ACTNUM, 29

ACTA NUMISMATICA,_29

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCI6: Miquel CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCI6: Anna M. BALAGUER

ACTA NUMISMATICAfoufundada l'any 1971 sota els auspicis de La Secci6 Numismatica delCercle Filatelic i Numismatic de Barcelona

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de I'obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicaci6 no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap mitja, sigui mecanic, fotoquimic, electronic, magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permis previ per escrit de I' editor i dels autors.

DIPOSIT LEGAL: B. 24127-1996

ISSN: 0211-8386

Compost per Fotocomposicio gama, s.l. Aristides Maillol, 3, l r Ia, 08028 Barcelona

IMPRIMEIX: Limpergraf, SL

EDlTA: Societat Catalana d'EstudisNumismatics Apartat de Correus 5596, 08080 Barcelona.

REDACCI6: Acta Numismatica. Escola Pia, 85,08201 Sabadell (Barcelona). Tel. 937 252036

Sumari

Introduccio: Eis vint anys de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, per A. M. Balaguer 7

En el comiat de Jordi Ventura i Subirats (1932-1999), per M. Crusafont i Sabater 19

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant l'any 1998 (A.M.B) 21

Varia

BENAGES, Jaume. Les monedes de Tarragona (addenda segona) 25

Mon Antic

VILLARONGA, L. Comentari a La ciudad de Obulco, sus emisiones monetales d'Alicia Arevalo Gonzalez. 39

RIPOLLES, Pere P.-ABASCAL, Juan M. Variametallica (111): analisi de monedes provincials romanes d'Hispania 49

VILLARONGA, L. Analisi d'uns tresors d'asos romano republicans 59

Medieval

BOFARULL, Artur. El dirhem d'al-Andalus de l'any 135 a. H. una varietat inedita d'una data extraordinariament rara 89

BENAGES, Jaume. Probables emissions monetaries a Prades en temps de Joan II 93

Modern i contemporani

LORENZO ARROCHA, 1. M. Resellos monetarios realizados en la ciudad de La Laguna en el siglo XVI

SANAHUJA ANGUERA, X. Ducats i principats catalans a I'epoca dels Austries (1481-1602)

LLoBET i PORTELLA 1.M. Documents per ala historia del contrast de la moneda a Cervera (1407-1716) (segona part) 135

CRUSAFONT iSABATER M. Noticia sobre el manuscrit de 1. Botet i Sisc5 titulat Ploms i pallofes cata1anes i de l'album d'empremtes de 1. Busquets i Duran 143

Medallistica

BALAGUER, Anna M. Les medalles de Sant Magi de la Brufaganya des del segle XVI al XX

Troballes monetaries xv (A. M. BALAGUER - A. BOFARULL)

AN-58 Troballa de les Borges Blangues

AN-59. TrobalJa deles Borges Blangues. S.O

Recensions bibliograflques

Introducci6:

Els vint anys de la Societat Catalana d'Estudis

Numismatics

ANNA M. BALAGUER

ANTECEDENTS

EI dia 19 de gener de 1979 era comunicat al senyor Leandre Villaronga l'acord de crear la Societat Catalana d'Estudis Numismatics que havia pres I'Institut d'Estudis Catalans en sessi6 plenaria celebrada el 12 del mateix meso Aquest acord responia ales gestions i a la petici6 que feia un temps havien adrecat a I' esmentada instituci6 un grup d'investigadors, que tenien per referent Acta Numismatica,dirigida per L. Villaronga i que volien poder constituir-se en una de les societats cientffiques de I' Insti tut d' Estudis Catalans.

Aquest any 1999 s'han complert vint anys de la fundaci6 de la SCEN, un gruix de temps suficient per poder tracar la trajectoria seguida per l' entitat analitzar els resultats que ha assolit i encarar el futur. Aixo es el que intentarem fer en les pagines que segueixen.

Fundaci6 i objectius inicials

Uns dies despres del comunicat del IEC, concretament el dia 31 de gener, es reunia I'assamblea fundacional integrada per vint membres fundadors. Aquest acte tingue lIoc en el palau Dalmases, aleshores seu provisional del IEC, i durant el seu transcurs s' aprovaren els estatuts, s' elegf una junta de govern, presidida pel doctor Leandre Villaronga i s' acorda l' admissi6 de trenta-cinc nous socis. EI IEC, per la seva banda, designa el doctor Miquel Tarradell, membre de la secci6 historicoarqueologica com a delegat sell a la societat que acabava de constituir-se.

ANNA M. BALAGUER

L' objectiu primordial de la SCEN era i es estimular estudis sobre la moneda i la medalla, tot aplicant-hi les noyes orientacions i criteris. Ala vegada, facilitar la publicacio dels treballs que anaven sortint del nueli d'investigaciors que saplegayen en torn d'Acta Numismatica, una publicacio periodica impulsada i dirigida per Leandre Villaronga que havia cornencat a editar-se el1971i que el 1979 havia ja assolit un notable prestigi internacional en el camp deles publicacions cientffiques de I' especialitat.

Una de les primeres actuacions fou la de gestionar la cessio ala nostra entitat de la publicacio Acta Numismatica, la qual shavia fundat a I' empara de la seccio numismatica del Cerele Filatelic i Numismatic de Barcelona. EI traspas de I'anuari es formalitza aviat merces al bon acord de les juntes directives de les dues entitats.

ESTRUCTURAINTERNA

La nostra societat esta regida per una junta de govern formada inicialment per cinc carrecs, els quals s'han ampliat fins a set a partir del 1997. Es tracta dels segiients: president, vicepresident, secretari, tresorer, i quatre vocals.

A part de la junta, que pren les decisions i gestiona les actuacions de I' entitat, hi ha uncos de relacio d'Acta Numismatica, Aquest equip esta format per tres responsables que s'ocupen de tot allo que fa referencia a la redaccio ial seguiment de I'edicio d'aquesta publicacio periodica, Aquestes tasques son ateses per un director, un cap de redaccio i un secretari de redacci6.

La impulsio iel seguiment de les publicacions realitzadesdurant la presidencia de Leandre Villaronga foren encomanats al doctor M.Crusafort i Sabater.

ACTIVITATS

ActaNumismatica ha estat, segurament, la labor mes constant i ernblematica de la SCEN, pero hi ha hagut moltes altres realitzacions en aquests vint anys d'existencia de I' entitat.

Es cert que les Ifnies mestres del programa de la SCEN s'han encaminat prioritariament a oferir a l'investigador un mitja de publicaci6 a traves del qual pogues anar recollint i coneixer els primers resultats deles recerques efectuades. Aquest objectiu inicial sha eixamplat cap a crear colleccions dedicions que, d'una banda, servissin per estimular I'estudi i, de l'altra banda, perrnetessin publicar.i per tant posar en valor, els resultats finals de la recerca, tant si es de caracter monografic com si te un caracter mes extens i sistematico

Des de la SCEN s' ha posat, tarnbe especial esment a mantenir el contacte i tambe a rebre el mestratge dels investigadors mes destacats de I'especialitat en I' ambit

ELS VINTANYS DE LA SOCIETAT

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS BARCELONA

L'INsrITUl' D'ESTUDIS CATAlANS, en sessi6

p.l.enari.a tinguda el dia 12 del mes corrent prengue, entre altres, els segUents aoordse

1) Crear una Societat catalana d'Estudis Numi smat.i.cs can a filial de la seva Secci6 HistOri=­

ArqueolO:Jica;

2) Aprovar els Estatuts de la dita Societat;

3) Designar l'IBm. Sr. Miguel Tarradell, rrembre de la Secci6 HistOri=--Arque010:Jica de l' Institut, cern a Delegat d'aquest a la dita Societat.

La qual cosa tinc l' boner de canunicar-vos per al vostre conetxerent, i efectes oportuns.

J:)§u vos guard malt.s anys!

Barcelona, 19 de gener de 1979

c______...--'

R. Aranon i serra

Secretari General

Sr. Leandre villa:(onga Barcelona

Comunicat de ['IEC per a La creacio de La SCEN.

internacional, una condicio practicament indispensable per tal d' estar al corrent de les noyes metodogies, de 1: estat de la recerca per aixo els estudiosos mes acreditats han estat els professo-rs convidats a impartir els diferents cursos de numismatica que la SeEN ha organitzat, 0 be han participat com a ponents als simposis, els congresos iles trobades tambe organitzats 0 propiciats per la nostra societat.

Un altre objectiu ha estat participar en les realitzacions col.lectives que anaven produint-se al nostre pais i en les quais la nostra especialitat tenia un Hoc 0 el podiatenir. Tarnbe s'han dedicat esforcos per apropar els resultats de la nostra recerca al man de la universitat i dels estudiosos, historiadors, economistes i arqueolegs. Hom ha procurat sempre que els estudis del nostre ambit fets des de

ANNA M. BALAGUER

Catalunya, tinguessin una difusi6 en el concert internacional.En definitiva s'ha assumit el paper que, com a unic colectiu de l'especialitat, ens correspon en totes les actuacions que s'hirefereixin dintre de la societat catalana. Per anar cobrint aquests objectius, la SCEN ha dut a terme una serie d' actuacions que anirem exposant de forma succinta i no exhaustiva en apartats consecutius.

a) Organitzacio de simposis, congressos i trobades d'estudiosos

Des de la SCEN s'han promogut i organitzat un bon nombre dactuacions daquest caire i sovint s'han dut a terme en col-laboracio amb altres entitats.

La convocatoria dels Simposis Numismatics de Barcelona, dels quals s'han efectuat tres edicions, es sens dubte una deles realitzacions mes importants en aquest camp.'

EI 1 Simposi Numismatic de Barcelona (1979) S' estructura en tres seccions. La primera s ocupa de l' estudi de la circulaci6 monetaria a Hispania durant I' edat antiga; la segona tracta de la moneda dels comtats catalans; i la tercera secci6 acollf les comunicacions que no es referien a cap dels dos temes precedents.En total es presentaren seixanta-tres aportacions. L' assistencia i la participaci6 de destacats investigadors del nostre pais i de I'estranger fou molt notable. Les actes d' aquest simposi foren editades en dos volums de prop de mil pagines.

Eill Simposi Numismatic de Barcelona se celebra I' any 1980 i, com l' anterior, fou dirigit pel doctor Leandre Villaronga. Aquesta convocatoria tingue la participaci6 de la Societe Francaise de Numismatique que, per aquell motiu, desplaca a Barcelona deu dels seus investigadors mes destacats que presentaren les seves aportacions. L'esmentada entitat francesa, que te la seva seu al Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Nationale de Paris, es un dels col-lectius rnes actius i prestigiosos de l'especialitat a escala mundial. L'avinentesa de la celebraci6 a Perpinya, al juny del 1979, deles Jounees Numismatiques, que organitza annualment la Societe Francaise de Numismatique, i a les quaIs la nostra societat fou convidada a participar, havien estat motiu de col-laboracio deles dues entitats estudioses.La represa d'aquesta col-laboracio, en elll Simposi Numismatic de Barcelona feu avinent d' escollir com a tema central el deles rmitues influencies en I' ambit monetari entre tots dos parses al llarg de la Historia. S' accepta, tambe, la presentaci6 de comunicacions de tema lliure, i cal recordar la participaci6 d' altres investigadors europeus -anglesos, suisos, italians, etc. al simposi. Es presentaren un total de quaranta aportacions de gran interes i qualitat cientifica que foren publicades en el volum d'actes d'aquest II Simposi.

1. Els clos primers simposis foren patrocinats per]' Asociaci6n Numismatica Espanola CANE) consta la seva colIaboracio en el tercer.

ELS VINTANYS DE LA SOCIETAT II

MEDALLAFUNDACIONAL

A I'anvers, diner de doblenc de Jaume I, esdenvingut segel! de la nostra Societat i la l!egenda: +SOCIETATCATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS.

Al revers, conjunt de monedes dels Paisos Catalans: dracma emporitana, bronze iberic d'Iltirta.flori, croat, timbre de Valencia, ral de Mallorca i medalla monetiforme de La Uni6 Catalanista. Al voltant la llegenda: CONSTITUiDA A BARCELONA *1979*.

Metall: bronze. Pes: 208 g. Diametre: 70 mm. Artista: Ferran Calic6 Rebull.

L'any 1985, la SCEN convoca el III Simposi Numismatic de Barcelona. Aquesta vegada amb un tema mes monografic, el de la moneda durant la Guerra dels Segadors (l640-1652).EI gran nombre de ciutats i viles de Catalunya que ba-

ANNA M. BALAGUER

teren moneda en aquest penode demanava que hom li deliques una atencio especial i que se sumessin els esforcos de numismatics i documentalistes. EI simposi fou dirigit per M. Crusafont i Sabater i s'hi presentaren setze comunicacions sobre el tema proposat. Destacarem que s'encarrega al doctor M. Dhenin, conservador del Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Nationale de Paris, l'estudi de la moneda de la Guerra dels Segadors, des de la perspectiva de la participacio francesa en les iniciatives monetaries del periode. Cal destacar igualment I' activa participacio i la collaboracio del Servei d' Arxius de la Generalitat de Catalunya. Des de I'ambit de la universitat, el professor M. Garda Carcel aporta la visio del moment des de l'optica de l'historiador. Els resultats del III Simposi Numismatic de Barcelona foren publicats en un volum especific.

La convocatoria d' aquests simposis fou molt enriquidora i significa dur a terme una intensa labor pel que fa ala recerca i, al mateix temps, efectuar un notable esforc en els aspectes organitzatius i editorials que van aparellats a les realitzacions d' aquest tipus.

Entre els anys 1983 i 1996, la nostra societat participa en l' organitzacio de vuit convocatories de les Trobades d'Estudis Numismatics unes reunions que tenien sempre un tema central d'estudi i una seccio oberta a aportacions de tema lliure. EI ventall de temes tractats fou molt ampli i les successives convocatories es dedicaren: al florf catala (1989); les troballes monetaries (1984 i 1990); la moneda de la Celtiberia (1987); metrologia (1989); la moneda i I'arqueologia (1994); els pesals monetaris (1995) i la moneda provincial romana (1996). Les actes d' aquestes trobades es publicaran al butlletf Gaceta numismatica.?

Des de la SCEN es convoquen, tambe, les Reunionns d'Estudiosos de la Medalla, una iniciativa que te per finalitat promoure la recerca iel coneixement de la medallistica, una vessant de la numismatica molt poe estudiadaal nostre pais. En aquestes reunions homhi aporta els seus coneixements de medalles dels Paisos Catalans d'una cronologia previament determinada. Aquesta tasca te com a finalitat la d' anar aplegant materials, sovint molt dispersos, per ala confeccio d'un futur cataleg de la produccio medallistica. Se ri'han celebrat dues convocatories.

La SCEN participa, tambe en l'organitzacio del I Congres d'Historia de La Moneda, que dirigf A.M.Balaguer, i que tingue com a objectiu I' estudi deles manifestacions monetaries relacionades amb les importants efernerides i commemoracions que s'esqueien en aqueU any 1992.

La nostra societat contribui de forma notable en els tres importants simposis sobrela moneda medieval a I' area de la peninsula Iberica, dirigits pel professor Mario Gomes Marques i celebrats a Santarem, 1984 i 1988 i a Aviles, 1986. Les seves actes, Problems ofMedival Coinage in the Iberian Area, amb aportacions notables de membres de la SCEN, son un punt de referencia bibliografica ineludible.

2. Publicacio trimestral editacla per ANE, entitatamb laqual es col-laboraen rorganiizacio d'aquestes trobades desrudiosos.

Des de la SCEN hom s'ha esforcat a establir col-laboracions amb altres filials de l'Institut d'Estudis Catalans d'especialitats afins per convergir en l'estudi d'algun terna concret. Aixi, el22 d'octubre 1980 se celebra una sessi6 conjunta amb la Societat Catalana d'Estudis Classics, dedicada a diferents problemes espigrafics i numismatics a l'edat antiga a Dertosa. Una altre collaboracio amb aquesta darrera entitat iamb l'Istituto Italiano di Cultura es produi amb motiu de la sessi6 cientffica sobre la moneda de la Roma arcaica, celebrada el 3 de maig de 1985, i que va anar a carrecdel professor Aldo Prosdocimi, de la universitat de Padua. Analoga col-laboracio s'havia establert per la sessi6 cientffica a carrec del doctor

E. A. Arslan sobre el tema de lamoneda longobarda i goda, celebrada el 22 de man; de 1985. EI juny de 1981, es reuniren quatre societats del lEC, la societat Catalana d'Estudis Classics, els Amics de l' Art Romanic, la societatCatalana d'Estudis Histories i la Societat Catalana d'Estudis Numismatics que promogue la reuni6, per tractar en un acte academic conjunt del tema d'Empuries. Aquest acte fou inaugurat pel doctor J. Ainaud, aleshores president del lEC L'any 1983, amb motiu del75e aniversari de l'aparici6 de l'obra Les Monedes Catalanes de J. Botet i Sis6, editada pel lEC, la SCEN promogue un acte academic d'homenatge ala figura de lBotet, reconegut arqueoleg, historiador, geograf i numismatic, ial qual participaren com a ponents membres de laSecci6 Historicoarqueologica de la Societat Catalana d'Estudis Classics, de la SocietatCatalana de Geofrafia, dels Amics de l' Art Romanic i de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

En altres ocasions, la SCEN ha organitzat actes conjunts amb entitats fora de l' ambit del lEe. Un exemple en aquest sentit el forneix la recent presentaci6 del volum que reculll'obra numismatica esparsa i inedita de J. Botet i Sis6.

b) Organitzacio de cursos de numismatica

La possibilitat que s'obri, en un moment determinat, de poder convidar professors i destacats especialites estrangers rnotiva l'organitzaci6 de set cursos CIRIT sobre numismatica i historia de la moneda, entre els anys 1983 i 1993. Tots foren encomanats a personalitats ben destacades en els diferents camps de I'especialitat. EI 1983 es realitzaren dos cursos. Un fou impartit del doctor M. Crawford, de la Universitat de Londres, i tracta de diferents temes relacionats amb la metodologia de l'estudi de la moneda a l'antiguitat. L'altre curs ana a carrecdel professor Philip Grierson, de la Universitat de Cambridge, que tracta de diferents moments de la historia de la moneda medieval a Europa.

E11985, el professor convidat fou el doctor M. Dhenin, conservador del Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Nationale de Paris.Les seves llicons tracaren de la moneda de la Guerra dels Segadors des de la perspectiva de la intervenci6 francesa.

ANNA M. BALAGUER

EI 1990 s'organitzaren dos cursos. Un fou encomanat al doctor M. Amandry, conservador en cap del Cabinet des Medailles de I'esmentada Biblioteque NationaIede Paris, que tracta de la moneda de la Gal-lia. L' altre curs fou a carrec del professor E. Piras, de I' Associazione Numismatica Sarda, que versa sobre les emissions sardobizantines i el seu estudi arran de ladescoberta d' un important tresor.

EI 1991 se celebraren, tambe, dos cursos. El primer fou impartit pel professor G. Depeyrot, del Centre de Recherches Historiques (CNRS), i tracta de la moneda carolfngia i feudal francesa. EI segon fou encomanat al doctor F.de Callatay, del Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Royale Albret I, de Brussel-Ies, que tracta, en dues Ilicons, de questions relacionades amb les tecniques d' encunyacio de la moneda i de la numismatica elels jocs olfmpics classics. Aquest darrer tema, ben suggestiu, fou seguit amb especial interes i era molt oportu ja que ens trobavern ales portes de la celebracio dels jocs olfmpics de Barcelona.

EI 1993, el professor convidat per impartir el curs fou el doctor A. Brunett, conservador en cap del Department 0 Coins del British Museum de Londres. EI tema que desenvolupa fou el de la problematica de la moneda provincial romana.

c) Projecci6 internacional

La SCEN ha tingut una continuada projeccio en I' ambit internacional. Des d'Acta Numismatica es mante, permanentment, un contacte amb investigadors d' arreu que ens fan arribar les seves collaboracions per esser publicades 0 les seyes consultes. Els simposis, les trobades, els congressos i l'organitzaci6 dels cursos CIRIT han estat tambe un pont que ens ha permes establir enriquidores relacons en l' ambit estudios de I' especialitat.

D'altra banda, cal tenir present que de la meteixa manera que la figura de Leandre Villaronga ha estat un referent per als estudiosos en I' entorn hispanic, hoha estat tambe per a molts investigadors estrangers que havien de tractar de questions relacionades amb la moneda d'Hispania a l'antiguitat. EI prestigi i l'autoritat de Leandre Villaronga en aquesat materia no tan sols Ii ha valgut reconeixements tan merescuts com elde rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Koln (Alemanya) i haver rebut els maxims guardons atorgats per les societats numismatiques de caire academic d' arreu del mon, sino que aquesta projeccio s'ha fet extensiva ala societat que presidia. Aixf, el 1985 fou elegit, a Londres, per formar part de la directiva dela Comission Internationale de Numismatique (CIN). Aquest supraorganisme, que agrupa museus, universitats i entitats de caire academic, desenvolupa una tasca de coordinacio molt important, organitza els congressos internacionals de numismatica, edita el Survey of Numismatic Research i promou encara altres actuacions. EI 1991, Villaronga fou reelegit iha format part de la directiva de la ClN per un periode de dotze anys, el maxim que pre-

veuen els estatuts d'aquell organisme. En acabar el seu mandat, ha estat nomenat membre d'honor de la CIN en reconeixeca de la seva actuacio.

Laredaccio del Survey ofNumismatic Research, pel que fa a la Peninsula Iberica, ha estat sovint encarregada a membres de la nostra societat, un dar reconeixement del seu alt nivell cientffic, Tambe socupa de la redaccio del Numismatic Literature, que edita l' AmericanNumismatic Society. La SCEN fou igualment convidada a collaborar a l'exposicio celebrada a Brussel-Ies el1991 que, amb el titol «Une monnaie pour l'Europe», es plantejava el tema de la moneda iinica des de la perspectiva historica. La SCEN, a traves d'una col-laboracio de M. Crusafont, presenta el model de coordinacio monetaria internacional que ofereix la soIucio adoptada pels paisos de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana.

La SCEN ha estat encara present a congressos, publicacions d'homenatge i altres manifestacions de caracter semblant en l'ambit internacional que no enumerarem detalladament.

Larelacio amb entitats musefstiques i acaderniques de la Catalunya Nord, del Pais Valencia i de la resta de l'Estat espanyol es tambe una constant.

d) Plantejament de criteris i assessorament

La SCEN es avui l'tinic col-lectiu cientffic d'aquesta materia que reuneix al seu si especialistes dels diferents perfodes i ternatiques que cornpren la numismatica: des de la moneda antiga a la medieval i moderna, sense oblidar especialitats concretes com la que s' ocupa dels bitllets 0 be de la medallfstica. Aquesta circumstancia fa que les frequents consultes que rebem tant de l' ambit academic com des del mon de la cultura, en general, es puguin atendre tot encarninant-les a l'especialista corresponent. Aixf la nostra entitat ha acabat convertint-se en un referent. Una mostra de tot aixo ens la dona el fet que ens arribin consultes tant per part delliterat, que esta escrivint una novel-Ia historica i necessita saber quelcom de ducats i de florins, com de l'historiador de la ciencia que ha d'interpretar les dades monetaries que troba en un tractat medieval daritmetica. Altres vegades, l'assessorament ha anat encaminat cap a tesis doctorals 0 de llicenciatura en curs i hi ha hagut, en diverses ocasions, la presencia de membres de la SCEN en tribunals de tesis presentades a diferents facultats universitaries. El concurs de la nostra societat ha estat requerit, tambe, en produir-se alguna descoberta monetaria important, com es el cas de la que s'efectua a Grrius i que consistia en unes dues-centes monedes comtals de Barcelona del temps de Berenguer Ramon I, fins aleshores no conegudes. Una mostra d'aquest material fou exposat a «Arqueologia a Catalunya avui», a la qual es contribui, ames, amb una recopilacio i una cartografia de les troballes monetaries medievals fetes a Catalunya.

ANNA M. BALAGUER

Dintre d'aquest apartat cal cornptar-hi les sol-licituds de col-laboracio en obres col-lectives de terna historic en general 0 be de caracter interdisciplinari. Ens referim a la redacci6 deles entrades 0 capitols dedicats a la moneda en diccionaris, enciclopedies, etc. D'aquestes destacarem les col-laboracions a la Catalunya Romanica. Tambe es realitza la revisi6 i l' ampliaci6 dels termes monetaris i numismatics per a la segona edici6 de la Gran enciclopedia catalana. S 'han ares igualment encarrecs mes puntuals pe a la Enciclopedia dell'Arte Medievale del Instituto della Enciclopedia Italiana i per a la Encyclopedia ofMedieval Iberia de la Georgetown University.

La SeEN col-labora tambe en les tasques d'elaboraci6 del Diccionari de I'IEC, aportant-hi laselecci6 dels mots de l'especialitat i la revisi6 i la redacci6 de les seves definicions. Una tasca similar es dugue a terme per al Diccionari d'Historia de Catalunya.

Cal destacartambela collaboracio de la nostra societat al video La moneda mirall del temps, una filmaci6 promoguda del museu Puig de Perpinya i realitzada per Felip Sole amb gui6 de M. Crusafont i Sabater. A partir d'aquf s'enceta una collaboracio similar amb el programa cultural Tarasca, del Canal 33, que ha ernes ja un primer espai dedicat a la moneda, d'una serie de tres.

La SCEN ha elaborat diferents informes referents allloc i al paper que correspon a la numismatica i ala historia de la moneda per que fa al Museu d'Historia de Catalunya, a la llei del patrimoni, a l'encaix del Gabinet Numismatic de Catalunya. Alguns d'aquests informes li han estat requerits per la Generalitat a traves de la Secci6 Historicoarqueologica de l'IEC.

PUBLICACIONS

a) Publicacions periodiques

Hem dit abans que l'edici6 de l'anuari Acta Numismatica ha estat la nostra actuaci6 mes constant i representativa. Aixo es cert i ho es tambe que hi ha hagut moments de dificultats d'ordre material que haurien fet perillar la seva continui:tat si hom hagues tingut una voluntat molt decidida de tirar endavant.

Acta Numismatica es funda l'any 1971, sota els auspicis de laSecci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, l'entitat degana d'especialitat que es editora d'obres tan importants com Cataleg dels croats de Barcelona, d'A. Badia. EI director i principal impulsor d'Acta fou, des del primer moment, Leandre Villaronga. En crear-se la nostra societat, l'any 1979, la publicaci6li fou cedida per aquella entitat i es forma un comite de redacci6 integrat per: L. Villaronga, director; M. Crusafont, cap de redacci6; i A. M. Balaguer, secretaria de redacci6.

L'objectiu del nou equip fou aconseguir una publicaci6 tan variada i equilibrada tematicament com fos possible. I aixo,naturalment, a partir de col-laboracions que reunissin les condicions de qualitat, rigor i nivell exigibles en tota publicaci6 cientffica.

Aconseguir una varietat dintre d'una qualitat no es facil i moltes revistes cientffiques de l'especialitat, amb uns continguts massa sovint monotematics de numismatica de l'antiguitat 0 de l'islam, ho fan ben pales. Acta Numismatica ha anat superant aquest escull i ha aconseguit un notable equilibri tematic a cada aparici6. Aixo implica un treball de I'equip de redacci6 que va mes enlla del que li seria propi, ja que suposa, moltes vegades, haver de suscitar treballs en arees determinades. Sovint cal tambe orientar l'autor, posar-Io en contacte amb d'altres autors de l'especialitat, facilitar-li una bibliografia dificil d'obtenir 0 ajudar-Io a esmenar aspectes poe clars 0 equivocs en un treball d'investigaci6 publicable.

D'altra banda, ActaNumismatica posa especial esment a oferir unes informacions tan necessaries a l'investigador com ho son les noticies sobre troballes monetaries 0 les de caire bibliografic, Per aixo es crea la secci6 fixa Troballes Monetaries i la revisa conte sempre un apartat especialment extens de recensions bibliografiques,

La mostra potser mes objectivable pel prestigi que ha guanyat Acta es, potser, el gran nombre de col-laboracions que ha publicat d'especialistes ben reconeguts arreu d'Europa, aillarg de les seves vint-i-nou aparicions. L'ampli resso internacional de la revista es feu ben pales en el volum extraordinari que hom dedica a homenatjar la personalitat de L. Villaronga, i en el qual presentarem aportacions una vintena d'investigacions estrangers i mes de trenta de tot I'arnbit peninsular. L'aparici6 del volum 25de la publicaci6 fou celebrat fent publica reconeixenca a la labor dels col-laboradors mes destacats que ha tingut durant aquests vint-icine anys Acta Numismatica. Al mateix temps, s' agrai el suport rebut per part de determinades institucions. L'agraunent es materialitza amb el lliurament d'una medalla amb I' anvers de la medalla fund�ionai de la SeEN iamb un revers on hi consta el nom de la persona 0 la instituci6 i el motiu del guad6. La medalla fou lliurada a vint-i-tres collaboradors mes destacats no vivents. Dotze institucions, entre les quaIs hi figuraven museus i societats numismatiques de tot el mon, reberen igualment una medalla amb I'agraiment de la SeEN.

Acta Numismatica, te una projecci6 i una distribuci6 que podem considerar important, en relaci6,naturalment, amb l' ambit tan especialitzat en que es mou. A part d'esser lliurada a tots els socis de la SeEN, Acta te bon nombre de subscriptors i s'envia ales biblioteques de les principals entitats d'ambit academic editores de llibres i revistes de l'especialitat. Aquesta tramesa es fa en regim d'intercanvi. D'aquesta manera, al mateix temps que es porpicia la difusi6, s'afavoreix la formaci6 d'una biblioteca especialitzada que es, d'altra banda, una eina de treball indispensable.

ANNA M. BALAGUER

b) Programa de publicacions

Des de la SCEN, s'ha posat especial atenci6 a planificar i seguir un programa de publicacions, una tasca que s'ha potenciat substancialment en els darrers deu anys. Per tal d' optimitar al maxim els recursos diponibles, s 'ha compaginat I' aparici6 d'obres editades en exclusiva per la nostra societat amb col-Iaboracions editorials amb altres entitats. En aquestes darreres, la SCEN hi ha aportat tant l'assessorament estudios com la corresponent participaci6 econornica. Tenen aquest caracter les participacions de la SCEN en les publicacions de les obres de: S. Datzira, La moneda a la Catalunya Central, editada pel Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1990; i la de M.M. Llorens i P. P. Ripolles, Les encunyacions iberiques de Lauro, Granollers, 1998, auspiciada per I' Associaci6 Cultural de Granollers i editada per l'ajuntament d'aquella ciutat.

La serie de monografies numismatiques de la Collecio loaquim Botet i Sis6 es materialitzaren per un acord de coedicio dela SCEN amb l' ANE. Es publicaren tres titols dintre d' aquesta col-leccio: Tresors monetaris a la peninsula Iberica, de L. Villaronga; Del mancus a la dobla. Or i paries d'Hispania, d' A. M. Balaguer; i Elfloricatala, de M. Crusafont i Sabater i R. Comas.

La SCEN ha dedicat, perc, esforcos mol t notables en l'edici6 d'obres que poden esser un referent important per a I' estudi de la moneda d' un perfode, d' un taller monetari, etc. Aixo sol comportar haver d' assumir I'edici6 d' obres extenses amb moltes il-Iustracions i, per tant, forca costoses. Tot i aquests condicionants, s'ha aeonseguit publicar, sobretot en els darreres anys, un conjunt forca notable d' obres d'aquestes caracteristiques, les quals s'han presentat en format gran. Aixf tenim: La moneda catalana local, segles XIII-XVlII, de M. Crusafont i Sabater, que tingue l' ajut de la Diputaci6 de Barcelona, i Les monedes de Tarragona, de 1. Benages, obra de gran interes iamb una presentaci6 iconografica i tipografica extraordinaria. Tambe dintre d'aquest grup tenim l'edici6 de l' Obra esparsa i inedita de Joaquim Botet i Siso, un volum de 444 pagines que adopta la mateixa presentaci6 i format de I'obra Les monedes catalanes, del mateix autor que publica l'IEC entre els anys 1908-1911. L' edici6 d' aquest volum es feu amb motiu del 90e aniversari de l'IEC. Aquesta obra tingue un ajut de la Diputaci6 de Girona i d'un col-lectiu de professionals de la numismatica i deillibre. Actualment hi ha en preparaci6 I' obra d' A. M. Balaguer, Historia de la moneda dels comtats catalans, (premi de I'IEC Prosper Bofarull, 1990) que esta previst que aparegui a finals de 1999. Darrerarnent, s'ha impulsat la publicaci6 de la col-Ieccio Complements Acta Numismatica que adopta el format d' aquest anuari. Fins ara s'han publicat quatre titols dintre d' aquesta col-Ieccio: les Actes del III Simposi Numismatic de Barcelona; Monedes de plata emporitanes dels segles V-JVa C; i Les dracmes iberiques i llurs divisors, de L. Villaronga; i Pesals monetaris de la Corona catalanoaragonesa, de M. Crusafont i Sabater.

En el corniat de Jordi Ventura i Subirats (1932-1999)

M. CRUSAFONT I SABATER

EI passat mes de gener ens deixava Jordi Ventura i Subirats. Historiador i economista, sovint es va sentir atret pels temes monetaris i, desde feia uns anys, pertanyia a la Junta de Govern de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics. A Acta Numismaticahi va publicar:

«Les regles per al cornput de la reducci6 de moneda a mitjans segle XVI», Acta 20, 1990, p. 175-178.

«Manipulacions monetariers a Valencia a finals del segle XV», Acta 21-23, 19911993, p. 417-434.

No eren els seus iinics estudis sobre la moneda, per be que, en conjunt, no fou pas aquesta una especialitat que conrees d'una manera predominant. Els moviments d'alliberament de les petites nacions, els catars, els valdesos, els jueus, la Inquisicio i Occitania ocupen els espais mes extensos de la seva copiosa bibliografia. Com a treballs histories de tema catala i d'ampli abast tenim els seus Pere el Catolic i Simo de Montfort (1960) i Alfons el Cast, el primer comte-rei (1961). Una de les seves darreres obres ha estat La Biblia valenciana (1993).

I podriem encara allargar molt mes la fitxa dient que era doctor en historia, professor numerari de la Facultat de Ciencies Economiques de la Universitat de Barcelona i encara moltes altres coses, perque Jordi Ventura era una personalitat extraordinariament polifacetica sense que aixo lleves un bri de rigor en tots els seus treballs.

Pero no es la fitxa, niel curriculum ni la bibliografia mes 0 menys completa allo que voldnem glossal', perque altres amb mes informaci6 directa la podran fer en millors condicions.

M. CRUSAFONT I SABATER

Deia Joan Oliver, el poeta Pere Quart, que quan es produeix la mort d'una persona significativa es el moment adient per fer-li justfcia, Ho deia amb evident incomoditat davant I'allau d'immoderats i dapegalosos elogis que es llancen en aquests casos sobre les figures «oficials». Pero tarnbe es referia a saber apartar els petits enuigs i les petites remincies i saber fer I' esforc de serenitat necessari per reconeixer noblement i en la seva justa mesura els valors, les aportacions i els merits de la persona que ens ha deixat.

Ens agradaria poder fer, ara, justfcia a Jordi Ventura, pero ens temem que aixo sigui una empresa impossible.

Varem gaudir de la seva amistat i varem intentar, en la mesura que poguerem, daportar-li horitzons serens i positius. Ell se n' adona i ens ho agrai. Naturalment, no per aixo quedem tranquils i satisfets. La potencialitat malversada, que un pals petit com el nostre no es pot de cap manera permetre, es una denuncia que clama.

Potser cal esperar, com deia el nostre amic, que el llorer un dia torni a florir a banda i banda de laserralada pirinenca. Amb la mateixa esperanca desesperancada caldra esperar que algu, algun dia, dreci la veritable historia d'un estudi6s que era tambe, i eneara mes, un lluitador per la veritat i la llibertat.

Memoria de la Societat Catalana d'Estudis

Numismatics durant l' any 1998

A. M. BALAGUER

Aquest curs ha estat d'una activitat ben remarcable, sobretot pel que fa ales publicacions, ales col-laboracions i a l'assessorament. En donarem compte tot seguit.

PRESENTACIO DE PUBLICACIONS

EI 27 de gener es presentava el llibre de Leandre Villaronga, Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC, dins de la col-leccio de Complements d' Acta Numismatica que edita la nostra societal. La presentaci6 fou a carrec del doctor Eduard Ripoll, durantmolts anys director de les excavacions d'Empuries i actualment president de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona.EI ponent glossa I'obra de Leandre Villaronga i els seus mereixements.

EI 19 de maig es presentava ActaNumismatica 27, en una sessi6 celebrada a la seu del lEe.

EI dia 26de novembre es presentava l'obra de Leandre Villaronga Les dracmes iberiques i llurs divisors, tamb€ dintre de la col-leccio Complements d' Acta

Numismatica, La presentaci6 fou a carrecdel doctor Xavier Aquilue, director del Museu d'Empiiries, i Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'acte tingu€ Hoc ala Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, on havfern estat amablement convidats pel seu president, en atenci6 ales raonables dificultats per disposar d'una sala durant les obres que s' estan realitzant a la seu del lEe. Durant aquest acte tamb€ feren us de la paraula el president de la SCEN, doctor M. Crusafont, per presentar el ponent i agrair I' amable acollida de l' Academia, el doctor Leandre

ANNA M. BALAGUER

Villaronga, autor delllibre, i el doctor Eduard Ripoll. Aquest darrer, a petici6 de la directiva de la SCEN, clogue l' acte i feu una breu ressenya de la trajectoria de la Reial Academia de Bones Lletres i del notable edifici que ocupa.

Al mes de desembre apareixia elllibre de M. M. Llorens i de P.P. Ripolles Les encunyacions iberiques de Lauro, editat per I' Ajuntament de Granollers amb la col-laboracio de la SCEN. La presentaci6 d'aquesta obra als socis de la SCEN es programa per al mes de gener, es a dir,ja en lany seguent, 1999.

CONFERENCIES

EI 19 de maig s' organitza una conferencia a carrec del doctor J aume Benages i Pamies, doctor en medicina i especialista en numismatica. EI tema de ia Salus, representada a la moneda romana, fou el que desenvolupa en la seva dissertaci6 en la qual ens presentava els resultats de la seva tesi doctoral, llegida a la Universitat Autonoma de Barcelona ajuliol de 1997. La conferencia s'ilIustrava amb una selecci6 de diapositives en dues series paral-leles i tingue lloc ala sala Prat de la Riba del IEC.

ATENCIO A CONSULTES

Aquest any ens han arribat diferents consultes de caracter bibliografic de persones i entitats, com ara les del senyor M.Mozo Monroy iel senyor S. Domingo Soriano. Unes altres dues es referien a monedes, la prirnera era sobre un mancus i I' altra sobre una moneda local de Blanes. Es remeteren al senyor J. Labrot de Versailles fotografies i dades d'un nombre considerable de getons medievals europeus que ens havia demanat per estudiar-Ios. Al senyor J. Clara, historiador de Girona, se li facilitaren referencies documentals i biografiques sobre Nards Botet i Sis6, genua de l'illustre numismatic, que segui la carrera militar. S'atengue, tambe, la consulta de la senyora Joana Escobedo, de la Biblioteca de Catalunya, donant-li la informaci6 que demanava sobre mestres de seca de finals del segle xv i sobre terminologia monetaria, tot plegat en relaci6 amb un tractat d'aritmetica del 1482. Sobre el mateix tema sinteressa despres la senyora Helene Labarthe, de la Universitat de Perpinya. Es reberen dues consultes del senyor Jeff Schrader, de la Universitat de Nova York, sobre medalles hispaniques de tema religi6s del segle XVII.

Mes endavant, ja dintre de la tardor, el president de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona ens adrecava una consulta sobre una medalla a nom de Ferran VI referent a aquella instituci6 academica. Des de la SCEN es gestiona la cessi6 temporal d' un exemplaroriginal per tal d' extreure' n una reproducci6. Tam-

be es redacta un informe explicatiu sobre la moneda bracteada de Monistrol de Calders que sacornpanya d'una fotografia ampliada de la peca i que, juntament amb un exemplar original d' aquestes monedes, s'exposara a I' Ajuntament d'aquella vila. Es facilita informaci6 i material bibliografic sobre tecniques d' encunyaci6 de medalles i la fotografia d'una medalla modernista de l'argenter sabadellenc, J. Vilarrubies, al senyor J. Garcia Planes que te un estudi en curs sobre el tema. S'atengue una consulta del Museu Puig de Perpinya referent a la classificaci6 d'un diner tomes frances. Tambe es rebe en llarga entrevista al senyor J. Torres i Gros amb consultes sobre un treball en projecte sobre la moneda de Bellpuig. S'envia al senyor G. Forster, d' Alemanya, un informe sobre una moneda dels Reis Catolics i la informaci6 bibliografica que ens sol-Iicitava, Es realitzaren, ames, diverses gestions d' informaci6 bibliografica per al Fitzwilliam Museum de Cambridge.

COLoLABORACIO I ASSESSORAMENT A MITJANS DE COMUNICACIO

Com a continuaci6 a la contribuci6 de la SCEN en la filmaci6 del video La moneda mirall del temps que promogue el Museu Puig (1997), sorgfla possibilitat de contribuir a diversos programes culturals televisius. La col-laboracio amb el realitzador Felip Sole i el seu equip, d'una banda, i la SCEN, de I' altra, ha donatja alguns resultats. Aixi, el dia 19 de desembre es televisa, en el Canal 33 i en el programa Tarasca, un espai amb el titol La moneda mirall del temps, dedicat ala moneda catalana i en el qual s'entrevistava M. Crusafont i Sabater. EI programa es repetf el dia 22 del mateix meso

ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL IEC

La borsa d'estudis Abelard Fabra, convocada en el Cartell de Premis del lEe, fou concedida al senyor Xavier Sanahuja i Anguera, membre de la nostra societat, per la proposta de treball La moneda catalana del segle XVI. Els resultats de la recerca han estatja presentats.

En els darrers mesos de 1998, es lliura el text de la contribuci6 de la SCEN al Simposi L 'aportacio cultural i cientifica dellEC (1907-1997) que s'havia tingut lloc al desembre del 1997. EI seu titol era: «De la nurnismatica a la historia de la moneda. La Societat Catalan a d'Estudis Numismatics» i fou realitzat per A.M. Balaguer. Tambe es lliura la Ilista de mots numismatics i monetaris per a la revisi6 del Diccionari dellEC. A finals d'any, M. Crusafont presenta I'informe sobre el projecte del Bane de dades sobre les monedes catalanes, realitzat merces un ajut de laSecci6 historioarqueologica.

ANNA M. BALAGUER

Com a resultat de diverses reunions sostingudes amb motiu de les obres de remodelaci6 de la seu del IEC, el nostre president fou nomenat, al mes de novembre, per formar part d'una comissi6 de societats del IEC per tal d'estudiar J'organitzaci6 dels espais dels nous locals d'acord amb les necessitats de les diferents entitats.

PARTICIPACIO A SIMPOSI, CONGRESSOS, ACTES D'HOMENATGES I GUARDONS REBUTS PER MEMBRES DE LA SCEN

EI mes de marc, la nostra societat feiaarribar la seva adhesi6 al I Simposi d' Arqueologia Medieval, fet a Berga i dedicat a homenatjar el doctor Manuel Riu, delegat del IEC ala nostra societat.

El mateix mes es rebe la invitaci6 de participar al IV Congreso Nacional de Nurnismatica que tingue lloc al mes de juliol a Lisboa i que organitza l' Associacao de Numismatica de Portugal. Hi presentaren comunicacions els senyors: Leandre Villaronga, sobre novetats de la numismatica antiga d'Hispania; M. Crusafont i Sabater, per aportar noyes dades dels coures visigotics; i A. M. Balaguer amb un estudi sobre l'inici dels ponderals monetaris a Castella i a Portugal. Les actes d' aquest congres han estat ja publicades.

Al mes d'octubre tenia Hoc a Albacete el X Congreso Nacional de Numismatica. La SCEN hi participa amb les intervencions del doctor Leandre Villaronga, especialment convidat pels organitzadors com a ponent a la taula rodona sobre la seca d'lkalkusken, i les de M. Crusafont i A. M. Balaguer que presentaren una nova moneda del comtat d'Urgell.

La historia de la moneda fou tambe present al Congres Internacional de Felip II i el Mediterrani, que tingue lloc a Barcelona i a Roma entre el23 de novembre i el 4 de desembre. M. Crusafont i Sabater, com a especialista de la moneda, fou convidat a presentar-hi una sintesi sobre els aspectes monetaris del perfode.

Cal assenyalar, finalment, que el doctor P.P. Ripolles, de la Universitat de Valencia, membre i collaborador actiu en les tasques de la SCEN, ha estat darrerament distingit amb el Jeton de Vermeil, que atorga la Societe Francaise de Numismatique.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA

EI dia 18 de juny tingue lloc l'assemblea general ordinaria que transcorregue segons l'ordre del dia previst. O'acord amb la reforma dels estatuts, aprovada en I' assemblea extraordinaria del 26 de juny del 1997, s'amplia la junta a dues vocalies mes, carrecs per als quals foren elegits per unanimitat el senyor Jaume Benages i Olive i el senyor Xavier Sanahuja i Anguera.

Les monedes de Tarragona (addenda segona)*

JA UME BENAGES

Certament, anar seguint la recerca de noves peces de la seca tarragonina confirma pas a pas la importancia dela produccio rnonetaria d'aquesta ciutat, al rnateix temps que ens dona una garantia de continuitat en la nostra tasca.

EI contingut que hem seleccionat per aquesta segona addenda del llibre que encapcala aquest treball seguira les pautes que ja indicavem en la primera addenda-.

Aixf doncs i entrant en materia, cal esmentar els perfodes dels quaIs aportem novetats.

Del perfode roma republica de llegenda iberica tenim cine exemplars. De tots ells, en destaquem I' inventari mim. 102, que ens mostra un quadrant amb un nou tipus de llegenda. Tarnbe son forca interessants l'aportacio d'un denari folrat depoca mim. 13, la possible variant de la lletra BE per R mim. 98 i la resta de variants d'encuny.

Del conjunt de monedes contramarcades d'aquest perfode, les cine que descrivim tenen caracter nou, puix fins i tot el ressegellament de tres rombes era fins ara desconegut per nosaltres.

Dintre del perfode purament rorna, trobem quatre monedes de Vitel-li. Del denari num. 20 aportem la fotografia que hem aconseguit, encara que la descripcio

1. BENAGES, JatIlTIC. Les monedes de Tarragona. Tarragona, 1994.

2. BENAGES, Jaume. Les monedes de Tarragona (addenda primera), Reial Societat Arqueologica Tarraconense, butLletf mim. 17, epoca v. any 1995, p. 37-53.

::� BENAGES, Jaurne. «Les monedcs de Tarragona». Acta Numismiuica 27, Societal Catalana d'Estudis Numismatics (Insritur d'Estudis Catalans) Barcelona, 1997, p. 13-26.

JAUME BENAGES

ja fou publicada en el nostre llibre. Dues falsificacions forca interessants ruim. 34 inurn. 48, i una nova variant de posicio de Ilegenda, ruim. 40, fins ara desconeguda, tanquen aquest perfode.

Ja cornentarem, en la primera addenda, la importancia de les encunyacions visigotiques a la nostra ciutat, i avui aportem cine noves peces que ens van confirmant aquest fet. En destacarem el trient de Tulga, fins ara inedit, aixf com un de Viteric, dos de Suintila i un de Recesvint, que ens mostren interessants variants de Ilegenda.

Per finalitzar, dins del perfode contemporani, tenim tres duros de punxons de 1809 (un dels quals amb moltes reflexions), una pe�a de sis quarts de 1810 falsa depoca i una d'un quart i mig variant de les ja publicades.

PERioDE ROMA REPUBLICA AMB LLEGENDA IBERICA

Niim.fi.

Num.13.

Comencem aquest periode amb una aportacio emmarcada dintre de les emissions amb KE arcaica (237-206 aC). Es tracta d'un as ', en el qual observem una clara varietat dencuny al ja publicat en el nostre corpus, on els rinxols dels cabells del cap rnasculf de I' anvers ens fan pensar en les primeres encunyacions dintre la mateixa serie sense simbol.

Denari folrar'. Tot i que, en termes generals, hom creu en l'abundancia de monedes de plata folrades dintre del context arqueologic dels segles II i I aC, ens fa dubtar d'aquesta apreciacio, si rnes no de la nostra seca, el fet que fins ara aquest tipus de peces eren gairebe desconegudes.

Prenent com a referencia els denaris de KeSE que publica Leandre Villaronga, deIs 78 encunys, solament troba un denari folrat-, ames, el seu aspecte presenta la possibilitat d'un encuny de falsari. EI que nosaltres descrivim ens sembla fabricat d'un encuny original, sobretot el seu revers, que podem comparar amb el mim. 13.36 de la variant sense linia sota la llegenda.

Num.74.

As7 de la palma de fulIes obertes. Tambe encuny nou on observem els aspectes variants segiients. El cap de I' anvers totalmentdiferenciat, aixf com la palma de fulles mes atapeides, Del revers tenim una

3. Arxiu de I'autor.

4. Arxiu de I'autor.

S. VILLARONGA, Leandre. Les monedes iberiques de Tarraco. Barcelona: 1993. Corpus 17-5 p. 145-158, num. 79, tr, Cordova: 2.

6. BENAGES, Jaurne. Les monedes de Tarragona. Tarragona: 1994, p. 138·139.

7. Arxiu de I'autor.

Ilegenda com les del tipus deles primeres emissions de Ke moderna i a mes a mes sense Ifnia dessota.

Num.98. Semis" que en principi pertany a la serie del signe BE, de lIegenda llarga de KESSE pero que recollim per presentar la lletra R. Pot esser un trencament d' encuny casual 0 tal vegada fet a proposit pel gravador. Si mes no, apuntem la dada, per si apareixen noyes peces amb aquest aspecte.

Niim. 102. Quadrant? del signe TE. D'aquest signe dintre de la Uegenda llarga de KESSE es coneix las, el semis i el quadrant. EI que aquf presentern, ens aporta una nova forma d' escriure aquesta lIegenda KSSE, si a aquesta li afegim la que ja recollirem en el nostre inventari 101.110 en forma de KESE, ens trobem dintre dela mateixa serie tres formes diferenciades d'escriure la nostra ceca, fet que s'origina amb el pas dels cimbris per les nostres contrades a finals del segle I aCII.

Contramarques

Inventari 25

Inventari 27

Punxo circular

Trient'? del sirnbol caduceu amb contramarca de punx6 circular. Sextant!' del sfrnbol caduceu amb contramarca del punxo circular.

SiC puntejades

Inventari 59 As 14 del simbol ceptre amb contramarca deles IIetres SiC puntejades.

Dues esses

Inventari 65.3 As" del simbol proa de nau, amb contramarca de dues esses.

8. Arxiu de I'autor.

9. Arxiu de I'autor.

10. BENAGES, Jaurne. Les monedes de Tarragona. Tarragona: 1994, p. 166-167.

II. BENAGES, Jaurne. La llegenda Kesse, el pas dels cimbris i les monades contramarcades. Cercle 3, Barcelona, 1988

12. Arxiu de I'autor.

13. Arxiu de l'auror.

14. Arxiu de l'auior. IS. PUEGO. Ofcrta Desernbre-Gener 1997. Lot I1UI11. 52, Sevilla.

Inventari 24

JAUME BENAGES

Rombes Semis" del simbol caduceu amb contramarca de tres rombes al revers.

PERIODE ROMA.

Vitel(li (69 dC)

Num.20.

Num.34.

Num.40.

Num.4S.

Denari 17 que ja publicarem amb la referencia RIC.2.30, pero que desconeixfern el document grafic dela peca i que avui aportem. Denari" folrat 0 fals d' epoca que presenta una efigie mes semblant a Galba que a Vitel-li.

Denari 19 inedit quant a la direcci6 de la llegenda de I' anvers i que podriem situar entre els numeros 40 i 41 del nostre corpus. AS20 fals que situem entre els segles XVIII-XIX.

PERIODE VISIGOTIC

Viteric (603-609)

Num.7. Trient-' del tipus II de llegenda del revers de creu i estrella. Com veiem, la llegenda del revers comenca amb estrella, pero aixo es deu al fet que, per la circumstancia que fos, en el moment de I' encunyaci6 quedaren tapats els dos punts que el precedien, tal com podem observar, tot veient I' espai buit entre la creu i l' estrella. Fins i tot ens sernbla del mateix encuny que el que hem descrit amb la mateixa numeraci6.

16. Col-leccio particular.

17. AUREO, SA. Barcelona: lot num. I A22, subhasta 20-10-1997.

18. LAVIN, Bilbao: lot mim. 122, subhasta 17-10-1997.

19. AUREO, SA. Barcelona: 101 mim. 180, subhasta 20-1-1998.

20. Arxiu de I' autor.

21. SOCIETA OJ BANCA SVJZZERA, lot IlLIm. 2.573, subhasta 21/23-1-1997.

LES MONEDES DE TARRAGONA

Suintila (621-631)

Num,12-A. Trient" del tipus II de llegenda del revers que comenca amb COPIV. A diferencia de totes les publicades, aquesta acaba la Uegenda del revers amb dos punts.

Niim. 12-B. Trient-' del tipus II de Uegenda del revers que comenca amb COPIV. Amb totes les reserves, ja que solament hem pogut tenir el document grafic de la peca, veiem la transcripcio de SINDILA per SVINTHILA. Una altra moneda de la seca de Merida, procedent del tresor de La Capilla" tambe porta la mateixavariant de nom.

Tulga (639-642)

Num.S. Trient" d' extraordinaria raresa. Fins ara solament eren conegudes de la nostra seca el trient que publica Heiss> i la falsa d' epoca que recollfrern nosaltres en el nostre COrpUS27. L'aparicio daquest exemplar confirma plenament les encunyacions d' aquest monarca a Tarragona.

Recesvint (649-672)

Num. 12-A. Trient" del tipus IV de revers de creu amb dues pedes damunt de tres grades. Situem aquest exemplar despres del nostre inventari 12, ates que la diferencia observada sonelsdos punts de I'acabament de la llegenda del revers.

PERIODE CONTEMPORANI

Ferran VII (1808-1833)

5 ptes. 180929

Aquest exemplar mereix una especial atencio i, en primer lIoc, hem de dir que

22. AUREO, SA. Barcelona: lot mim. 2. I 89, subhasta 22· IO-I 998.

23. Colleccio particular.

24. FERNANDEZ y LOPEZ, Manuel. El tesoro visigotico de 10 capilla. Sevilla: 1985, mim. 28, p. 28 i p. 87.

25. Jesus VICO, SA. Madrid, lot mirn. 309, subhasta 13-1 I· I 997.

26. HEISS, Aloiss. Descripcion general de las monedas de los reyes visigodos de Espana. Paris: 1872, lam. vlI-9.

27. BENAGES, Jaume.Les monedes de Tarragona. Tarragona: J 994, p. 228-229.

28. SOCIETA Dl BANCA SVIZZERA, lot mim. 2.678, subhasta 2l123-1-1997.

29. Jesus VlCO, SA. Madrid, lot num, 462, subhasta 13-3-[997.

ens sembla una encunyacio d'epoca, amb el pes i el diametre adient i que per las grafila d' orla de cues hem de situar dintre de les primeres encunyacions realitzades.

Ara be, observem diferencies notables respecte a la resta d'encunys de la serie.

A I'anvers, el punxo vertical superior normalment es presenta amb un cine seguit de punt, una P gran i una s petita i al dessota d'aquesta una ratlla horitzontal partida pel mig en forma de creueta. La moneda que tractem inclou el cine, el punt la P gran i una S gran amb acabament de punt i sense ratlla al dessota, a rnes a rnes, la cartel-Ia es rnes estreta a la part superior, a diferencia de les altres que ho son a la part inferior.

Dintre de la cartel-la de la part baixa, on es troba l' any, sernbla com si al mimeronou se li volgues afegir una bola al final de la cua.

El punxo horitzontal que duu el nom i el numeral del rei en? sembla correcte, a pesar de la inversio. Si mes no, ressaltem aquesta gravacio a sobre d'una altra llegenda situada dintre d'una cartella mes petita":

Ja al revers, trobem un escut totalment diferent alsde tota la serie, on la caiguda de les ratlles de tots dos costats son molt verticals. L' acabament inferior es mes arrodonit i les branques creuades al dessota son poe definides.

Totes aquestes diferencies fan que els plantegem interrogants com son:

- Podria tractar-se de proves d'encunys?

- I si aixf fos, per que es desestimaren en els punxons que presenta aquesta peca si durant la campanya d'encunyacio anaren apareixent notables diferencies?

Tanmateix, pensem en els inconvenients i dificultats que representa l' obertura d'encunys en epoques de guerra, tot recordant el curt perfode de fabricacio daquesta moneda (de gener ajuliol de 1809).

Nurn.4.1. 5 ptes. 180931• Exemplar igual que el nostre inventari referenciat, pero aquest amb la posicio correcta del nom i del numeral del rei. Per nosaltres, es tracta del segon exemplar conegut d' aquesta variant, ja que com podem observar l'anvers es correspon amb el de l'inventari mirnero 4, pero el revers es del mimero 3, amb les dues branques de fulles creuades al dessota de l' escut.

30. Jesus vrco, SA. Madrid, lot ruirn. 462, subhasta 13-3-1997. Segons el subhastador: «Rectificacion del nombre. Aparentemente se trata de una modificaci6n del primer disefio, no adoptado, del punzon con el nombre del Rey, en el que se pueden apreciar las letras F.O.»

31. Arxiu de I' autor.

Num.7. 5 ptes. 180932. Nova variant de les ja publicades. Podem veure el mimero zero gran i sense apendix al dessota.

Num. 15. 6 quarts 181033• Falsa d' epoca, Entre les anomalies hi trobem, a part del pes mes baix iel diametre rnes petit, la corona mes minsa, sense punt darrere l'any i una diferencia evident en les flors del costat de la data.

Del revers destacarem la quasi absencia del camp d' or de l' escut, el mateix escut ii'aureola de flors de diferent textura.

Num.19. 1 i1/2 quarts de 181134• Variant d'encuny diferent als publicats. Destacarern 'I' absencia de punts darrere de 1811 a I' anvers i darrere de «media» al revers.

CATALEG

PER/ODE ROMA REPUBLICA AMB LLEGENDA IBERICA

6. AS.AE r�'f 15,91

Cap d'homc amb d. amb Genet a d. amb palma a la rna; al collar de punts al coli dessota, lIegenda

13. Denari. AE + AR ��� 2,53

Cap d'home a d. amb collar Genet a d. amb clarnide curta i de punts al coil. Grafila de volant, portant palma a la rna punts dreta i guiant un segon cavall; al dessota, lIegenda

74. AS.AE .(7r 9,06

Cap d'home a d. amb man- Genet a d. amb palma a la rna; al tell al coli; al darrera, pal- dessota, lIegenda. Grafila lineal ma de fulles obertes. Grafila de punts 26,8 12 18,1 6 24,4 9

32. HERVERA, Barcelona, 101 n[1I11. 848, subhasta 7-7-1998.

33. AUREO, SA. Barcelona, 101 rnim. 2.379, subhasta 1-7-1997.

34. AUREO, SA. Barcelona, lor mim. 956, subhasra 17-9-1996.

98. Semis. AE <'V�5�

Cap d'home a d.; mantell al Cavall piafant a d. amb les regcoli amb fibula; al darrera, nes soltes; al dessota, llegenda signe iberic R(?). Grafila de punts

102. Quadrant. AE < �$- �

Cap d'home a d.; mantell al Mig pegas a d.: al dessobre, tres coli amb fibula; al darrera, globuls; al dessota, llegenda sosigne iberic TE. Grafila de bre linia. Grafila !inial punts

CONTRAMARQUES

Punx6 circular

4,82 19,4 6

3,2116,3 11

Semis. AE. Inventari num. 25 �5'V 4,40 ]8,3 4

Cap dhome ad. amb man- Cavall a d. pasturant en un matell al coil; al darrera, cadu- toll; al dessobre, quatre globuls; Cell. Grafila de punts. Con- al dessota, la linia de I' exerg, la tramarca de punxo circular llegenda 2,30 ]5,0 9

Sextant. AE. Inventari mirn, 27 (�� �)

Cap d'home a d. amb man- Doff a d.; al dessobre, dos glotell al coli; al darrera, cadu- buls; al dessota, llegenda Cell. Contramarca de punxo circular

SiC PUNTEJADES

As. AE. Inventari num. 59 12,95 25,6 5

Cap d'home a d.; mantell aI Genet a d. amb palma a la rna; al call amb fibula; al darrera, dessota, llegenda sobre linia ceptre. Grafila de punts. Contramarca SiC puntejades

DUES ESSES

As. AE. Inventari num, 65 <��

Cap d'home a d. amb man- Genet a d. arnb palma a-la rna; al tell al coil; al darrera, proa de dessota, llegenda sobre linia nau. Contramarca dues esses

TRESROMBES

Semis. AE. lnventari num. 24 ���

Cap d'home a d. amb man- Cavall piafant a d. amb les regtell al coll; al darrera, cadu- nes soltes. Entre les potes davanceu teres un globul; al dessota, llegenda sobre linia. Grafila lineal. Contramarca de tres rombes

PER/ODE ROMA

VITEL(LJ (69 de)

7

10

20. Denari. AR

"'.> AVITELLlVS -+ FIDES/EXERCITVVM

� IMP GERMAN Dues mans enllacades

Cap de Vitel-li llorejat a d.; globuls al final del bust

34. Denari. AE + AR

( AVITELLlVS J VESTA � PR QUIRITIVM

J IMP GERMAN Vesta amb tunica i vel, asseguda a

Cap de Vitel-li llorejat a esq. en tron; portant torxa a la rna I'esquerra esq. i patera a lad. ambel brae estes

40. Denari. AR

6

( AVITELLIVS ( VICTORIA JAUGUSTI 3,05 19,9 10

J IMP. GERMAN La Victoria vestida avancant a

Cap de Vitel-li llorejat a d.; esq. i portant a la rna d. una cuiglobuls i palma al final del rassa arnb la inscripcio SP/QR. bust. Grafila de punts Grafila de punts

48. AS.AE 8,05 27,8 7

( AVITELLIVS -+ FIDES I EXERCITVYM

J IMP GERMAN

Dues mans enllacades. GrMila

Cap de Vitel-li llorejat a de punts

esq.; globuls al final del bust. Grafi la de punts

PERioDE VISIGOTIC VITERIC (603-609)

Tipus 11 (llegenda del revers amb creu i estrella)

7-A.Trient. AV + VVITTIRICVS RE 1,45 + *PIV:rARR :(.0: Bust frontal. Grafila de pe- Bust frontal. Grafila de petits tits triangles triangles

SUiNT/LA (621-631)

Tipus 11 (llegenda del revers comenca amb eOPlv

12-A. Trient. AV + SVINTHILARE

+ (.0 PIV·T/\ RR: Bust frontal. Grafila de pe- Bust frontal. Grafila de petits tits triangles triangles

12-B. Trient. + 5) V\ D I LA R[ + CO: P IV; T/\ RR Bust frontal Bust frontal

TULGA (639-642)

3. Trient. AV + TVLG.A RE+o + TI\ RR./\ (0:/\ IV� Bust frontal. Grafila de pe- Bust frontal. Grafila de petits tits triangles triangles

RECESVINT (649-672)

Tipus IV (revers de creu amb dues pedes damunt de Ires grades)

12-A. Trient. AV + RE'CCE'/SV1WR: +T;\RRJ\(.°PIV: Bust a la dreta amb perles Creu arnb dues perles, damunt de al cabell tres grades

SIN 5 pessetes. AR

JAUME BENAGES

PER/ODE CONTEMPORANI

FERRAN VII (1808-1833)

" -: YS'/'II/\'b3�<'-/v 1809

Dintre de grafila d'orla de cues, Grafila d'orla de cues. Lle- escut de Catalunya de cine banes gendes dintre de cartel-la i coronal. Al dessota, dues branques de fulles creuades

4.1. 5 pessetes. AR

'5. r?./� f€'R'VII'l'-" 1809

Dintre de grafila d'orla de fulles, Grafila d' orla de fu1les. Lle- escut de Catalunya de cine barres gendes dintre de cartel-Ia i coronal. Al dessota, dues branques de fulles creuades

7.1. 5 pessetes. AR

12 /'"') S. p:§/-FeR VII./� 1809 Dintre de grafila d'orla de fulles, Grafila d' orla de fulles. Lle- escut de Catalunya de cine bagendes dintre de cartel-la rres, pla perla seva part superior i coronal (corona plana). Al dessota, punt central amb dues branques creuades de tres fulles soltes cadascuna

15. 6 quarts. AE. Fa1sa d'epoca?

(! feR-PiN 0 VII- ;) HISpo r PIVN<-jP- � CATHAL' �VI'/ KE)C VI *1810\": G( UAR'

Armes reials coronades Escut de Catalunya de quatre barres en camp d'or i coronal. Al dessota i dintre daureola de flors, indicatiu de valor

19. 1 i 112 quarts. AE 3,73

6 'f ft"RDIN,vtl:J JilSP, �PRIIV('IP'i CATtjAL' p-cX· � *1811* _(QUARTOly /-(EDIO)

Escut d' annes reials ovalat Escut de Catalunya redo, de quai coronat tre barres en camp d'or i coronal. Al dessota, entre parentesis, indicatiu de valor

Comentari a La ciudad de Obulco, sus emisiones

monetales d'Alicia Arevalo Gonzalez 1

L. VILLARONGA

EI proposit d' aquesta obra es reconstruir a traves de I'estudi numismatic de les seves monedes la historia social i economica de la ciutat d' Obulco.

Situa la ciutat d' Obulco, ubicada a la Ulterior, dintre d'un centre de comunicacions deles vies romanes, mitjancant les fonts historiques antigues i els resultats de les excavacions.

L' obra que tenim a les mans es molt important, ja que es tracta d'una seca amb gran quantitat d'emissions monetaries, encara que ho es mes perque son moltes les peces estudiades. Son 1.927, i ho han estat pels seus encunys, la qual cosa es diffcil i laboriosa, nomes ho sabem els que ho hem fet alguna vegada.

De l'estudi dels encunys amb les seves igualtats, semblances i diferencies, en treu I'autora moltes consequencies, que analitza criticament i arriba a conclusions, que poden ser discutides, pero que per fer-ho cal arribar a un pregon estudi sembiant al que ha fet I'autora.

Perla nostra part l'hem estudiat; no n'hi ha prou a llegir-lo, els elogis van adrecats a tot el conjunt i els comentaris critics a algun dels details puntuals. Es ales tecniques dencunyacio per on cornencarern aquest comentari, especialment en l'tis de punxons i plantilles. Comenca dient que tots els autors estan ara d'acord, cosa que ens sorpren, que el gravat deles llegendes i retols son fets a posteriori i una a una per a cada encuny.

Del metode de l'estudi de la sequencia dels encunys diu que «valoramos» fer10 a traves d'un sistema de digitalirzacio d'imatge i un programa inforrnatic per

I. SIGUENZA, 1999,362 pagines, LX lamines 59 figures. Aquest cornentari fall inicialmenr concebut com a recensi6, perc a causa de la seva extensio ha sernbl at finalmcnt miller al consell de redacci6 de publicar-lo com a article.

L. VILLARONGA

identificar les peces del mateix encuny pen) l'elevat cost del sistema impedeix d'utilitzar-lo. L'alternativa fou seguir el metode de la superposici6 dacetats, obtingut mitjancant reprografia laser de fotografies dels buidats deles monedes.

Aixi, la utilitzaci6 dels acetats li permete comprovar les monedes que semblayen que eren del mateix encuny pen) que diferien en petits details, a causa de procedir dencunys fets amb el mateix punx6 ials quals s'han afegit alguns details.

L'estudi l'ha fet seguint els passos seguents

1. Fa els motllos de guix «vaciado» deles monedes consultades. Les conegudes solament per fotografies les rebutja.

2. Reproducci6 fotografica dels motllos a igual enllumenat i escala, a una grandaria 1:3.

3. Reproducci6 deles fotografies en acetat mitjancant una reprografia laser.

4. Comparaci6 de les monedes amb la superposici6 dels acetats utilitzant un projector de transparencies.

Es de lloar aquest metode tan acurat per l'estudi dels encunys, puix que sabem com es de diffcil fer-ho amb monedes que no tinguin una conservaci6 excellent.

Aixf, aconsegueix fer grups amb les monedes dels mateixos encunys i subgrups amb les variants, per veure si procedeixen del possible retoc de I' encuny. Com es pot veure, el metode es Uarg i cornplicat, pensem que s6n a prop de 2.000 les monedes, felicitem efusivament I'autora per haver-lorealitzat amb una gran dedicaci6 de temps i paciencia.

Aquest metode prou complicat fa que, per a nosaltres, amb la il-lustracio que d6na en el llibre, unes 400 monedes, sigui impossible fer una bona comparaci6 dels encunys. Hem acceptat a uUs clues les afirmacions de l'autora.

En el seu treball ens parla de la utilitzaci6 d'una plantilla per al tracat deles llegendes seguint el camf assenyalat per Garcfa-BeUido quan estudia les monedes de Castulo.

De les diverses teories de la fabricaci6 dels encunys creiem que totes s6n possibles, i deuen haver estat utilitzades en un lloc 0 altre i en un moment 0 altre. Per tant, es possible que la teoria que presenta l' autora sigui certa. Perla nostra part, que hem estudiat principalment les monedes de la Citerior, no creiem que fos utilitzat el dit sistema en les seves emissions.

Es fa diffcil a vegades seguir els raonaments de I' autora, cosa que confirma la dificultat i I'esforc que ha fet en el desenvolupament d' aquest llibre.

Per exemple, a la pagina 35, es refereix a la moneda 1332-1339, que presenta la llegenda invertida, quan nosaltres ens estirnavem mes considerar la llegenda ben situada iel que eren invertits eren l'espiga i I'arada, encara que aquesta resultes cap per avail.

Tot s6n maneres de veure les coses, pen) el que es important es que assenyali totes aquestes particularitats.

El fet de presentar la Ilegenda invertida es el motiu que li fa creure en l'us de

COMENTARI

A

LA CIUDAD DE OBULCO, SUS EMISIONES MONETALES 41

les plantilles. Un altre cas que Ii reforca aquesta idea es el de les monedes 52 a 54, no ilIustrades, amb l'encuny R 6, que diu que es identic al R 5, pero amb la Ilegenda invertida per la inversio de la plantilla.

Resumint, les Ilegendes es graven a posteriori i per separat en cada encuny. Analitza una serie de diferencies en les lIegendes ala pagina 35, dient que son tres les explicacions:

1. Les plantilles no portaven els dos noms dels magistrats, sinosolament un.

2. Eis dos noms podien estar un sobre de l'altre 0 be a continuacio, en una lima.

3. En tracar d'un nom a laltre es va aixecar la plantilla i, en tornar-la a posar, no va quedar ben posada.

Insisteix en ]' usde la plantilla en considerar les emissions de la serie VI amb els dos noms de magistrats que apareixen en dos ordres, cos a explicable sense recorrer ales plantilles, puix que els dos magistrats podien alternar-se en elmandat, una temporada cadascun.

Totes les particularitats tecniques que es poden explicar per l'us deles plantilIes son tambe explicables per I'us de punxons per ales llegendes. Aquest sistema es mes facil que la complicada confeccio amb plantilles iel seu us.

Un dels capitols mes interessants es el de la descripcio deles series, que es on dona l' ordenacio de les emissions, en total sis series. Farem un petit comentari.

Serie 1. D'un sistema metrologic de dobles de 8/9 g. La divideix en dos grups, el primer sense magistrat i el segon amb CONIPR.

No coneix la moneda del nostre corpus 2 amb espiga a ladreta i la del corpus 3, la de Delgado ATILAL?, que porta la llegenda retrograda. Aquest tipus de llegenda el presenta l' encuny R 6, no il-Iustrat.

Serie II. Del sistema sextantal. No sabem distingir entre els dos grups en que la subdivideix, pels histogrames no podem veure si es pel pes.

Serie III. Diu que pertany al sistema sextantal reduit, nosaltres creiem que correspon al sistema de 10 asos en lliura. Presenta en llegenda iberica del sud el nom dedos magistrats SIBIBOLAI i URKAIL.

Fa dos grups amb els semis. El primer sense magistrat i el segon amb ILNOINAEAL. Per nosaltres, no sadaptenmetrologicament a aquest grup, els creiem mes antics.

Serie IV. Es la serie mes abundant, amb sis parells de magistrats en llegenda iberica del sud. Mes endavant farem algun comentari particular. En el grup 4 dels quadrants descriu SISQ, quan es veu be en les monedes SISIQ.

Serie v. Fa dos grups: el va amb els magistrats Ilatins L.AIMILlM.IVNIIAID i I' altre vb sense magistrats. Considera que son duesseries paral-Ieles, que no son simultanies pero sf coetanies. Diu que si hagues fet grups depenent del creixent 0 de la creu en aspa, haguessin quedat separades peces procedents del mateix encuny, als quaIs, en esser retocats, si afegien els sfmbols.

L. VILLARONGA

La comparanca amb la il-Iustracio del nostre corpus ha estat impossible. Nomes un exemple: l'encuny R. 84 es descrit de manera diferent ales monedes 1286,1291 i 1292, no il-lustrades.

De la serie vb presentem una peca (figura 1) que te un encuny d'anvers desconegut per l'autora i ben diferent dels que publica.

Serie VI. Assenyalada per la presencia del nom del magistrat NIG. Dels divisors, els semis molt abundants i entre els quadrants trobem a faltar el mimero 69A, del nostre corpus (figura 2).

Quan tracta dels magistrats potser es podria afegir quelcom sobre NIG, que podria pertanyer a la gens NIGIDIA, com sembla que assenyala Marc Mayer (<<Puntualizaciones sobre el cursus honorum de Publio Nigidio Figulo», Pyre/we, 10,1974, pagines 181-194).

Trobem a faltar la moneda del magistrat TIM, el mimero 79A del nostre corpus. Ara, aqui n'illustrem una altra, ala figura 3, en la qual es veu be la llegenda OBVLCO.

Ala pagina 242 ens parla d'algunes monedes de plom: fa referencia a una de la qual podem donar la illustracio (figura 4), que pesa 32,40 g. Ha estat batuda amb l'encuny d'anvers mimero 4, i elde revers es dubt6s, puix que no es precisen en la seva il-lustracio les lletres de la llegenda.

Per la iconografia, segueix principalment els treballs de Garcia-Bellido i exposa les diferents teories de la simbologia religiosa d'origen punic. Es un tema que cal tractar pero poe decisiu per a la numismatica.

Perla lectura deles inscripcions iberiques segueix les interpretacions d'Untermann i de Hoz. Es important la inforrnacio que ens dona dels antroponims iberics que son comentats en detall. EI mateix fa amb els llatins.

Quan parlem de l' aspecte metrologic, abans de tot, hem de fer referencia a l'afirmacio de l'autora que, per refermar la igualtat de dues deles series, diu que tenen «pesos analegs», quan la igualtat de pes solament indica l'us del mateix patro metrologic, el qual pot ser usat durant un temps mes 0 menys llarg.

Un Zapsus d'impremta a la pagina 98, a la formula de l'interval de confianca, el denominador N hade ser arrel quadrada de N.

Uncomentari sobre els histogrames. En ells se situael nombre de monedes dintre d'un interval de pesos. Dones be, en els histogrames no van els valors dels intervals assenyalats de manera clara, puix que el valor inferior de l'interval va situat al mig de la columna i, ames, les columnes estan separades. En els histogrames hi ha una continuitat de pesos; per tant, no hi deuen haver interrupcions. A l'histograma superior de la pagina 100, en el segon interval veiem 13,86 quan ha d'esser 13,06, un lapsus d'impremta.

La serie III es la que presenta un histograma mes normal amb una moda coincidentamb lamitjanade pes, d'un sistema de 10monedes enlliura. Bona comparacio amb lallista de Hildebrandt dels pesos dels asos romans del periode 194-155 aC.

COMENTARIA LA CIUDAD DE OBULCO, SUS EMISIONES

L. VILLARONGA

Ala pagina 108, quan parla de la serie IV, que te una mitjana de pes de 17,38 g diu que s'adopten pesos «mas acordes con el patron iberico que sera el que se termine imponiendo entre lamoneda iberica».

Per a nosaltres, en la serie IV, el pes de les monedes segueix el sistema uncial reduit de la segona meitat del segle II ae, quan Roma no encunya asos, a I'entorn dels 18 g. Sense relacio amb e1 patr6 de la serie I, que es el doble de 8/9, provinent de Sicilia i Italia, Ala serie va-vb torna a dir que s'adapten «totalmente al patron iberico», quan aquesta emissio te una mitjana de pes de 14/15 g.

EI capitol VII, sobre I'estimacio del volum deles monedes emeses, es on es dona el nombre d'encunys de cada emissi6. Per la serie I es de 4/8 encunys originals, per la II de 2/8 i per la IV de 3/6. Son emissions curtes, imes important resulta la serie IV amb 17/38 encunys, que vista l' abundancia deles seves monedes sembla que hauria de tenir mes encunys. El coeficient de monedes per encuny es elevat, cosa que significa que hi ha una bona determinaci6 per arribar a saber el nombre original dels encunys. Si comparem aquest vo1um amb e1 deles emissions de Kese, en el qual1es emissions amb nombroses monedes arriben als32 encunys, comptabilitzant-se en total 236 encunys, veiem a Obulco que amb 1es emissions dels set parells de magistrats nomes arriben a 17/38.

Ens tornem a quedar sorpresos en veure que 1a serie v, dels magistrats L. Aimil i M. Iuni, peces molt abundants ales colleccions, museus, troballes, foren batudes nornes amb 10116 encunys. Restem astorats.

En algun dels quadres que presenten les dades d' estimaci6 del nombre original dels encunys trobem que el nombre d'encunys estimats per l'emissio, D, es inferior en poe al nombred' encunys coneguts, Dk, la qual cosa no es possible, puix que D ha d'esser igual 0 major que Dk. Aixi, entre altres, ala figura 30 per l'anvers de I' as; la figura 32 per I' anvers de l' as i del semis ila figura 35 per l' anvers de l'as, i aixi en altres.

Recull Ia informacio deles troballes monetaries i dels fons de monedes d' 0bulco dels museus i colleccions de procedencia coneguda. E1 material recollit es abundant, nomes cal dir que ocupa quasi 80 pagines delllibre. Hi ha una part que no es aprofitab1e, pero 1a part iitil es prou important per treure'n resu1tats. No es coneix propiament cap tresor de monedes d'Obulco.

Dona e1 mapa amb la distribucio de les troballes i els llocs on es reencunya sobre monedes d'Obulco.

La circulacio monetaria es desenvolupa en tres arees fonamentals: llocs propers a la ciutat; en habitats miners, principalment elsde la Sierra Morena; i llocs de la costa anda1usa.

La circulaci6 de caracter local de lamoneda es manifesta de manera total en el mon antic. La seva presencia a les mines es un altre testimoni de la seva difusio.

Hem d' afegir la hipotesi de I' autora que Obulco comercialitzava tambe el mineral de Sierra Morena i intervenia en la seva explotacio.

EI desplacament de la poblacio cap a la costa explica la presencia en ella deles monedes d'Obu/co; I'autora no creu que aixo fos l'indici d'unes relacions comercials.

Les reencunyacions sobre monedes d' Obulco son tractades extensament, iles mes interessants son les que considera I' autora de moneda romanorepublicana sobre moneda d' Obulco, Nosaltres creiem que el que succei fou el contrari, i deixem aquesta questio per a l'estudi de la troballa de Torello d' en Cintes.

La majoria de les reencunyacions son considerades per I'autora com de Castu/0 sobre Obulco, encara que en algun cas podria ser al reves, com per exemple la A.4,8b.

Resumint, I'autora considera quesempre la moneda d'Obulco es el suport de la reencunyacio, i mai no ha aprofitat altres monedes per ales seves encunyacions.

Les peces hibrides que publica son amb revers de Castulo; la majoria de les que comenta no estan il-lustrades i hem d'acceptar les seves afirmacions.

L'hfbrida d'Abra, del nostre corpus pagina 354 mimero 1, es comentada sense reproduir-la. No comenta les hfbrides amb el revers de genet, del tipus de Carisa, que porten la llegenda OBLCO.

Son poques les contramarques que presenten les monedes d' Obulco. No es comenta la publicada per Navascues (Navascues, 1971) que no illustra a la moneda del MAN mirnero 657, sobre la galta d' un as de 10 monedes en lliura, que presenta YR.

Trobem a faltar les monedes anepigrafiques. Solament trobem la de la serie IV grup 2, de quadrants que diu que es inedita, pero en dona la nostra referencia. Tambe falta el quadrant de la serie VI, que il-Iustrem a la figura 5.'A mes hi ha exemplars amb el cap femenf indubtablement d'Obulco amb reyers de genet amb t· escut. Endonem dues mostres a les figures 6 i 7. '\. ::_'.

Trobem a faltar, dintre deles emissions antigues, monedes que podrfem dir dimitacio, a la vista de la seva tosquedat i el mal tracat de la llegenda. Es la moneda que oferim a la figura 8, corresponent als magistrats Botilkos i Bekoeki de dificil Iectura.

Passarem a fer uns comentaris sobre I'estudi dels encunys don ant alguns exemples concrets. Abans, pero, hem de fer un comentari relatiu al nostre metode en confeccionar el corpus. En ell, nosaltres no estudiarern les monedes pels seus encunys, fer-ho amb totes les monedes antigues de la penfnsula iberica era impossible, caldria un gran equip de treball. Ens limitarern a establir tipus. Si a un anvers Ii corresponien diversos tipus de revers, establfem diversos ruimeros que diferenciaven els diversos reversos. Fou el sistema que creguerern millor per arribar a una classificacio.

Per aquest metode es donava el cas que en el nostre corpus dues monedes de reversos de tipologia diferent podien tenir el mateix encuny d'anvers. El metode

L. VILLARONGA

seguit per I'autora en estudiar tots els encunys fa que monedes amb el mateix encuny d' anvers pen) de revers diferent queden en el mateix grup, cosa que fa diffcil la classificacio.

Ales pagines 333-334 dona les referencies del seu cataleg ales obres de Vives i Untermann, no ho fa al nostre corpus, pero sf que ho fa en el capitol nt, «Descripcion delas series».

Aixf resulta, per ex empie, en la serie IV, grup 7, que I' autora dona com a referencia al nostre corpus els rnimeros 17 aI 25. Nosaltres donem 9 encunys de revers, l'autora dona vuit, quatre dels quais, e154,e155, el 56 i el59 corresponen a un mateix tipus nostre, donant nosaltres cinc tipus mes que son cine encunys meso

Resumim les dades a continuacio perque es vegi clar:

Corpus 17, URKAILTUINESELTUKO

Corpus 18, URKAILTUINESELTUKO, E circular

Corpus 19, URKAILTU/NESELTUKO, aspa, R. 54,55,56, 59. Hi ha I'encuny de Ia moneda 709 en que no es veu la creu

Corpus 20, URKAILTUINESELTUKO, E circular, aspa

Corpus 21, URKAILTu/NESELTUKO, E circular, cercle

Corpus 22, URKAILTUINESELTUKO, creixent sobre arada, R. 53. En algunes monedes no es veu el creixent

Corpus 23, URKAILTU/NESELTUKO, espiral ornamental

Corpus 24, URKAILTUINESELTUKO, E circular, espiral ornamental, R.57. En lloc d' espiral hi ha aspa en el mimero 701, 719 i 723.

Corpus 25, NESELTUKO/URKAILTU, creixent sobre arada, R. 52.

De l'encuny R. 58, il-Iustrades les monedes 730 i 731, no hi veiem res.

En aquest grup trobem altres anomalies. Les monedes de la 698 ala 701, dues delles il-Iustrades, la 698 i la 701, pen) en les quais no sabem veure l'espiral i en el seu Hoc hi ha la creu aspada. 0 sigui, monedes que en el cataleg tenen eI mateix encuny de revers iala illustracio son ben diferents.

Mes endavant tornem a trobar I'encuny R. 57 ales monedes de la 718 ala 725, dil-Iustrades Ia 718 i la 723, la primera amb I'espiral ila segona amb la creu aspada. Resumint, veiem diferencies en I'encuny R.57 que no haurien d'existir.

Un altre cas que hem observat es de la serie IV, grup 6. no cita el nostre corpus 35, que presenta un cercle sobre l'arada, pero aquesta particularitat I'assenyala a la moneda 498, de I'encuny R. 41, que va il-lustrada. Pero, en canvi, altres monedes amb el mateix en cuny de revers, les dels mimeros 463 a 465, a la il-lustracio no presenten el cercle i, per tant, no coincideixen els reversos R. 41 de les monedes 463 a 465 i 498 i 499.

Amb tot, sembla que s'han subestimat el nombre d'encunys i aixo podria explicar en part eI nostre comentari sobre el volum de les emissions.

Els nostres comentaris son quelcom desordenats, i aixo es degut al gran interes per aquesta obra, magistral estudi d'una seca important, amb moltsmaterials i

COMENTARI

A

LA CIUDAD DE OBULCO, SUS EMISIONES MONETALES

47

problemes i, per sobre de tot, moltes dificultats. Passem d'una part del llibre a una altra buscant una determinada informaci6 i, aixi, anem fent la nostra crftica que volem que sigui constructiva. Encara que insistim en algunes observacions puntuals, per sobre els nostres comentaris hi ha una admiraci6 envers I' autora pel seu esforc i la feina feta.

Creiem obligat fixar un criteri amb relaci6 als retocs dels encunys, puix que pensem que si a un encuny s'afegeix un sfmbol el resultat es un altre encuny, ja que creiem que en aquest cas I'encuny fou obtingut per l'us d'un punx6.

Aixo ho diem per l'afirmaci6 de l'autora quan diu, referint-se a la serie va, que si hagues fet grups depenent dels simbols creixent 0 creu en aspa, hauria separat peces procedents d'un mateix encuny, als quaIs, en esser retocats, s'afegien els simbols.

En voler fer la comparanca d' aquestes emissions amb lesdel nostre corpus mimeros 44 a 58, ens hem vist enun embolic, puix que al mateix encuny s'havia afegit algun sfrnbol, creixent 0 creu. Resultant aleshores amb afegits diferents un altre encuny i hem renunciat de fer-ho.

Per a la situaci6 cronologica deles emissions d' Obulco discuteix ]' autora la informaci6 que te a I' abast. Es coincident, en lfnies generals, amb la que nosaltres havfern exposat anteriorment.

Serie I, de 218 a 214 aC

Serie II, despres del 211aC

Serie III, cap a 165aC

Serie IV, 165-110 aC

Serie v, 110-90 aC

Serie VI, segle I aC

Passa a continuaci6 a la funci6 de la moneda i diu que el seu naixement es deu relacionar amb la preexistencia d'una relativa «complejidad en las operaciones realizadas en el ambito econ6mico y financiero, a pesar de que tanto en su inicio como en etapas posteriores no consiga despegarse de connotaciones polfticas y religiosas»

Situa en un alt nivellla funci6 de lamoneda a Obulco amb «la suficiente capacidad organizativa y financiera». S6n coses que es poden dir de totes les seques importants.

De la capacitat politica i financera passa a tractar-la com a document agricola. Veu una dependencia dels habitats agrfcoles pel que fa a la moneda, per ra6 de I'existencia deles peces de plom amb tipologia agraria, emeses davant la falta de numerari suficient.

Remarca la semblanca de les organitzacions mineres i agraries, amb la deles seques de Castulo i Obulco,

Discuteix silarna d'obra era desclaus 0 estava en vigor un regim de servitud cornunitaria. Sobre aquesta situaci6 s'ha de tenir en compte la incorporaci6 d'O-

L. VILLARONGA

buleo a I' economia monetal afirma l' autora que la seva moneda complia una funcia dintre de la complexitat de les explotacions mineres.

Hem !legit, estudiat, amb un veritable deler aquest llibre, cosa que no succeeix sempre; presenta molt material i hi han estat estudiats tots els aspectes susceptibles de ser-ho. L'autora ha treballat molt, mes del que no sembla, i per a ella van tots els nostres elogis, malgrat els nostres comentaris que poden semblar critics, peri) no son altra cosa que un afany d'aprofundir en algunes questions diffcils.

Les nostres afirmacions no son necessariarnent valides i s'han de matisar, peri) son el nostre homenatge a aquesta obra que marcara per a sempre mes una fita en els estudis de la nostra numismatica antiga.

Varia metallica (III): analisis de monedes provincials romanes

d'Hispania*

PERE P. RIPOLLES** JUAN M. ABASCAL***

ENCUNYACIONS HISPANES D'EPOCA IMPERIAL

Emerita

Les dues analisis fetes, corresponents a una primerenca emissi6 augustiana (JMMC-20) i a una moneda tiberiana (JMMC-19), confirmen I'analisi feta sobre sengles exemplars del Museu Britanic, I ja que demostren que, a pesar que P. Carisius hi va batre dupondis d'oricalc,? la seca de la capital de Lusitania' va continuar emetent, fins i tot en dates avancades de la reforma augustiana del bronze, coures aliats amb estany, que en el cas de la moneda tiberiana arriben a] 7,68%.

EMERITA

Moneda

JMMC-20

JMMC-19 Ref RPC 11 RPC42

Traducci6 al carala de l'Oficina de Normalitzaci6 Lingi.iistica de la Universitat d'Alacant. :f:::: Universitat de Valencia. ,',,', Universitat d'Alacant.

I. RPC, 70 73.

2. c. H. V. SUTHERLAND. The ROil/ali Imperial Coinage, 31 BC-AD 69, vel. t, Londres, 1984, p. 42. Les analisis fetes al Museu Britanic de les monedes de P. Carisius algunes inedites, indiquen que es van encunyar dupondis d'oricalc i asos de bronze.

3. O. GIL FARRES. «La ceca de In Colonia Augusta Emerita», AEspA mini. 64 (1946), p. 209-248; A. BELTRAN

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

Irippo

Les dues analisis fetes sobre monedes d'aquesta seca sevillana, poe coneguda,! corresponen a una mateixa emissi6 que s'ha considerat com a probablement augustiana; el resultat mostra, pen), el manteniment d'un aliatge ternari molt pobre en estany que esta quasi absent en el segon dels exemplars (JM-A88). Aquesta diversitat coincideix ben be amb la gran varietat de fabrica d'aquestes peces, moltes gens cuidades. Si la serie es pot considerar efectivament augustiana, els responsables del centre emissor no arribaren a encunyar el coure quasi pur que caldria esperar, tot i que les analisis estan demostrant que cap seca nova encunyar coure pur ni oricalc durant el regnat d' August.

Monee/a

1M-A31

1M-A88

Colonia Patricia (vid. supra Corduba)

Les analisis fetes fins a l' actualitat- sobre les cine denominacions encunyades per la seca de Cordubai durant I'epoca augustiana mostren que la capital de la Baetica va continuar emprant un 'bronze' binari en el qual el coure s' alia unes vegades amb plom i d'altres amb estany de forma indistinta. L'evidencia la proporcionen les dues monedes que oferim, pertanyents a la mateixa serie d'asos: la primera (JMMC-21) amb un 6,69% d'estany i sense plom, ila segona amb un 4,61 % de plom i sense estany.

COLONIA PATRICIA

Moneda lMMC-21 1M-A82 Ref RPC 129 RPC 129

MARTiNEZ, «Las monedas romanas de Merida: su interpretacion historica», en Augusta Emerita. Aetas del bimilenario de Merida. Madrid. 1976. p. 93-105; RIPOLLES, RPC, p. 69-73.

4. RIPOLLES. RPC, p. 75-76.

5. F. CHAVES. «Nuevas aportaciones al estudio metalografico y metrol6gico de las cecas de epoca imperial en la Ulterior», Numisma, mim. 150-155 (1978), 337-343; RIPOLLES, RPC, 86-87.

6. F. CHAVES, La Corduba hispano-romana y sus monedas. Sevilla, 1977; R. C. KNAPP, «The coinage of Corduba, Colonia Patricia», AIIN nurn. 29 (1982), p. 183-202; RPC, p. 86-87.

IRIPPO

Carthago Nova

Les emissions de Carthago Noua' han estat analitzades en diferents ocasions fins ara,' i s'ha arribat a la conclusio que 1'(IS del coure sense aliar sols vaser una practica comuna a partir del regnat de Tiberi. Totes les analisis que presentem aci, tant les preaugustianes com les plenament augustianes, confirmen aquella primera hipotesi, La ciutat fins a final de I'epoca augustiana va continuar batent bronzes ternaris de composicio habitual que, contra tot pronostic, no presenten una especial riquesa en plom, com caldria esperar en una area minera argentffera.

L'exemplar del tipus RPC 174 mereix un comentari particular, perque la seua composicio es de bronze amb molt poe plorn, la qual cosa I'aparta de les emissions d'epoca de Tiberi, encunyades en coure pur. Per tant, aquest resultat fins a cert punt ratifica la inclusio en el regnat d' August de les monedes RPC 174-178, que Llorens adscriu a la 16a emissi6 i data al voltant dels anys 17-18 dC.9 En aquesta peca, ames, crida l'atencioI'elevat percentatge de l'arsenic, comprovat amb una serie multiple d' analisis i inexplicable de moment, ates que l'us continuat d'un mateix cospell repetidament fos hauria de produir, precisament, I'efecte contrari amb la desaparicio practicament total d'aquest element volatil.

CARTHAGO NOVA

Moneda Ref Cli Ph Sn Ag FeAs Sb Ni Bi Zn Co

Saguntum (vid. supra Arse)

En epoca imperial, l'unica emissi6 important de la ciutat de Saguntum es va fer durant el regnat de Tiberi. D'aquesta emissi6 coneixem l'analisi dedues pe-

7. M. M. LLORENS, La ciudad de Carthage Nova: las emisiones romanas. Murcia, 1994.

8. P. OLCINA, P. P. RIPOLLES, «Anal isis metalognificos de las cecas de Saitabi, lIici y Carthage Nova», Saguntum, nurn. 2 I, (1987- I 988), p. 424; P. P. RIPOLLI�S 1. M. ABASCAL, «Metales y aleaciones en las encuiiaciones antiguas de la Peninsula Iberica», Saguntum 29, 1995, p. 144; 1. M. ABASCAL, P. P RlPOLLES i M. GOZALBES, "Varia Metallica (I): Analisis de monedes antigues, medievals rnodernes», ACla Numismatica 26, J 996, p. 30.

9. M". M. LLORENS, op. cit., nota 7, p. 70-147.

- JUAN M. ABASCAL

ces que presumiblement circularen com a dupondis!? i una serie bastant amplia d' asos del tipus RPC 202. Tant els suposats dupondis com els asos es van encunyar amb un aliatge ternari, sense que la reforma d' August hi tinguera gens ni mica d'incidencia. Els percentatges en que entren els dos elements minoritaris, el plom i I'estany, s6n bastant uniformes ila seua presencia es una continuaci6 de les quantitats que estaven presents en les encunyacions d'epoca iberica. En consequencia daixo, es pot afirmar que va utilitzar un bronze amb un 4-7% d'estany iamb quantitats un poe mes variables de plom, tot i que mai per damunt de 1'11,9%.

SAGUNTUM

Tarraco (vid. supra Kese)

Tarraco va ser una deles poques ciutats d'Hispania que en epoca de Tiberi comencaren a utilitzar l' oricalc per a I' encunyaci6 de sestercis; aixo no obstant, sols en aquesta denominaci6 es va adaptar ales noves directrius aplicades ales encunyacions de la seca de Roma, ja que els asos emesos durant el regnat daquest mateix emperador van ser encunyats en bronze. La peca que ara presentem es de bronze sense plom; aquesta composici6 coincideix amb els resultats duna altra moneda analitzada del mateix tipus, de la colleccio del Museu Britanic (RPC 210117), en la qual el plom sols representava el 0,70%. Un divisor pertanyent a aquesta mateixa serie, la moneda RPC 211111, presenta tambe un minim contingut de plom, fet que d6na peu per afirmar que els cospells deles primeres emissions de Tarraco van incloure molt poc 0 gens de plom.

Monee/a JM-A69

Ref Cu Pb RPC210 89,98 0,1 Sn Ag FeAs 7,84 0,05 0,12 1,7

10. P.P. RlPOLLES, «Nousanalisis metal-lografics: Untiskesken, Kese Sagunrum», Saguntum 25, 1992, p. 135.

TARRACO

Lepida-Celsa (vid. supra Kelse)

D'aquesta colonia sols es coneixen les analisis que nosaltres mateixos hem publicat en un treball anterior. II Ara hi afegim I' analisi de cine peces, les quatre primeres deles quais pertanyen al perfode triumviral i, per conseguent, a l' epoca en que la colonia s'anomenava Lepida, i la cinquena va ser encunyada durant el regnat d'August. Dels resultats obtinguts es despren que les emissions amb el toponim Lepida, d'epoca triumviral, son de bronze, com ja s'havia insinuat arran de l'analisi d'una peca del tipus RPC 264, pero algunes peces del tipus RPC 262, que ara s'han analitzat per primera vegada, van ser fabricades amb un contingut molt escas d'estany (1,74% i 0,67%) iamb percentatges moderats de plom. L'as d'epoca d' August es tambe de bronze ternari, en el qual el percentatge d' estany supera el del plom, tot i que aquesta circumstancia no es probable que es mantinga sempre aixi, ja que, en una analisi anterior (JMA-28) d' una peca tambe encunyada en el regnat d' August (RPC 278), el contingut de plom (14,19%) duplicava el de l'estany.

LEPIDA - CELSA

Moneda Ret: Cu Pb Sn Ag Fe As Sb Ni Bi Zn Co 1M-A41

Bilbilis (vid. supra Bilbilis)

EI municipi Augusta Bilbilis (Cerro Bambola, Calataiud, Saragossa) va ser fundat durant el regnat d'August. Tingue una Ilarga tradicio emissora i en epoca imperial va encunyar diverses emissions durant el regnat d' August i de Tiberi. De les tres analisis fetes, les dues primeres corresponen a dues emissions distintes encunyades a nom d' August, i revelen l'us de bronze amb quantitats d'estany superiors a la del plom. La tercera moneda analitzada es d'una emissi6 encunyada durant el regnat de Tiberi i el seu resultat es comparable al que s'ha obtingut en dues peces del Museu Britanic (RPC 397/22 i 24),ja que en totes aquestes el contingut d'estany oscilla entre 8,31 % i 9,51 %.

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

BILBILIS

Caesaraugusta

La colonia Caesaraugusta va ser una deles ciutats d'Hispania que abans iamb major intensitat va adoptar els metalls introduits per August en les emissions de la moneda divisionaria romana, a partir del c. 23 aC. No obstant aixo, aquesta incorporacio ales directrius de la reforma d' August es va produir durant el regnat de Tiberi i no va afectar totes les emissions ni denominacions, ja que per exemple RPC 342 es un dupondi d'oricalc, pero l' as que correspon a aquesta emissi6 es de bronze; de fet, de moment, no es coneix cap as que siga de coure. Durant el regnat de Calfgula la ciutat va ser mes sistematica a l'hora d'aplicar els nous metalls. L'analisi que aportem en aquest treball correspon a un semis dels IIuiri Clemens et Lucretius, i el resultat es comparable al que ja es coneixia (RPC 355/12); es tracta d'un aliatge de coure i estany, que en els dos casos coneguts sols te quantitats negligibles de plom (0,22 i 0,053%)

CAESARAVGVSTA

Moneda 1M-A83 � � n � � h k � M RPC355

Calagurris

El municipi Calagurris Iulia va ser fundat, potser, poe temps abans del 27 aC. En epoca imperial va encunyar una serie relativament abundant d'emissions durant els regnats d' August i Tiberi. Les analisis fetes fins ara" i la que ara aportem nosaltres, d'epoca de Tiberi, indiquen que la ciutat mai no es va adaptar a la reforrna monetaria d' August i que va encunyar sempre en bronze ternari, amb els percentatges habituals per alsdos elements minoritaris.

CALAGURRIS

Moneda JM-A84 Ref RPC448 CuPb SI1 Ag Fe As Sb 85,63 5,536,130,05 0,03 1,56 0,24 Ni ° s: Zn Co 0,02 0,21 0,04

12. M. RUIZ, Las acuiiaciones hispano-romanas de Calagurris. Barcelona, 1968, p. 129; G. F. CARTER, «Compo-

Turiaso

Les emissions del municipi Turiaso disposenjad'una substancial quantitatd' analisis que permeten establir els aliatges emprats per a la fabricaci6 deles seues monedes. Ales analisis publicades en el RPC i a les que hem publicat en ocasions anteriors,!' n'afegim ara tres mes que corresponen a denominacions ja analitzades anteriorment, les quaIs confirmen lautilitzaci6 debronze per a asos i els seus divisors, amb quantitats molt variables de plom, i de I'oricalc per als sestercis (RPC422).

TURIASO

Moneda Ref CuPb Sn Ag Fe As Sb Ni Bi Zn Co

Cascantum

EI municipi Cascantum (Cascante, Navarra) va obtenir l' estatut de municipi de dret llati en epoca de Tiberi. Les seues encunyacions s6n relativament escasses, ja que sols es coneixen dos possibles moments d' encunyaci6, durant el regnat de Tiberi, en els quais es van utilitzar els mateixos dissenys. L'analisi que ara presentem correspon a un as i es l'unica que es coneix de les monedes d'aquest taller; el resultat revela la utilitzaci6 de bronze, fet que era d'esperar d'acord amb la composici6 metal-lica que mostren les emissions de les ciutats de I'entorn (vid. Turiaso i Calagurris).

CASCANTVM

Segobriga

L'evolucio dels metalls emprats en les emissions de la ciutat de Segobriga no ofereix cap punt fOSC.14 Fins a I'inici del regnat de Tiberi la linia dominant consis-

sitions of Some Copper-Based Coins ofAugustus and Tiberius», Science andArchaeology. Cambrid, Mass., 1971, p. 127.

13. Una peca del tipus RPC 411 va ser publicada per G. F. CARTER, "Compositions of Some Copper-Based Coins of Augustus and Tiberius», Science andArchaeology, Cambrid. Mass., 1971, p. 127.

14. P.P. RIPOLLES i J. M. ABASCAL, Las monedasde la ciudad rotnana de Segobriga. Barcelona-Madrid, 1996, p. 44A8.

PERE P. RIPOLLES - JUAN M. ABASCAL

teix en la utilitzacio de bronze bastant ric en coure iamb valors modestos d'estany i plom; sols l'analisi d'una peca del Museu d' Alacant ha donat un percentatge que podriem considerar com a anornal (Cu: 47,01; Pb: 10,44 i Sn: 28,26). Amb les emissions encunyades a nom de Tiberi s'introdueix el coure pur per als asos i els semis, tot i que en aquests ultims s' ha detectat la presencia de petites quantitats d'estany i plom. En consequencia, Segobriga va ser una de les escasses ciutats d'Hispania que des del regnat de Tiberi va adoptar les directrius establertes per August per a la moneda de 'bronze'.

SEGOBRIGA

Ebusus (vid. supra Ebusus)

L'illa d' Ebusus, que en epoca republicana mantingue una constant i abundant encunyaci6 de divisors, es caracteritza per la drastica disminucio de les series i del volurn de monedes ernes durant la dinastia Juli Claudia; tot i que va encunyar durant els regnats de Tiberi, Calfgula i Claudi I, si jutgem pel nombre de peces conservades, el volum de metall posat en circulacio va ser molt reduit. Aquesta raresa de monedes encunyades en epoca imperial es potser la causa mes important del gran desconeixement que hom te sobre la seua composici6 metal-Iica. No obstant aixo, hem pogut analitzar dos exemplars del tipus RPC 480, encunyats durant el regnat de Calfgula. El resultat es interessant, perque demostra que en aquestes dates la seca havia adoptat l'us del coure pur per ales seues monedes, ja que el contingut de plom (0,15%) i d'estany (0,19 i 0,05%) es insignificant. EI pes mitja del tipus de moneda a que pertanyen les que han estat analitzades i la seua composici6 metal-lica suggereixen que degueren circular com a semis,

EBUSUS

Moneda Ref Cu Pb Sn Ag Fe As Sb Ni

JMMC-24

JMMC-32

RPC 480 98,36 0,15 0,19 0,11 0,03 1,36 0 0

RPC 480 97,83 0,15 0,050,06 0,17 1,54 0,07 0

Incerta

Les monedes amb anvers cap de Neptii amb trident darrere i revers Victoria dempeus sobre proa de nau (RPC 485) no han pogut ser encara atribuides amb seguretat, tot i que es molt probable que hagen estat emeses a Saguntum, d'acord amb la dispersi6 de les troballes." Una peca d'aquest tipus ha estat analitzada iha resultat ser de bronze ternari, similar al que es usual en les emissions d'Arse-Saguntum i Saitabi, fet que no desdiu de la possible atribuci6 saguntina.

INCERTA

Moneda

JM-A63

Ref Cu Pb Sn Ag FeAs Sb NiBi RPC 485 83,33 7,895,480,060,28 1,65 0,73 0,Q3 0, I

RESUM

Zn Co

0,4 0,07

Pel que fa ales encunyacions de colonies i municipis d'Hispania, ja en epoca imperial I aliatge dominant es el ternari de coure, plom i estany, tot i que algunes ciutats, molt poques (p.e. Segobriga, Caesaraugusta, Carthago Nova, Wei, Turiaso, Romula i Ereaviea) sols a partir del regnat de Tiberi comencaren a encunyar asos i semis de coure i dupondis i sestercis d'oricalc, i d'aquesta manera mes o menys es van adaptar a la reforma que va introduir August per a I' encunyaci6 de les monedes de bronze.

APENDIX

Localitzaci6 de les monedes utilitzades en les analisis

Seea

Bilbilis

Bilbilis

Bilbilis

Caesaraugusta

Calagurris

Carthago Noua

Carthago N oua

Carthago N oua

Carthago Noua

Referencia

Museu 0 col-leccio

JM-A42 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

JM-A66

JM-A68

JM-AS3

JM-AS4

JM-A22

JM-A30

JM-A35

JM-A59

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, colleccio particular

Museu Monografic de Segobriga (Conca) Valencia, colleccio particular Valencia, colleccio particular

Sagunt, colleccio particular.

15. Vegcula discussio sobre aquest tipus rnonerari en RIPOLLES RPC, p. 145. amb rota la bibliografia previa; tambe L. VILLARONGA, CNH, p. 319.

Carthago Noua

Carthago Noua

Carthago Noua

Carthago Noua

Carthago Noua

Carthago Noua

Cascantum

1M-A60

Sagunt, colleccio particular

1M-A61 Sagunt, col-leccio particular

1M-A62 Sagunt, colleccio particular

1M-A89

Sagunt, col-leccio particular

1MMC-14 Valencia, col-leccio particular

1MMC-29 Museu Arqueologic d'Eivissa

1M-A67

Sagunt, col-leccio particular

Colonia Patricia (Corduba) 1M-A82 Sagunt, colIeccio particular

Colonia Patricia (Corduba) 1MMC-21 Valencia, col-leccio particular

Ebusus

Ebusus

Emerita

Emerita

Irippo

Irippo

Lepida-Celsa

Lepida-Celsa

Lepida-Celsa

Lepida-Celsa

Lepida-Celsa

Saguntum

Saguntum

Saguntum

Saguntum

Saguntum

Saguntum

Saguntum

Seca incierta

Segobriga

Segobriga

Segobriga

Segobriga

Segobriga

Tarraco

Turiaso

Turiaso

Turiaso

1MMC-24 Museu Arqueologic d'Eivissa

1MMC-32 Museu Arqueologic d'Eivissa

1MMC-19 Valencia, col-leccio particular

1MMC-20 Valencia, col-leccio particular

1M - A31 Valencia, col-leccio particular

1M-A88 Sagunt, col-Ieccio particular

1M-A23 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

1M-A36

1M-A41

JM-A64

Dept. Prehist. i Arqueol. Universitat de Valencia

Museu Monografic de Segobriga (Conca)

Sagunt, col-leccio particular

JM-A65 Sagunt, col-leccio particular

JM-A70 Sagunt, colleccio particular

JM-A75

JM - A76

JM-A77

1M-A78

1M-A79

Sagunt, col-Ieccio particular

Sagunt, colleccio particular

Sagunt, col-Ieccio particular

Sagunt, col-leccio particular

Sagunt, col-Ieccio particular

JM-A80 Sagunt, col-leccio particular

JM-A63 Sagunt, col-leccio particular

JM-A20 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

JM-A21 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

1M-A29 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

1M-A39 Museu Monografic de Segobriga (Conca)

JMMC-15 Valencia, col-leccio particular

1M - A69 Sagunt, col-leccio particular

JMMC-13 Valencia, colleccio particular

1MMC-17 Valencia, colIeccio particular

1MMC-18 Valencia, colleccio particular

Analisi d'uns tresors d' asos romanorepublicans

L. VILLARONGA

El diposit monetari de Torello d'en Cintes de Mao fou publicat en sintesi per Tarradell-Font' i ara ha estat publieat amb mes extensio per Arevalo-Marcos.? El tresor va ser exposat al Museu Arqueologic de Barcelona-I'any 1964, a la vitrina 7, on figuraren les 368 peces, dient que estaven en curs de classificacio.

El seu estudi resulta interessant i ens ha estimulat a fer-ne una analisi critica del seu contingut, entorn principalment de les conclusions a que han anibat les autores.

EI punt mes important es que no el consideren com a tresor sino eom a diposit monetal d'un acte cultual. Les raons que donen per aquesta intrepretacio no son gaire decisives, ja que el fet que la plata a partir de l'any 145aC passi a ocupar el lloc principal com a reserva de riquesa, 0 la informacio que poden donar les monedes gastades 0 la falta de fets que donin inseguretat, no son determinants.

En no considerar-lo com a tresor les autores busquen un altre motiu per a la formacio del diposit de Torello i pensen en un acte cultual relacionat amb eilloc de la troballa proper al talaiot de Torello, que pogue ser reutilitzat com a santuari en epoca romana.

Un altre aspecte que cal considerar es elde la reencunyacio d' Obulco sobre Roma 0 a linreves. Tenim motius per pensar que es tracta d'un Obulco sobre un as rorna; ja en pariarem.

EI tercer es l'aspecte metrologic. Eis bronzes d'aquest tresor i els altres amb que fern la comparanca pertanyen ados sistemes metrologies, elde 10 i el de 12 monedes en lliura. En farem algun comentari, intentant fixar el punt de separacio

I. Torello 1982.

2. Torello.

3. Exposicio,

L. VILLARONGA

dels dos sistemes. Finalment farem un breu esment a alguns altres dels aspectes tractats.

Lesautores" ens donen, quan fan I'estudi metrologic, les taules IV de les monedes de Torell6 ordenades per lIur pes i la taula Y, on segueixen el metode de Hildebrandt, deles quals no sabem veure la utiJitat ni les autores en treuen consequencies,

A continuaci6 donen un acurat repertori de les monedes de bronze romanorepublicanes trobades a la Tarraconense i una analisi de la seva dispersi6, de la qual, malgrat que esta molt ben feta no es treu cap resultat pel que fa al caracter del tresor i de la seva cronologia.

Un altre aspecte molt interessant del llibre del tresor de Tore1l6 es l' estudi dels encunys, dels quals les autores fan algun comentari de passada a les pagines 23 i 24. Enels casos en que el nombre de monedes sigui suficient, com entre altres es l'emissi6 17711 de Crawford amb 23 monedes, es podria haver aprofundit en el seu estudi. Es un treball diffcil a la vista de la illustracio del llibre, pero mes factible amb les monedes a la mao Creiem, pero, que en el cataleg s'haurien d'assenyalar els encunys i anar juntes les monedes que els tenen iguals; ames, es podria haver fet una estimaci6 del volum de l'encunyaci6 d'algunes de Ies emissions d'asos romans.

ANA.LISI DE LA COMPOSICIO DELS TRESORS

El tresor que estem comentant esta format per asos de fins a I' any 146 aC, data a partir de la qual no s' encunyaren asos a Romadurant mols anys, pero n' hi ha un de I'any 112 aC. En aquest cas, l'ocultaci6 es posterior a l'any 112 aC, pero, per als tresors que acaben l'any 146, ens preguntem en quina data foren amagats. Pogueren ser-ho poe despres 0 be alguns decennis despres. Per esbrinar-ho hem eregut necessari fer una analisi de la composici6 de diversos tresors. L'analisi dels tresors la farem amb els que tanquen el perfode de 208-150 aC de Crawford>, utilitzant el repartiment deles monedes peremissions de Ia seva taula IX.

S6n eIs tresors de: Italia," Ostia.' Biancavilla," Avola,? Citta SantAngelo, 10 Giulianova, [[ Volturno. [2

4. Torell6.

5. Hoards 5. 6. Hoards 125. 7. Hoards 126. 8. Hoards. 127. 9. Hoards 128. 10. Hoards 129. II. Hoards 130. 12. Hoards 131.

Hi afegim elde Sulmona!' sense el repartiment de les emissions, que el trobem a Polosa,!" el de Roma" i el de Torell6 d'en Cintes.

Tots ells es componen majoritariament d'asos, excepte el de Volturno, que conte 7 asos i 136 divisors, cosa que el fa atipic envers els altres.

Per fer l'analisi dividirem les emisions en sis periodes, mes 0 menys equivalents, separats per alguna circumstancia remarcable.

Primer periode. Fins al mirnero de Crawford 124, on s'acaben unes emissions amb simbol objecte

Segon perfode. Niimeros de Crawford del 132al 145, a partir de l' any 194/190 amb noms de magistrat

Tercer perfode. Del mirnero 147 a1 162, on s'acaba el perlode de 1791170 aC

Quart perfode. Del mimero 173 a1184. Despres d'una serie d'emissions amb noms de magistrat, venen unes altres amb simbol d' objecte

Cinque perfode. Del mimero 185 al 196, amb noms de magistrat. En ell es passa, segons Crawford, al sistema metrologic uncial. Cronologicament acaba el 169/158 aC

Sise perfode. Del mimero de Crawford 199 al 219. A partir de l'any 155aC fins a la fi de l'encunyaci6 d'asos en 146 aC

Donem a continuaci6 la relaci6 del repartiment de les monedes de cadascun dels tresors estudiats. A la primera columna els niimeros de Crawford seguits del nom del magistrat 0 simbol de l'emissi6. Segueixen les dades del nombre de monedes dels tresors de Torell6, Giulianova, Roma, Sant Angelo, Avola, Volturno, Italia, Ostia, Biancavilla i Sulmona.

N. Craw. emissio Torello Giuli. Roma S.Ang. Avol. Volt. te: Ostia Bian. Sulm. 41i38 2 50/3 3

13. Hoards 134.

Polosa.

Rom".

L. VILLARONGA

Craw. emissio Torell6 Giuli. Raina S.Ang. Avol. Volt. ltdl. Ostia Sian. Sulm.

N. Craw. emissio To re116 Giuli. Raina S.Ang. Ava!,

N. Craw. emissio Torell6 Giuli. Rama S.Ang. Ava!.

N.

N. Craw. emissio Torello Giuli. Roma S.Ang. Avol. Vall. /tit/. Ostia Bian.

N. Craw. emissio Torello Giuli. Roma S.Ang. Avol. Volt. lUll. Ostia Bian. Sulm.

N. Craw. emissio Torello Giuli. Roma S.Ang. Avo!' Volt. Ita!' Ostia Bian. Sulm. 296/2 CN.BLASIO

CN.F 112 aC 1

inclassificables 28 9 Fustres 6416

Agrupades les monedes per perfodes, que hem separat per Ifnies de ratlles, resulta el quadre seguent amb les frequencies observades:

Periodes Torello Giuli. Roma S.Ang. Avol. Volt. Italia Ostia Bianca. Sulmo.

Hem de remarcar que queden com a insegures: l'emissi6 Cr. 194 de Giulianova assenyalada amb + i les emissions anonimes 56/2 i 197-198, puix que a aquestes es poden atribuir les monedes que tenen la marca d' emissi6 no visible, afectant el primer perfode dels tresors de Tore1l6, Roma i Sulmona -aquest fet fa pujar el seu valor- i l'ultim perfode de Tore1l6 i Sulmona, que els reforca sense fer variar la composici6.

Veiem que els tresors en que les monedes anonimes 0 suposades anonimes s6n mes nombrosesresulten ser els que tenen mes alta la frequencia del darrer perfode i, per tant, s6nels tresors d'ocultaci6 mes moderna. En consequencia han de ser els que contenen les monedes que mes han circulat.

16. A la taula I de Torello la xifra 69 es te de rectificar per 64.

Per veure quins tresors tenen una reparticio similar fem una matriu de correlaci6:

Torello Giuli. Roma S.Ang. Avo!' Volt. Italia Ostia Bianca. Sulmo.

Torello

Giulianova 0,917

Roma 0,782 0,666

S.Angelo 0,528 0,253 0,124

Avola 0,248 0,123 0,281 0,736 1

Volturno 0,683 0,844 0,2150,280,32 1

Itillia 0,187 0,0140,194 0,482 0,722 0,301 1

Ostia 0,413 -,06 -,239 0,8520,777 0,048 0,223

Biancavilla 0,099 0,013 0,2460,056 0,297 0,381 0,793 0,168

Sulmona 0,81 0,556 0,835 0,583 0,664 0,137 0,587 0,558 0,467

Hem assenyalat amb negretas els coeficients que resulten acceptables, i veiem que es formen tres grups ben relacionats.

- Tore1l6, Giulianova, Roma i Sulmona

- Sant Angelo, Avola i Ostia

- Italia i Biancavilla

Voltumo queda sense relacio amb cap altre. Ja hem dit que, per la seva constituci6, es un conjunt atfpic.

Per analitzar aquestes relacions i discrepancies, fern una taula amb els percentatges de cada tresor per a cadascun dels penodes establerts:

Periodes Torello Giuli. Roma S.Ang. Avol. Volt. ltalia Ostia Bianca. Sulmo.

Primer 8,56 4,84

Aquests percentatges ens serviran per fer les grafiques on de manera facil veurem les concordances, quan hi siguin, entre els tresors.

Analisi dels tresors de Torello, Giulianova, RomaSulmona

Pel que fa a aquests tresors, amb un coeficient de correlaci6 entre ells acceptable, tracem una grafica amb els percentatges de distribuci6 de cada perfode.

80

L. VILLARONGA

Torello, Giulianova, Roma i Sulmona

Ncen. Crawford

La composicio es caracteritza per un sise periode molt alt, que disminueix en el cinque i el quart, i queda a nivells minims en el tercer iel segon.

EI primer periode es baix, excepte per als tresors de Roma i Sulmona, on les monedes anonimes, del mimero 56 de Crawford, que donen un percentatge all. Creiem que la qualificacio danonima no es mai segura, puix que quan no es veu la marca es classifica una moneda com a anonima.

Els tres perfodes antics tenen uns percentatges baixos, cosa natural, puix que queden poques monedes de les emissions antigues. Per als altres tres periodes rnes moderns, els percentatges pugen progressivarnent, I'ultim es el mes alt.

Com que veiem que hi ha abundancia de monedes de les iiltimes emissions, especialment de la dan-era, creiem que el tresor esta tancat anys despres de I'ultima ernissio, la de Crawford 219 de l'any 146 aC. i aixi les monedes ja han tingut temps d' anibar i circular, temps que pot ser de trenta anys, tal com queda evident en el tresor de Torello, en el qual trobem la moneda mimero 296 de Crawford, de l'any 112 aC.

Si fern la cornparanca dels tresors de dos en dos, tenim que els tresors de Torello i de Giulianova sonelsmes concordants amb un khi quadrat de d' 11,587, amb 5 graus de llibertat, acceptable al 4%.

Analisi dels tresors d'Ostia, Sant Angelo i Avola

Aquest grup format pels tresors dOstia, Sant Angelo i Avola amb un coeficient de correlaci6 entre ells alt resulta ben acceptable. Tracem la grafica corresponent amb els percentatges de cadascun d'ells, veiem bona la concordanca.

Ostia, Sant Angelo i Avola

San! Angelo

+ Avola

Ostia

fins 124 132-145 147-162 172-184 185-196 199-219

Ncem. Crawford

Els valors s6n baixos per als tres primers penodes, pugen molt en el quart, que es el mes alt de tots, despres descendeixen en el cinque i baixen a un nivell molt baix en el darrer. L'ultima moneda del tresor dOstia es el ruimero 201 de Crawford i, dels altres dos tresors, la 217.

La interpretaci6 que cal donar es que aquests tresors es tanquen molt arran de les darreres emissions, les monedes de les quaIs quasi no han tingut temps d'arribar, i s6n poques les arribades del perfode cinque. La data de I' ocultaci6 deu ser entorn de ]' any 146 aC.

Analisi dels tresors dItalia i Biancavilla

Un altre cas diferent el trobem quan tracem la grafica dels tresors d'Italia i Biancavilla, que es caracteritzen per un valor quasi nul en el perfode sise i Ull va-

L. VILLARONGA

lor molt alt en el periode cinque. Els altres presenten uns valors dels quaIs, estimem una mitjana dellS %.

Italia

o fins 124 132-145147-162 172-184185-196 199-219

Ncem. Crawford

Aquest cas es comparable, en part, al del grup anterior, el dels tresors d'Ostia, Sant Angelo i Avola, pen) mentre que en aquests el valor del percentatge maxim correspon al periode quart, en el d'Italia i Biancavilla esta situat en el cinque. El tancament d' aquests tresors es de poc despres de I' any 146 aC, i s6n les monedes del periode cinque les que han tingut prou temps per arribar i circular.

EI cas de Volturno

Aquest tresor ens queda isolat, sense concordanca amb cap altre. La grafica es la segtient:

Italia i Biancavilla

fins 124 132-145 147-162 172-184185-196199-219

Ncem. Crawford

Tenim els valors baixos per als dos darrers periodes pero, en canvi, no trobem els valors alts per al quart 0 cinque. Solament el percentatge del primer perfode es mante alt.

Ja hem dit abans que te una constituci6 atipica, puix que quasi totes les monedes s6n divisors.

Resultats

Hem vist que, per la cornparanca dels tresors en estudiar la distribuci6 dels percentatges se'n formen de tres classes, que poden ser els tres models. Farem una distribuci6 possible per a cadascun d' aquests models per establir la grafica dels models.

Periode lr 2n 3r 4t 5e 6e

Model I 15 5 5 20 2050

Modelll 8 1515 2045 4

Model III 15 20 10 35 15 4

Model I. Valor maxim en el periode 6e

Ocultaci6 de l'ultim quart del segle II aC

Tresors : Tore116, Giulianova, Roma i Sulmona

L. VILLARONGA

Model de tresor de fi del s. II aC.

En aquest model, falta ala grafica la linia descendent, deles monedes mes rnodernes, la ra6 es que no s'han encunyat asos despres de l'any 146 aC.

Model II. Valor maxim en el periode Se.

Ocultaci6 poe despres de I'any 146 aC

Tresors : Italia i Biancavilla

Model de tresor de poe despres del 146 aC.

TRESORS D'ASOS ROMANOREPUBLICANS

Model III Valor maxim en el perfode 4t

Ocultacio de cap a l'any 146 aC

Tresors : Ostia, Sant Angelo i Avola

Model de tresor del 146 aC. 40

Conclusi6

EI diposit monetari de Torellii d'en Cintes, que correspon al model de tresor I, veiem que te una cornposicio semblant a altres d' aquest tipus, que sonel de Giuliana, Roma i Sulmona. Presenta la mateixa formaci6 que aquests tresors formats en una circulacio monetaria italiana i, per tant, sembl a que una part important d' ell procedia d'Italia, i arriba a Menorca, despres de la conquesta pels romans I' any 123 aC i poe despres de I'any 112aC que es la data de lamoneda mes moderna del tresor. Es pogueren afegir algunes altres monedes, com les dues hispaniques. La seva formaci6 exclusivament d'asos assenyala que no es un conjunt format amb la moneda circulant sino que existf una selecci6. La moneda fou tresorejada i mai no fou el resultat d'un diposit cultual, que estaria format per tota classe de monedes. Es evident que el tresor de Torello es un tresor igual que els altres, que li son comparables, i no un diposit cultual.

REENCUNYACIO D'OBULCO SOBRE UN AS ROMA.

Solament hi ha una seguretat en saber el que s'ha reencunyat i sobre quina moneda, quan hi ha una superposisci6 dels tipus, es veu clarament el que hi ha desso-

L. VILLARONGA

ta del nou tipus. Aixo es veu be en la figura 1, on hi ha il-Iustrada una moneda hispanocartaginesa del nostre corpus 39 al dessobre dela qual s' encunya una altra del tipus 54 del corpus. Es veu be la superposicio dels tipus, especialment el cavall al dessobre del cap del cavall i la lletra fenicia.

2

Pero, en la majoria dels casos, no hi ha superposicio, solament es veu el camp de lamoneda dividit en dues parts, corresponent cadascuna a un dels tipus de la moneda encunyada ide la reencunyada, tal com es pot veure en la figura 2, on il-lustrem la moneda reencunyada de Torello d'en Cintes.

En aquest cas, tampoc no es determinant la major 0 menor superffcie d'un dels tipus per dir-ne que es la reencunyacio.

Una reecunyacio sempre es el fruit d'una tecnica deficient, falten cospells i s'ha encunyat malament. EI cop de martell pot ser donat mes fort per un dels costats, el qual nornes marca el tipus en una superffcie parcial, i tapa en ella el tipus anterior.

Per sobre de tot no es acceptable que Roma arribes a aprofitar moneda provincial i encunyes a la Penmsula. Els unics casos coneguts en el segle II aCsonles imitacions d'asos romans encunyats a la Peninsula. 17

Les dues monedes conegudes d'Obulco, que publicaren Arevalo i Marcos," com a reencunyades sobre asos romans, la de Castra Caecilia'? i la de Torello, foren considerades com d' Obulco sobre Roma per Beltran, Hildebrandt i TaradellFont; Ripolles" diu que es presenten «con restos de los cufios de ases romano-republicanos i de Obulco»,

Un fet important per an ali tzar es elde la cronologia: essent el tresor de Torello tancat l' any 112 aC, la reencunyacio deu ser de finals del segle II aC. D' altra banda, la moneda d'Obulco amb el toponim en iberic correspon a Vives?' (lamina XCVI-5), que Arevalo data del perfode 110-80 aC. Perla nostra part, es el mime[0 38 del nostre corpus que datem al darrer ten; del segle II aC.

17. Villaronga 1985-2.

18. Arevalo-Marcos.

19. Beltran.

20. Ripolles.

21. Vives.

Sembla que la nostra dataci6 sajusta mes ales circumstancies del tresor de Torello, puix que Obulco podia haver reencunyat sobre I' as rorna abans d' acabar el segle 11 i la moneda tenia prou temps per arribar a Menorca i afegir-se al tresor.

Les autores insisteixen en la tendencia a rebaixar la data de la formaci6 del tresor. Un dels arguments es la data de I'encunyacio de Roma sobre Obulco, en ser aquesta datada de finals del segle II aC, cosa per a nosaltres no te consistencia ja que creiem que es Obulco el que encunya sobre Roma.

L'altre argument, seguint I'exposicio de Polosa-? per al tresor de Sulmona, considera cine asos anonims de pes per dessota dels 20 g com a batuts cap a l' any 91 aC, sense donar cap argument convincent per atribuir-los al mimero 339 de Crawford, per la qual eosa el tancament del tresor sallunyaria de la seva ultima moneda, el mimero 219 de Crawford, de l'any 146 aC.

En el seu trebaIl, Arevalo i Marcos especulen sobre l'encunyaei6 d'asos romans a la Peninsula afirmant que runic moment probable es el de ]' epoca deles guerres sertorianes, eosa que s' aparta molt del tresor de Tore1l6.

Per l'estudi de la mateixa moneda i per les circumstancies que l'envolten anibem a la conclusi6 que la moneda reencunyada es d' Obulco sobre un as rorna, i ho fou en el darrer terc del segle II aC.

ANALISI METROLOGIC

La composici6 dels tresors estudiats esta formada per asos corresponents ados sitemes metrologies. Un que Crawford qualifica repetidament de 31,5 g, que es en realitat del sistema de10 asos en Iliura, i l' altre l'uncial de 12 monedes en Iliura.

La divisi6 daquestes dues classes d'asos, Crawford la fixa a partir de l'emissi6 mirnero 188.

Per veure practicament aquesta divisi6 construim una taula en la qual donemel numero de Crawford i el nom del magistrat 0 el simbol corresponent. A continuaci6, ala primera columna va la mitjana del pes dels exemplars eoneguts per Crawford provinents de tresors; a la segona, la mitjana de pes deles monedes de Paris, Londres i Hannover, donada per Crawford;" ala tereera, la mitjana que d6na Hildebrandt" recollida de lesdades d' Ailly." Samwer= i Santini." La quarta columna inclou la mitjana de pes de les emissions del tresor de Torello, la cinquena les del tresor de Rorna,"

22. Polosa.

23. Crawford, p. 53-54.

24. Hildebrandt, p. 260 iss.

25. Ailly.

26. Samwer.

27. Santini.

28. Roma.

L. VILLARONGA

i lasisena les de Sulmona." EI mimero entre parentesis es el d'exemplars coneguts. En negretas donem el pes mes alt de cada emissio,

Emissio Craw. P-L-H Hildebrandt Tore1l6 Roma Sulmona

156 gamba

159 mosea

160 doff

161 TAL

162 MAT

173 C.SAX

(3)

(25)

(8)

(88)'

(60)

(1)

(2)

(2) 174 A.CAE

(1)

(1)

(2)

(1)

(7)

195 ase 23,8225,06 (29) 21,66(6) 29,76 (2)

196 estrella 21,25 21,61 (43) 19,88 (6)

(2)

La divisio proposada per Crawford no queda massa clara. Una consideracio que es pot fer es que les monedes dels museus tenen uns pesos mes alts que els dels tresors, puix que hi ha hagut un esperit de selecci6.

29. Polosa.

Cal remarcar que el tresor de Roma presenta pesos alts i elde Torello, baixos. Un pas mes endavant en aquesta analisi el podem fer estudiant la taula que Hildebrandt-? forma amb la mitjana de pes i l'interval de confianca decada emissio i que donem a continuacio. D'ella escollim la part del nostre interes, a la qual hem afegit les Ifnies que marquen els pesos de 20, 25, 30 i35 g i unes altres fetes de ratIIetes corresponents al pes teoric de l' as de 10 monedes en Iliura i al de 12.

Hem assenyalat amb el mirnero de Crawford alguns dels intervals de confianca de les mitjanes. Aquesta taula de pesos estudiada emissio a emissio presenta algunes anomalies, poques potser per no tenir mostres rnes nombroses, com son per exernple:

30. Hildebrandt, pagina 259. Abb. J.

L. VILLARONGA

De la llista de Hildebrandt, el mimero 177 de Crawford, amb 32 monedes, ens d6na una mitjana de 28,44 g, en canvi les monedes de Torell6 d'aquesta emissi6 donen 21,44 g, amb 23 monedes. S6ndues mostres prou grans que tenen mitjanes diferents.

UnaItre cas, a Hildebrandt tenim I'emissi6 de Crawford mimero 184 que te la mitjana de 26,91 g amb 67 monedes; a Torell6 amb 17 monedes ens d6na 21,38 g. Tambe es gran la diferencia.

Hildebrandt sempre d6na valors mes alts, ja que s6n monedes procedents de col-leccions; en canvi, lesde Tore1l6 procedeixen dun tresor. Sempre, ales coJ.leccions trobem monedes amb eI pes mes alt que Ies dels tresors. Ha existit un esperit selectiu en la seva formaci6.

Entorn a l'emissi6 162 s'inicia una baixa del pes de la mitjana que s'intensifica cap a I'emissi6 180 i que despres de la 187 ja queda per dessota delsistema de 12 monedes en lliura.

o sigui, tenim un grup d' emissions dei162 al 187, en Ies quaIs el sistema a que pertanyen queda dubtos. Farem una analisi dels tresors de Tore1l6, Roma i Sulmona dels quais coneixem el pes deles monedes.

Analisi metrologica del tresor de Torello

Farem I' analisi metrologic del tresor de Torell6 prenent eIs limits del canvi de sistema metrologic assenyalats per Crawford de fins al seu mimero 188.

Calculem eIs parametres estadfstics de la mostra parcial de Tore1l6 fins al niimero 187.

N 111; x 25,794; s 6,005; v 23; IC 24,66 / 26,92; k -0,576; s 0,27.

L'histograma s'ha tracat amb 10 intervals de 3 g, partint d' 11 g. Amb aquestes caractenstiques farem el tracat de tots els histogrames, puix que d'aquesta manera quedencomparables.

Es veu clarament que hi ha monedes de dos sistemes metrologies, amb una moda entorn dels 23 g i una altra cap als 33 g.

Aquest pot ser el moment adequat per considerar el tema deles monedes mal conservades, ja que les autores segueixen Hildebrandt" i diuen que a Torello les monedes indesxifrables representen el 24% del total, i que per la qual cosa contradiu el caracter de tresor del que anomenen diposit de Torello. No seguim aquest raonament, puix que sempre hem vist que el desgast ales monedes nornes indica que han circulat, sense que se'n pugui treure cap consequencia.

Analitzant les monedes indesxifrables de Torello amb 90 exemplars, veiem que tenen una mitjana de 25,06 g i podem tracar l'histograma segiient:

Torello inclassf.

Aquf veiem una abundancia deles monedes de pes baix i un tracat molt semblant a l'histograma de Torello, fins a Cr. 187 amb monedes classificables, acabat dexposar, per la qual cosa les monedes inclassificables es poden assimilar amb lesde fins al 187.

Tornant a l'histograma de fins a 187, i per separar les monedes dels dos sistemes metrologies, assagem una particio entre els numeros 161 i 162 de Crawford i fem una mostra fins al 161 i una altra del 162 al 187.

Parametres de fins al 161 : N 43; x 30,06; s = 5,387; v = 18; IC 28,40/ 31,72; k 2,299; s -1,048.

31. Torrel16, p. 82.

L'histograma tracat amb iguals intervals que l'anterior es:

fins a Cr. 161

Veiem una moda entorn als 31 g, que pot correspondre be ales monedes del sistema de 10 asos en lliura.

D'altra banda, fern el mateix amb la resta de la mostra separada, dels mimeros de Crawford 162 a 187.

Parametres: N 68; x 23,09; s 4,68; v = 22; IC = 21,96/24,22; k = 1,476; s 1,094. L'histograma es:

Cr. 162 a 187

Torello,

Torello,

Aquesta mostra pertany de manera clara al sistema uncial i pensem que esta feta amb les monedes d'un tresor.

Aleshores pel que fa a Torello, veiem que els mimeros 161 i 162 de Crawford son un bon limit per separar els dos sistemes metrologies.

Pel que fa ales monedes anonimes Crawford 197-198 farem l'histograma; els seus parametres son; N 69; x 20,267; s = 2,961; v = 14,6; IC 19,55/20,98; k = -0,135; s = 0,168. L'histograma es:

Torello, C. 197/198

Veiem clarament que les emissions anonimes Crawford 197-198 pertanyen a un sistema uncial, eneara que tingui una eua de pesos baixos.

Per tant, podem reunir-les amb les emissions posteriors al mimero 162 de Crawford.

Els parametres son: N 248; x 21,904; s 4,15; v 19; IC 21,38 / 22,42; k 1,314; s 0,828. L'histograma es:

despres de Cr. 162

Hi ha una bona partici6 en els mimeros 1611162de Crawford, tal com veiem en els histogrames amb modes a 31 i23 g.

Analisi metrologica del tresor de Roma

Fent una analisi sembIant amb les dades del tresor de Roma, prenem la mostra fins al mimero de Crawford 187.

N = 31; x 28,93; s 4,49; v 15%; Ie 27,28 / 30,58; k 0,28; s -0,428.

L'histograma es:

Tore1l6,

TRESORS D'ASOSROMANOREPUBLICANS

Veiem que hi ha monedes dels dos sistemes metrologies, i hem de fer una separacio mes baixa. Agafem la mostra fins al niimero 161 de Crawford.

N = 19; x = 28,61; s = 4,09; v = 14; IC = 26,63 / 30,58; k = 0,826; s = -0,668.

L'histograma es:

Fem I' analisi amb les monedes de l' interval del 162 al187 del tresor de Roma.

Son poques monedes, tan sols 12 i 5 per sobre els 32 g, Es un eonjunt petit i poe clar.

N = 12; x = 29,44; s 5,22; v 17; IC 26,12/32,75; k -0,335; s -0,342. L'histograma es:

L. VILLARONGA

Finalment, fern l' estudi de la mostra compresa a partir del mimero 162 de Crawford i a partir del 188.

Parametres de despres del 162: N 44; x 26,33; s 5,02; v 19; IC 24,80 /27,85; k = -0,752; s 0,232.

L'histograma es:

Rorna, despres 162

La corba es ben normal malgrat que hi ha 8 monedes per dessobre dels 32 g.

Parametres de despres del 188: N = 32; x = 25,16; s = 4,49; v = 18; IC = 23,54 /26,78; k -0,809; s = 0,305.

L'histograma es:

Roma, despres 188

En aguest cas la diferencia, tant si partim del mirnero 1620 del 188, es poca. Ja hem vist i anem veient gue el perfode del 162 al 187 amb pogues monedes gueda imprecfs en aguest tresor.

Analisi metrologica del tresor de Sulmona

Seguim el mateix metode per a I'analisi deles monedes del tresor de Sulmona.

A l'analisi del tresor de Sulmona s'ha de remarcar, en primer Iloc, el gran nombre de monedes anonirnes dels mirneros de Crawford 56 i 197-198: 96 asos i 3 divisors, i 168 asos i 27 divisors respectivament. En conjunt son 299 enfront de les de magistrats, mimeros del113 al219, gue son 76. Tambe son molt pogues les monedes compreses en J'interval del 172 al187: son 10.

EI grup d' anonimes mimero 56 te els parametres seguents: N = 96; x = 34,085; s = 3,356; v = 9,8; IC 34,765 133,405; k 1,04; s 1,194. L'histograma es :

Sulmona, Cr. 56

Igualment, el grup d' asos anonims mimero 197-198 te els parametres: N = 168; x = 24,438; s = 3,333; v = 13,6; IC = 24,946/23,93; k = -0,934; s -0,2J6. L'histograma es:

Fent I' analisi de fins al 187, incloent les monedes anonimes del 56, i el petit grup del 172 al187, amb solament 10 monedes amb una mitjana de 25,83 g, tenim els parametres de N 120; x 32,371; s 5,036; v 15; IC 31,46 / 33,282; k 1,053; s = -0,492, L'histograma es:

Ara, assajarem lanalisi comptant fins a l'emissi6 161 de Crawford, que teels parametres: N 110; x 32,96; s 4,73; v = 14; IC = 32,07 / 33,86; k = 1,935; s -0,586. L'histograma es:

SuImana, Cr. 197-8

SuImana, fins Cr. 187

Tenim una cornposicio sembi ant entre Ies dues analisis, la que acaba amb el mimero 187 i Ia que ho fa amb el 161, i una mitjana quasi igual. L'interval en aquest tresor de les monedes, que van del 162 aI187, que son molt poques, nornes 10 tenen una mitjana de 25,80 g. Sembla que pertanyin al sistema uncial.

Podem assajar el grup uncial partint del 1620 del 188.

EI grup format a partir del mimero 162te e1s parametres: N =230; x = 24,32; s = 3,512; v = 14; Ie = 23,86 / 24,77; k = -0,623; s = -0,15l.

L'Histograma es el seguent:

L'altre grup format amb 1es monedes de sistema uncial a partir del 188, inclo-

ent les anonimes del 197-198, tenen els parametres: N = 220; x = 24,248; s = 3,504; v 14; IC 23,783 /24,714; k -0,607; s -0,148. L'histograma es:

Su1mona, despres del 188

Per tant, veiem que queda imprecis l'interval 1621187, amb solament 10 monedes, tal com tambe haviem trobat en el tresor de Roma.

Resultat de I'analisi metrologica dels tresors

De l'analisi dels tres tresors i fent-ne els dos grans grups, un fins al mimero 161 de Crawford ii'altre del 188 a final, deduim que el canvi del sistema metrologic deu tenir Hoc entre els mirneros de Crawford 162 i 187, petit grup que queda un xic dubt6s quant als tresors de Roma i Sulmona, amb molt poques monedes per estudiar-los, i es un interval amb emissions de dificil determinaci6. En canvi, per al tresor de Tore1l6 es un bon Iimit el de 1611162 de Crawford. Ja hem comentat abans les emissions 177 i 184, que presenten uns pesos prou diferents entre les monedes conegudes per Hildebrandt i les del tresor de Tore1l6. Pensem que poden existir altres casos semblants, pero faran falta mes materials per arribar a mes precisions.

ANNEX

Podem afegir el testimoni del tresor de Veroli esmentat per Crawford dintre del perfode 120-125 aC, ja que es l'unic tresor d'aquest perfode amb monedes de

32. Hoarcis, 148.

bronze, puix que conte 50 asos i 66 divisors. La moneda mes modern a es el Crawford 232/2 seguida per l'as ruirnero 219, el qual fa que tingui una composicio molt semblant a la de Torello.

BIBLIOGRAFIA

Ailly BOURLIER, P. P., BARON D' AILLY, Recherches sur les monnaies romaines, Lyon, 1868-1869.

Arevalo-Marcos AREVALO GONZALEZ, A.; MARCOS ALONSO, C. «Dos reacufiaciones romano-republicanas sobre moneda hispanica», Madrider Mitteilungen, mirn. 38, p. 67-74.

Beltran BELTRAN LLORIS, M. «El campamento romano de Caceres el Viejo (Caceres)», Numisma, 1973-1974, p. 255-310.

Corpus VILLARONGA, L. Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem. Madrid, 1994.

Crawford CRAWFORD, M. H. Roman Republican Coinage. Cambridge,1974.

Exposicio «Exposicion de Numismatica Rornana», Catdlogo, Palacio del Museo Arqueol6gico. Barcelona,noviembre, 1964.

Hildebrandt HILDEBRANDT, H. J., «Die Romelager von Numantia», Madrider Mitteilungen, mim. 20, 1979, p. 238-271.

Hoards CRAWFORD, M. H. Roman republican coin hoards, RNS. Londres, 1969.

Polosa POLOSA, A.«Un ripostiglio da Sulrnona», Actes du Xl Congres International de Numismatique, vol. II, Louvain-la-Neuve, 1993, p. 117-127.

Ripolles

RIPOLLES, P.P. «Una aproxirnacion a las reacufiaciones en la Peninsula Iberica durante la antiguedad, a: La moneda Hispanica, ciudad y territorio, Anejos de Archivo Espafiol de Arqueologia, XIV, 1995, p. 289-296.

Roma BUTTREY, T. V. A hoard of republican asses from Rome, Numismatic Chronicle, 1973, p. 44-51.

Samwer SAMWER, K. Geschichte des iilteren romischen Miinrwesens. Viena, 1883.

Santini SANTINI A., Saggio di Catalogo generale delle Monete Consolari Anonime con Simboli. Mainland, 1939.

Torello 1982

TARRADELL-FONT, N. «Noticia del tresor d'asos de la republica romana de Torello d'en Cintes», (Mao, Menorca). Fonaments, 3. Barcelona, 1982, p. 201-207.

Torello AREVALO GONZALEZ, A.; MARCOS ALONSO, C. El

L. VILLARONGA

deposito monetaL de Torello d'en Cintes (Mahon, Menorcai. Barcelona, 1998.

Villaronga, 1985-1 VILLARONGA, L.Estadistica aplicada a La numismdtica, Barcelona, 1985.

Villaronga, 1985-2 VILLARONGA, L. «Imitaciones de moneda romano republicana en la peninsula Iberica», Gaceta Numismdtica, num. 74, 1985, p. 33-40.

Vives VIVES I ESCUDERO, A. La moneda hispdnica, Madrid. 1926.

El dirhem dal-Andalus de l'any 135 aH. Una

varietat inedita d'una data extraordinariament rara

ARTUR BOFARULL

L'any 132 de l'Hegira, 749 dC, fou destronat el califa omeia Marwan II i el califat de Damasc passa a mans dels descendents d'al-Abbas, oncle del profeta. Aixf sinstaura una nova dinastia a Orient, els Abbassides, que traslladaren la capital de l'imperi a Bagdad.

Una de les primeres mesures empreses pel nou califa, al-Saffah, fou la d'exterminar els diferents components de la famflia omeia. Per aconseguir-ho recorregue fins i tot a I'engany, amb fingiments de perdo. L'operacio no resulta, pen), completament reeixida, perque el princep Abd al-Rahman ben Muawiya, net del califa omeia Hixam, aconsegui escapar. Es refugia al nord d' Africa, on la familia de la seva mare, la tribu bereber dels Nafza en Sabra, I'acollf i el protegf.

Durant aquest periode, era vall dela provincia mes occidental del califat de Damasc, al-Andalus, Yusuf ben Abd aI-Rahman al Fihri (129-138 aH1740-755 dC). Aquest governador havia conservat el poder, pen) havia de lluitar contra les revoltes iels enfrontaments que es produien entre les tribus arabs i berebers establertes a al-Andalus des de la conquesta musulmana. Aleshores el princep orneia, refugiat al nord d' Africa, establf una serie de contactes amb les tribus arabs i els clients dels omeies dal-Andalus per indagar si Ii donarien el seu suport, cosa que va obtenir dels iemenites, perc no dels qaisis. El fet es que Abd al-Rahman desembarca a la Peninsula el mes de rabf de l'any 138 aH / setembre-octubre del 755 dC i fou proclamat emir pels seus partidaris.

EI vali, Yusuf ben Abd al-Rahrnan al-Fihri, en tornar d'una campanya, a la zona de la vall de l'Ebre, contra els iemenites, es troba amb aquesta situacio. Tot acaba en un enfrontament annat que donala victoria a Abd ai-Rahman, el qual entra triomfalment a Cordova al maig del 138 aH1756 dC i fou proclamat emir dal-

Andalus. Cornencava aixf el perfode de l'emirat andalusi, on es reimplantava una branca de la dinastia omeia i es declarava independent del califat oriental, ara amb seu a Bagdad.

Aquesta breu panoramica historic a ens ajudara a situar en el seu context la moneda d' aquest perfode que presentem.

Durant els anys que van des de la caiguda del califat omeia a Orient, 132 aH, i fins al138 aH, data en la qual es proclama emir independent dal-Andalus, Abd alRahman, no es coneix gairebe cap moneda datadaamb el nom de seca al-Andalus. Observem que en els importants catalegs de F. Codera', A. Vives", C. M. del Rivero-.J. D. de la Rada y Delgado", H. Lavoix', 1. Figanier" i 1. Walker7 no es descriu cap dirhem d' aquest perfode. L' obra de G.C. Miles8 tampoc no en descriu cap, pero comenta la possible existencia d'un dirhem de I'any 135 aH, il-lustrat en un article de C. M. del Rivero". Tot i aixf, no pot assegurar-ho per algunes contradiccions en el text i sobretot perque la illustracio no li permet una lectura absolutament segura. La primera noticia segura de I'existencia de dirhems d' aquest any I' aportaren 1. 1. Rodriguez Lorente i Tawfiq Ibn Hafiz Ibrahim en un treball publicat el 19851°. L'exemplar andalusf que els dona aquesta lectura, 135 aH, es pero forca malmes i nornes lil-lustren d'una cara!'.

Totes aquestes circumstancies ens han fet adonar de I'interes que podia tenir, per als estudiosos d'aquest perfode, fer coneixer un nou exemplar de l'any 135 aH. Es tracta d'una peca en excel-lent estat de conservacio i la disposicio de les seves Ilegendes varia respecte a la que illustren els dos autors abans esmentats.

Aixi, observem que en l'exemplar que presentem la Ilegenda marginal de la primera cara comenca a la part inferior, mentre que en l'altre exemplar comencava a la part superior, com es habitual en els dirhems daquest perfode.

Creiem que l'aparicio d'aquesta peca permet descartar definitivament l'opinio, comentada i tambe descartada per A. Medina 12 que els dirhems andalusins del penode de I'emirat dependent de Damasc haguessin estat encunyats a Orient,

I. F. CODERA. Tratado de nuntisnuitica ardbigo-espaiiola. Madrid, 1879.

2. A. VIVES. Monedas de las dinastias ardbigo-espaiiola, Madrid, 1893.

3. C. M. DEL RIVERO. La moneda arabigo-espaiiola. Madrid, 1933.

4. J. de D. DE LA RADA y DELGADO. Catdlogo de las monedas arabigas espaholas del Museo Arqueologico Nacio1/01. Madrid, 1892.

5. H. LAVOIX. Catalogue des ntonnaies musulmanes de fa Bibliotheque Nationale, Espagne et Afrique. Paris, 1981.

6. J. FIGANIER. Monedas arabes, Museo Numismarico Portugues, Lisboa, 1949.

7. J. WALKER. Catalogue of the Arab-Byzantine and Post-Reform Umaiyad coins, Londres, 1958.

8. G. C. MILES. The coinage of the Umayyads ofSpain, Nova York. 1950, p. 126.

9. C. M. DEL RIVERO. «El arte monetario en Espana musulmana. Ensayo de tipologfa nurnismarica». Revista de Archivos. Bibliotecas y Museos, 1948, p. 51-72.

10. Ens referirn a l'obra Laminas ineditas de D. Antonio De/gada, Madrid, 1985, que publicaren aquests autors tot afegint un apendix amb exemplars inedits 0 rars aparcguts en dates recents i que no figuren ales lamines que deixa A. Delgado per publicar al segle passat.

II Ibid. p. 100, num. 6J, lam. LF, 6J.

12. A. MEDINA GOMEZ, Mouedas hispano-musuhnanas. Toledo, 1992, p. 78.

EL DIRHEM D'AL-ANDALUSDE L'ANY 135 AH 91

concretament a Ia seca de Wasit, i despres enviats a al-Andalus. Tampoc no resulta creible, a la vista d'aquesta peca de I'any 135 aH, que els encunys fossin fabricats a l'Orient i remesos a la Peninsula, on es faria l'ernissio. Cal recordar que, a partir del 132 aH, en que l'orneia es declara emir independent a al-Andalus, degue trencar-se tota relacio a escala polftica. Per tant, tot fa pensar que, malgrat la perfeccio tipologica, estilfstica ide factura que tenen els primers dirhems andalusins, la qual cosa els fa molt similars als del taller oriental de Wasit, degueren emetre' s a la Peninsula, aixo potser sf, a mans de gravadors i moneders vinguts d'Orient.

Anem ara a descriure aquest nou exemplar andalusf del 135 aH.

Dirhem. AR. Seca: al-Andalus. Any 135 aH (756dC)

AI En el centre, llegenda amb professio de fe musulmana:

�1 II--l-Jl �

II::'� 9 is-J..J 1

II_J �J__';;; �

No (un) Deusino el Deusols ell. No hi ha company per a ell.

En el marge, lectura amb dades d' emissio:

En el nom de Deu fou encunyat aquest dirhem a al-Andalus l'any cine trenta i cent.

All En el centre, llegenda amb la sura 112, versicles 1-4 de l' Alcora.

II-l-J1 � 1 II-l-J1 9� ...._j ::....oJ1 '-4! .....,J9 ::.Jg,! .....,J

� 1 1s---i_.;S ._j

Deu (es) un, Deu (es) etem, no engendra i no fou engendrat i no hi ha per ell cap igual.

En el marge, llegenda amb la sura 61, versicle 9 de I' Alcora:

Mahoma es l'enviat de Deu, l'envia amb la direccio i religio veritable per ferla manifesta sobre totes les religions, encara que tinguin odi els politeistes.

Pes: 2,90 g 0: 26,4 mm

Referencia: variantinedita similar a RodrfguezIbrahim, mim, 6J, p. 100, lam. LF, 6J.

Cal remarcar que una de les caracteristiques que presenta tant aquest dirhem del 135 aH, com el del mateix any publicat per Rodriguez i Ibrahim, es el fet que la xifra cent de la data s'escriu amb totes les lletres.Recordem que en els dirhems d'aquesta epoca habitualment hi manca la lletra alif.

Probables

emissions monetaries a Prades en temps de Joan II

JAUME BENAGES

Un ventall de jaciments, que han donatnombroses troballes prehistoriques en els plans de Prades, ens porten a creure que ja des de l' antiguitat aquest indret fou un 110c habitat per l'home.

Les investigacions de Salvador Vilaseca, en aquest sentit, sobre les cavitats que ocupen actualment l'Abe11era i prop de la cova del Gendral, I aixi com les troballes de ceramica acanalada, corresponent al perfode de transici6 del bronze al ferro.? ens ho confirmen.

Les troballes de dues moles de moll, pondus, fragments de ceramica, plom i especialment dues monedes de la seca d'Iltirta, en una finca de la partida de Rusinyol del terme de Prades.' ens donen assentaments de l'epoca romanorepublicana dels segles II ilaC. Aixf mateix tenim constancia oral i actual de diverses troballes esporadiques monetaries tant d'epoca republicana com imperial.

Posteriorment les muntanyes de Prades foren Hocde refugi de nombrosos sarrams que fugiren del pas dels francs. EI fet que el cornte de Barcelona Berenguer Ramon ocupes I'any 1089les planes del Camp de Tarragona obliga els arabs a restar en aquestes muntanyes i aixecar fortificacions. Prades es convertf en una avancada de la veina Siurana fins que aquesta fou conquerida el24 d' agost de 1153.4

I. S. VILASECA, «Descobriment d'una cova prehisiorica altres recerques pels voliants de Prades». Bull/elfde fa lnstitucio Catalano d'Historiu Natural, vol. XIX, p. 136-143. Barcelona, 1919.

2. TORRELL DE REus-lgnasi PLANAS DE MARTi, Llibre de Prades. Ajunrament de la Vila Comtal de Pradcs, 1982.

3. Manuel SANZ MARTINEZ, «Hallazgos ibericos en Prudes», extracte del Boletin Arqueologico. 1971-1972, Real Sociedad Arqueol6gica Tarraconense, Tarragona, 1972.

4. TORRELL DE Ruus-Ignas: PLANAS DE MARTi, Llibre de Prades, ciiar.

L'any 1159 Ramon Berenguer IV atorga la carta de poblacio a Prades. Mes tard, Jaume II succef el seu germa Alfons el Franc i'any 129l. Un dels seus deu fills de la primera muller, Ramon Berenguer, rebe la donaci6 del comtat de Prades en un acte public a la catedral de Barcelona, el dia 6 de maig de 1324. Aquest comtat, a mes de viles i castells, comprenia els pobles de Prades, Vilanova de Prades, Ulldemolins, Albarca, Cornudella, Siurana, Arboli, Vilaplana, Almusara, Mont-ral, Farena, Capafonts i la Febr6.s

Dintre de les condicions, en el document de constituci6 del comtat, es feia pales que el comte de Prades no podia encunyar cap tipus de moneda i havia d'usar en tot moment monetis generaliter curribilibus+

Recollim dos moments en que tenim constancia de pagaments efectuats en diners de l'epoca, relatius a la vila de Prades. EI primer el trobem el1335 quan Jaume II assigna a Berenguer Cerda, escriva i notari de Prades, un salari anual de 200 sous.'

En segon 1I0c, el 9 de gener de 1341 es documenta una permuta de Ramon Berenguer al seu germa Pere dels comtats de Prades i d'Empuries; feia efectiu per la compensaci6 30.000 lIiures barcelonines fet que amagava dins de la transaccio el descobriment de mines de ferro a Prades.f

Un moment en que Prades sembi a tenir el dret de batre monedes, menuts 0 pellofes el trobem a la Guerra dels Segadors".

Segons conclusions de M. Crusafont, 0 sembla que Prades va disposal' del dret de batre monedes de plom 0 incuses entre e11564, 0 abans, i la Guerra de Separaci6 (1640-1652).

Sembla que, actualment, les iiniques monedes publicades fins al moment i atribuides clarament al com tat de Prades son dues monedes incuses de llauto mim. 2002 i 2003 de La moneda catalana local I I i un diner de plom publicat a la circular informativa del Grup Filatelic i Numismatic de Terrassa. 12

La nostra aportaci6 dins d' aquesta seca es, en primer 1I0c, la confirmaci6 del plom ja publicat, ja que en el nostre es pot apreciar molt clarament tant el nom de la vila de l'anvers com les quatre roses (sis punts al voltant d'un punt central) dintre d'un quadrat.

5. Idem.

6. Idem.

7. Idem.

8. Idem.

9. Eufernia FORT I COGUL. La llegenda sobre Margarida de Prades. Fundaci6 Salvador Vives Casajuana. Graficas Marina, Barcelona, 1970.

10. M. CRUSAFONT SABATER, La moneda cutalana local (seglcs XIII-XVIII). Societal Catalana d'Estudis Numismaries (Institut d'Estudis Catalans), Barcelona, 1990.

II. Idem.

12. Ricard FONT I SERRA, «Un diner de plom de Prades a la cornarca del Baix Camp», Grup Filatelic i Numismalie Terrassa, any xxx, num. 302, juliol-agost de 1995.

Ara be, el segon plom tarnbe porta el nom de Prades a l'anvers, pen) en el revers veiern un escut en cairo amb les annes catalanes i probablement dins una orla.

La descripcio de les dues peces es la segiient: 2

1. Senyal de plom

aJ PRA-DES en dues lfnies i en un punxo rectangular

rl Quadrat 0 cairo amb quatre roses

pes: 1,65 g 0 15 mm ref.: Font (1995)

2. Senyal de plom

aJ PRA-DES en dues Iinies i en un punxo rectangular

rl Cairo amb annes catalanes i potser orIa

pes: 1,35 g 0 16,5 mm Inedit

Les lletres de la llegenda son gotiques de bona factura i, per be que els punxons de l'anvers semblen del mateix encuny, no es pot assegurar.

Obrim ara l'interrogant que se'ns planteja: en quin moment foren encunyats aquests diners de plom?

D'una banda, les lletres gotiques ens fan suposar una emissio anterior als moments de notfcies 0 drets de las concessions que abans hem esmentat.

Tanrnateix, farem referencia a I'encunyacio de moneda a la vila de I' Albi. Joaquim Botet!" recull el document LXXXXI de I'Arxiu de la Coronad' Arago, pagina 3801, f. 22 que transcrivim: «Albi, 18 de juliol de 1484. Haven L'Universitat de la vila, d' Albi fet manifest al Infant Don Enric, que la llicencia que'Is habia sigut concedida dencunyar menuts de plom en determinada quantitat, mes que beneficiosa els hi era perjudicial, per rao de que les ciutats i viles vemes noIs usaven de plom sino de coure i daltra forma; I'Infant, revocant la llicencia d'encunyacions de plom y orden ant se recullisin previament, els ja encunyats, d' aquelles persones en qual poder estiguessin, mitjansant I'entrega de la Ilur equivalencia en moneda d' or 0 de plata; els autorisa pera fabricar menuts de coure, de la mateixa forma, signe y Iletres y en igual quanti tat que la que sexpressava en la llicencia anulada, pera que poguessin usarlos en llurs transaccions els particulars de la vila, ab la condicio dassegurar la lIur recullida y cambi en bona moneda corrent d'or 0 de plata y de que nomenessin persona apta per a realisar el canvi.»

13. Joaquim BOTET I siso, Les monedes catalanes, lnsriturd'Esrudis Catalans, Barcelona 1909, vol. II, p. 336-337.

D'aquest document podem deduir que I' A1bi ja tenia abans llicencia d'encunyar monedes de plom, i tarnbe com a moneda circulant. Ames, poblacions properes a ella tambe batien moneda.

La proximitat de l' A1bi amb Prades, tan sols uns IS km, fa pensar que benbe podria esser una d' aquestes poblacions.

Tot partint daquesta hipotesi, veiem que en aquestes dates Prades ja no tenia circulant de plom: tal vegada el desgast daquest material per l'us quotidia hauria esdevingut un fet determinant per a l'adopcio delllaut6 0 el bronze de les emissions posteriors.

Ara be, en quin moment encunya e1s ploms?

Despres daquestes reflexions be podria ser en I'epoca de Joan II. L'alianca del comte de Prades, Joan Ramon Folc III de Cardona, amb l'arquebisbe Pere d'Urrea de Tarragona, a favor del rei Joan II, i en contra de Carles de Viana i la Generalitat de Catalunya, desencadena una cruenta guerra. Fins i tot, ellS dejuny de 1463, el comte de Prades es nomenat capita general de l'Exercit del Principat.

No seria estrany que, amb la influencia del comte de Prades envers Joan II, fossin autoritzades encunyacions a Prades, a1 mateix temps que les conegudes de la Selva del Camp i Tarragona, entre els anys 1458 i 1479.

Resellos monetarios realizados en laciudad de la

Laguna en el siglo XVI*

1. M. LORENZO ARROCHA

En los primeros meses de 1559, circulaban por las Islas Canarias unas peculiares monedas de cobre maravedis llamados «cuartos». Habian sido acufiadas en la ceca de Santo Domingo, en la entonces isla de La Espanola (Republica Dominicana), siendo al parecer introducidas clandestinamente, ya que toda emisi6n fue declarada de mala ley y prohibido su desembarco, tanto en la Espanapeninsular como en las Islas.

En Tenerife se detectan grandes cantidades de estas monedas conocidas como «mala moneda, de fraile 0 de Santo Domingo», l pero debido a la extrema escasez de numerariomenudo se autoriza la circulaci6n de las que ya cornan por la isla, por acuerdo del Cabildo General reunido en la ciudad de San Crist6bal de La Laguna en sesi6n del 3 de julio de 1559.

«Que se mande que los quartos que St. Domingo se rregistren e se sellen e luego se platico sobre caura que en treynta de juniopasado se acordo e mando que no se metiese es esta ysla moneda de bellon' de Santo Domingo por ser el daiio e inconveniente que della se signe e porque son informados que en la cibdad de

E1 presente rrabajo fue publicado inicialmente en la obra La Laguna, pincelados hisuiricas.

I. Las monedas de cobre acuiiadas en Santo Domingo esruvieron completamente desacrediradas en Espana ya que, debido a SlI delgadez y poco metal, se las tenia pOI' falsas. Estas piezas circularon por muchos sirios: Cuba, Puerto Rico, Jamaica, Canarias, erc., denonunandoselas tarnbien de fraire, rncdismo antiguo de fraile.

2. Estes «cuartos- 0 4 maravcdis de Santo Domingo c1ebfan ser de vellon, 0 sea Lilla liga de cobre con una peque-

LORENZO ARROCHA

sevilla e ysla de Gran Canaria se a observado 10 mismo e dernas della an aqui1atado los quartos que dellos abian y les parecio que esta bien que se haga 10 mismo en esta ysla acordose e mandose que todos los quartos e medios quartos que al presente ay en toda esta ysla dentro de ocho dias prirneros se presenten en esta cibdad e los de los lugares dentro de quynze elias primeros los traigan ala cassas del Cabilelo para que alia se registren la cantidad que dellos ay e se marquen e seiialen de una serial cual aqui fuera esta en el margen sefialado e que estos solamente corran en esta ysla a los prescios que como hasta agora an corrido, e que todos los que se hallaren por marcar e rregistrar fuera de dicho tiernpo se tornen por perclidos e no corran ny con ellos se puedan tratar e contratar, e que qualquier persona que usare de tal moneda por marcar incurra en las penas e derechos establecidos.»

_/� � h

Fig. estililzada, « e se marquen e sehalen de una seiialcual aquifuera esta en el margen seiialado»

ila parte de plata (vel16n rico era cuando tenia mas plata y vel16n pobre cuanda tenia rnuy poca), aunque esra emision -as! como otras muchas de esta ceca a la que nos referimos-, al parecer, eran toialmenre de cobre y sin el peso correspondienre: de ahf su mala fama y dcsprecio.

RESELLOS MONETARIOS EN LA CIUDAD DE LA LAGUNA

La forma de esta contramarca que se aprecia claramente en el margen del Acta parece una letra, concretamente una T estilizada, quizas par la inicial del nombre de la isla, Tenerife, que es donde tendrian validez estas monedas, ya que en La Laguna se habia tenido noticia de una operaci6n similar de resello de estas monedas, realizada en Gran Canaria y La Palma' por los mismos motivos.

Tal es asf que una seman a mas tarde yen Acta del Cabildo de Tenerife del 10 de julio de 1959 se dice:

«Que Los quartos marcados [ueran de La isla que no corran

E luego se acord6 e mando que los quartos que estubieren marcados de la marca de (Canaria) e de La Palma e de otras quales quier partes no balgan ni corran en esta ysla ni por ell os se pueda comprar ni vender ni contratar e que sea pregonado.»

Fig.2. Resello de La Palma sabre un «cuarto» de Santo Domingo, segun acuerdo del Cabildo de la isla el121611559

3. Ver mas deralles sobre el resello en esras dos islas de los «cuartos- de Santo Domingo en nuestro trabajo Los nionedas en las Islas COl/arias - La Bomba, Santa Cruz de La Palma, 1991 y 1995.

LORENZO ARROCHA

Fig. 3. Resello de Gran Canaria sobre un «cuarto» de Santo Domingo

Lo mismo tambien debi6 ocurrir en estas dos islas de Gran Canaria y La Palma, pOI' 10 que probablemente no aceptarian las monedas con el resello de otra y, viceversa, aunque esto no 10 hemos podido constatar docurnentalmente," como tam poco 10 que ocurriria en Tenerife con la falsificaci6n del primer resello acordado por su Cabildo General.

Asi, tal como nos cuenta Alejandro Cioranescu en su Historia de Santa Cruz de Tenerife.t « Pero resuLta que el troquel es [dcil de imitar y lo hacen muchos por sf mismos, para evitar el gravamen deL resello. EL Cabildo se ve en La precision de repetir la operacion, empleando un herrete mas complicado, con la imagen deSan Miguel, que solo se aplicard a Las monedas que tengan el primer sello autentico, sin mas. Se descubren de este modo unas 6. 000 monedas con la marca faLsa, lo cual no impide que entren cada dia mas. Como no hay soLucian que valga, se acuerda dejar las cosas como estan y que los sellados enteros valgan tres mrs. (maravedis), los pequeiios un mr. y medio y los no sellados «11,0 vaLgan ni corran como esta acordado». Para colmo de la confusion, se observa que toda La operacion del resello es ilegal y abusiva, por haberse llevado a cabo sin haber precedido la necesaria licencia del Rey, que se habian olvidado soLicitar [ J»

4. Nos referimos a las aetas del Cabildo de La Palma que, debido a su alarmante eonservaci6n y paulatino deterioro, todavia esconden importantes datos sobre esra operacion de resello de moneda en la isla. En euanto a Gran Can aria la eosa es muchisimo mas grave por la perdida del Archivo de la ciudad en 1842.

5. Torno r, p. 276 Y sucesivas, Santa Cruz de Teneri te, 1977.

RESELLOS MONETARI0S

EN LA CIUDADDE LA LAGUNA 101

Efectivamente, en Acta del Cabildo de 11 de septiembre de 1559 se dice: «[ } acordose que se haga un herrete que sea el angel san miguel e con este herrete se tornen a herretear e marcar lo dichos cuartos[ }»

go.

Fig. 4. Antigua escudo de Gran Canaria

Fig. 4. Detalle del resello de Gran Canaria sobre un «cuarto» de Santo Domin­

Notese La similitud con La parte superior de la palmera del escudo

LORENZO ARROCHA

Este nuevo punzon con la imagen de San Miguel con el que se tendnan que resellar los «cuartos», con toda seguridad fue elegido par figurar en la Real Cedula de 23de marzo de 1510 en la que Fernando (Juana y Fernando 1504-1516), gobernadar general de Castilla en nombre de su hija Juana la Loca, reina de Castilla (de 1504 a 1555), concede a La Laguna, y por tanto a toda la isla, un escudo de atmas donde aparece la figura del Angel guerrero:

«[. J Iipar la presente vas day par armas el arcdngel San Miguel canuna lanra Ii una bandera en la una mana, Ii un escudo en la otra[' J»

Fig. 6. Escudo de armas de La Laguna - Tenerife Real Cedula 231311510firmada par Juana La Loca

RESELLOS MONETARIOS

EN LA CIUDAD DE LA LACUNA 103

Por 10 que la eleccion de esta segunda contramarca estaba acorde con 10 usual en la epoca, 0 sea elegir el escudo (sello) de armas de quien punzona 0 alguno de sus atributos y, por 10 tanto, se paso a definir como resello."

No obstante, a pesar de investigar en numerosas colecciones tanto espafiolas como extranjeras y de haber tenido contactos con especialistas en este tipo de piezas y estudiosos de los resellos, min no hemos logrado ver y estudiar alguna de estas piezas de Santo Domingo punzonada con la T asf como tampoco con elSan Miguel, que solo los conocemos por las pruebas documentales.?

Estas pruebas documentales, los acuerdos del Cabildo General, de los que no hemos transcrito todaslas aetas de este afio (1559) aiin puede desvelarnos alguna nueva sorpresa ya que precisamente, una semana mas tarde de acordar el resello del arcangel, en Acta del 18/911559 trata nuevamente sobrelos «cuartos» y dice:

«E luego se acord6 e mando que a los quartos que se registraren conforme a 10 que esta acorddo se les ponga por sella e herrete una tnc el pica del Teyde [. J»

Por 10 que tenemos un tercer resello en Tenerife en 1559 sobre los «cuartos» de Santo Domingo, pero este silo hemos (probablemente) identificado" punzonado en una pieza que conozcamos, pero erroneamente descrito.?

Fig. 7. Resello de Tenerife sobre un «cuarto» de Santo Domingo

6. El resello es una contramarca, pero no viceversa: el primero es el escudo del pais, estado, ciudad, etc., que 10 punzona, 0 alguno de sus arributos; en cambia, la contrarnarca es un signa, una letra, un numero, Ull monograma, etc.

7. No obstante, a 10 largo de Ia hisroria numismarica se conocen rnuchas ordenes, cedulas, y disposiciones sabre acunaciones,resellos, etc. que llUIlC(I -por variados y disrinros motivos-Ilegaron a curnplirse.

8. Vel' nuestro articulo «Probable idenrificacion de un nuevo resello monerario efccruado en Tcnerife en el siglo XVI», EI dia, 23 diciembre de 1995.

9. Ram6n DE FONTECHA, en su obra La moneda de vel/on y cobra de fa Monarquia espaiio!a, incorpora esre re-

LORENZO ARROCHA

Como conclusion diremos que estos apuntes sobre quizas la primera operacion de resello de monedas en Tenerife!" poco a poco nos va desvelando sus secretos y, en un futuro proximo, con mas documentacion y la aparicion de nuevas piezas, estamos seguros de que conoceremos mucho mejor este interesante aspee to de la historia monetaria de nuestras islas.

Fig. 8. Acta del Cabildo de La Laguna de 18 de septiembre de 1559, donde se acuerda resellar los cuartos con el monograma tn', Detalle con la marca que hay que realizar sello como desconocido y 10 identifica err6neamente con unos simbolos, muy probablerncnte debido al mal estado de In moneda. Tarnbien J. DE MEY en la unica obra general que existe sobre resellos, Les contreniarques sur des monnaies, (Bruselas, 1982,1989) recoge esta moneda de Fontecha.

10. Ver nuestro trabajo «Numismatica de Canarias-500 anos de historia de la moneda en las Islas Canarias», en Cinco sigios de His/aria y Filatciia de Canaries, publicado por el V cenrenario de la fundacion de Santa Cruz de Tenerife.

Ducats i principats catalans a l' epoca dels Austries (1481-1602)

X. SANAHUJA ANGUERA

SUMARI

l. Introduccio del ducat a Catalunya (1481-1493)

2. Els principats barcelonins del segle XVI (1493-1578)

2.1. L'etapa del principat senzill (1493-c.1516)

2.1.1. Valoroficial i valor de mercat

2.2. L' etapa del principat doble (c.1516-c.1556)

2.2.1. La pretesa adopcio de I' escut com a moneda catalana oficial

2.3. L'etapa del «doble excel-lent» (c.1556-1578)

3. La fi dels principats (1578-1602)

4. Eis ducats de Perpinya (1493?-1525)

5. Altres encunyacions d'or a la seca de Barcelona (1535)

6. Ordenacio cronologica de les emissions i cataleg basic

6.1. Criteris

6.2. Cataleg basic

7. Apendix 1: mestres de seca

8. Apendix 2: documents

9. Resum

Cal considerar el ducat com lamoneda caracteristica dela Catalunya sobirana moderna. Per tot el segle XVI i durant la primera meitat del XVII, el ducat trascendf la circulacio per convertir-se en moneda de compte, multiple dela lliura. En canvi, historiadors i numismatics hem tendit a menysvalorar-Io en detriment dels poderosos escuts i rals de vuit castellans. Amb aquest article pretenem retornar al

X. SANAHUJA ANGUERA

ducat el protagonisme que assolf a Catalunya durant el regnat dels primers Austries.

1. INTRODUCCIO DEL DUCAT A CATALUNYA (1481-1493)

El ducat d' or venecia (inicialment batut I' any 1284) fou lamoneda que, durant el segle xv, aconseguf desbancar la preeminencia internacional del florf de Florencia i el momentani exit del pacific a Catalunya. A l'Europa de la segona meitat del segle xv les monedes d' or de llei alta es cotitzaven amb sobrepreu. El ducat contenia mes or que cap altra moneda, ja que, a rnes de tenir una llei de 23 quirats i mig, tambe tenia un pes aproximat de 3,55 grams, superior al dels florins i pacffics, aleshores tambe en circulaci6. Els regnes de la Coronad' Arag6, i tambe Castella, optaren per adoptar aquest nou patr6 monetari a finals del segle xv. Joan II ordena la fabricaci6 dels primers ducats de la Corona a Valencia i, poe despres, a Saragossa, des del 1477. A Castella, hom adopta el ducat a partir de 1497, i a Navarra, eI1513.

Fins ara, tradicionalment hom havia acceptat com a data d' introducci6 del ducat en qualitat de moneda propia de Catalunya el4 de novembre de 1493. En aquest dia, Ferran el Catolic publica una pragmatica en la qual ordenava el batiment de ducats d' or a la seca de Barcelona i disposava que s'anomenessin principats.' Cronologicament, la noticia representava que, a Catalunya, el batiment de ducats d'or s'havia iniciat amb mes de vint anys de retard respecte a Valencia i a Arag6. Pero com que, a finals del segle xv, la decadencia economica i demografica del principat era prou evident, hom no trobava estrany aquest endarreriment monetari. De fet, pero, hem pogut comprovar que el batiment de ducats ala seca de Barcelona s' inicia forca anys abans, concretament e11481, immediatament despres deles darreres emissions de florins ala seca barcelonina.' La pragmatica del 1493 disposava certament sobre la moneda d' or, pero d' una manera mes tangencial del que hom havia cregut. El veritable sentit deles disposicions de Ferran el Catolic estaven dirigides a regular la circulaci6 de la moneda de bi1l6 iel retorn ala fabricaci6 de la moneda de plata, i no pas a crear una novamoneda d' or per a Catalunya.'

Aixf doncs, les darreres descobertes completen el quadre seguent d'aquesta manera:

1. J. BOTET, Les monedes catalanes, Barcelona, 1909·1911.

2. ACA, RP, MR, Seca de Barcelona, vol. 1994; NO s'ha de confondre aquesta noticia ambla que proporcionaven Pia Beltran i Mateu Llopis, i que feia recular l'emissi6 de ducats barcelonins al regnat de Joan II. Miquel Crusafont, molt encertadament, localitza l'error d'interpretaci6 en que havien caigut els au tors (M. CRUSAFONT, Barcelona i La moneda catalana, Barcelona, 1989, p. 161-163).

3. Sabre les vicissituds de la rnoneda catalana de bi1l6 i d'argent durant la segona meitat del segle xv, vegeu: M. CRUSAFONT, Barcelona op.cit., p. 152-158.

DUCATS 1 PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELS AUSTRIES 107

Quadre 1

LA MONEDA D'OR CATALANA BAIXMEDlEVAL:

SEQUES DE BARCELONA 0 PERPTNyA (S. XIV-XVI)

Llei Talla Anys de en quirats peces per marc fabricaci6

florf +23,5 68 c.1341-c.1354

florf 23 68 1354

florf 22,75 68 1354-1362

flori 22 68 1363-1365

florf 18 68 1365-1481

timbre de Perpinya 23,5 58,5 1395 pacific 20 68 1465-1472

ducat (principat) 23,75 67 1481-1578

Noconeixem el volum total de ducats fabricats a Barcelona entre 1481 i 1499, pen') sabem que la fabricaci6 no s'atura perque cada any el rei i els seus oficials rebien la part corresponent dels guanys obtinguts en el proces. Amb les poques dades que tenim podem suposar que cada any es fabricaven un minim de125 mares de ducats (unes 8.300 peces), pero segurament aquesta xifra sincrementa a partir de l' any 1493, arran del suport proporcionat per la pragmatica de Ferran el Catolic. Podem aproximar-nos al volum de ducats encunyat entre 1483 i 1488 amb la comparaci6 dels guanys percebuts pel rei en el batiment de la moneda d'or. Del quadre seguent es dedueix que entre 1481 i 1490 es produf una fabricaci6 regular de moneda d'or a Barcelona:

Quadre2

GUANYS PERCEBUTS PEL REI EN EL BATIMENT DE DUCATS A BARCELONA, SEGONS ELS COMPTES DE TRESORERIA (1481-1491)4

1491: 400s

1490: 300 s 1489: 400 s 1488: 280 s 1487: 660 s 1486: l.100s

1485: ?

1484: 300s

1483: 480 s 1482: l.712 s

FOI11: ACA. RP, MR, Llibres del tresorer reial, vol. 437 a 446.

X. SANAHUJA ANGUERA

2. ELS PRINCIPATS CATALANS DEL SEGLE XVI (1493-1578)

En iniciar l'estudi de la moneda d'or catalana del segle XVI ens vam trobar amb l' agradable sorpresa proporcionada per una documentaci6 rica i abundant referida a la seca de Barcelona. Gracies a aixo, hem pogut refer forca beles dades del volum de producci6 de moneda d'or a la seca de Barcelona durant tot el segle XVI. Els documents ens assabenten que la seca de Barcelona fabrica principats 0 ducats continuadament entre 1481 i 1578! Al final, nornes ens hem quedat sense poder documentar el total de moneda fabricada en els breus perfodes de 14831488,1491 i 1493-1499.5

Les dades, extretes dels llibres de comptabilitat de la seca barcelonina presentats alesoficines del Mestre Racional, ens assabenten del volum de metall encunyat cada any, pero no sempre ens informen de quines especies monetaries es batien en cada moment. Aixi, en una mateixa encunyaci6, hom podia fabricar una partida de principats, una altra de mitjos principats, i una altra d'algun multiple del principat (es a dir, principats de 2, de 4, de 100 de 20).

Les deslliurances de moneda fabricada que esmenten el tipus de moneda encunyadas6nlessegtien�:

- Fabricaci6 de mitjos ducats: els anys 1489-1490, 1492, 1508-1512, 15341538

- Fabricaci6 de ducats 0 principats senzills: no s'encunya cap a partir del 1561

- Fabricaci6 de dobles ducats: els anys 1534-1538, 1561-1578

- Fabricaci6 de principats de4: els anys 1561-1563, 1571, 1575-1576

- Fabricaci6 de principats de 10: els anys 1561-1578

- Fabricaci6 de principats de 20: els anys 1562-1563,1566-1567, 1578.

Ames, consta la fabricaci6 de dobles ducats els anys 1521, 1522, 1531, 1536 i 1542, segons l' evidencia nurnismatica.

Fixern-nos que aquestes dades ens assabenten que la seca de Barcelona va batre multiples de principat (peces de 4, 10 i 20 ducats) a partir de 1560, 0 poe abans, sempre en quanti tats molt reduides.

5. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional. Sew de Barcelona, vol. 1994 a 2007. De fet, es tracta de documentaci6que no ha estat mai estudiada pero sf que era coneguda a ITaVeS d'exposicions (Madrid, 1988) i dinventaris (F. UDINA, "La numismarica en los archivos», Numisma, mim. 150-155, 1978, p. 593-612).

Fabricaclo de principats

Barcelona (1481-1578)

Quadre 4

VOLUM DE PRINCIPATS FABRICATS A BARCELONA (1481-1578) PER DECADES

1481-1490: 104,1 mares anuals (4 anys doeumentats)

1491-1500: 160,8 mares anuals (2 anys doeumentats)

1501-1510: 142,6 mares anuals

1511-1520: 152,8 mares anuals

1521-1530: 116,3 mares anuals

1531-J540: 1541-1550: 1551-1560: 49,5 mares anuals 28, 4 mares anuals 7, 3 mares anuals

1561-1570: 29,8 mares anuals

1571-1578: 133,8 mares anuals

Per tal de fer-nos carrec del volum de fabrieaei6 dela seea de Barcelona podem eomparar les dades que hem anat veient amb e1 volum de moneda d' or fabricat ales seques eastellanes en el periode compres entre 1567 i 1578:

Quadre5

PRODUCCIO DE MONEDA D'OR

A LA PENINSULA IBERICA (1567-1578)6

Sevilla

Toledo

Granada

Segovia

Valladolid

Conca

Mentre que:

Barcelona

170.000 mares eastellans descuts

32.500 mares eastellans d' eseuts

+3.300 mares eastellans d'escuts

2.500 mares eastellans d'escuts

2.000 mares eastellans d'eseuts

84 mares eastellans d'eseuts

1.100 mares de Perpinya de ducats

Com es pot veure, la produeei6 de la seea bareelonina fou ben galdosa en eomparaei6 amb la de les seques castellanes, i sobretot amb l'efeetuada a Sevilla, eiu-

6. Dadcs extretes de: GLENN MURRAY, «Guia de las cantidades acufiadas en las cecas castellanas. I. Felipe II: plata y oro», Numistna, 1995, p. 203-209. Hem prescindit deles clades corresponents a Burgos, molt incornplcres.

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELS AUSTRIES 1 J1

tat receptora dels metalls americans. I rnes si tenim en compte que el perfode comparat inclou el bienni 1576-1578, en el qual Barcelona produf una excepcional quantitat de principats, molt per sobre dela mitjana de tot el segle. Per tant, si tinguessim dades de Castella per altres periodes, segurament comprovariern que, en el conjunt del segle XVI, el volum de moneda fabricada a Barcelona fou testimonial dins la peninsula Iberica.

Amb aquestes dades, iamb les que ens proporciona l'evidencia nurnismatica, distingirem tres etapes prou diferenciades en la fabricaci6 i circulacio de moneda d' or a la Catalunya del segle XVI.

2.1. L'etapa del principat senzill (1493-c.1519)

Tal com hem assenyalat, I'emissio de ducats catalans s' inicia el 1481.7 L' any 1493 soficialitza la fabricaci6 i es batejaren els ducats catalans amb el nom de principats. El rei disposa que cada principat valgues 24 sous0 12 rals de plata. En aquest perfode, la seca de Barcelona (i tambe la de Perpinya) fabrica principats senzills en abundancia, mitjos principats, i alguna partida de principats dobles i multiples, i hi emprentaren el bust de Ferran II en una deles seves cares. El nom de principat no va triomfar fora delscercles de I'administracio, on la gent preferia anomenar les monedes simplement ducats. Nogensmenys, a finals del segle XVI, la documentacio oficial de la seca barcelonina encara continuava parlant de principats."

La tendencia observada a Catalunya es que despres d'un perfode inicial en que nomes es fabricaren principats senzills (1481-c.1505), se succef un altre perfode (c.1505-c.1516) en que s' inicia la fabricacio de multiples de principal. Aquest fenomen es repeteix als regnes d' Arag6, Valencia i Mallorca.? Pero mentre que, en aquests regnes, la fabricaci6 de moneda d' or s' estronca al final d' aquest periode, la seca reial de Barcelona continua forca temps fabricant multiples de principal.

2.1.1. Valor oficial i valor de mercat

Es el moment d' advertir que, al contrari que a altres paisos veins (com Franca, per exemple), el valor oficial de les monedescatalanes (tant d'or com dargent i billo) no va canviar en tot el segle XVI (d' altra banda, les monedes tampoc no van

7. ACA, Reial Patrirnoni, Mestre Racional, Seca de Barcelona, vol. 1994.

8. Per exernple: ACA, Reial Parrimoni, Mestre Racional, Seca de Barcelona, 1534·1578, vol. 2006.

9. Vegeu M. CRUSAFONT, Hisioria de lu moneda catalana, Barcelona, 1996, p. 107·108.

X. SANAHUJA ANGUERA

canviar de lIei ni de talla). Ha estat un error recurrent considerar que el ducat cataIa va patir diferents apreciacions al llarg del segle XVI. Per exemple, Botet considerava que la marca XXXXII que trobem en alguns principats dobles podia correspondres amb el seu valor, expressat en sous. Les Rubriques de Bruniquer, al seu torn, esmenten que l'any 1506 el ducat valia 22 sous.'? Ambdues notfcies son erronies. En el primer cas, la marca alludida s'ha de correspondre amb l'any de fabricacio de la moneda, i no pas amb el seu valor. En el segon cas, l'observacio del document original (del qual el farnos notari Esteve Gilabert Bruniquer extrague la noticia), relacionat amb uns pagaments efectuats a Arago, ens confirma que es tracta de l'avaluacio del ducat en sous jaquesos i no pas ensous barcelomns.

La valoracio oficial de les monedes, es a dir, aquella emprada a I'administracio i a la Taula de Canvi de Barcelona, i vinculant per als contractes de censos, resta forca ben documentada i invariable. Dues sentencies del Reial Conselld' Arago, datades a Valladolid e12 d'octubre de 1557 i a Madrid el3 d'abril de 1563 establien que les conversions dels distints tipus de moneda s'havien de fer al valor respectiu del ducat. II Aixi doncs, per aquest periode de 1557-1563 (i en la majoria dels casos ho podem fer extensiu a la resta del segle xvr), tenim aquests valors oficials de canvi:

1 ducat: 24 sous barcelonins

1 ducat: 22 sous jaquesos

1 ducat: 32 sous mallorquins

1 ducat: 21 sous valencians

1 ducat: 32 sous perpinyanesos

1 ducat: 12 tarins sicilians

1 ducat: 56 sous calleresos

1 ducat: 11 carlins i mig napolitans'? (pero 12 carlins el 1574)

1 ducat: 375 maravedis castellans

1 ducat: 22 sous i mig navarresos

Aixo tenint en compte que els ducats encunyats als diversos regnes seguien el mateix patro, es a dir, que eren equivalents, i tam be que la monedamenuda propia de cada pais era susceptible de mudar i, per tant, d'alterar la seva paritat amb el ducat. Es el cas de la moneda de Perpinya: com que la seca de Perpinya va fabri-

10. RUBRIQUES DE BRUNiQUER. num 74 pag 136. Fa referencia a: AHCB, Consell de Cent, Registre de lletres close" vol. 39, 5 de juny de 1506.

II. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de certificacions i lletres citatories, vol. 721, comptes diversos del lresorer general.

12. No s'ha de confondre el ducat d'or amb el ducat de plata napolita, que a la mateixa epoca es cotitzava a dell carlins.

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELSA USTRIES 113

car monedes de billo de clistintes caracterfstiques durant el segle XVI, es logic decluir que el valor de canvi respecte a la moneda barcelonina anes variant al llarg del segle XVI, en relacio amb la diferent qualitat i acceptaci6 de la moneda rossellonesa. Hem de convenir, pero, que un principat perpinyanes continuaria sent sempre equivalent a un principat barcelonf, encara que aries variant la seva cotitzaci6 en sous i lliures rossellonesos.

Concretar les tendencies variables del valor de mercat d'aquestes monedes no ens interessa gaire ara per ara, pero es evident que es tracta d'una dada important a tenir en compte. Aixf, per exemple, esta documentat que l' any 1494 els canvistes barcelonins compraven i venien moneda amb sobrepreu (doc. l), 0 que, ben entrat el segle XVI, el valor oficial de les monedes d' or (i tambe de plata) era prou moderat per permetre la seva continuada i denunciada exportacio (doc. 16).

2.2. L'etapa del principat doble (c.1516-1578).

Aquesta segona etapa es caracteritza pel cessament de la fabricaci6 de ducats senzills, per I'inici del batiment de multiples de ducat, i per la irrupcio iel triomf, a la peninsula Iberica, de l'escut d'or.

Abans, pero, de la irrupcio de l'escut d'or, la majoria de seques de la Corona cessaren de fabricar ducats a causa de la competencia creixent de l'escut d'or frances i italia. Nemes Barcelona (i testimonialment Perpinya) va continual' fabricant principats dobles.

EI cas es que des d'aquest moment la moneda d' or catalana queda estretament lligada a la castellana. D'una banda, els dobles principats barcelonins, empremtats amb els busts afrontats de Joana i Carles, s' acosten al referentti pologic dels excel-lents dobles castellans. De l'altra, l'absencia de noves fabricacions de principats senzilisfou suplida per I' acceptaci6 en la circulacio dels escuts castellans batuts a partir de 1537. Eis darrers principats senzills barcelonins ens consta que van ser batuts cap al 1538, i ja en molt poca quantitat.

L' escut d' or fou una moneda inicialment fabricada a Franca i posteriorment adoptada per la primera potencia econornica mundial del segle XVI: Castella. L'escut, tambe anomenat corona, es una moneda de lIei de 22 quirats, es a dir menor que la del ducat, iamb un pes proper als 3, 35 grams. Des de Franca s'escampa per Italia, de manera que a principis del segle XVI s'havia convertit en un nou referent monetari internacional. L'exit de l'escut l'hern de buscar en eljoc especulatiu d'alguns estats que, amb la compra de ducats, sobretot castellans, a baix preu, podien obtenir beneficis quan es reconvertien immecliatament en moneda de mes baix quiratatge. Aquest flux de moneda perjudicava Castella, la receptora de I' or america, i provoca que, des de ben a viat, es veies obligada a cessar la fabricacio de ducats i a adoptar el patro de I' escut d' or com a moneda propia, des del

X. SANAHUJA ANGUERA

1537. E11518, les Corts de Valladolidja havien demanat que a Castella es batessin escuts en substituci6 dels excel-lents.

EI batiment de ducats senzills s'havia aturat 0 alentit a Catalunya, com segurament tambe a Castella, cap al 153l. EI curi6s de tot plegat es que, mentre que a Castella I'escut reemplaca totalment el ducat, a Catalunya hom va preferir continual' indefinidament la fabricaci6 de multiples de ducat i acceptar els escuts senzills castellans en la circulaci6 del pais. Per que aquesta diferencia de polftica?

Encara no tenim prou dades per respondre aquesta questio. D'una banda es segur que I' apatia polftica catalana i la tradicional recanca cap els canvis monetaris influiren en el fet que no es demanes ni s'obtingues cap privilegi reial que permetes la creaci6 de l'escut catala. De l'altra, tambe es possible que hom hagues convingut que la moneda d'or fabricada a Barcelona, en poca quantitat, es destines ma­

joritariament a la seva exportaci6, es a dir, a comprar productes manufacturats de paisos estrangers on els ducats d'alta llei serien mes ben rebuts que no pas els escuts, i que, pel que fa a la circulaci6 quotidiana de moneda, es permetes la massiva introducci6 d'escuts castellans i francesos.

La seriaci6 cronologica de I' or catala del segle XVI que proposem ens planteja de seguida dos conflictes amb els estudis precedents sobre la dita moneda. D'una banda, hem observat que l'escut no fou acceptat com a moneda propia de Catalunya durant el segle XVI i que, ames, la fabricaci6 de principats es perllonga fins a l'any 1578, ja durant el regnat de Felip I. Aquestes dues consideracions constitueixen una novetat i mereixen que els dediquem un tractament extenso

2.2.1. La pretesa adopcio de I'escut com a moneda oficial

Es tracta d'una informaci6 recurrent que cal desmentir. La creenca tradicional ha consistit a pensar que, ja durant el segon quart del segle XVI, els catalans optaren per rebutjar el ducat i acceptar l'escut d'or com a moneda propia. La principal culpa d'aquesta creenca la te Felip Mateu Llopis que, en un article de l'any 1945, afirmava que la seca de Barcelona havia iniciat l'any 1535 l'encunyaci6 d'escuts d' or al mateix temps que abandonava els ducats. La deducci6 de Mateu es basava en l'encunyaci6 excepcional d'escuts napolitans a Barcelona, l'any 1535, destinada a fer els pagaments necessaris per a l'expedici6 militar contra Tunis. Amb aquest succes anecdotic Mateu en tenia prou per afirmar amb rotunditat que «la moneda de oro corriente [en Barcelona] fue el escudo en todo el resto del siglo XVI», 0 que «desde 1534 la moneda de oro [de Barcelona] se ajustaria al peso y ley de los escudosv.P

13. F. MATEU, «Las acuriaciones barcelonesas de oro de Carlos I y la introduccion del escudo cn Espana», Anales y boletin de los museos de Arte de Barcelona, 1945, p. 20 i 30.

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELSA USTRIES 115

Avui podem rebatre aquesta afirmaci6. La seca de Barcelona encunya continuadament ducats d'or entre 1481 i 1578, per be que en poca quantitat, pen') no encunya cap partida d'escuts fins a l'any 1599, i aleshores en una conjuntura molt especial. Mateu no es desencoratjava davant del fet de la inexistencia de cap escut d'or catala atribuible al segle XVI en els monetaris coneguts. A I'inreves, per tal de provar que la seca de Barcelona havia batut escuts castellans dels del 1535, recorregue a interpretacions molt personals. Aixi, afirmava que l'any 1546 el Consell de Cent barcelonf havia pagat una quantitat a un argenter per la feina d'haver fabricat 2.400 encunys per fer escuts.!" A part que es evident que el nombre de pretesos encunys resultaria excessiu per a qualsevol fabricaci6 de moneda, la leetura del document original (doc. 15), ben interpretat recentment per M. Crusafont, ens assabenta que el que l'argenter havia fabricat eren pilons d'escut, es a dir,jocs de pesals per pesar les monedes ala Taula de Canvi.P Coherentment, Mateu proposa reconsiderar alguns dels escuts d' or castellans coneguts (de les seques de Burgos, Sevilla, Toledo, etc.) com fabricats a Barcelona." Un cop establerts aquests parametres, iamb la feina feta, Mateu sentenciava: «Ya el resto del reinado de Carlos no ofrece interes numismatico (des del 1535 !)>>.17

Cal reconeixer que l'afirmaci6 de Mateu Llopis no resultava del tot estrambotica, perqueja hem vist que els escuts castellans gaudiren, des des dels inicis de les emissions i durant tot el segle XVI, d'una forta circulaci6 al nostre pais. Ara be, Mateu deduia precipitadament, sense cap document explicit, que l' escut havia esdevingut la moneda oficial catalana i que, ames, aixohavia esdevingut enuna data tan reculada com I'any 1535. No tots els autors que han tractat sobre la moneda catalana han seguit Mateu Llopis sense esperit critic. Pierre Vilar i Miquel Crusafont, per exemple, coincidien a creure que Catalunya abandona el ducat com a moneda propia durant el segJe xvi, pero dubtaven que aixo hagues succeit I' any 1535.18 Ja hem vist anteriorment que l'any 1562 (es a dir gairebe 30 anys despres de la data proposada per Mateu) el Consell d'Arag6 continuava considerant que les reduccions de les diverses monedes s'havien de fer segons el ducat moneda de compte, i no pas segons l' escut. Amb els documents a la rna, es fa diffcil creure que Catalunya hagues abandonat mai el ducat per l'escut, almenys abans de la conclusi6 de la Guerra dels Segadors (1652). Es cert que la seca de Barcelona va fabricar

14. MATEU, p. 30.

15. M. CRUSAFONT, Pesa/s monetaris de fa Corona Catalanoaragonesa, Barcelona, 1999, p. 127, doc. 96.

16. MATEU, p. 27.

17. MATEU, p. 31.

18. P. VILAR, Catalunya dills l'Espanya moderna. Barcelona, 1968, vol. II, p. 278: M. CRUSAFONT, His/aria ,,' p. 109. De tota manera, Vilar considera I'any 1535 com a flta de J'abandonament del patro del ducal en conclusions com: «, horn sadona que a la f del segle, la Taula [de Barcelona] guardava una seriosa rcserva de velles monedes dor: pacifics ducats (nova rao per a siruar abans del 1535 el bon moment de larraccio casiellana)». Es a dir que Vilar, que segueix Usher, continua creient que cis ducats s'havicn dhaver acumular forcosamenr ala Taula de Canvi abans de lany 1535, que es quail Mareu proposava com a data limit de la fabricacio de ducats

X. SANAHUJA ANGUERA

alguna partida d' escuts d' or pels volts de I' any 1600. Pero nornes cal observar els exemplars d' aquests escuts que han perviscut el pas del temps per adonar-nos que es tractava d'emissions particulars, fetes sense cap mena d'adscripci6 catalana i amb l'unica intenci6 d'imitar la moneda castellana del moment. Es tracta, doncs, d' escuts castellans fabricats a Barcelona, pero no pas d'escuts catalans (el regne de Valencia, en canvi, sf que disposava d' escuts autoctons en aquesta epoca). I es que Catalunya no podia fabricar escuts ni cap altra moneda d'or diferent al ducat sense

l'aprovaci6 explfcita del rei i les Corts. Entre 1599 i 1603 es permeteren diferents encunyacions d' escuts castellans, segurament a iniciativa de particulars, que foren sempre puntuals i encara mes reduides que les emissions de ducats, condicionades a l'aprofitament d'un volum limitat d' or depositat a la Taula de Barcelona. En pie segle XVII, quan la seca de Barcelona va poder tornar a emetre moneda d' or en quantitat, va encunyar trentins, es a dir dobles ducats, a partir de I'any 1619, i ter90S de trenti, des de poe abans, el 1618.

Que el ducat nova deixar mai de ser la moneda propia de Catalunya ho demostra el fet que es va mantenir permanentment, fins a la Guerra dels Segadors, com a moneda de compte junt amb els sous iles lliures. Una altra cosa, ben diferent, es que Catalunya saprofites del fluxe d'escuts castellans i no s'oposes ala seva circulaci6 com a principal moneda d' or, pero sense deixar de considerar-la mercaderia estrangera.

2.3. L'ETAPA DEL «DOBLE EXCEL·LENT» (c.1556-1578)

Despres de saber que la seca de Barcelona encunya continuadament principats des del 1481 fins al 1578, ens calia poder identificar les monedes resultants d'aquestes encunyacions. Els documents ens assabenten que, a partir del 1560, les monedes novament fabricades eren sobretot principats dobies, pero tambe peces de quatre, deu i vint principats.

En un principi, cap moneda d'or coneguda no s'ajustava a aquestes informacions.Els multiples de ducat a nom de Ferran el Catolic es poden ubicar perfectament durant el regnat d'aquest monarca i, per tant, no coneixfem quins principats dobles podien correspondre al regnat de Felip I. lnicialment, pensarem si no podia ser el cas que hom hagues utilitzat tipus immobilitzats a l'hora de continuar fabricant principats durant el regnat de Felip I. Perc es una altra hipotesi la que hem acabat per defensar.

Com que les fabricacions de principats posteriors a 1556 esmenten l'existencia de peces de quatre, deu i vint principats, ens posarem a cercar si cap daquestes monedes havia perviscut fins als nostres dies. Fou una sorpresa observar que a la darrera edici6 del cataleg de moneda espanyola de la casa Calic6 s'inclou una peca classificada com a deu ducats (5 trentins) de Felip II que podia ajustar-se al

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELS AUSTRIES 117

que buscavem. L'autenticitat d'aquesta peca, que no du data, ens la confirma el fet que hi havia un altre exemplar similar a la col-leccio Vidal Quadras.'? D'altra banda, l'atribuci6 al regnat de Felip II, proposada pel cataleg, es improbable, ja que no consta la fabricaci6 de multiples de trentf durant el segle XVII.

Disposats a estirar el fil, ens trobarern amb una nova dificultat. La peca de deu ducats es molt similar als trentins que tradicionalment hom ha classificat com a pertanyents al segle XVII. Pensarern si podia ser que els anomenats trentins sense data fossin en realitat principats dobles dels primers anys del regnat de Felip I. Aquesta hipotesi, pero, es com plica en comprovar que les emissions de trentins del segle XVII s'iniciaren l'any 1619, tres anys abans que se'Is afegfs la data, a partir de 1622. Es a dir que cabia la possibilitat que tots els trentins sense data haguessin estat fabricats entre 1619 i 1622, circumstancia que refutaria la nostra hipotesi,

Finalrnent, perc, observarem l'existencia de dos tipus de trentins sense data lleugerament diferents entre ells i que, per tant, podrien pertanyer a dos moments cronologics distints:

1. Els uns duen una 0 dues estrelles de vuit puntes a I' anvers, i presenten la cua de I'aliga imperial molt ben acabada al revers.

2. Eis altres duen dues estrelles desis puntes i presenten la cua de laliga esfilagarsada.

Les peces conegudes de deu ducats, a les quals ens hem referit abans, no duen estrelles peri) el seu estil sassembla forca al del primer grup de trentins. Si afegim que, de mitjos trentins sense data nomes se'nconeixen dels que corresponen al segon grup (es a dir dels que duen estrelles de sis puntes) i que entre 1556 i 1578 no es bateren principats senzills (equivalents al mig trentf), aleshores podem convenir que es possible que els anomenats fins ara trentins sense data iamb estrelles de vuit puntes siguin efectivament els principats dobles batuts durant el regnat de Felip I. EI fet de trobar aquestes monedes contramarcades durant la guerra dels Segadors (1640-1652) no representa cap inconvenient per a la nostra hipotesi, ja que pocsanys despres de cessar la fabricaci6 de principats, el 1578, la Taula de Canvi de Barcelona emmagatzerna una gran quantitat d'aquestes peces i no les retorna a la circulaci6 fins ben entrat el segle XVII.

La soluci6 que proposem per a aquest enigma es, doncs, forca sorprenent i recolzada nomes en indicis, i reconeixem amb humilitat que no n'hemtrobat cap altra de millor. La sequencia seria la segi.ient: a partir d'una data indeterminada, cap al 1560, despres de la mort de l'emperador Carles, hom va optar per canviar les

19. CAlIC6 11. 47 de Felip II (Ill); YQR 11. 6483.

X. SANAHUJA ANGUERA

empremtes dels principats dobles batuts a Barcelona. A partir d' aleshores, la referencia a la moneda castellana fou total. Les noyes monedes es fabricaren exactament iguals als antics excel-lents dobles castellans (que aleshores ja no es fabricayen), amb els retrats dels reis catolics i les mateixes llegendes emprades anteriorment ales seques de Toledo 0 Sevilla. Tambe es retorna a la fabricacio de multiples de ducat (peces de 4, 10 i 20 principats) que no diferien gaire dels multiples d'excel-lent batuts a Castella abans del 1537. Cal destacar que l'emissio de principats dobles durant el regnat de Felip I foureduida en comparacio amb la produccio de les seques castellanes, pen) no pas testimonial. Tal com podem observar en el quadre 3, entre 1576 i 1578 es bateren mes de mil mares d' or equivalents a 33.500 principats dobles.

Segons aquesta classificacio, ens falta per coneixer els principats de quatre i de vint batuts durant el regnat de Felip I.

3. LA FI DELS PRINCIPATS (1578-1602)

Sembla que el 1578 la seca de Barcelona atura la fabricacio de principats que, a partir d'un determinat moment, va deixar de ser rendible. Ens consta, pero, que a finals de segle, el ducat 0 principat encara noera considerat una moneda caducada. E11599, la Taula tenia emmagatzemades monedes d'or obsoletes, fora de la circulacio, pero entre aquestes encara hom no incloia els ducats. En canvi, pocs anys mes endavant, les fonts ens assenyalen que els ducats havien desaparegut completament de la circulacio. EI 1602, per exemple, el Consell barceloni resolgue fondre una partida de ducats emmagatzemats (doblons de dues cares, diuen) per tal de fabricar una partida d'escuts. La desaparicio del ducat de la circulacio l'hem de situar en aquesta epoca, i no pas abans.

No tractarem aquf les fabricacions puntuals d' escuts castellans a la seca de Barcelona perque corresponen ja a un altre periode. Les Rubriques de Bruniquer esmenten la deterrninacio del Consell barceloni per fabricar escuts a partir de I'any 1599, tot i que es probable que la seca reial inicies alguna fabricacio, a compte de particulars, des de poe abans, cap a11597.2o En qualsevol cas, no existeix el mes minim indici d'haver-se produit cap emissio d'escuts a la seca de Barcelona abans d'aquesta data.

EI 1614, molt pocs anys despres d'aquestes puntuals fabricacions d'escuts, el patro del ducat, amonedat en forma de trentins (dobles ducats), torna a senyorejar a Catalunya.

20. Rubriques de Bruniquer, mim. 99-106, p. i37 i 159. La data del 1597 la tenim en consideracio perque es cone ixen escurs d'or barcclonins que sernblen dur aquesta data.

4. ELS DUCATS DE PERPINyA

A hores d'ara, nomes coneixem unes poques dades sobre la fabricaci6 de ducats d' or a la seca de Perpinya.

Des de l'any 1493 i durant els anys, incerts, en que Huguet Tardiu fou mestre de la seca de Perpinya, es bateren poe mes de 39 mares de principats." Es probable, doncs, que l'inici del batiment de ducats a Perpinya fos resultat de la pragmatica sobre la moneda d'or i d'argent de Ferran II d'aquell mateix any. Pedro Cornago, que fou regent del mestre de la sec a de Perpinya els primers anys del regnat de I' emperador, tambefeu batre principats i principats dobles. Entre 1527 i 1530, el nou mestre de la seca perpinyanesa, Joan Salra, va fer batre les quantitats seguents de principats.P

19-12-1527: 8,5 mares de principats dobles i senars

4-12-1528: 3,5 mares de principats dobles i senars

21-1-1529 a 24-12-1529: 18 mares de principats dobles i 3,5 mares de principats senars

27-1-1530 a 20-7-1530: 12 mares de principats dobles

20-7-1530 a 9-2-1531: 5 mares i 2 unces de principats dobles

Ens consta que la talla real delsducats fabricats per Joan Salra era de 67 ducats i mig per marc. La fabricaci6 de moneda a la seca de Perpinya es troba mes d'un cop sota la sospita d'efectuar-se fraudulentament. El 1532, per exemple, el Mestre Racional ordena que s' assajes la qualitat dels principats dobles perpinyanesos (doc. 9), i en mes d'un cop va haver de multar el mestre de seca Joan Salra per no presentar correctament els comptes de la fabricaci6 (docs. 6,7 i 12).

L'evidencia numismatica ens assenyala I'existencia de principats senzills perpinyanesos batuts amb el bust de Ferran el Catolic, que podrien correspondre exclusivament al regnat d'aquest monarca, i principats dobles batuts a nom de Joana i Carles i datats de l'any 1522. Es tracta de peces molt escasses que indiquen una fabricaci6 molt poe abundant.

5. ALTRES ENCUNYACIONS D'OR A LA SECA DE BARCELONA.

Abans del perfode estudiat, i durant tota la baixa edat mitjana, les seques de la corona d' Arag6 tambe es dedicaven a fabricar moneda d' or 0 d' argent d'imitaci6, copiant els tipus monetaris mes exitosos dels paisos veins amics 0, encara millor,

21. ACA. Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de certificacions, lletres ciratories, vol. 713.

22. ACA, Reial Patrirnoni, Mestre Racional, Sec" de Perpinya, vol. 2018.

X. SANAHUJA ANGUERA

enemies, Les darreres emissions documentades son de Ia decada 1471-1481, quan ala seca de Barcelona es bateren forca escuts francesos.

Ja hem establert que la seca de Barcelona no va encunyar escuts castellans fins poc abans del 1600. L'iinica ernissio de moneda no barcelonina a la seca, durant el segle XVI, fou laja assenyalada d' escuts napolitans, ellS34. Aquesta fabricacio de moneda, excepcional, reunf a Barcelona oficials de les principals seques catalanes i castellanes, amb la finalitat de fabricar la moneda necessaria per pagar I'expedicio militar contra Tunis. Ames d' escuts d' or dobles i senzills, es fabricaren rals de plata i menuts. Els que han estudiat aquest episodi afirmen que les monedes batudes en aquesta ocasio ho foren a imitacio de lamoneda napolitana del moment.

Cal corregir un error en el text publicat per Salat i arrossegat per Botet i Mateu Llopis sobre aquesta fabricacio.P Alli s'esmenta la circulacio d'aquests escuts d' or a rao de 12 sous barcelonins. Per forca, aquests anomenats escuts (de fet son escuts dobles) havien de circular al preu de 22 sous, i no pas de 12, ja que el mateix text continua explicant que tambe es fabricaren mitjos escuts 0 COl"OneS, i que aquestes corrien per 11 sous. L'error en la xifra publicada per Salat no fou descobert perque el document anomena escuts el que en realitat son escuts dobles. El 8 de maig, una reialordre donava curs a aquesta moneda, jla valorava aixf:

1 escut (doble): 22 sous dels mateixos rals fabricats, i 1 ral: 24 diners dels mateixos fabricats.

Es a dir, que la cotitzava a la mateixa proporcio que la monedacatalana del moment pen), evidentment, el contingut intrinsec d'ambdues monedes no havia de ser forcosament igual. EI text transcrit per Salat ens informa que els contemporanis consideraven aquesta moneda de pitjor qualitat que lacatalana i que gairebe nova circular per Barcelona, pen) malauradament no ens assabenta de I' equivalencia entre lesdues.

6. ORDENACIO CRONOLOGICA DE LES EMISSIONS I CATALEG

6.1. Criteris cronologics

De resultes de tot el que s'ha l'exposat anteriorment, cal convenir que laclassificacio cronologica d'algunes deles monedes esmentades en el present article no havia estat benresolta.

23. J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el principado de Cathaluiia, Barcelona, 1808, vol. I, p. 242; vol II, doc. ell

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELSAUSTRIES 121

Assajarem de resituar les monedes conegudes d'aquestperiode dins de la cronologia que els pertoca 0, com a minim intentarem aproximar-nos a una cronologia relativa. A part dels criteris que hem exposat anteriorment en el text (com la distincio dels multiples de principat posteriors a 1560), hem seguit altres criteris per tal de poder-les ordenar cronologicament.

6.1.1. La paleografia

Tot i que algun autor s'havia atrevit a pontificar que les JIegendes d'escriptura gotica cessaren cap al 1508, daltres, en canvi, han observat que I'alternanca de llegendes gotiques i llatines en les monedes del segle XVI impossibilita considerar-Ies com un indicatiu cronologic" En el cas de Ia seca de Barcelona esta provat que, ben entrat el segle XVI, les monedes novament encunyades duien llegendes gotiques 0 llatines indistintament i aquesta circumstancia ens dificulta poder considerar la paleografia com un criteri cronologic valid per al periode que estudiem.

6.1.2. Els retrats de Ferran el Catolic

Cal convenir que existeixen dos tipus basics de retrats de Ferran II en les monedes catalanes. Eis unsens mostren un monarca encarajove, i els altres ens mostren amb els trets d'una persona gran.

Amb el bust jove trobem: principats senziJIsi mitjos, i tambe croats de Barcelona ide Perpinya. Iamb el bust ancia: principats senzills, mitjos, dobles i de deu, i tarnbe croats de Perpinya.

Que confiem en la veracitat de la sequencia cronologica que sembi en assabentar-nos els retrats de les monedes de Ferran II dependra de si la resta d'elements que examinem la confirmen. Fixem-nos que els principats amb bust jove son els que no duen la magrana del regne de Granada a l'escut del revers, i que el bust ancia apareix als dobles ducats i als ducats de deu que duen les armes de Napols i que, per tant, son posteriors a 1503. Ara be, d' entre els mitjos principats en trobem uns que duen un tercer retrat, intermedi i rnes neutre. L'haurfern de classificar com a anterior al retrat ancia, pero el seu parallelisrne amb els retrats immobilitzats de certs croats d'argent ens fa pensar en considerar-lo posterior a I'any 1516, un cop mort el monarca. Aixf doncs, la sequencia de retrats de Ferran II que proposem es la seguent:

24.Per cxemple: ANTONIO BELTRAN, «Ensayo sabre la cronologla delas monedas casiellanas a nombre de Fernando e Isabel», Numisma, num. 7,195\ p. 38.

X. SANAHUJA ANGUERA

Retratjove: 1481-v1505

Retrat ancia: v1505-v1516

Retrat neutre: v1516-v1538

Es a dir, creixem que es possible que els retrats de Ferran el Catolic seguissin un trac realista fins a la mort del sobira, I'any 1516 0 poe despres i, a partir d' aleshores, hom recorregues a retrats idealistes per tal d'empremtar les monedes d'argent i d'or amb tipus immobilitzats.

6.1.3. El tresorde Sant Pere de Rodes

EI tresor de Sant Pere de Rodes es I'unica troballa important de moneda catalana del segle XVI que ha estat documentada" EI fet mes remarcable del tresor, pel que fa a la moneda d' or catalana, es I' existencia de principats dobles amb el bust ancia de Ferran II i un mig principat amb I' abans esmentat retrat neutre, fet que confirma que aquestes monedes s'encunyaren abans de l'any 1520, que es la data convinguda d'ocultament del tresor.

6.1.4. La data

Apareix en molt poques monedes, nomes en certes emissions de dobles ducats a nom de Joana i Carles. En coneixem datats del 1521,1531, 1532, 1536 i 1542. Tal com hem argumentat anteriorment, el doble ducat amb data 1542 du les dues darreres xifres de I'any expressades en mimeros romans.

6.1.5. Les llegendes

Algunes titulacions i divises que duen les monedes ens ofereixen informaci6 cronologica. EI titol CATOLICVS fou atorgat als reis pel papa Alexandre VI I' any 1496 i Crusafont creu que les monedes l'incorporen a partir del 1503. La llegenda REX UTRIUSQUE SICILIE substitueix la de REX SIClLIE a partir de la conquesta de Napols, el 1503.

Segons Mateu Llopis, la divisa PLUS OULTRE, que apareix en les monedes de Joana i Carles i destaca en la peca de quatre principats, ens acosta a l'any 1519, l'any en que «diversas actividades diplomaticas del monarca dieron ala ciudad

25. EI tresor de Sant Pere de Rodes, Barcelona, 1999: es el cataleg de l'exposici6 del tresor al Museu Nacional d' Art de Catalunya.

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELSA USTRIES 123

[de Barcelona] especial relieve».26 EI plantejament de Mateu pot ser encertat si tenim en compte quel'any 1519 es produi una inusual fabricaci6 abundant de moneda d'or a la secade Barcelona

6.1.6. ALtres marques

Marca de seca.Les marques utilitzades en temps passats a la seca de Barcelona per distingir les monedes d'or no es repetiren mes eolia del segle XIV. Tret d'una rara emissiode florins en temps de Marti l'Huma, els principats d'or foren les primeres monedes barcelonines que dugueren una 0 dues B com a distintiu de seca, pen) no sabem a partir de quina data s'establf aquesta ordre.

Marca deL tresorer general. Per ordre del rei Marti, l'any 1398, totes les monedes d'or encunyades a la Corona haurien de dur la marca del tresorer general, que era al mateix temps mestre general de totes les seques." Aquest costum es va mantenir fins ben entrat el segle XVI. Les encunyacions de moneda d'or a Barcelona incorporen, fins a lany 1516, l'escut de la familia Sanchez, la detentora del carrec de tresorer general en aquestes dates.

Marca deL mestre de La seca. En cap deles monedes catalanes del segle XVI apareix cap marta prou clara com per atribuir-la a un 0 a altre mestre de la seea. Marques noidentificades. Unaemissi6 de principats a nom de Ferran el Catolie du la marca X a I' anvers de les monedes. Desestimada la possibilitat de tractarse del valor de la moneda (un principat no havia valgut mai ni dell sous ni deu rals), 0 de ser una marca de tresorer general (que fins el 1516 sempre va correspondre a un membre de la familia Sanchez) tampoc no podem atribuir-Ia a cap mestre de seca conegut (vegeu apendix 1: mestres de seea). Els dobles principats que reprodueixen els excel-lents dobles eastellans tambe duen marques no identificades (les estrelles de vuit puntes).

6.2. Cataleg basic

la Etapa (1481-c.1505)

Ducats senzills i mitjos, amb el bust jove de Ferran el Catolic i sense l' escut de Granada al revers.

26. MATEU, p. IS.

27. J. BurET, vol. II, p. 188.

X. SANAHUJA ANGUERA

2a Etapa (c.1505-c.15I6)

Principats senzills, mitjos i multiples amb el bust ancia de Ferran el Catolic, i amb l' escut de Granada al revers.

3a Etapa (c.15I6-c.1556)

Principats senzills (1516-1538), dobles i de quatre (1519?) amb els bustos afrontats de Joana i Carles.

Principats mitjos amb les inicials de Joana i Carles (1519-1538)

I possiblement, mitjos principats amb bust idealitzat de Ferran el Catolic.28

4a Etapa (c.1556-I578) (mim.T i 2)

Principats dobles, de quatre, de deu i de vint, amb els bustos afrontats dels reis Catolics (nota diferenciacioj.i?

28. Atribuci6 hiporerica (vegeu rnes arnunt apartat 6.1 Criterisy. 29. Cal no confondre els principals dobles (que duen una0 dues estrelles ele vuit puntes) arnb cis trentins de factura sernblant (que duen dues estrelles de sis punres) que corresponen al perfode 1618-1622 (vegeu text, apartat 2.3 figura n(II11.3).

7. APENDIX 1: MESTRES DE SECA

SECA DE BARCELONA

Hi ha una certa confusi6 a I' hora d'establir els veritables detentors de I'ofici de mestre de la seca de Barcelona abans de I' any 1512. EI que es segur es que els responsables directes de la seca, entre 1481 i 1512, foren alternativament Jaume Eimeric i Jaume Serra que, com a tals, havien de passar comptes de les encunyacions que dirigien.

Dates limit

Salvador Espan6 1478-1481

Jaume Eimeric 1481-1494

BernatDala 1495

Jaume Serra 1481-1493 1498-1512

1503-153]

Pere Serra 1527

Francese Cacador 1531-1533

Pedro Cornago 1534-1543

Pere Bernat Codina 1544-1547

Joan Vinyes 1547-1558

Miquel Maduixer 1558-c.1593

Ofici que exereeix

consta com a regent de la seca consta com a regent de la seca consta com a mestre de seca consta com a responsable de certes encunyacions consta com a administrador de la seca

consta com a mestre de seca mestre adjunt al seu pare Jaume mestre de seca mestre de seca mestre de seca mestre de seca mestre de sec a

SECA DE PERPINYA

Huguet Tardiu

Pedro Cornago 1516

Joan Paulet 1493 ? mestre de seca mestre de seca regent mestre de seca

Guerau Joan Buigues 1518

Joan Salra 1524-1536 mestre de seca

X. SANAHUJA ANGUERA

8. APENDIX 2: TRIA DE DOCUMENTS

1

1494, man; 1. Barcelona

Les autoritats barcelonines, dolgudes per l'excessiva circulacio de moneda d'or, publiquen una ordinacio sobre els canvistes, en la qual es prohibeix comprar i vendremoneda de plata i billo i es regula el canvi deles monedes d'or.

AHCB, Consell de Cent, Registre d'ordinacions, vol. 5, 1393-1437(!), f. 299, inedit.

«Cambis de monedes.

»Lo que deuen haver los cambiadors de cambiar les monedes d'or.

»Ordonaren los consellers e persones de la dita ciutat, rectificant e confirmant altres ordinacions en 10 passat fetes e en part aquelles habilitant: que d'aquf avant no sia licit 0 permes a qualsevol cambiador 0 altre qui tinga 0 regescha taula de cambi en la dita ciutat, pendre 0 haver de quescuna pessa de florf d'or de cambi mes avant dededos diners per pessa, e de quescun pacffich, scut, doble castellana e ducat, mes de4 diners, e de quescuna aguilotxa castellana e alfonsi, 5 diners, ultra 10 mancament 0 minves de les dites monedes si de just 0 ver pes no sian. Esi d' aquelles entre los cambiadors e 10 qui volra cambiar se seguia diferencia sobre 10 dit pes, en tal cas quescii haie star e contentar-se del pes de la taula del contrast dela dita ciutat. E que alguna persona de qualsevol stament 0 condici6 sia no puixe pendre cambi algu de quelsevulle de dites monedes d' or sin6 ten solament los dits cambiadors e no altres, sots ban de 100 s. a quescu e per quescuna vegada que fos fet 10 contrari.» 2

1513, agost 4. Barcelona

Carta dels consellers de Barcelona als sindics de la ciutat presents ales Corts de Montso, en la qual els demanen que aconsegueixin llicencia per refondre els pacifies desats a la Taula ifabricar ducats amb l'or que en resulti, a compte de la Generalitat. Tambe els demanen que impedeixin la concessio de privilegisperfer moneda en altres poblacions.

AHCB, Consell de Cent, Registre de lletres closes, 1511-1514, f. 64, inedit,

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELS A USTRIES 127

«Item quant en 10 que es scrit per los dits syndichs sobre 10 desfer dels pacifichs que per 10 stament real es stat desliberat que quiscun any sien fetes de dits pacffichs fins en quanti tat dedeu milia liures y d' aquells sien fets ducats a despeses del General. La dit Consell feu desliberaci6 y conclusi6 que dit fet sie comes als dits syndichs los quals ab diligencia fassen que per los staments se fassen actes de Cort procurant quescun any se' n desfassen de dits pacffichs tanta quantitat quanta poran obtenir. » 3

1513, agost 13. Barcelona

Carta dels consellers de Barcelona als sindics de la ciutat presents a les Carts de Monts6 on els adverteixen de La inconveniencia de fer recircular els pacifies desats a La Taula.

AHCB, Consell de Cent, Registre de lletres closes, 1511-1514, inedit.

« havem entes 10 que scriviu dels pacifichs e per <;:0 procurareu que(s fasse en la manera que poreu obtenir, car es cert que molt prest la taula de la ciutat haura posar en us los dits pacifichs, 10 que redundera en gran dan de aquesta ciutat e Principat perquets duptara per molts pendre aquells.»

4

1515, febrer 2. Perpinya

Ordinacio publicada a Perpinya, que obliga que La moneda d'or en circulacio sigui rebuda a pes i que es pesi peca per peca.

ADPO, Fans Municipal de Perpinya, Lligall I d'ordinacions.

Registrat per: COLSON, p. 133.

X. SANAHUJA ANGUERA

1519, setembre 10. Barcelona

EL Consell de Barcelona acorda plantejar a les Corts La possibilitat de fabricar ducats amb els pacifies, mitjos pacifies, i quarteroles dipositades a la Taula, jafora de circulaci6; i tambe la demanda d'una compensaci6 economica per les perdues ocasionades per la recollida de moneda retallada.

AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1518-1519, f. 46v, inedit

«Quant en 10 pencament hagut que los pacafichs, mig pacafichs e quartes qui son en Taula del Cambi 0 Deposits de la present ciutat de Barcelona, los quals encare que sien moneda publica y apropiada y batuda en la seca real de Barcelona de present no son en us, per algunes causes e rahons en 10 dit Consell deduhides fossen desfets e fusos y de I' or de aquells fossen fets y batuts en dita seca de Barcelona ducats 0 principats sembIants dels que se acostumen batre y fer en la dita seca a despeses del General del present Principat, attes que ho sguart a tots los poblats en aquell (Principat), y ax! matex sia demanada smena e satisfactio dels dans rebuts per la dita Taula de aquesta ciutat en 10 abatiment de la moneda tresquilada, per lamoneda tresquilada que(s troba en la dita Taula, la qual smena e satisfactio per 10 semblant sie pasada per 10 dit General com la maior part de la dita moneda tresquilada qui(s trobe en la dita Taula fos prompte dels deputats del dit General y altrament sie cornuna a tots los poblats en 10 dit Principat.

»Lo dit Consell, havent-se los dits pensaments per bons e saludables, feu deliberatio e conclusio que per 10 honorable mossen Joan Carles de Bellafilla, conseller e hu dels syndichs de aquesta ciutat y president en 10 stament real, y sien proposats en 10 dit stament y per ell y per los altres syndichs de la ditaciutat sie vist e deliberat aquells esser deduhits a execucio »

1523, gener. Barcelona

EI Mestre racional amena\:a Joan Guerau Bohigues, mestre de la seCCI de Perpinya, amb una multa de 1.500 morabetins d'or si no aporta els comptes dels batiments de moneda, que ja havia demanat diversos cops.

ACA, Reial Patrirnoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 711, f. 249, inedit.

1531, juny 9. Barcelona

Joan Salra, mestre de la seca de Perpinya, despres de ser multat amb 100 111.0rabetins d'or per no haver presentat els comptes del batiment de moneda, es retingut a Barcelona i amenacat amb una nova multa de 300 morabetins si no lliu­

TO al Mestre Racional els llibres de comptes del batiment de moneda d'argent i billa, ja que nomes havia dut els de fafabricacio de principats.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 714, f. 98v, inedit.

1532, febrer 24. Barcelona

El Mestre Racional, de manament dels reis, ordena a Joan Salra que s'abstingui d'encunyar qualsevol moneda d' or, argent 0 billa ales seques de Perpinya i Puigcerda, sota pena de 500 morabetins d'or.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 714, f. 135v, inedit.

1532, maig 11. Barcelona

El Mestre Racional ordena que Lluis Sanchez, regent la tresoreria general, 0 be Joan Angel Despuig, regent la tresoreria del Principat, paguin deu ducats als assajadors i els argenters barcelonins que han assajat la qualitat dels dobles ducats batuts a Perpinya en temps dels mestres Pedro Cornago i Joan Salra (15161531), dels quais es tenia sospita de no haver estat batuts conforme a fa llei.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 714, f. 151, inedit.

SANAHUJA ANGUERA

1534, gener 7. Barcelona

El Mestre Racional ordena a Pedro Cornago i Francese Cacador, regents 1'0fici de mestre de la seca de Barcelona, que s'abstinguin de comprar cap partida d'or destinada a fabricar moneda fins a nou aVIS, sota pena de 500 morabetins d'or.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 715, f. 1, inedit. 11

1534, marc 23. Barcelona

El Mestre Racional ordena a Pedro Cornago, mestre de la seca de Barcelona, que s'abstingui de comprar or sense la intervencio de l'escriva del taulell de fa seca, i estableix que els moneders de la seca names poden rebre l'or de mans dels obrers i que, un cop monedat, han de lliurar-lo al mestre de seca en presencia dels guardes de la toea reial de I'or. Tambe ordenen als obrers que rebin I'or directament dels guardes reials, i no pas del mestre de fa seca.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 715, f. 19, inedit. 12

1534, novembre. Barcelona

EI Mestre Racional reclama a Joan Salra, mestre de la seca de Perpinya, els comptes del batiment de moneda efectuat entre 1530 i 1535.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 715, f. 61v-62, inedit.

DUCATS

1536, maig 4. Barcelona

EI Mestre Racional reitera a Joan Salta que s 'abstingui d'encunyar qualsevol moneda d'or, argent 0 billa ales seques de Perpinya i Puigcerda.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 715, f. 169v, inedit.

14

1536, agost 30. Barcelona

EI Mestre Racional reitera als oficials de la seca de Barcelona l'ordre de no comprar ni lliurar or destinat a fer moneda sense la intervencio de I'escriva del taulell i dels guardes de la toea reial de l'or.

ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Registre de lletres citatories, vol. 715, f. 190, inedit,

15

1546, gener 17. Barcelona

EI Consell de Cent de Barcelona reconeix deure uns diners a l'argenter Joan Moragues, pel treball d'haverfabricatpesals d'escut per ala Taula de Canvi.

AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1545-1546, vol. 58, f.48, inedit.

Registrat per: Riibriques de Bruniquer, mim. 86, p. 137.

«Primerament, quant en aquelles 24 II. que son degudes y son per a pagar a n'en Joan Moragues, argenter, per la fabrica y mans 2.400 piIons d'escuts que diu son tres jochs, qui serveixen per la Taula de la present ciutat. »

X. SANAHUJA ANGUERA

1553, abril 29. Barcelona

Ordinacio dels consellers de Barcelona en la qual es prohibeix la compravenda de monedes d'argent i d'or, ates que la ciutat s'esta quedant sense aquest tipus de moneda, exportada cap a terres on es valora meso Es prohibeix comprar i vendre-les, amb interes 0 sense, i canviar-les per sobre del seu valor establert: 24 sous en el cas del ducat, 21 sous l'escut i 24 diners el ral, tant castella com araganes 0 catala, sota pena d'inhabilitacio per a carrecs publics de la ciutat i confiscacio de les monedes.

AHCB, Consell de Cent, Registre d'ordinacions, 1549-59, f.71 v-73.

Esmentat a: Riibriques, ruim. 88, p. 137.

9.RESUM

En aquest article presentem documentaci6 inedita referent a la moneda d' or catalana del segle XVI que ens pennet assabentar-nos, entre altres, de les questions segi.ients:

- Contrariament al que hom pensava, l'inici de la fabricaci6 de ducats a Catalunya es remunta a l' any 1481, dotze anys abansde la pragmatica sobre la moneda de Ferran el Catolic del 1493.

- EI valor oficial del ducat (24 sous) es va mantenir invariable a Catalunya durant tot el segle XVI.

- La seca de Barcelona encunya ducats continuadament des de I' any 1481 fins a l'any 1578, durant eJ regnat de Felip I, i aleshores encara eren anomenats principats en la documentaci6 oficial de la seca.

- La seca de Perpinya encunya esporadicament principats senzills i dobles entre 1493 i 1535.

- Es distingeixen diverses fases en la fabricaci6 i la circulaci6 de moneda d' or a la Catalunya del segle XVI:

1. 1481-c.1505. Fabricaci6 exclusiva de ducats senzills i mitjos.

2. c.1505-c.1516. Continua la tendencia anterior pen) s' inicia la fabricaci6 de multiples de ducat.

3. c.1516-c.1556. S'encunyen sobretot ducats dobJes. Des del 1538, els escuts castellans reemplacen en la circulaci6 la funci6 que anteriorment tenien els ducats senzills.

DUCATS I PRINCIPATS CATALANS A L'EPOCA DELSA USTRIES 133

4. c.1556-1578. No s'encunyen ducats senzills ni mitjos i es fabriquen multiples de ducat. La fabricaci6 mes abundant es la de ducats dobles, empremtats a imitaci6 dels antics excellents dobles castellans.

- Segurament cal reclassificar alguns dels trentins atribuits al segle XVII com a principats dobles batuts entre 1556 i 1578.

- Cal desmentir la idea recurrent de l'adopci6 de l'escut d'or com a moneda oficial catalana, malgrat la seva abundant circulaci6 a partir de 1538. 2 3

1. Peca de peu principats (del cataleg Calico).

2. Trenti sense data i estrella de vuitpuntes, possible doble excel- lent del segle XVI.

3. Trentidel segle XVII sense data i estrella de sis puntes.

Documents per a la historia del contrast de la moneda a Cervera (1407-1716).

(segona part)

50

1546, gener, 7. Cervera

Francese Balaguer, argenter, reconeix que te en diposit els objectes del contrast.

AHCC, PM, Records i crides, 1545-1548, s. f

«Dictis die et anna Ffranciscus Balaguer, argenterius ville Cervarie, constitutus personaliter intus domum aule paciarie ville Cervarie, confessus fuit et recognovit dictis magnificis paciariis et suis successoribus tenere predicta in pura comanda, plano, pluro [sic] et simplici depossito, que omnia et singula promisit restituere tociens quociens fuerit requissitus. Et pro hiis obligavit persona et bona, etc., renuntiando, etc., obligando, etc.

»Testes predicti.» 51

1551, maig, 20. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que el contrast sigui donat en laforma acostumada a Francese Balaguer. Els anys segiients s'encarregara, per torn, a cada un dels argenters de la poblacio.

AHCC, 10M. Consells, 1551, f. 30 v

1. M. LLOBET I PORTELLA

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

«Mes fonch preposat per 10 honorable en Francesch Balaguer al magnffich consell que Ii placie donal' 10 salari del contrast y comanar aquell.

»Sobre al;a 10 magnffich y honorable consell deslibera, provehf y ordena que sie donat 10 dit contrast y en la forma acostumada al dit Balaguer, ab salari de trenta sous per quiscun any, y que sie donat quiscun any a quiscun argenter a ffi que tots ne passen.»

52

1551, maig, 25. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda que el contrast sigui donat a Jaume Mensa aa una altra persona.

Al-ICC, FM, Consell, 1551, f. 32 v

«Mes fonch preposat com mestre Balaguer no ha volgut acceptar 10 contrast ab salari de trenta sous. Que sobre ace vullen provehir.

»Sobre aco 10 magnffich y honorable consell deslibera y acorda que 10 contrast sia donat a-n Jaume Menca ab 10 salari de trenta sous y, si dit Menca no volra acceptar ab salari dels dits trenta sous, que sie donat a mestre Ferrando y, si mestre Ferrando noI volra acceptar, que los senyors de pahers 10 puguen, ab dit salari de trenta sous, donal' an aquella persona quels parra, y que stigue a la placa ho al carrer.»

53

1582, desembre, 28. Cervera

El consell de la vila de Cervera elegeix Jaume Mensa pesador del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1583, f. 11 v

«Mes elegiren en pesador del contrast, ab 10 salari de quinze SOLlS, a qui tocara 10 torn: [Francesch Tarroja, ratllati Jaume Mensa.»

54

1583, gener, 29. Cervera

El consell de fa vila de Cervera acordamantenir Jaume Mensa com a pesador del contrast.

HISTORIA DEL CONTRAST DE LA MONEDA A CERVERA 137

AHCC, FM, Consells. 1583, f. 15 v

[AI marge esquerre:] «Contrast.

»AI qual magnffich consell fonch preposat per mossen Francesch Tarroja dient que sien servits tornar a Hoc 10 torn del contrast perque 10 any passat ere ell conseller y no-l se atura y toque a ell, que 10 y donen.

»Sobre aco 10 magnffich consell delibera y acorda que se stigue com sta, attes que mossen Mensa es con seller.»

55

1610, desembre, 28. Cervera

El consell de lavila de Cervera elegeix Josep Mensa pesador del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1611, f. 14

«Mes elegiren en pesadordel contrast, ab 10 salari acostumat dequinse sous, Josep Mensa.»

56

1611, marc, 15. Cervera

El consell de la vila de Cervera acordafer saber, mitjancant una crida, que a la paeria es pesaran determinades monedes de plata i es canviaran per moneda CO/Tent segons el valor del seu metall.

AHCC, FM, Consells, 1611, f. 21 v

«A la qual magnifica promenia fonc proposat per los dits senyors de pahers com tenien rebuda una carta de sa excel-lencia, la qual se' Is es legida, 10 effecte de la qual es per la crida? que sa excel-lencia a man ada publica per la terra sobre de que no se prenguen peses de dos reals ni tastons ni mig tastons sin6 al que pesaran de son JUSI pes y valor de la plata, conforme en dites crides y letra largament esta contengut. Que sien servits de determinar 10 que se de fer per a que se fasse ab desliberaci6, conforme es menester.

»E la dita magnifica promenia deslibera y acorda que, conforme la carta de sa excel-lencia, que perque la pobre gent tropia cambi ales peses de dos y tastons y mig tastons que-s fasse una crida per la present vila en la qual notifiquen y fassan a saber que tots los que volran reals a dites peses y tastons y mig tastons que ne vajen a la casa de la vila, que allf los donaran reals conforme 10 pes es de la plata dels tastons y mig tastons y peses de dos.»

1. M. LLOBET I PORTELLA

57

1611, maig, 14. Cervera

EI consell de la vila de Cerveraacorda pagar al cap de I 'any el treball del contrast a I'argenter Josep Mensa.

AHCC,FM, Consells, 1611,24 v

«Mes fonch preposat per mossen Joseph Mensa, argenter, que per portar 10 contrast de pesar les monedes te molt treball cadia, que per co sien servits de pagar-lo de son treball.

»E 10 magnffich conselldeslibera y determina que al cap del any, vist los treballs que aura presos, se li pagaran.»

58

1611, maig, 21. Cervera

EI consell de la vila de Cervera acordafer saber, mitjancant una crida, que a la paeria es pesara la moneda de plata retallada i es canviara per moneda corrent segons el valor del seu metall i elegeix les persones que han de realitzar aquesta tasca.

AHCC,FM, Consells, 1611, f 2S v

«AI qual magntfich consell fonch proposat per los dits magnifichs senyors de pahers com tenien rebuda una carta de sa exel-lencia, la qual los fonch legida, 10 effecte de la qual es per la crida" que sa exel-Iencia a manat y mana publicar per la terra sobre dels reals, sous y sisens, sobre de que tots los reals, sous y sisens fabricats en seques reals que seran estoritzats ho artificiosament disminuyts no-s puguen donar ni pendre sino es a pes per 10 just valor de aquells y tambe que tota moneda de fals encuny boscatera sie totalment prohibida y altres coses en ella se conte y, com se veu clarament se offerexen grans treballs, axf per la universitat y habitants en ella y, en particular, de la pobra gent, que sien servits de determinar 10 que se hade fer per a que se fasse ab desliberacio, conforme es menester. »E 10 magnffich consell deslibera y deterrnina que les crides de sa exel-Iencia se publiquen axi com sa exel-Iencia mane y que per remediar la pobre gent per a comprar pa y cam sie feta una crida que tots los que tindran reals de bon encuny estoritzats y desmen[uJyts de son just pes y sarsenats que-Is aporten a la casa de la vila, que alii los pendran a pes, conforme manen les crides, y los donaran bona moneda, y que lamoneda de les carniseries y delsblats que peravuy se trobe la universitat que es curta y sarsenada y bosquetana que sie enviada a Barcelona a effecte de batre aquella a la seca per compte de dita universitat y tarnbe la que rebran en 10 sdevenidor. Apres y per dits effectes, per a rebre y pesar y fer fer moneda nova, elegiren en clavari y receptor a Jaume Puig y en credenser y pesador

a Joseph Mensa, argenter. Y que sie respost a sa exel-lencia per a que no rebe dany la taula en les monedes te deposades de particulars.»

1612, febrer, 14. Cervera

Joan Fuster, caixer de la Taula de Canvi de Cervera," reconeix haver rebut de Jaume Puig, clavari de les monedes retallades, 516 lliures i J2 sous.

AHCC, FM, Tau1a de Canvi,Manual, 1610-1612, s. f.

«Deu Jaume Puig, burges de Cervera, sinch-centes setze liures, dotze sous, que per ell dixen a Joan Fuster, caxer de la present taula; dix son [y]les hi pague per tantes que se'n trobaren en dita taula de moneda sercenada al temps se publicaren les crides del excellentfssim senyor virrey, <;0 es, quatre-centes quoranta liures de les peciinies rebudes dels carnissers des del dia de pascua fins al dia de la publicatio de dites crides y setanta-y-sis Iiures, dotze sous, que es trobaren en dita taula de resta del deposit de cent y vint liures feu Antonio Ferran, syndich de la universitat, 10 any M DC X, per la compra del farreginal de Thomas Mox6, quondam prevere beneficiat en la yglesia maior de Cervera, la qual no tingue effecte, y, per quant dit Puig per dezliberaci6 de consell ordinari fonch elegit en clavari de les peccunies sercenades de dita universitat, restitueix a dit Fuster dites 51611iures, 12 sous; diem D XVI lliures, XII SOUS.

»Jo Joan Fuster he rebut les dites sinch-centes setze Iliures y dotze sous.»

1612, maig, 3. Cervera

El cons ell de fa vila de Cervera acorda que la moneda dipositada a la Taula de Canvi es torni tal com es va rebre: pel seu valor nominal 0a pes.

AHCC,FM, Consells de Vintiquatrena, 1605-1632, f. 5 (1612)

«AI qual magnffich consellfonch preposat per los dits senyors de pahers que la taula de la present universitat prenie gran dany en la moneda que avien deposada en ella ans de les crides perque I'avien deposada axf com corrie y que si hara I' avien de tornar a pes serie en notable dany y perdua de la universitat, que per co determinassen la fahedor y com se avien de regir.

»E 10 magnffich consell acorda y determina que tots los diners que se son presos en la taula de la present vila ans que nos feren les crides que prenguessen la moneda axf ques donen als qui la deposaren, de la manera que la deposaren, conforme corrie aleshores, y despres de la crida ensa se done com I' an donada, a pes, de manera que la pre-

1. M. LLOBET 1 PORTELLA

sent universitat no perde cosa alguna; attes no n'hagut profit, que no es de rah6 ne aye dany.»

61

1612, desembre, 19. Cervera

Jaume Puig, mercader, reconeix haver rebut 6 lliures que son I 'import dels treballs realitrats com a clavari de les monedes retallades i boscateres.

AHCC, FM, Apoques ordinaries, 1612, s. f

[AI marge esquerre:] «Puig, VI lliures.

»Die XVIIn° dezembris 1612.

»Similis fuit firmata apocha per Iacobum Puig, mercator Cervarie, de sex libris que los senyors de pahers, tenint poder del conseIl ordinari, han tatxades per sos treballs de clavari de les monedes sarsenades y boscateres en 10 any passat de 1611. Et ideo renuntiando, etc. Fiat, etc.»

62

1617, desembre, 28. Cervera

El consell de la vila de Cervera elegeix Josep Mensa pesador del contrast.

AHCC. FM. Canselis, 1618, f. 11

«Mes ellegiren en pesador del contrast, ab 10 salari de quinse sous, a Joseph Mensa y que no pugue rebresin6 quatre dines de comprovar cada trabuquet una vegada 10 any..

63

1631, desembre, 1 1. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda pagar el treball de pesar la moneda d'or que ha realitzat l'argenter Josep Mensa a la Taula de Canvi.

AHCC, FM, Consells, 1631, f. 69

[AI marge esquerre:] «Mossen Mensa.

»E mes fonch preposat com mossen Joseph Mensa, argenter de la present vila, a presos grans treballs en anar y venir a lataula dels cambis de la present vila per a pesar la rnoneda de or y que demana se remuneren sos treballs. Y que per so diguen son parer, que 10 que determinaran se posara ab executi6.

»Sobre asso fonch determinat ques fassa al dit mossen Mensa una polica de deu reals per sos treballs.»

64

1631, desembre, 29. Cervera

EL consell de La vila de Cervera eLegeix Josep Mensa regidor del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1632, f. IS v

[AL marge esquerre:] «Regidor del contrast.

»E mes elegiren regidor del contrast a Joseph Mensa, argenter.»

65

1632, desembre, 1l. Cervera

El consell de la vila de Cervera acorda pagar el treball de pesar La moneda que ha realitzat Josep Mensa a la Taula de Canvi.

AHCC, FM, Consells, 1632, r. 41 v

[AI marge esquerre:] «Mossen Mensa.

»Mes fonch preposat per mossen Joseph Mensa com ell en servey de la taula de la present vila 10 present any se es agut de desocupar-se y dexarlos affers de sa casa per a venir a la taula a pesar la moneda, axf la que es entrada en lataula com la que n'es ixida, y que per so sien servits de donar-Ii alguna cosa per llurs treballs.

»Sobre asso 10 magnffich consell desllibera y acorda que al dit mossen Mensa se Ii done un parell de capons de sis reals.»

66

1642, gener, 28. Cervera

ELs paers de fa vila de Cerverafan redactar l'inventari de lafabrica de moneda.

AHCC, FM, Actes i negocis, 1642-1665, f. 5

[AI marge esquerre:] «Inventari dels molinets y tallans de fer moneda.

»Die XXVIII mensis ianuarii anna a nativitate Domini M DC XXXXII in villa Cervarie.

»Los magnffichs senyors Pere Giscafre, Thomas Annengol, Nicolau Pont y Joseph Torranova, pahers 10 any present y abaix scrit de la universitat de Cervera, constituits personalment en la botiga de la vila de dita universitat de Cervera a hont se fabrica la moneda que la dita universitat bat per compte seu, en presentia de Andreu Ferrer, scrivent substitut del discret Pere Campard6, notari y scriva de la casa de la paheria de dita vila de Cervera, se ha pres y scrit inventari de les coses avail scrites y seguents:

[ ].

»Item un canast6 ab ses balances grans.

[ ].

»ftem unes balances de pasar safra ab 8 pesos de c6urer de pes de onze Iliures.

[ ]

»Los quais mobles foren atrobats en la predita botiga.

»Los quais an designats Joseph Pont, calderer, Francese Perell6 y Pere Codina y de altres estant presents allf en moltitut copiosa.

»Testes sunt Jaume Calder6, verguer, y Joseph Janer, blanquer, de Cervera.»

67

1661, desembre, 29. Cervera

El consell de la vila de Cervera elegeix Tamils Mensa veedor del contrast.

AHCC, FM, Consells, 1662, f. 9 v

«E mes eiegiren en vehador del contrast Thomas Mensa.»

68

1716, desembre, 29. Cervera

El consell de laciutut de Cervera elegeix Francese Pont veedor del contrast.

AHCC, FM, COlISe//s. 1715-1736, f. 37 v

«E mes elegf en vehador del contrast a Francisco Pont.»

Noticia sobre el manuscrit de J. Botet i Sis6 titulat

Ploms i pellofes catalanes i de I'alburn d'empremtes de J. Busquets i Duran

M. CRUSAFONT I SABATER

«EI Sr. Busquets, amb cmta que acabem de rebre (10 novembre 1916) ens remet empremta d'aquestes quatre pellofes que li ha remes el Rev. Sr. Rector de la parroquia de Sant Llorenc dels Morunys.»

Aixf encapcalava Joaquim Botet i Sis6 I' apartat del seu text sobre les pellofes dedicat a Sant Llorenc de Morunys. La IIetra angulosa i tremolosa s'explica prou si pensem que I' autor morf dos mesos mes tard. I la precisi6 cronologica,junt amb anotacions com ara «afegir al cataleg» en addendes de peces que no havia pogut encara incorporar, tarnbe. Sembla clar que Botet preveia la seva imminent desaparici6 i anava deixant missatges a un hipotetic continuador. En aquelJ any ja havia confessat al seu amic, Josep Puig, de Perpinya, que «la falta de salut em fa passar temporades dolentissirnes i altres menys dolentes, pero mai prou bones per poder-rne dedicar ales nostres aficions»'. Tot i aixf continuava trebaIIant en el seu projecte, que en la mateixa carta mencionada i datadael 23 d'abril de 1916 comentava aixi: «Respecte ales pellofes catalanes, com no m' es possible ampliar la investigaci6 per adquirir mes notfcies i passantja de set-centes les que tine descrites i conegudes, les publicare a titol d'assaig (esperant que altres compietin el treball) de seguida que tingui cap i humor per redactar un petit proleg-".

Encara un mes just abans de morir rebia una comunicaci6 del seu amic Busquets: un pIom que suposava de la Seu barcelonina. EI 27 de gener de 1917 fina

I.M. CRUSAFONT. Naves dades sobre J. Botet i Siso i el sell entoni. Acta Nmnismittica 28, 1998, p. 7-28; p. 27. 2. ldetn, p. 28.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

Botet sense que aquesta informaci6 aparegui incorporada al seu manuscrit. Potser ja no va tenir forces per fer-ho, 0 potser no va veure-ho clar. EI fet es que la informaci6 de Busquets era erronia i la peca correspon en realitat a I'esglesia de Santa Eulalia de Palma. La carta de Busquets apareix, de tota manera, en els dossiers de Botet, de forma que ens es possible d'establir que va estar treballant en el text de les pellofes fins als seus darrers moments.

Pero tots els esforcos de Botet i totes les dades de Busquets s'haurien perdut per sempre si un enfilall de circumstancies favorables no haguessin preservat els seus papers que han aparegut ara, gairebe cent anys mes tard.

Cal dir, tot seguit, que el text veritablement important es el de Joaquim Botet i que el complement de Busquets resulta iitil i curi6s, pero resta en un clar segon terme.

Devem la redescobertadel text i la generosa possibilitat d'estudiar-lo i fer coneixer a la senyora Teresa Sis6 i a Aureo, que han fet un considerable esforc per rescatar-Io. Quan l' exit de I'operaci6 encara no era pas assegurat, Teresa Sis6 em comentava que feia consciencia que un treball tan important i d'una persona tan respectable com Joaquim Botet pogues tornar a I' oblit i qui sap si, ala llarga, ala destrucci6. Penso que tots els que ens interessem de debo per la numisrnatica estudiosa Ii hem de restar molt agraits per haver sabut entendre i conjurar aquest perill.

Ignorem quin ha estat el periple que ha seguit aquest manuscrit. Fa molt anys, un col-leccionista de nom Brugues ens havia dit que el tenia ell. Nosaltres I'instarem repetidament que el publiques, el fes coneixer 0 el deixes estudiar, sense que arribessirn a cap resultat'. En reapareixer ara el manuscrit, s'hi observen unes anotacions fetes amb llapis que denuncien una clara intenci6 d'apropiaci6: s'eliminaven tots els noms dels col-laboradors comunicants, es transcrivien documents cedits, tot eliminant el nom de l'aportador i es citava el nom de Joaquim Botet en tercera persona. Ignorem qui devia ser l'autor d'aquest intent, cosa diffcil d' escatir perque ens costa que el text passa per mans diferents. De tota manera, es una sort que no s'arribes a consumar un projecte tan perfid i ens alegraria que I' aparici6 del nostre llibre sobre les pellofes l'hagues desdit definitivament".

No cal dir quanta utilitat hauria tingut per a nosaltres aquest text si l'haguessim pogut consultar abans del nostre estudi sobre la moneda local.Tal com veurem, Botet disposava de moltes informacions sobre la procedencia de les pellofes, dada fonamental com ell mateix ens diu, ateses les similituds entre unes i altres

3 Ja cornentarern aquest fet I'any 1979 en explicar la diaspora dels papers de Borer: «Un estudi sobre les pellofes fou sal vat d'entre un munt de papers veils per un colleccionisra que ha promes de preparar la seva publicaci6». Comentari editorial ala publicaci6 del text J. Botet i Siso, «Les medalles de Girona (segles XVII-XIX»>, ActaNumismatica IX, 1979,p.255-268,p.25S.

4. Ens referim al nostre La moneda caialana local, Barcelona 1990, que catalogava tarnbe les pellofes eclesiastiques.

SOBRE ELMANUSCRITDE 1. BOTETI SISO 145

peces i les indefinicions que generen les duplicitats de patrons i representacions religioses. Nosaltres varern assajar de suplir aquesta mancanca amb una consulta sistematica de la sigil-lografia, pen) no sempre obteniem resultats suficients".

Cal assenyalar, de tota manera, que el text de Botet es encara molt lluny d'una obra acabada, tal com ens ho feia endevinar el comentari que en feia a la carta a Josep Puig. Amb tot ens resultara molt util, d'una banda, per poder assegurar moltes atribucions que fins ara no passaven de suposits, i de I'altra, per rescatar un nombre respectable d'incertes que tenien ben poques probabilitats de trobar el seu encaix.

Botet havia treballat des de temps enrere en el tema deles pellofes. Ens ho demostra la indusia en el seu llibre, que no passa de projecte, titulat Numismatica gironina, de les pellofes de la Seu i de Sant Feliu de Girona, un text que ja varern completar i publicar", Ames d' aquest antecedent, ja veurem que hi ha correspondencia referent ales pellofes daltres poblacions en cartes datades el 1895. Es dar, pero, que el gran esforc per reunir informacions sobre el tema es produf I'any 1913, en que trobem vint-i-dues de les trenta-quatre cartes que acompanyen el text original de Botet i que son la font de moltes informacions. Amb tot, altres projectes 0 treballs en curs devien entrebancar Botet perque, en els anys seguents, la correspondencia es molt menys copiosa: tres cartes e11914, dues el 1915 i una sola el 1916. Tot plegat prou comprensible si tenim present que entre el 1913 i el 1915 aparegueren encara set treballs de Botet, entre ells les interessants Notes numismatiques que anava publicant el butlleti de I' Academia de Bones Lletres i entre els quals cal destacar el que titula Monedes d'Ibica'. Cal afegir-hi encara I' altre text perdut sobre Els pesos i les mesures de Catalunya, que Botet degue acabar tambe en aquells anys i que devia esser practicament llest i complet ala seva mort si, com diu el seu biograf J. Grahit, l'Institut d'Estudis Catalans s'havia interessat per la seva publicacio i ri'havia demanat perrnis als hereus".

L'embranzida del 1913 aporta moltes dades pero tambe feu visibles espais buits, mancances, dubtes. Aixo i les altres feines que Botet tenia entre mans degueren anar ajornant el projecte i es per aixo que I' any 19161' autor gironf s' adona que mai no el podriacompletar i es decidi per un cataleg i una introduccio. Tal com veurem, ni tan sols pogue arribar a estructurar completament aquest projecte rnes modest. Enshan arribat uns esborranys dintroduccio, un cataleg forca ampli pero no pas acabat i unes breus introduccions per a cada bisbat. Completa el con-

5. Ens referim a la Sigil-iograjia catalana de Ferran DE SEGARRA (Barcelona. 1922), especialment cl volum tercer dedieat als segells eclesiasrics. Botet no va tenir la sort de poderdisposal' d'aquesta important font d'informaci6.

6 .T. BOTET srso. «Les pellofes de Girona: la Seu Sant Feliu», Acta Nurnismatica, 12, Barcelona 1982, edici6 110stn1 arnb aportaci6 de forografies.

7. Vegeu el detail de Ia bibliografia de Borer a Obra numismiuica esparsa i inedita de J. Bote! i Siso, edici6 capitols introductoris de M. CRUSAFONT 1 SABATER, Barcelona 1997.

8. Josep GRAHIT.En .loaquim. Botet i Siso. Girona 1919.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

junt I' aplec de trenta-quatre cartes de diferentscomunicants que aporten una dosi molt important deles informacions contingudes en el cataleg. En els apartats que segueixen intentarem sistematitzar les informacions i fer coneixer amb la maxima precisi6 totes les aportacions de Joaquim Botet al tema de les pellofes. Cal dir, tambe, que el text devia anal' acompanyat d'unesil-Iustracions que no ens han arribat, probablement una colleccio d'empremtes. Aixi, malgrat que les descripcions de Botet s6n bastant precises, hi haura algun cas d'indeterminaci6, de moment insalvable.

Aquest darrer fet ens ha decidit a afegir-hi una altra font interessant. Ens referim a l'album d'empremtes de Josep Busquets i Duran. Botet mantingue contacte amb Busquets i sembla que donava forca credit ales seves classificacions. La col-leccio Busquets comprenia gairebe quatre-cents exemplars, 389 de pellofes catalanes i cine de ploms mallorquins, per be que hi ha barrejats alguns gitons forans i altres peces mal atribuides. EI numismatic havia fet l'empremta de cada peca i havia aplegat aquest material en un album titulat Coleccion de tantos, plomos 0 pellofes de comunidades eclesiasticas en poder de D. Jose Busquets y Duran. L'album no te un ordre concret i sembla que ha seguit un proces acumulatiu, de manera que, en pagines successives, hi apareixen pellofes corresponents a parroquies ja mencionades i representades amb anterioritat. Varem adquirir aquest album, junt amb altres papers, a Ramon Marti Cot, i procedia del col-leccionista Joan Baucis. Es gairebe segur que Calico va passar l' album a Baucis un cop va haver comprat la col-leccio monetaria de Josep Busquets. EI mateix Calico explica aquesta adquisicio en un article dedicat al diner de billo amb llegenda CERVARIA i on precisament ens dona un petit perfil biografic de Josep Busquets: «Transcurria el ana 1924. Por aquel entonces y desde hacia mucho tiempo frecuentaba diariamente el tranquilo despacho de la oficina de mi padre un extraordinario erudito, Don Jose Busquets y Duran, que habia pasado estudiando su entonces ya dilatada vida (era Iicenciado en Historia, en Derecho, en Farmacia y en Medicina). Ahora yeo con extrafia nitidez la figura fragil, eterea, del inolvidable antigo. Pequeno, de andar pausado, desalifiado, con su barba recortada y descuidada de fatigada blancura, la tez casi tan blanca como la barba; una gran calva brillante coronaba su admirable cabeza y en sus ojos de azul muy palido, una inmensa dulzura que solo se alteraba cuando querian ser pfcaros y no pasaban de reflejar una sonrisa angelical. Se habia conservadosoltero y vivfa solo en una pension de la calle Canuda de Barcelona, ocupando una habitacion bastante amplia pero que parecia exigua por 10 abarrotada de libros, cajas con monedas, pequefios objetos de arqueologfa y fosiles. Sus medios econornicos se limitaban a la escasa pension de retiro que tenia por su antiguo puesto de secretario del Instituto de Ensenanza Media de Barcelona.s".

Una fotografia i algun altrecomentari completen l' abarrocat perfil que Calico traca de l' amic i comunicant de Botet. Pero tarnbe explica que Busquets interpre-

9. F. XavierCALlc6. «Sobre una moneda de Cervera». Gaceta Numismatica, nurn. \6, Barcelona 1970, p. 27-35; p. 27.

ta erroniament com a PACciarii) i setzena la llegenda PAX VbS (prenent PA-XVI i obviant la S) del diner de Cervera que Mateu i Llopis llegf encertadament anys mes tard com PAX VOBIS. Una anecdota que no te perque esser desqualificadora, pero que fa pensar que potser l'erudit es deixava endur en algun moment per la il-lusio.

A l'aplec de Busquets hi ha moltes pellofes, pero tarnbe una medalla de plom sense anella que s' arrossega llargament com a plom de Sant Ramon del Portell i alguns gitons italians, com el que tam be passa durant molt anys com a pellofa de Scala Dei. Tot plegat ens fa concloure que les c1assificacions de Busquets poden esser exactes quan sabia I'origen de les peces, pero de menys credit si partien de les seves deduccions.

Nosaltres reproduirem la part iitil de les lamines amb les empremtes de Busquets, que son plenes d'anotacions, probablement de Joan Baucis i que, a voltes, no afegeixen pas dades aclaridores sino confusio, com la pretesa reclassificacio a Sant Pere de Galligants de Girona d'una de les pellofes de Figueres.

DESCRIPCIO DE L'ORIGINAL DE BOTET

En el seu estat actual, I' original de Botet consta de 188 fulls de mida quartilla escrites a rna, generalment nomes per una de les cares, i 34 cartes 0 textos tramesos a Botet 0 altres persones que l'ajudaren en la seva recerca. EI text de Botet es ara repartit en deu petits dossiers segons el detail segiient:

Generalitats

4 fulls

Bisbat de Barcelona 63 fulls

Bisbat de Vic 32 fulls

Bisbat de Girona 28 fulls

Bisbat de Lleida 4 fulls

Bisbat de Tarragona 4 fulls

Bisbat de Solsona 16 fulls

Bisbat d'Urgell 4 fulls

Bisbat de Tortosa 4 fulls

Bisbat d'Elna

Total

29 fulls

188 fulls

L' apartat de generalitats conte diferent textos introductoris inacabats, que transcriurem Integrament, Tambe transcriurem totes les informacionsMils que trobarern ales 32 cartes, sigui en forma de regest, sigui en forma de transcripcio parcial 0 total.

Els apartats dedicats a cada bisbat consten d'una petita introducciohistoricogeografica -que en general no transcriurem perque te un interes molt relatiu- i un

M. CRUSAFONT 1 SABATER

cataleg amb comentaris. Al final de les introduccions hi sol haver una llista deles esglesies on consta que hi havia comunitats de preveres i, per tant, es probable que en algun moment empressin pellofes. Ja veurem que aquesta llista no ens d6na pautes segures perque hi ha nombroses excepcions i tam be perque la informaci6 que conte no sempre es segura 0 completa. De tota manera, la transcriurem perque ofereix una primera base de lIocs on cal dedicar una atenci6 preferent. Pel que fa al cataleg, ens ha semblat mes utiI analitzar-lo en relaci6 amb el nostre lIibre sobre la moneda local, amb les coincidencies iles discrepancies i assenyalant els arguments que ens poden decantar cap a la soluci6 mes probable. Es gairebe segur que ames d'aquests textos i cartes hi devia haver, com hem dit abans, una col-leccio d'empremtes 0 de fotografies de les peces catalogades, pero aquesta part no ens ha anibat.

METODE DE TREBALL EMPRAT PER BOTET

L' autor aspirava a obteniruna informaci6 sistematica dels lIocs on s'havien emprat pellofes i catalogar totes les que pogues reunir 0 descriure. Era ben con scient que si no ho feia aviatse'n perdria la memoria i si, mes endavant, apareixien exemplars, hom no tindria elements per poder-los atribuir. L'aband6 generalitzat del sistema de pellofes a mitjan 0 finals del segle XIX convertia aquestes peces en objectes inutils i, per tant, calia fer-ne J'inventari i l'atribuci6 tan aviat com fora possible.

Tal com diu en els seus textos introductoris, les pellofes varen esser emprades pels capitols deles catedrals, formats per canonges i per les comunitats de preveres 0 beneficiats en aquestes i en altres esglesies. Es tractava, doncs, d'obtenir en primer Hoc la llista de les esglesies que havien tingut aquestes comunitats i censar-les, per anar despres a indagar a cada una d'elles quines havien estat les pellofes emprades, els seus usos i valors i la seva catalogaci6 sistematica. Logicament, aquesta enquesta s'havia de fer per bisbats.

Les trenta-dues cartes conservades corresponen a aquestes dues menes d'indagacions: llistes de llocs amb comunitats i inventaris de pellofes amb els seus usos. Ames d'aixo, es valgue d' aplecsja realitzats amb anterioritat, com per exemple el de Busquets 0 el dels fons del Museu Episcopal de Vic. Aquesta darrera font es particularment important per a nosaltres perque actualment la colleccio del museu vigata ja no conserva l'anotaci6 exacta de les classificacions a causa d'un intent de robatori que va remoure les peces i els seus retols. Amb tot, cal advertir que nosempre Botet admet les classificacions del museu de Vic perque I' experiencia li demostra que hi ha alguns errors. Es possible que una part del fons vigata fos recollit en origen pero que algun altre fos atriburt per mitjans indirectes, sempre insegurs. Botet arriba a drecar les lIistes de llocs i el cataleg de peces, pero era conscient de les dificultats i les mancances que hi podia haver en el seu recul!. D'una banda,

NOT/CIA SOBRE ELMANUSCRITDE J. BOTET1 SIs6 149

perque les comunitats variaren d'un temps a l'altre, i de l'altra, perque hi havia llocs on ja no fou possible de retrobar les pellofes. En alguns resta el dubte que si mai n' hi havia hagut, perque I' arxiu havia estat destrutt, com en el cas de Cassa de la Selva. En altres, no s'havia trobat res ni se'n tenia notfcia, com ara a Organya 0 a Santa Coloma de Farners, pero aixo no era pas suficient per descartar I 'us preterit de pellofes. Mes lamentables encara foren els casos de Caste1l6 d'Empuries 0 Llado, on hi havia plena consciencia dhaver-hi hagut pellofes, pero no se'n pogue trobar cap, tot i que a Llado, per exemple, feia pocsanys que encara es tenia memoria d'haver-hi vist els encunys. El detall daquestes incidencies queda reflectit en les cartes que transcriurern, per be que sembia probable que hi hagues una altra mena de comunicacions, epistolars 0 no, sobre la questio.

TRANSCRIPCIO DE LA CORRESPONDENCIA DE BOTET

Abans d' anal' mes endavant, ens ha sembi at interessant transcriure la part util d'aquestes cartes i textos, perque son, com hem dit, la font de moltes dades del cataleg. Seguim, en termes generals, un ordre cronologic, pero sense trencar la sequencia deles cartes d'un mateix comunicant.

I

E. Guerin (7), LLEIDA, a A. Calvet

Sense data

« Les esglesies de comunitat secular des del segle xv en aquesta diocesi han estat: Agel', Roda, Tamarit, Monts6, Albelda, Estadilla, Benavarri i Calassanc.»

II

Xavier Carb6, CAssA DE LA SELVA, a J. Botet

Sense data

« no s'ha trobat res a Cassa de la Selva ja que un incendi va destruir I'arXlll »

III

X.X., de PUIGCERDA (7), a Pere Pujol

Sense data

« el que em demanava de les monedes de la Colegiata. He parlat amb dos entesos i m'han dit que creuen que tambe n'hi hauria d'haver, pero que no en tenen cap noticia. Un em digue que se'n deien pellofes i que es donaven a la gent que as-

M. CRUSAFONT 1 SABATER

sistien als oficis i creu que es cremaren tots els restos d'aquestes monedes quan es crema l' altar i l'arxiu.»

IV

Josep Gudiol i Cunill,VIC, a J. Botet

10 setembre 1895

Gudiol havia coincidit amb Botet a Empuries i aquest li va donarpellofes. Ara li promet que aviat li enviara exemplars de Vic en intercanvi.

V

Josep Gudiol i Cunill, VIC, a J. Botet

29 setembre 1895

En una capsa li envia pellofes duplicades de Vic. Nomes n'hi manquen cine, deles que ell coneix.

«Les del primer plec de la capseta son del capftol catedral i n'hi ha una de deu sous, una de sis, dues (variants) d'un, dues (variants) de sis aniversaris, dues (tamM diferents) de quatre aniversaris, quatre (igualment variants) d'un i per ultim una de valor convencional. Aixf son tretze. Del fons anomenat capbreu, tambe de la catedral, n'hi envio en el segon plec sis variants, una amb B-S que significa breu-sous, una altra amb 6-B volent indicar breu-sous, una altra amb 4-cap-B igual a quatre sous capbreu, una amb un cap i una B, una altra amb 2 a I'inreves i un cap, i per ultirn, una variant d' aquest. Del capftol de beneficiats de l'esglesia de la Pietat n'hi trobara quatre de diferents en el plec assenyalat amb el mimero 3. Tenenla P (Pietat), la S (sous) i el mimero de valor 3045, entenent-se que el primer val tres sous iel 45 son quartos, per rnes que aquesta peca ha arribat a valdre 2 pessetes i avui 3 rals.»

VI

Ferran de Segarra, BARCELONA, a 1. Botet

2 agost 1907

EI posa en contacte amb el seu parent Fidel de Moragues de Valls que te pellofes d'aquella poblacio.

VII

Pere Pujol, SEU D'URGELL, a A. Calvet

27 febrer 1913

«Les esglesies de la diocesi de la Seu d'Urgell en que actualment hi ha comu-

SOBRE ELMANUSCRITDE 1. BOTET I SISO 151

nitat secular 0 sigui, comunitat de preveres beneficiats segons disposicio del Concordat i del darrer arranjament parroquial sonles seguents:

»-Capitol de canonges dela catedral de la Seu d'Urgell

»- Beneficiats 0 preveres assistents de la propia catedral

»-Comunitat de beneficiats de l' esglesia de la Pietat, de la Seu d' Urgell

»-Comunitat de beneficiats de: Balaguer, Puigcerda, Guissona, Organya, Ponts i Tremp.

»Les esglesies de la diocesi de la Seu d'Urgell en les quaIs antigament hi havia comunitats seculars sonles seguents: Canonica de la Seu d'Urgell, comunitat de preveres beneficiats de I'esglesia de la Pietatsituada en el claustre de la catedral, Col-legiata de Castellbo servida d'un prior i cine canonges, erigida pel Papa Eugeni IV el 1436. Col-Iegiates de Balaguer, Puigcerda, Guissona. Col-legiata i priorat de Santa Maria de Meia, que en I'edat mitjana era subjecte al monestir de Sant Cerni de Tavernoles. Vilanova de Meia havia tingut un capitol eclesiastic compost de tretze beneficiats. CollegiatesdOrganya, Ponts i Tremp.»

VIII

Joan Serra i Vilaro, SOLSONA, a Joaquim Balcells 21 abril 1913

«S6n: Solsona -Xurigues i Catedral-, Iborra, Castellfollit (?), Tora,Biosca, Morunys, Baga,Lillet, Berga, Cardona-Col-legiata i SantMiquel-Tarrega, Anglesola, Bellpuig, Verdii i Cervera, segons l'ordre del pIa beneficial del bisbe Mezquia.»

IX

Francese Mestre i Noe, TORTOSA, a J. Balcells 21 abril 1913

« en les esglesies de la diocesi de Tortosa no hi ha hagut mai cap altra cornunitat canonicosecular que la de la nostra Seu.»

Jaume Bofarull, TARRAGONA, a Joaquim Balcells 3 maig 1913

«Les esglesies d' aquesta diocesi que han tingut 0 tenen encara en part cornunitats seculars 0 canonicoseculars son:

»Abans del Concordat (1851):

»La Seu de Tarragona tenia 7 dignitats, 22 canonges, 23 comensals i 40 beneficiats.

»Reus tenia una comunitat de 7 prebenalers i 32 beneficiats.

»Valls, comunitat de28 beneficiats, Montblanc 14, Alcover 12, La Selva del Camp 14, Falset 10 i Constanti 9.

»Amb personal de 3 a 8 beneficiats tenien comunitat: Cornudella, Espluga de Francolf, Ulldemolins, Brafim, Alforja, Sarreal, Riudoms, Cambrils, Montroig, Prades, Torredembarra, Guirnera, Albi, Arbeca i Sant Marti de Malda i tarnbe I'esglesia de Sant Miquel de Tarragona.

»Despres del Concordat:

»La Seu de Tarragona te: 6 dignitats, 20 canonges i 20 beneficiats. Conserven alguns dels antics benifets sols les comunitats de Reus, Valls i Montblanc.»

XI

Josep Massot, PERPINyA, a 1. Botet

30juny 1913

Li comenta que Laurent Durand va trobar un encuny de pellofa amb un ocell i que interpreten que deu representar un corb i que la pe(:a deu esser de Vinca, lloc on es troba l'encuny.

XII

Lluis Civit, CERVERA, a J. Busquets

3juliol1913

«Segun criterio del Rvdo. Pinos que esta enteradisimo en dicho asunto, las cinco son de Cervera incluso la que usted suponia de S. Marti de Malda es tarnbien de esa. San Nicolas es el patron de la Rvda. Comunidad de Santa Maria.»

XIII

Lluis Civit, CERVERA, a J. Busquets

20 julioll913

Li comenta unes peces que ha sotmes al sacerdot Pinos per encarrec de Busquets i li diu:

«Siendo de la mismaciudad difieren segun la funcion. Asf es que solo se puede asegurar cada cuallas de su Comunidad. El2 y el 3 son de esa y el 7 casi seguro sea de Sant Ramon de Portell.»

Adjunta el text que segueix:

XIV

Mossen Pinos, CERVERA, a J. Busquets

20juliol1913

«Ordinariarnent totes les comunitats de beneficiats tenien uns senyals 0 medalles de plom, llauto, lIauna, etc., que es distribuien en el cor als presents ales funcions del culte. Sobre dites plaques s'hi marcaven signes purament convencionals. Cada corporacio tenia els seus i eren diferents per a cada funcio, Aixi, per exemple, aquesta comunitat emprava la placa num. 2 (Crus-1465-1466) en la qualla S i la M (signum missae) significaven que el beneficiat havia celebrat per la comunitat tantes misses com plaques tenia. La mirn. 3 (Crus-1471-1472) es distribura per les funcions d'ultres 0 aniversaris. Un altre que es per l'estil (el dibuix, es el dist, Crus-1478-1479) es donava en qualitat de distribucio en el res o cant de leshores canoniques. Les que porten mitra 0 bacul eren distribuides en les funcions propies de la Confraria de Sant Nicolau Bisbe, patro d'aquesta Corporacio. Les quotidianes, ja ho diu la mateixa paraula, la missa 0 funcio del cor diaria. Son tan diverses les funcions del ministeri que per a cada elles hi havia el seu senyal. Missa, matines, hores menors, oficis fundats, de devocio, aniversaris, enterraments, funerals (viatic i extremauncio) en que hi assistia el clergat, etc., cada peca tenia i representava el seu valor especial que a cap de la setmana o del mes el beneficiatfeia lliurament al bosser i aquest satisfeia en diners el que rebia. Sernbl a que les plaques de plom son les mes antigues ilesdues cares son encunyades; despres, per alla a ultims del segle xv s'usa el llauto, rellevada una cara com les que vaig lliurar al senyor Civil. Moltes comunitats en els ploms 0 tantos de cor hi tenien encunyat un simbol que es referia al patro 0 titular. Les que tenien, per exemple sant Pere, el simbol eren les claus; Calaf, una petxina que es referia a sant Jaume; Anglesola, sant Pau; i nosaltres i Bellpuig, sant Nicolau.»

Adjunta les empremtes de les tres pellofes de Cervera abans referenciades i una d'Anglesola, la Crus-l021.

Josep Saderra, OLOT, a Joaquim Botet 20 juliol1913

Li contesta despres d'haver anat a cereal' les pellofes al museu i afegeix:

«Anys enrere, amb els encunys de Llado que tenia en son poder el meu cunyat, en Jacint Macia, varern fer-nos per al nostre us particular algunes pellofes, pero arano se si el meu cunyat les va tornar a Llado 0 si encara son a casa de la seva famflia. Ja procurare saber-ho i Ii fare avinent el que pugui esbrinar. Si en algun punt 0 altre es conserven dits motllos, no li faltaran les fotografies que em demana. D'Olotjo nornes tine dinou pellofes, de manera que voste encara en coneix mes que jo. A l'arxiu de la parroquia encara temps enrere n'hi havia un caixo i fins, si no recordo malament, algun motllo i tot. Ja massabentare iIi ho notificare. No crec que hi hagi cap pellofa del Tura, perque en aquella esglesia no

M. CRUSAFONT1 SABATER

hi ha hagut mai comunitat, puix que si be hi havia beneficis fundats en diversos altars del Tura, llurs obtentors eren comunitaris de Sant Esteve. De notfcies documentals, ara corn ara no ri'hi puc proporcionar cap. De Castello d'Empuries, de Figueres ide Besalu no recorda que conegui cap pellofa, pen) aixo no vol dir que no nhi hagi Quan vingui a Girona Ii portare la seixantena de pellofes que tine, que son de Girona, Banyoles, Caldes, Perpinya i Osca, a mes deles d'Olot.»

Josep Saderra, OLOT, a J. Botet

31 juliol1913

«He escrit a Llado en busca de notfcies dels consabuts motllos per poder fer noyes pellofes perque les que vaig fer per a mi les dec haver donades, ja que no les trobo enlloc. Estic esperant resposta de Castello i de Besahi sobre el que em demana. Tambe ho tine demanat a Figueres. Ahir vaig anar a I' arxiu parroquial d' aqui per fer-me carrec deles pellofes que hi ha i en vaig trobar 19 que Ii descriure mes avail i 15 encunys dels quais 13 son de pellofes per mi conegudes iels dos restants son de pellofes que no coneixia i dels quais Ii adjunto un dibuixet perque se'n faci carrec. Vaig trobar-hi tambe dues pellofes de les quais Ii envio empremta i que no se si poden atribuir-se a Olot perque entre les moltes mils que hi ha a I' arxiu sols en vaig trobar un exemplar de cada una. L'una es un escut partit de dalt a baix amb tres flors de llir a I' esquerra i a ladreta un puig rematat amb una altra flor de llir; l'altra pellofa conte un boualat i a sota un 6 entre dos punts. PeIlofes que es troben a l'arxiu d'Olot:

»1. Bust de sant Esteve a ladreta voltat d'un ornament barroc i tot dins d'un cercle de punts entre dos altres cercles lineals. Als costats del bust 13-(sou). Grandaria 29 mm.

»2. Palma amb una corona de flors enllacada, Als costats de la part superior de la palma 8-(sou). Tot dins un cercle i fora del cercle ornament cal-ligrafic. Grandaria 29 mrn.

»3. Muntanya amb una creu al cim i un ram a cada costat. Sobre els rams 6 (sou)-8D. A l'exerg 1719. Grandaria 28 mrn.

»4. Una cama; als costats 4-(sou), a l'exerg 1624. Tot dins d'una lfnia circular i una altra de punts. Grandaria 15 mm.

»5. Monograma F, creu E (amb base comuna) i als costats 3-(sou). A l'exerg 1606. Grandaria 24 mm.

»6. Flor de llir amb dos sols a sobre i un gos dessota. Ais costats 3-(sou) i al voltant, entre dos cercles: GARAV.CARALDIES.BOTIG. Grandaria 28 mm.

»7. Blaso compost de cinc estrelles i dessota mar. Ais costats 3-(sou) i al voltant llegenda amb abreviatures entre dos cercles. Grandaria 28 mm.

»8. Dues claus encreuades iamb una creu. Als costats 2-(sou). A l'exerg 1577. Grandaria 25 mm.

»9. Dues ales amb una corona a sobre i una estrella a sota. Grandaria 20 mm.

»10. Una ala amb dues estrelles ala dreta. Grandaria 17 mm.

»11. La Mare de Deu delRoser amb el Fillet. A I' exerg VILA. Grandaria 22 mm.

»12. Un conill ial damunt 3-(sou) i a I'exerg 1620. Xifres girades.

»13. Anima entre flames i a sota OLOT. Grandaria 22 mm.

»14. Com l'anterior, pen') de diferent encuny. Grandaria igual.

»15. Com l'anterior, diferent encuny i grandaria 19 mm.

»16. Com l'anterior, diferent encuny i grandaria 22 mm.

»17. Sant Esteve de cos sencer, de front, amb una palma a la rna dreta i un llibre a l'esquerra. Grandaria 17 mm.

»18 i 19. Les dues que li he descrit abans i que no asseguraria que fossin d'Olot.»

Als numeros 1,2 is d'aquest cataleg algu hi afegi, en llapis «iferro»; la lletra sembla de Botet.

XVII

Josep Saderra, OLOT, a J. Botet 29 agost 1913

Li diu que te noticies de Castello d'Empuries, que La comunitat de Santa Maria empra pellofes i que li enviara mostres quan les rebi.

XVIII

Josep Saderra, OLOT, aJ. Botet 3 octubre 1913

«Tine en mon poder (rebudes ahir) 8 varietats de pellofes de Figueres que li enviare tan prompte hagi rebut resposta de Besahi on fins ara no he pogut aclarir per mitjans indirectes si n'hi havia 0 no. En vista d'aixo vaig escriure directament al senyor Rector, de qui espero resposta d'un dia a I'altre. De Castell6, em diuen que sf que n'hi havia, pero que ho han buscat, tot i que no se'n troba cap. Suposen que en un 0 altre dels robatoris que ha sofert aquella esglesia devien desapareixer. Els agents que tine a Llad6 no n' han sabut trobar rastre. Si Ii conve la noticia sapiga que jo n'he tingut a les mans dos 0 tres motllos. De Vilabertran em diuen que n'hi ha, perc poques. De totes maneres m'ofereixen d'enviar-ne i avui mateix els escric per a dir que mirin d'enviar-me'ri almenys una de cada tipus. Quan les tindre i sabre si en puc adquirir de Besahi les hi enviare junt amb lesde Figueres.»

M. CRUSAFONT 1 SABATER

XIX

Josep Saderra, OLOT, a J. Botet 18 octubre 1913

«Tine el gust de poder-li enviar 8 varietats de pelJofes de Figueres amb 3 duplicats i 3 trossos de planxa de llauto que no cree que siguin res, pen') que vaig rebre amb les pellofes. Ames, n'hi envio 6 de Besalu i 5 de Vilabertran. Les de Besahi son totes de sant Vicenc; de la Collegiata no he pogut indagar si n'hi ha. El senyor rector em diu que es tot el que ha trobat i per aixo suposo que no ri'hi ha mes.»

Josep Saderra, OLOT, a J. Botet 31 octubre 1913

Li comenta que es pot quedar les pellofes de Figueres ide Vilabertran perque n 'ha pogut obtenir dos jocs. Afegeix:

«De les de Besahi no tine mes que la de la mola pero confio poder-Ies tenir qualsevol dia que vagi a Besahi.»

XXI

Josep Saderra, OLOT, a 1. Botet II novembre 1913

A mes d'altres questions diu:

«Li envio l'unica pellofa del conill disponible que em queda, junt amb altres duplicats d'Olot per aquell senyor de la Seu d'Urgell de qui em va parlar.»

XXII

Francese Ausas, BARCELONA, a Pere Pujol 8 agost 1913

Li envia dues pellofes de les emprades per la comunitat d'Urgell.

XXIII

Francese Roca, BALAGUER, a Pere Pujol 9 agost 1913

Ha parlat amb dos beneficiats de Balaguer pero no ha pogut obtenir cap informacio referent a I 'us de les pellofes.

NOT/CIA SaBREEL MANUSCRITDE 1. BOTETISISO 157

XXIV

Jaume Tubau, GUISSONA, a Pere Pujol

15 agost 1913

No troba dades sobre pellofes i creu que no en devienferperque es pagava en efectiu cada dia.

XXV

Pere Aisius, BANYOLES, a J. Botet

20 agost 1913

«De la passada existencia i distribuci6 dels ploms 0 monedes convencionals de metall ordinari per acreditar la presencia dels clergues al cor i despres canviar-les i fer-les efectives per altres de bona llei ri'he tingut noticia des de molt jove i, com jo, molts altres, pero ningu no conserva cap. Dubto que aquesta practica fos seguida pels capellans de Santa Maria, aixf com es certa que la seguiren els del monestir... He escrit a un nebot meu beneficiat de Santa Maria d'Arenys de Mar i no sols m'ha eonfirmat aquesta practica en aquella esglesia sin6 que rri'ha enviat dos ploms flors d'encuny que els deixo a la seva disposici6. Ignoro si aquests ploms tenien algun altre divisor 0 multiple. Les lletres centrals encara avui s 'usen per earacteritzar I' escut 0 tarja municipal d'Arenys.»

La lletra te un tallat, on hi devia haver les empremtes de les pel/ores indicades. Per les dades que dona sembla clar que han d'esser les conegudes amb les lletres ARS.

XXVI

J. Risques (?), ORGANYA.., a Pere Pujol 29 agost 1913

No ha trobat res referent a pellofes pel quefa a Organya, ni per tradicio oral ni a I'arxiu.

XXV/l

Francese Soler, SANTACOLOMA DE FARNERS, a J. Botet 9 setembre 1913

Ha parlat amb el rector i no te cap noticia de pellofes.

XXVfJI

S. Garcia (?), CAssA DE LA SELVA, a 1. Botet 9 setembre 1913

M. CRUSAFONT I SABATER

Li confirma que no hi ha cap noticia de pellofes i que l'arxiu fou completament destruit en moments revolucionaris.

XXIX

Agustf Duran i Sanpere, CERVERA, a J. Busquets? 27 novembre 1914

«T'envio una altra pellofa que he recollit darrerament. Cree que totes les enviades per mi son de Cervera, en primer lIoc per haver-se trobat totes (alguns exemplars son molt abundants) en caixons i armaris de la comunitat de preveres i de laconfraria de Sant Nicolau, que ve a esser la mateixa cosa, i despres perque en els llibres de Consells de la Comunitat sovintegen les cites de «ploms deles hores», anomenant-los tarnbe algunes vegades per son nom individual: «creuetes», «cervos», «petaques». Les que porten una mitra 0 bacul deuen correspondre segurament a la Confraria de Sant Nicolau bisbe. Estic cercant documents per poder acompanyar aquests ploms cerverins. En copio un que assenyala el preu que tenien. Diu aixf:

«Dit dia (14, juliol, 1541) fone proposat per dit proeurador que el venerable mossen Garriga no here en la vila quant deposaven los ploms de les hores y que te de dits ploms sinch sons y quatre dines; fonchdeterminat que los procuradors prenguen dits plorns yls meten a la bossa y dits sinch sons y quatre (diners) li sien presos a compte per 10 dit Garriga den a la Comunitat per 10 pa de les absoltes».

»Corn veuras s'anomena aquf La bossa dels ploms. Aquesta bossa encara es guarda a I' Arxiu de la Comunitat iesta en camf de venir al meu diposit. Si al senyor Botet n'hi conve una fotografia, jo mirare d'obtenir-Ia. Provare de fer-ne un dibuix perque en tinguis una idea. Es quelcom aixf: (dibuix molt semblant a la bossa de pellofes de Sabadell amb bossetes laterals i agafadors). Em sembla que no te'n podras fer carrec, Sapigues que es de pell amb molts compartiments i unes bosses petites en la part exterior. Confio a trobar altres documents. A mida que apareguin te'ls enviare.»

Segueix La ressenya d'una troballa d'una taula gotica.

Agustf Duran i Sanpere, CERVERA, a J. Busquets (7) despres del 27.xI.1914

Segueixen unes noticies documentals que semblen correspondre a la promesa feta per Duran a La carta anterior. Com que La carta anterior s anomena Botet en

SOBRE EL MANUSCRITDE 1. BOTET I SISO 159

tercera persona i tenint present I 'antecedent de la correspondencia de Busquets amb els Civit de Cervera, que sembla que son parents, suposem que el receptor es Busquets.

«»(L'arxiver te a son carrec anotar amb una ratlla a proposit les misses que no hauran dit els preveres i cada tres mesos contar-les) y apres de haverles tretes les mises cridar al bosser 10 qual ha d'haver presos los ploms i pujat al archiu continuar los deposits fets per les preveres de les creuetes hauran guanyat y apres continuats anyadir les mese ab les cotidianes fent un paper y apres buydar loa que hauran guanyat de cotidianes » Llibre y consulta de la Iglesia Mayor de Cervera. Any 1634, nurn. 8 de I 'Inventari, fol. 33.

»Itern, ve a carrech del Archiver de pendrer los deposits tenia del bosser de les quotidianes velles que son la distribuci6 de servos una vegada l'any, passat Nada (ibid, fol. 33) y si acas se ha de lIevar dels servos per no bastar la renda (ibid, fol. 33 v.) »Item esta instituhit y ordenat que en 10 pagar les distribuicions 10 bosser observe igualtat pagant a tots igualment les distribucions en tots los officis, acceptat empero a Matines al Rector, Vicaris, Dorners i sacrista un diner Illes y al offici 0 missa conventual a tots los sobredits altre diner dit un. colomet y per quant en la distribuci6 de les quotidianes novenes que son les creuetes no ya pI om de dos diners y els Aniversaris se fan fora de la Iglesia y los cabiscols van ab capses y bordons los donesi una creueta (fol. 42 v. ibid).

XXXI

Jaume Collell, LA GARRIGA, a J. Botet

9 desembre 1914

Diu que no te gaires pellofes perque en dona algunes a mossen Gudiol. Li posa a la seva disposicio des poques que em queden» i comenta que no de totes en te dades de procedencia. Li aconsella que faci un comentari de les curioses bosses de pell per ales distribucions. Li diu que les de Vic son de vellut vermell per la part defora i que Les de Manresa son un simple bonet.

XXXII

01eguer Mir6, MANRESA, a J. Botet

17 febrer 1915

L'informa de La tramesa d'unes pellofes i textos referents a elles que li ha redactat mossen Josep Guitart i Santasusagna, que li adjunta.

XXXIII

Josep Guitart, MANRESA, a J. Botet

Text al qualfa referencia la carta anterior:

17 febrer I 915

M. CRUSAFONT 1 SABATER

«De les pellofes en deien (i encara s'usa) ploms i quan un beneficiat prenia possessi6 d'un benefici el bosser posava en les mans del nou beneficiat un grapat de ploms per indicar que tenia dret a percebre les quotidianes distribucions. En els actes de presa de possessi6 es fa constar aquesta cerimonia de lliurament de ploms encara que en l'actualitat, com que l'acta esta redactada en castella, es posa la formula «usando las formalidades de derecho y de costumbre».»

A continuacio dona explicacio i significacio dels exemplars que tramet:

«Nurn. 1. El 4 i la S volen dir 4 sous. Abans se solia donar per l' assistencia als aniversaris de primera classe. Avui dia esta abolit aquest plom (pellofa) i sols se' n guarden tres 0 quatre, dels quais es un exemplar el que incloc.

»Niim. 2. Val actualment un ral; s'emetiren en temps en que corria aquesta moneda. Se sol donar en les festes de precepte per l'assistencia a l'altar i per majories.

»Num. 3. Abans valia 1 sou; avui dia es fa servir per mig ral i es distribueix al cel-lebrant i els assistents de l'altar.

»Niim. 4. Actualment esta abolit. Abans valia 6 diners tal com consta gravat, 6, i es distribuia per I'assistencia als aniversaris de quinze i per escoltar el Martirologi.

»Niim. 5. No te us en l'actualitat. Abans es donava als que llegien el Martirologi, segons una fundaci6 feta i com que la fundaci6 pujava 0 baixava segons els fruits que es cobraven, pujava tambe 0 baixava l'assignaci6. Anava assenyalada la pellofa amb una DM que vol dir «dir Martirologi».

»Totes les altres pellofes (ploms) assenyalades amb 2R volien dir dos rals.

»Es distribueixen avui dia per diferents actes. Abans en les festivitats de Nadal, de sant Pere, de l'Assumpci6 i del Corpus es distribuia una cullerada gran de ploms a cada resident. Avui dia ha estat abolit aquest costum. Es donava com a propina 0 «aguinaldo».»

XXXIV

Josep Busquets, BARCELONA, a J. Botet 22 desembre 1916

Li pregunta si ha rebut els duplicats de pellofes de Sant Llorenc de Morunys que li va enviar i li adjunta una empremta d'una peca de plom «de la Seu de Barcelona». La pe(:a, perc, no es pas de la Seu, a desgrat que porti l'estampa de Santa Eulalia, sin6 de la parroquia de Palma de Mallorca dedicada a aquesta santa. Ho podem comprovar a l'album de les peces de Busquets on es veu clar que aquestplom hifou afegit mes tard.

ELS TEXTOS INTRODUCTORIS DE BOTET

En l'actual dossier titulat Generalitats s'hi apleguen cine textos de Botet que probablement hauria fusionat en forma d'introduccio. Un d'ells es forca mes llarg, pen) les idees contingudes en els altres sembIa cJar que tambe les hi volia incloure, Transcrivim fntegrament aquests textos.

I. Ploms 0 pellofes catalanes (contribuci6 a l'estudi de les monedes representatives propies de Catalunya)

L'estudi de les monedes representatives entra de pIe en els dominis de la numismatica i s'ha de considerar com un complement del de les monedes propiament dites. Aixf ho han reconegut fa temps els numismatics, i es per aixo que s'estudien en lJibres i revistes i que figuren en els museus publics i en les col-leccions particulars.

Entenem per monedes representatives aquelles peces mancades de valor intrfnsec i a les quaIs es dona per convencio expressa 0 tacita un valor determinat que les fa canviables en moneda efectiva 0 amb efectes equivalents al valor que se'ls ha atribuit en qualsevol temps 0 periodes fixats coneguts per aquells que les utilitzen.

Caracteritza aquestes monedes el fet de no tenir valor propi i, en consequencia, gairebe sempre son fetes de metalls pobres 0 d'altres materials d'infim valor com elpaper.

N'hi ha de diferents classes iel seu us es remunta a temps molt llunyans. Ja a l'edat antiga els romans usaren les tessera frumentaria i nummaria que distriburen als soldats 0 al poble i donaven dret a la quantitat de queviures (pa, vi, oli, etc.) 0 ala suma de diners que cada una d'elles portava marcada. Aixf mateix, a l'edat mitjana se n'usaven per fer almoina als pobres, d'una manera semblant a les antigues tessera frumentaria. Tambe es feien servir per justificar la presencia o l'assistencia a certs actes corporatius que donaven dret al cobrament de la quantitat assignada a cada acte. Finalment, tambe s'usaven per facilitar les transaccions ala menuda encasos de manca 0 d'insuficiencia de moneda divisionaria. I a l'edat moderna, als usos anteriors s'hi ha d'afegir els propis d'algunes societats .cooperatives, generalment obreres, que serveixen a lIurs membres per proveir-se del que necessiten en un determinat establiment i sobretot, els bitllets 0 paper moneda, canviables en diners per l'entitat que els ha ernes, a voluntat del seu posseidor.

Molt sovint els bitllets, tant per esser la seva ernissio autoritzada com per l'extensio del seu curs, tenen caracter public. El mateix succeeix, a vegades, amb les peces que tenen per objecte suplir la manca de monedes efectives, com per exem-

M. CRUSAFONT 1 SABATER

pIe amb les que a Catalunya s'anomenaren senyals. Aquestes darreres, pel fet d'haver estat emeses amb I' autoritzacio competent per entitats de caracter public i per haver tingut curs obligatori en determinades comarques, ja les hem descrit junt amb les monedes, enun altre lloc. Totes les altres monedes representatives de que hem fet mencio tenen caracter privat i estan ordinariament destinades a us exclusiu deles entitats i corporacions que les fan fer. Aixo no priva, pero, que en mes d'una ocasio algunes d'elles hagin fet el servei de veritables monedes efectiyes.

Fora dels bitllets que acostumen a esser de paper, les altresmonedes que ens ocupen, en la seva gran majoria, son de metall i d'aspecte monetiforme. Per conseguent, i per evitar confusions, cal fer constar que no totes les peces de metall monetiformes son monedes representatives. N'hi ha, i se'n conserven moltissimes, que estan destinades a prestar un servei molt diferent del desser emprades com a monedes provisionals.

Tals son, deixant de banda les medalles que, com es sabut, tenen objecte merament honorific 0 commemoratiu, les que els antics anomenaren tessera theatralis, que donaven dret d'assistencia als espectacles publics. Podem afegir-n'hi moltes altres: les comercials, que s'aplicaven com segells a certes mercaderies com es fa avui penjant-hi ploms; les que en temps posteriors s'utilitzaren per facilitar la comptabilitat, d'us molt estes en alguns paisos i que els francesos denominenjetons (nom que per extensio s'ha aplicat tambe a altres peces); les que servien per justificar el pagament d'algun tribut 0 impost 0 feien la funcio de patent 0 d'albara; les que en diferents jocs s'usaren com a fitxes 0 marques; i altres fins a les que es donen al present amb l'unica finalitat de servir d'anunci.

De totes les peces predites, les iiniques que ens interessen d'una manera especial son les propies de Catalunya, que tenen el caracter de monedes representatives. EI seu estudi i descripcio serviria de complement al nostre llibre Les monedes catalanes. Perc aquesta tasca resulta molt diffcil perque hi ha peces que son extremament rares i d'altres costa d'endevinar-ne la funcio per la manca d'antecedents. Hi ha, a mes, una gran pobresa de documents que puguin donar-nosinforrnacio sobre aquestes peces.

Entre les primeres, s'hi compten els bitllets emesos per representar el valor de la moneda catalana de coure quan el1852 es va manar recollir aquesta. Tambe els bitllets posats en circulacio pel Bane de Barcelona que corregueren desde l'any 1845 fins al1874 iels que, junt amb altres documents semblants, emeteren diverses societats de credit de la dita ciutat i que varen correr de I' any 1856 al 1866. Malgrat esser tan modems, d'aquests bitllets i documents es pot dir que avui no se'n troba cap i nosaltres no coneixem mes que els facsimils de quatre que acompanyen la Memoria publicada pel Bane de Barcelona amb motiu del cinquantenari de la seva installacio,

Figuren entre les segones unes poques peces monetiformes encunyades a dues

NOTiCIA SaBREEL MANUSCR1TDE J. BOTET1

cares i gairebe totes de coure que porten com a emblemes principals monogrames i tarnbe figures geornetriques, fetes de traces lineals semblants als que els impresSOl'S estampaven com a distintiu en els !libres que cada un d'ells imprimia, a algunes filigranes usades pels fabricants de paper amb igual proposit i als signes que es veuen esculpits ales pedres de molts edificis monumentals de l'epoca gotica i dels primers temps del Reinaixement. Res no sabem de l'objectiu d'aquestes peces, que no creiem que fos el de servir de monedes representatives i que presumim que sien gitons propis d'algun gremi 0 corporacio d'arts 0 d'oficis. El nombre de les que coneixem recollides a Catalunya no arriben a una dotzena i Salat, que en dibuixa una, la classifica equivocadament com a moneda local. Hi figuren tambe algunes altres peces monetiformes de diferents metalls, encunyades sovint de dues cares iamb emblemes i llegendes de caracter religios, les quaIs no es probable que fossin medalles, ni poden ser de les que les comunitats eclesiastiques usayen per ales distribucions. D'una sola d'elles sabem la procedencia i la finalitat a que estava destinada: es de llauto rodona i encunyada d'una sola cara, te gravades en buit les !letres S-F i al mig d'elles, un xic amunt, una creu equilateral. Prove de Sant Feliu de Codines i la usaven els regidors de la vila per fer almoina. De les altres, que potser servien per al mateix us, noen tenim cap antecedent.

Finalment, entre les terceres s'hi comprenen les peces propies de societats cooperatives i les pertanyents a certes comunitats eclesiastiques, que es designen amb el nom de ploms 0 pellofes; aquelJes en poe nombre per esser les entitats que les utilitzen mes modernes i haver tingut moltes una vida effmera.

No obstant els inconvenients que deixem apuntats, hem aconseguit aplegar un nombre considerable dels dits ploms 0 pellofes i encara que sienben escasses les notfcies documentals que en tenim, creiem que es util catalogar-les i descriure-les a fi que no se'n perdi la memoria, comja ha succeit respecte de moltes per haver quedat suprimides, en virtut del Concordat de I' any 1851, les comunitats que les usaven. Aquest treba!l, per forca incomplet, no es pot considerar res mes, per la nostra part, que una contribucio a l'estudi deles monedes representatives propies de Catalunya.

II. Pellofes

Ignorem quan es cornencaren a usar. En el nostre pais les primeres notfcies es remunten a la segona meitat del segle xv (Manresa, Vic, Girona, Perpinya). Se'n parla amb motiu d'haver corregut com a moneda i se les designa amb el nom de ploms per haver-se fabricat en aquest meta!l al cornencament. Poe despres, ja en el segle XVI, es feren de llauto, de ferro i de !launa. Les usaven els capitols catedrals i collegials, els priorats i les comunitats seculars per ales distribucions en els diferents actes del cor i altres de comunitat, i tarnbe n'hi hade fundacions

M. CRUSAFONT1 SABATER

particulars. Eren de diferent valor segons els actes i les festivitats. Legislacio canonica sobre distribucions (sinodes). Acords de corporacions. Moltes se'ls fabricaven. Motllos, encunys, tisores i altres instruments. Els ploms encunyats d' anvel's i revers. Els llautons bracteats. Tipus, imatges, patrons. Atributs, armes locals, armes familiars, monogrames, llegendes, indicacio d' objecte, contramarques.

III

Necessitat de coneixer la procedencia per poder atribuir-les. N'hi ha moltes de molt semblants, per rao de tenir les comunitats el mateix titular, sobretot Santa Maria i Sant Pere i tarnbe, encara que menys, Sant Joan, Sant Miquel i Sant Jaume o les seves inicials 0 atributs. En les de funeraria: la calavera, etc.

IV. Les pellofes catalanes (segles XV-XIX)

Distribucions eclesiastiques. Principis generals del dret canonic. Regulaci6 per a cada comunitat. Forma de fer-les. Introduccio de peces monetiformes, ordinariament de metalls inferiors (plom, llauto, llauna, coure, etc.). EI seu tis i varietat. En certes ocasions, serviren com a moneda.

Eren propies deles corporacions eclesiastiques seculars (canonges, comunitats). EI seu estudi i classificacio s'ha d'acomodar, per conseguent, a l'organitzacioeclesiastica. A Catalunya se'n troben notfcies des del segle xv amb el nom de ploms, pellofes, pallarofes. Tipus, contramarques, indicacio del valor, heraldica.

Arquebisbat de Tarragona

Bisbat de Barcelona

Bisbat d'Elna

Bisbat de Girona

Bisbat de Lleida

Bisbat d'Urgell

Bisbat de Vic

Bisbat de Tortosa

Bisbat de Solsona

Es moneda privada, representativa 0 fiduciaria. En aquest concepte es col-leecionen i sestudien.

Bibliografia: Colson-Massot, etc. Carreras Candi-Segura-Mallorca-Gudiol.

«Des del moment en que s' establiren les canoniques amb independencia individual quant a bens i des del moment en que es varen formar comunitats de bene-

ficiats hi hague la necessitat deles distribucions», diu Mossen Gudiol; i deles distribucions se n'origina l'us de ploms i pellofes. Les corporacions eclesiastiques gue n'usen 0 n'han usat son, per consegiient, les constituides per clergues seculars, aixo es, les canongies capitols catedrals i collegiates) i les comunitats de preveres, aquestes ultimes establertes en gran nombre en esglesies espargides per tot el territori catala. El clergatregular, com que feia vida en cornu, no necessitava distribucions i, per tant, tampoc els ploms 0 les pellofes.

LES LLISTES DE COMUNITATS DE LES ESGLESIES CATALANES

Transeriurem ara, bisbatper bisbat, les llistes que Botet va eonfegir per localitzar totes les esglesies i les loealitats on es possible que es fes us de pellofes.

Arquebisbat de Tarragona

Nemes tenia capitol de canonges la catedral de Tarragona. Hi havia comunitats de preveres ales esglesies segiients, abans del Concordat de 1851: Sant Pere de Reus (7 prebendats i 32 beneficiats), Santa Maria de Montblanc (14 beneficiats), Santa Maria d'Alcover (12 beneficiats), Sant Andreu de la Selva del Camp (14 beneficiats), Santa Maria de Falset (10 beneficiats), Sant Joan de Valls (28 beneficiats), Sant Feliu de Constantf (9 beneficiats). Amb comunitats entre 3 i 8 beneficiats hi havia lesde: Santa Maria de l'Albi, Sant Miguel d' Alforja, SantJaume d'Arbeca, Sant Jaume de Brafim, Santa Maria de Cambrils, Santa Maria de Cornudella, Sant Miguel de l'Espluga de Francolf, Santa Maria de Guimera, Sant Miguel de Maida, Sant Miguel de Montroig, Santa Maria de Prades, SantJaume de Riudoms, Santa Maria de Sarral, Sant Pere de Torredembarra i Sant Jaume d'Ulldemolins.

Bisbat de Barcelona

A mes del capitol catedral hi havia canonges a Santa Anna de Barcelona, que era de canonges del Sant Sepulcre. A Barcelona mateix, hi hague comunitat de preveres a: Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sant Miguel, despres la Merce, Sant Just i Sant Pastor, Sant Jaume, Sant Cugat i Sant Pere deles Puelles, totes elles antigues parroquies. Tambe ales esglesies de Sant Sever, Sant Joan i el Palau. Despres de la crema dels convents de 1835, s'establiren les comunitats de Sant Josep (Santa Monica), Sant Pau del Camp, Sant Agustf, Betlem, N." S." del Carme (Sant Maties) i Sant Francese de Paula. Darrerament, e11868, s'hi van afe-

gir les de la Congregacio dels Angels, del Sant Angel Custodi i de Santa Madrona. Ja a mitjan segle XVIII s'havia creat Sant Miquel del Port al baITi de la Barceloneta. Fora de la ciutat de Barcelona, hem aconseguit fins ara notfcia deles segiients: Jesus de Gracia, Santa Maria de Mataro, Sant Celoni, Santa Maria de Cardedeu, Sant Esteve de Granollers, Sant Esperit de Terrassa, Sant Pere de Monistrol de Montserrat, Santa Maria d'Olesa de Bonesvalls, Sant Feliu de Sabadell, Santa Eulalia d'Esparreguera, Santa Maria de Martorell, Sant Julia de l'Arbos, Santa Maria de Caldes de Montbui, Santa Maria de Piera, Santa Maria de Vilafranca del Penedes.

Bisbat d'Elna

Santa Eulalia i Santa Julia d'Elna, Sant Joan, Sant Jaume, Sant Mateu, Mare de Deu de la Real i Mare de Deu del Pont de Perpinya, Sant Vicenc de Canet, Sant Nasari, Sant Quirze i Santa Julita de Pia, Sant Esteve d'Estagel, Santa Eulalia de Millas, Sant Feliu de Pesilla de la Ribera, Sant Andreu de Ribesaltes, Santa Maria de Basiges, Santa Maria de l'Espira de l' Agli, Sant Vicenc de Claira, Santa Maria del Mar, Sant Julia i Santa Basilissa de Torrelles (Colson, pl. 217), Sant Pere (despres Mare de Deu de la Victoria) de Tuir, Sant Pere de Ceret, Santa Maria d'Argelers, Santa Maria de Cotlliure, Sant Esteve d'Arles, Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Mollo, Sant Esteve d'Illa, Sant Pere de Prades, Santa Maria de Comella de ConfIent, Sant Sulpici de Bulaternera, Sant Julia i Santa Basilisa de Mosset, SantJaume de Vilafranca de ConfIent, Sant Julia de Vinca, Santa Maria de l'Espira de ConfIent, Santa Eulalia (i Sant Maurici?) de Marquixanes.

Bisbat de Girona

En virtut del Concordat de 1851 quedaren suprimides totes les col-Iegiates i la major part de les comunitats de preveres que hi havia al bisbat. Les col-Iegiates suprimides foren les de Sant Feliu de Girona, Santa Maria de Besalu, Santa Maria de Llado, Santa Maria d'Ulla i Santa Maria de Vilabertran. Les comunitats de preveres eren lesde: Santa Maria d' Arenys, Santa Maria de Banyoles, Sant Marti de Cassa de la Selva, SantJoan de Sant Feliu de Guixols, Sant Martf de Palafrugell, Santa Maria de la Bisbal, Santa Maria de Castello d'Empiiries, Sant Vicenc de Llanca, SantPere de Figueres, Sant Vicenc de Besalu i Sant Esteve d'Olot. Tenim la seguretat que n'hi havia daltres, pen) no hem aconseguitjustificar-ho.

Bisbat de Lleida

A mes del capitol catedralhi havia col-legiates ales esglesies de Sant Vicenc de Roda, Monts6, Santa Maria de Tamarit de Llitera i Sant Pere d'Ager. Hi havia comunitat de preveres a Santa Maria i Sant Miquel deCaste1l6de Farfanya,Albelda, Benavarri, Calassanc i Estadilla i probablement en d'altres que no hem pogut determinar.

Bisbat d'Urgell

Hi havia en el bisbat, a mes del capitol catedral, les col-legiates de Santa Maria de Castellbo, Santa Maria (abans Sant Salvador) de Balaguer, Sant Jaume de Bellver, Santa Maria de Guissona, Santa Maria de Meia, Santa Maria dOrganya, Sant Pere de Ponts, Santa Maria de Tremp i Santa Maria de Mur. De comunitats de preveres no hem aconseguit mes noticies que de les de Mare de Deu de la Pietat de la Seu d'UrgeU, Santa Maria de Puigcerda, Santa Maria d' Agramunt, Sant Andreu d'Oliana, Santa Maria de Sanauja, S de Talarn.

Bisbat de Vic

Hi havia hagut en la diocesi diversos monestirs i priorats de canonges regulars agustinians com elsde SantJoan deles Abadesses, Santa Maria de l'Estany, Santa Maria de Lluca, Santa Maria de Manresa, SantJaume de Calaf, Sant Llorenc del Mont i Santa Maria de Manlleu, dels quals alguns desapareixeren en esser secularitzat l'orde el 1593 i altres com Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Manresa i SantJaume de Calaf substistirenconvertides en col-legiates seculars. Des del 1851 no queda en la diocesi mes que la col-legiata de Santa Maria de Manresa. De comunitats de preveres tenim noticia de les seguents: Santa Maria i la Pietat de Vic, Santa Maria de Manlleu, Santa Coloma de Centelles, Santa Maria de Moia, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Sallent, Sant Pere de Santpedor, Santa Maria d'Igualada, SantJaume de Calaf, Santa Maria del Prats de Rei i Santa Coloma de Queralt, sense comptar-hi Sant Pere de Vic, agregada a la catedral i Santa Maria de Manresa, agregada a la collegiata.

Bisbat de Tortosa

Fora del capitol catedral no tenim noticia d'altres canonica. Trobem les comunitats de preveres de Santa Maria de Gandesa i Sant Lluc d'Ulldecona, pero creiem que n'hi degue haver d'altres.

M. CRUSAFONT I SABATER

Bisbat de Solsona

Fins el 1592 hi hague canonges regulars agustinians ales esglesies de Santa Maria de Solsona i Sant Vicenc de Cardona. En esser secularitzades, la primera queda convertida en capitol catedral i la segona en col-legiata. Hi havia hagut en el bisbat les comunitats de preveres segtients: Santa Maria de Solsona i Sant Vieerie de Cardona. En esser secularitzades, la primera queda convertida en capitol catedral i la segona en collegiata. Hi havia hagut en el bisbat les comunitats de preveres segtients: Santa Maria de Solsona (incorporada a la catedral), Sant Vieerie de Cardona (incorporada a la col-Iegiata), Sant Miquel de Cardona, Sant Cugat d'Ivorra, Santa Maria de la Pobla de Lillet, Sant Esteve de Baga, Sant Llorenc de Morunys, Santa Eulalia de Berga, Santa Maria de Castellfollit de Riubreg6s, Sant Gil de Tora, Santa Maria de Biosca, Sant Pau d'Anglesola, Santa Maria de Cervera, Sant Nicolau de Bellpuig, Santa Maria de Verdu i Santa Maria de Tarregao Es gairebe segurque totes elles empraren pellofes.

DELIMITACIO DELCAMP D'ESTUDI DE BOTET

Tant els textos teorics anteriors com en les llistes de I' apartat que precedeix es fa evident que Botet volia limitar el seu estudi ales pellofes emprades per les comunitats en les distribucions. Es per aixo que, en alguns casos, va ometre en el seu cataleg peces que eren d'us eclesiastic, pero que no eren emprades en les distribucions. En concret, va assajar d' ometre els gitons emprats per al pagament de les cadires. I diem que va «assajar» d'ometre'ls perque es impossible de fer-ho sens un coneixement precis de la funci6 de cada peca. Ho diem perque es gairebe segur que tarnbe hi ha gitons per al pagament deles cadires en la catalogaci6 que va fer. Nosaltres pensem que, atesa l'amplia area d'indefinici6, val mes incloure totes les peces de caractereclesiasticdins del camp de les pellofes.

El text de Botet ens obre, perc, un altre camp fins ara desconegut. Ens referim ales peces municipals de caracter benefic que, segons diu, empraven els regidors de Sant Feliu de Codines. La font, una anotaci6 en un paper que embolcallava les peces de la colleccio del marques de Dou, no es pas totalment segura, pero si fos certa ens aclariria alguns punts foscos. Efectivament, nosaltres no sabiem com classificar la peca incusa de Monistrol de Calders (Crus.-1861): com a pellofa era insolita perque reproduia exactament el segell municipal, i com a moneda local semblava massa tardana. El cas de Sant Feliu de Codines ens pot donar la clau de la questio. Aquesta peca, fins ara considerada pellofa, Crus.-2097, sembla que va esser emprada al segle XIX amb finalitats benefiques, pero havia estat emesa pel municipio Un cas aproximat nomes el coneixiern a Perpinya, amb el plom episcopal-municipal Crus.-1956, que tambe tenia aquesta finalitat. Es possible que el de

NOTicIA SOBRE EL MANUSCRIT DE1. BOTETI SISO 169

Monistrol de Calders sigui un altre cas semblant i que calgui obrir una altra serie de peces municipals no destinades inicialment a circular. Amb tot, es gairebe segur que en alguns moments tambe deurien fer la funci6 de moneda local. 10

SISTEMATITZACIO DEL CATALEG DE BOTET EN COMPARACIO AMB EL NOSTRE

En poder disposar ara d'un cataleg ja sistematitzat i il-lustrat, el del nostre La moneda catalana local+, ens ha semblat mes aclaridor elaborar una taula comparativa i comentar despres les discrepancies. Es el que fern a continuaci6:

No catalogada, peri) apareix en la documentaci6

10. Les referencies Crus. porten al nostre llibre La moneda mencionat.

I I. Extreiem els numeros corresponenrs ales pellofes eclesiastiques de la nostra obra, ja rnencionada. Quan hi ha divergencia datribucions, posern entre parenresis la classificacio que ens sembl a erronia.

170 M. CRUSAFONT I SABATER

BARCELONA: Sant Agustf

BARCELONA: N. S. de1s Angels 1101 1102

BARCELONA: Sant Antoni 1103

BARCELONA: Bonsucces 1104

BARCELONA: Betlem

BARCELONA: N.S.del Carme 1113

BARCELONA: Santa Creu

Sant Cugat

BARCELONA: Sant Francese

BARCELONA: Jonqueres

BARCELONA: Sant Joan de Jerusalem

172

M.

CRUSAFONT I SABATER

BARCELONA: Sant Josep 1162 1163 1164

BARCELONA: Sant Just i Sant Pastor

BARCELONA: la Merce

BARCELONA: Jesus de Gracia

BARCELONA: Sant Miguel del Port

BARCELONA: Sant Maties

BARCELONA: Pedralbes 1251

BARCELONA: Sant Vicenc de Sarria 1252 1253 1254

BARCELONA: Santa Maria de Sants 1255

M.

CRUSAFONT I SABATER

M. CRUSAFONT J SABATER

BESALU

2378 (incertes) 1 2379 (incertes) 2 2380 (incertes) 3 4 2377 (incertes) 5 2353 (incertes) 6 1399 20lot 1400 30lot 1401 40lot 1402

CARDONA

1435 moneda (1) 1436 (moneda) (5) 2 1438 6 1439 1440 1441 3 1442 1490 Conques 7

CENTELLES

moneda? (8)

CERET

CERVERA

CORNELLA DE BERCOL 1491

CORNELLA DE CONFLENT

178

M. CRUSAFONT I SABATER

CUBELLS

1500 2 (Perpinya) 3 1501 1 (Perpinya) 1502 1503 3 1504 1505 1506

ESCALO 1507

ESPARREGUERA 1508 1509 5 1510 6 1511 1512 1513 2 1514 1515 1516 3 1517 1518 1519 4 1520 1521 11 1522 12 1523 1524 12 bis 1525 7 1526 8 1527 9 1528 9 bis 1529 10

FIGUERES

1530 2 0161 Ba S. Joan) 1531 3 1532 4 1533 5 1534 6 1535 7 1536 8 1537 1538 14 1539 9 1540 10 1541 11 1542 12 1543 2340 (incertes) 13

GIRONA: la Seu 157256 1573 57 1574 58 1575 55 157660 1577 61 1578 62 1579 59 1580 1581

180

M. CRUSAFONT I SABATER

GRANOLLERS

GRATALLOPS

1717, no es pellofa L'HOSPITALET DE L'INFANT 1719 1720 1721 1722

1723 2 1724 3 1725

1726 1727 1728 1729 1730 1731 l732

MARTORELL

182 M. CRUSAFONTI SABATER

MONTBLANC

OLESA DE MONTSERRAT

7 (1399, Besahij Z (1400,Besalu) 3 (1401, Besalu)4 (1402,Besahi) 5 (1403, Besalujo

PERALADA

PERAMOLA

(2, Piera)

(3, Piera)

(1, Piera)

M. CRUSAFONT I SABATER

(no acceptada)

(no acceptada)

(no acceptada)

(no acceptada)

M. CRUSAFONT 1 SABATER

SANT FEUU DE CODINES

- (no acceptada) SANT FEUU DE LLOBREGAT

SANT JOAN DE LES ABADESSES

(No incloim les evidents monedes amb CIVITAS URGELUNA, que Botet posa com de la Pietat)

TARREGA

TERRASSA

M. CRUSAFONT I SABATER

la Rodona

VIC: Sant Domenec 2246 4 2247 5 (1815,�anresa) 1 (l816,�anresa) 2 (1817,�anresa) 3

VIC: la Pietat (2248) 16,Seu (2249) (2250) (2251) (2252) (2253) 22,Seu (2254) 19,5eu (2255) 2256 3 2257 1 2258 2 (2259) 17, Seu (2260) 18,Seu (2261)

VIC: la Seu

el Carme

M. CRUSAFONT I SABATER

2341 2343 2344 2345 2346 2347 2348 2349 2350 2351 2352 2353 6, Besalu 2354 4, a-s. Joan Jer. 2355 2356 2357 1, B.as. Joan Jer. 2358 2, s.-s. Joan Jer. 2359

2360 2361 2362 2363 2364 2365 2366 2367 2368 5, Centelles 2369 2370 4, B.as. Pere Pue. 2371 2372 2373

2374 2375 2, B." Jesus Gracia 2376 1, B.a Jesus Gracia 2377 5, Besahi 2378 1, Besalu 2379 2, Besahi 2380 3, Besahi 2381 2382 2383 2390 13

Comentaris al cataleg: discrepancies i dades complementaries

El cataleg de Botet conte prop de vuit-centes peces, mentre que el nostre en te prop de mil-cent. La diferencia es constituida per poblacions no representades en Botet com ara Ager, Anglesola, Arbeca, Berga, Capellades, Olesa de Montserrat, etc., i per tot un seguit de varietats que l'estudi sisternatic de les colleccions ens ha anat aportant. Al marge d' aixo, la coincidencia en les atribucions es molt gran. Si, com suposem, la col-leccio Colomines va prendre com a base la de Botet, la coincidencia no te res d'estrany, ja que nosaltres ens refiarem en molts casos de la classificaci6 d'aquest fons quan no disposavern d'altres elements. En altres aspectes, varem seguir camins paral-lels als de Botet. Aixi, en separar les peces gironines de la Seu i Sant Feliu, hem coincidit absolutament en totes. I, en rebutjar l' atribuci6 a Sant Pere de Galligants de la peca de Figueres amb la G que feia Colomines, hem coincidit igualment amb el criteri de Botet. Hi ha, pero, alguns casos de discrepancia que comentarem i que decidirem en un sentit 0 altre segons les dades avui dispo-

NOT/CIA SaBRE ELMANUSCRITDE 1. BOTET I SISO 191

nibles. Tarnbe podrem classificar peces incertes sobre la basedeles dades de Botet.

Pel que fa al cataleg de Botet hi ha, a mes de l'estricta descripcio de les peces, alguns comentaris a cada poblacio. En alguns casos son de tipus deductiu, partint de les mateixes peces. Aixi, ens diu que les pellofes amb calaveres solen esser les emprades per als enterraments 0 fa hipotesis sobre la significacio deles lletres 0 els nombres que sovint es refereixen a funcions 0a valors. No recollirem aquests comentaris purament deductius, pero sf que transcriurem les dades d'origen 0 les dades complementaries que puguin semblar d' interes. Aquesta discussio i aportacio de dades, I'anirem fent seguint I' ordre de la nostra catalogacio i poble per poble.

Arenys

Coincideixen totes les peces. Per un comentari de Botet, que procedeix d'una de les cartes transcrites, sabem que les peces provenen de la mateixa parroquia d'Arenys.

Baga

Botet ens fa saber que a principis de segle es conservaven aI'esglesia de Baga els encunys dels dos tipus de pellofes i que tant els exemplars de Busquets com els seus varen esser fets a posteriori amb aquests encunys.

Barcelona. La Seu

Botethi afegeix una varietat, la nostra 1379, perc de llauna. D'altra banda, atribueix a Sant Miquelles nostres 1336 i 1337, que son les que porten la mencio GUTERES. Sembla probable que Botet prengues aquesta atribucio de Busquets, que en el seu album les classifica aixi. Nosaltres donem, pero, mes credit a 1. A. Bonet, que ens consta que va verificar personalment els fons de la Seu barcelonina. Per tant, pensem que cal seguir atribuint a la Seules pellofes 1336 i 1337.

Barcelona. Sant Cugat

Botet descriu la nostra 1128 pero amb revers 10.

Barcelona. Sant Jaume

M. CRUSAFONT 1 SABATER

Botethi afegeix algunes varietats de metall. En concret, la 1136, pen) de llauto, la 1138 daram, la 1143 d'aram i la 1148 daram ide metall blanc.

Barcelona. Sant Just i Sant Pastor

Aporta tambe dues noyes peces: una com la 1166 pen) amb lO-sou i una altra com la 1170 amb 4-sou. Tambe ens diu que al Museu Episcopal de Vic hi constayen les 1170, 1171i 1172 com de la Merce, pen) que ell va poder verificar la presencia abundant d' aquestes peces ala caixa de pellofes de Sant Just i Sant Pastor.

Barcelona. Sant Miquel

Ja hem dit abans que Botet li atribueix, al nostre entendre erradament, les nostres 1336 i 1337 delaSeu. Al marge d'aixo, fa un repartiment diferent entre les peces de Sant Miquel i la Merce, tot i que sembla contradictori amb els comentaris, de manera que no creiem que calgui canviar res. Tambe li atribueix tres peces que sembla millor donar a Jesus de Gracia.

Barcelona. Jesus de Gracia

Nosaltres no coneguerem pellofes d'aquesta parroquia que ales llistes de Botet encara dona com a externaa Barcelona. Al Museu Episcopal de Vic hi havia tres peces, que son les nostres incertes 2375, 2375 pero de llauna, i 2376, atribuides a Sant Miquel, pero, segons diu Botet, a ell li varen donar aquestes peces com a procedents de la parroquia deJesus de Gracia. Com que el criteri de la procedencia directa ens sembla prioritari i, d'altra banda, Botet ja assenyala altres errors d'atribucio al museu vigata, creiem que cal donar preferencia a l'atribucio a Jesus de Gracia.

Barcelona. Sant Pere de les Puel-les

Botet descriu trenta-dues peces i diu que les vint-i-tres primeres les hi comunicael canonge Gaieta Barraquer, de primera rna. Al nostre aplec cal afegir-hi la incerta 2370 i la mateixa pero de llauna, un tipus desconegut que Botet descriu aixi: «Duesclaus en aspa entre S-P, orla de punts. Diametre 20 mm»; la 1318 pero de

NOT/CIA SOBRE EL MANUSCRIT DE J. BOTETI sno 193

llauna i altres petites varietats deles de llauna amb Iletres. Tambe atribueix a aquesta parroquia les nostres 1070 i 1071, que nosaltres donavem a Sant AgustL Com que aquestes peces son els rnimeros 20 i 21 del cataleg de Botet i ens diu que fins a la23 les obtingue directament de la parroquia, cal rectificar la nostra atribucio i acceptar aquesta.

Barcelona. Sant Agusti

Com diem mes amunt, cal passar a Sant Pere de les Puelles les nostres pellofes 1070 i 1071 atribuides a Sant Agustf.

Barcelona. Sant Joan de Jerusalem

Ames d'altres exemplars ja atribuits per nosaltres (ruim. 1155i 1159), Botet dona a aquesta esglesia les nostres incertes 2354, 2357 i 2358 que queden aixi identificades. Tambe hi atribueix una pellofa amb un Agnus Dei a l'esquerra amb el cap girat a la dreta, que deu esser semblant a la nostra 2106 de Sant de les Abadesses. Pel que fa a la 2354, Botet diu que el canonge Ripolll'atribueix a Sant Joan, mentre que al museu de Vic consta com Sant Domenec de Manresa i manifesta la seva opinio, que compartim, que sembla de rnes credit la classificacio de Ripoll.

Barcelona. Sant Sever

Botet aporta una varietat de la nostra 1290 consistent a portar una S a ladreta del feix de claus i una varietat de dibuix de la 1287.

Barcelona. Sant Francese

Noconeix la nostra 1130, pero en canvi n'hi atribueix una que diu que porta tres flors en triangle i que no coneixem.

Besahi

Se li han datribuir les nostres incertes 2353 i 2377 a 2380.Les que nosaltres creiern de Besalu son d'Olot. Vegeu, mes endavant a Olot.

M. CRUSAFONT I SABATER

Calaf

Hi atribueix algunes de les nostres (1411-1415), no en coneix cl'altres (14171419) i en descriu una que desconeixem, una varietat que porta el tipus del gos, pero girat a ladreta amb tres punts en triangle a sobre.

Castello d'Ernpiiries

Li consta que ernpra pellofes, perc no se n'ha conservat cap.

Centelles

Descriu les nostres 1451 a 1458 i ames la nostra incerta 2368, totes elles comunicades pel filoleg Pere Bamils. Pensem que probablement s'hi pot assimilar la nostra incerta 2369, que sembla la 2368 amb una contramarca.

Conques

La peca que nosaltres donem a aquesta parroquia la suposa Botet de Cardona per les informacions deSerra Vilaro. Ja varern comentar, pero, que Carreras Cancli troba aquest tipus (Crus.-1490) a Conques mateix, dada que ens sembia determinant. Per tant, creiem que cal seguir el criteri de Carreras Candi i deixar aquesta peca a Conques.

Elna

El capitol d'Elna passa d'Elna a Perpinya i, per tant, el repartiment de les peces entre Elna i Sant Joan de Perpinya s'ha de basar en criteris de cronologia. Botet suposa d'Elna les nostres 1503 i 1504 i posa a Sant Joan de Perpinya les nostres 1501i 1502 per respecte al criteri de Colson, tot i que aclmet que podrien esser d'Elna. Nosaltres les varern donar a Elna per la presencia deles seves patrones i pensem que no cal modificar aquesta classificacio.

Figueres

Podem afegir la incerta 2340 en el conjunt de Figueres, encara que no sabem si el lleo rampant que apareix a la peca es un motiu gravat com a distinti u 0 una res-

NOT/CIA SOBRE EL MANUSCRIT DE J. BOTET I SIs6 195

ta de dibuix de les llaunes gravades que es varen reaprofitar per marcar-hi la lletra A. Botet afegeix igualment una pellofa que descriu aixi: «Creu equilateral, quins braces acaben en cua d'aucell. Sense orla. Di ametre 13 mm». Gracies a Busquets, veiem que es tracta de la nostra 1161, atribuida erroniarnent a Barcelona, Sant Joan, per Vila Sivill.

Girona

Com ja hem avancat, Botet havia presentat les pellofes de Girona en tres grups, una de la Seu, l' altre de Sant Feliu i el tercer amb un grup de peces indeterminat que apareixia a les dues esglesies. Nosaltres varern repartir aquest grup incert i ara hem tingut la satisfacci6 de comprovar que Botet ho va fer exactament igual.

L1ad6

No es coneixen les pellofes d'aquesta localitat pero, tal com ho hem vist ala correspondencia, hi ha constancia que havien existit dos 0 tres encunys que havia vist Saderra, pero que ja no recordava.

L1eida

Botet afegeix un plom encunyat a dues cares que desconeixem i que descriu aixf: «aiEscut amb les barres coronat, amb adoms a son voltant. Orla lineal. r/Punt i al voltant .1751. i 1. Orla lineal. Diametre 19 mm».

Manlleu

Ens informa Botet que la peca 1787 apareix classificada com de Manlleu al museu de Vic, pero manifesta certes reserves.

Manresa. La Seu

Ens confirma que les lletres R-A-L al voltant de la Mare de Dell volen dir «ral», com a valor i que D-M vol significar «dir martirologi», segons el cornunicant que hem vist abans.

Manresa. Sant Dornenec

M.

CRUSAFONT I SABATER

Cal retornar a Vic els tipus 1815, 1816 i 1817 i probablement tarnbe els 1813 i 1814, ja que amb aquesta atribucio constaven al Museu Episcopal de Vic, segons ens certifica Botet. Hi ha la dificultat que els dominies, com a regulars, no precisaven de l'us de les pe!lofes, pen) aquesta dificultat seria identica si les atribuiem a Manresa. Botet diu que potser els dominies teniendret a cobrar per la prestacio de certs serveis. De fet, tampoc no sabem la funcio exacta daquestes peces.

Mataro

Botet nornes conegue onze tipus i diu que segons Bonaventura Rende les cle Ilauto eren per a funeraries i les cle llauna per a actes funclats. Els tipus que descriu son els de la rna tosca i els de creu del segle XVlII. Assegura que n'hi ha d'haver de mes antigues, que potser sonles nostres 1819 i 1820, que no va coneixer.

MOUl

Ames dels tipus descrits per nosaltres, dona tambe a Moia les pellofes 1224 i 1225i el plom 1223, que nosaltres atribuun a Santa Maria clel Mar. La gran simi litucl d'aquestes peces amb altres cle Santa Maria del Mar no conegudes per Botet ens fa suposar que l' atribucio de Botet es en aquest cas erronia i probablement a causa d'haver-la pres de Busquets, que les tenia classificades aixf a la seva col-Ieccio.

Olot

Igual que Danes, Botet atribueix a Olot els nostres tipus 1399, 1400 i 1401, que donavem a Besahi. El nostre clissentiment de Danes partia de la classificacio del fons del GNC i del comentari de J. A. Bonet que deia que les pe!lofes d'Olot i de Besahi s'havien barrejat i, per aquesta rao, Danes atribuia aquest grup a Olot en !loc de Besahi. En veure que coincideix el criteri de Botet amb el de Danes i que, a mes, han aparegut altres tipus atribuits a Besalu, ja no tenim arguments per continual' atribuint a Besalii els nostres 1399, 1400 i 140l. Val a dir que la factura d'aquestes tres peces es forca mes propera a la serie cI'Olot que als tipus ara coneguts de Besalu!".

12. Vegeu la discusio inicial les fonts bibliografiques sabre Olot al nostre La inoneda ja mencionat, aparrat dediem a Olot.

NOTiCIA SOBRE

Peramola

Botet atribuia, sense seguretat, els nostres 1934, 1936 i 1937 a Piera, probablement seguint la classificacio de Busquets, ja que desconeixia l' origen de les peces. Es basava tambe en la lectura SMDA que interpretava Santa Maria d' Apiera. El fet es que en tots els exemplars coneguts dels tipus indicats per Botet s 'hi llegeix SMDP, a excepcio del 1937, on sf que hi diu SMDA, pen) el camp es llavors presidit per una P. Tenint present I'escut parlant, una mola amb el seu caracteristic eix i la coincidencia de tipus amb el segell de la vila, pensem que l' atribucio a Peramola es forca mes consistent+'.

Perpinya

Ja hem assenyalat a l'apartat dedicat a Elna les petites discrepancies en el repartiment de peces entre Elna i SantJoan de Perpinya. Pel que fa ales altres parroquies, en alguns casos Botet troba poe fonamentades algunes atribucions de Colson 14, pero tampoe no dona arguments per desmentir-les. Per tant, creiem que es millor deixar les coses tal com estan.

Pesilla

En aquest cas Botet reb at Colson amb arguments. Sant Blasi no era el prebostat suposat per l' autor frances, sino un altar de la parroquia de Sant Feliu. Per tant, les dues peces conegudes s'han d' atribuir a aquesta parroquia15.

Sabadell

Inclou vuit deles dotze pellofes de Sabadell catalogades per nosaltres, i margina expressament la 2067 perque creu que servia per al pagament de les cadires. Diu que, en desapareixer les monedes d'l quarto, varen sorgir en moltes parroquies peces semblants per al pagament deles cadires, que tenien aquest preu. Una explicacio semblant ladona Danes. Ja hem dit abans que nosaltres creiem que

13. Vegeu arnb derall l'argumentacio a l'apartat de Peramoia del nostre La tnoneda ja mencionar.

14. A. COLSON. Recherches sur les nionnaies qui 0111 ell cours ell Roussillon. Pcrpinya 1853. El treball de Borer es essencialmenr deutor de Colson dels treballs posteriors de Masser, Durand i I)uig pel que fa ales pellofes rosselloneses.

IS. Borer es basa en clades de Montsalvarge del seu antic Pierre Vidal. Cal assenyalar que Borer sernpre cira cis noms clels que li donaren dades per al seutreball.

M. CRUSAFONT I SABATER

s'han d'incloure tambe aquest tipus de peces, ja que s6n igualment monedes eclesiastiques":

Sant Genis de Fontanes

Nosaltres varern optar per no incloure en el nostre cataleg la peca que donem en dibuix a la pagina 276 i que Massot, Durand i Puig assenyalaven com a possible plom de Sant Genis de Fontanes. Botet tambe s'hi pronuncia en contra argumentant que l'esglesia era d'un convent de benedictins!".

Santpedor

Ens confirma, amb dadesde procedencia directa, l'atribuci6 de Ia nostra 2118 i descriu despres dues altres peces d'aquesta parroquia, que desconeixem: «Dues claus encreuades en aspa. Ala dreta P. Orla de punts. L'encuny es rodo, pero lapeca esta tallada quadrada. 22 x 22 mm» i «Crani i mes avall dos ossos encreuats. A cada costat del crani, Xi mes avall dels ossos, V.Orla lineal. Encuny rodo, pero la peca tallada hexagonalment: 25 x 25». Aquesta darrera sembla que es molt semblant a la nostra 2006 del Prats de Rei, pero tampoc no ho podem assegurar sense tenir ni I' empremta nila fotografia. En qualsevol cas, no hi ha raons per dubtar de l'atribuci6 al Prats de Rei de la peca 2006 perque en varen apareixer molts exemplars ala parroquia.

Selva del Camp

Botet li atribueix com a pellofa la nostra 2119, pero avui es ben documentat que es tracta de moneda local municipal'",

Seu d'Urgell

Botet d6na com a pellofes tots els tipus amb CIVITASURGELLINA. Creiem que, despres del treball de Carreras Candi 19 i la identificaci6 de les heraldiques

16. J. DANES. «Els ploms de missa», Preterits oIOI;/Is. Olot 1950. p. 131-136.

17. J. MASSOT, L. DURAND. J. PUIG. "Additions a la numismatique du Roussillon». Congres Archeologique de France, Carcassona-Perpinya 1906. p. 571-608.

18. La documentacio aportada per J. PIE. Annals de la vila de ia Selva del Camp, Tarragona 1984, ho demostra proll clararnent. Vegeu la part que ens intercssa al nostre La moneda p. 279.

19. F. CARRERAS CANOL «Monedes de Urgeller». Boletin de la Sociedad Artistico-Arqueologico Barcelonesa, 1906, p. 67-96.

SOBRE ELMANUSCRITDE J. BOTET 15150 199

que varern fer nosaltres-", no hiha dubte que es tracta de monedes locals. Botet atribueix tarnbe a la Seu altres tipus que ens son desconeguts: ala catedral, «peca de coure encunyada a dues cares. a/Bisbe a la dreta, al davant bacul. r/Creu equilateral dins d'un cairo format per 12 punts. Diametre 21 mrn»; a la Pietat, «Griu alat amb lIarga cua a la dreta. Orladoble lineal i de punts. Diametre 19 mm» i «Mare de Deu voltadad' aureola dreta sobre mitja lluna. Orla lineal. Diame1tre 16 mrn».

Solsona

Descriu molt exactament com de Solsona la nostra 2217, que en el fons Colomines constava com a Tuir, probablement per similitud amb els altres tipus daquesta poblacio. Com que el tipus descrit per Botet provenia de la col-leccio de Serra Vilaro, creiem que cal donar preferencia a la classificacio de Botet. Per tant, laTU'ir-2217 s'ha de classificar com de Solsona.

Tarragona

lnclou, al nostre parer incorrectament, el plom amb les 1.1., ja descrit per Heiss. Descriu una varietat de la nostra 2161 que te un punt sobre la T en Hoc de dos.

Tutr

A mesde la2217 que ja hem cornentat a I'apartat de Solsona i que cal atribuir ara a aquesta ciutat, Botet ens dona una varietat dela 2212, consistent en el fet que «el vestit arriba als peus de la imatge».

Valls

Ames delsdos tipus atribuits per nosaltres, 2222 i 2223, en descriu un altre: «L'infant Jesus, amb aureola, entre la Mare de Deu i Sant Josep, tots sentats. A dalt cinta amb lletres il-legibles. Orlalineal. Llauto? Diametre 30 mrn».

20. Varem rrobar que les heraldiqucs de les peces coincidien arnb les dcls bisbes de la Seu. Vegeu el nosrre Lex IIIUnedes citat, p. 281.

M. CRUSAFONT I SABATER

Vic. La Seu

Descriu una varietat desconeguda que es com la nostra 2263 pen'> amb el valor V SOllS. Pel que fa al repartiment de les pellofes vigatanes entre la Seu, la Pietat i la Rodona, a partir d'un conjunt barrejat del qual partiem, observem que son ben atribuides les de la Rodona, Crus.-2244 i 2245, pen'> entre la Seu i la Pietat hi ha discrepancies. Cal, doncs, passar a la Seu les nostres 2248 a 2255 i 2259 a 2261. Per tant, nomes els 2256, 2257 i 2258 son de la Pietat segons Botet. No hi ha dubte que les inforrnacions de primera rna que Ii donava Gudiol ala seva carta del 29 de seternbre de 1895 han d'esser certes, pen'> resta algun punt obscur: on es aquesta peca que menciona de45 quartos i de la Pietat? Suposarem que Botet tingue ocasio daclarir-ho i deixaremles coses tal com estan en el seu cataleg. Cal recordar tambe que cal atribuir a Sant Domenec de Vic, i no a Manresa, les nostres 1815 a 1817 i probablement tambe les 1813-1814. Pel que fa a la Rodona, Botet afegeix una peca que desconeixem i que descriu aixf: «Lletres R.C. gravades en buit.Llauna. Diametre 24 mm».

Vilafranca de Conflent

Botet afegeix la varietat en lIauna del nostre 2285. D' altra banda, ja varern argumentar per que donavem a SantJaume de Perpinya la nostra 1996, que Colson -i Botet que el segueix- atribueixen a Vilafranca de Conflent.

Vinl,;3

Botet ens detaIla que a la peca 2310 hi ha una contramarca V, per Vinca, detail que no varem recollir.

Incertes

Tal com hem anat veient, hi ha un bon grup d'incertes que han trobat la seva atribucio gracies a l'estudi de Botet: a Sant Joan de Jerusalem de Barcelona les 2347,2357 i 2358; a Sant Pere de les Puelles de Barcelona la 2370; a Besahi les 2353,2377,2378,2379 i 2380; a Jesus de Gracia de Barcelona les 2375 i 2376; a Centelles les 2368 i 2369; i a Figueres la 2340. Son, doncs, catorze incertes que ara podem atribuir.

La col-leccio d'empremtes de Josep Busquets

Consta de disset pagines en quart apaisat en les quaIs Busquets hi anavaenganxant les empremtes de les peces de la seva colleccio. Al cornencament hi ha lesde Barcelona i despres les dels pobles, pen) a part daixo no hi ha ordre i, com hem dit, pellofes dela mateixa poblaci6 poden apareixer en pagines diferentes. Cada pellofa 0 grup de pellofes es encapcalada per una anotaci6 manuscrita que indica la seva atribuci6. Vist que Busquets feu moltes gestions personals i epistolars per localitzar les pellofes, podem creure que en la major part dels casos I'atribuci6 es basa en l'origen. Ja sabem, pero, que en algunes ocasions Busquets atribuf les peces per deducci6 a partir dels tipus i les llegendes. En termes generals, doncs, les atribucions tenen bastant credit i ja hem vist que Botet les donava per segures.

EI fons de Busquets conte prop de quatre-centes peces i les empremtes s6n d'una qualitat molt desigual: ri'hi ha moltes que amb el pas del temps i l'envelliment del paper ide la goma son gairebe inidentificables perque s'han ennegrit fortament. Com que, d'altra banda, la caixa d'Acta no ens permet la reproducci6 deles lamines senceres, hem optat per retallar la demes facil identificaci6 que hem disposat per l' ordre del nostre cataleg i que identifiquem igualment amb la nostra numeraci6. Nemes reproduirn una part de pagina que ens encaixa be a la mida d'Acta com a exemple de com es en la realitat I'album de Josep Busquets i Duran.Poble per poble anirem indicant quins dels tipus nostres descriu, ja que aixo ens d6na un reforc datribucio.

Tarnbe comentarem les discrepancies, errors ara esmenats, etc. Cal tenir present que, a part del reforcament que ens pot donar la comparaci6 amb la sigil-lografia, avui tenirn elements de comprovaci6 amb les monografies locals que s'han anat publicant deles pellofes de bastants poblacions. Aquests s6n els casos, per exemple, de Cervera, Caldes de Montbui, Olot, Santa Coloma de Queralt, Vilafranca del Penedes, etc.

Vegem, doncs, les peces representades ala col-leccio Busquets:

ANGLESOLA. 1017 i 1021 (2 exemplars)

ARENYS DE MAR. 1032,1033 i 1034 (lamina I)

BAGA. 1037 i 1039 (lamina I)

BANYOLES. 1062 (lamina I)

BARCELONA. SANTAGUSTf. 1067, 1068 i 1069

BARCELONA. SANTA ANNA.. 1077, 1078,1084,1086, 1088, 1090, 1092, 1094, 1095, 1096, 1097, 1098 (lamina I, Ies dues primeres)

BARCELONA. SANT ANTONI. 1103 (lamina I). Busquets havia escrit Sant Antoni, el Pi i els Angels i posteriorrnent havia barrat els dos noms primers. Botet no descriu aquest tipus, perc dona als Angels el nostre 1102, en coincidencia amb

202

M. CRUSAFONT I SABATER

Lamina I

Lamina II

M. CRUSAFONT I SABATER

Lamina III

NOT/CIA SOBRE ELMANUSCRITDE 1. BOTET I SISO 205

la nostra classificaci6. Davant delsdubtes de Busquets, pensem que potser no cal reconsiderar l'atribuci6 d'aquesta peca,

BARCELONA. BONSUCCES. 1104 (lamina I)

BARCELONA. BETLEM. 1105, 1106, 1107,1108,1109, 1110 i 1111

BARCELONA. SANTCUGAT.1115, 1116,1118,1119,1124,1125, 1126i 1127 (lamina I, les quatre primeres)

BARCELONA. SANT FRANCESe. 1130

BARCELONA. SANT JAUME. 1132, 1133,1134, 1135,1136,1137,1138, 1140,1143,1144,1145,1146,1147,1148,1149,1150,1151,1152,1153 i 1154. La 1133, sense atribuir (lamina I, les 1137, 1135 i 1145)

BARCELONA. SANTJOANDE JERUSALEM. 1155, 1156, 1157, 1159 i 1160 (lamina II, les 1156, 1157 j 1159 i, a part, 1160 i 1155)

BARCELONA. SANT JOSEP. 1163

BARCELONA. SANT JUST I SANT PASTOR. 1167,1168,1170 i 1176 (lamina II)

BARCELONA. LA MERCE I SANT MIQUEL. (Assimilem aquestes dues advocacions per les raons abans explicades). 1181,1182, 1183,1184,1185, 1186, 1187 i la 1336 de la Seu que ja hem comentat.

BARCELONA. SANTA MARIA DEL MAR. 1200, 1201, 1202, 1208, 1211, 1216,1225, 1226,1230, 1231 (dos exemplars), 1234 i 1241 (lamina II, ruim. 1202,1230,1231,1211 i 1234). A Moia hi trobarem les 1223 (plom) i 1224.

BARCELONA. EL Pl. 1256,1271, 1276, 1279,1281, 1282 i1285 (lamina II, mim. 1271, 1279 i 1256)

BARCELONA. SANT SEVER. 1288, 1289,1290, 1296,1297,1298,1300, 1302, 1303 (dosexemplars)i 1304 (lamina II, 1296, 1303, 1302i 1298)

BARCELONA. SANT PERE DE LES PUELLES. 1307, 1309, 1310, 1312, 1313,1314,1315,1316,1318,1321,1322,1329,1331,1334 i dues varietats de tallat de les de llauna (lamina III, mim, 1318, 1307, 1309, 1312 i 1313)

BARCELONA. LA SEU. 1344,1347,1350, 1354, 1366, 1372, 1375, 1380, 1381 i 1385 (lamina III, mim. 1366, 1372, 1375, 1344 i 1350). Tambe hi ha la 1422, que es, sens dubte, de Caldes de Montbui.

CALAF. 1411 i 1416 (7)

CALDES DE MONTBUJ. 1421, 1422 (com a Barcelona, la Seu), 1423,1424, 1425 i 1427 (lamina III, mim. 1423,1424, 1425,1427 i 1421)

CARDONA. 1439, 1440 (dos exemplars), 1441 i cinc exemplars del 1490 que, tal com hem dit, atriburm a Conques.

CENTELLES. 1451 i 1458 (lamina III)

CERVERA. 1465, 1467 (dos exemplars), la nostra incerta 2360 probablernent per assimilaci6 arnb I'anterior, pen) sernbl a una atribuci6 poe convincent, 1468, 1471, 1475, 1476, 1477,1478, 1483 i 1485, ames d' una minva quadrada que es un pes i no pas una pellofa (lamina TIT, 1466, 1467,2360 incerta, 1476, 1487 i 1483)

Lamina IV

Lamina V

208

M. CRUSAFONT I SABATER

Lamina VI

CONQUES. Cine exemplars, tal com hem dit, de la 1490, pero que consta com de Cardona.

ELNA. 1501, com a Perpinya. Ja hem indicat les dificultats de separacio daquestes pellofes.

ESCALO. PIom 1507 (lamina III)

ESPARRAGUERA. 1510,1511,1512,1514, 1516 (?), 1520,1521, 1522, 1525,1526,1527,1528 i 1529 (lamina IV, pen) en ordre diferent)

FIGUERES. 1530,1531, 1532 (dos exemplars), 1533,1534,1535,1537, 1540, 1161 (erroniament atribuida per nosaltres a Barcelona. Sant Joan, com hem dit), 1539,1541, 1542,1543 i moltes varietats deles 15410 de la 1542 i 1543,0 sia retaIls de planxa rodons 0 quadrats, amb la A 0 sense i reaprofitats, de manera que hi queda un gravat antic que no te, per tant, cap significacio pel que fa ales pellofes (lamina v, mirn. 1532,1533, 1534, 1535, 1537, 1161, tipus 1541 dues, 1540, tipus 1542 cine, 1538, tipus 1543 cine, 1530,1532,1542 i 154l.

GIRONA. LA SEU I SANT FELIU. Busquets les dona juntes. 1572, 1576, 1580,1583,1585, 1588, 1596, 1605,1610,1611,1619,1620, 1624, 1626,1635, 1638,1646,1647,1650,1651,1656,1657,1660,1661, 1666, 1675, 1690 i 1691 (lamina v, mim. 1660, 1596, 1605, 1583, 1585, 1661, 1666, 1635, 1650, 1651)

GRANOLLERS. 1708 (dos exemplars), 1711, 1713 i 1714 (lamina VI, mim. 1711,1713, 1714i 1708).

(Gratal!ops: el nostre 1717, atribuit per Busquets a Scala Dei i per nosaltres, hipoteticarnent a Gratallops, sobre la basedeles concessions conegudes, es en realitat un gito italia)

IGUALADA. 1723,1724,1730, en dos exemplars de mida una mica diferent i 1731. (lamina V, mim. 1730 dos, 1723 i 1724)

LLEIDA. 1776 (dos exemplars), 1777, 1778, 1779,1780, 1781 (tres exemplars, un d'ells repicat), 1783, 1784 i 1785 (lamina v, mim. 1777,1778,1779, 1781 repicat, 1781, 1783i 1785).

MANRESA. LA SEU. 1790,1794,1795, 1796, 1799, 1803 (tres exemplars), 1804 (quatre exemplars), 1808 i 1809 (lamina IV, pero en diferent ordre)

MATARO. 1833 i 1850 (lamina VI, en ordre invers)

MOIA. 1851, 1224 (de Santa Maria del Mar, de Barcelona), 1852 (dos exemplars), 1853,1854, 1857 i 1223 (tambe Santa Maria del Mar) (lamina VI, mim. 1851, 1224 de Santa Maria del Mar, 1857, 1854, 1852 dos, 1853)

MONISTROLDEMONTSERRAT. 1863,1865,1866,1868,1869,1870,1871, 1873, 1875 i 1876 (dos exemplars) (lamina VII, mim. inclicats en diferent ordre)

OLOT. 1897,1898, 1900, 1901, 1903, 1905, 1908, 1910,1911, 1912, 1913, 1918,1923,1924, 1928, 1929 i 1399, 1401 i 1403, aquests tres darrers donats erroniament per nosaltres a Besalu (lamina VII, mim. 1910, 1401, 1403, 1901 i 1900)

PERALADA. 1933 (lamina VII)

CRUSAFONT I SABATER

Lamina VII

NOT/CIA SaBRE EL MANUSCRIT DE J. BOTETI SISO 211

PERAMOLA. 1934,1935, 1937 i 1936 (lamina Vll, les dues darreres canviades). Ja hem comentat que Busquets dona aquestes peces a Piera, al nostre entendre erroniament.

PERPINYA, 1962, 1972,1974,1976 i 1977

PRATS DE REf. 2005,2006,2008,2009 i 2010 (lamina Vll, en diferent ordre)

REUS. 2041 (lamina VII)

SABADELL. 2060, 2063 (4 exemplars), 2065 (2 exemplars, un de repicat), 2068,2069,2070 i 2071 (lam. VII, num. 2063,2060 i 2065 repicat)

SANTA COLOMA DE QUERALT. 2093, 2094, 2095 i 2096 (lam. VITI en ordre diferent)

SANT FELlU SASSERRA. 2101 (dos exemplars), 2102, 2103, 2104 (dos exemplars amb diferent forma de tallat) i 2105 (lam. VIII, num. 2103, 2101 dos, 2104 dos i 2105).

SANTJOAN DE LESABADESSES. 2108 (lam. VIII).

SANT LLORENC;; DE MORUNYS. 2114 (dos exemplars), 2115, 2116 i 2117 (lam. VIII en ordre diferent).

SELVA DEL CAMP. 2119, que ja hem dit que es moneda local i no peIIofa.

SEU D'URGELL. 2130, que tambe creiem que es moneda local i no pellofa.

SOLSONA. 2141 (lamina VIlI)

TARRAGONA. 2155 (dos exemplars), 2156 i 2157 (lam. VIII, en ordre invers).

TERRASSA.2181 i 2182, sens atribuir i que al nostre entendre son monedes i dos exemplars dela 2184 (lam. VIII, num. 2184, dos).

TORREDEMBARRA. 2204 (lam. VIII).

TORTOSA. 2207 (lam. VIII).

tute. 2215 (lam. VIII)

VERDU.2224.

VIC. 2284,2253,2254,2255, 2256, 2257,2258,2259, 2262,2263, 2264, 2265,2267,2268 (dues varietats) i 2271

VILABERTRAN. 2281,2282, 2283 i 2284 (lam. VIU)

VILAFRANCA DEL PENEDES. 2291,2294,2295,2296,2297,2298,2299, 2300, 2301,2304, 2305, 2306,2307i2308.

INCERTES, 2346 i 2348. A la lamina VIII, la darrera peca de baix es una incerta inedita on veiern un Crist crucificat entre dues figures, tot dins d'una orla lobulada. Tarnbe la 2360 que dona a Cervera.

Ja hem dit tambe que l'aplec de Busquets comprenia la pretesa pe�a de Scala Dei, en realitat un gito italia, dos altres gitons igualment italians i un pretes plom de Sant Ramon de Portell que es una medalla arnb lanella trencada. Tarnbe hi ha cine ploms mallorquins que ara no hem considerat i que son de tipus ja ben coneguts.

Lami na VIII

Conclusi6

Ens ha causat una gran satisfacci6 haver pogut rescatar el mitic manuscrit de J. Botet sobre les pellofes. No hi ha res mes desesperant que la feina, i una bona feina com aquesta, perduda. No cal dir que el text ha estat important per les noves informacions i per la solidesa que ens aporta a moltes atribucions que fins ara haviem de basar en una certa tradicio, una tradici6 que ara sabem que tarnbe havia estat creada pel mateix Botet i els seus collaboradors.

En Lin altre aspecte, els papers de Botet, la seva correspondencia, les seves reflexions, ens fan veure amb mes nitidesa del molt que ens resta per fer en el tema de la moneda eclesiastica. Es evident, daltra banda, que entre els col-laboradors de Botet ri'hi hague de tota mena. I si un Duran i Sanpere 0un Saderra feren tot el que els fou possible per ajudar, d' altres compliren I' encarrec sense rnassa entusiasme. Tenim tambe el fet, ara ben establert, de comunitats que sabem segur que empraren pellofes i que no ens han arribat, com son els casos de Llad6 i Castell6 d'Empuries. I tants daltres que s6n a la llista desglesies amb comunitats i que ni tan solshan estat seriosament explorades. Nemes l'intent d'una catalogaci6 sistematica exigiria la recerca en cada una daquestes esglesies, tant en l'aspecte material com documental. Un treball interpretatiu demanaria encara moltes mes recerques.

Ja varern renunciar explfcitament a aquesta recerca quan incloguerem les pellofes en la nostra La moneda catalana local, conscients com erem, encara que no tant com ara, delllarg camf que restava a fer. Quelcom s'ha avancat, pero. Des del nostre llibre hem pogut anar rectificant, completant, ampliant dades en els dos reculls anteriors i ara disposem d' unes bases molt mes solides per ales atribucions. Certament seria util de fer una catalogaci6 sistematica de les pellofes sumant totes aquestes informacions i esporgant tots els errors descoberts. Tambe ara tenim una idea rnes clara de per on passa la Frontera entre les incuses municipals iles pellofes i seria, per tant, mes facil de delimitar-ne el camp. En qualsevol cas, ara podem dir que tot el treball acumulat de Botet, de Busquets i de molts altres resta finalment a I' abast de tots els investigadors.

XX

Les medalles de Sant Magi de la Brufaganya des del segle XVI al

ANNA M. BALAGUER

La medallistica, en general, es encara lluny de comptar amb l'atenci6 que els estudiosos de la numismatica han concedit a la moneda. No es dificil, pero, entendre que aixo es degut a la transcendencia que ha tingut i te el fet monetari en tots els aspectes de la historia dela humanitat, des que la moneda fou ideada pels grecs el segle VI aC.

La moneda es certament una font per a la historia economica, politica, social, artistica i, fins i tot, religiosa. La medalla podra oferir-nos tambe dades en tots aquests vessants, llevat naturalment de l'econornic. Cal dir encara que la medalla comparteix amb la moneda la qualitat de poder ser alhora un document i un testimoni del passat. Es document per les informacions escrites que transmet ales seves llegendes; es testimoni pel seu caracter d' objecte arqueologic, Es, precisament, I'escas estudi que ha merescut la medalla, sobretot la mes reculada i la de caracter mes popular i per aixo mateix forca abundant, la que ha ereat certes dificultats als arqueolegs. Es clar, pero, que la necessitat d' aquest estudi s'ha cornencat a notar en el moment en que s'ha iniciat el desenvolupament d'una arqueologia per ales epoques medieval i moderna. Ales excavacions -sovint practicades en esglesies, santuaris i cementeris- hi van sortint, a part de monedes, medalles, creus i plaquetes. Tot aquest material podria esser un preci6s element datador per als arqueolegs. Ara be, aixo demana haver pogut establir amb certa fiabilitat i rigor les cronologies dintre de les quaIs es mouen els diferents tipus i models medallistics, almenys elsmes usuals i propis del pats, com s6n les medalles de devoci6.

Es clar, tam be, que ]'especialista numismatic necessita que l'arqueoleg vagi exhumant mes materials d'aquesta mena per pocler establir UI1S criteris cI'orclena-

ANNA M. BALAGUER

cio cronologica, sobre la base d'una mostra medallistica prou amplia. Aixo no vol dir que I'estudi d'aquest tipus de medallistica s'hagi d'anar posposant. Mes aviat sembia que ha arribat el moment de poder cornencar a fer una ordenacio, Aquesta es avui ja una necessitat no sols per a la datacio de les peces existents en les col-leccions piibliques i privades, sino que comenca a esser reciamada pels arqueolegs mes conscients. Un exemple ens el dona el grup d'arqueolegs andorrans que excavaren Santa Eulalia d'Encamp, on aparegueren un bon nombre de medalles i creus de devocio. I Marta Planas, que s' ocupa de descriure i intentar datar aquest material, es queixa de la manca d'estudis mes aprofundits. En aquell moment, hom nomes disposava de l'estudi molt primigeni, encara que pie de bon sentit, de J. Buch? que no havia tingut ocasio de coneixer practicament cap medalla del segle XVI enrrere i disposava d'una evidencia forca minsa de les del segle XVII.

Ara que la situacio ha canviat substancialment, pel que fa a la disponibilitat de materials, assajarem de fer una ordenacio de la rnedallistica montserratina del segle xv fins a primers del XVIII. 3 Montserrat ens oferia una evidencia de materials medallfstics molt amplia, molt variada i mes reculada en el temps que qualsevol altre santuari 0 advocacio religiosa. Els avantatjava tambe en riquesa de referents documentals, iconografics i histories, tots tan neeessaris a I'hora de fer-se uns criteris d' ordenacio prou fiables. Pensavem que, tal vegada, allo que acabessim establint per Montserrat podria donar, d'alguna manera, un model que ens serviria despres per situar les series medallistiques d' altres lloes mes pobres en informacio.

La projeccio que aconsegui, en el passat, determinat santuari 0 determinada advocacio eondiciona, evidentment, l'abundancia de la produccio medallfstica i tambe la seva dispersio. Aquestes dues circumstancies, abundancia i dispersio, sonles que faciliten i fan mes probable la possibilitat de retrobar avui aquests materials, ja sigui mitjancant excavacions 0 a traves de troballes casuals. Es evident que lIocs com Montserrat, on acudien pelegrins de tot Catalunya i el seu resso era gairebe universal, tenen molt al seu favor en aquest sentit. En canvi, hi ha devocions que, malgrat esser molt antigues 0 molt arrelades, ten en un caire mes localitzat i aixo no afavoreix que les seves produccions medallistiques s'hagin difos de forma tan intensa i tan extensa i, per tant, siguin avui mes diffcilment recuperables. Un exemple en aquest sentit ens l' ofereix el cas de Santa Eulalia de Barcelona, per a la qual disposem d'unanotfcia molt antiga de medalles de devocio que eertament no coneixem. EI 1458, l' Ajuntament disposa que per la indulgencia de

I. «Santa Eulalia d'Encamp. Evoluci6 historica d'un edifici». Memories del Patrimoni, (1989),2. Andorra, especialment p. 91-100.

2. J. BUCH PARERA, «Les medalles antigues de Montserrat». Acta Numismatica, ruim. 4 (1974), p. 301-321.

3. A. M. BALAGUER, «La medallistica montserratina dels segles xv, XVI i XVII. Catalogaci6 i justificaci6 cronologica». A Cia Numisnuuica. n[1I11. 27 (1997), p. 187-228.

LES MEDALLES DE SANT MAGiDE LA BRUFAGANYA

217

Santa Eulalia no es puguin vendre senyals, es a dir medalles d'or, argent 0 estany que no portin «empremtada 0 senyalada la Figura 0 imatge dela dita gloriosa santa Eulalia»." En tractar-se d'una devoci6 eminentment barcelonina, logicament, aquestes medalles no tindrien la difusi6 que aconseguien les de Montserrat 0 fins i tot les d' altres santuaris mes modestos, pero freqiientats per peJegrins vinguts i retornats a altres contrades. D'altra banda, aquests «senyaJs» de la patrona barcelonina haurien d'esser retrobats a la ciutat rnateix, cosa que redueix molt les possibilitats.

Per tot aixo, no era facil trobar una serie medallistica que ens permetes comencar a comprovar si podien haver-hi certes analogies i certes unitats d'estil amb la serie montserratina que havfern ja ordenat, per anar avancant aixf en l' establiment i la consolidaci6 d'unes bases i d'uns criteris. Aquesta oportunitat ens l'ha brindat, tot i la seva relativa sirnplicitat, la medallfstica del santuari de Sant Mag! dela Brufaganya i val a dir que hi hem pogut trobar uns punts comuns molt clars, a voltes fins i tot sorprenents, arnb la serie montserratina.

SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. EL SANTUARI, LA DEVOCIO

EI santuari de Sant Magf esta situat a la vall que formen les serres del Pany i de la Brufaganya. Es a la vora de Santa Coloma de Queralt, pero forma part del terme de Santa Perpetua de Gaia (Conca de Barbera). Es un indret una mica ferestee amb subvalls fondes plenes d'arbredes ide boixos a la banda obaga.

L'edifici principal del santuari es troba en un vessant solell, i a certa distancia, en direcci6 al fons de la vall, hi ha la font d'efectes curatius de Sant Magi. ElUoc reuneix unes condieions de frescor, d' aigua, de frondositat i de recolliment que fan probable que I'indret fos freqi.ientat des de temps antics pels que hi buscaven uns efectes salutffers, La tradici6 diu que aquf feia penitencia Magi, un sant tarragon! de vida i d'existencia llegendaries, quan, perseguit per uns soldats romans, fou martiritzat i enterrat en aquell indret. Es diu, tambe, que per calmar la set dels seus botxins, sant Magi feu brollar la font que despres esdevenf miraculosa. Les primeres notfciesdocumentals que tenim del lIoc s6n del segle XlIJ quan Sant Magf era un errnitatge fora de la petita parroquia rural de Rocamora. Sernbla que al segle seguent va estendre's I'anomenada del santuari fora del seu entorn rnes immediat. De tota manera, la veritable organitzaci6 del 1I0c com a centre de pelegrinatge no arriba fins a primers del segle XVI delarnadela familia CerveU6,

4. Ordinacions de Barcelona, vol. 8. 1'01. 75 1'.-76.

5. Les dades historiques del sanruari es troben a l'obra de J. SEGURA V/\LLS, Histori« del Santuari de San! Magi, Barcelona, 1887, que fou cornpendiada i en alguns punts cornplerada per S. CAPDEVIL.A, Historia compendiada del santuari de Sail! Magi. Tarragona, 1924, les infonnacions del qual seguirem basicamem. Poden irobar-se rambe algunes clades a J. SEGURA VALLS, Historia de la vila de Soma Coloma de Queralt. Barcelona, 1879.

ANNA M. BALAGUER

senyora de la baronia de la LIacuna de la qual depenia aquell territori. Entre els anys 1522 i 1524, Estefania de Centelles va dur a terme diverses obres de restauracio dels edificis, dotacio dela casa, fundacio d'una confraria de sant Magi i aconseguf de Roma abundants beneficis espirituals (indulgencies) per als que visitessin el santuari. Aquesta darrera era una condicio forca necessaria per atreure pelegrins. EI 1556, Sant Magi rebe a mes ames la condici6 de santuari agregat a Sant Joan de Letran, la qual cosa comportava avantatges fiscals i altres d'espirituals.

Contribui a promocionar la fama taumanirgica de Sant Magi la publicacio d'uns fulls, impresos e11528, amb el sumari de les indulgencies concedides, el relat de vint-i-cinc miracles de curacions obrats en el santuari i, finalment, els goigs a sant Magi.

EI santuari fou regit, durant el segle XVI, per un beneficiat que solia esser un membre de la famflia dels fundadors, auxiliat per sacerdots, administradors i almoiners. Aquests darrers podien captar per tota la Coronad' Arago i, al mateix temps que recollien cabals per a Sant Magi, anaven difonent les seves excel-lencies. Aixi, en arribar a la fi del segle XVI, el santuari era un centre de pelegrinatge consolidat, ben equipat i sernbl a que prou freqi.ientat. Un inventari molt detallat, del 1603, ens permet saber que tenia un hostal per als romeus, un hospital a la font per als malalts, un magatzem de vitualles, una botigad'objectes piatosos i, ames de I'esglesia i altres edificacions, algunes capelles en el rodal, com es ara la del Roser i tambe la cova de Sant Magi. A l'hostal i a I'hospital s'hi acollien els malalts que anaven a fer estades de novenari a Sant Magi per invocar la curaci6. A primers del segle XVI, Sant Magf fou cedit a I'orde dels dominicans que, en endavant i fins a la desamortitzacio (1835), regiren el santuari i fomentaren la devocio iel culte dellloc amb la construccio de la capella de les fonts i de l'esglesia actual (1735). Despres de l' exclaustraci6 (1835), el santuari ha continuat com a parroquia de rodalia del poblet de Rocamora. Els saqueigs iels incendis que sofri Sant Magi el 1714, per part deles tropes de Felip V; el 1822, durant el trienni liberal; el 1835, a consequencia de la desamortitzacio; i, finalment, el 1936, han destruit bona part de la biblioteca i molta documentaci6 de la casa. Tot i aixi, les noticies que ens han arribat sobre el tema del nostre estudi, es a dir, de la fabricaci6 i la distribucio de medalles, son prou importants i reveladores.

LES MEDALLES I ELS OBJECTES DE PIETAT DE SANT MAGI

L'impuls que rebe el santuari al segle XVI i el creixent nombre de visitants comporta que aviat s'hi venguessin productes com es ara candeles, imatges, medalles, creuetes, rosaris, mides, goigs i vides del sant. La venda de tots aquests objectes s'efectuava, tal com consta en un inventari de 1603, en un taulell veIl ins-

LES MEDALLES DE SANTMAGiDE

tal-Iat ala porxada mateix de l'esglesia. Diu aixf: «dins la matexa porxada y ha un taulell yell ahont se scriuen les misses y' s venen les candeles y medalles»."

La varietat de medalles de Sant Magi que ens ha arribat te relacio amb la importancia del Hoc com a centre de pelegrinatge ite tambe relacio amb el poder adquisitiu mitja dels seus visitants. Es fa certament dificil una cornparacio amb santuaris de resso gairebe universal, com es ara Montserrat, Per aixo els objectes expesos a Sant Magi s'adapten a la condicio d'un public segurament mes modest, integrat en bona part per pagesos i petits menestrals de Tarragona, Santa Coloma, Igualada, Manresa, Cervera, Reus, Lleida, Tarrega, Vilafranca i Sitges, poblacions que cada any hi acudien a cereal' l'aigua que s'enduien en bocois carregats en carros i rues enramats amb boixos de la Brufaganya.? L'arribada de l' aigua a cada localitat i la seva distribucio entre els veins i devots era un cerimonial que es desenvolupava enmig d'un ambient festiu. En algunes d'aquestes poblacions, com ara Cervera, la tradicio encara es viva.f Tambe acudien a Sant Magi pelegrins d' altres ciutats i poblacions mes llunyanes, com Barcelona, Perpinya i fins i tot Palma de Mallorca. Tot i aixi, hem de pensar que els romeus que acudien a Sant Magi eren de condicio mes aviat modesta. Aixi veiem que uns dels records mes populars eren les anomenades creus 0 pedretes de Sant Magi. Eren fetes amb guix alabastri de la zona, n'hi havia de diferents mides, algunes eren pintades i les fabricava un errnita del rodal que hom anomenava el Medaller. EI seu preu era realment assequible. A mitjan segle XVIII, una creu petita es venia a un diner i Ia botiga les comprava a tres sous el centenar.? No hi ha dubte que devien esser molt mes economiques que les medalles de metall que tambe venien, pero segurament amb menor proporcio. Aixf consta que, e11616, eI convent paga al mestre Tomas de Barcelona l'encarrec que li havien fet de: 534 medalles de plata, l.l00 de metall (segurament llauto), 300 creuetes i 66 rosaris.!? Un altre objecte molt popular eren les mides. Consistien en una cinta de la llargada de les mides del sant i podien portar una medalla penjant. N'hi havia de diferents colors i qualitats. II

En el Llibre de fa Fundaci6, escrit pel dominic Fra Dornenec Lledo, cap el 1630, en l'apartat que titula «Alguns advertiments per al govern d'aquesta santa cas a y convent de Sant Magi» es fa referencia ales quantitats elevades de meda-

6. Vegeu-Io publicat per S. CAI'DEVILA, Historia compendiada p. XX.

7. Ibid. p. 40. Puc afegir que he conegut persones de Manresa, nascudes I' any 1922, que encara recordaven haver presenciat l'arribada de l'aigua de Sant Magi carrcgada en rues guarnits de boixos. Sembi a que devia esser un costum dels que habitaven als voltants del carrer d'Urgell. EI costum potser l'introdurren els dominies del vei convent de Sant Dornenec.

8. R. TURULL, E. RABELL, I R. M. XUCLA, Lafesta de 5(1111 Magi a Cervera. Cervera, 1977.

9. S. CAI'DEVILA, Historla compendiada p. 55, segons consra al LUII/ell domus en una nota escrira Iany 1767.

10. Ibid. p, 54.

I I. J. SEGURA, Historia del Snntuari de 5(1111 Magi, Barcelona, 1887, p. 106, on rranscriu aqucsra pan del l.libre de 10 Fundacio, escrit cap el 1630 pel dominic, fra Dornenec Liedel.

ANNA M. BALAGUER

lles que despenia la botiga i tambe als altres objectes que s'hi venien, com es ara mides, candeles, ciris, exvots de cera, etc. Sobre les medalles diu el seguent:

«Item nota que no 10 ivern se proveesca la filera y filadis vermell pera les mides; y en dit temps se fassan; com tambe les medalles, en abundantia, alo menos set 6 vuyt mil decada cosa, que es 10 men os que sen acostuman despedir.»

«Item es menester provehir unes quaranta 6 sinquanta peces de tafetanets de tots colors; y destos tallarne mides; algunes ferne guarnir ab caps de fil de or y altres sens guarnir: les guarnides se acostuman venrre, segons que costan cares, a real, y sens guarnir a quinze diners; y tambe una vintena de peces de veta sivillana de seda, que ab medalla se acostuma donar cada mida a deu diners.»

La quantitat de vuit mil medalles venudes en la temporada de primavera i estiu es realment molt elevada i ens d6na una idea dels milers i milers de peces que devien arribar a fabricar-se. Hi ha notfcia, tal com veurem mes endavant, que almenys una part d' aquestes medalles es fabricava al santuari mateix. Tal com indica el P. Lledo, tambe les candeles eren fabricades a Sant Magi durant l'hivern que era «temps desocupat».

En aquest treball tractarem deles medalles metalliques, ja que les pedretes de Sant Magi no poden considerar-se propiament una forma de medallfstica, D' altra banda, cal dir que no tenim noticia que se n'hagin conservat.

MEDALLES DEL SEGLE XVI

TIPUS 1 i 2

Les medalles mes antigues de Sant Magi que coneixem s6n de plom-estany i tenen encara la forma iles caracteristiques de les petites plaquetes de pelegrinatge o «sporteIles» de tradici6 medieval. 12

En coneixem dedos tipus. El que sembla mes antic es representat per un sol exemplar que malauradament es incomplet, pero que per met ser identificat sense dificultats com de Sant Magi. Les seves lletres son llatines, pero el tractament dels plecs de la roba del sant i la forma de capelleta que devia tenir la plaqueta s6n encara influides pelgotic, Devia dur tambe les caracteristiques anelletes que tenien les plaquetes medievals i que servien per cosir-les ala roba. Es notable el parentiu que presenta aquest tipus amb la plaqueta mim, 6 de Montserrat. (vegeu el nostre article a Acta Numismatica; niim. 27)

1.2. Per a una explicaci6 mcs detinguda daquesr tipus de plaquetes, vegeu A. M. BALAGUER, «La medallistica montserratina », article citar a In nota 3, mes amunt.

Del segon tipus, en coneixem dos exemplars gairebe sencers, si no fos per la perdua de bona part de les fragils aneIles i baguetes per cosir-los. La llegenda es la mateixa que en el tipus anterior (mim. 1), SMOP, tarnbe en lletra Ilatina, pen) sense punts de separaci6 entre lletres. La composici6 d'un sant Magi dret de front portant un gaiato de pelegri iamb una petita caseta, a terra a l'esquerra, a linterior de la qual hi ha una imatge, es tarnbe similar. EI que varia mes, entre aquests dos primers tipus, es el seu estil i l'execuci6 artistica, que s6n molt detallats i mes perfectes en el tipus 1, i forca mes simplificats en el segon. Trobem un notable parentiu d' aquest darrer amb la plaqueta montserratina dels tipus 7 i 7.1.

En observar aquests dos tipus hom es pregunta per la significaci6 de la petita caseta amb una imatge a dins que veiem als peus del sant. Aquesta representaci6 curiosa fa referencia a la cerimonia que des de temps medievals feien els pagesos dels pobles deles comarques veines per invocar la pluja. Anaven en pelegrinatge a Sant Magi on la imatge del sant era banyada a la font en una caseta de plata que tenia la vila de Santa Coloma per a l'esmentat ritual. En temps mes reculats de l'edat mitjana sembla que l'ermita submergia la imatge i no la treia del remuIl fins que arribava la imprecada pluja. En temps recents, en canvi, la imatge nomes es aspergida.P

No cal dir que la representaci6 del curi6s detaIl de la caseta per al bany ritual en aquestes plaquetes i el coneixement, per via historica, de tot aquest cerimonial han estat elements fonamentals per identificar aquestes plaquetes al santuari de Sant Magi de la Brufaganya, sense equivoc possible. Observeu que el nom del santuari no consta de forma explicita 0 completa en la llegenda, que podem interpretar com: s(anctus) M(aginus) o(raj vtro nobis).

Sembla clar que aquests dos tipus de plaquetes hande correspondre als primers temps de la reforma i difusi6 del santuari, empresa per la familia dels Centelles, cap al 1522. El seu extraordinari parentiu amb les esmentades plaquetes montserratines esta tambe d' acord amb aquesta cronologia. Aixi situem entre el segon quart del segle XVI i mitjan mateix segle el tipus I de Sant Magi, es a dir, en una cronologia semblant al tipus 6 de Montserrat. Cap a la meitat d' aquest segle aparegue el tipus 2, en una cronologia similar ales plaquetes del tipus 7 de Montserrat.!"

TlPUS 3

A continuaci6 creiem que cal situar una medalla, ja de forma rodona iamb anella plana i sense anelletes de subjecci6. Es tambe de plom-estany i tambe fabricada per fosa. A I'anvers, hi veiern una figura del sant de front amb el bacul, a

13. s. CAPDEVILA, His/aria compendiada p. 39.

14. A. M. BALAGUER, «La mcdallisrica monrserrarina», cirat a la nota 3. mes amunr.

ANNA M. BALAGUER

una rna, i un llibre, a I' altra. Al camp S-M, a baix a I' esquerra, la capelleta per al bany de la imatge per invocar la pluja i, a la dreta, una construccio siipera de creu, a la base de la qual corre I' aigua i que pot voler representar elsantuari 0 una de les seves dependencies, probablement I'hospital per banyar els malalts que hi havia vora la font miraculosa.

Al revers hi veiem, simplernent, un bust de Crist de perfil i agafat de primer terme, executat en bon art, i que du la llegenda SALVA-MVN. Cal observar que aquest tipus no es massa habitual al nostre pais. Ara per ara, nomes I 'hem trobada en medalles atribuibles al segle XVI 0 principis del XVII.

Hem vist que la composicio de I' anvers, malgrat I' afegit de I'edifici, es similar ales anteriors representacions. Tambe el nom es indicat nomesamb inicials, S-M. El seu art es bo i encaixa ja plenament amb els gustos renaixentistes, sobretot el Crist del revers, que deu haver estat pres d' algun dels models italians, possiblement de Roma, on sembla que hi havia un taller que difonia les seves produecions arreu del mon cristia i servien de model als artesans locals.

Cal observar tarnbe que la caseta per al bany -que apareix clarament encara en aquest tipus- tendeix a desapareixer en la resta de tipus coneguts.

Si busquem ara una comparanca amb la serie montserratina, veurem que aquest tipus se'ns agermana amb les medalles, tamberodones ide plom, que venen a continuacio de les darreres plaquetes montserratines. Especialment amb el tipus 8 de Montserrat, tambe de bon art. 15

Totes aquestes consideracions ens porten a situar aquesta peca entre mitjan segle XVI i finals. Es tractaria, probablement, d'un model fabricat eneara en els temps en que el santuari era regit per un beneficiat de la familia Centelles.

MEDALLES DEL SEGLE XVII

En aquesta epoca se situa laparicio d'uns models d'aspecte i caractenstiques rnes properes ales medalles religioses actuals. Son peces de metall groc, bronze 0 llauto, son fabricades per encunyacio i la seva caractenstica rnes sobresortint es que a part de I'anella per penjar-Ies, que sol esser travessera, porten als costats i a baix unes petites protuberancies 0 pius, que son el record que resta d' aquelles baguetes que tenien els senyals de pelegrinatge medieval per esser cosits a laroba. Cap ala meitat de segle, es perderen els pius.

AI costat d'aquestes medalles encunyades de bronze 0 de llauto, que poden esser fabricades aRoma 0 seguir els models d'aquella fabrica, en tenim tarnbe d'argent i de plom-estany. Les d'argent son escasses i sovint dona la impressio que han estat fabricades per fusio. Aixo explicaria que sovint la seva anella sigui pla-

15. Ibid.

na i no travessera, ja que fent-Ia plana es menys probable que es trenqui a l'hora de retirar-la del motIto. Les medalles de plom son fabricades per fusio i tambe solen tenir I' anella plana per les mateixes raons.

TIPUS4i5

Hi ha notfcies que el 1608 cornencaren a haver-hi medalles d'argent a Sant Magf. Coneixem avui dos menuts exemplars d'aquest metal! que tenen anellaplana iels tres pius caracteristics en les emissions medallistiques del s. XVI idela prirnera meitat del XVII.

La representaci6 del sant es similar ales dels tipus anteriors, i conserva encara la caseta per al bany de la imatge a l'esquerra i l'hospital dela font a la dreta. Al revers, ambdues porten les lIetres II-1S coronades. Les diferencies entre un tipus i I'altre nomes s6n d'estil i en tots dos hi llegim S. MAGi. (tipus 4)

Coneixem encaraun altre tipus d'argent similar, pero al revers porta la Mare de Dell del Roser, voltada del rosari repartit en forma de garlandes. (tipus 5)

Sembla probable que hagin estat fabricades per fusio, com sembla que tambe hos6n unes peces de Montserrat de rnetall, de nuda i fabricaci6 molt similar ales d' aquests tres tipus de Sant Magi. Es tracta dels tipus 20 i 21 montserratins que situavern a la primera meitat del segle XVIl.I6 Tot plegat ens porta, doncs, a situar aquests tipus 4 i 5 en aquest perfode.

Ttrus 6 i 7

Hi ha noticies que el 1604 es venien ja medalles de metall al santuari. Hem de suposar que amb aixo no s'estan referint a lesde plom-estany, ni ales d'argent, sin6 a les de metal! groc tant si aquest es de bronze 0 de llauto.'?

Coneixem dos exemplars d'unes caracteristiques que encaixen amb aquesta informaci6. S6n encunyats, de bronze 0 !laut6, ovalats iamb anella travessera i pius. La seva factura es bona i, realment, semblen sortits de la mateixa fabrica que bate la major part de les emissions encunyades montserratines del segle XVI i que, en el nostre anterior treball, consideravem encarregades aRoma 0 be sortides d' algun taller del pais, que seguia molt de prop els models i els gustos marcats per aquel!a metropoli. Disposem ara d'una informaci6 que ens permet pensar que aquest taller corrui de la meda!leta religiosa del nostre pais devia ser a Barcelona. Es tractaria, probablement, del d'un mestre de nom Tomas al qual el convent de Sant Magf va pagar, al mes de setembre de 1616,

10. Ibid.

17. S. CAI'DEVILA, Historic compeudiada p. 54.

ANNA M. BALAGUER

I'encarrec que li havia fet de 534 medalles d'argent, 1.100 de metall, 300 creuetes i 66 rosaris. 18

Les medalles de bronze de Sant Magi que comentem mostren una certa evolucio en la iconografia del sant, en no presentar ja la capelleta per al bany, que es substituida per un petit brollador que anirem trobant en endavant. Es possible que es fes per questions d'espai i de simplificacio a l'hora de gravar, pero hi cap tambe que els nous rectors del santuari, l' orde dels dominies, preferissin anar esborrant de les representacions aquest ritual-segurament d'arrel pagana, 0 almenys paraliuirgic-c- per fer una alIusio a la font que miraculosament feu brollar el martir sant Magi.

Els dos tipus que comentem son gairebe iguals i nornes varien en la mida. Al revers, hi veiem un calze eucaristic amb la lectura ALAB-TSIA, que tambe trobavem en el tipus 23 de Montserrat.

La tipologia que presenten correspon a la de les medalles de la primera meitat del segle XVII. El que no sabem es si el santuari de Sant Magi continua encarregant-ne d'aquest tipus al taller barcelonf despres del 1617, ja que a partir d' aquell any consta que compraren manxes per obrar-ne en el mateix santuari com explicarem tot seguit. En qualsevol cas, aixo no exclou necessariament la possibilitat de I'encarrec d'alguna altra remesa.

TIPUS 8 -J J i el motile per a fabricar aquestes medalles.

Disposem de la informacio que el1617 el santuari compra unes manxes petites per obrar les medalles de metall.'? Sembla que aixo respon a una polftica dels dominics per fabricar a Sant Magi mateix els objectes religiosos que s'hi venien. Era, segurament, una forma d' abaixar els costos, millorar els guanys i ocupar en la tasca algun monjo i tambe gent de la zona. EI 1604, havien comprat tres toms -potser vol dir telerets- per fer les mides i fra Jeroni Aguilera feia mides i medalles e11605.2o Es probable que aquestes darreres fossin encara de plom i fabricades per fosa.

Hem de pensar que les manxes s' adquiriren el 1617 amb la intencio de poder fondre metalls que demanaven temperatures mes altes que el plom i l'estany. Aixo els permetria fer algun aliatge amb metalls mes nobles, coure i zenc per exempie, i fabricar per fosa unes medalles que, sense tenir la perfeccio de les encunyades de llauto a Barcelona, potser pel mestre Tomas, almenys s'hi acostarien.

18. Ibid. p. 54.

19. Ibid. p. 54.

20. Ibid. p. 53-54.Tnl11be .I. SEGURA, Historia del santuart p. 80.

Fig. 1. Diferents aspeetes del motile perfabricar medalles de Sant Magi. Foto A, motlle complet que amida uns 75 em. de llargada. Foto B, motile taneat. Foto C, motile vist de perfil per la banda que hi ha l'entrada per colar-hi el plom fos. Foto D, visio de les dues valves obertes. Totes lesfotografies estan reduides.

ANNA M. BALAGUER

Aquestes medalles, si es que es van obrar, no les coneixem, pen) tambe es possible que tot plegat restes en un intent no reexit,ja que treballar metalls mes durs, com son els aliatges de coure i zenc 0 be coure i estany, demana tecniques mes complexes que treballar amb aliatges de metalls tous com ho son elsde plom i estany.

El fet es que no tenim, per aquest segle XVII, altresmedalles de coure, bronze o llauto que les que hem descrit amb els tipus 6 i 7 i que degueren fabricar-se a Barcelona. En canvi, sembla provat que se'n fabricaren de plom al mateix santuari durant aquest segle. De manera que es probable la coexistencia dels tipus 6 i 7, de bronze, amb els tipus, de plom, dels quals ara parlarem.

Son unes peces de plom que porten a I'anvers la figura de sant Magi representada de la forma habitual, pero una mica mes simplificada, ja que no s'aprecia a baix el petit edifici (vegeu fig. 2 i 4). Aquest anvers amb sant Magf es combina amb quatre reversos diferents: la Mare de Deu del Roser, sant Dornenec, sant Ramon i la Purfssima, aquesta darrera amb dues varietats de motile (vegeu fig. 3 i 5). L' execucio deles imatges dels reversos ens aporta, mes que la de l' anvers, uns trets estilistics mes definits, els quais ens permetran buscar analogies i fer comparanees amb vista a datacio d'aquestes peces. Cal dir, tarnbe, que la seva execuci6 artistica es forca acurada i d'un gust que podriem qualificar d'italianitzant.

Aixo es fa pales, sobretot, a la Mare de Deu del Roser del revers. Trobarem que hi ha, tambe en aquest cas, un paral-Ielisme cIar amb un dels tipus de Montserrat que situem mes 0 menys en aquesta epoca. Es tracta dels nostres tipus montserratins 24 i 25, que tarnbe son fabricats per fosa en plom-estany. Tant la Mare de Deu del Roser com la de Montserrat que tenim en aquestes medalles duen la roba folgada i els plecs cauen amb gracil i estudiada naturalitat, tot embolcallant una imatge nimbada, asseguda de semiperfil amb un entremaliat miny6 a la falda que tant serra turons -el cas de Montserrat- com, dret als genolls de la mare, juga amb I' extrem del rosari que envolta la composicio del Roser. Ambdues escenes tenen un moviment, una gracia i una qualitat dificils de trobar a la medalla de devocio que tendeix a postures mes estatiques.

D'altra banda, cal dir que la solucio que es d6na al rosari sembla preconitzar la distribuci6 en garlandes al voltant de la imatge que es popularitza en les representacions del Roser a partir del segle XVII i que ja trobavern en la presencia reeiterada de la Mare de Deu del Roser en els reversos no sorpren si recordem que els dominics, orde que regia el santuari, havien estat i eren els introductors i principals difusors del res i dela devocio al rosari (vegeu fig. 3 i 5, medalla de capdemunt).

Si observem ara els reversos amb la figura de sant Dornenec 0 be amb la de sant Ramon, veurem que ambd6s es representen damunt d'un paviment enrajolat. Es tracta d'un recurs, per donar determinada perspectiva a la imatge, que, saplica en el segle xv, es a dir, a finals del gotic, es mante en el Renaixement i en representacions de tipus popular, com es eI cas, pot allargar-se fins al segle XVII, pero diffcilment en trobarem despres (vegeu fig. 3 i 5, medalles del mig).

LES MEDALLES DE SANTMACiDE LA BRUFAGANYA

Fig. 2. Valva del motile que origina els anversos, tots amb lafigura de sant Magi. Lafotografia es a mida real (I I x 8,5 em).

Els reversos amb la Purissima, per la seva banda, tampoc no es desdiuen dela cronologia que apuntem, ja que en trobem de molt similars en els reversos de les medalles montserratines de mitjan segle XVII (vegeu els tipus de Montserrat, ruim. 26-30). Un dels trets mes caracteristics d'aquestes punssimes es que se les representa envoltades de petits traces, com si irradiessin Hum propia (vegeu fig. 3 i 5, medalles de baix).

Hem tingut I'extraordinaria i impensable fortuna de poder localitzar el curios aparell que servia per fabricar tot aquest conjunt de medalles. Es tracta d'una eina de metall similar a un ostiari. Es a dir, I'estri que fins fa poques decades s'utilitzavaencara per fabricar osties i que potser molts hauran vist en museus, sobretot dambit local, ja que no es tracta d'un objecte escas. De tota manera, descriurern aquest curios enginy per fabricar medalles de Sant Magf, que s'ha conservat a

ANNA M. BALAGUER

Fig. 3. Valva del motile que origina els reversos. A dalt, el de la Mare de Diu del Roser; a sota, un amb Sant Domenec i un. altre ambSant Ramon; i a baix, dos amb la Purissima: La fotografia is a mida real.

Santa Coloma de Queralt i que, sens dubte, deu procedir del santuari, tantes vegades profanat i saquejat en els darrel's dos-cents anys (vegeu fig. 1).

L'estri en qiiestio es el singular motIle de fosa que illustrem en diferents posicions perque hom pugui copsar els seus detaIls. Es format per dues valves de coure que s'articulen per una frontissa de manera que poden obrir-se i tancar-se. Ala part oposada a la frontissa, hi ha un pivot i un forat que permeten fixar la posicio de les dues valves quan son tancades. Cada valva elu collat un llarg moll de ferro, ele manera que l'eina te un aspeete semblant al d'unes llargues tenalles. Cal dir que te uns 70 cm de llargada. Si l'obrim veiem que les valves duen gravades en negatiu els anversos i els reversos, respectivament, de cinc medalles. Aquestes es disposen en forma d' arbre 0 de ram a banda i banda, ial final d' un canal central que sembla el tronc.

Fig. 4. Ram amb les medalles tal com surt del motlle. Vist per la cam de l'anvers. Lafotografia es a mida real.

Ones petites canaletes laterals es connecten amb cada medalla, de manera que semblen les branques iles fulles d'un arbre (vegeu fig. 2 i 3).

Quan les dues valves es tanquen, els anversos i els reversos s' encaren i formen el motllo de cada medalla. Per fabricarles, nomes calia abocar plom fos per I' entrada que te el canal central i mantenir les dues valves ben ajustades fins que es refredes. En obrir-ho, s'obtenia un arbre com el que hem pogut aconseguir, encara avui, fent aquesta operaci6 i que il-Iustrern (vegeu fig. 4 i 5).

L'operacio seglient era, evidentment, separar i retallar amb habilitat les diferents peces.

ANNA M. BALAGUER

Fig. 5. Ram amb les medalles tal com surt del motile, vist per la cara del revers. Lafotografia es a mida real.

Aquesta tecnica de fabricaci6 per fosa en un motIle multiple en forma de ram se sap be que saplicava, tambe, en la producci6 de senyals de plom civils 0 eclesiastics. L'exemple mes ben conegut ens els donen els ploms emprats ales esglesiesde Mallorca, fins al segle XIX.

Per tot el que hem assenyalat, cal concloure que aquests dos tipus de plom han de situar-se a partir del segon quart del segle XVII i que potser, juntament amb algun altre encarrec de medalles encunyades en bronze i d'altres foses en argent

-com les dels tipus 4i 5 i 6 i 7 respectivament-, es cobriria lademanadissa de medalles que podia originar la botiga d'objectes religiosos que hi havia a Sant Magi.

MEDALLES DEL SEGLE XVIII

TIPUS 12 i 13

Seguiran ara uns tipus de medalles de plom-estany fabricades tambe per fosa, pero de diferent factura. Es probable que el motIle del segle XVII que ha arribat fins als nostres dies fos abandonat per algun altre que ajustava milIor i permetia fer rnes medalles en una sola operacio. Observem que les figures tant del sant com de la Mare de Deu s'han tornat mes hieratiques, La Mare de Deu se'ns presenta plenament de front, postura que adopta tambe la Mare de Deu de Montserrat, a mesura que anem acostant-nos al segle XVIII.

Un altre detall, que sembla portar-nos cap a cronologies proximes al segle XVIII, es la forma en que la mare i el nen sostenen els rosaris en la composicio del revers. Els tenen agafats per la creu d'una faiso que trobarem ales pelIofes d'Olot situables en aquell segle i que tambe sembla inspirada en models vinguts de Roma en aquell moment.

El tipus 12 es una mica mes gran i el seu art, tot i que es popular, sembla mes perfecte. Al tipus 13 s'hi aprecia amb mes claredat el petit brollador als peus del sant i com sortint del bacul.

Si mirem les series montserratines tarnbe hi trobarem unes produccions que presenten certs paral-lelismes amb aquestes, ja que despres dels elegants tipus 24 i 25, similars als anteriors tipus 8, 9, 10 ill de Sant Magi, tenim a Montserrat altres medalles tambe de plom, d'execucio i gust mes rustic, que ocupen la segona meitat del segle XVII i que sallarguen fins al segle seguent, Vegeu, per exemple, els nostres tipus montserratins 28-30; 43; 52-53 i encara n'hi ha d'altres de no publicats que eorresponen ja plenament al segle XVIII.

Tot plegat, ens porta a considerar que aquestes peees eorresponen als primers temps del segle XVIII.

T1PUS 14

Les medalles de plom dels dos tipus precedents aniran degenerant progressivament d'estil i faetura. Les medalles d'aquest tipus 14 seran, doncs, d'art mes rude, una mica mes petites i en lloc de dir N.S. DEL ROSER, com diuen les del tipus 10 i 11 i es mes correcte en catala, hi dira ara N .S. DEL ROSARl. Tot plegat fa pen-

ANNA M. BALAGUER

sar que son emissions mes tardanes dintre del segle XVIII i no podem descartar que s' allarguessin dintre del segle XiX, almenys fins a I' exclaustracio dels dominies (1835) de Sant Magi.

MEDALLES DELS DARRERSANYS DEL SEGLE XVIII I DE LA PRIMERA MElTAT DEL SEGLE XIX

Ara per ara, no disposem d' altres medalles clarament atribuibles al segle XVIll que les de plom que hem comentat en els tres tipus precedents. Volem dir amb aixo que, avui, no tenim per a Sant Magi la tipica evidencia de medalles de llauto o de plata d' apariencia una mica «panxuda» que solia fabricar el taller de Roma -amb la indicacio de taller a I' exerg- i que, com les del segle XVII, tambe eren imitades 0 preses com a model pels diferents tallers locals.

EI que sf que tenim es I'evidencia d'unes medalles de plata 0 de llauto ovalades i fabricades per encunyacio que semblen mantenir encara certs trets deles figuracions propies del segle XVIII. La seva factura es, pero, ben diferent i caracteristica, ja que son primes, danella plana iles seves dimensions son mes aviat reduides (no solen superar els 30 mm). Aquest model de factura es forca tipic iel retrobarem en medalles de moltes altres advocacions i santuaris, com es ara Montserrat, Nuria, etc. La seva regularitat i bona execucio fa pensar que surten d'un taller 0 potser de mes d'un taller, pero en qualsevol cas especialitzats, ben equipats i que devien treballar per encarrec de diferents santuaris, com devia ferho, al segle XVII, el taller del mestre Tomas a Barcelona.

No es facil datar aquestes produccions pero, en qualsevol cas, sembla que, tot i que no es pot descartar del tot uns inicis en el segle XVIII, han de correspondre basicament al segle XIX, dintre del qual sallarguen fins a enllacar amb l'amplia varietat de formes i models de medalles religioses que es produira entre la darrera decada del segle XIX i la primera del segle XX.

Una de les dades que ens ha perrnes arribar a aquesta conclusio es que quan comencen a haver-hi medalles commemoratives religioses, aquestes son daquest tipus i comencem a trobar-ne a Catalunya i a Valencia, a partir de mitjan segle XIX. Aixo no es, pero, un obstacle al fet que la seva produccio no hagues pogut cornencar abans, pero en qualsevoJ cas denota que dificilment podrem situar aquestes produccions en el segle XVIII.

T1PUS 15-16, i 17-18

Es tracta de peces encunyades, de forma ovalada i d'anella plana. Son mes aviat primes i son fabricades en plata i en llauto de diferents mides. A I'anvers, hi

veiem sant Magi vestit a I'estil dorninica amb uns rosaris a la rna i a l'altra el bacul del qual brolJa la font. Al revers, hi veiem la imatge de la Mare de Deu del Roser coronada, dreta amb el Nen. Mare i fill duen els rosaris. La imatge es graciosa i, com la de l'anvers, esta ben executada des del punt de vista artistic. Les seves llegendes fan referencia a sant Magi i a la Mare de Deu del Roser ison escrites en la nostra lJengua.

Aixo darrel', i tambe el fet que les medalles portin encara l' advocacio del Roser al revers, ens fa pensar que hande ser mes antigues que unes altres de fabricaci6 sernblant, pero que son en castella i que duen, al revers, la Mare de Deu del Roser. Tot plegat ens fa situar aquests tipus entre els darrers anys del segle XVIII i el 1835. Es a dir, en els darrers temps en que els dominies regiren el santuari, abans d' esser exclaustrats.

MEDALLES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

TIPUS 19-24

Es tracta de tipus de factura molt similar ales anteriors.Tambe en coneixem de mides variades en llauto, en plata i platejades. Aixo darrer es un dels factors que ens porta a situar aquest tipus enunes dates mes avancades del segle XIX. Altres factors son el fet que presentin les lectures del revers en castella i a voltes tambe lesde l'anvers, encara que el nom de sant Magi soni d'unaforma prou estranya convertit en Magin. Tambe el fet que, al revers, porti un monograma de Maria, que acaba agafant, finalment, un estil neogotitzant, s'ave amb una cronologia tardana dintre el segle XIX.

T1PUS25

Ala segona meitat del segle XIX, hem de situar una medalla que consisteix en dos gravats sobre paper, col-locats entre dos vidres i relligats per una malIa metal-lica. A l'anvers hi veiem sant Magi amb el brollador i I'edifici del santuari. Al revers, hi ha I'effgie de sant Ramon amb la custodia a una rna i la palma a l'altra. Aquesta associacio potser no es del tot fortuita i pot respondre a la intencio que les medalles poguessin servir igualment a les dues grans devocions d'aquesta zona de Catalunya. Ens referim a Sant Ramon del Portell 0 de la Manresana, prop de Cervera, un santuari molt concorregut, sobretot per invocar un bon part. Coneixem medalles d' altressantuaris catalans fabricades amb aquesta tecnica tan curiosa com plena d'enginy. Tot i que no son frequents, en coneixem de Montserrat, de Niiria, de Sant Medir, etc.

ANNA M. BALAGUER

Observant l'estil dels seus gravats -alguns acolorits com ho es aquest de Sant Magi ide Sant Ramon- juntament amb les caracteristiques de la seva irnpressio, paper, etc., sembla poder concloure's que son produccions del segle XIX i dintre d'aquest segle ens hem de decantar, en aquest cas, per la segona meitat.

MEDALLES DE LA TRANSICIO ENTRE EL SEGLE XIX I EL XX

TIPUS 26

Tenim ara unes medalles de llauto encunyat, de cospell rodo, pero amb els tipus d'anvers i revers emmarcats per una caracteristica orla poligonal. Es una forma d'un cert gust neogotic que trobem a la medallfstica religiosa dels darrers anys del segle XIX i deles primeres decades del xx. Una altra dada, que ens porta a situar aquestes medalles en aquest moment, es que el tipus del revers, amb un monograma de Maria, sembla enllacar amb el que trobavem en el tipus 19-24. Tambeel fet que portin les llegendes en castella s ave amb una cronologia molt primerenca dintre del segle xx.

MEDALLESDELSEGLEXX

TlPUS 27-29

Cal considerarja del segle xx un grup de medalles d' alumini que s'inspiren encaraen I'orla poligonal que trobavem en el tipus anterior, pero nomes pel que fa a I' anverso Els reversos son ja d'orla rodona i les seves advocacions -un sagrat cor, una Mare de Deu del Carme- apunten tambe al segle xx de forma forca inequfvoca. Es evident tambe que aquests reversos no tenen cap relacio amb el lloc de Sant Magf i la seva associacio amb les medalles del santuari es atzarosa. Segurament els hi va aparellar el fabricant, basant-seamb els encunys que tenia disponibles en aquell moment. Aixf veiem -tal com succeeix en altres santuaris- que en un anvers de Sant Magi amb llegendes en catala -com deu correspondre a I'encarrec fet pel santuari cap a la segona i tercera decada del segle xx- hom hi ha associat un estereotipat sagrat cor amb llegendes castellanes. EI mateix passa amb la Mare de Deu del Carrne.

Per tot el que hem exposat, hem de concloure que aquestes medalles -totes tres amb llegendes en catala a la banda de sant Magi- poden situar-se entre 1910 -quan comenca a generalitzar-se l'us de 1'alumini a la medalleta i comencen tarnbe a trobar-se representacions de sagrats cars i verges d'aquest estil- i el 1936, en que la Guerra Civil talla les practiques devotes j el que sesdenvingue despres, la possibilitat de lectures en catala.

Aquestes medalles senzilles d'alumini devien conviure amb unes altres dargent com lesde que parlarem tot seguit, malgrat que la seva factura sigui forca diferent.

TIPUS30-34

A principis del segle xx, es produiren una serie de medalles religioses que son una veritable obra d' artesania. Es tracta cl'unes peces de plata que tenen una amplia base cisellada a rna i sovint amb uns calats que recorden el treball d'una randa. Al mig d'aquesta base hom hi aplica un petit medallo encunyat amb la imatge desitjada. El revers es His i porta gravat el nom de l'advocacio 0 be del santuari. Hi ha medalles d' aquest tipus especialment notables. Les de Sant Magi que coneixem no sonde les millors, encara que n' hi ha alguna d' especialment ben treballada.

Les medalles religioses commemoratives, i per tant datades, fabricades segons aquesta tecnica se situen a partir dels primers anys del segle xx. Creiem que la produccio de medalles d'aquest tipus pogue allargar-se fins als anys vint i fins i tot mes endavant, donada la inercia que sol anar aparellada amb la fabricacio i la distribucio d'uns objectes d'us ide gust popular, com son les medalles de devocia.

TIPUS 35-37

Situem, com ames modernes, unes medalles en les quals apareix el sant dret obrant el miracle de fer sorgir la font, mentre els soldats romans que el perseguien s'afanyen a beure. Al fons s'hi veuen unes muntanyes que semblen les de Montserrat, potser tot al-ludint al fet que elsantuari de Sant Magi ha estat a voltes qualificat com a «petit Montserrat».

L'execucio i I'estil artistic d' aquest tipus, que nomes varien entre ells pel que fa a la mida, al metall i a alguns detaIls, tenen un caire evidentment recent. Les llegendes son en catala i tot plegat ens porta a situar la seva possibleaparicio en la decada dels anys seixanta en endavant.

CATALEG

ENSENYES DE PELEGRINATGE I MEDALLES DEL SEGLE XVI

NUID. 1. Fragment d'una plaqueta unifacial, potser de forma pentagonal. S'hi aprecia la meitat inferior del cos de sant Magi, als seus peus; a I' esquerra, una ca-

ANNA M. BALAGUER

seta amb una imatge a dins per al ritual per invocar la pluja. AI voltant, una orIa de ratlletes i a sora, la llegenda SMOP (lletres llatines)

Mides: 17 x 12 mm

Referencia: inedita

Metall: plorn i estany

Pes: 1,4 g

Num. 2. Plaqueta de forma pentagonal. Sant Magi dret de cara amb bacul a l'esquerra; al costat, la caseta ritual per al bany de la imatge per implorar la pluja, tot dintre d'una orIa de petits traces. A cada vertex i al mig dels dos costats mes llargs del pentagon hi havia hagut baguetes de subjeccio de les quais nornes s'ha conservat una en bon estat. De les altres se n' aprecien vestigis

A sota, cartel-la amb: SMOP (lletresllatines).

Mides: 22 x 18 mm

Referencia: inedita

Metall: plom i estany

Num, 3. Medalla rodona d' anella plana

Pes: 4,5 g

Anvers: sant Magi dret de cara amb un gaiato de pelegn a una rnai un llibre a laltra, entre les lletres S-M, a dalt al camp. A la dreta, un edifici, potser 1'hospital de la font, del qual surt un curs d'aigua. A I'esquerra, una capelleta per al bany ritual per invocar la pluja. OrIa de punts

Revers: SALVA-MVN. Bust de Crist barbat i coronat a I' esquerra

Diarnetre: 25 mm

Referencia: inedita

Metall: plom i estany

MEDALLESDELSEGLEXVll

Pes: 4,5 g

Num. 4. MedalIa ovalada d' anelIa plana iamb tres pius

Anvers: S M-AGI. Sant Magi dret de cara, amb I'edifici a la dreta i la capelIeta per al bany a I' esquerra. La figura, el gaiato 0 bacul a la dreta.

Revers: I H S amb corona superada de creu; a baix, detaIl vegetal

4.1 igual a I' anterior, variant d'estil

Mides: 13 x 12 mm

Referencia: inedites

Metall: argent

Pes: 0,7 g i 0,6 g

Niim. 5. Medalla ovalada danella plana iamb tres pius

Anvers: similar a I'anterior variant d'estil

Revers: Mare de Deu del Roser, voltada de rosari en forma de garlanda

Mides: 13,3 x 11,2 mm

Referencia: inedita

Metall: argent

Pes: 0,6 g

Num. 6. Medalla ovalada d'anella travessera iamb tres pius

Anvers: S M-AGI. Santamb bacul, caminant a I' esquerra. A sota a I'esquerra, un brollador; ala dreta, un edifici mimiscul

Revers: ALAB-ATSIA. Calze eucaristic

Mides: 23 x 18 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 Ilaut6

Pes: 1,4g

Num, 7. Medalla ovalada d'anella travessera iamb tres pius

Anvers: S-MAGl. Com I' anterior, pero sense edifici ni brollador

Revers: com I'anterior

Mides: 17,5 x 15 mm

Metall: bronze 0 lIaut6

Niim. 8. Medalla oval ada d'anella plana

Pes: 0,9 g

Anvers: S M-AGI. Sant dret de cara nimbat iamb gaiato a l'esquerra

Revers: Mare de Deu del Roser asseguda de mig perfil amb el nen dret a la falda a la banda esquerra. A l'altra rna soste una branqueta. El nen semblajugar amb l'extrem dels rosaris que envolten la meitat superior del conjunt

Mides: 22 x 18 mm

Metall: plom i estany

Pes: 5,4 g

Referencia: inedita. Fou fabricada amb el motIle multiple que publiquem

Ntim. 9. Medalla ovalada d'anella plana, sense pius

Anvers: com l anterior

Revers: S-RAMO. El sant dret damunt d'un paviment enrajolat. A baix a la dreta, una mitra

Mides: 22 x 18 mm

Metall: plom i estany

Pes: 5,4 g

Referencia: inedita. Es fabrica amb el motIle de fosa que publiquem

Num, 10. Medalla ovalada d'anella plana, sense pius

Anvers: com I' anterior

Revers: S-DOMINGO. EI sant dret damunt d'un paviment enrajolat. Porta un Iliri a l'esquerra

Nemes conegucia pel motile, vegeu fig. 5

Mides: 22 x 18 mm

Metall: plom i estany

Pes: ?

Referencia.aquest tipus de medalla no ha estat trobada encara. Nemes la coneixem a traves del motllo en forma de ram que la conte. Per tant, no la illustrarem ales Iamines del cataleg.

Num.Tl. Medalla ovalada d'anella plana, sense pius

Anvers: com l'anterior

Revers: Purissima Concepcio

Mides: 22 x 18 nun

Metall: pi om i estany

Pes: ?

Referencia: inedita. Es fabrica amb el motlle de fosa que publiquem i en el qual hi ha dues matrius per produir medalles d'aquest tipus.

MEDALLES DEL SEGLE XVIII

Num. 12. Medalla ovalada d'anella plana i sense pius

Anvers: SANT-MAGI. Sant dret de cara, aureolat, soste un gaiato en una rna i un llibre a l'altra. Un petit brollador surt de l'extreminferior del bacul i no sempre s'aprecia. Art forca tosc. Orla lineal

Revers: N.S. DEL-ROSER. Mare de Deu dreta nimbada amb el nen a colI. Mare i fill sostenen rosaris per la creu. Art forca popular. Orla lineal

Mides: 26,5 x 23,5 mm

Referencia: inedita

Metall: plom i estany

Niim. 13. Medalla ovalada d'anella plana i sense pius

Anvers i revers, com I' anterior

Mides: 22 x 19 mm

Metall: plom i estany

Num, 14. Medalla ovalada d'anella plana i sense pius

Pes: 5,1 g

Pes: 3,1 g

Anvers: SANT-MAGI, amb lletres mes grans. La figura es encara d'art mes tosc. Orla de punts

Revers: N.S. DEL-ROSARl. La imatge de la Mare de Deu i el nen son tarnbe d'estil artistic mes rude. Orla de punts

Mides: 21 x 19 mm

Referencia: inedita

Metall: plom i estany

Pes: 2,9 g

MEDALLES DELS DARRERS ANYS DEL SEGLE XVIII / DE LA PR/MERA ME/TAT DEL X/X

Num.15. Medalla ovalada d'anella plana

Anvers: SANT-MAGI. Sant Magi dret de cara, amb un bacul del qual brolla la font a l' esquerra i uns rosaris a la dreta

Revers: N.S.DEL-ROSER. Mare de Deu coronada i nimbada amb angels als peus Mare i fill porten uns rosaris a la rna

Mides: 28 x 20 mm

Referencia: inedita

Metall: argent Pes: 2,9 g

Num. 16. Medalla ovalada d'anella plana

Anvers: com I'anterior

Revers: la Mare de Dell no porta els angels als peus

Mides: 20 x 15 mm

Referencia: inedita

Metall: argent Pes: 1,4 g

Niim.T". Medalla ovalada d'anella plana

Anvers i revers: com el tipus numero 13

Mides: 28 x 20 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 llaut6 Pes: 2,1 g

17.1. Variant del tipus 17, on s'observa que a l'anvers diu SANT en Iloc de SAN

Nurn. 18. Medalla ovalada d' anella plana

Anvers i revers: com la mimero 16

Mides: 20 x 15 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 llaut6 Pes: 1 g

MEDALLES DE LA SEGONA ME/TAT DEL SEGLE XIX

Num. 19. Medalla ovalada d'anella plana

Anvers: SANT-MAGI. Sant dret, de cara, similar als numeros 15-17

Revers: ROGAD POR-NOSOTROS. Monograma de Maria. A dalt, corona i a sota, mitja Iluna

Mides: 19 x 15 mm

Referencia: inedita

MetaU: argent Pes: 1,3 g

ANNA M. BALAGUER

Num, 20. Medalla ovalada danella plana

Anvers i revers: com la mimero 19, nomes varia I'estil del monograma del revers i la mida

Mides: 16 x 12 mm

Referencia: inedita

MetalI: argent

Num, 21. Medalla ovalada d' anella plana

Anvers: com la mimero 19

Pes: 0,6 g

Revers: MADRE DE MISER-ROGAD POR NOS. Monograma de Maria d'estil diferent als anteriors

Mides: 16 x 12 mm

Referencia: inedita

MetalI: llaut6 0 bronze platejat

Pes: 1 g

Num. 22. Medalla ovalada danella plana

Anvers: SANT-MAGI. Sant de cara, com en el mimero 19

Revers: ROGAD POR-NOSOTROS. Monograma de Maria d'estil diferent als anteriors. A dalt, corona; a sota, mitja lluna

Mides: 22,5 x 20 mm

Referencia: inedita

Metall: llaut6 0 bronze

Num. 23. Medalla ovalada danella plana

Pes: 2,1 g

Anvers: (estrella) S. MAGIN (estrella) -MARTIR (estrella). Bust del sant amb el bacul a ladreta

Revers: MADRE DE MISERICORDIA ROGAD POR NOSOTROS. Monograma de Maria coronada

23.1. Variant del tipus 23, on s'observen diferencies d'execucio en el monograrna del revers

Mides: 19 x 15 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 llauto

Niim. 24. Medalla ovalada d' anella plana

Anvers: com la mimero 23

Pes: 1,5g

Revers: (creu, corona) ROGAD (creu, corona) POR NOSOTROS, al voltant entre dues linies. Al camp monograma de Maria coronada diferent dels anteriors

Mides: 19 x 15 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 llaut6

Pes: 1,3 g

Niim. 25. Medalla ovalada d' anella plana, formada per gravats impresos entre dos vidres i tot relligat amb malla metal-Iica

Anvers: S N MAGI, a sota. Dintre de l'oria lineal, sant Magi dret de cara. A I' esguerra, un bacul del gual brolla la font; a la dreta, I' edifici del santuari. Es un gravat impres de color

Revers: S RAMON NONAT, effgie del sant de mig cos; porta una custodia en una rnai una palma a I' altra

Mides: 38 x 29 mm

Referencia: inedita

Metall: paper, vidre i malla de metall

MEDALLES DEL TRANSIT DEL SEGLE XIX AL XX

Num. 26. Medalla rodona d' anella plana

Anvers: S N. MAGIN-MARTIR. Sant Magi amb el bacul ala dreta com en el mimero 23. La figura es voltada d' oria poligonal

Revers: ROGAD POR-NOSOTROS. Monograma de Maria coronada i voltat d'una orla com la de l'anvers

Diametre: 21 mm

Referencia: inedita

Metall: bronze 0 llauto

MEDALLES DEL SEGLE XX

Num, 27. Medalla rodona d' anella plana

Pes: 2,6 g

Anvers: GLORIOS SANT MAGI - PREGAU PER NOSALTRES. Sant de cara, porta un llibre i bacul. En orla rodona gue es trenca i s'amplia amb un lobul ala zona del cap i un altre als peus

Diametre: 25 mm

Referencia: inedita

Metall: alumini

Num.28. Medalla rodona d'anella plana

Pes: 2,2 g

Anvers: GLORIOS Y. MARTIR - SAN.MAGI. Sant Magi dret, de cara, amb gaiato i rosaris, en orla poligonal, com la del mimero 26

Revers: NTRA. SRA. DEL-CARMEN. RPN. Mare de Deu del Carme asseguda, en orla polilobulada i sobre fons de petites creuetes, de gust neogotic

Diametre: 21 mm

Referencia: inedita

Metall: alumini

Pes: 1,1 g

ANNA M. BALAGUER

Num.29. Medalla rodona d'anella plana

Anvers: igual que l'anterior, mimero 28

Revers: Mare de Deu del Carme de mig cos en orla de quatre lobuls

Diametre: 21 mm

Referencia: inedita

Metall: alumini

Num.30. Medalla ovalada en base cisellada i calada

Anvers: sant Magi de mig cos amb el gaiato a ladreta

Revers: S. MAGI

Mides: 22 x 13 mm

Referencia: inedita

Metall: argent

Num. 31. Medalla rodona en base lobulada i cisellada

Anvers: sant Magi de mig cos com l'anterior

Revers: S. MAGI

Mides: 17,5 x 16,5 mm

Metall: argent

Num. 32. Medalla ovalada, que forma part d'un anell

Anvers: sant Magi dret, de cara, amb el gaiato a l'esquerra

Revers: llis, interior de l' anell

Mides: 13 x 9 mm

Referencia: inedita

Pes: 1,2 g

Pes: 1,5 g

Pes: 0,9 g

Metall: argent

Niim. 33. Medalla quatrilobulada, amb base poligonal cisellada i calada

Anvers: sant Magi dret, de cara, similar a l' anterior

Revers: SANT MAGI

Mides: 19,5 x 19,5 mm

Referencia: inedita

Metall: argent

Pes: 1 g

Num. 34. Medalla rodona amb base en forma de creu iamb braces que acaben amb tres lobuls

Anvers: SAN MAGI. Sant Magi dret, de cara, amb un basta a l'esquerra, enun fons de paisatge, i ala dreta, muntanyes que semblen les de Montserrat

Revers: llis

Mides: 20 x 14 mm

Referencia: inedita

Metall: argent

Pes: 0,9 g

ANNA M. BALAGUER

Num. 35. Medalla rodona d'anella plana

Anvers: S. MAGI PREGUEU - PER NOSALTRES. Sant Magi dret, de cara, amb el gaiato a I'esquerra. Als seus peus dos soldats romans, els seus botxins, beuen a la font que el sant acaba de fer brollar. Al fons, muntanyes que semblen les de Montserrat

Revers: llis

Diametre: 20 mm

Referencia: inedita

Metall: alumini

Nurn. 36. Medalla rodona d' anella plana

Anvers: SAN -MAGI, similar a l'anterior

Revers: llis

Diametre: 15 mm

Referencia: inedita

Metall: llauto platejat

Nurn. 37. Medalla rodona d'anella plana

Anvers: SAN- MAGI, com la mimero 34

Revers: llis

Diametre: 9,5 mm

Metall: llauto platejat

Pes: 1,1 g

Pes: 1,95 g

Pes: 0,5 g

Troballes monetaries XV

TROBALLA DE LES BORGES BLANQUES

Numero

AN 58

L10c

Rodal de les Borges Blanques

Tipus de troballa

Individual

Composicio

Un diner de tradici6 carolingia

Dates limit de la perdua

Segons cronologia de la peca

Localitzacio

Data de la troballa

Cap el1960

Circumstancies de la troballa

Casual en camps de conreu

Descripcio

Diner de Llufs el Cec (887-934), rei de Provenca, Seca: Aria aft LVDOVVICVS Creu interior amb un punt a cada espai (?)

r/] ARELAS CIVIS Monograma de Carles

Pes: (0,83 g) amb perforaci6 accidental al mig i trencada en dos trossos. 0: 21 mm. Referencia: Prou, 82

ANNA M. BALAGUER

Comentaris

ANNA M. BALAGUER; A. BOFARULL I COMENGE

Afegim una nova evidencia de la penetraci6 de lamoneda carolingia al sud dels Pirineus durant el segle x. La peca que presentem mostra un desgast i un estat de conservaci6 forca deficient, la qual cosa sembla indicar que circula llargament fins que fou perduda en l'indret on fou descoberta.

A l' anterior volum d'ActaNumismatica publicarem una altra troballa d'un diner, tambe de Llufs el Cec, realitzada en un indret situat entre Jes poblacions de Tarrega ide Bellpuig. Va completant-se, aixf, el perfil de la visi6 que ens donen les troballes de moneda carolingia realitzades al vessant meridional de la serralada pirenaica-.

TROBALLA DE LES BORGES BLANQUES S.O.

A. BOFARULL I COMENGE

Niimero

AN59

Lloc

Rodal de les Borges Blanques, en direcci6 sud-oest. Tipus de troballa

Individual

Composicio

Un dirhem de la taifa musulmana de Lleida

Dates limit de la perdua

Segons cronologia de la peca

Localitzacio

Data de la troballa

En la decada dels anys seixanta. Circumstancies de la troballa

Casual en camps de conreu

Descripcio

Es tracta d'un dirhem de la taifa de Lleida. Es a nom d'Iusuf al-Mudhaffar ibn Sulaiman (438-459HIl046-1067 dC). Porta el nom de la seca, Lleida, i I'any (4) 59 H., llegible en les dues darreres xifres malgrat el petit trencat que te la peca en aquesta zona.

I. A.M. BALAGUER, Troballes rnoneraries XIV, Acta Numisnuitica, mim. 28 (1998), p. 235-238.

2. Per una recopilaci6 i visio general deles troballes de moneda carolingia fetes a la Peninsula vegeu: A.M. BALAGUER. «Troballes monetaries VII» i «Troballes de moneda carolfngia en I'arnbir peninsular», Acta Numismatica, num. 17-18 (1987-1988), p. 317-330; tambe a Historia de 10 moneda dels comiats catalans, Barcelona, 1999, p. 36-39.

Pes: (2,5 g), un xic incompleta Diametre: 23 mm Metall: billa

Referencies: Vives, 1247; Prieto Vives, 281; Balaguer-Bofarull, 29, p. 71

Comentaris

Els exemplars de monedes de la taifa musulmana de Lleida que han arribat als nostres dies son certament escasos. Son encara molt mes escadusseres les notfcies conegudes sabre la procedencia de les peces. Aquestes es limiten practicament a les dues informacions que es recullen en el corpus deles troballes moneda arab a Catalunya, realitzada l'any 1990 amb anim dexhaustivitat'. Es tractava d'una probable troballa efectuada a la zona de Lleida al segle XIX dela qual F. Codera tingue esment, i d'una altrarealitzada en dates recents al barri de la Magdalena de Lleida en el transcurs d'una excavacio.

Te, doncs, especial transcendencia afegir ara un nou exemplar de dirhem de la taifa de Lleida amb la seva procedencia. Informacions com aquesta i d' altres que podem produir-se en l'esdevenidor, aniran completant i perfilant la panoramica, encara poe nitida, de les descobertes de monedes musulmanes en el territori del que avui es Catalunya.

I. A.M. BALAGUER,. «Troballes i circulaci6 moneraria: corpus de les troballes de la moneda arab a Catalunya (segles Vlll-Xl'll)». Acta Nurnistnaiica, mim. 20 (1990), p. 83-109. Es tracta de les troballes C 3 i C3 bis, p. 103-104.

BlBLJOGRAFIA DE LES REFERENCIES

A.M. BALAGUER, A. BOFARULL COMENGE, «Monedes de les taifes de Saragossa, Lleida, Calaraiud Denia-Torrosa», Acta Numismatica, num. 24 (1994), p. 63-74.

A. PRIETO VIVES. Los reyes de taifas, Madrid, 1926.

M. PROU, Les monnaies carolingiennes, Parts, 1982.

AN58

AN59

Recensions bibliografiques

IV CONGRESO NACIONAL DE NUMISMATICA. ACTAS. Lisboa, 1998,487 p.

Es traeta del volum de les actes del congres, convocat per l'Associacao Numismatica de Portugal i eelebrat a Lisboa, entre els dies 23 i 25de juliol de 1998. Un volum que ha estat editat amb, una eeleritat veritablement exemplar. L' obra reuneix trenta-una aportacions sobre la numismatica de la peninsula Iberica, marcant com es natural un accent mes pronunciat a la tematica propia de Portugal i dels extensos territorisultramarinsque feren part de la seva corona. Aquests estudis es reparteixen per periodes de manera bastant equilibrada. Hi trobarem cine aportaeions sobre la moneda a Hispania a l'antiguitat, cine mes sobre la moneda sueva i visigotica, dues de moneda musulmana d'al-Andalus, sis de moneda dels regnes peninsulars a l'edat mitjana, deu sobre moneda portuguesa, espanyola i dels territoris d'ultramar ales edats moderna i contemporania, dues sobre medallistica i una sobre museografia.

No hi ha dubte que aquest volum sera un punt de referencia important, tant per la varietat i la qualitat de les aportacions com pel prestigi de la major part dels seus autors. Facilitem una relaci6 del sumari que pot resultar ben util als nostres lectors.

- Leandre Villaronga «Tresnovedades en lanumismatica antigua de Hispanza»

- Mario Mendoca Frazao «Noticia acerca de uma moeda «ketovion» com inscricao no reverso em escrita tartessica»

VARIA

- Maria GracianaDias Marques «A moeda da oficina hispanica de Osset na coleccao do Museu de Evora»

- Jose Rodriguez Marinho «As moedas hispano-romanas do territorio portugues - achados recentes e algumas consideracoes»

- Mario Gomes Marques «Ocultacao de tesouros durante a conquista do noroeste da Hispania pelos romanos»

- D. M. Metcalf «Where were suevic coins minted?»

- Mario Gomes Marques - Jose Cardim Ribeiro «As legendas da serie Latina Munita»

- Mario Gomes Marques, Carlos Marques da Costa, Joao M. Peixoto Cabral, Maria de Fatima D. Araujo. «Tremisses visigodos ineditos»

- Jose Rodrigues Marinho «Outra moeda visigoda falsa representada no Corpus de Miles»

- Miquel Crusafont i Sabater «Nuevos datos sobre los cobres visigodos»

- Corinne Roux, Maria Filomena Guerra «A moeda almoravida: estudo do titulo e caracterizacao do metal»

- Miguel TellesAntunes «A quarter dirham from the Almohad Caliph Abu Mohammad 'Abd Al-Mu'rnin Ben 'Ali (AH 524-5581 AD 1129-1162)>>

- Jose Rodrigues Marinho «0 achado da Se de Lisboa - A moeda corrente na cidade ao tempo da conquista per Afonso Henriques»

- Francisco Antonio Magro, Maria Filomena Guerra, Alexandra Gondonneau «Numaria de D. Alfonso Hernique»

- Anna Maria Balaguer «El inicio de los ponderales monetarios en Castilla y Portugal»

-Josep Pellicer i Bru «El cambio 1:10 y 1:12 en el medioevo navarro (siglo XIII)>>

- Cesar Joao Santos Gomes «A prop6sito de variantes, nao referenciadas, da numaria de D. Joao II (1481-1495)>>

- Jorgen Steen Jensen «The portuguez in the nordic countries»

- E.E. Sim «Portuguese coinage of the Malay Peninsula. The bastados of King Dom Manuel I»

- E.E. Sim «The quatro (quadruple) tanga of Malacca»

- E.E. Sim «The allagation of a mystery: a silver coin of Diu (in Portuguese India) bearing the name Antonio Telles Dux »

- Fenelon Rebello «Exemplar inedito da oficina de Goa»

- Nestor Fatia Vital «Nomenclatura, rnetrologia e equivalencia das moedasdo Oriente Portugues no seculo XVI (1550-1578)>>

- Carlos Marques da Costa «Barras de ouro do Brasil»

- Joao Sanches de Baena «A margem dos catalogos - variantes de cunho das moedas portuguesas de ouro de cunhagem rnecanica»

- Josep Pellicer i Bru «Acerca del marco «prim» dicho de Colonia (siglo XII-XV)>>

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

- Maria Filomena Guerra, Alexandra Gondonneau «As tecnologias de fabrico das Iigas amoedaveis ea proveniencia dos metais utilizados: p.erspectivas abertas pelas novas tecnicas de analise elementar»

- Jaime Manuel Martins Ferreira «Da medicina na medalhistica»

- Jorgen Steen Jensen «The danish-norwegian medallist Mikkel Rag and his medal of King John V of Portugal»

- Alexandr Beliakov «Monedas hispanoamericanas y espafiolas del siglo XVII, halladas en Moscu»

- Dulce Cardoso Ludolf «Os primordios da numismatica no Brasil e a colecao do Museu Historico Nacional»

Conclusoes e recomendacoes

A.M.B.

CRUSAFONT i SABATER Miquel, Pesals monetaris de fa corona catalanoaragonesa. Complements d'Acta Numismatica, 4. Barcelona 1999.

Com diu l'autor, tot pais necessita uns instruments basics de pertenca perpoder encarar la seva historia monetaria i un d'ells es un estudi dels seus pesals. EI fet es, pero, que molts pocs paisos es poden vanar de disposar d'un estudi exhaustiu com aquest.

Passar dels onze pesals de Mateu als 258 tipus (i 400 exemplars) d'aquesta obra es un treball extraordinari per si mateix, pen) pren mes relleu encara si considerem I' aparell documental aportat ieldens i convincent estudi interpretatiu.

L'autor afegeix als pesals de croat ide florf, els unics coneguts de l'epoca medieval, els de ducat i els de pacific, i situa correctament altres tipus mes 0 menys coneguts com elsde florf de Mallorca i els del mateix valor descrits per Dieudonne, que suposa d'origen frances. S'hi adjunten tambe pesals valencians i sicilians i s'obre un apartat de peces incertes.

En I' apartat de I' edat moderna, poe es coneixia fora dels pessals d' escut. Ara tindrem identificats els de trentf i els del ralcastella fets a Catalunya. Encara hi ha una util primera recopilacio dels pesals contemporanis amb lataula dels seus punxons.

Pero I'aspecte mes innovador de l'estudi es la inclusio de nombrosos pesals multiples de tots els perfodes, uns tipus practicament desconeguts i tarnbe les series dels pesals locals. Aquest darrer grup, que porta les heraldiques de cada poblacio, mostra I'extensio dels controls del pes deles monedes ales poblacions mes actives i, com diu I'autor, cal esperarque n'apareguin encara molts meso

Es per a la SCEN un motiu de satisfaccio que gairebe totes les seves publica-

ciones esdevinguin, per merits propis indiscutibles, veritables obres de referencia.

A.M.

Balaguer

RIPOLLES, Pere Pau; LLORENS, Maria del Mar. Els diners van i venen. Cataleg d'exposici6, amb textos de diferents autors. Valencia, 1999.

Ja ningu no pot concebre els museus com a simples dipositaris d'objectes. La dinamitzaci6 d' aquests museus permet actual' com a escoles d' adults en presentar grans exposicions com la que comentem. Es tracta d'una iniciativa del Museu de Prehistoria de Valencia coordinada pels autors a dalt esmentats i que ha tingut el concurs de la Diputaci6 de Valencia, la Generalitat Valenciana i la Universitat Politecnica de Valencia.

L'aspecte ara mes tangible i perdurable d'aquesta mostra es el cataleg que comentem, un lux6s volum de 226 pagines amb magnifiques il-lustracions en color i amb text bilingue, la f6rmula mes adient en el cas valencia.

La col-laboracio de numismatics, historiadors de sintesi i altres especialistes ha assolit de construir un text arne i ple de contingut, al llarg del qual seguim la historia monetaria del Pais Valencia i de moltes altres facetes entorn dels diners i lamoneda. Malauradament, hi ha una inexplicable manca d'especialistes numismatics del sector medieval-modern.

Aixi, malgrat que s'ha sabut extreure prou be la informaci6 de les obres de referencia d'aquests, s'hi han esmunyit algunes lamentables errades. En el sector medieval, per exemple, la «introduccio» a Valencia del ducat per Ferran II i el 1483 (pagina 139), que els rals de Joan I eran «de plata pura» (pagina 124) 0 que el florf i el timbre, entre d'altres, tingueren una cotitzaci6 fixa a l'epoca medieval (taula de la pagina 115).

M. Crusafont

ABAD VARELA, M. «Hallazgos numismaticos y una pieza de pasta vitrea en Espinal (Navarra)», Congres Internacional d'Historia dels Pirineus, Cervera, 1988, p. 445-456.

Estudio y catalogaci6n de tres ases romanos de Lucila y Antonino Pic, datables entre 140-164 d.C., que fueron hallados durante la campafia de excavaciones

realizada en Espinal el ana 1987. Adernas se trata tambien de una pieza de pasta vftrea con una figuriIIa taIIadaal estilo de camafeo de la misma procedencia.

Ellugar del hallazgo, una necropolisjunto a la localidad de Espinal, tiene relevancia, ya que ha sido identificado con la antigua Iturissa.

A pesar de la precariedad de informacion sobre hallazgos de monedas de este perfodo en la zona, el autor realiza el esfuerzo de recopilar y ofrecer en el cuadro los datos disponibles al respecto en una y otra vertiente de los Pirineos.

COPE, L.H., NORTHOVER, J.P.; CLAY, T. Metal analyses ofRoman coins minted under the Empire. Occasional Paper, num. 120, British Museum, Londres, 1997,162 p.

Es presenten els resultats de l' extensa labor efectuada per L.H. Cope, que l' autor nova poder sistematitzar i coneixer en vida. Es tracta d'un extens programa danalisis metal-lografiques de monedes imperials romanes, especialment delas segona meitat del segle III i del segle IV d.C. Es posa especial esment en la recerca de les tecniques i els metodes analftics que cal aplicar. Es ponderen els notables avantatges deles analisis qufrniques destructives per damunt d'altres metodes no destructius, com ara les analisis espectrografiques, lesde fluorescencia per raigs X 0 be les microanalisis per electrons. No hi ha cap prova superficial que pugui substituir en una peca que es tridirnensional I'analisi global de la seva massa per via qufrnica. L'autor tarnbe sotmet a crftica el metode d'activaci6 per neutrons, que mostra tambe determinades deficiencies.

La interessant i iitil obra de L.H. Cope ha estat recopilada, sistematitzada i revisada pels altres autors que signen el IIibre que comentem.

GIARD, J.B., Monnaies deI 'Empire Romain. III. Du soulevement de 68 apres J.e. a Nerva. Catalogue, Bibliotheque Nationale de France/Poinsignon, ParislEstrasburg, 1998,366 pagines, CXXXII lamines en blanc i negre i 16 lamines en color, format A-4.

Amb una periodicitat d'una decada, des del 1976, la Bibliotheque Nationale de France ha vingut posant a disposicio d'investigadors, col-leccionistes i del public interessat en el man de la nurnismatica romana el contingut dels fons que daquesta epoca conserva la institucio. Es molt lloable la decisio de publicar la seva

B.P.

A.M. Balaguer

rica col-Ieccio, puix es un sector molt ampli de la societat al que es beneficia daquesta iniciativa, la qual te el seu origen amb anterioritat al 1976, quan es va irnprimir el primer volum d'aquesta colleccio. En aquesta ocasi6, la casa de numismatica Poinsignon, d'Estrasburg, participa en el financarnent de ledicio, en un exemple de col-laboracio entre les institucions publiques i la iniciativa privada.

EI volum que ara comenten es el tercer dela serie Monnaies de l'Empire Romain i te com a proposit la catalogaci6 i publicaci6 de les monedes encunyades en els obradors imperials romans, des de la revolta deC. Iulius Vindex, l'any 68 d.C., fins a la mort de Nerva, en el 98 d.C. Les quasi 2.500 peces que es cataloguen i il-lustren en aquest lIibre constitueixen un excel-lent treball de referencia per ales encunyacions d'aquesta epoca i aspectes col- laterals que se'n deriven, i mostren la irnportancia de la colleccio del Departement des Monnaies, Medailles et Antiques de la Bibliotheque Nationale de France.

Aquest volum III continua essent obra del constant esforc i dedicaci6 de 1.-B. Giard, puix tambe a ell devem la redacci6 dels volums I (1976) i II (1988), en els quals cataloga la producci6 monetaria romana imperial des del regnat d' August; elllibre mante l'excel-lent estandard de qualitat i rigorositat que en tots els sentits caracteritzen la seva producci6 cientifica i la daquesta serie.

Elllibre s'inicia amb una introducci6 en la qual s'ofereix allector, de manera sintetica, I' estat de la questio sobre els aspectes mes rellevants que pertanyen a la producci6 monetaria dels anys 68-98 d.C. EI obradors, les imitacions locals, les contramarques i lesbases per a la sistematitzaci6 de les encunyacions, s6n els apartats que es comenten inicialment; en ells, 1.-B. Giard posa a disposici6 del lector les claus que ha utilitzat per a I' organitzaci6 de la producci6 que cataloga. Amb un Ilenguatge clar emmarca les diferents encunyacions i esquematitza les Ifnies generals mes caractenstiques i les problernatiques mes importants que susciten. Com es acostumat en el metode de treball seguit per Giard, l'estudi dels encunys ha possibilitat la correcta adscripci6 d'algunes emissions, aixi, per exemple, els enllacos d'encunys li permeten atribuir amb seguretat aRoma la producci6 de monedes de bronze del tipus BMC 878.

EI cataleg ha estat curosament redactat i segueix la maqueta que caracteritza els Ilibres d' aquesta serie. EI text principal es net i per a no recarregar la descripci6 de cadascuna deles monedes, les anotacions, comentaris i referencies bibliografiques es donen al peu de pagina. L'esforc que s'ha dedicat ala illustracio de les monedes ha estat notable, puix amb el proposit d'una perfecta visualitzaci6 de tots els detaIls, s'ha optat pel mes labori6s de tots els procediments, com acostuma a fer el Departament de Monn:aies, Medailles et Antiques de la Bibliotheque National de France, comencant per l'elaboraci6 dels motlles de guix, passant per la qualitat de les fotografies i acabant per una excel-lent impressi6.

Com es habitual en els trebalJs que daquest tipus publica 1.-B. Giard, al final deillibre dedica un apartat ales falsificacions modernes, portat per un interes di-

dactic, perque ellector conegui la seva existencia i pugui identificar-Ies. Aquest apartat es, al nostre parer, interessant, puix la qualitat de les falsificacions impedeix identificar-Ies a tots aquells que no han tingut un tracte assiduamb les monedes d' aquest perfode.

Un aspecte que resorgeix alllarg de tot el Jlibre es la prudencia i objectivitat que el seu contingut transmet al lector, puix no preten anar mes enlla dallo que els materials i les evidencies historiques permeten, encara que aixo suposa la no consideraci6 de les hipotesis proposades en obres de catalogacio de gran ressonancia. Ens referim, per exemple, al RIC. Un exernple del que diem es la producciomonetaria realitzada a Hispania i en altres provfncies durant els anys 68-69, per a la qual afirma que no es possible fixar la seva localitzacio geografica concreta per I' absencia de dades clarificadores i per la itinerancia dels tallers. Aquest es un aspecte que te una especial rellevancia per a la numismatica hispana, ja que la tendencia historiografica, incIoent l'actual, situa de forma insistent a Tarraco la produccio que s'atribueix a Hispania.

El llibre incIou, a mes a mes, una selecta bibliografia ordenada d'acord amb els diferents regnats. Una serie completa d'fndex permet un us agil deillibre i trobar facilrnent qualsevol moneda, ja que s'hi dona la relacio dels emperadors i membres de la seva famflia, dels tallers, dels tipus, llegendes i generalitats.

Aquest cataleg es, sens dubte, una obra important i indispensable per al coneixement de la produccio monetaria oficial roman a durant els anys 68-98 d.C. No nomes estableix l' estat de la questio sobre atribucions i cronologies, sino que constitueix un treball de referencia actualitzat per a la classificacio i estudi deles emissions encunyades en l'tiltim terc del segle I d.C. Tambe es una valuosa font iconografica. Es un treball admirable en tots els sentits i per aixo nomes ens resta felicitar a J.-B. Giard per haver posat a la nostra disposicio un nou volum de la serie Monnaies de l'Empire Romain i desitjar que el seguent volum, que en aquest moment esta en preparacio, entre prompte en maquines, puix promet ser molt interessant des de tots els punts de vista.

Pere Pau Ripolles

GONZALBES FERNANDEZ DE PALENCIA, M. Los hallazgos monetarios del Grau Vel! (Sagunt, Valencia), Valencia, 1999,192 p. + 13 lam.

Es tracta de la publicacio i estudi de 673 monedes procedents d'excavacions i troballes efectuades a la zona de Grau Vell de Sagunt. Lesmonedes es comprenen entre els inicis del penode rorna republica fins al transit dels segles rv-v d.C. Malgrat aquesta amplada cronologica, les dades rnes utils que aporten les monedes descobertes es circumscriuen, com assenyala I' autor, al perfode baiximperial. A

partir d'aqui, M. Gonzalbes realitza un detingut estudi d'aquest material per extreure' n la llum que aporten al coneixement de la circulacio monetaria del periode.

A.M.B.

LLORENS FORCADA M. del Mar, RIPOLLES ALEGRE P.P. «Les encunyacions iberiques de Lauro» Estudis de Granollers i del Valles Oriental, mim. 7 Granollers, 1996,160 p, XIII lamines,

S'inicia l'obra amb una erudita dissertacio sobre la presencia de Lauro ales fonts escrites antigues, puix que amb aquest nom es coneixen a mes deles monedes la batalla de Lauro a la zona valenciana, una altra ciutat d'aquest nom a la Betica i encara els vins «lauronenses». Tambe es tracta deles inscripcions amb l'arrel LA UR, la Lauro i la toponfmia catalana i el poblament iberic i tardorepublica al Valles.

Es fa una analisis i exposicio dels antecedents sobre el tipus i simbols emprats, seguint l'estudi epigrafic de la llegenda, en el qual es diferencien les dues formes de L de les primeres emissions.

Es valora i es comparen analfticament la informacio dels dos tresors fonamentals, elde Balsareny i elde Canoves, ames, es dona notfcia de les troballes casuals de monedes de Lauro, que son prou nombroses.

Del capitol de metrologia, voldrfem aclarir un concepte que generalment en els estudis numismatica es presenta poe dar. Es la diferencia que hi ha entre donar com s'acostuma l'interval de la mitjana amb mes 0 menys una desviacio tipica, interval en el qual es troba el 66% de les monedes de la mostra. En canvi, s'hauria de donar l'interval de confianca de la mitjana de la poblacio, en el qual es troba amb una probabilitat del 95% la rnitjana real de la poblacio; en l'altre cas es la de la mostra. EI que cal buscar es l'interval en que es troba la mitjana de la poblacio on esta inclos el patro en que fou batuda.

L'interval de confianca de la mitjana de la poblacio es calcula a partir de I'error tipic, que es la desviacio tfpica dividida per l'arrel quadrada del nombre de monedes de la mostra.

Es dona el pes de les rnitjanes de les emissions, no seguint, pero, per I'ordenacio la progressiva disminucio del seu pes. EI pes queda relacionat amb el sistema roma, del qual son meitats. El nom deles monedes i les unitats, les meitats i els quarts, es suficient per diferenciar-Ies de les romanes.

Es dona les analisis metal-Iografiques de dues monedes, que junt amb el dominant coure presenten uns percentatges del 4% de plom ide 3,617,4% d' estany.

Per I' estimacio del nombre de monedes batudes els autors han fet I' estudi dels encunys i arriben a la conclusio d'un volum reduit, puix que, malgrat les moltes

BIBLJOGRAF1QUES

emissions, s6n solament 17 els encunys trobats d'unitats. S6n pocs si els comparem amb els de Kese, on se'n comptabilitzen 236.

0' aquest resultat deriva la proposta que fan els au tors de la causa que motiva l' encunyaci6 de les monedes de Lauro.No creuen que fos per formar un volum important de riquesa en circulaci6, sin6 per flexibilitzar l'us de lamoneda de plata i permetre l' obtenci6 d' uns serveis de petita consideraci6.

Al capitol d'ordenaci6 es fa palesa la nova orientaci6 deis autors enfront de la que proposarern anys enrere, quan segufrem uns criteris epigrafics,metrologies, d' estil i ordenarern de la manera seguent les emissions: sense simbol, caduceu, ceptre, espiga i clava.

L' ordenaci6 proposada pels autors es en smtesi: sense sfmbol, caduceu, ceptre, espiga, caduceu-Ilop, caduceu-serp, caduceu i corona, caduceu i Ku, ceptre i clava.

No ens sembla logic interrompre les emissions ambcaduceu per les que porten altres simbols, pero eis autors suporten la seva ordenaci6 basant-se en I'estudi deis encunys.

Aixf, trobem que l' encuny R.6 de l'emissi6 fIa amb la moneda 6a es igual al R. 1 de l'emissi6 lIla, monedes ib i id, enllacant Ies emissions de sfmbol caduceu sol amb la de ceptre. S6n Ies nostres CNH 11 i 15.

Tambe troben iguals els encunys R. 1 de l'emissi6 Va, monedes Ia i lb i R. 1 de I' emissi6 VIa, moneda Ib, enllacant les emissions de sfmbol caduceu-Ilop ide caduceu-serp. Les nostres CNH 6 i 7.

Un tercer enllac existeix entre I'emissi6rxa, encuny R. 5, moneda 6/de simbol caduceu i Ku amb l'emissi6 Xa, R. 4, moneda 7, amb ceptre.

L' estudi dels encunys que es diffcil l' han fet acuradament, com hem pogut observar en diverses de les afirmacions dels autors. Per exemple, en la nota 9 de la pagina 109, en que es evident I'afirmaci6 que es comprova pels encunys. Pero hi ha casos en que es molt diffcil poder afirmar una identitat absoluta deis encunys quan les monedes no tenen una conservaci6 molt bona, com es en el cas citat de Ies monedes de l'emissi6 IIa, 6a i Ia IIIa, 1 b i 1 d.

Per la cronologia, fan un pas endavant, resultat d'una similitud estilistica i daten l'emissi6 x, l'tiltima de ceptre, cap a la decada dels anys 130 ae.

Un detaIlat i minuci6s cataleg i una bona il-lustracio ens permet seguir l'estudi acurat que han fet els autors, i podem ampliar el que s'havia fet abans entorn de la seca de Lauro, amb l'aportaci6 de nou i abundant material, arnb l'estudi deis encunys que han realitzat amb encert i profunditat i, per sobre de tot, l'aportaci6 dels seus coneixements i experiencia.

Es una obra important sobre una seca estimada realitzada pels numismatics mes entesos que tenim.

L. Villaronga

VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques i llurs divisors, Societat Catalana d'Estudis Numismatics, IEC, Barcelona, 1998.

Aquest llibre te com a resultat mes evident la gran quanti tat de material catalogat. Guadan, en el seu important llibre, recollf 145 dracmes iberiques; ara, despres de 40 anys, se'n presenten en el cataleg 522. Cosa semblant es pot dir dels divisors iberics. Dels d'imitacio massaliota Villaronga, l'any 1978, en coneixia 7, despres, I'any 1978, en publica 27 i ara el seu repertori arriba a 127. Pels d'imitacio emporitana, Guadan en cita 5, ara Villaronga, 163.

Amb aquest voluminos cataleg es veu la irnportancia de I' obra pel que fa al material recollit, que d'altra manera s'hauria perdut per la recerca.

AmbI' abundos material es presentava el problema de I' ordenacio i estudi. Villaronga ha fet primer una ordenacio per I' epigrafia. Les primeres dracmes iberiques presenten llegendes que son corrupcions i deformacions de la llegenda grega EMPORITON. Tenim despres lesde llegenda ben tracada, pero que resulten ilIegibles, i les de llegenda iberica perfectament llegibles.

Un altre aspecte per intentar una classificacio son els simbols emprats, que es el metode seguit en el cataleg.

Amb l'aspecte epigrafic iles troballes, analitza la distribucio geografica, i son ambdos coincidents.

Aixi, dedueix les quatre arees geografiques segiients:

1. Entorn d' Emporion. Testimoni principal: el tresor de Serinya. Circulacio de dracmes emporitanes, falten les iberiques.

2. Area propera a Emporion. Testimoni principal: el tresor de Puig Castellar. Abundancia de les dracmes emporitanes iles iberiques de llegenda defectuosa.

3. Area mitjana. Testimoni principal: el tresor de Tivisa. Predomini de dracmes iberiques amb les llegendes llegibles.

4. Area allunyada en els limits de Catalunya. Testimoni principal: el tresor d'Orpesa a Castello. Poques dracmes amb la llegenda iberica llegible i abundants les que presenten la llegenda ben tracada perc que resulta il-legible.

Aquestes arees formen una sequencia cronologica que aplicada a Iltirta dona l'ordre seguent:

Llegenda Iltirtar, aixecament ilerget de I' any 218/217 aC.

Llegenda Iltirtasalir, aixecament ilerget de l'any 206/205 aC, en circulacio en zona periferica.

Es ben acceptable I'ordenacio proposada pero creiem que es pot aprofundir mes en la questio i arribar a resultats mes definitius.

Pel que fa als divisors, estableix I'autor dos grans grups:

1. Imitacio dels obols massaliotes de la roda en circulacio en I'interior de Catalunya d'un pes de 0,60 g, obol de la dracma pesada massaliota i tritetartemorion de la dracma emporitana.

2. Imitacio dels divisors emporitans amb el pegas en circulacio en la zona limitrofa i exterior de Catalunya d'un pes de 0,40 g que es un herniobol de la dracrna ernporitana.

L' estudi metrologic confirma la pertinenca de totes les dracmes iberiques a una mateix patro, encara que hi hagi disminucions de pes en algunes emissions.

Les inscripcions iberiques son donades en el cataleg en cada una de Ies emissions i, a mes, hi es dedicat un capitol, on s'inclou l'estudi critic del professor Javier de Hoz, que publica en Anejos de Arehivo Espaiiol de Arqueologia, XIV, 1995, pagines 317-324.

Els antecedents histories, I' area de circulacio i Ia cronologia son analitzats adequadament, i es presenta una hipotesi de treball que podra servir de punt de partida per a futures recerques.

L' abundosa il-lustracio de XVIII lamines inclou totes les monedes catalogades. Els divisors van a grandaria doble.

En conjunt, una bona base com a punt de partida per a futurs treballs de recerca.

A. N.

MEDIEVAL

GOMES MARQUES, Mario-CARDIM RIBEIRO, Jose «As legendas da serie Latina Munita». IV Congresso Nacional de Numismatica. Aetas. Lisboa 1998.

D'entre el conjunt de notables treballs d' aquest congres ens ha interessat particularment aquest per diferents motius. En primer lloc, perque crida justament I' atencio sobre el bon criteri de Pio Beltran, un dels millors numismatics medievalistes i tambe un dels mes injustament oblidats pels actuals estudiosos.

Els autors reprenen la idea de Pio Beltran que els trients amb la llegenda de la serie Latina Munita puguin contenir antroponims. Pero allo que nomes era una suposicio es converteix en una completa demostracio i destrien els antroponims Talassius, 1uli, Iaeo, associats a toponims. Els autors van a fons, comprovant si els antroponims que troben ales monedes son representatives en el perfode corresponent, i arriben a resultats positius. Pero com que ni Emerius ni Talasius ni cap dels altres antroponims no es corresponen amb els noms dels reis sueus, cal trobar una altra identificacio que expliqui el fet.Els autors s' inclinen per creure en noms de moneders, en paral-lel amb el que succeia en larnbit merovingi. Entren llavors a analitzar una altra questio molt important: la dels toponims, i arriben a destriar amb bona seguretat els de Bergidum, Senapria, Leio i Murello, resultant que tots ells es troben situats fora del territori del domini dels reis sueus. Aixo planteja un greu problema: quina fou, per tant, I' autoritat emissora? Es planteja una

disjuntiva produida per la contradicci6 entre lesdadesde les troballes, en territori sueu, i les dels toponims, fora d' ell. Per tant, hi ha el dubte siels trients varen esser emesos per membres de I' aristocracia tardoromana amb plena autonomia 0 per manament dels reis sueus que haurien estes el seu domini a aquesta zona. Els autors consideraren que no hi ha encara dades suficients per decantar-se per cap de les dues.

M. Crusafont

GRIERSON, Philip; TRAVAINI, Lucia Medieval European Coinage 14. Italy (Ill) Cambridge, 1998.

L'aparicio d'aquest volum crea un cert sentiment dalleujament. Per fi, superant les tradicionals analisis sectorials, Napols, Sicilia i Sardenya apareixen en un mateix volum referit als temps medievals. La tradicional polftica d' estudis per territoris era especialment punyent en el cas de Napols i Sicflia, tantes vegades interrelacionades en aquest perfode.

En un altre aspecte, la sortida daquest volum 14, que es pero el segon en aparicio, crea l'alleujament de saber de forma tangible que el magne projecte europeu que ha empres el professor Grierson, ajudat pels millors especialistes de cada sector, continua endavant. Es tracta de drecar una historia monetaria europea medieval, prenent per base, 0 per pretext si es vol, la riqufssima col-leccio que elmateix professor Grierson ha anat creant alllarg de la seva llarga carrera. Un fons que es, des de fa temps, consultable al Fitzwilliam Museum de Cambridge i on rornandra definitivament per generosa decisi6 del seu creador. Es tracta d'un recull realment extraordinari, com ens ho va demostrar prou el velum sobre els Dark Ages que varen realitzar P. Grierson i M. Blackburn. Per la nostra part, podem indicar que d'aquesta coJ.lecci6 en va sortir el florf, fins llavors desconegut, d'Enric de Castella, el ral d' or de Mallorca, de Pere III amb marca rosa, i moltes altres peces deles nostres catalogacions.

EI mencionat velum de Dark Ages de Grierson i Blackburn es va convertir, tot seguit, en una obra de referencia. No tan sols era la primera vegada que es donava una visi6 de conjunt sobre tant dificil etapa sin6 tambe el primer estudi rigor6s de gran abast sobre la questio. Naturalment, nomes un estudi6s amb una visi6 panoramica europea com P. Grierson podia intentar de promoure aquesta empresa, que en definitiva vol esser un pas endavant despres de la meritoria pero massa esquematica panoramica europea que tracaren en el seu dia Engel i Serrure.

Ara, el projecte s 'ha dirigit cap a Italia, una terra especialment estudiada i estimada per I'eminent estudi6s angles. Ha pogut tenir la collaboracio de Lucia Travaini, que durant uns anys s'ha establert a Cambridge i junt amb Grierson han anat posant les bases d'aquest magne projecte d' estudi de la numaria italiana me-

dieval que fins ara nomes tenia el meritori pen') mut cataleg del Corpus Numorum Italicorum, d'altra banda superat en molts aspectes iamb estudis sectorials, molt sovint excessivamentatomitzats. Lucia Travaini s'ha fet coneixer amb autoritat en els darrers anys amb els seus estudis sobre la dificil serie normanda del sud d'Italia, que ha facilitat en posar al dia aquest sector en I' obra que comentem.

El volumrecull mes de mil monedes, la qual cosa ens ilIustra sobre la importancia de la colleccio. Pero, naturalment, I' estudi no se cenyeix pas a aquestes peces sin6 que ens ofereix una panoramica completa de les amonedacions, amb domini exhaustiu de les mes remota bibliografia iamb un encertat criteri, que nomes pot esser fruit d'una llarga experiencia, en les sempre diffcils disjuntives.

Varem tenir diferents intercanvis d'opinions amb els autors durant el periode de gestaci6 de l'obra. Eis agraun molt que sobre la base d'aquests petits merits, m'haginvolgut considerar com un dels tres principals col-laboradors i tambe el agraim el seu coneixement, al mil-lfmetre, de tota la nostra bibliografia.

Ens resulta molt satisfactori d'assenyalar tarnbe que, tot i esser l'obra en angles, s'ha curat d'establir taules d'equivalencies dels termes en les diferents llengiles implicades, entre les quals hi ha el catala. Aixi ellector sabra, per exemple, que el James es el nostre Jaume 0 que la Sardinia, terme emprat en angles, es la nostra Sardenya. Uns aclariments que generalment podria suplir el bon coneixedor pero que cal agrair com a mostra de respecte.

El llibre es, en essencia, una historia de la moneda. No creiem pas que es pugui criticar que «nornes» sigui aixo si som conscients de I' enorme complexitat del mosaic italia del perfode medieval pel que fa ales amonedacions. Si tenim present que per a un dels tres volums que es dediquen a Italia s'han ocupat sis-cents pagines per tracar, amb rigor, aixo sf, la historia monetaria, hom ha de concloure que diffcilment es podria gosar de demanar meso

Cal remarcar tarnbe els utils elements complementaris, com ara la cornpletfssirna bibliografia 0 les taules de concordancia amb altres obres de referencia, entre elles la nostra Numismatica de la Corona Catalano-aragonesa medieval (1982). Un instrument, en definitiva, de la maxima utilitat que sorgeix de les mans mes competents.

M. Crusafont

GRIERSON, Philip. Michael VIII to Constantine XI (I258-1453). Part I, Introduction, appendices and bibliography. Part II, Catalogue, concordances and indexes. Catalogue of the Byzantine coins in the Dumbarton Oaks Collection, volume V, Washington, 1999. 611 pagines amb 91lamines.

La publicaci6 de cataleg de les monedes bizantines del periode dels Paleolegs

deles colleccions de la Universitat de Harvard es com en el cas dels quatre volums precedents d' aquesta obra monumental I 'ocasio per oferir un estudi sisternatic ampli i aprofondit de les amonedacions bizantines. De tal manera que el seu abast iel seu interes van molts mes enlla del que ja te com a publicacio d'un fons numismatic tan important per a convertir el conjunt dels volums deIs Dumbarton Oaks catalogues en l'obra de referencia fonamental a l'hora de tractar de la serie bizantina. El treball que Philip Grierson ha realitzat com a director general de I' obra (editor) i com a autor de la major part dels volums fins ara apareguts es extraordinaria i suposa un gran avenc en el coneixement de las historia de la moneda i de la numismatica bizantines, forca mancades fins ara de treballs actualitzats i aprofondits.

El volum V que comentem estudia el periode dels Paleolegs, una etapa certament intrincada i per la qual hi havia molt pocs estudis. Aquest volum es divideix en dues parts, cadascuna constitueix un tom diferent. La primera conte els capitols introductoris i d'estudi en el quals l' autor tracta succesivament de la historia i dels transfons numismatic, del sistema monetari, de les segues i la seva activitat, dels tipus, de les inscripcions i dels sfrnbols. A continuacio estudia la historia de la moneda ide les emissions monetaries regnat per regnat, des de Miquel VIII (1255-1282) fins a Constantf XI (149-1453). Segueixen uns apendixs amb els resultats d'una extensa mostra danalisis del contingut metal-lic de les monedes i la bibliografia.

La segona part del volum V conte la catalogacio de les monedes amb les lamines, les llistes de concordances amb altres obres i els index. El nombre de monedes catalogades es de prop de 2.000 i totes son fotografiades en 92 lamines de molt bona qualitat.

A. M. Balaguer

METCALF, D.M. «Visigothic monetary history: the facts, what facts». The Visgots. Studies in Culture and Society. Brill, 199 p. 201-217.

No deixa d'esser, en principi, afalagador que, en un estat de la questio sobre la moneda visigotica que sembi a que vol fer I'autor, el treball de Gomes MarquesPeixoto Cabral-Rodriguez Marinho i el nostre sobre els coures visigotics ocupin la major part de I'espai. Metcalf assenyala, per exemple, que hem destruit la solida conviccio de l'exclusivitat de l'or visigotic, I'obvietat del caracter visigotic dels coures, que aquests coures son un testimoni que ha alterat el plantejament del problema monetari visigotic, que les series de coure respodrien ales necessitats del comerc ciutada i conclou que la nostra monografia ha canviat radicalment la percepcio que es tenia fins ara dels amonedaments visigotics, Tot hauria anat be si

l'autor s'hagues limitat ales pagines 201-212. Enendavant llanca una crftica completament injustificada als estudiosos portuguesos amb un deix de superioritat impropi d'un estudi6s dalcada. Es indiscutible que Gomes Marques iels seus eol-Iaboradors han estat el grup mes actiu i fructffer de la Perunsula en els estudis deles series dels dark ages. Voler-ho desmereixer no es altra cosa que una impostura. Pen) hi hames: posa en dubte l'eficacia dels estudis d'encunys amb la inconsequencia d'exigir-los a continuaci6. Proclama com a via preferent l'estudi deles troballes i despres afirma que en I'actualitat s6n encara insuficients. Pero la incoherencia es faja gairebe comica quan critica l'us del corpus de MILES com a mostra de circulant, un principi en el qual tots estem-d' acord, i en el mateix article es ell qui en fa us per a una analisi de producci6 que inclou fins i tot un grafic. La prudencia que exigeix als altres no se I' apJica pas a ell mateix quan descriu uns hipotetics homes lliures portant or a la seca visigotica, que devia esser una mena de botiga, perque elsel convertissin en moneda.

Fa angunia que aquesta hagi estat l'aportacio numismatica a un treball col-leetiu sobre els visigots, en el quail' autor no afegeix res de nou, critica sense solta i adopta una posici6 de superioritat que costa d'entendre en que es pot basal'. Veritablement, a voltes val mes unajubilaci6 a temps que un desprestigi irreversible.

V. Crusafont

VANNI, Franca Maria. Il segno dei mercati. Tessere mercantili medievali del Museo Statale d' Arte Medievale e Moderna d'Arezzo. Firenze 1995.

Quin interes poden tenir per a nosaltres els jetons italians medievals? Aparentment poe, fora dels cercles mes especialitzats, pero en realitat molt mes del que podria semblar. EI fet es que aquestes peces varen tenir una difusio extraordinaria, en relaci6 amb I'expansio que tingue el comerc menat pels italians a tot Europa. Es per aixo que aquf n' apareixen sovint. Com que fins ara eren poe coneguts, a voltes es confonien amb monedes locals, pellofes, etc., com ho varem poder comprovar en estudiar aquests sectors.

D'una banda, dones, es important de coneixer les caracteristiques generals d'aquestes peces a fi de no tornar a caure en confusions, pero de l'altra, la seva afloracio en una excavacio ens pot aportar un element de dataci6 si sabem classificar-Ies. Ames daixo, no sera sobrer d'entrar una mica en el coneixement dels instruments emprats pels comerciants italians i penetrar una mica en el m6n cada cop mes conegut deles paramonedes i coneixer aixf la seva funcio iels seus mecanismes de difussi6.

L'autora cataloga el fons del museu d'Arezzo, perc la col-leccio es prou important per poder oferir-nos una panorarnica extensa. Certament I'obra no es limi-

ta pas a la catalogaci6 sin6 que analitza la funci6 d' aquestes peces i l' evoluci6 de la historiografia sobre el tema.

M. Crusafont

VIVES Y ESCUDERO, A. Monedas de la dinastias Ardbigo-Espaiiolas, editores.

Tawfiq Ibrahim i Alberto Canto, Fundaci6n para el Fomento de los Estudios Numismaticos, Madrid, 1998,240 p.

L'edici6 de la important obra d' Antonio Vives y Escudero, Monedas de las dinastias Ardgibo-Espanolas, publicada l'any 1893 en un volum de 554 pagines, no contenia la il-Iustracio de Ies 2.237 monedes catalogades. Aixo feia complicat el seu us, puix que malgrat que contenia totes les inscripcions arabs de les monedes, era diffcilla seva lectura en comparar la moneda amb les inscripcions impreses. Era evident que faltava la representaci6 de la moneda.

Nosaltres mateixos, afeccionats ales monedes arabs, ens haviem estavellat en intentar classificar alguna moneda arab segons Vives, no trobavern la manera d'encaixar la inscripci6 de la moneda amb la transcrita en eillibre, ens faltava la il-lustracio, on es podria veure exactament reproduida Ia moneda que volfem classificar i, aixi, fer-ne I'encaix.

Aquestafalta, ara, despres demes cent anys, ha estat superada amb Ia publicaci6 que ara comentem de Ies lamines amb Ies empremtes de les monedes que serviren a Vives per a la seva obra. L'edici6 ha estat a carrec deis professors Tawfiq Ibrahim i Alberto Canto i Ia realitzaci6, gracies a la generositat i inquietud de lR. Cay6n.

Eis editors encapcalen l'obra amb un proleg, en el qual fan una encertada sintesi critica de I'obra i posen de relleu Ies peces remarcables i eis punts de I'obra.

Ara, doncs, podem contemplar la imatge de les monedes de que se servf Vives per escriure la seva important obra, que a partir d'ara -ambla seva il-lustraciosera una eina de treball que arribara tothom.

L. Villaronga

MODERN I CONTEMPORANI

DEMELAS-BOHY, Marie Danielle, «QueUe figure peut bien avoir la Patrie?», Jahrbuch fiir Geschichte von Staat, Wirtschaft und Gesellschaft Lateinnamerikas, BbhlauiViena, 1997, p. 307-331.

La autora trata de la importancia que tuvo la imagen del rey, Fernando VII, que aparece en grabados, monedas, medallas, etc., en mantener la adhesi6n ala

causa realista durante las luchas por la independencia de los territorios de la America Central y del Sur. Documentaci6n de la epoca, como es el diario de J. Santos Vargas, consigna los terrninos en que una cuadrilla de indios realista confiesa su fidelidad a la causa de Fernando VII porque «se conoce su imagen, mientras que la patria no tiene figura, ni siquiera se sabe si es hombre 0 mujer».

A partir de aqui, Demelas-Bohy se pregunta si la invenci6n de una imagen que personificase a la patria, a la naci6n 0 a la republica, comparable a la Marianne francesa habrfa tenido gran eficacia propagandfstica y propulsora de la causa independentista en la America hispana.

La autora aporta muchos datos dela documentaci6n escrita en torno al uso propagandfstico de la moneda y de la medalla que se ejerce de forma deliberada desde el banda realista sobre la pobJaci6n indigena, principal mente. Asf se documenta que los soldados indigenas de elite eran premiados con una medalla con la imagen del rey y empezaron a ser conocidos como «amedallados», un sin6nimo de colaborador con la armada real. Se destaca tambien que, en la mentalidad de aquellas gentes, tales medallas llegaban a cobrar cierto sentido de amuleto.

La iconograffa real -tan facilmente difundida mediante el soporte nurnismatico, ya sea monetario 0 medallfstico- acaba sacralizandose, Se hace asfmas efectiva, si cabe, la funci6n propagandistica y de difusi6n de ideas y de causas principalmente politicas y religiosas que ha ejercido la numismatica a 10 largo de la historia.

Aunque el trabajo que comentamos no se inscribe estrictamente en el ambito del estudio monetario y medallfstico y abarca otros aspectos de la iconograffa y de la simbologfa real, como son retratos, grabados, el estandarte, etc., aporta datos de gran interes para el especialista numismatico.

B.P.

MORRISSON, Christian, BARRANDON, Jean-Noel, MORRISON, Cecile. «Or du Bresil monnaie et croissance en France au XVIIIe siecle». Cahiers Ernest Babelon, num. 7. Parfs 1999.

Il-lustrador exemple dels resultats que es poden obtenir amb una col-laboracio interdisciplinaria. En aquest cas, sapleguen un historiador de sintesi, un ffsic expert en analisi rnetallografica i una numismatica per encarar una questio complexa i d'ampli abast. Es tracta d'estudiar el gran periode dexpansio econornica que es produeix a Franca en les etapes central i final del segle XVIII i valorar el pes que va tenir en aquesta cojuntura positiva Ja captaci6 de metalls preciosos procedents d'Espanya i de Portugal, parses que els extreien essencialment de les seves colonies americanes.

Els autors es valen de la analisis no destructives per individualitzar I' origen dels metalls, sobre la base d'uns components marginals pen) selectius. Es tracta, en essencia, de la presencia, en determinades proporcions, del pal-ladi en I' or portugues d'origen brasiler i del platf en I'or espanyol. Aquestes informacions sobtenen de peces franceses conservades en fons de museus i que varen esser fabricades amb la reconversi6 d'aquests metalls. Les dades s'han de conjugar, naturalment, amb els volums d'emissi6 de cada taller monetari frances.

Es interessant d' observar com I' ascens economic frances i el mecanisme que permet la captaci6 d' aquestes partides d' or, i tam be d'argent, es la balanca comercial permanentment positiva que rnante amb aquests dos paisos. Es la constataci6, un cop rnes, que el metall que enriquia algunes persones dels paisos captadors empobria aquests mateixos paisos en no obrar com a factors de desenvolupament ide producci6. Aquesta funci6 l'exercia, en aquest cas, Franca, cosa que va afavorir el desenvolupament de la seva industria manufacturera. I es ben il-lustratiu que el producte mes ampliament exportat per Franca cap a Espanya i destinat en gran part a nodrir el mere at america siguin els teixits.

Aquest cornerc fou afavorit per les atractives condicions que la instauraci6 d'un Borb6 a Espanya va oferir als comerciants francesos, que tenien els mateixos tractes que els espanyols. I es tambe interessant veure que dins la peninsula nomes Catalunya contribuia d'una forma notable a minvar el desequilibri de la balanca de pagaments amb l'aportaci6 de les seves produccions textils.

Un estudi sobre Franca que ens d6na, dones, importants informacions sobre Espanya i sobre el paper de Catalunya i que basa les seves informacions primeres en I' estudi material deles monedes.

M. Crusafont

SANAHUJA ANGUERA, Xavier. «EIs menuts de Puigcerda amb data 1576». L'Ardit, mim. 12, primavera 1999; p. 25-30.

Quan es varen emetre els diners de Puigcerda que porten gravada la data 1576? Noves monedes recentment aparegudes havien gairebe demostrat que no pas el 1576 sin6 probablement mes tard. Sanahuja troba la clau de la qiiesti6 en un acord dels smdics de Puigcerda, els quais l'any 1641 es disposen a fer moneda i diuen que, ates que no es va cobrir la quantitat autoritzada e11576, seria bo «acabar-Ia de fer». D'aix6 es dedueix que iniciaren les emissions en aquesta data 1576 i que, un cop coberta la quanti tat esmentada, passaren als tipus amb data 1641 i, mes tard, els que porten el nom de Lluis i les dates 1642 i 1644. D'aquesta manera, tot quedaria explicat. Malauradament I' autor s' aparta d' aquesta soluci6 i en crea una altra: els menuts amb data 1576 s'haurien batut eI1642, ran dela prohi-

bicio de Breze. Aixo el porta a haver de negar la peca de 1644 que no Ii encaixa. Sempre es perillos negar l'existencia de peces descrites.

M. Crusafont

TURRO I MARTINEZ, Anton. «EIs vals monetaris emesos pel partit Esquerra Republicana de Catalunya durant la guerra del 1936-1939 (I)>>. L'Ardit, mim. 12. Primavera 1999, p. 37-42.

La Guerra Civil de 1936-1939 es una font inesgotable de signes monetaris. Aixf ens ho va demostrantincansablement Antoni Turro, que en aquesta ocasio aporta bitIlets i monedes prau interessants d'una serie tot just comencada. Efectivament, en nomes nou municipis catalans hi ha una nodrida representacio de peces entre les quals cal destacar, per I' acurat disseny, les que varen emetre l' Ateneu Republica de Gracia. Es tracta d'unes peces metal-liques de la mes gran raresa avui.

Turro continua rescatant de l'oblit aquests interessants testimonis histories i cal felicitar-lo per la seva constancia i encert. Es ben segur que moltes d'aquestes peces s'haurien perdut definitivament si ell no les hagues salvat.

M. Crusafont

MEDALLisTICA

MARTINI, Rodolfo, Catalogo delle Medaglie delle Civiche Raccolte Numismatiche. V. Secoli XVlIl-XIX. 1. Rivolurione Francese-Epoca Napoleonica (1789-1815), Numismatiche Civiche Raccolte, Mila, 1997,339, p. + 132 lam.

Aquest volum s'inscriu en la iniciativa de publicar per periodes i per ternatiques l'extensa i magnifica col-leccio de medalles de totes les epoques i paisos que conserva la Civiche Raccolte Numismatiche de Mila, la qual cornpren mes de 20.000 peces medallistiques.

Dintre daquest programa s'edita el 1986 un primer volum amb les medalles del segIe xv aI qual han seguit tres voIums mes consecutius publicats merces a una col-Iaboracio amb el Bolletino di Numismatica.

EI voIum que ara comentem correspon aI programa de publicacio de Ies medalIes deIa colIeccio amb cronologies compreses entre el segle XVIII i els nostres dies. L'obra esta dedicada a cataIogar i documentar prop d'un miler de medalles de la RevoIuci6 Francesa i de l'etapa napoleonica. Es tracta de medalles emeses 0

VARIA

be referents a molts paisos d'Europa, pen) primordialment son italianes, franceses, angleses, alemanys 0 austriaques.

D'entre les medalles referents a la peninsula Iberica, n'hi trobem algunes que al-ludeixen a l'ajut militar britanic durant la invasio napoleonic a, com son la que commemora una victoria aconseguida ales campanyes d' A. Wellington a Espanya i a Portugal. Tambe hi trobarem medalles emeses amb motiu d'exits militars francesos, com ara la que commemora la victoria de Somosierra i la destruccio de la Inquisicio, 0 be la que al-ludeix a l'entrada deles tropes napoleoniques a Madrid l'any 1808. El cataleg conte, a mes, una interessant medalla que l' Academia de Ciencies dedica a Josep I com a rei d'Espanya l'any 1808.

Amb I'edicio d'aquest impressionant fons medallfstic, es posa a l'abast de l'investigador una deles col-leccions mes extraordinaries d'aquests magnifies, pero encara poe estimats documents, histories que son les medalles. Tot plegat, de la rna d'un especialista tan competent i laborios com Rodolfo Martini.

A.M. Balaguer

ROVIRA I PUIG, Josep. «Cataleg de la medallfstica del carril de Mataro 1848-1998 1,2 i 3». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 61, 62 i 63, 1998-1999, p. 39-54, 34-45 i 29-44.

La inauguracio de la lfnia de ferrocarril entre Barcelona i Mataro l' any 1848 es una deles fites assenyalades de la suma d' esforcos que convergiren al segle XIX per a la industrialitzacio i la modernitzacio del nostre pais. Com tantes altres vegades, la consecucio fou possible, en gran part, gracies a la tenacitat a tota prova d'un mataronf il-Iustre: Miquel Biada.

L'autor dels estudis que presentem ha demostrat tambe una tenacitat a tota prova, en reunir en la seva col-leccio mes d'un centenar d'objectes i documents relacionats amb aquesta eferneride, amb un especial accent en la medallfstica. Cal recordar que la data inaugural del ferrocarril j a fou commemorat amb una magnifica medalla, que Rovira ha assolit a retrobar en aram, en argent i, fins i tot, en or.

La colIeccio ha estat exposada des de l'octubre de 1998 fins al gener de 1999 a l' Arxiu de Santa Maria, editors dels acreditats Fulls, una altra realitzaci6 prou remarcable dels mataronins, que te ja mes de seixanta edicions. Als Fulls 61, 62 i 63, l'autor hi ha aportat tarnbe una acurada catalogaci6d'aquest important fons, complement historic i documental unic d'aquell important esdeveniment. Felicitern l' autor ii' Arxiu per les iniciatives tan encertades.

M. Crusafont

Publicacions de la S.C.E.N

Al llistat s'hi inclouen tant les publicacions realitzades exclusivament per Ia Societat Catalana d'EstudisNumismatics (Institut d'Estudis Catalans) com les que s'han editat amb convenis de coedici6, participaci6 0 d'altres.

Acta Numismatica

ActaliII(1971, 1972)

Acta III all (1973, 1981)

Acta 12 i 15, 19 i 24 a 29 (entre 1982 i 1999)

Acta 16 i 17118 (dobIes, 1986 i 1987/88)

Acta 21/22/23 (triple, 1991/92/93)

Monografies i Simposi

I Simposi Numismatic de Barcelona. I. 1979. G

I Simposi Numismatic de Barcelona. II. 1979. G.

II Simposi Numismatic de Barcelona. 1980. G

III Simposi Numismatic de Barcelona. 1986

CRUSAFONT, M.La moneda catalana local. 1990. G

DATZIRA, S. La moneda a la Catalunya Central. 1991

VILLARONGA, L. Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August. Repertori i analisi. 1993

BALAGUER, A. M. Del mancus a la dobla. Or i paries d'Hispania 1993

BENAGUES, I. Les monedes de Tarragona. 1994. G

CRUSAFONT, M; COMAS, R. Elflori d'or catala: Catalunya, Valencia, Mallorca. 1996

Obra numismatica esparsa i inedita de 1. Botet i Siso, Ed. i caps. introductoris de M. Crusafont. 1997. G

VILLARONGA, L. Monedes de plata emporitanes dels segles V-JVaC. 1997

VILLARONGA, L. Les dracmes iberiques i llurs divisions. 1998

LLORENS, M.-RIPOLLES, P. P. Les encunyacions iberiques de Lauro. 1988

CRUSAFONT, M. Pesals monetaris de la corona catalanoaragonesa, 1999

BALAGUER, A. M. Historia de la moneda dels comtats catalans, 1999. G Exhaurides * Exhaurides ** 4.500 6.000 7.500 3.000 3.000 3.000 2.000 6.700 Exhaurit** 2.500 3.000 10.000 3.500 6.000 3.000 4.500 2.000 4.500 8.000

G - Formats grans.

':' - Nornes dins d'eventuals colleccions completes.

- Consultar. Resten uns pocs exemplars.

- Els preus inclouen l'IVA, pero no les despeses de trarncsa.

- Condicions especials als socis. Comandes a la SCEN, Apartat 5596, 08080 Barcelona 0 Reclacci6 d'Acla NIII"II.isJI1(uica, Escola Pia, 85, 08201, Sabadell (Barcelona).