Reconstrucció de la paleodieta i els sistemes productius dels castells del curs baix del Llobregat

RECONSTRUCCIÓ DE LA PALEODIETA I ELS SISTEMES PRODUCTIUS DELS CASTELLS MEDIEVALS AL CURS BAIX DEL RIU LLOBREGAT Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Índex 1. Motivació de la investigació

3

2. Antecedents jurídics

3

3. Delimitació i definició de l’àrea d’estudi

3

3.1. Delimitació de l’àrea d’investigació

3

3.2. Definició de l’àrea d’estudi

5

4. Antecedents històrics i culturals

7

5. Antecedents arqueològics i estat actual del tema d’estudi

9

6. Objectius de recerca i hipòtesis de treball

11

6.1. Objectius

11

6.2. Hipòtesis de treball

11

7. Problemàtica

12

8. Pla de treball: propostes d’intervenció

12

8.1. Documentació prèvia

12

8.2. Reconeixement del terreny i prospecció

13

8.3. Pre-consolidació i neteja

14

8.4. Excavació

15

8.5. Processament de les dades

17

8.6. Elaboració de les memòries

18

8.7. Conservació i restauració

19

9. Metodologia proposada 9.1. Cronograma d’activitats 10. Logística de treball

20 22 28

10.1. Allotjament, manutenció i jornada laboral

28

10.2. Gestió de l’equipament i del material arqueològic

28

11. Relació de l’equip investigador i càrrecs

29

12. Estratègia de futur dels jaciments intervinguts

30

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

12.1. Posada en valor

30

12.2. Noves propostes de divulgació

31

13. Pressupost i finançament

33

14. Bibliografia

36

15. Annexos

38

15.1. Galeria fotogràfica

38

15.2. Informació cadastral

41

15.3. Informació curricular de l’equip investigador

44

2

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Reconstrucció de la paleodieta i els sistemes productius dels castells medievals al curs baix del riu Llobregat 1. Motivació de la investigació Aquest projecte és l’inici d’una sèrie d’actuacions que tenen per objectiu la reconstrucció dels patrons de producció i consum alimentari als castells del curs baix del riu Llobregat. La iniciativa promou la consolidació, l’excavació i la protecció de les estructures dels castells d’Esparreguera, Voltrera, Castellví de Rosanes, Papiol, Castellciuró, Torre Salvana i Cornellà amb la finalitat d’incrementar el coneixement arqueològic d’aquests monuments i posar en valor les seves troballes. Aquest pla aborda una primera fase d’actuacions basada en l’obtenció d’informació paleoambiental dels castells proposats i una segona fase destinada a apropar els jaciments al gran públic. La redacció del projecte arqueològic s’ha elaborat en base al Pla de recerca de l’arqueologia i paleontologia catalanes (2014) i ha estat redactat pels arqueòlegs Judit Hernàndez Mas, Gerard Jover Santos i Albert Ruiz Olóndriz.

2. Antecedents jurídics Tots els jaciments presentats a estudi estan declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) segons la Disposició Addicional Primera de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, per la qual «es declaren d’interès nacional els castells de Catalunya [...]». El conjunt dels castells que conformen l’àrea d’estudi estan classificats com a monuments històrics des de l’any 1949. Els principals referents jurídics que estableixen el règim especial de protecció del patrimoni arqueològic a nivell estatal són, doncs, el Decret de protecció dels castells espanyols (1949), la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol i el Decret 798/1971 sobre ús de tècniques i materials tradicionals en obres realitzades sobre monuments i conjunts històrics. A nivell autonòmic, les regulacions que amparen les intervencions arqueològiques són, en efecte, la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

3. Delimitació i definició de l’àrea d’estudi 3.1. Delimitació de l’àrea d’investigació L’àrea d’estudi comprèn un total de 27 km des del Castell d’Esparreguera (41°33′04″N, 1°52′18″E) fins al Castell de Cornellà (41°21′14″N, 2°04′18″E), passant pels 3

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

castells de Voltrera (41° 31′ 31″N, 1° 55′ 37″ E), Castellví de Rosanes (41°27′04″N 1°55′10″E), Papiol (41º26′17″ N, 2º00′35″E), Castellciuró (41°24′44″N, 2°01′51″E) i Torre Salvana (41° 21′57″N, 2°01′44″E), situats a la comarca del Baix Llobregat (fig. 1). El conjunt d’aquestes set fortificacions de l’àrea metropolitana de Barcelona es troba distribuït en una mitjana de 4 km en el tram sud del riu, en una àrea total aproximada de 45,7 km2. Les fortificacions del Papiol, Castellví, Voltrera i Esparreguera, però, es troben separades una de l’altra per una distància mitjana de 7,5 km. Totes elles són accessibles per la via AP-2 (fig. 2).

Figura 1: Àrea d’estudi. 1: Castell d’Esparreguera; 2: Castell de Voltrera; 3: Castellví de Rosanes; 4: Castell del Papiol; 5: Castellciuró; 6: Torre Salvana; 7: Castell de Cornellà (elaboració pròpia a partir d’Instamaps).

Figura 2: Mapa topogràfic de l’àrea estudiada (elaboració pròpia a partir d’Instamaps).

4

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

A continuació (quadre 1), es presenta el llistat oficial d’intervencions arqueològiques programades en el marc del present projecte: Nom jaciment

Municipi

Comarca

Direcció

Castell d'Esparreguera

Esparreguera

Baix Llobregat

C/ Santa Maria del Puig, s/n.

Castell de Voltrera

Abrera

Baix Llobregat

C/ Castell de Voltrera, nº 1

Castell de Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes

Baix Llobregat

Torrent de Les Deveses, s/n.

Castell del Papiol

Papiol

Baix Llobregat

C/ Mossèn Rull, nº 3

Castellciuró

Molins de Rei

Baix Llobregat

Camí Antic de Santa Creu d’Olorda, s/n.

Torre Salvana

Santa Coloma de Cervelló

Baix Llobregat

Camí Torre Salvana, s/n.

Castell de Cornellà

Cornellà de Llobregat

Baix Llobregat

C/ Mossèn Jacint Verdaguer, s/n

Quadre 1: Llistat oficial dels castells a intervenir (elaboració pròpia).

3.2. Definició de l’àrea d’estudi L’àrea d’estudi es caracteritza pels seus terrenys irregulars i en pendent, amb cims d’entre 77 i 153 m.s.n.m. (fig. 3), els quals històricament haurien garantit el control dels territoris immediats de la vall del Llobregat i de les seves zones productives. El clima càlid i estable de la zona afavoreix el creixement de la vegetació en aquestes àrees, així com el cultiu d’horta a les terres baixes, amb abundant vegetació arbustiva típicament mediterrània i explotacions agrícoles de secà, ocupades principalment per arbres fruiters com el presseguer, la prunera, la pomera i la perera. La vitalitat ecològica de la zona permet que pervisquin alguns ambients ecològics de gran importància local i «sovint lligats als ambients aquosos, agrícoles i ruderals» (Pintó et al., 2014)1.

1

PINTÓ, J.; PANAREDA, J. M.; MARTÍ, C. (2014): «El paisaje vegetal de las dunas del delta del Llobregat (Barcelona)». Biogeografía de Sistemas Litorales. Dinámica y conservación. Sevilla, Universidad de Sevilla, 27-33.

5

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Figura 3: Mapa de relleu de l’àrea del Baix Llobregat (elaboració pròpia a partir d’Instamaps).

La situació geològica és també un condicionant important, sobretot si tenim en compte que l’entorn dels jaciments estudiats s’emmarca en una àrea propera al delta, de manera que el nivell freàtic és alt i, en ocasions, les estructures negatives com les sitges, pous i cubetes queden inundades i malmeses per la humitat que es transmet a les peces, amb tots els problemes de conservació que això comporta. Així mateix, la ubicació dels castells estudiats es correspon amb una àrea de sediments pliocens i quaternaris inferiors, on les terrasses de la vall —d’orografia irregular— estan formades per materials llimosos «dominats pel règim del delta i la xarxa de drenatge, i condicionats plenament pels factors edàfics i eòlics» (Marquès, 1974: 86)2. Tradicionalment, entre els segles XIX i XX, aquestes àrees fluvials han estat explotades per la indústria, destacant les anomenades «colònies industrials», que es van instal·lar a les ribes del Llobregat en poblacions com Esparreguera, Martorell o Cornellà. Des d’aleshores, l’aigua del riu rep nombroses aportacions de contaminació com a conseqüència de les indústries i dels residus líquids dels nuclis urbans situats al llarg del seu curs. Els elevats nivells de potassi a les aigües fa que la seva salinitat sigui elevada, amb la possibilitat de generar riscos de conservació a l’entorn arqueològic del riu.

Al respecte, convé ressaltar que, tot i que la major part dels castells encara preserven restes visibles de murs, la majoria d’estructures documentades es troben en un estat avançat 2

MARQUÈS, A. (1974): Las formaciones cuaternarias del delta del Llobregat. Universitat de Barcelona.

6

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

de degradació que obliga el desenvolupament de tasques prèvies de consolidació de murs3. La majoria d’alteracions materials estan associades a la pèrdua de volum ocasionada pels nombrosos despreniments i pèrdues de morter, que han debilitat el conjunt de les estructures, tot dificultant la lectura arqueològica. Per fer front a aquesta situació, es proposen tasques de pre-consolidació i neteja que garanteixin la perdurabilitat de les estructures i permetin desenvolupar els treballs arqueològics previstos sense risc. L’objectiu és, doncs, revertir al màxim l’estat de conservació ruinós que presenten alguns castells, com el d’Esparreguera, Voltrera, Castellciuró i Torre Salvana (degut a l’erosió dels agents naturals), per tal de compatibilitzar-los amb els treballs d’excavació i de fer-los accessibles a la ciutadania.

4. Antecedents històrics i culturals La presència de castells i fortificacions baixmedievals al curs baix del riu Llobregat està lligada a la defensa de les incursions islàmiques del territori català, tenint en compte que aquesta fou una zona de frontera entre el món cristià i el món musulmà durant els segles IX i XII (Bolòs, 1994: 73)4. Al principi del segle IX, després d’anys de lluita per evitar l’expansió musulmana cap al nord, es va consolidar la frontera entre àrabs i francs a la línia definida pels rius Llobregat i Cardener i la serra del Montsec, configurant la denominada Marca Hispànica (Font et al., 2010)5. D’aquesta manera, s’establí una important línia fronterera al tram inferior del riu Llobregat, «un indret exposat al perill que implicaven les constants incursions sarraïnes. És aleshores que es basteixen, al llarg de tota la frontera, una sèrie de castells i torres de guaita en el marc d’un procés estretament lligat a la feudalització, que va consistir en l’encastellament i en l’organització d’una xarxa defensiva que assegurés el territori repoblat» (Caixal et al., 2004: 153)6. Cap a finals del segle IX, els principals llocs i castells de la riba dreta del riu quedaren definitivament conquerits pel comte Guifré, organitzant-se una marca fortificada formada per fortaleses de gran importància històrica com el d’Esparreguera o el de Castellví de Rosanes. «Pel que fa a les influències que van donar lloc a aquestes fortificacions, generalment es relacionen amb una tradició constructiva influenciada per

3

Veure Annex 1: galeria fotogràfica.

BOLÒS, J. (1994): «Els castells medievals catalans». Finestrelles, 8, pp. 71-96.

5 FONT, J. (ed.) (2010): Castells de frontera: una ruta amb gran potencialitat turística. Agència Catalana de Turisme.

6 CAIXAL, À.; PANCORBO, A; LÓPEZ MULLOR, A. (2007): «Excavacions recents als castells del centre del límit meridional de la Marca Hispànica». A Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental.

4

7

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

l’arquitectura romana i bizantina» (Rovira; Tura, 2019: 7)7. La majoria d’aquestes construccions s’aixequen amb maçoneria i, en alguns casos, són producte de reedificacions de torres ja existents, amb forma normalment circular i amb diàmetres variables que poden oscilar entre els 6 i 10 metres, i amb altures també variables entre els 9 i 30 metres (Caixal et al., 2004). No obstant això, les fortaleses d’aquesta àrea són relativament heterogènies: «aquesta complexitat l’observem no tan sols per a l’augment de la mida dels castells, sinó també per la implementació de mesures destinades a la millora de la seva autosuficiencia (construcció de cisternes, espais d’emmagatzematge i estables) i de la pròpia habitabilitat de les fortificacions, amb la construcció de sales i espais d’habitació situats fora de la torre principal» (Rovira; Tura, 2019: 9).

Com a resultat d’aquest procés d’encastellament progressiu, el paisatge del Llobregat va quedar ocupat per un elevat nombre de construccions en alçada que dominaven el territori i exigien peatge de pas a les barques que navegaven pel riu —com és el cas del Castell del Papiol—, alhora que protegien les cruïlles de camins que travessaven cap a Barcelona. Cal remarcar, doncs, que la xarxa de fortaleses del Llobregat va estar constantment lligada a l’activitat comercial catalana a partir de la segona meitat del segle X pel que fa el comerç interior (Bolòs, 2010). El creixement mercantil entre els segles X i XII a Catalunya explica el naixement i el desenvolupament de mercats i fires comercials a les poblacions del Baix Llobregat (com Martorell, Sant Boi o Molins de Rei), pròximes als medis hídrics i sota la protecció d’un castell principal (Vives, 2007: 474)8. Aquestes dades són il·lustratives d’una activitat comercial igual d’important que la defensa militar i, per tant, permeten obrir el camí a noves investigacions sobre la gestió dels recursos econòmics i la vida quotidiana a l’interior del castell i dels seus entorns immediats.

Cal tenir present, però, que «a partir del segle XII, els nuclis de població encastellats entraren en decadència al mateix temps que aquells castells que havien servit d’aixopluc en períodes anteriors. Els castells ja no seran tant necessaris per a controlar el territori i, si bé el seu emplaçament resultava essencial per a la defensa, per al comerç resultava molt poc avinent i tant la població com el mateix senyor els abandonaren per establir-se en llocs més ben comunicats» (Vives, 2007: 483). L’administració de la demarcació feudal, l’aparició 7

ROVIRA, M. C.; TURA, J. (2019): «L’esplendor dels castells medievals catalans. Una exposició temporal per divulgar el nostre patrimoni». Patrimoines du Sud, 10, pp. 1-22.

8 VIVES, M. (2007): L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Universitat de Barcelona.

8

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

d’una producció artesanal o la concessió d’un mercat o fira seran els elements que convertiran les poblacions en la capital successora de les funcions econòmiques i administratives dels antics castells. A l’espera de noves dades, la història documental d’aquests castells està sustentada sobre moltes incògnites sobre la manera en què van transcórrer les successives construccions, reconstruccions i addicions vinculades a alguns moments claus de la Història com la presència islàmica a Catalunya (segle X), la conquesta cristiana (segle XI) i les seves amortitzacions posteriors (segles XIV-XV)9.

En la seva majoria, es tracta de petites fortificacions erigides en pedra que constituien microespais d’hàbitat, és a dir, petits llocs de vida formats per camins de ronda, torres, patis, sales, cambies, cuines, cellers que demostren una activitat quotidiana important a l’interior d’aquestes edificacions. Des de la perspectiva econòmica, el castell exerceix, doncs, com a centre de domini territorial i de concentració de recursos i excedents (cosa que es tradueix en la presència de sitges i cellers per guardar aquesta producció), afavorint directament la seva pròpia autosuficiència. Les fortificacions de les ribes del Llobregat eren, doncs, el reflex d’un poder, tant militar com social, jurisdiccional o dominical, però també el testimoni d’unes formes d’explotació i consum de recursos naturals de l’entorn. Com sosté Bolòs (1997), l’indiscutible presència de les masies i els camps de conreu vinculats a aquestes fortaleses posa també de manifest la importància dels nuclis d’aprovisionament de recursos agrícoles i el subministrament d’aigua10. Per tant, l’estudi integral de les àrees proposades a continuació poden proporcionar dades arqueològiques reveladores per a la reconstrucció de la dieta i les pràctiques de cultiu en el marc dels castells medievals del riu Llobregat.

5. Antecedents arqueològics i estat actual del tema d’estudi La informació de què disposem sobre els antecedents arqueològics dels castells de la nostra àrea d’estudi la trobem recollida en el Cercador d’Inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i en les referències bibliogràfiques publicades a partir de memòries d’excavació, treballs de prospecció i treballs d’investigació11. En aquests documents, només es reconeix el castell de Cornellà com un jaciment intervingut arqueològicament: la resta de fortificacions que formen part del nostre estudi no han estat sotmeses a cap procediment arqueològic, tret 9

FOLCH, C. (2018): «Fortificacions i assentaments en alçada a l’àmbit rural del nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana (segles VI-XI)». Treballs d’Arqueologia, 22, pp. 29-49.

10 BOLÒS, J. (1997): Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle Editorial.

11 Vegeu MAURI, A. (1997): Sistemes territorials i l’estudi de les traces arqueològiques medievals: un exemple d’aplicació a l’antiga baronia de Castellvell de Rosanes (Baix Llobregat). Universitat de Barcelona.

9

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

de prospeccions i investigacions generals emmarcades en un àmbit comarcal. La manca de treballs d’investigació ens obliga a treballar amb els materials recuperats en la intervenció al castell de Cornellà durant les campanyes de 1994-200012, que van permetre documentar estructures significatives (murs i fonamentacions principalment) i material ceràmic (produccions amfòriques i ceràmica grisa medieval). Aquests materials documentats responen a formes tradicionals i quotidianes (olles, gerres, plats, gots) realitzades a mà i a torn lent. La relativa presència d’aquestes restes de terrissa comuna reduïda són indicatives d’un consum alimentari continuat i d’una gestió dels excedents productius vinculats als castells, tot i que cap estudi fins a dia d’avui ha permès aprofundir en la tipologia de productes destinats al consum humà mitjançant metodologia arqueològica específica i actualitzada.

Les prospeccions intensives practicades al 2003 sobre el territori —amb motiu de la construcció del traçat V del ramal nord del Pla Hidrològic Nacional entre els municipis de Santa Margarida (Alt Penedès) i Abrera (Baix Llobregat)13— van permetre, així mateix, documentar nous punts d’interès arqueològic i arquitectònic al tram inferior del riu Llobregat vinculats a la producció agrícola. Es va poder confirmar que es tracta d’una àrea fortament humanitzada amb evidències clares de monocultiu de la vinya i amb un nombre significatiu d’estructures de cronologia medieval i moderna, com construccions fortificades, pous, sitges i sepultures. Tot i així, tal com assenyala A. Mauri a la seva tesi titulada La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI (2006), es tracta d’una àrea «caracteritzada per un paisatge homogeneïtzat, amb nivells de desforestació molt elevats en alguns sectors i amb escassa evidència agrícola en altres. Tot assenyala cap a una transformació econòmica on els cultius de cereals o de la vinya han passat a segon terme, superats pel predomini de l’activitat ramadera a partir del segle XI» (Mauri, 2006: 77)14. En efecte, la confrontació d’aquests dades demostra la importància de l’activitat productiva agrícola i especialment ramadera a la zona del Baix Llobregat en època baixmedieval, tot i que manquen estudis de correlació d’aquestes dades arqueològiques amb les analítiques bioarqueològiques que es proposen en el present projecte per tal de reconstruir la paleodieta 12

SERRANO, M.; GARCIA, J. M. (1998): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cornellà.

13 DÍAZ, M.; ADSERIES, M. (2003): Memoria de la prospección arqueológica sobre el trazado del P.H.N. Ramal Norte, tramo V. Santa Margarida i els Monjos-Abrera (Alt Penedès-Baix Llobregat). Direcció General del Patrimoni Cultural: Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

14 MAURI, A. (2006): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Universitat de Barcelona.

10

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

dels castells medievals de la zona del Llobregat. La informació de què disposem, a partir de les troballes de zones d’assentament i conreu, estructures i ceràmiques, demostra que l’àrea d’estudi presenta ampli un potencial arqueològic, tot i que a hores d’ara les dades són encara limitades i no poden ser extrapolades en el seu conjunt, atesa la manca d’estudis paleoambientals i arqueozoològics realitzats. Caldrà esperar l’elaboració d’estudis similars per als jaciments proposats a partir de l’obtenció i el processament de noves dades arqueològiques que proporcionin resultats quantificables i contrastables sobre el tema d’investigació.

6. Objectius de recerca i hipòtesis de treball 6.1. Objectius L’objectiu principal d’aquest projecte és recopilar les dades bàsiques per a un estudi dels patrons de producció i consum dels castells del tram inferior del Llobregat. Es pretén reconstruir les característiques de la dieta medieval a les fortificacions connectades pel riu per tal de comprendre el desenvolupament social a aquesta àrea a través de les seves pràctiques econòmiques. Així doncs, el projecte aspira a: a) Integrar els estudis arqueozoològics i arqueobotànics en l’estudi de la paleodieta com a disciplina bàsica per entendre la producció i el consum d’aliments en els castells del riu Llobregat entre els segles X i XIII. b) Avaluar la representació dels conjunts faunístics i vegetals des d’una perspectiva social i antropològica per definir àrees d’explotació i consum de recursos naturals. c) Definir els mecanismes necessaris per contrastar el grau de correlació entre les dades arqueològiques i la documentació històrica. d) Garantir la protecció dels jaciments intervinguts i facilitar l’accessibilitat al coneixement obtingut tant a nivell científic com ciutadà.

6.2. Hipòtesis de treball A partir dels darrers treballs publicats sobre els modes de producció i alimentació en època baixmedieval, es proposen les següents hipòtesis d’investigació, fonamentades en les conductes de producció, distribució i consum de productes alimentaris:

11

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

a) Per la seva ubicació geogràfica propera al riu i al litoral, els castells del Llobregat podrien presentar un registre arqueològic ric en recursos marins. b) S’espera, no obstant, que el percentatge de consum carni es mantingui estable segons els patrons de cada època, per damunt del de peix, tenint en compte que els productes derivats de la carn i la caça estaven associats a les elits. c) En un moment inicial del feudalisme català, en què les reparticions de la terra i els seus recursos estaven sota la influència d’un castell, s’haurien produït diversos intercanvis comercials entre els territoris feudals. Tots aquests aspectes es veurien materialitzats i parcialment reflectits en el registre arqueològic.

7. Problemàtica Sobre la base de tot l’exposat fins ara en referència als objectius previstos i les hipòtesis de treball, es pot resumir la problemàtica del projecte de la següent manera: a) La manca d’intervencions arqueològiques als castells del Llobregat dificulta l’aplicació de noves vies d’estudi per a reconstruir la paleodieta. Amb l’excavació dels diferents castells, s’aconseguiran noves dades arqueològiques amb les quals s’esclarirà la seqüència estratigràfica completa i es recuperarà el material necessari per practicar-hi analítiques bioarqueològiques. b) La mala conservació de les estructures obliga l’aplicació de mesures de protecció temporal i a llarg termini a partir d’un tractament acurat de consolidació, restauració i reintegració. c) Caldrà reconsiderar les dades presentades en les memòries i el material recuperat en darreres campanyes d’excavació amb dades actualitzades procedents de les noves intervencions. d) Serà precís establir una relació detallada sobre la interacció dels diferents castells estudiats mitjançant la comparació de dades arqueològiques.

8. Pla de treball: propostes d’intervenció 8.1. Documentació prèvia La primera fase de la recerca consisteix en la recopilació de tota la informació i documentació útil relacionada amb els jaciments en qüestió. Serà precís analitzar la cartografia general, a partir de la consulta de mapes a escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic 12

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

de Catalunya (Vissir3), que es complementaran amb mapes topogràfics d’escala 1:10.000 (disponibles en suport informàtic). Així mateix, es recorrerà a la cartografia específica, composta per mapes geològics, edàfics, de cultius etc., tots ells editats a escala 1:20.000.

Aquests seran de gran interès per al coneixement general de l’espai físic en què s’enquadren els jaciments estudiats. La informació obtinguda fins aquest punt es complementarà amb documentació mediambiental (geomorfologia, hidrografia, paleobotànica) i planimetries de les parcel·les per realitzar un apropament a l’estructura del terreny i al seu àmbit. Serà convenient revisar les fotografies aèries de la zona, amb un interès paisatgístic, i consultar la bibliografia arqueològica publicada: inventari de patrimoni arqueològic, informes de prospeccions, memòries d’intervenció, articles i monografies varies. En última instància, es podrà recórrer a la informació oral per obtenir dades sobre l’estat i els canvis produits en els jaciments i el seu entorn.

8.2. Reconeixement del terreny i prospecció Per tal de determinar els patrons de producció i consum dels castells del Llobregat, es practicaran prospeccions extensives a les àrees concèntriques dels castells proposats a estudi (en transects de 10 m2) amb tecnologia georadar d’inspecció profunda Ground Penetrating Radar (GPR), que podrà possibilitar la documentació de nous elements constructius (cimentacions, formigons…) i la caracterització dels perfils edàfics. Les unitats de mostreig (UMs) es definiran a partir d’un punt central mitjançant navegació GPS diferencial i se senyalitzaran els extrems N-S i E-W. Es practicarà una neteja superficial amb la fi de retirar la runa acumulada a la zona i preparar el terreny per a les tasques de prospecció intensiva als castells. Després d’aquest pas, es realitzarà la inspecció i descripció de cada UM i es procedirà al registre fotogràfic i de coordenades UTM. Serà precís introduir mapes de densitat de materials arqueològics a partir de la tecnologia SIG per al posterior anàlisi espacial i de la distribució del material. Per a l’elaboració de planimetries, es comptarà amb fotografies corregides amb programari topogràfic, possibilitant el registre de noves restes de cronologia medieval relacionades amb els castells estudiats. Per la ubicació i difícil accés a determinades estructures, es valora la possibilitat d’incorporar un dron (Dji Phantom 4) per a l’obtenció d’imatges de precisió i de gran valor científic i divulgatiu.

En general, aquesta primera fase té com a finalitat establir una zona de màxima concentració de material per a poder concretar l’àrea on hi ha més probabilitats de

13

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

localitzar-hi restes en el subsòl que es puguin correspondre amb els materials localitzats en superfície i, per tant, on es podria desenvolupar la següent fase d’actuació (delimitació mecànica dels sectors a intervenir). Es documentarà el material recollit a partir de fitxes de prospecció on hi figuraran les coordenades UTM de el punt referit, data i hora, referència espacial del registre GPS (punt, línia i polígon) i intervenció realitzada (recol·lecció superficial). S’inventariarà el material en funció de l’àrea de procedència i unitat estratigràfica, i se separarà segons la naturalesa de cada element. Aquests es desaran en bosses estanques separades i amb una etiqueta adherida per a cadascuna que contingui la informació necessària sobre la seva procedència. Un cop culminats aquests primers treballs de camp, s’elaborarà un primer inventari on quedin recollides necessàriament les variables: procedència, material, posició i unitat estratigràfica. Els elements recuperats en la prospecció s’emmagatzemaran en caixes de plàstic estipulades per la normativa europea, amb les indicacions escrites pertinents sobre els continguts de cada caixa i després es traslladaran degudament al gabinet durant la seva investigació, catalogació i anàlisi. En funció de les diferents concentracions de materials observades en la zona prospectada, es determinarà la necessitat de realitzar sondejos arqueològics, intentant abarcar la màxima superfície i descartant aquelles zones on la roca aflora de forma directa i no es conserva cap sediment ni vegetació. Cada cala arqueològica serà de 1x1x1 metres i es realitzarà amb mitjans manuals, mitjançant l’excavació per nivells naturals o artificials segons mètode arqueològic. Es recorrerà a la presa de dades per part de l’equip arqueològic per a l’informe final dels treballs i es procedirà a la retirada del paviment existent en la seva superfície. Segons els resultats dels sondejos descrits, es practicaran rases per acabar d’acotar l’àrea d’investigació.

8.3. Pre-consolidació i neteja En aquest punt, es procedirà a l’eliminació manual de la vegetació aèria i superficial en estructures (sense arrencar, ja que es corre el risc d’afeblir o fragmentar els diferents materials on han arrelat). Immediatament, sota la supervisió d’un aparellador del Grup Torca, s’assentaran els morters en zones concretes de les construccions amb perill d’enderroc dels castells d’Esparreguera, Papiol, Voltrera, Castellciuró, Castellví de Rosanes i Torre Salvana.

Per això, s’extrauran mostres de morter i es realitzaran assaigs per tal de reproduir amb fidelitat el rebliment original, garantint la durabilitat i evitant riscos de despreniment per tal de poder procedir als treballs d’excavació amb seguretat per a les estructures i per als

14

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

professionals. A partir d’aquí, es reubicaran i es rejuntaran els carreus i els còdols de la maçoneria per recuperar els buits estructurals originaris. Es procedirà a la consolidació de les estructures verticals conservades a partir de bastides acompanyades de suports metàl·lics de 2,5 metres d’alçada que actuin com a elements sustentants dels murs per estabilitzar els paraments conservats durant el procés d’excavació i garantir el correcte desenvolupament de l’excavació. Així, es reduirà l’índex de degradació de les estructures en alçada i es facilitarà el desenvolupament dels treballs arqueològics. Igualment, es reintegraran les parts debilitades pels agents biològics i atmosfèrics amb morters de naturalesa fisicoquímica (morters de cal aèria o hidràulica) en funció de l’estat de conservació i l’origen de les alteracions. La metodologia descrita s’aplicarà indistintament a tots els jaciments a intervenir (tret del castell de Cornellà, que no s’intervindrà). Abans de procedir al desenrunament, s’efectuarà un reconeixement de les estructures conservades, una diagnosi exhaustiva i una valoració de riscos i agents destructius. Es farà un control periòdic dels possibles desllisaments de terres i alteracions en les cimentacions, i es requerirà que els responsables de la consolidació emplenin una fitxa de registre d’estructura i de seguiment diari on hi consti la ID del parament intervingut, les seves coordenadas UTM, data i hora de les actuacions, nom del/la responsable, dimensiones totals i específiques de l’estructura i croquis amb indicació dels materials utilitzats.

Pel que fa la neteja, aquesta es durà a terme de forma gradual, selectiva i per materials, atès que es tracta d’un procés irreversible. En primer lloc, s’eliminaran concrecions terroses i calcàries, així com acumulacions de pols, àrids, detritus i altres acumulacions, i es prendran diverses mostres en diferents punts dels jaciments. En cas necessari, s’eliminarà la presència de microorganismes mitjançant la neteja mecànica (aspiració amb aire i brotxa, bisturís, torn de dentista…) o la neteja química (dissolvents, absorbents…). En qualsevol cas, els productes empleats no han d’eliminar material original ni ocasionar danys, com ara reaccions químiques amb la pedra. De la mateixa manera, es procurarà evitar xocs tèrmics (expansió i retracció) per sobreescalfament.

8.4. Excavació A partir d’aquest punt, s’excavaran les zones que hagin proporcionat resultats positius durant les activitats preliminars a partir del mètode E. C. Harris i A. Carandini (Harris, 1975, 1977, 1979; Carandini, 1977, 1981), amb la intenció de detectar i identificar les zones

15

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

funcionals dels castells, així com les seves àrees d’influència econòmica a partir de l’anàlisi de les restes. Perquè el procés d’excavació resulti eficaç i les restes trobades puguin ser referenciades correctament, serà necessari realitzar la quadrícula del jaciment, que haurà de tenir en compte l’aixecament topogràfic i els punts cardinals per a l’orientació dels eixos. En el cas dels jaciments intervinguts (Esparreguera, Papiol, Voltrera, Castellciuró, Castellví de Rosanes i Torre Salvana), s’optarà per quadricular només les àrees concretes a excavar.

A continuació, es procedirà a la presa de mostres sedimentàries i edàfiques de cada unitat individualitzada a partir de làmines primes per tal d’aplicar analítiques micromorfològiques i geoarqueològiques que posibilitin una major aproximació al context mediambiental de cada jaciment. En aquest sentit, s’elaboraran croquis de cada unitat estratigràfica i dibuixos a escala 1:20 d’aquelles que resultin més importants per facilitar el posterior estudi sistemàtic dels paleocultius de les terrasses del riu. Se seguirà en tot moment el mètode de treball que combina l’àrea oberta amb el sistema de registre per unitats estratigràfiques mitjançant l’ompliment de fitxes prèviament dissenyades per poder abordar tots els aspectes que tenen a veure amb l’estudi de la estratificació. Així doncs, el nostre procediment d’intervenció serà estratigràfic: els dipòsits arqueològics s’excavaran respectant les seves formes i contorns, seguint la seqüència inversa a la qual es van dipositar; el nostre objectiu serà la identificació, separació, relació i contextualització de les diferents unitats estratigràfiques i l’extracció de mostres individualitzades referenciades. Els treballs a realitzar s’executaran de forma manual, emprant puntualment altres mitjans mecànics si fos requerit per al desmantellament dels possibles ensorraments, sempre sota supervisió arqueològica i arquitectònica. Les estructures recuperades es registraran a partir de dibuixos realitzats a escala (1:10, 1:20) en paper mil·limetrat, indicant cada troballa a partir de tres punts —X, Y, Z—. Les referències bidimensionals es realitzaran en plànols i les referències tridimensionals a través d’alçats, emprant-se en els dos casos diversos elements com cintes mètriques, plomades, nivells, mires, jalons...

Així mateix, les fitxes d’unitat estratigràfica recolliran exhaustivament les dades arqueològiques, tant de les unitats positives com les negatives, així com de les possibles inhumacions. Constaran d’una sèrie de camps comuns en base als models establerts per la Direcció General de Patrimoni, com per exemple la informació relativa a la identificació, mida, composició, color, textura, elements que conté, cotes, referència a l’inventari de material gràfic i altres aspectes que es considerin oportuns per a la correcta documentació del

16

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

procés històric dels castells de l’àrea estudiada. El material recuperat en les excavacions es recollirà en bosses i caixes acompanyades d’etiquetes que determinin clarament la seva procedència (jaciment, campanya, quadrícula, estrat o nivell...).

8.5. Processament de les dades Després de la documentació de les restes constructives, es realitzaran les planimetries definitives basades en l’aplicació de la fotogrametria digital i es projectaran els plànols en CAD, presentant-se en la memòria final de cada intervenció. En aquest punt del procés, es contempla el transport del material fins a l’àrea d’aplegament i la presència del/la tècnic/a de suport, neteja i siglatge del material arqueològic moble, així com la necessitat de disposar de bosses de plàstic i caixes homologades per a l’emmagatzematge temporal del material.

Durant tot el procés d’anàlisi de dades arqueològiques, s’ompliran les fitxes de laboratori, on hi constarà necessàriament el nombre de foli (nombre correlatiu), la data, el nom del/la registrador/a, ID del material, tipus d’actuació realitzada sobre la peça, ubicació (coordenades X-Y), tipus de material cultural, context, estat del material, documentació fotogràfica i observacions. D’aquesta manera, es recollirà i es processarà tota la informació recuperada en les campanyes d’excavació a partir de processos de registre, classificació, anàlisi tipològic i dibuix dels materials. La base de dades per informatitzar aquestes informacions es farà en Filemaker i aquesta enllaçarà la informació sobre els diferents sectors establerts, recintes i unitats estratigràfiques, amb la possibilitat d’unificar els resultats en una mateixa plataforma digital. Al mateix temps, aquesta base de dades permetrà tant la impressió de les fitxes de camp com la dels informes generals i específics de les restes recuperades.

Amb la intenció d’obtenir tota la informació possible per a la investigació arqueològica, les mostres de sediment recollides es garbellaran i es flotaran, dividint entre restes zoològiques i botàniques (amb la possibilitat d’afegir noves categories en funció de les troballes). Pel que fa el material faunístic, es procedirà a realitzar càlculs de Nombre Mínim d’Individus

(NMI),

d’espectrometria

l’aplicació

biomecànica

d’analítiques d’isòtops estables i altres tècniques i

microestructura

òssia

a

càrrec

del

Laboratori

ARQZOO-UAB15. D’altra banda, per al cas de restes vegetals, es recorrerà a l’anàlisi de fitòlits, midons, carpologia, antracologia i palinologia a càrrec dels Laboratoris d’Arqueobiologia del CSIC. El conjunt d’aquestes tècniques permetrà avaluar la 15

L’aplicació d’altres tècniques com el processament avançat i l’anàlisi fotogramètric de taxons dependrà de la naturalesa i la quantitat recuperada d’aquest tipus de restes.

17

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

representació dels conjunts faunístics i vegetals de l’entorn des d’una perspectiva numèrica i taxonòmica per definir zones d’explotació de recursos naturals.

Les restes ceràmiques —procedents de les excavacions preventives de campanyes anteriors i de les noves intervencions— se sotmetran a analítiques de residus amb les tècniques de Spot-test, GC-MS, HPLC (als laboratoris de la Universidad de Granada) per obtenir informació sobre la possible presència de restes orgàniques associades als recipients ceràmics. Aquesta metodologia esdevindrà essencial a l’hora d’aproximar-nos als patrons alimentaris i productius dels castells del riu Llobregat entre els segles X i XIII a partir de l’estudi quantitatiu i qualitatiu d’artefactes i ecofactes (Dietz, 2016)16. Al mateix temps, es proposa la realització d’estudis arqueomètrics, amb proves de fluorescència de raigs X (XRF), difracció de raigs X (DRX) i de microscopi electrònic de rastreig (SEM) sobre les pastes ceràmiques i altres superfícies; aquestes analítiques es realitzaran al Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB). Els resultats obtinguts a través d’aquestes tècniques facilitaran la identificació de la procedència, la composició i la tecnologia dels objectes recuperats, amb la finalitat de contrastar les possibles correlacions entre els diferents castells proposats en la investigació i les seves àrees d’influència productiva i comercial. S’espera obtenir una contextualització crono-cultural diacrònica dels jaciments a partir de la informació aportada pels sistemes arqueomètrics. Partint d’aquests resultats, s’avaluarà la funcionalitat dels àmbits productius i d’emmagatzematge de les set fortificacions estudiades per reconstruir els seus hàbits alimentaris i productius.

8.6. Elaboració de les memòries Tal i com especifica la legislació aplicable a actuacions arqueològiques, cada procés d’intervenció quedarà recollit en una memòria que documentarà minuciosament els treballs realitzats. Es redactaran un total de sis memòries per a les excavacions dels castells d’Esparreguera, Voltrera, Castellciuró, Papiol, Castellví de Rosanes i Torre Salvana. Aquestes seran lliurades al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i inclouran una descripció detallada de totes les accions efectuades i una caracterització i interpretació de tots els vestigis arqueològics recuperats durant les excavacions. Els documents s’acompanyaran de documentació històrica, gràfica i

16

DIETZ, C. (2009): «La arqueometría al servicio de la arqueología». Arqueometría y Análisis Arqueológico, 6, pp. 6-25.

18

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

planimètrica, i també s’adjuntaran els llistats d’unitats estratigràfiques i els diagrames cronoestratigràfics pertinents, així com l’inventari de materials arqueològics.

8.7. Conservació, restauració i difusió Pel que respecta a les tasques de conservació i estabilització estructural dels vestigis excavats, l’empresa Signinum Restaura SL aplicarà els tractaments de preservació i restauració pertinents a les necessitats de cada element arqueològic en funció de l’estat de conservació cada estructura. Aquests s’especifiquen amb detall al punt 12.1 (protecció i conservació dels jaciments). A continuació, però, es presenta una visió global del procés de restauració i divulgació, fent èmfasi en els aspectes metodològics més elementals. Així doncs, el primer punt ressaltable és la revisió dels informes previs de conservació i la documentació fotogràfica per tal de conèixer els factors i els processos d’alteració i aplicar nous mètodes que garanteixin els mitjans i les condicions adequades a les característiques del seu entorn. Aquestes accions, encaminades a la reconstrucció parcial de murs i traçats, es realitzaran in situ i serà necessari comptar amb un resguard provisional (carpa solar), per poder dur a terme els treballs de neteja i consolidació del lloc en bones condicions. En tots els casos, les restes que quedin al descobert es protegiran i consolidaran per a ser vistes, o es tornaran a enterrar si convingués als interessos dels monuments. Altres processos que es duran a terme en relació als murs i altres estructures seran la neteja mecànica, el sanejament de les àrees perdudes, l’anivellament del terreny, la reconstrucció volumètrica i la col·locació de testimonis en superfície, rejuntat en superfície els elements petris.

Per a això, s’han previst una sèrie de partides pressupostàries que cobreixen les possibles despeses derivades d’aquestes actuacions de protecció, consolidació i restauració.

En aquest sentit, s’utilitzaran diferents tipus de pedra, morters de calç i sorra, i argamasses que dependran tant de la composició del material de construcció com de la naturalesa de l’agent que actua sobre les estructures (humitat, canvis de temperatura, contaminants atmosfèrics o altres agents d’acció perllongada). El restaurador o restauradora també haurà de preveure accions deteriorants ocasionals com ara els sismes, inundacions, incendis o les múltiples alteracions derivades de l’acció humana. Aquest procés facilitarà la identificació de les causes d’alteració, l’avaluació d’aquesta per si encara es troba activa, i la posterior actuació17. A tal efecte, s’aplicaran tractaments macrosuperficials consistents en l’eliminació 17

TERÁN, J. A. (2004): «Consideraciones que deben tenerse en cuenta para la restauración arquitectónica».

Conserva, 8, pp. 101-122.

19

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

definitiva de morters deteriorats o perjudicials, el cosit de fragments18, el rebliment d’esquerdes i juntes i la restitució a partir de consolidants inorgànics. Igualment, serà prioritari disminuir l’efecte negatiu de l’arbrat de creixement descontrolat i la vegetació paràsita sobre l’entorn més immediat dels castells.

A partir de la conservació de les estructures, no només es pretén augmentar la seva resistència i disminuir el seu deteriorament, sinó també contribuir en la tasca de divulgació de les actuacions realitzades als castells. Es tracta, doncs, d’afavorir la conservació de les restes estructurals, així com crear un precedent perquè la posada en valor del jaciment sigui possible a llarg termini mitjançant senyalitzacions a peu de jaciment (vegeu punt 12.2) i presentant els resultats en una taula rodona moderada per l’investigador principal de la recerca que s’acompanyi de les intervencions dels altres membres investigadors, creant un fòrum de debat entre especialistes, alumnes i visitants.

9. Metodologia proposada Les activitats programades en el projecte —desenvolupades en els apartats anteriors— es distribueixen en quatre anys consecutius estructurats en una primera fase de planificació, una segona de treball de camp i una darrera de treball de gabinet. Es destinaran els dos primers mesos de cada any a la planificació de la feina i a la sol·licitud de permisos d’intervenció. El termini estimat per a la resolució dels tràmits d’aprovació de prospecció i excavació és d’un màxim de 2 mesos (gener, febrer), amb la previsió d’adaptar el cronograma als imprevistos burocràtics que puguin sorgir en relació a cadascuna d’aquestes tramitacions. Un cop obtingudes les autoritzacions dels propietaris dels terrenys i el permís d’excavació de la Conselleria de Cultura19, es planificaran una sèrie d’operacions prèvies que facilitin el posterior desenvolupament de l’excavació: és convenient realitzar un estudi preliminar de l’àrea del jaciment per a l’organització logística, que ha de tenir present els accessos, la presència de possibles obstacles, on s’ubicaran les infraestructures bàsiques d’excavació, on se situaran les terreres i l’allotjament de l’equip d’excavació.

En previsió d’aquestes tasques, s’emplearà un mes sencer (març) per a les feines de delimitació, reconeixement i prospecció del terreny, que es compatibilitzaran amb les tasques

18

La tècnica del cosit de fragments consisteix a foradar els blocs procurant, en cas de ser possible, no arribar a la superfície; a continuació s’injecta, a pressió, una reïna estable (normalment epoxídica) i, finalment, s'introdueix el plançó.

19 Veure Annex 2, registre cadastral de les parcel·les a intervenir.

20

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

prèvies de consolidació i adaptació dels murs a les excavacions, supervisades per l’arquitecte tècnic Enric Salinas (Grup Torca). L’objectiu és assegurar les condicions del delicat equilibri de les construccions traçant un diagnòstic del conjunt i confeccionant les directrius que permetin que les diferents accions programades prenguin coherència i efectivitat. Aquestes intervencions d’adaptació es donaran durant dos mesos per any (març, abril) als castells d’Esparreguera i Voltrera (primer any); als castells de Castellví de Rosanes i Papiol (segon any) i als castells de Castellciuró i Torre Salvana (tercer any). Durant els mesos de maig i juny dels tres primers anys s’efectuaran les excavacions arqueològiques per part del grup GIIAM-UB i els peons especialitzats de l’empresa Retalia SL. El quart i darrer any es destinarà integralment a la conservació dels jaciments intervinguts i al treball de gabinet, durant els mesos de març, abril i maig (per als castells d’Esparreguera, Voltrera i Castellví de Rosanes) i durant els mesos de juny, juliol i agost (per als castells del Papiol, Castellciuró i Torre Salvana). La restauració i rehabilitació final de les estructures correrà a càrrec del grup Signinum Restaura SL, sota la direcció de David Mallorquí.

Pel que fa al gestió dels materials recuperats durant la prospecció (així com posteriorment l’excavació), s’efectuaran tractaments in situ al jaciment (en cas de ser necessari), com per exemple l’extracció de peces amb tècniques de reforçament i protecció, embalatge pel transport i emmagatzematge segons la problemàtica de conservació de cada material i el tractament de les restes immobles trobades al jaciment, com la consolidació de les estructures arquitectòniques. Per a les peces de matèria orgànica es procedirà a la neteja mecànica del sediment i a la dipositació d’aquestes en bosses estanques per a les analítiques posteriors. Els treballs de processament de dades (neteja, siglat, càlculs de NMI…) es realitzaran durant els mesos de juliol i agost següents, i es dedicarà un trimestre (setembre, octubre i novembre) a les tasques de laboratori (LAMUB, ARQZOO-UAB, Universitat de Granada i CSIC Arqueobiologia), comptant amb els terminis requerits per cada entitat segons els procediments de les analítiques sol·licitades. Després de cada intervenció i processament de dades, els darrers quatre mesos de l’any (setembre, octubre, novembre i desembre) es destinaran a l’elaboració de les memòries d’excavació (en el cas dels tres primers anys) i els informes de restauració (quart i darrer any). Finalment, es destinaran els darrers dos mesos del quart any (novembre i desembre) a la publicació d’articles científics en curs i a la celebració d’una taula rodona per part de l’equip GIIAM-UB, on es presentaran els resultats i es plantejaran les perspectives de futur dels jaciments intervinguts.

21

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

9.1. Cronograma d’activitats Any I: Activitats

Centre responsable

Investigadors

Primer any

1. Planificació treball de camp I 1.1. Reunió organitzativa

x| | | | | | | | | | | (gener)

1.2. Sol·licitud de permisos UB/GIIAM

Tots els membres grup GIIAM

x|x | | | | | | | | | | (gener-febrer)

1.3. Documentació bibliogràfica

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

1.4. Documentació cartogràfica

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

2. Treball de camp I 2.1. Reconeixement del terreny i prospecció intensiva de l’entorn dels castells d’Esparreguera i Voltrera (georadar)

UB/GIIAM

2.2. Consolidació d’estructures als castells d’Esparreguera i Voltrera

GRUP TORCA

2.3. Excavació dels castells d’Esparreguera i Voltrera; recollida de materials i mostres sedimentàries (làmina prima i garbellat) 3. Gabinet. Processament de dades obtingudes de la prospecció i l’excavació al castell d’Esparreguera i Voltrera 4. Gabinet i laboratori.

Revisió de materials procedents del Castell de

SIGNINUM RESTAURA SL UB/GIIAM RETALIA SL

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Enric Salinas David Mallorquí

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

UB/GIIAM

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

UB/GIIAM

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

| |x| | | | | | | | | (març)

| |x|x| | | | | | | | (març-abril)

| | | |x|x| | | | | | (maig-juny)

| | | | | |x|x| | | | (juliol-agost)

| | | | | | | |x| | | (setembre)

22

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Cornellà durant les excavacions del 1994, 95 i 98 5. Laboratori. Anàlisi arqueomètric de ceràmiques i paviments per Spot-test, GC-MS20, HPLC 21 , XRF22, DRX23 i SEM24.

Processament de dades geoarqueològiques 6. Laboratori. Anàlisi arqueozoològica: Analítiques d’Isòtops estables i altres tècniques d’espectometria biomecànica i micro-estructura òssia 7. Laboratori. Estudi de midons, fitòlits, carpologia, antracologia i palinologia dels sediments recuperats als castells d’Esparreguera i Voltrera. Preparació de les memòries d’intervenció 8. Gabinet. Elaboració d’estadístiques i percentatges i interpretació de resultats. Fi de les memòries d’intervenció als castells d’Esparreguera i Voltrera

20 21

LAMUB-UGR

ARQZOO (Laboratori d’Arqueozoologi a UAB)

CSIC (Laboratorio de Arqueobiologia)

UB/GIIAM

Alessandra Pecci Alberto Dorado

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

Jordi Estévez

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

Esther Checa

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez Teresa Bonet Rita Cobos

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

| | | | | | | | | |x|x (novembre-desembre)

Gas Chromatography-Mass Spectrometry.

High Performance Liquid Chromatography.

22

Fluorescència de Raigs X.

23

Difracció de Raigs X. Microscopi Electrònic de Rastreig.

24

Rita Cobos

23

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Any II: Activitats 1.Confrontació de dades, revisió de resultats i previsió de pròximes tasques

Centre responsable

UB/GIIAM

Investigadors

Tots els membres grup GIIAM

Segon any

x| | | | | | | | | | | (gener)

1.1. Planificació del treball de camp II

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

1.2. Sol·licitud de permisos

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

2. Treball de camp II 2.1. Reconeixement del terreny i prospecció intensiva de l’entorn dels castells de Castellví de Rosanes i del Papiol (georadar) 2.2. Consolidació d’estructures als castells de Castellví de Rosanes i del Papiol 2.3. Excavació i recollida de mostres sedimentàries dels castells de Castellví de Rosanes i Papiol (làmina prima i garbellat) 3. Gabinet. Processament de les dades obtingudes en la prospecció i l’excavació a Castellví de Rosanes i Papiol 4. Laboratori. Anàlisi arqueomètric de ceràmiques i paviments per Spot-test, GC-MS, HPLC i processament de les dades geoarqueològiques

UB/GIIAM

GRUP TORCA SIGNINUM RESTAURA SL

UB/GIIAM RETALIA SL UB/GIIAM

LAMUB-UGR

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Enric Salinas David Mallorquí

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Alessandra Pecci Alberto Dorado

| |x| | | | | | | | | (març)

| |x|x| | | | | | | | (març-abril)

| | | |x|x| | | | | | (maig-juny)

| | | | | |x|x| | | | (juliol-agost)

| | | | | | |x|x|x| (setembre-octubre-no vembre)

24

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

5. Laboratori. Anàlisi arqueozoològica a partir d’Analítiques d’Isòtops Estables i altres tècniques d’espectometria biomecànica i micro-estructura òssia 6. Laboratori. Estudi de midons, fitòlits, carpologia, antracologia i palinologia dels sediments recuperats als castells de Castellví de Rosanes i Papiol. Preparació de les memòries d’intervenció 7. Gabinet. Elaboració d’estadístiques i percentatges i interpretació de resultats. Fi de les memòries d’intervenció

ARQZOO (Laboratori d’Arqueozoologi a UAB)

CSIC (Laboratorio de Arqueobiologia)

UB/GIIAM

Jordi Estévez

Esther Checa

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubre-no vembre)

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

| | | | | | | | | |x|x (novembre-desembre)

Any III: Activitats 1.Confrontació de dades, revisió de resultats i previsió de pròximes tasques

Centre responsable

Investigadors

UB/GIIAM

Tots els membres grup GIIAM

Tercer any

x| | | | | | | | | | | (gener)

1.1. Planificació del treball de camp II

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

1.2. Sol·licitud de permisos

x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

2. Treball de camp III 2.1. Reconeixement del terreny i prospecció intensiva de l’entorn dels castells de Castellciuró i Torre Salvana (georadar)

UB/GIIAM

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

| |x| | | | | | | | | (març)

25

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2.2. Consolidació d’estructures als castells de Castellciuró i Torre Salvana 2.3. Excavació i recollida de mostres sedimentàries dels castells de Castellciuró i Torre Salvana (làmina prima i garbellat).

3. Gabinet. Processament de les dades obtingudes en la prospecció i excavació dels castells de Castellciuró i Torre Salvana 4. Laboratori. Anàlisi arqueomètric de ceràmiques i paviments per Spot-test, GC-MS, HPLC i processament de les dades geoarqueològiques 5. Laboratori. Anàlisi arqueozoològica a partir d’Analítiques d’Isòtops Estables i altres tècniques d’espectometria biomecànica i micro-estructura òssia 6. Laboratori. Estudi de midons, fitòlits, carpologia, antracologia i palinologia dels sediments de Castellciuró i Papiol.

Preparació de les memòries d’intervenció 7. Gabinet. Elaboració d’estadístiques, percentatges i interpretació de resultats. Fi de les memòries d’intervenció

GRUP TORCA SIGNINUM RESTAURA SL

UB/GIIAM RETALIA SL

UB/GIIAM

LAMUB-UGR

Enric Salinas David Mallorquí Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos Alessandra Pecci Alberto Dorado

ARQZOO (Laboratori d’Arqueozoologia Jordi Estévez UAB)

CSIC (Laboratorio de Arqueobiología)

UB/GIIAM

Esther Checa

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

| |x|x| | | | | | | | (març-abril)

| | | |x|x| | | | | | (maig-juny)

| | | | | |x|x| | | | (juliol-agost)

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

| | | | | | | | | |x|x (novembre-desembre)

26

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Any IV: Activitats

Centre responsable

1.Confrontació de dades i revisió de resultats 1.1. Planificació del treball de camp II

UB/GIIAM

Investigadors

Tots els membres grup GIIAM

1.2. Sol·licitud de permisos

Quart any x| | | | | | | | | | | (gener) x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer) x|x| | | | | | | | | | (gener-febrer)

2. Treball de camp IV 2.1. Conservació i restauració preventiva dels castells d’Esparreguera, Voltrera i Castellví de Rosanes25. Elaboració dels informes de restauració 2.2 Conservació i restauració preventiva dels castells del Papiol, Castellciuró i Torre Salvana. Elaboració dels informes de restauració

| |x|x|x| | | | | | | (març-abril-maig) GRUP TORCA SIGNINUM RESTAURA SL

Enric Salinas David Mallorquí Judit Hdez. | | | | |x|x|x| | | | (juny-juliol-agost)

3. Gabinet. Inventariat de materials recuperats 3.1. Contrastació de dades faunístiques i botàniques

UB/GIIAM

3.2. Contrastació de dades arqueomètriques

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

| | | | | | | |x|x|x| (setembre-octubrenovembre)

3.3. Contrastació de dades geoarqueològiques 4. Gabinet. Processament i de les dades obtingudes sobre paleodieta i sistemes productius als castells

UB/GIIAM

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

| | | | | | | | | |x|x (novembre-desembre)

25

Les tasques de restauració preventiva contemplen l’anivellament, el sanejament, la reintegració de les estructures i la coberta adequada de les unitats excavades.

27

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

baixmedievals del Baix Llobregat 5. Difusió. Cicle de conferències per la presentació de resultats, publicacions científiques i definició de les perspectives de futur

UB/GIIAM

Gerard Jover Albert Ruiz Judit Hdez.

Teresa Bonet Rita Cobos

| | | | | | | | |x|x (novembre-desembre)

10. Logística de treball 10.1. Allotjament, manutenció i jornada laboral Els cinc membres del GIIAM-UB s’allotjaran en dues instal·lacions diferents segons el desenvolupament de la recerca i la localització dels jaciments: durant el primer i el segon any, els membres investigadors rebran allotjament i manutenció a l’Alberg Municipal d’Esparreguera (C/ Montserrat, 19), a càrrec de l’Ajuntament del municipi. Durant el tercer i quart any, l’equip investigador s’instal·larà en el mateix règim d’hospedatge a la casa de colònies Calasanz de Molins de Rei (Av. de Barcelona, nº 36-37), degut a la seva situació propera als jaciments que s’intervindran en aquells anys. Ambdós allotjaments han estat cedits temporalment i de forma gratuïta pels ajuntaments locals durant el treballs de camp (març-juny), coincidint amb el període de menor ocupació dels centres. En relació a la jornada laboral dels quatre anys de recerca, s’ha planificat un horari de treball de dilluns a divendres, de 9:00 a 13:00h i de 16:00 a 18.00h adaptables als requeriments del procés de recerca i a les condicions ambientals26. Els desplaçaments s’efectuaran en vehicle propi durant la realització dels treballs de camp, amb un cost de desplaçament per dia estimat en 10,18€. El finançament general del projecte es desenvolupa a l’apartat 13 del present treball.

10.2. Gestió de l’equipament i del material arqueològic El material arqueològic i les mostres de sediments recuperats durant els dos primers anys es processaran (neteja, siglat, flotació) —segons conveni previ— a sala polivalent de l’Alberg Municipal d’Esparraguera, i a la planta baixa de la casa de colònies Calasanz, durant els dos darrers anys, que ha quedat reservada per al desenvolupament de les tasques 26

Se suspendran els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 5°C o superior a 30°C, o quan la velocitat del vent sigui major de 50 km/h.

28

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

arqueològiques sense alterar el funcionament principal de l’espai. En els esmentats indrets es desarà provisionalment l’equipament de treball de camp, així com els materials necessaris per al garbellat i la flotació dels sediments. L’emmagatzematge provisional, l’inventariat, la catalogació i la interpretació dels resultats (elaboració d’estadístiques, percentatges i la contrastació de les dades) es durà a terme a la seu del grup GIIAM/UB (C/ Montalegre, nº 6, Barcelona). Les instal·lacions del grup de recerca disposen de l’equipament informàtic adequat i de les àrees de treball necessàries per a la investigació (laboratori, despatxos, sales de reunió...). Així mateix, el centre disposa de sistemes de climatització per a la òptima conservació dels materials segons la seva tipologia. Durant el període d’emmagatzematge provisional, els materials es dipositaran en caixes homologades per la normativa europea.

11. Relació de l’equip investigador i càrrecs La direcció facultativa dels treballs arqueològics serà assumida per Gerard Jover Santos (IP) i es desenvoluparà per part del personal del Grup d’Investigació i Innovació en Arqueologia Medieval (GIIAM), entitat des de la qual es redacta aquest projecte arqueològic (quadre 2).

S’adjunta la informació curricular completa dels investigadors a l’annex 3, on hi figura la formació acadèmica, les línies de recerca, la trajectòria professional i docent, la participació a excavacions i prospeccions, treballs en laboratori, publicacions i altres mèrits professionals i personals.

Investigador/a GIIAM-UB

Càrrec

Gerard Jover Santos

Investigador principal (IP)

Albert Ruiz Olóndriz

Codirector de projecte i investigador

Judit Hernàndez Mas

Tècnica d’excavació, conservació i restauració

Teresa Bonet Corral

Tècnica d’Arqueologia del Paisatge i Bioarqueologia

Rita Cobos Talavera

Tècnica d’Arqueometria

Quadre 2: Resum de la relació de personal i càrrec.

Per al correcte desenvolupament dels treballs previstos, es precisarà de la contractació de personal necessari, comptant a peu d’obra amb la supervisió d’un aparellador de la constructora Grup Torca, un equip format per quatre arqueòlegs professionals de l’empresa Retalia SL i el grup especialitzat en restauració Signinum Restaura SL. 29

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

12. Estratègia de futur dels jaciments intervinguts 12.1. Protecció i conservació dels jaciments A causa de la constant exposició a la intempèrie dels castells estudiats, l’aigua en forma de pluja és l’agent principal de deteriorament. L’acció de les freqüents acumulacions d’aigua ha provocat grans concrecions (clorurs, sulfats, fosfats, nitrats etc.) que han dificultat la interpretació directa i indirecta dels jaciments, apartant-los de l’accés dels visitants.

L’abandonament generalitzat dels jaciments estudiats ha conduït, igualment, a la generació d’enderrocs, descohesions, moviments i fissures que han afavorit la proliferació d’agents biològics. Aquestes condicions dificulten considerablement la conservació dels jaciments, mostrant un alt grau de degradació com a conseqüència dels factors ambientals i biològics. És per això que l’objectiu principal que es persegueix amb les tasques de conservació i restauració és la preservació dels jaciments intervinguts. Aquesta metodologia s’aplicarà indistintament a tots els castells sotmesos a intervenció, tret del castell de Cornellà —del qual només es revisaran materials—. Per a aquest procés hauran d’intervenir restauradors especialitzats en arquitectura (Signinum Restaura SL) i arqueòlegs professionals de l’equip d’investigació. L’objectiu és reparar els defectes constructius i corregir els errors estructurals per tal de contribuir a la seva preservació al llarg del temps i garantir la seva integritat i salvaguada. Un cop consolidades les estructures, aquestes es rehabilitaran amb una cobertura de protecció prèvia a les reconstruccions totals i parcials, depenent de l’estat de conservació de cada castell. Es rebliran les parts restants dels murs (correcció d’esquerdes), es perfilaran les obertures, es reintegraran els paviments documentats i es revestiran aquells paraments en avançat estat de degradació. Es cobriran les superfícies amb una massa compacta de terra i reble aplanada per solidificar els seus fonaments i es diagnosticaran els punts d’actuació per a futures intervencions.

Durant aquests treballs de restauració i protecció temporal, es col·locarà una barrera de separació dels elements antics dels nous amb una xarxa de fibra de vidre de color diferenciat, intercalada entre els murs originals i els morters nous, per indicar les restauracions. Aquest element diferencial haurà d’adaptar-se als criteris bàsics generals de la restauració: respecte a l’estructura original, mínima intervenció, prioritat de la consolidació, reversibilitat dels materials aplicats i, particularment, la discernibilitat, per tal que els elements integrats siguin sempre reconeixibles. Tots els materials emprats en la restauració i

30

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

en la conservació hauran de ser estables, innocus i reversibles. Caldrà tenir en compte que els processos mediambientals i l’envelliment dels materials produeixen un progressiu deteriorament de les mesures preventives. És important, doncs, desenvolupar una proposta de seguiment posterior que corrobori l’eficàcia dels tractaments aplicats, així com dissenyar les condicions de manteniment i controlar les incidències que es puguin produir des del moment final de la intervenció, per tal de prevenir futures alteracions i solventar-les amb eficàcia. Es busca que aquests treballs no es limitin únicament a conservar i restaurar, sinó que possibilitin la seva posterior divulgació i museïtzació.

12.2. Posada en valor El conjunt dels castells del curs baix del riu Llobregat han quedat desatesos a nivell d’investigació, conservació i divulgació. Fins ara, la constant exposició als medis climàtics i els efectes del medi natural en què es troben han sotmès els jaciments en un profund estat de deixadesa que ha dificultat la recerca i l’apropament al gran públic. Alguns d’aquests castells, però, com el de Castellciuró o el del Papiol —amb l’objectiu de conservar i difondre aquests monuments arquitectònics— han incorporat mesures de senyalització i museïtzació basades en plafons informatius, tret del castell de Cornellà, que actualment acull una sala d’exposicions i un arxiu. Tot i així, cap d’ells presenta estratègies d’innovació conceptuals ni tecnològiques a l’hora d’incentivar el coneixement històric sobre els castells baixmedievals a la zona del Baix Llobregat. Així mateix, els jaciments no disposen d’una pàgina web oficial, però sí apareixen recollits a la xarxa en blogs no oficials especialitzats. En totes elles, però, el contingut presentat és poc complet i, en la majoria dels casos, desactualitzat.

Aparentment, els plafons informatius ––en tant que única estratègia de difusió dels complexos arqueològics–– no responen a una proposta comunicativa eficaç i completa sobre la identitat, la història i el valor arqueològic dels jaciments. En aquest aspecte, el visitant no té la possibilitat de connectar amb el passat històric dels castells, ni tampoc d’interioritzar un discurs clar i ben contextualitzat al respecte. És per això que cal definir un pla d’actuació a partir d’accions divulgatives encaminades cap a una futura posada en valor, tot proposant un model que s’ajusti a les característiques i necessitats dels conjunts arqueològics. Tenint en compte que l’objectiu principal és que el visitant pugui comprendre els jaciments i gaudir de l’experiència cultural, el primer pas és visibilitzar-los en relació als municipis a què pertanyen, millorant el coneixement d’aquests espais poc coneguts.

31

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Per aquest motiu, es proposa la senyalització a peu de jaciment perquè sigui possible la seva visita respectant l’entorn, la integració i la relació amb el mateix. De la mateixa manera, es suggereix la integració dels set castells en un circuit turístico-cultural, des de Barcelona fins a Esparreguera, que permeti que els jaciments siguin valorats per la població local i el turisme en general, assegurant-ne així la conservació física i l’interès patrimonial (fig. 4). D’aquesta manera, doncs, es proposa establir un pla de senyalització i divulgació que permeti donar a conèixer els resultats de les diferents intervencions arqueològiques i remarcar el valor patrimonial dels castells d’una forma propera i adaptada al gran públic. Tots aquests mètodes hauran de proporcionar-nos resultats visibles a l’hora de transmetre la informació històrica i arqueològica dels jaciments (a la comunitat nacional i internacional) per tal de convertir-los en indrets d’interès cultural tant a nivell educatiu com divulgatiu.

Figura 4: Proposta de circuit turístico-culturals dels castells del curs baix del Llobregat (elaboració pròpia).

Havent observat detalladament el territori i les possibles rutes que comuniquen els municipis amb els castells, hem escollit el recorregut indicat en la imatge anterior, que recull un itinerari que enllaça els diferents monuments amb la ciutat de Barcelona per la AP-2. En la seva difusió, es tindrà en compte el marc temàtic, cronològic i geogràfic dels castells i es buscarà implicar els agents locals i comarcals. Es potenciarà, tanmateix, la importància de l’entorn natural dels castells pel que fa la seva difusió ciutadana, donant a conèixer tots els nivells excavats i les conclusions de recerca a què ha arribat l’equip investigador: definició d’àrees d’explotació econòmica, patrons de consum d’aliments, distribució funcional… sempre des d’una perspectiva social i antropològica.

32

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Igualment, es realitzarà una explicació sobre la metodologia arqueològica i la responsabilitat portada a terme pels professionals que han intervingut en l’excavació i la preservació dels jaciments per tal d’aconseguir una repercussió àmplia del projecte i de la professió de l’arqueòleg. En aquest punt, el relat sobre la importància de la memòria històrica i la tasca dels investigadors haurà de servir com a garantia de la difusió i del manteniment de la nostra identitat cultural.

Per tot això, e proposa la millora dels accessos als castells d’Esparreguera, Voltrera, Castellciuró i Torre Salvana. En l’actualitat hi ha un camí vianants creat espontàniament pels habitants des del poble fins al castell a través de la pineda. Aquest camí no està formalitzat i es presenta com una successió de sengles paral·leles que contribueixen a l’erosió de la vessant. Es proposa la seva formalització sense desmunts i la unificació en un únic pas. És prioritària la millora general dels camins que connecten els castells esmentats amb els municipis més propers i habilitar punts d’interpretació existents (seients, zones d’ombra, integració del mobiliari d’interpretació). Es treballarà per la integració paisatgística dels castells, pel sanejament de les vessants en què s’integren els castells i per a la creació de nous espais accessibles a la visita que permetin llegir i apreciar la riquesa conoestratigràfica d’aquests jaciments arqueològics.

No obstant, més enllà de donar visibilitat al jaciment, el pla de comunicació busca incorporar un discurs històric atractiu que impulsi un coneixement general dels castells en relació a la història i a la configuració del paisatge de la zona. D’aquesta manera, serà factible transmetre al públic el valor que posseeixen els conjunts arqueològics, i conscienciar-lo a partir de la didàctica com a eina per a la seva conservació. Aquest discurs haurà d’estar dirigit i adaptat a tots els públics a partir d’una comunicació amena, interactiva i de rigor científic que permeti generar nous canals de promoció i difusió. El conjunt d’aquestes iniciatives de difusió estaran precedides per la celebració d’una taula rodona titulada Economia i alimentació a la baixa edat mitjana: els castells del Baix Llobregat com a punt de partida, i serà concebuda com l’activitat inicial de la posada en valor dels jaciments estudiats.

13. Pressupost i finançament Les estimacions econòmiques i els criteris de medició i volum de materials del present projecte (taula 2) són aproximacions realitzades a partir de la documentació treballada fins ara. Totes aquestes dades poden variar en funció del desenvolupament del projecte. Dita partida ascendeix a un total de 115.878, 57 €, de la qual el 80% (92.702, 86€) es sol·licitarà a 33

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

mode de subvenció al Departament de Cultura, i el 20% restant (23.175, 71€) a la Fundació Privada Martí I l’Humà (FPMIH), vinculada a la difusió de projectes d’història, arqueologia i paleografia medievals.

Partida

Concepte Arquitecte tècnic (aparellador) Grup Torca

Estimació econòmica 21.122, 28€ ((4h al dia x 25,51€)x 23 dies)x 9 mesos

(25,51€/hora) 1. Mà d’obra

Conservador-restaurador Signinum Restaura SL (22,41€/hora) Peons espacialitzats Retalia SL (15,62€/hora)

2. Adequació dels jaciments

3. Consolidació preventiva

16.807, 05€ ((5 hores al dia x 22, 41€)x 150 dies) 39.362, 40€ (5 hores al dia x 15, 62€) x 21 dies) x 6 mesos)x 4 peons

Neteja i desbrossadora

400, 00€

Eliminació d’humitats, sals, flora, fauna

1000,00€

Lloguer de grup electrògen Gauss F (inclou subministrament de carburant)

1.600, 00€

Subministrament d’aigua

400, 00€

Carpa de protecció per als treballs de camp

350,00€

Desenrunament i preparació del terreny

2.000, 00€

Muntatge, amortització i desmuntatge de bastides (inclou transport)

2.250, 00€

Consolidació amb capa de morter de cal aèria i hidràulica NHL 3,5

2.000, 00€

Reparació de murs i estructures (injecció de productes consolidant a esquerdes i fissures)

3.000, 00€

34

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

4. Prospecció i sondejos

5. Excavació

Neteja de paraments

2.600, 00€

Consolidació i restitució de revestiments

1.500, 00€

Consolidants (reïnes, solucions adhesives)

210, 00€

Malla metàl·lica de protecció

1.900, 00€

Lloguer de màquina georadar d’inspecció profunda Geotepsa

1.500, 00€

Lloguer del dron Dji Phantom 4

250, 00€

GPS diferencial

200, 00€

Sondejos i presa de mostres de micromorfologia en làmina prima i posterior garbellat

575, 00€

Eines d’excavació

A càrrec de la UB 27

Estació total Reach RS+

A càrrec del grup GIIAM

Recollida de material arqueològic moble, embalatge neteja, siglat i emmagatzematge (bosses i caixes homologades)

2.300, 00€

Gestió (dumper) i transport de terres

850, 00€

Dietes de transport

4.458, 84€ 438 dies laborables x 10,18 cost/dia

Serveis d’anàlisi del laboratori LAMUB: DRX, SEM, XRF 6. Laboratori

Serveis d’anàlisi del laboratori de la Universidad de Granada (Laboratori d’Arqueometria): Spot test, GC-MS, HPLC

750, 00€ (20-60 mostres)

550, 00€ (20-60 mostres)

27

El material d’execució per a l’excavació arqueològica (7 pales, 7 pics, 7 catalanes, 7 palatins, 2 destrals, 1 jaló, 1 serra, 5 escombres, 5 recollidors, 5 carretons, 5 galledes, així com el material de dibuix) serà proporcionat pel Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), en col·laboració amb el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA).

35

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

7. Restauració

Serveis d’anàlisi del laboratori de l’ARQZOO (UAB)

250, 00€ (10-40 mostres)

Serveis d’anàlisi del laboratori del CSIC (Arqueobiologia): palinologia i antracologia

89,00€ (9-32 mostres)

Malles metàl·liques

602,00€/300m2

Xarxes de fibra de vidre 10x10mm de llum

500, 00€/250m2

Morter de calç hidràulica, amb àrid 50,00€/250 kg de 2,5 mm de grandària màxima

8. Seguretat i salut

Rebliment de terra de sauló net

62,00€/1.000 kg

Equipament de protecció individual (casc, guants i armilles reflectants, calçat de seguretat)

540,00€

Protecció col·lectiva (senyalització temporal i farmaciola) Processat, maquetació de dades i elaboració de les memòries (6 informes d’intervenció) 9. Difusió

400,00€

1.250, 00€

Celebració de taula rodona i publicacions científiques

2.000,00€

Cartelleria, senyalització i acondicionament d’accessos

2.200, 00€

TOTAL

115.878, 57€

Taula 2: Valoració econòmica del projecte.

14. Bibliografia BOLÒS, J. (1994): «Els castells medievals catalans». Finestrelles, 8, pp. 71-96.

BOLÒS, J. (1997): Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle Editorial.

CAIXAL, À.; PANCORBO, A; LÓPEZ MULLOR, A. (2007): «Excavacions recents als castells del centre del límit meridional de la Marca Hispànica». A Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental.

DÍAZ, M.; ADSERIES, M. (2003): Memoria de la prospección arqueológica sobre el trazado del P.H.N. Ramal Norte, tramo V. Santa Margarida i els Monjos-Abrera (Alt 36

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Penedès-Baix Llobregat).

Direcció General del Patrimoni Cultural: Servei

d’Arqueologia i Paleontologia.

DIETZ, C. (2009): «La arqueometría al servicio de la arqueología». Arqueometría y Análisis Arqueológico, 6, pp. 6-25.

FOLCH, C. (2018): «Fortificacions i assentaments en alçada a l’àmbit rural del nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana (segles VI-XI)». Treballs d’Arqueologia, 22, pp.

29-49.

FONT, J. (ed.) (2010): Castells de frontera: una ruta amb gran potencialitat turística.

Agència Catalana de Turisme.

MARQUÈS, A. (1974): Las formaciones cuaternarias del delta del Llobregat. Universitat de Barcelona.

MAURI, A. (1997): Sistemes territorials i l’estudi de les traces arqueològiques medievals: un exemple d’aplicació a l’antiga baronia de Castellvell de Rosanes (Baix Llobregat).

Universitat de Barcelona.

MAURI, A. (2006): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Universitat de Barcelona.

PINTÓ, J.; PANAREDA, J. M.; MARTÍ, C. (2014): «El paisaje vegetal de las dunas del delta del Llobregat (Barcelona)». Biogeografía de Sistemas Litorales. Dinámica y conservación. Sevilla, Universidad de Sevilla, 27-33.

ROVIRA, M. C.; TURA, J. (2019): «L’esplendor dels castells medievals catalans. Una exposició temporal per divulgar el nostre patrimoni». Patrimoines du Sud, 10, pp.

1-22.

SERRANO, M.; GARCIA, J. M. (1998): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cornellà.

TERÁN, J. A. (2004): «Consideraciones que deben tenerse en cuenta para la restauración arquitectónica». Conserva, 8, pp. 101-122.

VIVES, M. (2007): L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix.

Universitat de Barcelona.

37

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

15. Annexos 15.1. Galeria fotogràfica

A

C

E

B

D

F

38

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

G

I

K

H

J

L

39

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

M

O

N

P

A) Vista exterior i estat actual del Castell d’Esparreguera.

B) Exterior del mur conservat del Castell d’Esparreguera.

C) Vista frontal del mur principal del Castell d’Esparreguera.

D) Restes estructurals del Castell de Castellví de Rosanes.

E) Restes del mur del Castellví de Rosanes.

F) Castell de Voltrera.

G) Vista del conjunt del Castell de Voltrera.

H) Vista exterior del Castell del Papiol.

I) Vista interior del Castell del Papiol.

J) Vista del conjunt sencer de Castellciuró.

K) Vista de l’interior del Castell de Castellciuró.

L) Vista exterior de la façana principal de Torre Salvana.

M) Vista aèria de Torre Salvana.

N) Vista exterior del Castell de Cornellà.

O) Pati interior del Castell de Cornellà.

P) Interior de la sala d’exposició del Castell de Cornellà.

40

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

15.2. Informació cadastral

A. Registre cadastral de la parcel·la del Castell d’Esparreguera (dirección General del Catastro).

B. Registre cadastral de la parcel·la del Castell de Voltrera (dirección General del Catastro).

41

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

C. Registre cadastral de la parcel·la del Castell de Castellví de Rosanes (dirección General del Catastro).

D. Registre cadastral de la parcel·la del Castell del Papiol (dirección General del Catastro).

42

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

E. Registre cadastral de la parcel·la del Castell de Castellciuró (dirección General del Catastro).

F.

Registre cadastral de la parcel·la del Castell de Torre Salvana (dirección General del Catastro).

43

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

G. Registre cadastral de la parcel·la del Castell de Cornellà (dirección General del Catastro).

15.3. Informació curricular de l’equip investigador

GERARD JOVER SANTOS (IP) Barcelona, 17 d’agost de 1979 46495360D - 689560480 gerard.jover@giiam.com FORMACIÓ ACADÈMICA 2019-2020: Curs en Cultura i Arts Medievals Incipit, UPNA. 2016: Programa de Doctorat en Història i Antropologia, portat pel Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, UGR. 2012: Becari predoctoral, professor associat i lector del Departament d’Història Medieval (UV).

2010-2011: Beca Erasmus a la Università degli Studi di Firenze (UNIFI).

2010: Llicenciat en Arqueologia, UB. 2007-2009: Curs universitari en art i arquitectura medieval, UDIMA. 2002: Máster en Estudios Medievales, UCM.

44

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Pràcticum: Transhumància i zones d’assentament ramader a la Catalunya Nova, sota direcció de María Luisa García Paredes i Laura Pascual Sánchez (qualificació: excel·lent).

1995: Llicenciat en Geografia i Història, UAB. LÍNIES DE RECERCA a) L’evolució arquitectònica dels castells baixmedievals del litoral català. b) Poblament i sistemes productius d’època medieval. c) Economia, alimentació i quotidianitat als comtats catalans.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I DOCENT 2013-2019: Membre de l’equip de redacció del Boletín de Arqueología Medieval.

Asociación Española de Arqueología Medieval.

2011-2012: Professor invitat a la Universitat de Burgos i a la Universitat de Salamanca.

2011: President del Cicle de conferències Els castells de frontera catalans, UB. 2010-Actualitat: Professor titular del grau d’Arqueologia (Departament de Prehistòria i Arqueologia).

2010-2013: Vocal de la Comissió Tècnica del Conjunt Arqueològic de Sant Miquel de la Vall per un període de 3 anys.

2009-2012: Tècnic assessor d’Història Medieval en la museïtzació del Castell de Montsoriu (La Selva).

2009: Fundador del Grup d’Investigació i Innovació en Arqueologia Medieval (GIIAM-UB).

2008-2012: Director del projecte d’investigació quadriennal Àrees d’explotació agrícola als castells pleno i baixmedievals del Baix Maresme, ERAAUB. 2007: Coordinador de pràctiques del grau d’Història, UB. 2006: Membre de l’equip del projecte Anticuarius. Recursos didàctics per a l’estudi històric i arqueològic del món antic i medieval, UCM. 2001: Professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, UB.

45

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

EXCAVACIONS I PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2016: Investigador principal a l’assentament ibèric i medieval de Serra Mania (Cubells-Alós de Balaguer-Foradada, La Noguera).

IP: Xavier Bermúdez Riera (UB).

2014: Treball de col·laboració en l’anàlisi arqueomorfològic i funcional de l’entorn del Castell de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà).

IP: Jusèp Reverter i Estrach (UdL).

2011: Col·laborador en la intervenció de suport a la restauració de la muralla sud de l’Alcassaba de Loja (Granada).

IP: Pilar Congoste Amador (UGR).

2011: Tècnic arqueòleg al Torre de Camarles (Tarragona) IP: MªLluisa Varas Puig (URV).

2010-2012: Assessor d’història medieval a l’assentament d’Olèrdola (Alt Penedès).

IP: Josep Ferrer i Garcia (UAB).

2007: Tècnic arqueòleg al Castell de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà).

IP: Rosa Mª Vallbona Ramírez (UdL).

2006: Tècnic arqueòleg al conjunt medieval de Canapost de Peratallada (Girona).

IP: Mª Helena Franco Rojas (UdG).

2005: Tècnic arqueòleg al Castell de les Escaules (Alt Empordà).

IP: Francisco Javier Martínez Soria (UdG).

2003: Tècnic arqueòleg en les tasques de prospecció i excavació al Castell de Montornès (Vallès Oriental).

IP: Maria Josep Puigdomènech Bonet (UAB).

2003: Tècnic arqueòleg a la Necròpolis de Navàs (Bages).

IP: Ángeles Benito Diosdado (UAB).

PUBLICACIONS Llibres: JOVER, G.; RAVENTÓS, A.; RAMÍREZ-SINERGIA, J. A.; GIL, C. (2021): Catalunya: terra de castells. Walia Editorial, ISBN: 978-94-538-4230-2. Barcelona.

46

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

JOVER, G.; BELTRÁN, K. (2020): Castells de frontera a Catalunya: la Marca Hispànica a revisió. Alfa Edicions, ISBN: 978-94-598-4190-2. Barcelona.

JOVER, G. (2020): Noves dades sobre la dieta medieval catalana. Globus, ISBN: 978-94-686-4180-3. Barcelona.

JOVER, G. (2019): Alimentació i quotidianitat als castells medievals del litoral barcelonès. Lauban, ISBN: 978-94-876-4385-3. Barcelona.

JOVER, G.; VÁZQUEZ, L. (2011): Ramon Berenguer III: conquesta i territori. Aulan Books, ISBN: 978-94-9871-2. Barcelona.

JOVER, G. (2007): Sistemes defensius i poliorcètica als castells del Baix Maresme.

Almena Ediciones, ISBN: 978-84-876-8765-3. Barcelona.

JOVER, G. (2005): Poblament i sistemes econòmics a la Catalunya baixmedieval. AKAL, ISBN: 978-84-615-4558-2. Barcelona.

Publicacions en revistes: JOVER, G.; MURRAY, J.; COLLINS, S. (2020): “The bays of East Iberian Peninsula: new archaeological evidence for the history of medieval settlement, economy, and connectivity from Mediterranean”. Mediaeval Studies, 154, Toronto, 99, pp.

98-134.

JOVER, G.; MELGAR, C.; MARTÍNEZ, M. (2018): “Évolution architecturale des fortifications de la frontière nord de la Catalogne: le cas des châteaux du Vallespir et du Rosselló”. Hortus Artium Medievalium, 22, Lyon, pp. 71-110.

JOVER, G. (2018): “El castell de Cornellà de Llobregat: origen, evolució i transformacions. Atria Medievalia, 42, Barcelona, pp. 44-79.

JOVER, G. (2016): “Castells, fortificacions i muralles de l’àrea del Llobregat”. Estudis Medievals Catalans, 11, Barcelona, pp.11-45.

JOVER, G.; CATANI, V. (2014): “El comercio regional en la Cataluña central: siglos XI-XIV”. Revista de Estudios de la Baja Edad Media, 12, Barcelona, pp. 23-56.

JOVER, G. (2013): “Producción, comercio y consumo de salazones en los castillos del Baix Maresme”. Atria Medievalia, 39, Barcelona, pp. 7-29.

JOVER, G. (2013): “Economía de la trashumancia castellano-aragonesa: las raíces de la Mesta”. Meridies Revista de Historia Medieval, 35, Sevilla, pp. 12-45.

47

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

JOVER, G. (2012): “Cambios y transformaciones agroganaderas en la Corona de Aragón”.

Studia Historica, 16, Salamanca, pp. 23-49.

JOVER, G; LORENZO, M. (2011): “Prosperidad y colapso económico en la Barcelona de los siglos XIV-XV”. Scriptorivm, 1, Madrid, pp. 36-99.

JOVER, G. (2010): “El triomf dels comtats catalans al segle X: societat i vida quotidiana”.

Anuari d’Estudis Medievals, 11, Barcelona, pp. 45-81.

JOVER, G.; MONLEÓN, V. (2008): “El ámbito doméstico en las construcciones defensivas de la Cataluña sur”. Vetulus, 14, Barcelona, pp.12-68.

JOVER, G.; DALMAU, H. (2005): “Fortificacions i sistemes de construcció en alçada a la Catalunya litoral: estudi arqueològic i documental”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23, Barcelona, pp. 16-39.

JOVER, G.; ANDRADE, M. (2002): “Viure i morir als comtats catalans: segles IX-XII”.

Atria Medievalia, 15, Barcelona, pp. 15-39.

JOVER, G. (2001): “Formes d’assentament baixmedieval a la comarca del Barcelonès (segles X-XV)”. Retalls d’Història, 12, Barcelona, pp. 87-88, A. JOVER, G. (2001): “Formas de alimentación en la Barcelona bajomedieval”.

Publicaciones Históricas, 2, Zaragoza, pp. 66-81.

ALTRES MÈRITS Informàtica: maneig nivell d’usuari Windows 98, 2000, XP; processadors de text Word 2002; aplicacions gestió de correu electrònic i navegadors d’internet i editor web Adobe Golive, Adobe PhotoShop CS, Macromedia Freehand i ArcGis 9.1 nivell usuari.

Idiomes: català, espanyol, francès (B2), italià (B1).

Carnet de Conduir Classe B.

ALBERT RUIZ OLÓNDRIZ Barcelona, 23 de març de 1983 49297264F - 672744433 albert.ruiz@giiam.com FORMACIÓ ACADÈMICA

48

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2016: Coordinador del Teaching programme Medievalism in the Field, UofT. 2011: Doctor en Història Medieval i paleografia cristiana, UB. 2008: Membre del Management Committee of New Cultural Communities of Interpretation, BHAM. 2007-2008: Beca d’Iniciació a la Investigació a l’Institut d’Arqueologia de la UB (IAUB).

2006: Màster en cultures medievals, UB. Pràcticum: L'organització territorial a la Catalunya medieval del segle XII, sota direcció de Sílvia Romero Gonzàlez (qualificació: excel·lent).

2002-2004: Beca SICUE-Séneca a la Universidad de León (ULe).

2000: Llicenciat en Geografia i Història, UB. LÍNIES DE RECERCA a) Economia i dieta a la Catalunya feudal. b) Intercanvis i relacions comercials al tram septentrional de la Marca Hispànica. c) Comerç fluvial i àmbit domèstic als castells i viles comercials del Llobregat.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I DOCENT 2015-Actualitat: Comitè d’avaluació de treballs de fi de màster en Història i Arqueologia.

2011-Actualitat: Professor titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, UB. 2009-Actualitat: Codirector del Grup d’Investigació i Innovació en Arqueologia Medieval (GIIAM-UB).

2008: Membre participant a l’International Medieval Congress, University of Leeds.

2007: Professor associat del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, UB. 2002: Professor d’educació secundària obligatòria a l’Institut La Pineda, Barcelona.

EXCAVACIONS I PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2018-2019: Assessor en història al castell de Calders, Calders (Moianès).

IP: Simón Rodriguez Roca (UB).

49

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2017: Aplicació de software GIS (ArcGis, Grass, QGIS) en el treball de cartografia i fotografia aèria del jaciment de Solibernat (Segrià).

IP: Maria Isabel Besòs i Ramió (UdL).

2017: Tècnic d’excavació i control arqueològic del castell d’Abella (Pallars Jussà).

IP: Marta Marugán Salamero (UdL).

2014: Tècnic d’intervenció al jaciment del Portal de Magdalena (Segrià).

IP: Robert Plaza Ventrell (UdL).

2012-2016: Assessor en història en els projectes d’investigació, excavació i restauració al Castell de Llívia (La Cerdanya).

IP: Eduard Sánchez Campoy (Diputació de Girona).

2012: Assessor en història al jaciment de l’Esquerda, Roda de Ter. IP: Laura Medina Bartolomé (UB).

2010: Col·laboració en la prospecció arqueomorfològica de l’entorn del Castell de Cugnano (Toscana, Itàlia).

IP: Vania Catani (UNIPI).

PUBLICACIONS Llibres: RUIZ, A. (2020): Economia i dieta de la Catalunya feudal (segles XI-XII). AoE, ISBN: 7253986354759. Barcelona.

RUIZ, A.; BONAFORT, M. (2013): L’organització territorial a la Catalunya feudal. AoE, ISBN: 8721493546239. Barcelona.

Publicacions en revistes: RUIZ, A., CONTRERAS, C., VERDOSO, G. (2019): “Dieta i produció dels remenses catalans (segle XIV). Hortus Artium Medievalium, 24, Barcelona, pp. 39-59.

RUIZ, A., GENTIL, D., CLAVEL, R. (2017): “L’alimentació en el món monàstic de la Catalunya medieval”. Ecclesia historia, 97, Barcelona, pp. 48-59.

RUIZ, A., FANTOCHE, O., DEL SOLAR, R. (2015): “Estudi de la paleodieta a l’antic monestir de Sant Cristòfol (Manresa)”. Ecclesia historia, 85, Barcelona, pp.

17-34.

50

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

RUIZ, A., GENTIL, D. (2012): “Aprofitament dels recursos hidràulics al curs baix del riu Segre”. Revista Medieval de Lleida, 13, Lleida, pp. 23-45.

RUIZ, A., DEL SOLAR, M. (2011): “La dieta al convent de Santa Caterina al segle XII”.

Retalls d’Història, 52, Barcelona, pp. 230-245.

RUIZ, A. (2009): “La producció textil a la Barcelona comtal del segle XIII”. Atria Medievalia, 36, Barcelona, pp. 72-87.

RUIZ, A. (2008): “Les relacions comercials al comtat de la Cerdanya en els segle XI”.

Retalls d’Història, 19, Barcelona, pp. 43-65.

ALTRES MÈRITS Informàtica: maneig, ús i aplicacions de la informàtica (Apple, Macintosh i Windows) en la investigació arqueològica: bases de dades, tractament de textos, edició, full de càlcul, estadística, dibuix arquitectònic, dibuix arqueològic, disseny, etc.

Idiomes: català, espanyol, anglès (C1), francès (B1).

Carnet de Conduir Classe B.

JUDIT HERNÀNDEZ MAS Barcelona, 17 d’Abril de 1975 77316169J - 676104970 judithernandezmas@giiam.com FORMACIÓ ACADÈMICA 2012: Doctora en Arqueologia Medieval, UB. 2010: Beca FPI-Mineco pel projecte Arqueotropos, UB. 2009: Máster en Conservación y Restauración de Bienes Culturales, UPV. Pràcticum: Nuevas prácticas de restauración y conservación de fortificaciones del período bajomedieval asociados a la comunicación fluvial, sota direcció de Laura Aguilar Velasco (qualificació: excel·lent).

2008: Investigadora predoctoral en Diagnosi, Conservació preventiva i curativa d’Arqueologia, UAM. 2007: Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia, UB.

51

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

Pràcticum: Estudi de les fortificacions medievals del Barcelonès entre els segles X-XIII, sota direcció de Marina Garcia Villar (qualificació: excel·lent).

2007: Llicenciada en Arqueologia, UB (Premi Extraordinari de Llicenciatura).

2000: Llicenciada en Geografia i Història, UB. LÍNIES DE RECERCA a) Conservació preventiva i curativa de béns immobles. b) Tractament i restauració de materials ceràmics medievals. c) Arquitectura i evolució dels castells medievals del Barcelonès.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I DOCENT 2015-Actualitat: Assessora de restauració al Museu Arqueològic d’Alacant del Govern Provincial d’Alacant (MARQ).

2011-Actualitat: Professora associada d’arqueologia medieval UB. 2009: Membre del grup d’investigació i inovació en arqueologia medieval (GIIAM-UB).

2009: Professora agregada del Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals UPV. 2008: Tècnica arqueòloga al jaciment de la Riera de Castellcir.

2003: Membre de la fundació d’estudis medievals catalans (FEM-UPV).

EXCAVACIONS I PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2019: Directora d’intervencions al Castell de Mataplana (Ripollès).

IP: Gabriel Laguna Pérez (UB).

2014-15: Codirectora del jaciment arqueològic de La Vital (Gandia).

IP: Margarita Mas Valmaña (UPV).

2012-13: Tècnica arqueòloga de la necròpolis medieval de Can Robert de Matadepera (Vallès Occidental).

IP: Narcís Colomer Grau (UAB).

2011: Directora de la intervenció al jaciment medieval del Portal de Magdalena (Lleida).

IP: Esperança Parra Gibarnau (UdL).

2010: Tècnica de prospecció arqueològica al jaciment del Conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès).

52

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

IP: Àngel Bosch Monleón (UB).

2006: Tècnica de prospecció arqueològica al jaciment de Torrota del Moro (Alt Penedès).

IP: Gertrudis Expósito Ribas (UB).

2004: Realització de treballs voluntaris al jaciment de la Riera de Castellcir (Moianès), col·laboració amb el Taller Escola d’Arqueologia Rural (TEAR).

TREBALLS EN LABORATORIS D’ARQUEOLOGIA 2010-2011: Conservació i restauració de materials ceràmics i d’orfebreria medieval.

Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB).

2009-2010: Anàlisi antropològic de la necròpolis del teatre de Clunia (Burgos). Treball realitzat: Estudi paleoantropològic. IPs: J. A. Ginestà; F. Tuset (UB) i G. Ripoll (UB). Laboratori: Universitat de Barcelona (UB).

2007-2008: Tossal de les Tenalles (Sidamón, Plà d’Urgell). Treball realitzat: Estudi dels materials ceràmics. IP: Ignasi Garcés. Laboratori: MAC-Barcelona.

2005-2006: Castell de Montsonís (Montsonís, Lleida). Treballs realitzats: Estudi dels materials ceràmics. IP: J. Rubert (ICAC). Laboratori: Museu de Balaguer (Lleida).

2003-2005: Estudi de materials ceràmics en els següents laboratoris d’arqueologia: UB, MAC-Barcelona, Museu de Balaguer, Museo della Città di Cosa (Orbetello, Itàlia).

PUBLICACIONS Llibres: HERNÀNDEZ, J. (2011): El cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona). Historiografia i arqueologia. CERHISEC, ISBN: 978-84-615-4558-2, Barcelona.

HERNÀNDEZ, J.; ALIAGA, R. (2008): Restauració i Conservació dels Castells baixmedievals del Barcelonès. Ediciones Escalibur. ISBN: 978-84-622-7564-3, Barcelona.

Publicacions en revistes: HERNÀNDEZ, J. (2021): “El suburbi funerari de Barcino a l’antiguitat tardana”: Arqueologia funerària al nord-est peninsular, ss. VI-XII. Problemes de cronologia, Monografies d’Olèrdola (MAC-Olèrdola)”, Barcelona (en premsa).

53

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

HERNÀNDEZ, J.; FUENLABRADA, P. (2015): “Tipologías y variedades de la cerámica medieval en los espacios productivos del Baix Llobregat”. Mare Nostrum, 25, Girona, pp. 56-79.

HERNÀNDEZ, J.; LÓPEZ, A.; VALLS, M.; CAU, M.Á. (2014): “La restauration et la conservation de l’architecture religieuse hispanique du Xe au XIIIe siècle et le projet du Corpus Architecturae Religiosae Europeae”. Care-Hispania, Hortus Artium Medievalium, 12, Lyon, pp. 53-80.

HERNÀNDEZ, J. (2013): “El enclave de Sant Pau del Camp en el suburbium de Barcino: de villa a monasterium”. Association pour l’Antiquité Tardive, 20, París, pp. 40-53.

HERNÀNDEZ, J. (2010): “La cerámica reductora medieval en los alfoces barceloneses”.

Medieval ResourcES, 1, Madrid, pp. 20-41.

HERNÀNDEZ, J. (2010): “Ressenyes en Revistes (11) al Bulletin de l’Association pour l’Antiquité Tardive (París) (2012, 2010-2007), Pyrenae (2012, 2010-2007), (5) a la revista Hortus Artium Medievalium (Université de Lyon) (2012, 2010- 2007) (36)” a la revista Índice Histórico Español (2010-2007).

HERNÀNDEZ, J.; ROCAMORA, F. (2009): “Principios teóricos de la restauración preventiva y curativa”. Tablinum, 6, Madrid, pp. 12-21.

HERNÀNDEZ, J. (2009): “Materiales lignarios y pétreos: criterios para su conservación”.

Spoleto, 11, Madrid, pp. 13-30.

HERNÁNDEZ, J.; DEL BOSQUE, M.; AMADOR, B.; RODRÍGUEZ-SAÑUDO, P. (2008): “Archéologie et restauration des monuments historiques: les raisons de la conservation”. Hortus Artium Medievalium, 8, Lyon, pp. 55-98.

HERNÀNDEZ, J.; TALANA-SORIA, M. (2008): “Arqueología de la restauración: fortificaciones, pozos y otras estructuras. Tablinum, 4, Madrid, pp. 12-26.

ALTRES MÈRITS Informàtica: maneig nivell usuari de Windows 98, 2000, XP; processadors de text; aplicacions gestió de correu electrònic i navegadors d’internet Microsoft. Ús de diferents aplicacions d’edició fotogràfica (Photoshop, GIMP).

Idiomes: català, espanyol, anglès (C1), francès (B1), italià (A2).

Carnet de Conduir Classe B.

54

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

RITA COBOS TALAVERA La Habana, 7 de Juliol 1973 45966625-P / 607113478 rita.cobos@giiam.com FORMACIÓ ACADÈMICA 2017: Doctora en Arqueologia medieval, UB. 2011: Màster d’Arqueometria a la Université Bordeaux Montaigne (Burdeus).

2009: Màster interuniversitari d’Arqueologia, UGR-US. 2007: Llicenciada en Arqueologia, UGR. 1999: Llicenciada en Geografia i Història, UGR. LÍNIES DE RECERCA a) Caracterització i tractament de materials arqueològics de la baixa edat mitjana: ceràmica grisa i popular. b) Evolució, formes i composició de la terrissa popular catalana. c) Mètodes i pràctiques bioarqueològiques en l’estudi del registre arqueològic.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I DOCENT 2018: Professora titular d’Arqueometria del departament d’Història i Arqueologia de la UB 2017: Membre de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB).

2016-2018: Professora associada d’Arqueometria a la UB i UAB. 2013: Investigadora en el Centro de Asistencia a la Investigación (C.A.I.) de Arqueometría y Análisis Arqueológico de la UCM. EXCAVACIONS I PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2015: Direcció arqueològica en la intervenció arqueològica preventiva mitjançant un seguiment i control dels moviments de terres, cates i sondejos en el Carmen de la Muralla dins del projecte del parque de la Muralla Zirí, Albayzín, Granada.

IP: Manuel Pedrosa López (UGR).

55

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2015: Direcció arqueològica en la intervenció de seguiment i control de moviment de terres en las obres de rehabilitació a Cuesta de las Arremangadas, Granada.

IP: Santiago Lagarre Díaz (UGR).

2014: Tècnic en la intervenció arqueològica de recolzament a la restauració del Torreón del Ferro, Guadix, Granada.

IP: Antonio Malpica Cuello (UGR).

2014: Tècnic en la intervenció arqueològica de recolzament a la restauració de Puerta Elvira, Granada.

IP: José Javier Álvarez García (UGR).

2012: Col·laboració en la intervenció arqueològica preventiva mitjançant sondeigs en el C/ Panaderos, Albayzín, Granada.

IP: Concepción Cirujano Garrido (UGR).

2012: Col·laboració en l’anàlisi del material ceràmic procedent de la intervenció arqueològica d'urgència en el Cerro del Sombrerete, Atarfe, Granada.

IP: Antonio Malpica Cuello (ULM).

2011: Participació com a col·laboradora en la campanya de prospecció arqueològica en Sierra Elvira (Atarfe), Granada.

IP: José Javier Álvarez García (UGR).

2010: Col·laboració en la Intervención Arqueològica d’urgència en el Convento de la Encarnación, Granada.

IP: José Javier Álvarez García (UGR).

TREBALLS EN LABORATORIS D’ARQUEOLOGIA 2015: Estada al Laboratory of Archaeometry, Institute of Materials Science, National Centre of Scientific Research 'Demokritos' (Atenes, Grècia).

2013-2015: Estada al Laboratoire de Céramologie, UPR 7524, Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) (Lió, França).

2011: Responsable de les instal·lacions de microscopia del grup GIIAM-UB. 2010: Col·laboració en la catalogació de jaciments arqueològics d’època medieval de la provincia de Granada. Grup d’Investigació Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada (GITHARG). IP: Antonio Malpica Cuello.

56

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2008-2010: Pràctiques de laboratori al Departament d’Arqueologia de la Universitat de Granada. Anàlisis de ceràmiques medievals i post-medievals. Treballs amb tecnologia i metodologia arqueomètrica.

PUBLICACIONS Llibres: COBOS, R. (2020): Manual de arqueometría. Lara. ISBN: 978-84-742-7064-4, Oviedo.

COBOS, R. (2020): Arqueometría y caracterización de materiales arqueológicos de la Baja Edad Media andalusí. La Mancha. ISBN: 978-84-622-7564-3, Granada.

COBOS, R. (2019): La caracterización arqueométrica de la cerámica reductora: introducción general a la proveniencia y la tecnología. Ediciones Monasterio, ISBN: 978-84-452-0564-3, Sevilla.

COBOS, R. (2017): Caracterización arqueométrica de la cerámica común vidriada monocroma: el convento de Santa Caterina (Barcelona). La Palmera, ISBN: 978-84-622-9874-3, Barcelona.

Publicacions en revistes: COBOS, R.; HARRISON, P.; STEIN, H. (2019): “Archaeological Ceramic Analyses and their Contributions to the Study of Ancient Pottery Technology”. Archaeology and Science, 287, Oxford, pp. 39-50.

COBOS R.; COELHO, L. (2015): “Arqueometría: Estudios analíticos de materiales arqueológicos medievales”. Arkeometrik Jaén, 16, Jaén, pp. 24-38.

COBOS, R. (2014): “La arqueometría de materiales cerámicos: una evaluación de la experiencia andaluza”. Archaeometry, 536, Cambridge, pp. 40-59.

COBOS, R.; FERNANDES, G.; DÍAZ-PLAJA, J. (2014): “Arqueometría: Mirada histórica de una ciencia en desarrollo”. Archaeometry, 649, Cambridge, pp. 28-43.

COBOS, R. (2013): “Estudi arqueomètric de la ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval”. Arqueologia i Restauració, 25, Tarragona, pp. 15-18.

COBOS, R. (2011): “Petrología y ceramología: algunas consideraciones metodológicas”.

Ars dicendi, 28, Madrid, pp. 12-28.

COBOS, R.; TERÁN, C. (2009): “Tipologia dels plats talladors del jaciment de Cabrera de Mar”. Ars dicendi, 25, Madrid, pp. 32-51.

57

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

ALTRES MÈRITS Informàtica: coneixements sobre realització de models fotogramètrics 3D amb diferents tipus de programari (Photoscan, VisualSFM, Meshlab). Maneig d’Autocad per a la realització de models 3D i la gestió de planimetries arqueològiques.

Dibuix de ceràmica.

Idiomes: espanyol, anglès (C1), francès (B1).

Carnet de Conduir Classe B.

TERESA BONET CORRAL Santa Coloma de Gramanet, 27 de Gener de 1979.

46987541-F / 624458132 teresabonet@giiam.com FORMACIÓ ACADÈMICA 2013: Curs d’introducció a la Geoarqueologia: Geologia aplicada a l’arqueologia, UM. 2012: Programa de Doctorat en Arqueologia i Territori, dirigit pel departament de Prehistòria i Arqueologia i pel Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques historiogràfiques, UAB. 2011: Màster en Arqueologia del Paisatge, Poblament i Territori, URV. 2010: Llicenciada en Arqueologia, UGR. 2010: Assistència al curs sobre l’eina gvSIG impartit per l’equip tècnic d’IVER Tecnologies de la Informació, UGR. 2010: Assistència a el curs sobre Estacions totals i aplicacions informàtiques en topografia, organitzat pel Col·legi Professional d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Granada.

2009: Curs d’Introducció als Sistemes d’Informació Geogràfica (Quantum GIS), GEOINNOVA. 2009: Membre del Grup d’Investigació i Innovació en Arqueologia Medieval (GIIAM-UB).

2003: Llicenciada en Història, UNED.

58

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

LÍNIES DE RECERCA a) Paisatge, poblament i territori a la Catalunya central en època medieval. b) Les terrasses vitícoles de la Catalunya central i meridional. c) La configuració del paisatge medieval a la Catalunya dels segles IX i XII. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I DOCENT 2015: Membre de la Comissió de Geoarqueologia Espanyola (GeoArch-ES).

2014: Professora titular del Departament d’Arqueologia i Prehistòria, UB. 2013: Fundadora del Grupo de Estudios del Paisaje Medieval (GEPM), UGR. 2013: Profesora titular del Departament d’Arqueologia del Paisatge, UGR. 2012 Miembro del Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje.

2012: Col·laboradora del Cicle de Conferències El mundo rural Medieval ibérico, UGR-US. 2011: Membre de la Asociación Española de Teledetección (AET).

2011: Membre del Grup d’Investigació Red de Estudios sobre Sostenibilidad, Patrimonio, Participación, Paisaje y Territorio, UGR. EXCAVACIONS I PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2018: Directora de la intervenció arqueològica al castell medieval de Olite (Navarra).

IP: Diego Parra Alconchel (UPNA).

2016: Directora de La reconstrucción de un paisaje medieval: El conjunto arqueológico del Castillo de La Estrella de Montiel (Ciudad Real).

IP: Eduardo Torrijas Gimpere (UCLM).

2014: Col·laboradora de l’estudi de l’arqueologia del paisatge i la metodologia de base SIG en el jaciment medieval del conjunt històric i arquitectònic, de la Torre Balldovina i el Molí d’en Ribé.

IP: Mª José Coral López (UB).

2012: Tècnic d’excavació en el jaciment medieval de Castello di Cugnano (Toscana, Italia).

IP: Francesca Ferretti (UNIFI).

59

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

2011: Participació com a voluntària en el jaciment medieval de Castello di Cugnano realitzant treball de camp, feines de documentació i de laboratori.

IP: Iacopo Bruttini (UNISI).

2011: Excavació medieval a Vigaña (Asturies). Participació com a voluntària en nombroses excavacions en la localitat de Vigaña-arqueologia agrària, feines de prospecció en alta cota, excavació de registres tardoantics i medievals.

IP: Margarita Fernández Mier (UL).

PUBLICACIONS Llibres: BONET, T.; LÓPEZ, P. (2017): Estudio de las terrazas vitícolas del río Ebro: una aproximación geoarqueológica. Ars nuova, ISBN: 978-84-615-4558-2, Tarragona.

BONET, T. (2016): Cambios y transformaciones paisajísticas en la Cataluña feudal: siglos XI-XII. Ediciones AKAL, ISBN: 8733542291, Barcelona.

BONET, T. (2013): Análisis de los paisajes históricos: de al-Andalus a la sociedad castellana. Taifa, ISBN: 8733542291, Granada.

BONET, T.; VILLACLARA, D. (2012): Paisajes históricos y Arqueología Medieval de la Península Ibérica. Taifa, ISBN: 2765491535, Granada.

Publicacions en revistes: BONET, T. (2017): “De la arqueología simbólica del paisaje a la arqueología de los paisajes sagrados”. Revista Paisajes, 45, Toledo, pp. 98-123.

BONET T.; PELLITERO, A. (2017): “Arqueología del paisaje: las formas del espacio en la Granada medieval del siglo X al XII”. Al-Andalus, 54, Sevilla, pp. 46-59.

BONET, T. (2018): “Procesos edáficos de los paleosuelos en las terrazas fluviales del Ebro”. Geogaceta, 13, Madrid, pp. 56-78.

BONET, T.; PELLITERO, A.; ABELLÁN, J. (2015): Arqueología del paisaje: Historia, problemas y perspectivas. Revista Paisajes, 39, Toledo, pp. 24-59.

BONET, T.; ABELLÁN, J.; MORENO, C. (2014): “Los registros del paisaje en la investigación arqueológica”. Revista Paisajes, 38, Toledo, pp. 39-57.

BONET, T. (2013): “Arqueología territorial y del paisaje en la Península Ibérica: un breve resumen”. Revista Paisajes, 32, Toledo, pp. 20-33.

60

Judit Hernàndez Mas Gerard Jover Santos Albert Ruiz Olóndriz

BONET, T (2012): “La importancia del paisaje medieval como indicador arqueológico.

Arqueología del paisaje: de la reflexión a la planificación”. Revistas Paisajes, 12, Toledo, pp. 83-99.

ALTRES MÈRITS Informàtica: coneixements de programari GIS (ArcGis, Grass, QGIS) per al treball amb cartografia i fotografia aèria, així com per a la realització de diferents tipus de anàlisi arqueològics, geogràfics, etc. Coneixements d’aparells GPS de mà, així com programari de geolocalització mòbil (OruxMaps). Coneixements sobre realització de models fotogramètrics 3D amb diferents tipus de programari (Photoscan, VisualSFM, Meshlab).

Fotografia DSLR (digital i analògica).

Idiomes: català, espanyol, anglès (C1), francès (B1), alemany (A2).

Carnet de Conduir Classe B.

61