ZONA SEC 221

Carrer Piquer

El número 10 del carrer de Piquer s’ha convertit en l’epicentre de la caixa dels trons del veïnat. L’immoble, abandonat, és un cau de rates i també resulta ser un focus de paneroles i de reproducció de coloms. pàg. 4

Horts en perill

L’especulació immobiliària és un fenomen a l’ordre del dia a la ciutat de Barcelona, i això no afecta tan sols a l’ha bitatge sinó també a solars aprofitats per les veïnes i veïns per fer-ne un ús comu nitari com són els horts urbans. pàg. 6

Viu Montjuïc

El cap de setmana del 8 i 9 d’octubre torna el Viu Montjuïc, el Parc de la Cultura amb l’objectiu de situar el Parc de Montjuïc com un espai obert, acces sible, net i segur mitjançant una agenda cultu ral i de lleure pàg. 14

colla al comerç

Els fantasmes de la recessió econòmica no només han començat a recórrer el món occidental en forma de dades macroeconòmiques, sinó també carrers i places del Poble-sec vestits d’inflació i factures energètiques. Mes rere mes, els responsables dels establiments han de des tinar una quantitat cada vega da més elevada de la seva facturació a cobrir despeses i, en la major part dels casos, apunten envers el risc de fallida del negoci. Fins a quin punt aquestes petites empre ses i autònoms podran sobre viure a la dinàmica actual?

Si bé fins avui dia la crisi que han patit tant botiguers com veïnat ha sigut sobretot la immobiliària (només cal recordar el trist final de la Pastisseria Casas o la Merceria Olga a conseqüència de les pujades del lloguer), ara la fac tura de la llum, associada als nous hàbits de consum, poden eixamplar la llista de locals tancats.

3

La temperatura a les auleseditorial

Després d’un juny i un setembre on les aules educatives s’han assimilat més aviat a un forn que no pas a una aula edu cativa, la temperatura de confort torna a ser la normalitat gràcies a la davallada de les temperatures. Una situació, però, que hauria de ser la permanent al llarg de tot el curs i que, si no es produeix, és per la manca d’interès no només polític, sinó també ciutadà. Com és possible que a escoles i instituts s’incomplei xi de manera reiterada les mínimes condicions de temperatura per donar classe? Realment es permetria que això es produís en ple segle XXI al conjunt d’oficines, edificis institucionals o locals comercials? Només cal recordar les críti ques airades a la proposta de posar l’aire

condicionat a 27 ºC per estalviar energia.

Que les elevades temperatures es converteixin en la tònica habitual de cada estiu és una de les realitats palpables del canvi climàtic. Per tant, a ningú hauria d’agafar per sorpresa que, si al llarg del present curs no es prenen mesures, la situ ació esdevingui pitjor els propers mesos de maig i juny. Dit d’una altra manera, per evitar les vergonyoses condicions que es produeixen a les aules, cal que des de la Generalitat es comencin a prendre mesu res i redactar les possibles licitacions per posar punt final al problema.

D’acord amb el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, la temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris, propis d’oficines o similars, ha d’estar compresa

entre els 17 i els 27 ºC, i la dels locals on es facin treballs lleugers entre els 14 i els 25 ºC. Així mateix, la humitat relativa ha d’estar compresa entre el 30 i el 70%. Segons ha denunciat el sindicat USTEC, les onades de calor extrema han fet enfilar les temperatures a l’interior dels centres educatius molt per sobre dels 27 °C.

Romandre en un espai en aquestes condicions extremes no només suposa una afectació directa sobre els treballa dors/es de l’educació, sinó també sobre un alumnat que resta incapacitat per complir els objectius acadèmics i educa tius. Cal tenir en compte que no només s’han superat aquests 27 °C, sinó que de forma generalitzada als centres es regis

tren temperatures de 30 °C i en alguns casos de fins a 38 °C. Un fet que genera un alt grau de desconfort, una afectació directa sobre la salut dels treballadors/es (lipotímies, desmais, etc.) i també sobre el comportament i el benestar de l’alumnat.

El fet que alguns centres hagin optat per comprar ventiladors amb els pocs recursos econòmics que disposen hauria de fer saltar totes les alarmes, ja que precisament aquests diners són els que s’acostumen a destinar a l’activitat educativa. Ha de ser l’administració pública la que posi remei a un problema més propi del segle passat i garantir unes condicions climàtiques òptimes tant als professionals de l’educació com a les futures generacions del país.

Crisi energètica

Davant l’increment abusiu de les factures de l’energia i la baixada de la clientela, els locals i establiments del Poble-sec encara aixequen la persiana amb la incertesa de si ho podran continuar fent durant els propers mesos.

Les dades dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana reflecteixen que, durant el juliol i l’agost, les denúncies van caure un 12% respecte al 2019 (l’any previ a la covid). Malgrat les xifres, però, una part de la ciuta dania té una altra percepció.

El diari del Poble-sec

zonasec

@zona_sec

Proximitat a la xarxa:

Des de la Taula de cultura comunitària del Poble-sec plantegem un dia d’ac tivitats al #TeatreGrec amb el lema “Cultures de Montjuïc”

ZONA S emàfor sempre independents!zonasec

Els voltors estan treballant per un ‘tramatori’ a Poble Sec. Ambició d’arramblar amb el lucratiu mercat funerari. Negoci, no servei

Nova contracta

Al llarg de les setmanes vinents la nova empresa encarregada de la recollida d’escombraries comen çarà a operar al districte de Sants-Montjuïc. Si bé el canvi hauria de millorar la situació actual, el mateix Ajuntament reconeix que el resultat als districtes on ja s’ha implementat no ha sigut el desitjable.

Faig una ruta sobre ‘L’obrerisme, la Guerra Civil i el franquisme a Montjuïc’ amb @BibliotequesBCN i la biblioteca de Poble-sec. Dissabte 8 i 9 d’octubre 10:30 fins a les 13:00. Cal inscriure’s

El 11 de octubre en @CCElSortidor la artista Giulian Racco presentará el proyec to comunitario #Revelando que realiza mos a través de laboratorios de creación con 4 entidades del barrio del Poble-sec

@homesession Homesession Flickr.com/Zona SecTwitter.com/Zona_Secfacebook.com/ZonaSecwww.zonasec.cat

@StopTanatori Plataforma Stop Tanatori Sants

• • •

d’inseguretat FURTS

@Civil_War_Spain Nick Lloyd

energètica

La inflació i els elevats preus de l’energia se sumen als maldecaps que generen les quotes dels lloguers al barri

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

( a ve de portada) Un exemple d’ells: la Merceria Sara. “Ara com ara anem assumint les fac tures de la llum, però si tenim en compte que la venda ha baixat molt, no hi ha clients i que la gent compra d’una altra manera i a altres llocs, el petit comerç ho acabarà pagant”, explica la tercera generació d’aquest esta bliment històric, Sara Santos. “Abans del covid la cosa ja no anava gaire bé, però amb la pan dèmia la cosa ha empitjorat... Per ara aguantem, però podria arribar el moment en què no surtin els números i hàgim de replantejar-ho tot”, admet.

L’hostaleria, ha estat la gran damnificada

Si bé encara resten petites botigues històriques dissemi nades pel teixit urbà del Poblesec, el que no deixa de ser una realitat és que el monocul tiu turístic ha convertit molts d’aquests locals en establiments de l’hostaleria. Un sector que, segurament, estigui entre el TOP-3 dels més damnificats per la pujada de la llum: “El propietari m’ha dit que és una bogeria el que hem començat a pagar per la llum, sembla que ja fins i tot supera la quota de lloguer”, afirma una treballa dora d’un local d’empanades del carrer Blai. “S’ha de tenir en compte que aquí fem servir forn, la campana extractora de fums... consumim molta electri citat i ja hem hagut de començar a apujar una mica els preus dels productes, encara que siguin cèntims”, confessa.

‘‘Per ara aguantem, però podria arribar el moment en què no surtin els números’’

En canvi, altres professio nals del barri asseguren que no estan disposats a repercutir als clients els sobre costos dels darrers mesos. “Si apujo preus ja no vindrà ningú; des de la covid que no hem recuperat el ritme que teníem abans i, ara, com que la gent ja gairebé no té diners, hem perdut molta acti vitat”, revela l’encarregat de la perruqueria OutCast Barcelona, Thomas Renaud. En el seu cas, la possibilitat d’abaixar la persi ana per sempre és una potencial realitat: “No sé si tancaré, però

faig números i cada vegada guanyo menys; la pujada de l’energia la portem fatal, se’ns han multiplicat per dos les fac tures; ara ens cobren més de lloguer, de la inflació tampoc ens escapem i només som una petita empresa d’autònoms”, assenyala. “Vivim al dia, per la qual cosa... Si demà és necessa ri, tancaré”, assumeix.

Fer mans i mànigues

Davant d’aquesta situació, alguns negocis tenen clar que, o mantenen a ratlla determinats aparells com els aires condi cionats o les calefaccions per bomba de calor, o la viabilitat del projecte pot veure’s verita blement compromesa. Aquest és el cas de la llibreria La Carbonera, on “no podem apa gar els llums, però sí que podem

Una empresa per donar-li vida i futur al teu negoci

controlar la temperatura de l’ai re condicionat”, apunta la seva responsable, Carlota Freixenet.

“El problema el tenim sobretot amb les temperatures extremes, perquè vols que els clients estiguin còmodes; encara que ara tenim les factures contro lades, al febrer ja en parlarem”, exposa.

Segons expliquen des de La Carbonera, el context actual els priva de tenir cap mena de benefici. Ans al contrari, “el que pot passar és que potser arriba el dia en què ens hem

d’abaixar els salaris per poder pagar la llum; podria ser, però què hauríem de fer si no? No tenim massa opció”. De fet, a diferència d’altres tipus de negoci, a la llibreria el preu de la unitat-producte (el llibre) ve tancat per les editorials. Com que el paper s’ha disparat de preu, les distribuïdores s’han afegit al carro i, ara, explica Freixenet, els llibres han passat a costar uns 22 euros (una mitja na d’euro i mig més). “Nosaltres funcionem per volum de vendes, no podem fer cap altra cosa que creuar els dits”.

Pot anar tot a pitjor?

“El més preocupant de tot és que anem a galop d’un canvi climàtic que trastoca les tempe ratures i precises de més ener gia per fer habitable un espai”, exposa el també responsable de La Carbonera, Josep Pintat.

“A banda de la covid, que ha sigut per un altre motiu, de crisis ja n’estem patint una dar rera de l’altra; ja ho té això el capitalisme”. “En el nostre cas hem de tenir present que aquí oferim cultura i quan la gent té menys poder adquisitiu on més retalla és en gastar diners en negocis com les llibreries; són dels que quedem més exposats”, sintetitza.

Davant d’aquesta circums tància, del que se’n sorprèn més el perruquer Renaud és de la manca de resposta de la pobla ció: “Aquí sembla que poden pujar l’electricitat tot el que volen, a les portes de l’hivern, i no passa res; hauríem d’estar tots al carrer com acostuma a passar a França, però aquí nin gú es mou”, lamenta. y

“El propietari m’ha dit que és una bogeria el que hem començat a pagar per la llum, sembla que ja fins i tot supera la mensualitat del lloguer”

de neteja, caixes de pizza,

Thomas Renaud, de la perruqueria OutCast Barcelona, assegura que arran la covid l’activitat ja va caure

“Aquí poden pujar l’electricitat tot el que volen, a les portes de l’hivern, i no passa res”

y SOCIETAT Problemes de convivència

Els veïns del carrer de Piquer, exasperats

La zona, afectada per una plaga de rates, paneroles i coloms, conviu amb un prostíbul i un local calcinat

El número 10 del carrer de Piquer s’ha convertit en l’epicentre de la caixa dels trons del veïnat. Abandonat des de fa gairebé mig segle, els afectats asseguren que l’espai és un cau de rosegadors que, quan volen, es deixen veure pels voltants de l’hotel del davant i de la residència Pare Batllori. Unes rates que, apunten, no viuen a l’espai en solitari: aquest també resulta ser un focus de paneroles i de reproducció de coloms.

Tal com han denunciat els veïns, el primer gran esglai es va produir a principis d’agost, quan va caure la teulada de la finca. Una situació límit que ha permès al consistori i a l’Agència de Salut Pública l’accés a l’immoble, després que ho demanessin reiteradament a la propietat. Un cop es tinguin les conclusions de l’estudi, es procedirà a actuar.

La finca no és l’únic problema

Segons el mateix veïnat, al carrer no només hi conviuen amb un potencial prostíbul ubicat als baixos d’un edifici, sinó que també els ha entrat la por a un nou incendi. La raó: a mitjans de setembre fins a

vuit dotacions dels Bombers es van haver de desplaçar al local del número 14 per extingir les flames derivades de l’explosió d’una bateria. Segons expliquen, el local servia com a aparcament per a trixies, els bicitaxis que es fan servir per a passejar turistes (els quals deixaran de circular a partir de 2023 per la prohibició municipal). Un ús no estrictament normatiu que també es produeix en uns altres dos locals del barri.

Conseqüències de l’incendi

A conseqüència de l’incendi i l’acumulació de calor, la reixa metàl·lica va sortir disparada carrer enfora. Una situació que

A conseqüència de l’incendi i l’acumulació de calor, la reixa metàl·lica va sortir disparada carrer enfora

va provocar que el local quedés sense porta que protegís el seu interior i que una dona sense sostre ja l’intentés ocupar el dia posterior a l’incendi. En canvi, del que sí que es van poder deslliurar els veïns fa poc més de mig any és del narcolocal que ocupava el número 26 del carrer. y

Curs de neteja ecològica per a majors de 18 anys

comencen el 17 d’octubre i no finalitzen fins al 22 de desembre.

SUCCESSOS abusos a menors

El pedòfil del carrer Tapioles, a presó

Una denúncia

la DGAIA va aconseguir

anys

Barcelona Activa i el Districte de Sants-Montjuïc, en col·laboració amb la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i CoopNet, ofe reixen aquesta tardor un curs formatiu subvencionat en neteja ecològica adreçat a persones de més de 18 anys empadronades o residents al Districte i, en parti cular al Poble-sec.

El curs està concebut per millorar la ocupabilitat i la qua lificació professional i afavorir el desenvolupament personal i social de l’alumnat i inclou 140 hores de formació en neteja, 40 hores de formació en competències sociolaborals i 45 hores d’experi mentació laboral.

Totes aquelles persones que estiguin interessades en par

ticipar al curs o assistir a les sessions informatives, ja poden preinscriure’s. Per fer-ho, només han d’enviar un correu electrònic a ocupabilitat@poblesec.org o trucar al tel. 632 05 71 20 tot pre guntant per Ana Muñoz Carrasco.

Sessions i classes

Les sessions informatives del curs es realitzaran al Centre Cívic Albareda (Albareda, 22) el 4 d’oc tubre a les 9.30 i el 5 d’octubre a les 12 h.

Les classes teòriques del curs

Pel que fa als horaris, les classes es faran de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h al Centre Cultural Albareda i a la seu de Coòpolis (recinte de Can Batlló). Per poder seguir el curs, cal tenir un bon domini del castellà i o el català. La part pràctica del curs es realitzarà de gener a març de 2023. y

Després d’una vida dedicada al món de la pornografia infan til i d’escapar de la policia en més d’una ocasió, final ment qui va ser veí del carrer Tapioles, Jean Luc Aschbacher, ha entrat a presó. La con demna: 240 anys per explotar sexualment a menors. Entre el seu material informàtic la fiscal Ana Farrero, la DGAIA i la Unitat Central de Delictes Informàtics van identificar a 103 menors espanyols i mar roquins, alguns d’ells violats a l’estudi de gravació que tenia al Poble-sec.

Jean Luc Aschbacher, fran cès d’origen, va muntar durant el segle passat una productora de pornografia gai al seu domicili del carrer Tapioles: Productos Aschom SL. Una empresa que, davant del declivi de la pornografia de pagament amb la irrupció d’Internet, va decidir fer un gir l’any 2001.

En comptes de dedicar-se a l’erotisme homosexual, passa ria a gravar pornografia infan til (ell i el seu soci, Christian Arson, ja n’abusaven anteri orment de menors, però no es gravaven, segons ha detallat El Periódico).

Una societat organitzada

Al llarg d’aquest període el condemnat va organitzar-se amb altres pederastes per viat jar a països subdesenvolupats on poder abusar de la pobresa dels menors, encara que l’epi centre de la seva operativa sempre va estar al Poble-sec. Segons han explicat alguns veïns al mateix mitjà de comu nicació, constantment pujaven i baixaven molts joves del seu

pis, però no sabien determinar ben bé l’edat que tenien. En canvi, el que sí que sabien era què passava dins de l’immoble.

Un dels veïns els va denunciar l’any 2006 a la Policia Nacional, però l’investigat no seria detin gut fins al 2008. Aleshores, els agents li van trobar pel·lícules gais per a adults i arxius elimi nats amb descripcions pedòfiles pujats a la plataforma Emule. La justícia només el va condemnar a deu mesos de multa per un delic te de distribució de pornografia infantil. En paral·lel i pocs dies després, el mateix condemnat va sortir disparat per una finestra de casa seva lligat a una cadira. L’autor dels fets sempre res taria sota l’anonimat. Al final Aschbacher decidiria abandonar el Poble-sec i traslladar la seva operativa delictiva a Tortosa amb el seu soci.

Un cop aterrat a les terres de l’Ebre el tàndem va continuar abusat de menors vulnerables davant dels equips de gravació fins al 2015, quan els Mossos d’Esquadra procedirien a dete nir-lo per una denúncia de la DGAIA. Aquest cop, però, no aconseguiria escapar ja de la justícia. y

REDACCIÓ

Una càmera de gravació

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

L’incendi va obligar a intervenir a vuit dotacions de bombers

Horts en perill d’extinció

Espais naturals i horts comunitaris de la ciutat veuen en risc la seva continuïtat per l’amenaça d’empreses inversores i immobiliàries

ANNA IÑIGO @annavinigo

L’especulació immobiliària és un fenomen a l’ordre del dia a la ciutat de Barcelona, i això no afecta tan sols a l’habitatge sinó també a solars aprofitats per les veïnes i veïns per fer-ne un ús comunitari. És el cas recent de l’Hort d’en Tomàs, a Montbau, l’Alzina, a Gràcia, l’Hort de la Lola, a l’Eixample, i l’Hortsec, aquí al Poble-sec.

Aquest cop li ha tocat a l’Hort d’en Tomàs, que per un malentès administratiu veu en perill la seva continuïtat. Tècnics municipals van alertar l’Ajuntament que l’hort es trobava abandonat, pel que des de l’Administració han posat data pel seu desmantellament: el 12 d’octubre a les 10 del matí.

Les confusions administra tives respecte als espais verds i veïnals són quelcom habitual a l’Administració barcelonina. L’hort comunitari del passat ge Antic de València, conegut popularment com a Hortsec, va néixer fa 15 anys com un espai de trobada obert al barri de la Satalia, al Poble-sec. El febrer d’enguany els usuaris demanaven el suport del veïnat i de l’Ajun tament davant dels desperfectes que els havia ocasionat les obres que s’estaven fent al solar adja

Les confusions administratives respecte als espais verds i veïnals són quelcom habitual

cent, que van malmetre bona part del que el veïnat havia construït durant els últims anys.

Enderroc d’un mur

Aquest fet arribava sis mesos després que la mateixa promo tora enderroqués part d’un mur històric del mateix solar, tot plegat, sense llicència. El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, advertia que “aquest tipus d’ac cions que desobeeixen l’àmbit

reglamentat de les obres són símptomes de l’ànim especulatiu”.

En aquest sentit, el districte de Sants-Montjuïc va formalitzar abans de l’estiu una cessió formal per donar seguretat i un horitzó de continuïtat a l’hort, malgrat asse guren que no tenen una protecció enfront promotores i empreses que volen invertir en els solars de la zona, cada cop més amenaçada.

Actualment l’associació de veïnes i veïns que formen part de l’Hortsec es reuneix en assem blea cada mes o cada dos mesos i regularment fan activitats de manteniment, neteja i compos tatge comunitaris, així com tro bades, vermuts i xerrades sobre horticultura ecològica i temes relacionats. y

d’Economia

i Diversa

La Fira d’Economia Solidària

Migrant i Diversa ha celebrat la seva tercera edició el passat 17 de setembre a la plaça de Margarida Xirgu en un moment d’auge del moviment antiracista, que reivin dica la regularització de centenars de milers de migrants, deixar de reproduir esquemes capitalistes dins els moviments transformadors i defugir actituds paternalistes amb les persones nouvingudes.

Organitzada pel Cercle d’Eco nomia Cooperativa i Migracions i Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona, s’hi han pogut veure activitats com xerrades, tallers, i la mostra de més d’un centenar de projectes d’economia solidària i popular a càrrec de col·lectius de persones migrades i racialitzades.

Després de constatar que a Catalunya hi havia poques experièn cies d’Economia Social i Solidària (ESS) liderades o amb presència de persones amb origen divers, un grup de persones migrants va decidir activar el Cerle d’Economia Cooperativa i Migracions amb l’ob jectiu de corregir aquest biaix. Els propòsits són el foment i creació de cooperatives de persones migrades, “com a forma col·lectiva de reso lució de necessitats econòmiques, laborals, socials i culturals”, així com “afavorir la perspectiva i pràc tiques interculturals dins d’entitats

locals” i “contribuir a la regularitza ció de persones migrades”.

Des del mateix Cercle conside ren imprescindible que l’economia transformadora “no sigui aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben sot meses a relacions econòmiques d’abús i deshumanització”. Una dada demostra aquest extrem: un 60% dels projectes que hi haurà a la Fira encara no tenen personali tat jurídica pels entrebancs legals que afronten algunes de les seves membres, sotmeses a una situació administrativa irregular.

Luz Helena Ramírez Hache, membre de MigrESS, explica el punt de partida de l’associació, que es va gestar fa cinc anys, durant el Postgrau d’Economia Social i Solidària i Estudis Cooperatius: “Ens vam preguntar quin tipus de persones pretenia l’ESS posar al centre si nosaltres no ens sentíem pas identificades amb tot allò que vèiem”. Llavors, conjuntament amb altres companyes, Luz Helena va engegar aquest projecte per dur a terme formacions, sensibilització i acompanyament a entitats per inclou re una perspectiva antiracista en les seves organitzacions. La Fira d’Eco nomia Solidària Migrant i Diversa pretén consolidar-se com un espai de retrobament per teixir aliances que serveixin per multiplicar el poten cial transformador de les iniciatives socioeconòmiques impulsades per persones migrants i racialitzades. y

Una imatge de l’Hortsec el mes de gener passat

l’entrevista

“Nosaltres entenem la muntanya des d’allò comunitari”

El Foment Excursionista de Barcelona és una entitat del Poblesec que enguany celebra el 100è aniversari. La seva història és llarga i reflecteix la història del país. L’entitat va ser fundada l’any 1922 pel grup Agrupació Excursionista Joventut i un altre grup d’excursionistes denominat Avant Sempre, i des d’aquell dia han construït un teixit associatiu i social que rau en l’estima i el respecte que tenen per la muntanya. Els seus butlletins i la seva col·lecció fotogràfica són història viva i propera d’aquest context excursionista de llarga tradició que ha estat sovint el pal de paller d’una classe treballadora amb aspiracions de superació culturals i esportives. Parlem amb la Lídia Rodrigo (1946), vicepresidenta segona, i Montse Planas (1960), vocal i exsecretària de l’entitat.

Quins són els valors que us han guiat durant aquests 100 anys? Lídia Rodrigo: Hi ha el fet d’aprendre l’esforç que has de fer, la companyonia, l’escoltar-se i recolzar-se els uns als altres, aprendre a superar les dificul tats que et trobes i entendre que formes part d’un grup. S’ha d’aprendre anar a la muntanya i mentre es fan excursions un ha de formar-se i saber com caminar, per on, què has de portar, etc.

Montse Planas: Avui en dia vivim en un temps digital en què tothom busca el track en el mòbil i se’n van sols a la muntanya, però nosaltres com a club no entenem la muntanya de forma individual. L’entenem des d’allò comunitari: els veterans, que porten més anys, ensenyen als més inexperts, i en grup sempre vas aprenent.

Per què creieu que ha hagut una disminució de la gent que es federa? Ara ja no té la funció social que tenia fa 50 o 100 anys?

M: Clar, als 60 quan hi havia el boom dels clubs excursionistes la gent es trobava al club i ana ven a la muntanya. Ells es veien i deien: “Ens veiem dijous al Foment!”, perquè quedaven per preparar les excursions. Això avui dia no passa, tenim les xar

xes socials i el Whats App i és per allà que s’envia tot, a internet trobes les excursions i qualsevol pot anar-hi.

Què opineu de la massificació de les muntanyes que va cau sar el confinament al territori català?

L: A la muntanya pots pensar que ho tens tot controlat però de sobte se’t pot fer de nit, o se’t pot acabar la bateria del mòbil. Això anant amb un club ho evites, per què les excursions es parlen i es preparen. Cada cop hi ha menys tendència de federar-se, abans quedaves al centre de Barcelona i agafaves un autocar per fer les excursions, però ara això no passa gaire.

Quina vinculació té el Foment amb el barri del Poble-sec?

L: nosaltres vam néixer aquí però l’any 1936 ens van incautar el local i no vam tornar al barri fins al 1991, quan vam comprar aquest local. Formem part de la Coordinadora d’Entitats i el 1994 vam iniciar la Caminada de Montjuïc, en el marc dels actes commemoratius del 125è aniversari del Poble-sec. Així ens vam integrar al barri ple nament, participant en les seves activitats i esdevenint una entitat emblemàtica del barri.

Com porteu la tasca del volun

tariat amb el relleu generaci onal?

M: Tenim ara una fornada de gent jove molt dinàmica i activa, hi ha tres o quatre que som d’una edat més gran i també dos joves que venen a escalar i que estan prenent el relleu de la junta, i això ens tranquil·litza.

L: També estem mirant de fer tallers al rocòdrom per a infants perquè puguin tenir aquest espai com un punt de referència i agafin un hàbit, però també és cert que actualment els infants tenen una oferta d’oci molt gran. La vida de les famílies no és com abans, ara la gent marxa de Barcelona els caps de setmana i abans això era impensable, pel que si als nens se’ls enduien d’excursió era una cosa estupenda per als pares.

M: Va ser un repte molt impor tant per al club. Quan vam inaugurar l’exposició la vam fer coincidir amb una xerrada que feia el Carles Vallès, que va participar en aquella expedició a l’Everest i avui dia continua sent soci. Com també ho és el Ramon Bramona, un altre soci que ha fet expedicions al Saraghrar, al Dhaulagiri o a l’Ama Dablam. Són gent que han estat tota la vida socis i ho són perquè els seus pares ho han estat. El Foment és una entitat que guarda diferents històries, com per exemple el fet que les dones no poguessin inscriure’s com a sòcies durant el franquisme, com es va enfocar això des de l’associació?

M: És cert, durant el franquisme, com que les dones no podien ferse sòcies, la solució que es va trobar va ser la de fer-les usuàries de la biblioteca. Havien de fer el servei social perquè sinó no podien tenir certes coses com passaport, carnet de conduir, una carrera, etc. Una d’aquestes coses era ser sòcia del club: per ser-ho, havies de passar pel ser vei social, i moltes, naturalment, no hi estaven disposades. Què en destaqueu, d’aquest centenari?

Anna Iñigo @annavinigo

Vau ser el primer grup excursio nista català en fer cim a l’Everest, com es porta aquesta medalla?

M: Destacaríem moltes coses, però la que podríem dir que ens fa més il·lusió és que estem

treballant amb l’Ajuntament de Barcelona per fer el primer sender homologat de la ciutat de Barcelona, el Montjuïc 360º, que esperem inaugurar de cara al desembre d’enguany.

Quins actes us queden per cele brar el 100è aniversari?

L: Ara ens queden dues xerrades, la del 4 d’octubre, a càrrec de Ramon Bramona, i la del 10 de novembre, L’himàlaia indi en bicicleta , així com l’apadrina ment de la campanya de donació de sang al Poble-sec. I també poder fer algun dinar de socis i sòcies, clar!

M: Part de la celebració ha estat també fer una inversió en infra estructures de cara al present i al futur: hem renovat el rocòdrom, hem comprat un nou projector, hem tapat unes humitats i hem arreglat certes coses que calia arreglar.

Amb il·lusió, oi?

M: Amb moltíssima il·lusió, clar! Nosaltres a totes les xer rades omplim i ve molta gent, sòcia o veïna del barri. L’acte de la nostra exposició i xerrada va ser al Centre Cívic, i es va omplir de gom a gom, pel que encara ens queda molt i molt per celebrar. I, per suposat, el que més il·lusió ens fa és poder inaugurar a finals d’any el sen der de Montjuïc 360º, que seria un punt i final rodó. y

Les

y Lídia Rodrigo i Montse Planas, membres del Foment Excursionista de Barcelona

Montse Planas i Lídia Rodrigo, del Foment Excursionista de Barcelona

Foto: anna iñigo

‘‘Durant el franquisme, com que les dones no podien fer-se sòcies, la solució que es va trobar va ser la de fer-les usuàries de la biblioteca’’

nou contracte

En marxa la implementació de la nova empresa de neteja

Els vehicles seran en la seva majoria elèctrics i els contenidors seran més baixos i amples

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

El desplegament del nou con tracte de neteja es començarà a executar al districte de SantsMontjuïc al llarg de les properes setmanes. Segons l’Ajuntament de Barcelona, la seva posada en marxa suposarà “un salt quali tatiu i quantitatiu de la neteja”, ja que la recollida s’adaptarà a les particularitats del barri, es disposarà de nova i millor tecno logia, comptarà amb vehicles més sostenibles i anirà acompanyada d’un increment de personal.

A escala de ciutat, el nou con tracte ha previst un increment del 10% dels recursos humans fins a arribar a les 4.400 persones. Això vol dir que s’incorporaran al ser vei 400 nous operaris i operàries, dels quals més de la meitat s’in corporaran als equips de neteja viària. Aquest nou contracte ja ha suposat que Barcelona se situï com a ciutat líder en la despesa en neteja viària: fins a 122 euros per any i habitant. Malgrat això, però, l’Ajuntament ja ha hagut d’organitzar 25 noves brigades de neteja per arribar allà on els actuals equips no estan arribant.

Un cop la nova empresa de neteja es desplegui al Poble-sec, els veïns es trobaran amb vehi cles de recollida més silenciosos

(més de la meitat seran elèctrics) i un nou model de contenidors de colors amb obertures preparades per llençar altres materials fins ara no permesos. A partir de la seva instal·lació al contenidor groc s’hi podran dipositar elements de plàstic o metall, independentment si són envasos o altres materials. En paral·lel, els nous contenidors estaran més adaptats a la ciuta dania gràcies al seu nou disseny.

Els nous contenidors

Per una banda, aquests nous contenidors seran més baixos per millorar la visibilitat dels via nants (guanyant en seguretat). I per l’altra, tindran diferents mides

per adaptar-se a les necessitats de cada zona urbana. Com a darrer punt, en el cas dels contenidors d’orgànica, aquests estaran pre parats per introduir sistemes d’identificació d’usuaris (clauers electrònics) i altres mecanismes associats a l’obertura i tancament de les tapes per quan es decideixi iniciar el procés de canvi cap a sistemes individualitzats.

Per fer front a l’increment de matèria orgànica, l’Ajuntament ja ha previst incrementar un 25% els contenidors de selectiva per afavorir la correcta separació de residus. A més, també es canviarà l’agrupació dels contenidors: els d’orgànica estaran situats amb els contenidors de paper i cartó, plàstic i vidre i, per tant, deixarà d’estar, en la mesura del possible segons la zona, amb els conteni dors de la fracció rebuig.

SOSTENIBILITAT

d’octubre

Arriba la IV Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible del Poble-sec

Els operaris

la neteja

Per últim, destacar que amb el nou contracte es desenvoluparà una nova webapp perquè la ciuta dania conegui els detalls del ser vei de neteja i recollida de residus al seu barri i així possibilitar el retorn de la ciutadania pel que fa a aquests serveis amb la voluntat de millora constant. Durant els pròxims anys, està previst que aquesta nova eina inclogui un espai personal per a la ciutadania per poder desenvolupar eines per fomentar la recollida selectiva. y

Com anem creant models de vida més sostenibles? Com llui tem contra l’emergència climà tica? Com podem consumir de manera més sana i responsable? Preguntes com aquestes es plan tejaran a la IV Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible! (ESSS). Serà el 15 d’octubre, d’11 a 19 h a la plaça del Sortidor i al Centre Cívic El Sortidor, orga nitzada per la xarxa CooperaSec.

Les persones al centre

La Fira d’ESSS és una mostra de col·lectius que caminen cap a models de vida més justos i solidaris i busquen formes de relació diferents, que posin la vida de les persones al centre. I és que ja sabem que l’economia o la fem nosaltres o algú ens la farà per nosaltres. I que el capitalisme avança... si no se’l combat.

Participació d’entitas i col·lectius del barri

A la fira hi haurà durant tot el dia activitats, tallers, música i actuacions i servei de menjar i begudes. Hi participen gairebé una trentena d’entitats i col·lectius del barri que formen part de la xar xa CooperaSec o afins. La idea és donar a conèixer al barri tot el que es mou i es cou al voltant de l’eco

nomia social i solidària i generar debat entorn dels nous models de vida. Són projectes vinculats a totes les esferes d’aquesta econo mia: transició ecosocial, consum responsable, criança comunitària, cultura, salut comunitària, cures o feminismes. No t’ho perdis! Més informació al web de CooperaSec (cooperasec.org) o clicant al codi QR que teniu aquí. y

y ECONOMIA Les crisis són inherents al sistema capitalista i fan que aquest es perpetuï

Qui mou la mà invisible?

Les crisis del capitalisme perpetuen les desigualtats i a cada crisi resolta, una mà invisible ens torna a dur al punt de partida perquè res canviï

JOSEP M. TORREMORELL Economista jmtorremorell@yahoo.com

No se li ha donat la importància que mereix a les paraules del president francès, Emmanuel Macron, del passat 24 d’agost, però el seu missatge és el més greu que es coneix a un manda tari europeu des de la Segona Guerra Mundial. En brevíssima síntesi, es va referir a la suma de “diverses crisis, cadascuna més greu que l’altra” que vin dran a partir d’aquesta tardor.

és una situació en la qual es poden satisfer plenament les necessitats humanes de béns i serveis, però es parla més sovint del seu antònim, l’escassetat, sovint referida a la de l’oferta o la demanda que fa que els preus pugin o baixin.

Els rics, més rics

Pel pare de l’economia clàs sica, Adam Smith (1723-1790), hi havia un ordre natural que ell anomenava la “mà invisible” que feia funcionar l’economia i la societat si es deixava que

i els pobres tornen a la casella de sortida. Qui mou la “mà invisible” que perpetua aquest moviment? Recuperats de la cri si del 2008 i de la pandèmia, els estalvis acumulats començaven a gastar-se, però els Estats Units i la UE no han deixat d’impri mir diners, en part, causa de la inflació generalitzada. Calia? Els rics tornaran a fer caixa, mentre augmenta l’atur i recula el benestar. L’1% més ric de la població mundial té més riquesa que el 99% restant, i el 2015 les 62 persones més riques del món, que caben en un autocar, posseïen la mateixa riquesa que els 3.600 milions de persones més desafavorides.

La catalanofòbia de sempre

y DESCOMPTES conèixer el bo social

Lluitem contra la pobresa energètica aquest hivern

ERTE, jornada reduïda..). Per sol licitar-ho s’ha de fer directament amb les comercialitzadores de referència, que tenen l’obligació d’oferir i finançar el bo social.

Més d’un milió de persones con sumidores, tenen dret al bo social de la llum i al bo social tèrmic i ho desconeixen. En poc temps, la crisi energètica ha arribat a uns nivells que ningú s’imaginava, arribant a una situació crítica.

Diu Macron que “estem a punt de viure una gran convulsió” perquè “estem vivint la fi de l’abundància, de la liquiditat sense fons”, i també “la fi dels productes i les tecnologies a baix preu perpètuament dispo nibles” així com “de les prime res matèries a baix preu, com l’aigua”. I tot això reforçarà els règims autoritaris. L’abundància

els individus actuessin sense interferències estatals, d’acord amb el principi de l’obtenció del màxim benefici individual. Però avui sabem que quan l’economia no es regula es produeixen seri oses distorsions. En qualsevol cas, les crisis són inherents al sistema capitalista i fan que aquest es perpetuï. A cada nova crisi, els rics en surten més rics

El que no és cíclic, sinó permanent, és l’agressió catala nòfoba imperialista espanyola contra Catalunya basada en dos eixos: l’econòmic (espoliació per empobrir), comandat pel poder executiu, i el lingüístic (castellanització), comandat pel poder judicial. Ara s’ha sabut que la Guàrdia Civil va intentar destruir proves dels atemptats de la Rambla i Cambrils, amb un autor intel·lectual, l’imam de Ripoll, a sou del CNI, és a dir, del Ministerio de Defensa. Per cert, el 3 d’octubre s’han complert cinc anys d’aquell discurs colonial del cap d’Estat i cap de les forces armades de la metròpoli. Ni oblit ni perdó! y

Els consumidors estan veient com augmenten les seves factu res de l’energia i pateixen per les seves but xaques. Quines mesures poden ajudar a la nos tra economia pel que fa a les pujades de preus de la llum?

El bo social.

El bo social és un descompte que han de fer les empreses comercialitzadores de referèn cia de subministrament elèctric als consumidors en situació de vulnerabilitat econòmica que estiguin acollits al mercat regulat sota la tarifa Preu Voluntari del Petit Consumidor (PVPC) on el preu el fixa el mercat majorista i és supervisat pel Govern.

D’altra banda, hi ha uns requi sits personals, familiars i de renda establerts que s’han de complir; ser consumidor vulne rable o vulnerable greu, en risc d’exclusió social o si ets vulne rable a causa de la covid (atur,

Quan s’accedeix al bo social elèctric, automàticament i sense necessitat de demanar-ho, s’ac cedeix al bo social tèrmic, un programa d’ajuts per compensar les despeses tèrmiques ocasio nades als consumidors més vul nerables per l’ús de la calefacció i l’aigua calenta o cuina.

Les persones i unitats famili ars que es tro ben en situació de vulnerabili tat econòmica també poden acollir-se a la bonificació que s’aplica al cànon de l’aigua. A més, poden contactar amb la seva companyia d’aigua per si té algun programa d’ajuts. Els con sumidors vulnerables acollits al bo social elèctric reben factures, més clares, sense lletra petita, tenen facilitats per fer front a factures impagades, i, en cas d’impagament, no els hi poden interrompre el subministrament. Igualment no es poden vincular serveis de manteniment.

AICEC-ADICAE reivindica un preu de l’electricitat accepta ble i just per a tothom. Animem als consumidors que tenen dret a aquests ajuts a sol·licitar-los, els podem ajudar! y

AICEC-ADICAE (Consumidors Crítics, Responsables i Solidaris!) aicec@adicae.net @AicecAdicae

Impulsem un economat popular al Poble-sec

IMPULSOR ECONOMAT POBLE-SEC

Un economat social és un establiment d’articles de pri mera necessitat on les sòcies que participen decideixen quins productes volen, sota el règim jurídic de cooperativa de consumidores i usuàries. Busquen una relació directa amb els productors i produc tores, disminuint intermedia ris, per garantir així preus no especulatius.

A partir d’aquesta pre missa, un grup de veïnes del Poble-sec ens hem organitzat per fer realitat un economat cooperatiu i popular al barri.

I per què un economat coo peratiu? Doncs perquè volem impulsar un model de coope rativa autogestionada i parti cipativa dedicada al comerç de productes agroecològics i de proximitat així com altres productes de confiança que, tot i que no disposen d’un certificat, tenen un fort com promís social.

En aquest sentit, apostem per una alimentació saluda ble basada en productes de proximitat a preus justos, tant pel productor com pel consumidor.

La idea és impulsar el projecte des d’una proposta popular, una cooperativa sen se afany de lucre on els veïns i veïnes ens organitzem per col·lectivitzar el nostre con sum i que ens faciliti accedir al consum que desitgem.

Des del grup impulsor convidem a totes les veïnes a participar en aquest pro jecte que vol garantir tenir més capacitat per decidir quin consum volem, amb una aliança més estreta amb productors i productores propers i compromesos amb la natura.

Si vols participar en el projecte, ja sigui formant part del grup impulsor o bé sent sòcia consumidora en un futur, envia un correu a economat@cooperasec.org. Uneix-te al projecte de l’eco nomat i digues la teva! y

El Poble-sec ja té Aula Ambiental!

Des de la Xarxa CooperaSec fa més de dos anys que s’està treballant en aquest projecte que finalment aquest passat mes de setembre ha vist la llum.

L’Aula Ambiental ha estat possible gràcies a la feina d’una comissió de treball, nascuda des de la Taula de Transició Ecosocial del Poble-sec, formada per per sones representants del veïnat, entitats del territori, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Districte de Sant-Montjuïc. A més, l’Associació SomlaClau és l’entitat encarregada de la coordinació tècnica de l’espai.

Objectius de l’Aula

L’objectiu de l’Aula Ambiental de Poble-sec és convertir-se en un punt de referència per a la transmissió de coneixements i promoció de la cultura de la sostenibilitat, per empoderar-se i reaccionar de cara als nous reptes que han sorgit a causa del canvi climàtic.

L’Aula Ambiental de Poblesec és itinerant, això vol dir que, en una primera fase, les activitats es desenvolupen en diferents espais del barri com

CooperaSec, el pati de la bibli oteca Francesc Boix, el Centre

Cívic El Sortidor, Montjuïc...

Aquest espai vol posar a l’abast de les veïnes i veïns del barri les eines necessàries per aconseguir una major resiliència davant del canvi climàtic.

És per això que s’ha ideat un programa d’activitats en diferents formats: intercanvi de coneixements, tallers pràc tics, cinefòrums... i centrat en diferents àmbits del nostre dia a dia: alimentació, energia,

residu zero i altres activitats més transversals.

Aquesta tardor trobem tallers tan variats com reparació de roba, elaboració de sal d’herbes, una xerrada sobre comunitats energètiques, autocures i ali mentació, taller familiar d’arbres de Nadal o la presentació del mapa “Barri resilient”, el mapa de la transició ecosocial del Poble-sec.

Inscripció prèvia

Totes les activitats són gra tuïtes amb inscripció prèvia mitjançant el formulari https:// linktr.ee/aulaambientalpoblesec o enviant un correu a aulaambi entalps@somlaclau.org.

Les persones i entitats que han impulsat l’Aula Ambiental de Poble-sec coincideixen en la importància de què esdevingui un espai clau per potenciar la conscienciació per la cura del medi ambient, però sempre des d’una visió comunitària que fomenti les relacions entre les persones. y

Si voleu conèixer tot el que es mou a l’Aula Ambiental de Poble-sec, podeu seguir-la a les xarxes socials: Instagram: @aulaambientalpoblesec Facebook: @aulaambientalpoblesec Twitter: @AulaAmbientalPS

Festival Perifèria Beat i la cultura hip-hop a l’Albareda

ESCOLA PIA SANT ANTONI

Premis al llarg de 2021/22

El tret de sortida del festival serà el 6/10 amb l’exposició d’art urbà UrbaNeighborhood De les aules al carrer: art urbà al Poble-sec de l’alumnat de l’Institut Consell de Cent i de la peça de dansa Black , interpretada pel ballarí Oulouy, basada en la improvisa ció i inspirada en elements core ogràfics de l’escena urbana afri cana com el coupé-décalé, l’afro house, l’azonto o el krumpa. En col·laboració amb el BCN Districte Cultural i el Festival In-Èdit, projectarem el documen tal musical It’s yours: a story of hip-hop and the internet (13/10) per descobrir el desenvolupament

del hip-hop americà en paral·lel al d’internet a partir de casos com els de WizKhalifa, Lil B, OddFuture, The Internet, Syd, Action Bronson o Curren$y. Prèviament a la projecció hi hau rà l’actuació de PulmonBeatbox.

El 15/10 tornem al parc de Les Tres Xemeneies amb Albaredalparc¡¡¡ Perifèria Beat vol. 6 on gaudirem de dotze hores d’activitats amb propostes al voltant de la cultura hip-hop: una jam de graffiti, DJ set, exhibició de roller dance, micro obert, concerts, i moltes sorpreses més.

Acabarem el mes amb la Beat Battle (21/10), una competició entre productors que fan la seva música amb màquines o ordina dors creant ritmes de diferents estils musicals; es convocarà als beat makers a una sèrie d’elimi natòries i els tres finalistes hau ran de samplejar una cançó d’un vinil i produir un beat nou en 45 minuts. Entrada gratuïta amb reserva prèvia. Més informació a barcelona.cat/ccalbareda. y

Comissió Jove Poble-sec, un altaveu de les necessitats col·lectives, un espai de transformació del barri

COMISSIÓ JOVE DEL POBLE-SEC dinamitzaciojovesps@incoop.cat

La Comissió Jove del Poble-sec va sorgir arran de la necessitat d’un grup de joves de tenir un espai en la programació de la Festa Major del barri. I així és com vam organitzar, a la plaça Margarida Xirgu i als jardins de les Tres Xemeneies, teatre, tallers d’skate, exposicions artís tiques, una tabalada, un torneig de bàsquet, competicions de rap i diversos concerts.

Després de l’èxit i la bona rebuda per part del veïnat volem continuar donant-li un impuls a la vida juvenil del barri. La falta d’espais d’oci alternatiu i de reunió per a la gent jove que pateix el Poble-sec ens condemna a l’ús de la via pública com a únic recurs per desenvolupar les inquietuds culturals del jovent, però lluny de frenar-nos, això

ens motiva a continuar pensant i reivindicant més actes com el que estem organitzant per al 28 i 29 d’octubre, la Nit d’Ànimes Jove. Sabem que no estem soles, per tenir més força i per construir el barri en comunitat, hem preparat una programació especial con juntament amb la Tarda Jove, el Pla Comunitari i diverses entitats de la plaça de Santa Madrona.

Una programació per a que la pugui gaudir tot el Poble-sec Divendres 28, a la plaça de Santa Madrona començarem la tarda amb un berenar popular que donarà peu al concurs de disfresses de Nit d’Ànimes. Per acabar la nit més terrorífica de l’any comptarem amb la música de DelQuinze, Trikka Masala, Blast i una actuació sorpresa del col·lectiu Relax&Free que ompli ran la plaça Santa Madrona del millor hip-hop barceloní.

La festa continua i el dissabte

29 a l’Espai 12@16 podreu tornar a viure l’espant al túnel del terror, si us atreviu. Vols formar part de la Comissió Jove del Poble-sec?, escriu a @comissiojove_poble sec o a @dinamitzaciojovesps. y

Una tardor amb moltes propostes per a les persones grans del barri a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

el Dia de la Gent Gran. Les dues sessions obertes al barri i amb una alta participació!

Els programes de voluntariat amb persones grans Acompanyament a la Gent Gran i Baixem al Carrer, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, reprenem l’activitat aquesta tardor. Per començar amb empenta, hem realitzat un taller de memòria el 21 de setembre, amb motiu del Dia de l’Alzheimer, i també una sessió de risoteràpia, el 30 de setembre, per celebrar

Tornen les trobades de Les Cosidores, així com les sortides i visites en parella de persona gran i voluntària (baixant i pujant les escales amb una cadira mecanit zada i amb professionals, quan escau) i les sortides socioculturals en grup de persones grans i volun tàries, cada divendres.

Continuarem donant suport a la salut física i psicològica de les persones grans participants,

gràcies al projecte Un espai per sentir, i a les sessions d’exercici suau adaptat, ioga i risoteràpia, d’En forma sobre rodes.

Si voleu fer voluntariat, si sou persones grans que voleu partici par-hi, o coneixeu algú que hi esti gui interessat, podeu deixar-nos les vostres dades de contacte al Casal Elkano, al carrer Elkano, 24, o trucar-nos al 934432172 o al 615937319. Si ho preferiu, també podeu enviar un missatge a: bai xemalcarrer@poblesec.org o a: acompanyament@poblesec.org. y

Volem felicitar a tot l’alumnat de l’escola que al llarg del curs 2021/22 s’ha presentat a dife rents concursos i premis. I en especial a:

• Joan Mateo i Júlia Sidro de 2n de batxillerat per la Menció de les Proves d’Accés a la Universitat.

• Kevin Colorado de 2n de bat xillerat per la seva menció en els XVII premi #RecercaPau amb el seu treball Evolució de la lluita LGTBI+ durant el franquisme, la transició demo cràtica i l’actualitat.

• Les alumnes i els alum nes: Valentina Jaimes, Berni Cuevas, Isfha Ali; Marina Joan, Manel Puntas, Nacho Domínguez, Carla Herranz, Mateo Vallejo; Júlia Ayala, Irene Miró, Carla Muñoz i Laura Torrell pels seus respec tius primer premi i finalistes al PREMI BOOKTRAILER.

• Rhealyn Handugan, Clàudia Pi

i Maria Ribes amb “Vaporize” per la seva menció d’honor al 9è premi World Play de “The New York Times”.

• Karl Joshua Agudo, Júlia Sidro, Clàudia Ayala i Jana Saumell, per participar en la categoria d’SPOT en els pre mis Josep Maixenchs amb “El català raja!”.

I, volem felicitar a tots i totes les jugadores dels diferents esports, als i les judokes, que han anat guanyant medalles i copes dels seus esports preferits dins l’espai ESPORTS del CASAL.

Animem a tot el professorat i alumnat a continuar participant en els diferents premis que es proposen en relació amb l’àm bit escolar. ESCOLA PIA SANT ANTONI y

Més imformació a: santantoni@escolapia.cat www.santantoni.escolapia.cat

El ballarí Oulouy

Història del novè

CaixaForum Centre Social i Cultural (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) presenta l’expo sició Còmic. Somnis i història , fins al 15 de gener de 2023. La mostra és un recorregut per alguns dels millors còmics de la història i una sèrie d’expli cacions del procés de producció del còmic, des de la concep

El Poble Espanyol

tualització i el dibuix fins a la impressió final de l’obra. Aquesta exposició s’acosta al còmic com a eina de pensament i com a mitjà capaç d’intercalar el tall de discontinuïtat en les lògiques de les històries. Al llarg del segle XX i fins a arri bar a l’actualitat, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de copsar els canvis soci als i els models d’imaginació. Alhora, el còmic també ha estat un incentiu d’aquests canvis i ha

aportat anticipacions substanti ves, com mostra l’aproximació a l’obra d’autors com ara George Herriman, Milton Caniff i Jean Giraud (Moebius).

Obres fonamentals del còmic

La mostra inclou obres d’al guns dels autors i còmics més cèlebres, com per exemple The Yellow Kid , de Richard Felton Outcault, Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, Terry and the Pirates, de Milton Caniff, Tintín , d’Hergé, Flash Gordon , d’Alex Raymond, The Spirit , de Will Eisner, Sin City, de Frank Miller, The Amazing Spider-man , de John Romita, Watchmen , de Dave Gibbons

i Alan Moore, Arzach , de Moebius, i Corto Maltés, d’Hu go Pratt, entre d’altres. A més,

El Poble Espanyol, que aposta per la cultura i l’oci per totes les edats, va inaugurar aquest passat 24 de setembre l’exposició Terra de l’Anell, una mostra que inclourà 250 peces de la botiga de col·leccionisme La Forja de Rivendel i que estarà disponible de dilluns a diumenge fins al 20 de novembre.

L’entrada a l’exposició està inclosa amb l’entrada al Poble Espanyol, que inclou la visita a tot el conjunt arquitectònic, als tallers d’artesania, al Museu Fran Daurel d’art contemporani, a la zona de tobogans gegants i a les instal·lacions audiovisuals.

L’exposició, instal·lada en una carpa de 700m2, acollirà estàtues a escala real, figures, rèpliques, diorames, recreacions d’escena ris, armes, litografies i cartells sobre els personatges i moments icònics de la saga sobre la Terra Mitjana més famosa del cinema. La gran majoria de peces de la mostra han sigut realitzades per l’empresa neozelandesa Weta. ZS y

L’Escola del Bosc de Montjuïc s’inaugurà el 8 de maig de 1914, en terrenys cedits pel jutge, advocat i periodista Josep Laribal. Una part d’aquella finca són els actuals jardins de Laribal i de la Font del Gat, així com el museu Etnològic, l’actual Fundació Joan Miró i l’Escola del Bosc.

Situada al llindar sud de la finca, al capdamunt de les esca les del carrer de Margarit, la casa principal de la finca era un pala uet d’estil neoàrab; i l’arquitecte Antoni Falguera dirigí les obres per adaptar el xalet al seu nou ús, com a menjador dels infants. L’edifici més notable de l’amplia ció escolar tenia una entrada amb columnes, a l’estil dels temples greco-romans clàssics. A l’in terior, l’aula més àmplia tenia unes pintures murals al fresc, amb escenes bucòliques, que en el seu dia foren objecte d’interès de les importants i nombroses

visites que rebé l’escola durant les primeres dècades.

Inspirada en l’esco la a l’aire lliure alemanya de Charlottenburg, l’Escola del Bosc fou pionera en la renova ció pedagògica. Al capdavant hi havia Rosa Sensat i Antolí Monroy, directors de la secció de noies i de nois, respectivament. Juntament amb l’Escola del Mar,

a la platja de la Barceloneta i destruïda durant la guerra pels bombardejos de l’aviació italiana, l’Escola del Bosc era l’exemple d’escola moderna i d’orientació pedagògica integral de l’infant amb la natura; i supo sà la implicació municipal en una nova escola laica.

El 1921, l’escola es completà amb la construcció del pavelló dels nois, que és l’únic que actu alment resta de l’antiga escola.

Aquest projecte anà a càrrec d’Alfons Florensa, arquitecte municipal. L’escola disposava d’edificis, amb un pati cobert per als dies de pluja, amb mar quesines exteriors de vidre que hi permetien l’accés des de les aules sense mullar-se, i d’una bona zona de bosc, que permetia de fer-hi classes quan arribava el bon temps, amb taules i cadires plegables que el mateixos infants organitzaven per cursos.

Tot aquest moment de puixan

ça, que es reforçà notablement durant el període republicà, fou estroncat amb l’entrada de les tropes franquistes i la llarga dic tadura del general Franco. Fou precisament en aquesta època, i més concretament en temps de l’alcalde Porcioles, quan es deci dí enderrocar tots els edificis, a excepció del dels nois, i edificar un bloc més gran i compacte, que és el que està actualment en ús.

A diferència dels edificis inicials de la finca Laribal, dels bastits per adaptar l’espai a escola i del bloc dels nois, l’aulari de 1972 té un escàs inte rès arquitectònic i funcional, ja que molts criteris d’adaptació de l’escola a l’entorn natural es bandejaren, cosa que obligà a fer moltes escales i suposà la pèrdua de la gran lluminositat de les aules originals. De l’en trada en servei del nou edifici de l’Escola del Bosc de Montjuïc, ara fa 50 anys. y

de Renda,

Reclamació

Deutes,

1913. Palau Laribal

aquestes obres dialoguen amb una selecció d’obres d’autors nacionals. y

Cartell promocional de l’exposició al CaixaForum

El francès Yvan Attal dirigeix aquest thriller judicial basat en una novel·la de Karine Tuil. Tot i que es va presentar a l’edició del 2021 del Festival de Venècia, no ha estat fins aquesta tardor que ha arribat a la nostra cartellera.

Jean (Pierre Arditi) és un veterà i influent periodista i la seva ex-dona Claire (Charlotte Gainsgbourg) una coneguda assagista i feminista declara da. El seu fill Alexandre (Ben Attal) estudia a l’elitista univer sitat de Stanford. Durant una breu visita a París per veure els pares coneix a Mila (Suzanne Jouannet) que és la filla de la nova parella de la seva mare i a qui convida a una festa de joves rics. Al dia següent Mila presenta una denúncia contra Alexandre per violació. A par tir d’aquest moment l’harmo nia familiar queda destruïda i s’inicia un judici real i també mediàtic. El film no és gens maniqueu, només exposa els

diferents arguments a través de les figures dels advocats. Una noia que s’ha sentit ultratjada i a qui es sotmet a preguntes acu satòries essent ella la víctima, i un noi que no té cap consci ència d’haver actuat fora de la normalitat. La pel·lícula pretén mostrar les arestes, esclarir els grisos i abordar la qüestió del consentiment sexual de manera

amplia, separant el que és amo ral del que és il·legal. Tots els actors defensen els seus papers amb absoluta solvència

Les chauses humaines abor da una temàtica social de gran actualitat (la recentment apro vada ‘‘llei del sí és sí’’), i ens deixa un retrat complexe on el paper de jurat queda a mans de l’espectador. y

COSTA Escriptora

El cap de setmana del 8 i 9 d’oc tubre torna el Viu Montjuïc, el Parc de la Cultura amb l’objec tiu de situar el Parc de Montjuïc com un espai obert, accessible, net i segur mitjançant l’agen da cultural i de lleure que ha preparat la coordinació de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, en aquesta segona edició, més enllà dels 22 equipaments coorganitzadors que hi van participar l’any passat, també s’hi sumaran entitats de la Taula de Cultura Comunitària del Poble-sec.

Entre l’oferta programada, la ciutadania podrà gaudir d’itineraris guiats pel parc, portes obertes i visites guiades als equipaments, actuacions de música, dansa i teatre, etc. A més, l’edició d’enguany també incorporarà una zona de res tauració i esbarjo als Jardins Joan Brossa. En el cas d’aquesta edició, no caldrà inscripció prè via per assistir a les activitats gratuïtes (excepte en els casos que sigui necessari un afora ment limitat).

tament de Barcelona enguany també hi destinarà una partida de l’impost turístic per ampliar les propostes de lleure. De fet, només l’any passat ja s’hi van desplaçar fins a 37.000 perso nes a la muntanya.

Per últim, destacar que més enllà de disposar d’un descomp te del 50% per pujar i baixar de la muntanya en Telefèric, les famílies podran gaudir d’una zona de restauració i música als Jardins de Joan Brossa. De fet, l’espai street food anirà a càrrec dels restaurants del Poble-sec i la música seran vinils punxats per artistes locals. y

L’inici de curs, quan jo era petita, exigia l’adquisició de material escolar, molt menys nombrós i variat que en el present. Cadascú es movia en una franja molt petita del barri, pel petit nucli proper al seu habitatge. Al carrer Blasco de Garay, entre Blai i Paral·lel, hi havia una papereria. El nom popular era La senyora Hilària, el nom de la propietària. La família va tenir, anys després, una botiga de joguines al carrer Blai. Hi tro baves llibretes, contes, fireta, lla pis, postals, calcomanies, cromos, estampes... de tot una mica, vaja.

Més amunt, a l’altra vorera, trobaves Can Sabadell, un esta bliment on canviaven revistes, tebeos, novel·les. Pocs llibres o revistes es compraven nous. Els dissabtes per la tarda hi havia molt d’ambient, gent diversa,

adults i criatures, que remenaven les caixes de fusta plenes de lec tura a l’abast.

Al davant de Can Sabadell hi havia La Caravel·la, era una pape reria una mica més especialitzada en llibres de contes. M’agradava molt el nom i el dibuix del vaixell, en el rètol. No fa molts anys, quan

pintaven la façana, es podien veure vestigis de la nau mítica. A la plaça del Sortidor hi havia una altra papereria, petitona.

La senyora Hilària i La Caravel·la comptaven amb apara dor. Per la resta del barri hi havia moltes més papereries. Avui una de les poques papereries-llibreri es resistents és la Nitus, que con serva el nom original i per la qual tinc devoció. La Núria, té de tot i, si no ho té, t’ho demana, espero poder-hi comprar durant molts més anys. Ara que ja han comen çat les escoles em sembla que una olor de colònia infantil, paper nou i tinta fresca m’arriba de bon matí, des del túnel del temps. y

Una iniciativa dels inquilins de la muntanya

La idea va néixer de la volun tat dels diferents equipaments que estan instal·lats a la mun tanya. Si bé bona part de l’es deveniment està finançat per aquestes institucions, l’Ajun

SINDICAT

Una inextricable màquina judicial mediàtica confronta versions oposades

Tots els equipaments de la muntanya organitzen activitats gratuïtes

Foto:

Aquesta tardor ha nascut un nou segell editorial independent espe cialitzat en la ficció especulativa en català: Spècula, un projecte nascut de la unió de dos escriptors barcelonins: Jordi Casals i Marc Moreno –aquest darrer possible ment us sonarà ja que us en vaig parlar fa uns mesos arran de la publicació del thriller introspectiu Després de la vergonya (Llibres del Delicte, 2021)–.

Aquest duet ha fet servir de base l’editorial Llibres del Delicte, especialitzada en gènere negre, per a bastir una interessantíssima iniciativa: publicar novel·les de ciència-ficció, terror sobrenatural i fantasia escrites originalment en

català. La seva intenció és la de publicar quatre títols a l’any i les primeres obres de les que gaudi rem seran: Les causes invisibles, de Jaume Valor; Mare, d’Isabel del Río i Els fils del mar, d’Inés Macpherson.

El primer llibre a arribar a les lleixes de les llibreries ha estat Les causes invisibles, una ucronia ste ampunk on l’autor ens presenta una Catalunya independent agermana da amb una França colpida per la mort de Napoleó en un atemptat. Una obra que, sens dubte, farà gaudir els aficionats a la litera tura fantàstica, però també els amants de les novel·les històriques i de les narracions d’aventures.

Durant aquest mes d’octubre, arribarà a les llibreries una space opera amb regust filosòfic i exis tencial escrita per Isabel del Río, Mare. Un llibre que “juga amb els mites cíclics de les primeres civilitzacions, així com amb el concepte del temps i la teoria de les dimensions múltiples”. Una novel·la curta que promet no dei xar-nos indiferents. Per últim, al febrer de l’any vinent, sortirà Els fils del mar, d’Inés Macpherson, una peça de terror inquietant on es barregen elements fantàs tics i antigues supersticions que cerquen “amagar el poder que batega sota terra, entre les roques, a les profunditats del mar”... y

zona

Ha arribat la tardor, i amb ella els bolets. Avui uns presentem una recepta on els bolets, juntament amb la carabassa, ens porten als sabors de la tardor. Són uns ali ments baixos de calories i amb molt contingut de vitamines i minerals.

Ingredients:

1 paquet de pasta de crestes

250 grs. de carabassa tallada a daus petits

125 grs. de nous pelades i tallades 1 ceba mitjana

100 grs. de bolets variats frescos o xampinyons / 1 ou / sal i pebre oli d’oliva / 2 cullerades de romaní

Elaboració:

de la Fundació Miró a par

del 20 d’octubre. El projecte,

el focus en la importància de l’estudi del món natural en l’obra de l’artista germanosuís Paul Klee. Comissariada per Martina Millà, responsable d’exposici ons de la Fundació Joan Miró, amb la col·laboració de Fabienne Eggelhöfer, comissària en cap del Zentrum Paul Klee de Berna, l’exposició incideix en la continua fascinació que Klee va sentir al llarg de la seva trajectòria com a artista i pedagog per l’exploració dels fenòmens naturals. El relat comissarial subratlla, així mateix, el seu anhel de fusionar-se amb les lleis internes de la natura. ZS y

Escalfem el forn a 200ºC. En una paella, escalfem l’oli i sofregim la ceba, la carabassa i els bolets. Quan estiguin daurats, hi afegim les nous i ho fem coure tot durant uns minuts. Ho retirem del foc i afegim hi el romaní, la sal i el pebre. Estenem la pasta de les crestes i les anem farcint amb el preparat, tot ocupant-ne el centre, de manera que quedin rodones; i les tapem amb una altra pasta de cresta. Les tanquem fent pressió amb una for quilla, per tot el voltant. Pintem les crestes amb l’ou batut i les introdu ïm al forn, sobre un paper vegetal, per evitar que s’enganxin, i les fem coure durant uns 20 minuts, o fins que quedin daurades. Bon profit. y