Les cabanes de pedra seca i el patrimoni rural

ÍNDEX: RESUM ......................................................................................................................................... 1 ABSTRACT .................................................................................................................................. 1 1.

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 2

2.

OBJECTIUS I CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES ....................................... 2 2.1.

OBJECTIUS ................................................................................................................. 2

2.2.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES ............................................................. 2

3.

LES CABANES DE PEDRA SECA A CATALUNYA: CONTEXT HISTÒRIC......... 3

4.

LA

CABANA

DEL

TURÓ

DEL

FRA

RAFEL:

UNA

APROXIMACIÓ

ARQUEOLÒGICA ...................................................................................................................... 5 4.1.

LA CABANA EN CONTEXT ..................................................................................... 5

4.2.

DESCRIPCIÓ I ESTAT ACTUAL DE LA CABANA ................................................ 7

4.3.

INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I USOS DE LA CABANA ......................................... 10

4.3.1.

ESTUDI COMPARATIU DE DOS CABANES DE LA ZONA: TERRERA

ENCASTADA I TERRERA MARGERA ............................................................................... 12 4.4.

POSSIBILITATS ARQUEOLÒGIQUES: PROPOSTES D’INTERVENCIÓ I

DIVULGACIÓ ........................................................................................................................ 13 4.4.1.

IMPORTÀNCIA DE LA CATALOGACIÓ I LA CONSERVACIÓ ......................... 13

4.4.2.

PROPOSTA DE PROSPECCIÓ I EXCAVACIÓ ARQUEOLÓGICA .................... 14

4.4.3.

PROPOSTA DE DIVULGACIÓ CULTURAL I TURÍSTICA ................................. 14

5.

CONCLUSIÓ..................................................................................................................... 15

6.

BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................... 17

7.

ANNEX FOTOGRÀFIC .................................................................................................. 18

Les cabanes de pedra seca i el patrimoni rural: Estudi d’una cabana de terrera encastada a la Serra de Marina (Barcelonès) Resum El present treball pretén analitzar la cabana de pedra seca de terrera encastada del Turó del Fra Rafel des d’una perspectiva interdisciplinar entre la recerca històrica, la metodologia arqueològica i la interpretació antropològica. Per assolir aquests objectius, s’ha dut a terme una primera part de treball de camp i una posterior tasca d’interpretació de les dades i recerca bibliogràfica. Els resultats de la investigació han possibilitat aprofundir en els possibles usos d’aquest tipus de construcció tradicional, vinculada a l’activitat agroramadera en època moderna i contemporània. Al mateix temps, el conjunt de la nostra recerca ha permès posar de manifest el valor de la tècnica constructiva de la pedra seca a la Catalunya rural.

Paraules clau: pedra seca, cabana de terrera encastada, arqueologia contemporània, arquitectura rural, Serra de Marina.

Abstract The present paper aims to analyse a dry-stone hut located on the Turó del Fra Rafel from an

interdisciplinary

perspective

between

historical

research,

archaeological

methodology and anthropological interpretation. To achieve these objectives, we carried out a first part of fieldwork and later a subsequent task of data interpretation and bibliographic research. These results have been allowed to search for the possible uses of this type of traditional construction linked to the agro-livestock activity in modern and contemporary times. In addition, this paper has brought to light the importance of dry stone construction technique in the Catalan countryside.

Keywords: dry stone, shepherd's hut, Serra de Marina, rural architecture, contemporary archaeology.

1

1. INTRODUCCIÓ Una de les motivacions principals de la recerca és constatar la importància històricocultural de les construccions en pedra seca, una tècnica tradicional pràcticament en desús en l’actualitat. La prioritat essencial és, doncs, ampliar el coneixement sobre l’arquitectura i les construccions rurals a Catalunya basades en aquesta tècnica ancestral.

Aquesta activitat ens ha apropat al treball de camp i al mètode arqueològic, obrint la possibilitat de realitzar futures intervencions dins l’emplaçament estudiat. Tanmateix, el plantejament d’aquest estudi permet desenvolupar un ampli ventall d’actituds i valors sobre la interacció entre els diferents camps d’estudi relacionats amb l’exercici de la nostra professió (història, antropologia, arqueologia, arquitectura, etc.).

2. OBJECTIUS I CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES 2.1.

OBJECTIUS

Els objectius principals que es plantegen en el present estudi se centren principalment en: a. Registrar i analitzar la cabana de pedra seca des d’una metodologia arqueològica. b. Elaborar una proposta interpretativa sobre la funcionalitat de la cabana estudiada. c. Posar en valor el jaciment atenent els criteris de restauració-conservació del patrimoni arqueològic de les cabanes en pedra seca.

2.2.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES

Per donar resposta als objectius esmentats, primerament hem iniciat una tasca de recerca i selecció de les cabanes susceptibles de ser estudiades. Davant l’estat d’enderroc d’altres cabanes de la comarca del Barcelonès, hem triat la cabana del turó del Fra Rafel pel seu bon estat de conservació i el seu potencial arqueològic. Seguidament, s’ha dut a terme una tasca de planificació dels treballs de camp i dels materials necessaris per a la presa de mides (cinta mètrica i jaló manufacturat1), per l’enregistrament gràfic (càmeres mòbils,

1

Veure Annexos 1 i 2, Materials emprats i procés d’elaboració del jaló.

2

nivell, brúixola i termòmetre) i pel desbrossament de la vegetació de l’entorn (rascleta).

Un cop reunit tot l’equip de treball i el material, ens hem desplaçat en data 3/01/2021 a la ubicació de la cabana, on s’han realitzat la presa de mesures de les estructures i el registre fotogràfic de la cabana i l’entorn (camí, paisatge, vista panoràmica, etc.). A continuació, hem realitzat un croquis de la planta i la secció de l’estructura, així com dels blocs de pedra seca de l’entrada de la cabana (enderroc). El temps estimat de totes aquestes tasques ha estat de 2,5 hores.

3. LES CABANES DE PEDRA SECA A CATALUNYA: CONTEXT HISTÒRIC Segons l’arquitecte Ramon Ripoll (2010), s’entén per pedra seca la tècnica emprada en tota construcció que, en l’aixecament de la paret, no s’utilitza calç ni cap altre material de cohesió. Amb aquesta tècnica s’han fet construccions durant moltes èpoques i en molts indrets, sobretot en el medi rural. Les rives de la Mediterrània són una de les zones del món amb una major presència d’elements de pedra seca. La durabilitat del material usat (fonamentalment pedra calcària) i l’escassa vegetació espontània de les zones on abunda (a causa de la baixa pluviometria) han contribuït a la conservació de moltes d’aquestes construccions: marges, barraques de vinya, cabanes de volta, basses, paravents, etc. Per la seva banda, la part meridional de Catalunya, les illes Balears, així com el nord del País Valencià, constitueixen un dels màxims exponents de la pedra seca a la costa mediterrània (Coste et al., 2017).

La presència de la pedra seca a Catalunya es manifesta de forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, els secants de Les Garrigues, l’Urgell, el Segrià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, l’Empordà i el Montsià, entre d’altres. En aquest sentit, les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari en molts territoris on predominen. Al llarg dels segles han configurat uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor, dominats sobretot per l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. Aquest tipus d’arquitectura rural es basa en construccions que feien la funció de cobert d’estris i de lloc d’aixopluc per part de ramaders i pagesos, sobretot quan les tasques agrícoles requerien un treball continuat, com ara la verema i la sega. Simultàniament, aquestes construccions també 3

servien per abrigar els animals de càrrega i arrossegament quan es requeria. «També s’usaven d’estança permanent durant les dècades de repoblació, atès que els camperols vinguts d’altres indrets no disposaven d’altres habitacles quan feien ocupació de la finca que tenien assignada» (Bover, 2010: 37-38). Així doncs, servien per a protegir-se del mal temps, de les hores de màxima insolació de l’estiu, del fred de l’hivern i per guardar els estris de mà, els aliments o l’aigua. Segons Magrinyà (2018), la seva presència va lligada a un passat històric que determina una realitat econòmica d’una societat humil que vivia del treball de la terra. Són construccions que es van crear per realitzar unes funcions específiques i que, en molts casos, encara avui segueixen realitzant-se. Es tracta d’una tècnica constructiva simple i intuïtiva relacionada amb l’autoconstrucció i l’aprofitament dels recursos naturals, vinculada a uns valors de sostenibilitat, integració estètica i respecte amb l’entorn. Durant les feines preparatòries del conreu en terres boscoses, cal acondicionar el sòl perquè sigui apte per als cultius. Segons l’antropòleg Bover (2010), al llaurar, afloren en superfície moltes pedres que el pagès extreu per millorar les condicions del terreny. Aquest procediment provoca l’acumulació de pedres que han estat aprofitades pels pagesos per construir marges, masos, cisternes, escales, mines, ponts, abeuradors, empedrats de camins i carrers, i cabanes de pedra seca2. Habitualment, els constructors de pedra seca no eren persones especialitzades en l’ofici de la construcció.

Generalment, els mateixos pagesos i agricultors eren qui alçaven aquestes edificacions.

Així doncs, l’autoconstrucció d’aquest tipus de barraques era el sistema més econòmic per a l’aixecament de bastiments de caràcter temporal o estacional. Per tant, eren petites edificacions senzilles de dimensions reduïdes, majoritàriament construides per pagesos, jornalers, miners i pastors. Igualment, «no hem d’oblidar l’existència d’un altre grup de constructors que sovint s’ignora quan ens referim al tema que ens ocupa: els obrers industrials. El cas de Catalunya, per l’especificitat de la seva revolució industrial –– allunyada de les grans ciutats, i a prop de recursos fluvials que garantien el subministrament d’aigua de les colònies tèxtils–– és especialment significatiu per les primeres indústries en l’entorn rural» (Bover, 2010: 40).

Cal tenir present que, durant els segles XVIII i XIX el repartiment i fragmentació de les terres de cultiu van provocar un auge de les construccions de pedra seca, que significaren 2

Les primeres referències històriques documentades del terme daten del segle IX, amb les nomenclatures

següents: cabana, cabanyal, barraca i tuguri.

4

un canvi extraordinari en el paisatge. Segons Ripoll (2010), es passà d’un paisatge d’aprofitament ramader a una explotació majoritàriament agrícola en què els murs de pedra s’erigien com a vertebradors de l’espai. En aquest sentit, l’alzina i el pi deixaran pas a la vinya i l’olivera. Aquest fet significà una profunda transformació antròpica del paisatge agrari. Antigament, les cabanes estaven vinculades a les explotacions agràries, però, actualment bona part d’aquestes es troba en espais no conreats, degut a l’abandonament progressiu dels zones agrícoles i del creixement d’àrees forestals. Aquest procés, tal com declaren Coste et al. (2017), ha contribuït a la desaparició del patrimoni de pedra seca a Catalunya en les darreres dècades, fet que comporta la pèrdua de la memòria històrica d’aquest tipus d’arquitectura tradicional.

4. LA CABANA DEL TURÓ DEL FRA RAFEL: UNA APROXIMACIÓ ARQUEOLÒGICA 4.1.

LA CABANA EN CONTEXT

La cabana de pastor estudiada (23066 segons el nombre de registre) es troba ubicada a la vessant sud del turó del Fra Rafel (Serra de Marina), a 4,66 km de la ciutat de Badalona (41°29'23.4" N 2°14'37.1" E). Es troba emplaçada a 381 m.s.n.m. enmig d’un paisatge de bosc mediterrani de clima temperat. La seva situació topogràfica elevada (fig. 1) permet una visió panoràmica del litoral del Maresme. Es tracta d’una cabana-cova excavada a la roca de tipus hipogeu a partir d’una obertura natural de la roca mare. Aquest tipus de construcció rep el nom de terrera encastada, on la part frontal es cobreix amb una paret de pedra seca, deixant un portal d’accés. Les característiques geològiques de la roca mare (fig. 2), composta majoritàriament de granit alcalí, afavoreixen la fàcil perforació de la mateixa, ja que es tracta d’un mineral granulós de fàcil disgregació. D’altra banda, les pedres emprades en la construcció de l’entrada, de pòrfir àcid, proporcionen solidesa a l’estructura degut a la seva duresa i resistència.

Pel que fa l’entorn natural que envolta la cabana, es tracta d’un paisatge agroforestal històricament vinculat a l’activitat agrícola i, especialment, vitícola. Aquest espai és molt ric en formacions arbustives i herbàcies (romaní, ginesta, fonoll, gatosa, bruguerola) i arbòries (alzina, el roure, garrofer i sobretot pi pinyoner). Es coneix que actualment, hi ha 240 hectàrees qualificades com a sòls agrícoles, de les quals la meitat corresponen a 5

vinyes i la resta a horts, farratges i cereals. Avui en dia, molts terrenys agrícoles tradicionals pertanyen a zones periurbanes, tenint en compte que els processos d’urbanització han guanyat terreny a les zones agràries (desruralització). Així mateix, les conques visuals de la Serra ofereixen una panoràmica general sobre el conjunt de l’Àrea Metropolitana i de la demarcació de Barcelona, des d’una altitud màxima de 485 metres (turó de Galzeran).

Figura 1: Mapa d’ubicació i plànol d’emplaçament de la cabana de pedra seca (elaboració pròpia a partir d’Instamaps).

Figura 2: Mapa geològic de l’àrea de la cabana i el seu entorn. La cabana es troba en un aflorament de pòrfir i granodiorites (Gpg) i de granits alcalins (Ggd) (elaboració pròpia a partir del material cartogràfic de l’ICGC).

El primer registre que trobem de la cabana estudiada data del 23/12/2020, sota el codi 23066. Aquesta ha estat descoberta per l’enginyer agrònom Joan M. Vives i Teixidó, membre del Centre Excursionista de Catalunya i de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Destaquem la seva tasca com a director de la revista Excursionisme i la publicació de l’obra Patrimoni rural i pedra seca: 20 itineraris a peu i en BTT (2011).

Gràcies a la seva tasca de registre i documentació, ha estat possible desenvolupar un

6

sistema de treball i una metodologia arqueològica per a l’estudi integral de l’estructura que ens disposem a mostrar a continuació.

4.2.

DESCRIPCIÓ I ESTAT ACTUAL DE LA CABANA

D’acord amb els tipus de construcció en pedra seca més presents a Catalunya, la majoria de les tipologies documentades corresponen a estructures aïllades o adossades (les quals suposen més del 60% del total registrat). Cal remarcar que més del 20% correspon a estructures de tipus terrera encastada, és a dir, que s’han construït aprofitant una cova o forat en una roca, com és el cas de la que ens ocupa. Aquesta està orientada cap al migdia solar, és a dir, la boca de l’entrada es troba mirant al Sud Oest i presenta un considerable bon estat de conservació. El tipus de porta és de llinda plana, formada per una pedra plana recolzada sobre els murs laterals (fig. 3 i 4).

Figura 4: Vista frontal de l’obertura de la cabana (elaboració pròpia).

Figura 3: Vista lateral de l’obertura de la cabana (elaboració pròpia).

La planta general de l’estructura presenta una tendència rectangular i es compon de dos espais distingibles: el passadís i la sala3. Com ja hem esmentat amb anterioritat, l’entrada de la cabana es compon per dos murs laterals i una llosa plana col·locada damunt d’aquests, amb una inclinació de 3º4. Els murs, o columnes, estan fets amb roques apilades una sobre l’altre sense cap tipus d’argamassa que les uneixi. La columna de l’esquerra està formada per tres pedres, les quals en total fan 42,5 centímetres d’alçada i 33 centímetres d’amplada la més gran (fig. 5). La columna de la dreta està formada per sis

3

Veure Annexos 3 i 4, Vista interior de la cabana i vista del passadís.

4

Veure Annex 5, Inclinació de la llosa transversal.

7

pedres, les quals en total fan 53 centímetres d’alçada i 46 centímetres d’amplada la més gran d’elles. La llosa superior fa 97 centímetres d’amplada i 19 centímetres d’alçada. A la base de l’entrada, trobem una pedra clavada al sòl de 54,5 centímetres d’amplada que redueix l’alçada de l’accés a uns 58 centímetres. L’amplada màxima de la boca de l’entrada és de 80 centímetres.

Figura 5: Croquis de la secció de l’entrada de la cabana. Dades expressades en centímetres (elaboració pròpia).

Entrant a la cabana, hi ha un petit passadís de 158 centímetres de llarg i 58 centímetres d’alçada, el qual es va fent cada vegada més estret (68 centímetres) fins arribar al centre de la cabana, la qual només té, com ja hem esmentat, una sala excavada a la roca. Aquesta és semi quadrangular, de 126 centímetres d’amplada i 220 de llargada. La seva alçada és de 78 centímetres al final d’aquesta, 109 centímetres al centre i 74,5 centímetres a tocar del passadís, fent així una petita volta (fig. 6) Tenint en compte que la cabana es troba orientada al costat contrari del vent dominat del sud-oest de la costa del Maresme, podem suposar que la construcció del passadís té una finalitat aïllant. La longitud del corredor distància l’interior de les inclemències del temps i, per tant, la cabana presenta unes condicions òptimes per al refugi i la pròpia conservació.

Figura 6: Croquis de la secció completa de la cabana. Dades expressades en centímetres (elaboració pròpia).

8

A l’entrada de la cabana hi ha un petit enderroc format per cinc pedres, totes ells de mides similars (entre 20 i 40 centímetres), de les quals no en sabem la seva provinença (fig. 7).

Tot i així, aquestes no formen part de l’estructura de la cabana, tenint en compte que la construcció no mostra cap signe de destrucció. Creiem que la caiguda d’aquest

blocs

podria

haver

estat

originada per processos tafonòmics. Una altra hipòtesi que es contempla al respecte és la possibilitat d’un esllavissament provocat per agents naturals, com la força de l’aigua o el vent accentuat per la pendent de la vessant del turó. Observem que les cinc pedres que configuren l’enderroc

estan

dins

la

mateixa

Figura 7: Croquis de la planta de la cabana. Dades expressades en centímetres (elaboració pròpia).

trajectòria que les pedres situades sobre la gran llosa superior de la porta5.

Per tal d’interpretar el procés d’edificació de la cabana, així com l’ordre de les seves fases constructives temporals, hem recorregut a la metodologia estratigràfica arqueològica ideada per Edward C. Harris al 1973. A continuació, es mostra el croquis en secció i planta de la cabana amb la numeració de cada unitat estratigràfica (fig. 8) juntament amb el diagrama (fig. 9).

Figura 9: Croquis de la cabana amb les unitats estratigràfiques (elaboració pròpia).

5

Figura 8: Matriu estratigràfica de la cabana (elaboració pròpia).

Veure Annex 6, Vista superior de la cabana on s’observen pedres aïllades que es podrien vincular a l’acció del mateix enderroc o despreniment.

9

Com es pot veure en el diagrama anterior, el primer pas constructiu que identifiquem és la perforació del passadís a la roca mare (UE 2). Un cop excavada la profunditat desitjada del corredor, es va obrir la sala de la cabana (UE 1). Posteriorment, es va col·locar la llosa base ubicada als peus de l’entrada (UE 13). A continuació, es van disposar diferents blocs de pedres per a l’alçament dels pilars laterals (UE’s 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12), per tal de configurar l’accés o porta. Finalment, es va instal·lar una gran llosa transversal d’aproximadament d’un metre de llargada (UE 3) sobre els dos pilars laterals, configurant el llindar de la porta.

4.3.

INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I USOS DE LA CABANA

Degut a les reduïdes dimensions de la cabana estudiada, es descarta que aquesta hagi estat vinculada a activitats ramaderes, com per exemple l’aixopluc del bestiar. Per aquest motiu, deduïm que es tracta d’una barraca destinada principalment a usos agrícoles, com el cultiu de la vinya, molt present a la zona. Probablement, servia per a resguardar els agricultors i les eines del camp de les inclemències del temps tant a l’hivern com a l’estiu.

Així mateix, la temperatura que es registra a l’interior de la cabana (15-21ºC) garanteix un ambient estable durant tot l’any, fet que permet el confort tèrmic davant les hores més caloroses d’estiu i els dies més humits i freds de l’hivern. Segons Nathan J. Wallace, especialista en pedra seca, és possible deduir que les possibles termoalteracions que es puguin trobar dins la cabana siguin conseqüència de la combustió de branquillons residuals de la poda de la vinya. Aquests processos de combustió servien per escalfar l’interior de la cabana i posteriorment aixoplugar-s’hi en els moments més freds de l’any. Especialment durant l’època de la poda de la vinya (generalment a l’hivern), els agricultors (especialment al Priorat

i

aprofitaven

a

Tarragona)

aquests

petits

espais d’abric per descansar Figura 10: Fragment de vora vidrada oxidant localitzat davant de l’accés a la cabana (elaboració pròpia).

10

confortablement un cop l’espai ja ha estat aclimatat (N. Wallace, comunicació personal, 10 de gener de 2021).

Cal destacar la presència d’un fragment de ceràmica (fig. 10) a la zona exterior de la cabana, l’era, que podria ser el resultat d’usos culinaris o les restes d’atuells contenidors de líquids (aigua, vi). Aquesta evidència constata que hi va haver una ocupació humana vinculada a l’activitat agrícola.

Cal tenir present que la situació de la cabana respecte del terreny està lligada a la disposició dels camins d’accés i les antigues feixes de cultiu. La troballa d’una estructura de contenció (fig.11), de la qual resten conservades tres fileres de pedra seca, permet associar també la cabana amb el treball agrícola. Les característiques topogràfiques de la vessant del turó on es troba ubicada han condicionat el tipus de construcció en terrera encastada i el seu emplaçament, aprofitant els camins ja existents que donaven accés a les antigues terrasses de cultiu.

Figura 11: Estructura de contenció localitzada aproximadament a 7,5 metres de la cabana estudiada (elaboració pròpia).

Per poder interpretar i reconstruir fidelment els usos d’aquesta cabana, seria convenient intervenir arqueològicament l’indret a partir d’una sèrie de sondejos i excavacions que permetin constatar les hipòtesis esmentades i aprofundir en el coneixement que disposem actualment sobre la ocupació de la cabana.

11

4.3.1. ESTUDI COMPARATIU DE DOS CABANES DE LA ZONA: TERRERA ENCASTADA I TERRERA MARGERA Per tal de veure les diferents tipologies de cabanes de pedra seca que existeixen al conjunt del territori, s’ha realitzat una comparativa entre la cabana de terrera encastada del present treball i una altra de terrera margera situada al municipi de Tiana. Aquesta última es caracteritza per estar construïda dins d’un marge, és a dir, encastada totalment dins el terrer d’una feixa, amb la paret frontal formant part del propi marge. A partir de la informació proporcionada per l’article d’Artigas i Grau (2011), s’estima que un 26% de les cabanes documentades es localitza en vessants de turó, dins d’un entorn natural on predominen matollars, essent aquest el paisatge on s’ubiquen les dues cabanes anteriorment mencionades.

Ambdues construccions presenten la mateixa tipologia de porta, la llinda plana, essent la més comuna en la majoria de les cabanes documentades a Catalunya. El conjunt d’aquestes cabanes es correspon amb el grup de construccions adossades al marge, les quals constitueixen el 24% del total de cabanes inventariades. No obstant això, les estructures de terrera encastada aprofiten la obertura natural d’una cova o balma, mentre que la segona tipologia, de terrera margera, està excavada a la roca directament. És per això que aquestes últimes no disposen d’una entrada o passadís per accedir a l’interior.

Respecte a la forma de la planta, la de Tiana és circular, a diferència de la cabana analitzada, que presenta una planta de tendència rectangular. Segons les dades proporcionades per Artigas i Grau (2011), la tipologia circular representa un 37% del total, mentre que el tipus de planta rectangular correspon a un 23% del total de cabanes catalogades. Els autors destaquen que «les barraques de planta rectangular i adossades al marge es concentren, gairebé exclusivament, als paisatges de les Garrigues» (Artigas; Grau, 2011: 134). Per tant, la cabana estudiada es podria considerar un cas particular o d’excepció de la zona en què es troba. Pel que fa al grau de preservació, la cabana del Turó del Fra Rafel es conserva en la seva totalitat, mentre que la de Tiana es troba en un estat d’enderroc total.

12

4.4.

POSSIBILITATS

ARQUEOLÒGIQUES:

PROPOSTES

D’INTERVENCIÓ I DIVULGACIÓ 4.4.1. IMPORTÀNCIA DE LA CATALOGACIÓ I LA CONSERVACIÓ Essent conscients que el paisatge de pedra seca en general representa un patrimoni cultural indiscutible, cal tenir present la necessitat de continuar estudiant, divulgant i protegint aquests tipus de construccions. Creiem doncs que és indispensable la recerca interdiciplinar entre l’arqueologia, la història, l’antropologia, l’arquitectura i la restauració, per tal d’entendre les particularitats tipològiques i funcionals d’aquestes edificacions. D’aquí la raó de preservar aquest llegat singular i emprendre una sèrie d’accions i mesures encarades a la conservació, restauració i protecció d’aquest patrimoni. Cal, però, adoptar una perspectiva àmplia i contextualitzada, tenint en compte tant els valors materials com els immaterials a l’hora de configurar un registre més global que, no només englobi les característiques físiques, sinó que inclogui el seu valor sociocultural i utilitari. Tal com diu Plans i Maestra (2005), «el patrimoni no té sentit si la societat no l’utilitza. Mitjançant aquest ús social, el patrimoni és entès com un instrument d’educació i de desenvolupament social, econòmic i cultural» (Plans, 2005: 2).

Per tal d’assolir els objectius anteriorment mencionats, es proposen una sèrie d’iniciatives de conservació i divulgació. En primer lloc, considerem que és important identificar les possibilitats d’ús i pràctiques pròpies de la pedra seca, tenint en compte que d’aquesta es pot extreure informació molt útil per contribuir al coneixement històric i tècnic.

Simultàneament, és indispensable avaluar el bé patrimonial en funció de la seva ubicació i relació amb el paisatge i el seu valor simbòlic, és a dir, analitzar la materialitat per entendre tot allò inmaterial, com les tradicions i els coneixements populars. Així doncs, es planteja la creació i desenvolupament d’un sistema de treball i una metodologia comuna d’investigació i catalogació per tal d’aprofundir en els objectes patrimonials que es preserven. Cal, doncs, documentar-los, conservar-los, estudiar-los i interpretar-los. En conseqüència, és precís investigar les alternatives existents a les diferents àrees geogràfiques de Catalunya i de l’àmbit mediterrani, per tal de mantenir aquesta tradició constructiva tan emblemàtica de casa nostra, amb l’objectiu de fer-la sostenible i preservar-la amb finalitats d’estudi i d’educació. Creiem convenient, per tant, la creació d’una base de dades comuna que fomenti la difusió i la publicació de material pedagògic, a tall d’exemple fitxes, material gràfic i audiovisual, fotogrametries i reconstruccions 3D. 13

4.4.2. PROPOSTA DE PROSPECCIÓ I EXCAVACIÓ ARQUEOLÓGICA Per tal d’aprofundir en la reconstrucció històrica de la vida de la cabana (des de la seva construcció fins al seu abandonament), creiem que és indispensable realitzar una intervenció arqueològica tan a l’interior com a l’exterior de la construcció. D’aquesta manera podriem aproximar-nos als seus veritables usos en relació amb l’activitat humana.

L’excavació suposaria l’obtenció de datacions relatives (ceràmiques, numismàtica, etc.) i absolutes (radiocarboni, isòtops estables, etc.), la recuperació de restes materials i biològiques, en cas de ser presents, i la obtenció de l’estratigrafia completa, indispensable per comprendre l’evolució cronològica de la cabana. Primerament, s’efectuaria una prospecció extensiva a les immediacions de la cabana, tenint en compte que afloren fragments de ceràmica en superfície.

En segon lloc, proposem la realització d’una excavació intensiva segons la metodologia Harris a l’exterior entre la cabana i el mur (fig. 11), degut a què les dues estructures estan realitzades amb la mateixa tècnica constructiva de pedra seca i poden presentar connexió cronològica i funcional. A continuació, es procediria a l’excavació intensiva segons la metodologia Méroc-Laplace, a l’interior de la cabana, amb la intenció d’obtenir informació arqueològica a partir de la potència estratigràfica. Les restes recollides es classificaran per unitats estratigràfiques, excepte el material recuperat del interior de la cabana, el qual es coordenarà i es guardarà en bosses individualitzades, per ser posteriorment rentat, siglat i inventariat segons la metodologia de registre. Finalment, aquest material serà analitzat en un context de laboratori per tal d’aplicar els mètodes arqueomètrics necessaris per facilitar la interpretació.

4.4.3. PROPOSTA DE DIVULGACIÓ CULTURAL I TURÍSTICA Per tal d’acostar aquest patrimoni al públic general, ens hem inspirat en la ruta de senderisme de pedra seca de la zona de Capçanes, al Priorat. Proposem, doncs, la creació d’una ruta de senderisme que uneixi les construccions de pedra seca de l’àrea del Maresme i el Barcelonès (fig. 12). Atès que aquesta zona es caracteritza per la seva tradició vitícola, suggerim un recorregut que enllaci les cabanes de pedra seca amb el món de la vinya. Aquest itinerari vincularía les següents construccions: la cabana estudiada en el present treball (Turó del Fra Rafel, Barcelonès), la cabana propera a 14

l’Hospital Germans Trias i Pujol (Barcelonès) i la cabana del municipi de Tiana (Baix Maresme). Així mateix, la ruta inclouria una visita a les vinyes de Tiana amb un tast de vi i cava local al celler de les Caves Parxet, situat al mateix municipi. Aquesta proposta de divulgació permetria integrar el patrimoni cultural de pedra seca amb la tradició popular de la zona. D’aquesta manera, s’aconseguiria sensibilitzar el públic de la importància de l’arquitectura en pedra seca en relació amb les persones i el seu entorn.

Al promoure aquesta iniciativa es fomentaria la protecció d’aquest patrimoni i la conservació d’aquesta tradició.

Figura 12: Mapa de la ruta proposada que uneix tres cabanes de pedra seca entre el Maresme i el Barcelonès. 1: Cabana de terrera margera (Tiana); 2: Cabana de terra encastada (Barcelonès) i Cabana aèria adossada al marge (Barcelonès) (elaboració pròpia).

5. CONCLUSIÓ Amb aquest estudi arqueològic hem pogut conèixer i aprofundir en la recerca de construccions en pedra seca, la seva tradició i valor cultural. Un dels aspectes principals del nostre treball ha estat incidir en la metodologia i les tasques de registre d’aquest tipus d’estructures, la seva tècnica constructiva, el seu entorn i la seva funcionalitat. A partir d’aquests paràmetres s’ha procedit a la interpretació a través de la materialitat i la recerca bibliogràfica, així com la consulta de fonts orals, que ens han proporcionat important informació sobre la vessant tècnica i cultural d’aquests espais. L’estudi comparatiu ens ha permès també identificar diferents tipologies de cabanes, i al mateix temps, hem pogut aprofundir en la relació tipològica i funcional d’aquestes. A través del nostre cas d’estudi, 15

hem indagat en la vinculació de la seva forma amb les tasques agrícoles, doncs la seva dimensió exclou que es tracti d’un refugi destinat a l’aixopluc del bestiar. Es tracta, doncs, d’una construcció senzilla concebuda per protegir el camperol del vent, la pluja i el fred, així com un espai destinat a l’emmagatzematge de l’utillatge agrari.

Per altra banda, hem pogut constatar el valor històric d’aquestes construccions, que constitueixen un veritable referent identitari de molts territoris de Catalunya i Europa, sobretot de la conca mediterrània. Per tal de donar valor a la construcció, s’ha plantejat una proposta d’intervenció arqueològica basada en una prospecció, excavació i posterior estudi per a la reconstrucció completa de l’ús d’aquest espai per part dels humans.

Aquesta iniciativa ha de permetre, no només conèixer la història particular del jaciment, sinó també contribuir a la divulgació i a l’apropament de la tècnica de pedra seca a un públic no especialitzat. Una gestió acurada d’aquest patrimoni hauria de permetre posarlo al servei del conjunt de la comunitat, tot vinculant-lo a les singularitats de cada indret i explotant adequadament el seu potencial didàctic com a eina d’aprenentatge. Finalment, amb aquest treball hem realitzat un recorregut històric, arqueològic i paisatgístic de les construccions en pedra seca, una obra singular que ens apropa a la tradició del món rural de Catalunya.

16

6. BIBLIOGRAFIA ARTIGAS, R.; GRAU, J. (2011): «Wikipedra. Reflexió després de dos anys de funcionament i principals resultats obtinguts». Wikipedra [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/35RNKdI (consultat: 12/12/2020).

BOVER, A. (2010): «Parcel·la i funcionalitat». La pedra seca: evolució, arquitectura i restauració. Brau Edicions, pp. 25-48.

COSTE, P.; CORNU, C.; LARCENA, D. i SETTE, R. (2017): La piedra seca: un recorrido por el mundo, allí donde la piedra seca hace paisaje. Saber Hacer.

MAGRINYÀ, L. (2018): Patrimoni arquitectònic rural de pedra seca: proposta dels criteris de conservació-restauració a partir de l’estudi de les barraques i cabanes del Pla Especial de Protecció del Terme Municipal de Montblanc. Universitat de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2X4QDTM (consultat: 18/01/2021).

PLANS i MAESTRA, J. (2006): «Arquitectura tradicional en pedra seca: el patrimoni immoble de la comarca del Bages». Universitat Oberta de Catalunya [en línia].

Disponible a: https://bit.ly/2KrQxmv (consultat: 18/01/2021).

RIPOLL, R. (2010): «Les barraques de pedra seca». La pedra seca: evolució, arquitectura i restauració. Brau Edicions, pp. 55-102.

17

7. ANNEX FOTOGRÀFIC 7.1.

Annex 1: Estris emprats per la realització del treball (cinta mètrica, marcador, tisores, cinta blanca i serra per la realització del jaló) (Elaboració pròpia):

7.2.

Annex 2: Procés d’elaboració del jaló a partir d’un pal d'escombra serrat i cinta blanca. (Elaboració pròpia):

18

7.3.

Annex 3: Vista de l’interior de la cabana (elaboració pròpia):

6.6. Annex 4: Vista del passadís des de dins de la cabana (elaboració pròpia):

19

7.4.

Annex 5: Inclinació de la llosa transversal superior de la cabana (elaboració pròpia):

7.5.

Annex 6: Vista superior de la cabana (elaboració pròpia):

20

7.6.

Annex 7: Nosaltres al interior de la cabana:

7.7.

Annex 8: Nosaltres fora la cabana:

21