Page 1


INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

~lêems

espe€iats

als abaDats i familiars

19 Visita, consulta i revisions

1 Visita Ortodòncia (aparells correctors) Q

·Urgències Fluoritzacions Radiografies intrabucals

FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples i un 20% de descompte a la resta de tractaments *Gratu"'ta en cas d' efectuar· se el tractament en qualsevol dels nostres centres.

no tanquem per vacances Barcelona

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, ba ix os M.J.Verdaguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23-31, 1r, 1"

, t \

~

Av .S.Este v e, 86, Av .Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 15, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37, ~ Sagasta 76,

3r, 4" bai xos bai xos bai xos bai xos bai xos bai xos

\

ioa@ioa.es

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00 TeL. TeL. Te L. Te L. Te L. Te L• Te L. Te L. Te L. Te L.

93.757.71.81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 9 1 .467.06.00 96.351.73.50 97.637.61.69

Mat a ro' CorneLLà SabadeLL GranoLLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència Zaragoza

http://www.ioa.es


s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 27 , III època Desembre 2000 - gener 2001

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'Eduard Garrell, José María Arroyo i Pedro Andreu ENTREVISTA 6. Maria Vasco, medallista olímpica als Joc s de Sidney en 20 km marxa SALUT 10. Hipertensió: controlar la pressió arterial DIETÈTICA 12. Reuma gotós: l'augment de l'àcid úric MENSSANA 14. L'automotivació ENFORMA · 16. Màsters veterans: la gent gran també pot competir! ' REPORTATGE 19. Residències de gent gran

"

SOCIETAT 22. Cas Myrurgia, estat de la situació 23. Projectes al barri de Sagrada Família 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i CO~PRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Gran resposta al projecte cultural 32. La Plataforma 0'7, amb el comerç just 33. La Coral Claror prepara el debut 34. La Fundació supera els 28.000 usuaris 35. Activitats de Nadal a les instal-lacions 38. Marítim: els serveis de salut que hi haurà 39. Nou Can Caralleu convenç FETS I GENT 40. Entrevista a Pere Escobar, periodista

COM CONTROLAR LA HIPERTENSiÓ? La hipertensió és la malaltia més freqüent en els països desenvolupats i en la majoria dels casos les causes que 'l'originen són desconegudes. Tot i així, detectarIa és tant fàcil com fer un seguiment acurat de la pressió arteri al i el tractament és agraït tenint en compte les conseqüències a nivell de malalties cardiovasculars que pot produir si no la controlem.

RESIDÈNCIES DE GENT GRAN : ON? La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargament de l'esperança de vida fa que cada cop hi hagi més gent gran . Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les persones majors de 65 que estan en plena forma. Però, què passa amb els que no estan en plena forma i necessiten residències? N'hi ha su fi cients? Tenen preus assequibles? En falten de públiques?

PERE ESCOBAR, ESPORTISTA El popular periodista que durant anys va encarregar-se de les retransmissions futbolístiques a 1V3 , ha canviat d'aires . La seva inconfusible veu s'escolta ara a Ona Sport, des d'aquesta temporada . Casualment, o no, l'Escoba r va fer coincidir.la nova etapa professional amb una nova etapa en la pràctica esportiva: va fer-se soci de l'Esportiu Claror, on cada setmana practica els esports que més li agraden.

I


_______________________________________

_ ()p=int=·~ ó

Q TOTCLAROR Te rcera època Número 27 Desembre 2000- Gener 200 1 Tiratge: 13_000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

Correctament no polític Pedro Andreu

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Psic¡}leg de l'esporl

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.clarar.org E-mail : totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco , Albert Giménez, Àngels Güell , . Sergi Larripa. DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCIÓ:

Albert Giménez (salut) Ma. Dolors Villanueva (dietètica) Carme Giménez (ment sana) COt'LABORAOORS:

Miquel Garcia, Pedro Andreu , Eduard Garrell, Ramon Casa noves, José M. Arroyo CORRECCiÓ LINGOlsTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide DISSENV PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCiÓ:

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a

totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que s6n responsabllitàt de l'autor.

FUNDACiÓ èLAROR Sardelilya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 91 E-mail: sistemes@claror.org Web : www.claror.org

Arran d'u na intervenció pública del senyor Jordi Pujol sobre la immigració, que al principi ja va qualificar de "políticaJ.Tlent incorrecta", no vaig poder evitar reflexionar sobre la correcció dels polítics i les relacions que s'estableixen entre ells i nosaltres, diguem-ne "el poble"_ Més enllà dels conceptes sobre immigració, que per si mateixos ja serien objecte de diverses va loracion s (e n aquest article no hi entraré), em va sorprendre l'anunci inicial d'un polític, en aquest cas del President de la Generalitat, en què adveltia que anava a dir una cosa que se sOltia del guió. Aquest fet va ratificar la meva idea sobre gran palt del discurs de la nostra classe política; la previsibilitat d'algunes de les intelvencions és semblant a la dels jugadors de qualsevol equip de futbol

entrevistats abans d' un parti~: "Ara hem d'estar centrats en aquest paltit i donar tot el que te nim al camp" . D'acord. I? El polític en aquest context situa la seva actuació en allò" políticament correcte", i ha de preocupar-se a fi que el que exposi soni de forma estrident, i, sobretot, no pugui treure-li vots. L'estridència i la provocació, incloses en allò correcte, queden reservades únicament per als enfrontaments amb altres polítics, en què, més que assistir a un intercanvi d'idees, ens situen davant d 'un llançament llancívol d'aquestes idees. En moments així només queda per concretar el grau de subtilesa, agressivitat i qualitat mediàtica delllançament. Per tant, de vegades és la forma i no el contingut el que determina popularitats i vots.

Crec que això e ns situa davant d'una democràcia pobra i poc participativa, en la qual, sense pretendre eludir les responsabilitats que tenim com a governats que es deixen fer, també hi ha la responsabilitat d'uns polítics que amb honroses excepcionssols semblen demostrar interès per la opinió de la gent durant els períodes electorals_ La meva democràcia estaria més propera a considerar el polític com una persona més entre nosaltres, que tingui entre les seves obligacions la de comprometre's amb les apreciacions públiques que fa (siguin o no populars) i que sigui capaç de recollir apOltacions, tant des d'altres tendències com del carrer. Un polític, en resum, que des de la defensa de les seves idees actuï sempre de forma correcta, encara que no sempre resulti prou "polític".

PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martr, Basili Pérez, Dolors Rodríguez , Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

\ PIfu

NIl-\! pO, l.A P'RIM ~ r01"ÈNClA Te.GNOI..ÒGICA pe. MÓN Mt.,t.lpW.,

'\

lACIêA~ ELS vOTS AMe ELS

COMPT~T

prrs ! ,/

DIRECTOR GENERAL

Joan !txaso Paternain OIRECTORS O' INSTAL'LACIÓ: ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Eduard

Fira~co

POLIESPORTIU MARITIM:

Pedra Andreu Nou CAN CARALLEU: Nést0r Vilella

Q el x

~

iS

2

TOT CLAROR


_ __ _ __ _ __ _ _ _ _ _ _ __ _ ÜPinió

Jocs paralímPics: les xifres canten José María Arroyo Presidenl del Comile Paralímpic Espanyol

L'exce l'lent actuació de l'equip espanyol a Sydney no és fruit de la casualitat. Com a president del Comitè Paralímpic Espanyol, possiblement pugui semblar poc objectiva la meva anàlisi del paper dels esportistes discapacitats als Jocs Paralímpics que es van clausurar a fin als del mes passat, però l' èxit aconseguit per aquests atletes espanyols a Sydney no és pas una excepció. Els nostres esportistes es troben a dalt de tot de l'elit internacional des de fa lustres. La formidable collita de 107 medalles no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat de l'esforç i sacrifici de moltes hores d'entrenament que , en el cas de les persones discapacitades, suposa un esforç afegi t a l pur entrenament d'un professional. Quan parlem de persones discapacitades, la llegenda de més amunt, més lluny i més de pressa esdevé infinitament més admirable. Aquests atletes assumeixen no només el repte olímpic, sinó també el personal de la seva realitat com a esportistes discapacitats que han de superar la pròpia limitació per trencar aquesta hipotètica limitació, la qual sembla gairebé impossible de creure si considerem les marques i el rècords. A tot això hem de sumar el component rehabilitador que pot comportar la pràctica de l'esport per man-

tenir una agilitat que, quan es tracta d'aquests esportistes tan esforçats, resulta més que interessant per a la seva autonomia personal. També, es confirma àmpliament la voluntat de treball dels atletes i l'interès de les institucion s per contribuir a l'excel ' lent paper dels representants paralímpics . El tercer lloc en el medall er dels jocs ce lebra ts a Austràlia, al darrere del país amfitrió i de la Gran Bretanya i al davant de potències històriques de l'esport com els Estats Units, el Canadà o Alemanya, corrobora la trajectòria dels nostres esportistes que, amb el suport de dife-

rents institucions (Fundació Telefónica , BBVA, Conse ll Supe rior d'Esports i Fu ndació ONCE, canalitzades pel Comitè Paralímpic Espanyo!), aconsegueixen uns resultats magnt1ics per a la delegació nacional, que igualen els de Barcelona 92 i superen en un metall els d'Atlanta 96. Pel que fa a la classificació per països, és l'èxit més gran aco nseguit per la selecció espanyola, ja que supera en diversos llocs la nostra millor classificació de tota la història dels Jocs Paralímpics, que era un cinquè lloc. El passat i present del nostre esport ha estat i és formidable, i les xifres canten, però,

com es presenta el futur? Honradam nt crec que molt esperançador. Com ja he comentat abans, aquests resultats són fruit del treball i de la p lanificació, i per això estic conve nçut que els espoltistes discapacitats continuaran donantnos moltes satisfaccions perquè compten amb una experiència, una excel·lent planificació i un immillorable afany de superació, que fa que conquistin e n cada cita paralímpica èxit rere èxit. D'aquí a quatre anys , al bressol dels Jocs Olímpics, la ciutat d'Atenes tornarà a contemplar els triomfs d'uns esportistes capaços d'emu lar e ls mate ixos déus cie l'Olimp.

Elfet casteller: la vitalitat d'un poble Eduard GarreU Memhre dr)mnium Cullural i portaveu d'Els Sagals dVsona

Els grans mitjans de comunicació, captius dels interessos polítics i eternament ocupats per patums i tertulians camaleònics, eclipsen sovint la vitalitat del país real. Una insospitada -per no declarada- riquesa s'argumenta a través d'un enorme entrellat d'entitats i d'associ_ acions, moltes de les quals de caire progressista, que donen sentit i contingut al concepte de ,societat civil, dins del marc concret dels Països Catalans. Es traota d'entitats que durant llargs episodis de la història han suplert amb eficàcia les nostresinstitucions manllevades. D'ençà de la recuperació de la vida política i democràtica, moltes entitats ja existents i d'altres de nascudes per respondre a nous afanys es proposen la reconstrucció del país, reforçant el sentiment de pertinença a la nostra realitat social i cultural. Amb la seva contribució, l'ànima del poble es desperta i s'expressa fàcilment a través d'antigues tradicionspopulars recuperades i, per tal virtut, participatives. Una d'aquestes tradicions reneix i s'expandeix imparable per tot el tefritmi: el fet casteller. L'any 1997, Òmnium Cultural d'Osona, entitat' compromesa amb la defensa de la llengua i la cultura, percep la necessitat de dotar la comarca d'un espài que contingui (continua a la pàgina següent)

TOT CLAROR

3


_________________________________________

_ ()p= i01 =·~ Ó

I!1ENQUESTA

Els Jocs de Sidney han estat millors que els de Barcelona?

JORDI BARTOLOMÉ 13 anys

JOSEFINA DRIEGUEZ

ORIOL FERRANDO

45 anys

32 anys

No. Recordo els de Barcelona i he seguit una mica els de Sidney i em van agradar més els nostres, suposo que perquè sóc de Barcelona.

La veritat és que no els he seguit massa i no tinc prou elements d'avaluació. Només vaig veure una mica l'acte d'inauguració i de cloenda i la veritat és que em van recordar força els de Barcelona.

No. Per comença r els de Sidney no els he vist com e ls de Barcelona i l'organització no ha estat bona . Van ser una mica com els d'Atlanta.

ESTHER NOYA 34 anys

MANEL MuÑoz 44 anys

Crec que han estat iguals, ni millors ni pitjors. la idea origi nal va ser de Barcelona i e l que han fet a Sidney és copiar i millorar.

La veritat és que no els he seguit. Els de Barcelona sí e ls vaig veure però e ls de Sidney no els he seguit més que per a ls diaris que m'assabentava de les medalles.

El fet casteller: la vitalitat d'un poble (co ntinua 'de la pàg. anterior)

elements plurals, participatius i prou clars que facilitin l'adhesió i la vinculació al país, a la societat i a la civilitat. Haurà de ser un espai 9ue generi prou elements de convivència i de tolerància per adaptar-se als canvis, i prou sentiment de peltinença per fer-ho sense dimissions, sense perdre ni la personalitat ni la dignitat: per a aquest propòsit, una colla castellera és un lloc privilegiat. Els castells són el símbol de la victòria de la unió i de l'esforç de moltes vollmtats, una metàfora sovint utilitzada per exemplificar el tréball en equip o la construcció d'un projecte col, lectiu: fer pinya, valor, força, equilibri i seny. També una utopia s'hi fa realitat: la recompensa mai és individual, sinó sempre

4

TOT CLAROR

compaltida i col, lectiva; la canalla mana, i fins i tot el president s'hi deixa trepitjar. No obstant, el fet casteller no està lliure de perills, ja que es creen colles, però també en desapareixen i algunes sofreixen escissions: rivalitat i protagonisme excessius, mediatització, esponsoritzacions, acompanyants ... Ara per ara, amb tot, el perill real del fet casteller fóra

que sOltís de la festa, de la festa popular i palticipativa. Els Sagals vàrem néixer pel contagi de la determinació i de la il'lusió, i creixem per la mateixa raó, per complicitats totals i/o parcials i perquè avui, a Osona, i també en el món casteller, ser Sagal vol dir ser reconegut, i ser reconegut comporta responsabilitat i compromís amb la pròpia entitat i també amb la societat. Ni que només aquest compromís sigui personal ja és summament enriquidor. Però, què dic? Els castells s'entenen en tota la seva magnitud quan es viuen en la pròpia pell. Els Sagals us hi encoratgem. Només una vütut us serà sempre imprescindible per fecundar i mantenir aquest projecte: la generositat com a més pura expressió de la llibertat.

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: toldaror@daror~ Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cu ltural que us interessi i apareixe rà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l·laboracions, així com de resumir- les o ext ractar-les quan es consideri oportú.


AQUEST NADAL, ELS REIS MAGS "~I ARRIBEN A b••• VINE I GUANYA UNA D'AQUESTES MOTOS!!!

PER LA COMPRA SUPERIOR A 5.000 PTES, ET DONAREM UN VALE PER A PARTICIPAR N EL SORTEIG D'UNA MOTO SUZUKI KATANA!!! (Tres últimes xifres del sorteig de l'ONCE del dia 5-1-2001)

* I

SUZUKI KATANA Ride the winds of change

. e la fundació Claror!t! Atenció SOClS d audiu de: Presentant el ~ar~e:te~ial esportiu 100/0 descomp e . complements . 150/0 descompte bany I

LA TEVA BOTIGA D'ESPORTS! Cartagena, 227 . 08013 BCN . Tel. 9323295 68 I

AI costat del Poliesportiu Sagrada Família

CENTRES ASSISTENCIALS:

"Asepeyo. Un bon número de Serveis.

¡:zr

CONTINGÈNCIES LABORALS. • • • • • •

~

Assistència Sanitària. Rehabilitació i Readaptació . Prestacrons Econòmiques. Assistència Social. Medicina Preventiva. Seguretat i Higiene.

BARCELONA-HORTA Manigua, 13 -15

Tel. 93 243 59 10 Fax 93 408 37 61

BARCELONA-BRUC Gran Via de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Fax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avg da. de Roma, 12

Tel. 93 226 1585 Fax 93 226 94 57

I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. • Servei Integral. o Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament.

Q SERVEI DE PREVENCIÓ. Seguretat en el Treball. Higiene Industrial. • Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. • Medicina del Treball. o o

BARCELONA-ANGLÍ Anglí, 38-40

Tel. 93 204 1800 Fax 93 204 64 50


_ Entrevista Jocs

MEDALLA DE BRONZE ALS DE SIDNEY EN

20

OLíMPICS

KM MARXA

MARIA VASCO: EL COLOR OR DEL BRONZE F'

Entrevista: Ester Benach

En contra de totes les previsions, aquesta catalana de Viladecans va aconseguir una medalla de bronze a Sidney. Un bronze que, tant per a ella com per a l'atletisme espanyol, té gust i color d'or, ja que Maria Vasco s'ha convertit en la primera atleta femenina que ha guanyat medalla en uns Jocs Olímpics.

ons que esperava, no ere n el 100% bon es, no em trobava bé del tot. Amb tot, a mesura que passaven els . quil ò metres m'anava trobant millor,

Arriba a l'estadi Joan Serrahima acompanyada del seu marit, una amiga i una gossa jove que duu per nom Sidney. Ve d'una sessió de fotos a l'Estadi Olímpic que l'ha deixat glaçada. I és que aquesta atleta de Viladecans, amb 25 anys acabats de fer, ha entrat en l'elit mundial de l'atletisme després de deu anys dedicada a la marxa.

anys, Maria Vasco ha anat progressant una mica més. M'hi he dedicat més professionalment, i se mpre he tingut el meu objectiu.

Però vas declarar que el teuobjectiu no era aconseguir la medalla en aquests Jocs, sinó a Atenes 2004. Sí, la med all a a Sidney ha arrib at una mica abans del qu e es perava , però també et diré una cosa: el nom de la gosseta li vam posar perquè, des

Des que vas tornar dels Jocs, no has parat de fer entrevistes, sessions de fotos ...

dia anar molt bé i estava entrenant-

Sí. No he parat i tinc els dies molt

me molt bé, co m per aco nseguir

atapeïts, però ara ja s'acaba. D'aquí a uns

medalla ... Home, jo imaginava que

de principis d'any, jo tenia un pres sentiment. Em pensava que em po-

dies començo a entrenar-m e i només

la medalla era difícil , però mai he

faré el que pugui segons l'entrenament.

pensat que fos impossible.

Medalla de bronze a Sidney en 20 km marxa. Una autèntica sorpresa, més quan en els Jocs d'Atlanta vas classificar-te 28a en 10 km.

Com va ser, la cursa? No tenies ni idea de la situació, oi?

Sí, la progressió ha estat molt gran .

lista, de les vu it primeres. AI principi

A mesura que han anat passa nt els

de la cursa no vaig tenir les sensaci-

6

TOTCLAROR

No, ni idea. Jo vaig sortir amb un objectiu molt clar, que era ser fina-

anava remuntant posicions ... Als 15 km ja e ra f in alista i e n els 19 km , cinqu ena. Aleshores va se r quan vaig veure que desqualificaven la italiana Perroni, i als 19 km 500 m és quan em van dir que anava tercera . La cursa va anar a més, en cada quilòmetre em passava alguna cosa i cada cop em trobava

millor.

I quan et quedaven 500 metres suposo que el que volies era volar...

"Quan competeixo no

penso si una altra atleta espanyola sIen durà medalla o no. És una prova individual i penso en mi. Una espanyola és la meva rival, i ho tinc molt clar"


_ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista "Durant la cursa, en cada quilòmetre m'anava passant alguna cosa i em trobava molt millor. Els últims cent metres van ser inoblidables: no sabia ni marxar"

va ig gu iar per la segona ... Van ser uns 100 metres magnífi cs, que no es poden obli dar.

A banda de la satisfacció, com et queda el cos quan saps que has batut les atletes espanyoles favorites com, per exemple, Encarna Granados? Et seré molt cla ra i since ra. Jo mai he pensat que l'En carn a es pogués endur una medalla . Així de clar.

I com és que ho tens tan clar? Sí, m' ho diu molta gent, però, almenys a mi, quan comença la' compe-

Un mes aba ns vam co mpeti r en els 10 km marxa del Camp ionat d'Es-

tició mai se' m passa pel cap posar-me a córrer.

pa nya Abso lu t. L' Encarna va qued ar primera i j o segona, però després d'a nar 9 km i 700 metres prim era ,

Bé, en el sentit metafòric... Sí que et puc dir que quan uns nois de la televisió em va n dir que anava tercera no els vaig fer molt de cas . Jo anava molt feliç sabent que era quarta. Pensar que em podien penjar una

però jo, en tot mome nt pensava que en els 20 Km , avui per avu i, podia guanya r-l a.

medalla olímpica, el màxim a què aspira un espo rti sta ... , no ho sé .. ., no

No valen les nacionalitats comunes ...

m'entrava ... Q uedava tan poc per arribar. .. ! Fixa't el que ocorre en tan poc

Quan j o compete ixo no penso si ella s'endurà medalla o no, sinó en mi;

temps: estàs co mpeti nt durant 20 km i la meda lla la guanyes en els últims

és una prova individual i penso en mi.

100 metres. Quan vaig entrar a la rampa de l'estadi i m'ho va n tornar a confirmar, vaig fer una cara de felicitat. .. És ce rt que als últims 100 metres ja no sa bi a ni marxar, tot i que ho va ig fer i bé perquè m' he vist en un vídeo. No veia la ¡ ¡

po rtant el ritm e. En l'últim a vo lta em va avança r, perqu è té un bon final,

línia de meta, no sab ia on era i em

Tot i ser espa nyola, és la meva rival i ho tinc molt clar.

El president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va declarar que el sistema d'a;bitratge s'hauria de revisar, sobretot en el cas de la marxa, en què, per exemple, es van desqualificar tres atletes que et precedien en la cursa

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Sevilla • Un lloc per anar de viatge? Londres o Nova York .Unp1at? Paella • Un llibre per llegir? Qualsevol de Lucía Etxebarria • Una pel'1íeula de cinema? Aquí m'has enganxat... • Un mitjà per estar informat? Diaris esportius • Mar o muntanya? M'agraden molt les dues coses, potser una mica més e l mar. • Un cantant o grup musical? U2

• Un esportista? Robem Korzeniowsky, marxador • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cari Lewis • Què valora més de les persones? La sinceritat, que siguin bona gent • Si un dia fos president del G0vern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Donar feina als necessitats • Dretes o esquerres? No em pronuncio • Què s'enduria a una illa de- . serta? El meu marit i el gos • Un desig confessable? Guanyar una altra medalla als Jocs d'Atenes

"Em fa ràbia que es parli del fracàs espanyol a Sidney. De medalles només n'hi ha tres, i un diploma també costa molt d'aconseguir" TOTClAROR

7


_Entrevista de 20 km i que anaven al capdavant, en unes decisions molt polèmiques. Mira, de desq uali ficacions, n' hi ha en totes les co mpeticio ns de marxa. El q ue succee ix és que en una olim píada la gent ho ha vist més. Pel que fa al que diu Sa mara nch, està clar que hi ha mo ltes classes de marxa, perqu è

I El president de la Federació m'ha ajudat molt. No hi tinc res en contra, per mi és un bon president i ha estat sempre en el seu lloc ll

com l'a ustraliana, la noia que va n desqualifica r qu an anava prim era.

Però, és clar, ha quedat quart. Però, però! Però per a la gent. Per ell ha estat co m una medalla, perqu è ha estat tot l'a ny lesionat i va estar a punt de renunciar als Jocs. S' ha posat qu a r~ ,ll oc li se mbla exce l·lent.

ra que en algun s atl etes és evident, es cions. Van a l'a ire, bota nt o fent sa lts

ha q uedat quart i...

en fo rm a en a penes tres mesos i un

cadascú té una tècnica d ife rent, encave u, que no marxen sego ns les cond i-

Bé, crec que en la prova de 50 ha estat fa ntàstic, ja que Valentí M assa na

Un altre motiu de polèmica, en aquest cas prèvia als Jocs, va ser que la Federació n'exclogués Reyes Estévez. Què en penses?

I en la prova de 20 km? Home, Francisco Fern andez va quedar setè i, tot i que molts pense m que ho podria haver fet millor, perqu è s'ha

Així, penses que no hi ha lloc per a la subjectivitat dels jutges?

Bé, ell no ha rendit al 100% aqu es-

entrenat molt bé, ell estava satisfet com

ta temporada, no ha demostrat qu e es-

a finalista. Hi ha hagut bons resultats, el

El q ue està cla r és qu e to t marxador

tigués bé en co mpetició. En el Ca mpi-

problema és que no hi ha hagut medalla

va a l'a ire en algun moment de la ca r-

o nat d' Espa nya, un mes abans, va que-

i per això la gent es pensa que està ma-

rera, però un bo n atleta sa p diss imu -

dar terce r, però no se' l va veure bé.

lament. Jo ja et puc dir que quedar en-

lar-h o molt bé i l'ull humà no ho apre-

Penso qu e l'exclu sió ha estat una mica

tre els vuit primers és un diploma i és

cia. Co m es pot evita r? Parl en d'utilit-

forta, qu e per a ell ha estat un pal mo lt

estar entre els millors del món.

za r el vídeo, de posa r un xip a les sa-

gran i qu e a partir d'a ra Reyes Estévez

batill es ... Si fos així, no so ls s'h auri a

d emostrarà qu e hi és, perqu è és un

d'apli ca r en un a Olimpíada o en un

noi amb molta classe.

Creus que la gent, la premsa, està mal acostumada i espera sempre la medalla, sobretot dels marxadors?

Campi onat del M ón o un Europeu, sinó

Penses que la Federació Espanyola i, en concret, el seu president, José María Odriozola, podrien haver estat més benevolents? I la resta d'atletes, què n'opinaven?

en t otes les co mpeti cions, i crec qu e no es farà, perqu è és molt difícil.

Sí, tenim molta pressi ó. Durant l'a ny ningú no es recorda de nosaltres i quan arriba la gran competi ció, com uns Jocs Olímpi cs o un Campi onat del M ón o d ' Euro pa, apareixe m els marxa dors.

Respecte aqu est assumpte, el pre-

Com que acostumem a treure algun a

sident ha hagut de tenir mo lts nassos,

medalla sempre la compten, però du-

perqu è excl o ure un ho me qu e l'a ny

rant l'a ny seguim entrenant-nos, i nin-

passat va endur-se un a medall a en un

gú no se'n record a.

mundi al ha de se r un a dec isió dura.

Es pot parlar de fracàs?

Entre els atletes de la se lecció hi havia

Em fa mo lta ràbi a se ntir "qu è ha

opinions de tota mena, però en gene-

passat amb el fracàs ?" Jo el primer que

ral pensàvem qu e el pal no hauria d 'ha-

di c és que no hi ha hagut ca p fracàs.

ver estat tan dur.

Cap. Una med alla costa molt d'acon-

Odriozola va rebre moltes crítiques per les seves declaracions. Sembla un home polèmic.

seguir i només n'hi ha tres : or, plata i bronze. El qu e passa és que, del quart al vuitè, no ho consideren un bon lloc

Pers o nalm ent, mai he tingut cap probl ema amb ell. Sempre m' ha anat bé i la Federa ció m' ha ajudat molt; no

IIAra tindré més pressi6

hi tinc res en contra, per mi és un bon

perquè abans de competir ja et pengen la medalla. Sé que he d'evadir les crítiques, entrenar-me bé i competir a gust amb mi mateixa"

president. També et di c qu e jo abans de les Olimpíad es no segui a ca p d 'aqu estes polèmiqu es, perqu è estava concentrada en altres coses. Penso

que el president, sincera'ment, està en el seu ll oc.

La marxa masculina no ha obtingut els resultats esperats, no hi ha hagut medalles...


_ _ _ _ _ _ __ _ _ _ __ __ _ _ _ __ Entrevista i, d 'aco rd, la med alla és mo lt maca,

ho entenen són els de fora, la prem-

però un diploma també costa molt de

sa, perqu è creuen qu e si has aco nsegui t un a medalla aquí i després al Cam-

gua nya r, mo ltíssim.

Penses que, precisament això, et pot pa.5sar factura en les properes competicions, quant a pressió?

pionat de M ón qu edes qu arta o cinquena és un fracàs. Per mi no ho és.

Sí, és ce rt qu e ara tinc moltíssima

Estàs preparada per a possibles critíques?

pressió, perqu è abans de co mpetir ja et pengen un a med alla. Però la meva

xar que di guin el qu e vulguin i dedi-

gent i el meu entrenador entendran si

ca r-m e a marxa r, entrenar-m e bé i com-

no arriben bons res ultats. Els que no

petir a gust amb mi mateixa . Si qu edo

Sé que he d'intentar evadi r-les, dei-

Una atleta catalana en l'elit mundial Maria Vasco va néixer a Barcelona el 26 desembre de 1975. Va començar a practicar marxa quan tenia deu anys després cie veure per televisi6 Mari Cruz Díaz, una de les millors marxadores espanyoles i veïna de Viladecans. I/Em va cridar molt l'atenció i vaig començar a f er mar:xa a la nit, mentre a l'estiu els veïns prenien la fresca al carrer. M'agradava f er-ne i vaig començar a entrenar-me amb el pare de la lv/ari Cruz, Manola Díaz ll Els dos primers anys va pertànyer al Club d'Atletisme Vila decans, d'on han sortit atletes com ValentíMassana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino, però l'entrenador es va enfadar: l/És que era una noia una mica entremahada. Tot 'i així, a mi tampoc m 'agradava gaire el seu pla d 'entrenament, p erquè consistia a jugar molt 'i jo volia entrenar-me una mica més'; comenta amb cara de pilleta. "va ser aleshores quan va'ig canviar de club p er passar-me al Club Natació Barcelona, amb Marco Flores ll El palmarès fa justícia a la seva passi6 per la marxa, i aquests s6n els resultats més rellevants:

1993: Quarta en el Campionat d'Europa Júnior (5 Km), 1994: Quarta en el Campionat del M6n (5 Km) , 1996: 28a en els Jocs Olímpics d'Atlanta (10 Km), 1997: 1998: 1999: 2000:

Campiona d'Espanya (10 km ruta). Plata en el Campionat d'Europa Sub'23 (1 OKm) , 5a en el Campionat d'Europa de Budapest (10 km), 10a en el Campionat del M6n de Sevilla (20Km) , Bronze en els Jocs Olímpics de Sidney (20 Km). Campiona d'Espanya en pista (1997-98 i 1999), Recordwoman d'Espanya en 20Km (1h30'20"),

qu e és el qu e jo esperava estaré molt feli ç amb el resultat. De fet, ja ho espero, perqu è el que està clar és qu e en totes les competicions no aconseguiré medalles. Sé que l'a ny qu e ve va ig al Campi o nat del Món i que pot se r qu e no m'endugui cap meda lla, però m'entren aré per ser allà dalt i demostrar a tothom qu e la meva medalla no ha estat un a casual itat, i qu e M ari a Vasco és amb l'e li t mundi al.

"

S B FEST SI Secretari Coloma, 48 Tel. 93 210 30 56 08025 Barcelona

cinquena sa bent que ho he donat tot i

Roselló, 448 Tel. 93 456 04 71 08025 Barcelona


per Albert Giménez, , llicenciat en Medicina

La hipertensió és la malaltia crònica més freqüent en els països desenvolupats i, juntament amb la hipercolesterolèmia (excés de colesterol) i el tabaquisme, és un dels principals factors de risc per a les malalties cardiovasculars. Sabe m que la sa ng és co nduïd a a

da qu ant itat de sa ng (volum sistò li c),

tots els terri to ri s de l'orga nisme a tra-

a un a determin ada pressió, qu e dilata

vés d e les artè ri es, qu e es fa n més

les parets arte ri als elàstiques . Aqu es-

estretes q uan arribe n a les zo nes fi-

ta pressió rep el no m de pressió arte-

na ls, a les extremi tats. És per això que

ri al sistò li ca màxima.

oposen resistè ncia q uan hi passa la

En ca nvi, en el període de di àsto-

sang, 'cosa q ue requereix més fo rça o

le o dil atació, les vàlvul es aò rtiqu es

pressió per part del corrent sa nguin i.

es ta nqu en i l'e lasti citat vasc ular i el

Pel que fa al cor, fun ciona amb una

vò lum d e sa ng en c ircul ac ió co ntri-

El 95% de casos d'hipertensió tenen causa desconeguda, tot i que l'obesitat o l'augment de colesterol poden esdevenir fadors de risc

intermitència de períodes sístole (co n-

bu eixe n a mante nir un a certa tensi ó,

basa a mantenir una aportació idòni a

tracció) i di àsto le (dilatació) . El ve ntri -

qu e s'ano mena press ió arteri al di às-

de sang als teixits durant el transcurs

cle esquerre del co r, quan es contrau,

to l ica o mínima.

del te mps i en qu alsevol circumstàn-

envia a l'arbre arte ri al un a dete rmi na-

La finalitat de la pressió arteri al es

ES TET l Cirugía P.1astica y Estética · Aumentoy reducción mamaria LipoesCt/hura Cirugia de pàrpados CO/Tecci6n de orejas y nariz Alllnento de labios ...

Uni dad Laser Depilaci6n Rejuvenecimiento facial

eA

Medicina Estética Tratamientos anticelulitlcos Tratamienws de rejuvenecimiento (colageno. peelings . .. ) E1irninaci6n manchas cutàneas y cicatrices

Restaurant • Braseria

T'agradaria Conèixer... 8¿'~

Uni dad del Cabello Tratamiento y prevenci6n de la calvicie Cirugia correctora (microtransplantes) CinUi1110S Plast/cos Titulados En las mejores Clinicas de Barcelona

consulta gratuïta! financiación

Bar •

cia, i hi ha mo lts i co mpl exos meca-

Tel. de Infor m a ción 93342 6 290

Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com

CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA MENJAR B É ... REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT


Salut Classificació de la tensió arterial (TA) Classificació

Pressió sistòlica

Pressió diastòlica

TA Òptima

<120

<80

TA Normal

<130

<85

TA Nomlal-Alta

130-139

85-89

HiperTA Lleugera

140-159

90-99

HiperTA Moderada

160-179

100-109

HiperTA Greu

>=180

>=110

HiperTA Sistòlica

>=1 40

<90

Fàrmacs que originen hipertensió arterial secundària : • Conu'aceptius orals • Bicarbonat sòdic i sals de sodi • Regalèssia • Carbenoxolona • Corticoides sistèmics • Salicilats en dosis e levades • Antiinflamatoris no esteroidals • Anabolitzants hormonals • Cremes, locions i col'liris

nismes de regul ació de la pressió que pe rm e te n dur a bon te rm e aq uest objectiu vital. La tensió arterial alta o hipertensió

"

L'Orga nització Mundial de la Salut (OMS) define ix la hiperte nsi ó co m l'elevació mantinguda, per damu nt dels lími ts co nsid e rats normals sego ns el grup d'edat i sexe, de les xifres de pressió sistòlica i diàstolica, o de totes dues. La hipe rte nsió a rte ri al més freqüent, en un 95% dels casos, és l'essencial o de causa desco neguda, tot i qu e l'obesitat, l'a ugme nt de co lesterol i els antecedents familiars són factors de risc. En el 5% dels casos restants es pot parlar d'hipertensió arterial secundària, és a dir, amb una ca usa identificable: malalti es e ndocrines, de causa orgà ni ca o in gestió co ntinu ada de determinats tipus de fàrmacs o produ ctes quími cs. Com es diagnostica

Encara qu e les ca uses són difícils de trobar i que els símptomes són força ge nèrics (ma l de ca p, ca nsame nt, inestabilitat i palpitacions), es tracta

d'una afecció crònica fàci lme nt detectable i amb un tractament agraït. Quant al di agnòstic, es basa e n la detecció de xifres altes de pressió arte ria l e n d iversos mo me nts. Segons l'OMS, el di agnòsti c d' hipe rte nsió s' ha de fe r, co m a mínim, després qu e e n du es ocasions d ife re nts s' hagi n reali tzat tres determinacions de pressió alta. I és qu e la te nsió arte ri al varia al llarg del dia i sego ns molts factors. A la nit, qu an dormim , acostuma a se r infe rior que durant e l dia, qu e és qu an augme nta per l'estrès i l'activitat quotidiana . A més de conside rar les xifres, és imprescindible que, a l' hora de diag: nosticar la hiperte nsió, s'efectuï una valo ració de la possible afectació d~ dete rmin ats ò rgans co m e l cor, e ls ronyons i el fons de l'ull, i que s'estudiï la possibilitat d'un a ca usa secundària i d'altres factors de risc. Tractament de la hipertensió

Malgrat que la hipertensió essencial o de causa no coneguda no és guarible, gene ralm e nt sí que és controlabl e. El tractament es basa fonamentalment en mesures farmacològiques, co m diürèti cs, vasodilatadors, antagon istes del

• Anastèsics amb efredina • Disulfiram • Gi nseng • ·Intoxicació per plom, tali o bari • Sa ls de liti • Antide pressius u'ic(c\ics

ca lci, etc. Cal recordar, però, que en determinats casos, al cap d' uns mesos de tractament, és indicat red uir les dosis dels med ica ments per comprovar si és possible el control amb menys dosis de fàrmac o amb la supressió d'algun. En tots els casos, és necessari ten ir en compte l'aplicació de mesures no farmacològiques: reduir el consum de sal (per sota de 5 g al dia), controlar l'excés de pes i evitar l'obesitat i moderar el consum cI 'alcohol (per sota cie 50 g al dia). És recomanable augmentar la ingesta de potassi mitjançant una alimentació rica en fruites i verd ures fresques. La pràctica cI'exercici físic, d'una a cin c hores pe r setma na, ta mbé pot resultar reco ma nabl e, se mpre que comporti una activitat física baixa i una inte nsitat moderada . En casos d'hipertens ió arte ri al severa i no controlada, cal evitar els exe rcicis iso mètri cs co m, per exe mpl e, la mu sc ul ació.


_ Dietètica

LA MILLOR ALIMENTACiÓ PER REDUIR L1ÀCID ÚRIC per Maria Dolors Vmanuev(J, dietista de l'Esportiu Claror

Si en el número anterior de la revista Tot Claror vam parlar de l'excés de colesterol en la sang com un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars, ara tractem l'excés diàcid úric o hiperuricèmia com un dels factors que originen el reuma gotós. Com podem aconseguir reduir-lo mitjançant l'alimentació?

La so brea lim entac ió, sobretot el consum excessiu de ca rn, el dejun i i l'ab ús de l'a lco hol, co nstitu eixe n potencial ment facto rs dese nca denants de la cri si gotosa. Els dos últims, co mbin ats, en potencien el efectes. Per això, res ulta molt interessant sa ber quin s alim ents co ntenen poqu es purin es per tenir-ho en co mpte a l' hora de co nfecc ionar la nostra di eta. Per exe mpl e, si ens excedim di àri ament en la in gesta d'alim ents de ti pu s cà rni c, pot se r qu e augmenti el nivell d 'àcid úri c en la sa ng en produirse un in crement del metaboli sme de les proteïnes.

La dietoteràpia La di etoteràpia co nté uns principis generals per co mbatre la hiperuri cèmi a i les seves co nseqü ències, co m el reuma gotós. Si la gota s'assoc ia a obesitat, es recomana una dieta baixa en ca lori es, En to t es les cè l ·lul es, i pe r ta nt en els alim ents, j a siguin anim als o vegeta ls, hi ha un s àc id s nu cle ics

cúbics, es form en uns cristalls que es dipositen en els músculs i en les arti-

ano me nats abreuj ad ame nt A DN i

culacion s, i qu e produ eixe n el do lor característic -de tipu s punxant- del reu-

A RN , q ue só n mo lèc ul es mo lt co m-

ma gotós.

plexes q ue co nte nen bases pirim í-

Així, el reuma gotós es locali tza prin-

di q ues i púriqu es: les pirimidin es i

cipalment en les arti cul acions i les ex-

les purin es .

tremitats infe riors, sobretot als dits dels

Són aqu est es úl t im es

les qu e, qu an es metabo litze n, fo rmen l'àci d úri c. A l'a ugment de l'àci d

peus, on la sang s'acumula més.

úri c en la sa ng se l'anomena hiperu ri cè mi a.

Què origina el reuma gotós

Aqu est àcid és poc so luble en l'a i-

La hiperuri cèmi a pot ori ginar-se per

gua i, co m a conseqüència, en els lí-

dues causes: un defect e enzimàtic,

quids corporals. Si la proporció en la

que cal tractar amb un endocrí, o bé

sa ng passa d ' un s 5 mg per 100 cm

un a alimentació deficient.

12

TOT CLAROR

i són molt desaconse ll abl es les cures de dejuni . En ge neral, ca l suprimir els aliments molt ri cs en purines, com ara pedrers, anxoves, f etge , ro nyo ns, extractes de ca rn , xarcuteri a, sa rdi-

Un excessiu consum de carn és una de les causes de la hiperuricèmia, així com el dejuni i Tabús de l'alcohol


Dietètica L'augment de l'àcid úric en la sang pot derivar-se per un defecte enzimàtic - que cal tractar amb l'endocrí- o una mala alimentació

M

E N

Ú

S

Per reduir la hiperuricèmia podem optar pe r controlar millor la no 'tra dieta a base de menús rics en els aliments més baixos en purines, Per exemple:

nes, se itó, ous de pe ix, mari sc, be-

Dinar 1:

Dinat' 2:

• lr plat: macarrons a la italiana (amb ceba, tomàquet i formatge) • 2n plat: 75 g de conill a la planxa Postres: formatge fresc

• lr plat: sopa d'arròs • 2n plat: ous amb beixamel Postres: pinya natural

Sopat' 1:

Sopat' 2:

• lr plat: crema de carbassó • 2n plat: truita de carxofes Postres: iogurt o fruita

• lr plat: escalivada • 2n plat: 75 g de lluç al vapor Postres: iogurt o fruita

gudes alco hòliqu es, espinacs, tomàquets, co lifl o r, espàrrecs, ll egum s i cos, però si n'abusem es pot dese n-

in fusions d'espígol, gra m o fa ri gola i el

Ca l menj ar de manera moderada

cadenar la hiperuri cèmia . Aconsegui-

suc de mitja llimona.

carns blanques i peix blanc; en ca n-

rem una dieta equ ilibrada sempre que

Altres remeis poden se r tres tasses

vi, els vegeta ls, els ous i els làctics

les proteïn es es trobin en la proporció

de bro u de ceba al d ia amb suc de

esdeve nen productes id ea ls per

adient, del 12% al 15% de ca rn, per-

llim o na, infusions de flor de sa üc,

redu ir l'àcid (Iric

ce ntatge de proteïnes que represe nta

menta i estigma de blat.

formatges cremosos,

També són molt recomanab les els

Quan els dolors són molt forts, van

de 120g a 150g diaris,

for matges i els cerea ls (excepte els de

Altres aliments qu e co ntenen ami-

molt bé les catap lasmes d e co l cale n tes.

blat se ncer), perqu è co ntenen un con-

noàcids i qu e ens aj uden a co mple-

tingut baix en purines, i els fruits secs,

mentar el nivell de proteïn es són els

També és reco mable menjar molt

que, com qu e són rics en min erals,

vegeta ls, sobretot els ll egum s, i les

all, ja que aquest aliment-medicament

ajud en a mante nir sa nes i joves les

dietes oulàctiques vegetarianes ,

articu lacions i a cobrir les necess itats

Altres recomanacions

de calci i magnesi.

El control de les proteïnes

té q uali tats antireumàtiqu es i també és un vasodi latador qu e reforça les articulacions.

És molt interessa nt, quan es té àcicJ

Per a més informació, podeu consultar al servei dietètic dels poliesportius Claror i Sagrada Familia

úric en la sa ng, orin ar molt per depuConsumir carn és necessari per a

rar l'organisme. Per ta nt, convé pren-

l'orga ni sme, perquè li aporta proteï-

dre aigües minerals alca lin es, aigües

nes i am inoàcids que reestru ctu ren el

amb gas, tisanes que netegin la sa ng,

"

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

cebado D ES DE

1892

Ara a Sagrada Família

MENU OIARIO: De lunes a viernes . , .975 Ptas , Sóbados .. . . . .. .1.200 Ptas. Domingos . .... , .1.300 Ptas.

ESPECIALlDADES: Padilla, 273 08025 Barcelona Telèfon 93 435 13 23 http:// www.cebado.es

• Tapos voriados • Emaladas • Bocaqillos fríos y colientes • Torradas variados • Montaditos , Hamburguesas

Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudí, 11

Tel. 93 435 43 83


_Mens sana

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Tècnica en Psicoestètica

Almenys un 60% de les persones moren sense saber on van, com són i com podrien arribar a ser, ja que mai s'han format una imatge motivacional de si mateixes. Tenir una clara imatge de com volem que sigui el nostre futur i de com autosuperar-nos en les nostres limitacions caracterials actuals, és la manera de combatre la desmotivació.

co ntra la mal alti a; el jutge, co ntra el deli cte; el capell à, contra el dim oni; el mestre, co ntra la igno rànc ia; el sastre, contra la descurança, etc. Ens compl agui o no, poca cosa podem arrib ar a se r si no -ens interprete m d es d ' un a tend ència co ncreta. Creure que la vida no és un co mbat

Durant els primers anys de vida d'un

un a direcció determin ada. Ai xí, moti-

és nega r qu e hi ha pl e nitud d e possibilitats. El tri omf mai es troba en

infant són els adul ts que l'envolten els

var-n os vol dir qu e hem de sa ber tro-

encarr.egats de donar-li una imatge mo-

ba r els motiu s per dur a term e un a

un a cruïlla de ca min s. Per això, els

tivacional apropiada. Els pares el moti-

acció qu e ens comporta un esforç.

neutrals i els indi fe rents és impossi-

ven per reali tzar totes les activitats dià-

Per dir-ho d'una manera gràfi ca, un

ble qu e hagin pogut deixar mai ni el més lleuger rastre al llarg de la històri a.

ri es necessàri es a fi de configurar-li un

intel ·lec te, per més ben dot at qu e

futur adequ at: l'esco la, la higiene, la

estigui , se nse un a forta auto motiva-

form ac ió hum ana, la sa lut, l'es po rt.. .

ció . és co m un cotxe amb un motor

Però, qu an l'infant es fa adult, què el

molt potent, però amb el dipòs it de

moti va per d irigir el se u esforç cap a

carburant buit: no pot anar enlloc.

les acti vita ts que li són necessàri es?Aquí co mença l'auto motivació.

La indiferència és un dels factors que més desmoti vació ge nera avui en

La projecció social i històrica En la bi ografi a de Ram ón y Cajal (D o rothy

F.

Cann o n.

Bi og rafi es

Gandesa. Grijalbo, 1965) observem una

dia, el " m'és igual una cosa com l'al-

Combatre la indiferència

tra" crea perso nes incapaces d 'actu ar amb una motivació fo rta.

....... ..

~

,~".-

••

En l'arrel del signifi cat de la paraula

Per això, si volem saber exactament

mo ti va r t ro be m " moto r ", " m ov i-

qu è som i on ens diri gim, ens cal tro-

ment" ... Per tant, qu an estem desmo-

bar un lloc que sempre té una contra

ti vats no t enim fo rces per actu ar en

nítidament dibuixada: el metge, lluita

_ _......,._ .... H" ••

_ . . . . . . ._ _

, , . ..... w

...

-._~

_ _ __

,._ _ _

".~_."'''''

ESPIlRTS Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

La m otivació és trobar els motius per dur a terme una acció que ens comporta un esforç


_ ___ _ ___ _ _ _____________ Mens sana El més important a la vida no és el lloc on ens trobem, sinó la direcció on ens encaminem i els objectius que volem assolir en el futur mostra de co m l'a utomotivació es troba fortament lligada a la dimensió històri ca i a la projecció social d'un mateix en relació a l'evolució de la humanitat: I/Aspiraba yo a ser algo -ens diu Cajal-, a emerger briosamente del pIa-

no de la mediocridad, a calaborar, si mis fu erzas lo consentían, en la obra magna del conocimiento científical/. Les ge nerac ions actuals, en ca nvi , viu en imm erses en un a conce pció lúdi ca de la vid a. Ha arrelat l'esce pti cisme i han perdut la dim ensi ó hi stò-

Saudita, perqu è tinguessin la moral alta i suportessin millor la forta ca lor de la zona. La força suggestiva i estimul ant que exe rce ix el model sobre la psique humana és ben clara. Quins models tenim al nostre abast? Només els qu e trobem a la televisió, o procurem tro bar bi ografi es de perso nes qu e puguin vigoritza r el nostre esperit i ens ajudin a sortir de la gri sor qu e represe nta la des mo ralitzac ió i l'esce pti cisme vitals? So m en un a societat òrfena de models qu e alim entin els autènti cs valors que fan progressar psíqui ca ment i es piritu alm ent les persones. Qu ant al Pentàgo n, havi a ca lcul at amb molta precisió quines se ri en les conseqüències de facilitar als seus sol-

Trobar models, persones en les quals percebem valors i conductes de referència, ens pot ajudar per motivar-nos i definir el nostre cami mensitat del mar, perqu è no es desorienti en el seu ca mí. De quin a fo rm a pot auto motiva rnos per augmentar la nostra cultura pensa r qu e Jaume Balmes, amb trenta-vui t anys, va manejar cinquanta mil volums? Im aginem el fred glacial i rigorós de la bibli oteca de Vi c on Ba lmes, ara fa ce nt cinqu anta anys, es passava tot el di a ll egint, se nse ca p co m o ditat, amb l ' úni c afany d 'a prendre dels grans llibres del pensa ment de la humanitat. Sense aques-

dats un model determin at, per tal com

tes lectures, no hauri a pogut dur a term e la seva excepcional obra. Ai xí, doncs, vigo ri tze m cada di a la

os itat estèril só n tan freqü ents av ui

l'ésse r hum à és l' úni c ésse r qu e pot rebre estímul psíquic i aprendre de l'ex-

nos tra auto motivac ió: pense m co m vo lem co ntribuir a l'evo lu ció de la

és , e n gr an me sur a, per l 'o blit d'aqu esta proj ecci ó hi stòrica.

peri ència vital dels seus co ngèneres. Avui mateix, doncs, podem co men-

sió, quin es sa ti sfacc ions ens reporta,

Actualm ent, es perd fàc ilm ent el se ntit de la prò pi a ex ist ència i fre-

ça r a replantejar-n os aquestes qüestions per tal d'a utom oti va r-nos. Hem de

qü entm ent els joves tenen la impressió que l/ja està tot fetl/, que no que-

pensa r qu e el més important a la vid a no és el ll oc on ens trobem, sin ó la

da res per a què valgui la pena lluitar, i qu e no els resta més que superar,

direcció on ens enca minem; el mo-

co m sigui, aquesta buidor interi or.

el navegant enmig de la foscor i la im-

ri ca i social qu e l'ex istè ncia individual de cadascú té en relació amb l'evolu ció de la hum anitat. De fet, si les depressi ons, el I/ passotismel/ o l'oc i-

11

va lors i condu ctes de referència. Així, per exe mpl e, el Pentàgo n, conscient de la força motivadora dels models, els utili tzava amb les seves tro pes proj ec tant les pel ' líc ul es de Rambo als militars esta blerts a l'Aràbia

Trobar models de referència Per trobar un sentit a allò qu e fem o marcar-n os els obj ectius d e _com vol em ser o el que vo lem fer en un futur, és important tenir models, person es en les quals pugu em descobrir

del actu a de guia com el far condu eix

Vésser humà és Púnic que pot rebre estimu1s psiquics i aprendre de l'experiència vital dels seus congèneres

AQUESTES FESTES REGALA SALUT REGALA PROTECCiÓ

ULLERES DE SOL

15% Dte.

nostra societat, quin a és la nostra misquin esforç ens recl ama, i fem un a lli sta de tot el que vo lem emprendre. AI costat, anotem tots els motiu s qu e ens impulsen a fer-h o i les conseqü ències pos iti ves de la lluita, i repasse m aqu esta lli sta di àri ament. Si tenim en co mpte aqu estes consid eracions, podrem obtenir una visió més clara de nosaltres mateixos i del nostre futur, ja qu e, tal com deia el psicò leg Ca rl es M . Espin alt, l/La des moralització engendra desmoralització. Procurem que el principal enemic de la nostra vida no sigui el propi es tat d 'à nim l/.


MÀSTERS 'DE eUNIVERS AQUÀTIC Impressions dlun nedador veterà novell La secció M àsters d e Nataci ó del Cl aror la fo rmen ho m es i d ones, majors d e 2 5 anys, que competeixe n en les cat ego ri es vete ranes. AI se u pa rer, els resultats no es redueixe n a les x ifres fred es d e les cl ass ifi cacio ns o d e les m edall es, sinó que valo ren les relaci on s soci als i la m otivaci ó d e su pe rar-se di a a di a ... So bre aqu estes sensac io ns escr iu Jose p M ari a Casas, un hom e d e 65 anys que en fa ci nc-qu e va apunta r- se als M àsters d el Cl aro r, i que ara és el coo rd inad o r de l grup.

eva, em va co nvè nce r qu e no importava la meva manca d 'ex peri ència en aq uest espo rt, perqu è l'ú ni c q ue em demanave n eren ga nes de part icipa r. I d 'a ixò, amb un a mi ca de reca nça, és cl ar, sí qu e en teni a. Jo va ig pensa r: aqu esta se rà la manera d 'a prendre a fer-ho mill o r, i així em ve uré o bli gat a seguir un mètode qu e, si no, de be n segur hauri a abando nat al ca p de poc te mps. Em va ig ob li ga r a anar a la pi sc in a tres cops

Josep M. Casas

"fe r pi sc in es", pe rqu è sí, no e m

pe r setm ana a fi de mill orar l'estil , fi-

Feia te mps q ue em vo ltava pe l cap

se mblava prou atractiu : ca li a apren-

xa nt-m e en els q ue ho feien ben fet

refl ectir sob re el paper les motivac i-

dre a fe r-h o un a mi ca mill o r. Em va ig

i in te nta nt d ' imi ta r-l os, d e m anant

ons que em vare n portar, ara farà cinc

in sc riu re, doncs, a un curset de na-

co nse ll , etc. En res um , seg uint un

anys, a parti c ip ar en el mov im e nt

tac ió de l' Espo rtiu Claro r.

mínim de di sc iplin a.

M àster de natac ió, perqu è cre ia i crec

Va se r en acaba r aqu est curset q ue

AI mate ix temps, i no és pas l'as-

q ue, e n ll egir- les, pod en se l· út il s a

la meva monito ra d'ales ho res, la M a-

pecte menys important, he pogut en-

algCI alt re qu e es trob i en sit uac io ns

ría José, em va pl antej ar la poss ibili-

trar en contacte amb un a co ll a de gent,

se mbl ants i qu e no s'atreve ix a in-

tat d 'a punta r-m e als M àsters. Un co p

la majori a més jove que jo, cosa que

co rp o rar-s' hi , j a sigui per desco ne i-

en co ntacte amb un dels res po nsa-

se mpre enco mana aqu ell es perit o p-

xe ment, per un poss ibl e se nt it de ri-

bles d 'aqu est grup , l' Emili o-José Bri-

timi sta i il·lusionat de qui parti cipa en un a d isc iplin a es po rti va, lliurement

dieul o q ui sa p. M 'acabava de j ubil ar als se ixa nta anys . L' aigua no em feia pOl· i f in s i t ot era capaç d e fer un parell o tres de pi sc in es, poca cosa m és. Toth o m ll oa mo lt els ava ntatges de la nat ació, però és ev id ent qu e si els mov iments no es f an pro u ben fe ts pot se r qu e els beneficis qu e pot co mportar la pràcti,ca de l'espo rt es co nve rte ix in en perjudi cis. Posa r- me a

"He pogut entrar en contacte amb una colla de gent la majoria més jove que jo, cosa que sempre encomana un esperit optimista i jJ·1usionat"

acce ptada. Tots ce lebrem co njuntament els ave nços i ens consolem dels poss ibl es "fracassos", Aqu est mov im ent M àster, qu e es va estenent cada vegada més arreu per Catalun ya, Espanya, Europa i tot el mó n- apl ega ho mes i don es de totes les edat s, a partir dels 25 anys i fin s qu e en te n e ~ ga nes (ja qu e hi ha nedado rs i nedado res de més de 80


_ _ _ __ _ __ __ _ __ _ _ _ _ _ _ En forma liLa filosofia de les competicions Màsters és: si no en saps més no (amoïnis, no passa res si no vas tan de pressa com els altres 11

anys !) i el cos els ho permet. Cal fe r co nstar qu e els d i rec ti us d 'a q uest movim ent afir men un xic en broma, però amb molta raó, qu e hauri a d'estar subvencionat per la Seguretat Social, j a qu e ajud a a redu ir des peses consid erab lement, ta nt de met ges co m de medica ments. S'o rga ni tze n co mpeticions i ca mpion ats de tots els ni ve ll s (loca ls, nacio nals, etc.) i hi pot pa rti cipar tothom qu e esti gui en possess ió de la Ll icè ncia de Nedador M àste r. En cara q ue se mbli una obv ietat, a més a més de la lli cència l'altra co nd ició q ue es considera in d ispensable és sab er nedar. Jo hi afegeixo un mat ís q ue no es diu , però q ue esdevé bàsic per entendre' n la fil osofia: si no en saps més, no t ' amoïnis, no passa res si no vas tan de pressa co m els altres . Cad ascú fa el q ue sap i el q ue pot. Hom pe nsa in co nscient ment en el que surt per

televi sió, més ara q ue fa poc dels Jocs O límpics, i es diu : j o no m' hi ve ig amb co r, fari a el rid íc ul. Rés més llun y de la rea litat M àster. En arr ibar a aqu est punt, ca l posa r-hi l' acce nt per entendre l'es perit qu e mo u a molts dels qu i, co m ara j o, ens hem apuntat a aqu est movim ent i als qu als, no ca l dir-h o, ens agradaria temptar els qui esti guin ll egin t aqu estes ratll es perqu è ho provin. El q ue m' ha acabat de dec id ir a esc ri ure aquestes reflex ions han estat les im atges qu e s' han vi st fa pocs dies, en els Jocs de Sidn ey, d'un nedador de Guin ea qu e, co m qu e no en sa bia gaire, ha estat obj ec te de crítica i fin s i to t de riota per part d'algu ns period istes i de molta gent. La gran d iferència que hi ha entre l'es po rt d 'e lit i el movim ent M àster és aquesta: aquí es dón a la benvi ngud a a qu i s'a treveix a ll ença r- se a la pisci na a nedar, tardi el temps q ue

"Aquí es dóna la benvinguda a qui s'atreveix a llençar-se a la piscina a nedar, tarrn el temps que tarrn

"No hi ha sensació més gratificant que la de saber que has rebaixat el temps malgrat haver arribat en darrera posició" tardi. Nin gL¡ no en fa mofa, tant si ho fa en un minut, en dos o en tres; to th o m ho ce lebr a i fin s i tot ho aplaud eix, en reco neixe ment de l'esfo rç rea litza t. El màx im riva l qu e hom té és un mateix. Pu c assegurar qu e no hi ha se nsac ió més gratifica nt qu e la de saber qu e has reba ixa t d'un sego n el temps de la ca rrera anterior, malgrat haver arribat en darrera pos ició. Potse r de més jove hav ies practica t la natac ió i vo ldries enganxa r-t' hi nova ment. O t 'ag rada neda r, però no hav ies ti ngut mai ocasió de co mpetir i et fa ria il·lusió prova r-ho. Per qu è no demanes inform ació? És possib le qu e desco breixis un as pecte de la teva vida qu e et pot ajud ar física ment i psíqu ica ment. Co ntac ta amb algú de nosa ltres; si vols, xe rrarem i te n'a mpli arem to ts els de-

ll

tall s. Cr ec si nce rament q ue va l la pena prova r- ho.

11

PROMOCIONS I REGALS D'EMPRESA

Disfruta de los juegos en réd con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad Disfruta Barn@polis III

bricació articles de viatge, bosses i motxilles de tot tipus de regal publicitari: grafs, clauers, rellotges, ulleres, samarretes ...

AlI'A . , IOCI• •.af'IlS

~~,:-~¡~ Il ' , l /;

_ ,)l'

l

,

.....~

"(Q.,

HORARIO o ~ Lun e!'. a DomlO90

Or. 11 a 23 Horas

Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelon a . E-mail: billingham@billingham -sl.com . web:


ENTRE TOTS, FAREM UN GRAN MARíTIM I

@dins

tJIllS IB ÉRICA DE MANTENI MIE NT O INDU STR IA L. S.A.

COMPA~ I A DE INSTALACIONES INTEGRALES CO OI NSA. S.A .

Actividades

Actividades

Eléctricas:

Mantenimiento Integra l Explotación técni ca de procesos Conducción de instalaciones . Ingenierla de mantenimiento Paradas técnicas de Planta Asistencia técnica 24 h. Instalaciones y montajes industriales

Instalaciones eléclricas de MT y BT Alumbrado de viales y túneles Regulación yautomatismos Megafon ia y Televisión Telefonia Voz y Datos Seguridad, Contraincendios y Robos

Mecanicas:

Especialidades:

Climatización Calefacción Conductos de Aire Tratamientos de Aguas Fontan eria Contrain cendios Vapor Aire Compri mido Procesos Industriales Cogeneración

G ESTiÓ TÈCN ICA I MA NTE NIMENTS INT E GRA LS

Mantenimiento Integral: Mantenimiento predictivo Mantenimiento preventivo y correctivo Especialidades : mecanica. eléctricaAT/MT/BT- , seguridad e instrumentación

Ingeniería de mantenimiento: Planes de mantenimiento preventivo Elaboración de games y procedimientos Software de gestión integral Explotación Técnica Integral Condu cción de procesos Obj ectivos de producción , energia , costes , etc

Mecanica Eléctrica AT/MT/BT Instrumentación

Instalaciones: Mecanica , electricidad y estructuras Equipos y tuberlas Traslado de maquinaria

Gran Via, 8-10 planta 2' 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 508 51 00· Fax 93 55081 34 www.grupolmlsa.com e-mall: Imlsa@grupolmlsa.com

Empresa certificada por ECA ISO 9002 Reg . 1043/er/1 0/1 O

4t.

4

t.

Delegaciones, talleres y oficinas en: Tarragona . Tel. 977 220 972 Huelva. Tel. 959253795 A Coruña. Tel. 981 257 937 Càdiz. Tel. 956 698 016

Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L' Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 508 51 00· Fax 93 508 51 01 e-mall: codlnsa@codlnsa.com

,

4t.

Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 508 51 00 . Fax 93 550 81 35 e-mall: getecma@getecma.com

•• ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 'el. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

E

l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.


·,I---- -ReportatKL PER A GENT GRAN

;» •

TOT I L1ESFORÇ DE L1ADMINISTRACIÓ, SEGUEIXEN FALTANT RESIDÈNCIES QUE DONIN RESPOSTA AL CREIXENT NOMBRE DE GENT GRAN A BARCELONA S.l./ E.B

gran (propiciat per l'allarga ment de l'es-

Cad a any augme nta e l no mbr e

perança de vid a) ha ocasionat una de-

Aq uesta situ ació ha ob li gat les ad-

mand a qu e ni les residències privades

ministracions a actuar i mirar de pal'-

d e ca t a lans m ajo rs d e 65 anys. I

"

La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargamentde l'esperança de vida fa que el grup de gent gran cada cop sigui més nombrós. Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les persones majors de 65 anys que estan en plena forma. Però, què passa amb les que necessiten habitar en residències de gent gran o anar a centres de dia? N'hi ha suficients? Tenen preus assequibles? Falten centres públics? ple de Ba rcelona.

ca d a any augme nta el no mbr e d e

més assequibles són ca paces de satis-

li ar, co ntra rell otge, el dè fi cit d'equi-

"ge nt gran" qu e d ec id eix v iure en

fer. M oltes persones grans, així, es ve-

pa ments am b la co nstru cció de ce n-

resid è nc ies: espais on viure di gna-

uen obligades a pagar grans qu antitats

tres pú bli cs.

ment, en co mpanyia, amb totes les

per residències d'alt estànding o a mar-

La Ge ne rali tat va signar aco rd s

at encions, serve is i al·li c ients ludi-

xa r a res id ències allun yades del se u

amb di ve rsos ajun ta ments pe r ta l de

co soc ials.

entorn natural. Les altres opcio ns són

p osa r en marxa noves res id ènc ies

Per a molts, però, hi ha un handi-

viure amb la famíli a o so les : 12.000

durant els pro pers dos anys. Enguany

cap: el creixem ent del grup de gent

perso nes grans viu en so les a l'Ei xa m-

ha engegat

la co nstrucc ió de no us

equip aments, ent re res id ènc ies assistid es, ce ntres d e di a i habitat ges

o

tute lats, en c iutats co m Barce lo na

DADES DE POBLACIÓ DE GENT GRAN

Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Fort Pienc Sagrada Faml1ia Total Eixample Total Barcelona

(4 ), Sa bad e ll (2), L'H os pitalet (2),

Població

Densitat·

Malors 65a.

0/0 Malors 65

36.463 95.382 39.626 28.375 48.931

45.016 37.332 18.665 30.380 46.824

-

-

-

-

248.777 '1 .508.805

33.318 15.288

62.0n

24,93

2000 aca barà amb 3.641 pl aces més

311.811

20,66

d e les qu e hi havia fa un any a tot

· Densitat: Relació nel. Habitants/km'

-

.l

-

Rubí, Gandesa, Po nts, Gavà o Vi elha. A més, ha ato rgat subve ncio ns a 2 0 ajun ta m e nt s i e nti ta t s se n se ànim s d e lu cre per al f i nança ment d e 835 noves pl aces . En ,t o t al, e l

Cat alun ya .

TOT CLAROR

19


- Reportatge Adua1ment és molt difícil accedir a una residència pública a Barcelona: totes les places estan ocupades i amb llista despera

ons de pessetes: Sants, 730 mil ions; Vallbona, 630; Pob le Sec, 650, i Ba rce loneta, 585. Això signi fica que, en números rodons, cada nova plaça signi ficarà una inversió de 5 milions 211 mil pessetes. Les qu atre res idències tindran caracte rístiques molt simil ars: al volta nt de 90 places de residè ncia i 32 de centre de dia, cadascuna. El preu que tin dran les pl aces per als ciutada ns que hi vulguin res idir, i les cond icions d'accés, encara no só n púb li cs, pe rò ti ndrà a ve ure amb les ci rcu mstàncies del sol -li èitant, la seva capacitat adq uisitiva i la dels seus fills.

Situació a Barcelona ciutat A Ba rcelona viuen actualment més de- 311 .000 pe rso nes majors de 65 anys. Per satisfer les necess itats d'aquest co l-lecti u, hi ha un tota l de 254 residències, de les quals 225 són pri vades (de tot tip us, dim ensio ns, se rve is, co ndi cions i preus), i només 29 só n pú bli ques (2 1 de l'Ajunta ment i 8 de la Genera litat): el nombre de places, doncs, és defi cita ri. Per aqu est motiu , la Ge neralitat i l'Aju nta ment de Ba rce lona va n signar un conveni que preveu la creació d'un tota l de 1.100 noves places, gràcies a la co nstru cc ió de deu no us eq uipaments per a la gent gran entre els anys 2000 i 2001: /92 places seran de resid ència assistida, i 308, de ce ntres de dia (vegeu qu adre 3). De les deu residències noves, qua-

Eixample: el districte més mancat La manca de res idències de gent gran púb liqu es t am bé és mot iu de po lèmica al Distri cte de l'Eixa mple, el

A ba nda de la Lai ret, a l'Eixampl e hi ha 104 resid ències privades de tota mena, des de les més eco nòm iqu es fin s a les d'autèntic alt està nding. El tipus de residència més co muna té entre 10 i 30 places. Per exemple, la "Terra Ferma", al barri de la Sagrada Família, té 12 places de residència assistida les 24 hores, totes ocupades. Els seus preus oscil·l en entre les 160.000 pessetes mensuals en habitació individual, les 147.000 en habitació doble o les 137.500 en tripl e (a aquests preus cal sumar un IVA del 7%). Ai xí, la solu-

més densa ment poblat de tota la ci utat. A l'Eixa mple, una qu arta part de la pob lació té més de 65 anys: 62.011

ció que pot oferir és acollir-se a una de

perso nes, de les qu als 12.302 viu en so les, sego ns dades d el Di stri cte. A

les places de centre de dia que, tret de dormir, permeten gaudir de tots els ser-

més, té un índex d'envelliment* altíssim (229,76), si el comparem amb la mitjana de la ciutat (173,58).

veis, de 8 a 20 hores: esmorzar, dinar i sopar, activitats lúdiques i atenció mè-

Tot i aqu estes dades, a l'Eixa mpl e només hi ha un a res idència de ge nt gran pú blica, que depèn de l'Ajun tament, no del Districte. És la Francesc Lairet, situada a la Gran Vi a, 475 (a l' Esquerra de l'Eixampl e), amb una ca-

dica per 70.000 pessetes al mes. El s trasll ats, en el cas d'u n ce ntre de dia, són a càrrec de la famíli a. També hi ha l'opció d'associar- se a la Fundació Ami ba (Tel. 93 305 46 00), qu e s'enca rrega de ga rantir un bon trasllat

pacitat per a 63 persones. Ara no hi ha

al preu de 270 ptes. el traj ecte, si és d i ns la ciu tat de Barce lo na: un es

pl aces lliures.

11 .000 pessetes al mes.

tre han ini ciat la co nstru cc ió aqu est any. En tota l, aqu estes quatre resi -

f) RESIDÈNCIES DE GENT GRAN A BARCELONA, AVUI

dències generara n 498 noves places (372 de residència, la resta, ce ntre de dia) ., i costaran un tota l de 2.595 mil i-

A Barcelona hi ha ad ualment 254 residències, de les quals 225 són privades. D'aquí a un any n'hi haurà 11 més de públiques, però seguiran faltant places 20

TOT CLAROR

RESIDENCIES GEN _ Al

Ciutat Vella Eixample Sanis-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Ger. Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Total Barcelona

PRIV

TOTAL

1 14 O 15 O 1 104 105 6 O 2 4 2 1 O 1 O 1 39 40 2 O 28 30 1 2 29 32 1 1 5 3 O O 5 5 2 O 12 14 8 21 225 254

GENTRES DE DIA GEN_

AJ.

PRIY.

TOTAL

2 O O 1 1 1 1 1 2

O O O 1 1 O O O O O

2 16 O 1 4 4 6 2 6 3

9

2

44

4 16 O 3 6 5 7 3 7 5 55

l

* Nota: (ndex d'envell iment: (+65 anys/O-14anys*100)

HlWIT. TIJTELATS GE N_ AJ. PRIY. TOTAL

O O O O O O O O O O

O O 1 O O O O 1 O O

O

2

3 O O O

1 O O 1 O O

5

3 O 1 O 1 O O 2 O O 7


_ _ _ Reportatge Una residència privada "mitjan a" pot costar entre 135.000 i 160.000 pessetes al mes. Una dalt estan ding no costa menys de 200.000 Si els res idents o familiars desitgen les millors instal·lacions, poden permetre-s'ho i troben plaça, hi ha l'opció d'una residènc ia d'alt estànd in g. Un exemp le n'és "Las Acacias", un ed ifi ci de 8.500 m2 construït fa poc al carrer

sociacio ns de veïns reivindiqu en, amb més o menys intensitat, la constru cció d'una residència pública al seu barri .

Casti llejos, a prop de la plaça Caudí. És tot un luxe, com un hotel, amb tots els més vari ats i moderns serveis. Això sí, els costos oscil ·len entre les 195 .000

persones, de les quals una quarta part superen els 65 anys. En aq uesta zo na no hi ha cap resid ència ni centre de dia ni hab itatge tutelat públic, i els veïns fa anys que reclamen un a so lu-

pessetes mensuals de l'habitació doble fins a les 230.000 de les suites. Les persones que necessiten una assistèn-

Un exe mpl e és el cas de la Sagrada Famíli a. AI barr i més densament pob lat de l'E ixamp le hi viuen 48 .931

ció. Semblava que la solució arribaria a l'Illa M yru rgia, però el canvi de plans

comptes d'edificar una "res idència de barri" a la Sagrada Família, obtindria sòl per constru ir-ne una de més gran (5.000 m2) a Fort Pienc, " de distri cte", qu e seria de gestió muni cipa l. A més, el Districte va anunciar altres mesures: "increment d'un 37% del pres -

supost d'assistència a domicili, que inclou un in crement de l 100% de les despeses en treba lladors/es fami liars, obtenció de sòl i construcció cI'un centre cie dia, i obtenció de sòl i construcció d"'un conjunt d'habitatges tutelats".

cia especial han de pagar un in crement del 25%, més l'IVA en tots els casos .

de l'Ajuntame nt pel que fa al cas va convertir la resid ència de gent gran en

Aquest últ im punt co nsistiri a en la

Amb tot, actualment ja no hi ha places d'habitacions individuals a "Las Acacias". En aquest cas, la residència en rè-

un dels punts de controvèrsia, juntament amb la reivindicació d'esco les

M .Campo Sagrado, a Sant Anton i: 39 apartaments d e ll oguer, per a gent gran, per part del PMH (3.800 m2).

gi m de centre de dia està entre les 105 .000 i les 125.000, sego ns si es necessita assistè ncia extra o no.

Residències de barri o de districte?

bressol, casa ls i hab itatges per a joves. Els veïns i les entitats del ba rri van proposar a l'Ajuntament un contra-projecte per a l'Ill a que, entre d'altres equipaments, considerava la co nstrucció d'una residència pública pe r a gent

A mesura que la població ha anat enve llint, han augmentat les reivindicacions de residències públiques per a gent gran a l'Eixa mple. Totes les as-

gran de 3.820 metres quadrats. La resposta del Districte, quan va presentar el Pla d'Equipaments el juliol de 2000, va ser anunciar que, en

ELS DEU EQUIPAMENTS QUE ES CONSTRUIRAN A BARCELONA SEGONS EL CONVENI GEN E,FALlTAT-AJU NTAMENT Per iniciar el 2000: • • • •

Barceloneta (Carbonell): 1 residència (92 places) i centre de dia (32) Sants (Navarra): 1 residència (100 places) i centre de dia (32) Poble Sec (Vilà i Vilà): 1 residència (90 places) i centre de dia (32) Vallbona (Alzinar): 1 residència (90 places) i centre de dia (32)

A partir del 2001: • • • • • •

Gràcia (Siracusa): ampliació de la resid. (50 places) i del c. de dia (20) Nou Barris (Casanovas): casal per a gent gran i centre de dia (32) Poble Nou (Llull): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) Sant Andreu (c. del Ferro): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) Horta (Estudiant): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) Sants (Font Florida): 1 residència (100 places) i centre de cia (32)

Totals: places de residència assistida: 792. Places centre de dia: 308

e

co nstrucció de ls habitatges tute lats

En definitiva, tal i com anunciava el Distri cte, les seves respostes responien als criteris de "prioritzar les accions a fi que la gent gran pugui mantenir-se a casa seva, amb bones condicions de vicia, i fer un esforç important en la construcció d' eq uipa ments especialitzats". El Districte, en la presentació del seu pla d 'equ ip ame nts, afegia un a nota: "Els habitatges tutelats i les resi-

ciències de gent gran són equipaments d'àmbit de ciutat. L'accés als seus serveis no depèn de la ubicació". Aquest criter i de l'Aj untament no va agradar a la Plataforma Salvem Myrurgia, ja que, segons van manifestar els seus portaveus, la co nstrucció d'una so la residència de districte, a Fort Pi enc, no solucionaria els problemes de manca de places que hi ha a cadasc un dels barris, incl òs Sagrada Famíli a. Per això, la Plataforma ha anunciat que seguirà lluitant perquè es constru eixin residències públiques

Font: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

de barri , no de districte.

TOT CLAROR

21


_ Societat AVANCEN LES CONVERSES ENTRE EL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE I LA PLATAFORMA

MYRURGIA: NEGOCIACIONS PER L1ÚS QUE TINDRÀ L1EQUIPAMENT PÚBLIC DE 1400 M2 Primer es va acordar que 1.400 m2 de l'Illa serien d'equipaments públics. Desprès, que 600 m2 els ocuparia una escola bressol. Ara es discuteix l'ús dels 800 m2 restants

La Plataforma de

El Districte de l'E ixa mple

aqu est motiu , tant els se r-

enca ra no té enll estit el pfo-

r o ha repetit per activa i per

ve is tèc ni cs d el Di stri ct e

jecte j a que, sego ns el se u

passiva : a l'Illa Myrurgia no-

com la Plataform a de Veïn s

po rtave u, Joa n Balañac h,

2

es tan treball ant, paral ' -

"els nos tres m eca nism es de

d'equipaments púb lics. Per

lelament, els seus projectes .

fun cio nam ent no ens p er-

això, les negociacions entre

A pri ori , l'obj ectiu de la

m eten prendre cap decisió

la Pl atafo rm a Salve m l'Ill a

Plataform a és que aquest es-

sense abans consu ltar i va-

ver-

pai es destini a l'ubicació d'un

lo rar les p rop os tes mitjan-

Districte, Jordi Carbonell, ha

sen, pel que fa al futur de la

H ote l d'En tita ts, un ce ntre

ça nt l'assemb lea de veïns ".

assegurat que, en el projec-

més es destinaran 1.400 m

Myrurgia i el Districte

Vei:ns vol que als 800 m2 restants dhi faci un Hotel dEntitats

fàbrica, únicament sobre els

on d iverses entitats pu guin

Per part del Distri cte, la

te de l'Ajuntament "es man-

usos d' aqu ests 1.400 m 2

ga udir d'un espai propi , so-

pro posta és fer-h i un ce n-

té la façana de la nau indus-

aconseguits per la Plataforma.

bretot aqu elles qu e actua l-

tre inform atiu i de se rve is

trial fins al xamfrà de Proven-

D'aquests, el D istri cte ja

ment són en locals precari s.

per a la gent gran que inte-

ça", i ha fet saber que "en un

ha acceptat destinar-ne 600

Sego ns la Plataform a, l'Ho-

gri la inform ació de tots els

futur imm ediat l'Ajuntam ent

a la constru cció d'una esco-

tel d'Entitats hauria de comp-

recursos d'assistència i qu e

aprovarà inicia lment el Pla Es-

la bresso l pClb lica, sego ns

tar, a més, amb una sala po-

gestioni so l· licituds.

p ecial de concreció d'usos de

va anun ciar el passat mes de

livalent preparada per fer-hi

U n altre d e ls punts d e

l'equipament privat", un equ i-

ju lio l en la prese ntac ió del

conferències, assemblees ... ,

controvè rsia ha estat el del

pament que la Plataforma se-

Pl a d'Equipaments per als

i una altra, d'insono ritzada,

respecte al Patrimoni Histò-

gueix reivindicant que sigui

anys 2000-2003.

per als grups de joves q ue

ric i Artístic de l'edifi ci. La Pla-

públic. L'objectiu del consis-

L'ús dels 800 metres qua-

assage n mú sica o t ea tr e.

taform a vol que es repecti la

tori és no endarrerir la gestió

drats restants, és a l'espera

També caldrien sales amb la-

totalitat de l'edifici segons l'in-

de Modificació del Pla d'Ac-

d'estud iar i definir un projec-

borato ri fotogràfic, o rd ina-

forme que el mateix Ajunta-

tuació Mun icipal, que com-

te viable i que dóni resposta

do rs, sales de juntes .. .

ment va aprovar el 1993 i,

portarà la cessió de 3.000 m2

reçe ntm ent, el gerent del

de jardí interior.

a les necessitats del barri. Per

Tot' i això, la Plataforma


Societat TANT EL GOVERN COM L'OPOSICiÓ RECONEIXEN QUE AL BARRI MANQUEN EQUIPAMENTS

TOTS ELS PARTITS pOlíTICS DE llEIXAMPlE, DISPOSATS A EQUIPAR MÉS SAGRADA FAMíliA Tot i que el Districte afirma que "eI cas Myrurgia està tancat", s'ha compromès a adquirir sòl públic en aquest mandat per contruir els equipaments que necessita el barri En cas que a l'I lla Myrurgia no es puguin d estinar més que 1.400 m 2 a equipaments públics, es buscaran espais alternatius per a construïr-hi els equipaments que li manquen al barri de

quins altres punts del barri es poden realitzar quan el Districte renuncia a adquirir sòl públic i no ha valorat paràmetres demogràfics ni socials en l'elaboració de l Pla d'Equip aments".

la Sagrada Família. Aquesta és la idea amb la que treba-

Postura del Districte

lla tant la Plataforma com el Districte (l'equip de govern i

Aquestes afirmacions han

els partits de l'oposició), se-

estat respostes per part del

gons es desprèn de les in-

Districte que, en una carta

tervencions del Ple ce lebrat

adreçada a la Plataforma,

el 14 de novembre al dis-

cons id era que "no és justa l'acusació quan l'Eixample és el Districte que més din ers destinarà a l'adquisició de sòl després de Ciutat Vella, amb un pressupost de 1.000 milions de pessetes, una quantitat que dobla el que es va destinar en el mandat anterior", tot i que també afege ix que "no obstant això,

tricte de l'E ixamp le.

Postura de la Plataforma La Plataforma ho té clar, tot i que té alguns dubtes, com expressa el seu portaveu, Joan Balañach: "Si els equipaments que havien d'anar a Myrurgia no es fan, que ens diguin en fi

La Plataforma va celebrar la castanyada a l'Illa Myrurgia el 12 de novembre, amb l'assitència d'un centenar de veïns

La Plataforma continuarà en la

representats al Districte de

mateixa línia fins

Postura de CiU i PP

l'Eixampl e.

que no hi hagi una proposta

clara

En el Ple del 14 de novembre, CiU i Pp, partits de l' oposició de l govern de l Districte,

van

presentar

és cert que cap dels expedi-

un es propostes per ubi car

ents referits afecta a sòl situat al barri de la Sagrada Família. És per això que el Districte estableix el compromís d'adquirir sòl públic al barri en aquest mandat".

e ls equ ip aments fora de

Un altre dels compromi-

Myrurgia. L'espa i de l damunt del mercat de la Sagrada Famíl ia (CiU) i els terrenys on hi havia la discoteca Barçalles (PP) só n algunes possibilitats.

sos adq u i rits per part del

Desprès del Ple, la Plata-

Districte és el d'incorporar -

forma va va lorar que "tots

al Pla d'Equipaments- el so-

que és compartid a per la to-

els grups polítics van afirmar que era necessari parlar amb les entitats per definir els equ ipaments i, de manera implícita, han reconegut que es van equivocar en l'afer de l'Illa Myrurgia i en considerar que al barri no li calien equipaments públics", co-

talitat dels partits polítics

menta el portaveu.

lar situat al carrer Pare Claret, 138-146, amb l'objectiu de constru ir-hi apartaments de lloguer per a joves. Aquesta se nsibil itzac ió cap a la situació del barri de la Sagrada Famíli a semb la

TOT CLAROR

23


BeNetaI

HACIENDO HISTORIA

MIENTRAS VIVIMOS

CORRE ROCKER

STEPHEN FRY

ESPASA NARRATIVA

MARlITA TORRES PLANETA

SABINO MÉNDEZ ESPASA

477 PÀGINES

264 PÀGINES

286 PÀGINES

En to d'humor, Fry pl anteja un a novel·la basada en la hipòtesi que un jove hi storiador viatgi al passat en una màquina del temps amb el científic que l'ha inventada. L'objectiu que tenen és el de canv iar el curs de la hi stòria i evitar el naixement d'Adolf Hitler, però els esdeveni ment s fan un g ir i e ls protagonistes es veuen immersos en una intriga absurda.

Flamant guanyadora del premi Planeta, Mientras vivimos és 1'(¡lti ma novel·la de Maruja Torres. És una història d'admiració i gelosia, veritats i mentides i amor i odi entre una jove de vint anys i l'escriptora de cinquanta a la qual admira, sumida en una gran crisi creativa i personal. Després de Mujer en guerra, Maruja Torres torna a estar a l'altura de les expectatives.

Sabino Méndez és el compositor d'algunes de les millors cançons espanyoles dels anys vuitanta. Tot i així, no és gaire conegut, perquè la popularitat se la va endur qui cantava les seves composicions: Loquillo. Deu anys després de separar-se de la banda i de silenci i distanciament, Méndez escriu per explicar el fosc passat de drogues i rocanrol. Un bon llibre, a pesar que no ajudarà a fer les paus amb Loquillo. Segur.

YO SOY EL DIEGO

CUADERNO AMARILLO

MAs PLATÓN Y MENOS PROZAC

DIEGO A. MARADONA PLANETA

SALVADOR PÀNIKER PLAZA Y JANÉS

312 PÀGINES

378 PÀGINES

Aquest és un llibre esperat per molts , no per la seva qualitat literària, sinó pel que és: la biografia de M¡¡radona exp lic ada per e ll mateix, de manera oberta i sincera i en el seu llenguatge, clar i directe. Aporta clat'edat a alguns capítols foscos de la seva vida, però ni de bon tros a tots. Parla , sobretot , de futbol. Esperà vem una mica més.

Escrit en forma de diari, diuen que aquest és e l llibre més madur i complet del filòsof barcelonf. Barreja les vivències més íntimes i personals amb la crònica social i històrica dels anys viscuts. Alhora, és un testimoni de la seva particular visió de la filosofia, les religions, la ciència i la vida.

ALL THAT YOU CANT..

1

THE VENY BEST Or...

AGA/N

U2 ISLAND. 2000

THE BEATLES EMI. 2000

STING & THE POLlCE A&M RECORDS. 2000

LENNY KRAVITZ 2000

All that yolt call't leave behilld (Tot allò que 110 pots deixar de ballda) és el títol del que, probablement, serà el disc de l'any. Es tracta del disc amb què el quartet irlandès U2 torna a les lletres compromeses i al so més rocanroler. El primer sillgle, "Beautiful day", ja ha triomfat. El proper, ''WaIkon'', també ho farà. Segur. Ha tomat U2.

Enèssim disc retrospectiu deis Beatles. Aquest Nadal, l'excusa deis supervivents, hereus i altres beneficiaris per tomar al mercat és que, fins ara, encara no s'havia editat un disc que recopilés només eis 27 temes que van ser número 1 a les llistes. A més, aprofiten l'ocasió per estrenar pàgina web a Internet.

El disc recull les 18 cançons més exitoses d'Sting, tant les que va convertir en mítiques liderant 1he Police com les que va signar en solitari. Un excel'lent recorregut, per a nostàlgics o no iniciats, que va des de "Roxanne" o "Missage in a bottle" fins a "EngIishman in New York" passant, evidentment, per "Every Breath you take".

Primer disc recopilatori de l'afroamericà que més música ha posat als espots publicitaris de cotxes. Agam és una bona manera d'iniciar-se, o bé de recordar cançons que no per haver escoltat molt deixen de tenir sentit i qualitat. A banda de les mIllors peces deis seus deu anys de carrera, el disc aporta un single inèdit.

Web de Barcelona Neta http://www.bcn.es/neta No és la 'Web del barri de la Barceloneta, sin61a de la ca mpanya posada

en marxa per l'Ajuntament "Barcelona Neta". Hi trobem pàgines amb la descripció dels objectius municipals en matèria de netej a de Ja ci utat, ,'acord cív ic, i tota mena de detalls qu ant al procés de neteja di ari de la ci utat. Inclou un útil servei de comunicac ió per tal que els c iutadans pugu in expressar- hi op ini ons, s uggeriments o queixes.

Planificar els viatges www.viajar.com A la xa rxa proliferen tota me na de webs dedicades a oferir un munt de serveis per a aque ll s qu e vulguin anar de viatge. Un exemple és la web "viaj ar.com". que és com una agència de v iatg es interacti va. Perm e t cons ultar oferte s d'ú ltima hora. fer

contractacions, consultar destins de qualsevol ciutat del món ... El "iatge comença sense sortir de casa.

LOU MARINO FF EDICIONES B 397 PÀGINES

Mas Plat6n y m enos prozac s'inspira en els més grans filòsofs de la històri a per ensenyar a tractar els aspectes més quotidians de la vida: portar les relacions amoroses, viure amb è tica , preparar- se per morir , enfrontar-se a un canvi professional...


Nascuts

Culpables,

GIMCANA

al

16 de desembre I Gimcana NOli Can Caralleu 10.00 hores, a Nou C'lI1Carnllcu

Teatre lliure

Per a nens i nenes de 6 a 12 anys Més info m1ad6 a la pàg. 39

Basat en un recull d'entre-

Solness, el constructor, al Teatre Nacional Catalunya (TNC)

de

vistes reals realitzades per Pe-

ESCACS

ter Sichrovsky, Nascuts Culpa-

16 de desembre

bles recull alguns testimonis rea ls de person es qu e, fins avui, sofreixen les conseqLlències d'una històri a anònima, d'un record que no els és pro-

L'Orqu estra Simfò nica de

pi. Són testimonis del genoci-

Barce lo na i N acio n al de

co nstr ucto r, es revo lta con-

di, hereus d'una culpa que no

Catalunya in terpretarà obres

tra els esc ull s que s' inter-

és la seva però que els acom-

fereixen en l'exerc ici lliu-

panyarà la resta de la seva

re de la seva vo luntat. La

vid a. Dirigida per Joaq uim

la direcció d'Edmon Colo mer.

j ove nt ut i l'a rr auxa ment de

Candeias i Carles Alfaro, pot

Serà un concert participatiu,

la jo ve Hild e el duran a

veure's al Teatre Lliure durant

bescanviar la vida per un

tot el mes de desembre.

se ntar Solness l'a ny 200 0

faran m és e nte nedora la música als grans. Els preus

me co ntemporani : l' indi vi-

són de 500 pessetes per als

du qu e s'enfronta a les

m e nors de 14 anys i d e 1500 per a la resta.

que mes ura les seves for-

Campionat d'Espanya per equips Club de Tennis Barcino Més infonm\Ci6 al tel. 9341708 05

BÀSQUET

on els petits de la famíli a intervindran i, fins i tot, potser

seves limitac ion s, l ' hom e

TENNIS

de Schu bert i Borod in, sota

id ea lin abas t ab le. Re pr e-

ca re s més c rues de l ' ho -

X Trofeu Ciutélt de Barcelona dtEscacs 9.00-21.00 hores, Cotxeres de Sants Més infom1aci6 al tel. 93431 49 II

23 de desembre

Halva rd Solness, el mestre

suposa mostrar un a de les

27 I 28 de desembre VII Torneig de Bàsquet Infantil Claror Esportiu Claror Més infol1naci6 a la pàg. 37

FUTBOL SALA 27,28129 de desembre 12, 314 de gener Pol!espolt ius Claror i Sagrada Faml1ia Més infonnaci6 a la pàg. 36

ATLETISME 31 de desembre

ces i es veu obligat a as -

Dissabte 16 de desembre,

sumir la feblesa, a accep-

a les 12 del migd ia, hi haurà

tar la mort d ' un ideal. Un

11 Cursa Sant Silvestre Organitza: CN Montjuïc Més infOlmaci6 al tel. 93 331 8288

una bona oportunitat per anar

ATLETISME

i influents de la produ cc ió

a l'Auditori i inculcar el sentit

dramàtica d'Ibsen .

musical als més petits.

I Jocs Europeus de Veterans Estadi Olímpic de Montjuïc Més informaci6: 93 426 20 89

dels textos més rellevants

.,

Concert Familiar Schubert i Borodin, el 16 de desembre, a l'Auditori

1 de gener

ATLETISME

LA PERDIClÓN DE LOS HOMBRES

LADRONES DE POCA MONTA

DIR . ARTURO RIPSTEIN

DIR . WOODY ALLEN

Pel . Hcula rodada en blanc i negre que ha estat premiada enguany amb la COllcha d'or al Festival de Sant Sebastià: millor pel ' lícula i millor guió. Dirigida pel mexicà Arturo Ripstein, reflexiona sobre la relació entre els hOmes i les dones d'una manera molt peculiar.

El geni de Manhattan torna a la càrrega amb Small Time Crooks, que ell mateix dirigeix i protagonitza. Hi interpreta un exconvicte acabat de sortir de la presó que és incapaç de durar tres dies seguits a la mateixa feina; per això, planeja atracar un banc. Molt agosarat, oi?

BESOS PARA TODOS

THE GR/NCH

DIR .• JAIME CHAVARRI

DIR . RON HOWARD

Espanya, anys seixanta. Tres joves estudiants de Medicina són enviats per les seves famílies a Cadis, en la que representa l'última oportunitat perquè acabin la carrera. Però allà coneixeran tres cabareteres i tot se n'anirà en orris. Emma Suarez interpreta una de les cabareteres en aquesta comèdia de Chavarri.

Es tracta de la pel'Hcula infantil que Hollywood ens proposa aquest Nadal.]im Carreyencarna lm monstre que viu sol al cim d'una muntanya situada al costat d'un petit poble i que no pot suportar sentir la gent cantar nadales. Per evitar-ho, decideix robar tots els regals deixats pel Pare Noel i així evitar les celebracions.


"Herbert List. l'ull màgic", al Centre Cultu~al

de la Fundació "la Caixa"

L' expos ició "Herbert List. l'ull màgic"

fil

FÒRUM CLAROR

ap lega 139 fotografies, en una mostra de ca ràcte r retrospectiu. La id ea és un recorregut per la carrera fotogràfica de ~ist i per aq uest motiu s' ha estructurat en cinc La mostra "Calders. Els miralls de la

grans àmbits, que correspone n als grans

ficció" pretén potenciar la imatge d'un Pere Calders co mplex i incisiu . Ens retorna, a través dels co ntes i les nove l· Ies, una im atge pertorbadora de la rea litat que ens envolta, la qual fa trontollar les seguretats en què ens hem instal·lat. M és enllà de l'escriptor classificat dins el gènere contístic, Castell anos i M elcion volen reivindicar un auto r capdava nter en la investigac ió de la literatura, relacio nat amb l'avantguarda i el rea lisme màgic. Un Calders amb inqui etuds creatives per a altres disciplines art ist iqu es co m el dibui x, el grafisme, la

temes o moments de la seva prod ucc ió : fotografia metafísica, eros, ruïn es i fragments, retrats i instants.

"SALUT I ESPORT" DijOUS, 25 DE GENER DE 2001 20.00 HORES SALA CLARET Després de l c ic le inic ial del mes de novembre, el Fòrum Claror tornarà a organitzar una a ltra taula rodona , aq ues t cop cent rada e n e l món de l'esport i la salut. L'acte serà moderat pel responsable de l'Àrea de Salut de la Fundac ió C laror, el metge Albert Giménez, i hi haurà especialistes de la salut i l'esport que tractaran diversos temes d'actualitat. Aquests dos conceptes estan íntimament lligats , i en l'esport professional cada cop tenen in c id è ncia e ls metges, més l'a lime ntac ió, les recuperacions , el control antidopatge ... A més , també es parlarà sobre les motivacions de salut que mouen milions de persones a realitzar espo rt de manera totalment amateur, i dels avantatges que a ixò significa.

fotografia, el cinema... En definitiva, aqu esta expos ició vol subratll ar Pere Calders co m a creador expo nent del segle XX .

REVISTES "Robert i Sonia Delaunay" s'inscriu en la línia d'exposi cions que el Museu Picasso realitza regularment al voltant de les avantguardes que conformen el panorama artístic de la primera meitat de segle. Ofereix una visió general de l'obra de Robert i Sonia Delaunay i també pretén aprofundir especialment en els anys en qu è la parella va instal·lar-se a la Península Ibèrica. Entre 1914 i 1921 van viure a Portugal i Espanya (a Vigo, Madrid, Bilbao, Barcelona i Sitges), al llarg d'un per.íode prolífic i molt ric. NOTES OCB

"Els anys Fauves, 1904-1908", al Centre Cultural Caixa Catalunya-la Pedrera. L'exposició, dedicada al movim ent fauvista, inscrit entre l'impressionisme i el cubisme i que va néixer com a oposició a l'art acadèmic, es caracteritza per l'exaltació dels colors purs usats arbitràriament. Hi ha un primer bloc de pintures que avancen l'estil ' fauvista en la dècad a anterior, i seguidament es presenta una mostra equilibrada de l'obra dels artistes qu e van participar en aquest moviment: Georges Braque, Charles Camoin, André Derain, Raoul Dufy, Othon Friesz, Henri M anguin, Albert Marquet, Henri Matisse, Jean Puy, Louis Valtat, Kees Van Dongen i Maurice Vlaminck .

L'Orquestra Simfònica de B arce lona i Nacional de Catalunya edita Notes, revista trimestral de la qual ja han aparegut 17 números. Es tracta d'una de les millors revistes , en català, que hi ha sobre el món de la música a casa nostra. El darrer número inclou el Festival de Mú sica Prohibida que ha tingut lloc a Barcelona. Hi ha entrevistes a Martin Haselbock, Arcadi Volodos i al violinista Pere Serra, i fins i tot hi ha un article d'un dels abonats a l'OBC , el periodista Josep CunÍ. Podeu llegir Notes per Internet a l'adreça www.obc.es.


PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra T E R R O C L O

Oferta vàlida fins al 31 de desembre de 2000

A J

Partic ipeu-hi envi ant-nos la butlleta adjunta per correu a:

E T E R U R U U S E

T A E T

Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

o dipositant-la a les

urnes situades a la recepció de l'Es portiu Claror o del Polies portiu Muni cipal Sagrada Famíl ia.

L S N N S E T A A D Y C L E R E E O G A

U R S N N D B J

I N

P I

L R

I A Z E O I

E A L S V I

L U S E

L L O Z A N O G U F

El concurs del passat número

TEST Demostra la teva cultura

el va guanyar...

1.

Com es diu e l nou talent de 25 a nys de va vè ncer e l ca m pió Ga ry Kas parov e n e l mund ia l d'escacs?

2.

Qu ina escuderia ha guanyat el campio nat de la Fórm ul a I?

3.

Com es diu el nou e ntrenador de la Re ia l Societat?

4.

Q ua ntes me d a lles va aco nseg uir Marion l ones en e ls darrers JJOO?

CARMEN MÉNDEZ RODRíGUEZ

r-~-------------------I H

R N E O Z

O O U D A F R S N N

Revista Tot Claror

Nom

I

Cognoms

Ad reça

Telèfon

5.

Qui és e l nou director tèc nic de l' Atlètic de Madrid?

Ciutat

OP

6.

Com es diu la regata marítima individu al co nsiderada la més perill osa de l mó n?

Edat

Ets soci/a

Esporti u Claror

O

PM Sagrada Família

Qüestionari per al concurs

O

'0."",,

.YP"".i\ (9 ' pU.I.I'J:;( (z

0 IOUd

'. qoID (e J!uqpUll\ ( 1 :sí)',sodsall

(ç ' ç (t 'os lIol\,

' :-¡! llUnU){

O. UOd

1. Quina medalla va guanyar Maria Vasco a Sidney? 2. Com es diu el disc recopilatori que acaben de publicar The Beatles?

TROBA LA PARELLA 3. Quin dia organitzarà el Fòrum Cla ror la taula rodona "Esport i Salut"?

Relaciona les dues columnes .. .

Q uè penses 'd e la revista Tot Claror? Hernan Crespo 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2.

I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Juventus

Gabriel Batistuta

Inter

David Trezaguet

Udinese

HakanSukur

Roma

Andrei Xevtxenko

Lazio

Roberto Sosa

Milan

OS ~ lI ! p n'tlSOs Ol.l ~q 0 'M ~ lIU 1 !W ' O )JU ;)XI ¡\<)X

5.

Què creus que li falta, a la revista?

!'J.lpUV !.I0111!'.IIDl.n S utD[P.H :Snlu'J¡\nr' lon!iU'Z l)Jj. p!AUa :tl llIO~rt:1Il1 S !1U8

6.

Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

IOpqna :O!ZU1'odso.!:::> UlHlIOH :9pn10S


Guia de Serveis i

COlli pres

' \

BAR RESTAURANT lA PEDRETA • La mill or qu alitat al mill or pre u

• Din ars i sopars caso lans • Ta mbé aq uí ambie nt agradab le

Còrsega, 510 . Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 . Tel. 93 453 05 59

Marina, 271 (Rosselló) Thl. 93 347 26 21

PASTISSERIA FUSTER

I

• Gran assortim ent amb obsequi s • C iste ll es per Nadal

BARRIBEIRA • E ntre pans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 436·438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

Rosselló, 411 . Tel. 93 458 63 85

,

ESPORTS

·< ~. piol,.. t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 7112 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

GRANJA L'ESTONETA • Pe rruqueri a uni sex • Estèti ca ra igs U VA • Pre us eco nò mi cs

. 31

"':J t'Gi [ar·.

Indústria, 66 . Tel. 93 459 00 90

¡li) ¡ta

Dr. SERGIO MONTES

• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment faci al (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91

• Es morzars, menú quatre opc ions de d illun s a divendres, 975 ptes., i di ssab tes 1.100 ptes.

• Ord inadors· components· Software • TP V Multimèdia· xarxes • lnterne t· Serve i tèc nic

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona_

lA YAYAAMELIA

BEEP INFORMÀTICA

I

I • La cUllla del bacall à

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

EDIFESA- COFAC • Ferreteria profess iona l i p aram e nt

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

• Ordinadors - Venda - Reparació • Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei de l barri • Ofertes noves cada mes

Provença, .504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

rOTO

~ILMA

,I I I I I I I • • • • • I I •

Revelat en 24h.-Fotos carnet al moment Fotocòpies color làser -digital-marcs i portafotos -àudio -vídeo -fax reportatges -reparació d'aparells fotogràfics Rosselló, 417 (Sardenya) Tel. 93 436 03 46 . 08025 . Barcelona • • • •

Menjars casolans Menú diari Tapes variades Menjars per encàrrec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

CAFÈCRYKETBAR • Asso rtime nt de tapes • Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

t!f' f1l ol J í _ SURF SHOP

Todo para la practica de: Snow, Skate, Wake, Body, Surf. Asesoramiento, venta, alquiler y reparación Ropa de calle, accesorios y música Descuentos para socios Cartagena, 244, 08025 Barcelona Tel. 93 433 17 12 eolidas@teleline.es

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24 PCs - 19" - ADSL 512k - Somos L33T Rosellon, 372 . 93 457 ,63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

lJ' ~o~i~¡l' · ­ DIAZ • Loteria Nacional • Traves ses • Bonoloto • Plimitiva • Grossa de Nadal i del Niño (es reserven números) Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobili ari i decoració • So m profess ional s: Te nim una solució per a cada espai

Rosselló , 412 • Av.Gal1dí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25


MYSORE

PIMARC • Professionalitat, ex periènc ia i qua litat • Emmarcació a mida • Obra origin al, làmines i pòster

Mallorca, 477 (ca ntonada Cartagena) Tel. 93 436 77 58

Afàsia · Disà rtria· Dislèxia· Di slàlia Disglòssia· Distèm ia· Disfonia · Veu· Retard simple· Deg lució atípica

• Consulta naturòpa ta. Re flexo logia podal. Quiromassatge. Flors cie Bach • Con ulta de tarot. Ajuda humanística

Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bllfbcn @hotmail.com

Tel. 93 435 23 40

CENTRE

• Tall es grans • Faixes a mida - banyadors • Marques actuals

CLARÍNIA

Còrsega, 464 (Roger de Flor-Grassot) Tel. 93 457 15 67

XEITO OLGA (1990 - 2000)

5%

• Llibre ria i objectes de regal

Psicologia· Psiquiatria· Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

• Fotocòp ies i servei de fa x

Rosse lló, 431 (ca ntonad a Marina)

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTUNY Planti lles faixes Cotilles a mida, fè rules Genu-valgo Pròte is mamàries Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

• Papereria-s ubm ini straments d'ofic in a • 5% cie descompte en els llibres cie lectura

INSTITUTS

• La teva botiga. T'h i esperem

IC--.~IIJ ODONTOLÒGICS

• Obert di ssabtes tarda

-

_

ASSOCIATS

Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail : xeito-olga@teleline.es

Punt-Gràfic, S.L.

10%

Papereria tècnica "oficines" Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, Tiratges petits. "Pantones". Material informàtic en general. Descomptes especials del 10% Sicília, 336-338 08025 Ben Tel. 93 207 70 20 Fax 93 459 36 70

Tel. 93 457 93 73

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Pro tecc ions es portives

GIRBAU REGALS

10%

JOIERIA. ALMOR • Taller propi • Descomptes espec ial s als abonats de Claror i Sagrada Família

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

convenidas)

r 4 ; ¡'A4~BCM, SL • Serveis finques urbanes i inclustri als • Consergeria. Neteges . Mante nim e nt.

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

Abro puertasJ.~rro puertas

TOT ~HARO • Colocación y reparación de cerraduras de todo tipo • Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta • Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

Nou horari de l'any 2000: De 9 a 22 hores

FARMACIA BRI CIO

• Mil detall s per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511 . Rosselló, 396

( hOI'3S

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

FARMACIA BRICIO La nova botiga dels papers i els regals Papers especials, creatius i artesans Àmplia gamma de sobres i format A4 10% de descompte als abonats de la Fundació Claror Sardenya,321 Tel. 93 208 04 99 asisi@terra.es

Tempias de hipn osis-20 años de experienc ia Espec iali sta en clol ores cie espai cia 1hrdes de 16 a 20 homs . JUAN GENOVÉS

Tot l'any Cada dia Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

• Todo tipo de copias de llaves especial es • Mantenimiento de comunidades, pm'king, locales comerciales, garages. Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

C" A""ê1f -

MIL NACIONS

• Bitllets avió/va ixe ll/tre n • Viatges a micla . Viatges empreses

· Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08


Mós informoción anote: R 144 Torjeta lector

TAQU ILLAS

CABINAS

BANCOS • PERCHAS

FORRADO DE PAREDES

MOBILlARIO

--&0

BEL MOL

'A

'RICA

D

I

MUf.LES

CONSTRUCCIONES EN MADERA FA8RICACION DE M081UARIO CI Joiers, 13 (Polígono Ind. Riera de Caldes) Tel. 864 81 84 - Fax 86461 79 08184 PALAU DE PLEGAMANS ,!Barcelona)


FU~DACIÓ CLAROR

FÒRUM CLAROR

ÈXIT DE PÚBLIC EN TOTS ELS ACTES D'OCTUBRE I NOVEMBRE

GRAN RESPOSTAALS PROJECTES SOCIALS I CULTURALS DE LA FUNDACiÓ CLAROR Els socis de l'entitat així com els veïns i les entitats del barri, han acollit molt positivament els projectes socioculturals de la Fundació Claror L'anunci de la Fundació Claror d'estendre les seves activitats al camp sociocu ltura l ha estat molt ben acollit pels socis, pe ls veïns i per les entitats de l'entorn més proper, especialment al barri de la Sagrada Família. Així ha quedat palès en la resposta que hi ha hagut en les convocatòries, bé amb motiu de la Coral, dels Castel lers o de les xerrades organitzades e l novembre passat pe l Fòrum Claror. Fòrum Claror: bon inici

11

El Fòrum Claror, creat ja fa alguns anys, aq uesta tempo rada ha gaudit d'u n bon impuls. L'entitat té la in tenció fe rma d'orga nitza r, a partir del proper gener, un debat mensual amb convidats a fi de tracta r qüestions socia ls d'actualitat. Per comença r, el Fò rum Claror va organ itzar, a la Sala Claret, tres debats durant el mes de novembre, amb ponents del màxim nivell, i una

Personatges com Eugeni Gay; José Maria Mencliluce, Xavier Casas o Ferran Mascarell van participar als debats de novembre

Els debats organitzats pel Fòrum Claror van ser tot un éxit de públic pròpies de ls pob les donés veu.

Els ponents del primer debat amb la presidenta del Patronat Joana Céspedes i el moderador Eduard Franco, a l'esquerra.

gra n assistència de púb lic. AI primer debat, que va fer-se el d ia 9, quatre ponents (vegeu quadre adj unt) van tracta r e ls aspectes mèd ics, legals, ètics i sociològics del genoma, les possibi li tats que e ls descobriments de l "p rojecte genoma" podia obrir a la ciència i, alhora, els peri lls que podia comportar-ne un mal ús.

El segon debat va tenir ll oc e l dijous dia 16 de novembre, al voltant de la soli daritat i la cooperac ió, en temps de globa lització com els q ue vivim. L'eurodiputat José María Mendiluce va fer una proclama en favor de la democ ratització de l món, una democratització q ue, alhora salvaguardès les identitats

DEBATS DEL MES DE NOVEMBRE 9/11/00: EL GElVOJíA: Aspectes mèdics, legals, ètics i sociològics. Ponents: Jordi Camí, director Projecte Ge¡wma a Barcelona. Eugeni Gay Montalvo, president Consell General Advocacia. Margarita Bofarull, metgessa i professora de moral de la Facultat de Teologia de Catalunya. Jordi Guiu, doctor en filosofía i professor de sociologia de la

** * *

UPF.

GLOBALITZACIÓ I SOLIDARITAT. Ponents: **16/11/00: Luis Angel Fermíndez Hermana, director d'E¡;¡red@ando.com. Ramon Garcia, director de gestió d'Intermó¡;¡ * Jesús Contreras, antropòleg. * José María Mendiluce, eurodiputat. QUÈ ÉS CUIllJRA? Ponents: **30/11/00: Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Guillen, escenògraf i dibuixant escènic. ** Joan María Jesús Buxó, antropòloga. Josep Termes, historiador.

e ls

Te rce r de bat, suspès per l'assassinat d'Ernest Lluch

Pa radoxa l i do lorosa ment, e l següent debat que s'havia de celebrar el 23 de novembre, va ser suspès per l' assassinat d'E rnest Lluch a mans de la banda te rrorista ETA a Barcelona, dos dies abans. La Fundació Claror anuncia rà la nova data del debat suspès, que tracta rà sobre "El prob lema de l'habitatge per als joves a Barcelona", i al que és previst que hi pa rticipi e l primer ti nent d'a lca lde de l'Ajuntame nt de Barcelona, Xavier Casas, i el preside nt de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fam íl ia, Anton i Viñas, e ntre d'a ltres. AI tancament de la revista e ncara no s'havia celebrat l'ú lti m debat de l mes, sobre qüestions culturals.

Propera taula rodona: "ESPORT I SALUT" Dijous, 25 de gener 2001 20.00h - Sala Claret (veure p¡,g.26)

TOT CLAROR

31


FUNDACiÓ CLAROR

PLATAFORMA

II LA IIBOTIGA DELS HERRORS : INICIATIVA PER UN COMERÇ JUST OJ

Claror

mans, la salut dels consumi -

tancar aq uest número de Tot

organitza rà, en el marc de les

dors, l'explotació dels països

Claror no s'havien confirmat

acti vitats de Nadal, la Botiga

del sud o la immigració ca p

les dates.

dels Herrors, una activitat re-

als països del nord.

La Plataform a

AQUEST NADAL, RECOLLIDA DE TARGES DE METRO PER ALS NENS DEL RAVAL

El projecte ha estat ela-

lacionada amb el comerç just.

La Bot iga de ls H errors

borat per SODEPAU (Solida-

La Bot iga d els H err o rs

ani rà adreçada als alumnes

ritat per al Desenvolupament

co nsist irà en un ta ller de

de te rce r d'ESO de l'Esco la

i la Pau), i compta amb el su-

dues hores en què els alum-

Sagrada Família, tot i que si

port de la Generalitat Valen-

nes, en gru ps, hauran d'es-

hi ha una bona resposta s'es-

brinar quins prod uctes, d'un

ciana, l'Agència Espanyola de Cooperació Intern acional i el

ampli ventall, són els menys

tud iarà la possibilitat d'organitza r-la oberta al barri. En

perjudi cials. Hauran de va -

tots dos casos, a l'h ora de

La Plataform a de Solidaritat i Cooperació de la

Fons Català de Cooperació al

Fundació Claror col·laborarà

D ese nvolupament.

a partir d'aquest Nadal amb el Casa l del Raval.

lorar as pectes socials, ecològics o de repercuss ió per als pobles del sud .

0·7

La ca mpanya consistirà en

COMUNICACiÓ AMB NICARAGUA

la donació voluntàri a de tar-

L'activitat es co mp letarà

getes de metro qu e enca ra

amb un itats inform atives, que

tin guin alguns viatges per tal

analitzaran productes co m el

qu e els nens del Raval pu-

cafè, la roba, el cacau, l'ener-

gu in fer-ne

LIS.

gia, la fu sta, els residus, les

Per poss ib ilitar aqu esta

sa b at ill es es po rt ives o els

co l·l abo rac ió, a part ir del

sucs, d e m ane ra qu e els

mes de dese mbre s'instal·-

alumnes rebran inform aci ó

laran urn es específiqu es de

per valorar de manera més conscient els productes. El pr oj ect e pret é n, en definitiva, form ar els joves en el consum críti c i en l'aprenentatge dels as pectes que relacionen el comerç amb el

Recentment, la comissió de seguiinent del projecte de Nicaragua va rebre una calta de la directora del Hogar La Recolección, Sor Emilia Granados, en què explica l'evolució de les nenes: ''El rendimiento académico de la niñas

en este bimestre ¡ue sati'ilactorio, tomando en ettenta que hay que estar luchando con ellas porque no tienen bases buenas, les ettesta la adaptación". La calta també detalla les compres en alimentació i material divers.

med i ambient, els drets hu-

reco ll id a als po li es po rt i us Claror, Sagrada Família i Nou Can Caralleu. El Casa l del Raval, situat al ca rrer Sant Rafael 19, fa una gran tasca d'integració de nens se nse recursos . Esperem que tots hi col·laboreu!

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes. Col, laboraràs en el manteniment de 55 nenes del"Hogar La Reco/ección", a León~. Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes.

o

RMA .. CLAROR PLATAfO cooperació

-.....2.

solidaritat ~

Què és la Platafo rmaO'7 Claro r? "0'7 Claror" és una plataforma de so Ijdaritat creada per la ~undació Claro r. El seu objectiu és desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui d'àmbit internacional o de l'entorn més pro per. "0'7 Claror i Nicaragua" La Platafo rma "0'7 Claror" vaassumir,el febrer de 1999,el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i internat anomenat "Hogar La Recolección" a Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona aplicació del programa.

Com podeu col-laborar-hi? Lacol-laboració econòmica amb la plataforma és voluntàriai oberlaa tothom. Podeu fer-ho amb un mínim de 1.000 pessetes trimestrals. A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes en què es decideixi actuar,co mençantpel de Nicaragua. Siesteu interessats: Fundació Claror: Sardenya, 337,entresòl,2a. Telèfon: 93 47613 90 -Fax: 93 47613 91

FUNDACiÓ (:LAROR


PROJECTE CULTURAL

FUNDACiÓ CLAROR .

ELS CASTEllERS DE lA SAGRADA FAMíliA ES POSEN EN MARXA

LA CORAL CLAROR DEBUTARÀ EL

4

DE GENERA LA CRIPTA DE LA

El barri de la Sagrada Família ja té colla castellera . La iniciativa de l'Associació de Veïns i la Fundació Claror ha tingut una gran resposta: s'hi han inscrit 80 persones de totes les edats, i diverses entitats han mostrat tot el

SAGRADA FAMíLIA

CORAL CLAROR

suport. Els grallers de la Sagrada Família, per exemp le, han mostrat la

La Coral Claror ha començat amb bon peu. Més de 120 persones han respost a la convocatòria de la Funda-

seva disposició per posar les notes musicals que tota colla requereix. Els entrenaments van començar el divendres 17

només els menors de 16 anys, i de 20.30 a 21.30

d'octubre a l'escola Sagrada Família, al qual van assistir

de novembre, a la seu de Des l'Esportiu C laror. d'a leshores, s'entrenen un

assagen tots els integrants junts. La co lla de la Sagrada

un centenar de persones. Els ponents cie la xerrada

cop per setmana en una sess ió de dues hores: de

Família va donar les seves primeres passes en un acte (en la foto) organitzat el 19

19.30 a 20.30 s'entrenen

van ser Eduard Garrel l, portaveu d'Els Sagals d'Osona i Ulpiano Roman, dels Castellers de Vi lafranca.

ció i s'han apuntat a la secció de música i cant posada en marxa per l'entitat: més de 60 persones formen ja part de la coral d'adults, i 55 joves cie la infanti l. La co ral d'adu lts va començar els assajos el 19 d'octubre, sota la direcció de l mestre Josep Maria Mas. Des d'aleshores, assaja un dia per setmana (dijous), en ses-

AQUELL DIA EN QUÈ ELS DÉUS DE L'OLIMP ••• Aquell dia en què els Déus de l'Olimp baixaren a la terra i varen veure la magnificiència de la Sagrada Familia i, a prop d'allà, un grup d'humans que feien esport, castells, cantaven i debatien assumptes propis ... La compartimentació dels coneixements, cada vegada més evident a causa de l'especialització creixent a la nostra societat, fa necessaris espais que facilitin comprensions globalitzadores i actes multidisciplinaris. En altre temps, aquesta funció la feia el Senat, l'Àgora, el Fòrum i el Teatre. Ara, ens calen nous espais que millorin les relacions entre persones de diferents generacions, professions, maneres de viure i d'expressió. Aix(, doncs, no és d'estranyar que la Fundació Claror - acostumada a gestionar bé els centres on es practica esport, musculació o simplement relaxament- ara es preocupi d'omplir un d'aquests espais que dielI1..que ens fan falta: la cultura! Engrescadora tasca, on ja es comencen a materialitzar les bones intencions amb algunes incipients realitzacions exitoses. Aquestes properes festes de Nadal, un cor de gairebé setanta persones intentarà oferir-nos algunes de les meravelloses cançons que han forjat el nostre tarannà, en la versió com foren pensades i lluny de la vulgaritat i insistència amb què les hem de suportar en grans magatzems i altres llocs ... Els castells tradicionals també volen pujar amunt aviat; costarà, però la i!'lusió i la voluntat és evident. I el goig que fa la Sala Claret plena de gent, seguint amb interès i atenció el Fòrum de Debats, que ja ha començat a caminar. .. I diuen els entesos que, després d'aquesta primera visita i donant el darrer cop d'ull a la Sagrada Familia, els Déus Olúnpics marxaren de la terra, en aquella tardor de 2000, força satisfets! Ramon Casanoves. Assessor cultural de la Fund ació Cl aror

sió de dues hores (de 20.30 a 22.30). L'evolució del grup està essent molt positiva i ja està preparant les primeres actuacions: el debut oficial serà el dijous 4 de gener, en una actuació gratuïta a la cripta del Temple de la Sagrada Família. L'actuació començarà a les 21 hores . Abans, però, tindran una primera experiència, ja que una part del grup es desplaça rà a Coimbra (Portuga l) durant el pont de la Pu ríssi ma per participar en el V Encontro de Coros de M iranda do Corvo. La coral infantil , per la seva banda, encara no ha come nçat l'activitat i està en procés de co nsolidació quant a estructura i horaris d'assaig .

TOT CLAROR


FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL-LACIONS

MASSA SOCIAL DE LES INSTALoLACIONS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

PRESSUPOST PER

SUPEREM JA EL TOTAL DE 28.000 USUARIS ENTRE LES

AL2001: 950

La massa socia l d'abonats i cursetistes de la Fundació Claror segueix creixe nt. Actua lment, si sumem els abonats i cursetistes de les ' tres insta l ,lacions que

MILIONS DE

3

PESSETES

MASSA SOCIAL DE LES I NSTAL °LACIONS Nom bre d'abon ats

Altres usuaris'

Total d'usuaris

Esportiu Claror

9.677

2.868

12.545

P. Sagrada FamI1ia

9.227

2.700

11.927

Nou Can Caralleu

3.700

1.355

;3.800

22.604

6.04 1

28.272

Instal ' lad ó

I

gestionem, la xifra supera ja les 28.000 pe rsones. L'assol i ment d'aquest nombre es deu bàsica ment a dues raons : la consoli da-

gressiu i sostingut increment

ció de la massa social dels poliesportius Claror i Sagrada Família, i el lent però pro-

d'abonats de Nou Can Caralleu, que es situa ja al voltant dels 3.700. L'any vinent

TOTAL

La Fundació Claror tindrà un pressupost de 950 milions de pessetes pe r a l'any 2001. Així ho va aprovar el Patronat de l'entitat reu nit el 8 de novembre passat.

LES QUOTES

• Mitjana d'usuaris no abonats que regularment fan ús de la instal'laci6

S'INCREMENTARAÑ es preveu incrementar aquesta xifra amb la progressió de Nou Can Cara l leu l'obertura del Marítim.

LA GRADERIA: LA NOVA CAFETERIA DEL CLAROR L'Esportiu Claror ha estrenat nova cafeteria: La Graderia. Situada al mateix indret on es trobava l'anterior (El Melic del Claror), té un nou espai de cuina, gràcies a les obres de reforma iniciades l'estiu passat. Això permet que La Graderia pugui oferir un servei diari de menú (a escollir entre tres primers, tres segons, pa, beguda i postres, al preu de 900 pessetes). A més, ara hi ha un ampli ventall de pastes per als esmorzars o berenars, i de tapes per a un bon vermut. També preparen dinars de grups i festes infantils, a preus reduïts. La cafeteria és oberta de dilluns a dissabte, de 8.00 a 21.00 hores, i els diumenges tanca. Per fer reselves, podeu trucar al telèfon 93 457 2641. La gestió de La Graderia ha estat concedida per la Fundació Claror a l'empresa Garbasa, que des de fa dos anys porta La Banqueta, la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Familia, amb un índex de satisfacció elevat.

AL VOLTANT DEL

4% L' l

DE GENER

Les tarifes d'abonament com a soci dels poli esportius Claror i Sagrada Famíla s'inc rementa ran un quatre per cent de mitjana a partir de 1'1 de gener de l'any 2000. En les activitats dirigides, s'ap lica rà el mateix criteri d'i ncrement que per als abo nats, excepte en algunes activitats per a socis, en q uè, segui nt la pa uta dels últims anys, no hi haurà augll)ent. El preu de ls d rets d'inscri pció ta mpoc no s'apujarà.

A.M. INFORMÀTICA Neteja i manteniment • • • • •

Actualización de ordenadores. Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac. Impresoras Brother, Epson, HewlettPackard. Cartuchos de tinta. Módem. EScaner... Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMlCROSOFT 4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Fanulia

CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 934555684 - Fax 93 458 57 48

Oficines i locals comercials Especialista èn poliesportius

1111t1ie.(iJl1!'1f(f2@/tJI.11s rdL@ Q(iJl 1fIL@1[@j@ rdL@ ~'1B:SJ1Pl!)j111JiiJy¿ C~@Jl(!)j~

rdL@Q P~;liii@s;p(f);1f1tiity¡, S@~(iJlrdL(iJlI'è¡J¡Jj111lÍ¡liii@ ii !Nr(i);1Y!. CC@1fIL C@1!@71IL@1Y!.


FUNDACiÓ CLAROR

ACTIVITATS

ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA I

Nou

CAN CARAllEU

AQUEST NADAL, CURSETS I ACTIVITATS PER ALS MÉS JOVES EN TOTES LES INSTAL-LACIONS L'Esportiu Claro r, el Po li-

qu es d e l a in sta l ·l ac i ó,

esportiu Muni cipal Sagrada Família i Nou Ca n Caralleu

Ca n Ca ral leu só n fo rça d i-

han programat diverses ac-

fe ren ts. El s nens i nenes

l ' es tiu i l ' hi ve rn a N o u

ti vitats perqu è els més jo-

qu e hi partic ipin , però, re-

ves puguin practica r esport i activitats durant els di es fes-

alitza ran activitats es porti -

tius de Nadal.

muntanya, te nni s i activi-

ves (es po rts d 'e quip i d e t at s aqu àtiqu es), ta ll e rs

Esplai a l'Esportiu Claror

re lac io nats amb el Nad al i j ocs i gim ca nes pel Parc d e l' Ore neta.

L'Esportiu Claror organitza rà l'Esplai per a tots aquells

Stage al Poliesportiu

nasc uts entre el 198 7 i el

Sagrada Família

En el cas de N o u Ca n Caralleu, es faran dos torn s

No u Can Ca ral leu tam-

1996. Consisteix a combinar

de Casals amb un a durada

bé prese ntarà activitats per

més curta: del 27 al 29 de

Sagrada Família es prepararà

a l'è poca d e vaca nces na-

dese mbre el primer i, del 2

les activitats aqu àtiqu es, re-

1'5tage de Nadal, una activi-

dalenqu es. Só n els Casa ls

al 5 de gener, el sego n.

creatives i espo rti ves.

tat cent per ce nt esportiva

de Nadal, adreçats a nens i

els tall ers d'activitats manuals i els jocs de taul a amb

l/

Nou Can Caralleu

AI Poliesportiu Municipal .

Els preus oscil ·laran de les

Es durà a term e en un únic

adreçada a nois i noies nas-

nenes de 3 a 12 anys (és a

3.675 a les 10.85 0 pessetes,

torn de 7 dies (27, 28 i 29

cuts entre el 1987 i el 1992.

d ir, nascuts entre el 1988 i

sego ns si s'està abo nat a la

de desembre i del 2 al 5 de

L'5tage es farà en les ma-

el 1997), qu e s'agrup aran

instal·lació i els horari s tri ats

gener), i els preus oscil ·laran

teixes dates que l'Esplai (del

per franges d 'ed at per t al

(de 9. 00 a 13.00 hores o de

entre les 7.750 i les 16.725

27 al 29 de desembre i del 2

qu e l'acti vitat sigui la més

9. 00 a 17. 00 hores) .

pessetes en funció de si s'es-

al 5 de gener) i oferirà dues

adequ ad a a les seves ne-

tà abonat a la instal ·lació i

modalitats horàries: matins

ce ssitats .

segon s els horari s esco llits

(de 9. 00 a 14 .00 ho res) i

Les acti v itats s'a d apta-

ja són obertes i ca l form alit-

(matí, matí i dinar o matí i

matin s i din ar (d e 9 .00 a

ran a la climatol og ia, j a

za r-l es a les in stal ·lac io ns

tarda (fins a les 17.00 hores).

17. 00 hores).

q u e, pe r I es ca rac t e rí sti-

qu e o rga nitzen l'acti vi tat.

La solución ideal para usuarios de gafas y lentes de contacto Gafas de natación con graduaciones de -1 a -8 para miopia y de +1 a +8 dtp. hipermetropia. Permiten graduaciones diferentes en una misma montura. Cintas y aros en atractivos colores que permiten una amplia gama de posibilidades .

Maxima hermeticidad y mayor confort gracias a sus aros y cintas de silicona. Sistema anti-fog y de coating para una mejor visión.

Venta exclusiva en ópticas Distribuido en España y Portugal por PANOPTICA Fax. 93-450 .21 .97 E-mail: panoptica@jet.es

Les in scripci o ns de l'Esplai, de 1'5tage i dels Casals


• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

TORNEIG DE FUTBOL SALA INFANTIL ALS POLIESPORTIUS Tindrà lloc a Claror i Sagrada Família, entre el 27 de desembre i el 5 de gener, amb nois i noies de categoria infantil. L'Esportiu Claror i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família aco llira n, aquest Nadal, la sisena edic ió del Torne ig Infantil de Futbol Sala que organ itza la Fundació Claror. El Torneig és obert a la participació dels abonats de les dues insta l·lac ions, e ls alumn es del CE IP Sagrada Famí li a, l'lES Secretari Coloma i el CEIP Tabor. Es dividirà e n quatre gru ps d'edats: tercer i qu art de primària, cinqu è i sisè de primària, primer i sego n

mana, disputaran els partits a l'Esportiu Claror~ AI Poliesportiu Sagrada Família ho fara n e ls dos grups d'ES~.

d'ESO i tercer i quart d'ES~. Els dos primers grups, és a dir, e ls alumn es de pri-

Els partits es jugaran a la tarda, de 16.00 a 19.00 hores, e ls dies 27,28 i 29 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. El 5 de gene r es deixa com a reserva per si cal suspendre algun partit per causes meteorològiques. El ca le nd ari de partits ca l reco llir-l o e l dijous 21 de desembre a la instal·lació on es competirà:

ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN L'equip de màste rs-veterans de natació de la Fundació Claror s'està preparant de valent per als campionats d'Espanya d'hivern, que tindran ll oc a la se u del Club Natació Avilés, a Saragossa, entre el 26 i el 28 de gener. Una de les principals motivacions per afrontar la competició és e l bon resu ltat . aGonseguit en l'edició anterior, en què l'equip del Claror va gua nyar 16 medalles (8 d'or, 5 d'argent i 3 de plata) i va establir, per part de la nedadora Paquita Esteban, tres rècords d'Espanya en categoria de més de 60 anys (50, 100 i 200 metres esquena). També cal esmentar la tradicional Copa de Nadal, que

36

TOT CLAROR

Membres de l'equip que va participar l'any passat en els Campionats d'Espanya

se celebra cada 25 de desembre al port de Barcelona, a mb una distàn cia de 200 metres. La guanyadora de l'a ny passat e n categoria màster femení va ser la nedadora del Claror Mercè Bel, un a a utè nti ca experta e n aq uesta prova. Justament fa unes setmanes la vam po-

der ve ur e al progra ma "Temps era Temps" de la Televisió de Catalunya, reco rdant quan, ja el 1962, l'any de la famosa nevada a Barcelona, va guanyar la prova en categoria absoluta. La secció màsters-veterans és patrocinada pe r Instituts Odontològics Associats.

ELS AMICS DE LA BICI CONTINUEN LES SORTI DES Des que ha començat el curs, els ciclistes del Claror no han deixat de pedalejar establint com a criteri fe r dues sortides cada mes. Així, en les cinc que s'han fet durant el primer trimestre -octubre i desembre- han visita Sitges, Castelldefels, La Serralada de Sant Mateu i Barcelona. El tomb per Barcelona ha inclòs la visita a les quatre instal'lacions gestionades per la Fundació Claror, és a dir, del barri de la Sagrada Familia a Collserola i de la muntanya a la vora del mar per veure el Poliesportiu Marítim. Properes sortides

Amb les vacances de Nadal a punt de començar, la secció es pren un descans per iniciar amb bon peu el segon trimestre de la temporada. La propera trobada serà el diumenge 14 de gener amb els amics del grup B, que aniran a Collserola per les rodalies de Sant Medir i Can Coll. A finals de gener, el dia 28, el grup A recorrerà els carrils bici de Barcelona. l per als qui us agrada combinar el pedal amb el turisme, no us perdeu la sortida del diumenge 11 de febrer, ja que tindreu l'oportunitat de realitzar la ruta dels monestirs.


FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS EL

27 I 28

DE DESEMBRE, AL PAVELLÓ DE L'ESPORTIU CLAROR

GAUDEIX EL MILLOR TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DEL PAís Parnesa València i Estudiantes de Madrid, convidats de luxe El pavelló de l'Esportiu Claror aco llirà, els dies 27 i 28 de desembre, la setena ed ició del Torneig de Bàsquet de Nadal, en categor ies preinfanti l i infanti l, amb un a participació d'autèntic lu xe. Aquest any destaca el ca rtell d'equ ips en categori a infantil mascu li na, ja que han confirmat la seva assistènc ia el Pamesa Va lènc ia, l'Estudiantes de Madrid i el Joventut de Badalona: tres eq uips fil ials de clubs ACB que, juntament amb la participació de l'infantil de l Safa-Claror, oferiran un dels millors espectacles qu e es poden veure en categoria infantil a tota Espa nya. Cal pensar que, el fet qu e a aquestes categories els clubs disputin lli gues regional s, farà qu e els enfrontam ents entre aquests eq uips siguin in èdits. En categoria infantil femenina han confirmat assistència la Unió Esportiva Cla-

CALENDARI DELS PARTITS 27 de desembre HORA

CATEGORIA

mR"lTf

09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00

Preinfantil masculí Pre infantil femení Preinfantil masculí Preinfantil femení Infantil femení Infantil masculí Infantil femení Infantil masculí

Tecla Sala/ UE Claret Safa-Clal"Or/ UE Sant Cugat Safa-Claror/ Candis Gramanet CB Esparraguera/ CN SabadeW Tecla Sala/ UE Claret Joventut Badalona/ Pamesa Safa-Claror/ UE Mataró Safa-Claror/ Estudiantes

28 de desembre HORA

CATEGORIA

B\R1Tf

09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00

Preinfantil femení Infantil masculí Infantil masoulí Infantil femení Preinfantil masculí Preinfantil femení Preinfantil masculí Infantil femení

Tercer Tercer Final Tercer Tercer Final Final Final

eq uip s per categor i a. En total es disputaran 16 partits al ll arg de les dues jorn ades, i durant 12 hores diàries ininterromp udes. A banda de l'interès intrínsec dels partits, l'o rganització ha preparat un a altra sè ri e d'a l·li cients. El dijous, qu an finalitzi cada partit, es farà un co ncurs de t irs lliures entre dos

co mp etició en categor ia preinfantil masculina. El torneig s'articu larà

jugfl dors de cada equip, i hauran de prova r sort amb tres tirs cadascun. Es comptarà el núm ero d'encerts co nsecutiu s i, en cas d'empat, es decidirà el resu ltat

ní i mas culí, amb quatre

Organitza:

torneig al ju gador més jove. A més del torn eig infan til , el 27 de desembre al matí també es jugarà, a l'Esportiu Claror, el Torn eig de l'Esco la de Bàsquet, que inclou dues catego ri es: nois i noi es nascuts el 1989 i 1990 i els nascuts el 199 1 i 1992. Les esco les co nvid ades só n els L1uïsos de Cràcia*, l'Escol a de Bàsquet SafaClaror i l'Esco la de Bàsquet del Poli espo rtiu Muni cipal Sagrada Famíli a.

BUSQUEN L'ASCENS

ii'

Safa-Cla ror torna a ser aquesta temporada l'entitat més amb eq u i ps federats de tot Cata lunya. En total só n 27 els equ ips, mascu lins i femenins, de totes les categories, els inscrits a les competicions organi tzades per la Federació Cata lana de Bàsquet. Del prim er tr imestre ca l destacar el paper de ls equips sèn iors, tant el masculí com el femení, que enguany tenen co m a objectiu ascend ir de catego ri a. El sè ni or femení intenta retornar a la sego na nacional, categori a en què co mpetia la temporada passada. El masculí, actu alment a tercera, intentarà l'ascens a sego na catalana. El coordi nador de la secció, Dani José, afirm a que "e l primer equip masc ulí està molt per sota del nive ll que hi ha actu alment al Safa-Claror, i que és important, sob retot per les generacions que pugen, tenir l'eq uip una o dues categori es més amunt". De la resta d'eq uips de la secció cal destacar el júnior i el cade t masculí preferents, ja que tenen moltes opcions de classificar-se

L' entrad a a l ' Esp o rtiu

entr e e ls deu mill ors de

a empatar, s'adjudicaria el

Claror per ve ur e tots els partits dels torneigs serà gratuïta.

Catalunya, i el júnior femení, qu e opta a la prim era posició del grup.

Patrocina:

Col.laboren:

el divendres;

si es tornés

~

FUNDACiÓ CLAROR

i quart lloc i qualt lloc

• Pendent de confinnaci6 en el moment del tancament cie la revista,

ret, el Tecla Sa la, clubs qu e també fo r'maran part de la

en quatre trofeus: els co rresponents a les catego ries Preinfantil , fem ení i masc ulí, i Infanti l, feme-

i quart lloc i quart lloc

ELS SÈNIORS

WALL STRElT INSTITUTE SCHOOL OF ENGLlSH

............... ~

~

ESPDRTS

A V U I


FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

CONTINUA LA CONSTRUCCiÓ DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

EL MARíTIM OFERIRÀ ELS SERVEIS DE SALUT MÉS MODERNS El Poliesportiu Marítim, que la Fundació Claror construeix al passeig Marítim de la Barceloneta, representarà un nou pas endavant quant als serve is que ofereixen les instal ·lacio ns esportives a la ciutat. Serà un centre de talassoteràpia dotat de piscines amb aigua de mar, fet que, en si mateix, a més de significar una novetat a Cata lunya, ja inclourà, de forma inherent, un ventall de possibilitats per millorar el benestar se nse sortir de l'aigua. Però, a banda d'això, hi haurà una àmplia gamma de serveis de salut pròpiament dits que conve rtiran el centre en un espa i id eal per al relaxament, ja sigu i lúdi c o terapèutic, i per a la millora de la qualitat de vida. A més dels serveis de salut com uns en totes les instal·lacions (revisions mèdiques, electro, massatges ... ), el Marítim oferirà també se rveis propis d'un balneari. Entr e els serveis més atra cti us, hi haurà el massatge sota l'a igua i els tractaments de fangs i d'algues (recobriments totals o parcials del cos amb. efectes físics i tèrmics sobre la pell i les articu lacions). En la mateixa línia, la

se am b e l s raigs UVA. Properament es definiran, amb les quotes d'abonament, els preus de tots

aquests serveis i, alhora, els paquets amb diferents serveis combinats a preus reduïts.

El passat 23 de setembre va fe r-se la presentació pública conju nta dels projectes de co nstru cció del Poliesportiu Marítim i del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), que s'edifique n en uns terrenys conf ront ants, davant del passeig Marítim de la Barce loneta . A l'acte va n ass istir alts

dutxa escocesa o de con -

responsablesde l'Ad mini stració pública, co m la mini stra de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés; el co n-

nàst ica vascular. I al Marítim també hi haurà la

se ller d'Universitats, Recer-

ca lde de Barcelona, Joan Clos, i el prim er tinent d'alcalde del municipi, Xavier Casas. A més, també hi va ser

ca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell; l'a l-

Consorci de la Zona Fran -

38

TOT CLAROR

Les obres de construcció del Marítim segueixen al ritme previst, segons el qual la instal'lació s'inaugurarà a principis d'estiu. A hores d'ara, pràcticament han finalitzat les obres corresponents al projecte inicial: bany central, piscines petites, saunes, banys de vapor, vestidors i zona de relaxament. En les últimes setmanes s'ha avançat en la construcció de la piscina de natació (20xl0m) i els vesti= dors nous afegits en el segon projecte. Properament s'iniciaran excavacions on actualment hi ha el carrer Don Carles, que desapareixerà. S'hi ubicaran el gimnàs i les sales polivalents (al subsòl), aixe com l'edifici de dues plantes, annex a l'Hospital del Mar, on hi haurà l'accés i l'administraciódel poliesportiu. També s'estan enllestint les obres de condicionament per a la posterior urbanització de la plaça pública que hi haurà sobre la i1'lstal·lació.

PLE DE VIPS A LA PRESENTACiÓ CONJUNTA DEL MARíTIM I DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

trast, que co mbin a l'aplicació d'aigua cale nt a i freda per afavor ir la gim-

possibilitat de bronzejar-

Les obres continuen segons el pla previst

present el pr esiden t del

ca (gesto r del PRBB), Enric Laca lle. A la foto, el director general de la Fundació Claror, Joan Itxaso, ensenya la maqueta del Marítim a la ministra Birulés i a l'alcalde Clos.


~OU CAN CARALLEU

FUNDACiÓ CLAROR

CADA DIA CREIX EL NOMBRE D'ABONATS I USUARIS

NOU CAN CARALLEU CONVENÇ Cada mes utilitzen la instaHació més de 4.000 persones

DISSABTE 16 DE DESEMBRE, GIMCANA DE MUNTANYA

El projecte espo rti u i socia l de Nou Ca n Cara l leu funciona , si tenim en com pte la xif ra de nous usuaris, que no ha de ixat de créixer en els últim s mesos . Actua lment la instal ·lació és utilitzada per més de 4.000 persones al mes, si hi sumem els abonats i els usuaris puntuals. Quant a abo nats, a mitjans de novembre s'havia arribat ja a la xifra de 3.700. Aquesta quantitat, si bé no és comparable a la dels poliesportius Claror i Sagrada Família (que ronden els 9.500), és molt significativa si considerem tres fets: que fa només 15 mesos que se'n va assu-

El proper dissabte dia 16 de desembre, a les 10, us convoqu em a la gim cana de muntanya de Nou Can Caralleu. Tots els nens i nenes de 6 a 12 anys que vu lguin emoció i activitat en plena mir la gestió, que fa molt poc que s'han acabat les obres de remodelació de la primera fase, que només hi ha piscines cobe rtes des de l'octubre i que a Sarrià hi ha un a forta co mpetè ncia d'instal·lacions privades. Cal dir que, a més del

creixe nt nombre d'abonats, l'equipament compta amb un fort co l·lectiu format per més de 1.300 alumn es de 13 escoles i centres educatius que hi realitzen l'activi tat física. A més, hi ha un bon nombre d'usuaris que compren entrades puntuals.

DISSABTE 27 DE GENER, PRIMER CROS OPEN DE CAN CARALLEU El dissabte dia 27 de gener t indrà ll oc el I Cros Open de Nou Can Caralleu al Parc de l'Oreneta. A més de disputar-se el Campionat de Cata lun ya Universitari de Cros, en-

natura hi esta n co nvidats. Podreu practicar-h i tota mena d'activitats de muntanya : esca lada, ponts de mico, orientació, tir amb arc, taller de natura ... i molt més. Prepareu-vos per a un a matinal d' emocions i jocs difíci l d'oblidar.

DIMARTS

19

DE

DESEMBRE,

XOCOLATADA I Categories masculina i femenina per edats: • Juvenil (nascuts entre 1985 i 1987) • Adults (nascuts entre 1962 i 1984) • Veterans (nascuts fins al 1961)

Bistàncies: el circuit és de 2.200 m

SANTA CLAUS El proper dimarts 19 de desembre orga ni tzem una cloenda d'activitats infanti ls del trimestre amb una xocolatada servida per un cambrer d'excepció. Santa Claus en persona servirà a

guany obrim les portes a tots aq uells i aquelles amants de les curses a peu que habitu -

• Juve nil (4.400 m) • Adults (8.800 m) • Veterans (4.400 m)

alm ent us entreneu a Nou Can Caralleu, però que no us dediqueu a competir en

tots els nens i nenes de Nou Can Caral leu xocolata des-

Horari de les sortides:

feta i repartirà caramels i

• Dones: 12.00 h

bona sort per Nadal i Reis.

• Homes: 12.45 h

Se se rvirà, de 17 .3 0 a 18.3 0 hores, davant de la

Data límit d'inscripció:

terrassa de Laie.

• Divend res 19 de gener del 2001, a Nou Can Caralleu

Tots els abonats infantils i els nens in sc ri ts a l'esco la

aq uesta disciplina esportiva. Si no us veieu amb forces de participar-hi, us hi convidem per tal que vingueu a animar els nostres atletes.

esportiva hi esteu convidats.

TOT CLAROR


_Fets i gent 56.212

Sí, prop de la feina perquè, com que és públic i notori, Pere Escobar ja no és a TV3. Va agafar una excedència per posar e n marxa Ona Catalana, una de le.s dues emissores privades en cata là que es va n estrena r aq uest setembre. "A TV3 vaig passar anys molt bons, però darrerament hi havia discrepàncies amb els directius d'esports, vaig deixar de presentar el "Gol a Go", i els últims mesos em sentia prejubilat." Va ser aleshores quan va arribar-li l'oferta del Grupo Z: liderar els esports d'Ona Catalana i treballar al costat de professionals de la talla de Cristian Garcia o Joan Vehi ls. "L'oferta era irrenunciable. "Hi ha un famós periodista jugant a bàsquet al A més, em van doblar el sou, pavelló ". Aquesta és la frase que es diuen, així com sona!". Ara diu sentir-se "molt els uns als altres, els usuaris de primera hora bé" a l'e mpresa privada. "Sóc del matí de l'Esportiu Claror des de primers més jo, més natural i de setembre. Els més àvids el reconeixen: és agressiu. Dic les coses com en Pere Escobar, una de les grans veus (i cons- les sento, sense pressions, encara que mai vaig deiciències) de l'esport en català. xar-me coaccionar. Més diferències? A l'empresa a la piscina, al bany de vaPe r qu è l'Esportiu Claror? privada el paper no es por ... i ca p a la dutxa. "Primer perquè és una . llença, es recicla. Crec que "M'agrada relaxar-me i di- gran instaf.lació que té de amb això ho dic tot". vertir-me fent esport. Jugar tot. Per exemple, una pisParlar amb ell és comenmés que patir amb sobreta de bàsquet immensa çar i no parar. Amb simpatia i esforços. A la piscina, per que no és a tot arreu. /, senzillesa. Queden molts teexemple, hi vaig per gau- segon, perquè és just a mig mes pende nts : experièncicamí entre casa, al barri es a la ràdio, a la tele, els seus dir de la falta de gravetat, més que per fer sèries que de la Sagrada Família, i la inicis, el Barça ... En parlarem em posin en forma". feina" . en una altra ocasió.

EL CONEGUT LOCUTOR D'ONA CATALANA ÉS EL SOCI

DE L'ESPORTIU CLAROR

PERE ESCOBAR UN PERIODISTA A LA PISTA S.L.

Malgrat els shorts i la samarreta, i que dugui una pi. Iota e n com ptes d'un micro, el rostre d'aquest barceloní de quaranta anys és in confusible. És el de l'home que, tot i els seus 21 anys de peri od isme, serà molt temps recordat per les retra nsmissions futbolístiques i pel programa "Gol a gol", de TV3. Un home al qual li agrada practicar l'esport, a més de veure'l i retransmetre'!. "Si em considero un bon esportista? Sí i no. Sí perquè tinc una bona mentalitat esportiva de fair-play, els ideals de Coubertain ..., sí pe~què m'agrada molt practicar esport. / no, perquè no destaco en cap en concret, i em falta mentalitat de rutina, la constància que evitaria que tingués la desastrosa figura que tinc". S'apropa a l'Esportiu Claror entre dos i tres dies per setmana, a primera hora del matí. Combina una mica de tot: uns tirets a la pista de bàsquet, un a mica de bicicleta estàtica, uns banyets

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............................................. OI O Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ...................... :....................... 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf. Metropolitana .................................................. O1O Protecció Civil ................ ..................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-6 1 RENFE ...................................... .. .. ........ 93 490-02-02

Ferrocarrils Generalitat ....................... InformaciQ carreteres ............................. Aeroport del Prat ................................. Serveis Socials ..................................... Correus ..................................................

93 205-15- 15 93 204-22-47 93 30 1-39-93 900.30-90-30 93 318-38-31

HOSPITALS H. de Sant Pau ...................................... 93 29 1-90-00 H. del Mar ............................................. 9322 1-10-10 H. Clínic ............ .................................... 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron .................................. 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............................. 93 203-40-00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .. ................................ 93 402-70-00 Generalitat ............................................ 93 315- 13-13 Diputació BCN ..................................... 93 402-22-22

ESPORTS Esportiu Claror .................. .................. 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Famflia ........ ....... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ..................................... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esportiva .............. ................................ 93 432-19-92 Agenda d'Activitats .. .. ........................ 93481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 93318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica .. ........................... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .............. .................... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ................................ .... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ................................... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 2 19-32- 16


~~4n ",-anota Llar d'infants Tel. 93 245 10 29 CI València, 500 0801 3 Barcelona Fa vint anys que som la Llar d-Infants del barri perquè confieu en la nostra tasca professional i en els nostres mètodes d'ensenyança basats, principalment, a oferir al nen una estada feliç en el Centre durant

les diferents

••• ••• ••• . Corse ga

etapes del seu creixement

Rosse ll ó

Nens de 0-6 anys Anglès. psicomotricitat. piscina ~ Seguiment de lectura individualitzada ~. Convivències escolars i colònies d'estiu Edu cadors titulats i en permanent reciclatge Continuïtat amb altres escoles Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús Servei pediàtric i cuina pròpia 7lOm ~e patis assolellats Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell Casa de colònies pròpia Matricula oberta tot l'any Escola oberta als parcs

~.g

GRANOTA és una

Prove nça

escola oberta on ens podeu venir a e

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

'¡;-

~~

Mall orca

j. l. j ¡r l ~ Valènci a

DESCONFIEU de les escoles infantils que no us permetin l'entrada a qualsevol

Arag ó

~~ .'

hora. Assegureu-vos que els vostres fills no hagin de passar per altres aules per arribar a la seva, que agrupin nens de la mate~ ,xa edat, i pregunteu per l'ideari de

l'escola.

¡,J

Convivències i estades esportives Crèdits de natura

~

(

Estades d'estiu Caps de setmana rurals per a grups i fao1í1ies Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor Camp de futbol regJamentari i camp de bàsquet Piscina. cavaUs i gran;a.

Un paratge impressionant al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona


Revista Claror Sports nº27  

Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you