18 SALUT
Cuida l’esquinç de turmell L’ESQUINÇ DE TURMELL ÉS UNA DE LES LESIONS MÉS HABITUALS EN LA VIDA DIÀRIA, SOBRETOT EN L’ACTIVITAT ESPORTIVA . ES TRACTA DE LA LESIÓ D’UN O MÉS LLIGAMENTS, QUE SÓN LES BANDES DE TEIXIT ELÀSTIC QUE CONNECTEN ELS OSSOS, MANTENEN UNIDES I DONEN ESTABILITAT A LES ARTICULACIONS I LIMITEN ELS MOVIMENTS.
ESTHER GARZÓN, cap de l’àrea de Salut de Can Caralleu salut@claror.net
El lligament que acostuma a lesionarse amb més facilitat és el de la part lateral externa del turmell, que uneix tres ossos (el peroné, l’astràlag i el calcani del peu) gràcies a tres bandes lligamentoses. El fet més habitual és que la lesió es produeixi al torçar-nos el peu, però també pot ocasionar-se per contusió directa. GRAUS DE LESIÓ Hi ha diferents graus d’esquinços del lligament lateral extern del turmell. En el grau I trobem la distensió del turmell i una ruptura del lligament mi-
El tractament les primeres 72 hores es basa en el repòs, l’aplicació de gel, la compressió de la zona i l’elevació del peu
CLAROR
croscòpica. La inflamació i el dolor són mínims. El grau II significa la ruptura parcial o incompleta del lligament. S’observa més inflamació i dolor en la zona i pot implicar vessament articular. En el grau III hi ha ruptura completa
La rehabilitació
d’un o més lligaments del turmell. Tant el dolor com la inflamació són intensos i sempre es produeix vessament articuNÚRIA PUJOL, entrenadora personal i fisioterapeuta de Can Caralleu
El procés de recuperació d’un esquinç dependrà del grau de lesió, del temps d’immobilització i del tipus d’esport que es realitzi. Si el temps d’immobilització ha estat llarg, caldrà començar amb exercicis de tonificació de la musculatura intrínseca del peu (com ara agafar una tovallola amb els dits), a més d’exercicis per recuperar la possible disminució de la mobilitat del turmell. A mesura que l’articulació guanyi mobilitat, avançarem en la dificultat dels exercicis de tonificació per recuperar la força de la cama afectada. Pràcticament des del primer dia caldrà practicar exercicis de propiocepció o equilibri, per millorar l’estabilitat de l’articulació i per guanyar seguretat. Els exercicis els començarem asseguts, però evolucionaran fins arribar a desequilibris importants sobre superfícies inestables, com el Plat de Freeman. Progressivament s’iniciarà l’activitat física (nedar, bici, córrer), sempre segons l’evolució de la recuperació. Per als primers entrenaments és convenient que es faci un tapping o embenatge funcional, amb un esparadrap (tape) que permet l’activitat però que impedeix els moviments que van produir la lesió i, per tant, que protegeix el turmell.