Barcelona: la passarel·la del passat. Projecte d'exposició temporal al MAC

30 DE MAIG DE 2021

BARCELONA:

LAPASSAREL·LA DEL PASSAT Projecte d'exposició temporal al MAC

DE LA PROTOHISTÒRIA A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

JUDIT HERNÀNDEZ MAS Universitat de Barcelona

GERARD JOVER SANTOS Universitat de Barcelona

ALBERT RUIZ OLÓNDRIZ Universitat de Barcelona

«La moda és l'expressió subtil i mudable de cada època. Seria insensat que el nostre mirall social tornés sempre la mateixa imatge. El més important en darrer terme, és comprovar si aquesta imatge correspon realment al que sentim que és».

Cecil Beaton, fotògrafa de moda

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

Sumari 1. Presentació

2

1.1. Iniciativa

2

1.2. Temàtica

2

2. Objectius i justificació

3

3. Comissariat i comitè científic

3

3.1. Comissaris

3

3.2. Comitè científic

4

4. Discurs museològic

4

4.1. Protohistòria

4

4.2. Cultura romana

5

4.3. Món visigot

5

4.4. Baixa Edat Mitjana

6

4.5. Època Moderna

6

4.6. Època Contemporània

7

5. Seu

7

5.1. Descripció de la sala

7

6. Estructura de l’exposició. Guió i disseny

10

6.1. Organització de l’espai expositiu

10

6.2. Peces d’exposició

14

6.2.1. UEX 1: Protohistòria

14

6.2.2. UEX 2: Cultura romana

16

6.2.3. UEX 3: Món visigot

19

6.2.4. UEX 4: Baixa Edat Mitjana

21

6.2.5. UEX 5: Època Moderna

25

6.2.6. UEX 6: Època Contemporània

29

7. Valoració econòmica

32

8. Consideracions finals

33

9. Bibliografia

34

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

Barcelona: la passarel·la del passat De la protohistòria a l’època contemporània Projecte d’exposició temporal al Museu Arqueològic de Catalunya

1. Presentació 1.1. Iniciativa Aquest projecte d’exposició temporal s’emmarca dins d’un pla de divulgació de recerca sobre el valor cultural de la indumentària com a bé arqueològic d’interès històric.

La iniciativa —en col·laboració amb el Museu del Disseny de Barcelona— té com a finalitat difondre el coneixement sobre la indumentària com a reflex de la quotidianitat del passat a la ciutat de Barcelona a partir d’una mostra temporal de 6 mesos al MAC-Seu Barcelona. El grau d’innovació del projecte ve determinat per l’òptica antropològica i històrica aplicada en la interpretació de vestigis materials, oferint una mirada social i diacrònica sobre la moda i el gust estètic de les societats a través dels segles. A partir d’aquesta exposició, es pretén, doncs, reivindicar el valor arqueològic dels objectes de vestimenta i complements en tant que testimonis culturals dels canvis socials experimentats durant més de vint segles d’història.

1.2. Temàtica L’exposició espera oferir una panoràmica de la evolució històrica de la indumentària de les elits de cada context cronològic a Barcelona: des de les primeres comunitats ibèriques fins la burgesia catalana decimonònica. Davant la problemàtica de conservació de restes tèxtils, s’oferirà una mostra representativa dels testimonis de vestimenta a partir de reproduccions fidedignes i objectes arqueològics procedents dels fons del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), el Museo Arqueológico de Madrid (MAN), la Col·lecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona (MDB) i la Col·lecció de joies modernistes Lluís Masriera. Les peces seleccionades corresponen a objectes de les classes privilegiades de la societat urbana barcelonina i es componen de teixits, peces d’orfebreria, accessoris de joieria i altres objectes arqueològics associats a l’ornament personal.

L’exposició constarà de sis blocs temàtics repartits en: Protohistòria, Cultura romana, Món visigot, Baixa Edat Mitjana, Època Moderna i Edat Contemporània. La informació presentada centrarà la seva atenció, en major part, en Barcelona, tot i que serà impossible

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 2

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

obviar que la majoria de les recerques fetes fins a dia d’avui referencien en major o menor mesura Espanya i França en el seu conjunt.

2. Objectius i justificació L’execució de l’exhibició temporal suposa la posada en valor d’un sector important del patrimoni històric com és la indumentària. La iniciativa és, per tant, una gran oportunitat per apropar el coneixement sobre la vestimenta al llarg de la història a través de peces arqueològiques destacades i rèpliques de materials tèxtils (vegeu apartat 6.2.). Aquest plantejament ofereix una nova perspectiva al Museu Arqueològic de Catalunya per posar en valor la importància de la indumentària en el relat històric de les elits barcelonines i remarcar la dimensió sociocultural de tots aquests vestigis. En general, es tracta d’una temàtica sovint omesa en l’anàlisi històrica del passat, doncs al no posseir una amplia tradició historiogràfica en aquest camp d’estudi, s’ha passat per alt l’aportació d’historiadors i historiadores procedents d’Anglaterra, França o Alemanya, i de fora d’Europa, que han publicat estudis notables sobre la indumentària «com una branca de l’arqueologia associada amb elements artístics que acompanyen l’aproximació a diferents períodes històrics i com a símbol cultural que vehicula significats a través de la imatge» (Del Valle, 2008: 77)1. La nostra exposició representa, doncs, l’aproximació d’un coneixement nou i valuós per a l’arqueologia catalana i per als visitants del Museu.

3. Comissariat i comitè científic Per portar a terme el projecte, comptem amb un comissariat titulat en arqueologia per la Universitat de Barcelona (UB) i un comitè científic plural i internacional format per experts de diferents sectors (història, història de l’art i disseny tèxtil), que permeten abordar l’estudi de la indumentària des de diferents postures i metodologies.

3.1. Comissaris Judit Hernández Mas

Gerard Jover Santos

Albert Ruiz Olóndriz

Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona)

Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona)

Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona)

DEL VALLE, M. E. (2008): «Aproximación a la indumentaria como símbolo cultural: un recorrido histórico». Revista de Comunicación de la SEECI, 16, Venezuela.

1

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 3

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

3.2. Comitè científic Mª Elena del Valle Mejías

(Universidad Metropolitana de Caracas)

Alba Gutiérrez Molinero

(Universidad de La Rioja)

Pía Montalva Mª Rosario Anguit Herrado

(Universidad Católica de Chile) (Universidad de Jaén)

4. Discurs museològic La mostra presentada es dirigeix a un públic general a través d’una divulgació didàctica per a totes les edats. Aquesta abasta sis blocs temàtics que ens apropen a la vida quotidiana de l’aristocràcia al territori català a través de dos prototipus de vestits (un masculí i un femení) per cadascuna de les etapes cronològiques, a excepció de l’època moderna que comptarà amb quatre2. Es pretén que aquests exemples serveixin de mostra general per il·lustrar la relació de la indumentària amb els grans canvis socioculturals i econòmics de la història de forma gràfica i visual. Per tal raó, el discurs expositiu presenta la vestimenta com un tema multidisciplinari a partir d’objectes de diferent tipologia, dimensió i format, com peces tèxtils, d’orfebreria o obres iconogràfiques, entre d’altres (integrant sempre arqueologia, història, art i disseny). La mostra es compon, doncs, de 14 figures a escala humana (amb reproduccions realistes de la seva indumentària) i 61 peces de diferent titularitat, la majoria de les quals pertany al fons del Museu Arqueològic de Catalunya i al fons del Museo Arqueológico Nacional (MAN). A continuació, s’exposen els criteris bàsics i les línies discursives de l’exposició per a cadascuna de les etapes històriques presentades.

4.1. Protohistòria La primera unitat expositiva plantejada (UEX 1) correspon a la cultura ibèrica. La vestimenta característica de les elits del nord-est peninsular —pel que fa l’ús de les armes, les cuirasses i la ostentació dels metalls— permet introduir-nos en les característiques generals de la moda ibera en territori català per al cas dels guerrers i les dames. Per a l’estudi d’aquestes dades comptem amb material arqueològic procedent de jaciments Donada la gran varietat de canvis culturals i estètics experimentats en aquest període, ha esdevingut necessari ampliar la mostra representativa de la vestimenta d’aquesta cronologia.

2

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 4

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

excavats o de troballes esporàdiques preservades al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) i al Museo Arqueológico Nacional (MAN). Aquest material és abundant pel que fa l’escultura en pedra i bronze, però molt reduït per als relleus petris, terracotes i ceràmica figurada, la qual cosa pot suposar una problemàtica menor.

4.2. Cultura romana Per al cas de la cultura romana (UEX 2), es presenta a un individu masculí corresponent a la classe senatorial, i a una domina de l’aristocràcia llatina. L’objectiu principal d’aquestes representacions és mostrar la relativa homogeneïtat de la vestimenta de les altes classes romanes mitjançant l’ús de la toga com a tret identitari d’aquesta civilització, que es col·locava per damunt de la túnica i es cordava amb una fíbula. En la moda femenina, la túnica recta i l’stola ofereixen una mostra representativa dels elements que són propis i originals del món clàssic, així com d’altres que són rebuts i assimilats de corrents externes, com per exemple l’himation, que fou integrat pels romans sota el nom de palla, tal com sosté F. De Sousa (2007)3. En els panells explicatius s’esclarirà que l’indument romà incorporà vestits i teixits de territoris conquerits o tribus alienes a l’Imperi, com calçons i pantalons llargs ajustats, les bracae, de possible origen gal. Les fonts de què disposem per a reconstruir i presentar aquestes dades són, en general, les evidències arqueològiques, els monuments escultòrics, la pintura decorativa i funerària, i els mosaics.

4.3. Món visigot L’interès principal d’aquesta unitat expositiva (UEX 3) és mostrar al públic les variacions regionals que existeixen en aquesta època entre les manifestacions d’indumentària de la Meseta i el nord-est de la Península. Així mateix, s’aspira a emfasitzar la pervivència de l’estètica i la tradició romana en la moda visigòtica i el seu procés d’assimilació amb els patrons cristians. Com a model expositiu, es presenta una parella aristocràtica visigòtica que mostra els aspectes principals del teixit i l’orfebreria en tant que aportació principal d’aquesta cultura. Es destaca, igualment, la importància d’una simbologia renovada i la necessitat d’exhibir els nous emblemes cristians que proliferen a Europa entre els segles V i VI dC (Bernis, 1957: 76)4. Els treballs arqueològics de les dècades dels 80 i 90 han proporcionat peces fonamentals per aportar dades cronològiques DE SOUSA, F. (2007): Introducción a la historia de la indumentaria en España. Ediciones AKAL, Madrid.

BERNIS, C. (1957): «La indumentaria medieval». Nueva Revista de Filología Hispánica (NRFH), 12, Madrid, pp: 62-95.

3 4

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 5

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

i de suport per a l’estudi de les representacions de vestimenta. De la mateixa manera, la iconografia ens facilitarà una aproximació a aquestes dades a partir de relleus, miniatures i grups escultòrics.

4.4. Baixa Edat Mitjana A partir d’aquesta unitat expositiva (UEX 4), s’oferirà una visió global sobre l’aportació tèxtil que ens ofereixen els testimonis iconogràfics i documentals d’època baixmedieval (segles X-XIV). Amb els models d’indumentària presentats en l’exposició, s’evidenciaran les diferències en els modes de vestir femenins i masculins, mostrant uns cànons estètics que han quedat plasmats en representacions plàstiques, ja que disposem de pocs materials arqueològics que s’hagin conservat en bon estat. L’objectiu principal és incidir en l’expansió dels teixits de llana, seda i la incorporació d’una producció de luxe procedent del centre d’Europa «que va accentuar la segregació social en contextos urbans» (Carnicero; Alvira, 2016)5. Aquest fenomen desencadenà una major diversitat de peces de vestir a partir de rics i elaborats teixits tant masculins com femenins associats a contextos cortesans i nobiliaris.

4.5. Edat Moderna Observades les diferències d’indumentària en època baixmedieval, es poden assenyalar nous canvis en els patrons estètics espanyols i catalans: des de finals del segle XV, la moda italiana va posar en circulació noves peces de roba més cenyida, fruit d’un nou interès per accentuar les formes del cos. En el cas d’Espanya, sota el regnat de Felip II, es va popularitzar el negre com a color identitari de la Corona i s’incrementaren les diferències entre home i dona a través d’una moda molt canviant, especialment en els ambients elitistes (Domínguez, 2019: 17)6. A grans trets, s’experimenta una progressió cap a l’austeritat en el cas de la moda masculina, com es veu en els vestits presentats en l’exposició, basats en models cortesans. Durant el segle XVIII, sota els ideals del pensament il·lustrat, es difon un nou desig de volum en les formes i de varietat cromàtica, ornamentada amb rics collarets, arracades, diademes i tocats. La pintura dels segles XVI, XVII i XVIII ens subministra les dades necessàries per mostrar l’evolució i les diferències cronològiques de la moda en aquests tres segles de canvi cultural.

CARNICERO, A.; ALVIRA, M. (2016): Guía de Indumentaria Medieval Masculina. Reyes y nobles en los Reinos Hispanos (1170-1230). Universidad de Granada.

6 DOMÍNGUEZ, S. (2019): La disciplina artística de la moda en la Edad Moderna. Universidad de Jaén.

5

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 6

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

4.6. Edat Contemporània Encara que no es poden definir de manera categòrica els patrons generals de la moda dels segles XIX i XX, es poden inferir aspectes bàsics per a la forma de vestir de la noblesa i la burgesia catalana, especialment al segle XIX, on s’observa una progressió en el vestuari masculí. En aquests moments, la moda masculina mostrava una clara influència anglesa, a partir de combinacions senzilles i elegants que van difondre l’ús de fracs, armilles, corbates, barrets i bastons. Mentrestant, la dona es convertia en la gran protagonista de la nova moda «perquè va tornar la cintura alta, les faldilles s'eixamplaren i les mànigues es van inflar» (Carreres, 2015: 12)7. Desapareixen definitivament les línies marcades per la cotilla i es veneren les formes sinuoses. Tanmateix, el ventall es converteix en accessori imprescindible de la dona i s’incorporen noves expressions estètiques com a conseqüència d’un gran contacte amb França. En el cas singular de Catalunya, la producció tèxtil va experimentar un creixement molt dinàmic amb el naixement del modernisme, que va instaurar una moda menys restrictiva i més lleugera.

5. Seu L’exposició se celebrarà a la seu de Barcelona del Museu Arqueològic de Catalunya. L’espai on es realitzarà és la sala d’exposicions temporals de l’Anella Central, que es disposa en forma circular i presenta espais separats per columnes que divideixen la sala en sis àrees, essent un emplaçament molt adequat per a les peces i el discurs museogràfic suggerit. Es tracta d’un espai idoni pel desenvolupament d’aquesta exposició, perquè la mateixa institució (MAC) acull i tutela la majoria de les peces que s’exposaran. Igualment, ofereix les infraestructures necessàries per acollir aquest tipus d’esdeveniment. Per tant, són significatius els avantatges d’aquest espai sobretot en relació a les despeses de la mateixa, com són la localització i la disponibilitat de les peces.

5.1. Descripció de la sala La sala d’exposició es distribueix en torn a un únic espai central, amb una superfície total de 983 metres quadrat (dels quals només 902 són transitables) i un perímetre de 117 metres (fig. 1). Compta amb dos accessos principals que coincideixen amb l’inici i la fi de la mostra proposada. La sala disposa d’un sistema d’il·luminació artificial en totes les àrees per a la correcta visualització i la òptima preservació de les peces exposades. Els sistemes 7

CARRERES, B. (2015): «Historia del vestido: el siglo XIX». Revista de Historia, 2, Madrid, pp. 2-12.

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 7

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

de llum zenital i lateral permeten il·luminar adequadament els espais interiors potenciant una il·luminació en clarobscur idònia per a aquest espai de contenció i exposició de peces històriques i arqueològiques. Particularment, l’espai central rep llum del pis superior, convertint aquesta àrea en la més lluminosa de totes (fig. 2)8.

Així mateix, l’espai compta amb els sistemes de seguretat adequats i requerits per la legislació vigent (fig. 3), amb un aforament màxim de 197 persones segons estableix el Procediment per als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals davant el SARS-CoV-2 (COVID-19), garantint així una superfície de 5 metres quadrats per assistent. Aquestes mesures organitzatives tenen en compte la distància social mínima de 2 metres per persona i estan subjectes a canvis i revisions en funció de les variacions de la normativa autonòmica i estatal. Convé ressaltar positivament que les condicions de la sala són plenament compatibles amb els factors de climatització requerits per la normativa actual i d’accessibilitat, amb l’eliminació de les barreres arquitectòniques.

Figura 1: Planta general de la sala d’exposicions temporals Anella Central (MAC-Barcelona).

Caldrà aïllar aquest tram que connecta els dos nivells de l’edifici per tal de convertir l’espai central de la sala en una zona d’il·luminació dèbil per al correcte visionat de la peça audiovisual prevista per ubicar en aquest punt. Els detalls d’aquesta s’especifiquen a l’apartat 6.1.

8

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 8

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

Figura 2: Vista general de l’àrea central de la sala d’exposicions temporals (elaboració pròpia).

Figura 3: Senyalització i sistemes de seguretat de la sala d’exposicions temporals (elaboració pròpia).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 9

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

6. Estructura de l’exposició. Guió i disseny 6.1. Organització de l’espai expositiu Com ja s’ha introduït prèviament, la mostra s’organitza en sis unitats expositives que compten amb una vitrina de taula i dos maniquins per cadascuna, començant per una panoràmica general sobre l’evolució de la vestimenta per després introduir l’espectador en l’itinerari previst. Els elements expositius es troben diferenciats en un total de 4 àmbits distribuïts de la següent manera:

a) Presentació i introducció

Àmbit 0

b) UEX 1. Protohistòria

Àmbit 1

c) UEX 2. Cultura romana

Àmbit 1

d) UEX 3. Món visigot

Àmbit 2

e) UEX 4. Baixa Edat Mitjana

Àmbit 2

f) UEX 5. Època Moderna

Àmbit 3

g) UEX 6. Època Contemporània

Àmbit 3

h) Audiovisual final

Àmbit 4

La disposició de cada àmbit i el recorregut proposat pretenen submergir l’usuari en les singularitats de la vestimenta aristocràtica de cada època a partir d’un prototipus d’indumentària a escala humana i un conjunt de peces destacades il·lustratives de cada període. En aquest sentit, doncs, l’exposició comptarà amb una variada col·lecció d’objectes arqueològics (joieria, ceràmica, iconografia...) per tal de proporcionar una visió global, però alhora completa i precisa. De la mateixa manera, al llarg de l’itinerari expositiu, es reproduiran quatre audiovisuals sobre el procés de producció d’alguns articles de la indumentària de luxe: així doncs, es mostraran escenes sobre l’aplicació de tints i colorants com la porpra de Tir (porpra reial); el procés d’elaboració d’una fíbula esmaltada visigòtica; la manufactura de la seda i el lli en època baixmedieval i el tractament de la llana i el cotó als tallers tèxtils de Flandes, que recolzaran la col·lecció material presentada de forma atractiva i didàctica9. L’ús d’aquestes reproduccions presenta molts punts favorables en el conjunt museístic, ja que en un mateix espai es presenten imatges/peces i animacions en La realització de les peces audiovisuals correrà a càrrec del grup Nunsys, especialitzat en audiovisuals per a museística i en gestió de pantalles i cartelleria digital.

9

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 10

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

moviment que ajuden a contextualitzar la col·lecció, tot creant espais visualment dinàmics per mantenir l’atenció del visitant i no causar-li distraccions en el moment de visualitzar les peces. L’exposició culminarà amb una peça audiovisual immersiva titulada Vestimenta i identitat cultural, d’un minut i mig de duració, on es presentarà una desfilada d’una parella representativa de les elits de cada moment històric en l’escenari del que avui coneixem com Barcelona. Per damunt de tot, es persegueix que el clip remarqui les formes, els colors i els detalls de les peces recreades amb una il·luminació fosca i un fons sonor que actuï com a complement de la imatge a través de ritmes i melodies que acompanyin el transcurs de les imatges. Aquest recurs serà utilitzat per posar l’accent sobre els detalls més significatius de la vestimenta a partir de seqüències en moviment realitzades amb programari Flash (a mode d’animació) per il·lustrar gràficament les característiques menys visibles a primera vista10. A tall de síntesi, pretenem incloure i integrar projeccions i reproduccions de poca duració per tal d’enriquir el coneixement de les peces exposades i agilitzar així el discurs de l’exposició.

Com a altres recursos museogràfics, es comptarà amb panells expositius (vinils impresos sobre pvc) en tres idiomes (català, castellà i anglès) i tecnologia QR a càrrec de l’empresa uQR.me per enllaçar els continguts exposats amb informació addicional en línia; es valorarà la seva capacitat d’emmagatzemar dades, la fàcil accessibilitat i el seu atractiu tecnològic. Les dades proporcionades al visitant —en plafons físics i en codis QR— es presentaran, doncs, de forma clara i concisa per estimular el ritme del recorregut . Per això, es donarà un títol general que indiqui a l’usuari una idea breu de cada element exposat i un text que desenvolupi breument el tema sense majors preàmbuls (figs. 4 i 5). A la sala, considerem l’ús de cartells grans per diferenciar cada unitat expositiva i plafons de mides petites que donin una referència detallada sobre cada peça o conjunt de peces en format preferiblement horitzontal i adaptat estèticament als patrons artístics de cada època.

Aquests paràmetres han d’acompanyar el text dinàmicament per mitjà de colors i motius gràfics identificatius de cada cronologia (icones) sense caure en la exageració. Per al cas de les peces arqueològiques exposades, es facilitarà informació precisa relativa al nom del material, procedència, dimensions i col·lecció a què pertany. Els textos explicatius d’aquests objectes es col·locaran a l’interior de vitrines de taula amb llum integrada, al costat de cada element, buscant la manera que no interfereixin amb la visibilitat de la peça.

Les dades al·lusives als vestits a escala humana —que s’emplaçaran sobre tarimes de forma NADAL, J. (2010): Gestión y visualización de museos virtuales 3D en línea. Universitat Autònoma de Barcelona.

10

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 11

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

ovoide— s’ubicaran a la dreta de cada mòdul. Finalment, s’habilitarà un semi-mur de DM en forma circular, envoltant i aïllant l’espai central de la sala (àmbit 4) per a la reproducció de l’audiovisual final. S’aspira a crear un clima privat i immersiu durant el visionat del vídeo, i traslladar l’espectador a cada escenari presentat, generant un impacte positiu sobre la seva experiència a l’exposició. S’aprofundirà en el contingut gràfic i en el rigor històric per tal que l’usuari assoleixi una experiència visual i sensorial completa i enriquidora per mitjà de continguts multimèdia.

Figura 4: Exemple de panell expositiu per a la presentació de la UEX 4 (elaboració pròpia).

Figura 5: Exemple de panell expositiu per a la presentació de la UEX 5 (elaboració pròpia).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 12

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

La incorporació de tots els elements descrits fins ara i la distribució definitiva de les unitats expositives (UEX) quedarà representada de la següent manera sobre l’espai (fig. 6).

Figura 6: Distribució dels elements expositius: es mostren els mòduls o tarimes sobre els quals s’ubicaran les parelles de maniquins humans (M), els panells informatius (P), les vitrines (V), els quatre audiovisuals que acompanyaran l’exposició (A) i l’audiovisual final (AF) (elaboració pròpia).

Pel que fa als sistemes de difusió, l’exposició comptarà amb un tríptic informatiu a càrrec de l’empresa Sarampompart (Barcelona), especialitzada en disseny de catàlegs museístics. En aquest document hi figurarà el títol de l’exposició, el nom dels responsables, les característiques d’algunes peces destacades i un plànol amb l’itinerari recomanat. A més, es contemplarà en el pressupost l’elaboració d’un catàleg d’exposició i l’emplaçament de cartelleria i grafismes a la pròpia seu, així com el disseny i la producció de publicitat urbana (banderoles, mupi, cartells…).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 13

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

6.2. Peces d’exposició La mostra material de la present exposició es basa en 14 rèpliques de conjunts complets de vestimenta supervisats i assessorats per Pía Montalva a partir de dissenys proposats pel comissariat de l’exposició. A més, tal com ja s’ha dit, el discurs s’acompanya de 61 peces de diferent tipologia exposades en 6 vitrines diferenciades on es mostren des d’elements de joieria fins a obres iconogràfiques de cada època, que ajudaran a comprendre el context estètic i cultural de cada etapa històrica.

6.2.1. UEX 1: Protohistòria Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 1 (M1):

Figures 7 i 8: Models d’indumentària per al mòdul 1 (elaboració pròpia).

Aquest mòdul (figs. 7 i 8) presenta una sacerdotessa ibèrica abillada amb una túnica de lli i un mantell amb les decoracions geomètriques policromes que

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 14

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

caracteritzen el seu estatus. També llueix arracades i tres collarets indicatius de la seva posició social. L’individu masculí representa un membre de la classe guerrera, vestit amb teixits gruixuts i proveït d’una cuirassa, cnèmides (protecció de cames), una llança i un escut circular de tipus caetra. També són mostra de la seva classe social el casc, el cinturó que estreny la cintura, el braçalet serpentiforme i el torques del coll.

Peces seleccionades per a la vitrina 1 (V1):

B A

C

D

E

F

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

G

| 15

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

A. Collaret de la Sacerdotisa del Sol (MAN).

B. Fíbules ibèriques de bronze tipus La Tène i tipus peu elevat (MAC).

C. Ungüentari amforisc ibèric (MAN).

D. Conjunt d’exvots ibèrics (MAC).

E. Espasa i beina ibèriques del poblat de Mas Castellar (MAC).

F. Sivella de cinturó (MAC).

G. Braçalet ibèric (MAC).

6.2.2. UEX 2: Cultura romana Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 2 (M2):

Figures 9 i 10: Models d’indumentària per al mòdul 2 (elaboració pròpia).

El conjunt corresponent al món romà (figs. 9 i 10) està compost per una domina abillada amb una túnica llarga i folgada, una estola amb molts plecs i un vel agafat al

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 16

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

característic tocat que lluïen les dones de classe alta. Presenta arracades, braçalets i un collaret d’orfebreria elaborada amb materials preciosos. L’individu masculí, a diferència del femení, és un senador romà que vesteix túnica i una toga pròpia dels ciutadans romans, anomenada gens togata i adornada amb tires de porpra.

Peces seleccionades per a la vitrina 2 (V2):

A

B C

E

D

F

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

G

| 17

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

H

I

J

A. Arracades de Pollentia (MAC).

B. Fíbula de bronze de Charnela (MAN).

C. Anell segell de Silvano (MAN).

D. Arracades d’època romana (MAC).

E. Dama Flavia (MAC).

F. Calceus romà (MAN).

G. Collaret romà amb mentes de vidre (MAC).

H. Polsera d’or (MAC).

I.

Rèplica del Retrat del forner Terentius i la seva esposa.

J. Escultura femenina romana (MAC).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 18

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

6.2.3. UEX 3: Món visigot Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 3 (M3):

Figures 11 i 12: Models d’indumentària per al mòdul 3 (elaboració pròpia).

L’individu femení (fig. 11) llueix un regillum, un peplum d’herència romana i un mantell brodat en porpra típic de les matrones visigodes, cobert per la palla. Presenta el cabell recollit amb una tiara, símbol distintiu de la seva condició de casada. El conjunt d’ornaments d’orfebreria que exhibeix està format per una fíbula que sosté la túnica, les arracades, un collaret amb iconografia religiosa cristiana, anells i cinturó profundament ornamentat amb pedres precioses i semiprecioses. L’ individu masculí (fig. 12), relacionat amb el món bèl·lic visigot, porta una capa de llana subjectada per un ric fermall, una cota de malla militar, botes altes de pell i una faldilla protectora de cuir, anomenada cingulum militare i una espasa visigoda dins la seva beina.

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 19

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

Peces seleccionades per a la vitrina 3 (V3):

A

B C

D

F

E

G

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

H

| 20

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

J

I

K A. Placa de fermall de cinturó (MAC).

B. Fermall de cinturó (MAC).

C. Fragment de braçalet visigot (MAC).

D. Parella de fermalls de cinturó (MAC).

E. Conjunt de rèpliques del Tesoro de Guarrazar.

F. Fíbula aquiliforme (MAN).

G. Creu d’or amb gemmes, vidre i perles (MAN).

H. Sivella visigoda (MAC) I.

Rèplica de miniatura visigoda Els primers visigots de Catalunya.

J.

Rèplica de la miniatura Crónica albeldense.

K. Rèplica del Sarcòfag de Quintanabureba.

6.2.4. UEX 4: Baixa Edat Mitjana Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 4 (M4): Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 21

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

Figures 13 i 14: Models d’indumentària per al mòdul 4 (elaboració pròpia).

La dama del conjunt baixmedieval (fig. 13) porta una saia encordada de seda, coberta per un pellote de vellut sense mànigues i obert pels costats. Vesteix una rica capa semicircular de llana d’alta qualitat que li cobreix les espatlles. Llueix un prominent tocat (hennin) que li amaga els cabells, així com joies sumptuàries: braçalets, collaret, fermall i anells. L'individu masculí (fig. 14) correspon a l’estament noble i es representa amb un gipó d’àmplies mànigues, calces en dos colors, sabates en punxa i un barret de feltre bicolor.

Peces seleccionades per a la vitrina 4 (V4):

A

B

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

C

| 22

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

D

E

F

G

H

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 23

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

I

J

K

A. Botons medievals de coure (MAC).

B. Arracades de plata (MAC).

C. Fíbula de tipus Omega (MAC).

D. Anell medieval del segle XIII amb esmeralda (MAN).

E. Relleu escultòric del segle XII (MAN).

F. Sivella de cinturó en bronze del segle XIII (MAN).

G. Reliquiari del segle XV (c. 1475) (MAN).

H. Rèplica del detall la Taula del Judici Final del Retaule de la Resurrecció (1367).

I.

Rèplica del Retaule de Sant Marcos de Manresa (1346).

J. Rèplica de la capa de seda de l’infant Don Felip (segle XIII) (MAN).

K. Rèplica de la taula hispanoflamenca de la Verge de la Misericòrdia (s. XIV).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 24

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

6.2.5. UEX 5: Època Moderna Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 5 (M5):

Figures 15 i 16: Models d’indumentària per al mòdul 5 (elaboració pròpia).

La primera parella presentada en aquest conjunt (figs. 15 i 16) està formada per dos membres de la cort (ss. XVI-XVII). La dama vesteix una cotilla i una faldilla cònica rígida amb una gorgera translúcida i un tocat espanyol com a complement. El disseny està teixit en el seu conjunt en plata daurada. Paral·lelament, l’individu masculí vesteix un gipó i calces amb obertures verticals (calzas greguescas acuchilladas) amb bragueta prominent.

Llueix un barret pla amb ploma i una gorgera visible que li cobreix el coll.

La segona parella del conjunt (figs. 17 i 18) està constituïda per dos aristòcrates de l’alta noblesa del segle XVIII: d’una banda, el model femení llueix un vestit ostentós decorat amb llaços de seda (propis del gust rococó) sobre un armador o crinolina, una estructura de cèrcols de metall que proporcionava una forma molt voluminosa a la part baixa del vestit.

Presenta una perruca exuberant i un tocat decorat amb motius florals que subjecta el vel.

El ventall exerceix un rol social en tant que símbol d’elegància i prestigi. D’altra banda, l’individu masculí vesteix un barret de tres puntes amb ploma d’estruç, sabates amb sivella

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 25

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

ampla de taló i mitges de seda. Les espatlles queden cobertes per una capa i una casaca de mànigues amples acordonada fins als genolls. L’objecte que acompanya el model i l’identifica amb el seu estament és l’espasa d’estoc.

Figures 17 i 18: Models d’indumentària per al mòdul 5 (elaboració pròpia).

Peces seleccionades per a la vitrina 5 (V5):

A

B

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

C

| 26

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

E

D

G F

H

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 27

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

J I

K A. Fragment de banda, collaret o cintura de 14 peces d’or (c. 1601-1650) (MAN).

B. Tela amb brodat de seda i incrustacions d’or (c. 1630) (MAN).

C. Medalló d’or repujat i cincellat (c. 1501-1600).

D. Penjant (pinjante) sobre placa de vidre (c. 1550-1600) (MAN).

E. Medalla devocional espanyola (c.1630) (MAN).

F. Penjoll d’or i plata en filigrana (c. 1601-1700) (MAN).

G. Guarniment barroc (c. 1601-1700) (MAN).

H. Escena de la xocolatada, 1710 (Col·lecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 28

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

I.

Plat de ceràmica catalana (c. 1601-1700) (MDB).

J. Rajoles de ceràmica catalana (c. 1601-1700) (Col·lecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona).

K. Rèplica d’El banquet dels monarques, Alonso Sánchez Coello (c. 1579).

6.2.6. UEX 6: Època Contemporània Disseny de rèplica d’indumentària per al mòdul 6 (M6):

Figures 19 i 20: Models d’indumentària per al mòdul 6 (elaboració pròpia).

La parella representada per il·lustrar la vestimenta aristocràtica contemporània (figs. 19 i 20) correspon a dos membres de la classe burgesa catalana del segle XIX. L’individu femení porta un tocat de seda ornamentat amb cintes i flors. Presenta un vestit de coll prominent i una cintura ajustada amb una faldilla llarga d’encaixos brodats; subjecta un para-sol decorat amb blondes de seda. L’individu masculí porta un barret de copa de seda marfil, un mocador tipus corbata i una armilla de llana fina en colors discrets. Enlloc de Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 29

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

calçons, presenta un pantaló blanc de cintura alta i botons laterals, amb sabates de taló, guants de camussa i bastó.

Peces seleccionades per a la vitrina 6 (V6):

C B A

D

E

F

G

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 30

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

I H

J K A. Arracada d’arangada, 1838 (MNAC).

B. Fermall i arracades de cabells i or, 1875 (MNAC).

C. Fermall d’esmalt plique-à-jouer, 1908 (MNAC).

D. Parella de retrats Matrimoni burgès, Josep Teixidó Busquets (1872) (Col·lecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona).

E. Arracades Art Déco amb diamants i esmeraldes (c. 1890-1914) (Col·lecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona).

F. Braçalet modernista de Lluís Masriera (c. 1900) (Col·lecció Lluís Masriera).

G. Penjoll modernista de Lluís Masriera (c. 1900) (Col·lecció Lluís Masriera).

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 31

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

H. Collaret modernista de Lluís Masriera (c. 1915) (Col·lecció Lluís Masriera).

I.

Rèplica de Dama Jove, Christoffer Wilhelm Eckersberg (1814).

J. Pinta modernista de Lluís Masriera (c. 1915) (Col·lecció Lluís Masriera).

K. Penjoll modernista de Lluís Masriera (c. 1900) (Col·lecció Lluís Masriera).

7. Valoració econòmica Concepte

Estimació econòmica11

Honoraris del comissariat i del comitè d’investigadors

A càrrec del projecte d’Investigació

Investigació i documentació

A càrrec del projecte d’Investigació

Partida 1. Comissariat

Coordinador

3.500, 00 €

2. Coordinació

Despeses d’oficina, correu postal, missatgeria, telèfon, memòria de l’exposició, gestions administratives

3. Assegurança

Contractacions de pòlisses d’assegurança

4.500, 00€

Disseny gràfic i museogràfic

3.500, 00€

600, 00€

Producció d’elements museogràfics: Vitrines (x6)

12.000, 00€

Tarimes/mòduls (x6) 4. Disseny, producció i muntatge museogràfic

Mòdul circular de DM amb coberta (x1) Producció gràfica dels panells explicatius

2.100, 00€

Producció audiovisual

3.000, 00 €

Disseny i producció de sistemes QR Equips electrònics (televisors 42” amb reproductor integrat) (x4) Condicionament de la instal·lació elèctrica i lluminària

100, 00€ 1.500, 00€ Acordar amb la seu

L’estimació econòmica de cada concepte s’ha calculat a partir de comparatives i paral·lelismes amb altres estudis publicats (Izquierdo et al., 2012; Rocamora, 2013).

11

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 32

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

5. Conservació i restauració

Conservació preventiva de les peces exposades

1.500, 00€

Producció d’embalatges especialitzats 2.750, 00€ 6. Embalatge i transport

7. Catàleg

8. Difusió i publicitat

9. Manteniment i control

10. Seguretat

Transport regional de peces arqueològiques

5.500, 00€

Allotjament, dietes, viatges anada i tornada

2.000, 00€

Elaboració de textos i fitxes

1.250, 00€

Coordinació

1.200, 00€

Fotografies i il·lustracions

1.500, 00€

Disseny

2.000, 00€

Impressió i enquadernació (150 uts).

1.000, 00€

Elements de difusió a la seu (disseny i producció de cartelleria)

1.300, 00€

Publicitat urbana: banderoles, mupi, cartells (disseny i producció)

2.000, 00€

Tríptic de l’exposició

1.100, 00€

Inauguració (esdeveniment)

Acordar amb la seu

Personal de neteja

Acordar amb la seu

Personal de manteniment

Acordar amb la seu

Vigilància de sales

Acordar amb la seu

Control de seguretat per circuit

Acordar amb la seu

TOTAL

52.400, 00€

8. Consideracions finals Tal com s’ha tingut ocasió d’explicar en les línies anteriors, es proposa oferir una visió integral de la vestimenta a partir d’un conjunt de peces arqueològiques i iconogràfiques per tal que els espectadors puguin comprendre el significat d’aquests vestigis dins d’un context històric particular sense perdre de vista la seva evolució

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 33

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

general. Seguint amb la línia d’estudi de J. Santacana (2019)12, ens interessa aprofundir en l’esfera humana i social, atès que hi ha preguntes que únicament es responen amb l’antropologia i l’arqueologia, com per exemple: per què la moda femenina experimenta més canvis que la masculina? Quina és la funció social dels colors en la indumentària?

Quin paper juga l’orfebreria com a model iconogràfic religiós? Com evolucionen els volums i les formes de la vestimenta en cada època?

Tenint en compte aquestes qüestions inicials, el disseny de l’exposició temporal i l’itinerari recomanat ha de convidar l’assistent a la reflexió —per mitjà de peces físiques i sistemes multimèdia— sobre les influències i les transformacions del vestit des d’una mirada objectiva i contrastada, evitant qualsevol tipus de presentisme. Tots aquests criteris es combinen i interactuen entre sí per oferir una connexió atractiva i suggerent sobre la moda a Barcelona al llarg del temps. Per això, l’espai i els materials s’integren en un únic discurs amb dos prioritats: la simplicitat i la comprensibilitat dels continguts, per tal que l’espectador no tingui problemes a l’hora de comprendre els elements presentats i poder avançar fàcilment en l’exposició segons la narrativa visual de la sala. Així doncs, el nostre discurs serà plenament didàctic, on el diàleg entre el visitant i la mostra sigui el factor predominant del projecte. Per tot això, concloem que la nostra iniciativa s’emmarca dins d’una museologia crítica que proposa un canvi d’enfocament en el relat convencional del MAC, tradicionalment centrat en Prehistòria i Món Antic. Aquest plantejament ens porta, d’una banda, a renovar l’interès del públic habitual i, d’altra banda, a redefinir els vestigis de vestimenta com a peces amb un elevat valor de difusió i d’investigació. A mode de síntesi, amb aquest pla d’exposició temporal aspirem definitivament a conservar, investigar i exposar el valor històric i arqueològic de la indumentària en el passat, i participar en la difusió d’aquest patrimoni sociocultural sovint oblidat per la historiografia més recent.

9. Bibliografia BERNIS, C. (1957): «La indumentaria medieval». Nueva Revista de Filología Hispánica (NRFH), 12, Madrid, pp: 62-95.

SANTACANA, J.; LLONCH, N. (2019): Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps. Rafael Dalmau Editor.

12

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 34

Judit Hernández Mas; Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz

CARRERES, B. (2015): «Historia del vestido: el siglo XIX». Revista de Historia, 2, Madrid, pp.

2-12 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3bp3lnR (consultat: 17/05/2021).

CARNICERO, A.; ALVIRA, M. (2016): Guía de Indumentaria Medieval Masculina. Reyes y nobles en los Reinos Hispanos (1170-1230). Universidad de Granada, pp. 1-76 [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3eHPkUo (consultat: 05/05/2021).

COMBA, M. (1983): «La indumentaria, poderosa auxiliar de la historia y de las bellas artes». Academia. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Madrid, 1983, 57, pp. 105-125.

DE SOUSA, F. (2007): Introducción a la historia de la indumentaria en España. Ediciones AKAL, Madrid [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3w47d5D (consultat: 09/05/2021).

DEL VALLE, M. E. (2008): «Aproximación a la indumentaria como símbolo cultural: un recorrido histórico». Revista de Comunicación de la SEECI, 16, Venezuela [en línia].

Disponible a: https://bit.ly/2RfTLwI (consultat: 09/05/2021).

DOMÍNGUEZ-MONTIEL, S. (2019): La disciplina artística de la moda en la Edad Moderna.

Universidad de Jaén [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/3vYxBh2 (consultat: 09/05/2021).

IZQUIERDO, I.; LÓPEZ, C. PRADOS, L. (2012): «Exposición y género: el ejemplo de los museos de arqueología». SIAM. Series Iberoamericanas de Museología, 4 [en línia].

Disponible a: https://bit.ly/2RVpGm4 (consultat: 09/05/2021).

LAVER, J. (2006): Costume and Fashion: A concise history. Cátedra Ensayos de Arte [en línia].

Disponible a: https://bit.ly/3hoa5X1 (consultat: 05/05/2021).

NADAL, J. (2010): Gestión y visualización de museos virtuales 3D en línea. Universitat Autònoma de Barcelona.

ROCAMORA, A. (2013): Proyecto básico y de ejecución museográfico de exposición temporal: Orihuela, arqueología y museo. Rocamora arquitectura [en línia]. Disponible a: https://bit.ly/2Rr8ipg (consultat: 15/05/2021).

SANTACANA, J.; LLONCH, N. (2019): Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps.

Rafael Dalmau Editor.

Barcelona: la passarel·la del passat. De la protohistòria a l’època contemporània

| 35