Revista Claror Sports nº41

!!

institutsodontològics

••••

•

•••

... ... ..

•••

'It . li'

,,-

..

It.

I l . ,.

.

."

s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 41, III època

Octubre-novembre de 2003

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'Héctor C. Silveira, Mariel Araya, Carles Salat i Laia Franco 4. Entrevista curta: Montserrat Vilà, de l'Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família

ENTREVISTA 6. Juan Carlos Navarro, jugador de bàsquet

SALUT

10. Malaties coronàries i esport DIETÈTICA 12. Vesícula biliar, què li fa mal?

MENSSANA 14. Potenciar la creativitat

ENFORMA

,,

16. L'esport com a eina de formació REPORTATGE

18. Barceloneta, un quart de segle

LA BARCELONETA CELEBRA EL QUART DE MIL·LENNI El barri més mariner de la ciutat ha complert 250 anys. En el reportatge ens submergim en la seva història, del naixement als episodis més durs, per arribar a un present encantador, però no exempt de problemes. De ben segur, aquesta pinzellada ens ajudarà a entendre una mica més aquest barri de Ciutat Vella .

ASSUMPTA ESCAR8 REGIDORA DE L'EIXAMPLE Amb l'actual mandat municipal nou dels deu districtes de Barcelona han canviat de regidor.

A l'Eixample, Assumpta Escarp subtitueix Carme San Miguel.

Escarp ha estat des del 1997 cap del gabinet de l'alcaldia i passa d'una important tasca a l'ombra a la llum pública d'una regidoria .

SOCIETAT 22. Assumpta Escarp, regidora de l'Eixample

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. Gabriel Domingo, director general de la

Fundació Claror 32. II Raid Marítim de Barcelona 33. Comença la temporada 34. Miscel'lània instdl'lacions 38. Projecte sociocultural 40. FETS I GENT

40. Vacances solidàries

GABRIEL DOMINGO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ Des del passat 16 de juny, Gabriel Domingo és el Director General de la Fundaci6 Claror en substituc.i6 d'Eduard Franco .

En l'entrevista, a banda de conèixer el seu perfil, ens fa una . valoraci6 dels seus primers cent dies a l'entitat i ens avança les principals línies d'actuaci6 per al futur.

I

_()p= iru ~o ~ 4

_______________________________

( TOT CLAROR Tercera època Número 41 Octubre-Novembre de 2003 Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el .: totclaror®claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Àngels GUell, Núria Borrés, Gabriel Domingo, Pedro Andreu, Albert Glmènez, Sergi Larrlpa , Ester Benach.

DIRECTOR:

Sergi Larrlpa COORDINACiÓ. REDACCiÓ I TANCAMENT :

Ester Benach REOACCI6 :

Yurl Fernéndez Mariona Vlolén (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Eulélla Realp (Cultura I Cooperaclò) Miquel Garcia (Passatemps) COL' LABORADORS :

Carme Glménez (Mens sana) CORRECCIÓ lINOOisTICA :

Ariadna VInas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa I;Ilanch PUBLICITAT:

Josep Lluls VI de FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

Ed iciones Deportl vas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TOT CLAROR és una revista oberta a teIes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que s6n responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris sòn responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproduoci6, per qualsevol mitjà, sense l'autoritzaci6 expressa, per escrit, de la Revista Tot Claror.

Entitat editora

FUNDACIÓ ClAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 comunlcacio®claror.org Web : www.claror.org PRESIDENTA

Joana Cèspedes VICEPRESIDENT

Hèctor C. Silve ira SECRETARI

Àngel Garcia VICESECRETARIA

Consol Martl VOCALS CEL PATRONAT :

Laura Ponce, Carles Riera , Gemma Vila[ò, Joan Itxaso , Carles Casacuberta i Pablo Bel. DIRECTOR GENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS O'INSTAl"LACI6 ESPOR~IU CLAROR:

Núria Borràs · POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA :

Manel Cerc6s POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Carlos Cano

2

TOT CLAROR

Prole"or de Filosolia deia Universilal de Barcelona Palró de ia Fundació Claror

La nova Llei de protecci6 dels aniInals Amb l'ap rovació de la Lle i de protecció de ls animals, Cata lun ya reafi rm a la seva cond ició de pio nera en la creació d' u n marc ju rídic globa l qua nt a la protecció de ls anim als.

En aq uesta ll e i hi ha i m po r ta n ts novetats: la defini ció dels anim als com a "éssers vi us dotats de sens ibi li tat física i psíq uica", la prohi bició del sacrifici de gats i gossos abandonats, de les muti lac ions, les extirpaci o ns d'ungles, de co rdes voca ls o altres parts o òrgans, de l'ex hi bició d'a nim als de manera amb ul an t i en els aparadors de les botigues, de l t i r de co lo m s i alt res pràctiq ues sim il ars, i de l ma ltractament de ls anim als en espectacles púb li cs.

Regul a ta mbé el tras ll at d'a nim als i estab leix els r eq ui si ts. p e r al fun c i o nament d e les botigues d e ve nd a i de ls ce ntres de cri a.

INYETA

Crea u n Co nse ll Assesso r sobre els Drets dels Anima ls, un Volun tariat de Protecció i Defe nsa de ls An im als i reconeix e l paper de les associacio ns de protecció i defe nsa d e ls anim als, les qua ls pode n obte nir el "títo l d'e nt itats co l·l abo rado res" p er a l 'exec u ci ó de d'adopció p rog rames d'a ni mals de companyia i la rea lització de campanyes de se nsi bi li tzac i ó de la ciu tada ni a.

El legislad or, conscient de les difi cul tats per ca nv iar mo l ts de ls nost res hàb i ts envers els anim als, estableix u n deta ll at p r oce dim ent sancionador, am b m u l tes . q ue van des d els 100 als 20 .000 eu ros. L' aba nd onam en t d 'a nim als, per exe mple, és q ualificat co m a infracció greu qu e po t se r sa ncio nada amb un a mul ta, de 401 euros a 2. 000 euros.

U n d els o bj ecti us d e la

Llei és aconsegu ir que les persones que ad q ui reixen animals ho faci n de mane ra r esponsab le, el s c u id i n, busqu in el seu benesta r i en respecti n el s d r ets i, en conseqüè ncia, q ue no els aba ndo ni n.

La llu ita co nt ra l'abandonament es presenta com una em presa de tita ns: les associacions protectores ca lcu len qu e aq uest estiu s' han aba ndo nat a Es panya al vo ltant de 100 .000 gossos i 125 .000 gats.

A m b aqu esta ll e i , la soc ietat cata lana fa un pas importa nt en la llui ta per mill orar la qualitat de vida de ls ani mals i per aconsegui r que sigui n cu idats i tractats amb e l r espec t e q u e es merei x en, ja q ue per ser ani mals no de ixe n de te nir els se us drets.

Que es co mpl eix in aqu ests o bj ectiu s és a les nostres mans.

Vinyeta puhlicada al diari "AVl1I': el I1;1J9;1JJ

______________________________~-()p-iruó

b~IB~NA .

. . ~a.rit!l~ Crup Immigror:ió Sot/.pau

Un lloc on viure El 15 de juliol Sodepau i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona vam presentar un informe sobre la greu discriminació que pateix la població immigrada a la nostra ciutat. I vam afegir-hi una denúncia contra tres administradors de finques i el Col ' legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, que van publicar uns anuncis expressament discriminatoris contra la població immigrada.

Davant de les acusacions dels administradors de finques i/o propietaris de pisos de lloguer (diuen, per exemple, que les persones nouvingudes no asseguren el pagament de la renda mensual o que tenen "conductes culturals" que les duen a l'amuntegament) de res val demostrar que ets un treballador/ a dins de l'actual sistema de treball (on abunden els contractes temporals) o que és perquè a la teva família no li volen llogar un pis que la tens a casa.

Davant el racisme social, tampoc no són vàlides les propostes de solució. Vam proposar un programa d'a~segurances per al tema dels

pagaments: els administradors de finques desconfien i diuen que és insuficient. Pel que fa a l'amuntegament, es va proposar un programa de seguiment públic i compromisos de responsabilitat: tampoc no se'n refien. Però la veritable causa d'aquest "dret a discriminar" és la manca de cultura democràtica que arrossega aq uest país.

L'aplicació de la Llei d'estrangeria per part de la Subdelegació del Govern ens ha portat a situacions com la de les casernes de Sant And reu , abandonades fa anys i on vivien moltes persones. En Yerko Toro n'era una. No és un immigrant "sense papers" : Estava en fase de renovació dels permisos administratius i mentre cercava pis vivia a les casernes partici pant en mobilitzacions pels drets dels qui hi vivien, dels quals era un dels portaveus. El 7 de agost, en acabar una concentració per demanar solucions a les administracions sobre els reallotjaments, el van detenir.

Segueix empresonat a causa d'una ordre d'expulsió que està qüestionada amb el corresponent recurs (garanties

processals d'un estat de dret) i suspesa pel tribunal competent (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Però això NO és suficient perquè l'alliberin . De res val que la llei corresponent per a aquests casos (LECr) o la mateixa norma sobre els drets i llibertats de TOTES les person es (CE 1978) estipuli clarament les garanties del dret a la llibertat i la seva aplicació. En el seu cas no s'han aplicat les normes generals, sinó una mena d'apartheid jurídic especial per a estrangers.

Perquè no potser que trobarnos a l'agost signifiqui la suspensió de les garanties democràtiques, perquè no podem permetre un apartheid jurídi c contra les persones nouvingudes, perquè es tracta dels nostres drets, aquests anomenats humans, de tothom.

Perquè les raons de la discriminació no són ni racionals ni raonables ... Perquè la recerca d'un lloc on viure no és només prb/at i individual. Podem fer nostres les paraules escrites -a 14.000 quilòmetres de distànciapel pare d'un noi empresonat a la nostra ciutat: "Justicia, tierra y libertad". Així és el lloc on volem viure.

li ~ .C~~U.~N~.

. .

Els paper dels mitjans de comunicaci6 locals Carles Salat Director d. Ràdio Gràcia

La de ~inici ó més exacta de la importància d'un mitjà de comunicació local me la va donar fa poc l'Albert Musons: "si no ens ho fem

nosaltres, no ens ho farà ningú". Ell es referia a la magnífica tasca del Taller d'Història, però la cita es pot aplicar, sense problemes, a ~ les ràdios, les televisions, els diaris, i les webs de caràcter local. En efecte, posem per cas la tasca fonamental de la Fundació Claror, o de qualsevol altra entitat o associació de Gràcia: a quina divulgació i difusió de les seves activi tats pot aspi rar, en el sistema convencional de mitjans? Com a molt, i amb grans esforços, a alguns (pocs) reportatges al cap de l'any. Son els mitjans locals els que expliquem allò que passa en el nostre entorn més immediat. I si això ho apliquem a

Laia Franco

Gràcia, encara més. Un dels

Sociòloga

debats, i dels problemes

El treball de les dones al món

més importants dels mitjans locals és els dels recursos.

Però això connecta amb un

Les organitzacions de dones a l'Amèrica Llatina tenen un paper clau en el desenvolupament d'aquestes societats. Des de finals de la dècada dels setanta els organismes internacionals i les organitzacions no governamentals s'han adonat de la importància de treballar amb la població femenina a l'hora de portar a te~me projeotes tant de cerca d'estratègies per sorti r de la pobresa com de millora de la qualitat de vida de les comunitats, les ciutats i els països en general.

Per exemple, en el cas del Perú, des de fa 30 anys, els comedores papulares, els comités de vasos de leche i altres organitzaoiolils femenines, se sustenten amb el treball voluntari de dones que dediquen gran part de la seva jornada diària a alimentar la població o a donar serveis en zones marginades de les ciutats i del país, allà on l'Estat només arriba amb programes que tenen més a veure amb la caritat que amb una política social real.

El reconeixement del treball d'aquestes dones, com en general el treball de reproducció i cura de la vida humana que fan les dones a tot el món, no és prou reconegut ni valorat. S'ha de continuar treballant a fi que, com un primer pas, sigui comptabilitzat en les estadístiques de producció d'un país.

altre debat, potser més interessant: el del voluntariat.

Un mitjà local-és una opinió personal- ha de nodrirse, en bona mesura, de voluntaris que hi aportin il·lusió i autenticitat, tot combinat, naturalment, amb una direcció professional, que n'asseguri la continuïtat. No és una recepta màgica, és clar, però sí una fórmula senzilla i efectiva, si s'aplica bé .

TOT CLAROR

3

_()p= iru =o ~ #

___________________________________

b:E~!~~~S!~ ~~~T~ .

Montserrat VJ.là 'v~~ d"la Òon~ d~ 1'k...ctaci6d~ Velns'¡ Veln~ del barri d. la Sagrada Familia

EnlrtJYisla: Eulàlia ReaJp

''Per a Inoltes dones~ la Inort encara és l'alliberaci6 del probleIna" L'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família com treballa per reduir les situacions de violència de gènere?

La nostra tasca se centra en la sensibilització al barri, amb xerrades informatives i formatives dirigides a totes les edats . També en la prevenció, àmbit en el qual estem buscant recursos per fer tallers formatius a les escoles, per a mares i pares amb fills petits o adolescents, per treballar les relacions de violència que es donen en aquestes edats, des d'una perspectiva de gènere.

Per què el suport a les víctimes passa per desallotjar-les de casa i no

per ai1lar-ne l'agressor?

Perquè encara va més ràpid l'agressor que la justícia.

Les dones posen la denuncia i l'agressor se n'assabenta abans que es dicti qualsevol ordre d'a·¡lIament. Les lleis encara van molt a poc a poc i fins i tot les últimes mesures de judicis ràpids i d'allunyament no tenen els recursos per dur-se a terme.

Cada vegada hi ha més maltractaments o és que hi ha més denúncies?

Segons les dades del 1999 al 2003, es constata que hi ha un augment de dones assassinades, però no més maltractament. En la mesura que, des de les institucions, s'anima a

denunciar hi hauria d'haver més protecció a la víctima, més recursos gràtuïts d'urgència que facin possible aquesta denúncia, sense posar en perill el físic. Per a moltes dones (aquest mig any ja n'hi ha hagut 45 d'assassinades) la mort encara és l'alliberació del problema.

Què implica una Llei Integral contra la Violència de Gènere?

Una Llei Integral ha d'implicar tots els agents socials: justícia, sanitat, ensenyament, hisenda, treball... per aconseguir que les dones puguin sortir de la situació de maltractament i tinguin accés a recursos de prevenció, atenció

recuperació. És una violència molt inculcada a la nostra cultura i als nostres mites. I per avançar no sols s'han de prendre mesures parcials i puntuals, sinó arribar a aquesta globalitat a fi de resoldre el problema.

Creu que aquesta Llei serà aprovada en un futur?

Confio sobretot en la pressió de les dones des de tots els barris perquè finalment s'aprovi una Llei Integral, proposada pels partits d'esquerra, i que gràcies a aquesta lluita es posin prou recursos a l'abast per dur a terme la Llei. Ara com ara, el partit al govern només aplica mesures d'urgència o puntuals.

Barcelona ha canviat després del moviment contra la guerra?

JUANCoRPAS

NURIA SANTOS

MARc JULI

73 anys

59 anys

27 anys

Les reivindicacions han canviat molt poc.

Perquè la gent no s'ha manifestat més ni hem seguit reivindicant la pau. I després sulll: el senyor Aznar traient pit i dient el que li dóna la gana.

No. Jo no crec que hagi canviat res. El que passa és que ens acostumem a tot. El pensament segueix sent el mateix.

Ara per exemple, hi estem enviant soldats i no fem res al respecte.

No té sentit.

Jo crec que va ser un fet de massificació. Em sembla que la gent ho feia més que res per l'impuls de la massa. Va ser un moviment d'inèrcia.

4

TOT CLAROR

JUANI FERNÀNDEZ 60 anys

FERRAN MARTiNEZ 27 anys

Jo ja no he sentit res més. I fins i tot m'estranya. Ràpidamelilt els cartells s'han tret; alguna cosa queda, però poca.

No, en absolut. Va ser un moviment de propaganda organitzat des dels mitjans de comunicació qwe va veflir bé en el seu moment. La gent s'oblida de tot així que el Barça guanya o perd .

Algunes coses necessiten tota la teva atenció

La teva salut és cosa nostra.

'I

·D A Y BEL · CORREDORiA D'ASSEGURANCES

933633390 Truca ara i et donarem la millor solució Daybel Corredoria d'Assegurances, SA Comte Borrell 209-211 . 08029 Barcelona ' daybel@daybel.com

_Entrevista

JUAN CARLOS NAVARR

II

JA HI HA

•••ARA NO El 2003 està resultant un any impressionant per a Juan Carlos Navarro. I és que el jugador de bàsquet del Barça no sols ho ha guanyat tot amb el seu club (Copa, Lliga ACB i l'anhelada Final Four), sinó que ha acabat aconseguit una més que meritòria medalla de plata en un Europeu de seleccions on ha brillat amb llum pròpia. Ara, que ja pensa en la proxl ma temporada, ha parlat en exclusiva per a Tot Claror.

Sens dubte, aquest noi és liLa Bomba"!

Una temporada immillorable en què s'ha guanyat tot? En certa manera, heu salvat ~Is mobles del club, oi?

Una temporada perfecta per al bàsquet. El club ha passat moments baixos i nosaltres hem ajudat perquè no fos tan dolenta. També per això aquesta temporada jugarem amb més pressió que mai.

Què va ser el més positiu de la temporada passada, per a tu?

La Final Four, perquè és el títol que tothom esperava. Hi havia molta pressió per tantes finals perdudes i, sens dubte, va ser el títol més important.

Creus que és possible repetir els èxits de l'any passat?

6

TOT CLAROR

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Entrevista II ,

liLA BOMBA

JUGADOR DE BÀSQUET DEL FC BARCELONA.

JRÀ TEMPS PER A L1NBA II ÉS M1IMPORTA EL BARÇA Home, està complicat, perquè repetir-ho seria fer, un altre cop, una temporada grandiosa. Jo crec que ha estat una temporada molt bona culminada per la plata a l'europeu, que ha estat una llàstima no aconseguir l'or: la veritat, seria molt bo repetir aquests èxits.

l'Europeu ja ha passat, ara el futur és als Jocs d'Atenes. Quines possibilitats té la selecció?

Les possibilitats són grans; hi haurà grans seleccions com els Estats Units i l'Argentina, però és un format de competició diferent i, a vegades, arribar a dalt és més fàcil que en un europeu.

Però, tot i això, jo crec que ens hem guanyat el respecte de molta gent.

Jo t'ho dic perquè es comenta que la selecció ha tocat sostre amb la plata, creus que és així?

Jo crec que està demostrat que podríem haver guanyat l'or. Tocar sostre és guanyar la competició que jugues, és clar, i aquest any hi haurà fites gairebé impossibles com guanyar el dream team, i més aquest any que hi portaran grans jugadors. Però jo crec que encara podem jugar una mica millor, crec que vam acabar els últims partits a l'europeu una mica cansats.

Com va anar la teva renovació amb el Barça? Estàs satisfet amb les condicions que t'han ofert?

Ha estat fàcil, estic molt content amb l'oferta que m'han fet i, a més, jo m'hi volia quedar uns anys més. De moment queda ajornat el tema de l'NBA i ara estic només pensant en el Barça.

Has notat alguna diferència en la línia directiva del club amb

IISens dubte que slestan notant canvis, amb el president Laporta. Slhan notat molts retalls econòmics, però crec que, ara per ara, slestan fent les coses bé ll l'arribada de laporta?

Sens dubte, hi ha hagut canvis. S'ha notat sobretot en els molts retalls econòmics però jo crec que, ara per ara, s'estan fent les cosE;s molt bé.

Es va parlar d'una oferta superior del Real Madrid, la vas rebre realment?

A mi mai no m'ha arribat una oferta del Real Madrid, sé que han preguntat per mi però mai no s'ha parlat de diners.

Deies que aplaces l'NBA, però, per quan?

Home, quan acabi el contracte crec que encara no seré del tot vell, però bé, encara queda lluny i ja tindrem temps de pensar-hi.

Ho dic perquè, tu no sents una enveja sana del teu amic Pau Gaso!? És un tema molt diferent. En Pau és un jugador amb unes qualitats irrepetibles i s'ha de tenir en compte que ell va aconseguir un molt bon lloc al draft, que és una cosa molt important a l'hora d'anar cap allà.

Què més t'interessa a banda del

Un currículum impressionant Juan Carlos Navarro va néixer a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) el 13 de juny de 1980. Fa l'91m d'alçada i pesa 77 kg.

Després d'iniciar-se al bàsquet, al Santfeliuenc, va entrar a formar part de les categories inferiors de! FC Barcelona, ara fa tretze anys. I des d'aleshores la seva progressió ha estat imparable: ha aconseguit pràcticament tots els títols que tenia a l'abast, fins a convertir-se en un de!s millors escortes d'Europa, i autèntic ídol de! Palau Blaugrana.

Va debutar al primer equip e! 23 de novembre de 1997. Amb e! club blaugrana ha aconseguit 1 Eurolliga (02-03), 3 lligues ACB (98-99, 00-01 i 02-03), 2 Copes de! Rei (00-01 i 02-03) i 1 Copa Korac (98-99).

Amb la selecció espanyola ha guanyat l'or a l'Europeu júnior de Varda (97-98), l'or al Mundial júnior de Lisboa, guanyant la final als Estats Units (98-99), bronze a l'Europeu de Turquia (00-01) i la plata al recent Europeu de Suècia. Va participar als Jocs Olúnpics de Sidney'OO. Ara, e! proper repte amb la selecció seran els Jocs Olúnpics d'Atenes, l'estiu del 2004.

TOT CLAROR

7

_Entrevista Preguntes molt personals • Una clutat per viure-hi?

Barcelona, sens dubte • Un lloc per de viatge?

Galícia .Unp1at?

La pasta • Un llibre per llegir?

No llegeixo ~ Una pel'lícula de cinema?

El silenci dels anyells • Un mitjà per estar informat?

Un diari

anar

• Mar o muntany.a?

"M'ho va posar un entrenador del bàsquet base del Barça, l'Agustí Costa, i era per la meva maflera de jugar i pels meus llançaments des de molt lluny. O sigui que mai se sabia el que podia fer, si podia explotar, si no... ". bàsquet?

Sobretot la família. També el tennis i sortir amb els amics de festa.

Caldria no oblidar que tens vinti-tres anys, no?

Sens dubte . M'agrada molt tenir contacte amb la gent d'abans, encara que és difícil, perquè viatjo molt. Però no perdre el contacte i les amistats per a mi és molt important.

Has parlat de la família; quin paper juga, èn la teva vida? Vius amb ells?

Un paper molt important de suport i d'ànim en tot moment. Una relació

"Arribar on he arribat és complicat. Però és més difícil mantenir-s'hi i millorar dia a dia. Si encara no se m 'ha pujat la fama al cag ja no crec que se'm pugi" 8

TOT CLAROR

molt bona. Però no visc amb ells, visc amb la meva parella des de fa quasi dos anys.

No tens por que se't pugi la fama al cap?

Jo crec que no. Ja hi estic bastant acostumat i si fins ara no se m'ha pujat ja no ho farà. Jo sempre dic el mateix: arribar a l'ACB és complicat, però el més difícil és mantenir-se i millorar dia a dia.

Què és per a tu el Barça?

Molt gran .

Catalunya?

Casa meva.

I Espanya?

Un país.

Muntanya • Un cantant o grup musical?

Shakira • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

MichaelJordan • Un esportista que admiris?

Pau Gasol

• Un personatge actual? .... no se m'acut cap en especial . .

• Què valores més de les persones?

La sinceritat • Si un dia fossis president ~l Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries?

Alguna cosa per acabar amb totes les guerres • Dretes o esquerres?

Centre • Què t'enduries a una illa deserta?

La meva xicota • Un desig confessable?

Guanyar una altra lliga europea

El tercer català a l'NBA? Juan Carlos Navarro ha renovat fa poc el seu contracte amb el FC Barcelona, tot i que es va especular que tenia diverses i importants ofertes. Tothom coincideix, però, que quan acabi el seu contracte, "La Bomba" se n'anirà als Estats Units, probablement a jugar als Washington Wizards de l'NBA. L'equip de la capital el va escollir a la segona ronda dels Drafts de 2002 Cal lloc 40), per assegurar-se'n els drets.

Si Navarro aterra fillalment a la millor lliga del món, es convertirà en el tercer català a fer-ho, després de Pau Gasol, que juga als Memphis Grizzlies, i de Raül López, que ho fa als Utah Jazz.

Per cert, el propietari deIs Washington Wizzards és Michael Jordan. I ningú no dubta dels gustos bàsquístics d'Aif Jordan, oi?

Ningú no en dubta, perquè aquests tres nanos, tots nascuts al 1980, diuen que pertanyen a la Generació d'Or. S.L.

Preu especial per temps limitat

30€ 800 €/ull

*Tarifes vàlides excepte tractament especial de Làsik Customitçat.

Ara, el líder europeu en cirurgia làser està més que mai al seu abast. Perquè durant un període de temps limitat i sols per ser soci de qualsevol dels poliesportius de la Fundació Claror, vostè i el seus familiars directes podran gaudir dels millors preus en el diagnòstic i tractament integral de la seva visió. Si sap veure aquesta oportunitat, la seva salut ocular li agrairà.

En pocs minuts . Sense dolor ni hospitalització . Amb anestèsia tòpica (gotes)

CI Ganduxer, 71 . Tel. 933624990.08017 Barcelona • CI Prat de la Riva, 53-55. Tel. 937450952. 08206 Sabadell CI Castellvell, 12-14. Tel. 977328060.43201 Reus· CI Peré Martell, 41 . Tel. 977251 932 . 43005 Tarragona Per a més informació, o per a demanar hora, truqui al

902 130 100 . www.clinicabaviera.com

_Salut "-

MALALTIES CORONARIES

recupera-teln fent esport! per Mariona Violant metgessa i cap de l'Àrea de Salut del PoliespQrtiu Marítim

La necess itat de moure's és cada cop més clara, i no solament com a prevenció.

L'activitat física és una arma terapèutica no farmacològica que els metges recomanen, cada vegada més, per tractar diferents patologies.

L'hàbit sedentari té pocs anys d'evolució en comparació amb el temps d'existència de l'home, però les seves conseqüències ja han estat comprovades científicament en estudis realitzats fa no més de cinquanta anys.

Una de les primeres dades dels estudis afirmava que els homes en llocs de treball sedentari, dins d'un mateix col·lectiu, presentaven nivells de cardiopartia isquèmica superiors als qui tenien feines més actives. I al nostre país la malaltia isquèmica (infart de miocardi, angina de pit...) continua com a causa de mort principal.

El paper de l'activitat física en aquesta patologia és important, tant per prevenir la malaltia com en la fase de rehabilitació.

mitjans a la societat". Com podem observar, els objectius de la rehabilitació s'encaminen a millorar l'estat físic, muscular i cardiorespiratori, així com a controlar els factors de risc cardiovascular educant quant a la malaltia i les possibles complicacions que poden sorgir.

Però la rehabilitació també resulta molt beneficiosa en l'àmbit psicològic perquè ajuda a disminuir l'ansietat, a millorar estats depressius associats, a estimular la motivació i l'adherència al programa, a enforti r senti ments

La rehabilitació cardíaca L'Organització Mundial de la Salut defineix la rehabilitació cardíaca com

"el con ju nt d'activitats necessàries perquè el malalt coronari -o altres malalts cardiovasculars- arribi a un nivell funcional òptim des del punt de vista físic, mental i social, gràcies al qual pugui reintegrar-se pels propis

10

TOT CLAROR

Els objectius de la rehabilitació són la recuperació física i psicològica per a les activitats diàries i la modificació dels factors de risc cardiovascular

positius, a elevar l'autoestima i, en general, en tot el terreny personal i laboral.

De fet, s'ha demostrat que les persones que iRicien un programa de rehabilitació redueixen Ja mortalitat i les complicacions derivades de la malaltia cardiovascular i, un factor molt important, milloren de manera significativa la seva qualitat de vida.

L'activitat física en la rehabilitació La rehabilitació cardíaca es basa en tres eixos fonamentals: l'educació sanitària i modificació dels factors de risc, el control cardiològic i l'activitat física programada.

Pel que fa a les fases de recuperació després d'un infart o una angina de pit, es poden dividir de manera general en quatre: el període d'hospitalització, el període de convalescència a casa (quan es pot

_______________________________________ Sruut començar a fer exercici, prescrit pel metge i de manera controlada), la prescripció d'exercici i el seguiment amb control i la fase de manteniment, en què cal seguir amb el programa d'activitat física i els controls mèdics.

La introducció de l'activitat física en la fase precoç d'un episodi agut d'infart de miocardi és una de les innovacions més rellevants que s'han establert en el seguiment d'aquest malalts.

Amb tot, cal dir que les indicacions per iniciar un programa de rehabilitació les ha de donar el cardiòleg o el metge responsable . De manera general , podem dir que s'adreça a pacients amb malaltia coronària, angina estable o isquèmia no clínica, i als qui hagin patit un infart de miocardi o cirurgia cardíaca (by-pass, angioplàstia i patologia valvular). També s'han demostrat beneficis en persones que tenen múltiples factors de risc cardiovascular (prevenció primària), en aquelles que pateixen insuficiència cardíaca o arrítmies cardíaques controlades i en les que han estat sotmeses a un trasplantament cardíac.

En tots els casos, els objectius són aconseguir la recuperació física i psicològica per a les activitats de la vida diària i la modificació dels factors de risc cardiovascular.

Tipus d'activitat En molts casos, els programes de rehabilitació cardíaca comencen després de les primeres setmanes d'haver patit la crisi aguda, sempre que no s'hagin presentat complicacions greus durant l'hospitalització.

Inicialment, es recomana un activitat molt lleugera i mobilitzacions passives fins al moment de l'alta hospitalària. I és després del resultat

Factors de risc cardiovascular Història familiar Tabac HTH Hipercolesterolèmla Hiperglicèmia Obesitat Sedentarisme • • Si no s'acumulen un mínim de 30 minuts al dia d'activitat

de la prova d 'esfor ç quan es pot determinar el nivell d'activitat física per a cada pacient, ja que la prova d'esforç limitada per problemes serà el punt de referència per al disseny d 'un programa d'exercici .

També cal tenir en compte la severitat de la cardiopatia, ja que un programa mai no serveix per a tothom.

Si la pràctica esportiva és suau i constant afavorirà un efecte protector de la cardiopatia isquèmica.

A grans trets, es recomana que la freqüència cardíaca (FC) no sigui superior al 80% de la FC màxima assolida durant la prova d'esforç. I, en els programes d'exercici físic que no estiguin supervisats (per exemple, si el pacient fa exercici a casa o en un centre esportiu sense personal entrenat), s'aconsella no passar del 70% de la FC. El treball físic per sobre d'aquests límits no s'associa a beneficis; al contrari, pot suposar un risc.

Quins esports ens van bé?

Les activitats preferents són les dinàmiques i aeròbiques, i sempre és bo triar aquelles activitats que el pacient prefereix o en les quals té més habilitat. Aquest punt és de vital importància per aconseguir una bona adherència al programa d'exercici físic, ja que si el pacient es troba còmode

OFERTA Ulleres graduades per

flRTiVER OPT.eS

Sardenya, 365 •Tel./Fax 93 458 39 33

55€ (esf. +-4.00; +-2.00) Vidre mineral blanc

seguirà practi cant aquell esport.

Un co p feta l'elecció de l'esport, cal que s'adapti a les possibi litats del paci ent i a la seva disponibilitat i valorar si les co ndi cions i situacions són les apropiades. Per exemple, la natació és un esport força aconsellable i amb moltes qualitats, però només per a les perso nes que tenen un bon nivell.

Recomanar-la a perso nes que no el tenen serà exigir un esforç físic molt superior o desproporcionat i, per tant, una major predisposició al ri sc.

Caminar de pressa i sense aturarse, la bicicleta o el rem a baixa resistència són un exemple de treball de predomini aeròbic.

Quan comencem?

Sempre que el pacient no hagi pre se ntat complicacions durant el procés, i si el seu ca rdiòleg li ho re co mana, es pot co men ça r a practicar el programa d'exercici a casa o al gimnàs. La durada de les sessions oscil ·la entre 20 i 45 minuts, tenint en co mpte la fase d 'esca lfament (entre 5 i 10 minuts) i la fase final de tornada a la calma.

Es desaconsellen els programes d'exercici físic en circuit, incloent les peses, ja que hi predomina el treball isomètric i, d'entrada, no es considera el més adient.

També es recomana que, des que s'inicia el programa, el pacient mantingui el nou estil de vida i segueixi l'activitat física, que seguirà controlada pel metge, però també que el propi malalt faci valer la seva experiència positiva com a promotor del nou estil de vida.

MÉS INFORMACiÓ:

Servei mèdic dels poliesportius Oaror, Sagrada Familia, Marítim i Nou Can Caralleu

'60 Revisió Optomètrica Gratuïta (l(l Adaptació de lents de contacte toves i semi rígides 60 Ulleres graduades per a tot tipus d'esports Fins a un 30% de dte. a tots e's socis de '-Esportiu C'aror ; Po'iesportiu Sagrada Familia - No acumulable amb altres ofertes-

_Dietètica

,

VESICULA · BILIA "

UE LI FA MAL? per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

La vesícula biliar és un òrgan en forma de pera que té com a funció l'emmagatzematge i la regulació de la bilis, alhora que afavoreix la bona digestió dels aliments. Però un òrgan tan simple pot fallar i, en la majoria dels casos, l'error té a veure amb dietes que contenen molts greixos i sucres refinats.

La vesícu la bili ar està formada pe r fibres muscu lars i teixits elàstics que li pe rm ete n expa ndir-se i co ntrau re's amb molta fac ili tat. Tot i mesu rar de u ce ntímetres de longitud i entre tres i cin c d'ample, pot arri ba r a acumul ar fin s a 50 ce ntí m et r es cúb i cs de líqui ds bili ars.

Aqu esta gran capac i tat per augmenta r l' àrea sup erfi ci al d'e mm agatze matge és pe rqu è hi ha una membrana reco llida en fo rm a de plecs a l'interi or de la part més ampla de la vesícul a (a no menada fundu s).

Precisament, és aq uesta part la que el metge pot tocar en una revisió mèdi ca.

L'altra part, més estreta, apunta cap a l'estó mac i el du odè. I és qu e la vesícula bili ar està envoltada d'òrgans vita ls. A banda dels es mentats, ca l afegir-hi la corba hepàtica del còlon i un dels més importants per al nostre o rgani sme, el fe t ge, am b el qu al manté una estreta relació.

La relació entre vesícula i fetge La vesícula es refu gia sota el fetge i gaudeix, per tant, de la protecció de les costelles inferi ors, com la majori a d'òrgans vi tals.

El f etge pr odu eix la bil is, un a substància necessària per al procés de digesti ó dels alim ents qu e surten de l'estómac i qu e arriba als intestins per un tub anomenat co ndu cte hepàt ic. l, a la vegada, aquest t ub s'u neix a un d e simil ar (co ndu ct e Císti c) qu e

12

TOT CLAROR

condueix al coll de la vesícula.

D'aq uesta manera, la vesícula actu a com a emmagatzemadora i ca mbra de reserva de l'excedent de bili s, un líquid que esdevé molt important per a la bona digestió dels aliments.

Per a què serveix la bilis?

La bili s es co mposa de tres parts prin cipals: els pigments bili ars, les sals bili ars i el co lestero l.

La concentració de les sals en la bili s vari a segons la natu ralesa dels aliments que ingerim . Per exemple, el dej ú en prod ueix una taxa de secreció baixa, mentre qu e les proteïnes i els greixos les incrementen al màx im nivell. Les sa ls bili ars só n p os iti ves, perqu è augmenten l' activitat d els enz im s di gestiu s qu e seg rega el pàncreessobretot de les lipasses- , que són molt importants en la digesti ó dels greixos i en pro mo uen l'a bsorc ió. Aqu ests enzims també promouen l'absorció de les vitamines lipossolubles (A, D, E i K).

Pel que fa al co lesterol, el trobem

Els carbohidrats refinats, com la farina blanca o el sucre blanc, no estimulen les glàndules salivars ni les contraccions enzimàtiques de l'estómac

en el sè rum sanguini i la seva funció prin cip al és la fo rm ac ió d' algun es horm ones vitals, co m els estròge ns i els co rticosteroid es. Però el colesterol qu e trobem en la bili s conviu amb una substància anomenada lecitina.

A qu est a sub st ànci a és un emulsionant i actu a co m a suavitzadora de l greix de la nostr a di eta, descomposant-lo en gotes menors per ta l qu e les parets i ntestin als i els co nductes limfàti cs puguin absorbir-l o amb fac ili tat. També ajud a a fi qu e s'abso rbeixi millor el colesterol i la seva quanti tat en la sang.

Quan apareixen els problemes?

Un òrgan tan simple com la vesícula bili ar pot fall ar i, generalm ent, els problemes s'originen per una di eta que, de manera regular, comporta un excés de greixos i/o de carbohidrats refin ats.

Cal dir, però, que els còlics o atacs de dolor apareixe n perquè la vesícul a j a està malalta i, per tant, no ha pogut respondre de manera adequada a un a di eta desequili brada.

En el cas de la di eta amb altes proporcions de carbohidrats refin ats (com la farin a blanca o el sucre blanc), hi ha t res fets qu e perjudiqu en la vesícul a. En prim er ll oc, els sucres blancs es metaboli tzen com a greixos i, per tant, s'obli ga la vesícula a produir més bi li s per tal d'absorbi r-Ios. En segon ll oc, la in gesta de productes refin ats no co mporta massa feina per a les

_ _ _ _ _ _ __ _ __ _ __ __ _ _ _Dietètica S'aconsella no beure durant els menjars, ja que Pexcés de líquid dilueix els sucs gàstrics dents i la mandíbula i, per aquest motiu, no estimulen les glàndules salivars ni, en conseqüència, les contrac cions enzimàtiques de

menys important, és fer un a di eta tant natural com sigui possible (fruites, verdures fresqu es i amanid es) i que

l'estómac. l, en tercer lloc, l'excés de sucre produeix un augment del colesterol,

mantingui una vari etat adequada dels aliments nutritius essencials.

També és molt benefi ciós començar

ja que s'acumula, també en forma de greix, i pot ocasionar la formació de dipòsits de colesterol a la vesícula.

Amb tot, la vesícula es veu desbordada i s'estanca: no pot produir la bilis suficient per a una digestió òptima i el greix dels aliments no es pot digerir ni absorbir de manera

l'àpat amb al gun aliment cru co m l'amanida i prendre una tassa d'herbes en acabar.

Per finalitzar, tres precaucions: en primer lloc, cal tenir cura amb els fregits (com els dels olis vegetals), ja que tendeixen a consolidar-se i a ferse poc digestius. En segon lloc, si hi ha di es en qu è ens sentim molt cansats o tensos, la capacitat digestiva està entorpida, per la qual cosa el millor és menjar només una mi ca de

adequada.

El tipus de dieta El millor ajut és la prevenció i vigilar la nostra dieta.

La primera mesura que cal prendre és reduir els greixos i els sucres re fi nats, sobretot el sucre blanc i els productes de pastisseria. Quant als greixos, el millor és ingerir els d'origen

' I

la di eta els produ ctes i ntegrals i els ce reals (pa i, pastes integrals, o arròs) que ens proporcionen la fibra, capaç d'estimular les co ntraccions dels òrgans digestiu s i pro moure les sec rec ions dels enzims diges tiu s; així ta mbé s'elimina el greix de la di gesti ó.

La tercera mesura, i no per això la

vegetal provinents d'olis vegetals, com el d'oliva.

La ,segona mesura és introduir en

fruita fresca. I, per últim, es recomana no beure durant els menjars, ja que l'ex cés de líquid dilueix els su cs gàstrics. En tot cas, podem acompanyar el menjar amb una petita quantitat de suc.

Normes dietètiques per a la ma la ltia ves icu lar ~PROlDBrrs

• Productes amQ sucre (dolços, xocolata, gelats .. .)

• Edulcorants at1.!ficials

0

glucosa

• Alcohol i begudes gasoses • Productes de la farina blanca (pa, pastes, pastissos .. .)

• GreL'{os animals (mantega, nata, llard)

• Carns greixoses (porc, vedella, ànec, be)

• Aliments fregits • Cafè ALIMENTS A REDUIR

• Formatge, especialme nt cuinat • O us • Cítrics AL1'ERNATIVES O EXCEPCIONS

• Mel, amb mode ració • Sucs de fmita naturals • Vi blanc, e n ocasions especials . ' Farina integral de blat • Cereals integrals • Olis vegetals • Llet e n pols desnatada • Cafè de ce reals o dent de Neó • Formatge amb poc greix o mató

MÉS INFORMACiÓ:

• Llavors de gira-sol i llegums

Servei Dietètic dels poliesportius Oaror, Sagrada Família i Marítim

• Fruita seca amb mode ració

(llenties, diverses mongetes)

Revisió Optomètrica Gratuïta Descompte exclusiu del 40% en vidres i muntures per a socis i familiars.

Vine a visitar-nos ... t'esperem!

(/ Sardenya. 325 08025 Ben . tel. 93 ~07 7751 visualia@telefonica.net

_Mens sana

POTENCIAR

f

--------_.

---

-- - ~

LA CREATIVITAT ~ per Carme Giménez i Comins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

. Potencialment tots podem assolir graus de creativitat notables, però sabem treure'n tot el profit? Si no posem a .prova aquest potencial, corn sabem fins on podem arribar?

L'ésser humà, per naturalesa, tendeix a aferrar-se als hàbits rutinaris que li proporcionen seguretat i li estalvien haver de considerar massa sovint les seves accions.

H i ha pe rsones q ue no usen la imagin ació perqu è creuen que el que és lògic és repetir el que j a co neixe n.

Confonen el qu e és habitual amb la realitat.

Tr e nca r amb les ru t in es q ue ofeguen la pròpia in te l' li gència, tant en la form a de fer les coses com de co nce bre la vid a, és un repte per asso lir l 'èxit i a la vegada un a necess itat per adapta r-n os al mó n canviant qu e ens envolta. Per su perar la fase del "pensar ru tinari" i arribar a tenir un "pensa r creatiu " ca l travessa r un a "líni a d e l'e sfo rç", cosa qu e requ ereix gran vo luntat i persistè ncia; nin gú qu e no co menc i per cre ure ferm ament en si mateix no podrà se r creador de res.

Ai xí o bse rve m qu e, co m més inn ovad o ra és la id ea qu e vo le m instau rar, més esculls trobem. Freud, hom e de gran força inn ovadora, quan

No sols es tracta de tenir

idees originals i creatives, sinó d'aplicarIes per millorar la qualitat de vida i defensar-les davant la força dels hàbits socials 14

TOT CLAROR

va publi car el llibre La interpretació dels somnis (l'any 1900) va patir un enfro ntam ent o bert am b la cl as se mèdi ca d e l' èp oca, la qu al, extremadament poderosa i influ ent, va propi ciar un pacte d~ sil enci qu e va sumir les seves teories en un total d esco neixe ment durant sis an ys.

Tanm ateix, Freud se mpre va te nir plena co nfi ança en la ve raçitat i èxit de les seves inves ti gacions.

Per tant, no so ls es tracta de tenir i d ees o rigin als i c rea tiv es, sinó d'apli car-l es a fi de mill orar la qualitat de vid a, i defensar-l es davant la força poderosa dels hàbits socia ls. Això ens portari a a fer un a di stin ció entre crear i innovar. Una persona pot tenir una pensada ori gin al, però la id ea pot restar estèril si, a partir d'aquí, no la desenvolupa i no genera experi ència per poder-l a apli car amb efi càcia en el camp corresponent. Qu antes bones idees han qued at en un calaix!

La innovació només es produeix si la idea creativa arriba a implantar-se i

La intuïció és l'espurna que provoca la idea

creativa, però cal que vagi acompanyada d'una dedicació persistent a fi de trobar la solució a un problema qu e enca ra av ui perdur a: els sostenid ors.

Ai xò ens demostra qu e la creativitat no és qu elco m rese rvat per a un s quants privil egiats i prou, sin ó qu e és possible desenvo lupar-l a. Tant és qu e sigui un pro du cte, un serve i, un paradi gma científi c, .un corrent de pen sa men t, etc.; e l que esd evé fo namenta l és co mprendre qu e és necessari impl icar- se en el probl ema fins a trobar-hi solució. El fet de crear, qu e moltes vegades representa anar co ntra co rrent, rec lama sac rifi cis i renun ciaments als qu als no toth om està di sposat.

a produir una millora, per petita que sigui, en la qu alitat de vid a i en qu alsevol àmbit de la societat.

Creativitat i intuïció

És el cas de M ary Jacob, que l'any 1915 va plantejar un canvi davant la in co moditat qu e rep resentava per a

No hem de co nfondre la intuïció amb la c reativitat . La intuïc ió és

les don es de l'època el fet de portar cotilla, i va crear i estendre una peça

l'espurna qu e provoca la idea creati va, però només apareix des prés d'have r

__________________________________________]v.[enssana treballat molt sobre el problema i nodrit la nostra ment amb la informació adequada. No podem fiar-nos de la intuïció si no va acompanyada d'una dedi cació persistent. El pintor Pi casso ja deia que, quan li venia la inspiració artística, sempre el trobava treballant.

L'inconscient té una vida autònoma i, fins i tot quan dormim, el nostre cervell actua, emmagatzemant dades, elaborant relacions inusuals entre els conceptes, creant un món diferent en el qual, com reflecteixen els somnis, es barregen la fantasia i la realitat. En el moment que menys esperem aquests mecanismes poden facilitarnos una espurna que pot ser el principi d'una innovació: tot dependrà de si som o no emprenedors.

Així va ser com, després d'investigar i aprofundir llargament sobre com ajudar els diabètics, el metge canadenc Grant Banting va tenir la pensada, mentre dormia, de com extraure la insulina dels gossos perquè fos efectiva en injectar-la als malalts.

L'habilitat creativa de l'ésser humà no sols està lligada a la seva capacitat de raonament i intel'ligència pràctica, sinó que està impulsada i nodrida pels sentiments. Aquestes sensacions

sentiments de dolor, amor o por? La indiferència i la falta d'incentiu s són un gran fre a la creativitat i, co m més gran sigui la nostra i mpli cació en la resolució d'un probl ema, més a prop estarem de la nostra capacitat creati va.

Tècniques per ser més creatius Per augmentar la creativitat hi ha una sè ri e de tècniques qu e en un moment donat ens pod en ajudar a trobar respostes creatives davant d'un problema.

Per exemple, es pot exe rcitar la imaginació a través de la pluj a d'id ees o brainstorming. Es tracta d'anotar totes les idees qu e ens vinguin a la ment, per molt allunyades del tema

visualització són dues tècniques que ajuden a desbloquejar la ment i a inclinar-la cap a la fluidesa creativa vo lem so lu ciona r i ce rca r inform ació qu e ens ajudi a analitza r- lo en profunditat. Després deixem in cubar el tema, apartant-l o i deixant qu e la ment in conscient treballi, i en aq uest moment podem començar a reali tzar les visualitzacions.

El psi cò leg Carles M. Espi nalt ens

que ens semblin i sense jutj ar-l es a priori; després, en una segona fase, intentarem avaluar-les i ce rcar-n e la relació amb el problema. Aqu esta posterior associació de conceptes ens

proposa fomentar l a pròpia creativitat ano tant les cree nces o id ees qu e m és repetim a l'h o ra d'exterioritzar la nostra manera de ser, se para nt les que hem adquirit d'altres autors de les que pode m

pot aportar punts de vista originals amb els quals començar a treballar. Aquesta

co nce ptuar co m de "co llita pròpia".

A partir d'aquí, co ntras te m un a

tècnica s'utilitza, per exemple, per contrarestar el bloqueig creatiu en els

c ree n ça o id ea d'un personatge fam ós amb un pensamen.t de "collita pròp ia", i argum entem i defensem el nostre co ncepte en un exercici de r ao n am e nt s i deduccions qu e intentin anar més enllà del qu e es

emotives que ens fan vibrar anímicament i que són la base de la motivació representen una vessant

escriptors, o en equips de treball , per engegar projectes.

La formació d'imatges mentals o visualització, en estat de relaxació, també s'ha demostrat que predisposa a desbloquejar la ment i a inclinar-la

important en el fet creatiu. Quants avenços no han estat motivats pels

cap a la fluïdesa creativa. Ho podem fer després de definir el problema que

N SUÑE, S.A.

-

La pluja di dees o la

PISCINES

v' Suministro de productos químicos para piscinas v' Flota de vehículos propios para el suminilitro de productos químicos v' Suministro e instalación de material para piscinas v' Reingeniería v' Puestas a punto de instalaciones v' Inspecciones de pretemporada v' Servlcio técnico de reparaciones v' Anàlisis rnicrobiológicos y fisicoquímicos

Crta. de COllblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunye@wanadoo.es

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie .es www.laie .es

press uposa hab itu alment. Amb tot, n o m és podr e m se r creati u s si adoptem com a id ea motriu pensa r qu e "no tot està dit i fet".

_Enfonna

'"

PRACTICA ESPORTIVA, ,

EINA DE FORMACIO per Nuria Borràs, llicenciada en Educació Física i Directora Tècnica de la Fundació Claror

Cal assumir la responsabilitat que representa influir en la formació dels joves i aprofitar al màxim els recursos que ens proporciona l'esport

Aquest hivern, en el context del Fòrum Claror, es va demanar que diverses persones contestéssim la pregunta: "Joves i esport, una relació en crisi?"

Considerant que l'etapa de formació és la que coincideix amb la d'escolaritat obligatòria, és a dir, dels 3 als 1 6 anys. I centrant el· terme 'pràctica esportiva' en l'esport reglamentat (que implica una competició regular i està organitzat per feperacions o altres organismes similars), la meva resposta és que, tot i que aquesta relació té diversos punts crítics, la pràctica esportiva és una bona opció per a la canalla i els joves a l'hora d'ocupar el temps lliure.

I ho és per diverses raons. Per exemple, pel component lúdic, ja que qualsevol esport és en essència un joc.

I això té un aspecte altament motivant, facilitador d'aprenentatges i proveïdor de satisfaccions i plaers. També per l'estímul físic (millora de les qualitats físiques), psicomotriu (millora de les capacitats coordinatives) i cognitiu.

16

TOTClAROR

Aturem-nos un moment en l'àmbit cognitiu, perquè del físic i del psicomotriu se'n parla més sovint.

Entre les conseqüències de l'esport entre els joves, les que s'engloben en aquest aspecte són de les més desconegudes. Simplificant moltíssim podem dir que es refereixen a com l'esportista resol les diverses situacions amb què es va trobant mentre juga.

Perquè ... us heu plantejat alguna vegada la quantitat de decisions que els jugadors/es han d'anar prenent a mesura que es va desenvolupant un partit de bàsquet, un combat de judo o una partida de bàdminton? Cada moviment porta associades una pila de decisions: com major sigui el nivell d'incertesa de la situació, més decisions cal prendre. El cervell de l'esportista està essent estimulat constantment.

Altres aspectes que es podrien considerar a cavall entre els àmbits psicomotriu i el cognitiu i que contribueixen de manera decisiva en la formació de la persona són, d'una

banda, la presa de consciència de les possibilitats del nostre cos i també de les limitacions, cosa que ha de contribuir a millorar la percepció i el coneixement d'un mateix i a acceptarnos tal com som. I, de l'altra, el com n'és, de "pública", la pràctica d'activitat física i esportiva. Costa molt d'amagar les virtuts i les limitacions quan s'està entrenant, competint o fent una classe d'educació física.

L'àmbit social En aquest aspecte podem. ressaltar els vincles emocionals que s'estableixen entre els components d'un equip. La vivència, en especial de la competició, amb el que té de repte, de disgustos, d'il·lusions, fa que sigui una experiència vital que en la majoria dels casos provoca complicitats i reforça les relacions personals dels qui la comparteixen. De fet, molts pares constaten com el cercle d'amistats dels fills està íntimament relacionat amb els companys de pràctica esportiva. l, per últim, i no per això menys important, per aquells valors amb els quals tots estem més familiaritzats: adquisició d'hàbits saludables,

___________________________________JEnfonna respecte a l'adversari i a l'àrbitre, aprendre a perdre ... i a guanyar!, etc.

Els punts crítics

Però tots els que co neixem una mica aquest món sabem que no tot són flors i violes.

Sabem com n'és, de pesat, tenir partit cada dissabte, sobretot des que està tan arrelat el fenomen de marxar el cap de setmana.

Sabem com molts àrbitres, joves i inexperts, ens fan estimular la capacitat de ser pacients i de no perdre la calma.

Sabem com a vegades l'entrenador no entén les veritables capacitats del fill/a, i el fa jugar poc.

Sabem que a vegades em toca jugar a l'equip on amb prou feines tinc amics perquè no ho faig tan bé com els meus amics de tota la vida. I sabem com és de dur quan ja no tinc plaça a l'equip i vull co ntinuar fent esport amb els meus amics.

Competició i formació a la Fundació Claror Des dels orígens, la Fundació Claror s'ha caracteritzat per considerar la pràctica d'activitat física i espoltiva com un complement impoltant e n la formació de la canalla. I això s'ha traduït en diverses seccions esportives (bàsquet, judo, taekwondo, futbol-sala, bàdminton, gimnàstica rítmica .. .), repattides entre les instal·lacions gestionades per l'entitat, que apleguen prop de 1.000 nois i noies, de 3 a 30 anys. Em plau dir que som de les poques instal'lacions esportives municipals de la ciutat de Barcelona que gestionem de forma directa activitats d'aquesta mena i magnitud.

Sabem co m pod e n ser de desagradables els acompanyants de l'equip rival quan, en lloc d'animar els seus jugadors, ens dirigeixen comentaris absolutament forassenyats, siguem petits o grans.

Tots aquests aspectes i molts d'altres co nstitueixen alguns dels reptes co nstants de l'esport en l'etapa de formació.

Assolir-los hauria de passar perquè tots els agents impli cats prenguessin consciència dels beneficis de la pràctica es portiva formativa: les administracions, facilitant els recursos

adequats a les entitats (instal·lacions, mitjans tècnics, ajuts econòmics, etc.).

Els clubs, assumint la responsabilitat qu e re prese nta influir en la formació de la canalla i els joves, i aprofitant al maxlm e ls re cu rsos qu e e ns proporciona la pràctica esportiva. I els jugadors, els entrenadors, e ls pares, els àrbitres ... assumint el rol que els toca jugar de la ma ner a més constructiva possible.

Tot plegat, perquè la pràctica esportivà sigui verita blement el co mpl e ment educatiu i de lleure que, per les seves possibilitats, pot arribar a ser.

BARCELONETA I

un quart de segle Passejar pels carrers de la Barceloneta produeix una sensació estranya. L'estretor dels carrers contrasta amb la immensitat del mar, que es divisa a quatre passes, i la brisa del mar t'arriba enterbolida per les aromes que surten de les cuines d'algun dels molts restaurants. Mentre gaudeixes de les sensacions, ensopegues contínuament amb detalls, amb bocins d'història d'aquest barri mariner.

Ester Benach La Barceloneta celebra enguany el quart de mil·lenni, és a dir, 250 anys. És el barri més jove del Districte de Ciutat Vella, però ha viscut experiències intenses i agitades que descobreixen un passat i un present sorprenents.

El tarannà de ia seva gent té alguna cosa d'especial que no trobes enlloc més de la ciutat. Són "seus" alhora que extrovertits, són planers alhora que contundents, sobretot en les paraules.

Poden donar-te tota la confiança, però ser molt durs si els traeixes ... Sí. Tenen alguna cosa atípica i especial que es percep en el primer contacte i que condueix irremeiablement a interessarte per la seva història, els seus orígens i els per quès dels seus hàbits i actituds.

Terres guanyades al mar Una pedra exposada al Museu d'Història de la Ciutat recorda als

Imatge de la Barceloneta des del mar. Gravat de l'any 1845

18

TOTCLAROR

visitants que va ser "la primera". És el testimoni de la fundació del poble de la Barceloneta, el 3 de febrer de 1753, sobre unes terres guanyades al mar des que l'any 1477 va començar la construcció de l'espigó del port.

La lenta sedimentació de terres entorn l'Illa de Maians (que es trobava de manera aproximada on hi ha l'Estació de França) va propiciar una multitud de barraques fetes amb materials pobres. Fins a mitjan segle XVIII, aquestes barraques van ser les úniques construccions de l'indret, tot i alguns intents per reurbanitzar la zona (com el projecte encarregat pel capità general Marqués de Castel Rodrigo a l'enginyer militar que va dissenyar la Ciutadella, Próspero de Verboom, datat el 1715 i que mai nova fructiferar).

No va ser fins l'any 1753 quan es

_____________________________________Ile portatge va co nstruir el ba rri nou, de la mà del cap ità ge ne ral de Cata lun ya, el M arq ués de la M i na (J uan Miguel DéÍva los Spin ola) i de l'engin yer mili tar Ju an M artín Ce rm eño. El proj ecte pe rsegui a di ve rsos obj ecti us, entre els q uals hi h av i a acaba r am b les barraques, millorar les instal·lacions del port, assegurar el control militar de la zo na des de la Ci utadell a i res ituar algun s ciu ta d ans q ue hav i en vi st end err oca r les seves cases pe r la co nstru cc ió de la Ci utade ll a al ba rri de Ribera.

El 27 de setembre de 1755 la Ba rce lo ne ta be neïa l'església de Sant Miq ue l, que es va dedica r a aquest arcàngel en honor al capità gene ral de Catalunya, e l Marqués de la Mi na, e l q ual s'hi va fe r construir el mausole u.

Les esculnu'es de la façana es va n d est ruir, i la campana es va llançar al mar dura nt. la Guen a Civil.

Un barri mariner i industrial La creac ió de la Barce lo neta es co nsid era un dels millors exempl es de l'urbanisme barroc. La pl anifi cació es va fer en fo rm a ortogo nal, amb 15 ca rr ers p aral ' lels al po rt i 3 d e transve rsals. Les cases, ali neades en illes rectangulars, allargades i estretes, eren petites co nstru ccions de planta baixa i pi s per a un a sola famíli a.

Pocs an ys d es pr és de la seva fund ació, el 175 9, la Barceloneta j a teni a 329 cases i 1.560 veïn s.

La majori a dels se us habitants te ni en professions relacionades amb el mar: pesca, co nstru cc ió nava l, acti vitats artesa nals com la fil atura de cànem, foneri es, cord ers de viola...

La M aquini sta Terr estr e i M arítim a (185 5), una fàbri ca qu e es convertí en l'e mpresa meca nometa l'lúrgica més imp o rtant de Catalun ya, amb un a

Però un barri tan proper al port, al ce ntre de la ci utat i per on (des del

exte nsió de 20.000 metres quadrats i on treballave n 1.200 treball adors.

se subdividissin . Primer, va aparèixer la mitj a casa: aprofitant que les cases s'o bri en a dos carrers, es van dividir en

1848) passava el ferrocarril va començar a se r llamin er per a les indú stri es, encara més quan el 1846 l'Ajuntament

De les cases unifamiliars al quart de casa

dos. I desp rés, van arri bar els quarts de casa, se parant- ne les dues plantes per crear uns habitatges d'uns 28 metres

va pro hibir qu e se n'in sta l·less in de noves amb màquina de vapor dins el rec inte emmurallat de la ci utat. Tot plegat va suposar que la Barce loneta es co nve rt ís en el sego n nu c li

L' auge qu e vIvia la Barce lo neta quant a activitat industri al va comportar

(abastiment d'aigua co rrent a les cases, xa rxa de clavegueram, enllumenat ... ) va donar lloc que les cases uni familiars

q ua dr ats qu e ex iste ixe n.

av ui

di a

enca ra

Amb aquestes característiques no és estrany veure, tot passejant pel barri , la roba estesa en els peti ts balcons o

indústries relacionades amb el gas i les

un augment m o lt im po rtant de la població. Així, durant la primera meitat del segle XIX, el barri va passar de poc m és d e 4 .100 habitants (1 822) a 15. 000 (1859) i va superar els 20.500

co nstru cc ions navals. Els tall ers de

habitants l'any 1900, tot i l'epid èmi a

cadires i, fin s i tot, amb un a petita taul eta en l'estreta vo rera dels carrers.

Nu eva Vu lca no, la in stal ·lac ió del

de còlera i la febre groga, que els anys 1865 i 1870 van afeètar la ciutat.

Espai d'esbarjo

metal' lúrgi c de Catalunya (després de Barce lon a) i en la se u de fam oses

prim er gasò metre qu e t eni a la concessió de l'enllumenat de la ciutat, els tallers Alexander i els de Federi co Ciervo en só n un bo n ex empl e. El mill or, però, el trobem en la famosa

L'alta densificació de la po bl ac ió qu e, t o t sigui dit, no anava aco mpanyada de les mínimes mesures per a un a ò ptim a qu alitat de vid a

fin estres i, en èpoques de bon temps, els habi ta nts del barri asseguts en

Amb tot, aqu est barri marin er va intuir un impuls nou en l'oferta d'oci.

Si les tave rn es i les pud es oferi en

TOTCLAROR

19

_Reportatge Somorrostro El TofÚl, a la Barceloneta, va ser la primera plaça de braus de la ciutat. La va projectar l'arquitecte Josep Fontseré l'any 1834. Quan a la plaça Espanya van construir-se les Arenes (1900), el TorCn va perdre importància i el 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.

La platja de Barcelona no ha estat sempre un espai per al lleure de ciutadans i turistes.

Durant el darrer quart del segle XIX, multitud de barraques s'estenien per la sorra des de la Barceloneta fins al BogateU. Era el que es va anomenar Somorrostro, i va arribar a acollir més de 1.600 famílies que vivien en condicions infrahumanes (sense aigua corrent ni llum). D'això no fa pas gaire.

Algunes fonts apunten que va ser en aquest indret oblidat de la ciutat on va néixer Carrnen Amaya 09131963), una de les millors cantaoras i bai/aoras de flamenc. Una font, al carrer Sant Carles amb Conreria, la recorda com a veïna del barri.

Reconegut oficialment per l'Ajuntament com una barriada, el Somorrostro va trobar el final el 25 de juny de 1966. Les 600 barraques que encara hi havia van ser enderrocades en unes hores per la visita del general Francisco Franco, amb motiu d'unes maniobres navals que s'havien de fer a la platja.

Els habitants del barri van ser traslladats a barracons mentre el barri de Sant Roc, a Badalona, s'acabava de construir.

esbarjo a pescadors i mariners, els restaurants van saber aprofitar el reclam del mar i el peix per atraure els habitants de Barcelona.

Com va escriure Ri ca rdo Suñé Alvarez en el pròleg del programa de Festa Major de 1947, "la Barceloneta es una barriada a la cual acuden todos

los barceloneses para comer caracoles y moluscos. Sobre todo moluscos. Y se

explica; porque allí los moluscos tienen otro sabor que en cualquier parte de la Ciudad. Allí se los come uno en su propia salsa. En la Barceloneta hay que comer marisco. Lo exige el ambiente ... " També es va convertir en la platja de la ciutat. Establiments com els Banys Orientals, de Sant Miquel o de Sant Sebastià, Astillero, La Deli ciosa, La Sirena, El Tritón ... van esdevenir des de prin cipis del segle XIX l'espai de lleure dels ciutadans de Barcelona.

Avui, amb les platges i les i nstal'lacions esportives costaneres, s'ha recuperat el que es co nsiderava el balneari de la ciutat. El Poliesportiu Maritím n'és un bon exemple, en ser el primer de la ciutat a oferir banys amb aigua de mar, tot recuperant la funció engegada per aquells banys de la Casa de la Caritat (finals del 1700), també anomenats d'en Soler o de la Sra. Tona, o el Banys Orientals, que van arribar a considerar-se entre els millors establiments d'Europa.

Segle XX, la lluita del barri Però la Barceloneta ha hagut de superar importants entrebancs en el

20

TOTCLAROR

Fotografia: Arxiu Popular Barceloneta

transcurs d'aquests 250 anys d'història.

Alguns dels més importants, en el recentment acabat segle XX. Per exemple, la Guerra Civil hi va tenir efectes devastadors. La proximitat del port i la ubicació de La Maquinista van fer que el barri fos un objectiu important per a l'aviació franquista. Ens podem fer una idea dels efectes de la Guerra si llegim el que recollia el diari Última Hora en l'edició del 4 de juny de 1937: "La Barceloneta (. ..), aquest

barri compost per més de 35.000 habitants, va ser un dels llocs preferits per la criminal metralla feixista en el darrer vol sobre la nostra ciutat. El nombre de víctimes hagudes, les enormes destrosses causades, aquelles cases (. ..) completament esfondrades, han de fer meditar". Sens dubte, els

bombardejos que van seguir (fins i tot, l'alcalde de la ciutat, Hilari Salvador, va planificar el trasllat dels veïns a altres llocs de Barcelona que fossin més segurs) i la postguerra van sotmetre la Barceloneta a una dura lluita per refer tot el que en menys de dos segles s'havia aconseguit.

Altres moments durs per als veïns de la Barceloneta van ser quan a les acaballes del franquisme es va aprovar el Pla de la Ribera, que plantejava la remodelació de tota la façana Marítima, des de la Barceloneta fins al Besòs. L'organització veïnal i les reivindicacions van aconseguir aturar el Pla. Anys més tard, però, la voluntat de modificar la façana marítima va tornar a evidenciar-se. Fruit de la Llei de Costes (1988), i quan Barcelona ja tenia la mirada posada en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, la

___________________________________Ite portatge remodelació del passeig Marítim i la intenció d'obrir la ciutat al mar obligava a enderrocar "xiringuitos", restaurants, locals d'entitats esportives i socials ... situats a tocar del mar.

Van ser pèrdues sentides, i així ho testimonien multitud de fotografies de l'època, quan els veïns no coneixien les alternatives al patrimoni que les màquines del MOPU feien fonedís.

Mirant el futur El temps, però, ha tancat les ferides i les entitats, restaurants i "xiringuitos" han estat reubicades en altres indrets del barri. La Barceloneta mira el mar i els ciutadans de Barcelona s'hi passegen orgullosos. Ara bé, si ens endinsem al barri no tot és motiu d'orgull.

Més enllà de les reformes urbanístiques i de la progressiva obtenció d'equipaments públics, la Barceloneta està patint la marxa de molts veïns del barri. Dels 27.307 que es van registrar el 1970, el nombre d'habitants va disminuir fins els 15.083 de l'any 2001. Una quantitat igualment alta si tenim en compte que aquest barri triangular té una superfície de 146,3 hectàrees.

El preu dels pisos tampoc ajuda a fi que els fills del barri que es volen emançipar s'hi quedin. Malgrat que les dades més actuals del Cens de Població i Habitatge són de 1991, ens podem fer una idea de la situació: al barri hi havia aleshores 8.132 habitatges, dels quals 3.917 tenien entre 30 i 60 m2 i 2.147 no superaven els 30 m 2 (els famosos qúarts de casa). Doncs bé.

Consultant en algunes immobiliàries trobem que comprar un pis entre 25 i 35 m2 a la Barceloneta ens pot costar de 18 a 24 milions de pessetes. Aquesta és una dada constrastada pel Departament d'Estudis Fiscals de

llogar un pis a la Barceloneta costa de mitjana JO,47 euros/m 2 al mes. Es el quart barri més car de Barcelona

Quart de mil'lenni: recuperant la història La celebració del quart de mil'lenni ha proposat una pila d'actes, que s'han dut a terme des del 3 de febrer fins a la Festa Major, del 20 al 29 de setembre. Entre les activitats cal destacar aquelles que recuperen les tradicions del barri, com la Festa del Mascaró o la Sortida del canó.

1753 - 2001 1/4 de mil·lenni

"Senyor rector, volem el canó!"

Cada 29 de setembre, diada de Sant Miquel, patró de la Barceloneta, surt pels carrers del barri un canó que condueix un general napoleònic. És el canó de la Barceloneta que, obeint al crit de foc del general, fa explotar la metxa.

Tots el qui l'acompanyen en el recorregut cauen a terra ferits o morts, però només per uns instants, ja que les dolces bales que dispara fan ressucitar petits i grans, que s'apressen a recollir caramels.

Aquesta tradició no s'ha perdut des de 1944, tot i que es remunta a principis de segle (1912), quan Pancràs Farell, un matricer que treballava a La Maquinista i gran animador de les festes populars, va importar la idea de França.

En una època de baralles entre els partits polCtics del moment, el senyor Pancràs va decidir que el canó no tornaria a sortir pel barri, i el va lliurar a la Rectoria. Però en arribar el ' dia de Sant Miquel els joves del barri van córrer a buscar-lo a la Rectoria tot cridant: "Senyor rector, volem el canó!"

La Festa del Mascaró: recuperar el Negre de la Riba Més oblidat ha estat el Negre de la Riba, que aquest any s'ha retrobat amb el barri. Es tracta d'un antic mascaró de proa que recorda la importància de l'activitat marinera i comercial de la Barceloneta. La seva aparença suggereix la imatge d'un indi americà i per la seva lletjor solia espantar a tots els qui el veien, sobretot els més petits, considerant-se el "papus" de Barcelona.

Durant la dècada del 1860 va adornar l'entrada d'un magatzem d'efectes navals del moll de la Riba i, després de ser traslladat a diferents indrets -entre els quals, les cases d'aquells que el van anar adquirint-, ara el podem veure restaurat al Museu Marítim, indret que va abandonar durant unes hores per protagonitzar la cercavila de la Festa del Mascaró el 23 de setembre.

l'Ajuntament de Barcelona (2002), que estima el preu d'oferta dels habitatges de segona mà a la Barceloneta en una mitjana de 2.765 euros el m2 útil, l'onzè lloc d'un rànquing de 38 barris. I el preu del lloguer no queda enrere. La Barceloneta és el quart barri més car de Barcelona, amb una mitjana de 10,47 euros/m 2 al mes (abans hi ha Pedralbes, Sarrià i Poble Nou). És veritat que el preu dels pisos ha pujat a tota la ciutat, però els veïns de la Barceloneta tenen clar el seu futur. Com comenta la Carmen, "la gent del barri de tota la vida ma¡rxa i, cada cop més, famílies de persones

immigrants viuen en una mateixa casa que, ,entre tots, poden pagar. De l'altra, cada cop hi ha més estrangers enriquits disposats a pagar aquest preu i estar

vora el mar". Amb un to crític, i relacionant-ho amb l'índex d'envelliment del barri (un 6,9% de la població té 70 anys o més i viu sola), afegeix que "la Barceloneta és

una mina d'or per explotar i s'acabarà convertint en una Marbella o un Puerto Banús per a turistes amb ganes de platja".

Tan de bo que les prediccions no es compleixin i que els gestors de la ciutat sàpiguen trobar a la Barceloneta l'equilibri entre la història d'un barri mariner amb veïns fortament lligats a les seves arrels i la modernitat d'un dels millors espais on gaudir del lleure, el sol i la platja de Barcelona.

Les fotografies han estat cedides per M.A.S., marcs a mida, en col, laboració amb els veïns del barri.

TOTCLAROR

21

_ Societat ASSUMPTA ESCARp, NOVA REGIDORA DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE-

"De IIEixample m1ha sorprès Ilesperit de convivència i el teixit associatiu" Les eleccions municipals del 25 de maig van modificar considerablement el panorama polític de la ciutat. Dels deu districtes, en nou han canviat regidors. A llEixam ple, els districte més cèntric i dens de la ciutat, Assumpta Escarp i Gibert subtitueix a Carme San Miguel.

E.B. Com ha estat la immersió en el di s,tricte?

La immersió és conèixer molt més là rea li tat de tot el d istr icte pe rò sobretot conèixe r la reali tat dels barri s, baixa r a descobri r que n'hi ha ci nc i que cadascun té les seves in qui etuds, demandes i necessitats .. ., fins i tot que só n molt diferents entre ell s, en molts aspectes. Esti c entrant molt en la reali tat de cadascun dels barris.

Què és el que més l'ha sorprès, de l'Eixample?

Di ve rses coses . L'es peri t de co nviv ènc i a, p er exe mpl e. Per l' Eixample passe m tots. A més, hi ha molts t uristes i, en ca nvi, el veí de l'E ixa mpl e és molt co nsc ient del se u pri vilegi i accepta amb molt afany de co nv ivè nc ia i d e co mp artir les dificultats que li genera viure al centre de la ciu tat. També m'h a sorprès la riqu esa del teixit assoc iatiu. H e de reco nè ixe r qu e no en co neix i a l'estru ctura associativa i també que em falta molt, ja que vaig fe nt de mi ca en mica perqu è m'agrada més entrete nirme que intentar fer-h o tot.

I un aspecte que hagi vist que cal canviar radicalment?

un a mir ada més in ter i or que ens permeti gaudir de l'espai públi c en el se ntit més petit, amb mesu res més concretes, de netejar pintades a canviar fa nals.

Quins altres eixos d'actuació es preveuen?

Ju sta ment ara co mença rem el procés de di sc ussió més general segons uns criteri s generals del Pl a d'Actuació M unicipal i a partir d'aquí definirem les accions. De tota manera, el Distri cte ' j a té fe ina fe ta i hi ha coses qu e et vé nen marcades. Per exemple, té un Pla d'Equipaments magnífic i en aquests quatre anys l'hem d'anar executant.

Així en aquests 4 anys els veïns podran gaudir dels equipaments previstos en el Pla ...

Es molt difíc il pl ani fica r a qu atre anys, p erqu è la gestió urba nística impli ca pr ocessos i in st rum e nts compli cats i lents. I el procés inversor també és llarg. Per això, el compliment del Pl a és una cosa que j a sabem que s'h a de fer en diferents mandats i que la inve rsió s'ha d'anar priori tzant, però el vo lem continuar.

Centrant-nos en Sagrada Família, després de la reivindicació de l'illa Myrurgia hi ha pendents alguns compromisos. L'escola bressol serà una realitat aviat?

"L'Eixample concentra el 25% de la població més gran de 65 anys; per tant és un sector que mereix atenció" Estem en procés d'ex propi ació per cedir el solar de Roge r de Flor-Rosselló a la Generali tat, que és qui construeix.

N'hi ha més, de previstes?

En prin cip i, ens reg im pel Pl a d'equipaments pe rò si veiem que hi ha més necessitats in co rpo rem més coses. L'Eixample concentra el 25% de la població més gran de 65 anys; pe r ta nt, és un secto r de pobl ac ió qu e me reix ate nció t racta ment determ inats. Aq uest i el dels infants se mpre han estat els dos sectors de població que més necessitats genere n i, per tant, més cal fer-hi .

I la biblioteca?

A ra som en fase d e pr oj ecte execut i u. S'ha d'i nco rporar en el Pl a d'in ve rsio ns d 'aq ues t mand at i ca l acabar de reordenar tot l'eix: l'escola, la bi bli oteca, el merca t, el ce nt re cívi c ... Serà un bibli oteca gran pe rqu è estem parl ant d'un distri cte de 25 0.000 habitants, i els barri s són prou densos.

No crec qu e j o desco breixi gai res coses. Però potser per la meva manera de ser, en aquest mandat m'agradari a f er un esf o rç imp o rtant per al mante nim ent, no tant en el se nt it

d'Educació) i els arqui tectes j a han

Marina s'està construint, quina solució nova s'ofereix?

assoc i at a la neteja, sin ó co m a mante niment integral. Això vol dir fer

co mençat a treballar en el projecte.

I la residència per a gent gran?

Aq uest és rea lm ent un te ma impo rta nt i qu e és sum a de moltes

22

TOTCLAROR

Precisament l'altre dia parl ava amb la M arin a Subirats (regidora ponent

Un altre conflicte són els autocars al voltant del Temple de la Sagrada Família. Ara que en l'aparcament de

_ _ __ _ _ _ _ _ __ _ __ _ _ _ _ ___ Societat liLa biblioteca serà gran perquè estem parlant d'un districte de 250.000 habitants i s'ha d'incorporar en el Pla d'inversions d'aquest mandatll coses. Han d'entrar-hi els operado rs turísti cs i el Co nso rci de Tu ri sme de Barce lo na pe r m arcar les ru tes turístiques de la ci utat de manera més viable, i obligar els operadors a aparcar en un lloc determin at que s'haurà de b usca r. Crec que ara ens hem de plantejar se ri osa ment què es pot fe r, busca r so lucions defini tives i, entre d'altres coses, ja s'està mi rant un solar.

Com a regidor a ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació creu que el ciutadà participa prou en la vida política? És un repte que el ciutadà individual que fa molt poca vida de barri tingui també possibi litat de dir el que pensa.

I aquest ciutad à mecanismes disposa?

de

quin s

D'una banda, a través del Conse ll Ciutad à, o n hi ha ciu tada ns no o rganitzat s qu e part i cipe n p erò, sobretot, a través de mecani smes qu e lli gats a les noves tec nolog ies ens poden fer arri bar a sectors de població co m el dels més j oves i ens poden

De la feina a l'ombra a la llum pública Malgrat que e l nom no ens és familiar, As umpta Esca rp té u na llarga trajectòria e n política municipal. Llicenciada en Dret, de be n jove ha estat vinculada a la po lítica i cies de l 1997 ha estat cap del gabine t de l'alcald ia, un cà rrec privilegiat i 1Il0 lt proper a la presa de decisions: "con eü(es m oltes coses i esr;ls en reladó direcra ;u77b 1~¡fGllde i, per {alU, tens aquest;¡ reladó de P lvximirar que 110 deL'GI de ser Ulla reladó de p odel: Però rambé hi ha m oIra mirologia sobre q ue en aq uesrs aln -ecs a l'ombm s m ana 111olr. .. i això és m olt l-elatiu". ' Ara, als 46 anys, casada i amb u n fill de 13 anys i una filla de 8, de ixa la fe ina a l'ombra i assumeb¡ un nou re pte: la regidoria d'un districte que la fa e ntl-a r e n una esfe ra ptíblica fins ara desconeguda, "Hauré de fer un caJ1 vi qWllirariu en la manel'a de serpeJ"què sóc una p ersona m olt disCJ-eta ] no 111 'agrada g;lire sOltil; estar", De tor;1 m an era ram bé em consideJv una p erson a dialogant, m 'agnlda escoltar i con versal; aixI' que nOll1és cal q ue m 'a,costum] a explica.!: Pen so que és m olt impoltanr don ar a con èL'(er el que s'està fent, el que p en ses, com 110 vols f(~J:. , i fer que 1;1gent en sig ui p W1iéep ", Destaca de la seva personalitat que és molt tossuda i at1nn a que Li agmda treballar per la ciutat des de dife rents aspectes, Ara ho fa rà des de la regido ria de l'Eixample, un districte que cone ixia cie mane ra global des de la Casa Gran cie l'Ajuntame nt i com una ciutadana més, ja que és veïna d'Ho tta,

permetre donar-los informació i recollir el que pensen.

El s Consells Plenaris del Districte també són una fórmula, però se'ls ha criticat, entre altres coses, perquè els veïn s no sempre hi tenen torn de rèplica, no hi ha debat obert o no es facilita la inform ació prèviament N o sé si la pa rt ic ip aci ó m és democràtica s'ha d'aco nseguir en el Pl e perquè al capdavall el Plenari és l'última i nstà nc ia on mo ltes coses va n a aprovació preceptiva. Realment la clau és un a aposta que hem fet nosaltres i que és el Co nsell de Barri.

Però el Consell de barri es fa un cop l'any ...

A ra po se m en ma rxa un es comissions de seguiment del Co nsell.

En aquestes reunions surten les idees, el debat de la priori tat política o la dels veïn s. És el pr i m er dià leg, el qu e pri ori tzem, i on t'arriba la reivindicació molt abans que un tema s'e labori i es co nverteixi en una aprovació form al al Plenari , A m és, mo lts co ps d upliqu e m mecani smes de participació i a vegades ho fem poc operatiu entre tots perquè les associac ions acaben bloq uejad es totalment. Reordenarem una mi ca tot això, no per fer-ho més restrictiu si nó per fer- ho més op eratiu , amb una participació de més qualitat.

Especialistes en neteja

[ii] rnm~&~

®OO

~[S

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93682 3594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

Bar

Restaurant • Braseria

T'agradaria Conèixer...

8¿' ~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA MENJAR BÉ...

REPE TIRÀS/ VOLFM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

___~1~1lt:~ i

.. _________________________________________________s_e_le_cc_io_'_i_r_ed_a_c_ci_ó_:_~_u_r_i_Fe_r_na_'n_d_e_z

4C::~1~~ llt~~ lI ~~ ~"~

INTERNET

LLIBRES

EL HOMBRE DUPLICADO

Tota la lDúica wwW.atiJl.. _ Atiza.com va començar essent un portal de baix pressupost dedicat a l'humor i actualment s'ha convertit en web si/e de referència sobre música.

Amb un completíssim catàleg de novetats musicals í un directori de concerts que abasta tot el territori espanyol, atiza.com inclou tots els estils musicals i ofereix una visió ràpida, dim\mica i plural del panorama musical. A més, introdueix novetats com la promoció de grups des de suport digital.

Per al. estudi_u _.elriacoadelvago.colD Una altra web que ha viscut una expansió espectacular en els últims tres anys. Va començar essent un lloc d'intercanvi d'arxius, com ara treballs i apunts , entre estudiants poc motivats. Actualment, és una base de dades completíssima on es poden trobar més de 35.000 fitxers en diferents idiomes sobre la majoria dels temes que s'estudien a les universitats del nostre país.

JOSÉ SARAMAGO ED. ALFAGUARA Què pot passar quan Tertuliano Maximo Alfonso es lleva un matí i descobreix que hi ha un altre individu ' exactament igual que ell a la ciutat? Amb aquesta trama el genial Saramago ens proposa un exercici metalingOistic i de reflexió sobre qui som i en què ens assemblem els uns als altres.

CENTENARI DE L'ESCOLA. •• À.LEx GARCIA ED: COMISSIÓ DEL...

La Comissió del Centenari de l'escola Sagrada Familia i la Fundació Claror han editat un llibre que recull la història d'una escola que l'any 1976 va passar de mans dels jesuïtes a la Cooperativa Claror (bressol de la Fundació), formada per pares, mares i mestres que van lluitar per una escola laica, catalana i progressista.

CATALUNYA A PINYÓ FIX GABRIELPERNAU ED.METEORA

TINTiNl EL suIDilo Y...

MICHAELFARR

Gabriel Pemau homenatja un cop més la bicicleta en aquesta obra que recorda catalans pioners.

L'obra viatja des del 1911 , quan es va celebrar la primera Volta Ciclista a Catalunya, fins a l'actualitat, ja que l'autor ha repetit el mateix recorregut sobre una bicicleta de pinyó fix.

Tintín, Astèrix, Mortadelo ... Hi ha una sèrie de personatges de còmic que han sobrepassat la seva condició per esdevenir referents de la memòria col, lectiva i fins i tot models de conducta. Michael Farr ens parla d'aquest fenomen i de les seves repercussions a Tintín: el sueño y la realidad

LA FILLA DEL GANGES ASHAMIRÓ ED. MAGRANA L'autora i protagonista va ser adoptada per una familia catalana ara fa vint-i-sis anys. Recollida d'un orfenat de l'Índia als set anys, el llibre ens narra el viatge que va decidir fer, de gran, per retrobar els seus origens. Un llibre realment interessant per a totes aquelles famílies que pensin o hagin pensat en l'adopció.

ED. ZENDRERA

ES

FAcIL DF1JAR DE ...

ALLENCARR ED. ESPASA-CALPE Una visita als fòrums antitabac del país ens farà fixar que Es ftícil dejar de fumar si sabes cómo ha actuat com a fenomen social i ha ajudat milers de persones a deixar el tabac per sempre. Si no aconseguim acabar amb el vici, com a mínim passarem una bona estona amb aquest llibre inteHigent i mordaç.

~~~~"""""""""""""""""""",,"1

NO ES LO M/SMO

ARQUITECTURA DEL A/RE.".

8S0 DESCONGÉLATE

HEATHEN

ALEJANDRO SANZ 2003

LOS DELlNCUENTES 2003

DIVERSOS ARTISTES 2003

DAVID BOWIE 2002

Els mllers de fans del cantautor andalús tenen l'oportunitat de gaudir d'un nou disc, on es pot trobar des de cúmbia fins a rap.

Ara bé, se l'hauran de comprar, ja que es ven amb dispositiu antipira!eria.

Arquitectura del aire en la calle és el segon disc del grup de Jerez i proposa lletres divertides i música de festa. Los Delincuentes van entrar amb força al panorama musical amb un disc sorprenent, entre el flamenc i la rumba.

La banda sonora d'aquesta pel'lícula conté temes de grups com Hidrogenesse i La buena vida. És un disc ple de sorpreses, com ara un tema inèdit de Fangoria que farà les delícies dels fans de la incombustible Alaska.

David Bowie es reinventa a ell mateix amb el que molts experts han qualificat com el seu millor disc en dues dècades. El disc combina temes mítics del cantant com "Héroes" amb versions de Nen Young o ·Pixies.

•..

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Lleure i Cultura ~

PER TOTS SANTS, CASTANYES I PANALLETS Una de les dates assenyalades de la tardor és la Castanyada, una festivitat catalana que avui dia celebren petits i grans, ja sigui en festes a l'escola, atansant-se a una parada per comprar castanyes torrades acabades de treure del foc, elaborant els panellets a casa, o bé comprant-los en qualsevol pastisseria.

Però, quin és l'origen de la Castanyada? Els llibres i estudis sobre les festes i els costums de Catalunya mostren el lligam amb la Festa de Tots Sants, que se celebra 1'1 de novembre.

L'origen de Tols Sants La Festa de Tots els Sants va arribar a Occident al segle VII, quan el Papa Bonifaci IV va convertir el panteó que , l'emperador Focas li havia donat en una església dedicada a Santa Maria de tots els Màrtirs. Aleshores, el

dia escollit per a la celebració va ser el 13 de mai g.

Segons exp li ca l'antropòloga i doctora en Història Jos efi na Rom a, al llibre Calendari d e festes la ce lebració de Tots Sants el dia 1 de novembre apareix al segle IX a petició de Lluís el Piatós i dels bisbes de les Gàl ·li es, tot i que no es co nsolid a fins l'any 1000 quan Sant Odi Ió, abat de Cluny, introdu eix en els monestirs reformats la festa de Tots els Difunts, el 2 de novembre, és a dir, l'endemà de Tots Sants. En aquestes dates es recordaven els avantpassats morts i es feien cerimònies, ofrenes de llum, misses ...

També es tocaven les campanes durant tota la nit.

Hi ha qui diu que era perquè els difunts que no haguessin assolit el lloc de pau trobessin el camí, però també trobem una versió que explica que els campaners

ESPORTS CICLISME Acte pennancnt Itineraris "Peda l ~ r per Mo ntjuyc lt , visites guiades e n bicicleta Lloc: Muntanya de Montjufc O rga nit za: Ajuntament de Barcelona

tocaven tota la nit per tal d'av isar els veïns a fi qu e preguessin pels difunts.

Els prim ers expliquen també que els avantpassats visitaven les cases o n la família els havi a preparat pan ell ets i altres viandes, co m les casta ny es. Els segons, en canvi, expliquen qu e van ser els campan ers qu e, per tal de re cuperar for ces dur ant la nit, se servien d e la fruita dels temps acompanyada de vi blanc.

POLIESPORTIU S d'octubre R;¡idManlim de Barcelo na Lloc: Platja de la Barcelo ne ta , davant e l Poliesp0l1iu ManUm Més info1TI1ació: pàgina 32

BÀSQUET 10 d'octubre FC Barcelona-Memphis-Grizzlies Lloc: Palau Sant.Jordl Orga nit"": NBA

Fos d'una manera o d'una altra, o de totes dues, al segle XVIII el costum de menjar casta nyes durant aquesta nit s'havia generalitzat de tal man era qu e les venedores van començar a servir torrades i, amb la indústria, en van néixer les parades, tot i que

CAMINADA 19 d'octubre

el sistema utilitzat per torrarIes era força diferent al que avui dia podem trobar pels carrers de la ciutat.

V Endlllv lndoorde Barcelona Pa lau sant .Jordi Organitza: RPM Exclusiva

...........................................

Bama tresc III . Caminada Sants- L'Hospitalet Lloc: Sants Montju'ic

Més infOlmació a www.eurosenders.com/ bamatresc

TENNIS TAULA 8 de Novembre 18è Trofeu Ciutat de Barcelona Lloc: Col.legi.Jesús Maria i.Josep Atenció: Altres anys s'havia celebrat durant les festes de la Mercè

MOTOCROSS 16 de novembre

CINEMA

A8NOELAMOR

DÍAS DE FÚT80L

/DENT/DAD

DOGV/LLE

DIR .: PEYTON REED

DIR .: DAVIDSERRANO

DIR . JAMES MANGOLD

DIR: LARS VON TRIER

Un homenatge a la comèdia romàntica de l'edat d'or del Technlcolor de Doris Day i Rock Hudson, ambientada als anys setanta. lluita de sexes entre una "mujer de hoy' i un "Don Juan de

El director de l'exitosa El otro lado de la cama ens proposa una història de perdedors que volen guanyar. I l'únic camí que troben és el de recuperar l'equip de futbol que tenien de joves.

Thriller psicològic amb un únic escenari i deu personatges que busquen un secret inabastable per salvar la vida. Una pel· ücula entre el suspens i el terror firmada per un director solvent i amb molts actors de renom.

El sempre sorprenent Lars von Trier torna amb un drama protagonitzat per Nicole K.idman.

L'actriu hi enca~a una fugitiw de la justícia que es refugia al poble de Dogville.

a~r".

Selecció i redacció : Yuri Fernóndez

"DESPRÉS DE LA NOTíCIA. DOCUMENTALS POSTMÈDIA" AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA L'exposició "Després de la notícia. Documentals postmèdia" aplega el treball de divuit autors internacionals que, amb pràctiques documentals molt diverses, abord en la notícia periodística des de perspectives temporals, espac ials i causals molt diferents de les dels mitjans de comunicació . En aquesta exposició, els esdeveniments que han estat notícia (el cas Prestige, l'enfonsament del submarí Kursk, el conflicte entre Israel i Palestina, per exeñlple) . s'allunyen del dramatisme imprès pels mitjans de comunicació de masses. La narració de la realitat és més activa i subjectiva i, en alguns casos, fins i tot més distant, perquè el visitant ja no és un consum idor immediat d'actualitat, sin ó un espectador de fragments i detalls d'uns fets que té molt presents en la memòria i que, no obstant això, li van passar desapercebuts durant el desplegament mediàtic massiu.

JAN FABRÉ "GAUDE SUCCURRERE VITAE" A LA FUNDACiÓ MIRÓ

~ .... .0 r.

,..

~

La mostra presenta sis pel'lícules realitzades entre el 1988 " l'l / , .' .. ~'. i el 2002, en les quals l'artista combina diversos camps del l-K;: ,.. ¡ . ~!. . coneixement. La mostra també ofe reix una sè ri e de dibuixos .. ;: 1 "< . en què l'autor expe rim enta amb textures i materials co m • I , ~ ,,: . . tinta, sang , esperma o bolígraf. En completa la visió una I, l' ' . •! .' . ~ selecció d'escultures fetes per l'artista entre el 1994 i el '& ¡ ¡to- I · "" ;..'

2002. Totes les obres ens mostren la fascinació de l'autor per la vida, com a cicle i com a procés i, sobretot, l'interès per la metamorfosi humana. ~

' '"lo

~

,

.

ESCENA "AIXÒ NO ÉS VIDAl:, AL POLIORAMA El teatre Poliorama estrena temporada amb un cant irònic a la infelicitat dels temps moderns fent un repàs a les patologies més comunes dels nostres temps: la depressió, l'estrès i el desig de deaparèixer d'aquest món tot i saber que no n'hi ha un altre de millor. Un mosaic de personatges amargats, grisos i decadents dibuixats en un guió de Sergi Belbel i amb la firma de la companyia T de Teatre. Una aposta segura.

"TROBADA INTERNACIONAL OBERTA A LA CREATIVITAT I NOUS FORMATS RADIOFÒNICS CCCB 29 SET. • 3 OCT. El CCCB organitza aquesta trobada, que durarà tota la setmana. Hi haurà xerrades de ponents de primera fila sobre l'estat de la ràdio al nostre país i, a partir de dijous , també s'hi organitzaran tallers i un estudi (en directe) d'emissió des del Raval.

BARCELONA I ESPORT. UN IDIL'L1 PER A SEMPRE? FUNDACiÓ CLAROR 21 D'OCTUBRE La Fu ndació Claror inaugura el tercer curs del Fòrum Claror analitzant la relació de Barcelona amb l·esport.

Des dels Jocs fins als Mundials de natació, la ciutat ha demostrat una capacitat de mobilització exemplar per organitzar events esportius. El debat es farà a la Sala Claret (l9.30h) i l'accés és lliure.

JORNADA SOBRE LES MINES ANTIPERSONA CAIXA FÒRUM 1 D'OCTUBRE La fundació Caixa Fòrum organitza una jornada monogràfica per tractar, amb debats , conferències i projeccions, un tema candent que tot i fig urar a la primera plana d'actualitat encara es troba molt lluny d'una solució.

REVISTES

"ACOSTAIT", DE PATRICK MARBER, AL VILLARROEL Com ens acostem a la gent? Què volem de la gent? Què volen ells de nosaltres? Una comèdia que tracta d'analitzar les relacions co ntempor àn i es tantes vegades basades e n se ntiments tan purs com la luxúria, l'obsess ió, l'interès o, senzillament, els diners. En un circ on es barregen l'amor i la traïció, quatre cossos (per no dir persones) usen el sexe com a estratègia per satisfer un dels objectius més antics de l'ésser humà: caçar. La rela c ió caçado r-pr esa i totes les seves co ntradi ccions dibuixen un interessant retrat de les relacions que mantenim els hum ans d'avui dia.

El TrilUl61e La revista El Triangle és una experiè ncia pionera en el periodisme català, ja que es tracta d'una cooperativa de periodistes, que en gestionen tant la propietat com els continguts. Es tracta d'una publicació independent que ha destapat diversos casos de corrupció i que sempre ha mantingut una línia crítica amb els poders fàctics.

_ _ _ __ __ _ __ _ __ _ __ _Lleure i Cultura CONCURS

PASSATEMPS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba e/ nom de 10 ;ugadors de la seleccio espanyola de bàsquet que van ;ugar el darrer Europeu

Un magnífic pack II

Claror l l format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

A J E H S E Y E R E A N S O R Y T U

S

O M S A G

N N S N

E E O F R E E O J A N P S R U R U E J

El concurs del passat el va guanyar .. .

B E

NÚRIA

[

R Z S A N D A R A S

VACAS

A A L R L R R V O U

ABONADA DEL

G E L A

MAR /TIM

D E

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya , 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Familia , Marítim o Nou Can Caralleu .

e

r-----------------------¡

~

Nom

I

Cognoms

Adreça _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ Te/èfon _ _ _ _ _ _ _ __ Ciutat

------------

Edat

Què penses de /0 revista Tot Claror?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus qüe li falta, a la revista?

.

lmp rres,

A L

Quina tennista ha guanyat el darrer Open USA?

2.

En quin equip juga cedit el blaugrana David S{mch"ez?

3.

En quin equip jugarà aquest any Roger Estell er?

4.

Qui va guanyar medalla d'or individual al darrer mundial de gimnàstica artí st ica?

5.

En quina posició ha qued at l a selecc ió femenina d'hoquei herba en el darrer mundial? sOll050S (s :llI U'"H ¡ne" (~ :ep!OI1

oq.Jde:>

«( :o¡ooeq¡v (z : ~O !J pOll ( I :5Olsod s.lI

~

Q

,1-t;~1 ~AtEll1fUDj,

1809002

S ..

I

fiC · . 711/Z1%on l.un.¡t_ ~..

1DtA()

o Neteja i Manteniment o Netegem verticals (T.escalada) o Neteja de poliesportius o Neteja de col·legis

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@limptres.com - www.limptres.com

m :m .

3IGMAC~t ,., ;< -( .~

:/V\

m

m

Valido hasta el 30 de Noviembre 2003

.....

/V\ /V\ /V\

~m :/V\

lt1 Neteja de vidres lt1 Abrillantat de paviments

~

e

I.

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO?

"!tr'

H E

Demostra la teva cultura esportiva

1. Què és el que més t'ha agradat d 'aquest número 41?

2. I què t'ha agradat menys?

e

O L O S A G N

TEST

----------~

L _______________________

M F R E M N B

Guia de Serveis i Coftlpres

.

~""M':'nM~':C~liJf_ , GARCIA - JIMENEZ

• Comunit¡its de propietaris • Lloguers - Vendes - Contractes

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• La cuina del bacall à

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

SlIrdcnya, 364 Tel. 93 456 45 73

Còrsega, 528, esc.esq. Ir 3a ·08025 BCN 'Iè l. 93 347 93 77 . Fax 93347 99 39

§!l'' .1'Z.X:', '''~

P"ovença,504 (a l costat del mercat) Tel. !Fax 93 436 66 56

. ':~~~iJ:':¡

() I/¡ Jc

GARCIA - JIMENEZ • • • • •

LA YAYA AMELlA

Dret civil Separacions - Divorcis Accidents Acomiadaments Invalidesa

()x/(l/'{llIolI\e ('ol/l'ge

• Cursos de ingJés para todos los niveles desde 40 elLl'os (27 horas) • Clases a empresas • Preparación de examen es Diagonal,402, pral. la Tel. 93 458 01 11 (Metro Verdaguer) www.oxfordhousecollege.com

[!I f1J·)iit~ ESPORTS

<, }.~iol'~t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

BARCRYKET • D.inars i sopars casolans • Assortiment de tapes, creps i pizzes • Ambient agradable Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

Tu tienda especialista en running!

• Zapati1las y ropa de las primeras marcas: NIKE, ASrCS, ADIDAS ...

• Analizamos su forma de pisar en circuito con videocamara Paseo García i Faria, 25 . 08005 BCN Tel. 93 307 19 55 www.runnersworld.es

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i v¡ns gallecs Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

BeN MENJADORS, S.L. • Qualitat i servei • Menjars per a col'legis i empreses

• Pedres Sagrada Família Rosselló, 436-438 (xnmfri\ Pndilln) I lèl. 93 456 55 49

1!I':fi l .,IQIJ.t3C·):f_ DUELECTRON, S.L.

• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàrie.§ i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Roca Humbert, 5 08907 L'Hospita let de L1ob.

Tel. 93260 Ol 61 - Fax 93 338 04 30 Mail: duelectron@d uelectron.com

REXEL - UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció, fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes i il'luminació Begur, 36· 08028 Barcelona Tel. 93 431 11 88 Fax 93 431 66 20

. !·)i~;J'· _

"DIAZ" Adm6n. Loteria. 122

~~

SARACO

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 934363419

Tarragona, 3, baixos 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

Gimbernat, 14, 1 r 2a 08004 Barcelona Tel. 93 426 06 35

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata.

Còrsega, 537, Ir la . Tel. 93 435 36 63 www.globaldisseny.com

• Equipacions esportives per a clubs i col'legis

• Cuinem a les seves instaHacions

FUSTER- PASTISSERIA

GLOBAL DISSENY .

• Pàgines web • Comerç electrònic • Assessorament tècnic

• Loteria Nacional, Travesses • Bonoloto· Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de Nadal i Reis

~,

~p!.

_

•

~~;J¡Jii~;J'·

_

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament Còrsega,527 . Tel. 93 457 S2 49 www.edifesa.net . edifesa@cdifcsa.nct

"SfLI.E2A DI! LA 'OIIINIfI" "

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos .

• Cédulas fotoeJéctricas.

• Automatismos.

• Lonas acrilicas • Fibras de vidrio.

Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86

PACO SANCHEZ • Mobiliari i decorac ió • Som pro fessionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 412 - Av.Gaudi, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdi a adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdi a en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE

aquanet Professiona ls del SERVEI Especialistes en AIGUA

dB

Piscines - Regs - Bombeig - Jardineria - Tractament d' aigUes - lI 'luminació

Consulta naturòpata. Renexologia podal. Qui romassatge. Flors de Bach Consulta de tarot. Ajuda humanfs tica

Saló de perruqueria i estètica

BCM, S.L.

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

Rosselló, 378, B dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 0156

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror, Sagrada Família i Marítim Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

J OIERIA ALMOR

Tel./Fax 93 589 28 70 Mòbil: 649 953 050 aquanetpiscinas@yahoo.es

Rosselló, 431 (cantonllda Ma ri nn) Tel. 93 435 23 40

10%

Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror, Sagrada Família i Maritim Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

CENTRE

CLARÍNIA

• Serveis finques urbanes i industri als • Consergeria. Neteges. Manteniment N11 pols, 268 . Tel. 93 531 68 73 Tel. /Fax. 93 2073074

• EspeciaUstes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

COMERCIAL M & P

Productes de bioseguretat per a l' ambient i la desinfecció

PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga csp.cn depresiones y problemas sexuales.

JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias yestrés.

Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com correo e1ect.: info@molltsevalls.com

Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 653961412·938748062

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

LlMP'TRES, S.L. Neteja i manteniment • Neteja de poliesportius i col'legis • Neteja de vidres i abrillantat de paviments • Netegem verticals (T. escalada)

• 20 allos de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Famili a.

Tel. 93 446 09 27 (horas cOllvenidas)

Psicologia ' Psiquiatria' Psicoanàlisi ¡Nens, adolescents i adults Pare Claret, 79, lr la Tel. 93 347 8492 Mòbil 636 53 77 36

Et!

institutsodontològics

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 4394500 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu

• Sillas de ruedas • Gabinete técnico ortopédico • Ayudas técnicas • Material de incontinencia de orina Navas de Tolosa, 283-287, local 12 08026 Barcelona Tel./Fax 93 351 29 50

• Laboratoris d'anàlisis • Concert amb la majoria de mútues Londres, 45 08036 Barcelona

Indústria, 83, baixos esquerre 08025 Barcelona' Tel. 93 459 23 49

GENERAL LAB

METALlSTERIA MARC TORRES

•

un ant • Servei psico lògic infantil i juvenil, de parella i família • Problemes escolars, relacionals, de desenvolupament...

• Escola de pares • Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i família

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

i

Ptge. Borrell, 11, baixos 08005 Barcelona Tel. 303 54 00 . 93 308 63 95 limptres@limptres.com www.limptres.com

• Carpinteria d'alumini • Persianes d' alumini o PVC • Reixes i Claraboies Passatge Font, 19 . 08013 Barcelona Tel. 932317104

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

I

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 932172191 Tel.lFax 93 217 03 64

ENTREVISTA

• FUNDACiÓ CLAROR

GABRIEL DOMINGO, NOU DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR

ULIENTUSIASME DE LA GENT DE LA FUNDACiÓ CLAROR SIENCOMANAu La Fundació Claro r té, des del passat juny, Director General nou.

Es tracta de Gabriel Do mingo, un enginyer industrial de 39 anys que es mostra il ·lusio nat davant el repte. Cent di·es després de la presa de possessió ha concedit aq uesta ent revista a Tot Claror.

Sergi Larripa Qui és Gabriel Domingo?

Com es definiria?

Des del punt de vista professional, en Gabriel Domingo és un enginyer industrial que fa més de disset anys que es dedica a la gestió, des de vessants força diverses i en diferents tipus d'activitats i sectors. Em sento a gust amb l'activitat que he professional desenvolupat fins ara, la qual penso que m'ha aportat una visió prou àmplia de la realitat actual de les organitzacions empresarials. En el terreny més personal, sóc d'allò mes normal: un feliç pare de família, ciutadà de Barcelona, amb certa volun-

30

TOT CLAROR

El p:1Velló ]X)lies]X)rtiu del Maritim estarà llest daquí a un any; l'octubre del 2004 tat de compromís amb l'entorn, que miro de satisfer involucrant-me en el que m'envolta.

Per què va voler treballar a la Fundació Claror?

Algú em va ensenyar, tal vegada, a apreciar el triple privilegi que pot arribar a suposar treballar en una determinada empresa o projecte: d'un a banda, el fet d'incorporar-te en una organització sòlida,

prestigiada, en certa manera, de referència. En segon lloc, poder dedicar-te a una feina realment interessant en la qual puguis arribar a gaudir professional i personalment. l, com a tercer punt, el fet que la feil"la que fas i el seu resultat serveixi, a més, per realitzar una certa funció social o d'impacte en l'entorn. Penso que aquestes tres condicions es donen en el cas de la Fundació Claror.

Què creu que pot aportar a l'entitat?

Crec que l'aportació del director haurà de ser canviant al llarg del temps, per descomptat. Amb la perspectiva que em dóna el curt període de temps transcor-

regut des que vaig assumir el càrrec, crec que haig d'intentar concentrar la meva aportació, en una fase inicial, en un parell de sentits . ' D'una banda, continuar la feina ja iniciada de consolidar els recursos, la gestió i els processos interns de la Fundació. En certa manera, s'ha de continuar avançant en la línia de maduració empresarial, necessària després del gran creixement dels darrers anys. En segon lloc, cal treballar en la definició estratègica, com qualsevol altra empresa, tant a mitjà com a llarg termini.

En tots dos aspectes penso que puc contribuir de forma significativa.

Quins handicaps i quins beneficis pot representar el fet que no provingui del món de l'esport?

La gestió de serveis té força elements comuns, independentment del tipus en concret de servei. No és aquest el primer canvi de sector que m'ha tocat assumir en el meu periple professional i l'experiència, no només meva, penso que avala aquesta afirmació.

D'altra banda, la Fundació ha acumulat un gran capital humà i intel ·lectual en la gestió esportiva, i aquest front penso que està molt ben cobert. D'altra banda, una aportació externa penso que pot resultar profitosa en algun sentit, atès que pot suposar una visió alternativa i menys condicionada.

Quina valoració fa dels primers 100 dies?

Ja us ho podeu imaginar.

Ha estat un període intens i alhora il ·lusionant, en el qual ha calgut simultanejar el coneixement de la pròpia Fun-

FUNDACiÓ CLAROR.

ENTREVISTA Treballem per seguir millorant la insta1'lació i l'oferta de Nou Can Coralleu dació, especialment de les persones que la conformen i dels processos de treball i, d'altra banda, donar continuitat a la gestió diaria i a les decisions que ha calgut anar prenent.

Com definiria l'entitat?

La Fundació Claror s'entén quan te n'expliquen els orígens i l'impuls, que han fet que esdevingui una entitat realment particular i difícilment comparable a cap altra. Avui la veig com una organització jove (tot i el recorregut fet), en edat i en esperit, compromesa i prestigiada en l'entorn i en el sector d'activitat. En els darrers anys ha enregistrat creixement molt un important, cosa que l'ha transformada molt ràpidament. L'organització està ' realizant un esforç per adaptar-se a aquesta nova dimensió, i ho ha de continuar fent, tot aprofitant el millor de la seva història i, alhora, superant-la per consolidar-se i estar en les mi"ors condicions per afrontar els nous reptes de futur.

Què és el que li ha agradat de l'entitat?

Sense cap dubte, les persones que la composen i l'entusiasme de .moltes d'elles. S'encomana.

I el que menys?

Encara no he tingut temps suficient per desoobrir-ho.

En què se centrarà l'acció immediata de l'entitat?

Les importants inversions dels darrers anys, que han permès que les instal'lacions de Nou Can Caralleu i del Marítim siguin el que avui són, ens obliguen a ser molt exigents en la nostra gestió econòmica. En aquest sentit, els esforços més importants s'aboquen a consolidar tots dos equipaments, fonamentalment per arribar al nombre òptim d'abonats i usuaris.

Quins són els reptes de futur?

Penso que els reptes del futur seran uns o uns altres segons com abordem els reptes del present, com deia abans. Si acabem de refermar la solidesa i organització de la Fundació i mantenim els nostres mecanismes d'alerta i prospecció de l'entorn, de reptes de futur n'hi haurà, n'estic segur.

Probablement, tindran molt a veure amb una concepció potser mes àmplia del terme "esport social", més en consonància amb la transformació social en què es troba immersa la societat, en la qual conceptes com gent gran, assistència social

o lleure estan cridats a tenir un protagonisme en cara molt més evident.

Centrem-nos en les instaHacions esportives: ens pot anunciar alguna novetat?

Em penso que sí. En les darreres visites que hem fet a les obres que s'estan duent a terme al futur Centre de Recerca Biomèdica, hem pogut comprovar que la construcció del pavellò poliesportiu que ha de completar les instal·lacions del Marítim està molt avançada, i tot fa pensar que estarà plenament operatiu a l'inici de la propera temporada 2004-2005.

D'altra banda, aq uestes setmanes estem treballant molt intensament en la concreció del pla d'inversions i actuacions a Nou Can Caralleu per a la temporada 2003-2004, el qual ha de suposar més millores en la instal·lació i l'oferta. Esperem que aquest pla pugui estar aprovat al mes de novembre per començar-ne la implantació.

Què opina de les altres activitats de la Fundació:

Eduard Franco: tota una trajectòria amb la Fundació La incorporaoió de Gabriel Domingo té a ve\[re amb la renúnoia voluntària d'Eduard Franco a la Direcció General de la Fundació Claror (va ser-hi els dos últims anys). Aquesta renúncia posa fi a la brillant trajectòria que l'havia vinculat a l'entitat des de la seva creació. El 1979 Eduard Franco va ser un dels pares d'alumnes de l'escola Sagrada Farm1ia que van participar activament en la creació de la Cooperativa Claror, per assumir la gestió de l'escola i per construir l'Esportiu Claror. Entre els anys 1989 i 1997 va ser president del Patronat de la Fundació. L'any 1998 es va incorporar professionalment a l'entitat per dirigir el Poliesportiu Sagrada FaJm1ia. El novembre de 2000 va assumir la Direcció General de la Fundació, a causa de la baixa de Joan Itxaso. Durant aquests tres anys ha dirigit l'obertura del Poliesportiu Mar.ítim, el creixement de Nou Can Caralleu i la posada en marxa del projecte sociooultural, entre les tasques més destacades. Esperem que tingui molta sort en la seva nova experiència professional i continuï a prop de la Fundació, com ha estat sempre.

Cal mantenir i potenciar els projectes solidaris i culturals, i augmentar el nombre de Socis Benefactors del projecte cultural i els de solidaritat i cooperació?

Considero que són sumament importants. D'una banda, perquè són una prova fefaent de la voluntat fundacional d'aquesta entitat d'implicar-se en l'entorn, fidel als seus orígens, i aquest és un element distintiu, que no sols diferencia la Fundació Claror d'altres entitats que gestionen instal·lacions esportives, sinó que la prestigien. Totes les activitats i realitats que conformen el programa cultural de la Fundació contribueixen, a més, a enfortir el vincle entre les persones que, d'una forma o altra, estan relacionades amb la Fundació. Realitats com les del Tot Claror, el Fòrum Claror, les corals .. . fomenten clarament un positivíssim sentiment de pertinença, des del meu punt de vista, fonamental.

Els projectes de solidaritat i cooperació són un exemple més d'aquesta implicació i

d'aquest esforç que, d'acord amb la línia marcada pel volgut Patronat, ha emprendre la Fundació. Atesa la seva importància, penso que caldrà mantenir i fins i tot augmentar l'esforç altruista de dedicació necessari, per part de tots, per potenciar-los, tot procurant augmentar el nombre de Socis Benefactors.

TOT CLAROR

31

FUNDACiÓ CLAROR

ACTIVITATS

EL 11 RAID MARíTIM DUPLICARÀ ELS PARTICIPANTS EL 5 D·OCTUBRE

LA II NIT DE L'ESPORT DE II

GRÀCIA PREMIA A MARTA TORT

Hi poden participar fins a quaranta equips mixtos que faran set proves de força, rapidesa, habilitat i coordinació El Poliesportiu Marítim organitza la segona edició del Raid Marítim de Barcelona el proper diumenge 5 d'octubre al matí.

El Raid és una competició multi esportiva en què pot participar qualsevol persona major de 14 anys, tant aquells qui vulguin prendres'ho com una competició en tota regla com els qui s'ho prenguin com un matí lúdic i festiu. A més, els equips s'estructuraran en dos grups d'edat: els júniors (entre 14 i 17 anys) i els adults (majors de 17 anys).

Els equips han de ser formats per quatre persones (cal que siguin mixtos) i la participació s'ha establert en un màxim de 140 persones, és a dir, 40 equips.

Set proves diferents Enguany, les proves no varien massa respecte de les de la primera edició, i es desenvoluparan per la platja de la Barceloneta i el passeig Marítim.

Les set proves programades són: el circuit en bicicleta pel parc de la Barceloneta, un recorregut dobles en caiacs autobuidables, la prova de punteria amb el tir amb arc, el circuit de paünet pel passeig Marítim, l'escalada per un rocòdrom amb vies de diferent dificultat, l'esquí de fons per la sorra i, per últim, un circuit d'habilitat

32

TOT CLAROR

amb diversos elements d'eql!Jilibri, reptacions, grimpades, salts .. ., també a la sorra.

Totes les proves es poden adaptar segons l'edat i la condició física de l'equip.

La inscripció és gratuïta i l'organització aporta tot el material necessari

L'Esportiu Claror va acollir, el 19 de setembre, la "X Nit de l'Esport de Gràcia". L'acte va aplegar a entitats esportives i institucions del Districte, amb la presència del regidor Ricard Martínez.

La judoca de l'Esportiu Claror, Marta Tort, va obtenir el premi a la millor esportista femenina menor de 18 anys (a la foto amb l'entrenador Jordi Yuste).

ELS MÀSTERS VAN PARTICIPAR ALS

Sistema de competició La puntuació en cada prova correspondrà al temps que l'equip inverteixi per passar-la correctament. Tot i així, en algunes hi haurà bonificacions sobre el temps total i el resultat obtingut.

A més, entre prova i prova, l'equip haurà de buscar unes fites que hi haurà al llarg del passeig Marítim.

L'equip guanyador serà aquell que completi totes les proves de manera correcta i en el menor temps.

Inscripcions Participar al II Raid Marítim de Barcelona és gratuït.

Només cal formalitzar-ne la inscripció en qualsevol de les

instal·lacions gestionades per la Fundació Claror (Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Poliesportiu Marítim o Nou Can Caral leu) o omplir-ne el formulari que trobareu a www.claror.org.

CAMPIONATS

Obsequis per a tothom

Quatre nedadors de l'equip del Claror van participar als IX Campionats d'Europa Màster que van organitzar-se a Millau (França) el mes d'agost.

Paquita Esteban va aconseguir tres diplomes en proves d'esquena. Roser Castillo va ser 14a i 22a en 100 i 50 metres lliures. Dani Miquel va ser 36è als 50 metres lliures, i Estíbaliz Yebras no va aconseguir la mínima exigida, tot i el seu bon temps.

A banda del trofeu per als tres primers equips classificats (de totes dues categories), el millor equip de cada prova també gaudirà d'obsequi, així com el millor equip de cada instal·lació de la Fundació Claror.

Tots els participants rebran com a record una samarreta i, a més, se sortejaran diferents regals com a gentilesa dels patroci nadors.

D'EUROPA

FUNDACiÓ CLAROR.

ACTIVITATS

PROGRAMA D1ACTIVITATS DE LA TEMPORADA 2003-2004

EL CURS COMENÇA AMB NOVETATS La temporada d'activitats dirigides i aquàtiques comença la primera setmana d'octubre a les quatre instal'lacions gestionades per la Fundació Claror Esportiu Claror

Pol. Sagrada Família

Aquesta temporada, la i nstal ·lació incorpora activitats com un monogràfic de balls de saló ben original: la dansa del ventre, que s'impartirà els dimarts i dijous, del 2 d'octubre al 18 de desembre.

I entra amb molta força el ciclisme indoor, amb nou franges horàries, des de les 7.30 fins les 23 .00 hores (cursos de dos o tres dies a la setmana) i amb sessions els dissabtes o diumenges.

El cap de setmana també podrem practicar el tai-txi (dissabtes de 9.00 a 10.00h o diumenges a les 11.00h).

Per últim, destacar urna nova franja horària de gim.nàstica per a gent gran (dilluns i dimecres, de 10.40 a 11.30h).

D'aquí a pocs dies, el 28 d'octubre, comença al Poliesportiu Sagrada Família el primer nivell de balls de saló, en què es practicaran, des dels primers passos, el txa-txa-txa, el vals, el pasdoble, el fax, el bolero i De l'ampli ventall el tango argentí. El curs és . d'activitats de Nou Can de 12 sessions (els dimarts, Caralleu destaquem de de 22.00 a 23 .30h). manera espeoial el programa A partir del 2 d'abril inclòs en l'àmbit de salut, començarà el segon nivell, que enguany es potencia en 'q uè s'impartirà el rock amb més activitats. Així, a and roll, el swing, el country les gimnàstiques suaus tipus i la salsa. tai-txi, ioga, fitness postural Els balls de saló són una i escola d'esquena s'afegeix alternativa divertida a el programa maternal, que l'activitat física i ens aporten se centra en la preparació molts beneficis, tant en per al part i la recuperació l'aspecte físic com pel que posterior amb exercicis per fa al benestar psicològic i mantenir el to muscular.

També hi ha cursos de social i són un bon entreteniment en parella. massatge per a nadons.

Nou Can Caralleu

Poliesportiu Marítim El Centre de Talassoteràpia aposta fort per les activitats dirigides relacionades amb el fitness per tal que els usuaris puguin complementar les activitats aquàtiques amb un exercici més aeròbic. A més de l'aeròbic o les gimnàstiques de manteniment, s'incorpora el GAC (ql:Je treballa de manera especial els glutis, les abdominals i les cames); l'aerotono (una barreja d'aeròbic i tonificació) i el ciclisme indoor. La instaHació també ofereix sessions de 30 minuts, d'aeròbic, tonificació, abdominals o stretching.

I si el que es vol és posarse en forma practicant tant a l'aigua com en sec, l'aquafísic és una excel·lent manera de fer-ho.

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq '- IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark .

• Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

MENU DIARIO: De lunes a viernes , . 6,50 € Sóbodos ... .. , ,. 7,80 € Dormingos . . . . . .. 7,80 €

ESPECIALlÒADES: • Tapas variadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesos

Y mucho mas a la disposición del cliente •••

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

FUNDACiÓ CLAROR EL PORTAL JA REP MÉS DE

MISCEL-LÀNIA

13.500 VISITES

MENSUALS

JULlETA RIBERES,

LA WEB CLAROR.ORG RENOVA

TREBALLADORA I

DISSENY I AFEGEIX CONTINGUTS

VA DEIXAR EL

Els fòrums de conversa i el xat faciliten la comunicació entre els abonats de les instaHacions. També s'ha potenciat l'apartat de notícies de la web

DE JUNY

EXPATRONA, ENS

L'any 1996 la Fundació Claror va crear la que, aleshores, va ser la primera pàgina web d'una entitat esportiva a Catalunya. En aquell moment la pàgina penjava directament del servidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Avui , set anys després, aquella web ha canviat de dalt a baix i s'ha convertit no sols en el principal mitjà de comunicació de l'entitat sinó en una de les webs d'entitats esportives més visitades del

II '.>\)0000 "

IlJ~ , I) I ~I

Irmal'laclons

Nou Can Caralleu: oferta matrlcyla gratulta des de 1'1 "ns el dimecres 10 de setembre (,) ~• • • Nou Can e.ralleu fa una gran oferta , fine .1 dimlcres 10 d, set.mbre: totes lI' plrao"n que , '"bonln aban, d'aquISta

r

Po! S IQ!ld . Et m!!!.

e otl"R2tt i y M,!lH m

data tindran matricula gra1una. Aid. • 'e'I . ~aran 30 o 48 euro9, .. gon. la mod.litat .scoIUda.

Seccions

Marftlm: oferta entrada familiar. per a 4 persones. per només 32 euros "ns el 30 setembre (,)

Pr i ncipat. Claror.org rep diàriament una mitjana de 450 visites (13.500 de mensuals). A més, segons l'acreditada empresa Alexa.com, ja forma part de les 500.000 webs més visitades del món.

L'increment de visites a la web s'ha disparat en els últims mesos, coincidint amb l'augment d'abonats i la creació de seccions com "Notícies" o "Agenda d'activitats", les quals s'actualitzen constantment.

Xal i fòrums de conversa Aquest estiu, la web s'ha tornat a renovar a fons. Se n'han millorat el disseny

J~';:', III

I

El Poli•• portiu M.rftim fa una magnifica oferta fins

el 30 de setembre: un. entrada famiftar per a que .. membres de la familia esdeveniments

~O~~:el¡:!nj~~I~I~a~~~~ai d. ~~~~~~~~

serveis de la inslal.laci6, I tot , per només 32 euros.

ï.'"

E§§§9

22

Julieta Riberes, treballadora de la Fundació Claror, ens va deixar el 22 de juny, a causa d'una greu malaltia. Tenia 61 anys.

A l'enterrament hi van assistir centenars de familiars, amics i companys.

La Julieta era una persona molt estimada a l'entitat.

Va participar, fa vint anys, en la seva creació, com a mare d'alumnes de l'escola Sagrada Família. Va treballar des del principi a l'atenció al públic del Claror i, des del

98, a la del Sagrada Família. general , les pautes de navegaclo, i se n'han ampliat els continguts, amb serveis que hi aporten el concepte d'interactivitat, tal com exigeixen els temps.

Un dels serveis nous és el del "xat canal claror", un

La web rep 450 visites diàries, la qual cosa suma 13.500 visites mensuals

xat personalitzat que permet als visitants parlar entre ells en temps real. Així, els abonats d'u na o de diferents instal ·lacions es poden conèixer i intercanviar experiències.

També s'hi han creat "fòrums de conversa", un de genèric i un per a cada instal·lació i secció. Els fòrums permeten que els visitants deixi n escrits a la web els seus missatges, opinions ... i que aquests siguin respostos per altres visitants.

A les dues instal ·lacions va deixar un gran record per la seva amabilitat, simpatia i diligència. Entre els companys també era molt valorada: entre 1998 i 2002 va ser patrona com a representant dels treballadors. Com va dir el Director del Sagrada Família, Manel Cercòs, "no li serà

difícil aconseguir i fer nous amics en la seva nova etapa de la vida, perquè de ben segur que les bones persones van al cel, i ara ella ja es troba allà. Porteu-la sempre en els vostres records."

A~"'I.-. .

www.biciclot.net . b

ciclot.net

Espai de platja (sota passeig Marftim) Tel. 93221 9778 Obert de divendres a diumenge, de 10 a 15 i de 16 a 18

a

CD és molt fàcil Pràctiques en trànsit real.

Obtenció del permís en el mínim de temps.

pràctiques exclusiva.

Test de reforç via internet.

teòrica amb professor.

Una xarxa d'autoescoles al teu servei Rocafort. 67-69 08015 - Barcelona Tel. 934 240 067

Torrent de l'OUa, 157 08012 - Barcelona Tel 932180 186

Rda. Sant Antoni, 102 08001 - Barcelona Tel. 933 021140

Carmen Amaya, 35-37 08902 - L'Hospitalet Tel. 933 356 314

Joan GÜeu. 153 08028 - Barcelona Tel 933 303 250

Gran de S. Andreu, 450 08030 - Barcelona Tel 933 455 299

P. Zona Franca. 142 08038 - Barcelona Tel. 933 328 162

Roses, 11 08906 - L'Hospitalet Tel. 934372 311

Joan Güell 134 (aula virtual) 08028 - Barcelona Tel. 934 908 583

Motors sln (zona pràctiques) 08004 - Barcelona Tel. 932 233145

Cantàbria, 42 bis 08020 - Barcelona . Tel. 933 052 323

otxe :: moto :: camió :: autocar :: tràile

MARíTIM

• FUNDACiÓ CLAROR

PROMOCiÓ D-ENTRADES FAMILIARS PER A

4

PERSONES A

32 EUROS

l'oferta permet, fins al 15 d'octubre, que quatre membres d'una família gaudeixin de les instaHacions del Marítim durant tot el dia, amb descomptes als serveis de salut i amb lloguer de bicis gratuït Totes les persones que vulguin conèixer el Marítim i descobrir-hi els beneficis de la talassoteràpia tenen ara una magnífica oportunitat per fer-ho . I és que el Poliesportiu Marítim ha ideat una oferta molt atractiva, vigent fins al 1 S d'octubre: una entrada familiar que permet l'accés a la instal'lació, durant tot el dia i a quatre membres d'una família, per només 32 euros.

Amb les tarifes normals, a una família de quatre membres li costaria 48 euros la compra de quatre entrades individuals en dia laborable, o 58 e~ros en cap de setmana o festiu. Amb aquesta oferta, cada en~ra­ da surt per només 8 euros.

A més, aquesta promoció permet estar-se a la instaHació durant tot un dia,

TOTClAROR

OE MATRíCULA FINS AL

15

O-OCTUBRE El Marítim posa en circulació una gran oferta, fins al1 S d'octubre: totes les persones que s'hi abonin abans d'aquesta data tindraA un 50% de descompte a la matrícula.

Així, s'estalviaran 16 o 26 euros, segons la modalitat escollida. Els interessats han d'adreçar-se a les oficines del Marítim (93 224 04 40).

AQUÀTICA a diferència d'una entrada individual normal, la qual sols permet estar-s'hi tres hores.

L'entrada possibilita l'accés a tots els espais de la instaHació: piscines, zona de talassoteràpia, gimnàs, espai de platja ... També inclou lloguer gratuït de bicicletes i material de platja, pàrquing de bicicletes de franc i descomptes a la botiga de productes naturals de la

instal·lació, Komesano. A banda d'això, les persones que s'acullin a l'oferta gaudiran de descomptes en els serveis de salut que contractin: massatges, fangs, algues, etc.

Els. interessats han d'adquirir el tiquet a la recepció del Marítim (passeig Marítim, 33. Tel. 93 224 04 40).

Més informació a www.claror.org.

des a preus baixos fins a activitats personalitzades, combinacions de serveis, etc.

També, s'ofereix la possibilitat que les empreses puguin fins i tot organitzar reunions a les sales de la instal·lació, acompanyades o no d'un ús esportiu.

Les empreses o altres grups interessats han d'adreçar-se al Marítim, o bé trt:Jcar al telèfon 649 37 27 70.

El Marítim posa en marxa una nova activitat, aigües profundes, adreçada a persones entre 18 i 60 anys.

L'objectiu és treballar les capacitats físiques bàsiques (resistència, flexibilitat, força, velocitat...) a la piscina fonda, i amb suport musical. L'activitat es farà els dimecres, de 19.1 S a 19.45 hores. El preu és de 2 euros per als /abonats, i 10,50 per als no abonats:

j ornada festiva per celeoreu el segon oniVlersatíi

A EMPRESES I COL-LECTIUS

36

50%

NOVA ACTIVITAT

S'OFEREIXEN AVANTATGES PER

El Marítim és una instal·lació única a Catalunya. I això no escapa a moltes empreses que contracten paquets d'entrades i serveis per a dies determinats. Per això, el Marítim ofereix fórmules diverses a fi que empreses o altres col·lectius puguin gaudir de les instal·lacions a preus reduïts.

S'ofereixen des d'entra-

PROMOCiÓ

El Marftim va celebrar segclIl: aniversari mganitzant URa jornada hidica amb activitats esportives el matí de dissabte 27 de .setembre, en el marc de la Festa Major de la Barceloneta. .

e1

La festa va consistir en diver.ses ac~ivitats, gratUítes, i oberte.s a .Ia·partidp¡¡ci6 de tothom. D'una baRda, de 10.00 a 13.00 mores, es van anar succeint les visites guiades a la instal·laci6. A les ilcO.00 també va Gom.eRçar una masterclass d'aeròbic i a les 11.'00 uRaaltra de ciclisme indoor. I, els més petits, van gaudir amb els jocs infantils que d'll.OO a 13.00 es van organitzar 'al passeig Marítim.

FUNDACiÓ CLAROR.

NOU CAN CARALLEU CURS SOBRE LES TÈCNIQUES

CARLOS CAN O, NOU

DE RELAXACiÓ I RESPIRACiÓ,

DIRECTOR DE LA INSTAL-LACIÓ

DEL

7

AL

28

DE NOVEMBRE

Un dels problemes més generalitzats de la societat en què vivim és l'estrès a què en s sotmet la vida diària.

Per això, i després de l'èxit de la primera edició, Nou Can Caralleu torna a organitzar un curset monogràfic sobre tècniques de relaxació i respiració. AI curs es tractarà de com adequar el ritme trepidant de la ment al ritme natural i més pausat del cos per aconseguir un equilibri, mitjançant l'aprenentatge de la relaxació i la respiració profunda.

Aquestes tècniques són ideals per alliberar angoixes i tensions. El curset serà impartit per tècnics especialitzats, i constarà de quatre sessions, els divendres, de 19.30 a 21.00 hores. Els interessats han d'adreçar-se a les oficines de Nou Can Caralleu (93 203 78 74). El preu és de 13,00 euros per als abonats. La data límit d'inscripció és el 29 d'octubre.

Des del passat mes de juliol Carlos Cano Sangüesa és el director de Nou Can Cara lleu en substitució de Néstor Vilella i Barba, que va deixar el càrrec per motius personals. Carlos Cano, de 35 anys, és lli cenciat en Educació Física.

Durant els darrers quatre anys va ser el Director-gerent del Club Esportiu Mediterrani .

CURS MONOGRÀFIC DE TENNIS SOBRE EL SERVEI Nou Can Caralleu organitza, dissabte 29 de novembre (de 12.00 a 14.00 hores), un curset monogràfic sobre el servei en el tennis. S'adreça a aquelles persones que juguen a tennis de manera habitual o bé en fan classes, i a les qui busquin un entrenament de reforç per perfeccionar i polir aquest gest tècnic. Els interessats han d'adreçar-se a les oficines de Nou Can Caralleu (93 203 78 74). El preu és de 7 euros per als abonats i gratuït per. als inscrits a la lliga . .

La data límit d'inscripció és el i 9 de novembre.

. . . .. . ... . . . .(

CURS MONOGRÀFIC DE HIP HOP DEL

8 AL

29 DE NOVEMBRE Nou Can Caral leu organitza, entre el 8 i el 29 de novembre, un curset intensiu monogràfic de hiphop, un ball amb gran acceptació entre els joves.

El curs, de 4 sessions, serà una aproximació a aquest ball, amb l'aprenentatge dels passos bàsics i del ritme hiphop. Les classes seran els dissabtes, de 12.00 a 13.00 hores. Els interessats s'hi han d'inscriure a la recepció de Nou Can Caralleu (93 203 7874). El preu és de 16,00 euros ' per als abonats, i de 22,00 per als no abonats.

La data límit d'inscripció és el 29 d'octubre.

La instol'loció obrirà a les set del matí des de l' 1 d'octubre A partir de l'I d'oc-

tubre , Nou Can Caralleu amplia els horaris d'obertura d'alguns espais de la instal·lació per tal d'oferir un millor servei als abonats i potenciar la pràctica esportiva en horari de matins.

Així, la sala de Otness i la piscina blava obriran, de dilluns a divendres, a partir de les 7 del matí. Altres espais també han ampliat els horaris d'obertura.

Respecte a la piscina verda, el vas poc profund estarà obert als abonats, de dilluns a divendres de 17.00 a 20.00h.

Els dissabtes, tant la piscina poc profunda com la profunda amplien l'horari de la tarda, de 16.00 a 20.00 hores, perquè pares i mIs puguin compartir activitats lúdiques i esportives.

Els cursos de nataOÏó infantil es duraA a tenme a la piscina verda. Així, la piscina blava es destinarà a l'ús lliure per als abonats/des i, ocasionalment, s'hi impartirà alguna activitat dirigida per aadul1:S. Només de manera excepcional, amb avís previ i per causes justificades (com ara portes obertes, activitats de promoció o competicions) els abonats hauran de fer ús de la piscina verda.

DISSABTE 25 D10CTUBRE, EXCURSiÓ EN BICI PER COLLSEROLA Els amants de la bicicleta i les excursions tenen una cita dissabte 25 d'octubre, ja que Nou Can Caralleu organitza una excursió matinal, en bicicleta, per Collserola.

L'activitat s'adreça a persones amb una condició física mitjana (no cal tenir experiència amb la bicicleta tot terreny).

Els interessats s'hi han d'inscriure, gratuïtament, a les oficines de Nou Can Caralleu (93 203 78 74), abans de divendres 17 d'octubre. El punt de trobada serà a les 10 del matí a la porta de Nou Can Caralleu.

Cal portar bici i casc.

TOTCIAROR

37

• FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOC.OCULTU RAL

COMENÇA EL QUART CICLE DE DEBATS DEL FÒRUM CLAROR

ESPORT, MEDI AMBIENT I POBRESA, ELS

3

PRIMERS TEMES DEL FÒRUM

S'organitzaran els dies 21 d'octubre, 18 de novembre i 16 de desembre Eulàlia Realp El Fòrum Claror inicia un altre cicle de debats amb l'objectiu d'informar, reflexionar i fer-nos qüestionar les situacions i realitats que ens envolten.

Per a aquesta quarta temporada s'estan preparant temes nous, que responguin a les realitats sooials dels dies que estem vivint i que ens aportin opinions fresques, fermes i contrastades.

El primer debat es farà el dimarts 21 d'octubre i durà per títol "Barcelona i esport, un idil·li per a sempre?".

L'objectiu serà esbrinar per quin motiu la ce lebra ció d'esdeveniments esportius a Barcelona és un reclam en l'àmbit mundial i per què la ciutat és capaç d'arriba.r a rèc ords d'assistència de públic.

També es reflexionarà sobre el rol que hi juguen els voluntaris i la importància que se'ls dóna, així com el paper i l'impacte que aquests actes ter;¡en quant als mitjans de comunicació.

Altres temes previstos per a aquest primer trimestre són "La mobilitat sostenible, és possible?" (el

Els debats es fan a la Sala Claret, en dimarts, i a les 19.30h Com en la temporada pas.sada, tots els debats s'organitzaran en dimalts i començaran a les 19.30 hores a la Sala Claret (ci Sant Antoni M. Claret, 45, cantonada Nàpols).

L'entrada és lliure.

Aqtlelles persones que estigl!lin interessades a rebre Ïl'1formació sobre els propers debats 'i els pcments que hi participaran, ens poden fer arribar les, seves dades via adreça electrònica a cultura@c1aror.org o bé trucar-nos al telèfon 93 476[390. També trobareu més infof>mació a la web www.c1aror.Ofg

Al prímer debat destacats personatges tractaran la relacíó entre BeN í l'esport 18 de nQvembre~ i "Pobresa a Catalunya: tan a la vora i

cnm

tan lluny alhora" (el 16 de desembre).

La dinàmica dels fòrums permet una alta partipació de públic, ja que després que cada ponent (sempre experts) presenti el seu punt de vista, s'obre el debat al públic per tal que pregunti, clarifiqui o presenti el seu criteri.

LA CORAL CLAROR

TORNA ALS

ASSAJOS La Coral Claror i el Cor Infantil inicien, aquest setembre, els assajos. Les activitats de cant tenen una gran acollida i cada vegada estan més sol·licitades.

La Coral Claror assaja tots els dijous, més el primer dimarts del mes, des de les 20.30 a les 22.30 hores, a la sala de ritme de l'Esportiu Claror, sota la direcció de Josep Mi! Mas. El Cor Infantil assaja els divendres, a partir de les 1 7.1 5 hores a l'escola Sagrada Família, sota la direcció de Juan M. Cuéllar.

La Coral s'ofereix com a activitat gratu'ita, amb l'única condició de fer-se Soci Benefactor, cosa que significa abonar una quantitat mínima anual de 8 euros. Aquests diners es desti nen íntegrament als projectes de solidaritat de la Fundació Claror.

A LA VENDA 'LA

LOTERIA DE

NADAL Des de principis d'octubre totes les instal ·lacions ja vendran la loteria de Nadal.

El número és el 37.611 i el preu del bitllet és de 1,50 euros. El númem de les Escoles Esportives és el 18.008

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FORUM CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULTURAl

CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMíLIA: COMENÇA LA QUARTA TEMPORADA D'HIVERN

UNA TASCA O-EQUIP ON ,

TOTHOM TE CABUDA part per co l·laborar en les torres humanes.

Els Castellers de la Sagrada Família volen fer camí, evolucionar, créixer i seguir treballant i fomentant els valors de co hesió de grup, capacitat de patiment, integració, amistat i afany de superació. És una activitat en què

E.R. Els Castellers de la Sagrada Família van néixer de mans de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família i de la Fundació Claror la tardor de l'any 2000 i es van registrar com a Associació el març del 2001.

Durant tot aquest temps han recorregut un llarg camí, millorant les seves habilitats i perfeccionant els castells.

Com ens comenta la

tenen ca buda persones de totes les edats. Només la tasca d'equip fa possible les co nstruccions humanes.

Si els voleu veure, en tindreu ocasió molts dies al llarg de la temporada. Els distingireu pel color verd de la camisa, els pantalons blan cs i l'escut de la colla, que representa un enxaneta damunt les quatre torres de

tresorera, Esther Esteve, "per a una colla, el moment de fer una actuació és un fet molt important. Tota la feina feta durant molts assaigs es llueix en sortir

a la plaça. Fer

castells és una activitat col· lectiva ,

una

suma

d'esforços qu e dóna grans satisfaccions

i

crea

un

sentiment molt fort de per.t inença a u n projecte col· lectiu, a una manera de fer i de viure".

Els dies d'assaig es fa difícil

I

reunir tots els participants, perquè per a alguns resulta

reunir fins a cent membres de la colla. Resulta evident,

complicat compaginar feina i oci. Però, quan hi ha actuació, es poden arribar a

doncs, que la motivació de la pròpia activitat engresca a tots els qui en volen formar

1978 ALQUILER SIN CONDUCTOR Furgonetos. Comiones· Frigoríficos

~ ~

93225 1218 93 335 6154 www.garlam.com

-BARCELONA - MERCABARNA

la Sagrada Família.

Si voleu més informació sobre els dies i lloc d'assaigs podeu dirigir-vos www.claror.org

a

-Fets i gent

Vacances solidàries Les vacances són un període que s'acostuma a dedicar a l'oci i al descans, però cada cop hi ha més gent que fa servir el seu mes lliure per ajudar als altres. La Carola Subirach ens explica el seu testimoni.

Y.F. Aquest és el testimoni de la Carola Subirac h, fisi oterapeuta del Poliesportiu Marítim. A l'agost ha estat a Anantapur, una de les zones més pobre s de l'índia, col·laborant amb la Fundació Vicente Ferrer. Ha passat aquest mes a l'hospital Batallapalli, impartint classes sobre fisioteràpia a les enfermeres nadiues. La formació és un pilar bàsi c dins del proje cte que persegueix la Fundació, ja que es pretén dotar la població de la zona de les eines que els permetin un desenvolupament propi i sobretot, a llarg termini. La Carola ens explica que encara queda molt per fer, per exemple "gairebé ningú tenia ni idea sobre fisioteràpia, així que hem hagut de començar des de baix; de fet, la fisioteràpia, tal com la coneixem aquí, no existeix".

També és possible posarhi el nostre granet de sorra sense viatjar tan lluny, cosa que ens demostra la iniciativa que van portar a terme les dones qu e parti c ipen al curset sobre mal d'esquena que impartei x la Ca rola al Marítim. En assabe ntar-se del projecte en què ella anava a participar, van fer una col·lecta per donar-la a la Fundació Vicente Ferrer.

AI nostre país no hi ha gaire informació sobre la situació dels intocables a l'índia, la casta inferior del sistema hindú, que es veuen obligats a viure en condicions infrahumanes perquè tenen vetat l'accés als drets més elementals. La Carola ens ha portat informació de primera mà sobre les condicions de vida dels intocables: "No tenen possibilitats d'escapar de la situació en la qual han nascut perquè no tenen dret ni a

tJIlG:iNCIBS Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 501 27 00 Bombers Generalitat .............................................. 085 Bombers BON ciutat .............................................. 080 BombersBCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .............................. 9330091 91 Policia ........... "...................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SEllVBIS Inf.Metropolitana .................................................. O1O Protecció Civil ...................................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... 112 RENFE ................................................... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 205 IS IS

La Carola amb el nen que ha apadrinat rebre educació ". En el terreny dels drets humans més elementals, com la integritat físi ca, la situació no és gaire millor: "a l'hospital arribaven cada dia noies amb tot el rostre cremat, simplement perquè havien tingut desavinences familiars ".

Tot i que el sistema de castes va ser abolit amb la Constitució de 1950, el sistema ancestral hindú de discriminació segueix molt arrelat a la societat. Els experts diuen que no és més que un sistema d'opressió econòmica disfressat de connotacions religioses i de conceptes tan obsolets com la puresa de la raça. Per 'dotar aquestes persones de dignitat

i d'un mitjà de vida, fa cinquanta anys que Vicente Ferrer -treballa en diferents projectes com el que ha rebut la participació de la Carola.

Ella mateixa ens explica que hi va anar perquè ja havia vist passar l'oportunitat una vegada, ara fa dos anys. Se li havia quedat l'espina clavada i, a més, ja tenia ganes de veure el nen que va apadrinar llavors. Un cop aquí, diu que es queda amb els somriures i les mirades plenes d'innocència i de gratitud, però que també es queda amb la injustícia i amb la manca de dignitat que pateixen els ' que no tenen tanta sort com nosaltres.

ENVIA / l'I S LA TEVA EXPERIENCIA Si heu viscut urna expè~iencia similar i voleu donar-rnos el vostre testimoni ernview-nos un missatge electròl7lic a totclaror@claror.org.

Indiqueu a la línia Assumpte la paraula Fets i Gent (posar nomi telèfon de contacte). També podeu fer-la ardbar a la redacció (Sardenya,333, baixos)

Informació carreteres .............................. 93 889 22 11 Aeroport del Prat .................................. 93 298 38 38 Serveis Socials ...................................... 93 483 10 00 Correus ................................................... 902 19 71 97 HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 291 90 00

H. del Mar .............................................. 93 248 30 00 H. OHnic ................................................ 93 227 54 00 H. U Esperança ...................................... 93 367 41 00

H. Vall d' Hebron ................................... 93 4894000 H. Sant Joan de Déu .............................. 93 280 40 00

CDlTRUODCIAl.S Ajuntament BON ................................... 93 402 70 00 Generalitat ............................................. 93 402 46 00

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 OS 66 Nou Can Caralleu .................................. 93 203 7874 Poliesportiu Marítim ............................ 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportiva ............. 93 402 30 03 Agenda d' Activitats ............................. 93481 0021 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ........................................ 93268 1900 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ................................... 934881854 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 265 24 77 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelooa (CEEB) ............................ 932193216

Tens OFTALMO+, un centre que t'ofereix tot el que necessites per a millorar la teva visió i la teva qualitat de vida: l'última tecnologia, els professionals més especialitzats i el tracte personal que busques.

1.

Promoció especial Socis Fundació Claror.

Preu tractament d'un ull.

OFTALMO'~ CLíNICA OCULAR

Veuràs bé. Viuràs millor.

Rbla. Catalunya, 61 6° 38 08007 BARCELONA - Telf. 93 2157416 - www.oftalmo.net Ganduxer, 47-49 08021 BARCELONA - Telf. 93 414 0;2 24

copisa CONS HWCfOQA PIRENAICA, S.A

CENTRAL

Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93493 Ol 00 Fax 93 493 Ol 36