Page 1

Cobertes.indd 1

29/05/2012 18:38:25


Cobertes.indd 2

29/05/2012 18:38:27


SUMARI 3

LA PORTADA

Revista Claror Núm. 77. IV època Estiu 2012

ELS SOCORRISTES, MÉS QUE VIGILANTS

30

OPINIÓ 4. Articles de Fernando Pérez, Oriol Camacho, Albert Solé i Antonio Franco 6. Entrevista curta: Xavier Amador, gerent de l’Institut Barcelona Esports

TENIR HÀBITS ESPORTIUS

ENTREVISTA 8. Andrea Fuentes, nedadora de sincronitzada EN FORMA 12. Crear-se hàbits esportius 16. A l’aire lliure: Entrena’t per marxar 19. Experiències: El casal d’infants del Raval participa en el Cros de Can Caralleu 20. En forma: Miscel·lània de temes BENESTAR I SALUT 24. Salut: L’osteopatia 26. Dietètica: Sucs, batuts i gelats casolans 28. Mens sana: Els amics imaginaris

12 26

SUCS, BATUTS I GELATS

REPORTATGE 30. Els socorristes, més que vigilants

Número 77. Quarta Època. Estiu 2012. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 27 - 2 - 2012 Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 Revista editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu, Marítim i l’Esportiu de Llinars del Vallès. CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

03_Sumari.indd 3

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 47. Centres esportius

28

ADREÇA DE LA REDACCIÓ Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat facebook.com/larevistaclaror issuu.com/fundacio_claror CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Cristian González, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian González REDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona Sanmartí SUPORT DE DISSENY: Laura Falguera DIRECCIÓ:

CLAROR CLUB 53. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

COL·LABORADORS: EN FORMA:

Núria Borràs, Alfons Font, Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó SECRETARIA:

Àngels Güell PUBLICITAT: J.L. Vide, Mª J. Castro IMPRESSIÓ:

Litografia Rosés DISTRIBUCIÓ: SPM

L’OSTEOPATIA

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.cat www.claror.cat facebook.com/fundacioclaror twitter.com/fundacioclaror CEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.cat CEM Sagrada Família. Cartagena, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.cat CEM Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.cat CEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 cancaralleu@cancaralleu.cat L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90 info@lesportiudellinars.cat

PATRONAT PRESIDENTA: Miquel Céspedes SECRETARI: Sílvia Martínez VICEPRESIDENT: Joan Riera VICESECRETARI: Dolors Bertran VOCALS: Antoni Aliana, Mercè Valentí, Nilda Folch, Santi Padró, Francesc Salas DIRECCIÓ

DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria

Borràs, Carlos Cano

DIRECTORS DE CENTRE: CEM CLAROR: Juanjo Zabala CEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons Font CEM MARÍTIM: Maru Carmona CEM CAN CARALLEU: Núria Sabartés L’ESPORTIU DE LLINARS: Marta Solé ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES: Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona COMPROMÍS SOCIAL: Ester Benach

30/05/2012 12:21:20


4

OPINIÓ LA COLUMNA

FERNANDO PÉREZ Fundació per a la Salut Geoambiental

El wifi, un risc per a la salut La preocupació dels espanyols pels possibles efectes dels camps electromagnètics en la nostra salut ha augmentat 5,7 punts en quatre anys, segons un informe recent elaborat amb dades de l’Eurobaròmetre. No es tracta només de les antenes de telefonia mòbil o les torres d’alta tensió; hi ha fonts de contaminació en les quals mai pensem, com el wifi. És a tot arreu: a les llars, a les escoles, als autobusos, a les biblioteques, als carrers, emetent radiacions les 24 hores del dia. Hi ha pocs estudis científics sobre la perillositat que té, ja que es tracta d’una tecnologia molt recent. Sí que hi ha, en canvi, milers d’estudis clínics, de laboratori i epidemiològics que adverteixen del risc de les emissions de telefonia mòbil, el mateix tipus de radiació d’alta freqüència que el wifi. Sense anar més lluny, l’informe Bioinitiative del 2007 recopila més de 1.500 informes revisats i publicats per equips científics de gran prestigi internacional. Totes aquestes dades són aplicables al wifi, que treballa en freqüències immediates a les de la telefonia mòbil. Un dispositiu wifi emet nivells de radiació molt per sobre dels recomanats a Bioinitiative. El Consell d’Europa va adoptar el maig del 2011 aquestes recomanacions i les va traslladar als estats membres de la UE. Aquell mateix mes i any, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) van declarar les radiacions d’alta freqüència com a possibles cancerígenes. Segur que no hi ha risc?

04-07_Opinio.indd 4

CARA A CARA

Es garanteix la renovació de càrrecs en federacions esportives? Les federacions esportives catalanes estan regulades àmpliament pel Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport i el Decret 58/2010, del 4 de maig, d’enORIOL CAMACHO titats esportives de Catalunya, principalment. Aquesta norma- Fed. Cat. Futbol tiva estableix amb caràcter general els membres afiliats que tenen dret a vot, quin ha de ser el procediment d’elecció dels càrrecs de la junta directiva (que compta amb totes les garanties electorals) i quina és la durada màxima dels seus mandats (sis anys). Aquest procés està tutelat per una junta electoral escollida per sorteig entre els membres presents a l’Assemblea General que el convoca, les decisions de la qual poden ser impugnades davant l’òrgan administratiu adscrit a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb potestats jurisdiccionals revisores en l’àmbit electoral, entre altres: el Tribunal Català de l’Esport. A més, l’acte de les votacions, controlat per l’esmentada junta electoral, també pot estar supervisat pels interventors designats pels candidats i per representants de la Secretaria General de l’Esport o la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Fins i tot també està prevista la possibilitat de promoure un vot de censura. Per tant, es pot dir que la legislació esportiva catalana vigent ha fet esforços considerables per garantir la renovació periòdica dels càrrecs federatius mitjançant processos nets i transparents.

LA VINYETA

Quan la cadira del teu despatx ja té la forma única del teu cul perds l’ambició i arriba un dia que creus que ets imprescindible. Que sense tu la federació no sabrà funcionar, que si entren els altres ho espatllaran tot, i ALBERT SOLÉ que el millor per a l’esport que Periodista defenses, no el millor per a tu, és tornar-te a presentar per setena vegada. I tornes a seure al teu fantàstic despatx i mires la foto que et van fer el primer dia i no t’adones que han passat els anys. Aquest podria ser Ángel María Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) des del 1988. Sí, sí, 1988. I aquest mes de febrer ha estat reescollit per quatre anys més. Si Villar fos polític no hauria durat més de dos mandats, però en el món de les entitats esportives la democràcia és més light. En clubs petits hi ha presidents que també fa molts anys que hi són, però perquè no troben un relleu. Ningú no vol els maldecaps de gestionar una entitat petita, deixar-hi hores i diners, a canvi de res. Però en una federació gran, o un club de futbol de Primera, hi ha bufetades per la cadira del president i pocs la deixen anar per voluntat pròpia. És massa llaminera. Els més honestos només busquen prestigi social, i els menys... bé, ja ho sabeu. Jo obligaria a la limitació de càrrecs per llei, com a la presidència dels Estats Units. Potser ens perdríem de tant en tant algun bon dirigent que podria fer-ho bé més de deu anys seguits, però segur que eliminaríem un munt de paràsits que poblen l’esport i la política espanyola.

NO

Vinyeta de Caye, publicada a SPORT, el 28/5/12

29/05/2012 18:46:21


OPINIÓ

5

TRIBUNA ANTONIO FRANCO Periodista

La millor medalla dels Jocs de Barcelona 92 Han cristal·litzat tants tòpics sobre Barcelona 92 que en aquest vintè aniversari de la seva celebració és interessant intentar revisar-los. La perspectiva dels anys transcorreguts, però també la influència en els Jocs següents, i el seu pes en l’evolució de la ciutat, aporten la profunditat necessària per fer tals valoracions. Van ser tan magnífics els Jocs com es diu? Sí, rotundament. Hi ha unanimitat internacional a subratllar-ho. El temps no ha entelat en absolut el seu prestigi en gairebé tots els paràmetres: l’esportiu, l’organitzatiu, l’econòmic i el de la imatge. Els millors de la història? Això ja és molt dir. Cada cita olímpica té el seu context específic. Han existit tants Jocs, tan heterogenis i en moments tan diferents, que resulta injust, a més de difícil, comparar-los. Van transformar realment Barcelona? No n’hi ha cap dubte. La van posar en el mapa de les grans ciutats del món? Aquesta gran frase que ha passat a la història com

a definitòria de BCN 92 és excessiva. Internacionalment parlant, la ciutat ja estava molt reconeguda abans d’aquest gran esdeveniment pel seu pes cultural. Però és cert que la va fer descobrir a molts ciutadans atents a altres aspectes. Una altra qüestió: van canviar la imatge tòpica d’Espanya en la percepció mundial? Encara que resulti incòmode barrejar els Jocs de Barcelona i l’Expo de Sevilla, la seva coincidència en el temps va projectar cap a l’exterior una visió conjunta amb detalls contradictoris. En tot cas, Barcelona va difondre la modernitat, la categoria i la pluralitat de la nova Espanya democràtica. El primer que cal subratllar del repte organitzatiu dels Jocs és que l’equip que els va preparar i gestionar, encapçalat per l’alcalde Pasqual Maragall i el seu responsable, Josep Miquel Abad, va aconseguir una fita en eficiència i qualitat. I també en participació de països i col·laboració de voluntaris. Barcelona va

tenir sort, sens dubte, amb els països. Després de diversos Jocs tacats per enemistats polítiques els nostres van ser el retorn a la normalitat, sense boicots per primera vegada en molts anys. Vam acollir la reincorporació de Sud-àfrica i Cuba (absents en cites anteriors per considerar-les empestades), l’estrena de l’Alemanya reunificada i, en ple procés de descomposició de la URSS, vam albergar el seu comiat olímpic amb un equip conjunt de les seves nacions. En l’àmbit esportiu, altíssim nivell, amb l’estrena d’una altra normalitat: la participació dels jugadors de bàsquet de l’NBA, els més professionalitzats del món, trencant la hipocresia que diferenciava fins aleshores els professionals que ho eren públicament dels que vivien de l’esport mantenint l’aurèola d’amateurs. Però el més esplendorós de la cita va ser l’èxit de l’aposta d’aprofitar Barcelona 92 per resoldre algunes de les grans qüestions logístiques i

urbanístiques pendents de la ciutat. Primer, recuperar l’ús popular del mar immediat fins llavors amagat. Segon, arrodonir el mapa d’accessos i comunicacions internes. Tercer, injectar mil gotes de qualitat a la seva condició de ciutat oberta i mediterrània. I amb una dada important: els diners es van invertir bé, amb serietat essencial. En aquella etapa que ara, per l’actual crisi econòmica, hem descobert que en altres llocs ja cavalcava la immoralitat en moltíssimes actuacions públiques, Barcelona va tenir contenció i control. Quan revisem què va suposar aquell any 92 per a Espanya és inevitable remarcar que a diferència de Sevilla, on bona part dels costos de l’Expo han demostrat no estar pensats amb òptica de futur, Barcelona va sumar actius útils per a la seva personalitat futura. Aquesta mereix, sens dubte, la millor medalla que van repartir aquells inoblidables jocs olímpics. Per Laia Pineda

L’ENQUESTA

Segueixes algun règim abans de les vacances d’estiu? L’opinió a www.claror.cat

Fabrizio Spargoli 32 anys

No faig res especial, només intento menjar una miqueta menys per poder perdre pes ara que arriba l’estiu.

04-07_Opinio.indd 5

Neus Alonso 77 anys

Sí que vigilo una mica el que menjo, però ho faig tot l’any. Quan arriba l’estiu no em cal fer res perquè estic bé de pes.

Jose Antonio Atencia Maria Rosa Marz 50 anys 62 anys No, em cuido tot l’any igual perquè és més fàcil i ho necessito, però no faig res especial abans de l’estiu.

Sí, de fet jo he de vigilar sempre el que menjo perquè sóc propensa a engreixar-me i a l’estiu em cuido més encara.

Fi: 25 de maig Total respostes: 116 Sí: 55 % No: 31 % NS/NC: 2 % Indiferent: 12 %

29/05/2012 18:46:23


6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

Xavier Amador, gerent de l’Institut Barcelona Esports

«Ens hem de moure per fer que l’esport sigui un dels pilars de futur de Barcelona» Quins són els principals reptes de Barcelona en l’àrea d’esports? N’hi ha molts i diversos, però per sobre de tot el que cal és moure’ns entre tots els agents del sector esportiu per fer que l’esport sigui un dels pilars del futur de Barcelona. Des de l’IBE i l’Ajuntament volem escoltar totes les entitats esportives per aconseguir que l’esport torni a ser un dels eixos de la vida dels barcelonins. Quin serà el paper de l’Institut Barcelona Esports? Volem que l’IBE tingui un paper d’aglutinador de tot el sector esportiu de la ciutat. Volem que sigui el pal de paller que permeti que l’esport evolucioni cap a les demandes que tots els agents implicats ens facin arribar. L’IBE ha de ser el punt d’unió de clubs, gestors, federacions, escoles i tutors. No oblidem que l’esport és un aspecte molt important en la marca Barcelona. És un factor que posiciona la nostra ciutat des dels Jocs Olímpics del 1992. Hem de continuar treballant perquè els grans esdeveniments esportius que acollirà la capital catalana en els anys vinents es visquin pels ciutadans abans, durant i després de la seva celebració. Per això és bàsic que hi collaborem tots. Quins són els pilars bàsics del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022? De moment hem marcat un esborrany bàsic que estem treballant amb els diversos agents esportius en sessions plenàries per modular-lo i ferlo útil. Per fer-ho cal consens, tot i que n’hem definit el pla estratègic en sis dimensions,

04-07_Opinio.indd 6

Xavier Amador (Barcelona, 1969) és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Va ser director de l’Àrea de Serveis Urbans i regidor d’Esports i Agermanament de Sant Cugat del Vallès. Actualment, és el gerent de l’Institut Barcelona Esports de Barcelona. que són l’esport i la ciutat, l’esport i el club, l’esport i l’economia, l’esport i la marca Barcelona, l’esport en la seva dimensió social com a eina de cohesió i, finalment, l’esport educatiu. Ja s’han fet reunions amb els agents implicats. Quina n’és la predisposició? Hi ha molt bona predisposició. Com sempre, en aquests projectes la ciutadania mai no falla i hi ha un brou de cultiu idoni. A les sessions han vingut clubs, escoles, federacions i gestors esportius que ens han permès crear una gran base de dades. La idea és continuar treballant en més sessions per acabar en una gran jornada resum per perfilar el Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. Serà el punt culminant o l’inici d’una nova etapa que també estarà marcada per la creació del

«Malgrat la crisi, veig empenta en els gestors esportius»

Consell Municipal de l’Esport, que serà l’òrgan que representarà el sector esportiu a l’hora de parlar amb les institucions i proposar iniciatives. Un dels propòsits del nou pla és corregir el pla elaborat el 2003... No és una correcció, però l’esport ha canviat en aquests anys i volem que el nou pla s’adapti en la nova Barcelona que ara tenim. A més, volem aprofitar aquesta conjuntura perquè tots els agents esportius hi diguin la seva. Què més ha de fer la ciutat per continuar sent tot un referent esportiu? S’ha fet una gran feina, però en la situació actual el que cal és assegurar la viabilitat econòmica dels projectes de primer nivell. Assegurar això implicarà poder-los continuar fent en el futur. Cal treure el màxim rendiment de la inversió pública que es fa per organitzar aquest tipus d’esdeveniments. Hem de vetllar perquè hi hagi un retorn econòmic per a la ciutat. La idea és que aquests esdeveniments esportius segueixin

promovent la marca Barcelona en l’àmbit internacional, però també serà igual d’important que els barcelonins s’impliquin i els visquin al màxim. Per garantir això volem que hi hagi esdeveniments paral·lels a aquestes grans cites esportives on participin el Consell Esportiu Escolar de Barcelona o els clubs de la ciutat. A més, aquests esdeveniments també han de servir per cohesionar socialment la ciutat. Està previst construir més centres esportius municipals? Sí, però amb criteri. L’ampliació d’instal·lacions municipals ha d’anar lligada estretament a la seva viabilitat futura. Tampoc cal oblidar que una altra via per continuar creixent és ampliar, millorar i coordinar les instal·lacions que ja tenim actualment. Hem de treure el màxim rendiment possible als centres que tenim. Des de l’IBE està previst donar un cop de mà a les empreses dedicades a la gestió esportiva? Ja s’està fent. Estem ajudant econòmicament diverses entitats esportives a tirar endavant els seus projectes respectius. Perquè a Barcelona hi ha moltes iniciatives en el sector esportiu, hi ha molta activitat malgrat el que es pugui pensar per la crisi. Des dels diversos gestors veig moltes ganes i empenta per seguir endavant. Ara bé, cal tenir molt present que s’han d’engegar projectes que siguin sostenibles en el temps. No hem d’oblidar que no tot s’arregla amb diners, també cal saber-se coordinar. Però no tinc pas cap dubte que si ens hi posem ho aconseguirem entre tots.

29/05/2012 18:46:25


OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

29/05/2012 18:46:31


8

L’ENTREVISTA

Foto: Cristian González

08-11_Entrevista.indd 8

29/05/2012 18:49:29


L’ENTREVISTA

9

Andrea Fuentes, nedadora

«L'objectiu és pujar al podi» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cgonzalez@claror.cat

S’acosta la gran cita olímpica de Londres 2012 i una de les esportistes amb més opcions de medalla és Andrea Fuentes (Tarragona, 1983), nedadora de l’equip espanyol de natació sincronitzada que ja va aconseguir a Pequín 2008 dues plates. Ara, l’objectiu és mantenir-se en les posicions de podi. Tot un repte per al qual fa mesos que es prepara. Quin és el teu objectiu per a Londres 2012? El meu objectiu és guanyar una medalla olímpica, i l’objectiu en el qual somio és aconseguir la medalla de plata. Si superéssim les xineses en alguna modalitat seria increïble, però fer bronze ja seria una gran

08-11_Entrevista.indd 9

Fa uns anys, quan es parlava de natació sincronitzada, era inevitable parlar de Gemma Mengual, però des que la barcelonina es va retirar el nom d’Andrea Fuentes ha cobrat protagonisme. La tarragonina ha assumit el nou rol de líder de l’equip de sincronitzada i afronta el repte olímpic de Londres 2012 amb moltes ganes. L’objectiu és posar les coses difícils a les grans favorites: les russes i les xineses. fita per a nosaltres. Creus que algun dia podreu desbancar les russes del primer lloc? Sempre faig la broma de dir que tindrem opcions de desbancar-les si les russes s’ofeguen a la meitat de l’exercici. Siguem realistes: hem canviat generacionalment l’equip i el duo i veig complicat acabar primeres. Ja seria una gran cosa poder superar les xineses. Quines diferències hi ha entre russes i xineses respecte de vosaltres? Rússia i la Xina són dos països que disposen de moltes aspirants a la selecció i, per tant, tenen una selecció natural molt gran. Hi ha molta competència i, a més,

tenen un gran pressupost, especialment la Xina, que ha fet una gran inversió en els darrers anys per tenir una gran entrenadora i disposar d’unes instal·lacions excel·lents. Pel que fa a Rússia, cal dir que és el país amb mes tradició i té moltes llicències. El miracle és que nosaltres estiguem en disposició d’ocupar la tercera plaça, perquè si ens comparem amb altres països som moltes menys. L’equip olímpic espanyol té dipositades moltes esperances en vosaltres. Et sents pressionada? Sí, una mica. Molta gent es pensa que més que aconseguir una medalla el que farem serà destronar Rússia perquè

29/05/2012 18:49:32


10 L’ENTREVISTA

Foto: Federació Catalana de Natació

Molt personal...

«Amb la Gemma jo era l’aprenent i ella la mestra. Ara, amb l’Ona tot és més democràtic. Ens enriquim mútuament i això m'agrada» amb l’altre equip vam estar a punt. Però vull reiterar que hem canviat d’equip i és un objectiu inassolible ara mateix. Sincerament, em sabria molt de greu que en cas d’aconseguir la medalla de bronze, que és el nostre objectiu real, hi hagués gent que se sentís decebuda perquè no hem quedat primeres. Això és molt més difícil del que sembla, però de pressió sempre n’hi ha i t’hi has d’acostumar. Per què en altres disciplines a l’aigua l’equip olímpic espanyol decep? Ja veurem què passarà a Londres, però en el cas de la natació sí que és veritat que els bons resultats costen d’aconseguir. Només s’obtenen medalles en piscina curta, on no hi ha tants competidors com en l’oficial. No puc opinar gaire dels altres perquè no sé com entrenen. Però, per exemple, el waterpolo masculí sempre ha donat grans resultats en les olimpíades. Per cert, no vull oblidar l’equip de waterpolo femení, que s’ha classificat per a Londres 2012. I pel que fa als de natació els desitjo el millor dels resultats. Com et vas iniciar a la sincronitzada? Va ser a través de l’Anna Tarrés, la meva entrenadora actual, que aleshores treballava al Club Natació Kalipolis. Va

08-11_Entrevista.indd 10

decidir reclutar noies a totes les escoles del voltant i va anar posant vídeos de promoció. Jo i algunes amigues ens hi vam apuntar. Em vaig formar a la piscina de Can Caralleu fins als tretze anys. Què té d’esport i d’art la sincronitzada? La puntuació que ofereix el jurat és cinquanta per cent artística i cinquanta per cent tècnica. En principi aquests dos factors tenen el mateix pes a l’hora de puntuar, però al final sempre té més pes la part tècnica. Subliminalment, si veus algú fent-ho tot molt bé tècnicament, et sembla que tot és més maco encara que no sigui tan artístic. Què significa per a tu l’Anna Tarrés? Per a mi ha estat una de les grans educadores de la meva vida. No només des del punt de vista tècnic pel que fa a la natació sincronitzada sinó també pel fet de viure tantes hores juntes i passar per moments tan bèsties. I sobretot perquè la conec des que sóc petita. M’ha format com a persona. Té fama de ser molt dura… Sí que ho és. És molt dura, però és que ho ha de ser perquè estem en un esport d’elit. Això no és el cau. Com et portes amb la teva companya de duo, l’Ona Carbonell? Molt bé. Tenim uns caràcters molt assimilables l’una amb l’altra. Tenim una escala de valors molt semblant i això fa possible la convivència. Pensa que compartim moltes hores juntes i passem per situacions

Una ciutat per viure? Prefereixo el món rural Un lloc per anar de viatge? Islàndia Un plat? Una bona taula d'embotits, formatge i pa amb tomàquet Un llibre per llegir? Crim i càstig de Dostoievski Una pel·lícula de cinema? Amélie de Jean-Pierre Jeunet Un mitjà per estar informat? La premsa Quin diari llegeixes? El País Mar o muntanya? Muntanya davant del mar Un cantant o grup musical? Pink Floyd Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Friedrich Nietzsche Un personatge actual? Dave Gaham de Depeche Mode Un esportista que admiris? Natalia Ischenko. És molt humil Què valores més de les persones? Que busquin fer el bé Si un dia fossis president del govern o de l’ONU quina primera decisió prendries? Obligar tots els països a complir el protocol de Kyoto Dretes o esquerres? Esquerres Què t’enduries a una illa deserta? El meu company Un desig confessable? Agafar un avió amb destinació a una illa deserta

molt extremes plegades. Hem compartit moltes vivències i a aquestes altures ja semblem un matrimoni. És la persona que veig més. Unes dotze hores al dia. Quines diferències has notat respecte de la Gemma Mengual? Amb la Gemma jo era l’aprenent i ella la mestra. Ara, amb l’Ona tot és més democràtic. Sempre m’ha agradat aprendre de tothom i no pel fet que ella sigui més petita jo sàpiga de tot més que ella. Ens enriquim mútuament i això és el que més m’agrada. Està bé per aprendre. Què et sembla la retirada de la Gemma? De fet, quan va tenir el fill ara fa dos anys ja es va retirar. No m’esperava ni que tornés, però quan vaig veure que ho feia vaig admirar molt la seva manera de sobreposar-se i va arribar un punt en què

29/05/2012 18:49:33


Foto: Federació Catalana de Natació

L’ENTREVISTA 11

«Evadir impostos és un robatori» vaig pensar que s’acabaria quedant amb nosaltres, perquè es va posar en forma molt ràpidament. Em va deixar al·lucinada. Però al final es va veure que tantes coses a l’hora no podien ser. Criar un fill, portar un restaurant i entrenar era impossible. Creus que encara tenia corda? Físicament hauria pogut continuar, però crec que va ser la seva ment la que va dir prou. Ella ara és més feliç a fora que a dins de l’aigua. Estic molt contenta per ella. I tu, aguantaràs gaires anys més? Si penses molt enllà et desanimes. De moment tinc al cap les olimpíades d’aquest estiu i en el mundial de natació de Barcelona de l’any que ve. Després ja veurem. El dia que no pugui més plegaré. Quin és el teu dia a dia? De dilluns a dissabte comencem a les vuit i segons el dia fem primer gimnàstica artística de tipus acrobàtica, treballant l’agilitat i la força segons el teu propi pes, i uns altres dies fem peses al gimnàs. A les deu anem a la piscina fins a les dues. Després tenim dues hores per dinar i descansar. A partir de les quatre i fins a les vuit continuem entrenant. Com valores que determinats esportistes evadeixin impostos? Per a mi això és un robatori. No puc

08-11_Entrevista.indd 11

entendre que esportistes que guanyen sumes de diners estratosfèriques facin això. Curiosament aquestes coses sempre les fan els que més guanyen. I els que cobrem normal paguem sempre el que toca. Com veus la situació actual? Com a esportistes d’elit que som no estem notant gaire la crisi, però sí que en algunes competicions no hi hem pogut anar i abans sí. Tenim la sort de viure en una bombolla de protecció. Pel que fa al panorama que observo llegint els diaris veig que la situació és més complicada del que es preveia o del que ens havien dit inicialment. Crec que s’està amagant informació a la població. Creus que els esportistes s’haurien d’implicar més socialment i políticament? Crec que sí. Em posa molt nerviosa veure que hi ha esportistes que opten per no implicar-se en política. És una opció legítima però no poden oblidar que depenen d’una organització política, reben diners de la societat i no poden desvincular-se’n així. No es pot passar de tot. Hem de saber que molta gent agafa els esportistes com a exemple i per això cal implicar-se més. Especialment els esportistes de les disciplines més mediàtiques.

29/05/2012 18:49:37


12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

31/05/2012 12:15:56


EN FORMA! 13

Consells per traçar una disciplina esportiva freqüent

Com crear-se hàbits esportius MARC RAYA, tècnic de condicionament físic l'Esportiu de Llinars mraya@lesportiudellinars.cat

Al marge del vessant d’espectacle que té l’esport, en què la majoria de les persones que hi assisteixen ho fan només com a espectadors i són una minoria els qui hi participen activament, hi ha molts estudis científics que indiquen que la promoció d’hàbits esportius entre una majoria de la població és un mitjà excel·lent per prevenir i tractar malalties. L’esport suposa, a més, una fantàstica alternativa a estils de vida perjudicials per a la nostra salut molt arrelats a les societats occidentals contemporànies, i esdevé un camí per ampliar la xarxa de relacions socials (molt de moda a l’actualitat). L’estil de vida que s’imposa en les societats occidentals contemporànies apunta a uns hàbits sedentaris de la població: les

12-23_EnForma.indd 13

la importància de l’activitat física i l’esport per a la salut i la qualitat de vida de les persones està creixent. Cada vegada tothom n’és més conscient i fins i tot hi ha estudis científics que indiquen que la promoció d’hàbits esportius és un mitjà excel·lent per prevenir i tractar malalties. presses, l’estrès, la limitació del temps d’oci i la mandra ens hi aboquen. Per això, cadascú ha de procurar allunyar la mandra, organitzar l’agenda i traçar una disciplina esportiva freqüent. l’esport en la joventut En els joves, per exemple, l’esport competeix amb un altre tipus d’oci més sedentari, com l’oci nocturn o l’oci digital, en un context en què les hores dedicades a la formació i al treball redueixen el temps lliure. Durant la infància i l’adolescència és quan més exercici físic practiquem i, a més, ho fem de forma natural perquè els jocs i la iniciació a diferents esports faciliten aquesta activitat. És en aquest moment de la vida en què per mitjà de

l’activitat física i l’esport es pot incidir en valors d’igualtat, respecte, normes, esportivitat i autosuperació. Ara bé, s’ha de tenir en compte diversos factors. En primer lloc, cal evitar la simulació de l’esport d’elit amb comportaments incorrectes d’esportistes molt mediàtics cap als àrbitres. També és negatiu que el pare, la mare, el delegat o l’entrenador protestin una decisió arbitral i insultin el col·legiat. És important evitar l’excés de responsabilitat perquè pot implicar erròniament que l’únic realment important sigui guanyar. Cal evitar frases com «Quants gols has marcat avui?», o quan la victòria ha sigut molt clara, «Doncs sí que eren dolents».

31/05/2012 12:15:58


14 EN FORMA!

«hi ha una modalitat esportiva per a cadascú segons el temps disponible, l'estat físic o les inquietuds» En tercer lloc, l’excessiva reglamentació juga en contra de la flexibilització i l’adaptació que necessiten els nens i nenes. Finalment, cal evitar la hiperespecialització que porta a rols massa definits (el porter, el lateral, el davanter...). L’esport escolar hauria de permetre la vivència d’una àmplia gamma de moviments. Però a mesura que anem complint anys, les oportunitats de fer exercici físic es van reduint. La manca de temps lliure s’observa tant a la mitjana edat com a l’època de la jubilació. A la primera, les nombroses responsabilitats laborals i familiars deixen molt poc temps per a l’activitat física. A més, l’exigència física dins de l’entorn laboral ha disminuït de manera considerable, fet que provoca que augmenti el nivell de sedentarisme. En la segona etapa, la jubilació, el temps lliure augmenta, però l’inconvenient és que les generacions que avui dia estan en aquesta etapa encara no han estat educades en l’esport com a hàbit i, sobretot, no han tingut oportunitat de practicar-lo abans. Tot i que cada vegada es reconeix més la importància de l’activitat física i l’esport i com milloren la qualitat de vida, encara hi ha traves que dificulten la implicació en activitats esportives i impedeixen el

12-23_EnForma.indd 14

gaudi dels nombrosos beneficis que té l’esport per a la salut des del punt de vista mental i físic. arribada la primavera... Són moltes les persones que, amb l’arribada de la primavera, s’animen a practicar algun esport. Mantenir-se en forma no és qüestió d’edat. Hi ha una modalitat esportiva per a cadascú segons el temps disponible, l’estat físic o les inquietuds. Els experts relacionen l’esport amb una existència més saludable. La salut és «l’estat de complet benestar físic, mental i social i no només l’absència de malalties», segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I és, precisament, en la recerca d’aquest benestar en què la pràctica d’exercici físic

té un paper important. Els qui practiquen esport ressalten que els beneficis es noten des del primer dia i que l’exercici els transmet la sensació subjectiva de trobar-se millor. Aquestes valoracions no tan sols afecten el físic, sinó que psicològicament també es fan patents, de manera que nombrosos estudis coincideixen a afirmar que l’esport és positiu per a la salut. Com Crear-se hàbits esportius L’hàbit esportiu és extremament beneficiós per a qui el practica, perquè ajuda a mantenir el to muscular i la bona salut dels ossos. Si, a més, això es combina amb una dieta adequada, els beneficis de la pràctica de l’esport es multipliquen amb l’assoliment d’una sensació de benestar. És necessari que l’esport tingui per a la persona un atractiu de suficient pes per dedicar-li una mica de temps. En molts casos, aquest element hi serà present (diversió, companyia, aire lliure, alliberació de tensions…) i caldrà mantenir-lo i enfortir-lo. Altres vegades no hi haurà cap atractiu, fet que obligarà a centrar l’esforç inicial al desenvolupament d’un mer interès per participar. També poden contribuir en la motivació l’enfortiment de la pròpia autoeficàcia i autoestima, quan es percep la seva potenciació a través de la participació. Sense una motivació bàsica estable, és difícil notar la necessitat de donar continuïtat a la pràctica esportiva, fet que dificulta el desenvolupament d’elements fonamentals per a la formació integral de l’individu. Per exemple, la il·lusió per aconseguir fites personals, la disciplina i

31/05/2012 12:16:02


EN FORMA! 15

«si la persona se sent bé practicant esport, possiblement estem ajudant a mantenir o millorar la seva salut » la lluita per aconseguir-les dins dels límits que estableixen les regles, la constància en l’esforç, la superació de moments difícils i els resultats adversos, sense oblidar el coneixement de la gratificació interna que comporta proposar-se reptes, lluitar per aconseguir-los i assolir-ne molts. Si aconseguim que la persona se senti bé practicant esport, possiblement l’estem ajudant a mantenir o millorar la seva salut i consolidar o promoure’n la qualitat de vida. A més, cal no oblidar el fet d’intentar adequar al màxim l’activitat fisicoesportiva a les característiques individuals de cada persona, encara que això impliqui introduir modificacions en normes, instruments i altres elements. També és important que predomini en l’activitat la recerca d’experimentació d’emocions agradables, que són els millors criteris subjectius i objectius amb els quals s’han assolit bons resultats per a la persona. No es pot oblidar l’orientació de l’activitat tenint en compte l’entorn social de la persona, fet que permet la creació d’una xarxa d’afecció o suport interpersonal. També és necessari flexibilitzar al màxim la direcció dels programes d’activitat física esportiva, millorar la comunicació entre participants i flexibilitzar la presa de decisions per potenciar al màxim la participació. Finalment, cal continuar avançant en la capacitació professional i la investigació científica d’aquestes activitats. un exemple pràCtiC En el cas d’una persona que li costa molt anar al gimnàs, si està abonada a un centre que disposa de zona de spa, la recomanació inicial seria que hi anés tres cops per setmana. L’objectiu és que aquesta persona relacioni la instal·lació amb els nombrosos beneficis que té l’esport, tant des del punt de vista físic com mental. Progressivament, aquesta persona hauria d’alternar la zona de spa amb la sala de fitness o la piscina per dur a terme la seva rutina i aconseguir els objectius que s’ha plantejat.

12-23_EnForma.indd 15

El pàdel, un esport social El pàdel ha passat de ser un esport de pocs a esdevenir un fenomen popular gràcies al seu alt component de socialització

XABI PÉREZ i BELÉN RIPOLL, responsable tennis i pàdel CEM Can Caralleu i Llinars

El pàdel és un esport recent, ja que es juga des de l’any 1973 a Argentina i Espanya. Actualment s’expandeix cap a altres països del món. Al principi, el pàdel es va etiquetar com un esport elitista perquè les primeres pistes es van construir a Marbella i hi jugava la jet set. Avui dia, és un esport popular que en els últims anys s’ha posat de moda i ha guanyat adeptes. El pàdel, a més d’implicar activitat física, és una altra manera de mantenir o ampliar el cercle d’amistats. el seCret de l'èxit Les raons principals són que és un esport divertit perquè els partits són de quatre jugadors, té una corba d’aprenentatge ràpida en què, sense gaire tècnica, es poden començar a jugar partits i és físicament assequible perquè entre dues persones es cobreix tot el camp. Un altre dels factors gratificants del pàdel és que, quan el punt sembla perdut, sempre el pots recuperar amb el rebot de la pilota al vidre o mur. Els materials han millorat amb els anys, cosa que ha facilitat l’aprenentatge del pàdel per a principiants i en edats petites. Un altre dels avantatges de les millores dels materials és que eviten possibles lesions als practicants. La pista de pàdel, com que té unes mides reduïdes, fa que s’interactuï molt amb els companys de joc. A més, amb la introduc-

ció de les pistes de vidre s’ha millorat la visibilitat i el públic pot veure des de fora l’evolució del joc. El pàdel és un esport de cooperació. Cal la col·laboració amb la parella de joc per aconseguir un resultat comú. És molt important la comunicació amb el company per decidir quines pilotes juga l’un o l’altre, sobretot les pilotes que van al centre dels jugadors o els globus. Una bona comunicació dóna un extra per anticipar-se a la jugada i estar més ben preparats per colpejar. Les classes, les lligues o els campionats de pàdel ajuden a integrar-se en els centres esportius i donen la possibilitat de poder conèixer persones per compartir aquest esport. Actualment, hi ha molts campionats de pàdel i molts formats diferents per jugar, tant per parelles com per equips. Això fa que es multipliquin les possibilitats de conèixer gent. S'OFEREIX A CEM Can Caralleu i l'Esportiu de Llinars

31/05/2012 12:16:04


16 EN FORMA! a l'aire lliure el tibet, els alps, les terres polars, la patagònia, el Colorado, els parcs naturals del Canadà... mil i un llocs per gaudir caminant tot recorrent climes, cultures, gastronomies i orografies molt dispars sense oblidar que també podem caminar per descobrir el nostre territori. això sí, per fer-ho cal preparar-se correctament amb un entrenament que redueixi els riscos de patir molèsties o lesions.

Entrena't per marxar

SERGI CEDRÚN, tècnic condicionament físic CAN CARALLEU scedrun@cancaralleu.cat

Tot i que caminar i descobrir són activitats inherents a l’ésser humà, oficialment es considera que la idea moderna i esportiva del trekking prové de la fase d’aproximació al camp base que es fa a les grans expedicions per pujar muntanyes tan conegudes com l’Annapurna o el K2. Però no cal marxar tan lluny. Si tenim en compte que som el segon país més muntanyós d’Europa és fàcil entendre com d’important és el trekking i l’excursionisme a Catalunya. Els Pirineus, el Prepirineu, la llarga i extensa Serralada Prelitoral des de l’Ebre fins al Ter, la Serralada Litoral, etc. tres nivells Podríem proposar tres nivells: el nivell més senzill serien excursions fàcils a no gaire altura, de poca dificultat tècnica i poca durada. Solen ser passejades de no més de dos dies, de descoberta de

pobles i paratges naturals situats en rutes marcades per organismes oficials com els SL (senders locals), PR (petit recorregut) o alguns GR (gran recorregut) que configuren una xarxa de camins marcats. En un nivell intermedi podríem situar els GR més llargs i complicats, a partir de 50 quilòmetres i un mínim de dos dies de recorregut, fins a setmanes, com el GR-1 que va des de l’Empordà fins a Finisterre, a Galícia! I per últim, també hi ha les pujades i baixades o les rutes entre pics a gran altitud, que solen ser d’un nivell d’exigència

físic i tècnic força elevat, ja que hi ha grans desnivells i zones de neu i gel amb trams d’escalada. entrenament d'iniCiaCió Tothom pot fer una sortida de muntanya senzilla sense gaires complicacions. Només cal estar acostumat a fer caminades de poques hores o d’un dia com a màxim. Si no es té cap lesió o problema cardiopulmonar es pot fer un entrenament de tres dies a la setmana en què el primer es camina una distància mitjana a un ritme rapidet, el segon es fa una ruta

CLAROR 12-23_EnForma.indd 16

31/05/2012 12:16:09


a l'aire lliure EN FORMA! 17 17

amb diferents desnivells per habituar el cor i les cames i al tercer es fa una sortida entre dues i sis hores a ritme de caminada. En tres mesos ja podrem fixar una data per fer un trekking de nivell fàcil. entrenament avançat Si ja fa temps que fem sortides de muntanya del nivell anterior i cada cop les fem més llargues i amb més desnivell, s’hauria de complementar l’entrenament traient una de les sessions de caminada i posant-ne una de tonificació muscular amb el propòsit de buscar el treball de força-resistència amb màquines musculars de fitness (les de tren inferior, complementant-les amb l’el·líptica i l’stepper), treballs de cames amb el propi pes i (molt important per evitar esquinços de turmell) el reforç amb propiorecepció. Haurem d’enfortir i també estirar quàdriceps, bíceps femorals, glutis, bessons i lumbar, entre altres, i no descuidar mai el tren superior, ja que com més llarg i complicat sigui el trekking, més pes hi haurà a la motxilla. Per tant, no oblideu treballar tota la zona escapular fent especial atenció a deltoides, trapezi, dorsals, paravertebrals lumbars i tríceps per portar bé els bastons. estiraments Sigui durant els entrenaments, una caminada de dues hores o després d’un trekking de tot un dia, és important no descuidar-se d’estirar i parar atenció al nostre cos perquè portem un cansament acumulat i és important saber estirar sempre bé i, sobretot, escoltar el cos per saber què ens està dient. En el cas dels estiraments sempre passa que es deixen per al final, però cal mentalitzar-se que hauria de ser el primer que fem. Per acabar, cal tenir present la quantitat de teràpies i ajudes que hi ha per al postentrenament, com la fisioteràpia, l’hidromassatge, la sauna o els automassatges, entre altres. Perquè si no cuidem el nostre cos qui ho farà?

12-23_EnForma.indd 17

QUÈ FEM?

Cites esportives principals de l'estiu XV Cursa Premià de Mar 30 de juny de 2012 19.30 hores: Premià de Mar (Maresme) Informació: facebook/cursapremiademar2012 XXXIII Cursa de Pallejà 1 de juliol de 2012 9 hores: Castell de Pallejà (Baix Llobregat) Informació: www.clubatletismepalleja.com XXII Cursa de Muntanya d'Ossera 21 de juliol de 2012 18 hores: Ossera (Alt Urgell) Informació: www.fondistestarrega.com/ossera Trail Senders del Penedès 30 de setembre de 2012 10.00 hores: Les Cabanyes (Alt Penedès) Informació: joanluque@fondistespenedes.com

L'ESCAPADA

Sant Aniol d'Aguja a la Garrotxa Agrupació Excursionista "Catalunya" L’excursió a Sant Aniol d’Aguja, un dels secrets més ben guardats de la Garrotxa, té una durada d’unes cinc hores, un recorregut total de 7,5 quilòmetres i un desnivell de 185 metres. Un cop arribem al petit poble de Sadernes i passat el càmping, trobarem indicacions que en plena temporada d’estiu es barra el pas a vehicles però, a la primavera, ens podem acostar amb el cotxe, si hi arribem d’hora, fins als llocs habilitats per deixar-lo una mica més a prop del lloc on començarem a caminar. Les indicacions ens porten per un sender que baixa travessant per primer cop les aigües del riu Llierca. Seguint sense cap dificultat i vorejant el riu ens trobarem amb la riera de Sant Aniol, que hem de travessar seguint-ne el costat fins a arribar al pont nou. El camí en aquest indret s’enfila fins que perdem de vista el riu i ens porta pel mig del bosc per un camí ben senyalitzat per remuntar el desnivell i arribar a una cruïlla, que per la dreta ens portaria fins al Bassegoda (GR-11) i per l’esquerra ens portarà fins al nostre destí: el molí de Sant Aniol. Després d’una petita pujada arribarem a l’església de Sant Aniol d’Aguja (segle XI), a 571 metres d’altura. Pel costat esquerre trobarem la font de Sant Aniol. Després ens queda el salt del Brull, de 30 metres d’altura, que cau sobre un magnífic gorg. Per arribar-hi, agafarem el camí que surt al pla de la font i s’enfila fins a una altra zona herbada. Cal parar compte, perquè els senyals del GR ens menen a l’esquerra per un camí molt clar, però hem de continuar recte, també per un sender obert al prat. Acabat l’itinerari de l’excursió tornarem per on hem vingut.

31/05/2012 12:16:09


16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 18

31/05/2012 12:16:12


eXPeriÈNCieS EN FORMA! 19

Set nois del Casal dels Infants convidats al Cros

Aconseguir ser un més a la ciutat en rachidu djalo i l’alhassan nuju van arribar a barcelona sols, sent encara menors d’edat. en rachidu fa un any, des de Guinea; l’alhassan fa un any i mig, des de Ghana. ara es troben dos cops per setmana per compartir el que més els agrada, córrer, i això els permet començar a integrar-se en un món nou per a ells. En Rachidu, a l'esquerra, i l'Alhassan, a la dreta, recollint el trofeu del Cros ESTER BENACH, àmbit de relacions i compromís social FUNDACIÓ CLAROR ebenach@claror.cat

En Rachidu i l’Alhassan, amb cinc companys més, van participar el 21 d’abril passat al Cros de Muntanya de Can Caralleu. I no només això, van fer podi en la categoria júnior, segon i tercer, respectivament. Ells confessen amb un somriure tímid que fer podi els va sorprendre. I amb poques paraules, amb un castellà en període d’aprenentatge i amb certa picardia admeten que la cursa va ser molt dura i que van espavilar des del principi per sortir davant. Part de l’èxit deu raure en el fet que tant un com l’altre tenen clar que córrer és el que més els agrada i, a més, gaudeixen d’unes facultats físiques extraordinàries. Ens ho constata un dels seus entrenadors, en Ramon: «Són molt bons, tenen molt fons i unes característiques per a l’atletisme de resistència boníssima.» I una altra causa de l’èxit és, sens dubte,

12-23_EnForma.indd 19

la tasca que duu a terme el Casal dels Infants per oferir-los una activitat guiada per voluntaris perquè aquests nois acabats d’arribar a Barcelona puguin començar a teixir un entorn on integrar-se. El setembre passat va néixer el Raval Training, a proposta de tres voluntaris del Casal, el mateix Ramon, en Bernat i en Jaume. L’activitat consisteix a endur-se els nanos a córrer, com un equip d’atletisme i amb una línia de treball, controlant temps, fent escalfaments... Segons la Marta Vallespín, auxiliar educativa del Casal dels Infants, «en aquest temps han anat canviant els nois però finalment s’ha consolidat un petit grup de cinc o sis i això és molt interessant, perquè els crea sentiment de pertinença a un grup». I afegeix en Ramon: «Tot i ser un grup que no és gaire xerraire perquè parlen molt poc l’idioma, és increïble com interaccionen i es comuniquen entre ells, jugant i fent-se broma mentre corren.» anar minvant les diferènCies Al Casal creuen fermament en l’esport com a mitjà d’inclusió i de foment d’hà-

bits de vida saludables. En paraules de la Marta, «un dels processos més complicats d’un procés migratori és adonar-te que, excepte en els moments en què estàs fent un curs de l’idioma o d’aprenentatge d’un ofici, els dies són molt llargs i tu no tens res a fer, no tens diners, no tens a ningú. Una de les filosofies del Casal és oferir-los formes d’oci gratuïtes i saludables, hem d’aconseguir generar-los “un lloc” on puguin començar a estrènyer lligams». emanCipaCió El pas següent seria que, un cop els joves tenen una certa estabilitat, es puguin derivar en equips d’entitats esportives fora del Casal i que la relació no sigui sempre amb persones que tenen moltes necessitats. Mentre aquesta «emancipació» del Casal no sigui possible, que els nois puguin participar a les activitats que s’organitzen a la ciutat els fa molta il·lusió i, com diu la Marta, «si ho poden fer com qualsevol altre corredor, amb el seu dorsal, la seva samarreta i unes sabatilles adients, contribueix a fer que se sentin un més a la ciutat».

31/05/2012 12:16:14


20 EN FORMA! MiSCel·lÀNia A L'AigUA

Les aletes Rebeca Royo Les aletes, més conegudes com a peus d’ànec, són un tipus de material auxiliar. En podem trobar de diversos tipus: les aletes amples i curtes que s’utilitzen per millorar la velocitat de natació; les aletes mitjanes i més estretes, que tenen com a objectiu augmentar el consum d’oxigen durant els treballs aeròbics, i les aletes obertes, que poden seguir els mateixos principis que les anteriors però es diferencien en el fet que la zona propulsiva està dividida en dues. Això facilita el moviment, en ser més flexibles, i encara que resta acceleració i velocitat punta, augmenta la facilitat per fer canvis de trajectòries. L’objectiu principal de les aletes és nedar més de pressa, i els secundaris poden ser molt variats, com per exemple augmentar la intensitat en el treball aeròbic, enfortir les extremitats inferiors o millorar la tècnica de natació a altes velocitats.

ACtivitAtS PER A jOvES

EL MAtERiAL

Judo: educació i integració Marc Esbri Quan parlem de judo, sovint oblidem destacar-ne el vessant educatiu i de desenvolupament de l’infant. Aquest aspecte pedagògic és el que valora la UNESCO quan declara el judo com el millor esport inicial formatiu per a infants i joves de 4 a 21 anys. Aquesta art marcial nipona, a través de l’ús del joc i la lluita, permet una educació física integral que potencia, per via del coneixement d’aquest esport, totes les seves possibilitats psicomotrius i de relació amb les altres persones com a element integrador i dinamitzador, i introdueix la iniciació tecnicotàctica esportiva de manera adaptada. el judo a diferents edats En els cicles d’educació primària es treballa la consolidació de la lateralitat i les habilitats motrius bàsiques enfocades a l’aprenentatge tècnic i psicològic. D’altra banda, es destaquen com a objectius principals la presa d’hàbits de responsabilitat,

12-23_EnForma.indd 20

higiene i autonomia. En el cas dels joves, el judo ofereix un perfeccionament esportiu d’una forma dirigida i didàctica amb la possibilitat d’introduir-se al món competitiu. A tot això cal sumar-hi el valor que aporta el judo com a eina d’integració i relació per al nen o nena amb l’objectiu de viure en un entorn d’esport, de participació i de respecte. S'OFEREIX A CEM Claror, CEM Sagrada Família i CEM Can Caralleu

Calçat esportiu de muntanya Jordi Casanovas En el mercat hi ha molts tipus i marques de sabatilles de muntanya. Sovint és difícil escollir-ne la més adient. L’elecció dependrà molt de quina sigui la nostra activitat en concret. Per això és recomanable deixar-se assessorar pels professionals que treballen a les botigues especialitzades, ja que estan molt ben preparats per orientar els clients en allò busquen. Per tal de saber què comprem, les característiques bàsiques que hem de tenir presents a l’hora d’escollir una sabatilla de muntanya són diverses. En primer lloc, han de ser lleugeres, rígides, còmodes i funcionals. Després és molt important que siguin impermeables, però alhora que transpirin. En aquest sentit el material més conegut és el Gore-Tex. Un altre aspecte bàsic és que la sabatilla tingui sola antilliscant i amb membranes impermeables. Finalment, l’altura de la sabatilla ha d’anar en funció de l’activitat que fem. Si és per córrer ha de ser fins al turmell, però si és per fer trekking és millor que arribi per sobre del turmell, per tenir-lo protegit i evitar possibles torçades.

31/05/2012 12:16:17


MiSCel·lÀNia EN FORMA! 19 CONSELL PRÀCtiC

Escalfament i recuperació

Txela Inness Com comencem un activitat física pot marcar, d’una manera clau, el rendiment que tindrem durant la sessió i la possibilitat de patir o no una lesió. Val a dir que en el moment inicial qualsevol pressa és una mala companyia. Per aquest motiu, quan iniciem un entrenament hem de dedicar com a mínim uns 15 minuts a preparar-nos el cos per a l’esforç físic que farem amb posterioritat. La preparació inicial es divideix en tres tipus d’exercicis. En primer lloc, cal una bona preparació cardiovascular sense gaire impacte. En segon lloc, és important fer un treball de mobilitat articular amb moviments suaus i controlats. Finalment, no ens hem d’oblidar de fer uns estiraments generals. És molt normal veure com la gent se salta algun d’aquests tres moments de l’escalfament, sigui per manca de temps o per manca d’interès. Però cal dir que això s’ha d’evitar i mirar de trobar temps

12-23_EnForma.indd 21

per poder fer aquests exercicis inicials, perquè ens poden resultar molt útils a l’hora d’evitar lesions provocades per un mal escalfament. després de l’exerCiCi Són igualment importants els exercicis de recuperació de després de l’activitat física. En aquesta part final de la sessió, els estiraments prenen una rellevància especial. Si no és així i els deixem de fer o ens limitem a dos o tres estiraments, estarem ajudant molt poc el nostre cos i, a curt i mitjà termini, podem patir sobrecàrregues i, fins i tot, trencaments musculars. Cal estirar correctament tots els músculs que hem fet servir durant l’activitat i ho hem de fer dedicant-hi el temps que els pertoca. En aquest sentit, la pressa és molt mala consellera. En definitiva, és fonamental fer un bon escalfament i un bon refredament si es vol gaudir d’una activitat física llarga i saludable. El cos ho agrairà.

31/05/2012 12:16:20


22 EN FORMA! MiSCel·lÀNia CONDiCiONAMENt FÍSiC

ACtivitAtS

Posa els glutis a punt per a l'estiu

Virginia Pascual Amb l’arribada de l’estiu tothom vol presumir d’uns glutis perfectes i tonificats, però això només es pot assolir si dediquem uns dies de la setmana a fer esport i combinant-lo amb una dieta equilibrada. A més, també hem de tenir en compte la forma del nostre cos, ja que hi ha molts tipus de glutis segons els quals ens serà més indicat fer uns exercicis o altres. Generalment, els glutis són unes de les zones del cos que més preocupen el collectiu femení. Això està causat perquè les dones tenen tendència a acumular greix en aquesta zona, cosa que provoca la famosa cel·lulitis o pell de taronja. Una manera ben efectiva de treballar els glutis pot ser fent exercicis com ara els esquats, lounges, splits, splits pujant el genoll, etc. Primer cal fer aquests exercicis en sèries de quinze repeticions aprofitant

12-23_EnForma.indd 22

el nostre propi pes, i després, quan ja hàgim adquirit més força a les cames, podem afegir el pes d’unes manuelles i reduir el nombre de repeticions. Un altre exercici indicat per treballar els glutis és pujar escales fent step o utilitzar la màquina cardiovascular de step quan anem al gimnàs. Els poliesportius també ofereixen activitats com el GAC, tonopump, spinning i aerosalsa, que permeten treballar els glutis. Però no tot s’acaba aquí, perquè anar a córrer, especialment a les pujades, o anar a patinar per la ciutat poden ser exercicis igualment vàlids per treballar els glutis. Fins i tot podem utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport per moure'ns per la ciutat. S'OFEREIX A CEM Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu i l'Esportiu de Llinars

La meditació guiada

Jordi de Mateo Fer una meditació guiada consisteix a utilitzar la ment per visualitzar una situació amb l’ajuda d’un «guia». Aquest condueix els assistents per un determinat recorregut mental que té dos propòsits. Primer, que el participant aquieti la seva ment i se centri en allò que el guia explica tot evitant els habituals sis mil pensaments per segon per assolir un procés de control mental. I posteriorment, que la persona vivenciï el contingut del guiatge i si aquest té una aplicació positiva a l’hora d’enfocar el dia a dia. La sessió està estructurada des d’una visió occidental, de manera que és còmode introduir-se en aquesta tècnica. Es comença amb uns exercicis de respiració i col·locació corporal que ajuden a centrar-se i a distanciarse de l’entorn per buidar la ment i iniciar el camí de la meditació guiada. Les meditacions són una bona manera d’introduir-se en el camp del creixement personal. Encaixen dins de la concepció occidental, que necessita tenir una estructura i forma dins d’un treball energètic o espiritual. A més, ofereix la possibilitat d’arribar a objectius concrets. S'OFEREIX A CEM Sagrada Família

31/05/2012 12:16:23


EN FORMA! MiSCel·lÀNia 13

12-23_EnForma.indd 23

31/05/2012 12:16:27


24 BENESTAR I SALUT

Què és l’osteopatia? ALBERT GIMÉNEZ, metge i osteòpata CEM Claror i Marítim agimenez@claror.cat

Osteopatia és una paraula formada per dos mots d’origen grec. Osteon, que significa ‘os’, ‘estructura’. I patia, que ve de pathos, que significa ‘patir’. Segons el comitè americà de terminologia osteopàtica, «l’osteopatia és una escola de medicina basada en la teoria que el cos és un organisme vital on l’estructura i la funció estan coordinades. La malaltia és una perversió de l’una i de l’altra, mentre que la teràpia és una restauració manipuladora d’aquestes anomalies». L’osteopatia és un conjunt de coneixe-

24-29_Salut.indd 24

L’osteopatia és una pràctica terapèutica desenvolupada per Andrew Taylor Still a finals del segle XIX i basada en la teoria que moltes malalties són causades per una pèrdua de la integritat estructural. ments específics basats en l’anatomia i la fisiologia del cos humà, en el coneixement de com intervenen els diferents teixits en la producció de la malaltia i en l’aplicació de tècniques de normalització de les funcions alterades. Aquestes tècniques s’han desenvolupat durant més d’un segle d’evolució de la disciplina. Encara que a l’osteopatia se la relacioni fonamentalment amb problemes que afecten l’aparell locomotor, la veritat és que tracta l’ésser humà de manera global, com un tot, restablint l’equilibri alterat

mitjançant tècniques manuals adreçades a qualsevol dels teixits afectats, siguin del sistema musculoesquelètic o del visceral, el nerviós, etc. Es tracta d’una teràpia manual que ajuda a alleujar, corregir i recuperar lesions musculoesquelètiques i patologies orgàniques. És una disciplina que posa un èmfasi especial en l’estructura del cos. Empra, principalment, la manipulació dels teixits tous (músculs, lligaments, tendons, etc.) i de correccions articulars. En la majoria dels casos, l’osteòpata valora el grau de llibertat de moviment que hi ha

31/05/2012 12:19:04


SALUT 25

«En osteopatia hi ha tres tipus de tractament: estructural, visceral i cranial» en determinades articulacions amb relació al problema o la malaltia que presenti el pacient i, mitjançant aquestes tècniques, que en cap cas no han de ser doloroses, intenta restaurar-ne el bon funcionament TIPuS dE TrAcTAmEnTS L’osteopatia serveix per tractar les afectacions doloroses de la columna vertebral i de les articulacions. També es demostra efectiva en casos de cefalees, migranyes, vertígens, trastorns circulatoris, digestius, traumàtics, ginecològics, pediàtrics, etc. Hi ha tres tipus de tractaments en osteopatia: estructural, visceral i cranial. El primer se centra en trastorns de les estructures òssies, musculars i articulars. El visceral s’enfoca a la curació d’òrgans i vísceres per optimitzar-ne la funció mitjançant la manipulació i així aconseguir un millor reg sanguini. Finalment, el cranial, que insisteix en la noció de mobilitat dels ossos del crani i la seva influència en el sistema nerviós central. S’adreça al desenvolupament del nadó, de l’infant, com també als trastorns funcionals de l’adult. IndIcAcIonS dE L’oSTEoPATIA L’osteopatia es mostra molt efectiva en el tractament del mal d’esquena que afecta la columna cervical, dorsal i lumbar i les zones de natges i sacroilíaques. Els dolors articulars en malucs, genolls, espatlla, colzes o turmells també es poden resoldre amb aquesta disciplina. L’osteopatia serveix igualment per tractar contractures musculars, dolor a l’articulació de la mandíbula (l’articulació temporomandibular és font de cefalees i dolor a la cara), síndrome vertiginós i marejos si són d’origen cervical. Finalment, resulta molt efectiva en la curació del mal de cap, ja que moltes cefalees tenen l’origen en contractures i tensions musculars a la zona cervical. A Catalunya les tècniques osteopàtiques es van coneixent cada vegada més i són reconegudes com a teràpies directes o complementàries per tractar patologies de l’aparell locomotor. Fisioterapeutes i metges en fan ús com a complement de tècniques de rehabilitació o readaptació.

24-29_Salut.indd 25

Llegeixes al lavabo? Consells per prevenir les hemorroides i l’estrenyiment, que sovint són conseqüència d’un mal to muscular perineal i mals hàbits CAROLA SUBIRACH

fisioterapeuta especialista en reeducació abdominopelviana CEM Marítim csubirach@claror.cat

És molt habitual que el bany sigui un espai en què el moment d’anar de ventre s’allargui per gaudir d’una estona de lectura, privacitat i tranquil·litat. Cal tenir en compte que aquest hàbit pot causar l’aparició d’hemorroides, com també un mal funcionament de la defecació. Si del que es tracta és de gaudir d’aquesta privacitat, és preferible continuar la lectura un cop hàgim acabat d’evacuar, asseguts sobre la superfície dura de la tapa de la tassa del vàter per tal de no afavorir la inflamació i congestió de la zona anorectal. Aquesta congestió, sumada als esforços d’anar de ventre, són uns dels factors responsables de l’aparició d’hemorroides i de prolapses (descens d’òrgans pelvians com el recte, la bufeta urinària i, en el cas de les dones, a més, l’úter). Sovint l’estrenyiment i les hemorroides són conseqüència d’un mal to muscular perineal i d’altres mals hàbits que convindria revisar. S’hauria de mantenir una ingesta de líquids d’aproximadament uns dos litres al dia; no parlem exclusivament d’aigua sinó que també la fruita, els sucs, les infusions i les sopes formen part d’aquesta quantitat d’aigua diària que necessitem. És important procurar tenir una dieta equilibrada per prevenir l’estrenyiment.

«És convenient intentar anar de ventre quan en tenim ganes»

En cas de dubte és convenient consultarho amb el dietista. Un altre dels mals hàbits que caldria evitar és prémer per evacuar, ja que això fa que surtin hemorroides o bé que si n’hi ha s’inflamin encara més. És convenient intentar anar de ventre quan en tenim ganes, ja que si no en fem cas s’alentirà el reflex defecatori i això pot portar a un estrenyiment crònic. A més, és preferible evitar estar molta estona asseguts a la tassa esperant que s’activi el reflex defecatori; en cas que tinguem sensació de tenir caca en aproximadament uns dos minuts n’hauríem de tenir prou per poder evacuar completament. Mantenir una activitat física apropiada també ajuda a prevenir les hemorroides i l’estrenyiment, com també evitar portar faixes i roba que ens premi la part baixa de l’abdomen. La majoria de les disfuncions del sòl pelvià tenen solució, però és imprescindible una bona orientació terapèutica i consultar-ho amb el metge proctòleg i el fisioterapeuta especialitzat. SuPoSITorIS L’ús de supositoris de glicerina com a ajuda imprescindible per poder anar de ventre està molt estès, sobretot entre les persones que pateixen estrenyiment crònic. Si hem arribat a dependre’n cada cop que anem al bany, valdria la pena consultar-ho amb un especialista, ja que el que hem aconseguit amb aquesta pràctica és anul·lar el reflex muscular del recte. Recuperar aquesta funció no és una tasca que s’aconsegueixi en dos dies, però es pot millorar amb una bona orientació i uns exercicis concrets.

31/05/2012 12:19:04


26 BENESTAR I SALUT DIETÈTICA

Sucs, batuts i gelats casolans OLGA AMADO i DOLORS VILLANUEVA, metgessa de l’Esportiu de Llinars del Vallès i dietista del CEM Claror

Els sucs i els batuts són aptes per a qualsevol època de l’any, però a l’estiu, amb la calor, són ideals perquè ens hidraten i ens ajuden a recuperar abans les pèrdues d’electròlits que es produeixen amb la sudoració. Hi ha tantes combinacions que podem fer un suc per a cada necessitat. Hi ha sucs refrescants carregats de vitamines, altres que faciliten la digestió i el trànsit intestinal, altres els consumim amb finalitats depuratives o detoxificants de l’organisme, n’hi ha que ajuden a combatre la fatiga o senzillament per potenciar el bronzejat. Però no tot és el que sembla, perquè a l’hora de triar entre un suc fet a casa o

24-29_Salut.indd 26

Amb fruites o hortalisses fresques podem fer a casa sucs i batuts que ens revitaminen i ens remineralitzen gràcies als nutrients que ens aporten aquests aliments i sobretot al consum immediat. Els sucs estan carregats de vitamines i els batuts aporten calci i proteïnes. de comprar-ne un d’envasat convé llegir l’etiqueta del fabricant i saber realment què estem comprant. Els sucs envasats no conserven totes les propietats de la fruita o la verdura fresca perquè han estat sotmesos a processos tèrmics, a l’adició de colorants, aromes, sucres o edulcorants per fer la conservació del producte. A l’etiqueta del fabricant hi ha de figurar el percentatge de suc que conté i els sucres o edulcorants que s’hi han afegit. ELS SucS, ToT L’Any Aconsellem el suc d’api, poma i pastanaga, que és excel·lent i aporta vitamines,

minerals, facilita el trànsit intestinal, és depuratiu i desintoxicant. Per fer-lo es necessiten un parell de penques d’api i una pastanaga, tot a rodanxes fines, i una poma sense les llavors, però si es vol es pot deixar la pell. S’incorporen els ingredients a la liquadora o batedora i s’afegeix una vaset d’aigua fins a obtenir la textura desitjada. El suc de kiwi, taronja i pinya és ideal durant tot l’any, és ric en fibra i aporta molta vitamina C. A l’estiu s’hi pot incorporar gel picat i es pot servir com un sorbet. Per fer-lo és necessari un parell de kiwis, una taronja i un bon tall de pinya. Es posen els ingredients a la batedora o liquadora i es

31/05/2012 12:19:06


Granissat de síndria i gelat de llimona per fer a casa Granissat de síndria Ingredients: Una síndria sense llavors, el suc d’una llimona i dues cullerades de sucre. Preparació: Tritureu la síndria a la liquadora o batedora, afegiu-hi el suc de la llimona i el sucre. A continuació, poseu la barreja al congelador durant quatre hores i recordeu d’anar remenant la barreja cada mitja hora amb una forquilla perquè no es congeli completament. Gelat de llimona Ingredients: 250ml d’aigua, 200 ml de sucre, 250ml de suc de llimona, 2 ous Preparació: Poseu 250 ml d’aigua i 200 ml de sucre al foc per fer un almívar. Retireu-lo. Feu 250 ml de suc de llimona recent espremut i sense polpa. Si cal, passeu-lo pel colador xinès. Incorporeu el suc de llimona a l’almívar i remeneu-ho. Poseu la barreja al congelador i quan estigui a mig congelar afegiu-hi dues clares d’ou muntades i torneu-ho a barrejar tot. Fiqueu-ho novament al congelador fins que tingui la consistència desitjada.

pot afegir aigua fins a obtenir la textura que més agradi, i també s’hi poden posar unes fulles de menta. ELS bEnEfIcIS dELS bATuTS Els batuts, a diferència dels sucs, contenen una base làctica que pot ser llet, iogurt o gelat. El làctic aportarà calci i les proteïnes de la llet, per la qual cosa són un aliment ben complet. En funció de l’elecció de llet o iogurt, sencers o desnatats, o bé gelat, més calòric, el contingut calòric del batut variarà. El iogurt es digereix millor que la llet i per això el fa ideal a l’hora d’utilitzarlo per preparar batuts que vulguin ser consumits abans, durant l’esforç o fins i tot en competicions. A més, els iogurts afavoreixen el trànsit intestinal, prevenen les diarrees i les infeccions del tracte intestinal gràcies a la seves substàncies amb acció antibiòtica. Els batuts són perfectes per a esportistes que necessiten recuperar-se d’un esforç intens, ja que faciliten la reconstrucció muscular i la rehidratació, i aporten l’energia que s’ha perdut durant l’esforç.

«Els batuts són perfectes per als esportistes que necessiten recuperar -se d’un esforç intens»

24-29_Salut.indd 27

Per preparar-los es poden fer servir un parell de peces de fruita al gust i un parell de iogurts, o bé un got de llet desnatada, una bola de gelat o fins i tot una combinació de llet i iogurt o gelat. Si es vol que el batut sigui encara més energètic, s’hi pot afegir també una cullerada de mel o bé una cullerada de sucre morè. EL vALor nuTrITIu dELS gELATS Els gelats són una de les grans postres de l’estiu i estan fets amb llet, nata i sucre o edulcorants als quals s’afegeix fruita, xocolata, torró, fruites seques o iogurt, entre altres. Només els gelats artesanals són els únics que no contenen ni saboritzants, ni colorants, ni conservants. Els gelats són nutritius però no s’ha de perdre de vista que la seva composició fa que siguin rics en calories, al voltant de 200 quilocalories els 100 grams, sucres, greixos saturats i que aporten colesterol. És per això que se’n recomana un consum moderat, i les persones que segueixen una dieta per aprimar haurien de triar els que són més lleugers. Els granissats i els sorbets també són uns bons aliats contra la calor. Són menys calòrics que els gelats perquè bàsicament estan fets d’aigua i no contenen greix a la seva composició, però en canvi cal recordar que contenen sucre o edulcorants.

31/05/2012 12:19:07


28 BENESTAR I SALUT MENS SANA Picasso va dir que tots els nens neixen artistes, i és que els infants tenen una extraordinària capacitat creativa que es manifesta, per exemple, en la invenció d’amics irreals amb qui entren en el seu món de fantasia i imaginació lúdica. Juguen amb éssers inexistents com ara altres nens, objectes o animals. Sembla que parlin sols però estan dialogant amb els amics imaginaris, amb els quals estableixen una relació de suport emocional.

CARME G. CAMINS, doctora en psicologia i professora de psicoestètica gimencam@copc.cat

Aquests amics imaginaris són freqüents entre els dos i els vuit anys i afavoreixen la funció comunicativa, cosa que fa que siguin més sociables i creatius en la vida adulta. Els estudis mostren que les persones que han tingut aquests companys imaginaris quan eren infants tenen més habilitats per a l’empatia i un vocabulari expressiu més ric. Fins i tot es va fer una sèrie d’animació que es va anomenar Foster, la Casa dels Amics Imaginaris. El món de Foster consisteix en un món on els amics imaginaris es tornen reals en el moment en què el nen els imagina. El problema ocorre que quan el nen creix, es comença a generar un desinterès per ells i per tant són abandonats i han de cuidar-se pel seu propi compte. Per aquesta raó, es funda una mansió perquè s’hostatgin tots aquests amics imaginaris abandonats pels seus creadors. Aquest fenomen de crear personatges ficticis és més freqüent en fills únics o en nens que només conviuen amb adults, en primogènits i en nens imaginatius i sensibles. Els motius poden ser diversos, un dels quals és que els serveix per projectar els seus sentiments. Per exemple, si l’amic imaginari no vol que apaguin el llum del dormitori és molt poblable que al nen li

24-29_Salut.indd 28

Els amics imaginaris faci por la foscor. O també per treure’s les culpes de sobre: si ell ha menjat les galetes dirà que han estat els seus amics imaginaris. També poden exercir una funció de protecció i de companyia que els faci no sentir-se sol, sobretot en nens que no comparteixen les seves estones de joc amb altres companys de la seva edat. Si analitzem detingudament les converses amb l’amic imaginat entendrem les pors, aspiracions, angoixes i influències de l’infant. EL PAPEr dELS PArES Els pares han de comprendre que moltes vegades l’amic imaginari reflecteix alguna carència del seu fill i, per tant, és impor-

tant no enfrontar-se amb la seva fantasia o negar-la. En tot cas, el que se li pot fer veure és que la trapelleria que ell atribueix al seu company imaginari realment l’ha fet ell. rELAcIó Amb ALTrES nEnS És aconsellable que li busquem activitats perquè es relacioni amb altres nens de la seva mateixa edat, d’aquesta manera veurà satisfetes les seves necessitats de joc i anirà oblidant els amics inventats que en algun moment li van ser útils emocionalment. Només haurem de preocupar-nos per aquest tema si el nen deixa de jugar i relacionar-se amb els seus amics reals i manté una relació exclusiva amb els seus

31/05/2012 12:19:08


BENESTAR I SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

«El fenomen de crear personatges ficticis és més freqüent en fills únics i en nens imaginatius i sensibles»

éssers inventats, deixant de banda els seus compromisos i les tasques diàries, i també si es torna molt inhibit o té un comportament agressiu i rebel provocat per la relació amb un amic imaginari violent. Excepte en totes aquestes situacions no hi ha motius per angoixar-nos davant d’aquesta conducta, ja que el nen no viu situacions sobrenaturals, ni té cap problema mental, i de la mateixa manera que aquests amics irreals arriben, se’n van i desapareixen amb el temps, normalment al voltant dels set anys d’edat, en l’etapa en la qual es desenvolupen les funcions del llenguatge, la lògica, la memòria i la intel·ligència. crEAcIó I orIgInALITAT Aquesta és una evidència extraordinària de la creativitat humana i un factor que cal tenir molt en compte en el desenvolupament infantil, ja que si alguna cosa ha de potenciar l’educació és aquest procés de creació i de tenir idees originals. Hem de fugir de l’educació acadèmica estandarditzada, que crea monotonia i apaga la curiositat i la imaginació dels infants. La intel·ligència ha de ser diversa, dinàmica i interactiva i hem de potenciar el pensament divergent, és a dir, no acostumar els alumnes a seguir les rutines en què només hi ha una resposta correcta per a cada qüestió. Pensem que els nens i nenes que comencen ara l’escolaritat es jubilaran l’any 2074, i el millor que podem donar-los és la capacitat de trobar noves solucions als problemes que se’ls plantegin al llarg de la vida. Si ni tan sols nosaltres sabem com serà el món d’aquí a cinc anys, el millor que podem donar-los són les eines perquè siguin capaços de trobar moltes respostes i formes d’interpretar totes les qüestions que se’ls vagin presentant en el seu esdevenidor. Cal fomentar la seva creativitat i ajudar aquests nens i nenes més sensibles i imaginatius a canalitzar aquest potencial de forma satisfactòria.

24-29_Salut.indd 29

Combatre la creixent obesitat infantil CONSELL PRÀCTIC

La importància d’hidratar la pell de l’esportista L’activitat física repercuteix directament en la salut de l’epidermis, i és que un dels beneficis de la pràctica esportiva és l’aportació d’energia a la pell. Quan fem una activitat física, cal respirar amb més freqüència i més profundament perquè arribi més oxigen a la sang. L’oxigen que rep la pell estimula el metabolisme cel·lular i accelera la regeneració cutània. Així, l’esport tonifica l’epidermis, reforça els músculs i permet expulsar les toxines més ràpidament. Per tenir una bona hidratació de pell cal mantenir sempre un bon estat hídric, eliminar toxines, utilitzar protectors solars i nodrir i cuidar la pell des de dins incloent a la dieta nutrients com ara fruites i verdures, vitamina C, E i A, peix, arròs i llegums, i fruita seca perquè es regeneri i s’hidrati correctament. Font: www.etselquemenges.cat

En les societats desenvolupades, l’obesitat és el trastorn nutricional més freqüent en la infància i un dels més preocupants perquè està associat a malalties. Espanya se situa per davant dels Estats Units en obesitat infantil, amb un 19 % de nens obesos davant del 16 % dels nordamericans, un percentatge que triplica el de fa trenta anys. Així ho avala un estudi pioner a Espanya liderat per la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid. Aquestes dades es veuen reforçades per la darrera Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (ENSE), que indica que, de cada deu nens de dos a disset anys, prop de dos tenen sobrepès i un pateix obesitat. Els nutricionistes coincideixen a assenyalar els hàbits alimentaris i sedentaris com les causes d’aquest trastorn. Font: La Vanguardia.

L’APUNT

Els beneficis de la fibra, essència de salut i prevenció de malalties La fibra facilita a l’organisme una metabolització correcta dels aliments, ajuda i neteja l’intestí fent que sigui més eficaç, i aporta més volum a la femta. La seva ingesta contribueix a prevenir malalties gastrointestinals, cardiovasculars i el càncer de còlon, redueix les concentracions de colesterol total i té un efecte beneficiós sobre el control de la glucosa en la sang, especialment en persones diabètiques. La fibra no és cap nutrient i engloba tots els elements vegetals que el nostre cos no pot assimilar. La seva funció a l’organisme és molt important, ja que ajuda a equilibrar el nostre sistema digestiu. Per això es recomana una ingesta diària en aliments rics en aquest component. La introducció de la fibra a la dieta de les persones que en tenen dèficit ha de ser progressiva, per donar temps que el cos s’hi acostumi. La fibra està present en els aliments d’origen vegetal i molt present en la dieta mediterrània. Els llegums, els cereals, les verdures i les hortalisses, com també la pasta, el pa i l’arròs són els aliments que més en contenen. Font: Fer Salut.

31/05/2012 12:19:10


Fotos: Berta Alarc贸

30-33_Report.indd 30

31/05/2012 12:21:04


el reportatge 31

La tasca dels socorristes a les platges de Barcelona

Socorristes, més que vigilants LAIA PINEDA, periodista lpineda@claror.cat

Les proves per seleccionar els socorristes que formen part del Servei de Prevenció, Vigilància i Salvament a les platges de la ciutat durant els mesos d’estiu consten d’exercicis físics i pràctics, d’un examen teòric i d’una entrevista personal. En les proves físiques els aspirants han de completar un circuit, córrer un tram de 300 metres per la sorra i nedar 700 metres al mar. En una segona prova pràctica, han de fer un rescat i practicar una reanimació cardiopulmonar. Els aspirants que superen aquestes proves pràctiques i teòriques es convoquen posteriorment a una entrevista personal per avaluar individualment les seves aptituds i motivacions. «D’entre els socorristes que superen les proves es valoren els millors perfils i es trien les persones que

30-33_Report.indd 31

Amb l’arribada de l’estiu, la Creu Roja de Barcelona fa cada any proves de selecció de socorristes per a les platges de la ciutat per trobar els candidats amb un perfil més complet. Es busquen professionals amb una bona formació, un bon nivell físic i sentit de la responsabilitat per dur a terme una tasca que va molt més enllà de la vigilància. es contractaran per treballar de juny a setembre a les platges de Barcelona», explica Gustavo Coppie, coordinador del servei de socorrisme de platges de Barcelona de la Creu Roja. Per presentar-se a les proves de selecció és imprescindible tenir la titulació de socorrista aquàtic i ser major d’edat. A més, també es valoren titulacions complementàries relacionades, com la de desfibril·lador semiautomàtic, patró

«Per presentar-se a les proves de selecció és imprescindible tenir la titulació de salvament i socorrisme aquàtic i ser major d'edat»

d’embarcació d’esbarjo, tècnic de transport sanitari o permís BTP, entre altres. FORMACIÓ I CAPACITATS Un dels requisits fonamentals per ser socorrista és «acreditar una titulació de Salvament i Socorrisme Aquàtic i coneixements d’atenció sanitària immediata de nivell 2», explica Pilar Moreno, de l’Àrea de Formació de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme. La Federació, juntament amb la Creu Roja, són les dues grans entitats de formació a Catalunya per obtenir la titulació per ser socorrista aquàtic. La formació consta de dos blocs, un de primers auxilis i un de socorrisme aquàtic específicament, tots dos amb una part teòrica i una part pràctica. «Es demana un nivell mitjà-alt de natació i capacitats

31/05/2012 12:21:07


32 el reportatge

« S i u n a p e r s o n a té u n problema el socorrista ha de detectar-ho, passar l'avís per ràdio i començar la primera actuació» físiques bàsiques com ara força, resistència, velocitat i flexibilitat», expliquen des de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme. Per assolir el nivell físic necessari per obtenir la titulació de socorrista aquàtic cal preparar-se específicament. Hi ha entitats o centres com el CEM Can Caralleu que organitzen entrenaments per a grups per preparar-se per a proves físiques com les que es fan en el curs de formació per ser socorrista aquàtic o bé per assolir el nivell físic per passar les proves de selecció per treballar a les platges a l’estiu. LES FUNCIONS DEL SOCORRISTA Fer de socorrista és una feina d’atenció i prevenció d’accidents, però la seva tasca va molt més enllà de la vigilància. A banda d’encarregar-se de l’assistència sanitària i els rescats, el socorrista ha de resoldre accidents i tot el que passi a la platja. «Les tasques són múltiples i inclouen també la senyalització de la platja, la col·locació de banderes, les advertències de possibles perills, i també tasques d’informació i orientació als usuaris», recorda Coppie. Per a Luis Sancho, de l’Àrea de Formació i Captació de Fons de la Creu Roja, és important que un socorrista tingui «les aptituds bàsiques, un estat de forma que

permeti donar resposta i sobretot molta actitud per aprendre del servei i dels companys». En aquest sentit, Sancho remarca que el socorrista ha de ser conscient que és responsable de tot el que passi a qualsevol persona que sigui a la seva zona de cobertura. «Si una persona té un problema el socorrista ha de detectar-lo, passar l’avís per ràdio i començar la primera actuació, d’això depèn que la persona que està en risc rebi els recursos sanitaris i d’evacuació necessaris que fan que pugui sobreviure o patir les menors lesions possibles», conclou Sancho. EXIGÈNCIA FÍSICA La preparació física és un factor important, especialment en una situació de risc, perquè el socorrista s’ha d’activar de cop i trencar l’estat de latència física i mental. «Es passa de 0 a 100 en segons, es dispara l’adrenalina i això físicament exigeix molt», assegura Sancho. Per aquest motiu, amb els anys s’ha anat formant un grup d’entrenament que durant la temporada entrena diàriament per mantenir la condició física en un nivell mitjà-alt. «Si el servei comença a les deu del matí, els socorristes queden una hora i mitja abans per entrenar i fer un reconeixement de la platja i veure com està el mar», explica Coppie. A banda del vessant professional, els socorristes també participen en competicions esportives, que els permeten mantenir una bona condició física i alhora contribueixen a divulgar la seva tasca. «Són proves que es fan en piscines o platges, simulacres de rescat i proves relacionades

Amplis serveis a les platges Les platges de Barcelona tenen una àmplia cobertura en les tasques de salvament i vigilància. En temporada alta diàriament hi treballen seixanta persones, entre coordinadors, socorristes i personal d’embarcacions, ambulàncies i vehicles. Les platges estan delimitades per espigons, i a cada una hi ha un mòdul de socors que té assignada una zona de cobertura i uns punts de vigilància, cadires o torres on se situen els socorristes. El mòdul és la base de treball, on hi ha el material sanitari i on s’inicia el servei, i s’estructura amb un coordinador i un equip de socorristes. L’assignació de socorristes a cada platja depèn de la dimensió, la capacitat d’ocupació, els riscos que té i els punts de vigilància.

amb la tasca de vigilància i salvament», explica Pilar Moreno. UN SERVEI TOT L’ANY El Servei de Prevenció, Vigilància i Salvament a les platges de Barcelona funciona tot l’any, tot i que opera plenament des de Setmana Santa fins a mitjan octubre i s’intensifica de mitjan juny a mitjan setembre, quan s’ofereixen serveis màxims coincidint amb el període de temporada alta. Durant la resta de l’any els caps de setmana hi ha un servei reactiu. «Els socorristes no són fixos a la platja, sinó que fan rondes, vigilen les zones de risc i estan pendents de qualsevol avís per donar una resposta de rescat aquàtic i assistència sanitària ràpidament», explica el coordinador del servei de socorrisme de platges de Barcelona de la Creu Roja. EL VOLUNTARIAT, UN PLUS L’equip de socorristes que treballa a les platges de Barcelona està format per personal laboral, que és el que garanteix que el servei funcioni plenament cada dia, i també hi ha voluntaris amb una disponibilitat de temps limitada, que fan que el servei tingui més recursos a banda dels que són necessaris. «És una professió que enganxa molt, i molta gent que ha estat socorrista diverses temporades i que ara es

30-33_Report.indd 32

31/05/2012 12:21:10


dedica a una altra cosa a l’estiu vénen a fer voluntariat», explica Sancho. ELS VALORS DE LA FEINA Un dels grans valors d’aquesta feina és «el que se sent quan pots ajudar algú i el que aquella persona et pot arribar a agrair, això no té preu», explica Coppie, que assegura que «es viuen uns moments molt particulars, els familiars ens ho agraeixen molt i això no consta en la nòmina de moltes feines». D’altra banda, un dels moments més durs «és quan davant d’una situació es fa tot el que es pot i tot el que s’ha de fer, però les coses no surten com t’agradaria i la persona queda lesionada o en una situació greu», explica Sancho, tot i que «compensa quan realment marques la diferència entre una lesió i una no-lesió o entre la vida i la mort, perquè aleshores els familiars t’ho agraeixen molt», afegeix. Aquestes situacions uneixen molt els socorristes: «Convivim moltes hores i compartim moments durs i emocionalment difícils, i això genera uns vincles molt forts entre nosaltres», assegura Luis. INCONVENIENTS Una gran part dels socorristes coincideixen a assenyalar que un dels inconvenients d’aquesta feina és la temporalitat. Per això, molts socorristes per treballar tot l’any viatgen d’un hemisferi a l’altre per compaginar les dues temporades altes d’estiu. Tot i això, Luis recomana a les persones que vulguin ser socorristes «que vegin que és una professió, que tot i que n’hi ha que treballen tres o quatre mesos, alguns tenen feina tot l’any».

30-33_Report.indd 33

«És una feina que els que la fem ens apassiona, tot i que la imatge que tristament es té sovint és molt diferent a la realitat» Deixar la professió també és complicat per a molts. «Tenim socorristes que tenen quaranta anys i que físicament i professionalment estan molt preparats, però segur que quan tinguin seixanta anys no seran a la platja i és dur preparar-se per a quan arriba el moment de deixar-ho», assegura Sancho. Per aquest motiu, són molts els qui s’orienten al sector sanitari o a INEFC buscant altres alternatives. GLAMUR versus DURESA Hi ha sèries de televisió o pel·lícules que han mitificat la feina dels socorristes. «La gent s’imagina que ens ho passem molt bé. És una feina que els que la fem ens apassiona, tot i que no és realment el que sembla i la imatge que tristament es té sovint és molt diferent de la realitat», remarca Sancho. «És molt més dur del que la gent es pensa», afegeix Moreno, que assegura que «perquè ens respectin hem de fer-nos respectar i per això hem de ser responsables i professionals». «Amb el pas dels anys s’ha anat coneixent més la feina dels socorristes i tot i que hi ha qui pugui pensar que cobrem per estar asseguts, hi ha molta gent que és molt agraïda, que sap tot el que fem i ho agraeix», puntualitza Gustavo. Tot i això, per a Moreno «encara estem lluny d’altres països com Austràlia, on el socorrista és admirat i molt valorat per la societat».

31/05/2012 12:21:14


34

CLAROR 34-51_Fundacio.indd 34

30/05/2012 14:08:14


35

lAurA ponCe deixA el CàrreC després d’exerCir-lo quAtre Anys

Miquel Céspedes assumeix la presidència del patronat el 3 de maig passat el patronat de la Fundació Claror va aprovar per unanimitat la seva nova composició i els càrrecs assignats a cada patró El Patronat de la Fundació Claror, en reunió celebrada el passat dijous 3 de maig, va aprovar per unanimitat la seva recomposició, amb la renovació de membres i càrrecs al màxim òrgan de govern de l’entitat. La novetat més rellevant va ser que la mestra de l’Escola Sagrada Família i presidenta de la Fundació els darrers quatre anys, Laura Ponce, va deixar el Patronat i, per tant, la presidència de l’entitat. El seu relleu era una decisió anunciada i presa per decisió pròpia, i que acompleix amb el compromís de relleu que va adquirir en aplicar-se els nous Estatuts de l’entitat.

Miquel Céspedes i Laura Ponce

La presidència de la Fundació ha passat a exercir-la Miquel Céspedes, de l’estament de mestres de l’Escola Sagrada Família. El claustre d’aquest estament, d’altra banda, va designar Mercè Valentí com a nova patrona en substitució

de la patrona sortint, Laura Ponce. El Patronat vol expressar l’agraïment més sincer a Laura Ponce per la seva dedicació i confiança durant els deu anys que ha format part del Patronat, alhora que desitja tota la sort a Miquel Céspedes

en la seva nova tasca, i dóna la benvinguda a l’organisme a Mercè Valentí com a nova patrona. D’altra banda, la Fundació Claror ja ha iniciat el procés de designació per cooptació d’un nou representant dels socis per fer efectiu el relleu de Bernat Alonso després de la seva pèrdua (quadre adjunt). Es preveu que aquest procés quedi enllestit durant el juny. Un altre dels canvis aprovats és que la vicepresidència del Patronat ha passat a exercir-la Joan Riera, patró extern. La resta dels càrrecs (secretaria i vicesecretaria) continuen sent assumides per Sílvia Martínez i Dolors Bertran.

Mor Bernat Alonso, patró de la Fundació Claror

Així queda la nova composició del patronat

L’1 de maig passat va morir a Barcelona Bernat Alonso Bitrian, a l’edat de 71 anys, després d’una llarga malaltia. Bernat Alonso, enginyer industrial de professió i pare de tres fills, va estar llargament vinculat a l’Escola Sagrada Família, a la Cooperativa Claror, de la qual va ser un dels fundadors, a l’Esportiu Claror, del qual era abonat i, finalment, a la Fundació Claror, a la qual va estar vinculat en diverses etapes des de la seva creació. En el moment de la seva defunció era vicepresident del Patronat de la Fundació, en representació de l’estament dels socis de l’entitat. El Patronat de la Fundació Claror vol expressar el seu profund pesar per la seva irreparable pèrdua.

President Vicepresident Secretària Vicesecretari Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

34-51_Fundacio.indd 35

Miquel Céspedes Claustre Escola Sagrada Família Joan Riera Extern Sílvia Martínez AMPA Escola Sagrada Família Dolors Bertran Treballadors Antoni Aliana Extern Nilda Folch Sòcia Abonada Santi Padró Extern Francesc Salas AMPA Escola Sagrada Família Mercè Valentí Claustre Escola Sagrada Família Vacant* Soci Abonat

*Procés de cooptació d’un nou representant dels socis que es preveu enllestit durant el mes de juny.

30/05/2012 14:08:17


36 36

FUNDACIÓ CLAROR

BAlAnç d’ACtivitAt 2011 de lA FundACió ClAror i entitAts vinCulAdes

la Fundació Claror publica la memòria d’activitat 2011 les tres entitats tanquen amb un balanç positiu i, en el cas de la Fundació Claror i Can Caralleu havent generat excedent La Fundació Claror i les entitats vinculades (Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caraleu i Llinarsport, SL) han tancat l’any amb un balanç positiu, de manera que superen un escenari en què la crisi econòmica s’ha evidenciat cada cop més a petita escala. Pel que fa a la massa social, en total el grup suma un col·lectiu de 47.620 persones, 33.622 de les quals són abonades, 5.790 cursetistes i 8.208 participants d’activitats de clubs, associacions o escoles. La distribució dels abonats per centres segueix proporcions similars al 2010 (Claror: 8.648, Sagrada Família: 8.995, Marítim: 5.895, Can Caralleu, 7.542 i l’Esportiu de Llinars del Vallès: 2.542). El Sagrada Família acaba l’any amb una lleugera davallada motivada, en part, per l’optimització d’abonats en consolidar-se el canvi de model iniciat el 2010. Usos i serveis Pel que fa a l’ús regular de les instal·lacions, els cinc centres van sumar la xifra de 2.417.689 usos, que conforma una mitjana d’uns 6.900 usos diaris entre els cinc centres. A aquests també cal sumar els 69.889 usos puntuals corresponents a les entrades ocasionals generades per les visites a les instal·lacions i pels actes o les jornades esportives. En l’apartat de serveis, entre

34-51_Fundacio.indd 36

els cinc centres esportius van oferir 19.576 serveis de salut i 539.374 places d’activitats esportives, incloent-hi l’abonament. Balanç econòmic El balanç del 2011 és equilibrat segons les dades auditades per Auren Consultors. La Fundació Claror, l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu i Llinarsport, SL van sumar l’exercici passat 16.804.213 euros. Pel que fa a les inversions, van arribar a 1.232.515 euros. responsaBilitat social Un dels aspectes que incorpora la memòria és la reordenació de xifres i indicadors seguint els criteris de compromís que l’entitat té respecte

el projecte Barri de l’entitat va concedir 153 beques

dels seus públics i l’entorn (treballadors, clients, entorn, comunitat i medi ambient). treBalladors i clients El grup va finalitzar l’any amb un total de 451 treballadors, 124 dels quals són fixos a jornada completa, 190 fixos a jornada parcial i 122 fixos discontinus. També s’han format un total de 62 estudiants en pràctiques. A més, per segon any consecutiu es va dur a terme l’enquesta de satisfacció, que, amb 375 respostes, va assolir un índex de satisfacció global del 91,60% entre satisfets i molt satisfets. En l’àmbit laboral, també cal destacar els 125.378 euros destinats a la contractació a centres especials de treball, 111.715 dels quals són per a la contractació dels serveis de neteja nocturna a Integra, una empresa d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitat. El compromís amb els cli-

ents es manifesta procurant l’excel·lència en el servei, la qual cosa es mesura anualment amb l’enquesta de satisfacció. El 2011, l’índex de satisfacció entre satisfets i molt satisfets augmenta en 4 punts respecte del 2010, i assoleix el 97,4%. D’altra banda, més de 135 entitats, 88 de les quals de l’àmbit educatiu, van fer ús dels centres. I els quatre centres de Barcelona van destinar un total de 1.047.512 euros a accions de promoció esportiva. entorn i comUnitat Pel que fa al compromís amb el teixit social més proper, entre els cinc centres s’han establert 35 aliances amb entitats de l’entorn, sigui comissions de festa major o entitats que treballen en benefici de la societat. S’han destinat 25.205 euros a dur a terme activitats culturals i 31.866 euros a entitats socials, 10.000 dels quals es van desplegar en el concurs Actua en benefici de tres entitats, l’Associació AMISI (4.000), Càritas Diocesana de Barcelona (4.000) i l’Associació Educativa Integral del Raval (2.000). Uns altres 13.000 euros es van destinar al projecte Barri, un projecte propi d’ajuda a les famílies a partir de les necessitats detectades per les escoles Sagrada Família i Tabor. Una altra partida significativa és la dedicada als Amics de la Gent Gran (5.000).

30/05/2012 14:08:19


FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 37 37

enquestA de sAtisFACCió Als ABonAts del 2012

els abonats tornen a donar una bona nota a la gestió Més del 90% dels abonats enquestats als centres gestionats per la Fundació Claror es mostren satisfets amb l’experiència com a usuari Durant els mesos de març i abril del 2012 la Fundació Claror va fer l’enquesta anual de satisfacció dels abonats. Enguany ha estat la quarta edició, emmarcada en el procés d’adopció del model de gestió basat en la qualitat i l’excel·lència EFQM (European Foundation for Quality Management). El treball de camp es basa en la realització d’una enquesta a 1.454 abonats dels cinc centres esportius que gestiona (284 enquestes fetes al Claror, 304 al Sagrada Família, 282 al Marítim, 302 a Can Caralleu i 282 a l’Esportiu de Llinars del Vallès), per conèixer-ne el grau de satisfacció. Com és habitual, l’enquesta es va fer amb la col·laboració d’especialistes externs, que van ajudar a determinar la mida de la mostra, la segmentació i la manera de fer-la perquè tingués la màxima fiabilitat. resUltats Els resultats (vegeu el quadre adjunt) mostren un alt grau d’abonats satisfets (S) o molt satisfets (MS). En tots quatre centres gestionats per la Fundació Claror se supera de mitjana el 90 % d’abonats satisfets amb el servei rebut: CEM Claror (93,3 %), CEM Sagrada Família (98,3 %), CEM Marítim (99,2 %), CEM Can Caralleu (99 %) i l’Esportiu de Llinars del Vallès (98,9 %).

34-51_Fundacio.indd 37

MILLORES

obres de millora a Marítim, Claror i sagrada Família els mesos d’estiu Els centres esportius gestionats per la Fundació Claror faran durant els mesos d’estiu diverses actuacions de millora. El CEM Marítim renovarà la imatge interior de la recepció, passadissos, l’àrea de benestar i salut, vestidors i farà actuacions en algunes sales d’activitat dirigides. Pel que fa al CEM Claror es farà una remodelació total dels vestidors d’abonats 5 i 6, ja que se sanejaran i es tornaran a enrajolar totes les parets. Es renovaran també el paviment i els sostres, s’instal·laran mampares noves i es canviaran les portes. L’objectiu, a part de reparar parets i fuites d’aigua, és adoptar el mateix estil que hi ha a la zona de saunes i hidromassatge. També es farà un canvi d’imatge de l’escala d’accés del CEM Claror. Es folraran les vidrieres i les parets de tot el que és el cub que conforma l’escala i el distribuïdor de la planta –1. Es busca donar-li un aire modern que faci més agradable l’accés al centre. Finalment, es renovarà la il·luminació i es millorarà la decoració de tota aquesta zona. El CEM Sagrada Família remodelarà la zona d’atenció al públic per tal d’optimitzar-ne la funcionalitat, l’ergonomia i donar-li una imatge més moderna i acollidora. També es farà l’arranjament del sostre del pavelló. Després de quinze anys de funcionament, ja toca fer un repàs de totes les instal·lacions que hi ha al fals sostre, arranjar les filtracions que es pateixen quan plou i aïllar millor els diversos espais que ara mateix estan connectats pel fals sostre (piscina i pavelló).

30/05/2012 14:08:20


38

FUNDACIÓ CLAROR

34-51_Fundacio.indd 38

30/05/2012 14:08:26


FUNDACIÓ CLAROR

39

l’entitAt CoMpleix lA priMerA FAse del projeCte ClAror 2.0

la Fundació Claror i els seus centres estrenen nou lloc web la nova interfície es va posar en marxa el 23 d’abril passat i ofereix a l’usuari els continguts d’una manera més atractiva, accessible i funcional La Fundació Claror i tots els centres esportius que gestiona van estrenar un nou entorn web el 23 d’abril passat, coincidint amb la diada de Sant Jordi. La nova interfície ha estat desenvolupada per l’agència Cirici Thinking Digital (www. cirici.com) a partir de Drupal, un dels gestors de continguts més moderns del mercat. El canvi representa un salt endavant per a l’espai de la Fundació Claror a Internet. D’aquesta manera s’acompleix així la primera fase del projecte Claror 2.0, que té com a finalitat última convertir l’entorn web de l’entitat en el portal on informar-se i fer totes les gestions pertinents als centres esportius que gestiona la Fundació Claror. L’aspecte més visible del canvi d’interfície és un nou disseny més visual i fonamentat en els colors corporatius de la Fundació Claror (taronja, gris i blanc). Està previst que progressivament els continguts que generi el nou lloc web siguin molt visuals, com per exemple a través de videonotícies. El redisseny també ha tingut en compte criteris d’usabilitat perquè la navegació de l’usuari sigui ràpida, còmoda i intuïtiva. cerca i sUBscripció Un altre dels molts avantatges de què disposa el nou web és la classificació de tots els

34-51_Fundacio.indd 39

continguts segons etiquetes temàtiques que permetran buscar la informació per via d’un cercador. A més, tots els usuaris que ho vulguin podran subscriure’s a aquestes etiquetes temàtiques a través del sistema RSS (Really Simple Syndication). D’aquesta manera, rebran al seu lector personal totes les informacions que seleccionin. El sistema els permetrà, per exemple, ser informats puntualment de totes les promocions relatives

al seu centre esportiu o rebre notícies sobre noves activitats que siguin del seu grat. Per als que prefereixin rebre l’actualitat del seu centre directament a la seva adreça de correu electrònic, també es podran subscriure a un newsletter que rebran periòdicament. XarXes socials El nou web ha estat pensat per incrementar la interacció amb les xarxes socials on són

segona fase, creació d’una oficina electrònica Durant els mesos vinents el projecte Claror 2.0 entrarà en la seva segona fase, que té com a objectiu desenvolupar una oficina electrònica que permetrà fer tràmits administratius a distància com ara abonar-se a un centre, reservar hora per contractar serveis de salut, llogar pistes de tennis o apuntar-se a un curs o activitat. L’oficina electrònica marcarà un abans i un després en la relació dels centres esportius amb els seus clients.

presents la Fundació Claror i els centres esportius que gestiona: Facebook, Twitter, Flickr, Foursquare, Issuu i Linkedin. Val a dir que el nombre de seguidors a les pàgines del Facebook del grup Claror va créixer molt al llarg del 2011 i es preveu que creixi encara més el 2012. L’objectiu és aprofitar la vinculació del nou web amb les xarxes socials per incrementar la participació dels usuaris i així millorar el servei amb la comunicació bidireccional, és a dir, del centre a l’usuari i viceversa. mUltiplataforma Un altre avenç assolit en la consecució de la primera fase del projecte Claror 2.0 ha estat la creació d’una versió per a smartphones i tabletes perquè l’usuari pugui consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet informacions com ara els horaris de la graella d’activitats de lliure accés per a abonats, videonotícies o qualsevol informació bàsica referent al centre. L’objectiu és que la nova interfície sigui operativa i útil independentment del dispositiu que s’utilitzi. ADRECES DELS PORTALS www.fundacioclaror.cat www.cemclaror.cat www.cemsagradafamilia.cat www.cemmaritim.cat www.cemcancaralleu.cat www.lesportiudellinars.cat

30/05/2012 14:08:29


40 40

FUNDACIÓ CLAROR lA FundACió ClAror deixA d’orgAnitzAr ACtivitAts CulturAls

gir en la concepció del programa cultural l’entitat ha estudiat i proposat alternatives per a que totes les activitats que s’estaven duent a terme puguin tenir continuïtat La creació d’un nou àmbit transversal de gestió anomenat Relacions i compromís social ha comportat la redefinició dels projectes que l’entitat duu a terme a nivell social. En aquest sentit, es referma el compromís per seguir collaborant amb el teixit social i també amb entitats que duguin a terme projectes socials. Però precisament per l’augment de la interacció amb el teixit social, la Fundació Claror vol passar d’organitzar activitats culturals pròpies a facilitar que les entitats que ja tenen aquesta finalitat en la seva raó de ser puguin dur-les a terme. Una dècada de canvis El projecte cultural de la Fundació Claror va nèixer el 2000 amb un ampli ventall d’activitats, des de debats, tallers, cursos per a majors de 55 anys, a la creació dels cors corals i, fins i tot, l’impuls d’una Colla Castellera. En aquesta dècada, la Colla Castellera ha esdevingut els Castellers de la Sagrada Família que ja funcionen autònomanent i a qui la Fundació ajuda econòmicament amb una aportació anual que els permet assumir l’assegurança. I amb aquest exemple, és com s’ha estudiat la transició de tots els projectes per tal d’oferir vies de continuïtat. I és que en deu anys el teixit social de Barcelona en general, i en concret del barri de la sagrada Família ha

34-51_Fundacio.indd 40

vist com s’ampliava l’oferta cultural, d’una banda, gràcies al naixement d’entitats com ara el Centre Cívic, la biblioteca, l’Espai 210, l’Aula ambiental... i de l’altra a l’enfortiment del treball en xarxa mitjançant grups de treball com ara els creats en el marc del Pla comunitari de la Sagrada Família. Per tot això, que la Fundació Claror actuï com a operador cultural por perjudicar entitats properes quan el compromís de l’entitat és d’enfortir i ajudar al màxim les persones i entitats de l’entorn.

Pel que fa a les tertúlies, les temàtiques tractades són prou assequibles com perquè qui hi estigui interessat trobi altres entitats que n’ofereixin a preus igualment competitius. Pel que fa al taller de gent gran o altres activitats de caire més acadèmic, la intenció és ajudar a que altres entitats les puguin gestionar directament, contribuint econòmicament a la seva continuïtat, si s‘escau. la coral claror El cor d’adults és una de les activitats amb què neixia el pro-

grama cultural i ha assolit un grau de maduresa important, amb un grup de 51 cantaires força consolidat, dels quals una bona part en formen part des dels seus inicis. Per aquest motiu, la viabilitat passa perquè el grup s’autogestioni i esdevingui un entitat autònoma. Tot i així, conscients de la dificultat de financiació en moments com l’actual, la Fundació Claror ha previst un programa de suport econòmic a tres anys, de la mateixa manera que donarà recolzament al grup en el procés d’emancipació.

Cor infantil i Claror rock: un pas endavant per integrar-se en el barri Els cors infantil i jove (Claror Rock) de l’entitat passaran a format part des del proper mes de setembre de l’Espai Jove i comunitari de la Sagrada Família. Aquest espai és l’antic Espai Sant Jordi, un centre lúdic que pertanyia a l’obra social de Caixa Catalunya ubicat al carrer Padilla amb Mallorca. Ara però, i donat la conversió de Catalunya Caixa amb banc, l’Obra social deixar de tenir raó de ser i es converteix en Fundació, de manera que serà aquesta nova entitat la que gestionarà tots els espais lúdics (45 a Catalunya) que gestinava l’Obra Social. En el cas del barri de la Sagrada Família, l’espai es reorienta i, tot i que seguirà oferint activitats per a gent gran, vol ampliar l’oferta cap al col·lectiu de joves i servir d’espai de referència per a projectes comunitaris. I és en aquestes circumtàncies quan la necessitat per part dels gestors de l’Espai Jove de dotar-lo de continguts i l’interés de la Fundació Claror per donar continuïtat al projecte del cor infantil i el Claror Rock conflueixen. Tot i que els grups canviaran de nom, la Fundació Claror esdevindrà entitat patrocinadora recolzant econòmicament el projecte per garantir-ne la viabilitat. Pel que fa al mètode pedagògic seguirà sent el mateix, l’ensenyança del cant coral de manera lúdica, sense les exigències pròpies d’una escola de música i per a nens i nenes entre 6 i 18 anys. inscripcions a partir de l’1 de jUny a l’espai jove i comUnitari Des del 18 de maig, els dos grups estan assajant al nou espai, d’altra banda més ampli, i amb sales on dur a terme les gravacions de cançons. A partir de l’1 de juny s’obrirà el període d’inscripció per als alumnes actuals i a partir de l’11 de juny s’obrirà el torn obert a les famílies interessades en què els seus fills participin de l’activitat.

30/05/2012 14:08:29


FUNDACIÓ CAN CLAROR CAPSALERA CARALLEU 41 41

és el terCer Any que l’entitAt pArtiCipA en lA iniCiAtivA

participació als jocs interempreses

SOLIDARItAt

Més de 1.500 euros per a la Marató per la pobresa

són una olimpíada empresarial solidària que té com a objectiu recaptar fons per a entitats socials sense ànim de lucre Per tercer any consecutiu, uns quants treballadors de la Fundació Claror han participat en la vuitena edició dels Jocs Interempreses, una olimpíada empresarial organitzada per a32 Events per recaptar fons per a entitats que treballen en benefici de col·lectius desfavorits. L’aportació econòmica per part de la Fundació Claror va ser de 2.511 euros, que s’ha destinat a parts iguals entre les tres entitats proposades per a l’organització dels jocs: Sonrisas de Bombay, que lluita contra la pobresa i pel respecte dels drets humans i la igualtat d’oportunitats a la ciutat de Bombai; la Fundación Theodora, que gràcies als seus «doctors somriure» humanitza l’estada d’infants i adolescents als hospitals; i la Fundació Adama, que té per objectiu millorar la qualitat de vida de les persones sense recursos i amb risc d’exclusió social fent servir tècniques naturals de salut i altres mètodes alternatius d’integració aplicats amb l’acompanyament, la responsabilitat i l’empatia. solidaritat i competició Tot i tractar-se d’unes jornades lúdiques i solidàries, l’esperit competitiu amb molt de fair play no va deixar d’estar present entre tots els participants. Pel que fa al grup de Claror, va estar format per quinze

34-51_Fundacio.indd 41

Amb camiseta de la milla, l’equip de Claror participant al raid natura

treballadors dels diversos centres i de les àrees centrals. La inscripció es va fer en quatre proves: esquaix, futbol sala, raid natura i voleibol platja. En el moment de tancar la revista, encara estaven pendents de saber-se els resultats de la participació en el voleibol platja, però el nivell competitiu dels integrants de l’entitat ja s’havia

És el tercer any que l’entitat participa als jocs interempreses fet notar. En la prova d’esquaix es va assolir l’or, i l’equip del raid natura va guanyar la plata. En futbol sala, l’equip va quedar al mig de la classificació, en el desè lloc de vint equips.

SOLIDARItAt

un grup d’infants del sàhara a l’esplai d’estiu Per segon any consecutiu, la Fundació Claror acollirà en l’esplai d’estiu del CEM Claror una desena d’infants del Sàhara que aquest estiu viatgen a Catalunya. Aquesta iniciativa, proposada per l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de Gràcia (ACAPS), permet completar l’estada d’aquests nens i nenes, contribuir que es relacionin amb altres infants i, alhora, donar suport a les famílies d’acollida que vetllen pels altres aspectes de les seva estada, com són l’alimentació, la higiene i la salut. Per la seva banda, l’ACAPS aporta formació, assessorament i recursos a aquestes famílies perquè l’experiència sigui enriquidora per a les dues parts.

La Fundació Claror i les entitats que hi estan vinculades es van voler sumar a la Marató per la pobresa organitzada per la Fundació Marató de TV3 el passat diumenge 27 de maig. Per fer-ho, del 21 al 25 de maig, els cinc centres van dipositar unes guardioles a les sales d’activitats, a la sala de condicionament físic i a la recepció per tal de recollir petites aportacions entre els treballadors i els usuaris, aportacions que, d’una altra manera, potser no s’haurien dut a terme, ja que de vegades per quantitats petites com ara 1, 2 o 5 euros no es truca al telèfon de donatius de La Marató. Gràcies a aquestes microaportacions es van recaptar 676,14 euros als quals la Fundació Claror n’hi va sumar 1.000 més. el claror rock canta per la marató A més, les noies del Claror Rock van participar en un concert benèfic convidades per la Institució Cultural del CIC, ja que el director del grup és també professor de música d’una de les seves escoles, l’Escola Virtèlia.

30/05/2012 14:08:32


42 42

FUNDACIÓ CLAROR lA FundACió ClAror ForMA pArt de lA CoMissió de Festes

BREUS

dies de Festa Major a Camp d’en grassot

Col·laboració amb la marxa nòrdica per l’Alzheimer

el barri de Camp d’en grassot de gràcia celebra la seva Festa Major el cap de setmana del 29 de juny a l’1 de juliol

L a Fu n d a c i ó A l z h e i m e r Catalunya i l’entitat Salut en actiu van promoure, el passat 2 de juny, una caminada de marxa nòrdica, per la Diagonal de Barcelona, amb l’objectiu de fer més visibles els beneficis que aquesta activitat física pot oferir a qualsevol persona, i especialment a les persones afectades per l’Alzheimer o per qualsevol altre tipus de demència. Els CEM Can Caralleu i el CEM Marítim es van sumar a la iniciativa cedint cadascun d’ells una vintena de pals de marxa nòrdica. La resta de centres van promoure la difusió de l’esdeveniment.

El divendres 29 de juny el barri de Camp d’en Grassot de Gràcia viurà tres dies de Festa Major. La Fundació Claror i, en concret, el CEM Claror participen activament en l’organització de les festes, ja que formen part de la comissió d’entitats i donen suport a l’organització d’algunes activitats. El dissabte 30 d’abril, el centre instal·larà una pista inflable de futbol a 3. L’indret i l’horari exactes encara estaven per determinar en el moment de tancar aquesta revista, però si tenim en compte l’experiència d’altres anys, se situarà a prop del tram superior del passeig de Sant Joan. A les sis de la tarda començarà el Joc de barri organitzat per la Taula Radars de Camp d’en Grassot. El joc de barri és una prova de pistes i jocs lúdics oberta a la participació de gent de totes les edats. La inscripció s’ha de fer en equips de quatre persones i es pot lliurar, fins al 20 de juny, al Centre Cívic La Sedeta o al CEM Claror. A banda de premiar l’equip que aconsegueixi més puntuació en les proves, la Taula Radars premiarà l’equip més sènior (el que sumi més anys entre els quatre participants) i l’equip més intergeneracional, en consonància amb el projecte Radars, una xarxa comunitària que vetlla per reduir el risc d’aïllament de les persones grans del barri que viuen soles.

34-51_Fundacio.indd 42

En acabar el joc de barri, a les vuit del vespre, tots els participants de la prova, com també els radars veïnals i les persones grans del projecte, podran compartir una xocolatada al passeig de Sant Joan. la milla El diumenge 1 de juliol tindrà lloc la tercera edició de la Milla

de Camp d’en Grassot amb curses per a totes les edats, una de distància curta per córrer pares i fills, i la distància de la Milla (1.609 m) per als més grans de dotze anys. Les inscripcions per a la Milla es poden fer fins al 27 de juny i s’han de lliurar a la recepció del CEM Claror o al Centre Cívic La Sedeta.

SOLIDARItAt

el 8 de juliol, Mulla’t per l’esclerosi Múltiple La Fundació per l’Esclerosi Múltiple organitza el tradicional Mulla’t el diumenge 8 de juliol a la majoria de piscines municipals de Catalunya. El Mulla’t és una jornada aquàtica solidària per promoure el coneixement de la malaltia, alhora que serveix per recaptar diners, via donacions o amb la compra de marxandatge, per a la recerca i la millora de la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Els cinc centres gestionats per la Fundació Claror se sumen a la iniciativa i conviden a tothom a participar-hi.

Can Caralleu: d’estalvi energètic i sostenibilitat En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, les entitats signants de l’Agenda 21 han previst una sèrie d’activitats que es duran a terme entre el 2 i el 10 de juny. Des dels cinc centres s’ha donat suport a la difusió de les activitats i, a més, a Can Caralleu han aprofitat l’avinentesa per engegar una campanya per a l’estalvi energètic i la sostenibilitat. Els objectius de la iniciativa són dos: d’una banda, optimitzar els recursos, en especial d’aigua, gas i llum, per aconseguir un estalvi energètic; de l’altra, generar hàbits i funcionaments entre treballadors i usuaris que contribueixin a la sostenibilitat.

30/05/2012 14:08:34


FUNDACIÓ CLAROR CAPSALERA 43 43 s’orgAnitzA per priMerA vegAdA unA CAMinAdA populAr

rècord de participació al Cros de Can Caralleu un total de 450 atletes van córrer la prova, que es consolida com un dels referents per als corredors de curses de muntanya El dissabte 21 d’abril el CEM Can Caralleu va acollir la dotzena edició del Cros de Muntanya, en què van córrer 423 atletes. Així, s’hi va establir un nou rècord de participació i es va consolidar com un dels referents per als corredors de curses de muntanya a Catalunya. Uns dies abans, l’organització havia exhaurit tots els dorsals en assolir els 500 inscrits. El Cros de Muntanya de Can Caralleu és una cursa oberta a la participació de tothom qui tingui una bona condició física. Hi ha quatre categories: juvenil, sènior, veterà A i veterà B. La sortida de tots els atletes es va fer, com estava previst, a les 11 hores. La cursa es va fer per un circuit de muntanya i la distància total que havien de córrer els participants va ser de 13,9 quilòmetres, sensiblement més llarga respecte a l’edició del 2011, que va ser d’11,5 quilòmetres. Aquest fet va provocar que els participants patissin la duresa de la prova. El punt de sortida del Cros va ser el camp de futbol de Can Caralleu, i tot seguit els participants van recórrer un circuit que passava pel parc de l’Oreneta i Can Setmenat, la

antonio sevillano i anna Brito van ser els guanyadors d’aquesta edició

34-51_Fundacio.indd 43

carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, amb 391 metres, per pistes, corriols i obstacles naturals. El punt d’arribada del recorregut va ser, novament, les installacions de Can Caralleu. els GUanyadors El guanyador de la cursa d’enguany en categoria masculina va ser Antonio Sevillano, amb el dorsal 357, que va fer un temps de 58’46”. El corredor del club SLOP.cat es va imposar per davant de Ricardo Esclapez, del club Ashi Running, que va creuar la línia de meta en segona posició amb un temps de 59’26”. Completava el podi masculí Xavier Freixinet, amb una marca de 59’39”. En la categoria femenina la guanyadora va ser Anna Brito, amb el dorsal 158 i amb una marca d’1:17’55”. Nuria Villegas, amb un temps d’1:18’08”, es va classificar en

segona posició i el tercer lloc del podi va ser per a Marta Navarro, amb una marca de 1:19’05”. Corredors.cat va ocupar el primer lloc en la classificació per clubs en categoria masculina, mentre que en la femenina es va imposar l’equip HP. Acabada la cursa i el lliurament de premis, tots els participants van prendre part de la ja tradicional barbacoa. Tots els assistents a la cursa van destacar el bon nivell de la prova tant pel seu nivell d’exigència com també per les prestacions de l’organització. caminada popUlar Coincidint amb el Cros de Muntanya de Can Caralleu, es va organitzar per primera vegada una Caminada Popular que va transcórrer per part del recorregut de la prova. La distància que calia recórrer va ser d’uns vuit quilòmetres i la sortida va ser a les 10 hores.

ESDEVENIMENtS

Campionats de natació escolar El dissabte 21 d’abril la piscina del CEM Claror va acollir el vint-i-vuitè Campionat Escolar de Natació, en el qual van participar més d’un centenar de nens i nenes nascuts entre els anys 1994 i 2005 de les escoles i entitats que assisteixen als cursets de natació que s’imparteixen als CEM Sagrada Família i CEM Claror. D’altra banda, el CEM Can Caralleu també va celebrar el dissabte 19 de maig el Campionat Escolar de Natació, que enguany celebrava la seva novena edició. En el campionat van participar els nens i nenes de totes les escoles que fan activitats aquàtiques al CEM Can Caralleu, com també tots els alumnes dels cursos de natació que es van classificar per a l’esdeveniment.

el raid se celebrarà el 21 d’octubre El diumenge 21 d’octubre se celebrarà l’onzena edició del Raid Barcelona Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa a les instal·lacions i els entorns del CEM Marítim i la platja de la Barceloneta. Hi podran participar un màxim de 60 equips formats per quatre integrants cadascun que disputaran un total de vuit proves esportives: cursa de resistència, caiac de mar, punteria, circuit d’habilitat, escalada, força, natació i orientació. El preu d’inscripció per participar al Raid Barcelona Marítim és de 40 euros per equip.

30/05/2012 14:08:36


44 44

FUNDACIÓ CLAROR

28a MillA sAgrAdA FAMÍliA - 6è troFeu internACionAl CiutAt de BCn

Manuel olmedo i solange pereira guanyen la Milla les curses populars van tenir un any més una elevada participació que va fer dels voltants de la sagrada Família una festa de l’esport popular les sèries d’atletes d’elit de la milla van tenir un cartell de molta qualitat al sevillà en els últims metres. Aquest és el segon triomf consecutiu d’Olmedo a la Milla Sagrada Família. «Estic satisfet per repetir la victòria a la Milla perquè hi havia molts bons corredors competint», va assegurar Olmedo.

la milla sagrada família va celebrar la vinti-cinquena edició en un estat de forma esplèndid i ja es considera tot un referent de l’atletisme de mig fons a catalunya Manuel Olmedo en categoria masculina i Solange Pereira en categoria femenina es van adjudicar el sisè Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona - Gran Premi Gaudí SPORT, les sèries professionals de la Milla Sagrada Família, que enguany ha celebrat la seva

34-51_Fundacio.indd 44

vint-i-vuitena edició. La Milla Sagrada Família, organitzada per la Fundació Claror, es va celebrar el diumenge 6 de maig al voltant del temple de la Sagrada Família de Barcelona enmig d’un gran ambient festiu, i un any més va assolir un nou èxit de participació.

L’ a t l e t a s e v i l l à M a n u e l Olmedo es va imposar en categoria masculina amb un temps de 4’17’’ després de comandar tota la cursa i creuar la línia de meta en un final ajustat per davant del segon i el tercer classificats, els atletes Luis Alberto Marco (4’18’’) i Juan Carlos Higuero (4’18’’). Manuel Olmedo va imposar la seva llei i no es va deixar intimidar pels seus immediats perseguidors, que es van intentar aproximar inútilment

solanGe pereira En la sèrie femenina, Solange Pereira es va proclamar guanyadora per davant d’Isabel Macías. L’atleta del club Atletismo Bikila, amb un temps de 4’52’’, es va imposar en la recta final a la corredora del València Terra i Mar, que havia comandat la cursa fins aleshores i que en creuar la línia de meta va fer un temps de 4’52’’. En tercera posició va acabar Judit Pla, de l’Atletismo Santutxu, que va completar el podi amb una marca de 4’54’’. alta participació Com és habitual i tal com ja havia passat en els darrers

30/05/2012 14:08:40


FUNDACIÓ CLAROR CAPSALERA 45 45

RESULtAtS Data: 6 de maig Inscrits: 1.558 Premi Àlex Garcia: Escola Sagrada Família i Maristes Immaculada XXVIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars) Categoria Guanyador Guanyadora Benjamins Àlex Salgado 5’40’’ Clàudia Alcolea 6’00’’ Alevins A. Las Heras 5’24’’ Inas Kajtih 6’04’’ Infantils Jordi Navero 5’12’’ Paola Carmona 5’32’’ Cadets Carlos Roguera 4’55’’ Judit Pérez 5’24’’ Júniors O. Es Salmouny 4’39’’ Beatriz Caspar 5’29’’ Veterans 1 José Aranda 4’59’’ Natalia Cobos 6’35’’ Veterans 2 David Francomo 4’44’’ Laura Martín 5’49’’ Promeses Brahim Fateh 4’27’’ Andrea Augusto 7’18’’ Sèniors Alberto Sabado 4’21’’ Ahlam El Kakdi 5’40’’ VI TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BARCELONA 1 Manuel Olmedo 4’17’’ Solange Pereira 4’52’’ 2 Luis Alberto Marco 4’18’’ Isabel Macías 4’52’’ 3 Juan Carlos Higuero 4’18’’ Judit Pla 4’54’’ 4 Josephat Kiprono 4’18’’ Diana Martín 4’55’’ 5 Francisco Roldán 4’19’’ Lídia Rodríguez 4’56’’ 6 Alejandro Rodríguez 4’19’’ M. Carmen González 4’57’’ 7 Víctor Montaner 4’20’’ Anna Bové 4’59’’ 8 Diego Ruiz 4’22’’ Khadija Rahmouni 5’01’’ 9 Jesús Maria Cardo 4’22’’ Míriam Ortiz 5’08’’ 10 Kevin López 4’23’’ Marta Galimany 5’11’’ 11 Oriol Bonet 4’24’’ Ana Maria Chico 5’23’’ 12 Roger Jardí 4’26’’ 13 Abderraman Ait 4’42’’

anys, la participació a la Milla Sagrada Família va ser molt alta, especialment en les curses populars, que en l’edició d’enguany va tenir un total de 1.083 participants de totes les edats. El nombre d’inscripcions de la Milla Sagrada Família va ser també molt elevat i va arribar fins als 1.558 inscrits. Gran amBient festiU La jornada matinal, que va començar com és habitual a les 9.30 hores amb les curses de veterans, va transcórrer

34-51_Fundacio.indd 45

sense incidents i enmig d’un gran ambient festiu. El sol va lluir gran part del matí i la climatologia va ser agradable per a la pràctica de l’esport, fet que va permetre que totes les curses es poguessin fer sense problemes i que hi assistís un bon nombre de públic. A la vint-i-vuitena edició de la Milla Sagrada Família hi van assistir la regidora del districte de Gràcia i també regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, i el Gerent de l’Institut Barcelona

l’ e s c o l a s a g r a d a família i els maristes van guanyar el premi Àlex Garcia Esports, Xavier Amador, que van poder gaudir de les curses durant la jornada matinal. el recorreGUt El recorregut de la Milla Sagrada Família es va desenvolupar, com és habitual en els darrers anys, al voltant de l’anomenada illa Gaudí, formada pel temple de la Sagrada Família, la plaça

de la Sagrada Família i també la plaça d’Alfons Gaudí. El recorregut era el mateix per a totes les categories i sèries i els participants van haver de recórrer els 1.609 metres de distància de la prova per completar una volta i mitja a l’illa Gaudí. El punt de sortida es va situar al carrer de Mallorca, entre Marina i Sardenya, i el recorregut va passar per Sicília, Provença i Lepant per arribar de nou al carrer de Mallorca i seguir per Sicília fins a Provença, on hi havia la línia d’arribada.

30/05/2012 14:08:44


46 46 CAPSALERA CEM SAGRADA FAMÍLIA

34-51_Fundacio.indd 46

30/05/2012 14:08:47


CEM CLAROR CAPSALERA 47 47

ConsultA totA l’oFertA Al Centre i A lA pàginA WeB

un estiu carregat d’activitats i serveis trobaràs tot el que necessites al CeM Claror: des d’activitats esportives i danses fins a promocions de l’àrea de salut Durant els mesos d’estiu s’oferiran activitats de forma ininterrompuda perquè tothom tingui la possibilitat de fer activitat física i també augmentar el seu benestar. activitats d’estiU Podràs gaudir de tots els beneficis del ioga, també durant l’estiu. Les inscripcions estan obertes fins a l’1 de juliol. Els divendres de juliol són un bon moment per distreure’s i moure’s al ritme de la música, amb l’oferta de balls de saló del centre: ritmes llatins, balls estàndards, country i balls en línia. Podràs escollir entre diverses modalitats. Ens adaptem a les teves vacances! I si et decantes més per la dansa contemporània, no et perdis el curs intensiu que es durà a terme els dilluns i dimecres del 2 al 30 de juliol. L’objectiu del curs és treballar el cos i prendre consciència corporal a través del moviment i assolir els coneixements de cara al curs vinent. nUtrició i esport Prepara’t per a l’estiu amb el nostre servei d’assessorament nutricional. T’ajudarà a perdre pes de manera segura, saludable i intel·ligent. Aprofita la promoció d’estiu: 3 visites del programa d’assessorament nutricional, un receptari d’amanides i el programa d’assessorament tècnic a la sala de condicionament físic o a la

34-51_Fundacio.indd 47

BREUS

la graella també durant l’agost Per primera vegada, el CEM Claror ofereix activitats de graella també durant el mes d’agost. Es tracta d’una graella una mica més reduïda que la de temporada. S’oferiran tant activitats a la sala com a l’aigua. Pots consultar-la al centre o al web www.cemclaror.cat.

Fisioteràpia en sec i a l’aigua piscina. I per només 22 euros els abonats i 32 euros els no abonats. Promoció vàlida du-

rant els mesos de juny i juliol. Més informació al centre o a www.cemclaror.cat.

ACtIVItAtS

Bona acollida del repte de la setmana Aquest mes de maig es va posar en marxa El Repte de la Setmana, una iniciativa que pretén engrescar el màxim d’abonats del CEM Claror perquè es proposin fites esportives, coneguin noves disciplines que s’ofereixen al centre i, sobretot, que es diverteixin practicant l’activitat física. Del 2 de maig al 30 de juny cada setmana es proposa un repte: des de córrer, nedar o encistellar pilotes de bàsquet fins a provar classes de dansa o d’arts marcials. Fins i tot hi consten reptes fora del centre i d’altres de col·lectius, per tal de conèixer gent i treballar en equip. La bona acollida d’aquest projecte recau en el fet que tothom hi pot participar: hi ha diversos nivells de dificultat i s’hi inclouen tot tipus d’activitats. Si no has estat a temps d’afegir-t’hi, no pateixis! Gràcies a l’èxit de la iniciativa, tindràs l’oportunitat d’afrontar els reptes que et plantegem durant la pròxima temporada.

L’Àrea de Salut del centre ofereix un servei de fisioteràpia també a l’aigua, el qual és favorable per facilitar la recuperació de lesions. Per contractar aquest servei cal concertar cita prèvia a la recepció del centre. Hi ha la possibilitat de comprar un tiquet d’un sol ús o bé d’agafar multitiquets de tres o cinc sessions. Totes les activitats de l’Àrea de Salut estan supervisades per metges o fisioterapeutes. El CEM Claror ofereix molts altres serveis, des de massatges fins a osteopatia, drenatge limfàtic o reflexologia podal, entre altres. Per a més informació, al centre o al web.

Aprofita l’outlet de marxandatge Ara al CEM Claror ofereix una nova modalitat de marxandatge: el nostre outlet. Aconsegueix, fins al 31 d’agost, un pack de 3 samarretes d’estoc per només 6 euros!

30/05/2012 14:08:50


48 48 CANCEM CARALLEU SAGRADA FAMÍLIA

ConsultA l’oFertA d’ACtivitAts d’estiu i de teMporAdA

Més ritme en les activitats del centre el centre aposta des de fa temps per les activitats de ball, amb les danses del món com a novetat de la propera temporada Durant els mesos vinents s’engeguen al CEM Sagrada Família una sèrie d’activitats al voltant del món del ball. A partir de l’octubre, els dilluns i divendres al migdia tens una cita amb diferents països. Aprendràs un estil de ball diferent cada setmana: balls africans, bhangra, sevillanes i salsa. No te’n perdis cap! És la novetat principal de graella. mÉs ritme a l’estiU Però si tens ganes de ballar, ja ho pots començar a fer aquest estiu. Amb el curs intensiu de dansa del ventre, cada diven-

34-51_Fundacio.indd 48

Canvis en la graella durant l’estiu Durant l’estiu, el centre ofereix activitats els mesos de juliol i setembre perquè tothom tingui la possibilitat de fer activitat física. A més, s’ofereix la graella d’activitats gratuïtes de fitness i aquàtiques que només s’aturarà a l’agost. Trobaràs els horaris al centre o al web.

Marató d’spining el 20 de juny dres de juliol. Aquesta dansa oriental representa un exercici ideal per al treball específic de malucs, músculs abdominals i pelvis. I tampoc no et pots per-

dre els ritmes calents d’estiu: salsa, merengue, txa-txa-txa i bachata. Consulta’n tota l’oferta al centre o al lloc web www. cemsagradafamilia.cat.

un any més, el Festival d’eies farà la cloenda del curs El dissabte 16 de juny el CEM Sagrada Família celebra el Festival de les Escoles d’Iniciació Esportiva (EIE) com a cloenda del curs. A partir de les 9 hores i durant tot el matí, s’oferirà una mostra de totes les activitats fetes al llarg de la temporada, on s’apleguen participants que tenen des de divuit anys fins als més menuts,

BREUS

de quatre anys. Una jornada amb esport de tots els nivells i per a tothom. Les diverses disciplines que hi participen comparteixen l’objectiu comú de gaudir d’una matinal esportiva en companyia d’altres infants. Les EIE ofereixen un ampli ventall d’activitats esportives com ara iniciació esportiva, judo, futbol sala, bàdminton,

escola de bàsquet, gimnàstica rítmica, psicomotricitat i patinatge artístic, que aporten experiències inoblidables, divertides i educatives a tots els participants. Per donar continuïtat a l’aprenentatge de l’esport, s’ofereixen dos campus específics de gimnàstica rítmica i futbol sala.

Vine i participa a la Marató d’Spining d’estiu! Enguany, el centre ha organitzat una marató d’spining el dimecres 20 de juny de 19.30 a 22.30 hores. Una sessió de tres hores amb franges d’una hora continuades. Cal inscripció prèvia, ja que la capacitat és limitada. Les inscripcions estaran obertes fins a trenta minuts abans de la primera sessió. Només per a majors de divuit anys.

període de renovació de places obert El CEM Sagrada Família ja ha obert el procés d’inscripció per a les activitats de pagament de la temporada 2012-2013. Consulta’n tota l’oferta.

30/05/2012 14:08:54


CEM CAN MARÍtIM CARALLEU 49 49 l’STAND UP PADDLE i el KArAte, entre les novetAts prinCipAls

noves activitats esportives d’estiu l’estiu arriba farcit d’activitats de tot tipus i torna el Campus Marítim organitzat per l’escola de bàsquet de nacho solozábal Any rere any el CEM Marítim tanca la temporada el mes de juny, que és quan finalitzen les activitats del curs per donar pas a les d’estiu, que es fan el juliol i el setembre. Aquest any hi ha previst iniciar una nova activitat aquàtica, l’stand up paddle, que es practica amb una taula de surf i rem. S’adreça tant a petits com a grans, sempre que sàpiguen nedar, i es pot fer en família, amb amics o parelles. Com que no depèn d’onades ni de vent es pot practicar a rius, llacs, pantans... nosaltres el practicarem al mar. Una altra de les noves activitats que es farà tant a l’estiu com en els cursos de temporada és el karate per a totes les edats, oferta per l’escola de karate Kyokushinkai. Es tracta d’una tècnica de lluita sense armes, amb les mans i els peus lliures. campUs marítim Al llarg de vint dies, dividit en dos torns, tindrà lloc el Campus Marítim, organitzat per l’escola de bàsquet de Nacho Solozábal, on a part del bàsquet hi haurà activitats de platja, sota la supervisió dels

34-51_Fundacio.indd 49

BREUS

nou servei de salut de shiatsu El CEM Marítim ofereix un nou servei de salut basat en la medicina tradicional xinesa que ajuda a resoldre problemes musculars o articulatoris, dolors d’esquena i menstruals i a potenciar el sistema immunològic, entre altres. Oferim preu per una sessió i també bons de tres i cinc sessions.

pack de salut a bon preu el juny i el juliol monitors de l’escola de Nacho Solozábal. S’adreça a jugadors i jugadores nascuts entre els anys 1999 i 2004. dos torns Els torns van de dilluns a divendres de 10 a 18.30 hores. El primer torn serà del 25 de juny al 6 de juliol i el segon del

9 al 20 de juliol, excepte el 29 de juny i el 13 de juliol, que serà de 10 a 16 hores, i el 6 i el 20, que serà de 10 a 18.30 hores, tot i que les instal·lacions estaran obertes des de les 9 hores. Les inscripcions es fan a les oficines de la Federació Catalana de Basquetbol, a la rambla de Guipúscoa, 27.

12 hores de vòlei platja el diumenge 17 de juny Després de l’èxit obtingut amb el II Open Vòlei Platja 4 x 4 Mixt del 6 de maig, el CEM Marítim repetirà aquesta activitat el 17 de juny. Aquest cop el format serà molt més ambiciós, ja que seran dotze hores de vòlei a la platja del Somorrostro, de 9 a 21 hores, 2 x 2 lliure amb les diferents categories de popular i avançat i 4 x 4 mixtos, amb muntatge de més de cinc pistes i obsequis per a tots els participants.

Durant el mes de juny i juliol podreu gaudir de l’oferta d’un pack de tres visites de programa dietètic, més receptes d’amanides d’estiu i una amanida saludable i refrescant en el Cafè Marítim. Per a més informació consulteu el web www.cemmaritim.cat.

recomana el Marítim aquest estiu Durant el mes de juny i juliol podràs gaudir de l’oferta d’un pack de tres visites de programa dietètic, més receptes d’amanides d’estiu i una amanida saludable i refrescant al Cafè Marítim. Per a més informació, consulta a www.cemmaritim.cat.

30/05/2012 14:08:56


50 50 CANCEM CARALLEU CAN CARALLEU Millores en Cursos de nAtACió inFAntil i esColA de tennis

inscripcions de les activitats de temporada s’introdueix com a novetat el concepte de drets d’inscripció, que és el pagament de la quota del darrer mes del curs Per a la nova temporada hem incorporat millores en els cursos de natació infantil i l’escola de tennis, com ara l’oferta de cursos d’un sol dia per ajudar les famílies a organitzar l’horari extraescolar dels fills. Per facilitar les gestions i garantir plaça als cursetistes d’aquesta temporada, farem la renovació automàtica de les activitats que ho permetin. Així, la renovació es farà automàticament si el cursetista no notifica expressament que no continua l’activitat. Les activitats de renovació automàtica són els cursos de tennis adults, cursos de pàdel adults i joves, lligues de tennis i pàdel, entrenament personal i entrenament de natació. Per a les activitats d’escola esportiva, cursos de natació infantil, cursos de tennis infantil, balls i programa maternal, cal adreçar-se a administració per inscriure-s’hi. El termini per als cursetistes de la temporada 2011-2012 és del 5 al 12 de juny, per a abonats del 13 al 22 i per a no abonats a partir del 26 de juny. Durant l’agost no es tramitaran inscripcions i a partir del 4 de setembre s’oferiran les places restants. novetats d’inscripció Per garantir la continuïtat dels cursetistes i l’aprenentatge de l’activitat a la qual s’inscriu, la pròxima temporada s’introdueix el concepte de drets d’inscripció, que és el paga-

34-51_Fundacio.indd 50

ment de la quota del darrer mes del curs. Aquest sistema no s’aplicarà en els cursos de natació per a nadons i educació infantil, programa maternal, entrenament personal i natació terapèutica. inscripcions En les inscripcions que es facin a partir del setembre cal abonar dues mensualitats, una en concepte de drets d’inscripció

i l’altra corresponent al primer mes de l’activitat. Els rebuts posteriors seran del mes en curs i el cobrament es farà a l’inici del mes mitjançant rebut bancari. El darrer mes del curs no es cobra, ja que és l’import corresponent als drets d’inscripció. Si el cursetista es dóna de baixa abans de finalitzar la temporada, no es retorna l’import corresponent als drets d’inscripció.

BREUS

obrim la piscina d’estiu El 14 i 15 de juny la piscina verda es condicionarà com a piscina d’estiu. Del 15 al 22 de juny, l’espai i els horaris d’ús per part dels abonats estaran restringits, ja que se celebraran les jornades recreatives amb els cursetistes escolars. A partir del 23 de juny, la piscina restarà a disposició dels abonats i els usuaris en els horaris habituals d’estiu. Durant els mesos de juliol, agost i setembre els vestidors col·lectius de P1 i P2 de la piscina verda seran vestidors familiars.

Festa Aquàtica el 30 de juny El dissabte 30 de juny al matí, el CEM Can Caralleu celebrarà la Festa Aquàtica, que donarà la benvinguda oficial a l’estiu. La piscina estarà condicionada amb material inflable de tota mena perquè gaudeixis amb la família i els amics d’un matí lúdic i aquàtic.

OFERtA D’ACtIVItAtS

Activitats d’estiu de manera ininterrompuda A l’estiu oferim activitats de forma ininterrompuda perquè tothom pugui fer activitat física. A partir del 25 de juny comencen els casals d’estiu fins al 7 de setembre. La graella d’activitats de fitness incloses en la quota s’oferirà durant els tres mesos d’estiu, adaptant els horaris i les activitats a la demanda i la disponibilitat d’espais. Pel que fa als cursos d’estiu, durant el juliol es durà a terme un curs intensiu de balls llatins els dimarts i dijous, de 20 a 21 hores. L’escola de tennis i pàdel ofereix activitat el juliol amb cursos intensius tant d’adults com d’infants, com també l’escola de natació per a nadons i infants, i el curs de millora d’estils per a adults.

Mulla’t per l’esclerosi múltiple Com cada any, la Fundació per l’Esclerosi Múltiple organitza el 10 de juliol una jornada aquàtica solidària per donar a conèixer la malaltia i recaptar fons per a la recerca i millora de la qualitat de vida dels qui la pateixen. Des de Can Caralleu donem suport a la causa i us convidem a tots a participar-hi.

30/05/2012 14:08:58


L’ESPORtIU DE CAN LLINARS CARALLEU 51 51

ConsultA l’oFertA d’ACtivitAts d’estiu i de teMporAdA

es consolida l’oferta de tennis i pàdel el centre aposta des de fa temps per les activitats de ball, amb les danses del món com a novetat de la pròxima temporada Aquest any, l’Esportiu de Llinars no només ha consolidat l’oferta de pàdel, un esport que ja està en auge en aquest centre des de la temporada passada, sinó que també ha apostat per les activitats de tennis. El centre disposa de tres pistes de tennis des de principis d’any, i des d’aleshores no ha parat d’organitzar activitats innovadores relacionades amb aquest esport. novetats en tennis Recentment, s’ha engegat un taller de tennis càrdio, l’últim gran èxit als Estats Units. Una activitat divertida i diferent, en què els participants juguen a tennis sense parar durant 45 minuts, en grup i colpejant una pilota rere l’altra. El tennis càrdio proporciona una millor condició física amb els beneficis saludables del tennis com a base de l’activitat. Gràcies a l’èxit del taller, està prevista una segona edició de

l’activitat. El centre completa així una oferta d’esports de raqueta que va iniciar amb l’oferta de pàdel que s’ha anat consolidant. el pÀdel, en aUGe Actualment, l’Esportiu disposa de quatre pistes de pàdel i ofereix un gran ventall d’activitats relacionades amb aquest esport. L’última, la roda de pàdel, on els amants d’aquest esport poden gaudir-ne durant tres hores sense parar. Es pot participar en parella o individualment. Es disputen partits

al millor de cinc jocs. Ha tingut una molt bona acollida entre els jugadors habituals de pàdel. I el 22 de juny es durà a terme el Campionat de les Estrelles, un campionat social de pàdel per acomiadar la temporada i celebrar l’arribada de l’estiu. A més, es farà un sorteig de premis entre els participants. Per a més informació, consulta-ho al centre o al web. D’altra banda, trobaràs tota la informació de les activitats de raqueta del centre al bloc de tennis i pàdel a l’adreça padeldellinars.blogspot.com.es.

BREUS

novetat a la graella: el combybalance L’última incorporació a la graella d’activitats incloses a la quota és el combybalance, una combinació d’exercicis de diverses disciplines, com el ioga, el tai-txi o el pilates, amb altres tècniques de relaxació, control postural i flexibilitat. El que pretén aconseguir és un equilibri entre el cos i la ment. Es fa els dimarts i dijous de 18 a 18.45 hores. Atreveix-te a provar-ho!

Cursos i batejos de submarinisme Una de les novetats d’aquest final de temporada és el submarinisme. Amb la col·laboració de les empreses MateuaDive i Scubabit, el centre ha organitzat diversos batejos i cursos per descobrir aquest esport. L’objectiu és aprendre les tècniques bàsiques del busseig amb equip autònom, a més d’aprendre a preparar el propi equip. Els cursos inclouen teoria i pràctica, amb immersions tant a la piscina com al mar.

summercamp: esport i anglès, l’oferta de lleure d’aquest estiu

gaudeix del solàrium tot l’estiu

L’Esportiu de Llinars ofereix aquest estiu el Summercamp, un campus d’estiu en anglès. Es combinen activitats esportives de tot tipus amb algunes hores lectives d’anglès i on tots els professors i tècnics esportius

Aquest estiu, ja pots tornar a gaudir de la nostra zona de solàrium. Es tracta d’un solàrium natural, amb espai de gespa i hamaques. Ideal per relaxarse i bronzejar-se una estona després de fer esport!

34-51_Fundacio.indd 51

són natius. S’adreça a joves d’entre 12 i 17 anys i es durà a terme del 25 de juny al 7 de setembre (excepte agost). Les activitats seran dinàmiques i participatives, enfocades sobretot a l’expressió i com-

prensió oral de l’anglès. El Summercamp està organitzat conjuntament amb la consultora d’idiomes Chaplin’s School. Per a més informació, adreça’t al centre o consulta el web www.lesportiudellinars.cat.

30/05/2012 14:09:00


52 COOPERACIÓ 50

CLAROR 52-58_ClarorClub.indd 52

30/05/2012 13:37:06


53

TeMpOrada d’eSTiu 2012

VISITES PER LA CIUTAT

Moltes activitats i nous amics!

Terrasses i patis de Ciutat Vella

Aquest curs que finalitza es tanca amb una bona ocupació de les activitats de lleure proposades, i amb un balanç positiu, tot i que enguany s’ha hagut d’anul·lar alguna sortida per falta d’inscrits o per inclemències del temps. Per a aquest mes de juliol t’oferim tres activitats per començar l’estiu ben actius. Dues d’aquestes activitats que et proposem es faran a Barcelona, però són ben diferents. La tradicional visita nocturna ens portarà a veure Ciutat Vella des de la perspectiva dels patis i les

Tot aprofitant la bonança dels dies d’estiu, tornem a passejar pels antics carrers del districte de Ciutat Vella. Redescobrirem la història dels seus carrers i places i ens enfilarem en alguns terrats d’antics palaus i hotels per poder gaudir de les seves

terrasses dels seus edificis més emblemàtics. Aquesta visita completa la primera part que ja es va fer l’any passat. D’altra banda et proposem una vetllada molt especial amb un sopar sota les estrelles i una visita a l’Observatori Fabra. Per últim, t’oferim de nou una jornada de navegació en vela llatina a la Costa Brava amb sortida des de Palamós, en la qual combinarem l’aprenentatge mariner amb el plaer de navegar. Les inscripcions ja estan obertes i les pots formalitzar en qualsevol dels centres esportius de la Fundació Claror.

NAVEGACIÓ EN VELA LLATINA

60€

ASTRONOMIA

13€

vistes, alhora que el sol dóna pas a la lluna d’estiu. Data: divendres 6 de juliol Horari: de 19 a 21.30h Lloc: Barcelona Preu: 13 euros abonats 20 euros acompanyants Inclou: visita guiada per una historiadora i copa de cava

58€

Vela i les coves d’en Gispert

Sopar amb estrelles a l’Observatori

El dissabte 14 de juliol farem una jornada de navegació en vela llatina per la Costa Brava. De bon matí pujarem a bord d’un vaixell únic, en Rafael, una embarcació de vela llatina del 1915. A bord participarem de la navegació i farem de mariners, prendrem un petit refrigeri i ens aproparem a les coves d’en Gispert, si les condicions climatològiques ho permeten, i fondejarem per poder-nos banyar. En acabar farem un bon dinar en un restaurant d’Aiguablava i podrem gaudir d’una estona de platja havent dinat.

El divendres 20 de juliol et proposem participar en una vetllada molt especial. Primer començarem amb un sopar als jardins de l’Observatori Fabra, on podrem gaudir d’unes esplèndides vistes de la ciutat de Barcelona i on degustarem un imaginatiu menú, ideat especialment per a una nit de bona cuina i astronomia. Després de sopar continuarem la vetllada amb una visita a les instal·lacions de l’Observatori, on l’obertura de la cúpula donarà pas a l’observació astronòmica, fent ús del telescopi principal.

52-58_ClarorClub.indd 53

Data: dissabte 14 de juliol Horari: de 9.30 a 21 h Lloc: Palamós Preu: 60 euros abonats 80 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, visita a les coves en llanxa i dinar.

Data: divendres 20 de juliol Horari: de 19.45 a 1.30 h Lloc: Barcelona Preu: 58 euros abonats 79 euros acompanyants Inclou: sopar, visita guiada a l’Observatori i transport.

30/05/2012 13:37:10


54

CLAROR CLUb ENSENyAMENT

LLIbRES

Nova llar d’infants La Colla pessigolla ELS BANYS DE MAR A... Mercè Tatjer Albertí Editor

ENFOTEU-VOSEN... Diversos autors Ed. Angle

TRES HORAS, TRES MINUTOS Miquel Romero Ed. Experiencia

Saps quan es van obrir els Banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any es van instal·lar els primers banys de Tarragona? Com va sorgir la Costa Daurada? Els banys de mar a Catalunya respon a totes aquestes preguntes.

A Enfoteu-vos-en, humor indignat quaranta-cinc dels principals dibuixants del país denuncien amb humor l’actual crisi econòmica, les desigualtats socials i temes candents com les retallades, els indignats o la corrupció política a través de la vinyeta. És una bona opció per afrontar la crisi amb humor.

Po t s e r q u e tot ho puguem traduir en una carrera de fons, les nostres relacions, l’amor, l’amistat, la vida, i l’actitud és la clau per afrontar-la. El text és un fidel reflexe del que ha viscut, sentit i experimentat l’autor com a corredor de fons perseguint la seva ombra per arribar al seu somni.

dISCOS

La Colla Pessigolla és una nova llar d’infants a l’Eixample, un lloc on els nens i nenes poden aprendre a descobrir el món que els envolta, amb cançons, llibres, petits instruments i molts colors. Tot un espai al servei de l’ infant, per desenvolupar hàbits i rutines. És la millor opció si es vol una continuació del caliu familiar, ja que és una llar d’infants molt acollidora i amb grups reduïts. Es troba ubicada en un entresòl totalment reformat, amb més de trenta metres quadrats per aula, més menjador i un pati amb gespa artificial per moure’s lliurement. Els nens aprendran a fer xivarri i també

a fer silenci, a jugar, a cantar i a compartir moments. Els membres del Claror Club tenen el 20 % de descompte en la matrícula. LA COLLA PESSIGOLLA Tel. 620 629 781

20%

AVENTURA

Circuit als arbres al parc Natupark BLOOM Beach House Sub Pop

UN DÍA... Marlango Universal Music

GOD IS MY BIKE Maïa Vidal Karonte

Després de la gran acollida que va tenir el seu anterior àlbum (Teen Dream, 2010), el duet de Baltimore torna amb un disc que els confirma com un dels talents més importants de l’escena indie actual. Peces com «Myth» i «Zebra» ho acrediten amb un estil fosc i modern que els converteixen en una alternativa digna als glorificats The XX.

Després de quatre discos en anglès, Leonor Watling, Alejandro Pelayo i Óscar Ybarra, els tres components de Marlango, aposten per un disc de cançons populars cantades en castellà, nous aires plens d’optimisme i temes carregats d’energia positiva que fins i tot es reflecteix en el títol de l’àlbum, Un día extraordinario.

Nascuda a Estats Units, però francesa d’adopció, de veu dolça i angelical, aquesta jove artista es va donar a conèixer amb el projecte Your Kid Sister i s’ha dedicat a convertir cançons del grup Rancid. Ara Maïa ha apostat per construir-se un món propi, amb un debut de pop folk fantasiós gravat a la ciutat de Barcelona.

52-58_ClarorClub.indd 54

Natupark està situat dins el recinte del Bosc Tancat, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. És un bosc de 8,5 hectàrees que, entre les seves instal·lacions, disposa de quatre piscines obertes en temporada i zona de pícnic per als clients de Natupark. Natupark és un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa, nepalès i de mico, entre altres. En conjunt, el parc té fins a 118 jocs i 1.700 metres de recorregut aeri que fan de Natupark el

parc d’aventura més gran d’Espanya. Els membres del Claror Club tenen el 15 % de descompte en l’entrada. NATUPARK www.natupark.com Tel. 935 910 727

15%

30/05/2012 13:37:13


CLAROR CLUb VEHICLES

RECOMANACIONS TEATRALS

Tot per al cotxe a Centres autoequip Els Centres Autoequip disposen d’un taller totalment equipat amb maquinària de darrera tecnologia i una botiga amb tot tipus de productes per al teu vehicle: car-àudio i multimèdia, transport, seguretat infantil i seguretat animal, entre altres productes. Els membres del Claror Club tenen una sèrie d’avantatges en els serveis oferts pels Centres Autoequip, la més significativa és una revisió bàsica gratuïta, amb oli OLF 15W40 o un descompte equivalent de 37,95 euros per fer qualsevol altra revisió del vehicle. Altres avantatges són la reposició dels nivells de líquids

GEORGE SAND I JO La Seca-Espai Brossa Fins al 17/6

de manera gratuïta, un 5 % de descompte en la compra de pneumàtics i d’altres productes de les botigues de centres Autoequip. CENTRES AUTOEQUIP www.autoequip.com

5

%

Més instal·lacions a Water World

52-58_ClarorClub.indd 55

RADIOGRAFIES Versus Teatre Del 5/7 al 22/7

25%

GÈNESI...UNA IDEA D’EUROPA entrada Teatre del Raval 12e Fins al 24/6

TENNESSEE (W) Teatre Gaudí Del 6/7 al 29/7

25%

AINHOA ARTETA Concerts a Barcelona 26 juny

LA SÍNDROME DE... Porta 4 Del 7/7 al 28/7

DAVID I SARA Teatre Gaudí Fins al 27/6, retorna 7/8

PARC AqUàTIC

El parc aquàtic Water World de Lloret de Mar amplia les seves instal·lacions i potencia l’oferta infantil i familiar amb la incorporació de quatre tobogans i una multipista de sis carrils. Per al públic infantil s’estrena la Kids Water World, un nou conjunt format per tres espais a diferent altura amb atraccions per a nens i nenes de fins a sis anys. Per a joves i adults, es posa en marxa Hurricaine, dos tobogans black holes amb recorregut lineal i baixada en barques neumàtiques, i Speed Furious, dos kamikazes amb descens en una caiguda lliure. Els membres del Claror Club

55

e

e

25

%

ABSENT Versus Teatre Del 13/7 al 12/8

20%

25%

A FORÇA DE CANÇONS Guasch Teatre Fins al 30/6

COM SI MITJA TARONJA... Porta 4 20% Juliol

180º DE CEL Tantarantana Fins a l’1/7 THE LONESOME WEST Versus Teatre Fins a l’1/7

entrada

10

e

25%

TODOS A LA UNA Porta 4 Del 15/7 al 29/7

20%

25

EL Tantarantana Del 29/8 al 2/9

25%

%

UNA COMÈDIA DALÍRANT Teatre Gaudí 25% Fins a l’1/7

TU DIGUES QUE L’ESTIMO Teatre Gaudí 25% Del 3/8 al 30/9

L’HOME RODA Almeria Teatre Del 30/6 al 8/7

LULU Teatre Gaudí Del 10/8 al 30/9

25%

LA PAREJA ABIERTA Tantarantana Del 16 al 19/8

25%

EL DESENCANTO Tantarantana Del 23 al 26/8

25%

EL ZOO DE CRISTAL Tantarantana Del 6 al 9/9

25%

CAMPING PAPANATA Porta 4 - infantil 1/7 i 7/7

2x1 -2

30

RISAMBLEA DE SOLUCIONES Porta 4 - infantil 20% Del 14/7 al 28/7

FESTIVAL BARCINO Almeria Teatre Juliol

WATER WORLD Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

entrada

JO SÓC POUPÉE DE BEAUVOIR entrada Almeria Teatre Del 28/6 a l’1/7 15e

CARTES DES DE TAHRIR La Seca-Espai Brossa Del 28/6 aL 22/7

tenen un descompte 2 x 1 en les entrades fins al 19 de juny i un descompte de 2 euros del 20 de juny al 31 d’agost. No t’ho perdis!

25

%

EL ANTICUARIO MÁGICO Porta 4 - infantil 8 juliol

entrada

9

e

25

%

diversos

20% 20

%

EL SOPAR Tantarantana Del 13 al 16/9

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulta la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

30/05/2012 13:37:14


56

CLAROR CLUb

Guia CLarOr CLuB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MuSeuS

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals. Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

50%

2x1

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats. Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCN Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història. Ptge. de la Banca, 7 · BCN www.museucerabcn.com

50% Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents. Isaac Newton, 26 · BCN Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals. València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

e

Museu d’idees i invents de Barcelona. L’únic museu del món d’invents contemporanis. Descompte adults: 6 euros. Ciutat, 7 · BCN www.mibamuseum.cat

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país. Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

eSpeCTaCLeS 20%

20% Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals. Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

Descompte en les entrades de la temporada 2011-12, i altres descomptes puntuals. Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

10%

30% Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avantguardes. Palau Nacional · Montjuïc · BCN Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · BCN www.pastisseria.cat

50%

2x1

Tancat temporalment per reforma. De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg entre cultures. Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català. Av. de l’Estadi, 60 · BCN www.museuolimpicbcn.cat

52-58_ClarorClub.indd 56

6

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2011-12. Lepant, 150 · BCN Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

CONCERTS A BARCELONA

15%

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar, Sala 1 i 2 de L’Auditori i el Palau de la Música. Tel. 93 317 02 90 · BCN www.concertsabarcelona.com

LA SECA ESPAI BROSSA

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Flassaders, 40 · BCN Tel. 93 315 15 96 · www.laseca.cat

30/05/2012 13:37:16


CLAROR CLUb

20% 40%

20% Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat. Església, 4 local 6 | Barcelona www.porta4.cat

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01) Reserva d’entrades al 933 097 004.

25%

15%

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCN www.teatregaudibarcelona.com

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles. Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

2x1 Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits! Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

10%

e

7 25% e

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre. Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

TEATRE DEL RAVAL

25%

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil. Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

-2 2x1

e

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com 20% 50% Golf per a tothom: 50% green fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges). Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

ILLA FANTASIA

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

PITCH&PUTT BADALONA

15%

15% de descompte green fees laborables. Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

SKATING CLUB

2x1

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla. Roger de Flor, 168 · BCN www.skatingclub.cat

10%

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia. La Massana · Andorra Tel. +376 878 078 · www.vallnord.com

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Castillejos, 179 · BCN www.versusteatre.com

52-58_ClarorClub.indd 57

AQUADIVER

e

6,5-8e

VERSUS TEATRE

CeNTreS de LLeure

12

Descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

15%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva! Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

10

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com

57

10% Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres! Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

WATERWORLD

2x1 -2 e

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït. Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

30/05/2012 13:37:22


58

CLAROR CLUb

10%

SaLuT

VaCaNCeS

20%

10%

Apunta’t a teatre i tindràs la matrícula gratuïta i un 10% en la primera mensualitat. Descobreix el poder del teatre. Grassot, 75 · BCN www.lacaputxeta-aula.com

5%

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme. Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

Venda i lloguer de material de muntanya. Descompte no vàlid en ofertes i llibreria. 1h de pàrquing gratuït segons compra. Pl. Paul Claudel, 38 · BCN Tel. 931 876 518 · www.equipatb.com

45%

5%

10%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport. Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com

Especialistes en viatge col·lectiu. Pressupostos a mida, tant per a grups com individuals. Passatge Font, 14 Alt. 4 · BCN www.viatgesdestinomundo.com

20% 40% 40 % dte. en muntura i vidres. 20 % dte. en audífons i ulleres de sol. Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!. Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915 www.opticaboira.com 30% 40% Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol. Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751 20% 50%

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes). La Roca del Vallès · larocavillage.com

30%

diVerSOS

Espai atractiu, segur i acollidor on compartir moments de diversió amb el teu nadó. Activitats 0-5 anys. -30% en la matrícula. Cardenal Vives i Tutó, 41 · BCN Tel. 932 520 892

10%

5%

A ABC Humboldt aprendràs a parlar bé un idioma. Descompte del 10% en els cursos grupals. Barcelona · Tel. 932 375 111 www.abchumboldt.com 6% 300€

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCN www.casadellibro.com

20%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50% en la primera visita i 20% en les següents. Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

-6% en campaments d’anglès a Espanya i cursos d’idiomes a l’estranger. -300€ de descompte en any acadèmic. Diputació, 186 · BCN · Tel. 934 545 166 · 682 618 586

Nova llar d’infants de l’Eixample. Un espai on els més petits de la casa gaudiran del seu aprenentatge. València, 335 pral. 1a · BCN Tel. 620 62 97 81

10%

5%

5%

Cura i atenció pels nostres grans, programes de prevenció i detecció precoç. Teràpies especialitzades per parkinson, alzheimer, ictus... Osi, 13-15 · BCN · Tel. 932 059 916

52-58_ClarorClub.indd 58

Estades i colònies lingüístiques. descompte en programes Ireland summer camp. Total immersió, family plan i Summer camp Cardedeu. www.chaplins.com · Tel. 936 973 254

Regal reivisió bàsica i canvi d’oli ELFW40. 5% de descompte en pneumàtics i més avantatges. Passeig Maragall, 55 · Bac de Roda, 166 · Ronda Gral. Mitre1 170 · BCN

30/05/2012 13:37:29


Cobertes.indd 3

29/05/2012 18:38:29


Cobertes.indd 4

29/05/2012 18:38:33

Profile for Fundació Claror

Revista Claror Sports nº77  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Revista Claror Sports nº77  

Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Advertisement