Mapatge dansa Bèlgica

Page 1


Dades actualitzades a juliol de 2025

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Àrea de Mercats Departament de Cultura

227, rue de la Loi B-1040 Bruxelles

Telèfon: +32 2 2307221 brussels.icec@gencat.cat www.catalanarts.cat

Introducció

Sistema polític i competències

Bèlgica és un estat federal on actualment viuen 11.763.650 habitants1 de més de 140 nacionalitats diferents, cosa que suposa que el 20 % de la població belga sigui de nacionalitat estrangera. A més, amb una superfície de 30.528 km 2, Bèlgica té avui una de les densitats de població més altes d’Europa, 378 habitants per km 2

Dividit en tres regions diferents —Flandes, Valònia i Brussel·les-Capital—, es tracta d’un estat multilingüe, amb el flamenc, el francès i l’alemany com a llengües oficials. La regió flamenca, que té el flamenc com a idioma oficial, aporta un 58 % de la població total del país (6.821.770 habitants). La regió francòfona de Valònia, amb el francès com a idioma oficial, representa un 31 % del total (3.692.283 habitants). Brussel·les-Capital la conformen 1.249.597 habitants i és una regió oficialment bilingüe, on conviuen tant el flamenc com el francès, tot i que el darrer hi predomina notablement. Finalment, la comunitat germanòfona, amb l’alemany com a llengua oficial, ubicada a la frontera est del país, representa menys d’un 1 % de la població.

Aquesta diversitat lingüística és un factor que influeix directament en la complexitat del sistema de governança. Així doncs, Bèlgica té un govern federal i cinc governs regionals. Cada govern té els seus ministres corresponents i les seves competències pròpies. El Govern federal té competències en política exterior, defensa, justícia, finances i seguretat social, a més de ser el responsable d’institucions culturals i científiques d’importància estatal. La resta de poders de decisió no estan centralitzats, sinó que es reparteixen entre tres diferents nivells de govern: el Govern federal, les tres comunitats lingüístiques i les tres regions.

Els governs regionals tenen jurisdicció pròpia sobre quatre grans àrees: educació, cultura, les anomenades qüestions personals i l’ús de les llengües en educació, l’administració i en les relacions socials dins de Bèlgica. Aquestes institucions tenen el seu propi parlament i govern i han obtingut poder exclusiu per aprovar decrets per a aquelles qüestions que es troben sota les jurisdiccions respectives.

La Federació Valònia-Brussel·les cobreix les províncies valones (excepte els municipis

1Dades extretes de l’Statbel, el servei d’estadística oficial belga. Consulteu-ne les actualitzacions aquí: https://statbel.fgov.be/nl/themas/bevolking/structuur-van-de-bevolking

germanòfons) i els municipis de Brussel·les francòfons, mentre que la comunitat flamenca exerceix els seus poders a les províncies flamenques i també a Brussel·les. La comunitat germanòfona cobreix els municipis de l’est on es parla l’alemany.

Els parlaments de les tres comunitats exerceixen el seu poder legislatiu, i els governs de les tres comunitats, el poder executiu.

Com que la regió de Brussel·les-Capital és bilingüe, les comunitats de Flandes i Valònia hi exerceixen de manera respectiva els seus poders. Més precisament, els exerceixen a través de les comissions comunitàries, que tenen una assemblea legislativa i un poder executiu. Aquestes comissions són:

• La Comissió Comunitària Francòfona (Commission Communautaire Française, COCOF): s’ocupa de les institucions de Brussel·les que estan sota jurisdicció comunitària i es consideren francòfones en la seva organització (escoles i centres d’ensenyament superior, institucions culturals, etc.).

• La Comissió Comunitària Flamenca (Vlaamse Gemeenschapscommissie, VGC): s’ocupa de les institucions de Brussel·les de parla flamenca en la seva organització.

• La Comissió Comunitària de Brussel·les-Capital (Commission Communautaire Commune de Bruxelles-Capital, COCOM): intervé en cas d’interessos comuns de les dues comunitats en les qüestions anomenades personals

• Finalment, les institucions culturals de Brussel·les: les activitats que es consideren biculturals són competència de l’estat federal, com ara La Monnaie, Bozar o els museus nacionals.

La governança de la cultura en l’àmbit belga està plenament comunitaritzada i té molt suport des del municipalisme, que és un dels pilars del país.

Les matèries culturals són una de les competències que la Constitució atribueix a les comunitats. L’article 4 de la Llei especial de 8 d’agost de 1980, de reformes institucionals, estableix la relació d’aquestes matèries. Aquesta llista inclou competències molt diverses: cultura en sentit ampli, mitjans de comunicació, patrimoni, museus i altres institucions culturals i científiques. Les diferents comunitats tenen el poder de promulgar normes legislatives, en forma de decrets, i de dur a terme la seva pròpia política.

Els principis bàsics que han de seguir les tres comunitats lingüístiques en matèria cultural s’estableixen a la Llei del pacte cultural del 1973 del Govern federal. Organitzen i gestionen el sector, elaboren les lleis en l’àmbit cultural —incloent-hi les subvencions— i fomenten el seu propi circuit d’associacions, programadors i centres culturals.

Les altres administracions, com les províncies i els municipis, també ofereixen ajuts econòmics, fan promoció cultural complementària i programen (a través dels centres que gestionen).

Per tant, es pot afirmar que, en el cas de Bèlgica, totes les administracions públiques donen, amb més o menys grau, suport a la cultura. A l’efecte pràctic, la divisió administrativa i lingüística fa que el país tingui dos circuits culturals que funcionen paral·lelament, entenent Brussel·les-Capital com un espai en comú, on convergeixen iniciatives i institucions de les diferents regions.

Pràctiques i estratègies del mercat cultural de Valònia

Funcionament politicocultural

La Federació Valònia-Brussel·les (Fédération Wallonie-Bruxelles, FWB) és l’òrgan de govern de la comunitat francòfona i la institució que assumeix i gestiona les competències de cultura dels parlants francòfons de Bèlgica, a través de l’Administració General de la Cultura. Aquest òrgan té la missió de proporcionar al màxim d’actors i consumidors les condicions propícies per afavorir l’exercici de les pràctiques artístiques, creatives i culturals, i l’accés a ajuts al finançament, la promoció i la formació.

En l’organització de l’FWB, no hi ha un ministeri fix que s’ocupi de l’Administració General de Cultura, ja que les funcions de cada un d’aquests ministeris canvien segons el Govern. Recentment, l’Administració General de Cultura s’ha inclòs dins del Ministeri d’Infància, Salut, Cultura, Mitjans de Comunicació i Drets de les Dones (Commission de l’Enfance, de la Santé, de la Culture, des Médias et des Droits des Femmes).

L’Administració General de la Cultura (Administration Générale de la Culture) vetlla per millorar les condicions d’accés diversificat a les pràctiques artístiques, creatives i culturals i arriba al màxim nombre de ciutadans mitjançant eines financeres, promocionals i de formació. Aquesta administració està formada per set departaments operatius i un servei transversal:

• Servei General d’Audiovisuals i Mitjans de Comunicació (Service Général de l’Audiovisuel et des Médias)

• Departament General de Lletres i Llibres (Service Général des Lettres et du Livre)

• Servei General de la Inspecció de Cultura (Service Général de l’Inspection de la Culture)

• Servei General d’Acció Territorial (Service Général de l’Action Territoriale)

• Servei General de Creació Artística (Service Général de la Création Artistique)

• Servei General del Patrimoni (Service Général du Patrimoine)

• Servei General de Formació Continuada i Joventut (Service Général de l’Education Permanente et de la Jeunesse)

• Direcció de Coordinació i Suport (Direction de Coordination et d’Appui)

El Servei de Difusió (Service de la Diffusion) de l’FWB és, dins del Servei General de la Creació Artística, un dels tres serveis que integren l’Administració per al Foment de les Arts Escèniques (Administration de la Promotion des Arts de la Scène). La seva finalitat és promoure i difondre les arts escèniques a Brussel·les-Capital i Valònia. Com a tal, intervé en la circulació d’espectacles destinats a:

• Un públic general (“Tournées Art et Vie”, espectacles d’arts escèniques presentats els caps de setmana, els vespres o els dimecres a la tarda).

• Un públic escolar (“Spectacle à l’École”, espectacles d’arts escèniques presentats durant horari escolar).

Tournées Art et Vie constitueix una de les principals àrees d’activitat del Servei de Difusió. Té com a objectiu promoure la programació regular d’espectacles d’arts escèniques en directe i de qualitat a les comunitats francòfones. Els ajuts es tradueixen en la concessió de subvencions per a espectacles. Aquest sistema es pot reforçar amb ajuts addicionals concedits pels serveis culturals de les províncies francòfones i per la COCOF. La línia de subvencions aposta per la descentralització, la difusió d’espectacles de qualitat i l’obligatorietat que tots els artistes treballin de manera remunerada.

D’altra banda, el programa Spectacle a l’École vetlla perquè els infants i els joves puguin assistir, dins el marc escolar, a espectacles de qualitat, per contribuir, d’aquesta manera, a la seva educació artística i cívica. Pretén, especialment, despertar en l’alumnat el gust per les arts i la cultura i aguditzar la reflexió, el pensament crític i la creativitat per contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la seva integració en la vida econòmica, social i cultural.

Dins aquest programa específic, es troba una mesura rellevant impulsada a les escoles: el PECA (Parcours d’Éducation Culturelle et Artistique). Valònia i Brussel·lesCapital integren la cultura dins l’educació de manera transversal. Això es reflecteix en iniciatives com el PECA, que ha posat en marxa l’FWB i que té com a objectiu promoure la relació entre els operadors culturals del territori que treballen amb un públic escolar.

Així doncs, el PECA és un recurs en el marc del Pacte per a un ensenyament d’excel·lència (Pacte pour un Enseignement d’Excellence), destinat a tots els alumnes

des del seu ingrés a la llar d’infants fins al final del seu recorregut acadèmic secundari, amb l’objectiu de donar-los un accés igualitari a la cultura i a l’art a través de les seves diferents formes d’expressió i reforçar la dimensió cultural de totes les àrees d’aprenentatge.

Gràcies a iniciatives com aquestes, la població belga francòfona creix sent educada des del vessant artístic, i es fomenta així un consum cultural ja en edat més adulta.

A més d’educar, es programen artistes, fet beneficiós per a ells, atès que els seus escenaris travessen els límits convencionals i veuen possibilitats en els centres escolars. D’altra banda, gràcies al PECA, s’ofereixen i s’organitzen residències artístiques en centres educatius.

Entrant en matèria pressupostària, l’any 2023 el sector cultural va representar un 8,12% del pressupost total de l’FWB, i s’hi van destinar un total de 1.149.587.000€. Les arts escèniques són un dels sectors que més augment van tenir quant al pressupost, i la disciplina de la dansa és la que en va sortir més beneficiada. El total del pressupost atorgat l’any 2023 al departament va ser de 83.966.000€ i el sector de la dansa va rebre un total de 9.534.000€, repartits en diferents partides: convencions, ajuts plurianuals, ajuts puntuals, ajuts facultatius, subvencions estructurals a Charleroi Danse i Les Brigittines, a divuit companyies de dansa i a infraestructures relacionades amb el sector (Théâtre National, Théâtre de Liege, Mars, Théâtre de Namur, Palais des Beaux-Arts de Charleroi, Halles de Schaerbeek, Théâtre Varia, Atelier 210, Marni, Tanneurs, Balsamine, Centre Culturel Jacques Franck, Centre Culturel Engis, Central, Maison de la Culture de Tournai i Culture et Vie en Marche). Altres estructures que van rebre finançament són l’AD Lib, Entropie Production i Mademoiselle Jeanne.

L’augment de pressupost a les arts escèniques es deu, en bona part, al Decret 4/2003, de les arts escèniques sobre el reconeixement i les subvencions dels professionals del sector2 (Décret relatif à la reconnaissance et au subventionnement du secteur professionnel des arts de la scène). Aquest Decret, aprovat pel Parlament de la Federació Valònia-Brussel·les el 10 d’abril de 2003, és el marc legislatiu que regula el suport i la promoció de les arts escèniques, incloent-hi la dansa, el teatre, la música, el circ i altres formes que s’englobin dins les arts escèniques. A més, defineix les polítiques públiques i els mecanismes de finançament per a aquest sector.

El Decret ha tingut nombroses modificacions d’ençà que es va publicar. Les darreres revisions van ser el 2013 i el 2022, gràcies a les quals s’hi ha incorporat un marc

2Es pot consultar el Decret i les seves modificacions en aquest enllaç: https://creationartistique. cfwb.be/fileadmin/sites/creart/uploads/Document/A_propos/Musique/Arts-delascene-decretconsolidee-24-02-2023.pdf

més integrador i adaptat a les necessitats dinàmiques del sector. L’última revisió va reforçar el suport a les companyies de dansa i va introduir noves mesures per garantir la sostenibilitat i la diversitat.

Els operadors culturals que inclou el Decret són:

• Persones morals (associacions) l’objecte social de les quals és la creació, la producció d’espectacles o l’edició d’obres (impreses, sonores o audiovisuals), la promoció o la difusió d’obres artístiques, la recerca i la formació contínua, la informació i altres serveis posats a disposició dels professionals de les arts escèniques.

• Persones físiques (individus): artistes, intèrprets o creadors, que exerceixen una activitat remunerada en el camp de les arts escèniques. Aquesta activitat no cal que representi necessàriament la font principal d’ingressos de l’operador.

El Decret preveu els tipus d’ajuts financers següents:

• Beques (la bourse): ajuts econòmics puntuals concedits a un projecte de recerca, formació, redacció, preproducció, composició o experimentació que contribueixi al desenvolupament de la seva carrera professional.

• Ajuts a projectes (l’aide au projet): ajuts econòmics puntuals destinats a una persona física o jurídica per donar suport a la realització d’un projecte concret.

• Contracte de creació, serveis o difusió (le contrat de création, de services ou de diffusion): mecanisme contractual que dona assistència financera a una entitat jurídica que pertanyi principalment a la categoria d’estructures creatives, estructures de serveis o llocs de distribució o festivals, amb la finalitat de donar suport al seu funcionament i activitats, durant un període de tres o cinc anys.

• Contracte programa (le contrat-programme): mecanisme contractual que concedeix assistència financera a una persona jurídica amb la finalitat de donar suport al seu funcionament i activitats durant un període de cinc anys.

Agents institucionals que afavoreixen la circulació del circ

El sector de la dansa a Valònia i a Brussel·les-Capital és una part vital i dinàmica de l’ecosistema cultural d’ambdues regions, gestionat principalment, tal com s’ha esmentat més amunt, pel Servei General de la Creació Artística (Service Général de la Création Artistique), que forma part de l’FWB.

D’aquesta manera, el Servei General de la Creació Artística és el responsable de la coordinació i el suport de diverses formes d’art, incloent-hi la dansa. Persegueix dues finalitats: el suport i l’acompanyament de la creació artística i la implementació de

qualsevol dispositiu que permeti l’accessibilitat i el consum cultural de la població francòfona. A més, coordina nou direccions especialitzades:

• Servei de Suport Transversal (Service d’Appui Transversal)

• Servei de les Arts Escèniques (Service des Arts Vivants)

• Direcció del Teatre (Direction du Théâtre)

• Servei de la Música (Service des Musiques)

• Direcció de la Difusió (Direction de la Diffusion)

• Agències de promoció internacionals (agences de promotion internationales)

• Direcció de les Arts Plàstiques Contemporànies (Direction des Arts Plastiques Contemporains)

• Servei d’Arts Digitals i Multimèdia (Service des Arts Numériques et des Multimédias)

• Servei de Projectes Pluridisciplinaris i Transversals (Service des Projets Pluridisciplinaires et Transversaux)

Dins del Servei General de la Creació Artística, el Service des Arts Vivants és l’encarregat específicament de la disciplina de la dansa. Aquest departament gestiona els ajuts i les subvencions per a companyies de dansa, coreògrafs, festivals i altres esdeveniments lligats estretament amb la disciplina de la dansa. Les subvencions que s’atorguen poden ser de caràcter plurianual (a tres o cinc anys) o puntuals per a projectes específics, actuacions, creació de noves obres o gires.

És rellevant mencionar que dins les agències de promoció internacionals s’hi troben les tres entitats encarregades de cobrir l’àmbit cultural més enllà de Bèlgica. Consegüentment, les agències que se’n fan càrrec són: Wallonie-Bruxelles International (WBI) i, per a les sectorials, Wallonie-Bruxelles Musique (WBM) i Wallonie-Bruxelles Théâtre Danse (WBTD). Aquestes agències faciliten la mobilitat dels artistes francòfons, les coproduccions internacionals i la participació en festivals estrangers.

La Wallonie-Bruxelles Théâtre Danse (WBTD) és una agència cogestionada pel Ministeri de l’FWB i la WBI, amb el suport de l’Agència Valona d’Exportació. La WBTD estimula la difusió de les obres d’arts escèniques de l’FWB i duu terme la seva activitat dirigida als artistes belgues francòfons per mitjà de quatre eixos principals:

• Assessorament

• Xarxes

• Màrqueting

• Suport financer

La WBTD, tot i no esmentar-ho en el nom, també s’ocupa del sector del circ i les arts de carrer.

L’Agence Wallonne à l’Exportation et aux Investissements Étrangers (AWEX) és l’agència de Valònia per a l’exportació i és el departament de la regió valona que s’encarrega de promoure el comerç exterior i de rebre els inversors estrangers.

El Hub.Brussels – Brussels Agency for Business Support és el servei del Commerce Extérieur et des Investissements Étrangers du Service Public Régional de Bruxelles (SPRB) i depèn de Bruxelles Économie et Emploi. L’agència vol convertir Brussel·les en un dels llocs europeus més atractius per iniciar i fer créixer un negoci. El Hub. Brussels té com a objectiu contribuir al desenvolupament sostenible de l’economia de Brussel·les.3

A Valònia també hi ha altres administracions públiques que donen suport a la cultura, com ara:

La Comissió Comunitària Francòfona (Commission Communautaire Française, COCOF), de la comunitat francòfona de la regió de Brussel·les-Capital, que inclou el Servei Cultural, enfocat a donar suport a organitzacions i institucions sense ànim de lucre actives en els camps de la creació, la difusió, la mediació, la iniciació, la conservació del patrimoni, la formació i la sensibilització sobre la diversitat d’expressions artístiques i culturals.

Regions: la regió de Brussel·les-Capital i la regió de Valònia ofereixen ajuts en matèria cultural, sobretot enllaçats amb la promoció turística.

Províncies: disposen d’ajuts i altres recursos enfocats a la cultura. Pel que fa a l’FWB, hi trobem les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i Brabant Való.

Municipis: donen ajuts econòmics i programen espectacles tant en les seves festes locals com en col·laboració amb els centres culturals, els espais i els teatres municipals que financen. Tenen un pes important en el sector cultural.

3 Hub.Brussels disposa d’una delegació a Barcelona, al 22@ del Poblenou.

Altres agents que contribueixen a dinamitzar el sector

AssProPro – Associació de programadors professionals de la comunitat francòfona a Bèlgica www.asspropro.be

Entitat sense ànim de lucre que aglutina programadors, centres culturals, associacions i entitats amb l’objectiu d’afavorir la circulació cultural. Tracta tots els àmbits referents a la dansa, el teatre, la música, el circ o espectacles infantils. Té una base de dades oberta al públic amb documents i recursos del sector.

La seva missió té enfocaments diferents, que van des de donar suport a l’organització o la coorganització de gires d’artistes belgues o estrangers fins a coordinar trobades i actes per als diferents socis.

Participa en l’organització del festival Propulse, dedicat a les arts escèniques i a la música, i coordina les gires que en sorgeixen, amb el propòsit d’optimitzar recursos pel que fa a les despeses tècniques, transport o promoció.

Paral·lelament, aquesta associació també ha impulsat una xarxa específica per a la mobilitat internacional d’artistes francòfons, l’ARÉA International, que busca fomentar l’intercanvi entre programadors i artistes de diferents cultures i països.

Contredanse www.contredanse.org

Contredanse és una associació amb seu a Brussel·les, fundada el 1984, dedicada a la promoció de la dansa contemporània. Les seves activitats inclouen la documentació, la conservació, la publicació, la informació, la formació i l’organització d’esdeveniments relacionats amb la dansa. Disposa d’un centre de documentació que dona suport a la recerca i l’aprenentatge, i publica materials sobre la història i la pràctica de la dansa contemporània. També gestiona una llibreria especialitzada i edita la revista Nouvelles de danse

La Bellone www.bellone.be

La Bellone és un centre de recerca i reflexió dedicat als processos de creació escènica i ofereix suport als artistes de les disciplines del teatre i de la dansa. Es tracta d’una plataforma de trobades i intercanvis que reinventa contínuament les seves propostes per facilitar la presentació d’idees i reflexions al públic. Organitza conferències, seminaris, tallers i residències i té un centre de documentació que proveeix una àmplia base de dades sobre el teatre i la dansa.

Pràctiques i estratègies al mercat

cultural de Flandes

Funcionament politicocultural

Flandes també té el seu propi parlament i govern regional. Les competències en cultura les gestiona el Govern de la Comunitat de Flandes (Vlaamse Gemeenschapscommissie). Un dels onze ministeris o departaments del Govern és el de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Cultuur, Jeugd en Media), del qual depèn la legislació de les disciplines artístiques.

La regió de Flandes disposa d’una estructura consolidada d’organismes i agències que donen suport a les arts escèniques, amb accions que impliquen atorgar subvencions, ajudar a difondre les arts, fer recerca i potenciar la promoció internacional, en especial la darrera, gràcies a la diplomàcia cultural flamenca i al Departament d’Afers Exteriors (FOD Buitenlandse Zaken), el qual fa de pont entre l’ampli àmbit cultural flamenc i la xarxa diplomàtica del govern de Flandes. La facilitació de xarxes i instruments de finançament (no només subvencions) és cabdal perquè les empreses culturals siguin sostenibles i competitives en el mercat.

De la mateixa manera, el Parlament de Flandes (Vlaams Parlement) assigna competències a les autoritats locals per dur a terme les seves polítiques culturals, fet que es tradueix en una participació directa i activa en la circulació de propostes culturals. Per tant, es pot dir que és una cadena pública que ajuda a fer circular la cultura.

Les polítiques culturals són un punt fort de la legislació en matèria cultural de Flandes, ja que demostren una clara voluntat d’incentivar el desenvolupament del sector, deixant que sigui el sector el qui prengui lliurement les iniciatives que cregui més adequades. Això es pot veure amb la successió de reformes que s’han aplicat al Decret de les arts (Kunstendecreet), que el Parlament de Flandes va aprovar el 2 d’abril de 2004. El Decret va ser posteriorment modificat el 2005, el 2006, el 2008, el 2013 i el 2021 i va entrar en vigor el 2022, versió que continua vigent en el moment de redactar aquest document (2024), on el centre d’interès sempre s’ha mantingut a seguir les propostes i els enfocaments provinents de l’àmbit artístic professional.

Aquest Decret, com en el cas de Valònia, estableix el marc legal per a la gestió i el suport a les arts i la cultura a Flandes, i se centra en els sectors següents:

• Arts escèniques

• Música

• Arts visuals i audiovisuals

• Arquitectura

• Disseny

El Decret detalla les polítiques de suport a aquests sectors, les subvencions disponibles i l’estructura organitzativa de les institucions culturals. També regula la relació entre el Govern de Flandes i les organitzacions culturals i artístiques, així com els criteris per al finançament i el suport institucional.

A Flandes, a les organitzacions se’ls concedeix una gran llibertat perquè portin a terme les activitats de la manera que vulguin, s’aplaudeix la diversitat i es dona un suport cabdal a l’experimentació i el desenvolupament. Així doncs, aquest Decret és el text legal més important per al sector artístic i, com ja s’ha esmentat, també regula les subvencions, en l’atorgament de les quals es tenen en compte els criteris següents:

• Els ajuts no es donen segons la disciplina artística, sinó segons la funció que l’artista o organització portarà a terme amb la seva activitat, dividida en cinc categories diferents: desenvolupament, producció, presentació, participació o reflexió.

• L’òrgan encarregat d’avaluar la concessió dels ajuts és una comissió d’experts, convocada per cicle de finançament.

• Els ajuts són per a cinc anys, en paral·lel a la legislatura del Parlament de Flandes, els projectes subvencionats tenen una extensió de fins a tres anys, i els de caràcter internacional, de fins a un any.

A continuació es detallen les diferents tipologies de subvencions del Decret de les arts:

• Subvencions de funcionament (werkingssubsidies): aquestes subvencions es destinen a organitzacions que ja han demostrat la seva qualitat i posició en el panorama artístic i que operen en el sector de les arts. L’ajut s’aplica durant un període de cinc anys.

• Subvencions per a projectes (projectsubsidies): ofereixen suport econòmic a

iniciatives en el sector de les arts amb una durada i uns objectius limitats, amb un màxim de tres anys. Els projectes han de ser de desenvolupament, producció, presentació, participació o reflexió.

• Subvencions per a projectes internacionals (TIP) (tegemoetkoming voor internationale presentatiemomenten): proporcionen suport econòmic perquè actors culturals puguin participar en activitats internacionals relacionades amb la presentació dels seus propis projectes. Tant els artistes com les organitzacions implicades, intermediaris o organitzacions internacionals, poden sol·licitar aquesta subvenció. Inclou despeses de viatge, allotjament, assegurances, transport, material i altres directament vinculades a la presentació.

• Projectes de presentació internacional (IP) (internationaal presentatieproject): es tracta d’ajuts per a la presentació de produccions artístiques noves o existents a escala internacional. La presentació ha de tenir lloc en un espai internacionalment atractiu, i la comissió d’avaluació té en compte els països i regions prioritaris segons la política cultural internacional flamenca. La durada màxima és d’un any i inclou els costos associats a la presentació.

El Ministeri opta per un enfocament multidisciplinari i integrador: trenca les barreres de les diferents disciplines, perquè considera que avui dia la línia que separa les arts escèniques (una obra de teatre pot incloure dansa, música, circ o titelles, per exemple) és difusa, i se centra en la funció que es vol complir amb l’activitat que es porta a terme. El text també es focalitza més en els artistes, en les companyies o en les organitzacions, i no tant en les institucions i els centres culturals públics com fins ara.

Quant als pressupostos dins l’àmbit cultural, el Department Cultuur, Jeugd en Media va rebre l’any 2023 un total de 1.103.233.000€, dels quals 239.020.000€ es van destinar al Decret de les arts.4

Agents institucionals que afavoreixen la circulació de la dansa

El Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Department Cultuur, Jeugd en Media) és el departament del Govern encarregat de promoure la política de Flandes pel que fa a la cultura. És el responsable de gestionar les subvencions i donar suport a les diferents institucions i agents culturals. Al mateix temps, ha posat en marxa eines externes de suport al sector, com Cultuurkrediet o Cultuurloket.

A Flandes, cada ministeri disposa dels punts de suport ( steunpunten), organitzacions de dret privat que, en nom del Govern de Flandes, fan tasques dins d’un domini de

4 https://departement-cjm.foleon.com/jaarverslag/cjm-jaarmagazine-2023/kerncijfers#blocka72a2216-76e5-434d-8297-5a52d80703a0

polítiques concret, alhora que desenvolupen serveis i donen suport als agents del sector. Pel que fa a la cultura, l’organisme que se n’encarrega és l’ Institut Flamenc de les Arts (Kunstenpunt – Flanders Art Institute).

Kunstenpunt – Flanders Arts Institute www.kunsten.be

Institut adreçat a qualsevol professional o entitat del camp de les arts visuals, les arts escèniques i la música. Ofereix orientació i suport en diferents aspectes, com ara les diverses opcions de finançament, la millora de l’autoorganització i la infraestructura, la remuneració, la internacionalització i el treball just, inclusiu i sostenible. Impulsa la recerca, mitjançant l’elaboració de documents d’actualitat especialitzats, i incentiva la interacció entre els agents del sector. Té una important base de dades sobre infraestructures, formacions o plataformes de distribució. Pel que fa a la internacionalització, mitjançant la col·laboració amb socis i xarxes, ofereix recursos i informació sobre les tendències principals. A més dels països propers a Bèlgica, té un interès especial en el sud i l’est d’Europa. En clau internacional, destaca per:

• Ser think tank sectorial i de recerca aplicada.

• Formar part de xarxes internacionals, com s’ha esmentat més amunt.

• Treballar amb diverses organitzacions de promoció per a l’organització de conferències i seminaris als Països Baixos i Bèlgica.

A Flandes també hi ha altres administracions públiques que contribueixen al sector cultural, com ara:

Vlaamse Gemeenschapscommissie (VGC) www.vgc.be

La Comissió Comunitària Flamenca de la regió de Brussel·les-Capital. La seva homòloga a la part francòfona de Brussel·les seria la COCOF. Té la Direcció General de Cultura, Joventut i Esports, que ofereix ajuts per a projectes d’artistes, organitzacions i sales culturals. Entre els requisits, cal tenir seu a Brussel·les-Capital i promoure la cultura flamenca.

Regions: la regió de Flandes i la regió de Brussel·les-Capital ofereixen ajuts en matèria cultural, sobretot enllaçats amb la promoció turística.

Províncies: ofereixen suport econòmic i promocional. En el cas de Flandes, hi ha les províncies d’Anvers, Limburg, Flandes Oriental, Brabant Flamenc i Flandes Occidental.

Municipis: són un dels eixos principals de la cultura a Flandes. Financen els centres culturals i els espais municipals on es programen els espectacles, a més de ser organitzadors de festivals o activitats culturals.

Altres agents que contribueixen a dinamitzar el sector

Flanders Culture

www.flandersculture.be

Plataforma cultural en què col·laboren el Govern de Flandes i centres de suport cultural i fons per a activitats culturals de la regió de Flandes a l’estranger. El seu objectiu és estimular la cooperació cultural internacional i augmentar la visibilitat de l’art, la cultura i el patrimoni flamenc. Els seus socis poden accedir a una completa base de dades. En formen part Kunstenpunt, Vlaams Audiovisueel Fonds (VAF), Vlaams Architectuur Instituut (VAI), Circuscentrum, FARO (Vlaams Steunpunt voor Cultureel Erfgoed), Vlaamse Kunstcollectie (VKC) i Literatuur Vlaanderen.

Cultuurkrediet

www.cultuurkrediet.be

Nou instrument financer impulsat per iniciativa del Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació el 2008 i gestionat per Hefboom, adreçat a agents professionals del sector cultural (tant persones jurídiques com persones físiques) que no poden accedir a préstecs d’altres entitats financeres.

Cultuurloket

www.cultuurloket.be

Instrument creat pel Govern de Flandes que està enfocat a promoure l’emprenedoria dins de l’àmbit cultural i donar-hi suport, potenciant l’orientació a un finançament addicional. Amb aquest plantejament, es busca mobilitzar i desplegar els recursos necessaris per fer un projecte cultural des d’una pràctica cultural específica i una mentalitat empresarial. Ofereix multitud de recursos i informació.

Funcionament i circulació de la dansa a Bèlgica

Bèlgica, situada estratègicament al centre d’Europa, gaudeix d’una diversitat cultural notable gràcies a la constant circulació de persones. Aquesta obertura facilita la coproducció internacional i permet que les companyies estrangeres es puguin inserir fàcilment en el mercat belga. L’organització regional del país, on cada regió té autonomia cultural, crea diverses escenes en la dansa.

Històricament, la dansa belga estava al marge de l’evolució contemporània d’aquesta disciplina, amb el ballet limitat a l’entreteniment de les òperes. A més, l’absència d’institucions dedicades exclusivament a la dansa no afavoria la creació d’un estil propi o una “escola belga”. El gir decisiu, emperò, arriba el 1959 amb el francès Maurice Béjart, que, juntament amb Maurice Huisman, va fundar Le Ballet du XXe Siècle. La presència de Béjart va crear tota una generació de nous coreògrafs i la fundació, l’any 1970, de l’École Mudra, una escola que combinava la dansa amb el teatre.

L’escena belga comença a consolidar-se, tot i que de manera diferent a cada regió: Valònia i Flandes no només estan separades per barreres lingüístiques, sinó també per disparitats econòmiques i enfocaments artístics. A Valònia, els pressupostos eren més modestos i la majoria de companyies es desenvolupaven de manera autònoma, mentre que Flandes es trobava en un context en què surt progressivament de la seva ruralitat, cosa que va fer augmentar una forta reivindicació identitària.

Amb el naixement d’aquesta nova escena a Bèlgica, creix la necessitat de crear una formació professional per a ballarins des del tancament del Mudra el 1987. En aquest context, Anne Teresa De Keersmaeker va crear una escola de dansa contemporània d’alt nivell fundada l’any 1995: P.A.R.T.S. Aquesta escola capta immediatament joves ballarins d’arreu del món atrets per un cicle de formació de quatre anys, cosa que desemboca en un alt nivell de competència tant en dansa com en interpretació.

Per comprendre més bé la diversitat del sector de la dansa a Bèlgica, és essencial considerar les especificitats de cada regió. Cadascuna té el seu propi funcionament i dinàmiques particulars, que han influït en la seva evolució i identitat artística. Així, per apreciar-ho, cal fer una pinzellada per la història de la dansa en cada comunitat, desvetllant les singularitats que han contribuït a formar el panorama actual.

La dansa a Valònia ha viscut una evolució notable amb el pas del temps, sobretot a partir del 1980, quan es va començar a crear una identitat pròpia a la comunitat francòfona. Aquesta escena particular de Valònia estava composta per antics membres de l’escola de Béjart, que van reinventar la dansa mitjançant la introducció del moviment, la veu, la música, les arts visuals o el teatre.

El 1991 va marcar una etapa decisiva amb la creació de Charleroi Danse i el Centre Chorégraphique de la Communauté Française, responsables de dues infraestructures cabdals: Les Écuries a Charleroi i La Raffinerie a Brussel·les. Aquests centres han estat claus en la dinamització del sector, oferint residències d’artistes, produccions d’espectacles i esdeveniments com el festival LEGS i la Biennal de la Dansa

Pel que fa a la formació, l’aparició de l’Institut Supérieur des Arts et des Chorégraphies de Bruxelles (ISAC) el 2012 i el llançament l’any 2021 d’un màster de dos anys anomenat Danse et practiques chorégraphiques, resultat de la col·laboració entre Charleroi Danse, La Cambre, l’INSAS, l’ULB i el Conservatoire Royal de Bruxelles, van acabar de consolidar la imatge de la comunitat francòfona dins el sector. Des del 2024, l’École Supérieure des Arts du Résau (ARTS2) ofereix un grau de dansa interpretativa i, d’aquesta manera, es consolida l’escena formativa valona amb un grau universitari i un màster propis.

El Decret de les arts escèniques de Valònia, aprovat l’any 2004, va ser implementat per estructurar el sector de les arts escèniques de la comunitat francòfona de Bèlgica i donar-hi suport. El seu propòsit inicial va ser fomentar la creació, la producció i la difusió de les arts escèniques, així com garantir un finançament adequat i promoure la diversitat cultural i l’accés a la cultura per a tots els ciutadans. A més, va néixer també amb l’objectiu de professionalitzar el sector i assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini.

Pel que fa a Flandes, el sector de les arts escèniques, i consegüentment la dansa, es distingeix per la seva notable diversitat i dinàmica i es caracteritza per una rica varietat de pràctiques artístiques i models organitzatius. A diferència d’altres països europeus com França o Alemanya, la regió de Flandes no té una gran tradició dins aquest sector, la qual cosa ha permès la creació d’una escena artística pròpia vibrant i innovadora, que es nodreix de les tradicions de la dansa i el teatre de les regions veïnes.

Des dels anys vuitanta, la dansa i el teatre a Flandes han gaudit d’una forta reputació internacional. Aquest fenomen, conegut com a onada flamenca, es deu en bona part a la manca d’un marc polític dirigit a les arts escèniques durant aquella època. Aquesta absència de suport institucional va empènyer els artistes dels anys vuitanta a buscar oportunitats de coproducció a l’estranger. Això no només va permetre l’exportació de l’art flamenc, sinó que també va fer que les regions de Flandes i Brussel·les-Capital esdevinguessin interessants per als actors internacionals. A conseqüència d’això, ambdues regions, mogudes per artistes que van buscar oportunitats fora del país i que van atreure talent internacional, van crear un circuit de centres culturals, teatres i festivals que van generar una oferta cultural internacional molt forta.

Si bé és cert que abans els Països Baixos era el país amb el qual s’establien més connexions artístiques, avui dia ja no és així. La raó d’aquest canvi rau en els pressupostos que els Països Baixos destinen als centres culturals, els teatres i els festivals, els quals actualment prioritzen en més grau els artistes i les companyies nacionals. És per això que Flandes i Brussel·les-Capital s’han obert encara més a l’exterior, cooperant i relacionant-se sobretot amb França, Alemanya, Àustria, el Regne Unit, Suïssa i Espanya.

Durant les últimes dècades, el sector de la dansa a Flandes ha viscut transformacions importants, que han estat facilitades per l’aplicació de polítiques culturals que han deixat espai a la iniciativa per part de les organitzacions i els artistes (que abans treballaven sense suport) i han proporcionat un marc regulador i de subvencions que s’ha anat adaptant a les noves tendències artístiques. A partir de la introducció del Decret de les arts escèniques i més tard del Decret de les arts, es va establir un marc legal dins el qual hi tenia cabuda l’expansió nacional i internacional.

Aquestes mesures han consolidat un entorn on les companyies i les infraestructures culturals poden prosperar i atreure el talent internacional, gràcies a la connectivitat geogràfica, l’habitatge assequible i la multiculturalitat que ofereix Bèlgica.

Avui dia, els artistes flamencs han ampliat el seu punt de mira i s’han involucrat en projectes diversos que inclouen actuacions en biblioteques o site specific, intervencions en l’espai públic i propostes comunitàries. Aquests nous models de treball contribueixen a la complexitat del sector i representen un desafiament constant per a les organitzacions i les polítiques culturals en la recerca de suport per als artistes.

A Flandes, les organitzacions reben molta confiança per dur a terme les seves activitats segons el seu propi criteri. A més, el fet que Bèlgica sigui un país petit on cada regió s’organitza culturalment a la seva manera ha ocasionat que, a més d’haverhi circuits diferents segons les regions, s’hagin generat pràctiques de col·laboració i cooperació entre les infraestructures culturals. D’aquesta manera, i sobretot a

Flandes i a la regió de Brussel·les-Capital, els centres culturals, els teatres i els festivals operen conjuntament i comparteixen idees, artistes i espais per estalviar costos i generar noves oportunitats.

Brussel·les-Capital mereix un punt a part. La capital ha esdevingut un centre neuràlgic per a la dansa contemporània i atreu nombrosos professionals del sector i companyies internacionals que busquen establir-se en una ciutat dinàmica i innovadora. Aquest fenomen es va intensificar el 1995 amb la creació de l’escola de dansa contemporània P.A.R.T.S. per la cèlebre coreògrafa flamenca Anne Teresa De Keersmaeker, que, tal com s’ha esmentat abans, va adquirir ràpidament una reputació internacional. L’escola ha contribuït de manera significativa a l’efervescència del sector a Brussel·les i ofereix una formació de prestigi que atreu talent d’arreu del món.

Així mateix, la ciutat acull un gran nombre d’artistes i companyies europees, que escullen Brussel·les per dur a terme residències i projectes artístics, amb la qual cosa es crea un ambient dinàmic i innovador. La gran quantitat de tallers i workshops amb coreògrafs d’alt prestigi internacional ofereix als ballarins l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats i estar al corrent de les darreres tendències i tècniques en dansa.

A més, la capital es caracteritza per un ambient de llibertat artística, que permet als artistes experimentar en diferents formes d’art i fusionar-les. Aquesta hibridació de gèneres, en la qual els coreògrafs poden ser també músics o artistes plàstics, contribueix a una escena rica i diversa.

Aquesta llibertat creativa i la presència constant de talents internacionals han fet de Brussel·les un veritable epicentre de la dansa contemporània, comparable a ciutats com París, Londres o Nova York. La ciutat ofereix una plataforma vibrant per als ballarins belgues i internacionals i s’ha consolidat com un punt de referència en el panorama de la dansa global.

Per concloure, el sector de la dansa a Bèlgica és un mosaic vibrant i enèrgic, caracteritzat per una rica diversitat cultural i una evolució constant, gràcies a la circulació de persones i idees. La coproducció internacional i la col·laboració entre les infraestructures culturals belgues han permès a les companyies internacionals inserir-se fàcilment en el mercat belga, mentre que les diferències regionals han creat escenes artístiques úniques i distintives. Des del llegat de Béjart fins a la reconeguda escola de dansa contemporània P.A.R.T.S., passant per Charleroi Danse, l’STUK o el 30CC, la dansa belga ha esdevingut una protagonista de gran envergadura a escala mundial.

Punts d’entrada / Recursos

Per analitzar el circuit de dansa a Bèlgica, hem establert cinc categories — exceptuant-ne els agents institucionals, que ja s’han presentat més amunt—, en les quals es descriuen els representants principals de cada una:

• Festivals, fires i trobades professionals

• Equipaments, teatres i centres culturals

• Agents de distribució i empreses de management

• Centres de formació, escoles i residències

• Entitats, associacions, federacions, xarxes i projectes europeus

Convé esmentar que hi ha referències que es repeteixen en diferents apartats per la diversitat de les seves funcions i tasques.

Festivals, fires i trobades internacionals

REGIÓ DE FLANDES

(B)its of Dance

www.dansinbrugge.be/bitsofdance

Oostende. Març. Festival de dansa de petites dimensions organitzat pel Concertgebouw Brugge, el KAAP i el Centre Cultural de Brugge.

Contacte: Merel Vercoutere, programació

Dag van de Dans

www.dagvandedans.be

Flandes i Brussel·les. Abril. Festa nacional de la dansa de Flandes. Programa extens de dansa als carrers, les places i els museus més importants de la regió i la capital de Bèlgica.

Contacte: Ruth Bruyneel, coordinació

December Dance www.decemberdance.be

Brugge (Bruges). Desembre. Festival de dansa internacional organitzat pel Centre Cultural de Bruges i el Concertgebouw. A la programació s’hi troben estils variats: propostes purament estètiques, teatre ballat, dansa conceptual i coreografies interdisciplinàries i multidisciplinàries.

Contacte: Sigrid Janssens, coordinació artística

Festival Dansand! www.kaap.be/dansand

Oostende. Juny i juliol. Dansand! és el festival de dansa contemporània organitzat pel centre d’art Vrijstaat O, en col·laboració amb el Kaaitheater de Brussel·les, amb la voluntat de mostrar les propostes més interessants d’aquest gènere.

Contacte: Agnes Quackels, coordinació artística

Isotopia Festival

www.isotopiafestival.be

Izegem. Setembre. Festival biennal de dansa, música, cinema, comediants i teatre. És l’antic festival Izegem Zomert.

Contacte: Geerwin Vandekerckhove, direcció

Love at First Sight www.loveatfirstsight.be Antwerpen. Octubre. Love at First Sight és un festival que presenta una programació de dansa innovadora de la mà d’artistes contemporanis a la ciutat d’Antwerpen. És organitzat per una coalició de teatres de la ciutat: De Studio, Monty, Rataplan, Hetpaleis, wpZimmer, Detheatermaker, Het Bos, Arenberg i Toneelhuis.

Contacte: Marc Verstappen, direcció

Next Festival www.nextfestival.eu Kortrijk. Novembre i desembre. El Next Festival presenta creacions excepcionals de teatre i dansa d’arreu del món. Inclou propostes atrevides i innovadores, amb trobades i activitats per fomentar el diàleg i la col·laboració internacional entre artistes consagrats i emergents.

Contacte: Benoit Geers, coordinació

Playground Festival www.playgroundfestival.be

Leuven. Novembre. Festival anual experimental d’arts visuals i performatives. Aquest esdeveniment internacional l’organitzen els centres STUK i M-Museum de Leuven.

Contacte: Karen Joosten, programació

REGIÓ DE BRUSSEL·LES-CAPITAL

Artonov Festival www.festival-artonov.eu

Brussel·les. Octubre. Festival anual internacional dedicat a l’ art nouveau. Programa diferents espectacles al voltant d’aquest moviment: dansa, música, poesia, teatre o arts visuals, entre d’altres.

Contacte: Vincenzo Casale, direcció

Brigittines International Festival www.brigittines.be/festival-international

Brussel·les. Agost i setembre. Festival organitzat pel centre de dansa Les Brigittines. Ofereix un ampli programa d’actuacions internacionals de dansa contemporània.

Contacte: Charles Vairet, direcció artística

Brussels Dance! www.brusselsdance.eu

Brussel·les. Març i abril. Festival de dansa contemporània organitzat per la ciutat de Brussel·les. Aquest festival té lloc en divuit teatres i espais diferents, organitza més de 180 actuacions i una vuitantena de conferències.

Contacte: Annie Bozzini, direcció

Brussels Tango Festival

www.brusselstangofestival.com

Brussel·les. Abril. Festival de dansa llatina a partir d’un gran concert a la Grand Place, on també es poden veure les parelles de ballarins professionals.

Contacte: Nathalie Jonckheere, coordinació

Detours Festival www.detoursfestival.be

Brussel·les. De juliol a setembre. Festival internacional d’arts urbanes que conté espectacles de dansa, música i altres en diferents punts de la ciutat i a diferents centres d’art i cultura.

Contacte: Milan Emmanuel, direcció

Europalia

www.europalia.eu

Brussel·les i altres ciutats de Bèlgica. D’octubre a gener. Europalia presenta cada dos anys un programa artístic entorn d’un país o temàtica. Durant quatre mesos, ofereix una biennal amb desenes de projectes d’arts visuals, dansa, cinema, música, literatura i debat.

Contacte: Dirk Vermaelen, direcció artística

Festival Lezarts Urbains

www.lezarts-urbains.be

Brussel·les. Abril. Festival de dansa urbana organitzat per l’associació Lezarts Urbains. Aquest festival reuneix els millors espectacles coreogràfics nacionals i internacionals.

Contacte: Najib Chairi i Rosa Gasquet, coordinació

Festival XS

www.theatrenational.be/en/group/2040-festival-xs

Brussel·les. Abril. Festival en el qual es mostren espectacles de curta durada de dansa, circ, teatre o performance, entre d’altres. És tant interior com exterior.

Contacte: Pierre Thys, direcció

Het Theaterfestival

www.kaaitheater.be/agenda/het-theaterfestival-2023

Brussel·les. Setembre. Het Theaterfestival és un festival de referència de les arts escèniques flamenques. Promou les diverses disciplines d’aquest sector i ofereix oportunitats de desenvolupament i reconeixement per als artistes.

Contacte: Agnes Quackels i Barbara Van Lindt, coordinació artística

In Movement Festival

www.brigittines.be/saison-2023-24/in-movement-festival

Brussel·les. Març. Festival de caràcter nacional celebrat a la capital belga. Programa majoritàriament artistes que treballen a Brussel·les, amb propostes innovadores de dansa contemporània.

Contacte: Charles Vairet, direcció artística

Kunstenfestivaldesarts www.kfda.be

Brussel·les. Maig i juny. Festival urbà i cosmopolita que presenta anualment obres escèniques i plàstiques. La programació destaca per ser innovadora i les propostes són tant nacionals com internacionals.

Contacte: Dries Douibi, direcció artística

Mini D Festival

www.pierredelune.be/mini-d-festival.html

Brussel·les. Abril. Festival de dansa contemporània per a tots els públics, especialment per al públic jove i infantil i organitzat pel centre d’arts escèniques Pierre de Lune.

Contacte: Christian Machiels, direcció

Off Festival – Garage 29

www.garage29-offestival.be

Brussel·les. Maig i juny. L’Off Festival, que se celebra al teatre Garage 29, ofereix una programació d’espectacles, tallers de creació, performances culinàries, exposicions interactives i d’altres, juga amb les condicions, els criteris i els estàndards del teatre i reuneix un equip molt variat d’artistes.

Contacte: Sabina Scarlat, direcció artística

Open Studios

www.workspacebrussels.be/festivals/2024

Brussel·les. Abril. Festival organitzat pel laboratori i centre de residència d’arts escèniques Workspacebrussels, on es convida qualsevol persona interessada a descobrir el treball dels artistes que han treballat en aquest centre.

Contacte: Karen Verlinden, coordinació

REGIÓ DE VALÒNIA

Babillage

www.chiroux.be/babillage

Liège. Octubre. Festival de dansa per als més petits. Organitzat pel centre cultural Les Chiroux.

Contacte: Jérôme Wyn, direcció

BisARTS

www.pba.be/le-festival-bis-arts

Charleroi. Octubre. Festival multidisciplinari que ofereix espectacles de dansa, circ, teatre i performance i és organitzat pel centre de creació de Charleroi Dance, Palais des Beux-Arts (PBA), l’Eden i l’Ancre.

Contacte: Marie Noble, direcció general i artística

Festival de Liège www.festivaldeliege.be

Liège. Febrer. Festival biennal internacional d’arts escèniques, organitzat per la Federació Valònia-Brussel·les. Des del 2001 presenta una programació rica en plantejaments artístics singulars i sovint ha estat l’aparador d’artistes que han adquirit un gran prestigi internacional.

Contacte: Jean-Louis Colinet, direcció

Festival Des Pépites www.laguimbarde.be/pepites-2024

Charleroi. Maig. Festival organitzat pel centre cultural Eden de Charleroi. Programa teatre i dansa per als infants d’entre zero i sis anys.

Contacte: Fabrice Laurent, direcció artística

Festival Legs

www.charleroi-danse.be/programme/festival-legs

Charleroi. Març. Festival internacional de dansa contemporània organitzat per Charleroi Danse.

Contacte: Fabienne Aucant, direcció

Festival Pays de Danses www.theatredeliege.be/pays-de-danses

Liège. Gener i febrer. Festival del Théâtre de Liège amb programació de dansa en diversos centres culturals de la província de Liège, el Limburg flamenc i neerlandès i la regió germanòfona. Reuneix públic de les tres comunitats lingüístiques i actua com una plataforma única per als artistes de l’FWB.

Contacte: Audrey Brooking, direcció artística

Les Hivernales de la Danse www.leshivernales.be

Liège. Març. Festival internacional de dansa amb programació majoritàriament de dansa clàssica i contemporània. El festival s’acompanya d’un concurs internacional anomenat Prix des Hivernales.

Contacte: Marie Doutrepont, direcció

Mons Street Party www.surmars.be

Mons. Juliol. Festival de hip-hop i arts urbanes en general, que té lloc a Mons i presenta una programació clarament inclinada a l’àmbit internacional.

Contacte: Philippe Kauffmann, direcció

FIRES I FESTIVALS DE CARRER DE BÈLGICA ON ES PROGRAMA DANSA

Chassepierre – Festival International des Arts de la Rue www.chassepierre.be

Florenville. Agost. Organitzat per l’associació Fête des Artistes de Chassepierre, asbl, és un festival de teatre i arts de carrer amb programació internacional.

Contacte: Charlotte Charles-Heep, programació

De Gevleugelde Stad Ieper www.gevleugeldestad.com

Ieper. Abril. Festival i fira de teatre de carrer i circ organitzat conjuntament pel Cultuurcentrum Ieper i ACCI, vzw. Es caracteritza per programar companyies internacionals.

Contacte: Jan Victoor, direcció

Festival Au Carré www.surmars.be

Mons. Juny. Festival d’arts escèniques (teatre, música i dansa) organitzat per Mars, Mons Arts de la Scène.

Contacte: Bérengère Deroux, direcció

Festival Bitume www.festivalbitume.com

Bourdon. Juliol. Festival de carrer de petites dimensions amb programació de circ, teatre, dansa i humor.

Contacte: Sylvie Darenne, coordinació

Miramiro www.miramiro.be

Gent. Agost. Festival de circ i d’arts de carrer organitzat per un dels centres de creació oficials de Flandes, que actuen com a espai per a residències artístiques i, alhora, com a festival. En el festival que es fa el mes d’agost, programa artistes que han acollit en residència, però també altres d’internacionals.

Contacte: Celine Verkest, direcció

Namur en Mai, Le Festival Des Arts Forains www.namurenmai.org

Namur. Maig. Festival d’arts de carrer que també programa espectacles de dansa. Ofereix més de 100 actuacions interpretades per més de 65 companyies.

Contacte: Samuel Chappel, direcció

Theater op de Markt

www.theateropdemarkt.be

Hasselt o Neerpelt. Agost o novembre. Festival d’arts de carrer internacional molt important. És dirigit al públic general, però també ofereix espais i activitats de trobada entre artistes i programadors. Els anys parells s’organitza un festival d’estiu a Hasselt i els anys senars a Neerpelt durant la tardor.

Contacte: Martine Linaer, direcció

Visueel Festival Visuel

www.visueelfestivalvisuel.be

Brussel·les. Juny. Festival d’arts de carrer organitzat pel centre cultural flamenc De Kroon i el centre cultural Berchemois (Le Fourquet).

Contacte: Claudia Frickel, coordinació

Zomer van Antwerpen

www.zva.be

Antwerpen. De juny a setembre. Zomer van Antwerpen, més que un festival, és una temporada completa que proposa espectacles durant els mesos d’estiu a diferents llocs de la ciutat d’Antwerpen. La programació comprèn totes les disciplines artístiques per a tots els públics.

Contacte: Patrick De Groote, direcció

Equipaments, teatres i centres culturals

REGIÓ DE FLANDES

Arenberg www.arenberg.be

Antwerpen. Arenberg és un centre cultural molt dinàmic que presenta un gran ventall d’espectacles culturals, centrats sobretot en les arts escèniques i la comèdia.

Contacte: Jef Staes, programació

Campo – Kunstencentrum

www.campo.nu

Gent. Es tracta d’un centre cultural de Gent que ofereix una programació anual multidisciplinària. Cada any crea o presenta —o hi dona suport— més de 400 espectacles i esdeveniments, relacionats amb el món del teatre, la dansa, les arts visuals i les noves tecnologies.

Contacte: Michiel Vandevelde, direcció artística

Cultuurcentrum Brugge www.ccbrugge.be

Brugge. Equipament cultural centrat en la distribució de produccions nacionals i internacionals de dansa contemporània, teatre, circ, música i projectes multidisciplinaris.

Contacte: Filip Strobbe, direcció

Cultuurcentrum De Werf www.ccdewerf.be

Aalst. De Werf és el centre cultural d’Aalst on s’aplega la dansa, la música, el teatre i l’art per a tots els públics.

Contacte: Arnoud Van Der Straeten, direcció

Cultuurcentrum Hasselt www.ccha.be

Hasselt. Equipament cultural que programa dansa, circ i música amb una clara tendència internacional.

Contacte: Gerhard Verfaillie, direcció

Concertgebouw Brugge www.concertgebouw.be

Brugge. El Concertgebouw Brugge és un centre artístic internacional de música i dansa contemporània. També organitza importants festivals com Bits of Dance.

Contacte: Filip Strobbe, direcció

De Singel www.desingel.be

Antwerpen. De Singel és una infraestructura de grans dimensions pensada per ser un referent de creació i difusió artística internacional de gran qualitat, en l’àmbit del teatre, la dansa, la música i l’arquitectura.

Contacte: Pierre Van Diest, direcció

Hetpaleis www.hetpaleis.be

Antwerpen. Hetpaleis és un teatre situat al centre d’Antwerpen, dedicat al públic infantil, als joves i als adults. A la programació es prioritzen les creacions contemporànies, tot i que el teatre també ofereix obres més clàssiques i aposta per creacions tant nacionals com internacionals.

Contacte: Els de Bodt, direcció

Kunstencentrum Viernulvier – Vooruit

www.viernulvier.gent

Gent. Centre cultural de grans dimensions que programa dansa, teatre i música nacional i internacional.

Contacte: Franky Devos, coordinació

Nona www.nona.be

Mechelen. Nona produeix i presenta espectacles de teatre i dansa contemporània. No només organitza actuacions i concerts, sinó que també ofereix als artistes l’oportunitat de treballar en produccions realitzades per Nona.

Contacte: Bart Vanvoorden, direcció artística

Schouwburg Kortrijk www.schouwburgkortrijk.be

Kortrijk. Centre cultural de la localitat de Kortrijk, on es programen tota classe d’espectacles de música, dansa, teatre i exposicions. Té una línia específica per a públic infantil i juvenil, amb els festivals Spinrag i Kindermuzefestival.

Contacte: Alexander Ververken, direcció

STUK www.stuk.be

Leuven. Centre d’arts que aposta per les creacions innovadores que exploren noves visions. STUK s’ha convertit en una de les associacions més importants de Flandes, amb una forta tradició a presentar dansa contemporània.

Contacte: Steven Vandervelden, direcció

WpZimmer www.wpzimmer.be

Antwerpen. Centre de creació i recerca artística de la ciutat d’Antwerpen adreçat a joves artistes que volen desenvolupar el seu projecte de dansa, performance, teatre en moviment... El centre els proporciona un espai de recerca i creació, suport financer i ajuda en la postproducció.

Contacte: Gosie Vervloessem, direcció artística

30CC www.30cc.be

Leuven. Centre cultural que dinamitza la ciutat de Leuven amb esdeveniments culturals de tota mena de les disciplines de dansa, música, teatre i circ i organitza els seus propis festivals.

Contacte: Jonas Van Soom, coordinació

ALTRES CENTRES CULTURALS CENTRATS EN LA DANSA

CultuurhuisBelgica www.ccbelgica.be

Corso www.corso.be

De Spil www.despil.be

De Velinx www.develinx.be

CC Maasmechelen www.ccmaasmechelen.be

Cultuurhuis De Warande www.warande.be

KAAP www.kaap.be

REGIÓ DE BRUSSEL·LES-CAPITAL

Atelier 210 www.atelier210.be

Brussel·les. L’Atelier 210 ofereix programació nacional i internacional que inclou música, dansa i teatre. Ofereix espectacles de qualitat, acull projectes innovadors i afavoreix la col·laboració entre organitzacions culturals i educatives. Contacte: Léa Drouet, coordinació de dansa

Beursschouwburg www.beursschouwburg.be

Brussel·les. Centre artístic situat al centre de Brussel·les, el qual mostra el seu interès en els nous llenguatges explorats per les arts escèniques, plàstiques i visuals en general.

Contacte: Melat Gebeyaw Nigussie, programació

Kaaitheater www.kaaitheater.be

Brussel·les. Kaaitheater és un gran centre de teatre, dansa i música que posa l’accent en obres noves i innovadores. A més, produeix i coprodueix artistes belgues i internacionals. La seva programació està oberta a tota mena d’espectacles, però sobretot amb un alt nivell professional.

Contacte: Agnes Quackels, coordinació artística

KVS www.kvs.be

Brussel·les. El KVS és un teatre situat al centre de Brussel·les. Les creacions provenen tant del repertori clàssic nacional i internacional com de noves formes d’expressió contemporànies. A la seva programació, la dansa hi té un lloc destacat, però també la poesia, la música i l’organització d’exposicions.

Contacte: Michael De Cock, direcció

La Raffinerie – Charleroi Danse www.charleroi-danse.be

Brussel·les. Teatre que acull companyies i artistes en residència, oferint-los un espai en el qual puguin concentrar-se en el seu projecte amb autonomia completa. Proposa una programació anual multidisciplinària.

Contacte: Fabienne Aucant, direcció artística

Le Senghor www.senghor.be

Brussel·les. Centre cultural municipal d’Etterbeek. Es dedica a la promoció de les arts i la cultura en múltiples vessants: arts escèniques (teatre, dansa i música), recitals o cinema, entre molts altres. La programació es basa en tres eixos: obertura a les cultures del món, suport als joves creadors i desenvolupament d’activitats per als més joves.

Contacte: Emmanuelle Poznanski, direcció

Les Brigittines www.brigittines.be

Brussel·les. Centre d’art contemporani l’activitat del qual se centra en tres punts: la programació de la temporada, les residències de creació i un festival de dansa internacional (Brigittines International Festival). Programa treballs coreogràfics contemporanis i que presentin un llenguatge innovador a l’escenari.

Contacte: Charles Vairet, direcció.

Les Halles de Schaerbeek www.halles.be

Brussel·les. Durant més de trenta anys, Les Halles ha rebut, produït i difós els espectacles d’arts escèniques més singulars i innovadors. Presenta una oferta de programació anual multidisciplinària, entre la qual la dansa té un lloc important. També té residències artístiques.

Contacte: Matthieu Goeury, direcció artística

Théâtre La Balsamine www.balsamine.be

Brussel·les. La Balsamine és un teatre pluridisciplinari de Brussel·les que dona suport a les propostes de joves creadors. A la seva programació s’hi troba una selecció variada de creacions contemporànies de teatre, dansa, vídeo, instal·lacions i altres llenguatges visuals de les arts escèniques i propostes d’artistes nacionals i internacionals.

Contacte: Isabelle Bats, direcció artística

Théâtre Les Tanneurs www.lestanneurs.be

Brussel·les. Teatre molt actiu en la vida cultural de la ciutat de Brussel·les, que programa obres de teatre i dansa de temàtica actual. Les actuacions són sovint de noves companyies o de companyies en residència al mateix teatre.

Contacte: Alexandre Caputo, direcció artística

Théâtre Marni www.theatremarni.com

Brussel·les. Aquest teatre ofereix una programació molt activa en teatre, dansa i jazz, i també col·labora amb nombrosos festivals de la ciutat o els comprèn. És un referent en l’escena artística de Brussel·les, obert a propostes i artistes internacionals.

Contacte: Joëlle Keppenne, direcció artística

Théâtre National Wallonie-Bruxelles www.theatrenational.be

Brussel·les. Els seus punts forts són l’àmplia oferta de produccions (deu en una sola temporada), la qualitat dels artistes associats, el prestigi internacional (més de 300 obres de gira cada any), l’interès cap als joves creadors, la diversitat de socis internacionals i el diàleg entre el públic.

Contacte: Pierre Thys, direcció

Théâtre Varia

www.varia.be

Brussel·les. Teatre molt centrat en la recerca contemporània del teatre i la dansa, però també en la recuperació de territoris ja explorats, recurrents o clàssics en ambdues disciplines. La seva programació destaca per ser diversa i internacional.

Contacte: Coline Struyf, direcció

Théâtre Le 140

www.le140.be

Brussel·les. La missió d’aquest teatre sempre ha estat la d’operar com a vitrina internacional en matèria de teatre, dansa, humor i concerts. A això s’hi afegeixen les coproduccions entre companyies belgues i internacionals i l’afany per descobrir nous talents.

Contacte: Alain Cofino, direcció

Wolubilis www.wolubilis.be

Brussel·les. Centre cultural i de recerca creativa de la ciutat de Brussel·les. És una entitat molt dinàmica que programa artistes, coreògrafs i professionals del sector de la música, el teatre i la dansa, siguin coneguts en l’àmbit nacional o de renom internacional.

Contacte: Valérie Mahieu, direcció i programació artística

ALTRES CENTRES CULTURALS CENTRATS EN LA DANSA

Centre Culturel Bruegel www.ccbruegel.be

Espace Théâtral Scarabaeus www.scarabaeus.net

La Roseraie www.roseraie.org

Le Jacques Franck www.lejacquesfranck.be

Les Riches-Claires www.lesrichesclaires.be

Recyclart www.recyclart.be

REGIÓ DE VALÒNIA

Central

www.cestcentral.be

La Louvière. Centre cultural que promou la creació, la difusió i l’educació permanent amb més de 200 esdeveniments anuals centrats en les arts escèniques, la música, les arts plàstiques i el cinema. La seva programació combina projectes locals i internacionals.

Contacte: Vincent Thirion, direcció

Centre Culturel de Huy

www.centrecultureldehuy.be

Huy. Centre cultural molt rellevant en l’àmbit regional. Col·labora en diferents projectes (dona suport, finançament, ofereix espais per a la creació...) i festivals (Festival d’Art Huy, festival Les Enfants Terribles...).

Contacte: Justine Dandoy, direcció

Centre Culturel d’Engis

www.ccengis.be

Engis. Aquest centre cultural té la missió principal d’estimular la creativitat i l’expressió a través de les pràctiques artístiques. Ofereix tallers i stages per a totes les edats, incloent-hi dansa, arts plàstiques, circ i teatre. La dansa és una disciplina destacada amb una llarga història al centre cultural, que li dedica una programació específica, tallers i residències.

Contacte: Michaël Willems, direcció

Charleroi Danse – Les Écuries

www.charleroi-danse.be

Charleroi. Centre coreogràfic de la comunitat francòfona de Bèlgica orientat a la creació contemporània de dansa. La seva activitat principal és el treball de creació dels directors i la producció i difusió del treball dels artistes en residència.

Contacte: Fabienne Aucant, direcció

Chiroux www.chiroux.be

Liège. Presenta una programació de dansa, teatre i música per al públic adult i per al públic familiar i les escoles, i també organitza exposicions, mostres i activitats culturals diverses.

Contacte: Jérôme Wyn, direcció

Eden Charleroi

www.eden-charleroi.be

Charleroi. Centre que presenta propostes culturals variades: espectacles de dansa, circ i teatre, concerts, exposicions, tallers de pràctiques artístiques, trobades, debats... Col·labora amb altres entitats i coordina projectes federals com festivals.

Contacte: Fabrice Laurent, direcció

Maison de la Culture d’Arlon

www.maison-culture-arlon.be

Arlon. Centre cultural polivalent que posa en relleu qualsevol tipus d’expressió de les arts escèniques. Disposa d’espais transformables i adaptables segons el tipus d’esdeveniment que s’organitzi.

Contacte: Luc Delhaye, direcció

Maison de la Culture de Comines-Warneton

www.cccw.be

Comines-Warneton. Centre cultural que porta a terme les seves activitats principalment entorn de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts plàstiques i l’educació permanent. La seva situació privilegiada a la frontera lingüística nacional l’orienta per a un públic plural li permet afirmar-se amb una identitat oberta i integradora.

Contacte: Nadine Beerlandt, direcció

Maison de la Culture Famenne-Ardenne – Culture et Vie en Marche www.mcfa.be

Marche-en-Famenne. Espai cultural actiu que ofereix una programació vairada amb més de 150 representacions anuals de dansa, teatre, música i circ, així com activitats dirigides al públic escolar. Amb prop de 50.000 visitants anuals, organitza festivals, exposicions i diversos tallers.

Contacte: Hubert Fiasse, direcció

Maison de la Culture de Tournai www.maisonculturetournai.com

Tournai. Centre cultural que proposa espectacles de dansa, teatre, circ, concerts i d’altres, amb la voluntat de mostrar creacions innovadores i contemporànies. S’hi fan diversos festivals i participa en l’organització d’esdeveniments culturals i coordinació de projectes.

Contacte: Anaelle Kins, direcció

Mars – Mons Arts de la Scène www.surmars.be

Mons. Espai cultural multidisciplinari que uneix el Théâtre Royal a Mons (Bèlgica) i el Théâtre du Manège a Meubeuge (França). Programa espectacles de dansa, teatre, música i circ, entre d’altres. Organitza diversos festivals i té un espai pedagògic adreçat al públic infantil i a la formació en les arts escèniques per a adults.

Contacte: Philippe Degeneffe, direcció

Palais des Beaux-Arts de Charleroi www.pba.be

Charleroi. Es tracta del punt regional de les arts escèniques de referència de la regió, que disposa d’un dels escenaris més grans de Valònia. Cada temporada, proposa una àmplia programació multidisciplinària, amb una atenció especial a les produccions internacionals de dansa, teatre i circ.

Contacte: Marie Noble, direcció artística

Théâtre de l’Ancre www.ancre.be

Charleroi. Aquest teatre és un dels motors del dinamisme cultural de la ciutat de Charleroi. Ofereix una programació contemporània i de qualitat, per a totes les edats, en la qual combina diverses formes artístiques de dansa, teatre, música o vídeo.

També ofereix la possibilitat als professionals de fer residències.

Contacte: Jean-Michel Van Den Eeyden, direcció

Théâtre de Liège www.theatredeliege.be

Liège. El Théâtre de Liège figura entre els quatre centres dramàtics de la Federació Valònia-Brussel·les. A aquesta denominació, s’hi afegeix la de centre europeu de creació teatral i coreogràfica, per la missió que porta a terme de producció i de difusió de la projecció local, regional i internacional en matèria de teatre i de dansa contemporània.

Contacte: Serge Rangoni, direcció

Théâtre de Namur www.tccnamur.be

Namur. A la programació de temporada, cada any es proposen uns 60 espectacles, concerts de música clàssica o actual, exposicions i trobades, que combinen creacions o coproduccions d’una sèrie d’artistes que estan vinculats a la institució, amb propostes internacionals de diversitat cultural.

Contacte: Virginie Demilier, direcció

ALTRES CENTRES CULTURALS CENTRATS EN LA DANSA

Arrêt 59 www.xn--arrt59-kva.be

Centre Culturel de Braine-l’Alleud www.braineculture.be

Centre Culturel de Chénée www.cheneeculture.be

Centre Culturel du Roeulx www.leroeulxculture.be

Centre Culturel de Perwez www.foyerperwez.be

Centre Culturel d’Ottignies-Louvain-la-Neuve - SPOTT www.spott.be

W:Halll www.whalll.be

Agents

de distribució i empreses de management

Ad Lib

www.adlibdiffusion.be

Brussel·les. Organització dedicada a l’acompanyament d’artistes en les arts escèniques. El seu objectiu principal és donar suport al desenvolupament, la producció i la difusió de projectes artístics.

Contacte: Anna Giolo, direcció

Art Happens www.arthappens.be

Gent (Gent). Agència internacional amb seu a Bèlgica, especialitzada en les arts escèniques i, sobretot, en les gires internacionals.

Contacte: Sarah De Ganck, direcció

Arts Management Agency – ama brussels www.amabrussels.org

Brussel·les. Productora amb seu a Brussel·les que centra la seva activitat principalment en el suport a projectes de dansa contemporània i teatre híbrid.

Contacte: France Morin, direcció

Bloom Project

https://www.bloomproject.be/

Brussel·les. Oficina especialitzada a acompanyar creacions artístiques del camp de les arts escèniques. Proporciona suport en gestió administrativa, producció, distribució, promoció i comunicació, i ajuda els artistes a desenvolupar projectes com ara produccions d’espectacles, residències i col·laboracions culturals.

Contacte: Stéphanie Barboteau, coordinació

Campo – Kunstencentrum www.campo.nu

Gent. Centre cultural que, a part d’actuar com a tal programant espectacles, també dona suport als artistes en tot el procés creatiu. Campo és considerat una caixa d’eines per als artistes, que abasta la recerca, el desenvolupament, la producció i la presentació d’obres escèniques.

Contacte: Michiel Vandevelde, direcció artística

Caravan Production

www.caravanproduction.be

Brussel·les. Agència de producció dedicada a les arts escèniques (dansa, teatre, circ...), i que ofereix serveis de preproducció i postproducció, de promoció, d’administració i de gestió financera. Dirigeix projectes nacionals i internacionals o hi col·labora.

Contacte: Karel Dombrecht, coordinació

Dancer’s Agency

www.dancersagency.be

Mechelen. Agència que promou la dansa en tota mena d’activitats, sigui per complir un objectiu pròpiament artístic o per amenitzar l’organització d’algun esdeveniment. Es dedica a organitzar espectacles de dansa, però també vetllades temàtiques, formacions, entre d’altres.

Contacte: Mike Alvarez, direcció artística

Entropie Production

www.entropieproduction.be

Brussel·les. Centre de producció que acompanya projectes d’arts escèniques, sonores, radiofòniques i visuals.

Contacte: Pierre-Laurent Boudet, direcció

Frans Brood Productions

www.fransbrood.com

Gent. Empresa de management especialitzada en creacions de dansa contemporània, teatre, circ i actuacions a l’aire lliure. Les companyies que representen actuen en escenaris, festivals i esdeveniments internacionals.

Contacte: Gie Baguet, coordinació

Hiros

www.hiros.be

Brussel·les. Ofereix un suport fet a mida per a cada artista i per a cada projecte, des de la preproducció, la producció, l’administració, la gestió financera i la planificació de gires nacionals i internacionals fins a la postproducció.

Contacte: Sabine Cmelniski, coordinació

Kunst/Werk www.kunst-werk.be Antwerpen. Organització centrada en la dansa i espai professional, social i humà en el qual es poden dur a terme diferents pràctiques d’aquesta disciplina.

Contacte: Marc Vanrunxt, direcció artística

Mademoiselle Jeanne

www.mademoisellejeanne.be

Brussel·les. Promotora i difusora d’espectacles que acompanya artistes per expandir la seva obra a escala nacional i internacional.

Contacte: Anne Hautem, coordinació

Walrus Productions

www.walrus.eu

Ath. Associació que es dedica a portar a terme la difusió d’espectacles a Bèlgica, però també, i sobretot, a l’estranger. Participa en l’organització de diversos esdeveniments, proposa activitats de programació i ofereix assessorament i serveis de producció.

Contacte: Luc De Groeve, direcció

Centres

de formació, escoles i residències

REGIÓ DE FLANDES

C-Tackt

www.c-takt.be

Neerpelt. Centre de recerca i producció que ofereix residències per a artistes emergents i establerts en les arts escèniques, amb un fort enfocament en la dansa contemporània i els projectes interdisciplinaris.

Contacte: Hugo Bergs, coordinació

Danscentrum Jette

www.danscentrumjette.be

Jette. Centre de dansa que ofereix formació en diverses tècniques de dansa contemporània i alhora organitza tallers i residències artístiques.

Contacte: Roxane Huilmand & Giulia Vitiello, direcció

De School van Gaasbeek

www.deschoolvangaasbeek.eu

Lennik. Plataforma per acollir residències i fomentar la creació artística. Organitza el seu festival propi durant el mes de setembre.

Contacte: Hugo De Greef, coordinació

Destelheide

www.destelheide.be

Dworp. Estructura que es posa al servei dels joves, les escoles, les associacions, les empreses i els artistes que vulguin portar a terme alguna activitat creativa: formacions, tallers, residències... Ofereix suport i assessorament i està oberta a tota mena de propostes artístiques.

Contacte: Guy Uyttebroeck, direcció

Koninklijk Conservatorium Antwerpen

www.ap-arts.be/koninklijk-conservatorium-antwerpen Antwerpen. Ofereix diferents titulacions relacionades amb el món de la dansa, amb un enfocament en la tècnica contemporània i clàssica.

Contacte: Annouck Van Moorsel, coordinació

Kunstencentrum Buda

www.buda.be

Kortrijk. Cada any acull en residència més de 150 artistes i, al final de la residència, els artistes disposen d’una plataforma de presentació on poden donar a conèixer les seves creacions tant a un públic aficionat com professional.

Contacte: Kristof Jonckheere, direcció

Wipcoop

www.mestizoartsplatform.be

Antwerpen. Dona suport al desenvolupament d’artistes i creacions a través de residències i programes artístics. Disposa d’una àmplia gamma d’artistes i centres culturals de tota mena amb l’objectiu d’enriquir la relació entre ambdós.

Contacte: Tine De Pourcq, direcció

REGIÓ DE BRUSSEL·LES-CAPITAL

A.pass

www.apass.be

Brussel·les. Espai d’investigació artística centrat en la recerca performativa i l’escenografia en un context artístic i educatiu internacional. L’institut inclou un programa de postmàster i un centre de recerca.

Contacte: Lilia Mestre, coordinació

Bains Connective www.artfactories.net/Les-Bains-Connective-Bruxelles.html

Brussel·les. Laboratori d’art que ofereix residències per a artistes. Per donar suport al desenvolupament de creacions, organitza Lab Outs (presentacions de feines en procés), Plankton (trobades amb intervencions dels artistes) i Thematics (un programa de recerca de dos mesos amb una temàtica concreta).

Contacte: Jules Desgoutt, coordinació

Cellule 133a www.cellule133a.be

Brussel·les. Escola de dansa i petit centre cultural que ofereix diverses formacions i organitza esdeveniments de dansa, teatre i música, així com exposicions i altres activitats culturals.

Contacte: François Pettiaux, direcció

Institut Supérieur des Arts et des Chorégraphies – ISAC https://www.isac.brussels/ Brussel·les. Institució dedicada a la formació en dansa contemporània, performance i coreografia. Ofereix un enfocament interdisciplinari que combina pràctica i recerca artística. És conegut per fomentar la creativitat i l’experimentació en les arts escèniques.

Contacte: Enzo Pezzella, direcció

La Bellone www.bellone.be

Brussel·les. Centre de referència per a les disciplines escèniques de la Federació Valònia-Brussel·les. Ofereix residències per artistes en diversos períodes de l’any i de durades variables.

Contacte: Mylène Lauzon, direcció

La Raffinerie www.charleroi-danse.be

Brussel·les. Es tracta d’un teatre que acull companyies i artistes en residència, i els ofereix un espai en el qual puguin concentrar-se en el seu projecte amb autonomia total.

Contacte: Fabienne Aucant, direcció

La Roseraie www.roseraie.org

Brussel·les. Teatre que disposa de diverses sales de diferents grandàries. Proposa una programació per al públic familiar, però també s’ha convertit en un centre de creació important, que acull les companyies en residència.

Contacte: Emmanuelle Van Overschelde, direcció

Les Brigittines

www.brigittines.be

Brussel·les. Centre d’art contemporani del moviment de la ciutat de Brussel·les, l’activitat del qual se centra en tres punts: programació de temporada, residències de creació i un festival de dansa internacional (Brigittines International Festival).

Contacte: Charles Vairet, direcció

LE BAMP

www.lebamp.com

Brussel·les. Centre que acompanya els artistes en els seus processos de creació i producció i els dona suport. És una col·laboració entre un espai de residència, un teatre i una estructura de producció i distribució.

Contacte: Thomas Venegoni, coordinació

L’L

www.llrecherche.be

Brussel·les. Estructura que acull en residència artistes de diferents disciplines. Els seus objectius principals són oferir un acompanyament i posar a disposició espais de treball als joves artistes, amb el propòsit de facilitar-los les recerques.

Contacte: Michèle Braconnier, direcció

Nadine

www.index.nadine.be

Brussel·les. Laboratori multidisciplinari de recerca artística i de formes de presentació experimentals. Es tracta d’un projecte flexible i evolutiu que canvia constantment la seva manera de funcionar, amb l’objectiu de respondre a les necessitats dels artistes.

Contacte: Loes Jacobs, coordinació

P.A.R.T.S. (Performing Arts Research and Training Studios) www.parts.be

Brussel·les. Centre d’ensenyament superior de dansa de referència de la comunitat flamenca. Ofereix formació d’aquesta disciplina, a més de residències artístiques.

Contacte: Anne Teresa De Keersmaeker, direcció

Pianofabriek www.pianofabriek.be

Brussel·les. Centre comunitari, espai de treball artístic i centre de formació al mateix temps. Proposa una programació anual variada i ofereix formacions de tota mena. Ofereix assessorament als artistes, residències i la possibilitat de presentar la seva obra a un públic objectiu.

Contacte: Bastiaan Wildemeersch, coordinació

Rosas www.rosas.be

Brussel·les. Companyia i estructura de producció on a la seva seu no només acullen l’escola P.A.R.T.S., sinó que també tenen cabuda altres organitzacions artístiques.

Contacte: Anne Teresa De Keersmaeker, direcció

Wolubilis www.wolubilis.be

Brussel·les. Centre cultural i de recerca creativa que presenta diversos festivals i alhora acompanya cada any nombrosos artistes en els processos de creació.

Contacte: Edith Grandjean, direcció i programació artística

Workspacebrussels www.workspacebrussels.be

Brussel·les. Plataforma que dona suport als artistes i els ofereix un marc flexible per a la recerca i la creació, que va des de residències artístiques fins a coproduccions i assessoraments en tots els aspectes del desenvolupament i la creació.

Contacte: Karen Verlinden, direcció general i artística

REGIÓ DE VALÒNIA

ARTS² – École Supérieure des Arts

www.artsaucarre.be

Mons. Escola Superior d’Arts de la Federació Valònia-Brussel·les, situada a la capital cultural de la Federació i a la capital cultural de la Unió Europea l’any 2015. És el resultat de la fusió entre el Conservatoire Royal i l’École Supérieure des Arts Plastiques et Visuels (ESAPV), ambdues amb una llarga tradició artística. Des del 2024 ofereix un grau universitari en dansa interpretativa.

Contacte: Michel Stockhem, direcció general

Atrium57 atrium57.be

Gembloux. Centre cultural que dona suport a la creació contemporània oferint residències artístiques a companyies professionals de la dansa, el teatre i la música. A més de la producció, aquestes residències faciliten la interacció entre els artistes i l’equip del centre, cosa que enriqueix la programació cultural.

Contacte: Éric Mat, direcció

Charleroi Danse

www.charleroi-danse.be

Charleroi. Centre coreogràfic orientat a la creació contemporània de dansa. Ofereix residències obertes a artistes internacionals. Alhora, organitza diversos festivals com el LEGS.

Contacte: Fabienne Aucant, direcció

L’allumette www.lallumette.net

Mesnil-Eglise. Centre de residències artístiques que acull companyies professionals i amateurs de diverses disciplines artístiques, com ara la dansa, el teatre, el circ i la música, i els dona suport.

Contacte: Barbara Moreau, direcció

La Fabrique de Théâtre

www.fabrique-theatre.be

Frameries. Centre de formació artística permanent que també acull residències centrades, sobretot, en les disciplines de teatre i de dansa.

Contacte: Valérie Cordy, direcció

Le Corridor www.lecorridor.be

Liège. Espai de creació artística que crea ponts entre les arts escèniques, les arts plàstiques i la música. Es defineix com una fàbrica d’espectacles, una editorial i un espai per a residències d’artistes, entre d’altres.

Contacte: Dominique Roodthooft, direcció

Le Vaisseau

www.levaisseau.be

Tournai. Espai artístic que ofereix suport a la creació a companyies d’arts escèniques. Els artistes poden sol·licitar residències en qualsevol fase del seu projecte i el centre és finançat per la Federació Valònia-Brussel·les.

Contacte: Nadie Vermeulen, coordinació

Lelac www.tapagenocturne.net

Limal. Residència d’artistes que treballen en les arts escèniques i en les noves tecnologies. Acull artistes i produccions visuals durant tot l’any.

Contacte: sense especificar

Mars – Mons Arts de la Scène www.surmars.be

Mons. Espai cultural multidisciplinari que programa espectacles de dansa, teatre, música i circ, entre d’altres. Ofereix formació en arts escèniques per a adults i residències artístiques.

Contacte: Philippe Degeneffe, direcció

Entitats, associacions, federacions, xarxes i projectes europeus

Aerowaves www.aerowaves.org

Xarxa que identifica i promou nous talents emergents de la dansa contemporània a Europa, i els facilita visibilitat i actuacions.

Contacte: Elisabetta Bisaro, direcció

Apap – Advancing Performing Arts Project www.apapnet.eu

Xarxa de cooperació internacional que promou la diversitat cultural i l’intercanvi artístic a través de projectes col·laboratius en les arts escèniques contemporànies.

Contacte: Silke Bake, direcció

Association francophone des Écoles de Danse (AFED) www.coop-danse.be

L’AFED és una estructura híbrida entre federació cultural i associació col·laborativa. Dona suport al sector de la dansa amateur, preprofessional i professional de la Federació Valònia-Brussel·les.

Contacte: Jeremy Lepine, coordinació general

Big Pulse Dance Alliance www.bigpulsedance.eu

Xarxa europea que promou la dansa contemporània mitjançant festivals i espectacles a l’aire lliure. El seu objectiu és donar suport a artistes emergents, produir treballs innovadors i ampliar l’accés a la dansa per al públic general. També fomenta col·laboracions internacionals i l’intercanvi cultural dins d’Europa.

Contacte: Eduardo Bonito, project manager

Contradanse www.contredanse.org

Organització belga dedicada al desenvolupament i la promoció de la dansa contemporània, oferint recursos, formació i publicacions per als professionals del sector.

Contacte: Isabelle Meurrens, direcció

European Dancehouse Network (EDN) www.ednetwork.eu

Xarxa que reuneix cases de dansa europees per promoure la col·laboració, la mobilitat artística i el desenvolupament professional de la dansa contemporània.

Contacte: Eva Broberg, coordinació

European Festivals Association (EFA) www.efa-aef.eu

Xarxa que agrupa festivals d’arts escèniques de tot Europa per fomentar la col·laboració, l’intercanvi cultural i el suport mutu entre festivals.

Contacte: Donika Rudi, coordinació

Incidence – Fédération de la Créativité et des Arts en Amateur www.incidence-asbl.org

Federació que representa els centres d’expressió i creativitat (CEC) i les federacions de pràctiques artístiques amateurs (FPAA), defensa els seus interessos davant els poders públics i els ofereix assessorament jurídic i social. També proporciona formacions.

Contacte: Isabelle Gillard, direcció

International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) www.ietm.org

Xarxa internacional per a les arts escèniques que facilita la connexió, la col·laboració i l’intercanvi d’idees entre professionals. Organitza diversos esdeveniments presencials anuals on reuneix professionals del sector i participa en estudis i formacions.

Contacte: Ása Richardsdóttir, secretària general

Life Long Burning www.lifelongburning.eu

Projecte europeu que promou la mobilitat i el desenvolupament professional dels artistes de la dansa contemporània per mitjà de residències i intercanvis.

Contacte: Andreas Barth, presidència

Nouvelles de Danse www.contredanse.org

Revista de dansa contemporània publicada per Contradanse, que ofereix articles, entrevistes i notícies sobre dansa contemporània.

Contacte: Isabelle Meurrens, direcció

On the Move

www.on-the-move.org

Xarxa d’informació internacional dedicada a promoure la mobilitat cultural i la sostenibilitat en el sector de les arts escèniques, oferint recursos i oportunitats per a artistes i organitzacions del sector.

Contacte: Marie Le Sourd, coordinació

Studio Trade www.studiotrade.net

Xarxa europea de coreògrafs i organitzacions de dansa que promou la col·laboració i l’intercanvi entre professionals. El seu objectiu és crear oportunitats de suport mutu i fomentar la recerca i la creació artística per mitjà de residències i col·laboracions internacionals.

Contacte: sense especificar

Conclusions

El sector de la dansa a Bèlgica destaca per la gran diversitat de pràctiques i una escena vibrant que es perpetua i s’enriqueix, en bona part, per la diversitat cultural que predomina al país i per la seva situació geogràfica, que permet una circulació constant de persones, idees i influències. Precisament, aquesta ubicació estratègica al centre d’Europa facilita la coproducció internacional i la col·laboració entre xarxes i infraestructures culturals i permet una integració fluida de companyies internacionals dins el mercat belga.

Des del llegat influent de Maurice Béjart, que va marcar un punt d’inflexió en la història de la dansa belga, fins a la creació de la reconeguda escola P.A.R.T.S. per Anne Teresa De Keersmaeker, Bèlgica ha estat un terreny fèrtil per a la innovació i l’experimentació, sobretot, de la dansa contemporània. Iniciatives com Charleroi Danse i els diversos centres coreogràfics com l’STUK o el 30CC han tingut un paper crucial en la dinamització i la professionalització del sector, oferint oportunitats de formació, residències i produccions que han consolidat la seva imatge internacional.

A més, la capital, Brussel·les, ha esdevingut amb el temps un veritable epicentre de la dansa contemporània, comparable a ciutats altament destacables pel seu prestigi en aquesta disciplina, com ara Nova York. La seva reputació com a ciutat dinàmica i innovadora ha atret nombrosos professionals del sector i companyies internacionals que busquen establir-se en un entorn que ofereix una llibertat artística sense precedents. Aquesta hibridació de gèneres i la presència constant de talent internacional han enriquit l’escena local i han convertit Brussel·les en un punt de referència en el panorama de la dansa global.

El sistema cultural belga, amb la seva estructura descentralitzada, ha permès una administració més propera i especialitzada de les polítiques culturals. Aquest model ha facilitat l’adaptació de les necessitats específiques de les diverses comunitats lingüístiques i regions del país, cosa que ha assegurat una distribució equitativa dels recursos. Valònia, per exemple, ha experimentat una transformació notable gràcies a iniciatives com el Decret de les arts escèniques, el qual ha proporcionat un suport financer sòlid i una plataforma per a la creació i la difusió d’obres artístiques amb suport institucional. D’altra banda, Flandes, a part del seu Decret de les arts, per mitjà del qual s’atorguen subvencions i s’impulsa el sector de les arts escèniques, ha destacat per la seva capacitat d’atracció internacional, gràcies a una estructura cultural flexible i orientada a la col·laboració amb artistes i institucions d’arreu del món.

Així mateix, l’activitat cultural belga en el marc de festivals i esdeveniments centrats en la dansa té lloc durant tot l’any, amb un creixement notable durant els mesos d’estiu. Els festivals són importants aparadors d’exportació local i importació internacional, ja que tenen un públic professional altament fidelitzat d’arreu del món que permet aquesta circulació bidireccional.

En definitiva, Brussel·les i Flandes, en particular, són regions molt atractives per obrirse mercat, atès que estan fortament inclinades a les coproduccions i a programar companyies internacionals. Aquesta obertura és, en part, conseqüència de la manca d’una tradició consolidada en aquesta disciplina, fet que les ha portat a mostrar més receptivitat envers les influències externes. Aquesta inclinació cap a l’exterior ha permès a Bèlgica mantenir una perspectiva global i enriquir el seu panorama cultural amb aportacions de diversos països i cultures.

Per concloure, la dansa a Bèlgica és un sector en constant moviment, impulsat per la col·laboració, la diversitat i la innovació. Les polítiques culturals i el suport institucional han creat un marc favorable per al desenvolupament artístic i permeten a les companyies explorar noves formes d’expressió i portar les seves creacions a un públic global i divers. Aquest entorn vibrant assegura que la dansa belga es faci un lloc en el panorama internacional i es consolidi com un referent per a les futures generacions de ballarins i coreògrafs.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Mapatge dansa Bèlgica by Institut Català de les Empreses Culturals - Issuu