Paral·lel OH! 100

Page 1

Nº 100 - Gener 2021 / Revista gratuïta / Any 8

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Històries del Paral·lel Maty Mont (pàg. 4)

Ateneu del Raval Campanya d’ajuda (pàg. 6)

Chiara Monterotti

Carrers Josep Manso, militar (pàg. 11)

Arquitecte i impulsora de Som La Clau ‘‘Consumir menys, donar més vida als objectes, aprofitar gran part del menjar que llançaríem... Es tracta d’estalviar i alhora de viure millor’’ (pàg. 8) Foto: Anna Pruna

Compro oro, plata, relojes de 1ras marcas, monedas, lingotes, papeletas de empeño y móviles 93 001 00 00 FINS 63 344 96 24 A 40E PER GRAM @barcjoyeria JOYERÍA BARC, tu joyería de confianza en Barcelona ¡VISÍTANOS!

D’OR

Ronda Sant Pau, 79 (esquina Manso, enfrente Mercat de Sant Antoni) • 08015 Barcelona


APUESTAS DEPORTIVAS

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE 9,00 A 4,00 DE LA MADRUGADA

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 • PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

2

PARAL.LEL OH!


Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• El Raval ajuda l’Ateneu pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• El meu carrer: Manso

pàg. 11

• Ampliació terrasses

pàg. 12

• La línia de costa

pàg. 13

• Recordant el Pa i Trago pàg. 14 Al momento de vender tu piso, mejor hacerlo con alguien que te dé confianza. ¿Verdad? SOMOS VECINOS. VEN A CONOCERNOS

VALORAMOS TU VIVIENDA GRATIS REDPISO ESTUDIO NUEVO SANT ANTONI C/ Calàbria nº16, Tienda 1 Tel. 664 689 452 / 93 611 23 80 / santantoni@redpiso.es

Cent!

El març de 2012, en plena crisi econòmica i a les portes de la sonada reforma del Paral·lel, s’imprimia el primer exemplar de la revista que teniu a les mans i que aquest mes publica la seva edició número 100. La iniciativa va néixer de la mà de Zona Sec Comunicació, una entitat que edita el diari ZONA SEC des de fa 23 anys. Paral·lel OH! és un mitjà independent des d’un punt de vista polític i econòmic i els periodistes que hi treballem procurem donar veu al teixit associatiu, a les iniciatives culturals i socials i a les persones que viuen al Paral·lel i als barris que hi connecten: el Poble-sec, Raval i Sant Antoni. La nostra aposta està a cavall entre la informació periodística i la memòria històrica, oferint-vos cada mes l’espai Històries del Paral·lel gràcies a col·laboracions d’alguns dels millors cronistes de la ciutat. Durant aquest temps hem acompanyat el creixement de l’avinguda, sense obviar les reivindicacions veïnals, i posant especial èmfasi en donar a conèixer les propostes culturals que s’han anat gestant arreu del territori, des de les més petites i alternatives fins a les més mediàtiques. També ens hem fet ressò dels canvis urbanístics i socials i hem visibilitzat les conseqüències de la gentrificació amb testimonis de primera mà. Hem vist obrir i tancar teatres; hem vist com desapareixien comerços i també com obrien algunes llibreries; i hem vist agonitzar projectes de barri que algunes vegades hem salvat entre tots i totes. En aquests temps tan difícils per a la premsa escrita volem agrair l’esforç dels anunciants que fan possible que la revista surti cada mes, i als qui ens llegiu i confieu en nosaltres. Esperem seguir acompanyant-vos durant molt de temps!

www. bi k esec . c at

uncio_SantAntoni_Oct20.indd 1

Cientos de Bicicletas

21-10-20 16:19

Poeta Cabanyes, 45 LLOGUER • REPARACIÓ • VENDA / RENT • REPAIR • SALE / ALQUILER • REPARACIÓN • VENTA Tel. 631046679 PARAL.LEL OH! 3


Històries del Paral·lel Maty Mont

Probablement la principal vedette del Paral·lel durant els anys 40 i 50, actuant gairebé a tots els teatres

En acabar la Guerra Civil i amb 21 anys, Maty Mont, Matilde Moncusí i Peyrí (Sabadell 1919-1973), va endinsar-se en el món de l’espectacle com a meritòria en la companyia de la famosa Célia Gámez però aviat va destacar i es convertí en la primera vedette del Bataclan i del Molino on va començar a triomfar a partir del 1944. El 25 de gener de 1945 va casar-se amb el sabadellenc Agustí Prats i Presseguer al Santuari de la Salut. El matrimoni va comportar una aturada en la seva carrera artística, que no es reprengué fins a finals de l’any 1946. Així doncs, la Maty va tornar al Molino amb La Venus Moderna. Posteriorment va actuat al Victòria amb la revista Taxi al Victoria i l’empresari Joaquín Gasa la va contractar per suplir Maruja Tamayo en l’espectacle Allà películas també al Victòria. La carrera fulgurant de l’artista sabadellenca va continuar al Teatro Cómico amb

Comandes a domicili a partir de 20 euros

931 923 814 671 302 001

Vins • Licors • Caves • Cerveses Artesanes Ronda Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona E-mail: cellerderonda@gmail.com Facebook: celler de Ronda Barcelona

4

PARAL.LEL OH!

Fotos: Román

Va ser una dona amb força caràcter que va plantar cara a les habituals campanyes moralistes i a la censura

Maty Mont, una de les principals estrelles del Paral·lel

Esta noche no me acuesto (1950), al costat de Carmen de Lirio i Alady, un espectacle que també va triomfar en d’altres ciutats de fora de Catalunya. Enfrontada als moralistes i a la censura Maty Mont era una dona de caràcter que va saber plantar cara a les habituals campanyes de moralistes promogudes especialment des de la seva ciutat natal.


Unes campanyes que la presentaven com una dona frívola i sense moralitat. També va saber aturar als funcionaris de la censura, que sovint la visitaven al seu camerí per analitzar el seu vestuari. Fou multada en diverses ocasions amb la retirada del carnet d’artista impedint que actués durant alguns curts períodes. Els 50, una dècada plena d’èxits La dècada dels anys 50 va consolidar el seu nom al Paral·lel. Van destacar l’estrena a l’Arnau de Qué pequeña es Barcelona i Maty Mont al aparato. L’èxit va continuar amb títols com Barcelona se divierte al Versalles i Oiga... que sean guapas i Este año estoy de moda al Poliorama. A l’any 1953 va crear la seva propia companyia (Exclusivas Joapan, posteriorment Producciones Rialto) amb la que aconseguí un gran èxit, no només a Espanya sinó també a Portugal. Lo que el tiempo se llevó, Una

Dues fotos posant per al gran fotògraf Román

esposa por favor i Tres suspiros a las seis marquen el seu retorn a Barcelona. Als últims anys de la dècada dels 50 continuava treballant al Molino amb espectacles com La diosa de la jungla, Sonrisas de París, ¡Vida! engáñame, Flores en El Molino, Fantasía española, Las pícaras viuditas o El Twist nos visita. Arribats els anys 60, les actuacions de la Maty es diversifiquen i arriba a actuar en locals tant dispars com el Bagdad, El Molino, La Buena Sombra, Panam’s i Victòria, que marquen la seva última etapa abans de contraure una leucèmia i morir amb 54 anys a la seva ciutat natal de Sabadell el 8 de desembre de 1973. La ciutat vallesana li té dedicada una plaça. BARCELOFÍLIA

ROSTISSERIA

Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 8,50 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Rostisseriabonprofit

Rostisseria bonprofit

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies) PARAL.LEL OH!

5


El Raval respon al crit d’ajuda de l’Ateneu La campanya de microfinançament ha recollit gairebé 20.000 euros i permetrà saldar deutes amb la propietat de l’edifici

Foto: Cedida

L’Ateneu del Raval és un tiva a canvi d’una petita centre cultural comuniaportació que permetia tari que funciona des pagar el lloguer. Aquesta de fa cinc anys al caractivitat ja no es pot rerer de la Reina Amàlia, alitzar i els socis s’han 3, en una casa fàbrica vist obligats a demanar que data del 1839 i està ajuda a la comunitat per considerada patrimoni poder pagar el lloguer de Catalunya. Durant del local. La campanya aquests cinc anys, han de micromecenatge va treballat per enfortir el començar el 4 d’octuteixit social del Raval, orbre i s’ha tancat a finals ganitzant nombroses acd’any amb 19.500 euros, tivitats dirigides al veïnat La campanya de micromecenatge Salvem l’Ateneu ha assolit sobrepassant l’assolimés del mínim que era necessari i al voltant de temàtiques ment del mínim necescom la memòria històrica, el feminisme, la interculturali- sari (14.000 euros) per saldar deutes amb la propietat que tat, els drets humans i la diversitat sexual, entre d’altres. acumulaven des de març: “Estem satisfets per la resposta de la comunitat, cosa que demostra la importància de l’Ateneu al barri. Nosaltres seguim fent les activitats ‘‘L’Ateneu és un espai d’acollida per permeses, com les classes en grups reduïts i algunes a les entitats de barri i les seves sales trobades, respectant les restriccions”, expliquen. Actuales cedeixen de forma gratuïta’’ ment, la sala comunitària s’utilitza exclusivament per a un projecte solidari portat a terme per l’Ateneu i Dones CuiEls projectes que s’hi gesten promouen la participació dadores sense Papers que té com a objectiu la recollida de diferents entitats de barri, generant i enfortint xarxes i lliurament d’aliments per al veïnat vulnerable del barri. comunitàries. L’Ateneu compta amb un espai polivalent de 120 metres quadrats, que té un auditori amb capacitat Altres lluites del Raval L’Ateneu del Raval és un dels espais que ha hagut de per a 70 persones i una sala comunitària situada a peu de carrer. A més d’organitzar propostes pròpies, l’Ateneu és demanar ajuda per mantenir-se en peu, però no és l’únic. un espai d’acollida per a les entitats de barri i les seves La campanya Salvem el Sant Pau cerca suport econòmic sales es cedeixen de forma gratuïta a centenars de col· perquè el Gimnàs Social Sant Pau (Ronda Sant Pau, 46) lectius, als quals també se’ls dona suport tècnic i logístic pugui seguir duent a terme els projectes socials adreçats a quan fan activitats com poden ser assemblees, col·loquis, persones necessitades del barri. Amb la Covid-19, aquest exposicions, projeccions audiovisuals, reunions veïnals, centre esportiu s’ha convertit en un equipament d’emerformacions, mercats, presentacions de llibres, etc... gència social pel qual cada dia passen 150 persones a dutxar-se, canviar-se de roba i agafar un àpat. Ara, amb Un projecte afectat per la pandèmia el contracte de lloguer vençut, es preparen per afrontar un Amb l’emergència sanitària l’Ateneu ha hagut de possible desallotjament si l’Ajuntament no se’n fa càrrec. prescindir de la seva única font de finançament: un esde- Davant d’aquesta possibilitat el barri s’ha bolcat per mirar veniment que es feia un dissabte al mes en què els socis de salvar un projecte que, juntament amb l’Ateneu, lluita de l’Ateneu podien gaudir d’una activitat musical i fes- per fer del Raval un barri més habitable. ANNA PRUNA 6 PARAL.LEL OH!


L’Espai tecnològic El potencial de la ‘NASA’ catalana Recentment, el conseller Puigneró va anunciar que Catalunya enlairaria nanosatèl·lits per tal d’oferir serveis digitals i crear un ecosistema SpaceTech a Catalunya. Aquesta iniciativa, deia el conseller, augmentaria l’ocupació, retindria talent i facilitaria la creació de noves start-ups en una de les indústries amb més futur. Si comparem Catalunya amb països similars en tamany, població i PIB, com Israel, veurem que estem a anys llum del seu potencial. Israel és considerat la cinquena potència mundial en start-ups tecnològiques amb més de 6.500 empreses d’innovació rebent el nom de Start-up Nation. Ens hem de resignar a ser actors secundaris? No, podem seguir avançant i aprendre dels líders.

CERVESES

VINS

VERMUTS

Infinitat de possibilitats en innovació i ocupació Des d’aquests satèl·lits catalans podrem controlar incendis, collites, oferir serveis 5G d’Internet d’alta velocitat a poblacions interiors on no hi ha cobertura (generant ocupació en pobles ara mig abandonats), atraure empreses de telecomunicacions, crear start-ups, ocupació i, per suposat, s’haurà d’invertir encara més en I+D com tots els països avançats. Les possibilitats són infinites. No podem aturar del tot el país per la pandèmia, ens hem d’anar preparant per créixer més i generar ocupació i talent. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Foto: Generalitat

Uns satèl·lits molt econòmics A Catalunya tenim unes 1.500 start-ups. D’aquestes, ben poques (Pangea Aerospace o IsardSAT) es dediquen a aprofitar l’anomenat New Space (democratització low cost de la indústria aeroespacial). De talent en generem, doncs la facultat de la UPC a Castelldefels està molt ben considerada però els alumnes que en surten han de marxar a treballar, amb sort, al centre aeroespacial de Toulouse. La indústria aeronàutica ha canviat molt els darrers anys. La fabricació d’aquests nanosatèl·lits és molt barata. De fet, en alguns casos, només cal integrar una càmera, un dispositiu de comunicació ja sigui 5G o LoRa (xarxa de ràdio global per la Internet de les coses), cèl·lules fotoelèctriques, un microprocessador com pot ser una Raspberry PI de 20 euros (micro ordinador que es pot comprar per Amazon) i, evidentment, crear el programari que els gestioni.

Per enlairar un nanosatèl·lit només cal contractar un compartiment a empreses que setmanalment enlairen satèl·lits i tenen espai lliure en lloguer. En total, el cost de posar un nanosatèl·lit (space cube) a l’espai pot ser només d’uns 40.000 euros, i no els milions d’euros de la indústria aeroespacial clàssica.

Un nanosatèl·lit és un cub de 10x10 cm i 1 Kg que pot ser enlairat per uns 40.000 euros. Això és el New Space

Escola Infantil APOLO 10 Llar d’Infants L’escola infantil del Paral·lel!!! OBERT TOT L’ANY • DE 0 a 3 ANYS

C/PARLAMENT 25

SANT ANTONI BARCELONA

Av. Paral·lel, 110 / Tel. 933 290 668

www.apolo10.com

PARAL.LEL OH!

7


L’entrevista

Chiara Monterotti (Arquitecte i impulsora de Som La Clau)

L’any 2000, el premi Nobel de química Paul Crutzen va batejar amb el nom d’Antropocè a la nova era geològica que hauria començat amb la revolució industrial. No es tracta d’un període geològic, sinó de l’època en què l’activitat humana ha començat a generar efectes massius a escala mundial. Cada vegada són més les persones que decideixen apostar per una manera diferent de viure, més curosa amb el medi ambient i que fomenta la sobirania alimentària i la transició ecosocial. Per parlar d’aquests conceptes, encara desconeguts per a massa gent, ens trobem amb la Chiara Monterotti (Le Marche, Itàlia, 1974), doctora en arquitectura sostenible i veïna del Poble-sec. La Chiara està implicada en diversos projectes creats amb la finalitat de demostrar que és possible viure millor amb menys. Explica’ns com es va forjar la teva relació amb el barri i els moviments socials des de la teva arribada. Vaig arribar el 2004 al Poble-sec amb la meva parella. Jo sempre havia tingut una inquietud cap a l’ecologia i la meva parella cap al cooperativisme i la justícia social. El primer que vam fer va ser buscar una opció que ens permetés comprar aliments ecològics i ho vam trobar a la cooperativa de consum Germinal de Sants, al cap d’uns anys vam crear Germinal Poble-sec, que va convertir-se en un dels primers grups de consum del barri. Després vam generar una nova cooperativa de consum i, durant l’època del 15M, vam unir-nos al moviment d’ocupació de les places i a l’Assemblea de Barri per construir un espai 8 PARAL.LEL OH!

Foto: Anna Pruna

‘‘Tenim tots els recursos al nostre abast per canviar el món’’

Chiara Monterotti, doctora en arquitectura sostenible

de canvi social. Així va néixer l’Ateneu Cooperatiu La Base. Ens parles de les cooperatives i els grups de consum. Què són per a qui encara no ho sàpiga? Els grups de consum són un moviment social i són comunitats de persones empoderades amb gran poder de transformació ecosocial. Estan formats per un grup de persones que ens autoorganitzem per comprar –directament als productors i sense intermediaris– productes ecològics, locals i de proximitat, però també per incidir en la societat amb el nostre consum, perquè apostem per petits productors i amb valors ètics. Els preus són els mateixos que comprant a les botigues? Paguem menys perquè comprem directament als productors i té altres avantatges, com per exemple que t’obliga a organitzar millor la compra de la setmana. Els productes ecològics alimenten més, tenen més nutrients i et produeixen més sensació d’estar saciada. Dins dels grups de consum també fem intercanvi de receptes i aprenem a fer cuina d’aprofitament. Sabies que amb les fulles de la pastanaga pots fer un pesto boníssim? També has estat vinculada en la creació del primer grup de criança del barri.


Sí, quan va néixer la meva primera filla vaig buscar opcions per criar-la de manera més respectuosa i, amb una companya, vam impulsar un grup al carrer Radas, 27, on abans hi havia la Cooperativa de Consum. El concepte dels grups de criança consisteix en què, si tu no pots tenir cura de la teva criatura 24 hores, t’organitzes amb altres famílies perquè els infants estiguin cuidats; fins als 3 anys (i hi ha qui ho allarga). Aquestes famílies incideixen de forma molt directa en l’educació dels infants, decidim quina persona educadora volem, quins horaris, quines activitats... I també participem de forma col·lectiva en la seva educació. Què és Som La Clau i per què decideixes fundar aquesta associació? El 2017 vaig tenir una crisi personal i vaig decidir que el meu camí era dedicar-me totalment a la sostenibilitat i a la divulgació d’aquesta. Així va ser com, gràcies al suport de Cooperasec, fundem l’associació Som La Clau (Grases, 20, al Poble-sec) i comencem el projecte per a les escoles, que porta per títol de Compromís de Consum Responsable de les Escoles del Poble-sec.

‘‘Els alumnes ho entenen de seguida i saben que el seu futur està en joc, però des de Som La Clau treballem amb una òptica optimista...’’ Promoveu la divulgació per a l’alumnat. Com ho feu? El nostre objectiu és impulsar la transició ecosocial. Considerem que la nostra societat està en un moment molt crític de la seva història i cal canviar la manera de viure. Aquesta societat està basada en el consum desenfrenat i en l’individualisme i això ha portat unes conseqüències, com ara el canvi climàtic, oceans plens de plàstic, augment de la temperatura del planeta, catàstrofes naturals... El que fem és intentar explicar això i oferir mitjans per fer un canvi a les nostres vides. Els parlem dels residus que deixem al planeta, del malbaratament alimentari... Els alumnes ho entenen de seguida i saben que el seu futur està en joc, però des de Som La Clau treballem amb una òptica optimista, els fem veure que tenim una oportunitat fantàstica per canviar la manera de viure i els expliquem com fer-ho a partir de quatre vectors: l’energia, l’aigua, l’alimentació i els materials que es fan servir a les escoles.

Quan parlem de transició ecosocial, exactament de què parlem? No es tracta només de consumir menys, sinó de generar comunitat. Estem en una situació límit, però encara som a temps de posar-hi remei des de les xarxes i el suport mutu. Podem consumir menys, donar més vida als nostres objectes, aprofitar gran part del menjar que llançaríem... Es tracta d’estalviar i alhora de viure millor. També sentim molt a parlar de la sobirania alimentària, un concepte que promoveu des del projecte de les Espigadores. Això va néixer en col·laboració amb l’Hort de la Font Trobada i el Centre Cívic El Sortidor, a partir d’un sopar d’aprofitament que vam fer l’any 2019. D’aquí van néixer les Espigadores, que és un grup de 40 famílies que ens organitzem per recollir els aliments sobrants de botigues del barri. A més d’aprofitar aquests productes, fem intercanvi de receptes, aprenem com fer melmelades, mètodes de conserva... D’alguna manera es tracta de tornar als orígens, a allò que es feia fa seixanta anys... Sí, però amb l’avantatge que ara tenim més accés al coneixement i a la informació. Això ens permet relacionar-nos amb gent que té interessos semblants, intercanviar idees. Avui tenim tots els recursos al nostre abast per canviar el món, ho tenim tot inventat. Podríem respondre i reaccionar davant del canvi climàtic si hi hagués voluntat per part de la ciutadania i dels governs: adaptant els edificis, donant-los d’energia renovable, aprenent a reutilitzar l’aigua... Es tracta d’estalviar, intercanviar, consumir menys i començar a autoabastir-nos produint. ANNA PRUNA

COCKTAIL BAR

SIRVIENDO COCKTAILS DESDE 1933 Tallers, 1 (esq. Rambles) - Tel. 93 318 95 92

PARAL.LEL OH!

9


La foto retro

Armadura usada per caçar óssos a Sibèria el segle XIX

OBRIM LA FINESTRA A LA INFORMACIÓ MÉS PROPERA

Exemplar d’ós bru siberià

• La premsa de proximitat informa, integra, dinamitza i cohesiona la comunitat. • El periodisme és la millor garantia davant les falses notícies. Sense mitjans, la societat s’empobreix i és menys plural, participativa i s’afebleix la democràcia local. • Les empreses i sobretot les administracions públiques han de prioritzar els mitjans de proximitat com a suport publicitari. Una inversió que sempre retorna. • Sense publicitat no hi ha mitjans i sense mitjans no hi ha informació veraç i contrastada.

10 PARAL.LEL OH!


Història del meu carrer: Josep Manso, militar català del segle XIX en els regnats de Ferran VII i Isabel II Ara fa 236 anys naixia Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà, 1785 - Madrid, 1863). Fou tinent general de l’exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II. A Barcelona, entre el Mercat de Sant Antoni i l’avinguda del Paral·lel hi ha actualment el carrer dedicat a Josep Manso. Poca gent sap que Manso va ser un dels personatges més influents de la política espanyola del convuls segle XIX. Tinent general i governador militar i polític tant en el règim absolutista del rei Ferran VII com en els governs liberals de la seva filla Isabel II.

Era nascut a Borredà, criat a Sant Martí dels Provençals i casat amb una pubilla rica de Cornellà. La guerra, amb la invasió napoleònica i la incorporació durant un curt espai de temps de Catalunya a l’Imperi francès li va marcar el camí de la vida. Va destacar per la seva eficàcia militar i les accions estratègiques en combat contra els francesos, ascendint a tinent coronel el 1810.

Catalunya dividida entre tradicionalistes i liberals La Catalunya del segle XIX estava molt polaritzada. El món rural d’ideologia conservadora i tradicionalista. I el món urbà d’ideologia liberal i revolucionària. Dos compartiments amb vasos comunicants. Manso era un producte d’aquesta connexió de mons i d’idees.

Intent frustat de modernitzar Espanya Manso va fer carrera a l’exèrcit. Primer com a voluntari i després com a professional. Va ascendir en l’escalafó a còpia de mèrits de guerra. Però no tenia ni l’origen ni el perfil clàssic del militar castellà, que és el mateix que dir espanyol. Manso, com Prim –el mític general de Reus–, va formar part d’un grup de catalans influïts per les idees franceses i nord-americanes de l’època, que van irrompre en l’escenari polític amb el clar propòsit –no aconseguit– de reformar i modernitzar Espanya. REDACCIÓ

13a EDICIÓ

FEM DE L’ESCRIPTURA UN JOC... Si ets alumne de 3r o 4t d’ESO, Batx o CFGM Inscriu-te fins al 8 de febrer de 2021 a:

www.ficcions.cat Participa i guanya!

PlayStations

Organitza:

Amb el suport de:

iPhones Smartphones

iPads

Auriculars sense fils

Amb la col.laboració de:

PARAL.LEL OH! 11


Ampliació excepcional i temporal de terrasses S’obre un nou termini de presentació de sol·licituds de llicència excepcional de terrassa del 15 de desembre fins al 22 de gener. El procediment és el mateix que el que es va establir el mes de maig. Els titulars dels establiments han de sol·licitar les autoritzacions o ampliacions a través del portal de tràmits municipal. A més, l’Ajuntament té habilitat un punt d’atenció presencial a l’Oficina d’Atenció a les Empreses (OAE) de Barcelona Activa (carrer Roc Boronat, 117). També es poden presentar les propostes a través de les entitats del sector, les associacions de comerciants i dels eixos comercials, i hi ha disponible un web específic amb tota la informació.

Les propostes que s’acceptin se sumaran a les 3.129 ja autoritzades des del mes de maig. D’aquestes, 2.167 –dues de cada tres– són ampliacions de terrasses que ja existien i 962 són noves. En global, suposen 8.627 taules i 33.398 cadires noves. Pel que fa a la ubicació, una mica menys de la meitat han ocupat espais de calçada que abans eren per a vehicles com ara carrils de serveis –on hi ha aparcament– o xamfrans. Concretament, 1.299 s’han posat a calçada i 40 han combinat calçada i vorera. Les 1.790 restants s’han col·locat a vorera. Amb aquestes actuacions s’han alliberat 23.176 m2 d’asfalt que fins ara eren destinats als vehicles. Objectiu: consolidar les noves terrasses En paral·lel a aquest nou termini de sol·licituds, el Govern municipal continua treballant per consolidar les terrasses ja implantades. Tal com ja es va acordar, la vigència de les terrasses extraordinàries es prorrogarà fins al 31 de desembre de 2021. I continua avançant el procés per dignificar les terrasses i passar de les mesures urgents a integrar-les en l’espai públic amb un disseny de qualitat. REDACCIÓ

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. Edita: Creacions Gràfiques Mestres • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Tamarit, 134, 2n, 2a • 08015 Barcelona • Telèfons: 699 73 97 79 / 93 451 12 92 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Anna Pruna, Ernest Millet, David García Mateu, Barbara Kiessling, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Enric H. March, Víctor Carbonell, Paco Pàmies, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres Aquesta publicació forma part de: PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!


Castell de Montjuïc Exposició ‘La línia de costa de Barcelona’ L’evolució del litoral a partir de la relació dels barcelonins amb el mar: la Barceloneta com a espai guanyat al mar, la distància que actualment separa les Drassanes de l’aigua o l’evolució del curs del riu Llobregat... Aquesta exposició, situada a les sales 18 i 19 del Castell de Montjuïc i que es podrà veure fins el 13 de juny de 2021, ofereix una nova lectura de la història de la ciutat a través de l’evolució de la seva façana marítima amb l’objectiu que el visitant, en pujar al mirador del castell, pugui interpretar el paisatge que se li desplega al davant. Comissariada per l’historiador i geògraf Santiago Riera, la mostra es divideix en quatre àmbits al llarg dels quals el visitant viatja a espais temporals diferents i descobreix on es trobava la línia de costa en cada període històric i com els habitants de la zona interactuaven amb el mar. L’exposició utilitza diferents llenguatges, tecnologies i formats visuals, sonors, audiovisuals i lluminosos per explicar i escenificar el contingut. Està pensada per ser experimentada amb tecnologia touchless, mitjançant un sistema d’interactivitat situat al terra present al llarg de tot el recorregut, de manera que el visitant activa els diversos continguts sense entrar en contacte amb cap dels elements. Així es respecten en tot moment les mesures de seguretat contra el contagi de la Covid-19. REDACCIÓ

DERMOCOSMÉTICA INFANTIL CUIDADO CAPILAR SPD (Servicio Personalizado Dosificación)

MANZAN S RESTAURANTE PERUANO Cocina tradicional

MENÚS MEDIODÍA

RÚ PE l en e

EL

AL·L

PAR

Abierto de martes a sábado: de 10 a 16 y de 19 a 21,30 h Cocina de 13 a 16 y de 19 a 21 h Ceviche

Machu Picchu

Pisco Sour Sabores

Comte Borrell, 6 (junto al PARAL·LEL) Tels. 93 382 60 45 - 653 212 855

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA

TIENDA EN TRASPASO

Fem liquidació de tot el nostre stock per jubilació

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

OBERT 12 HORES Dilluns a Divendres 8.30-20.30 Dissabtes 9.00-14.00

Elkano, 70 (esquina Radas) - 08004 Barcelona Tels. 93 441 60 91 / 650 48 31 57 farmaciaelkano70@gmail.com

PARAL.LEL OH! 13


La ruta del... Recordant el Pa i Trago (1965-2019) A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava. Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven. La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

visita la web del ZS

Gastronomia i barcelonisme L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina. Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de

www.zonasec.cat

14 PARAL.LEL OH!

L’entrada al restaurant des del carrer Parlament

la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana. En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament. El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana. BARCELOFÍLIA


La Matalasseria MATALASSERIA TRADICIONAL CATALANA Roser, 6 • 08004 BCN • 93 442 66 73 • lamatalasseriabcn@gmail.com

Si us voleu anunciar: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat PARAL.LEL OH! 15


16 PARAL.LEL OH!