Quaderns Agraris

Page 1

Quaderns Agraris

Número 51 · Desembre 2021

Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Quaderns Agraris

Vicente Dalmau-Sorlí, Amparo Ferrer-Matoses, Josep A. Jaques-Miret, Miguel A. Miranda, Antonio Vicent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Carmen Capdevila, Elsa Varela, Antonio Lecegui, Ana Olaizola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra Josep Luquin-Lleixà, Carme Casas-Arcarons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

AGROFÒRUM

51

Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial Joan Rofes-Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Pagesia versus sostenibilitat Martí Boada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol

Desembre 2021

Montse Rivero-Matas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

DESEMBRE 2021

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 51.indd 1

ISSN: 0213-0319 ·  e-ISSN: 2013-9780 ·  http://revistes.iec.cat/index.php/QA

51 20/12/2021 15:53:37


001-156 Quaderns Agraris 51.indd 114

20/12/2021 15:33:06


Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 1

20/12/2021 15:32:56


Quaderns agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

(ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anò­nima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», en què tenen cabuda articles d’opinió i notes informatives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i també és un mitjà d’expressió dels socis. Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experi-

mentació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius hi ha donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també mantenir la llengua viva i adaptada a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la. Quaderns agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi-

nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temàtica exposats en l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Maria Mercè Compte, professora associada de la Facultat de Belles Arts de la UB Anna Jacas, membre de la ICEA Jordi Serratosa, tècnic executiu de la Unitat de Desenvolupament de Negoci del Parc de Recerca de la UAB

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 2

20/12/2021 15:32:56


Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

51 Desembre 2021

ISSN: 0213-0319  ·  e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 3

20/12/2021 15:32:56


QUADERNS AGRARIS

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 · Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat · Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs: http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2021 Text revisat lingüísticament per la Unitat d’Edició del Servei Editorial de l’IEC Disseny de la coberta: Júlia Riu Disseny de l’interior: Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic Composició: Fotocomposició gama, sl Impressió: Open Print, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit legal: B 36785-1980  Els continguts de Quaderns Agraris estan subjectes — ‌‌ llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 4

20/12/2021 15:32:56


SUMARI Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Vicente Dalmau-Sorlí, Amparo Ferrer-Matoses, Josep A. Jaques-Miret, Miguel A. Miranda, Antonio Vicent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

Carmen Capdevila, Elsa Varela, Antonio Lecegui, Ana Olaizola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

Josep Luquin-Lleixà, Carme Casas-Arcarons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 AGROFÒRUM

113

Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

Joan Rofes-Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Pagesia versus sostenibilitat

Martí Boada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol

Montse Rivero-Matas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 5

149

20/12/2021 15:32:56


CONTENTS Carob cultivars of the Catalan Countries: Characterization and population structure

Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Xylella fastidiosa in the Mediterranean Basin

Vicente Dalmau-Sorlí, Amparo Ferrer-Matoses, Josep A. Jaques-Miret, Miguel A. Miranda, Antonio Vicent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Silvopasture as a territorial development tool. The case of the Lluçanès region

Carmen Capdevila, Elsa Varela, Antonio Lecegui, Ana Olaizola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Improving the floral diversity in pastures of the Collsacabra massif

Josep Luquin-Lleixà, Carme Casas-Arcarons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 AGROFÒRUM

113

Characterization of carob varieties and their selection based on productive and commercial interest

Joan Rofes-Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Farmers and sustainability

Martí Boada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

Review of the book Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, by Lluís Pons Pujol

Montse Rivero-Matas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 GUIDELINES FOR PAPER SUBMISSION

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 6

149

20/12/2021 15:32:56


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 7-30 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.129

Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle

M

Programa de Fructicultura, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Mas Bové, Constantí REBUT: 8 DE MARÇ DE 2021 - ACCEPTAT: 9 DE JUNY DE 2021

RESUM El garrofer (Ceratonia siliqua L.) és una espècie arbòria perennifòlia, termòfila i xeròfita conreada a la major part dels països de la conca mediterrània. La seva distribució a la península Ibèrica ocupa la franja litoral mediterrània i part de l’atlàntica del sud. Espanya n’és el principal país productor a escala mundial. Al Centre de Mas Bové de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), a Constantí, al Tarragonès, es manté el Banc Nacional de Germoplasma de Garrofer (BNGG), on es conserven 234 entrades de diferents països. En aquest treball es presenten els resultats de caracterització de la garrofa i el garrofí de les entrades procedents de Catalunya (35), les Illes Balears (30) i el País Valencià (41), així com algunes particularitats de les seves inflorescències. També es mostren els resultats de l’estructura poblacional del BNGG analitzada mitjançant el genotipatge amb marcadors moleculars, microsatèl·lits de 215 entrades, que indiquen la presència de dos grups genètics. Les varietats dels Països Catalans (Catalunya, Illes Balears i País Valencià) i les de Múrcia pertanyen a un grup genètic, mentre que les varieCorrespondència: Mercè Rovira. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Mas Bové. Ctra. de Reus - El Morell, km 3,8. 43120 Constantí (Tarragonès). Tel.: 977 328 424. A/e: merce.rovira@irta.cat.

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 7

7

20/12/2021 15:32:56


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

tats dels altres països i d’Andalusia formarien part d’un altre grup genètic diferenciat, cosa que suggereix l’existència d’un passat comú en l’origen d’aquests materials. PARAULES CLAU: garrofer, conservació, varietats, descripció, estructura genètica.

Carob cultivars of the Catalan Countries: Characterization and population structure ABSTRACT The carob tree (Ceratonia siliqua L.) is an evergreen, thermophilic and xerophytic species growing in most of the Mediterranean countries. Its geographical distribution in the Iberian Peninsula covers the Mediterranean coastal strip and part of the southern Atlantic coast. Spain is the leading carob pod producer country worldwide. The Mas Bové Center of the Agrofood Research and Technology Institute (IRTA, from the Catalan), located in the town of Constantí (Tarragonès region), hosts the National Carob Germplasm Bank (BNGG, from the Catalan) where 234 accessions from different countries are conserved. This study describes the current carob cultivar situation in Catalonia, the Balearic Islands and the Valencian Country, as well as the characterization of the carob pod and the seed traits of the genetic resources from Catalonia (35), the Balearic Islands (30) and the Valencian Country (41), together with the flower characterization. In addition, the results of the population structure of the BNGG analyzed by microsatellite (SSRs) genotyping with molecular markers of 215 accessions showed the presence of two genetic groups. The cultivars from the Catalan Countries (Catalonia, the Balearic Islands and the Valencian Country) and those from Murcia belong to the same genetic group while the cultivars from other countries and from Andalusia belong to a different genetic group, suggesting the existence of a common past in the origin of these materials. KEYWORDS: carob, conservation, cultivars, description, genetic structure.

8

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 8

20/12/2021 15:32:56


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

Variedades de algarrobo de los Países Catalanes: caracterización y estructura poblacional RESUMEN El algarrobo (Ceratonia siliqua L.) es una especie arbórea perennifolia, termófila y xeró­ fita cultivada en la mayoría de los países de la cuenca mediterránea. Su distribución en la península ibérica ocupa la franja litoral mediterránea y parte de la sur atlántica. España es el principal productor mundial de algarroba. En el Centro de Mas Bové del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en Constantí, en el Tarragonès, se mantiene el Banco Nacional de Germoplasma de Algarrobo (BNGA), donde se conservan 234 entradas de diferentes países. En este trabajo se presentan los resultados de la caracterización de la algarroba y de su semilla de las entradas procedentes de Cataluña (35), Islas Baleares (30) y País Valenciano (41), así como algunas particularidades de sus inflorescencias. También se muestran los resultados de la estructura poblacional del BNGA analizada mediante el genotipado con marcadores moleculares, microsatélites de 215 entradas, que indican la presencia de dos grupos genéticos. Las variedades de los Países Catalanes (Cataluña, Islas Baleares y País Valenciano) y las de Murcia pertenecen a un grupo genético, mientras que las variedades de los otros países y de Andalucía formarían parte de otro grupo genético diferenciado, lo que sugiere la existencia de un pasado común en el origen de estos materiales. PALABRAS CLAVE: algarrobo, conservación, variedades, descripción, estructura genética.

1. Introducció 1.1. Descripció botànica i ecologia El garrofer o garrover (Ceratonia siliqua L.) pertany a la família de les Leguminosae (sin. Fabaceae), subfamília Caesalpinioideae, dins de l’ordre de les Rosales. El seu nom científic deriva del grec keras, ‘banya’, i del llatí siliqua, que fan referència a la duresa i a la forma de la beina, respectivament. El seu nombre cromosòmic és 2n = 48 (Goldblatt, 1981). És una lleguminosa arbòria, però no fixa el nitrogen atmosfèric a través de les seves arrels (Martins-Louçâo i Rodríguez-Barrueco, 1982). Botànicament, el garrofer es descriu com un arbre de 4-10 m d’alçada, vigorós i de capçada ampla i ovoide, tronc irregular, escorça bastant llisa i grisa, branques llargues,

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 9

9

20/12/2021 15:32:56


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

gruixudes i horitzontals; fulles alternes, peciolades, compostes amb 2-5 parells de folíols el·líptics, coriacis de 2,5-6 cm; flors polígames, verdoses, en raïms axil·lars, calze caduc, cinc estams lliures; llegums indehiscents de 10-20 cm × 1-3 cm, penjants i gruixuts (Bolòs et al., 1990; López-González, 2001). El fruit conté de quinze a disset llavors o garrofins de 8-10 mm, ovoides, aplanades i llises brillants, de color marró fosc, molt dures i separades per espais dins la beina. És una espècie poligamotrioica, és a dir, presenta flors hermafrodites, femenines i masculines sobre diferents peus, encara que en un mateix peu, segons l’any i la climatologia, es pot observar una àmplia gamma de tipus florals. Tot i així, les varietats es classifiquen en femenines, hermafrodites i masculines. Aquesta complexa biologia floral ha estat descrita per diferents autors (Linskens i Scholten, 1980; Haselberg, 1988; Tucker, 1992; Rovira i Tous, 1999). La pol·linització pot ser anemòfila i, principalment, entomòfila; de fet, s’ha demostrat que les flors femenines poden ser pol·linitzades per una gran quantitat d’insectes diferents (Retana, Ramoneda i García del Pino, 1990). Sembla ser que els agricultors amb el temps han anat eliminant les varietats masculines dels camps, ja que no produeixen garrofes i, actualment, a les plantacions el nombre és reduït. A les nostres contrades, floreix entre finals d’estiu i la tardor (setembre-desembre). Els fruits quallats són inicialment verds i després de deu mesos de desenvolupament verolen a color bru-vermellós fosc i esdevenen coriacis amb la maduració. Ecològicament, és una espècie arbòria xeròfita, escleròfil·la (de fulla dura i coràcia) i perennifòlia que habita al contorn de la Mediterrània, Califòrnia i alguns estats d’Austràlia. El garrofer silvestre és un element característic de la flora litoral mediterrània i pot presentar-se acompanyat pel coscoll (Quecus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentis­ cus), l’ullastre (Olea europea var. sylvestris), el margalló (Chamaerops humilis) i el pi blanc (Pinus halepensis) (Folch i Guillèn, 1981). D’altra banda, és una espècie termòfila sensible a les gelades i, per tant, habita únicament zones properes al litoral amb influència marítima que rarament superen els 600 m d’altitud. Temperatures per sota de –4 °C poden danyar arbres joves, brots i inflorescències en adults (Tous i Batlle, 1990). Per això al refranyer popular català trobem la dita: «El garrofer vol veure el mar», cosa que ens indica que viu a zones de clima suau i càlid i que no s’endinsa cap a l’interior.

1.2. Origen i distribució El garrofer és originari de la Mediterrània oriental i va ser introduït a la península Ibèrica i a les Illes Balears abans de la conquesta àrab (segle viii). El seu origen no és clar, però, d’acord amb Zohary (1973), sembla que procedeix de la península Aràbiga, que, alhora, n’és un dels centres de domesticació.

10

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 10

20/12/2021 15:32:56


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

A la península Ibèrica ocupa principalment la franja litoral mediterrània i part de l’atlàntica, des de Catalunya fins a l’Algarve, a Portugal. És freqüent que coexisteixin formes silvestres i individus provinents de formes cultivades d’aquesta espècie (Tous i Batlle, 1990). El garrofer és un arbre de llarga vida, i té una important representació a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, principalment a Mallorca i Eivissa. La seva presència és testimonial a Menorca, Formentera i Cabrera.

1.3. Conreu i producció El garrofer és una de les espècies fruiteres de secà més característica de la conca mediterrània, és rústica, resistent a la sequera i a sòls calcaris, tolera la salinitat, presenta unes exigències mínimes de cultiu i s’adapta a una agricultura a temps parcial (Tous i Batlle, 1990); és amb aquestes condicions de maneig que s’ha conreat tradicionalment. Els darrers anys se n’han fet algunes plantacions en regadiu (fonamentalment amb reg de suport) i també se n’han reconvertit a regadiu. Els principals països productors, a escala mundial, són Espanya (80.000 t de garrofa), el Marroc (50.000 t), Portugal (37.000 t), Itàlia (35.000 t), Turquia (15.000 t), Grècia (10.000 t), Algèria (10.000 t), Xipre (5.000 t) i d’altres (10.000 t) (Tous, Romero i Batlle, 2013). El cultiu a Espanya (50.000 ha) es concentra al litoral mediterrani, principalment, al País Valencià (17.494 ha), a les Illes Balears (13.022 ha) i a Catalunya (6.743 ha). Altres comunitats menys importants són Andalusia (1.452 ha) i Múrcia (994 ha) (MAPAMA, 2021, dades de 2018).

1.4. Usos i aprofitaments Gràcies a les característiques fisiològiques i adaptatives, el garrofer es pot utilitzar per a la restauració vegetal i la revaloració d’àrees degradades difícils d’explotar amb altres conreus. També cal tenir en compte el seu aprofitament agroforestal, paisatgístic i com a arbre ornamental a carrers i jardins. Als països productors, la garrofa s’ha utilitzat tradicionalment en alimentació animal i humana. L’aprofitament més important d’aquest fruit, fins a la dècada de 1960, era la polpa (90 % del pes del fruit) destinada a l’alimentació d’èquids. De la polpa, dolça i comestible, se n’obté farina en diferents formats (que s’empra com a succedani del cacau i del cafè) i també alcohol i xarops. Actualment, la part més valuosa del fruit és la llavor, de la qual s’extreu la goma de garrofí. Aquest preuat mucílag s’utilitza com a additiu alimentari (E-410 en la codificació europea), com a espessidor, emulsionant i estabilitzant

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 11

11

20/12/2021 15:32:56


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

en diferents productes (gelats, sopes, salses i cremes). També es fa servir a la indústria farmacèutica i veterinària per l’efecte laxant i emol·lient que té.

1.5. El Banc Nacional de Germoplasma de Garrofer de l’IRTA (BNGG) Al Centre de Mas Bové de l’IRTA, a Constantí, al Tarragonès, es conserva la col·lecció de garrofers del BNGG (figura 1), a escala estatal, amb més de 230 entrades 1 procedents de diferents zones d’Espanya i d’altres països productors. Donada la importància d’aquest conreu en els secans del litoral mediterrani, l’IRTA optà per iniciar aquesta col·lecció l’any 1984, amb materials provinents de prospeccions fetes a Catalunya. A partir d’aquest nucli de varietats, es van anar introduint altres ecotips resultat de prospeccions d’altres zones d’Espanya (Caja, Casanova i Cabot, 1984; Batlle, 1985; Rodríguez i Frutos, 1988; Batlle i Tous, 1990; Batlle, Tous i Rallo, 2000; Tous, Batlle i Romero, 1995; Tous et al., 2001). Les primeres descripcions del material van posar de manifest que les característiques de les varietats espanyoles no satisfeien les noves exigències del mercat de la garrofa de finals de la dècada de 1970, ja que predominaven fruits amb un elevat contingut en polpa i poc rendiment en garrofí. Per tal d’intentar identificar materials amb característiques de fruit d’alt rendiment en garrofí, en anys posteriors, es van fer prospeccions a altres països de la Mediterrània. Fou a través d’aquestes prospeccions que s’afegiren a la col·lecció materials procedents de Tunísia (Tous et al., 2006) i del Marroc (Tous, Romero i Batlle, 2013), principalment, molt interessants pels alts rendiments en garrofí, així com d’altres països de la conca mediterrània. La col·lecció conserva una gran diversitat de genotips de garrofer, representativa dels països mediterranis (taula 1). Aquesta col·lecció és considerada un referent a escala mundial. Es considera que l’espècie, a Espanya, no està en perill d’extinció, però la pressió urbanística i les noves infraestructures al litoral mediterrani estan produint una erosió genètica considerable dels recursos autòctons. La conservació ex situ d’aquests materials al BNGG es fa cada vegada més necessària per a salvaguardar la diversitat genètica. Tota la informació que es pugui obtenir dels diferents materials (dades de passaport de les entrades i de caracterització de la varietat) serà útil per a agricultors, investigadors, milloradors o altres usuaris (Rovira et al., 2014). En la descripció de les varietats de garrofer s’utilitzen diferents caràcters, atenent els descriptors internacionals existents per a aquesta espècie (Batlle i Tous, 1997). En total, són vint-i-vuit caràcters corresponents a diferents parts de l’arbre (catorze) i del fruit (catorze) (taula 2) (figura 2). A més, es va fer una caracteritza-

1. S’anomena entrada cada entitat genètica dipositada de manera independent en un banc de germoplasma.

12

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 12

20/12/2021 15:32:56


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

FIGURA 1

Arbres del BNGG a Mas Bové (Constantí, Tarragonès)

FONT: IRTA.

ció amb isoenzims i marcadors moleculars d’ADN (8 microsatèl·lits o SSR, de l’anglès sim­ ple sequence repeats) (Tous et al., 1992; Di Guardo et al., 2019). Les varietats també es caracteritzen segons les seves aptituds agronòmiques (entrada en producció, productivitat, ramificació, alternança, sensibilitat al fred, resistència a «oïdi», resistència a l’abscisió del fruit en la maduració, època de maduració) i tecnològiques (aptitud comercial). La majoria dels genotips estan caracteritzats (Tous i Batlle, 1990; Batlle i Tous 1997; Rovira i Tous, 1999; Tous, Romero i Batlle, 2013; Rofes, 2019), seguint els protocols establerts (Batlle i Tous, 1997). Els estudis de quatre sistemes isoenzimàtics (Tous et al., 1992) van mostrar poca variabilitat en les setanta accessions de la col·lecció que es van estudiar. Recentment, la col·lecció ha estat genotipada per la tècnica de SSR (Di Guardo et al., 2019), treball que ha permès estudiar l’estructura genètica del BNGG, i en el qual

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 13

13

20/12/2021 15:32:57


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

TAULA 1

Origen i nombre d’entrades de garrofer (Ceratonia siliqua L.) del BNGG. Maig de 2021 Material d’Espanya Comunitat autònoma

Material forà

Nombre d’entrades

País

Total BNGG

Nombre d’entrades

Andalusia Catalunya Illes Balears Múrcia País Valencià

47  35  30   3  41

Algèria Austràlia Croàcia EUA Israel Itàlia Marroc Portugal Tunísia Turquia Xipre

1  7  2  3  1  8 29  7 13  4  3

Total

156

Total

78

234

FONT: Elaboració pròpia.

es proposa una col·lecció nuclear (core collection) per a aquesta espècie, mitjançant l’elecció del mínim nombre de genotips que caldria mantenir per tal de conservar la màxima diversitat genètica de l’espècie.

1.6. Objectius L’objectiu d’aquest article és presentar els resultats més destacats de l’estudi realitzat a 106 varietats de garrofer provinents de tres poblacions dels Països Catalans (35 de Catalunya, 30 de les Illes Balears i 41 del País Valencià) reunides pel BNGG. L’estudi se centra en les particularitats de la biologia floral d’algunes varietats (morfologia de les flors) i en la caracterització morfològica de la garrofa i del garrofí. També estudia l’estructura genètica de les tres poblacions estudiades en comparació a les altres entrades del BNGG d’altres països.

2. Metodologia Els genotips caracteritzats del BNGG provinents de les tres poblacions dels Països Catalans es mostren a la figura 3. Són 106 varietats: 35 varietats de Catalunya, 30 de les Illes Balears i 41 del País Valencià.

14

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 14

20/12/2021 15:32:57


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

TAULA 2

Caràcters estudiats per a la caracterització de les varietats de garrofer del BNGG Òrgan

Nre. de caràcters

Arbre

5

sexe, vigor, port, densitat de la capçada, ramificació

Caràcters

Fulles i folíols

5

longitud del raquis (cm), nombre de folíols, mida del folíol (cm2), longitud del folíol (cm), amplada del folíol (cm)

Inflorescències

4

longitud del raquis (cm), nombre de flors per inflorescència, color del raquis, color del pistil i/o color de les anteres

Fruit

7

pes (g), longitud (cm), amplada (mm), gruix extern (mm), gruix intern (mm), nombre de llavors per fruit, llavors avortades (%)

Garrofí

6

pes (g), longitud (L) (mm), amplada (A) (mm), gruix (mm), índex L/A, rendiment en garrofí (% sobre el pes del fruit)

Goma de garrofí

1

rendiment en goma (% sobre el pes del garrofí)

FONT: Elaboració pròpia.

FIGURA 2

Parts importants de la garrofa

NOTA: a) garrofa; b) secció de la garrofa; c) garrofí. FONT: Batlle i Tous (1997).

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 15

15

20/12/2021 15:32:57


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

FIGURA 3

Varietats estudiades de Catalunya (35), les Illes Balears (30) i el País Valencià (41), del BNGG, a Mas Bové (Constantí, Tarragonès)

Catalunya 35

30

41

Aleixar ll Banya marrà l Banya marrà II Banya de cabra Cèlia l Cèlia ll Consorci Costella de ruc Dolça valenciana Flor de llaurer Flor i garrofa Vandellòs Llei d’Aldover M-5H Martí l Martí ll Mauri Mèlich l Mèlich ll

Miralles-1 Miralles-2 Miralles-3 Mixto Bosch Mixto príncep Mixto regués Mixto Salvadó Mixto Santa Bàrbara Negra 2 Negral Perafort Puigdelfí l Puigdelfí lll Rojal Tendral València Vives l

Illes Balears País Valencià A-14 A-19 A-23H A-24H A-28H A-3 A-33H Banyeta Blanca Cacha Casuda Chopa Comuna Corona

Costella de bou Costella de burro Cuartiella De la peña Del masclet Fornera Gata L-24 L-33 Lindar Mallorquina Matalafera Matalafera Bugarra Matalafera Bunyol

Matalafera Soneja Melera Negra A-1 Punt inglès Ralladora Rochal Rojal Castelló Roya San Miguel Salinas Santa Maria Traiguera V-13 Vera

Bobal Bord Gaietà Bord granja Bugadera l Bugadera ll Costella Mallorca De la mel De la mel ll D’en Pau Duraió Fonoll Font garrover Forastera Granja Mallorca 2-12

Mollar-l Panesca Pere Gelabert ll Pic d’abella Pic d’abella ll Roja Eivissa Roja Mallorca Roja sa Pobla Rossa l Rossa ll S’hort des mestres Sitjola Uraiona Vera Mallorca Vermella

FONT: Elaboració pròpia.

16

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 16

20/12/2021 15:32:57


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

S’han estudiat dos caràcters d’inflorescències: color del raquis i color del pistil (flors femenines i hermafrodites) o de les anteres (flors masculines i hermafrodites), alhora que s’ha determinat el sexe de cada genotip; els set caràcters de fruit i els sis de garrofí (taula 2 i figura 2). Per a la definició dels caràcters, s’han mesurat per a cada varietat: deu inflorescències, vint-i-cinc garrofes i deu garrofins, en plena maduració. Per a totes les variables de morfologia de fruit i garrofí i per un mínim de cinc anys s’ha fet l’anàlisi de la variància (ANOVA) per a comparar les tres poblacions i una anàlisi de components principals (ACP) per tal d’identificar agrupacions entre les varietats de les tres poblacions mitjançant el programari SAS/STAT (V 9.4 SAS Institute INC, Cary, NC; Estats Units). Finalment, s’han caracteritzat 215 introduccions del BNGG procedents de dotze països (els onze forans i Espanya) per mitjà de marcadors moleculars d’ADN (8 SSR) i un marcador (matK4LF) d’ADN cloroplàstic.

3. Resultats i discussió 3.1. Caràcters de les inflorescències S’observen diferències en el color del raquis: vermell rosat (corona), vermell (cuartiella), vermell intens (Aleixar II), vermell marronós (de la mel II), verd (bord Gaietà) o verd grogós (font garrover). També en el color del pistil (figura 4): verd (consorci), gris verdós (fonoll), gris rosat (Cèlia I) o gris (d’en Pau); i a la pigmentació de les anteres (figura 5): ocre (panesca), verd (comuna), groc (A-19, font garrover, gata) o vermell ataronjat (corona). Pel que fa al sexe, s’observen varietats femenines amb alguna inflorescència hermafrodita (per exemple, bugadera I), i a l’inrevés, varietats hermafrodites amb algunes inflorescències només femenines (per exemple, gata). També, varietats definides com a hermafrodites que alguns anys tenen flors només masculines. Aquest fet s’explica perquè, inicialment, les flors solen manifestar un caràcter hermafrodita latent i, en desenvolupar-se, se’ls poden atrofiar els estams o bé els ovaris, cosa que dona lloc als tipus florals femenins i masculins, respectivament (Tucker, 1992).

3.2. Caràcters de la garrofa i del garrofí L’anàlisi estadística dels resultats de la caracterització del fruit i del garrofí (taula 2) ha posat de manifest que hi ha diferències importants entre les varietats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià del BNGG. Així, s’han trobat diferències significatives en nou caràcters: quatre del fruit (pes de la garrofa, longitud de la garrofa, amplada de la

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 17

17

20/12/2021 15:32:57


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

FIGURA 4

Color del pistil d’algunes varietats femenines

a

b

c

NOTA: a) verd; b) gris rosat; c) gris. FONT: IRTA.

garrofa, nombre de llavors avortades) i cinc del garrofí (longitud del garrofí, amplada del garrofí, gruix del garrofí, índex longitud/amplada del garrofí i rendiment en garrofí). Un caràcter que no presenta diferència significativa entre les tres poblacions és el pes del garrofí (de l’ordre de 0,2 g). És sabut que, per aquesta manca de variabilitat, el garrofí es va utilitzar a l’antiguitat com a unitat de pes per a pedres i metalls preciosos. El quirat (unitat de pes que equival a 200 mg) té l’origen en el garrofí (Tous i Batlle, 1990). Seguidament, es presenten els gràfics de les distribucions de cinc caràcters (quatre del fruit i un del garrofí) que han mostrat diferències significatives entre les tres poblacions: pes de la garrofa, longitud de la garrofa, amplada de la garrofa, nombre de llavors avortades i rendiment en garrofí. Són els caràcters més determinants a l’hora d’avaluar les varietats de garrofer. a) Pes de la garrofa (figura 6). Les varietats del País Valencià van mostrar una mitjana (17,98 g) superior a la de les altres poblacions; la varietat comuna és la que va presentar un pes mitjà més baix (12,17 g) i la lindar un pes més elevat (24,60 g). Les varietats de Catalunya (amb 16,85 g de mitjana) van oscil·lar entre 8,45 g (varietat Perafort) i 24,82 g (varietat llei d’Aldover). Els pesos de les varietats de les Illes Balears (amb 15,26 g de mitjana) van oscil·lar entre 9,41 g (roja Eivissa) i 23,04 g (s’hort des mestres).

18

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 18

20/12/2021 15:32:57


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

FIGURA 5

Pigmentació de les anteres d’algunes varietats masculines i hermafrodites

a

b

c

NOTA: a) ocre; b) groc; c) vermell ataronjat. FONT: IRTA.

b) Longitud de la garrofa (figura 7). Les garrofes del País Valencià van ser les més llargues, amb un valor mitjà de 17,24 cm i valors que van oscil·lar entre 20,86 cm (lindar) i 14,14 cm (banyeta). La longitud mitjana de les de Catalunya va ser de 16,22 cm, i les varietats Puigdelfí II (19,23 cm) i València (13,15 cm) van presentar els valors extrems. Les varietats de les Illes Balears es van trobar entre 18,50 cm (bord Gaietà) i 11,59 cm (roja Eivissa), amb un valor mitjà de 15,56 cm. c) Amplada de la garrofa (figura 8). Les varietats de les Illes Balears van ser les més estretes (20,01 mm de mitjana), i van oscil·lar entre 15,89 mm (bord granja) i 23,32 mm (granja). A continuació, es van situar les del País Valencià, amb 21,89 mm, amb valors entre 16,02 mm (matalafera Bugarra) i 25,33 mm (costella de bou). Finalment, les garrofes de Catalunya, les més amples (22,06 mm de mitjana), van variar entre 19,15 mm (Mèlich II) i 25,30 mm (Mèlich I). d) Nombre de llavors avortades (figura 9). La població de les Illes Balears és la que presentà menys garrofins avortats per garrofa (1,69 de mitjana), amb valors que van oscil·lar entre 0,88 (roja sa Pobla) i 3,06 (s’hort des mestres). La de Catalunya se situà a continuació, amb 2,15 llavors avortades de mitjana, i valors entre 1,32 (banya de marrà) i 3,48 (M5H). Les varietats del País Valencià van presentar el nombre més elevat de

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 19

19

20/12/2021 15:32:57


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

FIGURA 6

Distribució del pes de la garrofa (g) en les tres poblacions (Catalunya, Illes Balears i País Valencià) del BNGG Pes garrofa (g) 30 25 20 15 10 5 0

Illes Balears

Catalunya

País Valencià

NOTA: (―): valors extrems, màxim i mínim, observats; x: valor mitjà; (°) valors atípics; la caixa indica els percentils 75 % i 25 %, entre els dos límits queden incloses el 50 % de les observacions. FONT: Elaboració pròpia.

FIGURA 7

Distribució de la longitud de la garrofa (cm) en les tres poblacions del BNGG Longitud garrofa (cm) 25 20 15 10 5 0

Illes Balears

Catalunya

País Valencià

NOTA: (―): valors extrems, màxim i mínim, observats; x: valor mitjà; (°) valors atípics; la caixa indica els percentils 75 % i 25 %, entre els dos límits queden incloses el 50 % de les observacions. FONT: Elaboració pròpia.

20

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 20

20/12/2021 15:32:58


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

FIGURA 8

Distribució de l’amplada de la garrofa (mm) en les tres poblacions del BNGG Amplada garrofa (mm) 30 25 20 15 10 5 0

Illes Balears

Catalunya

País Valencià

NOTA: (―): valors extrems, màxim i mínim, observats; x: valor mitjà; (°) valors atípics; la caixa indica els percentils 75 % i 25 %, entre els dos límits queden incloses el 50 % de les observacions. FONT: Elaboració pròpia.

FIGURA 9

Distribució del nombre de llavors avortades en les tres poblacions del BNGG Llavors avortades (nre.) 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0

Illes Balears

Catalunya

País Valencià

NOTA: (―): valors extrems, màxim i mínim, observats; x: valor mitjà; (°) valors atípics; la caixa indica els percentils 75 % i 25 %, entre els dos límits queden incloses el 50 % de les observacions. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 21

21

20/12/2021 15:32:58


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

garrofins avortats (2,37 de mitjana), i oscil·laven entre 1,09 (costella de burro) i 4,4 (matalafera Bugarra). e) Rendiment en garrofí (figura 10). El rendiment més elevat el van presentar les varietats de les Illes Balears amb un 13,72 % de mitjana, i valors que van oscil·lar entre 22,69 % (bord granja) i 7,52 % (s’hort des mestres). Les de Catalunya, amb una mitjana d’11,15 %, van mostrar valors entre el 17,94 % (València) i el 6,74 % (mixto Santa Bàrbara). Les varietats del País Valencià, amb rendiments en garrofí inferiors (10,59 % de mitjana), van oscil·lar entre el 16,32 % (costella de burro) i el 6,68 % (punt inglès). Coincideix que les garrofes amb més pes i més llargues són les garrofes del País Valencià, per la qual cosa es pot afirmar que són les més grans quan es comparen amb les garrofes de les poblacions de les varietats de Catalunya i de les Illes Balears. Alhora, també són les varietats que presenten un nombre més elevat de llavors avortades i menys rendiment en garrofí, caràcters importants per tenir en compte actualment des del punt de vista comercial. Les diferències observades en rendiment en garrofí a les tres poblacions poden reflectir la selecció feta pels agricultors al llarg del temps per a millorar determinats caràcters: alt contingut en polpa (rendiment baix en garrofí) o alt contingut en garrofí (rendiment alt en garrofí i poques llavors avortades).

FIGURA 10

Rendiment en garrofí (%) de les tres poblacions del BNGG Rendiment en garrofí (%) 25 20 15 10 5 0

Illes Balears

Catalunya

País Valencià

NOTA: (―): valors extrems, màxim i mínim, observats; x: valor mitjà; (°) valors atípics; la caixa indica els percentils 75 % i 25 %, entre els dos límits queden incloses el 50 % de les observacions. FONT: Elaboració pròpia.

22

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 22

20/12/2021 15:32:58


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

3.3. Anàlisi de components principals L’anàlisi de components principals (ACP) duta a terme per tal d’identificar agrupacions entre les varietats de les diferents poblacions (figures 11, 12 i 13), amb les tretze variables pomològiques estudiades (set caràcters de garrofa i sis de garrofí), mostra que les dues primeres components principals expliquen el 48,38 % de la variància total. La component 1 n’és responsable del 29,83 % i la component 2, del 18,55 %. Al quadrant superior esquerre (figures 11 i 12), es troben les varietats amb un nombre elevat de llavors avortades (Martí II i mixto Santa Bàrbara, de Catalunya). En sentit oposat, quadrant inferior dret, hi ha les varietats amb un alt rendiment en garrofí (bord granja de les Illes Balears). Al quadrant inferior esquerre es posicionen les varietats amb la garrofa més gran: lindar (País Valencià) i llei d’Aldover (Catalunya). També s’observa que hi ha un cert grau d’estructura geogràfica, ja que les varietats d’origen balear mostren un rendiment en garrofí més alt i un nombre de llavors avortades més baix, la qual cosa les diferencia de les altres dues procedències. FIGURA 11

Anàlisi de components principals (ACP) desenvolupada a partir de tretze variables mesurades de 106 varietats de garrofer del BNGG

0,4

avortaments garrofa 0,2

Component 2 (18,55 %)

índex L/A garrofí

0,0 amplada garrofa rendiment garrofí

gruix garrofa gruix intern garrofa

–0,2

gruix garrofí longitud garrofí –0,4

pes garrofa

pes garrofí llavors garrofa

longitud garrofa

amplada garrofí –0,6

–0,4

–0,2

0,0

Component 1 (29,83 %)

0,2

0,4

0,6

FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 23

23

20/12/2021 15:32:58


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

FIGURA 12

Anàlisi de components principals (ACP) desenvolupada a partir de tretze variables mesurades i tres poblacions (Catalunya, Illes Balears, País Valencià) de 106 varietats de garrofer del BNGG

FONT: Elaboració pròpia.

L’ACP sobre els caràcters morfològics del fruit i del garrofí mostra una clara separació entre les varietats femenines i les varietats hermafrodites, aquestes darreres presenten un rendiment en garrofí inferior i un nombre més elevat de llavors avortades (figures 11 i 13). Les varietats femenines bord granja, fonoll i roja sa Pobla, d’origen balear, destaquen perquè presenten un rendiment en garrofí elevat (22,69 % la bord granja) i un nombre de llavors avortades inferior a 1. Les varietats hermafrodites balears Mallorca 2-12 i Sitjola presenten molt bones característiques de rendiment en garrofí (17,73 % i 16,69 %, respectivament). La varietat valenciana costella de burro i la catalana València mostren també característiques interessants de rendiment en garrofí i nombre de llavors avortades.

24

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 24

20/12/2021 15:32:58


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

FIGURA 13

Anàlisi de components principals (ACP) desenvolupada a partir de tretze variables mesurades i dos sexes (64 de femení i 42 d’hermafrodita) de 106 varietats de garrofer del BNGG

FONT: Elaboració pròpia.

Cal destacar la varietat mallorquina duraió (figura 14), una varietat que s’està recomanant per a noves plantacions, que presenta unes bones característiques de fruit (pes de la garrofa: 16,51 g, nombre de llavors avortades: 1,15 i rendiment en garrofí: 15,84 %), i, a més, dona una bona producció (Tous et al., 2009).

3.4. Caracterització molecular. Estructura genètica L’anàlisi de la diversitat i de l’estructura poblacional de 215 varietats, originàries de dotze països, col·leccionades al BNGG utilitzant vuit marcadors moleculars d’ADN i un

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 25

25

20/12/2021 15:32:58


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

FIGURA 14

Garrofes i garrofins de la varietat duraió

FONT: IRTA.

marcador (matK4LF) d’ADN cloroplàstic, ha determinat que el nombre més probable de grups genètics present en aquesta col·lecció és de dos, és a dir, mostra una estratificació de la població per a K = 2 (Di Guardo et al., 2019) (figura 15). Les varietats d’origen croat, italià, xipriota, tunisià, marroquí i andalús pertanyen predominantment a un grup ge­ nètic homogeni (població 2, de color vermell a la figura 15), cosa que suggereix l’existència d’un passat comú en els materials de garrofer d’aquests països mediterranis i Andalusia. D’altra banda, l’altre grup genètic (població 1, de color blau a la figura 15) té una forta presència en les varietats dels Països Catalans i de Múrcia. Les varietats catalanes i valencianes pertanyen preferentment a aquest grup genètic de la població 1, i les va­ rietats balears presenten majoritàriament una barreja d’ambdós grups genètics (varietats barreja o mosaic, de color gris a la figura 15), i minoritàriament el grup genètic de la població 1. En general, les tres poblacions dels Països Catalans presenten un component de barreja; equilibrat amb el grup genètic de la població 1, en el cas de les poblacions de

26

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 26

20/12/2021 15:32:58


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

FIGURA 15

Grups genètics a partir de l’anàlisi de marcadors moleculars d’ADN (8 SSR), a 215 varietats del BNGG Croàcia

g

Murcia

Xipre

y

NOTA: Blau: població 1; vermell: població 2; gris: grup barreja o mosaic. Gràfic ampliat: grups genètics de les varietats de Catalunya (33), les Illes Balears (24) i el País Valencià (37). FONT: Elaboració pròpia a partir de Di Guardo et al. (2019).

Catalunya i del País Valencià, i majoritari en el cas de la població de les Illes Balears. De les tres poblacions estudiades en aquest article, només a la de Catalunya es troba una varietat (València) que pertanyi al grup genètic de la població 2, el majoritari en la resta de països mediterranis.

4. Consideracions finals Dels resultats obtinguts de la caracterització de les varietats dels Països Catalans del BNGG, es pot concloure el següent: — Algunes varietats, tot i estar definides com a femenines, hermafrodites o masculines, presenten flors de diferents sexes; aquest fet és més o menys marcat depenent del factor any.

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 27

27

20/12/2021 15:32:58


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

— S’ha posat de manifest una gran diversitat en la morfologia d’alguns òrgans de les flors de garrofer. — S’han observat diferències significatives amb relació a les característiques del fruit. Les varietats del País Valencià són les que presenten els fruits més grans (pes, longitud i amplada de la garrofa). Les varietats de les Illes Balears tenen un rendiment en garrofí més elevat. — Les varietats femenines presenten un rendiment en garrofí més elevat i un nombre de llavors avortades inferior que les varietats hermafrodites. — Les varietats femenines de les Illes Balears són les més interessants, atenent la demanda actual del mercat (varietats amb un elevat rendiment en garrofí). — S’han determinat dos grups genètics al BNGG. Majoritàriament, les poblacions dels Països Catalans pertanyen a un mateix grup genètic, compartit amb la població de Múrcia.

Agraïments A l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i al Ministeri d’Economia i Competitivitat, pel finançament des de l’any 1997 del Banc Nacional de Germoplasma de Garrofer de l’IRTA, i al Programa CERCA de la Generalitat de Catalunya. Els autors volen agrair també la feina duta a terme pel personal de suport de l’IRTA i pels estudiants que han col·laborat en la presa de dades i en la caracterització del material de garrofer conservat.

Bibliografia Batlle, I. (1985). El algarrobo en la provincia de Tarragona, estudio, situación y posibilida­ des. Beca de la Diputació Provincial de Tarragona. 453 p. [Exemplar mecanografiat no publicat] Batlle, I.; Tous, J. (1990). «Cultivares autóctonos de algarrobo (Ceratonia siliqua, L.) en Cataluña». Investigación Agraria, vol. 5 (2), p. 223-238. — (1997). Carob tree. Ceratonia siliqua L.: Promoting the conservation and use of underuti­ lized and neglected crops. 17. Roma, Itàlia: Institut für Pflanzengenetik und Kulturpflanzenforschung: International Plant Genetic Resources Institute. 92 p. Batlle, I.; Tous, J.; Rallo, J. (2000). «Importancia ecológica y económica del algarrobo en las Islas Baleares». Quercus, núm. 167, p. 41-44. Bolòs, O. de; Vigo, J.; Masalles, R. M.; Ninot, J. M. (1990). Flora manual dels Països Cata­ lans. Barcelona: Pòrtic, p. 188.

28

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 28

20/12/2021 15:32:59


Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional

Caja, G.; Casanova, R.; Cabot, A. (1984). El algarrobo (Ceratonia siliqua, L.): su cultivo y posibilidades agropecuarias en Baleares: Avances de resultados. Palma de Mallorca: Caja de Ahorros «Sa Nostra». 103 p. [Exemplar mecanografiat] Di Guardo, M.; Scollo, F.; Ninot, A.; Rovira, M.; Hermoso, J. F.; Distefano, G.; Malfa, S. la; Batlle, I. (2019). «Genetic structure analysis and selection of a core collection for carob tree germplasm conservation and management». Tree Genetics & Genomes, vol. 15, p. 41. També disponible en línia a: <https://doi.org/10.1007/s11295-019-1345-6>. Folch i Guillèn, R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. 516 p. Goldblatt, P. (1981). «Cytology and the phylogeny of the Leguminosae». A: Polhill, R. M.; Raven, P. H. (ed.). Advances in legume systematics. Vol. 2. Kew, Anglaterra: Royal Botanic Gardens, p. 427-464. Haselberg, C. V. (1988). «A contribution to the classification and characterization of female and male varieties of Ceratonia siliqua L.». A: Fito, P.; Mulet, A. (ed.). Actes del II Simposium Internacional sobre la Garrofa. València: Generalitat Valenciana, p. 137151. Linskens, H. S.; Scholten, W. (1980). «The flower of carob». Portg. Acta Techn., vol. 45 (3), p. 115-120. López-González, G. A. (2001). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Balea­ res. Tom II. Madrid: Mundi Prensa, p. 883-887. Martins-Louçâo, M. A.; Rodríguez-Barrueco, C. (1982). «Studies in nitrogenase activity of carob (Ceratonia siliqua L.) callus cultures associated with Rizhobium». A: Proceed­ ings V International Congress Plant Tissue Culture. Tòquio: Japanese Association for Plant Tissue Culture, p. 671-672. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPAMA) (2021). Anuario de esta­ dística agraria [en línia]. <www.mapama.gob.es> [Data de consulta: maig 2021]. Retana, J.; Ramoneda, J.; Garcia del Pino, F. (1990). «Importancia de los insectos en la polinización del algarrobo». Boletín de Sanidad Vegetal: Plagas, vol. 16 (1), p. 143-150. Rodríguez, J.; Frutos, D. (1988). «Primeros estudios sobre las poblaciones de algarrobo (Ceratonia siliqua, L.) en el sureste y sur de España». A: Fito, P.; Mulet, A. (ed.). Actes del II Simposium Internacional sobre la Garrofa. València: Generalitat Valenciana, p. 255-264. Rofes, J. (2019). Caracterització de noves varietats de garrofer. Treball de recerca de batxillerat. 49 p. Rovira, M.; Aletà, N.; Ninot, A.; Batlle, I. (2014). «Bancos de germoplasma de frutos secos y desecados en el IRTA: avellano, nogal y algarrobo». Actas de Horticultura de la SECH, vol. 69, p. 23-24. Rovira, M.; Tous, J. (1999). «Biología floral del algarrobo». Actas de Horticultura de la SECH, vol. 26 (3), p. 106-112.

DESEMBRE 2021, P. 7-30 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 29

29

20/12/2021 15:32:59


M. Rovira, A. Ninot, A. Romero, I. Batlle

Tous, J.; Batlle, I. (1990). El algarrobo. Madrid: Mundi Prensa. 102 p. Tous, J.; Batlle, I.; Rallo, J.; Romero, M. (2001). «Prospección de variedades de algarrobo en las islas Baleares». Investigación Agraria: Producción y Protección Vegetal, vol. 16 (2), p. 187-204. Tous, J.; Batlle, I.; Romero, A. (1995). «Prospección de variedades de algarrobo en Andalucía». Información Técnica Económica Agraria, vol. 91V (3), p. 164-174. Tous, J.; Olarte, M. J.; Truco, M. J.; Arús, P. (1992). «Isozyme polymorphisms in carob cultivars». Hort Science, vol. 27 (3), p. 257-258. Tous, J.; Romero, A.; Batlle, I. (2013). «The carob tree: Botany, horticulture and genetic resources». Horticultural Reviews [New Jersey: Wiley-Blackwell, John Wiley & Sons, Inc.], vol. 41, p. 385-456. Tous, J.; Romero, A.; Hermoso, J. F.; Ninot, A.; Plana, J.; Batlle, I. (2009). «Agronomic and commercial performance of four Spanish carob cultivars». HortTechnology, vol. 19 (2), p. 465-470. Tous, J.; Rovira, M.; Romero, A.; Afif, M.; Khouja, M.; Naghmouchi, S.; Boussaid, M. (2006). «Carob tree germplasm in Tunisia». FAO Nucis-Newsletter, núm. 13, p. 55-59. Tucker, S. C. (1992). «The developmental basis for sexual expression in Ceratonia siliqua (Leguminosae: Caesalpinioideae: Cassieae)». American Journal of Botany, vol. 79 (3), p. 318-327. Zohary, M. (1973). Geobotanical foundations of the Middle East. Stuttgart: Fisher. 370 p.

30

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 7-30

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 30

20/12/2021 15:32:59


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 31-60 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.130

Xylella fastidiosa a la conca mediterrània Vicente Dalmau-Sorlí,1 Amparo Ferrer-Matoses,1 Josep A. Jaques-Miret,2 Miguel A. Miranda,3, 4 Antonio Vicent5

V

1. Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Generalitat Valenciana, València 2. Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I (UJI), Castelló de la Plana 3. Universitat de les Illes Balears (UIB), grup de recerca de Zoologia Aplicada i de la Conservació, Palma de Mallorca 4. Departament de Producció i Protecció Agroalimentària, Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (INAGEA), Palma de Mallorca 5. Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia, Montcada (València) REBUT: 4 DE MARÇ DE 2021 - ACCEPTAT: 11 DE MAIG DE 2021

RESUM Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) és un bacteri que causa diverses malalties en plantes, algunes de molt greus i incurables. Pel seu origen americà, la presència limitada a la Unió Europea (UE) i les greus conseqüències de la seua introducció, es considera patogen de quarantena. X. fastidiosa subsp. pauca es detectà per primera vegada a la conca mediterrània el 2013 al sud d’Itàlia, moment en què afectava greument les oliveres amb la síndrome del declivi ràpid de l’olivera (DRO), una malaltia letal per a la majoria de varietats d’aquest cultiu. Posteriorment, han anat apareixent en altres països nous brots de les subespècies pauca, multiplex i fastidiosa, i actualment n’hi ha sota control oficial a Correspondència: Josep A. Jaques. Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural. Universitat Jaume I (UJI). Avinguda de Vicent Sos Baynat, s/n. 12071 Castelló de la Plana. Tel.: 964 728 035. A/e: josep.jaques@camn.uji.es.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 31

31

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

tot el quadrant nord-occidental de la conca mediterrània i a Israel. A Europa s’han trobat tres espècies d’insecte vector: Neophilaenus campestris (Fallen), Philaenus italosignus Drosopoulos & Remane i Philaenus spumarius L. Tot i que l’erradicació ha estat la principal mesura fitosanitària contra aquest patogen a la UE des de la primera detecció, l’extensió i les característiques geogràfiques de l’àrea afectada han fet que en alguns casos, com a les Balears i al sud d’Itàlia, s’haja autoritzat l’estratègia de la contenció. A mitjà i llarg termini, la gestió d’aquest patogen s’orienta a l’obtenció de varietats tolerants o resistents, com s’està fent ja amb l’olivera a Itàlia. PARAULES CLAU: sanitat vegetal, quarantena, Balears, Alacant, bacteris fitopatògens, insec-

tes vectors.

Xylella fastidiosa in the Mediterranean Basin ABSTRACT Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) is a bacterium causing different plant diseases, some of which are severe and currently incurable. Due to its American origin, its limited presence in the European Union (EU), and the serious consequences of further introductions and spread, this bacterium is considered a quarantine pest. In 2013, X. fastidiosa subsp. pauca was detected for the first time in the Mediterranean Basin in Puglia, southern Italy, seriously affecting olive trees in that area with the olive quick decline syndrome (OQDS), a lethal disease for most commercial olive varieties. Subsequently, new outbreaks of the subspecies pauca, multiplex and fastidiosa have been detected and are currently under official control throughout the northwestern quadrant of the Mediterranean Basin and Israel. Three insect species in the family Aphrophoridae (Hemiptera: Cercopoidea) are proven vectors of this pathogen in Europe. These are Neophilaenus campestris Fallén, Philaenus italosignus Drosopoulos & Remane and Philaenus spumarius L. These species are univoltine and overwinter on herbaceous hosts, where they reproduce, invading crops when these plants dry out in late spring. Although eradication has been the prime phytosanitary measure established by the EU regulation against this pathogen since its first detection, the extent and geographical features of the affected area have determined that in some cases, as in the Balearic Islands and southern Italy,

32

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 32

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

containment strategies have been prescribed for the purpose of preventing the spread of the pathogen to other territories. In the medium and long terms, the management of this pathogen is addressed to obtaining varieties that are either tolerant or resistant to X. fastidiosa. This is currently the case of olive trees in Italy. Given the great social importance of the problems caused by this pathogen, activities aimed at raising awareness among the population are considered an essential part of the solution. KEYWORDS: plant health, quarantine, Balearic Islands, Alicante, plant-pathogenic bacteria,

vector insects.

Xylella fastidiosa en la cuenca mediterránea RESUMEN Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) es una bacteria causante de enfermedades en plantas, algunas muy graves e incurables. Por su origen americano, su presencia limitada en la Unión Europea (UE) y las graves consecuencias de su introducción, se considera patógeno de cuarentena. X. fastidiosa subsp. pauca se detectó por primera vez en la cuenca mediterránea en 2013 en el sur de Italia, afectando gravemente a los olivos con el síndrome del declive rápido del olivo (DRO), una enfermedad letal para la mayoría de variedades de este cultivo. Posteriormente, han ido apareciendo nuevos brotes de las subespecies pauca, multiplex y fastidiosa, y actualmente diversas áreas del cuadrante noroccidental de la cuenca mediterránea e Israel se encuentran bajo control oficial. En Europa se han encontrado tres especies de insecto vector: Neophilaenus campestris (Fallen), Philaenus italo­ signus Drosopoulos & Remane y Philaenus spumarius L. Aunque la erradicación ha sido la principal medida fitosanitaria en la UE contra este patógeno desde su detección, la extensión y las características geográficas del área afectada han hecho que en algunos casos, como en las Baleares y en el sur de Italia, se haya autorizado la estrategia de la contención. A medio y largo plazo, la gestión de este patógeno se orienta hacia la obtención de variedades tolerantes o resistentes, como se está haciendo ya con el olivo en Italia. PALABRAS CLAVE: sanidad vegetal, cuarentena, Baleares, Alicante, bacterias fitopatógenas,

insectos vectores.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 33

33

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

1. Xylella fastidiosa : el bacteri, vectors, hostes i malalties 1.1. El bacteri, subespècies i tipus genètics Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) és un bacteri gramnegatiu d’origen americà que causa diverses malalties en plantes, algunes de molt greus i ara mateix incurables. El seu nom indica dues de les seues principals característiques. El gènere Xylella ens diu que aquest bacteri es desenvolupa al xilema de les plantes, mentre que l’epítet fastidiosa no es refereix tant a les greus malalties que causa, sinó a la dificultat d’aïllament i creixement en cultiu axènic. S’han descrit quatre subespècies de X. fastidiosa (fastidiosa, pauca, multiplex i sandyi), encara que el Comitè de Taxonomia de Bacteris Fitopatògens de la Societat Internacional de Fitopatologia (ISPP-CTPPB) reconeix únicament com a vàlides les subespècies fastidiosa i multiplex. Per contra, hi ha soques de X. fastidiosa que no s’han assignat, de moment, a cap de les quatre. De fet, s’ha proposat la subespècie tashke per a incloure soques de X. fastidiosa obtingudes de la quitalpa, Chitalpa tashkentensis (bignoniàcies), i la subespècie mori per a aïllats que colonitzen moreres als Estats Units (EUA). A Taiwan es va descriure en 2017 una malaltia en perera causada per una nova espècie del gènere Xylella, que s’ha denominat X. taiwanenis (Marco-Noales, Landa i López, 2017). L’aplicació de la tipificació per anàlisi multilocus (MLST, de l’anglès multilocus se­ quence typing) ha permès augmentar el nivell de resolució taxonòmica de X. fastidiosa, que s’ha organitzat en clades filogenètics associats a les subespècies. L’MLST es basa en l’anàlisi de set gens distribuïts pel cromosoma bacterià que permeten assignar els aïllats a diferents tipus de seqüència (ST, de l’anglès sequence type). No obstant això, aquests clades no són compartiments estancs, ja que les poblacions de X. fastidiosa es recombinen sovint. Sembla que el flux de material genètic via recombinació homòloga és un dels factors determinants en l’aparició recent de noves malalties causades per X. fastidio­ sa (Marco-Noales, Landa i López, 2017). Aquests successos de recombinació s’han evidenciat en les anàlisis mitjançant la seqüenciació completa del genoma de diversos aïllats. Els resultats d’aquests estudis indiquen que els brots de X. fastidiosa subsp. multiplex a Europa segurament es devien iniciar en múltiples introduccions a partir d’un clade amb diversitat genètica limitada amb un probable origen a Califòrnia (EUA) (Landa et al., 2020; Moralejo et al., 2020).

34

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 34

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

1.2. Els insectes vectors En condicions naturals, X. fastidiosa és incapaç de produir noves infeccions si no és mitjançant determinats insectes vectors. Es caracteritzen perquè presenten un aparell bucal de tipus picador-xuclador (figura 1) i s’alimenten del xilema de les plantes, és a dir, els vasos conductors de saba bruta. Aquests hàbits d’alimentació es troben en algunes famílies de l’ordre dels hemípters, subordre dels cicadomorfs. En concret, en les superfa­mílies dels cercopoideus, els cicadoideus i els membracoideus. Tot i que a escala mundial hi ha més de 30.000 espècies que pertanyen a aquests tàxons, a hores d’ara, només s’ha pogut comprovar que actuen com a vectors de X. fastidiosa una cinquantena d’aquestes espècies (EFSA PHL Panel, 2019a). D’aquestes, només tres espècies de la família dels afrofòrids (cercopoideus) es troben a Europa. Es tracta de Neophilaenus campestris (Fallen),

FIGURA 1

Aparell bucal picador-xuclador típic dels insectes hemípters vectors de X. fastidiosa

NOTA: Els dos estilets penetren en els teixits vegetals fins a arribar al xilema. Per un dels estilets, l’insecte injecta saliva, mentre que per l’altre extrau l’aliment, inoculant el bacteri a la planta o bé contaminant-se, respectivament. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 35

35

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

Philaenus italosignus Drosopoulos & Remane i Philaenus spumarius L. (Saponari et al., 2019; Cavalieri et al., 2018). Els adults d’aquests insectes semblen cigales menudes (de 6-8 mm de llarg). Les nimfes són gregàries, i produeixen una abundosa secreció escumosa que fa que la colònia semble una escopinada (per això en anglès té el nom vulgar de spittlebug, literalment, ‘cuca escopinada’) (figura 2). Es considera que P. spumarius és el principal vector de X. fastidiosa als oliverars de la Pulla, la regió sud-oriental d’Itàlia on es va detectar aquest bacteri per primera vegada a Europa (Saponari et al., 2019). Aquesta espècie és cosmopolita i té una distribució holàrtica (Soulier-Perkins, 2020). En concret, a casa nostra s’ha trobat tant a la zona afectada de les comarques del nord d’Alacant com a Mallorca (Miranda et al., 2017), on també apareix N. campestris (Fereres et al., 2020), una espècie que es pot trobar per tota la península Ibèrica (Laviña, Sabaté i Batlle, 2015; Fereres et al., 2020). Per contra, P. italosignus no s’ha trobat fora d’Itàlia (Panzavolta et al., 2019; Soulier-Perkins, 2020). FIGURA 2

Colònia d’immadurs d’afrofòrid

FONT: J. A. Jaques.

36

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 36

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

El cicle biològic d’aquests afrofòrids és similar: són espècies univoltines (tenen un sol cicle vital a l’any) i polífagues. Els adults fan la posta a la tardor sobre diverses espècies herbàcies, on des del mes de febrer es comencen a trobar les nimfes. Quan aquesta vegetació herbàcia s’agosta, els nous adults l’abandonen i es desplacen als hostes llenyosos, tant cultivats, ametlers i oliveres, com silvestres, baladres i llentiscles, on s’alimenten fins que entre finals d’estiu i principi de tardor tornaran als hostes herbacis per fer la posta i completar el cicle. Estudis fets a les Balears (Miranda et al., 2017) demostren que les nimfes de P. spumarius passen els cinc estadis alimentant-se de plantes herbàcies de les cobertes fins a finals de maig, moment en què els adults migren cap als arbres i la vegetació dels marges de les parcel·les. Entre els mesos de setembre i novembre, els insectes tornen a la coberta vegetal, on pondran els ous, que es desclouran la primavera següent (figura 3). El desenvolupament gregari de les nimfes a la parcel·la en complica el control. Encara que hi ha poques dades, en principi, el desbrossament mecànic de la coberta pot fer minvar les poblacions de nimfes i, per tant, dels futurs adults. La presència de vectors en una parcel·la es pot confirmar amb la detecció de les nimfes, o amb la detecció d’adults utilitzant, generalment, una mànega entomològica, ja que les trampes són poc efectives. Per a confirmar si hi ha transmissió en una parcel·la, cal detectar X. fastidiosa a l’aparell FIGURA 3

Dinàmica estacional dels adults de P. spumarius (nombre d’individus capturats per colp de mànega entomològica per cent) a la coberta vegetal, a la vegetació dels marges i als arbres. Mallorca, any 2020 3,5 Coberta

Nre. d’individus · 100

3,0

Arbres

2,5

Marges

2,0 1,5 1,0 0,5

re De se mb re

em b

No v

re

Oc tu br e

Se tem b

Ag os t

Ju lio l

Ju ny

Ma ig

Ab ril

Ma rç

Fe br er

Ge ne r

0,0

FONT: Adaptat per J. López-Mercadal a partir de López-Mercadal (2021).

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 37

37

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

bucal dels adults mitjançant tècniques moleculars de reacció en cadena de la polimerasa (PCR, de l’anglès polymerase chain reaction). Les nimfes no es consideren vectors, perquè, quan muden, la coberta interna que recobreix l’aparell bucal també es muda i desapareix el bacteri. Els adults no muden i, per la seua mobilitat, des del moment que adquireixen el bacteri, són capaços d’actuar com a vectors fins que es moren. A França, Cunty et al. (2020) han demostrat que P. spumarius té un paper important com a vector. A partir d’uns quatre mil adults capturats a les zones infectades de Còrsega i de la Provença entre 2015 i 2019, s’ha comprovat que les dues seqüències de X. fastidiosa subsp. multiplex presents a França (ST6 i ST7) es troben també en aquest afrofòrid, amb una distribució geogràfica que es correspon amb la de les plantes infectades. El percentatge d’insectes positius al bacteri va arribar al 33 % a Còrsega, amb un mínim anual a l’hivern del 3,5 % d’adults infectats, amb una càrrega bacteriana d’entre 103 i 104 cèl·lules per individu. Aquestes dades, crucials per a entendre la biologia de X. fastidiosa i per a la seua gestió, demostren que a la Mediterrània pot passar l’hivern en el seu vector, i que la transmissió no s’aturaria en aquesta època de l’any, fenomen que podria incrementar-se amb l’escalfament global de la Terra. Estudis duts a terme a Itàlia indiquen que els insectes vectors solen transmetre la malaltia entre els arbres pròxims (Bodino et al., 2020b). No obstant això, poden moure’s també a llargues distàncies des de la zona infestada per acció del vent, però, sobretot, com a polissons en vehicles, persones i també en plantes o material vegetal. Diversos focus detectats a la península de Salento s’han associat a aquesta mena de disseminació a llarga distància. És el cas d’un arbre infectat a l’aparcament d’una gasolinera, on se solen aturar els camions provinents de l’àrea infestada (Boscia, Saponari i Martelli, 2017).

1.3. Els hostes La gamma d’hostes de X. fastidiosa és extraordinàriament àmplia. En funció dels mètodes de detecció emprats, el nombre d’espècies oscil·la entre 343 i 595, el de gèneres entre 163 i 275 i el de famílies entre 64 i 85 (EFSA, 2020). Entre les malalties de més rellevància pel seu interès agrícola (taula 1) podem destacar: la clorosi variegada dels cítrics (CVC), causada per la subespècie pauca; la síndrome del declivi ràpid de l’olivera (DRO), causada també per la subespècie pauca; la malaltia de Pierce de la vinya, causada per la subespècie fastidiosa, i la socarrada de les fulles de l’ametler, causada per les subespècies fasti­ diosa i multiplex. Encara que en les quatre subespècies sembla que hi ha un cert grau d’especificitat per l’hoste, en realitat se’n desconeix el rang potencial en la flora europea (EFSA, 2020). En tractar-se d’un patogen originari d’Amèrica, hi ha moltes espècies de plantes europees, principalment silvestres, que mai han estat exposades al bacteri, i es

38

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 38

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

TAULA 1

Malalties associades a X. fastidiosa, plantes hoste d’interès agrícola i/o ornamental en què s’ha trobat i les subespècies detectades Malaltia (nom en anglès)

Hostes en què s’ha detectat

Subespècie de X. fastidiosa

Atròfia de l’ambrosia (ragweed stunt)

Ambrosia artemisifolia L.

Clorosi variegada dels cítrics (citrus variegated chlorosis)

Cítrics

pauca

Declivi ràpid de l’olivera (olive quick decline syndrome)

Olivera

pauca

Escaldat de les fulles de la prunera (plum leaf scald)

Prunera

multiplex

Malaltia de Pierce (Pierce’s disease)

Vinya

fastidiosa —

Marciment de la vinca (periwinkle wilt)

Vinca sp.

Nanisme de la bresquillera (phony peach disease)

Ametler, bresquillera (presseguer), prunera

multiplex

Socarrada bacteriana de les fulles (bacterial leaf scorch)

Arç, morera, om, plàtan d’ombra, roure

multiplex

Socarrada de les fulles de l’ametler (almond leaf scorch)

Ametler

fastidiosa multiplex

Socarrada de les fulles del baladre (oleander leaf scorch)

Baladre

sandyi

Socarrada de les fulles del cafè (coffee leaf scorch)

Cafè

pauca

FONT: Elaboració pròpia a partir d’EFSA PHL Panel (2019b).

desconeix si poden ser-ne hostes i si el bacteri és capaç de causar-los cap malaltia (Marco-Noales, Landa i López, 2017). A les Balears, per exemple, s’ha detectat X. fasti­ diosa tant en plantes agrícoles, com en ornamentals i silvestres (Olmo et al., 2021). Com hem vist adés, els adults i les nimfes dels insectes vectors no solen compartir hostes a escala de l’estrat vegetal (Bodino et al., 2020a). Tots aquests hostes ho són també potencialment del bacteri, fenomen que s’ha pogut comprovar en nombrosos casos (EFSA, 2020) (taula 2). Segons aquest estudi de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, de l’anglès European Food Safety Authority), la família de les fabàcies és la que conté un nombre més gran d’espècies hoste de X. fastidiosa (61), seguida de les asteràcies (57), les vitàcies (48), les poàcies (42) i les rosàcies (41). Altres famílies presenten xifres inferiors. Moltes d’aquestes espècies en infectar-se no mostren cap símptoma, mentre que d’altres pateixen alguna de les malalties associades a X. fastidiosa (taula 1).

1.4. Epidemiologia i requeriments climàtics X. fastidiosa està àmpliament distribuïda per diferents zones climàtiques, amb més prevalença en regions tropicals i subtropicals. Causa malalties greus en zones de clima

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 39

39

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

TAULA 2

Plantes hoste recollides a la base de dades de l’EFSA en què s’han trobat adults o nimfes dels insectes vectors de X. fastidiosa a la península Ibèrica Família

Espècie (nom/s vulgar/s)

Adults

Nimfes

Asparagaceae

Asparagus sp. (espàrrec)

Ps

Asteraceae

Lactuca serriola L. (enciam bord)

Nc, Ps

Sonchus oleraceus (lletsó)

Nc, Ps

Ps

Plantes herbàcies

Taraxacum sp. (dents de lleó)

Nc, Ps

Convolvulaceae

Convolvulus arvensis L. (corretjola)

Nc, Ps

Fabaceae

Medicago sp. (alfals)

Ps

Vicia sativa L. (veça)

Ps

Geraniaceae

Erodium sp. (agulletes, rellotges)

Ps

Malvaceae

Malva sp. (malva)

Ps

Plantaginaceae

Plantago sp. (plantatge)

Nc, Ps

Poaceae

Avena sp. (avena, civada)

Ps

Nc

Bromus sp. (brom)

Nc, Ps

Hordeum vulgare L. (civada, ordi)

Ps

Lolium sp. (margall, raigràs)

Nc

Daucus carota L. (carlota, safanòria, pastanaga)

Ps

Ps

Cupressaceae

Juniperus oxycedrus L. (càdec, ginebre)

Ps

Fagaceae

Quercus ilex L. (carrasca, alzina)

Ps

Juglandaceae

Juglans regia L. (nouera, noguera)

Nc, Ps

Lamiaceae

Lavandula stoechas L. (tomaní, caps d’ase)

Ps

Oleaceae

Olea europaea L. (olivera, ullastre)

Nc, Ps

Rosaceae

Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb (ametler)

Nc, Ps

Vitaceae

Vitis vinifera L. (vinya)

Nc, Ps

Umbelliferae Plantes llenyoses

NOTA: Nc: Neophilaenus campestris; Ps: Philaenus spumarius. FONT: Elaboració pròpia a partir d’EFSA (2020) i Fereres et al. (2020).

mediterrani; d’altra banda, s’ha esmentat la seva presència en zones fredes del nord dels EUA i el Canadà, però el seu impacte sota aqueixes condicions climàtiques sembla inferior (EFSA PHL Panel, 2019b). Les condicions ambientals, i la distribució i densitat de les plantes hoste, influeixen enormement en la incidència i en la gravetat de les malalties, així com en l’abundància dels insectes vectors. El patró d’agregació espacial de la infec-

40

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 40

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

ció està en gran manera relacionat amb l’espècie d’insecte vector present en cada zona i amb els seus diferents hàbits d’alimentació i ecològics (Navas-Cortés, Montes-Borrego i Landa, 2017). En alguns casos, els primers focus apareixen prop de les vores de parcel·les, quan s’hi concentra la font d’inòcul inicial (Purcell, 1974). En altres situacions, domina la transmissió entre plantes, que dona un patró de distribució agregat dins de la parcel·la (Hopkins i Purcell, 2002). Estudis duts a terme a la zona afectada d’Alacant indiquen que X. fastidiosa presenta una forta agregació espacial, probablement determinada pels mecanismes de disseminació d’aquest patogen, principalment a través dels insectes vectors, però també pel moviment de material de propagació (planter, plançons, varetes) infectat (Cendoya et al., 2020). La capacitat de supervivència de X. fastidiosa a l’hivern pot variar amb la subespècie del bacteri i les característiques de la planta hoste. S’ha descrit que l’activitat de la subespècie fastidiosa en les plantes de vinya es veu afectada negativament per les temperatures baixes (Lieth et al., 2011). Concretament, Feil i Purcell (2001) van proposar uns nivells de risc per a aquesta malaltia basats en les isotermes de les temperatures mínimes hivernals (tmh): impacte greu (tmh > 4,5 °C), moderat (1,7 °C < tmh < 4,5 °C), ocasional (–1,1 °C < tmh < 1,7 °C) o infreqüent (tmh < –1,1 °C). D’altra banda, a causa de l’efecte tampó del sòl, es creu que les poblacions de X. fastidiosa presents en les arrels de les plantes estan menys afectades per les oscil·lacions de temperatura de l’aire, especialment en arbres de gran port. En el cas de la zona afectada d’Alacant, es troben representades les quatre categories de risc (Cendoya et al., 2020), cosa poc freqüent donada l’extensió relativament limitada. Probablement, les diferències de cota (> 1.200 m) i la proximitat a la mar han estat determinants en aquesta particular configuració climàtica. No obstant això, en aquesta zona, les quatre categories de risc presenten una prevalença de X. fasti­ diosa subsp. multiplex similar. Això podria indicar una millor adaptació d’aquesta subespècie a diferents climes; de fet, s’ha trobat en regions septentrionals amb hiverns freds (Goodwin i Zhang, 1997). Els estudis de modelització epidemiològica de les malalties de X. fastidiosa a Europa han permès obtenir mapes d’idoneïtat climàtica per a X. fastidiosa a escala europea (EFSA PHL Panel, 2019b). Aquests models indiquen que, a causa principalment de les baixes temperatures, les zones més continentals i septentrionals d’Europa podrien estar menys exposades al seu impacte, mentre que les regions mediterrànies serien més favorables per al desenvolupament del patogen (EFSA PHL Panel, 2019b). Aquests mapes d’idoneïtat s’han combinat amb models de dispersió de X. fastidiosa subsp. pauca per a avaluar l’impacte econòmic potencial del bacteri en olivera a Europa, que podria representar unes pèrdues de 24.200 milions d’euros (Schneider et al., 2020).

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 41

41

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

1.5. Mesures de control i legislació fitosanitària europea Donada la seua presència limitada al territori de la UE i les greus repercussions que pot tenir tant per a l’agricultura com per al medi ambient, des de l’any 1988 (DOCE, 1988) X. fastidiosa és considerat un bacteri de quarantena de la UE. En l’actualitat, és una de les vint plagues prioritàries, que són aquelles que tenen el potencial impacte econòmic, mediambiental o social més greu per al territori de la UE (DOUE, 2019). Inicialment, la legislació fitosanitària es basava en els controls a la importació des de països tercers, per a evitar la introducció tant del bacteri com dels seus insectes vectors. Després de la primera detecció de X. fastidiosa al sud d’Itàlia, les mesures fitosanitàries es van dirigir, a més, a evitar la seua propagació dins de la UE. Aquestes mesures s’han anat modificant en funció dels coneixements adquirits sobre el patogen, els seus vectors i els hostes. Actualment, el Reglament d’execució 2020/1201 sobre mesures per a evitar la introducció i la propagació de X. fastidiosa dins la UE (DOUE, 2020) regula les actuacions enfront de la malaltia i dels seus vectors en la UE. Les mesures van dirigides tant als estats membres (EM) als quals s’ha detectat la presència del bacteri com als que no. Són les següents: a) Mesures fitosanitàries aplicables en tots els EM: — Establiment d’un pla de contingència obligatori, perquè es tracta d’una plaga prioritària. Aquest pla ha de recollir totes les mesures que adoptarà l’estat membre. — Prospeccions anuals dels vegetals hoste basades en el risc i fetes en les èpoques més adequades. — Mesures de control per al trasllat dins de la UE del material vegetal després de comprovar el compliment de determinats requisits. — Mesures de control per a poder introduir a la UE vegetals hoste procedents de països tercers. — Campanyes de sensibilització al públic en general, als viatgers, als professionals i als operadors de transport internacional sobre l’amenaça que suposa aquesta malaltia per al territori de la UE. b) Mesures que cal adoptar als EM amb detecció de la plaga. A través dels plans d’ac­ ció, cada territori establirà les mesures fitosanitàries adequades en funció de la seua situació: — Mesures d’erradicació: establiment de zones demarcades i adopció de mesures amb la finalitat d’erradicar la infecció i evitar-ne la propagació posterior a la resta de la UE. Obligatòries després de la primera detecció de la malaltia en un territori de la UE. — Mesures de contenció: establiment de zones demarcades i adopció de mesures de contenció en els casos en els quals ja no siga possible erradicar-la. Són menys estrictes, però han de poder garantir que la plaga no es propague cap a altres territoris.

42

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 42

20/12/2021 15:32:59


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

2. Xylella fastidiosa a la conca mediterrània Segons l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal (OEPV/EPPO), a finals de primavera de 2021, X. fastidiosa es trobava a Amèrica, Àsia i Europa (figura 4). A la conca mediterrània era present a Espanya, França, Israel, Itàlia i Portugal. D’aquests estats, però, només es considerava establit a Israel, la península Italiana i les illes de Còrsega i de les Balears, mentre que a la resta estava en erradicació i, per tant, la seua presència es considerava temporal. FIGURA 4

Estats on s’ha detectat X. fastidiosa. 17 de juny de 2021

NOTA: Els punts grocs corresponen a les localitzacions on es considera establit X. fastidiosa, mentre que els morats indiquen zones on s’ha detectat i en procés d’erradicació. FONT: https://gd.eppo.int/taxon/XYLEFA/distribution.

2.1. Xylella fastidiosa a Itàlia En 2013 X. fastidiosa es va trobar associat al DRO a la província de Lecce (regió de la Pulla) des d’on s’ha anat estenent progressivament cap al nord, i afecta tota la península de Salento (el «taló» d’Itàlia). El DRO es caracteritza per l’assecatge de fulles i branques, que s’estén parcialment o totalment per la copa de l’arbre (figura 5). Les varietats locals cellina di Nardò i ogliarola salentina en són especialment susceptibles, cosa que ha ma-

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 43

43

20/12/2021 15:32:59


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

FIGURA 5

Oliveres afectades per X. fastidiosa subsp. pauca a la regió de la Pulla, Itàlia

FONT: A. Vicent.

tat de manera fulminant oliveres monumentals de gran valor patrimonial (Boscia et al., 2017). Una vegada s’infecta l’olivera, el bacteri colonitza els feixos vasculars del xilema, on es multiplica i es mou de manera ascendent i descendent. Les cèl·lules bacterianes formen una biopel·lícula que obstrueix els vasos i impedeix el flux de saba des de les arrels fins a la copa, la qual cosa indueix l’assecatge foliar i la mort de l’arbre. S’ha identificat X. fastidiosa subsp. pauca, concretament la soca denominada CoDiRO del genotip bacterià ST53, com l’agent causal del DRO a Itàlia. La similitud genètica d’aquesta soca amb altres aïllades de baladre i cafè a Costa Rica indiquen que la primera introducció d’aquest patogen a Europa va produir-se a través de plantes de cafè importades des d’aqueix país (Giampetruzzi et al., 2017). P. spumarius, amb una alta capacitat reproductiva en ambients mediterranis, s’ha identificat com el principal vector de X. fas­ tidiosa a Itàlia (Ben Moussa et al., 2016). Els adults s’alimenten i adquireixen el bacteri de l’olivera des de finals de primavera fins a mitjan estiu, i el transmeten a arbres pròxims. Després de la detecció, Itàlia va executar un ambiciós programa de seguiment del patogen. Durant el primer semestre de 2017 es van prendre mostres de 180.000 oliveres

44

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 44

20/12/2021 15:33:00


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

(Boscia et al., 2017). La primera campanya de seguiment va confirmar que l’extensió de la malaltia superava les possibilitats d’erradicació, i la UE va autoritzar l’estratègia de contenció. Es va establir un cordó sanitari en el límit de la zona infestada (zona de contenció), que es va sotmetre a una vigilància epidemiològica intensiva amb l’obligació de destruir les plantes infectades. A continuació de la zona de contenció, s’establí una zona tampó, sotmesa també a vigilància intensiva. L’estratègia es complementà amb accions per a reduir la població dels vectors, mitjançant el desbrossament mecànic i el treball del sòl dins dels oliverars per a eliminar les plantes adventícies. Allà on el desbrossament mecànic no era possible es recomanà l’aplicació controlada d’insecticides. S’actuà principalment sobre les poblacions de nimfes, abans que es convertiren en adults i pogueren transmetre la malaltia a altres plantes. Desafortunadament, aquest gran esforç no va anar acompanyat de l’eliminació de les plantes infectades, per la qual cosa la malaltia es propagà amb rapidesa i el cordó sanitari s’ha anat desplaçant cap al nord. A la primavera de 2021, estava situat a Monopoli, província de Bari, i depassava el límit septentrional de la península de Salento. Campanyes de desinformació d’organitzacions no governamentals i una política de comunicació poc eficaç per part de les autoritats competents han sigut determinants en aquest fracàs (Abbot, 2015). El cas d’Itàlia ha d’alertar-nos de la importància de la dimensió social dels problemes fitosanitaris, sobre la qual cal actuar amb mesures efectives de formació i conscienciació de la població. Com a estratègia a mitjà i llarg termini, a Itàlia s’està investigant per a desenvolupar varietats d’olivera tolerants o resistents a X. fastidiosa. S’han obtingut bons resultats amb el cultivar leccino, que creix bé a l’àrea infectada i mostra símptomes poc greus de la malaltia en comparació amb el cultivar ogliarola salentina. Aquesta tolerància va associada a una concentració del bacteri molt inferior (Giampetruzzi et al., 2016). En 2018 es va detectar un nou focus de X. fastidiosa a la localitat de Monte Argentario, a la Toscana, al centre d’Itàlia, sobre espècies de plantes autòctones, com la ginesta (Spartium junceum), l’estepa (Cistus), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’espígol (Lavandu­ la) i l’ametler, però també sobre l’ornamental originària de Sud-àfrica Polygala myrtifo­ lia. Les anàlisis van confirmar que es tractava de X. fastidiosa subsp. multiplex, concretament, d’un nou tipus genètic ST87 (Marchi et al., 2018; Saponari et al., 2019). Tot indica que es tractaria d’una introducció aliena a la del sud d’Itàlia. El desembre de 2018, es va establir una zona demarcada, on, fins al gener de 2019, s’havien recollit 1.120 mostres que van demostrar que altres espècies, com l’argelaga negra (Calicotome spinosa), Calico­ tome sp., l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), l’arbre del paradís (Eleagnus angustifolia) o la figuera (Ficus carica), també estaven infectades. Símptomes típics de la socarrada de les fulles es van trobar en ametler, ginesta i P. myrtifolia (Regione Toscana, 2019).

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 45

45

20/12/2021 15:33:00


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

2.2. Xylella fastidiosa a França L’estiu de 2015, es va detectar X. fastidiosa subsp. multiplex (ST6, ST7 i ST79) a Còrsega, sobretot en la planta ornamental P. myrtifolia, i també en plantes mediterrànies com el romer (Rosmarinus officinalis), la ginesta o el baladre (Nerium oleander). L’octubre del mateix any es va trobar aquesta mateixa subespècie (ST6 i ST7) a la Costa Blava (regió administrativa PACA, Provença - Alps - Costa Blava), també en P. myrtifolia, al llarg de gairebé 200 km, des de la frontera amb Itàlia fins a la vora de Marsella (Pujadas i Plaza, 2016). A més, en una planta de P. myrtifolia prop del municipi de Menton (regió PACA) es va trobar la subespècie pauca (ST53), exactament la mateixa del brot italià de la Pulla. Tot i que inicialment es va establir l’estratègia de l’erradicació, en vigor a tota la UE, a començaments de novembre de 2016, a Còrsega se n’havien declarat 289 brots, i un any després, es considerà infectada tota l’illa (Legendre et al., 2017; Cunty et al., 2020), la qual cosa va provocar que es canviara a l’estratègia de contenció. L’agost de 2019, es varen trobar les dues primeres oliveres infectades en territori francès, una a Menton i una altra a Antíbol (regió PACA). En el cas de Menton, el genotip (ST53 de la subsp. pauca) coincidia amb el que s’havia trobat tres anys enrere en P. myrtifolia, mentre que a Antíbol, la subespècie era la multiplex (Cunty et al., 2020). La situació es va mantenir fins que l’agost de 2020 es va trobar X. fastidiosa al Departament de l’Aude (regió administrativa d’Occitània), en quatre plantes de lavanda (Lavandula x intermedia) en un viver comercial. Posteriorment, van aparèixer altres focus en la mateixa zona (comunes de Trebes i Camppendut, situades entre Narbona i Carcassona), en salvió de jardí (Phlomis fruticosum) i en falsa lavanda (Pe­ rovskia abrotanoides), i queda per confirmar un cas sospitós addicional en ginesta. En tots aquests casos, es va poder confirmar que es tractava de la subespècie multiplex-ST6 (Direction Régionale de l’Alimentation, de l’Agriculture et de la Forêt Occitanie, 2020). Fins a finals de 2020, segons el Ministeri d’Agricultura i Alimentació francès, s’havien pres prop de cinquanta mil mostres de plantes, de les quals un 2,8 % van ser positives (EPPO, 2020).

2.3. Xylella fastidiosa a Israel L’Organització Nacional de Protecció Fitosanitària (ONPF) d’Israel va notificar la presència de X. fastidiosa al seu territori en 2019 (EPPO, 2019). S’havia trobat el bacteri durant les tasques de vigilància fitosanitària dels anys 2017 i 2018 en alguns ametlers simptomàtics, que es van eliminar. Posteriorment, es van detectar més ametlers simptomàtics en tres parcel·les cultivades a la vall d’Hula, al nord-est d’Israel. Les anàlisis de mostres foliars mitjançant tècniques moleculars van confirmar la presència de X. fastidiosa subsp. fastidiosa. Es desconeix l’origen de la malaltia a Israel. Al llarg de 2020, es van fer treballs

46

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 46

20/12/2021 15:33:00


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

de vigilància fitosanitària en ametlers d’altres àrees del país i es constatà l’absència del bacteri. Es van mostrejar també els vivers de la zona infestada, on tampoc es va detectar el bacteri. En aquesta mateixa zona es van analitzar altres hostes potencials com la vinya, l’olivera, el baladre i diverses espècies del gènere Prunus. Totes van eixir negatives. A les parcel·les afectades es van capturar insectes potencialment vectors del tipus cicadomorf, inclosos alguns cicadèl·lids, tant en trampes apegaloses com mitjançant mànega entomològica, però, oficialment, no es va trobar cap insecte infectat. L’ONPF d’Israel ha optat per una estratègia de contenció i està duent a terme campanyes d’informació i de sensibilització amb els productors i planteristes.

2.4. Xylella fastidiosa a la península Ibèrica i Balears 2.4.1. Xylella fastidiosa a les Illes Balears X. fastidiosa es va detectar a l’illa de Mallorca la tardor de 2016, en una mostra de cirerer (Prunus avium) en un centre de jardineria de Manacor (Olmo et al., 2017). A partir d’aquesta troballa es van intensificar els mostratges. En poc temps, es va demostrar que el bacteri estava estès de manera significativa a Mallorca. Més tard, se’n va confirmar la presència a Menorca i Eivissa (Olmo et al., 2021). De moment, l’única illa lliure és Formentera. Si bé en un principi, i segons la legislació europea, les Balears van adquirir l’estatus de zona d’erradicació, que implicava arrabassar la vegetació 100 m al voltant de les plantes detectades positives, la insularitat i la gran extensió del focus van permetre que el conjunt de les Balears passara a l’estatus actual de contenció (com Còrsega), on només s’arrabassen les plantes positives. Balears és un cas interessant a Europa, perquè s’hi han detectat tres subespècies de X. fastidiosa i la situació de cada illa és diferent. Així, a Mallorca s’han trobat les subespècies fastidiosa (ST1, que s’associa a la malaltia de Pierce) i multiplex (ST7, ST81), mentre que a Menorca i a Eivissa, les subespècies multiplex (ST81) i pauca (ST80), respectivament (GOIB, 2017b; Olmo et al., 2021). Cadascuna d’aquestes subespècies, segons les seues característiques genètiques, afecta de manera diferent els seus hostes. A Mallorca, els principals cultius afectats han estat l’ametler i la vinya, si bé el bacteri s’ha trobat en altres espècies, tant agrícoles com silvestres, com ara l’ullastre (Olea europaea var. sylves­ tris). L’ullastre ha estat la principal espècie afectada a Menorca, mentre que a Eivissa ho ha estat l’olivera. S’han trobat susceptibilitats diferents per varietat, tant en condicions de camp com experimentals amb inoculació artificial controlada. En el cas de l’ametler, les varietats locals estan més afectades (GOIB, 2017b), mentre que en el de la vinya les varietats negres són més susceptibles que les blanques (Moralejo et al., 2019). Fins al de-

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 47

47

20/12/2021 15:33:00


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

sembre de 2020, a les Illes Balears s’havien detectat 1.223 casos positius de 13.610 mostres preses i s’havien identificat 27 espècies hoste (Olmo et al., 2021). Si bé es coneixia que les espècies principals dels insectes vectors eren presents a les Balears (EFSA PHL Panel, 2015), mai havien suposat un problema per a l’agricultura, raó per la qual els estudis eren escassos i tant el mostratge com l’aplicació d’estratègies de control estaven poc desenvolupats. L’estudi de Miranda et al. (2017) en cultius d’ametler, olivera i vinya ha permès saber que les dues espècies principals són P. spumarius i N. campestris, encara que aquesta, especialment en vinya, és minoritària. El paper vector de tots dos insectes a les Balears s’ha mostrat en assaigs de laboratori. Al voltant del 26 % de P. spumarius capturats en camp són positius (Projecte E-RTA2017-00004-C06-04, dades no publicades). L’any 2017 es va publicar una guia de bones pràctiques per a controlar X. fastidiosa, les principals recomanacions de la qual són mantenir els vegetals en estat correcte i la lluita integrada contra el vector. De fet, la gestió de la vegetació de coberta per a controlar els estadis juvenils del vector és obligatòria durant el període de l’1 de març al 15 d’abril (GOIB, 2017c).

2.4.2. Xylella fastidiosa a Alacant1 X. fastidiosa es va detectar per primera vegada en territori valencià el 29 de juny de 2017, en una parcel·la d’ametlers del terme municipal del Castell de Guadalest (la Marina Baixa, Alacant). Des de llavors, i en aplicació de la normativa fitosanitària, s’han adoptat mesures d’erradicació amb l’objectiu de delimitar la plaga i evitar-ne la dispersió. Es va establir una zona demarcada, que s’ha anat modificant amb els resultats obtinguts en els nombrosos mostratges duts a terme des de 2017. S’han pres més de 57.000 mostres vegetals dins de la zona demarcada (figura 6), i més de 23.000 mostres fora (figura 7). Fins al desembre de 2020, s’havien confirmat 3.776 mostres vegetals positives de 18 espècies diferents procedents de la zona demarcada (taula 3). La primavera de 2021, la zona demarcada ocupava una superfície de 128.003 ha, repartides entre 74 municipis, formada per les zones infestades de 50 m al voltant de cada vegetal detectat positiu, i el conjunt de zones tampó de 2,5 km al voltant d’aquestes zones infectades (figura 6). El total de la zona infestada ocupava una superfície de 2.055 ha, distribuïdes en 60 termes municipals. Com s’observa a la taula 3, l’ametler, molt abundant a la zona demarcada, va ser l’espècie més afectada i va demostrar tenir la prevalença més elevada de totes les analitza-

1. Totes les dades d’aquest capítol provenen de la informació subministrada per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

48

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 48

20/12/2021 15:33:00


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

FIGURA 6

Mapa de les zones infestades o àrees d’erradicació (punts grocs) al voltant de les quals s’estableix la zona demarcada (línia roja) per a X. fastidiosa subsp. multiplex a Alacant (Comunitat Valenciana) L'??nova

Rafelguaraf

Simat de la Valldigna Xeraco Benifair de la Valldigna Xeresa

Barx

Barxeta XetivaLlocnou d'En Fenollet Quatretonda Genovos

Gandia

Pinet

Daimts Guardamar de la Safor Bellreguard Benirredr Ador BellreguardMiramar Palma de Gandla Real de Gandda PalmeraPiles Almoines Rltova Beniarji Rafelcofer Almisert Potrees L'Alqueria de la Comtessa Alfauir La Font d'En CarrCs Benicolet Ador Llocnou de Sant Jeroni Oliva Terrateig Castellonet de la Conquesta Montichelvo Villalonga Rugat

Benigsnim

Llutxent

Bellrs Guadasequies Sempere La Pobla del Duc Alfarrasn Genovos Benisuera Montaverner

Castelle de Rugat Aielo de Rugat

Bufali Balgida

Els Poblets El Verger

Adsubia

Refol de Salem Otos Beniatjar Salem

L'Orxa / Lorcha

Pego Benimeli El Ràfol d'Almúnia

Carrmcola Vall de Gallinera

Atzeneta d'Albaida El Palomar Bufali Albaida

Alcocer de Planes Muro de Alcoy

Planes

Benimarfull L'Alqueria d'Asnar Almudaina Alcocer de Planes Benillup Bocairent

Millena

Cocentaina

Dénia

Tormos

Vall d'Ebo

Agres

Ondara

Beniarbeig Sagra Sanet y Negrals

Beniarrés Gaianes

0

Orba

La Vall d'Alcalá La Vall de Laguar

Murla

15

60 kilòmetres

30

Xàbia / Jávea

Gata de Gorgos

Alcalalí

Tollos Benimassot

Benigembla

Balones Facheca Famorca

Gorga

Pedreguer

Benidoleig

Parcent

Senija

Castell de Castells

Teulada

Tàrbena

Benilloba

Benissa

Beniardà Benasau

Bolulla Confrides

Alcoi / Alcoy

El Poble Nou de Benitatxell

Llíber Xaló / Jalón

Quatretondeta

El Castell de Guadalest

Alcoleja Benifato Benifallim Penàguila

Calp / Calpe

Callosa d'En Sarrià Benimantell Altea

Àrees d’erradicació o infectades

Polop

Ibi

Sella

La Nucia

La Torre de les Macanes

Zona demarcada Xylella 2,5 km Finestrat

L'Alfaz del Pi

Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Relleu Orxeta

Xixona / Jijona

Benidorm

Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Alacant / Alicante

PLA DE CONTROL DE

Xylella fastidiosa

La Vila Joiosa / Villajoyosa

PROVÍNCIA D’ALACANT

Aigües Busot

Zona demarcada Alacant / Alicante

El Campello

0 Mutxamel Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig

5

10

20 Kilòmetres

Data

06/2021

.

FONT: Generalitat Valenciana.

des. És important destacar que fins a la primavera de 2021 no s’han detectat infeccions en altres espècies vegetals hoste d’importància agrícola, com l’olivera, també abundant a la zona demarcada. Les anàlisis per MLST en mostres preses de les catorze espècies positives de la taula 3 (de cinquanta-sis municipis) han detectat exclusivament la subespècie multiplex (ST6). L’elevada homogeneïtat que presenta el bacteri a la zona demarcada podria indicar que la introducció en aquesta zona va ser única. Un pilar important per a controlar la malaltia és el seguiment dels possibles vectors des de l’inici de la detecció, principalment a les zones infestades (figura 7). De tots els insectes capturats i analitzats, únicament s’ha detectat el bacteri en N. campestris i P. spumarius (taula 4). Quant a les mesures de destrucció i als tractaments, s’han arrabassat i triturat in situ (figura 8) plantes en més de 1.300 ha i s’han fet tractaments insecticides en 2.050 ha de

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 49

49

20/12/2021 15:33:00


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

FIGURA 7

Mapa de les prospeccions fetes a les comarques de la Comunitat Valenciana fora de la zona demarcada l’any 2019, amb una zona envolupant de 10 km en la qual s’incrementa la intensitat de mostratge

Xarxa de Vigilància Fitosanitària Els Ports

El Baix Maestrat

L’Alt Maestrat

L’Alcalatén La Plana Alta

El Alto Mijares El Rincón de Ademuz

La Plana Baixa

L’Alt Palancia

Los Serranos

El Camp de Morvedre

El Camp de Túria L’Horta Nord

L’Horta Nord La Plana de Utiel-Requena Valencia L’Horta Oest

La Hoya de Buñol

L’Horta Sud

La Ribera Baixa

La Ribera Alta

El Valle de Ayora La Canal de Navarrés

La Safor

La Costera La Vall d’Albaida

La Marina Alta

El Comtat

L’Alcoià

L’Alt Vinalopó

La Marina Baixa

L’Alacantí

MOSTREJOS Xylella fastidiosa 2019 Vinya

El Vinalopó Mitjà

Cítrics Ametler El Baix Vinalopó

Olivera Baladre Quercus

El Baix Segura

Bresquillera / nectarina Albercoquer Polygala mirtifolia Prunera

Data: 31/12/2019

Altres

FONT: Generalitat Valenciana.

50

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 50

20/12/2021 15:33:01


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

TAULA 3

Relació de les principals espècies vegetals analitzades en la zona demarcada d’Alacant, amb el percentatge de mostres positives respecte del total de positius i la prevalença. Període 2017-2020 Espècie (nom vulgar)

Mostres positives % Mostres positives Nombre d’anàlisis Prevalença (a/b) (a) s/ el total (b) (%)

3.533

93,6

11.156

31,7

Calicotome spinosa

39

1,0

339

11,5

Polygala myrtifolia

35

0,9

213

16,4

Helichrysum italicum (sempreviva)

32

0,8

252

12,7

Prunus dulcis (ametler)

Rosmarinus officinalis (romer)

31

0,8

2.145

1,4

Rhamnus alaternus (aladern, llampúdol)

24

0,6

879

2,7

Prunus armeniaca (albercoquer)

20

0,5

801

2,5

Helichrysum stoechas (sempreviva, flor de sant Joan)

17

0,5

366

4,6

Phagnalon saxatile (botgeta, artemisa borda)

12

0,3

501

2,4

Prunus domestica (prunera)

9

0,2

891

1,0

Laurus nobilis (llorer)

5

0,1

186

2,7

Lavandula dentata (espígol retallat, tomaní)

5

0,1

236

2,1

Cistus albidus (estepa blanca)

4

0,1

790

0,5

Lavandula angustifolia (espígol, lavanda)

4

< 0,1

46

8,7

Acacia saligna (mimosa blava)

2

< 0,1

171

1,2

Cistus salvifolius

2

< 0,1

168

1,2

Asparagus acutifolius

1

< 0,1

700

0,1

Lavandula latifolia

1

< 0,1

13

Olea europaea (olivera)

0

0

13.677

0

Ficus carica (figuera)

0

0

3.710

0

7,7

Citrus spp.

0

0

3.674

0

Vitis vinifera (vinya)

0

0

2.899

0

Nerium oleander (baladre)

0

0

1.052

0

Prunus persica (bresquillera)

0

0

341

0

3.776

100

57.303

Total període 2017-2020

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat Valenciana.

les zones infestades. Les persones afectades per les destruccions obligatòries han rebut una compensació calculada segons el tipus de material vegetal destruït, tal com estableix la normativa d’ajudes indemnitzadores.2 De la resta de mesures obligatòries del pla d’er-

2. Per a més informació vegeu: https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=18932&version=amp.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 51

51

20/12/2021 15:33:02


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

TAULA 4

Percentatge d’infecció en els insectes vectors de X. fastidiosa capturats a la zona demarcada d’Alacant. Període 2017-2019 Espècie

Espècimens analitzats

Espècimens positius

% positius

Neophilaenus campestris

2.995

20

0,67

Philaenus spumarius

3.167

227

7,19

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la Generalitat Valenciana.

radicació, cal destacar les nombroses activitats de sensibilització mitjançant xerrades formatives, i fulletons, cartells i vídeos divulgatius en diferents idiomes. Pel que fa a la circulació de material vegetal, actualment, seixanta-dos vivers i centres de jardineria tenen fortes restriccions al moviment de material vegetal produït en la zona demarcada d’Alacant. També s’han establit controls de carretera, ports i aeroports per a evitar la propagació de la malaltia a altres territoris. En el període 2017-2020, la Generalitat Valenciana ha destinat prop de 17 milions d’euros (finançats per la Comissió Europea, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica del Govern valencià) per a dur a terme les activitats esmentades, i ha dedicat més de 140 persones a les actuacions de prospecció, anàlisi i erradicació previstes en la normativa.

2.4.3. Xylella fastidiosa en altres llocs de la península Ibèrica L’abril de 2018 es va detectar X. fastidiosa subsp. multiplex ST6 en una mostra d’olivera en el municipi de Villarejo de Salvanés, Madrid (DG SANTE, 2021). Després de la detecció, es va establir una zona demarcada sotmesa a vigilància epidemiològica, amb inspeccions i presa de mostres, i a restriccions al moviment de vegetals. S’hi van aplicar mesures fitosanitàries d’erradicació i control, mitjançant l’arrencada i la trituració dels arbres, així com tractaments contra els insectes vectors. La zona demarcada per X. fastidiosa a Madrid segueix sota control oficial, sense que se n’hagen produït noves deteccions. L’abril de 2018 es va declarar l’existència de la plaga a Andalusia en plantes de P. myr­ tifolia en un hivernacle situat a El Ejido, Almeria (BOJA, 2018). Es van posar en marxa les accions previstes en el Pla nacional de contingència, i es va immobilitzar i destruir el material vegetal sensible a X. fastidiosa present en l’hivernacle. Es va immobilitzar també el material vegetal sensible en dos vivers que n’havien subministrat a la instal·lació afectada. Es va establir una zona de vigilància epidemiològica d’un quilòmetre al voltant

52

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 52

20/12/2021 15:33:02


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

FIGURA 8

Treballs d’erradicació mitjançant l’arrencada (a dalt) i trituració in situ (a baix) de les zones infestades

FONT: V. Dalmau.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 53

53

20/12/2021 15:33:02


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

del viver afectat, amb inspeccions i mostratges intensius de plantes i vectors. Les anàlisis van ser negatives quant a presència del bacteri. Les autoritats van notificar oficialment, a principis de 2020, l’erradicació de X. fastidiosa. El gener de 2019 les autoritats portugueses van notificar el primer cas de X. fastidiosa subsp. multiplex (ST7) a la zona de Porto, al nord del país. Les activitats de vigilància epidemiològica van ampliar la zona infestada als municipis de Porto, Matosinhos, Santa Maria da Feira i Vila Nova de Gaia. S’ha confirmat la presència del patogen en espàrrec, espígol, olivera, surera (Quercus suber), romer, donzell arbustiu (Artemisia arborescens), Coprosma repens, herba donzella (Vinca major), murta (Myrtus communis) i argelaga (Ulex minor). La zona demarcada per X. fastidiosa a Portugal segueix sota control oficial (DG SANTE, 2021).

3. Epíleg Malgrat els requeriments establits per la legislació europea, els esforços per a detectar a temps i erradicar X. fastidiosa en els diferents indrets han sigut irregulars i, amb algunes excepcions, insuficients. Les característiques geogràfiques particulars, com la insularitat i la peninsularitat, han fet que en algunes zones, com a les Balears, Còrsega i el sud d’Itàlia, s’haja implementat l’estratègia de la contenció. Això implica que en aqueixes zones probablement hauran d’acostumar-se a considerar naturalitzat aquest patogen i conviure-hi amb tots els costos associats a la gestió de les malalties que comporta. En aquest context, donat que la curació de les plantes infectades no sembla, ara com ara, un escenari plausible, tal com ha passat amb la malaltia de Pierce a Califòrnia, la gestió a escala regional, combinant totes les mesures de control possibles, incloent-hi l’obtenció/identificació de cultivars tolerants, el control cultural de les plantes reservori dels vectors i l’aplicació de tractaments insecticides, tan selectius com sigui possible, contra els vectors és la millor opció (EFSA PHL Panel, 2016; Kyrkou et al., 2018; Haviland et al., 2018). Veurem canvis en la gestió dels cultius afectats, com, per exemple, en l’edat dels cultius (a les Balears les parcel·les més afectades han estat les més velles i abandonades) o en l’aplicació de reg, que en el cas de l’ametler sembla anar relacionat amb menys gravetat de la socarrada de les fulles (Olmo et al., 2021). I caldrà conèixer molt millor l’epidemiologia de les malalties causades per X. fastidiosa. Les investigacions en curs a tot Europa tenen com a objectiu prevenir l’expansió del patogen a altres zones i posar les bases per a una gestió més sostenible d’aquestes malalties. Tot això, però, pot ser inútil a l’hora de preservar les nombroses espècies silvestres sensibles a aquest patogen, com l’ullastre, el romer o l’espígol, que és possible que patisquen una dràstica reducció de les seues poblacions naturals. Fenòmens com aquest haurien de sensibilitzar la població sobre la

54

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 54

20/12/2021 15:33:02


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

necessitat d’evitar l’arribada d’espècies invasores exòtiques, perquè només una bona prevenció, especialment en el context actual de globalització i canvi climàtic, pot ajudar a preservar els nostres ecosistemes, tant agrícoles com especialment els naturals.

Agraïments Al Ministeri de Ciència i Innovació i a l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva Espanyol pel projecte cofinançat E-RTA 2017-00004-C06-01 FEDER INIA-AEI: Desarrollo de estrategias de erradicación, contención y control de Xylella fastidiosa en España. A l’EFSA pel projecte GP/EFSA/ALPHA/017/01: Collection of data and information in Balearic Islands on biology of vectors and potential vectors of Xylella fastidiosa.

Bibliografia Abbot, A. (2015). «Scientists blamed for olive-tree ruin». Nature, vol. 522, p. 13-14. Ben Moussa, I. E.; Mazzoni, V.; Valentini, F.; Taher, Y.; Lorusi, D.; Speranza, S.; Digiaro, M.; Varvaro, V.; Krugner, R.; D’Onghia, A. M. (2016). «Season fluctuation of sap-feeding insect species infected by Xylella fastidiosa in Apulian olive groves of south­ ern Italy». Journal of Economic Entomology, vol. 109, p. 1512-1518. Bodino, N.; Cavalieri, V.; Dongiovanni, C.; Saladini, M. A.; Simonetto, A.; Volani, S.; Plazio, E.; Altamura, G.; Tauro, D.; Gilioli, G.; Bosco, D. (2020a). «Spittlebugs of Mediterranean olive groves: Host-plant exploitation throughout the year». Insects, vol. 11, núm. 2, art. 130, 21 p. Bodino, N.; Cavalieri, V.; Dongiovanni, C.; Simonetto, A.; Saladini, M. A.; Plazio, E.; Gilioli, G.; Molinatto, G.; Saponari, M.; Bosco, D. (2020b). «Dispersal of Philaenus spumarius (Hemiptera: Aphrophoridae), a vector of Xylella fastidiosa, in olive grove and meadow agroecosystems». Environmental Entomology, vol. 50 (2), p. 267-279. Doi: 10.1093/ee/nvaa140. BOJA (2018). «Resolución de 23 de abril de 2018, de la Dirección General de la Producción Agrícola y Ganadera, por la que se declara oficialmente la existencia de la plaga de cuarentena Xylella fastidiosa (Wells et al.), la zona afectada y las medidas fitosanitarias a adoptar, en la Comunidad Autónoma de Andalucía» (2018). Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, núm. 81, p. 146-150. Boscia, D.; Saponari, M.; Martelli, G. P. (2017). «Xylella fastidiosa en Italia en olivo y otras especies». A: Landa, B. B.; Marco-Noales, E.; López, M. M. (ed.). Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa. Almeria: Cajamar Cajarural. 319 p.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 55

55

20/12/2021 15:33:02


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

Cavalieri, V.; Dongiovanni, C.; Tauro, D.; Altamura, G.; Carolo, M. di; Fumarola, G.; Saponari, M.; Bosco, D. (2018). «Transmission of the CoDiRO strain of Xylella fasti­ diosa by different insect species». A: XI European Congress of Entomology: Book of ab­ stracts (Nàpols, Itàlia, 2-6 juliol 2018), p. 144-145. Cendoya, M.; Martínez-Minaya, J.; Dalmau, V.; Ferrer, A.; Saponari, M.; Conesa, D.; López-Quílez. A.; Vicent, A. (2020). «Spatial Bayesian modeling applied to the surveys of Xylella fastidiosa in Alicante (Spain) and Apulia (Italy)». Frontiers in Plant Science, vol. 11, art. 1204. Doi: 10.3389/fpls.2020.01204. Cunty, A.; Legendre, B.; Jerphanion, P. de; Juteau, V.; Forveille, A.; Germain, J. F.; Ramel, J. M.; Reynaud, P.; Olivier, V.; Poliakoff, F. (2020). «Xylella fastidiosa and sequence types detected in Philenus spumarius and in infected plants in France share the same locations». Plant Pathology, núm. 69, p. 1798-1811. DG SANTE, Directorate-General for Health and Food Safety, European Commission (2021). «List of demarcated areas established in the Union territory for the presence of Xylella fastidiosa - UPDATE 15 - 21» [en línia]. <https://ec.europa.eu/food/system/ files/2021-04/ph_biosec_legis_list-demarcated-union-territory_en.pdf> [Consulta: juny 2021]. Direction Régionale de l’Alimentation, de l’Agriculture et de la Forêt Occitanie (2020). «Xylella fastidiosa. Situation en région Occitanie (23/10/2020)» [en línia]. <https://draaf.occitanie.agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/01_pr_xylella_cropsav _20201103_cle059e7f-1.pdf> [Consulta: juny 2021]. DOCE (1988). «Cinquena Directiva de la Comissió, de 5 d’abril de 1988, per la qual es modifiquen determinats annexos de la Directiva 77/93/CEE del Consell relativa a les mesures de protecció contra la introducció en els estats membres d’organismes nocius per als vegetals o productes vegetals (88/271/CEE)». Diari Oficial de les Comuni­ tats Europees, L116, p. 13-18. DOUE (2019). «Reglament delegat (UE) 2019/1702 de la Comissió, d’1 d’agost de 2019, pel qual es completa el Reglament (UE) 2016/2031 del Parlament Europeu i del Consell, que estableix una llista de plagues prioritàries». Diari Oficial de la Unió Europea, L260, p. 8-10. — (2020). «Reglament d’execució 2020/1201, de la Comissió, de 14 d’agost de 2020, sobre mesures per a evitar la introducció i la propagació dins de la Unió de Xylella fasti­ diosa (Wells et al.)». Diari Oficial de la Unió Europea, L269, p. 2-39. European Food Safety Authority (EFSA) (2020). «Scientific report on the update of the Xylella spp. host plant database – systematic literature search up to 30 June 2019». EFSA Journal [en línia], núm. 18 (4), 6114. <https://doi.org/10.2903/j.efsa.2020.6114> [Consulta: novembre 2021]. European Food Safety Authority Panel on Plant Health (EFSA PHL Panel) (Bragard, C.; Dehnen-Schmutz, K.; Di Serio, F. ; Gonthier, P.; Jacques, M. A.; Jaques Mi-

56

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 56

20/12/2021 15:33:02


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

ret,

J. A.; Fejer Justesen, A.; Magnusson, C. S.; Milonas, P.; Navas-Cortes, J. A.; Parnell, S.; Potting, R.; Reignault, P. L.; Thulke, H. H.; Werf, W. van der; Vicent Civera, A.; Yuen, J.; Zappalà, L.; Malumphy, C.; Spotti Lopes, J. R.; Czwienczek, E.; Macleod, A.) (2019a). «Pest categorisation of non-EU Cicadomorpha vectors of Xyle­ lla spp.». EFSA Journal, núm. 17 (6), 5736, p. 1-53. European Food Safety Authority Panel on Plant Health (EFSA PHL Panel) (Bragard, C.; Dehnen-Schmutz, K.; Di Serio, F. ; Gonthier, P.; Jacques, M. A.; Jaques Miret, J. A.; Fejer Justesen, A.; MacLeod, A.; Magnusson, C. S.; Milonas, P.; Navas-Cortés, J. A.; Potting, R.; Reignault, P. L.; Thulke, H. H.; Werf, W. van der; Vicent Civera, A.; Yuen, J.; Zappalà, L.; Boscia, D.; Chapman, D.; Gilioli, G.; Krugner, R.; Mastin, A.; Simonetto, A.; Spotti Lopes, J. R.; White, S.; Cortinas Abrahantes, J.; Delbianco, A.; Maiorano, A.; Mosbach-Schulz, O.; Stancanelli, G.; Guzzo, M.; Parnell, S.) (2019b). «Update of the scientific opinion on the risks to plant health posed by Xylella fastidiosa in the EU territory». EFSA Journal [en línia], núm. 17 (5), 5665. <https://doi.org/10.2903/j.efsa.2019.5665> [Consulta: novembre 2021]. European Food Safety Authority Panel on Plant Health (EFSA PHL Panel) (Bragard, C.; Caffier, D.; Candresse, T.; Chatzivassiliou, E.; Dehnen-Schmutz, K.; Gilioli, G.; Gregoire, C.; Jaques Miret, J. A.; Jeger, M.; MacLeod, M.; Navajas Navarro, M.; Niere, B.; Parnell, S.; Potting, R.; Rafoss, T.; Rossi, V.; Urek, G.; Bruggen, A. van; Werf, W. van der; West, J.; Winter, S.) (2016). «Statement on treatment solutions to cure Xylella fastidiosa diseased plants». EFSA Journal [en línia], núm. 14 (4), 4456. <https://doi.org/doi:10.2903/j.efsa.2016.4456> [Consulta: novembre 2021]. European Food Safety Authority Panel on Plant Health (EFSA PHL Panel) (Baker, R.; Bragard, C.; Caffier, D.; Candresse, T.; Gilioli, G.; Grégoire, J. C.; Holb, I.; Jeger, M. J.; Evtimova Karadjova, O.; Magnusson, C.; Makowski, D.; Manceau, C.; Navajas, M.; Rafoss, T.; Rossi, V.; Schans, J.; Schrader, G.; Urek, G.; Vloutoglou, I.; Winter, S.; Werf, W. van der) (2015). «Scientific opinion on the risks to plant health posed by Xylella fastidiosa in the EU territory, with the identification and evaluation of risk reduction options». EFSA Journal [en línia], núm. 13 (1), 3989. <https://doi.org/ 10.2903/j.efsa.2015.3989> [Consulta: juny 2021]. European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO) (2019). «First report of Xylella fastidiosa in Israel». EPPO Reporting Service [en línia], núm. 2019/121. <https://gd.eppo.int/reporting/article-6551> [Consulta: juny 2021]. — (2020). «Xylella fastidiosa (XYLEFA) – Reporting service articles. EPPO Global Database» [en línia]. <https://gd.eppo.int/taxon/XYLEFA/distribution/FR> [Consulta: desembre 2020]. Feil, H.; Purcell, A. H. (2001). «Temperature-dependent growth and survival of Xylella fas­ tidiosa in vitro and in potted grapevines». Plant Disease, vol. 85, núm. 12, p. 1230-1234.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 57

57

20/12/2021 15:33:02


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

Fereres, A.; Morente, M.; Lago, C.; Cornara, D.; Plaza, M.; Moreno, A. (2020). «Insectos vectores de Xylella fastidiosa: ecología y alternativas de control». Phytoma España, núm. 322, p. 94-98. Giampetruzzi, A.; Moreli, M.; Saponari, M.; Loconsole, G.; Chiumenti, M.; Boscia, D.; Savino, V. N.; Martelli, G. P.; Saldarelli, P. (2016). «Transcriptome profiling of two olive cultivars in response to infection by the CoDiRO strain of Xylella fastidiosa subsp. pauca». BMC Genomics, vol. 17, art. 475. Doi: 10.1186/s12864-016-2833-9. Giampetruzzi, A.; Saponari, M.; Loconsole, G.; Boscia, D.; Savino, V. N.; Almeida, R. P.; Zicca, S.; Landa, B. B.; Chacón-Díaz, C.; Saldarelli, P. (2017). «Genome-wide analysis provides evidence on the genetic relatedness of the emergent Xylella fastidio­ sa genotype in Italy to isolates from Central America». Phytopathology, vol. 107 (7), p. 816-827. Govern de les Illes Balears (GOIB) (2017a). «Xylella fastidiosa» [en línia]. <https://www. caib.es/sites/xf/ca/inici_prova/> [Consulta: gener 2021]. — (2017b). «Distribució de la malaltia Almond Leaf Scorch Disease (ALSD), provocada pel bacteri Xylella fastidiosa al cultiu de l’ametller a les Illes Balears» [en línia]. <https://www.caib.es/sites/xf/ca/presentacions/archivopub.do?ctrl=MCRST 8705ZI307047&id=307047> [Consulta: gener 2021]. — (2017c). «Bones pràctiques agronòmiques per a la prevenció de Xylella fastidiosa» [en línia]. <https://www.caib.es/sites/sanitatvegetal/f/228934> [Consulta: gener 2021]. Goodwin, P.; Zhang, S. (1997). «Distribution of Xylella fastidiosa in southern Ontario as determined by the polymerase chain reaction». Canadian Journal of Plant Pathology, vol. 19, p. 13-18. Haviland, D. R.; Stone-Smith, B.; Gonzalez. M. (2018). «Control of Pierce’s disease through areawide management of glassy-winged sharpshooter (Hemiptera: Cicadellidae) and roguing of infected grapevines». Journal of Integrated Pest Management, vol. 12 (1), art. 14, p. 1-10. Hopkins, D. L.; Purcell, A. H. (2002). «Xylella fastidiosa: Cause of Pierce’s disease of grape­vine and other emergent diseases». Plant Disease, vol. 86, núm. 10, p. 1056-1066. Kyrkou, I.; Pusa, T.; Ellegaard-Jensen, L.; Sagot, M. F.; Hansen, L. H. (2018). «Pierce’s disease of grapevines: A review of control strategies and an outline of an epidemiological model». Frontiers in Microbiology, vol. 9, art. 2141. Doi: 10.3389/fmicb.2018. 02141. Landa, B. B.; Castillo, A. I.; Giampetruzzi, A.; Kahn, A.; Román-Écija, M.; Velasco-Amo, M. P.; Navas-Cortés, J. A.; Marco-Noales, E.; Barbé, S.; Moralejo, E.; Coletta-Filho, H. D.; Saldarelli, P.; Saponari, M.; Almeida, R. P. (2020). «Emergence of a plant path­ ogen in Europe associated with multiple intercontinental introductions». Applied and Environmental Microbiology, vol. 86 (3), p. e01521-19.

58

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 58

20/12/2021 15:33:02


Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Laviña, A.; Sabaté, J.; Batlle, A. (2015). «Estudio y dinámica poblacional de vectores potenciales de Xylella fastidiosa en el noreste de España». Boletín de la SEF, núm. 31, p. 34-40. Legendre, B.; Denancé, N.; Olivier, V.; Molusson, D.; Juteau, V.; Agud-Miguel, D.; Sainte-Luce, A.; Dousset, C.; Audusseau, C.; Paillard, S.; François, C.; Rivoal, C.; Germain, J. F.; Reynaud, P.; Jerphanion, P. de; Joudar, S.; Francart, J.; Poirier, A.; Lecat, M.; Poliakoff, F.; Jacques, M. A. (2017). «Xylella fastidiosa and the olive quick decline syndrome (OQDS): A serious worldwide challenge for the safeguard of olive trees». A: D’onghia, A. M.; Brunel, S.; Valentini, F. (ed.). Options méditerranéennes: Série A. Séminaires méditerranéens, núm. 121, p. 33-35. Lieth, J. H.; Meyer, M. M.; Yeo, K. H.; Kirkpatrick, B. C. (2011). «Modeling cold curing of Pierce’s disease in Vitis vinifera ‘Pinot Noir’ and ‘Cabernet Sauvignon’ grapevines in California». Phytopathology, vol. 101, núm. 12, p. 1492-1500. López-Mercadal, J.; Delgado, S.; Mercadal, P.; Seguí, G.; Lalucat, J.; Busquets, A.; Gomila, M.; Lester, K.; Kenyon, D. M.; Ruiz-Pérez, M.; Paredes-Esquivel, C.; Miranda, M. A. (2021). «Collection of data and information in Balearic Islands on biology of vectors and potential vectors of Xylella fastidiosa (GP/EFSA/ALPHA/017/01)». EFSA supporting publication [en línia], núm. EN-6925. <https://www.efsa.europa.eu/en/ supporting/pub/en-6925> [Consulta: novembre 2021]. Marchi, G.; Rizzo, D.; Ranaldi, F.; Ghelardini, L.; Ricciolini, M.; Scarpelli, I.; Drosera, L.; Goti, E.; Capretti, P.; Surico, G. (2018). «First detection of Xylella fastidiosa subsp. multiplex DNA in Tuscany (Italy)». Phytopathologia Mediterranea, vol. 57 (3), p. 363364. Marco-Noales, E.; Landa, B. B.; López, M. M. (2017). «Xylella fastidiosa y las enfermedades que causa. Un problema global». A: Landa, B. B.; Marco-Noales, E.; López, M. M. (ed.). Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa. Almeria: Cajamar Cajarural. 320 p. Miranda, M.; Marqués, A.; Beidas, O.; Olmo, D.; Juan, A.; Morente, M.; Fereres, A. (2017). «Vectores potenciales de Xylella fastidiosa (Wells y col. 1987) en Mallorca (Islas Baleares) tras el foco detectado en 2016». Phytoma España, 291 (agost/setembre), p. 34-41. Moralejo, E.; Borràs, D.; Gomila, M.; Montesinos, M.; Adrover, F.; Juan, A.; Nieto, A.; Olmo, D.; Seguí, G.; Landa, B. B. (2019). «Insights into the epidemiology of Pierce’s disease in vineyards of Mallorca, Spain». Plant Pathology, núm. 68, p. 1458-1471. Moralejo, E.; Gomila, M.; Montesinos, M.; Borràs, D.; Pascual, A.; Nieto, A.; Adrover, F.; Gost, P. A.; Seguí, G.; Busquets, A.; Jurado-Rivera, J. A.; Quetglas, B.; García, J.; Beidas, O.; Juan, A.; Velasco-Amo, M. P.; Landa, B. B.; Olmo, D. (2020). «Phylogenet­ic inference enables reconstruction of a long-overlooked outbreak of almond leaf scorch disease (Xylella fastidiosa) in Europe». Communications Biology, vol. 3 (1), p. 1-13.

DESEMBRE 2021, P. 31-60 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 59

59

20/12/2021 15:33:02


V. Dalmau-Sorlí, A. Ferrer-Matoses, J. A. Jaques-Miret, M. A. Miranda, A. Vicent

Navas-Cortés, J. A.; Montes-Borrego, M.; Landa, B. B. (2017). «Epidemiología». A: Landa, B. B.; Marco-Noales, E.; López, M. M. (ed.). Enfermedades causadas por la bac­ teria Xylella fastidiosa. Almeria: Cajamar Cajarural. 320 p. Olmo, D.; Nieto, A.; Adrover, F.; Urbano, A.; Beidas, O.; Juan, A.; Marco-Noales, E.; López, M. M.; Navarro, I.; Monterde, A.; Montes-Borrego, M.; Navas-Cortés, J. A.; Landa, B. B.) (2017). «First detection of Xylella fastidiosa infecting cherry (Prunus avium) and Polygala myrtifolia plants in Mallorca Island Spain». Plant Disease, vol. 101, núm. 10, p. 1820. Olmo, D.; Nieto, A.; Borràs, D.; Montesinos, M.; Adrover, F.; Pascual, A.; Gost, P. A.; Quetglas, B.; Urbano, A.; García, J. D. D.; Velasco-Amo, M. P.; Olivares-García, C.; Beidas, O.; Juan, A.; Marco-Noales, E.; Gomila, M.; Rita, J.; Moralejo, E.; Landa, Blanca B. (2021). «Landscape epidemiology of Xylella fastidiosa in the Balearic Islands». Agronomy [en línia], vol. 11, núm. 3, art. 473. <https://doi.org/10.3390/ agronomy11030473> [Consulta: juny 2021]. Panzavolta, T.; Bracalini, M.; Croci, F.; Ghelardini, L.; Luti, S.; Campigli, S.; Goti, E.; Marchi, R.; Tiberi, R.; Marchi, G. (2019). «Philaenus italosignus a potential vector of Xylella fastidiosa: Occurrence of the spittlebug on olive trees in Tuscany (Italy)». Bulletin of Insectology, núm. 72 (2), p. 317-320. Pujadas, I.; Plaza, T. (2016). «Xylella fastidiosa, avís fitosanitari d’una nova malaltia a Europa per a les oliveres i la planta ornamental». Quaderns Agraris, núm. 41, p. 61-70. Purcell, A. H. (1974). «Spatial patterns of Pierce’s disease in the Napa Valley». Ameri­ can Journal of Enology and Viticulture, vol. 25, p. 162-167. Regione Toscana, Servizio Fitosanitario Regionale (2019). «Monte Argentario: alcune piante colpite dal batterio ‘Xylella fastidiosa’». <https://www.regione.toscana.it/-/ monte-argentario-alcune-piante-colpite-dal-batterio-xylella-fastidiosa-> [Consulta: juny 2021]. Saponari, M.; Boscia, D.; Nigro, F.; Martelli, G. P. (2013). «Identification of DNA se­ quences related to Xylella fastidiosa in oleander, almond and olive trees exhibiting leaf scorch symptoms in Apulia (Southern Italy)». Journal of Plant Pathology, núm. 95, p. 668. Saponari, M.; D’Attoma, G.; Abou Kubaa, R.; Loconsole, G.; Altamura, G.; Zicca, S.; Rizzo, D.; Boscia, D. (2019). «A new variant of Xylella fastidiosa subspecies multiplex detected in different host plants in the recently emerged outbreak in the region of Tuscany, Italy». European Journal of Plant Pathology, vol. 154 (4), p. 1195-1200. Schneider, K.; Werf, W. van der; Cendoya, M.; Mourits, M.; Navas-Cortés, J. A.; Vicent, A.; Lansink, A. O. (2020). «Impact of Xylella fastidiosa subspecies pauca in European olives». A: Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 117, p. 9250-9259. Soulier-Perkins, A. (2020). «COOL - Cercopoidea Organised» [en línia]. <http://hemiptera-databases.org/cool/> [Consulta: novembre 2020].

60

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 31-60

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 60

20/12/2021 15:33:03


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 61-88 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.131

El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès Carmen Capdevila,1, 2 Elsa Varela,1, 3, 4 Antonio Lecegui,1, 3 Ana Olaizola5, 6 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), Castelldefels Departament de Sociologia, Universitat de Barcelona (UB), Barcelona Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Castelldefels Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Solsona Universitat de Saragossa (UNIZAR), Saragossa Institut Agroalimentari d’Aragó (IA2-UNIZAR-CITA), Saragossa REBUT: 25 DE GENER DE 2021 - ACCEPTAT: 24 DE MAIG DE 2021

RESUM La pràctica silvopastoral, que combina l’activitat ramadera extensiva i la gestió forestal, ha estat constant en moltes zones rurals catalanes. Però la tendència a intensificar-se la producció ramadera i el baix rendiment de moltes explotacions extensives augmenten la vulnerabilitat d’aquest sector i en posen en perill la continuïtat. A més, els canvis en la gestió forestal i la pèrdua de rendibilitat de la fusta promouen l’abandonament de moltes finques forestals, la qual cosa incrementa el risc d’incendis i provoca la pèrdua de biodiversitat. L’aprofitament de les pastures per part del bestiar en zones forestals afavoreix el control del sotabosc i la biodiversitat, i manté la provisió de serveis ecosistèmics a la societat. El comportament dels propietaris forestals i dels ramaders determina l’èxit Correspondència: Elsa Varela. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Ctra. de Sant Llorenç de Morunys, km 2 (direcció Port del Comte). 25280 Solsona (Lleida). Tel.: 973 481 752. A/e: elsa.varela@ctfc.cat.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 61

61

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

de la pràctica silvopastoral, ja que cal una coherència productiva entre la gestió forestal i la ramadera. Aquest treball explora la potencialitat de les pràctiques silvopastorals a través de les actituds dels ramaders i els propietaris forestals, partint de la hipòtesi que un aprofitament silvopastoral sostenible pot ser beneficiós tant per als ramaders com per als propietaris forestals, i pot afavorir una gestió conjunta del territori. PARAULES CLAU: silvopastoralisme, desenvolupament local, gestió forestal, ramaderia extensiva, actituds.

Silvopasture as a territorial development tool. The case of the Lluçanès region ABSTRACT Silvopastoral management, which combines extensive grazing and forest management, has been widely practised in the rural areas of Catalonia. However, the growing trend of intensive livestock production, together with the low profitability of most extensive farms, increases the vulnerability of this sector and jeopardises its continuity. Additionally, the changes in forest management and the reduction of timber profitability spur the abandonment of forestland, increasing wildfire risk and biodiversity loss. Pasture grazing in forestland favours the control of understorey growth, biodiversity conservation and the provision of ecosystem services to society. The conduct of forest owners and livestock farmers determines the success of silvopastoral management since a productive coherence is needed between forest and livestock management. With the working hypothesis that sustainable silvopastoral management may be beneficial for both forest owners and livestock farmers, this study explores the attitudes of these two groups with respect to this approach to joint land management. KEYWORDS: silvopasture, local development, forest management, extensive grazing, atti-

tudes.

62

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 62

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

El silvopastoralismo como herramienta de desarrollo territorial. El caso del Lluçanès RESUMEN La gestión silvopastoral combina la ganadería extensiva y la gestión forestal y ha sido habitual en muchas zonas rurales catalanas. Sin embargo, la tendencia a la intensificación de la producción ganadera, unida al bajo rendimiento económico de muchas explotaciones extensivas, aumenta la vulnerabilidad del sector y pone en peligro su continuidad. Por otro lado, los cambios en la gestión forestal y la pérdida de rentabilidad de la madera promueven el abandono de muchas fincas forestales, lo que aumenta el riesgo de incendios y la pérdida de biodiversidad. El aprovechamiento de los pastos por parte del ganado en zonas forestales favorece el control del sotobosque, la biodiversidad y la provisión de servicios ecosistémicos a la sociedad. El comportamiento de los propietarios forestales y los ganaderos determina el éxito de la gestión silvopastoral, ya que es necesaria una coherencia productiva entre la gestión forestal y la ganadera. Este trabajo explora la potencialidad de las prácticas silvopastorales a través de las actitudes de los ganaderos y los propietarios forestales, partiendo de la hipótesis de que un aprovechamiento silvopastoral sostenible puede ser beneficioso tanto para ganaderos como para propietarios forestales, lo que favorece una gestión conjunta del territorio. PALABRAS CLAVE: silvopastoralismo, desarrollo local, gestión forestal, ganadería extensiva,

actitudes.

1. Introducció Els sistemes silvopastorals combinen de manera simultània la pastura amb la gestió forestal de l’arbrat, i constitueixen un sistema d’ús múltiple (Mosquera-Losada et al., 2016). A Catalunya, la interacció entre l’activitat ramadera i la forestal ha estat constant en moltes zones rurals (Taüll, Caiges i Casals, 2009), però la tendència a la intensificació de la producció ramadera, així com a l’abandonament de moltes zones forestals i agrícoles, suposen un repte per a la pervivència de pràctiques com el silvopastoralisme, un element clau per a la sostenibilitat de molts ecosistemes (Gónzalez et al., 2018). La gestió dels boscos privats s’ha vist molt afectada en les últimes dècades, princi-

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 63

63

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

palment, per la baixa productivitat i els alts costos d’explotació, que redueixen la rendibilitat dels productes derivats de la fusta (Coomes, Burslem i Simonson, 2014; Valladares et al., 2014). Als perfils tradicionals de propietaris forestals s’hi afegeixen nous perfils com l’absentista, que ja no viu al costat del bosc, així com altres de nous, enfocats a la sostenibilitat i a la conservació de la biodiversitat, sovint relacionats amb les activitats de lleure i el turisme (Nybakk, Lawrence i Weiss, 2015; Wiersum, Elands i Hoogstra, 2005). La diversitat d’actituds dels propietaris envers la funcionalitat del bosc en determina la gestió i les actuacions que s’hi duen a terme (Domínguez i Shannon, 2011). En el procés de presa de decisions hi intervenen factors estructurals com les polítiques forestals, el mercat, el medi ambient, el coneixement disponible o les normes socials, però també les lògiques individuals dels propietaris (Deuffic, Sotirov i Arts, 2018). No obstant això, s’ha explorat poc la relació entre els perfils emergents de propietaris forestals i les seves actituds sobre l’aprofitament silvopastoral en la gestió forestal. La baixa rendibilitat de les explotacions ramaderes familiars, la disminució de la demanda dels productes de la ramaderia extensiva, els preus cada cop més baixos que perceben els productors, així com un mercat fortament condicionat per la política agrària comuna (PAC), augmenten la vulnerabilitat del sector ramader extensiu. Aquests condicionants en l’esfera econòmica, social i ecològica suposen un gran repte per a la supervivència de les petites explotacions familiars de ramaderia extensiva (López-i-Gelats, Milán i Bartolomé, 2011). Els sistemes silvopastorals tenen un alt valor ecològic, social i cultural, ja que contribueixen a la sostenibilitat, a la biodiversitat i a la conservació del paisatge dels territoris rurals (Hadjigeorgiou et al., 2005). Les pastures representen sistemes socioecològics complexos basats en la interacció de processos naturals i socials, per la qual cosa la seva desaparició posa en perill la conservació dels paisatges tradicionals i la biodiversitat (Otero, Boada i Tàbara, 2013). Les pràctiques silvopastorals poden ser beneficioses per als propietaris forestals, ja que incorporar el ramat en la gestió del bosc en millora l’accessibilitat i contribueix a controlar la biomassa del sotabosc i, per tant, redueix el risc d’incendis (Baiges, 1999; Xortó Borràs, 2016). A la vegada, per als ramaders, el pasturatge en zones arbrades serveix de recurs estratègic per a quan no hi ha disponibilitat d’altres pastures, i també com a refugi per al ramat quan hi ha temperatures molt fredes o molt caloroses (Casals et al., 2009). En aquest sentit, en els últims anys, han emergit iniciatives, per a fomentar el pasturatge a les explotacions ramaderes, vinculades a un tipus de turisme vivencial, com a estratègia de diversificació i adaptació de les petites explotacions familiars (Monllor i Soy-Massoni, 2018). També han emergit les estratègies de potenciació de la comercialització i l’augment del valor agregat dels productes ramaders mitjançant segells de qualitat que diferencien els productes procedents de ramats que pasturen en zo-

64

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 64

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

nes forestals per a prevenir els incendis.1 Cal tenir en compte, però, que per a tenir èxit l’activitat silvopastoral necessita que els objectius de la gestió forestal i la ramadera siguin compatibles. Aquest treball explora la potencialitat de les pràctiques silvopastorals a través de les actituds dels ramaders i els propietaris forestals envers aquest tipus d’aprofitament i la seva relació amb factors estructurals de les explotacions ramaderes / finques forestals i els seus objectius de gestió. L’objectiu últim és identificar els beneficis mutus i les dificultats amb què es troben totes dues parts per a fer una gestió conjunta del territori, així com identificar els perfils de ramaders i propietaris més adients per a adoptar aquest tipus de gestió.

2. Cas d’estudi: el Lluçanès El Lluçanès és una subcomarca catalana ubicada al nord de la província de Barcelona, que comparteix territori amb les comarques del Berguedà, Osona i el Bages. Es tracta d’un altiplà d’una extensió aproximada de 400 km2. Té 7.657 habitants distribuïts en tretze municipis (Idescat, 2020), sovint, amb hàbitat dispers en masies, moltes de les quals s’han remodelat els darrers anys com a cases de turisme rural o segones residències. Es caracteritza pel paisatge en mosaic que aplega cultius agrícoles (31 % de la superfície) i bosc dens (60,2 %) amb prats, pastures i zones improductives (4 %). Segons Taüll, Caiges i Casals (2009), el Lluçanès es distingeix perquè combina cultius herbacis, rouredes i pinedes. S’observen diferències entre les zones nord i sud, en les condicions ecològiques i el gradient altitudinal (450-1.000 m). La part nord presenta una orografia més accidentada amb un clima de tendència atlàntica, on predominen el bosc de pi roig i pinassa (Pinus sylvestris i Pinus nigra) i la roureda muntanyenca humida. La zona sud té una orografia suau i amb una tendència submediterrània, que es caracteritza per la presència de roureda seca, boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinars. Aquesta zona experimenta més períodes de sequera estacional, la qual cosa incrementa el risc d’incendis forestals. La propietat forestal al Lluçanès és de caràcter privat; tan sols un 2 % del terreny és públic. Segons el Centre de la Propietat Forestal (CPF), l’any 2019 al Lluçanès hi havia unes quatre-centes finques forestals privades i, aproximadament, la meitat (unes 24.000 ha) estaven ordenades (CPF, comunicació personal). La majoria de les finques te-

1. En són un exemple el segell Ramats de Foc (www.ramatsdefoc.org) i l’estratègia impulsada recentment pel projecte Mosaico (https://www.mosaicoextremadura.es/es/home/ ).

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 65

65

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

nen una superfície que oscil·la entre les 100 i les 200 ha. Però la informació sobre el nombre exacte de propietaris, l’extensió de les finques i el fet que tinguin o no plans de gestió no és pública i no s’ha pogut recollir. El Lluçanès té una llarga tradició agroramadera, on el pasturatge i la transhumància han tingut una funció clau per a l’evolució econòmica i social i la modernització del paisatge. Segons el registre d’explotacions ramaderes (DARP, 2019), al Lluçanès hi ha 519 explotacions ramaderes, de les quals el 39 % són de boví, oví o cabrum, i més de la meitat estan orientades a la producció de carn amb una gestió extensiva-semiexten­ siva (89 explotacions de boví de carn, 36 d’oví i cabrum). Hi destaca la iniciativa Boscos de Pastura,2 que té com a objectiu incentivar el retorn del bestiar al bosc, impulsada pel Consorci del Lluçanès i l’Associació de Propietaris Forestals (APF) del Lluçanès amb el suport de la Diputació de Barcelona (DIBA).

3. Metodologia Entenem per sistema productiu agrari un grup d’explotacions que comparteixen característiques productives, recursos i mitjans de vida, per a les quals resultarien apropiades una sèrie d’estratègies similars de desenvolupament i intervenció (Madry et al., 2013). Dins del mateix sistema productiu es poden distingir diferents tipologies d’explotacions (Álvarez et al., 2018; Kuivanen et al., 2016). En aquest estudi s’adopta un enfocament de dalt a baix en la identificació de les tipologies de propietaris forestals i de ramaders al Lluçanès. Mitjançant entrevistes amb experts locals (Perrot, 1990), es defineixen les característiques més importants que permeten establir aquestes tipologies al territori. S’entrevisten setze experts amb diversos perfils: dos tècnics de la DIBA, tres del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dos del Centre de la Propietat Forestal, un de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya i un del projecte Pascuum,3 així com set agents propers al territori (tres tècnics del Consorci del Lluçanès, dos membres de l’APF del Lluçanès i dos ramaders). A través de les entrevistes es van identificar una sèrie de variables determinants de les tipologies (taula 1).

2. El projecte es va iniciar el 2015 i es basa en la col·laboració publicoprivada, en la qual s’estableix un acord entre propietaris forestals i ramaders sota la tutela del Consorci del Lluçanès i l’APF, que, a través de la DIBA, aporten la inversió necessària per tal de condicionar la superfície forestal per a la pastura. El propietari ofereix la superfície de bosc com a pastura gratuïta, amb la qual cosa s’assegura el control del sotabosc amb bestiar, i el ramader es compromet a pasturar-hi durant cinc anys. 3. Per a més informació vegeu: https://fpaune.wixsite.com/pascuum/.

66

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 66

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

Després, adoptant un enfocament d’estudi de cas (Yin, 2018), es va seleccionar un nombre reduït de casos representatius de les tipologies de propietaris forestals i ramaders existents al Lluçanès, seguint el concepte typical farm proposat per Feuz i Skold (1992). Aquesta aproximació, basada en l’estudi detallat d’explotacions que són representatives de cada classe, permet captar l’heterogeneïtat del sistema productiu i mostrar-ne la variabilitat amb mostres reduïdes. Aquest enfocament, aplicat anteriorment en altres treballs de sistemes ramaders (Olaizola, Ameen i Manrique, 2015), ha permès abraçar l’heterogeneïtat de la població objectiu amb els mitjans limitats de què disposava el projecte de recerca. Alguns perfils, però, van quedar sense cap observació (taula 1). Això és degut, per una banda, a la dificultat de trobar representants de certs perfils de propietaris forestals (sobretot dels anomenats absentistes), ja que el registre de propietaris no és públic. Per una altra banda, l’orientació del treball a l’ús silvopastoral del territori va fer que s’orientés a trobar ramaders que practiquessin la silvopastura dels quals tampoc hi ha estadístiques. Tant propietaris com ramaders van ser seleccionats mitjançant l’estratègia de mostreig no representatiu anomenada bola de neu, emprada quan es pretén esbrinar les característiques dels diferents perfils de participants i com es relacionen entre ells (Small, 2009; Yin, 2018). En aquest sentit, hem seleccionat propietaris i ramaders amb coneixements sobre l’aprofitament silvopastoral, que eren els més adequats per a l’objectiu de l’estudi. TAULA 1

Distribució de les persones entrevistades en les tipologies identificades Variables determinants dels ramaders Tipus de bestiar

Dimensió (UBM)

Boví (6)

< 100 UBM (4)

Oví/cabrum (4)

Mostra/tipologia

Terra en propietat

R8, R9

No

R1, R2

> 100 UBM

R10

–2

No

R6

< 100 UBM (1)

R4

No

No

R3, R5, R7

> 100 UBM (3)

Variables determinants dels propietaris forestals

Mostra/tipologia

APF

Pla de gestió en actiu

Acords de pastura

Sí (8)

Sí (8)

PF1, PF2, PF4, PF5, PF6, PF11

No

PF8, PF9

PF3, PF10

No (3)

Sí (2) No (1)

No

PF7

No

NOTA: Entre parèntesis, mida de la classe. APF: que pertany a una associació de propietaris forestals; PF: propietari forestal; R: ramader; UBM: unitats de bestiar major. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 67

67

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

En total, es van entrevistar onze propietaris forestals i deu ramaders de manera presencial al domicili dels participants entre el juny i l’octubre de 2019. Les variables determinants per a fer la cerca de participants van ser (taula 1), en el cas dels propietaris forestals: a) tenir o no tenir bestiar al bosc, b) disposar d’un pla de gestió en actiu i c) pertànyer a alguna associació de propietaris. I en el cas dels ramaders: a) el tipus de bestiar (boví o oví i cabrum), b) la dimensió del ramat i c) tenir o no tenir terra en propietat. La mostra té una representació més alta de propietaris amb presència de bestiar i pla de gestió. No tenir un pla de gestió és considerat sovint un bon indicador per a identificar els propietaris anomenats absentistes. És precisament aquest perfil el més difícil d’identificar i on la mostra té més desequilibri. Tanmateix, la majoria dels propietaris que hi van participar tenen ramat al seu bosc, cosa que pot inclinar els resultats cap a una opinió més favorable. Es van elaborar dos models de qüestionaris amb preguntes tancades, l’un per a propietaris forestals, l’altre per a ramaders, que es van dissenyar sobre la base de la informació obtinguda dels experts i la revisió bibliogràfica especialitzada en tipologies ramaderes, forestals i d’aprofitament silvopastoral. Els qüestionaris dirigits als propietaris forestals recullen informació sobre l’estructura de la propietat (superfície, espècies forestals, pla de gestió), i els objectius de la gestió i de les actuacions dutes a terme en els darrers cinc anys. En el cas dels ramaders, recullen informació sobre els aspectes estructurals de l’explotació (base territorial, UBM, característiques dels ramaders, etc.), el tipus de bestiar (boví/oví/cabrum) i els objectius de la gestió de l’explotació. Les qüestions sobre la importància que diversos objectius de gestió tenen per a l’explotació ramadera / finca forestal, així com els objectius de les actuacions forestals dels darrers cinc anys es recullen en una escala Likert d’1 (gens important) a 5 (molt important). Les respostes s’agrupen en tres categories: puntuacions 1 i 2 com a «poc important», 3 «important» i 4 i 5 «molt important». En ambdues poblacions, el qüestionari inclou un apartat sobre les actituds envers l’aprofitament silvopastoral en què es presenten una sèrie d’enunciats que són avaluats mitjançant una escala Likert d’1 (totalment en desacord) a 6 (totalment d’acord). Les respostes també es van agrupar en tres categories: 1 i 2 «en desacord», 3 i 4 «ni d’acord ni en desacord» i 5 i 6 «d’acord». En el cas dels ramaders, aquest apartat és més ampli i recull les dificultats i els interessos per a dur a terme aquesta pràctica i les actituds sobre les polítiques agràries actuals. Els resultats es presenten com la freqüència de respostes donades —no sempre tots els participants van respondre a totes les preguntes— i la mitjana de la puntuació que obté cada enunciat. Definim actitud com la disposició a respondre favorablement o desfavorablement un tema (Kim i Hunter, 1993) i té elements que permeten ser avaluats, ja siguin positius o negatius, basats en creences respecte de les característiques positives o negatives de l’objecte/tema en qüestió. Aquesta actitud té conseqüències en el comportament quan la

68

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 68

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

persona es confronta amb l’objecte/tema generador de la seva actitud (Pligt i Vries, 1995). L’anàlisi de les característiques de les finques forestals, les explotacions ramaderes i les actituds es fa mitjançant una estadística descriptiva. S’hi apliquen contrastos d’hipòtesis utilitzant les estadístiques no paramètriques de Kruskal Wallis i U de Mann-­Whitney per a analitzar la influència de l’estructura de l’explotació ramadera i de la finca forestal en els objectius de gestió i les actituds sobre l’aprofitament silvopastoral de ramaders i propietaris forestals, respectivament. També s’han fet anàlisis de correlacions mitjançant rho de Spearman entre objectius de gestió i les opinions sobre l’aprofitament silvopastoral per a identificar possibles patrons de comportament.

4. Resultats L’apartat 4.1 conté la informació descriptiva sobre les característiques principals de les explotacions ramaderes i les finques forestals estudiades. L’apartat 4.2 mostra la importància dels diferents objectius de gestió, així com les actituds envers una sèrie d’afirmacions relacionades amb l’aprofitament silvopastoral. Els apartats 4.3 i 4.4 presenten els resultats dels tests de contrast d’hipòtesis sobre la influència de variables estructurals en les actituds i els objectius de gestió.

4.1. Caracterització de les finques forestals i les explotacions ramaderes Les finques forestals estudiades es caracteritzen per un predomini de les coníferes especialment del pi roig (Pinus sylvestris), present en vuit de les onze finques forestals observades. Són finques de poca extensió, solament dues superen les 300 ha. Hi destaquen les terres de cultiu en les zones planes i el bosc en els llocs de més relleu. Els acords de pastura amb ramaders per a l’aprofitament silvopastoral es fan mitjançant contractes d’arrendament o a través d’acords no pecuniaris. En molts casos es tracta d’acords verbals amb anys d’antiguitat provinents de generacions anteriors, i en tres casos es tracta d’acords recents, com els nascuts amb el programa Boscos de Pastura. Els dos propietaris que no tenen ramat que pasturi al seu bosc es mostren favorables a aquesta pràctica en el futur si es donessin les condicions necessàries, com tenir punts d’aigua a les finques. En el cas ramader, es tracta de petites i mitjanes explotacions marcadament familiars, la majoria de les quals (sis) té menys de 50 ha de superfície de conreu. No obstant això, s’observa una àmplia diferència en la disponibilitat de terres tant de cultiu com d’altres superfícies de pastura.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 69

69

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

Tant els ramaders com els propietaris forestals exemplifiquen el caràcter multifuncional del Lluçanès, que combina dins de les mateixes explotacions i finques l’activitat agroramadera, l’aprofitament forestal i el turisme, tres eixos centrals de l’activitat econòmica de la zona. Dels onze propietaris forestals, set combinen la gestió forestal amb l’activitat ramadera, principalment de porcí, i l’agrícola, dos es dediquen al turisme rural i els altres dos tenen altres professions no relacionades amb l’activitat forestal. La meitat de les explotacions ramaderes són pluriactives: tres combinen l’activitat agroramadera amb un treball extern, una té una casa rural i una té un punt de venda directa dels seus productes. També hi ha una diversificació en l’oferta de productes ramaders: dues practiquen la ramaderia intensiva i dues, la venda de productes processats d’origen animal.

4.2. Objectius de gestió i opinions envers l’aprofitament silvopastoral 4.2.1. Propietaris forestals La figura 1 mostra la importància dels diferents objectius de gestió de la finca i els objectius de les actuacions forestals dels darrers cinc anys. L’objectiu de gestió més valorat és (8) mantenir el patrimoni familiar per a la generació següent (4,83 de mitjana), seguit de (7) conservar i millorar la biodiversitat (3,82), (6) reduir el risc d’incendis (3,82) i (5) l’aprofitament ramader (3,58). Els objectius de les actuacions forestals tenen una relació estreta amb els objectius de gestió de la finca on (10) reduir el risc d’incendis és l’objectiu més valorat (4,19), i els objectius (1) afavorir la regeneració (3,38), (3) afavorir les espècies autòctones (3,38), (5) millorar la salut del bosc (3,50) i (4) la seva capacitat productiva (3,30) tenen molt a veure amb el fet de mantenir el patrimoni forestal i la biodiversitat. Pel que fa a les respostes als enunciats sobre la silvicultura, la figura 2 en mostra les freqüències. Les persones entrevistades mostren un alt grau de conformitat amb la contribució del pasturatge com a eina per a (b) controlar el sotabosc, (d) millorar la fertilitat del sòl, (a) prevenir incendis, (c) mantenir la transitabilitat a la forest, així com (e) mantenir el paisatge. Això destaca les múltiples funcions que pot assolir el pasturatge. Hi ha quasi unanimitat en el fet que, perquè el pasturatge sigui eficaç, cal fer ( j) una estassada mecànica prèvia, però no es mostra una preferència pels mitjans mecànics per a controlar el sotabosc (o i p), no pas en la majoria dels propietaris. La majoria de les persones entrevistades estan d’acord en el fet que ( f ) sigui l’Administració qui faciliti acords entre ramaders i propietaris, i també en el fet que (g) implementi ajuts per a la contractació de ramaders. La majoria també coincideix en el punt que (h) la manca de ramaders és el motiu pel qual ja no es pastura a la forest. També hi ha un reconeixement ampli envers (i) la contribució del pastoreig a la millora de la biodiversitat.

70

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 70

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

FIGURA 1

Valoració dels objectius de gestió forestal (a dalt) i de les actuacions forestals (a baix) per part dels propietaris forestals: freqüència (%) de les respostes agrupades en tres categories i puntuació mitjana 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0%

2,5

2,3

3,2

2,2

3,8

3,8

4,8

3,4

2,9

6 5 4 3 2 1

1

2

3

4 5 6 7 1. Produir fusta. 2. Produir biomassa. 3. Aprofitament cinegètic. 4. Produir bolets. 5. Aprofitament ramader. 6. Reduir el risc d’incendis. 7. Conservar la biodiversitat. 8. Mantenir el patrimoni familiar. 9. Cuidar el paisatge per a la ciutadania. 10. Oferir espais per a l’esbarjo/turisme.

Gens / poc important 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0%

3,6

3,4

2,1

3,4

3,3

Important 3,5

8

9

10

2,4

4,2

0

Bastant / molt important 2,5

3,0

1,2

5 4 3 2 1

1

2

3

4 5 6 7 1. Afavorir la regeneració. 2. Canviar l’estructura del bosc. 3. Afavorir les espècies autòctones. 4. Millorar la capacitat productiva. 5. Millorar la salut del bosc. 6. Afavorir la biodiversitat. 7. Produir millor fusta de més qualitat. 8. Aconseguir certificació PEFC o FSC. 9. Millorar l’hàbitat per a la caça. 10. Reduir el risc d’incendi.

Gens / poc important

Important

8

9

10

0

Bastant / molt important

NOTA: PEFC: Programme for the Endorsement of Forest Certification, FSC: Forest Stewardship Council. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 71

71

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

FIGURA 2

Actituds dels propietaris forestals envers el silvopastoralisme: freqüència (%) de les respostes i puntuació mitjana 100 % 90 %

6 5,5

5,4

5,3

80 %

5,3

5,2

5,1

5,1

5,1

5,1

5,0

5

70 % 4

3,9

50 % 40 %

3,0

30 %

3

2,8

20 %

2,3

2,2

2,2

o

p

q

Puntuació mitjana

4,2

60 %

2

10 % 0%

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

1

a. La mesura més eficaç per a prevenir els incendis forestals. b. Alternativa econòmica i eficaç per a controlar el sotabosc. c. Determinant per a facilitar l’accés i el trànsit per la forest. d. Contribueix a millorar la fertilitat del sòl. e. Essencial per al manteniment del paisatge a la zona. f. L’Administració hauria de facilitar acords entre propietaris i ramaders. g. Calen línies d’ajuts per a contractar el desbrossament amb ramats. h. La falta de ramaders, motiu principal perquè no es pasturi. i. Contribueix a mantenir la biodiversitat. j. Perquè el pasturatge sigui eficaç, cal fer prèviament estassada mecànica. k. Disposat a fer un adevesament per a afavorir la pastura del ramat. l. El CAP ha reduït els arrendaments de forests per a pasturatge. m. Els preus baixos de l’arrendament no el fan interessant. n. Els interessos dels pastors i dels propietaris són molt diferents. o. L’estassada mecànica és més eficaç. p. L’estassada mecànica és millor perquè evita danys a l’arbrat per part del ramat. q. És difícil que el pastor eviti danys a l’arbrat. En desarcord (1 i 2)

Ni d’acord ni en desacord (3 i 4)

D’acord (5 i 6)

NOTA: CAP: coeficient d’admissibilitat de pastures. FONT: Elaboració pròpia.

Cal assenyalar que, a causa de la PAC i el seu coeficient d’admissibilitat de pastures (CAP), molta superfície forestal no es pot declarar superfície elegible. Trobem, però, una diversitat d’actituds davant de l’impacte que ha tingut en l’arrendament de pastures (l). Durant l’entrevista, la majoria de propietaris comenten que continuen amb el mateix acord de pastura encara que aquestes zones no es puguin declarar superfície elegible.

72

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 72

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

4.2.2. Ramaders Entre els objectius de gestió de l’explotació per part dels ramaders (figura 3), destaquen: (1) produir aliments de més qualitat (5,0 de mitjana), (7) maximitzar la qualitat de vida com a ramaders (4,8) i (10) conservar i millorar la biodiversitat (4,6), tots tres considerats molt importants per tots els ramaders. Es tracta d’objectius característics de la nova pagesia, que vol no sols produir més, sinó també millorar les seves condicions de vida i relacions amb l’entorn (Milone i Ventura, 2019; Monllor, 2013), en què (9) la component patrimonial també té un paper clau (4,4). Seguidament, els ramaders valoren (5) gua-

FIGURA 3

Valoració dels objectius de gestió per part dels ramaders: freqüència (%) de les respostes i puntuació mitjana 100 %

5,0

4,2

2,8

3,6

4,4

3,5

4,8

2,9

4,4

4,6

3,4

2,1

5

90 % 80 %

4

70 % 60 %

3

50 % 40 % 30 %

2

20 % 10 % 0%

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1

1. Produir productes i animals de qualitat. 2. Maximitzar els meus guanys com a ramader. 3. Créixer i augmentar la mida de la meva explotació. 4. Reinvertir el que guanyo a l’explotació. 5. Reduir la dependència de l’alimentació comprada. 6. Augmentar les ajudes que rebo. 7. Maximitzar la qualitat de vida com a ramader. 8. Diversificar les activitats econòmiques a l’explotació. 9. Mantenir el patrimoni familiar per a la següent generació. 10. Conservar i millorar la biodiversitat. 11. Cuidar el paisatge per a la ciutadania. 12. Oferir espais per a l’esbarjo/turisme. Gens / poc important

Important

Bastant / molt important

FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 73

73

20/12/2021 15:33:03


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

nyar autonomia a partir de l’autoabastiment (4,4), cosa que reforça els objectius que tenen a veure amb la voluntat de consolidació de les explotacions (objectius 2 i 9, amb 4,3 i 4,4 de mitjana, respectivament). Pel que fa a l’aprofitament pastoral de la forest (figura 4), hi ha un acord total sobre (b) la importància d’aquestes pastures per a reduir el cost d’alimentació i quasi total en el fet (e) que augmenta la rendibilitat de l’explotació, aspectes molt importants en el context de vulnerabilitat en què es troben les explotacions extensives. Tot i que calgui (g) adaptar la gestió del bestiar per a fer servir aquestes pastures, majoritàriament no s’hi opta (t) com a últim recurs davant la manca d’altres recursos, però sí és (d i j) un recurs estratègic per a determinats períodes o manca d’altres pastures. Hi ha un reconeixement total sobre l’efecte positiu que té per a (c) la prevenció d’incendis i (a) el manteniment del paisatge i quasi total sobre (h) l’accessiblitat al bosc, aspectes clau assenyalats a les investigacions sobre silvopastoralisme (Baiges, 1999; Xortó Borràs, 2016). Això no obstant, s’hi identifiquen alguns elements que suposen discrepàncies per als ramaders. No hi ha acord en les actituds que tenen a veure amb (p) l’amenaça de predació per part de fauna silvestre, en què cinc ramaders estan d’acord que suposa un risc. Tampoc en (q) la dificultat que tenen els ramaders per a dur a terme la feina en aquestes zones ni (m) per a controlar el bestiar o (r) les necessitats de mà d’obra que comporta, així com en (o) la convivència amb altres activitats i en (n) el benefici que té per a l’activitat turística. Pel que fa als interessos i dificultats dels ramaders per a dur a terme el silvopastoralisme (figura 5), es constata l’interès generalitzat en aquests tipus de pastures (a i b), però, quan es concreten els interessos i les dificultats, l’opinió es divideix. Sis ramaders voldrien (c) ampliar la zona de pastura en el bosc si se’ls permetés fer-hi intervencions, i gairebé la meitat manifesten ( j) que hi ha zones on podrien pasturar però que els propietaris no ho permeten. Dificultats estructurals com (e) la manca d’aigua o ( f ) la densitat excessiva d’arbres impedeixen a la meitat de les persones entrevistades fer ús de pastures forestals, mentre que (o) comptar amb tancats no sembla una dificultat remarcable per a la majoria. Ni (n) el preu dels arrendaments ni (l) l’impacte que té el CAP arran de la reforma de la PAC fan que baixi l’interès en aquesta mena de pastures. Pel que fa a l’actitud sobre l’impacte de la PAC (figura 6), trobem que no hi ha unanimitat en el paper que hi té en (h) el manteniment de la ramaderia i (i) el silvopastoralisme. Sobre l’impacte del CAP, malgrat que hi ha un reconeixement ampli sobre el fet que (e) se’n pot sol·licitar la modificació, també en el fet que (d) ha tingut un efecte en l’augment dels arrendaments de pastures, i un acord quasi total, en canvi, en el punt que (l) no ha comportat haver d’anar més lluny per a arrendar pastures. Es dona suport majoritari a incloure el pagament al ramader per la feina de desbrossada, (a) com a part dels plans de desenvolupament rural (PDR) o (b) a partir dels acords de pastura.

74

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 74

20/12/2021 15:33:03


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

FIGURA 4

Actituds dels ramaders envers el silvopastoralisme: freqüència (%) de les respostes i puntuació mitjana 100 %

6

5,7 5,6 5,6 90 % 80 %

5,3 5,3 5,3 5,3

5,1 5,0 4,9

70 %

5

4,0

3,9

50 %

4 3,6 3,5 3,5 3,1

40 % 30 %

3 2,3 2,3

20 %

0%

2

1,9

10 %

Puntuació mitjana

4,3 4,3

60 %

1,3 a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

1

a. És determinant per a mantenir el paisatge en aquesta zona. b. Disminueix els costos d’alimentació del ramat. c. És la mesura més eficaç per a la prevenció d’incendis forestals. d. En zones arbustives o de matollar és un recurs estratègic si manquen altres pastures. e. Augmenta la rendibilitat de la meva explotació. f. És fonamental per a mantenir la biodiversitat. g. Cal adaptar el maneig del ramat per a un bon aprofitament. h. És determinant per a facilitar l’accés i transitar per la forest. i. El canvi climàtic hi tindrà més importància. j. En zones arbrades és un recurs estratègic en períodes de mancança. k. L’increment d’espècies cinegètiques suposa un risc sanitari. l. La pastura sota alzinar o roureda és de gran qualitat. m. Es fa més difícil controlar i localitzar els animals. n. Beneficia de manera molt important l’activitat turística. o. Altres activitats com la caça, el turisme, la recollida de bolets dificulten la pastura. p. La predació de fauna silvestre suposa una amenaça molt important. q. La meva feina és molt més dura i feixuga que en un altre tipus de pastures. r. En zones arbrades augmenta les necessitats de mà d’obra. s. En aquesta zona, la pastura sota pineda és de gran qualitat. t. Utilitzo aquestes pastures en zones arbrades perquè no tinc altres recursos d’alimentació. u. Disminueix el benestar dels animals. v. Perquè sigui eficaç, prèviament s’ha de realitzar una estassada mecànica. En desarcord (1 i 2)

Ni d’acord ni en desacord (3 i 4)

D’acord (5 i 6)

FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 75

75

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

FIGURA 5

Dificultats i interessos dels ramaders per a pasturar al bosc: freqüència (%) de les respostes (agrupades en tres categories) i puntuació mitjana 6

100 % 90 %

5,6

5,5 5

80 % 70 % 4,1 3,8

50 %

4 3,7 3,3

40 %

3,2

3,1

3

3,0 2,7

30 %

2,5

20 %

2

2,0 1,7

10 % 0%

a

b

c

d

e

Puntuació mitjana

4,2

60 %

f

g

h

i

j

k

l

m

n

1,6 o

1

a. Interès en pastures amb presència d’arbrat. b. Interès en pastures de matollar o arbustives. c. Si es permetessin, faria cremades controlades, adevesaments, esbrossades o rompudes. d. Els acords amb propietaris forestals em permeten accedir a pastures que d’altra manera no tindria. e. Hi ha pastures que no m’interessen perquè no tenen aigua. f. Si es reduís la densitat d’arbres, hi ha zones que m’interessarien per a pasturar. g. Hi ha zones que podria pasturar, però estan allunyades de la meva explotació. h. Els interessos d’un propietari forestal i d’un ramader són molt diferents o inclús oposats. i. Abans pasturava certes zones que ara no puc perquè la vegetació les ha tancat. j. Hi ha zones que podria pasturar, però els propietaris forestals no ho permeten. k. No m’interessa utilitzar més pastures arbustives o arbrades de les que utilitzo. l. Amb el CAP no m’interessa pasturar en bosc perquè no puc declarar-les. m. Hi ha zones que podria pasturar però no puc accedir-hi. n. El cost de les pastures és tan elevat que no m’interessa arrendar-les. o. Hi ha zones de pastura que no utilitzo perquè no les puc acotar o tancar. En desarcord (1 i 2)

Ni d’acord ni en desacord (3 i 4)

D’acord (5 i 6)

CAP: coeficient d’admissibilitat de pastures. FONT: Elaboració pròpia.

4.3.  Factors estructurals que afecten els objectius de gestió i les valoracions sobre l’aprofitament silvopastoral En analitzar la influència de les variables estructurals en la valoració dels diferents objectius de gestió, no es van trobar diferències significatives per al cas dels propietaris forestals en cap variable, mentre que sí que se’n van trobar per als ramaders (taula 2).

76

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 76

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

FIGURA 6

Actituds dels ramaders envers els impactes de la PAC en l’activitat ramadera i el silvopastoralisme: freqüència (%) de les respostes i puntuació mitjana 100 %

6

90 % 80 %

5,2 4,8

70 %

5 4,7

4,4

4,4

4,1

4

4,0

50 % 3,2

40 %

3,1

3

2,9

30 %

2,3 2

20 % 10 % 0%

Puntuació mitjana

60 %

1,4 a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

1,0 m

1

a. Hi hauria d'haver una línia d’ajudes al PDR per a pagar al ramader la tasca de desbrossament. b. Els acords de pastura haurien de pagar al ramader la tasca de desbrossament. c. Els punts d’aigua són una limitació per a aprofitar pastures forestals. d. Amb el CAP s’ha incrementat el preu dels arrendaments de pastures. e. Es pot sol·licitar un canvi del CAP si tinc una zona mal qualificada. f. Que a la PAC s’hi declarin zones que no es pasturin pot ocasionar problemes d’accés a pastures. g. La Diputació ha contribuït a millorar els accessos per a poder utilitzar pastures. h. La PAC ha estat fonamental per a mantenir la ramaderia. i. La PAC afavoreix l’ús de pastures forestals. j. Els acords de pastura només són interesants per als ramaders que no tenen accés a pastures. k. Les polítiques agroambientals són fonamentals per a mantenir l’aprofitament de zones arbrades. l. A causa del CAP m’he vist obligat a arrendar pastures en zones allunyades. m. El CAP m’ha portat a deixar de pasturar forests que abans utilitzava. En desarcord (1 i 2)

Ni d’acord ni en desacord (3 i 4)

D’acord (5 i 6)

NOTA: CAP: coeficient d’admissibilitat de pastures; PDR: plans de desenvolupament rural. FONT: Elaboració pròpia.

Aquells ramaders que no disposen de terra de cultiu en propietat donen més importància que la resta a l’objectiu d’augmentar els ajuts que reben; també es mostren més disposats a fer adevesaments o altres actuacions per a augmentar la superfície de conreu o pastura. Els ramaders amb explotacions de més dimensió estan més d’acord amb els objectius de gestió de reinvertir els guanys a l’explotació i tenir cura del paisatge per a la ciutadania. També ho estan envers el paper del silvopastoralisme per a mantenir el

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 77

77

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

TAULA 2

Contrast d’hipòtesis dels factors estructurals de les explotacions ramaderes sobre la valoració dels objectius de gestió i sobre el conjunt d’actituds recollides en l’enquesta

Mitjana total

Valoració i significació per variable estructural Superfície de cultiu

Dimensió del ramat (UBM) Càrrega ramadera (UBM/ha)

En propietat

No en té

p-valor

< 100 UBM

> 100 UBM

p-valor

<2 >2 p-valor UBM/ha UBM/ha

Objectius de gestió 3. Créixer i augmentar la mida de la meva explotació

2,8

ns

ns

7,7

3,3

0,016

4. Reinvertir el que guanyo a l’explotació

3,6

ns

3,7

7,3

0,05

ns

6. Augmentar les ajudes que rebo

3,5

3

7,11

0,038

ns

ns

11. Cuidar el paisatge per a la ciutadania

3,4

ns

3,6

7,4

0,038

ns

Actituds envers l’aprofitament silvopastoral (figura 4) a. És determinant per a mantenir el paisatge en aquesta zona

5,7

ns

4

7

0,05

4

7

0,05

f. És fonamental per a mantenir la biodiversitat

5,3

ns

3

8

0,005

ns

q. La meva feina és molt més dura i feixuga que en un altre tipus de pastures

3,5

ns

3,6

7,4

0,041

ns

7,5

0,01

ns

Actituds envers les dificultats i els interessos (figura 5) c. Si es permetessin, faria cremes controlades, adevesaments, desbrossaments o rompudes

4,2

2,5

Actituds envers les polítiques agràries (figura 6) e. Es pot sol·licitar un canvi del CAP si tinc una zona mal qualificada

4,4

ns

6,5

3,13

0,044

6,5

3,13

0,044

i. La PAC afavoreix l’ús de pastures forestals

3,1

ns

ns

7,5

3,5

0,018

NOTA: ns: no significatiu; p-valors < 0,01 indiquen diferències significatives (test de Mann-Whitney). FONT: Elaboració pròpia.

78

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 78

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

paisatge de la zona i la biodiversitat. I mostren un acord més gran amb la idea que la feina és molt més dura i feixuga quan el bestiar aprofita els recursos forestals que quan està estabulat. Els ramaders amb més càrrega ramadera (> 2 UBM/ha) tenen una opinió més negativa sobre la PAC: no estan d’acord que hagi afavorit l’aprofitament d’aquest tipus de pastures.

4.4.  Anàlisi de correlacions entre els objectius de gestió i les actituds sobre l’aprofitament silvopastoral 4.4.1. Propietaris forestals L’anàlisi de correlacions (taula 3) mostra una relació positiva entre els objectius (2) de produir biomassa i (10) d’oferir espais d’esbarjo i turisme i el paper del pasturatge per a facilitar l’accés i el trànsit per la forest. A més, l’objectiu de produir biomassa mostra una correlació positiva amb la necessitat de fer una estassada mecànica prèvia a l’entrada del ramat. Els propietaris que tenen com a objectius (4) produir bolets i (6) prevenir

TAULA 3

Correlacions entre objectius de gestió de la propietat forestal i actituds envers l’aprofitament silvopastoral Objectius de producció

Afirmacions sobre el silvopastoralisme (figura 2)

2. Produir biomassa

c. Determinant per a facilitar l’accés i el trànsit per la forest

0,943**

e. Essencial per al manteniment del paisatge a la zona

0,746*

4. Produir bolets

6. Reduir el risc d’incendis

–0,653*

g. Calen línies d’ajuts per a contractar el desbrossament amb ramaders

p. L’estassada mecànica és millor perquè evita danys a l’arbrat

10. Oferir espais per a l’esbarjo/ turisme 0,728*

m. Els preus baixos de l’arrendament no el fan interessant

j. Perquè el pasturatge sigui eficaç, cal fer prèviament una estassada mecànica

8. Mantenir el patrimoni familiar

0,762*

0,813*

0,803* 0,667*

0,786**

NOTA: Per a avaluar la significació de les correlacions s’ha emprat el test de Spearman. ***: p < 0,01; **: p < 0,05; *: p < 0,1. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 79

79

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

els incendis prefereixen l’estassada mecànica en comptes del ramat, pels danys que produeix a l’arbrat. Els propietaris amb objectius de produir bolets o oferir espais per al turisme són partidaris que l’Administració doni ajuts per contractar la desbrossada amb pastors de la zona.

4.4.2. Ramaders Tal com mostra la taula 4, els ramaders amb objectius amb vocació més productiva (2 i 5) mostren menys interès pel recurs silvopastoral. Aquells que tenen com a objectiu (4) reinvertir el que guanyen a l’explotació no consideren que les pastures siguin un recurs estratègic i tenen menys interès a pasturar aquestes zones. L’objectiu (3) d’augmentar la mida de l’explotació també es correlaciona positivament amb l’opinió que el silvopastoralisme disminueix el benestar del bestiar i que els interessos dels propietaris forestals i dels ramaders són molt diferents o inclús oposats. Els ramaders que tenen com a objectiu (8) la diversificació de l’activitat no consideren que aquest recurs redueixi els costos de l’alimentació. D’altra banda, els ramaders que tenen com a objectiu (5) reduir la seva dependència de l’alimentació comprada presenten una correlació positiva amb l’interès de pasturar superfícies arbustives o de matollar i el silvopastoralisme com a recurs estratègic en situacions de manca d’altres recursos. Aquells que tenen l’objectiu (11) de conservar el paisatge per a la ciutadania mostren una correlació positiva i significativa amb l’impacte positiu del silvopastoralisme sobre la biodiversitat i el turisme.

5. Discussió L’estudi al Lluçanès mostra que els propietaris forestals consideren l’aprofitament silvopastoral una estratègia òptima per a reduir el risc d’incendis, controlar el sotabosc i millorar la fertilitat del sòl (figura 2). Es reconeix el paper del ramat per a mantenir l’accessibilitat o cuidar el paisatge, que es vincula amb objectius productius, com la biomassa, però també amb objectius lligats a una terciarització del bosc, com a espai de lleure per a la ciutadania. Hi ha una actitud positiva cap al silvopastoralisme, que es distribueix de manera transversal al tipus de propietari forestal, fet observat per Wiersum, Elands i Hoogstra (2005). No obstant això, qui té objectius vinculats a la provisió de serveis culturals/ recreatius, com les activitats d’oci al bosc o produir bolets, sol ser més procliu a opinar que calen línies d’ajuts per a establir acords de desbrossament amb pastors. Estudis previs sobre les actituds dels propietaris forestals envers la recollida de bolets mostren també la

80

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 80

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

TAULA 4

Correlacions entre objectius de gestió de l’explotació ramadera i actituds sobre l’aprofitament silvopastoral Objectius de gestió (figura 3)

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Maxi- Augmen- Rein- Reduir Aug- Quali- Diversi- Patri- ConserCura mitzar tar l’ex- vertir compra mentar tat de ficar ac- moni var biodi- del paiguanys plotació guanys aliment ajudes vida tivitats familiar versitat satge Actituds dels ramaders envers el silvopastoralisme (figura 4) b. Disminueix els costos d’alimentació del ramat

e. Augmenta la rendibilitat de l’explotació

f. Fonamental per a mantenir la biodiversitat

h. Determinant per a facilitar l’accés i transitar pel bosc

–0,634*

0,693*

0,768**

0,763*

0,764*

i. El canvi climàtic hi tindrà més importància

0,756*

j. En zones arbrades és un recurs estratègic en períodes de mancança

n. Beneficia de manera molt important l’activitat turística

0,826*

q. La meva feina és molt més dura i feixuga que en un altre tipus de pastures

0,660*

u. Disminueix el benestar dels animals

0,675*

–0,786* 0,699*

Dificultats i interessos dels ramaders per a pasturar al bosc (figura 5) b. Interès en pastures de matollar o arbustives

c. Si es permetessin, faria cremes controlades, adevesaments, desbrossaments o rompudes

0,662*

d. Els acords amb PF em permeten accedir a pastures que d’altra manera no tindria

–0,867*

h. Els interessos d’un PF i d’un ramader són molt diferents o inclús oposats

0,667*

–0,893**

i. Abans pasturava certes zones on ara no puc perquè la vegetació les ha tancat

–0,702* 0,683*

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 81

81

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

TAULA 4

Correlacions entre objectius de gestió de l’explotació ramadera i actituds sobre l’aprofitament silvopastoral (Continuació) Objectius de gestió (figura 3)

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Maxi- Augmen- Rein- Reduir Aug- Quali- Diversi- Patri- ConserCura mitzar tar l’ex- vertir compra mentar tat de ficar ac- moni var biodi- del paiguanys plotació guanys aliment ajudes vida tivitats familiar versitat satge j. Hi ha zones que podria pasturar, però els PF no ho permeten

–0,747*

0,728*

k. No m’interessa utilitzar més pastures arbustives o arbrades de les que utilitzo

–0,702*

0,683*

l. Amb el CAP no m’interessa pasturar en bosc perquè no puc declarar-les

0,790*

0,933**

Actituds dels ramaders envers els impactes de la PAC en l’activitat ramadera i el silvopastoralisme (figura 6) a. Hi hauria d’haver una línia d’ajudes al PDR per a pagar al ramader la tasca de desbrossament

0,683*

e. Es pot sol·licitar un canvi del CAP si tinc una zona mal qualificada

–0,750*

k. Les polítiques agroambientals són fonamentals per a mantenir l’aprofitament de zones arbrades

0,680*

l. A causa del CAP m’he vist obligat a arrendar pastures en zones allunyades

0,745*

NOTA: PF: propietaris forestals; CAP: coeficient d’admissibilitat de pastures; PDR: plans de desenvolupament rural. Per a avaluar la significació de les correlacions s’ha emprat el test de Spearman. ***: p < 0,001; **: p < 0,05; *: p < 0,1. FONT: Elaboració pròpia.

predisposició a la regulació i la retribució del servei ofert (Górriz-Mifsud, Domínguez-Torres i Prokifieva, 2015). Els propietaris amb objectius de gestió enfocats a la producció de bolets o la prevenció d’incendis sembla que prefereixen l’estassada mecànica. Pel que fa als ramaders, aquells amb objectius de gestió que es podrien qualificar com a més productivistes, com ara reinvertir els guanys o fer créixer i augmentar la mida de l’explotació, són els menys interessats en el recurs silvopastoral, per raons diverses,

82

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 82

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

perquè disminueix el benestar dels animals, perquè els interessos dels ramaders i els propietaris forestals no coincideixen o perquè no el consideren un recurs estratègic. Segurament, els ramaders que tenen objectius enfocats a reduir la dependència de l’alimentació exterior, que, a més, estan interessats en el pasturatge de zones arbustives i han hagut d’arrendar pastures en zones allunyades de la seva explotació, podrien ser candidats a rebre línies d’ajuts o incentius per a fomentar aquest tipus de pasturatge. S’observa un reconeixement general pel paper del pasturatge en la provisió de serveis rellevants per a l’entorn: prevenció d’incendis, conservació de la biodiversitat, manteniment del paisatge o millora de l’accessibilitat a les finques. Cal tenir en compte, però, els possibles obstacles a la pràctica silvopastoral observats, no majoritàriament, pels propietaris forestals, com són els danys en l’arbrat, l’eficàcia més gran de l’estassada mecànica o els preus baixos dels arrendaments de pastures. Per als ramaders, utilitzar aquest tipus de pastures pot requerir una càrrega més gran de feina, alhora que comporta una adaptació en la gestió del bestiar, en èpoques de cria, per exemple. Cal tenir en compte, també, que l’increment d’espècies cinètiques suposa un risc sanitari i la predació de fauna silvestre, per a un grup de ramaders, és un element important. Algunes de les diferències observades entre explotacions poden tenir relació amb les diferents necessitats que tenen els diferents tipus d’explotació. Així, en petits remugants, els requeriments de mà d’obra són més elevats i, sovint, en determinen la rendibilitat i la pervivència, i, per tant, les respostes (Olaizola et al., 2015). Finalment, el suport institucional escàs, la necessitat d’infraestructures com punts d’aigua, la densitat dels arbres o l’allunyament de les pastures poden dissuadir de practicar el silvopastoralisme. Cal que els acords que promouen aquest ús fomentin la mediació i l’entesa entre propietaris forestals i ramaders. El silvopastoralisme es posiciona com una eina per a preservar el paisatge natural del Lluçanès, on conviuen els sectors agroramader, forestal i turístic, com s’observa en la multiplicitat d’objectius de gestió de propietaris forestals i ramaders. Un paisatge a través del qual es construeix un imaginari col·lectiu que és promogut per les institucions públiques en coordinació amb els agents del territori (San Eugenio-Vela i Barniol-Carcasona, 2015; Guinjoan, 2017). La presència de diferents activitats econòmiques pot generar tensions pel que fa a la distribució dels recursos, però també crea sinergies positives per a impulsar un desenvolupament resilient al territori (Darnhofer, 2014; Guinjoan, 2017). La dificultat que té la PAC per a considerar les zones arbrades, en principi, no pasturables (Mosquera-Losada et al., 2018) pot canviar amb la nova PAC, que sembla que donarà més flexibilitat a les regions per a les mesures de desenvolupament rural. Cal destacar l’excepcional situació del Lluçanès (amb bon accés i propera a la plana de Vic, cosa que fa que la influència del porcí intensiu hagi incrementat gradualment el valor del sòl). En aquesta situació, el silvopastoralisme pot ser un «refugi» per a mantenir les pràc-

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 83

83

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

tiques ramaderes extensives. En altres llocs on l’abandonament rural és més greu, el bosc es deixa de pasturar. Si la pastura suposa una eina per a reduir el risc d’incendis i millorar la biodiversitat (Baiges, 1999; Xortó Borràs, 2016), podria formar part dels ajuts a la gestió forestal activa, justificats pels beneficis que comporten en la provisió de serveis a la societat (Górriz-­ Mifsud et al., 2016). La promoció del silvopastoralisme permetria tenir espais on s’ha dut a terme una reducció del combustible de manera continuada, a més d’obtenir altres beneficis com la millora de la biodiversitat (Mosquera-Losada et al., 2018).

6. Conclusions L’aprofitament silvopastoral pot comportar avantatges tant per als propietaris forestals com per als ramaders. Aquest treball mostra que combinar l’activitat forestal amb la ramaderia extensiva pot suposar una oportunitat per a controlar el sotabosc, garantir l’accessibilitat al bosc, reduir el risc d’incendis, així com millorar l’autosuficiència de les explotacions ramaderes i oferir espai de pastures a ramaders amb poca superfície agrària disponible. Una possible feblesa de l’estudi és el possible biaix pel que fa a l’opinió sobre el silvopastoralisme, atès que tots els ramaders el practiquen i els propietaris han acceptat aquests tipus d’ús al bosc. La pràctica silvopastoral pot contribuir al desenvolupament resilient de zones com el Lluçanès, ja que facilita els diversos aprofitaments del bosc. No obstant això, s’ha de reconèixer la diversitat d’objectius de gestió (productius, mediambientals, recreatius) de ramaders i propietaris, així com les diferències en l’estructura de les explotacions, per a assegurar que sigui un complement a l’activitat i no un impediment. Malgrat la reduïda mostra d’aquest treball, s’han identificat diferències en el grau d’importància que propietaris i ramaders donen a aquest recurs. Pel que fa a les mesures per a fomentar aquesta pràctica, s’han d’atenir a les especificitats del sector, i en aquest treball n’hem mostrat algunes. De cara a futurs estudis, cal una anàlisi més complexa de la situació que incorpori més diversitat d’explotacions ramaderes i finques forestals. Les accions conjuntes orientades a aprofitar millor els recursos del territori per a un desenvolupament sostenible necessiten polítiques enfocades a incentivar la pràctica silvopastoral que tinguin en compte la diversitat de les explotacions i finques forestals, ja sigui amb línies d’ajuts directes o incentius que fomentin el pasturatge al bosc mitjançant pagaments a propietaris o a ramaders (Varela et al., 2018), o bé donant suport a les activitats complementàries que es basen en el pasturatge des d’una òptica sostenible, que donin un valor afegit a les explotacions.

84

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 84

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

Agraïments Aquest estudi s’emmarca dintre del projecte «Silvopastoralisme com a estratègia d’adaptació per a un desenvolupament rural integrat a la Mediterrània» finançat per l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) (RTA-2017-00036-C03), que es va iniciar el 2018. Volem agrair a Judith Perarnau, del Consorci del Lluçanès, la seva ajuda i predisposició en tot moment. També als informants clau de la Diputació de Barcelona, l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès, el Centre de la Propietat Forestal, la Universitat de Vic i l’oficina del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya a Vic, el seu temps i la informació sobre la realitat del silvopastoralisme. Finalment, volem agrair, especialment, als propietaris forestals i ramaders que ens hagin dedicat el seu temps.

Bibliografia Álvarez, S.; Timler, C. J.; Michalscheck, M.; Paas, W.; Descheemaeker, K.; Tittonell, P.; Groot, J. C. J. (2018). «Capturing farm diversity with hypothesis-based typologies: An innovative methodological framework for farming system typology development». PLoS ONE [en línia], 13 (5), p. 1-24. <https://doi.org/10.1371/journal.pone.0194757> [Consulta: octubre 2021]. Baiges, T. (1999). Possibilities for the integration of forest grazing into a Fire Prevention Plan in Catalonia (NE Spain). Bangor, Regne Unit: University of Wales. Casals, P.; Baiges, T.; Bota, G.; Chocarro, C.; Bello, F. de; Fanlo, R.; Taull, M. (2009). Silvopastoral systems in the Northeastern Iberian Peninsula: A multifunctional perspective [en línia]. <https://doi.org/10.1007/978-1-4020-8272-6_8> [Consulta: octubre 2021]. Coomes, D. A.; Burslem, D. F. R. P.; Simonson, W. D. (ed.) (2014). Forests and global change [en línia]. <https://doi.org/10.1017/CBO9781107323506> [Consulta: octubre 2021]. Darnhofer, I. (2014). «Resilience and why it matters for farm management». European Review of Agricultural Economics [en línia], 41 (3), p. 461-484. <https://doi.org/10.1093/ erae/jbu012> [Consulta: octubre 2021]. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) (2019). «Registre d’explotacions ramaderes». A: Dades obertes de Catalunya [en línia]. <https://analisi.transparencia catalunya.cat/Medi-Rural-Pesca/Registre-d-explotacions-ramaderes/7bpt-5azk> [Consulta: 24 setembre 2019]. Deuffic, P.; Sotirov, M.; Arts, B. (2018). «Your policy, my rationale. How individual and structural drivers influence European forest owners’ decisions». Land Use Policy [en

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 85

85

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

línia], 79, p. 1024-1038. <https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2016.09.021> [Consulta: octubre 2021]. Domínguez, G.; Shannon, M. (2011). «A wish, a fear and a complaint: Understanding the (dis)engagement of forest owners in forest management». European Journal of Forest Research [en línia], 130 (3), p. 435-450. <https://doi.org/10.1007/s10342-009 -0332-0> [Consulta: octubre 2021]. Feuz, D. M.; Skold, M. D. (1992). «Typical farm theory in agricultural research». Journal of Sustainable Agriculture [en línia], 2 (2), p. 43-58. <https://doi.org/10.1300/ J064v02n02_05> [Consulta: octubre 2021]. Gónzalez, J.; Celeya, R.; Fraser, M.; Osoro, K.; Ferrerira, L. M.; Férnandez García, F.; González Díaz, B.; Rosa García, R. (2017). «Agroforestry systems in Northern Spain: The role of land management and socio-economy in the dynamics of landscapes». A: Chander Dagar, J.; Prasad Tewari, V. (ed.). Agroforestry: Anecdotal to modern science [en línia]. Singapur: Springer Nature, p. 1-879. <https://doi.org/10.1007/978-981-10 -7650-3> [Consulta: octubre 2021]. Górriz-Mifsud, E.; Domínguez-Torres, G.; Prokofieva, I. (2015). «Understanding forest owners’ preferences for policy interventions addressing mushroom picking in Catalonia (north-east Spain)». European Journal of Forest Research [en línia], 134 (4), p. 585598. <https://doi.org/10.1007/s10342-015-0874-2> [Consulta: octubre 2021]. Górriz-Mifsud, E.; Varela, E.; Piqué, M.; Prokofieva, I. (2016). «Demand and supply of ecosystem services in a Mediterranean forest: Computing payment boundaries». Ecosystem Services [en línia], 17, p. 53-63. <https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2015. 11.006> [Consulta: octubre 2021]. Guinjoan, E. (2017). Perseguint les claus de l’èxit: Una anàlisi comparativa de tres experièn­ cies de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Hadjigeorgiou, I.; Osoro, K.; Fragoso de Almeida, J. P.; Molle, G. (2005). «Southern European grazing lands: Production, environmental and landscape management aspects». Livestock Production Science [en línia], 96 (1 SPEC. ISS.), p. 51-59. <https://doi. org/10.1016/j.livprodsci.2005.05.016> [Consulta: octubre 2021]. Idescat (2020). «Estadística. Padró municipal d’habitants». A: Institut d’Estadística de Ca­ talunya [en línia]. <https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh> [Consulta: 18 gener 2021]. Kim, M. S.; Hunter, J. E. (1993). «Attitude-behavior relations: A meta-analysis of attitudinal relevance and topic». Journal of Communication [en línia], 43 (1), p. 101-142. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.1993.tb01251.x> [Consulta: octubre 2021]. Kuivanen, K. S.; Michalscheck, M.; Descheemaeker, K.; Adjei-Nsiah, S.; Mellon-Bedi, S.; Groot, J. C. J.; Alvarez, S. (2016). «A comparison of statistical and participatory clustering of smallholder farming systems - A case study in Northern Ghana». Journal of

86

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 86

20/12/2021 15:33:04


El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

Rural Studies [en línia], 45, p. 184-198. <https://doi.org/10.1016/j.jrurstud.2016.03.015> [Consulta: octubre 2021]. López-i-Gelats, F.; Milán, M. J.; Bartolomé, J. (2011). «Is farming enough in mountain areas? Farm diversification in the Pyrenees». Land Use Policy [en línia], 28 (4), p. 783791. <https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2011.01.005> [Consulta: octubre 2021]. Madry, W.; Mena, Y.; Roszkowska-Madra, B.; Gozdowski, D.; Hryniewski, R.; Castel, J. M. (2013). «An overview of farming system typology methodologies and its use in the study of pasture-based farming system: A review». Spanish Journal of Agricultural Re­ search [en línia], 11 (2), p. 316-326. <https://doi.org/10.5424/sjar/2013112-3295> [Consulta: octubre 2021]. Milone, P.; Ventura, F. (2019). «New generation farmers: Rediscovering the peasantry». Journal of Rural Studies [en línia], 65, p. 43-52. <https://doi.org/10.1016/j.jrurstud. 2018.12.009> [Consulta: octubre 2021]. Monllor, N. (2013). «La nova pagesia: vers un nou model agrosocial». Quaderns Agraris [en línia], 35 (desembre), p. 7-24. <https://doi.org/10.2436/20.1503.01.25> [Consulta: octubre 2021]. Monllor, N.; Soy-Massoni, E. (2018). «El pasturisme: Turisme vivencial a les explotacions ramaderes de pastura de les comarques gironines». Quaderns Agraris [en línia], 44 (juny), p. 93-115. <https://doi.org/10.2436/20.1503.01.87> [Consulta: octubre 2021]. Mosquera-Losada, M. R.; Santiago Freijanes, J. J.; Pisanelli, A.; Rois, M.; Smith, J.; Herder, M. den; Lamersdorf, N. (2016). «Extent and success of current policy measures to promote agroforestry across Europe». A: AGFORWARD 613520. Deliverable 8.23 [en línia]. <http://www.agforward.eu/extent-and-success-of-current-policy-measures -to-promote-agroforestry-across-europe.html> [Consulta: novembre 2021]. Mosquera-Losada, M. R.; Santiago-Freijanes, J. J.; Rois-Díaz, M.; Moreno, G.; Herder, M. den; Aldrey-Vázquez, J. A.; Rigueiro-Rodríguez, A. (2018). «Agroforestry in Eu­ rope: A land management policy tool to combat climate change». Land Use Policy [en línia], 78 (maig), p. 603-613. <https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.06.052> [Consulta: octubre 2021]. Nybakk, E.; Lawrence, A.; Weiss, G. (2015). Innovation in Forest Management for New Forest Owner Types – A Literature Review [en línia]. <https://www.researchgate.net/ publication/303823188_Innovation_in_Forest_Management_for_New_Forest _Owner_Types_-_A_Literature_Review> [Consulta: octubre 2021]. Olaizola, A. M.; Ameen, F.; Manrique, E. (2015). «Potential strategies of adaptation of mixed sheep-crop systems to changes in the economic environment in a Mediterranean mountain area». Livestock Science [en línia], p. 166-180. <https://doi.org/10.1016/ j.livsci.2015.03.012> [Consulta: octubre 2021].

DESEMBRE 2021, P. 61-88 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 87

87

20/12/2021 15:33:04


C. Capdevila, E. Varela, A. Lecegui, A. Olaizola

Otero, I.; Boada, M.; Tàbara, J. D. (2013). «Social-ecological heritage and the conservation of Mediterranean landscapes under global change. A case study in Olzinelles (Catalonia)». Land Use Policy [en línia], 30 (1), p. 25-37. <https://doi.org/10.1016/ j.landusepol.2012.02.005> [Consulta: octubre 2021]. Perrot, C. (1990). «Typologie d’exploitations construite par agrégation autour de pôles définis à dire d’experts: Proposition méthodologique et premiers résultats obtenus en Haute-Marne». INRA Productions Animales, 3 (1), p. 51-66. Pligt, J. van der; Vries, N. K. de (1995). Opinies en ettitudes: Meting, modellen en theorie. Amsterdam: Boom. San Eugenio-Vela, J. de; Barniol-Carcasona, M. (2015). «The relationship between rural branding and local development. A case study in the Catalonia’s countryside: Territoris Serens (El Lluçanès)». Journal of Rural Studies [en línia], 37, p. 108-119. <https:// doi.org/10.1016/j.jrurstud.2015.01.001> [Consulta: octubre 2021]. Small, M. S. (2009). «“How many cases do I need?”: On science and the logic of case selection in field-based research». Ethnography [en línia], vol. 10 (1), p. 5-38. <http://eth.sagepub.com/cgi/content/abstract/10/1/5> [Consulta: juny 2021]. DOI: 10.1177/1466138108099586. Taüll, M.; Caiges, T.; Casals, P. (2009). «Tipificación del silvopastoralismo en las explotaciones forestales privadas de Cataluña». A: 5o Congreso Forestal Español, Montes y Sociedades: Saber qué hacer (SECF). Àvila: Junta de Castilla y León, p. 7. Valladares, F.; Benavides, R.; Rabasa, S. G.; Díaz, M.; Pausas, J. G.; Paula, S.; Simonson, W. D. (2014). «Global change and Mediterranean forests: Current impacts and potential responses». A: Coomes, D. A.; Burslem, D. F. R. P.; Simonson, W. D. Forests and global change [en línia]. Cambridge: Cambridge University Press, p. 47-75. <https:// www.researchgate.net/publication/260123695_Global_change_and_Mediterranean _forest_current_impacts_and_potential_responses> [Consulta: octubre 2021]. Varela, E.; Górriz-Mifsud, E.; Ruiz-Mirazo, J.; López-i-Gelats, F. (2018). «Payment for targeted grazing: Integrating local shepherds into wildfire prevention». Forests [en línia], 9 (8), p. 464. <https://doi.org/10.3390/f9080464> [Consulta: octubre 2021]. Wiersum, K. F.; Elands, B. H. M.; Hoogstra, M. A. (2005). «Small-scale forest ownership across Europe: Characteristics and future potential». Small-Scale Forest Economics, Management and Policy [en línia], 4 (1), p. 1-19. <https://doi.org/10.1007/s11842-005 -0001-1> [Consulta: octubre 2021]. Xortó Borràs, X. (2016). «La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció dels incendis». Quaderns Agraris [en línia], 40, p. 75-88. <https://doi.org/ 10.2436/20.1503.01.64> [Consulta: octubre 2021]. Yin, R. K. (2018). Case study research and applications: Design and method. 6a ed. Estats Units: SAGE Publications. 352 p.

88

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 61-88

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 88

20/12/2021 15:33:04


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 89-112 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.132

Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra1 Josep Luquin-Lleixà, Carme Casas-Arcarons Grup de Recerca en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental (BETA), Departament de Biociències, Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya (UVic), Vic REBUT: 1 DE MARÇ DE 2021 - ACCEPTAT: 23 DE JUNY DE 2021

RESUM Les pastures són hàbitats de gran diversitat i riquesa florística, amb un gran valor ecològic i productiu, utilitzats des de fa segles per la ramaderia. Les pastures seminaturals, entre les quals hi ha els prats de dall, en són un exemple clar. Per tal d’assegurar-ne la conservació cal que se’n faci una gestió adequada. L’objectiu principal d’aquest treball és avaluar l’efectivitat de diferents tècniques de restauració sobre la diversitat i la riquesa florística de les pastures seminaturals situades al massís del Collsacabra (Osona), en concret al costat de l’estany del Coll. També analitza l’evolució de l’estat de conservació i els efectes de les tècniques aplicades en la producció de les pastures. L’estudi s’ha dut a terme durant quatre anys (2015-2018), en un prat seminatural i un prat sembrat, aplicant

1. Aquest article és un resum del treball de fi de grau del mateix nom, defensat el juny de 2019 a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. El treball va rebre un accèssit en el premi d’estudiants de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) de 2020. Correspondència: Josep Luquin Lleixà i Carme Casas Arcarons. A/e: josep96lull@gmail.com i carme.casas@uvic.cat.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 89

89

20/12/2021 15:33:04


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

les tècniques de restauració següents: escampada d’herba segada, trasplantament de pans de terra i sembra. Els resultats obtinguts mostren una millora notable en els dos prats, tant en diversitat com en riquesa florística, però no s’observen diferències significatives entre les tècniques utilitzades, ni tampoc amb les parcel·les de control. No hi ha afectacions negatives en la producció. La millora ecològica dels prats sembla seguir una evolució positiva gràcies a les tècniques usades, però és necessari continuar el seguiment de les parcel·les en estudi per a confirmar aquesta tendència. PARAULES CLAU: prat seminatural, prat de dall, prat sembrat, diversitat florística, riquesa florística, conservació de pastures, restauració de pastures.

Improving the floral diversity in pastures of the Collsacabra massif ABSTRACT Pastures are habitats with a high ecological and productive value, and they have been used for centuries for livestock farming. Seminatural pastures, including hay meadows, are the best example. To ensure the conservation of this habitat, it should be managed taking into account the protection of biodiversity. The main purpose of this study is to assess the effectiveness of different restorative techniques on the floristic diversity and richness of seminatural pastures on the Collsacabra massif (Osona region, Catalonia, Spain). We also analyse the evolution of ecological quality and the impact of several applied techniques on the production of pastures. The study of the ecological improvement and floristic diversity and richness of the meadows was carried out over a period of four years (2015-2018) on seminatural pastures and a sown meadow, applying the following techniques: scattering of mown grass, transplanting of turf, and sowing of seeds. The results show a notable improvement in the two meadows, in both floral diversity and richness, but there are no significant differences between the techniques applied or with respect to the control plots. There are no negative effects on the production of the pastures. The ecological improvement of the meadows appears to follow a positive trend thanks to the techniques applied, but the plots under study should continue to be monitored in order to confirm it. KEYWORDS: seminatural pastures, hay meadows, sown meadows, floristic diversity, floris-

tic richness, pastures conservation, pastures restoration.

90

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 90

20/12/2021 15:33:04


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

Mejora de la diversidad florística en pastos en el macizo de Collsacabra RESUMEN Los pastos son hábitats de gran diversidad y riqueza florística, con un gran valor ecológico y productivo, utilizados desde hace siglos por la ganadería. Los pastos seminaturales, entre ellos los prados de corte y pasto, son el ejemplo más claro. Para asegurar su conservación hace falta que haya una gestión adecuada. El objetivo principal de este trabajo es evaluar la efectividad de diferentes técnicas de restauración en la diversidad y la riqueza florística de los pastos seminaturales del macizo de Collsacabra (Osona), en concreto cerca del estanque del Coll. También analiza la evolución del estado de conservación y los efectos de las técnicas aplicadas en la producción de los pastos. El estudio se ha llevado a cabo durante cuatro años (2015-2018), en un prado seminatural y un prado sembrado, aplicando las siguientes técnicas de restauración: esparcida de hierba segada, trasplante de cepellones y siembra. Los resultados obtenidos muestran una mejora notable en los prados, tanto en diversidad como en riqueza florística, pero no se observan diferencias significativas entre las técnicas utilizadas, ni tampoco en las parcelas de control. No hay efectos negativos en la producción. La mejora ecológica de los prados parece seguir una evolución positiva gracias a las técnicas utilizadas, pero es necesario continuar el seguimiento de las parcelas en estudio para confirmar esta tendencia. PALABRAS CLAVE: prado seminatural, prado de siega, prado sembrado, diversidad florística,

riqueza florística, conservación de pastos, restauración de pastos.

1. Introducció Les pastures són comunitats herbàcies poc o molt denses, d’una gran riquesa florística que, habitualment, són aprofitades per la ramaderia extensiva. A la muntanya mitjana i a la terra baixa, les pastures creixen en zones amb poc sòl, o massa seques per a poder-s’hi desenvolupar boscos o matollars (Conesa, 1997), però amb suficient precipitació a la primavera perquè el creixement de les plantes sigui possible (Vigo, 2005). Les pastures seminaturals són el resultat d’un procés evolutiu, sorgit de la interacció dels sistemes naturals amb els usos humans, i moltes vegades són el resultat de l’acció humana (Bredenkamp, Spada i Kazmierczak, 2011). Aquestes pastures constitueixen uns ecosistemes molt fràgils, ja que la vegetació climàcica de les zones que ocupen corresponen a boscos.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 91

91

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

Aquest fet, unit a l’abandonament de la ramaderia extensiva i de les activitats agrícoles, està comportant el retrocés d’aquests hàbitats (Vila et al., 2006). D’altra banda, la intensificació de l’activitat agrícola i ramadera degrada aquests ecosistemes i en redueix la biodiversitat (Mercadal, Gesti i Vilar, 2007; Salvat i Casas, 2014). Els prats de dall són un tipus de pastures seminaturals d’alt interès ecològic, que a la península Ibèrica es desenvolupen, principalment, en muntanyes de clima humit (Mercadal, Gesti i Vilar, 2007), però a Catalunya també es poden trobar en zones de terra baixa de clima mediterrani si estan inundades a l’hivern i poden mantenir la humitat durant l’estiu (Font et al., 1998). Es tracta de comunitats herbàcies implantades i mantingudes pels humans per a produir herba per al bestiar. Hi predominen espècies graminoides, però també hi són presents un nombre important de papilionàcies i d’altres grups com ara les compostes. Al massís del Collsacabra, durant anys, l’agricultura i la ramaderia han estat la base de la seva economia. El paisatge actual és un mosaic de boscos i prats combinat amb pobles i masies disperses. La intensificació de l’explotació de les pastures per la ramaderia en els darrers anys ha comportat una degradació i una pèrdua de la riquesa florística en la major part de les pastures. També hi han influït l’abandonament del medi rural, que ha comportat la recuperació dels boscos en les terres de prats, i la disminució d’espais oberts, amb la pèrdua consegüent de riquesa, diversitat i qualitat. La Fundació Paisatges Vius2 ha establert acords de custòdia amb propietaris de finques per a fer actuacions de millora de la diversitat florística en prats de Collsacabra i estudiar com afecten diferents tècniques de restauració en la diversitat i la riquesa florística i l’estat de conservació dels prats de dall. L’estudi, fet en col·laboració amb el Grup de Recerca de Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental (BETA) de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya, s’emmarca dins del projecte «Comparativa de tècniques per a la millora de la diversitat florística en pastures seminaturals al Collsacabra». Per a assolir aquest objectiu s’han analitzat, durant el període 2015-2018, l’evolució de la riquesa i diversitat florística, i la millora de l’estat de conservació dels prats de dall, així com els efectes de les tècniques aplicades per a millorar-ne la producció i la qualitat.

2. Àrea d’estudi La comarca natural del Collsacabra (42.08 N, 2.42 E) és una regió situada entre les comarques d’Osona, la Garrotxa i la Selva. Té una superfície de 140 km2 i una altitud mitjana

2. Vegeu: https://paisatgesvius.org/.

92

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 92

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

de 1.100 m. Està situada dins de l’estatge montà, un punt intermedi entre l’estatge subalpí i la terra baixa mediterrània, amb un predomini de la flora centreeuropea (Noguera, 1964). Li correspon un clima humit centreeuropeu de tendència atlàntica. En estar envoltada de valls s’hi generen forts vents, això, unit a l’orografia irregular, dona un clima humit amb pluges fortes a la primavera i hiverns més secs. Al Collsacabra les pastures seminaturals destaquen per la seva diversitat, amb importants poblacions d’orquídies i diversos hàbitats considerats d’interès per la Unió Europea (UE) (Carreras, Ferré i Vigo, 2015). Les parcel·les en estudi pertanyen a les finques del Torrent i del Coll, són a prop de l’estany del Coll dins el terme municipal de Rupit i Pruit, a 1.017 m d’altitud. La vegetació forma un mosaic de boscos caducifolis, pastures seminaturals i camps dedicats a la pastura. Al voltant de l’estany hi ha també comunitats de macròfits i helòfits. Segons la classificació CORINE, els prats d’aquesta zona corresponen a l’hàbitat 38.23 Prats dalladors amb fromental, Arrhenatherum elatius (L.), dels estatges submontà i montà (Carreras, Ferré i Vigo, 2015).

3. Metodologia 3.1. Disseny experimental Es van delimitar dues àrees de 400 m2 de superfície (40 × 10 m), en dos tipus de prat, que presentaven un estat de conservació deficient. Un prat seminatural: prat de dall força degradat on predominaven alguns tàxons cultivats però amb poca presència de tàxons propis dels prats; i un prat sembrat: camp condicionat on periòdicament se sembra una barreja de plantes farratgeres (taula 1). A cada àrea d’estudi s’hi van delimitar, amb estaques de fusta, vuit parcel·les de 50 m2 (10 × 5 m), sis parcel·les van rebre tres tractaments per duplicat de millora de la riquesa florística: escampada d’herba segada (fenc), trasplantament de pans de terra i sembra, i dues es van deixar de control (figura 1).

3.2. Tècniques de restauració Les tres tècniques de restauració de la composició florística es van aplicar la tardor de 2014 utilitzant material vegetal de prats donadors ben conservats situats en zones properes a l’àrea de treball. L’escampada de fenc consisteix a repartir de manera homogènia per la superfície del prat el fenc procedent d’un prat de dall en bon estat de conservació i deixar-lo reposar un temps perquè les llavors que conté puguin dipositar-se al sòl. El fenc

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 93

93

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

TAULA 1

Composició florística dels dos prats experimentals, seminatural i sembrat, el 2014 abans d’aplicar-hi els tractaments Prat seminatural Espècie

Prat sembrat

Categoria Índex d’abundància(*) dominància (Braun-Blanquet)

Espècie

Categoria Índex d’abundància(*) dominància (Braun-Blanquet)

Achillea millefolium

1

1

Dactylis glomerata

2

1

Centaurea jacea

1

+

Trifolium pratense

2

+

Galium verum

1

+

Trifolium repens

2

4

Holcus lanatus

1

+

Lolium multiflorum

3

4

Poa pratensis

1

3

Medicago sativa

3

3

Ranunculus acris

1

+

Plantago major

3

+

Ranunculus bulbosus

1

+

Rumex crispus

3

1

Rinanthus pumilus

1

+

Taraxacum officinale

3

+

Festuca arundinacea

2

2

Picris hieracioides

4

+

Plantago lanceolata

4

+

Phleum pratense subsp. pratense

2

2

Trifolium pratense

2

2

Trifolium repens

2

3

Bromus hordeaceus

3

3

Geranium molle subsp. molle

3

+

Lolium perenne

3

4

Malva sylvestris

3

+

Rumex crispus

3

+

Sisymbrium officinale

3

+

Taraxacum oficinale

3

1

Urtica dioica

3

+

Vicia sativa

3

+

Cerastium pumilum

4

+

Daucus carota

4

+

Geranium dissectum

4

+

Medicago lupulina

4

1

Plantago lanceolata

4

1

Plantago major

4

+

NOTA: Categoria: 1: tàxons propis de prats; 2: tàxons propis de prats dels quals sovint s’han sembrat varietats cultivades; 3: tàxons exòtics, ruderals o cultivats; 4: tàxons sense valor indicador. Abundància-recobriment: +: espècie escassa, recobriment < 5 %; 1: espècie abundant, recobriment 5-10 %; 2: espècie molt abundant, recobriment 11-25 %; 3: recobriment 26-50 %; 4: recobriment 51-75 %; 5: recobriment > 75 %. FONT: Elaboració pròpia.

94

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 94

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

FIGURA 1

Distribució dels tractaments aplicats a les parcel·les experimentals Parcel·la prat seminatural / parcel·la prat sembrat

5m

Control P1/P9

Sembra P3/P11

Fenc P5/P13

Pans de terra P7/P15

Fenc P2/P1

Pans de terra P4/P12

Control P6/P14

Sembra P8/P16

10 m FONT: Elaboració pròpia.

es va obtenir de quatre bales de 4 m3 procedents d’un prat de dall de la Vall d’en Bas (la Garrotxa). S’hi va aplicar una capa d’entre 10 i 15 cm de gruix, i es va retirar al cap d’un mes. Per al trasplantament de pans de terra es van emprar pans de terra amb herba de 40 × 30 cm i 10 cm de gruix mínim procedents de prats de la Vall d’en Bas. Es van extreure manualment de diferents punts aleatoris del prat donador per a mitigar els efectes negatius de l’extracció. Els pans es van disposar a les parcel·les en estudi, a una densitat d’un pa/m², abans de les 24 hores de l’extracció. Per a la sembra es van emprar llavors de plantes característiques de prats en bon estat de conservació. Les llavors es van recollir a mà dels marges herbacis i de les pastures mesòfiles ben conservades dels voltants, es van assecar i es va preparar una barreja homogènia que es va repartir a una dosi de 2-5 g/m2 (20-50 kg/ha) a les parcel·les corresponents. Les espècies i la quantitat en volum es mostren a la taula 2 de l’apartat de resultats. Abans d’aplicar-hi els tractaments de millora, es van condicionar els prats receptors amb l’objectiu de facilitar la germinació o l’assentament. Per aquest motiu es van segar o pasturar prèviament per a mantenir la coberta herbàcia baixa i, després, s’hi va passar l’estripadora per a obrir la coberta herbàcia preexistent.

3.3. Seguiment i mostreig Es va fer el seguiment de la composició florística i de la producció herbàcia en cadascuna de les setze parcel·les de 2015 a 2018. La presa de mostres es va fer un cop a l’any en el moment de màxim desenvolupament de l’herba (juliol), abans que el bestiar hi entrés a pasturar.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 95

95

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

Per a seguir l’evolució de la composició florística es va fer un inventari florístic seguint el mètode fitocenològic (Braun-Blanquet, 1979), en el qual es recull la llista de tots els tàxons presents i el seu índex d’abundància-recobriment. Les diferents espècies es van agrupar en tres grups florístics: graminoides, que inclou les gramínies i ciperàcies; papi­ lionàcies, i altres, que inclou qualsevol altra planta que no pertanyi als dos grups anteriors. La producció herbàcia es va obtenir a partir de la biomassa aèria total en el moment de màxim desenvolupament del prat. A causa de problemes tècnics, només es van poder emprar les mostres de 2016 i 2017. La biomassa es va obtenir pel mètode destructiu, tallant amb tisores la part aèria vegetal de quatre quadrats de 0,5 × 0,5 m distribuïts aleatòriament a cada parcel·la. L’herba obtinguda es va introduir en bosses de polietilè identificades i segellades que es van pesar el mateix dia al laboratori per a obtenir el pes fresc. Seguidament, les mostres es van congelar a –20 °C per a conservar-les fins al moment de ser processades. Cada mostra es va separar en els tres grups florístics (graminoides, papilionàcies i altres) i cada part es va assecar en una estufa d’aire forçat a 60 °C durant 48 hores per a obtenir el pes sec de cada grup. La biomassa total de cada mostra (pes sec) es va obtenir sumant la matèria seca dels tres grups. Es van recollir les dades climàtiques del període 2014-2018 enregistrades a l’observatori de Rupit, per tal de relacionar els resultats obtinguts amb la climatologia dels anys en estudi.

3.4. Tractament i anàlisi de les dades La creació de les taules dels inventaris florístics es va fer amb el programa Quercus, del programari VegAna.3 A partir d’aquestes taules es va calcular la riquesa d’espècies i la diversitat florística de cada parcel·la. La diversitat es va calcular a través de l’índex de Shannon (Shannon i Weaver, 1949) transformant prèviament els índexs d’abundància-recobriment en percentatges de recobriment. L’estat de conservació de les pastures es va avaluar a partir de la presència de tàxons indicadors de la qualitat, seguint els criteris establerts en treballs anteriors (Casas i Salvat, 2011; Caballé, 2017; Falcon, 2017), i de l’ecologia de cada espècie recollida en obres botàniques de referència (Bolòs et al., 2005). Les categories considerades van ser: categoria 1) tàxons propis de pastures seminaturals, la seva presència és un indicador del bon estat de conservació d’aquestes zones; categoria 2) tàxons propis de pastures seminatu-

3. Vegeu: http://biodiver.bio.ub.es/veganaweb/main/?section=../bvegana/content.jsp.

96

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 96

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

rals en els quals sovint s’han sembrat varietats cultivades, no tenen valor indicador; categoria 3) tàxons exòtics, ruderals o cultivats, són indicadors d’una elevada antropització de les pastures i, per tant, d’un baix valor de conservació; categoria 4) tàxons sense valor indicador, característics de matollars, pradells terofítics, etc., són tàxons que es poden situar en ambients diversos. Les dades obtingudes es van sotmetre a una anàlisi de la variància (ANOVA) d’un factor (el tractament en parcel·la) per a observar les diferències entre tractaments d’un mateix any, així com les diferències entre els anys. Per a l’anàlisi detallada en cas que hi hagués diferències entre els tractaments, es va fer una comparació múltiple de mitjanes amb el test de Tukey. Les diferents anàlisis estadístiques s’han fet utilitzant el llenguatge de programació R, i amb una significació de 0,05.

4. Resultats 4.1. Climatologia Segons dades de l’observatori meteorològic de Rupit, la temperatura mitjana del període 1989-2018 és de 10,5 °C. Aquest valor és inferior a les mitjanes dels anys 2014 (11,3 °C), 2015 (11,5 °C), 2016 (11,3 °C), 2017 (11,5 °C) i 2018 (12,1 °C). La precipitació anual entre 2014 i 2018 ha estat força variable. La precipitació anual mitjana del període 1989-2018 és de 997,5 mm, i només el 2014 la precipitació és similar (997,3 mm). Els anys 2015, 2016 i 2017, en canvi, les precipitacions van ser inferiors (676,6 mm, 763,0 mm, 691,6 mm, respectivament). El 2018 va ser l’any més plujós (1.060,6 mm), especialment els mesos de primavera (març-juny) (figura 2). Si observem l’evolució de la temperatura mensual mitjana i la precipitació mensual del període 2014-2018 (figura 2), es constata que la precipitació varia molt en les mateixes estacions dels diferents anys.

4.2. Riquesa d’espècies i diversitat florística Pel que fa als valors mitjans de riquesa florística per tractament (figura 3), l’any 2015, les parcel·les de control i amb sembra van mostrar valors significativament més baixos que les parcel·les amb pans de terra i escampada de fenc (p-valor = 0,009). D’altra banda, no s’observen diferències significatives entre tractaments els anys 2016, 2017 i 2018. Entre anys, la riquesa del control presenta diferències significatives l’any 2018 respecte de la resta (p-valor = 0,021), i la sembra de 2015 presenta diferències significatives respecte de 2016 i 2018 (p-valor = 0,005). De fet, la riquesa florística augmenta al llarg dels

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 97

97

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

FIGURA 2

Climograma de l’estació meteorològica de Rupit. De l’agost de 2014 al juliol de 2018 mm 200

Precipitació

Temperatura

150 100

°C 100 80 60 40 20

0

0

01 /

08 01 /20 /0 14 9 01 /20 /1 14 0 01 /20 /1 14 1 01 /20 /1 14 2 01 /20 /0 14 1 01 /20 /0 15 2 01 /20 /0 15 3 01 /20 /0 15 4 01 /20 /0 15 5 01 /20 /0 15 6 01 /20 /0 15 7 01 /20 /0 15 8 01 /20 /0 15 9 01 /20 /1 15 0 01 /20 /1 15 1 01 /20 /1 15 2/ 01 20 /0 15 1 01 /20 /0 16 2 01 /20 /0 16 3 01 /20 /0 16 4 01 /20 /0 16 5 01 /20 /0 16 6/ 01 20 /0 16 7/ 20 16

50

mm 200

°C 100

150

80

100

60 40 20

0

0

01

/0 8 01 /20 /0 16 9 01 /20 /1 16 0 01 /20 /1 16 1 01 /20 /1 16 2 01 /20 /0 16 1 01 /20 /0 17 2 01 /20 /0 17 3 01 /20 /0 17 4 01 /20 /0 17 5 01 /20 /0 17 6 01 /20 /0 17 7 01 /20 /0 17 8 01 /20 /0 17 9/ 01 20 /1 17 0 01 /20 /1 17 1 01 /20 /1 17 2 01 /20 /0 17 1 01 /20 /0 18 2 01 /20 /0 18 3 01 /20 /0 18 4 01 /20 /0 18 5 01 /20 /0 18 6 01 /20 /0 18 7/ 20 18

50

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’estació meteorològica de Rupit.

anys; només el 2017 hi ha una lleu davallada en tots els tractaments, excepte en el de pans de terra. Per tipus de prat, la riquesa florística del prat sembrat, en general, és superior a la del prat seminatural en tots els tractaments, excepte en algun cas (fenc 2015, 2016 i 2017 i sembra 2015) (figura 4), si bé aquestes diferències no són significatives. Pel que fa a la diversitat florística mitjana per tractament i any (figura 5), en general, no s’observen diferències significatives entre tractaments d’un mateix any, excepte el 2017, en què les parcel·les amb pans de terra presenten una diversitat significativament superior a les de sembra (p-valor = 0,018). Entre anys, s’observen diferències significatives. El 2015, la diversitat florística de les parcel·les control és significativament inferior a la de 2016 i 2017 (p-valor = 8,22 × 10–4); en la resta de tractaments (fenc, pans de terra i sembra), també és significativament inferior respecte de la resta dels anys (p-valor = 0,002; 4,13 × 10–5 i 3,52 × 10–5, respectivament).

98

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 98

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

FIGURA 3

Riquesa florística mitjana de cada tractament i any d’estudi 45

Mitjana total

40

B

Nre. d’espècies

35

AB

30 25 20 15 10 5 0

A

A

AB

A

AB

B 20,0

25,8 26,5

20,0

a ab b

30,5 27,0

29,0

26,8 29,8

23,8

30,0

31,8

25,5 31,0

29,8

30,8

Control Fenc Pans de terra Sembra

a

2015

2016

2017

2018

NOTA: Les lletres minúscules indiquen diferències significatives entre tractaments del mateix any. Les lletres majúscules indiquen diferències significatives entre els anys d’un mateix tractament. Lletres diferents indiquen diferències significatives (significació = 0,05). FONT: Elaboració pròpia.

Per tipus de prat (figura 6), la diversitat en el prat seminatural, en general, és superior, i destaca el tractament amb fenc. En el prat sembrat, destaquen el tractament amb pans de terra i el control, excepte el 2018. En tot cas, les diferències no són significatives.

4.3. Composició florística Si es comparen les espècies de la barreja de llavors sembrades i la seva presència en les parcel·les tractades els anys estudiats (taula 2), s’observa que dues no apareixen en cap dels inventaris fets, quatre només apareixen en una parcel·la un sol any, i dues apareixen en dues parcel·les i en dos anys diferents. Les cinc espècies restants es presenten de manera més o menys reiterada. Tot i això, no s’observa relació en la germinació de les llavors i el volum emprat en la sembra. Pel que fa als percentatges de recobriment dels diferents grups florístics (figura 7), es constata que el grup de graminoides és el més abundant en tots els tractaments i anys. El 2015 es quan presenta més abundància (90-75 %, segons el tractament), i els anys successius en manté en 60-75 % de mitjana en els diferents tractaments. Les papilionàcies ocupen un percentatge insignificant el 2015, que augmenta el 2016 i es manté la resta dels

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 99

99

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

FIGURA 4

Riquesa florística de cada tractament i any en els prats experimentals: prat seminatural i prat sembrat 45

Prat sembrat

40 Nre. d’espècies

35 30 25 20 15 10

24,5

19,5 30,5

20,5

28,0

23,5 28,5

35,5

26,0

33,5

27,5

27,5

35,0

33,5 33,5

35,0

Control Fenc Pans de terra Sembra

5 0

2015

2016

2017

2018

40

Prat seminatural

35 Nre. d’espècies

30 25 20 27,0

15 10

19,5

37,5

20,5 22,5

25,5

30,5

25,5 26,0

21,5

26,5

23,5

26,5

28,5 24,5

28,0

Control Fenc Pans de terra Sembra

5 0

2015

2016

2017

2018

FONT: Elaboració pròpia.

anys. El grup altres presenta entre 5-25 % de recobriment, sense mostrar diferències entre anys. No hi ha diferències significatives de cap dels grups florístics entre els tractaments. En calcular la correlació entre el recobriment dels grups florístics i la diversitat florística per tractament (taula 3), s’observa una correlació negativa, lògica, entre el recobriment de graminoides i la diversitat florística en tots els tractaments, significativa en tots els tractament excepte en fenc. S’observa també una correlació positiva i significativa entre el recobriment de papilionàcies i la diversitat en tots els tractaments, així com entre el recobriment del grup altres (resta d’espècies) i la diversitat només en els tractaments amb pans de terra i sembra.

100

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 100

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

FIGURA 5

Diversitat florística (índex de Shannon) mitjana per cada tractament i any d’estudi B

Índex de diversitat de Shannon

4,5

B

B

4,0

B

3,5 3,0 2,5

1,0

A

A

2,0 1,5

Mitjana total

B BC

B

A

3,7

2,2

3,6

3,8 3,9

3,6

C

2016

Control Fenc Pans de terra Sembra

3,1 3,1

3,1

ab ab b 2015

3,4

3,2 3,7

3,4

0,5 0,0

C

A 2,3

2,6 2,4

AB B

BC

a

2017

2018

NOTA: Les lletres minúscules indiquen diferències significatives entre tractaments del mateix any. Les lletres majúscules indiquen diferències significatives entre els anys d’un mateix tractament. Lletres diferents indiquen diferències significatives (significació = 0,05). FONT: Elaboració pròpia.

TAULA 2

Composició de la barreja de llavors sembrades a les parcel·les corresponents i presència de les espècies al llarg dels anys d’estudi Espècies

Total sembrat (cm3) P3

Anthyllis vulneraria

400

Dianthus seguieri

2

Helianthemum nummularium

80

Holcus lanatus

40

Leucanthemum vulgare

44

Linum usitatissimum

16

Onobrychis supina

192

Ononis spinosa

4

Phleum pratense

30

2015

2016

P8 P11 P16 P3

2017

P8 P11 P16 P3

2018

P8 P11 P16 P3

P8 P11 P16

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Rhinanthus pumilus

176

Salvia pratensis

20

Sanguisorba minor

8

X

Scabiosa columbaria

60

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X X

FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 101

101

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

FIGURA 6

Diversitat florística (índex de Shannon) en els prats experimentals

Índex de diversitat de Shannon

4,5

Prat sembrat

4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0

2,4

2,4 2,6

2,5

3,4 3,8

3,3

3,6

3,8 4,1

4,0

3,4

3,2

3,4 3,0

2,9

Control Fenc Pans de terra Sembra

0,5 0,0

2015

2016

2017

2018

Índex de diversitat de Shannon

4,5

Prat seminatural

4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0

2,8 1,9

2,4

4,0

2,2 3,4

3,7 3,7

3,6 3,4

3,2 3,5

3,4 3,3

3,1 3,2

Control Fenc Pans de terra Sembra

0,5 0,0

2015

2016

2017

2018

FONT: Elaboració pròpia.

4.4. Indicadors de l’estat de conservació de les pastures La figura 8 mostra els valors obtinguts de recobriment de cada categoria de tàxons indicadors per als diferents tractaments i anys d’estudi. El percentatge de recobriment de les diferents categories l’any 2015 és prou diferent del dels anys posteriors, i en cap cas les diferències entre tractaments i anys són significatives. Tot i així, en general, s’observa que les espècies de la categoria 1 (pròpies dels prats) dominen progressivament en tots els tractaments a partir de 2016, que el percentatge de recobriment de les espècies de la categoria 2 (pradenques cultivades) es manté estable tots els anys amb un increment

102

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 102

20/12/2021 15:33:05


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

FIGURA 7

Percentatge de recobriment de cada grup florístic per tractament i any d’estudi, i p-valor (ANOVA) de les mitjanes de cada grup florístic i any 100 %

2015

80 %

100 %

2016

80 %

60 %

Altres

60 %

Altres

40 %

Papilionàcies

40 %

Papilionàcies

20 %

Graminoides

20 %

Graminoides

0%

Control

Fenc

0%

Pans de Sembra terra

100 %

2017

80 % 60 %

Control

Fenc

Pans de Sembra terra

100 %

Altres

60 %

Altres

Papilionàcies

40 %

Papilionàcies

20 %

Graminoides

20 %

Graminoides

Control

Fenc

Pans de Sembra terra

2015

0,429

2016

0,737

2017

0,786

2018

80 %

0%

Any

Graminoides

Papilionàcies

40 % 0%

Grup florístic

Control

Fenc

Altres

Pans de Sembra terra

p-valor

2018

0,102

2015

0,963

2016

0,778

2017

0,859

2018

0,481

2015

0,433

2016

0,138

2017

0,775

2018

0,821

NOTA: Significació: 0,05. FONT: Elaboració pròpia.

TAULA 3

Correlació entre diversitat florística i recobriment dels diferents grups florístics per tractament Tractament

Grups florístics

p-valor

R2

Correlació

Control

Graminoides

0,007

0,413

–0,642

Papilionàcies

9,86 × 10–5

0,673

0,821

Altres

0,175

0,127

0,357

Graminoides

0,072

0,213

–0,461

Papilionàcies

0,002

0,509

0,713

Altres

0,813

0,004

0,064

Graminoides

2,27 × 10–5

0,734

–0,857

Papilionàcies

4,86 × 10–4

0,593

0,770

Altres

4,76 × 10–4

0,594

0,771

Graminoides

1,02 × 10–6

0,828

–0,910

Papilionàcies

0,016

0,350

0,592

Altres

0,002

0,514

0,717

Fenc

Pans de terra

Sembra

NOTA: Significació: 0,05. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 103

103

20/12/2021 15:33:05


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

FIGURA 8

Percentatge de recobriment de cada categoria de tàxons indicadors per tractament i any d’estudi i p-valor (ANOVA) de les mitjanes de cada categoria i any 100 %

2015

80 %

Categoria 4

60 %

Categoria 3

40 %

Categoria 2

20 % 0%

Categoria 1 Control

Fenc

Pans de Sembra terra

100 %

2017

80 %

Categoria 4

60 %

Categoria 3

40 %

Categoria 2

20 % 0%

Categoria 1 Control

Fenc

Pans de Sembra terra

100 %

2016

80 %

Categoria 4

60 %

Categoria 3

40 %

Categoria 2

20 % 0%

Control

Fenc

Categoria 1

Categoria 2

2018

Categoria 3

Pans de Sembra terra

100 % 80 %

Categoria 4

60 %

Categoria 3

40 %

Categoria 2

20 % 0%

Grup florístic Categoria 1

Categoria 1 Control

Fenc

Pans de Sembra terra

Categoria 4

Any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

p-valor 0,175 0,740 0,620 0,612 0,872 0,582 0,698 0,263 0,804 0,918 0,746 0,950 0,220 0,902 0,680 0,902

NOTA: Significació: 0,05. Categoria 1: tàxons propis de prats; categoria 2: tàxons propis de prats en els quals sovint s’han sembrat varietats cultivades; categoria 3: tàxons exòtics, ruderals o cultivats; categoria 4: tàxons sense valor indicador. FONT: Elaboració pròpia.

lleuger el 2016, que les espècies de la categoria 3 (ruderals o exòtiques) disminueixen significativament a partir de 2016 i que les espècies de la categoria 4 (espècies sense valor indicador) tenen una presència molt residual en tots els tractaments i anys. En calcular la correlació entre les categories de tàxons indicadors de l’estat de conservació i la diversitat florística (taula 4), s’observa que la diversitat augmenta significativament quan creix el recobriment de les espècies pròpies dels prats (categoria 1) en les parcel·les tractades amb fenc i amb pans de terra. Que la presència d’espècies cultivades (categoria 2) no influeix significativament en la diversitat en cap dels tractaments. Que les espècies ruderals (categoria 3) mostren una correlació negativa amb la diversitat, que és significativa només quan el tractament és amb pans de terra. I finalment, que en augmentar les espècies sense valor indicador (categoria 4) la diversitat creix en tots els tractaments, i significativament només quan és amb pans de terra.

4.5. Producció herbàcia Els valors de biomassa total (calculada en g de matèria seca / m2) obtinguts l’any 2016 (taula 5) indiquen que no hi ha diferències significatives entre tractaments, només en-

104

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 104

20/12/2021 15:33:06


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

TAULA 4

Correlació entre la diversitat florística (índex de Shannon) i el recobriment d’espècies indicadores de cada categoria, per tractament Tractament

Categoria d’espècies

p-valor

R2

Correlació

Control

Categoria 1

0,949

< 0,001

–0,018

Categoria 2

0,569

0,024

0,154

Categoria 3

0,335

0,066

–0,258

Categoria 4

0,169

0,131

0,361

Categoria 1

0,013

0,369

0,607

Categoria 2

0,569

0,063

0,252

Categoria 3

0,335

0,155

–0,394

Categoria 4

0,169

0,008

0,090

Fenc

Pans de terra

Sembra

Categoria 1

0,048

0,252

0,502

Categoria 2

0,771

0,006

–0,079

Categoria 3

0,004

0,467

–0,683

Categoria 4

0,005

0,443

0,666

Categoria 1

0,258

0,091

0,301

Categoria 2

0,897

0,001

Categoria 3

0,066

0,222

–0,471

Categoria 4

0,145

0,146

0,385

0,0353

NOTA: Significació: 0,05. Categoria 1: tàxons propis de prats; categoria 2: tàxons propis de prats en els quals sovint s’han sembrat varietats cultivades; categoria 3: tàxons exòtics, ruderals o cultivats; categoria 4: tàxons sense valor indicador. FONT: Elaboració pròpia.

tre els dos tipus de prat estudiats (seminatural i sembrat) en el tractament amb pans de terra, en el qual la biomassa és superior en el prat seminatural. També el 2017 s’observa diferència significativa entre els dos tipus de prat en el tractament amb pans de terra, però en sentit invers: el valor superior de biomassa s’observa en el prat sembrat (taula 6). En desglossar les dades per grups florístics, l’any 2016 (taula 5), la biomassa de les graminoides de les parcel·les tractades amb pans de terra, en el prat seminatural, és significativament més elevada que en el sembrat. Per al mateix grup i any, s’observen diferències significatives entre tractaments en el prat seminatural; el valor mitjà de biomassa de les graminoides de les parcel·les tractades amb fenc és significativament inferior. La biomassa de les graminoides l’any 2017 no presenta diferències significatives entre tractaments ni entre tipus de prat (taula 6).

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 105

105

20/12/2021 15:33:06


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

TAULA 5

Mitjana i desviació estàndard de la biomassa (g de matèria seca / m2), total i dels diferents grups florístics, per tractaments i tipologia de prat. Mostres de 2016 Biomassa total 2016 (g ms/m2)

Tractament

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

Control

745,64 ± 308,05

781,32 ± 272,29

763,48 ± 281,47

p-valor 0,81

Fenc

706,99 ± 93,16

947,28 ± 307,94

827,14 ± 252,39

0,0531

Pans de terra

943,42 ± 192,23

681,32 ± 244,33

812,37 ± 251,84

0,0318

Sembra

839,20 ± 221,98

651,65 ± 122,83

745,43 ± 198,54

0,0553

p-valor

0,156

0,0954

0,758

Graminoides 2016 (g ms/m2)

Tractament

Prat seminaturals

Prat sembrat

Mitjana

Control

612,17 ± 273,48a,b

520,58 ± 236,14

566,38 ± 251,32

Fenc

384,18 ± 109,16a

626,96 ± 324,16

505,57 ± 265,17

0,121

Pans de terra

781,90 ± 142,24b

554,89 ± 213,24

668,40 ± 210,71

0,0252

Sembra

609,61 ± 118,35b

456,98 ± 175,65

533,30 ± 164,76

0,0609

p-valor

0,000847

0,573

0,204

p-valor 0,485

Papilionàcies 2016 (g ms/m2)

Tractament Control

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

49,84 ± 52,96

49,22 ± 46,57

49,53 ± 48,18

0,778

p-valor

Fenc

73,44 ± 54,74

110,12 ± 116,72

91,78 ± 90,08

0,434

Pans de terra

68,13 ± 54,03

58,49 ± 73,39

63,31 ± 62,45

0,417

Sembra

30,23 ± 31,00

36,10 ± 32,86

33,17 ± 31,01

0,762

p-valor

0,193

0,474

0,125

Altres 2016 Pes sec (g ms/m2)

Tractament

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

p-valor

83,62 ± 50,50

211,51 ± 90,71a

147,57 ± 96,91a,b

0,00365

249,38 ± 125,46

210,21 ± 146,11a

229,79 ± 133,11a

0,574

93,39 ± 65,15

67,94 ± 91,59b

80,66 ± 77,90b

0,417

Sembra

199,35 ± 148,86

158,58 ± 94,68a,b

178,96 ± 122,34a

0,524

p-valor

0,193

0,0184

0,00204

Control Fenc Pans de terra

NOTA: Lletres diferents indiquen diferències significatives entre tractaments. Significació: 0,05. FONT: Elaboració pròpia.

106

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 106

20/12/2021 15:33:06


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

TAULA 6

Mitjana i desviació estàndard de la biomassa (en g de matèria seca / m2), total i dels diferents grups florístics, per tractaments i tipus de prat. Mostres de 2017 Biomassa total 2017 (g ms/m2)

Tractament

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

Control

690,60 ± 231,01

506,88 ± 271,18

598,74 ± 261,20

Fenc

583,47 ± 193,62

666,97 ± 156,29

625,22 ± 175,36

0,401

Pans de terra

557,04 ± 141,69

700,87 ± 95,82

628,95 ± 138,46

0,0322

Sembra

513,09 ± 120,48

619,83 ± 241,51

566,46 ± 192,44

0,282

p-valor

0,271

0,268

0,793

p-valor 0,167

Graminoides 2017 (g ms/m2)

Tractament

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

Control

537,94 ± 223,22

387,46 ± 290,42

462,70 ± 262,01

0,265

Fenc

413,68 ± 181,98

546,16 ± 145,92

479,92 ± 173,41

0,131

Pans de terra

436,83 ± 124,29

562,89 ± 128,22

499,86 ± 138,27

0,0657

Sembra

412,90 ± 125,82

445,90 ± 247,56

429,40 ± 190,47

0,742

p-valor

0,412

0,323

0,775

p-valor

Papilionàcies 2017 (g ms/m2)

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

p-valor

Control

Tractament

53,94 ± 19,21

25,58 ± 21,88a

39,76 ± 24,70

0,0155

Fenc

114,72 ± 92,70

57,46 ± 27,69b

86,09 ± 72,40

0,116

Pans de terra

34,68 ± 22,39

26,05 ± 22,92a

30,37 ± 22,34

0,459

Sembra

50,08 ± 27,13

40,90 ± 25,86a,b

11,37 ± 6,51

0,5

p-valor

0,171

0,0479

0,00251

Altres 2017 (g ms/m2)

Tractament

Prat seminatural

Prat sembrat

Mitjana

Control

98,72 ± 50,31

98,72 ± 50,31

96,28 ± 60,62

0,879

Fenc

55,07 ± 24,97

63,35 ± 32,27

59,21 ± 28,20

0,575

Pans de terra

85,53 ± 50,47

111,93 ± 86,52

98,73 ± 69,77

0,468

Sembra

50,12 ± 28,71

133,03 ± 42,05

91,57 ± 55,16

0,000408

p-valor

0,173

0,166

0,314

p-valor

NOTA: Lletres diferents indiquen diferències significatives entre els tractaments. Significació: 0,05. FONT: Elaboració pròpia.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 107

107

20/12/2021 15:33:06


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

Pel que fa a les papilionàcies, el 2016 no s’observen diferències significatives entre tractaments ni entre tipus de prat (taula 5). El 2017, en canvi, en el prat sembrat s’observen diferències significatives entre tractaments, i, en el control, entre els dos tipus de prat (taula 6). Pel que fa al grup d’altres espècies, el 2016 (taula 5), s’observen diferències significatives entre tractaments en el prat sembrat i en la mitjana dels dos tipus de prat, i la biomassa del tractament amb pans de terra és inferior a la resta de tractaments. Finalment, en el control, s’observa que la biomassa del prat sembrat és significativament superior a la del prat seminatural. El 2017 només s’observen diferències significatives entre els dos tipus de prat en el tractament amb sembra (taula 6).

5. Discussió 5.1. Riquesa i diversitat florística Si es compara la riquesa florística de les parcel·les en estudi a l’inici del projecte (taula 1), abans de fer les actuacions de millora, amb les dades dels anys posteriors, s’observa que, en general, en el prat sembrat ha augmentat notablement. En canvi, en el prat seminatural, tot i haver millorat, la millora és inferior (figura 4). Cal destacar que el 2015 la riquesa florística i l’índex de diversitat presenten valors baixos en tots els tractaments, degut, probablement, al condicionament de les parcel·les previ als tractaments de restauració, i al fet que les espècies encara no s’havien assentat prou en el sòl. A més, la baixa precipitació de 2015 segurament va agreujar els efectes del condicionament, cosa que va dificultar el creixement de les espècies (Bakket et al., 2018). Les diferències en la riquesa florística mitjana entre tractaments són mínimes, tot i que els tractaments amb fenc i pans de terra presenten més riquesa tots els anys, sobretot el 2015. El 2018, però, s’homogeneïtza la riquesa entre tractaments (figura 3). Aquest comportament és semblant al d’un estudi fet en prats d’Àustria, en el qual es van aplicar dos tractaments similars als de fenc i sembra del nostre treball, en el qual la riquesa va augmentar durant un període de tres anys (Graiss et al., 2013). La davallada lleu de riquesa de 2017 podria ser deguda a la baixa precipitació entre març i juny, mesos cabdals per al desenvolupament de les plantes herbàcies (Guàrdia, Casas i Ninot, 1998). En la diversitat, el patró no és d’augment constant; es produeix un descens els anys 2017 i 2018 (figura 5). Aquesta evolució podria ser indicadora d’una presència més gran d’espècies dominants sense que se n’alteri la riquesa. L’augment de la diversitat pot ser determinat per la disminució del percentatge de graminoides i l’augment de papilionà-

108

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 108

20/12/2021 15:33:06


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

cies, cosa que afecta, no només la riquesa, sinó també la qualitat farratgera dels prats. En aquest cas, es veurien complementats els valors nutricionals no aportats per les gramínies. En el tractament de sembra, s’observa que no hi ha relació entre el volum de les llavors de cada espècie sembrada i la seva presència els successius anys. Possiblement, no es va arribar a la dosi necessària de llavors per a assegurar la implantació. Tot i això, s’ha de continuar fent un seguiment de les espècies presents en cada zona, per tal d’observar quines variacions es produeixen al llarg del temps. Cal esmentar que certes espècies no apareixen fins al cap de tres anys, i d’altres, apareixen intermitentment en les diferents parcel·les; tal com s’ha observat en altres estudis, les comunitats de plantes herbàcies canvien la seva presència constantment (Carter i Blai, 2012; Applestein et al., 2018). L’evolució de la riquesa florística i la diversitat en les parcel·les control per als dos tipus de prat es manté en la mateixa línia que els tractaments i, en algunes ocasions, són més altes. Aquesta tendència a la millora, sense diferències significatives entre els tractaments, excepte el 2015 en riquesa, podria ser indicativa d’un altre factor de variació: el maneig que s’ha fet de la pastura durant els anys de seguiment. En els prats en estudi, el dall de l’herba o l’aprofitament a dent es van fer després que s’haguessin fet els inventaris florístics i la recollida de mostres de biomassa aèria, els quals es duen a terme quan la majoria de plantes estan en floració i algunes en fructificació. Això pot haver permès un enriquiment del banc de llavors del sòl. Aquesta falta de depredadors herbacis i la millora del prat concorda amb un estudi fet a Oregon (Estats Units) l’any 2002, en el qual s’observa un augment del 21 % de la presència de Bromus carinatus, una planta indicadora de la zona, quan la predació va desaparèixer (Clark i Wilson, 2003). Això implica una disminució de l’estrès que pateixen els prats, cosa que ajuda a mantenir la diversitat (Peer et al., 2004; Zavalloni et al., 2008).

5.2. Indicadors de l’estat de conservació de les pastures Com en la riquesa florística i la diversitat, l’any 2015, el percentatge de recobriment de les espècies característiques dels prats (categoria 1) va ser inferior al dels anys següents (2016-2018). Això pot ser degut al poc temps transcorregut (menys d’un any) després d’aplicar-hi les actuacions de millora. Tot i que en la diversitat florística no s’observen diferències significatives entre tractaments, sí que podem veure que els pans de terra i la sembra ajuden a reduir la presència de les espècies ruderals (categoria 3). Això es pot atribuir a la implantació d’espècies pròpies de prats seminaturals afavorida pels tractaments de restauració, unit al fet que l’entrada de les vaques als prats es produeix quan la majoria de les plantes acaben la floració i ja estan en fase de fructificació.

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 109

109

20/12/2021 15:33:06


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

En els tractaments amb fenc i pans de terra, s’ha detectat que la diversitat florística creix significativament en augmentar el percentatge de recobriment de les espècies característiques dels prats (categoria 1). En les parcel·les de control aquesta correlació és inversa. Els resultats obtinguts són comparables als que s’obtenen en les praderies de Minnesota (Estats Units), on les espècies autòctones, utilitzades com a indicadors de l’estat ecològic de la zona, augmentaven la diversitat florística després de dur a terme un tractament de sembra, però sent necessària una gestió posterior adequada de les praderies (Larson et al., 2018).

5.3. Producció herbàcia En el cicle de creixement anual de l’herba de prat, l’augment de biomassa es produeix a la primavera, en augmentar la temperatura i les precipitacions, i arriba al pic màxim a principis d’estiu. Després, durant l’estiu, la biomassa disminueix progressivament (Guàrdia, Casas i Ninot, 1998; Casas, 2008). L’estrès hídric és un dels principals factors limitants del creixement de les plantes i, per tant, de la producció. En aquest sentit, el 2016 va ploure en el moment oportú, fet que va permetre l’augment de biomassa. En canvi, el 2017, les pluges van ser més minses durant els mesos de primavera, a partir de març. Aquestes precipitacions poden haver influït en la biomassa final, però seria necessari seguir observant-ne l’evolució.

6. Conclusions Els tractaments aplicats per a la restauració dels prats han comportat un augment significatiu de la diversitat i de la riquesa florística. D’aquests, el tractament de fenc i de pans de terra són els que han presentat millors resultats els primers anys, sobretot en riquesa florística. En els anys posteriors, els diferents tractaments s’han anat homogeneïtzant. Les tècniques de restauració utilitzades no mostren diferències significatives entre els dos tipus de prats. La millora de l’estat de conservació no ha comportat canvis en la producció de les pastures; els resultats obtinguts indiquen que és necessari continuar estudiant l’evolució que segueixen aquests prats restaurats durant els propers anys.

110

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 110

20/12/2021 15:33:06


Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra

Bibliografia Applestein, C.; Bakker, J. D.; Delvin, E. G.; Hamman, S. T. (2018). «Evaluating seeding methods and rates for prairie restoration». Natural Areas Journal, 38 (5), p. 347-355. Bakker, J. D.; Delvin, E. G.; Dunwiddie, P. W. (2018). «Staged-scale restoration: Refining adaptive management to improve restoration effectiveness». Journal of Applied Ecol­ ogy, 55 (3), p. 1126-1132. Bolòs, O.; Vigo, J.; Masalles, R. M.; Ninot, J. (2005). Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic. Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología: Bases para el estudio de las comunidades vegeta­ les. Madrid: H. Blume. 820 p. Bredenkamp, A. G. J.; Spada, F.; Kazmierczak, E. (2011). «On the origin of Northern and Southern hemisphere grasslands». Plant Ecology, 163 (2), p. 209-229. Caballé, I. (2017). Caracterització i avaluació de l’estat ecològic de les pastures del Parc del Castell de Montesquiu. Treball de fi de grau no publicat. Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Carreras, J.; Ferré, A.; Vigo, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. Vol. V. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Carter, D. L.; Blair, J. M. (2012). «High richness and dense seeding enhance grassland restoration establishment but have little effect on drought response». Ecological Applications, 22 (4), p. 1308-1319. Casas, M. C. (2008). Estudi tipològic, ecològic i funcional de les pastures de la Plana de Vic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. 304 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 139) Casas, C.; Salvat, A. (2011). Caracterització de les pastures de la finca Els cingles de l’Avenc (Tavertet). Fundació Catalunya Caixa. [Document inèdit] Clark, D. L.; Wilson, M. V. (2003). «Post-dispersal seed fates of four prairie species». American Journal of Botany, 90 (5), p. 730-735. Conesa, J. A. (1997). Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Lleida: Universitat de Lleida. Falcon, J. (2017). Avaluació de les tècniques per a la millora de la diversitat florística en pastures del Collsacabra 2016. Treball de fi de grau no publicat. Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya. Font, J.; Vilar, L.; Gestí, J.; Viñas, X. (1998). «Els últims prats de dall a la terra baixa gironina». Revista de Girona, 187, p. 44-48. Graiss, W.; Haslgrübler, P.; Blaschka, A.; Pötsch, E. M.; Krautzer, B. (2013). «Establishment of an Arrhenatherion meadow through on-site threshing material and green hay transfer». A: Proceedings of the 17th Symposium of the European Grassland Federation

DESEMBRE 2021, P. 89-112 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 111

111

20/12/2021 15:33:06


J. Luquin-Lleixà, C. Casas-Arcarons

«The Role of Grasslands in a Green Future. Threats and Perspectives in Less Favoured Areas». Reykjavík: Prentsmiðjan Oddi, p. 341-343. (Grassland Science in Europe; 18) Guàrdia, R.; Casas, C.; Ninot, J. (1998). «Phenological patterns in mediterranean pas­ tures and scrubs of catalonia». Acta Botànica [Barcelona], 45, p. 557-576. Larson, D. L.; Viste-Sparkman, K.; Esser, R.; Larson, J. L.; Drobney, P.; Ahlering, M. (2018). «Developing a framework for evaluating tallgrass prairie reconstruction meth­ods and management». Ecological Restoration, 36 (1), p. 6-18. Mercadal, G.; Gesti, J.; Vilar, L. (2007). «Els prats de dall de l’Empordà, un cultiu tradicional en recessió». A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [en línia], p. 73-86. <https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/342478> [Consulta: octubre 2021]. Noguera, A. (1964). Collsacabra. Barcelona: Gràfiques Diamant. (Biblioteca Selecta; 360) Peer, L. van; Nijs, I.; Reheul, D.; Cauwer, B. de (2004). «Species richness and susceptibil­ ity to heat and drought extremes in synthesized grassland ecosystems: compositional vs. physiological effects». Functional Ecology, 18, p. 769-778. Salvat, A.; Casas, C. (2014). Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats: Adapta­ ció per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya. Olot: Generalitat de Catalunya. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Shannon, C. E.; Weaver, W. (1949). The mathematical theory of communication. Estats Units: University of Illinois Press. Vigo, J. (2005). Les comunitats vegetals: Descripció i classificació. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Vila, J.; Varga, D.; Cortijo, S.; Macias, M. (2006). «L’evolució dels hàbitats no forestals de l’Alta Garrotxa: conclusions i propostes». A: III Jornades sobre l’Alta Garrotxa: La ramaderia extensiva i la gestió dels espais oberts. Girona: Universitat de Girona. Càtedra de Geografia i Pensament Territorial, p. 71-118. Zavalloni, C.; Gielen, B.; Lemmens, C. M. H. M.; Boeck, H. J. de; Blasi, S.; Bergh, S. van den; Nijs, I.; Ceulemans, R. (2008). «Does a warmer climate with frequent mild water shortages protect grassland communities against prolonged drought?». Plant Soil, 308, p. 119-130.

112

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 89-112

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 112

20/12/2021 15:33:06


AGROFÒRUM

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 113

20/12/2021 15:33:06


001-156 Quaderns Agraris 51.indd 114

20/12/2021 15:33:06


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 115-125 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.133

Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial1 Joan Rofes-Vidal Escola Institució Tarragona, Constantí REBUT: 16 DE FEBRER DE 2021 - ACCEPTAT: 4 DE JUNY DE 2021

RESUM A partir d’una anàlisi comparativa de les característiques del fruit i de les llavors de vinti-set varietats de garrofer procedents del banc de germoplasma de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové, es valora la influència de l’origen geogràfic de les varietats i s’identifiquen les que presenten una millor aptitud productiva, més rendiment en garrofí i aquelles característiques del fruit que en poden facilitar la recol·lecció mecanitzada. Es comparen també les característiques pomològiques de les varietats estudiades que presenten una millor aptitud amb les varietats tradicionals de garrofer més cultivades en l’actualitat. Es duu a terme una anàlisi de la variància, amb variables dependents de tipus mètric (pes, amplada, gruix, llargada...) i un parell de variables independents (l’origen geogràfic i la varietat), per a determinar la importància de

1. Aquest article és un resum del treball de batxillerat premiat en la 4a edició dels premis de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) als treballs de recerca de batxillerat, Barcelona, 2020. Correspondència: Joan Rofes Vidal. Estudiant de Dret. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. A/e: joanrofes @gmail.com.

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 115

115

20/12/2021 15:33:06


J. Rofes-Vidal

la «latitud geogràfica» de l’origen de la varietat en la biomassa dels fruits i el rendiment en garrofí. La goma de garrofí és el producte que desperta més interès comercial per a la indústria alimentària que la utilitza com un espessidor (E-410) d’origen natural. PARAULES CLAU: garrofer, varietats, diversitat, garrofí, goma de garrofí, E-410.

Characterization of carob varieties and their selection based on productive and commercial interest ABSTRACT This paper describes a study to identify from a set of 27 varieties of carob from the germplasm bank of the Agrofood Research and Technology Institute (IRTA, from the Catalan) at Mas Bové which ones have a better productive capacity and a better carob seed yield, determining the pomological characteristics (the physical features of the fruit, seed, etc.) that can facilitate a mechanized harvesting of their fruits. To this end, the study presents a comparative analysis of 27 varieties of carob based on their fruit and seed characteristics, assessing the possible influence of their respective geographical origins. On the basis of the data obtained from the characterization process, we seek to identify the varieties that offer higher yields of carob, and those that have features facilitating their harvesting. Lastly, in percentage terms we compare the average value of the pomological characteristics of the varieties studied and that of the most commonly cultivated varieties. The statistical model used in this study is based on a variance analysis with the dependent metric variables (weight, width, thickness, length...) and two independent variables (geographical origin and carob tree variety). This study shows the importance of the “geographical latitude” of origin in determining the fruit biomass and seed yield, with a view to obtaining a higher carob gum (E-410) production in the food industry. KEYWORDS: carob, varieties, diversity, carob seed, carob gum, E-410.

116

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 115-125

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 116

20/12/2021 15:33:06


Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

Caracterización de variedades de algarrobo y selección por su interés productivo y comercial RESUMEN A partir de un análisis comparativo de las características del fruto y de las semillas en veintisiete variedades de algarrobo procedentes del banco de germoplasma del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové, se valora la influencia del origen geográfico y se identifican las variedades que presentan una mejor aptitud productiva, un mayor rendimiento en garrofín y aquellas características del fruto que pueden facilitar la recolección mecanizada. Se comparan también las características pomológicas de las variedades estudiadas que presentan una mejor aptitud respecto a las variedades de algarrobo más extendidas en la actualidad. Se lleva a cabo un análisis de la varianza, con variables dependientes de tipo métrico (peso, anchura, espesor, longitud...) y un par de variables independientes (el origen geográfico y la variedad), para determinar la importancia de la «latitud geográfica» del origen de la variedad en la biomasa de los frutos y el rendimiento en garrofín. La goma de garrofín es el producto que despierta mayor interés comercial para la industria alimentaria que la utiliza como un espesante (E-410) de origen natural. PALABRAS CLAVE: algarrobo, variedades, diversidad, garrofín, goma de garrofín, E-410.

1. Introducció El garrofer (Ceratonia siliqua L.) és un dels arbres més majestuosos que podem trobar en els nostres camps al llarg de la costa mediterrània. La capçada d’aquest arbre supera la de la resta de cultius i el podem trobar per tots els països de l’àrea mediterrània i en altres territoris més llunyans amb climatologia mediterrània. Tot i ser un arbre ben visible per la seva grandària, és un cultiu desconegut, del qual trobem poques referències bibliogràfiques. Per què deu ser això? Doncs, encara que és una espècie cultivada des de fa segles, el seu fruit té poc interès econòmic. De res serveix que aquest fruiter s’adapti molt bé a terrenys àrids, pobres i marginals. De res serveix que sigui un arbre fàcil de conrear per la seva rusticitat, que ofereixi una ombra densa, que sigui un refugi excel·lent d’avifauna, que es pugui plantar en sòls d’escassa profunditat, pedregosos, amb fort pendent, etc. Aquests avantatges tenen poc valor si el fruit té un escàs interès comercial.

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 117

117

20/12/2021 15:33:06


J. Rofes-Vidal

Provinent de la península Aràbiga, aquesta lleguminosa arbòria va arribar a la península Ibèrica de les mans dels àrabs, que també la van distribuir pel nord d’Àfrica, i a finals de l’edat mitjana ja es trobava a Portugal i al sud de França. Després del descobriment d’Amèrica va arribar a Mèxic i Califòrnia. Actualment, també es pot trobar al Pakistan, Sud-àfrica i Austràlia. S’estima que la producció mundial de garrofa és d’unes 220.000 tones anuals produïdes en unes 130.000 hectàrees, amb rendiments variables en funció del cultiu, la regió i les pràctiques agrícoles. Espanya n’és líder en producció i exportació, amb una producció mitjana d’unes 60.000 tones anuals (MAPA, 2008). Tot i les seves incomptables aplicacions en l’alimentació humana i animal, en la indústria química i farmacèutica, etc., com pot ser que el seu fruit sigui tan poc preuat? En els nostres dies, en què es parla tant de la biodiversitat, la salut, la sobirania alimentària, la dieta mediterrània, els superaliments, els aliments de quilòmetre zero..., potser li arribarà el torn a la garrofa, pel seu valor nutritiu, com a font important d’antioxidants, de vitamines i de minerals, i perquè és un aliment indicat per a persones que pateixen diabetis o intolerància al gluten, entre moltes altres innombrables propietats.

2. Objectius Aquest treball de recerca s’emmarca dins del pla de treball del projecte d’investigació «Bancs de germoplasma de garrofer, avellaner i noguera» (RFP 2015-00004-00-00), finançat per l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), del Ministeri de Ciència i Innovació, que té com a investigadora principal la doctora Mercè Rovira, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové (Constantí, Tarragonès). Els objectius que ha perseguit són: 1.  Fer una anàlisi comparativa entre les diferents procedències geogràfiques de vint-i-set varietats de garrofer. 2.  Identificar aquelles varietats que ofereixen més rendiment en garrofí i aquelles que mantenen un elevat nivell productiu de garrofa. 3.  Identificar les varietats que presenten millors característiques per a la recol·lecció mecanitzada. 4.  Finalment, comparar les principals característiques pomològiques (o característiques físiques del fruit) de les varietats estudiades amb les característiques pomològiques de les varietats més cultivades actualment a la península Ibèrica i a les Illes Balears.

118

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 115-125

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 118

20/12/2021 15:33:06


Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

3. L’aprofitament comercial de la garrofa La garrofa és un llegum indehiscent amb un contingut elevat de sucres, fibra, tanins, baix en greixos i proteïnes. El fruit es pot trossejar i separar, mitjançant un procés industrial, en els seus dos components bàsics: la polpa i la llavor o garrofí.

3.1. La polpa La polpa representa, aproximadament, un 80 % (70-90 %) de la beina (Tous i Batlle, 1990). El seu valor comercial varia en funció de l’ús que tingui: alimentació animal o humana o indústria alimentària, farmacèutica o altra. S’utilitza, principalment, com a ingredient dels pinsos, bé com a additiu o com un component de la ració. Per a consum humà, s’empra en dos formats: farina torrada i polpa triturada. La farina es destina, principalment, a elaborar productes alimentaris, però també farmacèutics per les propietats astringents i terapèutiques que té. La forma triturada, menys utilitzada, es pot destinar a obtenir sucres, xarops o mels, tanins i alcohol.

3.2. El garrofí La llavor suposa, aproximadament, un 10 % del pes del fruit sencer i es compon de tres elements estructurals diferenciats: cutícula (30-33 %), endosperma (42-46 %) i germen (23-25 %). Cadascun dels elements estructurals té unes característiques i aplicacions diferents (Tous i Batlle, 1990): — Cutícula: envolta la llavor i està constituïda principalment per cel·lulosa, lignina i tanins. Se n’obtenen colorants i altres productes que tenen aplicacions en la indústria tèxtil, química i alimentària. — Endosperma: és el teixit de reserva de la llavor i, des del punt de vista econòmic, la part més important del fruit (Caja, 1985). Se n’obté la goma. El rendiment de l’extracció industrial està al voltant del 36-38 %, encara que en condicions de laboratori es poden aconseguir valors més alts, depenent de la varietat emprada. Per a produir un quilo de goma es necessiten aproximadament tres quilos de llavors, i per a això, es requereixen uns trenta quilos de garrofes. — Germen: és la part en la qual rau el poder germinatiu i està constituït per l’embrió i els cotilèdons. En la fase industrial primària s’obté una matèria granulosa de color groc, que es pot moldre fins a obtenir una farina o bé deixar-la en forma de sèmola més o menys fina.

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 119

119

20/12/2021 15:33:06


J. Rofes-Vidal

Així, doncs, les aplicacions més corrents del garrofí les trobem en la indústria farmacèutica, cosmètica, tèxtil, química i paperera. La seva farina s’utilitza sobretot en l’alimentació humana, concretament en preparats dietètics i de règim. També s’utilitzen mescles de goma de garrofí en la preparació d’aliments per a animals de companyia (Salari, 1982).

4. Metodologia 4.1. Recollida de les mostres S’han estudiat un total de vint-i-set varietats de garrofer procedents del banc de germoplasma de l’IRTA - Mas Bové, que custodia un fons varietal de referència a escala mundial d’aquesta espècie cultivada. Es pretén caracteritzar la major part d’aquest fons varietal, per tal d’identificar varietats que presentin un millor rendiment en garrofí respecte de les varietats autòctones tradicionals de la península Ibèrica i les Illes Balears. De cada varietat, se n’han analitzat vint garrofes i deu garrofins. La mida de la mostra es considera suficient per al tractament estadístic posterior atès el grau d’homogeneïtat intrínsec d’aquest fruit, així com la presència de trets diferencials entre les diferents varietats. Les mostres es van recollir durant la collita de l’any 2018, a les finques experimentals de l’IRTA de Mas Bové (Constantí) i Mas Barber (Vila-seca). Les vint-i-set varietats de garrofer avaluades i ordenades segons el seu origen geogràfic són les següents: — IRTA: 340, 347, 391, 486. — Iugoslàvia: Hvarski. — Màlaga: Benajarafe M-1, Benajarafe M-9, Benajarafe M-19, Benajarafe M-21, Benajarafe M-26, Benajarafe M-26 bis. — Marroc: A-3, MA-III, MA-V, MA-VII, MA-X, MA-XI, T-1. — Tunísia: Bargou B-8, Bargou B-10, Bargou B-11, Bargou B-11 bis, Jradou J-3. — València: matalafera Soneja. — Vandellòs: Miralles-1, Miralles-2, Miralles-3.

4.2. Caracterització pomològica i dades obtingudes L’anàlisi es va dur a terme al Laboratori de fructicultura del centre de Mas Bové de l’IRTA. Tots els valors obtinguts es van introduir en un full de càlcul per tal de poder-los tractar estadísticament.

120

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 115-125

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 120

20/12/2021 15:33:06


Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

4.2.1. Caracterització de les garrofes Per a la caracterització del material, es va disposar d’una balança de precisió, un peu de rei, un regle de 30 cm, una cinta mètrica, un ganivet i un parell de safates de plàstic. Es van triar les vint garrofes per analitzar (tan homogènies com fos possible), i es van pesar totes juntes en una safata. A continuació, es van determinar els valors individuals: pes, longitud del fruit, amplada, gruix total, gruix interior, nombre de llavors i nombre de llavors avortades.

4.2.2. Caracterització del garrofí Es van extreure tots els garrofins de les vint garrofes triades i es van pesar totes juntes en una safata per a poder calcular el rendiment en garrofí de cada varietat de garrofa. Tot seguit, es van triar deu garrofins, intentant també que fossin tan homogenis com fos possible i es van obtenir els valors individuals corresponents: pes, longitud, amplada i gruix. El càlcul del rendiment en garrofí es va obtenir a partir de la fórmula següent:  Rendiment

Pes total dels garrofins  100 Pes total de les garrofes

La importància de conèixer el rendiment en garrofí d’una varietat recau en el valor comercial d’aquest producte. L’actual demanda de garrofa i el seu preu final es basen, essencialment, en el garrofí, tot i que suposa al voltant del 10 % del pes total de la garrofa.

4.3. Anàlisi de les dades Les dades obtingudes en la descripció pomològica es van sotmetre a una anàlisi de la variància (ANOVA), tècnica estadística paramètrica utilitzada per a comparar grups de dades. El programa informàtic utilitzat fou l’Statistical Analysis Software (SAS). En aquest estudi, l’anàlisi de la variància conté variables dependents mètriques (pes, amplada, gruix, llargada...) i dues variables independents (origen geogràfic i varietat del garrofer). Quan les diferències van ser estadísticament significatives, es van determinar les mitjanes en què es produïen aquestes diferències mitjançant el test de comparació múltiple de Duncan.

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 121

121

20/12/2021 15:33:06


J. Rofes-Vidal

El nombre total d’observacions efectuades per cada valor obtingut en la caracterització pomològica va ser: — 7 observacions de la variable independent origen geogràfic. — 27 observacions de la variable independent varietat. — 540 observacions de les variables dependents obtingudes en la caracterització del fruit. — 270 observacions de les variables dependents obtingudes en la caracterització del garrofí. Les hipòtesis de l’anàlisi de la variància són: H0, hipòtesi nul·la, no hi ha diferències entre les mitjanes; H1, hipòtesi alternativa, almenys una de les mitjanes difereix de la resta. Amb aquestes dues hipòtesis es van formular les anàlisis de grups següents: a) Correlació de les variables dependents de la caracterització de la garrofa en funció de l’origen geogràfic de la varietat. b) Correlació de les variables dependents de la caracterització del garrofí en funció de l’origen geogràfic de la varietat. c) Varietats que presenten un millor resultat atenent criteris comercials. d) Varietats que presenten una millor aptitud per a la recol·lecció.

5. Resultats S’han determinat quins orígens geogràfics mostren mitjanes més elevades per cadascun dels caràcters pomològics analitzats; el resultat es mostra en la taula 1. També, s’ha identificat, de manera individualitzada, la varietat de garrofa que proporciona un valor mitjà més elevat per a les variables d’aptitud comercial (rendiment en garrofí i pes de la garrofa) i d’aptitud per a la recol·lecció mecanitzada (longitud i amplada de la garrofa) (taula 2). Finalment, en la taula 3, es comparen els valors mitjans més elevats identificats en aquest estudi, amb els valors mitjans propis de les principals varietats de referència cultivades a la Península i a les Illes Balears: rojal, duraió i ramillete.

6. Conclusions Consideracions prèvies que cal tenir en compte: Primer, els resultats d’aquest treball de recerca no poden ser concloents, atès que els fruits caracteritzats pertanyen a una sola collita (2018), i poden canviar considerablement d’una temporada a una altra com a conseqüència de les condicions meteorològi-

122

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 115-125

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 122

20/12/2021 15:33:06


Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

TAULA 1

Orígens geogràfics que presenten millors resultats en les variables de caracterització pomològica Part

Caràcters pomològics

Origen geogràfic de la varietat

A. Garrofa

Pes (g)

Catalunya

Longitud (cm)

Màlaga

Amplada (cm)

Catalunya

Gruix total (mm)

Catalunya

Gruix interior (mm)

Marroc

Nombre de llavors

Tunísia

Nombre de llavors avortades

València

Pes (g)

Catalunya

Longitud (cm)

Catalunya

Amplada (cm)

IRTA

Gruix (mm)

Tunísia

Rendiment en garrofí (%)

Tunísia

B. Garrofí

FONT: Elaboració pròpia.

TAULA 2

Varietats que presenten un valor mitjà (x̄) millor en els criteris comercials i en l’aptitud per a la recol·lecció mecanitzada Aptitud

Variable

Valor mitjà (x̄)

Varietat

Origen geogràfic

C. Comercial

Pes màxim de la garrofa (g)

22,22

Miralles

Catalunya

D. Recol·lecció

Rendiment en garrofí màxim (%)

37,83

MA-V

Marroc

Longitud màxima (cm)

20,38

Benajarafe M-26 bis

Màlaga

Amplada mínima (mm)

11,90

MA-XI

Marroc

FONT: Elaboració pròpia.

ques que afecten els arbres al llarg de l’estació de creixement (interacció genotip × ambient). Segon, tot i l’ampli conjunt de variables analitzades, en les conclusions només es consideren aquelles que tenen més interès comercial (el rendiment en garrofí i el pes de la garrofa) i les relacionades amb la morfologia de la garrofa que en faciliten la recol·lecció (més llargues i més estretes).

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 123

123

20/12/2021 15:33:06


J. Rofes-Vidal

TAULA 3

Valors mitjans (x̄) en els criteris comercials i de recol·lecció de les varietats de referència de garrofer i comparació (%) amb les varietats estudiades que presenten millor aptitud Aptitud

Variable

Comercial

Pes de la garrofa (g)

Varietat rojal x̄

Rendiment en garrofí (%) Recol·lecció

*(%)

Varietat duraió

Varietat ramillete

*(%)

*(%)

20,73

7,18

15,24

45,80

25,21

–11,86

9,70

290,00

15,50

144,00

7,70

391,00

Longitud (cm)

17,90

13,85

15,16

30,64

16,90

20,59

Amplada (mm)

21,10

–43,60

18,50

–35,67

24,50

–51,43

*(%): Percentatge de variació del valor mitjà de la varietat que presenta una millor aptitud en aquests caràcters (taula 2) respecte del valor mitjà de les varietats tradicionals de garrofer més cultivades. FONT: Elaboració pròpia a partir d’IRTA-Mas Bové (comunicació personal).

I finalment, de les varietats foranes d’origen nord-africà (ecotips del Marroc i Tunísia) del conjunt de les vint-i-set varietats de garrofer analitzades, a hores d’ara, no disposem d’experiència suficient per a poder avaluar la capacitat d’adaptació a les condicions edafoclimàtiques de la zona de l’estudi. En aquest sentit, és important complementar la caracterització pomològica de cada varietat amb la caracterització agronòmica. Tenint en compte aquestes consideracions, a partir dels resultats obtinguts, podem arribar a les conclusions següents: 1. El material vegetal de garrofer de la península Ibèrica i de la resta de països mediterranis es caracteritza per la seva elevada diversitat de cultivars i/o denominacions en cadascuna de les zones d’origen. 2. En valorar els resultats per zones d’origen (Catalunya, IRTA, Iugoslàvia, Màlaga, el Marroc, Tunísia i València), es desprèn que com més elevada és la latitud geogràfica, més grans són les garrofes. I viceversa, com més baixa sigui la latitud i en zones més càlides, la grandària es redueix considerablement. 3. Atesa la conclusió precedent, si el que interessa és maximitzar la producció (obtenir-ne més quilos) sense tenir en compte el rendiment en garrofí, convé triar varietats de Catalunya i de València. I en el cas de valorar les varietats amb més rendiment en garrofí, convé recórrer a varietats originàries de Tunísia o de les seleccions de l’IRTA. 4. Si es pretén facilitar la tasca de recol·lecció amb aquells fruits que són més llargs i estrets, les varietats que millor satisfan aquestes condicions són una de Màlaga, com la més llarga, i les de Tunísia, que proporcionalment a l’allargada, són les més estretes. La varietat MA-XI del Marroc destaca com la més estreta, però no és representativa dins d’aquest origen geogràfic.

124

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 115-125

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 124

20/12/2021 15:33:06


Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial

Agraïments A l’IRTA - Mas Bové, per la possibilitat de fer el treball de recerca de batxillerat. I molt especialment, als seus investigadors: a la doctora Mercè Rovira, per la seva direcció i pels seus consells per a enfocar el treball; al doctor Agustí Romero, per l’ajut en el tractament estadístic de les dades, i al doctor Ignasi Batlle, director del Departament de Fructicultura de l’IRTA - Mas Bové, i gran coneixedor d’aquest cultiu.

Bibliografia Caja, G.; Casanova, R.; Cabot, A. (1984). El algarrobo (Ceratonia siliqua, L.): su cultivo y posibilidades agropecuarias en Baleares: Avances de resultados. Palma de Mallorca: Caja de Ahorros «Sa Nostra». 103 p. [Exemplar mecanografiat] Darís, M. (1964). Cultivo del algarrobo. Barcelona: Sintes. El Kahkahi, R.; Zouhair, R.; Ait Chitt, M.; Errakhi, R. (2014). «Morroco carob (Cerato­ nia siliqua L.) populations: Morphological variability of pods and kernel». Interna­ tional Journal of Pure & Applied Bioscience, núm. 2, p. 38-47. Food and Agriculture Organization Corporate Statistical Database (FAOSTAT). <http://www.fao.org/faostat/en/#data/QC> [Consulta: 27 setembre 2019]. Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT). <http://www.istat.it> [Consulta: 30 octubre 2019]. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). <http://www.mapa.gob.es/ es/> [Consulta: 23 octubre 2019]. Salari, C. (1982). «Generalità, caratteristiche chimico-fisiche, proprieta e campo di impiego della farina di semi di carruba». A: Atti del Convegno sul tema «II carrubo... sal­ viamolo!». Ragusa, Itàlia: Camera di Commercio di Ragusa, p. 105-111. Spina, P. (1988). El algarrobo. Madrid: Mundi-Prensa. Tous, J.; Batlle, I. (1990). El algarrobo. Madrid: Mundi-Prensa.

DESEMBRE 2021, P. 115-125 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 125

125

20/12/2021 15:33:06


001-156 Quaderns Agraris 51.indd 126

20/12/2021 15:33:06


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 127-142 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.134

Pagesia versus sostenibilitat Martí Boada Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Programa Home i Biosfera (MaB), UNESCO REBUT: 8 DE MARÇ DE 2021 - ACCEPTAT: 13 D’ABRIL DE 2021

RESUM Aquest article destaca el paper de la pagesia en la sostenibilitat, en un context de crisi ambiental contemporània, definida per alguns autors com una crisi civilitzadora, per la seva transversalitat i significança històrica, a escala planetària i local. Una crisi causada pels models d’apropiació i els sistemes energètic i de mobilitat basats en combustibles fòssils, dels quals deriva la carbonització atmosfèrica i l’efecte d’hivernacle amb el consegüent escalfament global del planeta. En aquest context, no es pot oblidar el rol estratègic del sector primari en el desenvolupament sostenible. El denominat babelisme concep­ tual pot ser un escull per a assolir-lo. Una via de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, de les moltes que hi ha, és el desenvolupament de noves estratègies del funcionalisme urbà, a escala de transport, mobilitat general i consum de recursos alimentaris propers, per tal de reduir la petjada ecològica de la ciutat i no vulnerar el principi de balanç energètic. La pagesia i el model productiu i de distribució són vitals en el camí per a superar la crisi ambiental, més enllà de la important aportació a la sostenibilitat alimentària i al Correspondència: Martí Boada. A/e: Marti.Boada@uab.cat.

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 127

127

20/12/2021 15:33:06


M. Boada

modelatge, construcció i funcionament del paisatge socioambiental. Es destaca la funció de l’activitat primària i de les construccions associades, com les parets seques o parets de vida, en el manteniment de la biodiversitat silvestre, dels conreus i de les pastures. L’article presenta també un exemple, el del massís del Montseny, pel valor extrapolable que té, amb una nova categorització dels masos, un exemple per a entendre el fenomen del canvi global i de les dinàmiques de canvi de la societat postmoderna. PARAULES CLAU: sostenibilitat, crisi civilitzadora, biodiversitat, funcionalisme urbà, babelis-

me conceptual, emergència climàtica, pagesia.

Farmers and sustainability ABSTRACT This paper analyses the role of farmers in maintaining sustainability in a contemporary context of environmental crisis, which has been defined by some authors as a civilizational crisis due to its transversality and historical significance of planetary and local dimensions. The causes of the crisis are mentioned, including appropriation models and energy and mobility systems based on and sustained by fossil fuels, which produce atmospheric carbonization with the consequent greenhouse effect responsible for a substantial part of the planet’s global warming. In this context, the primary sector’s strategic role in sustainable development cannot be forgotten, and it may be noted that one of the difficulties in the achievement of sustainable development is the so-called conceptual babelism. One of the many ways to reduce greenhouse gas emissions is to develop new strategies of urban functionalism for transport, general mobility and consumption of nearby food resources, in order to reduce the city’s ecological footprint and to respect the energy balance principle. Farmers and the productive and distribution model are vital to overcoming the environmental crisis, beyond their important contribution to food sustainability and to the modeling, construction and operation of the socio-environmental landscape. The role of primary activity and its associated constructions (such as dry stone walls and farm buildings) in the maintenance of wild biodiversity, crops and pastures is highlighted. For its transposable value, the Montseny massif is described as an example of all this,

128

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 128

20/12/2021 15:33:06


Pagesia versus sostenibilitat

with a new categorization of its farmhouses. This allows an understanding of the global change phenomenon and of the dynamics of change in postmodern society. KEYWORDS: sustainability, civilizational crisis, biodiversity, urban functionalism, conceptu-

al babelism, climate emergency, farmers.

Campesinado versus sostenibilidad RESUMEN Este artículo destaca el papel del campesinado en la sostenibilidad, en un contexto de crisis ambiental contemporánea, definida por algunos autores como una crisis civilizadora, por su transversalidad y significancia histórica, a escala planetaria y local. Una crisis causada por los modelos de apropiación y los sistemas energético y de movilidad basados en combustibles fósiles, de los cuales deriva la carbonización atmosférica y el efecto invernadero, con el consiguiente calentamiento global del planeta. En este contexto, no se puede olvidar el rol estratégico del sector primario en el desarrollo sostenible. El denominado babelismo conceptual puede suponer una dificultad para su logro. Una vía de reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero, de las muchas existentes, es el desarrollo de nuevas estrategias del funcionalismo urbano, a nivel de transporte, movilidad general y consumo de recursos alimenticios cercanos, para reducir la huella ecológica de la ciudad y no vulnerar el principio de balance energético. El campesinado y el modelo productivo y de distribución son vitales en el camino para superar la crisis ambiental, más allá de la importante aportación a la sostenibilidad alimentaria y al modelado, construcción y funcionamiento del paisaje socioambiental. Se destaca la función de la actividad primaria y de sus construcciones asociadas, como las paredes secas o paredes de vida, en el mantenimiento de la biodiversidad silvestre, de los cultivos y de los pastos. El artículo presenta también un ejemplo, el del macizo del Montseny, por su valor extrapolable, con una nueva categorización de las masías, un ejemplo para entender el fenómeno del cambio global y de las dinámicas de cambio de la sociedad postmoderna. PALABRAS CLAVE: sostenibilidad, crisis civilizadora, biodiversidad, funcionalismo urbano, babelismo conceptual, emergencia climática, campesinado.

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 129

129

20/12/2021 15:33:06


M. Boada

1. Sostenibilitat No diem res de nou quan asseverem que som en un context de crisi amb una intensitat que no té precedents històrics coneguts a escala humana. Alguns autors l’han definit com una crisi civilitzadora, que es distingeix d’una crisi de civilització convencional, ja que la primera afecta, no una determinada cultura o civilització, sinó de manera transversal i en una dimensió planetària. Tot i això, considerem que els graus d’afectació són d’intensitats diferents, segons escales sociopolítiques i biogeogràfiques. Un dels factors té relació amb la demografia. Per posar un exemple, si l’any que vaig néixer (1950) érem 2.500 milions d’habitants en el planeta, actualment hem triplicat la població, som 7.500 milions. Som molts més, i ens hi estem molt més temps. A Catalunya l’esperança de vida mitjana és d’uns vuitanta anys; sens dubte, és una bona cosa, però, tanmateix, consumim molt més. La mitjana de consum diari d’un habitant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona voreja les 30.000 kcal diàries, 4.500 en endoconsum (demanda metabòlica) i 25.500 en exoconsum (mobilitat i serveis). A escala planetària, es dona una situació d’injustícia socioambiental rotunda, ja que el 80 % dels recursos planetaris totals estan a disposició del 20 % de la població, i la resta, el 80 %, té a disposició un migrat 20 %. Aquesta conjuntura fa impossible l’equitat i la solidaritat existencial diàfana, un fenomen denominat dislocació ambiental per alguns autors com Stavrakakis (1999). Sabem que no és aconsellable caure en formulacions catastrofistes, que, si ho fem, es genera l’efecte foguerada d’Ehrlich (1968), i el destinatari del missatge no es motiva, sinó que probablement desconnecti, i miri cap a un altre costat. Com deia Margalef (1981), «cal capacitar per a comprendre, car una persona ben informada multiplica, i mal informada, com a mínim, resta». És aconsellable fugir dels tòpics, ja que aquests són el que més allunya del coneixement real. En aquesta línia i en el moment particular que vivim, d’una pandèmia d’abast planetari, per un costat, i una proclama per part de les Nacions Unides (NU) d’estat d’emergència climàtica, per l’altre, cal un compromís d’actuació, especialment en el segon extrem, perquè no podem, tal com ens recorda Bellamy (1999), «estar tocant el violí mentre se’ns crema el bosc». No és estrany, encara, que en una entrevista en els mitjans de comunicació, com a estudiós del canvi global, la pregunta sigui: «Tu hi creus, en el canvi climàtic?». La resposta serena, és: «El canvi climàtic no és una qüestió de fe, com no ho és, per exemple, la llei de la gravetat». Es tracta d’una realitat contrastada empíricament, tot i que sempre, per condició humana, apareixen, més enllà dels lògics discrepants, els negacionistes. El moment actual es caracteritza per la complexitat i pel babelisme conceptual. Hi ha un cert desori amb els mots associats a la crisi ambiental. Ho podem observar en el mateix concepte medi ambient, construït a partir de dos mots sinònims, medi i ambient.

130

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 130

20/12/2021 15:33:06


Pagesia versus sostenibilitat

Com sabem, l’informe Meadows (1972) encarregat pel Club de Roma i presentat l’any 1972, ja pronosticava que la tendència al creixement sense límits podria portar, no el planeta, sinó la humanitat a un atzucac rellevant. Uns anys més tard, l’informe Bruntd­ land (WCED, 1987), encarregat per les NU, va establir les bases del desenvolupament sostenible, o desenvolupament durable per als francesos, probablement, un terme més didàctic. Un desenvolupament, amb una economia i unes formes de producció, consum, mobilitat, etc., que no posi en perill les condicions socioambientals per a les generacions futures. Actualment, lluny d’haver assolit els principis de sostenibilitat plantejats, ens trobem que a aquest concepte se li reconeixen unes cent trenta definicions! Un nou exemple de babelisme conceptual, que neutralitza l’oportunitat del seu desplegament, ni que sigui urgent, ni que sigui en un estat d’emergència, com fa el cas. El concepte de sostenibilitat, l’han aplicat les pageses, que saben que, si volen tenir ous, no han de posar la gallina a la cassola. En la societat de la postmodernitat, metafòricament, posem no sols els ous, sinó també la gallina i el gall a la cassola. De fet, no hi ha cap animal silvestre que quan es posa en marxa per a fer la primera captura, en forma d’eruga o d’altre recurs, gasti per al desplaçament més energia que la que la captura li fornirà. En la mateixa línia, en portar als nostres mercats kiwi de Nova Zelanda, energèticament, haurem gastat molt més en el desplaçament que el que ens aportarà a l’organisme. Un exemple d’insostenibilitat que es paga en emissions de diòxid de carboni, que repercuteix en l’escalfament global. Una consideració que no es fa des d’una posició de localisme, sinó des d’una coherència necessària amb el moment crític. En aquest context tant divers com complex, es revela que el sistema urbà pateix d’unes debilitats funcionals que el fan inoperant en qüestions bàsiques. Eficient en el sector de serveis, tanmateix inoperant i sobretot deficitari del tot en el sector primari. Funciona metabòlicament amb unes grans entrades de matèria i energia de les quals és completament deficitari (figura 1). De manera que vint-i-quatre hores amb alguna aixeta de pas d’energia o d’aliments bàsics tancada, i es col·lapsa. Un dels darrers càlculs de la petjada ecològica del sistema urbà barceloní és d’unes set hectàrees per ciutadà adult. Una disfuncionalitat metabòlica que s’ha posat en evidència amb la pandèmia de la COVID-19. A part del bany de modèstia que pot haver significat, per fer abaixar els fums a l’arrogància i autosuficiència aparent del sistema urbà, ha ajudat a entendre el paper de la pagesia, realment estratègic i indispensable pel seu metabolisme, que té inexorablement tres trobades diàries amb els recursos bàsics que li proporciona el sector pagès. Un país, el nostre, compromès amb la sostenibilitat, amb les estratègies derivades del Pacte Verd Europeu i amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), no pot oblidar el rol estratègic d’un sector primari viu, actiu i competitiu, immergit, això sí, en els criteris que condueixen les noves variables d’economies orientades cap a la superació de la crisi, com és el cas de les emergents economia circular i bioeconomia.

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 131

131

20/12/2021 15:33:06


M. Boada

FIGURA 1

Fluxos d’energia i materials en el funcionament de la ciutat

FONT: Elaboració pròpia a partir de Terradas (2001).

2. Pagesia(es) i paisatges Un exemple de canvi és el del concepte de paisatge, considerat actualment l’expressió de la història natural i de la història social d’un territori. Les visions clàssiques insistien en la separació de la natura i la societat, entre allò que és «natural» i el que és «artificial»; actualment aquesta formulació tendiria a quedar superada per la consideració que la societat i les persones que la conformem no estem fora del sistema de la natura, sinó que en formem part. En el cas dels nostres territoris, una primera constatació pel que fa a les característiques paisatgístiques i territorials és la remarcable diversitat. Una diversitat que ve determinada pels factors latitudinals de clara adscripció biogeogràfica mediterrània d’un 70 % de la superfície, tot i tenir un 20 % del territori de corologia centreeuropea i un 5 % boreoalpina. Tanmateix, la fesomia, la dinàmica dels paisatges i la biodiversitat responen també als factors humans, a les formes com ha evolucionat la població i com s’ha distribuït en el territori, les formes de propietat i de producció, els usos, la cosmovisió, etc. Per situació biogeogràfica, si als nostres territoris sols hi actuessin les forces inductores de caràcter biofísic, sense presència humana, el paisatge donaria majoritàriament boscos, llevat de la franja litoral, dels ambients deltaics i estuàrics, dels secans de les terres ponentines, dels paisatges encinglerats i dels gespets i roquissars de l’alta muntanya.

132

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 132

20/12/2021 15:33:07


Pagesia versus sostenibilitat

La progressiva ocupació humana del territori ha comportat que es transformi de manera continuada, i ho hem de dir sense escarafalls, sobretot que ens allunyin d’alguns dels discursos circulants, crítics amb tot allò que sembli humà, i que situen «la intocabilitat» dels paisatges com l’ideal òptim. Atenció amb aquest posicionament, prou estès en alguns sectors del conservacionisme, que, sense tenir-ne consciència, situa tota activitat humana en el planeta com una pertorbació, un posicionament cada vegada més creixent que, com esmenta Stavrakakis (1999), pot derivar cap a unes posicions completament asocials, i en les quals alguns autors veuen la gènesi de futures ideologies socialment selectivistes.

3. Crisi, territori i pagesia El món de la pagesia, més enllà de la seva importància cultural expressada de múltiples maneres: arquitectònica, antropològica i social, ha estat determinant com a constructora de paisatges, ja que cada mas, amb la seva ubicació i activitat, ha modelat i acomodat el seu entorn a les seves necessitat productives, i ho ha fet de manera amable, car, si no ho hagués fet així, el seu sistema productiu fracassaria. Heus ací, doncs, com l’excepcionalitat del paisatge del país —dels més alts d’Europa—, amb diversitat de sistemes i organismes, és una conseqüència de l’activitat pagesa. Aquest és un primer reconeixement que la societat postindustrial hauria de retre. Altrament, caldria precisar que no podem parlar d’una cultura pagesa en general, ja que sovint de manera simplificada s’insisteix en la pagesia com una única forma d’activitat productiva del sector primari. Com a mínim, i amb matisos, es pot parlar de tres sectors dintre del primari, que al meu entendre són: el primari primari, el món forestal; el primari secundari, el món ramader, i el primari terciari, el món agrícola pròpiament, cada un amb unes formes de producció, culturals i d’expressió en el territori diferenciades. Tot i que no és estrany que en algunes parts del país la pagesia, especialment la de muntanya, participi en els tres mons de maneres i amb intensitats diferents. El sector primari primari es caracteritza per l’apropiació directa de la producció més primària del sistema. Es tracta de la retirada directa de la matèria (fusta, llenya, carbó, fruits i caça) sense inversió humana prèvia en temps i energia; dit d’una altra manera, sense llaurar, ni sembrar, ni femar. Les pràctiques de bosc requereixen unes tècniques i unes formes de relació que no tenen res a veure amb les dels agricultors, els pastors o els ramaders. Al bosc s’han generat unes formes culturals de caràcter fortament primari. Al marge dels propietaris i gestors, els treballadors de bosc tenen una naturalesa rude, aptes per a suportar la duresa d’un treball a la intempèrie, que antany els podia mantenir setmanes allunyats de la família i de l’entorn social, confinats a viure a les boscúries, amb

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 133

133

20/12/2021 15:33:07


M. Boada

l’única infraestructura: la barraca de carboner, una petita construcció fungible feta amb brancada i una coberta de ginestell o falguera, de la qual no quedaven restes al cap de pocs anys d’abandonar-la. L’escriptor gironí Prudenci Bertrana —enaltidor de les virtuts bosqueroles— les va considerar «autèntiques catedrals» pel recolliment que oferien. Els criteris de gestió del bosc, determinats pel propietari o gestor, mitjançant les aclarides, les estassades i els torns de tallada, han estat decisius per a entendre la composició, forma, estructura i dinàmica actuals dels boscos. Si els arbres dels nostres boscos, majo­ ritàriament, no superen els 12-15 m d’alçària, el seu perímetre generalment no passa de 60-80 cm i l’edat en general és d’uns setanta anys, l’explicació no la trobarem en l’ecologia del bosc sinó en la socioecologia. Per aquest raó podem parlar de la hibridesa del sistema. El sector primari secundari presenta característiques diferents en funció del grau d’especialització. Una primera divisòria l’estableix el caràcter intensiu o extensiu de la pràctica. En funció de l’un o de l’altre, es donaran expressions diferents en el paisatge. En el primer cas, sigui quin sigui l’animal estabulat, la demanada tròfica se satisfarà, majoritàriament, amb la producció de cultius i l’ocupació consegüent de superfícies de conreu, que variarà en funció de la planta conreada i, sobretot, del model: regadiu o secà, de manera que el paisatge resultant serà l’un o l’altre. Tanmateix, hi incideix el fet que la ramaderia intensiva actual sovint està deslligada dels nostres camps de conreu, en què l’aliment està compost de matèries produïdes molt lluny i amb un gran consum d’aigua. L’explotació extensiva del bestiar equí, vaquí, caprí i oví és essencial per a entendre els paisatges pradencs del país, particularment, de la muntanya mitjana fins a l’alta muntanya. Una pràctica que, en part, seria la responsable de mantenir una de les tipologies de paisatge més ben valorades socialment, amb una biodiversitat faunística i vegetal remarcables. La seva retirada, per la mateixa resiliència dels sistemes, representa una pèrdua inequívoca de la qualitat ambiental, car condueix a una homogeneïtzació inexorable del paisatge, amb l’arribada de llenyoses en les darreres etapes de la successió ecològica. No cal dir que culturalment les formes de vida de les societats ramaderes, i sobretot pastorils, són ben particulars, com ens ho demostra l’extensa literatura costumista de Joan Amades, Violant i Simorra, Joan Lluís, Salvador Vilarrasa, etc. Finalment, el sector primari terciari, referit a l’agricultura pròpiament, encara mostra molta més variació, ja que, en funció de la seva naturalesa, ja sigui intensiva o extensiva, de secà o de regadiu, tindrà una expressió territorial ben diferent. Actualment, un pagès dels secans segarrencs necessita una unitat superficial de producció mínima d’unes cinquanta hectàrees, mentre que un hortolà del Maresme, d’unes tres hectàrees. Aquest sector productiu ha tingut un paper clau en el paisatge i la cultura, expressat amb les construccions, algunes d’arquitectura solemne, a vegades rústega, sempre acumulativa de tipologies, que reflecteixin les etapes de bonança, el moment estilístic i l’entorn. El

134

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 134

20/12/2021 15:33:07


Pagesia versus sostenibilitat

mas i la seva gent són modeladors i mantenidors de paisatges, i els converteixen de feréstecs a amables, en forma de grans espais oberts o bé escalonats en feixes, suportades per parets seques, a les quals se’ls reconeix un paper clau en el manteniment de la biodiversitat. Una biodiversitat que s’ha d’entendre no com un món de curiositats biològiques destinades al gaudi dels «aficionats» a la «natura», sinó com un indicador de qualitat ambiental, del territori i del país. És una evidència que en diferents indrets del territori la pèrdua de superfície agrícola ha representat una disminució important d’espècies i de poblacions d’alguns animals silvestres, especialment ocells: alguns ocells antany molt comuns i protagonistes de la cultura popular, com és el cas dels poetitzats alàudids (alosa, cotoliu, cogullada) i les gallinàcies (perdiu i guatlla, cantadora dels sembrats); nombrosos ocells de bec dur, com el cruixidell, l’hortolà i el gratapalles; insectívors, com el bitxac; estrigiformes, com els mussols, i un llarg etcètera. El perfil de Cató (figura 2) té vigència actual, modela el paisatge agroecològic a partir del principi de balanç energètic: mínima despesa en el desplaçament per a la producció i recol·lecció del recurs energètic (tròfic, material o tèrmic). FIGURA 2

Perfil territorial de Cató el vell (segle ii aC)

FONT: Martí Boada amb dibuixos de Carles Puche.

4. Parets seques, paisatge construït afavoridor de biodiversitat Com hem dit, el territori és una expressió d’història social i d’història natural. Una de les manifestacions més evidents d’aquesta afirmació són les parets seques. Tot i que hi ha molt per fer, en els darrers temps, hi ha hagut un moviment de recuperació d’aquest important patrimoni d’arquitectura popular. Les parets seques i les construccions associades tenen una dimensió poc valorada, ja que comporten una millora de la biocenosi del territori on estan implantades. Si comparem dos paisatges d’estructura igual, en morfologia, latitud i altitud, el que tingui paret seca tendirà a tenir una biodiversitat molt supe-

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 135

135

20/12/2021 15:33:07


M. Boada

rior a la del que no en tingui. La quantitat important d’entrades entre les pedres, amb unes estructures internes morfològicament i tèrmicament diverses, representen un refugi excepcional per a nombroses espècies de fauna de vertebrats i d’artròpodes. Les parets seques constitueixen un important espai de refugi, de cria i d’hivernada. Es parla de la paret seca com la paret de vida. En una recerca duta a terme en una àrea reduïda de secans i vinyes, la majoria en desús, a la Ribera d’Ebre (Sabaté, 2009) es van documentar com a habitants de les parets seques, pel que fa l’herpetofauna, quatre espècies d’amfibis anurs, cinc espècies de sauris i cinc d’ofidis; pel que fa a la mastofauna, vuit espècies de mamífers no voladors, i pel que fa a l’ornitofauna, sis espècies nidificants. Aquest darrer grup és el menys nombrós atès que el sistema de paret seca és un espai amb una taxa de depredació elevada. En parets seques de la muntanya humida i d’alta muntanya, on la densitat de sauris i ofidis de conducta depredadora és més baixa, el nombre d’espècies d’ocells augmentarà. La complexitat de la prospecció explica la limitada informació que hi ha sobre la biodiversitat referida als artròpodes i a altres grups, com els gasteròpodes. Respecte d’aquests darrers, és ben coneguda popularment la relació directa entre quantitat de paret seca ben conservada i densitat de cargols. Quan en una esllavissada hem tingut ocasió d’observar l’interior d’una estructura de paret seca, s’han trobat en abundància ooteques d’espècies com Mantis, vespers, estructures de caça d’aràcnids, i una gran diversitat d’invertebrats d’ambients humits no exposats a la llum: miriàpodes, paneroles i un llarg etcètera. La significança en fauna és una línia de recerca pendent, que apunta molt interessant. Pel que fa a la flora, el paper de les parets seques és igualment interessant per l’acolliment de vegetació rupícola, originàriament lligada als penya-segats i roquissars humits orientats principalment a nord. És el cas de les diferents espècies de crespinells, gènere Sedum, que hi troben un hàbitat molt adient; els segueixen altres crassifòlies, com l’orella de monjo, Umbilicus rupestris, que posa una nota botànica característica a les parets seques obagues. Són diverses les falgueres i falzies associades a aquest ecosistema: Cette­ rach officinarum, Polipodium vulgare, Asplenium trichomanes i Adiantum capillus-veneris. El colofó d’aquesta biodiversitat botànica el posen els lliris blaus o de barraca, també anomenats gargils i garjols, que amb els seus bulbs fan de quallador de l’argila o el fang de sobre la coberta de les cabanes i espones de paret seca.

5. Un estudi de cas al massís del Montseny Pel valor extrapolable que té, es presenta un treball actual desplegat al massís del Montseny (Boada i Sànchez, 2018) sobre trenta masos amb l’objectiu de mostrar les noves dinàmiques en el sector rural. Les adaptacions a aquestes dinàmiques ens han conduït a

136

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 136

20/12/2021 15:33:07


Pagesia versus sostenibilitat

crear una nova taxonomia dels masos (taula 1), que ha canviat la classificació sistemàtica de masos ramaders, agrícoles i forestals. L’evolució dels sectors productius a partir de la segona meitat del segle xx, marcada per un procés de terciarització i de nous usos en el sector primari, ha desembocat en un canvi en el paisatge i en les formes de vida. Aquest fenomen de canvi és generalitzat en l’àmbit de les muntanyes de l’àrea mediterrània i al massís del Montseny, i s’expressa sovint amb l’abandonament i la desaparició de masos agrosilvoramaders, o amb la seva reconversió en segones residències i equipaments del sector terciari i de serveis. En altres casos, les activitats relacionades amb el sector primari s’innoven constantment perquè esdevinguin competitives. El treball analitza una trentena de masos representatius d’aquests processos al Montseny, des de l’origen i fins a l’actualitat a través d’una mirada híbrida, socioecològica, que incorpora la recuperació de les fonts orals per a reconstruir la història ambiental d’un territori que, des de l’escala local, ens permet entendre el fenomen del canvi global i alhora ens evoca els reptes de futur. TAULA 1

Categorització taxonòmica dels masos segons els usos principals actuals Agricultura tradicional

Recerca

Restauració

Agricultura ecològica

Residencial

Ruïnós o abandonat

Artesanat

Literari

Segona residència

Artístic

Ramader (oví)

Turisme rural

Educació ambiental i formació

Ramader (boví)

Ús públic

Forestal

Residencial amb masovers

FONT: Elaboració pròpia a partir de Boada i Sànchez (2018).

5.1. El massís del Montseny El massís del Montseny forma part de la serralada Prelitoral i és un dels més elevats de la Catalunya no pirenaica (els tres cims més elevats són el Turó de l’Home, 1.706,5 m; les Agudes, 1.705,5 m, i el Matagalls, 1.697,1 m). Tot i no ser un massís d’una gran alçària, té la singularitat de mostrar una remarcable diversitat de paisatges que representen una síntesi dels tres principals biomes de l’Europa occidental. A les parts més altes hi trobem representants del bioma boreoalpí, propis de l’alta muntanya i dels paisatges del nord d’Europa; a les cotes mitjanes hi ha les cobertes vegetals i fauna associada dels paisatges centreeuropeus, i de la cota mitjana fins a la base del massís, els components paisatgístics

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 137

137

20/12/2021 15:33:07


M. Boada

mediterranis. Els factors altitudinals i latitudinals, juntament amb les activitats humanes, donen un paisatge socioambiental extraordinari, efecte de les forces inductores biofísiques creuades amb les forces inductores socioeconòmiques, dinàmica que ens fa veure que el paisatge, com s’ha dit, és la resultant d’un híbrid, natura i cultura com un tot.

5.2. Les activitats productives al mas La realitat dels masos actuals i les terres associades, en realitat, com els paisatges que els envolten, són una expressió d’història natural i d’història social, que mostra períodes d’intensa activitat productiva no només en l’arquitectura del mas, sinó també en els usos i la formació de les cobertes del sòl. El mateix mas, amb la seva fesomia, mostra el tipus d’activitat predominant i les característiques del tipus de sector primari al qual ha estat dedicat: sector primari primari, sector primari secundari i sector primari terciari. Sovint, les tres variables de producció s’integren en el que denominem masos agrosilvopastorals. L’estaticisme aparent del mas en realitat no ho és, car les dinàmiques del temps van produint canvis continus, generacionals, de tradició, d’economia, reflex dels canvis propis d’una societat rural, lenta, però contínuament canviant. Les formes i dimensions del mas s’expressen en funció del règim de propietat o de parceria. Les masoveries clàssiques, majoritàries al massís, han funcionat amb tractes diferents, habitualment amb les denominades parts. El règim més extrem, i afortunadament fa moltes dècades superat, és el del masover mitjaner, que anava a mitges amb el propietari. Seguidament, hi ha el règim d’un a tres (1/3), el d’un a quatre (1/4) i finalment el més amable, d’un a cinc (1/5). Els masos més pobres han estat els masos rònecs, de vegades agrupats amb denominacions del barri o llogaret que ho diu tot: la Pocafarina o veïnat de França. Actualment, amb el gir produït en els usos socials dels masos, en lloc de parceria, hi ha masos que han entrat al mercat del lloguer per a segones residències.

5.3. Un punt d’inflexió: el canvi energètic A partir de la postguerra, sobretot a partir dels anys seixanta del segle xx, l’arribada generalitzada al país dels combustibles fòssils contribueix d’una manera clara a l’enfonsament de l’economia forestal i de l’agricultura de muntanya. El despoblament de les àrees rurals contrasta amb l’augment de població a les planes, on la industrialització continuarà creixent, sobretot als corredors fluvials. Aquesta transformació territorial tan destacada explica l’aturada de l’activitat productiva de molts masos del país, uns set-cents en el massís del Montseny. La crisi de la pagesia provocarà un despoblament

138

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 138

20/12/2021 15:33:07


Pagesia versus sostenibilitat

progressiu, amb l’abandonament dels masos o la reconversió cap als usos terciaris o a segones residències. El canvi energètic ha suposat una transformació molt important en l’estructura i la dinàmica dels paisatges del massís, particularment del bosc. La producció primària dels boscos és de l’ordre de 3 t/ha/any de mitjana en forma de fusta dreta i d’increment horitzontal. L’avançada del bosc té lloc en detriment de les superfícies agrícoles i de pastures. En el cas de l’alzinar, s’ha produït un increment de més del 30 % de la superfície en les darreres dècades, a més de l’augment en densitat. Aquesta situació, juntament amb el fet que la temperatura s’ha incrementat un grau els darrers cinquanta anys, explicaria el descens dels cabals d’aigua i de la disponibilitat hídrica en general, que, en el cas del Montseny, cal afegir a l’apropiació d’aigua de les plantes embotelladores a peu de surgència o directament dels aqüífers, dels establiments de liquats de soja i d’altres. En aquesta dinàmica complexa dels boscos relacionada alhora amb el canvi energètic i el seu efecte en la manca de captura de matèries primeres, aquesta es pot quantificar en un consum històric de bosc per ciutadà adult i any d’unes cinc tones de llenya i carbó.

5.4. El coneixement empíric popular En aquest treball s’ha considerat bàsic incorporar el coneixement i el testimoni de les persones vinculades al mas, dels estadants actuals o dels darrers, segons el cas. Es tracta de persones que al llarg de la seva vida han mantingut una estreta relació amb el territori i són coneixedores de les pràctiques agrosilvopastorals, d’apropiació i de gestió dels recursos. Totes configuren el saber popular, un coneixement que ha estat anomenat i descrit de diferents maneres: tradicional, popular o empíric, i que és imprescindible en l’àmbit de qualsevol recerca. L’ecòleg mexicà Victor M. Toledo (2005), amb qui hem compartit diferents recerques a Llatinoamèrica, defineix aquesta metodologia com «diàleg de coneixements», en el qual la metodologia científica es creua proporcionadament amb el coneixement dels pagesos, de les dones i, on n’hi ha, l’indígena. Els processos de canvi amb relació als usos tradicionals, a més de la seva expressió en el paisatge i les cobertes del sòl o les seves conseqüències en la biodiversitat, comporten la pèrdua progressiva del coneixement popular. Escoltar la veu dels testimonis que han mantingut una interacció amb el territori permet copsar la seva percepció de l’entorn i completar la comprensió dels canvis succeïts.

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 139

139

20/12/2021 15:33:07


M. Boada

5.5. La realitat actual del mas al Montseny El treball ha revelat que la composició sociològica actual dels habitants dels masos montsenyencs ha canviat del tot, i no tan sols això, sinó que està en un procés de canvi constant. La reducció de les activitats del sector primari ha donat pas a diferents tipus d’activitats per part dels estadants, entre les quals les dedicades al sector terciari i a l’artesanat. Alguns descendents dels antics pagesos s’han incorporat a les tasques tècniques i de suport professional al Parc Natural i Reserva de la Biosfera. Bona part ha transformat el mas en un establiment de restauració, o de turisme rural, i s’ha superat així l’ensorrament del mas en tots els sentits. Aquesta, doncs, ha esdevingut una via important que, entre d’altres, ha ajudat a fixar població al territori i a acomplir els objectius competitius d’una activitat professional lligada a la gestió del territori. També hi ha hagut transformacions orientades a l’educació ambiental o a altres tipus de pedagogia. D’altres són dedicades a agroturisme, segones residències o activitats lúdiques. Són tan sols algunes famílies les que es dediquen a activitats productives lligades al sector primari de caràcter tradicional. Es tracta de gent gran, sense continuïtat familiar prevista, i sense renovació tecnològica. Marquen un final d’etapa que significa la pèrdua de cosmovisió i de cultura primària ancestral; és la inexorable deglució del temps, del final d’una etapa històrica. En canvi, es mantenen alguns masos ramaders, podríem dir-ne competitius. Del bestiar boví hi ha alguns exemples de masoveries tecnològicament modernes, amb robots de munyir i producció de carn de qualitat. En oví perduren alguns masos amb dificultats de relleu generacional que, tot i mantenir un bon nivell de caps de bestiar i disposar d’una producció de qualitat elevada, els pastors actuals no han aconseguit formar una estructura familiar continuadora. Els escassos exemples que es donen d’activitats forestals amb productes de valor afegit són una mostra, quasi bé heroica, de continuïtat. En el context de crisi ambiental actual, una línia nova interessant que s’ha iniciat és la producció de transformats de biomassa dels boscos del massís que, tot i tenir els centres de transformació d’acabats als polígons industrials del baix Montseny, constitueix un sector que cal tenir en consideració atès el valor creixent que té i que anirà adquirint. La qualitat de vida que representa per a determinades percepcions ciutadanes la «vida a la natura» ha convertit l’escenari de paisatges i masos en un excel·lent espai vital per a persones del món intel·lectual i creatiu on desenvolupar la seva tasca artística o literària. Aquesta qualitat especial de l’entorn també ha afavorit l’arribada als masos de persones del món artesà. Una altra derivada interessant és la conversió d’alguns masos en estacions ecològiques o espais d’estada per a pràctiques acadèmiques i estades de recerca. En aquest procés de postmodernitat, en els darrers temps, han arribat generacions de joves amb formacions i interessos diversos, la majoria de procedèn-

140

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 140

20/12/2021 15:33:07


Pagesia versus sostenibilitat

cia urbana, atrets per la mística de la natura, amb noves formes de relacions generacionals que superen les convencionals de família, cosa que ha donat lloc a noves estructures, bé comunitàries o d’aparellaments diversos. Són generacions culturalment diferents conformades, principalment, per músics, professionals de la faràndula, cercadors de formes alimentàries i curatives més «naturals». I són significatives en aquesta esfera les noves modalitats de teletreball. Uns nous estadants que forneixen paisatge positiu, nous usuaris dels masos (arquitectes, físics, professionals de la medicina, etc.), i en aquest nou context han aparegut formes incipients de producció d’agricultura ecològica. La modernitat al món dels masos ens manifesta que, en això, el territori del massís també és una mostra pionera de les dinàmiques de canvi de la societat postmoderna, i esdevé un excel·lent exemple de mélange social, on el decadent caliquenyo rural ha coexistit amb guspires de marihuana, encarat cap a un futur essencialment dinàmic.

6. A tall de cloenda És evident que la pagesia en el sentit més ampli i obert ha tingut i té un paper clau, estratègic per a la societat actual, en crisi oberta en les formes de relació amb el medi. Som en un moment en què no val a badar, i sobretot pensem que calen ponts, cal connectivitat humana entre la gent que estima i defensa el territori, des de posicions de conservació del patrimoni cultural i natural, i la gent que des del peu de la feixa, el prat o del bosc està sembrant per assegurar un futur amb collites fecundes.

Bibliografia Bellamy, J. (1999). The vulnerable planet. Nova York: Montly Rewiew Press. Boada, M.; Sànchez, S. (2018). Masos del Montseny. Figueres: Brau. Boada, M.; Saurí, D. (2006). El canvi global. Barcelona: Rubes. Boada, M.; Zahonero, A. (1998). Medi ambient, una crisi civilitzadora. Barcelona: La Magrana. Ehrlich, P. (1968). The population bomb. Sierra Club: Ballantin Books. Margalef, R. (1981). Ecologia. Barcelona: Omega. — (1992). Planeta azul, planeta verde. Barcelona: Prensa Científica. Meadows, D. H.; Meadows, D. L.; Randers, J.; Behrens III, W. W. (1972). The limits to growth: A report for the Club of Rome’s project on the predicament of mankind. Nova York: Univers Books.

DESEMBRE 2021, P. 127-142 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 141

141

20/12/2021 15:33:07


M. Boada

Rifkin, J. (2019). El Green New Deal global: Por qué la civilización de los combustibles fósiles colapsará en torno a 2028 y el audaz plan económico para salvar la vida en la Tierra. Barcelona: Paidós Ibérica. Sabaté, A. (2009). Marges i biodiversitat a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Projecte final de carrera. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. També disponible en línia a: <https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41551/PFC_ArnauSabate. pdf> [Consulta: juny 2021]. Stavrakakis, Y. (1999). Fantasía verde y lo real de la naturaleza: Tópicos en educación am­ biental [Mèxic], vol. i, p. 47-57. Terradas, J. (2001). Ecologia urbana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient: Rubes, p. 44. Toledo, V. M. (2005). «La memoria tradicional: la importancia agroecológica de los saberes locales». LEISA Revista de Agroecología, 20 (4), p. 16-19. World Commission on Environment and Development (WCED) (1987). Report of the World Comission on Environment and Development: Our common future (Brundtland report) [en línia]. Nova York: Nacions Unides: Walker Hauf. <https://digitallibrary. un.org/record/139811> [Consulta: octubre 2021].

142

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 127-142

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 142

20/12/2021 15:33:07


Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 51 (desembre 2021), p. 143-147 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA · DOI: 10.2436/20.1503.01.135

Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol1 Montse Rivero-Matas Grup Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans, Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

LICADOS

ALVO, JUAN MANUEL BERMÚDEZ LORENZO métodos / Quantifying ancient economies: Prob-

Lluís Pons Pujol (ed.)

18206 | Format: 210 x 297 mm | Llom 15,5 mm | CMYK + Pantone 159 C

ón romana y territorio en Hispania. El caso de

ma populi Romani colonia. L’epigrafia anforica

aiana (Xanten) y el Mediterráneo. El comercio

OLO, JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ (eds.), Xe-

71

ONI (eds.), Mujeres, género y estudios clásicos: estudos clássicos: um diálogo entre Espanha e gioco tardo-repubblicano, 2019. de los humedales. Prácticas sostenibles y apro-

uerte. Los sudarios pintados del Egipto romano,

doba, 2020.

dines de la antigüedad, 2020.

ACIÓN

ODRÍGUEZ (eds.), Estudios sobre el Monte Tes-

Pardeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad

LVO, DANIEL J. MARTÍN-ARROYO SÁNCHEZ, os y redes comerciales en el Imperio Romano / Empire, 2019.

C o l · l e c c i ó

INSTRUMENTA

71

PARADEISOS. HORTI. LOS JARDINES DE LA ANTIGÜEDAD Lluís Pons Pujol (ed.)

9 788491 686040

26/10/20 12:24

Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad és el títol literari que Lluís Pons Pujol ha triat per a l’edició de gairebé totes les conferències que van tenir lloc a Barcelona, el gener de 2018, en el marc de la Jornada Internacional «El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma». L’acte va ser organitzat per la Universitat de Barcelona i hi van participar el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el grup Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici dels Països Catalans de la ICEA. Aquest llibre, doncs, és fruit de la col·laboració d’aquestes institucions i de la participació econòmica de l’Associació de Professionals dels

1. Lluís Pons (2020), Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, Barcelona, Universitat de Barcelona, col·l. «Instrumenta», 71. Correspondència: Montse Rivero Matas. A/e: mriveromatas@gmail.com.

DESEMBRE 2021, P. 143-147 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 143

143

20/12/2021 15:33:07


M. Rivero-Matas

Espais Verds de Catalunya (APVEC) i les empreses Massó, Moix, Santin, Sorigué i Urbaser. El llibre recull les aportacions que diferents experts internacionals fan a la història dels jardins de l’antiguitat: els parcs reials d’Assíria, els jardins de l’antic Egipte, els boscos i jardins a la Grècia arcaica i clàssica, els jardins del Gran Rei de Pèrsia, diferents jardins romans d’Itàlia i Portugal, i també la vegetació i els jardins de Bàrcino. Rigorosos treballs de recerca tots, que contribueixen a aprofundir en el coneixement que es té sobre els jardins de l’antiguitat clàssica i a donar-hi nova llum. El valor que té aquesta publicació, però, va més enllà d’explicar jardins concrets que es van crear en les diferents cultures de l’entorn de la Mediterrània antiga. Paradeisos ens ensenya les metodologies que empra la història per a aproximar-se als jardins i llegir-los: l’arqueologia, l’epigrafia, la musivària, la pintura o les diverses fonts literàries. Les anàlisis es completen amb aportacions d’altres ciències, com la botànica, l’agronomia o la palinologia. És aquesta aproximació multidisciplinària la que posa de manifest l’autèntica essència dels jardins: una obra d’art conjunta de l’ésser humà i la natura. Si entenem la creació del jardí con una acció artística que necessita coneixements complets en matèries tan diverses com l’art, l’arquitectura, l’agronomia, la botànica o la hidràulica, és també comprensible que l’estudi dels jardins del passat requereixi també aquesta multidisciplinarietat. La majoria de publicacions que existeixen sobre història dels jardins, especialment les que són compendis de llarg recorregut històric, s’han aproximat als jardins des de la història de l’art, l’arquitectura, la botànica… També des de la filosofia i el pensament. Paradeisos s’acosta als jardins des de l’ofici d’historiador, i posa sobre la taula les eines i els instruments que es fan servir per a trobar les arrels del passat. Té, per tant, un component pedagògic que el fa diferent de les publicacions de jardins existents en llengua catalana i castellana. El llibre conté nou articles, cinc dels quals es dediquen a diferents tipologies de jardins del món romà. La resta d’articles ens aproximen als jardins de cultures anteriors. A l’Orient de la Mediterrània van existir uns jardins increïbles que eren l’expressió del domini dels reis d’Assíria i Pèrsia. L’assiriòleg Ariel Bagg fa un recorregut pels diferents parcs que des de finals del segon mil·lenni fins al segle vii aC van bastir els reis assiris, com revelen les esteles commemoratives i l’arqueologia. El professor Bagg analitza els relleus existents a diverses estances dels palaus de Nínive que mostren uns magnífics jardins amb pavellons i aqüeductes, uns extensos parcs de cacera, aiguamolls i, fins i tot, una reserva de caça de lleons. Després d’un setge de més de tres mesos, Nínive va ser devastada i van ser esborrades totes les referències als seus reis, però, tanmateix, el disseny d’aquests parcs reials persisteix, diu Bagg, en els nostres jardins botànics i en la idea de Paradís. L’enfocament triat per la professora Marguerite Erroux-Morfin de la Universitat Paul Valéry de Montpeller és analitzar els jardins de l’antic Egipte a partir de fonts escrites,

144

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 143-147

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 144

20/12/2021 15:33:07


Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol

relleus i pintures de palaus i tombes, i se centra molt especialment en la vegetació detallada en aquestes fonts. A l’antic Egipte el jardí era un microcosmos, aïllat de l’exterior, i on els elements cel, terra i aigua es trobaven associats a arbres autòctons com les palmeres o el sicòmor. Cada arbre, cada planta, cada flor eren cultivats com a recurs per a ser consumit com a aliment, per a fer-ne perfums o tints, dibuixats en estètica harmonia en pintures murals de tombes d’alts funcionaris. Les plantes contribuïen al caràcter diví i funerari del jardí en estar lligades, cadascuna, a una o a diverses divinitats. Els vasos ceràmics i els textos de la literatura homèrica i d’autors clàssics són les fonts principals a partir de les quals Maria Cruz Cardete del Olmo, professora de la Universitat Complutense de Madrid, reconstrueix la idea de bosc i jardí en la Grècia arcaica i clàssica, i com van contribuir a la naturalització de la cultura. Termes que d’inici poden semblar contraposats, bosc —entès com a espai natural— i jardí —com un element cultural—, són, segons Maria Cruz Cardete, construccions humanes que responien ambdues a necessitats socials, de control del pensament aristocràtic, el qual s’autoinvestia en ser l’únic capaç de construir civilització. Manel García Sánchez, en el seu article sobre els jardins del gran rei de Pèrsia, descriu els jardins dels reis aquemènides, inspirats en els assiris: bells i frondosos jardins amb aigua abundant, plantes i animals exòtics i on l’arquitectura i la natura creaven uns espais admirats. Els jardins perses són els responsables de l’assimilació de jardí a paradís. Paradeisos, el terme persa per a designar els jardins, va ser introduït per Xenofont en el lèxic grec i d’ell va passar a la tradició bíblica, al món clàssic i, així, fins als nostres dies. El grup d’articles dedicats al món romà va encapçalat per la reflexió que l’editor d’aquesta publicació, Lluís Pons, fa sobre l’enfocament metodològic per a l’estudi dels jardins romans. No repassarem aquí les disciplines que intervenen en la interpretació dels jardins, esmentades breument a l’inici d’aquesta ressenya, sinó com l’autor s’aproxima a l’espai jardí en temps de la República i de l’Imperi romà, i com n’analitza l’estructura, la composició i la relació amb l’habitatge, a través de diverses metodologies. L’estudi de la nomenclatura, de les diferents paraules emprades per a designar els jardins, ajuden a veure’n l’evolució i com progressivament es va avançar de l’hortus (hort) cap a l’hortus (jardí) amb connotacions d’espai de plaer. O com s’evidencia que en el segle ii dC la domus formada per atri i peristil esdevé més tard la casa del peristil, la qual cosa converteix el jardí en el focus principal de l’habitatge. L’autor descriu la contribució que fa l’arqueologia a l’estudi dels jardins, mitjançant la delimitació de les estances i els espais exteriors, o l’aflorament de les canalitzacions d’aigua, estanys i fonts, així com dels elements de fàbrica freqüents en els jardins: triclinis, pèrgoles, bancs i taules, i també peces de la cultura material com ara els testos o les dolia, recipients per a regar les plantes.

DESEMBRE 2021, P. 143-147 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 145

145

20/12/2021 15:33:07


M. Rivero-Matas

L’estudi de les pintures que decoraven els peristils o les estances interiors, com l’arxifamós jardí de la Villa de Livia a Prima Porta, revela que la característica principal dels jardins pintats era el naturalisme, ara bé, no com a reflex de jardins reals, sinó com a representants d’una natura idealitzada. És aleshores pertinent fer-se la pregunta de fins a quin grau els jardins pintats poden ser interpretats com a fonts de dades per a estudiar els jardins romans. Pons exposa l’opinió que diferents experts tenen sobre aquesta qüestió. Finalment, l’autor s’acosta breument als jardins representats en els mosaics, que, com en el cas dels frescos, cerquen crear en l’espectador la il·lusió de trobar-se enmig de la natura. L’investigador Luís Amela ens aproxima als jardins del Pòrtic del Teatre de Pompeu, finançats per Cn. Pompeu Magne (170 aC), que van ser un dels primers jardins públics de la ciutat de Roma, i que van servir de model per a altres jardins d’aquest tipus. Els horti de Pompeu estaven destinats a l’esbarjo i oferien entreteniment i oportunitat de passejar relaxadament entre obres d’art, envoltats de vegetació. El seu èxit va ser la ubicació en els camps de Mars, allunyats de la ciutat atapeïda i trobar-se a l’abast de persones humils. Beate Brühlmann i Félix Teichner, de les universitats de Tréveris i Marburg, respectivament, expliquen com eren els jardins de la Villa Milreu (Estói) i Abicada (Mexilhoeria Grande) tots dos ubicats al sud de la Lusitània (Algarve, Portugal), i ens aproximen a una tipologia de jardí, encara no tractada específicament en aquest llibre: els jardins de les villae rústica, importants centres econòmics rurals. L’activitat principal a Milreu era la producció d’oli i vi i, en conseqüència, el cultiu de grans extensions d’oliveres i vinya. La villa d’Abicada, situada dalt d’un turó davant del mar, es creu que estava especialitzada en el tractament de marisc i en la producció de salaons de peix. Els autors centren l’estudi en les zones enjardinades d’aquestes villae, tant dels jardins amb peristil i interiors dels complexos construïts, com dels jardins exteriors i la seva relació amb l’entorn més pròxim i el paisatge. L’estudi dels jardins extramurs és, al meu entendre, l’aportació més interessant que fan aquests investigadors, recollint exemples de les recerques fetes pels grans especialistes dels jardins romans, Pierre Grimal i Wilhemina Jashemski, completats amb l’anàlisi de documents gràfics, com pintures i mosaics. Això els permet demostrar l’existència d’espais aterrassats, columnates, pèrgoles, camins i abundant plantació d’arbres, que expressaven la riquesa dels propietaris de les moltes villae rusticae que hi havia disseminades per tot el territori de dominació romana. Concretament a Milreu, l’èxit econòmic queda reflectit en el creixement de jardins en el peristil i entorn de les termes, i s’han documentat indicis de fonts i parterres a l’exterior, cosa que els fa pensar en l’existència d’un jardí obert al paisatge transformat per l’explotació agrícola. En el cas de la Villa Abicada s’han documentat jardins a dos nivells i la comparació amb la representació de pintures i mosaics permet als autors afirmar dues coses: l’existència d’una clara intencionalitat en la plantació d’arbres a l’interior i exterior de les villae,

146

QUADERNS AGRARIS 51 / DESEMBRE 2021, P. 143-147

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 146

20/12/2021 15:33:07


Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol

com a indici de riquesa, i que les zones enjardinades es van preveure des del principi de la planificació del complex. L’article signat pels arqueòlegs Carme Miró, Santi Riera i Jordi Ramos fa una introducció global dels llocs on es podien trobar jardins en el món romà, tant dins de les ciutats romanes —principalment a la domus i les insulae— com a l’ager: a les villae privades, com hem vist en el cas anterior, a les vies sepulcrals, de les quals tracta el darrer article de la publicació, i finalment al bosc, que els autors no volen deixar d’esmentar com a espai culturitzat i transformat per l’home. Aquesta darrera és una aportació dels autors, al meu entendre, poc o gens estudiada en el context romà. L’article fa una descripció de les domus localitzades a la Bàrcino romana, i se centra després en l’estudi arqueobotànic fet al fossat exterior de la muralla del carrer sotstinent Navarro, la qual cosa afegeix, doncs, una nova font de coneixement a les que s’han anat explicant al llarg de la publicació. L’estudi arqueobotànic va evidenciar diferents tipus de fragments vegetals: grans de pol·len, espores, fongs i fragments de carbons i llavors, cosa que ha permès identificar les espècies vegetals que poblaven i es cultivaven al voltant de Bàrcino: pins, alzines, roures i diferents tipus de cereals i vinya. També l’olivera, si bé no com a espècie productiva, sinó relacionada amb la fundació de la ciutat i el seu simbolisme en el món clàssic. Altres evidències pol·líniques demostren la presència a Bàrcino de llimoners, plàtans, arboços i boixos, identificats per restes carbonitzades. En el darrer article d’aquesta publicació, els investigadors Alfredo Buonopane de la Universitat de Verona, i Frederica Maria Riso, de la Universitat de Bologna, ens endinsen en els jardins sepulcrals de Mutina, estudiats a través de l’epigrafia i l’arqueobotànica. Els sepulcres, en el món romà, se situaven als afores de les ciutats, a banda i banda de les vies principals d’accés i les inscripcions de les tombes són una font d’informació increïble i divertida, que, en el cas dels jardins, han permès conèixer molts exemples. Al voltant del sepulcre de rics i pròspers patricis hi havia jardins plantats i formalitzats, que creaven autèntics complexos funeraris, amb edificis i amb jardiners responsables del seu manteniment. Una inscripció de Mutina, datada del segle ii-iii dC, revela la preocupació del marit de la difunta perquè la vegetació espontània no envaís la tomba de la seva estimada. Per acabar, no podem deixar d’esmentar l’acurada feina d’edició feta per Lluís Pons, que inclou uns valuosos índexs —bibliogràfic, onomàstic, de les fonts i de matèries o paraules clau genèriques— que ajuden a la localització ràpida de la informació i permeten, per a aquells que vulguin, aprofundir en el coneixement de jardins d’èpoques o estils concrets de l’antiguitat.

DESEMBRE 2021, P. 143-147 / QUADERNS AGRARIS 51

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 147

147

20/12/2021 15:33:07


001-156 Quaderns Agraris 51.indd 148

20/12/2021 15:33:07


NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 149

20/12/2021 15:33:07


001-156 Quaderns Agraris 51.indd 150

20/12/2021 15:33:07


Normes de presentació d’originals

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic al Comitè Editorial. Quan el material s’enviï per correu electrònic (icea@iec.cat), cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual basarà la seva decisió en l’avaluació i en els informes d’especialistes.

b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català.

c) Requisits del document original Característiques generals

—  En format de Word. —  Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. —  Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. —  Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. —  Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un inter­li­neat d’1,5. —  Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. —  Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super­índexs numerats correlativament (1, 2, 3…). —  Els apartats han d’anar numerats correlativament. —  Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. —  El primer cop que s’utilitzi una sigla o l’abreviatura en el text cal des­envoluparne l’expressió completa i escriure la sigla o l’abreviatura a conti­nuació entre parèntesis.

151

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 151

20/12/2021 15:33:07


— Les referències bibliogràfiques dins del text han de seguir el sistema: Cognom/s, any, entre parèntesis. Aquestes referències han d’estar desenvolupades en la llista de bibliografia final, d’acord amb els criteris explicats més endavant.

Dades preliminars A l’inici del document hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog­nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucio­nals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corres­ponent. També cal indicar el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon­dència amb la revista. Cal destacar-ne les dades que han de ser publicades.

Títols, resums i paraules clau Els títols, els resums i les paraules clau han d’estar escrits, com a mínim, en català, anglès i castellà. Al resum, s’hi han d’exposar de manera clara i concisa: els objectius, la metodologia, els principals resultats i les conclu­sions del treball. L’extensió recomanada és d’entre 100 i 220 paraules, excepte l’anglès, que és convenient que sigui més extens. Les paraules clau, entre tres i sis, han de ser les mateixes en totes les llengües.

Característiques dels gràfics i taules —  En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge). —  En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. —  Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu breu.

Característiques de les imatges —  En format JPG, TIFF o similars. —  En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. —  Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu breu. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’indiqui.

152

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 152

20/12/2021 15:33:07


d) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents:

Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012]. En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp.com/201. pdf> [Consulta: 5 maig 2011].

Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganis­ mes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/230014. pdf> [Consulta: 8 març 2012]. En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

153

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 153

20/12/2021 15:33:07


La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a.

e) Exemplars per als autors Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec.

f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Quaderns Agraris per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: —  Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris. —  Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. —  És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. —  La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. —  Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. —  La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.

g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, de 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de la revista Quaderns Agraris.

154

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 154

20/12/2021 15:33:07


Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

155

001-156 Quaderns Agraris 51.indd 155

20/12/2021 15:33:07


Quaderns Agraris

Número 51 · Desembre 2021

Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Quaderns Agraris

Vicente Dalmau-Sorlí, Amparo Ferrer-Matoses, Josep A. Jaques-Miret, Miguel A. Miranda, Antonio Vicent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Carmen Capdevila, Elsa Varela, Antonio Lecegui, Ana Olaizola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra Josep Luquin-Lleixà, Carme Casas-Arcarons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

AGROFÒRUM

51

Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial Joan Rofes-Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Pagesia versus sostenibilitat Martí Boada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol

Desembre 2021

Montse Rivero-Matas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

DESEMBRE 2021

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat Cob Quaderns Agraris 51.indd 1

ISSN: 0213-0319 ·  e-ISSN: 2013-9780 ·  http://revistes.iec.cat/index.php/QA

51 20/12/2021 15:53:37


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.