Quaderns Agraris by Institut d'Estudis Catalans

Quaderns Agraris

Número 47 · Desembre 2019

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió Carles Riba-Romeva, Xavier Flotats-Ripoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català. L’ocupació manufacturera a les comarques rurals del 2008 al 2017

Quaderns Agraris

Jordi Rosell, Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Hortus Florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra i el naixement d’una nova professió Jordi Cartañà

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans 61

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol de l’Opus Agriculturae de Pal·ladi

Raimon Sebastian-Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall en l’elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet Clàudia Alcañiz Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Agrofòrum El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona Lorena Castillejos, Pol Llonch, David Solà-Oriol

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

125

Ressenya del llibre Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins Jordina Escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

desembre 2019

Desembre 2019

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 · http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Quaderns Agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anò nima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», en què tenen cabuda articles d’opinió i notes informatives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i també és un mitjà d’ex pressió dels socis. Quaderns Agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experimen tació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius hi ha donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també mantenir la llengua viva i adapta da a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la. Quaderns Agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temà tica exposats en l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Maria Mercè Compte, vocal de Publicacions de la ICEA Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Montserrat Nadal, professora de viticultura de la Facultat d’Enologia de la URV Jordi Serratosa, tècnic executiu de la Unitat de Desenvolupament de Negoci del Parc de Recerca de la UAB

Quaderns Agraris

La revista semestral de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Desembre 2019

ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Quaderns Agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 · Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat · Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs: http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2019 Edició: Enciclopèdia Catalana, SLU Disseny de la coberta: Júlia Riu Jacas Compost per Mireia Barreras Imprès a Open Print, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit legal: B 36785-1980 Els continguts de Quaderns Agraris estan subjectes — ‌‌‌‌llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

SUMARI

ALIMENTACIÓ I ENERGIA (I): ESTAT DE LA QÜESTIÓ Carles Riba-Romeva, Xavier Flotats-Ripoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 CRISI ECONÒMICA I RESILIÈNCIA AL TERRITORI RURAL CATALÀ. L’OCUPACIÓ MANUFACTURERA A LeS COMARQUES RURALS DEL 2008 AL 2017 Jordi Rosell, Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 HORTUS FLORILEGIUM: L’ARRIBADA DE LES PLANTES EXÒTIQUES A CASA NOSTRA I EL NAIXEMENT D’UNA NOVA PROFESSIÓ Jordi Cartañà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 AGRONOMIA I MÀGIA EN LA TRADUCCIÓ DE FERRER SAIOL DE L’OPUS AGRICULTURAE DE PAL·LADI Raimon Sebastian-Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 APRENENT DE FORMATGER: ESTUDI DE LA INFLUÈNCIA DEL TIPUS DE QUALL EN L’ELABORACIÓ DE FORMATGES AMB LLET DE CABRA DE CAN PAUET Clàudia Alcañiz Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 AGROFÒRUM EL SERVEI DE NUTRICIÓ I BENESTAR ANIMAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Lorena Castillejos, Pol Llonch, David Solà-Oriol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 RESSENYA DEL LLIBRE RAÏMS. LES PRINCIPALS VARIETATS CATALANES: HISTÒRIA, CULTIU I VINS Jordina Escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019)

CONTENTS

FOOD AND ENERGY (I): STATE OF THE QUESTION Carles Riba-Romeva, Xavier Flotats-Ripoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 ECONOMIC CRISIS AND RESILIENCE IN CATALAN RURAL AREAS. INDUSTRIAL EMPLOYMENT IN RURAL REGIONS BETWEEN 2008 AND 2017 Jordi Rosell, Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 HORTUS FLORILEGIUM: THE ARRIVAL OF EXOTIC PLANTS IN OUR COUNTRY AND THE BIRTH OF A NEW PROFESSION Jordi Cartañà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 AGRONOMY AND MAGIC IN FERRER SAIOL’S TRANSLATION OF PALLADIUS’S OPUS AGRICULTURAE Raimon Sebastian-Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 CHEESEMAKER’S APPRENTICE: STUDY OF THE INFLUENCE OF THE TYPE OF RENNET IN THE PRODUCTION OF GOAT MILK CHEESES FROM CAN PAUET Clàudia Alcañiz Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 AGROFÒRUM THE ANIMAL NUTRITION AND WELFARE SERVICE OF THE AUTONOMOUS UNIVERSITY OF BARCELONA Lorena Castillejos, Pol Llonch, David Solà-Oriol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 BOOK REVIEW RAÏMS. LES PRINCIPALS VARIETATS CATALANES: HISTÒRIA, CULTIU I VINS Jordina Escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019)

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 7-43 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.102

ALIMENTACIÓ I ENERGIA (I): ESTAT DE LA QÜESTIÓ Carles Riba-Romeva, Xavier Flotats-Ripoll Professors emèrits de la Universitat Politècnica de Catalunya i membres del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES),1 Barcelona

Rebut: 2 de maig de 2019 - Acceptat: 20 de maig de 2019

RESUM L’energia continguda en els aliments procedeix de l’energia solar capturada pels organismes fotosintètics. Amb unes necessitats alimentàries humanes mitjanes de 1.050 kWh/hab/any (2.500 kcal/hab/dia), la cadena alimentària mundial va consumir el 2008 una mitjana de 3.960 kWh/hab/any per a produir, processar i distribuir els aliments, amb valors 3,2 vegades superiors en els cinquanta països amb rendes més altes i 1,8 vegades inferiors a la resta de països. Aquest consum energètic del sistema alimentari, del qual el 37,9 % s’estima que van ser pèrdues i malbaratament, va representar el 29,2 % de l’energia final de tot el sistema energètic mundial d’aquell any. Atesa la importància d’aquest sector en el sistema energètic, i en un context de transició a un model energètic i social sostenible, és prioritària l’optimització energètica del complex alimentari, és a dir, assegurar l’accés a una alimentació humana equilibrada i suficient, i reduir desigualtats i malbaratament. L’objectiu del present article és analitzar l’estat de la qüestió prenent com a base dades estadístiques de diversos àmbits territorials mundials. En un segon article s’analitzaran les conseqüències i perspectives de futur, amb especial èmfasi a Catalunya. Paraules clau: alimentació, dades FAO, energia, fertilitzants, malbaratament alimentari.. 1. Correspondència: Carles Riba Romeva. CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible). C. Llorens Artigas, 4-6. 08023 Barcelona. Tel.: 934 010 834. A/e: carles.riba@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

ALIMENTACIÓN Y ENERGÍA (I): ESTADO DE LA CUESTIÓN RESUMEN La energía contenida en los alimentos procede de la energía solar capturada por los organismos fotosintéticos. Con unas necesidades alimentarias humanas medias de 1.050 kWh/hab/año (2.500 kcal/hab/día), la cadena alimentaria mundial consumió en 2008 una media de 3.960 kWh/hab/año para producir, procesar y distribuir los alimentos, con valores 3,2 veces superiores en los 50 países con rentas más altas y 1,8 veces inferiores en el resto de países. Este consumo energético del sistema alimentario, del cual se estima que un 37,9 % fueron pérdidas y despilfarro, representó el 29,2 % de la energía final de todo el sistema energético mundial de aquel año. Dada la importancia de este sector en el sistema energético mundial, y en un contexto de transición a un modelo energético y social sostenible, es prioritaria la optimización energética del complejo alimentario, asegurando el acceso a una alimentación humana equilibrada y suficiente y reduciendo las desigualdades y el despilfarro. El objetivo del presente artículo es analizar el estado de la cuestión a partir de datos estadísticos de diversos ámbitos territoriales y mundiales. En un segundo artículo se analizarán las consecuencias y las perspectivas de futuro, con especial énfasis en Cataluña. Palabras clave: alimentación, datos FAO, energía, fertilizantes, despilfarro alimentario. FOOD AND ENERGY (I): STATE OF THE QUESTION ABSTRACT The energy contained in food comes from solar energy captured by photosynthetic organisms. With an average individual human food need of 1,050 kWh/person/year (2,500 kcal/person/day), the world food chain consumed an average of 3,960 kWh/person/year to produce, process and distribute this food in 2008, with values 3.2 times higher in the 50 countries with the highest incomes and 1.8 times lower in the other countries. This energy consumption of the food system accounted for 29.2 % of the final energy of the entire world energy system of that year, and an estimated 37.9 % of this figure went to food losses and food waste. Given the importance of this sector in the energy system, and in a context of transition to a sustainable energy and social model, energy optimization of the food complex is a priority, while ensuring access to balanced and sufficient food for humans with a reduction in inequalities and waste. The purpose of this 8

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

paper is to analyze the state of the question based on statistical data for various territorial areas worldwide. In a second article, future consequences and prospects will be analyzed, with particular emphasis on Catalonia. Keywords: food, FAO data, energy, fertilizers, food waste.

1. INTRODUCCIÓ La potència basal dissipada per a un ésser humà adult mitjà (en repòs absolut) és d’uns 80 W i la mitjana de les diverses activitats (caminar, digerir, treballar, reproduir-se) és d’uns 40 W addicionals. En total, uns 120 W (o 1.050 kWh/any, o 2.500 kcal/dia). Multiplicat pels 7.450 milions d’habitants que tenia la Terra el 2016, dona 7.830 TWh/any (1 TWh = 109 kWh), una quantitat molt inferior a l’energia primària aportada al sistema energètic humà aquell any, 148.400 TWh/any, o a l’energia final (ja transformada en vectors energètics utilitzables, com ara carburants i electricitat), 101.000 TWh/any. La cadena de proveïment dels aliments comprèn la producció primària vegetal, ramadera, pesquera i aqüícola, les diverses manipulacions i transformacions, i la seva preparació final fins a arribar al plat. És una de les activitats humanes que usa més energia del sistema energètic mundial, una part important de la qual es malbarata. La producció d’aliments requereix el concurs d’importants recursos de la Terra, com ara els sòls agrícoles, l’aigua, els nutrients i, per damunt de tots, la irradiació solar, que fa possible el creixement de les plantes i d’altres organismes fotosintètics, el primer graó de tota la cadena tròfica. En un context de transició a un model energètic i social sostenible, la cadena alimentària ha de rebre una atenció preferent, tant per a assegurar la bona alimentació de la població com per a minimitzar el malbaratament i la dependència dels recursos fòssils. Aquest article, junt amb un de proper sobre perspectives futures, té per objecte estudiar la relació entre l’alimentació humana i l’energia utilitzada. Aquest primer treball analitza l’estat de la qüestió des de tres punts de vista i diversos àmbits territorials: a) prenent com a base els balanços alimentaris de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization), estableix la relació entre les produccions primàries agrícola, ramadera i pesquera i la seva aportació a l’alimentació humana en termes d’energia, proteïnes i greixos; b) analitza l’energia utilitzada i els gasos amb efecte d’hivernacle emesos en tota la cadena de proveïment alimentari, des de la producció primària fins a la preparació QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

dels aliments; c) avalua altres factors de producció, com ara els sòls agrícoles, l’aigua, els fertilitzants i els productes fitosanitaris, la maquinària agrícola i el factor treball. El proper article analitzarà les conseqüències i les perspectives futures i, de manera específica, el cas de Catalunya. 2. BALANÇOS ALIMENTARIS Els balanços alimentaris van ser establerts el 1936 a requeriment de la Societat de les Nacions (antecedent de l’Organització de les Nacions Unides [ONU]) i es van consolidar el 1977 en el marc de la FAO. Es publiquen des del 1961 —el darrer és del 2013— i aporten dades a escala mundial de la major part dels estats i d’altres agrupacions territorials (Food and Agriculture Organization Corporate Statistical Database [FAOSTAT], 2019). Aquests balanços configuren un model de la cadena de proveïment d’aliments, des de la producció primària fins als aliments disponibles per a les persones i el seu contingut en energia, proteïnes i greixos (figura 1). Suposen una base estadística essencial per a analitzar l’alimentació humana i també per a establir polítiques públiques. Figura 1. Esquema d’un balanç alimentari segons la FAO Altres destins

Funcions vitals

Llavors Producció primària de vegetals i animals

Importació exportació Variació existències

Subministrament primari de vegetals i animals

Pinsos i farratge Pèrdues elaboració Altres usos Rebuig

Aliments d’origen vegetal i animal

Comerç minorista Preparació d’aliments Cocció d’aliments

Aportació calòrica Proteïnes Greixos

Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

La primera part del balanç comprèn les transformacions que tenen lloc en un territori des de la producció primària fins als diferents usos, entre els quals hi ha el proveïment d’aliments a la població. La producció primària procedent de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’aqüicultura d’un territori es converteix en el subministrament primari, o productes vegetals i animals de què disposa el territori per a l’alimentació i altres usos, als quals cal afegir el balanç d’importacions/exportacions i les variacions d’estocs o existències. Atès que les variacions d’estocs solen ser 10

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

petites, si la producció primària és superior al subministrament, el territori és exportador, i en cas contrari, és importador. El subministrament primari té diferents destins: a) proveïment d’aliments per a la ingesta humana; b) pèrdues en l’elaboració de productes alimentaris derivats (aquests es comptabilitzen com a aliments); c) pinso per a alimentar el bestiar; d) llavors per a cultius futurs; e) rebuig en els processos de manipulació, transport i emmagatzematge; f) altres usos no alimentaris (producció d’energia, tabac, fibres, cautxú i fàrmacs, entre d’altres). La part final del balanç alimentari inclou el proveïment d’aliments d’un territori per a cada un dels productes o grup de productes i el proveïment d’aliments per capita. També n’avalua el contingut d’energia, proteïnes i greixos. Aquests paràmetres permeten analitzar l’evolució de la dieta alimentària dels diferents països i regions. 3. PROVEÏMENT D’ALIMENTS Per a diversos àmbits territorials (món, Estats Units d’Amèrica [EUA], Índia, països de la Unió Europea [EU28] i Espanya), hem analitzat la segona part dels balanços alimentaris dels anys entre 1961 i 2013, i hem sintetitzat les dades en la taula i. Cal destacar que, en tots aquests àmbits territorials, els valors mitjans de proveïment d’aliments i el seu contingut en energia, proteïnes i greixos superen els llindars mínims de subsistència. Pel que fa a l’aportació energètica per capita, el 2013 es trobava a l’entorn de 2.500 kcal/ hab/any en el cas de l’Índia i molt per sobre en els altres territoris descrits, fet que implica que, atesa la mitjana mundial, molts altres col·lectius, o territoris es troben molt per sota de les necessitats mínimes bàsiques. De fet, l’ONU (2015) informa que l’11 % de la població mundial es troba per sota dels límits de subsistència. — Món Entre el 1961 i el 2013 la població es més que duplica (passa de 3.056 a 6.997 milions d’habitants [Mhab]), el proveïment d’aliments per capita augmenta el 41 %, les aportacions d’energia s’incrementen el 31 %, les de proteïnes augmenten el 32 % i les de greixos ho fan el 74 %, un increment molt elevat que es pot relacionar amb l’augment de l’obesitat. Els aliments d’origen animal creixen lleugerament més ràpid (44 %) que els d’origen vegetal (40 %). Les proteïnes procedeixen quasi a parts iguals dels cereals (39 %) i dels aliments d’origen animal (40 %); els greixos també procedeixen quasi a parts iguals dels olis i cultius oleaginosos (42 %) i dels aliments d’origen animal (45 %, del qual la carn aporta el 23 %). L’energia procedeix principalment dels cereals (45 %) i, en menor grau, dels aliments d’origen animal (18 %, del qual la carn aporta el 8 % i la llet, el 5 %), els olis i cultius QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

oleaginosos (12 %), els sucres i cultius sucrers (8 %) i els tubèrculs (5 %). El seguiment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ONU, 2015) mostra un progrés moderat en la lluita per erradicar la fam al món, ja que es va des dels 991 milions de persones vulnerables el 1990 (23 % de la població d’aquell moment) fins als 821 milions el 2018 (11 % de la població), concentrats especialment a l’Àfrica subsahariana i al Sud-est asiàtic. — EUA El 2013 destaca l’elevat proveïment d’aliments per capita (144 % de la mitjana mundial), amb una alta contribució dels d’origen animal (41 %), ja que el consum de carn és de 115 kg/hab/any (o 315 g/hab/dia), 2,6 vegades la mitjana mundial. L’aportació d’energia és molt elevada (3.682 kcal/ hab/dia, 1,3 vegades la mitjana mundial), les proteïnes procedeixen en el 64 % d’aliments d’origen animal i l’aportació de greixos (162 g/hab/dia, quasi el doble de la mitjana mundial) procedeix principalment dels olis i cultius oleaginosos (52 %). — Índia És un país en vies de desenvolupament que fa un gran salt en alimentació entre el 1961 i el 2013. La població es triplica, el proveïment d’aliments es més que quadruplica i el proveïment per capita s’incrementa el 54 % i se situa en el 70 % de la mitjana mundial. La dieta índia es basa en aliments d’origen vegetal (80 %) i cal destacar-ne els cereals (30 %), l’augment d’hortalisses i fruites i, entre els aliments d’origen animal, la llet (17 %) i el baix consum de carn (10,1 g/hab/dia), el 3,2 % del dels EUA. L’aportació d’energia per capita s’incrementa el 22 % i es basa en aliments d’origen vegetal (91 %), dels quals els cereals són el 55 %. L’aportació de proteïnes creix el 16 % i, a diferència dels EUA, són d’origen vegetal (80 %) i els cereals hi contribueixen amb el 54 %. Els greixos, tot i l’increment del 68 %, suposen el 32 % dels consumits als EUA i encara més majoritàriament són d’origen vegetal (71 %). — EU28 A la Unió Europea dels 28 països, on s’insereixen Espanya i Catalunya, en l’interval estudiat la població creix el 32 %, el proveïment d’aliments el 49 % i el proveïment per capita el 15 %. L’aportació d’aliments d’origen animal creix el 35 % i els d’origen vegetal tan sols el 5 %. El proveïment d’energia creix el 14 % i es basa en aliments d’origen vegetal (71 %), dels quals els cereals són el 28 %; el proveïment de proteïnes augmenta el 19 %, les quals són principalment d’origen animal (58 %), i el de greixos augmenta el 40 %. L’alimentació de l’EU28 es decanta pels productes d’origen animal, amb major participació que la mitjana mundial, i s’acosta a la dieta dels EUA. 12

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

— Espanya Entre el 1961 i el 2013 a Espanya la població creix el 53 %, el proveïment d’aliments el 74 % i el proveïment per capita el 14 %. La participació en la die ta dels aliments d’origen vegetal baixa del 81 % al 63 %, mentre que la dels d’origen animal quasi es duplica. El 2013 disminueixen les aportacions a la dieta d’hortalisses (14 %) i cereals (12 %) i augmenten les de llet (19 %), begudes alcohòliques (11 %), fruites (8 %) i carn, la qual gairebé es quadruplica (passa del 3 a l’11 %). L’aportació calòrica creix el 19 % i procedeix majoritàriament d’aliments d’origen vegetal (74 %); la de proteïnes creix el 33 % i procedeix bàsicament d’aliments d’origen animal (62 %, quasi el doble que el 1961); i la de greixos s’incrementa el 102 % i procedeix la major part d’aliments d’origen vegetal (62 %, dels quals els olis són el 55 %). Resumint: la dieta espanyola passa de ser fortament vegetal (propera a la de l’Índia) a ser fortament càrnia (més propera a l’europea i l’americana).

4. PRODUCCIÓ PRIMÀRIA I PROVEÏMENT D’ALIMENTS La producció primària comprèn els productes procedents de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’aqüicultura produïts en un territori i el subministrament primari comprèn els productes de què disposa la població d’aquest territori per a la seva alimentació. La diferència entre la producció i el subministrament és conseqüència del balanç entre importacions i exportacions i de les variacions d’existències. La FAOSTAT (2019) reparteix el subministrament primari en diversos usos que hem agrupat en: a) aliments per al consum humà; b) pinsos per a l’alimentació animal; c) pèrdues durant els processos de transformació i elaboració; i d) altres, que inclouen les llavors, les pèrdues per altres causes (emmagatzematge, transport, deteriorament) i altres usos. El llarg camí entre la producció primària i el proveïment d’aliments fa que, segons els àmbits, pugui haver-hi reduccions del 20 al 50 %. Els valors per capita se sintetitzen en la taula ii, que no inclou el grup d perquè es pot obtenir per diferència. Només s’hi indiquen els grups de productes vegetals o animals que poden tenir alguna significació. — Món La producció primària del món és propera (fora de les lleus variacions d’existències) al subministrament primari. Entre els anys 1961 i 2013 la producció creix, passa de 3.050 a 10.010 Mt/any (milions de tones per any) i la participació dels productes vegetals creix del 84 al 86 %. El 2013 els principals productes primaris són: cereals (2.520 Mt/any, 25 %), cultius sucrers (2.350 Mt/any, 23 %) i, en quantitats menors, hortalisses, tubèrculs, cultius QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

oleaginosos, fruites i altres (el 38 % restant). Les principals produccions primàries animals són la llet (750 Mt/any, 7 %) i la carn (310 Mt/any, 3 %). Els cultius farratgers (FAOSTAT deixa de proporcionar dades a partir del 2011) afegeixen a les produccions vegetals uns 2.800 Mt/any. El 51 % del subministrament primari mundial (4.880 Mt/any) es destina als aliments, el 23 % es perd en els processos d’elaboració, el 14 % es destina a l’elaboració de pinso (que inclou el farratge, uns 4.100 Mt/any) i l’11 %, a altres usos (no alimentaris, llavors i pèrdues). El 87 % del subministrament de productes animals es converteix en aliment, mentre que dels productes vegetals tan sols ho fa el 45 %. — EUA La producció primària dels EUA el 2013 (862 Mt/any, 82 % de productes vegetals) supera el subministrament primari (778 Mt/any): els EUA exporten cereals, productes oleaginosos, carn i llet, i importen fruites, hortalisses i peix. El 53 % de la producció primària és de cereals (456 Mt/any), dels quals exporta el 19 %, destina a pinso el 31 %, a l’alimentació humana el 13 % i a altres usos (inclosos els biocarburants) la resta. Entre el 1961 i el 2013 la relació aliments i producció primària ha baixat del 44 al 37 % a causa de l’elevat decantament per la producció animal, el consum de carn i la producció de biocarburants. — Índia La producció primària de l’Índia el 2013 (1.083 Mt/any, 85 % de productes vegetals) és lleugerament inferior al subministrament (1.101 Mt/any); l’Índia importa cereals i carn, i exporta oli i sucres. Entre el 1961 i el 2013 es tripliquen les produccions de cultius sucrers i de cereals, i se sextupliquen les d’hortalisses, fruites i llet. El 56 % del subministrament (619 Mt/any) va a l’alimentació humana i tan sols el 4,5 % s’usa com a pinso. Es destina a l’alimentació humana el 86 % del subministrament primari de cereals, però tan sols el 14 % del conjunt dels cultius sucrers i oleaginosos. — EU28 La producció primària (942 Mt/any, 76 % de productes vegetals) és lleugerament inferior al subministrament (989 Mt/any); l’EU28 importa olis, sucres, fruites i peix, i exporta cereals, llet i carn. Les principals produccions vegetals són els cereals (346 Mt/any el 2013, més del doble que el 1961), els cultius sucrers (109 Mt/any), les fruites (66 Mt/any), les hortalisses (63 Mt/ any), els tubèrculs (que cauen de 127 a 55 Mt/any entre el 1961 i el 2013) i els cultius oleaginosos (que es quintupliquen: de 9 a 48 Mt/any entre el 1961 i el 2013); també destaca la producció de llet (157 Mt/any) i la de carn (45 Mt/ any). El 49 % del subministrament primari es destina a aliments, el 20 % a pinsos i el 21 % es perd en processos d’elaboració. Dels cereals, el 31 % es 14

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

destina a aliments i el 53 % a pinsos. En resum, l’EU28 és una regió importadora més decantada cap als productes animals que la mitjana mundial, no gaire lluny de la situació dels EUA. — Espanya La producció primària el 2013 (96,3 Mt/any; 83 % en productes vegetals) és lleugerament inferior al subministrament (101,5 Mt/any); Espanya importa cereals, olis i llet, i exporta fruites, hortalisses i begudes alcohòliques. El 2013 les principals produccions són els cereals (28,4 Mt/any), les fruites (18,0 Mt/any), les hortalisses (12,9 Mt/any) i els olis (10,6 Mt/any); també destaquen la de llet (7,4 Mt/any) i la de carn (5,6 Mt/any). Tan sols el 40 % del subministrament primari es destina a aliments, mentre que el 28 % s’usa com a pinso i el 23 % es perd en processos d’elaboració. Només el 23 % del subministrament primari de cereals es destina a aliments, mentre que el 67 % es destina a pinsos. Respecte a la relació productes vegetals/animals, Espanya ha evolucionat entre el 1961 i el 2013 des d’una situació no gaire llunyana a la de l’Índia a una situació propera a la dels EUA. 5. DESPESA D’ENERGIA I EMISSIONS EN EL PROVEÏMENT ALIMENTARI L’avaluació de la demanda energètica de la cadena alimentària es fa per a totes les etapes, des de la producció primària, passant pel transport, l’emmagatzematge, la transformació, la distribució i la venda minorista, fins a la preparació i la cocció final dels aliments en les llars i la restauració. La despesa d’energia de la producció primària és poc més d’una cinquena part (21 %) de l’energia usada en tota la cadena de proveïment alimentari. 5.1. La despesa d’energia en la cadena alimentària L’estudi Energy-Smart Food for People and Climate (FAO, 2011) indica que el sector de l’alimentació comptabilitza aproximadament el 30 % del consum total d’energia. En efecte, l’energia final que l’estudi estima per als usos alimentaris, 26.390 TWh/any el 2008, és el 29,2 % de l’energia final mundial que dona l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) per al mateix any, 90.230 TWh/any, descomptats els usos no energètics (hidrocarburs destinats a plàstics, entre d’altres) (taula iii). La FAO (2011) analitza l’ús d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tres àmbits territorials: el món, els 50 països amb les rendes més altes (l’OCDE, excepte Mèxic, Turquia i Xile, més Aràbia Saudita, Taiwan i petits països rics) i la resta de països. Estableix tres etapes en la cadena de proveïment alimentari: 1) producció primària, subdividida en producció QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

vegetal, producció ramadera i producció de peix; 2) processament (o elaboració) i distribució, i 3) venda minorista, preparació i cuinat. Els resultats resumits en la taula iii suggereixen les observacions que fem a continuació. Així com en el món la cadena de proveïment alimentari absorbeix el 29,2 % dels usos energètics mundials, la cadena alimentària dels 50 països més rics absorbia el 2008 de mitjana 13.105 kWh/hab/any (35,4 % del seu sector energètic), mentre que la de la resta de països absorbia de mitjana 2.190 kWh/hab/any (24,5 % del seu sector energètic), la qual cosa suggereix una eficiència molt desigual en l’ús dels recursos i l’energia. A escala mundial, el 21 % d’aquesta energia es dedica a la producció primària (12 % a l’agricultura, 6 % a la ramaderia i 3 % a la pesca i l’aqüicultura), el 43 % al processament i la distribució, i el 36 % restant a la venda minorista i la preparació final. Els països amb rendes altes dediquen a la transformació d’aliments quasi la meitat dels recursos energètics destinats a l’alimentació i la resta es reparteix entre la producció primària (amb una incidència relativament alta de la ramaderia, en comparació amb la resta de països) i la preparació d’aliments; en canvi, els altres països dediquen la major part de l’energia a la preparació d’aliments i, en segon lloc, a la transformació. L’energia per capita usada en el proveïment alimentari (mitjana mundial de 3.960 kWh/hab/any) presenta diferències molt acusades segons la renda dels països: 12.510 kWh/hab/any en els cinquanta països amb rendes altes i 2.260 kWh/hab/any a la resta de països, de manera que la relació entre els primers i els segons és de 5,5 vegades. En la majoria de països s’observa una tendència general a l’augment dels aliments d’origen animal en la dieta, que, entre altres conseqüències, comporta un major requeriment de recursos i més gasos d’efecte d’hivernacle, la qual cosa podria suggerir que s’avança vers un sistema alimentari més ineficient. Valors il·lustratius d’aquesta aparent ineficiència energètica es poden trobar en la producció de carn de porc de cria intensiva. A partir de les dades de la secció porcina de l’Agriculture and Horticulture Development Board (AHDB Pork) de la Gran Bretanya, estimem que els valors estandarditzats de conversió en diferents països europeus estan compresos entre 3,32 i 4,23 kg pinso/kg carn canal (AHDB, 2017). El contingut energètic total d’un pinso constituït bàsicament per soja i blat de moro és de prop de 16,7 MJ/kg, del qual el 82 % és digestible (Kil et al., 2013); adoptant una mitjana del 60,1 % de carn magra en les canals (Font i Furnols et al., 2016) i suposant un contingut energètic de la carn de porc de 10,2 MJ/kg (USDA, 2019), l’eficiència en la transformació energètica dels constituents vegetals del pinso en carn magra està compresa entre el 10,6 % i el 13,5 %. Aquests valors serien sensiblement superiors si es consideren altres parts comestibles de les canals. Smil (2008), referenciat per la FAO (2011), aporta valors 16

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

per als EUA, anteriors a l’any 2000, per als quals l’eficiència energètica en la transformació en carn comestible cuinada és inferior al 6 %. En general, hi ha una evolució cap a la millora de tots els rendiments tècnics de la producció porcina, com es pot comprovar en els darrers informes per a Catalunya (García et al., 2019), i dels valors mitjans actuals de magra en les canals a Espanya (Brun et al., 2018). Per tal de reduir l’energia en la dieta mitjana dels EUA, de prop de 3.700 kcal/hab/dia a 2.500 kcal/hab/dia, i millorar l’eficiència energètica del sistema alimentari, Pimentel et al. (2008) proposen reduir un 50 % el consum de productes d’origen animal, així com un 65 % el de productes ensucrats, greixos i olis, sense pèrdua de qualitat nutritiva de la dieta. Amb aquests canvis i altres relatius a la producció agrària, el processament i el transport, Pimentel et al. (2008) estimen una reducció del 50 % de la demanda energètica del sistema alimentari dels EUA. Tot i que actualment a Europa l’eficiència de la transformació ha millorat notablement, a partir de l’anàlisi de les conseqüències que tindria aplicar una dieta desitjable Poux i Albert (2018) proposen per al 2050 reduir un 50 % el consum de proteïna animal a Europa (60 % de reducció de carn de porc) per tal de tenir un sistema agroalimentari sostenible i reduir un 40 % les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Tant el balanç energètic com el de proteïna no aporten informació sobre la qualitat d’aquestes proteïnes o altres continguts de la carn, com vitamines i micronutrients, per a la nutrició humana, de manera que cal una anàlisi profunda de les dietes idònies per a poder dissenyar futurs escenaris energètics desitjables (Smil, 2013).

5.2. Emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en la cadena de proveïment alimentari El principal gas antropogènic d’efecte d’hivernacle és l’anhídrid carbònic (CO2) que resulta de la crema dels combustibles fòssils; però també destaquen altres gasos antropogènics (metà, CH4; òxid nitrós, N2O) originats per canvis d’usos de la terra o per la descomposició de residus vegetals i animals. Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) s’indiquen com a tCO2eq (tones d’anhídrid carbònic equivalent), unitat que tradueix els efectes de tots aquests gasos en tones equivalents de CO2. L’estudi citat (FAO, 2011) indica que, el 2006, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la cadena alimentària, incloent-hi les procedents de residus alimentaris i de canvis d’ús dels sòls, eren de 9.700 MtCO2eq/any (milions de tones de CO2 equivalent per any), el 22 % de les emissions globals del conjunt d’activitats humanes, 44.170 MtCO2eq/any, de les quals QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

19.200 MtCO2eq/any provenen dels 50 països rics i 24.970 MtCO2eq/any, de la resta de països (taula iv). El proveïment alimentari mundial origina unes emissions anuals per capita d’1,47 tCO2eq/hab/any (tones per habitant i any), que s’eleven a 3,20 tCO2eq/ hab/any als 50 països rics i baixen a 1,15 a la resta de països. Les emissions de CO2 originades per la crema de combustibles fòssils per a obtenir aliments tenen un impacte menor que la suma de les emissions de metà i òxid nitrós procedents dels arrossars, bestiar remugant, gestió de dejeccions, residus orgànics i fertilitzants nitrogenats al sòl (vegeu la taula iv). 6. PÈRDUES I MALBARATAMENT D’ALIMENTS Un altre aspecte rellevant és el de les pèrdues que tenen lloc en les etapes de producció i transformació dels aliments (més relacionades amb aspectes tècnics, comercials i climatològics) i els malbarataments que es donen en l’etapa de consum final (més relacionats amb els hàbits alimentaris i els estils de vida). Els termes pèrdues i/o malbaratament tenen diferents accepcions i formes de mesura, i van des de la disminució de massa fins a la pèrdua de qualitat dels aliments que arriben als ciutadans, la qual cosa pot portar a un cert grau d’incertesa, tant en el concepte com en les xifres (Díaz-Ruiz i López-Gelats, 2017). Un estudi encarregat per la FAO (Gustavsson et al., 2011) avalua a escala mundial les pèrdues i els malbarataments d’aliments en uns 1.300 Mt/any, el 29 % del proveïment d’aliments, i ofereix una traducció d’aquestes pèrdues i aquest malbaratament en pèrdua d’energia, concretament en el 38 % de l’energia destinada a la cadena de proveïment alimentari; aquesta proporció s’eleva fins al 42 % als països amb rendes altes i se situa al 33 % als països amb rendes baixes (taula v). En la taula v s’aprecia que als països amb rendes baixes el 83 % de les pèrdues provenen de les primeres etapes de la cadena de proveïment alimentari (producció i transformació), mentre que als països amb rendes altes el malbaratament es produeix de forma bastant igualada entre les etapes de producció i transformació, i de consum. L’energia per capita dels països amb rendes altes associada a les pèrdues i el malbaratament d’aliments assenyala un sistema molt poc eficient que ha de ser objecte de reflexió. 7. TERRA I PRODUCTIVITAT AGRÍCOLA Hi ha terres de qualitats molt diferents i cultius amb una productivitat molt diversa; per tant, no hi ha una relació directa entre producció agrícola i superfície de terra conreada. Tanmateix, és significativa l’anàlisi a escala 18

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Figura 2. Evolució de la població i la SAU a escala mundial en el període 1700-2010 i relació SAU/població (ha/hab) per als anys que s’indiquen SAU

Població mundial

50 45

7.000

Any

SAU / població (ha/hab)

6.000

1900

0,63

1930

0,62

1960

0,45

1990

0,29

2010

0,22

5.000 4.000

3.000

SAU (106 km2)

Població (Mhab)

8.000

2.000

2000

1975

1950

1925

1900

1875

1850

1825

1800

1775

0 1750

0 1725

5 1700

1.000

Any

Font: Elaboració pròpia; SAU, a partir de Ramankutty i Foley (1999) i FAOSTAT (2019); població, a partir d’U. S. Census Bureau (2016) i FAOSTAT (2019).

mundial de les relacions entre el conjunt de terres de cultiu disponibles, les produccions que se n’obtenen i la població que alimenten. La taula vi presenta l’evolució entre el 1961 i el 2017 de les produccions agrícoles de diferents grups de vegetals, de les terres de cultiu (FAOSTAT agrupa les terres llaurables i les terres de cultius permanents; també la superfície agrícola utilitzada o SAU) i dels rendiments. La figura 2 mostra, des del 1700 fins avui dia, l’evolució de la població mundial i de les terres de cultius disponibles. En la taula vi i la figura 2 s’evidencien, en els períodes respectius, l’increment de la SAU i l’increment dels rendiments. En els 56 anys que van del 1961 al 2017, el conjunt de les produccions agrícoles s’ha multiplicat per 3,5, mentre que la SAU ho ha fet per 1,5. Si bé l’augment de la productivitat dels cultius és un fet positiu (es més que duplica), continuar a aquest ritme en una Terra finita no sembla factible. Un altre aspecte fonamental de la producció agrària és la relació entre la superfície de cultiu i la població (SAU/habitant). En la figura 2 s’aprecia que a partir de principis del segle xx les millores en la producció agrària permeten desacoblar la població de la superfície agrícola i es passa de valors al voltant de 0,6 ha/hab fins al 1900 a valors al voltant de 0,21 ha/hab avui dia. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Figura 3. Evolució de l’ús de combustibles fòssils i de fertilitzants minerals en el període 1900-2016 Energia fòssil

Total fertilitzants

Fertilitzants nitrogenats 250

Energia fòssil (TWh/any)

120.000

200

100.000 80.000

150

60.000

100

40.000

Fertilitzants (Mt/any)

140.000

20.000 0 2020

2000

1980

1960

1940

1920

1900

0 Any

Font: Elaboració pròpia; fertilitzants, a partir d’IFA (2019); energia fòssil, a partir de CDIAC (2016) i IEA (2019).

En la taula vii s’aprecia que aquesta reducció no és la mateixa a tots els països, i les causes poden ser diverses: la climatologia, la dieta alimentària o la superfície destinada a productes per exportar. S’observa que entre el 1961 i el 2016 la superfície de cultiu per capita al món ha disminuït a la meitat (de 0,443 a 0,215 ha/hab). Els països OCDE presenten valors globalment més alts (0,316 ha/hab el 2016) que els països no-OCDE (0,195 ha/hab), i alguns països molt densament poblats d’Àsia tenen relacions extremament baixes (Japó, 0,035; Bangladesh, 0,053; Xina, 0,096; Índia, 0,139). L’increment del rendiment dels cultius va molt lligat a la millora de les tecnologies de producció, la millora genètica de les plantes cultivades i, sobretot, la producció i l’ús massius de fertilitzants nitrogenats sintètics, per a la qual cosa ha calgut l’ús intensiu de combustibles fòssils a partir dels anys seixanta (figura 3) (CDIAC, 2016; IEA, 2019; IFA, 2019). 8. ELS RECURSOS, LES EINES I LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS La producció primària d’aliments requereix, a més de sòls adequats, altres recursos naturals (aigua, irradiació solar, pesqueries), inputs de dins i 20

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

de fora del sector (energia, fertilitzants, pesticides, maquinària) i l’actiu més important: el factor treball. Els paràgrafs següents analitzen aquests recursos i aquestes eines posant un èmfasi especial en la sostenibilitat. 8.1. Usos de l’aigua La quantitat d’aigua de la Terra és immensa, però els recursos d’aigua dolça són molt més escassos. L’aigua destinada a usos humans (agrícola, industrial i domèstic) és, al món, d’uns 4.000 km3/any, poc menys del 10 % de l’aportada anualment pels sistemes interconnectats d’aigües superficials i subterrànies (42.800 km3/any), provinent, en darrer terme, de les precipitacions sobre terra ferma (uns 108.800 km3/any, 767 mm/any de mitjana), repartides molt desigualment i, sovint, caigudes en llocs inaccessibles o concentrades en episodis de grans avingudes (AQUASTAT, 2016). Els usos humans d’aigua dolça s’han multiplicat per més de sis durant el segle xx (WRI, 2000), mentre que la població humana s’ha multiplicat per tres i els recursos hídrics de la Terra continuen essent els mateixos. Per assegurar uns usos harmònics i ambientalment sostenibles, cal una gestió adequada de l’aigua. Prioritzar el desenvolupament econòmic obviant els impactes ambientals (aigües residuals, salinització d’aqüífers, contaminació dels sòls, disminució de la biodiversitat en llacs i rius) acaba malbaratant aquest recurs escàs. Moltes de les guerres i migracions de la història de la humanitat han estat motivades per la cerca del proveïment d’aigua i, avui dia, la seva escassetat posa un límit al creixement en molts països. La taula viii mostra, prenent com a base dades de l’AQUASTAT (2016) per als anys 2008-2012, els usos de l’aigua dolça per a les principals activitats (agrícola, industrial i domèstica) en el món, als països OCDE i als països no-OCDE. La major part de l’aigua dolça es destina a l’agricultura (2.772 km3/any, o 1.090 m3/hab/any, el 69,6 % del total); la resta es reparteix entre la indústria (18,9 %) i els usos domèstics (11,4 %). L’ús d’aigua dolça agrícola per capita no és gaire diferent entre els països OCDE (368 m3/hab/any) i els països no-OCDE (404 m3/hab/any); en canvi, els usos industrials i domèstics de l’aigua dolça als països OCDE són molt més elevats. 8.2. Els fertilitzants Fins a principis del segle xx la producció agrària depenia exclusivament de la fertilitat natural dels sòls i de la seva millora mitjançant l’aplicació de les de jeccions ramaderes, l’ús de guano o el de nitrats d’origen mineral. Amb el desenvolupament del procés de Haber-Bosch per a la producció d’amoníac (NH3) a partir del nitrogen atmosfèric i de l’hidrogen obtingut del gas natural, QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

es va possibilitar la producció sintètica de fertilitzants nitrogenats; i amb la millora dels genotips de les plantes cultivades i de les tecnologies de producció, la revolució verda a partir dels anys seixanta, que va multiplicar la productivitat dels cultius per quatre entre el 1900 i el 2000 (Smil, 2011). Smil (2011) estimava el 2010 una producció mundial de prop de 100 Mt/any de nitrogen per a fertilitzants nitrogenats mitjançant el procés de Haber-Bosch, més del 99 % de la producció total de fertilitzants nitrogenats minerals. Les pèrdues de fertilitzants nitrogenats per volatilització, lixiviació, escolament o erosió del sòl fan baixar la seva eficiència al 38-45 % (Oenema et al., 2009). En països amb un important pes de la proteïna animal en la dieta alimentària, la transformació de nitrogen vegetal en proteïna animal fa baixar l’eficiència global del nitrogen en el sistema alimentari per sota del 15 % (Smil, 2011), i cal tenir en compte que la ramaderia és responsable del 68 % de les emissions mundials d’amoníac a l’atmosfera (Steinfeld et al., 2006). Totes aquestes ineficiències es tradueixen en un important alliberament de nitrogen a l’atmosfera, a les aigües superficials i a les aigües subterrànies, tant en els processos de fertilització com en els de gestió d’aigües residuals, domèstiques o industrials, i els de gestió de residus orgànics procedents de tota la cadena alimentària, incloent-hi la fracció orgànica dels residus municipals. Un altre nutrient bàsic per a la producció d’aliments és el fòsfor (P), un mineral no renovable les principals reserves del qual estan localitzades al Marroc (antic Sàhara espanyol). Al ritme de consum actual, s’estima que es produirà un descens de la taxa de producció cap als anys 2030-2040, amb un augment del cost de producció, i un esgotament d’aquí a 100-150 anys (Foged et al., 2012). A part del problema geopolític que pugui representar dependre d’unes reserves molt localitzades, l’ús d’aquest nutrient també es caracteritza per les pèrdues que es produeixen al llarg de tota la cadena alimentària, les quals caldria recuperar a través de la gestió de les aigües residuals i els residus orgànics, alhora que caldria optimitzar-ne l’ús com a fertilitzant. L’obtenció dels fertilitzants sintètics i minerals, especialment els nitrogenats, té uns costos energètics molt elevats. La taula ix en presenta una avaluació a partir de diferents fonts. Pel que fa a la producció i l’ús, la taula x en mostra l’evolució del 1961 al 2016 amb dades de la International Fertilizer Association (IFA) (2019). A escala mundial, tant la producció com el consum es multipliquen per sis, i és destacable l’augment de més de 60 vegades de la producció als països noOCDE. El 2016 el consum de fertilitzants es reparteix de la manera següent: 57 % de nitrogenats, 24 % de fosfatats i 19 % de potàssics. Així com a l’inici del període els grans productors i consumidors eren els països OCDE, el 2016 passen a ser-ho els països no-OCDE (augment de 34,5 vegades de l’ús respecte al 1961). Tanmateix, els primers continuen essent en conjunt exportadors als segons. 22

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

8.3. Els plaguicides Els plaguicides són biocides que tenen per objecte inactivar o impedir la reproducció o el creixement d’organismes perjudicials per als cultius. Molts dels plaguicides arriben a destins diferents dels cercats (altres espècies vegetals i animals, aire, aigua i aliments) i redueixen la biodiversitat, produeixen el declivi dels pol·linitzadors i són la causa de malalties i de contaminació dels aliments. La rotació de cultius i el control biològic es plantegen com una alternativa. FAOSTAT (2019) proporciona dades sobre l’ús dels plaguicides entre el 1990 i el 2016; les sèries anuals d’alguns països les hem completat amb valors interpolats (taula xi). Entre el 1990 i el 2016 l’ús mundial de plaguicides s’ha més que duplicat (ha augmentat el 117 %). La FAO no proporciona dades dels anys anteriors al 1990. El repartiment del consum de plaguicides entre els països OCDE i els països no-OCDE va ser relativament equilibrat el 1990 (45 i 55 %, respectivament), però el 2016 aquest consum es desplaça a favor dels països no-OCDE (26 i 74 %, respectivament), que experimenten un creixement del 192 % en el qual destaca el pes de la Xina, que consumeix el 43,2 % del total mundial. 8.4. Treball i mecanització Una altra de les grans transformacions que ha experimentat l’agricultura en els darrers cent anys, especialment als països més desenvolupats, ha estat la substitució progressiva de la tracció animal i el treball humà per maquinària. S’ha desenvolupat una gran quantitat de maquinària i d’aparells moguts per motors tèrmics o per electricitat en l’àmbit de l’agricultura, destinats a la preparació de la terra, la sembra, la collita, el transport i les cambres de conservació, entre d’altres; i en l’àmbit de la ramaderia i la pesca, destinats a la climatització de granges, la fabricació de pinsos, la dosificació dels aliments, la munyida, la recol·lecció d’ous, l’automatització dels escorxadors, els vaixells de pesca o l’aqüicultura, entre d’altres. Aquesta mecanització comporta una disminució de les necessitats de mà d’obra en el sector primari, la qual ha col·laborat a la disminució progressiva de la població activa agrària. Aquesta substitució es fa essencialment a costa d’augmentar considerablement l’ús d’energia. — Evolució de la població activa agrària El 1900 el 41 % de la població activa dels EUA, país pioner en el desenvolupament de maquinària agrícola, es dedicava a l’agricultura, el 1930 aquesta proporció havia disminuït a la meitat, fins al 21,5 % (i generava el 7,7 % del PIB), el 1945 havia baixat al 16 %, el 1970 al 4 % i el 2016 havia QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

caigut a l’1,3 %. Els països OCDE experimentaren processos anàlegs i la resta de països han seguit aquesta tendència a ritmes diferents. El 2016 la població activa agrària de tot el món s’estimava en 1.339 milions, és a dir, el 38 % dels actius mundials i el 18 % de tota la població. Si bé el percentatge va disminuint, la població agrària encara augmenta en termes absoluts a causa del creixement de la població mundial, cosa que no passa als països OCDE. El sector agrari d’aquest conjunt de països genera el 25 % del PIB agrari mundial amb el 2 % de la població activa agrària mundial i el 5 % de la població activa pròpia, mentre que els agricultors dels països noOCDE generen el 75 % del PIB agrari mundial amb el 98 % de la població activa agrària mundial i el 44 % de la població activa pròpia (taula xii). — Evolució del parc de maquinària agrícola Com a indicador del grau de mecanització de l’agricultura es pren el parc mundial de tractors agrícoles i màquines recol·lectores trilladores, dels quals, com en altres estadístiques de la FAO, tan sols hi ha dades coherents en el període 1961-2003 (taula xiii). Respecte al 1961, el 2003 el parc mundial de tractors s’havia multiplicat quasi per 2,5 i el de màquines recol·lectores trilladores quasi per 2, però els països no-OCDE continuaven tenint menys de la meitat del parc. Entre els anys 2008 i 2013 les vendes mundials de tractors nous van passar d’1,5 a 2,1 milions d’unitats anuals; a l’Índia, de 400.000 a 600.000 unitats per any, i a la Xina, de 200.000 a 450.000 unitats per any (Wiesendorfer, 2013). Es pot estimar que avui dia el parc mundial de tractors agrícoles se situa entre 40 i 50 milions d’unitats. On les diferències són més notables és en la relació d’unitats de maquinària per agricultor. Si el 2003 la mitjana mundial era de 21,9 tractors per 1.000 agricultors, als països OCDE aquesta relació s’elevava a 456,1 unitats per 1.000 agricultors, amb un important augment respecte al 1961, mentre que als països no-OCDE la mitjana era tan sols de 8,6 unitats per 1.000 agricultors (50 vegades menys), si bé es duplicava respecte al 1961. 9. CONCLUSIONS Tot i que les bases de dades utilitzades tenen algunes limitacions d’informació, han permès dibuixar una visió global de la importància de l’energia per a l’alimentació humana, la qual ha de fer reflexionar sobre les tendències que cal enfortir en un context de transició energètica cap a un futur sense energia d’origen fòssil. L’energia continguda en els aliments subministrats a la població mun dial, que procedeix de l’energia solar capturada pels organismes fotosintètics, aporta una mitjana mundial de 2.883 kcal/hab/dia, que sembla suficient 24

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

a escala global, però per a l’11 % dels habitants de la Terra baixa fins a valors per sota dels límits de subsistència. La cadena de proveïment alimentari usa el 29,2 % de l’energia del sistema energètic mundial, de la qual tan sols el 21 % es dedica a la producció primària, mentre que el 43 % l’absorbeixen el processament i la distribució, i el 36 %, la venda minorista i la preparació dels aliments. El sistema alimentari genera el 22 % de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, produïdes majoritàriament en l’etapa primària i relacionades amb l’ús d’energia fòssil, les pràctiques de fertilització, la producció animal intensiva i la gestió de les dejeccions i els residus. En el conjunt de la cadena de proveïment alimentari es produeixen ineficiències lligades possiblement a dietes amb un pes elevat de productes d’origen animal i al malbaratament alimentari, per al qual s’estimen unes pèrdues energètiques del 37,9 %. La producció alimentària s’ha anat adaptant a la demanda de la creixent població mundial en els darrers cent anys mercès al desenvolupament tecnològic, a l’increment de la productivitat dels cultius i a l’accés econòmic als combustibles fòssils. En un context de transició a un model d’economia circular i a un model energètic i social sostenible, la cadena alimentària apareix com a estratègica, tant com a sector que cobreix les necessitats vitals de la població com pel seu pes energètic en el balanç mundial. Les dades aportades en el present article fan notar que el sistema alimentari mundial està lluny del model d’economia circular i es manté pel protagonisme que hi tenen els combustibles fòssils, des de la producció de fertilitzants nitrogenats sintètics fins al transport intercontinental de nutrients i aliments. La transició energètica presenta reptes que van des de la millora de l’eficiència en totes les etapes de la cadena alimentària, en un esquema de manca de combustibles fòssils, fins a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i l’adopció de dietes menys intensives en proteïna animal que evitin els desequilibris actuals i afavoreixin la sostenibilitat del sistema. A aquests reptes mundials destinarem un segon article que posarà un èmfasi especial en la situació a Catalunya. BIBLIOGRAFIA Agriculture and Horticulture Development Board (AHDB) (2017). 2016 pig cost of production in selected countries [en línia] <https://pork.ahdb. org.uk/ media/274535/2016-pig-cost-of-production-in-selected-countries.pdf> [Consulta: juny 2019]. AQUASTAT (2016). Sistema mundial de información de la FAO sobre el agua en la agricultura [en línia]. <http://www.fao.org/aquastat/es/databases/> [Consulta: desembre 2016]. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Banco Mundial (BM) (2019). Emisiones de CO2 (kt) [en línia]. Oak Ridge (Tenn.): Carbon Dioxide Information Analysis Center (CDIAC). <https://datos.bancomundial.org/indicador/EN.ATM.CO2E.KT> [Consulta: febrer 2019]. Brun, A.; Gispert, M.; Font i Furnols, M. (2018). «España autoriza un nuevo método de clasificación de canales porcinas». Eurocarne, núm. 265, p. 111-118. CDIAC (2016). National CO2 emissions from fossil-fuel burning, cement manufacture and gas flaring: 1751-2010 [en línia]. Oak Ridge (Tenn.): Carbon Dioxide Information Analysis Center (CDIAC). <http://cdiac. ornl.gov/ftp/ndp030/nation.1751_2010.ems> [Consulta: 2014]. Díaz-Ruiz, R.; López-Gelats, F. (2017). «Anàlisi de les causes del malbaratament alimentari. Estudi a l’àrea metropolitana de Barcelona». Quaderns Agraris, núm. 43, p. 7-37. Dorin, B.; Horcade, J.-C.; Benoit-Cattin, M. (2013). A world without farmers? The Lewis Path Revised [en línia]. Nogent-sur-Marne (França): Centre International de Recherches sur l’Environnement et le Développement (CIRED). <http://www2.centre-cired.fr/IMG/pdf/CIREDWP-201347.pdf> [Consulta: gener 2019]. FAO (2011). “Energy-smart” food for people and climate (issue paper) [en línia]. Roma. <http://www.fao.org/3/a-i2697e.pdf> [Consulta: gener 2019]. FAOSTAT (2019) [base de dades (versió clàssica) de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura)] [en línia]. Roma: FAO. <http://faostat.fao.org/site/291/default.aspx> [Consulta: gener 2019]. Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A. (2012). Future trends on manure processing activities in Europe [en línia]. Informe núm. V sobre «Manure Processing Activities in Europe» a la Commissió Europea, Direcció General de Medi Ambient. <http://hdl.handle.net/2117/18948>. [Consulta: juny 2019]. Font i Furnols, M.; Čandek-Potokar, M.; Daumas, G.; Gispert, M.; judas, M.; Seynaeve, M. (2016). «Comparison of national ZP equations for lean meat percentatge assessment in SEUROP pig classification». Meat Science, núm. 113, p. 1-8. García, E.; Sancho, V.; Pascual, S.; Cartanyà, J.; Blanco, G.; Dolz, N.; Babot, D. (2019). «Informe anual del sector porcí 2018» [en línia]. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya. <http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques_observatoris/08_observatoris_sectorials/04_observatori_porci/ informes_anuals/fitxers_estatics/Observatori-del-Porci-Anual-2018.pdf> [Consulta: octubre 2019]. Gustavsson, J.; Cedeberg, C.; Sonesson, U.; Otterdijk, R. van; Meybeck, A. (2011). Global food losses and food waste – Extent, causes and prevention [en línia]. <http://www.fao.org/3/a-i2697e.pdf> [Consulta: gener 2019]. IFA (2019). IFA data [en línia]. <http://ifadata.fertilizer.org/ucSearch.aspx> [Consulta: febrer 2019]. 26

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

International Energy Agency (IEA) (2019). Energy balances [en línia]. OECD / IEA. <https://www.iea.org/statistics/> [Consulta: gener 2019]. Kil, D. Y.; Kim, B. G.; Stein, H. H. (2013). «Feed energy evaluation for growing». Pigs. Asian-Australasian Journal of Animal Science, vol. 26, p. 1205-1217. NU (2015). The Millennium Development Goals Report 2015. Nova York: Nacions Unides. També disponible en línia a: <https://sustainabledevelopment.un.org/content/documents/2036MDG %202015 %20rev %20 (July %201).pdf> [Consulta: gener 2019]. Oenema, O.; Witzke, H. P.; Klimont, Z.; Lesschen, J. P.; Velthof, G. L. (2009). «Integrated assessment of promising measures to decrease nitrogen losses in agriculture in EU-27». Agriculture, Ecosystems and Environment, núm. 133, p. 280-288. Pimentel, D.; Williamson, S.; Alexander, C. E.; Gonzalez-Pagan, O.; Kontak, C.; Mulkey, S. E. (2008). «Reducing energy inputs in the US food system». Human Ecology, núm. 36, p. 459-471. Poux, X.; Aubert, P. M. (2018). «An agroecological Europe in 2050: multifunctional agriculture for healthy eating. Findings from the Ten Years For Agroecology (TYFA) modelling exercise». Study (París: Iddri-AScA), núm. 09/18. Ramankutty, N.; Foley, J. A. (1999). «Estimating historical changes in global land cover: Cropland from 1700 to 1992». Global Biogeochemical Cycles, vol. 13, p. 997-1027. També disponible en línia a: <https://doi.org/ 10.1029/1999GB900046> [Consulta: juny 2019]. Smil, V. (2008). Energy in nature and society. General energetic of complex systems. Cambridge (Mass.): MIT Press. — (2011). «Nitrogen cycle and world food production». World Agriculture, núm. 2, p. 9-13. — (2013). Should we eat meat? Evolution and consequences of modern carnivory. Chichester: John Wiley & Sons, Ltd. Steinfeld, H.; Gerber, P.; Wassenaar, T.; Castel, V.; Rosales, M.; De Haan, C. (2006). Livestock long shadow; environmental issues and options. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, FAO Publishing Management Service. Stout, B. A. (1990). Handbook of Energy for World Agriculture. Oxford: Pergamon Press. També disponible en línia a: <http://www.sciencedirect.com/science/book/9781851663491> [Consulta: juny 2019]. U. S. Census Bureau (2016) World Population. Historical Estimates of World Population [en línia]. <http://www.census.gov/population/international/data/worldpop/table_history.php> [Consulta: 2016]. USA (2019). USDA Food Composition Databases [en línia]. <https://ndb.nal. usda.gov/ndb/> [Consulta: 12 juny 2019]. Wiesendorfer, G. (2013). Worldwide Farm Machinery Markets [en línia]. Nova Delhi (Índia): Fourth World Summit on Agriculture Machinery, 5-6 QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

desembre. <http://www.agrievolution.com/Summits/2013/Presentations/Files/Worldwide %20Machinery %20Markets-G. %20Wiesendorfer, %20 VDMA.pdf> [Consulta: gener 2019]. WRI (2000). A Guide to World resources 2000-2001. People and Ecosystems: The Fraying Web of Life [en línia]. Washington: World Resources Institute (WRI). <http://pdf.wri.org/wr2000_summary.pdf> [Consulta: gener 2019].

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

TAULES Taula I. Comparació del proveïment d’aliments i els seus components nutritius. Món, EUA, Índia, EU28 i Espanya. Anys 1961 i 2013

Aliment 1961

Energia

2013

(kg/hab/any) ( % s/T)

1961 Δ %

Proteïna

2013

(kcal/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

Greix

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

Δ %

MÓN Total

495 %

Vegetal % Cereals

% Olis i c. o.

2.196

2.883

100

697 100

100

377

528

1.857

2.367

128

147

1.086

1.292

151

331

119

130

118

169

339

516

110

237

115

130

118

138

858

1.003

2.881

3.682

110

162

100

460

591

1.871

2.697

129

Animal % Carn

% Llet

EUA Total Vegetal % Cereals

% Olis i c. o.

% Animal % Carn

% Llet

106

627

801

123

318

755

137

140

398

412

1.010

985

–2

115

335

424

266

255

–4

383

368

–4

–5

31 %

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Aliment 1961

Energia

2013

(kg/hab/any) ( % s/T)

1961 Δ %

Proteïna

2013

(kcal/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

Greix

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

Δ %

ÍNDIA Total % Vegetal % Cereals

% Olis i c. o.

321

494

2.009

2.458

100

275

395

1.897

2.223

138

148

1.265

1.361

–12

128

251

115

112

234

109

111

–1

122

129

109

829

953

3.000

3.405

100

140

100

557

585

2.178

2.424

142

127

–10

1.035

965

–8

109

250

502

173

272

368

822

981

254

371

179

236

263

316

Animal Carn

Llet

% EU28 Total % Vegetal % Cereals

% Olis i c. o.

% Animal % Carn

% Llet

104

100

–7

101

0,5

1,2

–4

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Aliment 1961

Energia

2013

(kg/hab/any) ( % s/T)

1961 Δ %

Proteïna

2013

(kcal/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

Greix

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

1961 Δ %

2013

(g/hab/dia) ( % s/T)

Δ %

102

ESPANYA Total % Vegetal % Cereals

% Olis i c. o.

% Animal % Carn

756

864

100

615

541

144

106

142

323

164

Llet

–12

–26

126

128

332

2.660

3.176

100

2.305

2.357

1.058

796

359

708

355

819

371

153

242

–25

131

308

105

100

0,6

1,5

–25

–27

150

148

315

144

100

–20

143

305

kg/hab/any = quilograms per habitant i any; kcal/hab/dia = quilocalories per habitant i dia; g/hab/dia = grams per habitant i dia; % s/T = percentatge sobre el total; Δ % = taxa de variació en percentatge; c. o. = cultius oleaginosos. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Taula II. Comparació entre la producció i el subministrament primaris i els seus principals destins. Món, EUA, Índia, EU28 i Espanya. Anys 1961 i 2013 Producció primària 1961

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

Subministrament primari 1961

% s/S

Aliments

Pinsos

Pèrdues en elaboració

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

697

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

186

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

315

MÓN Total

% total Vegetal

% total Cereals

% total Sucres, olis

% total Fruites, hort.

% total Tubèrculs

% total Animal

% total Carn

% total Llet

% total

998

1.430

100

837

1.234

262

361

964

1.355

100

106

804

1.159

100

528

171

315

100

105

262

344

100

147

125

106

100

100 27

256

443

115

227

385

100

291

129

256

100

128

255

100

218

145

116

101

142

117

100

162

196

100

160

195

100

169

101

100

112

108

101

111

107

100

1.965

2.693

111

1.889

2.431

100

1.003

464

441

100

1.512

2.210

112

1.452

1.975

100

591

920

1425

124

809

1151

100

185

EUA Total

% total Vegetal

% total Cereals

% total Sucres, olis

314

489

104

359

470

100

% total

Fruites, hort.

190

199

189

239

100

214

% total

100 30

454

100 23

98 16

438

1 0

337

3 90

94 21

441

100

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió Producció primària 1961

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

Subministrament primari 1961

% s/S

Aliments

Pinsos

Pèrdues en elaboració

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

EUA Animal

% total Carn

% total Llet

453

483

106

437

456

100

412

133

116

115

100

115

100

0 93

301

285

104

285

275

100

255

% total

582

865

611

879

100

494

265

% total

100

530

739

558

757

100

395

265

ÍNDIA Total Vegetal

% total Cereals

% total Sucres, olis

% total Fruites, hort.

% total Animal

% total Carn

% total Llet

% total

100

152

193

111

156

173

100

149

264

315

289

353

100

265

100

163

101

160

100

145

126

103

122

100

108

107

1.645

1.849

1.815

1.941

100

1.237

1.401

1.393

1.521

380

679

432

621

223

307

290

445

134

102

20 100

47 100

1 100

EU28 Total

% total Vegetal

% total Cereals

% total Sucres, olis

% total

95 92

109

100

953

100 100

585

61 100

194

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

353

329

8 2

413

100 53

85 14

415

100

20 100

388 100

319

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll Producció primària 1961

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

Subministrament primari 1961

% s/S

Aliments

Pinsos

Pèrdues en elaboració

2013

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

100

213

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

(kg/h/a) ( % s/T)

% s/S

EU28 Fruites, hort.

% total Tubèrculs

% total Animal

% total

Carn

% total Llet

% total

246

252

329

108

408

448

313

309

1.356

2.052

100

1.174

1.708

253

604

251

288

330

106

442

420

309

277

1.381

2.163

100

1.195

1.767

305

788

335

439

365

399

186

396

119

221

102

107

106

111

22 100

7 100

368 81

236

0 0

0 85

6 100

39 100

5 1

0 11

ESPANYA Total

% total Vegetal

% total Cereals

% total Sucres, olis

% total Fruites, hort.

% total Tubèrculs

% total Animal

% total Carn

% total Llet

% total

220

279

430

660

182

343

118

116

158

95 97

169

125 71

100

864

100 100

541

63 100

181 66

191 60

100

323

164

7 3

338

0 44

2 77

67 2

135

27 4

0 12

0 0

0 74

8 100

504

11 100

37 94

531

100

22 100

553

505

100

88 15

8 100

21 100

602

100

0 0

kg/h/a = quilograms per habitant i any; % s/T = percentatge sobre el total; % s/S = percentatge sobre el subministrament primari; hort. = hortalisses. Nota: El subministrament és la suma d’aliments, pinsos, pèrdues en elaboració i altres (llavors, pèrdues per altres causes i altres usos). El destí altres es pot obtenir per diferència. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Taula III. Comparació dels usos energètics totals i de la cadena de proveïment alimentari. Any 2008 Món Població (Mhab)

50 països amb rendes més altes

6.765

1.060

15,7 %

Resta de països 5.705

84,3 %

VALORS ABSOLUTS

TWh/a

% s/EF

TWh/a

% s/EF

% s/món

TWh/a

% s/EF

% s/món

90.230

100,0

39.220

100,0

51.020

100,0

EFA

26.390

29,2

13.890

35,4

12.500

24,5

1. EFA producció primària Agrícola

5.590

6,2

3.270

8,3

2.320

4,6

3.270

3,6

1.530

3,9

1.740

3,5

Ramadera

1.610

1,8

1.260

2,2

350

0,7

Pesca i aqüicultura

710

0,8

480

1,2

230

0,4

2. EFA processament i distribució

11.460

12,7

6.680

17,0

4.780

9,3

3. EFA venda, preparació i cuinat

9.340

10,3

3.940

10,0

5.400

10,6

VALORS PER HABITANT

kWh /h/a

% s/EFA

kWh /h/a

% s/EFA

% s/món

kWh /h/a

% s/EFA

13.340

277

8.940

EFA

3.900

100,0

13.105

100,0

336

2.190

100,0

825

21,2

3.085

23,5

373

405

18,6

480

12,4

1.445

11,0

299

305

13,9

240

6,1

1.190

9,1

499

2,8

Pesca i aqüicultura

105

2,7

450

3,5

431

1,8

2. EFA processament i distribució

1.695

43,4

6.300

48,1

372

840

38,2

3. EFA venda, preparació i cuinat

1.380

35,4

3.720

28,4

269

945

43,2

1. EFA producció primària Agrícola Ramadera

37.000

% s/món

EF = energia final total; EFA = energia final usada en el proveïment alimentari; TWh/a = milers de milions de kWh per any; kWh/h/a = kWh per habitant i any; % s/EF = percentatge sobre l’energia final; % s/EFA = percentatge sobre l’energia final usada en el proveïment alimentari; % s/món = percentatge sobre el món. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Taula IV. Emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la cadena de proveïment alimentari. Any 2006 50 països amb rendes més altes

Món

Població (Mhab)

6.600

1.030

VALORS ABSOLUTS

MtCO2eq /a

% s/EM

MtCO2eq/a

% s/EM

44.170

100,0

19.200

100,0

EMA

9.700

22,0

3.300

17,2

Resta de països

15,6 %

5.570

84,4 %

% s/món

MtCO2eq /a

% s/EM

% s/món

24.970

100,0

6.400

25,6

1. EMA producció primària

6.350

14,4

1.510

7,9

4.840

19,4

Agrícola

2.780

6,3

510

2,7

2.270

9,1

Ramadera

3.420

7,7

910

4,7

2.510

10,1

150

0,3

0,5

0,2

2. EMA processament i distribució

2.140

4,8

1.250

6,5

890

3,6

3. EMA venda, preparació i cuinat

1.210

2,7

540

2,8

670

2,7

CO2

3.520

8,0

1.940

10,1

1.580

6,3

Pesca i aqüicultura

CH4

4.140

9,4

820

4,3

3.320

13,3

N2O

2.040

4,6

540

2,8

1.500

6,0

tCO2eq /h /a

% s/EMA

tCO2eq /h /a

% s/EMA

tCO2eq /h /a

% s/EMA

6,69

18,64

279

4,48

EMA

1,47

100

3,20

100

218

1,15

100

1. EMA producció primària

0,96

1,47

152

0,87

Agrícola

0,42

0,50

118

0,41

Ramadera

0,52

0,88

170

0,45

Pesca i aqüicultura

0,02

0,09

384

0,01

2. EMA, processament i distribució

0,32

1,21

374

0,16

3. EMA venda, preparació i cuinat

0,18

0,52

286

0,12

CO2

0,53

1,88

353

0,28

CH4

0,63

0,80

127

0,60

N2O

0,31

0,52

170

0,27

VALORS PER HABITANT

% s/món

EM = emissions antropogèniques mundials de CO2eq; EMA = emissions antropogèniques mundials originades pel proveïment alimentari; MtCO2eq/a = milions de tones d’emissions de CO2eq per any; tCO2eq/h/a = tones d’emissions de CO2eq per habitant i any; % s/EM = percentatge sobre les emissions mundials; % s/EMA = percentatge sobre les emissions del proveïment alimentari. Font: Elaboració pròpia a partir de FAO (2011a) i BM (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Taula V. Energia associada a les pèrdues i el malbaratament d’aliments. Any 2008 50 països amb rendes més altes

Món

1.060

15,7 %

Resta de països

Població (Mhab) (2008)

6.765

5.705

84,3 %

VALORS ABSOLUTS

TWh/a

% s/EFA

TWh/a

% s/EFA

% s/món

TWh/a

% s/EFA

% s/món

EFA

26.400

100

13.890

100

12.500

100

EFP

10.000

5.830

4.170

1. EFP, producció primària

2.050

1.090

960

2. EFP, processament i distribució

6.420

870

2.500

3. EFP, venda, preparació i cuinat VALORS PER HABITANT

3.580 kWh /h/a

EFA

3.900

EFP

14 % s/EFP

2.870 kWh /h/a

% s/EFP

% s/món

13.100

336

710 kWh /h/a

6 % s/EFP

20 % s/món

2.190

1.480

100

5.500

100

372

730

100

1. EFP, producció primària

305

1.030

339

170

2. EFP, processament i distribució

645

1.760

273

440

3. EFP, venda, preparació i cuinat

530

2.710

512

120

EFA = energia final usada en el proveïment alimentari; EFP = energia final associada a pèrdues i malbaratament d’aliments; TWh/a = milers de milions de kWh per any; kWh/h/a = kWh per habitant i any; % s/EFA = percentatge sobre l’energia final usada en el proveïment alimentari; % s/EFP = percentatge sobre l’energia final associada a les pèrdues i el malbaratament d’aliments. Font: Elaboració pròpia a partir de FAO (2011) i Gustavsson et al. (2011).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Taula VI. Evolució de les produccions vegetals, la superfície agrària útil (SAU) i el rendiment. Anys 1961 i 2017 Producció 1961

Total

SAU 2017

1961

Rendiment 2017

1961 % s/T

Mt/a

% s/T

Mt/a

% s/T

Mha

% s/T

Mha

3.472

100,0

11.985

100,0

1.063

100,0

1.598 100,0

2017 / 1961

3,5

t/ha

3,3

1,5

2017 t/ha

Δ %

7,50

129,4

2,3

Cereals

877

25,3

2.980

24,9

648

61,0

732

45,8

1,4

4,1

201,5

Tubèrculs

455

13,1

887

7,4

4,5

4,2

9,6

13,3

38,5

Llegums secs

1,2

0,6

6,0

5,9

0,6

1,0

57,8

Cultius sucrers

609

17,5

2.143

17,9

1,5

1,9

38,2

69,2

81,3

Cultius oleaginosos

122

3,5

942

7,9

7,6

277

17,3

1,5

3,4

124,7

Hortalisses

198

5,7

1.092

9,1

2,0

3,6

9,4

18,9

101,6

Fruites

200

5,8

866

7,2

2,5

4,1

7,3

13,3

80,8

Altres cultius

1,5

153

1,3

6,2

6,1

0,8

1,6

100,0

Farratges (*)

919

26,5

2.826

23,6

8,7

175

11,0

9,9

16,1

62,2

Mt/any = milions de tones per any; Mha = milions d’hectàrees; Δ % = taxa de variació en percentatge. Nota: En el moment d’escriure aquest article, el darrer any del qual la FAO dona dades de produccions i terres de cultiu és el 2017. (*) Les darreres dades sobre cultius farratgers són del 2011. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Taula VII. Evolució de la superfície agrària útil (SAU) per capita en el món i en diferents països. Anys 1961-2016 Població (Mhab)

SAU total (1.000 · km2)

2016

1961

1971

1981

1991

2001

2011

2016

Món

7.405

134.900

0,443

0,378

0,318

0,282

0,245

0,221

0,215

Països OCDE

1.216

35.474

0,578

0,530

0,478

0,440

0,392

0,333

0,316

Països no-OCDE

6.189

99.427

0,400

0,335

0,277

0,246

0,213

0,199

0,195

UE28

512,6

4.384

0,354

0,310

0,290

0,275

0,258

0,236

0,229

Alemanya

82,5

358

0,172

0,156

0,158

0,146

0,144

0,146

0,145

Espanya

47,2

506

0,674

0,620

0,543

0,515

0,443

0,365

0,360

França

65,3

549

0,462

0,366

0,349

0,333

0,327

0,303

0,296

Itàlia

61,2

301

0,313

0,231

0,220

0,208

0,195

0,152

0,148

Regne Unit

64,5

244

0,138

0,129

0,124

0,115

0,096

0,097

0,094

SAU per habitant (ha/hab)

Països més poblats Bangladesh

160

148

0,174

0,134

0,111

0,088

0,065

0,056

0,053

Brasil

204

8.516

0,379

0,440

0,426

0,388

0,376

0,403

0,427

EUA

325

9.831

0,964

0,897

0,820

0,730

0,619

0,497

0,473

1.297

3.287

0,351

0,290

0,236

0,192

0,160

0,139

0,131

Indonèsia

259

1.914

0,286

0,222

0,175

0,164

0,173

0,187

0,178

Japó

127

378

0,064

0,055

0,047

0,042

0,038

0,036

0,035

Mèxic

127

1.964

0,521

0,351

0,274

0,281

0,243

0,215

0,199

Nigèria

189

924

0,589

0,583

0,260

0,349

0,311

0,248

0,215

Pakistan

191

796

0,658

0,501

0,381

0,265

0,218

0,176

0,167

Rússia

142

17.098

1,102

0,952

0,867

0,790

0,860

0,848

0,880

1.409

9.563

0,158

0,121

0,100

0,112

0,099

0,089

0,096

Índia

Xina

Mhab = milions d’habitants; terres de cultiu = segons la FAO, són la suma de les terres llaurables i les terres destinades a cultius permanents. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Taula VIII. Agricultura i usos de l’aigua dolça. Món, països OCDE i països no-OCDE. Valors mitjans del període 2008-2012 Tots els usos

Món

(km3/a) (% s/T)

% s/món

m3 /h/a

(km3/a) (% s/T)

% s/món

m3 /h/a

6.969

3.982

100,0

571

2.772

100,0

398

100,0

69,6

1.244

1.060

26,6

872

458

16,5

Països no-OCDE

Industrial

Mhab

Països OCDE

Agrícola

368

Domèstic

(km3/a) (% s/T)

% s/món

m3 /h/a

108

754

100,0

18,9

442

58,6

(km3/a) (% s/T)

% s/món

m3 /h/a

456

100,0

11,5

160

35,1

355

129

100,0

43,2

41,7

15,1

5.725

2.922

73,4

510

2.314

83,5

404

313

41,5

296

64,9

100,0

79,2

10,7

10,1

Mhab = milions d’habitants; km3/a = quilòmetres cúbics per any; % s/T = percentatge sobre el total d’usos; % s/món = percentatge sobre el món; m3/h/a = metres cúbics per habitant i any. Font: Elaboració pròpia a partir d’AQUASTAT (2016).

Taula IX. Energia usada al món per a obtenir fertilitzants. Any 2016

Món

Producció (Mt/any)

Energia / kg (MJ/kg)

Energia total usada TWh/any

% s/EP

148.400

100,00

101.000

100,00

2.359

1,59

2,34

Energia usada en fertilitzants

% s/EF

Nitrogenats (N)

104,7

65,0

2.049

1,38

2,03

Fosfatats (P2O5)

40,5

18,0

221

0,15

0,22

Potàssics (K2O)

27,7

8,0

0,06

0,09

EP = energia primària; EF = energia final; Mt/any = milions de tones per any; MJ/kg = milions de joules per quilogram; TWh/any = milers de milions de kWh per any; % s/EP = percentatge sobre l’energia primària; % s/EF = percentatge sobre l’energia final. Font: Elaboració pròpia a partir de Stout (1990), sobre l’energia usada per unitat de fertilitzant, i IFA (2019), sobre la producció de fertilitzants.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Taula X. Comparació entre la producció i el consum de fertilitzants minerals. Món, països OCDE i països no-OCDE. Anys 1961 i 2016 Producció 1961

2016

Mt/a

% s/ món

Total

32,5

197,8

100

Nitrogenats

12,3

113,5

Fosfatats

10,8

44,1

Potàssics

9,4

Total

Consum 1961

2016 /1961

Balanç

2016

2016 /1961

1961

2016

Mt/a

0,8

12,0

Mt/a

% s/ món

6,1

31,7

185,8

100

5,9

9,2

11,8

105,3

8,9

0,6

8,2

4,1

11,0

44,7

4,1

–0,2

–0,6

40,2

4,3

8,8

35,7

4,0

0,5

4,5

30,6

80,8

2,6

27,9

56,2

2,0

2,7

24,7

Nitrogenats

11,2

38,1

3,4

9,5

34,4

3,6

1,7

3,8

Fosfatats

10,1

11,6

1,1

10,0

11,3

1,1

0,1

0,3

Potàssics

9,3

31,1

3,3

8,4

10,5

1,3

0,9

20,6

Total

1,9

117,0

62,9

3,8

129,6

34,5

–1,9

–12,7

Nitrogenats

1,1

75,4

66,1

2,3

71,0

30,9

–1,2

4,4

Fosfatats

0,7

32,5

46,3

1,0

33,5

33,1

–0,3

–0,9

Potàssics

0,0

9,1

471,3

0,5

25,2

55,0

–0,4

–16,1

MÓN

Països OCDE

Països no-OCDE

Mt/any = milions de tones per any; % s/món = percentatge sobre el món. Font: Elaboració pròpia a partir de la IFA (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

C. Riba-Romeva, X. Flotats-Ripoll

Taula XI. Evolució del consum de plaguicides. Món, països OCDE i països no-OCDE. Anys 1990, 2000 i 2016 1990

2000

2016

Δ % 1990-2016

kt/a

% s/ món

kt/a

% s/ món

kt/a

% s/ món

1.878

100,0

2.713

100,0

4.084

100,0

117,4

846

45,0

1.017

39,0

1.067

26,1

1.033

55,0

1.655

61,0

3.017

73,9

192,2

Països no-OCDE (sense Xina)

301

16,1

376

13,9

1.254

30,7

316,1

Xina

731

38,9

1.280

47,1

1.763

43,2

141,0

Món Països OCDE Països no-OCDE

kt/a = milers de tones per any; Δ % 1990-2016 = taxa de variació entre 1990 i 2016 en percentatge; % s/món = percentatge sobre el món. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

Taula XII. Estimació de la població activa agrària i comparació amb la població activa total i la població total. Món, països OCDE i països no-OCDE. Anys 1981, 2001 i 2016 1981

Món Països OCDE Països no-OCDE

2001

% s/PAT

% s/PT

Δ % 19812016

1.341

37,2

17,9

39,3

39,1

0,8

0,4

–47,7

3,1

2,1

1.208

1.313

36,4

17,5

44,4

96,9

97,9

PAA (Mp) ( % s/món)

% s/PAT

% s/PT

962

49,3

21,3

1.247

2,7

1,2

5,5 909

46,6

94,5

20,1

2016

PAA (Mp) PAA (Mp) ( % s/món) ( % s/món)

PAA = població activa agrària; PAT = població activa total; PT = població total; Mp = milions de persones; % s/món = percentatge sobre el món; % s/PAT = percentatge sobre la població activa total; % s/PT = percentatge sobre la població total. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Alimentació i energia (i): estat de la qüestió

Taula XIII. Evolució del parc de maquinària agrícola. Món, països OCDE i països no-OCDE. Anys 1961 i 2003 PAA (Mp)

1961

Món Països OCDE Països no-OCDE

PAA (Mp)

2003

1961

% s/món

Δ %

780

1.262

100

720

1.225

2003

1.000 u

% s/món

Δ %

780

1.262

100

-38

720

1.225

VALORS ABSOLUTS Tractors

Recol·lectores trilladores

1.000 u

Món

11.317

27.625

100

Països OCDE

8.397

17.044

Països no-OCDE

2.920

% s/món

Δ %

1.000 u

% s/món

Δ %

144

2.231

4.253

100

103

1.394

2.389

10.581

262

837

1.864

123

u /1.000 agr.

Món = = 100

Δ %

u /1.000 agr.

Món = = 100

Δ %

VALORS PER A 1.000 AGRICULTORS Món Països OCDE Països no-OCDE

u /1.000 agr. 14,5

21,9

100

2,9

3,4

100

139,9

456,1

2.084

226

23,2

63,9

1.898

175

4,1

8,6

113

1,2

1,5

PAA = població activa agrària; Mp = milions de persones; 1.000 u = milers d’unitats; u / 1.000 agr. = unitats per 1.000 agricultors; s/món = percentatge sobre el món; Δ % = taxa de variació en percentatge. Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2019), per a les dades del 2003, i Dorin et al. (2013), per a les dades del 1961.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 7-43

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 45-59 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.103

CRISI ECONÒMICA I RESILIÈNCIA AL TERRITORI RURAL CATALÀ. L’OCUPACIÓ MANUFACTURERA A LeS COMARQUES RURALS DEL 2008 AL 20171 Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu Departament d’Economia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

Rebut: 14 de març de 2019 - Acceptat: 30 de maig de 2019

RESUM Aquest article estudia la dinàmica de l’ocupació industrial als territoris rurals catalans des de l’inici de la depressió econòmica el 2008 i, més específicament, esbrina els elements que expliquen la major o menor resiliència de les comarques rurals davant la crisi. Per això es van fer servir una anàlisi shift-share i una aproximació qualitativa a partir de discussions de grup (focus groups) realitzades en tres comarques rurals seleccionades prèviament. Els resultats mostren alguns vectors rellevants per a comprendre el comportament dispar de l’ocupació a les comarques rurals i ens porten a formular línies generals que afavoreixin una major resiliència a les zones rurals. Paraules clau: indústria rural, crisi econòmica, ocupació manufacturera.

Correspondència: Jordi Rosell Foxà. Departament d’Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici B. 09183 Bellaterra. Tel.: 935 811 429. A/e: jordi.rosell@uab.cat. 1. Aquest article es basa en el treball Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017, fet per encàrrec de la Fundació del Món Rural (Viladomiu i Rosell, 2018). QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

CRISIS ECONÓMICA Y RESILIENCIA EN EL TERRITORIO RURAL CATALÁN. EL EMPLEO MANUFACTURERO EN LAS COMARCAS RURALES DE 2008 A 2017 RESUMEN El objetivo de este artículo es estudiar la dinámica del empleo industrial en los territorios rurales catalanes desde el inicio de la depresión económica en 2008 y averiguar qué elementos explican la mayor o menor resiliencia de las comarcas rurales frente a las crisis. Para ello se hizo un análisis shiftshare y una aproximación cualitativa a partir de discusiones de grupo (focus groups) realizados en tres comarcas rurales previamente seleccionadas. Los resultados muestran vectores relevantes para comprender el comportamiento dispar del empleo y que nos han permitido formular líneas de actuación para favorecer una mayor resiliencia en las zonas rurales. Palabras clave: industria rural, crisis económica, empleo manufacturero. ECONOMIC CRISIS AND RESILIENCE IN CATALAN RURAL AREAS. INDUSTRIAL EMPLOYMENT IN RURAL REGIONS BETWEEN 2008 AND 2017 ABSTRACT This paper presents a study of the dynamics of industrial employment in the Catalan rural territories since the beginning of the economic depression of 2008, seeking to determine which elements explain the greater or lesser resilience of different rural regions to the crisis. Two different methods were used: a shift-share analysis for all the Catalan regions and a qualitative analysis using focus groups carried out on a selection of three rural regions. The results reveal some significant elements for understanding the different behaviour of employment in the rural areas and they allow us to formulate some general lines of intervention aiming at favouring a greater resilience in these areas. Keywords: rural industry, economic crisis, industrial employment.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

1. INTRODUCCIÓ Els efectes sobre el territori de la gran recessió econòmica iniciada l’any 2008 han estat molt desiguals. Tot i tractar-se d’una crisi global, els diferents territoris de Catalunya, rurals i no rurals, han mostrat dinàmiques de l’activitat econòmica, mesurada en termes de producte interior brut total (BBVA, 2018) i d’ocupació, molt dispars (Viladomiu i Rosell, 2018). L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer l’evolució de la indústria, i més específicament la de la indústria manufacturera (que no inclou aigua, gas i electricitat), a les comarques rurals catalanes des de l’inici de la crisi i esbrinar quins són els elements sectorials, de mercat i de composició empresarial que ajuden a explicar les diferents dinàmiques industrials dels territoris rurals i, en concret, la capacitat d’algunes comarques rurals de mantenir, i fins i tot augmentar, l’ocupació industrial. En aquest context, el concepte de resiliència del territori es pot considerar com un marc teòric adient. Entenem per resiliència la capacitat d’un territori o d’una organització d’acomodar-se als canvis que s’hi esdevenen sense que això comporti discontinuïtats sistemàtiques i sense interrompre el funcionament del sistema (Williams i Vorley, 2017). En el cas que tractem, seria la capacitat de l’economia d’un territori d’adaptar-se i de transformar-se com a reacció davant dels canvis, especialment quan aquests afecten elements clau del seu funcionament. L’adaptació és crucial en la dinàmica d’un territori. No es tracta, per tant, de la primitiva definició de resiliència, que posava èmfasi en la resposta que l’economia d’una regió donava a un xoc extern i la capacitat de retorn a la situació original abans del xoc (Martin, 2012). Es tracta, més aviat, d’acceptar que anys de recessió obliguen a fer canvis i que el canvi i la transformació són inevitables per a acomodar-se a la nova situació, sense possibilitat de retorn a la situació inicial. Partint d’aquesta concepció, s’han realitzat molts estudis sobre la influèn cia de diferents elements en la resiliència de determinades regions. Factors com l’abundància de recursos, tant materials com humans i, molt especialment, en emprenedoria, han estat destacats com a elements fonamentals per a la resiliència empresarial (Rosell et al., 2016). També ha estat considerada la propensió a la innovació, de manera que, com més innovació, més resiliència (Clark, 2017). Així mateix, nivells elevats de resiliència, tant a les empreses com als sectors, estan associats a aproximacions més creatives i flexibles (Williams i Vorley, 2017). L’especialització productiva del territori sembla que també condiciona la resiliència, atès que l’estructura productiva incideix en la capacitat d’afrontar i aprofitar els canvis. Per exemple, les regions que tenen una estructura d’ocupació poc qualificada presenten més risc de deslocalització i menys resiliència (Simmie, 2017). En canvi, una estructura productiva en forma de clúster afavoreix la resiliència (Kiese i Hundt, 2014), com també una tradició QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

d’emprenedoria local i altres elements culturals incideixen positivament en la resiliència (Rosell et al., 2016). Finalment, s’ha assenyalat que una interacció adient entre actors públics i actors privats i una bona col·laboració entre els líders polítics i els líders organitzatius i professionals que realitzen activitats de planificació i estratègia i que formen part de les administracions, són clau en la resiliència (Kiese i Hundt, 2014). Per a donar compte dels factors de resiliència dels territoris rurals, en aquest treball s’han utilitzat dues metodologies: una de quantitativa i una de qualitativa. L’anàlisi quantitativa inclou la recopilació de les dades disponibles sobre l’evolució de l’ocupació total i manufacturera d’àmbit comarcal i la utilització de l’anàlisi shift-share (Diputació de Barcelona, 2015; Ramajo i Márquez, 2008) com a eina que permet una primera aproximació als factors explicatius de les diferents dinàmiques comarcals en relació amb l’ocupació manufacturera. En economia regional s’utilitza l’anàlisi shift-share per a examinar les diferències en la dinàmica d’una variable (com ara el PIB, l’ocupació, etc.) en diferents àrees territorials. L’anàlisi shift-share descompon l’evolució de la variable en tres components diferents: una component referida al conjunt del territori de referència (efecte dinàmica global), una altra referida a l’estructura productiva de cada àrea territorial (efecte estructura productiva) i una component diferencial (efecte dinàmica pròpia) (Ramajo i Márquez, 2008). Les dues últimes components, l’efecte estructura productiva i l’efecte dinàmica pròpia, permeten una primera aproximació a l’explicació de la resiliència d’alguns territoris, amb el benentès que, mentre que l’efecte estructura productiva identifica un factor de resiliència (l’especialització productiva), l’efecte dinàmica pròpia mostra simplement la rellevància de la resta de factors de resiliència per a explicar la dinàmica singular del territori. A partir dels resultats de l’anàlisi shift-share s’han seleccionat tres comarques per a una anàlisi en profunditat: la Noguera, la Ribera d’Ebre i el Moianès. L’anàlisi qualitativa s’ha fet a partir de discussions de grup (focus groups)12 amb agents econòmics i socials de cada territori, utilitzant un qüestionari que va ser distribuït prèviament entre els assistents i que es va elaborar prenent com a base la informació comarcal treballada anteriorment. En aquest treball entenem per món rural les 22 comarques catalanes amb una densitat de població inferior a 100 habitants per km2. Aquestes comarques representen quasi el 60 % del territori català, però menys del 8 % de la població (figura 1). El període d’anàlisi comprèn des de l’any 2008 fins a l’any 2017.

2. Mètode d’investigació qualitativa que explora les actituds i reaccions d’un grup social específic enfront d’un assumpte social o polític. 48

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

Figura 1. Tipologia de comarques catalanes segons la densitat de població. Any 2017

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

2. LA INDÚSTRIA EN EL MÓN RURAL CATALÀ En el conjunt de les comarques rurals catalanes, la indústria manufacturera representa prop del 24 % del total de llocs de treball,23 percentatge 3. Per a mesurar l’ocupació hem fet servir les dades d’afiliats a la Seguretat Social. Aquestes xifres de filiació fan referència a la població treballadora afiliada al total de règims de la Seguretat Social i inclouen treballadors per compte d’altri, treballadors per compte propi o autònoms i socis QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

Figura 2. Grau d’especialització industrial manufacturera de les comarques de Catalunya. Any 2017

3,6 3,1 2,6 2,5 2,5

1,7 1,7 1,7 1,7 1,5 1,4

1,3 13 1,2 1,1

1,0 0,9 0,9

0,7 0,2 0,2

S a d ega e B rra ar b Ga erà rro Mo txa ia Alt nès Ca m Ri p po llè Pr s ior at Ur ge Ru ll Te rals rra A Mo lta nt Ga sià rri g So ues lso Be nès rg ue No dà gu Alt era Ur Ba gell Ri ix E be b ra re Pa d’E lla br Pa rs Ju e lla ss Alt rs S à a R ob iba irà go Ce rça rd Va any ll d a ’A ra n

0,4 0,4

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

notablement superior al de les comarques urbanes, on la manufactura tot just aporta el 14 % de l’ocupació. A més a més, aquest percentatge s’ha mantingut estable durant els anys de la crisi econòmica. Un total de catorze de les vint-i-dues comarques rurals estan especialitzades en la indústria manufacturera, ja que tenen un coeficient d’especialitza ció34 manufacturera superior a 1. Cinc d’aquestes comarques (la Segarra, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Moianès i l’Alt Camp) tenen una forta especialització manufacturera (un coeficient per sobre de 2,5) (figura 2). A les comarques rurals, el subsector manufacturer més rellevant és el d’alimentació i begudes, que el 2017 representa quasi el 37 % dels ocupats manufacturers, davant del 19 % que representa en el conjunt de Catalunya (figura 3). Des de l’inici de la crisi econòmica, la participació d’aquest subsector ha guanyat 10 punts en el món rural i 6,5 en el conjunt de Catalunya.

treballadors de cooperatives de treball associat, tots ells amb qualsevol tipus de contracte (indefinit, temporal, etc.) i jornada de treball (completa, parcial, fixa discontínua, etc.). 4. El coeficient d’especialització relaciona la participació de la indústria manufacturera en l’ocupació total de la comarca amb la seva participació en el conjunt de Catalunya ([ocupats manufactura comarca / ocupats totals comarca] / [ocupats manufactura Catalunya / ocupats totals Catalunya]). Si el coeficient és més gran que 1, podem considerar el territori com a especialitzat en el sector. 50

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

Figura 3. Distribució percentual dels ocupats en la indústria manufacturera a les comarques rurals per subsectors. Anys 2008 i 2017

2008

2017

40,0 % 35,0 % 30,0 % 25,0 % 20,0 % 15,0 % 10,0 % 5,0 %

Alt

a èu

de ial

ter Ma

ím

tic

ns tra

ter

ica

ial

i fa

xú

oi ur ,s

sta Fu

Tè

xti

tic

làs

les

... uir ció

fec on l, c

ri pe Pa

qu àfi gr

ts ar

inà qu

en m Ali

ips qu ie

ria

tal

tac

ió

·lú

0,0 %

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

Figura 4. Evolució de l’ocupació manufacturera a Catalunya, a les comarques rurals i a les comarques urbanes. Període 2008-2017 (juny 2008 = = 100) Catalunya

Rurals

Urbanes

06 17

16 20

15 15

06 15

12 14

06 14

12 13

06 13

12 20

12 11

11 20

10 20

09 20

06 09

12 08

08 20

100 95 90 85 80 75 70 65 60

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

Figura 5. Evolució de l’ocupació manufacturera ( % de variació) del juny de 2008 al juny de 2017 per comarques

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

3. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ MANUFACTURERA ENTRE 2008 I 2017 L’evolució de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals des de l’inici de la gran recessió ha estat més positiva que al conjunt de Catalunya. Mentre que l’ocupació manufacturera en el període 2008-2017 queia el 52

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català 20,6 %

a Catalunya, a les comarques rurals ho feia per sota del 15 %. En els dos subperíodes, el de destrucció d’ocupació (2008-2013) i el de recuperació parcial (2014-2017), el comportament de l’ocupació manufacturera és millor a les comarques rurals que en el conjunt de Catalunya i, per tant, que a les comarques urbanes (figura 4). En els darrers deu anys, l’ocupació manufacturera a les comarques catalanes ha evolucionat de manera dispar (figura 5). Si en el conjunt de Catalunya el retrocés de l’ocupació manufacturera ha estat del 20,6 %, en dues comarques rurals ha augmentat: el 36 % al Moianès i el 5,2 % a la Segarra. Per contra, en dues comarques rurals la caiguda superava el 40 %: al Solsonès, amb el 40,1 %, i a la Ribera d’Ebre, amb el 44,6 %. 4. FACTORS EXPLICATIUS Com hem explicat, l’anàlisi shift-share descompon l’evolució de l’ocupació manufacturera a cada comarca en tres variables explicatives: una de referida al conjunt del territori català (efecte dinàmica global), una altra de referida a l’estructura productiva o especialització subsectorial de cada comarca (efecte estructura productiva) i una component diferencial (efecte dinàmica pròpia). L’efecte dinàmica global té una capacitat explicativa escassa en el conjunt de les comarques catalanes; com hem comentat, en el conjunt de Catalunya l’ocupació manufacturera davallava el 20,6 % entre 2008 i 2017, mentre que els resultats comarca per comarca rural són dissemblants (figura 6). L’efecte especialització, és a dir, la dinàmica de l’ocupació manufacturera que tindria lloc si a cada comarca l’ocupació dels subsectors manufacturers (alimentació, química, metall...) evolucionés al mateix ritme que ho fa al conjunt de Catalunya, tampoc no explica de manera significativa les dinàmiques comarcals. L’efecte especialització és positiu a les comarques on hi ha una forta presència dels subsectors menys afectats per la crisi, especialment el d’alimentació i begudes i en menor manera el de química,45 i és molt negatiu a les comarques amb presència de subsectors molt castigats per la crisi, com ara el de la construcció i el de la fusta i el moble. Així, a la Segarra, una comarca amb forta presència del subsector de l’alimentació, l’efecte especialització dona lloc a un augment del 14,6 % de l’ocupació manufacturera comarcal. En un altre sentit, al Pallars Sobirà, una comarca amb una forta presència de subsectors molt afectats per la crisi, l’efecte especialització dona lloc a una reducció del 10 % de l’ocupació manufacturera comarcal. No hi ha, però, com es veu a la figura 7, una correspondència 5. Els subsectors d’alimentació i begudes i de química i farmàcia han estat els únics que han creat ocupació en el període de crisi. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

Figura 6. Evolució de l’ocupació manufacturera ( % de variació) a les comarques rurals catalanes i efecte dinàmica global. Període 2008-2017

Evolució real de l’ocupació manufacturera

Efecte dinàmica global

Ri be

d’E So bre lso Ce nès rd an No ya gu e Mo ra Va ntsià ll Pa d’A lla ran rs Ju ss Ri à po Co G llès nc arr a d igu e B es ar b Be erà rg ue B dà Pa aix E lla br rs e So Te birà rra Alt a Pr ior at Ur g A e Alt lt C ll a R am iba p go Alt rça Ur g Ga ell rro tx Se a ga r Mo ra ian ès

–40,0 % –30,0 % –20,0 % –10,0 % –00,0 % –10,0 % –20,0 % –30,0 % –40,0 % –50,0 %

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

Figura 7. Evolució de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals i efecte especialització. Període 2008-2017

Evolució real de l’ocupació manufacturera

Efecte especialització

40,0 % 30,0 % 20,0 % 10,0 % 0% –10,0 % –20,0 % –30,0 % –40,0 %

be r

’Eb

So re lso Ce nès rd an No ya gu e Mo ra Va ntsià ll Pa d’A lla ran rs Ju ss Ri à po l Co G lès nc arr a d igu e B es ar b Be erà rg ue B dà Pa aix E lla br rs e So Te birà rra Alt a Pr ior at Ur g A e Alt lt C ll a R am iba p go Alt rça Ur g Ga ell rro tx Se a ga r Mo ra ian ès

–50,0 %

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

entre aquest efecte i l’evolució observada de l’ocupació manufacturera a cada comarca. Això vol dir que per a una bona part de les comarques rurals la dinàmica de l’ocupació manufacturera s’explica més per elements propis de la comarca (efecte dinàmica pròpia) que no pas per la dinàmica global de la in dústria manufacturera i l’especialització productiva. La figura 8 recull la diferència entre l’evolució de l’ocupació esperada a cada comarca, segons la suma dels efectes dinàmica global i especialització productiva, i l’evolució real. A la figura s’hi aprecia que per a un grup de comarques l’evolució real és propera a l’esperada. Per exemple, a la Noguera, la suma de l’efecte dinàmica global (–20,6 %) i l’efecte especialització productiva (–6,3 %) s’acosta molt a l’evolució real (–26,0 %). Malgrat tot, també hi ha un grup en què l’evolució real ha estat més positiva que l’esperada i un altre amb la situació contrària. A partir d’aquesta anàlisi seleccionem tres casos d’estudi amb la metodologia de les discussions de grup (focus groups) per a comprendre millor la dinàmica pròpia de les comarques rurals. Dues de les comarques selecciona des són casos extrems. La comarca de la Ribera d’Ebre ha estat seleccionada

Figura 8. Efecte dinàmica pròpia de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya (en %). Període 2008-2017 50,0 % 40,0 %

30,0 %

20,0 % 10,0 %

0 % –10,0 % –20,0 %

be ra Pa d’E lla bre rs Ju s So sà lso n Ce ès rd a Be nya rg ue d Ri à po Co G llès nc arr a d igu e B es ar be Mo rà nt Ba sià ix Eb No re g Va uera Alt ll d’ a R Ara iba n go r Ga ça rro txa Ur ge Alt ll Ca Alt mp Ur Te gell rra Al Se ta ga rra Pa Pri lla ora rs So t b Mo irà ian ès

–30,0 %

Font: Elaboració pròpia a partir dels afiliats a la Seguretat Social.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

perquè és la que té una dinàmica pròpia més negativa, és a dir, pel fet que la destrucció de l’ocupació manufacturera a la comarca és molt més intensa del que s’hauria d’esperar segons la dinàmica global i l’especialització productiva de la comarca. Una altra comarca, el Moianès, ha estat seleccionada perquè és la que té la dinàmica pròpia més favorable, amb un augment real de l’ocupació manufacturera superior al que s’hauria d’esperar. Finalment, del grup de comarques on l’evolució real no és gaire diferent de l’evolució esperada, ha estat seleccionada la Noguera, perquè ens permet cobrir una major representativitat del territori català. L’anàlisi qualitativa de les tres comarques ens ha permès apreciar que les dades generals sovint amaguen exemples rellevants per a comprendre el comportament de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals. Com hem assenyalat anteriorment, les comarques amb major especialització en el subsector d’alimentació i begudes presenten una dinàmica positiva molt per sobre de la del conjunt de Catalunya. Això és motivat pel fet que es tracta d’una activitat menys condicionada pels cicles econòmics, però també, com indiquen els resultats de l’anàlisi qualitativa, és conseqüència d’una profunda transformació de l’activitat en les últimes dècades, amb una forta aposta pel sector biològic i vegetarià, la quarta gamma, els productes refrigerats i una àmplia varietat de plats precuinats. Cal assenyalar, també, que no hem apreciat una relació estreta entre la indústria alimentària i l’agricultura local; és a dir, la Noguera presenta un potencial agroalimentari superior al del Moianès, però el dinamisme de la seva indústria alimentària ha estat molt menor. D’altra banda, les dades comarcals indiquen que el declivi en molts sectors tradicionals (el tèxtil i la confecció, o la fusta i els mobles) ha continuat, però en el treball de camp hem apreciat que moltes de les seves petites i mitjanes empreses continuen orientant-se a activitats que poden ser considerades com a tradicionals. Aquestes empreses han trobat nínxols de mercat dinàmics, tant orientant-se a productes molt especials (teixits resistents, material per a empaquetar, etc.) com orientant-se a productes fortament adaptats a demandes úniques (mobles a mida i molt especials, etc.). Aquests productes sovint segueixen les pautes del que avui s’anomena estratègia de servitització, és a dir, incorporar servei al producte manufacturer. La frontera entre la producció industrial i el sector terciari es fa més difosa, ja que les empreses manufacturen i proporcionen serveis de manera conjunta. Un exemple típic és el de les empreses que no venen solament el producte, sinó que el poden llogar o acompanyar de serveis d’assessorament i manteniment, com és el cas de les empreses de drons. El sector de la producció de material per a la construcció va resultar molt afectat per la crisi, però altra vegada vam detectar-hi iniciatives diferents amb nous materials sintètics i supervivents reorientats cap a noves demandes. 56

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

Encara que no disposem de dades d’àmbit comarcal sobre el comportament exportador i l’obertura de nous mercats, a les entrevistes es va indicar que durant la crisi moltes petites i mitjanes empreses es van veure obligades a cercar nous clients fora dels seus mercats tradicionals. Aquests nous mercats exteriors expliquen, en part, el millor comportament d’algunes empreses, que van poder trampejar els anys de recessió gràcies a l’exportació. Algunes de les noves empreses de les comarques rurals hem detectat que corresponen a emprenedors de fora de la zona, atrets per la qualitat de vida de l’entorn rural, la disponibilitat de mà d’obra amb qualificacions manufactureres i la disponibilitat de sòls i edificis industrials. La millora de les comunicacions físiques i de banda ampla expliquen, així mateix, els millors resultats d’alguns entorns rurals. Igualment s’aprecia un efecte contagi, atès que la presència d’una empresa important genera un efecte d’arrossegament sobre altres iniciatives tant del mateix sector com d’activitats complementàries. 5. CONCLUSIONS I PROPOSTES A l’hora de fer propostes d’actuació assenyalem que l’heterogeneïtat del món rural català fa difícil proposar línies generals que afavoreixin una major resiliència en tots els territoris i, per tant, que siguin vàlides alhora per al conjunt del territori. Amb tot, de l’estudi es poden extreure algunes lliçons: — L’existència o la manca de coordinació entre els sectors públic i privat i entre els gestors polítics i els gestors administratius, i la col·laboració entre els agents privats, són elements fonamentals que expliquen la diferent resiliència que manifesten les comarques rurals catalanes. Una bona coordinació entre els diferents agents és clau per a aconseguir una dinàmica socioeconòmica correcta, com manifesta el cas del Moianès. — L’adaptació o, si es vol, la reinvenció dels sectors manufacturers tradicionals ha estat un element important del manteniment de l’ocupació manufacturera en el món rural. Els sectors tradicionals poden ser clau en el present i el futur de les zones rurals catalanes. Les polítiques i intervencions no han de menysvalorar els sectors industrials tradicionals. Això és vàlid per als sectors de l’alimentació, del tèxtil i de la fusta, entre d’altres. — Una visió estratègica de la comarca i la implicació d’agents públics i privats en la identificació d’obstacles i potencialitats i en la formulació de línies d’actuació que s’anticipin als reptes de les empreses, són fonamentals per a afavorir la resiliència. — Les actuacions per a aconseguir l’adequació de la mà d’obra de la comarca a les demandes de les empreses és un factor clau a l’hora de superar i reduir les bosses d’atur i de minimitzar els factors de bloqueig que QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

J. Rosell, L. Viladomiu

pateix el creixement de l’ocupació manufacturera. Formació i assessorament a mida semblen ajustar-se convenientment. — Un element clau de la resiliència és la innovació empresarial, dins la qual destaquen estratègies de servitització que poden ser molt adients amb el teixit empresarial del món rural. — Els distintius territorials poden contribuir positivament a una visualització de l’especialització de la zona. — Les polítiques d’atracció d’empreses als territoris s’han d’ajustar a cada territori i han d’incorporar el plantejament d’iniciatives d’aterratge industrial, preus bonificats de l’energia en zones productores i programes de formació a mida. Per acabar, destaquem que el sector industrial manufacturer ha estat poc estudiat com a element de desenvolupament del món rural català en les darreres dècades, malgrat que, com indiquen les xifres sobre ocupació, aquest sector continua tenint un protagonisme molt rellevant. En el futur caldria realitzar majors recerques que complementessin aquest estudi, que aporta una primera aproximació. El recentment creat Observatori del Món Rural, de la Fundació del Món Rural, hauria de contribuir a pal·liar aquesta deficiència, recollint dades generals i promocionant estudis específics. Un tema cabdal és l’estudi de les petites i mitjanes empreses, que són un element fonamental del comportament industrial de les zones rurals. Bibliografia BBVA (2018). «Anuari Econòmic Comarcal 2018». BBVA Research [en línia]. Madrid: BBVA. <https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2018/ 11/Anuari_2018_CAT.pdf> [Consulta: gener 2019]. Clark, J. (2017). «Resilent regions and open innovation; the evolution of smart cities and cívic entrepreneurship». A: Williams, N.; Vorley, T. (ed.) (2017). Creating resilient Economies. Entrepreneurship, Growth adn Development in Uncertain Times. Cheltenham: Edward Elgar, p. 109-122. Diputació de Barcelona (2015). Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share, Barcelona. Barcelona: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Diputació de Barcelona. Kiese, M.; Hundt, C. (2014). «Cluster policies, organising capacity and region al resilience: Evidence from German case studies». Raumforschung und Raumordnung, núm. 72, p. 117-131. Martin, R. (2012). «Regional econòmic resilience, hysterisis and recessionary shocks». Journal of Economic Geography, núm. 12, p. 1-32. 58

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Crisi econòmica i resiliència al territori rural català

Ramajo, J.; Márquez, M.-A. (2008). «Componentes espaciales en el modelo Shift-Share. Una aplicación al caso de las regiones peninsulares españolas». Estadística Española, vol. 150, núm. 168, p. 247-272. Rosell, J.; Viladomiu, L.; Mancilla, C. (2016). «Resiliencia, territorios y empleo: el caso de las comarcas catalanas». Revista Chilena de Economía y Socie dad, vol. 10 (2), p. 86-99. Simmie, J. (2017). «The evolution of econòmic resilience in cities; reinventa tion versus replication». A: Williams N.; Vorley, T. (ed.). Creating resilient Economies. Entrepreneurship, Growth adn Development in Uncertain Times. Cheltenham: Edward Elgar. Viladomiu, L.; Rosell, J. (2018). Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017. Lleida: Fundació del Món Rural. També disponible en línia a: <http://www.fmr.cat/ sites/default/files/adjunts-fmr/informe_industria_rural_definitiu.pdf> [Consulta: novembre 2018]. Williams N.; Vorley, T. (2017). «Introduction». A: Williams, N.; Vorley, T. (ed.). Creating resilient Economies. Entrepreneurship, Growth adn Development in Uncertain Times. Cheltenham: Edward Elgar, p. 1-7.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 45-59

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 61-82 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.104

HORTUS FLORILEGIUM: L’ARRIBADA DE LES PLANTES EXÒTIQUES A CASA NOSTRA I EL NAIXEMENT D’UNA NOVA PROFESSIÓ Jordi Cartañà Professor jubilat d’Història de la Jardineria Institut Rubió i Tudurí, Escola de Jardineria, Barcelona

Rebut: 28 de febrer de 2019 - Acceptat: 26 d’abril de 2019

RESUM Entre els segles xvi i xviii es produeix l’arribada als jardins d’aclimatació espanyols de diverses espècies ornamentals provinents d’Amèrica que s’aniran difonent per Europa. Posteriorment, a finals del segle xviii, a causa de les noves modes en jardineria i de l’aparició de l’higienisme, s’anirà incrementant la demanda de jardins i plantes tropicals procedents de tots els indrets del món. Aquest fet propiciarà durant la primera meitat del segle xix l’aparició d’una nova professió al nostre país, la del viverista, que aclimatarà i comercialitzarà una gran varietat d’espècies exòtiques que regularment exhibirà en exposicions i concursos de plantes i flors, esdeveniments que van tenir un gran ressò ciutadà. Paraules clau: jardineria, horticultura, viverista, espècies exòtiques, Paï sos Catalans, segles xvi-xix.

Correspondència: Jordi Cartañà i Pinén. A/e: cartana.jordi@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

HORTUS FLORILEGIUM: LA LLEGADA DE LAS PLANTAS EXÓTICAS A NUESTRO PAÍS Y EL NACIMIENTO DE UNA NUEVA PROFESIÓN RESUMEN Entre los siglos xvi y xviii se produce la llegada a los jardines de aclimatación españoles de diversas especies ornamentales procedentes de América que se irán difundiendo por Europa. Posteriormente, a finales del siglo xviii , debido a las nuevas modas en jardinería y a la aparición del higienismo, se irá incrementando la demanda de jardines y plantas tropicales procedentes de todos los rincones del mundo. Este hecho propiciará, ya en la primera mitad del siglo xix, la aparición en nuestro país de una nueva profesión: la de viverista, que aclimatará y comercializará una gran variedad de especies exóticas que exhibirá regularmente en exposiciones y concursos de plantas y flores, eventos que tuvieron un gran impacto ciudadano. Palabras clave: jardinería, horticultura, viverista, especies exóticas, Países Catalanes, siglos xvi-xix. HORTUS FLORILEGIUM: THE ARRIVAL OF EXOTIC PLANTS IN OUR COUNTRY AND THE BIRTH OF A NEW PROFESSION ABSTRACT Between the 16th and 18th centuries, a number of ornamental plant species from the Americas reached the Spanish acclimatization gardens, spreading throughout Europe from there. Subsequently, at the end of the 18th century, the demand for such gardens and tropical plants from around the world steadily increased as a result of new trends in gardening and the emergence of hygienism. During the first half of the 19th century, this phenomenon fostered the rise of a new profession in our country: that of the nursery gardeners who acclimatized and marketed a large variety of exotic species that they regularly displayed in plant and flower exhibitions and competitions, which were very popular. Keywords: gardening, horticulture, nursery gardening, exotic species, Catalan Countries, 16th-19th centuries.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

1. INTRODUCCIÓ Amb la descoberta i l’exploració d’Amèrica es va obrir un món de varie tat vegetal desconegut fins aleshores. L’afany inicial, limitat estrictament a l’àmbit de la ciència, fou per les noves espècies de caràcter alimentari o medicinal o les que poguessin aportar alguna utilitat. Les plantes ornamentals, doncs, van quedar relegades a un segon terme i va ser a poc a poc en el temps que es van anar incorporant com a rareses als grans jardins europeus del siscents i el set-cents (Pueyo, 2015). Aquest treball pretén, d’una banda, donar a conèixer algunes plantes ornamentals que es van introduir a Europa a través de la Península durant els segles xvi-xviii, aspecte molt poc estudiat fins ara. De l’altra, analitzar els motius i les raons de l’increment exponencial de la demanda de plantes exòtiques i de la jardineria en general durant el segle xix, que va afavorir l’aparició d’un nou col·lectiu professional vinculat a la producció d’espècies vegetals al·lòctones. 2. L’ARRIBADA DE PLANTES AMERICANES ORNAMENTALS DURANT ELS SEGLES XVI I XVII A diferència d’altres estats europeus, a casa nostra mai s’ha tingut gaire interès a reivindicar la primícia de l’arribada de nombroses plantes americanes de gran valor ornamental. A part de les molt estudiades plantes alimentàries com el blat de moro, el moniato, la pinya americana o el tabac, que ja són descrites per Colom,1 el cacau, la patata i el tomàquet van ser coneguts durant el segle xvi. Juntament amb aquestes plantes, de manera més discreta també en van arribar d’altres que, per la seva bellesa, es plantaven als jardins. El 1604 Gregorio de los Ríos va publicar Agricultura de jardines,2 la primera monografia de jardineria d’Europa. Aquesta obra ja incloïa algunes plantes d’ús ornamental provinents d’Amèrica, com l’atzavara (Agave americana), la canya d’Índia (Canna indica), els fanalets (Cardiospermum halicacabum), el bitxer (Capsicum frutescens), les campanetes (Ipomoea purpurea) i els tomàquets (Lycopersicon esculentum), portades per Hernan Cortés el 1521 i que van ser planta ornamental a Anglaterra i als Estats Units fins a la fi del segle xviii 1. Respecte al blat de moro, indicava «que es una simiente que haze una espiga como una maçorca, de que llevé yo allá, y ay ya mucho en Castilla» (1498); dels moniatos, que «tienen sabor propio de castañas, y no ay quien no crea, comiéndolas, que no sean castañas» (1492), i de les pinyes, que «eran como unas alcachofas, pero cuatro veces más altas, que daban una fruta con forma de piña, dos veces más grande y parece saludable» (1493) (Pardo i López, 1993, p. 145 i 153). 2. Vegeu un estudi complet d’aquesta monografia a Fernández Pérez (1991). Sobre l’agricultura i la jardineria del Renaixement, vegeu Cartañà (2008), on es tracta l’obra de Gregorio de los Ríos. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

(taula i). No cal dir que faria falta una recerca molt més exhaustiva per a poder ampliar el nombre de les espècies ornamentals que van entrar a Europa a través d’Espanya.

Taula I. Algunes plantes introduïdes a Europa, a través d’Espanya, durant els segles xvi-xviii Nom científic Agave americana

Nom de G. de los Ríos (1604) Maguey

Aloysia citrodora

Nom català

Nom castellà

Notes

Atzavara

Pita

Marialluïsa

Hierba luisa

Pelegrina, azucena de Lima

2 3

Alstroemeria pelegrina Canna indica

Caña marina

Canya d’Índia

Caña de las Indias

Cardiospermum halicacabum

Besicos de monja

Fanalets

Farolillos

Capsicum frutescens

Guindillos de las Indias

Bitxera

Chili

Dahlia sp

Dàlia

Dalia

Fuchsia magellanica

Fúcsia

Pendientes de la reina

Ipomoea quamoclit

Campanillas purpúreas turquesadas

Campaneta

Campanillas moradas

Lycopersicon esculentum

Pomates

Tomàquets

Tomates

Mirabilis jalapa

Mexicanes, maravillas

Flor de nit

Don Diego de noche

Nicotiana tabacum

Tabaco

Tabac

Tabaco

Passiflora coerulea

Passionera

Pasionaria

Phytolaca dioica

Bella ombra

Ombú, bella sombra

Polianthes tuberosa

Vara de Jessè

Vara de Jesé

Schinus molle

Muelle

Pebrer bord

Falso pimentero

Tagetes erecta

Claveles de las Indias

Clavell de moro

Tagetes, clavel de la India

Tropaeolum majus

Mastuerço de las Indias

Caputxina

Capuchina

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts bibliogràfiques.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra Notes: Aquestes notes pretenen destacar alguns aspectes sobre la introducció a Europa de les espècies citades. 1. Va ser descrita per Antoni Palau, professor del Jardí Botànic de Madrid ja el 1779. Va dedicar l’espècie a la dona del rei Carles IV, María Luisa de Parma. 2. Casimiro Gómez Ortega (1791) dona a entendre que és una planta introduïda a Europa pels espanyols. 3. «La primera especie se cría, y cultiva en algunos Jardines de Madrid, y existe en el Real Jardín Botánico. Las dos especies las cultivan en las Huertas, y Jardines de Barcelona con gran abundancia, porque fe hace comercio de fu fruto para cuentas de rosario» (Quer, 1762, p. 398). 4. Descrita per primer cop per Francisco Hernández el 1570 en el llibre Historia de las plantas de la Nueva España. El 1789 el director del Jardí Botànic de Nueva España, Vicente Cervantes, va enviar les primeres llavors de Dahlia al botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop, del Real Jardín Botánico de Madrid, que va descriure el gènere. D’allà es van enviar llavors als principals jardins d’Europa. 5. Portat per Hernan Cortés a inicis del 1521, es va estendre ràpidament primer per Espanya i després per Itàlia, on va rebre el nom de pomodoro (‘poma d’or’). No obstant això, la resta de països d’Europa el consideraven perillós: «Los mas de los Autores antiguos, y algunos modernos, especialmente los Septentrionales, no convienen todavía en las virtudes del Tomate; antes al contrario son de opinión que mejor se debe colocar en el número de las plantas venenosas» (Quer, 1784, p. 386). A Alemanya se’n deia préssec de llop i creien que servia per a atraure els homes llop. A la Gran Bretanya i França va ser una planta ornamental fins a finals del segle xviii i als Estats Units fins al 1820. 6. Es va introduir al segle xvi. De los Ríos l’anomena «mexicanas, y por otro nombre Maravillas y Tudescas» i diu que «su flor huele a azahar. Destas ay muy pocas». Quer (1784, p. 257) ens informa que «Esta planta se debe á la curiosidad de nuestros Españoles, que por la hermosura y variedad de colores de sus flores la traxeron á España, donde vegeta con la mayor lozanía, como en suelo propio por, lo que creo que de aquí se ha comunicado á las demás Provincias de Europa». 7. Arribà a Espanya el 1559 i, a més de ser una planta medicinal, es plantava als jardins per les seves flors: «Nuestros Españoles son los que primeramente la descubrieron en Tabasco, Provincia del Reyno de Yucatan en la Nueva España, inmediata al mar Mexicano: le dieron el nombre de Tabaco por el sitio en donde le habían hallado» (Quer, 1784, p. 486). Miguel Colmeiro inclou l’espècie en el seu Manual completo de jardineria del 1859. 8. El nom flor de la passió li va ser posat pels missioners jesuïtes el 1610 per l’estructura de la flor, que té semblances amb alguns elements de la passió de crist (corona d’espines, claus...). 9. Hi ha la creença, força estesa, que va ser introduïda a Europa per Hernando Colón, fill de Cristòfor Colom, que en va plantar diversos exemplars a Sevilla, al monestir de la Cartuja, entre altres llocs. 10. «Este árbol fue trahido por nuestros Españoles del Perú á España [...]. Algunos de estos que traen su origen de países cálidos han vegetado lozanamente, resistiendo á los yelos más fuertes que se padecen en Aranjuez y luego se han granado, sus simientes, se han re partido gratuitamente para su propagación por España y no pocas se han distribuido en países extranjeros, habiendo sido Aranjuez la primera escala de su aclimatamiento» (Quer, 1784, p. 446). 11. «Nuestro insigne Botánico el Doctor Francisco Hernández, que la observó con otras especies, o variedades del mismo género en el Reyno de Nueva España, nos dice en el primer tomo de su Historia Natural, impreso en Roma en 1561 que posee virtud discuciente y aperitiva, y que el zumo de las hojas promueve la orina, el sudor y la menstruación, cura la caquexia originada de causa fría por vicio del hígado, alivia á los hydrópicos, excita vómito. y aplicadas las mismas hojas antes de la accesión precaven el frío de las fiebres intermitentes [...]. Esta planta se cultiva en todos los Jardines de los Sitios Reales y en los de los Curiosos [...]. Hasta ahora casi solo sirve por lo vistoso de sus flores para adorno y recreo de la vista en macetas y jardines» (Quer, 1784, p. 347). 12. La introdueixen els jesuïtes al segle xvi. En són comestibles tant les flors com les fulles i s’utilitzaven en la cuina americana. «Esta planta vino a España del Perú por manos de nuestros Descubridores, donde se cría con abundancia en terrenos húmedos» (Quer, 1764, p. 9).

Durant el segle xviii, amb l’aparició de la Il·lustració, l’interès per les novetats botàniques es va incrementar moltíssim. Es van donar instruccions sobre com s’havien de transportar les plantes en vaixell i a finals del set-cents es van crear per tot el territori espanyol nombrosos jardins botànics per a adaptar al clima les plantes que arribaven d’Amèrica i altres indrets. Tots aquests jardins estaven regits pel Jardí Botànic de Madrid, creat el 1773. A Cadis era on es rebien la majoria de llavors i plantes ultramarines i, per tant, es va determinar que fos el seu jardí botànic, dependent del Col·legi de Cirurgia de l’Armada, qui fes la recepció d’espècies, «desde donde se remitan convenientemente los pies duplicados, y demás que vayan duplicando al resto de España, y con preferencia a su tiempo a Valencia [1777], Málaga [1784], Madrid [1773], Aranjuez e Islas Canarias [La Orotava, 1788]» (Puerto, 2002). QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

Figura 1. Algunes de les espècies americanes introduïdes a Europa gràcies als nostres botànics (Passiflora caerulea, Aloysia citriodora, Schinus molle, Tagetes erecta)

Font: Plant illustrations (http://www.plantillustrations.org/).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

Els Jardins d’Aranjuez i les seves dependències van ser un dels primers focus de difusió i coneixement de les plantes ornamentals. En els seus vivers, el 1799 els jardiners Claudio i Esteban Boutelou van cultivar diverses espècies que es regalaven gratuïtament als subscriptors de la publicació periòdica Semanario de Agricultura y Artes. Entre elles hi havia diverses espècies americanes, com els cordons de gitana (Amaranthus caudatus), la caputxina (Tropaeolum majus), el clavell d’agost (Tagetes erecta), la flor de nit (Mirabilis jalapa) o la balsamina (Impatiens balsamina).3 Els germans Boutelou també van ser els introductors de nombrosos arbres que posteriorment es van utilitzar a bastament per a ornamentar la majoria dels jardins i passeigs de l’Estat. Entre d’altres, cal indicar el negundo (Acer negundo), la catalpa (Catalpa bignoniodes), l’acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos), el liquidàmbar (Liquidambar styraciflua), la magnòlia (Magnolia grandiflora), el tuliper (Liriodendron tulipifera), la robínia (Robinia pseudoacacia) o el xiprer dels pantans (Taxodium distichum), que es van plantar per primera vegada entre el 1780 i el 1792 (Boutelou, 1807). També cal destacar l’activitat aclimatadora del Jardí Botànic de Puçol, a València. Creat el 1777 per l’arquebisbe Francesc Fabian, va desenvolupar una gran tasca en els darrers anys del set-cents. Amb llavors arribades des de Madrid o directament des de Mèxic, van aconseguir naturalitzar diverses plantes alimentàries, com l’alvocat (Persea americana), el xirimoier (Annona cherimola), el cacauet (Arachis hypogaea), el papaier (Carica papaya L) o la guaiaba (Psidium guajava); o medicinals, com la berbena (Verbena jamaicensis = Stachytarpheta jamaicensis), diverses espècies de sàlvia (Salvia sp.) o la marialluïsa. També van experimentar amb alguns arbres que posteriorment s’utilitzarien en jardineria, com l’arbre del corall (Erythrina corallodendron), la tuia oriental (Thuja orientalis), el pebrer bord o el cedre del Líban (Cedrus libani) (Sendra, 2000). També el Jardí Botànic de Barcelona, el 1815, ja preveia disposar d’una zona amb plantes ornamentals, «un hermoso quadro para las flores de jardineria, de recreo o de adorno», encara que només destinades «para exercitar las manos de los discípulos de la escuela de dibuxo» (Bahí, 1815). Entre aquests jardins d’aclimatació es va produir un important intercanvi de llavors i plançons, i alhora es facilitava molt que els afeccionats introduïssin en els seus jardins espècies exòtiques, cosa que va accelerar el procés d’aclimatació de les espècies al territori. Fins al primer terç del segle xix, doncs, la producció i la comercialització de plantes ornamentals estaven limitades a alguns horticultors dels voltants de les grans ciutats, com Barcelona, Madrid o València, que, a més dels seus conreus 3. En el document original, els noms comuns castellans utilitzats són, per ordre: «moco de pavo, capuchina, clavelón, don Diego de noche y Nicaragua». QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

d’horta, també cultivaven alguns tipus de plantes i flors tradicionals utilitzades en els jardins, com els lliris, les violetes, els rosers o els lilàs.4 Mentrestant, a Europa s’imposaven noves modes en jardineria que incloï en un gran nombre de plantes exòtiques de tots els indrets de la Terra. 3. LES NOVES MODES EN JARDINERIA Va ser William Chambers qui va començar a utilitzar plantes exòtiques als seus jardins. Aquest paisatgista anglès d’origen suec va ser l’introductor d’elements orientals als jardins paisatgistes, especialment als Jardins Reials Botànics de Kew (Londres), que ell va redissenyar per a la vídua del príncep de Gal·les a mitjan set-cents i on va fer construir la famosa pagoda el 1761. Alhora hi va introduir nombroses espècies exòtiques, com l’au del paradís (Strelitzia reginae), el freixe xinès (Fraxinus chinensis) o la tuia oriental (Thuja orientalis). Ja entrat el vuit-cents, John Claudius Loudon (1783-1843) va proposar modificar l’estil paisatgista incorporant-hi alguns elements de la jardineria formal i defensant la plantació del jardí només amb espècies exòtiques per tal que fossin reconegudes com a obres d’art diferents de la natura (1832). El nou estil, denominat eufemísticament «jardinesc» pels defensors del paisatgisme, no era més que un estil eclèctic on tot s’hi valia. Alhora, els perjudicis mediambientals que van acompanyar la revolució industrial i el desenvolupament de les teories higienistes, van afavorir, per una banda, l’aparició dels primers jardins públics i, per l’altra, la construcció de segones residències enjardinades a les poblacions properes a les grans ciutats com a lleure de la burgesia. Ja el 1810 el paisatgista britànic Humphrey Repton escrivia: «[...] a les rodalies de cada ciutat i població industrial, noves cases i vil·les estan creixent, i aquestes, amb uns pocs acres de terreny, exigeixen totes les facilitats que tenen les grans finques campestres». A Espanya, a les grans ciutats aquest procés fou similar, com ho demostra la gran profusió de torres que es van construir a mitjan segle xix a Gràcia, Sarrià o les Corts, al voltant de Barcelona, o als Carabancheles, a Madrid. Referint-se a Sarrià, el 1852 un diari de l’època informa: Sus cercanías están cuajadas de quintas o casas de campo, conocidas con el nombre vulgar de torres, las cuales bien podrían llamarse casas de recreo, por ser la habitación de verano de una buena porción de pudientes 4. Montse Rivero, Josep Montserrat i Neus Ibáñez han estudiat les plantes utilitzades a Barcelona a l’inici del set-cents (Rivero, 2009). Per a les plantes ornamentals dels segles xvi i xvii, vegeu Armada i Porras (1991). 68

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

y gente acomodada de la vecina ciudad [...]. Es lo más a propósito para los tiempos de holganza y para restablecer la salud (El Áncora, Barcelona, 26 de gener de 1852).

Per acabar, l’interès per la jardineria es va generalitzar gràcies a la publicació de revistes especialitzades en horticultura, com Gardener’s Magazine, editada el 1826 a Londres per John Claudius Loudon, que ajudà molt a divulgar les plantes exòtiques. Defensava l’ús d’hivernacles als jardins per a cultivar-hi les plantes provinents de climes tropicals. Va ser el 1836 que el paisatgista i arquitecte Joseph Paxton dissenyà i construí el primer hivernacle modern a base de ferro i vidre, el Victoria Regia House, a Chatsworth, per a fer-hi florir la Victoria amazonica, cosa que no aconseguí fins al 1849. Les primeres exposicions universals (Londres, 1851; París, 1855, i d’altres) també van marcar tendència en l’ús de rareses botàniques en jardineria. És força interessant la història del disseny de l’estructura del Crystal Palace, seu de la primera Exposició Universal, a Londres. Va ser dissenyat pel mateix Paxton, que es va inspirar en el revers de les fulles de nenúfar gegant (Pueyo, 2015).

Figura 2. Paisatgistes anglesos que van introduir les noves modes jardineres del segle xix en les quals es prioritzava l’ús de les plantes exòtiques en els jardins (d’esquerra a dreta): William Chambers, John Claudius Loudon i Joseph Paxton

Font: Viquipèdia.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

Al nostre país aquestes influències es van anar imposant, com a la resta d’Europa. Alguns membres de la noblesa il·lustrada, grans amants de la ciència i la botànica, disposaven de grans jardins dissenyats seguint els dictats neoclàssics del moment, on plantaven espècies exòtiques i rareses botàniques. Era el cas de Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i propietari del Laberint d’Horta, on ja el 1817 s’hi ressenya l’existència d’alguns exemplars escassíssims als nostres jardins, com els arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia), les acàcies de tres puntes, les robínies (Robinia pseudoacacia), els pebrers bords, els bonduc (Caesalpinia bonduc [L.] Roxb), els castanyers d’Índies (Aesculum hipocastanum), les catalpes o les magnòlies (Galobardas, 1817). També tenim informació de la presència d’espècies exòtiques a la torre Gironella.5 A Madrid, el duc d’Osuna,6 propietari de l’Alameda de Osuna i el Capricho, n’era un gran col·leccionista i va presentar una gran quantitat d’espècies estranyes a l’Exposición General de Agricultura de Madrid, el 1857. Tots ells eren persones molt ben relacionades amb el món científic i obtenien les llavors principalment dels jardins botànics i d’aclimatació, tant dels espanyols com dels estrangers. No obstant això, a part dels científics i d’algunes minories il·lustrades que estaven al corrent dels estudis que es feien sobre la botànica i l’abundant informació recollida a les primeres exposicions universals, el primer contacte amb les plantes forasteres que va tenir la població va ser a través de viveristes francesos que les comercialitzaven directament. Tenim notícia que ja el 1828 el florista i pépiniériste francès Porte va traslladar a la capital «un completo surtido de plantas exóticas traídas de los países extranjeros, así como de la Nueva Holanda [Austràlia], del Cabo [Sud-àfrica] y del Japón»; entre elles destacaven camèlies i magnòlies «de las mas raras» (Diario de Avisos de Madrid, Madrid, 26 de desembre de 1828). També el 1839 el jardiner Pellorce de París informava al diari El Constitucional de la seva arribada a Barcelona amb una col·lecció de plantes procedent d’Austràlia que posava a la venda. Eren plantes «muy esquisitas, como son: la camelia, acelia [no sabem del cert quina planta és], metrosideros, pitosporom, andrómeda [Andromeda polifolia], magnolia grandifolia, kalmia, “pivoine” (árbol) [Paeonia sp., peònia llenyosa] muy rara, rododendro, hortensia, etc. y mas de 200 especies de rosales muy raros y que hace muy poco que se conocen [...]» (El Constitucional, Barcelona, 2 de desembre de 1839).

5. L’edifici principal encara es conserva i és la seu del Col·legi Santa Dorotea - Salesianes al passeig de Sant Joan Bosco, a Sarrià. 6. Entre el 1787 i el 1839 es va construir el Parque del Capricho dins l’Alameda de Osuna, a Madrid. El 1844 va passar a ser-ne propietari Mariano Téllez Girón, duc d’Osuna, que va morir arruï nat el 1882. 70

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

Possiblement, en un moment en què el ferrocarril encara no s’havia construït, el transport d’un volum tan gran de mercaderia delicada es feia per via fluvial fins a Seta (Occitània) i d’allà, amb vaixell de cabotatge fins a Barcelona. El costum dels horticultors francesos de venir a vendre plantes exòtiques a Espanya va durar fins més enllà de la primera meitat del segle xix i el 1868 encara tenim constància dels viatges de l’horticultor francès Martin a Madrid per a oferir els seus productes (La Época, 1868). A poc a poc, a partir de la dècada del 1840, a les ciutats més importants de la Península, especialment a Madrid, Barcelona i València, iniciaren la seva activitat els primers productors de planta ornamental, que van subministrar les plantes que demanava la burgesia per a embellir els seus jardins. 4. ELS PRIMERS viveristes ESPANYOLS Als Països Catalans, els primers productors que van adquirir un cert renom durant els anys 1850 i 1860 van ser els valencians Rafael González Valls, Lluís Corset, Joan Bautista Berenguer i Vicent Roca Bonora i els catalans Mario Graffi i Ventura Vidal. Aquests professionals tenien un perfil similar, ja que tots ells compaginaven la producció hortícola amb la de planta ornamental, com es comprova en els seus catàlegs. Aclimataven tant plantes alimentàries, especialment fruiters, com plantes exòtiques. Tots ells eren persones amb una sòlida formació científica i membres actius d’entitats acadèmiques com la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País o, com Vicent Roca, de les societats d’horticultura de París, Gant, Bordeus o Tolosa. Tots van viatjar per diversos països d’Europa per tal d’estudiar les noves espècies i importar-les a casa nostra. Entre les plantes importades hi havia camèlies, rododendres, cactus, Ericas, fúcsies, amaril·lis, Crinum sp. azalees i passiflores. Es va portar un exemplar desconegut d’Amarylis josephiniae (act. Brunsvigia josephiniae). És força reveladora la descripció que Vicent Roca fa dels seus viatges (1842): Que deseoso de proporcionar a nuestro bello suelo el sin número de plantas que nos son desconocidas y que con ventaja de la ciencia se cultivaban en las Cortes de Francia e Inglaterra [...] tiene hechos ya dos viajes [...] uno a la Ciudad de Lion trayendo varias plantas tanto desconocidas como apenas propagadas. [...] En primero de septiembre último, [va decidir] pasar a Paris. Del Jardín de Plantas de aquella Ciudad posee hoy la nuestra al pie de mil plantas que con gran dispendio y con no pocas dificultades ha logrado felizmente hacer llegar a esta Ciudad.

Alguns d’ells tenien càrrecs públics relacionats amb l’administració, com González Valls, que va ser vicepresident de la Junta de Comerç de València, QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

o Juan B. Berenguer, que era membre de la Junta d’Agricultura i director de «Paseos» de l’Ajuntament de València el 1847, o Ventura Vidal, que als anys cinquanta va ser comissari regi per a l’agricultura de les províncies de Tarragona i Lleida. Rafael González Valls (València, 1800-1853) era el propietari de l’Hort dels Caputxins, que va adquirir als anys quaranta durant el procés desamortitzador. Va iniciar el negoci d’aclimatar i comercialitzar plantes exòtiques ja el 1830 i va ser el primer a fer viable el cultiu de la «piña de Indias o ananás» el 1849 (Revista Enciclopédica, 1849). A més a més de tenir un important negoci de cultius hortícoles, a poc a poc va anar ampliant la producció de plantes exòtiques, amb la qual cosa va elevar «su hermoso jardín a la altura de los grandes establecimientos de floricultura de Gante y Bruselas» (Revista Enciclopédica, 1849). El 1852 va publicar un catàleg de les seves produccions (Anton, 1865, p. 63). També va ser un importantíssim industrial de ceràmica vidriada. El 1856 els seus hereus van posar a la venda l’Hort dels Caputxins i el nou propietari va continuar el negoci, atès que el 1859 tenim notícia de la publicació d’un nou catàleg de plantes (El Clamor Público, 1856). Un altre pioner de la producció de plantes per a jardineria va ser Lluís Corset Royo († 1879). L’Hort d’en Corset (ciutat de València) tenia fama com a «vivero de árboles frutales y de paseo, así como de plantas de toda especie», com s’especificava en la visita que hi va fer el duc de Montpensier el 1852. El seu viver era famós pels bulbs; el 1849 hi va plantar els primers moniatos. Es va especialitzar en la cria de la cotxinilla i en l’Eucaliptus globulus, arbre utilitzat com a símbol revolucionari durant La Gloriosa, el 1868, i anomenat arbre de la llibertat, que va plantar a la plaça actual de l’Ajuntament (Las Provincias, València, 10 de febrer de 1868). Va viatjar per l’estranger, d’on va importar diverses espècies, com ara «robustos frutales de delicadas clases, numerosas colecciones de magnolias, notables por su flor, árboles maderables y gran número de flores». El 1836 va publicar un catàleg de les seves produccions, considerat el primer de la Península i que va reeditar el 1868 (Ballester-Olmos, 2002). Va participar a l’exposició hortícola valenciana del 1850 (Exposición, 1850) i a l’Exposición General de Agricultura del 1857, en aquest cas només amb productes hortícoles. Va ser nomenat honoríficament «jardiner aclimatador» per la Societat Econòmica Valenciana, juntament amb Vicent Roca, i publicà amb Felix Robillard una memòria sobre el blat de moro. El 1863 se li va encarregar aclimatar el cuc de seda de l’ailant (Bombix cinthia). En la mateixa línia, Joan Bautista Berenguer i Ronda (1791-1863) tenia una empresa de producció de plantes, ja esmentada el 1838, a l’antic hort del Patriarca, a València ciutat. El seu jardí d’aclimatació estava considerat el «más próspero de España y, probablemente, del extranjero». Pascual Madoz el descriu com «un jardín de aclimatación de los nopales para la cría de la cochinilla [...]. Abundan sin embargo las plantas exóticas y caprichosas, 72

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

particularmente de América [...]» (Madoz, 1849). Va ser l’introductor a Espanya de la «caña brava» o canya de bambú (Bambusa sp.) (Ballester-Olmos, 2002) i del nesprer (Eriobotrya japonica), que inicialment s’utilitzava com a planta de jardí. Finalment, cal citar Vicent Roca Bonora († 1856 ?), que tenia al seu hort «infinita variedad de flores, árboles y arbustos, y colocadas las plantas en la más ordenada simetría» (Madoz, 1849). El 1853 va ser nomenat jardiner de la Real Casa, amb el privilegi de poder utilitzar les armes reials al seu establiment. El 1845 va viatjar a la capital per a oferir les seves plantes, com ara «rododendros, azaleas, metrosideros, gardènies, camèlies y otras diferentes» (Diario de Avisos de Madrid, 1845). La seva arribada va crear molta expectació i va ser recollida per la premsa local, que lloava la iniciativa: «Valencia, cuyo benigno clima es tan a propósito para la propagación de plantas exóticas, se vaya despertando el interés y el gusto en generalizar este nuevo ramo de la industria» (El Espectador, 1943). Va ser membre del jurat de l’Exposition d’Agriculture organitzada per la Société d’Horticulture de la Gironde el 1853. Roca va introduir moltes espècies ornamentals, com ara la Bougainvillea spectabilis el 1841 amb Andrés Sancho. Segons els cronistes de l’època, l’any 1854 va fer florir una orquídia de difícil cultiu com era la Stanhopea oculata i a l’inici dels anys cinquanta va aconseguir aclimatar la Bilbergia speciosa (B. amoena) i la planta aquàtica victòria règia el 1853, gràcies als esforços del seu jardiner, Gustau Chonquet (La Comisión..., 1853).7 Va publicar un primer catàleg de plantes «exóticas e indígenas» sense datar, del qual es va fer una segona edició el 1855 (Anton, 1865). Va morir abans del 1857, ja que a l’Exposición General de Agricultura de Madrid, en què la seva empresa va participar amb moltes plantes, s’hi anuncia la vídua de Vicente Roca. Més tard va continuar l’empresa el seu fill Vicent Roca Soler (18431891). A Barcelona, el principal productor va ser Ventura de Vidal, que el 1853, en terrenys de la seva propietat a Sant Joan Despí, va crear l’escola Establecimiento General de Cultivos y Enseñanza Agrícola de El Carmelo, que va funcionar fins al 1861.8 Pretenia que l’establiment ensenyés l’ofici d’agricultor, hortolà i jardiner a joves de tot Espanya principalment a través de la pràctica. Alhora també actuava com a viverista i comercialitzava arbres, llavors i plantes. Va idear una manera de finançar el negoci mitjançant una subscripció: acceptava capital a canvi de vegetals produïts a la finca. En la seva vessant d’empresa, El Carmelo oferia construir tot tipus de «huertas, jardines, vergeles, paseos, alame7. És un dels noms comuns de Victoria amazonica, també anomenada lotus gegant o nimfa reial. Després d’alguns intents, la va cultivar per primer cop de manera viable el jardiner anglès Joseph Paxton el 1849, cosa que demostra la rapidesa amb què arribaven a Espanya les noves espè cies exòtiques. 8. Vegeu més informació a: http://taller.iec.cat/jardins/veure_entitats_un.asp?id_entitats=3. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

das y bosques de utilidad y recreo, y de cualesquiera plantíos», així com elaborar «planos y diseños de las más elegantes y cómodas plantaciones» (Diario Oficial de Avisos de Madrid, 1853), i s’hi orientaven els clients sobre els models de màquines més modernes i les espècies de flors i fruites més adients per a cada circumstància. El jardiner major era Juan Bautista Richiero. L’any 1858 va presentar els resultats de les seves experiències amb l’igname o nyam xinès (Dioscorea batatas Decne.) i el nyam japonès (Dioscorea japonica Thunb.) a la Societat Econòmica Valenciana. Menys informació tenim de Mario Graffi, jardiner i viverista que el 1854 publicà un catàleg de les seves produccions (Graffi, 1854). Tenia el negoci a Sarrià i estava especialitzat en el cultiu de rosers, camèlies,9 rododendres i altres espècies exòtiques. La majoria d’aquests industrials van col·laborar en l’organització de les primeres exposicions de plantes ornamentals que es van fer al país. Sens cap mena de dubte, aquestes mostres públiques de plantes i flors van ser el principal vehicle per a divulgar les noves espècies que arribaven dels països exòtics, ja fos directament, ja fos a través d’altres països europeus. 5. LES PRIMERES EXPOSICIONS DE PLANTES I FLORS La dècada del 1850 va ser una època de gran activitat política de l’Estat per a fomentar la modernització de l’activitat agrària. El 1849 es van nomenar les primeres juntes d’agricultura a totes les províncies de l’Estat, que van afavorir la creació de les primeres escoles agrícoles i van prendre diverses mesures per a modernitzar i potenciar el sector agrícola. Alhora, es va organitzar a Madrid un congrés amb representants de totes les regions per a estudiar els diferents aspectes de l’agricultura. Aquest esdeveniment està considerat el primer congrés organitzat a Espanya. Anys abans, el 1846, ja s’havia creat a Madrid l’Escuela de Ingenieros de Montes i el 1855 es va posar en marxa a Aranjuez l’Escuela General de Agricultura per a formar el futur cos d’enginyers agrònoms. És en aquest ambient de plena ebullició agronòmica que s’organitzaren les primeres exposicions de plantes ornamentals, que van culminar en la gran Exposición General de Agricultura que s’organitzà a Madrid el 1857.10 La primera exposició de planta ornamental de la qual tenim constància es va organitzar a València el 1841, al local de la Societat Valenciana d’Amics del País. Els principals expositors eren noms vinculats a l’ofici, com els Roca, els Giner i els Montesinos. Les dates escollides i l’escassa il·luminació 9. El 1875 va publicar un article sobre les camèlies al número 5 de la Revista Hortícola. 10. Per a ampliar el coneixement sobre les exposicions científiques de caràcter nacional i local, vegeu Capel (2007). 74

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

Figura 3. Pavelló de l’Exposición General de Agricultura de Madrid del 1857 (aiguada de Francisco Jareño) i medalla commemorativa

Font: Biblioteca digital Memoria de Madrid. Museo de Historia.

de l’edifici van deslluir la mostra, en la qual es van exposar 21 varietats de clavells, geranis, «un amarilis obtenido de simiente, nuevo en su género», cactus, rododendres, serpentines, peruanes, heliotropis, hortènsies i altres (Eco del Comercio, 1841). Tres anys després, el juny del 1844, la Sociedad Matritense de Amigos del País organitzava una exposició a la capital de l’Estat (El Católico, Madrid, 5 de maig de 1844). QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

L’any 1845 es va repetir l’exposició valenciana, on van destacar «la infinidad de claveles, raros algunos, hermosos todos, [....], cactos, pelargonios y metrosideros» (Diario Constitucional de Palma, 1845). Entre aquest any i el 1850, cada any es va organitzar una exposició a València. Com es pot comprovar en les publicacions de l’època, són constants les referèn cies a plantes noves i exòtiques. Així, el 1848 Vicent Roca presentà «cincuenta y dos variedades de claveles, entre ellos ocho enteramente nuevos. D. Vicent Beneito, tan afanoso en la aclimatación de las plantas exóticas en el huerto que cultiva con laborioso afán, ha ofrecido [...]» (El Fénix. Periódico Universal, 1848). «Los floricultores viajan al extranjero en busca de una especie nueva, o de una variación rara» (El Heraldo, Madrid, 3 de maig de 1847). Amb referència a l’exposició valenciana del 1850 es diu que «casi todas las plantas eran desconocidas para el público y solo por las noticias que vamos a dar se vendrá en conocimiento del mérito de muchas de ellas en las cuales solo se fijaba la atención de los inteligentes» (Exposición, 1850). Màlaga també s’apuntà a la moda d’organitzar exposicions per a donar a conèixer espècies noves introduïdes feia poc temps. En una crònica de l’esdeveniment s’informava: Las plantas exóticas introducidas nuevamente en el país han rivalizado con las indígenas y aclimatadas hace muchos años. Las durantas, photinias, aucubas, fucsias de varias y raras especies, bignonias stans [Tecoma stans], jochronia tubulosa, taxonias,11 petunias, salvia patens y los laurus ceraseus, metrosideros, sicocampus, pentastemun, pitósporum, laurus indicus [Persea indica] y otros productos del Asia y de la América interpelados con elegantes macetas de claveles ingleses y flamencos [...] (La España, 1850a).

Amb una orientació similar es va organitzar el maig del 1850 la primera exposició a Barcelona. En aquell moment, els industrials del sector estaven agrupats a l’Institut Industrial de Catalunya, que va ser l’organitzador de l’esdeveniment. La mostra, encara que era modesta, va ser considerada positiva per als anys posteriors: «La exposición de este año, que no puede ser considerada sinó como un feliz ensayo, servirá para ello de notable estímulo» (El Heraldo, Madrid, 8 de juny de 1850). Destacaven les espècies foranes i els cactus: «La sala es rica en flores de climas lejanos e injertos raros, especialmente del Phylantus con el Speciosissimus, y del Ephyghylum con el Cercus serpentinus» (El Áncora, Barcelona, 28 de maig de 1850). «Entre las plantas más notables que estan llamando la atención del público, se observan las cacteas» (El Heraldo, Madrid, 8 de juny de 1850). La franja mediterrània, 11. Es refereix a alguna espècie d’origen centreamericà del gènere Passiflora, que produïa la fruita anomenada curuba. 76

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

Figura 4. Aspecte de l’Exposició de Flors i Plantes de Barcelona del 1858

Font: La Ilustración Barcelonesa (Barcelona), núm. 9 (1858), p. 68.

doncs, i especialment València, gràcies a les seves condicions climàtiques, va ser capdavantera de la indústria viverista de l’Estat. La primera Exposició Universal, organitzada a Londres el 1851, i també les posteriors de París i altres ciutats, van estimular la visita de nombrosos industrials i tècnics que van explicar les innovacions que els països expositors presentaven al públic. Sobre les plantes, Antoni de Gayolà, comis sionat per la Junta Provincial de Agricultura de Barcelona, informava de l’exposició organitzada per la Botanical Society: «Como explicar a V. las maravillas que vi [...] aquí se obtienen flores de los climas más meridionales al lado de los septentrionales mezcladas con las de los trópicos, flores de belleza fabulosa obtenidas de plantas parásitas» (Gayolà, 1851). Totes aquestes exposicions van animar les autoritats a convocar una gran exposició de plantes i sobre altres aspectes vinculats amb l’agricultura. El centralisme del govern espanyol va fer que aquest esdeveniment se celebrés a Madrid el 1857. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

6. L’EXPOSICIÓN GENERAL DE AGRICULTURA DEL 1857 L’Exposición General de Agricultura pretenia ser un reflex de la situació de l’agricultura espanyola i, sobretot, el mecanisme de foment que tanta falta feia al desenvolupament del camp peninsular. Els organitzadors van tenir molta cura a facilitar la participació dels agricultors de tot el país i a no limitar-la als grans terratinents i establiments de l’Estat. Pel que fa a les espècies ornamentals, un estudi detallat ens permet fernos una idea no només de quins eren els principals productors, sinó també de quines espècies es comercialitzaven a les nostres regions. Aquestes plantes estaven situades en la secció primera, dedicada al cultiu, dins de la classe quarta, que incloïa «árboles, arbustos y plantas, ya sean de utilidad o ya de adorno y recreo, siempre que estos vegetales se presenten vivos y en tal estado de buena presentación que puedan apreciarse cumplidamente todas sus cualidades» (Memoria, 1859-1861). En aquest treball ens limitem a estudiar les aportacions a l’exposició fetes pels principals viveristes i productors particulars, que mostraven les seves plantes per a vendre-les directament o per a recollir futures comandes. No considerem les contribucions fetes per les institucions públiques de l’Estat, com el Jardí Botànic de Madrid, els jardins del Real Patrimonio o el cos d’enginyers forestals, ni les fetes pels grans col·leccionistes, com el duc d’Osuna o Josefa María Pelayo de Nájera. Van ser quatre els principals empresaris que van aportar plantes vives d’ornament a l’exposició: Ventura Vidal, de Barcelona, hi va exposar 259 espècies de plantes i arbres; la vídua de Vicens Roca, de València, 54 cebes i arrels i 71 plantes diverses; José Fernández, de Madrid, 25 espècies, i Felix Robillard, també de València, 13 espècies. Les aportacions de Ventura Vidal i l’escola del Carmelo van crear expectació i van rebre molts elogis dels diaris de la capital. La Época (1857) indicava: «[...] pero el espositor que debia llamarnos la atención por la riqueza y variedad de sus productos, es Don Ventura Vidal». Fins i tot en els discursos inaugurals es va brindar en honor seu. Les principals plantes que va exposar van ser plantes de les «que generalmente se ponen en los jardines de invierno».12 En la primera meitat del segle xix aquest tipus de jardins eren rars i molt escassos, «casi desconocidos en España» (Memoria, 1859). També va presentar una col·lecció de 144 coníferes, «unas plantas inmarcescibles, preciosas para los jardines», jacints, catorze varietats de patates, exemplars de nyam japonès (Dioscorea japonica)13 —espècie aclimatada a l’establiment i amb pretensions de jugar un paper similar a la patata—, blat, llegums 12. Durant el segle xix es denominaven jardins d’hivern els jardins en què predominaven les espècies perennifòlies amb varietats de verds i absència de flors. 13. En castellà, ñame. 78

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

i cols de Brussel·les. Moltes de les espècies feia molt poc temps que es cultivaven a Europa, com el cefaloteix (Cephalotaxus fortunei), introduït el 1848 a Kew, Londres. Se li va concedir una medalla d’or per la col·leció de coníferes i al seu jardiner, Joan Bautista Richiero, una medalla de bronze. 7. A TALL DE CONCLUSIÓ Podem, doncs, afirmar que van ser les noves modes en jardineria que ens arribaven d’Europa i que recomanaven l’ús en jardins de plantes exòtiques, i també l’increment de finques d’estiueig als voltants de Barcelona —vinculades a les teories higienistes—, les que van crear les condicions favorables per a l’aparició de la professió de productor de plantes o viverista. Després d’aquests pioners de la primera meitat del vuit-cents, el nombre d’industrials jardiners es va anar incrementant. Les històries dels jardiners Oliva, Piera, Coll, de la nissaga Aldrufeu i de molts altres, són ja motiu d’una nova recerca. BIBLIOGRAFIA «Advertencia a nuestros subscriptores [Sobre un obsequi de llavors de flors]» (1799). Semanario de Agricultura y Artes Dirigido a los Párrocos, núm. 110, p. 96. Antón, B. (1865). Diccionario de gibliografía agronómica y de toda clase de escritos relacionados con la agricultura. Madrid: Rivadeneira. Armada, J.; Porras, I. (1991). «Las plantas de Gregorio de los Ríos». A: Fernández, J.; González, I. (ed. i coord.). A propósito de la agricultura de jardines de Gregorio de los Ríos. Madrid: Tabapress. «Aviso. Árboles y plantas de todas clases» (1868). La Época. Periódico Político y Literario (1868). Madrid: José Juanco y Cía., 19 de març, p. 4. Bahí, J. F. (1815). «Discurso dirigido por el profesor de Botánica de esta ciudad a sus discipulos, en el primer dia de su enseñanza. Inmediato al de haber leido la oración inaugural que se publicó (1ª parte)». Memoria de Agricultura y Artes, tom 1(2), p. 66-68. Ballester-Olmos, J. (2002). Huertos, horticultores y jardineros valencianos. València: Iberflora. Boutelou, E. (1807). «Adición a la memoria publicada por Michaux sobre la aclimatación en España de los árboles de la América Septentrional». Semanario de Agricultura y Artes, núm. 572. Capel, H. (2007). «Las exposiciones nacionales y locales en la España del siglo xix: medio local, redes sociales y difusión de innovaciones». A: Silva, M. (ed.). Técnica e ingeniería en España. IV. El Ochocientos. PensaQUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

miento, profesiones y Sociedad. Saragossa: Real Academia de Ingeniería / Institución Fernando el Católico. Cartañà, J. (2008). «Agronomía y geoponía». A: Silva, M. (ed.). Técnica e ingeniería en España. I. El Renacimiento. De la técnica imperial y la popular. 2a ed. Saragossa: Real Academia de Ingeniería / Institución Fernando el Católico. Catálogo de los productos presentados en la Exposición de Agricultura celebrada en Madrid el año de 1857. Madrid: Imprenta Nacional. Colmeiro, M. (1859). Manual completo de jardinería. Madrid: Ángel Calleja, 3 vol. «Cultivo de la piña en Valencia» (1849). Revista Enciclopédica, vol. iii, p. 288, i El Clamor Público, 31 de julio. Diario Constitucional de Palma (1845). Palma de Mallorca, 30 de maig. Diario de Avisos de Madrid (1828). Madrid: Pedro Ximénez de Haro, núm. 361, p. 1442. El Constitucional (1839). Barcelona: Imp. del Constitucional, núm. 161, 2 de desembre. «Establecimiento general de cultivos y enseñanza agrícola del Carmelo, bajo la protección del Gobierno» (1853). Diario Oficial de Avisos de Madrid, 1 de novembre. «Exposición anual de flores» (1848). El Fénix. Periódico Universal, 21 de maig. «Exposición de flores» (1850). La España, 6 de juny. «Exposición de flores en el nuevo edificio de la Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia» (1841). El Eco del Comercio, núm. 2571, 15 de maig. «Exposición de horticultura» (1850). El Clamor Público, 28 de setembre. «Exposición hortícola primaveral del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro» (1858). La Ilustración Barcelonesa, núm. 9. Fernández, J.; González, I. (ed. i coord.) (1991). A propósito de la agricultura de jardines de Gregorio de los Ríos. Madrid: Tabapress. «Floricultura» (1843). El Espectador, núm. 749, 18 de setembre, p. 3. «Floricultura» (1845). Diario de Avisos de Madrid, núm. 729, 1 de noviembre. Galobardas, J. (1817). Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar y cortar toda especie de árboles, con su descripción y propiedades, para la conservación y aumento de los montes y arbolado y utilidad de los empleados en este ramo y de los labradores y hacendados. Barcelona: Brusi. Gayolà, A. (1851). «Exposición particular de flores y frutos». La Granja, núm. 9. Gómez, C. (1791). Florae hispanicae delectus sive insigniorum plantarum per hispaniense imperium sponte nascentium icones et descriptiones = Flora española selecta o colección de las plantas mas peregrinas y espontáneas de los dominios de España; ramillete primero. Madrid: Plácido Barco. 80

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Hortus florilegium: l’arribada de les plantes exòtiques a casa nostra

González, R. (1848). Informe sobre los trabajos de aclimatación de plantas exóticas, especialmente piñas ananás, realizados por D. Rafael González Valls [manuscrit]. València: Arxiu de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, 3 de novembre. Graffi, M. (1854). Establecimiento de horticultura del Sr. Mario Graffi. Catálogo para el otoño de 1854. Barcelona: Imp. de Pons y Cía. «Gran establecimiento de horticutura» (1856). El Clamor Público, núm. 3794, 2 de desembre. Hernández, A. (1570). Historia de las plantas de Nueva España. Mèxic: UNAM. També disponible en línia a: <http://www.ibiologia.unam. mx/plantasnuevaespana/indice_de_la_coleccion.html> [Consulta: gener 2019]. Jiménez Serrano, J. (1857). «Exposición agrícola V». La Época. Periódico Político y Literario. Madrid: José Juanco y Cía., 13 d’octubre, p. 2. «La Comisión de Agricultura informa acerca de la visita realizada al Jardín de Capuchinos, 13 de julio» (1853) [manuscrit]. València: Arxiu de la Real Socie dad Económica de Amigos del País de Valencia, caixa 132, lligall i, sign. 04. La Ilustración Barcelonesa (1858). Barcelona: Litografia de D. Juan Vazquez, núm. 9, 1 de maig, p. 68. Madoz, P. (1849). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, tom xv. Madrid: Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Memoria sobre los productos de la agricultura española reunidos en la Exposición General de 1857 presentada al Excelentísimo Señor Ministro de Fomento por la Junta Directiva de aquel concurso, tom i (1859). Madrid: Imprenta Nacional. Pardo, J.; López, J. M. (1993). Las primeras noticias sobre plantas americanas en las relaciones de viajes y crónicas de Indias (1493-1553). València: Universitat de València. Puerto, F. (2002). «Jardines de aclimatación en la España de la Ilustración». Ciencias, núm. 68. Pueyo, T. (2015). L’interès per les plantes exòtiques en la jardineria europea del set-cents i el vuit-cents [manuscrit]. Barcelona. Quer, J. (1762-1764). Flora española ó Historia de las plantas que se crian en España su autor Joseph Quer. Madrid: Joaquín Ibarra, 4 vol. — (1784). Continuación de La flora española ó Historia de las plantas de España, que escribía don Joseph Quer, [...] ordenada, suplida y publicada de orden del rey [...] y con encargo y dirección de su real protomedicato por el Dr. Don Casimiro Gómez de Ortega, tom v. Madrid: Ibarra. Ríos, G. de los (1604). Agricultura de jardines, que trata de la manera que se han de criar, conservar las plantas, y todas las demás cosas que para esto se requieren, dando a cada una su punto, compuesta por Gregorio de los Ríos. Saragossa: Carlos de Lavayen. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

J. Cartañà

Rivero, M.; Montserrat, J.; Ibáñez, N. (2009). Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Roca, V. (1842). Informe de la Comisión de Agricultura sobre la colección de plantas del floricultor Vicente Roca, en respuesta al memorial presentado por éste [manuscrit]. València: Arxiu de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. Sendra, C. (2000). «El Jardín Botánico de Puçol (1777-1824), un jardín botánico del último tercio del siglo xviii». Cronos: Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, núm. 3 (1), p. 93-114.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 61-82

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 83-104 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.105

AGRONOMIA I MÀGIA EN LA TRADUCCIÓ DE FERRER SAIOL DE L’OPUS AGRICULTURAE DE PAL·LADI1 Raimon Sebastian-Torres Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona

Rebut: 2 de maig de 2019 - Acceptat: 30 de maig de 2019

RESUM Aquest estudi té com a objectiu analitzar la màgia en l’agronomia a través de la traducció medieval catalana de Ferrer Saiol de l’Opus agriculturae de Pal·ladi. En primer lloc revisem la màgia en l’àmbit agrícola romà. A continuació presentem la traducció de Ferrer Saiol, del segle xiv. D’aquesta traducció, feta pels volts del 1385, n’estudiem l’exemplar conservat en català (València, Biblioteca Municipal Serrano Morales, manuscrit [ms.] 6437). Seguidament, revisem una selecció de passatges que il·lustren les diverses pràctiques màgiques descrites per Pal·ladi i com aquestes són traslladades a la versió medieval de Saiol; en concret, es tracta de pràctiques per a combatre inclemències meteorològiques i predir el temps, protegir els animals domèstics i el cultiu, i lluitar contra les plagues. Així, doncs, ens aproximem al coneixement màgic agronòmic llatí i a com aquest es difon en català a finals del segle xiv a la Corona d’Aragó. Paraules clau: agronomia romana, màgia romana, Opus agriculturae, Pal· ladi, Ferrer Saiol.1

1. Correspondència: Raimon Sebastian i Torres. A/e: raimonsebastiantorres@gmail.com. 1. Aquest article forma part del projecte «Narpan II: Ciencia vernácula en el Occidente mediterráneo medieval y moderno» (MICINN PGC2018-095417-B-C64, 2019-2021). QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

AGRONOMÍA Y MAGIA EN LA TRADUCCIÓN DE FERRER SAIOL DEL OPUS AGRICULTURAE DE PALADIO RESUMEN Este estudio tiene como objetivo analizar la magia en la agronomía a través de la traducción medieval catalana de Ferrer Saiol del Opus agriculturae de Paladio. En primer lugar, revisamos la magia en el ámbito agrícola romano. A continuación, presentamos la traducción de Ferrer Saiol del siglo xiv. De esta traducción, hecha hacia el año 1385, estudiamos el ejemplar conservado en catalán (Valencia, Biblioteca Municipal Serrano Morales, ms. 6437). Seguidamente, revisamos una selección de pasajes que ilustran las distintas prácticas mágicas desarrolladas por Paladio y cómo estas se trasladan a la versión medieval de Saiol; en concreto, se trata de prácticas para combatir inclemencias meteorológicas y predecir el tiempo, proteger a los animales domésticos y los cultivos, y luchar contra las plagas. Así pues, nos aproximamos al conocimiento mágico agronómico y cómo este se difunde en catalán a finales del siglo xiv en la Corona de Aragón. Palabras clave: agronomía romana, magia romana, Opus agriculturae, Paladio, Ferrer Saiol. AGRONOMY AND MAGIC IN FERRER SAIOL’S TRANSLATION OF PALLADIUS’S OPUS AGRICULTURAE ABSTRACT The aim of this paper is to analyze magic in agronomy through the medieval Catalan translation by Ferrer Saiol of Palladius’s Opus agriculturae. First we make a review of magic in Roman agriculture, and then we present the medieval translation from the 14th century by Ferrer Saiol, protonotary of Queen Eleanor of Sicily. We study the copy of the Catalan translation – written around 1385 – which has been preserved (Valencia, Serrano Morales Municipal Library, ms. 6437). Lastly, we review a selection of passages illus trating the various magical practices developed by Palladius and how these practices are transferred to the medieval version by Saiol, specifically, those on how to combat and predict the weather, how to protect domestic animals and crops; and how to deal with pests. Taking this approach, we look into the Latin agronomic magical knowledge and how it was disseminated in the Catalan language at the end of the 14th century in the Crown of Aragon. 84

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

Keywords: Roman agronomy, Roman magic, Opus agriculturae, Palladius, Ferrer Saiol. 1. PAL·LADI I LA MÀGIA EN L’ÀMBIT AGRÍCOLA ROMÀ Pal·ladi Rutili Taure Emilià fou el darrer escriptor d’agronomia de l’antiguitat. Entre la segona meitat del segle iv i la primera meitat del segle v va escriure les obres Opus agriculturae (O. A.), De veterinaria medicina i De insitione. La primera és un tractat sobre el camp, centre d’aquest treball, el segon tracta sobre veterinària i el darrer és un poemari sobre l’art dels empelts. L’O. A. gaudí d’una gran difusió i fama durant tota l’edat mitjana i fins al primer Renaixement (Moure, 1990). La seva composició en tretze llibres que segueixen el calendari de l’any, amb un extens llibre introductori sobre la finca agrícola, Generale praeceptum, la feu un manual indispensable per al bon funcionament del camp. La gran fama d’aquest autor durant l’edat mitjana, amb més d’un centenar de manuscrits conservats fins al segle xv, feu que escriptors agronòmics com el seu predecessor immediat, Columel· la, o d’altres com Varró i Cató, quedessin en l’oblit i no fossin recuperats fins al Renaixement. Les primeres traduccions de Pal·ladi a les llengües romàniques les trobem al segle xiv, primer al nord de la península Itàlica i seguidament a la Corona d’Aragó (Sebastian, 2014). És en aquest context on trobem la traducció al català de Ferrer Saiol de l’O. A. Pal·ladi desenvolupa al llarg de l’O. A. alguns preceptes màgics que tenen com a finalitat combatre i predir el temps, protegir els animals domèstics i el cultiu, i lluitar contra les plagues. Aquestes pràctiques màgiques i rituals han existit gairebé fins als nostres dies, però no ha estat fins que s’ha pogut comprovar empíricament quines eren útils i assolien el seu objectiu, que hi ha hagut una divisió més taxativa entre màgia i preceptes agrícoles. Els estudiosos del món agronòmic romà han focalitzat els seus esforços a reconstruir els patrons i les tècniques de cultiu, i han deixat pràcticament en l’oblit les pràctiques màgiques. L’obra que prenen com a referència és Roman farming, de Kenneth D. White, en la qual es dediquen només unes breus línies a la màgia aplicada al camp, per a explicar que autors com Columel·la encara conserven sentències proverbials i fórmules màgiques (White, 1970). Se’n desprèn que la màgia és un camp d’acció en el qual un bon escriptor d’agricultura hauria d’estar absent, opinió que també comparteixen altres estudiosos (Spurr, 1986; Flach, 1990). Intentar distingir matèria empírica i matèria màgica entre els escriptors agronòmics romans és gairebé impossible, ja que les pràctiques màgiques formaven part de la vida agrícola. Els escriptors agronòmics tracten el ritual religiós i la màgia com a fets comuns per a l’agricultor, i instrueixen el lector perquè els usi com una eina més per a esdevenir un bon pagès. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

Tot i l’interès creixent en els estudis sobre màgia, els agrònoms llatins han continuat essent obviats i l’interès s’ha focalitzat en la màgia de l’època grega, que ofereix un corpus més extens, com ara els Papyri graecae magicae (Martínez i Sánchez, 1987; Georg, 1995). L’estudi de la màgia llatina s’ha centrat, sobretot, en temàtiques com les malediccions en tauletes de bronze, que tenen paral·lelismes amb les tauletes gregues. Alguns estudis més recents, però, han començat a treballar sobre l’agronomia i la màgia, i s’han centrat principalment en la Naturalis historia de Plini el Vell (Dickie, 1999; Richlin, 1997). Aquesta obra, dividida en 37 llibres, tracta en els llibres xiixxiii temes com la botànica, l’arboricultura o la gestió correcta d’una finca agrícola. 2. OBJECTIUS D’AQUEST ESTUDI El principal objectiu és recopilar el material màgic i comprovar, en l’obra de Pal·ladi, com la màgia formava part de l’agricultura romana. El contingut màgic, també en el cas de Pal·ladi, prové d’altres fonts literàries agronòmiques, com ara De re rustica, de Columel·la; Naturalis historia, de Plini el Vell, o les Geoponica. Són fonts erudites, de tradició literària secular romana, i també grega, que tenen com a finalitat aportar coneixements a l’aristocràcia terratinent romana. Som davant d’un gènere literari, l’agronòmic, que probablement devia tenir poc a veure amb el dia a dia al camp. El segon objectiu és veure com es tracta la màgia en la versió de Ferrer Saiol. Les pràctiques màgiques no són l’eix vertebrador de l’obra, però hi apareixen de manera abundant. A més, Ferrer Saiol no només les tradueix, sinó que també n’amplia el contingut. El tercer objectiu és analitzar el funcionament de la màgia en la literatura agronòmica, ja que no apreciem una línia divisòria a l’hora d’exposar la ciència i la tècnica, i la màgia. En l’O. A., i en les intervencions de Ferrer Saiol, aquestes línies divisòries entre màgia i pràctica agronòmica són poc evidents. Pal·ladi demostra els efectes de la màgia en les descripcions que proposa i les presenta d’una manera oberta i lògica per a ser compreses i, així, poder-les aplicar a les feines del camp. 3. LA MÀGIA EN PAL·LADI Pal·ladi presenta la màgia des d’accions pràctiques i concretes. Hem de pensar, també, que la màgia va unida a la medicina i a certs rituals que li són inherents. Sovint és difícil posar límits a la màgia: ens trobem davant d’una màgia pràctica i força allunyada de ritus sobrenaturals. De fet, és força regular i predictible, per la qual cosa els agrònoms hi creuen i l’empren. 86

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

El públic lector prové de l’aristocràcia romana, amb una bona formació acadèmica i amb grans possessions de terres. Pal·ladi ofereix pautes agronòmiques als qui volen gestionar de manera adequada la seva propietat. Les fonts que empra són diverses: llibres, altres agricultors experimentats o la seva pròpia experiència (Sebastian, 2014). Pal·ladi, deutor de Columel·la, insta l’agrònom a emprar noves tècniques i a experimentar-les. Inclou conjurs per a promoure el creixement de les llavors, els cultius i els animals, protegir la collita i eliminar plantes perjudicials, prevenir malalties, tractar els cultius i animals malalts, evitar plagues i tempestes, i millorar la producció dels fruiters i de la vinya. Els remeis màgics es poden elaborar sense cap pràctica màgica. Pal·ladi mostra moltes pràctiques tradicionals útils i n’ensenya, com una més, algunes de màgiques de les quals prefereix ignorar la interpretació. Pal·ladi, com la resta d’escriptors agronòmics de l’antiguitat, desenvolupa idees científiques i comprovades empíricament, però, com a pater familias i agrònom que és, ha de compartir un coneixement que li és reservat, tot i que la seva intenció és exposar el seu discurs a un públic ampli, tal com explica en el primer capítol de l’obra.2 La màgia que se’ns presenta a l’O. A. és una petita finestra a aquest món, normalment menys carregada de conjurs o de preceptes màgics que les que s’acostumen a trobar en les fonts literàries o en les tradicions directes de màgia (Martin, 2003). A més, és interessant com Ferrer Saiol transmet tot aquest coneixement i com, en traduir-lo, el reformula per a adaptar-lo i adequar-lo al públic lector de l’època, per tal que sigui entès. Abans de començar l’estudi del text de la traducció de Ferrer Saiol de l’O. A., és oportú analitzar en quins passatges i contextos apareix la màgia. Observem que en tota l’obra, d’una manera més o menys visible, es van succeint pràctiques màgiques que es vinculen tant a la millora dels cultius com a la prevenció contra els animals nocius. Cal destacar, tanmateix, que en el llibre primer, Generale praeceptum, trobem un capítol sencer, el XXXV, dedicat a les pràctiques màgiques, traduït per Ferrer Saiol amb el títol Dels remeys dels orts y dels camps (De remediis hortorum uel agri); és, sens dubte, un dels més suggeridors del tractat de Pal·ladi. Constatem que l’autor posa en el mateix pla els remeis de caràcter més científic, com ara la utilització d’insecticides o de raticides, amb altres d’autènticament màgics, com recórrer el camp amb una destral ensangonada o posar pells de cocodril a l’entrada de la finca. No hi ha delimitació clara entre les dues categories de remedia. Agronomia i màgia van unides, com també ho anaven la medicina i la màgia. Un dels trets fonamentals en certes pràctiques és l’animisme més o menys conscient. Els elements naturals poden ser tractats com a éssers vius. 2. Pal·ladi, O. A., llibre I, títol 1.1. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

N’és un exemple el fet d’evitar la pedra i la calamarsa tot fent una dansa amb destrals, o bé repel·lir una tempesta posant un mirall de cara als núvols per a mostrar-li que té un enemic. Un aspecte d’aquest animisme és creure en la possibilitat de transmetre un benefici a través d’un ésser o d’un objecte inanimat, com ara que el crani d’una euga morta pot transmetre la fecunditat en un hort. També, creure que es poden dur a terme accions des de la distància, tant temporal com espacial; per exemple, que en remullar el gra per a sembrar amb una preparació especial, totes les plantes que en brotin quedaran protegides de qualsevol plaga de per vida. Hem de ser conscients que en el capítol xxxv s’entreveuen de manera molt minsa les arrels de la societat agrícola romana i de la majoria de comunitats rurals de la zona mediterrània. Els remedia que Pal·ladi hi descriu són un resum, incomplet, de les de temàtica màgica més complexes i extenses que devien circular en l’antiguitat, però que malauradament no s’han conservat. Algunes fonts no devien ser conegudes a finals del segle iv, ja que sovint les cita amb el terme Graeci (‘els grecs’). Certs autors devien gaudir de més fama, com Demòcrit o Apuleu, atès que Pal· ladi els cita de manera explícita. Amb tot, les fonts principals dels remedia són Columel·la, Plini el Vell i, en major grau, els llibres XII i XIII de les Geoponica, que constitueixen un veritable tresor documental sobre la màgia agronòmica a l’antiguitat. Cal destacar que Pal·ladi allarga i completa certs passatges de les Geoponica, alguns dels quals es conserven actualment, cosa que converteix l’O. A. en un document de primer ordre per a l’estudi de la màgia aplicada al camp i de les creences populars de l’antiguitat. A més, és l’únic autor agronòmic que consagra un capítol sencer a aquest tema. Això pot ser degut al fet que en l’antiguitat tardana es produeix un declivi simultani del racionalisme i del paganisme grecoromà tradicional que genera un interès creixent per les pràctiques màgiques (Martin, 2003). Apreciem que hi ha una aparent inexistència de pregàries o sentències religioses vinculades a la màgia, cosa que la fa més propera al lector. Pal·ladi obvia aquests passos previs de la màgia i descriu detalladament només els mètodes. Podem pensar que potser sentia cert escepticisme a l’hora de narrar segons quines pràctiques, però devia veure’s obligat a descriure-les perquè formaven part de la tradició secular llatina. 4. LA TRADUCCIÓ DE FERRER SAIOL La Corona d’Aragó, durant la segona meitat del segle xiv, amb el regnat de Jaume II (1295-1327), però sobretot amb el del rei Pere III el Cerimoniós (1336-1387), és un dels centres de difusió cultural més importants de la península Ibèrica i de la Mediterrània occidental, on es potencien el llatí i 88

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

les llengües vernacles. Des de la cancelleria dels reis d’Aragó s’inicia la traducció dels clàssics a la llengua vernacla, sobretot dels temes d’història, astrologia, geografia, medicina i, també, agricultura. Dins d’aquest marc trobem autors llatins, com Pal·ladi. L’interès que desperta l’agronomia a la Corona d’Aragó no només queda plasmat en els manuscrits conservats, sinó també en les actes notarials, en què es fa esment de l’obra de Pal·ladi. La seva presència pot constatar-se tant en l’àmbit de la cort reial com en l’eclesiàstic o el notarial. La primera traducció al català de l’O. A. la fa el 1385 Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor de Sicília. El manuscrit autògraf de Saiol no ha arribat fins als nostres dies, sinó que en posseïm dues versions posteriors: una en català (València, Biblioteca Municipal Serrano Morales, ms. 6437) i l’altra en castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 10211). Tenint en compte la procedència del traductor i el cercle social de la cancelleria a la qual pertanyia, molt probablement l’obra devia ser escrita en català, per això és la versió que hem emprat per a aquest estudi. El manuscrit 6437 es custodia a la Biblioteca Municipal Serrano Morales, de València, i data d’entre finals del segle xv i principis del xvi. Els folis mesuren 270 x 180 mm. L’estat del paper en alguns casos és força dolent. Tant les rúbriques com les lletres capitals estan escrites amb tinta vermella. Està estructurat en tres grans apartats: el primer bloc (f. 1r-2v) conté un pròleg escrit pel protonotari Ferrer Saiol; la segona divisió és la traducció de l’O. A. (f. 2v-94v), que consta de tretze llibres, com en l’original; l’última divisió (f. 94v-111r), més reduïda, conté dos compendis sobre l’art del conreu de la terra a manera d’annexos que complementen la traducció de Pal·ladi i que són de gran utilitat per a copsar l’entramat de glosses d’agricultura que circulaven en aquell moment. 4.1. Com combatre i predir el temps amb la màgia El clima és un dels factors més importants en l’agricultura i no és controlable. Els agrònoms intenten aprofitar l’observació i el coneixement de les estacions a l’hora de dur a terme les tasques del camp. Des de l’antiguitat fins als nostres dies hi ha hagut la voluntat d’entendre el temps, per la qual cosa els tractats agrícoles dediquen bona part del seu contingut a l’observació i la predicció del temps i al calendari segons les estacions de l’any. Varró, a De re rustica, desenvolupa el calendari del camp a través d’un cicle anual basat en les constel·lacions.3 Columel·la, en canvi, dedica més d’un llibre al calendari agrícola, amb l’ajuda de les observacions astronòmiques.4 3. Varró, De re rustica, I, 27-37. 4. Columel·la, De re rustica, xi. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

Pal·ladi, com ja hem comentat, concep l’O. A. com un calendari agrícola i segueix els mesos de l’any del llibre II al XIII. Les prediccions del temps són difícils d’encertar, per això es proposen accions per a combatre el mal temps. Els romans no necessàriament se sentien indefensos davant de les forces de la natura, ja que els rituals per a modificar el temps i evitar tempestes perjudicials per al camp eren comuns tant en l’àmbit privat com en el públic. La taula i recull una selecció de cinc passatges del capítol xxxv del llibre I que tracten aquesta qüestió; inclou el text llatí editat per Robert H. Rodgers (1975) i la transcripció de la traducció catalana medieval de Ferrer Saiol. En el primer passatge (1.35.1-1) observem que per a combatre la neula (boira) i la floridura (rovell) es proposa cremar palla en diferents punts de l’hort perquè d’aquesta manera no avancin i no facin malbé els sembrats. El passatge següent (1.35.1-2) és més màgic, atès que el fenomen de la calamarsa o pedra és difícil de combatre si no és mercès a aquesta pràctica: Ferrer Saiol proposa cobrir una viola o una rosa amb un drap vermell. Ferrer erra en la traducció en confondre el mot llatí mola (mola de molí) amb viola, i crea un nou mètode per a combatre la pedra. La màgia romana és desconeguda per Ferrer Saiol, fet que provoca que cometi aquest tipus d’errors paleogràfics; en aquest cas, per la semblança de la m de mola amb la vi de viola. A continuació proposa aixecar una destral ensangonada assenyalant cap al cel perquè la pedra fugi. Afegeix altres pràctiques, com ara envoltar l’hort de Curcubita agrestis (carabassina o briònia) o posar-hi una òliba morta amb les ales esteses clavades. El greix de l’os és un altre element màgic que apareix com a element protector i que és conegut també per altres autors, com Plini el Vell.5 Aquest greix té un fort poder virtuós: en untar les eines del camp, en especial la falç dels podadors, «ni gelada, ni neula, ni algun animal, ni altra tempestat», podrà malmetre la vinya. És tal la seva efectivitat que la pràctica no ha de ser gaire difosa. En un altre passatge del mateix capítol (1.35.14) indica de nou com es pot combatre la calamarsa. Aquí entren de ple les pràctiques màgiques extretes de les Geoponica, que atribueix a certs animals morts, com el cocodril i la hiena, i també vius, com la tortuga de riu, que tenen propietats purament màgiques. Saiol tradueix erròniament el terme pellem (‘pell’) per pedra, i creu que el cocodril posseeix una pedra al cos que ajuda a combatre la calamarsa. Afegeix que és un animal molt verinós i deduïm, per tant, que li era desconegut, com també la hiena (yene). D’aquesta, com que el lector del segle xiv no la devia conèixer, Ferrer Saiol en fa una descripció detallada que extreu de l’obra de Solí Collectanea rerum memorabilium (Mommsen, 1895). És interessant observar que la pedra que té al cos és l’element màgic, 5. Plini el Vell, Naturalis historia, 28, 163, 177. 90

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

Taula I. Prescripcions màgiques per a combatre el temps que surten en el Tractat d’agricultura Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.1-1

Contra nebulas et rubiginem paleas et purgamenta pluribus locis per hortum disposita simul omnia, cum nebulas uideris instare, conbures.

Contra neula y calige pren de les porgadies de la palla, ço és, aquella menuda que roman que no és bona a res, encara del altra palla, y posa’n per diverses partides del ort o del camp. Y, quant veuràs acostar la neula, met foch als pallers y no·t porà noure la neula.

1.35.1-2

Contra grandinem multa dicuntur. panno russeo mola coperitur. item cruentae secures contra caelum minaciter leuantur. item omne horti spatium alba uite praecingitur, uel noctua pennis patentibus extensa suffigitur, uel ferramenta quibus operandum est seuo unguntur ursino. [2] aliqui ursi adipem cum oleo tusum reseruant et falces hoc, cum putaturi sunt, ungunt. sed hoc in occulto debet esse remdium, ut nullus putator intellegat. cuius tanta uis esse perhibetur, ut neque gelu neque nebula neque aliquo animali possit noceri. interest, ut res profanata non ualeat.

Y, quant veuràs caure pedres del cel, tu cobre huna viola o rosa ab drap vermell y no·t porà noure. Ítem, pren huna destral y fes com qui menassa vers lo cel ab la destral, y sessarà la tempestat. Ítem, alguns contra la pedra envisconen tot lo ort de huna herba que ha nom vitis alba. I. briònia vel cucurbita agrestis, vidalba. Altres prenen huna òliba, y ab les ales esteses fiquen-li apart desots hun bastó y, stant tota dreta, fiquen-li lo bastó en lo cap. Altres fan untar los ferraments ab que llauren, ço és, los càvechs y los rells, y encara les podador[e]s ab què poden ab seu de onso. [2] Altres prenen lo greix o lo seu del onso, y piquen-lo, y mesclen-lo ab oli y concerven-lo. Y, quan deuen podar lurs vinyes, fan-ne untar los podadors. Mas aquest remey se deu fer molt amagadament, en manera que ninguns podadors no puguen saber per què·s fa, com tanta és la sua virtut, segons que·s diu, que ni gelada, ni neula, ni algun animal, ni altra tempestat no pot noure la vinya. Y, per tal com aquest remey és tan excel·lent, no deu ésser manifestat a tot hom, en especial a gents grosseres que no saben res tenir en secret.

1.35.14

Grandini creditur obuiare, si quis crocodilli pellem uel hyaenae uel marini uituli per spatia possessionis circumferat et in uillae aut cortis suspendat ingressu, cum malum uiderit inminere. item si palustrem testudinem dextra manu supinam ferens uineas perambulet et reuersus eodem modo sic illam ponat in terra, ut glebas dorsi eius obiciat curuaturae, ne possit inuerti sed supina permaneat. hoc facto fertur spatium sic defensum nubes inimica transcurrere.

Contra la pedra que cau del cel pren de la pedra del cocodrilli, que és huna bèstia molt verinosa, o de la pell de la yene, que és huna bèstia axí com a llop y ha pels y cabells en lo coll, axí com a cavall. Y escarneix los pastors y los cans quant guarden lo bestiar. Habita en les fosses dels morts y porta huna pedra, alguns diuen al front, y altres dien en les celles o pestanyes. Y qui la té davall la lengua, divina les coses esdevenidores. O hages de la pell de vedell marí y porta-la al derredor del camp o de la vinya, y penja-la a la porta de la casa o del corral hon jau lo bestiar quant veuràs venir la tempestat, y no y porà noure. Encara si hauràs huna tartuga viva de bassa o de stany, y la portaràs en la man dreta entorn del camp o vinya o de la posessió quant veuràs venir la tempestat. Y la tornaràs al cap de la posessió d’on seràs exit, y posaràs la tartuga en terra de sobines y posaràs-li entorn gleves de terra perquè no·s puga dreçar ne girar. La tempestat passa sens fer dampnatge.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.15

Nonnulli ubi instare malum uiderint, oblato speculo imaginem nubis accipiunt et hoc remedio nubem, seu ut sibi obiecta displiceat seu ut tamquam geminata alteri cedat, auertunt. item uituli marini pellis in medio uinearum loco uni superiecta uiticulae creditur contra inminens malum totius uineae membra uestisse.

Altres fan axí quant veuhen venir lo núvol o tempestat, que ells prenen hun spill y posen-lo en lloch que lo núvol lo puga veure, o mirar la sua semblança o forma. Y per aytal manera lo núvol o perquè haja vista la sua semblança en lo espill que és lleja, y fera y negra, o que veja que·s doblada ab altre núvol, volent-li donar lloch, ella se esvaheix y no fa dampnatge. Encara si prens pell de vedell marí, y enmig de la vinya la posaràs damunt huna sarment, la vinya serà guardada de tot perill.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

com indica Saiol amb el cocodril. La pell d’un vedell marí també és una ajuda per a protegir-se de la calamarsa. Tot seguit hi ha la pràctica màgica amb una tortuga viva, de la qual és destacable la descripció escrupolosa que en fa per als que no la coneixen. Primer de tot, abans que es presenti la calamarsa, s’ha de passejar la tortuga amb la mà dreta al voltant del camp, després s’ha de colgar panxa enlaire perquè no es pugui moure, i llavors la calamarsa passarà de llarg. Aquesta descripció detallada mostra com la màgia està present en la vida agrícola romana. En el passatge 1.35.15 la pràctica màgica consisteix a fer fugir un núvol de tempesta. Com un cas d’antropomorfisme, es presenta a la tempesta un mirall que reflecteix la seva imatge; el núvol, en veure tal perill, fuig o s’esvaeix. Saiol hi afegeix la descripció antropomòrfica del núvol, absent en el text de Pal·ladi: «[...] la sua semblança en lo espill és lleja y fera y negra». Pal·ladi també recorda la força de la pell del vedell marí i especifica el lloc exacte de la vinya on s’ha de posar perquè sigui efectiva. La taula ii recull un passatge (7.9) extret del llibre del mes de juny, on s’indica quins són els millors dies per a sembrar utilitzant una tècnica egípcia explicada pels grecs. Aquest intent de Pal·ladi provoca que Saiol ampliï aquesta informació tot afegint-hi com es pot predir el temps a partir de l’obra d’al-Kabı-r (Al-Cabit moro, per a Saiol), que explica com es pot preveure la meteorologia dels mesos venidors a partir del temps que fa certs dies del mes. Aquest passatge és una interpolació de l’obra Majmu-‘ f -ı ’l-fila- h.a de l’autor toledà del segle ix Ibn ‘Abd al-Kabı-r ibn Yah.yà Ibn Wafid (Capuano, 1987). A més, Saiol afirma que ho ha sentit, ho ha trobat per escrit i fins i tot ho ha experimentat. Pal·ladi i també Ferrer Saiol mostren que tenen coneixement de pràctiques màgiques procedents de tradicions literàries anteriors i coetànies a ells per tal d’aconseguir un millor rendiment de la terra. 92

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

Taula II. Fórmules per a endevinar el temps Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

7.9

Graeci adserunt Aegyptios hoc more prouentum futuri cuiusque seminis experiri. aream breuem loco subacto et umido nunc excolunt et in ea diuisis spatiis omnia frumenti uel leguminum semina spargunt. Deinde in ortu caniculae, qui apud Romanos quarto decimo Kalendarum Augustarum die tenetur, explorant quae semina ortum sidus exurat, quae inlaesa custodiat. his abstinent, illa procurant, quia indicium noxae aut beneficii per annum futurum generi unicuique sidus aridum praesenti exitio uel salute praemisit.

Los grechs han aytal experiment que quant ells volen saber qualque sement que ells volen sembrar s’i profitarà aquell any axí avenidor, en aquest temps de juny en hun loch humit ells fan huna era gica, y caven, y aplanen-la. Y que stiga en lloch que·l sol puga ben tocar. En aquella era separadament ells sembren de cascuna sement que ells volran sembrar hun poch, axí ordi com forment, com llegums, com altres sements. Y cobren la sement lleugerament, y no han cura més avant de regar mas leixen-la star axí sembrada en la era fins a xx dies de juliol, que comença segons dien exir aquella estela que dien canícula. Y llavors regoneixen cascuna sement per si. Aquella sement que trobaran secada de la calor del sol, rebugen de sembrar, ço és que no la sembrarien aquell any. Mas l’altra sement que trobaran humida y que·l sol no la haurà cremada, de·quella sement sembraran, pensant que aquella sement fructificarà. Y dien que cascuna sement ha alguna estela apropiada en cascun any a fructificar o no. Encara yo he hoyt en hun libre que feu l’Al-Cabit moro y no res menys ò he trobat scrit en diversos libres y per experiència ò he vist que en aquest mes de juny deuen conciderar lo xiii dia, hi·l xiiii, hi·l xv de la luna que sia girada dins aquest mes de juny y no altre. Per los xiii dia vos significarets iiii mesos primer vinents començats en juliol. Y si aquell xiii dia serà plujós y ple de núvols, sàpies que·ls iiii mesos primers seran plujosos, ço és joliol, agost, septembre, octubre. Y si per lo matí és núvol o plou y aprés migdia fa bell y clar, los dos mesos primers seran plujosos y los II darrers exuts y clars. E per semblant manera poràs conciderar del xiiii dia de la lluna y del xv posat que aquestos iii dies fossen en juliol, puix la lluna se fos girada en juny. Y sàpies que pochs anys són que no trobes per veritat.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

4.2. Com es poden protegir els animals i el cultiu amb la màgia Un dels focus més importants de màgia en l’O. A. és la protecció dels animals i els cultius, per tal d’obtenir una bona producció. En aquest apartat analitzem el que expliquen Pal·ladi i la traducció de Saiol per a fomentar, influir i predir el creixement dels cultius i dels animals i per a defensar-los de malalties. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

Taula III. Receptes màgiques per a protegir els animals Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.24.2

A mustelis tutae fiunt, si inter eas uetus spartea proiciatur, qua animalia calciantur, ut eam secreto non uidentibus aliis unus adtulerit. non pereunt et neque locum deserunt, si per omnes fenestras aliquid de strangulati hominis loro aut uinculo aut fune suspendas.

Los coloms són guardats de musteles, si hom gita dins lo colomer alguna trava de espart que haja portat bèstia quant li mostren de amblar y que li sia caygut; y que algun home los trobe en la carrera y·l prenga amagadament que algun altre no·l veja, y que·l llance dins lo colomer. Y, fent açò, dien que no·ls cal tenir dupte que musteles los fassen dampnatge. Los coloms no·s moren ni desemparen llur colomer, si per totes les finestres hon entren y ixen los coloms serà posat o penjat algun tros de dogal de penjat.

1.24.3

rutae ramulos plurimis locis oportet contra animalia inimica suspendere.

Molt és profitosa cosa si en diverses partides dins lo colomer són penjats molts rams de ruda, car molt contrasten a tots los animals qui·ls fan dampnatge.

1.38.2

tamen creduntur non fugere, si stercus primogeniti uituli adlinamus oribus uasculorum.

Y diu-se que si hom unta les boques de les cases de les abelles ab fempta de vedell qui sia primer nat, que no fugen les abelles.

7.7.2

ad examinis pabulum hoc tempore pars fauorum debet quinta dimitti. sane putres ac uitiosi faui de aluearibus auferantur.

Y perquè les abelles quant y tornen tinguen que menjar deus-hi leixar fins a la quinta part de les bresques ab la mel. Emperò és necessari que si dins havia algunes bresques podrides o arnades que totes ne sien tallades y tretes. Item és necessari que aquell qui crastarà o regoneixerà les cases de les abelles sia hom cast y que per alguns dies no haja coneguda fembra. Car les abelles de lur natura són molt castes y no comporten luxúria ni sutzura.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

No podem saber amb certesa fins a quin punt Pal·ladi creu en les celebracions religioses agrícoles i fins a quin punt podia observar-ne el benefici directe sobre les collites i els animals. Les descripcions rituals que narra Pal·ladi són força escasses i n’hem de cercar l’origen en l’esfera ritual de la religió romana. Cal destacar, però, que descriu les pràctiques màgiques i els beneficis que se’n deriven obviant-ne la part més litúrgica. L’autor desenvolupa la màgia i ofereix un ventall ampli de possibilitats per a preparar fertilitzants, amulets, encanteris i altres activitats. D’aquesta manera, ofereix uns remedia específics i allunyats de les pràctiques litúrgiques. A més, aquest tipus de màgia pot ser duta a terme no només pels capacitats, sinó també pels esclaus i pels que treballen la terra; en canvi, un ritual religiós demana algú format i amb autoritat, un pater familias. Hem de tenir en compte que la màgia vinculada a l’agricultura comparteix elements amb la màgia comuna, com ara fer processons o usar amulets. Els exemples que analitza94

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

rem (taula iii) evoquen un culte pragmàtic, amb remeis concrets per a protegir els animals domèstics i per a millorar els cultius. El primer passatge, l’1.24.2, explica com es poden protegir els coloms amb pràctiques màgiques molt explícites. La primera consisteix a protegir el colomar de les musteles deixant-hi una trava vella d’espart que hagi dut alguna bèstia; Saiol indica que l’ha de dur algú en secret, sense que la vegin els altres. La pràctica següent permet protegir els coloms de tot mal posant a les entrades i sortides del colomar un tros de corda d’un penjat a la forca («dogal de penjat»). En el passatge següent (1.24.3) es posa de manifest que les branques de ruda també serveixen per a protegir els coloms. Com sabem, la ruda (Ruta graveolens L.) a dosis altes pot ser tòxica i l’olor que desprèn fa fugir els insectes. En el passatge 1.38.2 es descriu com s’han de transportar els bucs de les abelles i en la frase final Pal·ladi recomana untar les boques dels ruscs amb femta d’un vedell primogènit per tal que les abelles no fugin. Moure (1990) veu aquest passatge com una pràctica agronòmica i no màgica, tal com assenyala Martin (2003). De fet, avui encara s’utilitza la buina fresca de vaca, pel seu poder adherent, per a tapar les entrades dels ruscs enganxant-hi una llosa de pedra. Així, doncs, trobem com la màgia amb un vedell primogènit s’uneix al saber agronòmic. En el passatge 7.7.2 Ferrer Saiol afegeix a la traducció una informació inexistent en el text de Pal·ladi, sobre la castedat de l’apicultor a l’hora de tenir cura de les abelles. Aquesta mateixa explicació també la trobem en el Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí, en què no només s’esmenta l’abstinència carnal, sinó també que cal haver-se rentat i no haver fet excessos ni amb el beure ni amb el menjar.6 Constatem que la tradició secular es manté i es difon fins al segle xvii. La taula iv conté passatges sobre com es pot protegir i tenir cura de certs cultius. En el primer (1.6.14), Pal·ladi indica que plantar oliveres i recollir-ne el fruit és una tasca que han de fer joves casts; recordem que l’olivera és l’arbre de la divinitat Atena. Saiol ho amplifica dient que qui pretengui fer alguna activitat sobre l’olivera no pot haver fet pràctiques sexuals abans perquè l’olivera és un arbre cast. Cal recordar que ni Pal·ladi ni Saiol esmenten Atena en cap moment. El primer, tot i que era un romà pagà, no devia estar gaire allunyat del cristianisme i possiblement per això les referències a divinitats romanes són escasses (Sebastian, 2016). Saiol, en canvi, tot i el seu possible desconeixement de la deessa vinculada a l’olivera, amplia la informació per a assabentar-ne bé el lector. 6. M. Agustí, Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, III 20: «[...] tindreu cuydado que aquell dia no hajau tocada dona, y moderat de beure vi, y que no vos hi acosteu que primer no vos siau rentat, y netejat, axí mateix se abstinga de tot menjar agre, com també de totes les saladures, salmorra, y de totes coses que espiran à all, cebes, y altres semblants». QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

En el passatge següent (1.35.7) Pal·ladi cita Demòcrit. La pràctica màgica es descriu amb detalls per tal que qui l’executa pugui realitzar-la fàcilment. Es tracta d’aconseguir un cert nombre de crancs de riu o de mar, deixar-los al sol durant deu dies dins de recipients de ceràmica i coberts amb aigua, i després ruixar els sembrats amb aquesta aigua cada vuit dies fins que creixin amb força. En l’apartat 1.35.16 Pal·ladi recepta arrels de cogombre salvatge (esquitxagossos, Ecballium elaterium Rich) per a protegir tota llavor de qualsevol mal. Després recomana posar al camp un crani d’euga o de somera que hagi pollinat, ja que fertilitza allò que mira. És interessant observar que Saiol no tradueix l’última oració, és a dir, no inclou en el text que els cranis fertilitzen el que miren. Això pot passar perquè posseeix un manuscrit llatí malmès o perquè es tracta d’una pràctica massa supersticiosa i màgica.

Taula IV. Com cal protegir amb màgia els cultius i les llavors Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.6.14

Graeci iubent oliuam, cum plantatur et legitur, a mundis pueris atque uirginibus operandum, credo, recordati arbori huic esse praesulem castitatem.

Los grechs acostumen [que], quant planten olivera, ho prenen exercos o estaques per a plantar o empeltar o fan collir les olives, que la fan tallar o plantar o collir a infants e infantes vèrgens. Y en moltes altres terres guarden que no leixen muntar ninguna fembra, ni encara home que de hun dia passat haja usat ab fembra carnalment, per collir olives ni fer altres actes sobre lo arbre de la olivera, y açò per tal com és molt cast arbre. Y dien molts dels grechs y d’altres que és cap y bisbe de tots los altres arbres.

1.35.7

Democritus adserit neque arboribus neque satis quibuslibet noceri posse a quibuscumque bestiis, si fluuiales cancros plurimos uel marinos, quos Graeci paguros nominant, non minus quam decem fictili uasculo in aqua missos tegas et sub diuo statuas, ut decem diebus sole uaporentur, postea quaecunque inlaesa uolueris esse perfundas et octonis diebus peractis hoc repetas, donec solide, quae optaueris adolescant.

Democritus, philòsoph, diu que, si prens cranchs de riu o de mar com més pugues, almenys que no sien menys de .x. en nombre, y que·ls metes dins huna olla o cànter o altre vexell de terra. Y dins lo vexell metràs aygua que·n sia ple; y cobre lo vexell y posa’l a la serena, en manera que per deu dies stiga axí cubert al sol o a la serena denit. Y de huyt en huyt dies escampa de aquella aygua sobre aquelles plantes o sements que volràs conservar de dampnatge y res no·ls porà noure. Y axí, per aytal manera y continuaràs de ruxar ab aquella aygua fins que·ls sements o los plants sien grans.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.16

Omnia semina horti uel agri feruntur ab omnibus malis ac monstris tuta seruari, si agrestis cucumeris tritis radicibus ante macerentur. item equae caluaria sed non uirginis intra hortum ponenda est uel potius asinae. creduntur enim sua praesentia fecundare quae spectant.

Encara si prens cogombros amarchs hi·ls piques bé ans de la tempestat, y escampes lo such per lo ort o per lo camp, ninguna sement que y sia sembrada no pot rebre dampnatge. Alguns entenen que qui posa en son camp cap de egua que ja haja aguts pollins, o cap de somera que per lo semblant haja pollinat, tots los fruyts del camp ne prenen multiplicació y millorament y abundància.

10.3.1

Si modium quo seretur hyaenae pelle uestieris et ibi aliquandiu quod serendum est esse patiaris, sata bene prouenire firmantur.

Si vols que la sement profite y fructifique millor que altra, tu leixaràs star aquella sement per alguns dies ans que la sembres sobre huna pell de huna bèstia que a nom egena, la qual no és coneguda ne vista en estes partides, sinó solament en Àfrica. Y reconta Solinus en lo Libre de les maravelles que és huna bèstia que lo coll y la biga de la esquena és tot de huna pessa, que no pot girar lo cap si tota no·s gira. Y és molt cruel bèstia y fort. Y ha los ulls virats y de diverses colós. Y en les pastanyes dels seus ulls se troba huna pedra de diverses colós que a nom hiona. Y qui la porta en la boca davall la lengua prenostica moltes coses esdevenidores. Y volentes segueix los cossos dels hòmens morts hi·ls desterra. Encara segueix molt les cabanes dels bestiars de nit. Y contrafà la veu dels pastors. Y menaça als cans, axí com los pastors. Y si veu gosso[s] que la vullguen pendre, tantost los encorta que no·s poden moure ni ladrar. Y semblant fa dels hòmens, puix que tres vegades se sia mesa entorn.

11.12.8

Si cerasus concepto umore putrescit, in trunco foramen accipiat, quo possit educi. [8] si formicas patitur, sucum portulacae debebis infundere cum aceti media parte permixtum uel uini faecibus truncum arboris florentis adlinere. si aestu canicularium fatigatur, trium fontium singulos sextarios sumptos post solis occasum radicibus arboris iubeamus influere sic, ne remedium luna deprehendat. uel herbam symfoniacam circa arboris truncum torquebimus in coronam uel ex ea iuxta imum codicem cubile faciemus. cerasia non aliter quam in sole usque ad rugas siccata seruantur.

Si lo cirer per massa humor se podrirà o farà podrir les cireres, ab huna barrina grossa faràs-li hun forat en lo tronch del arbre, per lo qual la humor se escorrerà tota. [8] Si en lo cirer se faran formigues, hages such de verdolagues y vinagre igualment, y huntaràs-ne lo tronch del arbre quant començarà a florir y no li poran noure les formigues. Y si per ventura lo cirer se escuallarà per gran calor del estiu, hages iii somades d’aygua de iii fonts. Y gitales a la calç del cirer vers lo sol post. Emperò per tal que la huna no li nega ne li done massa fredor, hauràs de huna erba que·s apel·la symphomata y faràs-li·n huna garlanda entorn de la rael hon hauràs mesa l’aygua. Aquesta erba symphomata ha molts noms en latí segons les sinònimes, car és apel·lada casillago, dens caballinus, canicularis, iusquiamus, idem sunt. La erba de jusquiamus prou és notòria, car dien-li erba de Senta Maria que fa hunes capcetes a manera de campanetes. Les altres no les conech. Les cireres no·s poden salvar en altra manera sinó que sien secades al sol fins que comencen a rugar.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

En el passatge següent (10.3.1), Pal·ladi descriu els beneficis de la pell de hiena si es posa sobre les llavors que s’hauran de sembrar. Ferrer Saiol aprofita el desconeixement d’aquest animal, egena, per a introduir, de nou, la descripció de Solí. Observem, però, que aquesta vegada la descripció és més exhaustiva i en cita la font, «Solinus en lo Libre de les meravelles». A més, destaca els poders d’aquest animal per a predir el futur a través de la pedra que, segons Solí, posseeix la hiena, que descriu com un ésser malvat capaç de desenterrar morts, confondre’s per tenir veu humana i amenaçar tant animals com persones. En el passatge 11.12.8 observem com s’ha de curar un cirerer. Pal·ladi descriu de manera escrupolosa el procés per a treure l’humor de l’arbre, eliminar-ne les formigues, evitar-li l’estrès hídric i fer servir «symfoniaca» (Hyoscyamus albus L.) a mode de garlanda protectora. Cal destacar que Saiol cerca en els manuals mèdics de l’època, com Clavis sanationis, de Simó de Gènova, els diferents noms llatins d’aquesta planta i acaba la descripció amb el nom popular d’herba de Santa Maria (Sebastian, 2017). A més, Taula V. Pràctiques màgiques per a combatre els insectes Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.2-3

Contra culices et limaces uel amurcam recentem uel ex cameris fulginem spargimus.

Contra los mosquarts y caragols pren morques de oli fresques y posun-les hon los caragols fan dapnatge. Y contra los mosquarts escamparàs la sucha, y fa·ls hom fogir.

1.35.2-4

Contra formicas, si in horto habent foramen, cor noctuae admoueamus; si foris ueniunt, omne horti spatium cinere aut cretae candore signabimus.

Contra los formigons si han forat dins lo ort, hages lo cor de la òliba y posa’l sobre lo forat. Y [si] per ventura hi vendran de la part de fora, escampa molta cendra en los llochs per hon passen, y pols de la argila blanca de què fan la obra de terra.

1.35.3

Contra erucas semina quae spargenda sunt semperuiui suco madefiant uel erucarum sanguine. cicer inter olera propter multa portenta serendum est. aliqui cinerem de fico super erucas spargunt. item squillam uel in horto serunt uel certe suspendunt. aliqui mulierem menstruantem nusquam cinctam solutis capillis nudis pedibus contra erucas et cetera hortum faciunt circumire. aliqui fluuiales cancros pluribus locis intra hortum crucifigunt.

Contra les orugues deu hom remullar los sements que hom cembra que acostumen de menjar les orugues en such de alga o de bova que·s fan en les basses, o en la sanch de les orugues mateixes y no·ls poden noure. Alguns són qui posen sobre les orugues cendra de fust de figuera. Altres planten en lo ort esquilla, que és ceba marina, o pengen per alguns llochs del ort de la dita ceba marina. Altres fan anar per tot l’ort al derredor huna fembra descinta o que no haja portada correja ne cinta. Altres dihuen que haja de son temps y no port lo cap cubert, mas que vaja en cabells solts y ab los peus descalços y que vaja entorn del ort. Altres han molts cranchs de riu y meten-los en astats en sengles fusts y posen-los en diversos llochs del ort.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.5

Vt olera animalia infesta non generent, in corio testudinis omnia semina quae sparsurus es sicca, uel mentam locis pluribus, maxime inter caules, sere. hoc praestare fertur herbum aliquantulum stratum, praecipue ubi radices et rapa nascuntur. uel acre acetum suco hyosciami mixtum fertur olerum pulices necare, si spargas.

Si vols que pulgó ne altres animals o papallons no puguen criar entre les cols ne entre les erbes del ort, tu faràs sequar les llavors que volrràs sembrar sobre cuyro de tartuga. Semblantment y val herb quant hom n’i sembra, en especial entre los naps [y] los ràvens. Encara si prens de la sement del juscami, ço és, de la erba de Santa Maria que fa les fulles amples y blanques y peloses, y la sement fa en hunes capcetes o esquelletes; en Aragó la apellen belenyo. Aquella sement sua remullaràs en vinagre, y aquell vinagre escamparàs sobre les cols e altres erbes, y mata lo pulgó, e los orugos y tots los altres animals que·ls han acostumat de noure. Si vols confondre les puces, escampa oli comú de olives en la cambra, y morran.

1.35.12

Opinio Graecorum est, si nubes locustarum repente surrexerit, latentibus infra tecta cunctis hominibus eam posse transire. quod si inobseruantes homines sub aere deprehendant, nullum fructum noceri, si continuo omnes ad tecta confugiant. pelli etiam dicuntur amari lupini uel agrestis cucumeris aqua decocta, si muriae mixta fundatur. aestimant aliqui locustas uel scorpios fugari posse, si aliqui ex his urantur in medio.

Los grechs han aytal opinió contra les lagostes, que si per ventura en l’ayre hom veurà gran multitud de llagostes a manera de núvol, y tots los hòmens de aquell lloch hon seran vists s’amagaran dins llurs cases abans que les llagostes sien en dret de aquell lloch, que elles passaran rodant que no faran mal ni·s posaran en tot lo terme. Y, si per ventura, abans que·ls hòmens hagen vists los llagosts, ells sien ja en lo terme y s’escomencen a escampar y posar-se en lo terme, y los dits hòmens sobtosament se reculliran dins llurs cases, cert que les llagostes no faran algun dampnatge als fruyts de aquell lloch hon lo[s] hòmens y fembres se seran amagats. Y açò provaren los grechs per experiència. Encara dien los grechs que hom pot contrastar a les llagostes y fer-les fogir si hom pren del aygua amargosa en què ha remullat lopins, y aygua en què hagen cuyts cogombros amarchs; y que y sia mesclada salmorra, ço és, aygua bollida ab molta sal, y que hom los escamp de sobre de aquella aygua, tantost se’n fugen. Encara més dien que hom fa fogir les llagostes y los escorpions, si hom ne crema alguns d’ells y que·ls altres senten la olor.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

Saiol descriu breument la planta per tal que pugui ser identificada correctament a l’hora de fer la garlanda. Observem que en Pal·ladi les festivitats agràries són absents i no hi són esmentades. Tampoc apareixen pràctiques rituals per a millorar el rendiment de la finca agrícola. No obstant això, en els remeis que es plantegen, hi trobem pràctiques religioses ancestrals que en època de Pal·ladi han quedat fossilitzades i que Saiol trasllada i amplia. Tot i que hi ha la voluntat de Pal·ladi de donar explicacions pràctiques sobre el funcionament dels remedia, tant els lectors del segle iv com els del segle xiv els podien apreciar com a màgics perquè certes pràctiques, com els amulets d’aniQUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

R. Sebastian-Torres

mals, de teixits o garlandes de plantes, recorden pràctiques ancestrals de màgia. 4.3. Com es poden combatre les plagues amb màgia En aquest apartat tractarem els animals nocius, com els insectes (taula v), els ratolins, els talps i les serps, i els tractaments màgics que proposa Pal· ladi per a eliminar-los i per a protegir la producció. Aquestes pràctiques es focalitzen en l’element que s’ha de protegir, o en l’atac directe als animals nocius. Els remedia es descriuen en alguns casos com a medicina, i les plagues, com una malaltia que pot ser tractada. De nou, ens trobem davant d’aquesta ambigüitat entre remeis màgics i remeis farmacològics; alguns pot semblar que no pertanyen a l’àmbit de la màgia, i molts es basen a escampar males olors amb animals morts o a utilitzar pocions per a fer fugir insectes o altres animals nocius. Les mesures màgiques i rituals per a combatre els insectes es fonamenten majoritàriament en receptes per a fumigar el terreny o en la crema de certes plantes o animals. Val a dir que la riquesa de simbolisme en la protecció contra les erugues que presenta Pal·ladi, també va acompanyada d’accions rituals. Les plagues no només podien destruir les collites, sinó que també podien ser interpretades com a mal presagi. Així, doncs, allà on no trobem el saber empíric, apareix la màgia per a complementar-lo i ajudar l’agrònom. En el passatge 1.35.2-3 Pal·ladi explica que contra els mosquits i els llimacs cal usar morca fresca o bé sutja. Continua amb pràctiques màgiques per a combatre les formigues (1.35.2-4) i observem certs aspectes empírics en aquest sentit, com ara posar un cor d’òliba per a atreure-les (quan el niu és dins de l’hort) o escampar cendra i argila blanca per a exterminar-les (si venen de fora). Un altre passatge interessant és el que descriu com es poden combatre les erugues (1.35.3). Pal·ladi aconsella de remullar les llavors que s’han de sembrar, amb sempreviva (Sempervivum tectorum L.) o amb sang de les erugues, o bé emprar cendra de fusta de figuera o ceba marina (Scilla maritima L.). També afegeix rituals màgics, com, per exemple, que una dona que menstruï es passegi pel voltant de l’hort sense res cenyit, amb els cabells deslligats i els peus descalços. Saiol no tradueix el requisit de la menstruació, però sí la resta de pràctiques al voltant del cos femení. Aquesta pràctica es conserva en l’obra de Miquel Agustí (segle xvii).7 Finalment, Pal·ladi explica que crucificar crancs de riu i posar-los a l’hort farà que les erugues no s’hi apropin. 7. M. Agustí, Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, I 21. 100

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

Taula VI. Pràctiques màgiques per a combatre animals nocius Passatge

Opus agriculturae

Ms. 6437

1.35.9

Mures, si amurcam spissam patinae infuderis et in domo nocte posueris, adhaerebunt. item necabuntur, si elleboro nigro caseum uel panem uel adipes uel polentam permisceas et offeras. et agrestis cucumeris et coloquintidis suffusio sic nocebit. aduersus mures agrestes Apuleius adserit semina bubulo felle maceranda, antequam spargas. nonnulli rododafnes foliis aditus eorum claudunt, qui rosis his, dum in exitum nituntur, intereunt.

Contra les rates pren morques d’oli ben espesses y met-les en huna paella, y posa-la en lloch hon les rates la puguen trobar y beure, y tantost morran. Encara pren elèbor negre y fes-ne pólvora, y mescla-la ab formatge ras, o ab pa, o ab farina o ab greix; y si·n mengen, tantost moren. Semblant ho pots fer ab such de la sement de cogombro amarch y de la coloquíntida, que les mescles ab formatge o pa. Contra les rates salvatines diu Apuleius, philòsoph, que prengues la sement del forment o altra qualsevol sement y fes-la ben remullar ab fel de bou abans que la sembres. Molts són qui tanquen los forats de les rates ab fulles de baladre, per los quals les rates acostumen de entrar y exir. Y ell[e]s roseguen les fulles y tantost moren.

1.35.10

Talpas Graeci hoc genere persecuntur: nucem perforari iubent uel aliquod pomi genus soliditatis eiusdem; ibi paleas et cedram cum sulfure sufficienter includi; tunc omnes paruulos aditus et reliqua spiramenta talparum diligenter adobrui; unum foramen, quod amplum est, reseruari, in cuius aditu nucem intus incensam si poni, ut ab una parte flatus possit accipere, quos ab alia parte diffundat; sic inpletis fumo cuniculis talpas uel fugere protinus uel necari.

Los grechs maten los talps en tal manera que ells prenen nous o altre semblant fruyt y foraden-l; y meten dins la nou palla trida y rasina de pi o classa de ginebre y sofre convinentment, y tanquen bé tots los forats gichs que fan davall terra, y lo pus ample forat deixen-lo ubert. Y posa-y hom la nou damunt dita, dins la qual met hom huna brasa de foch. Y lo forat de la nou deu hom metre devers lo forat que haureu deixat en terra ubert, per tal que lo fum que exirà de la nou se·n entre dins lo forat dels talps. Y no poden sofrir lo fum, ans moren y fugen del tot que no y poden aturar en tota aquella partida.

1.35.11

Serpentes prope omni austeritate fugantur et nocentes spiritus innocentia fumi graueolentis exagitat. uramus galbanum uel cerui cornua, radices lilii, caprae ungulas. hoc genere monstra noxia prohibentur.

Les serps fa hom fugir de la casa y del mas ab males olors que hom hi continue de fer perquè en les cases o torres de fora hom deu acostumar de cremar corns de servo, o rahels de liri o ungles de cabra. En aquestes mateixes coses cremades fan fugir y lunyar de la casa tots los mals sperits.

Font: Elaboració pròpia a partir de Rodgers (1975) (versió llatina) i a partir del manuscrit 6437 (versió en català).

En el passatge 1.35.5, sobre com es poden prevenir certs insectes perjudicials, Saiol interpreta que puguin ser el «pulgó, papallons o altres animals». La closca de tortuga protegeix les llavors d’aquests insectes, tal com observàvem amb la pell de la hiena (taula iv, 10.3.1). Hi tornem a trobar la planta QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

101

R. Sebastian-Torres

«symfoniaca» (Hyoscyamus albus L.), que Saiol descriu novament de manera detallada i que s’ha de remullar amb vinagre per a matar el «pulgó, los orugos i altres animals que·ls acostumen de noure». Saiol afegeix un text que explica com es poden eliminar les puces de les cambres. Del darrer passatge seleccionat (1.35.12) destaquem que una plaga de llagostes passarà de llarg si les persones d’aquell indret es refugien o s’amaguen. A continuació, s’exposen diversos mètodes de crema i fumigació perquè les llagostes fugin dels camps. Per acabar, en la taula vi donem exemples de com es poden combatre altres animals, com els ratolins, les rates, els talps i les serps, molt nocius tant per als cultius com per al bestiar. En el passatge 1.35.9 observem que les rates poden ser exterminades amb morques d’oli, amb pols d’el·lèbor negre (Helleborus L., planta verinosa) o amb una infusió de cogombre salvatge (Ecballium elaterium Rich, planta altament purgant) i coloquinta (Citrullus colocynthis L.). A continuació Pal·ladi empra com a font Apuleu per a explicar la virtut del baladre com a raticida. L’alta toxicitat d’aquest arbust pot provocar la mort, raó per la qual Pal·ladi el deu citar (Font Quer, 1961). La pràctica següent (1.35.10) té poc de màgia, ja que consisteix a fumar els caus on viuen els talps, de tal manera que o bé moren o bé han de fugir. En canvi, en el passatge 1.35.11 es fa esment del rol de les serps, que poden ser perjudicials i cal fer-les fugir de casa. La serp es presenta com un ésser malèfic, en comunió, fins i tot, amb els mals esperits. Ambdós fugen en cremar gàlban, banyes de cérvol, arrels de lliri o ungles de cabra. 5. CONCLUSIONS Constatem que, tant l’O. A. de Pal·ladi com la versió medieval catalana de Ferrer Saiol inclouen preceptes màgics perquè els consideren útils per a la protecció de les collites i dels animals de granja. La màgia forma part del coneixement agrícola i el públic lector la pot assimilar a una activitat agronòmica o a un culte ordinari més. Atès que els agrònoms llatins i també els medievals necessitaven eines per a enfrontar-se a situacions adverses, qualsevol pràctica documentada, tant per la tradició literària secular com per la tradició oral, els podia ser vàlida. Dependrà de cada agrònom escollir quines vol aplicar o amb quines se sent més còmode. L’O. A. no és un llibre que tracti sobre coneixements secrets: és un gènere literari molt estès en la literatura agronòmica llatina i que pretén aproximar el saber del camp per a poder millorar el rendiment de la terra. La majoria de conjurs i cures no són complexos i es poden dur a terme fàcilment. No cal posseir un determinat coneixement de les tradicions màgiques, com requerien altres tractats. Amb tot, en el text de Pal·ladi i en la 102

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Agronomia i màgia en la traducció de Ferrer Saiol

traducció de Saiol s’entreveu que qui coneix realment aquestes pràctiques és aquell que ha estat format en aquestes arts. Per tant, el coneixement que es presenta és lliure, però a la vegada només és accessible a una elit intel· lectual. Si bé algun dels rituals proposats per Pal·ladi és força inintel·ligible, els remeis que descriu són contrastats per diferents fonts, cosa que dona validesa al text i a l’obra. Tot i que Pal·ladi i Saiol prefereixen evitar els rituals màgics, no rebutgen de manera frontal les pràctiques màgiques, els rituals amb conjurs, les processons o els amulets. Constatem que les pràctiques màgiques es desenvolupen en harmonia amb altres sabers agronòmics, de manera que la tradició secular llatina agronòmica i també la de les arts màgiques perduren en el temps i continuen presents al segle xiv a la Corona d’Aragó gràcies a Ferrer Saiol. BIBLIOGRAFIA Argemí, Ll. (1988). Miquel Agustí. Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Barcelona: Alta Fulla. Calvo, J. L.; Sánchez, M. D. (1987). Textos de magia en papiros griegos. Madrid: Gredos. Capuano, T. M. (ed.) (1987). The Text and concordance of Biblioteca Nacional MS 10.211: Libro de Palladio [microforma]. Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies. Dickie, M. W. (1999). «The learned magician and the collection and transmission of magical lore». A: Jordan, D. R.; Montgomery, H.; Thon, E. (ed.). The World of Ancient Magic. Papers from the first International Samson Eitrem Seminar at the Norwegian Institute at Athens 4-8 May 1997. Bergen: Norwegian Institute at Athens, p. 163-193. Flach, D. (1990). Römische Agrargeschichte. Munic: C. H. Beck’s Verlagsbuchhandlung. Font Quer, P. (1961). Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Barcelona: Labor [4a reimpr.: 1978]. Keil, H.; Krumbiegel, R. (ed.) (1884-1897). M. Porci Catonis De agri cultura liber. M. Terenti Varronis Rerum rusticarum libri tres. Leipzig: Teubner. Luck, G. (1995). Magia y ciencias ocultas en el mundo griego y romano. Madrid: Gredos. Manuscrit 6437. València: Biblioteca Municipal Serrano Morales (BMSM), ms. 6437. Martin, R. (ed. i trad.) (2003). Palladius Traité d’agriculture livres I et II. París: Les Belles Lettres. Mayhoff, C. (ed.) (1892-1909). Plinius Secundus Gaius: Naturalis historiae libri xxxvii. Leipzig: Teubner. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

103

R. Sebastian-Torres

Mommsen, T. (1895). C. Lulii Solini. Collectanea rerum memorabilium. Berlín: Weidmann. Moure, A. M. (ed.) (1990). Tratado de agricultura. Medicina veterinaria. Poema de los injertos. Madrid: Gredos. Richlin, A. (1997). «Pliny’s Brassiere». A: Richlin , A. (ed.). Roman Sexualities. Princeton: Princeton University Press, p. 197-254. Rodgers, R. H. (ed.) (1975). Palladii Rutilii Tauri Aemiliani viri inlustris Opus agriculturae, De veterinaria medicina, De insitione. Leipzig: Teubner. — (2010). L. Iuni Moderati Columellae Res Rustica. Incerti Auctoris Liber De Arboribus. Oxford / Nova York: Oxford University Press. Sebastian, R. (2014). Ferrer Saiol, traductor de Pal·ladi. Tesi inèdita dirigida per Alejandro Coroleu Lletget i José Luis Vidal Pérez. Barcelona: Universitat de Barcelona. També disponible en línia a: <https://www.tesisenred.net/handle/10803/283132?locale-attribute=ca_ES> [Consulta: 10 març 2019]. — (ed. i trad.) (2016). Pal·ladi, Tractat d’agricultura, vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge. — (2017). «Les fonts medievals de “grammàtica” i “medicina” en la traducció de Ferrer Saiol de l’Opus agriculturae de Pal·ladi». A: Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, núm. 4, dossier monogràfic, p. 75-91. També disponible en línia a: <https://ojs.uv.es/index.php/MCLM/article/view/10065> [Consulta: 10 març 2019]. Spurr, M. S. (1986). Arable Cultivation in Roman Italy, c. 200 B.C.-c. A.D. 100. Londres: Society for the Promotion of Roman Studies. White, K. D. (1970). Roman Farming. Ithaca, Nova York: Cornell University Press.

104

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 83-104

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 105-121 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.106

APRENENT DE FORMATGER: ESTUDI DE LA INFLUÈNCIA DEL TIPUS DE QUALL EN L’ELABORACIÓ DE FORMATGES AMB LLET DE CABRA DE CAN PAUET1 Clàudia Alcañiz Garcia Alumna de l’Institut Santa Coloma de Farners

Rebut: 9 de febrer de 2019 - Acceptat: 27 de febrer de 2019

RESUM La vida a la granja no és tan senzilla com podria pensar-se. Tenir cura dels animals requereix dedicació diària i molta feina. A part d’alimentar, fer pasturar i vigilar el bestiar, el principal objectiu de moltes explotacions ramaderes és obtenir productes làctics per a ser comercialitzats. Després de passar un dia en una granja de cabres i ovelles i observar amb atenció tots els processos que hi tenen lloc, vaig voler continuar investigant en l’elaboració dels productes làctics. L’objectiu d’aquest projecte va ser esbrinar si el tipus de quall utilitzat per a fer el formatge causa variacions en el producte obtingut. Per a comprovar-ho, vaig fer formatges amb tres tipus de quall —un d’origen animal, un altre d’origen vegetal i un de vegetal elaborat artesanalment ad hoc— i els vaig comparar. La primera part de l’article descriu els aspectes més rellevants de la vida a la granja i els principis de l’elaboració del formatge. L’assaig amb els tres tipus de quall mostra clares diferències entre els formatges i també que els qualls industrials són més eficaços que els artesans. Paraules clau: explotació ovina i cabruna, bestiar, quall, formatge, coagulació.

Correspondència: Clàudia Alcañiz Garcia. C. Cadiretes, 22. 17430 Santa Coloma de Farners (Girona). Tel.: 722 778 151. A/e: Claudia24ag@gmail.com. 1. Treball de batxillerat premiat en la segona edició dels premis ICEA als treballs de recerca de batxillerat. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

105

C. Alcañiz Garcia

APRENDIZ DE QUESERO: ESTUDIO DE LA INFLUENCIA DEL TIPO DE CUAJO EN LA ELABORACIÓN DE QUESOS CON LECHE DE CABRA DE CAN PAUET RESUMEN La vida en la granja no es tan sencilla como algunos podrían pensar. Cuidar de los animales requiere una dedicación diaria y mucho trabajo. Además de alimentar, hacer pastar y vigilar el ganado, el principal objetivo de muchas explotaciones ganaderas es obtener productos lácteos para su comercialización. Tras pasar un día en una granja de cabras y ovejas, y observar con atención todos los procesos que tienen lugar en ella, decidí que quería continuar investigando sobre la elaboración de productos lácteos. El objetivo del proyecto fue comprobar si el tipo de cuajo utilizado para la obtención del queso da lugar a variaciones en el producto final. Para ello, elaboré quesos utilizando tres tipos de cuajo —uno de origen animal, otro de origen vegetal y uno vegetal obtenido artesanalmente ad hoc— y los comparé. La primera parte del artículo describe los aspectos más relevantes de la vida en la granja y los principios de la elaboración del queso. La prueba con los tres tipos de cuajo muestra claras diferencias entre los quesos y también que los cuajos industriales son más eficaces que los artesanos. Palabras clave: explotación ovina y caprina, ganado, cuajo, queso, coagulación. CHEESEMAKER’S APPRENTICE: STUDY OF THE INFLUENCE OF THE TYPE OF RENNET IN THE PRODUCTION OF GOAT MILK CHEESES FROM CAN PAUET ABSTRACT Life on the farm is not as simple as could be imagined. Caring for animals requires daily effort and hard work. Apart from feeding, grazing and looking after livestock, the main purpose of many livestock farms is to obtain dairy products for their sale. After spending a day on a goat and sheep farm, and watching closely all the processes involved, I proposed to make a further study of the production of dairy products. The aim of this project was to determine whether the type of rennet used in cheese production causes variations in the product obtained. To do this, I made cheeses using three types of rennet: one of 106

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

animal origin, another of vegetable origin, and a handmade vegetable rennet prepared ad hoc. Then I compared them. The first part of this paper describes the most significant aspects of farm life and the principles of cheesemaking. The test with the three types of rennet shows clear differences between the cheeses obtained, highlighting the efficiency of the industrial rennet as compared to those handmade. Keywords: goat and sheep farm, livestock, rennet, cheese, coagulation.

1. INTRODUCCIÓ Can Pauet és una explotació especialitzada en la cria i la producció d’ovelles (Ovis aries) de raça ripollesa i de cabres (Capra aegagrus hircus) de raça murcianogranadina en semiestabulació (figura 1). Està situa da a Jafre (Baix Empordà). És una empresa familiar i artesana especialitzada en l’elaboració de recuits de drap, formatge fresc i iogurts de llet de cabra. Després de passar un dia a la granja, d’entre la multitud de processos que s’hi duen a terme, em va cridar especialment l’atenció la transformació de la llet en els diferents productes làctics, així com els processos que ho fan possible. Particularment, em va sorprendre que el mató, el formatge i el recuit (un producte poc conegut per mi) compartissin un procés: la coagulació de la llet a partir del quall. Aquest quall pot tenir diferents orígens, principalment animal o vegetal, però també microbià. Arran d’aquest descobriment vaig decidir centrar el meu treball a conèixer com el quall afecta el resultat final. A més, em va semblar que la coagulació de la llet era una part de la producció que no tothom coneixia. La hipòtesi va ser que sí que afectava: semblava improbable que emprant qualls tan diferents, el resultat fos el mateix. Per a esbrinar-ho, vaig elaborar formatge fresc amb tres tipus de quall: animal industrial, vegetal industrial i vegetal preparat artesanalment; i vaig comparar-los per a identificar-ne les possibles diferències. 1.1. Un dia a la granja Diàriament a la granja es duen a terme les tasques següents: a) Alimentar el bestiar. En general, l’alimentació consisteix en userda, en estones de pastura, i pinso granulat, que conté els nutrients complementaris. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

107

C. Alcañiz Garcia

Figura 1. Ovelles i cabres de Can Pauet (Jafre, Baix Empordà) a l’estable

Font: Fotografia de l’autora.

Tot i que les menjadores s’omplen al matí, les cabres i les ovelles s’alimenten durant tot el dia. b) Separar les cabres de les ovelles. Ho fa el pastor abans de munyir i pot ajudar-lo un gos, cosa que li facilita la feina. c) Munyir les cabres. Mentre es munyen, les cabres mengen pinso granulat. En acabar, se’ls aplica iode a les mamelles, cosa important per a evitar infeccions. d) Elaborar els productes. Primer la llet es pasteuritza i, a partir d’aquí, s’elaboren els formatges, matons, recuits i iogurts. És molt important mantenir una bona higiene durant tota l’elaboració, per a no contaminar els productes ni dificultar la producció. Així, abans d’entrar a la formatgeria cal posar-se la vestimenta adequada i rentar-se bé les mans. e) Fer pasturar el bestiar. La pastura, entre altres coses, permet a les cabres complementar l’alimentació. f) Preparar les comandes. Els productes es preparen per tal de lliurar-los a les empreses i les persones que han fet comandes. La rutina a la granja es veu alterada quan hi ha parts, controls del ramat i anàlisis de sang del bestiar, entre d’altres. 1.2. L’elaboració del formatge fresc a Can Pauet El formatge fresc s’obté fent coagular la llet, pasteuritzada prèviament, amb el quall (Gómez, 2014). Habitualment s’utilitza quall animal. El formatge fresc 108

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

no porta ferments i, per a eliminar-ne la part líquida, no es premsa: es deixa escórrer. És un formatge humit, que es conserva vuit dies en refrigeració entre 2 ºC i 4 ºC, si no s’hi addicionen conservants (Generalitat de Catalunya, 2008). El formatge fresc concentra la major part de nutrients de la llet —proteïnes i greixos— i és una font important de fòsfor, zinc i calci, i també d’una quantitat considerable de vitamina A i vitamines del grup B (Canut et al., 1980). A Can Pauet el formatge fresc s’elabora seguint els passos següents: a) S’introdueix la llet al pasteuritzador, es posa a 74 ºC durant 30 minuts i es deixa refredar lentament, per tal de reduir els agents patògens i altres microorganismes que poden alterar el formatge. b) La llet es traspassa a un recipient d’acer inoxidable de 260 L per un conducte directe. c) S’afegeix clorur de calci (CaCl2, 64 cm3) a la llet i es remena. El CaCl2 afavoreix un quallat més consistent i fàcil de treballar. d) A continuació s’afegeix el quall (64 cm3 de Quall Vedell 1:10000), es remena i es deixa reposar fins que s’obté una pasta densa (45-60 minuts). e) La quallada es talla passant la lira fins a obtenir trossets de la mida d’un cigró, així es pot separar la fracció sòlida del xerigot. f) El resultat s’aboca en un drap posat damunt d’una caixa per tal d’escórrer la quallada i eliminar bona part del líquid (figura 2a). g) Amb la massa obtinguda s’omplen recipients de 0,25, 0,5 i 1 kg foradats a la part inferior i lateral per a eliminar el xerigot (figura 2b). h) Els recipients plens es posen en refrigeració a 2-4 ºC durant un dia per a obtenir una textura sòlida i fresca. Figura 2. Elaboració de formatge a Can Pauet. Quallada escorrent-se

Font: Fotografies de l’autora.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

109

C. Alcañiz Garcia

1.3. Coagulació de la llet i tipus de quall La llet conté aigua, hidrats de carboni, greixos, proteïnes i també components minoritaris com vitamines i sals minerals, tot en una dispersió col· loidal (López et al., 2016). Les caseïnes són la fracció més important de proteïnes de la llet (80 %), precipiten a un pH de 4,6 a 20 ºC de temperatura i es troben associades entre elles formant una estructura complexa anomenada micel·la, en equilibri estable per la seva càrrega negativa. Són proteïnes coagulables, és a dir, precipiten per l’acció d’àcids o d’enzims proteolítics (Cheese Science Toolkit). I són les responsables del color blanc de la llet. 1.3.1. Coagulació enzimàtica de la llet La coagulació de la llet amb quall és una coagulació enzimàtica, i es fa a uns 35 ºC (Zakaria, 1996). El quall és un enzim proteolític que desestabilitza la caseïna i dona lloc a un gel o coàgul (quallada). Aquest procés es fa en dues etapes: a) hidròlisi enzimàtica, en la qual l’enzim talla la caseïna-k (la de la perifèria de la micel·la) per l’enllaç Phe105-Met106, de manera que separa la part hidròfoba de la hidròfila i es produeix una reducció de la càrrega negativa neta i la repulsió estèrica; b) agregació, en què les caseïnes de l’interior de les micel·les reaccionen amb el calci soluble de la llet i es lliguen entre elles formant una xarxa, el coàgul enzimàtic, que engloba el xerigot amb tots els seus soluts i els glòbuls de greix. El resultat final depèn de la composició de la llet (especialment del seu contingut en proteïna i greix), de la qualitat higiènica i sanitària, del pH, de la temperatura i del contingut soluble de calci de la llet (Baraut, 2016). És un procés que permet obtenir una quallada flexible, elàstica, compacta, impermeable i contràctil, i que no s’ha de confondre amb la fermentació (Teubner et al., 2007) (taula i). 1.3.2. Tipus de quall segons l’origen Hi ha diversos tipus de quall en funció del seu origen (Scheifler, 2007): — Quall d’origen animal: principalment la renina o quimosina, present al quart estómac dels remugants. També es pot obtenir per fermentació mitjançant microorganismes com Aspergilus niger i Kluyveromyces lactis. — Quall vegetal: el més conegut i utilitzat prové dels pistils de la flor del card Cynara cardunculus o herbacol (Gómez-Acebo, 2014). Altres plantes que també es poden utilitzar com a quall són: C. Scolymus, Silybum marianum, 110

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

Taula I. Comparació entre la coagulació i la fermentació Coagulació

Fermentació

On actua

Proteïna de la llet (caseïna)

Glúcids de la llet (lactosa)

Agents

Enzims vegetals, animals o microbians, àcids

Bacteris

Tipus de procés

Químic

Biològic

Reaccions i canvis

Desestabilització de la caseïna amb precipitació. La solució passa a consistència de gel.

Hidròlisi de la lactosa, amb la qual s’obté galactosa i glucosa. La glucosa esdevé àcid pirúvic i aquest, àcid làctic.

Resultat

Obtenir formatges, matons i altres derivats a partir de la quallada. Allargar la vida útil de la llet.

Allargar la vida útil de la llet amb iogurt, quefir i altres llets fermentades.

Font: Elaboració pròpia.

Centaurea calcitrapa, Urtica gracili (ortiga), Calotropis procera, Ficus carica (figuera), etc. (Font Quer, 1995). — Quall d’origen microbià: els enzims coagulants microbians per a elaborar formatges són d’origen fúngic, principalment de Rhizomucor miehei. 2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. Enquesta a productors de formatge catalans Es va elaborar i enviar una enquesta als productors de formatge catalans en la qual se’ls preguntava quin era el quall més utilitzat en l’elaboració dels seus formatges i el perquè d’aquesta elecció. L’enquesta es va realitzar per correu electrònic a 65 productors de formatge de Catalunya. 2.2. Elaboració del formatge fresc Amb els qualls industrials els resultats han estat satisfactoris i el mètode d’elaboració ha estat sempre el mateix. Pel que fa al quall vegetal artesà, s’han hagut de fer diversos assaigs fins a aconseguir quallar la llet de manera estable. Primer es pasteuritza la llet: es posen tres litres de llet (un litre per a cada tipus de quall) en una olla al foc. Amb un termòmetre de cuina es controla QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

111

C. Alcañiz Garcia

la temperatura: quan assoleix els 70 ºC, s’espera quinze segons i es treu del foc immediatament. A continuació es posa l’olla en un recipient amb gel i aigua freda per a refredar la llet ràpidament. En arribar als 35-40 ºC es reparteix la llet en tres recipients de la mateixa mida, un litre a cadascun. S’afegeix CaCl2 a cada recipient (1 ml/L de llet). S’afegeix quall vegetal industrial de flor de card (0,2 ml) a un recipient, quall artesà (de tipus i quantitat diferent segons l’assaig) a l’altre i quall animal de vedell industrial (0,25 ml) al tercer. Es remena la llet de cada recipient, es tapa i es deixa reposar a temperatura ambient durant uns seixanta minuts per als qualls industrials; per al quall artesà, aquest temps és més llarg i varia segons el tipus de quall, i la temperatura també s’ha d’afinar. Amb una lira es talla la quallada fins a obtenir trossets de la mida d’un cigró i s’aboca en un colador amb un drap o una gasa per a separar el xerigot. Cada pasta es posa en un recipient de formatge, amb forats a la part inferior i a la lateral perquè es continuï escorrent el sèrum, s’identifica i es deixa a la nevera unes 24 hores. 2.3. Comparació del formatge Per tal de comparar els formatges es mesuren tres paràmetres fisicoquímics descriptius: densitat, pH i humitat, i es valoren característiques sensorials: forma, presència de crosta, color, textura, aroma i gust. 2.3.1. Densitat Es determina la densitat dels xerigots i dels formatges elaborats amb cada tipus de quall de cada assaig. A partir de la massa i del volum es calcula la densitat (massa/volum). El material necessari és: una balança, un recipient, una proveta i aigua. Per a obtenir la massa del xerigot, es pesa el xerigot dins el recipient, després es pesa el recipient buit i es resten els dos valors. El volum es mesura amb la proveta. Per a calcular el volum del formatge, s’omple la proveta amb un volum controlat d’aigua. Es pesa un tros de formatge (la massa), s’incorpora dins la proveta i se n’observa l’augment de volum. 2.3.2. pH Es determina el pH dels xerigots i dels formatges elaborats amb cada tipus de quall de cada assaig just després de la seva obtenció i al cap de 24 hores. Es fa per mitjà de tires reactives de mesura ràpida del pH, amb un 112

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

rang entre 4 i 7 (adequat per a formatges). Es deixa la tira en contacte durant dos segons i es consulta el canvi de color a la llegenda. 2.3.3. Humitat Es determina el contingut d’aigua, en percentatge, dels formatges elaborats amb cada tipus de quall de cada assaig. Cal disposar d’una balança, un forn i una safata (Garcia et al., 2012). Es talla un quart de cada formatge de l’assaig, es pesen, es col·loquen en una safata i es posen al forn, on es deixen durant sis hores a 70 °C amb ventilador. Es treuen del forn i es tornen a pesar. La diferència de pes correspon al contingut d’aigua inicial, la qual s’ha evaporat. 2.3.4. Característiques sensorials Es determinen les característiques sensorials de tots els formatges dels assaigs. Un panel de deu persones van ajudar a fer les valoracions, van observar la forma, el color i la presència de crosta dels formatges, i els van olorar, palpar i tastar per a determinar-ne l’aroma, la textura i el gust. 3. RESULTATS I DISCUSSIÓ 3.1. Enquesta a productors de formatges catalans Dels 65 qüestionaris enviats, van respondre 27 productors (el 42 %). La figura 3 mostra els resultats segons el tipus de quall que utilitzen per a la producció de formatge. El 71 %, la majoria, només utilitza quall animal, mentre que tan sols el 7 % utilitza el vegetal i el 4 %, el microbià. D’altra banda, hi ha productors que n’utilitzen més d’un, depenent del tipus de formatge que elaborin. Pel que fa al motiu de l’elecció del quall animal, els productors destaquen que és el més adequat si es busca estabilitat en el producte, ja que dona una quallada ferma, fàcil de treballar i sense variacions; a més, és fàcil d’aconseguir i, tot i que és car, com tots els qualls, és dels més assequibles. Eviten utilitzar el quall vegetal, ja que és un quall molt irregular que pro dueix canvis dins el mateix tipus de formatge. Determinar la dosi exacta de quall vegetal que es necessita és força complicat i dona lloc a aquestes diferències. Un altre punt en contra del quall vegetal és que l’elaboració artesana, en cas que es vulgui fer, comporta molt temps i feina o dona resultats poc gratificants. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

113

C. Alcañiz Garcia

El quall vegetal dona un sabor peculiar al formatge, una amargor que pot no agradar a alguns consumidors. Finalment, el quall microbià, el consideren encara més estable que l’animal. Però tot i que prové de microorganismes (per tant, organismes vius), la seva obtenció industrial fa que la majoria de productors el vegin com a poc natural i prefereixen l’animal o el vegetal. Figura 3. Percentatge de productors de formatges catalans segons el tipus de quall utilitzat

17,86 % Només animal 3,57 %

Només vegetal

7,14 %

71,43 %

Només microbià Més d’un

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta.

3.2. Procés d’elaboració del formatge La dificultat en l’elaboració del formatge apareix amb el quall vegetal artesà. Amb els dos qualls industrials, després d’una hora de repòs s’ha obtingut una quallada consistent que ha permès elaborar els formatges. El quall vegetal artesà ha comportat més problemes dels esperats. Inicialment, la idea era quallar la llet amb quall de flor de card, ja que és el més esmentat en els tractats de formatges. Però no ha pogut ser perquè, tot i variar-ne la quantitat, la concentració, el temps i la temperatura de repòs, no ha estat possible obtenir formatge: o la llet no es qualla bé (quallada poc consistent) o, en allargar tant el temps de repòs, la pasta es malmet. S’opta per provar altres 114

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

Taula II. Resultats dels intents d’obtenir formatge amb diferents qualls vegetals artesans Quantitat de quall / L de llet

Addició de CaCl2

Sylibum marianum (1 part de pistil i 9 d’aigua aproximadament)

7,5 ml

Sí

No (no ha quallat)

Sylibum marianum (1 part de pistil i 9 d’aigua aproximadament)

20 ml

Sí

No (no ha quallat)

Branca de figuera tallada al moment

4 trossos de 5 cm

Sí

No (quallada farinosa, s’escorre pels forats del drap)

Branca de figuera tallada una hora abans

4 trossos de 5 cm

Sí

No (quallada farinosa, s’escorre pels forats del drap)

Pistils de Cirsium eriophorum amb aigua freda

50 ml

Sí

No (quallada farinosa, s’escorre pels forats del drap)

Sylibum marianum (igual volum de pistils que d’aigua) amb aigua freda

50 ml

Sí

Sí (formatge no comestible, massa temps a temperatura ambient, fa molt mala olor)

Sylibum marianum més concentrat, amb aigua calenta

50 ml

Sí

Sí (olor desagradable i textura poc consistent)

25 fulles

Sí

Sí (textura molt poc consistent)

Branca de figuera

20 trossos de 5 cm

Sí

8,5

Sí (textura poc consistent)

Branca de figuera

8 trossos de 5 cm

Sí

Sí (formatge no comestible, s’ha malmès)

Sylibum marianum preparat 24 h abans amb aigua freda

50 ml

Sí

Sí (formatge no comestible, s’ha malmès)

Sylibum marianum preparat 36 h abans amb aigua freda

50 ml

Sí

Sí (formatge no comestible, s’ha malmès)

25 fulles

Sí

No (no ha quallat)

30 trossos de 5 cm

Sí

Tipus de quall

Ortiga

Ortiga Branca de figuera

Temps de quallada (h)

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Obtenció de formatge

Sí

115

C. Alcañiz Garcia Quantitat de quall / L de llet

Addició de CaCl2

Temps de quallada (h)

Branca de figuera

30 trossos de 5 cm

Sí

No (quallada estranya i poc consistent que no permet obtenir formatge)

Branca de figuera

30 trossos de 5 cm

Sí

No (quallada estranya i poc consistent que no permet obtenir formatge)

Branca de figuera

30 trossos de 5 cm

Sí

No (quallada estranya i poc consistent que no permet obtenir formatge)

Branca de figuera

30 trossos de 5 cm

Sí

Sí (formatge no comestible, s’ha malmès)

Branca de figuera, repòs a 40 °C

30 trossos de 5 cm

Sí

Branca de figuera, repòs a 40 °C

50 trossos de 5 cm

Sí

Branca de figuera, repòs a 40 °C

30 trossos de 5 cm

Sí

Branca de figuera, repòs a 40 °C

50 trossos de 5 cm

Sí

Tipus de quall

Obtenció de formatge

Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats dels assaigs.

qualls vegetals: el de figuera i el d’ortiga (taula ii). Cal tenir present que per a aconseguir resultats òptims cal recol·lectar els qualls vegetals en determinades estacions de l’any: la flor de card (Silybum marianum, Cynara Cardunculus o Cirsium eriophorum) el mes de juny i la branca de figuera a la primavera. L’ortiga no arriba a quallar la llet o produeix una quallada molt poc consistent que no es pot aprofitar per a elaborar formatge. La branca de figuera no sempre dona resultats acceptables: la llet no sempre es qualla bé i, quan funciona, el resultat no es reprodueix en repetir el mateix procés. Finalment, es tria la figuera amb variacions en la preparació, atès que en alguna ocasió ha quallat la llet. Per a reduir el temps d’espera i aconseguir resultats més precisos i regulars, s’opta per mantenir la llet amb el quall a una temperatura constant de 40 °C en una iogurtera (taula ii). Concloem que la temperatura és un factor decisiu en la coagulació. 3.3. Paràmetres fisicoquímics Es calculen les mitjanes de cada classe i s’observa que la principal diferència entre els formatges es dona en el percentatge d’humitat; la resta de paràmetres varien ben poc (taula iii). 116

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

Els formatges es poden classificar segons la seva humitat: durs si contenen 20-42 % d’aigua, semidurs si en contenen 44-55 % i frescos si contenen més del 55 % d’aigua (Canut, 2003). Segons aquesta classificació, el percentatge d’humitat dels formatges obtinguts hauria de ser superior al 55 %, en teoria elaborem formatge fresc. No obstant això, els percentatges d’humitat dels formatges obtinguts amb els qualls vegetal i animal industrials són tots inferiors al 55 % (mitjanes: 52,7 % i 50,3 %, respectivament), valors que corresponen a un formatge semidur. Els formatges realitzats amb quall vegetal artesà tenen uns percentatges d’humitat del 60-70 %, que sí que corresponen al formatge fresc. A la pràctica, pot ser que aquest fet estigui relacionat amb la textura més fràgil que presenta el formatge elaborat amb aquest quall. Pel que fa a la metodologia, cal destacar que com més petit és el tros que es posa al forn per a determinar el contingut d’aigua, més superfície de contacte hi ha amb l’aire calent i, per tant, més líquid pot eliminar. Tot i que s’ha intentat que els trossos fossin de la mateixa mida i el mateix pes, en algun cas pot haver-hi hagut alguna diferència que pot haver influït en el resultat final. També pot haver influït l’estona que s’han estat dins el forn, ja que, encara que fos la indicada en aquest mètode, pot haver estat insuficient. Taula III. Mitjanes dels resultats dels paràmetres fisicoquímics dels formatges segons el tipus de quall Tipus de quall

Paràmetre Vegetal industrial

Animal industrial

Vegetal artesà (figuera)

Nombre de mesures

4,000

5,000

Densitat mitjana del xerigot (g/ml)

1,042

0,961

1,022

Densitat mitjana del formatge (g/ml)

1,040

1,058

1,011

pH inicial del xerigot

6,500

5,920

pH del xerigot al cap de 24 h

6,500

5,980

pH inicial del formatge

6,500

5,920

pH del formatge al cap de 24 h

6,500

5,920

52,680

50,330

66,730

Humitat ( %) Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats dels assaigs.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

117

C. Alcañiz Garcia

3.4. Propietats sensorials El color de tots els formatges ha resultat pràcticament igual, tot i que han presentat diferents tons de blanc i variació en la intensitat de brillantor. La forma sempre ha estat la mateixa, atès que el motlle era igual, i cap d’ells ha format crosta. Tot i així, la textura, l’aroma i el gust varien una mica en funció del quall utilitzat (taula iv). Totes les persones que han contribuït en la valoració sensorial han estat capaces de diferenciar el formatge realitzat amb qualls industrials (animal o vegetal) del formatge realitzat amb quall artesà. Ho feien possible el gust i l’aroma més intensos i la textura més fràgil de l’artesà. Ara bé, no han estat capaces de diferenciar a cegues els formatges elaborats amb els diferents qualls industrials, ja que el gust i l’aspecte són molt semblants. Taula IV. Síntesi de la valoració de les característiques sensorials dels formatges segons els tipus de quall Paràmetre

Tipus de quall Vegetal industrial

Animal industrial

Vegetal artesà (figuera)

Textura

No friable, sense adherència, amb elasticitat baixa, humit, resistent a la pressió, tou, homogeni i gens cremós

No friable, amb elasticitat baixa, humit, resistent a la pressió, ferm, homogeni i una mica granulós

No friable, no elàstic, poc resistent a la pressió, humit, tou i homogeni

Aroma

De llet de cabra

De llet de cabra poc intens

De figuera i una mica de llet de cabra

Gust

Suau de llet de cabra, una mica dolç

Més gustós, encara que continua sent poc intens

Bastant intens de figuera, lleugerament aspre

Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats dels assaigs.

4. CONCLUSIONS — Els productors de formatge confirmen que els diferents tipus de quall afecten el procés d’elaboració i el formatge obtingut. — El procediment d’elaboració domèstica de formatges és molt diferent si el quall utilitzat és industrial o artesà. 118

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

— La temperatura afecta la coagulació, ja que els enzims que duen a terme aquest procés necessiten temperatures superiors a la temperatura ambient: habitualment es requereixen uns 35-40 ºC. — No són rendibles, ni en temps ni en diners, l’elaboració i l’ús de quall artesà si es pot disposar de qualls industrials accessibles, que, amb procediments molt simples, permeten obtenir formatges excel·lents. — Els formatges elaborats amb qualsevol dels dos qualls industrials són molt semblants entre si. — Els formatges elaborats amb quall vegetal artesà de figuera són clarament diferents dels elaborats amb qualls industrials. — Per tant, hi ha raons per a creure que el tipus de quall utilitzat influeix en el resultat final. De fet, hem constatat més diferències entre qualls artesans i qualls industrials, que entre els diferents tipus de quall industrial. AGRAÏMENTS Vull expressar el meu agraïment a en Pau i el seu pare, en Xavi, de Làctics Pauet, per compartir el seu temps i els seus coneixements amb mi. No només m’han proporcionat la llet i el quall animal que m’han permès elaborar el formatge a casa, sinó que m’han mostrat tot el procés d’obtenció de la llet i elaboració de productes làctics de cabra, i m’han permès participar-hi. D’ells he après, a més, la senzillesa i alhora la complexitat de la vida a la granja i la immensa dedicació que requereix. El seu entusiasme és contagiós! No voldria oblidar-me d’agrair als productors de formatges artesans de Catalunya que hagin respost amb dedicació les meves preguntes, així com la generositat de tots els que m’han facilitat material per a l’elaboració de formatges i el valor dels que s’han atrevit a provar-los. Finalment, també vull agrair els consells de la meva tutora, l’Anna Sàbat, que amb constància s’ha preocupat de revisar el treball, d’aportar-hi rigor i de proporcionar-me ajuda sempre que ho he necessitat. BIBLIOGRAFIA Baraut, C. (2016). «Seguiment del pH en la maduració dels formatges i elaboració d’un nou formatge» [en línia]. <http://upcommons.upc.edu/ handle/2117/90374> [Consulta: agost 2017]. Canut, E.; Cidón, C. D. (2003). Quesos españoles. Lleó: Everest. Canut, E.; Navarro, F. (1980). Els formatges a Catalunya. Barcelona: Alta Fulla. Farah, Z. (1996). «Enzymatic coagulation of milk». Humanity Development Library [en línia]. <http://www.nzdl.org/gsdlmod?e=d-00000-00---offQUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

119

C. Alcañiz Garcia

0hdl--00-0----0-10-0---0---0direct-10---4-------0-1l--11-en-50---20-about--0 0 - 0 - 1 - 0 0 - 0 - - 4 - - - - 0 - 0 - 1 1 - 1 0 - 0 u t f Z z - 8 00&cl=CL2.16.12.2&d=HASH01972c77cb5aab281652d977.6&gt=1> [Consulta: agost 2017]. Font Quer, P. (1995). Plantas medicinales. Barcelona: Labor. García, E.; Fernández, I. (2012). «Determinación de la humedad de un alimento por un método gravimétrico indirecto por desecación» [en línia]. <https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/16339/Determinaci %C3 %B3n %20de %20humedad.pdf> [Consulta: agost 2017]. Generalitat de Catalunya (2008). «Els formatges de Catalunya» [en línia]. <http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de10_publicacions_dar/de10_a10_llibres_singulars/documents/fitxers_estatics/ Llibre-formatges-digitalitzat.pdf> [Consulta: juny 2017]. Gómez, O. (2014). «T’atreveixes a fer formatge fresc a casa? És fàcil i divertit» [en línia]. <http://www.gastronosfera.com/ca/tendencies/tatreveixes-afer-formatge-fresc-a-casa-es-facil-i-divertit> [Consulta: juny 2017]. Gómez-Acebo, V. (2014). «La flor del cuajo» [en línia]. <https://www.veronicagomezacebo.com/2014/06/25/la-flor-del-cuajo/> [Consulta: juny 2017]. López, A. L.; Barriga, D. (2016). La leche, composición y características [en línia]. Còrdova: Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, Instituto de Investigación y Formación Agraria y Pesquera. <https://docplayer.es/42372709-1-introduccion-2-composicion-y-caracteristicasde-la-leche-cruda-3-calidad-de-leche-cruda-4-controles-obligatorios-arealizar-en-la-explotacion.html> [Consulta: agost 2017]. Scheifler, M. R. (2007). Tipos de cuajos y sus características [en línia]. IV Jornadas de Quesos de Canarias. <http://www.gobiernodecanarias.org/ agricultura/docs/icca/cursos/caracteristicas_distintos_tipos_de_cuajos. pdf> [Consulta: juliol 2017]. Teubner, O.; Mair-Waldburg, H.; Müller, M.; Müller, W.; Zacherl, R. (2007). Queso. Schwangau (Alemanya): Everest. Zakaria, F. (1996). «Enzymatic coagulation of milk» [en línia]. Humanity Development Library. <http://www.nzdl.org/gsdlmod?e=d-00000-00---off0hdl--00-0----0-10-0---0---0direct-10---4-------0-1l--11-en-50---20-about--0 0 - 0 - 1 - 0 0 - 0 - - 4 - - - - 0 - 0 - 1 1 - 1 0 - 0 u t f Z z - 8 00&cl=CL2.16.12.2&d=HASH01972c77cb5aab281652d977.6&gt=1> [Consulta: agost 2017].

Pàgines web Cheese Science Toolkit. Coagulation [en línia]. <http://www.cheesescience. org/coagulation.html> [Consulta: juny 2017]. 120

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall

Coagulación de la leche (2015) [en línia]. <https://georgiusm.files.wordpress.com/2015/09/coagulacic3b3nc3a1cidavscoagulacic3b3nenzimc3a1tica_apuntesdelqueso_.pdf> [Consulta: juny 2017]. Fit (2016). Les deux grandes classes de protéines de lait: les protéines de sérum et la caséine [en línia]. <http://www.fitsa-group.com/proteines-delait-composees-de-deux-grandes-classes-proteines-de-serum-caseine/> [Consulta: juny 2017]. Quesería Artesana Los Corrales (2009). El cuajo vegetal [en línia]. <http:// www.queserialoscorrales.com/cuajo %20vegetal.html> [Consulta: juny 2017]. University of Guelph. Enzymatic coagulation of milk [en línia]. <https://www.uoguelph.ca/foodscience/book-page/enzymic-coagulation-milk> [Consulta: juny 2017].

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 105-121

121

AGROFÃ&#x2019;RUM

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 125-141 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.107

EL SERVEI DE NUTRICIÓ I BENESTAR ANIMAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Lorena Castillejos, Pol Llonch, David Solà-Oriol Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNiBA), Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

Rebut: 30 de novembre de 2018 - Acceptat: 15 de maig de 2019

RESUM El Servei de Nutrició i Benestar Animal1 és un grup de recerca i servei de transferència de coneixement de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que promou i lidera la recerca del sector ramader. Té per objectiu acompanyar i treballar amb i per al sector agroalimentari, duent a terme conjuntament projectes de recerca, desenvolupament i innovació a partir de la detecció d’oportunitats i necessitats clau per a l’eficiència i la sostenibilitat del teixit productiu ramader. Aquest article fa una breu exposició de l’activitat desenvolupada per l’SNiBA en els darrers deu anys i agrupa els principals projectes en tres categories: a) nutrició i maneig d’animals monogàstrics; b) nutrició i maneig de bestiar boví, i c) benestar dels animals. En les conclusions s’exposen breument les perspectives futures de la recerca en aquesta àrea de coneixement. Paraules clau: nutrició animal, maneig, benestar animal, producció bovina, producció porcina, avicultura.

Correspondència: Lorena Castillejos. Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNiBA), Universitat Autònoma de Barcelona. Campus UAB. E-08193 Bellaterra (Barcelona). Tel.: 345 811 556. A/e: Lorena.Castillejos@uab.cat. 1. Per a més informació vegeu: https://sniba.es/?lang=ca. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

125

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

EL SERVICIO DE NUTRICIÓN Y BIENESTAR ANIMAL DE LA UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE BARCELONA RESUMEN El Servicio de Nutrición y Bienestar Animal (SNiBA) es un equipo de investigación y servicio de transferencia de conocimiento de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) que promueve y lidera la investigación en el sector ganadero. Su objetivo es acompañar y trabajar con y para el sector agroalimentario, llevando a cabo conjuntamente proyectos de investigación, desarrollo e innovación a partir de la detección de oportunidades y necesidades clave para la eficiencia y la sostenibilidad del tejido productivo ganadero. Este artículo expone la actividad desarrollada por el SNiBA en los últimos diez años y agrupa los principales proyectos en tres categorías: a) nutrición y manejo de animales monogástricos; b) nutrición y manejo de ganado bovino y c) bienestar de los animales. En las conclusiones se exponen brevemente las perspectivas futuras de la investigación en esta área de conocimiento. Palabras clave: nutrición animal, manejo, bienestar animal, producción bovina, producción porcina, avicultura. THE ANIMAL NUTRITION AND WELFARE SERVICE OF THE AUTONOMOUS UNIVERSITY OF BARCELONA ABSTRACT The Animal Nutrition and Welfare Service (SNiBA, from the Catalan) is a research group and knowledge transfer service of the Autonomous University of Barcelona (UAB) that promotes and leads research in the livestock sector. The objective of the group is to support and to work with and for the agri-food sector, jointly conducting research, development and innovation projects based on the detection of key opportunities and needs in order to enhance the efficiency and sustainability of the livestock sector. This paper presents the activity carried out by SNiBA over the last ten years and groups its main projects in three categories: a) nutrition and management of monogastric animals; b) nutrition and management of cattle; and c) animal welfare. In the conclusions, the future perspectives of research in this area of knowledge are briefly presented. Keywords: animal nutrition, management, animal welfare, bovine production, swine production, poultry farming. 126

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

1. INTRODUCCIÓ Amb la Llei de la ciència del 1986 es va afavorir la creació i el desenvolupament de grups de recerca a les universitats i els centres d’investigació catalans i espanyols. En un quart de segle es van constituir nombrosos grups capaços d’obtenir resultats d’alt nivell publicats en revistes internacionals de prestigi i recursos, principalment públics, per a finançar aquesta recerca. Tanmateix, perquè la recerca sigui plenament efectiva no és suficient publicar els resultats en revistes de prestigi; cal, a més, ajudar a implementar els nous coneixements i les noves tecnologies en el sector productiu, a fi de millorar-ne la competitivitat i satisfer les necessitats dels seus clients. En aquest context, fa deu anys un grup de professors i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb objectius científics comuns van decidir unir esforços i crear el Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNiBA), un grup de recerca i servei de transferència de coneixement. Aquesta col·laboració va néixer amb l’interès d’acompanyar i treballar amb i per al sector agroalimentari, desenvolupant conjuntament projectes de recerca, desenvolupament i innovació a partir de la detecció de les oportunitats i necessitats clau per a millorar l’eficiència i la sostenibilitat del teixit productiu ramader. L’SNiBA és un centre amb el segell TECNIO de la Generalitat de Catalunya, que s’atorga als centres amb la tecnologia més innovadora que participen en el procés de transferència de tecnologia i coneixement a l’empresa. L’SNiBA s’ha especialitzat en cinc àrees de coneixement i recerca en relació amb la producció de monogàstrics i bovins. La taula i les descriu junt amb els objectius i els projectes que actualment s’hi desenvolupen.

2. ACTIVITAT DE L’SNIBA EN ELS DARRERS DEU ANYS Els principals projectes i resultats assolits en els darrers deu anys els agrupem en tres epígrafs: a) nutrició i maneig d’animals monogàstrics; b) nutrició i maneig de bestiar boví, i c) benestar dels animals. 2.1. Principals projectes sobre nutrició i maneig d’animals monogàstrics L’activitat en el sector porcí i avícola (pollastre d’engreix i gallina ponedora) s’ha centrat en la millora de l’eficiència productiva de l’animal i l’avaluació d’additius, la millora de la salut intestinal i les alternatives a l’ús d’antibiòtics, i la millora de l’eficiència dels sistemes de producció. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

127

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

Taula I. Àrees de recerca i línies i projectes actuals de l’SNIBA (UAB) Àrea de recerca

Objectius

Línies de recerca i projectes actuals

1) Avaluació nutricional d’ingredients i productes

Estudiar l’efecte de determinats productes o ingredients sobre la digestió o fermentació, i les conseqüències que comporten

Recerca i avaluació de subproductes grassos i d’antioxidants per a la millora del valor nutricional, la qualitat i la vida útil dels pinsos i els aliments d’origen animal (Lipoxifeed). Suplementació enzimàtica en pinsos de garrins i pollastres d’engreix. Solucions nutricionals per a l’increment de la vida productiva de la truja reproductora. Estudi de l’ús de farina i clofolla de camelina (Camelina sativa) en dietes de vedells d’engreix: degradació i fermentació ruminal, paràmetres productius i qualitat de la carn. Utilització de dietes unifeed a base de fenc i concentrat en l’engreix de vedells. Avaluació del potencial de diferents subproductes nacionals en l’alimentació líquida per al porcí d’engreix (LiquidPig).

2) Eficiència productiva i salut gastrointestinal

Avaluar l’impacte de la nutrició i el maneig dels animals en la qualitat del producte final destinat al consum humà

Tecnificació intel·ligent i rendible de les granges catalanes per a millorar l’eficiència i el benestar dels animals i dels ramaders (Smartfarm). Determinisme anticipat en garrins: una oportunitat per a condicionar-ne la resposta productiva després del deslletament. Estudi dels mecanismes d’acció. Dues possibles eines per a millorar l’adaptació dels garrins al deslletament: optimització de l’estatus del zenc i dels exopolisacàrids de fermentació d’olives. Gestió de l’alimentació durant la gestació i la lactància de truges d’alta prolificitat com a eina per a optimitzar-ne les condicions de benestar, la longevitat i el cost de producció. Recerca industrial i desenvolupament experimental d’aliments intel·ligents (Smartfood). Estudi de l’eficàcia dels ingredients alimentaris en la prevenció d’infeccions bacterianes en un model de garrins deslletats (Income). Xarxa europea de factors que afecten l’equilibri microbià gastrointestinal i el seu impacte en la salut dels porcs (PiGutNet). Estudi de l’efecte de les fibres solubles en l’estructura poblacional microbiana de les femtes humanes fermentades in vitro. Competitivitat de les explotacions lleteres: de les dades a les decisions. Avaluació dels factors limitants del creixement i de l’engreix de porcí en condicions comercials.

128

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea de recerca

Objectius

Línies de recerca i projectes actuals

3) Qualitat i seguretat alimentària

Estudiar l’efecte de modificar les condicions productives, els sistemes d’alimentació o el maneig alimentari, sobre la producció i la salut gastrointestinal dels animals

Aplicacions industrials d’un nou agent antibiofilm per al sector alimentari.

Estudiar el comportament, en relació amb el maneig i l’alimentació, dels animals de producció (sacrifici, transport, nutrició, granja) i els animals de companyia (epidemiologia i factors de risc associats, dolor, ús de feromones)

Benestar animal i viabilitat econòmica en explotacions intensives de porcí i de boví.

Avaluar la relació entre la nutrició i el maneig animal amb el medi ambient

Disseny i valorització d’adobs i terres orgàniques provinents de dejeccions ramaderes (cowcompost).

4) Benestar i comportament animal

5) Interacció nutrició / medi ambient

Desenvolupament del formatge cardiosaludable elaborat a partir de la modificació dels àcids grassos de la llet de vaca mitjançant l’alimentació. Utilització d’olis àcids reesterificats en l’alimentació d’animals monogàstrics. Nutrició comparada i repercussions en la qualitat lipídica de la carn.

Innovació aplicada basada en evidència científica i guiada pel mercat en el sector d’aus de posta i altres sectors productius (Hennovation). Avaluació del benestar i la salut dels gossos confiscats pendents d’adopció. Efecte del biaix cognitiu sobre el benestar animal i la qualitat del producte final en porcí. Validació del cortisol en pèl com a mesura d’estrès crònic en gats. Porcs més intel·ligents per a major benestar i eficiència productiva.

Estratègies innovadores i aplicades per a reduir l’emissió de nitrogen en remugants (Rednex).

Font: Elaboració pròpia.

a) Avicultura En pollastres d’engreix l’SNiBA ha estudiat l’efecte de la utilització de diferents tipus de greix sobre els rendiments productius i el metabolisme lipídic (Ferrini et al., 2010), i també sobre la qualitat de la canal i de la carn (Villaverde et al., 2008; Ferrini et al., 2008; González-Ortiz et al., 2013). En els últims anys, amb l’objectiu de buscar fonts de greix alternatives de qualitat i sostenibles, els estudis s’han centrat en la utilització d’olis reesterificats, d’olis àcids (Vilarrasa et al., 2015a, 2015b) i de lecitines (Viñado et al., 2017a, 2017b). Recentment, aprofundint en la fisiologia digestiva dels pollastres, hem pogut observar que l’absorció d’àcids grassos és més limitant que la hidròlisi dels greixos (Rodríguez-Sánchez et al., 2018). Paral·lelament, QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

129

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

treballem amb mètodes in vitro per tal de caracteritzar els processos de digestió dels greixos i hem observat que els àcids grassos procedents de la digestió d’olis àcids presenten una menor bioaccessibilitat en comparació amb els olis natius respectius (Jiménez-Moya et al., 2018a, 2018b). En pollastres d’engreix i gallines de posta hem treballat aspectes nutricionals dels minerals, així com la seva interacció amb enzims, bàsicament fitases (Hamdi et al., 2017 i 2018). Alguns d’aquests estudis han estat la base per al desenvolupament de fitases registrades. Dels enzims, també hem estudiat l’efecte de les carbohidrases en pollastres d’engreix alimentats amb dietes europees (multicereals: blat, ordi, sorgo i blat de moro) per a demostrar-ne l’eficàcia (González-Ortiz et al., 2017). Per acabar, l’SNiBA duu a terme estudis sobre la salut intestinal i la cerca d’alternatives a l’ús d’antibiòtics per a reduir l’aparició de soques bacterianes multiresistents a antibiòtics i potencialment perilloses per a la salut pública (Abdelli et al., 2019). b) Producció porcina En llavores hem treballat aspectes de maneig i d’estratègia nutricional —centrada en la nutrició mineral i aminoacídica— durant la recria per a reduir l’impacte negatiu de l’osteocondrosi i les coixeses en les futures reproductores d’alta producció i millorar-ne, així, la longevitat i la vida productiva (Fabà et al., 2018). En mares reproductores, o truges, hem realitzat estudis per a determinar-ne les necessitats nutritives partint dels balanços d’energia i lisina, tant en la fase de gestació com en la de lactació, els quals depenen dels rendiments reproductius i productius de les línies genètiques comercials (SolàOriol i Gasa, 2017). El deslletament i el postdeslletament dels garrins l’hem abordat des de dos punts de vista: 1) estimulant el consum de pinso per a millorar els rendiments productius i evitar l’impacte de l’anorèxia postdeslletament, partint d’estratègies com ara la transferència materna, la familiarització precoç, el condicionament postingestiu, l’aprenentatge social, l’ús d’aromes, saboritzants i fonts de proteïna altament digestible, i canvis en la formulació de les dietes de primeres edats (Figueroa, 2012; Guzmán-Pino, 2014, i Blavi, 2016); i 2) buscant la millora de la salut intestinal amb estratègies com la inclusió de fibra (Molist et al., 2010) junt amb la reducció del nivell de proteïna en la dieta (Hermes, 2011), o la suplementació de blocadors de bacteris potencialment patògens en l’àrea intestinal (Hermes, 2011, 2013). Hem estudiat, també, l’ús de pro biòtics i prebiòtics com a alternativa a l’ús d’antimicrobians en el deslletament (Guerra-Ordaz et al., 2013, 2014, i Roca et al., 2014) i en condicions d’infecció experimental amb Salmonella o E. coli en el postdeslletament (Barba-Vidal et al., 2017a, 2017b). També hem estudiat els mecanismes d’acció de l’òxid de zinc en el control de la microbiota intestinal (Molist et al., 2011), així com 130

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

la interacció del Zn terapèutic amb altres minerals o amb el fòsfor fític en presència de fitasa en la dieta (Blavi et al., 2017). En porcs d’engreix en fase de finalització hem quantificat els factors de producció responsables de l’eficiència del procés (Agostini et al., 2014) i, més recentment, hem modelitzat les corbes de creixement i dels dipòsits magre i lipídic per a diferents genètiques per tal d’avaluar l’adequació dels programes d’alimentació. També hem valorat l’ús d’additius (probiòtics, prebiòtics, fitases i carbohidrases) per a l’alimentació d’aquesta fase. No obstant això, la recerca més rellevant en porcí d’engreix és la relacionada amb l’homogeneïtat del pes en el sacrifici, la qual s’ha centrat a: 1) descriure i caracteritzar la variabilitat del pes viu al llarg de tot el cicle productiu (des del naixement fins al sacrifici); 2) identificar els factors més rellevants que intervenen en la variabilitat del pes viu (López-Vergé et al., 2017), i 3) proposar estratègies i mesures d’intervenció per tal de reduir l’impacte de la variabilitat (López-Vergé et al., 2018). D’aquests treballs, podem concloure que la major variabilitat es dona a l’etapa final de la lactància i que al llarg de la transició i l’engreix el coeficient de variació es redueix de manera natural, tot i que les estratègies aplicades a les primeres etapes de l’engreix són les més eficients per a pal·liar els efectes negatius de la variabilitat del pes viu en el sacrifici. 2.2. Principals projectes sobre nutrició i maneig de bestiar boví En boví de carn, una de les línies de treball ha estat la recerca de noves fonts proteiques que en permetin mantenir la producció i reduir el cost de l’alimentació. En aquest context, l’any 2015 neix el projecte Camelina, fruit d’un consorci d’empreses i centres de recerca, incloent-hi l’SNiBA, que té com a objectiu tipificar nutricionalment i valoritzar els productes i subproductes de Camelina sativa L. Grantz per a la seva utilització en nutrició animal. En aquest projecte hem demostrat (Salas et al., 2017) que la farina de camelina2 pot ser un bon recurs proteic per a remugants, per l’elevat contingut, digestibilitat i degradabilitat de la proteïna. El tortó de camelina també pot ser un producte interessant, atès l’alt contingut d’extracte eteri i de proteïna (en aquest cas, inferior al de la farina). En avaluar la fermentació ruminal en dietes amb camelina (farina les unes i tortó les altres) enfront de dietes estàndard (amb tortó de soja les unes i de colza les altres), s’observa que l’eficiència de la síntesi de proteïna microbiana no es veu afectada en les primeres (Salas et al., 2018). El tortó de camelina presenta una digestibilitat més elevada que la soja i una degradabilitat de la proteïna 2. S’obté mitjançant l’extracció química de l’oli del tortó. El tortó és el subproducte de l’obtenció de l’oli per pressió de la llavor de camelina. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

131

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

bruta major que la farina de camelina; tanmateix, en emprar farina de camelina els resultats són molt similars a les fonts proteiques de referència (soja o colza), excepte que la concentració total d’àcids grassos volàtils és superior (Salas et al., 2018). En vedells d’engreix, hem estudiat alternatives al nostre sistema alimentari clàssic: hem substituït la dieta de palla de cereal ad libitum i concentrat, per una barreja de fenc d’alfals i concentrat feta en un remolc unifeed. Aquest canvi permet ampliar l’espai disponible per a menjar als corrals i reduir el risc d’acidosis subclíniques, ja que afavoreix la ingesta de fibra i millora el benestar dels animals. Recentment hem confirmat que incrementa el consum i el guany mitjans diaris sense afectar l’eficiència alimentària, augmenta el consum de fibra i el temps de ruminació, i redueix l’hàbit de selecció cap al concentrat (Madruga et al., 2017, 2018). Estudis previs ja havien demostrat que l’ús de «barreges unifeed» era una bona alternativa per a promoure el consum de fibra efectiva i l’activitat masticatòria (Iraira et al., 2012, 2015). En boví lleter, la recerca s’ha centrat en el maneig i la gestió d’explotacions mitjançant modelització, simulació i intel·ligència artificial amb l’objectiu d’integrar aspectes de nutrició, maneig, reproducció, sanitat i economia. I s’ha fonamentat en tres projectes amb empreses del sector boví i un projecte d’innovació docent finançat per la Generalitat de Catalunya. L’eina docent va ser l’inici d’aquesta línia de recerca, amb equacions senzilles i amb una vocació més docent que científica (Calsamiglia et al., 2012).3 L’aplicació docent ha estat la motivació per a desenvolupar un model més científic, una eina de simulació teòrica per a la presa de decisions tècniques i econòmiques, per tal de millorar la competitivitat del sector (Calsamiglia et al., 2018). El programa permet analitzar i interpretar la informació tècnica i econòmica disponible per a possibilitar la gestió integral de les explota cions.4 Tot i que aquest sistema no prediu exactament el resultat d’una decisió, aporta un resultat probable que indica quins són els factors determinants de la rendibilitat. El següent pas ha estat integrar les dades disponibles procedents de la sala de munyir, de programes de gestió tecnicoeconòmica, de sensors i de l’aplicació de metodologies d’intel·ligència artificial (LópezSuárez et al., 2018), i desenvolupar una aplicació que genera coneixement i fa recomanacions per a la gestió de la granja (Belaid et al., 2018, 2019; Espinoza et al., 2018). En granges de boví lleter, una altra línia d’estudi ha estat el maneig del jaç de compost o jaç compostant (que facilita el compostatge) com a nou 3. Per a més informació vegeu: http://sniba.es/que-hacemos/formacion/granja-vaques-programa-docente/. 4. Per a més informació vegeu: http://sniba.es/que-hacemos/formacion/simulador-explotaciones-lecheras/. 132

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

sistema d’allotjament i els seus efectes sobre els animals. Ha estat fonamentat en dos projectes: un projecte nacional amb col·laboració industrial i un projecte del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En els darrers anys, els sistemes clàssics d’estabulació en cubicles amb jaç de palla o de serradures han substituït el jaç per llits de sorra o matalassos. Recentment, alguns ramaders han apostat per un nou sistema d’estabulació amb una zona de descans separada de la zona d’alimentació i els abeuradors, amb jaç calent o de compost (Castillejos, 2015), sobre el qual els animals poden caminar i descansar lliurement. Aquest sistema pot reduir els costos d’allotjament i de maneig dels fems, però si no se’n fa un bon maneig també pot fer perillar la salut de les vaques i la qualitat de la llet. L’airejament del compost, la densitat dels animals i la seva higiene són crucials per al seu èxit. L’SNiBA ha demostrat que aquest sistema pot millorar el confort i la salut de la vaca (Fernández et al., 2015) sense augmentar la càrrega bacteriana del jaç o de la llet produïda (Castillejos et al., 2015; Llonch et al., 2018). Un darrer projecte d’aquesta línia ha avaluat un subproducte forestal resultant de la neteja dels boscos, com a material absorbent alternatiu a les serradures del jaç compostant. L’objectiu és millorar el confort de les vaques i la qualitat de l’adob orgànic, reduir els costos i valoritzar aquest subproducte forestal (Llonch et al., 2018). 2.3. Principals projectes sobre benestar dels animals Un dels reptes actuals és desenvolupar les eines per a avaluar de manera objectiva i fiable el benestar animal. L’SNiBA ha participat en el projecte de recerca en benestar animal més gran fins ara finançat per la Unió Europea, el projecte Welfare Quality©, amb l’objectiu de desenvolupar indicadors de benestar basats en l’animal, i no en l’ambient on aquest viu (Temple et al., 2011). La condició corporal, els canvis de comportament i els signes clínics de malaltia serien exemples d’indicadors de benestar basats en l’animal, mentre que la disponibilitat d’espai i la temperatura ambient serien exemples de la segona categoria. Els protocols del projecte Welfare Quality, basats en el principi de les cinc llibertats,5 utilitzen majoritàriament indicadors de l’animal per a avaluar l’alimentació, l’allotjament, la salut i el comportament dels animals. Els sistemes intensius presenten limitacions pel que fa al benestar dels animals. Redueixen l’espai disponible i, algunes vegades, restringeixen 5. Regles reconegudes universalment, que quan es compleixen garanteixen el benestar animal (FAWC, 1993). L’animal ha de viure lliure de fam, de set i de desnutrició; lliure de temor i d’angoixa; lliure de molèsties físiques i tèrmiques; lliure de dolor, de lesions i de malaltia; lliure per manifestar el comportament natural. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

133

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

notablement el moviment dels animals. Un exemple d’això són les gàbies per a truges gestants, prohibides a la Unió Europea a partir de l’any 2013, però que continuen utilitzant-se en altres països. L’SNiBA ha participat en nombrosos estudis en què s’avaluaven les condicions de benestar i la productivitat de les truges allotjades en gàbies i en els quals s’ha demostrat que si bé les gàbies permeten estalviar espai, faciliten la supervisió individual dels animals i eviten que les truges es barallin, a la vegada limiten la mobilitat de l’animal i la possibilitat de mostrar el comportament social natural de l’espècie (Chapinal et al., 2010) i contribueixen a alentir el part. Pel que fa a les gàbies de maternitat, des del 2017 l’SNiBA lidera un estudi, fet en una granja comercial, sobre alternatives d’allotjament que proporcionin més espai a la truja durant la lactació i s’adaptin a les necessitats de la truja i els garrins. Les dades preliminars mostren que sense les gàbies la mortalitat neonatal dels garrins es manté estable, mentre que el seu creixement millora respecte als garrins criats amb mares engabiades. Altres estudis mostren que en proporcionar un ambient més estimulant per als garrins i la possibilitat d’interaccionar les camades, milloren el creixement i el benestar en el deslletament (Yang et al., 2018; Salazar et al., 2018). La caudofàgia és una conducta de causa multifactorial, però el fet de no disposar de material manipulable que permeti als porcs expressar el comportament normal és un dels principals factors de risc. L’SNiBA desenvolupa actualment un projecte conjunt amb el grup de benestar animal de l’IRTA en el qual es busquen les estratègies d’enriquiment ambiental que captin millor l’atenció dels porcs per tal d’incrementar la prevenció de la caudofàgia. El part, en la truja, pot ser dolorós. Diversos estudis conduïts per l’SNiBA han demostrat que aplicar analgèsics durant el part redueix el dolor i millora la capacitat de recuperació de la mare (Mainau et al., 2012), la qual, en estar més confortable, dona més llet i això fa que els garrins creixin millor. Durant el transport, els animals es veuen exposats a diversos factors estressants, com ara la càrrega i la descàrrega, la barreja amb animals desconeguts, el moviment del vehicle i, a vegades, l’exposició a temperatures massa altes o massa baixes. Els estudis en els quals hem avaluat el benestar dels animals en aquesta etapa suggereixen que la durada i les condicions d’allotjament durant el transport tenen un fort impacte tant en el benestar animal com en la qualitat del producte (Dalmau et al., 2014). A l’escorxador, els animals són sacrificats mitjançant el dessagnat per a garantir la seguretat alimentària. Per a evitar el dolor i l’estrès associat a aquesta pràctica, els animals són atordits prèviament. Hi ha tres tipus d’atordiment: elèctric, mecànic i per exposició a gasos, normalment diòxid de carboni (CO2). En porcs, el gas més utilitzat és el CO2, ja que no afecta la qualitat de la carn. Tanmateix, tot i que és legal, sembla que no és adequat pel que fa al benestar dels animals, ja que els provoca dolor i la pèrdua no immediata de la consciència. L’SNiBA ha participat en projectes que avaluen 134

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

nous compostos per a l’atordiment i que demostren que el nitrogen permet una inhalació no aversiva per als animals i, per tant, la pèrdua de la conscièn cia amb menor grau d’estrès (Llonch et al., 2012a). També conclouen que l’ús de nitrogen combinat amb petites dosis de CO2 no té un efecte negatiu sobre la qualitat de la canal i de la carn (Llonch et al., 2012b). El benestar dels animals durant el transport i el sacrifici està estretament relacionat amb la qualitat de la canal i de la carn, cosa que repercuteix notablement en la rendibilitat de l’activitat. En concret, hem pogut confirmar l’associació entre l’estrès just abans del sacrifici i l’alteració de la qualitat de la carn (Llonch et al., 2012b), fet que dona lloc a carn PSE (de l’anglès pale, soft and exudative: pàl·lida, tova i exsudativa) o a carn DFD (de l’anglès dark, firm and dry: fosca, ferma i seca). En general, els problemes de benestar durant el procés productiu provoquen una resposta d’estrès amb efectes negatius sobre el creixement i l’índex de transformació, atès que redueix tant el consum d’aliment com l’eficiència de la seva transformació en producte animal. En vaques de llet, una alimentació adequada és imprescindible per a assegurar el màxim benestar i productivitat, i que les vaques puguin mostrar el seu comportament alimentari natural també té un impacte notable en la salut de l’aparell digestiu (Llonch et al., 2018). 3. RESULTATS I PERSPECTIVES DE FUTUR L’activitat investigadora de l’SNiBA durant els darrers deu anys ha generat més de 40 tesis doctorals centrades en la nutrició, el maneig i el benestar animal i més de 220 articles científics, la majoria de primer quantil. Aquesta activitat científica i de transferència s’ha finançat majoritàriament amb recursos d’origen empresarial (el 70 %, més de 400 convenis amb més de 200 empreses), sense oblidar els recursos públics (governs català, espanyol i europeu, entre d’altres). Darrere aquestes xifres hi ha un equip científic d’excel·lència que ha assolit els reptes del sector ramader mantenint la qualitat científica, cosa que és previsible que continuï fent en un futur. Fruit del treball i com a exemple de col·laboració amb el sector productiu, l’SNiBA ha participat en el desenvolupament de la Comunitat de Tecnologies de la Producció Agroalimentària (COTPA 2018-2021) de l’Estratègia de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) i coordina el grup de ramaderia. Actualment lidera i participa en dos dels projectes, integradors i transversals, del sector ramader. A l’SNiBA pensem que el futur de la ramaderia passa per trobar un creixement sostenible, per a poder alimentar el món de manera responsable i segura, però també eficient, i fer l’alimentació accessible a tothom. L’automatització i la integració de la tecnologia en la ramaderia (smartfarming o ramaderia de precisió) pot fer compatible la intensificació amb el QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

135

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

creixement sostenible i respectuós amb el benestar animal i humà. Més que mai, també, seguint els principis de l’economia circular, cal valoritzar nous subproductes agroalimentaris per a fonamentar aquest creixement sostenible i respectuós. Les noves tècniques moleculars, que donen a conèixer el microbioma gastrointestinal, també poden tenir un paper fonamental: identificar els marcadors microbians pot permetre seleccionar animals més eficients a l’hora d’aprofitar l’aliment, o més saludables perquè tenen un sistema immunitari més preparat. El benestar animal també contribueix a millorar l’eficiència productiva i la salut dels animals. Caldrà aprofundir en el paper del benestar animal en l’ús d’antibiòtics en la ramaderia i avaluar-ne la influència sobre la salut i el sistema immunitari dels animals. BIBLIOGRAFIA Abdelli, N.; Vilarrasa, E.; Pérez, J. F.; Solà-Oriol, D. (2019). «Encapsulated fatty acids and essential oils improved performance of broilers challenged with a necrotic enteritis reused litter». Pòster presentat a la Interntional Conference on Poultry Intestinal Health, Roma, 3-5 abril 2019. Agostini, P. S.; Fahey, A. G.; Manzanilla, E. G.; O’Doherty, J. V.; de Blas, C.; Gasa, J. (2014). «Factors affecting mortality, feed intake and feed conversion ratio of grow-finishing pigs». Animal, núm. 8, p. 1312-1318. Barba-Vidal, E.; Castillejos, L.; López-Colom, P.; Rivero Urgell, M.; Moreno Muñoz, J. A.; Martín-Orúe, S. M. (2017a). «Evaluation of the Probiotic Strain Bifidobacterium longum subsp Infantis CECT 7210 Capacities to Improve Health Status and Fight Digestive Pathogens in a Piglet Model». Frontiers in Microbiology, núm. 8. Barba-Vidal, E.; Castillejos, L.; Roll, V. F. B.; Cifuentes-Orjuela, G.; Moreno Muñoz, J. A.; Martín-Orúe, S. M. (2017b). «The Probiotic Combination of Bifidobacterium longum subsp infantis CECT 7210 and Bifidobacterium animalis subsp lactis BPL6 Reduces Pathogen Loads and Improves Gut Health of Weaned Piglets Orally Challenged with Salmonella Typhimurium». Frontiers in Microbiology, núm. 8. Belaid, M. A.; Rodríguez-Prado, M.; Rodríguez-Prado, D. V.; Chevaux, E.; Calsamiglia, S. (2018). «Using behavior as an early predictor of calf’s health disorder». Pòster presentat a la trobada anual de l’American Dairy Science Association, Knoxville (Tenn.). — (2019). «Are accelerometers a good tool to predict diseases in calves?» Ponència presentada a la conferència sobre la producció lletera de precisió, Rochester (Minn.). Blavi, L.; Solà-Oriol, D.; Mallo, J. J.; Pérez, J. F. (2016). «Anethol, cinnamaldehyde, and eugenol inclusion in feed affects postweaning performance 136

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

and feeding behavior of piglets». Journal of Animal Science, núm. 94(12), p. 5262-5271. Blavi, L.; Solà-Oriol, D.; Pérez, J. F.; Stein, H. H. (2017). «Effects of zinc oxide and microbial phytase on digestibility of calcium and phosphorus in maize-based diets fed to growing pigs». Journal of Animal Science, núm. 95(2), p. 847-854. Calsamiglia, S.; Astiz, S.; Baucells, J.; Castillejos, L. (2018). «A stochastic dynamic model of a dairy farm to evaluate the technical and economic performance under different scenarios». Journal of Diary Science, núm. 101, p. 7517-7530. Calsamiglia, S.; Castillejos, L.; Ferret, A.; Vera, G.; Espinosa, G. (2012). «A webbased computer simulator to teach dairy farm management». Journal of Diary Science, núm. 95(2), p. 391. Castillejos, L. (2015). «La cama compost, ¿es realmente una alternativa a los sistemas tradicionales de estabulación para vacuno lechero?». A: XX Congreso Internacional de la Asociación Nacional de Especialistas en Medicina Bovina de España. Burgos, 6-8 maig 2015, p. 175-180. Castillejos, L.; Rodríguez, M.; Siurana, A.; Calsamiglia, S. (2015). «Compost bedded pack on bacterial counts and milk composition in lactating dairy cows». Journal of Diary Science, núm. 98 (2), p. 107. Chapinal, N.; Torre, J. R. de la; Cerisuelo, A.; Gasa, J.; Baucells, M. D.; Coma, J.; Manteca, X. et al. (2010). «Evaluation of welfare and productivity in pregnant sows kept in stalls or in 2 different group housing systems». Journal of Veterinary Behavior: Clinical Applications and Research, núm. 5, p. 82-93. Dalmau, A.; Di Nardo, A.; Realini, C. E.; Rodríguez, P.; Llonch, P.; Temple, D.; Dalla Villa, P.; Velarde, A.; Giansante, D.; Messori, S. (2014). «Effect of the duration of road transport on the physiology and meat quality of lambs». Animal Production Science, núm. 54, p. 179-186. Espinoza, O. R.; Calsamiglia, S. (2018). «Modeling the effects of heat stress in different zones of Spain and the technical and economic impact of cooling systems». Journal of Diary Science, núm. 101 (2), p. 80. Fabà, L.; Gasa, J.; Tokach, M. D.; Varella, E.; Solà-Oriol, D. (2018). «Effects of supplementing organic microminerals and methionine during the rearing phase of replacement gilts on lameness, growth, and body composition». Journal of Animal Science, núm. 96(8), p. 3274-3287. Farm Animal Welfare Council (FAWC) (1993). Second Report on Priorities for Research and Development in Farm Animal Welfare. Londres: Ministry of Agriculture, Fisheries and Food. Ferrini, G.; Baucells, M. D.; Esteve-Garcia, E.; Barroeta, A. C. (2008). «Dietary polyunsaturated fat reduces skin fat as well as abdominal fat in broiler chickens». Poultry Science, núm. 87(3), p. 528-535. Ferrini, G.; Manzanilla, E. G.; Menoyo, D.; Esteve-Garcia, E.; Baucells, M. D.; Barroeta, A. C. (2010). «Effects of dietary n-3 fatty acids in fat metabolism QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

137

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

and thyroid hormone levels when compared to dietary saturated fatty acids in chickens». Livestock Science, núm. 131(2-3), p. 287-291. Figueroa, J.; Solà-Oriol, D.; Borda, E.; Sclafani, A.; Francisco Pérez, J. (2012). «Flavour preferences conditioned by protein solutions in post-weaning pigs». Physiology & Behavior, núm. 107(3), p. 309-316. González-Ortiz, G.; Sala, R.; Cánovas, E.; Abed, N.; Barroeta, A. C. (2013). «Consumption of Dietary n-3 Fatty Acids Decreases Fat Deposition and Adipocyte Size, but Increases Oxidative Susceptibility in Broiler Chickens». Lipids, núm. 48(7), p. 705-717. González-Ortiz, G.; Solà-Oriol, D.; Martínez-Mora, M.; Pérez, J. F.; Bedford, M. R. (2017). «Response of broiler chickens fed wheat-based diets to xylanase supplementation». Poultry Science, núm. 96(8), p. 2776-2785. Guerra-Ordaz, A. A.; González-Ortiz, G.; La Ragione, R. M.; Woodward, M. J.; Collins, J. W.; Pérez, J. F.; Martín-Orúe, S. M. (2014). «Lactulose and Lactobacillus plantarum, a Potential Complementary Synbiotic To Control Postweaning Colibacillosis in Piglets». Applied and Environmental Microbiology, núm. 80(16), p. 4879-4886. Guerra-Ordaz, A. A.; Molist, F.; Hermes, R. G.; Gómez de Segura, A.; La Ragione, R. M.; Woodward, M. J.; Tchorzewska, M. A.; Collins, J. W.; Pérez, J. F.; MartínOrúe, S. M. (2013). «Effect of inclusion of lactulose and Lactobacillus plantarum on the intestinal environment and performance of piglets at weaning». Animal Feed Science and Technology, núm. 185(3-4), p. 160-168. Guzman-Pino, S. A.; Solà-Oriol, D.; Figueroa, J.; Pérez, J. F. (2014). «Influence of the protein status of piglets on their ability to select and prefer protein sources». Physiology & Behavior, núm. 129, p. 43-49. Hamdi, M.; Pérez, J. F.; Letourneau-Montminy, M. P.; Franco-Rosselló, R.; Aligué, R.; Solà-Oriol, D. (2018). «The effects ofmicrobial phytases and dietary calcium and phosphorus levels on the productive performance and bone mineralization of broilers». Animal Feed Science and Technology, núm. 243, p. 41-51. Hamdi, M.; Solà-Oriol, D.; Franco-Rosselló, R.; Aligué-Alemany, R.; Pérez, J. F. (2017). «Comparison of how different feed phosphates affect performance, bone mineralization and phosphorus retention in broilers». Spanish Journal of Agricultural Research, vol. 15, núm. 3. Hermes, R. G. (2011). Natural feeding strategies to reduce enteric disorders and improve adaptation of young pigs to weaning. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Hermes, R. G.; Molist, F.; Pérez, J. F.; Gómez de Segura, A.; Ywazaki, M.; Davin, R.; Nofrarias, M.; Korhonen, T. K.; Virkola, R.; Martín-Orúe, S. M. (2013). «Casein glycomacropeptide in the diet may reduce Escherichia coli attachment to the intestinal mucosa and increase the intestinal lactobacilli of early weaned piglets after an enterotoxigenic E. coli K88 challenge». British Journal of Nutrition, núm. 109(6), p. 1001-1012. 138

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

Iraira, S. P.; Madruga, A.; Pérez-Juan, M.; Ruiz de la Torre, J. L.; RodríguezPrado, M.; Calsamiglia, S.; Manteca, X.; Ferret, A. (2015). «Performance, behaviour and meat quality of beef heifers fed concentrate and straw offered as total mixed ration or free-choice». Spanish Journal of Agricultural Research, núm. 13, p. 610. Iraira, S. P.; Ruiz de la Torre, J. L.; Rodríguez-Prado, M.; Manteca, X.; Calsamiglia, S.; Ferret, A. (2012). «Effect of feeding method on intake and behaviour of individually reared beef heifers fed a concentrate diet from 115 to 185 kg of body weight». Animal, núm. 6 (9), p. 1483-1490. Jiménez-Moya, B.; Martin, D.; Soler-Rivas, C.; Tres, A.; Barroeta, A. C.; Guardiola, F.; Sala, R. (2018a). «Bioaccessibility of lipid hydrolysis products generated after an in vitro digestion model for acid oils and fatty acid distillates». A: 16th Euro Fed Lipid Congress and Expo: Fats, Oils and Lipids: Science, Technology and Nutrition in a Changing World. Belfast, 16-19 setembre 2018. — (2018b). «In vitro intestinal digestion of acid oils and fatty acid distillates as potential fat sources for animal feed». A: 16th Euro Fed Lipid Congress and Expo: Fats, Oils and Lipids: Science, Technology and Nutrition in a Changing World. Belfast, 16-19 setembre 2018. Llei 13/1986, de 14 d’abril, de foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica. Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 93 (18 abril 1986), p. 13767-13771. Llonch, L.; Castillejos, L.; Manteca, X.; Ferret, A. (2018). «Effect of forest biomass as bedding material on bacterial counts in compost bedded pack for dairy cows». Journal of Dairy Science, núm. 101 (2), p. 77. Llonch, P.; Dalmau, A.; Rodríguez, P.; Manteca, X.; Velarde, A. (2012a). «Aversion to nitrogen and carbon dioxide mixtures for stunning pigs». Animal Welfare, núm. 21, p. 33-39. Llonch, P.; Rodríguez, P.; Gispert, M.; Dalmau, A.; Manteca, X.; Velarde, A. (2012b). «Stunning pigs with nitrogen and carbon dioxide mixtures: effects on animal welfare and meat quality animal». Animal, vol. 6, núm. 4, p. 668-675. López-Suárez, M.; Armengol, E.; Calsamiglia, S.; Castillejos, L. (2018). «Extraction of Patterns to Support Dairy Culling Management». A: Torra, V.; Narukawa, Y.; Aguiló, I.; González-Hidalgo, M. (ed.). Modeling Decisions for Artificial Intelligence. 15th International Conference, MDAI 2018, vol. 11144. Basilea: Springer Nature Switzerland AG, p. 131-142. López-Verge, S.; Farré, M.; Solà-Oriol, D.; Bonet, J.; Coma, J.; Gasa, J. (2017). «Identification of risk factors associated with slow growth rate of swine in commercial conditions». A: Abstracts 2017 ASAS-CSAS, Annual Meeting and Trade Show. Baltimore (Md.), 8-12 juliol 2017, abstract núm. 719, p. 350. López-Verge, S.; Gasa, J.; Temple, D.; Bonet, J.; Coma, J.; Solà-Oriol, D. (2018). «Strategies to improve the growth and homogeneity of growing-finishing QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

139

L. Castillejos, P. Llonch, D. Solà-Oriol

pigs: feeder space and feeding management». Porcine Health Management, núm. 4, article 14. Madruga, A.; Mainau, E.; González, L. A.; Rodríguez-Prado, M.; Ruiz de la Torre, J. L.; Manteca, X.; Ferret, A. (2017). «Effect of forage source included in total mixed ration on intake, sorting and feeding behavior of growing heifers fed high-concentrate diets». Journal of Animal Science, núm. 95, p. 3322-3330. — (2018). «Effect of increasing the level of alfalfa hay in finishing beef heifer diets on intake, sorting, and feeding behaviour». Journal of Animal Science, núm. 96, p. 1-10. Mainau, E.; Ruiz de la Torre, J. L.; Dalmau, A.; Salleras, J. M.; Manteca, X. (2012). «Effects of meloxicam (Metacam®) on post-farrowing sow behav iour and piglet performance». Animal, núm. 6, p. 494-501. Molist, F.; Gómez de Segura, A.; Pérez, J. F.; Bhandari, S. K.; Krause, D. O.; Nyachoti, C. M. (2010). «Effect of wheat bran on the health and performance of weaned pigs challenged with Escherichia coli K88(+)». Livestock Science, núm. 133(1-3), p. 214-217. Molist, F.; Gustavo Hermes, R.; Gómez de Segura, A.; Martín-Orúe, S. M.; Gasa, J.; Garcia Manzanilla, E.; Francisco Pérez, J. (2011). «Effect and interaction between wheat bran and zinc oxide on productive performance and intestinal health in post-weaning piglets». British Journal of Nutrition, núm. 105(11), p. 1592-1600. Roca, M.; Nofrarías, M.; Majó, N.; Pérez de Rozas, A. M.; Segalés, J.; Castillo, M.; Martín-Orúe, S. M.; Espinal, A.; Pujols, J.; Badiola, I. (2014). «Changes in Bacterial Population of Gastrointestinal Tract of Weaned Pigs Fed with Different Additives». BioMed Research International. Rodríguez-Sánchez, R.; Tres, A.; Sala, R.; Guardiola, F.; Barroeta, A. C. (2018). «Evolution of lipid classes and fatty acid digestibility along the gastrointestinal tract of broiler chickens fed different fat sources at different ages». Poultry Science, vol. 98, p. 1341-1353. Salas, H.; Castillejos, L.; Ferret, A. (2017). «Caracterización nutricional y determinación de la digestibilidad in vitro de la harina, la torta y la cascarilla de camelina». A: XVII Jornadas sobre Producción Animal. Saragossa: Asocación Interprofesional para el Desarrollo Agrario, 30-31 maig 2017, p. 147-149. Salas, H.; Castillejos, L.; López-Suárez, M.; Ferret, A. (2018). «Effect of camelina meal and camelina expeller on rumen microbial fermentation and nu trient flow in a continuous culture system». Journal of Dairy Science, núm. 101 (2), p. 107-108. Salazar, L. C.; Ko, H. L.; Yang, C. H.; Llonch, L.; Manteca, X.; Camerlink, I.; Llonch, P. (2018). «Early socialisation as a strategy to increase piglets’ social skills in intensive farming conditions». Applied Animal Behaviour Science, vol. 206, p. 25-31. 140

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

El Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona

Solà-Oriol, D.; Gasa, J. (2017). «Feeding strategies in pig production: Sows and their piglets». Animal Feed Science and Technology, vol. 233, p. 3452. Temple, D.; Dalmau, A.; Torre, J. L. R. de la; Manteca, X.; Velarde, A. (2011). «Application of the Welfare Quality® protocol to assess growing pigs kept under intensive conditions in Spain». Journal of Veterinary Behav ior: Clinical Applications and Research, núm. 6(2), p. 138-149. Vilarrasa, E.; Codony, R.; Esteve-Garcia, E.; Barroeta, A. C. (2015a). «Use of re-esterified oils, differing in their degree of saturation and molecular structure, in broiler chicken diets». Poultry Science, núm. 94(7), p. 15271538. Vilarrasa, E.; Guardiola, F.; Codony, R.; Esteve-Garcia, E.; Barroeta, A. C. (2015b). «Use of combinations of re-esterified oils, differing in their degree of saturation, in broiler chicken diets». Poultry Science, núm. 94(7), p. 1539-1548. Villaverde, C.; Baucells, M. D.; Manzanilla, E. G.; Barroeta, A. C. (2008). «High levels of dietary unsaturated fat decrease alpha-tocopherol content of whole body, liver, and plasma of chickens without variations in intestinal apparent absorption». Poultry Science, núm. 87(3), p. 497-505. Yang, C. H.; Ko, H. L.; Salazar, L. C.; Llonch, L.; Manteca, X.; Camerlink, I.; Llonch, P. (2018). «Pre-weaning environmental enrichment increases pig lets’ object play behaviour on a large scale commercial pig farm». Applied Animal Behaviour Science, núm. 202, p. 7-12. Viñado, A.; Castillejos, L.; Barroeta, A. C. (2017a). «Crude soybean lecithin as alternative energy source in broiler chickens. Poster presentation». A: 21st European Symposium On Poultry Nutrition (ESPN). Salou/Vila-seca: World’s Poultry Science Association (WPSA), 8-11 maig 2017. Viñado, A.; Solà-Oriol, D.; Jansen, M.; Karwacinska, A.; Barroeta, A.C. (2017b). «Dietary lysolecithin supplementation improves nutrient utilization in broiler chickens». A: Poster presentation. 21st European Symposium On Poultry Nutrition (ESPN) Salou/Vila-seca: World’s Poultry Science Association (WPSA), 8-11 maig 2017.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 125-141

141

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 47 (desembre 2019), p. 143-145 ISSN: 0213-0319 · e-ISSN: 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.108

RESSENYA DEL LLIBRE RAÏMS. LES PRINCIPALS VARIETATS CATALANES: HISTÒRIA, CULTIU I VINS1 Jordina Escala Centre de Documentació Vinseum

Dades de correspondència: Jordina Escala. A/e: jescala@vinseum.cat. 1. Puiggròs, J. M.; Fornos, X.; Escala, J. (coord.); Villarroya, A; Nadal, M.; Puiggròs, J. M.; Giralt, Ll.; Rovira, J.; Domingo, C. (2018). Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 180 p. ISBN 978-84-16445-31-8. QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 143-145

143

J. Escala

Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins és un llibre que pretén oferir als professionals del món de la vinya, el vi i el cava, però també als seus amants i aficionats, la màxima informació disponible sobre les dotze principals varietats tradicionals que es cultiven avui en dia a Catalunya. Aquestes varietats són: carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monestrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo. Aproximadament, totes aquestes varietats ocupen el 77 % de la superfície de vinya de Catalunya. La informació recollida pels autors sobre cada varietat presenta la mateixa estructura: història i cultura, ampelografia, característiques agronòmiques i aptituds enològiques. Tot i que es tracta d’un treball coral, cadascun d’aquests apartats té uns protagonistes concrets. Els d’història i cultura estan signats per Josep M. Puiggròs; els d’ampelografia, per Agustí Villarroya; les característiques agronòmiques, per Lluís Giralt, amb la col·laboració inicial de Carme Domingo; i els que analitzen les aptituds enològiques corresponen a Montserrat Nadal i Joan Maria Rovira. Aquestes mateixes temàtica i autoria es repeteixen en els quatre capítols introductoris, l’objectiu dels quals és oferir al lector el marc general de la vitivinicultura al nostre país. La seva lectura pretén ajudar el lector a contextualitzar els capítols dedicats a les varietats. És especialment interessant l’esforç de síntesi del capítol «Història de la vinya catalana», així com les dades inèdites d’«El present de la vinya catalana». El text ve acompanyat de fotografies, la majoria en color i corresponents als apartats d’ampelografia, i mostren el raïm i la fulla de totes les varietats. El llibre finalitza amb una extensa bibliografia, corresponent bàsicament als àmbits d’història i cultura. Raïms és fruit d’un treball iniciat fa quatre anys per una sèrie de professionals entusiastes i àmpliament coneguts i reconeguts dins del sector, integrants del Grup de Recerca de les Varietats Autòctones (GREVA), i a l’empara de dues institucions d’àmbit nacional, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el VINSEUM. Aquí només podem destacar alguns dels seus mèrits, ja que el seu currículum és massa llarg: Agustí Villarroya Serafini és enginyer tècnic agrícola especialitzat en viticultura, responsable d’assessorament vitícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) durant 30 anys i professor de viticultura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant 22 anys; Montserrat Nadal Roquet-Jalmar és professora de viticultura i cap del grup d’investigació en vitivinicultura de la URV i coordinadora del curs Sommelier Professional; Josep M. Puiggròs i Jové és enginyer tècnic agrícola i doctor en Història, coordinador de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA i coordinador del GREVA; Lluís Giralt Vidal és enginyer tècnic agrícola, llicenciat en Enologia i tècnic investigador de la Secció de Viticultura i Producció Experimental de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI); Joan Maria Rovira Grau és enginyer 144

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 143-145

Ressenya del llibre Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins

tècnic agrícola, llicenciat en Enologia, responsable tècnic col·laborador de diversos projectes enològics i membre del panel oficial de tast de vins de Ca talunya; i Carme Domingo Gustems és enginyera tècnica agrícola, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i responsable d’assessorament i desenvolupament vitícola a l’INCAVI. El llibre neix de la necessitat de cobrir un buit. Fins ara, no existien llibres que parlessin en profunditat de les varietats tradicionals que es cultiven actualment a Catalunya, amb una òptica àmplia que integrés els punts de vista històrics, ampelogràfics, agronòmics i enològics. D’aquests quatre aspectes, cal destacar la part històrica, escrita per Josep M. Puiggròs, recentment doctorat en Història, la qual representa una important novetat en relació amb altres llibres de temàtica semblant.

QUADERNS AGRARIS 47 (desembre 2019), p. 143-145

145

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic al Comitè Editorial. Quan el material s’enviï per correu electrònic (icea@iec.cat), cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual basarà la seva decisió en l’avaluació i en els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. — Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli neat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super índexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els apartats han d’anar numerats correlativament. — Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o l’abreviatura en el text cal des envolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o l’abreviatura a conti nuació entre parèntesis.

147

— Les referències bibliogràfiques dins del text han de seguir el sistema: Cognom/s, any, entre parèntesis. Aquestes referències han d’estar desenvolupades en la llista de bibliografia final, d’acord amb els criteris explicats més endavant. Dades preliminars A l’inici del document hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cognom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucionals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corresponent. També cal indicar el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon dència amb la revista. Cal destacar-ne les dades que han de ser publicades. Títols, resums i paraules clau Els títols, els resums i les paraules clau han d’estar escrits, com a mínim, en català, anglès i castellà. Al resum, s’hi han d’exposar de manera clara i concisa: els objectius, la metodologia, els principals resultats i les conclu sions del treball. L’extensió recomanada és d’entre 100 i 220 paraules, excepte l’anglès, que és convenient que sigui més extens. Les paraules clau, entre tres i sis, han de ser les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics i taules — En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge). — En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu breu. Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars. — En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer. — Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu breu. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’indiqui.

148

d ) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012]. En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp. com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012]. En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

149

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. e) Exemplars per als l’autors Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec. f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Quaderns Agraris per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris. — Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. — És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. — La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http:// creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats. g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, de 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el volum corresponent de la revista Quaderns Agraris. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’uti150

litzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.