Històries del Paral·lel Quarters, districtes, barris i carrers A Barcelona perduren plaques del primer sistema de numeració de cases i carrers Tothom alguna vegada s’ha fixat en aquests rètols antics de Ciutat Vella i els ha mirat amb curiositat Les ciutats no sempre han estat organismes domesticats i codificats que es poden estudiar a Google Maps. A l’origen, les cases no tenien número i els carrers tenien nom però no placa. Si un foraster buscava algú en aquell dèdal de carrerons no li quedava cap altre remei que preguntar. De vegades, l’única manera d’orientar-se era oferir la distància aproximada a un edifici com una església, un palau o una catedral. Els primers sistemes de numeració apareixen al segle XVIII. Al nostre país, aquesta novetat es va incorporar després de la Reial Cèdula de Carles III de 1769, que ordenava senyalitzar els carrers amb rajoles. A Barcelona aquest sistema es va implantar el 1770 i d’aquells anys encara queden plaques com les que es veuen a la intersecció dels carrers del Call, Sant Domènec del Call i Pas de l’Ensenyança. Una resa: “Quartel nº 3 Isla nº 20”, davant, la seva companya posa: “Quartel nº 4 Isla nº 2”. A més es conserven les que assenyalaven edificis notables, com les de Santa Maria del Mar, l’església de Nostra Senyora de la Misericòrdia (llibreria La Central), la de Santa Àgatha, la col·legiata de Santa Anna, o l’església del Sant Esperit del carrer Nou de Sant Francesc. Aquest sistema va mantenir la vella divisió administrativa medieval en cinc quarters (Palau, Sant Pere, Audiència, Sant Jaume i Arrabal), cadascun compost per vuit barris. Les rajoles no es van substituir fins al 1847, quan 4 PARAL.LEL OH!
Diverses plaques que encara es poden trobar per la ciutat
es va organitzar la capital catalana en quatre districtes (Llotja, Sant Pere, Universitat i Sant Pau). El canvi va provocar l’aparició de les modernes lapidetes de marbre blanc, amb les lletres embotides en plom o bronze, del tipus: “Distrito 1º Barrio 3º Calle de Templarios”, “Distrito 2º Barrio 1º Calle de Sto. Domingo del Call”, o “Distrito 3º Barrio 8º Calle de Petritxol”.
Al principi, les cases no tenien número i els carrers tenien nom però no placa. Si un foraster buscava algú, havia de preguntar En aquells anys ja hi va haver protestes per carrers mal retolats, o amb dues plaques diferents. Els veïns del carrer de la Basea es queixaven que hi havia dos números dotze. El 1857 es va publicar una nova ordenança municipal, que dividia Barcelona en deu districtes. A la nostra ciutat, les plaques d’aquesta època inclouen la divisió a “manzanas” com: “Distrito 1º Barrio 4º Manzana 1 Calle del Call”, “Distrito 3º Barrio 9º Manzana 1º Calle de la Porta-Ferrissa”, o “Distrito 4º Barrio 6º Manzana 1 Calle del Hospital”. Sobre això resulta molt clarificador l’estret carreró del Malnom a Ciutat Vella, on en uns pocs metres es poden veure plaques de di-
