ZONA SEC 222

zs

zona sec

S’obre una nova etapa

El Paral·lel pot tenir una nova oportunitat de reeixir? Si bé en el camp artístic l’oferta marcada per les indústries culturals és la que s’ha acabat imposant als vespres i nits de l’avinguda, ningú dubta que aquest vial encara té l’assig natura pendent de les hores diürnes. Si bé la reforma de l’alcalde Xavier Trias va establir una nova disposició urbanística, tothom és cons cient de què la icònica via va quedar inacabada. De fet, la reforma dels seus extrems mai s’ha resolt i al llarg dels dos mandats els comuns hi han volgut passar de punte tes respecte a la qüestió. Si més no, però, també és una certesa que incidir en els extrems pot resultar ineficaç si no s’actua prèviament en els trams més degradats de l’avinguda.

Un d’aquests projectes que cerca la vertebració de la zona sud del Paral·lel és precisament el que afecta l’àmbit de les Tres Xemeneies.

Aniversari

Isaac Cortés,

de

Poble-sec pàg. 8

Paral·lel 62

Bona Voluntat en Acció celebra el seu 25è

I és que aquesta

de caràcter social

voluntariat tre

inclusió social

de

6

L’antiga Sala Barts ja és oficialment Sala Paral·lel 62. El nou equip gestor de l’equi pament municipal ja s’ha presentat al teixit cultural del Paral·lel amb la intenció d’oferir una programació diferent del que s’ha vist fins ara. pàg. 13

La vertebració del Paral·lel

El sector més marítim del Poble-sec encara el 2023 amb la seva major transformació urbanística

La Matalasseria

MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA

Roser, 6 • 08004 BARCELONA Telèfon: 93 442 66 73

L’edifici de set plantes de l’avinguda ja acull 193 places residencials

La crisi de l’energiaeditorial

Si bé el mes d’octubre s’ha disfressat de juny a conseqüència del canvi climàtic, no és menys cert que un dia o altre el fred arribarà i començarà a posar contra les cordes moltes llars vulnerables. Encendre la calefacció o poder fer tots els àpats? Encara que la disjuntiva sembli més prò pia d’altres temps, existeix una pobresa generalitzada en termes energètics que enguany encara es pot agreujar més si no es fan aterrar les mesures pal·liatives al conjunt de la població.

L’actual tensió mundial no ha fet més que incrementar el cost de la vida en una escalada de preus mai vista. Una inflació que pot tenir el seu punt més àlgid aquests propers mesos a través de la factura de la llum, el combustible, i sobretot del gas,

inassolible per a moltes famílies. Tot plegat, sumat a la difícil situació que pot deixar a molts propietaris amb hipoteques variables la darrera pujada dels tipus d’interès que no fa més que incrementar els beneficis de les entitats financeres.

Per fer front a la factura del gas, ja són molts els consumidors que s’han comen çat a canviar cap a les tarifes TUR que ofereixen unes poques companyies, però que suposen un gran estalvi respecte al mercat tradicional. En paral·lel, l’executiu de l’Estat ja ha anunciat un nou paquet d’ajudes per a rebaixar l’impacte de la cri si en un 40% de les llars. Entre aquestes mesures: l’ampliació del bo social tèrmic i elèctric. En aquest darrer cas, el Govern central augmentarà fins al 65% i el 80%

el descompte aplicat als beneficiaris con siderats vulnerables i vulnerables severs, respectivament. Fins ara, era un 60% i un 70%, respectivament. La quantitat d’energia consumida amb dret a aquest descompte pujarà, també, un 15%.

El problema d’aquestes mesures, però, resideix en les traves burocràtiques. Les dificultats virtuals i administratives per accedir als bons són una gran barrera per a moltes llars que no saben com acollir-se a aquestes rebaixes (encara que a l’abril ja es van relaxar els requisits per accedir-ne). Dit d’una altra manera, perquè aquestes mesures realment puguin ser palpables, caldria que l’administració tornés a retallar els tràmits, en fes una major difusió i obrís canals presencials per sol·licitar-los amb

terminis de renovació més llargs que els actuals. Ara bé, encara que sembli utòpic, la solució real a aquest problema no arri barà fins que la generació d’energia i el control dels seus beneficis no passi de les mans privades a la gestió pública.

A hores d’ara, però, la incògnita a mitjà termini resideix en si els actuals preus es mantindran un cop acabada la conjuntura, o si aquesta derivarà en una nova crisi que empitjorarà encara més les condi cions socials, laborals i econòmiques de la població. En aquest darrer cas, les receptes per reequilibrar l’economia no poden tornar a ser les mateixes de l’ante rior crisi si no volem enfonsar encara més a aquelles famílies que, des d’aleshores, viuen en una crisi permanent.

ZONA S emàfor

Bona Voluntat en Acció ANIVERSARI

L’entitat celebra 25 anys de dedicació als veïns més vulnerables del Poble-sec en un context molt complicat. Són iniciatives com aquestes les que realment fan barri i creen xarxa social i solidària.

Després que l’edifici servís com a hospital de campanya durant la pandèmia, ara l’empresa Colisée s’ha instal·lat a l’edifici que portava anys tancat per fer una residència de gent gran. L’espai dinamitzarà una zona del Paral·lel fins ara mancada de serveis.

Novembre ve carregat d’activitats! Hi ha xerrades sobre alimentació sosteni ble o bioconstrucció, reciclatge de roba amb Momu o una neteja a Montjuïc amb Cuidem Montjuïc.

•

Coneixeu la relació entre Sta. Madrona, espiadimonis i el possible origen del nom? La llegenda existeix i la teniu a diferents blogs com el de Dani Cortijo Altres Barcelones o el de Júlia Costa Un balcó al Poble-sec

@poblesequi Orgull Poble-sequí

facebook.com/ZonaSecwww.zonasec.cat

Apunyalaments INSEGURETAT

Els Mossos investiguen un apunyalament entre el carrer de Salvà i de Blai. Dues persones van iniciar una baralla al carrer i un d’ells va resultar ferit per arma blanca. Posteriorment, l’enforntament va seguir a l’interior d’un local. Darrerament, apu nyalaments amb víctimes és sinònim de Paral·lel.

La Torre de la Font d’En Conna, un meublé que al Poble-sec tothom coneix de vista, i moltes parelles –furtives o no–, també per dins.

• •

@homesession i @bibliotequesbcn iniciem una aliança per explorar el vincle entre arts visuals, participació i recuperació de la memòria al barri del Poble-sec.

@burguillosmf Ferran Burguillos

Flickr.com/Zona SecTwitter.com/Zona_Sec

@zona_sec

El diari del Poble-sec

Residència al Paral·lel GENT GRAN

Proximitat a la xarxa:

@Bcnsingular Barcelona Singular

L’entorn de les Tres Xemeneies: “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

( a ve de portada) La zona, font de conflictes i inseguretats, encararà a partir de l’any vinent una renovació pactada entre consistori i veïnat. De fet, està previst que les obres comencin el mes de juny amb l’objectiu de crear una cal·listènia per a la pràctica esportiva, traslladar els murs dels grafiters perquè no es generin espais buits o ombrívols a la plaça, ampliar la zona de jocs infantils i instal·lar una nova pista de bàsquet on ara hi ha l’espai d’skaters. “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”, valora el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’enderroc de l’illa del Caribe

Si bé la intervenció a la plaça de les Tres Xemeneies permetrà donar un nou aire a aquesta àrea verda, el posterior enderroc de la benzinera, la discoteca Brisas del Caribe i el taller seran els que posin el veritable punt final a l’actual imatge degradada del parc. En el seu lloc s’aixecarà una residència per a 400 estu diants amb gimnàs, biblioteca i piscina. A més, l’Ajuntament ja ha pactat amb el promotor privat la cessió d’un local de 200 metres quadrats de l’edifici per crear un equipament destinat als joves del barri. Ara, l’únic que desitja el veïnat és que la residència que es començarà a construir a finals d’any no es converteixi en un alberg encobert. Un fet que podran començar a comprovar a partir del segon semestre del 2024.

Per últim i amb la intenció

d’esborrar del mapa pràctica ment tots els punts de generació d’inseguretat al sud del Poblesec, destacar la reforma del carrer de Piquer i del Parc de les Hortes de Sant Bertran. En aquest darrer cas, la zona verda, infrautilitzada i degradada per la manca de manteniment, encara una reforma pressupostada en dos milions d’euros que pretén seduir a les famílies poblese quines perquè s’apropin a fer

La nova residència De tot el puzle el que ja sí que ha adquirit una nova vida és el gran edifici ubicat al número 63 de l’avinguda del Paral·lel que ha restat tancat durant anys sense cap mena d’ús. En aquest, el Grup Colisée ha obert el seu segon centre residencial a la ciutat

L’enderroc de la benzinera, la discoteca Brisas del Caribe i el taller serà el que posi el punt final a l’actual imatge de degradació

servir els nous jocs infantils que s’instal·laran i a gaudir dels jardins que hi ha projectats. En aquest sentit, el carrer de

amb 193 places per a gent gran distribuïdes en un total de set plantes. Una residència de titu laritat privada que tant veïnat com administració celebren: “És una bona notícia, aquell edifici era com un fantasma; ja es va aconseguir que durant la pandèmia es fes servir per tractar a gent gran amb covid

la Carrera deixarà de ser una frontera viària al sector, ja que la zona verda l’absorbirà i totes dues parts del parc tindran ús ciutadà a partir de l’eliminació de l’actual pipicà (aquest es tras lladarà 200 metres més enllà, en unes instal·lacions més òptimes al Parc del Mirador).

L’edifici de la Fecsa

Malgrat els canvis projectats sobre el sector sud del Paral·lel,

i ara, finalment, s’ha acon seguit desbloquejar la situa ció”. “Encara que ens hauria agradat que la Generalitat amb les seves competències hagués fet una oferta de pla ces públiques o concertades, almenys ha deixat d’estar abandonat i hi ha activitat”, detalla el regidor. D.G.M.

tant veïnat com administració són conscients que la peça clau al sector encara resta pendent. El gran edifici de la FECSA, abandonat des de fa una dècada, segueix a l’espera d’un acord entre Ajuntament i la propietat, Conren Tramway. Mentre que el promotor vol reconvertir l’espai qualificat per a serveis tècnics en un gran pol d’oficines, el consistori es nega a facilitar la transformació de l’edifici si part de la plusvàlua estimada en 50 milions d’euros no va associada a contrapartides per al veïnat.

“Seguim en negociacions, però no hi ha novetats; estem pendents que es pugui arribar a un acord econòmic”, assenyala Serra. En aquest sentit, des del Govern el regidor reclama que part d’aquests beneficis que obtindrà la propietat es destinin a crear nous equipaments per al barri. “El resultat del procés par ticipatiu va deixar en evidència que hi ha diverses necessitats al barri; un acord amb la propietat seria una bona oportunitat per tenir al Poble-sec un auditori, o traslladar el CECOR (centre de gestió d’emergències) a aquest punt, fet que permetria revertir la percepció d’inseguretat en aquest àmbit”, afegeix el regidor, qui tampoc descarta crear-hi un nou equipament juvenil que treballés en consonància amb el que es crearà als baixos de la residència d’estudiants. “Tot això, però, depèn de l’acord amb el privat”, recorda. Encara que aquest mitjà de comunica ció s’ha posat en contacte amb Conren Tramway per recollir el seu punt de vista, a l’hora de tancar aquesta edició no ha obtingut resposta. y

y URBANISME inversions contra la degradació

Mentre que l’Ajuntament ja té tots els projectes enllestits per transformar la zona, les negociacions per desenvolupar l’edifici de la FECSA segueixen encallades

El Parc de les Tres Xemeneies incorporarà una gran pista de bàsquet imatge:

J t

N

massa especulació immobiliària

amenaça que

La gentrificació,

menja el barri

La

El Poble-sec és un barri singular. Dels pocs de la ciutat situat a la vora de la muntanya de Montjuïc, una de les zones verdes més grans i biodiverses de Barcelona. Recentment hem pogut veure com al Poble-sec se celebrava la cime ra de fons d’inversió The District, que inclou fons d’inversió com Blackstone o Servihabitat (La Caixa), els principals tenidors de Catalunya. I es va celebrar preci sament en un barri amb una forta pressió en el mercat de l’habitatge.

L’any 2014 llogar un pis a Barcelona costava de mitjana 688,20 euros mensuals. El 2021 el preu del lloguer havia pujat més d’un 50% i se situava, de mitjana, en els 964,80 euros al mes. Els primers mesos de la pandèmia es va frenar l’escalada dels preus. Després d’aquesta frenada, el preu de compra i del lloguer van iniciar una altra pujada. La tònica de la ciutat es veu reflectida al barri del Poble-sec, en què la gentri ficació ha fet els seus efectes. Si bé l’any 2013 el m2 al barri era de 2.495 euros, l’any 2021 ha arribat als 3.670 euros. Segons el

Sindicat de Barri del Poble-sec “la gentrificació i la turistificació juguen un paper clau en el procés de l’especulació immobiliària.

Aquest context ens aboca a la precarietat o directament deixa a moltes famílies sense accés legal a l’habitatge, amb tota la violència estructural que això

suposa: processos judicials, vio lència policial, estigmatització i desestructuració familiar”.

La tasca del Sindicat

“Estem davant d’un curs com plicat amb un previsible augment dels desnonaments i dels casos que arribaran al sindicat, amb problemes d’accès als serveis d’ha bitatge públics i una repressió en augment”, asseguren. “Actualment som més de 100 veïnes teixint una xarxa de suport mutu al barri que va més enllà de l’acompanyament en els casos d’habitatge. No només parem desnonaments, hem cons truït una gran família que acull persones d’orígens, cultures, edats i coneixements diversos, i un espai d’aprenentatge transversal tant en qüestions legals i d’autogestió com en valors de transformació social.”

Enfront un procés en què els veïns són expulsades de les seves llars per l’arribada de turistes i fons d’inversió que veuen el Poble-sec com una zona amb capacitat rendista, des del Sindicat reclamen, precisament, un marc legal que protegeixi el veïnat a través de la regulació dels lloguers i l’aturada dels desnonaments. y

Una funerària

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Després del neguit que ha generat entre el veïnat del Poble-sec la possibilitat que s’instal·lés al barri un tanatori, des de l’Ajuntament el regidor del Districte, Marc Serra, ha assegurat que aquest projecte no es podrà efectuar. La raó, actualment existeix una mora tòria que impedeix obrir més equipaments d’aquestes carac terístiques, ja que el consistori encara treballa en la nova nor mativa que ha de regular les noves obertures.

El regidor, taxatiu

“Els veïns poden estar tran quils perquè no se’ls donarà la llicència”, apunta Serra, qui a la vegada també assenyala que no li consta cap petició formal. “No consta que s’hagin demanat els permisos, però si el demanen no el tindran perquè ara hi ha una moratòria”, emfa titza el regidor.

La informació, avançada per Crònica Global , apunta a

l’interès de l’empresa Funeraria San Ricardo a instal·lar-se a la trama urbana del barri amb un segon tanatori (el primer en què treballen és el que s’ubicarà a l’antic edifici del Happy Park de Sants, a tocar de l’estació ferroviària). De fet, és el desen volupament del tanatori d’aquesta empresa el que ha suscitat una guerra judicial i administrativa entre l’Ajuntament, els veïns i l’empresa funerària.

A tocar del cementiri

El nou equipament al Poblesec que volia obrir Funeraria San Ricardo buscaria crear un espai de dol en un entorn de la ciutat mancat d’aquest tipus de servei i, en paral·lel, a escas sos minuts del cementiri de Montjuïc. De fet, aquest cemen tiri és el més gran de Barcelona i de Catalunya. Amb 139 anys d’història, la necròpolis va néi xer dels postulats de la cultura higienista, la qual assenyalava la necessitat de millorar la salubri tat de la ciutat expulsant aquest tipus d’espais de l’interior de la ciutat. y

L’Ajuntament apaivaga el neguit respecte a la construcció d’un tanatori

y EQUIPAMENT espai de dol

ANNA IÑIGO @annavinigo

Membres del Sindicat de Barri del Poble-sec després d’aturar un desnonament

El Poble-sec continuarà sense comptar amb cap tanatori

Foto: arxiu

Nascuda al Poble-sec, treballa per integrar socio-laboralment persones i famílies en estat de vulnerabilitat de Sants-Montjuïc

ANNA IÑIGO @annavinigo

L’associació Bona Voluntat en Acció celebra enguany el seu 25è aniversari amb molta il·lusió, i és que aquesta associació de caràcter social basada en el voluntariat que treballa des de 1997 per a la inclu sió social i laboral de les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i que resideixen al districte de Sants-Montjuïc no ha deixat de créixer.

Des de Bona Voluntat en Acció es treballa donant resposta a situacions de desigualtat social que es troben en la nostra soci etat, a través d’una acció inte gradora i transversal, que inclou des de l’atenció de necessitats bàsiques com l’alimentació fins a la formació en llengües i la inserció sociolaboral.

El seu objectiu principal és l’acompanyament de les persones en el seu procés d’integració a través d’un pla de treball adaptat a les necessitats de les famílies. “Han passat més de 25 anys des que va començar aquest projecte solidari, i, amb l’esforç de moltes persones, socis i sòcies, perso nes voluntàries i col·laboradores que han treballat i col·laborat de forma desinteressada i que s’han il·lusionat amb l’entitat, s’ha anat fent realitat”, comenta Mercè Amat, coordinadora de Bona Voluntat en Acció.

El passat dissabte 22 d’octubre l’entitat va celebrar al seu local (Passeig de Montjuïc, 70) el 25è

Una gran tasca sempre comptant amb pocs recursos però amb molt suport de la ciutadania

nent a 30 famílies del Poble-sec i ara ho fem a 640 famílies del districte de Sants-Montjuïc cada setmana”, comenta Amat.

ANNA IÑIGO @annavinigo

L’Associació Salvem el Turó exi geix a l’administració mesures per acabar amb la brutícia i l’incivisme que pateix el veïnat del Turó de Font de la Guatlla. Els fontgua llencs denuncien que no hi ha prou neteja i que hi ha zones on no hi passa cap brigada durant setmanes, i per això són els mateixos veïns els que han d’acabar fent batudes per treure “vidres i ampolles”.

carrers amb escales, amb pujades i amb baixades”, però no ho veuen excusa pel poc manteniment” que hi ha. “Tenim males herbes que han esdevingut arbres. Això no passa d’un dia per l’altre, passa per la inacció durant mesos o anys”. El mateix els passa amb la neteja. “Nosaltres hem fet segui ment d’alguns carrers on hi havia la mateixa llauna o la mateixa brossa durant dues setmanes.

aniversari. Rodejats de voluntaris, ex-voluntaris, veïnat i autoritats del Districte, com el conseller Eudosio Gutiérrez, i membres de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec com el seu president, Antoni Reig, que van fer par laments en què es remarcava la important tasca social que s’ha fet durant aquests 25 anys.

Una entitat amb valors

Els valors principals en els quals es fonamenta l’activitat de l’entitat són el respecte, la igualtat, la justícia social i la solidaritat. “Vam començar ate

Una gran tasca sempre comp tant amb pocs recursos però amb molt suport de la ciutadania que ho han fet possible donant temps i ajuda en tot moment. “Durant la pandèmia ens recorríem el barri sencer, vam arribar a atendre a 400 famílies, 1000 persones per setmana. Ens vam dedicar a suplir les necessitats bàsiques, perquè sinó no arribàvem a tot”, apunta la coordinadora.

En aquest sentit, l’associació ha crescut amb la voluntat de “promoure l’autonomia i la dig nitat de les persones en un entorn d’igualtat sociolaboral per acon seguir una societat més igualità ria com a plataforma d’integració social”, i esperen poder-ho fer durant molts anys més. y

L’entrega dels XXVII Premis Nacionals Lluís Companys per primera vegada al Poble-sec

Veïns del Turó expliquen que estan just davant del Poble Espanyol, on hi ha locals d’oci nocturn. “És molt freqüent que hi hagi botellots, incivisme o oci nocturn descontrolat pels carrers. Encara que siguin petits grups a altes hores de la nit fan molt soroll, a més a més de la brutícia que això porta”, denuncien.

Des de Salvem el Turó asse guren que això els passa per la zona on estan ubicats, “com això succeeix a Montjuïc, no és dins la trama urbana, ningú fa res, ni per prevenir-ho, ni per netejar-ho”.

Els fontguallencs asseguren ser molt conscients que “hi ha molts

Tot i això, el veïnat no té cap intenció de marxar del barri, ja que tot i reconèixer que “l’ambient no és el millor”, també hi troben mol tes coses bones. “Els veïns estan en un punt de fer ells la neteja, estan posant cartells als arbres perquè la gent sigui més cívica, perquè facin servir les papereres. On no arriba l’acció de les administracions el veïnat s’organitza i intenta fer quelcom”, expliquen des de la pla taforma veïnal. “És el nostre barri, si hem aconseguit quedar-nos des prés d’estar 40 anys amenaçats per l’enderrocament, no marxarem ara per l’incivisme. Però sí que creiem que no ens hem de resignar, no hi pot haver aquesta inacció de forma perpètua”, conclouen. y

La lingüista i professora a la Universitat de Barcelona Carme Junyent, l’escriptor de literatura infantil i juvenil Oriol Vergès, l’Associació de Mitjans d’Infor mació i Comunicació (AMIC) i el religiós progressista i catala nista Enric Subirà han rebut el Premi Nacional President Lluís Companys atorgat per Esquerra Republicana de Catalunya de Sants-Montjuïc. La cerimònia de lliurament va tenir lloc el passat 21 d’octubre, a l’escola Jacint Verdaguer del Poble-sec.

En una sala plena, amb molta representació d’entitats i associ acions del districte, la consellera de Cultura del Govern, Natàlia

Garriga; el secretari general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Oriol Duran; la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Elisenda Alamany i el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d’ERC, Raül Romeva, van ser els encarregats de lliurar els guardons.

Cloenda amb ‘Els Segadors’

La cerimònia va comptar amb la participació de l’Esbart Ciutat Comtal i de la formació coral El Cor Canta, que van posar el toc artístic amb un seguit de diver ses interpretacions de cançons tradicionals catalanes. Al final de l’acte, la sala d’empeus va cantar l’himne de Catalunya i després va gaudir de la degus tació un refrigeri. y

y INCLUSIÓ tot per la gent i les seves necessitats 25 anys de Bona Voluntat en Acció

Salvem el Turó exigeix que s’acabi amb la brutícia i l’incivisme que pateix el veïnat de Font de la Guatlla

y CIVISME el veïnat es queixa de la inacció administrativa

Voluntaris i usuaris de Bona Voluntat en Acció en un taller d’inserció laboral

Foto: B va

Foto: salvem el turó

Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

POSA EN REGLA ELS TEUS ESTUDIS

TENS ESTUDIS OFICIALS UNIVERSITARIS

I NO UNIVERSITARIS I ELS VOLS HOMOLOGAR?

EL PLA DE BARRIS POSA EN MARXA UN PROGRAMA D’HOMOLOGACIÓ D’ESTUDIS PER A VEÏNS I VEÏNES

DEL POBLE-SEC.

Si estàs empadronat al barri, t’ajudem a convalidar els estudis realitzats a l’estranger perquè puguis seguir estudiant o trobar feina aquí amb més facilitat.

Si tens estudis universitaris, truca al 933 046 841

Si tens estudis NO universitaris, truca al 933 248 538 o al 632 863 455 (Whatsapp)

Tastet d’Oficis

Tens entre 16 i 21 anys, vas deixar els estudis però vols aprendre un ofici?

Aquest projecte del Pla de Barris de Barcelona ofereix la possibilitat d’apropar-te a diferents oficis a partir de la formació pràctica i el coneixement de l’entorn productiu, amb l’acompanyament individualitzat a la formació i/o inserció laboral per a joves d’entre 16 i 21 anys (ampliable a 25).

El projecte busca:

• Motivar als i les joves participants i afavorir la transició a altres projectes formatius.

• Oferir un primer contacte amb el món productiu i vincular als i les joves al món laboral.

• Millorar les competències transversals i personals dels i les joves participants.

• Fomentar el treball en xarxa, la participació i l’acció comunitària.

• Definir els objectius professionals amb els i les joves participants.

Podreu triar un o diversos tastets, on faran formació, visites a empreses, pràctiques, tutories individuals...

Hi ha 15 sectors diferents, com atenció al client, mecànica de bicis, tèxtil, alimentació, noves tecnologies...

Si t’interessa, trucar o envia un mail: 644 81 06 32 / info.tastet@reflexes.cat

l’entrevista

“L’art és simplement l’expressió de l’ànima”

Isaac Cortés i Domingo (Barcelona, 1978) és un escriptor badaloní que fa dos anys que resideix al barri del Poble-sec. Col·laborador de la revista Paral·lel Oh!, és escriptor de contes, entre els quals destaquen ‘El pou de l’era’, guanyador del Premi Guillem de Belibasta, i ‘Velcro’, guanyador del Premi Francesc Candela. En una entrevista al bar Mombiela, clàssic local del Poble-sec, Cortés parla de la seva carrera literària i de l’expressió artística en el marc d’una societat cada cop més individualitzada.

Comencem parlant una mica dels teus orígens, ets del Poblesec de tota la vida?

La meva família és de Badalona, i jo he viscut la meva infància allà, tot i que he viscut a Vallcarca, al Raval, al Born... I ara, al febrer farà dos anys que vaig venir a viu re al Poble-sec, que ha estat com un nou començament a la meva vida. Vaig començar a escriure de forma més professional amb trenta llargs, perquè vaig ser pare molt jove, als 20 anys, i tot i haver estudiat filologia romànica vaig haver de buscar-me la vida per tirar endavant.

Com vas acabar escrivint pel Paral·lel Oh!?

Un dia, al bar Mombiela, vaig veure la publicació del Paral·lel Oh!, i em va cridar l’atenció. Els vaig escriure explicant que feia contes, que no m’hi guanyava la vida, però que, ja que estava al barri, volia contribuir en alguna cosa; i ara cada mes escric un conte per a la revista. Ara mateix m’agradaria molt impartir cursos de literatura gratuïts, però m’està sobtant molt perquè no estic tro bant llocs on fer-los. Penso que el barri és una petita comunitat i cal que ens ajudem els uns als altres per no seguir amb la línia deshumanitzada que estem vivint avui dia, que ens aboca a un individualisme que no ens deixa veure més enllà. I també tenint en compte que per a mi és vital poder transmetre quelcom tan inherent a

l’ésser humà com la creació artís tica, i fer-ho de forma gratuïta perquè tothom pugui accedir-hi.

L’escriptor Isaac Cortés al bar Mombiela‘‘Ara mateix m’agradaria molt impartir cursos de literatura gratuïts, però m’està sobtant molt perquè no estic trobant llocs on fer-los’’

Per què contes? Per què no un altre gènere?

El conte el vaig descobrir en un curs de l’Ateneu Barcelonès i allà em vaig adonar que ara per ara no tinc fons per fer una novel·la. Una novel·la és per a un corre dor de maratons, perquè t’hi has d’estar amb la mateixa història un període llarg de temps, i, en canvi, un conte el pots escriure en una setmana, la història comen ça i acaba amb una introducció, un nus i un desenllaç i després passes a una altra cosa. A més a més, aquí a Barcelona veus coses realment extraordinàries, gent que ho passa molt malament per tirar endavant, i també gent que viu molt bé. Quina història deu tenir el senyor del Mombiela? El senyor que passa aquí 12 hores tancat, o aquest senyor que està travessant el carrer? Són històries molt interessants per a mi i penso que he d’escriure-hi.

El fet de ser pare d’hora ha acabat fent que vegis la teva carrera literària truncada? L’ha endarrerit, i per això tinc la sensació que vull fer moltes coses i que em falta temps. De totes maneres, el món literari està molt precaritzat i aquí a Espanya el con te no és un gènere gaire valorat, com ho podria ser a Estats Units o Mèxic. Aquí tenim a Calders, Monzó, Pàmies... gent mediàtica que escriu contes que la gent lle geix, però està poc valorat. A mi molts cops m’han preguntat: i la novel·la, per quan? I no és un pas posterior a l’escriptura de contes. I és fàcil obrir-se portes en el panorama literari català sense tenir res al darrere? Sí, és molt complicat perquè aquí a Catalunya publica gent molt mediàtica o coses que estan molt bé però que han de tenir una gran seguretat econòmica per a les editorials. Jo de moment he anat provant a concursos, no he contactat amb cap editorial, però companys de l’Ateneu que escri uen molt bé sí que hi han contactat i s’han acabat autofinançant la novel·la. També entenc el paper de les editorials, perquè no deixen de ser un negoci i a ells els inte ressa vendre llibres, no buscar la qualitat literària més alta. Ser escriptor és una professió condemnada a la precarietat? Vivim en una societat capitalista en què el principal objectiu és vendre, i l’art és simplement

l’expressió de l’ànima a través de l’expressió artística, i això ni ven, ni interessa. Els que ens dediquem a l’evolució de l’ànima estem condemnats a la precarietat perquè l’evolució de l’ésser humà està virant cap a una altra banda. O fas una obra mestra, o alguna cosa que es consumeixi ràpid, o estàs perdut.

‘‘Els que ens dediquem a l’evolució de l’ànima estem condemnats a la precarietat perquè l’evolució de l’ésser humà està virant cap a una altra banda’’

Parlem dels dos contes amb què has guanyat concursos, El pou de l’era i Velcro, de què tracten? El primer concurs que vaig guanyar, el Premi Guillem de Belibasta, va ser amb El pou de l’era que està ambientant en un petit poble del Pirineu, tracta d’una nena a qui se li mor el pare, que abans de morir li ha donat una sèrie de lliçons sobre la vida per poder tirar endavant. Realment el conte tracta del pes i

la influència que tenen els nostres pares sobre nosaltres. La meva mare, per exemple, és una persona amb moltes pors, i com que ella té molta por, també la transmet als fills. A mi, per exemple, em feia por anar amb bicicleta perquè a ella li feia molt respecte que anés amb bicicleta. I el conte va d’això, d’aquesta empremta que ens deixen els pares que de vegades ens salva o de vegades ens posa lloses al damunt que ens hem d’anar traient. I l’altre conte, Velcro, guanyador del Premi Francesc Candela, és la història d’un noi que treballa a Glovo. El conte és ràpid i curt, amb molts punts i seguits perquè la vida dels treballadors de Glovo és precisament anar d’un lloc a l’altre sense parar; però resulta que el protagonista, que va amb el patinet per repartir unes pizzes, arriba a una casa on un senyor li demana que hi entri perquè ha tingut un problema amb la dona. El noi té un debat perquè no pot parar de repartir, però alhora necessita bones ressenyes per poder seguir treballant, així que hi entra, però quan és a dins veu a la dona morta. I aquí comença una curta però intensa història que descobriràs si llegeixes el conte. y

DERMOCOSMÉTICA • INFANTIL

CAPILAR • NUTRICIÓN

y Isaac Cortés i Domingo, escriptor de contes resident al Poble-sec

Anna Iñigo @annavinigo

Les

marques del mercat a prop teu

GRESOL CULTURAL A LES JORNADES INTERNACIONALS PELS DRETS CULTURALS CULTUROPOLIS 2022:

En aquesta tercera edició, Gresol Cultural compta amb la confiança dels equipaments culturals, dels centres educatius i de les entitats i camina amb el suport pel que fa a finançament del Pla de Barris del Poble-sec fins al juny que ve. Aprofitem l’inici de curs i la participació del programa a les Jornades Internacionals pels Drets Culturals Culturopolis 2022 per veure des d’on ens situem per entendre cap a on anem.

Si bé Gresol Cultural ha tingut com a referència el model que aplica Tot Raval en el seu programa “Apadrina el teu equipament”, aquest s’ha vist en la necessitat d’aterrar-lo en un context específic, com és el del Poble-sec i Font de la Guatlla, amb les seves pròpies dinàmiques socials i culturals. La qüestió més evident és la d’un territori que compta amb l’existèn cia de nombrosos grans equipaments a la muntanya de Montjuïc, els quals generen tot un seguit de programacions culturals que, en molts casos, no arriben a la població més propera, com són les veïnes i els veïns dels seus barris adjacents.

Per tal d’obrir aquests equipaments culturals, els seus serveis educatius treballen per generar vincles amb col·lectius i comunitats i és en aquest espai de possibilitat en el qual Gresol Cultural facilita el contacte amb els centres educatius i tota la comunitat educativa en què aquests conviuen: des de les famílies a les veïnes i veïns que habiten i construeixen els barris.

Les escoles i instituts són espais centrals en les dinàmiques socials i cul turals de qualsevol territori: lloc de encreuament generacional, transmissió de coneixement, trobada de diverses cultures, vincle amb entitats i agents del barri i, sobretot, espais de generació de comunitat i suport mutu. En definitiva, les escoles i instituts són, especialment, una xarxa de persones involucrades directament o indirecta amb la cura dels infants i joves i, conseqüentment, amb la cura pel sosteniment de la vida.

És per això que la seva arquitectura no acaba allà on finalitzen les pa rets de les classes i comença l’espai públic, sinó que s’estén a través de totes aquestes relacions que propicien. En són un exemple com moltes

d’elles ja fa anys que treballen vinculant-se amb el seu entorn de proximi tat o com, d’altres, a partir de les necessitats i reptes que la pandèmia ha suposat en la continuïtat del seu dia a dia, han incorporat carrers, places o parcs com a nous espais d’ensenyament i aprenentatge. Les escoles i insti tuts ens demostren la seva capacitat de resiliència gràcies a la incorporació de qualitats com són la flexibilitat, la porositat, la reciprocitat o la hibridació amb el seu context social i cultural.

I si apliquéssim aquests atributs als grans equipaments culturals? Com seria un centre d’art que és capaç d’adaptar-se a la urgència i demandes del seu present o hibridar-se constantment amb el seu entorn de proximi tat? Com seria un teatre que sembla una escola i una escola que sembla un teatre? Com pot l’art facilitar la traducció cultural o el benestar emocional? Com ha de ser un museu per tal de que les seves veïnes vulguin i puguin tenir-ne cura? Des d’aquestes i moltes altres preguntes, Gresol Cultural vol propiciar que les experiències, els ritmes i les formes de treball dels cen tres educatius afecti les lògiques dels equipaments culturals.

Els equipaments culturals (museus, teatres, centre d’art...) són espais privilegiats en la producció cultural i en l’experimentació amb els diferents llenguatges artístics: compleixen un paper primordial en la conservació i la difusió del patrimoni cultural i/o de generació, dinamització i acompan yament d’iniciatives artístiques i culturals.

Avui, a més, aquestes institucions es veuen compromeses a eixam plar la seva funció social, connectant amb els interessos de la ciutada nia, treballant per l’accés a la cultura o el dret a la representació, entre d’altres. Ho fan, especialment, a través del desenvolupament de projec tes educatius que van des dels més estesos, com les ja clàssiques visites guiades, a tallers o projectes singulars. Recursos educatius que s’han anat transformant al llarg dels anys per tal d’incorporar-hi metodologies més participatives i superar així el rol passiu que tradicionalment s’ha atorgat als infants i joves als espais culturals.

Poble Sec

GRESOL CULTURAL ÉS EL PROGRAMA DE LA COORDINADORA D’ENTITATS DEL POBLE SEC QUE PER TERCER ANY CONSECUTIU TREBALLA PER VINCULAR CENTRES EDUCATIUS, EQUIPAMENTS CULTURALS I ENTITATS DELS BARRIS DEL POBLE-SEC I FONT DE LA GUATLLA PER LA COCREACIÓ DE PROJECTES EDUCATIUS I CULTURALS. AQUEST NOU CURS S’INICIA AMB LA PARTICIPACIÓ D’11 EQUIPAMENTS CULTURALS I 8 CENTRES EDUCATIUS, ELS QUALS REALITZARAN MÉS D’UNA VINTENA DE GRESOLADES QUE ES TREBALLARAN DURANT TOT EL CURS ESCOLAR.

la importància de crear vincles

D’aquesta manera, els equips educatius dels equipaments culturals han estat les persones encarregades d’idear i desenvolupar processos de desbordament de la institució connectant amb allò que queda més enllà d’aquesta. Equips que han pensat l’art com un recurs a disposició de la ge neració de processos educatius, que han incorporat la noció de projecte artístic i/o transdisciplinari en els processos d’ensenyament i aprenentatge o han fet ús del llenguatge artístic com a mitjà per treballar les emocions i el pensament crític, entre d’altres. Unes eines i recursos que poden ser del tot útils per abordar els reptes educatius de les escoles i instituts.

I si les escoles fossin centre de pensament disruptiu? I si el logocentris me donés pas a l’expressió corporal, plàstica o musical? I si passéssim de currículums acadèmics basats en la competitivitat i l’especialització a currí culums cooperatius, relacionals, afectius i transdisciplinaris? El treball edu catiu i de mediació des de l’art i la cultura és un element clau del programa Gresol Cultural que implica propiciar nous espais i pràctiques educatives.

Si bé tradicionalment s’ha pensat l’educació i la cultura com a àmbits separats, amb itineraris formatius diferenciats, llenguatges i metodologies fins i tot antagòniques o arquitectures allunyades, avui comencen a ser evidents les necessitats comunes, els interessos compartits, els pro cessos de treball coincidents i les hibridacions establertes. En són un exemple el treball per projectes, la transdisciplinarietat, la noció de comu nitat present en els dos àmbits, el treball des de perspectives com la inter culturalitat, l’accessibilitat i la participació o la consciència vers la capacitat transformadora dels processos educatius i culturals.

Tot i aquesta constel·lació compartida, cada equipament cultural i cada centre educatiu mantenen una relació, un posicionament i un bagatge di ferent respecte aquestes qüestions. És per això que Gresol Cultural s’adap ta als ritmes de cada un d’ells. Si bé és cert que el seu objectiu és sempre la creació col·laborativa, la integració dels projectes al currículum acadèmic, l’aplicació de pedagogies actives que posin al centre a l’alumnat i la par ticipació de les famílies i entitats, també es valora la participació puntual,

els projectes curts i l’àmbit d’abast més reduït dels processos i els resultats. D’aquesta manera, es valoren les múltiples possibilitats de formar part del programa. I és així perquè aquest procura que la contaminació i l’experi mentació siguin els elements claus a l’hora d’aconseguir les transforma cions i els objectius que es persegueixen.

És per tot això que Gresol Cultural a poc a poc va treballant allò que normalment no es posa al centre: els vincles entre les persones. Una xarxa fràgil (moltes vegades condicionada per la mobilitat del personal laboral) que necessita contacte, presencialitat i comunicació.

En la primera trobada inaugural de l’edició present, s’ha posat èmfasis en conèixer les diferents persones que formen part del programa. Una qüestió fonamental per tal que es propiciïn les connexions que permetin idear conjuntament els projectes. En aquesta línia, Gresol Cultural ha ela borat el recurs “El col·laboratori”, en el qual els centres educatius poden trobar la informació clau dels equipaments culturals: una breu descripció, dades de contacte, les principals línies educatives, els recursos dispo nibles, així com informació referent a la possibilitat o no de treballar en diferents etapes formatives i amb alumnat amb necessitats especials. Un recurs que s’està treballant per tal d’incoporar-hi entitats i espais del te rritori amb qui comptar al llarg del desenvolupament dels projectes. Tota una xarxa teixida entre centres educatius, equipaments culturals i entitats que vol facilitar espais compartits de treball. Gresol Cultural parteix de la consciència que el futur de la simbiosi entre l’educació i la cultura està, també, en la potencialitat de cada un dels vincles que es generen en el present

Helena Muñoz Tècnica del programa Gresol Cultural Coordinadora d’Entitats del Poble Sec Barcelona | El Poble-sec, 11 d’octubre de 2022

Coordinadora d’entitats

Poble Sec

Tenim ‘goteres’ al Sortidor

CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat/ccelsortidor

El centre cívic El Sortidor orga nitza el cicle Goteres, un progra ma entorn de la llar i l’habitat ge aquesta tardor. L’objectiu és unir expressions i debats entorn de l’habitatge des del punt de vista cultural, social i artístic. L’habitatge, en tant que dret fonamental i problema estruc tural de Barcelona i de l’Estat, és un element polític de primer ordre. Però la casa és també un bé preuat que s’introdueix en tots els àmbits de la nostra vida psicològica, social i cultural: la casa com a espai de seguretat i d’inseguretat, l’habitació pròpia, la domòtica, l’accessibilitat, la intimitat, la privacitat...

Un novembre carregat

Durant el mes de novembre el cicle ve carregat d’activitats. Gaudirem de dos espectacles d’arts escèniques: Desnonissea, de Núria Martínez-Vernis i Ariadna i el Minotaure, de Teorema Teatre.

També dues propostes musicals: L’habitació del violoncel de Mariona Camats i D’una casa a una altra de Massyl Aïta. Rebrem convidades d’honor amb dues xer rades diferents, una d’elles amb la col·laboració de l’Aula Ambiental del Poble-sec on parlarem de bio construcció i habitatge saludable

i no podia faltar-hi, és clar, una activitat al voltant l’espai cen tral de la llar contemporània, la cuina, on Isabel Segura i Marina Monsonís dialogaran sobre el llibre Cuines de Barcelona tot fent un showcooking. Per últim, treurem la casa a la plaça amb Mons amb bec, una proposta de joc on petits i grans exploraran la construcció amb materials reciclats i unes peces singulars dissenyades a Barcelona.

El Sortidor, a més, és des del mes d’octubre seu del cicle de debats Argumenta BCN de l’ICUB, amb sessions sobre la llar, el temps i la ciutat amb ponents de projectes com Radio Nikosia, Serveis Socials Sant Joan de Déu o Nexes Interculturals, entre d’al tres. Com sempre, us convidem a consultar la programació! y

Torna l’Escola Popular de Salut per a persones grans del Poble-sec!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC placomunitaripoblesec@gmail.com

Va començar a l’octubre i s’allar garà fins al juny de 2023. L’Escola Popular de Salut, és un projecte impulsat des de la Taula de Salut Comunitària del Poble-sec. Després de la valoració positiva per part dels i les participants del projecte pilot que es va fer el curs passat (maig-juny 2022), es va veure necessari continuar imple mentant projectes per a persones grans on es fomentin els vincles i el goig de viure.

L’Escola de Salut és un espai des del qual s’aborda la salut des del fet de gaudir, amb una mirada comunitària i feminista, promo vent la salut integral de la persona (emocional, físic, mental, etc.). Fomentant la participació, la capa citat d’agenciament i implicació de les persones en el seu benestar i l’ampliació de la xarxa social.

Les sessions es desenvolupen al centre cívic El Sortidor i al Casal de Gent Gran els dilluns d’11h a

12:30h. Cada trobada és diferent i es treballa des de diferents àmbits com la risoteràpia, el treball cor poral, la salut física, la memòria... Les sessions estan acompanyades per dos Referents de Benestar Emocional dels Centres d’Atenció Primària (CUAP Manso i CAP les Hortes) i una infermera comunità ria de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Aquest any, a més, comptem amb la intervenció i acompanya ment de l’entitat Lo Relacional, per teixir i donar coherència al procés, als aprenentatges i els vincles afectius que sorgeixen en els diferents tallers de l’Escola Popular del Poble-sec, i ho fan mitjançant un procés creatiu que finalitza amb una presentació pública per compartir amb el barri.

La Taula de Salut Comunitària està formada per entitats, serveis i projectes que es despleguen al territori i està oberta a la partici pació. Si vols formar-ne part ens pots escriure a: placomunitaripo blesec@gmail.com. y

CC ALBAREDA l a festa d’aniversari serà el 2 de desembre

Albareda: 10 anys de música, cultura i barri

10 anys no es fan cada dia i volem celebrar-ho amb les persones, enti tats i aliades que fan que l’Albare da sigui un projecte compartit. Us convidem a una doble cita: una rua pels voltants del Paral·lel (19/11) amb les entitats dels bucs d’assaig, en el marc del Culturopolis, i la festa dels 10 anys al pati de l’Al bareda (2/12). Durant la tarda hi haurà brindis musical i un concert amb Les Karamba ple de son, txa txa txa, salsa i timba. Les Karamba van actuar el dia que publicaven les primeres cançons, en temps de pandèmia, ara fan gires arreu però ens devíem aquest concert per celebrar-nos i reivindicar les músiques sense fronteres, sense edats i sense exclusions.

25 N: molt per reivindicar

Activitats al voltant del 25-N,

dia internacional contra les vio lències de gènere. El documental musical Underplayed (17/11) amb testimonis de dones que treballen amb la música electrònica i debat amb l’associació Artista o Musa i col·lectius de música de la ciu tat. El Musicalment Parlant He hit me and it feel like a kiss: la romantització de la violència a la música (24/11), sobre les lletres de cançons que perpetuen els rols arcaics de gènere i exposen relacions tòxiques i d’abús, amb Alvie Gual-Cibeira. Inspirades en el cançoner del Càntut, Paula Grande i Anna Ferrer (25/11) pre sentaran Vega, disc que recupera la veu de mares, filles, nenes i joves de generacions passades.

Dels bucs d’assaig a l’escenari

Els concerts de la Carbonera, el cicle trimestral dels grups que assagen als bucs d’assaig, el farem amb Fum (4/11), power trio de rock‘n’roll sense pretensions;

Mastika (11/11) unint cançons italianes, ritme mediterranis i melodies balcàniques; i Abril Gabriele (18/11), música des de l’emoció en un projecte personal amb influències del soul, rock i gòspel. Més informació a: barce lona.cat/ccalbareda. y

25 anys tatuant Barcelona

Enguany el Baum Fest 2022 celebrà el seu 25è aniversari a la ciutat de Barcelona amb un objectiu clar: normalitzar l’art a la pell i professionalitzar el sector

El segon cap de setmana d’oc tubre se celebrà per 25ena vegada consecutiva el Baum Festival 2022 al recinte firal de Barcelona, prop de la plaça d’Espanya. El Baum Fest és el festival de cultura i expressió urbana de referència al país on es reuneixen artistes de renom internacional per compartir i gaudir del seu treball creatiu. Mitjançant els diferents cor rents i expressions urbanes es democratitza l’accés a la cul tura i es reivindica l’art com quelcom horitzontal i a l’abast de tothom.

Reivindicació del tatuatge

A la fira hem pogut contem plar diverses exhibicions de sumi-e (tècnica pictòrica xine sa), de grafits, d’espectacles de bicicletes (bikeshow), de pintura corporal (body painting) i de música en directe. Però sense lloc a dubtes, el gran protago nista d’aquest festival ha estat el tatuatge, que s’ha presentat en diferents formats utilitzant diverses tècniques, pigments, agulles i superfícies de crea ció. Les jornades han estat una reivindicació del tatuatge com una professió i sobretot com

un símbol d’identitat cultural no només present en la societat actual, ja que el primer registre de gravats a la pell es remunta a la troballa d’Ötzi, la mòmia natural més antiga descoberta a Europa fins al moment i datada del 3255 aC. No podem saber del cert si aquestes restes ens situen davant del primer cos tatuat de la història (probablement no), però podem assegurar que ni de lluny ha estat l’últim, atès que al llarg del temps el tatuat ge ha esdevingut una pràctica transversal que no ha entès

de cultures ni fronteres i s’ha mostrat present als cinc con tinents mitjançant pràctiques i simbologies diverses.

Reivindicar aquesta tècni ca artística compartida, però entesa socialment de diferents maneres és també reivindicar la idiosincràsia dels pobles i la dignitat d’aquesta disciplina. És per això que esperem amb els braços oberts el Baum Fest 2023, un festival essencial en la reivindicació de la corporeïtat i les cultures urbanes emer gents. y

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat/ccalbareda

y CC EL SORTIDOR l’habitatge com a eix central

Núria Martínez-Vernis

Paula Grande i Anna Ferrer

Foto: cedida

Foto: cedida

ANDREA GRANADOS

y BAUM FESTIVAL una trobada de cultura i expressió urbana

Diferents tècniques de tatuatge al Baum Festival

FOTO: ANNA MORERA

@tresfotos_)

Sala Paral·lel

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

L’antiga Sala Barts ja és ofi cialment Sala Paral·lel 62. El nou equip gestor de l’equipa ment municipal (les cooperatives L’Afluent, Quesoni i la Sala Upload) ja s’ha presentat al teixit cultural del Paral·lel amb la intenció d’oferir una progra mació diferent del que s’ha vist fins ara: “Volem trencar les hegemonies, treballar diverses

El MMB presenta ‘El mar educa’

El Museu Marítim de Barcelona (Drassanes, s/n), presenta fins el proper 19 de març El mar educa, una mostra sobre el museu com a agent educador.

Els museus han esdevingut agents educadors que es conver teixen en espai d’aprenentatge que complementen i enriquei xen la tasca docent de mestres i professorat. Des del Museu Marítim es vol donar a conèixer aquest vessant educatiu tenint el mar, el patrimoni i la cultura marítima com a recurs facilita dor per a l’aprenentatge global, atractiu, rellevant, que estimula la curiositat i afavoreix el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.

El mar educa presenta dife rents projectes que es duen a terme des del Museu que tenen l’aprenentatge i servei, la ciència ciutadana, i la proximitat com a eixos de treball. Igualment, es reflexiona sobre el futur de l’ac ció educativa del MMB, el qual està estretament lligat a enfortir el treball conjunt museu-escola, amb els objectius de desenvolu pament sostenible en el seu punt de mira. ZS y

disciplines artístiques, trencar tòpics d’emergents, consolidats... volem acollir el màxim de gent possible i el màxim d’interacció i diàleg possible; si això ha de ser la Casa de la Música, ha de ser la casa de la gent que li agrada la música”, ha apuntat la representant de les cooperatives, Anna Cerdà.

Però què és una Casa de la Música? Tal com ha explicat el regidor de Cultura, Jordi Martí, la diferència principal entre

aquest concepte i una sala de concerts radica en el fet que un espai de concerts “és simplement un escenari, un equipament i recursos per a la difusió del contingut cultural, mentre que una Casa de la Música és més que tot això; ha de vetllar per la formació i perquè les noves espurnes creatives puguin anar conquerint espais de centralitat i tinguin la seva oportunitat”. “Un espai de trobada de l’ecosistema musical, que s’intercanvia, pensa i reflexiona”, ha sintetitzat Martí.

Casa de Cultura

Si bé la integració de la Sala Paral·lel 62 a la xarxa de Cases de la Música de Catalunya encara

ara fa anys

fomenten

El 1992, la recuperada Festa Major del Poble-sec agafava volada i un grup de veïns va notar-hi l’absèn cia de la sardana. Des de llavors i a redós de la iniciativa de Jaume Canals, membre de la Federació Sardanista, que durant molts anys va fer de professor i ensenyà a ballar moltes persones del nostre barri, un grup de poblesequins s’ajuntaren per aquesta recupe ració concreta. A més, acordaren amb CDC la cessió del seu local al carrer de Blasco de Garay. Fou llavors quan es constituí l’asso ciació Els Amics de la Sardana del Poble-sec, entitat dedicada exclusivament a la promoció i l’ensenyament de la nostra dansa.

Temps després, el local cedit quedà petit i a algunes persones la vinculació amb un grup polític no els semblava bé, per la qual cosa es considerà necessari cercar un local diferent i més ampli. Llavors, recent arribat al Poble-sec, el pre sident del Foment Excursionista

de Barcelona, Lluís Domingo, els oferí poder disposar del seu local, tots els dilluns al vespre. Fins al moment, n’és el punt de trobada, assaig i preparació d’activitats.

Posteriorment, Jaume Canals deixà l’ensenyament i la Federació Sardanista aportà diversos profes sors, procedents de les colles cam piones de Catalunya. En aquells

Separacions i

Reclamació de

no està del tot definida, el que sí que té clar l’Ajuntament és que aquest edifici de titularitat municipal ha de ser una Casa de la Cultura. “Ha de tenir un vincle entre la cultura, l’educació, el feminisme i el reconeixement de les interculturalitats; ha de ser un espai d’articulació i for mació musical, ja que sabem que existeix un dèficit en el camp públic; la sala ha de convertir-se en una cruïlla entre el Poble-sec, el Raval i l’Eixample”, ha expres sat el delegat de Drets Culturals, Daniel Granados.

De fet, a llarg termini, la intenció final és conformar un triangle de formació, aprenen tatge i difusió cultural entre la

Sala Paral·lel 62, el nou Molino i el Teatre Arnau. En tot cas i d’entrada, però, Paral·lel 62 man tindrà part de la programació de l’anterior gestora, The Project, perquè “la idea és sumar, no restar; no venim aquí a cancel·lar res” ha constatat Cerdà qui ha confirmat ja espectacles com El Petit Príncep. En tot cas, el seu equip (que ja ha absorbit a part dels anteriors treballadors) vol fer les coses diferents de com s’han fet fins ara i treballar des de l’horitzontalitat, en coordina ció i diàleg amb la resta d’actors i equipaments culturals dels barris que l’envolten i, per últim, obrint la sala a les entitats de l’econo mia social i solidària. y

dos anys, el grup estable de dansaires perfeccionà molt la seva preparació; i això els va permetre participar en ballades d’exhibició. Després i durant bastants anys, el professor fou Josep Bartolí Vall; i actualment, ho és Sara Pascual, monitora de la Federació.

El 2004, amb el grup ben con solidat, organitzaren, dins dels actes de la Festa Major, la primera Ballada de Sardanes i Exhibició de Colles Sardanistes, a la plaça dels Ocellets, amb la participació de sis colles. L’any següent, a la segona edició, hi participaren set colles; i així fins arribar a dotze colles.

Present a festes i celebracions Des d’aquells inicis i només amb la pausa forçada per la pandè mia del covid, la sardana ha estat sempre present en la Festa Major i en altres celebracions del Poblesec, a diferents punts: el parc de les Tres Xemeneies, les places del Sortidor, dels Ocellets, d’Ovidi

Montllor, del Setge, de Santa Madrona... En col·laboració amb Els Amics de la plaça de Santa Madrona cada juny organitzen les Sardanes a la fresca, a la plaça i com a prèvia de la Festa Major de juliol. Han tingut l’honor d’estre nar dues peces del mestre Josep Enric Peris, dedicades al nostre barri: Sardanes al Poble-sec i Les Tres Xemeneies. El Amics de la Sardana també acosten la dansa a escoles, casals de gent gran, allà on els ho demanen, i també col·laboren amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, ensenyant la teòrica i la pràctica de la dansa als nouvinguts.

Tothom que estigui interessat a saber-ne més o participar de les seves activitats, pot contactar-hi escrivint a pepcc12@gmail.com, a bé podeu visitar-los al local de la Creu dels Molers, 6, baixos, qual sevol dilluns, de 19 a 20,30h. De la creació dels Amics de la Sardana del Poble-sec, ara fa 30 anys. y

CLÍNICA VETERINÀRIA

Assessoria Jurídica

Jurídica, Fiscal

Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Advocats

Magallanes, 79-81,

Comptabilitat i

d’Autònoms i

Tramitació de

Judicials, Reclamacions per Accidents de Circulació

CLÍNICA FELINA BARCELONA

de Campo Sagrado,

BARCELONA Castell,

- Tel.

i Fax

Fax

SOLSONA

www.palouijounou.com www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou

miquel@palouijounou.com anna@palouijounou.com

XAVIER RODRÍGUEZ - (CERHISEC)

Ballada a la plaça d’Ovidi Montllor

cine amèrica

Prohibit oblidar

Nascut a Buenos Aires, el direc tor i guionista Santiago Mitre (La Cordillera) torna al thriller polític amb aquest film guanya dor del premi del públic en el darrer festival de San Sebastian. Inspirat en el Judici a les Juntes que va ocórrer el 1985 a l’Ar gentina i que va permetre con demnar a Videla i altres militars per les massives violacions dels drets humans que es van perpe trar durant anys.

Julio Strassera (Ricardo Darín) és el fiscal encarregat de recusar les cúpules militars que van sostenir una de les dictadures més sanguinàries de la història recent. Luis Moreno Ocampo (Peter Lanzani) com a fiscal adjunt i tot un jove equip de juristes s’enfronten a un abismal repte: preparar a con trarellotge i sota màxima pres sió i amenaces el judici contra els criminals que van ostentar el poder durant gairebé una dècada. Centenars de testimonis

donen fe de totes les atrocitats que es van cometre, dels milers de persones desaparegudes i en definitiva del horror i dolor viscuts. Paral·lelament, també trobem elements de caire per sonal i familiar sobre Strassera que alleugeren el relat (colos sal Darín amb la seva força, comicitat i agilitat verbal). La línia argumental és clara, les interpretacions impecables i la

un balcó al Poble-sec

Emili Vendrell, popular i estimat

Un dels personatges emblemàtics del passat que m’agrada recordar de tant en tant és Emili Vendrell (1893-1962). Va debutar al Teatre Nou del Paral·lel el 1921, amb Doña Francisquita. Algunes per sones, fins i tot properes al can tant, van predir que no la cantaria més de tres o quatre vegades, però Vendrell va arribar a interpre tar-la en més de mil tres-centes ocasions. Era un gran catalanista, va cantar sarsuela castellana i catalana i cançons populars que es van escoltar a la ràdio fins molts anys després. Quan va acabar la guerra va ser depurat i desterrat a Madrid durant uns anys, acusat de rojo propagandista, masón y separatista. Vendrell, catòlic practicant, va rebre el suport de sacerdots amics i d’altres artistes com Marcos Redondo al qual, de

forma injusta, se’l va arribar a acu sar fins d’haver-lo denunciat quan va ser ben bé al contrari. Fins i tot, quan Redondo va morir, els fills de Vendrell van voler dur el taüt, en reconeixement al seu suport i per

posada en escena i ambientació magnífiques.

Argentina, 1985 no és només la rigorosa i tensa crònica d’uns fets, sinó també un crit a la conscienciació, un homenatge a les víctimes i a aquells que van lluitar per elles. És una pel·lícula que pretén passar comptes amb la desmemòria i ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de les nostres democràcies. y

L’escriptora poblesequina Júlia

Costa ha publicat una nova novel la, La Merienda . L’argument incideix en el tema de la televisió i la popularitat efímera. Un canal de televisió emet, per la tarda, en directe, un talk show centrat en una situació dramàtica o con flictiva, amb participants que han estat protagonistes de situacions relacionades amb el tema triat.

Per a una de les sessions s’ha optat per la trista situació de la prostitució humil o miserable, durant la postguerra, allò que de forma grollera i ofensiva es va qualificar durant anys de putes barates. Quatre dones grans han estat seleccionades per explicar la seva vida i la seva experiència. El programa el presenta i dirigeix una periodista atractiva i ambici osa, amant d’una vella glòria de la ràdio i de la televisió del passat, molt més gran que no pas ella però encara amb carisma, atractiu i contactes a tot arreu.

JÚLIA COSTA Escriptora

acabar d’aclarir el tema. Redondo va viure al Paral·lel, on va fer construir una casa de pisos.

De Vendrell, abans de la guer ra, en una seva actuació a Madrid, on va tenir un gran èxit amb Los Gavilanes, un diari de per allà va escriure que el divo excel·lia i que aunque es catalàn, canta en cristi ano. Va ser popularíssim i hauria de continuar sent conegut per les noves generacions, fins fa poc costava trobar cançons seves per la xarxa. Va tenir un fill que també va ser un bon cantant. Emili Vendrell fill (1924-1999) va participar al Festival de la Cançó Mediterrània en alguna ocasió i té una versió magnífica de Brel, El clar país y

En una Barcelona en trans formació constant, en la qual alternen la pobresa i l’ambició, la fatxenderia i el disseny, enmig dels efectes de la crisi econòmica del 2008, amb dificultats per tro bar feina, fins i tot per part dels joves amb estudis universitaris i una bona preparació, un conjunt de persones, de generacions i orígens diferents, entrecreuaran les seves vides a l’entorn d’aquest programa de gran audiència, situat en el límit subtil entre la televisió escombraries i les pro duccions amb aspiracions vaga ment culturals.

La Merienda, un d’aquests

berenars televisius devotament seguits per molta gent acabarà de forma sobtada, amb un escàndol imprevisible. Però tot passa, les persones afectades superaran els problemes i la vida seguirà, com sempre, malgrat tot, ja que la fama i l’èxit estan destinats, més aviat o més tard, a l’oblit. Amb els seus defectes i les seves virtuts, cadascú a la seva manera, els protagonistes d’aquesta història coral acabaran per desvetllar-nos, en el seu conjunt, una nostàlgica tendresa existencial.

La novel·la es pot demanar directament a l’editorial Stonberg, per telèfon o per mail, a la web hi podeu trobar més informació i lle gir-ne un breu fragment. O anar a la llibreria NITUS, del Poble-sec, Blai, 6, on sempre podreu trobar els llibres d’aquesta escriptora. y

www.stonbergeditorial.com www.stonbergeditorial.com/ product-page/la-meriendaj%C3%BAlia-costa

Creu dels Molers, 65 08004 Barcelona Tel. 93 164 69 80

hola@depaula.cat

Facebook: de paula hamburgueses www.depaula.cat

SINDICAT DE BARRI

Ens reunim cada dilluns a les 18 h.

Us ajudem. Us assessorem si teniu problemes amb el vostre pis

LA BASE. Carrer de les Hortes,

‘La Merienda’, nou llibre de l’escriptora Júlia Costa

Emili Vendrell

Ricardo Darín i Peter Lanzani protagonitzen aquesta pel·lícula

REDACCIÓ

JORDI LLAVORÉ -

zona fogons

Philip K. Dick (1928-1982) és un dels escriptors de ciència-ficció que millor va saber copsar les pors que ens amenacen i les preguntes que aquestes ens des perten: I si el nostre món fos una il·lusió?; Com seria l’experiència de (sobre)viure en un estat polici al?; Som conscients de la fragili tat de tot allò que creiem segur?; Com podrem mantenir les nos tres identitats en un món tecno capitalista com el nostre?, etc.

És molt probable que aquestes preguntes us recordin a molts arguments de pel·lícules de cièn cia-ficció que heu vist i és que, potser sense saber-ho, estic segur que heu vist moltes adaptacions

de les seves obres al cinema. Em refereixo a grans èxits com Blade Runner, Desafiament Total o Minority Report

Per desgràcia, les obres de Dick han estat poc traduïdes a la nostra llengua i no serà fins el 1989, amb l’autor ja traspassat, que trobem la primera novel·la de l’escriptor en català: Blade Runner, a l’editorial alellenca Pleniluni. Si voleu una altra dada de la mala recepció d’aquest brillant autor en català, penseu que vam haver d’esperar fins el 2021 per a poder tenir en català Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (Males Herbes).

Per sort, l’editorial Kalandraka

–un projecte que va començar inicialment en gallec–, hi està posant remei i en el seu segell Faktoria K de Llibres hi podem trobar les següents obres de l’au tor: Confessions d’un artista de merda , una narració sobre una ànima ingènua a la Califòrnia dels anys cinquanta del segle vint; la magnífica Ubik , una peça que ens situa en un futur regit per les grans corporacions, i, finalment, l’aterridora ucro nia titulada L’home del castell, guanyadora del Premi Hugo a la millor novel·la (1963) i que –per fi!– podem llegir en català gràcies a la formidable traducció que n’ha fet Martí Sales. y

y EXPOSICIÓ

Symphony’ a

Martín Vitaliti presenta, fins al 15 de gener, Silly Symphony a la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, s/n) un projecte que parteix de l’apropiació de les pri meres animacions de la indústria nord-americana dels cartoons dels anys trenta, l’era daurada de l’animació, que va començar amb l’adveniment dels primers dibui xos animats amb so sincronitzat. El títol Silly Symphony està extret del nom d’una sèrie de curtme tratges produïts per Walt Disney entre 1929 i 1939. L’artista posa el focus en el procés artesanal de producció en cadena dels dibuixos utilitzats per a aquestes primeres animacions i s’interessa per les seqüències de moviments repetitius dels personatges. ZS y

El carbassó és una verdura ori ginària d’Amèrica i ha estat completament integrat a la cuina mediterrània. Conté molta aigua i és ric en potassi i vitamines.

Ingredients:

1 paquet de pasta de full rodona

1 carbassó

4 cullerades de sofregit de tomàquet

2 boles de formatge mozzarella

1 cullerada de llavors de sèsam torrat

Elaboració:

Escalfem el forn a 200ºC. Amb una mandolina tallem a rodanxes el carbassó. Tallem, també a rodan xes, el formatge. Estenem la pasta de full; i, amb un bol, marquem una circumferència, al centre de la massa, sense arribar a tallar-la. Des del centre d’aquesta circumfe rència feta i fins a la marca, fem sis talls, a manera de radis. Sobre la part exterior de la massa, estenem el sofregit de tomàquet i, per sobre, col·loquem alternant una rodanxa de carbassó i una de formatge, fins omplir tota la corona. Pleguem la vora exterior de la massa, tot fent un petit cordó. Els talls de la massa interiors els posem sobre la coro na, de manera regular. Espolsem les llavors de sèsam sobre la corona i la posem al forn fins que segui daurada. Bon profit. y

farmàcia

Després de 13 anys pel barri, el Pare Lelu marxa a la recerca d’una nova ‘‘sacristia’’...