Operació món: Coneixement del medi 6º. C. Valenciana (demo)

Coneixement del medi

Disposem de totes les eines STEM que utilitzaràs durant el curs per a fer ciència.

16 Investiguem algunes patologies humanes per a entendre quina part del cos falla i com es pot solucionar.

32 Reflexionem sobre els nostres hàbits i desenvolupem una proposta que ens permeta millorar-los perquè siguen més saludables.

Salut i benestar

Analitzem la situació de Joan des del punt de vista biològic i li escrivim una carta per a animar-lo.

Salut i benestar

Salud y bienestar

Fem maquetes de paisatges que ens permeten comprendre com són i com podem conservar-los. 4 Descobrim

68

86 Analitzem les receptes dels nostres plats favorits per a comprendre com s’hi utilitza la matèria. 5 Investiguem

Imaginarem que l’escola es queda sense subministrament elèctric per a dissenyar un pla de supervivència com el d’Uxía.

Vida d’ecosistemes terrestres

Fam zero

Energia assequible i no contaminant

106 Analitzem la importància del consum responsable i fem una crida a la nostra comunitat mitjançant la difusió d'aquestes idees a través de les xarxes socials. Producció i consum responsables 7

Fem una crida a través de les xarxes socials sobre la importància que té difondre accions de producció i consum responsables.

Aigua neta i sanejament

Pensem en un model d’empresa relacionada amb el turisme i sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment Treball decent i creixement econòmic

Elaborem una enquesta per a conéixer com es reparteixen les faenes de casa en l’àmbit familiar Igualtat de gènere

Debatem sobre els avenços mèdics i com podem mostrar el nostre agraïment a tots els col·lectius i professionals implicats Salut i benestar

Elaborem una guia amb idees per aconseguir l’estalvi d’energia i un ús responsable d’aquesta Energia assequible i no contaminant

• El mètode científic

• Les funcions vitals i les cèl·lules

• Característiques de les cèl·lules, formes i grandàries

• La funció de nutrició i els nutrients

• Els aliments i la seua classificació

• La dieta i l’alimentació saludable

• La funció de relació i les seues etapes

• Hàbits saludables i funcionament dels òrgans dels sentits

• Les capes de la Terra. Els minerals i les roques

• El magmatisme, la deformació de l’escorça terrestre i les roques que origina

• El mètode basat en projectes

• Què són i quins tipus de teixits tenim

• Què són i quins tipus d’òrgans tenim

• La digestió, la respiració, la circulació i la salut d’aquests aparells

• L’excreció i la salut de l’aparell excretor

• Hàbits saludables i funcionament del sistema nerviós

• Hàbits saludables i funcionament de l’aparell locomotor

• Els processos del modelat del relleu i les roques sedimentàries

• La història geològica de la Terra

• El pensament computacional

• Què són i quins tipus d’aparells i sistemes tenim

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 1: unitats 1 i 2.

STEAM: Lynn Margulis

• La funció de reproducció. La pubertat Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 1: unitats 3 i 4.

STEAM: Rita Levi-Montalcini

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Cuidem la nostra caixa màgica: «Misteris de la caixa màgica»

• La matèria i les seues propietats generals

• La densitat i la flotabilitat

• L’estructura de la matèria. Els àtoms

• L’energia, les seues característiques, formes i transformacions

• Les fonts d’energia i els seus tipus

• L’electricitat i el magnetisme

• El relleu i la seua modificació

• Espanya: situació i característiques del relleu

• Les aigües del planeta: la hidrosfera

• Els rius i altres aigües continentals

• La hidrografia d’Espanya

• L’activitat econòmica

• Som consumidores i consumidors

• Les empreses i els seus tipus

• Comença l’edat contemporània

• El regnat de Ferran VII. L’últim rei absolutista

• El regnat d’Alfons XIII i la Segona República

• Els estats de la matèria i els seus canvis

• Les mescles, tipus i mètodes de separació dels seus components

• Utilitzem bé l’energia?

• Principis bàsics de l’aerodinàmica, el rodament i la flotabilitat

• Fem projectes i un videojoc

• El relleu de la Península

• El relleu de les costes

• El relleu de la Comunitat Valenciana

• La hidrografia de la Comunitat

• La hidrografia d’Europa

• Consum responsable de l’aigua

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 2: unitats 5 i 6

STEAM: Émilie du Châtelet i Hedy Lamarr

• Europa: situació i característiques del relleu

Activitats per a treballar competències

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 2: unitats 7 i 8

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Ara o mai: Actue, actues, actuem

• Sectors econòmics. El sector primari

• El sector secundari

• El sector terciari

• Isabel II i el Sexenni Revolucionari

• La Restauració de la monarquia borbònica

• La Comunitat Valenciana en el segle xix

• L’arribada de la democràcia

• Espanya a la Unió Europea

• Sectors econòmics a la Comunitat

• Sectors econòmics a Europa

Activitats per a treballar competències

• Personatges i fets del segle xix

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 3: unitats 9 i 10

• Personatges i fets dels segles xx i xxi

Activitats per a treballar competències

• La Guerra Civil i la dictadura de Franco

• Canvis econòmics i socials en el segle xix

• La cultura i l’art en el segle xix

• La Comunitat Valenciana en els segles xx i xxi

• L’economia i la societat en els segles xx i xxi

• La cultura i l’art en els segles xx i xxi

• Fets i personatges d’aquesta època

Activitats per a treballar competències

Repàs trimestre 3: unitats 11 i 12

2 E ns nodrim de forma sana

Què fort! M’han seleccionat com a ballarina titular en el meu equip de hip-hop! És a dir, que, a partir d’ara... ballaré en totes les competicions! Ai, ai, ai... quina il·lusió... i quins nervis! Com que ara soc una professional, la meua entrenadora m’ha aconsellat cuidar molt la meua nutrició per a poder seguir el ritme. M’ho agafaré molt seriosament! Tinc un pla supersaludable per a demà mateix que em deixarà com nova.

Com ho veus?

T’agrada el pla d’Estela? Opines que les seues idees li serviran per a millorar el rendiment com a ballarina?

Fixa’t en la dada. Creus que es pot cuidar bé l’organisme seguint pautes durant un sol dia?

Consideres necessari que una persona que no es dedica a l’esport desenvolupe hàbits per a cuidar la seua nutrició?

Per què?

La dada

Els hàbits són accions quotidianes que realitzem amb una certa freqüència. Els seus efectes a llarg termini poden ser enormes.

1. Menjar només fruites i ver- dures durant tot el dia. Cal menjar coses sanes!

2. Dormir només set hores perquè em done temps a eixir a córrer prompte. Així podré córrer durant dues hores (si aguante, perquè no solc córrer...)!

3. Beure molts refrescos energètics després per a recar- regar les piles.

Objectiu en acció

Reflexionem sobre els nostres hàbits i desenvolupem una proposta que ens permeta millorar-los perquè siguen més saludables.

Per a aquesta unitat... 2

Seguix el fil!

La funció de nutrició i els nutrients

1

En què consistix nodrir-se?

Els aliments i la seua classificació

Coneixem d’on ixen els nutrients

En què consistix nodrir-se?

Per a fer coses com ballar hip-hop, el nostre cos necessita nodrir-se. Afortunadament, disposem de la maquinària biològica necessària per a això. La coneixes?

La funció de nutrició

La nutrició és el conjunt de processos que ens permeten obtindre la matèria i l’energia necessàries per a construir, reparar i mantindre l’activitat del nostre cos.

La funció de nutrició engloba tres processos:

• Obtenció de nutrients a partir dels aliments i d’oxigen de l’aire que respirem.

• Transport dels nutrients i de l’oxigen a totes les cèl·lules per a mantindre el seu funcionament.

• Eliminació dels productes de rebuig i del diòxid de carboni que es generen en l’activitat de les cèl·lules.

Pots veure en la imatge els aparells que intervenen en la funció de nutrició de l’ésser humà.

1 Full giratori En grups de tres persones, dibuixeu l’esquema en un full. Després, completeu-lo usant els elements que apareixen a continuació. Finalment, compareu el vostre esquema amb el de la resta d’equips.

.... ....

Cor

L’aparell digestiu

Boca

Fetge

Intestí gros

L’aparell circulatori

Glàndules salivares

Esòfag

Estómac Pàncrees

Intestí prim

L’aparell respiratori

Vies respiratòries

Pulmons

Vasos sanguinis

Diafragma

Aparell circulatori

Cèl·lules

Diòxid de carboni

Diòxid de carboni ....

Aparell digestiu Aparell respiratori

Aparell excretor

Oxigen Substàncies de rebuig Nutrients

Urèters

L’aparell excretor

Renyons

Uretra

Bufeta

Els nutrients

Els nutrients són les substàncies que obtenim a partir dels aliments i que ens proporcionen la matèria i l’energia necessàries perquè les cèl·lules del nostre cos funcionen correctament.

Els principals nutrients són:

• Els hidrats de carboni o sucres, que són els principals «combustibles» que utilitzen les cèl·lules per a obtindre energia.

• Els lípids, que complixen diverses funcions. Alguns, com els greixos, proporcionen energia i es poden emmagatzemar com a reserva. Uns altres formen estructures com la membrana plasmàtica de les cèl·lules.

• Les proteïnes, que són imprescindibles per a formar les estructures de les cèl·lules, teixits i òrgans. A més, regulen l’activitat de les cèl·lules.

• Les vitamines i els minerals, que regulen el funcionament general de totes les cèl·lules.

• L’ aigua, que és el principal component de les cèl·lules. És essencial perquè la majoria dels processos que realitzen les cèl·lules tenen lloc al citoplasma, que és un medi aquós. A més, l’aigua servix per a transportar tot tipus de substàncies d’un lloc a un altre del cos, inclosos altres nutrients.

Funcions dels nutrients

Els sucres i els lípids són nutrients que proporcionen energia.

Les proteïnes i els lípids són imprescindibles per a construir les cèl·lules.

Les vitamines, les proteïnes i els minerals són nutrients que regulen el funcionament de l’organisme.

L’aigua és el medi en el qual tenen lloc tots els processos de la cèl·lula.

Proteïnes

Lípids

Aigua Vitamines

Minerals

Hidrats de carboni

Funció estructural Funció energètica Funció reguladora

Pren

circulatori i excretor.

En l’obtenció i processament dels nutrients col·laboren quatre aparells: digestiu, respiratori,

nota!

2 Repassa el text i completa la taula, posant una X en la funció o funcions que realitza cada un d’aquests nutrients.

Coneixem d’on procedixen els nutrients

Els aliments

Els aliments són les substàncies que contenen els nutrients necessaris per al funcionament correcte del nostre organisme.

Un aliment pot estar compost d’un sol tipus de nutrient, com l’oli, que està format per greixos; o de diversos tipus de nutrients, com els llegums, constituïts per proteïnes, hidrats de carboni, vitamines i sals minerals.

La classificació dels aliments

Els aliments es poden classificar de formes diferents. Les més usades en l’actualitat són:

• Segons la funció que realitzen els tipus de nutrients que més abunden en la seua composició.

• Segons el nivell de processament que hagen tingut (classificació NOVA).

Els aliments segons la funció

Segons la funció dels nutrients que contenen, els aliments es classifiquen en:

• Els aliments energètics són els que contenen sobretot hidrats de carboni o greixos. Aliments amb hidrats de carboni són els cereals, la farina, la pasta, el pa, les creïlles o el sucre. Aliments rics en greixos són els olis o la mantega.

• Els aliments constructius són els que contenen moltes proteïnes. Destaquen la carn, el peix, els ous, la llet i els seus derivats i els llegums.

• Els aliments reguladors són els que contenen moltes vitamines, minerals o fibra vegetal. Ajuden al bon funcionament del nostre organisme i a previndre malalties. Les fruites i les verdures són aliments d’aquest tipus.

Classifiquem aliments

Pau i Margarida no tenen molt clar si els aliments següents que apareixen hui en el menú de l’escola són energètics, estructurals o reguladors. Els podríeu ajudar?

Poma

Aigua: 85,7 g

Proteïnes: 0,3 g

Lípids: 0 g

Hidrats de

carboni: 12 g

Fibra: 2 g

Pa

Aigua: 10 g

Proteïnes: 15 g

Lípids: 2,5 g

Hidrats de carboni: 70 g

Fibra: 2,5 g

Carn semimagra

Aigua: 62,3 g

Proteïnes: 21 g

Lípids: 16,7 g

Hidrats de carboni: 0 g

Fibra: 0 g

Iogurt

Aigua: 87,9 g

Proteïnes: 3,7 g

Lípids: 2,7 g

Hidrats de carboni: 4,4 g

Fibra: 0 g

Mescla de fruita seca

Aigua: 4,6 g

Proteïnes: 22,9 g

Lípids: 54,1 g

Hidrats de carboni: 7,9 g

Fibra: 7,5 g

Bledes

Aigua: 87,5 g

Proteïnes: 2 g

Lípids: 0,4 g

Hidrats de carboni: 4,5 g

Fibra: 5,6 g

1 Fixa’t en la composició dels aliments i classifica’ls raonant on col·loques cada un.

2 Hi ha algun aliment que es puga incloure en més d’un grup? Escriu-ne un exemple i raona la resposta.

La gran majoria dels nutrients que necessitem es troben en els aliments. Però... és igual menjar uns aliments que uns altres?

Els aliments segons el nivell de processament

La classificació NOVA ordena els aliments segons el nivell de processament en quatre grups:

• Grup 1: Aliments no processats o mínimament processats, com la carn i el peix, la llet, iogurts, farines i pastes.

• Grup 2: Ingredients culinaris que s’utilitzen com a base per a cuinar, com els olis; assaonar, com la sal, el pebre o les espècies; o endolcir, com el sucre o la mel.

• Grup 3: Aliments processats preparats per al consum. Són aliments del grup 1 als quals s’ha afegit algun ingredient com la sal o l’oli. A aquest grup també pertanyen els aliments cuits i fermentats, el pa, algunes begudes, etcètera.

• Grup 4: Aliments i begudes ultraprocessats. Són els aliments que s’han elaborat utilitzant processos industrials. Contenen ingredients com additius, edulcorants, substàncies que donen sabor i textura.

Problemes al supermercat

En aquest supermercat, els aliments estan agrupats seguint la classificació NOVA. Hui inauguren la botiga i ningú no té molt clar a quin grup correspon cada expositor. Podries ajudar-los?

1 Assigna a cada expositor una categoria de la classificació NOVA i raona l’elecció.

2 Hi ha alguns aliments que ni tan sols han pogut col·locar en les prestatgeries. Respon les preguntes sobre aquests aliments.

a) Quin n’és l’ingredient principal?

b) Quin tipus d’aliment és segons la seua funció?

c) En quin prestatge col·locaries cada aliment?

3 Fixa’t en les llistes d’ingredients. Quina conclusió traus en associar la quantitat d’ingredients de cada aliment amb la seua classificació NOVA? Quin aliment conté més ingredients? Quin aliment en conté menys?

Hamburgueses de salmó. Ingredients: salmó, sal, proteïna de soja, corrector d’acidesa, estabilitzant, aroma, antioxidant i colorants.

Aprén més sobre el sistema de classificació NOVA i sobre l’etiquetatge dels aliments amb els recursos disponibles en anayaeducacion.es

Salmó fresc:

Ingredients: salmó

Filets de salmó:

Ingredients: salmó

Pren nota!

Hi ha diferents tipus d’aliments. Conéixer-los ens ajuda a combinar-los de manera saludable.

Com podem portar una alimentació saludable?

Creus que es pot aconseguir una bona nutrició menjant aliments saludables una sola vegada?

Una bona dieta és un hàbit molt poderós per a cuidar el nostre organisme.

Dieta

Per a alimentar-nos d’una manera sana i adequada a les nostres necessitats, hem de parar una atenció especial a la nostra dieta.

La dieta és el conjunt de les racions d’aliments que consumim regularment.

Una ració és una mesura aproximada que es referix a la quantitat d’un determinat aliment que consumirem en una menjada. Pots veure alguns exemples de com es mesuren les racions en la imatge.

Dieta i alimentació saludable

La dieta saludable és la que conté una quantitat adequada de cada un dels nutrients que necessitem.

Això es pot aconseguir mitjançant diferents combinacions d’aliments. D’ací ve que hi haja nombroses dietes saludables diferents.

El més important d’una dieta saludable és que s’adapte a les necessitats de cada individu. Aquestes necessitats depenen de factors com:

• L’edat.

• El pes i l’alçada.

• El sexe.

• La quantitat d’activitat física i mental.

• La regió geogràfica en la qual viu la persona o l’estació de l’any, ja que les necessitats de nutrients poden variar en funció del clima. Per exemple, en llocs més freds, es necessita major quantitat d’aliments energètics.

• Circumstàncies especials com l’embaràs, la lactància, les malalties, etc.

Exemples de racions

Una cullerada sopera conté 20-30 mL.

Un got pot contindre 200-250 mL d’un líquid com llet o aigua.

Un pessiguet (porció molt xicoteta) de, per exemple, mantega poden ser 10 g.

Un grapat de fruita seca poden ser 20 g.

Una llesca o un tros de 3 dits d’ample, d’uns 30 g.

Una peça.

Una tallada.

1 Explica si creus que l’expressió «posar-se a dieta» és correcta quan s’utilitza per a indicar que algú vol perdre un poc de pes.

2 Explica si creus que dues persones de la mateixa edat, sexe, activitat física similar i que viuen al mateix lloc podrien tindre dues dietes saludables diferents. Raona la resposta.

3 Indica les racions dels diferents aliments que vas prendre en el sopar d’ahir.

4 Busca el significat de la paraula dietètica . Creus que és correcte que alguns aliments s’etiqueten com a dietètics? Raona la resposta.

La meua professió: nutricionista

Em dic Berta i soc nutricionista. Una nutricionista és una professional sanitària especialitzada en nutrició, alimentació i dietètica humana. El meu treball consistix a dissenyar dietes adequades per a tot tipus de persones.

Molta gent creu que una dieta és una combinació particular d’aliments per a perdre pes. Però això no és així! Una dieta és el que mengem cada dia, així que tots estem a dieta!

El repte és aconseguir que la nostra dieta resulte tan bona com siga possible per a nosaltres, i, per a això, ha de complir els requisits següents:

Ha de ser suficient; és a dir, ha de cobrir les necessitats energètiques de cada individu segons la seua

Ha de ser completa; és a dir, contindre tots els tipus de nutrients en les quantitats adequades.

activitat, pes, edat, etc.

Ha de ser equilibrada; és a dir, contindre aliments variats de bona qualitat i del grup 1 de la classificació

NOVA.

Ha de ser segura; és a dir, no contindre contaminants ni substàncies tòxiques o cancerígenes.

Ha de ser satisfactòria; és a dir, ha de resultar agradable en el consum.

Ha d’estar adaptada, ajustant-se a les característiques individuals, socials, culturals i de l’entorn.

Ha de ser social i assequible. Això significa que ha d’afavorir la interacció social i la convivència al voltant de l’activitat de menjar. A més, ha de ser viable econòmicament perquè totes les persones puguen accedir a consumir-la.

Ha de ser sostenible; és a dir , ha de tindre en compte l’emissió de gasos contaminants i la quantitat de recursos que es necessiten per a produir-la. Per a ser sostenible, haurà d’incloure aliments produïts prop del lloc on es consumiran, i més proporció d’aliments vegetals que de carn.

Preparar la tasca Ara que ja coneixeu els requisits d’una dieta saludable, m’ajudeu a fer el meu treball?

1 Treballarem sobre la dieta mediterrània. En grups, consulteu en anayaeducacion.es el recurs per a conéixer en què consistix aquesta dieta. Després, assigneu una puntuació de l’1 al 5 per a cada un dels requisits que hem exposat.

2 Compareu les vostres puntuacions amb les d’altres equips. Quines conclusions podeu obtindre? Diríeu que és una dieta saludable?

3 Ara, imagineu que heu de preparar el menjar a casa per a tot un dia. Sabent com és la dieta mediterrània, dissenyeu el menú complet que incloga les cinc menjades recomanades i intenteu que siga molt mediterrani!

4 Investigueu què és el gluten i en quins aliments es troba. Creieu que la dieta mediterrània pot ser adequada per a una persona amb intolerància al gluten? Raoneu la resposta.

Com podem tindre una alimentació saludable?

Recomanacions dietètiques

Hi ha moltes maneres de representar gràficament les recomanacions per a seguir un estil de vida saludable. Dues de les més utilitzades són la piràmide de l’alimentació saludable i la nova roda dels aliments.

La piràmide de l’alimentació saludable

Aquest gràfic triangular representa les conductes saludables i els tipus d’aliments que hem d’incloure en el nostre estil de vida. Per a entendre el gràfic, hem de tindre en compte que:

Així és la piràmide d’alimentació saludable

Prendre només de tant en tant i amb moderació

Prendre diàriament

Prendre setmanalment

Mantindre estils de vida saludables

En el vèrtex es troben els aliments que hem de prendre en una quantitat menor.

En els nivells següents apareixen els aliments que caldria menjar amb més freqüència.

En la base del triangle apareixen els estils de vida saludables.

Lactis: 2-3 al dia

Resta: < 3 al dia

Verdures: 2-3 al dia

Fruites: 3-4 al dia

Segons el grau d’activitat física

Per a comprendre millor les dietes saludables, «T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es Hidratació

La roda dels aliments

La roda dels aliments és un gràfic circular que representa els aliments que hem d’incloure en la nostra dieta diària en major o menor proporció. Actualment, inclou sis grups d’aliments, encara que es revisa periòdicament per a adaptar-se a les noves descobertes sobre nutrició.

Color del sector Grup d’aliments

I, II Energètica

Funció Grup II. Inclou els olis i els greixos, com la mantega. Són aliments rics en lípids, amb funció energètica.

III, IV Plàstica

V, VI Reguladora

Grup I. Inclou els cereals i els seus derivats, com el pa o la pasta, les creïlles i el sucre. Són aliments rics en hidrats de carboni, amb funció energètica.

Grup VI. Inclou la fruita fresca. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

5 Compara la roda dels aliments amb la piràmide de l’alimentació saludable. Quina informació ens dona cada un d’aquests gràfics que no estiga present en l’altre? En què coincidixen els dos gràfics?

6 Prepara un menú setmanal tenint en compte aquests dos gràfics i incloent cada dia cinc menjades: desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar.

Grup III. Inclou la carn i el peix, els ous, els llegums i la fruita seca. Són aliments rics en proteïnes, amb funció constructiva.

Grup IV. Inclou la llet i els seus derivats, com el formatge. Són aliments rics en proteïnes, amb funció constructiva.

Grup V. Inclou les verdures i les hortalisses. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

Si hagueres de fer un resum sobre les recomanacions de la piràmide i la roda dels aliments per a explicar-les a un xiquet o xiqueta de sis anys, amb quins cinc consells ho faries?

Hi ha recomanacions senzilles per a portar una dieta adequada. No obstant això, cada persona pot tindre necessitats diferents.

La salut de l’aparell digestiu

Digerir els aliments ens permet descompondre’ls en nutrients. Recordes com es duu a terme aquest procés al teu cos?

Alimentar-se de manera saludable resulta més senzill si comprenem el funcionament de l’aparell digestiu. Això, a més, ens permet previndre malalties i riscos relacionats amb el seu funcionament.

L’aparell digestiu i la digestió

Com ja vas estudiar en cursos anteriors, l’ aparell digestiu és el conjunt d’òrgans que s’encarrega d’obtindre els nutrients que necessitem a partir dels aliments que prenem.

Per a dur a terme aquesta funció, realitza tres processos: la digestió dels aliments, l’ absorció dels nutrients, i l’ eliminació dels rebutjos.

La digestió és el procés que transforma els aliments en nutrients perquè s’absorbisquen i passen a la sang. Les restes no aprofitables s’expulsen a l’exterior.

El nostre aparell digestiu absorbix quasi totes les substàncies presents en els aliments. Això inclou no sols els nutrients, sinó també additius, medi caments, drogues i substàncies tòxiques com l’al cohol.

La digestió pas a pas

A la boca, les dents trituren l’aliment i el mesclen amb la saliva, i es forma el bol alimentari. Des de la boca, l’aliment passa per l’esòfag fins a arribar a l’estómac.

A l’estómac, el bol alimentari es mescla amb els sucs gàstrics i es transforma en el quim, que passa a l’intestí prim

A l’intestí prim, el fetge i el pàncrees aboquen la bilis i el suc pancreàtic, que contenen substàncies per a acabar de digerir els aliments. El resultat és un líquid espés anomenat

1 Raona si aquesta frase és correcta o no: «L’aparell digestiu processa els aliments i absorbix només els components beneficiosos i nutritius que aquests contenen».

2 Indica en quines parts de l’aparell digestiu es produïxen la formació del quim, l’absorció i la formació de la femta.

En anayaeducacion.es disposes de l’estructura detallada de l’aparell digestiu.

Els nutrients obtinguts de la digestió passen a la sang a través de les parets de l’intestí. Aquest procés es denomina absorció.

L’intestí gros absorbix l’aigua, les sals minerals i algunes vitamines. Els residus que no s’absorbixen formen la femta, que s’expulsen a través de l’anus.

Hàbits per a cuidar l’aparell digestiu

Per a mantindre la salut del nostre aparell digestiu, hem d’adoptar els hàbits següents:

• Portar una dieta equilibrada, amb quantitats suficients de tots els nutrients. Prendre fruites i verdures cada dia.

• Assegurar-nos que els aliments que consumim contenen fibra vegetal per a afavorir el trànsit intestinal.

• Menjar a poc a poc, mastegant bé els aliments.

• Repartir la presa d’aliments en quatre o cinc menjades diàries, preferentment sempre a la mateixa hora. Deixar transcórrer almenys dues hores entre el sopar i l’hora de dormir.

• No menjar més del que és necessari perquè la digestió siga lleugera. Moderar el consum de sal, xocolate, salses picants, café i begudes carbonatades que poden danyar l’aparell digestiu.

• Llavar els aliments que prenem i llavar-nos les mans abans i després de menjar, per a evitar malalties infeccioses i intoxicacions.

• Mantindre una bona higiene dental raspallant les dents després de menjar per a evitar la formació de càries.

Mira com pense

«Programant» la higiene dental

La higiene dental després de menjar és un hàbit que hem de realitzar adequadament. Una forma divertida d’analitzar si la vostra higiene dental és l’adequada és aplicar una tècnica de pensament computacional: l’elaboració d’algoritmes. Així veurem, de manera detallada, com ho fem i revisarem quines parts executem malament.

Imagina que estàs al sofà de ta casa i has d’anar al bany a llavar-te les dents i fer-ho com tots els dies. Escriu, pas a pas, totes les accions que hauries de realitzar des que estàs al sofà fins que acabes.

En acabar, visualitza el recurs «La higiene dental pas a pas » i revisa si duus a terme la neteja adequadament. Modifica el teu algoritme amb allò que hages de tindre en compte.

1. M’alce del sofà.

2. Faig dos passos cap avant.

3. Gire a l’esquerra i faig set passos més fins a arribar a la porta.

4. Gire a la dreta i faig huit passos fins a la porta del bany.

5. Completa la resta de l’algoritme amb les accions necessàries.

3 Escriu un text en el qual expliques quin hàbit es representa en la imatge i argumenta la importància que té per a la salut de l’aparell digestiu.

Segur que ja fas coses cada dia que afavorixen el teu aparell digestiu. Quines són?

La respiració i la salut de l’aparell respiratori

Quan el nostre cos està ben oxigenat, tenim més energia i el nostre cervell treballa millor. Però, per a aconseguir-ho, necessitem entendre com funciona l’aparell respiratori i adquirir hàbits saludables relacionats amb la respiració.

L’aparell respiratori i la respiració

Com ja saps, l’aparell respiratori és el conjunt d’òrgans que s’encarreguen de dur a terme la respiració.

La respiració és el procés mitjançant el qual el nostre cos capta l’oxigen (O 2) de l’aire, el porta fins als pulmons i expulsa el diòxid de carboni (CO 2) que es genera a les cèl·lules com a rebuig.

Aquest procés té lloc en les etapes que s’indiquen en la imatge.

La respiració pas a pas

En anayaeducacion.es disposes d’un recurs per a recordar l’estructura detallada de l’aparell respiratori.

El diafragma es contrau i baixa, els pulmons es descomprimixen. En engrandir-se, els pulmons actuen com una aspiradora, i s’omplin d’aire que entra a través de les fosses nasals i arriba a aquests per les vies respiratòries.

L’aire recentment inspirat és ric en oxigen. Una part d’aquest oxigen travessa les parets dels alvèols i passa a la sang. Al mateix temps, la sang, rica en diòxid de carboni, cedix part d’aquest gas de rebuig a l’aire dels alvèols.

Després de l’intercanvi de gasos, l’aire dels alvèols s’ha empobrit en oxigen i s’ha enriquit en diòxid de carboni. El diafragma es relaxa i puja, i comprimix els pulmons, que expulsen l’aire per les vies respiratòries cap a l’exterior.

L’oxigen és una substància molt especial... és un gas! Hi ha alguna manera de «menjar-nos-el»?

Hàbits per a cuidar l’aparell respiratori

Per a cuidar la salut del nostre aparell respiratori, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Inspirar l’aire sempre pel nas, ja que a les fosses nasals l’aire es calfa i humiteja abans d’entrar als pulmons.

• Fer exercici cada dia per a millorar la capacitat pulmonar.

• Evitar els ambients contaminats. Hem de ventilar adequadament els espais on estem molt de temps.

• Utilitzar bufandes o peces similars a l’hivern perquè l’aire no entre molt fred a les vies respiratòries. L’aire fred ens fa més vulnerables als gèrmens respiratoris.

• Tapar-se la boca i el nas quan esternudem o tossim per a evitar propagar agents patògens.

• Portar mascareta sempre que hi haja un excés de fum o de pols en l’ambient, i també en llocs concorreguts quan es produïsquen epidèmies o pandèmies.

• I, sobretot, evitar el fum del tabac. Fumar és un hàbit extremadament perjudicial per a l’aparell respiratori.

Un hàbit perjudicial

Un hàbit perjudicial

L’hàbit de fumar, tot i que sabem que és perjudicial, encara està molt estés.

Coneixerem els danys que provoca el tabac i organitzarem una campanya per a convéncer els joves que no han d’adoptar aquest hàbit.

1 En grups, visualitzeu el recurs «El tabac, un gran risc per a la salut», disponible en anayaeducacion.es , i preneu notes.

2 Amb tota la informació que heu recopilat, elaboreu el vostre fullet, que tindrà sis cares:

Una cara serà la portada del fullet. Inclogueu un eslògan que anime a deixar el tabac i un dibuix.

En una altra cara, contareu la història del tabaquisme.

Els components del fum del tabac i els seus efectes.

Malalties respiratòries associades al tabaquisme.

1 Escriu un text en el qual expliques quin hàbit es representa en la imatge i justifica la importància que té per a la salut de l’aparell respiratori.

Altres malalties associades al tabaquisme.

Consells per a evitar la temptació d’iniciar-se.

Pren nota!

L’aparell respiratori ens permet obtindre oxigen i alliberar diòxid de carboni cada minut de la nostra vida. Cuidar-lo és molt important!

La circulació i la salut de l’aparell circulatori

Totes les nostres cèl·lules necessiten nutrients per a poder funcionar. Recordes com es distribuïxen per tot el teu cos?

L’aparell circulatori i la circulació

L’aparell circulatori és un circuit que repartix nutrients per tot l’organisme i retira les substàncies de rebuig. Però, què passaria si aquest circuit s’obstruïra o el seu motor, el cor, s’avariara? Aprendre com funciona la circulació ens ajudarà a establir hàbits saludables per a previndre aquests problemes.

La circulació sanguínia

La circulació sanguínia és el recorregut circular que fa la sang des que ix del cor fins que hi torna.

En l’ésser humà, la circulació sanguínia és doble; és a dir, seguix dos circuits: el pulmonar i el general.

1 La circulació pulmonar: comunica el cor amb els pulmons. En aquest circuit, la sang ix del cor carregada de diòxid de carboni i arriba als pulmons, on l’allibera i es carrega d’oxigen, amb el qual torna al cor.

2 La circulació general: comunica el cor amb la resta d’òrgans del cos i s’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen i de retirar productes de rebuig i diòxid de carboni de les cèl·lules.

El moviment de la sang a través dels vasos sanguinis està impulsat per l’anomenat batec cardíac, un moviment rítmic i continu provocat per la contracció i la relaxació de la paret musculosa del cor.

1 Explica amb les teues paraules quina funció complix el cor en el sistema circulatori.

2 Poden portar les artèries sang sense oxigenar? Justifica la resposta.

La circulació sanguínia

1 Representació de la circulació pulmonar

2 Representació de la circulació general

En anayaeducacion.es disposes d’un recurs per a recordar l’estructura detallada de l’aparell circulatori.

3 Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor grandària i tenen les parets molt fines. Per què creus que és així?

Vena

Artèria

Pulmons

Arteria

Pulmones

Vena

Hàbits per a cuidar l’aparell circulatori

Per a cuidar la salut del nostre aparell circulatori, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Fer exercici físic moderat diàriament. Les parets del cor estan formades per músculs i és necessari que estiga entrenat i fort.

• Seguir una dieta equilibrada i variada. Evitar el consum d’aliments rics en greixos i sucres, ja que poden danyar el cor i els vasos sanguinis.

• Beure aigua és imprescindible. Recorda que la sang conté molta aigua.

• Mantindre un pes adequat a les nostres característiques físiques i a la nostra activitat. L’excés de pes és perjudicial per al cor.

• Evitar el consum d’alcohol i de tabac. Les substàncies tòxiques que inhalem o bevem passen a la sang i danyen perillosament els vasos sanguinis i el cor.

• Evitar les situacions d’estrés i dormir adequadament.

Movent el cor

Pensarem de manera científica sobre la salut del cor i l’exercici físic. Formeu parelles i prepareu-vos per a fer una miqueta d’exercici.

En primer lloc, demana a la teua companya o al teu company que s’assega relaxadament en una cadira i pren-li el pols. Per a això, has de pressionar lleugerament amb els dits índex i cor sobre la part lateral del seu coll, fins que percebes pulsacions rítmiques. Compta el nombre de pulsacions durant un minut. Després, demana-li que faça 20 esquats i torna a comptar les pulsacions. Canvieu els papers i realitzeu de nou els mesuraments.

a) Què és el que es percep quan sents una pulsació?

b) Què passa amb el ritme de les pulsacions després de l’exercici físic? És més lent o més ràpid?

c) Per què creieu que el ritme de les pulsacions canvia en fer exercici físic?

d) Com ja saps, el cor és un òrgan les parets del qual estan fetes de múscul, el múscul cardíac. Quin efecte creus que tindrà l’exercici físic sobre el múscul cardíac?

4 Escriu un text en el qual expliques quin hàbit es representa en la imatge i justifica la importància que té per a la salut de l’aparell circulatori.

El nostre aparell circulatori funciona sense parar durant tota la nostra vida i podem ajudar a mantindre’l en bon estat.

nota!

L’excreció i la salut de l’aparell excretor

El funcionament dels nostres òrgans produïx deixalles que, si s’acumulen, poden ser tòxiques. Saps com ens en desfem?

Conéixer els mecanismes de l’excreció ens ajudarà a evitar problemes relacionats amb l’acumulació de deixalles al nostre organisme i a adquirir hàbits que afavorisquen les funcions excretores.

L’ excreció és la funció que permet al nostre organisme expulsar les substàncies de rebuig que produïx durant el procés de la nutrició.

L’aparell excretor i l’excreció

L’ aparell excretor és el conjunt d’òrgans que permeten al nostre organisme eliminar els productes de rebuig que generen les cèl·lules i que estan presents en la sang.

Les principals etapes de l’excreció són les següents:

La formació de l’orina

1 La sang que ha recorregut tot el cos arreplegant les substàncies de rebuig entra als renyons.

El renyó filtra la sang «bruta» i forma l’orina.

Recorda que el nostre cos té altres sistemes per a eliminar substàncies de rebuig. Les glàndules sudorípares de la pell eliminen substàncies d’aquest tipus mitjançant la suor. L’aparell digestiu elimina substàncies de rebuig procedents de la digestió en forma de femta, i l’ aparell respiratori elimina el diòxid de carboni.

En anayaeducacion.es disposes de l’estructura detallada de l’aparell excretor.

1 Fes una llista dels productes de rebuig del cos humà i indica l’aparell o òrgan que s’encarrega d’expulsar-los.

2 Enumera totes les formes d’excreció d’aigua del cos humà que conegues. Esbrina si algun d’aquests processos té alguna funció més a part de l’eliminació de l’excés d’aigua de l’organisme.

3 La sang neta ix del renyó.

L’orina s’expulsa a l’exterior per la uretra.

Urèter 4 L’orina formada circula pels urèters i s’emmagatzema a la bufeta.

Hàbits per a cuidar l’aparell excretor

Per a cuidar la salut del nostre aparell excretor, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Beure líquid abundant, preferiblement aigua. Així evitarem produir orina molt concentrada, l’aparició de càlculs (pedres als renyons o a la bufeta) i les infeccions.

• Mantindre una bona higiene personal. D’aquesta manera serà més difícil patir infeccions de bufeta.

• Evitar el consum de tabac i d’alcohol i l’exposició a productes contaminants.

• No prendre medicaments per al dolor sense prescripció mèdica. L’abús dels analgèsics que es venen sense recepta a les farmàcies provoca danys al renyó.

• No retindre l’orina a la bufeta més del que és necessari. Si la bufeta s’ompli amb molta orina i estem massa temps sense buidar-la, pot patir infeccions o danys.

Altres maneres de beure aigua

En el procés d’excreció eliminem aigua del cos en forma d’orina i de suor; per això, és tan important beure aigua.

Encara que no ho semble, també prenem aigua quan ingerim aliments. Fixa’t en la taula en la qual es presenten diversos aliments i el seu contingut en aigua.

1 Ordena en el quadern els aliments en funció del seu contingut en aigua. Després, contesta:

a) Quin tipus d’aliments té més contingut en aigua?

b) Quins en tenen menys?

c) A què creus que es deu això?

2 Explica què vol dir que un meló d’Alger conté 95 mL d’aigua per cada 100 g d’aliment. Quanta aigua ingerixes si et menges 300 g de meló d’Alger? I si et menges un meló d’Alger d’1 kg?

3 Agrupa els aliments seguint la classificació NOVA i compara els continguts en aigua que tenen.

4 Creus que consumir aliments no processats o mínimament processats pot ser beneficiós per al teu sistema excretor? Raona la resposta.

3 Escriu un text en el qual expliques quin hàbit es representa en la imatge i justifica per què és important per a la salut de l’aparell excretor.

Eliminar els residus és tan important com aconseguir nutrients. Afortunadament, hi ha hàbits que ens ajuden a cuidar també aquesta funció..

Q uè he aprés?

1 Indica els tres processos que engloba la funció de la nutrició.

2 Enumera els aparells que participen en la funció de la nutrició.

3 Explica les diferències que hi ha entre els conceptes de nutrient i d’aliment, i posa dos exemples de cada un.

4 Indica la paraula estranya d’aquests grups de paraules i justifica en cada cas per què has triat aquesta paraula.

a) Vitamines, aigua, mantega, hidrats de carboni, proteïnes.

b) Renyó, urèter, bufeta, nefrona, alvèol, uretra.

c) Estómac, esòfag, intestí prim, pulmó, fetge.

5 Classifica els aliments següents en energètics, estructurals o reguladors. Tin en compte que alguns aliments podrien pertànyer a més d’una categoria.

Pa, encisam, ous, creïlla, formatge, mandarina.

6 Completa l’oració següent sobre les funcions de l’aparell circulatori.

L’aparell circulatori s’encarrega de transportar els ... i l’ ... a totes les cèl·lules de l’organisme i de retirar el ... i altres ... de les cèl·lules.

7 Digues on es produïxen els processos de la nutrició següents i explica en què consistixen.

a) L’absorció dels nutrients.

b) L’absorció de l’oxigen.

c) La formació de l’orina.

d) L’expulsió del diòxid de carboni.

8 Digues si les oracions següents són vertaderes o falses. Corregix les que siguen falses.

a) Durant l’espiració entra aire als pulmons.

b) La majoria dels nutrients s’absorbixen a l’intestí.

c) L’aparell excretor elimina els productes de rebuig de la sang, inclòs el diòxid de carboni.

9 Explica per què és important:

a) Llavar-se les mans abans de manipular els aliments.

b) Menjar a poc a poc mastegant bé els aliments.

c) Ingerir una bona quantitat d’aigua al llarg del dia.

10 Observa les imatges següents i digues de quin hàbit saludable es tracta. Associa cada hàbit a l’aparell o aparells amb els quals està relacionat.

B

11 En la unitat hi ha molts hàbits saludables per a cuidar dels diferents aparells relacionats amb la funció de nutrició. Anota aquells que ajuden a cuidar la salut de dos o més aparells i elabora un top 5 d’hàbits per a mantindre el més sana possible la funció de nutrició.

12 En alguns moments d’aquesta unitat es parla de l’alcohol com una substància molt nociva que cal evitar. Investiga sobre aquesta substància i explica breument els principals danys que pot generar el fet de consumir-la.

No oblides completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible en anayaeducacion.es

OBJECTIU EN ACCIÓ

Hàbits supersaludables

Investigarem com podem millorar els nostres hàbits per a cuidar la nostra funció de nutrició. Per a això, seguix aquests passos:

1 Copia i completa l’organitzador gràfic següent per a aplicar la tècnica de l’ espill per a comparar els teus hàbits reals amb els que has aprés en aquesta unitat. No et preocupes si no tots coincidixen! És normal.

Hàbits saludables ideals

Hàbits en la teua vida real

Hàbits diferents Hàbits similars Hàbits similars

Quins hàbits dels que has aprés són diferents als que realment tens?

Quins hàbits dels que has aprés són semblants o iguals als que realment tens?

Quins hàbits de la vida quotidiana són diferents als que has aprés?

2 Fixa’t en les diferències entre els teus hàbits reals i els ideals. Se t’ocorre alguna manera de millorar-los que pugues dur a terme de manera senzilla? Redacta una proposta amb almenys cinc maneres de millorar els teus hàbits. Intenta pensar en propostes realistes, que pugues aplicar de veritat.

3 Entre tota la classe, torneu a llegir el pla d’Estela a l’inici de la unitat. Quins consells li donaríeu ara per a cuidar el seu organisme i aconseguir un bon rendiment com a ballarina?

C óm he aprés?

1 Copia en el quadern la taula de la dreta i puntua d’1 a 5 les oracions que hi apareixen. 1 significa que estàs molt poc d’acord i 5 que estàs molt d’acord. Després, contesta les preguntes següents.

a) Amb quina de les afirmacions estàs més d’acord? Per què?

b) Amb quina de les afirmacions estàs més en desacord? Per què?

c) Escriu un text en el qual contes si creus que ha sigut útil o no per a tu haver estudiat aquesta unitat.

Puntuació

Habilitat

Conec més hàbits de vida saludable que abans d’estudiar la unitat.

M’ha agradat aprendre sobre la funció de nutrició.

Recomanaré a les persones que conec seguir els hàbits de vida saludable que he aprés.

M’interessa saber més coses sobre com millorar la meua salut i la de les persones que m’envolten.

7 Progrés o recursos naturals? Els dos?

Les últimes investigacions han confirmat el que ja s’intuïa des de fa temps: el nostre planeta no serà capaç de suportar l’actual estil de vida que portem si la població continua consumint al mateix ritme. Què podem fer com a habitants del planeta Terra? Saps en què consistixen el consum i la producció sostenibles? De forma abreujada es tracta d’aconseguir que el creixement econòmic no implique necessàriament una degradació mediambiental, augmentar l’eficiència de recursos i promoure estils de vida sostenibles que siguen més respectuosos amb els recursos naturals del nostre voltant.

Pensa en la importància que té canviar el model actual de producció i consum. D’ací a uns anys, tu i la resta de les companyes i companys sereu persones adultes encarregades de treballar per produir i consumir. Teniu el futur a les vostres mans.

Com ho veus?

Alguna vegada t’havies plantejat que la forma en la qual vius puga perjudicar el planeta? Coneixes espais naturals del teu entorn que s’hagen vist degradats pel nostre estil de vida?

Creus que les organitzacions europees fan alguna cosa per posar remei a aquesta problemàtica?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

A través de les xarxes socials, fes una crida a la Comunitat Valenciana sobre la importància que té difondre accions de producció i consum responsables.

Seguix el fil!

En cas que la població mundial arribe als 9 600 milions de persones el 2050, es podria necessitar l’equivalent a quasi tres planetes per a proporcionar els recursos naturals necessaris per a mantindre els estils de vida actuals.

El relleu i la seua modificació

1

Com es modifica el relleu?

Espanya: situació i característiques del relleu

2

Per què és així el relleu d’Espanya?

El relleu de la Península

3

Quines formes de relleu hi ha a la Península?

El relleu de les costes

4

És igual tota la costa espanyola?

El relleu valencià

5

Quines peculiaritats té el relleu de la Comunitat Valenciana?

Europa: situació i característiques del relleu

6

Com és el relleu d’Europa?

Com es modifica el relleu?

Som els éssers humans el principal factor de modificació del relleu que ens envolta?

El relleu és el conjunt de formes (muntanyes, planes, depressions…) que presenta la superfície de la Terra. El relleu patix modificacions per culpa de causes internes i externes.

Les causes internes provoquen l’alçament, l’enfonsament o desplaçament del terreny. A vegades, es manifesten de manera violenta.

Causes internes més destacades

Terratrémols

Són moviments bruscos de la Terra que provoquen tremolors, escletxes i desplaçaments del terreny i poden tindre efectes devastadors (pèrdues de vides humanes, destrucció d’edificis, etcètera). La intensitat es mesura amb l’escala Richter.

Tsunamis

Són terratrémols que tenen l’origen en el fons marí. La grandària de l’ona augmenta en arribar a la costa.

Poden provocar ones gegantesques que arrasen i originen nombrosos danys en les poblacions costaneres.

1 És comparable la modificació del relleu produïda per causes naturals amb la realitzada pels éssers humans? Raona la resposta.

2 Busca informació sobre modificacions del relleu per causes internes produïdes a Espanya i Europa en els últims anys i elabora’n una fitxa de cada una. Inclou-hi com a mínim: tipus de causa interna que modifica el relleu, localització (ciutat/poble i país), any, efectes per a les persones i la naturalesa. Hi pots afegir la informació que consideres interessant.

«T’ho explique en un moment», en anayaeducacion.es trobaràs un resum de la unitat.

Volcans

Són escletxes en la superfície terrestre per on ixen lava (roques foses a alta temperatura) i gasos de l’interior de la Terra. Quan aquestes erupcions es produïxen en el fons marí, la lava ascendix a la superfície i es poden formar illes.

Modificacions del relleu per causes internes

Tipus de causa

On es va produir?

Quan es va produir?

Efectes que va causar

?

Debat amb les companyes i companys els pro i els contra que aquest titular podria suposar per a un estil de vida sostenible:

«S’anuncia una inversió de més de 23 000 milions d’euros per a abordar les obres que permetran ampliar la xarxa d’alta velocitat a Espanya».

Les causes externes erosionen o desgasten el relleu, transporten els materials i el transformen depositant aquests materials o sediments en certes àrees. Generalment, produïxen una modificació més lenta i suau del relleu.

Causes externes més destacades

Fenòmens atmosfèrics

Els canvis de temperatura provoquen la ruptura de les roques a causa de la contracció i la dilatació produïdes pel fred i la calor, respectivament.

Les precipitacions erosionen el relleu amb el pas dels anys o provoquen canvis més ràpids si es produïxen de manera violenta. El vent desgasta les roques i dona lloc a diferents formes del relleu.

Aigua

Les aigües de rius, mars i oceans provoquen l’erosió del relleu. A les platges, per exemple, les ones desgasten els penya-segats i modifiquen les formes de les platges. Els rius erosionen les roques, transporten i depositen de nou els xicotets fragments.

Éssers vius

Els animals i les plantes transformen el relleu lentament trencant les roques amb les arrels o moviments. Els éssers humans canvien el relleu de forma més ràpida i duradora. Aquestes transformacions venen provocades per les construccions, la mineria, l’agricultura…

Arguments a favor Arguments en contra

3 Fes un esquema o mapa conceptual que reculla totes les causes internes i externes que modifiquen els paisatges.

L’aigua està en la naturalesa, però la infraestructura necessària per a gestionar-la és costosa i pot contribuir a una modificació del relleu.

La modificació del paisatge

Per què és així el relleu d’Espanya?

Quines característiques geogràfiques es donen perquè Espanya posseïsca una gran varietat de recursos naturals?

l’arxipèlag canari a l’oceà atlàntic i les ciutats autònomes de

Arxipèlag balear

Està format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i per altres illes menors, com Dragonera, Conillera, etc.

Al nord amb la mar Cantàbrica, Andorra i França.

Al sud amb l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

A l’est amb la mar Mediterrània.

• A l’oest amb Portugal, que també forma part de la península Ibèrica, i l’oceà Atlàntic.

L’ arxipèlag balear, format per cinc illes principals, es troba a la mar Mediterrània, a l’est de la Península.

L’ arxipèlag canari, format per set illes principals, està banyat per l’oceà Atlàntic, bastant al sud del territori peninsular i pròxim al continent africà.

Arxipèlag canari

Està format per set illes amb administració pròpia: La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, així com per l’illa de la Graciosa i els illots Alegranza, Lobos, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste.

Quines són les característiques del relleu espanyol?

El relleu d’Espanya és molt variat i l’altitud mitjana és de 650 metres. És el segon país d’Europa en altitud mitjana després de Suïssa.

Al relleu peninsular es troben grans serralades, un gran altiplà central, que ocupa gran part del territori, i depressions.

El relleu de l’arxipèlag canari és d’origen volcànic, i, per això, és diferent de la resta de la Península. El relleu de l’ arxipèlag balear és una prolongació de les serralades Bètiques de la Península.

Els accidents nàutics de grans embarcacions, destinades al transport de mercaderies, poden tindre conseqüències desastroses per als recursos naturals marins si s’hi produïxen abocaments de combustible.

1 Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i corregix aquelles que no ho siguen.

a) Espanya està situada a l’hemisferi sud.

b) El territori espanyol està format per una part de la península Ibèrica, dos arxipèlags i dues ciutats al nord de l’Àfrica.

c) Espanya és el quart país més alt d’Europa.

d) Les costes espanyoles estan banyades només per la mar Mediterrània.

2 Dibuixa un mapa d’Europa en el quadern i senyala Espanya de manera que hi destaque. En quina part d’Europa es troba Espanya?

vo lu par les infraestructures necessàries dels transports aeri, marítim i terrestre.

Volen posar en marxa una via de comunicació de carreteres per al transport de medicaments en zones d’alta muntanya.

Mirant la llegenda del mapa d’Espanya, senyala els tres punts més alts on seria necessària la seua intervenció.

Quines formes de relleu hi ha a la Península?

Espanya té un gran altiplà central que ocupa aproximadament el 45 % del territori peninsular. I la resta d’unitats del relleu s’organitza en dos grans grups entorn d’aquest: unitats interiors i que voregen la Meseta, i unitats exteriors a la Meseta.

Meseta i unitats interiors

Localització. S’estén per Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid i Extremadura.

Característiques. És una plana elevada amb una altitud mitjana de 650 metres.

Els sistemes muntanyosos que es troben en el seu interior són: el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.

Unitats que voregen

la Meseta

Les unitats que voregen la Meseta són: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica, Sierra Morena.

Sistema Central

Localització. Ocupa el centre de la Meseta.

Característiques. És una serralada d’uns 600 km de longitud. Dividix la Meseta en dues parts: Meseta septentrional, ocu pada per la vall del Duero, i Meseta meridional, amb les valls del Tajo i del Guadiana.

Serres principals. Hi destaquen Somosierra, Guadarrama, Gata i Gredos, on es localitza el cim més alt, el pic Almanzor.

Muntanyes de Toledo

Localització. Se situen a la Meseta meridional.

Característiques. L’altitud és inferior al Sistema Central i separen les valls del Tajo (al nord) i el Guadiana (al sud).

Serres principals. Hi sobreïxen San Pedro i Guadalupe, on es troba la màxima altura, el pic Villuercas (1 601 m).

Quin relleu hem de conéixer per desenvolupar activitats econòmiques a l’interior de la Península de manera responsable?

1 Quines són les principals característiques de

2 Quines diferències observes entre el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo?

3 Quin és el cim més alt de les unitats de l’interior de la Meseta ? I de les que la voregen? Quina és la diferència d’altitud entre els dos cims?

Muntanyes de Lleó

Localització. Voregen la Meseta per la part nord-oest.

Característiques. Són un conjunt de muntanyes elevades.

Serres principals. Hi destaca la serra de Segundera amb el cim més alt, Teleno (2 188 m).

Serralada Cantàbrica

Localització. Es troba al nord de la Península i separa la Meseta de la costa cantàbrica.

Característiques. Té una longitud d’uns 480 quilòmetres i és la cadena muntanyosa més occidental d’Europa.

Serres principals. El cim més alt és el Torrecerredo (2 648 m), situat als Picos de Europa.

Sistema Ibèric

Localització. Voreja la Meseta per la part est i la separa de la depressió de l’Ebre. Serres principals. Hi destaquen els Picos de Urbión, la serra d’Albarrasí i la serra del Moncayo, on es troba el Moncayo (2 313 m), el cim més alt.

Localització. Es localitza en el sud de la Península, i separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir.

Serres principals. Són les de Hornachuelos, Aracena i Sierra Madrona, on es troba el cim més alt, Bañuela (1 323 m).

4 Fes una fitxa amb les unitats del relleu treballades.

Nom del sistema muntanyós ?

Localització ?

Serra o serres destacades ?

Pic més alt ?

Sierra Morena

Unitats exteriors a la Meseta

Localització. Se situa a l’extrem nord-oest de la Península.

Característiques. El relleu és poc pronunciat amb cims arredonits i d’escassa altitud.

Serres principals. La Peña Trevinca (2 127 m) és el punt més elevat del massís.

Serralada Litoral Catalana

Localització. Se situa entre els Pirineus i la desembocadura del riu

Ebre. S’estén al llarg de la costa catalana.

Característiques. Forma un paisatge de serres de poca altura. Serres principals. El pic més alt és el Turó de l’Home (1 712 m).

Localització. Es troben al nord peninsular, entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus. Característiques. Són un conjunt de muntanyes no alineades i de relleu desigual.

Serres principals . Destaca per l’altura el pic Aizkorri (1 528 m).

Localització. Se situen al nord-est peninsular. S’estenen des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. És una frontera natural entre Espanya, Andorra i França.

Característiques. Són muntanyes joves i tenen una altitud elevada.

Serres principals. El pic més alt és l’Aneto (3 404 m).

Serralades Bètiques o Sistema Bètic

Localització. Se situen al sud-est peninsular i s’estenen des de l’estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. Característiques. Sistema muntanyós format per dues serralades que discorren de forma quasi paral·lela: serralada Penibètica i serralada Subbètica.

• Serralada Penibètica. És la més pròxima a la costa i la més elevada. A Sierra Nevada es troba el pic més alt d’aquest sistema i de la Península, el Mulhacén (3 479 m).

• Serralada Subbètica. Es localitza a l’interior, més pròxima a Sierra Morena i la vora sud de la Meseta.

1 Quines són les unitats del relleu exteriors a la Meseta?

2 En parelles, reuniu pistes que ajuden a identificar cada una de les unitats del relleu que s’han treballat fins ara. Quan ho hàgeu fet, cada persona que forme la parella en triarà una i anirà dient les pistes d’una en una. Si encertes amb una pista, guanyes tres punts; si encertes amb dues, guanyes dos punts;

si encertes amb tres o més pistes, guanyes un punt.

3 Quines similituds trobes entre la depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir?

4 Has visitat algunes de les unitats del relleu de l’interior d’Espanya? Elabora una xicoteta presentació amb imatges del teu viatge que pugues exposar a la resta de companys i companyes.

Unitats exteriors a la Meseta

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus

Quines formes del relleu hi ha a la Península ?

Una bossa de plàstic té un ús mitjà del 12 minuts. No obstant això, tarda més de 5 dècades a degradar-se. Has trobat aquest tipus de restes quan vas a la naturalesa?

És igual tota la costa espanyola?

Què hem de tindre en compte per al desenvolupament d’activitats econòmiques en les nostres costes?

El nostre país té aproximadament uns 5 970 km de costa repartits entre el territori peninsular, els arxipèlags balear i canari, i les ciutats de Ceuta i Melilla. S’aprecien diferències entre la costa atlàntica i la costa mediterrània.

Grups de costa Localització Característiques Accidents importants

Cantàbrica S’estén des de la desembocadura del riu Bidasoa fins al cap Ortegal.

Es tracta d’una costa alta, escarpada, rocosa i recta. Caps de Matxitxaco, Ajo i Peñas. Golf de Biscaia.

Atlàntica gallega S’estén des del cap Ortegal fins a la desembocadura del riu Miño.

Atlàntica andalusa S’estén des de la desembocadura del riu Guadiana fins a l’estret de Gibraltar.

Mediterrània del sud S’estén des de l’estret de Gibraltar fins al límit nord de la Regió de Múrcia amb la Comunitat Valenciana.

La part nord de la costa atlàntica gallega es coneix com Ries Altes, i la sud, com Ries Baixes. És molt retallada per les ries i, a més, és alta i rocosa.

Ries: Arousa, Vigo i Pontevedra. Cap Finisterre.

És recta, baixa i arenosa, i amb platges àmplies. Hi ha maresmes i dunes.

Golf de Cadis.

Cap de Trafalgar.

Es caracteritza per ser una costa alta, escarpada, rocosa i recta.

Caps de Gata i Palos.

Golf d’Almeria.

Mediterrània de l’est Costa valenciana. S’estén des de l’horta baixa del Segura fins al delta de l’Ebre.

Costa catalana. S’estén des del delta de l’Ebre fins a la frontera amb França.

És una costa baixa i arenosa, amb platges de gran extensió, en general.

És retallada, alta, escarpada i rocosa.

Cap de la Nau.

Cap de Creus. Golf de Roses.

Costa atlàntica

Costa mediterrània

Azahara_flor

passem les vacances? Després tota la brutícia arribarà a l’oceà Atlàntic. #vidasostenible #asíno

Cantàbrica

Atlàntica gallega

Atlàntica andalusa

Costa mediterrània

Costa atlàntica Mediterrània del sud Mediterrània de l’est: valenciana Mediterrània de l’est: catalana

El relleu de l’arxipèlag canari

Es troben a l’oceà Atlàntic, enfront de les costes del nord de l’Àfrica.

Característiques:

Relleu. És muntanyós i d’origen volcànic i per això té un paisatge particular. A l’illa de Tenerife es troba el volcà Teide (3 718 m) que és el pic més alt d’Espanya.

Costes. Són, en general, altes, escarpades i poc retallades, encara que al sud de les illes hi ha platges. A les illes de l’oest les platges són de cudols, i a les de l’est, d’arena.

El relleu de l’arxipèlag balear

Es troba a la mar Mediterrània, enfront de la costa valenciana.

Característiques:

Relleu. És, en general, muntanyós i està rela cionat amb el de la Península. A Mallorca, Eivissa i Formentera, el relleu és una continuació de la serralada Penibètica i, a Menorca, de la serralada Litoral Catalana. En la serra de la Tramuntana (Mallorca) es troba el pic més alt de les illes, el Puig Major (1 445 m).

Costes. Són altes i retallades i formen cales, sobretot, al nord de Mallorca i Menorca.

Cada vegada és més freqüent que influencers denuncien en els seus comptes de xarxes socials l’estat en el qual es troben els nostres entorns

naturals. Et posem exemples de posts que es fan ressò d’aquesta problemàtica. Sabries dir en quina costa s’ha pres cada foto?

Princess_cons19 ●●●

Head_JL ●●●

Head_JL Això és el que estem fent a les nostres Ries Baixes. Se’m partix l’ànima. #stopplásticos #vidasostenible

Princess_cons19 Solucions per a salvar el Mar Menor JA! La costa murciana no es mereix això. #vidasostenible #SOSmarMenor

Azahara_flor Passejar pel sud d’Espanya i trobar això. Així

Q u è he aprés ?

1 Explica en el quadern com actuen les causes internes i externes de modificació de paisatges. Escriu-ne un exemple de cada una.

2 Dibuixa un mapa d’Espanya i assenyala-hi els límits del nostre país pel nord, el sud, l’est i l’oest.

3 En el mapa, que has dibuixat en l’activitat anterior, situa les següents unitats del relleu: Pirineus, serralada Ibèrica, serralada Cantàbrica, Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, cap Finisterre, cap de Creus, golf de Biscaia, Meseta Central, Sistema Central, Muntanyes de Toledo, serralades Bètiques, Sierra Morena, golf de Cadis, cap de Gata, serralada Litoral Catalana, serra de Tramuntana, depressió del Guadalquivir, depressió de l’Ebre.

4 Ordena de major a menor altura els quatre pics més elevats d’Espanya i digues en quina serralada es troba cada un.

5 Tria l’opció correcta en cada cas.

• La Meseta Central està subdividida en dues parts per…

a) la serralada Ibèrica

b) el Sistema Central

c) Sierra Morena

• Entre les Muntanyes de Lleó i el serralada Ibèrica podem trobar…

a) el Massís Galaic

b) les Muntanyes de Toledo

c) la serralada Cantàbrica

• La serralada que s’estén des del sud de l’interior peninsular fins a l’illa de Mallorca és…

a) la serralada Penibètica

b) els Pirineus

c) la serralada Litoral Catalana

• La depressió que es troba entre els Pirineus i la serralada Ibèrica és…

a) la depressió del Guadalquivir

b) la depressió de l’Ebre

6 Relaciona cada una de les costes amb les seues característiques principals.

Costa cantàbrica

Costa atlàntica gallega

Costa atlàntica andalusa

Costa mediterrània del sud

Costa mediterrània de l’est

Alta, rocosa i retallada per l’existència de ries

Recta, baixa i arenosa

Recta, alta, escarpada i rocosa

Segons la zona pot ser baixa i arenosa o alta, retallada, escarpada i rocosa

Recta, alta i escarpada, encara que amb trams plans

7 Compara els arxipèlags canari i balear. Hi pots incloure informació com nombre d’illes (i els seus noms), mar o oceà en el qual es troben, característiques del relleu, costes, etc.

8 Localitza l’intrús sobre el relleu d’Europa i col·loca’l en el lloc corresponent.

• Penínsules: Itàlica, Ibèrica, Irlanda, Kola, Escandinava i Balcànica.

• Muntanyes joves: Pirineus, Apenins, Carpats i serralada dels Urals.

• Massissos i muntanyes antics: Massís Central francés, Caucas i serralada Escandinava.

• Illes: Gran Bretanya, Jutlàndia, Islàndia, Malta i Sicília.

9 De les formes en les quals les persones intervenen en el relleu, quines consideres que poden ser les més perjudicials per al medi ambient? Explica per què. Després, comenta la teua resposta amb la resta de la classe.

El semàfor. Al costat de cada activitat, acolorix així en el quadern:

si has sabut la resposta

si has necessitat ajuda

o si no has sabut respondre-la

OBJECTIU EN ACCIÓ

Difon la importància de dur a terme accions de producció i consum responsables

1  Per a analitzar la importància de les accions de producció i consum responsables, es pot utilitzar la tècnica de pensament Brúixola o punts cardinals: E-O-N-S. L’alumnat considerarà cada una de les idees proposades des de diferents punts de vista d’acord amb el que es proposa en l’organitzador gràfic. Tindrà caràcter individual i es farà una posada en comú amb el grup classe amb els interrogants finals.

Necessitat

Suggeriments poSicions

E = Entusiasme/Emoció: Què t’entusiasma d’aquesta idea o situació? Quins aspectes positius hi trobes? Què trobes emocionant?

O = Obstacle/preOcupació: Quins obstacles o dificultats veus a aquesta idea o situació? Quines preocupacions et genera? Quins aspectes negatius hi veus?

N = Necessitats: Què més necessites saber? Quina informació necessites per a comprendre millor aquest tema?

S = Suggeriments/poSicions: Quina és la teua postura o opinió sobre aquesta idea o situació? Quins suggeriments o accions portaries a terme per a millorar la situació?

Totes les idees que es vagen traient, tant de manera individual com en grup, serviran per a desenvolupar aquesta crida a través de les xarxes socials. Poden utilitzar diferents eines per a arribar a la comunitat, com publicacions d’imatges, vídeos, posts amb text més llarg, tuits, etc.

Planteja-t’ho!

C o m ho he aprés ?

1 Has aprés alguna cosa nova? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has aprés? Quina utilitat té el que has aprés? En què et servirà en la vida diària?

2 Reflexiona sobre el que pots continuar millorant d’ara en avant i amplia la reflexió cap al que els companys i companyes puguen millorar.

Creus que la població mundial és conscient del problema que hi ha pel que fa a la nostra forma de vida actual i els danys que causa al medi ambient?

Consideres que les xarxes socials tenen la capacitat de comunicar i conscienciar un major nombre de persones? Creus que hi hauria algun mètode millor de comunicar les teues idees?

És possible que no ens prenguem massa seriosament la repercussió de les nostres accions en el medi natural i necessitem conseqüències més dràstiques per a ser-ne conscients?

Obstacle preOcupació

Entusiasme Emocions

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.