Recull de textos del concurs literari

Suposo que vosaltres, els americans, en sabeu molt, de guanyar guerres. Però aquí ens ha tocat perdre-la. I dubto que mai arribeu a entendre per quantes parts es pot esquarterar una derrota. Com de vençuts poden ser els vençuts de la nostra guerra. “Ja són aquí els de la Navy! Ha arribat la cinquena flota!”, bramen les autoritats. Atraqueu els vostres bucs i desembarqueu les vostres vides esplèndides, enlluernant a tort i a dret la nostra misèria amb els vostres uniformes blancs. Quan us canseu de ser bons jans els dipositeu en uns armariets que algú té a bé llogar-vos i us vestiu de civil, travesseu les Rambles i esbargiu els vostres instints primaris. Alcohol, noies, i la potestat que un grapat de dòlars us donen en aquesta ciutat devastada.

Juny cueja i les cuques surten a trenc d'alba, abans no comenci la xafogor. Les noies fan ofertes d'última hora a un preu raonable abans d'anar a dormir. D'altres se situen a les voltes del mercat oferint el seu cos magre per poder guanyar els quatre rals que li permetin omplir el cabàs buit i alimentar la seva família. I aquelles de més enllà, les que carretegen abrics massa sospitosos per l'època de l'any, podrien oferir-te sotamà qualsevol producte dels que ja fa temps que no es troben en els circuits convencionals. A primera hora, els carrers del Distrito Quinto ultimen un esfereïdor elenc. A això ens han reduït. A meuques, a dones del cabàs, a estraperlistes de baixa estofa. A dones desesperades que fa massa temps que no tenim cap lloc on tornar.

L'amic de la Tere ens ha retratat en aquell pis llòbrec del carrer de la Cera. Tot just començava la nit i ha estat una bona pensada. En algunes sortim tots quatre, la Tere i el seu marine, i nosaltres dos. En una altra, tots dos sols mirem a càmera. Riem,