Page 1


Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals: Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxiHo-facial Implantologia ATM

Sedació

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalm.ent garantit. .

avan(atges _ _ _ _ _ _ _ _- - '_____........

IIIIIIE.....IL....&.....l~

______..IL....IL....:!_ _ _

fin.ançament aSistema la sevade mida

- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

* Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

Gratuïta Gratuïta Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 20% Dte.

INSTITUTS,

,______ ::::a ASSOCIATS ODONTOLOGICS

FU~DACI6 CLAROR

http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es


s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 29, III època Abril- maig 2001

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles de Jaume Palau, Àlex Garcia i Eugeni Madueño. 4. Entrevista curta: Ramon Cugat, traumatòleg especialista en medicina esportiva. ENTREVISTA 6. Mercè Marti, excampiona del món d'aviació.

FALTEN TRES ANYS PER AL FÒRUM UNIVERSAL DEL 2004 Barcelona es prepara per a l'organització de la primera edició del Fòrum Universal de les Cultures¡ que tindrà lloc a la ciutat comtal l'estiu del 2004. A quatre anys vista de l'esdeveniment¡ l'organització desvetlla alguns dels secrets¡ i respòn les crítiques.

SALUT 10. Vigorèxia: addictes a la musculació DIETÈTICA 12. La importància de beure llet MENSSANA 14. Qui diu que l'exterior no compta? ENFORMA 16. Aconseguir una condició física saludable POLIESPORTIU 18. L'estiu i les activitats de lleure per a joves REPORTATGE 20. Fòrum 2004: què serà? SOCIETAT 24. Més zones de vianants al barri 26. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 30. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 32. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats d'estiu per a tothom 33. Una primavera plena d'esdeveniments 34. XVII Milla Sagrada Família 36. Marítim: la millor oferta en bicicletes 37. Nou Can Caralleu: casals d'estiu a la natura. 38. Assemblea de socis benefactors 38. Fòrums, castellers i coral 40. FETS I GENT 40. José Montera, ex-jugador de bàsquet

VIGORÈXIA: ADDICTES A LA MUSCULACIÓ Fa poc més de tres anys¡ un psiquiatra nord-americà va des o' criure un trastorn psicològic nou relacionat amb l'addicció d'alguns pacients a l'activitat física. Ho va anomenar vigorèxia¡ i es caracteritza per una obsessió extrema per veure's musculós amb l'agravant que aquell qui la pateix mai no s'acaba de veure prou bé.

TOT A PUNT PER A LA XVII MILLA L'organització de la XVII Milla Sagrada Família ja entra a la recta final. La consolidació en els darrers anys fa que hi hagi poques novetats respecte a I·'edició anterior. Això sí¡ és la primera Milla del segle XXI¡ un fet irrrepetible i que planteja un repte nou : aconseguir entre tots que sigui la millor¡ amb rècord d'inscripcions i participació.


_ ()pi= ru =ó~

_____________________________

Res no impedeix que una dona triomfi

O TOTCLAROR Tercera època Número 29 Abril-maig 2001 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

Jaume Palau

REDACCiÓ I ADMIN'STRACIÓ:

Sardenya, 335 , baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org E-mail: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL :

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, . Sergi Larrlpa, Ester Benach. DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCIÓ:

Daniel Gomez Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL'LABQRAOORS:

Carme Giménez (Mens sana) Jordi Nog ~ és IEn forma) CORRECCIÓ LlNGOlsTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

¡Josep Llurs Vide DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLA'RORés una revista oberta a totes

les opinions. Per això no necessàriament compartei~ les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat del'a~tor.

Entitat editora

FUNDACiÓ èLAROR

Preparador físic

Per primer cop una dona guanya el ral·1i París-Dakar, una altra competirà amb els homes al Mundial de motociclisme de 250cc i una altra pot guanyar el mundial d'aviació. L'articulista reflexiona sobre aquests fets; més enllà de la casualitat. És cert que la presència de l'alemanya Katja Poensgen en la llista d'inscrits per al Mundial de 250cc ha causat sorp resa i expectació, perquè en I. es darreres temporades no hi ha hagut cap dona competint en els grans premis. No obstant, la meva opinió és que fisiològicament res no impedeix que una dona pugui córrer en moto a un alt nivell i també conquerir un títol mundial. Això és així perquè en els esports en els quals intervé un element mecànic les diferències amb l'home es redueixen i poden arribar a desaparèixer si la dona en qüestió té el talent suficient. Per estar preparada físicament necessita un nivell muscular alt i tenir molta força, perqu è la moto és molt

ex igent quant a les frenades i a les reacc ions brusques. És difícil especificar una part del cos que una pilot ha de desenvolupar per equiparar-se als hom es. Tots e ls mú sc uls són importants , enca ra qu e als qu e més s'exigeix són a l'avantbraç i a la cintura especular (trapezi i deltoides) . També s'han d'atendre els pectorals i braços, que en principi les dones tenen menys desenvolupats; exercitant aq uests m úsc u ls a consciència, una dona pot equiparar-se amb un home i co mpetir en igualtat de condici ons.

Sardenya, 337 , entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93476 13 91 E-mail: comunicacio@claror.org Web : www.claror.org

Sl

PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Casanes PATRONS:

MontseHat Bastida, Consol • Martr, Basili Pérez, Àngel Garcia, Héctor C. Siive'ira, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i ~ ulieta Riberas. DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain DIRECTOR DIVISiÓ lNSTAL'LAC10NS

Eduard Franco DIRECTORS O"NSTAL' lACIÓ:

ESPoRnu CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA: Pedro And~eu POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Arndreu Nou CAN CARALCEU:

Néstor Vilella

2

TOT CLAROR

Ho)' VAlIv>S A LA

EXfLitA~

tlife.~Ci" ~ CE.R~ 'I LE.lO~

Un altre factor a tenir en co mpte és que el nivell de greix de la dona és superior i que qualsevol consideració fisiològi ca ve determinada pel biotip de l'individu . Hi ha esportistes que, per les seves característiques biològiques, mai podran arribar al màxim nivell encara que treballin de valent. . Per altra banda, i comentant el triomf de Jutta Kleinschmidt en el Ral ·li París-Dakar, crec que s'està sobredimensionant una mica perquè en les competicions de cotxes el sexe del pilot no marca cap diferència. A més a més, es tracta d' una competició de resistència, en la qual el més important és la capacitat aeròbica.


__________________________________ ()piruó

La lliçó de lluitar per viure dignament

"

Els milers de persones que arriben cada any amb el desig de treballar i viure a Europa surten dels seus països fugint d'una realitat que en bona part és responsabilitat del desenvolupament de què nosaltres gaudim. D'altra banda, com s'ha repetit una i altra vegada, la immigració és un fenomen històri c, natu ral ... i, pe r tant, inevitable . Les paraules dels polítics i tècnics que han parlat durant els últims mesos, superats per aquests esdeveniments, estan impregnad es d'un discurs molt utilitarista de la immigració. Frases com " Els treballadors immigrants pagaran les nostres pensions futures" o "La població creixerà a Catalunya gràcies a l'alta natalitat de la població immigrada " no fan sinó crear una visió poc integradora d'aquestes persones nouvi ngudes. Pel que fa al nostre país, és trist observar com a una societat que ha viscut en la pròpia pell el fet d'haver de fugir, d'emigrar a la recerca d'una vida millor, li sigui ara tan fàcil posicionar-se del costat dels interessos econòmics i· polítics que s'amaguen darrere legislacions com la nova Llei d'Estrangeria. En una societat on només s'entenen i justifiquen les lluites puntuals, les lluites parti-

L'escola, avutt demà

Mariel Araya

Àlex Garcia

Fedemció de CoI/ec/ius dlmmigroll/s de Barcelo/1l1

Professor del CElP Sagrada Familia

dàries, les lluites individuals ... , ens és molt difícil ente ndre que centenars de person es s'hagin tancat en esglésies, hagin fet vagues de fam, unint les seves forces, solidaritzant-se els uns amb els altres per

aco nseguir junts el prin cipal dels drets humans : viure di gnament. Perqu è el món és de totes les person es que hi vivim ... i ca p paper e ns dóna aquest dret ni tampoc ens el pot treure. M ai.

Mals presagis Eugeni Madueño, periodista El Fòrum 2004 comença a caminar. Hi ha professionals solvents contractats per preparar el programa d'actes, i diners per portar endavant les activitats i fer les infraestructures. Hi haurà festa, per tant. Però, per a fer què, per anar on? Els veritables objectius del Fòrum són, a tres anys de la seva celebració, una incògnita. I el mateix cal dir dels seus motius ideològics, íntims. Estarà a favor de les grans multinacionals que h.an de fU1ançar l'esdeveniment -d'aquestes dependrà que es pugui retransmetre a tot el món a través de les televisions- o dels moviments que clamen -cada vegada amb més insistència- contra l'hegemonia cultural -anglòfona- que la mundialització comporta? Es fa -el Fòrum- perquè es vol convertir la ciutat en la plataforma mundial des de la qual es pot reinventar una nova manera de viure -per què hauria de servir, sinó, un esdeveniment en què es pretén parlar de cultura de la pau, sostenibilitat i intercultura?-, o, com va passar amb els Jocs Olfrnpics, la festa serà només una excusa per renovar urbanísticament una part de la ciutat -en aquest cas la: part final del riu Besòs? Cadascú pot posar-hi la resposta que vulgui, jo només els dono una pista. Si la resposta és la bona, és a dir, que ho fem amb bona voluntat, perquè creiem en el valors que formen part de l'enunciat del Fòrum, per què, a hores d'ara, encara no s'ha comptat amb l'opinió de cap entitat barcelonina -oficial, no oficial, privada, pública, etc.- de les moltes que tenen alguna cosa a dir-hi? Mals presagis.

Respon l'escola actual a les necessitats de la societat del futu r? Potser ca ldri a fe r- se aq uesta pregunta després de respo ndre'n algun es altres, com ara: Respon la societat actual a les necessitats rea ls de la nostra escola? Què es d~mana a l'escola del segle XXI? El professorat de l'En senyament Secundari Obligatori (ESO) i dels instituts parIen de fracàs escolar, el món univ ersitari re nega de la manca de preparació dels alumnes que passen la Selectivitat i el món del treball ha de formar el se u personal perquè no el troba suficientm ent " preparat". Toth om demana algun a cosa a l'escola de la qual renega: educació' vial, educació per al co nsum, ed ucació per ... Però l'esco la no és un ca laix de sastre. Quan la cosa no funciona, és fàcil responsabilitzar del problema els altres. Si l'esco la no funciona, és qu e la societat no funciona. I si l'escola ha de tenir alguna funció clara, serà -juntament amb les famílies i la resta de la societat- la d'ajudar els nostres alumn es a form ar-s e co m a persones i també ... (aquí pod eu posar el qu e vulgueu, perquè no seria fàci l posar-nos d'acord, tots pl egats).

TOT CLAROR

3


_ ()pi=nt =·~ ó

______________________________________

I!I ENTREVISTA CURTA RAMON CUGAT, TRAUMATÒLEG ESPECIALISTA EN MEDICINA ESPORTIVA

"Esport és salut? En l'equilibri hi ha l'èxit" Per les mans del Doc tor

jugaven un partit a' la setmana i

Cugat han passat molts espor-

ara en juguen dos o tres, més els

tasqu es de docència en l'esport base. Fa vuit anys que or-

tistes d'elit, jugadors de bàsquet

dies d'entrenament, i això com-

ga ni tze m xe rrades arreu de

o de futbol professionals que

porta una sobredosi que aguan-

Ca talunya on assisteixen juga-

han hagut d'entrar a quiròfan

ten fins que la cadena es trenca

do rs, entrenadors, prepara-

per remediar lesions greus.

per l'eslabó més dèbil.

dors físics, directius ... , i els ensenyem qüestions com la di e-

treballar molt a prop de l'esport

?erò els responsables d'aturar la sobredosi abans no es trenqui la cadena no sempre respecten lesions, grips o sobreentrenament. ..

Com a metge, li és difícil aconsellar el millor remei a segons quin pacient?

en l'amateur passi el mateix.

professional, Cugat es mostra

El l'alt nivell de competició

N omés els puc recom a-

Dur una vid a sana i fer molt

Des de la perspectiva privilegiada que atorgu en els 35 anys d'experi ència en el món de la traumatologia i la sort de

ta o com fer escalfaments .. . va n lli gats, però això no vol dir qu e en l'esport de base o

força críti c a l'hora d'associar

directiu s i entrenadors el que

nar que dormin les hores re-

d'exercici és fonamental per

conceptes com salut i esport.

volen és guanyar, i això ho de-

glamentàri es, qu e segueixin

tenir salut. De fet, aquest lli-

Per què afirma que, en l'esport d'elit, salut i esport no solament no van lligats sinó que són termes oposats?

manen al jugador. Per tant, qui

una di eta de qualitat i natu-

gam no l'hem inventat ara,

es trenca és ell. Avui dia és molt

ral , qu e cuidin el seu cos i

sinó que les cultures antigues

difícil lluitar contra la dinàmi-

qu e facin els entren aments

i els grecs en són un gran

ca de l'esport professional.

correctes a diari.

exe mpl e; ja ho associaven, i

Amb tot, sembla que no és gaire partidari de lligar els conceptes salut i esport?

eren con scients dels benefi cis

més esforç que abans. Per exem-

I això que vostè forma part de la Federació Catalana de Futbol...

ple, en ~ I cas del futbol, abans

Sí, sóc el responsable d'unes

En l'esport d'elit no sempre

Avui dia, als jugadors professionals se'ls requereix molt

I)ENQUESTA

FERNANOO ALQUÉZAR 45 anys

TOT CLAROR

lut. Com en tot, en l'equilibri hi ha l'èxit.

E.B.

Respon l'escola actual a les necessitats de la societat del futur?

MARTA ALBORCH

MARGARITA PINTOR

28 anys

42 anys

Hi ha escoles més pre- Els nens són suficientparades que d'altres, . ment espavilats per independentment que adaptar-se tots sols a la siguin públiques o pri- societat. Ens costa més vades. El que està clar a nosaltres, que som és que amb un ordina- una mica més grans. dor per a trenta nens Dependrà, sobretot, no fem res. dels mestres.

4

qu e l'esport tenia per a la sa-

Es preparen massa per a les noves tecnologies, però obliden matèries de l'ensenyament tradicional com el perquè de les coses. No aprenen a pensar, les màquines els ho donen tot fet.

XAVI ARMARIo 13

anys

A mitges. Ens expliquen coses que no podem practicar perquè no hi ha suficients recu rsos. Arn b més equipament podríem aprendre més, i trauríem millors notes.

DOLORS RIU 73

anys

Les escoles estan ben equipades i els ensenyen molt d'informàtica, però la societat canvia molt ràpidament.


Això és una pàgina neta.

"

I això, un especialista en neteja:

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius

Encarregats de la neteja de: D Esportiu Claror D Poliesportiu Sagrada Família O Nou Can Caralleu O Poliesportiu Marítim (annexe platja) _

HERSAN 98 SL CI Ebro , 11 Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA


_ Entrevista EXCAMPIONA DEL MÓN D'AVIACiÓ,

Entrevista: Sergi Larripa

ASPIRA A GUANYAR ELS JOCS MUNDIALS AERIS

•••

MILLOR

Qui és Mercè Martí? Una persona inquieta, a qui des de petita li ha agradat se mpre l'esport, i a la qual li agrada molt el que fa.

I que és la millor pilot del món? No, no. No em co nsid ero la mi ll or pilot de l món. Crec qu e, dintre de la perseve rància i de l'activitat qu e d ese nvo lup es, tam bé hi co mpta el fet d'estar al ll oc o portú en el moment oportú . I tenir la sort d'en vo ltar-te de ge nt bon a, per poder di sposa r dels avi o ns ben preparats i d'un molt bon equip .

6

TOT CLAROR

És cl ar qu e es portivament he destacat, però això no vol dir qu e sigui la mill or pil ot de l món. Potse r hi ha un pilot d'lberi a mi llor que jo, no ho sé; el que sé és qu e he t ingut la co nstància, la d edi cac ió i l a perseverància per fer -h o bé en les co mp eti c io ns e n qu è he participat.

Diu sentir-se mo lt reconeguda a Cata lun ya, tot i que l'opinió públi ca en ge ne ra r potser e ncara no ha fet justíc ia a aq uesta es po rt ista q ue, des prés de destaca r e n e l camp de l'atletisme, ho ha asso lit tot e n e l de l'av iació esportiva : ca m p io na d e l mó n, tres cops rèco rd de ve locitat, sotscampio na de la cursa de les Amè riqu es, etc. Potser Mercè Martí és la .. . Quan neix la teva afició per volar? M'agradaven els avi ons des de ben petita, llavors ja deia que volia ser pilot. Em deien: "Bé, bé ... , quan siguis gran ja en parlarem" . A vol ar em vaig iniciar als disset anys, amb uns ami cs, a l'aeroport de Reus.

fI que sí que et cridava l'atenció era el món de l'esport i la competició, oi? Sí, feia atleti sme, i era bastqnt boneta. Vç¡ig ser tres cops campio na


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ __ _ __ Entrevista "ÉSclar que esportivament he destacat però això no vol dir que sigui la millor pilot del món. He tingut la constància, la dedicació i la perseverància per fer -ho bé 11 de Cata lun ya en 3.000 metres, va ig quedar tres cops sego na a la Cursa d'EI Corte In glés, vaig anar als Campionats d'Espanya, vaig ser a la Selecció Espanyo la...

No tens antecedents familiars en l'aeronàutica? No.

I com decideixes introduir-te en aquest món?

anys ja vaig di sputar la Vo lta al M ón ... i la va ig guanyar.

Creus que actualment s'ha de seguir anant als Estats Units, per arribar a tenir una bona formació com a pilot? Què recomanaries a una noia que volgués emular-te? Des qu e va ig començar jo fins ara han passat dotze anys, i han ca nvi at moltes coses. Aba ns aq uí no hi havia ni escoles ni res. Havies d'anar pe r ll iure, marxa r als Estats Units o entrar a l'escola "mig militari tzada" d'AENA. Ara ja hi ha esco les especiali tzades, ja pots treure't aquí els títols se nse haver de cursar un a carrera "mig militar": simplement cal anar a l'aero port i informar- se'n .

Ara ja no cal marxar als Estats Units?

Una sèri e de circumstà ncies hi van Jo ho recomano, perqu è és el país col·laborar. Jo anava a fer INEFC, però de l'aviació i se mpre aprens més allà un es assignatures suspeses va n impequ e aquí. Tot i així, alm enys ara es dircme l'accés el primer any. Ai xí, dapot esco llir. va nt la perspecti va de qu edar-m e un Quan vas tornar tenies clar dediany "en blanc", vaig decidir aprofitarcar-te a l'aviació esportiva? lo als Estats Units per aprendre anglès . . No, no. La meva intenció era, proI és cl ar, va resultar qu e, a més, els fess ionalm ent, ser pil ot co mercia l, i Estats Units só n el país de av iació. dedicar-m e a l'aviació esportiva en les Hav ia d'esta r-m e nom és sis mesos a estones lliures, com a afi ció. Vaig estar Okl ahoma per aprendre anglès i vaig treballant en una companyia aèri a, però torn ar al ca p de tres anys amb els tímai no em va acabar d'agradar tant com tols de pilot d'avió. el vessant esportiu ; de manera que, a

I tornes a Catalunya ... Sí, torn o a Catalunya i co nvalido els

"

títols de pilot. Paral·lelament, va ig conei xent més les competi cions esport;ves qu e hi ha fin s qu e co menço a participar-hi .

Quan et vas introduir en l'aviació esportiva? Vai g comença r als Est ats Units. M'estava treient el títol de pilot i, com a persona inquieta i a la qual agradava l'es port, vaig veure qu e hi havia una sèrie de competicions aèri es que eren molt atractives a la meva forma de ser. Vaig començar a indagar, indagar i in-

poc a poc, la part esportiva es va anar barrejant amb la professional fins a sobrepassar-la. Ara ja no ho canvio. De vegades em surten feines de pilot comercial i les acce pto, però estic bé.

Definitivament abocada a l'aviació comercial, quan pot durar la teva carrera? Et planteges seguir així la resta de la teva vida? Ara no m'h o pl antej o, perqu è no em falten ganes de co mpetir. M és endavant? No ho sé, ja ho ve urem.

Quines dificultats t'has trobat per desenvolupar la teva carrera?

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona • Un lloc per anar de viatge? San Francisco • Unp1at? Marisc • Un llibre per llegir? Qualsevol de Richard Buck, l'expilot i autor de Juan Salvador Gaviota .

• Una pel'líeula de cinema? La guerra de les galàxies

• Un mitjà per estar infonnat? La Vang uardi a

• Mar o muntanya? Totes dues • Un cantant o grup musical? EltonJohn • Un esportista? Tots els que han perseverat fins aconseguir els seus somnis • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Els pioners de l'aviació • Què valora més de les persones? L'honestedat i la franquesa • Si un dia fos president del G0vern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Uf...! Solucionar els conflictes que hi ha a l'espai aeri. • Dretes o esquerres? Centre • Què s'enduria a una illa deserta? Un avió • Un desig confessable? Poder arribar a organitzadora de les competicions mundials.

El dels patroci nadors és el plat més

dagar fins que vaig saber que es feie n co mp eti cions de caràcter mundi al, com la Volta al Món, el París-Pekín , creu ar l'Atlànti c. .. Al eshores em vaig

dur de coure. Ells són els qui realrnent fin ance n la teva carrera. Jo vaig tenir la sort de trobar Fre ixe net , que va creure en mi.

voler inici ar seriosament en les co m-

I el factor econòmic, fins a quin punt limita?

petici o ns. Ai xí, l'an y 1994, amb 24

Preguntes molt personals

Home, com en el cas de qualsevol esport de motor, és evident qu e se r pilot resulta més car que dedicar-se a córrer. Però fi xa't co m és de car anar en vaixell i la quantitat de vaixells que

TOT CLAROR

7


_ Entrevista És molt maco veure els fenòmens atmosfèrics i naturals que et trobes allà dalt: una pluja d'estels, un cometa, un eclipsi... Q!!an competeixes, a quin d'aquests quatre elements dónes més importància: a l'estat de la climatologia, a l'estat de l'aparell, a la teva forma física o bé a la psicològica?

IIMIAGRADARIA ARRIBAR A SER II L10RGANITZADORA DELS MUNDIALS hi ha en aquest país, i els medallistes que tenim. Jo crec que, més que res, és una qüestió de coneixement.

Vas començar sense precedents en aquest país. El fet d'obrir camí posa les coses encara més difícils? Sí, sí. Fins fa poc a penes no hi havi a mentalitat ni infraestructures

aeronàutiques. De fet, es nota que només fa vint-i-cinc anys que vam sortir d'una dictadura ... Comparats amb .la resta d'Europa estem els últims, amb Grècia i Portugal, tot i tenir un clima molt, molt millor, que a França o Alemanya, amb els quals la diferència és brutal.

Una dona a l'elit mundial de l'aeronàutica Ha estat la primera persona espanyola de donar la Volta al Món en avioneta i la primera <!ona a guanyar aquesta prova (33.500 km en 92.27 h) l'any 1994. Mercè Martí va néixer el 9 de setembre de 1968, i la seva vida ha estat molt lligada a l'àmbit de l'esport. Va iniciar-se en l'atletisme i hi va assolir bons resultats i marques; va competir en diverses carreres internacionals i va quedar tres cops campiona de Catalunya en 3.000 metres. Va viatjar als Estats Units per obtenir la llicència de pilot privat i, més tard, la de pilot comercial. Va aconseguir la llicència IPR, que l'autoritza a pilotar de nit i en condicions meteorològiques adverses, igual que la de polimotor. Quan va tomar a Espanya va convalidar els seus títols, però va tomar als Estats Units per fundar una escola de pilots i treballar-hi com a instructora. La seva última etapa a Amèrica la va completar '"Volant en una important companyia de serveis aeris. Actualment, després d'haver treballat com a pilot comercial a Spanair, compagina la seva passió per volar amb la preparació de competicions, la participació en espectacles aeris i la intervenció en conferències. El seu historial inclou pràcticament totes les distincions que es poden aconseguir en competició esportiva: tres rècords mundials de velocitat en rutes asiàtiques i per Nord-Amèrica, medalla d'or de la Federació Aeronàutica Internacional, subcampiona de la Race of the Americas 96 (competició de 30.000 km pet continent americà amb un equip íntegrament femen!') i medalla de bronze als primers Jocs Mundials de l'Aire 97 (amb l'equip espanyol i pilotant l'avió 'Spirit of Freixenet'). Ha organitzat l'expedició aèria Discovery Flight 1998, que conmemorava els primers vols cap a les colònies espanyoles a l'Àfrica occidental.

8

TOT CLAROR

Home, és un compendi dels quatre, però si hagués de triar la part més dèbil que més he cuidar, et diria que la física. L'esgotament físi c ens pot conduir a una errada i una errada, en aviació, es pot pagar amb un accident morta l. Quina és la pitjor experiència que

has tingut en tots aquests anys? Ha n estat bàsicament relacionades amb problemes mecànics o de condicions climatològiques adverses. L'anècdota més forta que tinc va ser a la carrera de ·Ies Amèriques quan, creuant l'Atlà nti c de Nova York a Ponte Pitro, vam tenir un problema de subministrament de combustible i, al mig de l'oceà, se'ns anava aturant el motor. No fa cap gràcia.

I la millor sensació que has viscut? La que tinc quan arribo a casa amb un metall, després de triomfar en alguna prova . Compensa tot el sacrifici les males estones.

I volant? És molt maco veure els fenòmens atmosfèrics i naturals que et trobes allà dalt: una pluja d'estels, un corneta, un eclipsi ... Són coses molt maques d'observar en aquelles alçades. Quina de les aventures que has viscut t'ha omplert més? Totes tenen alguna cosa, però potser la que més em va omplir va ser la de travessar l'Àfrica occidental durant 25 dies pilotant un avió de la Segona Guerra Mundial. Va ser acomplir el somni que tenia des de petita de po-


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ Entrevista der volar com els pioners de l'aviació. Vam fer-ne un documental per a Televisió Espanyola i National Geographic. Va ser una experiència molt enriquidora; a més, em va omplir especialment pel fet d'haver-la organitzat jo. La satisfacció, per tant, va ser doble.

I ser campiona del món? Tampoc puc oblidar-ho. AI cap i a la fi, va ser allò el que em va catapultar, el que em va donar a conèixer... De fet, vaig tenir sort; en principi no tenia equip, i vaig acabar participant amb el suec Erik Baunk perquè el seu copilot va haver de deixar-ho. Vam fer 33.500 km per l'hemisferi nord en 22 dies i, a més, vaig convertir-me en la primera persona espanyola de donar la volta al món en avioneta.

Què et queda per fer dins d'una avioneta? Home, primer afrontar els Jocs Mundials d'aquest estiu . Després, em faria il·lusió fer alguna cosa a Austràlia i Nova Zelanda, els únics continents que encara no he tocat. I fer-ho amb un avió antic, com en el cas d'Àfrica.

I fora de l'avioneta? Introduir-me més en el vessant organitzatiu i arribar a ser l'organitzadora de les competicions, ja que crec que tinc més coneixements i experiència que les persones que ho estan fent. Però, vaja, tampoc és una priori-

Preparació intensiva per guanyar els Jocs Aeris Mundials Tots els sentits de Mercè Martí són ara _.~ posats per repetir o millorar, aquest mes de juny i en cel espanyol, la medalla de bronze que va aconseguir als primers i últims Jocs Mundials de l'Aire. La prova en què participarà és la "Longe Range Aire Race", el ral, li de llarga distància amb motor. Aquesta prova, considerada com " la marató" de l'aviació, tindrà lloc entre el 19 de juny i 1'1 de juliol i constarà de cinc etapes: sortida de Reikiavic i arribada a Jerez, passant per Caen, Sevilla, Beirut i Las Palmas. Per afrontar el repte, s'hi dedica en cos i ànima des de fa més de mig any. Fonnarà equip amb un copilot també català, Eduard Prades, que ha realitzat 1.200 hores de vol. Martí s'està ocupant fms i tot del més mínim detall per tal que tots els elements, humans i tècnics, estiguin a l'alçada quan arribi el moment. L'avioneta de MartC, l'''Spirit of Freixenet", és un bimotor atmosfèric produït per la factoria Piper i valorat en deu milions de pessetes. El pressupost de l'equip, avioneta a part, és de dotze milions de pessetes, que han de servir per fer front a les despeses d'abast, equip, allotjament i material tècnic. El repte és cobrir les cinc etapes, un recorregut de 20.000 quilòmetres, em el menor temps possible. Martí calcula que necessitaran al voltant de 50 hores. En aquest temps inclou les parades tècniques per repostar: unes set, ja que l'avioneta té un dipòsit de 500 litres que li pennet una autonomia d'entre 7 i 8 hores. L'equip MC Aviació de l'Aeròdrom de Sabadell fa més de sis mesos que treballa en el projecte. "Hem introduí! una sèrie de millores tècniques importants", comenta MartC. Perquè ens en fem una idea, "bem redissenyat el tren d'aterratge a fi d'estalviar temps en els aterratges, i també s'ban introduí! nous sistemes de navegació, més precisos i complets. En definitiva, bem adequat l'avioneta a les nostres necessitats". Paral·lelament, han realitzat complets estudis sobre tot allò que es poden trobar durant la cursa: un estudi dels tipus de vents que es poden trobar en cada etapa. També han negociat amb els aeroports per fer-hi les escales tècniques. Fins ara s'han inscrit un total de dotze avionetes a la prova.

tat per a mi.

/'

Distruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad Disfruta Barn@polis li!

AIrA • • •OCIlO •••1'11$

HORARIO Or. lune s "Domingo 0 (' 11 " 2' Hor.l s

93,341. 63, 08

'-~~

a,


• ni • ni

poc ...

massa IÓ

( le '

per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Myriam Gutiérrez, psicòloga clínica compromisos que també haurien de ser valorats a fi de satisfer aquesta necessitat, com la feina, la família o els amics. Quant a la tolerància, indica que cada vegada cal més exercici per assolir la mateixa sensació: sentir-se bé. I la supressió és la sensació de cansament o debilitat 24 o 36 hores després de faltar a alguna sessió programada d'exercici. En definitiva, els vigorèxics es reconeixen per una obsessió extrema per veure's musculosos i per una necessitat de mirar-se constantment al mirall,

Fa uns anys, pocs s'imaginaven que la pràctica d'esport podia esdevenir una obsessió capaç de convertir-se en malaltia. El culte al cos que pregonen mitjans de comunicació, centres d 'estètica o centres esportius pot significar un risc en relació a possibles trastorns psicològics. Vivim en una- societat industrial en què s'està reduint el temps dedicat al treball i on les càrregues laborals han canviat, ja que la tecnificació d'un entorn que progressa ens exigeix cada cop menys moviment. L'activitat física moderada constitueix un important factor compensatori i és reconeguda com un excel·lent mètode per millorar la salut i la forma física, mantenir la capacitat d'adaptació als esforços i endarrerir l'envelliment. Així, diferents organismes la prediquen com el remei per solucionar els nostres problemes, però la realitat és que els responsables de guiar-la hem de vigilar de no generar perills nous per a la població. I és que fa relativament poc ha apa-

10

TOT CLAROR

regut un concepte relacionat amb una

sense sentir-se satisfets. Tot això condueix a un reforç de l'addicció, a pesar-se unes quantes vegades al dia i a seguir dietes baixes en greixos i altes en hidrats de carboni i proteïnes. Normalment no consulten el metge si no és que tenen alguna lesió persistent per excés. Tot i així, són força resistents al tractament, perquè es neguen a seguir règims que impliquin deixar d'exercitar-se o disminuir la pràcti-

nova malaltia, causat per l'excés d'activitat física : es tracta de la vigorèxia o dismorfia muscular. Les persones que la sofreixen mai no se senten bé amb

ca esportiva. En alguns casos extrems, són persones que solen tenir problemes de

el propi cos i tenen pensaments obsessius en relació a certs defectes fí-

seguretat, una autoestima precària, poc madures i amb problemes d'inte-

sics. Es tracta, doncs, d'un trastorn mental relacionat amb l'addicció a la museu latu ra.

gració. A aquests trets també s'hi poden associar altres símptomes, com ara depressió, irritabilitat i ansietat.

Com es manifesta?

Fadors que hi predisposen

Sol manifestar-se mitjançant tres cacia i supressió.

Els factors que predisposen a l'addicció són encara difusos, encara que s'observen algunes semblances amb els

La dependència és la sensació que l'exercici és necessari per sentir-se bé i, molt sovint, fa que s'eludeixin molts

pacients anorèxies, perquè també hi ha una distorsió de la imatge corporal. No obstant, hi ha algunes diferènci-

racterístiques: dependència, toleràn-


Salut Com qualsevol altre malaltia adcictiva,la vigorèxia pot ocasionar problemes socials i laborals, així com trastorns en Palimentació es e ntre tots dos: l'anorèxia habitualme nt apare ix e n noies joves que utilitze n l'esport pe r aprimar-se, me ntre que la vigorèxia afecta més els homes i aque lla persona que la sofreix es desviu pe r tenir un cos cada cop més musculat. Algunes investigacio ns revele n que la vigorèxia es dóna amb més freqüè ncia e n e ls esports de caire individua l, com e l fúting, malgrat que altres esports aeròbics com e l ciclisme, l'aeròbic o la natació també pode n origina-la. Les con seqü è nc ie s d'aquesta ma la lti a só n múltipl es: d es d e les io ns (co m les fracture s pe r so brecà rrega) o estrès, co nto rsions, mià lgies i bur-

Com es pot tractar la vigorèxia? La teràpia psicològica en aquesta mena de trastorns incideix en la millora de diferents àrees de la persona. O Autoestima: millora la confiança en un matebc per altres vies que no siguin el cos. @ Distorsió corporal: treballa el fet que la persona no es vegi tal com és, és a dir, que es vegi escanyolida quan en realitat està musculada o a la inversa. et Pensaments irracionals: són aquells que fan caure la persona en un cercle viciat, per exemple, fan que no es trobi bé si deixa la seva sessió d'esport per un dia. . , Vincles i relacions: recupera les relacions familiars, de parella o d'amicS, que poden estar molt deteriorades per causa de la malaltia. . . , Reeducació dels hàbits alimentaris. Agressivitat: canalitza l'energia de les persones agressives per una altra via.

o

siti s fin s a d ifi c ulta ts co nju ga ls, probl e mes soc ia ls i la bo ra ls i afecc io ns a lime ntà ri es. Ta mbé es pot a rriba r a l co nsum d e susbtà ncies ana bo litza nts i este roïdes, cosa qu e co mporta p roble mes físics gre us; hi ha més risc de ma la lti es ca rdi ovascul ars, les io ns hepàtiqu es, di sfun c io ns e rèctils, d is minu ció de l ta ma ny d e ls testicl es i cà nce r de pròstata .

Com e n e l cas d 'altres addiccions, la vigorèxia és d ifíci l de tractar. En pri mer lloc, la pe rsona afectada no és conscie nt de l mal q ue s'està causant. En la majo r part dels casos, l'excés d'exercici és símpto ma d'algun pro ble ma subjacent, des de causes ind ividuals com depressió, ansie tat o trasto rns obsessi uscompulsius a causes socioculturals, com e ls este reotips estètics.


_ Dietètica

LA REINA DELS LÀCTICS ••• I DEL CALCI

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

El 99% del nostre esquelet està constituït per un sol mineral, el calci. Es tracta d'un component indispensable per al manteñiment de la nostra ossada, que pesa uns 1 .100 grams. Però, sabem quina quantitat de calci és la idònia en cada edat? Sabem si ens en manca? Quins són els aliments que en contenen més? I en quina quantitat i freqüència cal menjar-los? Quin paper hi juguen els làctics com, per exemple, la llet? Els aliments ens faciliten la dosi de

xos i són indicades si volem equilibrar

ca lci necessària per a l'organisme, tenint en compte, però, que el cos absorbeix entre un 30 i un 60% del total

el nostre pes, però cal tenir present que la desnatada perd la vitamina A

de calci ingerit mitjançant l'alimenta-

(que, precisament, aporta el greix). Per tant, si estem acostumats a prendre-

ció o l'aigu a. Cal aprofitar l'oportunitat dels paï-

la cal que un cop al dia beguem un vas de llet sencera.

sos com el nostre, on abunden els ali-

També hem de considerar que, si bé és cert que la llet crua no és una

ments rics en calci, per aconseguir un aportament que cobreixi les necessi-

font important de vitamina C, els mè-

El iogurt fruit del procés de fermentació, posseeix uns bacteris que afavoreixen la protecció de Pintestí i la digestió

tats indispensables per a tots.

todes de tractament que garanteixen

nen una millora de la població microbian a de l'intestí. De la mateixa ma-

La llet, els productes làctics i els formatges aporten més del 60% del calci necessari en cada ració diària. La

tant la higiene com la qualitat -és a dir, la pasteurització i l'esterilització-

nera, estimulen les secrecions digestives que asseguren una bona digesti-

conserven totes les vitamines i mine-

bilitat i un coeficient de retenció ele-

llet de vaca, per exemple, conté 125

rals excepte la C.

vat de nombroses substàncies, princi-

mil'ligrams de calci per cada 100 grams i els formatges, de 200 a 1.000 mg

El iogurt, un potent antibiòtic

com el calci i el ferro.

palment les proteïnes i els minerals

per cada 100 g.

La llet: sencera, semi o desnatada ' Les diferències principals entre la llet sencera, la desnatada o la semidesnata- , da es troben en l'apor-

Hi ha altres compostos produïts en El iogurt, com a aliment làctic,

el transcurs de la fermentació que hi

també és molt positiu quant a

tenen efectes favorables, com la pre-

l'aportació de calci i l'acció antibiòtica intestinal. Per les caracte-

sència massiva de microorganismes vius, que poden intervenir en l'equilibri de la flora intestinal o en la resistència a les infeccions.

rístiques en la seva produc-

I si no agraden els làctics ...

tació vitamínica i de

ció, els bac-

greixos.

teris termò-

Les poblacions de certes regions tro-

Així, les desnatades

fils associats

picals que no tenen ramats i no dis-

semidesnatades

a la fermen-

posen de llet troben el calci necessari

tació origi-

en les hortalisses i fulles verdes, en

o

contenen menys grei-

12

TOT CLAROR


Dietètica Els làctics segons l'edat (segons la Comissió CNERNA eu ropea)

2 vasos de llet de 200 cc + 1 iogurt

2 vasos de llet de 200 cc + 2 iogurts (1 iogurt i 50 g de formatge)

2 vasos de llet de 250 cc + 2 iogurts

2 vasos de llet + 2 iogurts + 100 g de formatge

1 vas de llet de 250 cc + 2 iogurts + 50-100 g de formatge 3 o 4 vasos de llet desnatada + 1-2 iogurts 1.000 mg/dia 1.200 mg/dia 1.000-1.400 mg/dia

els ll egu ms i altres ll egu min oses i en els petits peixos co nsu mi ts sence rs (coll! ara les sardines, seitons, truites, ll enguados i carpes) . Per als qui no els agrada la ll et, es

En els paisos occidentals, la llet i la resta de làctics aporten més del 60% del calci necessari en cada ració diària

Dietary Allowa nces uns paràmetres de dosis diàri es de ca lci. Segons aquestes reco manacions, els nadons n'hauri en d 'inge ri r de 360 a 400 mg al di a fin s als 6 mesos i, dels 6 mesos a l'any, uns 500 mg. Un cop fet l'a ny i fin s als 10 anys se n'hauri en d ' in gerir un s 800

recomana una dieta rica en verdures i

mil 'ligrams (mg) al dia, i dels 11 als 25 anys augmentari a la dosi fi ns als 1.200

fru ites per impedir qu e l'os perd i calci. La taronja, la mandarina, les olives, el créixens, el card, la col xinesa i les mongetes só n alguns dels produ ctes més rics en aquest min eral. En canvi , n' hi ha d 'a ltr es qu e

mg, igual qu e en les dones embarassades. Per sobre d'aquesta edat, l'idoni torn a a ser 800 mg. Pel que fa a les persones majors de 65 anys, nombrosos estud is mostren qu e ca l un aportament de ca lci de

n'aporten una qu antitat molt pobra (com el pa blanc o la carn), amb l'afegit qu e, en el cas d'un a di eta molt ri ca

1.000 mg al dia, com a mínim . Els índ exs d'a bsorció poden vari ar segons els alim ents i les ca ractístiqu es

en carn , es pot produir una pèrdua de calci en l'os o descalcifi cació. En altres alim ents, el perce ntatge d'absorció és molt ba ix. La presè ncia

orgàniqu es de ca d asc(¡ ~ però s'ha demostrat que en dones embarassades o en mares lactants hi ha un augment clar de l'abso rció i que l'activitat físi ca ajuda a fixar el calci en els ossos. En el cas co ntrari, el sedentari sme o la immobilització al lli t durant un ll arg períod e de temps ocas ionen un augm ent de l'excreció del calci i del fòsfor en l'orina.

d'àcid oxà li t (en el cas dels esp in acs, l'agrella i el ruiarbre) o de grans quantitats d 'àcid fíti c (en els ce rea ls poc refinats com el pa integral) ocasionen formacions d'oxa lat de ca lci que l'orga nisme no pot absorbir i qu e, per tant, elimin a.

La dosi de calci segons l'edat El Food and Nutrition Board dels Es-

Per a més informació, podeu consultar el servei dietètic dels poliesportius Claror i Sagrada Fanu1ia

tats Units proposa en les Recommended

l

i t~~~TA

CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 'Ièl. 93 455 62 00 Fax 93 347 84 00

••• i ofertes especials en totes les marques!


_Meus sana

QUI DIU QUE ·

LA MATGE Com pot ser que considerem superficial preocupar-nos de l'aspecte personal que ten im? Si bé és cert que l'aparença no és l'únic tret a tenir en compte, és importanttrobar una forma exterior que ens potencïi a fi d'evitar que ens senti m desvalguts o acomplexats. La història ens demostra sobrada-

NO

COMPTA? per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

cò leg català Carles Muñoz Espinalt va fer un pas més en crear i metoditzar la Psicoestèt ica , que el l va d efini r com "la ciència que estudia els artifi-

cis que l'home necessita per sobreviure i afermar-se".

ment que l'ésser humà no s'ha con-

Així, mentre la psicologia clàssica

fo rmat mai amb el que la natura li ha

mitifica el fons i menysvalora la for-

donat i que, des de la nit dels temps,

ma, la Psicoestèti ca ens fa veure que

La Psicoestètica ens fa veure que el fons i la forma de l'ésser humà són dues realitats que s'influencïen de manera mútua

s'ha rebel· lat tant contra l'ambient com

el fons i la forma de la persona són

contra la figura que ha heretat de la

dues realitats que s'i nflu encïen mú-

necessitar cap crossa en la qual reco l-

mare n¡lturalesa .

tuament i que mantenen una re lació

zar el nostre coratge. Amb tot, la prò-

Precisament aq uest afany de supe-

molt estreta: els nostres sentiments,

pia autoimatge afecta conside rab le-

ració ha estat el que l'ha portat a crear

pensame nts i emocio ns sempre es

ment el nostre estat d 'ànim .

tota una sèrie d'artificis -el maquillat-

manifesten a través d'un factor de for-

Si davant d ' una entrevista important

ge, el vestit, l'automòb il o l' habitat-

ma. Però, a la vegada, aquesta mani -

o d'u na reunió decisiva ens cau un

ge- per enfortir el paper tan desvalgut

festac ió exterior repercuteix poten -

botó o ens taquem amb el cafè, ja no

que li ha tocat viure, pel fet de ser un

ciant o degradant la nostra ànima.

aco nseguim afro ntar amb fa mateixa

dels éssers més .febles que poblen el planeta. Sense aquests artificis s'hau ria extingit amb més fa cili tat que els

seguretat els nostres reptes i trontolla

Com et sents si et taques a primera hora del dia?

dinosaures. Els estudis que es realitzen des de

el nostre aplom. Si, per exemp le, repetim diverses vegades a una persona que fa mala cara acabarà sentint-

No sempre ens resulta fàci l pensar

se malalta i anant al metge . També

la psicologia trad icional no donen la

que, en gran mesura, depenem dels

l'acne juvenil pot originar més timide-

importància que es mereix a la influ-

artificis. Voldríem ser autosuficie nts,

ses que qualsevol dels comp lexos

ència d'aquests artificis en la perso-

que la nostra forta lesa fos inalterable.

edíp ics que va descriure Freud .

nalitat humana. En rea litat, no va ser

És l'ínti ma vanitat de pretendre que la

Així de decisiva és la influència que

fi ns l'any 1971 que el reconegut psi-

natura ens va crear perfectes, sense

els artific is tenen sobre el caràcter

------------------

E5PDRT5 Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA


________________________ Mens sana Tenir cura de la forma no és en absolut superficial. Slhan assolit grans èxits amb Pap1icació de tractaments estètics a malalts psíquics humà; voler ignorar-los o obvia r-l os no afavoreix la nostra personalitat, només si els acceptem sab rem utilitzar-los positivament per potenciar la nostra fermesa personal.

Prendre exemple dels avantpassats El maquillatge és un dels rutificis més antics i utilitzats que es coneixen. Des de temps immemorials, l'ésser humà ha utilitzat el maquillatge no solament com a font de diversió en les festes o per espantar les feres que volien atacar-lo sinó, sobretot, per guanyar seguretat en si matebc. De fet, tant l'home com la dona de la caverna ja es maquillaven amb colorants vegetals i minerals i, avui dia, encara podem observar algunes tribus primitives que utilitzen colors vemlells o dibuixos agressius en el rostre i cos per sentir-se més poderosos davant dels perills, reforçar el seu esperit i infondre's més valentia. L'antropòleg Lèvi-Strauss ens defineix la importància d'aquest fet anlb les següents paraules: ''Les pintures del rostre confereixen a l'individu la seva dign'itat d'ésser humà, operen el pas de la natura a la cultura, de l'animal 'estúpid' a 'l'home civilitzat'. /I

Jo sóc natural, sóc com sóc Renunciaríem a la medicina amb la idea que no és natural posar impediments al fatal desenllaç d'una pulmonia? Segur que no. En canvi , en el nos-

dem posar sostre a l'afany de l'ésser humà de perfeccionar-se i potenciarse? Ésser és modificar-se a un mateix i pote nciar la forma resulta ta n deci siu com cultivar el fons.

tre aspecte exterior no volem que sigui dit que perfeccionem i esmenem la natura. .

Com l'exterior parla del nostre interior

En aq uest afa ny d'intentar obviar els factors externs trobem persones que es desviuen per arreglar-se sense que es noti, que sembl i natural. Però no podem confondre ser naturals amb ser

El primer símptoma que es pot observa r en una persona que té l'ànim deprimit és que descura l'aspecte persona l; l'home no s'afaita ni es penti-

primitius, ja que fins i tot els que creuen prescindir d'aquests factors es

na, i en la dona notare m que el vestit i maquillatge ' esta n deixats. També

pentin en, es renten les dents, es posen colònia i desodorant. .. Com po-

quan algú es lleva desanimat utilitza colors més foscos en la seva roba i té menys ganes d'arreglar-se. Tenir cura de la forma no és una

Vhome ha creat, des de temps ancestrals, una sèrie dartificis per enfortir-se i aconseguir tenir més seguretat en ell mateix

qüestió en abso lut superficial, com es creia. De fet, són nombrosos els èxits que s' han obtingut amb l'aplicació de tractaments estètics a malalts amb dolències psíquiques. Alguns estudis van demostrar que milloraven l'estat d'àn im, la capacitat d'afrontar els problemes,

la voluntat de comun icació, l'autoestima; en definitiva, que augmentaven la seguretat en ells mateixos i promovien una actitud més coratjosa cap a la vida. Fins i tot tenim filòsofs com Francesc Pujols que s'han preocupat de buscar una defini ció encertada de la parau la "bellesa". Pujols es va passar molts anys de la seva vida consu ltant llibres de tots els països i èpoques per cercar l'autèntica naturalesa de la bellesa. Finalment, després d'aquesta llarga recerca, la va trobar en un lIipre de Milà i Fontanals; per això Pujols va escriure que Catalunya ha tingut la satisfacció d'haver donat al món la definició més encertada de la bellesa humana: liLa be" /lesa és l'harmonia vivent". Així, per tal de trobar aquesta harmonia, busquem una forma exter ior (vestit, maq u i lIatge , penti nat, etc.) amb la qual ens se ntim segurs i potenciats, pèrquè qui té cura de la seva imatge demostra creure en si mateix i aquest és el primer pas cap a l'èxit personal.

00 Revisió O.ptomètrica Gratuïta AL COMPRAR UNES ULLERES DE.SOL

flRTiVER O P I I es

ET REGALEM ELS VIDRES GRADUATS

A partir de 10.000 ptes. esf. +-6.00, cil. +-2.00

~ardenyaJ ,365 -Tel./Fax 934583933 , _ .v.id.re. o.rga. n.ic.ca.t.3_

...

,

(10 Adaptació de lents de . co~tacte tO'les i semirígides (JO Ulleres graduades per a tot tipus d'esports Fins a un 30% de dte. a tots .e ls socis de l'E.sP~rtlu Claror i Poliesp,o rtiu Sagrada Famila - No acumulable amb altres ofertes-


CONEIX

LESCLAUS

PER TENIR UNA CONDICiÓ FíSICA SALUDABLE per l'Àrea de Condicionament Físic del Poliesportiu Municipal Sagrada Família qordi Nogués)

La nostra condició física evoluciona amb l'edat, ja que adquirim hàbits que la modifiquen i el ritme de vida molts cops no ens ajuda a mantenir- la en plena forma. L'activitat física ens pot ajudar a pal'liar aquests problemes, i encara més si sabem analitzar els paràmetres que conformen la nostra condició física per orientar millor l'entrenament.

envolUlpades ens c@nduei molts cops al sedentarisme i, per tant, a la disminució de l'activitat física, a menjar ràpid (cosa que comporta desequilibris en la dieta), a sofnir e~très ... llIh conj¡,¡ ~ de factors que afav0reixen l'aparici~ de malalties cardiovascula s, respiratòries, CIe 'aparell locomotor . psicològiques, entre Gi 'altres. Amb tot, molts dels fadors de risc I dels trastor.l1Is produi'ts per aquestes ma lalties poden dismil1luir ar:mb la pràctica d'una activitat física ben orientada t amb la modificadó dels Ilost~es hàbits de vida. N0 en va la realitzaoió d'exercici ~ísic per millorar la salut és un fet acceptat en l'actualitat per tothom. Una vida sana, el primer pas

L'Organització Mundial de la Salut defineix el concepte "salut" com el nivell més elevat de benestar físic, mental, social i de la capacitat funcional permès pels condicionants socials en què els individus i la comu.nitat es troben immersos. Per aconseguir aquest benestar haurem de tenir en compte alguns factors . D'una banda, cal controlar que la dieta sigui adequada a les necessitats tant quantitatives (quantitat

16

TOT CLAROR

d'aportament calòric) com qualitatives (proporció adequada dels diferents substrats energètics, vitamines, minerals, aigua ... ) i evitar hàbits nocius com el tabac o l'alcohol. D'altra banda, c.al evitar la vida sedentària amb la pràctica d'exercici físic de manera regular. Per tapt, revisar els costums i adaptar-los a la nostra situació ens permetrà millorar la salut i la qualitat de vida.

diorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular. Si mantenim aquests aspectes dins dels paràmetres adequats podrem millorar el nostre estat de salut general i fer disminuir el risc de certes malalties. Dit d'una ' altra manera, conèixer el nostre nivell de condició física ens permet incidir d'una manera més directa sobre les carències o punts dèbils detectats. Com evolucionem amb l'edat?

Quan parlem del concepte salut en relació amb l'activitat física anem a parar ràpidament al terme "condició física saludable". Es tracta d'un estat dinàmic d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure i afrontar les emergències imprevistes sense cansament excessiu. A la vegada ajuda a evitar les malalties hipocinètiques, a desenvolupar al màxim la capacitat intel·lectual i a experimentar l'alegria de viure (ACSM, 1991). Els factors que integren la condició física saludable, segons el Comitè per al Desenvolupament de l'Esport del Consell d'Europa, són: la composició corporal, la resistència car-

. Des del naixement hi ha constants canvis en l'organisme que influeixen en la nostra condició física com, per exemple, la variació de la talla i del pes. També canvien i evolucionen els aparells i sistemes respiratori, cardiovascular, nerviós, locomotor, etc., i modifiquen les nostres capacitats físi-

Les capacitats físiques assoleixen el màxim desenvolupament entre els 18 i els 25. A partir d'aquesta edat Pactivitat física ens ajuda a disminuir-ne la regressió


_______________________________________ 1Enfonna Els fadors que integren la condició física són la composició corporaL la resistència cardiorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular. ques (la força, la resistè ncia, la flexibilitat, la velocitat. .. ). La majoria de les capaci tats físiques aconsegueixen assolir el màxim desenvolupament de forma natural entre els 18 i els 25 anys. A partir d'aquest moment co mence n a disminuir, però mitj ança nt l'activitat física i a l'entre-

L'experiència del Poliesportiu Sagrada Família L'Àrea de Condicionament Físic dUll a terme, des de 1999, tests de valoració de la condició física en adults en què poden participar totes aquelles persones inscrites a les activitats dirigides. Es realitzen dues vegades l'any, els mesos de novembre i maig, fora de l'horari de classes, i tenen una durada aproximada de 60 minuts per alumne. Les efectuades al llarg del mes de novembre de 2000 van superar totalment les expectatives: s'hi van inscriure 116 alumnes entre 22 i 74 anys (el 1999 en van ser 50), dels quals 99 van ser dones i 17 homes. La valoració dels resultats ha estat mitjana-alta, excepte en l'Úldex de massa corporal i el percentatge de greix i el volum màxim d'oxigen (Vo,n"Lx), cosa que indica que el gmp ha d'augmentar l'entrenament cardiovascular (caminar, bicicleta, natació...) i modificar alguns hàbits alimentaris per afavorir la composició corporal (disminuir eI percentatge de greix). Cada alumne rep un informe individual i l'assessorament personal del seu professor d'activitat que l'orienta en el seu cas concret. El Poliesportiu utilitza la bateria de proves AFISAL-INEFC creada per un gmp d'inv~stigadors dirigits pel Doctor Ferran Rodríguez, professor de l'INEFC de Barcelona. Totes les proves de la bateria són pensades i seleccionades per permetre la valoració dels principals paràmetres cie la condició física saludable.

nament podem augmentar-les, a qualsevol edat, i disminuir-ne el ritme de regress ió.

Com mesurar-la i millorar-la?

daran a seleccionar l'activitat més apro-

l'estat de sa lu t, una anàlisi de la co m-

piada segons les nostres ca racte rísti-

posició corpora l i exercicis que deter-

ques i necessitats, així com la progra-

minen la flex ibilitat del tronc, la força

mació de l'exercici físic.

màxima de prensió, la força-resistèn-

La rea li tzac ió d 'activitat física de

Les bateries de proves són un dels

manera regular i l'adopció d'hàbits sa-

mitjans utilitzats per determinar i valo-

plosiva del tren inferior, l'equ ilibri es-

ludables ens permeten millorar la nos-

rar el nivell de co ndi ció física. D'aquesta

tàtic i la resistència cardiorespiratò ri a.

tra condició física.

manera, un cop obtinguts els resultats,

Una vegada ana litzades totes les

cia abdominal, la potència o força ex-

Activitats co m ca minar, nedar, fer

es pot prescriure l'exercici d'una ma-

proves, els tèc nics elabo ren un s in-

bicicleta o córrer i d'altres de dirigides

nera més adequ ada segons les ca rac-

formes individuals en què l'usuari tro-

com la gimnàstica de manteniment, l'ai-

terístiques de cada individu .

ba els paràmetres que co nfor men el

guaeròbic, l'aiguagym o el ioga ens ofe-

Es tracta de vuit proves que es duen

seu estat de co ndi ció física i els prin-

reixen manteniment i millora. Els pro-

a terme amb la supervi sió de tècnics

cipals co nsells per millorar-l a o vigilar-

fessors de les diferents àrees ens aju-

espec ialitzats : un qüestionari sob re

ne els punts més dèbils.

Bar •

Restaurant

T'agradaria conèixer... ? «ff'¿'~

Vine ... i tasta les nostres especialitats

~t~~ Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Braseria

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT


_ }JQliesportiu

VACANCES , PER QUE NO SEGUIR APRENENT? "L'Esplai és la meva joguina més gran", va dir un dia un nen que participava a l'esplai de l'Esportiu Claror, una frase que ens ha servit d 'eslògan en algunes ocasions. És clar que les vacances d'estiu no són incompatibles amb el joc, però tampocho són amb l'aprenentatge i l'adquisició de valors, d'hàbits i actituds que segueixin formant els més joves. A Barcelona, gairebé totes les entitats esportives i centres socials organitzen activitats de lleure en períodes de vacances escolars, les anomenades esplais o casals. També els organismes públics ho fan, com és el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que fa anys prog~ama el Campus Olímpia a les instal·lacions municipals. Tot i així, les maneres de treballar i la filosofia de cadascuna de les entitats varia i n'impregna les activitats. La Fundació Claror fa anys ·que organitza activitats de lleure en períodes de vacances. L'embrió va néixer a l'Esportiu Claror el 1986 amb els esplais d'estiu; amb el temps la metodologia de treball s'ha aplicat a la resta d'instal·lacions esportives gestionades (Sagrada Família i Nou Can Caralleu) i als períodes de Setmana Santa i Nadal.

Els Esplais i Campus dEstiu pretenen que els joves es . diverteixin, sempre duna manera pedagògica i molt motivadora 18

TOT CLAROR

A la Fundació Claror, la principal premissa que envolta la preparació de les activitats de lleure és la de crear un marc educatiu no formal en què els nens i nenes desenvolupin uns hàbits, actituds i valors mitjançant la convivència i les relacions interpersonals amb el grup i els monitors.

Aprendre sense esforços

les seves característiques, difereix de la resta d'activitats com el Campus o el Campus Verd. L'objectiu principal és fixar un centre d'interès a l'entorn del qual giren totes les activitats. Aquest centre d'interès es determina amb la col·laboració de tots els monitors i pot ser un tema, un personatge, un fet, un conte,etc., és a dir, tant pot tractar el circ com les Olimpíades, l'època medieval o bé un pirata i la seva colla. Un cop decidit el tema, les excur-

Es tracta, doncs, d'un procés d'aprenentatge no instructiu que s'allunya de les activitats de lleure-consum a què estan acostumats els joves i que, molts cops, comporten un excés de televisió i sedentarisme.

sions, els tallers i els jocs en fan referència; tant es pot preparar a la platja un joc de malabars si el tema és el circ com els nens i nenes poden fa-

El principal èxit dels esplais i la resta d'activitats de lleure rau en el fet

bricar en el temps dedicat als tallers el seu propi escut, element típic de

que l'aprenentatge no comporta les pressions a les quals assocïen el fet d'aprendre, perquè les dinàmiques de funcionament són diferents de les de l'escola o la família. En cap moment es busca una finalitat, sinó un espai

l'Edat mitjana.

L'esport com a eina bàsica El Campus Olímpia és l'activitat en què més predomina l'esport.

on l'infant es diverteixi i desenvolupi al màxim la creativitat.

S'adreça a joves entre 9 i 14 anys, una franja d'edat en la qual l'aprenentatge de determinats esports els mo-

Els esplais i el seu centre d'interès

tiva més que no pas els tallers i els jocs recreati us.

L'Esplai va ser la primera activitat

En algunes instal ·lacions esportives el Campus es concep poliesportiu, com

de lleure organitzada a l'entitat i, per

en el cas del Sagrada Família i del Nou


_____________________________________ ]?Qllesportiu Can Caralleu. En les altres instal·lacions, però, es treballa un esport princi pal (el bàsq uet, a l'Esportiu Claror) en combinació amb d'a ltres co m el futbol sala, la natació, el bàdminton o el volei bol. En aquest sentit, l'Esportiu Claror també organi tza el Ca mpu s de Tecnificació per a nois i noies que volen millorar la tècnica del bàsquet. Uns dels objectius és qu e els joves aprenguin la tècnica i les norm es dels d iversos es ports, però aqu est no és l'úni c ni el més important. L'esport, la co mpeti ció i el di a a di a perm eten treball ar tota un a sè ri e d'h àbits co m la coo perac ió, la co l·laboració, la co mpetitivitat ben entesa ... , una sèri e d'hàbits qu e a l'escola -o n primen els contin guts i el fet que s'a rribi a un s mínim s- és més difícil qu e s'ofereixin, de la mateixa manera que a la família manca la relació del nen o nena amb un grup de la mateixa edat.

Campus Verd Fa un parell d'a nys qu e l'entitat ofereix una nova activitat anomenda Campus Verd i que com bina les tradi cionals co lò nies amb un a setmana de campu s a les instal·lacions. El tret més motivado r d'a qu esta activitat és, sobretot, la so rtid a a la casa I

de co lò ni es i les acti vita ts que s' hi duen a term e: una nit al ras, els jocs

Les vivències, la resolució de conflictes, el contacte amb l'entorn i la natura i la imaginació són emprades per al creixement del grup

nocturn s, el se nde risme, els tall ers, les co nverses després de sopar.. . Durant un a setmana es fomenta la co nvivència entre tots els grups i el lli gam tant entre els nens i nenes co m entre aquests i els monitors. També a les co lò ni es es practi qu en els es ports, fe nt pa rti ts o j ocs prees porti us, de la mateixa manera qu e ho fan a la in stal·lació un a setmana abans. En definiti va, en totes tres activitats les vivè ncies, les relac ions, la re-

Tots els monitors dedica ts a les activi tats de lleure tenen com a princi pa ls objectius fomenta r el treba ll, l'ordre i la neteja, ja que cadascú és res-

so lu ció de co nfli ctes, l'ex press ió, els contactes amb l'e ntorn i la natura i la

ponsabl e del materi al que fa se rvir, alhora que moti ve n tots els participants

imaginació són els mitjans utili tzats per al creixement personal i del grup .

i cree n un cl ima de co nfi ança i respecte dins del grup.

carbonell

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

_._-------

serveis de jardineria NATURAl ESPORT, SEMPRE JUNTS Tel. 67 8 40 65 60 08 960 Sant Just Desvern

MENU OIARIO: De lunes a viernes ... 975 Pta;. Sóbodos . . .. .. .. 1. 200 Pta;. Domingos ... . . .. 1. 300 Ptas. ESPECIALlOAOES: • Tapas variadas • Ensalada; • Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesa; Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudí, 11

Tel. 93 435 43 83


"

F O R U M, " QUE S E RA,

2 O O" 4 SERA?

A TRES ANYS VISTA, ELS CiUTADANS ENCARA NO ENTENEN EN QUÈ CONSISTIRÀ EL FÒRUM UNIVERSAL

El proper dia de Sant Jordi, el23 d'abril, faltaran exactament tres anys perquè se celebri a Barcelona la cerimònia d'inauguració del Fòrum Universal de les Cultures. Però l'abril del 2001, quan només falten 1.095 dies, molts ciutadans encara es pregunten en què consistirà exactament allò que el Fòrum mateix, en els seus llibres de presentació, explica que "assolirà unes dimensions i una projecció similars a la d'uns Jocs Olímpics o una Exposi-

ció Universal". S.L. L'esdeveni ment, concebut amb la fina litat de promou re el diàleg entre els pobles, durarà 150 dies, entre els dies de Sa nt Jordi, el 23 d'abril, i la Mercè~ el 24 de sete mbre de 2004 .

L'orga nitzara n de fo rm a conju nta l'Aj untame nt de Ba rce lo na, la Generali tat de Cata lun ya i l'Ad ministrac ió . General de l'Estat, amb el stJ port dels 186 estats membres de la UN ESCO. Se rà la primera edi ció d'un n ou esdeveniment que preté n "convocar ciu-

tadans d'arreu a trobar-se en un l/oc i un temps determinat i convidar-los a p articipat en una iniciativa que

20

TOT CLAROR

sorgeix amb la ferma voluntat d'afavorir nous i positius lligams entre les cultures del món", sego ns es mani-

El programa definitiu de continguts i activitats, dirigit per l'exdirectiu de TV3 O leguer Sa rsa nedas i Gemma Sendra, no q ueda rà e nll estit fi ns a f in als d'aqu est any, tot i qu e a les darreri es d'abril és previst que hi hagi un primer esborrany. "Esperem que qualsevol per-

sona, de qualsevol edat, formació o procedència pugui trobar a la programació suficients atractius per acudir al Fòrum", di u Jaume Sod upe, Consell er Delegat de l'e nti tat organitzadora. De moment, se sa p qu e el Fòrum ab raça rà tres te mes tro ncals (les con-

festa al proj ecte.

dicions pe r a la pa u, el dese nvolupament sostenible i la diversitat cult ural)

Els Jocs Olímpics de la Cultura?

i set accions comunes (veure quadre) . Q uè tenen en comú el Fòrum i uns

Aqu ests obj ectius es mate ri alitzaran en l'orga nització de festivals artístics, actes lú d ics, co ngressos, co nferències, exposicio ns i manifestacions

Jocs O límpics o una Expo? Bàsicament dues coses: la voluntat d'organitza r un gran esdeven im ent de talla internaci -

culturals, tant multitudi nàri es co m per a un públic reduït. S'ut ilitza ran totes les form es de comunicació a fi q u e les cultures del món es coneguin més i aproximin posicions.

onal que torni a situar Barcelona co m a capital mundial durant uns dies, i la regenerac ió urbanística d'un a part de la ciutat. Probablement, el primer propòsit no s'aconseguiri a sense el segon, i viceversa.


_____________________________________ Iteportat~ Les condicions per a la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural seran els tres temes en què se centraran les activitats

LES SET ACCIONS COMUNES DEL FÒRUM TROBAR-SE

Trobada i re unió

Plaça de les Cultures

VEURE

Descobriment i coneixement

Les exposicions

EXPRESSAR

Creació i imaginació

Festival de les Alts

PARLAR

Diàleg i intercanvi

Costums i congressos Debats i conferències

CELEBRAR

Festa i participació

Grans espectacles i events puntuals

COMUNICAR

Difusió i Connexió

El Fòmm virtual

EDUCAR

FOlmació i aprenentatge

El projecte educatiu

Amb tot, les diferències són moltes. D'entrada, no serà un espai de competició entre estats, no hi exhibiran els seus millors atletes ni els avenços tecnològics. M algrat que els mecanismes de participació no esta n definits, la voluntat del Fòrum és reunir no solament estats, sinó també O NG, multinacionals, ' cultures minoritàri es, professionals... "Ni és una Expü¡ ni és una Fira o un Grec a gran escala. És una cosa nova i diferent" , expliquen des de l'organització. La id ea és, també, que el Fòrum serveixi per estab lir acords intern acionals sobre algu ns punts (com l'edu cació, la cultura o el medi ambient), amb la utilització de mètodes de treball no-

ten que molts govern s, comença nt per la nova Admin istració Bush, accede ixin a aqu esta mena de propostes.

51.000 milions de pressupost El pressupost del Fòrum de les Cu ltu res, aprovat per l' Assemb lea de l Consorci el passat dese mbre, serà de

nat pel Co nso rci "Fòru m Universa l de les Cultures- Barce lona 2004 SA", equiva lent al COOB'92 que es va crea r pels Jocs. El Consorci està format per l'Ajuntament de Barce lona, la Generali tat i el Govern central, i cadascun dels tres socis hi apo rtarà un a mate ixa quantitat de 10.000 mili ons de pes-

51.000 mili ons de pessetes (només les des peses d'organització). En aq uesta

se tes. A diferència de ls Jocs, però, l'acord preveu qu e, en cas de dèficit, l'Ajuntament l'ass umiri a.

vedosos. "No volem que el Fòrum-diuen a l'organització- sigui com les grans

partida no s'inclou en les inversion s necessà ri es en infraestru ctures, trans-

El paper dels patrocinadors

cimeres de Ria, Seattle o Davos, on els esta ts es reuneixen per una banda i les organitzacions no governamenta ls per una altra, sense que hi hagi com unicació. Volem que tots seguin a la mateixa taula". Els optimi stes creu en qu e

ports o urbanisme, que seran assumides per altres promotors públi cs o pri-

L'objecti u del Co nsorci és obte nir

vats. Solame nt la constru cc ió necessària pe r al Fòrum se situarà al voltant

el 31 % de ls rec ursos per la via de l patrocini . Per això s'h an establert dues

dels 90.000 mili ons de pessetes.

categories de co l·laboració per part de

serà possible, i els pessimi stes dub-

nització general dels actes, és gesti 0-

Aquest pressupost, així co m l'o rga-

les empreses privades: els socis (aporten 1.500 mili ons) i els patrocinado rs (3 00 mili o ns). En aq uests mom ents, el Fò rum té dos socis (Telefóni ca i End esa) i dos patroc inadors (IBM i

CONFERÈNCIA MUNDIAL DE L'EDUCACIÓ

MRW), i una vintena de multi nacio-

Un deis primers èxits dei Fòmm ha estat el d'assegurar-se la celebració de la Conferència Mundial d'Educació per a Tothom, que organitzarà la UNESCO a la seu del CCIB. L'objectiu de la Conferència serà avaluar l'estat actual de l'educació al món i debatre les accions necessàries per tal que tothom tingui accés a una educació digna. Comptarà amb la presència dels ministres d'educació de tots eis estats membres de la UNESCO. Encara no se n'ha concretat la data ni eis mecanismes de participació que hi tindran les entitats no governamentals.

nals ja s'hi han interessat. En aqu est se nt it, ja s' han rebut crítiques de secto rs qu e temen qu e els nob les objectius d el Fòr um acab in se nt dominats pels interessos d els patrocinadors. Un periodista, Jaum e

v.

Aroca, es pregu ntava re ce ntm ent a

I·M·A·D·

FALSOS TECHOS

Instalaciones de materiales acusticos y decorativos, s .a .

®

Çl Cobalto, 178 Tel. 93 338 03 16 • 93 338 03 62 Fax 93 338 04 08

• Venta-suministros y Colocación Falsos Te~hos I • Aislamientos • .Pladur • Armstrong • Isover...


_ Reportatge Es preveu l'afluència de cinc milions de visitants, tot i que Barcelona haurà de competir amb els Jocs Olímpics d'Atenes les pàgines de La Va nguardia si es podri a "compatibilitzar el possible patro-

se ll er Delegat del Fòrum , Jaum e Sodupe, va res pondre que "és possible

fe r-ho, ja ho crec que és possible; si no, no es taria aquf'. Entrades a 4.200 pessetes/dia La resta dels ingressos, uns 15.000 mili ons, es pensen aco nseguir amb la ve nda d'e ntrades. Altres possi bil itats, co m els be neficis provi nents de drets televisius, no s'han començat a negociar per la falta de concreció del programa i, segons l'organització, "per les difi-

cini de McOo nald's, contactat ja pel Fò rum, amb la participació, segurament inexcusable, de José Bové, el iíder de la Confede ración Campesina", fa mós pe r have r desman.tell at un lo-

cultats que entranya no tenir precedents".

ca l de la cade na amer ica na d' hamburgueses a Mill au (França). El Co n-

A pesar qu e encara no està defin it el prog rama co ncret d'acti v ita t s, el

ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT I PORTAVEU DE LA FAVB

EL FÒRUM ÉS UNA EXCUSA PER FER OBRES A LA CIUTAT; ELS CONTINGUTS NO ELS CONEIX II NI EL PROPI ALCALDE DE BARCELONA

II

Quina opinió li mereix el Fòrum del 2004? Hi ha dos elements per analitzar: els continguts i el decorat que es prepara (és a dir, la transformació urbanística). Pel que fa als continguts, jo crec que no els sap ~i el propi Ajuntament. Fins ara només s'ha parlat de com es financia, de com es creen els Consorcis, però el que és el contingut, els projectes relatius a la tolerància i la sostenibilitat, no s'han tractat. Ni l'alcalde sap què serà ·això del 2004. Tot i així, estarà d'acord amb l'objectiu que es persegueix amb l'organització del Fòrum Universal de les Cultures? Nosaltres tenim la impressió que el FÒfilm és una excusa per fer obres a la ciutat i aconseguir inversions. I això ens sembla greu quan, sobretot, es posen com a excusa dè les obres temes que són de primera actualitat i que tenim als carrers de la ciutat: la immigració, la tolerància ... J:Ajuntament s'ha posat lm contacte amb vostès per fer-los parti:eps del Fòrum? No, i no entendríem el FÒfilm sense una dimensió participativa seriosa i no virtual, sinó real, de la població i dels sectors afectats pels temes a tractar. I respecte a la transformació urbanística? En aquest sentit, em queda la preocupació de si aquesta serà definitivament l'oportunitat per a La Mina, que és l'assignatura pendent històrica de l'Ajuntamtlnt de Barcelona. No hi ha un projecte clar que la rehabilitació de La Mina es faci de manera integraL D'altra banda, no entendríem un FÒfilm per a la Tolerància i la Sostenibilitat si al 2004 encara quedessin a la ciutat cases afectades per l'aluminosi. Una ciutat no pot organitzar un FÒfilm així, de cara enfora, si dins la ciutat no ha resolt problemes que fan que moltes persones visquin de manera poc digna. A banda de les dues qüestions que ha esmentat, com valora el projecte urbanístic presentat per l'Ajuntament? La veritat és que no coneixem més que les propostes del "Projecte 22@", que té molts interrogants. Però, d'entrada, sembla que no són més que facilitats per als promotors inversors, com ha passat amb la construcció del barri de Diagonal Mar, que s'ha dut a terme amb operacions d'unes dimensions especulatives S.L. . sense precedents.

22

TOT CLAROR

Co nso rci orga nitzador ja ha anun ciat que el preu per acced ir al reci nte del Fòrum serà de 25 euros al dia, és a dir, de 4 .195 pesse tes. Per aqu est import s'adquirirà un ti quet que servi rà pe r accedir al rec in te i gaudir de bo na part de les activ itats, exce pte d'aq uell es concretes (co ngressos, concerts... ) qu e requ ere ixin el paga ment d'una entrada específi ca. És previsible que hi hagi diverses modalitats d'abonament (pe r més d'un d ia, un a setmana, tot el Fòrum ... ), així com avantatges pe r a determin ats co l·lectius. A més, l'organització estud ia la possibilitat que algunes activitats es facin en altres punts de la ciutat i, fins i tot, en altres punts de Catalunya: de moment s' han re but tr enta pe t ic io ns d'Ajuntaments cata lans q ue, seguint amb la idea de les "s ubse us olímpiques", han ex pressat el se u desig de parti cipar en el projecte.

Cinc milions de visites L'o rganització s' ha plantejat co m a objectiu aconseguir que el reci nte del Fòrum sigui visitat per cinc milions de perso nes, amb una mitjana de 10.000 di àri es. Les previsions són que el 45% provin guin de l'àrea metropolitana de Barce lo na, e l 9% d e la rest a d e Catalunya, el 20% de la resta d'Espanya i un 26% de l'estran ge r. Algun s han criti cat aqu estes previsions, consid erant que l'Expo de Sevilla va ten ir 14 milions de visitants i la de Li sboa 10. A l'o rganització barcelonin a pensen que la previsió és moderada: "Mi-

llor fer previsions a la baixa i superar-les que no pas al contrari" , diu el cap de premsa M anel M ontilla. Un dels aspectes encara no resolts és el de l'allotjament de molts dels visitants i professionals que vi ndran amb motiu del Fòrum, ja que, encara que es con stru iran places hoteleres noves, pod ri en no ser sufi cients si hi ha allau de visitants. En qualsevol cas, a l'organitzaci ó só n optim istes i pense n qu e una calendarització racional de les activitats solucionarà molts problemes. "El

nombre de visitants no serà sempre


____________________________________ Iteportatge En pocs mesos estarà definit el programa complet d'activitats, que elabora un equip dirigit per Pexdirecti u de TV3 Oleguer Sarsanedas constant, al llarg dels 150 dies. Variarà en funció del tipus i la quantitat d'activitats programades, així com del moment de l'any. Caldrà ordenar tots aquests aspectes", diu Montilla. Un punt que caldrà tenir en compte és que d'aquí a tres anys la ciutat haurà de competir amb quatre grans esdeveniments europeus: els Jocs Olímpics d'Atenes, el Campionat d'Europa de Futbol de Lisboa i les capitalitats culturals europees de Gènova i Lille. Falten tres anys, i encara hi ha molts dubtes per aclarir. Els propers mesos seran cabdals, ja que de la feina que es faci dependrà bona part de l'èxit del projecte: preparar un bon programa que engresqui estats, organitzacions, personalitats i fins i tot els ciutadans de Barcelona. La tasca d'ara pot suposar l'èxit d'aquí a tres anys. La idea, a pesar de tot, ja ha interessat ciutats com Boston, Montevideo, Oporto o Toronto, que podrien plantejar-se l'organització d 'una segona edició.

MOTOR DE RENOVACiÓ URBANíSTICA A banda dels objectius culturals, el Fòrum del 2004 tindrà. per a Barcelona un altre valor, el de la regeneració urbanística d'una superfície global de 184 hectàrees, on hi haurà els escenaris principals, entre el Poblenou i el marge dret del riu Besòs, als municipis de Barcelona i Sant Adrià. L'operació urbanística, que "constitueix el prime1' exemple de la util'itzaci6 d'un projecte cultu.ral per constnt'i'r un entorn més habitable a les ciutats', segons el Conseller Delegat, "es farà amb criteris de sostenib'ilitat social i urbanística", afegeix Jaume Sodupe. Els objectius principals són aquests: ordenar els espais i usos del front litoral (amb criteris d'accessibilitat, continuïtat, integració urbana i repercussió mediambiental i paisatgística), reforçar la vida ciutadana (potenciant els usos d'habitatge, lleure, equipaments i activitat econòmica, per crear una nova àrea de centralitat urbana), desenvolupar un sistema d'espais lliures i reserves d'equipaments per al conjunt de la ciutat i contribuir a la regeneració dels barris i àrees més degrad~des. Des del punt de vista patrimonial, el Fòrum llegarà a la ciutat un nou equipament museístic, un centre de convencions, una àrea hotelera i comercial, el nou port esportiu de Sant Adrià, la remodelació de la planta depuradora, una nova central fotovoltaica, un nou zoo, un nou quilòmetre de platges, 4.000 nous aparcaments, habitatges i noves infraestructures viàries i de transports. Aquestes millores són gestionades per la societat privada municipal Infraestructures 2004 SA, creada en consorci pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià.


_ Societat L'AJUNTAMENT JA HA INICIAT LES OBRES PER AMPLIAR LES VORERES DEL CARRER PROVENÇA

DISTRICTE I ASSOCIACiÓ DISCREPEN SOBRE LES ZONES DE VIANANTS QUE HI HA O-HAVER AL BARRI Tots dos projectes defensen robjectiu fer més habitable el barri amb mesures que beneficiïn els vianants i els comerciants, en detriment del cotxe El ba rri de la Sagrada Famflia guanyarà en els propers mesos espai pe r als vianants. El dubte és saber si les accions per pacifi car el trànsit aniran o no més enllà de l'ampliació de les voreres del ca rrer Provença, tal com reivindi ca l'Associació de Veïns .

Projecte del Districte El Districte de l'Eixamp le ja ha ini ciat les ob res d'eixamp lame nt de les vo reres del carrer Provença. El projecte del Consistori és reordenar aquest car rer, entre Dos de Maig i Diagonal, de manera que la vorera muntanya passi de ci nc a set metres i mig i hi hagi un carri l bici ; així qu edaria un úni c ca rril per a aparcament i un altre per a circu l ~c i ó .

ARAGÓ Proposta. de I "A ssociació d e Veïn s

IIEl regnat del cotxe ha de donar pas a la república dels vianants va cnr el portaveu de l'Associació ll

,

de l a

Sagrada Fan-tília

El Districte slha compromès a estucnar la proposta i a tirar endavant totes les mesures que siguin possibles

Projecte dels veïns El desig de l'Associació de Veïns se ri a que, alm enys entre Nàpols i Cartagena, el ca rrer Provença fos tota lment ., de vianants, amb un carril de serveis, i que res-

de l'avinguda GaudÍ'amb els carrers Padilla i Provença, de l'Hospital de Sant Pau fins al Temp le. També, el ve ïn at voldria convertir el ca rrer Padilla, des de Mallorca fins a l'avinguda Gaudí, en una

marc del Co nsell de Barri del 19 de febrer al Centre Cívic de la Sagrada Famíli a. Van sol·licitar que el Districte valorés les propostes i signés un pacte per la mobi litat amb les associacions de comerciants i la pròpia Associació de Veïns. Aquest pacte hauri a de se r "u n

Temple acabin formant un a única pl aça, l'anome nada "Su per Illa Gaudí". A banda de la transformació de carrers en zones de vianants, els veïns inclouen

acord inamovible que inclogui un calendari prefixat d'actuéicions i que continuï vigent després de les eleccions municipals, enca ra que hi hagi canvi de govern", va dir

en les seves propostes la reordenació de l'avinguda Gaudí, millores en l'e nllumenat

el responsable de la Vocalia de Mobilitat de l'Associació de Veïns Sagrada Famíli a,

pectés el pas de ve hicl es transversal en direcció mar-

altra zona de vianants.

muntanya . Els obj ectiu s veïnals só n

Super Illa Gaudí

dels carrers, creació de més carril s bici i pàrquings per a

Jordi Ligüerre. Aquest acord "és l'única possibilitat que el

pacificar el trànsit, disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica, potenciar el comerç del barri, reordenar les

Així mateix, l'Associac ió vol que es restringeixi el tràn-

motos i la millora i engrandiment d'algunes voreres en

sit de vehicles als carrers de Marina i Sardenya, entre Mallorca i Provença, de ma-

estat deficient.

regnat del cotxe doni pas a la república dels vianants al nostre barri", segons va dir

places Sagrada Família i Gaudí i crear una anell a d'unió

24

TOT CLAROR

nera que les dues places i el

Els representants de l'Associació de Veïns van defensar el seu projecte en el

el mateix Ligüerre. El Districte de l'Eixample va dir que estudiaria el tema.


Societat EL PLE DE L'AJUNTAMENT JA HA APROVAT EL PROJECTE MUNICIPAL

MYRURGIA: ELS VEïNS VOLEN UN CENTRE DE DIA PER A GENT GRAN La Plataforma de Veïn s i Entitats de la Sagrada Família ha refet la seva proposta pel q ue fa a l'ús dels metres quad rats de l'Illa M yrur-

CONSELL DE BARRICADA QUATRE MESOS

vant la recança mostrada pel Districte envers l'Hotel d'Entitats, la Plataforma s'ha vist obligada a reconsiderar la seva proposta".

gia destin ats a equipament

L'opinió de la Plataforma

Tant el Distri cte de l'Eixa m-

públic i ha comuni ca t al D is-

es va ex pressar en el darrer

ple com els veïns van mos-

tricte de l'E ixample la reivin-

Plenari del Districte orga ni t-

trar-se satisfets del res ultat

dicació d'un Centre de Di a.

za t el proppassat 13 de febrer.

del primer Consell de Barri,

Segons el portaveu de la

construcció d'un poliesportiu

ce lebrat el 19 de Febrer al

privat d'elit i d'una residència

Centre Cívic Sagrada Famíli a.

pri vada d'esportistes . La PlataFo rma va man i-

El president del Consell mu-

festar a l'eq ui p de gove rn el

segurar que els Conse lls tin-

va aprova r el Pl a Espec ial

seu desacord amb l'aprova -

d rien co nti nuïtat i qu e, en prin cipi , se' n fari a un cada

Plataforma, Joan Balañach, el canvi és perquè "la Plata-

fo rma s'oposa fronta lment a qualsevol projecte que no signifiqui un equipament públic per al barri -en referència a

El Pla Especial En el Plenari també es

nicipal, Jordi Portabella, va as-

per a l'Illa M yru rgia. Amb 7

ció defini tiva del Pla i, actu-

la proposta del Districte de

vots a favor (PSC), 2 absten-

alm ent, es pera qu e el D is-

q uatre mesos. Segons la re-

fer-hi un servei per a tràmi ts

cions (PP) i 4 vots en contra

tri cte form ali tzi per escrit els

gido ra, Carme San Mi guel,

ad ministratius- i perquè, da-

(CiU ) es va dete rmin ar la

nous aco rds.

havia estat "molt productiu" .

•• ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, .respetando las caracterÍsticas propi as del edificio.

E


Solidaritat en xarxa http://www.pangea. org Un ONG c reada amb l'objectiu de fac ilitar la comunicació entre organitzacions i l'accés de totes les per-

sones interessades en temes relacianats- amb la solidar itat, la cooperació i els drets humans. Informació sobre projecte s, campanyes , voluntaria t, llocs de treball, turisme sol idar i... , i més de 200 associaci-

ons a l'abast del navegador.

La web del cinélna llatinoa=ericà www.cineindependiente.com.ar

Per a amants del cinema del vell continent, "ci neindependiente.com" ens ofereix tota la d'informació referent al cinema produït a l'Amèrica Llatina i a l'Estat Espanyol. Informes, critiques, e ntrevistes a actors, ac trius i directors, festivals ... en lIna pàg ina web realitzada a l'Ar-

gentina.

CONVERSA ClONES CON BILLY WILDER

TELEVISI6N: APARIENCIA Y VERDAD

CAMERON CROWE ALIANZA EDITORIAL En aquest llibre, el legendari director de cinema de noranta-tres anys ens parla de la seva vida i obra. Comparteix amb el lector la seva experiència a Hollywood en relació a guions i fotografia, amics, pel·Hcules seves i cinema d'avui. Tot acompanyat de 650 fotografies en blanc i negre del món del cinema escollides per ell mateix.

GUSTAVO BUENO ED. GEDISA Un assaig sobre el rol social de la televisió que posa sobre la taula una qüestió cabdal: la televisió és realitat o aparença? Sabem veure la televisió d' una manera crítica, difere nciant allò que és aparença del que és veritat? Gustavo Bueno inclou, com a exemple, l' ús que la classe política fa d'aquest mitjà; molts cops és nomé s a trav és d'aquesta que es perceben reals.

GARZ6N: EL HOMBRE QUE VEIA AMANECER

GENS I GENOMA: EL PROGRAMA DE LA VIDA

C6MO CAGAR EN EL MONTE

PILAR URBANO PLAZA & ]ANÉS EDITORES

DAVID BUENO/MARIA TRI CAS. ED. PÒRTIC

KATHEEN MEYER DESNIVEL EDICIONES

Primera biografia de B altasar Garzón, una de les figures públiques més controvertides del nostre país. La reconeguda periodista Pilar Urbano presenta la biografia autoritzada del magistrat que ha instruït casos de gran trascendència com el cas GAL, la lluita contra el narcotràfic o els judicis contra HB.

Què só n els gens i quina funció tenen? Què en sabem, del genoma humà? Què són la clonació, els organismes transgènics i la teràpia gènica? La genètica és avui una disciplina plena d'interrogants amb solucions fascinants que aquest llibre explica amb un llenguatge rigorós , però alhora planer i entenedor per a tothom.

Una aproximació ecològicament sensata d'un art perdut que ens ofereix bona informació sobre l'impacte mediambiental dels excrements humans. Suggereix remeis senzills i còmodes per evacuar d'una manera ecològica i còmoda a la natura. Tot anomenant les coses pel seu nom i amb explicacions ciares, divertides i directes.

IDENTIDADES COMUNITARIAS Y DEMOCRACIA HECTOR C. SILVEIRA EDITORIAL TROTTA La globalització de tots els àmbits fa necessari articular la convivència en societats cada cop més mestisses . L'obra coordi nad a per Silveira, professor de Filosofia del Dret de la Uni versitat de Barcelona, ofereix una sèrie d'assajos que inciten a la reflexió filosoficopolítica sobre qüestions com la identitat, el racisme i el mestissatge.

S/NENCHUFE

lLO

MCLAN 2000

JENNIFER LÓPEZ VIRGIN.2000

El grup de rock murcià ens ofereix en l'últim CD un concert acústic que inclou 15 cançons d'una composició impecable. Produït per l'exTequi1a A. Estivel, el disc conté tots els èxits del clan: "Quédate a dormir" , "Urunando a la tierra", "ChUaba y cachimba" i la coneguda versió del clàssic d'Steve Miller Band "Serenade" .

L'actriu i cantant d'origen porto-riqueny torna amb el seu segon disc. Aquest cop ens ofereix una barreja explosiva de discopop-trenca-cintures que provoca la remenada delirant dels cossos al mateix temps que la melodia envaeix els caps. L'àlbum conté 12 temes en anglès i 5 en espanyol, a més d'un duet amb Chayanne.

O/ES DE CARRETERA TOTES LES CANÇONS SOPA DE CABRA 1989-1992

Sopa de Cabra fa una recapitulació dels seus primers quatre anys i ens ofereix 53 cançons emblemàtiques del rock català. El grup encapçalat per Gerard Quintana ens transporta a l'època de "EEmpordà", "El boig de la ciutat", o la controvertida "El sexo (que me hace feliz)".

OFRENDA PEDRO GUERRA 2000 El quart disc d'aquest jove cantautor canari esta inspirat en músiques i ambients de països llatinoamericans. Un àlbum ple d'evocacions viatgeres que compta amb les col'laboracions de Daniela Mercury, Lenine, Julieta Venegas i Chico César, els quals hi aporten excel'lents i1i.fluències.


El BAll OBRE lA FESTA MAJOR DEL BARRI DE lA SAGRADA FAMíliA

ACTIVITATS A L'AIGUA

Les festes se celebraran entre el20 d'abril i l'I de maig Ja fa 23 anys que el barri de la Sagrada Família prepara Festa M ajor. I, enguany, torn a amb molta marxa i activitats lúdiqu es, culturals i esportives per tal que petits i grans gaudeixin de l'esperit veïn al i l'ambi ent festiu . Com en els darrers anys, la Festa co mprèn dos ca ps de setm ana: co mençarà el divendres 20 d'abril i s'allargarà onze dies, fin s al dimarts 1 de maig.

Per començar... música! Les festes s'estrenen amb el ball de Festa M ajor, organitzat per la Fundació Claror. Aqu est ball anirà a càrrec de l'orquestra Swing Latino i es farà al carrer M arin a, entre

21 d'abril, 11.00 h o res Festa Aql1~ tial Nou Can enrulleu

Més info nTIació: pàgina 37

NATACiÓ 21 d 'abril, 17.00 hores '

el So par d 'Entitats, q ue es fa rà a la Carpa instal·lada a la plaça Sagrada Família. Per assistir-hi, caldrà comprar el tiq uet amb antelació a l'Associació de Veïns de la Sagrada Família (tel. 93 246 53 19) . A més, ta mbé hi haurà mú sica c làss ica co m, pe r exe mpl e, la Nit de Mú sica Barroca qu e tindrà ll oc a la cripta del Templ e de la Sagrada Famíli a el dillun s 23

el Ce rtamen Li tera ri (qu e any rere any es va consolidant i creixent qu ant a participac ió), xe rrades, taul es rodones i mostres. I, per als petits, hi haurà tall ers, cercaviles i xoco latades . Per últim, i com en qu alse vo l Fes ta M ajo r, ca l no oblidar el pregó, que anirà a càrrec del periodista Francesc Novell . Es farà el d iumenge 22 d'a bril al carrer M arin a,

xvn Campionat Escolar EspoltÍu Claror Més info nn ació: pàgina 33

ATLETISME 22 d 'abril

xvn Milla Sagrada FrunOi" S01tida: Rosselló (c" nt. Sardenya) Més info nmlci6: pàgin a 34

AERÓBIC 28 d 'abril Màster Class obert.'1

Pol. Mun. Sagrada Famllia Més info nn aci6: pàgina 33

FÓRMULA 1 27 a 29 d 'abril Gra n Pre mi , l'Es panya Circuit de Catalunya Més info nn aci6: 93 571 9700

després de la Mill a (vege u

CICLISME

d'abril , o la set ena edi ció d e l Co nce rt d e Mú sica

pàgines 34 i 35). Ai xò són només ci nc cèn-

Maig, dia a detennin ar Tro feu Ram on Torres

Cl àss ica, en qu è actu arà el co njunt in strum enta l d e

tims del contingut de la Festa M ajo r; onze di es donen

ATLETISME Maig, dia a c1etenninar

com sempre, és obert a tothom ' i gratuït. L'endemà dissabte, torna

l'Escol a Musi ca l G: au (sa la d' act es d e l'Ho spi ta l d e Sant Pau). Fora de l'àmbit musical, la

per molt, per a moltes acti vi tats i per a tots els gustos. Si en voleu més informa-

la ballaruca per acompanyar

Festa inclourà actes culturals:

editat per la Fundació Claror.

Provença i M allorca. Si voleu passar un a bon a nit de . divendres no us el perd eu:

ció, la trobareu al ' programa

Més info lmaci6: 93 431 61 09

23a Cursa d'EI Corte lnglés Més info onaci6: 93 306 38 00

ESCALADA 12 d e malg Copa Catalana Nou Can e aralleu

Més info nTIaci6 : pàgina 37

L/AM

NO TE FALLARÉ

QU/tLS

LA PAS/ÓN DEL REY

DIR . STEPHEN FREARS

DIR . MANUEL RIOS SANMARTIN

DIR . PHILIP KAUFMAN

DIR .• GERARD CORBIAU

Una nova versió de la història del Marquès de Sade en la que el treball de Geoffrey Rush i Kate Winslet ens mosten la complexa i enigmàtica relació entre l'aristòcrata i la lavandera. La pel ' lícula compta també amb altres actors de prestigi com Michael Caine i Joaquin Phoenix.

Pel ' lícula francesa ambientada a l'època de lluís XIv, un rei enamorat de la música i la dança. en elles es refugiarà per a superar la por a la responsabilitat que el ser rei li imposa.

Stephen Frears torna amb una pel 'lícula de contingut social, enmarcada en la Irlanda dels anys trenta, vista a través dels ulls de Uam, fill menor d'una faffi11ia de treballadors catòlics. El film és de coproducció britànica, francesa i alemana.

Tornen els protagonistes de las popular sèrie juvenil "Compañeros", aquest cop ja superada l'etapa de l'Institut. Eva Santaolaria y Antonio Hortelano tornen a ser Valle i Quimi que, acompanyats per Fernando Guillen Cuervo acaben protagonitzant sobretot una pel' lícula d'acció.


. "L'humor i la ràbia", al

Música Clàssica Arrels & Memòria

Centre Cultural Caixa de Catalunya - La Pedrera L'expos ició vol oferir una visió de la pintura co nte mporàni a dels EEUU a través de l'ob ra d'aq uests cinc artistes:

FÒRUM CLAROR "RESPON L'ESCOLA ACTUAL A LES NECESSITATS DE LA SOCIETAT DEL FUTUR?" DIJOUS, 26 D'ABRIL DE 2001 19.30 HORES, SALA CLARET

Ida . Appelbroog,Robe rt Colescotti, Arnaldo Roche-Rabell, M artin W o ng i George Longfish. La mostra, que romandrà a la Pedrera f ins al 22 d'abril, co mpta amb més

La Temporada 2000-

d ' una cinqu antena de qu ad res, res ultat dels últims vint

2001 la Fundació Cima

anys d e producció d 'aqu ests arti stes . Les ob res ens re-o

i La Ca p ell a Re ial de

flecteixen a tots ells de manera co mun a, des d ' un a dis-

Cata lun ya ini ci en un a

tància irò ni ca o hum o rística en el tractament, a voltes

sèri e de concerts repar-

cru el, la rea litat extrapi ctòrica, co nseq üència de la seva

tits al llarg de l'any sota

herè ncia cultural i del seu co mpromís artístic amb la se n-

la temàtica Arrels & M e-

sibilitat de les co munitats de les qu als provenen.

mòri a en edificis emblemàtics de la ciutat, amb

Hi ha veritable co nn ex ió en tre les institucio ns encarregades de l'educació? S'entenen l'escola, la universitat i l' empresa? Quin paper ha de jugar l'Administrac ió en l'adequació dels seus currículums i necess itats? Per reflexionar sobre aq uestes qüestions, el proper debat del Fòrum Claror co nvid a pares, mares, mes tres, professors d' uni vers itat, tècnics ... i to tes aquelles persones interessades a plantejar-se quin és el futur i el paper de l'escola actual. Hi participaran quatre po ne nts, cadascun dels quals en represe ntació d'una de les institucions que tenen més a dir-hi.

un a programació per a dive rses forma c ion s i

Cicle de conferències o col-loquis sobre la cultura i els valors - Converses a Barcelona L'In stitut de Cultura de Barcelona organitza aqu est cicle de co nferències sob re el valor de la cultura en les nostres soc ietats, en el qu al participaran pon ents

a mb algun es d e les Grans Obres Mestres ante ri o rs

al

1800.

D' aqu esta man e ra es crea un espai musical in-

de diferents vessants professionals. Els co l'loquis tindran lloc al Palau de la Virrein a (sala

ex istent fins ara i qu e

Espai 4 , a La Rambl a, 99) d e 1' 1 d'abril al

30 d e

abraça gairebé un mil·-

. sete mbre. Podeu trobar-ne més informac ió trucant al

lenni de música. Fins al

telèfon

93 301 77 75 o bé per lntern et, a l'adreça

www.bcn.es/ ic ub

"EVOLUCIÓ SOCIAL EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA" DIJOUS, 17 DE MAIG DE 200 I 19.30 HORES, SALA CLARET La ve locitat amb què es produeix l' avenç tecnològic no e ns està donant te mp s . ni capac itat per sa ber cap on ens porta. El dese nvolupament social serà conseqliència, a llarg termini, del desenvolupament tecnològic ? O, sense mecan ismes polítics que ho co ntrolin , aq ues ta evo lu ció serà causa de maj ors desigualtats?

7 de juny. Més informació a www.bcn.es.

REVISTES Ful, al Mercat de les Flors La .. co mpanyi a d e d ansa

finites vertebres (o venes?)

peus, havien de ser 10, però

i artè ri es.

enca ra ningú no els hav ia

N ats Nus prese nta una' nova

50 dits de 10 mans talla-

obra que romandrà en es-

ven l'aire fent parts invisibles

cena del 3 al 13 de maig,

d'un mateix món.

pogut co mptar. Boques desafiants, orelles tri stes (i curioses?), meli cs

aba ns no comencin la gira.

10 ulls sobre 5 nassos fe-

Voleu saber de què tracta

ien de guaites de l'ava lot

bells agressius ... tots ells con-

l'espectacle? Així és co m el

d'emocions que provocaven

trolats pels milions de neu-

d efin eixen: Van aparèixer...

els 67 .000 cm 2 de pell tra-

rones dels 5 atents cervells.

277 quilos d'humanitat es

vessa nt l'aire tebi.

desplaçaven amb rapid esa

Aquells 5 cossos de desi-

amables (i somrients?) , ca-

Eren 5, però segons com semblaven més, o potser

i precisió propulsats per 5

gual constitució eren suportats

menys. 3 dones i 2 homes

cors que empenyien 34 li-

per 1030 ossos blancs i durs

sobre un escenari blau i nu .

tres de sa ng ve rmell a i ca-

amb un soroll sord i indefinit.

lenta per innombrables/ in-

Sovint no es veien els

Fragments de raó?

Mo-

mentari d'emocions .. . ? Ful.

CUERPOMENTE Rev ista especialitzada en alime ntació, salut mental i benestar ge ne ral. Recull tota mena de consells, receptes i reportatges en els quals es re,oma na una' vida més natural i saludable. El preu és de 500 pta.


PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra Oferta vàlida fins al 10 de maig de 2001 Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

o

A U L D E S G R S S G Z I A L E H I A A D S P o F H L T G N U E A I S T E o E T

I

R L

o

L

o

D

o o

T

e s

R V

U A S G N

situades a la recepció de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

E R H U D E A E T L P A G o N A F o U E

r-~-------------------I I -Nom Cognoms _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ___ I Adreça _______________ Telèfon _ _ _ _ _ _ _ _ _ ___ Ciutat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ OP _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

O

PM Sagrada Família

O

Qüestionari per al concurs 1.

B R

S K A A R Z S R J

va guanyar...

Esportiu Claror

e o s

o dipositant-la a les urnes

El concurs del passat número

Edat _____ Ets soci/a

EM A R

L

I

TEST Demostra la teva cultura esportiva ... 1.

Com es diu e l se leccionador espanyol de futbo l sala que va arribar a campió del món i d'Europa fa poc?

2.

Quin equip ha estat el g uanyador de la regata "The Race"?

3.

Quin golfista s'ha proclamat guanyador del torneig de Dubai?

4.

Amb quants rebots té el record actual de l'ACB en un partit el jugador Martín, del Canàries?

5.

Quin equip és ['actual líder de la divisió d'honor d'hoq uei patins?

UUO(a:JJug

:>:1

'S l oq~lJ l 'l

(t

'lI·lOra

SUlllOlI.L

(E '"PO W qnl:)" (z 'OlmzO'"J JO!,e r ( I :so¡sodso}f

En quina distància va ser Campiona de Catalunya d'Atletisme Mercè Martí?

2. Quin dia s'inaugurarà el Fàrum 2004? 3. Quins dies es farà la Festa Major del barri de la Sagrada Família?

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3.

Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5.

J.P.Montoya F.Alonso R.Barrichello J.Vi1leneuve J.Alesi E.lrvine

Què creus que li falta, a la revista?

Ferrari Minardi Bar Jaguar Williams Prost ' Jlm~e r '~ U! ¡\.lr3

~ l SOJ d

'!S;lIV'f ~ JUH ''JA n'Ju'JH!A' [ ~ ~nU.J <)tI 'OIl'Jlp !.LmS'H

:!pJeu!V\l 'OSUO¡V'd :SUIU!Il!M. 'UAOlllO'0 fd'[ :9J:>n los

6. Globalment, quina nota

posarie~

a la revista, entre l'I i el lO?


Guia de Serveis i Compres

;

LA YAYAAMELIA • La millor qualitat al millor preu

• La cuina del bacallà

Còrsega, 510 - Tel. 932073918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

PASTISSERIA FUSTER

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Famí! ia

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padil1a) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

a

g«31¡1IJ¡t "'OIt' Yi t., .• Dr. SERGI O MONTES • Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície Pg de Gràcia, 7, 3r A Tel. 93 342 62 91

• Esmorzars especials • Menú de 1.100 ptes. i servei a la carta • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a 1 h de la matinada

Juegos en red ~ Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ; ) 24PCs~ 19"-ADSL512k~SomosL33T

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

..

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

EDIFESA- COFAC • Ferreteria profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

• • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

• • • •

Menjars casolans Menú diari . Tapes variades Menjars per encànec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

CAFÈCRYKETBAR • Assortiment de tapes • Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

(!I! :gl.]¡.¡;~ ~. ESPORTS

.<~·. piol,~t

• Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada :Família) Tel. 93 347 7112 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei de fax. • La teva botiga. Obert dissabtes tarda. Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito·olga@teleline.es

BAR RESTAURANT LA PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347'26 21

BARRlBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

• Ordinadors · components . Software • TPV Multimèdia . xarxes • Internet · Servei tècnic Còrsega, 603 Tel. 93 347 63 08 08026 Barcelona

IM

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Fanulia Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR AM INFORMA.TICA

Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portiítiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba EstudianteslProfesores Windows 10.318 Ptas Office 2000 PrernÏum 15.995 Ptas Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

• Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fanulia Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• Plantilles a mida • Proteccions esportives Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30


e

DETER

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

CENTRE

CLARÍNIA

Plantilles, faixes Cotilles a rrúda, fèrules Genu-valgo Pròtesis mamàries

Psicologia· Psiquiatria · Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36

IIL ••-:)III _ _

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu

• Limpiezas de alcantarillado,sifones, pozo ,desatascos. • Albañi leri a Ca n Bruixa, 16 entl.1 " Tel. 93 490 93 80 08028 Barce lona

SONDlKA IBERICA S.A. Plàstics tècni cs industria ls.

Provença, 506 (xamfrà CastiUejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Nació, 65 Tel.: 93 348 03 14 08026 Ba rcelona

PSICOLOGIA CLÍNICA

SUAREP I LLADÓ S.A.

MONTSE VALLS: psic610ga esp. en depresiones y problemas sexlIales. lUAN GENOVÉS: hipn61ogo es p.en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montse valls.com email: info @montsevalls.com

Sa un ier Duva l-l unkers- Fuj ilsu-Roca-Grohe Berella- Fleck- Fagor- Bosch-Teka- Franke Vai Il ant-Ducasa-tres- H iyas u-Mi tsubi shi Sicília, 335 Tel.: 93 208 12 20 08025 Barce lon a

Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

ALRAVASA

• Molt a prop teu Sardenya, 319,baixos Tel. 93 457 04 53

Instal·lació integral d'oficines, biblioteques i coJ·legis.

FARMACIA BRICIO

Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

Nou horari de l'any 2000:

BCM,S.L. • Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.

De 9 a 22 hores

Nàpols, 268 Tel./Fax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73

BeN

FllRMACIA BRICIO

• Qualitat i servei • Menjars per a escoles, col·legis i empreses.

Cada dia

I

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO · 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas JUAN GENOVÉS

- Zona Sagrada Familia-

I Tel. 93 457 93 73 (boras convenidas)

I

MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia p0dal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

~ro~:rt.i:p• Todo tipo de copias de llaves especiales • Mantenirniento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.

MENJADORS S.L.

Tot l'any

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

• Co]ocación y reparación de cerraduras de todo tipa • Puertas blindadas, rejas fij as giratori as y de ballesta • Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

Gimbernat,14 08004 Barcelona Tel.: 934260635 ,

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA • Construcciones • Refcirmas • Patología del hormigón L1eida,13 10 la Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel.y Fax. 93 654 57 97

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

. ~~~~¡.]:I"­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Farrulia Speak Digital. Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

G

VIATGES MIL NACIONS

• Bitllets avi6/vaixell/tren • Viatges a mida . Viatges empreses Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08


FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL-LACIONS

ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ESTIU 2001 : DEFINIT EL PROGRAMA O-ESPORT I LLEURE L'Esportiu Claror i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família han elaborat un calendari de propostes d'estiu per tal que l'esport i el lleure no s'aturin durant les vacances escolars i, tant joves com més gra ris, triïn com invertir el seu temps de lleure. Per als adults, els cursets d'estiu se centren en els cursets de natació, l'aiguagym, la gimnàstica de manteniment, l'escola d'esquena, l'aeròbic i el ioga. Totes les

El s diversos torns de l'Esplai (tots de dues setmanes excepte un, que serà de d'una) s'estructuren entre el 25 de juny i el 7 de setembre. S'adre-

activitats s'impartiran durant juliol i setembre, a excep-

cen a tots els nascuts entre el 1987 i el 1996. Els més men uts, nascuts el 1997, podran inscriure's al Parc Esplai . El Claror també organitza

ció d'algun curs de natació, que també es farà a l'agost.

el Campus de Tecnificació de Bàsquet, adreçat als nas-

Les inscripcions d'activitats dirigides s'o.briran el 30 d'abril per als abonats i el 9 de maig per als no abonats. Pel que fa als joves, tam-

cuts entre .el 1987 i el 1992, que es durà a terme la darrera setmana de junyen un únic torn de cinc dies.

bé podran participar als cursets de natació dels mesos de

Campus Verd i Olímpia

juliol i agost, així com a les diverses activitats de lleure.

Entre totes dues instal·lacions oferiran el Campus

INSCRIPCIONS A LES ACTIVITATS

2001-2002

Olímpia en torns El mes de maig comenininterromputs çarà el període d'inscripcide dues setma- ' ons a les activitats dirigides nes, entre el 25 o cursets de natació de la de juny i el 7 de temporada 2001-2002 . setembre. Cal El torn d'abonats s'obrirà recordar que el el 28 de maig i a partir de Campus Olím1'11 de juny s'iniciarà el torn pia del Claror se obert per a no abonats. centra més en el Renovacions de plaça bàsquet, mentre que al Sagrada Família es juga més a futbol sala i a altres Totes aquelles persones esports com el bàdminton. que no s'inscriguin de nou I El Campus Verd , que insinó que vulguin renovar la plaça en la mateixa activitat clou una setmana d'esport a la instal ·lació i una setmana quedaran automàticament de colònies, es farà del 2 al inscrites per al proper curs. 14 de juliol. Totes dues actiEn cas contrari, caldrà comuvitats es destinen als nascuts nicar-ho a les oficines de la entre 1987 i 1992. instal ·lació entre el 23 d'abril Les inscripcions a les actiel 18 de maig. vitats de lleure començaran Aque"s qui vulguin conel dissabte 12 de maig per als abonats i el 1 7 de maig per als no abonats. Cal formalitzar-les a la instal·lació on es vulgui fer l'activitat

tinuar però que hagin de canviar-se de grup, per edat o altres motius, podran ferho entre el 22 i el 24 de maig.

SERVE!. ................... ....... . ........................ QUALITAT

LES VOSTRES IDEES MEREIXEN QUALITAT

CATIFES MOQUETES

PAVIMENTS FIBRES NATURALS PARQUETS

S.A.

Travessera de Gràcia, 12 (al costat de la pI. Francesc Macià) 08021 Barcelona V 93 200 57 07 . Fax 93 200 58 02

Sardenya, 350 08025 Barcelona Tel_ 93 347 49 11


FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

LA PRIMAVERA ARRIBA PLENA O-ACTIVITATS SOCIOESPORTIVES Campionat de Natació Escolar al Claror, activitats diverses ... Els mesos d'abril i maig arriben farcits d'actes i activitats lúdiques i esportives, entre les emmarcades a la Festa Major de la Sagrada Família i les que s'organitzaran en les Mostres d'Entitats de diversos districtes de Barcelona. Campionat de Natació

El dissabte 21 d'abril, a les 16.00 hores, començarà a la piscina de l'Esportiu Claror la dissetena edició del Campionat de Natació Escolar. AI campionat participen un total de 150 nois i noies, des de primer de Primària a Batxillerat, pertanyents a deu escoles: JovelIanos, Escola del Mar, Sagrada Família, Tabor, Carlit, Immaculada Vedruna, Santa Anna, CEIP La Sedeta i els nois i noies que practiquen natació al Poliesportiu Municipal Sagrada Família i a l'Esportiu Claror.

Mostres d'Entitats

Diversos districtes de Barcelona celebren durant aquests dos mesos le seves Mostres d'Entitats, i la Fundació Claror hi serà present en els casos en què hi ha un lligam per la gestió d'alguna de les instal ·lacions esportives. El dissabte 21 d'abril, entitats i comerciants de Sarrià-

Sant Gervasi sortiran amb les paradetes al carrer Major de Sarrià . Una setmana després, l'activitat es trasllada a Gràcia, concretament al passeig de Sant Joan, entre Còrsega i Travessera de Gràcia (27, 28 i 29 d'abril). El cap de setmana del 19 i el 20 de maig seran les entitats de l'Eixample les que exposaran el que fan al

L'EQUIP MÀSTERS DE NATACiÓ, CAMPiÓ D'ESPANYA EN RELLEUS

Màster Class d'aeròbic

La Màster Class es durà a terme al Poliesportiu Sagrada Família el dissabte 28 d'abril, a partir de les 12.00 hores i serà oberta a tothom. El diumenge 29 d'abril totes dues instal·lacion~ obriran les seves portes a totes les persones que vulguin conèixer-les, sense que això signifiqui la interrupció de l'activitat normal d'usuaris i abonats.

L'equip màsters-veterans de natació de la Fundació Claror va proclamar-se Campió d'Espanya d'hivern en la disciplina de relleus. L'equip, que va participar en la categoria de més de 200 anys (la suma de les edats de les quatre components), estava format per Mercè Bel, Paquita Esteban, Roser Castillo i Joana Bertolín (d'esquerra a dreta a la foto).

PROPERES SORTIDES DELS AMICS DE LA BICI

Queden poques sortides dels Amics de la bici abans no acabi la temporada, així que si voleu preparar-vos de cara a l'estiu aquestes són les cites dels ciclistes: el 6 de maig el grup A marxa cap a Tiana, passant per la Platja de la Barceloneta i Montgat. El 20 de maig, tots dos grups aniran d'excursió al Delta de l'Ebre, una sortida a la qual cal inscriure's prèviament. l, per tancar la temporada, el 10 de juny el grup B pedalarà rumb a Corbera.

Parc de l'Escorxador. La Mostra de l'Eixample coincidirà amb el Mercat del Tast de Mar que es muntarà al Port Vell de Barcelona i on s'organitzaran diverses activitats esportives El cap de setmana següent, 26 i 27 de maig , Ciutat Vella tancarà l'atapeït mes de maig amb la seva Mostra a la nova Rambla del Raval (veure pàgina 36). A les mostres, a banda dels estands, on cada entitat diu la seva, s'organitzen tallers i activitats lúdiques i esportives per a petits i grans. La de l'Eixample, per exemple, comptarà amb una jornada esportiva el dissabte al matí en què hi haurà jocs de rodes, classes obertes de tai-txi, esgrima i capoeira i competicions de futbol sala i mini bàsquet prebenjamí, entre d'a ltres.

TOT CLAROR

33


FUNDACiÓ CLAROR LA XVII

SECCIO .... S MILLA SAGRADA FAMíLIA ARRIBA EL

22

D'ABRIL

CELEBREM TOTS JUNTS LA PRIMERA MILLA DEL SEGLE La dissetena edició de la Milla és a punt d'arribar, i en aquesta ocasió de maner!]: especial. Hi ha poques novetats respecte l'any passat, excepte el canvi de segle. Per això, la primera Milla del segle XXI vol celebrar amb tots aquells que l'han feta possible una edició amb el màxim nombre de participants. A canvi, ens ofereix un matí ple de festa, amb activitats esportives i lúdiques per a totes les edats. T'hi apuntes? El primer diumenge de la Festa Major del barri de la Sagrada Família, e l 22 d'abril, la Fundació Claror organitza la XVII Milla de la Sagrada Família amb nous reptes i ¡¡·Iusions. Un , el de ~ornar a superar e l llistó d'inscripcions, que en l'edició passada va superar els 1.500 atlétes. El recorregut, de 1.609

metres, serà igual que l'any passat (vegeu quadre); finalitzarà a la plaça Gaudí, on hi haurà activitats recreatives adreçades a aquells menuts que encara no poden participar a la Milla. Sèries i categories

La cursa constarà de dotze sèries de vuit categori-

es, des dels més petis als més grans: benjamins, alevins, infantils, cadets, júniors, promeses, sèniors i veterans. Seguint el mateix criteri que l'any passat, els alevins i els benjamins correran dues sèries -una de masculina i una de femenina- per causa de l'elevat nombre d'inscrits. També es manté

RECORRECUT

LA

PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC

Sortida: carrer de Rosselló, entre Sardenya i Marina.

Arribada: carrer de Mallorca, entre Marina i Lepant.

Punts d'interès: 1. Organització

Total metres: 1.609

2. Servei mèdic

el desdoblament de les categories dels promeses i els sèn iors, que fi ns al 1999 corrien en una mateixa categoria, dividida només quant a sexe. La primera cursa serà la de cadets, que començarà a les 9.45h, i la resta aniran sortint en intervals d'un quart d'hora . A les 13.00 hores es farà el lliurament de premis i els sorteigs de la Fundació Claror i la firma esportiva Nike entre tots els partici pants. Premis als guanyadors

Com cada any, hi haurà un premi en metàl·lic per a


FU~DACIÓ CLAROR

SECCIONS

TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES

PER ALS MENORS DE

La Milla coincidirà amb els actes

d'obertura de les Festes de la Sagrada Família: el bon ambient està assegurat les ci ne pri meres escoles, clubs o entitats que més atletes aportin. Les quantitats són de 50.000, 30.000 i 20.000 per a la primera, segona i tercera classificada, respectivament. Els guanyadors de la cursa sènior, tant en categoria masculina com en femenina, s'enduran 50.000 pes'setes el primer, 30.000 el segon i 25.000 el tercer. Si, a més, el vencedor de la prova bat el rècord, sumarà 75.000 pessetes més. El rècord actual en categoria masculina és el de José Slas Serrano, assolit fa dos anys amb 4'02". En categoria femenina, Jaqueline Martín va aconseguir, l'any 1997, rebaixar d'un segon el seu propi rècord, i va fixar la millor marca femenina en 4'42".

Per tercer any consecutiu, la Fundació Claror torna a col·laborar amb la firma esportiva Nike per a l'organització conjunta de les Nike Running Series (NRS). Es tracta de cu rses de velocitat, de 50 metres, dic rigides a nois i noies de les categories benjamí, aleví i infantil. La participació a aquestes curses és voluntària i gratuïta, prèvia formalització d'una inscripció que, en el cas dels participants a la Milla, queda enregistrada automàticament.

Tots els nens/es .que hi intervinguin tindran un obsequi i participaran en un sorteig de material esportiu, i qui esculli córrer totes dues curses optarà al premi NRS.

14 ANYS

Les curses de 50 metres es faran al carrer Provença, entre Lepant i Marina, i és aconsellable que els qui vulguin intervenir-hi ho facin abans de la Milla.

HORARIS MILLA: CURSES DE

••

••

J .609

METRES

09.45

Cadets

85-86

10.00

Veterans

Homes: + 40 anys Dones: + 35 anys

10.15

Infantils

87-88

10.30

Júniors

82-83-84

10.45

Alevins masc.

89-90

11.00

Alevins fem.

89-90

11.15

Benjamins masc.

91-92

11.30

Benjamins fem.

91-92

11.45

Promeses fem.

79-80-81

12.00

Promeses masc.

79-80-81

12.15

Sèniors fem.

78 i anteriors

12.30

Sèniors masc.

78 i anteriors

CURSES DE

50

METRES DE LES

Les inscripcions per participar en la XVII Milla de la Sagrada Faml1ia seran gratuïtes, i es podran formalitzar des del dilluns 26 de març fins al dissabte 21 d'abril, a les 14.00 hores, a les oficines d'atenció al públic de: Esportiu Claror CI Sardenya, 333 Poliespod:iu Municipal Sagrada Familia CI Cartagena, 231-239

N RS

De 9.30 a 12.30 hores Nascuts a partir de 1'1 de gener de 1987 13.00

INSCRIPCIONS, FINS AL DISSABTE 21 D'ABRIL

LLIURAMENT DE PREMIS

Nou Can Caralleu Carrer dels Esports, sln

En el moment de formalitzar la inscripció, l'organització lliurarà als participants el dorsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el reglament i altres aspectes d'interès.

XVII MILLA DE LASAGRADAFAMíUA ORGANITZA

PATROCINEN

- --COL. LABOREN

COMRàdio l .. rJJio p"bli<"

. '

1

•••••


FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

GAUDEIX DE LA PRIMAVERA EN ·BICICLETA AMB EL MARíTIM 25% de descompte als socis del Claror en el lloguer de bicicletes L'arribada de la primavera convida a practicar l'esport a l'aire lliure, i encara més si es tracta d'un passeig en bicicleta pel front marítim de Barcelona. D'acord amb aquest plantejame nt, el Marítim ofereix grans avantatges als socis de la Fundació Claror i als abonats de les seves in stal· lacions, que poden llogar bicicletes als locals situats a l'Espai de Platja de l'equipament (sota el passeig Marítim, a l'alçada de l'Hospital del Mar). El local, gestionat per Biciclot, permet llogar bicicle-

tes i tànde ms pe r fraccions horàries. El preu varia segons quin tipus de bicicleta sigui i' e l no mbre d 'ho res so l·licitades. Llogar una bicicleta durant una hora costa 700 pesse tes. Les ho res se güe nts te ne n desco mptes progress ius.

EL MARíTIM, AL MERCAT TAST DE MAR DEL 18 AL 20 DE MAIG

El Poli es portiu Ma rítim s'a pro pa a la recta fi nal de les obres de co nstru'cció i , del procés d'inscripcions. Per aqu est motiu , e l projecte s'exposarà a la III Edició del Mercat Tast de Mar, que tindrà lloc al Port Vell entre el 18 i el 20 de maig. El Mercat Tast de Mar és una fira Biciclot també ofereix els orga nitzada pel Conso rci El se rveis de re paració ràpida, Far que posa e n contacte els ciu tadans amb les e ntitats sortides en grup, excursions, assessora ment. .. dedi cades a l'esport, el lleure i la cultura marítima. Hi Els socis de la Fundació Claror gaudeixe n d'un 25% ha urà acti vitats d e tota de descompte en les tarifes. me na : ex pos icions, de bats i, fi ns i tot, un a mostra de Si vole u més informació, truqueu al 93 221 97 78. cuina medite rrània.


Nou

FUNDACiÓ CLAROR

CAN CARALLEU

ÉXIT DEL SEGON OPEN D'ESCALADA

CASALS O-ESTIU PER

ORGANITZAT EL

A PETITS I JOVES

DE MARÇ A NCC

A més, s'ofereix el Casa l de Tennis, tot i qu e qui es vulgui dedi ca r a millorar-n e la tèc ni ca de manera més i ntensiva pot apuntar-se a l'Stage (5 è i 6è de Primàri a i de 1r a 4t d'ESO) . Per últim, els nois i noies de 2n a 6è de Prim àri a

L'oferta de Casals d'Estiu de Nou Can Caralleu té com a finalitat oferir als nens i nenes de la ciutat de Barcelona una activitat esportiva i de lleure en plena natura. Per als més petits, de P-3 a P-5, s'ofereix el Casal d'Infants, en què es fa especial èmfasi en activitats socialit. zadores, adquisió d'hàbits i noves vivènci es. Per als nens i nenes de 1r a 6è de Primària hi ha diverses opcions, basades en un Casal Poliesportiu, en el qual l'especialitat triada es combina amb altres esports, activitats aquàtiques, tallers, jocs i gimcanes. També, per a aquells joves que vulguin conèixer o millorar la tècnica d'activi-

3

tats de muntanya com l'escalada, el tir amb arc, l'orientació, etc., hi ha el Casal d'Esport i Muntanya. I els partidaris dels esports d'equip gaudiran amb el Casal sobre bàsquet, voleibol, futbol, hoquei ... i altres jocs de grup. Un altra modalitat és el Casal Esport i Art, adreçat a als amants dels treballs manuals, la música, les activitats rítmiques i l'expressió corporal.

i de 1 r a 4t d'ESO qu e siguin uns boj os del futb o l podran inscriure's al Campus Olímpi a per millorar asp ectes tèc ni cs, tàcti cs i de preparació física, a més de particip ar en altres activitats . Les inscripcions als casals com ença ran el 6 de maig per als abonats, i el dia 12 s'obrirà el torn per a no abonats i el torn per a tothom del Campus Olímpi a.

Nous CURSETS

LLIGA DE

DISSABTE

MONOGRÀFICS

,

PRIMAVERA DE

D'ABRIL, FESTA

DE TENNIS

FUTBOL-7

AQUÀTICA

Després de l'èxit de participació i la satisfacció ob-

Una vegada finalitzada la Lliga Regular de Futbol-7, Nou Can Caralleu organit-

Dissabte 21 d'abril Nou Can Caralleu et convida a remullar-te . A partir de les

za una altra activitat futbolística: la Lliga de Primave-

11 .00h hem organitzat una sèrie d'activitats aquàtiques perquè tota la família passi un matí ben entretingut. Podreu provar

Di ssa bte 3 de març es va organitzar el 11 Open d'Esca lada Nou Can Cara ll eu, amb gran èxit de parti cipació. La competició va acollir un total de 44 particip ants entre infants, adults i esportistes universitari s, qu e van gaudir d'una competició innovadora i molt més distreta qu e les habitu als. La prova estrella va ser la de velocitat, en qu è els assistents havi en de fer la vi a amb la màxim a rapid esa , enfrontant-se per parell es.

tinguda per part dels participants en el Curs de Joc de Dobles i de Servei, ara us proposem dos nous cursets monogràfics. El primer serà un "Monogràfic sobre les Volees" que tindrà lloc divendres 27 d'abril, de 20.00 a 22.00 hores. Les inscripcions s'hauran de formalitzar abans del dimecres 19 d'abril. "Tàctica i patrons de joc" es farà dissabte 26 de maig d'11.00 a 13.00h. Inscripcions abans del 17 de maig a NCC.

ra, que començarà el 30 d'abril. Serà entre equips d'abonats, i es jugarà els dijous al vespre als camps de gespa artificial. Finalitzarà a finals del mes de juny, i cada equip disputarà un partit per setmana. Els interessats a participar-hi hauran d'inscriure's a la recepció de Nou Can Caralleu d'abril.

abans del

24

21

una sessió de natació per a nadons, participar en la gimcana aquàtica, fer activitats de fitness aquàtic (aiguagyrn, steps aquàti cs ... ), activitats re c reatives dirigides per un monitor i natació lliure. L'entrada serà lliure i no caldrà inscripció prèvia.

DISSABTE

12

DE MAIG, COPA CATALANA D'ESCALADA El Centre Excursionista de Catalunya i la Federació d'Entitats Excu rsion istes de Catalunya organitzen, el dissabte dia 12 de maig, la primera prova de la Copa Catalana d'Escalada de la temporada 2001 i el Campionat de Catalunya de Velocitat al rocòdrom de Nou Can Caralleu. Les i nscri pcions es podran formalitzar a partir del dia 17 d'abril a Nou Can Caralleu . .

TOT CLAROR

37


FUNDACiÓ CLAROR

EL

8

PLATAFORMA

07 1

DE MAIG, ASSEMBLEA DE SOCIS

BENEFACTORS I PLATAFORMA

0 17

CLAROR

Es tractarà el present ¡r futur del Projecte sociocultural i Plataforma 017 Claror l.F.

la trobada podran participar

Iniciada la consolidació del

ja des d'aquell instant en els debats i les decisions.

Projecte Cultura l i la bona marxa dels projectes finançats per la Plataforma 0'7 Claror, la Fundació Claror ha convo-

Ampliar el nombre de Socis

i la promoció de projectes

l'estiu, com a primer pas per aconseguir una àmplia base

sociocu ltura ls, a més de ls

socia l, dinamitzant i enfor- '

membres de la Plataforma

tint així el te ixit social de l

de solidaritat 0'7 Claror.

barri i de la Fundació. L'estament de Socis Be-

Avantatges de ser Soci

nefactors està format per

cat la propera assemblea de Socis Benefactors i del 0'7 Cla-

Actua lment, el nombre

totes aquelles persones que,

D'una banda, els Socis Be-

ror per al dimarts 8 de maig.

de Socis Benefactors de la

amb una aportació mín ima

nefactors estan representats

L'acte, que tindrà lloc al men-

Fundació és de 61 perso-

de 1.200 pessetes l'any,

en l'òrgan directiu de la Fun-

jador de l'escola Sagrada Fa-

nes . L'objectiu de l'entitat

vole n co l ·laborar amb la

dació: el Patronat. De l'altra,

mília (Sardenya, 337), servirà

és arribar als 500 abans de

Fundació en el finançament

aquests Socis reben pu ntualment a casa tota la informa-

tant per analitzar les activitats en curs com per planificar les

AVANÇ DE TEMES DE LA

accions de futur de la Fundació en el camp sociocu ltura l. Hi podran assistir tots els socis benefactors i també tothom qui vulgui formar-ne part. Si se'n fan socis en el marc de

La Fúndació té com a objectiu ampliar el nombre de socis, per arribar als 500 abans de Pestiu

07 1

CLAROR

La bona avaluació de les accions dutes a terme fillS ara i la voluntat de continuar col, laborant amb Nicaragua i el Casal del Raval, fa que un dels temes a tractar a la propera assemblea sigui l'ampliació de l'aportació econòmica en tots dos projectes. De cara al 2001, l'ajuda econòmica a Nicaragua serà de 189.000 pessetes mensuals (2.268.000 pessetes anuals). Pel que fa al Casal del Raval, la Plataforma estudiarà augmentar la donació a 1.300.000 pessetes l'any, perquè el seguiment que s'ha fet del projecte "Màrhaba" (Tot Claror, 28) reflecteix la bona tasca que el Casal està duent a terme amb els nois i noies immigrants que viuen al barri del Raval. La Fundació destina ja el 0'4 % del seu pressupost general a aquests projectes, amb l'objectiu d'anibar al 0'7 %.

...

·el!!!ql.!!II,III¡~~I:¡!I!I'·4·;·i--¡la"t.!!II'IIIElllljl!!l¡:." ."1!II4""JIII$lIIItllld.HII~1II4!!1!;II!!:tI.I!II#lI!!!il!!li1;11.'.

~~<

ció referent a la Fundació: la revista Tot Claror, invitacions i preferència als actes que s'organitzen en el marc del Projecte Cultural (debats del Fòrum Claror o actuacions de la Coral Claror) . Com a novetat, aviat podran gaudir de faci li tats i desco mptes en algu nes de les activitats esportives q ue es

desenvo lu pen

a les

instal·lacions, a més d'altres avantatges q ue s'està estudiant implementar.

ANTISOLARS

CASC S.L•

_SC_R_E_E__ NhNTISOLAR Empresa proveïdora de la Fundació Claror Obres en general

Vi1amarí, 78 bis, entresòl, 1a 08015 Barcelona Tel. 93 325 05 32 Fax 93 4251488

Cortinas exterior/interior Toldos Paneles correderos Opacos - venecianas Motorizados - automatismos Tel. 9342812 43 Fax 93 428 69 25 Eduard Toda, 64 sIs 4a. 08031 Barcelona mail: infocasc@antisolarsc.com

www.antisolarscasc.com


FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE CULTURAL

EL FÒRUM CLAROR DEBAT CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES El debat es va celebrar en el marc d'un projecte impulsat per l'Associació de Veïns Sagrada Família i el Districte de l'Eixample El debat " La violència contra les dones", organ itzat el proppassat 22 de febrer pel Fòrum Claror, va ser més que un intercanvi d'idees: va signifi car el llançament al barri d'un nou projecte ideat per la Vocalia de la Dona de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família i el Districte de l'Eixample. " La violència contra les dones: un problema de la comunitat" té com a finalitat sensibilitzar i aconsegu ir els recursos humans per fer front a situacions existents al barri. La tau la rodona va ser moder.ada per Montserrat Vi là, de l'Associació de Veïns. Hi van participar com a ponents Ana Chavarrías, de l'Associació Tama ia, entitat que treballa amb dones que pateixen maltractaments; Carme López, de la Secretari a de Com issions Obreres, que va reflexionar sobre l'assetjament sexual en els llocs de treball (amb dades sobre el fenomen a Espanya i a Europa), i l'advocada Magda Oranich, que va afirmar que,

"tot i haver millorat molt el marc legal per lluitar-hi, el tema de la seguretat per a les dones que denuncien els seus marits és encara una assignatura pendent".

PRESENTACiÓ DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMíUAA LA FESTA MAJOR Els Castellers de la Sagrada Família es presentaran públicament el proper dimarts 1 de maig en el marc de la Festa Major de la Sagrada Família. Ho faran davant del Temple, al carrer Marina, a partir de les 12 .30 hores.

Alimentació i consum

Garcia Guillamet; Xavier

En el debat del mes de març es va tractar el tema de l'alim entac ió i el consum, qüestió que en els últim mesos ha passat a ser una de les primeres preocupacions de la nostra societat, com va evidenciar l'ampli nombre d'assistents. Van participar-hi com a ponents el Director General d' In dústria i Qualitat Agroa limentària de la Generalitat de Catalunya, Gustau

Montagut, de la Xarxa de Comerç Just; i Héctor Gravina, del CECU.

Propers debats "Respon l'escola actua l a les necessitats de la societat de l futur?" Aquesta és la pregunta que centrarà el debat organtizat per al Fòrum del mes d'abril. El de l maig, dijous 17, plantejarà la disjuntiva "Evolució social versus evolució tecnològica" (pag. 28) .

Tot i que es tracta de la primera actuació, la Co ll a no vol utilitzar el terme caste ll er de 'sortir a plaça' ; segons el seu nou president, Eduard Serra, "encara no es-

tem prou preparats per fer aquest pas tan important". Però la cita de 1'1 de n;¡a ig no és l'única on podrem gaudir de la colla del barri. El 27 de maig carregaran caste ll s a l'avinguda Gaudí (12.30 hores), el 10 de juny els veurem al Parc de les Piràmides.

Oberts a noves adhesions

LA

CORAL CLAROR ACTUARÀ EL 21 D'ABRIL EN EL MARC DE LES FESTES

La Coral Claror ha programat dues actuacions per a aquesta primavera. La primera, en el marc de la Festa Major de la Sagrada Faml1ia, serà dissabte 21 d'abril, a les 17.00 hores, a la carpa de la plaça Sagrada Faml1ia (entrada lliure). El concert tindrà una durada d'una hora i hi interpretaran cançons noves del repertori, que inclou òperes, sardanes i fins. i tot gospels. ta segona actuació tindrà lloc dins la Mostra d'Entitats de l'Eixample, en la qualla Coral interpretarà "Blue Moon" i "Hay linda amiga". Es farà el 19 de maig, a les 17.00 hores, a l'església de Sant Llorenç (al carrer Entença).

Tot i que encara no han superat els 100 membres desitjats, cada cop sumen més colla i obre n les seves portes a qui vu lgui formar~ hi part. Els Castellers ja s'han consolidat com a entitat pròpia i han designat les persones que es faran càrrec de la seva evolució.

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques Amb resultats garantits sota contracte Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA Sicília, 200, 1r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 932450247

Cal demanar hora. No tanquem als migdies.


_Fets i gent JOSÉ MONTERO, EXJUGADOR DE BÀSQUET, ENS PARLA DE L'ESPORT I LES DROGUES

IISERÀMOlT DIFíCil ERADICAR El DOPATGE Daniel Gómez Montero ja ha deixat enre re la cistella; no la pod rà ob li da r, pe rò no hi pe nsa . S' ha mu ntat els se us prop is negocis i s'està preparant per fer èl salt definitiu cap al món de la docè ncia. No troba a fa lta r e l. bàs qu et p rofessional:"Físicament gens. Ja no haig de llevar-me cada matí per entrenar-me i haver de tornar-hi a la tarda. No m'haig d'embenar els turmells, ni ser víctima de l'estrès. Tampoc enyoro la competitivitat, nomé s trobo a faltar els compa nys, parlar amb ells dels teus problemes" . Des prés d' have r passat pe r diversos equi ps -com e l Ba rça i e l Jove nt ut de Bada lo na -, Mo nte ro ve u l'esport d 'elit des d 'un a alt ra pe rspectiva. Aquesta visió li ha pe rmès ela bo ra r un estud i en qu è ha in te ntat aproximar-se a la proble màtica de l dopatge i a les seves ca uses. De les co ncl usions obtingudes e n va parla r dura nt e l Fò rum Cla ror sobre Esport i Salut: "Sempre hi haurà gent que es dopa, i serà molt difícil eradicar-ho" .

11

"S'ha de sancionar sempre. Els esportistes són un mirall per a la societat"

Ara té 36 anys i aviat en farà tres que va deixar enrere el bàsquet professional. "Només trobo a faltar l'ambient dels vestidors, el treball d'equip", explica Montera . Ja no ha de pensar en la pressió mediàtica, en l'estrès pels calendaris farcits de partits, ni en haver de donar sempre el màxim d'ell mateix~ Les tres causes que, creu, porten l'esportista d'elit d'avui dia à dopar-se. Segons ell, e ls mitja ns de comunicació -e n especial la te lev isió- ha n co nve rtit e l mó n de l'espo rt e n un espectacle, i sotmete n e ls esportistes a un fort estrès pe r pod e r mate nir e levats e ls índexs d 'audi è ncia. "Els jugadors tenen molt poc temps per descansar, perquè els calendaris són molt exigents. Estan sot-

URGÈNCIES Urgències mèdiques ................................ .. ........ .. . 061 Ambu làncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Fannàcies de guàrdia .............................., .............. 010 . Bombers Generalitat.. ........................... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ............ .......................... ........ 080 Bombers BCN comarques ........................ .. ............ 085 Mossos d'Esquadra ............ ......... .. ...... 93 300-22-96 Poli c ia .............. .. ......... ................. ......................... 091 Guàrdia Urbana BCN .... .. ................. .. ................... 092 SERVEIS

mesos a molta pressió per haver de rendir al màxim en tot moment, per renovar ... Així es justifica el dopatge" . Mo nte ro o pin a que e l cos de ls e sporti stes d 'e lit està mo lt agredit pe r totes aq uestes circu mstà nc ies i, p e r aqu e st motiu , qu a n es retire n ho pague n a mb seqü e les físiqu es. Tot això no vol dir qu e

Ferrocarri ls ,Generalitat ....................... Informació carreteres ............................. Aeroport del Prat ................................. Serveis Socials ..................................... Correus .. .. ........ .. ....................................

93 205-15-15 93 204-22-47 93 301-39-93 900.30-90-30 93 318-38-31

HOSPITALS H. de Sant Pau ...... .. ......... ......... .. .. .. ...... 93 H. del Mar ... .. .... ..... .. .... .. .................... ... 93 H. Clínic .... ,.. ....... .......... .. ...................... 93 H. L'Esperança ................ .. ................... 93 H. Vall d'Hebron ........................... .. ..... 93 H. Sant Joan de Déu .. .. ......................... 93

291-90-00 22 1-1O-lO 227- 54 - 00 285-02-00 418-34-00 203-4@-00

Inf.Metropolitana ............... .. .. ............................... O1O Protecció Civil .. .................. .. ............... 93 319-25-00

CENTRES OFICIALS

Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-61 RENFE .................. .. .............................. 93 490-02-02

Ajuntament BCN .... .. .............. ,............. 93 402-70-00 Generalitat .................. .. .............. .... ...... 93 315-13-13

s' hagi d e se r be ne vo le nt amb els jugadors que pre ne n substà ncies - prohibid es. AI co ntrari . "El dopatge s'ha de sancionar sempre. No es pot permetre que cada jugador faci allò que vulgui amb el seu cos, són un mirall per a la societat. Què passaria si un nen de nou anys sabés que l'esportista que tant admira es dopa?" . Amb tot, pe nsa que el jugador no ha de ser l' úni c sa ncionat, sinó que ta mbé cal sancionar les persones de l seu e nto rn que el pod e n have r in troduït e n aquest món. Montero afirm a que caldria fe r un a refl exi ó so bre aqu est assumpte : "Moltes vegades les ~causes del dopatge són personals, però no exclusivament. L'ambient que envolta l'esportista també n'és un dels responsables" . En pre ne m nota .

Diputació BCN ...... .. ............ .. .. .. ........... 93 402-22-22

ESPORTS Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Farrulia ......... .. .... 93 435 05 66 Nou Can Caral1eu .....................................93 203 78 74 Servei d'Infonnació Esportiva .. ............................................ 93 432- 19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet ........................... .. .. ... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .............................. .. .. .. ... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............. .. ........ .. .. .. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. ................................ 93 301 -82-70 Fed. Cat. Futbol .. ........ .......... :... .. ..... .. ... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tenn is ................................... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ......... .. .. .. .. .......... 93 219-32- 16


condicions espec,"als p er a

"

SOCIS

De venda a Enric Granados 125 , • entre París i Còrsega La teva botiga SALTER F/TNESS

a Barcelona

fitness . spart wear

~@@ 4J

waman & man

SALTER FITNESS


www.wsi.es

Revista Claror Sports nº29  

Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you