MERCADERIES 37. SETEMBRE '21-JUNY '22 by insjoanmercader

MERCADERIES

setembre ’21 juny ’22

ÍNDE X CONSELL EDITORIAL Alumnat de l’Optativa de Revista. Aquest curs tot l’alumnat de 3r d’ESO ha cursat l’Optativa de Revista. Han escrit notícies, articles, reportatges, crítiques, etc, per a la revista i per a la pàgina web de l’institut. No tot el treball realitzat pot publicar-se aquí, però sí que n’hi ha una mostra. COORDINACIÓ Mar Conill Míriam Mur MAQUETACIÓ I PORTADA Míriam Mur AGRAÏMENTS

MERCADERIES N. 37

ALUMNAT COL·LABORADOR AMPA PROFESSORAT

EDITORINS

ACTIVICENTRINS pag. 4

ARTINS

pag. 44

FESTINS

pag. 54

REPORTERINS

pag. 68

PREMINS

pag. 82

GENTINS

pag. 84

DIVERTINS

pag. 98

pag. 3

editorins ENS DESCOBRIM!

En el moment d’escriure aquest editorial estem encarant les últimes setmanes de curs, i és inevitable girar la mirada enrere, recordar el que ens ha portat aquest any i, en certa manera, fer balanç.

final de curs 2n de Batxillerat… Igualment, hem tornat a celebrar la festa de Nadal, la festa de sant Jordi, la festa Esportiva, amb força normalitat. Mirant enrere, és difícil no pensar que aquest ha estat un curs també de vagues a l’ensenyament, i amb força seguiment al nostre institut en més d’una ocasió. Després de dos anys difícils, en què professorat, alumnat i famílies hi hem posat el coll per tirar endavant, ha quedat clar que sovint el professorat no es sent prou recolzat i que hi ha hagut un bon desencís. L’ús del català a les escoles i instituts també ha marcat aquest curs; n’hem parlat al centre, i hi fem referència en el número d’aquesta revista.

Segurament que el dia que ens vam treure les mascaretes a l’institut és un dels que recordem més clarament. Tornàvem de les vacances de Setmana Santa i ja no calia que ens poséssim la mascareta a l’aula. Alguns ens vam veure les cares per primera vegada. Ens imaginaven unes cares diferents, no ens reconeixíem, ens sorpreníem, teníem vegonya, se’ns escapava el riure... Però que contents de poder-nos veure els somriures! I les professores i els professors també ens sentíem alleujats de tornar a parlar amb llibertat, per fi! Havíem portat la mascareta, com un morrió, com una màscara, i sense adonar-nos-en ja quasi ens hi havíem acostumat. Estem contents d’haver recuperat els somriures i de tornar a parlar amb llibertat, i interpretem aquest gest de treure’ns la mascareta com alguna cosa més, com unes ganes de recuperar l’alegria, de desemmascarar-nos, de mostrar-nos tal com som, sense límits… També potser el moment de treure’ns la mascareta ens marca un abans i un després simbòlics. Ens fa pensar que hem superat una etapa força llarga i difícil i que ho hem fet amb èxit, però també ens fa adonar-nos que potser no n’hem sortit del tot indemnes i que ens hem de cuidar i anar-nos recuperant a poc a poc.

En definitiva, en aquesta edició de la Mercaderies, ENS DESCOBRIM, perquè ens hem descobert les cares, però també perquè volem que, llegint-la, alumnes, professors, famílies, amics… ENS DESCOBRIU, ens conegueu, ens comprengueu… una mica més.

Mar Conill Tort Miriam Mur Abad

I és cert que aquest curs hem anat recuperant una certa normalitat, tot i que els mesos de gener i febrer, amb la repuntada de casos de Covid, van tornar a ser molt complicats a l’institut. Llavors ens vam tornar a adonar que a l’institut necessitem el contacte, veure’ns, comunicar-nos sense pantalles pel mig. Malgrat aquest bon ensurt de l’hivern, definitivament aquest any hem recuperat moltes activitats que havíem hagut d’interrompre per la pandèmia: crèdits de síntesi, colònies, viatge de final de curs de 4t d’ESO, sopar de

activicentrins L’INSTITUT JOAN MERCADER OBRE LES PORTES A FUTURS DOCENTS REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (Màster Universitari de Formació del Professorat) Com a centre Formador del Màster de formació del professorat, fa tres cursos que hem apostat per aquesta millora al centre. Enguany s’ha realitzat la Formació en centre que ha comptat amb una vintena de docents com a participants i el Grup Impulsor com a formadors. L’institut està treballant per a esdevenir centre formador de referència per poder oferir a l’alumnat del Màster del professorat les eines, recursos, accions… pròpies de la tasca docent. En aquesta formació de 30 hores es van treballar diferents aspectes, però destaquem una de les sessions ja que vam comptar amb un convidat especial: el Quim Oliva, exalumne de l?institut. Ell va compartir amb nosaltres la seva visió i experiència com a alumne del Màster, ja que va realitzar les pràctiques al nostre centre el curs passat i actualment treballa com a docent de Secundària.

“L’institut està treballant per esdevenir centre formador de referència”

Durant les diferents sessions s’han revisat i consensuat diferents aspectes sobre l’acollida, el seguiment, l’avaluació, el pla d’acció, les rúbriques d’avaluació, el paper de la mentoria al centre, la coordinació… i també s’han fet propostes de decàleg del bon centre formador.

MERCADERIES N. 37

FORMEM PART DEL CONSORCI EUROPEU PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA Com a centre formador vam entrar a formar part del Consorci europeu per a la Transformació Educativa, CETE+, que compta actualment amb 85 centres educatius organitzats en 14 microconsorcis. Nosaltres participem com a microconsorci PRODOC i som cinc centres educatius que treballem per la millora dels centres formadors. El nostre centre està duent a terme mobilitats a diferents ciutats europees per conèixer centres formadors. A finals de maig hem realitzat el job shadowing a Avellino, concretament al Liceo Statale Paolo Emilio Imbriani amb el qual hem treballat en projectes eTwinning du-

rant dos cursos. A finals de juny està prevista la mobilitat al centre Friedrich Schule a Schweinfurt, Alemanya. També portem dos cursos treballant a distància amb ells: un projecte eTwinnnig el curs passat i el curs actual hem fet intercanvis de cartes amb alumnat de segon de Batxillerat per treballar l’expressió escrita entre iguals en llengua castellana. I, al setembre, visitarem el Liceo della Rovere a la ciutat de Savona, amb ells vam fer un projecte eTwinning el curs passat.

activicentrins CARTA DE NIL REQUENA, ESTUDIANT DEL MUFPS, A L’INSTITUT VALORA MOLT POSITIVAMENT LA SEVA ESTADA Els estudiants de pràctiques del Màster de Formació del Professorat hem acabat la nostra estada a l’institut Joan Mercader. Aquesta etapa ha culminat la nostra formació com a docents i ha complementat allò que hem après teòricament a la Universitat. Agraïm a l’institut l’oportunitat que ens ha brindat, ha estat molt enriquidor poder impregnar-nos del funcionament del centre i poder interactuar amb alumnat i professorat.

L’experiència dels docents i el feed back dels alumnes ens ha servit per construir-nos com a educadors i poder donar resposta a dubtes i inquietuds que únicament la vivència pràctica pot solucionar. Dels molts aprenentatges que hem adquirit al Joan Mercader, el més significatiu és que la tasca docent requereix una vocació que es cultiva dia a dia, i que darrere de totes les activitats proposades hi ha moltes hores de feina i dedicació. Alumnat i professorat construeixen plegats el currículum, que en definitiva és tot allò que passa a l’aula; ja sigui una classe teòrica, un treball en grup, una recerca guiada o la interacció entre els companys i companyes de classe.

logies diverses de les quals hem obtingut un coneixement immens. A més a més, el centre ens ha ofert l’oportunitat de dur a terme la unitat didàctica que hem dissenyat a la Universitat i veure com funcionava a l’aula. Aquesta experiència ha enriquit la nostra formació i hem pogut detectar punts forts a conservar i punts febles a polir de cara al futur. No ens hem limitat a observar, sinó que hem pogut formar part del centre activament. Les nostres pràctiques han acabat, però ens enduem un trosset de l’institut Joan Mercader amb nosaltres, especialment dels i les alumnes que han donat sentit a la nostra estada aquí. Moltes gràcies a tothom!

L’Institut Joan Mercader té projectes innovadors que s’ajusten a la realitat de la societat global, i alhora els treballen des d’una perspectiva local. Iniciatives com “El Dia Digital”, “L’Hora de Lectura”, excursions per Igualada i el seu entorn mostren un interès per desenvolupar sinergies entre els alumnes i tot allò que els envolta, tot preparant-los pel futur que els espera. El que més ens ha agradat del centre és el seu tracte proper, tant amb l’equip directiu com amb els docents i l’alumnat. Hem tingut ocasió de veure diferents maneres d’ensenyar i d’aprendre, metodo-

Nil Requena (Estudiant del MUFPS)

activicentrins VISITA A L’INSTITUT LICEO STATALE DE AVELLIN0 EXPERIÈNCIA EXPLICADA PER INO RIVERA

“Ha estat una experiència inoblidable tant a nivell professional com personal” A la mateixa ciutat altres docents de dos centres diferents van anar a l’Istituto Comprensivo Regina Margherita-Leonardo Da Vinci; amb aquest centre també participem en el projecte “Contamos contigo”.

L’institut Joan Mercader, com a centre formador i membre del Consorci per a la Transformació Educativa, CETE+, està activament treballant per la millora dels centres formadors. És per això que alguns professors de l’institut tenen l’oportunitat de viatjar a ciutats europees per conèixer altres instituts i veure de primera mà el funcionament intern i les metodologies emprades en el seu dia a dia.

Amb els dos centres d’Avellino, un altre i el nostre vam fer la videotrucada final del projecte eTwinning i jo vaig repartir allà els diplomes per l’alumnat italià. L’equip de docents catalans ens vam conèixer allà, a Avellino.

La professora de llengües i Cap d’estudis Ino Rivera, ha tingut la possibilitat de visitar, durat cinc dies, l’Institut Liceo Statale, situat a Avellino, Itàlia. Ha estat una experiència molt enriquidora, tant per a ella com per a l’Institut. És per això que volem dedicar aquesta entrevista a fer visible el treball realitzat al llarg d’aquests dies i a explicar algunes vivències viscudes de primera mà per ella

Què et va semblar l’institut d’acollida? Quines diferències vas veure respecte al nostre? Em va agradar molt el Liceo Imbriani per diferents motius: l’hospitalitat, el tracte, el clima a les aules, l’organització, etc. En primer lloc és un centre amb més de 150 anys d’experiència educativa, tenen unes instal·lacions àmplies, moltes aules específiques i més de 60 grup classe. Per altra banda, ofereixen aquestes modalitats (indirizzio): Lingüístic, Musical, Científic i científic en ciències aplicades i va ser molt interessant conèixer com estan plantejades allà.

MERCADERIES N. 37

A quin Institut has fet la teva estada i durant quants dies? Vas anar-hi sola o amb un equip de docents? He fet la mobilitat durant una setmana al Liceo Paolo Emilio Imbriani a Avellino, una ciutat de La Campania a 50 quilòmetres de Nàpols. A aquest centre hi hem anat dos docents de dos instituts diferents: el Pasqual, de l’Institut El Foix, i jo mateixa del nostre centre.

Com a diferències destaco que fan classe de dilluns a dissabte, fet habitual al Sud d’Itàlia. No hi ha estona de pati, les classes són seguides. L’alumnat va a l’istituto fins a l’equivalent a segon d’ESO i després va al Liceo (cinc anys). Fan un any més que nosaltres i, per tant, van a la Universitat als dinou anys. Hi ha el mateix nombre de profes de Diversitat com el nombre d’alumnes que les tenen reconegudes. Això vol dir que cada alumne amb necessitats educatives té un/a docent a l’aula totes les hores.

Amb aquest centre ens coneixem “a distància” perquè hem participat en dos projectes eTwinning: aquest curs 21-22 “Contamos contigo” i el curs passat “Español en el mundo” (amb segell de qualitat nacional i europeu).

activicentrins

Quins aspectes positius creus que podríem aplicar al nostre centre?

Quina valoració de l’experiència en fas ara? Ha estat una experiència inoblidable tant a nivell professional com personal. Valoro aquesta mobilitat de manera excel·lent i crec que seria molt interessant poder tenir experiències d’aquest tipus més sovint, tant per als docents com per a l’alumnat.

Destaco dos projectes que em van semblar interessants i que ens poden donar idees per al nostre centre. L’alumnat que cursa el Lingüístic fa un projecte d’innovació amb la Universitat de Periodisme: consisteix que docents de la Universitat fan classes al centre conjuntament amb docents de l’institut.

L’hospitalitat per part de l’equip de docents d’Itàlia ha estat increíble des del primer dia no lectiu (recollida a l’aeroport i visita de la costa Amalfitana), durant tot l’acompanyament al centre i la planificació d’activitats variades lectives i no lectives (rebuda, presentacions, entrevistes, observacions d’aula, dinars, sopars, visites…) i fins al final (difusió de l’activitat, trucades i grup de contacte per continuar la nostra coneixença i poder col·laborar en futurs projectes).

També hi ha col·laboració amb el Departament de Salut en concret amb Medicina: els docents expliquen l’aparell circulatori, gàstric… i els especialistes en Medicina van a les aules i expliquen les patologies. A més, l’alumnat pot fer pràctiques en laboratoris i/o

“ Seria molt interessant poder tenir experiències d’aquest tipus més sovint tant per als docents com per a l’alumnat” Ens pots explicar alguna anècdota que has viscut al llarg d’aquests dies? Puc explicar un parell d’anècdotes curioses. L’alcalde del municipi volia fer-nos la rebuda oficial a l’Ajuntament, però la seva agenda i les nostres activitats no eren compatibles. El darrer dia, mentre dinàvem, vam rebre la trucada d’una de les profes italianes per saber on havíem anat a dinar… i al cap de cinc minuts va aparèixer l’alcalde al restaurant. Ell anava de camí a un enterrament i va parar un moment per saludar-nos. Es va fer la foto amb nosaltres i la va penjar a Instagram. Un altre dia, a la tarda, un cotxe es va parar per saludar-nos. La dona va aparcar, i ella i el seu fill van baixar del cotxe per parlar amb nosaltres perquè els feia il·lusió trobar-nos.

activicentrins CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA LA LITERATURA COM A PROTAGONISTA

MERCADERIES N. 37

El passat dia 6 d’abril es van celebrar al Museu de la Pell d’Igualada els quarts de final del XVIII Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. Com en les altres edicions, l’alumnat de primer curs del Batxillerat d’Arts escèniques , música i dansa de l’Institut Joan Mercader va encarregar-se de la presentació i l’animació de l’acte. Els presentadors del Certamen van ser els alumnes Yerai Moreno i Amelie Muñoz, que van conduir el Certamen amb una gran solvència. D’altra banda, durant el Certamen es

van representar també amb gran èxit els esquetxos Feta la llei, feta la trampa; Entrelínies, i Surprise. Igualment, van interpretar la cançó Jealous, de Labrinth, i van oferir unes fantàstiques coreografies de les cançons Radioactive, d’Imagine Dragons, i Bitch better have my money, de Rihanna. L’alumnat de l’institut Joan Mercader també va participar al Certamen llegint en les categories d’Aula d’Acollida, Corsaris i Tropa de Corsaris. Van llegir els alumnes següents: en la categoria d’Aula d’Acollida, l’alumne de 4t d’ESO

Pedro Cancañón; en la categoria de Corsaris, l’alumna de 2n d’ESO Jana Martín Vives, i, en la categoria de Tropa de Corsaris, els alumnes de 4t d’ESO Lia Sanromà, Daniel Gual i Maria Muñoz. Cal felicitar-los a tots perquè van fer molt bon paper, així com agrair als alumnes suplents de cada categoria el seu suport i col·laboració.

activicentrins PROJECTE eTWINNING ACTIVITATS TRANSVERSALS AMB DIFERENTS PAÏSOS EUROPEUS Aquest curs 21-22 des del centre hem continuant treballant en projectes eTwinning, i vuit membres de la nostra comunitat educativa han treballat en diferents projectes internacionals: Rosa Expósito, Sandra Borrega, Oriol Castells, Sara Vallés, Clara Viladrich, Marta Ayuso, Lídia Estany i Ino Rivera.

INTERNIVELLS

Els projectes eTwinning són una eina d’aprenentatge transversal que incideix en les competències i habilitats de l’alumnat i afavoreix la col·laboració, la interacció, la comunicació i l’intercanvi entre l’alumnat de diferents països europeus.

“Creando espacios educativos“. A llengua catalana, llengua castellana, tecnologia, Educació Física, Orientació… (1r d’ESO, 3r d’ESO, Aula d’acollida, alumnat SEI i àmbits). Països col·laboradors: França, Itàlia i Portugal. Projecte sobre les millores als centres i a l’entorn: toponímia, jocs, espais del centre, creació d’hotels d’insectes, recollida selectiva…

Els projectes d’aquest curs escolar per nivells han estat els següents: 1ESO -“Letter Penpals” (tots els grups), a llengua anglesa. Països col·laboradors: França, Hongria, Lituània, Polònia i Turquia. Intercanvis de cartes en llengua anglesa al llarg del curs escolar. -”Contamos contigo” a llengua castellana i l’optativa “Lengüeando”. Països col·laboradors: Itàlia i Portugal. Projecte sobre els contes, els valors, els objectius ODS, la coeducació i el llenguatge inclusiu. Gràcies a un job shadowing una docent del centre ha pogut visitar a alumnat participant a Itàlia, Avellino, i entregar els diplomes de participació en el projecte.

1BAT “Comparticultura” (1BAT social i tecnològic). A llengua castellana. Països col·laboradors: França, Portugal i Polònia. Projecte de creació de revistes col·laboratives de temàtica diversa: literatura, festes, tradicions, cuina, costums, girs lingüístics… 2BAT “¿Me pasas tu Playlist?” (Batxillerat d’Arts Escènique, música i dansa) a llengua castellana. País col·laborador: Itàlia. Projecte sobre gèneres musicals i la música, que ha incidit en el treball sobre grups internacionals, el llenguatge a les cançons, creació d’una playlist…

Reconeixement eTwinning El nostre centre rep el Reconeixement com a eTwinning School 2021-2022 i participa a la I Conferència de centres eTwinning celebrada a Madrid els dies 24 i 25 de febrer de 2022. L’institut Joan Mercader entre els 248 centres de l’Estat espanyol reconeguts com a eTwinning School.

activicentrins COMPARTIM PROJECTES AMB LES ESCOLES SOSTENIBLES D’IGUALADA FÒRUM DE LA XESI Un grup dels delegats d’Escola verda, el Green team, vam anar al Museu de la Pell d’Igualada per participar al fòrum d’Escoles Verdes de la XESI (Xarxa d’Escoles sostenibles d’Igualada). Allà vam presentar els projectes que hem fet durant el curs i també vam conèixer els projectes de les altres escoles d’Igualada (Escola Pia, Monalco, Ramon Castelltort, Escola Àuria, Ateneu, Mare del Diví Pastor, Maristes, Escola Bressol Rosella, Emili Vallès, Dolors Martí i Acadèmia Igualada). En arribar ens van deixar una estona perquè cada escola preparés el seu espai per exposar els projectes. Com podeu veure, vam portar un exemple dels hotels d’insectes que fem a tecnologia l’alumnat de 1r d’ESO, l’espai dels horts, i també vam parlar una mica del Recicla joguina i l’Apilo (en concret el taller de llimones que ens van fer a 1 d’ESO).

Hi havia molts projectes, però els que ens van agradar més van ser: pati-nets, de l’escola Ramon Castelltort, que consisteix en anar amb patinets pel pati recollint la brossa; Plaques solars, dels Maristes, que al febrer van instal·lar 102 plaques solars; l’estudi de qualitat de l’aire a les aules, fet per Monalco, que van construir robots que mesuren la concentració de CO2 a les aules. A l’acabar vam fer una activitat amb un arxivador, i el vam pintar amb el que havíem après.

MERCADERIES N. 37

Quan vam acabar de muntar, vam tenir una xerrada a la sala d’actes del museu, on ens van parlar els responsables de l’Ajuntament d’Igualada. Seguidament, la conferència de la directora de l’escola de Sant Quirze de Besora, per parlar sobre la seva experiència com a escola pionera.

En acabar, tots l’alumnat dels centres es va repartir, dos es quedaven a les taules per presentar el projecte, i els altres dos, anaven a mirar el projecte dels altres omplint una petita fitxa amb aquelles propostes que més ens agradaven. Després va ser el torn del professorat, que també va passar per les taules per veure els projectes.

activicentrins

Muntatge hotel d’insectes

“Compartim experiències i projectes per millorar la sostenibilitat dels nostres entorns, les nostres escoles”

(1r d’ESO)

activicentrins

UNA SETMANA divertida e n vo l t a t s DE CIÈNCIA L’ I N S T I T U T C E L E B R A L A S E T M A N A D E L A C I È N C I A

MERCADERIES N. 37

Com cada any, coincidint amb el 15 de novembre, festa de sant Albert, patró dels científics, l’Institut ha celebrat la Setmana de la Ciència. Des de fa tres cursos l’Institut és un centre STEAMcat (projecte d’innovació educativa enfocat a les ciències, les matemàtiques, la tecnologia i les arts), i s’han organitzat activitats des dels Departaments de ciències, matemàtiques i tecnologia amb la col·laboració de l’Aula d’acollida, el projecte Àmbits i l’Escola verda. A més, aquest any és l’Any Internacional de les Fruites i Verdures, i s’ha agafat aquest eix temàtic com a proposta de diferents activitats.

S’han realitzat moltes activitats com la visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IDIBAPS), construcció de la cúpula de Leonardo, gimcana matemàtica, tallers sobre el canvi climàtic “CO2 al mar”, de criptografia, xerrada sobre la sostenibilitat, ciència i cuina, etc. A més, a tots els cursos d’ESO, en la matèria de Ciències, l’alumnat ha extret l’ADN del plàtan i del kiwi utilitzant productes que es tenen a les cuines de casa, com el sabó i la sal; cadascú s’ha pogut emportar l’ADN de record. A 1r d’ESO, han fet una dinàmica sobre el model de producció i consum d’aliments a càrrec d’Eixarcolant. L’Escola Verda ens ha proposat menjar una peça de fruita per esmorzar cada

dia, i el grup d’Àmbits ha fet confitura. Igualment, el concurs de fotografia STEAM, aquest any també ha seleccionat la mateixa temàtica de l’Any Internacional de les Fruites i Verdures. Finalment, l’Aula d’Acollida també ha participat a la Setmana de la Ciència dissenyant una xarxa social en l’activitat “Ciència en primera persona”, mentre que a 3r d’ESO han començat a prendre dades amb l’estació meteorològica Meteocentres, feina que s’allargarà durant unes quantes setmanes. En definitiva, han estat uns dies ben plens d’activitats i tallers de ciència i tecnologia de tota mena i per a tots els gustos.

activicentrins Taller sobre el canvi climàtic “CO2 al mar”

Visita a l’Institut d’investigacions Biomèdiques Gimcana matemàtica

Cúpula Leonardo

Taller de criptografia

Xerrades: Pensament lateral, “Sostenibilitat, ciència i cuina”, etc.

Estació meteorològica “Meteocentres”

activicentrins

TREBALL DE SÍNTESI Ja hi tornem! L’alumnat de 1r i 2n, de nou, i després de dos anys d’aturada forçosa, hem tornat a realitzar el Treball de Síntesi anant de colònies a dues destinacions privilegiades de Catalunya: a Banyoles, els nois i noies de 1r d’ESO, i al Delta de l’Ebre, els de 2n d’ESO. Hem gaudit d’uns dies fantàstics i plens d’activitats: vela, tir amb arc, bicicleta, platja, piscina, jocs de nit i, sobretot, molt bon rotllo. Hem tornat amb una motxilla plena de coneixements i valors.

MERCADERIES N. 37

BANYOLES 14

activicentrins

DELTA DE L’EBRE

1r i 2n d’ESO

activicentrins

TREBALL DE SÍNTESI

MERCADERIES N. 37

IGUALADA 16

3r i

activicentrins

4t d’ESO

VIATGE

activicentrins

1r i 2n d’ESO “Ha estat un curs en què tots hi hem posat molta il·lusió i ganes, recuperant sortides, activitats i Anna Llordés Farré Coordinadora 1r i 2n d’ESO

colònies “

CORREM PERQUÈ NO TENIM PRESSA PARTICIPEM EN LA CURSA POPULAR Amb aquest gest simbòlic, les noies i els nois de 1r i 2n d’ESO volen enviar un missatge: “Correm perquè sabem que l’exercici físic és saludable, en qualsevol de les seves formes, i ens regala moltes coses bones, una d’elles és el control, la calma i la relaxació. Per això correm, perquè no tenim pressa”.

MERCADERIES N. 37

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO van realitzar la primera quinzena d’octubre una sortida al Parc Central d’Igualada amb motiu de la 43a Cursa Popular d’Igualada que es va celebrar el passat 24 d’octubre. Van visitar el muntatge on es faria la cursa i van experimentar el recorregut de primera mà fent el circuit de la cursa d’1 Km.

activicentrins REFLEXIONEM SOBRE L’ABÚS DEL PLÀSTIC L’alumnat de 1r d’ESO, a través de l’assignatura de Visual i Plàstica, ha visitat l’exposició temporal realitzada al museu de la Pell d’Igualada anomenada “Genial o pervers, tu com ho veus?”. Al llarg de tot el recorregut,es mostren diferents objectes, fotografies, vídeos i instal·lacions artístiques

generades amb elements de plàstic que fan preguntar-se al visitant constantment: “Tu, com ho veus?”. L’alumnat ha pogut fer un taller basat en la reflexió sobre l’ús massiu del plàstic a partir de les arts visuals mitjançant diverses activitats on van participar activament.

“La solució no és reciclar, sinó deixar de contaminar” Aleix (1r ESO)

activicentrins AUDICIONS MUSICALS

POSEM RITME A LA MÚSICA

“ELS SONS DEL PIANO”

TALLER DE BATUCADA

Tots els grups de 1r d’ESO van poder assistir a les Audicions oferides a l’ECMMI pel pianista Guillem Martí.

Aquest curs l’alumnat de 2n d’ESO ha treballat el ritme, la tècnica i la posada en escena amb gran varietat d’instruments musicals de percussió. Per posar-ho en pràctica s’han realitzat tallers organitzats per “La galeta percussió”.

L’audició de música es va combinar amb explicacions sobre el funcionament del piano. Vam poder escoltar a l’auditori del Conservatori un piano de cua sense tapa i així poder veure el seu funcionament intern, fins i tot sentir el so d’un clavicèmbal i així comparar-los.

Al març el taller estava dedicat a experimentar amb la música des de dins i compartir-la amb els companys. Guiats per professio-

MERCADERIES N. 37

Les peces triades de diferents estils i èpoques juntament amb les explicacions oferides van ser força atractives per a l’alumnat i els van permetre reflexionar i entendre el funcionament d’aquests instruments i les seves possibilitats interpretatives.

nals, vam fer una agrupació musical improvisada. Les bases rítmiques dels diferents instruments es combinaven amb els solos del monitor, que amb una caixa i un xiulet enllaçava les intervencions del conjunt fins a crear una llarga seqüència rítmica. L’alumnat va passar una estona divertida aprenent la tècnica de la percussió i gaudint de la música.

activicentrins CURSA D’ORIENTACIÓ AL PARC PUIGCORNET A finals de Març, a 2n d’ESO hem posat a prova la nostra orientació sobre el terreny. Des de la matèria d’Educació Física hem realitzat una sortida a la zona del Parc Puigcornet. A l’arribar ens hem repartit per grups i ens han donat un plànol de la zona a escala. En ell teníem representat els elements més representatius de la zona, corbes de nivells de cotes i els punts cardinals per poder-nos ubicar i poder trobar les fites que s’amagaven en diferents llocs. Ha estat un joc divertit on hem posat en pràctica coneixements de diferents matèries per poder trobar les fites molt ben amagades!

SORTIDES AL NOSTRE ENTORN MÉS PROPER Aquest curs hem tingut la possibilitat de poder sortir, gaudir i conèixer el nostre entorn més proper a través d’excursions, visites i tallers. L’alumnat de 1r i 2n d’Eso han pogut anar, entre altres llocs al Castell de la Pobla de Claramunt, cooperar novament amb el projecte Let’s Clean Up en espais igualadins, conèixer l’Aqualata Medieval, visitar exposicions al Museu de la Pell, etc.

activicentrins LA VEU DE LA TERRA PROJECTE TRANSVERSAL Aquest curs a 1r de l’ESO, s’ha portat a terme, de manera transversal, el projecte “La veu de la terra” que té com a objectiu treballar des de diferents punts de vista un tema que avui ens preocupa, la sostenibilitat i l’emergència climàtica. És important que l’alumnat prengui consciència sobre el moment en què vivim d’emergència climàtica i ambiental, i que participi de forma activa en el seu entorn més proper. “La veu de la terra” va ser dissenyat des del CdA Pau Casals i coordinada des de l’equip de Serveis Educatius de la SDG de Formació i Innovació del Departament d’Educació.

MERCADERIES N. 37

Aquest projecte té el format de cantata amb 9 cançons i 8 clams i va acompanyat de 44 activitats educatives. El mateix planeta n’és el personatge principal, que denuncia els atacs que està rebent des de fa ja massa temps, acostant-nos a la infinitat de bones sensacions o sentiments positius que ens desperten els seus paisatges.

Aquest any, donada la situació excepcional que estem vivim, hem optat per representar-la al centre, concretament per la diada de Sant Jordi. Vam cantar i interpretar cançons en grup, fent que la música fos l’eix vertebrador del projecte per adquirir diferents aprenentatges de l’art, la ciència i la cultura. Adonant-nos en tot moment del compromís que tenim amb el nostre planeta i els valors de la nostra societat.

“Si el fet musical s’interrelaciona amb altres disciplines i matèries, encara adquireix una dimensió molt més creativa i enriquidora.”

activicentrins PROJECTE HORTS CREIX EL NOSTRE ESPAI VERD Des de fa tres cursos, l’alumnat de 1r d’ESO de l’institut porta a terme el Projecte Horts. Cada grup classe té assignat un espai d’hort i setmanalment un grup d’alumnes de cada tutoria s’encarrega de regar els espais i així poder gaudir d’aquest petit hort que va creixent a mesura que avança el curs. Aquest projecte es coordina des de les tutories amb la col·laboració d’Eixarcolant que és una entitat que porta a terme diferents activitats i tallers que es fan al centre. Des del Col·lectiu Eixarcolant ens ajuden en la posada en marxa de l’hort i seguiment en diferents moments del curs. Hem netejat aquests espais, hem tret les herbes i llaurat, ara ja hem començat a plantar les faves, enciams, bledes, maduixeres… Aquesta experiència, l’hem compartit amb l’alumnat del projecte eTwinning “Creando espacios educativos”.

“Veiem creixer la llavor que plantem i recollim els seus fruits”

activicentrins

ESQUIADA

ALUMNES I PROFESSORS ANEM A ESQUIAR

MERCADERIES N. 37

L’alumnat de 1r ESO aquest curs ha pogut gaudir de l’esquiada que cada any organitza el departament d’Educació Física durant els mesos de fred, i que a causa de la situació de la pandèmia s’havia cancel·lat els dos cursos anteriors. El destí triat en aquesta ocasió ha estat l’estació d’esquí Lles de Cerdanya, a la província de Lleida. Un lloc envoltat de natura recoberta per una capa de neu que feia que les vistes fossin impressionants. L’alumnat va poder practicar l’esquí de fons i endinsar-se tot lliscant per camins sorprenents amb poc nivell. Va ser una sortida per gaudir de la natura, practicar l’esport i desconnectar de la rutina diària.

2022 LLES DE CERDANYA

activicentrins

3r i 4t d’ESO “ La necessitat de veure’ns les cares, per fi, ha estat possible i ara es respira molt millor ”

Marc cucurella Pinilla Coordinador 3r i 4t d’ESO

SORTIDES PER GAUDIR DE L’ENTORN PROPER al Teatre de l’Aurora, visitar exposicions com FineArt a Igualada o la de Human Bodies a Barcelona.

MERCADERIES N. 37

Per orientar el seu futur professional va ser interessant la visita a la Fira d’ensenyament i el Saló d’ensenyament a Igualada i Barcelona respectivament.

L’alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’Institut ha realitzat diferents sortides, tallers i visites al nostre entorn més proper per poder adquirir millor els coneixements en les diferents matèries que cursen. Van tenir la possibilitat de visitar Pujalt, per descobrir el territori del Memorial Democràtic i conèixer una base d’instrucció del bàndol republicà durant la guerra civil (1936-1939), conèixer més profundament la Igualada Industrial i Modernista.

Fins i tot, va haver-hi temps de dedicar alguna sessió exterior per fer diferents esports a l’estadi atlètic i a l’Infinit d’Igualada. Ha estat un curs molt ben aprofitat!

El teatre i les exposicions han estat presents al llarg del curs, anant a diferents obres a l’Ateneu Igualadí

activicentrins Projecte araART 4t d’ESO L’alumnat de les matèries optatives de Música, Visual i Plàstica i Arts Escèniques de 4t d’ESO han portat a terme el projecte araArt. L’objectiu era prendre consciència de la petjada negativa que està deixant en el nostre entorn el consum massiu i impulsiu de roba prescindible, anomenat també com a fast fashion. Van fer una reflexió i un estudi sobre els problemes socials i ambientals que existeixen, com per exemple l’impacte que genera al medi ambient, països de fabricació de les marques més conegudes, provinença de matèries primeres, condicions dels treballadors en els països empobrits, etc. Després de les activitats plantejades, van arribar a la conclusió que per la nostra part hem de potenciar el consum conscient de roba per disminuir la seva producció. L’ús de roba sostenible i de proximitat pot ajudar a millorar la situació.

“La sostenibilitat és com posar en una balança els aspectes socials, econòmics i laborals per aconseguir una millor societat” Andrada Stan (4t d’ESO)

Aquest projecte ha ajudat els alumnes a treballar les competències bàsiques de l’àmbit artístic tant de manera específica en cada matèria com de manera global i transversal. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’alumnat de Disseny en Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Disseny Gaspar Camps d’Igualada, que han compartit activitats i trobades amb els nostres alumnes.

activicentrins PRENDRE CONSCIÈNCIA GRÀCIES ALS TALLERS A L’AULA ENS PREPAREM PER AL FUTUR Al llarg del primer trimestre d’aquest curs tots els alumnes de 4t d’ESO vàrem poder gaudir de diverses xerrades de temes propers a nosaltres. A principi de curs la Lídia, psicòloga, ens va fer una xerrada sobre l’autoestima i l’autoimatge. Amb ella vam portar a terme moltes activitats. Una d’elles consistia a representar coses que ens afecten emocionalment trencant un tros de paper tan gran com sigui important per nosaltres aquella situació. Va ser un exercici de reflexió i valoració personal curiós.

MERCADERIES N. 37

A mitjans del trimestre vam fer xerrades proporcionades pel servei comunitari obligatori que havíem de fer per l’assignatura de Valors. Van venir voluntaris de la Creu Roja, de Càritas, d’Eixarcolant i de Joguines Sense Fronteres per explicar-nos a què es dedicaven i què hauríem de fer nosaltres per ajudar-los. Al desembre vam realitzar un taller anomenat Game Over, una campanya portada a terme per la Fundació Institut Guttmann de Barcelona, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit. Aquesta vol promoure actituds responsables en la conducció. El monitor que va venir era expacient de l’Institut Guttmann i testimoni d’un accident que el va fer anar en cadires

de rodes des d’aleshores. Ens va explicar uns quants casos d’accidents automobilístics inclosos el seu. La majoria eren per culpa del consum de drogues o alcohol, per quedar-se adormit, per no portar el cinturó de seguretat i per fer ús del mòbil mentre estàs al volant. Aquesta xerrada ens ha fet posar en la pell d’algú que ha patit un accident en carretera i ens ha fet conscienciar més sobre el tema. Finalment, es va realitzar un taller sobre el consum d’alcohol amb menys riscos, i vam poder agafar molts consells de la noia que ens va exposar el tema. Les xerrades d’aquest primer trimestre han estat molt interessants i ens han agradat. Ens han ajudat a prendre consciència de coses que ens semblaven trivials, i ara més que mai, els alumnes de 4t estem preparats per al nostre futur. Dounia (4t ESO)

activicentrins DISSENYEM JOCS D’ESCAPE ROOM CURIOSITY 2021-2022 L’aprenentatge cooperatiu i la creativitat són uns dels ingredients principals del Projecte Curiosity. Així s’ha posat de manifest setmanalment durant aquest curs amb l’elaboració de jocs d’Escape Room per part de grups d’alumnes de 3r i 4t, i al maig amb la resolució d’aquests jocs per part dels de 1r i 2n d’ESO. En resum, hem elaborat set jocs d’Escape Room de diferents dificultats, que han estat resolts per la majoria, amb més o menys ajut.

“L’aprenentatge cooperatiu i la creativitat són els ingredients principals.” Enguany, tampoc podíem barrejar-nos gaire a principi de curs, així que els 12 alumnes de 3r i els 10 de 4t ens anàvem alternant cada setmana per trobar-nos i portar a terme tot el disseny i creació dels jocs. Ha estat molt motivador i diferent poder participar en tot el procés perquè, a banda de permetre’ns canviar la rutina diària, ens ha ajudat a conèixer millor els nostres punts forts i febles en el treball en grup. El fet de poder arribar a una concreció final començant des d’un full en blanc ha estat molt suggestiu; i la posada en pràctica final amb tot l’alumnat de 1r i 2n ens ha deixat el bon regust de la feina ben feta. Al cap i a la fi, és una activitat en què han participat i interactuat tots els nivells d’ESO, de manera lúdica i enriquidora per a tothom.

Per al curs vinent, esperem que l’alumnat que s’incorpora al Projecte a 3r i els que continuen a 4t puguin aprofitar el nou repte que se’ls proposi i gaudeixin de l’oportunitat de treballar d’una manera diferent amb uns objectius que van més enllà d’arribar a una nota: avançar en l’autoconeixement i en el coneixement de l’altre.

activicentrins

ESTADA A

PRADA DE CON FLENT

AQUEST CURS ELS ALUMNES DE 3r HAN POGUT GAUDIR DE LES

MERCADERIES N. 37

COLÒNIES ESPERADES DES DE FEIA TEMPS El 4 i el 6 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam marxar de colònies al Camp d’aprenentatge del Canigó, situat a Prada, capital de la comarca de Conflent, en la Catalunya Francesa. Aquesta està limitada per dos valls, l’alta i la mitjana de la Tet i això fa que quedi rodejada per un paisatge natural característic dels Pirineus oferint unes vistes panoràmiques a diferents muntanyes en tot el seu entorn, com per exemple el Canigó. A part del seu entorn natural, aquesta població destaca, com veureu a continuació, pel seu patrimoni històric i cultural.

Uns dies abans, els nostres tutors ens van repartir uns dossiers que ens servirien per fer totes les activitats proposades al llarg de l’estada. La tarda del primer dia, vam fer una gimcana per descobrir el poble, la seva història i alguns personatges que es van exiliar durant la Guerra Civil Espanyola. Ens vam posar en grups de tres i ens van plantejar el repte de ser els primers a trobar tots els llocs culturals que es demanaven en les activitats d’aquell dia. La informació necessària la trobaríem en diferents llocs d’interès dins del poble, el qual havíem de visitar per descobrir-lo.

activicentrins

Entre moltes coses, vam aprendre que entre tota la gent que es va exiliar a Prada de Conflent per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), hi va haver dos personatges molt destacats, Pau Casals i Pompeu Fabra. Aquests dos personatges (catalans) van ser molt importants pel poble. Pompeu Fabra (1868-1948) va ser un lingüista català que va ordenar la gramàtica i va fer el primer diccionari català. Pau Casals (1876-1973) va ser violoncel·lista, va popularitzar una versió d’una obra molt rellevant, el Cant dels Ocells, la tocava al començament de tots els seus concerts després d’haver-se exiliat. Cap dels dos va poder tornar a les seves terres. Pau Casals va marxar a Puerto Rico i va morir allà, i Pompeu Fabra va morir a Prada. A la casa on es va morir, es va voler col·locar una placa en commemoració, però el propietari es va negar a posar-la. Finalment, la placa va ser col·locada al començament del carrer. Pompeu Fabra va ser enterrat el cementiri del poble, però com que la seva família no tenia prou diners per pagar una tomba, una família li va deixar un nínxol, tot i que més endavant l’Ajuntament, per fer-li memòria, el va enterrar a una tomba que està a una petita terrassa. Això és el més destacat de les seves vides, però si algun dia aneu a visitar aquest petit poble en podreu descobrir molta més informació.

activicentrins

El segon dia vam fer un itinerari a peu fins al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, on vam continuar treballant les activitats i descobrint la història d’aquest conjunt arquitectònic situat al peu de la muntanya del Canigó i envoltat per un entorn natural excepcional que transmet tranquil·litat.

MERCADERIES N. 37

Sant Miquel de Cuixà és un monestir del segle lX situat al sud de Prada. Va ser fundat per l’arxipreste Protasi l’any 878. La seva església preromànica del segle X, el campanar i les restes del seu claustre romànic del s.XII han fet considerar-lo com un edifici arquitectònic, en l’àmbit religiós, polític i cultural, destacat de Catalunya al llarg de l’edat mitjana. L’últim dia de la nostra estada vam anar a les coves de les grans Canaletes, situades entre Cornellà de Conflent i Fullà. Per anar cap a les coves vam anar amb autobús i en arribar vam fer una petita pausa per explicar-nos com es formen les coves. Una estona després va ser el moment d’entrar-hi i vam seure per omplir una mica més el nostre dossier d’activitats, i, a l’acabar, ens vam dividir en dos grups. Ens van fer una visita guiada per les coves i mentrestant ens donaven informacions sobre aquesta, com per exemple, les diferents formacions que hi havia a la cova (estalactita, estalagmita, macarrons, banderes). Després de passar per moltes sales vam arribar al final del recorregut, on vam gaudir d’un espectacle de llums i música. També gairebé al final, es podien veure unes estalagmites i estalactites que tenien unes formes com les estructures de la Sagrada Família.

activicentrins Al sortir de les coves ens vam dirigir al poble de Vilafranca de Conflent, un poble emmurallat, petit i bonic. Allà vam anar a diferents botigues per comprar records per a les nostres famílies, i finalment, vam tornar a l’alberg per dinar i tornar cap a Igualada. En definitiva, van ser tres dies molt ben aprofitats, envoltats de natura i patrimoni arquitectònic i cultural per aprendre d’una manera diferent i per conviure plegats. Una experiència que estàvem esperant des de feia temps, però que les circumstàncies viscudes al llarg dels cursos anteriors, havien fet endarrerir i això ha multiplicat les ganes de gaudir-ne amb més intensitat. Alumnat 3r D

activicentrins

BATXILLERAT “ Durant aquest curs hem pogut gaudir d’activitats i sortides organitzades per les diverses modalitats. Hem compartit experiències, aprenentatges i, per fi, somriures ”

MERCADERIES N. 37

INICI DE CURS JOCS PER CONÈIXER-NOS A principis d’octubre, amb l’inici de curs, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut, vam realitzar sortides de coneixença a l’àrea de Can Titó de Vilanova del Camí i al Mirador de Montserrat d’Igualada. Allà els nostres tutors, ens van apuntar un número a la mà ( de l’1 al 10). Tot seguit, ens van agrupar amb la resta de companys que teníem el mateix número que nosaltres i vam fer diferents activitats conjuntament. La idea era compartir un moment de joc i poder socialitzar-nos i conèixernos una mica millor. Va ser una activitat a l’aire lliure molt divertida i diferent.

Alba Romaguera Riba Coordinadora de Batxillerat

activicentrins VISITEM EL CENTRE DE RECERCA IDIBAPS ENS ENDINSEM EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA Dimecres 17 de novembre, durant la setmana de la ciència, els alumnes de 1r de Batxillerat Científic han tingut l’oportunitat de visitar l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Aquest, fundat el 1996, està situat a Barcelona i té com a objectiu identificar les causes de les malalties més freqüents del nostre entorn i la recerca dels seus tractaments per integrar-los a la biomedicina moderna i fer-ne ús d’ells en la pràctica clínica.

Els alumnes van poder visitar les instal·lacions acompanyats per professionals que treballen en el centre, i els explicaven en què consistia la seva feina en cada una de les àrees. Van visitar el banc de mostres biomèdiques i fins i tot van participar en un taller de PCR i també en un scape room sobre el COVIDBANK. Una experiència molt propera al món laboral que va servir per endinsar-se en la ciència i la investigació.

activicentrins PERE FAURA ENS TRANSMET L’ENERGIA I L’ALEGRIA SOBRE L’ESCENARI

“A VEGADES NO CAL ENTENDRE UNA OBRA D’ART, TAN SOLS GAUDIR D’UNA EXPERIÈN

MERCADERIES N. 37

El 8 de novembre, l’alumnat que cursa 1r Batxillerat de la modalitat d’Arts Escèniques hem pogut assistir a una classe dirigida pel reconegut coreògraf Pere Faura. El taller va començar amb una breu explicació de la seva vida personal i professional, per conèixer-lo i saber com ha arribat a ser el ballarí i coreògraf que és avui dia. Pere Faure, des de ben petit era una persona molt moguda, i per això es va interessar per la dansa i pel món de la interpretació. Va començar els seus estudis en la música quan tenia quatre anys, i en va passar més de quinze al conservatori de Barcelona, el qual es va convertir en la seva segona casa. Allà va aprendre teoria i solfeig, a cantar i va triar la flauta travessera com a instrument principal. Quan tenia 13 anys va descobrir el teatre musical, i va participar en diferents musicals. A poc a poc, es va anar decantant per la dansa contemporània i hi va dedicar moltes hores. Per formar-se més, va cursar els estudis de teatre a l’Institut de Teatre de Barcelona

perquè era l’únic lloc on es podia estudiar direcció. Tot i això, ell sempre havia volgut ser creador, li agradava actuar, ballar i cantar, però també volia fer els seus propis espectacles. És per això que il·lusionat, el 2002, va marxar a Amsterdam per poder estudiar coreografia a la School for New Dance Development d’Àmsterdam. Aquella va ser la seva experiència més important i al·lucinant de la seva vida. Als trenta anys va tenir una crisi artística i personal i va tornar a Barcelona per estar amb els seus amics i familiars. En aquell moment va donar el mateix valor a la feina i als somnis professionals que a ser bon amic, fill, germà, tiet i parella. Explica que, aquí a Barcelona, treballa molt més i guanya molt menys, però val la pena perquè és molt més feliç. Des de llavors, ha continuat vivint i treballant a Barcelona, creant espectacles, ideant coreografies per gal·les de premis i videoclips, donant classes, tallers, xerrades i, fins i tot, fent un programa de televisió. Sempre intenta que cada projecte estigui connectat amb els seus desitjos i amb allò que l’apassiona en cada moment.

“En Pere ha esta ció per l’alumnat podem arribar a f el que ens omple d que portem cada

NCIA SENSORIAL”

activicentrins

PERE FAURA El taller va tenir una duració de dues hores. Primer de tot vam començar a moure’ns per la sala de manera molt liberal, sense sentit i en diferents velocitats. Seguidament, mentre ens anàvem movent, en Pere anava afegint nous passos i sense adonar-nos vam acabar formant una coreografia el resultat de la qual finalment ha estat imperfecte però a la vegada perfecte en el seu art i moviment. Hem pogut gaudir d’un ball intens i enèrgic en què vam sentir una alliberació molt agradable. La música connectava en tot moment amb la dansa que sorgia espontàniament i el cos amb l’harmonia de la música. Hem après que la dansa ha existit des de la prehistòria com un mitjà més de comunicació, però, a poc a poc aquesta ha evolucionat i s’ha anat modernitzant. Actualment, dansa i música van agafades de la mà, per poder representar amb el cos moments de llibertat, i així fer gaudir de diferents emocions tant a ballarins com a espectadors. Marina Gabarró Nadal i Laura Rodríguez (1r Batx)

at una forma d’inspiraper a adonar-nos que fer el que ens agrada, de veritat, mostrar l’art ascun de nosaltres.”

activicentrins ASSISTIM AL 19È FESTIVAL DE CONTINGUTS AUDIOVISUALS DE CATALUNYA

L’ALUMNAT DE 1R DE BATXILLERAT VISITEM EL ZOOM FESTIVAL Vam sortir de classe a les 10.30h, la veritat és que l’ambient tardorenc acompanyava perfectament l’excursió, i no va fer més que afavorir les ganes de passar una bona estona en les càlides instal·lacions de l’Ateneu Igualadí, veient bons curtmetratges i produccions audiovisuals. Una vegada asseguts, vam començar amb l’estrena i projecció en exclusiva d’un episodi de la nova sèrie del famós ra-

MERCADERIES N. 37

Divendres 26 de novembre, des del departament d’arts de l’Institut es va realitzar una sortida al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí per assistir al Zoom Festival (Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya) ,que celebrava la seva 19a edició. Vam assistir-hi els alumnes de 1r de batxillerat tant de la branca escènica, com els de l’artística.

per argentí, Trueno. Aquesta sèrie pretén submergir-nos en la vida de Mateo Palacios Corazzini (Tro), on al costat d’una ornamental estètica japonesa se’ns presenta mitjançant metàfores i elements audiovisuals de gran complexitat respecte a la filmació i art, la confrontació interna de l’artista i el seu procés de superació des de la infància per a arribar fins ara amb tan sols 19 anys.

activicentrins

A continuació vam fer un petit descans per tal d’esmorzar amb més parsimònia i tenir l’oportunitat d’establir llaços entre els companys. Quan ens en vam adonar, ja era hora de tornar a entrar. I, per a la nostra sorpresa, vam tenir el plaer de tenir dos convidats, un guionista i un actor de veu, de les sèries de ficció sonora de “El cas de la Torre de Vidre” i “Crims” de Catalunya Ràdio. Ens van parlar de l’experiència en el procés de “Crims”, que va passar de ser tan sols un podcast a convertir-se en una sèrie de TV3. Es van esplaiar comentant el procés de recerca i les limitacions, en basar-se en crims reals per a la producció.

A part d’aquesta reconeguda sèrie, que va guanyar el Premi Ondas al millor programa de ràdio, ens van parlar de “La torre de vidre”, una producció fantàstica que se centra en una Barcelona postapocalíptica, produïda en àudio binaural (el qual, vam poder experimentar amb les nostres pròpies oïdes). Va ser una experiència més que relaxant. L’opinió grupal ha estat positiva, ja que va haver-hi moments molt interessants i ens va ajudar a desconnectar de l’estrès del dia a dia i profunditzar en el món audiovisual! Lucía Méndez Lobato (1r Bat A)

“Un festival per aprendre i passar-s’ho bé”

activicentrins VISITA A LA CASA DEL TEATRE NU

“AL CAP I A LA FI, QUI NO TÉ DRET AGAFAR LA MALETA I BUSCAR UNA VIDA MILLOR?” La Casa del Teatre Nu a Sant Martí Tous va obrir les portes als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat d’Arts Escèniques. L’alumnat va poder visitar la seu de treball de la companyia i gaudir del teatre de prop amb l’obra “La maleta”, adaptació del petit gran llibre homònim de l’escriptora Núria Parera. L’obra, interpretada per Joan Valentí i dirigida per Víctor Borràs, “ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que es repeteix, com si no n’aprenguéssim mai prou”. L’obra ens convida a pensar sobre el pas del temps, els canvis generacionals i el fet migratori.

D’altra banda, els creadors van donar consells a l’alumnat i els van recordar la importància d’estar sempre oberts a iniciatives i propostes, i valorar i conèixer tots els oficis que es desenvolupen dins una companyia teatral des de l’inici del procés creatiu d’un projecte fins al producte final d’aquest.

MERCADERIES N. 37

La proposta teatral va ser d’allò més enriquidora, ja que l’alumnat es va convertir en el centre de la història esdevenint testimoni i protagonista d’aquesta. Una posada en escena cuidada, una escenografia basada en la recerca i documentació de tots els detalls, la senzillesa del relat, la potència del missatge i la interpretació magistral de l’actor, ens van fer viatjar a tots plegats en el temps i gaudir de la màgia del teatre. En una xerrada posterior, l’alumnat va poder transmetre la seva opinió i dubtes a l’actor, director i altres responsables del projecte.

L’estada es va acabar amb un taller d’interpretació teatral on els alumnes es van involucrar plenament i van demostrar que estan més que il.lusionats i capacitats per endinsar-se en el món de les Arts Escèniques.

activicentrins FEM LITERATURA ANANT AL TEATRE “LA PLAÇA DEL DIAMANT” Dilluns 15 de novembre, l’alumnat de 2n de Batxillerat hem anat al Teatre de l’Ateneu a veure l’adaptació teatral de la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. La representació, sota la direcció

de Txell Roda, s’ha centrat en els aspectes més essencials de la vida de la Natàlia/Colometa, el personatge central de la novel·la, acompanyada a l’escenari del Quimet (el primer marit) i de l’Antoni (el segon marit).

DIBUIXEM ELS CARRERS I ESPAIS D’IGUALADA 1r BATXILLERAT ARÍSTIC

Després de la funció, ha tingut lloc un col·loqui molt enriquidor amb l’actor i l’actriu protagonistes, durant el qual hem pogut comentar diversos aspectes relacionats amb l’adaptació de l’obra, la posada en escena, la feina dels actors, etc.

activicentrins TALLERS AL CAMPUS UNIVERSITARI IGUALADA-UDL

L’ALUMNAT DE BATXILLERAT HA EXPERIMENTAT AMB LA QUÍMICA

MERCADERIES N. 37

Dilluns 17 de gener, l’alumnat de 2n de Batxillerat que cursa la matèria de química ha fet una sortida al Campus Universitari d’Igualada per visitar-lo. En ell s’han realitzat dos tallers, la determinació del contingut de cafeïna d’una beguda de cola mitjançant cromatografia en fase líquida (HPLC) i el coneixement de diferents tipus de reaccions químiques. Ha estat una sortida molt interessant per als alumnes!

activicentrins VISITA AL CENTRE DE SILUMACIÓ 4D HEALTH

L’ALUMNAT DE 1R DE BATXILLERAT S’APROPA A LA REALITAT TECNOLÒGICA Els alumnes de 1r Batxillerat tecnològic, hem fet una visita guiada al centre de simulació 4D Health situat a l’antic hospital d’Igualada. Aquest té com a objectiu formar futurs professionals del món de la salut a través de les pràctiques i gràcies a les seves instal·lacions equipades tecnològicament igual que un centre sanitari real.

Primer hem atès una xerrada explicativa de la implicació i la importància que té la tecnologia en aquest centre de simulacions mèdiques i posteriorment hem fet un recorregut per dins l’edifici per veure les sales de pràctiques, de fisioteràpia, d’urgències, quiròfans fins i tot les sales de gravacions.

SORTIDA A SITGES

PRACTIQUEM ESPORTS DINS I FORA DE L’AIGUA Amb l’arribada del bon temps i la calor, l’alumnat de batxillerat va realitzar el passat 2 de juny una sortida a Sitges. Aquí van poder practicar activitats aquàtiques com el kayak de mar i el pàdel surf gegant en grups de 8. Van tenir temps de poder gaudir una estona del sol i la platja tot jugant a esports com el voleibol i raquetes, fins i tot fer una capbussada en l’aigua refrescant!

Ha estat una sortida molt interessant i valorada positivament per l’alumnat, ja que hem conegut la seva funció i ens hem adonat del grau tecnològic que és necessari en un complex d’aquestes característiques. Laia Bolandera i Guillem Martínez (1Bat D)

artins LA FOTOGRAFIA COM A OBRA D’ART L’ ALUMNAT PARTICIPA I GAUDEIX DEL FESTIVAL

MERCADERIES N. 37

El FineArt, festival de fotografia nascut a la nostra ciutat d’Igualada el 2012, és un esdeveniment que pretén fer d’Igualada una capital d’interès cultural en termes de fotografia. Cada any, artistes, fotògrafs d’arreu del món i també d’aquí exposen a diversos punts de la ciutat, omplint d’exposicions tota la ciutat. Aquest any, sota el títol #SOStenible, el festival ens proposa als centres educatius presentar propostes artístiques. Per aquest motiu, des de l’assignatura de Visual i Plàstica i amb els alumnes de tercer de l’ESO i Batxillerat Artístic, hem volgut participar amb diferents fotografies en paper realitzades per l’alumnat, les quals havien de seguir un dels quatre principis del document “La Carta de la Terra”: respecte i cura de la comunitat de vida, integritat ecològica, justícia social i economia o democràcia, no violència i pau. Aquests treballs han estat exposats a l’Escorxador d’Igualada, juntament amb altres escoles i Instituts de la zona. A més l’alumnat va poder dur a terme, el 14,17 i 18 de Març una ruta per visitar i gaudir d’exposicions fotogràfiques de diversos artistes en diferents punts d’Igualada com al Museu de la Pell, l’Adoberia Bella i l’Escorxador on van poder identificar les obres dels seus companys.

FineArt

artins

46 “Cicatriu”, Marta Fernández (2n Bat)

SELECCIÓ D’OBRES DE L’EXPOSICIÓ

“Units fem força”, Laura Rodríguez (1r Bat)

“Cadena alimentària”, Carla carreño (2n Bat)

“Tradicions Sostenibles”, Helga Grells (3r ESO)

“A pocs metres de tu”, Vanessa Oprea (3r ESO)

“Harmonia”, Karen Sánchez (2n Bat)

“Simbiosi”, Beatrice Dansowaah (2n Bat)

MERCADERIES N. 37

artins

FineArt

“Poder de la naturalesa”, Greta Gabriel (3r ESO)

“Insignificant”, Queralt Corominas (3r ESO) “Bombolles netes”, Maria Elna Güell (1r Bat)

“Buscant a Dory taronja”, Iazmin Corpodean (3r ESO)

“Fora de context”, Ana Garcia (1r Bat)

artins

PARTICIPEM A L’ÒPERA “EL MONSTRE AL LABERINT” AL LICEU

MERCADERIES N. 37

Per segon any consecutiu, l’Institut Joan Mercader d’Igualada va ser un dels vint-ivuit centres educatius que va poder participar en el Projecte educatiu d’òpera El Monstre al laberint al Liceu de Barcelona. Un projecte ple d’il·lusions que es presentava amb inconvenients com els protocols sanitaris i les mesures de seguretat requerides. Tot i això, gràcies a la constància i dedicació d’alumnes, docents, famílies i el suport del nostre centre ens vam poder comprometre a participar i a tirar endavant aquest projecte tan engrescador.

artins

Aquesta aventura d’aprenentatges i experiència escènica, musical i estètica ha estat portada de manera transversal en les matèries de modalitat del batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa. Ens hem endinsat en la història del Mite de Teseu i el Minotaure, interpretant el moviment escènic i les accions dels seus múltiples personatges, tant a platea com a l’escenari o entre bambolines amb els canvis de vestuari. A banda, es van fer representacions pictòriques des de l’assignatura de dibuix que es van projectar al fons de l’escenografia. L’obra es va reinterpretar des de la visió de l’escenògraf Paco Azorín, amb una posada en escena “brutal” i tremendament atractiva, que s’apropava en moltes ocasions a la realitat del nostre món actual. Podem definir-la com una òpera diferent, Jonathan Dove, autor de la composició ens la mostra amb un llenguatge nou, contemporani i actual. Formada i guiada en tot moment per professionals del món de l’escena musical i teatral. Fins i tot vam poder treballar amb l’exalumne de l’Institut, Albert Boix, que forma part

actualment de l’orquestra del Liceu com a trompetista. Hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos a l’obra des de l’ull dels artistes i fer una lectura del mite en relació amb l’actualitat que ens envolta en favor dels drets humans i del rebuig a la guerra. Els moments de reflexió en silenci, tan importants com els musicals, es succeïen així com els dramàtics i els alliberadors. Reflexions que ens porten a posicionar-nos i comprendre la música, el teatre i l’òpera, en definitiva la cultura, com un bé que ens fa créixer com a individu i com a societat. Ens queda en el record aquesta experiència estètica i musical excepcional tan enriquidora pel nostre alumnat que ha durat diversos dies, i que es va poder culminar en la representació oficial el 10 de Març. Moltes gràcies a tots els heu fet possible aquesta experiència! Inma Miñés Professora del Dep. d’Arts

artins DIBUIX ARTÍSTIC 1n BATXILLERAT Un dels exercicis més característics de dibuix artístic ha estat cercar diferents tonalitats a partir dels colors primaris. Un dels treballs realitzats, per posar-ho en pràctica, ha estat el que us mostrem en aquestes imatges.

MERCADERIES N. 37

L’objectiu era expandir una fotografia situada en el centre del quadre cercant amb precisió les tonalitats existents en la imatge.

artins

Laura Gordillo

Aina Duro

Naia Pérez

MERCADERIES N. 37

Mireia Martí

Lucía Méndez

artins

DIBUIX ARTÍSTIC 1r BATXILLERAT

Naiara Mora

María Elna Güell

Carla Armengol

artins

festins SANTA CECÍLIA ÉS UN DIA PER CELEBRAR TOTS JUNTS LES AULES DE L’INSTITUT S’OMPLEN DE MÚSICA El passat 22 de novembre va ser Santa Cecília, el dia de la música, i en el nostre centre es va celebrar. Durant l’hora de lectura, a les 9 h, quan totes les aules estaven en silenci i amb la porta oberta es va poder gaudir de música en directe que va sonar des de diferents punts de l’Institut com el vestíbul i diferents passadissos. L’alumnat que va protagonitzar els diversos concerts eren dels nivells de 1r, 2n i 3r d’ESO: Max Mercader, Aida Cos-

ta, Laia Casas, Nil Fort, Pol Ruiz, Mariona Puig, Irati Etayo, Hannah Marbà, Jordi Marbà, Laia Morera, Aura Sierra, Miquel Sierra, Biel Torrecillas, Lluís Solà. Van tocar diferents peces com “El pescador” una havanera catalana, “The entertainer” de la pel·lícula “El Golpe” i “Per a Elisa” de Beethoven, entre altres. Va ser un moment relaxant per escoltar la música protagonitzada per companys de l’Institut.

“La música, aquest

meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.”

MERCADERIES N. 37

Pau Casals

festins GUARNIM ENTRE TOTS L’ARBRE DE NADAL CELEBREM LES FESTES NADALENQUES Aquest any hem volgut continuar la tradició de celebrar tots plegats l’inici de les festes nadalenques. S’han dut a terme diferents activitats exteriors com el joc del mocador, curses de sacs, jocs de les cadires, el Parauleja i el Paraulògic. S’ha alternat els equips d’aquesta manera tots teien la possibilitat de jugar amb les altres classes com a contrincants. Més tard cada grup classe ha realitzat l’amic invisible i ha preparat la guarnició de l’arbre gegant situat al pati de l’Olivera. Aquest, amb alçada de quatre metres i quatre de diàmetre, ha estat construït amb fustes i ha estat necessari una grua per fer el muntatge. El cobria un cel de fulles de tardor, tot fet per alumnes de Batxillerat. A poc a poc els alumnes per classe han sortit a penjar les diferents manualitats realitzades per decorar

l’arbre: regals (1r ESO), estrelles (2n ESO), papallones (3r ESO), boles nadalenques (4t ESO) i regals per sota l’arbre (Batx). Ha estat un treball col·laboratiu i participatiu de tot el centre, i un cop més s’ha demostrat que el treball conjunt ha tingut un resultat sorprenent. A més s’han realitzat diferents accions aquests dies. Una d’elles ha estat la recollida de joguines i aliments per diferents associacions en què han participat alumnes, pares i professorat del centre. Fins i tot, el grup de 3r ESO E, per iniciativa de l’alumnat, ha recollit joguines per portar-les personalment a la Creu Roja, un acte més de generositat i esforç que cal valorar molt positivament. Ha estat una festa molt bonica per acomiadar un trimestre intens en què l’alumnat i professorat ens hem guanyat unes merescudes vacances.

festins HEROIS I HEROÏNES PER UN DIA GRAN PARTICIPACIÓ EN EL CARNESTOLTES D’ENGUANY El Carnestoltes és un dia divertit, per riure i fer riure els altres. Aquest any, tal com mana la tradició, l’Institut ha volgut que tot el personal de l’Institut es disfressés. Per una banda, l’alumnat podia triar la seva pròpia temàtica, fent que cada grup classe es presentés al concurs. Per altra banda, bona part del professorat va donar un toc d’humor tant als passadissos, a la sala de professorat, com dins les aules. La consigna d’aquest any era anar disfressats d’herois, d’heroïnes o de personatges de conte o còmic.

MERCADERIES N. 37

Va haver-hi una gran participació i això va fer que aconseguíssim entre tots crear un ambient festiu i diferent per un dia que vàrem gaudir moltíssim.

festins

CARNESTOLTES 2022

festins

FESTA ESPORTIVA

Enguany hem tornat a celebrar la festa esportiva els dies 7 i 8 d’abril. Tot i que encara hem tingut algunes limitacions a l’hora de fer el grup i no hem pogut coincidir tots els nivells al mateix moment, s’ha pogut realitzar amb la mateixa il·lusió de cada any. Hem pogut jugar a diferents esports: futbol, bàsquet, voleibol, mazaball, bàsquet i ultimate i ho hem fet a la zona de pistes de l’Institut i a les pistes del parc Xipreret. Ha estat un dia divertit en què les ganes de participar i el bon temps han acompanyat la jornada esportiva.

MERCADERIES N. 37

A L’ESTIL MERCADER

festins

SANT JORDI 2022

CELEBREM TOTS JUNTS LA FES El 22 d’abril l’institut Joan Mercader torna a organitzar la festa de Sant Jordi, per celebrar la seva Diada, el dia del llibre i la fira de les roses, amb més força que mai. Durant tota la jornada els alumnes van poder veure i participar en diverses activitats.

MERCADERIES N. 37

Vam poder veure els alumnes de 2n de Batxillerat Escènic que van fer una obra de teatre i van cantar una cançó molt emotiva per l’obertura del certamen al pati. Després, es van repartir els premis literaris a ‘alumnat que aquest any tractaven sobre la guerra. Seguidament, es van repartir els premis de matemàtiques de les Proves Cangur. A més al llarg del matí, vam poder jugar per classes al “Trivial”, aquest consistia a respondre preguntes per grups de totes les matèries, gràcies a unes targetes que corresponien a cada pregunta amb la imatge del drac, la princesa o el cavaller de Sant Jordi. Finalment, les dues últimes hores vam anar al Xipreret i vam gaudir de diverses actuacions de tots els alumnes de 1r de Batxillerat fent coreografies d’acrosport amb música que havien practicat i preparat a l’assignatura d’educació física. Com que vam poder celebrar aquest dia amb quasi total normalitat a l’alumnat li va agradar!

Irati Etayo, Laura Bisbal, Joana Terés (3r ESO C)

festins

STA DE LA ROSA I EL LLIBRE TEXTOS PREMIATS DEL CONCURS DE SANT JORDI TERRA HOSTIL Visc en una terra hostil, de camps segats i olor de mar, de maduixes roges i margarides blanques, amb grams de sorra que entreveuen el pas del temps. M’erro al dir que soc en aquest paradís. Ja fa temps que no és així, canvià tot sobtadament al sobrevolar un gran ocell metàl·lic, d’aquells que no fan de bon veure, podies mirar l’interior tenebra sense que aquest realment hi fos. Si mai heu tingut la sort d’experimentar la felicitat o un sol simple gra d’amor real recordareu perfectament l’aleteig de les papallones, en aquell moment jo només sentia abelles.Punxades de fiblons afilats contra el meu petit cos de tan sols mitja dotzena.L’au desplegava ruscs d’aquells insectes brunzidors i provocava núvols de foscor allà on sols existia la claror del dia. Tot d’una, l’olor de les profunditats de l’aigua va entreveure un regust agre i les margarides de neu estaven tenyides pel més vermell dels colors. No recordo res més que crits estridents, tancar els ulls, i imaginar amb totes les meves forces el tacte dolç de les abraçades de la meva mare. Em va relaxar morir així. Enterrada sota les runes d’aquella casa que ja no era meva, però amb el record present de la meva llar, la meva terra. I és que visc en una terra hostil, de camps segats i olor de mar, de maduixes roges i margarides blanques, amb grams de sorra que entreveuen el pas del temps. Mariona Prat (1r Batx)

festins

PREMIS CONCURS LITERARI 1R ESO CATALÀ

1R PREMI

ABRIL GARCÍA PELFORT de 1R ESO D

CASTELLÀ

1R PREMI

AIDA COSTA RUBIÓ de 1R ESO D

ANGLÈS

1R PREMI

NIL FORT BONET de 1R ESO E

2N ESO CASTELLÀ

1R PREMI JANA MARTÍN VIVES de 2N ESO A

3R ESO CASTELLÀ 1R PREMI

BRUNA TOLOSA FONTANET de 3R ESO E

4T ESO CATALÀ

1R PREMI

CASTELLÀ

1R PREMI LILA BOADA FUSTER de 4T ESO C

ANGLÈS

1R PREMI

HELENA OLIVA SABATER de 4T ESO D

YONGLI TAN de 4T ESO B

1R BTX i 2N BATX CATALÀ

1R PREMI MARIONA PRAT PIÑAS de 2N BTX B

CASTELLÀ

1R PREMI LUCÍA MÉNDEZ LOBATO de 1R BATX A

ANGLÈS

1R PREMI

ALBA GARCÍA JORQUERA de 2N BTX A

MERCADERIES N. 37

FOTOFILOSOFIA : 1R PREMI LUCÍA MÉNDEZ LOBATO de 1R BATX A 2N PREMI JÚLIA PRADO DALMASES de 1R BATX C DISSENY LOGO CETE+: 1R PREMI CARLA SAGÜESA, ALBA ESTEBAN, MARTÍ ROIG, AINHOA AGUIRRE I MARTINA VERS de 2N BATX A POSTAL NADAL: 1R PREMI BIEL LLENAS de 1R BATX A POSTAL SANT JORDI: 1R PREMI AINA DURÓ de 1R BATX A FINALISTA LUCÍA MÉNDEZ LOBATO de 1R BATX A

festins

TEXTOS PREMIATS DEL CONCURS DE SANT JORDI LIFE IS LIFE Life is the cause of concern. ‘Cause on day life life feels like a taunt and another day it smells like perfume. “Oh yeah you gonna cry ?” Is something I say to myself when things go wrong. And, “you’ll understand when you’re older ,” is something I say to myself, ‘cause maybe someday I’ll understand not everything goes right. Honestly we need to ask ourselves, “Are you alright?” Part of our life is love. Surprisingly it’s not like about “love” and “joy” I mean sometimes love feels like a full face of concrete. It’s all about how sex sells. Love makes me feel like a pebble brain. Part of life is also about appreciating the little thing. Like the fall, or dog and cat . Pretty christmas lights , or even model buses. Life is life, because in the end it’s all futile! it’s all pointless! Yongli Tan Zhang (4t d’ESO)

festins TEXTOS PREMIATS DEL CONCURS DE SANT JORDI EN EL AMOR Y EN LA GUERRA En una silenciosa noche, una niña pequeña se dirigía a su habitación. Su madre la acompañaba, ya que siempre la arropaba y le daba un beso en la frente antes de ir a dormir. Ese día, cuando la niña se tumbó en la cama, con un hilo de voz le dijo a su madre: – ¿Mamá, me puedes contar un cuento? – Claro. Durante unos segundos la madre pensó qué historia le contaría. Cuando ya supo qué contar, pensó: “Ya lo entenderá cuando sea mayor”. – De acuerdo, esta historia trata sobre una chica y un chico. ¿Cómo quieres que se llamen? – preguntó la madre, no del todo segura de lo que le iba a contar a su hija. –La chica se llamará……¡Emma! – dijo la niña con emoción –. Y el chico…….¡Leo! – Perfecto. ¿Estás preparada? – dijo más para ella que para su hija. –¡Sí!

MERCADERIES N. 37

La madre tomó aire y empezó: – La historia comienza cuando Emma estaba en la fiesta de su pueblo. Bailaba entre la multitud, se la veía muy contenta. Tal vez no resaltaba, pero se sentía segura de sí misma y, en ese momento, no se preocupaba por nada. En esa fiesta conoció a un chico, Leo. Fue amor a primera vista, y no tardaron mucho en empezar a salir. Parecían la pareja perfecta y en realidad lo eran. Pasaban los días juntos, las tardes de lluvia bailando debajo de ella, viviendo aventuras, viajando, haciendo lo que los hacía felices… A veces discutían, pero se daban cuenta que eran el uno para el otro. Se querían mucho, su amor podría llenar el universo entero. Juntos eran felices. –¡Qué bonito! – la hija estaba conmovida. –Sí, era muy bonito. Era todo precioso, hasta que la guerra llegó. La guerra llegó y Leo fue a luchar. Emma

le pedía que no fuera, que no la dejará sola. Así que el día que se fue, Emma se pasó la tarde llorando, temiendo perder al amor de su vida. Una semana después de que Leo se fuera, Emma descubrió que estaba embarazada. Le envió cartas, muchas cartas, diciéndole que tendrían un hijo o hija. Leo leyó las cartas pero nunca respondió, estaba demasiado ocupado. Pasaron dos meses desde que Leo se había ido, cuando alguien llamó a la puerta. Emma corrió a la puerta, pensando que él estaría allí, y que le contaría que ya se había acabado todo y podrían ser una familia feliz. Pero no fue así. Detrás de la puerta había un soldado. Leo había muerto en la guerra. Del ojo de la madre cayó una pequeña lágrima. –¿Mamá, estás bien? – En ese momento, a Emma se le cayó el mundo a los pies. No podía ser. ¿Qué haría ahora? Leo ya no estaba. Emma lloró, lloró, lloró y gritó, gritó como nunca lo había hecho. Su alma gemela, su todo, su razón de felicidad, la persona que la había ayudado en todo, ya no estaba. – Al decir esas últimas palabras, se le quebró la voz –. Pero ella resistió, resistió por su bebe. Por esa pequeña criatura. Siete meses después nació su hija. La niña tenía los ojos de Leo. Cuando Emma le vio los ojos, lloró, porque por un instante pensó que Leo podría estar allí. Reconstruyó su vida, le costó, pero sabía que no estaba sola. Aun así, después de tanto tiempo, a Emma se le continúa rompiendo el corazón cada vez que piensa en Leo. La hija estaba llorando, ¿por qué su madre le habría contado esa historia tan triste? – ¿Por qué me cuentas esto? – dijo entre lágrimas. –Porque quiero que entiendas que tal vez la guerra le quitó a Emma el amor de su vida, pero por culpa de las guerras hay gente que lo pierde todo, su familia, sus amigos, su casa. Deberíamos convivir todos felices, porque no queremos pasarlo tan mal como lo

festins

pasó Emma. Cuando hay una guerra, nadie gana. Las guerras arrebatan la felicidad de tanta gente. En las guerras no hay ganador ni perdedor, solo dolor. Yo ya no puedo hacer gran cosa, pero debéis ser las nuevas generaciones quien hagáis este mundo mejor, para que no hayan guerras, que no exista este dolor absurdo, ¿entendido? – Sí – dijo la hija, no había dejado de llorar. Madre e hija se fundieron en un abrazo. Cuando la hija se durmió, la madre se levantó, fue a su habitación, miro la foto de su difunto esposo y dijo: –Hoy le he contado nuestra historia.– Las lágrimas caían de sus ojos, pero sonrió –. Te echo mucho de menos. Beso la foto y se fue a dormir, deseando que algún día su hija entendiera quiénes eran de verdad Emma y Leo, y que no permitiera que una sola guerra destruyera todo por donde pasaba.

Aida Costa (1r ESO D)

Il·lustració: Lucía Méndez (1r Batx A)

festins DIA MUNDIAL DE LA POESIA 21 DE MARÇ El passat 21 de març es va celebrar el dia mundial de la poesia, i l’alumnat de Llatí de 1r de Batxillerat va voler commemorar aquest dia. Van recitar un poema de Catul, poeta romà del segle I aC.

Vivim, Lèsbia meva, i amem-nos,

MERCADERIES N. 37

i que les murmuracions de vells massa seriosos, Moltes de les poesies d’aquest autor tracten dels turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar a una aristòcrata anomenada en realitat Clòdia. Aquesta era una dona casada, bella i amb inclinacions literàries, força més gran que Catul. A través del seu germà i del seu marit participava indirectament en la política de Roma. Escandalitzava tothom amb la seva vida lliure i la seva multitud d’amants. Els poemes de Catul mostren totes les vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lèsbia: la felicitat de les primeres trobades, el sofriment i els retrets del poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqüents ruptures i reconciliacions i la separació definitiva, amb la qual no va aconseguir, tanmateix, deixar d’estimar-la.

totes elles, no ens importin ni un ral! Els sols poden morir i tornar a sortir: nosaltres, un cop s’hagi extingit la breu llum, haurem de dormir una nit eterna. Dona’m, doncs, mil petons, després cent més, tot seguit altres mil i, en acabat, els cent segons, després, encara, altres mil més; després cent, i després, quan ja ens n’hàgim fet molts milers, regirem-los, perquè no sabem quants n’eren, i que cap envejós no pugui fer-nos mal

L’alumnat va recitar el següent poema (en llatí i la traducció en català) i el van penjar a les xarxes perquè tothom en pogués gaudir:

quan sàpiga que tants foren els petons.

festins WHO WAS RUDYARD KIPLING ? Rudyard Kipling is one of the best-known of the late Victorian poets and story-tellers in English, and he was awarded the Nobel Prize for literature in 1907. Kipling’s works for children, above all his novel The Jungle Book, first published in 1894, remain part of popular culture through the many movie versions made and remade since the 1960s, with Mowgli as its protagonist. He was also well-known for some of his poetry, such as the poem If we have been reading in the English lessons of 4th of ESO and BTX.

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,

If you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you, But make allowance for their doubting too; If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don’t deal in lies, Or being hated, don’t give way to hating, And yet don’t look too good, nor talk too wise: If you can dream-and not make dreams your master; If you can think-and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you’ve spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build ’em up with worn-out tools: If you can make one heap of all your winnings And risk it on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breathe a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: ‘Hold on!’

rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis. Soles occidere et redire possunt: nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum,

If you can talk with crowds and keep your virtue, Or walk with Kings—nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you, If all men count with you, but none too much; If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds’ worth of distance run, Yours is the Earth and everything that’s in it, And—which is more—you’ll be a Man, my son!

deinde usque altera mille, deinde centum. Dein, cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut nequis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum.

reporterins

EL FUTUR DEL CATALÀ

ÉS A LES NOSTRES

La sentència del 25% de castellà a les escoles ha donat titulars i ha ocupat pàgines de diaris durant tot el curs A l’octubre, l’informe anual de la Plataforma per la Llengua donava dades preocupants. La primera és aquesta: el català ha perdut més de mig milió de parlants en quinze anys. La segona també força negativa és que es manté l’actitud “fatal” de canviar al castellà (8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en caste-

llà). Igualment, experts i lingüistes alerten que l’ús del català entre els joves no para de disminuir, i que a les classes i als patis de les escoles i instituts el català està en clar retrocés. Paral·lelament, al gener, el TSJC confirmava la sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà.

A les classes i als patis de les escoles i instituts el català està en clar retrocés. EL CATALÀ EN XIFRES

Cartells de l’Ajuntament de Valls per promoure l’ús del català entre els joves

MERCADERIES N. 37

8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla castellà. Si mirem les xifres referents a l’ús del català, veiem que algunes dades permeten veure la situació amb optimisme, però d’altres són més preocupants. Amb uns deu milions de parlants, el català és la novena llengua més parlada a la Unió Europea, i, per tant, de les llengües mitjanes d’Europa, al costat de llengües com el suec, el grec o el portuguès. A nivell mundial, el català està entre les cent llengües més parlades del món.

I a Internet, la Viquipèdia en català, per exemple, va ser de les primeres a crear-se, i ja tenia més de 665.000 articles i 16.500 editors en el seu 20è aniversari, el març del 2021. No obstant això, segons la Plataforma per la Llengua, actualment el català és la llengua d’ús habitual només per al 36% dels catalans. I n’hi ha més: en l’àmbit jurídic, només el 7% de les sentències que s’emeten a Catalunya són en català.

“El català és la novena llengua més parlada a la Unió Europea 68

reporterins

MANS CARME JUNYENT: “EL FUTUR DEL CATALÀ DEPÈN DE TU” Carme Junyent és lingüista, experta en llengües amenaçades i professora de la Universitat de Barcelona. Junyent alerta que el català està en perill d’extinció, i destaca tres factors de risc principals: el català ha perdut territori, el nombre de parlants va baixant, i, el més preocupant, l’ús entre els joves disminueix. Per això Junyent va publicar a la tardor del 2020 el llibre El futur del català depèn de tu, en què apel·la directament als catalanoparlants perquè parlin en català. En el llibre detecta un 15% de militants del català, un 15% d’hostils i un 70% d’indiferents, que, segons Junyent, són els que cal convèncer de la necessitat de parlar el català.

“El català és la novena llengua més parlada a la Unió Europea YOUTUBERS, TIKTOKERS I INSTAGRAMERS QUE PARLEN EN CATALÀ Els joves passen moltes hores a Internet mirant vídeos de YouTube, Instagram i Tiktok, i molts són en castellà. Per això és essencial tenir una pedrera d’influencers a la xarxa que parlin en català i que puguin servir de referents lingüístics per als joves.

La filòloga de guàrdia: Es diu Aida i és estudiant de filologia catalana. Té més de nou mil seguidors, i els seus vídeos parlen de temes diversos relacionats amb el català.

Joan Grivé (Sir Joan): Conegut com a Sir Joan. És pioner a crear contingut en català a les xarxes. Juliana Canet: L’any 2016 va començar a publicar contingut a YouTube. Des de llavors ha anat guanyant seguidors fins a convertir-se en una de les creadores de contingut en català més populars i tot un referent. Pol Gisé: És un actor i youtuber català. Un dels seus vídeos més famosos es titula ¿Dónde he aprendido a hablar castellano?, sobre la immersió lingüística. Long Li Xue: Es va fer famós pels seus vídeos humorístics. Actualment presenta el canal de Twitch del programa de TV3 Eufòria.

Campanya de Política Lingüística per promoure l’ús del català a les xarxes

(3r ESO B)

reporterins Mercè Badal, professora de Lengua catalana i literatura

Jubilació

“Per mi el coneixement és llibertat personal, i no puc pensar-ho d’una altra manera.” Home, marca la diferència, un profe! Bé, podria ser. Però també et diria que ara actualment les influències que rep una persona venen de molts llocs. Potser abans quan les experiències vitals eren més reduïdes potser un professor o una professora tenia més incidència. Ara és molt relatiu i depèn del moment que tens. No tinc una impressió que jo deixi res; jo penso que he estat un membre més del centre.

MERCADERIES N. 37

Com vas decidir ser professora? Ha estat com t’imaginaves? Per casualitat. Jo no sabia què volia fer. Estudiava, m’ho passava bé a la universitat. Les feines més habituals pel que jo havia estudiat eren fer de corrector o de professor. No em veia en un despatx corregint tot el dia textos. Vaig fer una entrevista per treballar en una escola ‒privada, en aquell moment‒, em van dir que sí, i l’any a sobre em vaig trobar fent classes sense saber massa què, i han passat gairebé quaranta anys. Amb què te’n vas del Mercader? Com casa meva. Ja no quedem gaires professors que hàgim vist néixer aquest centre, i per mi ha estat casa meva. Sí que penso que potser hauria estat bé haver canviat, ho dic seriosament. Però si vius a Igualada la realitat tampoc és tan diferent d’un institut a un altre. Tu t’emportes això del Mercader, però què deixes tu, aquí al Mercader? No crec que gran cosa. Si hi ha una cosa que he après és a relativitzar la feina. És a dir, en un moment determinat, havia pensat que un professor és molt important per a una persona, ho havia pensat anys enrere. Però…

I què t’hauria agradat fer si no haguessis estat professora? No ho sé… Jo venia d’un poble petit i el que volia era veure món. Suposo que en aquell moment, als divuit anys, m’ho demanaves, i jo somniava anar-me’n a l’Àfrica, Amèrica i Oceania. El que passa és que quan et fas gran veus que no cal obrir-lo físicament, el món, el pots obrir mentalment. I una cosa que agraeixo d’aquesta feina és que crec que continuo tenint la ment oberta, malgrat l’edat. En canvi, parlo amb gent de la meva edat i veig maneres de pensar més tancades. Conviure amb joventut és un privilegi, a la llarga. Té moments cansats, durs, té un nivell de frustració perquè no saps què estàs aconseguint, però en realitat t’obre món. I ara què? Què faràs? No sé què faré, continuaré fent coses de literatura, tantes com pugui, això segur. També us he de dir que quan et vas fent gran el tema de la salut va tenint més pes a la vida. I em fa por la vellesa, no l’envelliment físic, em fa por la pèrdua de capacitat mental o la pèrdua de capacitat física. Però, és clar, agafarem el que vingui, no hi ha alternativa, viure és això.

reporterins Quin llibre recomanes? I un escriptor? Un llibre? No ho sé, no puc triar. És que no hi ha un llibre, hi ha llibres. I també depèn del moment. I pel que fa als escriptors, penso que estaria bé que cadascú fes un llistat d’escriptors clàssics universals i que s’hi acostés en algun moment: un Sòfocles, un Shakespeare, la novel·la del S. XIX… El que tothom hauria de fer és agafar a l’estiu un clàssic i treballar-lo tranquil·lament, cada any un de nou. Què n’opines, de la pèrdua d’ús del català? Estìc molt trista. Està clar que socialment la llengua no interessa, i que, a més a més, quan es parla de llengua, es parla de temes ideològics, es barreja tot. Sempre hem explicat que el món és interessant perquè és divers, i potser el fet de pertànyer a una cultura minoritària et fa adonar de la necessitat que tens d’ajudar-la a mantenir-se. Però em preocupa no només la pèrdua del català sinó també la pèrdua de lèxic.

En una cursa la gràcia no és sortir i arribar, la gràcia és córrer-la, fer-la; així és amb l’ensenyament també. Hi ha una immaduresa social, i potser aquesta immaduresa interessa a la societat de consum, penso que sí. Per mi el coneixement és llibertat personal, i no puc pensar-ho d’una altra manera.

“Conviure amb joventut és un privilegi, a la llarga. Té moments cansats, durs, té un nivell de frustració perquè no saps què estàs aconseguint, però en realitat t’obre món.”

Naiara Andreu i Delia Buzahi (2n BAT D)

Carta per a la Mercè :

Com era l’educació quan vas començar com a professora i com és ara? No gaire diferent. Sí que és cert que amb el pas dels anys jo he vist una devaluació dels continguts, del concepte d’aprendre per ell mateix. La gent creu que no ho necessita, perquè creu que té a l’abast tots els coneixements. I un altre element per mi és la fragilitat. La gent cada vegada és més fràgil, de seguida es trenca. Llavors com que tothom té por que tothom es trenqui tothom dissimula. Tothom fa veure que no passa res. Jo faig veure que tu estudies, tu fas veure que estudies, jo faig veure que m’ho crec, i anem fent. I ningú s’hi enfronta del tot. Avui en dia anem a buscar una satisfacció molt ràpida i tot allò que costa un procés és més difícil… les persones de vegades no fan el procés d’aprendre, però la gràcia està en el procés.

La Mercè Badal Argerich, professora de Llengua Catalana i Literatura, ha treballat a l’Institut des de l’inici del trajecte, l’any 1993, i n’és tot un referent. D’altra banda, la Mercè no ha estat només una professora, sinó també una transmissora de coneixement i una influència vital per a molts dels seus alumnes, en els quals ha deixat una forta petjada, independentment dels temps compartit. A més, és i serà una font de saviesa extraordinària, capaç de captar l’atenció de moltes i molts. Lli volem agrair, tots aquest anys de dedicació a l’institut, i sobretot a l’alumnat: per la seva entrega, el seu rigor, el seu recolzament sempre. MOLTES GRÀCIES, Mercè! Alumnat de 2n Batxillerat Humanístic

reporterins

LLIBRES PER LLEGIR A L’OMBRA gon origen Mecanoscrit del se olo de Manuel de Pedr

El corredor del laberin t de James Dashner

desbreviure sols al món so de n ha ac íd D L’Alba i el ciènnes. Si us agrada la ge ní ie al s un d’ c ta prés de l’a cte. st és el llibre perfe ue aq a, ur nt ve l’a i cia-ficció

MERCADERIES N. 37

A través de m i ventana d’Ariana Godoy

En Thomas, mitjançant una mena d’ascensor, arriba al laberint, d’on haurà de sortir amb l’ajuda de les persones que hi estan tancades amb ell. Però és més co mplicat del que pensen. És un llibre amb un bon argument i ambientació i que té molta intriga. Si t’agrada, és el primer d’una saga.

jat El joc del pen ls de Josep Pedra

És una història d’amor entre d os joves que só mons molt dife n de rents. És una n o ve l·l a ju triomfar prime venil que va r a Wattpad. U n a h is tò ria amorosa molt intensa, que et fa esta r e n ga n xa perquè no t’esp t a llegir-la eres què passa rà.

l’adole que rememora rs ve n e a l·l ve re que pa És una no juganer. Un llib t ri e sp e n u b tificats. cència, am hi sentiran iden s’ e u q , ts n e sc dels adole

esarla

reporterins

RECOMANACIONS PER L’ESTIU Wonder R. J. Palacio

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers de Benjamin Alire Sáenz

Tracta d’un n en de 10 any s, l’August, q néixer amb u ue va na malforma ció a la cara a d’una malaltia causa . Al principi n o li agrada an l’institut perq ar a uè alguns es burlen d’ell p aspecte. Està el seu molt ben escri t perquè l’auto que puguis ve ra fa ure la perspe ctiva de cada sonatge. per-

Quan coincideixen per primer cop, l’Aristòtil i en Dante semblen molt diferents, però a mesura que es van coneixent els va lligant una gran amistat. És un llibre que aborda els temes de l’adolescència, i que ens fa pensar, amb uns bons diàlegs.

Maus de Art Spiegelman Maus explica la història de com Artie, fill d’un jueu polonès que va sobreviure als fets esdevinguts durant la Segona Guerra Mundial, entrevista el seu pare (Vladek) diverses vegades per reconstruir les seves vivències. A més de les històries del seu pare, l’obra explica la tortuosa relació que Artie té amb el seu pare, el qual té moltes característiques i costums que treuen de polleguera el seu fill.

reporterins

LET’S PRACTISE ENGLISH

The invisible Man by HG Wells

MERCADERIES N. 37

The Invisible Man is a classic story written by HG Wells. The book is a science-fiction novel adapted by Macmillan for students. The story is about an Invisible Man, the Hall couple, Mr. Marvel, an old classmate of the Invisible Man called Mr. Kemp, and the police. Hawley Griffin after turning into the Invisible Man and escaping from his room decides to find a place where he can finish with his experiments. One day in Iping, the Invisible Man arrives at Coach and Horses, where Mrs. Hall was. She thought that he was very strange because all his body was covered and he as wearing masks so she said that he probably had had an accident since he was wearing a lot of clothes. The Invisible Man was always the whole day working with his experiments in his room. At first, he didn’t pay the bills that Mrs. Hall wanted, but later, the Invisible Man committed theft because he needed money

and he was invisible, so anyone could tell that he was the thief. He was very mad. After stealing money he wanted to kill people to make the inhabitants of Iping afraid of him. If the people were frightened of him he could have a lot of authority. Mr. Marvel was his accomplice but he succeeded in escaping from him. At the end of the story an old classmate of the Invisible Man, Mr. Kemp, noticed what he wanted to do. Then the police started to be very cautious and when they were trying to find him, they found his dead body and they closed the case. I really recommend this story for science-fiction fans because even if you are very busy, you can read this story in a very short time. You don’t have to have an advanced level in English to reading this book, because it is very easy to understand. Dounia Haddouchy (4t ESO E)

reporterins

INDIA

THE BIGGEST ENGLISH SPEAKING COUNTRY

FACTS AND CURIOSITIES ABOUT THE COUNTRY WITH MORE ENGLISH SPEAKERS IN THE WORLD THE PEOPLE OF INDIA AND RELIGIONS India has a population of about 1.35 billion people. Hindus account for around 80% of the population. In India, there are several faiths; below are a few examples: Hinduism, Islam, Buddhism, Sikhism, Jainism. Widows represent a huge part of the Indian population. Widows used to kill themselves when their husbands died. They are usually rejected from society.

FAMOUS PLACES AND ATTRACTIONS THE TAJ MAHAL: It’s an immense mausoleum of white marble, built in Agra between 1631 and 1648 by order of the Mughal emperor Shah Jahan in memory of his favourite wife. MUMBAI: Mumbai is crowded, noisy, and very chaotic. Mumbai has a population of about 14 million people! BOLLYWOOD: The name is derived from the words Bombay” and “Hollywood.” Film city, unlike Bollywood, is a real location. Almost every Bollywood film is produced there. Lakes, parks, towns, a temple, a jail, a court, and a waterfall are just a few examples of film settings. VARANASI: When you see unburned parts of the body drifting in the ganges, you know you’re in Varanasi. Several of the visitors are nearing the end of their lives and have come to bathe in the sacred river.

FESTIVALS AND PARTIES IIndians hold a myriad of festivals to commemorate the country’s rich culture, customs, and spirituality. Some of the festivals are held all across the country, while others are held just in certain districts. Some festivities are the Diwali, the Durga Puja Festival, and the Holi Festival.

Lia Sanromà (4t ESO B)

reporterins

L’ ALUMNAT OPINA QUINA ÉS LA MÚSICA MÉS ESCOLTADA AVUI EN DIA PELS JOVES?

Avui en dia, gràcies a la revolució digital i internet, la majoria de joves escolten música diàriament, si més no estan al dia. Si preguntem als joves quin estil de música és el que escolten, les respostes més repetides seran reggaeton, rap, pop, hip-hop, entre altres. Però d’on provenen els gèneres de música que escolten? Les respostes rap, reggaeton i hip-hop tenen una cosa en comú: són música urbana.

discoteques i en clubs ja que és una música amb molt de ritme i per ballar. Els gèneres més destacats de la música urbana i més escoltats són el hip hop, el rap, el reggaeton el trap i la música afroamericana.

Segons la plataforma Spotify, la més conneguda i utilitzada per escoltar música, els hits més escoltats de música urbana han sigut: Culiteo, Millonario, Subelo, La 22, Me Provoca, entre molts d’altres. Els artistes Què és la música urbana i per què té a tots els joves més escoltats a Catalunya són: C.Tangana, Rosalía, atrapats? Al ser un gènere que n’engloba d’altres hi Bejo, Dellafuente, Nathy Peluso. Us animem a escolha moltes més possibilitats que agradi. La música ur- tar aquest gènere de música que ho està “petant” a bana va ser coneguda a principis dels anys setanta a totes les plataformes digitals. Nova York. Aquest gènere de música se sol posar en

MERCADERIES N. 37

Mar Armenteras, Ainoa Alabau, Abril Castaño, Dana Martínez, Alba Bernaus (3r ESO D)

reporterins TENEN ELS JOVES PROU ESPAIS D’OPINIÓ? Cinc alumnes de 3r d’ESO E hem reflexionat sobre verses opinions, tot i que moltes vegades alguns indila veu que tenim els joves tant en centres educatius, vidus utilitzen vocabulari despectiu que pot ferir algú com en xarxes socials i en ambients familiars. Hem intencionadament. elaborat una enquesta per saber què en pensen sobre la importància de la nostra opinió respecte a alguns temes i situacions els alumnes de classe. També hem expressat els nostres avantatges i inconvenients.

Centres educatius: se’ns escolta? Estem a favor de que als centres educatius, per exemple, es realitzin xerrades en les quals el nostre punt d’opinió i les nostres preferències es tinguin en compte; i que a partir del que aprenem, puguem comentar i saber els motius que defensem. Tot i així, estem en contra de l’autoritat que tenen els professors sobre nosaltres, ja que ens poden imposar les ideologies que ells creuen correctes o defensen. Sovint ens pregunten la nostra opinió sobre certs temes però de vegades no és escoltada. Gran part del professorat no ens deixa triar la data de l’examen, tot i comentar els nostres inconvenients respecte a aquell dia.

Família, el lloc més segur però no per tothom I l’últim tema en el qual ens hem centrat ha estat l’ambient familiar a casa. Segons el teu ambient familiar tens més o menys llibertat a l’hora d’expressar les teves ideologies. L’educació que et donen influeix molt en la teva perspectiva així com la confiança que et donen, per poder-te expressar amb llibertat; sense por del que et diran o pensaran. Per tant no podem generalitzar a l’hora de parlar de la família.

Segons els formularis hem determinat que l’espai on la gent es sent més lliure per expressar-se és, majoritàriament, a casa; tot i que depèn del tema del que es parli. Hi ha gent que ni a casa, ni a l’institut , ni a les xarxes socials es senten suficientment lliures com per poder donar la seva opinió i, per tant, és estrictament necessari canviar els mètodes utilitzats. Una bona proposta seria escoltar més (i no jutjar als joves Xarxes socials, espais útils però on es pot per la seva edat). Poder-nos expressar, sentir-nos esferir coltats i ser respectats, etc… pot canviar i revolucionar el món. Pero això no serà possible sense el recolUn altre tema que hem tingut en compte ha sigut zament i l’ajuda dels adults. Per tant, caldrà que ens wwles xarxes socials que ens envolten avui en dia. començem a escoltar entre tots per així fer les coses Les xarxes són un gran conductor per expressar les més justes i senzilles. nostres idees sobre temes que han sigut parlats en certs temps. A causa de les comunitats informatives Julia Chmyr (3r ESO D) s’obren les portes que permeten donar i escoltar di-

reporterins TREBALLS DE RECERCA 2N BATX EL FERRO EN LA DIETA VEGETARIANA. UN OLIGOELEMENT, DOS ESTATS D’OXIDACIÓ. El meu treball de recerca es basa en la biologia i la química, que considero que són les dues assignatures que més m’agraden del meu batxillerat. Vaig buscar un tema que pogués englobar les dues matèries, i, finalment, vaig decidir que la recerca sobre el ferro en el metabolisme humà ho podia fer.

MERCADERIES N. 37

En els treballs de recerca sempre s’ha de ser minuciós i centrar-se en un aspecte dins el tema escollit. Jo em vaig focalitzar a saber com afecta la dieta vegetariana en els nivells de ferro de les persones que la segueixen. Per això, cal conèixer que hi ha dos tipus diferents de ferro: l’hemo, provinent dels animals i el no hemo, dels vegetals. El coneixement d’aquesta diferència permet la comparació de tots dos i, mitjançant la informació que s’obté de cada punt i arran de formularis, es desemboca finalment a un resultat convergent: la dieta vegetariana no és un factor que influeixi negativament en els nivells de ferro, com molts, i m’hi incloc, pensem o pensàvem. Això sí, els vegetarians han d’incrementar el consum d’aliments d’origen vegetal rics en aquest element. Fent el Treball de Recerca he après processos i tècniques noves de laboratori que m’han servit aquest curs en algun tema que hem fet a classe. A part d’això, he après també a organitzar-me pel meu compte i sentir satisfacció quan l’he acabat, ja que tot esforç acaba obtenint una recompensa. Carla Laguna (2n Batx C )

reporterins

KART SENSE PISTONS Des de sempre he tingut una gran afició i interès pels cotxes, aquests vehicles motoritzats tan quotidians. Per desgràcia, un TdR sobre cotxes hauria quedat molt extens, i és difícil pensar una part pràctica pel projecte. Així doncs, després d’informar-me sobre altres tipus de vehicles similars i amb sorprenent potència, em vaig decantar pel kart. D’altra banda, tenint en compte que vaig fer el Projecte de Recerca de quart d’ESO sobre els cotxes elèctrics, vaig voler fer el remix dels dos temes, i d’aquí surt el títol del treball: Kart sense pistons. El projecte és un estudi del kart elèctric, no només un estudi teòric, sinó que també s’estudia el kart elèctric a partir de la fabricació d’un exemplar: el Kart-jp. Per la part teòrica, es centra principalment en els models de kart elèctric d’empreses com Xiaomi i Lamborghini. La part pràctica consisteix en la construcció del Kart-jp, un simple kart de 250W no gaire complex, però que brinda prou informació per omplir el projecte. Vaig dedicar un estiu a la fabricació d’aquest kart i el pressupost va ser elevat, però el Kart-jp el segueixo tenint, i a dia d’avui encara recordo amb satisfacció el temps dedicat, les dificultats del muntatge i com es va veure reflectit tot l’esforç en el Kart-jp, un kart en perfecte funcionament.

Joan Pau Busquet (2n Batx. C)

SEGON PREMI en la categoria Secundària-Batxillerat Almia Educativa 2022

reporterins TREBALLS DE RECERCA 2N BATX PER UNA MICA SÍ QUE PASSA

Vaig escollir el Batxillerat científic perquè m’agrada força la biologia, i concretament tot allò relacionat amb les malalties i l’alimentació. Aquest és un dels motius pel qual he realitzat el Treball de Recerca sobre la celiaquia. La celiaquia és una malaltia autoimmune i gastrointestinal sobre la qual la població cada cop té més informació, ja sigui els sanitaris, els familiars, els amics de celíacs o qualsevol persona que no tingui cap contacte amb la patologia. Tot i això, moltes vegades, aquesta informació pot ser incorrecta o poc fiable, com ara creure que una petita contaminació de gluten no causa un dany als celíacs.

MERCADERIES N. 37

Per donar força a l’argument que “per una mica sí que passa”, fins i tot per una quantitat inapreciable, he fet el Treball de Recerca XXXXXXXXX, en què he demostrat la hipòtesi que una mica de gluten sí que pot causar un dany als celíacs. El treball està dividit en dues parts. Conté una part teòrica en què s’explica què és la celiaquia, els símptomes i el tractament, i també es defineix què és el gluten, el causant d’aquesta malaltia. A continuació, la part pràctica es divideix en tres apartats: en el primer, per mitjà d’enquestes a la població general i a doctors, es confirma que el coneixement de la malaltia no és suficient perquè la població general entengui que el gluten és verí per als celíacs; en el segon, es demostren les propietats del gluten, i,finalment, el darrer apartat té com a finalitat simular una contaminació creuada per poder quantificar quina quantitat de gluten és “una mica”. En aquest darrer apartat, realitzat amb uns tests immunocromatogràfics, es demostra la hipòtesi del treball: petites quantitats de gluten són suficients per activar el sistema immunològic; per tant, queda clar que “Per una mica sí que passa”. Judit Navarro (2n Batx C )

reporterins 1919, UNA HISTÒRIA PER EXPLICAR

Anualment, els alumnes de segon de Batxillerat han de realitzar l’anomenat Treball de Recerca, i es pot considerar que per primera vegada s’endinsen en la documentació extensiva d’un tema escollit. Personalment, crec que la clau per fer una molt bona feina és escollir un tema que sigui motivador i, en segon lloc, dur a terme una bona recerca. Personalment vaig seguir aquestes pautes i això em va permetre disfrutar molt del treball. Des d’un bon principi, sabia que volia fer la recerca d’un tema històric local, és a dir, sobre un fet històric que hagués passat a Igualada. Després de molt rumiar, vaig arribar a la conclusió que el tema del treball hauria de girar al voltant del locaut patronal que les empreses igualadines van dur a terme l’any 1919. És així com vaig començar el treball que s’acabaria anomenant 1919, una història per explicar, i que consta de dues grans parts. D’una banda, hi ha la part més teòrica del treball, en la qual, gràcies a la recerca prèvia sobre el tema, vaig poder explicar la situació general de la ciutat d’Igualada durant el segle XIX a causa de la qual es produí l’anomenat Locaut. L’altra gran part del treball és la pràctica, que consisteix a analitzar si l’obra musical Dinou-dinou, que tracta entre d’altres temes, el locaut i la conflictivitat social a Igualada l’any 1919, i en la qual personalment vaig actuar, es va elaborar amb una certa rigorositat històrica. El fet d’haver format part del projecte teatral que vaig analitzar en el treball va ser una part fonamental per no perdre la motivació durant la redacció del treball. A més, cal dir que vaig gaudir molt duent a terme la recerca històrica a l’hemeroteca d’Iguala-

da, gràcies a la qual vaig poder tenir accés a través dels principals diaris igualadins contemporanis als fets històrics tractats. Ja per acabar, m’agradaria destacar que, personalment, aquest treball m’ha obert moltes portes a futures investigacions, així com una motivació interna respecte el camp de la història. Si bé el camí és dur, el resultat final acaba valent la pena. Un cop vist el trajecte en perspectiva, només puc transmetre un missatge: espero que gaudiu molt del procés! Macià Oliva Sabater (2n Batx. D)

premins ÀTTICUS ARTIGAS OBTÉ EL SEGON LLOC DE CATALUNYA PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES El dilluns 23 de maig es va celebrar al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona l’acte d’entrega dels premis de les proves Cangur de matemàtiques. L’alumne de l’institut Àtticus Artigas Escolar hi va assistir per rebre el premi com a segon classificat de Catalunya en la categoria de 3r d’ESO. Les proves Cangur es van celebrar com cada any al mes de març a tot Catalunya, i hi va participar gran part de l’alumnat de l’Institut Joan Mercader. El Cangur consisteix en la resolució de problemes de raonament i lògica matemàtica de diferents nivells de dificultat, no necessàriament de càlcul directe o aplicació de coneixements d’aula. L’alumnat del centre treballa aquest tipus d’exercicis al llarg del curs des de diferents concursos matemàtics: Fem Matemàtiques, Calendari matemàtic, problemes a l’Esprint i proves Cangur. Té molt mèrit la segona posició de Catalunya obtinguda per l’Àtticus, tenint en compte el prestigi i el reconeixement d’aquestes proves i el gran nombre de participants –enguany eren més de quinze mil participants en la seva categoria–. També convé mencionar els alumnes de l’institut que han quedat classificats entre els 5,5% millors, resultat també molt meritori: Pol Ruiz Ramon, Joel Compte Mir, Marcel Lao Vilà, Liam Junyent Cortí, Marc Cañadas Lobato, Júlia Prades Dalmases, Xavier Malpartida Tous, Guillem Martínez Rosell i Pau Oliva Cuerva. Cal felicitar l’Àtticus per l’excel·lent resultat, i també tots els participants en aquest concurs!

MERCADERIES N. 37

FEM MATEMÀTIQUES Dissbate 26 de Març, la Rut, el Pol, la Berta i el Roc de 1r d’ESO van participar a la segona fase del concurs Fem Matemàtiques. Al llarg del matí van resoldre problemes individuals i reptes per equips. Des del centre volem reconèixer l’esforç i la il·lusió dipositats al llarg del concurs

premins OPATIVA REVISTA GUANYA LA BECA RED-ACER UNA OPORTUNITAT DINS DEL MÓN PERIODÍSTIC

Aquest any, des de l’Optativa Revista que es realitza a 3r hem guanyat la Beca RED-Acer for Education per formar part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris escolars dirigits, redactats i gestionats per alumnes de secundària amb el suport de periodistes professionals del diari d’actualitat per a joves Junior Report. Hem tingut l’oportunitat de tenir ajuda externa de professionals dels mitjans de comunicació per executar un pla de treball específic i adaptat al nostre centre per portar a terme el blog MERCADERIES Report.

Entre tots els centres que han participat al llarg d’aquest curs en el projecte, hem estat seleccionats per ser finalistes per al PREMI RED EPSON AUDIOVISUAL. Fent valoració final del projecte, podem afirmar que els nostres reporters de l’Optativa de Revista han tret molt profit i han après força gràcies als recursos que ens han ofert en tot moment.

gentins

ENTREVISTA En el Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, l’alumna de 2n de Batxillerat va trasmetre un missatge contundent a través de la representació El passat 25-N, Dia internacional contra la Violència contra les Dones, a les classes de tot l’Institut es va voler donar veu a aquest problema que patim dia dia. Es va llegir un manifest contra la violència de gènere, per tal de fer saber que la violència no és un mètode d’educació i que no està bé.

ment de part del seu marit Pep. Ella mai sabia què fer i ens explicava que no sabia si aixecar-se ja que despertaria al Pep i ell no suportava aixecar-se d’hora. En Pep no li deixava mai obrir la porta, ja que deia que el repartidor la mirava molt. Però un dia ella la va obrir i va decidir que quan el Pep arribés li hauria de dir que havia obert, ja que de totes maneres veuria el paquet. El Pep li fa un ull de vellut i, finalment, tots sabem i ens imaginem com acaba el monòleg i la història. Tant el monòleg com la Mariona van ser genials. Realment va aconseguir que ens poséssim en la pell de la dona i molts de nosaltres vam poder entendre el vertader problema que hi ha darrere de tot això. La Mariona és una persona amb molt talent i que val molt. Finalment, vam aprofitar a que era amb nosaltres per fer-li unes preguntes i conèixer una mica més d’ella.

MERCADERIES N. 37

Igualment, dilluns, 29 de novembre, la Mariona Prat, estudiant de 2n de batxillerat Escènic, ens va sorprendre amb un monòleg sobre la violència de gènere totalment inventat i escrit per ella. El monòleg representava una dona, la qual no tenia nom, ja que la Mariona era el mateix personatge, que explicava la seva història un cop morta. Ella havia patit maltracta-

MARIONA PRAT, ENS SORPRÈN AM

gentins

ALUMNA DE BATXILLERAT MB UN MONÒLEG CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Què estudies? T’agrada? Actualment estic estudiant batxillerat escènic a l’Institut Joan Mercader. M’agrada, però prefereixo fer les optatives de la meva modalitat, les altres assignatures em costen més, però ho faig per seguir estudiant el que jo vull. A què et vols dedicar? M’agradaria ser actriu de teatre però crec que serà difícil, ja que a la gent li agrada més el cinema. Quines aficions tens? M’agrada molt llegir, anar a concerts i, com a tots els joves, sortir de festa. Quan temps fa que fas teatre? Des dels tres anys que em dedico a fer teatre.

Què podem fer les persones per contribuir en aquest monòleg? Anar al teatre a veure obres feministes i després parlar-ne amb els amics, la família… Tant el monòleg com l’entrevista ha estat molt interessant. T’agraïm la sinceritat en l’entrevista i l’amabilitat que has tingut en tot moment. Moltes gràcies, Mariona, et desitgem que tinguis molta sort en el món de la interpretació i que puguis arribar allà on et proposis.

A quins llocs fas teatre? Faig teatre a tres llocs diferents, la Tarima, a un grup de Capellades i a l’extraescolar de l’institut. Esteu preparant alguna obra aquí a l’Institut? Si, concretament l’obra d’Anna Frank. Què et va motivar a fer aquest monòleg? El cas d’Igualada sobre la violació em va motivar molt a fer aquest monòleg sobre la violència de gènere. Com et vas inspirar per escriure el monòleg? Em vaig inspirar amb una cançó tocada amb un piano per un company de classe que toca molt bé. Com et vas sentir escrivint-lo i representant-lo? És difícil, però intento parlar des del personatge, sempre hi ha una manera que em separo jo del personatge.

Julen Loarte, Paula Maribel, Carla Maribel, Gabriel Cuevas (3r ESO E)

gentins

ENTREVISTA

MARC CASTELLS L’ALUMNAT DE 3r

“ Heu de ser crítics i autocrítics, amb vosaltres, i amb la capacitat que teniu per transformar la societat, que si voleu ho podeu fer.” Marc Castells nascut a Igualada el 23 de novembre de 1972 és l’alcalde d’Igualada des de l’11 de juny de 2011.

tindrem 1000 estudiants universitaris, i serà molt important. Això donarà un enriquiment a la ciutat.

“ No hi ha cap futur per a les ciutats que no apostin pel coneixement.”

Comencem amb una pregunta sobre com vas arribar a ser alcalde. T’imaginaves ser alcalde de petit o et volies dedicar a una altra professió? Mai m’hauria imaginat que acabaria sent alcalde, de fet sí que tenia inquietuds polítiques, per això vaig començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya. Això em va apropar a conèixer la política i veure que es podien canviar les coses i obtenir millores

Tal com has comentat, un dels moments més difícils va ser a l’inici del Covid, quan Igualada va ser l’epicentre de la Pandèmia a Europa. Com recordes aquells dies? I quina valoració en fas ara, des de la distància?

Ja fa més de deu anys que ets alcalde d’Igualada. Ens podries dir quins han estat els millors moments? I els pitjors?

Van ser uns dies molt complicats. Vam ser una mica conillet d’Índies perquè mai s’havia tancat un territori. Els alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena vam posar-nos d’acord per salvar els interessos dels ciutadans que estaven tancats, i estàvem patint molt. El moment més crític va ser l’última setmana de març que morien entre setze i divuit persones cada dia, quan normalment en moren una o dues.

Et diria que el pitjor va ser la pandèmia, de llarg, de fet crec que encara no ens hem recuperat i trigarem molt a recuperar-nos en l’àmbit social.

MERCADERIES N. 37

El millor moment serà amb l’obra per convertir Igualada en Ciutat universitària. No hi ha cap futur per les ciutats que no apostin pel coneixement. El curs 25-26

Va ser molt complicat veure morir gent i que els familiars més íntims no poguessin donar-los l’adéu. La gent em trucava plorant perquè no es podia acomiadar del seu pare, avi, etc. Se’m posa la pell de gallina, no li desitjo a ningú aquesta situació. Va ser molt complicat i dur. Ens trucaven mitjans de comunicació de tot el món, per exemple, el telenotícies Prime Time de Mèxic. Crec que quan deixi de ser alcalde escriuré un llibre sobre aquest tema, perquè van passar moltes coses i crec que s’hi ha de donar resposta. Em sembla que encara és força recent per fer una valoració, hem de deixar més temps i veure-ho en perspectiva.

gentins

S r D’ESO ENTREVISTA A L’ALCALDE D’IGUALADA Parlem ara dels projectes que des de l’Ajuntament esteu preparant per millorar la ciutat. Potser un dels més importants és l’ampliació del Parc Central. Com s’ha dissenyat aquest nou espai? I com serà? Vam rebre motes crítiques, però jo ho tenia clar. M’imaginava un espai verd on els diumenges hi hagués diferents grups de música i la gent s’hi pogués estirar, jugar amb el frisbee, com el High Park de Londres. Molts infants i joves d’Igualada ens deien que les ciutats més guais tenien skatepark i vam dir, l’hem de fer. En vam mirar diversos per Europa i ens vam fixar en un que hi ha a Copenhaguen, Dinamarca, que és immens. A més, l’any 2024, a les Olimpíades de París l’skate serà una disciplina Olímpica, i ja ens hem assegurat que atletes olímpics vinguin a entrenar aquí. Volíem que tot el conjunt fos verd, i no fos una massa dura de ciment. Pretenem crear un projecte de ciutat agradable i amable. Hem de tornar la natura a les ciutats, volem que la ciutat sigui atractiva i atraure a la gent de fora perquè vingui a Igualada. El Parc Central hi ha ajudat molt: un parc per fer grans esdeveniments. Quan podrem utilitzar-lo? Comencen les obres al juny. Si tot va bé, està previst que es pugui obrir al febrer.

Hem llegit a diversos llocs el lema “Igualada, una ciutat amable”. A què es refereix aquesta frase? I si penses que és una realitat o més aviat un desig. Jo crec que cada cop més va sent una realitat. I és amable perquè ha de ser amable a les accessibilitats de les persones, ha de ser amable a l’aposta pel comerç, pels serveis i als accessos a Igualada. Ara estem treballant en un projecte per convertir Igualada en una vila florida, és a dir, que les flors inundin la ciutat. Doncs la ciutat amable és això, anar-la construint, però construir-la entre tots, que tenim un greu problema d’incivisme. Hi ha algun projecte important per Igualada abans que s’acabi l’alcaldia l’any que ve? El meu somni és acabar el Campus Universitari, l’alberg de pelegrins de Cal Maco, acabar l’anella verda, el parc central, les diferents accessibilitats que tenim previstes, diferents places que farem a la ciutat i el Centre Cívic Nord, que ja està acabat. Però la més emblemàtica per mi, a part de l’enllaç de la ronda sud, és la via blava, el camí que anirà des d’Igualada fins al mar; es podrà fer caminant o en bicicleta sense trobar un sol cotxe. I un altre projecte clau pel futur del nostre territori és que hi hagi indústria,i per això el sòl industrial que es farà a l’entorn de l’aeròdrom d’Òdena i a l’entorn de l’A2, entre Jorba i Igualada. Es farà recuperant antics camins, amb carrils bicis i amb una bona integració paisatgística. N’hi ha moltes més però aquesta diria que és molt estratègica i clau pel nostre futur.

gentins “ Volem que la ciutat sigui atractiva i atraure a la gent de fora perquè vingui a Igualada. ” L’any que ve hi haurà eleccions municipals. Vostè es presentarà un altre cop per ser alcalde?

però ella és una persona absolutament humil que ha volgut ajudar els altres i m’ha ajudat a mi.

Mira, no ho sé. És una decisió que no puc prendre jo sol, s’ha de prendre en l’àmbit, primer familiar, i després també amb l’equip de gent que treballa conjuntament amb mi. Però, quan la prengui, jo haig d’informar la ciutadania, tant en un sentit com en un altre.

Per últim, quin consell ens donaria a les noies i nois de la nostra edat?

Per anar acabant, voldríem fer alguna pregunta de caire més personal. Cadascú té un ideal, una persona que admira. Qui és la teva inspiració? Et diré dues persones que són molt rellevants, i a qui de vegades demano consell. Una és el president Mas. És una persona amb una gran capacitat analítica, serenitat, és molt racional. Per mi és una persona molt admirable.

Moltes gràcies per rebre’ns!

MERCADERIES N. 37

I l’altra és una monja, la germana Rosa, que es va dedicar de molt jove a fer d’infermera i a cuidar nens que havien estat abandonats. De tant en tant venia al despatx i estàvem una hora reflexionant, m’anava molt bé per pensar, ja que a vegades no tens temps. És una persona molt humil, mai m’ha demanat res. De vegades hi ha gent que se t’atansa pel teu càrrec,

Heu de ser crítics i autocrítics, amb vosaltres, i amb la capacitat que teniu per transformar la societat, que si voleu ho podeu fer. Viviu un moment molt difícil. Segurament sou la generació que viurà pitjor que els seus pares, això diuen. Jo ho trobo un punt alarmista, com aquells que diuen que el món s’acaba. El món no s’acabarà, però us haureu d’adaptar, com s’ha adaptat sempre la societat al llarg de la història. Per tant, teniu la capacitat de canviar el món, si voleu, i de sortir d’on us hem enviat per culpa del Covid i també per culpa d’això (senyala el mòbil) a un món individualista que jo crec que no ens ajuda a tirar endavant. En aquest món heu de ser capaços de transformar la societat. Amb quinze anys ja sou crítics, ja podeu opinar, dir la vostra. No teniu dret a vot, però sou ciutadans.

Optativa Revista (3r ESO B)

gentins MIREIA GALINDO, PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE CATALÀ PRESENTA EL LLIBRE:

El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. El divendres, dia 14 de gener, va tenir lloc al Foment d’Igualada la presentació del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, de Mireia Galindo, Carles de Rosselló i Francesc Bernat. En la presentació, auspiciada per Òmnium Cultural, els autors van explicar el mètode d’investigació per mitjà d’entrevistes a una seixantena de catalanoparlants de més de noranta anys, i com el llibre desmunta alguns mites sobre la presència i el coneixement del castellà a Catalunya, que són força recents al país. Va ser una exposició molt interessant per posar llum sobre el procés de bilingüisme i la història sociolingüística de Catalunya, en el moment actual en què el tema està tant a l’ordre del dia.

gentins L’AMPA UN RECOLZAMENT EXISTENT I NECESSARI

Tothom ens hem fet alguna que altra vegada aquesta pregunta. Per a què serveix l’AMPA? Quina funció té? Té algun sentit? On van a parar els diners que paguem en concepte de quota? Moltes son les mares i pares que desconeixen la funció de les AMPES i AFAS... Per donar resposta a aquestes inquietuds us plantegem la següent reflexió: què passaria si no existissin les AMPES?

MERCADERIES N. 37

Pensem-hi. L’AMPA la formem totes les mares, els pares i els alumnes de l’Institut. Tots formem part d’aquest centre i projecte educatiu. L’AMPA no és aquell ens eteri i llunyà al qual no posem cara i el percebem com un “bunyol” dintre de l’institut. L’AMPA som totes i tots...i hi participem més o menys (una decisió de cadascú individual). En un pla més concret i en el nostre cas. Les nenes i els nens de l’Institut Joan Mercader no podrien gaudir de les activitats extraescolars que l’AMPA assumeix i organitza: futbol sala, bàsquet, voleibol, hip hop, teatre. Hi ha canalla que no pot o no vol practicar esport federat i l’institut és un bon lloc, fora dels clubs de la ciutat, per poder continuar amb la pràctica esportiva... L’escola tancaria les seves portes al migdia i a

la tarda no s’ompliria el pati de nens i nenes jugant a l’esport que més els agrada. A les nostres aules, tampoc ningú tindria la possibilitat i la sort de poder practicar i ballar el hip-hop. On podrien doncs practicar aquesta activitat cultural i esportiva? Segurament en una escola de ball de la ciutat, però no amb preus tan accessibles i a l’abast de més població. Tampoc podríem gaudir del teatre, ni dels seus assajos i a les aules no hi hauria cultura ni riures. No hi hauria representació teatral de final de curs! (oberta també per a les mares i pares) A la festa de final de curs ningú gaudiria del meló i la síndria o de la coca i la xocolata. Quina manca de dolçor! I els regals que reben els nostres infants quan deixen l’escola? (quart de l’ESO i segon de Batxillerat). Doncs malauradament és probable que tampoc hi serien. Si no hi hagués AMPA qui col·laboraria amb l’institut en activitats com ara les excursions, les sortides, (on assumim part del transport en autocar de les/els nostres alumnes). I què dir de les festes tradicionals i l’adquisició des llibres de text, on l’AMPA té una participació activa. O també en les tècniques d’estudi i les formacions en oratòria...

gentins Obra de teatre: Diari d’un confinament Grup de teatre de l’INS Joan Mercader Adaptació i direcció de Tàtels Perez

Però no patiu, per sort hi som! I tingueu la seguretat que continuarem sent-hi...perquè és important que les famílies prenguem part en les activitats del centre i de la comunitat educativa, perquè és molt positiu que totes i tots vetllem per la qualitat de l’educació de les nostres filles i fills, perquè puguem conèixer i entendre com funciona l’escola i el sistema educatiu. Entenem, estimem i fem nostre allò que coneixem. Aprofitem aquestes línies per comentar-vos que podeu participar en l’AMPA dedicant el temps que vosaltres decidiu i que cadascú disposi: pot ser puntualment en actuacions concretes i donant suport en activitats quan es necessiti o bé de forma regular assistint a les reunions que es convoquen un cop al mes per tal d’informar a les famílies, fent noves propostes, organitzar activitats, col·laborar en la gestió de serveis i debatre temes d’interès en l’educació dels nostres fills i filles. Esperem per al proper curs la vostra col·laboració. Així doncs i per acabar, només desitjar-vos un molt bon estiu a totes i tots.

gentins

fins

final d’etapa

4t ESO

4t ESO A Óscar Acevedo Sedat-madalin Aksu Vedat-madalin Aksu Yasser Belfarma Ian Paulo Beltrán Hicham Bouhouch Kautar Chaki Francesc M. Codinachs Dina Debboun Julian A. González Gerard Alfonso Guarin

Isaac Llenas Laia Mesa Saboor Mian Iris Montero Laura Soriano Hamid Zougaghi

4t ESO B

MERCADERIES N. 37

Boubacar Bah Mouad Ben Arnau Carrique Jem Ceron Fatoumata Diallo Marwan Dkhissi Mohamed El Bagdadi Miriam González Cristina Grau Daniel Gual Achraf Hadini Saba Kvirikashvili

Alejandra Montero Mounia Sellak Ibai Ortega Aimrane Ouzaarour Daniel Regueras Lia Sanromà Andrada Stan Yongli Tan Nicolas Tarzia

aviat

gentins

FINS AVIAT i bona sort 4t ESO C Wissal Benachour Melanie Buceta Lila Boada Eric Cabrerizo Mathias Cristea Juan Espinar Samuel Esteban Mirta Farrés Ricardo Fuentes Evelyn Gerecz Moana Kimey Eduard López

Eloi Macià Jordi Malet Antonio Morente Ainoa Narváez Irina Prado Laura Camila Quintero Unai Sabuquillo Jeanpieer Sebastián Tutiven Yoonah Segura Antonio Vila

4t ESO D Daniel Aguilera

Joana Gabarri

Arnau Andreu

Maria García

Rania Ayatt Ben

Jose Antonio García

Emma Burgos

Lorena Larisa

Princesa Christhel

Adrián Montebello

Castillo

Lluís Navas

Ivet Cotes

Aina Nevado

Aitana Dalmases

Helena Oliva

Mohamed El Harcha

Júlia Oliveras

Núria Espín

Claudia Ortega

Nil Font

4t ESO E

Ramon Altarriba

Vinyet Gumà

Laia Arjona

Dunia Haddouchy

Àtticus Artigas

Guillem Lao

Maria Compte

Hector Martos

Pedro M. Cancañón

Rita Marzak

Clara Casas

Maria Muñoz

Maria Díaz

Oriol Povill

Alba Domec

Joan Prió

Santiago Duarte

Azul Rivero

Brahim El Ghailani

Joel Torras

Nil Escolà

Lara Villamurt

Vinyet García

Doaé Zeriouh

gentins

fins

final d’etapa

BATXILLERAT

2n BATX A Ainhoa del Carmen Aguirre Paula Alcalà Carla Carreño Alanis de Campos Diego De Luca Marta Degràcia Gael Domènech Carla Elvira Alba Esteban Iona Fló Maria Garcia Alba Garcia Liam Linares

Èlia Mansilla Aina Monclús Àlex Moya Irene Olivenza Saskia Pulido Martí Roig Gerard Sabariegos Carla Sangüesa Nil Santacana Carlos Simón Jana Teruel Martina Torralba Martina Vers

2n BATX B

MERCADERIES N. 37

Carla Alcocer Àragorn Artigas Nerea Barba Mar Barceló Dúnia Boada Joan Castillo Mariona de Castro Beatrice Dansowaah Roger Dalmases Marta Fernández Carla Guillén Bernat Mula Toni Palmés Mariona Prat

Sònia Rhaimi Marta Rovirosa Carla Ruiz Karen Sánchez Daniel Sierra Clara Soler Unai Soriano

aviat

gentins

FINS AVIAT i bona sort 2n BATX C Laura Barquilla Joan Pau Busquet Sofía Canziani Guillem Domènech Guillem Elies Gabriel Emilio Berta Enrique Aaron Espinosa Marc Gili Carles Grau Mohamed Jahouh Marta Kozak Carla Laguna Teima Montmany

Elías Montoro Jan Munné Judit Navarro Pau Oliva Karina Olteanu Aida Ortega Jonathan Prieto Graci Rodríguez Ot Solà Pol Termes Juan Manuel Tienza

2n BATX D Naiara Andreu Delia Andreea Buhazi Adriana Castells Ciara Camacho Pol Cos Eduard Cos Amira El Bahi Zakia El Beghdadi Marc Elias Dídac Ferrer Oriol Fornaguera Aina Galtés Lara Ilies Yulian Manko

Ikram Mouieh Mireia Muñoz Ruth Obafemi Macià Oliva Andrea Pérez Dana Pijoan Pablo Rodríguez Héctor Samaniego Júlia Solsona Carla Stan Marta Tostado Marc Valls Jassim Zaoui

gentins

FE STA de GR ADUACIÓ

MERCADERIES N. 37

2 BATXILLERAT

gentins

divertins

PASSATEMPS MOTS ENCRECUATS Quan conèxes als professors de les matèries? Troba els 10 professors que s’amaguen d’arrera d’aquest joc

MERCADERIES N. 37

HORITZONTALS

VERTICALS

4. Professor d’angles

1. Professor d’educació física

7. Professor de dibuix tècnic

2. Professora de grac i llatí

8. Professora de tecnologia o coordinadora pedagògica

3. Professora de català. Li agrada molt la lectura.

10. Professor de filosofia

5. Professora de música

11. Coordinadora de batxillerat

6. Professor de matemàtiques 8. Professora amb gran domini de francès

Buhos, Rosalia, Macaco, Rauw, Txarango, Aitana, Justin, Blaumut, Catarres, Els Pets

SUDOKU

Solució:

divertins

LABERINT

SOPA DE LLETRES

Troba 10 grups i cantants de música coneguts

INS JOAN MERCADER INSTITUT D’OPORTUNITATS

MERCADERIES N. 37

BONES VACANCES

INS JOAN MERCADER C. SANT VICENÇ, 27 IGUALADA 08700 TEL. 938 05 54 26

100