Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Departament de Cultura
icec.cat catalanarts.cat
Introducció
Sistema polític i competències
França, país del centre-oest d’Europa, fronterer amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Andorra i Espanya, és un estat democràtic de sistema polític de república semipresidencialista. L’Estat és dirigit per un president o cap d’estat, elegit per sufragi directe, i per un primer ministre, que es defineix com a cap de govern i que és escollit pel president.
A més del seu territori continental, França té els territoris que configuren l’anomenada France d’outre-mer o França d’ultramar, que comprèn els territoris de Guadalupe, la Guaiana francesa, les illes de Martinica, Reunió, Mayotte i Nova Caledònia, la Polinèsia francesa, Saint-Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre-etMiquelon, les Terres Australs i Antàrtiques franceses i les illes Wallis-et-Futuna.
El territori francès està dividit en col·lectivitats territorials (collectivités territoriales), és a dir, en diversos nivells d’estructures administratives diferenciades per l’Estat, que exerceixen certes competències sobre el territori que els és atribuït, prenent en consideració els interessos de la població que l’ocupa. Des del 1982, l’Estat reposa sobre un equilibri entre diversos tipus de col·lectivitats territorials (també anomenades col·lectivitats territorials de dret comú), que són administrades per consells i estan dotades d’una autonomia de gestió real. Els tres nivells són, de més petit a més gran, les communes, els départements i les régions. Actualment, França té 34.875 comunes1, repartides entre el territori continental i els territoris d’ultramar, 101 departaments i divuit regions.
En termes generals, França té actualment 68,6 milions d’habitants 2, dels quals 66.352.000 poblen el territori europeu, també anomenat França Metropolitana 3. La resta poblen els territoris d’ultramar o es troben repartits arreu del món. Segons les darreres dades recollides per l’Institut National de la Statistique et des Études
1 Direction Générale des Collectivités Locales (2025). Bulletin d’information statistique n° 195: Intercommunalité 2025. Ministère de l’Intérieur et des Outre-mer. https://www.collectivites-locales.gouv.fr/files/ Accueil/DESL/2025/BIS%20195_%20interco%202025_VF.pdf
2 Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE) (2025). Population au 1er janvier 2025: données annuelles 1990-2025 [dades estadístiques]. INSEE. https://www.insee.fr/fr/ statistiques/5225246.
3 INED (2024). Évolution par région. En línia: https://www.ined.fr/fr/tout-savoir-population/chiffres/france/ structure-population/regions/
Économiques (INSEE), l’any 2023 la població estrangera del país s’elevava fins als 5,6 milions de persones vingudes dels cinc continents: Àfrica (47,7 %, principalment d’Algèria, el Marroc i Tunísia), Europa (32,3 %, sobretot de Portugal, Itàlia i Espanya), Àsia (13,7 %, de Turquia, la Xina i el Vietnam) i Amèrica i Oceania (6,3 %, la majoria vingudes d’Haití, el Brasil i els Estats Units)4
El fet que una part considerable de la població provingui de països estrangers al territori explica que la societat francesa destaqui per ser plural i diversa i que hi conflueixin diverses ètnies, cultures, llengües i religions, repartides pel territori de manera prou heterogènia. Des d’un punt de vista lingüístic, aquesta pluralitat també és evident, ja que, a més del francès (que és la llengua oficial i nacional), altres llengües són parlades arreu del territori: les llengües regionals i les llengües no territorials, a més d’altres d’estrangeres.
La segona llengua amb més locutors a França és l’àrab dialectal, que se situa per davant del crioll i el berber parlat als territoris d’ultramar i les llengües regionals principals (alsacià, occità, bretó, català i basc). Entre les llengües estrangeres, destaquen el portuguès, l’italià, l’espanyol i l’anglès.
En termes de demografia, la piràmide de la població francesa es troba en procés d’estabilització5, després d’haver estat regressiva durant l’última dècada: actualment, la població més nombrosa és aquella que té entre 40 i 50 anys, seguida de la franja d’entre deu i vint anys6. En termes d’activitat, segons les darreres enquestes publicades per al 2023, la taxa d’activitat de la població ha augmentat en els darrers anys. Després d’una baixada considerable de la població activa l’any 2020 a causa de la crisi sanitària, el 2023 es va arribar als 30,4 milions de persones i al 73,9 % d’activitat comprenent la població de quinze a 64 anys, percentatge que representa un augment del 0,3 % respecte a l’any anterior7. El salari mitjà dins del sector privat és de 2.730 euros nets mensuals, mentre que en el sector de la funció pública és de
4 INSEE (2025). L’essentiel sur... les immigrés et les étrangers. En línia: https://www.insee.fr/fr/ statistiques/3633212
5 INSEE (2020). Tableaux de l’économie française. En línia: https://www.insee.fr/fr/statistiques/ 4277619?sommaire=4318291
6 INSEE (2025). Population par sexe et groupe d’âges: données annuelles 2025 https://www.insee.fr/fr/ statistiques/2381474.
7 INSEE (2024). Emploi, chômage, revenus du travail. En línia: https://www.insee.fr/fr/ statistiques/7767424
2.530 euros8. Amb data d’1 de gener de 2025, el salari mínim (SMIC) per 35 hores setmanals treballades és de 1.420,30 euros bruts mensuals9
Pel que fa a l’educació, cal destacar que, l’any 2025, la taxa de joves estudiants admesos a la prova del Baccalauréat, prova equivalent a les PAU espanyoles, ha estat del 91,8 %, augmentant considerablement des de l’any 2018 (88,1 %). 10
8 INSEE (2022). L’éssentiel... sur les salaires. En línia: https://www.insee.fr/fr/statistiques/7457170
9 INSEE (2025). Montant mensuel net du SMIC pour 35 h par semaine (151,67 h/mois). INSEE. https://www.insee.fr/fr/statistiques/serie/000879878
10 Thomas, F. (2025). Le baccalauréat 2025 – Session de juin (Note d’information MEN, n° 25.45). Direction de l’Évaluation, de la Prospective et de la Performance (DEPP), Ministère de l’Éducation Nationale, de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche. DOI: 10.48464/ni-25-45 (HAL halshs-05163361).
Pràctiques i estratègies del mercat cultural de França
Funcionament politicocultural
França és un país on la cultura gaudeix, històricament, de reconeixement institucional i social. Segons la darrera enquesta sobre la importància atorgada a la cultura per la població francesa, feta l’any 2017 per l’Institut Français d’Opinion Publique (IFOP), un 75 % de la població valorava amb una nota igual o superior a 5, sobre una escala de l’1 al 10, la importància i la presència de la cultura en la seva vida diària. Tanmateix, en els darrers anys, el consum cultural de la societat francesa va cap amunt, incrementant-se en gairebé tots els sectors i ampliant el seu públic.
La societat francesa es consolida, doncs, com una societat oberta i activa pel que fa al consum de cultura i se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea. Segons la darrera publicació del Ministère de la Culture, on s’interpreten dades clau del sector cultural preses l’any 2018 i revisades sis anys després, 11 l’observació de les pràctiques culturals de la població confirma un desenvolupament i una diversificació pel que fa a l’edat, el medi social i la localització en el territori. La televisió i la ràdio són els sectors líders dins d’aquestes pràctiques, seguits del consum de música enregistrada en suports digitals. Aquestes dades es combinen amb el desenvolupament de la freqüentació de llocs culturals: les sortides al cinema o a sales d’espectacle, les visites a museus, exposicions i monuments històrics són cada cop més i més freqüents.
Com en la majoria dels països amb un desenvolupament econòmic fort, l’evolució del consum cultural a França està lligat directament a la generalització de l’accés a internet i a suports digitals a les llars i per part de la majoria de la població. El consum cultural viu, per tant, una pujada considerable pel que fa als béns que poden ser consumits a través d’aquest tipus de suports desmaterialitzats, en detriment dels suports físics. Tanmateix, la multiplicació de béns i espais culturals contraresta de manera important la pràctica cultural en línia i continuen sent elements d’impuls del sector.
Dins del sector de les arts escèniques, les disciplines a les quals la població francesa destina més hores en la seva quotidianitat setmanal, assistint a espectacles en viu en diferents llocs, són: el teatre, els espectacles pluridisciplinaris, el circ, la música rock en viu i la dansa. En termes generals i fent retrospectiva, durant els darrers 50
11 Schreiber, A. (2024). “Pratiques, usages et consommations”. Chiffres clés statistiques de la culture et de la communication 2023 (pàg. 146-161). París: Ministère de la Culture – Département des Études, de la Prospective, des Statistiques et de la Documentation. En línia: https://www.enssib.fr/bibliothequenumerique/notices/71893-chiffres-cles-2023-de-la-culture-et-de-la-communication
anys, l’evolució de les sortides culturals de la població francesa ha experimentat un creixement global del nombre d’aquest tipus de sortides, particularment amb relació a la freqüentació de sales de cinema, de concerts i d’espectacles en viu. Tot i així, la crisi sanitària del 2020-2021 afectà de manera important la freqüentació d’aquests equipaments culturals, a causa de tancaments temporals o definitius i de restriccions d’accés. A la inversa, el consum en línia i en suports digitals augmentà durant aquest període. La represa de les sortides culturals és encara, per conseqüència, progressiva, tot i que encoratjadora depenent del sector. 12
En termes econòmics, la xifra de facturació del sector cultural el tercer trimestre de 2024 (44 milions d’euros més que el mateix període de l’any anterior) mostra una evolució estable respecte al tercer trimestre de 2023 (+0,2 %). En comparació del tercer trimestre de 2019, abans de la crisi sanitària, els sectors de les arts visuals i l’espectacle en viu mercantil mostren una forta progressió en volum, superior al 33 %, mentre que la premsa, en declivi estructural des de fa més d’una dècada i mitja, perd un 17 %, després d’una contracció del 18 % en els dos trimestres anteriors. Sectors com el disseny, l’espectacle en viu mercantil i els videojocs, així com l’enregistrament sonor i l’edició musical, evidencien una recuperació sòlida en aquesta fase postcrisi. 13
L’any 2025, el pressupost governamental dedicat al sector cultural ha crescut i ha augmentat significativament, arribant als 4.450 milions d’euros, un increment de 206 milions respecte a l’any 2024.14 Havent pujat més d’un 5 % respecte als pressupostos de cultura dels anys anteriors, el Ministeri de Cultura confirmava, el mes de setembre de 2023, unes xifres de 4.466 milions d’euros per a missions en cultura i premsa i de 4.025 milions d’euros per al sector audiovisual amb vista al 2024. 15 Aquest pressupost cerca cobrir les necessitats del sector cultural des de diversos eixos: destinant-ne una gran part a ajuts i programes de finançament i de suport a artistes, companyies i empreses culturals via subvencions, invertint en la renovació i la remodelació del patrimoni cultural i treballant per millorar i fer més possible l’accés a la cultura a la totalitat del territori.
12 Garcia, L.; Jonchery, A.; Thoumelin, C. (2024). Les sorties culturelles des Français et leurs pratiques en ligne 2023. París: Ministère de la Culture – DEPS. En línia: https://www.culture.gouv.fr/espacedocumentation/statistiques-ministerielles-de-la-culture2/publications/collections-de-synthese/cultureetudes-2007-2024/les-sorties-culturelles-des-francais-et-leurs-pratiques-en-ligne-en-2023-cinemaconcert-et-theatre-ce-2024-2
13 Ministère de la Culture (2025, 13 de febrer). Analyse conjoncturelle du chiffre d’affaires de la culture au 3e trimestre 2024 [nota informativa]. Département des Études, de la Prospective, des Statistiques et de la Documentation (DEPS). https://www.culture.gouv.fr/espace-documentation/statistiques-ministeriellesde-la-culture2/publications/collections-de-synthese/note-de-conjoncture/analyse-conjoncturelle-du-chiffre-d-affaires-de-la-culture-au-1er-trimestre-2025
14 Ministère de la Culture (2024). Budget 2025 pour le ministère de la Culture [dossier de premsa]. Ministère de la Culture. https://www.culture.gouv.fr/dossiers/le-budget-du-ministere-de-la-culture
15 Ministère de la Culture (2023). Le budget du Ministère de la Culture connaît une progression significative. En línia: https://www.culture.gouv.fr/actualites/le-budget-du-ministere-de-la-culture-connait-uneprogression-significative
En aquest context, cal destacar també un element específic del mercat laboral vinculat a la cultura: el règim d’intermitència (intermittence du spectacle). Creat el 1936 i reforçat a partir dels anys cinquanta, aquest dispositiu respon a la necessitat d’adaptar la protecció social a les condicions particulars dels artistes i els tècnics de l’espectacle, que treballen de manera discontínua i amb contractes temporals. El sistema permet que, un cop acreditat un nombre determinat d’hores dins d’un període anual, els professionals puguin accedir a una prestació d’atur específica que assegura la continuïtat d’ingressos entre projectes. Aquesta fórmula s’ha convertit en un pilar estructural del sector cultural francès: garanteix que molts creadors i intèrprets puguin sostenir una carrera estable en un mercat laboral que sovint és poc sòlid i, alhora, contribueix a la riquesa i la diversitat de l’oferta cultural.
La intermitència és percebuda com una eina fonamental per a la vitalitat artística del país i ha inspirat debats i dissenys de polítiques similars en altres contextos europeus. Tanmateix, també genera discussions recurrents en l’àmbit polític i social, ja que implica un cost econòmic important i planteja qüestions sobre els criteris d’accés i control. Malgrat aquestes controvèrsies, continua sent una peça clau per entendre el funcionament de les arts escèniques a França i un element distintiu que diferencia el seu ecosistema cultural del d’altres països europeus.
Pel que fa a les exportacions culturals, segons un estudi de l’Eurostat de l’any 2024,16 el comerç exterior cultural francès se situa en quarta posició en el rànquing europeu, sumant 10.375 milions d’euros, incloent-hi la indústria de la joieria. D’aquesta xifra, un 12,9 % es destina a les obres d’art, seguit d’un 8,4 % al sector del llibre, un 7,1 % als béns musicals, un 4,3 % a les antiguitats i un 4 % a les pel·lícules i els videojocs. El balanç entre exportacions i importacions a França és positiu (un total de 9.326 milions d’euros en béns culturals importats). Per comparar aquestes xifres, es poden contrastar amb països com Alemanya (amb un nivell d’exportacions culturals per un valor de 8.207 milions d’euros i un total de 8.657 milions d’euros en importacions culturals) i Espanya (amb un nivell d’exportacions culturals per un valor de 2.123 milions d’euros i 2.913 milions d’euros en importacions culturals).
En matèria cultural, el Ministeri de Cultura (Ministère de la Culture, antigament anomenat Ministère de la Culture et de la Communication) és l’ens encarregat de definir i implementar la política cultural del país. És des d’aquí des d’on es gestionen les intervencions, els ajuts i els programes de cultura a escala nacional. Tot i així, des de l’any 1984, es treballa per una desconcentració progressiva de les decisions i les gestions en matèria cultural, antigament molt concentrades en els òrgans de govern centrals.
16 Eurostat (2024). “International trade in cultural goods”. Culture Statistics 2024. Unió Europea. En línia: https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Culture_statistics_-_international_ trade_in_cultural_goods#Highlights
L’aplicació del projecte de descentralització, en termes de cultura, va concretar-se en la creació de les DRAC (direccions regionals d’afers culturals) durant la dècada del 1970 a tot el territori francès, tant continental com d’ultramar. Les DRAC tenen com a objectiu “animar l’acció de l’Estat en matèria cultural i proposar i assegurar les mesures adaptades al context regional”, de les intervencions públiques quant a desenvolupament cultural,17 sota l’autoritat dels prefectes de les regions i els departaments. Cada regió té una DRAC amb una seu central i unitats territorials, que se centren no només en la totalitat de sectors culturals, sinó també en l’ordenació del territori i l’ampliació de públics, l’educació artística i cultural i l’economia cultural.
Com a via afegida a aquest procés de descentralització, el Ministeri posa a l’abast de la població una vuitantena de subvencions públiques, pilars fonamentals i característics del finançament del sector cultural a França. Agrupen una vintena de museus i monuments nacionals, així com establiments d’arts en viu, escoles nacionals d’estudis superiors d’art, conservatoris i operadors nacionals concrets, com el Centre National des Arts Plastiques, la Bibliothèque Nationale de France, l’Opéra National de Paris i el Centre National d’Art i de Culture Georges Pompidou
D’altra banda, el finançament privat de la cultura, que completa el finançament públic i s’hi suma, cau a les mans del consum particular de cultura, de les iniciatives de mecenatge i micromecenatge i de les plataformes participatives. Com a actors del finançament econòmic privat, els consumidors particulars es refermen com un pilar fonamental de la continuïtat del sector.
Des de fa ja uns quants anys, les campanyes de finançament participatiu i de crowfunding han esdevingut una pràctica corrent per a la consolidació de projectes, un mètode que, a més de permetre la recollida de fons a vegades decisius, també possibilita valorar la posició del públic respecte a un projecte en concret. Encara que, des de la seva emergència, el crowfunding registra actualment xifres que arriben als 9.000 milions, cal remarcar que, l’any 2024, s’observà un retrocés d’un –17,1 % a causa del context actual de turbulències macroeconòmiques i geopolítiques importants i de la profunda crisi immobiliària.18
Una de les parts més importants i fonamentals del finançament privat del sector cultural a França és el mecenatge. Instaurat i impulsat des de l’any 2003, amb la derogació de la Loi Aillagon,19 el mecenatge empresarial és una pràctica comuna
17 Décret n°86-538 du 14 mars 1986 relatif aux attributions et à l’organisation des directions régionales des affaires culturelles. En línia a la plataforma Légifrance: https://www.legifrance.gouv.fr/loda/id/ LEGITEXT000022327280/2020-08-15/
18 Étude | Baromètre 2024 du crowdfunding en France. Mazars i Association Financement Participatif France (FPF). En línia: https://www.forvismazars.com/fr/fr/insights/publications-et-evenements/etudes/ etude-barometre-2024-du-crowdfunding-en-france.
19 Loi n° 2003-709 du 1er août 2003 relative au mécénat, aux associations et aux fondations. En línia a la plataforma Légifrance: https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/JORFTEXT000000791289/
entre empreses de tots els sectors i no deixa d’anar, a grans trets, a l’alça, segons els estudis més recents.20 Aquesta llei permet a les empreses aplicar-se una reducció d’impostos del 60 %, que també es concedeix per als pagaments efectuats a benefici d’organitzacions públiques o privades de manera desinteressada, sempre que l’objectiu sigui la presentació al públic d’obres d’arts escèniques, música i cinema. A més, aquesta llei anima les empreses a adquirir obres d’art o trésors nationaux (béns culturals de gran interès per al patrimoni francès) i permet una reducció d’impostos del 90 % dels pagaments a l’hora obtenir aquest tipus de béns. A canvi, les empreses han d’exposar les obres d’art adquirides com a part del mecenatge en un lloc equipat especialment. L’any 2022, un 22 % del total de les accions de mecenatge empresarial a França estaven destinades a empreses dins del sector cultural, més concretament als sectors de les arts en viu, la música, el patrimoni material i les arts visuals. 21
Un altre dispositiu del Ministeri de Cultura per activar el sector privat i els productes culturals és el projecte Pass Culture, al qual s’han destinat 72 milions d’euros de crèdits durant l’any 2025, cosa que suposa una pujada d’aproximadament 10 milions d’euros respecte al 2024.22 El Pass Culture és una aplicació que permet geolocalitzar l’oferta cultural i fomentar l’accés a la cultura de joves d’entre quinze i divuit anys amb un val individual valorat en 500 euros. L’objectiu d’aquest projecte, iniciat l’any 2019, és facilitar els mitjans de consum cultural a les noves generacions i, particularment, als adolescents dels barris amb menys accés a la cultura, perquè descobreixin la diversitat de l’oferta cultural i, d’aquesta manera, es puguin fomentar en aquesta franja d’edat els coneixements artístics i les experiències culturals.
20 ADMICAL (2022). Le Baromètre du mécénat d’entreprise en France 2022. En línia: https://admical.org/ contenu/barometre-du-mecenat-dentreprise-2022
21 Rapports légistatifs du Sénat: Projet de loi de finances pour 2024: Culture, 2023. En línia: https://www.senat.fr/rap/l23-128-38/l23-128-389.html#:~:text=Le%20pr%C3%A9sent%20projet%20 de%20loi,des%20cr%C3%A9dits%20du%20programme%20361
22 Ministère de l’Éducation Nationale, de la Jeunesse et des Sports (2025). Pass Culture: le ministère réaffirme son ambition en faveur de l’éducation artistique et culturelle [comunicat de premsa]. Éducation nationale. https://www.senat.fr/rap/a23-133-22/a23-133-22.html
Agents institucionals que afavoreixen el sector de la dansa
Fent una retrospectiva, tirant anys i segles enrere, observem que l’art de la dansa és, des de temps passats, una preocupació de pes per a l’Estat francès. Ja l’any 1661, el rei Lluís XIV fundà l’Acadèmia Reial de la Dansa (l’Òpera Nacional de París), que encara continua sent una institució de referència. A principis del segle xx, la dansa tenia el seu lloc essencialment a les òperes de les grans ciutats franceses, totes dotades amb una companyia de ballet, i l’Òpera de París era l’única que disposava d’una companyia amb presència internacional.
Després de la Segona Guerra Mundial, emergeix una nova generació de ballarins i ballarines, que troba suport en els directors dels grans teatres parisencs. Es creen nous espais de difusió: el Ballet des Champs Élysées, el Ballet de Paris o els Ballets Romantiques de Paris de Maurice Béjart, que esdevingueren després els Ballets de l’Étoile. El Ministeri de Cultura d’aquell moment va permetre acompanyar aquesta nova generació i detectar el naixement d’una altra concepció de l’art coreogràfic. Françoise i Dominique Dupuy, Jacqueline Robinson o Karin Waehner van ser algunes de les pioneres d’aquest nou moviment.23
A partir dels anys setanta, la dansa contemporània es desenvolupà de manera significativa, ja que l’Estat en feu un àmbit específic de la seva política cultural. La dinàmica de descentralització coreogràfica iniciada als anys vuitanta amb la creació de la xarxa de centres coreogràfics nacionals (CCN), va continuar l’any 1998 amb la creació del Centre Nacional de la Dansa (CND) i es consolidà durant els anys 2000 amb la creació dels centres de desenvolupament coreogràfic nacionals (CDCN). Totes aquestes estructures treballen encara avui per acompanyar els professionals del sector i afavorir el desenvolupament de la cultura coreogràfica.
Actualment, la política del Ministeri de Cultura en matèria de dansa es regeix de la mà de la Direction Générale de la Création Artistique (Direcció General de la Creació Artística o DGCA),24 creada el 2010 després d’una reestructuració del mateix Ministeri i dirigida, amb data de 2025, per Christopher Miles. El Ministeri també s’encarrega de l’acompanyament a companyies independents i del desenvolupament i l’estructuració de l’educació artística i cultural.
Les missions de la DGCA són elaborar la reglamentació de l’ensenyament inicial i superior, donar suport a la creació i desenvolupar les xarxes de difusió, particularment mitjançant la implementació d’estructures permanents de creació
23Huesca, R. (1999). “Le théâtre des Champs-Élysées à l’heure des ballets russes”. Vingtième Siècle. Revue d’histoire. París: Presses de Science Po. En línia: https://www.persee.fr/doc/xxs_0294-1759_1999_ num_63_1_3850 24Organigrama de la DGCA, 1 de juliol de 2024. En línia: file:///D:/39440575Z/Downloads/ Organigramme%20de%20la%20DGCA%20-%201er%20juillet%202024.pdf.
i de difusió. D’aquestes estructures, com s’ha ja esmentat anteriorment, a França, en trobem quatre tipus: els centres chorégraphiques nationaux (CCN), els centres de développement chorégraphique (CDCN), el Centre National de la Danse (CND) i les scènes nationales o scènes conventionnées danse, dedicades principalment a la programació.
En termes d’organització institucional pel que fa al sector de la dansa, França, malgrat la seva tradicional i general centralització, s’organitza de manera prou descentralitzada. Això és possible gràcies a, d’una banda, les DRAC, esmentades anteriorment, i, de l’altra, als diversos tipus d’estructures institucionals que treballen per la difusió i el desenvolupament del sector.
A continuació es fa una explicació detallada de cada tipus d’estructura, seguida d’adreces i dades d’interès:
Des del 1977, el Ministeri de Cultura és present en cada una de les regions franceses gràcies a les direccions regionals d’afers culturals. Sota l’autoritat dels préfets, representants de l’Estat a les regions, les DRAC tenen com a missió principal l’aplicació, en funció del context regional, dels objectius definits pel Ministeri respecte als sectors del patrimoni, els museus, els arxius, els llibres i la lectura pública, la música i la dansa, el teatre i els espectacles, la cultura científica i tècnica, les arts plàstiques, el cinema i l’audiovisual.
Les divuit DRAC repartides pel territori vetllen pel bon funcionament, el seguiment i l’avaluació de les accions que depenen de les polítiques nacionals a favor de la dansa. En aquest sentit, les missions de les DRAC s’articulen entorn de quatre eixos: 1) l’acompanyament dels equipaments nacionals reconeguts pel Ministeri (els centres chorégraphiques nationaux, les xarxes nacionals de centres de développement chorégraphique i les scènes nationales); 2) el desenvolupament dels programes d’intervenció (espais subvencionats, espais de creació, xarxes de difusió, residències, festivals, etc.); 3) la gestió dels ajuts a la creació coreogràfica; 4) el seguiment dels centres de formació i estructuració de l’ensenyament de la dansa i dels diplomes d’Estat de professorat de dansa i consultoria.
Adreces i coordenades de les seus principals de les divuit DRAC a França (o DAC, si es troben en territori francès d’altres continents):
6, rue du Chapître. Rennes Tel. +33 299 29 67 67 bretagne@culture.gouv.fr
DRAC Centre – Val de Loire
www.culture.gouv.fr/Regions/Drac-Centre-Val-de-Loire 6, rue de la Manufacture. Orléans Tel. +33 238 78 85 00 accueil-drac-centre-val-de-loire@culturel.gouv.fr
DRAC Corse
www.culture.gouv.fr/regions/drac-corse 1, Chemin de la Pietrina. Ajaccio Tel. +33 495 51 52 15 corse@culture.gouv.fr
DRAC Grand Est
www.culture.gouv.fr/regions/DRAC-Grand-Est 2, place de la République. Estrasburg Tel. +33 388 15 57 00 drac.acal@culture.gouv.fr
DRAC Hauts-de-France
www.culture.gouv.fr/regions/DRAC-Hauts-de-France 3, rue du Lombard. Lille Tel. +33 320 06 87 58 contact.drac.nord-pas-de-calais-picardie@culture.gouv.fr
DRAC Île-de-France
www.culture.gouv.fr/Regions/DRAC-Ile-de-France 45-47, rue Le Peletier. París Tel. +33 156 06 50 00 drac.ile-de-france@culture.gouv.fr
DRAC Normandie
www.culture.gouv.fr/regions/DRAC-Normandie 13 bis, rue Saint-Ouen. Caen
www.culture.gouv.fr/regions/DAC-Mayotte Préfecture de Mayotte. Mamoudzou
Tel. +269 63 00 48 dac-mayotte@culture.gouv.fr
DAC La Réunion
www.culture.gouv.fr/regions/dac-de-la-reunion 23, rue Labourdonnais. Saint-Denis
Tel. +262 21 91 71 la-reunion@culture.gouv.fr
CENTRES CHORÉGRAPHIQUES NATIONAUX (CCN)
Els centres chorégraphiques nationaux (CCN), la formació dels quals es va iniciar l’any 1984, són els agents encarregats de posar en funcionament una sèrie de polítiques de l’Estat relatives al suport al sector de la dansa i als organismes territorials francesos per a la creació coreogràfica. Actualment, a França, hi ha dinou CCN que actuen com a entitats jurídiques independents sota la direcció d’un o diversos artistes i coreògrafs. Aquests centres duen a terme la seva missió de servei públic en matèria de creació i difusió de la dansa i ofereixen també recursos i informació per als professionals artistes o docents. Aquest tipus d’estructures constitueixen la base del sector coreogràfic francès.
Mapa dels centres chorégraphiques nationaux al territori francès. Font: Atlas Culture des Territoires, Ministère de la Culture.
Mapa dels centres chorégraphiques nationaux al territori francès. Font: Atlas Culture des Territoires, Ministère de la Culture.
Missions dels CCN
Les missions principals d’un CCN són la creació, la producció i la difusió de peces coreogràfiques. A més a més, els CCN exerceixen funcions associades al seu territori d’implantació, donant suport al desenvolupament de projectes coreogràfics independents, posant en funcionament accions pedagògiques en l’àmbit escolar, creant programes de formació de dansa o accions de sensibilització dels públics territorials més propers i el foment de l’ocupació dels artistes coreogràfics, etc.
Pel que fa a la creació i la producció, els CCN donen suport a la creació de peces en diferents fases del procés de creació (recerca, experimentació...) i afavoreixen la circulació d’obres ja creades.
Cadascun dels CCN està dotat d’espais de treball i dels mitjans financers necessaris per permetre la producció d’espectacles. A més, els CCN fan un paper essencial en el suport a la producció per a coreògrafs independents: tenen dispositius d’acollida de companyies i artistes, ofereixen accés gratuït als espais de treball i participen en els tràmits de realització d’un projecte o creació de coreografia.
Els CCN promouen la difusió de les obres creades pel seu equip de direcció (o del seu repertori) a escala local, regional, nacional i internacional. D’altra banda, contribueixen també al desenvolupament del sector de la dansa amb relació a l’oferta d’espectacles produïts en el territori on estan instal·lats.
A més d’oferir assessorament, informació i consell durant el procés de desenvolupament i creació de projectes de dansa, proposen una oferta de formació i de perfeccionament destinada a joves professionals (per mitjà de pràctiques, beques i entrenaments professionals). Els CCN també tenen una política d’educació artística en l’àmbit de les belles arts i la cultura cinematogràfica, entre altres pràctiques artístiques.
Per tant, a més de fomentar la creació i difondre les peces pròpies, els CCN també ofereixen eines de treball per a artistes.
Les missions essencials dels CCN es poden agrupar en tres eixos principals: el compromís artístic, el compromís cultural i territorial i el compromís a escala professional.25
25Centre National de la Danse (2023). Centres chorégraphiques nationaux (CCN). Fiche Vie Professionnelle. En línia: https://www.cnd.fr/fr/file/file/2242/inline/Centres_chor%C3%A9graphiques_nationaux_septembre_24.pdf
Funcionament dels CCN
Els CCN són dirigits per un o diversos coreògrafs representants de disciplines de dansa diferents: des del ballet clàssic fins al hip-hop, passant per una gran diversitat de tendències de la dansa contemporània. El director o directora del CCN és nomenat per mitjà d’un procés de selecció intern i el seu càrrec té una durada de quatre anys renovables.
Des del punt de vista jurídic i organitzatiu, els CCN són associacions. En l’àmbit laboral, els ballarins i ballarines contractats per un CCN poden tenir un contracte indefinit (CDI) o, com passa més sovint, un contracte temporal (CDD). Els CCN acompanyen els artistes i els equips artístics amb diversos dispositius: l’accueilstudio, la residència d’artistes associats i la cessió d’espais de treball.
Els dispositius que posen a la disposició d’artistes i professionals són:
• El dispositiu accueil-studio: acompanyament de coreògrafs i companyies en el procés de creació, producció i difusió, amb residències dotades de mitjans de producció, oferint també un suport específic (administratiu, tècnic, etc.). Es prioritza l’acollida d’equips que debutin o que procedeixin de la resta del territori francès —és a dir, de fora la regió de París (Illa de França)— i, alhora, es treballa per acollir artistes de renom nacional o internacional. La mitjana d’acollida d’artistes en residència d’aquest tipus és de 130 artistes, la majoria (80 %), relatives a coproduccions.
• La residència d’artistes associats: els CCN (i els CDCN) poden acollir, per mitjà de convenis d’una durada de dos o tres anys i renovables, artistes que passen a ser associats al centre mitjançant una contribució de fins a 45.000 euros per any i artista. També acullen companyies estrangeres, amb l’objectiu de fer coproduccions.
• La cessió d’espais de treball: gràcies a les seves instal·lacions, els CCN i els CDCN poden cedir espais de treball als artistes sense cap cost addicional.
Segons les darreres dades recollides, durant l’any 2024, els dinou CCN proposaren 1.576 representacions, 39 espectacles van ser creats al seu si i 191 companyies van beneficiar-se de la modalitat de residència accueil-studio. Pel que fa a la difusió de peces coreogràfiques, es van fer 640 representacions, agrupant 127.897 espectadors. Van tenir lloc 2.500 accions de sensibilització, amb 80.000 beneficiaris, i es proposaren 500 ofertes de formació per aproximadament 5.000 participants.
Adreces i informació sobre les seus dels dinou CCN a França:
Centre Chorégraphique National Aix-en-Provence. Ballet Pleljocaj – Pavillon Noir www.preljocaj.org
37, rue du Bourdon Blanc. Orléans Tel. +33 238 62 41 00 infos@ccn-orleans.com
Direcció artística: Collectif És Disciplina: dansa contemporània
CCN de Rennes et de Bretagne www.ccnrb.org
38, rue Saint-Melaine. Rennes
Tel. +33 299 63 88 22 info@ccnrb.org
Direcció artística: Collectif FAIR-E / CCN
Disciplina: dansa contemporània
CCN de Rillieux-la-Pape www.ccnr.fr
30 ter, avenue Général Leclerc. Rillieux-la-Pape
Tel. +33 472 01 12 30 info@ccnr.fr
Direcció artística: Yuval Pick
Disciplina: dansa contemporània
CCN de Roubaix Hauts-de-France www.balletdunord.fr
33, rue de l’Épeule. Roubaix
Tel. +33 320 24 66 66 contact@balletdunord.fr
Direcció artística: Sylvain Groud
Disciplina: dansa contemporània
CCN de Tours www.ccntours.com
47, rue du Sergent Leclerc. Tours Tel. +33 247 36 46 00 info@ccntours.com
Direcció artística: Thomas Lebrun
Disciplina: dansa contemporània
L’Association des Centres Chorégraphiques Nationaux
Fundada l’any 1995 per iniciativa dels directors de diversos CCN, l’Associació dels Centres Coreogràfics Nacionals (ACCN) té com a objectiu afavorir l’intercanvi, el debat i el contacte entre professionals membres dels CCN, així com el desenvolupament de programes de difusió i de formació de la cultura coreogràfica.
Les seves iniciatives giren entorn de la creació, la difusió, l’acollida de companyies en residència, el desenvolupament coreogràfic, la formació, la memòria i la programació i impulsen les reflexions al voltant de l’evolució de les polítiques públiques en
favor de les arts en viu. L’associació esdevé igualment una plataforma de circulació d’informacions útils i eficaces per als seus membres, així com per als seus socis en l’àmbit públic, a fi de visibilitzar les tasques i el compromís de coreògrafs i artistes. 26
La junta de l’ACCN (votada el 3 de desembre de 2024) està formada per:
• Benjamin Dur, administració del CCN de Créteil i del Val-de-Marne | EMKA
• Olivia Grandville, direcció de Mille Plateaux-CCN La Rochelle
• Linda Hayford, codirecció del Collectif FAIR-E / CCN de Rennes et de Bretagne
• Benoît Voituriez, administració general del Ballet Preljocaj –CCN d’Aix-en-Provence
• Ambra Senatore, direcció del CCN de Nantes
• Alexandre Bourbonnais, direcció delegat de Mille Plateaux-CCN La Rochelle
• Céline Gallet, codirecció del Collectif FAIR-E / CCN de Rennes et de Bretagne
• Yves Kordian, direcció al CCN – Malandain Ballet Biarritz
ACCN
www.accn.fr
1, rue Victor Hugo. 93507 Pantin Tel. +33 231 85 83 94 info@accn.fr
CENTRES DE DÉVELOPPEMENT CHORÉGRAPHIQUE NATIONAUX (CDCN)
Des del 1995, l’Estat francès acompanya l’activitat dels centres de développement chorégraphique nationaux (CDCN), que situen la seva acció, principalment, dins l’àmbit de l’acompanyament d’artistes en procés de creació i del desenvolupament de la cultura coreogràfica. Aquestes entitats, que s’han desenvolupat sovint a partir d’un festival o un esdeveniment concret, conformen actualment una xarxa de catorze CDCN, que comparteixen missions comunes arreu del territori nacional.
El fet que, l’any 2017, fossin reconeguts pel Ministeri de Cultura, que els va afegir la categoria de “nacionals”, va ser cabdal perquè aquestes estructures tinguessin més reconeixement per part de les diferents administracions dels territoris on se situen i més marge d’actuació amb relació a certes competències.27
26“Les missions de l’ACCN”, pàgina web de l’ACCN: https://accn.fr/laccn/missions-et-gouvernance/. 27Centre National de la Danse (2024). Centres de dévéloppement chorégraphique nationaux (CDCN). Fiche Vie Professionnelle. En línia: https://www.cnd.fr/fr/file/file/2788/inline/CDCN-mai%202024.pdf
Mapa dels centres de développement chorégraphique nationaux al territori francès. Font: Atlas Culture des Territoires, Ministère de la Culture.
Mapa dels centres de développement chorégraphique nationaux al territori francès. Font: Atlas Culture des Territoires, Ministère de la Culture.
Missions dels CDCN
Constituïts com a entitats jurídiques amb autonomia de gestió, els CDCN tenen com a objectiu difondre i realçar la diversitat i la creació coreogràfica, tot descobrint noves tendències, estètiques i nous talents.
Dirigits per un director o una directora, professional del sector, però no en activitat de creació, els CDCN es comprometen en un llarg ventall de missions: suport a la creació i la difusió de la dansa al seu territori, acollida i acompanyament a residències d’artistes, creació i animació de centres de recursos per la dansa, formació d’amateurs i professionals i desenvolupament i sensibilització dels públics envers la dansa contemporània.
Tanmateix, més enllà dels objectius comuns compartits pel conjunt de CDCN, que són concebuts sota els mateixos tres eixos que els CCN, cadascun dels centres té un projecte original relatiu a la seva història, als seus vincles territorials i a les diverses companyies i autors amb els quals participa i dels quals es nodreix artísticament. Els CDCN ofereixen gairebé les mateixes modalitats d’acompanyament, residència i formació per a artistes, centrant-se en aspectes més vinculats al seu territori. A més, presten una atenció particular a la diversitat d’obres presentades i als artistes acompanyats, així com a la paritat de gènere i cultura. En definitiva, aquest tipus d’estructures es poden catalogar com a establiments estructurants de la vida coreogràfica nacional i es complementen amb els centres chorégraphiques nationaux
Funcionament dels CDCN
Com en el cas dels CNN, els centres de dévéloppement chorégraphique nationaux divideixen i estructuren el seu funcionament i les seves accions en tres eixos principals que engloben un compromís des del punt de vista artístic, cultural, territorial i professional.
D’una banda, des de la perspectiva de la difusió i l’impuls a la creació artística, els CDCN treballen per afavorir la presència de la dansa en la seva diversitat, programant artistes i ballarins de diversos gèneres artístics i prestant atenció a les carreres debutants d’artistes emergents. Els CDCN acompanyen també diversos artistes en l’estructuració de la seva carrera, per mitjà de programes de residència remunerats adreçats als artistes associats i del dispositiu accueil-studio, mencionat més amunt. Els centres acullen artistes tant del seu territori d’implantació com a escala internacional.
D’altra banda, els CDCN despleguen polítiques en matèria de transmissió de la cultura coreogràfica i de l’educació artística i cultural, refermant el seu rol educador per al sector de la dansa en el seu territori. Ofereixen els seus recursos i espais a artistes locals i regionals, amplien la seva visió i camp d’actuació i proposen accions de mediació i difusió fora del seu territori d’implantació. Amb relació al seu vessant més professional, l’activitat dels CDCN destaca per la seva oferta diversa de formacions per professionals de la dansa i de dispositius per a l’acompanyament d’artistes amateurs i de companyies en procés de recerca, creació i difusió.
Adreces de les seus dels catorze CDCN al territori francès:
Atelier de Paris – CDCN www.atelierdeparis.org
Cartoucherie, route du Champ de Manoeuvre. París Tel. +33 141 74 17 07 info@atelierdeparis.org
Danse à tous les étages – CDCN itinérant en Bretagne www.danseatouslesetages.org 10, rue Jean Guy. Rennes 60, rue du Château. Brest Tel. +33 299 31 30 13 contact@danseatouslesetages.org
Contacte: Natacha Le Fresne, direcció
La Briqueterie – CDCN Val-de-Marne www.labriqueterie.org 17, rue Robert Degert. Vitry-sur-Seine Tel. +33 146 86 17 61 accueil@labriqueterie.org
Contacte: Sandra Neuveut, direcció
La Maison Danse – CDCN Uzès Gard Occitanie www.lamaison-cdcn.fr 2, place aux Herbes. Usès / Uzès Tel. +33 466 22 51 51 info@lamaison-cdcn.fr
Contacte: Emilie Peluchon, direcció
La Manufacture – CDCN Nouvelle-Aquitaine Bordeaux – La Rochelle www.lamanufacture-cdcn.org 226, boulevard Albert 1er. Bordeus Tel. +33 557 54 10 40 bordeaux@lamanufacture-cdcn.org 20 quater, rue Albert 1er. La Rochelle Tel. +33 546 43 28 82 larochelle@lamanufacture-cdcn.org
Contacte: Stephan Lauret, direcció
La Place de la Danse – CDCN Toulouse / Occitanie https://laplacedeladanse.com/ 5, avenue Etienne Billières. Tolosa de Llenguadoc Tel. +33 561 59 98 78 info@laplacedeladanse.com
Contacte: Rostan Chentouf, direcció
L’Échangeur – CDCN Hauts-de-France
www.echangeur.org
53, rue Paul Doucet. Château-Thierry
Tel. +33 323 82 87 22 echangeur@echangeur.org
Contacte: Christophe Marquis, direcció
Le Dancing – CDCN Dijon Bourgogne – Franche-Comté www.ledancing.com
L’Association des Centres de Développement Chorégraphique Nationaux (A-CDCN)
L’Association des Centres de Développement Chorégraphique Nationaux (A-CDCN) és una associació que va néixer per iniciativa dels CDCN i que té com a objectiu organitzar intercanvis i debats entre els centres membres de la seva xarxa. Els intercanvis entre centres giren entorn de les missions que els confia l’Estat per generar accions comunes, a fi de promoure i dinamitzar l’àmbit de la dansa en el seu estat més primer (creació, recerca, acompanyament d’artistes emergents, formació i inserció dels professionals de la dansa, etc.).
La junta directiva de l’A-CDCN està formada pels professionals següents:
• Vincent Jean, presidència (Chorège | CDCN Falaise Normandie)
• Sandra Neuveut, vicepresidència (La Briqueterie CDCN Val-de-Marne)
• Thomas Da Silva Antunes, secretaria general
• Carla Philippe, responsable de coordinació
A-CDCN
www.a-cdcn.fr
1, rue Victor Hugo 93507. Pantin Cedex Tel. +33 557 54 10 40 contact@a-cdcn.fr
CENTRE NATIONAL DE LA DANSE (CND)
Creat l’any 1998 i dirigit des del 2019 per Catherine Tsekenis, el Centre National de la Danse és una institució pública que depèn del Ministeri de Cultura. El centre és un equipament que centralitza el conjunt de recursos nacionals al servei de la dansa en dues seus: una a Pantin (Illa de França, a la rodalia de París) i una altra a Lió (AlvèrniaRoine-Alps). La seva missió es concentra, principalment, en l’acompanyament i la formació de ballarins professionals, en la conservació i la difusió del patrimoni coreogràfic i en el suport a la creació de peces coreogràfiques, així com la difusió.
El CND té unes característiques que el fan únic en el sector de la dansa a França. Les seves fortaleses són el nivell de competència dels equips, la diversitat de perfils que agrupa i els seus equipaments.
El centre de Pantin, situat als afores de París, té catorze estudis (tres dels quals estan oberts al públic per a espectacles o performances), una mediateca, una sala de projeccions, un programa de formacions i un centre de recursos i serveis per als professionals i les companyies. Un dels recursos més notables del centre de Pantin és la seva mediateca especialitzada, única al món, que conserva i edita prop de 100 fons d’arxius d’artistes i de personalitats del món de la dansa, amb més de 90.000 referències. El CND de Lió està situat a prop de l’estació de tren Lyon-Perrache i disposa de tres estudis i sales de reunions.
Obert al món i present a altres territoris a escala tant nacional com internacional, el Centre National de la Danse treballa per sostenir una visió més enllà de les fronteres, per mitjà del desenvolupament de dispositius mòbils i innovadors. El CND s’inscriu dins de les xarxes europees i internacionals a fi d’afavorir els intercanvis i la visibilitat dels professionals del sector.
Missions del CND
Les missions principals del Centre National de la Danse giren entorn de tres eixos:
• L’acompanyament i la formació dels ballarins i ballarines professionals, així com el servei als professionals de la dansa.
• La conservació i la difusió del patrimoni coreogràfic, gràcies, entre d’altres, a la mediateca i als seus programes educatius, artístics i culturals.
• El suport a la creació de peces coreogràfiques, gràcies als estudis cedits a les companyies de dansa que fan ús del centre, així com a la difusió i l’apropament del món de la dansa al públic (mediació).
Segons les últimes dades, l’any 2023, el Centre National de la Danse va tenir un pressupost públic de 12,8 milions d’euros, xifra que representa un augment del 7 % respecte al 2022.28
Pel que fa a l’activitat dels dos centres, l’any 2024 es van dur a terme dotze residències de creació i vuit d’experimentació i es van acollir 47 artistes de llarga durada; així mateix, tenen un artista associat al CND de Pantin. 292 companyies van poder beneficiar-se dels espais i studios dels dos centres i es van acollir, en total, 17.864 espectadors.29
28Ministère de la Culture, Département des Études, de la Prospective, des Statistiques et de la Documentation (DEPS) (2025). Chiffres clés 2024 – Danse [fitxa temàtica]. Ministère de la Culture. https://www. culture.gouv.fr/Media/medias-creation-rapide/chiffres-cles-2024_deps_danse_fiche.pdf. 29Centre National de la Danse (2025). Rapport d’activité. En línia: https://www.cnd.fr/fr/page/2-rapport-dactivite
Anualment, el CND de Pantin organitza el projecte i esdeveniment professional Canal, que cerca proposar i posar a la disposició del sector coreogràfic els seus recursos i espais. Durant dos dies, els catorze estudis del centre són utilitzats per institucions culturals convidades sota diferents labels nacionals i internacionals. La idea principal d’aquest projecte se centra a oferir, dins d’un mateix espai-temps comú, una nova visibilitat als projectes d’aquestes institucions i als artistes que els sostenen. La programació i les formes proposades són triades lliurement per cada estructura i els projectes de creació poden ser presentats en diferents moments del seu procés de creació. Cal destacar que, l’any 2024, Catalunya va ser nació convidada durant les dues jornades professionals i artístiques del projecte Canal, sota la tutela de l’Institut Català de les Empreses Culturals i la seva marca d’internacionalització, Catalan Arts Performing Arts.30
Tanmateix, el Centre National de la Danse de Pantin es veu obligat a començar un procés de remodelació i obres, tant a la façana com a les instal·lacions interiors, que s’encara per a l’any 2025 i tindrà, aproximadament, una durada de dos anys. Tot i que l’edifici en si molt probablement es veurà obligat a tancar les portes, l’activitat del CND continuarà en altres modalitats i espais alternatius.
Centre National de la Danse – Pantin (seu principal) www.cnd.fr
1, rue Victor Hugo. Pantin
Tel. +33 1 41 83 27 27 ressources@cnd.fr
Centre National de la Danse – Lyon
www.cnd.fr
40 ter, rue Vaubecour. Lió
Tel. +33 4 72 56 10 70 cndlyon@cnd.fr
Contacte: Catherine Tsekenis, direcció
30Catalan Arts (2023). 6 entitats i 12 companyies formen el focus català de dansa a Canal. En línia: https://www.catalanarts.cat/actualitat/6-entities-and-12-companies-make-up-the-catalan-dance-focus-atcanal/
SCÈNES NATIONALES
A partir dels anys seixanta, per iniciativa del Ministeri de Cultura en el marc del seu projecte de descentralització amb relació al patrimoni i a la matèria cultural, antics teatres i cases de cultura, així com centres d’acció i desenvolupament cultural, es van agrupar sota l’etiqueta d’escenes nacionals o scènes nationales, formalitzada l’any 1991. Avui dia, repartides per la totalitat del territori nacional, se’n troben 77, la majoria situades a ciutats mitjanes d’entre 50.000 i 200.000 habitants.
Les scènes nationales proposen al públic una programació pluridisciplinària dins l’àmbit de les arts en viu i, en el cas de les estructures particularment equipades, de les arts plàstiques i el cinema, amb la qual cosa reflecteixen els principals corrents de la producció artística contemporània i actual. Concebudes, doncs, com a estructures programadores, però formant part d’una iniciativa estatal, s’afirmen com a agents institucionals d’importància pel que fa al desenvolupament del sector cultural i les seves diverses disciplines. Faciliten als artistes els mitjans per assegurar els seus projectes de recerca i creació i proposen a la població de la seva zona d’implantació accions culturals ambicioses i diversificades. Ofereixen consell, orientació i formació d’actuals i futurs professionals. 31
L’Association des Scènes Nationales
Fundada l’any 1990, l’Association des Scènes Nationales (ASN) agrupa aquests establiments artístics i culturals. L’associació reprengué la seva activitat l’any 2009, per iniciativa de les direccions d’algunes scènes, amb la voluntat de convertir-se en una eina de reflexió compromesa amb la tasca d’aquestes estructures i de fer créixer el coneixement pel que fa a la seva activitat, diversitat i especificitat.
Les missions de l’associació permeten, entre d’altres, coordinar un treball de reflexió entorn de diverses comissions temàtiques, desplegar eines comunicatives i d’animació, impulsar una dinàmica comuna entre estructures i desenvolupar una xarxa ferma de comunicació i aliança entre les direccions i els responsables dels respectius centres.
Amb data de 2024, els membres de la junta directiva de l’ASN són:
• Francesca Poloniato, copresidència (ZEF, Scène Nationale de Marseille)
• Nicolas Royer, copresidència (l’Espace des Arts, Scène Nationale de Chalon-surSaône)
• Jacques Meurette, vicepresidència (TANDEM, Scène Nationale Arras/Douai)
• Romaric Daurier, secretaria (Phénix, Scène Nationale de Valenciennes)
• Thierry Bordereau, tresoreria (ACB, Scène Nationale de Bar-le-Duc en Meuse)
31Ministère de la Culture. Scènes nationales. En línia: https://www.culture.gouv.fr/Thematiques/Theatrespectacles/Le-theatre-et-les-spectacles-en-France/scenes-nationales
ASN
www.scenes-nationales.fr
28 rue Victor Hugo. Malakoff
Tel. +33 155 48 07 30
contact@scenes-nationales.fr
SCÈNES CONVENTIONNÉES D’INTÉRÊT NATIONAL
Dins de l’etiqueta d’escena nacional o scène nationale s’hi desplega l’etiqueta de scène nationale conventionnée o escena nacional amb convenció, també anomenada scène conventionnée d’intérêt national , un label particular que afecta només unes estructures concretes que formen part de la xarxa d’escenes nacionals ja existents. Aquesta nova apel·lació, que existeix des del 2017, respon a la necessitat de donar més pes i importància a certes disciplines en concret, dins de parts concretes del territori francès, de la mà d’estructures que compleixin els requisits, pel que fa als recursos i les iniciatives d’impuls al desenvolupament d’una manera més eficaç.
La denominació de scène conventionnée d’intérêt national cerca, doncs, donar suport a les disciplines i les formes artístiques insuficientment representades dins d’un territori, així com impulsar la seva difusió i assegurar l’acompanyament dels llocs que treballen per al seu desenvolupament. Aquesta denominació s’aplica a aquelles estructures inscrites dins la xarxa nacional amb un programa d’accions específiques entorn dels tres eixos o distincions següents:
• “Art i creació”: per a aquells llocs que desenvolupen unes vies estructurants i durables d’acompanyament d’artistes, facilitant d’aquesta manera la creació i la difusió de les seves obres.
• “Art, infància, joventut”: per a aquells llocs que duen a terme una acció exemplar en favor de l’acompanyament de creacions destinades als infants i els joves, així com la seva difusió i mediació.
• “Art i territori”: per a aquells projectes que cerquen trobar i establir connexions sobre un territori concret, en la línia de la descentralització i la itinerància en favor de la presència artística al cor del seu territori d’implantació.
Aquesta denominació és atribuïda a l’estructura per una durada de quatre anys i pot ser renovada en funció de la presentació d’un nou programa. 32 El Ministeri posa a la disposició de la població una llista detallada de les scènes que es troben a cada regió. En total, són unes 27 noves estructures i teatres als quals s’ha atorgat aquesta
32Ministère de la Culture. Scènes conventionnées d’intérêt national. En línia: https://www.culture.gouv. fr/Thematiques/Theatre-spectacles/Le-theatre-et-les-spectacles-en-France/scenes-conventionnees-dinteret-national
denominació per als períodes 2021-2024, 2022-2025, 2023-2026 i 2024-2027, que s’afegeixen a aquelles que la renoven cada quatre anys.
Encara que la majoria d’escenes, teatres i estructures proposen iniciatives i projectes relatius al desenvolupament de disciplines artístiques diverses, n’hi ha alguns que se centren de manera més específica en el sector de la dansa. L’any 2018, el Centre National de la Danse va fer un recull informatiu33 amb les adreces i les informacions d’aquelles scènes conventionnées danse, centrades en el sector de la dansa, que figuren a la llista presenta a l’apartat de “Punts d’entrada / Recursos > Equipaments, teatres i centres culturals”.
BALLETS DES MAISONS D’OPÉRA
Arreu del territori francès hi ha una trentena de maisons d’opéra o cases de l’òpera, tretze de les quals reben finançament per part de l’Estat. Del conjunt d’aquesta xarxa, heterogènia pel que fa al pressupost, l’activitat i la freqüentació, el Ministeri de Cultura va declarar com a opéra national en région cinc pols lírics de referència: Bordeus, Lió, Montpeller, Nancy i Estrasburg. Avui dia, la gran majoria de les maisons d’opéra ja no disposen d’un ballet permanent: només vuit en tenen un de propi, la majoria format per ballarins amb contractes temporals que poden esdevenir fixos. 34
La seva missió és vetllar per proposar no només obres de repertori contemporani, encarregades tant a compositors com a coreògrafs, sinó també inscriure’s a les xarxes de coproducció. Desenvolupen, a més, una política d’educació artística i cultural destinada a afavorir l’accés a aquests agents institucionals a la totalitat dels actors del sector.
A continuació es presenten les dades i els contactes d’aquelles maisons d’opéra que tenen un cos de ballet propi i es dediquen a l’art de la dansa:
Ballet de l’Opéra du Grand Avignon www.operagrandavignon.fr Place de l’Horloge. Avinyó Tel. +33 490 14 26 00 opera.direction@grandavignon.fr
Contacte: Martin Harriague, direcció de dansa
33Centre National de la Danse (2018). Scènes conventionnées d’intérêt national. Fiche Vie Professionnelle. En línia: https://www.cnd.fr/fr/file/file/989/inline/Sce%CC%80nes%20conventionne%CC%81es_ dec18.pdf
34Centre National de la Danse (2024). Ballets des maisons d’opéra. En línia: https://www.cnd.fr/fr/file/ file/2792/inline/ballets_rof_juin_24.pdf
Ballet de l’Opéra National de Bordeaux www.opera-bordeaux.com
Grand-Théâtre Place de la Comédie. Bordeus Tel. +33 556 00 85 95 info@opera-bordeaux.com
Contacte: Eric Quilleré, direcció de dansa
Ballet de l’Opéra de Lyon www.opera-lyon.com
1, place de la Comédie. Lió Tel. +33 472 00 45 00 ballet@opera-lyon.com
Contacte: Cédric Andrieux, direcció de l’òpera
Ballet de l’Opéra-Théâtre de Metz Métropole https://opera.eurometropolemetz.eu/fr/
4-5, place de la Comédie. Metz Tel. +33 387 15 60 51 theatre@metzmetropole.fr
Contacte: Paul-Émile Fourny, direcció de l’òpera
Ballet de l’Opéra National du Rhin / CCN www.operanationaldurhin.eu
5-6, rue Saint-François de Paule. Niça Tel. +33 492 17 40 00
Contacte: Pontus Lidberg, direcció de l’òpera
Ballet du Capitole www.theatreducapitole.fr
8, rue Jean Rodier. Tolosa de Llenguadoc Tel. +33 561 22 31 31 theatreorchestre.capitole@culture.toulouse-metropole.fr
Contacte: Beate Vollack, direcció de dansa
Ballet de l’Opéra National de Paris
www.operadeparis.fr
Opéra Garnier
8, rue Scribe. París
Tel. +33 140 01 17 89
Contacte: José Carlos Martínez, direcció de dansa
Considerada actualment una de les millors companyies del món, la companyia de ballet de l’Òpera Nacional de París fa unes 180 representacions per temporada tant a França com a l’estranger. Té 154 ballarins, divuit estrelles i catorze primers ballarins. Gairebé la totalitat dels ballarins han estat formats a l’escola de dansa de l’Òpera.
L’entrada al cos del ballet es fa per mitjà de la superació d’un examen.
Altres agents que contribueixen a dinamitzar el sector
A més de les tasques de difusió que exerceixen les DRAC i els CCN, altres agents, tant institucionals com associatius, tenen com a objectiu principal afavorir la difusió de la cultura a escala nacional i internacional.
Dividim aquests agents en dues tipologies principals. D’una banda, destaquem aquells agents que actuen de manera transversal a tots els territoris de França gràcies a la seva qualitat d’associació/institució. De l’altra, assenyalem aquells agents implantats en un lloc específic del territori francès i centrats, doncs, en el desenvolupament del sector de la dansa a escala local, departamental i regional. Les estructures, les associacions i les institucions d’aquesta llista formen part de la llista de llocs i espais imprescindibles a escala sectorial seleccionats pel Centre National de la Danse l’any 2017.35
Agents transversals a escala nacional:
INSTITUT FRANÇAIS
L’Institut Français és l’operador del Ministeri d’Europa i d’Afers Exteriors i del Ministeri de Cultura per a l’acció cultural exterior de França. En col·laboració amb la seva xarxa cultural francesa a l’estranger (98 instituts francesos, 830 aliances franceses i 131 serveis de cooperació i d’acció cultural), l’Institut afavoreix la difusió a escala internacional d’obres i artistes produïts a França i dels seus projectes d’intercanvi i de cooperació artística i cultural.36
35Centre National de la Danse (2017). Les lieux de la danse. En línia: https://aset.cnd.fr/Les-lieux-de-la-danse 36Gouvernement de la République Française (2024, 15 de febrer; actualització, 26 de novembre de 2024). L’Institut français fait rayonner la culture française dans le monde [article web]. https://www.info.gouv.fr/ actualite/linstitut-francais-fait-rayonner-la-culture-francaise-dans-le-monde
L’Institut també té dispositius d’acollida per a professionals estrangers i accions culturals pensades específicament pel seu acompanyament en la descoberta de l’escena artística francesa.
Entre aquestes accions, destaca el projecte Focus: unes trobades organitzades conjuntament amb altres manifestacions franceses i socis que treballen per la mobilització dels interessos dels professionals estrangers del sector cultural. Durant els Focus, professionals d’arreu es reuneixen en el marc d’un programa artístic amb l’objectiu de facilitar les relacions i crear vincles, tot aprofundint en la coneixença i la descoberta d’un sector en concret. L’any 2023 es va organitzar l’última edició del Focus Danse, trobada que es va inscriure en el marc de la Biennale de la Danse de Lyon en associació amb l’ONDA i el CCNR Yuval Pick
Institut Français
www.institutfrancais.com
8-14, rue du Capitaine Scott, París
Tel. +33 153 69 83 00
info@institutfrancais.com
Contacte: Eva Nguyen Binh, presidència
ALLIANCE FRANÇAISE
L’Alliance Française és una organització per a la difusió de la llengua i la cultura franceses que té una xarxa mundial de més de 800 establiments d’arreu del món, amb presència a 133 països.
Pel que fa al sector cultural, l’Alliance és un organisme de referència, gràcies a la relació que estableix amb certes institucions i teatres nacionals i les activitats que s’hi organitzen.
Alliance Française Paris Île-de-France
www.alliancefr.org
101, boulevard Raspail, París
Tel. + 33 142 84 90 00
info@alliancefr.org
Contacte: Franck Desroches, direcció
MAISON DE LA DANSE
Durant prop de trenta anys, la Maison de la Danse ha dedicat la seva activitat a totes les formes, tendències i tècniques que conviuen en el sector de la dansa. L’eix principal entorn del qual giren les seves missions i accions és l’acompliment de les activitats de recerca, creació, producció, difusió i mediació per a professionals del sector, tot encoratjant la col·laboració amb altres entitats regionals i autoritats públiques.
Cada temporada, la Maison de la Danse ofereix un programa on s’entrecreuen danses i estètiques diverses. El programa convida coreògrafs reconeguts de les darreres dècades i joves creadors contemporanis. Les temporades de dansa presenten els projectes d’entre 30 i 40 companyies i es duen a terme, en total, unes 200 representacions, amb 150.000 espectadors.
L’any 2016, amb el suport del Ministeri de Cultura, la Maison de la Danse va obtenir el segell europeu Pôle Européen de Création.37 Amb aquest segell, l’estructura es compromet a donar suport a la creació, unint la dimensió internacional a un ancoratge territorial. El Pôle duu a terme la seva activitat en col·laboració amb la Biennale de la Danse de Lyon, tot mantenint la perspectiva futura d’obrir aquesta col·laboració als Ateliers de la Danse (projecte que es preveu per a l’any 2027). La combinació d’aquests tres projectes dotarà la ciutat de Lió d’un model únic al servei de la creació coreogràfica.
La missió del Pôle s’articula entorn de diversos eixos: 1) l’acompanyament d’equips artístics en la creació dels seus projectes per mitjà de coproduccions, residències de recerca o de creació, suport administratiu i tècnic, etc.; 2) l’afavoriment de la circulació d’obres a escala internacional, oferint espais de visibilitat professional: 3) el reforç de la visibilitat d’obres davant del públic i de la presència d’artistes dins del seu territori d’implantació, implicant-los en projectes de mediació o d’educació artística i cultural; 4) el desenvolupament d’una àmplia xarxa de socis i partners regionals, nacionals i internacionals per produir, difondre i establir debats sobre les problemàtiques actuals que travessen el sector de la dansa.
Un altre aspecte important que cal remarcar sobre la Maison de la Danse de Lyon és el seu fons d’arxius visuals de dansa de lliure accés, anomenat Numéridanse i creat l’any 1990. El fons té el suport del Centre National de la Danse i el Ministeri de Cultura.
37Altres estructures arreu de França tenen aquest segell iniciat pel Ministeri de Cultura. Per consultar-ne la llista i accedir a una explicació aprofundida sobre el segell, vegeu “Pôle européen de creation”, a la pàgina web de La Comète Scène Nationale: https://www.la-comete.fr/la-comete/Poleeuropeendecreation/pole-europeende-creation
El Théâtre National de la Danse de Chaillot és l’únic, entre els cinc teatres nacionals francesos, que presenta un projecte específicament construït a partir i al voltant de la dansa. Sota la doble tutela del Ministère de la Culture i del Ministère du Budget, la institució és dirigida des del 2021 pel coreògraf Rachid Ouramdane.
El Théâtre acull artistes i públic en un espai on la dimensió arquitectural, històrica i artística esdevé símbol: el d’un teatre al servei de la creació i del públic en la seva diversitat. Les seves missions principals són la creació i la difusió d’espectacles de dansa a tot França (amb un focus concret a París) i a l’estranger, la programació d’artistes internacionals, l’acollida en residència d’artistes i el desenvolupament d’activitats i iniciatives per apropar la cultura al públic allunyat de les pràctiques culturals.
Théâtre National de Chaillot
http://www.theatre-chaillot.fr
1, place du Trocadéro, París Tel. +33 153 65 30 00 billetterie@theatre-chaillot.fr
Contacte: Rachid Ouramdane, direcció
ATELIERS DE FABRIQUE ARTISTIQUE EN DANSE
Els ateliers de fabrique artistique (AFA) responen a les necessitats d’aquells artistes que cerquen un espai d’acollida on treballar. Són llocs de recerca i d’experimentació, estructures dedicades a la creació, la producció i el desenvolupament de projectes artístics i culturals de diverses disciplines: arts de carrer, circ, dansa, teatre, arts plàstiques, cultura digital, etc. Situats en zones rurals o urbanes, aquests espais col·lectius, independents i pluridisciplinaris s’inscriuen en un marc de proximitat, de desenvolupament del territori i de posada en contacte de la xarxa d’actors culturals: tallers, espais industrials, sales d’espectacle, etc.
El projecte d’implantació i creació d’aquests espais és gestionat, des de l’any 2015, pel Ministeri de Cultura. A França, especialitzats en la dansa i treballant per la dinamització del sector, trobem vuit ateliers:
Creada l’any 1975 i subvencionada pel Ministeri de Cultura, concretament per la DGA (Direcció General de la Creació Artística, Subdirecció d’Afers Europeus i Internacionals), l’ONDA és l’associació principal de referència pel que fa a la difusió de les formes artístiques contemporànies de les arts en viu dins de la totalitat del territori francès. Bernard Latarjet n’és el president des de l’any 2012.
Així mateix, també es preocupa per la qualitat de la creació artística i per la renovació de les formes estètiques, estimulant els intercanvis en el sector de l’espectacle en viu, tant a escala europea com internacional. El seu camp d’acció cobreix totes les disciplines: teatre, dansa, música, circ i arts de carrer, independentment de si les peces s’han creat a França o a l’estranger, o de si estan dirigides al públic adult o a l’infantil.
Les activitats i les iniciatives38 de l’ONDA són plurals i diverses i totes estan encarades al desenvolupament i la dinamització del sector de les arts en viu a França. Entre les seves activitats principals, destaquen:
38“Presentation”. Pàgina web de l’ONDA: https://www.onda.fr/presentation
• Animació de la comunitat professional del sector públic de les arts en viu per mitjà de trobades que s’organitzen regularment i que són obertes a programadors i altres professionals.
• Descoberta i dinamització de noves formes artístiques de totes les disciplines, tant a França com a l’estranger.
• Aportació d’ajuts financers i subvencions a estructures i festivals per a la difusió d’espectacles, privilegiant la cooperació entre estructures, espais i projectes.
• Afavoriment de la cooperació entre professionals francesos i internacionals, participant principalment en xarxes internacionals i creant un diàleg entre els actors del sector a tot el món.
• Consells a companyies i altres estructures per a la difusió.
• Contribució a la reflexió transnacional sobre les mutacions del sector i les noves pràctiques professionals tirant endavant projectes europeus de cooperació i intercanvis amb agències i organitzacions a França i a l’estranger.
Office National de Diffusion Artistique
www.onda.fr
13 bis, rue Henry Monnier, París
Tel. +33 142 80 28 22
info@onda.fr
Contacte: Marie-Pia Bureau, direcció
Agents regionals:
Són diverses les associacions i les agències culturals a França, reconegudes pel Ministeri de Cultura, que contribueixen a la difusió de la dansa tant en territori nacional com a l’estranger, malgrat que moltes ofereixen serveis destinats principalment a companyies o artistes de la seva mateixa regió. Les regions i els departaments fan un paper important pel que fa al suport a la vida coreogràfica, complementant les accions de les entitats a les ciutats i les mesures del Govern. Cada regió desplega, doncs, unes polítiques culturals específiques que poden variar d’un territori a l’altre.
El Centre National de la Danse posa a la disposició de públic i artistes un document que recull les coordenades i les informacions principals sobre cada un d’aquests agents, desglossats en ajuts i estructures, organitzats per zones i regions.39
A continuació, es presenten els principals agents culturals a escala regional:
39Centre National de la Danse (2018). Vie Professionnelle: Aides et structures, ressources dans les regions et les départements. En línia: https://www.cnd.fr/fr/file/file/706/inline/aidesenregion3juin2018.pdf
ODIA Normandie – Office de Diffusion et d’Information Artistique www.odianormandie.com
115, boulevard de l’Europe, Rouen 15 bis, rue Dumont d’Urville, Caen
Tel. +33 235 70 05 30
contact@odianormandie.com
Contacte: Julien Rosemberg, direcció
Spectacle Vivant en Bretagne
www.spectacle-vivant-bretagne.fr
107, avenue de Henri Fréville, Rennes
Tel. +33 299 37 34 58
f.even@svbretagne.fr
Contacte: Xavier Henry, direcció
Altres associacions i federacions :
FÉDÉRATION FRANÇAISE DE LA DANSE
Creada l’any 1969 i reconeguda com a establiment d’utilitat pública, la FFD té un perfil més esportiu que cultural. És l’única federació de dansa subvencionada pel Ministeri d’Esports i també rep el suport del Ministeri de Cultura. Acompanya i desenvolupa totes les formes de dansa dins de la totalitat del territori francès i hi dona suport.
Fédération Française de la Danse
www.ffdanse.fr
20, rue Saint Lazare
París
Tel. +33 140 16 53 38
contact@ffdanse.fr
Contacte: Charles Ferreira, presidència
Funcionament i circulació de la dansa a França
Gràcies a la seva tradició històrica de fort interès i atenció al desenvolupament cultural i artístic, França es posiciona com un país fortament implicat, en termes generals, pel que fa al creixement i l’assegurança de continuïtat de tots els sectors culturals. El seu context politicocultural també té un pes remarcable: per raó de la seva població diversa en orígens i cultures, la seva posició respecte a projectes i iniciatives a escala internacional és oberta i favorable.
Tot i això, França també és un país que treballa enormement per la descentralització i el desenvolupament de projectes culturals i artístics dins dels seus territoris, sobretot aquells que estan ubicats en posicions més llunyanes de la capital i de les metròpolis més desenvolupades i, per tant, més desafavorides. Molts dels recursos de l’Estat es dirigeixen, doncs, a l’impuls de projectes i artistes francesos dins del mateix marc francès. És per això que, malgrat que la visió internacional i l’intercanvi són uns dels pilars més remarcables del funcionament del mercat francès, l’impuls a la creació i el creixement intern de les arts i la cultura dins del país tenen un gran pes i importància. Igualment, la facilitat de desenvolupament de la dansa i els recursos i l’activitat del sector es reparteixen de manera desigual en el territori, trobant-se fortament centralitzats a la capital, París, i la rodalia.
El sector de la dansa a França és i ha estat històricament un dels sectors més importants dins del panorama cultural del país. Mentre que el ballet i la dansa clàssica continuen sent un pilar inamovible, sostingut per institucions públiques nacionals com l’Opéra National de Paris, la dansa contemporània és avui la disciplina més practicada, ensenyada i difosa, sostinguda per tota una sèrie d’institucions públiques de suport al seu desenvolupament (explicades i exposades més amunt), entre les quals destaquen els centres chorégraphiques nationaux. Aquests agents són els motors principals per a la creativitat i la difusió de l’anomenada Nouvelle Danse Française, un corrent de la dansa contemporània que es desenvolupa a França a partir de la dècada dels anys setanta i vuitanta, que cerca trobar un llenguatge coreogràfic diferent del de la dansa contemporània americana i dels estils que se’n deriven.
Pel que fa a la formació, a més de les nombroses acadèmies de dansa de diverses disciplines que es troben repartides pel territori, la possibilitat de fer estudis reglats de dansa en diverses institucions permet i ha permès, des de fa anys, que la situació de l’artista millori considerablement, fent més possible l’accés i la inserció en el sector professional i el desenvolupament de carreres en solitari, no només com a ballarina o ballarí, sinó també com a coreògraf o coreògrafa.
Els estudis reglats es duen a terme als conservatoris nacionals o en escoles privades especialitzades, que formen alumnes en cursos segons la disciplina. En el moment de finalitzar els estudis al conservatori, els alumnes obtenen un diploma d’estudis coreogràfics anomenat DEC i que correspon a un nivell de Baccalauréat (batxillerat francès), que permet entrar en escoles d’estudis superiors de dansa.
Per aconseguir el títol de ballarí professional s’han de fer tres cicles d’estudis que porten a l’obtenció del DNSPD (Diplôme National Supérieur Professionnel du Danseur). Pel que fa a la dansa clàssica i contemporània, aquest diploma és emès pel Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de Paris o de Lyon, pel Pôle National Supérieur de Danse de Cannes i pel Centre National de la Danse Contemporaine d’Angers (només per a la dansa contemporània). Per a la disciplina de la dansa jazz, només un establiment francès proposa una formació que condueix a un diploma reconegut al mateix nivell que el DNSPD, el Pôle Supérieur Paris BoulogneBillancourt. Pel que fa a les danses urbanes, com el hip-hop, no hi ha cap diploma o certificat d’estudis superiors, encara que, des de fa alguns anys, se n’està plantejant i organitzant la implantació. El DNSPD pot continuar-se amb formacions de màster o postgrau específiques: aprofundiment artístic, professorat, etc. La taxa d’ocupabilitat del ballarí o ballarina havent obtingut el diploma que certifica els estudis superiors de dansa a França és d’un 80 %.
La circulació d’espectacles de dansa al territori francès és alta i rellevant. No només pel que fa a la seva difusió en sales o teatres i la seva plaça en la programació anual de diversos espais, sinó també pel nombre i l’afluència de festivals d’arts en viu que tenen lloc anualment o biennalment, alguns reconeguts a escala internacional, com el Festival d’Avignon, el FAB de Bordeaux i la Biennale de la Danse de Lyon. Molts d’aquests festivals es despleguen també com a trobades per a professionals del sector a escala nacional i internacional, com és el cas del BIS de Nantes
Per a la dansa específicament, l’any 2025 s’han fet 46 festivals, que, malgrat que no són concebuts exclusivament com a trobades per a professionals, inclouen en la programació alguns esdeveniments per a professionals del sector, a fi d’impulsar la circulació a escala nacional i internacional de creacions d’artistes i companyies. Segons les darreres dades recopilades l’any 2022, de mitjana, els festivals d’arts escèniques (dansa, teatre, arts de carrer, circ i titelles) suposaren un 22 % de la totalitat de festivals que tingueren lloc dins del territori francès.40
Les estructures dedicades a la dansa, que agrupen escoles, acadèmies, centres de creació i de residència, sales i espais de difusió, associacions i organitzacions de suport i impuls, són nombroses i presents a tot el territori francès i tenen el suport
40Millery, E.; Négrier, E.; Coursière, S. (2023). “La France des festivals en cartes”. Observatoire des Politiques Culturelles. En línia: www.observatoire-culture.net/france-festivals-cartographie/
del Govern per ser implantades i desenvolupades en zones menys centralitzades. Tot i això, els territoris catalogables com a sòlidament actius es poden reduir a quatre regions principals: Illa de França (Île-de-France), Nova Aquitània (Nova Aquitània), Occitània (Occitanie) i Provença – Alps – Costa Blava (Provence – Alpes – Côte d’Azur).
Els programadors de dansa a França són principalment teatres, estructures especialitzades en el desenvolupament coreogràfic (CCN, CDCN, scènes nationales, etc.) i festivals. Entre els més importants destaquen la Biennale de la Danse de Lyon, el festival Danse Dense i el Festival Suresnes Cités Danse, que disposen d’una forta programació internacional. Els teatres que programen més produccions de dansa són el Théâtre National de la Danse de Chaillot i la Maison de la Danse de Lyon, a banda de l’Opéra National de Paris pel que fa a la dansa clàssica. A més de les 71 scènes nationales, que programen artistes nacionals i internacionals, també s’afirmen com a entitats programadores els centres dramatiques nationaux et régionaux (CDN i CDR) i els museus d’art modern com el Centre Pompidou (tancat temporalment entre el 2025 i el 2027), el Palais de Tokyo o el MUCEM de Marsella, entre d’altres.
Les referències de programadors, festivals i trobades esmentades en aquesta secció estan organitzades per regions i tipologies i s’exposen amb més detall als apartats següents.
Punts d’entrada / recursos
S’exposen a continuació les principals referències del sector de la dansa a França, agrupades segons la naturalesa i la categoria. Cal tenir en compte que, en determinades ocasions, la institució respon a més d’una funció o objectiu, de manera que algunes referències estan repetides en les diverses agrupacions donat el seu caràcter multifuncional.
Finalment, per raó de la importància que rep el sector de la dansa a França, no només per part de la ciutadania, sinó també per part de les administracions públiques, un cert nombre d’agrupacions i festivals de petit format s’han obviat en aquest document, ja que s’ha donat cabuda tan sols als més rellevants.
Festivals, fires i trobades professionals
L’any 2019, segons el Centre National de la Danse, hi va haver un total de 109 festivals dedicats a la dansa a tot el territori francès. La gran majoria es van fer a la regió d’Occitània, seguida de l’Illa de França. D’aquests festivals, nou dediquen la seva programació a la dansa contemporània, cinc a la dansa urbana i quatre a danses tradicionals i del món.41 Aquestes són les darreres dades registrades.
A continuació es presenten alguns dels festivals de dansa més emblemàtics que tenen lloc a França. S’han seleccionat els que tenen més impacte en la vida cultural del territori o que són clau per al sector de la dansa, pel fet de ser un punt de trobada per als professionals.
Vanves (Illa de França). Març. Anual. Festival interdisciplinari que proposa una programació dedicada a la jove creació contemporània.
Contacte: Anouchka Charbey, direcció
Biennale de Danse du Val-de-Marne www.labriqueterie.org/biennale-de-danse accueil@labriqueterie.org
Vitry-sur-Seine (Illa de França). Març-abril. Biennal. Festival de dansa contemporània internacional repartit en espais diferents de la zona de Vall del Marne (Val-de-Marne).
Contacte: Sandra Neuveut, direcció
41Centre National de la Danse (2019). Festivals en France: Juin 2019. Département Ressources Professionnelles. https://www.cnd.fr/fr/file/file/1202/inline/festivalsfrancejuin2019.pdf
Biennale de la Danse de Lyon www.labiennaledelyon.com info@labiennaledelyon.com
Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Setembre. Biennal. Festival internacional de dansa de referència, combinat amb la Biennale d’Art Contemporain.
Contacte: Tiago Guedes, direcció artística de dansa
Biennale des Arts de la Scène en Méditerranée www.13vents.fr/biennale-des-arts-de-la-scene-en-mediterranee-3/ info@13vents.fr
Montpeller (Occitània). Novembre. Biennal. Festival d’arts escèniques que programa artistes i creacions del panorama mediterrani.
Contacte: Nathalie Garraud i Olivier Saccomano, direcció
Biennales Internationales du Spectacle www.bis2024.com/ infos@bis2022.com
Nantes (País del Loira). Gener. Biennal. Trobada professional internacional d’arts escèniques.
Contacte: Nicolas Marc, direcció
Chalon dans la rue www.chalondanslarue.com communication@chalondanslarue.com
Chalon-sur-Saône (Borgonya – Franc Comtat). Juliol. Anual. Festival d’arts de carrer, circ i dansa amb dimensió internacional i transnacional.
Pantin (Illa de França). Novembre-desembre. Anual. Festival de formes coreogràfiques emergents.
Contacte: Olivier Stora, direcció
Danse en mai www.sn-lempreinte.fr/accueil/focus-en-une/danse-en-mai contact@sn-lempreinte.fr
Tula / Tulle (Nova Aquitània). Setembre. Anual. Festival de dansa que programa artistes nacionals i internacionals.
Contacte: Nicolas Blanc, direcció
Dansorama Festival
https://laplacedeladanse.com/agenda/agenda/dansorama-festival Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Gener-febrer. Anual. Festival dedicat a la dansa contemporània que programa artistes nacionals i internacionals.
Contacte: Rostan Chentouf, direcció
Dantza Hirian – Festival Transfrontalier de Danse en Paysages Urbains www.dantzahirian.com info@dantzahirian.com
Hendaia (Nova Aquitània). Setembre. Anual. Festival de dansa que es duu a terme en diverses ciutats del País Basc francès i espanyol en paisatges urbans.
Contacte: Miriam Arkaia, direcció
En Jeu ! (Festival jeunes) www.quinconces-espal.com billetterie@quinconces-espal.com
Le Mans (País del Loira). Gener-febrer. Anual. Festival pluridisciplinari orientat al públic jove i infantil.
Contacte: Virginie Broccard, direcció
Entre cour et jardins (spectacles en jardins) www.ledancing.com/le-festival-entre-cour-et-jardins info@ledancing.com
Dijon (Borgonya – Franc Comtat). Setembre. Biennal. Festival de dansa itinerant que programa espectacles per a tots els públics en contextos naturals com parcs i jardins.
Essonne (Illa de França). Març-maig. Anual. Festival i trobada destinada a l’intercanvi i el desenvolupament d’artistes del departament de l’Essonne.
Contacte: Régis Ferron, presidència
FAB – Festival International des Arts de Bordeaux Métropole www.fab.festivalbordeaux.com contact@festivalbordeaux.com
Bordeus (Nova Aquitània). Setembre-octubre. Anual. Festival europeu i internacional pluridisciplinari que defensa la creació contemporània de totes les formes d’expressió.
Contacte: Sylvie Violan, direcció
Festival à Corps www.festivalacorps.com accueilpublic@tap-poitiers.com
Poitiers (Poitou-Charentes). Abril. Anual. Festival de dansa contemporània centrat en el treball sobre el cos com a matèria artística.
Contacte: Cathy Audousset (Centre d’Animation de Beaulieu), Raphaëlle Girard (directora del TAP) i Virginie Laval (Université de Poitiers), direcció
Festival Automne Paris www.festival-automne.com info@festival-automne.com
París (Illa de França). Setembre-desembre. Anual. Festival pluridisciplinari, internacional i nòmada que té com a objectiu l’intercanvi entre diverses estètiques contemporànies.
Contacte: Francesca Corona, direcció de dansa
Festival Chemins des Arts – Festival de Danse en Milieu Rural www.labergeriedesoffin.org/agenda/festival-chemins-des-arts cie.alfredalerte@yahoo.fr
Authiou (Borgonya – Franc Comtat). Juny-juliol. Anual. Festival de dansa que programa artistes locals i internacionals en espais i paisatges rurals.
Contacte: Alfred Alerte, direcció
Festival Compli’Cité www.complicite.huningue.fr letriangle@ville-huningue.fr
Huningue (Alsàcia). Gener. Anual. Festival pluridisciplinari amb una forta programació d’espectacles per a tots els públics.
Contacte: Emmanuelle Herry, direcció
Festival d’Avignon www.festival-avignon.com/en festival@festival-avignon.com
Avinyó (Provença – Alps – Costa Blava). Juliol. Anual. Festival internacional pluridisciplinari i trobada professional de renom històric.
Contacte: Tiago Rodrigues, direcció
Festival de Marseille www.festivaldemarseille.com info@festivaldemarseille.com
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Juny-juliol. Anual. Festival de dansa, música, teatre i trobades professionals.
Contacte: Marie Didier, direcció
Festival des 7 Collines www.festivaldes7collines.com septcollines@hotmail.com
Saint-Etienne (Alvèrnia-Roine-Alps). Juny-juliol. Anual. Festival multidisciplinari amb perspectiva innovadora.
Contacte: Jean-Philippe Mirandon, organització i programació
Festival Faits d’Hiver www.faitsdhiver.com info@faitsdhiver.com
París (Illa de França). Gener-febrer. Anual. Festival centrat en la creació de coreògrafs emergents en col·laboració amb espais i sales de la capital francesa.
Contacte: Christophe Martin, direcció
Festival Flamenco Nîmes www.theatredenimes.com/festival-flamenco/ contact@theatredenimes.com
Nimes / Nîmes (Occitània). Gener. Anual. Festival de dansa flamenca que programa artistes consolidats internacionals i combina espectacles de dansa, música, exposicions, tallers i conferències.
Contacte: Amélie Casasole, direcció
Festival International Danse Cannes www.festivaldedanse-cannes.com rpublic@palaisdesfestivals.com
Canes (Provença – Alps – Costa Blava). Novembre-desembre. Anual. Festival internacional de dansa de referència, que programa des de coreògrafs emergents fins a companyies consolidades.
Contacte: Didier Deschamps, direcció artística
Festival International de Danses et Musiques du Monde (FIDEMM) d’Issoire www.festival-issoire.fr secretariat@festival-issoire.fr Soire / Issoire (Alvèrnia-Roine-Alps). Juliol. Anual. Festival internacional de folklore, dansa, música i arts del món.
Contacte: Christophe Jacob, presidència
Festival Karavel www.karavel.karavelkalypso.com contact@karavelkalypso Bron (Alvèrnia-Roine-Alps). Setembre-octubre. Anual. Festival de dansa moderna i hip-hop.
Contacte: Mourad Merzouki, direcció
Festival Off d’Avignon www.festivaloffavignon.com contact@festivaloffavignon.com
Avinyó (Provença – Alps – Costa Blava). Juliol. Anual. Festival internacional pluridisciplinari i trobada professional.
Contacte: Harold David i Laurent Domingos, presidència
Festival Petits et Grands
www.petitsetgrands.net contact@petitsetgrands.net
Nantes (País del Loira). Abril. Anual. Festival multidisciplinari dirigit a la infància i a tots els públics.
Contacte: Nicolas Marc i Cyrille Planson, direcció
Festival Cratère Surfaces
www.cratere-surfaces.com info@lecratere.fr
Alès (Occitània). Juny-juliol. Anual. Festival pluridisciplinari amb una forta programació internacional.
Contacte: Olivier Lataste, direcció
Festival Voix & Danses
https://voix-danses.fr/ contact@voix-danses.fr
Bressuire (Nova Aquitània). Octubre. Anual. Festival pluridisciplinari i itinerant de música i arts escèniques.
París (Illa de França). Setembre-desembre. Anual. Festival multidisciplinari centrat en la creació contemporània i en la inclusió i l’accessibilitat d’artistes i públics amb diversitat funcional.
Contacte: Olivier Couder i Richard Leteurtre, direcció
Avinyó (Provença – Alps – Costa Blava). Febrer-març. Anual. Festival de dansa contemporània francesa que té lloc durant l’hivern, coordinat pel CDCN d’Avinyó.
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Gener-febrer. Anual. Festival internacional de pràctiques artístiques emergents.
Contacte: Anne Kerzerho, direcció
Plexus rouge – Festival International de Performance www.redplexus.org communication.redplexus@gmail.com
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Octubre. Anual. Festival de performances amb perspectiva urbana, social i de gènere.
Contacte: Christine Bouvier, direcció
Festival Les Plus Belles de Mai www.redplexus.org/category/les-plus-belles-de-mai communication.redplexus@gmail.com
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Abril-maig. Anual. Festival de performances i dansa en espais públics i privat: quatre bars de la ciutat. Amb perspectiva de gènere.
Contacte: Christine Bouvier, direcció
Rencontres chorégraphiques internationales Seine / Saint-Denis www.rencontreschoregraphiques.com contact@rencontreschoregraphiques.com
Bagnolet (Illa de França). Abril-maig. Anual. Festival internacional de dansa contemporània dedicat a talents emergents i nous projectes coreogràfics.
Contacte: Frédérique Latu, direcció
Séquence Danse Paris www.104.fr/fiche-evenement/sequence-danse-paris-2025.html contact@104.fr
París (Illa de França). Març-abril. Anual. Festival de dansa contemporània dedicat a artistes emergents i creacions inèdites.
Enghien-les-Bains (Illa de França). Centre artístic i cultural amb focus a la creació digital i el creuament disciplinari.
Contacte: Dominique Roland, direcció
Château Rouge www.chateau-rouge.net accueil@chateau-rouge.net
Annemasse (Alta Savoia). Teatre i centre cultural centrat al voltant de les arts en viu i altres sectors com el del patrimoni i el de l’educació artística i cultural.
Arcaishon / Arcachon (Nova Aquitània). Teatre centrat en el sector de la dansa amb programació eclèctica i inclusiva.
Contacte: Benoît Dissaux, direcció
L’Onde Théâtre – Centre d’Art www.londe.fr direction@londe.fr
Vélizy-Villacoublay (Illa de França). Teatre i centre d’art multidisciplinari amb focus sobre l’impuls a la creació.
Contacte: Joël Gunzburger, direcció
La Place Paris www.laplace-paris.com contact@laplace-paris.com
París (Illa de França). Centre cultural i d’expressió dedicat al hip-hop que té com a missió promoure les pràctiques estètiques i artístiques d’aquest moviment cultural a través d’accions de difusió, de transmissió i d’acompanyament.
Contacte: Julien Cholewa, direcció i programació
La Rampe – La Ponatière www.larampe-echirolles.fr billetterie@larampe-echirolles.fr Échirolles (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre centrat en els sectors de la dansa i la música.
Contacte: Joséfa Gallardo, direcció
L’Atelline www.latelline.org
contact@latelline.org
Juvinhac / Juvignac (Occitània). Teatre i estructura cultural centrats en la creació, la renovació i la hibridació de llenguatges en l’àmbit de les arts vives en l’espai públic.
Contacte: Marie Antunes, direcció
Le Centquatre Paris www.104.fr contact@104.fr
París (Illa de França). Espai cultural de residències artístiques i difusió d’espectacles pluridisciplinaris amb una atenció especial al desenvolupament de la creació coreogràfica.
Contacte: José-Manuel Gonçalvès, direcció
Le Citron Jaune www.lecitronjaune.com
info@lecitronjaune.com
Port-Saint-Louis-du-Rhône (Provença – Alps – Costa Blava). Equipament cultural amb un projecte artístic multidisciplinari centrat en les arts de carrer i de l’espai públic, que programa artistes internacionals.
Contacte: Pascal Cervera, direcció
Le Cratère www.lecratere.fr
info@lecratere.fr
Alès (Occitània). Equipament cultural i teatre pluridisciplinari amb programació internacional.
Contacte: Olivier Lataste, direcció
Le Dôme Théâtre www.dometheatre.com administration@dometheatre.com Albertville (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre i equipament cultural centrats en les arts escèniques de tota mena, amb una atenció especial en les arts de moviment (dansa i circ).
Contacte: Fabienne Chognard, direcció i programació
Le Parvis
www.parvis.net
accueil@parvis.net
Ibos (Migdia-Pirineus). Teatre i equipament cultural per a la creació contemporània i per a l’impuls de la creació i la difusió de totes les formes artístiques.
Contacte: Frédéric Esquerré, direcció
Le Phénix
www.lephenix.fr contact@lephenix.fr
Valenciennes (Alts de França). Estructura cultural centrada en diverses disciplines artístiques dins de les arts en viu.
Contacte: Romaric Daurier, direcció
Le Séchoir
www.lesechoir.com president@lesechoir.com
Saint-Leu (Illa de la Reunió). Estructura dedicada a les arts en viu amb projecte artístic pluridisciplinari dirigit a la creació, la difusió i la mediació cultural.
Contacte: Gilles Cailleau, direcció
Le Toboggan
www.letoboggan.com accueil@letoboggan.com
Décines-Charpieu (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre, centre cultural i mediateca dirigits a la dansa. Acullen espectacles de totes les disciplines.
Contacte: Raphaëlle Rimsky-Korsakoff, direcció
Le Triangle www.letriangle.org infos@letriangle.org
Rennes (Bretanya). Teatre i equipament cultural amb projecte exclusiu entorn de la dansa.
Contacte: Patrice Le Floch, direcció
Le Vivat www.levivat.net contact@levivat.net
Armentières (Alts de França). Estructura cultural de proximitat que proposa una línia artística eclèctica entorn de totes les disciplines de les arts en viu.
Contacte: Stéphane Frimat, direcció
Les Scènes du Golfe / Théâtres Vannes et Arradon www.scenesdugolfe.com contact@scenesdugolfe.com
Gwened / Vannes (Bretanya). Establiment públic de cooperació cultural centrat en pràctiques artístiques del sector de les arts en viu i en moviment a escala regional, nacional i internacional.
Contacte: Rozenn Le Bris, direcció
L’Usine www.lusine.net lusine@lusine.net
Tornafuèlha / Tournefeuille (Migdia-Pirineus). Equipament cultural nacional d’arts de carrer i de l’espai públic amb programació variada i internacional.
Contacte: Sébastien Roux, direcció
Maillon – Théâtre de Strasbourg Scène Européenne www.maillon.eu info@maillon.eu
Estrasburg (Alsàcia). Teatre públic que posa el focus en una programació internacional, pluridisciplinària i contemporània i que actua també com a dispositiu d’acompanyament a la creació artística.
Contacte: Barbara Engelhardt, direcció
Maison des Arts de Créteil www.maccreteil.com mac@maccreteil.com
Créteil (Illa de França). Teatre i equipament cultural nacional per al desenvolupament del sector de les arts escèniques en la seva totalitat, afavorint els creuaments de pràctiques i les col·laboracions entre artistes i creadors.
Contacte: Julie Sanerot, direcció
Maison de la Danse de Lyon www.maisondeladanse.com contact@maisondeladanse.com
Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre i centre institucional de creació, difusió i promoció del sector de la dansa en eixos diversos i variats.
Contacte: Tiago Guedes, direcció
Scène Nationale du Sud-Aquitain www.scenenationale.fr direction@scenenationale.fr
Baiona (Nova Aquitània). Teatre i equipament cultural multidisciplinaris que programen artistes nacionals i internacionals en diverses sales i teatres del sud de la regió.
Contacte: Damien Godet, direcció
Sur le Pont CNAREP www.cnarsurlepont.fr direction@cnarsurlepont.fr
La Rochelle (Nova Aquitània). Equipament cultural i artístic dedicat a les arts de carrer i de l’espai públic, que programa artistes internacionals de diverses disciplines. Contacte: Bruno de Beaufort, direcció
Théâtre d’Aurillac theatre.aurillac.fr theatre@aurillac.fr Orlhac / Aurillac (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre i centre cultural multidisciplinaris.
Contacte: Dominique Bertrand, direcció
Théâtre de Brétigny www.theatre-bretigny.fr contact@theatre-bretigny.fr Brétigny-sur-Orge (Illa de França). Teatre i centre cultural multidisciplinaris centrats en el desenvolupament de noves formes i llenguatges artístics.
Contacte: Sophie Mugnier, direcció
Théâtre de Cusset www.ville-cusset.com culture@ville-cusset.fr Cucet / Cusset (Alvèrnia-Roine-Alps). Teatre amb programació articulada entorn de les arts del circ i coreogràfiques.
Contacte: Léa Caillou, direcció
Théâtre de Grasse www.theatredegrasse.com info@theatredegrasse.com
Grassa / Grasse (Provença – Alps – Costa Blava). Teatre que programa espectacles pluridisciplinaris, amb focus sobre la dansa i el circ.
Contacte: Emmanuelle Bourret, direcció
Théâtre de l’Arsenal www.theatredelarsenal.fr contact@theatredelarsenal.fr Val-de-Reuil (Normandia). Teatre que programa espectacles de disciplines variades. Contacte: Corinne Licitra, direcció
Théâtre de la Cité Toulouse – CDN www.theatre-cite.com accueil@theatre-cite.com
Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Teatre i centre dramàtic nacional centrats en el desenvolupament del sector de les arts en viu i la dansa.
París (Illa de França). Teatre històric amb programació transdisciplinària amb producció pròpia i projectes socials i educatius.
Contacte: Emmanuel Demarcy-Mota, direcció
Théâtre de Nîmes www.theatredenimes.com contact@theatredenimes.com
Nimes / Nîmes (Occitània). Teatre i equipament cultural amb programació multidisciplinària i internacional, dedicats principalment al desenvolupament de la dansa i la creació coreogràfica.
Contacte: Amélie Casasole, direcció
Théâtre de Vanves
www.theatre-vanves.fr a.charbey@ville-vanves.fr Vanves (Illa de França). Equipament cultural dirigit a la dansa i a les escriptures contemporànies a través de l’art.
Sant Ervlan / Saint-Herblain (País del Loira). Teatre i equipament cultural dedicats a la dansa i a les arts del circ.
Contacte: Gaëlle Lecareux, direcció
Théâtre Paul Éluard
www.tpebezons.fr tpe@tpebezons.fr
Bezons (Illa de França). Teatre i estructura cultural amb programació pluridisciplinària, que inclouen programes d’acompanyament a la creació i la residència.
Draguinhan / Draguignan (Provença – Alps – Costa Blava). Equipament cultural que conté diversos espais dedicat a la dansa i altres formes d’art en moviment.
Contacte: Maria Claverie-Ricard, direcció
Agents de distribució i empreses de management
A.A. Organisation
www.aa-org.com
Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Promotors i producció d’espectacles que col·laboren amb artistes nacionals i regionals de disciplines diverses: música clàssica, humor, teatre, dansa i màgia.
Platô www.bureauplato.com contact@bureauplato.com
Paris (Illa de França). Agència que acompanya creadors del món de les arts en viu i l’art contemporani i artistes independents tant francesos com internacionals i col·labora amb festivals i institucions.
Sant Seren / Saint-Céré (Migdia-Pirineus). Agència d’artistes i ballarins que treballa per la producció, la difusió i la distribució d’espectacles a escala nacional. És també una agència de management i acompanyament artístic professional.
Camin Aktion www.caminaktion.eu contact@caminaktion.eu Montpeller (Occitània). Oficina productora i agència creativa amb una forta sensibilitat per la dansa, que acompanyen artistes i col·lectius d’artistes francesos i internacionals.
París (Illa de França). Agència de promoció i distribució de creacions coreogràfiques a escala internacional amb un interès especial per la dansa contemporània.
Drôles de Dames www.dddames.com info@dddames.com
París (Illa de França). Agència de producció i difusió d’artistes i companyies francesos i internacionals dels sectors de la dansa i del teatre gestual.
Le 26
www.le26.social contact@le26.fr
Rennes (Bretanya). Agència de management i acompanyament especialitzada en les arts escèniques, en especial la dansa, el teatre i la música, amb un enfocament cap a l’administració, la producció, la distribució i la comunicació.
Delta Danse
www.deltadanse.com contact@deltadanse.com Magnac-sur-Touvre (Nova Aquitània). Agència artística de producció amb un interès especial per la dansa clàssica i l’impuls de la perspectiva política i social en el sector cultural i artístic. L’agència té oficines a Berlín i a Madrid.
Quaternaire
www.quaternaire.org info@quaternaire.org Llemotges (Nova Aquitània). Agència internacional de producció i distribució centrada en la creació contemporània, innovadora i creuada, travessant múltiples disciplines com l’òpera, la música, la dansa, el teatre, la performance i les arts visuals.
París (Illa de França). Agència de producció i distribució del sector de les arts escèniques contemporànies que ofereix suport i acompanyament a l’artista en diversos moments i estadis de la seva carrera professional.
Fabrik Cassiopée
www.fabrikcassiopee.fr manon@fabrikcassiopee.fr
París (Illa de França). Agència de producció, distribució i acompanyament artístic que ofereix principalment serveis de consultoria, dirigida a projectes tant d’artistes confirmats com d’artistes emergents del sector de les arts en viu.
In’8 Circle – Maison de production
www.in8circle.fr contact@in8circle.fr
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Agència de producció dins dels sectors del teatre, la dansa i el circ que proposa noves formes d’acompanyament i s’afirma com a espai de treball i desenvolupament de projectes artístics i creatius.
Acolytes
www.acolytes.asso.fr contact@acolytes.asso.fr
Balma (Occitània). Agència de producció i distribució d’arts escèniques centrada principalment en el circ i l’espectacle itinerant, amb contacte i col·laboració amb projectes europeus per al desenvolupament del sector i programes d’acompanyament a l’artista en el seu procés de professionalització.
Akompani
www.akompani.fr contact@akompani.fr
Pantin (Illa de França). Estructura de suport i acompanyament especialitzada en les arts escèniques, que ofereix assessorament a artistes i companyies per desenvolupar els seus projectes quant a producció, administració, distribució i comunicació.
Lilla (Alts de França). Oficina de producció del festival Latitudes Contemporaines, que dona suport a artistes dels sectors de la dansa, el teatre, la música i les arts visuals a escala internacional, posant el focus sobre la creació contemporània.
AlterMachine
www.altermachine.fr contact@altermachine.fr
París (Illa de França). Oficina de management i acompanyament d’artistes amb projectes de dansa i teatre, que ofereix assessorament i suport en termes de producció, administració i comunicació tant a escala francesa com europea.
L’Amicale de Production
www.amicale.coop marinethev@gmail.com
Lille (Alts de França). Plataforma cooperativa de producció que treballa pel desenvolupament i la difusió de projectes artístics dins del sector de les arts en viu.
Centres de formació, escoles i residències
A banda de les residències i la formació superior reglada que ofereixen els dispositius públics mencionats més amunt, com els CCN i els CDCN, 42 molt comunament oberts a artistes internacionals, hi ha altres estructures que proposen una oferta de residències de dansa a França i a l’estranger, com ara algunes scènes nationales, algunes scènes conventionnées, algunes xarxes i centres de creació i difusió dedicats a la dansa i el desenvolupament coreogràfic. Les associacions culturals i les xarxes, com, per exemple, Artcena, Actes if o l’Association des Lieux Culturels de Rencontre (ACCR), també són una bona referència, ja que sovint publiquen guies amb informació sobre els programes de residència amb convocatòria oberta. Per als artistes que vulguin fer residències a França, és útil inscriure’s als butlletins i consultar les pàgines web d’aquestes associacions, o fins i tot posar-s’hi en contacte. De la mateixa manera, el Centre National de la Danse recopila i publica les convocatòries per a diversos programes de residència dins del territori francès de manera habitual al seu web.43
Hi ha projectes i iniciatives comunes entre estructures independents i institucionals per tirar endavant programes de residència compartits. El més important és el Paris Reseau Danse, que funciona des del 2015 i agrupa quatre estructures: L’Atelier de Paris – CDCN, L’Étoile du Nord – Scène Conventionnée Danse, Micadanses-Paris i Le Regard du Cygne / AMD XXe. El projecte dona suport anualment a artistes en procés de realització d’un projecte de creació, de difusió o d’afirmació de la seva trajectòria i ofereix residències compartides de dos tipus: de creació i de llarga durada. L’acompanyament a les companyies en el marc d’aquestes residències compartides es desplega entorn de tres eixos principals: la producció, el suport a la difusió/creació i l’educació artística i cultural.
També hi ha programes de residència encarats a la participació i l’acollida d’artistes i companyies internacionals, gestionats per la Cité Internationale des Arts, en col·laboració amb altres estructures i centres institucionals.
Els dos programes més importants són:
Cité Internationale des Arts x Institut Français
Programa de residències dirigit a artistes i professionals de la cultura residents a l’estranger i amb la voluntat de desenvolupar un projecte de recerca i de creació a
42Vegeu la pàgina 13.
43Centre National de la Danse. Résidences. En línia [pàgina web]: https://www.cnd.fr/fr/page/2029residences
París, en el marc d’una residència de tres, sis o nou mesos. Els artistes han de tenir el suport de socis culturals (xarxes culturals franceses, estructures culturals franceses o estrangeres, centres d’art, associacions, galeries, teatres, llocs de producció, festivals, etc.) i, en cas de ser seleccionats, tindran allotjament a la Cité Internationale des Arts, finançat per l’Institut Français
Cité Internationale des Arts x Centre National de la Danse
Programa adreçat a coreògrafs de totes les nacionalitats que treballen i resideixen fora del territori francès. La residència té com a objectiu la promoció de la mobilitat dels professionals i l’ampliació de la seva xarxa: dona una oportunitat al coreògraf de fer conèixer la seva obra i les seves creacions a França i enriquir la seva recerca. La residència està pensada per ser de curta durada i privilegia el coreògraf amb un acompanyament personalitzat.
A continuació presentem altres estructures, associacions i xarxes que acullen artistes en residència i que estan dirigides especialment al sector coreogràfic i de la dansa:
ACTA
www.compagnie-acta.org contact@acta95.net
Villiers-le-Bel (Illa de França)
Arts en Résidence – Réseau National www.artsenresidence.fr artsenresidence@gmail.com
Rennes (Bretanya)
Association des Centres Culturels de Rencontre (ACCR) www.accr-europe.org info@accr-europe.org
A continuació es presenta un recull d’escoles i centres de formació públics i privats que ofereixen estudis superiors de dansa, tant clàssica com contemporània:
Académie Méditerranéenne de Danse www.am-danse.com contact@am-danse.com
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Centre privat de formació de dansa clàssica i jazz, que proposa no només cursos lliures de dansa, sinó també estudis especialitzats en l’obtenció de títols i diplomes, com el de professor de dansa o el d’aptitud tècnica.
Contacte: Mitou Manderon, direcció
Centre de Danse du Marais www.centrededansedumarais.fr accueil@centrededansedumarais.fr París (Illa de França). Establiment privat de dansa de totes disciplines obert a tots els públics.
Contacte: Antoine Carrance, direcció
Centre de Formation des Enseignants de la Danse et de la Musique – Normandie (CEFEEDEM) www.cefedem-normandie.fr contact@cefedem-normandie.fr Mont-Saint-Aignan (Normandia). Establiment de formació nacional, part de la xarxa de CEFEDEM sostinguda pel Ministeri de Cultura, amb una oferta formativa dirigida a professionals del sector que volen obtenir el diploma de professor de dansa o seguir altres cursos de màster o de professionalització després de finalitzar els seus estudis superiors.
Contacte: Yanik Lefort, direcció
Centre National de la Danse (CND) www.cnd.fr formation@cnd.fr
Pantin (Illa de França) o Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Establiment nacional per al desenvolupament, la difusió i la creació dins del sector coreogràfic, que ofereix no només una programació variada i una sèrie de programes de residència, sinó també un ventall formatiu d’estudis superiors amb la possibilitat d’obtenir el títol de professor de dansa.
Contacte: Catherine Tsekenis, direcció
Centre National de Formation Professionnelle aux Techniques du Spectacle (CFPTS) www.cfpts.com contact@cfpts.com
Bagnolet (Illa de França). Centre de formació encarat a cobrir les necessitats formatives del personal tècnic del món de l’espectacle en viu, tant si és permanent o intermitent. La seva formació és oberta a tots els públics i està concebuda de manera contínua.
Contacte: Béatrice Gouffier, direcció de formació
Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de Lyon www.cnsmd-lyon.fr scolarite@cnsmd-lyon.fr
Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Conservatori nacional públic d’arts coreogràfiques i música de referència nacional i internacional dirigit a la formació i la recerca en l’àmbit professional. L’accés a les formacions es fa per concurs obert tant a estudiants francesos com internacionals.
Contacte: Christine Bombal, responsable de formació de dansa
Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de Paris www.conservatoiredeparis.fr/fr communication@cnsmdp.fr
París (Illa de França). Conservatori nacional públic d’arts coreogràfiques i música de referència nacional i internacional amb visió no només de formació, sinó també de recerca, creació i obertura al públic. L’accés a la formació es fa per concurs obert a estudiants tant francesos com estrangers.
École de Danse de l’Opéra National de Paris www.operadeparis.fr/artistes/ecole-de-danse resa.internet@operadeparis.fr
Establiment lligat al Ballet de l’Opéra National de Paris que ofereix formació fins a l’obtenció del Diplôme National Supérieur Professionnel de Danseur. Dirigit a infants i joves, ofereix una formació de dansa en totes les disciplines.
Establiment nacional d’estudis de música, dansa i art dramàtic dirigits a infants i joves de fins als vint anys. Guia els seus alumnes vers la pràctica amateur i autònoma i els acompanya en la seva introducció i orientació cap al món laboral.
Contacte: Florent Giraud, direcció
École Nationale Supérieure de Danse de Marseille
www.endm.fr accueil@endm.fr
Marsella (Provença – Alps – Costa Blava). Establiment d’estudis simultanis de dansa clàssica i contemporània dirigit a joves ballarins des dels inicis de la seva carrera fins a la seva preparació d’entrada a un centre d’estudis superiors.
Contacte: Omar Taiebi, direcció
École Supérieure Musique et Danse Hauts-de-France – Lille (ESMD) www.esmd.fr
info@esmd.fr
Lilla (Alts de França). Establiment d’ensenyament superior de música i dansa vinculat al Conservatoire de Lille, a l’École de Ballet du Nord a Roubaix i a l’Université de Lille, que ofereix formacions per obtenir el títol de ballarí professional i el de professor de dansa, tant de dansa clàssica com de dansa contemporània.
Contacte: Catherine Petit-Wood, direcció pedagògica i de formació de dansa
La Fabrique de la Danse
www.lafabriquedeladanse.fr formations@lafabriquedeladanse.fr Incubadora artística especialitzada en dansa dirigit a l’acompanyament i la formació de professionals del sector de la dansa tant clàssica com contemporània, a fi de donar suport a la creació coreogràfica.
Contacte: Ilyana Koura, responsable de desenvolupament
Institut Supérieur des Techniques du Spectacle (ISTS) www.ists-avignon.com ists-info@ists-avignon.com
Avinyó (Provença – Alps – Costa Blava). Centre de formació tècnica, tant inicial com contínua, del sector de les arts en viu i de l’espectacle, a més de ser centre de documentació i de recursos dirigit, en part, a la recerca.
Contacte: Frédéric Caron, responsable de formació
Jeune Ballet d’Aquitaine www.jeuneballetdaquitaine.com formation@jeuneballetdaquitaine.com
Bordeus (Nova Aquitània). Establiment que ofereix una formació professional dirigida a joves ballarins que surten de conservatoris i escoles privades franceses i internacionals, amb la voluntat d’actuar com una passarel·la entre l’aprenentatge i la vida professional, donant-los la possibilitat de desenvolupar les seves competències rebent un ensenyament tècnic pluridisciplinari abordant universos artístics variats.
Contacte: Christelle Lara, direcció de formació
Pôle National Supérieur de Danse de Cannes Rosella-Hightower www.pnsd.fr info@pnsd.fr
Canes (Provença – Alps – Costa Blava). Centre de formació de dansa clàssica i contemporània, dirigit a tots els públics i tots els nivells d’estudiants. Emet diplomes oficials de ballarí professional i de professor de dansa.
Contacte: Patricia Alzetta, direcció del departament de dansa
Pôle Supérieur Paris Boulogne-Billancourt
www.pspbb.fr
contact@pspbb.fr
París (Illa de França). Establiment d’ensenyament superior que ofereix estudis superiors de primer cicle, especialitzat en la música, el teatre i la dansa jazz. L’accés a la formació es fa per concurs obert.
Contacte: Axelle du Port de Pontcharra, responsable d’escolaritat i formació
Perpinyà (Occitània). Establiment privat de formació en dansa per a tots els nivells, amb opcions de formació dirigides a la preparació de proves oficials encarades a la introducció al món laboral i a la vida professional.
Contacte: Isabelle Vergne, direcció
VM Ballet School www.vmballet.com contactvmballet@gmail.com
Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Establiment privat dedicat a la dansa clàssica amb oferta formativa preprofessional i professional contínua.
Contacte: Vinciane Ghyssens, responsable de formació
Altres centres de formació dedicats exclusivament a la dansa contemporània:
Art of Choreography Training Studio (ACTS) www.acts-dance.com contact@acts-dance.com
Nogent-sur-Marne (Illa de França). Establiment privat d’ensenyament superior especialitzat en dansa contemporània.
Contacte: Pasqualina Noel, direcció
Centre de Formation Danse Désobelique (CFDd) www.desoblique.com administration@desoblique.com
Lió (Alvèrnia-Roine-Alps). Fundat i gestionat per l’associació homònima, el centre ofereix a joves ballarins de dansa contemporània una formació superior i especialitzada que porta, si es vol, a l’obtenció del títol de professor de dansa oficial.
Contacte: Blandine Martel Basile, direcció artística i pedagògica
Centre National de la Danse Contemporaine d’Angers www.cndc.fr/fr contact@cndc.fr
Angers (País del Loira). Establiment d’ensenyament superior dedicat exclusivament a la dansa contemporània. Adscrit a centres nacionals i sota la tutela del Ministeri de Cultura, permet obtenir títols oficials d’estudis superiors. Disposa també d’una programació artística constant, que contribueix al seu objectiu de difusió i desenvolupament del sector.
Contacte: Amélie Coster i Christian Cheyrouse, responsables de formació
París (Illa de França). Acollint al seu si l’Académie Internationale de la Danse, el Centre de Formation d’Apprentis i el Jeune Ballet Européen és un centre de formació de dansa contemporània dirigit a tots els públics amb oferta formativa de preparació d’exàmens per obtenir títols d’especialització de professionals del sector.
Contacte: Nicole Chirpaz, direcció
La Manufacture – Vendetta Mathea www.la-manufacture.org info@la-manufacture.org
Orlhac / Aurillac (Alvèrnia-Roine-Alps). Centre de formació professional inicial i contínua dirigida a l’obtenció del títol de ballarí professional i de professor de dansa. També desenvolupa un acompanyament en residència per a artistes, a més de proposar espectacles programats, ja que és considerat una incubadora coreogràfica.
Contacte: Vendetta Mathea, responsable de pedagogia
Rencontres Internationales de Danse Contemporaine (RIDC) www.ridc-danse.com
ridcbureau@gmail.com
París (Illa de França). Estructura privada dedicada des de la seva creació a la recerca, la formació i la creació coreogràfica dins del sector de la dansa contemporània. Ofereix formacions encarades a estudiants que volen convertir-se en professionals, així com formacions d’especialització per a professionals ja actius en el sector.
Contacte: Sophie Chadefaux, direcció pedagògica
Studio Harmonic www.studioharmonic.fr
contact@studioharmonic.fr
París (Illa de França). Centre privat d’ensenyament lliure de dansa en totes les seves estètiques, obert al públic general i a artistes professionals ja actius dins del sector de la dansa que cerquin una formació encarada a la interpretació.
Contacte: Corinne Lanselle, direcció artística i pedagògica
Entitats, associacions, federacions, xarxes i projectes europeus
ARTCENA – Centre National des Arts du Cirque, de la Rue et du Théatre www.artcena.fr
contact@artcena.fr
L’associació Artcena, malgrat que està encarada cap al sector del circ i les arts de carrer, treballa per l’acompanyament d’artistes i professionals d’arts escèniques en els seus projectes a escala internacional. Actua per al desenvolupament de la creació contemporània i s’afirma com una molt bona font de contactes i recursos dins del sector.
Contacte: Kinga Kecskés, responsable de relacions internacionals
Association des Centres de Développement Chorégraphique Nationaux (A-CDCN) www.a-cdcn.fr contact@a-cdcn.fr
Associació que reuneix la xarxa de CDCN dins del territori francès i treballa per la seva bona relació, comunicació i intercanvis.
Contacte: Vincent Jean, presidència
Danse Dense
www.dansedense.com contacts@dansedense.fr
Plataforma i xarxa dedicada a l’acompanyament de coreògrafs emergents a escala individual, transversal i completa. Organitzen un festival homònim amb una forta presència internacional.
Contacte: Olivier Stora, direcció
European Dance Network www.ednetwork.eu info@ednetwork.eu
Xarxa d’organitzacions i estructures europees de dansa contemporània.
Contacte: Eva Broberg, direcció
Grand Luxe Danse www.grand-luxe.org
Xarxa de nou estructures associades amb l’objectiu d’impulsar missions de desenvolupament de la dansa, posant en actiu un circuit d’acompanyament personalitzat destinat a nous creadors i creadores emergents i als seus projectes. Proposa una plataforma anual en una de les estructures en la qual presenten el projecte d’un dels artistes acompanyats.
Xarxa nacional per a la dansa emergent que acompanya i promou joves autors i coreògrafs, agrupant nou estructures en defensa a la creació coreogràfica. Acull i organitza anualment la plataforma principal nacional de creació coreogràfica emergent anomenada La Grande Scène.
Contacte: Céline Luc, coordinació
LOOP – Réseau pour la Danse et la Jeunesse www.reseau-loop.fr rp.prog@gymnase-cdcn.com
Xarxa d’estructures i agents programadors amb interès pels àmbits de la dansa per a públic jove i infantil, destinada a ser un pol d’intercanvi i cooperació davant les dificultats de desenvolupament del sector.
Contacte: Célia Bernard i Laurent Meheust, coordinació
Nos Lieux Communs www.noslieuxcommuns.com nlc.nomades@gmail.com
Xarxa d’estructures culturals dedicades a la creació contemporània i a les arts en viu i de l’espectacle. Les seves accions s’inscriuen en espais naturals, llocs atípics i jardins del territori francès.
Office National de Diffusion Artistique (ONDA) www.onda.fr info@onda.fr
Important xarxa per a la difusió de les formes artístiques contemporànies dins del sector de les arts en viu amb una forta presència i acció en l’àmbit internacional.
Contacte: Clarisse Dupouy, responsable d’accions i relacions internacionals
Quint’Est
www.quintest.fr coordination@quintest.fr
Xarxa que treballa per la circulació i l’intercanvi d’obres i creacions d’arts en viu entre les regions de Borgonya – Franc Comtat i Gran Est i dona suport, al mateix temps, a tota forma de creació contemporània.
Xarxa de 23 estructures de la regió d’Occitània per al desenvolupament del sector de la dansa i la creació coreogràfica al si de la regió i la bona comunicació i el treball en comú entre estructures.
Contacte: Jann Gallois, Dominique Hervieu, Pierre Martinez i Hofesh Shechter, direcció
Conclusions
Com s’ha pogut veure i establir en aquest estudi, el sector de la dansa a França té una importància cabdal dins del sector cultural. L’art de la dansa ha estat sostingut i promogut per l’Estat francès històricament, i aquesta circumstància ha tingut com a conseqüència la continuïtat i el desenvolupament, al llarg dels anys, d’un sector cultural fort i actiu, en canvi i evolució constants. De referència internacional, la dansa com a sector cultural a França, tant clàssica com contemporània, gaudeix d’un acompanyament institucional i d’una multiplicitat de punts de suport independents que es complementen els uns als altres.
És explicable, doncs, la gran quantitat d’estructures de dansa que es troben repartides pel territori, la presència de tota mena de festivals, no només orientats a les arts en viu sinó també destinats exclusivament a la dansa, i el nombre de companyies de dansa que s’obren camí a escala nacional com internacional. L’elevat consum cultural, generalitzat en tots els sectors, continua, malgrat les variacions de les darreres dècades, i està adreçat de manera considerable a la dansa: ballets, espectacles, perfomances i altres estètiques compreses en aquesta disciplina continuen omplint teatres, sales i programacions de festivals arreu del país.
Un dels pilars més forts que expliquen l’estat i la situació del sector és la gran presència institucional que hi ha darrere, encapçalada pel Ministeri de Cultura, l’organisme governamental principal que sosté centres de desenvolupament del sector, hi dona suport i subvenciona una multitud de projectes i d’estructures dedicades a la dansa. L’ús dels recursos institucionals per al creixement del sector és una pràctica comuna a escala estatal, cosa que fa que nombroses sales, festivals i teatres puguin accedir-hi sense problemes a l’hora de finançar els seus projectes, encara que sigui parcialment.
Aquesta presència institucional té, com s’ha pogut veure més amunt, una contrapart: bona part de les competències han estat històricament en mans de l’Estat i, per tant, en mans del poder central del país, situat a París. Tanmateix, ja fa moltes dècades que es va apostar per una política cultural descentralitzada. Tot i que el Ministeri de Cultura continua sent la institució més important del sector cultural, la seva estructura va ser reformada amb l’aparició i la creació de les DRAC, encarregades de posar en pràctica polítiques culturals a cada un dels seus territoris, a fi d’impulsar i fer evolucionar l’activitat cultural a escala regional. Es tracta d’un procés de descentralització que funciona i que ha donat fruits al llarg dels anys, malgrat la innegable concentració de recursos i estructures que encara trobem a París i la seva rodalia.
A resultes de la descentralització, cada regió té cada cop més autonomia per desplegar i aplicar el seu projecte de desenvolupament cultural. Això es fa visible en el fet que festivals, sales, estructures, centres de formació i xarxes es trobin repartits per la major part del territori de manera prou homogènia, malgrat que cal destacar que certes regions destaquen per damunt de les altres: les regions d’Alvèrnia-RoineAlps, Provença – Alps – Costa Blava i Occitània, situades totes a la part sud i sud-est del territori.
La situació de l’artista a França, on és considerat un treballador empleat amb un contracte laboral, amb les condicions i els drets que aquesta situació implica, impulsa el fet que hi hagi molts professionals que decideixin emprendre la seva carrera cap a aquest sector. Aquest factor s’afegeix al fet que l’oferta formativa artística a França és àmplia i, generalment, de qualitat. Principalment en el sector públic, però també en el privat, les vies són diverses per a aquells artistes que es vulguin convertir en professionals del sector, com també per a aquells coreògrafs i ballarins consolidats que vulguin especialitzar la seva carrera en algun àmbit d’estudis o de recerca en concret. No només ofereixen estudis reglats, superiors i professionals les estructures de tradició més clàssica, que al seu torn inclouen formacions de dansa contemporània, sinó també una multitud de centres dedicats en exclusivitat a pràctiques artístiques modernes i estils artístics contemporanis.
L’alta activitat dins del sector, tant del públic com dels artistes i dels agents dinamitzadors, comporta l’organització i la presència de nombroses plataformes de difusió de la dansa: trobades professionals, festivals, temporades, etc. Aquestes plataformes i esdeveniments són de tipologia molt variada. En trobem de dedicats només a la dansa, de dimensió interdisciplinària i pluridisciplinària, de clar posicionament contemporani, de dedicats a l’espectacle per a tots els públics... Malgrat la gran varietat que hi ha, no tots aquests esdeveniments tenen una gran obertura a escala internacional. Això s’explica, sobretot, justament a causa de la política de descentralització explicada més amunt, que porta moltes plataformes, xarxes i estructures a centrar-se en els artistes, els coreògrafs i els creadors dels seus territoris per revifar-ne i activar-ne el desenvolupament, cosa que fa augmentar el suport a la creació regional.
Tot i això, aquesta varietat també condueix a cercar noves pràctiques, llenguatges i discursos artístics a l’exterior. És sobretot a les metròpolis més grans i als esdeveniments artístics de més importància on trobem més presència d’artistes internacionals programats, tant en festivals com en sales de teatre. La programació d’artistes no francesos, així com l’acollida d’aquests artistes en programes de residència de la mà de la majoria d’estructures i l’obertura de convocatòries a projectes europeus i internacionals, és creixent, malgrat que aquesta tendència està només sota el control de la tendència política i cultural del país. En una societat tan pluricultural i variada com la francesa, on conviuen un gran nombre nacionalitats,
ètnies, cultures, religions i llengües diferents, no és estrany constatar que hi ha l’oportunitat per a companyies estrangeres d’obrir-se camí i trobar un espai adequat.
Per concloure, doncs, podem establir que França és un mercat molt actiu i potent pel que fa al sector de la dansa, cosa que porta a pensar que és una opció prometedora per a aquelles companyies catalanes que cerquin introduir-s’hi. Vista la situació de fortalesa i varietat de tendències artístiques i disciplines dins del sector, és clau estudiar de manera molt concreta a quina estructura, festival o plataforma dirigir-se, mirant d’adaptar-se a la posició, al discurs i a la línia artística sostinguda pel difusor.
