L'exhibició cinematogràfica en un món digital

RELAT JORNADA

L’EXHIBICIÓ CINEMATOGRÀFICA EN UN MÓN DIGITAL Filmoteca de Catalunya 20 de juny de 2014

11 d’agost de 2014 Àrea de l’Audiovisual Àrea de Públics Unitat d’Avaluació i Sistemes d’Informació Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Departament de Cultura Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telèfon 93 316 27 70 icec.cultura@gencat.cat Web www.gencat.cat/cultura/icec

1

20/06/2014

RELAT JORNADA

PROGRAMA 08.45h - 09.00h.

09.00h - 09.10h.

09.10h - 10.20h.

10.20h - 11.30h.

11.30h - 12.00h.

12.00h - 13.00h.

13.00h - 14.00h.

14.00h - 14.15h.

REGISTRE D'INSCRIPCIONS PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL a càrrec de Jordi Sellas, director general de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals ESTAT DE LA QÜESTIÓ: ELS HÀBITS DE CONSUM - Valoració de l'exhibició a Europa i resultats de CineEurope 2014, a càrrec de Phil Clapp, president d'UNIC (Union Internationale des Cinémas).

- Aproximació quantitativa a Espanya i Catalunya, a càrrec de David Rodríguez de Rentrak.

- Audiències i canvi de model de negoci, a càrrec de Michael Gubbins, soci i analista de Sampomedia.

REPTES DE PRESENT DE L'EXHIBICIÓ COMERCIAL. COM CAPTAR NOUS ESPECTADORS Moderadora: Marta Ysern, directora de Desenvolupament de Negoci de Barcelona Media.

Taula de debat Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya.

Pere Aumedes, vocal de Cat-Secies (Secies Catalunya).

Eduardo Escudero, director de negoci d'A contracorriente Films.

PAUSA EL FUTUR DE L'EXHIBICIÓ ALTERNATIVA. UNA ALTRA MANERA D'EXHIBIR I DISTRIBUIR Moderador: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

Taula de debat Julio Lamaña, gestor de coordinació de la Federació Catalana de Cineclubs.

Carlos R. Ríos, director del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona- D'A. Roberto Cueto, coordinador de programació de la Cineteca al centre cultural Matadero de Madrid.

NOUS PÚBLICS. O COM L'EDUCACIÓ ÉS LA BASE DELS HÀBITS CULTURALS Moderador: Joan Ferrés, professor especialitzat en audiovisual i educació del Departament de Comunicació de la UPF. Taula de debat Vicenç Llorca, assessor tècnic docent de la Direcció General d’ESO i Batxillerat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Alain Bergala, exredactor en cap de Cahiers du Cinéma i autor de L'hypothèse cinéma. Professor de cinema a La Fémis (école nationale supérieure des métiers de l’image et du son de París).

Marta Selva, directora de continguts de Drac Màgic.

CONCLUSIONS a càrrec de Jordi Sellas.

2

RELAT JORNADA

IDEES CLAU • La producció, la distribució, l’exhibició, l’educació i l’administració formen part del mateix ecosistema que necessita una aliança pel seu èxit.

• Els canvis en la demanda van sempre per davant de l’adaptació de l’oferta.

• La digitalització permet flexibilitzar la programació en la diversitat de projeccions. Permet arribar a més espectadors i oferir experiències individualitzades • La tecnologia permet aplicar estratègies innovadores i adaptades als diferents públics.

de

màrqueting

• Es pot donar valor afegit al cinema oferint-lo com un esdeveniment i experiència única (convidar el director, fer col·loquis, comunitat d’espectadors, etc.).

• Fomentar el compartir l’experiència del cinema amb el boca-orella analògic o digital.

• Fomentar la producció local i la versió original.

• La importància de comptabilitzar els espectadors dels circuits alternatius (cineclubs, festivals, etc.)

• Educar la mirada cinematogràfica des de l’escola, tant des de la teoria com des de la pràctica.

• Educar en la importància de la lentitud i el deteniment per esdevenir “espectador”.

• Cal fer ciutadans crítics que puguin gaudir amb blockbusters i també amb un cinema de mirada més crítica cap a la societat.

3

RELAT JORNADA

PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL Jordi Sellas, director de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals

“Hi ha molts reptes a nivell local i global”

Aquesta jornada s’ha organitzat aprofitant la coincidència amb CineEurope i en col·laboració amb els seus principals agents: la Unió d’Empresaris de Cinema Europeu: UNIC. Hi ha molts reptes i tenen a veure amb la producció a nivell global i local.

Actualment comptem amb dues noves línies de suport al sector:

“Oferim al sector dues línies noves de suport”

-

la línia de digitalització de sales, que es fa aquest any per primer cop i que farà que cap ciutadà tingui una pantalla a menys de 30 km de casa.

-

l’impost a les empreses de telecomunicació per contribuir a la producció del cinema català.

4

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA Valoració de l’exhibició a Europa i resultats de CineEurope 2014 Phil Clapp, director general de CEA (Cinema Exhibitors Association) i president d’UNIC (Union Internationale de Cinémas)

CineEurope és la fira dels exhibidors més important internacionalment parlant. Aquesta edició ha estat un èxit i per tant hem decidit romandre a Barcelona. S’han reunit més de 1.300 persones a Barcelona, que s’ha consolidat com a seu per tres anys. Prova de l’èxit és que a la presència de les Majors s’hi han afegit distribuïdores europees com Studio Canal i Unifrance.

UNIC representa 33 territoris europeus. S’ha de donar la veu als exhibidors de cinema europeus, reconèixer la seva diversitat.

“La digitalizació permet flexibilitat, diversitat i arribar a més públic”

El cinema europeu representa el 25-30% de la taquilla global. Hi ha una caiguda d’ingressos de l’entreteniment casolà (DVD, etc.).

S’ha d’arribar al màxim d’espectadors gràcies a les noves tecnologies.

El desafiament és arribar als no consumidors.

Estem en un sector digitalitzat i Espanya està fent un esforç en aquest sentit. Els grans circuits van sols però les sales petites tenen un desafiament en la digitalització.

La digitalització permet flexibilitat a l’hora de programar, la diversitat de projecció, i arribar a més espectadors.

La tecnologia ens ha de servir, no ens ha de manar.

L’europeu és un mercat molt fragmentat, amb públics molt dividits. Una de les demandes d’Europa a EUA és ampliar la gamma de pel·lícules que es produeixen.

Els EUA destinen el 50-60% dels costos a la producció i el 40-50% a la distribució/promoció, mentre que a Europa aquests percentatges són del 90% i el 10%.

Pensar en una experiència individualitzada. Pensar en el cinema VIP: sales petites, refresc, etc.

S’ha d’identificar el públic.

“S’ha d’identificar el públic i pensar en una experiencia individualitzada”

Les politiques que s’han mostrat efectives per atraure el públic a les les sales: -

Els descomptes sobre els preus (Festa del Cine o els “Miércoles al cine”/“Orange Wednesday”) Les pel·lícules de producció local. L’èxit de Ocho apellidos vascos és un exemple que un cinema de qualitat pot arrossegar masses al cinema.

Una de les tasques d’UNIC és recordar el valor de l’experiència cinematogràfica, també treballen per solucionar el problema de la pirateria.

El missatge clau són les aliances, partenariats entre distribució i exhibició perquè hi hagi més públic, més flexibilitat, i més imaginació.

S’han d’establir relacions fora del cinema, aliances amb el govern, perquè entenguin el valor del cinema.

5

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA Aproximació quantitativa a Espanya i Catalunya David Rodríguez, responsable per Espanya i Portugal de Rentrak

“L’exhibició a Espanya i

Estem en un mercat madur.

a Catalunya és un mercat madur”

Hi ha dos pics en la recaptació dels últims anys, 2004 i 2009: El 2004 hi ha 13 pel·lícules de 10 milions d’euros de recaptació i la 3a pel·lícula més vista és Mar adentro.

El 2009 hi ha el rècord de recaptació amb Avatar i Up, i una explosió del 3D.

“El 2013 la caiguda de taquilla és d’un 16%, però el 2014 remunta gràcies a Ocho apellidos vascos”

La caiguda del 2013 és d’un 16%. La pel·lícula més vista a Espanya el 2013 és Los Croods. A partir de 2010 comença a caure la taquilla. A més, s’hi afegeix l’augment de l’IVA cultural l’1 de setembre de 2012.

Quant als mesos, els millors són el Nadal i el mes d’agost, en què s’estrena molta animació.

Maig i juny són els mesos més baixos històricament.

El 2014 hi ha una remuntada impressionant al mes de març amb Ocho apellidos vascos. Va fer 2,8 milions d’euros en la seva estrena i va pujar la segona setmana, quan el normal és que baixi un 30%. Això indica, a més, que hi ha gent que l’ha vist vàries vegades. Porta 55 milions d’euros a l’Estat i està a punt de superar Avatar. Per això, el mes d’abril ha resultat un molt bon mes, ha superat l’agost de l’any passat.

La quota de consum cinematogràfic d’Espanya en relació a la resta de països va representar el 2013 un 13è lloc, mentre que fins aleshores ocupava el 6è.

En l’actualitat, la taquilla es distribueix de la manera següent: el dissabte s’emporta el 29% i el cap de setmana representa el 61% del total.

Des de la iniciativa “Els dimecres al cine”, el nombre d’espectadors del dimecres supera amb un 20% el del divendres.

“’Els dimecres al cine’ han aconseguit que hi hagi més espectadors dimecres que divendres, però sense superar el dissabte”

“Els dimecres al cine” ha suposat un increment de 313% d’espectadors, +3,7 milions d’espectadors respecte del 2003. És una campanya coordinada i ben comunicada. Comprèn que el cine és una opció d’oci i que és sensible al preu.

Catalunya i Madrid representen el 45% del consum cinematogràfic de l’Estat. Catalunya representa un 22% de la taquilla estatal i l’evolució en el consum és semblant. Si ens fixem en els tops, però, el top 2013 a Catalunya no és Els Croods sinó Guerra Mundial Z i, com a cosa curiosa, tenim Django Unchained a la posició 3a a Catalunya i 7a a Espanya.

El preu mitjà de l’entrada a Espanya el 2013 va ser de 6,29 euros. A Madrid és més cara: 7,09 euros.

A dia d’avui (20 de juny) estem a +30% d’espectadors i +12% de la taquilla respecte de l’any passat.

Es pot treure la conclusió que les pel·lícules espanyoles són bones per impulsar la taquilla. I que aquest any encara s’han d’estrenar diverses pel·lícules espanyoles per finals d’any (Mortadelo y Filemón...), així que s’esperen dades de recaptació encara més positives.

6

RELAT JORNADA

RESUM PONÈNCIA Audiències i canvi de model de negoci Michael Gubbins, soci i analista de Sampomedia

Els canvis en la demanda van per davant dels canvis en l’oferta.

“Els canvis en la demanda demanen un reformulació del model de negoci”

PROBLEMÀTICA: • La demanda canvia més ràpid que els models de negoci.

• En el període de 2004 a 2013 s’ha produït el doble de films europeus i ha baixat el nombre d’espectadors als cinemes.

• El top 25 dels films a Europa va fer el 41% d’espectadors (molts d’ells eren remakes i adaptacions).

• El VOD (Netflix, Youtube, etc) no és transparent, no se sap el volum que suposa.

PROPOSTES: • •

• •

El sector de l’audiovisual hauria d’anar a l’una: la cadena de valor hauria de ser circular.

Posar en valor el cinema: • Com a lloc social • Com a experiència única • Coma a esdeveniment, espectacle El foment de la participació de l’espectador.

La importància de l'ús de les xarxes socials.

7

RELAT JORNADA

TAULA DE DEBAT Reptes de present de l’exhibició comercial. Com captar nous espectadors Moderadora: Marta de Barcelona Media.

“El cinema té un valor social, cultural i econòmic”

Ysern,

directora

de

Desenvolupament

de

Negoci

Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya El cinema té un valor social, cultural i econòmic però el discurs l’estructuro des del valor econòmic, perquè si no hi ha espectadors res no funciona.

La producció, l’exhibició i l’administració formen un ecosistema que s’ha d’entendre.

Més del 50% dels ingressos d’una pel·lícula provenen de les sales de cinema, són importants.

Anglaterra manté el nivell de públic a les sales, França puja i Alemanya baixa.

L’experiència de les sales és l’experiència de l’excel·lència, la fórmula 1: so immersiu, el fet de compartir, etc. Les sales requereixen inversions.

La pirateria ha tret valor a l’experiència cinematogràfica.

S’ha d’educar la mirada de l’espectador.

“Hi ha una regulació abusiva de les sales, demanem que es rebaixi l’IBI de les sales i tenir beneficis fiscals”

Problemes estructurals: pirateria falta educar la mirada dels públics regulació abusiva (es demana que es rebaixi l’IBI a les sales, tenir beneficis fiscals) Problemes conjunturals: crisi econòmica IVA Altres característiques: • El 80 % de pel·lícules no existeixen per a l’espectador • El 81% de butaques estan buides • 50 títols signifiquen més del 70% de la taquilla • 100 títols signifiquen més del 90% de la taquilla • El model blockbuster està orientat a mercats de gran creixement • Oportunitat del producte local: global però amb sentit local • Fragmentació de les audiències • Incrementar el valor de l’experiència cinematogràfica • Augment cost: + inversió tecnològica + inversió màrqueting. S’ha de desplegar un màrqueting diferent per a cada públic • Construir una experiència cinematogràfica diferent per a cada públic • Al públic no li importa qui li ofereix el producte, el vol quan i on el vol Es pot fer una divisió sociològica en relació a l’experiència cinematogràfica

“El públic s’ha de tenir en compte des de la producció”

• • •

GENERACIÓ DIGITAL: Entre 15 i 30 anys. Baix valor de l’experiència cinematogràfica.

GENERACIÓ “MOTOR”: Entre 30 i 60 anys. Valor alt d’experiència cinematogràfica. És el públic familiar. Hi ha un conflicte amb el seu estil de vida GENERACIÓ SÈNIOR: + 60 anys. El cine es el seu format d’excel·lència. Alta pressió econòmica. Interessa un producte diferent.

8

RELAT JORNADA

“S’ha d’evolucionar en el món digital”

El repte és evolucionar en el món digital, no n’hi ha prou amb vendre entrades, s’ha d’educar la mirada de les diferents audiències per generar públics. I el públic s’ha de tenir en compte des de la producció. S’ha d’incloure el cinema en el currículum escolar i fer empreses rendibles.

Pere Aumedes, vocal de Cat-Secies Més que exhibició alternativa estaria bé anomenar-la exhibició complementària.

Hi ha un valor afegit a gaudir del cinema a les sales

“La pirateria ha fet desertar els joves de les sales, l’administració no ha pogut posar-hi fre”

La pirateria ha fet desertar els joves de les sales, l’administració no hi ha pogut posar fre.

El públic considera que els preus són cars, les descàrregues els surten a 0 euros. S’ha de fer pedagogia als espectadors, el cinema no es pot fer a un preu regalat. Les baixades de preus són a costa de la qualitat del servei.

Hem vist el tancament de les sales i les retallades. De cada entrada, ½ euro va a la digitalització. Un projector digital val 60.000 euros.

La línia d’ajut a la digitalització és d’agrair però ajudarà poc.

El cinema europeu sap arribar als espectadors però li costa arribar a les pantalles. Els exhibidors poden triar poc.

“Fer cinema infantil i en català és prioritari per garantir una continuïtat”

S’ha de fer una aposta per la oferta cultural més que comercial, però el retorn econòmic és molt important.

En poblacions mitjanes i petites es fan abonaments, perquè se senten el cinema seu.

Fer cinema infantil i en català és prioritari per garantir una continuïtat.

Donar un valor afegit a l’experiència d’anar al cinema: -

bon servei al personal qualitat de les instal·lacions fidelitzar programació atractiva experiència positiva experiència social (les noves tecnologies individualitzen)

Eduardo Escudero, director de negoci d’A contracorriente Films Hem de ser més editors que mai, s’ha d’agregar valor.

Les sales són un aliat sobretot de les pel·lícules d’alt retorn.

“Ens preguntem si s’ha

Fomentar el consum en sales i en totes les plataformes, perquè es retroalimenten. Si un títol no interessa, no interessa en cap plataforma.

de pagar el mateix per a totes les pel·lícules. Hi ha pel·lícules que haurien de ser d’interès general”

Hi ha l’exemple dels cinemes-boutiques: es pot menjar mentre veus una pel·lícula, experiència exclusiva.

Qüestió del preu: el públic té el mateix preu per productes diferents, ens preguntem si s’ha de pagar el mateix per a totes les pel·lícules. Hi ha pel·lícules que haurien de ser d’interès general i que s’haurien de subvencionar directament en taquilla, en comptes de a la producció.

“No tenim un bon producte nacional”

En desacord amb Camilo, no tenim un bon producte nacional. A Itàlia el 26,6% és producte nacional, a França és el 45,30%, a Espanya el 2012 era del 19% (i hi havia Tadeo Jones i Lo imposible).

9

RELAT JORNADA

Producció, exhibició, educació i administració formen un ecosistema i ens hem d’entendre tots.

La VPF (“Virtual Print Fee”) és caríssima.

“S’ha fet massa pel·lícules a espatlles de l’audiència”

La taxa de connectivitat ha de servir tant per a la producció com per a la exhibició. S’ha de vigilar per què es poden continuar realitzant pel·lícules que no interessen a ningú.

S’han fet massa pel·lícules a espatlles de l’audiència .

“França no distribueix cap títol de producció pròpia amb majors”

Les distribuïdores independents ho tenen difícil. S’ha d’enfortir tot en general. Les televisions podrien fer alguna cosa per recolzar la indústria, TV3 ha de recolzar i fomentar l’assistència a les sales, cal voluntat política.

França no distribueix cap títol de producció pròpia amb majors, tal com passa aquí.

DEBAT O es pensen les coses globalment o no hi ha sortida.

“S’ha de pensar globalment i innovar”

Hi ha una discussió sobre si és una bona política estrenar una pel·lícula gratuïtament, com s’ha fet amb Carmina y amén. Camilo pensa que no i Eduardo pensa que sí, que és una estratègia de comunicació que genera boca-orella i arrossega gent de pagament (en aquest cas van ser 50.000 convidats i 330.000 públic de pagament). S’ha d’innovar.

Marta Selva diu que tothom depèn de tothom i que s’ha de transformar la mirada de les persones. Drac Màgic ha apostat sempre per l’infantil i en català i deien que no rendia, en canvia ara tot és “kid”.

“Es bona política estrenar gratuïtament?

Camilo diu que la Llei del Cinema té menys de 10 anys, és un producte que depèn dels serveis públics i l’administració és un llast. La VPF, que està impulsada per les majors, és una contribució de la distribució que fa possible el cinema digital, no podem comptar amb l’administració.

Des del públic es planteja si les festes del cinema treuen públic de cap de setmana. David de Rentrak diu que el que es pot constatar és que els espectadors de dimecres superen els de divendres.

10

RELAT JORNADA

TAULA DE DEBAT El futur de l’exhibició alternativa. Una altra manera d’exhibir i distribuir Moderador: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya

“Contra el monopoli, diversitat cultural cinematogràfica”

Més que d’exhibició alternativa, s’ha de parlar d’exhibició complementària. A les sales comercials, 700 pel·lícules ocupen en 70% del mercat i cal precisar que la majoria d’aquestes pel·lícules pertanyen només a sis empreses, la qual cosa està molt a prop del monopoli. Per contrarestar el pensament únic s’ha de potenciar la diversitat cultural i, en aquest sentit, els festivals, les filmoteques, els cineclubs, els museus o les institucions culturals n’han de ser el motor fonamental.

Julio Lamaña, gestor de coordinació de la Federació Catalana de Cineclubs

“El valor afegit que busca el cinema comercial ja l’ofereix el cine-club”

Encara s’ha de fer pedagogia dels cine-clubs. Són associacions sense ànim de lucre, no comercials, amb un peu en el marc associatiu i un peu en la indústria.

La Xarxa de cine-clubs s’encarrega de la formació del públic i la defensa dels drets del públic.

Té 100 anys d’història, i ha vist com han incrementat els espectadors.

El 2013 hi ha hagut 80.000 espectadors i 62 persones per sessió (en el cinema comercial n’hi ha 23).

La crisi ha anat bé en el sentit que la gent s’ha sentit partícip d’un projecte propi.

Un 14% de l’exhibició és en català, un 65% en vos (un 3% en vosc) i un 16% en vo (català i castellà). Hi ha molt poca oferta en vosc en el circuit comercial, pràcticament només al Boliche.

“Caldria comptabilitzar aquest públic que no surt a les estadístiques”

De les 586 sessions: 13% producció catalana 44% cinema europeu (inclòs espanyol) 28% producció americana (el percentatge de cinema americà en sales comercials és del 58%), a més acostumen a ser pel·lícules de cinema independent.

Bona presència comarcal, sobretot fora de les grans ciutats.

El volum de negoci de les distribuïdores en concepte de drets d’exhibició de distribuïdores (independents): 109.302 euros.

El valor afegit que el cinema comercial està buscant és el que ofereixen els cine-clubs: diversitat, treball en xarxa, tenir el director a la sala, esdeveniment únic, la festa...

“Calen canals perquè els films que subvenciona l’ICEC es mostrin a cineclubs i festivals”

Caldria comptabilitzar aquest públic que no surt a les estadístiques.

Caldria que les pel·lícules que l’ICEC subvenciona tinguessin canals per ser mostrades a cine-clubs i festivals.

11

RELAT JORNADA

Carlos R. Ríos, director del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona-D'A

“Hi ha molt cinema invisible que cal fer visible”

En 20 anys han canviat molt les coses, hi ha molts nous autors, hi ha molt cinema invisible que cal fer visible, per això vam fer una distribuïdora a partir del festival.

El festival acull entre 60 i 70 llargmetratges i 10.000 espectadors.

El cinema com a esdeveniment, sessions úniques.

Es tracta d’una distribució alternativa, tenim un catàleg de cinema d’autor per donar visibilitat a aquest cinema invisible.

“S’ha de guanyar espectadors per a la versió original”

Amb La plaga i Història de la meva mort hem entrat en el circuit comercial. Els espectadors que han fet aquestes pel·lícules en el circuit comercial s’han comptabilitzat però no els espectadors del circuit alternatiu. Com comptabilitzar aquests espectadors, i què en fem.

El 80% del cinema que s’estrena és de majors, la resta és el 20%.

Es diu que hi ha un 70% de la població refractària a veure pel·lícules en versió original. Hem de fer un espai per a aquestes pel·lícules

Roberto Cueto, coordinador de programació de la Cineteca al centre cultural Matadero de Madrid La Cineteca s’està convertint en un espai de referència.

Hi ha 2 sales, parteix del cine documental, el 80% és documental. El fet de ser small size s’ha convertit en un benefici. Com es mesura l’èxit? Per la bona premsa, que cada cop ve més gent...

“Cinema com a esdeveniment, crear comunitat”

És una programació flexible, permet fer tractes amb els que fan les pel·lícules perquè els distribuïdors no les volen.

Las maestras de la República es va estrenar a la Cineteca i gràcies a això es va poder presentar als Goya. Allà va resultar guanyadora i va trobar distribució comercial.

Idea d’un esdeveniment, com sent la gent que va al teatre o a un concert. És donar un plus, amb un col·loqui, etc.

També generar un espai físic, amb un bar on la gent es pugui trobar i es creï comunitat.

DEBAT “La filmoteca exhibirà films en la seva forma analògica original, com fan els museus”

“L’exhibició complementària com a marca de prestigi i d’exclusivitat”

Esteve Riambau apunta que no hi ha temps de conservar ni diners per digitalitzar tot el material analògic. Els originals analògics de les pel·lícules quedaran a les filmoteques i aquests seran els únics espais on s’exhibiran en la seva forma original analògica, igual que els museus ho fan amb els originals pictòrics o escultòrics.

S’ha de crear afició, crear nous espectadors és una tasca comuna. S’ha de fomentar el caràcter d’esdeveniment, deixar de ser una rutina per ser un esdeveniment, i això crea una resposta del públic.

L’exhibició complementària crea una marca de prestigi, un valor afegit de l’exclusivitat artística. La creació de centres específics per mostrar la producció complementària, per exemple la Cineteca (dins el Matadero de Madrid) o la Fimoteca de Catalunya, facilita que es creï una comunitat.

12

RELAT JORNADA

TAULA DE DEBAT Nous públics o com l’educació és la base dels hàbits culturals Moderador: Joan Ferrés, professor especialitzat en audiovisual i educació del Departament de Comunicació de la UPF. Vicenç Llorca, assessor tècnic docent de la Direcció General d’ESO i Batxillerat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Importància de fer lectors audiovisuals.

Treballem per formar persones i treballem amb la franja de nadius digitals

“És important fer lectors audiovisuals”

Coneixements i competències. Assoliment de la competència comunicativa que inclou l’audiovisual. L’autonomia del centre permet treballar l’audiovisual.

S’han d’establir sinergies per tenir presència a l’aula (Construir mirades, Cinema en curs...)

Marta Selva, directora de continguts de Drac Màgic L’educació ha d’incorporar obres artístiques, el cinema no és una cosa estranya, hi estem immersos.

“Cal fomentar el respecte a l’obra, a la propietat intente·lectual”

Cal oferir la possibilitat de pensar i promoure la comprensió, no només fer historicitat sinó entendre l’evolució de les idees estètiques, promoure espais de creació a través de la pràctica.

Cal fomentar el respecte a l’obra, a la propietat intel·lectual. S’ha de lluitar contra la pirateria.

“Cinema en teoria i a la

Falta passió pel coneixement.

pràctica”

Alain Bergala, exredactor en cap de Cahiers du Cinéma i autor de L'hypothèse cinéma. Professor de cinema a La Fémis (école nationale supérieure des métiers de l’image et du son de París) Estem en un moment de mutació antropològica radical.

“Hi ha una addicció a la velocitat entre els joves, però l’espectador és receptor, cal alentir”

El digital és la pèrdua de la durabilitat.

Hi ha una addicció a la velocitat entre els joves i no estem en estat d’espectadors, ja que l’espectador és receptor.

La trobada amb el cinema ha de tenir lloc a la infantesa, ha de tenir un paper important i fins i tot indispensable a l’escola.

S’ha d’alentir, fer anar més a poc a poc, treballar la capacitat de mirar.

S’han de crear lligams, relacions entre les pel·lícules (es pot fer amb el youtube).

S’han de fer pel·lícules, que no és car, els nens poden fer pel·lícules d’un minut.

“El paper de l’escola és indispensable”

Es fan 300 pel·lícules l’any a França, el cinema està protegit, no es deixa que els films americans envaeixin la cartellera. És important que el ministre de torn digui que el cinema és important.

S’ha de reforçar el missatge que la pirateria és dolenta i s’ha de fer un treball educatiu contra l’amnèsia.

13

RELAT JORNADA

FOTOGRAFIES DE LA JORNADA

Imatge de la Jornada, una selfie a Instagram per compartir l’experiència del cinema.

Jordi Sellas, director de la DGCEC, en la presentació de la Jornada.

14

RELAT JORNADA

La Sala Chom贸n de la Filmoteca de Catalunya, amb el p煤blic assistent a la Jornada.

Com captar nous espectadors, el repte plantejat en aquesta taula rodona.

15

RELAT JORNADA

L’educació de la mirada cinematogràfica en els joves, eix central de la darrera taula.

16