ZONA SEC 226

zs

zona sec

El diari del Poble-sec

8 de març

Hi ha algunes coses que tothom sap i és el fet que el Poble-sec és divers, plural i multicultural. Ja ho diu l’Anna Pruna, ex redactora d’aquest mateix diari: “Durant els anys que vaig treballar al ZONA SEC, vaig tenir l’oportunitat de conèixer moltes dones que feien coses pel barri: activistes, artistes, historiadores, metgesses, botigueres... Moltes vegades feien coses de forma altruista, perquè hi creien, perquè saben que els barris són la llavor on neixen les grans lluites. Vaig trobar-me amb dones de tota mena de perfils, professions, cultures i edats. Vaig aprendre molt d’elles, de les seves històries i accions”.

La presència de dones diverses, lesbianes, trans, no binàries, migrades i racialitzades i moltes més és present al dia a dia d’aquest petit barri, i al seu costat una xarxa inabastable de projectes culturals, col·lectius i entitats socials que, a través de la perspectiva de gènere, tracten de fer un Poble-sec per a totes.

Demana’ns visita trucant al: 934 423 717

Av. Paral·lel-C/ Sant Pau, 119, local, 2 08001 Barcelona

ENTREVISTA Janet Sanz, regidora i tinenta d’alcaldessa per Barcelona en Comú

Residència

L’immoble, a la confluència de Paral·lel amb Nou de la Rambla, ja és una residència per a gent gran i un centre de dia d’iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l’esperaven des de fa onze anys. pàg. 4

pàgs.

8-9

Dèficit fiscal

El dèficit fiscal que pateix Catalunya, el del 2019, l’últim calculat, va ser de 20.196 milions d’euros, és el 8,5% del PIB català. En només tres anys ha augmentat en 3.000 milions. Espoli? No, un robatori en tota regla. pàg. 10

Núm. 226 • Març 2023 • Any 25 • www.zonasec.cat

Feminismes de barri

93 001 00 00

63 344 96 24

CONSTRUCCIONS YAFAIS POBLE SEC, SL

OBRA, FUSTERIA ALUMINI,

Compro oro, plata, relojes 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles

JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona

¡VISÍTANOS!

@barcjoyeria

FINS A 40 E PER GRAM

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esq. Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 BCN

Foto: el nacional.cat

La llei trans i un feminisme per a totes editorial

La llei trans ha sigut durament atacada per un sector del feminisme i del PSOE, que considera que la norma “esborra” les dones i desdibuixa la discriminació que pateixen partint del seu sexe biològic. Tanmateix, la legislació inclou mesures per evitar que homes que transicionen a dones es beneficiïn de quotes o vegin reduïdes les seves penes per violència de gènere.

En contra de notícies falses àmpliament esteses, la llei, que té com a principal novetat que es permetrà fer el tràmit administratiu de canvi de sexe i nom al DNI i el registre civil sense aval mèdic ni tractament hormonal previ, no diu res sobre processos mèdics en adults ni menors, extrem que competeix a les

ZONA S emàfor

Premis Enderrock CENTRE CULTURAL ALBAREDA

El centre cultural de referència del Poble-sec ha rebut el reconeixement dels premis que organitza la prestigiosa revista de música catalana Enderrock. Des de fa deu anys que el CC Albareda fa bullir l’activitat cultural del nostre barri. Felicitats!

El diari del Poble-sec

zonasec

@zona_sec

autonomies. Ja ho regulen 15 comunitats.

A continuació, exposem què diu la llei, en quins principis internacionals i nacionals se sustenta, i com afectarà les dones, els menors i l’àmbit de l’esport, tres dels aspectes que aixequen més polseguera a partits d’ultradreta i de no tanta ultradreta.

Negar la realitat de les persones trans, queer, intersexuals, no binàries i de més és negar la capacitat d’existir a algú. No es tracta d’eliminar la llibertat d’expressió, sinó que els discursos contra les llibertats no es realitzin en àmbits i per part de persones que exerceixen una responsabilitat pública.

El color de cabell, la longitud de la faldilla o el vel, per posar només tres exemples d’expressió social del gènere, no

són subjecte d’aprovació per part de ningú més enllà de la mateixa persona, encara que després pugui ser interpretat des de diferents punts de vista. La relativització d’aquests atacs amaga, a més, la diferència de poder entre el feminisme trans-excloent, que compta amb el suport de partits de poder, tribunes i càtedres d’universitat, i les persones trans, per a les que tots els indicadors mostren una precarietat social i familiar absoluta, especialment per a les persones socialment visibles. Més enllà de les formes de persones particulars, definir els moviments trans com a victimistes o identitaris és en part no reconèixer el dret a la lluita contra els atacs als drets bàsics de les persones trans per part d’aquelles persones que exerceixen l’opressió.

Tanca la discoteca Brisas COMIAT

La discoteca Brisas del Caribe tanca les seves portes per sempre. Així ho ha comunicat l’Ajuntament de Barcelona, després de les reiterades infraccions que hauria comès el recinte d’oci nocturn i el cúmul d’expedients sancionadors i excessos d’aforament.

Jose Cruz és veí del Poble-sec. Va ser cantautor compartint cartell amb Maria del Mar Bonet. En conèixer a músics com Carles Benavent o Max Sunyer va entrar de ple al jazz fusió.

@salvadiscos Salvadiscos

Ruta de tapes veganes al #Poblesec. Cada divendres de febrer podràs degustar tapes veganes a tres bars del Poble-sec per només 4 euros. A partir de les 18 hores.

@BCN_SantsMont

A ningú li agrada reconèixer-se al costat del privilegi, que implícitament i sovint involuntàriament és el de l’opressió, i menys si s’ha estat defensant posicions feministes. Però és urgent una revisió de privilegis per part d’alguns feminismes, sense arribar a la flagel·lació o la competició per comprar les opressions. El meu cos de dona transgènere blanca pot ser considerat més vàlid que un cos de dona cisgènere negra en molts ambients, i menys vàlid en d’altres. Cal saber-se reconèixer en tot moment, situar-nos en els eixos que incideixen en cada àmbit i actuar en conseqüència. Això donarà lloc a un feminisme sa i legitimat encara més en la seva lluita per transformar la societat. El feminisme, per guanyar, serà de totes.

Incendi en un local ocupat SEGURETAT

Aquest mes de febrer s’ha tornat a produir un incendi en un local ocupat del carrer de Magalhaes que ha deixat dues persones ferides. Cal que els recursos socials i la justícia cooperin per reconduir una situació social que afecta la sensació de seguretat del conjunt del veïnat.

Fa #151anys, s’inaugura l’enllumenat de gas als carrers Roser, Blai, Salvà i Cabanyes #PobleSec . Font: La Imprenta (14/9/1872).

@anys_poble_sec

Quina relació tenen el logo de l’Associació de Veïns, Sortidor i Salseta del Poble-sec?: L’estudi de disseny de la Pilar Villuendas i Josep Ramon Gómez, que des dels anys 70 són protagonistes gràfics del barri.

@poblesequi

Districte de Sants-Montjuïc

Proximitat a la xarxa: • • •

Orgull Poble-sequí Flickr.com/Zona Sec Twitter.com/Zona_Sec facebook.com/ZonaSec www.zonasec.cat

FERRETERIA BRICO ELKANO, SL

Tota classe d’elements per a la llar, articles de ferreteria, bricolatge, jardineria, etc...

Elkano, 37-39 - 08004 Barcelona - Tel. 93 442 38 77

c/ Poeta Cabanyes, 67 - 08004 Barcelona Tel. 93 441 18 12 627 471 239 farmaciagineraltabella@gmail.com

@farmacia.gineraltabella

Farmacia Giner Altabella

Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga

GINER • ALTABELLA

zonasec

Edita: Zona Sec Comunicació

Direcció: enric Mestres

Tensió arterial • Glucosa • Homeopatia Fórmules magistrals • Dermofarmàcia

Dietètica infantil

sempre independents!

Maquetació: enric Mestres

Fotografia: redacció

Redacció: david García Mateu, anna iñigo, ernest Millet, enric Mestres, Barbara Kiessling

Il·lustracions: redacció

Publicitat: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

Col·laboracions: Xavier rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi llavoré, Josep Mª torremorell, Júlia Costa, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, diables del Poble-sec

La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars

Dep. Legal: B-39.712/1997

Si voleu col·laborar o per a informació truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona e-mail: zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

Amb el suport de: Aquesta publicació forma part de:

Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari

y 8 DE MARÇ els barris són

la

llavor on neixen les grans lluites

Transformar el Poble-sec a través del feminisme

Dia a dia, les dones poblesequines i els col·lectius i entitats dels quals formen part fan un barri més segur, més inclusiu i més igualitari

( a ve de portada) “Hi ha moltes dones i identitats dissidents que fan coses al barri: des d’espais com Qwerty, la Tinta o la Raposa a Més que Cures, les Cosidores o totes les tècniques que he conegut en programes, projectes i serveis d’atenció a les persones”, comenta una de les directores del Centre Cívic El Sortidor, Helena Muñoz.

Programar cultura amb perspectiva de gènere

I és que des del CC El Sortidor tenen tota una programació des de diferents línies de treball, entre les quals es troba la perspectiva de gènere, “el barri és ple d’agents socials i culturals (veïnes, professionals, entitats...) que coneixen bé el barri i treballen pel barri des d’una perspectiva feminista. Cadascuna d’elles té una formació, un bagatge cultural i unes experiències diferents que fan que al Poblesec hi hagi un gran mosaic de maneres diverses d’entendre els feminismes”, comenta l’altra directora del CC El Sortidor, Judit Balasch. “A la pràctica suposa programar cultura que ha estat silenciada, però també cultures que estan (visibles o ocultes) però que no les entenem com a tal perquè no encaixen amb una idea elitista del que és fer cultura”, afegeix Muñoz. Juntament amb El Sortidor hi ha el Centre Cultural Albareda, amb qui sovint fan programacions conjuntes. “Normalitzem la presència de dones i/o dissidències a les programacions, i a la vegada intentem visibilitzar que encara hi ha desigualtats. Per posar un exemple, trimestralment organitzem amb la llibreria La Carbonera el curs

Sobre l’origen del 8 de març

Anna Pruna (ex redactora del Zona Sec i membre de l’Apòstrof):

“El Poble-sec és un barri diferent, un ecosistema particular on sempre hi passen coses i es couen projectes nous. El Poblesec és, sobretot, un barri lluitador i feminista, ple de veïnes que es mouen per fer d’aquesta societat nostra un lloc més humà”.

Irene Armangué (directora del Centre Cultural Albareda): “Per desgràcia, vivim encara en un món desigual i cal lluitar contra el masclisme, l’homofòbia, el racisme i bastants ismes més. Cal fer un món feminista per a tothom, i el barri és el món. Cal treballar-hi des d’allò més proper”.

Feminisme per fascicles. També acollim i donem suport a entitats, projectes i serveis del barri que treballen amb dones i/o amb collectius vulnerabilitzats”, comenta Irene Armangué, directora del CC l’Albareda.

Feminisme de base

Educar en la diversitat, el respecte i la cura no és una tasca fàcil. En els darrers anys, al Poble-sec han sorgit entitats que actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen a la nostra societat, així com l’existència d’espais segurs per al col·lectiu LGTBIQ+, espais que precisament fan posible les

Judit Balasch (codirectora del CC El Sortidor): “Feminitzar el Poble-sec vol dir deixar de donar l’esquena a totes aquestes cultures que han estat invisibilitzades o que no han tingut representació en determinats espais”.

Helena Muñoz (codirectora del Centre Cívic El Sortidor): “Hem de donar prioritat al treball cooperatiu i als espais de cures tant dins de l’equip del centre com en les relacions que establim amb les veïnes i veïns”.

programacions dels equipaments públics poblesequins com El Sortidor i l’Albareda.

N’és exemple La Raposa, la cooperativa al carrer Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I seguint amb aquesta gran xarxa cultural que té el Poble-sec, no ens podem oblidar de la llibreria La Carbonera, que enguany torna amb el seu Març lila, del 5 al 30 de març, amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes. Ni tampoc de la Bibliomusicineteca, un espai de trobada multicultural i plurigeneracional entorn els llibres, la música, el cine, les arts escèniques i la cultura des dels marges. Ni de la Tinta, un espai cultural intergeneracional

Carolina López (Consellera d’En Comú Podem al Districte de SantsMontjuïc): “El Poble-sec és un lloc acollidor on tothom té cabuda, i on les dones creem comunitat i treballem juntes per ajudar-nos. Hi ha una pujada dels discursos d’extrema dreta que hem de combatre plegades. La riquesa cultural que tenim al barri ens converteix en punta de llança contra el racisme i la xenofobia, és un lloc des d’on construir una nova identitat híbrida, sense oblidar el passat obrer i cultural del barri, a la que hem de contribuir entre totes”.

i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític.

O de La Creatura, una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària que neix de la voluntat de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Ho deixa clar Balasch: “Com a obreres de la cultura tenim la responsabilitat d’entendre l’equipament i les activitats que s’hi desenvolupen com a eines de transformació social. Això vol dir comptar amb la participació de persones i comunitats que treballen amb aquesta mirada, generar espais de reflexió i pensament crític que questionin tot allò establert pel cisheteropatriarcat i promoure dinàmiques tant entre les companyes de l’equip, com amb les col·laboradores, com amb els públics que incorporin la perspectiva feminista”. y

El 8 de març va ser instaurat el 1952 com a Dia Internacional de la Dona per l’Assemblea General de Nacions Unides (ONU). L’origen d’aquesta data se sol explicar a partir d’un fet aïllat, quan s’hauria d’explicar que la lluita de les dones ha estat una constant i que han hagut de liderar batalles en tots els àmbits: socials, polítics i, sobretot, el laboral.

El 8 de març de 1908 no va haver-hi cap incendi en cap fàbrica tèxtil de Nova York i no va haver-hi cap vaga, perquè era diumenge. Sí que va haver-hi un incendi en una fàbrica tèxtil, la Triangle Shirtwaist Company, on van morir moltes dones, la majoria noies immigrants entre 17 i 24 anys, però no va ser el 8 de març de 1908 sinó el 25 de març de 1911.

El fet fundacional el trobem en la I Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Sttutgart el 1907. La líder socialista indiscutible va ser Clara Zetkin. En aquesta conferència, Zetkin va plantejar una resolució en la qual instava a tots els partits socialistes a realitzar una campanya a favor del vot de la dona, i tres anys més tard va proposar la celebració d’un Dia Internacional de la Dona. La primera vegada que es va commemorar el Dia Internacional de la Dona va ser el 1911 i més d’un milió de dones van participar-hi. L’elecció del dia 8 com a data definitiva d’aquest dia prové de Rússia i es deu a una revolta de dones contra la guerra, que va ser el prolegòmen de la Revolució Bolxevic. El 8 de març de 1917 les dones russes es van amotinar davant la falta d’aliments, donant inici al procés revolucionari que acabaria el mes d’octubre amb la caiguda del règim tsarista. y

ANNA IÑIGO @annavinigo

SOCIETAT inaugurada la residència de gent gran

L’edifici fantasma del Paral·lel obre com a residència onze anys després

El grup Colisée inaugura les noves instal·lacions per a gent gran en un bloc de set plantes que ha estat sense ús des del 2011

Era una de les grans incògnites de l’última dècada al Paral·lel: per què no passa res en un macroedifici de set plantes, totalment reformat i llest per estrenar des del 2011? L’immoble, a la confluència de l’avinguda amb Nou de la Rambla, és obra de l’arquitecta Beth Galí i des del primer dia es va dir que acolliria, en el seu cos central (de 6.500 metres quadrats construïts), una residència per a gent gran i un centre de dia d’iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l’esperaven des de fa onze anys i que té el planejament urbanístic aprovat des del 2002.

Es tracta d’un dels nous centres del grup Colisée, que a l’estiu ja va anunciar els seus plans d’aterrar a Barcelona assumint la gestió de quatre centres sociosanitaris i obrint-ne un de nou. El del Poblesec és la Residència Paral·lel, on Colisée ofereix 193 places en habitacions dobles i individuals i un centre de dia.

L’abril del 2020, la residència, que llavors encara no havia funcionat, va ser un dels equipaments que el Govern va fer servir per atendre l’emergència sanitària del covid. Oferia una capacitat de 240 llits per poder-hi anar portant persones malaltes d’altres residències. La propietat i el Consorci Sanitari de Barcelona van tancar, llavors, un acord de cessió per donar el primer ús al bloc. I, tot i que no es va arribar a fer servir tota la capacitat de l’espai, sí que hi va haver pics amb un centenar de residents.

Acord després de la pandèmia

Passada la fase crítica de la pandèmia, l’edifici va tornar a quedar sense ús, però llavors sí

El del Poble-sec és la Residència Paral·lel, on Colisée ofereix 193 places en habitacions dobles i individuals i un centre de dia

que es va accelerar l’entesa perquè comencés a tenir la funció que havia d’haver tingut des del primer moment. “Havíem dit moltes vegades, tant a l’Ajuntament com al Govern, que no podia ser que la residència continués tancada, però era difícil intervenir-hi en tractar-se d’un edifici privat. I el covid ho va desencallar”, celebra

Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns del Poble-sec.

L’equip de govern d’Ada Colau havia intentat abans, sense èxit, arribar a un acord amb la propietat de l’espai per donar-li un ús mixt i que acollís allotjaments (per a joves o gent gran) i un centre de serveis socials. Les converses entre les dues parts van acabar sense acord, i l’edifici només tenia en funcionament les dues ales dels laterals, que estan qualificades d’habitatge i són pisos turístics amb llicència.

Altres projectes pendents

Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig confia que aquesta obertura, sumada a altres projectes en marxa al mateix Paral·lel, contribueixi a la necessària dinamització de la zona. “Les coses es comencen a moure”, remarca Reig, president de la Coordinadora, i assenyala projectes com la reforma de la degradada plaça de les Tres Xemeneies o el que preveu enderrocar l’edifici de la discoteca Brisas del Caribe, que ha estat una font de conflictes i aixecar en el seu emplaçament una residència d’estudiants: “Esperem que ara ja sigui l’hora del Paral·lel”. y

ORGANITZACIÓ DE LA FESTA

MAJOR DEL POBLE-SEC 2023

Els dimarts a les 19 hores al Centre Cívic El Sortidor :

7 de març - 11 d’abril - 2 de maig

6 de juny - 4 de juliol - 3 d’octubre (valoració)

REDACCIÓ @zona_sec

FONT: EL3 www.el3.cat

Més d’un centenar de veïns i veïnes del barri es van reunir el passat 16 de febrer amb l’alcaldessa Ada Colau a l’escola Jacint Verdaguer. La iniciativa “Trobades amb l’alcaldessa” reuneix al veïnat de la ciutat perquè puguin traslladar a la batllessa de Barcelona i també al regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, personalment les queixes o suggeriments que tenen dels seus barris.

L’acte es va allargar durant més de tres hores i es van tractar tota mena de qüestions, des d’incivisme, pacificació d’entorns escolars, reivindicacions veïnals o fins a dubtes més concrets.

Entre les intervencions veïnals hi va haver la dels representants de la Plataforma Paral·lel 149, que demanen que l’antic local de la Tresoreria de la Seguretat Social es converteixi en equipament veïnal. Una veïna va preguntar sobre com s’afrontaran les possibles molèsties que pugui

suposar per al veïnat el trasllat del FC Barcelona a Montjuïc la temporada vinent. Per altra banda, des de l’AFA de l’escola Poble-sec es va denunciar la situació del pati de l’escola. l’Associació de Joves del Poble-sec va plantejar la demanda d’obrir més biblioteques per als estudiants en èpoques d’exàmens. Sergi Gàzquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, va expressar la voluntat del veïnat que es produeixi el tancament nocturn del parc de les Tres Xemeneies. Els Castellers del Poble-sec van demanar un local on assejar i una veïna es va queixar del soroll que pateix el barri. L’alcaldessa i el regidor van intentar donar resposta a totes aquestes demandes amb la promesa d’estudiar-les totes. y

REDACCIÓ @zona_sec

Dues persones es troben en estat crític després d’un incendi en un local ocupat que ha cremat el dissabte 18 de febrer al número 19 del carrer Magalhaes. Segons han confirmat els Mossos d’Esquadra, es tracta d’un local que anteriorment era un bar i que actualment estava ocupat per les dues persones que han resultat afectades. Diverses dotacions de bombers es van desplaçar fins al lloc dels fets i van apagar el foc, quan van arribar es van trobar a les dues persones, un dona de 70 anys i

un home de 35, inconscients, aparentment a causa de la inhalació de fum. Els cossos d’emergències van poder reanimar als dos ferits, que van ser traslladats a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i a l’Hospital Clínic. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets i conèixer l’origen del foc.

Per la seva banda, l’Ajuntament assegura que no va caldre activar el servei del Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) perquè ningú va requerir un sostre d’urgència. El consistori també especifica que cap altre pis del bloc ha quedat afectat per les flames. y

L’alcaldessa Colau va escoltar les queixes del veïnat a l’escola Jacint Verdaguer

y POLÍTICA apropar-se a la realitat y

ANNA IÑIGO @annavinigo

Ja està en funcionament la residència per a gent gran del Grup Colisée

Instal·lacions modernes

Foto: ajt. bcn

Foto: colisée

Dues persones en estat crític per un incendi al carrer Magalhaes

y SUCCESSOS incendi en un local ocupat

Ada Colau i el regidor Marc Serra

Als mobles i trastos vells els arriba el seu dia

Baixa’ls només el dia que et toca

Informa’t de quan a cuidem.barcelona

y INICIATIVES es podrà visitar a diferents equipaments del barri

Una exposició recull les actuacions impulsades pel Pla de Barris

Al Poble-sec s’ha implementat el programa amb un pressupost de gairebé 12 milions d’euros

L’exposició itinerant El Pla de Barris actua al Poble-sec ja ha començat a visitar els diferents equipaments del barri per posar en valor les diferents actuacions que ha impulsat el programa municipal mitjançant el testimoni de persones i entitats del barri que han col·laborat. De fet, al llarg d’aquests darrers dos anys han participat desenes d’equipaments del barri en les més de 50 accions “que aspiren a transformar el barri en qüestions clau com són l’educació i la salut pública, l’acció comunitària, l’habitatge, l’espai públic, l’impuls econòmic i d’ocupació o la sostenibilitat ambiental, entre d’altres”, destaquen des de l’Ajuntament.

La intenció de l’exposició és “deixar constància de totes aquestes iniciatives amb què es reforça cada dia el treball col·lectiu per aconseguir que el Poble-sec sigui un barri cada cop amb més oportunitats i menys desigualtats”. Cal tenir en compte que el Poble-sec és un dels 23 barris de Barcelona on s’ha implementat el programa amb un pressupost de gairebé 12 milions d’euros. A dia d’avui part

d’aquests diners ja s’han invertit en projectes com la reurbanització del carrer de Piquer, l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada i d’altres horts comunitaris del barri o la millora dels jardins de les Tres Xemeneies (aquesta darrera obra s’executarà el proper estiu).

Més enllà de l’urbanisme

Cal tenir en compte que els projectes del Pla de Barris no només s’han focalitzat en la millora de l’espai públic, sinó que també han tractat d’incidir en aspectes socials, culturals o d’identitat local. Exemples d’aquests són iniciatives com la dinamització comunitària de fins a quatre places del barri, el pro -

Dijous 9 de març

18.30 h

Auditori de la Lleialtat Santsenca

(c. d'Olzinelles, 31)

Commemoració en motiu del mes de la Dona

Conferència audiovisual a càrrec de la dinamitzadora

cultural, Rosa Vendrell Miret

jecte musical de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, en col·laboració amb l’associació Xamfrà, que hi participa per consolidar el seu propi projecte musical o el programa d’acompanyament digital per a gent gran, entre d’altres.

Si bé l’exposició El Pla de Barris actua al Poble-sec es va inaugurar al Centre Cívic El Sortidor, fins aquest 4 de març es pot visitar al Centre Cultural Albareda (Albareda, 22). Després, del 6 al 18 de març, la mostra visitarà la Biblioteca Poble-secFrancesc Boix (Blai, 34) i del 20 de març al 2 d’abril el veïnat la podrà trobar, novament, al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor, 12). y

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

La discoteca Brisas del Caribe tanca les seves portes per sempre. Així ho ha comunicat l’Ajuntament de Barcelona, després de les reiterades infraccions que hauria comès el recinte d’oci nocturn. Segons el consistori, des d’inicis de 2022 que al Brisas se li han acumulat expedients sancionadors per l’incompliment de les mesures COVID i excessos d’aforament. Unes multes que ja no només han tingut un caràcter econòmic, sinó que han acabat per derivar en la seva clausura.

tatat l’impacte que l’activitat té sobre l’espai públic adjacent, amb soroll, molèsties als veïns, baralles i delictes”, expliquen fonts municipals. Uns fets que han derivat en diferents actuacions dels cossos policials, les quals fins i tot han constatat l’entrada i venda d’alcohol a menors a l’interior de l’establiment. De fet, va ser aquesta darrera infracció la que va permetre obrir l’expedient que contempla el tancament cautelar de la discoteca (la qual va ser notificada el desembre de 2022).

L’espai serà enderrocat

Després de veure’s obligats a tancar, els responsables de l’espai d’oci van recórrer la sanció. Una opció administrativa, però, que no ha servit perquè finalment els gestors decidissin renunciar a la llicència. De fet, des del 2 de febrer de 2023 que el local ubicat al número 37 de l’avinguda del Paral·lel ja no disposa de llicència per poder tornar a obrir. Un comiat que ara donarà pas a la piqueta. Segons el pla especial aprovat l’any passat, tota l’illa anirà a terra per deixar pas a una futura residència d’estudiants. y Dispositiu policial davant la discoteca

“Durant tot el 2022 s’ha cons-

MURIEL CASALS I COUTURIER

UNA LIDER DE REFERÈNCIA

La discoteca Brisas del Caribe tanca definitivament

y COMIAT l’edifici serà enderrocat

L’acumulació d’expedients sancionadors han conduït als seus responsables a desfer-se de la llicència d’activitat

REDACCIÓ @zona_sec

La partida econòmica també ha servit per dinamitzar el barri

Foto: ajt. bcn

l’entrevista

y Janet Sanz, regidora i tinenta d’alcaldessa per Barcelona en Comú

La gestió municipal de l’alcaldessa Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona no es pot entendre sense analitzar la figura de Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984). “Enamorada” del Poblesec i veïna des de fa tres anys, la regidora i tinenta d’alcaldessa exerceix pràcticament de directora d’orquestra en les polítiques de Barcelona en Comú a la ciutat. La raó: des de la seva cartera emanen les decisions relacionades amb l’urbanisme, l’ecologia i la mobilitat. Qüestions sempre envoltades de polèmica i debat.

L’edifici de les Tres Xemeneies fa més d’una dècada que està abandonat. Al novembre vau presentar un ultimàtum a la propietat. Heu obtingut resposta? Sí. Finalment hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies. La participació veïnal ja ens havia donat un mandat molt clar i el barri no podia esperar més. La zona ha patit molta degradació durant tots aquests anys.

Com es reformularà l’espai?

De la plusvàlua que n’extraurà el privat a conseqüència de la requalificació urbanística dels terrenys i la construcció de les oficines, en cedirà la meitat a la ciutat: 11,2 milions d’euros perquè reverteixin en el barri. D’aquests, uns 2,3 milions serviran per traslladar-hi el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR), uns altres 2,7 milions per a reurbanitzar la plaça de les Tres Xemeneies i uns darrers 6,2 milions aniran destinats a fer nous equipaments i habitatges pel barri.

Tot això amb quin calendari?

Amb l’aprovació inicial del planejament ja s’iniciaran els tràmits per redactar els projectes del nou CECOR i la reforma de la plaça, les obres de la qual podrien començar a l’estiu de 2024.

Una mica més avall, al Port de Barcelona, es va establir que al llarg d’aquest 2023 hauríem de tenir electrificades dues terminals. S’executaran a temps?

Aquestes transformacions del Port

són lentes. El Port ha fet un exercici d’intentar incorporar combustibles fòssils menys contaminants, però segueixen contaminant. Per una banda demanem al Port que faci una aposta clara per liderar l’electrificació al sector i, per l’altra, que faci les operacions necessàries per reduir la pressió turística que reben els barris propers a la infraestructura. Creiem que s’executarà l’aposta i la connexió de l’hidrogen verd perquè en això el port serà estratègic. Ara bé, no volem quedar-nos aquí, també hem de plantejar-nos l’autosuficiència a llarg termini. Un altre projecte a llarg termini és la Fira de Montjuïc. L’horitzó és 2029, però amb moltes administracions implicades. És plausible el calendari?

El Poble-sec té sobre la taula dos grans projectes indispensables pel seu futur: aquest i Tres Xemeneies. Amb el tema de la Fira hem de tenir en compte que el Poble-sec no pot seguir amb un únic CAP 15 anys més, per exemple. Per tant, és indispensable que el calendari es compleixi, sobretot pels equipaments i l’habitatge projectat.

Una matèria on l’Ajuntament ha fet passes de gegant al llarg de la pandèmia ha sigut en el camp de la mobilitat. En la qüestió turística es va treballar prou en l’‘stand by’ sanitari per revertir el model?

Des que Barcelona en Comú està a l’Ajuntament hem fet un abans i un després en la gestió del turisme. Hem dit que volem una ciutat amb turisme, però no una ciutat

turística. No pot ser que sigui una ciutat amb desequilibris que afectin el comerç, l’habitatge o el dia a dia del veïnat en el sentit negatiu. Hem regulat la barra lliure que hi havia. Ara estem intentant acabar de posar ordre amb el PEUAT, la regulació turística dels operadors i ens falta un tema clau: els creuers. Això ara està en mans de la Generalitat i l’Estat.

“El Poble-sec no pot seguir amb un únic CAP 15 anys més”

“Nosaltres hem regulat la barra lliure que hi havia en el turisme”

“Ara tenim zero apartaments il·legals, 9.000 amb llicència turística en ordre i 12.000 habitatges assequibles”

Però la pandèmia es va aprofitar prou?

Crec que va fer emergir el debat de les zones turístiques. El Poble-sec continuava ple de gent i els comerços seguien amb compradors. En canvi, on no va passar això va ser a les zones tensionades turísticament, perquè no hi ha veïns. La pandèmia ens va dir que això no pot tornar a passar, que Barcelona

no pot ser un decorat. Cal tenir en compte que la regulació que ha fet Barcelona amb el turisme ha sigut posada com a exemple a tota la Unió Europea. Va passar amb Airbnb i ara amb les macro-cuines fantasma, però reitero: hi ha coses que no són responsabilitat exclusiva nostra, com són els creuers. Comenta que al barri hi havia vida. Fins a quin punt el Poblesec continuarà sent un barri viu quan el preu del lloguer no fa més que centrifugar al veïnat?

Hem de pressionar a l’Estat que faci una llei de l’habitatge que no doni cabuda als lloguers abusius. Necessitem una regulació efectiva que eviti els desnonaments i els desnonaments silenciosos d’aquelles persones que tenen un contracte de lloguer i que, quan caduquen, no poden seguir pagant les pujades que els demanen. El futur de Barcelona en bona part depèn de garantir que la seva gent pugui escollir el barri on viure. Com s’aconsegueix això?

Nosaltres hem fet la mesura del 30%, que és pionera a tot l’Estat, i que intenta que les grans rehabilitacions i promocions estiguin obligades a destinar una part a habitatge assequible. També estem exercint el tanteig i retracte en la compra de finques i ara hem fet una

David García Mateu @davidgmateu

aposta de fins a 500 nous habitatges assequibles al sector de la Fira. En tot cas, són actuacions que donaran els fruits a llarg termini. Per això hem de guanyar a l’Estat i a la Generalitat.

Al Govern de l’Estat hi sou presents i, malgrat que la bandera del dret a l’habitatge s’ha enlairat en moltes eleccions, hi ha molta gent que segueix sense poder gaudir d’aquest dret... Nosaltres ens vam presentar a les eleccions dient que el tema de l’habitatge era prioritari. Ho ha estat claríssimament. Cap administració anterior a l’Ajuntament ha fet tant com la nostra en vuit anys. Li hem donat la volta al parc d’habitatge públic de la ciutat i l’hem multiplicat per dos: de 6.000 a 12.000.

A banda, abans teníem més pisos turístics il·legals que pisos assequibles i ara això ja no és així. Ara tenim zero apartaments il·legals, 9.000 amb llicència turística en ordre i 12.000 habitatges assequibles. És greu que, sense tenir la competència en habitatge, siguem l’administració que més vivenda fa a Barcelona. Ni l’Estat, ni la Generalitat que té la competència, n’han fet cap. Necessitem que això canviï, però que com que les possibilitats de construir més habitatge són limitades, ara el que fa Unidas

“Hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies”

La tinenta d’alcaldessa, Janet Sanz, durant un acte públic

Foto: barcelona en comú

Podemos al Govern de l’Estat és pressionar per aconseguir lleis que evitin lloguers abusius.

En aquesta qüestió el PSOE ha pres distància. A Barcelona creu que els lobbies s’han posicionat darrere del PSC?

És una decisió que no correspon als lobbies, sinó al PSC. Jo interpel·lo al votant socialista, que és progressista i no vol un partit rendit o plegat als interessos dels lobbies turístics, comercials o immobiliaris. Ells esperen un partit d’esquerres que el representi com ho podem fer nosaltres.

El PSC els representa?

EL PSC ha de triar i explicar si representa a aquest votant o a un sector que poc té a veure amb la seva història. Nosaltres defensarem que hi hagi una alternativa d’esquerres, evidentment amb diferències, però que comparteixi una mirada de defensa de la gent. El que no val és, per una banda, explicar a la gent el que vol sentir i, per l’altra, pressionar des del govern, sigui quin sigui, perquè s’executi el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran d’Europa. No ho puc entendre; semblen propostes del segle XVIII.

Tornem al Poble-sec. Per què la reforma dels extrems del Paral·lel s’ha quedat al calaix?

La reforma de Xavier Trias va ser molt criticada i van ser els moviments socials i veïnals els que ens van demanar aturar el projecte. Aquest mandat teníem previst reprendre el tema, però amb la pandèmia no hem arribat a totes les actuacions que volíem. Al mandat vinent serà una de les primeres actuacionsa fer. La raó:

la volem relacionar amb les actuacions de la plaça de la Carbonera i d’Espanya. Són dues ròtules del Paral·lel que hauran d’estar connectades amb l’avinguda.

Ja han treballat en la matèria?

D’entrada a la plaça d’Espanya ja sabem que farem una estació intermodal d’autobusos soterrada i connectarem els FGC. Pel que fa a la Carbonera tenim prevista una reunió amb el Port per resoldre la mobilitat sostenible. Vull destacar que no ens hem oblidat del Paral·lel: ara ja tenim dues cases de la cultura amb la compra del Molino i la recuperació de la Sala Barts. Dos projectes que rememoren el millor Paral·lel i el vinculen a les noves generacions i a la cultura popular dels barris, sense oblidar que la transformació de l’Arnau la tenim a punt. Queda gaire perquè el Molino tingui adjudicatari?

Està a punt.

Sovint es parla de contaminació atmosfèrica, però tant a la plaça de la Bella Dorita com en altres punts del Paral·lel la contaminació acústica és molt elevada. Quines mesures es poden prendre per revertir el soroll? Al final la contaminació acústica

està relacionada amb el trànsit de cotxes. Miri què ha passat a les Glòries: amb el túnel hem reduït 9.000 cotxes diaris de la circulació, hem reduït un 40% les emissions i hem reduït 9 decibels. Això els veïns ho han notat de forma increïble. Per què? Perquè hi ha menys cotxes. Al Paral·lel tot això estarà relacionat amb el futur de la plaça d’Espanya. Per fi deixarà de ser una gran rotonda en els propers anys i es convertirà en un hub de la mobilitat sostenible.

En això ja treballem molt coordinats amb busos interurbans, Generalitat, ATM, etc. Haurà de servir per acabar amb les allaus de cotxes que travessen l’Eixample, Paral·lel i Ciutat Vella.

“la plaça d’Espanya deixarà de ser una gran rotonda en els propers anys i es convertirà en un hub de la mobilitat sostenible”

“S’ha de conscienciar, generar alternatives per aparcar les motos, però, sobretot, alliberar les voreres per a la ciutadania”

“Nosaltres tenim un model, mentre que Trias ha tornat per oposar-se al nostre model”

S’ha tingut en compte a la gent que entra a la ciutat en cotxe des de la segona o tercera corona metropolitana?

Amb la Generalitat, abans i ara, hem tingut un diàleg molt fluid i constant en termes de mobilitat. Els hem demanat que facin els deures que ja està fent l’Ajuntament. A nosaltres ens escull la ciutadania per garantir el dret a la salut, entre altres drets. El que no podem fer és postergar els deures de l’Ajuntament fins que la Generalitat faci els seus, perquè si no entra en risc la salut.

Però no tot és competència de la Generalitat...

A l’Estat li reclamem Rodalies. Cada tres mesos em reuneixo amb els responsables del servei per veure com estan les obres. S’han posat les piles tard, però l’any 2024 i sobretot pel 2025 notarem molts canvis. La capacitat d’absorció de la demanda creixerà molt. L’equip que capitaneja Pere Macias ja ha posat més de 200 milions d’euros en noves contractacions.

L’administració és lenta.

Lenta, però eficaç. Nosaltres com Ajuntament no podem esperar al 2024 a què la resta faci els deures. El proper mandat serà el del peatge urbà?

Barcelona necessita totes les actu-

acions que siguin necessàries per garantir que complim les directives europees i el que diu l’OMS. És difícil que la ciutat pugui llençar en solitari un peatge. S’haurà de treballar de forma coordinada amb l’àrea metropolitana com han fet Londres o Oslo i com aquí ja vam fer amb la Zona de Baixes Emissions. El que sí que pot fer l’Ajuntament per ‘motu proprio’ és eliminar les motos de voreres. Ho tenen previst?

Ho comparteixo clarament i és indispensable que vagi encaminat, però a la vegada que posem alternatives com els pàrquings soterrats o les places en calçada que ja hem intentat duplicar. També crec que hem d’anar més de pressa i que el parc de motos és el que és, per la qual cosa hem de fer polítiques perquè puguin deixar d’ocupar les voreres. S’ha de conscienciar, generar alternatives per aparcar les motos, però, sobretot, alliberar les voreres per a la ciutadania.

De cara a les municipals, repetirà a les llistes electorals?

Tinc moltes coses que encara voldria fer, però estic a disposició de l’organització i de l’alcaldessa. El que tinc claríssim és que Barcelona necessita quatre anys més d’Ada Colau per culminar i consolidar el projecte que hem fet en tots els sentits: social, urbanístic, cultural, de mobilitat, etc. L’exregidora Laura Pérez ha decidit no presentar-se sota l’argument que vuit anys a l’Ajuntament era el límit que s’havia establert per preservar la regeneració política. Vostè amb ICV ja va ser regidora quatre anys, ara porta vuit més al Govern municipal i, de sortir escollida regidora, pot acumular un total de 16 anys. Això va en la línia de la nova política?

És una qüestió de treballar projectes i de decisions personals. Jo també tinc ganes de decidir en algun moment fer altres coses, però com que és un esforç que faig de bon grat, posaré a disposició de l’organització la meva participació. Tenim un projecte molt bonic encara i, evidentment, em ve de gust continuar col·laborant sigui dins de la institució o fora.

Per últim, l’entrada de Xavier Trias ha capgirat les enquestes. A Barcelona en Comú l’interessa aquesta polarització del vot com ja va passar l’any 2015?

No és una qüestió de beneficiar-se.

Crec que l’important a destacar és que nosaltres tenim un model, mentre que Trias ha tornat per oposar-se al nostre model. Jo no sé quin model de ciutat volen ell ni la resta de candidats. Com respondrà Trias a l’emergència climàtica? A la crisi habitacional? Als problemes de salut derivats de la contaminació? A l’especulació? Als problemes de mobilitat? I pel que fa a la resta de candidats, tres quarts del mateix, no han presentat cap proposta alternativa. y

zonasec

ESCOLA PIA SANT ANTONI

Batxillerat Dual a l’Escola Pia Sant Antoni

L’Escola Pia Sant Antoni des del curs 2021/22 ofereix la possibilitat d’estudiar, a través de l’organització de Nord-amèrica, Academica Corporation, el Batxillerat Diploma Dual És un programa que s’adreça a l’alumnat que farà 3r, 4t d’ESO i Batxillerat a través de la Institució Americana “Academica Corporation”.

Aquesta és la principal institució educativa de charter schools als EUA, amb més de 100.000 alumnes, 5.000 professors i 200 escoles.

El programa consisteix a realitzar simultàniament el batxillerat en el país d’origen, de forma presencial, i, alhora, el batxillerat nord-americà, en format telemàtic. L’alumnat obté així una doble titulació que l’acredita per anar a la universitat, tant en el país d’origen com a qualsevol universitat dels Estats Units.

Cal superar sis matèries del currículum americà i, evidentment, el batxillerat del país d’origen. Aquestes sis matèries corresponen al 25% del batxillerat dels Estats Units i l’altre 75% s’aconsegueix en convalidar els estudis amb el nostre batxillerat.

● Les matèries obligatòries són English , US History i US Government and Economics

● Algunes optatives són: Life Management Skills, Digital Photografy , Criminology , Psychology

Per accedir a aquests estudis l’alumnat interessat du a terme una prova de nivell d’anglès que el situa a les aules en línia segons les seves competències lingüístiques. Per vetllar pel seguiment dels alumnes que cursen el programa Dual, l’escola té un director que es preocupa pel nostre alumnat i la seva adaptació.

Aquest programa, el Batxillerat Dual i, Academica Corporations, ha estat guardonat amb el President’s “E” Award 2022, màxim guardó que pot rebre una institució als Estats Units.

Els nostres estudiants opinen que és un títol interessant i que les matèries són diferents veient l’anglès des d’una altra perspectiva. y

ESCOLA PIA SANT ANTONI

Rda. Sant Pau, 72 - 08001 BCN santantoni.escolapia.cat/ batxillerat_dual www.santantoni.escolapia.cat Tel. 93 441 06 05

y ECONOMIA el dèficit del 2019, l’últim calculat, va ser de 20.196 milions d’euros

El dèficit fiscal afebleix Catalunya

El dèficit, situat en un context històric, és un dels elements del genocidi econòmic, cultural i jurídic de l’Estat per assimilar la seva colònia

JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com

El passat febrer es va publicar un manifest del col·lectiu Economistes pel Benestar, del que formen part les cambres de comerç de Barcelona, Girona i Sabadell i les patronals Amec, Cecot, Pimec i FemCat, que clamen contra el dèficit fiscal crònic de Catalunya i els efectes perniciosos per a la competitivitat, que s’agreugen amb el

pas del temps: el dèficit del 2019, l’últim calculat, va ser de 20.196 milions d’euros, és a dir, el 8,5% del PIB català. En només tres anys ha augmentat en 3.000 milions. És més, entre el 2000 i el 2019, el consum per habitant va augmentar un 1,7% a Catalunya, contra un 8,6% de mitjana a l’Estat espanyol, i en el mateix període el PIB per capita va créixer un 14,0 %, també per sota del 17,8% de la mitjana espanyola. Espoli? No, un robatori en tota regla. No ens

empobrim, ens empobreixen. Fa basarda veure com el nostre govern negocia per engrunes del pressupost públic, mentre any rere any l’economia catalana es dessagna. Trobareu més informació teclejant “economistes pel benestar” a Google.

Xifres esgarrifoses

No voldria atabalar-vos amb xifres, però és que són esgarrifoses: el 2019 Catalunya va aportar a l’estat uns ingressos de 64.000 milions d’euros i les

cació, un 54,3% més; en infraestructures, un 116,8% més i en recerca, desenvolupament i innovació un 330,3% més. Per no parlar de la situació fiscal de Madrid, que Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya del 2008 al 2018, directament ha qualificat d’immoral.

Països Catalans ‘solidaris’

despeses rebudes a canvi van ser de 44.000 milions. Com a conseqüència, Catalunya ocupa el lloc 76 en PIB per capita entre les 240 regions europees i el 135 en l’índex de progrés social (IPS) de la UE, que mesura el recursos disponibles per habitant. Només per comparar: el País Basc ocupa el lloc 51 en PIB per capita i el 48 en IPS. És més, els euros per habitant que el País Basc pot gastar en serveis socials són un 169,6% més que a Catalunya; en edu -

A l’estat espanyol, que aportin més que no reben (dèficit fiscal) només hi ha Catalunya, les Balears i el País Valencià. No és casualitat que siguin els Països Catalans els únics “solidaris” (de fet, espoliats) a l’Estat. Aquest problema econòmic és només part d’un altre més global: el genocidi econòmic, cultural i jurídic que el regne d’Espanya alimenta contra la nostra llengua i la nostra nació, ja reconeguda per l’ONU com a “minoria nacional” i per la justícia europea, com a “grup objectivament identificable”. Un grup que el 9N de 2014 va rebre un ciberatac “encarregat per un estat” que va deixar inutilitzats els historials mèdics de 7,5 milions de catalans durant un dia i mig. Quants catalans van matar? y

Llegiu el Paral·lel Oh! L’altra publicació germana del Zona Sec www.zonasec.cat

Cada mes al Paral·lel i barris propers

y 8 DE MARÇ barreres i desafiaments Aprofiteu els nostres descomptes amb les ofertes dels lots. Demaneu informació! (Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)

En l’àmbit digital, la bretxa de gènere es veu reflectida en la falta d’accés i ús de la tecnologia. Això s’extrapola també en l’educació i en la formació en línia. Sense accés a la tecnologia i els recursos digitals, les dones tenen menys oportunitats per aprendre habilitats digitals, això limita la seva capacitat per competir en el mercat laboral i en nous negocis. En estudis de gènere podem observar que la bretxa augmenta cada cop més en disciplines informàtiques i tecnològiques. És necessari que les institucions financeres i els governs adoptin polítiques i mesures que promoguin la igualtat de gènere i l’empode -

rament econòmic de les dones. No hem de ser reticents ni excloure’ns de l’ús de les noves tecnologies, tot al contrari, hem d’estar expectants per aprendre i ampliar els nostres coneixements en igualtat de condicions que els homes. Termes com Fintech’s, Insurtech’s, Blockchain ja formen part del nostre dia a dia, especialment en el món de les finances. Si anem avançant, ja sentim a parlar com la IA (intel·ligència artificial) i el Metavers formarà en un futur pròxim part de les nostres vides. És en aquest àmbit on la nostra presència ha de ser, col·laborar, programar en la producció d’aquestes tecnologies és necessari perquè no s’implantin rols ni estereotips de gènere que puguin repercutir negativament a les vides de les nenes i dones en un futur no gaire llunyà. Per tot això, des d’AICECADICAE continuem treballant per a reduir aquestes bretxes financeres i digitals, ja que tenim el compromís de promoure l’empoderament de les dones en aquests àmbits. D’això s’ha parlat en una jornada el dimecres 1 de març a la nostra seu (Creu dels Molers, 13). Per a més informació podeu contactar amb: comunicaciocat@adicae.net. y

F. IGLESIAS HUIX farmàcia

dermofarmàcia • veterinària • homeopatia ortopèdia • fòrmules magistrals Paral·lel, 131 • 08004 Barcelona • Telèfon 93 289 21 90

Dona: Igualtat econòmica, financera i digital Més de 40 anys de les nostres botigues al Poble-sec Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42

y EDUCACIÓ Programa gresol cultural

Presentació projecte/gresolada

ESCOLA MARISTES ANNA RAVELL

Projecte col·laboratiu

Bosc de

Montjuïc i el

Museu de Ciències Naturals (Jardí Botànic)

COORDINADORA D’ENTITATS POBLE-SEC (PROGRAMA GRESOL CULTURAL)

El dimarts 14 de febrer es va fer la presentació de la gresolada de l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Bosc de Montjuïc a la seu del Museu de Ciències Naturals. El projecte que van presentar es titula “Guaita cargols”. Ha estat un estudi impulsat pel Departament d’invertebrats no artròpodes i el Departament d’educació i activitats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona amb la collaboració de l’Associació Catalana de Malacologia. El projecte va començar el passat mes de novembre amb una jornada de formació docent a la qual va assistir la professora de biologia, Alícia García i posteriorment, l’alumnat va establir una hipòtesi per començar el treball: “quina biodiversitat de cargols terrestres hi ha prop del nostre centre educatiu”.

L’alumnat va fer servir el mètode científic: treball de camp tot fent observació i recol·lecció d’exemplars. Aquest treball de camp es va realitzar en tres espais propers al centre: el propi hort del centre, el jardí de les escultures i

l’espai Marcel·lí. Després es va realitzar el treball al laboratori tot omplint unes fitxes i classificant el mostreig amb l’ajuda de bibliografia especialitzada.

Llibreparty, un espai per gaudir de la lectura a l’escola Maristes Anna Ravell

L’alumnat ha fet un treball molt acurat que els ha ajudat a canviar la mirada, a respectar aquests petits animals, a saber que hi ha moltes espècies de cargols... No es pensaven que en trobarien tantes i tan a prop del centre educatiu!

El Museu de Ciències Naturals penjarà al seu web la presentació que van elaborar els alumnes i així servirà per a molta altra gent interessada en el tema. Només podem dir que l’alumnat ha fet un bon treball científic i que es mereixen una gran felicitació!

La metodologia científica els ha permès treballar d’una manera interdisciplinària i competencial que ha facilitat incorporar altres àrees educatives com les matemàtiques, l’art, la llengua, les ciències socials, etc.

Finalment, en van fer una collecció de les espècies trobades.

Gresol Cultural és un programa que promou el treball conjunt entre els equipaments culturals, les entitats i els centres educatius del barri del Poble-sec i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Pla de Barris. y

A l’escola Maristes Anna Ravell l’alumnat de primària disposa d’un espai per endinsar-se en l’apassionant món de la lectura, el “llibreparty”. L’objectiu principal d’aquesta proposta és fomentar l’hàbit lector en els nens i nenes d’una manera agradable i motivadora. Des del començament de la creació de l’espai, la participació de l’alumnat ha tingut un pes molt important, des de la tria del nom com les propostes de llibres que han de formar-ne part per poder nodrir les prestatgeries de l’espai. Així doncs, se’ls ha preguntat el tipus de llibres que els agraden i títols

concrets. Així que hi podem trobar: novel·les, còmics, manga, revistes, llibres de coneixement... I com no, les seves col·leccions preferides! I això no s’acaba aquí, ja que en les estones que gaudeixen del “llibreparty”, ells mateixos recomanen el llibre que tant els ha agradat a la prestatgeria dels “llibres recomanats”. L’espai està resultant un èxit i fa goig veure els nens i nenes gaudir d’aquestes estones de lectura! y

ENSENYAMENTS D'ESO I BATXILLERAT AL BATXILLERAT ARTÍSTIC ENS ESPECIALITZEM EN ART URBÀ!

“Guaita cargols”.

entre l’Institut

y PLA COMUNITARI trobades mensuals

Tenim una Comissió Sociolaboral

PLA

Al Poble-sec comptem amb una Comissió Sociolaboral dinamitzada pel Pla de Desenvolupament Comunitari on participen diferents agents del territori, serveis, entitats i l’administració.

La Comissió és un espai de trobada mensual. Ens reunim l’últim dijous del mes a l’auditori de la Biblioteca Francesc Boix a les 11.30 h. Tenim com a objectiu promoure la inserció sociolaboral de les persones en situació d’atur i dels col·lectius més vulnerables i l’empoderament col·lectiu mitjançant processos d’acompanyament i suport a projectes innovadors d’economia social i solidària, i altres processos d’inserció sociolaboral. Per a tal, cada any ens proposem diferents reptes i accions.

Recentment, hem creat un Canal de Difusió a Telegram per rebre informacions sobre formacions i altres temes relacionats amb l’àmbit sociolaboral als quals es pot accedir sense passar prèviament per un servei. És obert i és pot accedir des de: t.me/ SociolaboralPoblesec.

A més, hem actualitzat la Guia de Recursos Gratuitos Básicos, recurs en forma de díptic pensat per a persones que arriben noves al barri, on es poden trobar informacions sobre alimentació, assessorament energètic, assessorament legal, habitatge, atenció psicològica infància i adolescència, dona, intercanvi veïnal, persones grans, atenció social, alfabetització i català, inserció sociolaboral i capacita-

ció laboral. Aviat tindrem la guia en anglès, francès, urdú i àrab. Podeu passar a recollir-les al local de Cooperasec o descarregar-la des de: www.placomunitaripoblesec.

org.

A la Comissió Sociolaboral participen: Agència de Salut Pública de Barcelona, Asociación Més que Cures, Bona Voluntat en Acció, Càritas, Centre de Serveis Socials del Poble-sec, Centre de dia Poble-sec, Conexion, creando puentes, Comunalitat Urbana Poble-sec, CooperaSec, la Creatura, la Formiga, Pla d’Acollida de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Pla de Barris, Programa Làbora de l’Ajuntament de Barcelona, Programa “Treball als barris” de Barcelona Activa, Projecte de Desenvolupament de Proximitat Sants-Montjuïc de Barcelona Activa, Tècnica de barri del Poble-sec, Tècnica de Promoció Econòmica, Ocupació i Comerç de Proximitat, Punt d’infoJOVE Paral·lel i Solucions Socials. Si vols participar de la Comissió, ens pots escriure un mail a: placomunitaripoblesec@ gmail.com. y

y CC ALBAREDA música i reflexions sobre el nostre cos

Dones i dissidències pugen a l’escenari de l’Albareda

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat/ccalbareda

Torna el cicle Amazones a l’Albareda per presentar-nos tres projectes de música liderats per dones i dissidències. Les primeres a pujar a l’escenari seran Grauwi i Marta Cascales (10/3) que amb el seu primer disc Contradictions, presenten una proposta de pop intimista on conflueix música i lletra, delicadesa i cruesa, piano i veu. La guitarrista i compositora Amaia Miranda (17/3) interpretarà les cançons del seu últim disc Cuando se nos mueren los amores, folk íntim i cru en el qual destaca el seu gran talent a la guitarra. El projecte Fera y las disidentes (24/3) neix de l’activisme musical underground lèsbic, queer i transfeminista barceloní. Sense gènere i etiquetes és

‘Fera y las disidentes’

una barreja de sons que desafien qualsevol gènere musical amb un directe salvatge.

Més activitats al voltant del 8M

L’espectacle Cos(i)ficades (22/3) serà un espai per a reflexionar sobre els cossos que habitem, que ens ha vingut donats i amb els que estem

compromeses a viure tota una vida. A través del fang, el circ, la dansa, el teatre i la música ens transportarem a un univers on podem parlar sobre el cos sense tabús. A càrrec de la Cia. Las Chicas del barro. Dones del barri (16/3), l’últim musicalment parlant del trimestre, és una selecció musical narrada per dones que van tenir el plaer de créixer amb la salsa durant la construcció dels barris populars als anys vuitanta a la reconeguda “Capital mundial de la salsa” a Santiago de Cali, Colòmbia. A càrrec de Melómana Linaza i diverses selectores musicals.

L’activitat familiar d’aquest mes, Dones pirata (17/3) serà una sessió de contacontes on descobrirem a Daniela la Pirata i moltes altres noies pirates i marineres sense carnet de vaixell. A càrrec de La Carbonera Llibreria. y

y CC EL SORTIDOR Hi haurà un itinerari per la memòria gitana i la rumba catalana

CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat/ccelsortidor

Segons la tradició gitana, la mateixa trobada de persones es converteix en un fet que s’ha de celebrar. I aquest mes de març volem trobar-nos i continuar celebrant les cultures diverses. Per això hem preparat una programació que vol celebrar i visibilitzar la cultura gitana en motiu del dia Internacional del Poble Gitano que es celebra el dia 8 d’abril amb els cicles Chib calo! i A halar!. Fins a final de mes podreu visitar l’exposició fotogràfica Romís de Jacques Leonard. Fotografies plenes de potència expressiva que ens permeten endinsar-nos en la comunitat gitana de la Barcelona de mitjans del segle XX. I per descobrir-ne el seu autor projectarem

el film Jacques Léonard. EL Payo Chac el 23 de març. Continuant amb les activitats, dissabte 18 podreu fer un itinerari per la memòria gitana i la rumba catalana a través de l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona. I per acabar amb festa, el dissabte 25 al matí a la plaça del Sortidor gaudirem de Rumbeta, una activitat familiar per moure’ns al ritme de la rumba amb Carabutsí.

Des del programa A Taula! tam-

‘Saps qui era Margarida Xirgu?’

Saps qui era Margarida Xirgu? és el títol de l’últim curtmetratge fet amb criatures del Poble-sec en el marc del projecte El meu barri és un món. Amb càmera en mà, un grup d’infants va recórrer el barri de Poble-sec per apropar-se a la vida de la Margarida Xirgu (1888-1969), una actriu i directora teatral que va néixer a Catalunya i va morir a l’Uruguai. La recerca va començar a la plaça que porta el nom d’aquesta artista, des d’on van construir un relat audiovisual a través d’entrevistes, la visita a l’Arxiu Audiovisual de les Arts

Escèniques i amb l’aportació de l’imaginari dels infants. La premier d’aquest documental d’investigació de 24 minuts va tenir lloc al 26 de gener a l’auditori del Centre Cívic El Sortidor i actualment es pot veure al canal YouTube de La Maleta del Cinema.

El projecte El meu barri és un món es desenvolupa al barri del Poble-sec des de l’any 2017 amb l’objectiu d’apropar la història del barri als infants a través de dones, des de la memòria viva així com la memòria històrica, amb un taller trimestral de creació audiovisual comunitària amb infants d’entre 8 i 12 anys del

bé s’hi sumen dues propostes culinàries sobre la tradició gastronòmica gitana, plena dels sabors propis de les migracions, les fusions i els intercanvis culturals. Amb Halar: cuina gitana a Catalunya ens trobarem per cuinar plats propis del poble gitano i amb La cuina de la Rosita ens endinsarem en la memòria familiar gitana, a través d’aquelles receptes preservades generació rere generació. Aprofitant una altra efemèride important com és el dia 21 de març, Dia Internacional per l’Eliminació de la Discriminació Racial, el cicle no és només una celebració, si no també una reivindicació per continuar lluitant contra el racisme. Per això us animem a sortir al carrer aquella setmana en alguna de les manifestacions que s’organitzin des dels col·lectius antiracistes de la ciutat. y

Poble-sec i voltants. Sense una pretensió de rigor històric, vetlla per fer valdre els més menuts com a subjectes actius de la comunitat a través de la seva mirada del món. Amb una metodologia que fomenta aprendre jugant, des de la vivència, l’experimentació, el cos i l’emoció.

Però la Margarida Xingu, no és l’única protagonista dels vídeos realitzats durant aquests anys. A www.lamaletadelcine.net podeu trobar curtmetratges sobre altres dones que ens semblen importants, com per exemple la Valery Powles a la que finalment dedicaran el nom d’una plaça al Poble-sec. y

COMUNITARI POBLE-SEC placomunitaripoblesec@gmail.com

Al març molt a celebrar i tot per reivindicar!

Foto: arxiu jacques leonard

Foto: cedida

El Poble Espanyol presenta, fins al 26 d’abril, l’exposició Superherois i superheroïnes. L’aventura . Així, aquest hivern es podrà viure una experiència inoblidable per a fans i colleccionistes de les pel·lícules i còmics que ja són un clàssic del món de la ciència ficció. Aquesta exposició consta de

i superheroïnes. L’aventura’

més de 100 peces de l’univers dels personatges superpoderosos més famosos de la història del còmic. La mostra està instal·lada en una carpa de 700 metres quadrats i acull figures, rèpliques a escala real, estàtues, diorames i il·lustracions de personatges i escenes icòniques de les pel·lícules i còmics dels superherois i superheroïnes més populars entre petits i grans. Com a cloenda de la visita, una pantalla gegant i interactiva

El REC Cultural es va implantar al setembre en una cinquantena d’establiments de Sants, el Poble-sec i Montjuïc com a prova pilot. Aquesta moneda ciutadana bonifica el consum de cultura: per 10 euros et donen 15 REC. Aquests recs bonificats es podran gastar fins al 15 de març. El termini s’allarga dues setmanes per facilitar que totes les persones usuàries puguin arribar a esgotar-los. Tots els usuaris i usuàries hauran d’haver gastat els recs obtinguts a través de la bonificació abans de la data de finalització de la campanya. Si no és així, els recs bonificats es retiraran dels comptes de cada usuari. Pel que fa als recs que els mateixos usuaris/es han introduït a l’aplicació, aquests passaran al seu compte personal i els podran continuar gastant als comerços de la ciutat adherits a la plataforma de la moneda.

El REC Cultural es pot utilitzar en centres cívics, botigues, espais de formació, sales de concerts i museus dels dos barris i la muntanya. ZS y

La font de la Walkíria es troba a la part immediatament superior al capdamunt del carrer Nou de la Rambla, per sota de la piscina de salts de Montjuïc; a la vora de la font Trobada i de la d’en Conna. Per damunt, hi havia la piscina del CN Montjuïc, inaugurada el 1929 amb motiu de l’exposició internacional; aquesta piscina se sustentava amb unes altes columnes d’obra.

Tot això, a inicis dels anys 60, en un extrem d’una muntanya plena de barraques des del Poble-sec dins a pocs centenars de metres dels fossats del castell, i des d’allà cap als murs del cementiri de Can Tunis i el passeig de la zona Franca.

Cap als anys 40, la Walkíria fou poblada, principalment, per emigrants arribats de la Manxa, Andalusia i el País Valencià. Fins i tot, alguns posteriorment s’havien mudat a pisos del nostre barri i encara hi viuen.

A les 2 de la matinada del dia 8 de març de 1963, es produí una important esllavissada de les terres que hi havia a la part superior sobre el llavors denominat passatge de la Walkíria. L’endemà, La Vanguardia parlà de nou morts i tres ferits. Es tracta d’un sector de terres flonges i de fonts històriques. Cal recordar també que el Nadal

i Societats, Tramitació de tot tipus de

anterior s’havia produït la nevada més important del segle a la ciutat; i que menys de 40 dies després, el 2 de febrer, també hi va haver una nevada de 8 cm de gruix, que mantingué glaçades durant tres dies. A més, el poblament de la muntanya no tingué mai cap pla regulador que estudies els aspectes que en aquests casos cal tenir presents, entre ells fer estudis geològics, en previsió de fets com els esdevinguts.

Un procés lent i llarg

El resultat de tot això fou que, un cop acabats els treballs de recerca de desapareguts, per una part, el passatge de la Walkíria fou buidat de barraques i el veïns es repartiren per diversos centres amb caràcter provisional, òbviament amb la provisionalitat

anima els visitants a pintar diferents superherois i superheroïnes per després veure’ls projectats en una gran ciutat virtual col·lectiva creada per Atlantis Virtual Reality.

A més, les persones assistents hi poden adquirir tot tipus de productes relacionats amb les pel·lícules, sèries, còmics i videojocs a la botiga de merchandising Fans of Magic Store, vinculada a l’exposició i amb un estand pop up propi.

L’exposició està recomenada per a tots els públics i es pot visitar, per un preu de 8 euros, de dilluns a divendres d’11 a 19.30 i caps de setmana i festius de 10 a 20 hores. y

de l’època; i, per l’altra, que aquesta evacuació fou l’inici de l’eliminació de les barraques de Montjuïc, procés lent i dilatat en el temps fins a les obres prèvies als Jocs Olímpics de 1992. En aquesta lenta supressió de les barraques de Montjuïc, un altre factor que no podem deixar d’esmentar és que el setembre de 1962 s’havien produït les gravíssimes inundacions del Vallès, l’avaluació de les quals, en vides humanes, mai no sabrem exactament. Tot plegat suposà que alguns dels antics veïns de la Walkíria es varen poder quedar en pisos al barri; però que molts varen acabar anant, força temps després, als llavors nous polígons de la Ciutat Meridiana, Sant Cosme i Sant Damià del Prat o les Cinco Rosas de Sant Boi. Del barraquisme horitzontal es passà al barraquisme vertical. De l’esllavissada de les barraques de la Walkíria, ara fa 60 anys. y

Imatge de la Walkíria de febrer de 1963

cine amèrica

y ‘The Fabelmans’ l a pel·lícula d’spielberg està nominada a set oscars

Passió pel cinema

Amb set nominacions als Oscars la darrera pel·lícula de Steven Spielberg és la més personal del director segons les seves pròpies paraules. És la primera nominació que rep com a guionista i ho fa amb l’autobiografia idealitzada de la seva infància i joventut.

Sammy Fabelman (Mateo Zoryan) és un nen pertanyent a una família jueva que viu amb les seves germanes i els seus pares. Després que aquests el portin a veure L’espectacle més gran del món de Cecil B.DeMille la llavor del cinema queda inoculada en ell. La mare (Michelle Williams), que renuncia a la seva vocació musical per quedar atrapada en el rol de mestressa de casa, li dona tot el seu suport, com també ho fa el tiet Bennie (Seth Rogen) que és en realitat el millor amic del pare. Però aquest (Paul Dano) és un enginyer informàtic que pel seu perfil pragmàtic considera

‘The Fabelmans’ és un retrat del recorregut del director per la seva carrera

que la passió del seu fill és només un entreteniment. Degut a l’ascens professional patern han de canviar diverses vegades de domicili i de ciutat. En aquest periple Sammy esdevé un adolescent que es mou entre l’estimació familiar i l’obsessió pel cinema. És un gaudi veure créixer l’ambició artística del protagonista gràcies als seus

un balcó al Poble-sec

primers treballs amateurs. La càmera no només li serveix de refugi sinó també li permet descobrir allò que els ulls no poden (volen) veure.

The Fabelmans és un film humil i honest que realitza un doble retrat: el d’un ecosistema familiar i social, i el d’un nen i la seva passió. És una preciosa carta d’amor. y

JÚLIA COSTA Escriptora

Estrena de la sarsuela ‘El cantar del arriero’

La sarsuela va ser un gènere popular i transversal que va arribar a centenari amb èxit i que va conviure amb tot tipus de modes musicals. Els musicals actuals han ocupat una part del lloc d’aquell gènere. En els anys setanta la televisió el va recuperar, amb versions doblades i actors i actrius de l’època, i l’èxit va ser immens. Moltes frases populars provenen de sarsueles, tot i que ja n’haguem oblidat l’origen. Durant anys, al Paral·lel, als teatres Apolo, Nou i Victòria, es van programar grans temporades, amb els millors cantants de l’època. El Paral·lel va viure una època esplèndida i relativament breu en els anys trenta del segle passat. Un dels més grans empresaris de sarsuela, avui poc recordat, va ser Tomàs Ros. Estava casat amb una gran virtuosa del tiple, Glòria

Alcaraz. Una de les grans estrenes del gènere va ser un títol d’èxit, El cantar del arriero, del mestre Díaz Giles, pel novembre de 1930.

A Glòria Alcaraz, la protagonista, l’acompanyaven el gran Marcos Redondo, Juan Arnó i el popular Acuaviva.

Díaz Giles va estrenar totes les seves obres als teatres del Paral·lel. El cantar del arriero va tenir tant d’èxit que l’autor va endegar una segona part que va resultar poc reeixida. Glòria Alcaraz era asturiana, l’any 1952 encara va intervenir en una reposició de la sarsuela, amb el repartiment original, al mateix teatre Victòria, que va tenir un gran èxit. Es va retirar i va morir a Barcelona l’any 1967. Avui, més enllà dels grans noms, com el de Marcos Redondo, molts altres personatges, com el mateix empresari Ros, no son prou recordats. Per això dedicaré alguns d’aquests articles a evocar obres, personatges, teatres, empresaris i, és clar, cantants. y

y TRADICIONS Poble romaní

La cultura gitana pren el Centre

Cívic El Sortidor

Amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, el Centre Cívic

El Sortidor ha preparat un cicle complet dedicat a la cultura i conscienciació dels problemes del poble romaní. Un programa que no només inclou una exposició fotogràfica, sinó que també resta acompanyat d’una projecció cinematogràfica, un concert en família, un itinerari i dos tallers gastronòmics.

L’exposició Romís, la qual es pot visitar fins al 27 de març, es tracta d’una selecció d’imatges de l’arxiu familiar del fotògraf Jacques Léonard que retraten la vida quotidiana d’un seguit de dones gitanes que van viure a l’època franquista dels 19501960. Un autor amb una idiosincràsia molt concreta, motiu pel qual el centre cívic ha decidit projectar el documental. Per posar en context la seva figura, també es projectarà Jacques Léonard, el payo chac el proper 23 de març (19 hores).

Aventurer, escenògraf, fotògraf, cineasta, escriptor, artesà i amant del poble gitano, Jacques Léonard es va enamorar de Barcelona i s’hi va instal·lar després de casar-se amb Rosario Amaya. Un matrimoni que va permetre al fotògraf entrar a formar part de la comunitat gitana i establir complicitats amb les dones retratades, moure’s amb la càmera per la seva

privacitat i crear imatges amb total naturalitat.

Música rumbera

Per tal de posar banda sonora al cicle, el grup Carabutsí introduirà al públic en els orígens de la rumba catalana i a gaudir-la amb tota la seva intensitat (25 de març a les 10.30 hores). En para·lel, els assistents podran aprendre a portar el compàs, a practicar-ne els ritmes bàsics, a gaudir de la guitarra ventilador i a ballar un repertori de cançons tradicionals.

Per últim, des del punt de vista gastronòmic, l’equipament de la plaça del Sortidor celebrarà el 6 de març a les 18.30 hores un primer taller de cuina on aprendre algunes receptes familiars de la Rosita Cortés i el 27 de març a la mateixa hora un segon taller sobre la cuina tradicional gitana a Catalunya. y

Obrim a Gràcia:

6 / Torrent de l’Olla

Més articles de Júlia Costa al seu blog: balcopoblesec.blogspot.com.es

NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema

Glòria Alcaraz

Fotografia, música i gastronomia es donen de la mà en el cicle que presenta el centre cívic al llarg del mes de març

REDACCIÓ @zona_sec

Una foto de Jaques Leonard

MARIBEL CRAUS - Cuinera

Els lectors més fidels recordaran que en el número 209 del ZONA SEC vaig parlar de l’Arnau Folch, escriptor i director de Llegendàrium –www. llegendesdecatalunya.cat–, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, per anunciar que havia publicat el primer volum de la Trilogia Llegendàrium, Rondalles de sang a l’editorial badalonina Hermenaute. Avui, us vull parlar de la publicació del segon volum d’aquesta obra, Rondalles de difunts (Hermenaute, 2022).

En aquesta segona part, aquest folklorista i divulgador recull deu

rondalles i llegendes de la tradició oral catalana centrades en la mort (i en els morts). A més, com feia en el primer volum, Folch analitza en profunditat les històries per a què puguem entendre d’on venen i què signifiquen o, dit d’una altra manera, que puguem entendre a través de la nostra tradició, massa cops silenciada i prohibida, qui som i d’on venim.

A Rondalles de difunts hi trobarem diferents narracions centrades en la mort i en els difunts: des de rondalles com “El fetge del penjat” o “La mort padrina”, fins a llegendes com “La mare morta”, tot passant per relats com “Les marfantes” o “El mort de

la mola de Taüll”. Un veritable festí per els que gaudim amb les històries protagonitzades per éssers del més enllà.

En resum, Arnau Folch demostra posseir una doble mestria: és un dels millors coneixedors de les nostres llegendes i tradicions, i, a la vegada, és un magnífic narrador capaç d’adaptar-se a diferents estils narratius fins al punt que, en algun moment, hom pot dubtar si tots els relats han estat escrits per un mateix escriptor o no. En qualsevol cas, us animo a gaudir d’aquestes Rondalles de difunts mentre esperem les Rondalles del Diable que arrodoniran la Trilogia Llegendàrium y

CLÍNICA VETERINÀRIA

• Medicina interna (canina i felina)

• Cirurgia General

• Traumatologia

• Dermatologia

• Oftalmologia

• Diagnòstic per imatge

• Anestesiologia

• Odontologia

• Neurologia

• Reproducció

• URGÈNCIES

De dilluns a divendres de 9 a 14h i de 16 a 20h - Dissabtes de 9 a 14h - 24h de servei trucant al 93 442 48 54

CLÍNICA FELINA BARCELONA

Marquès de Campo Sagrado, 12, baixos 3 08015 Barcelona

Tel. 936 244 854 clinica@clinicafelinabarcelona.cat www.clinicafelinabarcelona.cat

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, 9 museus de Barcelona i l’àrea metropolitana es posen d’acord per sisena vegada per oferir el cicle de contacontes Petites històries, grans dones. Aquesta iniciativa conjunta, adreçada al públic familiar amb infants a partir de 5 anys, pretén donar a conèixer a través d’un contacontes teatralitzat la figura d’una dona relacionada amb el patrimoni de cada un dels museus participants. Els museus que es troben més propers al Poblesec són: el Museu Marítim de Barcelona, el MNAC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Fundació Joan Miró. Petites històries, grans dones és una activitat gratuïta. ZS y

Avui us presentem un plat fent servir pasta de crestes en forma de tartaletes que pot ser un bon entrant.

Ingredients:

1 paquet de pasta de crestes

2 tomàquets madurs

½ pebrot vermell / ½ pebrot verd ½ albergínia / 1 ceba petita

½ carbassó /1 dent d’all / oli / sal 16 ous de guatlla 100 grs. de sobrassada

Elaboració:

Escalfem el forn a 200ºC. Comencem preparant la samfaina: pelem els pebrots vermells i verds, i en traiem les parts sobrants de l’interior; els piquem i els fem a daus. També tallem a daus el carbassó, les cebes i l’albergínia. Ratllem els tomàquets i els reservem. En una paella gran, posem oli d’oliva i primer hi posem l’all. Després, hi afegim els daus de pebrot verd i vermell. Ho remenem i coem durant 10 minuts. Seguidament, hi incorporem la ceba; i ho tornem a remenar. A continuació, hi aboquem la resta de les verdures, excepte el tomàquet. Hi fem una bona remenada més i, finalment, hi afegim tot el tomàquet ratllat; hi posem la sal i ho coem tot durant 10 minuts més. Posem la pasta de crestes als motllos de magdalenes. Barregem la samfaina amb la sobrassada; i ho repartim dins de les tartaletes, tot fent un forat al centre del farcit. Ho fem coure al forn durant uns vuit o nou minuts. Traiem del forn les tartaletes; en el forat trenquem els ous; i ho tornem a fornejar durant uns minuts, fins que la clara sigui blanca. Bon profit ! y

OBERT 12 HORES

DERMOCOSMÉTICA • INFANTIL CUIDADO CAPILAR • NUTRICIÓN SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

Dilluns a Divendres 8.30-20.30

Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona - Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com