Revista Claror Sports nº31 by Fundació Claror

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les den ts després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals: Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM

Sedació

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avan(atges Sistema de finançament -----------'------.......-;...---"""'--'-----------............._ _ _ a la seva mida

- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

* Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

Gratuïta Gratuïta Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 20% Dte.

INSTITUTS,

_'___4. ~fs~~T2+~GICS FUNDACiÓ CLAROR

http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es

s u M A R

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 31, III època Octubre- Novembre 2001

Les altres portades GERVASIO DEFERR OPINiÓ 2. Articles de Joan Clos, Katy Carreras, Albert Batlle i Joana Céspedes 4. Entrevista curta: Jaume Guillamet, Degà de la facultat de periodisme de la UPF ENTREVISTA

6. Gervasio Deferr, gimnasta SALUT

El campió olímpic en la categoria de salt als Jocs de Sydney ja pensa en les olimpíades que se celebraran a Atenes el 2004. Deferr té una petita espina clavada perquè anava a per la medalla en la categoria de terra i la va obtenir en la de salt. En la propera competició espera obtenir les dues, però sap que haurà de seguir entrenant dur per poder classificar-se de nou .

10. La fangoteràpia DIETÈTICA 12. Et falta ferro?

MENSSANA

14. Com planificar-se l'estudi REPORTATGE 16. Talassoteràpia: els beneficis del mar

SOCIETAT

MOVIMENT ANTIGLOBALlTZAClÓ Des de fa mesos, sentim a parlar en els mitjans de comunicació sobre la globalització i els moviments antiglobalització. Però potser sabem molt poques coses sobre aquest nou ordre econòmic que s'està imposant avui dia en la majoria de països del món i també desconeixem quines són les reivindicacions d'aquests grups que demanen canvis.

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 31. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. Inauguració del Poliesportiu Marítim 34. Comença la temporada d'activitats 36. Nou Can Caralleu 39. El Fòrum Claror planifica la temporada

40. FETS I GENT

40. Rubén Petilo, el taxista solidari

1. . . . .,.. .. 'oncIIIdO~

Mlh. tl",,-.naw.br1l'"

GLOBALITZACIÓ OANTIGLOBALITZACIÓ

Com fer un món millor?

"",a'

21. Globalització o antiglobalització?

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

.1QfClAROR

S'I NAUG URA EL MARíTIM El dissabte 29 de setembre s'inaugurarà el Poliesportiu Marítim, la quarta instal·lació gestionada per la Fundació Claror, i que es convertirà en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya . Piscines amb aigua de mar i efectes mecànics, piscines d'aigua dolça, gimnàs, activitats dirigides, un ampli ventall de serveis de salut. .. que fan del Marítim un centre esportiu diferent.

¡¡¡O ili ¡¡;;¡¡¡I;II; ¡¡1i!I

.tOTClAlOIt tdlodop .. lo F. ndodOCl.".

NoIm.Jt""lIIb.."" .......... JIICI I

INAUGURACiÓ: 29 SETEMBRE li!,

i§.iM·"·,;,,·U·······

PO LI ESPO RTIU o CEN "!'RL ..'I:: TALASSOTERÀPI A

diM

_ ()p=in=io~ ~

____________________________________

()TOT CLAROR Tercera època Número 31 Octubre-Novembre 2001 Tiratge : 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org E-mail: totclaror @claror.org CONSELL EOITORIAL :

Joan IIxaso, Jordi Cabanes , Núria Borrà s, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez , Àngels Güell , Sergi Larripa, Ester Benach. DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACIÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT :

Ester Benach REDACCIÓ :

Daniel Gomez Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL ' LABORADORS:

Carme Giménez (Ment sana) Mariona Violan (Salut) CORRECCiÓ LlNGÜrSnCA :

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a tetes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades a l ~ articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337 , entresòl 2a . 08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 13 91 E-mail : cOr1l1unicacio @claror.org Web: www . cl~ror . org , PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida , Consol Martí, Basili Pérez , Àngel Garcia , Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i Julieta Aiberas . . DIRECTOR GENERAL EN FUNCIONS

Eduard Franco DIRECTORS O' INSTAL' LACIÓ:

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

TOT CLAROR

Katy Carreras-Moysi,

·La Barceloneta reforça la seva vocació marítima

Re!lidora del Ois/riC/e de Ciu/o/ Vella

Ba rce lo na té el privil egi de se r un a ciutat que viu de cara al mar, un M editerrani que la banya i que li dóna el seu caràcter tan especial. Els barcelonins i els visitants gaudeixen del mar no només a l'esti u, quan els amants de l bany i de l so l o mpl e n les pl at ges d e Barcelona, sinó en qualsevol estació de l'any, quan s' hi apropen per sentir l'olor de la M editerrània. Ara la Barceloneta, el barri més marin er de la nostra ciutat, disposa d'una instal·lació úni ca, que ens permetrà, encara més, gaudir del m ar a Barce lo na. El Poliesport iu M arítim, de titularitat muni cipal i gestionat p er la Fundació Claror, co mpta rà amb el prim er ce ntre t alasso -Iúdi c d e Barce lona, és a dir, el pri-

mer centre que farà activi tats esportives, d'esbarj o i de relaxació amb aigua de mar. Amb aquest nou equipament, la ciutat i el barri de la Barce lo neta guanye n un a instal·lació esportiva amb la vocació explícita d'estar molt lligada a l'entorn geogràfic on està ubicada. El Poliesportiu M arítim s'afegeix a l'oferta d ' i nstal·lac io ns es po rtives munici pals, però, a més, ofereix la possibilitat de gaud ir dels benefi èis de l'aigua de mar i disposa d'una connexió d irecta amb la platja. La

co mbinac ió perfecta entre una modern a instal·lació i un magnífic entorn natural es posa a l'abast dels ci utadans per unir-se a la gran oferta lúdi ca i esportiva de la Barceloneta. El nou Po liesportiu M arítim és una installació que, de ben segur, tindrà molt d 'atractiu pe r als ve'lns i ve'lnes de la Barceloneta i també per a la resta dels barcelonins. Per tot això, desitjo a la Fundació Claro r un gran èx it en la gestió d'aquest poliesportiu, un èxit del que ja ha gaudit en la seva trajectòria com a e ntitat gest o ra d 'a ltres instal·lacions esportives de la nostra ci utat. Enhorabona a tots els que han participat en aquest projecte i a tots els ciutadans i ci utadanes que gaudiran del Poliesportiu Marítim!

i! , Una cosa és "gaudir la ma amb la talassoteràpia ... i una altra venir a la piscina amb la ràdio, a sombrilla i el cubata, eh!"

_ _ __ _ _ _ _ __ _ __ __ _ Opinió

Talassoteràpia: benvinguda a Barcelona/

Joan Clos, Alcalde de Barr:elona

Barcelona co mpta des d 'a ra amb un Centre de Talassoteràpi a en el marc del Poli esportiu M arítim, de titul aritat muni cipal i gesti onat per la Fund ació Cl aror; una entitat de llarga tradició a casa nostra en la promoció de l'es port, la cultura i el lleure. Aqu est no u ce ntre té com a virtuts el fet que és el primer que s'instal.la a Barce lona i Catalunya i que es troba situat en un espai que en els darrers anys ha estat objecte de la més gran transformació urbanística de la ci utat. Un espai que veurà incrementat el seu valor afegit amb el Parc de Rece rca Bi o mèdi ca de Barce lona, que es previ st inaugurar l'any 2003.

Era hora que Barcelona comptés amb un ce ntre ínt imament lligat a la nostra cultura maríti ma. Aprofitar els efectes terapèutics de l'aigua de mar ens ha de reportar més salut i benestar, a la vegada que aconseguim un equipament lúdicesportiu de primera línia.

A mb aqu esta no va instal.lació i el conjunt de mill ores que s' han fet i encara resten per fe r a l'antiga piscina de la Barceloneta el pave lló poliesportiu serà una realitat també el 2003la ciutat guanya en qualitat de vida. No deixe m passa r l'oportunitat de gaudir-ne.

Joana Céspedes, Presidenla dela Fundació Claror

Marítim: més esport, més Salut i més Lleure/!! La Fundació Claror és una entitat sense ànim de lucre que fomenta des de l'any 1982 (inicialment en forma jurídica de Cooperal!iva) l'esport, la cultura, la salut i el lleure entre els seus abonats i usuaris en general. Va néixer, impulsada pels pares i mestres de l'escola Sagrada Familia ubicada en el barri del mateix nom, amb una profunda voluntat de servei dirigida tant a l'àmbit d'on procedia com a la societat en general. Actualment gestiona l'Esportiu Claror (districte de Gràcia), Poliesportiu Sagrada Famt1ia (districte de l'Eixample) i Nou Can Caralleu (districte de Sarrià-Sant Gervasi), aquest últim en associació conjunta amb l'Universitat Ramon Llull i el Gentre Excursionista de Catalunya, amb un total d'uns 30.000 socis i usuaris. Ara arribem a la Barceloneta (districte de Ciutat Vella) amb el Poliesportiu Marítim. La instal'lació, que ha tingut un procés de construcció complex, té un contingut diferent a les que estem gestionant actualment. I la inaugurem amb la mateixa ¡¡ 'lusi6 i ganes de servir de sempre, esperant que d'aquí pocs mesos els abonats al Poliesportiu Marítim estiguin complaguts de formar part del "Claror" i satisfets de la seva instal·lació.

Albert Batlle Regidor d'Esports i Relacions ¡nstitucionals Ajuntament Barcelona, i Diputat ·President de l'Atea d'Esports de la Diputació de Barcelona

La ci utat de Barcelona viu una autèntica explosió cie la pràcti ca esportiva. Estar clar que, cacla cop més, són diversos el motius pels quals es fa esport; així una co nsequència ci i recte d'aquest fet és que la co mpetició ha deixat cie ser l'objectiu principal de la pràcti ca esportiva. Són moltes les persones que pract iq uen esport amb l'objecti u de millorar la qualitat de vida, per la qual cosa l'esport s'ha co nvertit amb un element de sociali tzaci ó, no ja tan sols dels més joves sina també cie les persones grans. En l'actuali tat estem assi stin t a un increment importantíssim ci e la partici paci ó cl els més grans i molt especialment de les clon es en moltes de les activitats esportives que s'organitzen a la nostra ci utat. Estar clar que un dels elements més importants de projecci ó intern aci onal cie Barce lona ha estat la seva vocació de capita l intern acional de l'esport. Els Jocs O lím pics van ser el resultat d'una llarga històri a en la qual han tingut un paper destacat els pioners de l'esporta casa nostra, que 100 anys enrera varen ser capaços de posar els fonaments de l'esport actual. Barcelona, una ci utat per a l'esport, compta d es d'aq uest mes amb un nou equi pament esportiu situat en un indret privilegiat de la ciutat, en el passeig M arítim de la Barce loneta, amb accés directe a la pl atja. És el pri mer ce nt re d e Talassoteràp i a a Cata lunya on tots els barcelonins i barcelonines pod rem gaudir de la pràctica de l'esport. Com a regidor d'Esports de l'Ajun ta ment de Barce lona i diputat president de l'Àrea d'Esports de la Di putació de Barce lona us convido a gaudir d'aq uest eq uipament esportiu que ofereix una àmplia activitat esportiva.

TOT CLAROR

_()pl= -nt =-= Ó________________________________________

IJ ENTREVISTA CURTA JAUME GUILLAMET, DEGÀ DE LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UPF

"El periodisme ha deixat de ser un ofici i s'ha convertit en una feina" Jaume Guillamet va exercir

plica un cert grau d'autono-

com a moderador en el dar-

mia de l'artesà. La feina, en

veritat, per exemple, que la premsa estigui en cri si. Hi

rer Fòrum Claror de la tem-

ca nvi, implica un co nce pte

ha més premsa qu e l]1ai.

porada passada, que tracta. va sobre els mitjans de co-

de dependència.

Vosaltres feu una publicació, això és premsa i la gent ho

en què Guillamet es va ha-

I què pot fer el periodista per canviar aquesta tendència? Simplement ha de ser res-

ver de mossega r la llengua

ponsable , co m e l metge,

rament, hauran de ser més

per saber coses noves, però

perquè s'havia de mantenir

co m l'a rquitecte . Tothom,

petits, no han de donar tan-

aquesta funció ha qu edat

en el seu paper. El periodisme ha entrat

en cada aspecte de la seva

tes

professió, ha de saber quin

reubicar.

tra banda del pèndol ...

és el se u nucli de principis

molt co ntro lats al liberalis-

segons aquest nucli.

Quina creu que ha de ser la funció dels mitjans de comunicació en la for-

ment, el del XXI en serà una

Quin creu que és el mitjà de comunicació del futur? Tots, no crec que en des-

mació de la gent jove? El s mitj ans ten e n una funció formativa, i no no-

altra. El que em preocupa és

aparegui cap. Res no ha des-

més per a la gent jove sinó

municació i la formació dels joves. Un apassionant debat

en un període de crisi? Sí, perqu è estan canviant moltes coses. El periodisme del segle XIX és un a co.sa, el del XX, una altra i, lògica-

profess io nals i ha d'actuar

llege ix. Els diaris sí qu e estan en cri si, però això no vol

formació és perman e nt.

dir qu e desapareguin. Segu-

Sempre hem d'estar a punt

notíci es ;

s' han

oblidada . Ara som en l'a lH em passat d ' un s mitj ans me exagerat.

És a dir, que ara els mitjans estan controlats pels grans poders econòmics? Sempre ho han estat, però

que el periodisme ha deixat

aparegut en la histò ri a, tot

per a tothom . I dic per a

el pod er més important és

de ser un ofici i s'ha co nver-

continua. El que hi ha són

tothom perquè e l m ó n

el polític, perquè és qui n'es-

tit en·una feina. Un ofici im-

fórmules dife rents . No és

d'ara és un món en qu è la

tableix el marc.

DENQUESTA

D.G.

Barcelona ha de permetre la construcció de grans gratacels?

., ' 4

~VI ALARCÓN 20 anys

ANTONIA GIMÉNEZ 75 anys

LLuïSA GARcíA 47 anys

LORENZO HEREDlA

22 anys

NÚRIA BRUGUERA 18 anys

Jo no tindria cap problema, perquè els edificis importants donen a conèixer les ciutats. Si volem ser una de les ciutats capdavanteres i, en aquest sel'1tit hem d'adaptar-nos, endavant.

Per a la imatge de la ciutat suposo que ha de ser bonic, però jo no hi aniria a viure ni que me'l regalessin, perquè em fan por les alçades. Seria maco perquè faria contrast amb les cases baixes de Barcelona.

Els edificis alts no es destinen a habitatges, sinó a despatxos. I, en aquest moment, a Barcelona calen habitatges tutelats per a la gent gran, de lloguer per als joves, i només es fan despatxos.

A mi no m'agradaria, a pesar que s'adequaria. a la imatge . de la Barcelona de després dels Jocs Olímpics. Els gratacels són sinònim d'aglomeracions i jo prefereixo la Barcelona de la gent d'aquí.

Depèn de la zona. Si en un barri es concentressin els gratacels, d 'acord, però si en van posant per tot arreu, no. Perquè redl!Jirien l'espai verd o l'espai reservat per a equipaments.

TOT CLAROR

Escuela de Fitness

.. Preparador Físico Deportivo Monitor de Musculación y Culturismo Personal Trainer Master Personal Trainer Nutrición Deportiva

Monitor de Aeróbic. Nivel 11 Monitor de Step Monitor de Gimnasia Postura I Monitor de Actividad Física para 3a edad Monitor de Ciclo .ndoor Monitor de Aqua Gym

Escuela de Terapias

I t

Córcega 371 08037 Barcelona T93 207 73 03 F 93 207 79 67 info@orthos.es www.orthos.es Únlco centro reconocldo por la

FEDERACiÓ CATAlANA DE GIMNÀSTICA

T~ 21 anys, una medalla

d'or en els Jocs Olímpics de Sidney en la final de salt i una llarga carrera per davant. Gervasio Deferr reconeix que el seu pas pel Superdome de Sydney li ha canviat la vida, però ja pensa en Atenes 2004. El gimnasta català toca de peus a terra i és conscient que s'ha d'esforçar en cadascuna de les competicions en què participi a partir d'ara per poder tornar a classificarse. I no ho té fàcil perquè les molèsties que pateix a l'espatlla el poden apartar dels Mundials d'aquest mes d'octubre. Entrevista: Dani Gómez

JOVENTUT DAURADA Com afrontes els Mundials de Gimnàstica? . Encara estic esperant els resultats mèdics d'unes proves que em vaig fer a l'espatlla i, clar, fins que no sàpiga res hauré d'estar amb la incògnita. A mi sempre m'h~ agradat competir i, si puc estar allà, ho agafaré amb ganes. Ara tens més pressió que mai per seguir aconseguint victòries? No! La medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió, sinó una motivació

TOT CLAROR

per seguir intentar guanyant. La responsabilitat se l'ha de fixar cadascú, no te la poden imposar. Si no, és quan vénen les pressions . . I Alfredo Hueto, el teu entrenador, ara t'exigeix més? El meu entrenador sempre ha estat molt important en la meva carrera esportiva perquè, evidentment, ha estat qui l'ha conduïda. Per tant, ell sabrà com ha de portar-me ara i no considero si m'està pressionant més o menys, el que tinc en compte és si ho està

fent bé o no. I jo crec que, fins ara, ho ha fet bé. Ara, quan participes en una competició, on tens totes les esperances posades, en la prova de terra o en la de salt? Allà on competeixi, en els aparells on competeixi, intentaré guanyar. Però en els jocs tu et pensaves poder aconseguir una medalla en la prova de terra i no pas en la de salt. Jo anava a guanyar la prova de terra i, després, la de salt ja veuríem si la

_ _ __ _ _ __ _ _ _ __ _ __ _ ___ Entrevista "No vas a uns Jocs Olímpics perquè t'ho regalin, t'has de classificar. No ens podem prendre les altres competicions com si ja estiguessin superades" guanyava o no. Se mpre havia tin gut espe rances en les du es, però no to thom sap tantes coses de gimnàstica com per poder determin ar si sóc especiali sta en una o en l'a ltra . En te rra tenia possibilitats i les va ig desaprofitar; no vaig guanyar en un lloc, però almenys ho vaig aconseguir en un altre. Almenys em vaig endur una medalla!

Com vas encaixar el teu error en la prova de terra? AI prin cipi molt malament, però amb l'ajuda de la família, l'entrenador i els companys vam sortir endavant.

Un nen inquiet Gervasio Deferr ha d'estar molt agrai't a la seva mare Patricia perquè va ser ella qui el va apuntar a un gimnàs quan ell tan sols tenia cinc anys. ''Anava fent tombarelles pel carrer - explica Gervasio- i una senyora que era erltrenadora de gimnàstica em va veure, li ho va comentar a la mare 'i ella va cret¿re que era una bona idea ". "w¡ pensar que era més segur que ho fes en un gimnàs que no pas al carrer", afegeix. El primer lloc on va entrar en contacte amb la gimnàstica i els aparells va ser el Centre de Tecnificicaci6 de la Federaci6 Catalana de Gimnàstica. Ben aviat va començar a destaca r, i li van fer p roves a La Foixarda, on va estar entrenantse fins als onze anys. El CAR de Sant Cugat del Vallès va ser la següent parada i, de moment, ha estat l'última. 'És casa meva, hi porto nou anys i atià m 'han passat moltíssimes coses 'importants en la meva vida, bones 'i dolen tes '~ El seus pares, nascuts a l'Argentina i emigrats a Barcelona l'any 1976, sempre li han donat suport perquè es dediqués a la gimnàstica. 'Sempre han estat amb mi en totes les decisions, tant o més que l'entrenador'; assegura. Un suport que no va faltar, tampoc, quan es va veure obligat a deixar els estudis amb 17 anys, a segon de BUP, per haver d'anar a Madrid a preparar el Campionat del M6n de Lausana. Els quatre mesos que havia d'estar entrenant-se coincidien amb època d'exàmens i no ho podia compaginar. Un any després, el 1998, aquests sacrificis van obtenir la primera recompensa quan es va proclamar campi6 d'Europa de terra en categoria junior. Poc després arribaria la seva confirmaci6 entre l'elit de la gimnàstica amb una medalla de plata en el Mundial de 'fianjin.

Va ser aquesta sensació la que et va ajudar a obtenir la medalla en salt, perquè pensaves que ja no tenies res a perdre?

No et fa por haver aconseguit una victòria tant important amb només 19 anys?

Sí, sí. Assumia força bé el fet d'estar allà. Anar a les O limpíades era el resu l-

Per a mi és una satisfacció i un or-

que porto entrenant-me. I com que fa

Jo vaig sortir co m sem-

gull, no és una cosa que m'hagi de fer por. Si vaig saber afrontar el moment

tant de temps, és un objectiu molt clar, i n'e ra mo lt co nscient, d 'aqu ell mo-

de la competició haig de saber afrontar el moment del resultat.

ment. Guanyar o no era una altra cosa.

poss ibl e; des prés, que passi el qu e Déu vul gui. Jo no pensava "Si ho fa ig així

Els Jocs Olímpics de Sidney t'han canviat la vida?

I tant! Espero poder-hi parti cipar. Falta

guanyo i si no, no". Pensava:

És clar que me l' han ca nviada. Per

uns Jocs O límpi cs pe rqu è t' ho regalin,

"Fes-h o el millor que sàpigues i

exemple, ara no m'estaries fe nt aques-

t 'has de classificar. No ens podem pren-

ja està; si guanyes, perfecte, i si

ta ent revista. És un cas qu e se mpre

dre les altres co mpeticions com si ja

poso perquè és veritat. Ara la gent em reconeix pel carrer, em paren, vo len

estiguessi n superades. Haig de classifi -

que vagi a més co mpeti cions, a més

T'agradaria obtenir les dues medalles?

pre, a co mpetir, i a ferho de la mill or manera

exhibi cions... I tot això és gràcies a les Olimpíades.

En aquell moment eres plenament conscient de tot el que t'estava passant, del que estaves vivint?

liLa medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió sinó una motivació per seguir intentar guanyant ll

tat de tot el treba ll dels quinze anys

Penses en Atenes 2004? molt i haig de poder arribar-hi; no vas a

car-me i després ja pensarem en Atenes.

Evident ment. Seri a massa!

Per què la gimnàstica es passa quatre anys oblidada i és una de les proves de més audiència, juntament amb la natació, en els Jocs Olímpics? Perqu è és quasi tan sacri ficada com espectacular. A la gent li agrada veure com és de boni ca, i com ho fan de bé els participants. Un a altra cosa, però, és aconseguir fer-ho. I, per aquest motiu , hi ha poca gent i pocs seguidors.

TOT CLAROR

_ Entrevista que ells fac in bé la seva. El que et puc di r és que hi ha hagut coses que han estat justes i d'altres que no, com a tot arreu.

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Buenos Aires • Un lloc per anar de viatge? Cu ba

Per què si els millors gimnastes catalans, fin s ara, heu estat Joaquim Blume i tu, la societat considera que aquest és un esport per a dones?

• Un plat? Espaguetis

Pe rqu è és un bo n espo rt per a la joventut i hi ha gent que considera que

aq uest és un bon esport per a les noies, igual que el futbol pot se r-ho per als nois. En edats curtes potser les noies es deca nte n més per la gimn àstica, però moltes ho acabe n deixa nt. I és que hi ha molt poques gimnastes i m o lt pocs gimn astes. Espero qu e aq uesta tendència comenci a ca nv iar.

Et sents l' hereu de Blume? No. Jo sóc Gervasio Deferr i ja està. Sóc un gimnasta, i en Blume en va ser un altre.

Et molesta que et comparin amb ell? No, és q ue se' m fa estrany, perqu è Joaquim Blum e és un mi te i j o no ho sóc.

Com pot entendre el públic le~ diferències de miHèsimes que hi ha en les puntuacions dels gimnastes? La ge nt no ve u si un gimn asta és mill or o no, sin ó qu e ho mi re n, ho aprec ien i espe ren la nota, co m tothom. No és un a cosa en qu è puguin dir aq uest guanyarà i aq uest no. Perquè és així, perquè no ens n'informen: la gimnàstica no surt als mitjans de comunicació. Aleshores, com no l'ex pli quen a la gent, no l'ente nen en gaire profun ditat.

Els àrbitres són prou objectius? Si ho fan malament, no ho sé. Jo inte nto fe r bé la m eva feina i espero

110 intento fer bé la meva feina i espero que els àrbitres facin bé la seva. El que et puc dir és que hi ha hagut coses que han estat justes i d'altres que no" 8

TOT CLAROR

Has tingut algun esportista com a referent al llarg de la teva carrera? Vitali Servo, perqu è és l'ú ni c qu e ha aconseguit sis medalles d'or de v uit poss ibl es en un es so les O limpíades . És una passada!

• Un llibre per llegir? Ensayo sobre la ceguera, de José Saramago • Una pel·lícula de cinema? Cara a cara • Un mitjà per estar informat? La ràdio • Mar o muntanya? Segons l'ocasió, però mar • Un cantant o grup musical? Violadores del verso • Un esportista? Michael J ordan • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Van Gogh • Què valores més de les persones? La manera de ser • Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Eliminar ETA de cop • Dretes o esquerres? Esquerres

• Què t'enduries a una illa deserta? El meu germà

. És difícil ser medalla d'or i ser un jove com qualsevol altre?

• Un desig confessable? Tornar a quedar campió olímpic

Jo he p rovat d'ense nyar a la gent qu e m' intenti ve ure així, co m un noi norm al i no com un ca mpi ó olímpic. I els qui em coneixe n s'han co mportat

esforços qu e has de fe r, però qu e tenen la seva reco mpe nsa.

perfectament amb mi, i m' han seguit tractant igual. És el millor qu e em podi a have r succeït.

Com vas decidir que et volies guanyar la vida sent esportista?

Quins sacrificis et suposa ser gimnasta?

guanyar la vid a co m a esportista o no. Però te'n vas adonant a poc a poc. Cada

Per a mi cap. Hi ha coses que sacrifiqu es tant si ets gimnasta, co m si has de treball ar, co m si has d'estudiar. Jo

vegad a t'hi ve us més involucrat fins que

haig de fer sacrifi cis co m ve ure poc la

mo lt. Esti c mo lt po c a casa m e v a.

ri e de coses que m'han perm ès poder estar on sóc. H av ia de deixar els estudis i ho vaig fer; era un dels riscos que corri a perqu è, és clar, si em sorti a ma-

Q uan era petit, els meus pares també va n have r de reduir les vaca nces perqu è j o hav ia d 'entre nar-me. Só n

lament, no hauria tingut ni una cosa ni l'altra. Però em vaig arriscar i m'ha sortit bé.

meva fa míli a o estar se parat de la m eva ge nt, perqu è haig d e v iatj a r

H ome, rea lm ent no sé si em pu c

un dia dius: "Això és per a mi ". Jo vaig prendre un a deci sió i va ig fer una sè-

_ Sa~lu ~t~______________~_______________________

La Geoteràpia es basa en la utilització de substàncies minerals per al tractament no farmacològic d 'algunes dolències. Una d 'aquestes substàncies són els fangs, que poden ser de molts tipus segons la seva composició, i que ofereixen beneficis contrastats al nostre organisme. canviant-los per altres' com el calci, el magnesi, el potassi, el sodi o l'amoni. Altres propietats dels fangs só n la

E.B. Els fangs poden estar constituïts per un mineral o per una mescla, i el seu ús amb fins terapèutics es basa en les propietats que prese nten sego ns là seva compos ició química: l'estru ctura dels minerals i la mida de les partícules que els formen. Sorgeixen de la meteoritzac ió de les roques i, en gran pa rt, esta n co ns-

gran plasticitat que prese nten. Barrejats amb aigua, form en una pasta que conserva una gran cohesió, la qual cosa permet ap li ca r-l a sense que s'asseq ui o es trenqui . També la capacitat calorífiça (la capacitat pe r emmagatze mar la ca lor) n'és una propietat important, ja que els fangs co nserve n la ca lor i, en canvi, la condueixen poc.

Beneficis per a la pell

tic tenen efectes molt positius, ja que es fan servir per a les neteges de cutis, els pee/ings corporals, per equ ilibrar les glàndules sebàcies (que dónen un aspecte greixós a la pell i als cabells), per millorar el trofisme de la pell, per amortir l'e nvellim ent cutan i i co m a co mpl ement en tractaments anticel·lu lítics.

Altres indicacions A més, la pasta fo rm ada pel fang i l'a igua exerce ix un a acc ió esti mul ant general i uns efectes decongestius i antiinflamatoris molt positius en casos de

tituïts per sili cats, tot i que també poden estar formats per altres min era ls

El pode r abso rb ent i d'i ntercanvi

malalties card iovascu lars, del sistema

co m òxids de fe rro i d'alumini, ca lci -

d'ions dels fangs fa que resu ltin antii n-

nerviós i en el tractament loca l d'arti-

ta o guix.

flamato ri s i depu ratiu s, qualitats que

Principals propietats

els converteixe n en idonis per tracta r afeccio ns de la pell (si no hi ha pro-

cu lacions i problemes de l'aparell locomotor com l'artritis, l'artrosi o el reumatisme crò nic.

cessos i nflamatori s aguts).

A nivell intern, fi ns i tot, els fangs

Una de les característiques principals

Així, els fangs poden utilitzar-se en

dels fangs és la seva capacitat d'absorbir molècules d'aigua, així com ions (fona-

casos de patologies dermatològiques específiques com l'acne, la psoriasi i algu-

medicaments i tractaments han fet

mentalment cations), retenint-los i inter-

nes dermatitis. També en l'àmbit estè-

caure en desús aquesta pràctica.

' 1

han estat uti litzats, encara que actualment l'ave nç de la medicina i els nous

(10 'Re.vis.ió ,~pt~r:rtètr¡ca Gratuïta ULLERES GRADUADES

.,flRTiVE·R

8.900 ptes. AMB ANTIRREFLEXANT

OPTleS

13.990 ptes.

Sardenya, 365· Tel.l~ax 93 458 39 33

est. +-6.00 I cil. 2.00

úO Adaptació de lentS de

contacte toves i semirígides . . trO Ulleres graduades . per a tot tipus d'esports

/. '

Fin~ .a un ~O% de dte. a tots els sòcls de 1~E.sport;u Claror I Poliesportiu Sagrada fomllo ...No amb' altre,s ofertes-, , , QCl.fmu'ab'e ......

Salut Per aconseguir extraure el màxim rendiment d'un tractament calen unes 15 sessions, ja que se1n va augmentant la temperatura i la durada Pel que fa a aquest ús intern, es pensava que els fangs eren capaços de millorar les irritacion s intestinals i de retenir les toxines i bacteris respo nsables de les alteracions digestives. Una altra ap licac ió vigent durant molt de temps ha estat la d'antídot d'alcaloiçles, morfina, cocaïna i nicotina. Per últim, els seus beneficis s' han experimentat fins i tot en an im als, i

La Geoteràpia En algunes parts de la terra es concentren multitud de substàncies orgàniques fossl1ltzades: minerals, sals i oligoelements que representen qualitats molt beneficioses per a la salut i l'estètica. Però la utilització de la terra com a agent terapèutic és tan antiga com la hidroteràpia o l'helioteràpia, perquè els nostres avantpassats ja van buscar-hi remeis per curar tota mena de dolències. Per exemple, la cultura àrab va fer ús de les terres medicinals per al reumatisme i la xinesa, per a les inflamacions. I tant grecs com romans van difondre'n les tècniques a través de nombrosos escrits. També, els fangs aplicats en tractaments van ser una necessitat d'assiriS, babilonis o escites del mar Negre. Diuen, fins i tot, que al segle I aC personatges com la reina Cleopatra els va utilitzar en cosmètica i van arribar a obtenir el control del mar Mort, a fi d'explotar-lo com a zona de repòs i tractaments. Segons els escrits blblics, Jesús també els emprava per a les curacions, igual que Mahatma Gandhi.

s'han usat com a antih elmínti cs per afavori r l'expu lsió i destrucció de paràsits intestinals.

ca de manera parcial l'organi sme resis-

Com s'apliquen

teix temperatures més elevades, que poden arribar als 48 Qe. Un

estès

Per aconseguir extraure el màxim rendiment d'un tractament amb fangs ca-

termalitzats a una temperatura conve-

rar entre 15 i 20 minuts a fi que faci

len unes 15 sessions, ja que se'n va aug-

nient/ fa que es puguin aplicar mitjan-

el seu efecte. Llavors és quan s'obre n

mentant progressivament la tempera-

çant gases o directament sobre la pell,

els porus cuta nis i es dilaten els va-

tura de l'aplicació i la durada.

perquè s'adapten perfectament al cos.

sos de la zona, i és quan es posen

La temperatura de la pasta oscil·la

en marxa els mecanismes d'intercanvi

. entre els 37 i els 45

Qe,

tot i que en

zones molt localitzades on el fang s'apli-

fang

s' ha

s'e liminen les cèl'lules mortes i els productes de rebuig de la pell.

sobre una zona co rporal, s'ha d'espe-

La plasticitat dels fangs, empastats i

cop

Així, quan es retira el fa ng també

entre els ions del fang i els ions, to-

MÉS INFORMACIÓ:

xines i productes ce l'lul ars cutanis.

:t~

RADIO ·

-'::COSTA

•••

CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 1è1. 93 455 62 00 . Fax 93 347 84 00

i ofertes especials en totes les marques!

_ Dietètica

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

. Des de finals del segle XIX fins fa ben poc, la manca de ferro s'ha identificat sempre amb l'anèmia. Però l'anèmia, si bé és d'origen ferropàtic, no és més que la punta de l'iceberg, la fase més avançada d'un problema més comú i generalitzat.

El ferro només està present en l'organisme en quantitats molt petites: al voltant de 4 grams en l'home i de 2,5 grams en la dona. Tot i això, té funcions essencials per a la vid a: form a pa rt dels enzims esse ncia ls pe r al metabolisme ce l·lular, ja que entra en l'hemogob lina del múscul que transporta per la sang l'oxige n a les cèl·lules. A nivell general, les quantitats de ferro q ue s' han d' ingerir diàri ament han d 'esta r ent re els 10 i els 15 mil ' ligrams, te nint en co mpte qu e . dels aliments que mengem només absorbi m un 10% del ferro.

Moments en què cal un suplement En determinades edats, estats físics o fun cions fisiològiq ues de la vida, la necessitat de ferro augmenta i és co nve ni ent ac udir al co nse ll nu tri cio nal d ' un es pecia li sta qu e, a més, ens faci un control analític periòdic i una dieta de suplementació. Els prin cipa ls casos en què la necessitat de ferro és particularm ent elevada só n en els infa nts (a causa del creixe ment), en les dones en edat de procrear (per les pèrdu es qu e suposa la menstru ació) i en les dones embarassades (per les necessitats de la gestació).

TOT CLAROR

També és freqüent a mesura que ens fem grans, ja que la red ucció de l'ac idesa gàstrica d isminu eix la capacitat d'absorció de l min eral. En alguns ancia ns, la manca de ferro pot deri va r fi ns i tot en una anèmi a qu an al prim er factor es co mbin a un a insufic ient alim entació fruit de la desgana i, sob retot, l'escassa ingestió de proteïnes animals perqu è só n ca res. A més, hi ha d'altres facto rs que predisposen a la manca de ferro, com l'exe rcici físic, les di etes restri ctives o factors hereditaris. Si les aportac io ns di etèti q ues no pe rm ete n fe r f ront a les necessi tats individ uals és qu an es produ eix un a ca rència d 'aqu est mi neral, les conseqüències de la qual són la fatiga i, en el cas de l'esportista, la intolerància a l'e ntrenament i la disminució del consum d 'ox igen.

Com podem augmentar-ne l'absorció? Per mill orar-n e l'abso rció, els aliments més idonis són els d'ori gen ani m al, co m les ca rn s m ag res i especialment les verm elles, tot i que en algu na ocas ió el seu co nsum pot representar dificultats a l'hora de mastegar o en la digestió.

Només absorbim un 10% del ferro ingerit, però els aliments d'origen animal són els que més afavoreixen l'absorció

Dietètica Els aliments que proporcionen més ferro Els dos aliments més rics en ferro són el cacau pur, que en conté entre 11 i 16 mil'ligrams (mg) per cada 100 grams (g), i el fetge, que en conté entre 11 i 12mg. També en conté força quantitat el marisc, com els musclos (5-8 mg) o les ostres (6-7 mg)j el peix blau , com les sardines (3-5 mg), i les carns, com el bistec de vaca (2-6 mg), el conill (2-4 mg), la carn de cavall (2-7 mg), la llonza de porc (2-3 mg) i el gall dindi (1-5 mg). Els vegetals que es poden menjar en abundància, perquè a més de ser rics en ferro són molt pobres en sucres i no contenen colesterol són: els berros (7 mg), el julivert (5-7 mg), els espinacs (4-5 mg), els llegums com les mongetes i les llenties (7-8 mg), els fruits secs com les avellanes i les ametlles (4-7 mg) i els albercocs secs (4-5 mg). N'hi ha d'altres, com la farina de soja (7-12 mg), la clara d'ou (6-8 mg) o la xocolata (5-6 mg), que també són bones fonts de ferro. Si piquem entre hores i no volem que això signifiqui un augment de pes, podem prendre 4 prunes o 6 dàtils, que no contenen greix i aporten com a màxim 150 quilocalories. A més, els dàtils ens proporcionen liti i són un molt bon concentrat de minerals, ferro, calci i magnesi.

Per aquest motiu, es recomanen altres aliments que, units al ferro, posseeixen una capacitat d'absorc ió alta i són més fàcils de digerir:

les proteïnes vegetals, com les proteïnes de soja, la vitamina C, la fructosa, l' àcid cítric o la típica ama nida.

Factors que intervenen en II absorció L'augmenten: .:. Ferro d'origen animal .:. Presència d'acidesa estomacal .:. Vitan1ina C .:. Alguns sucres .:. Dèficit de feno .:. Embaràs La disminueixen: .:. Ferro d'origen vegetal .:. Mecli alcalí a l'estómac .:. Te, cafè .:. Fosfats (complexos insolubles le ferro) .:. Fibra clietètica .:. Calci .:. Excés cie ferro .:. Determinades infeccions i infl amacions

MÉS INFORMACiÓ:

servei dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Familla i Marítim

LA CLAU PERA L1ESTUDI per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Grafòloga

La major part dels estudiants no tenen uns hàbits d'estudi adequats, i per això tant el temps com l'esforç esmerçats no donen els resultats desitjats. Saber estudiar és la primera assignatura pendent i aprendre a aprendre és el primer pas per tenir èxiten els estudis. Totes les cap.acitats intel·lectives acaben afeblint-se sense un entrenament

li tza r si estem força temps se nse entrenar-l es. De fet, s'ha demostrat que

persistent. Posem per exemple el cà lcul mental: quan l'ús de les ca lculadores no estava estès ens vèiem obligats

les persones jubil ades que co ntinu en acti ves i ntel·lectu al ment triguen molt més temps a nota r el deteri orament

a sumar, restar, etc., mentalment, cosa qu e ens obligava a mantenir aqu esta capacitat en form a. Ara, que molt po-

de les seves capaci tats mentals. "Entrenar-se" a diari

amb rapidesa. Així, fin alment, una capacitat pot arribar pràctiça ment a qu edar atrofi ada. No ens ha d'estranyar, doncs, que tant la memòria -molt encertadament en català diem "fer memòri a"- com la concentració, la comprensió lectora o l'expressivitat escrita, ens costin d'uti-

TOT CLAROR

guts de forma precipitada. Com no ha de ser difícil agafar els llibres després de setmanes sense estudiar?

q \.jes vegades ho fem, notem que hem perdut agilitat i que cada vegada ens costa m és de ca lcul ar mentalm ent

L'estudiant, per tant, ha de ser conscient de la importància d'aquesta perseverança, perquè l'error més freqüent és voler estudiar els exàmens co mençant a preparar-los sense el temps sufi cient i voler-n e assimilar els co ntin -

Hi ha un proverbi xinès que diu : "Si

m'estic tres dies sense estudiar, les meves paraules perden sabor". En el món de l'espo rt succee ix el mateix, co m em deia un jove tennista professional:

"Si estic un dia sense entrenar-me, ja noto que no torno la pilota com voldria; si són dos dies, també ho nota el meu entrenador i, si en són tres, ho nota fin alment el públic."

Aprendre a estudiar és aprendre a organitzar-se i a concentrar eficaçment les nostres capacitats en un objectiu

______________________________________ ]V,[ens sana

Des mitifiqu em la in te l' li gè ncia i pensem que, per més ben dotada que estigui, si no va acompanyada d'a ltres factors de la personalitat com la força de.voluntat o la motivació, no ens donarà cap fruit. Primer hem de llaurar el terreny i després posar-hi la llavor. Per tot això, ara qu e co mença el curs és un bon moment per adreça r als estudiants, petits, joves i grans, alguns co nsells i tècniques per posar en form a la ment, estudiar millor i assimilar amb més efi càcia.

El lloc d'estudi i l'estat d'ànim 1. Per activar la concentració és molt important que el lloc d 'estudi sigui tranquil i sense distraccions.

2. Per combatre les distraccions és bo pensar en les coses positives qu e co mporta l'estud i i la sati sfacc ió de treure bons resultats, fins i tot fer-n e una llista i repassar-l a diàri ament.

3. Cal vigilar de manera especial l'ús de la televisió i no deixar que ens absorbeixi, ja que al seu davant el temps passa molt ràpidament i, en canvi, la majori a de programes no aporten res de positiu . En la majoria dels casos és només un a distracció passiva. En el cas de voler mirar un programa especialment interessa nt, el millor

és engegar-l a just quan comenci i apagar-la en el moment que s'acabi .

4. En començar a estudiar, cal estar

Per molt intenigents que siguem, les nostres capacitats intel'lectuals poden atrofiar-se si no les entrenem amb assiduïtat

menjar o beure, escoltar músi ca, etc.

desca nsat, se ntir-se tranquil i co nfiar en un mateix i en les pròpi es ca paci-

Entendre més que memoritzar

tats, se nse sentiments d 'a ngoixa o por que puguin pertorbar-n os. Un a de les passes per aco nseguirho és no comparar el propi rendiment amb el dels altres co mpanys o ami cs,

7. La lectura és un dels pilars fonamentals del procés d 'a prenentatge, a més de ser insubstituïble en el perfeccionament intel·lectu al i cultural. Qualsevol estudi ben fet es basa en la lectura comprensiva; per tant, abans de co mença r un te ma nou, és recomanable una lectura ràpida per tal de co psa r-ne la id ea prin cipal i després to rn a-l o a ll egir, més pausad ament, subratll ant-ne les idees més importants i cerca nt al diccio nari les paraul es que no s'entenguin per asso lir un a bona co mprensió del t ext. 8. Acostumar-se a fer resums o esquemes de cada tema és una tècnica que ajuda a clarificar-lo i a memoritzar-lo. 9. Un cop la lli çó estigui ben apresa, és co nveni ent repassa r-l a al ca p d'uns di es tot fent-n os preguntes per saber si l'hem assimilada correctament. En definitiva, aprendre a estudiar és aprendre a organitzar-se i a concentrar . efi caçment les pròpies capacitats en un objectiu ; per tant, és un aprenentatge cabdal qu e ha de se rvir per a tota la vid a. Qu alsevol proj ecte professional qu e es vulgui fe r en el futur no serà possible sense orga nització, persistència i una efi caç concentració de les capacitats. Per tant, mentrestant, podem meditar aquesta frase psicoestètica que diu : "Per difícil que sigui un examen escolar, mai no és tan important com l'exa-

ja que cal aprendre a gaudir de la pròpi a autosuperació, i del fet de veure com, a poc a poc, es va n assolint nivells de comprensió i coneixements que abans no es teni en. Cada persona té el seu propi ri tme i, si bé els companys poden servir com a estímul, la base de la form ació no es pot basar en la superació dels altres, sinó en la superació d'un mateix.

Planificar els horaris 5. És convenient posar-se a estudiar sempre a la mateixa hora, elaborant un horari del temps que es dedicarà a l'estudi di ari i distribuint la feina que volem realitzar segons el temps que es pugui dedicar a les diferents matèri es. Per exemple, destinar mitja hora als problemes de matemàtiques, mitja hora a la redacció de català i mitja hora a repassar la lliçó d'històri a.

Triar un lloc tranquil i sense distraccions i sentir-se segur de les pròpies capacitats és el prim er pas per assolir bons èxits en l'estudi

pot ser, pe r exemple, de 10 o 15 minuts de repòs per cada hora d 'estud i. Aqu esta es tona d e repòs es pot d edi car a fer algun estirament per d estensa r els mú sc ul s, fe r exe rcic is res piratori s o de relaxac ió, ca min ar,

6. És necessari incl oure en l'horari les pauses, ja qu e no co nvé estudiar més de dues hores seguides sense cap descans. Cal tenir en co mpte, però, que la pausa no ha de ser gaire llarga, perquè desconcentra i di spersa l'atenció. La cadència de temps de descans

men de la vida".

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques Amb resultats garantits sota contracte Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA Sicília, 200, 1r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 93 245 02 47

Cal demanar hora. No tanquem als migdies.

_Reportatge

MAR:

E VIDA! "EI mar cura les malalties de l'home", afirmava el pare de la medicina moderna, el grec Hipòcrates. L'aigua, la brisa, el sol, la sorra, les algues ... Juguen un paper molt important i beneficiós per a la nostra salut, i els països propers al mar han sabut aprofitar aquests recursos des de fa molts segles. De les cultures fenícia, grega i romana arriba entrat el segle XXI a Catalunya ...

OTERAPIA Ester Benach Un~ gran part de la comunitat

ci-

entífica aposta per la teoria que erigeix el mar com el medi que va originar la vida i d'on prove!1en la majoria d'espècies que poblen el planeta. El cert és que propietats no li falten (oxigen, hidrogen, nitrogen, clor, fòsfor, iode ... ), però sigui vàlida o no la teoria el que sí s'ha pogut contrastar és que el costum de banyar-se al mar és

TOT CLAROR

una tradició mil ·lenària molt lligada als orígens de la medicina, la terapèutica i l'estètica.

De Nefertiti a les termes romanes

que per al metge grec Calè (129-199) no hi havia res més purificador que un banyen tots els elements de la ' natura: terra, aire, aigua i foc, una prem issa heretada del seu antecessor i pare de la medicina moderna Hipòcrates.

Diu la llegenda que la reina d'Egipte, Nefertiti (s. XIV aC), va trobar en els llims marins l'antibiòtic natural contra

I és que van ser els grecs, amants de la higiene i els massatges perfu-

un bacteri que l'amenaçava de quedar-se cega. Més documentat és el fet

mats, els primers de comprendre la importància dels banys fins al punt de

_ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Reportat~ construir el temple del déu de la medicina (Asleklepi os) molt a prop de les aigües te rm als. Actualment, a Grècia hi ha 752 balnea ri s i una gran oferta de ce ntres de talassoteràpi a. Prec isa ment ara, que els Jocs O límpi cs to rn ara n als se us orígens amb Atenes 2004, es construi ran 10 ce ntres d e talassoteràpi a a Rodas, Kos, Creta i Cefalònia . Entre els ro mans, l'a fecc ió pels ba nys va supera r amb escreix la dels grecs i a ells s'atribu eix el mèrit d'haver sa but ex pl ota r els mananti als de manera racional, com han demostrat els nombrosos vestigis de les excavacio ns arqu eo lògiqu es du tes a term e per tota la co nca mediterràni a. Les te rm es de Caracall a, amb capacitat per a un es 3. 000 persones, o les de Pompe ia, són un bo n exe mpl e d'un es instal·lacions co nce bud es meticul osament per a la curació, la relaxació i la hi giene del cos .

L'aigua de mar Si bé l'aigua en si mateixa exerceix efectes molt positius en la nostra salut, la quantitat de nutrients de l'aigua de mar és la qu e la distingeix de manera especial de la cl orada o de la de

El Marítim, primer centre a Barcelona El Poliesportiu Marúim, al passeig Marítim, és el primer centre d e talassoteràpia de la ciutat d e Barcelona. Compta amb vuit piscines, cinc de les quals disposen d'aigua de mar i de nombrosos efectes mecànics. Les piscines amb aigua dolça es destinen a la natació, a les activitats dirigides amb música i al bany per a infants. El Marítim, amb una superfioíe de 4.000 metres quadrats, ofereix un ampli ventall de serveis de salut i estètica, com l'aplicació de fangs i algues, els massatges, els drenatges, la reflexoteràpia, les dutxes a pressió, els tractaments de cutis, les manicures, les pedicures, les depilacions o la perruqueria. A més, al poliesportiu hi ha una sala de fitness i musculació, i sales polivalents per dur a terme activitats dirigides com l'aeròbic, la gimnàstica o l'streatching. La seva ubicació privilegiada a primera lfuia de mar permet a tots els seus usuaris accedir directament a la platja (vegeu pàgina 30).

riu . Les sals marin es en suspensió, com

grafi a i la influ ència solar só n algun s

el sodi o el cl or, juntament amb els minerals co m el iode (prese nt en algues i molt deficitari en els homes), benefi cien l'o rgani sme en entrar en contacte amb l'e pidermi s.

dels factors que, se nse fer-l es mill ors o pitjors, les fan més adequades per a un tipus de tractament o un altre. Per exemple, el mar M ort és el que

També hi ha diferències entre les diverses ai gües marin es. La temperatura, la min eralització, l'acc ió de les marees, els corrents subm arins, l'oro-

té un a millor mineralització, i les seves sa ls só n des de l'anti guitat i f in s avui di a molt va lorades. En canvi, les algues de la Bretanya Francesa só n les més cotitzades. De la mateixa mane-

_ Reportatge

SERVEIS COMPLEMETARIS Tot i que hi ha molts centres, hotels, equipaments esportius que tenen piscines amb aigua de mar, per a que es puguin definir com a centres de talassoteràpia cal que ofereixein uns serveis de salut associats als elements inherents en el medi marí. A tall d'exemple, aquests en són alguns:

Hidroteràpia

Els efectes mecànics incorporats a les piscines-dolls, hidrojets... , augmenten' els beneficis que comporta l'aigua de mar.

Hidrocinesiteràpia Si la realització d'exercicis en una pisciha convencional resulta molt positiva per causa de la manca de gravetat i la reducció del pes corporal, quan es tracta d'aigua salada aquesta característica augmenta. Així, una persona que pesa 80 kg té un pes relatiu de 20 Kg dins una piscina d'aigua dolça i de 8 Kg en aigua salada.

El iode és un dels minerals de l'aigua de mar que el nostre Organisme pot absorbir, i és molt positiu pel seu gran poder desifectant

feccioses i està molt indicat en casos de desmineralització, de problemes ossis, vasculars, nerviosos, respiratoris i d'hipertensió . La llista pel que fa a la composició fisicoquímica de l'aigua de mar podria ser molt més extensa. Tot i així, hi ha altres factors sense els quals aquesta riquesa de l'aigua marina res-

ra, la co mposició de l'aigua del mar

taria minvada.

Mediterrani fa que les seves propietats esdevi nguin sedatives, mentre

Factors tèrmics i mecànics

que les de l'Atlàntic són tonificants. Submergir-se en el mar sempre

Una font de minerals

produeix una primera sensació de fred que provoca una vasoconstruc-

Aplicació de Fangs

Aprofitar tots els elements del medi marí és una de les fites de la talassoteràpia. Un d'aquests recursos són els fangs, que tenen un gran poder . , desintoxicant i que s'apliquen damunt el cos de manera directa o mitjançant gases.

En la composició química de l'ai-

ció perifèrica generalitzada . AI cap

gua de mar s'han arribat a comptabi-

de poc temps, però, aquest fred es

litzar fins a 92 elements simples, en-

compensa amb mecanismes termo-

tre els quals cal destacar els princi-

reguladors, augmenta la freqüència

pals minerals que el nostre organis-

dels moviments respiratoris i la fre-

me -mitj ançant un procés anomenat

qüència cardíaca al mateix temps

osmosi- és capaç d'absorbir: el iode,

que el sistema nerviós s'estimula i

un dels més importants, ja que té un

tonifica, tot originant una sensació

gran poder desinfectant; el magnesi,

de benestar.

que potencïa el sistema immunitari i

En els centres de talassoteràpia,

que va a parar als músculs i teixits

aquests efectes s'aconsegueixen grà-

nerviosos; el potassi i el sodi, respon-

cies als banys de contrast, però ja si-

sables de regular la quantitat d'aigua

gui en un centre o a la platja el que '

de les cèl-Iules i els teixits; el sofre,

Aplicació d'A1gut;s

molt eficaç contra el reumatisme, ja

Les algues contenen gran quantitat de iode, un dels minerals que intervenen més activament en l'intercanvi de substàncies. Tenen propietats antibiòtiques i depuratives, i a més nodreixen i suavitzen la pell.

que enforteix els ossos i els tendons; el calci, que també intervé en la conservació i constitució dels ossos, en la coagulació sanguínia i el sistema nerviós, i el silici, que resulta un excel·lent preventiu de malalties in-

TOT CLAROR

La gran quantitat de nutrients de lbigua de mar és la que la distingeix de l'aigua clorada o de la de riu

_____________________________________ Iteportat~ El medi marí és susceptible de convertir-se en una de les fonts més importants dels fàrmacs naturals del futur no és reco manabl e és el qu e s'a no mena "sego n ca lfred": és a dir, qu an tenim fred i tremolem és se nya l qu e hi portem massa temps i qu e el meca ni sme term oregular ja no respon de man era beneficiosa. Un segon factor és el mecà ni c, produït per un a acc ió de co mpressió i pressió afavo rit pel massatge de ' les onades o, en el seu defecte, per efectes incorporats a les pi sci nes.

Bressol dels fàrmacs del futur No és aventurat afirmar que molts dels fàrmacs del futur naixe ran del medi marí. La seva riqu esa és tan notable que, actualment, molts científics i empreses del sector ce ntren les seves investigacions en el mar per tal de trobar-hi components susce ptibl es de derivar en medicaments. El verí qu e desprenen alguns animals marins podria combatre inflamacions o tumors i -ja s'ha demostrat que alguns tipus d'algues del Carib són capaces de cicatrit-

zar ferides i de reduir la inflamació.

Espanya es posa les piles amb la Talassoterapia Tot i no tenir tanta tracUció com França o Alemanya, Espanya s'està convertint en un dels països capdavanters en la talassoteràpia. Els dos primers centres van néixer el 1965, tot i que aleshores la talassoteràpia s'entenia només com a tractament per a la rehabilitació funcional. El fet que el centre pioner fos l'Hospital Puerta de Hierro ho demostra. El egon centre va ser inaugurat a Benicàssim (Castelló). Precisament a Castelló (Oropesa del Mar) s'inaugurarà d'aquí a uns mesos el centre de talassoteràpia més gran d'Europa, el complex Marina d'Or (a la foto), que amb 40.000 metres quadrats tindrà piscines d'aigua de mar, un centre mèdic especialitzat, un hotel de cinc estrelles i un aparthotel. Fins a la seva inauguració, el rècord quant a superfície el té el centre de Gran Canària, amb 7.000 metres quadrats. A Andalusia, sobretot a Màlaga, els centres de talassoteràpia existeixen gràcies a complexos hotelers, l'Hotel Melià i l'Hotel Byblos Andaluz, que aprofiten la seva proximitat a la Costa del Sol per oferir piscines amb aigua de mar i tractaments de salut relacionats amb el medi marí. El mateix succeeix a Múrcia amb el centre hoteler Sol y Mar, i a Mallorca amb l'Eurotel Golf Punta Rotja. Però, a banda dels centres situats a la vora del Mediterrani, també en trobem a la Costa Cantàbrica espanyola, en concret al País Basc. La Perla, situat a la famosa Playa de.la Concha de Sant Sebastià, és el més conegut i prestigiós. A Catalunya, tot i la proliferació de balnearis, e l primer centre de talassoteràpia serà el Poliesportiu Marítim que en poc temps deixarà de ser únic ja que hi ha alguns projectes en marxa a les platges del Vendrell.

Els romans van ser els que van explotar de manera més racional els manantia1s, amb la construcció meticulosa de grans insta1-1acions

L'esperança és tanta qu e fins i tot l'Organització Nacional de Cecs Espanyola (ONCE) s'ha posat en co ntacte amb una de les empreses que més vies

La tasca no és fàcil, per dues raons principals: d'una band a, el 80% dels rec ursos marin s es troben encara se nse ex pl ota r; de l'altra, l'abocament de res idus tòxics al mar, juntament amb l'esca lfament progressiu de la terra, no prepara un futur massa sa lud ab le per al medi marí. Serà difícil trobar possibles remeis en ll ocs

ha obert en aquest camp (Ph arma Mar)

on, si segueix la degradació, no arri-

per tal d'investigar possibles solucions de la retinopatia di abètica.

barem a co nèixe r mai la riqu esa qu e co ntenen.

CENTRO DE SALUO Y ESTÉTICA

NATURESTIETIC Centro especializado en el cuidado de la salud y la imagen Naturopatía Homeopatia Reflexologia Flores de bach Auriculopuntura

Ouiromasaje Cyriax Dietética y nutrición , I nfiltraciones Podologia

Tratamientos Facia les y corpora les Depilación Manicura/Pedicura Drenaje limfatico

Tratamiento de contracturas y esguinces musculares, transtornos de obesidad, cardiopatías, triglicéridos, tratamientos faciales y corporales, limpiezas de cutis, dietas personalizadas, podología, depilación masculina y femenina ... OFERTA ESPECIAL

10% DE DESCUENTO

TODO NUESTRO PERSONAL ES

LlCENCIADO Y DIPLOMADO

SOCIOS FUNDACiÓ CLAROR

25% DE DESCUENTO EN LA PRIMERA VISITA

Castillejos, 265, entlo.6a D Tel. 93 4362844 (horas concertadas)

SAGRADA FAMíLIA

Provença, 463 08015 • Barcelona Tel. 901 I 7 I 5 11

Globalitz----

alització?

Com fer un món millor? Des de fa mesos, 'globalització' i 'antiglobalització' són mots que sentim a dir i que omplen les planes dels diaris. Sovint relacionem aquestes dues parau les amb aldarulls i incidents i desconeixem quins són els motius concrets que han portat a la creació de plataformes i a la convocatòria de protestes

costos es redu eixen (un produeix per a dos) i les vendes es dupliquen, però les economies dels diferents països tenen més relació i més dependència les unes de les altres.

Una mica d'història

D.G. Globalització? Antiglobalització? Tot i tractar-se de mots que avui dia són en boca de tothom i que estan afectant l'economia mundial, resulta molt difícil trobar poques paraules que els puguin definir. En els darrers anys han augmentat espectacularment les relacions econòmiques entre els diferents països. Les empreses, per incrementar els beneficis, busquen una major sortida per als seus productes en els mercats d'altres estats; quan més gran sigui la producció, més elevats seran els guanys. D'acord amb aquesta filosofia, l'empresa d'un país s'implanta en una altra nació per poder disposar d'una xarxa de distribució major. La implantació és

possible de diverses maneres, enca ra que les dues més freqüents són: . Creant, des de zero, una nova infraestructura en el nou mercat: instal·lacions noves, plantes de producció noves i contractació de personal autòcton per tal de fer-se un lloc en la distribució. . Comprant o participant econòmicament en una empresa del mateix

Des de l'a ntiguitat, els pobles han provat de conquerir les ciutats veïnes per in crementar el volum de negoci apoderant-se de nous mercats. L'arribada de Colom a Amèrica o la colonització d'Àfrica a finals del segle XIX, han estat els primers exemples de "globalització" .

ram al país en qüestió, que ja disposa d'instal·lacions, de personal i d'una cartera de clients.

Els temps han canviat i avui dia els nous mercats, per regla general, no es conquereixen amb guerres sinó amb cimeres i acords entre països. L'aparició d'entitats que regulen l'economia

Aquesta segona opció és la de més èxit, darrerament. Per això tantes fusions entre companyies, per compartir despeses i ocupar un espai més

mundia.1 es produeix després de la Segona Guerra Mundial, amb el naixement del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial com a encarregats

ampli en el mercat. Els beneficis s'incrementen notablement perquè els

de la reconstrucció i la recuperació econòmica d' Europa.

TOT CLAROR

_ Societat El món globalitzat • La FAO estima que durant el 1999 més de 30 milions de persones (cinc vegades la població de Catalunya) van morir de gana. L'any 1990 hi havia 822 milions de persones greument afectades per la fam. L'any 1998 n'eren 828 milions, tot i que la FAO considera que el nostre planeta podria proporcionar aliment a més del doble de la població mundial actual.

• Cada dia hi ha més diferències entre rics i pobres. Les 475 persones més riques del món tenen tants diners com la meitat de la humanitat. Des de 1990, 1.200 milions de persones viuen amb menys de 180 pessetes diàries i 2.800 milions de persones, amb menys de 380. • En els darrers 50 anys, l'economia mundial s'ha duplicat sis vegades, la qual cosa equivaldria a un augment dels ingressos de 5.400 bilions de pessetes. Els països que menys traves posen al comerç són, a més, els que creixen més ràpidament. • Les deu companyies més importants de telecomunicacions controlen el 86% GleI mercat mundia.l. Els deu productors de pesticides dominen el 85% del mercat i els deu principals fabricants d'ordinadors contFolen el' 70% de la pr<?ducció del món.

En els darrers anys han augmentat espectacularment les relacions econòmiques entre els diferents països.

nive ll s de benestar cada vegada més elevats gràc ies a m es ures eco nòm iques favo rables a l'agressivitat comercial, la flex ibil itat i la productivitat. Els partida ris del nou model, però, adverte ixe n q ue ca l un període d'ada pta ~

A més, en aquest últim període els

ció. Potser l'obertura de les fronte res

mitjans de co municació han j ugat un

ge nera rà atur, però l'i ncrement de ls be-

paper molt destacat per dos moti us. Per

neficis ge nerarà noves necessitats i

una banda, el na ixement de la te levi-

notls ll ocs de treba ll en un f ut ur im-

sió, d'Intern et i de les noves tecnologi-

med iat.

es ens ha apropat la realitat d'altres pa-

Neguen que l'increment del comerç

ïsos que abans semblaven molt distants.

i de la prod ucció comporti més conta -

Les gran multi nacionals, d'altra ba nda,

minació i una major degradació del med i

han pogut fer arri ba r el seu missatge a

ambi ent perq uè molts països en vies

tots els racons del món gràcies a la in-

de dese nvo lupament ja estan f renant

tern aciona lització de ls mitjans.

la pol·lució amb polítiques ecològiques.

La globalització és bona o dolenta?

zació argumenten que la globalització

Finalment, els partidaris de la globa litpermet l'accés a la informació i a la cultura d'arreu del món. Totes dues opcions són defensab les, sego ns q uina sigui la ideologia de cada

Posicionaments en contra

lector. Els partidaris del neoliberali sme co nside ren qu e la globa li tzac ió se rà

Els d etractors, agru pats en els mo-

positiva per a l'econo mia mund ial per-

v im ents ant iglo bali tzac ió, ex igeixe n

què com portarà la creació de llocs de

una societat més ju sta, el co nt rol del

treball allà on avui dia regna la pobre-

liberalisme eco nòmic i d el pod er de

sa i l'atur. Els seus detractors, en can-

les mult in acio nals, la d emocratització

vi, assegure n qu e amb aquest mod el

de les institucio ns eco nòmiqu es mun-

el món està en mans d ' uns quants que

dials com el BM o l' FMI i la distribu ció

no més vetllen pels se us interessos.

de la riqu esa. En aquest sent it, un a de les seves princi pals reivindi cac ions és

Posicionaments a favor

la condonació de l Deute Exte rn. Consideren qu e les xifres milionàri es que

El s d efe nsors d 'aqu est no u o rd re Su ccesivame nt, els països colo nit-

que, a poc a poc, han anat accedi nt a

els països pobres deuen als ri cs estan

econòmic consideren que el lliure co-

asfi xiant l'eco no mi a d el Tercer M ó n i

merç és un aliat dels treballadors, per-

denun cien qu e les grans multin acio-

zats van aco nseguint la ind ependè n-

qu è genera riqu esa i, si cada país pot

nals s'aprof iten d 'aqu esta sit uaci ó de

cia i, un co p lliures, s'adonen de la

comerciar en lli bertat, l'economia mun-

misè ria per practicar l'explotació labo-

de pendència eco nò mica respecte del

dial creixerà. Donar llum verd a al co-

ral en aqu ests estats i reduir així els

p aís

qed icave n

merç intern acional significa increm en-

costos de prod ucció. De tots és cone-

bàs ica ment al monocultiu i tot l'excés

ta r l'acti vitat co mercial (el mercat és

guda la polèmi ca que envolta des de

colo ni tzado r (es

de producció es d estinava al país colo-

molt més ampli) i, per ta nt, crear més

fa anys algunes empreses, co m Gap o

nitza d o r). D eso rga ni tza ts, es ve uen

llocs de treball amb la consegüent re-

Nike, per les precàri es condicio ns la

obligats a demanar crèd its per subsis-

du cció de ls índ exs d e po bresa. Ai xí,

t ir, i és així co m neix el Tercer M ón i

doncs, l'augment de la renda per càpita

el D eute Exte rn .

ta mbé co mpo rtarà l' in crement d e la

A la dècada dels 90, la desintegra-

demanda :Ies fa mílies que abans eren

ció de l'URSS i la ca iguda del Mur de

pobres ara t indran més diners per po-

Berlín han d ei xa~ la via lliu re a la ideo-

der consumir més.

logia liberal amb els Estats U nits co m a màx i m represe nta nt.

TOT CLAROR

Com a exe mple trobe m els països as iàti cs en vi es de d ese nvo lupam ent

Els pro-globalització consideren que el lliure comerç és un aliat dels treballadors, perquè l'economia creixerà

Societat Els moviments antig1obalització exigeixen l'abolició del Deute Extern i controlar el poder de les multinacionals

borals dels indonesis que fa briqu en, a preu de saldo, productes qu e al merca t occ id e nta l es ve nen a p reus desorbitants. A més, defensen una eco nomia basada en la igualtat i reb utge n qu e els arguments eco nòmi cs preva leix in dava nt la ju stícia o la democràcia en la co nstrucció del nou món. Afirm en que

joc. Les seves prin ci pals crítiqu es só n

la gran massa mundi al de població no

per al G-B, la ci mera dels vui t països

pot se r vista co m un a gra n massa de

més ind ustri alitza ts del món. No po-

co nsumid ors. També expliquen que les grans com-

den acceptar que vui t persones decideixin el futur de la hum anitat asse-

panyies, a la recerca de més benefi cis,

guts en una taula. Volen que aquestes

no es preocupen d'invertir a favo r del

cimeres s'obrin a la parti cipació de tot-

medi ambi ent i que els és més rendi-

hom, a la democràcia.

bl e contaminar. I en el terreny ecolò-

M ostra d'aqu esta voluntat demòcra-

gic, les empreses dedicades a l'alimen-

ta ho és el fet qu e aqu est moviment

tació pretenen exprimir els animals i la

no té líders ni jerarqui es; els seus inte-

natura de tal manera que s'ha arribat a

grants prenen les decisions en assem-

malalti es com la de les vaqu es boges .

blees i procuren que ningú aca pari ca p

Asseguren qu e és el res ultat de voler

mena de protagonisme.

fer negoci a qualsevol preu.

Les seves accions de pro testa estan cada vegada més mediati tzades, sobre-

litzaci ó suposa la desapari ció de la iden-

tot després dels incidents ocorreguts a

B a Gènova. La im atge de la mort d ' un

titat dels pobl es i de les seves cultu-

Seattle a fin als del 1999.

Des d 'a les-

jove itali à de 23 anys va do nar la vo l-

Què volen els antiglobalitzadors? Els moviments antiglobalitzaci ó re-

ho res, moltes d 'aqu estes manifest aci-

ta al mó n, jun ta ment amb les foto -

ons acaben amb aldarull s a pesa r que

grafi es en qu è un altre jove, carabin-

nieri, pres pel pànic, desenfundava la

imm e nsa

maj o ri a

d e . grup s

antiglobalització reiteren qu e les seves

pi sto la i li di sparava un tret al ca p .

protestes só n pacífiqu es. No més un a

Aqu est darrer epi sodi ha fet refl ex io-

coneixen que el fenòm en de la globa-

min o ri a, agrupada sota el movim ent

nar els movim ent anti globalització j a

Jització és inevitable, tot i que assegu-

anarqui sta Bloc Negre, és partid àri a de

qu e els incid ents resten tot el prota-

ren que aquest fenomen pot suposar

la vi olència al carrer.

go ni sme a les seves pro postes i ini ci-

un gran benefici per al conjunt de la

Per un a altra band a, també ha dei-

humanitat si es canvien les regles del

xat empremta la darrera reuni ó del G-

(.."foR;&ftl..

ft·

GRAN VARlEDAD CERVUAS DE

~'llSlR.-TA?~

IMPORTACION

MENU DIARIO: De ¡unes a viernes . . .975 Ptas. Sóbados .. . . . . . . 1.200 Ptas. Domingos ... . , . . 1.300 Ptas.

ESPECIALlDADES: • Tapas va riada s - En~aladas • Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesas Y mucho mas a la disposición del diente •••

Av. Gaudi, 11

L'any 2002 l'Estat espanyol assumirà la presidència de torn de la Unió Europea i, aquest fet, l'obliga rà a celebrar d iverses cimeres a ciutats com Barce lona, Madrid o Sevilla. El govern central tem que, durant aquestes trobades de repercussió internacional, les p lataformes antigloba lització organitzin actes de protesta que acabin en aldarulls. Abans d'accedir a la presidè ncia, l'Executiu pretén qu e e l govern dels Quinze debati sobre la polèmi ca e ntorn a la g lo ba lització. Madrid creu necessari el diàleg amb les ONG que vulguin iden tificar-se com a inte rlocutores de l moviment anti-globalització. Es pan ya vol qu e aq uestes entitats es d esmarquin dels episodis de violència i que reconeguin que q ualsevo l govern escollit democràticament té legitimitat per prendre d ecisio ns.

Per acabar, denuncien que la globa-

res, ja que no es compta amb elles.

El govern espanyol pren mesures

Tel. 93 435 43 83

ati ves a l'h o ra qu e des presti gie n el co l·l ectiu .

Bar e Restaurant • Brasería T'agradaria Conèixer... &f¿~

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA M E NJAR B É ... REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_ Lleure i Cm ==,. W¡= 1f:..=t: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ INTERNET

LLIBRES

COM UNA BARCA AL MIG DE L'ESTANY La guia per als nens http://Www.onanern.cOfi1

Aq uesta web ens ofere ix una llarga lli sta de suggeriments per al temps d'oci del s nens, però també inclou apartats de consulta com ara pediatria, psquiatria, psicologia o nutrició. En aquesta adreça també podreu trobar lli stats complets -amb adreces i telèfons- de diverses associacio ns, entitats i ONG relacionades amb els més petits. Per estar al corren t de tots els ac tes i les promocions cal fer-se'n soci.

Tot sobre el ·TeJl1ple www.sagradafarnilia.org

Ad reça electrònica del Temple de la Sag rada Família, amb un di sseny espectacu lar, on podeu trobar des de detalls sobre la història d'aquesta obra arquitectònia d'Antoni Gaudí fins a atractius salvapantalles per al vostre ordinador. També hi podeu efectua r do natius per a la corrstrucció del Temple o adq uirir records d'un dels símbols més famosos de Catal unya.

LES MEVES CANÇONS PERETAPIAS 2001 El cantautor Pere Tapias sempre ha estat una rara avis dins del món de la música cantada en català. Tapias va posar un punt d 'ironia iconoclasta sense parangó en la música que es feia a principis dels vuitanta i ara, en aquest disc, ha recuperat bona part de les cançons que el van fer popular.

TU ENTRENADOR PERSONAL ,

EL PA DE CADA DIA MOHAMED XUKRI ED ICIONS BROMERA En un món dominat per la violè ncia, la prostitució, la droga, la por i l'opress ió, el narrador haurà de lluitar cada dia per guanyar - se e l pa, encara que per aconseguir-lo hag i de regirar entre les escombraries del s barris on viuen els europeus, més riques que no les dels marroquins. El pa de cada dia és una novel·la autobiogràfica crua i co lpidora, que va e"star censurada per les autoritats del país de l'autor.

ANTONI COLL EDICIONS PROA

FERNANDO SARTORIUS ED. MARTÍNEZ ROCA

Una nove l·la d'amor i de guerra protagonitzada per una camperola urgellenca i un jove irlandès durant la Guerra Civil Espanyola. Tot i tractar-se d'una ficc ió narrat iva, la novel·la s'emma rca en un s fets reals com la vida dels presoners al camp de treball dels Omelis de Na Gaia, la batalla del cap de pont de Balaguer o l'explosió del polvorí del castell del Remei . Coll teixeix una història amb l'èpica tràgica dels anys tre nta.

Aquest llibre ofereix un mètode eficaç perquè et puguis sentir a gust amb e l propi cos. Fernando Sartori us, especia lista en fitness i en nutrició, exposa alguns dels seus millors conse ll s perquè el lector no es desmotivi en la pràctica de l'exerc ici i no decaiguin les ganes de millorar i progressar en l'esport. Sartorius parla des d'un a ll arga experiència en la preparació física de molts esportistes, així com de famosos de Hollywood.

MAs PLATÓNY MENOS PROZAC

MANUAL D'INSTRUCCIONS PER A ESTIMAR LA IRENE

LA MAR NO ESTÀ MAI SOLA

LOU MARINOFF EDICIONES B Aquest llibre s'inspira en els més grans filòsofs i filosofies de la història del món per ensenyar a abordar els aspectes més importants de la vida com la manera de portar les relacions amoroses, de viure amb ètica, de preparar-se per morir, per a un canv i professional i trobar sentit a l'existència. Aquest llibre pot ajudar a viure en plen itud.

CARLOS MOSTEIRO ED. LA GALERA / TÀNDEM

ROBERT SALADRIGAS EDICIONS PROA

És una hi stòri a d ' ini c iac ió en l'amor i en el dolor d'una noia de catorze anys, la Irene, que a més a més acaba de fer un descobriment terrible so bre e ll a mate ixa. Aquests dos fets, el descobriment i l'amor . no correspost per Arturito Campos, seran els fe ts determinants del seu estat d' abatiment.

Jens Nysted és un escriptor que ha estat mari ner, pare de família, amant apass ionat. .. Ara, però, no és sinó un espectre de sí mateix, postrat per la malaltia en el llit d' una clínica privada de Barcelona. Conscient que ja només l' espera la mort, Nysted aprofita els seus últims dies per fer un repàs de la seva accidentada vida. Una lúcida reflexió sobre la condició humana.

PRÓX/MA PARADA: ESPERANZA

NUNCA EL TlEMPO ESPERO/DO

MANUCHAO 2001

MANOLO GARcíA 2001

Manu Chao ens torna a sorprendre amb aquest nou disc en què ens parla de l'esperança. Cartista més compromès amb els seus ideals i antic líder dels mítics Mano Negra també dedica algunes cançons d'aquest àlbum a les persones que viuen més marginades.

El darrer àlbum d'una de les meitats d'EI Último de la Fila s'ha consolidat com un dels èxits discogràfics d'aquest any. Manolo García, en el seu segon treball en solitari, mostra el millor d'ell mateix al llarg de tretze cançons, inclosa alguna marcianada de les que tant li agraden.

REVEAL REM 2001 Després del seu fracàs amb l'àlbum

Up, que semblava el punt i final en ia carrera d'un dels grups amb més història del rock, els REM han tornat amb força a dalt dels escenaris. Ho han fet amb ganes, ja que les cançons d'aquest nou treball estan plenes de ritme i de contingut.

lcure i Cultura CULTURA POPULAR

MERCÈ 2001 : LA TRACA FINAL DE LES FESTES MAJORS

TALASSOTERÀPIA 29 de setembre Inauguraci6 del Poliesportiu iv.Ilml lm, el nou ce ntre gestio nat per la Fundació Claror i primer centre de ta lassoteràpia

de Catalunya. Passeig Manu m, 33-35 Més infonnaci6: 93 224 04 40

El Piromusical serà, un any més, l'estrella El dia 24 de setembre cele-

d e la Ba nda Muni cipa l, el

brarem la d iada de la M ercè i

concurs de castells i d 'escul-

aquest serà el dia escolli t per al

tures de sorra o la cursa atlèti -

famós Pi romusical que, un any

ca de la M ercè.

ESPORTS

GOLF A LA PLATJA 29 I 30 de sete mbre I Open de Golf a la platja de Barcelo na. Col' labora el Poliesportiu Manl im. Obert a tothom. Passeig Manum, 33-35.

més, se celebrarà a les fonts de

Les ONG, protagonistes

M ontjuïc. Així, el Piromusical significarà la traca fin al per a ci nc dies de festa grossa.

Un any més, el centre de la ci utat acollirà la VI M ostra

Un llarg nombre d'actes

d 'Associacions de la M ercè. SOLIDARITAT 18 de novembre I Cursa Solidària de Sarrià-Sa nt Ge rvasi Organitza: Nou Can Canllleu Plaça Major de Sarrià Més infonnaci6: pàgina 36

En aquesta edició, amb moDurant totes les ni ts d e la

tiu de l'Any Internacional del

M ercè hi haurà espectacl e i

Voluntari at, seran protagonis-

d iversió a les pl atges d e la

tes totes aquelles entitats que,

Barceloneta, on els millors tèc-

basant la seva tasca en objec-

nics del foc mostraran les se-

es de foc del nostre imagi nari

tius cívics i solidari s, potenci-

ATLETISME 11 de n ovembre 52è Trofe u Inte rnacio na l 'C iuta t

ves habili tats.

als carrers més significatiu s de

ïn la participació de persones

Av. Rius i Taulet, 1

Les festes s' iniciaran el dia

la ciutat. I el dia 24, al matí,

voluntàri es en diversos pro-

20 a la tard a, amb el tradi cio-

tindrà lloc la missa celebrada

jectes ciutadans.

nal pregó al Saló de Cent. L'en-

a la Basílica de la M ercè, pre-

Fin alm ent, ca l reco rd ar

demà hi haurà l' habitual cer-

sidid a per l 'a rqu ebi sbe d e

que l'Institut de' Cultura con-

cavil a amb gega nts, ball d e

Barce lo na

vocarà el concurs FOTOMER-

bastons i castellers pels carrers

Carl es.

Ri ca rd

M ari a

Barcelona d'Atletisme!

NATURA 20 d'octubre Festa cie la Natura O rgan itzen: Nou Can Cara lleu 1 Centre Excu rsionista de Catalunya i Federació

Catalana de l'Esplai Més infonnaci6: pàgina 36

CÈ 2001 que, en la línia de les

TRIATLÓ 6 d'octubre Trofeu Ciutat de Barcelona cie Triatl6 Organitza: Fecleraci6 Catalana de Triatl6 Més infonnaci6: 93 419 92 94

del centre de la ciutat. El diu-

Entre altres activitats, tam-

menge dia 23 serà el torn del

bé podreu trobar-hi el ja fa-

hi hagi una constància docu-

correfoc, una delirant invasió

m ós ca rrousse l hípi c d e la

mental històri ca de la festa als

»de dracs, dimonis i altres bèsti-

Guàrdi a Urbana, els concerts

arxius de la ciutat.

edicions ante riors, pretén que

EXCURSIONISME 28 d'octubre Xl Curs.~ i Caminada Popular a Collserola Organitza: Club Excursionista de' Cat. Més infonnaci6: 93 315 23 11

CINEMA

FINAL FANTASY

PUEOES CONTAR CONMIGO

DIR.: HIRONOBU SAKAGUCHI DIR : KENNETH LONERGAN És la primera vegada que una empresa dedicada a la creació de videoJocs s'introdueix en el món del cinema, després de deu jocs publicats, per entrar en una nova dimensió en què la fantasia es converteix en realitat. També és el primer film amb actors virtuals.

Aquesta producció independent nord-americana explica els problemes quotidians d'una mare soltera atrapada entre el seu últim company Oon Tenney), el seu cap (Matthew Broderick) i el seu germà autodestructiu (Mark Ruffalo).

INTEL/GENC/AARTIFICIAL

SHREK

DIR .: STEVEN SPIELBERG

DIR .: VICTORIA JENSON ANDREW ADAMSON

Spielberg torna a la direcció amb una pel ' Hcula en què pretén retre homenatge a Stanley Kubrick. El protagonista és el jove actor Haley Joel Osment, el qual encarna un robot ple de sentiments i programat per ser el fill perfecte. Un projecte en què Kubrick havia treballat des del 1969.

El món del cinema té, des d'ara, un heroi completament diferent als que havíem conegut. Shreck és la història contrària als contes de fades en què el protagonista és bonic i valent. Aquest és lleig i covard però això no li impe dirà convertir-se també en heroi.

ra,-,Lleure i Cul=--:.tu...::c:..::.... : _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ ___._------

I~~~

InstaHació 'Vanitas' Els artistes crearan una similitud entre les obres artístiq ues i els espais urbans, a mb els se us correspon e nts cicles de naixement, esplendor, enve lliment i mort. L'i ndret esco lli t serà l'a nti c recinte del Parc d'Atraccions de Montjuïc. De 1'1 d'octubre al 31 de dese mbre '600 anys de l'Hospital de Sant Pau L'exposició commemora el 600 an iversari de la creació d'u na institució social i cultural molt important per Barcelona, estretament lligada a la seva història i a la del conjunt del país. L'Hospital ha funcionat de manera ininterrompuda fins als nostres dies, la qual cosa el fa excepcional dins del context occidental. S'emmarca dins dels actes del 99è anive rsa ri de la mort de Jacint Ve rdaguer. Es podrà veure al Saló del Tin ell (Muse u d'història de la Ciutat) . Del 15 de novembre allS de febrer

La Guerra Civil espanyola al MNAC Aq uesta exposició fotografica pretén donar una visió gràfica dels esdeveni ments vistos des de l'a portac ió a la hi stò ria fotogràfica.Museu Nacion al d'Art de Catalunya. Del 10 d'octubre al 13 de gener.

ESCENA 'The full monty' a Barcelona

'The Full Monty ', la pel·lícul a més popu lar dels últims 5 a nys, co ntinu a donant gue rra. Fox, la productora del film , ,<"a ente ndre que aque lla pel'lícula sobre ci nc aturats qu e es llance n al negoci de l'estriptis per guanyarse les ga rrofes es podia convertir e n una peça de teatre musical igualment atractiva per a tota me na de públics. El Teatre Novedades de Barcelona acollirà l'estrena e urop ea de The Full Monty e l mes d 'octubre qu e ve, ja que a Londres no a rribarà fins a l'abril de l 2002 . Mario Gas dirigirà aqu esta versió de la co mèdia, que es veurà en caste ll à.

El volum de fe ina que arrossega Th e Full Monty h a servit per engegar la productora Full Teatre, que ja té previstes du es obres més per a la temporada vinent. La prime ra d'e lles, la comè-

dia de la irlandesa Marie Jones Amb pedres a les butxaques , que també s'estrenarà a l'octubre al Teatre neu. Àlex Casanovas i Fermí Fernandez donaran vida a quinze pe rsonatges cadascun, ja que interpreten dos extres

d ' un a pel 'lícula qu e es filma al co mtat de Kerry. Novetats al TNC

Un altre dels grans muntatges previstos per al mes d'octubre als escenaris barcelonins és 'La dama enamorada', que s'estrenarà a l Teatre Nacio na l de Catalunya sota la direcció de Rafe l Duran. L'espectacle co mptarà amb actors de la talla de Lurdes Barba, Pepo Blasco, Carme Elias o Montse Esteve. L'o bra, que en el seu moment va suposar un decidit inte nt de r ~ novac ió dramàti ca, presenta l'amor de la matrona per l'adolescent, un dels aspectes eterns i dolorosos de l'a mor.

"GLOBALITZACIÓ I DEMOCRÀCIA: SÓN INCOMPATIBLES?" 16 D'OCTUBRE · 19.30H El Fòrum Claror inicia la temporada amb un debat sobre la relació entre els governs, la ciutadania i els grans organismes internacionals. Ja ha confirmat l'assistència com a ponent Joaquín Estefania, autor del llíbre "Contra el pensamiento única" (vegeu pg.39).

"L'ISLAM PLURAL" CICLE DE CONFERÈNCIES, DE L'I D'OCTUBRE AL 31 DE DESEMBRE. INSTITUT CATALÀ DE LA MEDITERRÀNIA Curs internacional que comptarà amb la participació d' importants noms de la islamologia, els quals aportara n vi s ions plu rals de l' islam. Així mateix, s'analitzarà el desenvolupament de l'islam en els diferents països europeus.

"MÓN I EXPERIÈNCIES" DEL 8 AL 10 D'OCTUBRE DE 17 A 21H. CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA Se celebraran tres sessions de debats, en els quals participaran 3 ponents sobre els temes següents: Globalització i diversitat cultural, la Creació literària i artística i la Immigració i la imatge de l'altre.

REVISTES

ECOSISTEMA S Una revista d 'ecologia i medi ambien t caracteritzada per la qualitat, varietat, actu alitat i solvència dels seus continguts. Es tracta d' un mitjà de comunicació útil per a professionals de diferents disciplines i per a totes aquelles persones preocupades per les qüestions ambientals.

________________ L 1eure i PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba 9 ciclistes espanyols que han participat en el darrer Tour de França

Un magnífic II pac k Claror ll format pe r motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

S E R A K E S

El concurs del passat número el va guanyar . ..

L'EsPORTIU CLAROR

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a Revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Fam ília, Marítim o Nou Can Caralleu .

r-----------------------. Cognoms

Adreça

Telèfon _ _ _ _ _ _ _ __

Ciutat _ __ __ _ _ __ _ __ _ Eda'-'.t_ _ _ __ _ _ _ __ Què penses de la revisto Tot Claror? 1. Què és èl que més t'ha agradat d'aquest número?

2. l què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? . 5. Què creus que li falta, a la revista? 6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre 1'1 i el lO?

L _______________ ________

•• Servei d'hosteleria en general per a:

A L

S O

E O N

I K H L D S N A J O E L L E S O R L OMN A T F S E R E N A Z I A B H D E L G A A D E P M A N e E B O

A S R

ABONADA DE

Nom

G U E V

R L T S E I

YOLANDA NIETO

\tI

E S A S T R E T T E R A I

C ultura

I I I I I I I I I I I I I I I

E D L A G

TEST

Demostra la teva cultura esportiva 1.

2. 3.

4. 5. 6.

Per quin equip ha fitxat LA. Paraíso? En quina c iu tat se ce lebraran les O li mpíades 2008? En quina ciutat s'ha ce lebrat e l Mundial de Natació? Quin és el nom del jugador més alt de l'NBA en actiu , a mb 2,31 metres? Quin tennista ha estat el darrer guanyador de Wimbledon? Quin és el nom de l' en trenador de la Selecció Espanyo la de Bàsquet? U(>OJq Ulrf (9 'O ! ¡\~S !lm A I' D (ç 'uus'JJI\W a~.I o~Q

(17 'l'DIOIl)(l1d (E ' UP1ad (z 'cs-;)u1Ud ( I :S~ll Sod s;)ll

.................................

800ptas.

Col.legiats Residències Empreses Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. HOSTESA'"

Aq uesta oferta nom és és vàlida fins al 31 d'octu bre de 2001 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Familia presentant aquest cupó en el moment de fer la teva comanda. F

Guia de Serveis i Compres

. 15%

BICICLOT • La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

• Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de Ia i 2a mà, accessoris Marítim:sota P.Marítim. Tel. 932219778 Clot: St.Joan de Malta,1 Tel. 933077475

(¿f ~~~~[3~ i J"~ XANA MODA INTIMA • Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona

PASTISSERIA ruSTER • Una dolça especiali tat de crocant i xoco lata · • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

AM INFORMATICA

• Assortiment de tapes • Ambient agraclable

Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/Profesores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Premium 15.995 Ptas

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

D'ê[iJI~', _ CAFE CRYKET BAR

SoIfeig-Piano-Guitarra-Violí-Nens i adu lts • Exàmens al conservatori Sicilia,360-362 3r 2a Tel. 93 207 21 67 08025 Barcelona Mòvil 617 22 88 42

• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei cie fax. • La teva botiga. Obert di ssabtes tarda. Rosselló, 384 Tel. i Fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito-olga@teleline.es

BAR RESTAURANT LA. PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aqu.í ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

BARRIBElRA • Entrepans, tapes i vins ga llecs

Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

LA. YAYA.A MELIA

INVERTER • Fabricamos, distribuimos y mantenemos sistemas de alimentación ininternunpida. • Seguridad para su informatica. Aragón, 517 ¡O. 08013 BCN Tel. 93 265 6676 . Fax. 93 265 53 03 Inverter@ctv.eslwww.inverter.es

,, 1~'i~i~~I:¡

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24PCs-19"-ADSL512k-SomosL33T

• Ferreteria professio nal i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei clel barri • Ofertes noves cacla mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i ~ax 93 436 66 56

EspaRTS ' • Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-PolosCanguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fam.íIia

CENTRE

CLARÍNIA

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

EDIFESA- CpFAC

Còrsega, 511. Rosselló, 396

• La cuina del bacallà

6f ~ ~ iJ ¡J:j i ~ iJ '1 .-

• Mil detalls per a tu , 10% cie descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

., ~·Ji~ iJ"_ "DIAZ" Adm6n. Loteria, 122

~)} 1

[i] [i] [li] .

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de Nadal i Reis CastiHejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

Psicologia, Psiquiatria, Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36

ACUPUNTURA - HOMEOPATIA. • ConsuItas y tratamientos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas Córcega, 462 pral. 3a . 08025 BeN Tel. 93 207 37 83 Movil 619 36 62 30

FARMACIA.

BRICIO De 9 a 22 hores Tots els dies de l'any

• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

IC---}jll -

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 bxs' Tel.93 342 64 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO · 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada FamiliaTel. 93 457 93 73 (horas convenidas)

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg.Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE • Cons ulta naturòpata. Refl exo logia rodal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística

Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

ANTISOLARS CASC S.L. SCREEN

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA.

• Corti nas exterior/interior • Toldos • Paneles corredores • Opacos-Venecianas • Motorizados-Automatismos

• Const:rucciones • Refonnas • Patología del honnig6n

Eduard Toda, 64 sis 4" ·08031· BCN Tel. 93 428 12 43 Fax 93 428 69 25

Lleida,13 10 1" Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97

ANTONIO MANEN VINARDELL

FERZAM, S.A.

• Majorista de productes químics

• Climatització industri al i domèstica

Pere IV, 297-299 . 08020 Barcelona Tel./Fax 93 307 26 42

• Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris)

ATG CONSTRUCCIONS,S.C.P. • Remodelació de piscines a normativa vigent. • Treball paleta • InstaHacions esportives Eduard Gibert, 8, lr. 08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax. 93 474 44 81

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY • Plantilles, faixes • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo \, Pròtesis mamàries Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

PSICOLOGIA CLÍNICA MONTSE VALLS: psicóloga esp. en depresiones y problemas sex uales. JUAN GENOVÉS : hipnólogo esp. en fobias y es trés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info@montsevalls.com

SERVEIS

ALRAVASA InstaHació integral de: • Oficines • Biblioteques ·Col·legis

Marina, 297 . 08025 BeN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

• Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Sant Quintí,29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 Fax 93 347 11 79

SATA Fem: Piscines Descalcificació domèstica i industrial Osmosis inverses Tractaments generals d'aigua Accessoris Balmes,173 08006 Barcelona . Tel. 9321721 91 TeI.lFax 93 217 03 64

• Transport en autocar Santa Carolina, 40 08025 Barcelona Tel. 93 450 14 27

B.E.H.Q. • Especialitats hidro-químiques • Tractament d'aigües i piscines Carrer de la Font de l'Escot,35 08400 Granollers Tel. 93 846 53 36·Fax 93 846 52 1

DCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industri als. • Consergeria. Neteges. Manteniment. Nàpols, 268 Tel.fFax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

SATAGUA • Tratamiento de aguas • Instalaciones industriales • Piscinas descalcificación • Desmineralizaci6n • Esterilización Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 - Fax 93 352 15 59

D1' ~~~~;[.]~I' ,

SPElU{ DIGITAL • Telefonia mòbil • Telefonia fixa • Telefonia lliure • Accessoris • Canal +, Canal SatéIite Digital i Quiero

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

MARITIM: GRAN INAUGURACIO DISSABTE 29 DE SETEMBRE El primer centre de talassoteràpia de Catalunya serà inaugurat per la Fundació Claror amb la celebració d'una gran festa i amb la presència de 11 alcalde de Barcelona, Joan Clos Ha ar.ribat e l moment. Després d'un llarg període de construcció, el Poliesportiu Marítim ja està a punt d'obrir les portes . Serà a principis d'octubre quan els primers abonats accedeixin ja a la instal ·lació, de manera progressiva, en funció de l'ordre d'inscripció. Abans, dissabte 29 de setembre, es ce lebrarà la gran festa d'inauguració. Serà una jornada emotiva en la que, durant tota la jornada tothom qui vulgui podrà entrar a veure la instal·lació. A més, s'organitzaran activitats lúdiqu es davant la installació, al Passeig Marítim de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar. A l'acte hi ass ist irà l'Alcalde de Barcelona, Joa n Clos, així com els regidors d'Esports i del Districte de Ciutat Vella, Albert Batlle i Katty Carreras-Moysi, respectivament. Si voleu participar en una jornada inoblidable, informeu-vos de les activitats al web www.claror.org. A l'hora del tancament de la revista, les ofici nes del Marítim vivien una gran activitat, atenent als nous abonats. El Marítim oferirà els seus serveis a 6.500 persones, la majoria d'elles prdvinents del seu entorn geogràfic.Tot i això, la talassoteràpia farà que la instal·lació sigui freqü,entada per persones d'altres indrets de la ci utat i tu ristes.

TOT CLAROR

Dissabte 29 hi haurà jornada de portes obertes per veure la instaNació acabada

El Marítim patrocina el primer Open de Golf a la platja, els dies 29 i 30 de setembre

Els abonats podran utilitzar la instal'lació a l'octubre, segons l'ordre dinscripció

Eduard Franco Djreclor General en funcions de la Fundació Claror

Benvinguts a la família Claror! Aquest número de la revista TOT CLAROR ha augmentat la seva tirada perquè, per primera vegada, es reparteix als nous socis del Poliesportiu Marítim. Des d'aquí us volem donar la benvinguda i dk-vos que, des d'ara, la rebreu regularment a la vostra llar: esperem que, en llegir-la, ens aneu coneixent i us aneu adonant del què significa ser membre de la "faml1ia Claror" . Sou socis de la nostra entitat i us volem dir que estem molt satisfets de la vostra adhesió, però que ho estarem molt més si dins d'uns mesos 'ens adonem que sou coneixedors plenament que no només sou socis d'una instal'lació esportiva, el Poliesportiu Marítim, sinó que formeu part d'una entitat que a més d'oferir-vos la possibilitat d'utilitzar una instal'lació esportiva una mica diferent, és una entitat fortament arrelada dins de la societat on vol difondre els seus principis de solidaritat i serveis mitjançant l'esport, la cultura, la salut i el lleure. .

FU~DACI6 CLAROR ELS MILLORS PROFESSIONALS PER OFERIR EL MILLOR SERVEI El Marítim significarà la creació de 42 llocs de treba ll. Per àrees, hi haurà 10 persones a l'àrea aquàtica-talassoteràp ia, 5 a l'àrea de fitness, 6 a l'àrea de salut, 8 a manteniment i neteja, 5 monitors poliesportius, i 8 a adm inistració, atenció al públic i Direcció. Totes elles son persones t itul ades en les seves disciclin es i amb experiència professional.

ÉS LA QUARTA INSTAL.LACIÓ DE LA FUNDACiÓ El Marítim es convertirà en la quarta instal·lació esportiva que gestioni la Fundació Claror: Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, i Nou Can Caralleu (aquesta, gestionada en associació amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull) .

UNA NOVA OBRA DE L'ARQUITECTE SALVADOR MATAS El projecte del Poliesportiu Marítim ha estat dirigit per l'arquitecte Salvador Matas, que ja va concebre el projecte dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Nou Can Caralleu . L'aparelladora del projecte Marítim ha estat Eul àlia Aràn; i els enginyers,

Ramon

Sanchez,

Josep

Sabaté

Jaume

CRONOLOCiIA D'UN CiRAN PROJECTE 1991 La piscina de la Barceloneta tanca i cessa les seves activitats, després de molts anys cie funcionament. 19 setembre 1998 L'Ajuntament de Barcelona convoca un concurs públic per la "Concessió de la gestió del Poliesportiu Maritim" amb l'objectiu cie recuperar l'espai cie l'antiga piscina de la Barceloneta per instal.lar un poliesportiu municipal llargament reivinclicat pels veïns. 1i novembre 1998

El Patronat de la Fundació Claror, en sessió extraordinària, decideix presentar-se al concurs convocat i, per tant, preparar el projecte per a la construcció i la gestió del Poliesportiu Marítim.

19 febrer 1999 El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona decideix, per unanimitat, concedir la gestió de l'acabament d'obres i la gestió del Marítim a la Fundació Claror per un període de 25 anys. Abril 1999 Comencen les obres cie construcció de la l' fase del projecte, que executa directament l'Ajuntament de Barcelona.

p rimer projecte. La inauguració es preveu per al 2001. Durant tots aquets mesos les obres en la part no afectada han continuat executant-se. i1 julloliOOO El Consell Plenari cie l'Aj untament cie Barcelona aprova, per unanimitat, la modificació de la concessió, que tindrà una durada de 35 anys. Octubre iOOO Es disposa clel nou projecte complet. La inau guració es preveu per a octubre cie 2001. Juny iOOO

Inauguració cie l'Espai de Platja clel Marítim, que ofereix vesticlors, lloguer i reparació cie bicicletes, i vencia de material de platja a tots els banyistes de la Barceloneta. 30 juny i001

1 3 desembre 1999 S'inicien les òbres projectades i executades per la Fundacio Claror. 14 abril iOOO Degut al projecte de creació del Parc cie Recerca Biomèdica de Barcelona, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, en els terrenys immediats, es paralitzen parcialment les obres de construcció del Poliesportiu Maritim i s'ajorna la inauguració. 5 juny iOOO L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror signen el clocument de compromisos relatius a modificació de la concessió del Poliesportiu Maritim, com a conseqüència de la creació del Parc de Receroa Biomèdica. El projecte es modificarà sensiblement: L'accés es farà des d'una gran plaça, tots els espais esportius estaran a la planta soterrània, i el pavelló haurà d'esperar fins la inauguració del Parc de Recerca, el 2003. A canvi, la instal 'lació guanya una gran piscina de 20xl0m., no prevista en el

Festa de Presentació del Marítim. Visites guiades a la instal.lació i projecció del video amb imatges en 3D. 15 de juliol i001 S'inicien les inscripcions per abonar-se a la instal.lació a les oficines situades a l'Espai de Platja, que inicia la segona temporada. i9 setembre i001 Festa d'inaguració. Octubre i001 Posada en marxa del Poliesportiu Marítim, que es converteix en el primer Centre cie Talassoteràpia de Catalunya.

Veciana .

TOT CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

LA TALASSOTERÀPIA FARÀ DEL ,

MARITIM MES QUE UN POLIESPORTIU La instal.lació ofereix als usuaris els serveis propis d'un poliesportiu i els d'un centre de talassoteràpia, amb les seves piscines d'aigua de mar dotades d'efectes ludico-terapèutics El M arítim és més que un poliesportiu. I és que, a ban·da d'oferir els serveis propis d'una instal ·lació esportiva ofe reix als seus usuaris els serveis d'un ce ntre de talassote ràpia. Aquest fet diferencial fa del Marítim un ce ntre únic a Catalunya. Els abonats de la instal ·lació, així com els usuaris que comprin entrades puntuals, podran gaudir de diferents piscines amb aigua de mar dotades d'efectes lúdico-terapèutics. Les piscines tenen efectes co ntracorre nts, impulsors d'aire, xorros, hi ha un vas d'aigua freda i un altre d'aigua. calenta ... , un ventall de possibilitats per satisfer els més exigents. . Com a poliesportiu, el Marítim com pta amb una piscina conve ncion al per practicar la natació i una més petita per -a les activi tats gi mnàtiques amb música com l'aiguagim . També té una gran sala de fitness amb màqu ines de musculació i cardiovascular; i dues sales polivalents. Les activitats dirigides que s' hi podran practicar són l'aeròbic, l'i ntens abdominal, l'streatching, la tonificació, el ioga, el tai-chi i la gimnàstica, entre d'altres. També hi ha cursos de natació des de nadons de 3 mesos fins a gent gran, així co m dansa jazz, i nici ació es portiva i psicomotricitat per als més joves.

TOT CLAROR

Pedro Andreu IJireclor Poliesportiu Mar/lim

Gaudireu la mar! El Marítim està a punt de complir el seu principal objectiu, començar a rebre als seus usuaris i proporcionar-los un ampli ventall de possibilitats lúdico-esportives i serveis de salut que contribueixin d'una forma saludable, agradable i divertida a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida. L'equip del Marítim, que m'honra dirigir, ja està preparant-se en les mateixes coordenades d'atenció a l'usuari, cura de la instal ' lació i consecució dels paràmetres de qualitat que l'ideari de la Fundació Claror pretén aconseguir en totes les seves instal ·lacions. Una combinació d'excel·lents i entusiastes professionals, alguns provinents de diverses instal'lacions de la Fundació Claror i altres recentment incorporats, estan il· lusionats amb aquesta nova etapa que sens dubte iniciem entre tots i en la que els nostres usuaris han de ser els grans protagonistes i beneficiaris. La nostra oferta, que en gran part publiquem en aquestes pàgines, ens converteix en un esportiu "igual i diferent" on podrà conjugar-se la pràctica habitual d'un centre esportiu convencional amb les grans possibilitats que pot oferir la talassoteràpia. La nostra voluntat és de servei: us esperem.

MARíTIM

FUNDACiÓ CLAROR SERVEIS DE SALUT

preus dlun ús Revisió Mèdica General * Revisió Mèdica + electrocard. Programa Dietètic Massatge Terapèutic Drenatge Limfàtic Reflexologia Podal Massatge sota dutxa Massatge HidroJet Dutxa a pressió Algues cames i glutis Algues esquena i abdomen A lgues tot els cos Fangs malucs, genolls, peus Fangs espatlles, colzes, mans Fangs esq uena + altra zona Fangs tot el cos Sol UVA

'1000 2000 2000 2200 4400 4400 5000 1700 2500 33 00 3300 5500 2200 2200 2750 4400 625

ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes.

ELS ABONATS TINDRAN UN 20% DE DESCOMPTE SOBRE ELS PREUS DELS SERVEIS DE SALUT.

Bonus multi usos • Bonus mensual de 5.000 ptes. (només abonats Marítim) Els abonats de la instal ·lació també t indran la possibil itat de contractar, per 3.600 pessetes mensuals, l'abonament específic del Servei de Salut, que representa un Bonus de 5.000 ptes./mensuals en serveis de salut. Això suposa un estalvi del 28% en els preus d'aquests serveis. • Bonus 10.000 ptes. (abonats Marítim i no abonats) Contractació, a preu reduït, de l'equivalent a 10.000 pessetes en serveis de salut. - Abonat: 7600 ptes. (24% de descompte) - No Abonat: 8600 ptes. (14% de descompte) ' GRATÜITA PERAABONATS

MODALITATS DIABONAMENT INFANTIL

PERSONES AMB TARGETA ROSA DE L'AJUNTAMENT

• M ATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 3100 ptes.

• M ATRíCULA: Gratuïta MENSUALITAT: 3100 ptes.

ADULT MODALITAT "TOT EL DIA" • M ATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 5300 ptes. • Les persones majors de 60 anys tenen un 50% de descompte en els drets d' inscripció.

FAMILIARS D'UN ABONAT ADULT "TOT EL DIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3900 ptes.

ADULTS MODALITAT "MATINAL" • M ATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3300 ptès.

Abonaments de Temporada El Po liesportiu M arítim oferi rà la possibilitat d'abonar-se en períodes concrets de l'any. El m àxim permès de con tractació temporal de forma ininterromp uda és de 9 mesos. Passis : Setmanal : 5.000 ptes. Trim estral: 30.000 ptes. Mensual : 12.000 ptes. Semestral : 54.000 ptes.

ADULTS MODALITAT "MIGDIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT : 3300 ptes.

Entrades Puntuals

ADULTS MODALITAT "NOCTURN"

Les entrades puntuals estaran a disposició del públic no abonat sempre que la instaHació no estigui saturada. Dies feiners: 1900 ptes. Cap de setmana i festiu : 2300 ptes.

• M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3900 ptes.

ADULTS MODALITAT "CAP DE SETMANA" • M ATRíCULA:5000 ptes. M ENSUALlTAT:3900 ptes./ mes

TOT CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR A LA VENDA LA LOTERIA DE NADAL

GRAN OFERTA ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA

AQUEST CURS, APUNTA-T A LES MILLORS ACTIVITATS DIRIGIDES Per a petits i grans, a llaigua o en sec ... activitats per a tots els gustos Les instal·lac ions inicien una nova temporada fa rcida d'ac ti vitats pe r a totes les edats. Per a aquells que vu lguin començar el dia en forma hi ha els cursets de natació de primera hora del matí. A l'Esportiu Claror comencen a les 7. 15, a les 8.00 i a les 8.45 hores -un quart d'hora abans que el curs passat- i al Poliesportiu Municipal Sagrada Família, a les 7.30 i a les 8.15 hores. Per a ls qui preferexin prendre's un descans al mig-

di a, tots dos poli espo rtius ofereixen cursos de natació, a les 13.45 i a les 15 .00 hores. Entre les activ itats amb places lliures del Poliesportiu Sagrada Família cal destaca r el grup d'aeròbic jove (dimarts i dijous a les 19.00 hores) i les classes de patinatge adreçades a alumnes de segon i tercer d'ES~ . Places lliures al Claror

A l'Esportiu Claror, els més joves poden trobar vacants a

.....3M

_.. -

l'Escola de Bàsqu ~t, una activitat ad reçada als nascl!lts e ntre el 1990 i el 1993 . A . l'Escola de Bàsquet s'ensenyen els fonaments tècnics i tàctics d'aquest esport sense participar en una competició oficial i continuada. També hi ha places ll iures en els grups de dansa jazz per a ad ults, en el judo i en el taekwondo infantils. Per últim, hem de recorda r-vos l'obertura d'un nou grup de dansa clàssica per a nascuts/des entre el 1993 el 1996.

._--.-. __...

-.----.:=:~-==-=. ::::.:.=::-_~-

La Fundació Claror ja ha esco lli t e l número amb qu è participarà al sorteig de la Grossa de Nadal: se rà el 44. 364. Des de principis d'octubre, tothom podrà adquirir els bitllets per a prend re-hi part en tots els poli esportius de l'entitat: Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Cara ll eu. El preu de l bitllet serà de 250 pessetes: 200 de participació en e l sorteig i 50 d'ajuda per a les activitats socials de l'entitat.

LA WEB "CLAROR.ORG" AMPLIA ELS SEUS CONTIN.G UTS AMB MÉS NOTíCIES I ENLLAÇOS Notícies, promocions, enllaços d1interès i tota la informació de les quatre instaHacions La pàgina web de la Fundació (www.claror.org) ofereix des d'aquest setembre més informació i continguts. La web ofereix ja la informació del Poliesportiu Marítim, de manera que, mitjan: çant lnternet, qualsevol usuari pot conèixer tota la in formació referida a les instal ·lacions gestionades per la Fundació Claror: activitats, modalitats d'abonament, tarifes, horaris, característiques dels equipaments, etc. Notícies d'actualitat

L'apa rtat de notícies, si tuat a la primera pàgina de

TOT CLAROR

la we b, oferirà cada dia S§~~==;;;;;;;~====1 tota la informació re lativa a les activitats i projecl'última hora que generi l'entitat, a fi que tothom tes sociocu ltu rals de l'enpugui assabentar-se de les titat. activitats i fets més relle- I¡=~~=~~~~~~ vants. li Seccions esportives

La informació sobre les principals seccions de l'en- L -_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ J itat és un a altra de les novetats . Des d'aq uest mes, Safa-Claror, futbol sala Safaqualsevol persona pot in - Ta bor, màsters de natació, formar-se del calendari d'ac- Amics de la Bici ... tivitats, dels resultats i d'altres dades d'interès de tots Cultura i Cooperació e ls equips de les seccions espo rtives que participen La web també oferirà en competicion s: bàsquet des d'aquesta temporad a

Enllaços d'interès

Una de les novetats ha estat la incorporació de més de 200 en ll aços amb pàgines web que, classificats de manera temàtica, permetran accedir a les webs més interessants. Les novetats de la web so n no més el primer pas d'una sèrie de millores que progressivament s'aniran incorporant per tal de millorar el servei als usuaris.

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

ELS SÈNIORS DEL SAFA-CLAROR COMENCEN LA TEMPORADA A SEGONA

NOUS REPTES PER UNA NOVA TEMPORADA

Els 27 equips que conformen la secc ió de bàsquet Safa-Claror afronten la nova

el CB Ripollet, el Safa-Claror va aconseguir la victòria per un contundent 84-63.

La temporada anter ior també va acabar amb un balanç molt positiu per al cadet i el júnior A masculins, que van fer un gran pa-

sada de millor manera que aconseguint el títol de Cam-

Tampoc cal oblidar el bon paper que va jugar el sènior femení en les fases de campions de Primera Catalana, en què va aconseguir un tercer lloc. El partit de la semifinal les va enfrontar al CB

per en la Copa Federació i que competiran en la màxima categoria, la preferent A. Wall Street Institut i Instituts Odontològics Associ-

La secció Safa-Claror comença la temporada amb ganes de divertintnos jugant alhora que fem gaudir a tots aquells que ens acompanyen en els partits. I l'engeguemtambé amb molta il·lusió després de les satisfaccions que ens va aportar la darrera temporada: els asce nsos dels sèniors, el bon paper del cadet i el júnior A masculins que enguany competiran en la màxima categoria, la preferent A, l'èxit del Torneig de Bàsquet, el premi a l'entitat amb més equips federats ... bones notícies que suposen nous repte que estem disposats a assolir.

pió de Catalunya de Tercera Catalana. En el partit de

Tàrrega, equip amb el qual van perdre per només un

ats continuaran, un any més, com a patrocinadors

Coordinador de Safa-Claror

la final, que va jugar contra

punt de diferència.

de la secció de bàsquet.

ELS MÀSTERS

DEFINIT EL

DE NATACiÓ

CALENDARI DE

EL SÈNIOR DE FUTBOL SALA S'ESTRENA A LA PRIMERA DIVISiÓ DE BARCELONA

SEGUEIXEN

SORTIDES DELS

ACTIUS A L'ESTIU

AMICS DE LA BICI

temporada amb moltes ganes de competir. Enguany, les ganes són encara més grans en els sèniors masculí i femení per l'ascens de categoria aconseguit durant la temporada passada, després de llargues i intenses competicions. El sènior feme ní va ascendir a la Copa Catalunya, i el masculí, a Segona Catalana.

Sènior masculí, campió de Tercera Catalana El sènior masculí no podia acabar la temporada pas-

Els Màsters de Natació de la Fundació Claror no s'han aturat durant l'esti u i alguns dels seus membres han participat en el Campionat d'Europa ce lebrat a PaJma de Mallorca entre el 3 i el 8 de juliol. També han estat presents en el Campionat d'Espanya organitzat a finals de juliol a Alicant. Ara afronten noves cites, entre les quals destaquen les travessies de Banyoles i del Port de Barcelona, el 16 i el 23 de setembre, respectivament.

El sènior masculí celebra el títol de campió de Tercera

Els cic li stes del Claror s'han afanyat per concretar les cites dels diumenges amb la bicicleta si bé els llocs encara estan per confirmar. El ca lend ari del grup A (obert a tothom) pel que resta de l'any encercla el 7 d'octubre i 1'11 de novembre i el del grup B (que requereix un estat de forma física més alt) el 21 d'octubre i el 25 de novembre. El 16 de novembre la sortida serà per a tots dos grups.

Dani José

El primer equip de la secció de futbol sala Safa-Tabor comença la temporada estrenant la categori a a la Primera Divisió de Barcelona. El sè nior es va crear la temporada 1998-1999 i des d'aleshores el formen els mateixos 11 jugadors als

La segona temporada va

quals se'ls afegirà aq uesta temporada un nou fixatge . La seva trajectòria ha estat molt ll oable. En la pri-

tornar a aconseguir l'ascens, a Segona Divisió A, tot i la

mera temporada van ser els primers de la categoria acon-

salt qualitatiu pel que fa al nivell de joc i les lesions no .

seguint l'ascens a Segona

van .ser impediments perquè el sènior obtingués la cinquena plaça de la classificació i el sommiat ascens.

Divisió B i, a més, sent l'equip més golejador i el menys golejat.

igualtat entre els equips capdavanters. I en la darrera, el

TOT CLAROR

Nou

FUNDACiÓ CLAROR

CURSA SOLIDÀRIA DE

SARRIÀ-SANT GERVASI Nou Can Caral leu organitza el diumenge 18 de novembre la primera edició de la Cursa Solidària del

la. CURSA SOLIDÀRIA

SARRIÀ-SANT GERVASI 1.lii,

Wi<1il·,.'j:HjjQ·!·I¡Hn

10 HORU ' CURSIS PER CAff.GOIlIf$

Districte de Sarrià-Sant Gervasi. La cursa, d'una distància aproximada de 1.609 metres, transcorrerà pel passeig de la Bonanova (vegeu quadre) i s'estructurarà en diverses categories segons les edats. La primera sèrie començarà a les 10 del matí, i per partipar-hi cal formalitzar les inscripcions a Nou Can Caralleu. La Cursa Solidària forma

tes es destinaran íntegrament al projecte de cooperació que Veterinaris Sense Fronteres duu a terme en set comu nitats del nord d'Haïtí, un país agerma nat amb

OR(iANITZA

NOU ~

Can (atalleu

INSCRIPCIONS NOU C AN CA AAlUI U

r~~!:!!:=?'~R

PARTI

CORRE PER

el nom de 'El Batec de les Cultures' . Els diners que es recaptin gràcies a les inscripcioj1s de la cursa i en d'altres ac-

L_~ I.I"',RKI

part del conj unt d'activitats que la Plataforma d'Entitats Solidàries del Districte organitza des de fa tres anys sota

el Districte. El projecte s'a nomen a 'Lèt Agogo' i se ce ntra en la formació de ramaders per tal de millorar la producció lletera i la comercialització en la regió.

CAN CARALLEU

FESTA DE LA NATURA EL 20 D'OCTUBRE Nou Can Cara lleu celebra . el dissabte 20 d'octubre la Festa de la Natura, en què podran participar tots els nois i noies entre 5 i 15 anys. Durant tot el matí, de 10.00 a 14.00 hores, els petits podran gaud ir amb les activitats de lleu re i els tall ers organitzats conju ntament am8 la Fundació Catalana de l'Esplai. Els més gra ns podran aprofitar la jornada per visitar la instal·lació. La Festa s'emmarca en el programa d'activitats del 125è aniversari del Centre Excursionista de Catalunya.

ESTIU AMB REFORMES PER MILLORAR EL SERVEI CARRER:

Pc.

DISTÀNCIA:

Nou Can Caral le u ha aprofitat l'estiu per seguir

BONANOVA

1.609 METRES APROX •

•

SORTIDA I META:.pL. MAJOR DE SARRIÀ

ANADA

TORNADA

millorant la instal · lació d'acord amb algunes demandes dels usuaris i l'increment del nombr e

COMENÇA LA TEMPORADA AMB MÉS ACTIVITATS DE FITNESS La temporada 20012002 de Nou Can Caralleu comença amb novetats pel que fa a les activitats dirigides de fitness. De cara al nou curs, s'ha ampliat l'oferta del programa d'abonats, que permet que cadascú s'elabori l'entrenam ent a mida. Així, a l'aeròbic, al

TOT CLAROR

cond icionament físic exterior, als steps, a la tonificació i a l'espinning s'han afegit activitats co m la gimnàstica postural i el Total Body Condition (que treballa la totalitat del cos amb coreo grafies i materi é\1 divers), el Poliesportiu (que prepara físicament en diversos es-

d'abonats. Reformar els vestidors ha estat el principal objectiu; s'han canviat les dutxes dels que es troben davant del

ports d'equip), el Cardioc1ass (un treball cardiovas-

ca mp de futbol per tal de millorar la pressió i l'estalvi

cular per guanyar i millorar la resistèn cia aeròbica) i les

d'aigua i per in co rporar-hi separadors individuals.

classes de gluti abdominal i cames. Si en voleu més informa-

Pel que fa als vestidors limítrofs amb la piscina s'ha n ampliat 30 metres quadrats

ció podeu trucar al telèfon 93 203 78 74 o co nsultar el

i ara estan separats en dues unitats, una d'homes i l'altra

web www.clarbr.org.

de dones.

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. e/ Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplio s conocimÏentos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

COTA

...

AL' TEU SERVEI A:

...J

Padilla, 308 i Provença, 455-457

i també a tots aquests punts:

www.cota.es

Permís de:

moto cotxe ., tràiler camlo autocar

Rocafort, 67-69

Tel.: 93.424.00.67

BARCELONA

Joan Güell, 153 ent A

Tel.: 93.330.32.50

BARCELONA

Cantàbria, 42 bis

Tel.: 93.305.23.23

BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 ent 1a.

Tel.: 93.302.11.40

BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157

Tel.: 93.218.01.86

BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37

Tel.: 93.335.63.14

HOSPITALET DE LL.

Passeig Zona Franca, 142

Tel.: 93.332.81.62

BARCELONA

Gran de Sant Andreu, 450

Tel.: 93.345.52.99

BARCELONA

Tel.: 93.658.92.34

VILADECANS

Rosas,11

Tel.: 93.437.23.71

HOSPITALET DE LL

Motors, sln (zona de pràctiques)

Tel.: 93.223.31.45

BARCELONA

I Pi i Margall, 24

INSTALACIONES

DEPORTIYAS

esquaix' racquetball . sou-ball' paddle-tennis . saunes' banys de vapor' solariums UVA· banyeres spa (hidroteràpia) . material esportiu . fitness . aparatologia cardiovascular' cobertes telescòpiques' carpes i pèrgoles· complements

CI del Prat, 24 Tel: 93 871 4354 193 843 24 25 Fax 93 871 85 91 08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona)

Especialistes en neteja GG~~@&~

®m @[b

Tels. 97l 64 0953/ 97l 64 06 l8 Fax 97l 64 l6 li E-mail: gisgraf@lix.lntercom.es

DIGITEK micro 1Q9ic Q

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Fam~lia , Nou Can Caralleu , Marítim (Espai de Platja) .

'" ~

8 ""

....

HERSAN 98 SL CI Ebre, 11 Tel. 926823594 Tel. Mòbil 60726 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

a r

.=:'1

www.digitek.es . Digitek Micrologic ha desarrollado un Sistema de Control de Accesos para personas y vehículos que cubre una amplia gama de necesidades siendo la solución mas competitiva para el control de acceso de edificios (acceso general y/ o por zonas), recintos públicos , polideportivos, museos, universidades, transportes públicos, parques tematicos, parking, espectaculos, etc.. . En todosellos Digitek M icrologic tiene una experiencia contrastable.

BARCELONA Tf: 93 418 92 921 e-mail : comercial@digitek. es MADRID

Tf: 91 46808901 e-mail : mad@digitek. es

BILBAO

Tf: 94 47617121 e-mail: blb@digitek es

suministros y servicios

Cabinas sanitarias Mamparas de división Panelamiento de paredes Encimeras y puertas Tel. 93 464 36 44 E-mail: info@arbasl.es www.arbasl.es

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE CULTURAL

EL FÒRUM CLAROR COMENÇA LA SEGONA TEMPORADA DE DEBATS El Fòrum debatrà, un cop al mes, temes que han estat o són notícia, i que responen a la demanda del públic assistent El Fòrum Claror comença el segon any de debats amb l'objectiu de seguir tractant qüestions d'interès per al públi c e n general. Pe r aquest motiu , de cara a la nova te mporada s'han recollit bona part de les propostes fetes pels ass iste nts als debats (vege u quad re) . Els debats es faran a la Sala Claret a la mateixa hora qu e els cu rs passat, a les 19 .30 hores. El qu e sí ha canviat és el dia: aq uesta temporada, els debats es faran els dimarts.

Antonio Franco, Rita Marzoa, Jaume Guil1amet i Joaquim M" Puya1 van debatre sobre els mitjans de comunicació, al Fòrum Claror celebrat el passat juny

Temes del Fòrum Claror per a la temporada 2001-2002

La Globalització, a debat

El primer debat de la temporada tindrà lloc dimarts 16 d'octubre, i tractarà sobre el controvertit tema de la globali~ació i l'antiglobalització. Alhora del tancament de la revista encara no estaven confirmats tots els ponents. AI proper número de Tot Claror us informarem dels ponents i de les dates concretes dels debats del primer trimestre de 2002. També podeu informar-vos-en mitjançant el web de l'entitat (www.claror.org), així com mitjançant els cartells exposats als plafons informatius de les instal·lacions.

16 Octubre 2001

Globalització i democràcia: Són incompatibles?

11 Desembre 2001 El preu de l'ecologia i la sostenibilltat Gener 2002

Noves fonnes de família: La societat està preparada?

Febrer 2002

Noves fonnes de participació

Març 2002

Eutanàsia: el dret a morir lliurement

Abril 2002

Fòrum de joves

Maig 2002

Okupes: transgredir per sobreviure

Juny 2002

Nacionalisme i dret d'autodetenni nadó Fòrum 2004: què serà?

lloc: Sala Claret: el Sant Antoni Maria Claret, 45-47 (cantonada Nàpols). Hora: 19'30 hores. Accés lliure.

T'agrada la cultura? Fes-te

Un cop conso li dada la cora l d'ad ul ts, la Fundació ha convocat tots aquells nens i ne nes entre 8 i 12 anys que vulguin aprendre a ca ntar. El dia d'assaig se rà el divendres de 16.30 a 17.30h. L'activitat és gratuïta i s'espera un a bona resposta, donada la demanda qu e es va rebre pe r part de molts pares i mares el passat curs. Les persones interessades ca l que omplin la butlleta que trobaran en qualsevol de les instal·lacions i la lliurin a la recepció o les oficines.

ES PREPARA UN PROJECTE DE I PER A JOVES

13 Novembre 2001 Bulímia i Anorèxia: de qui és la responsabilitat?

Juliol 2002

LA CORAL INFANTIL INICIA ELS ASSAJOS

A partir del curs vinent, la Fundació Claror organitzarà un seguit d'actes i activitats on els protago nistes seran joves entre 1 3 i 18 anys .. La inte nció és crear es pais on puguin tractar temes del seu interès i ser motor de les activitats que ells matei xos proposin . Un altre projecte, molt lligat al de joves, és la participació en el Projecte Educatiu del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004. Seguire m informant.

Vols fer cooperació?

S CIBenefactor DE LA FUNDACiÓ CLAROR

Aporta

teu gra de sorra

Els diners dels Socis Benefactors es destinen íntegrament als projectes de cooperació de la Fundació Claror

_Fets i gent

EL T A X I STA SOLIDARI Va néixer a l'Argentina i prova d'això és el seu inequívoc accent que, a pesar dels anys que porta a Barcelona, no ha desaparegut. Disset anys enrere, Rubén estava a l'atur i li van proposar fer de taxista. Ho va acceptar com una feina per tirar endavant i ara coneix el carrers de la ci utat

Rubén Petilo té 47 anys i és taxista. Ell és la ca ra visible d'un m oviment sol idari que ha nascut en el sector del taxi barceloní i que es . dedica a portar d'excursió un cop l'a ny els nens del Casal d'Infants del Raval, sense abaixar la bandera. Una jornada que s'ha batejat com el Dia del Taxi. com a agraïment pel servei. Una altra de les seves activitats és col· laborar amb el Banc d'Aliments, oferintse per a la recollida i distribució dels excedents de les

com el palmell de la mà . "No faig el que m'agrada, però intento que m'agradi el que faig", explica.

fàbriques alimentàries. Han portat d'excursió els nens saharauís que cada estiu vénen a Catalunya i ajuden el Tercer Món amb el Rebut

Una fàbrica d'idees

Solidari. Per cada rebut, es destinen 25 pessetes per als països pobres.

Un dia se li va acudir utilitzar el taxi com un instrument d ' informació per als turistes. Se li va acudir enregistrar una cinta, en dos idiomes, en què s'explicaven als estrangers els orígens i característiques de la ciutat. Aquesta primera idea va anar evolucionant, a poc a poc, i ara planeja editar un miler de CD, en sis idiomes, per a tots els t~xistes que vulguin explicar coses sobre Barcelona als visitants. Rubén és una persona

Solidaris anàrquics inquieta i sempre té projectes al cap. Un dels dies que circulava amb el taxi va sentir a la ràdio un anunci del Casal d'Infants del Raval en què sol·licitaven ajuda. "Vaig parlar amb alguns companys i els vam proposar de portar-los gratuïtament al lloc que ens diguessin -re Iata-, i va anar molt bé". La primera sortida va ser al Tibidabo i van participar-hi 25 taxistes. Així va néixer el Dia del Taxi, tot i que la iniciativa, en un principi, pretenia ofe-

URGÈNCIES Urgències mèdiques .....................................~ ........ 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ....................... : ..................... OIO Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d ' Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf. Metropolitana .................................................. OI O Protecció Civil ................................ ..... 93 319-25-00 Accidents en carretera .................. ........ 93 352-61-61 RENFE .................................................. 93 490-02-02

rir aquest servei a un col·lectiu diferent cada any. "Poc després va aparèixer el tema de la pederàstia i la nostra manera de donar-los suport va ser garantir-los que cada any els portaríem a algun lloc". El projecte ha anat prosperant i, en l'última sortida, van acudir 47 taxis. "So m més taxistes que nens, de manera que n'hi ha alguns que fan el viatge d'anada i d'altres el de tornada" . El dia abans de la sortida, els nens parlen sobre els taxis i fan dibuixos

Ferrocarrils Generalitat ....................... 93205-15 -15 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 301-39-93 Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93 318-38-31 HOSPITALS H. de Sant Pau ...................................... 93 H. del Mar ............................................. 93 H. Clínic ................................................ 93 H. L'Esperança .............................. ....... 93 H. Vall d'Rebron .................................. 93 H. Sant Joan de Déu ............................. 93

291-90-00 221-10-10 227- 54 - 00 285-02-00 418-34-00 203-40-00

CENTRES OfiCIALS Ajuntament BCN .................................. 93 402-70-00 Generalitat ............................................ 93315-13-13

El que va començar com una manera d ' ajudar els nens del Raval s'ha convertit en tota una entitat solidària, batejada amb el nom de Taxi Cooperacció, i integrada dins de l ' ONC Cooperacció. "No volem muntar una ONC, només cal un lloc des d'o n poder trucar -argumenta-; és que som una mica anàrquics". " Estem creixent a poc a poc, però apuntem molt alt", explica orgullós en Rubén.D.G.

Diputació BCN ..................................... .93 402-22-22 ESPORTS Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ..................................... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esportiva .............................................. 93 432-19-92 Agenda d' Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................................. 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol .................................... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ................................... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 219-32-16

I i ~ II Av. Josep,;1 Tartยกadellas, 8-10 \~ 08029 BarcelQ >naf Tel. 93493 Ol 00 Fax. 93493 Ol 34 J