensernps ab los honorables procuradors:

»En Bernat Domenech, en Joan Arbones, en Pere Alemany, micer Pere Calaf, en Guillern Marti, en Guillem Pallares.»

AHCTortosa. Provisions, 1472-1474.

1474, febrer a maig

El clavari de Tortosa, Pere Lluis Garidell, rep mes de 2.200 lliures per tal de recanviar els senyals autentics de la ciutat. L'operacio s 'inicia el26 de[ebrer i el Z de maig encam enfaltaven molts per recanviar.

AHCTorrosa. Fons municipal, Tresoreria, !libre de compres de plata per afer moneda, /464-1474. "Compte dels calderons 0 senyals de ararn los quais la ciutat ha quitats e recuperats de aquells qui-Is tenien, ,0 es los qui-s mostraven eser fets en la dita ciutat ». 8

1476,4 d'abril

EI Consell de Tortosa es fa resso del refus popular a certes monedes d'origenfrances (dobles de plata de dos sous i vuitenes de billa de vuit diners), que circulaven habitualment per Catalunya en substitucio de fa moneda menuda, i acorda autoritrar-ne l'acceptacio.

Sobre 10 fet de les monedes, <;0 es dobles de dos e huitenes, que per alguns se refusen pendre, fonch provehit e delliberat que les dites monedes sien preses al for que han COlTegut fins ara.»

AHCTortosa. Fons municipal, Provisions, 1474-1476, p. 79. 9 (1611)

Carta dirigida als procuradors de Tortosa, segurament de part dels sindics de la ciutat traslladats a Barcelona, on s'explica elfuncionament clefs oficis de lafabrica de moneda.

«Instrucci6 y forma dels officials que y hade haver en la fabrica dels menuts en virtut de un privilegi consedit a la ciutat de Tortosa y los salaris que quiscun official te de tenir per rah6 de sos officis.

»Primo en dita fabrica y hade haver un asistent en loch y per part del senyor lochtinent del Mestre Racional, 10 qual assistent te de salari per raho de son offici 8 diners per quiscun march de menuts se fabricaran.

»Itern y te de haver en ditafabrica dos guardes cada qual de aquelles te per rah6 de sos

X. SANAHUJA ANGUERA

oficis de guardes dos diners quiscun per march.

»Item y te de haver un c1avari 10 qual te de salari dos diners per march.

»Item y te de haver un scriva real de dita fabrica 10 qual hade portar un llibre de totes les lliuranses se faran de dits menuts, 10 qual te dos diners de salari per march.

»Item y te de haver un official quis diu mestre de balansa que pes a dits menuts 10 qual te dos diners de salari per march.

»Item y te de haver, si y ha lliga de plata ab 10 aram se ten de fer los menuts, dos ensajadors los quaIs tenen de ser argenters y solen prova los menuts en dos maneres, <;:0 es provan ab un bon si en cada menut y ha la plata necessaria y tanbe solen provar dits menuts de altra manera: que apres de esser fets posen dos 0 tres diners enuna cresola y 10 aram se converteyx en fum y cada diner dexa un granet de plata conforme 10 que te de tenir segons 10 que-s posa de plata en cada march; los quaIs ensajadors tenen de salari dos diners quiscii per march. Aquestos ensajadors cessen en los nostres menuts per <;:0 que no y ha lliga de plata.

»Item tanbe y ha en est ultim privilegi de la ciutat de Girona, salari per als verguers dels iurats als quaIs, <;:0 es a tots los quatre, per 10 que servey per en dita fabrica, vint sous per cada millanar de lliures se fan de dits menuts

Item y ha un salari y offici de emblanquinador los menuts que te de salari a raho dos diners per march.»

AHCTortosa. Fons municipal, tresoreria, llibre de compres de plata per a fer moneda, 1464-1474, full solt intercalat.

(1642, febrer)

Informe presentat al rei Felip III sobre La legalitat i La conveniencia defabricar moneda a Tortosa 0a Tarragona.

«En Catalufia solamente puede fabricarse moneda de plata que Haman de terno en la seca Real de laciudad de Barcelona, la qual hade ser pura y sin liga, de cierto peso, y con impression de cierto sefial, conforme el privilegio que concedio a la ciudad de Barcelona el rey don Pedro 2, en el afio de 1282, el qual confirmo el rey don Jaime en las Cortes del afio de 1291, Y el rey don Pedro 3 en el afio de 1365.

»Sin embargo, en el caso presente de las turbaciones de Catalufia puede su Magestad mandar fabricar moneda de plata con liga y sin guardar el peso acostumbrado por muchas razones, y entre otras porque la ciudad de Barcelona fabrica y haze fabricar moneda de plata en la ciudad de Barcelona con liga y mescla de otro metal, y sin guardar el peso que estava ordenado, y ha concentido que esta moneda de plata se fabrique en esta conformidad en todas las ciudades y en muchas villas de Catalufia, con liga y sin el justo peso, y corre esta moneda fabricada en la seca de Barcelona y en las otras ciudades y villas por toda Catalufia, y se usa d-ella en todos los comercios y negocios. Con que la ciudad de Barcelona por el

A CTUACIONS MONETARIES A TORTOSA (SEGLES XV-XVII)

155

contrario uso se ha apartado de aquel privilegio y se ha renunciado, y no solamente la ciudad de Barcelona, pero tambien todo el General de Catalufia, de manera que haviendo cessado aquel privilegio han cessado tambien las constituciones de las Cortes que le confirmaron, porque la confirrnacion solamente dura en quanto perrnanece el confirmado, y tiene la clausula premanesciendo el privilegio con su ser y no mas.

»Ha fenecido tarnbien este privilegio por la notoria rebellion de la ciudad de Barcelona, por la qual esta privada ipso iure de todos los privilegios que tenia, sin que pueda aprovecharse d-ellos, Por esto, haviendo recaido esta regalia a la corona, puede el principe usar della libremente en la forma que iuzgare ser mas util al estado de las cosas presentes, sin que le haga impedimento el privilegio de Barcelona, que oy no 10 es, ni las constituciones generales, que dexaron de tener fuerca y valor.

»Puede, pues, el Principe libremente mandar se fabrique moneda de plata en Catalufia con liga y con el peso le pareciere conveniente, y 10 sera si fuere servido mandar se fabrique con la misma liga 0 mescla de otro metal y con el mismo peso que se fabrica agora en Barcelona y en lasmas ciudades y pueblos de Catalufia, Porque conforrnandose con estas calidades no pueden impugnarlo los barceloneses y cathalanes que usan d-esta moneda comunmente.

»De la fabrica d-esta moneda se consiguen algunos provechos considerables, que habra abundancia de moneda para el cornercio, que oy falta, que los soldados mas facilmente podran pagar 10 que gastaren en los pueblos, alojamientos, transitos y exercito, satisfaziendo a los paysanos y provinciales, que los franceses y estrangeros no podran aprovecharse de los reales de a ocho y de quatro, que con toda ansia procuran sacar de Catalufia, y finalmente que ganaria mucho la Real Hazienda, porque con cada real de a ocho por 10 menos se harian tres reales de a sinco, que valen quinze reales pagados los gastos de la fabrica,

»Parece serta menester tratar con Tortosa 0 Tarragona, que dandole lamateria necessaria fabricasse por su quenta esta moneda, aunque se Ie diesse alguna parte de ganancia, que serfa facil ajustarse a esto por las utilidades que se sigue a todos, y por la emulacion que tienen con Barcelona.

»Esto no obstara a la reduction, porque quando se haga como esperamos, con retirar esta moneda y declarar 10 que pareciere necessario, cessa todo el premisso, como se hizo en tiempo del rey don Pedro 3 y en el del rey don Fernando 2 en el afio de 1413 (sic).

»El batir moneda de bellon es libre facultad a su Magestad porque no esta sugeto a constituciones ni privilegios y muchas universidades 10 hazen en fuerca de la licencia de su Magestad.»

ACA, Consell d'Arago, lIigall 290, doc. 12. 11

1642, 19 de febrer

Parerfavorable del Consell d'Arago sabre l'informe relatiu a la possibilitat defabricar moneda a la Catalunya ocupada per I'exercitfelipista.

X. SANAHUJA ANGUERA

«EI protonotario ha trafdo al Consejo de orden de Y.M. el papel incluso que se ha leido en el sobre 10 que se propone de la fabrica de moneda que se podna hazer en Catalufia, de plata con liga y sin guardar el peso acostumbrado por las racones y fundamentos que en el se dize, y tambien batir moneda de ve1l6n por ser de la libre voluntad de Y.M. Y no estar sugeta a constituciones. Y haviendose discurrido en la materia (por ser tan grave) con la atenci6n que pide, aunque se considera que en 10 general son siempre grandes los inconvenientes que se siguen en la mudanca y variaci6n de la moneda como 10 muestran las experiencias, pero por las razones que corren en Catalufia y la grande desigualdad que se Ie conoze, logrando los rebeldes el provecho, usando aquellos de la fabrica de moneda en dana de los obedientes y con tanta costa de Y.M., haviendo de introduzir en aquella provincia moneda de plata en tan excessivas sumas, pareze que 10 que propone el papel es muy conveniente y platicable por todas las racones que en el se dizen, y que haviendo de ser la fabrica y batimento de la moneda que se dyce-n el a nombre de las ciudades de Tortosa y Tarragona y con las sefiales de la de Barcelona, porque no haya motivo de separarla, sera bien ponerse en execucion pues con ser el batimento que se hiziere por estas ciudades cesa 10 que se pudiera considerar de inconveniente: en la introducci6n de nuevo genero de moneda en quella provincia no pudiere dar para exasperar mas a los naturales con la voz de ser contra sus constituciones, pues el batir las ciudades y con la calidad de dichas no es ir contra ellas.»

ACA, Consel] d' Arag6, lligall 290, doc. 12.

Documents per a la historia del contrast de la moneda a Cervera (1407-1716). (Primera part)

J. M. LLOBET I PORTELLA

INTRODUCCIO

Fa mesde vint anys, en un breu article, yam publicar mitja dotzena de textos relacionats amb l'activitat de pesar les monedes que s'havia realitzat, en epoques passades, a la poblaci6 de Cervera. Posteriorment, durant les tasques de recollida d'informaci6 documental destinada a l'elaboraci6 de diversos treballs sobre numismatica, yam anar veient que aquesta activitat havia estat un servei municipal que s'havia vingut realitzant des de I'edat mitjana fins als primers decennis del segle XVIII, data, aquesta ultima, en que les emissions de moneda havien assolit una perfecci6 que feia facilment detectable qualsevol manipulacio destinada a restar metallales peces, especialment ales d' or 0 plata.

Desitjant, doncs, disposar del major nombre possible de textos per tal de tenir una visio general d'aquest servei municipal, hem realitzat una pacient recerca de documents, fruit de la qual ha estat aquest conjunt de seixanta-vuit textos que avui oferim. Si be no son tots els existents, ja que, entre altres, no hem copiat totes les eleccions de regidor del contrast -que, des de la segona meitat del segle XVI, es fan a I' inici de cada any, juntament amb I' eleccio de la resta de carrecs municipals -ni tots els pagaments relacionats amb aquest carrec -que son molt nombro-

I. JOSEP M. LLOBET PORrEllA, "EI pesar la moneda a Cervera», Gaceta Numismtitica, ruim, 44 (marc 1977), p. 59-64,

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

sos-, creiem que formen un recull suficient per coneixer amb detaIl el desenvolupament delservei esmentat.

De la lectura d' aquesta serie documental podem deduir que amb el nom de contrast hi hague establert a Cervera des del segle xv fins al comencament del XVIII un servei municipal destinat a comprovar el pes de les monedes, especialment les d'or 0 plata, que es posa a l'abast de qualsevol persona que es trobes a la poblaci6. A aquest efecte, el consell de la vila es preocupa que hi hagues una persona remunerada, generalment un argenter, que, mitjancant les balances i els pesals i grans corresponents, realitzes aquest servei public.

Especialment convenient era el servei del contrast els dies de mercat 0 durant les fires, dates en que les transaccions comercials eren abundants. Encara era mes necessari en els periodes en que bona part de la moneda de plata que corria havia estat retallada i, per tant, tenia menys pes que el que Ii corresponia legalment.

Els pesals esmentats en els textos ens fan coneixer la diversitat de monedes que circulaven simultaniament, tant d' or com de plata, cosa que dificultava, encara mes, que el gran public sabes el valor exacte de cada una. Veiem que, per facilitar el treball, hi havia pesals que feien possible pesar, en una sola vegada, un gran nombre de monedes. EIs grans permetien poder coneixer amb precisi6 la disminuci6 que havien sofert les peces retallades 0 gastades.

Cal dir que, en el cas de Cervera, a diferencia daltres poblacions, en aquest servei del contrast de la moneda no hi van intervenir mai els mostassafs, funcionaris municipals que, entre altres coses, eren els responsables de I' exactitud dels pesos i les mesures que es feien servir a la poblacio.?

Tots els textos transcrits procedeixen de documents que formen part del Fons Municipal (FM) de I' Arxiu Historic Comarcal de Cervera (AHCC). Les normes que hem seguit en la transcripci6 s6n les habituals: resoluci6 de les abreviatures, introducci6 dels signes de puntuaci6 i d' accentuaci6 i regularitzaci6 de I' us de les majuscules. Les Iletres afegides van entre claudators. Quan ha calgut fer algun aclariment, hem posat una breu anotaci6 en cursiva i entre claudators dintre el text o una nota a peu de pagina.

2. Ala Seu d'Urgell, el mostassaf «era l'cncarregat d'intervenir en els debats y contensions motivades sobre'l pes legal de les monedes, utilisant pera aixo balances y pesals apropriats». JOAQUIM BOTET t SIs6, Les monedes catalanes, vol. II, p. 300.

DOCUMENTS

1

1407, abril, 7. Cervera

Els paers de Cervera regracien als consellers de Barcelona la tramesa de les instruccions i elspesals perpoder pesar elsflorins.

AHCC, FM, Registre de lletres, 1406-1408, f. 58 v

«Als consellers de Barchinona.

Molt honorables e molt savis senyors, de vostra gran saviesa reebem alguns dies ha pasats [una letra] ab una provisi6 reyal- continent la forma e manera que deuesser servada sobre 10 pesar dels florins, en la qualletra, molt honorables e molt savis senyors, havern vist 10 gran, Intim e singular bon voler que havets mostrat a aquesta universitat com, sens demanar, vostra gran saviesa consellant e donant manera a nosaltres, e offerint-se comunicar a nosaltres la pratica que sobre aquelles sera tenguda e servada, aguesets proposat e deliberattrametre'ns la dita reyal provisi6 e los pesals" e grans necesaris per 10 dit pesar de florins, de les quaIs coses, molt honorables e molt savis senyors, e no sens causa, romanim a quexa insigne ciutat ea vosaltres molt obligats, e les quaIs tant com a nosaltres es possible regraciam a vostra gran saviesa.

»Mes avant [ ].

»Scrita en Cervera a VII dies d'abrill'any M ecce set.

»Los pahers de Cervera prests, senyors, a tot vostre servey e honor.

»AIs molt honorables e molt savis senyors los consenyllers de la ciutat de Barchinona.» 2

1408, desembre, 11. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda pagar a Berenguer d'Altello, major de dies, 62 sous i 2 diners que son l 'import de dues balances de pesarflorins i el seu estoig que vafer portar de Barcelona.

AHCC,FM, Consells, 1408, f. 77 y

3. Hom pot veure aquesta provisio reial a: J. BOTET, Les monedes catolanes, vol. III, p. 419, doc. LJV.

4. Aquests pesals havien estat fabricars a la seca de Barcelona per manament del rei. J. BOTET, Les monedes catalanes, vol. III, p. 42 t. cloc. LV.

1. M. LLOBET [ PORTELLA

«Item fou proposat en 10 dit consell per l'onrat en Berenguer d' Altey1l6, de mes dies, que com ell l'any prop passat a instancia e prechs dels pahers de la dita universitat faes comprar en la ciutat de Barchinona e fetes portal' de la dita ciutat en la dita vila dues balances de e per pesar florins en e per les quais paga e bestrasch cinquanta [sic] sous, sis diners, e per rah6 de I stoig de fust en 10 qual les dites balances stan vint diners, e les dites balances se tinguen en nom de la vila e sie digna cosa que en pus les dites balances s6n en servey cornu e honor e decoraci6 de la universitat de la predita vila. Per go prega 10 dit consellies dites quanti tats de diners Ii sien pagades, en altra manera que les dites balances sien propries dell proposant.

»Sobre ago 10 dit consell, attes que 10 dit Berenguer a manament e volentat dels dits pahers del predit any prop passat e per honor e decoraci6 cornpra e encara ha tengudes e regides les dites balances, volch e acorda que los dits sexanta-dos sous, dos diners, sien pagats per la universitat de la dita vila e de peccunies e bens d'aquella e sien preses en compte als dits pahers e dupte algu noIs hi sie fet.»

1408, desembre, 11. Cervera

Berenguer d'Altello, major de dies, reconeix haver rebut 62 sous i 2 diners que son l'import d'un parell de balances de pesarflorins i el seu estoig.

AHCC, FM, Apoques comunes, 1406-1408, f. 99 v

«Sit omnibus notum quod ego Berengarius d'Alteyll6, maior dierum, ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis venerabilibus Raymundo Nicholai, Iohanni Ianuarii, Bernardo dez Can6s et Petro Ermengaudi, paciariis hoc anna universitatis ville eiusdem, quod fecistis dari et solvi michi per venerabilem Petrum de Roqueta, clavarium ipsius universitatis, sexaginta duos solidos et duos denarios qui michi debebantur per dictam universitatem pro eaque resolutione et mandato venerabilium paciariorum eiusdem anni proxime lapsi causis scilicet et rationibus sub scriptis videlicet sexaginta solidos et sex denarios quos voluntate et mandato venerabilium paciariorum dicte universitatis dicti proxime effluxi anni solvi et bistraxi de et pro uno pari de balances de pesar florins et per 10 stoix ipsarum balancarurn viginti clenarios, unde renunciando exepcioni non numerate et non solute pecunie et doli mali presentem inde vobis et dicte universitati facio apocham de soluto. Actum est hoc Cervarie undecima die mensis decernbris anna a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octavo. Sig+nurn Berengarii d' Alteyll6 predicti qui hec laudo, concedo et firmo. Testes huius rei sunt Iacobus de Muntbri6 et Raymundus Martini, maior dierum, ville Cervarie predicte.»

1426, setembre, 21. Cervera

El consell de la vila de Cervera no arriba a cap acord sobreel valor dels croats.

AHCC, FM, Consells, 1426, f. II

«En 10 qual conseyll fonch preposat per los honorables pahers que a hoida d'ells es provengut que la insigna ciutat de Barchinona ha feta fer una crida contenent en acabament que algu a la dita ciutat sotsrnes no gos pendre reals barchinonesos sin6 a xv diners e que aquells haien esser de pes e, si no u s6n, que aquell aytal 0 aytals qui-ls daranhaien a fer compliment al dit real 0 reals segons que seran minves.> E, mes avant, han ordonat de tots altres reals, vulles sien de Perpinya, vulles de Valencia, vuIles de Mallorques, que no sie algu que-Is gos penre a for algu, sots ban de mil florins. Per que u proposen al present conseyIl e preguen-Ios Ii placie saviament provehir.

»Sobre aco 10 present conseyIl dellibera e acorda per la forma ques segueix: que mossen Domingo Rocha, juriste advocat, dix que los croats, quaIs se vulle sien, c6rreguen en la forma acustumada tro a tant los senyors de pahers sien pus clarament en deguda forma certificats; en Bernat de Vilagrassa,prohom, dix qu-el rehemet als pahers e prohornens per los pahers elegidors; Galceran Cacirera, prohom, dix que ere de la intenci6 del advocat; Jacme Brunet dix que u ramet a pahers e prohornens; Johan Andreu dix que los dits reals se prenguen segons acustumaven trossiis en altra manera hi sie provehit e, si en Jacme Brunet ha interes de fer los pagaments, que la vila ho pach; Ffrancesch Gischaffre dix ques de la intenci6 den Johan Andreu; Ffrancesch Marti dix que es de la intenci6 d'en Johan Andreu. Tots los altres qui restaren, ax] conseyllers com prohomens, foren de la intenci6 de mossen Domingo Rocha, advocat desstis dit.»

1426, octubre, 2. Cervera

El conseLL de lavila de Cervera acorda no prendre cap decisio sobre el valor dels croats sino escriure al rei i a altres persones per tal de rebre la informacio adient.

AI-ICC, FM, Consells, 1.426, f. liS v

«AI qual conseyll fonch proposat per los dits honorables pahers que ja sap 10 present

5. Amb data del 20 de juliol d'aquell any, el rei havia ret publicar una provisio, mitjancant la qual ordenava que els croats no s'adrnetessin sense ser previameru pesats, Josep SAl-AT, Tratado de las monedas labradas ell el principado de Catatuiia, vol. II, p. 58, doc. l..IV.

1. M. LLOBET I PORTELLA

conseyll 0 la maior part d' aquell com en 10 consell pus prop passat" fonch provehit que los croats correguessen al for que solien e que al pus prest que poguessen los dits honorables pahers scrivissen a Barchinona, a Manresa ea Vilafrancha e a altres per saber quina praticha tenen sobre los dits croats per co que la ordinacio feta per la vila fos pus ferma e, de ffet, encontinent, tengut 10 dit conseyll on fonch provehit en los dits croats, lo[s] dits honorables pahers scriviren als molt honorables los diputats de Cathalunya e als consellers de la ciutat de Manresa e jurats de la vila de Vilaffrancha per lurs letres, a les quaIs 0 a quascuna d' aquelles han rehebuda resposta en scrits, co es, una letra dels dits diputats e altre dels conseyllers de Manresa e altre dels jurats de Vilaffrancha, les quaIs feren legir en 10 present conseyll e son de la continencia seguent. Per que preguen 10 present conseyll que sobre les coses contengudes en les dites letres degen degudamentprovehir ha utilitat e profit de la cosa publicha de la dita vila e descharrech lur.

»Inserantur.

»s-Senyors molt honorables: Huy, scrita de la present, havern rehebuda una vostra letra ab quens demanats que us informem en qual manera aquesta ciutat de Barchinona s'i enten a regir en 10 fet de les monedes e que, axf matex, vos certiffiquem de tot co que nosaltres hi sapiam. E responem-vos, senyors, que en verita[t] sta que en aquests dies prop passats los honorables consellers e consell de aquesta ciutat han feta publicar ab veu de crida per los lochs acustumats de la ciutat prop dita una exequtoria obtenguda del senyor rey dels privilegis antichs atorgats sobre 10 fet de les monedes e que, axf matex, han fets publicar los dits privilegis ab la dita, los quaIs privilegis han ab expres que en les ciutats, viles, castel Is e lochs de Cathalunya on es stat acustumat de carrel' moneda de tern corregue la dita rnoneda e no altra, sots certes penes. E que, mes avant, la dita ciutat ha obtengudes dues provisions del senyor rey en virtut de les quaIs ha provehit que la taula del cambi de la dita ciutat pren e reheb 10 croat de Barchinona a xv diners barchinonesos e a xv diners losdone. Ytem ha provehit la dita ciutat que los dits croats se reheben a pes e-s donen a pes, axf per la dita taula com per quascun singular de aquesta dita ciutat, e que dels qui seran minves es abatut tant com ne fall en llur valor. Ytem ha ordonat la dita ciutat part les dites provisions reals que los croats de Valencia e de Mallorques son presos en la secha de la dita ciutat, es a ssaber, los de Valencia a XIII diners e malla la peca, los de Mallorques a XIII diners la peca, e tantost los tallen, e que per un croat de Perpinya donen un croat de Barchinona, pes per pes, e tanlost tall en 10 dit croat de Perpinya. Ed'aco vos podem certifficar que es stat pratichat fins huy e que encara huy se pratique en la ciutat de Barchinona. Per que, senyors molt honorables, si altres coses volets que puxam fer per vosaltres, scrits fiablement. Scrita en Barchinona a XXVII dies de setembre del any mil eccc XXVI. Phelipp de Malla.»

»»Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostre plaer e honor.»

»sAls molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera».»

[A continuacio, hi ha la transcripcio d'una carta delsjurats de Vilafranca i d'una altra dels consellers de Manresa].

»Sobre la dita proposicio, 10 present consell acorda que a present sie sobresegut en fer

6. Fa referencia a1 consell que havia ringut lIoc el dia 25de serernbre, del qual no hem transcrit l'acord que els paers esmenten cr. 114 v.). EI dia 23 se n'havia celebrat un altre que tracts el mateix assumpre (I'. 112 v.).

EL CONTRAST DE LA MONEDAA CERVERA

(1407-1716) 163

penre 0 no pendre los dits croats, mas que prestament sie scrit al senyor rey e a micer Bertran de Pens, advocat de la vila, e a-n Matheu de Corneyllana, notari, ea altres, los quais s6n en Valencia, que 10 dit senyor provehesque aquesta vila en qual manera se ha a regir en pendre los dits croats, com aquesta vila e los singulars ne sien en gran perplexitat e dupten, mes los singulars, de enc6rrer en algunes penes, e per co sie trames correu spatxat e que les letres que sobre aco se faran sien ordonades amplament e bastant a conexenca del advocat de la vila e d'en Anthoni d'Odena.»

1448,octubre, 19. Cervera

EI consell de la vila de Cervera acorda encomanar a Antoni Sola. el contrast.

AHCC, FM. COl1sells, [448. f. 118

«item fou proposat en 10 present consell per los ditshonorables pahers dient que, ates clamen alscuns del pes dels florins e que serie bo que 10 pes del contrast fos tornat en la vila, reporten-ho en 10 present consell, pregant aquell hi proveesque saviament si·1 tornaran 10 dit contrast ni a qui-I cornanaran, car ells ne seguiran tot co que per ells sera acordat e ordonat.

»Sobre aco 10 dit consell volch, acorda e ordona que 10 pes de contrast se sie de continent tornat e que dur d'acf a Nadal per co com d' aci 1a no-s s'ich trastegen saffrans e altres mercaderies e que del gran mercat e de aquesttemps, de tot, se pach un salari. E, per tant, 10 dit consell volch, acorda, provehf e ordona que 10 contrast se sie cornanat a-n Anthoni Sola, 10 qual tot l'any hage a tenir 10 dit contrast e hage a tenir tot lany X lIiures de mermes en la taula per cambiar e que hage de salari de tot dit I'any sis florins e no mes, pero que puxe exhigir I diner de cambi per flori.»

1449, novembre, 10. Cervera

Antoni Sola, apotecari, reconeix haver rebut 66 sous que son I 'import anual del regiment del contrast.

AHCC, FM, Apoqlles comunes, 1449, f. 32 v

«Sit omnibus notum quod ego Anthonius Sola, apothecarius ville Cervarie, confiteor vobis honorabilibus Manueli de Cardona, Ludovico de Villaplana, Bartholomeo de Vallebrera et Ffrancischo Gischaffre, paciariis hoc an no dicte ville, quod per venerabilem Ffranciscum Farell, clavariurn anno presenti eiusdern ville, solvistis michi sexaginta sex solidos barchinonenses nunch per dictarn villam debitos et dari promissos

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

pro tenendo et regendo 10 pes del contrast dicte ville anno proxime lapso, unde rationalis, etc.

»Actum Cervarie ut supra.

»Testes [espai en blanc].» 8

1454, gener, 21. Cervera

El consell de lavila de Cervera encarrega a Pere Juglar lafabricacio a Barcelona d'unes balances i pesos per pesar elsflorins i els croats.

AHCC, FM, Camelis. 1454, f.24

«item 10 dit consell volch, acorda e ordona que al honorable en Pere Juglar, la [sic] qual va a Barchinona, sie donat carrech, e de present 10 dit conselilo li d6na, hage e fac� fer, com a Deu placie sie a Barchinona, un bon pes 0 balancas ab sos marchs e pesos, ax! de florins com de croats 0 reals, e minvas, 10 qual pach la vila e sie pres en compte als dits honorables pahers e, apres, com sie acf, per los dits honorables pahers e consell sera acordat e ordonat a qui sera comanat ni com en quina manera.»

1454, febrer, 9. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda elegir una persona per tal de tenir el contrast.

AHCC, FM, Camelis, 1454, f.34 v

[AI marge esquerre:] «Del pes del contrast.

»item fonch preposat en 10 dit consell per los dits honorables pahers dient que ells han fet comprar hun bon pes per tant que sie appellat pes de contrast e sia cornu a tota la vila e per tant es necessari sia eleta alguna bona persona per tenir e regir aquell. Per co ells ho reporten en 10 present conselilli placie saviament provehir e acordar, car ells ne seguiran tot co equant per 10 present consell sera delliberat.

»Sobre ago 10 dit consell volch, acorda, ordona e dellibera que per los senyors de pahers sia eleta alguna bona persona per tenir e regir 10 pes del contrast, al qual puixen donar aquell stipendi 0 salari que-Is sera ben vist fahedor en tot benavenir e honor de la vila e cosa publica de aquella.»

EL CONTRAST DE LA MONEDAA CERVERA (1407-1716) 165

10

1454, febrer, 23. Cervera

Pere Juglar, mercader, reconeix haver rebut 48 sous que son I 'import dels objectes per al contrast comprats a Barcelona.

AHCC. FM. Apoques comunes, 1454, f. 6 v

«Sit omnibus notum quod ego Petrus Juglar, mercator ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis honorabilibus Iohanni de Gillabert, Raymundo Steve, Iohanni Maior et Iohanni de Guardiola, paciariis anno presenti ville Cervarie, quod per venerabilem Llaurencium Martorell, clavarium eodem anno dicte ville, solvistis et tradidistis michi quadraginta octo solidos monete barchinonensis de terno per dictam villam michi debitos et quos pro eadem villa ego bistraxi in civitate Barchinone emendo pro dicta villa et ad opus ipsius quendam pensum vocatum de contrast, ut constat compoto facto, sumato et continuato manu honorabilis Iohannis de Guardiola, racionalis dicte ville, in libro racionalie ville ipsius in cartis LXXIIII. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie XXIII ffebruarii anna a nativitate domini MO eccc LIIIIo.

»Testes sunt Berengarius Muntclar, scriptor, et Michael Vidal, virgarius honorabilium paciariorum.»

11

1455, marc, 27. Cervera

El consell de la vila de Cerveraacorda oferir el contrast a Antoni Meia.

AHCC,FM, Consells, 1455, f. 59 v

[AI marge esquerre:] «Del pes del contrast.

»ftem fou proposat en 10 dit consell per los ditshonorables pahers dient com 10 pes del contrast ha mal recapte e es una cosa fore bonae profitosa a la vila e als singulars de aquella. Sserienecessari comanar-Io a qualque persona que u entene e y sapie donar bon recapte. Reporten-ho en 10 present consell que-Is placie deliberar e acordar si comanaran 10 dit pes del contrast ea qui-l comanaran.

»Sobre aco 10 dit consell volch, acorda e delibera que los honorables pahers paden ab 10 honrat n' Anthoni Meya e ell si volra penre carrech de tenir e regir 10 pes del contrast e, si ell 10 volra penre e tenir e-I pora regir, que Ii sie donat alcunsalari per los dits honorables pahers al millor mercat que poran. E, si ell no si pora dispondre 0 no u volra fer, que sie sospes, que no se'n hie tingue fer fins per 10 present consell sie deliberat e ordonat.»

1. M. LLOBET I PORTELLA

1476, octubre, l3. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que el cornu esfaci carrec de les perdues ocasionades per les minves en el pes de les quarteroles de pacific.

AHCC, FM, Consells, 1476, r. 61

[AI marge esquerre:] «Que 10 que s'es perdut en les minves de les corteroles sien preses a co[m]pte als senyors de pahers.

»Enapres fonch preposat en 10 dit conseyll per los dits honorables pahers dient com ells al principi del any per pagar mossen Johanot Giner, per traure millor partit de ell de sa questia, prengueren e aportaren cent Iliures del p[r]eu que la vila los havie donat, entre les quaIs cent lliures havie xx 0 XX!! Iliures de quarteroles de pacffich, les quaIs prengueren sens pes. Segur's, com saben, que poch apres les dites corterolles se pesaren. Esaben be tots losdel present conseyll que ara poch ha se son concordats ab 10 dit mossen Giner e en 10 seu paguament no han volgudes penre dites corteroles ni a pes ni sens pes, les quaIs I' altre dia a XVII de setembre prop passat foren portades a casa del argenter, per 10 qual foren pesades en presencia del honorable en Luys de Malda, Johan de Rius, Berenguer Guaco, notari de la paheria, e en Jafuda de Quercf,juheu, les quaIs corterolles eran XXII Iliures, xv sous, e foren netes de minves XV Iliures, X sous, VIllI [diners], per que-s mostra ne manchave VII Iliures, 11II sous, III [diners], les quaIs, si perden aco ells, ho fahfan per be de la vila. No seria cosa condecent que ells haguessen a paguar del seu proprio Per tant preguen al present conseyll que Ii placie penre a compte aquestes minves 0 perdua que-s fa en les dites corterol[e ]s.

»Sobre ac,;o 10 dit honorable conseyll volch [e] acorda que les dites minves 0 perdua de diners que-s fan en dites corteroles que sien preses a compte als senyors de pahers segons ara de present 10 dit conseyll ho pren a compte.»

13

1494, gener, 4. Cervera

El consell de la vila de Cervera d6nafacultat als paers per poder encomanar el contrast a alguna persona.

AHCC, FM, Consells, 1494, f. 13

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»E mes ffonch preposat per 10 dit Francf Tarroga al dit magnffich e honorable consell dihent que en aquesta vila ha vuy en dia gran confusio sobre 10 pesar de les rnonedes, que en alguns pesos les rnonedes son de pes e en altres no, e que serie bo hich agues pes cornu de contrast. Per co ho reporte al present consell queIs placie voler-hi provehir.

EL CONTRASTDE

LA MONEDA A CERVERA (1407-1716) 167

»Sobre aco 10 dit magnffich e honorable consell voIch, acorda, delibera e comes als dits senyors de pahers, si-ls ho appara deure's fer, de haver e conduhir e cerchar alguna bona persona abil e suficient per tenir dit contrast per a un any primer vinent, donant-li 10 menor salari que poran, e, si menester sera ea ells sera vist, capitular ab aquell en la fforma que a ells sera vist faedor, e co que s' i despenra que sie pres a compte als senyors de pahers segons ara de present dit consell pren.»

14 1495, abril, 6. Cervera

El consell de lavila de Cervera acorda que el contrast sigui encomanat a l'argenter Blasi Belloch un altre any.

AHCC, FM. Consells, 1495, f. 31 v

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»ftem mes fonch proposat al dit honorable consell per en Blasi Belloch, argenter de la dita vila, dient que 10 contrast Ii fonch donat per a hun any que ja es passat e que ell 10 pres crehent que per altres anys Ii fora lexat e que los treballs del any passat son stats grans e 10 salari poch. Per tant suplica al dit honorable consell 10 y vulle lexar per altre any.

»Sobre ac;o 10 dit honorable consell voIch, acorda e dellibera 10 dit contrast sie lexat per a hun any al dit Belloch ab aquella forma e manera e per aquell preu que li fonch lexat 10 any passat e ab aquella capitulacio matexa e altres capitols si ajustar hi volran los senyors de pahers, cometent-ho a ells, e que del any passat sie paguat per porrata.»

1495, juny, 30. Cervera

Blasi Belloch, argenter, reconeix haver rebut 10 sous que son I 'importparcial del regiment del contrast.

AHCC, FM, ilpoques COIllUlles, 1495, f. 14 v

«Sit omnibus notum quod ego Blasius Belloch, argentarius ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus Gaspari de Gilabert, Egidio Ferrer, Iacobo Robie et Michaeli Bonjoch, paciariis anno presenti et subscripto ville Cervarie, quod per manus honorabilis Anthoni Buguar, clavarii dicte ville, dedistis et solvistis michi decem solidos michi per dictam villam debitos ad complementum illorum xxxx solidorum michi per dictam villam restantes pro octo mensibus quibus rexi 10 pes del contrast anni proxime effluxi ad rationem trium Iibrarum pro anno et hoch ex delliberatione consilii ordinarii ce-

1.

M. LLOBET 1 PORTELLA

lebrati in aula paciarie Cervarie die [espai en blanc], prout continuata sunt in libro rationalie in foleis [espai en blanc]. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie ut supra.

»Testes sunt Anthonius Bassa, cerdo, et Iohannes Rubert, virgarius dictorum honorabilium paciariorum, Cervarie.»

1496, febrer, 28. Cervera

El consell de la vila de Cervera d6nafacultat als paers per poder prendre decisions sobre el contrast.

AHCC, FM, Consells, 1496, f. 30 v

[Al marge esquerre:] «Contrast.

»Enapres fonch proposat per los dits pahers al dit conseyll dient com la gent fa molta querimonia del fet del pes del contrast 0 de aquell qui-I regeix car, haven pesat en dit contrast, si y tomen ab aquella matexa moneda, de huna a I' altra s' i trobe differencia, que, si y ha minves, que a la una son mes, ala altra menys, es mala cosa, car 10 contrast, si es aquel que esser deu, molta honra e bona fama en aquesta vila, si 10 contrari es, es gran infamia. Per tant ho reporten al present conseyll que Ii placie provehir.

»Sobre aco 10 dit conseyll volch, acorda e comes als senyors de pahers, als quaIs done plen poder, tant com 10 present conseyll ha, en proveir e ordenar sobre dites coses, totes e sengles, concernents 10 fet del dit contrast, que les gents sien contentes e a quiscii sie dat son dret, car 10 present conseylllos done sobre dites coses tant poder com 10 present conseyll ha en proveir e ordenar sobre dites coses. E, si vist los sera, proveir ne conduir altre qui tingue dit contrast ab 10 mateix salari e no rnes.» 17

1496, maig, 25. Cervera

El consell de la vila de Cervera d6nafacultat als paers per poder encomanar el contrast a la persona que creguin idonia i perpoder establir els pactes que considerin convenients.

AHCC, FM, Consells, 1496, f. 44

[Al marge esquerre:] «Contrast.

»Enapres fonch propos at per losdits pahers al dit conseyll com no ignoren losdel present conseyll com 10 contrast que la vila tenie 0 fehia regir al senyer en Belloch e ara 10

te 10 senyer en Tarroga, ernpero, perque no sta com deu ni ha pesos ni balances que satisfacen, par a ells que sta be a la vila tenir contrast per fer cessar moltes differencies que-s seguexen entre les gents per causa dels pesos e, tenint-se 10 contrast, cesse tot. Reportenho al present conseyll com volran se face, qu-els, etc.

»Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes als senyors de pahers als done plen poder que ells puxen conduir aquella persona 0 persones que ben vist los sera que tingue 10 pes del dit contrast e sobre aco fer, concordar e fermar qualsevulle capitolls en e sots aquells pactes, condicions, formes e maneres que vist los sera e concordar poran e que age a tenir pessos e minves de quiscunes monedes segons se tenen en Barchinona. E tot co que costara e s'i despenra sie pres a compte als senyors de pahers, ernpero que no puxen donar per tenir e regir dit pes del contrast mes avant del salari acustumat.»

18

1497, juny, 30. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda adquirir un pes per poder pesar la moneda.

AHCC, FM, Consells, 1497, f. 54 v

[Ai marge esquerre:] «Que sie hagut pes de Barchinona.

»E mes provehf dit conseyll e comes als senyors de pahers que ells donen orde e manera que la vila age algun bon pes de pesar moneda per cessar moltsinconvenients e dans que de quiscun dia se seguexen a la vila, que de quiscun dia hade fer tomes ales minves a la moneda que reeb e tramet a Barchinona 0 altres. E 10 que costara que sie pres a compte als senyors de pahers.»

19

1497,juny, 30. Cervera

El Consell de la vila de Cervera d6nafacultat als paers per contractar un home que s'encarregui del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1497, f.54 v

[AI marge esquerre:] «Que los pahers puxen conduir home per tenir 10 pes del contrast.

»E mes provehf dit conseyll e comes als senyors de pahers e en aquells prornens que si volran penre que puxen conduir hun bon home qui hage carrech de tenir e regir 10 pes del contrast, assegurant-se de ell, qui-s vulle que sie, que face e se hage be e degudame[n]t, assegurant-se de ell segons en semblants coses es mester.»

1497, setembre, 11. Cervera

EL consell de La vila de Cervera acorda encomanar el contrast al botiguer Jaume Carnicer.

AHCC, FM, Consells, 1497, f. 61

[AL marge esquerre:] «Deliberacio que la vila tengue pes de contrast. E per tenir e regir aquell fonch elet 10 honorable en Jacme Carnicer, botiguer de Cervera. »Enapres fonch proposat al dit conseyll dient com haurien a molt bona cosa e moltes gents los ne insten que en aquesta vila hage pes de contrast, car moltes gents se clamen dels pesos de aquesta vila, car de un pes a altre troben differencia, car en un pes sera de pes e-n altre no sera de pes e, si enun pes se'n manquen dos grans, en altre, de una peca matexa, se'n mancaran tres 0 quatre, etc. Es gran blasme de la vila. Per tant ho reporten al present conseyll que Ii placie voler pensar e provehir de tal manera que nostre senyor Deu ne sie loat e les gents qui contracten en aquesta vila ne sien contentes, car en totes parts hon les coses se tracten ab bona equitat nostre senyor Deu n'es loat e les gents contentes.

»Sobre aco 10 dit conseyll volch [e] acorda que en aquesta vila age pes de contrast e ara de present 10 dit conseyll, per regir e administrar aquell, elegexen 10 honorable senyer en Jacme Carnicer, botiguer de la present vila, e en absencia sua que son fill age de pesar. E que de hun any age per regir dit pes sis Iliures barchinoneses, 10 qual any cornenc a correr 10 dia que Ii sera liurat 10 dit pes, 10 qual Ii age esser comanattot per menut per miga de inventari, donant e cometent pien poder a los senyos de pahers e en aquells promens que s' i volran penre que sobre totes aquestes e sengles coses agen a capitular ab 10 dit Carnicer e aquella capitulacio e concordia hage a ffermar 10 dit Jacme Carnicer e son fill, si mester sera, ab sagrament e homenatge e obligacions de lurs persones e bens roboradora largament e bastant, etc.»

21

1497, setembre, 30. Cervera

ELs paers de La vila de Cerverafan redactar l'inventari dels objeetes del contrast lliurats al botiguer Jaume Carnicer, regidor deL contrast.

AHCC, FM, Records i crides, 1496-1506, f. 13 v

«Disabte a XXX de setembre any mil ecce LXXXXVII fou fet inventari dels pesos, ax) dels pesos com encara minves e balances, que son stats comanats e comanades al honorable en Jacme Carnicer, botiguer, 10 qual per 10 honorable conseyll a XI dels predits mes e any en la sala de la paheria celebrat es stat conduit e elet per tenir e regir 10 pes del contrast de la present vila de Cervera.

EL CONTRAST DE LA MONEDAA CERVERA (1407-1716)

»Primo un stoix gran, pIa, de ariscle, dins 10 qual staven les balances e pesos deiiis scrits: Primo unes balances marquals, grans, de laut6, de pesar florins e reals, ab son calest6 gornides. Item altres balances miganceres, de leut6, guornides ab son calest6. item VII marchs, <;:0 es, I march de pesar L florins d' or e altre de pesar L reals. Item un march de pesar xxx florins. Item altre march de pesar xx reals. item 1II marchs de pesar florins, <;:0 es, I de xv florins, altre de X florins, altre de XV [sic] florins. item I march de pesar III florins, altre de pesar dos florins, altre de pesar mig florf.

»Item un pes nou ab son stoix e balances, petites, guarnid[e]s, dins 10 qual stoix s6n los pesos e minves seguents: Primo XI pesos, <;:0 es, v, III, II e I flori e mig flon, aguila, castela, mig castella, ducat, mig ducat e alfonsf. Lo ducat te flor de lir, 10 alfonsiA. E altres pesos.»

1497, octubre, 5. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que les minves de les monedes que es pesin a la poblacio s'estableixin segons el que esfa a Barcelona.

AHCC, FM, Consells, 1497, f. 64 v

«E mes enapres fonch proposat al dit conseyll per los dits pahers dient com per aquest conseyll es stat provehit que la vila tingue contrast, per occasi6 del qual se han algunes differencies, <;:0 es, que al dit pes del contrast se tenen e pesen ab minves del pes de Barchinona e ad ha hich poques gents qui les tinguen e uns compten dines, altres les de padfichs e altres monedes. Parrie a ells que serie bona cosa que, pus 10 pes del contrast te minyes de Barchinona, que tot hom les tengues semblants perque entre les gents no-s seguesquen questions ni debats per la diversitat de pesos ni de minves. Reporten per <;:0 al present conseyll que Ii placie proveir segons Ii parra, de manera que nostre senyor Deu ne sie [Ioat] e la vila honrada.

»Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda, provehf e deslibera, per los respectes damunt dits, que les minves de lies monedes que-s pesaran en la present vila de Cervera en qualsevulle pesos de dita vila, que sien e valeguen segons les minves de la ciutat de Barchinona.»

23 1499, desembre, 9. Cervera

Jaume Carnicer, botiguer, reconeix haver rebut 6 lliures que son l'import anualdel regiment del contrast.

AHCC, FM. Apaqlles Comunes, 1499, f. 19 v

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

«Sit omnibus notum quod ego Iacobus Carnicer, botiguerius ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus Iohanni de Altarriba, Bernardino de Altariba, Petro Pone et Anthonio Texidor, paciariis anno currenti dicte ville Cervarie, quod per manus honorabilis Egidii Verdera, clavarii dicte ville, dedistis et solvistis michi sex libras barchinonenses, quas dicta ville [sic] michi dat pro anna currenti pro tenendo et regendo 10 contrast predicte ville, prout continuatum est in libro rationalie in foleis [espai en blanc]. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie die VIllI" dictorum mensis et anni.

»Testes honorabiles Ffranciscus Comalada, burgensis, et Iacobus Ratera, agricola, Cervarie.»

24

1500, juliol, 25. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que deixi d'actuar el contrast.

AHCC, FM, Consells, 1500, f. 50

[AI marge esquerre:] «Que 10 contrast sie levat.

»Ffinalment fonch proposat per los dits senyos de paes dient que moltes gens se clamen del contrast dient que es mes dampnos que profitos a la vila. Per que-Is ho reporten hi vullen delliberar si-l volran levar 0 no.

»Sobre aco 10 dit honorable consell volch, acorda e dellibera que dit pes de contrast sie levat passat 10 temps de aquest any.»

25

1500, setembre, 11. Cervera

El consell de la vila de Cerveraacorda encomanar el contrast a Bernat Pedrosell.

AHCC, FM, Consells, 1500, f. 65

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»Ffinalment fonch propos at per dits senyos de paes dient si tornaran 10 contrast, que molta gent se clame que no troben qui vulle pesar la moneda.

»Sobre aco 10 dit honorable consell volch, acorda e dellibera que sie tornat 10 contrast e donat a-n Bernat Pedrosell ab sembi ant salari que havie en Jacme Carnicer, cometent als senyos de paes la capitulacio fahedora ab dit Pedrossell.»

I SOO, setembre, 12. Cervera

Jaume Carnicer restitueix als paers de Cervera la major part dels objectes del contrast.

AHCC, FM, Records i crides, 1496-1506, f. 13 v

«A XII de setembre any mil e cinch-cents 10 senyer en Jacme Carnicer restituf als honorables n'Anthoni Comalada e Berthomeu Figuera, paes, absents los altres paes, los pesos e coses dessiis dites, excepto 10 march del ducat e mig ducat e de la aguila.

»Testes mossen Jacme Quintana, prevere, e micer Ffrancf Salvador.»

1501, marc, 10. Cervera

Jaume Carnicer, menor de dies, botiguer, reconeix haver rebut 5 lliures i 5 sous que son I 'import que restava del regiment del contrast.

AHCC, FM, Apoques COin/mes, 150 I, f. I v

«Sit omnibus notum quod ego Iacobus Carnicer, botiguerius, dierum minor, ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus Egidio Ferrer, Anthonio Saliteda, Iacobo Robia et lohanni Barruffet, paciariis anna currenti et subscripto dicte ville, quod per manus honorabilis Anthonii Buguar, clavarii dicte ville, dedistis et solvistis michi quinque Iibras et quinque solidos honorabili patri mea et michi debitos per dictam villam, debitos ex illis sex libris barchinonensibus quas dicta villa nobis dabat pro anna proxime effluxo pro regendo 10 contrast dicte ville, qui annus incepit XIIll" die septembris anni millesimi [quadringentesimi] nonagesimi noni, et reximus dictum contrast usque ad XXVIII diem mensis iulii proxime effluxi, quod tempus est decem menses et medius, prout continuatum est in libra rationalie in foleis xxxx. Et de quibus iam firmaveram apocham die XXVI octobris proxime effluxi, quam cum presenti comprendi volo et pro cassa haberi eo quod honorabilis Anthonius Romeu, c1avarius tunch dicte ville, nomine michi solvit, ymmo albaranum quod sibi directum erat de dicta quantitate vobis restituo ad cancellandum. Et ideo renuntiando, etc.

»Acturn Cervarie die X" marcii anna MO D° 10.

»Testes Iacobus Rochamora et Iohannes Peric, virguarii honorabilium paciariorum predictorum..

]501, marc, 18. Cervera

Bernat Pedrosell, apotecari, reconeix haver rebut 30 sous que son l'import parcial del regiment del contrast.

AHCC, FM, Apoques COlnunes, 150 I, f. 3

«Sit omnibus notum quod ego Bernardus Pedrossell, apotecharius ville Cervarie, regens pensum del contrast dicte ville, confiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus Egidio Ferrer, Anthonio Saliteda, lacobo Robi6 et Iohanni Barruffet, paciariis anni currentis dicte ville, quod per manus honorabilis Anthonii Buguar, clavarii dicte ville, dedistis et solvistis michi treginta solidos barchinonenses sunt pro secunda terna illarum sex librarum dicte monete quas dicta villa michi dat pro anna currenti, quod incepit die octava octobris, pro regendo dictum officium de contrast, prout continuatum est in Iibro rationalie in foleis [espai en blanc]. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie die XVIII dictorum mensis et anni.

»Testes mestre Raffael Cavalier, fisicus, et lacobus Rochamora, virguarius dictorum honorabilium paciariorum.x

1502, febrer, 16. Cervera

El consel! de la vila de Cervera acorda encomanar el contrast a Franci Tarroja i el seufill.

AHCC. FM, Consel!s. 1502, f.27

[AI marge esquerre:] «Lo contrast.

»Mes preposaren los dits seny6s de pahes al dit honorable consell que per al present en 10 contrast de la present vila no ha regidor 0 pesador e es mester per la onra e profit de la present universitat e dels poblats en aquella en dit contrast haga regidor e pesador apt e sufficient. Per co ho deduhexen al present consell, per co que per aquell hi sia degudament provehit.

»Sobre aco 10 dit honorable consell volch, acorda e desllibera que 10 regiment del dit contrast sie acomanat als honorables Ffrancf Tarroga, maior de dies, e a son fill en Ffrancf Tarroga per al temps que plaura al present e sembIant consell, ab salari de sis lliures per ayn, pagant-Io per porrata del temps que serviran. E comes als seny6s de pahes que sobre la tenuta e regiment de dit contrast facen e fermen capitols ab los qui aquell regiran, co es, ab dits Tarroges, a sa bona conexenca, a tota utilitat e proffit de la present universitat e dels pobblats en aquella.»

1502, febrer, 21. Cervera

Bernat Pedrosell reconeix haver rebut 40 sous que son I 'import parcial del regiment del contrast.

AHCC, PM, Apoques comunes, 1502, f. 2 v

«Sit omnibus notum quod ego Bernardus Pedrossell, olim tenens onus del contrast presentis ville, conffiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus paciariis dicte ville quod per manus honorabilis Bartholomei Giscafre, clavarii dicte ville anna presenti, dedistis et solvistis michi quadraginta solidos barchinonenses michi per dictam villam debitos ad compJementum del que havie de haver de regir 10 dit contrast de huyt d'octubre del ayn M De hu fins a VIII de ffebrer del ayn present e deius scrit, segons es continuat en libre de racionalia en cartes LXXXI. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie XXIO ffebroarii dicti anni.

»Testes en Bernat Mulet y en Gabriel Cabater, blanques, de Cervera.»

1502, octubre, 26. Cervera

Franci Tarroja, major de dies, argenter, reconeix haver rebut 4 lliures que son l'import parcial del regiment del contrast.

AHCC, PM, Apoqlles COl1ll1l1eS, 1502, f. 12 v

[AI marge esquerre:] «nn lliures, contrast.

»Sit omnibus notum quod ego Ffranciscus Tarroga, argentarius, dierum maior, ville Cervarie, confiteor et recognosco vobis magnifficis et honorabilibus paciariis dicte ville quod per manus honorabilis Bartholomei Giscaffre, clavarii peccuniarum dicte ville, dedistis et solvistis michi quatuor llibras que solutum porrate stipendii seu precii quod villa Cervarie dat michi anna presenti pro regendo et administrando 10 contrast de pesar les monedes que-s donen e reben en la present vila 10 present ayn, prout est continuatum in libro rationalie dicte ville incartis [espai en blanc]. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum ut supra.

»Testes en Pere Johan, specier, y Johan Peric.»

1503, julio], 5. Cervera

Franci Tarroja, major de dies, argenter, reconeix haver rebut 2 lliures que son l'importparcial del regiment del contrast.

AHCC, PM, Apo'lues COIIIUlles, 1503, f. 7

«Sit omnibus notum quod ego Ffranciscus Terroga, maior dierurn, argenterius ville Cervarie, confiteor et in veritate recognosco vobis magnifichis et honorabilibus paciariis anni presentis dicte ville quod per manus honorabilis Nicholai Guiu, clavarii eodem anna dicte ville, dedistis et solvistis michi duas libras barchinonenses michi restantes ad complementum solucionis illarum sex librarum quas dicta villa dat michi de salario pro regendo et tenendo 10 contrast in presenti villa Cervarie quolibet anno. Et sunt pro complemento solicionis unius anni qui finem habuit [espai en blanc] die mensis ffebroarii proxime elapsi. Prout est continuatum in libro rationalie dicte ville in cartis LXXXII. Et ideo renuntiando, etc.

»Actum Cervarie quinta die iulii MO D° tercio.

»Testes discretus Anthonius Romeu, notarius, et Petrus Iohannes, apotecharius, Cervarie.»

1504, agost, 13. Cervera

Franci Tarroja, major de dies, argenter, reconeix haver rebut 2 lliures que son l'import parcial del regiment del contrast.

AHCC, PM, Apoques comunes, 1504, s. f

«Sit omnibus notum quod ego Ffranciscus Tarroga, argenterius dicte ville, maior dierum, dicte ville, ex certa sciencia confiteor vobis magnificis et honorabilibus paciariis anna presenti dicte ville Cervarie quod per manus honorabilis Anthonii Texidor, clavarii dicte ville, dedistis et soIvistis michi in bona pecunia realiter et de facto numerando duas libras michi restantes et debitas de resta illarum sex Iibrarum quas dicta villa michi dat pro regendo 10 contrast dicte ville et sunt pro pensione anni proxime preteriti, prout in compoto seu libro racionalis in cartis C XVIIIIO lacius continetur. Et ideo renunciando, etc.

»Actum Cervarie die xiu- augusti.

»Testes magnificus Petrus Boix, utriusque iuris doctor, et Iohannes Peric, virgarius honorabilium paciariorum, dicte ville.»

1505, novembre.Cervera

El racional de la vila de Cervera reconeix un deute de 6lliures afavor de Franci Tarroga, major de dies, argenter, que correspon a I 'import anual deL regiment del pes del contrast.

AHCC,FM, Notaments del racional, 1505- I 506, f. 93

«Es degut al dit en Ffrancf Tarroga, argenter, maior de dies, per 10 regiment fa 10 dit Tarroga, ensemps ab son fill, del pes del contrast de les monedes se pesen en la present vila en la casa dels dits Tarroges, sis lliures. E son dites sis lliures per 10 regiment de hun ayn, 10 qual cornenca a setze de febrer del ayn mil cinch-cents e cinch e finira a setze de febrer del ayn mil cinch-cens e sis.

[AL marge dret:] VI lliures.»

1517, setembre, 23. Cervera

El consell de La vila de Cervera, vist el contingut d'una suplica presentada per Franci Tarroja, acorda donarfacuLtat als paers per tenir bones balances.

AHCC, FM, Consells, 15 I 7, f. 28 (falta una part del foli)

«E primerament fonch presentada per 10 senyor en Franci Tarroga una suplicacio, la qual es del tenor seguenr: «Ihesus. Magnffichs hi honorables senyors» [espai en blanc].

»[En un paper intercaLat:] Ihesus. Magnffichs hi honorables senyors: En dies pasats per los antipasats magnffichs hi honorables paes de la present vila [ ] e mes soplique que com los marchs e balansesdel contrast, pet causa de aver servit, agen pres alguna diminucio, per la qual el no pot donar bona rao del contrast acomanat ni los que per pesar a dit contrast venen poden aver 10 just, ans, migansant dites balanses e pes, se'n van ab dany, que vos placie proveir que ti[n]ge unes balanses e marchs nous de Barcelona hi, ultra que faran 10 que deuen en bede la cosa publica, el vos u tindra amerce. Quot licet, etc. Altisimus, etc.

»[Alllibre de consells:] [Sobre] aco 10 dit magnffich e honorable consell acorda e deslibera [ ]es en los marchs e balanses, que donen facultat a dits [senyors] de pahers de haver bonesbalanses e marchs verda[ ] que dita moneda sia ben pesada e donat 10 dret a quade hu [00'].»

1526, gener, 25. Cervera

Franci Tarroja, argenter, restitueix als paers de la vila de Cervera les balances i pesos deL contrast.

AHCC, PM, Records i crides, 1525-1528, f. 6 v

«Restitucio de les balances y pessos del contrast feta per 10 honorable en Ffrancf Tarroga, argenter, als magnfffichs y honorables senyors de pahers.

»Die xxv mensis ianuarii anno MO D° XXVI.

»Primo una capsa gran, dins la qual ha dues balances, les unes grans, les altres miganceres, ab sos calastons. Ver es que les balances grans no stan Jigades ab 10 calasto per co que no y ha cordons.

»ftem a en dita capsa vuyt pilons de pacfffichs de coure.

»ftem una altra capsa ab unes balances miganceres bones y guardines [sic] ab son bon calasto, dins la qual son los pesos siguents: Primo cinch [sic] pilons, co es, la hude quatre ducats, altre de tres ducats, altre de dos ducats, altre de cinch pacfffichs.

»Item altra capsa pus petita ab unes balanses trencades, co es, 10 calasto, dins la qual son los pesos seguents: Primo pes de hun ducat. Item pes de mig ducat. Item pes de quarta de ducat. Item pes de dues miges castellanes. Item pes de pacfffich y de mig pacfffich. Item grans per a pesar.

»ftem un march de ducats ab 10 qual se poden pesar cent ducats, tot complit salvo que y falte la mes alta pessa y mes petita. Son entre totes les pesses nou.

»ltem un march de ducats veil en 10 qual ha set peces. Es nacci.

»ltem restituy y dona a la vila un taulellet de pessar moneda ab sa grua que sie de la vila.

»Et, facta dicta restitucione, in continenti magniffici et honorabiles Anthonius Iohanes de Vilaplana et Miquaell Botell, paciarii anni currentis et inffra scripti una cum honorabile Nicholao Guiu, absente, et dicto Ffrancisco Tarroga, cancelarunt instrumentum comande per ipsum diebus effluxis facte et prestite universitati dicte ville de dictis pensibus, etc. Fiat, etc.

»Actum Cervarie.

»Testes Bartholomeus Saurina et Petrus Rovira, virgarii dictorum paciariorum.»

1526, gener, 25. Cervera

ELs paers de La vila de Cervera elegeixen administrador del contrast l'argenter Francese Pinyes, el qual accepta el carrec.

AHCC,FM, Records i crides, 1525-1528, f. 7

«Contrast

»Die predicta vigesima quinta mensis ianuarii anno a nativitate Domini miJlesimo quingentesimo vigesimo sexto magniffici et honorabiles dicti Anthonius de Vilaplana, Ffranciscus Tarrogia et MiquaeJl Botell, paciarii anni currentis et inffra scripti, eIigerunt in administratorem et gubernatorem del contrast de la present villa honorabilem Ffranciscum Pinyes, argenterium ville Cervarie, et promiserunt eidem dare et solvere quolibet anno pro laboribus suis xxxx solidos iuxta, reductionem factam per consiIium presentis ville, etc,

»Qui quidem honorabilis Franciscus Pinyes, argentarius, gratis, etc" acceptans dictum oficium seu regiminem del contrast, promissit medio iu[ra]mento quod prestitit in manu et posse magnifici dictiAnthoni Iohannis de Vilaplana,paciarii, bene et legaliter dictum oficium seu regiminem del contrast regere et administrare, dare et redere seu dare et redere facere cuilibet quod suum fuerit, etc" salvo et retenente quod indiebus dominicis et ffestivis preceptis non teneatur ponderare nisi ad suam Iibertatem, exceptis tamem diebus seu festivis de les fires, etc, Et pro hiis iuravit, etc" obligavit omnia sua bona, etc" fiat largo modo, etc, Etetiam omnia et singula pensa superius scripta et per dictum Franciscum Tarrogia restituta confessus fuit tenere in pura comanda, plano et puro deposito, et predictam pensa restituere promissit quotienscumque paciarii qui nunch sunt et pro tempore fuerint voluerint, etc, Et pro hiis obligavit personam et bona sua, etc" renuntiando, etc, Fiat largo modo, etc,

»Actum Cervarie,

»Testes Bartholomeus Saurina et Petrus Rovira, virgarii dictorum paciariorurn.s

38

1530, febrer, 7. Cervera

El consell de La vila de Cervera acorda que, si Francese Pinyes no vol pesar els testons, el contrast sigui donat a una altra persona.

AHCC,FM, Consells, 1530, f. 27 v

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»Mes fonch preposat per dits senyors de pahers com en Pinyes, qui te carrechdel contrast per pesar ducats, los ha significat que ell no vol pesar los tastons si ya no Ii affegien al salari. Altrament, que ell no vol regir dit contrast.

»Sobre aco 10 dit honorable conseJl deslibera y acorda que, si en Pinyes no volra regir dit contrast per 10 salari acostumat y pesar tastons, que n'i sie posat altre per 10 dit salari y que pesen dits tastons.»

1536, gener, 27. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que, si Francese Pinyes no vol tenir el contrast amb el salari que rep, el donin a una altra persona.

AHCC,FM, Consells, 1536, f. 16 v

«AI qual consell ffonch preposat per 10 honorable en Ffrancesch Pinyes, argenter, dient e deduhint com quiscun any, als senyors de pahers, com a molt que te carrech del contrast de la present vila e com Ii sie gran dany e 10 salari tant poch, que los senyors de pahers y consell vullen provehir que altri tingue dit contrast.

»Sobre 10 contrastat, 10 magmffich y honorable conselldeslibera y provehf que no Ii sie donat mes salari del acostumat per no venir contra la reductio dels salaris, cometent-ho a dits senyors de pahers, si dit Pinyes no volra tenir dit contrast ab dit salari, que procuren en donar-Io a altri.»

40

1542, gener, 10. Cervera

El cons ell de la vila de Cervera acorda que els paers puguin elegirpesador del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1542, f. 16 v

«AI qual consell ffonch presentada una suplicacio per 10 senyer en Ffrancesch Mestre, verguer, continent en effecte que sien donats los officis de orgue y del contrast, la qual es del tenor segiient: [espai en blanc].

[No hi ha la suplica intercalada]

»Sobre la supplicacio presentada per en Ffrancesch Mestre acercha del orgue y del contrast, 10 magnffich y honorable consell determena y provehf e comete als senyors de pahers que puguen elegir e conduhir pessador e tenir carrech del contrast e, quant al orgue, que sie servada la ordinacio de vintiquatrena acercha de dit orgue ja ordenat.»

41

1542, gener, 30. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda autoritzar els paers perque puguin donar el contrast a l'argenter Francese Balaguer 0, si aquest no l'accepta, a Jaume Tarroja.

AHCC, FM, Consells, 1542, f. 20

«Mes ffonch prepossat per los senyors de pahers com per altre consell ffonch determenat que se donas 10 contrast a persona que Ii donas bon recapte, Per co 10 honorable [consell] y vulle provehir.

»Sobre 10 contranstat de la present universitat, 10 magmfich y honorable consell deslibera y provehf e cornete als senyors de pahers que donen e puguen donar 10 contrast al honorable en Ffrancesch Balaguer, argenter, donant-li la conducci6 acostumada, pus los salaris s6n tornats en son loch eren ans de la reducti6, havent, empero, a pessar qualsevol oneda, axf de or com de argent y testons, donant facultat y pIen poder que dit Balaguer pugue comprar un bon march y pes y tot 10 mester y 10 que si despendra que Ii sie pres a compte e, si dit Balaguer no volie pendre tal carrech, que dits senyors de pahers 0 puguen donar al senyer en Jaume Tarroia ab dit salari, encarregant al qui dit carrech tendra que donen 10 dret a cada hu.»

1542, febrer, 3. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda mantenir la decisio referent al contrast presa anteriorment.

AHCC, FM, Consells, 1542, f. 21 v

«Mes ffonch presentada una supplicaci6 per 10 senyer en Lorens Sotalell, assaonador de dita vila, contenint en effecte que haurien sentit que havien levat 10 contrast al senyer en Ffrancesch Pinyes, que 10 dit Pinyes es content de tenir10 y donar-y bon recapte per L sous, la qual es del tenor seguent:» [espai en blanc], [En un paper intercalat:] «Ihesus. Magrnfichs y honorables: En temps passat fonch donat 10 contrast de la present vila, ea pregaries de les ores paher que ere mossen Antoni Joan de Vilaplana, per part del consell de vintyquotrena, a mestre Francesch Pi[n]yes, que tingues aquell a xxxx sous per any, e que fonch dit que, si los salaris redoits tornaven al que se pagaven, Ii donarien 10 compliment com als altres. Ara par que es vingut a sa noticia 10 y aurien levat sens que sie stat atrobat manchament algu en ell, del que es stat admirat. Y per co supplique a vostres magnificenties e saviesses vullen tornar-li dit contrast que tingue com a tingut fins assf, que ell sera content de tenir-lo ara de present per sinquanta sous per any e se offer donar-y tan bon recapte com qualsevol altre, e de asso los tome supplicar, Que licet, etc. Altissimus, etc.»

[AI llibre de consells:] «Sobre la supplicaci6 presentada per en Lorens Sotalell per part d'en Ffrancesch Pinyes sobre 10 contrast, 10 magnffich y honorable consell ordinari y de vintiquatrena deslibera y provehi que la electi6 ffeta del contrast de la present vila de Cervera al honorable en Ffrancesch Balaguer, 10 magnffich y honorable consell ordinari y de vintiquatrena sta y pes severe en ditaelecti6.»

43

1542, febrer, 3. Cervera

El consell de fa vila de Cervera acorda mantenir les decisions referents al contrast preses anteriorment.

AHCC, FM, Consells, 1542, f. 23 v

«Mes ffonch prepossat per 10 honorable en Ffrancesch Balaguer deduhint com en I consell mes prop [passat] ffonch determenat que Ii sie donat 10 contrast, 10 qual Ii es stat donat 10 contrastat, ea provehit que aquell a acceptat, e par que Ii es vengut a noticia que es enhibit en Pinyes, que supplique al honorable consell no Ii vulle ffer vergonya.

»Sobre la prepossicio feta per 10 honorable en Ffrancesch Balaguer, 10 magnffich y honorable consell ordinari y de vintiquatrena deslibera y provehi segons dessobre es ordenat y per 10 consell ordinari.»

44

1542, febrer, 10. Cervera

El consell de fa vila de Cervera acorda encarregar als paers la revisio del pagament del regiment del contrastfet a Francese Pinyes.

AHCC, FM, Consells, 1542, f. 26 v

«AI qual consell ffonch prepossat per 10 honrable en Ffrancesch Pinyes deduhint y expossant que en dies passats Ii ffonch donat 10 contrast e li fonch promes per mossen Vilaplana que, toman los salaris, li tornarien a ell 10 salari, per co que dels dos anys passats y de aquest mes soplique al consell si[e] satisfet, rnaiorment volent-Ii fer vergonya y ell no haverfeta cossa mala envers la vila. Per ,<0 supJique al honorable consell vulle provehir.

»Sobre la preposicio feta per 10 honorable en Ffrancesch Pinyes, 10 magnffich y honorable consell deslibera y provehf e comette als senyors de pahers que miren la desIiberaci6 de vintiquatrena e, si Ii es promes, que sie pagat e 10 que ha servit mes avant que sie pagat per porrata.»

45

1542, desembre, 28. Cervera

El consell de la vila de Cervera elegeix Jaume Tarroja pesador del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1543, f. 12 v

«E mes elegf 10 honorable consell en pessador del contrast 10 honorable en Jaume Tarroia.»

1543, gener, 7. Cervera

El consell de la vila de Cervera ratifica l'acord de donal' el contrast a Jaume Tarroja.

AHCC, PM, Consells, 1543, f. 19

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»Sobre la suplicaci6 presentada per Jaume Tarroia, argenter, la qual conte en effecte que en dies passats en consell ordinari li es stat donat 10 contrast attes que sta en 10 millor loch mes comodo de aquesta vila y per 10 senyer en Balaguer sia stat oposat dient que aquell Ii seria stat donat per vintyquatrena, 10 que no creu, que per co suplique al magnifich y honorable consell de vinyquatrena y ordinari que aquelili vulle confirmar.

»Sobre a�o 10 magnffich y honorable consell ordinari y de vinyquatrena determena que sie donat a-n Jaume Tarroia pus ya Ii es stat donat per consell ordinari y no obstant que pus es cosa ordinaria que per sdevenidor no sie reportat en consemblant consell aco nialtres coses ordinaries.

»[En un paper intercalat:] Magnffich y honorable consell ordinari y de vintiquatrena: En 10 primer consell, per 10 honorable consell ordinari, en 10 present any, fonch donat 10 contrast al senyer en Jaume Tarroia, argenter, per causa que sta en 10 millor confix y en millor loch de pessar de tota la vita, prob de la plassa y quasi en 10 mig de la vila, e com Ii haurien significat que dit contrast ffonch donat a dit Balaguer per vintiquatrena, 10 que no-s creu, per co supplique al honorable conseIl si a ell aparra vullen confirmar 10 que 10 honorable consell ordinari estos dies passats a desliberat posar en mes comodo loch de pesar ditTarroia e de aco soplique a dit consel!. Que licet, etc.»

1543, gener, 8. Cervera

Francese Balaguer restitueix als paers de La vila de Cervera els objectes del contrast.

AHCC, PM, Records i crides, 1540-1545, s. f

«Die lune VIII" mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo [sic].

»Franciscus Balaguer, rector et seu administrator del contrast, restituit honorabilibus Antonio Saliteda, Iacobo Giscaffre, Bartholomeo Riusech et Rapha[e]li Montaner, paciariis anno presenti, sequentia:

»Primo una caxa de fust, dins la qual sta 10 contrast ab una pastera per tenir los pesos.

»item unes balances petites.

»item unes balances granetes.

»ltem un march, en 10 qual ha sis peces seguents: Primo una peca per pesar xx ducats. item altra peca per pesar X ducats. item altre pe<;a per pesar VIlI ducats. item un altre peca per pesar cinch ducats. item una altre peca [per pesar] tres ducats. Item una altre pe<;a de pes de dos ducats.

»Testes sunt Franciscus Mestre et Bartholomeus Saurina.»

48

1543, gener, 8. Cervera

Jaume Tarroja, argenter, reconeix que te en diposit els objectes del contrast.

AHCC. PM, Records i crides, l540-1545, s. f

«Dictis die et anna Iacobus Tarroia, argenterius dicte ville, constitutus inaula paciarie, confessus fuit dictis honorabilibus paciariis tenere predicta in pura comanda, plano et puro deposito, que promisit. Etiam predicta promisit restituere quotiens fuerit requisitus. Et pro hiis obligavit bona, etc., renuntiando, etc., iuravit, etc. Fiat large.

»Testes predicti.»

1546, gener, 7. Cervera

49

Iaume Tarroja, argenter, restitueix als paers de Cervera els objectes del contrast.

AHCC, PM, Records i [Tides, 1545-1548, s. f

«Die VIlla mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo XXXXVl.

»Iacobus Tarroia, argenterius ville Cervarie, rector sive administrator del contrast, restituit et reddidit honorabilibus Michaeli Balestar et Ioanni Porta, paciariis in currenti anno ville et universitatis Cervarie una cum Ioanne Altarriba et Thoma Albareda, sequentia:

»Primo una cayxa de fust, dins la quail sta 10 contrast ab una pastera per tenir 10 pes.

»ltem unes balanses petites.

»Item unes balanses granetes.

»Itern un march, dins 10 quail ha sis pesses seguents: item una pessa de pessar xx ducats. item altra pessa per pessar X ducats. item altra pessa per pessar VIlI ducats. Item una altre pessa per pessar sinch ducats. item una altra pessa per pessar tres ducats. Item una altra pessa de pes de dos ducats.

»Testes sunt Bartholomeus Saurina et Ffranciscus Mestre, virgarii.»

Vintens de esfera. Sua atribuicao

FRANCISCO COSTA MAGRO

MARIA FILOMENA GUERRA *

l.INTRODU<::AO

Os 27 anos de Guerra com Espanha, a seguir a revolucao de 1640, exauriram os recursos da Nacao, ja de si fracos especial mente devido aos ultimos anos da regencia filipina. As enormes despesas com a aquisicao de armas e municoes, pagamentos as tropas, reconstrucao e reparacao de fortalezas, reequipamento da armada, para nao falar nas despesas diplomaticas, tiveram como resultado a subida do valor dos metais nobres, com a consequente escassez de moeda, unico meio de pagamento entao usado.

- E se a lei de 14 de Fevereiro de 16411 mantern a liga antiga de II dinheiros para a prata, lavrando-se 2.800 reis de cada marco s6 em tost6es e 112 tost6es, ou seja, 28 moedas de tostao por marco, ja a lei de 27 de Mar�02 manda lavrar a quarta parte em moedas de 2 vintens e urn vitem. Temos pois que nesta data 1 vintern pesava 1,64 g. da lei de 11 dinheiros.

- A lei de 1 de Julho de I64P manda cunhar com a mesma liga 34 tost6es em marco, fazendo-setambern entre outras moedas, vintens, Pesam agora estes 1,35 g, havendo pois uma depreciacao de 20 % em apenas cerca de 4 meses e meio.

- S6 em 1643 por alvara de 8 de Junho" se volta a alterar 0 valor da prata, or-

Centre Ernest-Babelon, CNRS, 3 D rue de la Recherche Scientifique, 45071 Orleans Cedex, France.

I. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa, registo geral, liv. I, fo!. 200.

2. Arq, da Casa cia Moeda de Lisboa,registo geral, liv. I, fo!. 201.

3. Arq, da Cas a cia Moeda de Lisboa,registo geral, liv. I, fo!. 201 v.

4. Arq. da Casa cia Moeda de Lisboa,registo geral, liv. I, fo!. 223.

FRANCISCO COSTA MAGRO - MARIA FILOMENA GUERRA

denando-se que, de cada marco da liga usual de 11 dinheiros se facam agora 40 tostoes, cunhando-se igualmente outros valores, entre eles vintens, Temos pois que nesta data 0 peso do vintem baixou para aproximadamente 1,15 g.

- Manteve-se a situacao ate 1663, quando, perante noticias de nova investida espanhola, e «nao haver cousa de tanta importancia como tratar de procurar meios de dinheiro», e continuar a exportacao da nossa moeda de prata, foi, pela lei de 22 de Marco esta levantada em 25 % do seu valor facial. Passou pois 0 marco de prata da lei de 11 dinheiros a valer 5.000 reis depois de amoedado (ou seja 50 novos tostoes), pelo que 0 vintem passou a pesar 0,92 g, lavrando-se de acordo desde tostoes ate meios vintens (0,46 g).

- Por determinacao de 22 de Julho de 16765, passou a prata a ser lavrada a 5.300 reis 0 marco, donde novo abaixamento para 0 vintem, cujo peso teoricamente desceu para 0,86 g e 0 meio vintem 0,43 g.

- Ate a data da aclamacao de D. Pedro II em 12 de Setembro de 1683 nao houve alteracao no valor da prata amoedada, mas ja se devia estar a pensar em alteracoes. E e assim que 0 meio vintem se deve ter deixado de cunhar, quer pelo custo da sua producao, quer pela necessidade de the baixar 0 peso, 0 que tomaria diffcil o seu fabrico para os meios da epoca, principal mente com a cunhagem mecanica a dar os primeiros passos.

E no entanto apresenta D. Antonio Caetano de Sousa" uma moeda de x reis (que diz possuir na sua coleccao) que seria possivelmente urn ensaio deste valor.

Possuimos igualmente na nossa coleccao? uma moeda semelhante, com a iinica diferenca de a legenda do reverso terminar en v (dada por alguns «entendidos» como fantasia). A nossa pesa 0,43 g. Nao sao conhecidos mais exemplares das pecas.

Acrescia 0 problema do cerceio, mesmo na moeda de cunhagem nova, problema que sucessivas leis nao logravam resolver.

- Surge assim 0 regimento de 9 de Setembro de 16868, que revoga 0 antigo regimento pelo qual a Casa da Moeda se govemava. No seu capitulo 37 mantern a cunhagem a 5.300 reis por marco, mantendo todos os valores ate ai cunhados, com excepcao do meio vintem, que deixa de ser fabricado. E no capitulo 67 define 0 novo vintern - vintem de esfera.

2. DOCUMENTA<;AO

Os vintens de esfera sao moedas anepfgrafas, assim vulgarmente designadas pela sua tipologia:

5. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa,registo geral, liv. I, fol. 343 v.

6. Hist6ria Geneal6gica da Casa Real Portuguesa, vol. IV, lamina S, n." 140.

7. Numismdtica, n." 15 (Outubro de 1979), p. 7.

8. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa, impresso avulso.

VINTENS DE ESFERA. SUA ATRIBU/{;AO

- Numa face, a esfera arrnilar

- Noutra face, a Cruz de Cristo

Foram emitidas desde D. Pedro II ate D. Joao PR e, pela sua natureza, a atribui�ao das varias ernissoes aos diferentes reinados tern sido feita na basede simples suposicoes, alicercadas nalguns casos em algumas, poucas, pesagens individuais.

Acontece que, com 0 mesmo par de cunhos, ha diferencas de peso da ordem dos 100% 0 que exclue aquele criterio, por si so, para fundamentar qualquer atribuicao. Houve pois que achar outras bases de atribuicao, comecando-se por uma analise cuidada da documentacao disponfvel.

Vejamos entao a documentacao e noticias conhecidas referentes a estas monedas.

28 de Setembro de1683

- Decreto determina a abertura de novos cunhos em nome de D. Pedro IJ.9

9de Setembro de 1686

- 0 novo Regimento daCasa da Moeda" manda continuar a cunhar 0 marco de prata da lei de 11 dinheiros a 5.300 reis, fazendo-se dele 265 vintens pesados por marcos e tendo a esfera armilar numa das faces, em vez das armas do reino (cap. 67).

28 de Novembro de 1686

- Decreto manda usar serrilha em forma de cordao.

9 de Maio de 1687

- Despacho determina a tolerancia de 4 a 5 graos nas moedas de prata, mas devendo haver cornpensacao no marco. 10 9 de Junho de 1688

- Alvara cria casa da moeda no Porto. I 14 de Junho de 1688

- Lei recolhe prata paga a 6.000 reis 0 marco. 12 16 de Junho de 1688

- Foramenviados de Lisboa para 0 Porto ferros e engenhos.!'

4de Agosto de 1688

- Lei levanta 0 valor da moeda 20 % (excepto os vintens que mantern 0 valor), mas sem alterar 0 peso, toque e cunho.!'

9. Arq. cia Casa cia Moeda de Lisboa,registo geral, liv. I, fol. 417 v.

10. Arq. cia Casa cia Maeda de Lisboa,rcgisto geral, liv. 11, 1'01. 7.

II. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa,registo geral, liv. 11, 1'01. 19.

12. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa,registo geral, impresso avulso.

13. Arq. da Casa cia Moeda de Lisboa, regisro geral, liv. 11, fols. 16 e 16 v.

14. Arq. da Casa cia Moeda de Lisboa,registo geral, liv. II, fol. 2S

Reinado de D. Pedro II (12 de Setembro de 1683 a 9de Dezembro de 1706)

FRANCISCO COSTA MAGRO - MARIA FILOMENA GUERRA

6 de Outubro de 1688

- Despacho manda lavrar vintens a 6.000 reis 0 marco. IS

Reinado de D. Joao V (9 de Dezembro de 1706 a 31 de Junho de 1750)

Em 1707 e 1708

- Emiss6es de moeda de prata, de acordo com a ultima lei de D. Pedro II. 21 de Junho de 1718

- Ordem para lavrar 125 marcos de prata em trocos."

10 de Fevereiro de 1734

- Ordem para amoedar moedas miiidas de prata a 7.000 reis por marco. I?

lOde Setembro de 1735

- Ordem para amoedar 10.000.000 reis em miiidos de prata."

10 de Marco de 1746

- Ordem para cunhar 30 e tal marcos de prata em dinheiro miudo.'?

7 de Agosto de 1747

- Ordem do Conselho da Fazenda para se baterem miudos de prata na razao de 7.500 reis por marco."

Reinado de D. Jose (31 de Julho de 1750 a 24 de Fevereiro de 1777)

3 de Abril de 1751

- Ordem para recolher a moeda miuda antiga desfigurada e gasta, devendo a Casa da Moeda providenciar com «antecipacao que haja moedas de prata miiida respectivas», observada a resolucao de 7 de Agosto de 1747.21

Ano de 1769-cunhados 31.300 vintems."

Reinado de D. Maria I (24 de Fevereiro de 1777 a 15 de Julho de 1799)

Nao ha qualquer notfcia de cunhagem de vintens, continuando a prata a ser cunhada a 7.500 reis 0 marco.

15. Arq. da Cas a da Moeda de Lisboa,registo geraI, liv. II, 101. 30.

16. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa, registo geral, liv, II, fo1. 198 v.

17. Arg. da Casa da Moeda de Lisboa, registo geral, liv. III, fols. 245 a 249 v

18. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa, registo geral, liv. Ill, fo1. 305 v.

19. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa,registo geral, liv. VI, fo1. 83 v.

20. Arq, da Casa da Moeda de Lisboa, registo geraI, liv. VI, fo1. 124 v.

21. Arq. da Casa da Moeda de Lisboa,registo geraI, liv. VII, fo1. 56 v.

22. Estatfstica da Casa da Moeda de Lisboa.

VINTENS DE ESFERA. SUA ATRIBUlC;Ao

Regencia de D. Joao (15 de Julho de 1799 a 20 de Marco de 1816)

Ano de 1800- cunhados 9.907 vinterns."

Do que ate aqui foi exposto, podemos fazer um quadro resumo dos sucessivos pesos medics do vintem, na 4.a Dinastia.

3. TIPOLOGIA

Todos os autores tern procurado definir grupos tipologicos analizando a face da esfera, sem resultado. Ou se obtem apenas dois grupos gerais, um com 0 zodiaco descendo da direita para a esquerda e outro com 0 zodfaco descendo da esquerda para a direita, ou, se considerarmos todos os pequenos diferentes que esta face apresenta, resulta um tao grande numero de grupos, que estes se tornam de todo improprios para uma classificacao raciona!. Nos analisamos a outra face, por termos verificado ser pequeno 0 mimero de elementos af existentes: a cruz e os diferentes flor6es e letras (P) que a cantonam. Conjugando as variantes destes elementos com outros gerais da fase oposta, definimos 15 grupos tipologicos coerentes, que passamos a apresentar. Estes resultados foram obtidos pelo exame de cerca de 600 exemplares. Vejamos entao as caracteristicas de cada grupo:

Floroes/letras Posicdo da esfera em relaciio ao bordo Outras caracteristicas

Grupo A

Grupo B

Grupo C

Esfera encimada por cruz trifoliada

190 FRANCISCO COSTA MAGRO - MARIA FILOMENA GUERRA

Floroes/letras Posicdo da esfera Outras em relaciio ao bordo caracterlsticas

Grupo D Ir

Grupo E o>lo

centrada 0

Grupo F ()�()

Esfera encimada por cruz perlada

Grupo G @ <t zodfaco ponteado descentrada

Grupo H

descentrada

Grupo I qp •descentrada

GrupoJ (�8

Todas as moedas 3# ; � centrada tern serrilha

�\ Moedas iguais ao Grupo K �"ntrad' GrupoJ mas sem senilha

Grupo L @ @descentrada 080 �fl�

Alguns exemplares GrupoM (muito raros) tern �centrada serrilha ou sao encordados

Grupo N 080 @descentrada

Grupo 0 c¥<J @)descentrada CS

Os restantes elementos observaveis nas faces -diametro da esfera, pontos, dimensoes dos braces da cruz, etc.- constituem diferencas que permitem distinguir os varies cunhos utilizados en cada emissao,

4. METROLOGIA

Vejamos com mais pormenor alguns capitulos do Regimento de 9 de Setembro de 1686, por ser peca fundamental para 0 tratamento desta questao, embora nao tenha sido levado em devida conta pelos autores precedentes.

Diz 0 capitulo 35:

«Toda a moeda que proverem assim de ouro, como de prata, se pezara huma por outra pelos seus Padroes, te a de tostao, & a de quatro vinteis para baixo se pezara por Marcos, sem que se admita a opiniao de que se pode compensar a mayor com a menor; porque isto so se deve entender naqueUa paquena parte que sendo impercetivel em cada Moeda, vern ao depois a sobresahir, ou a faltar em muyta quantidade, & nao em cada uma das pessas, que deve ser tao ajustada como senao fizera outra, & a que nao for desta sorte, se cortara logo.»

E 6bvio que a parte final deste capitulo diz respeito as moedas pesadas individualmente.

Diz 0 capitulo 37:

«[ ] E da mais pequena Moeda que he a de vintem se fara de cada Marco duzentos & sessenta & cinco [ ]»

Diz 0 capitulo 38:

«E como seja conveniente tomar sobre esta materia hum meyo que sirva de raya, & limite para aquella pequena parte que quasi forcosamente ha de faltar, ou crescer quando se pezar todajunta alguma partida de dinheiro, a que 0 Regimento Velho chamava Fortes & Febres: Ordeno, & mando aos Juizes da Balanca, [ ] que na Moeda de prata grossa, como cruzado, & dous tostoes, se dissimule ate a quantia de dous vintens de mais, ou menos em cada Marco; & sendo a moeda meuda de tostao ate vintem se passe pela mesma maneira ate tres vintems em cada hum Marco [ ]»

Resulta daquf que todas as conclusoes que se pretendam tirar por pesagem simples de uma ou duas moedasde vintern, sao falsas a priori, dado que na origem: - os pesos eram verificados por marcos, devendo haver 265 moedas em cada marco;era admitido urn erro de ate 3 vintens, para mais ou para menos, isto e, era aceite como boa a partida que tivesse por marco, de 262 ate 268 moedas.

Vemos pois que, pelo Regimento, 0 marco de prata de 11 dinheiros era teori-

FRANCISCO COSTA MAGRO - MARIA FILOMENA GUERRA

camente cunhado em 265 moedasde vintem, com 0 peso medic de 0,86 g cada uma.

Em conclusao, devemos trabalhar com os pesos medics de cada grupo tipol6gico definido, e nao com os pesos individuais de cada exemplar.

Infelizmente nao podemos examinar 0 mimero ideal de moedas por grupo definido, dadas as Iimitacoes de exemplares disponiveis. Vejamos entao 0 quadro que obtivemos:

Crupo N.0 de Peso media (g) Desvio padriio Variar;,:ao exemplares

As variacoes calculadas parecem sugerir que as amostras sao constituidas por moedas lavradas em obediencia a mesma lei ponderaI.

A diferenca entre os exemplares pesados (501) e os cerca de 600 vistos, corresponde a moedas das quais s6 nos foi permitido 0 exame.

5. LIGAS UTILIZADAS

Foram analizadas as ligas de alguns exemplares de cada grupo, utilizando 0 metodo de activacao nuclear com feixe de protoes de 12 MeV obtido no ciclotrao do CERI/cNRS de Orleans, Franca. Esta tecnica, queja foi descrita em diversas publicacoes, mesmo em cornparacao com outras tecnicas de analise (ver, por exemplo, M.

F. GUERRA, «Analise nao destrutiva de moedas de prata», Numismatica, n.v 70 (1996), p. 8-11; eM. F. GUERRA, «Elemental analysis of coins and glasses»,Appl. Radiat. Isot. vol. 46, n.v 617 (1995), p. 583-588), fornece una analise semi-global da moeda e permite a dosagem dos elementos maioritarios, minoritarios e em estado vestigial ate ao nivel do ppm (l ppm = 10-6 gig). Damos 0 nome de semi-global a uma analise que permite obter a cornposicao de uma certa profundidade representativa da moeda mas que nao permite uma analise global. No caso de uma liga de prata com uma certa quantidade de cobre, podemos calcular uma profundidade analisada de cerca deJOO 11m, isto e, tal que os efeitos de superffcie sao desprezaveis (eles observam-se nos primeiros 5 a 10 urn) e que a espessura analisada e representativa da espessura do vintem. 0 erro da medida e inferior a 10 % relativo para os elementos em estado vestigial e a 2 % para os elementos maioritarios. Os resultados obtidos constam do quadro seguinte em %:

Grupo Cu Au Sn

A 4,5 0 0,04

6,6 0,050,03

7,2 0 0,02

5,2 0,14 0

8,1 0 0,08

6,9 0 0,02

7,5 0,06 0,04

6,9 0,03 0,Ql

6,7 0,03 0,00 Sb As 0,03 0,03 0,03 0,Ql 0,03 0,04 0,Ql 0,00 0,05 0,Ql 0,02 0,04 0,03 0,06 0,02 0,02 0,02 0,02

Fe 0,20 1,90 0,16 0,13 0,18 0,00 1,07 0,Ql 0,36 0,06 0,22 0,65 0,25 0,02 0,160,03 0,12 0,01 Zn Ag 0 93,3 XAcr= 926,4 0,01 92,9 a=7,04 0 92,5 s= 1 % 0,01 93,6 0,00 91,3 0,Ql 92,2 0,Ql 92,1 0,00 92,8 0 93,1 B 8,7 0,400,02 0,06

5,4 0,13 0,05 0,04 0,03 1,01 0,26 0 93,1 a=8,3 8,3 0,06 0,02 0,02 0,01 0,46 0,06 0,01 91,0 s 1 %

7,7 0,08 0,01 0,02

6,9 0,15 0,Ql 0,02 0,Ql0,96 0,02 0,01 92,0

7,9 0,05 0,22 0,01 0,Ql 0,41 0,03 0 91,4 7,1

8,3

6,8 0,05 0,04 0,030,04 0,310,11 0 92,6 8,7 0,05 0,01 0,01 0,oJ 0,33 0,Ql 0,01 90,9

8,0 0,04 0 0,01 0 0,27 0,01 0 91,6

6,3 0,04 0,oJ 0,01 0,Q1 0,20 0,01 0

7,0 0,04 0,Ql 0,01 0,Q1 0,17 0,01 0,01 92,8 7,5 0,04 0,01 0,020,02 0,21 0,Ql 0,01 92,2

6,1 0,03 0,Ql0,Ql 0,Ql 0,25 O,QI 0 93,5

2,8 0,03 0,01 0,02 0,02 0,04

XAcr 925,8 9,4 0 0,040,040,09 0,21 0,100,10

a=

10,1 0,05 0,01 0,02 0,01 0,39 0,03 0,01 89,4 s= 3 %

5,1 0,040,04 0,030,02 0,33 0,160,0394,3 7,5 0,04 0,Ql0,02 0,01 0,15 0,Ql 0 92,3

6,7 0,04 0,Ql 0,01 0,02 0,15 0,01 0,0193,1

6,0 0,04 0,220,02 0,02 0,12 0,Ql 0,01 93,6

5,9 0,03 0,02 0,03 0,03 0,21 0,13 0,07 93,6 7,7 0,05 O,QI 0,020,02 0,15 O,QI 0,01 92,1 13,6 0,08 0,02 O,QI 0,02 0,21 O,QI 0,01 86,0

6,3 0,03 0,Ql 0,02 0,03 0,32 O,QI 0,oJ 93,3

7,1 0,05 0,01 0,Ql 0,Ql 0,30 0 0,Ql 92,6

6,6 0,03 0,01 0,02 0,03 0,31 0,Ql 0,01 93,0

6,1 0,05 0,01 0,02 0,02 0,16 0,06 0 93,6

7,3 0,05 O,QI 0,020,02 0,15 O,QI 0 92,5

4,9 om 0,Ql 0,02 0,01 0,130,08 0,01 94,8

F 8,1 0,09 0,01

8,3 0,06 0,01 0,Ql 0,01 0,16 0,03 0 91,4

8,7 0,03 0,09 0,01 0,020,20 0 0,01 90,9

9,7 0,06 0,01 0,01 0,02 0,15 0,01 0,01 90,1

8,9 0,05 0,01 0,Ql0,02 0,12 0,Ql 0 90,9

8,1 0,04 0,15 0,01 0,02 0,17 O,QI 0,02 91,5 7,2 0,Q3 0,11 0,01 0,020,170,03 0,01 92,4

6,9 0,02 0,11 0,Ql 0,02 0,l7 0,07 O,QI 92,7

7,2 O,QI 0,02 0,02 0,01 0,290,43 0,04 92,0 920

6,7 0,10 1,00 0,02 0,01 0,16 0,03 0,Ql 92,0 XAcr = 922,3 8,2 0,05 O,QI 0,02 O,QI 0,460,Ql 0,01 91,2 (J = 15,5

9,9 0,05 O,QI 0,02 0,01 0,37 00 89,6 s=2% 7,1 0,04 0,020,02 0,03 0,140,02 0 92,6

5,8 0,03 0,03 0,02 0,03 0,19 0,08 0 93,8

6,8 0,04 0,02 0,020,030,17 0,01 O,QI 93,0

5,7 0,05 0,01 0,02 O,QI 0,24 0,01 0 93,9 6,2 0,03 0 O,QIO,QI 0,14 0,020,03 93,6 8,3 1,00 0,020,02 0,04 0,21 00 90,4 K 6,4 0,040,04 0,02 0,Ql0,24 0,35 0 92,9 XAa 927,8

6,6 0 0,50 0,02 0,030,200,15 0,01 92,5 (J 11,3 8,6 0,050,02 0,020,02 0,31 O,QI 0 91,0 s= 1 %

7,6 0,05 0,02 0,02 0,03 0,25 0,05 0 92,0 6,3 0,04 0,030,02 0,050,24 O,QI 0 93,3

5,7 0,08 0,01 0,Ql 0,01 0,21 0,06 0,02 94,0 4,8 0,04 0,01 0,020,Ql0,22 0 0,38 94,6 8,0 0,07 0,01 0,01 0,02 0,21 0,02 0 91,7

6,7 0,04 0,02 0,02 0,05 0,18 0,03 0,01

7,2 0,01 0,Q3 0,05 O,QI 0,48 0,03 0,Ql 92,2 s= 1 % 9,5 0,03 0,14 O,QI 0,04 0,15 0,02 O,QI

(J 12,3 9,3 0,04 0,01 0,02 0,03 0,26 O,QI 0,01 90,3 s= 1 %

7,9 0,03 0,010,01 0 0,27 0,01 0,01 91,8

6,8 0,04 0,01 0,02 0,03 0,20 0,83 0,Ql 92,1

5,7 0,03 0,01 0,020,03 0,16 0,05 0,02 94,0 10,1 0,05 0,02 0,030,05 0,25 0,02 0,02 89,5

7,7 0,05 0,030,020,04 0,25 0,Ql 0,01 91,9

5,6 0,05 0,18 0,010,01 0,18 ] ,21 0,09 92,7

7,5 0,05 0,Ql 0,02 0,02 0,26 O,QI 0,05 92,1 N 7,1 0,05 0,01 0,020,02 0,24 0,05 0 92,5 XAa=919,2

6,9 0,04 0,02 0,020,030,270,060,0592,7 (J 13,9

7,1 0,03 0,01 0,13 0,02 0,18 00 92,5 so=2 % 10,9 0,08 0,01 0,010,01 0,17 0 0,01 88,8

8,1 0,050,02 0,02 0,04 0,22 O,QI 0 91,6

8,6

5,9 0,04 O,Ol O,Ol 0,02 0,28

6,8

Infelizmente dos grupos Bel so se puderam analisar 1 exemplar de cada e do grupo L so encontramos 4 exemplares disponiveis (a diferenca entre 0 mimero de exemplares analisados e os pesados corresponde a moedas que nao nos foram emprestadas). A prata utilizada em toda a 4." Dinastia, de acordo com a documentacao existente, era da lei de 11 dinheiros, ou seja 916,6 %. Verifica-se que, salvo 0 notavel caso do grupo G, a lei foi cumprida com 0 erro maximo de 1 %, 0 que atesta a bondade e sabedoria dos nossos moedeiros na epoca em causa (em 5 grupos a diferenca e nula).

Se tracarrnos 0 grafico que representa a concentracao de cobre em funcao da relacao entre 0 ouro e a prata (relembre-se que a quantidade de aura existente na prata e correntemente utilizada como discriminadora da mina de prata), e possivel ver na figura 1 que 0 grupo C se divide entre os grupos II e III; 0 grupo G, comuma concentracao de cobre bem superior ados outros grupos, se apresenta no grupo II, excepto para uma moeda que se encontra em III; os grupos A e L possuem moedas pertencentes aos grupos I, II e III; e os grupos E, Fe J aos grupos I e II.

Na figura 2 representamos a concentracao de cobre em funcao da relacao entre o chumbo e a prata (de modo a verificar se 0 rnesmo tipo de prata eo mesmo tipo de praticas monetarias sao utilizadas). Se exceptuarmos uma moeda do grupo A e outra do grupo H, assim como 0 grupo G, que apenas exprime 0 seu forte teor em cobre, apenas 0 grupo C apresenta um fenomeno curioso, confirmando 0 grafico da figura 1. Ele parece possuir dois tipos de metal ou ter sido realizado utilizando para um grupo uma quantidade de chumbo inferior a do outro (a cunhagem recente desta moeda afasta hipoteses como a utilizacao de galena).

De urn modo geral os grupos sao homogeneos do ponto de vista da sua cornposicao, pois foi apenas possivel evidenciar estas duas singularidades.

1. Concentracao do cobre em funcao da razao Au/Ag.

2. Concentracao do cobre em funcao da razao Pb/Ag.

Figura

Figura

6. DATAS PROVAVEIS DE EMISSAO

Da analise da documentacao conhecida e do exame de outras moedas dos reinados em apreco, tudo nos leva a considerar, com grande probabilidade de acerto, as seguintes datas de emissao de vintens:

- Reinado de D. Pedro II

1686 em Lisboa, 1688 em Lisboa e Porto, 1704 em Porto e 1706 em Lisboa

- Reinado de D. Joao V

1707,1708,1718, l734, 1735, 1746 e 1747, sempre em Lisboa

- Reinado de D. Jose

1751 e 1769, sernpre em Lisboa

- Reinado de D. Maria I

Nao houve cunhagern de vintens

- Regencia de D. Joao

1800 em Lisboa

Teremos entao que, da conjugacao destasdatas com os pesos medics indicados no paragrafo n.v 2, resulta:

Datas 1686 1688,1704,1706 1707,1708,1718 1734, 1735, 1746 1747,1751,1769

7. ATRIBUI<;AO DOS GRUPOS TIPOLOGICOS AOS REINADOS

Apresentamos sob a forma de quadro a sumula de tudo 0 que fica dito, considerando que a atribuicao a diferentes reinados de grupos com a mesma metrologia foi feita com base tipo16gica.

Note-se a diferenca de orientacao do zodiaco em diferentes reinados.

8. CONCLUSAO

A. Vejamos 0 que sobre este assunto escreveram alguns autores consagrados. D. Ant6nio Caetano de Sousa= limita-se a apresentar sob 0 n.: 165 um vintern, inserido entre moedas de D. Joao V, podendo inferir-se que fosse a moeda corrente a data. Apesar de transcrever parte do Regimento de 1686 e algumas das leis de 1688, parece nao ter lido todo 0 Regulamento, pois nao atribui nenhum vintern de esfera ao reinado de D. Pedro II.

23. ver 6.

Esfera D. Pedro

centrada com trif6lio II

Esfera

Manuel Bernardo Lopes Fernandes>' transcreve 0 escrito por Caetano de Sousa e igualmente nao atribui nenhum vintern de esfera ao reinado de Pedro II. Em Joao V diz «Vintem-peza 17 gr, valia 20 reis, Os lavrados em Lisboa nao tern sinal, e os do Porto tern a Cruz cantonada de quatro - P», mostrando dois desenhos de vintens. No reinado de D. Jose limita-se a dizer «[ J e os 20 reis lavrados somente em 1769». No tocante a Joao VI diz «Lavrou as fraccoes de prata de [ J 20 reis, sendo estes vintens em tudo similhantes aos do Sr. D. Joao V, sem legendas, dos quais somente se lavraram a quantia de 198.140 reis».

Teixeira de Aragao> apresenta quase toda a documentacao referente a este assunto, mas tambem nao a estudou a contento. S6 representa dois exemplares em D. Joao V (com a particularidade do n.v 53 ter a parte da esfera invertida - Est XLIII) ea prop6sito dos vintens de D. Joao P. Reg afirma «[ J mas sendo do mesmo cunho ou de tipo identico aos de D. Pedro II, D. Joao V e D. Jose, apenas se podem distinguir os dos primeiros dois reinados, por serem mais grossos e com serrilha » Qualquer destas afirmacoes e feita sem0 minimo fundamento, quer te6rico, quer pratico.

Pedro Batalha Reis" limita-se a apresentar alguns exemplares, nas estampas 83 (D. Pedro II) e 92 (D. Joao V), nao indicando qual 0 criterio (se e que 0 teve) para as atribucoes que fez. Mistura ainda ensaios com moedas correntes.

Joaquim Ferraro Vaz27•28 apresenta em-? resumos das leis monetarias e urn conjunto de informacoes superior ao de qualquer dos autores precedentes. 13. faz a atribuicao de pecas aos quatro reinados em causa, tendo no entanto afirmacoes, nomeadamente quanta a pesos, que revelam que nao estudou a questao com profundidade. Em28 diz a pp 574/5 do vol II: «os vintens de esfera, criados pelo Regimento de 9.IX.1686 com 0,86 g, perdem peso pelo Despacho de 6.X.1688, que os mandou cunhar com 0,76 g. E continuando assim no principio do reinado de D. Joao V, vao fixar-se no fim em 0,61 g e mantem este peso ate 1800, quando se lavram os ultimos ja sob 0 governo de D. Joao, Principe Regente. Porque sao moedas anepigrafas e de pesos muito pr6ximos, torna-se diffcil distingui-las. Ha porern exemplares que pelo peso (entre 0,85 e 1,10 g) e pelo aspecto se destacam para a primeira epoca». Pena foi Ferraro Vaz nao ter atentado devidamente no Regimento que citou, e se ter portanto ligado a pesos individuais e nao a pesos medios. Queremos crer que tenha feito a pesagem de alguns exemplares mais tfpicos e tenha feito a respectiva atribuicao de acordo com as leis da prata

24. «Memoria das moedas correntes em Portugal desde a tempo dos Romanos ate 0ano de 1856». Memorias da Academia Real das Ciencias de Lisboa, 2." classe.

25. «Descricao geral e hist6rica das moedas cunhaclas em nome dos Reis, Regentes e Governadores de Portugal», Teixeira de Aragiio, SPN, Porto, vol II.

26. Precario das moedas portuguesas de 1640 a 1940, Lisboa, 1943.

27. Catalogo das moedas portuguesas, Lisboa, 1948.

28. Livro das moedas de Portugal, Braga, 1970.

VINTENS DE ESFERA. SUAA TRlBUf(;;AO

vigentes em cada reinado do periodo durante 0 qual estes moedas foram cunhadas.

Se tivesse procedido porem com urn pouco mais de cuidado, teria verificado que, com os mesmos cunhos, ha diferencas de peso tao notaveis como sejam 0,47 g e 0,88 g, ou seja, os mesmos cunhos teriam servido em D. Pedro II e D. Joao

Principe Regente, 0 que manifestamente seria caso iinico na nossa hist6ria monetaria.

B. Podemos para finalizar chamar a atencao para os pontos seguintes:

1. As moedas que hoje em dia sao unanimemente consideradas como de D. Pedro II (grande modulo e grande peso - ensaios) tern 0 zodfaco na posicao por n6s considerada para as atribufdas a este reinado.

2. 0 mesmo ocorre com 0 vintern P dito «flamejante» que tarnbern deve ser considerado ensaio de D. Pedro II.

3. A moeda apresentada por D. Ant6nio Caetano da Sousa como sendo de D. Joao V tern 0 zodfaco na posicao que atribufmos a este reinado.

4. Verifica-se alternancia na posicao do zodiaco de reinado para reinado. A aparente incongruencia existente nas moedas de D. Joao Principe Regente resulta de nao ter havido producao desta especie com D. Maria I e sugereque, caso tivesse havido vintens neste reinado, estes teriam 0 zodiaco com a mesma orientacao dosde D. Joao V.

5. A falta de peso e a liga inferior dos vintens atribuidos a D. Joao Principe Regente refletem bem as dificuldades pelas quais 0 Tesouro passava nessa epoca,

C. Finalmente, diremos que nos parecem perfeitamente 16gicas e irrefutaveis, quer do ponto de vista tipologico, quer metrologico, quer ainda quanta aos teores em prata, as atribuicoes feitas em 7, dos varies grupos aos diversos reinados.

Nota: os documentos 1 a 5 e 8 a 22 estao transcritos na obra 25.

El tesoro de la calle de Miranda (Burgos)

F.A. sAINZ VARONA M. DEL MAR BAlXA ULI MERINO

I.INTRODUCCION

Los atesoramientos de monedas, sobre todo los de moneda medieval, se denominan en la mayor parte de los casos como «tesorillos». Pero en el presente caso nos encontramos con un autentico «tesoro», ya que se trata de 337 monedas de oro. EI hallazgo 10 componen 153 ejemplares de 1 escudo y 184 piezas de tipo 2 escudos, que en total suponen casi 1.800 gramos de oro de 22 quilates. Hoy en dia la moneda tiene un valor fiduciario, mientras que el oro tiene un valor real que se altera dependiendo de la cotizaci6n internacional. Si calculasernos el valor de los 1800 gramos de oro al precio actual obtendrfamos una cifra en torno a los tres millones de pesetas, 10 cual es una cantidad importante en metalico, pero no una cifra lejana a los recursos econ6micos de cualquier familia tipo medio. Pero finalizado el primer tercio del siglo XIX, cuando se produjo el ocultamiento del tesoro que estamos comentando, nos encontrariamos que el valor de este conjunto de monedas debi6 de ser enorme, ya que se trataba de una cantidad notable, pero mas aiin enuna sociedad en la que lamoneda circulaba muchisimo menos que en la actualidad. En esa epoca las clases medias eran mas bien escasas, con una sociedad marcada por una gran desigualdad social, yen la que el uso del oro quedaba reducido a las pocas clases privilegiadas de la epoca.

La aparici6n de las monedas que componen este tesoro se produjo de forma casual. Se estaba realizando una zanja en la calle de Miranda de esta ciudad de Burgos para introducir las canalizaciones del gas ciudad cuando se encontraron de forma fortuita. Fue en concreto el dia II de enero de 1995 cuando los operarios

F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAIXAULi MERINO

Jose Manuel Infante y Abilio Camara estaban trabajando frente al mimero 28de esta calle cuando se produjo el hallazgo.' Fueron los propios operarios los que no dudaron en dar aviso al Gobierno Civil del hallazgo, desde donde se aviso a la arqueologa de la delegacion territorial de la Junta de Castilla y Leon, Ana Carmen Pascual, haciendose cargo delas monedas la conservadora del Museo de Burgos, Belen Castillo. EI director del Museo de Burgos, Juan Carlos Elorza, comunico a los descubridores que tenfan derecho alSO % del valor de las monedas en concepto de premio 0 cornpensacion por el descubrimiento. Teniendo en cuenta la rareza de las piezas de Felipe V y Jose Bonaparte las monedas fueron tasadas por el director del museo enun total de 8 millones de pesetas; siendo entregados 4 millones a los descubridores, ya que la Consejerfa de Cultura de la Junta ejercio su derecho preferente a comprar dichas monedas, con 10 cual el tesoro completo paso a formar parte de los fondos de dicho Museo, que es donde estas monedas estan inventariadas con el mimero 8.228.

Ellugar donde aparecieron las monedas es una pequefia plaza frente al mimero 28de la calle de Miranda. Este edificio es el ultimo mimero de la calle y en esa pequefia plaza es donde arranca la calle y el barrio de Santa Clara. El actual inmueble es una construccion de cuatro alturas de mamposteria y ladrillo, cuenta con cinco vanos por planta y una fila de miradores en el central. Se trata de una construccion tfpica de las muchas que se hicieron en la ciudad a finales del siglo pasado y principios de este-. El que las monedas apareciesen en 10 que hoy es calle nos suponemos que se debe a que se encontraban escondidas en el edificio anterior, que probablemente se encontrase en un nivel inferior y que ocupase una buena parte de la calle actual. En los siglos pasados, en la mayor parte de las ciudades castellanas, las casas eran de planta y piso con unas calles muy estrechas. En la proxima calle de Santa Clara quedan varias casas antiguas que estan en un nivel inferior al de la calle actual en uno 0 dos peldafios, por 10 que podemos pensar que las monedas aparecidas estarfan escondidas en el suelo de la cas a anterior, en un nivel inferior alde la calle actual y ocupando una parte de la misma. AI hacerse la nueva casa con mayor altura que la anterior, la fachada se hizo retranqueada para que la calle tuviese mas luz.

II. HALLAZGOS DE MONEDAS DE ORO

La aparicion tanto de monedas antiguas como de cualquier otro objeto arqueoIogico, generalmente, ha dado lugar al incumplitniento de la ley del patrimonio

I La noticia de prensa del hallazgo fue publicada por el DlARIO DE BURGOS del 13 de enero de 1995. La tasaci6n de las monedas aparecio en esre mismo peri6dico en el ejemplar del 31 de enero de dicho afio.

2. Sobre la construcci6n en Burgos y su desarrollo urbano puede verse: IGLESIAS RouCO, Lena Saladinas. Burgos en el siglo XIX. Arquitectura y urbanismo (1813-1900), Valladolid, 1979.

EL TESORO DE LA CALLE MIRANDA (BURGOS) 205

historico que obliga a los descubridores a entregar los objetos a las autoridades. Esta misma ley reconoce a los descubridores el derecho a recibir la mitad de 10 descubierto 0 de su valor, pero en la mayor parte de los casos tras el descubrimiento viene el reparto del botin. En este caso tenemos que destacar que fueron los descubridores quienes rapidamente dieron aviso a las autoridades de 10 aparecido. Es mas destacable el noble gesto de los afortunados al tratarse de monedas de oro, que siempre se suponen que tienen un gran valor material, cuando en realidad la monedade oro espanola de los siglos XVIII Y XIX vale poco mas que el valor material que tiene. Suponemos que fueron muchos los ocultamientos de monedas de oro que se produjeron en Espana a 10 largo del siglo XIX ya que fue una etapa de gran inestabilidad. Desde la Guerra de la Independencia hasta la restauraci6n de Alfonso XII fueron numerosos los conflictos que asolaron la peninsula: invasiones extranjeras, pronunciamientos militares, guerras carlistas, revueltas populares, etc. Todos estos acontecimientos sin lugar a dudas dieron lugar a multiples ocultamientos. Pero es de imaginar que la aparici6n de estas monedas fuese omitida por sus descubridores por el elevado valor de las monedas y la facil comercializaci6n de las mismas. Hasta hace no muchos afios cualquierjoyeria 0 cualquier mecanico dentista recibia monedas de oro para hacer joyas 0 piezas dentarias, y es muy probable que muchas de estas monedas procediesen de apariciones de este tipo.

A pesar de las dificultades expuestas el tesoro que estamos comentando no es un «unicum», Sin lugar a dudas es un lote importante de monedas, como ya destacamos en la introducci6n, pero se conocen otros de similares e incluso mayores proporciones. Asf mismo, la cronologfa delas piezas que 10 componen, que van desde Felipe V (1735) hasta Fernando VII (1829), tiene fechas similares a las de otros tesoros que vamos a comentar: El tesoro de cronologfa mas similar es el de Montefrfo- (Granada), ya que coinciden los dos monarcas que 10 conforman, Felipe V (1732) y Fernando VII (1822). Un poco mas tardio en cuanto a las dos fechas que 10 enmarcan son las monedas de Castellbell i el Villar' (Barcelona) que van de 1743 a 1838. Iniciado en el reinado de Fernando VI (1758) es el voluminoso tesoro de Requena- (Valencia), que llega tambien hasta Isabel II (1835). De Carlos III a Fernando VII (1772-1813) van las piezas procedentes de una escombrera de Lebrija" (Sevilla). Mientras que piezas que van de Carlos III hasta Isabel II son los dos hallazgos de la provincia de Albacete": elde Madrigueras (1773-1838) y

3. Angela MENDOZA EGUARAS: «Dos tesoros de monedas espanolas de oro (siglos XVllI-XIX hallados en la provincia de Granada», Nutnisma, ruirn 138-143, (1976), p. 269-306.

4. Sebastian DATZIRA I SOLER: «Troballa de Castellbell i el Villar», ActaNumismdtica II, (1981), p. 282-289

5. Pere RIPOLLES y Asunci6n MARTINEZ: «EI tesoro de Requena: avance preliminar», Numisma, num. 238, (1996), p. 321-341.

6. Francisco de Paula PEREZ SINDREU: «Hallazgo de setenta monedas de oro en una escornbrera publica de Lebrija (Sevilla)>>, Numisma, ruim. 204-221, (1987-1989), p. 183-200.

7. Samuel de los Santos GALLEGO: «Dos hallazgos de monedas de oro en la Provincia de Albacete», Numisma, nUIIl. 120-131, (1974), p. 433-440.

F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAIXAULf MERINO

elde Villamalea (1776-1838). Hasta Isabel II llega el otro tesoro aparecido en la provincia de Granada" Motril.

Mucho mas subjetiva es la valoracion de los diferentes tesoros que estamos comentando. Recientemente, P. Ripolles y A. Martinez? han hecho una valoracion delas monedas que componen los diferentes tesoros transforrnandolas en reales de vellon. El sistema consiste en convertir los diferentes valores que componen cada hallazgo en reales de vellon, a razon de 40 reales de vellon cada escudo. De esta manera calculan el valor de su tesoro de Requena en 52.800 reales de vellon, que es el de mayores proporciones de los que presentan. Por nuestra parte ampliamos la relacion al incluir los de Albacete, el de Castellbell i el Vilar y el nuestro. El tesoro de la calle de Miranda de Burgos 10 hemos valorado de la siguiente manera: 153 escudos sencillos a 40 reales cada uno son 6.120 reales; 181 piezas de tipo dos escudos a 80 reales la pieza equivalen a 14.480 reales; 3 monedas de 20 francos a 75 reales cada una!? suponen 225 reales, que en total suman 20.825 reales de vellon, Todos estos hallazgos los vamos a recoger en el siguiente cuadro de mayor a men or:

Requena (Valencia)

52.800 reales de vellon.

Montefrio (Granada) 30.720

Calle de Miranda (Burgos) 20.825

Villamalea (Albacete)

(Granada)

Castellbell i el Villar (Barcelona) = 8.580

Lebrija (Sevilla) 5.640

Madrigueras (Albacete)

III. LA MONEDA DE ORO EN LOS SIGLOS XVIII Y XIX

Tras la Guerra de Sucesion espanola queda asentada la dinastia Borbon en Espana. Felipe V es el primer monarca de la dinastfa y la nueva tipologfa de sus monedas se va a mantener durante muchos afios con muy pocas alteraciones. El 9 de junio de 1728 dio una ordenanza para las Casasde Monedas de Espana e Indias!' por medio de la cual se ordenabala acufiacion de monedas con diferentes modelos a los que habia hasta ese momento. La nueva labor se tenfa que realizar por medio

8. MENDOZA,Op. cit. nota 3.

9. RIPOLLES, op. cit. nota 5, p. 338.

10. Ricardo PARDO CAMACHO: «Sobre la circulacion del dinero extranjero en Espana en es siglo XIX», Gaceta Numismdtica, 33,1974, p. 58.

II. Aloiss HEISS: «Descripcion general de las rnonedas hispano-cristianas desde la invasion de los arabes», Torno I, Madrid, 1865, p. 214.

EL TESORO DE LA CALLE MIRANDA (BURGOS) 207

de molinos 0 volantes con cordoncillo en el canto para mejorar las deficientes acufiaciones realizadas hasta entonces. Se ordena la acufiacion de escudos con una ley de 22 quilates y una talla de68 escudos por marco (230,0465 : 68 = 3,383 gramos el escudo). As! mismo se da una nueva tipologfa a las piezas de oro con la incorporacion del busto del rey al anverso delas monedas.Hasta este momento las piezas de Felipe V habian continuado las caracteristicas de las emisiones de Carlos II, pero ahora aparece el busto real a la derecha y la leyenda se alarga con una cita religiosa: INITIVM SAPIENTIAE TIMOR DOMINI. El reverso lleva escudo cuartelado de castillos y leones alternantes, con el escuson de los Borbones en el centro y rematado poria corona real. De Fernando VI no hay monedas en el tesoro que estamos comentando pero conviene indicar que en 1750 dio una ordenanza sobre la moneda'? en la que mantuvo todas las caracteristicas expuestas. Durante el reinado de Carlos III se produjeron algunas modificaciones en cuanto a la ley. Fue en concreto el29 de mayo de 1772 cuando el rey firrno una pragmatics" en la que se rebajo ligeramente la ley: se paso delas 917 milesimas que corresponden a los 22 quilates iniciales a una cantidad que oscila en torno a las 893 milesirnas segun los ensayos realizados. El modelo de busto real y escudo no se sustituyo, pero sf la leyenda del reverso que paso a ser: IN UTROQ FELIX' AUSPICE DEO. En principio el escudo fue igual al de Felipe V (pieza n° 155 del corpus), pero luego paso a ser de diez piezas: 4-2-4, coronado y rodeado por el toison 14: I, Aragon; II, Aragon-Sicilia; III, Austria; IV, Borgofia moderno; v, Parma; VI, Toscana; vn, Borgofia antiguo; VIII, Flandes; IX, Tirol; x, Brabante; en el centro escudo cuartelado de castillo y leones alternantes y sobre todo ello el escuson de los Borbones. Las monedas de Carlos IV contimian todas las caracteristicas anteriores; tal es asi, que en algunas cecas americanas se continuaron las acufiaciones con el busto de Carlos III, pero a nombre del nuevo rey. La iinica diferencia existente entre los distintos talleres es que mientras en la peninsula se marcaba CAROLUS 1111 en las casas de moneda americanas el ordinal era IV, El 17 de marzo de 1808 Carlos IV abdico a favor de su hijo Fernando, quien a su vez traslado la corona a Napoleon Bonaparte y posteriormente designo a su hermano mayor Jose para ocupar el trono de Espana. Todo este conflicto dara lugar a la Guerra de la Independencia, con dos monarcas acufiandomoneda de forma simultanea, de las que contamos con varios ejemplares en este tesoro. Jose I vino a Espafia tras dejar la corona de Napoles y de el tenemos monedas entre los afios 1808 y 1814. Sus acufiaciones de oro rebajaron ligeramente la ley hasta las 875 milesimas." El valor acufiado es en reales en vez de escudos; las piezas de2 escudos que componen la mayor parte de este tesoro son ahora sustituidas por

12. HEISS, op. cit. nota 11, p. 223.

13. HEISS, op. cit, nota 11, p. 231.

14. «Carlos [II y [a Casa de la Moneda» Museo Casa de In Moneda, Madrid, diciernbre 988-febrero 1989, p. 93.

15. HEISS, op. cit. nola II, pg. 240.

F. SAINZ VARONA - M. DEL MAR BAIXA ULiMERINO

ejemplares de80 reales, pero que mantienen el peso y tamafio similar alde las monedas anteriores. Por su parte, las emisiones de Fernando VII son continuacion delasde Carlos IV, pero sin emisiones en Madrid donde en ese momento estaba acufiando Jose I. Estas primeras labores de Fernando VII se realizaron en Sevilla, y cuando las tropas napoleonicas se acercaron fueron trasladadas a Cadiz. En esta ciudad se establecio la Regencia del Reino, motivo por el cualla ceca incorporo la corona real como simbolo de la soberania nacional como podemos ver en varios ejemplares de este atesoramiento. Tarnbien forman parte de este conjunto monedas procedentes de la ernision correspondiente al trienio liberal: 1820-1823, que destacan por la leyenda en castellano: FERN 7° POR LA G. DE DIOS Y LA CONST.! REY DE LAS ESPANAS. Tras este breve perfodo se vuelve a las acufiaciones con leyenda en latin. La pieza mas moderna de las que componen este lote es un ejemplar de 1829.

El tesoro que estamos comentando se com pieta con tres ejemplares de 20 francos franceses. El primero es de Napoleon Bonaparte cuando era primer consul y los otros dos son de Luis XVIII. Estas monedas se asemejan mucho a lasde2 escudos - 80 reales que componen este tesoro, tanto por el peso como por el modulo que tienen dichos ejemplares. La ley de dichas monedas es de 900 milesimas" que tarnbien se aproxima mucho ala utilizada en las emisiones espafiolas.

IV. CORPUS DE PIEZAS

Este tesoro esta compuesto por 337 monedas de oro. En primer lugar vamos a exponer unas caracterfsticas generales de los valores con que contamos; de los reinados a los que pertenecen y delas leyendas de dichas monedas; delas diferentes cecas en donde fueron labradas y de los ensayadores que en ellas actuaron, para pasar luego a una lista detallada con las notas destacadas de cada ejemplar.

A. Valores

Como ya dijimos en la presentacion el tesoro esta compuesto por 153 ejemplares de un escudo y 184 piezas de tipo dos escudos. Las piezas de un escudo ten fan un peso teorico de 3,383 g y mantienen una gran uniformidad tipologica entre todas, a pesar de haber una gran distancia entre la primera de 1735 y la ultima de 1818. Por el contrario, indicamos que tenemos 184 piezas de tipo dos escudos, ya que no todas fueron acufiadas con este valor, sino que las piezas de Jose I y algunas de lasde Fernando VII se acufiaron con el de80 reales, aunque, eso sf, mante-

16. «Monedas de oro de los siglos XIX y xx», Cuadernos del Credit Suisse, num. 60, Suiza 1980, p. 46-47.

niendo las mismascaracterfsticas. Dentro de estas piezas hemos incluido las tres francesas por la gran similitud que tienen a las de dos escudos. EI peso teorico de las piezas de dos escudos es de 6,766 g.

B. Reinados y leyendas

1. Felipe V (1700-1746): es el primer rey que aporta monedas a este tesoro. Su presencia es casi testimonial, ya que tan solo contamos con tres ejemplares que corresponden a 2 piezas de un escudo y 1 de dos escudos. La importancia de estas piezas radica en que marcan el inicio de las monedas que componen el tesoro; la primera de ellas es de 1735. La leyenda de las monedas de este monarca es: PHILIP V D G HISPAN ET IND REX· (afio) / ·INITIUM SAPIENTIAE TIMORDOMINI· Como ya hemos dicho, con estas piezas se inicia un modelo que se va a repetir constantemente durante el siglo XVIII y XIX que presenta busto real en el anverso y escudo coronado en el reverso. En el caso de este primer Borbon, el busto real destaca por la larga peluca que lleva.

2. Carlos III (1760-1788): tras el COltO reinado de Fernando VI, del que no contamos con ningun ejemplar, pasamos a este importante reinado que nos aporta un total de 63 escudos sencillos y 45 dobies, por 10 que nos ofrece una importante aportacion al tesoro de 108 monedas que suponen un tercio del total. La leyenda de las monedas de este reyes: CAROL· 1II D G HISP ET IND· R (afio) / IN UTROQ FELIX· A D En cuanto al busto real se crea un tipo muy caracreristico con armadura y peluca corta con lazo.

3. Carlos IV (1788-1808): a este monarca pertenecen 85 piezas de un escudo y 87 de a dos, que en conjunto son 172 monedas. Es con mucho el rey que mas piezas aporta a este tesoro, ya que son masde la rnitad del total.Como ya indicamos anteriormente la continuidad tipologica de las monedas de este reyes tan similar que algunas piezas lIevan el busto de Carlos III, con la unica diferencia dela leyenda que en las cecas peninsulares se marca con lIII, mientras que en las americanas el ordinal era IV.

4.Jose I (1808-1814): de este rey extranjero tan solo contamos con 4 monedas, que por cierto son bastante raras. Fueron acufiadas con el valor de 80 reales, pero las hemos asimilado a las piezas de dos escudos pol' que tienen el mismo peso y modulo. Es logico su corta presencia en el conjunto, ya que las monedas de este monarca nunca fueron muy bien aceptadas por el pueblo espafiol, La leyenda de estas piezas es: IOSEPH NAP, D G HISP ET IND· R ·(ano)/·IN UTROQ FELIX· AUSPICE· DEO La tipologfa es similar a la de los monarcas anteriores, pero el

F. SAINZ VARONA - M. DEL MAR BAIXA ULfMERINO

busto se sustituye por la cabeza del rey mirando a la derecha. En cuanto al escudo la forma es identica al anterior, pero en vez de compuesto por diez piezas se simplifica en seis elementos: I, Castilla; II, Leon; III, Aragon; IV, Navarra; v, Granada; VI, Indias; y en el centro el escuson de los Bonaparte.

5. Fernando VII (1808-1833): a este monarca pertenecen las ultimas monedas del tesoro. Su aportacion es muy desigual ya que tan solo tenemos 3 piezas de 1 escudo, frente a 44 piezas del tipo 2 escudos. La moneda mas moderna del conjunto es de 1829 y es la que nos da la referencia para calcular aproximadamente en que momenta se produjo la ocultacion de este importante tesora que estamos comentando. Las piezas de este rey lIevan la leyenda: FERDIN VII D G HISP ET IND· R ·(ano) / IN· UTROQ FELIX ·AUSPICE· DEO. En un principio se acufia un busto que recuerda alde Carlos III (pieza mim. 291), pero mas adelante se acufia un busto mas sencillo sin armadura (pieza num. 293) 0 simplemente la cabeza del rey (pieza mim 329). Ya hemos indicado que durante el trienio liberal se acufio una leyenda en castellano (pieza mim. 326). Las monedas de este breve perfodo destacan por la voluminosa cabeza del rey. Con la vuelta al absolutismo en 1824 (pieza mim 329), se regresa ala leyenda en latin y ala tipologfa anterior.

6. Napoleon Bonaparte: fue nombrado primer consul en 1799 y se autoproclamo emperador en diciembre de 1804. Abdico en 1814 y se retire a la isla de Elba de donde volvio en 1815 para ser derrotado definitivamente en Waterloo y desterrado a la isla de Santa Elena. La iinica pieza suya con que contamos es del afio 12 de la revolucion, que corresponde a 1803-1804 y fue acufiada en Paris. EI anverso lIeva la cabeza desnuda de Napoleon a la izquierda, con la marca del grabador debajo: TIOLENS y rodeado por la leyenda: BONAPARTE PREMIERCONSUL. El reverso presenta una laurea que encierra el valor: 20/ FRANCS Y que va rodeada poria leyenda: 'REPUBLIQUE FRANCAISE un gallo, la fecha: AN 12·, Y la marca de Ceca,.A·

7. Luis XVIII (1814-1824): sucedio a Napoleon Bonaparte y supuso la vuelta de los Borbones al trono de Francia. Suyas son dos piezas de 20 francos, ambas de Paris y del mismo aiio y cuya descripcion es la siguiente: el anverso lleva la cabeza del rey a la derecha con pelo largo coleta rodeado por la leyenda LOUIS XVIII ROI DE FRANCE, debajo la cabeza de un caballo y la marca MICHAUT F; el reverso presenta el escudo de las tres flores de lis de los borbones rematado poria corona real y enmarcado par el valor: 20/ F, alrededor una laurea y debajo un gallo, la fecha 1819 y la marca de ceca A. EI canto lleva la siguiente leyenda: DOMINE SALVUM FAC REGEM

Segiin hemos expuesto al hablar de cada reinado destaca la gran desigualdad entre las piezas que aportan un os y otras monarcas al conjunto. En el siguiente

ELTESORO DE LA CALLE MIRANDA (BURGOS) 211

cuadro recogemos el reparto por cada reinado con el tanto por ciento que les corresponde:

Felipe V 3 monedas 0,89 %

Carlos II

%

C. Cecas y ensayadores

El tesoro esta compuesto por 337 monedas acufiadas en tres cecas peninsulares Cadiz, Madrid y Sevilla; cuatro talleres hispanoamericanos, Lima, Mejico, Nuevo Reino y Popayan; y las monedas francesas que son de Paris. La distribucion de estas cecas es muy desigual. En primer lugar tenemos una presencia casi testimonial de las cecas de Cadiz, Lima y Paris con 5, 2 Y 3 ejemplares cada una respectivamente; a continuacion aparecen los talleres de Mejico, Nuevo Reino, Popayan y Sevilla que tienen una presencia relativa con una aportacion que van entre las 11 y las 27 monedas; y, por ultimo, tenemos la abrumadora presencia de la casa de la moneda de Madrid que, con 252 monedas, supone casi las tres cuartas partes del total. El reparto detallado de estas monedas en las diferentes cecas 10 hemos recogido en el siguiente cuadro:

Cecas Monedas %

Cadiz 5 1,484 Lima 2 0,593 Madrid 252 74,777 Mejico II 3,264

Nuevo Reino 11 3,264

Paris 3 0,890. Popayan 27 8,012

Sevilla 26 7,716

TOTAL 337 100

Del conjunto es evidente que destaca la gran aportaci6n de la ceca madrilefia, La gran importancia del taller de la capital del reino y el que se trate de la casa de

212 F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAIXAULf MERINO

moneda mas cercana de Burgos, justifica sin lugar a dudas que su aportacion suponga las tres cuartas partes del tesoro que estamos comentando. Las marcas de ensayadores'? de la ceca de Madrid en las monedas que componen este tesoro corresponden a los siguientes oficiales:

JF = Juan Jose Garcia Caballero / Fernando Vazquez

MF = Manuel Lamas / Francisco Herrera

PJ PedroCano / Juan de Sanfaury

JD Juan Bautista Sanfaury / Domingo Antonio Lopez

DV = Domingo Antonio Lopez / Vicente Campos Gonzalez

M = Manuel de Lamas

MF Manuel de Lamas / Francisco Herrera

FA Francisco Herrera /Antonio Goycoechea

AI = Antonio Goycoechea / Ildefonso de Uzquiza

RN = Antonio Rafael Narvaez

11 Ildefonso de Uzquiza / Jose Sanchez Delgado

GJ Gregorio Lazaro Labrandero / Jose Sanchez Delgado

SR = Jose Sanchez Delgado / Isidoro Ramos del Manzano

AJ = Antonio Rafael Narvaez / Jose Garces Duro

Popayan es la segunda ceca en aportar monedas a este tesoro con 27 ejemplares. Esta casa de moneda de la actual Colombia fue muy activa durante los Borbones del siglo XVIII. En este conjunto tenemos cuatro marcas distintas, pero solo conocemos una:

JS = ?

SF= ?

JF ?

JT= Tomas Rada

Sevilla es la siguiente ceca en volumen acufiado con 26 piezas. La importante ceca andaluzaacufio gran cantidad de oro procedente de Hispanoamerica que llegaba a esta ciudad a la casa de contratacion, Sus ensayadores son los siguientes:

CF Carlos Ximenez de Almaraz / Francisco Lopez Damisa

C Carlos Ximenez de Almaraz

CM= Carlos Ximenez de Almaraz / Manuel de Lamas

CN = Carlos Tiburcio de Roxas / Nicolas de Lamas

17. Recogemos las marcas de ensayador de la nueva edici6n de J. Pellicer que acaba de aparecer muy ampliada: Josep PELLlCER BRU: Glosario de marcos de ceca y ensayadores (siglos XI/I-XX, Madrid, j 997.

EL TESORO DE LA CALLE MIRANDA (BURGOS)

CJ Carlos Tiburcio de Roxas / Joaquin Delgado Dfaz

Mejico, junto con la siguiente casa de la moneda de Nuevo Reino, nos aporta 11 monedas al total. EI gran taller mejicano fue uno de los primeros y mas activos de toda la America Latina. Las marcas con que contamos son:

MF Manuel de Leon / Francisco de la Pefia y Flores

FM = Francisco Antonio de la Pefia / Manuel de la Pefia

FF = Francisco Antonio de la Pefia / Francisco Arance y Cobos

FT Francisco Arance y Cobos / Tomas Butron y Miranda

TH Tomas Butron y Miranda / Henrique Buenaventura

HJ = Henrique Buenaventura / Joaquin Davila Madrid

Nuevo Reino fue la marca de ceca de la cas a dela moneda de Santa Fede Bogota. Las iniciales N R hacian referencia a la capitalidad del virreinato del Nuevo Reino de Granada y se empezaran a utilizar desde el primero de abril de 162018• Esta ceca nos ofrece las 11 monedas que ya hemos indicado y sus ensayadores son:

JV = Juande Chavez / Victoriano del Valle

VJ Victoriano del Valle / Juan de Chavez

11 Juan de Chavez / Juan Rodrfguez

JF Juan Jose Truxillo / Francisco Rodriguez

Cadiz es una ceca temporal, como ya indicamos anteriormente, ya que tan solo acufia moneda durante la guerra de la independencia. Nos trae cinco ejemplares y sus marcas son las siguientes:

CJ Carlos Tiburcio de Roxas / Joaqufn Delgado Diaz

CI Carlos Tiburcio de Roxas / Ildefonso de Urquiza

Paris presenta tres ejemplares en este tesoro. La casa de moneda mas importante de Francia tiene como marca de ceca una A, pera sus monedas no llevan marca de ensayador.

Lima es la ceca que menos aporta a este conjunto con tan solo dos ejemplares. La cas a dela moneda de la capital peruana fue bastante importante, pera en este caso su presencia es muy corta. Las marcas de estas dos piezas corresponden a otras tantos ensayadores:

18. o. MITCHELL. «Breves consideraciones sabre la ceca de NuevoReina de Granada», Gaceta Numismatica, nurn. 20, (1971), p. 33.

F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAIXAULfMERINO

MI Manuel Iglesias Abarca / Ignacio Zer6n Galvez

IJ = Ignacio Zer6n Galvez / Juan Martinez de Roxas

D. Inventario

A continuaci6n vamos a presentar una lista detallada de todas las piezas, de las que vamos a considerar los siguientes apartados:

-Numero. Numeraci6n correlativa de moneda mimero 1 ala 337.

-Ano. La fecha correspondiente de cada pieza. Las de Felipe V van de1735 a 1742. Las de Carlos III de 1763 a 1788. De 1789 a 1808 son las de Carlos IV. Las de Jose I y Fernando VII coinciden en fechas comunes; las del rey invasor van de 1810 a 1813 y 10 indicaremos en cada caso; las de Fernando VII van de 1809 a 1829. Del afio 12 de la revolucion es lade Napoleon Bonaparte, que corresponde a 1803-1804, mientras que las dos de Luis XVIII son de 1819.

-Ceca. El taller donde se labro cada ejernplar.

-Ensayador. La marca del oficial u oficiales que comprobaron la ley de cada moneda.

-Modulo. Diametro maximo de cada ejemplar.

-Peso. El peso de cada moneda.

-Observaciones. En este apartado anotamos los datos complementarios de cada pieza. Casi todas las monedas tienen la posicion de los curios en las doce horas; en caso contrario 10 indicamos en esta columna.

a) Piezas de un escudo

N° Ano Ceca Ensay. Modulo Peso Observaciones

1 1735 Mejico FI 18,7 3,41 Felipe V. Escudo cuartelado.

2 1740 Madrid JF 17,3 3,33

3 1772 Madrid MF 19,1 3,46 Empieza Carlos III. Escudo de diez piezas.

4 1772 Nuevo Reino VJ 17,6 3,38

5 1775 Mejico FM 19 3,34 Ensayadores invertidos.

6 1777 Popayan SF 18,5 3,38

7 1777 Popayan SF 18,9 3,36

8 1777 Popayan SF 18,7 3,35

9 1777 Popayan SF 19,1 3,36

10 1779 Madrid PJ 17,9 3,37

11 1779 Madrid PJ 18,2 3,35

12 1779 Madrid PJ 17,6 3,41

13 1779 Popayan SF 19,2 3,35

14 1779 Sevilla CF 18,2 3,35

N° Alio Ceca Ensay. Modulo Peso

Observaciones

entre rosetones 38 1787 Madrid DV 18 3,30 Fecha entre rosetones 39 1787 Madrid

17,8 3,38 Fecha entre rosetones 40 1787 Madrid DV 18,1 3,34 Fecha entre rosetones

l787 Madrid DV 18,2 3,44 Fecha entre rosetones 42 1787 Madrid DV 18,1 3,37 Fecha entre rosetones

43 l787 Madrid DV 18 3,30 Fecha entre rosetones 44 l787Madrid DV 18 3,33 Fecha entre rosetones

45 l787 Madrid DV 18,1 3,41 Fecha entre rosetones 46 1787 Madrid DV 17,9 3,31 Fecha entre rosetones

47 l787Madrid DV 18,1 3,37 Fecha entre rosetones

48 l787 Madrid DV 18,4 3,39 Fecha entre rosetones 49 1787 Madrid DV 17,7 3,41 Fecha entre rosetones

50 1787 Madrid DV 18 3,37 Fecha entre rosetones 51 1787 Madrid DV 17,9 3,43 Fecha entre rosetones 52 1787 Popayan SF 18,43,35

1787 Popayan SF 18,3 3,37

Popayan SF 18,7 3,34 551787 Sevilla C 18,3 3,32 Fecha entre rosetones 56 1787 Sevilla CM 18,5 3,31 Fecha entre rosetones 57 1787 Sevilla CM 18,6 3,34 Fecha entre rosetones

58 1788 Madrid DV 17,9 3,29 Fecha entre rosetones

59 1788 Madrid M 17,8 3,36 Fecha entre rosetones

F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAlXAULfMERINO

W Mio Ceca Ensay. Modulo Peso

60 1788

62 1788

63 1788

Observaciones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones 641788

Fecha entre rosetones 65

Fecha entre rosetones

Empieza Carlos IV

218 F. SAINZ VARONA - M. DEL MAR BAlXAULf

N° AHo Ceca Ensay. Modulo Peso Observaciones

N° AHo Ceca Ensay. Modulo Peso Observaciones

150 1807 Popayan JF 19 3,37

lSI i,1809?Mejico HI 18,7 3,37 Empieza Fernando VII. Agujero sobrela fecha

152 1816 Nuevo Reino JF 19 3,35

153 1818 Nuevo Reino JF 18,5 3,32

b) Piezas de dos escudos

N° Alio Ceca Ensay. MOdulo Peso Observaciones

1541742 Mejico MF 22,8 6,73 Felipe V. Escudo cuartelado

155 1763 Nuevo Reino JV 23,2 6,74 Empieza Carlos III. Escudo cuartelado

156 1772 Madrid PI 22,9 6,76 Escudo de diez piezas

1571772 Nuevo Reino IV 22,1 6,77

158 1773 Mejico FM 22,6 6,70 Agujero sobre lafecha

159 1773 Popayan JS 23,1 6,74

160 1774 Madrid PI 22,4 6,74

161 1775 Madrid PI 23 6,77

162 1775 Madrid PI 22,5 6,74

163 1776 Madrid PI 23 6,70

164 1776 Madrid PI 23,3 6,75

165 1776 Mejico FM 22,6 6,73 Ceca invertida

166 1777 Madrid PI 22,8 6,77

167 1777 Sevilla CF 22,1 6,74

168 1779 Mejico FF 23 6,74 Ceca invertida

169 1780 Nuevo Reino 11 23,1 6,77

170 1781 Madrid PI 22,2 6,72

171 1781 Madrid PI 22,7 6,76

172 1781 Madrid PI 22,5 6,77

173 1782 Popayan SF 22,1 6,73

174 1782 Nuevo Reino 11 23,1 6,74

175 1783 Nuevo Reino 11 23,1 6,75

176 1783 Popayan SF 22 6,74

177 1784 Popayan SF 22,7 6,7J

178 1784 Nuevo Reino 11 23 6,72

179 1785 Popayan SF 22,5 6,73 ·ET IND R· Sin punto

180 1786 Nuevo Reino 11 22,9 6,76

181 1787 Sevilla CM 22,4 6,78 Fecha entre rosetones

182 1788 Madrid M 22 6,74 Fecha entre rosetones

183 1788 Madrid M 22,2 6,73 Fecha entre rosetones

184 1788 Madrid M 22 6,70 Fecha entrerosetones

185 1788 Madrid M 21,8 6,79 Fecha entre rosetones

186 1788 Madrid M 22,2 6,79 Fecha entre rosetones

W Aria Ceca Ensay. Modulo Peso Observaciones

187 1788 Madrid M 22,4 6,77

188 1788 Madrid M 22,2 6,75

189 1788 Madrid M 21,7 6,81

190 1788 Madrid M 21,8 6,76

191 1788 Madrid M 22,3 6,77

192 1788 Madrid M 22 6,65

193 1788 Madrid M 21,96,78

194 1788 Madrid M 22,1 6,80

195 1788 Madrid M 22 6,77

196 1788 Madrid M 21,7 6,77

197 1788 Madrid M 22,2 6,80

198 1788 Madrid M 21,9 6,82

199 1788 Madrid M 21,8 6,61

200 1789 Madrid MF 22,1 6,73

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Fecha entre rosetones

Empieza Carlos IV. Ordinal rIII

IV

W Ano Ceca Ensay. Modulo Peso Observaciones

232 1795

233 1796

235 1797

236 1797

237 l797

238 1798

245 1800

247

248 1800

249

22,2 6,73

263 1803 Madrid FA 22,3 6,81 264 1803 Madrid FA 22,26,77

1803

6,84

6,72 Leyenda: ET TNO can punta 267 1804

270 1805

271 1805

272 1805

273 1805

6,80

FA 22,4 6,73 Golpeada

274 1806 Madrid FA 22,4 6,79 Leyenda: ET INO can punta

275 1806 Madrid FA 22,3 6,81 Leyenda: ET IND can punta

276 1806

F. SAINZ VARONA - M. DELMAR BAIXAULf MERINO

W Ano Ceca Ensay. Modulo Peso

277 1807

278 1807

279 1807

280 1808

281 1808

282 1808

283 1808

284 1808

FA 23 6,74

AI 22,6 6,89

285 1808 Sevilla CN 22,9 6,78

286 1808 Sevilla CN 22,7 6,77

287 1810

288 1811

289 1812

290 1813

291 1809 Sevilla

Observaciones

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET IND con punto

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET INO con punto

Leyenda: ET INO con punto

AI 22,1 6,83 80 reales. Empieza Jose I

rea1es

Empieza Fernando VII

Cabeza desnuda

Busto pequefio ala derecha. Sin punto delante de AUSPICE

299 1814 Madrid GJ 21,86,79

300

301 1816 Madrid GJ 21,6 6,81

302 1819 Madrid GJ 22,26,82

303 1819 Madrid GJ 21,96,72

304 1820 Madrid GJ 22 6,74

305 1820 Madrid GJ 21,96,74

306 1820 Madrid GJ 21,7 6,79

307 1820 Madrid GJ 21,6 6,82

308 1820 Madrid GJ 21,96,82

309 1820 Sevilla CJ 22,66,86

310 1820 Sevilla CJ 22,96,80

311 1820 Sevilla CJ 22,86,82

312 1820 Sevilla CJ 23 6,81

313 1822

SR 21,96,72 80 reales 314 1822

1822

SR 21,66,76 80 rea1es

SR 21,86,79 80 rea1es 316 1822 Madrid SR 21.8 6,78 80 rea1es

317 1822 Madrid SR 22,1 6,76

318 1822

319 1822

320 1822

rea1es

321 1822 Madrid SR 21,9 6,80 80 reales

322 1822 Madrid SR 22,1 6,79 80 reales

323 1822 Madrid SR 21,8 6,82 80 reales

324 1822 Madrid SR 21,66,79 80 reales

325 1822 Madrid SR 21,96,75 80 reales

326 1823 Madrid SR 21,7 6,84 80 reales

327 1823 Madrid SR 22 6,76 80 reales

328 1823 Madrid AJ 21,26,75

329 1824 Madrid AJ 22,3 6,76

330 1825 Madrid AJ 21 6,80

331 1827 Sevilla JB 21,46,78

332 1829 Madrid AJ 22 6,75

333 1829 Madrid AJ 21,9 6,71

334 1829 Madrid AJ 21,5 6,79

335 Afio 12Parfs 21,26,43 Napoleon Bonaparte. Cufios 6 horas

336 1819 Parfs 21,2 6,46 Luis XVIII. Curios 6 horas

337 1819 Parfs 21,1 6,34 Cufios 6 horas

V. CONCLUSIONES

A. En primer lugar nos encontramos ante un tesoro que destaca por su gran homogeneidad. EI hallazgo esta compuesto por una elevada cantidad de monedas, todas del rnismo metal y practicamente de tan solo dos valores. EI lote 10 componen 337 monedas, 10 cual es una elevada cantidad para ser todas de oro y de dos valores: un escudo y tipo dos escudos. En una epoca en la que circulaban muchas monedas distintas cuatro valores de cobre, seis de plata y cinco de oro es realmente un conjunto muy homogeneo que todas las piezas sean del mismo metal y de tan solo dos valores.

B. Es un tesoro importante. Como ya dijimos en la introduccion y luego mas adelante al compararlo con otros hallazgos de similares caracteristicas, se trata de un tesoro destacado. AI compararlo con otros ocultamientos parecidos 10 hemos tasado en la importante cifra de 20.825 reales de vellon.

C. Cronologfa y motivos del ocultamiento: La ultima pieza es de 1829 y, por 10 tanto, es la que enmarca el tesoro. Parece logico pensar que el ocultamiento se debio de producir en los primeros afios de la decada de los treinta. La ciudad de Burgos, en esa epoca, es 10 que se ha denominado una «ciudad de provincias» 19. En 1833 se le concede la capitalidad dela provincia, al afio siguiente la Audiencia Territorial y en 1841 pasa a ser sede della Capitania General, con 10 cual se consolida como un centro administrativo importante 20. A nivel nacional, Fernando VII fallece en septiembre de1833 hecho que da lugar a la aparicion del carlismo y

19. Nazario Gonzalez S. 1.: Burgos. la ciudad marginal de Cas/ilia, Burgos, 1958 p. 181 Y s.

20. Jesus CRESPO REDONDO: «Evolucion dernografica ell la ciudad de Burgos en el siglo XIX». La ciudad de Burgas. Aetas del congreso de Historic de Burgos, Madrid, 1985, p. 756.

SAINZ VARONA - M. DELMAR BAlXAUL! MERINO

de la consiguiente guerra civil. La proclamacion de Isabel II trajo consigo el gobierno de los liberales y la promulgacion del Estatuto Real de 183421• Los sucesivos gobiernos de Cea Bermudez, Martinez de la Rosa y delconde de Toreno fueron bastante inestables, pero no se llego a graves alteraciones de la paz ciudadana.

En Madrid sf que hubo violentos movimientos antirreligiosos, con asaltos a conventos y fusilamiento de frailes, pero en Burgos no hubo graves problemas. La guerra carlista sf que afecto mas en la ciudad. Se origino un pronunciamiento a favor del infante Don Carlos", ya que contaba con el importante apoyo de la Iglesia local, saliendo un batallon de voluntarios al frente. Pero estas operaciones fueron de poca entidad y lejos de la ciudad, par 10 que aquf no se celebraron hechos de armas importantes. De julio a octubre de 1834 se produjo una importantisima epidemia de colera-' que causo entre 700 y 800 fallecimientos. En una ciudad que en el censo de 1821 tenia 11.628 habitantes, ese mimero de defuncionesfue una autentica tragedia. A estos acontecimientos nacionales y locales vamos a sumar una anecdota local destacada. El cronista de esta ciudad, Eloy Garcia de Quevedo, publicaba en 1929 un libro de noticias referente a los siglos XVII y XIX del que sacamos: «En la ciudad de Burgos, a 22de febrero de 1832, rnurio D. Telesforo Fraile, el hombre mas rico que se ha oido, porque ademas de las muchas casas y haciendas, se encontraron treinta y seis arrobas, en onzas de oro, enterradas»." Apunta el citado cronista que sin dudas este personaje fue muy acaudalado, pero que 10 delas 36 arrobas es sin lugar a dudas una exageracion." Dejo la mayor parte de su fortuna para misas, a razon de4 reales cada una, pero como eran tantas, los testamentarios pactaron con la autoridad eclesiastica la realizacion de diversas obras piadosas: construccion de un cementerio nuevo, becas en el colegio de Saldana, una amplia escalinata de acceso ala parroquia de San Gil, etc.

Resumiendo 10 expuesto en este apartado, vemos como las razones militares para el ocultamiento son insuficientes, teniendo que atribuirlas a razones econornicas. En cuanto a la fecha posible nos inclinamos por la de 1834, suponiendonos que el propietario de estas monedas fue uno de los 700 0 800 burgaleses que fallecieron en la epidemia de colera de ese afio. Como posibilidad remota y sin ninguna base tambien se podna decir que estas piezas eran del acaudalado Telesforo Fraile, quien, si en su casa tenia enterradas 36 arrobas de onzas, las monedas de este tesoro eran «10 suelto».

21. Sobre estos acontecimientos y los siguientes pueden verse los capitulos I y II del tomo XXXIV de la His/aria de Espana dirigida par Menendez Pielah>, Madrid. 1981.

22. Fernando ORTEGA BARRIUSO: Breve his/aria de Burgos, Burgos, 1996, p. 107.

23. CRESPO,op. cit. nota 20, p. 732-733.

24. Eloy GARCiA DE QUEVEDO: «Libras burgaleses de memorias y noticias», Boletin de la Comision Provincial de Monumentos, ruim 27, (1929), p. 426.

25. Recordemos que cada arroba tenia 25 Iibras y cada libra 2 marcos. Si de cada marco se acuiiaban 68 escudos tenemos 36 x 25 x 2 x 68 122.400 escudos. Hacienda el calculo que hicirnos para los tesoros que recogimos mas arriba, nos da, a razon de 40 reales es escudo, un total de 4.488.000 reales de vellon, cifra que no se puede compara con ningrin tesoro anterior.

Desfent

errors.

Les monedes C.D.P.C. de Cardona

ANTONI TURRO

A la darreria de I'any 1996 circularen per Cardona unes xapes amb els valors de 5, 10 i25 centims (en llauto), 1, 2,50 i 5 pessetes (en planxa de ferro niquelada), gravades en incus per una sola cara amb les inicials cure.

Des dels inicis dels estudis sobre el tema dels monetaris locals emesos durant la guerra 1936/1939, prestigiosos numismatics especialistes en la materia, tals com Joan Baucis, Ramon Marti, Jordi Alentorn, Paul de la Riva, Jordi Comelles, Leocadi Olebarria, Manel Tizon, Antoni Lopez en el seu llibre i molts altres, identificaren aquesta sigla com a pertanyent a un co mite unificat de partits politics de Cardona iii atribuiren la paternitat d'aquestes monedes. Jo mateix, seguint aquestes petjades, vaig compartir aquest criteri en el meu llibre El paper moneda catala -1936-1939.

Ara be, recentment, he tingut l'ocasi6 de consultar l'Arxiu Historic de Cardona i, en el capitol de la Guerra Civil, no hi ha cap menci6 sobre aquest suposat comite de partits. Hi han documents sobre un Cornite Revolucionari Antifeixista pero no correspon a la sigla CUPe.

En canvi, sf que hi es consignat el fet que molts establiments i fabriques locals foren requisades en el perfode revolucionari que segui a l'aixecament militar espanyol del 18 de juliol de 1936 i s'hi fa constar la creaci6 d'una Cooperativa Uni-

ANTONI TURRO

ca Popular de Cardona. A I' esmentat arxiu no hi ha cap document que faci referencia a aquestes monedes, pero el fet es que existeixen i la seva paternitat correspon a aquesta cooperativa unica, ja que les inicials es corresponen. Tambe el fet que aquestes xapes estiguin escrites en castella es un argument mes en favor que foren emeses per aquesta cooperativa iinica (on dominava la CNT) i no pas per un suposat comite de partits ja que es impensable que un conjunt de partits politics locals tingues monedes escrites en castella.

EI que sf que es cert es que aquestes monedes s' integraren en el circuit public, ja que solucionaren les dificultats provocades per la manca de numerari fraccionari, fins que l'Ajuntament feu una emissi6 oficial de paper moneda municipal el 17 de maig de 1937.

Publiquem la fotografia d'algunes d'aquestes xapes i esperem haver aclarit un delsdubtes que en encara existeixen sobre les emissions monetaries locals dels anys 1936 a 1939.

Sis bitllets inedits de la guerra civil 1936-1939

JAUME BENAGES

Des de sempre, hem pensat que I'esperit de col-leccionar, ajuda amb el pas del temps a coneixer una mica mes la historia dels pobles. EI cas que exposarem en pot ser un exemple.

Fa anys varern coneixer l'existenciad'una petita col-leccio de bitllets locals catalans. Com tothom sap, la falta de monetari circulant durant la guerra de 1936 a 1939 fou el que origina la seva creaci6. Aquesta coi-Ieccio es materialitza durant aquest periode bellie, qui sap si pels moviments del seu propietari, 0 si despres nadquirf algun meso Si mes no, el nombre d'exemplars era mes aviat migrat.

Malgrat tot, hem pogut comprovar que despres de I'excellent obra d'Antoni Turro', encara hem trobat sis bitllets que restaven dintre d'aquesta col-Ieccio i que no foren recollits per I' esmentat autor.

Aixi dones, descriurem cronologicament bitllets de Malgrat, Maspujols, els Monjos, Montmany, Figar6 i Vespella.

1. Bitllet de25 cent., emes per la CoHectivitat General (CNT) de Malgrat

En primer lloc trobem un bitllet de 25 cent., emes per la Col-Iectivitat General (CNT) de Malgrat i datat el22 d'abril de 1937 amb el mimero d'ordre 361.

A Turr6, en la seva obra ja esmentada i que prenem per referencia, ens parla per a aquest poble del Maresmed'unes primeres emissions monetaries escrites en castella amb valors d' 1 pta. i 50 cent., ambdues sense signatura del caixer iamb un tiratge de 2.114 bitllets pel primer valor i 1.839 per al segon, fet que d6na la impressi6 quepoe 0 gens varen circular si tenim en compte la proximitat d'una

I. ANTONI TURR6. El Paper Moneda Catola 1936-1939. L'Avenc, Barcelona 1982.

segona emissi6 (26 maig de 1937) municipal, aprovada en sessi6 del dia 19 del mateix mes.'

L'aspecte circulatori del bitllet que presentem queda realment pales per dos aspectes: en primer lloc, esta signat, encara que il-legible i porta un segell ovalat escrit en catala que diu: Collectivitzacio General CNT, ArT DE MALGRAT, i finalment l'aspecte de conservaci6 es el d'haver estat en mes d'una butxaca, per exercir la seva funci6.

2. Bitllet de 5 cent. emes pel Sindicat Agricola de Maspujols

D'aquest municipi del Baix Camp, es coneix l'emissi6 de I'any 1937 composta pels valors d' 1 pta. i 50 cent. i 25 cent., garantides per I' Ajuntament de la Vila. Paral-lelament, i emesos pel Sindicat de Treballadors de la Ten-a, circula un val de 10 cent. de tiratge desconegut. 3

EI bitllet que descrivim fou emes pel Sindicat Agrfcola de Maspujols, esta impres en cartolina blanca per una sola cara, te la denominaci6 de val i un import de 5 cent.

3. Bitllet de 10 cent. del Sindicat Agricola la Falc dels Monjos del Penedes

Sembla que existiren dues entitats emissores de paper moneda en aquest municipi: el Consell Municipal amb els valors d' 1 pta., 50 i 25 cent. i el Sindicat Agrfcola la Falc.

Ambdues emissions queden perfectament reflectides en I' obra que hem pres de referencia." De l'esmentat Sindicat solament es coneixia el valor de 5 cent. EI que aqui descriurem es elde 10 cent. amb el mimero d'ordre 986.

4. Bitllet de 10 cent. de Figuer6

Sembla estrany que despres de veure les dues emissions municipals, datades ambdues 1'1 d'abril de 1937, i que foren realitzades per l'artista local G6mez Petit, amb tot luxe de details i recollides en diverses series, sobretot dintre de la segona emissio,' aparegui el val que comentarem.

2. Ibid, p. 348.

3. Ibid, p. 364.

4. Ibid, p. 379-380.

5. Ibid, p. 391-392.

JAUME BENAGES

Per comencar, aquest el situen en un periode anterior i proxim a les emissions abans esmentades; perque no seria gens logic que en fos coetani 0 posterior, tot veient I'ampli ventall de bitllets impresos mecanicament. Tambe desestimem que fos de cap mena d' establiment, perque en aquest cas no seria normal veure-hi escrit el nom del poble, en comptes del responsable del credit.

Tanmateix, el nom del poble tarnbe esta escrit en castella, com els emesos pel municipi (en catala seria el Figuer6), i la signatura (il-legible), esta acompanyada amb I'empremta digital, que nosaltres deduirn que pot ser d'una autoritat local.

Tambe hem de notar el fet que aquest bitllet es realitza sobre un tros d'irnpres dela Generalitat de Catalunya del Comite deles Milfcies Antifeixistes, i suposem que, d' aquest impresos solament, en disposaren autoritats municipals

En conclusi6, creiem que foren una emissi6 d'emergencia ideada pel municipi, abans deles posteriors de bona impressi6 mecanica i que, mes tard, foren convalidades i destruides.

5. Bitllets de 5 cent. de Vespella de Gaia

Aquest petit poble de la Vegueria de Tarragona, que arriba a comptabilizar 120 habitants aproximadament, no va emetre paper moneda impres, com la majoria dels pobles del nostre pais; tal vegada per l' escas nombre d'habitants 0 per la poca necessitat d'intercanvi comercial existent aleshores al municipio

Aixf i tot, coneixem en aquests moments quatre bitllets emesos de forma un xic original. Dos d'ells foren trets a subhasta publica," i els altres s6n els que descriurem.

Hem de dir d'entrada que tots ells sortiren del mateix indret, es a dir, de la colleccio que esmentarern en cornencar aquest article. El proces de fabricaci6 fou molt simple; targetes de visita convenientment tallades i semiarrodonides per un costat i escriptura manual de la quantitat en idioma castella acompanyat d'una marca de segell tamp6 de forma ovalada.

6. Subhastes Aureo, Barcelona 21-5-1997, lots mim. 3551-3552.

El Comite Centra de les l11iUcies Antifeix':stes tra n : 1 , \ d' II 1 di e e tren. ques f71"ilra aquest ac e

en uirtut d'ordre d :N �.d O<:

DESCRIPCIO DELS BITLLETS

1. Malgrat (Maresme)

25 cent. Emissi6 22 d' abril de 1937

Forma rectangular, mides 53 x 90 mm

Impres com els d"l pta. i 50 cent. en marr6 sobre fons marr6 dar a l'anvers i en rnarro al revers

Signat a rna i segel! tamp6 ovalat de color lilIa a I'esquerra, amb la l!egenda

COL·LECTlVITZACIO GENERAL CNT AIT DE MALGRAT

Tiratge desconegut

2. Maspujols (Baix Camp)

5 cent. (sense data d'emissi6)

Forma rectangular, mides 30 x 42 mm

Impres en negre per una sola cara, sobre cartolina blanca

Segel! tamp6 ovalat de color blau dar a I' anvers, amb la Uegenda «SINDICAT AGRICOLA-MASPUJOLS»

Tiratge desconegut

3. Eis monjos del Penedes (Alt Penedes)

10 cent. Emissi6 de I'll d'octubre de 1937

Forma rectangular, mides 29 x 77 mm

Impres en vermell sobre carto blanc, per una sola cara

Numeraci6 amb numerador negre a lanvers

Segell tamp6 ovalat de color blau dar al revers amb la l!egenda SINDICAT AGRICOLA LA FALc;-EL MONJOS

Tiratge desconegut

4. Montmany i el Figuer6 (Valles Oriental)

10 cent. sense data d' ernissio

Forma rectangular, mides 80 x 112 mm

Impres en negre sobre paper blanc de documents publics de la Generalitat de Catalunya i per una sola cara

Sense numeraci6

Slndtcet ii§ e Aquesl Sindical Agrfcola � ). f. ; pas-a r6 0111 portador

Escrit a rna i en castella

Empremta digital, acompanyada d'una firma il-legible

Tiratge desconegut

5. Vespella de Gaia (Tarragones)

5 cent. sense data d'emissi6

Forma semioctogonal, mides 50 x 56 mm

Escriptura a rna, sobre una targeta personal, a nom de Rodriguez Sanchez 5 centims

Sense numeraci6

Segell tamp6 ovalat de color blau, amb la llegenda PARROQUIA DE SANT MIQUEL

ARCANGEL

Tiratge desconegut

6. VespeUa de Gaia (Tarragones)

5 cent. sense data d'emissi6

Forma semioctogonal, mides 41 x 49 mm

Escriptura a rna, sobre una targeta personal a nom de Tecla Sole 5 centims

Sense numeraci6

Segell tamp6 ovalat de color blau, amb la llegenda PARROQUIA DE SANT MIQUEL

Tiratge desconegut

Troballes monetaries XIV

TROBALLA ENTRE TARREGA I BELLPUIG, I

Numero:

AN55

Lloc:

Entre Tarrega i Bellpuig

Tipus de troballa:

Individual

Composici6:

Un diner d'argent, a nom de Carles, de tipus de monograma, amb el nom de seca

Melle, probablement encunyat a Poitiers

Dates limit:

Segons cronologia de la peca, atribuible a Carles el Calb (848-877)

Localitzaci6:

En lloc no determinat entre les poblacions indicades

Data de la troballa:

Abans del 1982

Circumstancies de la troballa:

Casual, aillada i en superflcie

Descripci6:

aJ +MET + VLLO, monograma de Carles

rl +CARLUS REX FR, creu interior

Pes: 1,50 g. 0 21,5 mm. Referencia: Prou, 699. MEC, 935-938

ANNA M. BALAGUER

ANNA M. BALAGUER

Comentaris

La presencia d'una petita x en la llegenda del'anvers sembla que ens pennet descartar que aquest diner de monograma sigui de Carlemany. Per tant, es tracta d'un diner de Carles el Calb. Aquesta petita marca es tambe indicativa que el diner fou produit a la seca de Poitiers i no a la de Melle, com indica la llegenda. Aquesta questio es ben explicada i raonadaamb arguments ben decisius per Grierson i per M. Blackburn.'

TROBALLA ENTRE TARREGA I BELLPUIG II

Numero:

AN 56

Lloc:

Entre Tarrega i Bellpuig

Tipus de troballa:

Individual

Composici6:

Un diner de la seca de Tolosa d'Eudes (887-898)

Dates limit:

Segons cronologia de la peca

Localitzaci6 :

Lloc no determinat entre lesdues poblacions indicades

Data de la troballa:

Despres de 1982

Circumstancies de la troballa:

Casual, aillada i en superffcie

Descripci6:

a/ +TOLOSA crvr, OD / DO, al camp

r/ +OD.DO.REX FRC, creu interior, amb un punt al segon quarter

Pes: 1,55 g. 0 20 mm. Referencia: Prou, 825

1. GRIERSON, P. BLACKBURN, M., Medieval EuropeanCoinage, l. Cambridge (1986), p. 238-239.

AN SS

AN S6

ANNA M. BALAGUER

TROBALLA ENTRE TARREGA I BELLPUIG III

Numero:

AN 57

Lloc:

Entre Tarrega i Bellpuig

Tipus de troballa: Individual

Composici6:

Un diner d'argent, atribuit a Llufs el Cec (887-934), de la seca d' Aries

Dates limit:

Segons cronologia de la peca

Localitzaci6:

En Hoc no determinat entre les poblacions indicades

Data de fa troballa:

Abans del 1982

Circumstancies de fa troballa:

Casual, aillada i en superffcie

Descripci6:

aJ +ARELA CIVIS, monograma al camp rl +LUDOVVICVS, creu interior amb un punt a cada espai

Pes: ? g. 0: ? Referencia: Prou, 882

Comentaris

A part de I'interes de poder afegir I'evidencia de tres troballes mes de moneda carolfngia alsud dels Pirineus, aquestes tres descobertes ens reforcen la idea d'una penetracio de la moneda carolingia a la Peninsula al segle x. Es de suposar que, en la seva major part, aquesta moneda penetres per la via dels comtats catalans.

Per a una recopilaci6 i visi6 general deles troballes de moneda carolmgia fetes a la Peninsula vegeu BALAGUER, A.M., «Troballes rnonetaries VII» i «Troballes de moneda carolfngia a l'ambit peninsular», Acta Numismatica, mim. 17-18 (1987-1988), p. 317-330.

Bibliografia

MEC, GRfERSON, P. i BLACKBURN, M., obra citada a la nota 1. PROU, M. Les monnaies carolingiennes, Paris, 1892.

Recensions

bibliografiques

A. M. ABAD VARELA. «Creaci6n del monetario de la Real Academia de San Fernando a partir de un dep6sito monetario del siglo [][ aC», Numisma, rnim. 238 (1996), p. 309319.

Traza el autor una concisa pero documentada historia de los orfgenes de la coleccion de monedas y medallas de la mencionada Real Academia de San Fernando. El autor publica varias cartas cruzadas entre el presidente de la Academia, en 1815, y el bibliotecario mayor del rey, referentes a la cesion de un conjunto de monedas a 1a Academia por parte dela Biblioteca Real. Aquf se originaria la formacion del monetario. Se transcriben tambien las listas de piezas existentes, confeccionadas por J. P. Colomer, bibliotecario de 1a Academia, entre las que se describen quince monedas romanas del siglo III sobre las que el autor centra su atencion.

La docurnentacion, exhumada por Abad, proporciona datos sobre algunos troqueles de medallas acufiadas a finales del siglo XVIII. Especial interes tiene la mencion de que, par disposicion real de 1758, la Academia guardase el par de cufios correspondiente a la medalla que el rey mando batir para premiar la accion del catalan Juan Balanso.

B.P.

L'Ardit. Segona epoca. Ntim. 10 ill. Secci6 Numismatica del C. F. N. Barcelona, 19971998.

L'any 1992, any olimpic, maria l'Ardit «primera epoca». De que va morir? Ni de vell, ni de xacros, nide manca de vitalitat. Es ben habitual que en el si de les

VARIA

entitats hi hagi «coses» que belluguin, pero que aixo no sigui mes que el resultat d'un 0 dos esforcos individuals i que els altres s'ho mirin amb indiferencia 0 amb complaenca en el millor dels casos. Seria una simplificacio dir que la cosa es fa inviable quan aquests espectadors esdevenen exigents 0 censors. No, l'Ardit «primera epoca» va morir tam be per altres causes al davant deles quais hi haura, en qualsevol cas, la manca d'una mica de generositat, d'una mica de tremp, d'una mica de visio.

Pero ara I'Ardit ha ressuscitat i aquesta es la notfcia important. Una mica mes petit, una mica mes precari, perque no es cap secret que les societats numismatiques del nostre pais no son pas arrossegades per un embat imparable de prosperitat. Una altra vegada, sorgeix de l'impuls d'un esforc individual, el del seu director Xavier Sanahuja, a qui no mancaran, cal dir-ho perque es cert, alguns ajuts complernentaris. I si la historia es experiencia, i per aixo valla pena d'escriure-Ia, hom ha d'esperar que trobi un suport mes decidit.

El nou Ardit rnante la seva seccio d'estudis on trobarem articles d'investigacio. Destaquem els de J. Noguera i X. Sanahuja que aporten noyes dades materials i documentals sobre les amonedacions locals de Granollers. Tambe hi trobarem novetats sobre els bitllets catalans de la rnade I' incansable Antoni Turro, un assaig de sisternatitzacio de les gitons per part de D. Abello iR. Comas, una novetat en I' or aragones d' Anna M. Balaguer i encara altres coses.

M. CRUSAFONT

Joaquim BOTET I SISO. Obra numismatica esparsa i inedita de Joaquim Botet i Siso. Edici6 i capftols introductoris de M. Crusafont. Barcelona, 1997.

El norante aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans era una data ben avinent per promoure aquesta edicio, ja que coincidia amb el tambe norante aniversari de la concessio a J. Botet del premi Martorell per la seva obra Les monedes catalanes, que despres publica el mateix Institut.

El volum s'enceta amb un proleg de Manuel Castellet, actual president de l'Institut, que glosa els inicis de l'especialitat i el caracter d'homenatge que s'ha volgut donar a I' obra. Segueixen els capitols introductoris en els quais es dona un breu perfil biografic de l'autor, es recull per primera vegada una bibliografia general dela seva obra amb mes de tres-centes entrades i es fa una valoracio actualitzada del contingut del volum.

EI cos central de ]' obra, d' un total de mes de quatre-centes pagines, recull tots els textos numismatics de Joaquim Botet, a mesde dos de sigillografia publicats per l'autor, mes dos altres encara d'inedits que varen apareixer entre els seus papers. Cal recordar que entre els textos ara reeditats ja n'hi hados que havien estat rescatats dels seus papers inedits i publicats a Acta Numismatica. En total, es re-

cullen en forma de facsfmil vint-i-tres articles que venen a completar, en forma externa de volum quart, la seva monumental obra Les monedes catalanes. Els textos s 'han ordenat de forma ternatica, de manera que hi ha quatre articles de cronologies amplies, cine d'epoca antiga, set de medieval, tres de modern-contemporani, dosde medallfstica idosde sigillografia. El volum preten facilitar la consulta de l'obra del gran numismatic i estudios catala, fins ara dispersa en publicacions sovint de diffcil consulta, com ara La Renaxenca 0 la Revue d'Arq. du Roussillon. Cal dir que sibe la part de numisrnatica antiga ha estat ultrapassada i representa poe mesde I' estat del seu estudi en el seu temps, les parts medievals i moderna mantenen en molts aspectes la seva modernitat i la seva consulta es encara obligada. Homenatge, doncs, a I' autor, i servei als numismatics. Aquests han estat els objectius basics dela Societat Catalana d'Estudis Numismatics en aquesta ocasio.

M. CRUSAFONT

M. del Mar LLORENS, Pere Pall RIPOLLES i Carolina DOMENECH. Monedes d'ahir, tresors de hui. Valencia, 1997. [Edici6 bilingueJ.

EI que ahir eren diners avui es historia, document historic. Aquesta conclusio es la que ens suggereix la lectura deillibre que comentem i que fou el documentat complement d'una exposicio que, amb el mateix titol, es feu a la ciutat de Valencia entre el23 d'octubre iel27de desembre de 1997.

El tema dels tresors es prou atractiu per portar la gent vers una exposicio de tipus historic, prou motivador fins i tot de cara a un public habitualment no consumidor d' oferta cultural. Pero I' esforc de la manifestacio hauria estat molt menys aprofitat si no s'hagues acompanyat d'un guio, d'un text explicatiu que fos alhora atractiu i ple dinformacio. Aquesta mena de textos, dificils de realitzar, sonel complement indispensable per ales exposicions. No tan sols perque ajuden a entendre-la sino perque constitueixen un material divulgatiu que va a parar a mans d'un public molt divers que sen servira en aquell moment i el conservara despres, Al marge del caracter necessariament effrner de la mostra, el text sera allo que en perdurara i que continuaraservint inforrnacio.

L'exposicio girava entorn d'unes troballes concretes realitzades en I'ambit valencia amb una cranologia molt amplia. Podem destacar entre els diferents tresors el del carrer dela Llibertat, que contenia prop de 2.500 croats d' argent de Barcelona.

Pel que fa al text, hi ha un recull dels tresors monetaris que s'han anat realitzant ales terres valencianes amb la seva cartografia, una amplia informaci6 grafica, textos explicatius sobre el contingut i I' analisi dels origens, circumstancies de les descobertes i significacio que tenen de cara a la reconstruccio historica, M. CRUSAFONT

VARIA

MONANTIC

Claude BRENOT et Simone SCHEERS. Catalogue des monnaies massalietes et des monnaies celtiques du Musee des Beaux-Arts de Lyon. Leuven: Editions Peeters, 1996, 182 pages et 44 planches, formatA-4.

La collection de Louis de La Saussaye (1801-1878), acquise au siecle demier par la Musee de Lyon (1183 monnaies), etait toujours inedite merne side nombreux auteurs en avaient utilise les richesses. La Saussage lui-merne, entre 1836 et 1866, avait publie de nombreux articles dans la Revue Numismatique et, des 1842, une Numismatique de la Gaule Narbonnaise dont certains chapitres font encore autorite.

A l'occasion des Journees de la Societe Francaise de Numismatique de juin 1996, le Musee des Beaux-Arts de Lyon avait confie aux editions Peeters le soin de publier le Catalogue complet du fonds numismatique marseillais et celtique, qui a ete redige par Mesdemoiselles Claude Brenot et Simone Scheel's. Depuis longtemps deja, les conservateurs du medaillier comme Jean Tricou ou Louis Chaurand s'etaient attaches a lamise en ordre et en fiche de l' ensemble du fonds (40.000 monnaies, medailles, sceaux, jetons !) Un jeu complet de photographies de monnaies de la Gaule avait merne ete remis a Jean-Baptiste Colbert de Beaulieu (1905-1995) pour en rediger le catalogue: le maitre de la numismatique celtique contemporaine s' en tint aux identifications et commentaires sur les cliches et communiqua genereusernent l'ensemble a Simone Scheers.

Apres les introductions generales sur la Collection, ce Catalogue se presente en deux parties. Ce sont tout d' abord les 265 Monnaies massalietes (p. 1-40 et 6 planches excellentes). MIle Claude Brenot ne s'en est pas tenue a un catalogue brut mais elle retrace en neuf pages les etapes du monnayage marseillais entre la fin du Vleme siecle et 49 avant J.e., date traditionnelle de la fin de l'atelier de Marseille, en synthetisant ses propres recherches et publications. On n'y trouvera donc pas d'autres travaux qui sur certains points, parfois non negligeables, ont propose dautres chronologies ou fait connaitre des decouvertes ou des raretes. Par exemple, malgre les decouvertes stratigraphiques de chantiers de fouilles (Lattes, Herault, par exemple), un chronologie evolutive sur un bon siecle est affirmee pour les series de bronze au taureau, alors que les archeologues ont mis au jour du systeme complet en bronze des la fin du Illeme siecle ou Ie tout debut du Ileme siecle. Pour les frappes tardives il faut maintenant tenir compte des decouvertes faites dans les fouilles de Marseille et se demaner si la fermeture de l'atelier date bien de 49 avant J.C.

Parmi les monnaies du tresor d' Auriol, si bien etudie par A. Furtwangler en 1978, on relevera trois exemplaires a la tete de belier que notre collegue attribue a des emissions hispaniques et dont plusieurs exemplaires sont connus a Narbonne

(il Y a bien, semble-t-il, deux zones tres distinctes pour les decouvertes de ces monnaies: le domaine strictementmarseillais et l'axe Narbonne-Ampurias). On notera aussi quatre drachmes lourdes (3,20 g a 3,80 g) qui sont considerees comme des chefs-d'oeuvre de l'art monetaire occidental et qui sont datees par Claude Brenot du debut du Iverne siecle. Parmi les litra et obole on releve deux exemplaires a legende Lakudon et un a legende complete «des Marseillais», au droit. Les nombreuses series de bronze sont habituelles (Ie n.v 196 n'est pas de Marseille mais bien, comme le suppose l'auteur, des Samnagetesi. La serie des petits bronzes au taureau passant (n.v 221-223) n' est peut-etre pas a attribuer a Marseille directement. Enfin, les petits bronzes tardifs (n.o 242 a 264), presents a Marseille et aux abords immediats, tres rares ailleurs, sont precieux car ils permettent, avec ceux des fouilles de Marseille, d'envisager une synthese prochaine.

Les monnaies de Marseille ouvrent done avec majeste ce volume et donnent done, en quelques pages, une synthese sur ce monnayage Ie plus riche et le plus varie du monde grec occidental.

Le Catalogue des Monnaies celtiques (p. 49-154 et 36 tres bonnes planches) par MIle Simone Scheers est riche de 1219 numeros. II est presente selon Ies divisions traditionnelles exprimes dans l'Atlas de monnaies gauloises de Henri de La Tour. II ne saurait etre question de donner, ici, un commentaire detaille de cet ensemble d'autant plus que, pour les regions du Nord de la France, des attributions sont remises en cause (voir les travaux, par exernple, de Louis-Pol Delestree) et les datations font l' objet de propositions divergentes entre les auteurs.

On relevera, ici, les cinq imitations de Rhoda (1-19) et Ia serie des monnaies a la croix parmi lesquelles ne se trouvent pas d'exemplaires de poids superieur a 3,49 g (le n.v 58 est-il bien a rattacher aux monnaies a la croix car le revers nous semble proche de celui des series massalietes). Les bronzes des Longostaletes (60-76), les Tarusates et Elusates (77-84), les Tatinos (85-86) completent nos corpus. Pour Ies petits bronzes des Samnagetes (87-88, en y ajoutant le n.s 196 du Catalogue precedent) on retiendra le premier en raison de sa legende du droit: Kastikoso La datation en deuxierne rnoitie du Ier siecle avant J.C. nous semble un peu trop tardive.

Les monnayages de Nimes (89-113), de Cavaillon (114-119), d' Avignon (120: la rare monnaie d'argent avec Ie sanglier), d'Orange (?)(121), des Segusiaves (122-126) precedent les importants series de la rive gauche du Rhone «independantes» ou sous la domination romainedirecte (129-280), parmi Iesquelles la rare monnaie au cavalier a legende: PETRUCORI/SCINCOVEPVS.

A travers cette premiere partie de la Gaule on voit ce que la collection de L. de La Saussaye a apporte. Nous trouvons ensuite les grandes series qui permettent de regrouper les regions: les Imitations de Philippe II de Macedoine (282-326): on relevera les deux stateres des types dits d' Annonay, 314-315, qui pourraient avoir ete frappes dans la vallee du Rhone au Ier siecle avant J.e. et dont les relations

avec les peuples et les autres series -essentiellement d' argent- n' ont pas ete encore bien etablies).

Le Centre et l'Est de la Gaule (327-593), l'Ouest de la Gaule (594-865, on sera attentif au statere «petrocore» 594 avec le sanglier au revers), I' Armorique (866949), la Gaule Belgique (950-1173, le bronzeGermanus Indutilli L. est-il vraiment propre a cette region") nous font parcourir les divers territoires.

La troisierne partie (1173-1219) est consacree a I' Anglaterre, la quatrierne a I'Allernagne, la cinquierne a la Suisse, la sixieme a la Boheme, la septieme a la Siovaquie, la huitieme au Norique, la neuvierne au Danube moyen et inferieur, la dixierne a la Dacie, la onzierne aux Imitations de Thasos, et la douzieme a la Georgie. Enfin, une vingtaine de galvanoplasties terminent ce Catalogue.

La bibliographie (p. 155-170) est bien developpee et permet de retrouver les references, de merne que les indices.

Ce catalogue est done desorrnais un ouvrage indispensable pour l'etude des monnaies de la Gaule car il offre un corpus abondant pour toutes les series et regions. II etait attendu depuis longtemps et il faut done etre reconnaissant aux deux auteurs, au Musee de Lyon et aux editeurs qui nous donnent un ouvrage d'une telJe qualite, qui fait honneur a tous.

JEAN-CLAUDE RICHARD

M. GOMIS JUSTO. La Ceca de Ercavica. Col-leccio A. Vives i Escudero, num, 8, ANE, 158 p., Barcelona (J 997), 361amines.

L'estudi d'una nova seca ve afegir-se ales publicades que a poe a poc, pero pas a pas, van omplint el camp dela nostra numismatica antiga.

Aquest cop son estudiades les monedes hispanollatines d'Ercavica, lloc situat al Castro de Santaver, del municipi de Cafiaveruela, de la provincia de Conca.

Es un estudi modelic, en el qual son tractatstots els aspectes numismatics: tipologia, rnagistrats, contramarques, metrologia,produccio del taller, dispersio geografica de la moneda i circulacio monetaria.

Les tres emissions d'Ercavica, que es qualificada de municipium, corresponen als regnats dels emperadors August, Tiberi i Caligula, i usen tipus corrents ales altres seques proxirnes.

L'ernissio d' August, de lany 17/15 aC, es la mes nombrosa; s'usen 26 encunys d' anvers i 52 de revers.

La de Tiberi, amb el nom dels duunvirs C. Cornelius Florus i L. Caelius Alacer, fou batuda cap a I' any 31 dC, amb 7 encunys d' anvers i 6 de revers.

Les monedes de Calfgula amb el nom del magistrat C. Terentius Sura i L. Licinius Gracilis sonde l'any 38 dC, resultat de I'us de 5 i 9 encunys, respectivament.

Son analitzats i comentats assenyadament els encunys utilitzats i s'han trobat

similituds estilfstiques amb altres de seques proximes. EI volum de I' emissi6 de divisors es molt reduit i, no cal dir-ho, el del sesterci i del dupondi.

EI volum de moneda emesa es mes aviat modest, si les comparem amb les seques de Caesaraugusta i Carthage-Nova.

L'autora creu que l'emissi6 de la moneda d'Ercavica obeia al fet de poder proveir el municipi de moneda fraccionaria per ales transaccions quotidianes.

En el cataleg s6n repertoriades 181 monedes, de les quaIs hem d'assenyalar els dos sestercis de Caligula, un dells procedent d'excavacio, amb el tipus singular propi de la seca de Roma, d'Agrippina, Drusilla i Iulia, i ames quatre dupondis, tambe de Caligula, amb el tipus de revers de la corona de roure.

Pero, a mes de les monedes catalogades, inclou en I' apendix 94 monedes d' August, les quaIs per la seva conservaci6 no prou bona no han estat estudiades pels seus encunys i han estat excloses en la metrologia. Aquesta discriminaci6 de les monedes en estat de conservaci6 deficient de l'estudi metrologic, que fou iniciada per Ripolles, ens ha portat a fer una comprovaci6.

Hem calculat una mitjana de pes deles 70 monedes d'August discriminades amb el resultat d' 11,42 g. Com que la mitjana de pes deles monedes bones es de 11,55 g, en resulta una diferencia d' 1,12%. Es podrien haver calculat totes plegades, ja que la mostra es prou nombrosa.

La il-lustracio es de gran qualitat i quant a la tipografia observem uns espais blancs dintre del text inexplicables.

En tot es un excel-lenttreball dinvesrigacio, i desitgem que l'autora continui pel cam! de la recerca per recollir-ne nosaltres els fruits.

L. VILLARONGA

L. VILLARONGA. Monedes de plata emporitanes dels segles V-IVaC Societat Catalana d'Estudis Numismatics, Barcelona, 1997.

EI presente volumen, dedicado a las fraccionarias de plata anteriores a las dracmas emitidas por Emporion, forma parte de un ambicioso proyecto del autor que, al igual que Guadan hace mas de treinta afios, engloba toda la plataernporitana as! como las imitaciones ibericas y sus divisores. El enorme material reunido por Villaronga (mas del doble del publicado por Guadan), as! como la puesta al dia de un perfodo tan amplio y complejo, en el que el autor lleva muchos aiios trabajando y publicando, justifican gratamente su edici6n.

Este es el primer volumen y, segun anuncia el propio autor en la presentacion, el conjunto estara compuesto por cinco volumenes:

1. Lasmonedas de plata emporitanas de los siglos V-IV a. J.C.

2. Las dracmas emporitanas (del caballo parado) y de Rhode de principios del

siglo III a J.e. Tambien en este volumen se estudian las dracmas de mitad del siglo III, con cabeza del pegaso normal y las que inician el cambio hacia las dracmas con cabeza de pegaso modificado. Sus divisores.

3. Las monedas de plata emporitanas con cabeza de pegaso modificado a fines del siglo III a. J.e. y principios del II a. J.e.

4. Dracmas ibericas y sus divisores

5. Dracmas emporitanas de peso ligero de principios del siglo II a. J.e.

Para la clasificacion de las fraccionarias anteriores a las dracmas, que es el tema de este primer volumen, el autor ademas de la composicion de los diferentes tesoros, de la metrologfa y de la comparacion tipologica con las piezas griegas que sirven de prototipo, toma como referencia la ordenacion de las emisiones massaliotas hecha por Furtwangler y que aparecen junto a las fraccionarias aqui publicadas.

Villaronga divide las emisiones adjudicadas a Emporion en siete grupos:

1.er grupo: formado por monedas similares a las del tesoro de Auriol

2.° grupo: monedas que imitan el tipo y la metrologfa de las massaliotas posteriores al tesoro de Auriol

3.er grupo: monedas de peso alto, sin EM

4.° grupo: monedas de peso alto, con EM

5.° grupo: monedas con peso bajo, sin EM

6.° grupo: monedas con peso bajo, con 0 sin EM

7.° grupo: divisores delas fraccionarias

El autor trabaja con mas de 450 monedas, mas del doble de las conocidas por Guadan. En algunas emisiones y debido al mimero de ejemplares conocidos llega a interesantes conclusiones, como es el caso de la ernision 1-2, la que tiene cabeza de carnero en el anverso y cruz punteada en el reverso, atribuida a Massalia. Villaronga cuenta con ochenta ejemplares, con peso medio de 0,275 g y un coeficiente de variacion de un 73%, dato este que indica una exagerada anormalidad del grupo. Segun el autor esta emision esta formada por imitaciones de las de Auriol, delas que se diferencian por un peso mas bajo y por la gran dispersion de pesos, 10 que no ocurre en las monedas de Auriol. Los indfgenas valorarian estas monedas como piezas individuales, sin dar demasiada importancia al peso. Despues de estudiar metrologicamente los distintos grupos de las fraccionarias y relacionarlas con los diferentes patrones en uso en el Mediterraneo, llega a la descorazonadora conclusion: «Desanimats arribem a aquests minsosresultats: una completa ignorancia del patro utilitzat en les nostres monedes, excepte l' existencia d'un pes de 0,16 g molt proxim a un hemitetartemorion milesi, que ens dona uns multiples coincidents amb les nostres monedes iamb les dracmes poste-

riors d'Emporion i Rhode». Como vemos, un ejercicio de humildad no demasiado frecuente hoy en dia.

En el capitulo V, trata de la ordenaci6n de los tesoros segun las monedas massaliotas que contienen, por 10 que antes hace la ordenaci6n de estos ejemplares segun Furtwangler.

La cronologia que propone Villaronga para los distintos grupos es la siguiente:

Grupo 1.1. Tipo ojo. Principios de la segunda mitad del siglo V a. J.e.

Grupo 1.2. Tipo cabeza de camero y reverso de cruz punteada. Losmodelos provienen de Auriol, de finales de la segunda mitad del siglo v a. J.e.

Grupo 2. Grupo de imitaciones massaliotas. Los modelos massaliotas son emitidos alrededor del 400 a. J.e., por 10 tanto las imitaciones seran de principios del siglo IVa. J.e.

Grupos 3 y 4. Emisiones de peso alto, alrededor de 0,94 g. Primera mitad del siglo IVa. J.e.

Grupos 5 y 6. Emisiones de peso bajo, sobre los 0,80 g. Segunda mitad del siglo IV a. le. Despues se acufiaran las dracmas de Emporion y Rhode, por 10 que el autor cree que las fraccionarias inician sus emisiones en la segunda mitad del siglo V a. J.e. y llegan hasta el afio 320 a. J.e. que es cuando comienzan las emisiones de dracmas.

Sigue un estudio tipol6gico y los posibles prototipos de las distintas emisiones. Villaronga es bastante esceptico al hablar de los arquetipos en general. Cree que la mayoria deestos son lejanos y la relaci6n con la copia es casi siempre nula. Solamente en las emisiones de los grupos 1 y 2 ve una relaci6n evidente entre el modelo y la imitaci6n, ya que las muestras son cercanas.

Villaronga siempre ha cuidado las copias fotograficas de sus monedas, por 10 que la alta calidad del catalogo no es una excepci6n. Solamente nos resta felicitar al autor por un libro como este y desear la pronta publicaci6n de los restantes vohimenes que engloban la plata de Emporion y Rhode, as! como las imitaciones ibericas. Felicidades.

M. GARCIA GARRIDO

P. BALANA I ABAOIA. L'Islam a Catalunya (segles VllI-XIl), Barcelona, 1997, 119 pagines.

En aquesta obra l'autor es proposa i du a terme la tasca de donar una visi6 del que fou la presencia i la incidencia de I'Islam al territori que s'anomena Catalunya. Aixo suposa un dificult6s treball de sintesi que I' autor ernpren des delabase

d'una solida formacio d'arabista i d'historiador. EI treball, documentat i rigoros, es divideix en tres parts. A la primera tracta de la instal-lacio politica dels musulmans, de la islamitzacio i de I'evolucio polftica de la sobirania islamica. Tractara, despres, del poblament, I 'habitat i la cultura material dels andalusins que vivien en aquesta zona, que vista des d' al-Andalus, constituia la «frontera superior» dels seus dominis. Tot i la dificultat que suposa l'escassedat d'inforrnacio escrita i la magra inforrnacio que pot oferir l'arqueologia, certament poe desenvolupada en aquest terreny, l'autor assoleix donar-nos una visio tan documentada com es pugui demanar, tot escorcollant a fons les fonts escrites musulmanes i cristianes i incorporant els resultats de I' evidencia arqueologica.

En un tercer apartat, es tracta dels aspectes socials, economics i culturals. Aquf hi trobarem un capitol dedicat ales activitats productives, la fiscalitat i la moneda, on I' autor incorpora els resultats de les clarreres recerques sobre Ia presencia de moneda islarnica ales troballes fetes a Catalunya, sobre la circulacio de la moneda arabiga d' or i de la produccio de mancusos als comtats catalans, tema vinculat al cobrament cle tributs 0 paries per part dels comtes i els senyors cristians. L'autor va encaixant totes aquestes dades en el context mes ampli de la realitat economica i social d'aquest perfode fosc i poe ates de la nostra historia, que aquesta i altres obres de I' arabista Pere Balafia van apropant i aclarint.

Des de la nostra posicio d'historiadors dela monecla, hem de ponderar que I' autor segueixi tan de prop els avencos en aquesta especialitat.

A. BALAGUER

1. L. BRANA PASTOR. «Ponderal inedito de 3 doblas de la banda». Gaceta Numismatica, num. 127 (1997), p. 31-32.

El autor presenta un interesante ponderal multiple destinado a comprobar el peso de tres ejemplares de dobla dela banda en una misma pesada.

A pesar delas ordenanzas de los Reyes Catolicos de 1488, relativas a la creacion de dinerales monetarios, no contemplen la fabricacion de multiples, estes se emitieron siguiendo los modelos tipologicos establecidos para los sencillos. As! conocemos hoy multiples de cinco castellanos, de dos tlorines y de dos ducados.

El estudio de]. L. Brafia permite afiadir a esta !ista el de tres doblas dela banda, que el autor siuia y documenta perfectamente ensu articulo, modelo de clariclad y concision.

B.P.

R. FROCHOSO SANCHEZ. «Los feluses del perfodo de los gobernadores omeyas de al-Andalus»; Numisma, mim, 237, p. 259-289.

Es tracta de la confeccio d'un cataleg sistematic dels diferents tipus de fals (monedes de coure) que s'encunyaren 0 circularen a al-Andalus durant tot el perfode en el qual els seus governadors depengueren de Damasc (93-138 H1711756 dC).

Aquest era un dels sectors dela numismatica andalusina mes poe treballats. Tot i haver cridat repetidament l'atenci6 de celts autors, el tractament que feren de la questio es mantingue sempre en el nivell de les petites aportacions puntuals -que s'originen per la troballa d'algun exemplar 0 arrel de la descoberta d'alguna peca rara en alguna col·lecci6- i val a dir que no sempre amb prou encert.

En aquesta seria numismatica i en altres, on hom disposa de pocs treballs de base, la tasca que s'ha de desenvolupar per arribar a assolir un coneixement de la questio que permeti formar-se uns criteris prou valids a I'hora de datar, ordenar i sistematitzar adequadament uns materials, es en veri tat llarga i feixuga. Per emprendre-I a cal sumar, a uns solids coneixements del terreny de la numismatica practica, elde la llengua en aquest cas. AI mateix temps, pero, caldra tenir present el context historic en el qual cal situar les diferents emissions, sense perdre de vista les dades que al mateix temps ens dona l'arqueologia, la paleografia, les tecniques de fabricacio deles monedes (la seva factura), les fonts escrites i un llarg etc.

Un cop assolides aquestes condicions, caldra que I'investigador es preocupi de recollir una mostra prou amplia dels materials existents en col-leccions piibliques i privades.

En el cas deles monedes de coure andalusines (fals) l'evidencia de materials numismatics no posava cap obstacle. Es tracta de monedes prou abundants, les quals van apareixent en troballes casuals i d' excavacio, amb la frequent assiduitat que ho fa lamoneda de poe valor. Calia, pero, que hom emprengues amb prou decisio, constancia iamb cert coneixement la tasca diffcil d'ordenar els coures dels primers temps d'al-Andalus. Unes peces sovint indestriables de les africanes, que sonde tipologia variada, frequentment sense data iamb pocs elements de classificacio.

Aquesta labor es la que ha ernpres R. Frochoso i que ens ofereix amb la confeccio d'una catalogacio sistematica dels diferents tipus de coures coneguts. Creiem que el treball podra encara ampliar-se i millorar-se en el futuro En qualsevol cas, no creiem que se Ii pugui retreure -com hom ha fet- que hi hagi deixat d'afegir algun exemplar mes a la mostra amb la qual treballa, encara que es tracti d'algun exemplar publicat. Quan ens trobem davant de poblacions tan quantioses de monedes, com es el cas, I'exhaustivitat en la recollida de tots i cadascun dels exemplars existents esdeve un objectiu gairebe inassolible i, de fet, secundari. Per aixo fer aquest retret, per lIeu que sigui, a R. Frochoso quan acaba de construir, des de bases prou rigoroses, una catalogacio dels fals, sembla, almenys, injust.

ANNA M. BALAGUER

P. GALLEGO MORENO. «EI dineral inedito del doble castellano de los Reyes Catolicos», Numisma, ruim, 238 (1996), p. 267-278.

Con la aparicion y publicacion de esta pieza se completa la serie de dinerales destinados a pesar la moneda propia que se preveia fabricar par las disposiciones de 1488 dadas por los Reyes Catolicos. Se trata del ponderal monetario destinado a comprobar el excelente, 0 doble castellano, anterior a la reform a de 1497. Este es el caso de la moneda que presenta en anverso las figuras sedentes de los reyes y cuyo peso teorico es de unos 9,2 g. EI ponderal aparecido presenta unos tipos que se corresponden perfectamente con 10 dispuesto al efecto, en la mencionada disposicion real, dada en Valencia en 1488. Es decir, sfmbolos de yugo y flechas acompafiados de una e gotica, que se refiere a excelente, de la misma manera que para el castellano 0 medio excelente hay una co para el florin unaf Tambien el peso de este ponderal, 9,12 g, es el adecuado para el excelente, dejando un cierto margen de tolerancia necesario.

B.P.

Mario GOMES MARQUES. A moeda peninsular na idade das trevas, Sintra, 1998.

Comencem per aclarir que trevas cal traduir-lo al catala com a tenebres, de manera que el terme al-ludeix en portugues al periode que els angloparlants han popularitzat com a dark ages i que aquf continuem designant com el deles invasions barbares.

Les intencions del llibre ens son clarament explicades en el prefaci que fa el mateix autor: aportar als numismatics un context historic actualitzat del perfode i alhara servir als historiadors un resum actualitzat i menys especialitzat que les obres que hom sol trobar en la bibliografia avui accessible.

Tenim, per tant, un estudi compendiat de totes les qiiestions rnonetaries que es plantegen a la peninsula iberica, des del temps de les emissions de Maxim Tira, que l' autor integra encertadament en la problematica monetaria del penode, fins a la fi de la monarquia visigoda. Paral-lelament l'autor ens assenyala la necessitat d'oferir un text assequible sobre el tema de l' amonedacio sueva que no pas el recent llibre de Peixoto Cabral i D. M. Metcalf al qual tambe ens referirem. Es probablement per aquest origen que l' obra dedica una particular atencio als amonedaments sueus, d'altra banda mes apropats a l'espai polftic de I'actual Portugal i mes plens d'incognites i dificultats dinterpretacio.

No per aixo es descura la part visigoda, on l' autar ha introduit totes les novetats i, entre elles, la de la serie dels coures. Ens ha cridat particularment l'atencio en aquest apartat la discussio i la solucio detallada que donaal problema, sempre latent, pero realment inconcretat, dels inicis deles amonedacions nominatives i

dels moments cronologics exactes en que es produeixen els canvis de tipus en temps de Leovigild. En aquest sentit creiem que la demostracio es indiscutible i el grau d'exactitud sorprenent, pel fet de tractar-se d'un periode que, tan justament es pot qualificar de tenebros.

Gomes Marques ens dona, altra vegada, una veritable dernostracio de la seva capacitat per arribar a un coneixement de totes les dades de partenca, de saber extreure'n tota la informacio i d' arribar a conclusions amb clarivident criteri. Perque es evident que tot falla, i sovint aixi succeeix, quan hom erra en aquest punt.

M. CRUSAFONT

T. IBRAHIM. «Miscelanea de nurnismatica andalusi», Numisma, mim, 237 (1996), p. 291305.

En aquesta ocasio, I' autor presenta la publicacio de trenta dues monedes andalusines inedites. La xifra es certament respectable, tot i que l'autor adverteixi que en alguns casos es tracta de variants de tipus coneguts.

Les peces que dona a coneixer corresponen a diferents periodes de la historia de la moneda andalusina. D'aquests cal exceptuar el de les taifes califals, que l'autor reserva per a una monografia en curs, i les novetats en monedes d'or del califat, que publica en un treball anterior.

Una vegada mes, hem d'admirar la constant i fructuosa labor de Tawfiq Ibrahim per fer avancar el coneixement dela historia de la moneda andalusina.

ANNA M.

BALAGUER

J. i B. MARQUIGNY. «Le Monnayage d'Evreux du IX" au XX" siecle: monnaies,jetons, mereaux», Connaissance de l'Eure, mim. 50, 1983.

Hemtrobat recentment aquesta revista editada a Evreux i en donem compte, mes que per la part numismatica, que resta ancorada en bibliografies ja molt ultrapassades, per l' aplec dejetons. Es tracta, especialment, de peces batudes a Evreux per Joana de Navarra. Sembla, pero, que la major part d'ells ja fou recollida per P. Pradel en el seu Catalogue des jetons des Princes et Princesses de La Maison de France (de La B.N.), Paris, 1936. Arnbdues obres poden esser d'interes per als estudiosos delsjetons i de la numismatica navarresa.

M. CRUSAFONT

E.OCANA RODRiGUEZ. «Tesoro monetario hallado en el casco antiguo de Toledo», Numisma, mim. 238 (1996), p. 353-401.

El articulo publica la parte que se ha recogido, 94 monedas, de un conjunto mas amplio hallado en Toledo, en 1987, en el transcurso de obras efectuadas en el casco antiguo dela ciudad. Del conjunto estudiado, sesenta y siete son de oro, tratandose de sesenta y dos dobles excelentes de los Reyes Catolicos, posteriores a 1497 y dos portugueses de Manuel I, posteriores a 1499. Este conjunto aureo tiene gran coherencia cronol6gica y predomina, como era de esperar, la presencia de piezas acufiadas en Toledo (49 ejemplares). Al parecer habfa tambien veintisiete monedas de plata, la mayona son groses europeos acufiados entre finales del siglo XIV y durante el xv. Entre las monedas de plata se describen tambien cinco denarios romanos e ibericos, que se consideran pertenecientes a este tesoro, y sin comentario alguno sobre 10 irregular, 0 por 10 menos 10 inhabitual y sorprendente de su presencia en un conjunto formado por monedas del transito de la edad media a la moderna. Lo mas probable es que a la hora de entregar las monedas aparecidas hubiese alguna confusi6n y se mezclaran otras que no debfan estar dentro de la vasija que contenfa el tesoro. Mas sorprendente es que la autora considere que la fecha de ocultaci6n del mismo hade ser el afio 1912, por la presencia de dos centimos de Alfonso XIII, 10 que evidentemente no tiene ningun sentido, a menos que consideremos que el conjunto, en lugar de ser el resultado de un atesoramiento cerrado hacia mediados del siglo XVI, es una colecci6n de monedas que ocultaria un coleccionista de principios de siglo. Creo que todo ello deberta ser revisado.

El conjunto contiene una novedad numismatica importante. Se trata de un ejempJar de octavo de real acufiado por los Reyes Cat6licos, despues del 1497, valor hasta ahora s610 conocido para Cuenca y a traves de un dibujo antiguo (vease BALAGUER, A. M., «La moneda y su historia en el reinado de los Reyes Catolicos», Numisma, mirn. 233 (1993), p. 93-154.) El nuevo ejemplar es de Segovia y, a diferencia de aquel, es redondo con orla interior cuadrada, mientras que elde Cuenca es de forma cuadrangular, 0 por 10 menos asf 10 representa el dibujo que nos ha llegado.

B.P.

1. M. PEIXOTO CABRAL i D. M. METCALF. A moneda sueva r Suevic coinage. Porto, 1997, Annexos Nummus mim, 4.

Un projectat quart simposi de terna medieval a Portugall'any 1989 va originar que diferents autors comencessin a treballar sobre el tema que s'havia proposat: les amonedacions del perfode de les invasions barbares. I malgrat que el simposi no es va dur a terme, els elements rnes actius no es varen pas aturar un cop iniciats els estudis sin6 que els van dur fins al final i encara es varen poder prendre el temps necessari per arribar fins ales darreres consequencies del seu programa. I

aixf ha estat com d'un simposi fallit n'han sorgit dues magnifiques monografies que han situat els portuguesos en la primera lfnia dels estudis numismatics d'un perfode tan diffcil. Una es la que ara comentem i l'altra, tarnbe esmentada aqui, ha estat la de M. Gomes Marques.

Cabral i Metcalf, conscients deles dificultats que els esperaven davant un projecte tan diffcil com la reconsideraci6 de I'obscur amonedament sueu, varen procurar, des del principi, eixamplar al maxim les bases de la seva construcci6. Aixo era dificult6s per la raresa de les peces, pero va poder assolir-se gracies ala col-laboraci6 dels col-leccionistes privats. Ha estat espectacular el resultat en aquest sentit, que be podria simbolitzar la sfliqua de Requiari, fins aquell moment una peca iinica i ara representada per tres exemplars.

A traves d'un ampli estudi estilfstic, metrologic i danalisi no destructiu del contingut de metall preci6s, els autors posen unes noyes bases per a la identificaci6 i I'analisi de les amonedacions sueves. Aixo permet rectificar cronologies i atribucions i tarnbe assenyalar la possibilitat de delirnitar unes separacions territorials d' alguns tipus.

Els autors acaben I'obra formulant uns desitjos de cara al futur a fi de poder aprofundir en aquells aspectes en els quals les dades actuals no permeten encara solucions definitives.

M. CRUSAFONT

PEREZ SINDREU. «El valor del oro segun los papeles del Mayordomazgo de la ciudad de Sevilla (1387-1431», Numisma, mim, 238 (1996), p. 147-169.

Interesante estudio sobrelas oscilaciones de valor de la moneda de oro entre finales del siglo XIV y principios del xv, a partir de losdatos que proporciona la serie documental que se origina a partir de las cuentas que transmiten los mayordomos -administradores y perceptores de los impuestos- a los contadores del Concejo.

El autor ha trabajado con casi 90 documentos que Ie han aportado datos y que se registran al final de su articulo. A traves de ellos se observa que la dobla de oro se cotiza, al final del perfodo estudiado, en 35 maravedfs mas que al principio. A 10 largo de todo el espacio de tiempo analizado se producen, sin embargo, oscilaciones al alza 0 ala baja que el autor atribuye a variaciones en la demanda. Perez Sindreu hace referencia tam bien al caracter de Sevilla como principal plaza castellana de comercio y metales preciosos en el siglo xv. Esta era controlada, en buena medida, por la importante colonia de comerciantes genoveses establecida en la ciudad desde los tiempos de su conquista por Fernando III, como explica el autor.

B.P.

Enrico PIRAS. «Una moneta inedita di Ferdinando 1», Cronaca Numismatica, mim. 97 (maig 1998), p. 53-54.

EI numismatic Enrico Piras, ben conegut entre nosaltres, tant pels seus llibres d'estudi i els seus catalegs de la moneda sarda com per la seva participacio activa en actes de la nostra Societat, ens ha sorpres novament amb una descoberta. I diem que ens ha sorpres perque ja son moltes les monedes noyes que ha donat a coneixer i, en la majoria dels casos, es tracta de tipus dels quals hom no tenia cap noticia documental i resulten, per aixo mateix, completament inesperats. Aixi podem mencionar els obols de billo sards d' Alfons III i Pere III, el mig ral d'argent d'Alfons el Magnanim 0 els recents obols de l' Alguer.

Ara ens dona a coneixer el diner de Ferran I, una peca que enllaca els tipus de Marti i Joan I de la seca de Caller amb un altre diner d' Alfons IV descobert fa uns anys pel mateix autor. Ens referim als tipus que porten armes catalanes en cairo a l' anvers i creu interior als espais del revers. La peca descoberta, que I' autor atribueix raonadament a Ferran d'Antequera, porta a l'anvers la llegenda +FERDlNANDVS.D i, com be es demostra, no pot esser de Ferran II pels canvis de tipus que es produeixen amb Alfons IV. Felicitem, dones, una vegada mes a l'autor pel nou enriquiment de l' atractiva i tant escassa serie sardocatalana.

M. CRUSAFONT

F. A. SAINZ VARONA i M. M. BAIXAULI MERINO. «Reales de los Reyes Cat6licos hallados en «La Vega» de Burgos», Numisma, mim. 238 (1996), p. 237-266.

Se trata del estudio y catalogacion de un tesoro formado, segun se calcula, por un centenar de piezas y aparecido en Burgos en 1995, en el transcurso de unas obras. Del conjunto hallado, setenta piezas pudieron ser recuperadas para su estudio. Todas elIas son monedas de un real del tipo posterior a 1497; hay 35 piezas de Burgos, 1 de Cuenca, 8 de Granada, 2 de Segovia, 13 de Sevilla y 11 de Toledo. Los autores sinian, con buen criterio, la fecha de la ocultacion de este tesoro en el segundo cuarto del siglo XVI. El estudio es meticuloso y parte de un buen conocimiento de la bibliografia numismatica del periodo.

B. P.

Guy SCIAU. Poids de Villes du Musee Puig, Perpinya, 1996.

Com be diu Jaume Roure, delegat municipal de Perpinya, la colleccio de monedes i medalles que Josep Puig va llegar a la seva ciutat nadiua nocessa de donar - nos agradables sorpreses i d' omplirnos d' admiracio: la quantitat, d' una ban-

da, si pensem que fou feta per una sola persona plena d'ocupacions; la qualitat, d'altra banda, que es una felic constant.

Guy Sciau ha tret de l'anonimat d'aquest fons una magnifica col-leccio de pesos de diferents poblacions, sobretot llenguadocianes. La seva cronologia oscil-la entre els segles XIII i XVIII, pero el gros mes important deles peces cal situar-lo entre els segles XIII i XVI.

Els pesos no son pas monetaris, sino comercials. Per tant, no es tracta d'una col-leccio propiament numismatica, sino mes aviat metrologica. Amb tot, creiem que valla pena comentar-la, no tan sols pel fet exemplar d'un museu numismatic que promou la publicacio dels seus fons, sino tambe per les analogies que ens puguin esser utils. La catalogacio es curosa i ben documentada i hi trobarem sovint elements heraldics i peces molt explfcites. Per exemple, al mirnero 244 del cataleg, hi llegim: MIEG LIURA DE TOLOSA.

El fons es constituit per 274 peces, i el darrer pes catalogat es una mitja unca de Menorca.

M. CRUSAFONT

1. TORRES. «EI ordenamiento de Cuenca», Numisma, mim. 238 (1996), p. 123-146.

Se trata de una publicacion completa y la interpretacion de los aspectos mas directamente relacionados con la numisrnatica que contiene un ordenamiento dirigido a la ceca de Cuenca. El documento -que habia sido en parte publicado por Heiss y cuya contenido ha merecido comentarios e interpretaciones par parte de autores como Ladero Quesada- no tiene la fecha legible, pero aparece firmado por un rey de nombre Enrique. Tanto Heiss como Ladero Quesada se inclinaban por situarIo en el reinado de Enrique III, atribucion que confirman los nuevos datos aportados por J. Torres.

El documento trata de la acufiacion de unas monedas que denomina reales de cinco dineros con una talla de 110 piezas en marco y ley de 54 granos. Explica los tipos que hade llevar; se trata de las blancas de castillo/leon en orIas lobuladas. Ello significa una nueva confirmacion, esta vez directa por proceder de un documento del propio reinado, de la ernision de estas blancas por Enrique III. Su acufiacion se continua en los reinados siguientes, de Juan II y de Enrique IV, con modificaciones a la baja de ley y talla. La otra moneda, cuya acufiacion se dispone, es lade los novenes, IIamada en el documento «dineros llanos». Estas monedas, de orIas cuadradas, han sido atribuidas a diferentes soberanos, pero nunca, dice el autor, a Enrique III. Ello no significa, sin embargo, y como sefiala J. Torres, que los novenos no pudieron haberse acufiado tambien en tiempos de Enrique II, en tanto que continuacion de las labras de este tipo de Alfonso XI, monarca del que se proclama sucesor.

Despues de una completa publicaci6n del documento, que contiene otras muchas disposiciones sobre organizaci6n interna de la ceca, que no se comentan, el autor incluye una util gufa de la documentaci6n monetaria del Archivo Municipal de Cuenca. A. M. B.

J. R. VEGA DE LA TORRE. «Sobre hallazgos en Cantabria de monedas acufiadas entre 1073 y 1516», Numisrna, num. 238, p. 9-22.

Interesante aportaci6n del autor sobre dieciocho hallazgos de moneda medieval realizados en Cantabria. Algunos son ineditos y en otros casos se trata de revisiones de hallazgos publicados. El merito de trabajos como este reside siempre en la paciente labor que supone el hecho de recopilar y dar a conocer unos datos preciosos para el estudio de la circulaci6n monetaria, que de otro modo quedanan perdidos en el olvido 0, en el mejor de los casos, dispersos en una extensa bibliograffa de caracter arqueol6gico, que no siempre resulta de rapido acceso para el historiador de la moneda. Debemos, pues, agradecer e impulsar, en 10 posible, la realizaci6n de obras como la que nos ofrece Jose Raul Vega de la Torre.

B. P.

MODERNICONTEMPORANI

Montserrat BAJET I ROYo. El mostassaJde Barcelona i les seves funcions en el segle XVI. Edicio del «Llibre de les Ordinacions», Barcelona, 1994.

Malgrat que no es tracta d'un llibre numismatic, creiem que cal consignar la seva aparici6 per la gran quantitat d'informacions que ens porta sobre el control dels pesos i les mesures, amb una part molt important dedicada al pes i la comprovaci6 de les monedes i a la forma, les marques i l'us dels pesals monetaris.

Cal dir, per exemple, que per primera vegada i gracies a aquest text s'han pogut documentar els pesals de croat amb les seves estampes i s'ha confirmat la marca de la rosa com a signe identificador del municipi barcelonf al segle xv i pel que fa als pesals.

Hi ha alguna petita incorrecci6 en les transcripcions: pes miia per pes mitja 0 minua en lloc de minva, ben comprensibles per a un no especialista. No lleven res en linteres de I'obra i tampoc creen cap dificultat als numismatics que tinguin un minim de coneixements.

Evidentment, l' interes del llibre es forca mes ampli: ara ens hem limitat als aspectes que tenen relaci6 ambla nostra especialitat.

M. CRUSAFONT

COLIN MARTIN-MATTEO CAMPAGNOLO. Catalogue des balances de changeurs, des deneraux et des poids. Lausana, 1994.

ElCabinet des Medailles de Lausana es un museu actiu que no solament s'ha sabut voltar d'una associacio darnics sino que tambe ha encetat la publicacio sistematica dels seus fons. No cal dir que aixo darrer constitueix un important ajut per als investigadors.

En el volum que comentem s'hi recull el seu fons de pesos, balances i pesals. Cal distingir be que ens trobem davant de dos fons ben diferenciats que hom ha reunit, per analogia, dins d'un mateix volum. D'una banda, els pesos comercials, amb una magnifica colleccio de pesos ciutadans llenguadocians que conte trentanou peces de gran qualitat. De l'altra, els pesos i balances d'us monetari, aixf com capses completes, amb tot el seu equipament. Els pesals aillats s'apropen al centenar, pero cal comptar encara els que hi ha dins les capses, algunes d'elles molt remarcables per la gran varietat de tipus que contenen.

Cataleg sistematic, molt ben illustrat, fet amb gran cura i minuciositat, pero tambe molt ben documentat. No ens referim unicarnent a les questions relatives a les peces que es cataloguen, sino tam be al context general i fins i tot a la teoria general sobre els pesals monetaris, questio en la qual els autors mostren una gran competencia. Una nova eina,doncs, que sera ben iitil, tant per als estudiosos dels pesals com tarnbe per als metrolegs i els numismatics.

M. CRUSAFONT

M. IBANEZ ARTICA. «Follis de Constantin ler (IVi: siecle), surfrappe et reutilise comme monnaie au xvn- siecle», Bulletin de La Societe Francoise de Numismatique, mim. 9 (novembre 1997), p. 196-198.

L' autor ens presenta una d' aquelles monedes que podriem anomenar «esperades». Es tracta d'un sou d'Eivissa del temps de Carles II batut sobre un follis de Constanti, una pe<;a fins ara desconeguda ide la qual Ibanez no ens informa d'on prove. La seva aparicio era esperada des de lany 1913, quan Botet publica el document del governador d'Eivissa, Juan de Bayarte, del 1690, on explica com es bate una emissio de sous eivissencs aprofitant «monedas del Emperador Constantino las cuales se hallaron arando un campo».

M. CRUSAFONT

F. A. SAINZ VARONA. «Monedas de cobre de Felipe II aparecidas en Castrojeriz (Burgos)». Gaceta Numismatica, nL1I11. j 27 (I 997), p. 37-48.

VARIA

Se trata de la presentaci6n y estudio de un conjunto de treinta y cinco cobres de Felipe II procedentes de un hallazgo efectuado en Castrojeriz.

Todas las monedas eran de dos maravedis y de la ceca de Burgos. EI ocultamiento del conjunto debi6 realizarse, segiin los autores, en 1581. EI motivo es que en este afio ces6 como ensayador Francisco Segovia, el unico que figura en las monedas halladas.

B.P.

Teresa TORTELLA. Los primeros billetes espaiioles: las cedulas delBanco de San Carlos (1782-1829), Banco de Espana; Madrid, 1997, 158 pagines amb 64 il-lustracions en color.

La descoberta en els arxius del Bane d'Espanya d'una serie d'exemplars d'uns bitllets -que eren gairebe desconeguts- emesos pel Banco de San Carlos, ha estat el que ha motivat el complet estudi de T. Tortella que tenim a les mans. L'abast d'aquest estudi va, de fet, mes enlla de la propia historia del que fou el primer paper moneda emes per l'Estat espanyol. L'autora, a traves de la seva clara i documentada exposici6, acaba per oferir-nos, tambe, una visi6 prou completa de la creaci6 i de la trajectoria del que fou el primer bane de caracter estatal que hi hague a Espanya, el Banco de San Carlos. Aquesta entitat fou creada el 1782 amb la finalitat de regular la circulaci6 ila cotitzaci6 dels anomenats «vales reales»que eren en realitat uns titols de deute public- per contractar els abastiments per a I' exercit i la marina i per efectuar pagaments a I' exterior per compte de la Corona. La primera emissi6 de bitllets 0 «cedulas» es fa un any despres de la creaci6 del bane, el 1783. A partir d' aqui, I' autora comenca la reconstrucci6 dela historia d'aquestes cedules a base d'una detinguda i rigorosa investigaci6 de la documentaci6 reial de I'epoca -ordenaments, pragrnatiques, etc.- ide la documentaci6 interna del Banco deSan Carlos, que conserva avui l' arxiu historic del Bane d'Espanya. L'obra dedica capitols successius a tractar de la creaci6 i l'emissi6 dels bitllets, al seu proces de fabricaci6 -arriba a aclarir fins i tot que el paper fou encarregat a una fabrica de Capellades-, la seva posada en circulaci6 i la seva retirada poe despres en no haver merescut gaire acceptaci6. No acaba, pero, aqui la trajectoria d'aquestes cedules, ja que, despres d'uns canvis en la direcci6 del bane, seguiren dos recomptes dels bitllets existents, una segona emissi6 i una segona posada en circulaci6. L'obra tracta de les falsificacions, que tambe va haver n'hi, i, finalment, de la seva retirada definitiva i deles seves caracteristiques teeniques.

Es un llibre certament admirable, ben escrit i ampliament documentat, porta el segell inconfusible d'una obra treballada a consciencia. Des del punt de vista tipografic es una producci6 impecable amb una gran quantitat de lamines en color

de qualitat immillorable que reprodueixen accions, bitllets, vals reials, pragmatiques, etc. Molts d'aquests documents s6n obres ben interessants deles arts grafiques de la seva epoca.

A. M. BALAGUER

MEDALLISTICA

Ramon BORRAs. Subirachs. Medalles. Barcelona, 1997.

Subirachs, escultor i gravador, ha dedicat tarnbe el seu talent ales medalles. Destinades a perpetuar el record d'un esdeveniment 0 d'una persona, aquestes peces no s6n pas menys monumentum «que l'arc de triomf, la columna 0 I'estela». Aquesta darrera afirmaci6 es conte en el proleg de Marie-France Borot, que glossa el treball de I' artista en aquest vessant que no cal considerar menor, sin6, senziIlament, de mida petita.

Ramon Borras aporta despres una introducci6 i el cataleg. En la introducci6 es delimiten les etapes de la producci6 medallistica de Subirachs. El cataleg, cur6s i sisternatic, amplia considerablement el primer recull que va fer I' autor mateix l'any 1981al mimero 11 d'Acta Numismatica. En aquell article es catalogaven trenta-vuit medalles. Han passat nornes setze anys i Ia serie arriba a ultrapassarja el centenar, dins una obra escultorica que ens apareix sempre innovadora, renovadora i sovint sorprenent. Justament la darrera medalla, una magnffica plaqueta bimetal-lica, commemora l'aparici6 deillibre i la catalogaci6.

Un llibre indispensable, doncs, no solament per als que gaudeixin de Ies medalies, sin6 per a tothom que s'interessi per les nostres millors produccions artfstiques.

M. CRUSAFONT

Publicacions de la S.C.E.N.

Al Ilistat s'hi inclouen tant les publicacions realitzades exclusivament per la Societat Catalana d' Estudis Numismatics (Institut d' Estudis Catalans) com les que s'han editat amb convenis de coediic6, participaci6 0 d'altres.

Acta numismatica

Acta I i II (1971,1972)

Acta III all (1973, 1981)

Acta 12 a IS, 19 i 24 a 28 (entre 1982,1998)

Acta 16i 17/18 (dobIes, 1986 i 1987/1988)

Acta 21122/23 (triple, 1991/92/93)

Monografies i Simposi

I Simposi Numismatic de Barcelona. 1. 1979. G

I Simposi Numismatic de Barcelona. II. 1979. G

II Simposi Numismatic de Barcelona. 1980. G

III Simposi Numismatic de Barcelona. 1986

CRUSAFONT, M.La moneda catalana local. 1990. G

DATZIRA, S. La moneda a la Catalunya Central. 1991

VILLARONGA, L. Tresors monetaris a la Peninsula Iberica anteriors a August. Repertori i analisi. 1993

BALAGUER, A. M. Del mancus a la dobla. Or i pariees d'Hispania. 1993

BENAGES, 1. Les monedes de Tarragona. 1994, G

CRUSAFONT, M; COMAS, R. Elflorl d'or catala: Catalunya, Valencia, Mallorca. 1996

Obra numismatica esparsa i inedita de 1. Botet i Siso, Ed. i caps. introductoris de M. Crusafont. 1997. G

VILLARONGA, L. Monedes de plata emporitanes dels segles V-IVa C. 1997

VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques i llurs divisors

LLORENS, M. M.; RIPOLLES, P. P. Les encunyacions iberiques de Lauro. 1998

CRUSAFONT, M. Pesals monetaris de la corona catalanoaragonesa. 1999 4.500

G - Formats grans

* - Nornes dins d'eventuals colleccions completes.

** - Consultar. Resten uns poes exemplars.

- Els preus incluen !'IVA, pero no les despeses de tramesa.

- Condicions especials als socis. Comandes a la SCEN, Apartat 5596, 08080 Barcelona 0 Redacci6 d'Acta Numismatica, Escola Pia, 85,08201 Sabadell (Barcelona).