Paral·lel OH! 122

No hi ha dubte que si hi ha un acte constant i regular de la nostra existència, aquest és el menjar. Ho fem encara que no tinguem temps, encara que no vulguem, encara que no ens ho plantegem. Dinar no és un acte banal, ni sopar, ni berenar, ni qualsevol de les menjades.

Cada cop és més freqüent veure com ens fiquem a la boca aliments de l’altra punta del món, que han re corregut quilòmetres i quilòmetres per acabar colant-se dins les nostres cuines. Potser ens hem desconnectat de l’acte de menjar, i amb aquesta desconnexió de tota la cadena que ve del cultiu de la terra. La distribució dels aliments, com els productes viatgen milers de quilòme tres fins arribar a la nostra boca, també de l’hostaleria capturada per les grans corporacions comercials. Hi ha una relació estreta entre cultura i aliment. I trencat el vin cle, ens trobem en un procés de tornar a traçar les con nexions entre estómac, terra i gent. Els que van de l’hort a la prestatgeria del supermercat. De la prestatgeria del supermercat a la nostra taula. De la taula a l’estómac.

Perquè cuinant o, com a mínim, sabent què mengem, som capaços de crear noves relacions socials i ecolò giques. Com volem que siguin els nostres dinars, quant volem que durin, de què volem que estiguin fets i amb qui els volem compartir? El dinar –no aquell precuinat i de mitja hora entre feina i feina– ha de tornar a ocupar un lloc important a la nostra vida, perquè és l’acte po lític que, si tenim sort, més cops haurem de fer. No el deleguem ni un dia més.

PUBLICITAT: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 17 a 24h) zonasec@hotmail.com / Ernest Millet: 699 27 18 25

Aquesta publicació forma part de:

Històries del Paral·lel

Rossend Llurba

Imprescindible per a qualsevol persona interessada en la cultura popular de la primera meitat del segle XX, i especialment del Paral·lel

Raquel Meller va ser l’artista que va cantar el primer cuplet en català: ‘La font del Xirineu’

Rossend Llurba i Tost (El Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954) va ser un lletrista de cançons, autor dramàtic, editor i articulista català que va viure més de 50 anys al carrer del Roser del barri del Poble-sec, a tocar del Paral·lel.

Va ser l’autor del primer cuplet escrit en català l’any 1917 amb el títol de La font del Xirineu , una innocent picardia sobre un brollador d’aigües supo sadament incitadores dels instints amorosos, que va ser musicada per Joan Suñé i interpretada per Raquel Meller, que li havia demanat una composició en català conscient de l’existència d’un públic amatent i receptiu. Aquesta va ser la primera de tota una corrua de lletres per a cuplet. També va contribuir a la divulgació del tango tot dirigint el setmanari El tango de moda i component algunes peces com ara Barrio chino , La mina del Bataclán , Besos fríos i Alma tanguera .

Va escriure una Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer , un món que coneixia molt bé des dels inicis quan l’avinguda començava a despuntar com el centre neuràlgic de l’espectacle barceloní i que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. El llibre no es va arribar a publicar fins a l’agost de 2017 per l’editorial Comanegra. Aquesta obra el posa al seu

lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: La font del Xirineu , La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte Il·lusió és vida

Cronista i catalanista

Per més que s’hagi dit i repetit un munt de ve gades, Alejandro Lerroux no va ser el veritable em perador del Paral·lel, sinó que ho va ser Rossend Llurba. Llurba ha estat un personatge injustament desconegut. Fou, a més a més, un cronista impres cindible de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, i un protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel.

Llurba escrivia el 1912 al magazín De tots colors , amb un català prenormatiu de l`època i uns paràme tres identitaris que grinyolen avui: “No hi heu pensat mai, amics meus, en la victoria que representaría per la nostra rassa, la constitucció d’un music-hall català? Jo crec que aquest genere d’art alegre y deliciosament captivador, faría un gran be dintre les nostres costums un xic massa austeres y donades al

(Autor del primer cuplet escrit en català)

Rossend Llurba, un imprescindible del Paral·lel

trascendentalisme. […] El día que sapiguém despen dres de certs convencionalismes que forsosamént ens fan apàtics davant la manera de sentir d’altres pobles tan cosmopolites y un xic més galants que el nostre, la causa santa de la nostra patria haurà donàt un gran pas” .

Amb motiu del centenari de l’escriptura del primer cuplet català, a la vila del Vilosell s’hi va realitzar una jornada d’homenatge i la col·locació d’una placa a la seva casa natal. ENRIC MESTRES

Un cuplet de Rossend Llurba

Un bon testimoni del que va ser en aquella època la vella avinguda és la lletra que Rossend Llurba va escriure sobre el Paral·lel amb el títol de Visca el Paral·lel: Jo no em moc del Paralelo, / nostre típic bulevard, que resulta ser a tot hora / lo millor de la ciutat.

Per això és que m’entusiasmo / visitant cafès-concerts, els teatres de sarsuela / i els alegres cabarets.

Moltes nits si algun fulano / em pretén a convidar, li contesto: “Vaja, buenas, / millor sola vull anar”.

Massa cec al Paralelo / pel qui va de sapigut, que quan menos un s’ho pensa, / qui gemega ja ha rebut.

Sempre he estat del Paralelo / per a riure i viure el pelo el passeig més oportú. / Però s’ha d’aprendre amb gran catxassa / que el que s’entusiasma massa para lelo és ben segur.

Però no hi ha en tot Barcelona / un passeig més divertit, que es disfruti a totes hores / tant de dia com de nit.

Al Royal, o bé al Pompeya, / Follies Nou o el Bataclan, espectacles ben diversos / a tot hora vos daran.

I al Victoria, i a l’Apolo, / l’Español i altres indrets, també poden divertir-se / sense gastar massa quartets.

És passeig de l’alegria / on tothom deu acudir, qui al Paralelo no vagi / no es pot dir barceloní.

CERVESES VINS VERMUTS

25 SANT ANTONI BARCELONA

El llibre de Rossend Llurba no va veure la llum fins al 2017

La Sala Barts es converteix en Paral·lel 62

La nova gestora encara el repte de convertir la sala en una Casa de la Cultura i en una Casa de la Música

Obre les portes la primera Casa de la Cultura de Bar celona. Després d’anys de gestió de la Sala Barts per part de The Project, des d’aquest estiu l’equipament municipal ha passat a mans de la UTE de cooperatives L’Afluent, Quesoni i la Sala Upload. Un conglomerat

cancel·lar res”, ha assenyalat respecte a la continuïtat d’alguns espectacles consolidats per l’anterior gestora cultural. L’exemple: El Petit Príncep com a icona del Nadal més familiar. En tot cas, explica, la intenció és deixar enrere una marcada programació comercial per convertir la sala en un espai-laboratori. Se gons el delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, “ha de ser un nou tipus d’equipaments; la idea és que no només sigui un espai de difusió, sinó també d’ajuda a la creació”.

d’entitats que, sota l’encàrrec de l’Ajuntament, haurà de donar un nou caràcter a l’espai rebatejat amb el nom de Paral·lel 62. Tal com l’han presentat aquest passat octubre, el seu projecte es basarà en permeabilitzar el món de la música a altres disciplines: “Volem trencar l’hegemonia, treballar diverses disciplines, trencar tòpics d’emergents, consolidats... volem acollir el màxim de gent possible i generar el màxim d‘interacció i diàleg”, ha expressat la representant de la UTE, Anna Cerdà. Segons la mateixa portaveu, el nou projecte neix amb la vocació “de sumar, no restar; no venim aquí a

La voluntat: esdevenir Casa de la Música Si bé la sala Paral·lel 62 s’ha projectat com una Casa de la Cultura (la primera que es basteix a Barcelona), la intenció de les entitats gestores i de l’Ajuntament és que una part de l’espai també passi a ser un engranatge més de la xarxa de Cases de la Música de Catalunya. Dit d’una altra manera, que l’equipament esdevingui “un espai que vetlli perquè les noves espurnes creatives puguin conquerir espais de cen tralitat i tinguin la seva oportunitat”, ha exposat el regidor de Cultura, Jordi Martí. En tot cas, tant consistori com gestora admeten que Paral·lel 62 haurà de trobar la seva pròpia lògica en la xarxa de Cases de la Música: “Segurament no serà, ni tindrà el mateix funcionament que la Casa de la Música de Manresa”, han exemplificat.

Ja de cara a la present temporada, Paral·lel 62 treballa amb una programació multidisciplinària i de noms propis com els de Hiromi, El Soterrani, Pony Bravo, Culturopolis, Facu Díaz o Mariona Escoda, entre d’altres.

DAVID GARCÍA MATEU

Braseria

Foto: David García Mateu

L’entrevista Frank Capdet (Actor)

Frank Capdet (Barcelona, 1971) és l’actor i veí del Paral·lel que interpreta a Hysterium a l’obra Golfus de Roma, la comèdia musical en català guardonada amb sis Premis Tony que ha estat estrenada recentment al Teatre Condal de Barcelona. Amb una llarga trajectòria en què ha passat per televisió, cinema i teatre, Capdet ha estat nominat cinc cops com a Millor Actor de Teatre Musical als Premis Butaca i ha participat d’obres com La Bella y la Bestia, La Venganza de Don Mendo o La pell de brau, entre moltes altres.

‘Golfus de Roma’ és una adaptació de tres obres de Plaute, com ha estat adaptar un clàssic romà al segle XXI? Hem d’entendre que ens ubiquem a l’Antiga Roma, encara hi ha esclaus i un d’ells és Pseudolus, un esclau irreverent que intenta aconseguir la llibertat ajudant a Eros, el fill del seu amo, a guanyar-se l’amor de Phília, però resulta que Phília pertany a M. Lycus, que l’ha venuda al general Miles Gloriosus, pel que tota l’obra és un embolic divertidíssim que gira entorn d’aquesta història. L’obra no s’ha volgut adaptar al context actual, sinó que s’ha fet una relectura perquè no hi apareguin trets misògins o una burla de la prostitució.

Creus que la comèdia musical és un gènere que està de moda?

Està de moda gairebé per una necessitat fisiològica, i és que la gent fa molts anys que encadena una crisi amb una altra, i després de la pandèmia la gent té moltes ganes de passar-ho bé, de desconnectar i treure l’angoixa, i això t’ho dona Golfus de Roma

Deu ser una mica complicat generar sinergies

amb un elenc format per un total de 26 actors, no? Amb això té molt a veure el Roger Julià, que ha estat el codirector de l’espectacle i és pallasso de la companyia de pallassos catalana Rhum&Cia, i s’ha encarregat de crear aquesta sinergia a través d’un treball constant de fórmules i exercicis diaris que precisament el que feien era crear equip. Per a mi va ser extraordinari perquè va ser com tornar a l’escola d’interpretació, començar des de zero sense por a equivocar-nos, perquè anem tots a l’una.

S’ha de ser una mica pallasso per actuar en una obra així?

Evidentment, i no només pallasso! El director, Daniel Anglès, ha batut tots els rècords, tot l’elenc de Golfus de Roma és absolutament polivalent, tots som intèrprets, però a més a més hi ha pallassos, instrumentistes, ballarins, acròbates... i tot això és gràcies al Daniel, que fa molts anys que dirigeix i sap què vol mostrar i com ho vol mostrar.

Tu ets veí del Paral·lel de tota la vida, suposo que el seu teixit cultural t’ha influenciat molt.

‘‘‘Golfus de Roma’ és un espectacle en la seva forma més genuïna’’

Frank Capdet davant del Teatre Condal

Foto: Teatre Condal

Per descomptat, el caliu cultural que es vivia al Paral lel als anys 70 i 80 era el de la Barcelona canalla i la Barcelona il·luminada sempre amb uns rètols gegants, i jo em vaig nodrir d’això. En sortir de l’escola anàvem amb els amics a les atraccions de l’Apolo a jugar a les maquinetes, sempre recordo el camí en bus des de l’escola, en què podíem veure les bombetes de nit d’El Molino, del Teatre Victòria... era la nit il·luminada de Barcelona, una nit que semblava dia perquè sempre hi havia llum, espectacle i vida.

‘‘Tot l’elenc de ‘Golfus de Roma’ és absolutament polivalent, tots som intèrprets, però a més a més hi ha pallassos, instrumentistes, ballarins, acròbates...’’

Com creus que ha canviat avui dia l’avinguda? Pensava que mai ho diria, però hem arribat a tenir una normativa que cada cop constreny més l’ambient d’aquests espais. Que una terrassa, per exemple, estigui oberta fins a la 1 de la matinada, fa que aquest ambient continuï viu i que ajudi a l’oci del voltant a viure, perquè influeix en l’horari dels cinemes i els tea tres, que hem hagut d’anar canviant els horaris a cada cop més aviat per poder sobreviure. Però no és només l’horari de les terrasses i dels locals. Una normativa una mica menys restrictiva quant a rètols lluminosos per a les sales i l’hostaleria al Paral·lel també ajudaria a visibilitzar i recuperar l’ambient i el consum de cultura i d’oci. No es tracta de fer contaminació lumínica ni dispendi energètic, però tampoc cal tenir un Paral·lel desangelat. Aquí tenim un teixit cultural que continua sense conèixer-se, i avui dia el consum cultural que es fa d’aquesta avinguda també ha canviat, i per això necessitem donar-li valor amb una cosa tan simple com normatives que assegurin la continuïtat de l’espai o també una exposició permanent de la història del Paral·lel, per no perdre la noció del que ha estat.

Un company teu ha parlat a RAC1 sobre la importància de fer musicals en català, remarcant la necessitat que el públic aposti per aquestes produccions perquè continuïn endavant. Esteu veient poca assistència per part del públic?

Vam començar amb unes setmanes molt bones pel que fa a d’afluència de públic, però en els últims dies hem vist una baixada de la venda d’entrades, que té l’explicació, segurament, en què el mes de novembre és un mal més, venen festes de Nadal i la gent es reserva bastant. La productora Focus ha tingut la gran valentia de portar aquesta comèdia musical de Madrid a Bar celona i traduir-la al català, cosa que normalment no es fa perquè els grans musicals que venen de Madrid, com Billy Elliot o Pretty Woman no fan aquest doblatge. Fins i tot produccions com Cantando bajo la lluvia , que és catalana, es fa en castellà per facilitar el salt cap a Madrid. Tot i així, la manca de públic no és només a Golfus , sinó a tots els teatres. Hem perdut mig milió d’espectadors des del 2011-12, i a això se li suma que cada cop hi ha més oferta: quasi 13.000 funcions al període de 2021-22. Hauríem de poder trobar la fórmula per tenir un consum teatral a l’alçada de l’oferta.

‘‘La productora Focus ha tingut la gran valentia de portar aquesta comèdia musical de Madrid a Barcelona i traduir-la al català’’

Què destacaries de ‘Golfus de Roma’?

Jo trobo que la proposta de Daniel Anglès surt dels marges d’un sol gènere i és una barreja de tot, només per això ja penso que és un espectacle antològic del teatre a Catalunya, i que està fent història. És un es pectacle que barreja teatre musical amb circ, on tots els intèrprets fan de tot, on els actors són músics, i els músics, actors. Tot això és un festival de l’humor, que fa que sigui un espectacle en la seva forma més genuïna, la definició de la paraula espectacle.

ANNA IÑIGO

ROSTISSERIA Menjars preparats a qualsevol hora i pollastres a l’ast MENÚ a 9 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimecres a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns i dimarts tancat (excepte festius i vigílies)Rostisseriabonprofit Rostisseria bonprofit

La foto retro

1907. Fotografia d’una lleteria ambulant a la plaça de Sant Josep Oriol

1922. Botiga de plats i olles al barri d’Horta

1940. Castanyera despatxant durant la postguerra

Els llums de Nadal s’apagaran abans per estalviar energia

Apagar els llums de Nadal una hora abans suposa una reducció de 42 hores: si en anys anteriors l’enllumenat nadalenc va estar encès 259 hores, enguany ho es tarà 217. És una mesura d’estalvi del consum energètic acordada amb les patronals del comerç i la restauració.

La campanya d’enllumenat na dalenc serà del 24 de novembre al 6 de gener. Els horaris d’ence sa i apagada s’avancen una hora respecte a l’any passat, excepte en les dates més assenyalades. El decret que inclou aquesta reducció horària s’ha aprovat a la Comissió de Govern i també està condicionat a les limitacions que es puguin acordar per a l’estalvi energètic des d’altres administracions públiques.

En aquesta línia, com en anys anteriors els dissenys de l’enllumenat responen al criteri d’eficiència: el 100% de les bombetes que depenen del consistori són led, amb un consum energètic inferior a l’habitual, i també ho són pràcticament totes les promogudes pel teixit comercial.

Ajudes a l’enllumenat de Nadal

A més de les vies públiques il·luminades amb finançament completament municipal, la col laboració entre el consistori i les entitats representatives del comerç de la ciutat fa possible que altres centenars de carrers i places es puguin ornamentar durant les festes nadalenques a tots els barris de Barcelona a través de les iniciatives següents: Convocatòria de subvencions de l’enllumenat nadalenc dirigides a les associacions de comerciants territorials. Aquestes subvencions poden cobrir fins al 75% del cost. L’import restant el financen les mateixes associacions territorials. Les associacions d’eixos comercials poden formar part d’un model en què és el consistori qui contracta la instal·lació dels llums de Nadal. Les entitats no han d’avançar els diners sinó que paguen la seva part quan s’acabi la instal·lació. En total, es preveu una inversió de prop de 2,3 milions d’euros per a l’enllumenat dels carrers de la ciutat aquestes festes. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Golfus de Roma (fins a l’11 de desembre)

PARAL·LEL 62 www.paral-lel62.cat

Pony Bravo: Espejo Blanco (5 de novembre)

Manuel Gerena: Homenatge a Catalunya (13 nov.) Andrea Motis-Marco Mezquida (20 de novembre)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com El mago Pop (novembre)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Pretty woman-El musical (novembre) Corta el cable rojo (dissabtes i diumenges)

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat

La suma i la resta (del 9 al 13 de novembre)

A mi no me escribió Tennessee Williams (16 al 27 nov.)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Ubu Rex (del 10 al 27 de novembre) Fantàstic Funeral Festiu (10 nov. al 4 desembre)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 17h a 18h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro, musical y cine. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Golfus de Roma Teatre Condal

Andrea Motis Paral·lel 62

Paul Klee i la natura a la Fundació Miró Exposició

A l’artista germanosuís Paul Klee (1879-1940) sempre el va fascinar l’observació de la natura i els seus fenò mens, des de la seva època de formació fins a la seva darrera etapa. La mostra Paul Klee i els secrets de la natura ocuparà les sales temporals de la Fundació Miró (Parc de Montjuïc, s/n) fins al 12 de febrer de 2023. La curiositat del pintor per l’origen de la forma i de l’expressió artística el va dur a estudiar atentament el seu entorn més immediat. Aquest bagatge i les lectures de llibres com La metamorfosi de les plantes de J.W. Goethe estigueren a la base dels seus cursos a la Bauhaus, durant els anys de consolidació teòrica de les primeres avantguardes. La seva etapa com a docent donà pas a l’elaboració de les seves reflexions en forma de compendi pedagògic. Klee va continuar treballant aquests temes en una síntesi madura, alhora que es convertien en un refugi artístic davant del repte que suposà durant els darrers anys de la seva vida conviure amb una malaltia degenerativa.

MANZAN S

Paul Klee, ‘Temps inestable’, 1929

L’exposició està comissariada per Martina Millà, responsable d’exposicions de la Fundació Joan Miró, amb la col·laboració de Fabienne Eggelhöfer, comissària en cap del Zentrum Paul Klee de Berna. REDACCIÓ

PERÚ en

PARAL·LEL

El conte del... Parlar ocell

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre uns ocells...

Abans dels successos del dia del núvol verd, sempre el veiem assegut al mateix banc de la poblesequina plaça Navas. Es passava les hores parlant amb els ocells i alimentant-los. Tothom creia que estava boig, però no molestava ningú. Era alt, de pell bruna i tenia una barba espessa i blanca, com de mag medieval. No dema nava almoina, però sempre col·locava un potet al davant del banc que acompanyava d’un cartell on es llegia: “per als ocells”. Els donava menjar de bec a bec i, quan ho feia, aprofitava l’avinentesa per xerrar amb ells, en el seu idioma. Sempre l’acompanyava una oreneta que se li enfilava fins a l’espatlla. Jo, com tot el barri, pensava que aquell home estava tocat de l’ala. Setmanes abans del dia del núvol verd, vaig interaccionar amb ell. La meva filla i jo passàvem pel seu davant quan vam veure com uns nens l’es taven insultant: “Boig de merda!”. Em va sortir de l’ànima ficar-m’hi i fer fora els marrecs a crits. Després, la meva filla li va regalar l’entrepà del berenar: ‘‘Té, per als ocells’’. L’home i l’oreneta ens van mirar als ulls i van assentir alhora, en un gest d’agraïment. Crec que tot aquell altercat, d’alguna manera, ens va salvar la vida.

Els successos del dia del núvol verd van transcórrer una xafogosa tarda d’octubre. L’estiu s’allargava i no deixava espai a la tardor. Jo tornava de l’escola amb ma filla, vaig seure amb altres pares a una de les terrasses de la plaça Navas a fer un beure i ella va posar-se a jugar amb els seus amics. Recordo com, sobtadament, el cel

es va enterbolir, tornant-se d’un color maragda intens. La veritat és que era bonic de veure i, tot i que era rar, aquell núvol verdós no semblava cap amenaça. Va ser llavors que vaig sentir els crits: ‘‘Marxeu a casa vostra!”. Era l’home dels ocells des del seu banc. Ningú va fer-li cas. Suposo que és el que passa quan et prenen per boig. Ell va insistir, fins que algú li va exigir que callés de mala manera. Vaig poder veure com em va mirar uns segons abans que li xiuxiueges alguna cosa a la seva oreneta, que seguidament va batre les ales per sortir volant, eme tent un xiscle eixordador que l’home imitava des del banc. De cop i volta, van aparèixer innumerables estols d’ocells que es van col·locar sobre els nostres caps, a uns cinquanta metres d’alçada. Semblaven atrets pels crits de l’home i l’oreneta. Aquell embalum d’aus va agrupar-se igual que un eixam d’abelles, formant una mena de mur que va eclipsar-nos el cel. Durant uns cinc minuts es va fer de nit. Les xarxes bullien amb fotografies increïbles del succés. Després, simplement, es van dis persar, com el núvol verd, que ja havia desaparegut. No va passar ni una hora que la xarxa va tornar a bullir amb fotos d’un nombre ingent d’ocells morts al parc de Mont juïc, un fet sense precedents que va ser estudiat per una comissió científica. En poc temps es va saber que aquell núvol verd havia descarregat una pluja àcida i tòxica so bre els lloms de les aus que ens van fer d’escut. Ningú va tornar a veure l’home mai més i, ningú encara s’ha atrevit a dir que l’home que parlava ocell ens va salvar la vida.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)