CAPÍTOL 1
El setè fill de Jacob i Bilha. La gelosa. Aconsella contra la ira dient que "dona una visió peculiar". Aquesta és una tesi notable sobre la ira.
1 La còpia de les paraules de Dan, que va dir als seus fills en els seus darrers dies, l'any cent vint-i-cinc de la seva vida.
2 Perquè va reunir la seva família I i va dir: Escolteu les meves paraules, fills de Dan; i fes cas a les paraules del teu pare.
3 He demostrat aquesta veritat en el meu cor i en tota la meva vida el tracte just és bo i agrada a Déu, i la mentida i la ira són dolentes, perquè ensenyen a l'home tota la maldat.
4 Us confesso, doncs, avui, fills meus, que en el meu cor he decidit la mort del meu germà Josep, l'home veritable i bo. .
5 I em vaig alegrar que fos venut, perquè el seu pare l'estimava més que a nosaltres.
6 Perquè l'esperit de gelosia i de vanagloria em va dir: Tu també ets el seu fill.
7 I un dels esperits de Beliar em va despertar, dient: Agafa aquesta espasa i mata amb ella Josep; així t'estimarà el teu pare quan sigui mort.
8 Ara bé, aquest és l'esperit d'ira que em va persuadir d'aixafar Josep com un lleopard aixafa un cabrit.
9 Però el Déu dels meus pares no va permetre que caigués a les meves mans, perquè jo el trobés sol i el matés i fes destruir una segona tribu a Israel.
10 I ara, fills meus, he aquí que m'estic morint, i us dic de veritat que si no us guardeu de l'esperit de mentida i d'ira, i estimeu la veritat i la paciència, perireu.
11 Perquè la ira és ceguesa, i no permet que ningú vegi el rostre de ningú amb veritat.
12 Perquè encara que sigui un pare o una mare, es comporta amb ells com a enemics; encara que sigui un germà, no el coneix; encara que sigui un profeta del Senyor, ell el desobeeix; encara que sigui un home just, no el té en compte; encara que sigui amic, no el reconeix.
13 Perquè l'esperit de la ira l'envolta amb la xarxa de l'engany, i encega els seus ulls, i amb la mentida enfosquia la seva ment i li dóna la seva pròpia visió.
14 I amb què l'engloben els seus ulls? Amb odi de cor, per tenir enveja del seu germà.
15 Perquè la ira és una cosa dolenta, fills meus, perquè molesta fins i tot l'ànima.
16 I el cos de l'home enutjat fa seu, i sobre la seva ànima n'obté el domini, i atorga al cos poder perquè pugui cometre tota iniquitat.
17 I quan el cos fa totes aquestes coses, l'ànima justifica el que es fa, perquè no veu bé.
18 Per tant, el qui està enutjat, si és un home poderós, té un triple poder en la seva ira: un amb l'ajuda dels seus servents; i un segon per la seva riquesa, per la qual persuadi i venç injustament; i en tercer lloc, tenint el seu propi poder natural, obra amb això el mal.
19 I encara que l'home iracund sigui feble, té un poder doble del que és per naturalesa; perquè la ira sempre els ajuda en la il·legalitat.
20 Aquest esperit va sempre amb la mentida a la dreta de Satanàs, perquè amb crueltat i mentida es facin les seves obres.
21 Compreneu, doncs, el poder de la ira, que és van.
22 Perquè, primer de tot, provoca provocació amb la paraula; aleshores amb els fets enforteix el qui està enutjat, i
amb grans pèrdues pertorba la seva ment, i així s'agita amb gran ira l'ànima.
23 Per tant, quan algú. Parla contra vosaltres, no us emocioneu, i si algú us lloa com a sants, no us enalteu;
24 Perquè primer agrada a l'oïda, i així fa que la ment es vegi interessada a percebre els motius de la provocació; i llavors, enfurismat, creu que està enfadat amb justícia.
25 Si cauu en alguna pèrdua o ruïna, fills meus, no us afligiu; perquè aquest mateix esperit fa que l'home desitgi allò que és perible, per tal que s'enfadi per l'aflicció.
26 I si patiu una pèrdua voluntàriament o involuntàriament, no us molesteu; perquè de la vexació sorgeix la ira amb la mentida.
27 A més, un doble mal és la ira amb la mentida; i s'ajuden mútuament per pertorbar el cor; i quan l'ànima està contínuament pertorbada, el Senyor se n'allunya i Beliar la domina.
CAPÍTOL 2
Una profecia dels pecats, la captivitat, les plagues i la restituciódefinitiva de la nació. Encara parlen de l'Edèn (vegeu el vers 18). El vers 23 és notable a la llum de la profecia.
1 Observeu, doncs, fills meus, els manaments del Senyor, i observeu la seva llei; allunyeu-vos de la ira i odi la mentida, perquè el Senyor habiti entre vosaltres i Beliar fugi de vosaltres.
2 Digues la veritat cadascú amb el seu proïsme. Així no caureu en la ira i la confusió; però estareu en pau, tenint el D é u de la pau, de manera que no us prevaldrà cap guerra.
3 Estimeu el Senyor durant tota la vostra vida, i els uns als altres amb un cor sincer.
4 Sé que en els darrers dies us allunyareu del Senyor, provocareu la ira de Leví i lluitareu contra Jud à ; per ò no els prevaldreu, perquè un àngel del Senyor els guiarà a tots dos; perquè Israel estarà al costat d'ells.
5 I sempre que us allunyeu del Senyor, caminareu en tot el mal i obrareu les abominacions dels gentils, prostituint les dones dels injustos, mentre amb tota maldat els esperits de la maldat actuen en vosaltres.
6 Perquè he llegit al llibre d'Enoc, el just, que el vostre príncep és Satanàs, i que tots els esperits de maldat i d'orgull conspiraran per atendre constantment els fills de Leví, per fer-los pecar davant el Senyor.
7 I els meus fills s'aproparan a Leví i pecaran amb ells en tot; i els fills de Judà seran avars, saquejant els béns dels altres com els lleons.
8 Per tant, sereu conduïts amb ells a la captivitat, i allà rebreu totes les plagues d'Egipte i tots els mals dels gentils.
9 Així, quan torneu al Senyor, obtindreu miseric ò rdia, i ell us portar à al seu santuari i us donarà la pau.
10 I de la tribu de Judà i de Leví us sorgirà la salvació del Senyor; i farà la guerra contra Beliar.
11 I feu una venjança eterna dels nostres enemics; i la captivitat prendrà de Beliar les ànimes dels sants, i tornarà els cors desobedients al Senyor, i donarà als qui l'invoquen la pau eterna.
12 I els sants descansaran a l'Edèn, i a la Nova Jerusalem s'alegraran els justos, i serà per a la glòria de Déu per sempre.
13 I Jerusalem ja no suportarà la desolaci ó, ni Israel serà portat captiu; perquè el
Senyor estarà enmig d'ell [viu entre els homes], i el Sant d'Israel hi regnarà amb humilitat i pobresa; i el qui creu en Ell regnarà entre els homes amb veritat.
14 I ara, temeu el Senyor, fills meus, i tingueu cura de Satan à s i dels seus esperits.
15 Apropa't a D é u i a l' à ngel que intercedeix per tu, perquè és un mediador entre D é u i els homes, i per la pau d'Israel s'aixecar à contra el regne de l'enemic.
16 Per tant, l'enemic està impacient per destruir tots els que invoquen el Senyor.
17 Perquè sap que el dia en què Israel es penedirà, el regne de l'enemic s'acabarà.
18 Perqu è el mateix à ngel de la pau enfortir à Israel, perqu è no caigui a l'extrem del mal.
19 I serà en el temps de la maldat d'Israel, que el Senyor no s'allunyarà d'ells, sinó que els transformarà en una nació que faci la seva voluntat, perquè cap dels à ngels serà igual a ell.
20 I el seu nom serà a tot Israel i entre els gentils.
21 Guardeu-vos, doncs, fills meus, de tota obra dolenta, rebutgeu la ira i tota mentida, i estimeu la veritat i la longanimitat.
22 I les coses que heu sentit del vostre pare, també feu-los part dels vostres fills perquè el Salvador dels gentils us rebi; perquè és veritable i tolerant, mansu i humil, i ensenya amb les seves obres la llei de Déu.
23 Aparteu-vos, doncs, de tota injustícia i adheriu-vos a la justícia de Déu, i la vostra raça es salvarà per sempre.
24 I enterreu-me prop dels meus pares.
25 I quan va haver dit aquestes coses, els va besar i es va adormir de bona vellesa.
26 I els seus fills el van enterrar, i despré s van portar els seus ossos i els van posar a prop d'Abraham, Isaac i Jacob.
27 No obstant això, Dan els va profetitzar que s'oblidarien del seu Déu i que fossin alienats de la terra de la seva herència i de la raça d'Israel i de la família de la seva descendència.