Akamai - REVISTA SOBRE INTEL·LIGÈNCIA I EDUCACIÓ

AKAMAI REVISTA SOBRE INTEL·LIGÈNCIA I EDUCACIÓ

AUTORES I AUTORS AQUESTA REVISTA HA ESTAT REALITZADA PER ELS ALUMNES DE PSICOLOGIA DE SEGON DE BATXILLERAT C:

Elena Balici Jan Bartolí Sendra Denis Baz Ramirez Núria Capdevila Ruiz Carla Claramunt Casals Àlex García López Marta Indiano García Abril Jorba Tapiolas Mariona Juncà Xaus Pere Miquel Marbà Recasens Abril Marsal Déus Ana Mártir López Paula Morón Jiménez Sira Mullerat Calçada Alba Quiñones del Val Naia Ruiz de Gauna Bonet Carla Sabaté Pérez Yousaf Zeriouh Zeriouh

EDITORIAL

QUAN EL DUBTE ENS EMPENY A QÜESTIONAR Òscar Sánchez Jiménez Professor de Psicologia INS Joan Mercader El dubte hauria de ser l’arrel de tota intel·ligència i el tronc que sustenti tot ensenyament. Qui obeeix mai dubta, es limita a seguir un camí planificat, predeterminat, segur, còmode, prudent en el millor dels casos. Dubtar-ne hauria de ser el primer pas, la primera senyal de tota intel·ligència i de tot ensenyament. Herbert Spencer va dir que educar hauria de tenir per objectiu formar persones aptes per governar-se a sí mateixes enlloc de ser governades per altres. Aquest objectiu és incoherent sense el dubte. Aquest monogràfic és el fruit del dubte que un grup d'alumnes de l'institut Joan Mercader d’Igualada van dirigir contra el sistema educatiu que havien rebut i la concepció d’intel·ligència que creien entreveure oculta darrere d’aquest sistema. Una concepció d’intel·ligència basada en la memorització de continguts i en la reproducció de mètodes i aprenentatges adquirits de forma acrítica. Però també neix del meu propi dubte, el professor de la matèria de Psicologia i Sociologia que va rebre els seus recels. Personalment i des de la més sincera modèstia mai he tingut del tot clara la meva funció dins del món educatiu. Sempre he sapigut i he gaudit la meva vocació, però encara no sé (i intueixo que potser tampoc vull saberho del tot) si la meva funció és transmetre coneixement, competències, esquemes metodològics o simplement despertar i alimentar la curiositat però des de la gana i avarícia ben entesa d’aquelles nenes i nens que mai deixen de preguntar per què? En el fons tinc l’esperança que aquesta és la motivació que nodreix la meva vocació.

Quan varem començar a introduir-nos en el tema de la intel·ligència vam debatre a classe sobre qui era la persona més intel·ligent d’entre una llista que vaig proposar als meus alumnes. En la llista hi havia un matemàtic nord-americà a qui el van avaluar amb un QI de 167 als 16 anys. Amb 25, un cop doctorat, començava a treballar a la facultat de Matemàtiques de la Universitat de Berkeley; rebutjà la feina dos anys després per retirar-se a una vida d’ermità als boscos. Quasi trenta anys més tard se l’acusava de ser el major terrorista de la història dels EE.UU. Una alumna que actualment és una de les responsables d’aquest projecte va dir: “algú que assassina gent no pot ser intel·ligent”. Les paraules de Theodor Adorno i Max Horkheimervan resonar a les meves orelles: “L’exigència de que Auswitch no es torni a repetir ha de ser la primera de totes en l’educació”. Eliminar la barbàrie hauria de ser doncs l’única finalitat de tota educació i de tota intel·ligència. Si el dubte és l’arrel que ens impulsa, la protecció de la vida hauria de ser el feix de llum que ens fa créixer. Unint aquests dos fils i recollint les crítiques i dubtes que les i els meus alumnes van manifestar ha sorgit aquest projecte col·lectiu, on tota la classe treballa plegada per un objectiu comú i on el “professor” ha intentat formar des d’una posició d’acompanyant, cedint tot el protagonisme als seus dubtes, a les seva autonomia, als seus neguits i curiositats, i al seu desig de compartirlos. Espero que tot allò sobre el que han dubtat, tot allò que han après i tot allò que han proposat us sigui tant interessant i il·lusionant com ho ha estat per mi. Tot el que han assolit és molt més del que jo els hauria pogut ensenyar. Desitjo que ho gaudiu.

CONTINGUTS 02 C O N C E P C I Ó C L À S S I C A D ' I N T E L ·L I N G È N C I A Què és? Alfred Binet, William Lewis Stern, QI i Cyril Burg.

04

I N T E L ·L I N G È N C I E S M Ú L T I P L E S Howard Gardner i els 8 models d'intel· ligència.

13

PENSAMENT LATERAL Altres formes de plantejar problemes. Genis que van fracassar.

16

SISTEMES EDUCATIUS A ALTRES PAÏSOS Irlanda, Japó i Finlàndia.

21

MÉS ENLLÀ DE L'EDUCACIÓ CLÀSSICA Escoles Bosc, Escola Viva i Model SUNION.

26

ENTREVISTA A DAVID BUENO

28 SISTEMA EDUCATIU A ESPANYA (1980 - 2020).

35

EDUCACIÓ DE GÈNERE Entrevista Sandra Ferrer Valero. Veus Amagades.

39

DECÀLEG PER A UNA NOVA EDUCACIÓ Els 10 manaments que hauria de seguir el nou model educatiu.

42

DIVERTIMENTOS Llibres, audiovisuals, Horòscop, Vinyetes i Mots encreuats.

L'educació de la juventut no és ni poc ni molt important; té una repercussió universal i absoluta. Aristòtil

TRENQUEM ELS ESQUEMES

Elena Balici

“Digueu-me tres coses bones i tres coses dolentes de l’educació que heu rebut” va dir el professor de Psicologia. “Només se’ns ensenya a memoritzar!”, “sempre ens comparen entre nosaltres” o “si no treus bones notes ja no et consideren intel·ligent” van ser algunes respostes que els meus companys i jo li vam donar. “I coses positives?”, ningú va contestar immediatament. Silenci. Al cap d’una estona un parell de companys van esmentar alguna cosa però no gaire més. És aleshores quan ens vam adonar que potser hi havia un problema. La pregunta llavors és: és el sistema educatiu el que està mal estructurat o som els alumnes que només veiem la part negativa de les coses? De petits, volem aprendre per un simple motiu: la curiositat. La curiositat és innata i és el motor d’aprenentatge en els nens i nenes. Desde que comencem a interactuar amb el nostre entorn no parem de fer-nos preguntes. És per això mateix que l’etapa escolar s’inicia amb tanta il·lusió per part de l’infant, però a mesura que passen els anys i els cursos, aquesta il·lusió va decaient. I, actualment, tots els problemes relacionats amb l’educació són justificats dient que es deuen a una joventut sense espirit d’esforç o sense respecte envers els grans. És ben cert que per a assolir una educació de la població òptima on els seus participant estan contents es necessita col·laboració per part del sistema i per part d’aquells que en participen activament, tal i com és el nostre cas, el dels estudiant. Preguntar-se exactamente quin és l’error és difícil de respondre. És per això que almenys vam voler experimentar un altre tipus de sistema. A l’assignatura de Psicologia de l’últim trimestre de segon de batxillerat, vam deixar de banda les típiques classes teòriques i els exàmens parcials i finals on et jugaves tota la nota, on si tenies un mal dia mala sort, i vam emprendre aquest projecte. Bon dia, ara mateix té en les vostres mans una creació dels científics de segon de batxillerat del Joan Mercader. Així és, hem començat aquest projecte desde 0, col·lectivament i amb l'assessorament del nostre professor. Darrere d’aquesta revista, s’han dedicat moltes hores de treball grupal i, és aquesta mateixa revista, el nostre “examen final”. No només això, sinó que ens hem d’avaluar nosaltres mateixos i entre nosaltres, fent autocrítica avaluativa. Ara bé, perquè ens va costar tant trobar quelcom positiu de l’educació que hem rebut? Ben cert és, que quan s’acaba una etapa educativa, en surts d’aquesta amb prou coneixements adquirits. Però, entre aquests coneixements s’inclou aspectes bàsics de la vida quotidiana que ens espera un cop arribem a l’edat adulta? Adquireixo a gust aquests coneixements o ens fa patir psicològicament la pressió imposada? Se’ns valora realment lo intel·ligents que som o més bé si sabem memoritzar? Tot això i molt més es tracta en aquesta revista o, més ben dit, en aquesta protesta educativa emmascarada. Esperem que gaudiu de la revista tant com nosaltres vam gaudir fent-la.

INTEL·LIGÈNCIA CLÀSSICA Carla Sabaté i Naia Ruiz de Gauna

Què és?

Model clàssic

La intel·ligència clàssica es basa en el pensament lògic i racional per a resoldre els problemes. És el resultat dels processos mentals humans i depèn del moment evolutiu de cada persona i del seu neurodesenvolupament.

El model clàssic entenia la intel·ligència com a qualitat única, estàtica, visible i mesurable. Aquest pensament va tenir molt ressò durant el segle XIX i també a principis del segle XX. Més tard, Alfred Binet afirmava que la intel·ligència es manifestava en la rapidesa a l’hora d’aprendre. Basant-se en això, va realitzar una sèrie de proves que consistien en un test per a mesurar la intel·ligència. El nivell de classificació d’una persona vindria donat segons si contestava bé als coneixements que li corresponien a la seva edat cronològica.

2

En referència a les teories de Binet, William Lewis Stern va crear un concepte anomenat coeficient d'intel·ligència, el qual va ser pioner dins el camp de la psicologia de la personalitat.

El coeficient d'intel·ligència és un mètode que ha estat utilitzat per a puntuar els primers tests d'intel·ligència creats per Binet i Simon. El mètode es basa en dividir l’edat mental entre l’edat cronològica, i multiplicar-ne el resultat per 100.

EL CIENTÍFIC QUE VA ACONSEGUIR QUE L'ANOMENESSIN "SIR" INVENTANT-SE UN ESTUDI

Carla Sabaté i Naia Ruiz de Gauna Desde sempre s’havia cregut que la intel·ligència s'heretava i que hi havia races més intel·ligents que d’altres. Per tal de demostrar-ho, el psicòleg anglès Cyril Burg, va realitzar un experiment que consistia en agafar 53 parelles de germans bessons i separar-los. Cada germà va anar a una escola diferent, i vivien en famílies de diferents classes socials. Llavors, es va anar realitzant a cada un d’ells testos d'intel·ligència i després es van analitzar els resultats. Els coeficients intel·lectuals dels bessons eren molt similars, cosa que verificava la hipòtesi de Burt, la qual defensava que la intel·ligència és hereditària.

La teoria va ser acceptada per la societat durant diversos anys. Un cop va morir, dos companys seus van revisar el seu diari i es van adonar de que havia falsificat tots els resultats. Els resultats obtinguts del test d'intel·ligència eren diferents als exposats. També es va descobrir que les parelles de bessons amb les que deia haver treballat no existien. Actualment, encara no es sap amb certesa d’on prové la intel·ligència, però hi ha estudis que diuen que entorn al 45%-55% d’aquesta s’hereta de la mare ja que va vinculada al cromosoma X.

LES 8 INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES BIOGRAFIA

HOWARD GARDNER H oward Gardner, va néixer a Estats . Units, l’any 1943, després que amb la seva família jueva emigrés des de l’Alemanya nazi. És psicòleg, investigador i professor a la Universitat de Harvard i es dedica a la neuromedicina a la Universitat de Medicina de Boston. Al llarg de la seva vida s’ha centrat en l’anàlisi de les capacitats cognitives, a partir del qual va formular la teoria de les “intel·ligències múltiples”, Frames of mind, l’any 1983. La seva investigació s’ha centrat més en la intel·ligència, creativitat i lideratge, que no pas en els processos bàsics de la percepció, la memòria o l’aprenentatge. Aquesta investigació es podria dividir en quatre fases; l’estudi del desenvolupament de les ments, la descomposició d’aquestes ments i la seva organització, com canvien actualment i la manera més productiva de canviar-les, per la societat i pel planeta. És conegut com l'individu que argumentava que els éssers humans són millor descrits com a posseïdors de diverses capacitats intel·lectuals que no pas per tenir una única intel·ligència universal. Gardner es veu a si mateix principalment com un erudit independent i un intel·lectual públic que ha tractat de comprendre la ment humana en tota la seva riquesa i complexitat.

Pere Miquel Marbà, Abril Marsal

INTRODUCCIÓ

A ctualment la teoria de Howard Gardner sobre les intel·ligències múltiples, juntament amb altres com la intel·ligència emocional i el pensament lateral, han tingut gran impacte en la manera d'encarar l'educació actual. Els professors han trobat en la teoria de Gardner una base d'ensenyament enfocada en l’individu com a persona amb diferents capacitats i que ha de fomentar el desenvolupament de les seves habilitats tenint en compte la seva naturalesa. Així doncs, s'aconsegueix deixar de valorar la intel·ligència des d’una única vessant i entendre-la amb tots els matisos que diferencien les persones. Aquestes noves maneres aconsegueixen millorar les eines per mantenir un bon expedient acadèmic mentres que també es desenvolupen claus per assolir l’èxit en l’entorn professional i la vida. A continuació, desglossarem la teoria d’intel·ligències múltiples la qual destaca per ser bona part de la base actual del concepte d'intel·ligència utilitzat en l’educació.

PER QUÈ HOWARD GARDNER DECIDEIX FER AQUESTA TEORIA? ORIGEN

S egons un article publicat en la revista Australian Journal of Education, ell va crear aquesta teoria ja que trobava que la idea d'intel·ligència que es tenia era totalment basada en la intel·ligència general o el factor G. Howard criticava aquesta teoria ja que reduïa les possibilitats de concepció de l’intel·lecte humà a part de que només proporcionava un model d’educació, ergo va decidir aconseguir una nova perspectiva que generés noves implicacions en l’educació.

“ L A I N T E L ·L I G È N C I A É S L A C A P A C I T A T P E R R E S O L D R E PROBLEMES O PER ELABORAR PRODUCTES QUE SÓN DE GRAN VALOR PER UN DETERMINAT CONTEXT COMUNITARI O CULTURAL” (GARDNER, 1993).

QUINA DEFINICIÓ D'INTEL· LIGÈNCIA PROPOSA HOWARD GARDNER? TEORIA

Gardner la defineix com: “La intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes, per elaborar productes que són de gran valor per un determinat context comunitari o cultural”. A més Gardner reflexiona sobre el concepte d'intel·ligència establert i qüestiona com és que s’havia considerat intel·ligència únicament la facultat de destacar en matemàtiques i llengües, però al destacar aspectes com ara la música, l’art i la dansa es parlava de talent. Howard Gardner acaba desmuntant el concepte d’intel·ligència en parts independents les quals es poden relacionar. Finalment aquestes intel·ligències no són mesurables ja que són potencials (s’activen depenent del context) i són plàstiques ja que es poden entrenar i millorar amb el pas del temps de la mateixa manera que es poden perdre.

4

LES 8 INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Pere Miquel Marbà

PER QUÈ HOWARD GARDNER DECIDEIX FER AQUESTA TEORIA? TEORIA

S egons un article publicat en la revista Australian Journal of Education, ell va crear aquesta teoria ja que trobava que la idea d'intel·ligència que es tenia era totalment basada en la intel·ligència general o el factor G. Howard criticava aquesta teoria ja que reduïa les possibilitats de concepció de l’intel·lecte humà a part de que només proporcionava un model d’educació, ergo va decidir aconseguir una nova perspectiva que generés noves implicacions en l’educació.

QUINS FACTORS DE DESENVOLUPAMENT TENEN LES INTEL· LIGÈNCIES? E l seu estudi va concloure que existeixen fins a tres factors importants i definits dels quals sorgeix el desenvolupament de la nostra intel·ligència. Aquests són el factor biològic, el factor personal i el factor cultural i històric. Gardner menciona que tots aquests són importants i s’oposa a la creença de que la intel·ligència és fixa i genètica. Ell tracta la intel·ligència com una capacitat plàstica la qual es pot entrenar, desenvolupar i també perdre. Els tres factors són: El factor biològic s’entén com la predisposició genètica que té una persona a tenir majors capacitats en un àmbit.

Aquesta predisposició podria ser un major nombre de receptors auriculars o major capacitat de memòria. El factor personal es basa en l’actitud, comportament i personalitat únic de cadascú. També es podria comprendre

com les decisions que té una mateixa persona pel seu futur ja que aquestes també poden influir en les seves oportunitats d’aprendre. Un exemple seria una persona a qui li encanta estudiar o una persona receptiva a l’opinió i idees dels altres. El factor cultural i històric és important ja que és el principal modelador de la persona. S’encarrega de posar

barreres, donar objectius, donar les eines necessàries, felicitar o castigar, tot generant un motlle per la persona. Aquesta, si per exemple tingués la capacitat de comprendre conceptes de l’univers molt complexos però nasqués en l’edat mitjana en una família pobre, aquest factor cultural i històric faria que aquesta persona mai aconseguís desenvolupar la seva intel·ligència d’acord amb el seu potencial.

5

LES 8 INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Pere Miquel Marbà,

LA INTEL·.LIGÈNCIA ÉS UN CONJUNT UNITARI? SI NO, LES DIVERSES SÓN INDEPENDENTS? TEORIA

E n el començament de la seva hipòtesis Gardner creia que no només i havia una sola intel·ligència i que

aquestes eren independents entre elles. Acabat l’estudi (sense contar les revisions posteriors tan fetes per ell com pel seu grup d’investigadors de l’universitat de Harvard) va descobrir que entre aquestes intel·ligències s’hi troben un seguit de relacions. Aquestes conclusions d’idees van sorgir a partir dels següents criteris que afecten a les intel·ligències: Es veuen afectats individualment en casos de lesions cerebrals específiques. Existeixen genis, prodigis, virtuosos i idiots savants (actualment s’utilitza el terme savant syndrome) Es poden distingir mecanismes específics i operacions concretes per cada tipus. Pot diferenciar-se i traçar-se el seu desenvolupament al llarg de l’evolució de la humanitat. Amb aquests punts diferenciables Howard Gardner va reconèixer les 8 intel·ligències (la lingüística, la logicomatemàtica, la espacial, la musical, la cinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista) que ara contempla la seva teoria i que més endavant expliquem concretament.

LA INTEL· LIGÈNCIA ÉS VISIBLE O CONTABLE? S egons Gardner la inteligencia és potencial, sí que es pot veure i de la mateixa manera es pot calcular però aquesta

varia d’acord a la situació (context tant exterior com interior). El fet de que no tractar-se d’una intel·ligència estàtica i afegint que s’enten que la intel·ligència és plastica (que varia amb el temps ja que podem entrenar o oblidar) fa que si es decideix sotmetre-la a test el resultat final seria poc rellevant degut al continu canvi. Si busques a internet és cert que pots trobar probes sobre la teoría de Gardner pero aquestes están orientades a dir-te en quina o quines de les 8 intel·ligències destaques.

6

Carla Claramunt

TIPUS D'INTEL·LIGÈNCIES

LINGÜÍSTICAVERBAL É s la capacitat d’utilitzar les

LÒGICAMATEMÀTICA

ESPACIALVISUAL

É s la capacitat de resoldre amb

nombres

sigui de manera oral o escrita, i

solucions adequades, utilitzant el

tres

utilitzar el llenguatge per explicar i

pensament

lògic,

s’orienten

entendre tot allò que han llegit o

matemàtics,

raonaments

escoltat. En general des de petits

relacions abstractes. Els nens que

els agrada parlar molt, inventar

la desenvolupen saben analitzar

aprenen fàcilment altres idiomes.

i

trobar

crear/imaginar models mentals en

paraules de manera efectiva, ja

històries, crear jocs de paraules i

problemes

É s la capacitat que tenen de

càlculs i

amb facilitat els plantejaments dels problemes.

dimensions.

En

fàcilment

general

en

l’espai.

Tenen memòria visual ja que saben dibuixar el que veuen i crear

construccions

dimensions

amb

en

tres

paper,

fang,

plastilina … També s’interessen per pintures,

quadres,

mapes,

dissenys…

ELS AGRADA: llegir, contes, escriure, memoritzar.

explicar parlar,

OFICIS RELACIONATS: escriptors, periodistes, oradors, poetes, redactors…

ELS AGRADA: descobrir com funcionen les coses, s’interessen per les matemàtiques en la natura i es resolen els seus propis perquès. OFICIS RELACIONATS: enginyers, matemàtics, economistes, científics ...

ELS AGRADA: fer mapes conceptuals/mentals i interpreten fàcilment mapes i plànols. OFICIS RELACIONATS: mariners, arquitectes, decoradors, cirurgians, fotògrafs....

Mercè Rodoreda :

Marie Curie:

Frida Kahlo:

Va ser una escriptora activista de la literatura moderna que es feu contemporània a partir de l’experiència de la guerra i de l’exili. Les seva literatura denuncia la discriminació de la dona a la societat i en totes les seves obres hi ha referències a coses essencials de la seva vida.

Va ser una brillant científica, i una lluitadora que va haver de vèncer molts obstacles abans de poder assolir els seus objectius. Va ser la primera dona en rebre un Premi Nobel i la primera persona en rebre aquest premi per segona vegada. Els seus descobriments van canviar el curs de la ciència de la seva època iencara estan vigents avui en dia.

Va ser una pintora mexicana que es va moure en l’ambient dels grans muralistes mexicans del seu temps i va compartir els seus ideals. Va crear una pintura absolutament personal, ingènua i metafòrica, derivada de la seva sensibilitat i d’alguns esdeveniments que van marcar la seva vida.

7

Abril Marsal

INTEL·.LIGÈNCIA CORPORALCINESTÈSICA

INTEL·.LIGEINCIA MUSICAL És

la capacitat per aprendre,

percebre,

transformar,

És

cos

INTEL·.LIGÈNCIA INTRAPERSONAL És

la capacitat d’utilitzar el seu per

expressar

idees

i

la capacitat que tenen per

conèixer-se a ells mateixos, les

diferenciar i expressar formes

sentiments, resoldre prob jujpnts

pròpies

musicals per seguir ritmes, per

corporals, necessiten manipular i

límits, acceptar-se i autocontrolar-

experimentar amb objectes per

se. En general són conscients de

interioritzar el que han après.

les seves emocions, expressen bé

identificar

sons,

per

utilitzar

diferents timbres de veu o per tocar instruments. És probable

capacitats,

escoltant música, seguint el ritme

saben

de la música amb el cos.

complir-los.

HI

AGRADA:

instruments,

ballar,

tocar

seguir

el

ELS

AGRADA:

esportives,

les

dansa,

activitats expressió

ritme de la música amb el cos

corporal, etz.

(dits - mans)...

OFICIS RELACIONATS: esportistes,

OFICIS RELACIONATS: músics,

ballarins,

cantants, compositors, etc.

actors, escultors…

Va ser un compositor i músic que

desde

artesans,

cirurgians,

ELS

marcar-se

AGRADA:

objectius

treballar

i

sol,

reflexionar sobre temes, aconsellar als

companys,

plantejar-se

objectius... OFICIS

RELACIONATS:

teòlegs,

psicòlegs, filòsofs...

Bruce Lee

Ludwig van Beethoven

alemany

i

els seus sentiments i pensaments,

que es passin el dia cantant,

ELS

habilitats

petit

ja

mostrava trets que evidenciaven les seves qualitats per la música. La seva música romántica va canviar per sempre la història de la música a través d’un llegat artístic d’incalculable valor.

Va ser un actor d’arts marcials considerat

un

dels

artistes

marcials més influents del segle

Sigmund Freud Va ser un metge i neuròleg que va

XX. Reconegut com un autèntic

canviar el mode de fer de la

mite

psicologia, en vés de limitar-se a

popular

del

cinema

i

renovador de les arts marcials que

observar

va dedicar la seva vida a eixes

comportament dels pacients, va

disciplines, cercant la perfecció.

8

i

anar més lluny,

descriure

el

Carla Claramunt

TIPUS D'INTEL·LIGÈNCIES

INTERPERSONAL És

NATURALISTA

la capacitat que tenen per posar-se en la

situació

de

l’altre,

comprendre

els

És

la capacitat que tenen per observar i

seus

entendre el món natural. En general es mostren

sentiments i la seva manera de pensar. També

molt interessats pel seu entorn natural i per fer-

per saber relacionar-se i gestionar els conflictes

se preguntes sobre el seu funcionament. Es

d’una manera positiva, tenint en compte els

descriu com la competència per percebre les

interessos propis i els dels altres. Sovint és el

relacions,

líder entre els seus companys i té tendència a

diverses espècies o grups d'objectes i persones.

distincions

o

semblances

entre

organitzar i dirigir activitats per als altres.

ELS AGRADA: els animals i les plantes, l’entorn natural i l'observació científica de la natura, fer activitats a l’aire lliure...

ELS AGRADA: tenir amics i ajuntar-se amb ells, ajudar als demés, treballar en grup… OFICIS RELACIONATS: venedors, coach, polítics, professors, terapeutes, advocats…

OFICIS RELACIONATS: arqueòleg, geòleg…

biòleg,

astrònom,

Martin Luther King:

Charles Darwin:

Va ser un pastor baptista estadounidense que va defensar els drets civils i va impulsar la llarga lluita dels nord americans de raça negre en defensa de la plenitud de la igualtat de les persones davant la llei. És conegut per la cèlebre frase de: I have a dream (Tinc un somni).

Va ser un naturalista reconegut per ser el científic més influent i dels primers en plantejar la idea de l’evolució biológica i justificant-la en la seva obra de l’origen de les espècies, amb nombrosos exemples extrets de la seva observació de la natura.

9

SÍNDROME DEL SAVANT Carla Claramunt

DEFINICIÓ El

síndrome del savant el definim com un síndrome que algunes persones desarrollen quan

desenvolupen unes habilitats determinades que superen el promig del grau normal i estan molt per sobre. HISTÒRIA Antigament

aquest síndrome era anomenat “Savi Idiota”, més tard es va canviar, ja que la definició de

idiota (persona amb discapacitat intel·lectual greu) no englobava aquestes habilitats desproporcionades a la normalitat. Posteriorment es va anomenar “Savi Autista” també va ser rebutjat, perquè només una part de la gent que desenvolupava aquest síndrome era autista, per tant seguia sense englobar a tots els Idiots Savants. Finalment havien de posar un nom i la necessitat va portar a que l'anomenessin Síndrome del savi. ORÍGENS E ls

orígens del savantisme pot ser degut a un trastorn neurològic o bé per una lesió cerebral.

El savantisme pot ser casual o adquirit, si és casual són habilitats adquirides des del moment del naixement, en canvi l’adquirit són persones que inicialment no presenten cap habilitat concreta fora de lo normal pero degut algun accident acaben patint alguna lesió cerebral i pot acabar desenvolupant una habilitat savant.

CARACTERÍSTIQUES E n general, les habilitats prodigies més desarrollades destaquen en 4 categories:

1. ART: es caracteritzen per ser grans intèrprets musicals, de pintures i escultures. 2. CÀLCUL DE DATES: poden memoritzar fàcilment calendaris sencers i dates específiques. 3. CÀLCUL MATEMÀTIC: saben fer càlculs complexos instantanis amb molta precisió mentalment. 4. HABILITATS MECÀNIQUES I ESPACIALS: capacitat de medir exactament distàncies sense instruments, capacitat de construir maquetes molt detallades, memoritzar mapes... A part d’aquestes habilitats, hi ha altres no tan freqüents com l’habilitat de aprendre idiomes, perfecta precisió del pas del temps…

TIPUS S avants prodigiosos: Normalment són persones autistes amb una habilitat concreta fora de la normalitat i destaca en tots i cada un els nivells de coneixement.

Savants de minúcies: Són persones amb bona memòria autistes amb grans capacitats savants, solen ser discapacitades. visual i auditiva. Tienen bastantes restriccions social pero saben empatitzar amb les seves minucies escoltant conversacions de futbol, resultats esportius... Savants amb talent: Persones

10

COMPARACIÓ INTEL·LIGÈNCIA CLÀSSICA - ACTUAL

Carla Claramunt, Pere Miquel Marbà

ASPECTES A DESTACAR

DEFINICIÓ

CLÀSSICA Pensament lògic i racional per resoldre problemes, depèn del moment evolutiu.

ACTUAL Capacitat de resoldre problemes, elaborar productes per la comunitat o la cultura.

Origen genètic

Origen biològic, personal i cultural

Una única inteligencia

Vuit intel·ligències

MESURABLE I OBSERVABLE

Mesurables i visibles: testos per observar el nivell d’intel·ligència.

No són mesurables: parlem d’intel·ligències potencials

FIXA O PLÀSTICA

Fixa: adquireixes en el procés evolutiu, quan neixes la teva intel·ligència serà la que tinguis.

Plàstic: es pot millorar o empitjorar amb el temps, independentment del procés evolutiu de cada persona

TIPUS DE TEST UTILITZATS

Testos per mesurar la intel·ligència, dividint l’edat mental que era resultat del test entre l’edat cronològica i el resultat multiplicar-lo per cent.

Hi ha testos però no pots obtenir un resultat rellevant, ja que la intel·ligència és modificable.

ORIGEN GENÈTIC O SOCIAL

UNA INTEL·LIGÈNCIA O VARIES

11

L'EDUCACIÓ ÉS L'ARMA MÉS PODEROSA QUE POTS UTILITZAR PER CANVIAR EL MÓN. Nelson Mandela

EL PENSAMENT LATERAL Elena Balici

UNA NIT DE TEMPESTA TERRIBLE ET TROBES CONDUINT EL TEU COTXE PER UNA CARRETERA SECUNDÀRIA PEL MIG DEL BOSC QUAN EN UNA PARADA D'AUTOBÚS ABANDONADA TROBES: A UNA DONA ANCIANA A PUNT DE MORIR, AL TEU MILLOR AMIC/GA QUE UNA VEGADA ET VA SALVAR LA VIDA I A L'HOME/DONA DEL TEUS SOMNIS (LA TEVA PARELLA IDEAL PER SEMPRE SUPOSANT QUE AIXÒ SIGUI POSSIBLE). AL COTXE NOMÉS HI TENS LLOC PER UN OCUPANT, NO HI HA CAP MANERA DE PUJAR A CAP ALTRE. A QUI PUGES I PERQUÈ DESCARTES ALS ALTRES? - A LA DONA ANCIANA PER ANAR A UN HOSPITAL I SALVAR-LI LA VIDA - AL TEU AMIC PERQUÈ L'AMISTAT ÉS EL MÉS VALUÓS DE LA VIDA. - A L'AMANT PERQUÈ ÉS UNA OPORTUNITAT ÚNICA A LA VIDA

Dia rere dia, ens trobem amb problemàtiques i qüestions que hem de resoldre i, la majoria de nosaltres, ja tenim una manera predeterminada d’actuar envers el problema proposat. Ara bé, i si no féssim les coses igual que els altres i solucionéssim els problemes de manera creativa? Aquesta és la premissa de la qual parteix el pensament lateral. Per començar, hem de tenir present la diferència entre els dos tipus de pensaments que hi ha: el que majoritàriament s’ha fet servir que es coneix com a pensament vertical, i el que tractarem avui, el lateral. El pensament lògic vertical es caracteritza per ser de tipus seqüencial: cadascuna de les fases ha de ser vàlida per poder passar a la següent. A més, no és un pensament creatiu, ja que es limita a ordenar idees que ja coneixem. El pensament lateral, en canvi, és nou i creatiu. No segueix cap camí marcat i i la tècnica es caracteritza per ser generadora d’idees.

El pensament lateral pot servir per tal de qüestionar de nou algunes veritats que semblaven impossibles de qüestionar, trobar tècniques noves per resoldre els problemes, crear idees noves, comprovar suposicions i combinar la creativitat amb la lògica. Aquest pensament suposa, en definitiva, un trencament del model tradicional per a la resolució de problemes. Una ruptura del pensament vertical amb l'objectiu de trobar noves vies, explorar noves situacions i veure fins on ens condueixen. Permet trobar diferents, noves i enginyoses respostes a problemes ja coneguts, podent ser utilitzat com un motor per al canvi. Podem afirmar que el pensament lateral és de gran utilitat. Com podem desenvolupar-lo? Per evitar caure en solucions òbvies, hi ha exercicis que ajuden a estimular la part dreta del cervell encarregada de la creativitat, com per exemple:

13

GENERAR RELACIONS A L’ATZAR: escollir una paraula i associar-la amb el tema del qual s’està parlant en el moment o al problema que es vol resoldre. PROVOCACIÓ I MOVIMENT: generar pensament intencionalment “estúpids” i fer-los servir per a noves idees. ENDEVINALLES: Són problemes d’enginy els quals no tenen resposta correcta ni incorrecta, sinó una més o menys obvia. Curiosament, aquest article s'ha iniciat amb una endevinalla. Que heu contestat vosaltres? Aquest dilema fou plantejat a candidats per a una feina de caire tecnològic d’una important empresa. La resposta la qual es considera més fora de lo tradicional consisteix en baixar-te del cotxe, que pugin la dona gran i la teva millor amiga i tu quedar-te amb l’amor de la teva vida a la parada d'autobús. Que en penseu?

GENIS QUE VAN FRACASSAR EN EL SISTEMA EDUCATIU ABERT EINSTEIN

J.K. ROWLING

El

Durant

famós científic és un clar exemple de fracàs escolar. Albert Einstein no va aprendre a parlar fins als 4 anys, a més a més tenia grans dificultats envers l'aprenentatge. Els seus professors el classificaven com un nen lent , desistat, i que no arribaria a res en la vida, que seria un fracàs . A l'edat de 16 anys va escriure el seu primer assaig sobre l’estat de l’èter en un camp magnètic i des de llavors, les seves teories l’han convertir en el major científic del segle XX i que de manera directa com indirectament ha tingut una gran influéncia en les nostres vides .

MIGUEL UNAMUNO

la seva etapa estudiantil, la famosa escritora va ser una pesima estudiant. No aprobava degut a la seva falta d’atenció a les classes, ja que enlloc d’escoltar es quedava absorbida pels seus pensaments, escrivint-los i dibuixant-los en quaderns. Aquesta fase es va allargar fins a la universitat, on seguia amb la mateixa dinàmica i amb l’acomulació de suspensos.Aquesta imaginació que la despistava dels estudis l’ha convertit en una de les escriptores més famoses arreu del món , conseguint cautivar a milers de nens i nenes amb les seves històries.

Va

ser un dels majors exponents de la Generació del 98, un escriptor i filòsof que va va estar suspenent l'assignatura de literatura durant tota la seva etapa estudiantil . Aquest fet va servir per deixar a l’aire les mancances del sistema educatiu espanyol de finals del segle XIX. Anys més tard, va estudiar filosofia i lletres a la universitat i es va convertir en profesor de llatí i psicologia en un col·legi. Les seves obres conegudes son “Niebla” i “Del sentimiento tràgico de la vida”

14

JESSICA CHAINSTAIN Als seus 44 anys, ja ha estat dos cops nominada al Oscar, i és una de les actrius millor considerades de Hollywood. Durant la seva etapa d’estudiant, Jessica era una noia solitaria que mostrava poc esforç i desinterés per l’escola arrel de que se sentia inadaptada al sistema educatiu. Era habitual veure-la a l’aparcament de l'institut o faltant a classe, cosa que li van impedir graduar-se i va provocar en ella una gran falta d’autoestima i confiança. Va recuperar l’autoestima un cop va pujar als escenaris i des de llavors, ha obtingut gran fama amb pel·lícules com “ La nit fosca “ o “ Interestelar “, entre moltes altres.

QUE ENS HAN ENSENYAT AQUESTES HISTÒRIES? ALBA QUIÑONES I NÚRIA CAPDEVILA

Aquests

quatre

escolars

La conclusió que podem extreure d’aquests

anteriors són únicament uns pocs dels

quatre exemples de superació, d’entre milers

milers de casos

desastres

que fracassen en el

d’altres, es que el sistema educatiu no potència

sistema educatiu . Aquestes històries

les diverses competències que pot tenir cada

ens han ensenyat que el fracàs

no va

individu. Deixant de banda a aquests estudiants

a la falta de capacitat , ja que

que destaquen en un o més àmbits no inclosos

més tard van demostrar tot el contrari,

en el sistema educatiu, provoca una baixada

sinó a la gran falta d'interès i motivació

d’autoestima i confiança en la persona. Tot i

pels estudis. Es pot veure que quan

això, no ha de ser un impediment per

aquestes persones van

aconseguir l’èxit. Simplement amb esforç,

ser degut

confiança

i

la

recuperar la

seguretat,

les

seves

passió i dedicació podràs fer el que et proposis.

accions han suposat un abans i un

Així que no et rendeixis i lluita per aconseguir el

després per la societat.

que vols!

“La sabiduría no es producto de la escolarización, sino de un intento a lo largo de la vida de adquirirlo" Albert Einstein

15

Jan Bartolí, Denis Baz, Àlex García

INTRODUCCIÓ A L'ENSENYAMENT ESTRANGER Un sistema educatiu és una estructura d'ensenyament integrat per un conjunt d'institucions i organismes que regulen, financen i presten serveis per a l'exercici de l'educació segons polítiques, relacions, estructures i mesures dictades per l'Estat d'un país. Així doncs hem decidit comparar tres sistemes educatius de diferents països: Finlàndia, Irlanda i Japó; hem escollit aquests tres països perquè ens semblaven interesants. Les característiques que hem comparat són les següents: a partir de quina edat es comença l'educació, les assignatures que s’ensenyen, els horaris, els cursos escolars, la quantitat d’escoles públiques i privades, és a dir, quina de les dues hi té més presència, si són religioses o laiques, la finalitat de l'educació dels sistemes educatius (intel·ligència) i la fomentació de la creativitat dels alumnes.

En primer lloc, a Finlàndia, la llar d’infants comença a l'edat de 6-7 anys, la qual, tot i no haver-se de cursar obligatòriament, és realitzada per quasi bé tots els infants. Posteriorment, a l'edat de 7-8 anys, comença l’educació primària (peruskoulu), la qual és obligatòria, i es finalitza a l’edat de 15-16 anys. La prestació de l'escolaritat primària està a càrrec de cada ajuntament dins la seva àrea. Els municipis tenen una densa xarxa d'escoles. La instrucció i tots els estris i materials escolars bàsics són gratuïts. Els serveis inclouen un dinar cada dia, infermeria i transport gratuït per als alumnes que viuen lluny de les escoles. Hi ha menys de 100 escoles privades a Finlàndia, i la majoria són escoles de secundària o superiors: politècniques, universitats o escoles d'idiomes. Les poques que existeixen de primària, segueixen una certa pedagogia, o bé són religioses.

16

D’altra banda, a Irlanda l’educació és obligatòria des dels 6 fins als 16 anys, encara que el 85% dels infants irlandesos comencen l’escolaritat als 4 anys. Hi ha tres tipus de centre, principalment diferenciades en funció de l’administració i les fonts de finançament: Centres públics: són els centres més abundants, s’acostumen a anomenar Community Schools i són gratuïts, tot i que a la majoria se’ls aplica unes taxes als alumnes estrangers que varien a cada centre, ja que els pares no aporten cap impost al sistema educatiu irlandès. Centres privats: són centres no subvencionats en cap mesura i apliquen les tarifes que estimen oportunes. Acostumen a ser escoles amb una relació qualitat/preu més notable, comparats amb les dels altres països similars com Gran Bretanya. Alguns ofereixen règim d’internat i molts gaudeixen d’una excel·lent reputació i demanda. Centres concertats: són centres privats però subvencionats pel Ministeri d’Educació Irlandès. Per això, en teoria, s’han de sotmetre a les tarifes dels centres públics, però tots ells apliquen extres (voluntaris) que són d’abonament obligat. Acostumen a ser preus raonables. En qualsevol opció que s’esculli, els estudiants han d’assumir els costos dels llibres, les taxes d’exàmens i els uniformes. Els centres poden classificar-se en masculins, femenins i mixtes. La majoria de centres són catòlics.

Finalment, en el cas del Japó, l’educació obligatòria comença als 6 anys a l’escola primària o shōgakkō ( ) i acaba als 15 anys a la secundària inferior o chūgakkō ( ) tot i que hi ha llars d’infants a les quals poden anar des dels 3 als 5 any. L’educació obligatòria és majoritàriament pública, gratuïta i laica, tot i que hi ha algunes escoles privades que són religioses i imparteixen alguna religió. A més a més cada persona té una escola assignada desde que neix per tant, en cas de que aquest nen o nena vagi a una escola pública, els seus pares no podran escollir a quina escola anirà el seu fill o filla. En el cas de voler anar a una escola privada, s’ha de fer un examen d'admissió, fet que només succeeix a les escoles secundàries.

⼩学校 中学校

HORARI ESCOLAR .En segon lloc, les classes a Finlàndia comencen entre el 9 i el 14 d'agost, convertint-la, així, en el primer país europeu en començar el curs escolar. L'any acadèmic finlandès comprèn un total de 190 dies escolars. Comença entre el 9 i el 14 d'agost i acaba al maig. Els nens finlandesos tenen aproximadament 10 setmanes de vacances d'estiu, així com vacances de tardor, de Nadal i d'hivern, aquestes generalment al febrer. L'educació primària es divideix en dos cicles. El primer, el qual abarca els cursos de 1r a 6è, té una durada d'unes 25 hores setmanals, mentre que el segon cicle, el qual inclou els cursos de 7è a 9è, disposa de 30 hores cada setmana. A primària, generalment, les classes comencen a les 9:00, excepte els dimecres i els dijous, en què comencen a les 8:15, i conclouen a les 14:00, excepte els dilluns, en què les classes finalitzen a les 15:45, i els dimarts, a les 13:15. Les classes tenen una durada de 45 a 55 minuts, de forma que es realitza un descans de 9:45 a 10:00 i de 10:55 a 11:15. Finalment, es realitza un descans de 30 minuts entre les 12 i les 12:30. Les assignatures que es poden realitzar durant aquest cicle són diverses: Llengües (Anglès, Finès, Suec i Espanyol), Matemàtiques, Geografia, Història, Biologia, Física i Química, Educació Física, Tasques domèstiques o Manualitats i Religió, entre d'altres. Altrament, l’any escolar a Irlanda dura aproximadament 9 mesos i es distribueix en 3 trimestres, com en el nostre sistema. Hi ha 2 períodes de vacances anuals, per Nadal i Setmana Santa. La diferència està que a Irlanda, a més a més, a mig primer trimestre (a mitjans d’octubre) i segon (a mitjans de febrer) tenen una setmana de vacances. Les classes comencen entre les 8:30 i les 9 del matí i duren fins a les 14:00 o les 14:30, durant aproximadament 50 minuts cada una. Els nens compten amb pauses per esmorzar que solen portar de casa o comprar a la cafeteria del centre.

17

Mentre que al Japó, els horaris escolars són els següents: El calendari escolar japonés va desde la segona setmana d’abril fins a mitjans de juliol, on comencen les vacances d’estiu. A principis de setembre es torna a l’escola fins a finals de desembre, on hi han les vacances d’hivern i finalment la segona setmana de gener es torna a l’escola fins la penúltima setmana de març. El curs està dividit en tres trimestres, el primer trimestre comença a l’abril i acaba al juliol, el segons trimestre comença al setembre i acaba al desembre i finalment el tercer trimestre comença al gener i acaba al març, concloent amb el curs escolar. Entre classe i classe hi ha un descans de 10 min. A més a més al menjador escolar són els mateixos estudiants els que reparteixen el menjar, i al final del dia els estudiants s’encarreguen de netejar les seves aules i els lavabos.

Escola primària: 6-12 anys Horari: 8:50-14:25 de dilluns a divendres però en algunes escoles privades també fa classe els dissabtes. A part de cursar les matèries bàsiques com poden ser matemàtiques, japonès, història, ciències… els alumnes japonesos també són avaluats en economia domèstica, asignatura en la qual s’apren a cosir, cuinar, caligrafía tradicional japonesa, poesia i educació moral. Aquesta asignatura d’economia domèstica l’han de cursar obligatoriamente les noies.

Escola secundària inferior 12-15 anys Horari: 8:40-15:10 de dilluns a divendres però en algunes escoles privades també fa classe els dissabtes. A part de cursar les matèries bàsiques com poden ser matemàtiques, japonès, història, ciències, economia domèstica… comencen a cursar la asignatura d'anglès A més a més, és obligatori unir-se a un club dins de l’escola, de forma que el alumnes surten a altes hores de la tarda.

Escola secundària superior 15-18 anys La secundària superior no pertany a l’escolarització obligatòria, tot i que el 94% dels japonesos continuen estudiant. Es pot cursar de dues maneres (diurna i nocturna) si es fa en l’horari diürn aquest període té una duració de 3 anys, mentres que si es fa en horari nocturn té una duració de 4 anys. En aquests nivells es divideixen en modalitats com es el cas del batxillerat i depèn de quina modalitat es faci es cursaran unes matèries o unes altres, i també és obligatori unir-se a un club dins de l’escola, de forma que el alumnes surten a altes hores de la tarda.

18

FOMENT DE LA CREATIVITAT DELS ALUMNES En darrer lloc, a Finlàndia, dins de les classes es valora la capacitat de crear, d'experimentar i la col·laboració entre els alumnes, fomentant la curiositat com un valor important. A causa d'això, gairebé no es realitzen exàmens i no existeixen les qualificacions fins als 11 anys, de forma que les valoracions dels docents són totalment descriptives. Només es realitza un únic examen final als estudiants de secundària, de forma que no hi ha comparacions o competència entre els alumnes, les escoles o les regions. Totes les escoles tenen els mateixos objectius nacionals, de forma que un alumne finlandès obtindrà la mateixa qualitat d'educació si viu a una zona rural que si viu a una ciutat amb universitats. Així doncs, Finlàndia és considerat el país amb menys diferències entre els alumnes més dèbils i els més forts econòmicament, segons l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). A l'altre costat, a través d’una entrevista feta a Carl Brennan, professor irlandès de l’institut De La Salle College Churchtown, s’ha pogut concloure que l’objectiu principal del sistema educatiu d’Irlanda és estar preparat pel món laboral el dia de demà. Explica que en molts sistemes educatius no es té en compte l’experiència. En canvi, a Irlanda hi ha tot un curs que es dedica a experimentar en diferents situacions laborals per així tu tenir una idea de com és i saber cap on decantar-te un cop vagis a la universitat, i això és el que la diferencia dels altres sistemes educatius.

A Irlanda es té molt en compte l’impuls de la creativitat. Basantnos també en l’entrevista a Carl Brennan, exposa que el desenvolupament personal, la creativitat, el benestar i la consciència social són unes de les coses més valorades en el seu sistema educatiu. Volen que els seus alumnes esdevinguin els més creatius, respectables i madurs possibles. Per concloure, el sistema educatiu japonès està molt influenciat per la seva tradició i cultura. La societat japonesa considera que l'èxit no és conseqüència directa de les habilitats i intel·ligència, sinó que s’aconsegueix mitjançant l’esforç. Cada escola organitza moltes activitats complementàries com per exemple competicions esportives, sortides, visites culturals o els clubs extraescolars o bukatsu ( ). Gran part dels estudiants de les secundàries estan dins d’un club, aquests clubs poden ser esportius, de música, art, ciència, hobbies, entre d’altres. Aquests tipus d’activitats fomenten la col·laboració, el treball en equip i una millora de la capacitat per resoldre problemes.

部活

Tot i que els sistema educatiu sigui molt exigent, també es fonamenta que els alumnes dominin la resolució de problemes i situacions per ells mateixos. El que es busca és que l’alumne no es limiti a memoritzar informació, sinó que entengui com i per què succeeixen les coses, d’aquesta manera seran capaços d’aplicar el seu coneixement en qualsevol context.

19

S'HA D'ENSENYAR ALS NENS A PENSAR, NO QUÈ PENSAR. Margaret Mead

MÉS ENLLÀ DE L'EDUCACIÓ CLÀSSICA MARIONA JUNCÀ SIRA MULLERAT

Exàmens, deures, rutina, autoritat, obediència... De ben segur que tot això ens ha acompanyat a la majoria de nosaltres durant els nostres anys d’aprenentatge. Ara bé, és aquesta la única manera d’adquirir coneixements i interpretar la intel·ligència? Cada vegada més escoles aposten per un ensenyament diferent on no només es valora la intel·ligència clàssica i es posa més èmfasi en el desenvolupament emocional i personal. Per conèixer millor el funcionament d’aquestes noves propostes educatives hem entrevistat a professors i directius de tres escoles que s’allunyen del model clàssic. Per una banda, hem fet una entrevista a la Marta Miserachs, professora de l’escola La Llavor de l’Om situada a Les Roques, un petit poble que pertany al terme municipal de Santa Coloma de Queralt. Per l’altra banda, hem parlat amb en Paco Robles que és professor a l’escola El Roure, a Sant Joan de Mediona. A més a més, hem contactat amb el director de l’institut Súnion de Barcelona, Jordi Costa-Pau. Aquests projectes educatius es basen en diferents metodologies. Una d’elles és la Pedagogia Waldorf, una tècnica establerta pel filòsof Rudolf Steiner que es basa en donar autonomia als alumnes a l’hora d’adquirir coneixements. Una altra és l’Escola Viva, un model educatiu actiu on s’aprèn per projectes i es dona llibertat a l’hora d’escollir activitats per aprendre. A més a més, una d’elles també segueix la metodologia Escola del Bosc, que treballa a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquests projectes que encara tenen poca representació en la comunitat educativa, a continuació farem una petita pinzellada de la manera de funcionar de les escoles mencionades prèviament. Destacarem especialment aspectes com els espais, els horaris, l’avaluació o els tipus d’intel·ligències que es treballen, que difereixen considerablement del model clàssic al qual estem acostumats.

21

La Llavor de l’Om és un projecte obert per infants a partir de 2 anys i sense límit d’edat que sorgeix per oferir una altra perspectiva educativa. És una barreja de diferents corrents pedagògiques, però en destaquen la Pedagogia Waldorf, l’Escola Viva, i l’Escola del Bosc.

Els objectius d’aquesta escola són aspectes com el contacte amb la natura, relacions de qualitat entre els humans, desplegar la potencialitat dels infants, acompanyar el que viu cada infant i donar-li eines per poder-ho comunicar i marcar els seus límits respecte als altres. També es dona importància al joc espontani i lliure, connectar amb els cicles de la vida a través del que es veu a la natura, acompanyar amb presència i que les famílies tinguin un paper important. “Si no ens nosaltres i aprendre quàntica no

podem cuidar entre els que ens rodegen, coses com física tenen sentit.”

Les emocions personals i els valors a l’hora de relacionar-se tenen un paper molt important en el projecte. Per aquest motiu, es destina la major part del temps a cuidar-se, a llegir el cos dels infants, i a veure com aquests se senten. En alguns casos però, hi ha encara alguns enfrontaments entre els infants, tot i així sempre que hi ha un conflicte, s’ intenta que aquest es transformi en un moment de creixement i aprenentatge. Per tant, no s’aplica cap mena de càstig en cap cas. Quan en un conflicte entre infants no s’arriba a un acord concret, les adultes responsables marquen un límit o un temps de descans de la discussió, fins que al cap de poca estona, un dels que ha format part del conflicte arriba amb una solució, i sovint és acceptada per l’altra o les altres.

“Hi ha cops que l’Infant es posa en conflictes perquè ens el mirem, i li fem la pregunta de si necessita alguna cosa. Sovint necessita una estona al costat de l’adult i descansar perquè no pot marcar els límits amb les altres companyes.” A diferència del model clàssic, aquesta escola no segueix uns horaris rígids ni hi ha unes classes determinades, sinó que funciona amb molta flexibilitat. Consta de dos espais interiors i compta amb la immensitat de l’aire lliure. De la mateixa manera, tampoc tenen uns objectius concrets a l’hora d’obtenir coneixements, adapten el que s’aprèn a les necessitats dels infants, ja que a vegades n’hi ha algunes que han de quedar ateses abans que les altres. En aquest projecte no es fa servir una manera concreta d’avaluar als infants, sinó que els professors fan una “imatge” de cada alumne on expliquen per escrit els passos importants que ha fet l’infant al llarg de cada curs.

22

És a dir, no només es miren les capacitats intel·lectuals sinó que informen del progrés que ha fet. Pel que fa als tipus d’intel·ligència, no només és treballada la intel·ligència tal i com la tenim entesa. En aquesta escola, es treballen els diferents tipus d’intel·lgència per igual i es procura no aprendre d’una manera determinada. Per una banda, hi ha aspectes que s’ensenyen a través de la música i la poesia, però per l’altre també aprenen a través de jocs de moviments o bé amb el contacte amb la natura. “Sento que el nostre projecte treballa totes les intel·ligències, ja que les connexions i aprenentatges que fem amb els infants es fan de tal manera que les coses no només s’aprenguin d’una manera sinó que hi hagi varies maneres per obtenir la resposta.”

L’Institut Súnion, fundat el 1974, és una escola que té com a objectiu acompanyar als alumnes des de la ESO fins a Batxillerat mentre es fan grans i aprenen a ser responsables i autònoms. Aquest institut va néixer per crear una proposta educativa innovadora respecte el model clàssic, tant pel que fa a la manera d’aprendre com a la forma de gestionar espais i horaris. Encara que l’institut Súnion no es classifica dins cap de les pedagogies ja esmentades (com l’Escola Viva o la Waldorf), el seu funcionament es podria considerar una mescla d’aquestes noves metodologies. Per començar, els espais i la durada de les classes són canviants, s’adapten a les necessitats pedagògiques dels alumnes. De la mateixa manera, tampoc hi ha grups classe tancats, sinó que es divideixen en el que ells anomenen “grups naturals”. Aquests els formen els mateixos alumnes (excepte a primer d’ESO, per procurar que cap alumne quedi sol) i són grups de set o vuit persones que treballen autònomament. Aquests grups més reduïts permeten agrupar-ne més o menys segons l’activitat realitzada, per tal de poder treballar de forma més còmoda i que els alumnes facin aprenentatges socials com cooperar. També es fan unes classes anomenades “tècniques”, en les que els alumnes fan feines de l’institut tals com cuinar, netejar o endreçar.

D’aquesta manera, es permet el desenvolupament de la convivència, la col·laboració i, en estrènyer vincles amb els companys, la creació de llaços afectius i un sentiment de pertinença. També es treballa la maduresa, l’empatia, la gestió de conflictes i l’habilitat per socialitzar. A més a més, pel que fa a la intel·ligència intrapersonal, es procura tenir en compte l’educació emocional dels alumnes, així com l’educació mediambiental, els hàbits alimentaris, l’educació sexual i per la salut. Tot i diferir del model clàssic en certs aspectes, d’altres com l’avaluació són similars. A Súnion també es realitzen exàmens, proves i activitats avaluables, en les que es valoren els continguts apresos de forma competencial i evolutiva.

Pel que fa als horaris, l’escola ofereix als seus alumnes espais per fer-ne l'ús que vulguin encara que no hi hagi classes. A més, per proporcionar confiança i llibertat als alumnes, l’institut no compta amb càmeres de seguretat ni vigilants. Súnion, igual que altres de les noves propostes educatives, també dona importància als valors personals i les emocions, així com a treballar tots els tipus d'intel·ligència. Per fer-ho, no limiten les activitats a classes magistrals, sinó que s’encoratja la implicació i participació dels alumnes, per exemple a través d’activitats com el teatre, la dansa o el cant coral.

23

Un aspecte al que es dona molta importància és a l’acció tutorial, que consisteix en fer un seguiment de l’alumne i proporcionar-li orientació i formació personal, així com eines per a millorar les tècniques d’estudi o els valors de convivència. Finalment, es realitzen unes sessions d’autocrítica, en les que els alumnes dels diferents grups naturals es reuneixen amb un professor per avaluar conjuntament el rendiment del grup.

El Roure és un projecte viu creat el 2001 i obert a nens de 3 a 12 anys, tot i que els últims anys hi havia hagut també secundària. Les seves bases pedagògiques es basen en l’estima, el respecte i el coneixement durant la infància i l'adolescència, acompanyant els processos vitals dels infants en les seves etapes evolutives. També hi tenen importància l’autonomia, l'autoconsciència, el diàleg i la gestió de les emocions. Aquest model d’Escola Viva, difereix del clàssic en la metodologia, materials, espais i en el sentit de l’escola dins la societat. No és un model en què les famílies deleguin l'aprenentatge dels fills a un docent, sinó que són els nens els interessats en aprendre i l’equip educatiu acompanya el seu aprenentatge continu. "L’escola no és l'únic lloc on s'aprèn i la infància no és l'únic temps vital on s'aprèn. El concepte d’aprendre és ampli i dura tota la vida, és un procés orgànic i interdimensional.” Pel que fa a l’organització, no hi ha separació per classes ni sexes sinó només per edats. Al llarg de la jornada es permet una lliure circulació pels espais i ambients que conformen l’escola, en cadascun dels quals es poden dur a terme diferents activitats.

Per exemple, es disposa d'una sala per fer activitats de moviment, espais de matemàtiques, una zona exterior on es fan activitats de psicomotricitat i medi natural, un espai de música… Les activitats diàries es basen activitats autònomes i estructurades. En les autònomes, són els nens els qui decideixen què fer (ells mateixos són responsables del que aprenen), mentre que en les estructurades el professor fa una proposta pedagògica i els nens escullen si participar-hi. Igual que en la tria d’activitats, també hi ha llibertat pel que fa a l’assistència, ja que els nens van a l’escola perquè ho desitgen. L’escola està oberta als infants i famílies de 9:30 a 14 perquè en facin el servei que vulguin. El model de El Roure inclou una avaluació constant dels infants. La seva funció és posar consciència del seu recorregut d’aprenentatge, identificar allò que aprenen i el que els costa o limita per tal de treure el màxim profit de l’experiència. Per ferho, avaluen quins són els espais i materials amb els que més interactuen i les competències que més els costen i, a partir d’aquí, busquen maneres per abordar-les. Amb aquesta informació s’elabora un relat trimestral, que fa l’equip directiu i completa la família, i es registra mentre els nens creixen.

24

Per referir-se als diferents tipus d’intel·ligències, a El Roure parlen de “naturaleses”. Es té en compte que totes les diferents intel·ligències es troben en cada nen i nena, tot i que alguna pot predominar sobre les altres. Així doncs, procuren conèixer la naturalesa de cada infant per tenir consciència d’allò que li costa. Alguns d’aquests tipus de naturalesa són el pensament lògic-matemàtic o d’altres fonamentades en l’acció, el cos o la creativitat. Per treballar tots aquests tipus de naturaleses, els nens i nenes aprenen amb tot, és a dir, poden aprendre mates amb el cos, el pensament o les emocions. “Per exemple, quan hi ha un aniversari, es planteja com es repartirà el pastís si tothom ha de rebre el mateix. Així s’aprèn la divisió amb una experiència transversal.” En relació al tractament que es fa de les emocions i pensaments, El Roure té dos fonaments principals: l’autoconeixement i el coneixement del món. Es dona molt valor a observar com cada nen gestiona les seves emocions, els seus límits i dificultats, per tal de poder proporcionar-los les eines que necessiten per continuar aprenent. “Les emocions formen part de la complexitat i naturalesa de cadascú, i quant més ens coneixem millor coneixerem el món i viceversa.” A més a més del treball més personal, també es fan experiències grupals, en les que es fa l’aprenentatge de saber trobar un lloc en el grup i d'explorar valors com l’amistat o la convivència. També es treballen les relacions a l’hora de resoldre conflictes, que s’utilitzen com a oportunitats per créixer en lloc d’intentar evitar-los, no s’aplica cap tipus de càstig. Hi ha diferents maneres d’abordar-ho, ja sigui a partir del diàleg o bé deixant silenci i temps perquè les emocions que generen el conflicte es posin a lloc i permetin dialogar i que hi hagi assertivitat i escolta activa.

SOVINT DONEM ALS NENS RESPOSTES QUE RECORDAR EN COMPTES DE PROBLEMES A RESOLDRE. Roger Lewin

DAVID BUENO:

"Si em pregunten si portaria el sistema de Finlàndia aquí a Catalunya, diria que no." Elena Balici

Està clar que tot sistema educatiu té els seus pros i els seus contras. Ara bé, quins són exactament els errors del sistema desde un punt de vista professional? Què és pot fer per a que els nens tinguin una millor educació? S'està donant poca importància a matèries que resulten essencials? Tot això i més ens ho contesta en David Bueno i Torrens. David Bueno és doctor en Biologia i professor i investigador de Genètica de la Universitat de Barcelona. Desde l'octubre del 2019 dirigeix la Càtedra de neuroeducació UB-EDU1st, la primera en tot el món que es dedica exclusivament a aquesta temàtica. Paral·lelament, imparteix classes de diverses matèries del camp de la genètica, la comunicació científica, la formació de professorat i en neuroeducació. A dia d’avui, participa en diversos projectes de reflexió i innovació educativa promoguts per la Generalitat de Catalunya, i des de fa 12 anys és el coordinador de la matèria de Biologia de les Proves d'Accés a la Universitat a Catalunya, on ha potenciat el canvi de les preguntes memorístiques tradicionals per preguntes de reflexió i anàlisi en contextos reals. Bon dia David, QUÈ ENTÉN PER INTELIGENCIA? És la capacitat de resoldre situacions noves amb els coneixements que ja tens. CADA COP MÉS ES PARLA DE LES 8 INTEL·LIGÈNCIES TOT I QUE SÓN CRITICADES PER LA POCA BASE CIENTÍFICA QUE TENEN. QUE EN PENSA? Les 8 intel·ligències proposades pel Howard Garden es van proposar farà ja 40 anys i va ser revolucionador, ja que fins aquell moment es considerava que la intel·ligència era només la lògica matemàtica, la lingüística i una mica la visoespacial. Aleshores, aquesta proposta de Garden deia que hi havia moltes més intel·ligències però, el que passa és que s’ha intentat demostrar que hi ha moltes més intel·ligències i no és el cas. De fet, el que s’hauria de dir i que sí que seria correcte, és facetes múltiples de la intel·ligència. Una sola intel·ligència i diferents facetes, que inclouen els aspectes que en Garden esmentava. PER QUÈ NO ESTAN MÉS ACCEPTADES? El que passa és que hi ha molta inèrcia, i com que tradicionalment quan es parlava d’intel·ligència es comentaven només els tres aspectes puntuals que he esmentat prèviament, doncs se li donen més importància a aquests. Però tot i així, dins el món de la educació ja està acceptat que la intel·ligència és molt complexa. Sí que és cert també que les assignatures a les que se li acostuma a donar més pes en el sistema educatiu són les llengües i les matemàtiques. QUINA SERIA LA MILLOR MANERA DE MESURAR LA INTEL·LIGÈNCIA EN ELS INFANTS? Mitjançant els tests clàssics, que segueixen sent útils, però cal incorporar-hi totes les altres visions. Fer un test i que el nen puntuï un 110 no serveix de res si tu no has parlat amb ell, si no l’has vist jugar, si no has vist com és ell quan està sol, quan està amb els amics, quan té reptes nous al davant. No davant d’un paper assegut en una cadira que és lo clàssic d’aquests tests, sinó quan té un repte davant amb el qual s’ha de bellugar i ha d’anar a buscar algun tipus d’informació. Si tu no veus això, es perd el sentit del test.

26

QUIN SISTEMA EDUCATIU ACTUAL ÉS EL QUE MES DEFENSA? Aquell que té les matèries integrades en un aprenentatge comú, que és sobretot experimental i molt col·laboratiu. Que sigui col·laboratiu no vol dir que no hi hagi treball individual, vol dir que el treball individual ha d’estar enfocat a que participin tots d’un mateix aprenentatge, a que tinguin moments en comú i un aprenentatge on, sobretot a l’educació primària, la música, l’art i tots els aspectes de psicomotricitat siguin un aspecte vertebrador. QUIN PAÍS TÉ MILLOR SISTEMA? Cada país té un sistema que ha considerat millor, no crec que hi hagi un millor sistema. Hi ha que m’agraden més i menys, i si hagués de triar entre el de Finlàndia i el de Japó, triaria el de Finlàndia. Però si em pregunten si portaria el sistema de Finlàndia aquí a Catalunya diria que no perquè tenim un caràcter diferent, costums diferents, tenim dies diferents. A finlàndia és de nit 6 mesos a l’any, aquí no, i clar, sortim més i tenim més sol. Aleshores, no podem portar aquell sistema aquí perquè no funcionarà. Si l’hagués de portar aquí, per descomptat, seria readaptat a la nostra història. QUÈ CREU QUE S’HAURIA DE CANVIAR EN EL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA? La primària hauria de ser més centrada en els aspectes més motivadors: la música, l’art i l’esport. I la secundària i el batxillerat haurien de contemplar altres aspectes, no només una nota final, sinó molt més transversal. QUINA IMPORTÀNCIA TENEN LES ARTS, LA MÚSICA I LES ACTIVITATS LÚDIQUES? Totes tenen coses lleugerament diferents però totes coincideixen a potenciar el que s'anomena la flexibilitat neuronal, que és la capacitat del cervell d’incorporar nous coneixements, d’adaptar-se als canvis, de veure diferents solucions a la mateixa situació...; Ho fan de maneres lleugerament diferents: quan fem esport els músculs produeixen una sèrie d’enzims per poder consumir l’energia que necessiten però aquest enzims augmenten també la plasticitat del cervell. A més, relaxa, disminueix l’estrès (bloquejar-se en moltes activitats cerebrals). D’altra banda, la música és una gimnàstica cerebral brutal. Escoltar música o tocar un instrument t’activa moltes zones del cervell com la emocional, la racional, la lògica...; Perquè la música és un llenguatge per ell mateix que ens fa sentir a gust. Les arts són una explosió de creativitat i et permeten veure el món d’una manera diferent, per exemple pintar el cel de color groc. QUIN MÈTODE ÉS MÉS EFICIENT A L’HORA D’AVALUAR ELS ALUMNES? Hauria de ser una avaluació que contemplés tot el que s’ha fet a classe, perquè sinó no estic avaluant realment el que he transmès. Si una part important del treball a l’aula és que ells busquin informació, doncs una part de l’avaluació seria això, no només respondre de memòria què han après mentres buscaven informació a classe. L'avaluació ha de ser un reflex del que han fet ells i elles a l’aula en tots els sentits. Moltes gràcies David. Com ja hem vist, el reconegut especialista David Bueno considera que portar un aistema educatiu de l’extranjer aquí a Catalunya no es la millor opció, aleshores proposa una reinvenció del sistema otorgant més importància a la competència dels nens i nenes, tant de manera individual com a col•lectiva. A més, també és important posar més emfàsi a l’esport, l’art i la música, habilitats que fomenten el desenvolupament i creativitat de l’infant.

27

SISTEMA EDUCATIU ANTIC VS ACTUAL

Ana Mártir Yousaf Zeriouh

Que és un sistema educatiu ? El sistema educatiu es el conjunt ordenat de elements que interactuen entre ells i estan interrelacionades. També, vol dir una estructura formada per diversos components que l’objectiu principal es educar a la població. Es veu implicat en les escoles, universitats, biblioteques i els docents que formen part dels sistema que vol inculcar a les persones unas ideas o lleis, que fiquen l’Estat. L’Estat del país és l’encarregat de gestionar i mantenir el sistema educatiu ideal per la societat de cada moment. A partir de l’explicació d’un sistema educatiu podem dir que han variat en el temps per les diferents lleis que han implantat el govern en tot Espanya. Però cada autonomia l’ha anat adaptant a la seva població. Generalment les lleis més importants en els sistemes educatius desde 1980 fins 2020 s’han anat afegint la qual es diuen lleis orgàniques, per millorar la manera d’aprenentatge i de coordinació dels estudis les lleis són: 1980: Llei Orgànica per la qual es regula l'Estatut de Centres Escolars (LOECE) Les aportacions van ser la creació d'Entitats col·legiades que agruparan tots els sectors de la comunitat educativa i l'aplicació d'un sistema democràtic d'organització a les escoles i instituts.

2002: Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE) Les novetats va ser la posada en marxa d'itineraris formatius diferents en Educació Secundària i Batxillerat, una prova de revalida a la fi de Batxillerat, l'assignatura de religió computable i alguns canvis en els currículums formatius de l'etapa d'Educació Infantil.

1985: Llei orgànica reguladora de Dret a l'Educació (LODE) Va impulsar els consells escolars per implicar als alumnes, als pares i als professors per gestionar de manera col·lectiva els centres educatius. Dintre del sistema d'ensenyament EGB i BUP.

2006: Llei Orgànica d'Educació (LOE) Modifiquen les lleis educatives menys la LODE de 1985, però van mantenir el sistema. Permeten el pas del curs amb dues assignatures màxim, van afegir els ensenyaments comuns a totes les Comunitats Autònomes.

1990: Llei Orgànica d'Ordenació General de Sistema Educatiu (LOGSE) Canvis: establir l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys, la possibilitat de cursar matèries impartides per docents especialitzats i la reducció de 40 a 25 alumnes per aula. 1995: Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG) Va ser un complement a la LOGSE, els objectius principals tenen que veure amb l'organització i gestió dels centres escolars, i admetre a alumnes de minories socials. Es va ampliar la funció inspectora, va ampliar la vigencia del càrrec del director del centre i promovia la jubilació anticipada del treballadors docents als setanta anys (2000).

2013: Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) Aquesta llei anomenada com ‘’llei Wert’’ tracta d'establir la llengua castellana com a llengua principal en l’educació. També elimina les assignatures de CMC (Ciències per al món contemporani), educació per la ciutadania i l’impuls renovat cap a la asignatura de la Religió. 2020: Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) Amb aquesta llei eliminen el castellà com llengua vinculada amb l’ensenyament, van obligar els centres ordinaris a implementar els medis necessaris per escolaritzar a alumnes d’Educació Especial i la no obligació de fer l’assignatura d'ètica a 4 d’ESO.

28

Sistema antic a España L'ensenyament obligatori i gratuït arribava fins als 14 anys compresos en l'Educació General Bàsica (E.G.B). Després d'aquesta primera etapa tocava Batxillerat Unificat Polivalent (B.U.P.) i Formació Professional (F.P.). En cas de voler accedir a la universitat, era obligatori realitzar el Curs d'Orientació Universitària (C.O.U.) i passar una prova d'accés. Va haver-hi unes reformes principals a la dècada dels anys 80: El currículum dels 9 anys d'educació bàsica s'organitza, d'acord amb la Llei de 1980, en 3 cicles de 4, 3 i 2 anys. El primer cicle (instrumental) consistiria en unitats altament interrelacionades, emfatitzant el llenguatge i matemàtica, i a càrrec de la mateixa mestra. Després de la mort de Franco la necessitat d'un canvi en l'educació era patent arribant el 1990 la Llei d'Ordenació General de Sistema Educatiu (LOGSE). Amb ella, es va ampliar l'edat obligatòria fins als 16 anys. A més, es van afegir assignatures de caràcter humanista instaurant un principi democràtic d'igualtat. Es volia impulsar el desenvolupament integral de la persona per la qual cosa forma d'ensenyament va canviar, fent a l'alumne responsable del seu aprenentatge amb els seus temps. El problema d'aquest canvi legislatiu va suposar un canvi important en la forma d'ensenyar dels docents, per al qual no van rebre. A això se li va sumar que els centres educatius tampoc van ser equipats amb les eines que requeria aquesta forma d'autoaprenentatge. Tots els problemes que va portar la LOGSE es van intentar pal·liar el 2006 amb una nova llei educativa (encara vigent), la LOE. La inclusió en les nostres vides de les noves tecnologies i l'abaratiment dels equips tecnològics com pissarres interactives, tauletes o Chromebooks està fent que a poc a poc, els principis que es van plantejar en la LOGSE i ratificats en la LOE es vagin aplicant.

29

COMPARACIONS DE SISTEMES EDUCATIUS

30

SISTEMA ACTUAL A ESPANYA El sistema educatiu actual a Espanya, segons la LOE, classifica els ensenyaments i educació en: règim general i règim especial. L'ensenyament és obligatori entre els sis i els setze anys. Quan parlem del sistema actual d’Espanya, ens situem entre 2006 i 2021. És la formació de l'estudi que rebem des de petits. Des de l'Educació Infantil fins a l'ESO obligatòriament. Després és opcional si fer més estudis o no, ja que s'arriba a l'edat per a poder entrar en el món laboral. Mitjançant la societat actual, el govern ens vol implantar un nou sistema educatiu que ha de ser integrador genuïnament cooperatiu. A part d'ensenyar coneixements, volen formar persones ben educades amb valors, per a ser segures de si mateixes, respectuoses, resilients, indagadores i dotades de les habilitats necessàries per adaptar-se als constants canvis del món en què vivim. OBJECTIUS DEL SISTEMA EDUCATIU Reduir la tassa d’abandonament prematur de l’educació. Millorar els resultats educatius (tassa de l’alumnat excel·lent i tassa de titulats en Educació Secundària Obligatòria). Millorar l’ocupabilitat i estimular l’esperit emprenedor dels estudiants Preparar l’alumnat per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d’adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.

31

SISTEMA ACTUAL A ESPANYA COM FUNCIONA EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL A ESPANYA?

El Sistema Educatiu Espanyol bàsicament s’estructura en l'ensenyament del règim general i de l'ensenyament del règim especial. Dintre de l'ensenyament del règim general són:

I de l’ensenyament del règim especial hi ha:

1. EDUCACIÓ INFANTIL, és l’etapa educativa que atén als nens des del seu naixement fins als 6 anys. Durant aquest període s'estimula als petits perquè desenvolupin les seves capacitats socials, comunicatives, físiques i intel·lectuals. L'educació infantil s'estructura en dues parts: a. Primera part dels 0 als 3 anys. b. Segon part gratuït dels 3 als 6 anys. 2. EDUCACIÓ PRIMÀRIA, aquest període comença als 6 anys fins als 12 anys. Bàsicament estan organitzats en 6 cursos de manera gratuïta. Les finalitats de la primària són potenciar la lectura, l'escriptura, el càlcul i millorar l’expressió. 3. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. L'ESO és un període d'estudis secundaris obligatoris. Normalment l’ESO es cursa entre els 12 i els 16 anys, però es pot romandre en el sistema ordinari fins als 18. És l'última etapa educativa obligatòria i és molt important per al mercat laboral. Els objectius que volen ensenyar és aconseguir que els alumnes tinguin uns elements bàsics de la cultura i tenir uns bons hàbits d’estudi i treball.

32

BATXILLERAT. Alumnes entre 16 i 18 anys. El Batxillerat forma part de l'educació secundària postobligatòria i té una durada de dos cursos. Durant aquesta etapa, es persegueixen les finalitats de proporcionar formació i maduresa intel·lectual i humana als alumnes, a més d'aportar coneixements i habilitats. FORMACIÓ PROFESSIONAL és una etapa orientada a la professionalització i la inserció laboral. Els cicles formatius tenen una durada de dos anys i es poden cursar presencialment o a distància. CARRERES UNIVERSITÀRIES. A Espanya, els graus solen allargar-se quatre anys, durant els quals cal superar 240 crèdits ECTS aproximadament. És un títol de grau que fan augmentar les possibilitats d'adquirir un treball en l'aspecte laboral del grau específic que s'ha estudiat. MÀSTERS I POSTGRAUS són com a un segon cicle. La finalitat principal és proporcionar coneixements especialitzats a graduats universitaris. DOCTORATS són el grau acadèmic màxim de la universitat. Aquesta formació també es coneix com a tercer cicle. Té dues grans finalitats: Proporcionar formació avançada en recerca. Formar l'estudiant com a futur docent universitari.

Educació i ensenyament contemporani a Espanya L'educació i l'ensenyament són drets constitucionals de tots els espanyols. La Constitució espanyola reconeix a més el dret dels pares per triar lliurement l'educació dels seus fills i el dret a que aquests rebin una educació moral i religiosa d'acord a les creences i conviccions dels seus pares. Estableix la gratuïtat de l'educació bàsica, així com la seva obligatorietat, encara que en la pràctica l'educació preuniversitària (batxillerat) tampoc té cost per a l'alumne.

L’Educació actual, proposa una nova manera de pensar el procés dialèctic entre l’ensenyament i l’aprenentatge. Els punts importants són posar èmfasi en la qualitat de vida, valorar més el present, educar per l'ara, educar per al canvi i generar un educant diferent les característiques principals serien la flexibilitat, la inclinació cap a la democràcia, la justícia i la seguretat.

COM RELACIONEM ELS SISTEMES EDUCATIUS AMB LA INTELIGENCIA? Com podem saber hi han diferents maneres d’e studiar la inteligencia d’u na persona i també en diferents àmbits, però en el sistema educatiu tant antic com actual, realment estem mesurant la inteligencia o estan creant robots per poder fer una cosa sempre de la mateixa manera? Realment val la pena sacrificar tant d'esforç per obtindre una nota que al final no hi servirà de res? La manera que s’ensenya aquí a Espanya, només serveix per qualificar a alguna persona en diferents àmbits la qual hi pot variar aquesta qualificació depenent del dia que es faci, com ara un examen, no sempre s’obtindrà un mateix resultat, tot depèn de l’estat d’ànim de la persona del dia i de l'entorn en el que conviu. Quan s’obtenen aquestes notes, el que fan es classificar als alumnes, a partir d’un número i no de la seva inteligencia real. Un clar exemple és quan una persona se li donen bé les mates pero no l’esport, i per culpa de que no se li dongui bé aquesta segona activitat o assignatura podria perdre nota i es classifica en un rang molt més baix que si hi hagués només matemàtiques. En aquest exemple podem observar que les persones tenen inteligencia en coses que se els hi dóna bé i de la seva agrada,i per culpa d’aquesta mala organització del sistema educatiu no es pot valorar a les persones segons el que li agrada sino fent coses que no li afavoreix per a res. Bàsicament podem veure que els sistemes educatius es basen en prioritzar la memorització del temari que el saber aplicar aquest coneixements a la vida quotidiana. Per això la inteligencia es vista des de una manera de numero en el qual, gracies a un numero diuen el grua de inteligencia que tens no per el temaris que has pogut aprendre i assumir

33

NO S'HA DE TENIR POR A ALLÒ QUE ÉS DESCONEGUT, ÚNICAMENT ÉS NECESSARI INTENTAR COMPRENDRE-HO. ÉS HORA DE COMPRENDRE MÉS PER TAL DE TENIR MENYS POR. Marie Curie

Paula Morón, Abril Jorba, Marta Indiano

HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ DE GÈNERE Al llarg de la història, homes i dones han tingut trajectòries diferents i desiguals pel que fa en l’àmbit de l’educació. Al segle XVIII, els processos educatius estaven més encaminats cap als nens, i en canvi, les nenes s’havien d’encarregar més de les feines domèstiques. Va ser a finals del segle XVIII quan va començar la defensa de les dones en entrar al món de la educació. Durant el segle XIX, es va anar introduïnt l'escolarització de les nenes i hi va haver la formació de mestres. En aquest model, hi seguia havent la separació escolar d’ambdós sexes com venia explícit en la Ley de Instrucción Pública de 1857. A finals d’aquest segle, es van començar a plantejar propostes per la necessitat que les dones rebessin la mateixa educació que rebien els homes i, en aquest moment, hi va haver l’accés de les dones a estudis mitjans i superiors i ambdós gèneres es van educar en els mateixos centres. Emilia Pardo Bazán va ser una de las principals defensores de la coeducació i amb la seva obra i vida va posar de manifest la capacitat de la dona per ocupar en la societat els mateixos llocs que els homes, sense haver de renunciar als aspectes purament femenins. Entre 1901 y 1906, l’ Escola Moderna de Ferrer i Guardia, que va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat, va estendre la seva influència sobre multitud de centres escolars. En la mateixa línia, el moviment de l'Escola Nova, va realitzar un canvi en la manera d'ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, així com renovant els seus principis, a la regió de Catalunya. Però les experiències d'escoles mixtes seguien sent minoritàries i, les que hi havien, van rebre l'oposició dels sectors més vinculats a l'Església. A l'acabament de la Guerra Civil, la legislació franquista va prohibir l'escolarització conjunta i l'Església va tenir un paper important. La dona quedava reclosa a l'àmbit domèstic, negant-los la possibilitat d'augmentar el seu nivell cultural. Al 1970 amb la Llei General d'Educació, ja es va modificar la política franquista en relació a l'estructura educativa i es va realitzar un currículum comú per a nens i nenes. En l'actualitat, les pràctiques coeducatives segueixen posant-se en pràctica tot i que encara ens trobem amb diferències significatives entre sexes.

35

SANDRA FERRER "LA HISTÒRIA ENS L'HAN EXPLICAT SEMPRE AMB UN ENFOCAMENT MASCULÍ I ARA AMB EL TEMPS M'ADONO QUE HO ASSUMÍEM COM UNA COSA NATURAL." Sandra Ferrer Valero és licenciada en periodisme per la Universitat autónoma de Barcelona i d'historia per la UNED. Actualment treballa a la comunicació i el màrqueting digital però te un blog que parla sobre les dones que han estat silenciades durant la historia. A més a més ha escrit diversos llibres sobre el mateix tema on destaquem "EL PAPEL DE LAS MUJERES EN LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD" Com valoraries en termes de gènere teva educació a l'escola, institut o universitat? Quan recordo el que ens ensenyaven a l'escola ia la universitat, els personatges històrics femenins brillen per la seva absència. La història ens l'han explicat sempre amb un enfocament masculí i ara amb el temps m'adono que el assumíem com una cosa natural. Recordo sobretot quan ens parlaven de la Revolució Francesa o el sufragi universal com a grans fites per a la societat moderna que en realitat només van ser logos per als homes. Quines són les iniciatives necessàries per frenar el masclisme a les aules, segons la teva opinió Incorporar a les dones en el discurs històric. Explicant per què van ser silenciades i quin paper van jugar en l'esdevenir de la humanitat. També visibilitzar casos de dones concretes perquè tant nens com nenes tinguin referents femenins igual que masculins. Quins referents femení s'haurien d'ensenyar a classe i quins et van ensenyar a tu? Antigament només apareixien les dones en els llibres de text si eren reines o havien fet alguna cosa molt excepcional, com Joana d'Arc, per exemple. Crec que s'haurien de posar el focus també en dones clau en el món de la política, la ciència, les arts, la literatura ... Creus que hi ha un tipus d'intel·ligència estrictament femenina? Rotundament no. Les persones tenen capacitats individuals que depenen de molts factors, però dubto que el sexe sigui un d'ells. Hem vist que a l'hora de pati a la pista de futbol sempre hi ha els nois i al voltant i en petits grups les noies, per què creus que passa això? La veritat és que no ho sé perquè jo conec casos que les nenes també juguen a futbol i molts nens als quals no els agrada. Suposo que a l'ésser un esport que requereix un gran espai, aquest té més visibilitat i és més invasiu. A mi, personalment no em sembla un problema en el sentit que si cadascú tria jugar lliurement al que vol jugar no hauria de ser objecte de conflicte. Si que es podrien posar torns pel que he comentat, perquè és un esport que envaeix tot el pati. No estic molt a favor de revisar aquests "rols". Cal ser respectuós amb tots i totes. Si hi ha nenes que volen jugar a l'futbol, perfecte, però no obligar-les a totes perquè això no és inclusió. I el mateix a l'inrevés.

36

LES VEUS AMAGADES Durant molts anys, a l’escola ens han ensenyat referents masculins i el paper de la dona ha estat desprestigiat. Actualment s’està lluitant perquè això canviï, aquí us mostrem 4 referents femenins que la historia ha amagat. MARGARITA SALAS Margarita Salas Falgueras (Canero, Astúries, 30 de novembre de 1938). Científica bioquímica i investigadora espanyola, doctora en Ciències i llicenciada en Químiques per la Universitat Complutense de Madrid el 1963. Va dedicar tota la seva vida a l’investigació i el seu gran descobriment va ser l’ADN polimerasa Phi29 que és un enzim capaç de produir copies genètiques precises amb una sola gota de sang. Aquest descobriment es va poder aplicar a la genètica i va revolucionar la investigació de malalties neurodegeneratives. Va guanyar un total de 32 premis, com el premi a investigadora europea del 1999 per l’UNESCO al premi a l’inventor europeu a una vida de científica per l’oficina europea de patents al 2019 just abans de la seva mort el 7 de Novembre del mateix any.

MARINA GARCÉS Marina Garcés (Barcelona, Catalunya, 1973) és doctora en filosofia, durant 15 anys va ser profesora a la universitat de Saragossa i actualment és docent a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Ha escrit diversos llibres on parla sobre l’experimentació pedagógica, cultural i social entre els que destaca “Escuela de aprendices” on parla sobre els diferents reptes que presenta l’educació actual i com els educadors transmeten aquests coneixements. També va crear l’Espai en Blanc, un espai on experimentar formes de relacionar pensaments.

37

KATHERINE JOHNSON Katherine Johnson (Virginia, EEUU, 26 d’agost 1918-24 de febrer 2020) va ser una física, científica espacial i matemática afroamericana apodada “la calculadora humana”. Gràcies a les seves aportacions en mecànica orbital a la NASA Estats Units va ser capaç de llançar al primer home americà a l’espai amb el projecte Mercury. Però això no va acabar aquí va treballar a la NASA fins al 1985 per tant va veure el llançament del primer home a la lluna i no només això, sinó que gràcies a les seves capacitats matemàtiques va poder calcular la trajectoria del Apolo 11. Va guanyar varis premis, el més important d’ells al 2015 la medalla presidencial, atorgada per Barack Obama. L’any 2016 es va estrenar la película “Hidden figures” on explica la seva història amb les dificultats i condicions i la de dues dones afroamericanes més a la NASA.

DOLORES IBÁRRURI Dolores Ibárruri (País Basc, 9 de desembre 1895-Madrid, 12 de novembre 1989), més coneguda com la Pasionaria. Provinent d’una família de miners es va veure obligada a deixar els estudis per a treballar per problemes familiars economics. Anys després es va casar i va tenir fills i al 1917 farta dels treballs domèstics va decidir entrar al PSOE amb el seu marit, però no contenta amb els seus ideals l’any 1920 va participar en a fundació del Partit Comunista. Durant la guerra civil va estar al bàndol dels republicans i se li atribueix la famosa frase de: ¡No pasarán!. Amb la derrota del seu bàndol després de la guerra va haver d'exiliar-se a la URSS on va conèixer a Lenin i li van atorgar el premi a la Orden de Lenin. Anys després va tornar a Espanya després de la mort de Franco on va ser diputada per Astúries.

38

DECÀLEG PER A UNA NOVA EDUCACIÓ Després de veure en apartats anteriors com s’aplica el sistema educatiu en les aules, nosaltres els estudiants hem pensat algunes millores que es poden aplicar per renovar el sistema educatiu. Pensem que és important aquest canvi per tal d’aportar més motivació, benestar i preparació per una vida futura. El nostre decàleg és el següent:

01

AUTOESTIMA

Un sistema educatiu que potenciï l’autoestima de l’alumne, per tal de desenvolupar les diverses capacitats.

NOVES MATÈRIES

Fer assignatures enfocades a la vida quotidiana com cuina, economia domèstica o primers auxilis. Donar més importància a l’esport, la música i d’altres de bàsiques com la informàtica o la investigació.

03

02

CREATIVITAT

Fomentar la creativitat, treballar per projectes de forma grupal, sobre temes de lliure elecció de més actualitat al voltant dels centres d'interès de l’alumnat.

FLEXIBILITAT HORÀRIA

Estudis postobligatoris amb flexibilitat horària, amb assistència no obligatòria i marge perquè l’alumnat pugui gestionar el seu temps segons els seus interessos.

39

04

05

MODALITATS ESTUDIS

Ampliar les branques i modalitats del batxillerat segons les diferents intel·ligències.

06

SALUT FÍSICA I EMOCIONAL

Tenir en compte els pensaments i sentiments de l'alumnat i incloure continguts enfocats al coneixement i gestió de la salut física i emocional..

07

AUTOAPRENENTATGE

Incloure un mètode d’autoavaluació, per exemple, a través d’un diari d’aprenentatge, amb la finalitat de que l’alumnat tingui la possibilitat de poder adonar-se per sí mateix dels teus errors i de les possibles millores..

PENSAMENT LATERAL

Fomentar el pensament lateral a través d’enigmes o mitjançant la diversitat de mètodes per resoldre problemes. Valorar positivament resolucions alternatives a les exposades pel professor.

09

08

CÀSTIGS I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Resolució de conflictes mitjançant el diàleg, fomentant la comunicació i la capacitat d’entesa i empatia de l’alumnat.

TUTORITZACIONS

Disminuir ràtios a les tutories i formar als tutors en coneixement psico-emocional per un acompanyament de l’alumnat més personal..

40

10

L´'EDUCACIÓ ÉS EL CAMÍ, NO L'OBJECTIU. Anònim

CULTURA I EDUCACIÓ

LLIBRES ESTRUCTURAS DE LA MENTE. LA TEORÍA DE LAS INTELIGENCIAS MÚLTIPLES - HOWARD GARDNER Aquest llibre proposa una concepció diferent dels fenòmens cognitius. Es basa en el fet que no només hi ha una intel·l igència, sinó que n'hi ha múltiples. Descriu i explora les relacions entre diverses intel·l igències i destaca la influència de les cultures i les perspectives en que aquestes enfoquen la intel·l igència. També proposa programes especials per individus amb talent i ajuda per les persones amb dificultat cognitiva.

LA NUEVA EDUCACIÓN - CÉSAR BONA "La nueva educación" és el testimoni sincer i valuós d’'en César Bona , considerat un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize. «Cada nen és un univers. Tots els nens són extraordinaris i no n'hi ha prou amb omplir-los el cap de dades, sinó que cal facilitar-los eines com el coneixement, empatia, sensibilitat i resiliència perquè puguin sortir enfortits de les situacions adverses. Han de saber que si es proposen alguna cosa i lluiten per això, poden aconseguir-ho, i que d'ells depèn que el món sigui un lloc millor. »

LA MENTE NO ESCOLARIZADA - HOWARD GARDNER Com podem aconseguir que els estudiants s'allunyin de l'aprenentatge memorístic i arribin a una veritable comprensió d'allò que se'ls intenta transmetre? Gardner acaba presentant una imatge convincent i dinàmica de la ment en acció de l'infant. Aquesta es basa en espectaculars experiments portats a terme en les aules i extrets d'àmbits tan diversos com la física, la història i les lletres, com en l'elaboració de models educatius fundats en l'aprenentatge dels oficis.

42

MÚSICA A-B-C - THE JACKSON 5

ANOTHER BRICK IN THE WALL - PINK FLOYD

EDUCANDO ESCLAVOS - LYTOSS

ROCK N’ ROLL HIGH SCHOOL - RAMONES

I JUST SUED THE SCHOOL SYSTEM - PRINCE EA

NO ME ENSEÑEN LA LECCIÓN - MECANO

43

REPORTAGES "CURIOSOS ,COOPERATIUS, LLIURES" Presenten aquest documental sobre la renovació educativa a Catalunya. Es va idear per fer visible la renovació i innovació pedagògica en l’Educació Secundària. Van treballar amb diferents centres. El documental mostra les idees i experiències d'alumnes, directors i professors. També s'inclouen aportacions de l'expert en pedagogia Enric Plats i David Bueno, expert en neuroeducació.

“CAMINO A LA ESCUELA”- PASCAL PLISSON Pascal Plisson relata en aquesta cinta la història de quatre nens de l'Índia, Marroc, Kenya i Argentina als quals anar a l'escola els suposa tota una aventura. Cada un d'ells ha de recórrer un llarg camí per poder arribar a l'escola, però malgrat això, les seves ganes per aprendre no decauen, i el realitzen dia rere dia.

“ÉL ME NOMBRÓ MALALA”- DAVIS GUGGENHEIM Un atac d'àcid quan viatjava a l'autobús cap al col·legi va ser el desencadenant perquè l'activista pakistanesa Malala Yousafzai comencés la seva lluita per defensar el dret de la dona a l'educació a tot el món. Va guanyar el Premi Nobel de la Pau amb tan sols 16 anys. Aquest documental narra la seva història i recull la seva lluita des d'una perspectiva personal i propera a la seva figura.

“EL ÉXITO EDUCATIVO DE FINLANDIA” - MICHAEL MOORE Aquest documental és conegut per la seva postura progressista i visió crítica de la globalització. En aquest treball, s’analitza els punts bàsics de l'educació finlandesa, comparant-la amb la nord-americana i revela el seu màxim secret per pujar a la primera posició pel que fa a l’educació: els seus alumnes no tenen deures.

44

“EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS “ - PETER WEIR La història transcorre a la prestigiosa acadèmia Welton, amb un nou professor de literatura, John Keating, qui ensenyarà a un grup d'alumnes el significat de "Carpe Diem" (aprofitar el moment) i la importància de fer realitat els somnis a través de la poesia. Els alumnes, a partir d'això, decideixen continuar amb "el club dels poetes morts". L'Autoritat acadèmica, alertada, intenta impedir la manera d'ensenyar del professor i l’acaben expulsant.

“

LA OLA” -DENNIS GANSEL L'Ola, situada al 1967, quan després de cinc dies d'experiments el professor d'història Ron Jones va haver d'interrompre el projecte «La tercera onada» amb el qual pretenia demostrar als seus alumnes de l'escola Cubberley de Palo Alto la dimensió real i els perills de l'autocràcia. Va obtenir el resultat contrari.

“KATMANDÚ, UN ESPEJO EN EL CIELO” - ICÍAR BOLLAÍN. Laia, una jove mestra catalana es trasllada a Katmandú a principi dels anys 90, com a voluntària en una escola local. Descobreix una pobresa extrema i un panorama educatiu desolador que, a més, exclou els més necessitats. Després de casar-se per legalitzar la seva situació, s'embarca en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques de la ciutat, adonant-se que li cal ajuda per fer-lo realitat. Pel·lícula basada en la història real, on acaba descobrint que la seva feina era molt més útil en un país sense alfabetitzar.

“DIARIOS DE LA CALLE. LOS ESCRITORES DE LA LIBERTAD. “RICHARD LAGRAVENESE Una idealista professora d’anglès de l’escola secundària, Erin Gruwell, es va enfrontar a una sala d’estudiants “inexpugnables i en risc”. Així doncs, ella i els seus estudiants van emprendre una odissea que canvia la vida, obre els ulls i genera esperit contra la intolerància i els malentesos.

45

Un mestre és una brúixola que activa els imans de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes. Ever Garrisson

Paula Morón, Abril Jorba Marta Indiano

Aries (21 mar-20 abr) Les persones Aries són molt intel·ligents, però necessiten molta motivació i control perquè tot i que són bons estudiants, ingeniosos i confiats, no són gens disciplinats però si idealistes i somiadors.

Taure (21 abr-21 maig) Són persones amb una intel·ligència pràctica i organitzada. Són molt calmats, encara que són tossuts i si tenen un objectiu pretenen complirlo al 100%.

Bessons (22 maig- 21 juny) Són persones amb una gran capacitat mental i molta rapidesa mental, és per això que la seva intel·ligència és lingüística i tenen molta creativitat. A l’escola solen ser molt brillants i solen destacar.

Cranc (22 juny- 22 jul) Els Cranc, tenen una intel·ligència emocional molt potent per la qual cosa es coneixen molt bé a ells mateixos i al seu entorn, tot i que això ho poden fer servir per a manipular a les persones.

Lleó (23 jul-22 ag) Són difícils d'influïr en la seva forma de pensar. Tenen una intel·ligència activa, creativa i necessiten experimentar per aprendre. Són dinàmics, organitzats i tenen la capacitat d’adaptar-se a qualsevol situació.

Verge (23 ag-22 sept) Posseeixen una intel·ligència única comparada amb la resta dels signes, ja que són molt ordenats i planificadors. Tenen una gran capacitat lògica i són molt bons en formular una hipòtesis i demostrar que és correcte.

Balança (23 sept-22 oct) Són excel·lents per posar a la balança totes les alternatives i arribar a una conclusió. Miren totes les perspectives abans de prendre decisions i ho comparen amb altres circumstàncies.

Escorpí (23 oct-21 nov) La capacitat que té el signe d'Escorpí per observar, és el que caracteritza la seva intel·ligència. Els Escorpí tenen intel·ligència perceptiva, són molt difícils d'enganyar i tenen una gran valentia quan es tracta de pensar amb claredat.

47

Sagitari (23 nov - 21 dec) En l'àmbit educatiu, Sagitari depèn molt del tipus d’ambient en el que es troba. Una atmosfera massa rígida no els motiva en absolut i els fa perdre tot l'interès en els estudis. En canvi, una situació escolar flexible i plena de varietat els omple d'entusiasme cap als estudis.

Capricorn (22 dec- 20 gen) Els Capricorn a l'escola, no destaquen per ser ràpids o brillants, però sí per la seva constància i per ser molt treballadors. Tenen una ment disciplinada, organitzada, amb bona memòria i molt poder de concentració. Solen sentir-se molt atrets pels assumptes històrics i artístics.

Aquari (21 gen- 19 feb) Els Aquari tenen una memòria pèssima, i no és estrany que s'oblidin d’on van deixar els deures o si els havia fet. Però no és per falta de capacitats, perquè intel·ligència els hi sobra. La seva ment li falta eficàcia i pragmatisme.

Peixos (20 feb- 20 mar) Peixos, a l'escola és difícil que s'adaptin a la rutina o els horaris estrictes. Té el seu propi esquema de vida i li costa molts adaptar-se a aquesta disciplina. És per això que tenen una intel·ligència intuïtiva amb fixació en l'art i la música.

DESCUBREIX QUIN TIPUS D'INTEL·LIGÈNCIA TENS (TEST D'INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES)

Abril Jorba

Puntua del 0 al 4 les afirmacions següents segons el teu criteri, en què: 0 = MAI 1 = GAIREBÉ MAI 2 = EN ALGUNA OCASIÓ 3 = AMB FREQÜÈNCIA 4 = SEMPRE Després suma-les per blocs i esbrina quin tipus de intel·ligència tens més desenvolupada o és més predominant en tu.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL Escoltar música és una de les meves aficions preferides. Tararejo la música que m'agrada mentre faig altres coses. Segueixo el ritme de les cançons amb les mans o amb el peu. Em conec gairebé sencera la lletra d'algunes cançons. M'agrada ballar. Se tocar un/ varis instruments musicals. Prefereixo escoltar música a veure la televisió. En un futur voldria dedicar-me a quelcom relacionat amb la música (compositor, cantat, etc.). INTEL·LIGÈNCIA CORPORAL I CINÈTICA Quan parlo gesticulo molt (moc els braços). Em canso d'estar assegut/da molt de temps seguit, prefereixo moure’m. M’agraden els treballs manuals. Sóc bo/na en els esports i jocs de destresa (futbol, dards, bàsquet ...). Quan un aparell es trenca, l’intento desmuntar i arreglar-lo o tornar-lo a construir. Almenys un dia a la setmana practico algun esport en el meu temps lliure. M’agrada la dansa. En un futur voldria dedicar-me a ser actor/actriu, ballarí/na, etc.

48

INTEL·LIGÈNCIA VISUAL- ESPACIAL Puc reconèixer on està el nord o el sud. M'agrada fer fotografies. Per explicar a algú com arribar a un lloc prefereixo dibuixar un croquis. Entenc fàcilment els manuals d'instruccions. Recordo fàcilment imatges que el professor ha posat a classe, tinc memòria visual. M'agrada dibuixar. M'agraden els puzles o altres jocs amb imatges. En un futur voldria dedicar-me a ser mariner, fotògraf, arquitecte, etc.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL Estic desitjant estar sol/a per poder pensar en les meves coses. Prefereixo treballar sol en comptes de treballar en grup. Quan em passa alguna cosa important, la guardo en secret. No em costa reconèixer els meus errors quan els cometo. Quan alguna cosa em surt malament penso en això per evitar-ho la propera vegada . M’autocontrolo en situacions extremes M'agrada pensar i planejar el meu futur. En un futur voldria dedicar-me a la psicologia, filosofia, etc.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL M'agrada saber l'opinió dels altres encara que no hi estigui d'acord. Quan els meus amics estan malament, jo també ho estic. Si els meus amics proposen alguna activitat, m'apunto. Tendeixo a organitzar i dirigir situacions. Entenc el que altres senten perquè he viscut situacions semblants. Als meus amics els proposo plans per fer junts. Altres persones em demanen consells sobre les seves coses. En un futur voldria dedicar-me a l’educació, la política, a ser venedor, etc.

49

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA- VERBAL Entenc el que llegeixo abans que altres. M'agrada posar per escrit el que penso. No em fa vergonya parlar en públic. Una de les meves passions és llegir novel·les. M'agrada fer mots encreuats i aprendre noves paraules. La gent em diu que no saben el significat d'una paraula que he fet servir. M'agrada escoltar les persones que saben parlar bé. En un futur voldria dedicar-me al periodisme, l’escriptura, etc.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA M'agrada anar a la natura, a l'aire lliure. M'agraden els animals. Trobo molt interessant l’univers i tot el que tingui a veure amb els planetes i les estrelles. He pensat en tenir el meu propi jardí en el qual cultivar les meves plantes. Cuido l’entorn (reciclo). M'agraden els documentals sobre animals o llocs salvatges. En un futur voldria dedicar-me a la biologia, l’arqueologia, l’astronomia, etc.

iNTEL·LIGÈNCIA MATEMÀTICA M'agraden els sudokus o altres jocs de nombres. Sóc ràpid fent sumes i restes simples. Trobo solucions lògiques a problemes. Tinc facilitat per a l'assignatura de matemàtiques. Tinc inquietud. Sóc ordenat amb les meves coses. Classifico a les persones que conec en categories/ grups. En un futur voldria dedicar-me a la enginyeria, ser científic, etc.

*Per saber quin tipus di'intel·ligència tens finalment, suma els punts de cada intel·ligència i valora quina puntuació és la més alta respectes de les altres.

50

NOMÉS UNA MENT EDUCADA POT ENTENDRE UN PENSAMENT DIFERENT AL SEU SENSE NECESSITAT D'ACCEPTAR-LO. Aristòtil

VERTICAL 1. Implica que els homes i les dones han de rebre el mateix tracte. 2. Persones que destaquen molt en una de les 8 intel·ligències múltiples però que en les altres són nefastos. 4. Potencial biopsicològic per a processar informació que es pot activar en un entorn cultural per resoldre problemes o crear productes que són de valor en una cultura. 5. Conjunt ordenat de normes i procediments que regulen el funcionament d’un grup o col·lectivitat. 10. Mesura la general (sigles).

intel·ligència

HORITZONTAL 3. Model educatiu en el qual s’incita l’infant a aprendre mitjançant la curiositat en lloc de l’autoritat. 6. Tècnica que s’ha fet servir tradicionalment per a resoldre problemes fent servir la seqüència d’idees. 7. Procés de transmissió d’una sèrie de coneixements, tècniques normes i/o habilitats. 8. Creador de la primera escala de la mesura de la intel·ligència. 9. És una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d'una educació sexista sobre els nens i les nenes.

51

Pere Miquel Marbà Recasens

52

Tu

53