Memo entitat 2012

UNA PORTA OBERTA AL FUTUR

Gener 2013

Presentació de l’Entitat Resum d’activitat - 2013

2

SURT, una porta oberta al futur

Surt som una Fundació Privada que porta 20 any treballant amb les dones i per a les dones i les nostres activitats estan dirigides a modificar la relació de subordinació i discriminació de les dones en el teixit econòmic i laboral. Ens dirigim a totes les dones, però molt especialment a aquells grups i persones que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat i risc d’exclusió. Es tracta també de dones que, com efecte directe de la crisi, es troben en situacions d’extrema precarietat i pobresa al haver perdut elles i les seves famílies els ingressos què, fins llavors, els hi permetien portar una vida digna.

El projecte de futur SURT vol ser un projecte socialment transformador, compromès amb les dones en el seu esforç per construir una societat amb equitat de gènere, en la que homes i dones siguem iguals en drets i oportunitats, amb identitats diverses, corresponsables en el repartiment de les tasques i responsabilitats de cura, i en la que puguem compartir sense discriminacions ni subordinacions, els espais socials i el poder.

La finalitat SURT treballa per a fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’apoderament de les dones, la seva autonomia i el seu lideratge. Ho fem des d’àmbits diversos, promovent l’ocupació de qualitat i en condicions de no discriminació; generant coneixement i sensibilitzant respecte les discriminacions per raó de sexe que marquen la participació social, econòmica i laboral de les dones, especialment en l’àmbit professional; i duent a terme accions per afavorir el respecte a la diversitat cultural i la defensa dels drets de ciutadania de les dones.

El valors compartits Amb consonància amb la visió, la finalitat i els objectius, SURT es defineix com una organització de dones, compromesa amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social, amb una gestió transparent, professional i socialment eficient.

3

Les Estratègies

L’acció de l’entitat es fonamenta en tres perspectives bàsiques què, travessades per l’eix de gènere, s’articulen i potencien entre si, focalitzant-se cap a l’objectiu central i comú a tots ells de l’apoderament de les dones, situant en el centre de tota acció a la dona com subjecte del seu procés. 

Un enfocament constructivista que ens porta a orientar tota la activitat soci educativa com adquisició de capacitats a partir de les experiències de la persona i no com una retenció passiva de continguts disciplinaris. En aquest sentit compartim totalment la idea, formulada per aquest enfocament, que aprendre consisteix fonamentalment en construir significats i atribuir sentit a allò que s’aprèn a partir de l’experiència personal i dels coneixements, sentiments i valors amb els que cada persona s’aproxima als continguts i activitats que ha d’adquirir i treballar. Es construeix així un coneixement significatiu establint relacions entre allò que s’aprèn, el que se sap i l’entorn i facilitant la transferència d’aquests coneixements i experiències a contextos diferents d’aquells en els quals s’han après o realitzat.



Un model centrat en el desenvolupament de competències que ens permet posar l’accent en el desenvolupament de les capacitats i recursos personals necessaris per a donar solidesa al procés que inicia la dona, potenciant la seva capacitat d’autoaprenentatge i transferència al context laboral de les competències adquirides i desenvolupades en una multiplicitat d’àmbits d’aprenentatge que inclouen els d’aprenentatge no formal.

Des del model de competències proposat a SURT1, la competència professional s’entén com el resultat de la combinació i la mobilització específica que cada persona fa dels seus propis recursos –les seves competències- aplicats a una situació laboral concreta, en un context determinat. Aquest recursos personals -capacitats, habilitats, destreses, coneixements, etc.- és un patrimoni que cadascú organitza i articula de manera pròpia, són les seves competències què, aplicades al context laboral concret esdevenen competència professional. Provenen de diferents orígens –aprenentatges formals i no formals, experiència laboral i vital...- i no poden ser mecànicament transmissibles, sinó que s’articulen en trajectòries professionals que sempre són úniques.

Aquest model de competències, enfocat a la inserció laboral de grups i persones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat davant el mercat laboral, porta a posar un èmfasi especial en el desenvolupament de les capacitats i recursos personals necessaris per a donar solidesa al procés d’inserció social i laboral, potenciant la capacitat d’autoaprenentatge i transferència de les competències adquirides i desenvolupades en diferents àmbits, al context laboral.

1

Veure, entre altres, Competencias Transversales. Un reto para la Formación Profesional (Surt, AAVV 19981999) i Claus Tutorials. Guia per a l’acompanyament i el suport tutorial. (Surt. AAVV, 2008)

4

L’enfocament de competències està, en la pràctica de SURT, estretament vinculat a la perspectiva de gènere. Les metodologies dirigides al desenvolupament de les competències faciliten alhora donar valor als aprenentatges realitzats per les dones en àmbits no formals, que tenen a veure bàsicament amb les responsabilitats de cura de les persones i amb l’organització d’aquest espai. D’aquesta manera es fa visible el valor social del treball de les dones en l’àmbit reproductiu, invertint la dinàmica de des valorització sistemàtica present encara en l’imaginari i la pràctica socialment dominants. Mitjançant la metodologia de competències aquests aprenentatges es poden fer visibles i, sobretot, adquireixen valor com capacitats –competènciessignificatives en l’àmbit laboral.

 Una perspectiva intercultural entesa com el conjunt de relacions socials que posen en interacció els subjectes a partir del reconeixement recíproc de les diferencies culturals.

Des d’una dimensió organitzativa, treballar amb una perspectiva intercultural suposa el respecte a la diversitat cultural i el reconeixement dels valors que aporta i que la legitimen; la incorporació d’estratègies de gestió de la diversitat i l’adquisició de competències per part dels equips per treballar la diversitat; potenciar processos que promoguin la igualtat d’oportunitats i que facilitin eradicar les pràctiques discriminatòries i de marginació de les persones immigrades i les minories ètniques.

Quan parlem de perspectiva intercultural o de tenir competència intercultural, des d’una posició individual, ens referim als coneixement, habilitats i actituds que es requereixen per treballar en contextos de multiculturalitat significativa que suposen tenir la capacitat d’entendre, comprendre i donar respostes adequades tan de caràcter professional com interpersonals i afectives, a persones culturalment diferents a nosaltres.

Des d’aquesta perspectiva, les relacions de gènere són també relacions interculturals en tant que relacions estructurals i estructurants d’identitats. Això suposa incorporar en la intervenció professional de SURT l’existència de diferencies significatives en la identitat de les dones i en les seves realitats socio-culturals. Una diversitat que requereix de reconeixement específic, d’aproximació cultural a allò diferent, de diàleg i mediació que faciliti trobar espais comuns que no impliquin la renúncia a ser qui som i als propis valors.

5

La perspectiva de gènere, eix transversal de l’activitat

Incorporada de manera transversal en l’activitat de SURT, suposa partir d’una anàlisi de gènere que ens permet identificar les profundes desigualtats que continuen marcant la participació social, econòmica i laboral de les dones. En relació al mercat de treball i l’ocupació, aquesta anàlisi ens permet fer evident que la forta segregació de gènere, la major presència en treballs temporals, a temps parcial i en les categories més baixes, les bretxes salarials, són els trets fonamentals que encara defineixen la posició de les dones en el mercat de treball actual, condicionant les seves possibilitats d’accés i les condicions de permanència.

Les societats occidentals actuals, s’assenten encara sobre un model d’esferes separades que, d’una banda atorga valor econòmic i social de manera pràcticament exclusiva al treball assalariat, reservant-li la categoria de treball productiu i determinant que és l’únic que produeix valor. Alhora, adjudica aquesta “esfera” a l’home.

D’altra, complementària, torna invisible, negant, el valor social i econòmic del treball reproductiu. Cal precisar que en parlar de treball reproductiu no es fa referència únicament a la maternitat, sinó al conjunt del treball d’atenció i cura que duem a terme fonamentalment les dones.

En aquest model, l’home incorpora el rol de subministrador principal dels recursos familiars i ocupa una esfera preeminent, pública, de poder. A la dona se la col·loca en un rol subordinat, en una esfera que es defineix com privada, separada d’allò públic i del poder. Aquesta dicotomia forçada té un fort impacte en la relació i en l’espai que ocupem les dones en la societat en general i en el mercat de treball en particular. Una relació que ve determinada per tres dinàmiques centrals: o o o

l’absència (inactivitat, fragmentació de les trajectòries professionals...) la discriminació directa i indirecta ( breta salarial, major precarietat laboral, assetjament...) la segregació horitzontal i vertical (concentració en sectors feminitzats i precaritzats, subrepresentació en sectors categoritzats com masculins, dificultats per arribar i mantenir-se en i en llocs directius...)

La consciència d’aquestes dinàmiques i la constatació del seu impacte és el que ens porta a la definició d’una hipòtesi de treball que orienta totes les accions dirigides a la inclusió social i laboral de les dones: La relació d’homes i dones amb el treball i l’ocupació està condicionada pel model de gènere dominant en les nostres societats. Uns i altres tenim, en conseqüència, necessitats i possibilitats diferents d’accés a l’ocupació i de desenvolupament professional, així com d’accés als recursos que poden facilitar o obstaculitzat les trajectòries vitals i professionals.

6

Aquestes relacions de gènere s’entrecreuen amb altres desigualtats configurant escenaris específics de discriminació. Immigració i ètnia són variables que acreixen les desigualtats i col·loquen les dones en condicions de major vulnerabilitat davant el mercat laboral autòcton, afavorint processos d’exclusió.

La perspectiva de gènere significa també donar suport als processos de canvi personal involucrats, generalment, en el procés d’inserció de la dona, en la mesura què, per a moltes, modificar la seva situació laboral o professional comporta canvis en altres àmbits de la seva vida. Sovint, la decisió d’iniciar un procés de retorn al món laboral, després de temps d’allunyament, implica modificar –directe o indirectament- el rol en l’àmbit familiar. Prendre en consideració aquest processos, reconeixent tot el valor i significat que tenen per a la dona, és un component fonamental en tots els processos.

Aquesta enfocament és el que orienta la mirada en el disseny de propostes metodològiques que facilitin valorar les experiències i els aprenentatges específics de les dones; qüestionar els rols/models de gènere socialment imposats i valorar l’activitat de les dones en l’àmbit domèstic i de cura com treball social i econòmicament rellevant i necessari.

7

Enpoderament, l’objectiu central

En el nucli dels quatre eixos transversals que fonamenten i orienten l’activitat de SURT, es troba l’objectiu d’enpoderament. És l’element que els articula i , alhora, la filosofia que impregna totes les metodologies de treball.

Enpoderar-se significa augmentar l’autoritat i el poder de la persona sobre els recursos i les decisions que afecten a la seva vida. Defineix el procés a través del qual, les persones enforteixen les seves capacitats, el seu protagonisme i prenen l’autonomia i autoritat, com individu i com grup social, per impulsar canvis i transformar les relacions de subordinació.

Fa referència a processos no lineals de transformació de les diferents relacions de poder entès com dominació sobre l’altra (“poder sobre”), impulsant una nova noció de poder compartit (“poder amb”), basat en relacions socials més democràtiques. Des d’una perspectiva feminista i transformadora, respon a la necessitat de generar canvis en les relacions de poder entre gèneres, modificant la seva distribució tan en les relacions personals com en les institucions de la societat.

L’enpoderament, per a ser un procés realment transformador, abasta tan una dimensió individual com col·lectiva i social. Des de la dimensió individual s’enfoquen els canvis orientats a l’assoliment de majors nivells de auto confiança, de valoració pròpia, i de poder de negociació dels propis interessos.

Des de la dimensió grupal es tracta del procés dirigit a enfortir i potenciar els vincles, els suports i el reconeixement mutu que pot permetre fer front als problemes comuns i avançar en la defensa dels interessos comuns. En la dimensió social es generen els canvis col·lectius -socials, polítics i econòmics- dirigits a visibilitzar i valorar les dones així com a eradicar les discriminacions de gènere en tots el àmbits de les relacions socials.

Incorporant aquests conceptes, SURT ens posicionem en una visió de l’apoderament com procés mitjançant el qual les dones prenen consciència dels seus propis drets, identifiquen les situacions de discriminació i subordinació; reconeixen i posen en valor els seus interessos, enforteixen les seves capacitats i endeguen processos de canvi que potencien que adquireixin poder a nivell individual, col·lectiu i en les relacions properes.

8

Els àmbits d’activitat

Per poder dur a terme la nostra finalitat, SURT ha anat desplegant al llarg d’aquests anys diferents àmbits i línies d’actuació: Àmbit d’inclusió i ocupació Tenint en compte l'impacte de la crisi econòmica, les dificultats d'inserció professional d'alguns col·lectius i com aquestes dificultats augmenten si hi ha altres factors d'exclusió que incideixen, els programes que es duen a terme des d’aquest àmbit volen desenvolupar mesures innovadores que garanteixin la inclusió social i l'activació laboral de col·lectius amb major vulnerabilitat. Es treballa des d’una perspectiva integral que cerca tant la definició d’un projecte personal vital i professional, millorant habilitats personals i modificant creences limitadores, com la millora de les capacitats i competències professionals de cada dona que participa, per tal de facilitar-li l’accés a l’ocupació.

Recursos de suport Amb l’objectiu de recolzar els processos d’inclusió i ocupació endegats per les dones, especialment en els casos de major vulnerabilitat i risc d’exclusió, des de l’entitat s’han posat en marxa un ventall de recursos suplementaris als programes d’inserció que faciliten a les dones la sostenibilitat del seu procés: Assessoria Jurídica Aula Oberta de Recerca de Feina Servei de tramitació de Renda Mínima d’Inserció Servei de Suport Social per ajuts econòmics puntuals i d’habitatge a dones i les seves famílies  SAS – Servei d’Atenció, prevenció i suport a dones que pateixen violència de gènere.    

Acollida i Mediació Intercultural Els programes de Acollida i Mediació intercultural tenen com a objectiu facilitar a les persones nouvingudes la incorporació en la societat d'acolliment, afavorir la competència intercultural de les persones i professionals dels dispositius i serveis d'atenció i promoure la cohesió social i la convivència intercultural entre persones de diferents cultures.

Acció Comunitària Des d’aquest àmbit es duu a terme una intervenció comunitària amb l’objectiu d’impulsar processos de desenvolupament comunitari, especialment en contextos de diversitat cultural, que han d’incloure al conjunt de la comunitat, les persones autòctones i immigrades, prestant especial atenció als grups més vulnerables, i incorporant en tota la metodologia un enfocament de gènere.

9

Emprenedoria en femení Des de l’àmbit d’emprenedoria i empresa s’ofereix suport i acompanyament a les dones que volen crear i/o consolidar la seva pròpia empresa, contemplant totes les fases necessàries per a la seva creació: generació i anàlisi de la idea; creació; consolidació; creixement. Des d’aquest àmbit es desenvolupen també programes de formació per a emprenedores per tal que puguin gestionar de manera òptima el seu negoci o activitat professional.

Recerca i Innovació Investigació i Innovació constitueix un espai de reflexió, investigació, innovació i intercanvi d'experiències sobre el gènere, el treball i l'exclusió social. Des d'aquesta àrea es duen a terme projectes d'innovació metodològica i duem a terme recerques en diversos àmbits d’entre els que destaquen la violència masclista, la situació social de les dones, el treball i l’exclusió social. Partint de la recerca, no només construïm coneixement per tal de guiar i complementar la nostra intervenció, sinó que també desenvolupem noves metodologies de treball amb les dones i generem propostes polítiques que col·laborin a la transformació social en termes d’equitat de gènere. Els projectes de recerca s’emmarquen tant en l’àmbit local, nacional com europeu.

Consultora especialista en Gènere La Fundació Surt és també consultora de gènere especialitzada en assessoraments i formació per a l'equitat entre dones i homes en els àmbits socials, econòmics i culturals. Des de la consultoria de Gènere s'ofereixen diferents serveis a Entitats, Administracions públiques i empreses. Amb un equip de professionals altament qualificats, la Fundació treballa amb una metodologia fonamentada en la participació i la gestió del canvi combinant l'assessorament i la formació.

Iniciatives d’Inserció Una de les actuacions fonamentals de l'entitat, promogudes per fer efectiva la missió de SURT són les iniciatives d'inserció protegida per promoure l'ocupació i la integració social de les persones amb majors dificultats d'incorporació i permanència al mercat laboral regular. Des d'aquest àmbit d'actuació, i amb aquests objectius, s'han engegat projectes de creació d'ocupació que alhora busquen ser projectes empresarials de Responsabilitat Social Corporativa i Territorial, implicant a diversos actors socials del territori i la ciutat.

Projectes Internacionals d’Assessorament i transferència Amb la voluntat de compartir experiències i coneixement amb dones i organitzacions d’altres països, especialment del Sud, es duen a terme i es participa en projectes que ens permeten avançar en aquest objectiu.

10

SURT en Xifres - 2012

Programes d’Inclusió i Ocupació: 619 persones participants en programes d’inclusió i inserció. 97,2% dones. 38% Inserció.

19 Programes oberts.

Alguns dels Pogrames realitzats: Re-Ubicació de Treballadores Sexuals i Itinerari de Professionalització (Ajuntament de Barcelona) Programa Integral d’enpoderament i Suport Social a dones en situación de pobresa (Benestar i Família; Fons Privats) Itinerari d’Inclusió i Inserció per a dones del Barri de La Mina (Consorci del Barri de La Mina)

Acollida i Mediació Intercultural: 3.903 persones ateses en programes d’Acollida i Mediació Intercultural. 3 programes realitzats -Programa d’Acollida a persones Nouvingudes (Ajuntament de Barcelona) -Programa PIADI. Punt Integral d’Acollida a Dones Immigrades( Ajuntament de Barcelona)

Programes Comunitaris: 3.131 participants en accions, tallers i programes comunitaris. 6 Programes d’intervenció als barris.

-Barri en Plural. Programa de promoció de la diversitat i la convivència intercultural (al Raval i el Clot. Fund. La Caixa; Ajuntament de Barcelona, ) -PICI- Programa d’Intervenció Comunitària i Intercultural , al barri del Clot (Fundació La Caixa).

-Ens trobem al barri .Programa de promoció del diàleg intercultural( Diputació de Barcelona) -Mediació, Espai Públic i convivencia , programa emmarcat en el Pla de Barris de Raval Sud que cerca millorar la convivència en el Raval

Serveis Transversals de Suport: SAP – Servei ‘Atenció i Prevenció contra la violència de gènere (56 participants) Tallers Violència Tolerancia Zero (28 participants) Servei d’Assessorament Jurídic (110 dones ateses) Servei de Tramitació de la Renda Mínima d’Inserció (18 dones ateses)

11

Consultora social especialitzada en gènere: 3 Plans d’Igualtat a Municipis de Barcelona 1 Pla Municipal d’Usos del Temps 2 Projectes d’’Assessorament en temes de gènere a Entitats Socials Gestió Xarxa NUST (Ajuntament de Barcelona) Gestió CIRD (Ajuntament de Barcelona)

Formació a Professionals: 404 professionals formats i 262 hores de formació impartides en els Àrees Temàtiques següents: Violència de Gènere; Violència en contextos multiculturals Incorporació de la perspectiva de Gènere; Tallers de Conciliació; Metodologies d’apoderament; inclusió i inserció

Projectes Internacionals d’Assessorament i Transferència: AMAL – Tunissia. Empoderament i Transferencia metodológica 100%Mamans – Tanger. Acompanyament i transferencia metodológica per a la implemntació de metodologies d’enpoderament amb mares solteres

Recerca Social i de Gènere: Algunes de les recerquesl en curs :

.

Projecte Daphne Empow-Air. Projecte transnacional coordinat per SURT que ha tingut com a objectiu una recerca europea sobre el fenomen de la violència masclista en les comunitats gitanes. (http://www.surt.org/empow-air/).

Projecte Daphne Speak Out. Projecte Transnacional que ha abordat el fenomen de la violència masclista des d’una perspectiva intercultural (http://speakoutproject.eu/).

Projecte Grundtvig Forward. Un projecte transnacional liderat per SURT que ha desenvolupat i implementat de forma pilot amb 150 dones migrades una nova metodologia per reconèixer, identificar i validar les competències de les dones migrades des d’una perspectiva de gènere i intercultural (http://forwardproject.eu/) Indicadors socials. Elaboració d’indicadors per a avaluar l’impacte social del programa de Recol·locació de Treballadores Sexuals (DIR-TS) que SURT du a terme des de l’any (2005) amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona – Regidoria de dones

12

Projectes en Cooperació

Projecte NORAI Norai és un Projecte Cultural i de Responsabilitat Social impulsat pel Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona al voltant de la gastronomia marítima que implica a diferents agents socials i culturals del barri del Raval.

Gestionat conjuntamente per Impulsem SCCL i Fundació SURT, dues entitats molt arrelats al barri del Raval i amb una extensa experiència en la integració social i laboral de col·lectius vulnerables, que decidiren unir les seves competències i crear una cooperativa de segon grau anomenada NORAI RAVAL SCCL. NORAI compta, a més, amb el recolzament de la Fundació Tot Raval, que és una plataforma formada per 60 associacions, institucions, persones i empreses vinculades al barri del Raval amb un objectiu comú: treballar per la millora de la qualitat del barri.

La missió de NORAI és doble. NORAI vol integrar l’espai del restaurant-cafeteria al Museu i participar d’aquesta manera en la incorporació de la gastronomia marinera dins del nou discurs museogràfic de l’MMB, i vol també contribuir a la millora de la qualitat de vida del barri del Raval, un barri amb una forta singularitat i on hi ha desigualtats socials. Aquest projecte vol contribuir a la millora d’aquest entorn i vol ajudar a la construcció d’un territori de convivència acollidor i pròsper per a tots els ciutadans del barri, el veïnat i la ciutadania.

13